<doc id="320309" title="Chillarn de Cuenca" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="125000">


Chillarn de Cuenca s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320310" title="Cervera del Llano" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="125001">


Cervera del Llano s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320311" title="Mariana (Conca)" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="125002">


Mariana s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.

Demografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320312" title="Montalbo" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="125003">


Montalbo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320314" title="Montalbanejo" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="125004">


Montalbanejo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320315" title="Monteagudo de las Salinas" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="125005">


Monteagudo de las Salinas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320316" title="Moya" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="125006">


Moya s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Est format per la Vila i el Castell de Moya, actualment deshabitat, i per quatre barris o llogarets que es troben als voltants: El Raval de Moya, Santo Domingo de Moya, on es troba avui dia l'ajuntament, Los Huertos de Moya i Pedro Izquierdo de Moya. Als peus de la Vila, en el mateix pujol, es troba el Raval. La resta de barris es troben a uns pocs quilmetres de distncia de la Vila.

La vila de Moya fou declarada monument histric-artstic el 1982 amb un potencial arqueolgic sense precedents.

Poblaci.
Al municipi hi viuen 241 habitants

Nuclis de poblaci:
 El Raval de Moya;
 Santo Domingo de Moya;
 Los Huertos de Moya;
 Pedro Izquierdo de Moya;

Histria.
Encara que conta amb assentaments humans previs, el 1176 els moros de Moya son citats conjuntament amb els de Conca i Alarcn en un atac a la vila d'Ucls, en mans del Regne de Castella i cedida a l'Orde de Sant Jaume.

Moya va ser conquerida als rabs el 1183 en l'avan de les tropes castellanes durant la reconquesta, rebent els seus propis fur en els quals s'atorgava privilegis als nous habitants de mans d'Alfons VIII de Castella el 1210 durant l'ofensiva almohade en la que van intentar infructuosament reconquerir-la, tot i que van recuperar les properes i recentment caigudes a mans aragoneses Al-D m s i Castellfabib. 

El primer assentament cristi consistiria en una primera muralla amb l'esglsia i algunes cases. Va passar a l'Orde de Sant Jaume el 1211, esdevenint una posici estratgica entre els regnes de Valncia, Arag i Castella, en un enclavament conegut com la Clau de Regnes per la seva posici fronterera. 


A poc a poc la vila va ser creixent en importncia, arribant fins i tot a comprar el seu dret de no pertnyer a cap senyor feudal tret del rei, convertint-se en el cap del Realengo de Moya. Joan II de Castella va donar Moya a Juan Pacheco, el marqus de Villena el 1451, contra el que es van resistir els vilatans, que van resistir un setge.

Al segle XV, el dret de no pertnyer a cap senyor feudal va ser abolit quan Isabel la Catlica li va atorgar al matrimoni compost per la seva cambrera Beatriz Fernndez de Bobadilla i al seu marit Andrs de Cabrera el Marquesat de Moya per custodiar els tresors de la corona a l'Alcsser de Segvia durant la guerra civil castellana i per la seva demostrada lleialtat als Reis Catlics. Els marquesos de Moya es van anar succeint en una poca de major o menor esplendor, convertint-se la Vila en el cap del Marquesat i tenint un dels ports secs ms importants de l'poca per ser l'nica localitat castellana amb accs al riu Tria.

L'poca d'esplendor de la vila va arribar fins al segle XVIII quan Jos Moino y Redondo, el conde de Floridablanca va potenciar el centralisme, perdent importncia eclesistica i civil. A principis del segle XIX la gent comena a abandonar el pujol i a construir les seves cases en els barris als peus del pujol i en 1950 ja no queden habitants en la Vila. L'aband comporta la destrucci de la Vila deixant prcticament tot el complex en runes, fins a l'actualitat que moderadament s'han comenat tasques de recuperaci. 

Monuments.

 El Castell de Moya, en el cim del pujol, actualment es troba en procs de restauraci i tanca una torre de l'homenatge i conserva parteix de la muralla de gurdia.
 La Vila, tamb en el cim, conserva;
 l'esglsia de Santa Maria de Moya;
 l'ajuntament;
 Restes de sis esglsies.
 Tamb es conserven algunes portes de les 7 que en el seu moment guardaven la Vila i la fortalesa, com sn la porta de la Vila, la porta dels Ulls o la porta de San Juan, entre unes altres. Una doble muralla envolta el cim.

Festes i tradicions.
Sn moltes les tradicions que s'han perdut a causa del aband massiu dels habitants cap a les ciutats, per encara queden algunes que se segueixen celebrant. Les quals encara se celebren dintre de la Vila sn actualment dues: El Septenari i El Crist de la Caiguda. Abans de la decadncia, en l'poca en la qual la Vila contava amb les 7 esglsies en funcionament, eren nombroses les festes religioses que les cofradies celebraven, encarregades tamb d'organitzar les processons dels sants que veneraven.

Referncies.


Enllaos externs.
  Asociacin amigos de Moya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320320" title="Valsalobre" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="125007">


Valsalobre s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320322" title="Bandera de Kuwait" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="125008">


La bandera de Kuwait fou creada des de la independncia del pas respecte al protectorat britnic que va expirar. Fou promulgada per la llei de 7 de setembre de 1961 (27 Rabi 1 1381 AH) i hissada oficialment el 24 de novembre de 1961.


La bandera est formada per tres bandes horitzontals d'igual amplada i d'un trapezi situat al costat del mstil, l'amplada del qual, representa un quart de la bandera. 

Els colors sn els tpic del panarabisme i sn inspirats d'un pomea de Safie Al-Deen Al-Hili :
El negre simbolitza la desfeta dels enemics sobre el camp de batalla. ;
El vermell representa un sabre tacat per la sang. ;
El blanc s la puresa de les accions. ;
El verd s la fertilitat de cada pas. ;

Bandera del protectorat.
El 1899, Kuwait va signar un tractat de protecci amb el Regne Unit. La bandera es composava de dos colors, el blanc i el vermnell, el primer per la Gran Bretanya i el segon per l'Islam. Tamb s'hi trobava escrit en blanc la divisa         , que vol dir Kuwait en rab, i tamb els smbols musulmans de l'estrella i la lluna creixent. 

El 1914, Kuwait va esdevenir un protectorat britnic, i l'estrella i la lluna van desaparixer, mentre que la divisa va situar-se al centre i ms gran. 



Enllaos externs.
 description officiel;
 drapeau sur Flags of the World;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320323" title="Jordi Grau i Sol" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="125009">
Jordi Grau i Sol (Barcelona, 1930) s un director de cinema catal.

Filmografia.
 1962. Noche de verano.
 1963. El espontneo.
 1965. Acten.
 1966. Una histria d'amor.
 1968. Tuset Street;
 1969. La cena.
 1970. Chicas de club.
 1972. Ceremonia sangrienta.
 1973. Pena de muerte.
 1974. No profanar el sueo de los muertos.
 1975. El secreto inconfesable de un chico bien.
 1975. La trastienda.
 1981. El timbaler del Bruch.
 1989. La punyalada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320345" title="Verderola" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="125010">





La verderola o hortol groc (Emberiza citrinella) s un ocell de l'ordre dels passeriformes i de la famlia dels emberzids.

Morfologia.

 Fa 16,5 cm de llargria total.
 Pesa entre 24 i 30 g.
 s de color groc amb el carp castany, el dors llistat de verd brunenc i t marques fosques al cap.
 El mascle presenta els flancs llistats, i la femella s de colors ms apagats i amb ratlles brunes.

Subespcies.

 Emberiza citrinella caliginosa ;
 Emberiza citrinella citrinella ;
 Emberiza citrinella erythrogenys ;

Reproducci.

Per fer niu cerquen les rees arbustives obertes o els conreus de les muntanyes. A terra la femella situa el nial, que ha confeccionat amb herbes seques i pl, hi pon 2 o 5 ous a l'abril-agost, els cova durant 13 dies i, amb la participaci del mascle, s'encarrega de vetllar per la salut dels polls, que volen als 11-13 dies. A voltes poden fer 3 cries.

Alimentaci.

Menja llavors d'herbes, fruits silvestres i insectes.

Distribuci territorial.

Habita a les Illes Britniques, al nord de la Pennsula Ibrica,  a gaireb tota l'Europa continental (llevat d'una gran part del litoral mediterrani) i a part d'sia. s migratria al Pas Valenci, rara a les Illes Balears i comuna a la resta dels Pasos Catalans, especialment als Pirineus (noms els abandona a l'hivern, poca durant la qual es torna gregria). 

Fou introduda amb xit a Nova Zelanda l'any 1862 i ara hi s bastant estesa. En canvi, les poblacions europees han vist minvar llurs efectius: al Regne Unit, per exemple, el nombre d'individus d'aquesta espcie va caure un 54% entre 1970 i 2003). 

Costums.

 s migradora parcial (la majoria de les poblacions europees i asitiques sn sedentries per les ms septentrionals acostumen a hivernar ms al sud).
 No es relaciona gaire amb els humans. ;

Referncies.



Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana. ;
 IUCN. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i informaci diversa. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de la verderola. ;
 Avibase. ;
 La verderola a les Illes Britniques. ;
 Hbitat i reproducci. ;
 Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Descripci i hbitat. ;
 Enregistraments sonors de l'hortol groc. ;
 La verderola al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia de l'hortol groc. ;
 Descripci i fotografies de la verderola. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320349" title="Llac Lman" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="125013">

El llac Lman o llac de Ginebra (en francs Lac Lman, pronunciat /lak le'm  /, o Lac de Genve) s un llac de l'Europa Occidental. El seu nom, probablement d'origen cltic, ens ha arribat via la seua traducci al llat: Lemanus Lacus.

Amb forma de mitja lluna, la ribera nord i els dos costats (est i oest) pertanyen a Sussa, i la ribera sud a Frana. La frontera entre els dos pasos passa pel mig del llac.

El llac est travessat d'est a oest pel riu Roine. La seua formaci t diferents orgens: el plegament de plaques tectniques i l'acci de la glacera del Roine. Va aparixer fa uns 15.000 anys.

Caracterstiques.

 Longitud: 72,8 km;
 Amplria mxima: 13,8km;
 Superfcie: 582,4 km (348,4 km a Sussa i 234 km a Frana);
 Altitud: 372m.
 Profunditat mxima: 309,7m.
 Volum d'aigua: 89.000 metres cbics.
 Temperatura mnima: 6C.

Clima.
Encara que est situat al costat dels Alps, el llac Lman, per la quantitat d'aigua que cont, crea al seu voltat un microclima. Particularment aix passa a Montreux i els seus voltants, a on es poden observar palmeres, atzavares i d'altres plantes extiques per a la regi. A l'hivern el llac mant part de la calor acumulada a l'estiu, cosa que hi mant el clima ms estable que en altres zones dels voltants. A l'estiu, l'aigua mant les temperatures estables.

Hidrografia.
El llac rep aigua de diversos rius que provenen dels cantons sussos dels voltants i del departament francs de l'Alta Savoia. El Roine hi fa l'aportaci ms important, ja que recapta gran part dels torrents dels cantons de Valais i Vaud. Calen una dotzena d'anys perqu les aiges del llac siguen completament renovades. La contaminaci va ser un problema greu a la dcada dels 80 del segle XX, per la situaci s'ha estabilitzat actualment. Tot i aix, les deixalles qumiques de les fbriques, com els fosfats, encara acaben al llac sense tractament.

Fauna i flora.
La qualitat de l'aigua va millorar molt a la darreria del segle XX. L'abril del 2008, les autoritats franceses van prohibir la pesca al llac perqu la taxa de dioxines va pujar del lmit perms.

Peixos.
El 2006 hi havia 146 pescadors professionals al llac, amb una mitjana d'edat de 42 anys, i 7.340 pescadors d'oci. El total de les captures de peix al llac s d'unes 650 tones anuals (11 kg per hectrea lacustre).

Actualment, hi ha una trentena d'espcies de peixos al llac.

Ocells.
El llac es troba a la via migratria entre els Alps i el Jura. Provinents d'Escandinvia o de Sibria, cada any hi hivernen 150.000 pardals.

Turisme.

Vaixells.
Hi ha quasi 20.000 vaixells amarrats a la vora del llac, per a l'oci, el transport de banda a banda o la pesca.

Hi ha servei de vaixells d'poca per fer voltes pel llac per als turistes. Tamb hi ha vaixells que creuen el llac a la part de Ginebra, que fan de "pont" per a la gent que viu a la vorera del llac.

Esdeveniments esportius.
Cada any, al juny, s'hi organitza la competici de vela esportiva lacustre ms importat del mn: el Bol d'Or, que t una participaci mitjana de 600 vaixells anualment. La competici s una cursa (el primer que arriba, guanya) entre Ginebra (a la punta oest del llac) i Le Bouveret (a la punta est).

Una altra regata important al llac sn els 5 dies del Lman. s la cursa ms llarga que es duu a terme a Europa en un llac. 

A comenament de juny hi ha una volta ciclista que fa la volta al llac.

Les motos aqutiques estan prohibides a tot el llac.



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320354" title="Mitjana harmnica" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="125014">
La mitjana harmnica d'una quantitat finita de n nombres a1,a2, ... , an, s igual a:


;


Per exemple, la mitjana harmnica de 2, 6 i 12 s:






 
Avantatges:

 Per al seu clcul s utilitzen totes les dades.
 s recursiva.
 Si canviem l escala de les unitats en qu es mesura la variable, la mesura canvia d igual manera.
 s nica.
 Els valors extrems (molt grans) influeixen poc.
 s senzilla de calcular.


Inconvenients:

 No sempre existeix. De fet, la mitjana harmnica no est definida per a valors nuls.
 Els valors propers a zero influeixen molt en el seu valor.
 En ser sensible al canvi d escala en les unitats, no es pot utilitzar per comparar variables que es mesurin en unitats diferents.
 El seu significat s poc intutiu.
 No sol incloure s en calculadores i programes per a ordinador. ;


Altres mitjanes estadstiques sn la mitjana geomtrica, la mitjana aritmtica i la mitjana ponderada. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320364" title="Centro Sportivo Alagoano" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="125015">


El Centro Sportivo Alagoano, o CSA (anomenat de vegades Alagoano pels no brasilers), s un equip de futbol del Brasil de la ciutat de Macei a Alagoas, fundat el 7 de setembre del 1913.

 Palmars .

 Torneigs nacionals .

 Campionat alagoano (36): 1928, 1929, 1933, 1935, 1936, 1941, 1942, 1944, 1949, 1952, 1955, 1956, 1957, 1958, 1960, 1963, 1965, 1965, 1966, 1967, 1971, 1974, 1975, 1980, 1981, 1982, 1984, 1985, 1988, 1990, 1991, 1994, 1996, 1997, 1998 i 1999.

 Subcampi de la Segona divisi brasilera el 1980, 1982 i 1983.

 Torneigs internacionals .

 Subcampi de la Copa CONMEBOL el 1999.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320375" title="Passo Fundo" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="125016">


Passo Fundo s una ciutat brasilera de l'estat de Rio Grande do Sul. T una superfcie de 459,4 km, amb una poblaci de 185.279 habitants (2005) i posseeix una densitat de 366,7 h/km.

El municipi limita amb Ponto, Coxilha, Mato Castelhano, Marau, Ernestina, Sant Antnio do Planalto i Carazinho.

s un pol sanitari, ja que compta amb els ms moderns metges del sud del Brasil. El HSVP (Hospital So Vicente de Paulo) compta amb el 3 major centre de Radiologia i Radioterpia del sud brasiler.

El 2008, tindr la major indstria de biodisel d'Amrica Llatina.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320379" title="Passerell com" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="125017">
 






El passerell com (Carduelis cannabina) s un ocell esvelt de la famlia dels fringllids i molt apreciat, pel seu cant semblant al del canari, com a ocell de gbia. 

Morfologia.

 Fa 13 cm de llargria total i pesa entre 15 i 20 g.
 T el dors brunenc, unes franges blanques a les ales i els marges de la llarga cua tamb sn blancs. La femella presenta un plomatge brunenc ratllat.
 El mascle, a l'estiu, mostra el front i el pit de color vermell intens. ;
 Els joves sn molt semblants a les femelles.
 Galtes fosques amb una petita taca clara al centre. ;
 Marges de les primries blancs. ;
 La nuca s grisa.
 Bec curt i gris.

Reproducci.

Nidifica a molts llocs dels Pasos Catalans (tret del Delta de l'Ebre, d'alguns punts de l'interior i d'alguns de la costa, tot i que a l'hivern aquest darrer terreny s el preferit pels migradors transpirenencs). Cria abundantment a les Balears. 

Cerca camps oberts, amb matolls i arbres dispersos aixecats en sls pobres, per situar el niu d'herba i molsa, folrat amb pl i llana, en un arbust i a poca alada. La femella hi pon 4-6 ous a l'abril-juliol i els cova durant 11 dies. En l'alimentaci dels pollets intervenen ambds sexes, fins que aquells volen als 12 dies. Aquesta operaci de cria es repeteix dos cops al llarg de l'any i, a voltes, tres.

Subespcies.

 Carduelis cannabina autochthona (Esccia);
 Carduelis cannabina bella ;
 Carduelis cannabina cannabina (Europa, oest de Sibria, Irlanda, Galles, Anglaterra, Pirineus, nord d'Itlia, Eslovnia, nord de Crocia, Romania, Ucrana -llevat de Crimea- i nord del Kazakhstan);
 Carduelis cannabina guentheri (Madeira);
 Carduelis cannabina harterti (Canries orientals);
 Carduelis cannabina meadewaldoi (Canries occidentals);
 Carduelis cannabina mediterranea (Pennsula Ibrica, Balears, Crsega, Siclia, Sardenya, sud d'Itlia, Albnia, Bulgria i Grcia);
 Carduelis cannabina fringillirostris;
 Carduelis cannabina nana;
 
Alimentaci.

Menja quasi exclusivament llavors d'herbes. La dieta dels petits passerells s reforada amb algunes erugues. 

Distribuci geogrfica.

Viu a tot Europa (llevat de la meitat nord d'Escandinvia), sia occidental i frica del Nord. s com als Pasos Catalans.

Costums.

 s parcialment sedentari car les poblacions septentrionals i orientals hivernen ms al sud de la seua rea de distribuci. Tamb presenta moviments altitudinals i desplaaments cap a les costes a l'hivern. ;
 Tamb s gregari fora de l'poca de cria, de vegades barrejat amb el passerell becgroc (Carduelis flavirostris), gafarrons (Serinus serinus), caderneres (Carduelis carduelis) i verderols (Carduelis chloris). ;

Conservaci.

Les seues poblacions pateixen una forta minva a causa de les prctiques agrcoles actuals: com ara, l's de pesticides, la neteja de matollars i l'excessiva poda de bardisses. Al Regne Unit, per exemple, el nombre d'exemplars d'aquesta espcie va caure un 56% entre 1968 i 1991.

Observacions.

Pot arribar a viure 9 anys.

Referncies.



Enllaos externs.

 Descripci i fotografies. ;
 Descripci i reproducci. ;
 IUCN. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Vdeos i imatges. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos en el seu hbitat natural. ;
 Avibase. ;
 El passerell com a les Illes Britniques. ;
 Hbitat i reproducci. ;
 Descripci i hbitat. ;
 Enregistraments sonors d'aquest ocell. ;
 El passerell com al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia del passerell com. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320382" title="Josep Sol Rodrguez" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="125019">

Josep Sol i Rodrguez va nixer a Santa Coloma de Gramenet el 1909 on va morir el 1982. Escriptor autodidacta provinent de la pagesia local, va dedicar-se al conreu de la narrativa curta i de la novella. Igualment, va collaborar en la premsa de l'poca a travs de capaleres com La Publicitat i La Humanitat, i va traduir, entre d'altres, textos de Joyce. Als anys 30 va publicar tres obres de narrativa. La seva trajectria es vei sobtadament, per, truncada desprs de la Guerra Civil espanyola, quan l'autor va decidir viure un exili interior. Les seves obres s'inscriuen en el corrent de la prosa psicolgica.

 Obra narrativa .
Prologat per Joan Puig i Ferrater, va publicar el 1936 el recull de contes Elionor.

 Obra novellstica .
Tamb el 1936 va donar a conixer la novella Una adolescncia, a la qual va seguir la narraci llarga Apassionatta un any ms tard.

 Antologies .
Josep Sol va ser incls el 1950 en lAntologia de contistes catalans de Joan Triad i en Contes de guerra i revoluci de Maria Campillo (1982).

 Estudiosos de la seva obra .
La seva obra ha estat analitzada per escriptors i crtics com Jacint Torrents, Jordi Coca, Francesc Xavier Martn i Arruabarrena, Vicen Llorca i Berrocal, Maria Campillo i Maral Subirs i Pugibet.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320384" title="Perspectiva" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="125020">
La perspectiva s l'art de dibuixar objectes tridimensionals en una superficie bidimensional per a recrear la profunditat i la posici relativa dels objetes. s, tamb, la illusi visual que, percebuda per l'observador, ajuda a determinar la profunditat i  la ubicaci dels objectes a distncies diferents. En el dibuix i altres rees, la perspectiva simula la profunditat i els efectes de reducci dimensional i distorsi angular, tal com els apreciem a simple vista.

Per analogia, tamb s'anomena perspectiva al conjunt de circunstncies que envolten l'observador, i que influeixenn en la seva percepci o en  el seu judici; per aix es diu: "veure les coses amb una determinada perspectiva".-- (discussi) 12:26, 11 jul 2008 (CEST)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320385" title="Paracaigudes" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="125021">

Un paracaigudes s un aparell que permet de reduir notablement la velocitat d'un cos dins l'atmosfera, especialment en un descens o una caiguda. s un velam gran que adopta una forma ms o menys cupular en desplegar-se  semblant a un gran para-sol, a un casquet esfric o de base triangular o quadrada , que s utilitzat per reduir la velocitat d'una persona o un objecte que cau per l'aire; es transporta als avions com a dispositiu d'emergncia.

El disseny dels paracaigudes ha anat millorant amb el pas del temps: els de disseny especial controlen la velocitat de descens, l'efecte del vent i mantenen l'estabilitat segons el pes i la forma de l'objecte que transporten. Altres paracaigudes especials s'utilitzen per a desaccelerar naus espacials, coets experimentals, avions i cotxes esportius.

 Caracterstiques .

Un paracaigudes dissenyat per a l's hum sol ser un velam de 7,3 metres de dimetre, compost per prop de 25 plafons de nil o seda. El velam t un petit forat en el centre, que es mant tancat mitjanant bandes elstiques per que s'expandeix quan s'obre el paracaigudes, de manera que minimitza l'estrebada inicial de la desacceleraci.

Les cordes del paracaigudes estan cosides a les costures dels plafons, passant per damunt de la part superior del mateix, i estan connectades en els seus extrems a dos crcols metllics. El paracaigudista est equipat amb un arns d'estructura resistent que passa per sobre les espatlles, al voltant del cos i entre les cames, que constitueix el talabard,; al seu torn, aquest arns est unit als crcols metllics. Quan no s'usa, el paracaigudes es plega de forma compacta en una borsa de lona transportada pel paracaigudista. El paquet est dissenyat de manera que s'obri de cop amb l'ajuda d'unes bandes de goma i uns ressorts metllics en estirar una corda de tancament denominada "cord d'obertura". Tamb est equipat amb un altre paracaigudes ms petit, que surt impulsat del paquet en estirar el cord d'obertura i que arrossega al paracaigudes principal.

 Tipus de paracaigudes .
Es distingeixen quatre tipus bsics de paracaigudes: 
 el de vela plena, que presenta una sola obertura, anomenada xemeneia, situada a la part central superior del casquet hemisfric;
 el d'escletxes, que presenta una o diverses escletxes disposades meridionalment o transversalment sobre el casquet, i l'escolament de l'aire per les quals permet de maniobrar mnimament en descendir;
 el de toveres, que presenta un complex sistema d'obertures, de formes diverses, que fan possible de controlar el moviment horitzontal; ;
 el d'ala, de vela rectangular, que segueix els principis aerodinmics del planador. ;

Les superfcies de la vela depenen del tipus de paracaigudes: els de vela plena, d'escletxes i de toveres tenen una superfcie que va de 50 a 75 m2, i els d'ala la tenen menor, d'uns 20-25 m2. El pes acostuma a sser d'uns 5 a 10 kg. 

Els paracaigudes han d'sser plegats en ziga-zaga, tant la tela com les cordes, perqu es despleguin fcilment, en general per l'acci d'un petit paracaigudes auxiliar que s alliberat mitjanant un passador llevads que uneix els quatre costats de la funda per quatre ulls que hi han estat practicats. L'accionament d'aquest passador pot sser manual, per mitj d'una anella que cal estirar, o automtic, tamb mitjanant una anella fixada a l'avi, o per un dispositiu baromtric que actua quan la pressi atmosfrica s la determinada.

 El salt .

Un paracaigudista es llana o es deixa caure des de l'avi i tira del cord d'obertura desprs d'un interval de 3 segons. Aix permet al paracaigudista caure prou lluny com per assegurar-se que l'avi no destorbi l'obertura del paracaigudes. Una vegada obert, la persona descendeix a uns 5,2 metres/segon, i arriba a terra amb un impuls menor que si hagus saltat des d'una altura de 3 metres. En altres xifres, la velocitat d'un cos que, caient lliurement des d'una alada d'uns 300 m, fra d'uns 76 m/s, passa a sser, en un descens amb paracaigudes des de la mateixa alada, d'uns 6-7 m/s, i l'impacte a terra equival al d'una caiguda lliure des d'uns 2,5 m d'alada.

 Paracaigudes esportiu .

Els paracaigudes esportius moderns tenen forma rectangular o ellptica i consten de dues capes de tela, una de superior i una altra d'inferior  unides per segments verticals de tela que separen l'ala en celles. La mayoria dels paracaigudes moderns sn de 9 o 7 celles. Una varietat d'altes prestacions sn els anomenats en angls cross braced, on cada cella est, a ms a ms, subdividida. Pel costat frontal, la vora d'atac, existeixen boques que permeten al paracaigudes omplir-se d'aire i posar-se rgides formant l'ala en si. Per la seva part posterior, la vora de fuga, estan tancades per impedir la sortida de l'aire. 

S elaboren amb dos tipus de tela que poden ser combinades: F-111 o porosa i ZP o zero porositat. Els conductors sn les cordes o lnies que el paracaigudista subjecta amb la m i controla canviant l'angle posterior esquerre o dret del paracaigudes; manipulant els dos alhora el paracaigudes frena la seva velocitat horitzontal i vertical durant breus moments abans d'entrar en una prdua o   stall  . En els paracaigudes d'altes prestacions s en tirar al mateix temps dels dos conductors quan el paracaigudes avana a mxima velocitat i es pot aconseguir, fins i tot, l'ascens de l'ala i del paracaigudista. Els principis dels paracaigudes de salt B.A.S.E. i tndem sn els mateixos per amb les variants necessries.

 Parapent .

El parapent s una variant que a diferncia del paracaigudes esportiu modern s ms ampla i t un perfil molt ms aerodinmic, la qual cosa li permet enlairar-se des d'un pendent  adequat, volar i remuntar-se en l'aire per perodes prolongats aix com assolir grans distncies en determinades condicions climtiques. Un pilot expert pot fer ms de 200 km sense tocar el terra en tan sols unes hores.

Histria .

El primer intent conegut de llanar-se en paracaigudes va tenir lloc a Crdova, Espanya, l'any 852, amb xit parcial, ja que Abbs Ibn Firns, John H. Lienhard ho explica a The Engines of Our Ingenuity com "a huge winglike cloak to break his fall" when he "decided to fly off a tower in Cordova". () l'home que va saltar, va sofrir algunes ferides en caure. L's del paracaigudes tamb va ser suggerit per Leonardo da Vinci quan vivia a Mil. 

Al llarg de la histria hi ha hagut molts altres intents fallits. El primer paracaigudes prctic va ser inventat el 1783 per Louis-Sbastien Lenormand. L'aeronauta francesa Jean Pierre Blanchard va deixar caure un gos equipat amb un paracaigudes des d'un globus el 1785, i el 1793 va assegurar haver realitzat el primer descens hum amb xit utilitzant un paracaigudes. D'ara endavant, els paracaigudes es van convertir en un element habitual de l'equipament dels passatgers dels globus aerosttics, i desprs de la Primera Guerra Mundial es van adoptar com sistemes de seguretat per als pilots i els passatgers dels avions.

Durant la Segona Guerra Mundial, els exrcits van generalitzar l's dels paracaigudes mitjanant cossos especials, que eren llanats en zones situades darrere de les lnies de l'enemic des d'avions de transport. Sovint l'altura de vol era petita i els paracaigudes estaven dissenyats de manera que s'obrissin automticament en saltar mitjanant grans cintes unides a l'avi de transport. En les guerres posteriors, els paracaigudes s'han utilitzat per deixar caure equipament pesat, com tancs, camions i canons. La tela d'un paracaigudes d'equipament pesat pot arribar a mesurar fins a 30 m de dimetre.

En la dcada de 1970 el paracaigudisme esportiu es va fer molt popular grcies a un sistema d'alliberament rpid del paracaigudes principal que, a ms a ms, n obre un de reserva basat en el tres anells o crcols, dissenyat per l'enginyer Bill Booth  que permetia a qualsevol persona realitzar l'esport fcilment.

A Catalunya, l'escola de paracaigudisme esportiu d'Empuriabrava s de les ms conegudes d'Europa.

 Referncies i notes.


Enllaos externs.
 European Military Parachuting Association (Associaci Europea de Paracaigudistes Militars);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320394" title="Cabrejas del Campo" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="125022">


Cabrejas del Campo s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320395" title="Narros" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="125023">


Narros s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320396" title="Caamaque" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="125024">


Caamaque s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 

 Demografia .

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320402" title="Dvanos" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="125025">




Dvanos s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320403" title="Noviercas" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="125026">


Noviercas s un municipi de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320405" title="Kle? Observatory" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="125027">

Kle  Observatory (Hv zdrna Kle ) s un observatori situat a la Repblica Txeca, a la Regi de Bohmia Meridional.

Enllaos externs.
Kle  Observatory;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320406" title="Petar Petrov Zhekov" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="125028">





Petar Petrov Zhekov, de vegades escrit Petar Jekov, (en blgar:                   ) (Knizhovnik, Provncia de Haskovo, 10 d'octubre 1944) fou un futbolista blgar.

Zhekov comen la seva trajectria al FK Dimitrovgrad. Posteriorment jug al Beroe Stara Zagora, on fou dos cops mxim golejador de la primera divisi blgara. Entre 1968 i 1975 jug al CSKA Sofia, club on marc 144 gols, essent un dels mxims golejadors de la histria del club. Fou el mxim golejador europeu, Bota d'Or l'any 1969 i dos cops ms Bota de Bronze.

Amb la selecci de Bulgria guany la medalla d'argent als Jocs Olmpics de 1968 i particip als Mundials de 1966 i 1970.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320408" title="Fuster (desambiguaci)" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="125029">

Economia: Fuster, menestral que t com a ofici treballar la fusta.
 Cognom de diverses persones:
Joan Fuster i Ortells;
Jaume Fuster i Guillem;
Paul Fuster;
Valent Fuster Carulla;
Bizn Fuster Santaliestra;
Marian Aguil i Fuster;
Guillem Fuster;
Felici Fuster Jaume;
Joaqun Fuster Prez;
Bartomeu Salleras Fuster;
Josep Manau i Fuster;
Miquel Aleny Fuster;
Arquitectura: Casa Fuster.
Premis: Premi Joan Fuster d'assaig;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320409" title="Georgi Slavkov" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="125030">
Georgi Slavkov (en blgar:               ) (Musomishte, a prop de Gotse Delchev, 18 de setembre 1958) fou un futbolista blgar.

A Bulgria defens els colors del Botev Plovdiv on marc 61 gols en 112 entre els anys 1976 i 1982. El 1981 guanya el trofeu de France Football Bota d'Or al mxim golejador del futbol europeu. Entre 1982 i 1986 jug al CSKA Sofia on marc 48 gols. El 1986 fou transferit a l'AS Saint-tienne francs. Acab la seva carrera a Portugal el 1992.

Palmars.
CSKA Sofia.
 Lliga blgara: 1983;
 Copa blgara: 1983, 1985;
 Copa de l'exrcit sovitic: 1985, 1986;

Individual.
 Bota d'Or: 1981;

Enllaos externs.
Trajectria de Slavkov - weltfussball.de ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320410" title="Francisco Mara Tubino" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="125031">
Francisco Mara Tubino y Oliva (San Roque, 12 de setembre de 1833 - Sevilla, 6 de novembre de 1888) fou un poltic, periodista, crtic d'art i historiador andals que va pertnyer a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Defensor del federalisme com de la unitat d'Espanya.

 Obres .
 Gibraltar ante la historia, la diplomacia y la poltica, Sevilla, 1863.
 Murillo. Su poca, su vida, sus cuadros, Sevilla, 1863.
 Historia del Renacimiento literario contemporneo en Catalunya, Baleares y Valencia, Madrid, 1880.
 El arte en Espaa, Sevilla, 1883.

 Referncies .
Boletn de la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando. Primer semestre de 1989. Nmero 68.;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320412" title="Leucmia" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="125032">
La leucmia (del grec Leukos, "blanc"; aima, "sang") s un cncer de la sang o medulla stia i s caracteritzat per una proliferaci anormal (producci per multiplicaci) de cllules sangunies, normalment glbuls blancs (leuccits). La leucmia s un terme ample que cobreix un espectre de malalties. En canvi, forma part del grup, fins i tot ms ampli, de malalties anomenades neoplsies hematolgiques.

Classificaci.

La leucmia se subdivideix clnicament i patolgicament en alguns grans grups. La primera divisi s entre les seves formes agudes i crniques:

 La leucmia aguda es caracteritza per l'augment rpid de cllules sangunies immadures. Aquest augment fa que la medulla ssia sigui incapa de produir cllules sangunies sanes. Les formes agudes de leucmia poden ocrrer en nens i adults joves. (De fet, s la causa ms com de mort infantil als EUA per damunt de qualsevol altre tipus de malaltia maligna). Exigeix un tractament immediat per evitar la difusi d'aquestes cllules a tota la sang i a altres rgans. La implicaci del sistema nervis central (SNC) s inusual, encara que la malaltia pot ocasionalment provocar palsies de nervis cranials.

 La leucmia crnica s caracteritza per l'excessiva proliferaci de cllules sangunies relativament madures, per encara anormals. L'evoluci es de mesos a anys, les cllules es produeixen en una proporci ms alta que les cllules normals, ocasionant molts leuccits anormals a la sang. La leucmia crnica apareix principalment en persones de ms edat, per tericament pot aparixer en qualsevol grup d'edat. Mentre que la leucmia aguda s'ha de tractar immediatament, les formes crniques a vegades es controlen durant un temps abans del tractament per assegurar la mxima eficcia de la terpia.

Addicionalment, les malalties se subdivideixen segons quina classe de cllula sangunia s afectada. Aquesta divisi classifica les leucmies en:

 En les leucmies limfoides, el canvi cancers esdev en un tipus de cllula de la medulla que normalment passa a formar limfcits.
 En leucmies mielgenes, el canvi cancers esdev en un tipus de cllula de medulla que normalment passa a formar cllules vermelles, alguns tipus de cllules blanques, i plaquetes.

Enllaos externs.

Fundaci Internacional Josep Carreras per a la Lluita contra la Leucmia;





















































sr.tontas
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320415" title="Joo Figueiredo" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="125033">


Joo Baptista d'Oliveira Figueiredo (Rio de Janeiro, 15 de gener de 1918   Rio de Janeiro, 24 de desembre de 1999) va ser un militar (general) i poltic brasiler. Va ser l'ltim president del rgim militar, que hi hagu a Brasil entre 1964 i 1985. 

Durant el seu govern, de 1979 a 1985, va promoure la lenta transici del poder poltic cap als civils. Era fill del general Euclides Figueiredo, que fou comandant de la Revoluci Constitucionalista de 1932 a So Paulo.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320416" title="Divisi del treball" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="125034">
La divisi del treball s un mtode d'organitzaci de la producci on cada treballador s'especialitza en una fase, fins i tot molt petita, de la producci. L'especialitzaci del treball genera una major producci total degut a que el treball se simplifica i pot introduir-se mquinria especialitzada per realitzar subtasques definides amb un major detall. Adam Smith ho va teoritzar a La riquesa de les Nacions.

Referncies.
"La riquesa de les Nacions" de Adam Smith.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320418" title="Francesc Cortiella i dena" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="125035">
Francesc Cortiella i dena (Vilaverd, 16 de juny del 1933   Tarragona, 26 de desembre de 1987) va ser professor universitari i historiador.

Estudi el batxillerat i la carrera de Magisteri a Tarragona, i posteriorment exerc de mestre a diverses poblacions com Rojals, Alforja, la Selva del Camp i Vila-rodona. L'any 1967 entr al collegi de Sant Pau de Tarragona com a director. Tamb exerc una incansable tasca d'animador de tota mena d'iniciatives pedaggiques, com la confecci del pessebre nadalenc i la organitzaci d'exposicions. Compagin aquestes activitats amb la carrera de Filosofia i Lletres a Barcelona, que curs entre 1970 i 1975 com a estudiant lliure.

Del collegi Sant Pau pass a l'escola del barri de Sant Pere i Sant Pau, i al cap d'un any obtingu la plaa de professor de la Universitat Laboral de Tarragona. L'any 1978 fou professor encarregat de curs a l'escola de Formaci del professorat d'EGB de Tarragona.

Aquell mateix any 1978 acab el doctorat d'Histria Medieval, amb la tesi Una ciutat catalana a la Baixa Edat Mitjana: Tarragona, i l'any 1980 culmin els seus estudis universitaris amb la llicenciatura de Filologia Catalana. L'any segent concurs i obtingu la plaa de professor agregat inter a la Facultat de Filosofia i Lletres de Tarragona. Quan va morir era professor titular d'Histria Medieval de la Universitat de Tarragona i co-secretari de la seva  revista Universitas Tarraconensis.

 Bibliografia .
 Obres de Francesc Cortiella .
A ms de nombroses conferncies indites, diversos articles i comunicacions a congressos, i un cert nombre de collaboracions a la revista El Brugent de La Riba, Cortiella fou autor dels llibres segents:

 Guia de Vilaverd Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses "Ramon Berenguer IV", 1980;
 Histria de Constant Constant: Sindicat Agrcola, 1981;
 Guia de Perafort Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses "Ramon Berenguer IV", 1982;
 Guia de la Secuita Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses "Ramon Berenguer IV", 1982;
 Francesc Cortiella, Josep Veciana i Aguad Guia de Renau Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses "Ramon Berenguer IV", 1982;
 Histria de Vilaverd Vilaverd: Ajuntament, 1982;
 Una ciutat catalana a la Baixa Edat Mitjana: Tarragona Tarragona: Institut d'Estudis Tarraconenses "Ramon Berenguer IV", 1984;
 Les lluites socials a Tarragona a la primera meitat del segle XV Tarragona: Ind. Grf. Gabriel Gibert, 1984;
 Francesc Cortiella, Montserrat Santmart i Ross cols. Actes Municipals 1378-1379 i 1383-84 Tarragona: Ajuntament, 1984 ;
 Francesc Cortiella, Montserrat Santmart i Ross cols. Actes Municipals 1384-1385 i 1385-86 Tarragona: Ajuntament, 1986 ;
 Histria de la Pobla de Mafumet La Pobla de Mafumet: Ajuntament, 1986;
 Francesc Cortiella, Pere Anguera Histria d'Alforja Alforja: Ajuntament, 1986;
 Francesc Cortiella, Montserrat Santmart i Ross cols. Actes Municipals 1386-1387 i 1387-88 Tarragona: Ajuntament, 1987;
 El gremi dels forners de Tarragona: textos de la Confraria de Nostra Senyora del Candeler i Sant Sime (segles XVI/XVIII) Tarragona: Gremi Comarcal de Forners, 1987;

 Obres sobre Francesc Cortiella .
 Agust Altisent Francesc Cortiella i dena (1933-1987): In memoriam, article necrolgic a Universitas Tarraconensis 9 (1987);
 Universitas Tarraconensis: Homenatge al professor Francesc Cortiella i dena Tarragona: Facultat de Filosofia i Lletres, 1992;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320421" title="Anfs bord (desambiguaci)" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="125036">


 Anfs bord (Serranus cabrilla): tamb conegut com a serr, nero bord o serranet. ;
 Mycteroperca rubra: tamb conegut com a anfs jueu, nero rosat o nero bord. ;
 Epinephelus alexandrinus: tamb conegut com a nero ratllat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320434" title="Ernesto Geisel" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="125037">



Ernesto Beckmann Geisel (Bento Gonalves 3 d'agost de 1908   Rio de Janeiro, 12 de setembre de 1996), va ser un militar (general) i poltic brasiler, el quart president del rgim militar instaurat pel cop militar de 1964,anomenat pels militars com "Revoluci de 1964".

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320435" title="Elf domstic" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="125038">
Un elf domstic (house-elf, en angls) s una criatura fictcia de la saga Harry Potter escrita per JK Rowling. Un elf domstic s una classe d'elf de treball que s capa de fer tota classe de labors domstiques. Els elfs domstics solen ser explotats per part d'algunes famlies. Altres caracterstiques d'aquestes criatures s que obeeixen tot el que els digui el seu amo, i l'nica manera de deixar-lo en llibertat s obsequiant-lo amb alguna pea de vestir. Cada vegada que facin o diguin alguna cosa que est en contra dels seus amos haurien d'autocastigar-se fortament.

En Dobby, la Winky, en Kreacher i la Hokey sn alguns elfs domstics esmentats als llibres. A les cuines de Hogwarts tamb hi treballa un personal bastant complet d'elfs domstics, els quals gaudeixen del seu treball i de la generositat d'en Dumbledore.

Un cas molt diferent s el d'en Dobby. Ell vol que l'alliberin i treballar amb una mica de sou. Les condicions d'esclavitut en la qual estan els elfs sn la base perqu l'Hermione, en el quart ttol de la saga, funds la P.E.T.; que va rebre greus crtiques per part de la Winky.

Els elfs domstics sn diferents dels mags: tenen la seva prpia mgia i la capacitat d'aparixer i desaparixer en el castell de Hogwarts o qualsevol altre lloc. Aquesta qualitat els s necessria per a realitzar el seu treball sense ser vistos, com s tradicional. Un elf domstic pot anar a parar a Azkaban, com s el cas de la Hokey.

 Elfs domstics principals .
Aqu teniu una llista dels principals elfs domstics esmentats als llibres.

 Dobby .

En Dobby s un elf domstic que apareix als llibres de Harry Potter.
Com a elf domstic que s, est lligat a la familia Malfoy i ha de servir com un esclau als seus membres, a ms a ms, si pensa o parla malament d'ells s'ha de castigar, pegant-se a ell mateix.

Apareix per primera vegada a Harry Potter i la cambra secreta, on va a visitar en Harry Potter i l'avisa de qu passaran coses horribles a Hogwarts i que no hi torni, per evindentment, en Harry vol anar l'escola i per intentar impedir-ho en Dobby llana amb mgia un pasts contra uns convidats, tanca la barrera que porta a l'Andana 9 i tres quarts i modifica una bala de quidditch perqu ataqui en Harry i se l'hagin d'endur, per tot i deixar en Harry una mica malparat no abandona l'escola, resol el misteri de la Cambra Secreta i evita el tancament de Hogwarts.
Al final en Harry descobreix que est lligat a la famlia Malfoy i aconsegueix que el seu amo, en Lucius Malfoy l'alliberi sense voler, donant-li un mitj.

A Harry Potter i el calze de foc en Dobby aconsegueix feina a Hogwarts, quan en Dumbledore el contracta i li paga un sou, complint el seu somni de ser lliure. Ajuda en Harry a passar la segona prova del Torneig dels Tres Bruixots, donant-li una escafalga, una planta que li permet respirar sota l'aigua, que roba del despatx del professor Snape.

A Harry Potter i l'orde del Fnix li indica a en Harry on s la Sala de la Necessitat, una habitaci que es transforma en all que la persona que hi vol entrar necessita, perqu hi pugui practicar mgia d'amagat amb els seus companys de l'Exrcit d'en Dumbledore.

A Harry Potter i el misteri del Prncep en Dobby segueix en Malfoy d'amagat tota una setmana sense dormir perqu en Harry sospita que est tramant alguna cosa. 

A Harry Potter i les relquies de la Mort, en Harry no va a l'escola perqu necessita buscar els horricreus. Per durant la seva tasca s retingut a la mansi dels Malfoy, llavors el germ d'en Dumbledore li demana a en Dobby que rescati en Harry, i l'elf apareix a la cella. Per en Harry li diu que rescati primer als seus amics perqu ell i en Ron havien d'alliberar a l'Hermione, que estava sent torturada. Quan en Dobby torna es veu embolicat en una batalla entre cavallers de la mort i en Harry, en Ron i l'Hermione. En Dobby els agafa per a aparixer en un altre lloc per en el moment abans de la desaparici, la Bellatrix Lestrange li llana un ganivet al pit, matant aix a l'elf domstic. En Harry li cava una tomba al jard d'en Bill Weasley i la Fleur Delacour.

 Kreacher .

En Kreacher s un elf domstic de l'univers de Harry Potter.

Aquesta criatura pertanyia a la famlia Black i habitava a la casa d'en Sirius Black, el seu amo. Aquest elf domstic sent un profund menyspreu cap a les persones de sang barrejada (un dels progenitors mgic i l'altre muggle) i cap als muggles, aix com cap als anomenats tradors de sang (mags de progenitors mags, amics dels muggles), com la famlia Weasley; mentre que admira profundament a les persones de sang mgica pura com les famlies Black (encara que odiava en Sirius per pertnyer a Gryffindor, en lloc de seguir la tradici familiar d'estar a Slytherin) i Malfoy principalment. Per tant, sent menyspreu cap a l'Hermione Granger, a pesar que ella s'ha preocupat que en Kreacher visqus en millors condicions.

Al morir en Sirius, corresponia que l'hereu fos el segent membre de la famlia Black viu. Com que en Sirius i en Regulus van morir sense deixar descendncia, correspondria l'herncia a la seva cosina Bellatrix Lestrange, per en Sirius decideix que el seu fillol Harry Potter es quedi amb totes les seves pertinences, incloent-hi en Kreacher, que, al contrari d'en Dobby, detesta en Harry i adora a la Bellatrix. En l'ltim llibre en Harry per a guanyar-se la seva confiana li regala un fals medall (un horricreu fals), propietat del seu antic amo Regulus al que li tenia una gran admiraci, i en Kreacher el comena a tractar b. En Harry, al fer-se crrec d'en Kreacher, desprs d'uns incidents l'envia a treballar al costat d'altres elfs domstics a Hogwarts.

A Hogwarts, en Kreacher coneix en Dobby, i ambds es posen al servei d'en Harry per a espiar a en Draco Malfoy, i en Kreacher, est amagat a la Sala de la Necessitat amb la finalitat de reparar un armari perqu els Cavallers de la Mort puguin entrar i atacar Hogwarts, per tal d'assassinar a l'Albus Dumbledore. En Kreacher ajuda poc i es baralla sovint amb en Dobby per insultar al seu amo.

Va haver-hi un temps en qu en Lord Voldemort, quan estava creant els seus horricreus, volia provar la seguretat preparada en una cova per a guardar un dels seus horricreus, pel que va demanar als seus cavallers de la mort un elf domstic. En Regulus Arcturus Black, el germ d'en Sirius que per aquest temps treballava a les ordres d'en Voldemort va oferir en Kreacher, aix l'Innominable el va dur a la cova i li va fer beure una poci que el debilitara, amb la intenci que el bebedor no en pogus sortir. Encara que la sala estava preparada perqu no es pogus aparetre o desparetre d'ella, en Kreacher, al ser un elf, no va poder fallar a l'ordre del seu amo, la de tornar a casa i va aconseguir sortir. En Kreacher va explicar a en Regulus i el que havia ocorregut.

En Regulus llavors va anar amb l'elf a la cova i va beure la poci. En Kreacher canvi les relquies i guard la veritable a la seva casa i l'intent obrir, per no va tenir xit.

En Kreacher explica tot aix a en Harry en el set llibre, i s llavors quan en Harry comprn les paraules d'en Dumbledore, en Kreacher no va trair en Sirius en el cinqu llibre, va fer el mateix en Sirius que motiv que l'elf mai el respects, ja que en Sirius sempre el va veure com un ser inferior.

 Winky .


La Winky s una elfa domstica creada per JK Rowling per la seva saga Harry Potter. La seva primera aparici s al quart ttol de la saga, Harry Potter i el calze de foc.

La Winky, igual que els seus avantpassats, va servir a la famlia Mauch durant la seva vida, fins al quart ttol de la saga de Harry Potter, en el que s acomiadada. Aix s degut a que en Barty Mauch, al costat d'un grup de mags al servei de l'Arthur Weasley, es dirigeixen al lloc en on va ser invocada la marca de les Forces del Mal durant el Mundial de Quidditch. Llavors en Barty en veure la seva elfa domstica, decideix acomiadar-la, sense que servissin de res les spliques de la Winky, ja que desprs de realitzar l'encanteri Priori incantatem sobre la vareta mgica d'en Harry, aquesta va revelar l'encanteri invocador de la Marca de les Forces del Mal.
Aix la Winky perd la seva ocupaci, desprs de llgrimes i spliques, mitjanant el pitjor cstig cap a un elf domstic: Si el seu amo li dona una pea de roba, aquest queda automticament alliberat, sense forma de revertir l'ocorregut.

Quan la Winky va ser acomiadada pel seu amo, Barty Mauch, va contactar al seu amic Dobby, que treballava a la cuina de Hogwarts. Aix va aconseguir una feina en aquesta escola. Per no va ser suficient per treure's la seva pena: constantment es consolava amb cervesa "de mantega", que cont suficient alcohol per als elfs domstics. A ms, la Winky en cap moment va voler revelar els secrets que el seu amo li havia confiat, tasca que ha de realitzar un bon elf domstic. En cap moment va revelar cap d'ells, per mes que en Harry, en Ron i l'Hermione la persuadissin.
De la mateix manera, sentint-se inservible i menyspreada, la Winky va qestionar greument l'associaci P.E.T., fundada per l'Hermione.

 Hokey .


La Hokey era una elfa domstica creada per JK Rowling per les seves novelles de Harry Potter.

La Hokey treballava per la Hepzibah Smith, una dona gran que va ser enganyada per en Lord Voldemort quan aquest treballava a Borgin&Burkes per robar-li el medall d'Slytherin i la copa de Hufflepuff. La Hokey va veure's quan en Dumbledore li va ensenyar a en Harry la memria que tenia d'aquesta elfa domstica al pensiu, a Harry Potter i el misteri del Prncep. Era descrita vella i prima. En el pensiu van veure com la Hepzibah Smith va ser enverinada i morta per en Voldemort i com tots els seus tresors van desapareixer. En Voldemort va acusar la Hokey del seu assassinat, i l'elfa domstica va ser enviada a Azkaban.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320439" title="Alconera" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="125039">


Alconera s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320443" title="Aljucn" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="125040">


Aljucn s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320446" title="Atalaya" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="125041">


Atalaya s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320452" title="Margarida Maria Farnese" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="125043">

Margarida Maria Farnese ( Parma, Ducat de Parma 1664 - Colorno 1718 ) fou una noble de la famlia Farnese que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Mdena.

Orgens familiars.
Va nixer el 24 de novembre de 1664 a la ciutat de Parma sent filla del duc Ranuccio II de Parma o Isabel d'Este. Fou nta per lnia paterna del tamb duc Odoard I de Parma i Margarida de Mdici, i per lnia materna de Francesc I d'Este i Maria Caterina Farnese.

Fou germana d'Odoard Farnese, i germanastra dels ducs Francesc I i Antoni I de Parma.

Npcies i descendents.
Es cas el 14 de juliol de 1692 a la ciutat de Parma amb Francesc II d'Este. D'aquesta uni no tingueren fills.

Establerta al ducat de Mdena, rest vdua al cap de dos anys de matrimoni per la mala salut del duc. A la seva mort es trasllad a la ciutat de Colorno, on mor el 17 de juny de 1718.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/farnese2.html;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320454" title="Calabor" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="125044">
Calabor s una de les quatre pedanies del municipi de Pedralba de la Pradera (Zamora), i l'nica d'aquest municipi en la que la llengua que parlen els seus habitants s el gallec-portugus. En 2004 tenia uns 100 habitants.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320455" title="Parc Municipal de Benicalap" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="125045">
El parc de Benicalap s un jard pblic urb situat al barri de Benicalap, a la ciutat de Valncia.

Histria.
Els terrenys a on se situa el parc pertanyien anteriorment al ministeri d'Agricultura, a on tenia una estaci d'horticultura dedicada a l'investigaci i experimentaci. L'Ajuntament de Valncia va adquirir els terrenys a l'any 1975 per a la creaci d'un parc, per no va ser fins a 1981 quan va comenar la seua construcci. A l'any 1984 l'alcalde de la ciutat en eixe moment, Ricardo Prez Casado, va inaugurar el parc.

Localitzaci.
El parc es troba al nord-oest de la ciutat, situat al barri de Benicalap entre l'Avinguda de Burjassot, el carrer Luis Braile i el carrer Francisco Greus. El parc toca a Benicalap a l'est i sud, a la Ciutat Fallera al nord i est molt a prop de llindar amb Burjassot a l'oest. s l'nic jard de grans proporcions del barri de Benicalap.

Infraestructures.
El parc de Benicalap, a ms de la seua mpla zona enjardinada, compta amb una piscina descoberta de grans proporcions, un camp de futbol de gespa artificial, pistes de tennis i front, dos camps de futbet, i zona per jugar a bitlles. Afegit a les diverses zones esportives hi ha zones de joc infantil, entre les quals cal destacar la Casa de Tarzan (una casa d'alt d'un arbre de grans proporcions, ara mateix inutilitzada per la seua perillositat) i el tobogan gegant (un gran tobogan amb uns 10 metres de caiguda i 30 metres d'amplria). Tamb compta amb un teatre a l'aire lliure.

En total, la superfcie del parc sn 80.000 metres 2.

Zona enjardinada.
La major part del parc est composat per la zona enjardinada. A la seua construcci es van utilitzar tcniques noves para la seua poca, tant a la jardineria com als sistemes de manteniment.

El jard es basa en dos tossals d'una alaria considerable, dels que baixen dos torrents d'aigua. El torrent sud acaba a un xicotet llac, i compta amb una passarella-pont que el creua. El torrent nord compta amb una cascada per baix la qual passa un cam. Per la part interior dels tossals hi han diversos camins que els creuen, tots ells de terra. A aquesta zona hi ha una gran quantitat d'arbres de grans proporcions, donant una sensaci de bosc.

Rodejant els dos tossals hi ha un cam de llambordes, que fa de passeig central del parc, i a ms comunica les tres portes principals d'aquest. A la part exterior del passeig es poden trobar ms zones verdes, a ms d'un roserar. Aquestes zones exteriors tenen menys frondositat que les interiors, i es poden trobar ha diversos templets i construccions diverses.

Altres pgines d'inters.
Pgina de l'Ajuntament de Valncia sobre el parc






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320463" title="La Alamedilla" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="125046">

La Alamedilla (Almedilha, en portugus, s un municipi de la Provncia de Salamanca, Castella i Lle, Espanya. Limita al Nord amb Espeja, a l'Est amb Puebla de Azaba, al Sud amb La Alberguera de Argan i a l'Oest amb Sabugal.

Almedilha, s un municipi on tradicionalment encara es parla portugus, degut a la seua peculiar histria i la seua proximitat a la Raia fronterera amb Portugal. Actualment s l'nic municipi lusfon de la provncia de Salamanca, desprs de l'extinci del portugus en La Bouza, a principis del segle XX.

Demografia.

En 2003 comptava amb una poblaci de 209 habitants, 107 homes i 102 dones, en una superficie de 19,34 km. La seua altitud s de 756 m sobre el nivell de la mar.

 Enllaos externs .
Diputaci de Salamanca: ndex de municipis;
Pgina de La Alamedilla, Salamanca.;
Enlla a Google Maps;
Enlla a Wikisalamanca;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320464" title="Merlccid" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="125047">


Els merlccids sn un famlia de peixos ostectics que inclou els lluos.

Morfologia.

 Presenten el cos allargat i comprimit a la regi caudal.
 Tenen dues aletes dorsals: la primera curta i triangular, la segona allargada i lleugerament escotada.
 Una sola aleta anal tamb llarga i escotada. ;
 Totes les aletes presenten radis blans.
 Entre els ulls apareix una fosseta triangular.
 La boca, en posici terminal, disposa d'unes dents punxegudes.
 Les escames sn petites.;

Alimentaci.

Sn peixos depredadors que mengen altres espcies de peixos.

Hbitat.

Viuen a les aiges de la plataforma continental i a les capes superiors del tals continental. 

Distribuci geogrfica.

Viuen als oceans Pacfic oriental, Atlntic i a les costes de Tasmnia i Nova Zelanda. 

Costums.

Formen bancs molt nombrosos a prop del fons. 

Importncia pesquera.

Algunes espcies d'aquesta famlia sn pescades a nivell comercial, com ara el hoki (Macruronus novaezelandiae), el llu (Merluccius merluccius), etc. 

Espcies.

N'hi ha 23 repartides en cinc gneres:

 Gnere Lyconodes;
 Lyconodes argenteus .
 Gnere Lyconus;
 Lyconus brachycolus .
 Lyconus pinnatus .
 Gnere Macruronus;
 Macruronus capensis .
 Macruronus maderensis .
 Macruronus magellanicus .
 Macruronus novaezelandiae .
 Gnere  Merluccius;
 Merluccius albidus .
 Merluccius angustimanus ;
 Merluccius australis ;
 Merluccius bilinearis ;
 Merluccius capensis ;
 Merluccius gayi gayi ;
 Merluccius gayi peruanus ;
 Merluccius hernandezi ;
 Merluccius hubbsi ;
 Merluccius merluccius ;
 Merluccius paradoxus ;
 Merluccius patagonicus ;
 Merluccius polli ;
 Merluccius productus ;
 Merluccius senegalensis ;
 Gnere  Steindachneria;
 Steindachneria argentea ;

Referncies.



Bibliografia.

 Joseph S. Nelson: Fishes of the World, John Wiley & Sons. ISBN  0-471-25031-7. Any 2006.
 D. Lloris, J. Matallanas, P. Oliver: Hakes of the world (Family Merlucciidae). An annotated and illustrated catalogue of hake species known to date. FAO Catalogue for Fishery Purposes. Nm. 2. FAO, Roma, 2005. (PDF);

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia d'aquesta famlia de peixos. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Distribuci geogrfica dels merlccids. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320483" title="Alazeia" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="125049">


El riu Alazeia (del rus       ) es troba al nord est de la Repblica de Sakh (Iactia), Rssia. Amb una llargada de 1.590 km i una conca hidrogrfica de 64.700 km, l'Alazeia es forma per la confluncia del Nelkan i el Kadultxan i desemboca al Mar de la Sibria Oriental. A la conca hidrogrfica de l'Alazeia hi ha ms de 24.000 llacs. El riu es congela a finals de setembre, principis d'octubre fins a finals de maig, principis de juny. L'afluent ms important s el Rossokha.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320488" title="Aldan" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="125050">



El riu Aldan (del rus      ) s el segon afluent ms llarg del riu Lena, a la Sibria Oriental, amb 2.273 km de llargada, dels quals 1.600 sn navegables.
Neix a les Muntanyes Stanovoi, al sud oest de Neriungri, i flueix cap al nord est deixant el poble d' Aldan al sud. Desprs de passar per Tommot, Ust' Maia, El' dikan i Khandugan, vira cap al nord oest i desemboca al Lena prop de Batamai.
Els afluents ms importants sn L'Amga, l'Utxur i el Maia. La conca hidrogrfica s coneguda per les explotacions d'or i les troballes de fssils cambrians.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320490" title="Amga" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="125051">


El riu Amga (del rus     ) es troba a la Repblica de Sakh (Iactia), Rssia. s l'afluent ms llarg del riu Aldan, amb 1.462 km i una conca hidrogrfica de 69.300 km de superfcie. Es congela a la primera meitat d'octubre i resta glaat fins al maig.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320491" title="Riu Anabar" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="125052">
L'Anabar (del rus       ) s un riu que es troba a la Repblica de Sakh, Iactia, Rssia, just a l'oest del riu Lena. La seva conca s'estn fins a l'Altipl de Putoran, que forma la part ms alta de l'Altipl de Sibria Central. El cabal mitj a la desembocadura s de 500 m/s, amb una forta concentraci a comenaments d'estiu, quan el gel que cobreix el riu durant la major part de l'any es desf. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320494" title="Casas de Reina" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="125053">

Casas de Reina s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura, a la comarca de Campia Sur.  

 Histria . 
Les primeres restes arqueolgics trobats en el municipi es remunten al paleoltic, no obstant aix el seu major apogeu histric es va donar en poca de la dominaci romana. En el terme municipal es troba la ciutat de Regina Turdulorum, situada a la Via de la Plata. La ciutat es va fundar pel del segle I, resultat de la unificaci de diversos nuclis de poblaci dels quals el ms important es va situar en el tur de l'Alcassaba de Reina. Els motius de la creaci de la ciutat van estar ntimament lligats a raons econmiques: abundncia de mines, bons terrenys agrcoles, zones boscoses i abundncia d'aigua. La poblaci es localitza en l'eix dels vells itineraris i calades que unien Corduba i Hispalis amb Emerita Augusta, el que va vivificar la poblaci al llarg dels segles. 

Per a diversos autors antics, entre ells el naturalista Plini el Vell, sabem que la ciutat i el seu territori van formar part de l'antiga demarcaci geogrfica anomenada Baeturia Turdulorum, la qual ms tard va ocupar el Conventus Cordubensis. Grcies a dades de les excavacions es coneix que alguns dels seus habitants eren d'Itlia o fins i tot d'Orient, qui van rendir cult a les divinitats oficials de l'estat, a les orientals i als dus del terrer. 

La repblica reginensis va rebre l'organitzaci poltica romana en poca de la dinastia Flavia, i l'administraci romana va tenir molt en compte als seus naturals des del perode anterior dels governs de Claudi i Ner, als quals va dotar de tots els serveis i comoditats de l'poca. Regina s citada per ltima vegada en les Actes de l'II Concilio Hispalense en l'any 619, presidit per Isidor de Sevilla, en el qual es va dirimir un plet entre aquesta i Celti (Peaflor) per la jurisdicci d'una baslica. La data exacta de la fundaci es desconeix per hagu de ser en poca de August, i probablement relacionada amb la mineria de la zona. El seu aband va poder ocrrer amb motiu de les convulsions que es produxen arran de la dominaci rab i la poblaci resultant passaria a ocupar novament les altures del tur on es va aixecar la referida Alcazaba de Reina. Desprs de la Reconquesta, Cases de Reina va constituir una de les set viles comuneres de l'encomana de Reina, en les quals es trobaven incloses les seves rendes, pertanyent a l'Orde de Santiago al costat de les tamb poblacions pacenques de Reina i Trasierra.



 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320499" title="Mont Whitney" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="125054">

El Mont Whitney (Mount Whitney en angls) s la muntanya ms alta dels Estats Units d'Amrica sense comptar Alaska ni Hawaii, amb una alada de 4.421 m. (14505 ft.). La cara oest de la muntanya limita amb el Sequoia National Park (Parc Nacional Sequoia).

El nom de la muntanya prov de Josiah Whitney, el cap del departament de geologia de Califrnia. Es va proposar de canviar el nom de Mount Whitney a Mount Churchill, per es va rebutjar per BGN el 14 de setembre de 1964. Va ser escalada per primer cop el 1873 per Charles Begole, A. H. Johnson, i John Lucas; un pescador que vivia a Lone Pine, Califrnia.

Est situat a noms 122 quilmetres (76 milles) del lloc ms baix de l'estat, Death Valley a Badwater (situat a 86 m. sota el nivell del mar).

 El mont Whitney ha estat pintat per diversos artistes, entre ells Albert Bierstadt en el seu quadre Le Mont Whitney, grandria de les Rocoses, 1875, conservat a Corning (The Rockwell Museum) -- aquest quadre que magnificava la naturalesa americana va ser pintat per al centenari de la declaraci d'independncia.
 
Hi ha tres variants del nom: Fisherman's Peak, Fishermans Peak i Mount Churchill.


Geografia i geologia.
L'aigua que cau cap al Oest de la carena desemboca a l'Oce Pacfic, mentre que a l'Est desemboca a la Great Basin (Gran Vall en catal).
El cim s'eleva 10.778 peus (3.285 m). El pendent oriental de Whitney s molt ms costerut que el seu pendent occidental.
El granit que forma el Mont Whitney s el mateix que forma les Alabama Hills.

Mesures de l'alada.
L'elevaci estimada del Mont Whitney ha canviat en els anys. Aix no s degut al creixement del pic. La tecnologia de la mesura ha canviat, i el sistema vertical de coordinades ha canviat. L'alada del pic era normalment de 4.418 m. Una placa antiga al pic assenyala que l'elevaci s de 14,496.811 peus, per llavors s'utilitzava el sistema del 1929. Des de llavors la forma de la Terra s'ha estimat ms acuradament. Utilitzant un nou sistema establit el 988 (NAVD88) l'alada estimada actual s de 4.421 m.


 Oportunitats recreatives.

Excursionisme.
La ruta ms popular cap al pic s pel cam fe Mount Whitney que comena al Whitney Portal (2,550 m (8360 ft.)) a 13 milles (21 km.) del poble de Lone Pine. La ruta t uns 35 km de recorregut amb una elevaci de 1900 m. (6100 ft). Es pot escalar entre l'1 de maig i l'1 de novembre.


ssos.
 S'exigeix que els excursionistes portin una pot resistent d'ssos. Els ssos negres sn molt comuns en el pendent de Mont Whitney des del portal amunt a travs de la terra que passa per a Outpost Camp. Les trobades de nit d'aquests ssos no sn inusuals. En viatjar de nit, als excursionistes se'ls aconsella utilitzar un llum brillant i un xiulet agut.

Escalada.
The steep eastern side of the mountain offers a variety of climbing challenges. The "Mountaineer's Route", a gully on the north side of the east face first climbed by John Muir, is considered a scramble. The East Face route, first climbed in 1931, is a classic route in the Sierra Nevada and involves technical free climbing (Class 5.4) but is mostly Class 3.  Other routes range up to Class 5.10.

South of the main summit there are a series of minor summits that are completely inconspicuous from the west but appear as a series of "needles" from the east. The routes on these include some of the finest big-wall climbing in the high Sierra. Two of the needles were named after participants in an 1880 scientific expedition to the mountain. Keeler Needle was named for James E. Keeler and Day Needle was named for William Cathcart Day. The latter has now been renamed Crooks Peak after Hulda Crooks who hiked up Mount Whitney every year until well into her nineties.

Bibliografia.

 


Referncies/notes


Enllaos externs.
 
 
 
 
 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320505" title="Guils" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="125055">

Geografia;
 Guils de Cerdanya, municipi de la Baixa Cerdanya;
 Guils del Cant o Guils del Sant s un poble de l'Alt Urgell, en el municipi de Montferrer i Castellb;
 Guils Fontanera s una estaci d'esqu nrdic a Guils de Cerdanya;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320507" title="La Fraternitat" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="125056">
La Fraternitat va ser la primera coral fundada a Catalunya i a Espanya el 2 de febrer de l'any 1850. Posteriorment adopt el nom de Societat Coral Euterpe Actualment s coneguda com Coral Euterpe. No noms va ser una  coral sin que va esdevenir una societat d'ajuda als seus membres.

T origen en un grup de msics heterogeni anomenat L'Aurora. Anselm Clav s requerit com a director d'aquell grup, per enseguida percep la necessitat d'una refundaci del mateix. La Fraternitat neix amb la voluntat d'acostar la msica i el ball a les classes populars. Aix s'esdevingu en forma de concerts als Jardins de la Nimfa i posteriorment als Camps Elisis ambds recintes ubicats al Passeig de Grcia. Per les classes benestants i les autoritats locals varen impedir i boicotejar el normal funcionament de la coral. La crispaci poltica comport la deportaci de Clav a Mallorca entre el 1856 i el 1857. En tornar va canviar el nom Fraternitat per Societat Coral Euterpe i va organitzar els actes als Jardins d'Euterpe, adquirint independncia. L'any 1859 es fund L'Eco d'Euterpe; peridic que informa dels actes de la societat coral de projecci interclassista.

 Referncies .
Descobreix Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320511" title="Juan Antonio Bardem" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="125057">

Juan Antonio Bardem (Madrid, 1922 - 2002) fou un director i guionista de cinema espanyol.

Filmografia.
 1953. Cmicos.
 1955. Muerte de un ciclista.
 1956. Calle Mayor.
 1957. La venganza.
 1960. A las cinco de la tarde.
 1970. Variets;
 1978. Siete das de enero.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320522" title="Fuente del Arco" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="125059">


Fuente del Arco s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura, a la comarca de Campia Sur, molt proper a la provncia de Sevilla.  
   
Economia. 
La seva economia es basa principalment en la agricultura (olivares) i ramaderia. Fins a principis del segle XX havia una explotaci de ferro en la Mina La Jayona la qual tenia emprat a un gran nombre de persones. A ms fins a mitjans del segle XX era un punt important ferroviari on confluen la xarxa ferroviria de via ampla i via estreta.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320523" title="Higuera de Llerena" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="125060">


Higuera de Llerena s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura, a la comarca de Campia Sur.  Fins el 17986 va restar unir al municipi de Llerena.
   
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320528" title="Diego Nierola Esteve" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="125061">
Diego inerola Esteve (Llria, 1974) s un msic del Pas Valenci

 Biografia. 

lnici els seus estudis de msica a l'ateneu musical i d'ensenyament Banda Primitiva de Llria. Obtingu la titulaci que el capacit com a professor de tuba i bombard. Estudia harmonia i melodia acompanyada dirigit pel professor Jos Manuel Aparici, i obtingu el premi d'harmonia 1993 del Conservatori Superior de Msica de Valncia. Entre 1995 i 1998, assist als cursos de contrapunt i fuga.

Durant l'any 1997 va estudiar direcci d'orquestra impartida Manuel Galduf, i a partir de 1999 assist als cursos de composici impartits pel compositor i professor Ferran Ferrer. 

Entre 1990 i 1996, fou professor de msica a la Societat San Juan Bautista de Loriguilla (Valncia). Des de l'any 1997 impartix classes de msica al Collegi Francisco Lpez Latorre de Llria. Al 1998 s'incorpora al personal docent de l'Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llria. Tamb ha dirigit l'agrupaci musical Vicente Gimnez de Llria (Valncia), i al 1999 ocup la direcci de la Jove Orquestra de l'Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llria.
Al 1999, ocup el crrec de director de l'Agrupaci Coral de l'Associaci Musical de Quartell (Valncia)i tamb ha dirigit l'Agrupaci Coral de l'Ateneu Musical i d'Ensenyament Banda Primitiva de Llria i al 2001 la de la Societat Musical de Societat Musical Banyeres de Mariola (L' Alcoi, Alacant).

 Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320531" title="Pietro Torrigiano" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="125062">

Pietro di Torrigiano d'Antonio, conegut abreujadament com Pietro Torrigiano (Florncia, 24 de novembre de 1472 - Sevilla, 1528?) va ser un escultor itali del Renaixement, conegut pel seu carcter violent.  

 Biografia .
Es va formar amb Bertoldo di Giovanni. A Florncia va ser freqentar a la cort literria de Lloren el Magnfic, on va coincidir amb Benvenuto Cellini, qui l'esmenta en la seua autobiografia. Segons Cellini, en una disputa amb Miquel ngel, Torrigiano li va donar un punyada al nas, causant-li una desfiguraci que s visible en tots els retrats de l'artista. 

Posteriorment, Torrigiano va treballar a Roma en la decoraci de la nova residncia pontifcia construda per ordre de Nicolau V i a la torre Borja, per encrrec d'Alexandre VI, de qui va esculpir tamb un bust en marbre.

Durant algun temps va participar com a mercenari en les guerres entre diverses ciutats italianes, activitat que va alternar amb treballs a Roma (esglsia de Sant Jaume dels Espanyols) i a Siena, on va esculpir un Sant Francesc d'Asss per a l'altar de la capella Piccolomini, que havia estat realitzat per Andrea Bregno l'any 1485. 

Vers 1509 -1510 va ser reclamat a Anvers per Margarida d'ustria. Ms tard va anar a Anglaterra, on va treballar en el monument funerari d'Enric VII i Isabel de York, que desprs seria collocat en una de les capelles de l'abadia de Westminster. Va concloure aquesta obra cap al 1517. Va esculpir tamb, a la mateixa capella, un altar, un retaule i un baldaqu. L'altar tenia pilastres de marbre en els angles (dues de les quals encara es conserven) i sota la mnsula hi havia un Crist jacent esculpit a grandria natural, en terracota policromada. El retaule era un relleu de gran mida sobre el tema de la Resurrecci. Del baldaqu, realitzat en marbre amb adorns de bronze daurat, queden alguns fragments, i han sobreviscut tamb algunes parts del Crist jacent, malgrat que el conjunt va ser destrut pels puritans durant el segle XVII.

L'any 1511 va esculpir el sepulcre de Margarida Beaufort, mare d'Enric VII. De 1516 data el sepulcre de l'arxiver reial, John Young, a qui tamb va representar en un bust conservat en la National Portrait Gallery de Londres. Se li atribueix tamb un medall de bronze, esculpit en baix relleu, amb el retrat del canceller Thomas Lovell, i diversos bustos de personatges destacats de la cort anglesa, com John Fischer, bisbe de Rochester, o Gilbert Talbot, comte de Shrewsbury, avui custodiats principalment en museus britnics i nord-americans. 

Enric VIII tamb li va encarregar a Torrigiano el seu monument funerari, que havia d'ubicar-se a la capella de Sant Jordi del castell de Windsor. L'obra, no obstant, no va arribar a completar-se. Al comenament del 1519, l'escultor va viatjar a Florncia per a reclutar ajudants per a l'obra encarregada per Enric VIII. Va intentar convncer, entre altres, a Cellini, qui no va voler acompanyar-lo a causa de la naturalesa violenta del seu carcter.

L'any 1521 va traslladar-se a Espanya, primer a Granada i desprs a Sevilla, on va esculpir un bust de l'emperadriu Isabel de Portugal i d'Arag que avui s'ha perdut. Tamb a Sevilla, va realitzar diversos treballs per al Monestir de Sant Jeroni de Buenavista. Al Museu de Belles Arts de Sevilla es conserven un Sant Jeroni penitent i una Mare de Du amb l'Infant, que van tenir una gran influncia en el desenvolupament de la posterior escultura sevillana. 

Va ser processat i empresonat per la Inquisici. Els motius sn obscurs. Segons Vasari, va trencar una escultura de la Mare de Du realitzada per encrrec del Duc d'Arcos en considerar que no havia rebut un preu adequat per l'obra, i va ser acusat d'iconoclasta. Va morir a la pres en caure en un estat de depressi i negar-se a menjar. Respecte de la data de la seua mort hi ha hagut certa controvrsia, Vasari parla de l'any 1522, per l'any 1528 la Rota de Florncia va dictar una sentncia que afectava la viuda de Torrigiano, la qual havia reclamat la devoluci del dot, ja que Pietro ha mort fa ms de tres mesos, el que pot indicar que l'artista va morir l'any 1528.

 Referncies.


 Enllaos externs .
Vita di Torrigiano, scultor fiorentino, per Giorgio Vasari ;
La vita di Benvenuto Cellini, fiorentino ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320532" title="Conxita Bardem i Faust" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="125063">
Conxita Bardem i Faust (Barcelona, el 3 de mar de 1918 - el 15 d'abril de 2008) va ser una actriu de teatre i de cinema catalana. Era cosina germana del director de cinema Juan Antonio Bardem Muoz i de la tamb actriu de cinema Pilar Bardem Muoz. Tamb era cosina via de l'actor oscaritzat Javier Bardem.

Teatre.
 1955. Antgona de Sfocles, adaptaci de Jos Mara Pemn. En el personatge dIsmene.
 1963. Don Joan de Ferran Soldevila. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1969. La amante de Joaqun Calvo Sotelo, estrenada al teatre Moratn, de Barcelona.
 1985. La pregunta perduda o el corral del lle, de Joan Brossa. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1986. Per un si o per un no, de Nathalie Sarraute. Estrenada al teatre Poliorama, de Barcelona.
 1990. Les tres germanes d'Anton Txkhov. Estrenada al teatre Poliorama, de Barcelona.

Filmografia.
 1976. Las largas vacaciones del 36. Director: Jaume Camino;
 1983. Bearn. Director: J. Chavarri;
 1992. La fiebre del oro. Director: Gonzalo Herralde;

Televisi.
 1989. La granja (mare del Mercad) va ser el primer culebrot de TV3 que es feia dins el programa de debat  La vida en un xip de Joaquim Maria Puyal.

 1995. Arsnic i puntes de coix, de Joseph Kesselring. Direcci d'Anna Lizaran;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320535" title="Livigno" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="125064">


Livigno (en llombard i romanx Livign) s un municipi de la Provncia de Sondrio, a la regi de la Llombardia. Est situat a la serralada dels Alps. 

El municipi de Livigno gaudeix d'un estatus de zona franca, al no estar subjecte a determinats impostos com l'IVA. Aquest fet ha desenvolupat molt el turisme, sobretot a partir dels anys 50, ja que s'hi pot comprar a preus ms barats tabac, sucre, alcohol i combustible, encara que no s'hi pot comprar ms de la capacitat del dipsit del vehicle.

L'origen de la zona franca est en l'allament de la zona, ja que fins abans de la inauguraci de la Collada del Foscagno, durant l'hivern no s'hi podia accedir a causa de la neu.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320540" title="Malcocinado" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="125065">


Malcocinado s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura, a la comarca de Campia Sur.  
   
Personatges.
 Valentn Gonzlez Gonzlez "El Campesino" (1909-1983), militar de la guerra civil espanyola.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320541" title="Valentn Gonzlez" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="125066">
Valentn Gonzlez Gonzlez, conegut com "El Campesino" (Malcocinado, provncia de Badajoz, Extremadura, 1909   Madrid, 1983) fou un militar comunista espanyol. 
 Biografia . 
Valentn Gonzlez Gonzlez, va nixer a Malcocinado (Badajoz) el 1909. Se li coneix un matrimoni del que van nixer tres fills, que van desaparixer durant la Guerra civil espanyola. Miner a les mines de Pearroya-Pueblonuevo, va militar en el Partit Comunista d'Espanya. Durant la Guerra civil, va dirigir el Cinqu Regiment i posteriorment la Divisi 46na. Va participar en les batalles de Guadalajara, Brunete i Belchite, en les quals va ser ferit. Es va forjar una llegenda entorn del seu nom. Llegenda viva de l'exrcit republic, en acabar la guerra escap en un vaixell rumb a la URSS el 1939 i ingressa en l'Escola Superior de Guerra amb el rang de general. D'all fou expulsat per dissentir amb l'estalinisme, torturat en vries txeques i condemnat a treballs forats al gulag. Desprs d'un intent fallit de fugida -va ser retornat a la URSS per les autoritats turques- va ser internat al camp de treball de Vorkuta (Sibria). Assol escapar de la URSS en 1949 a travs de la frontera iraniana, vivint en l'exili a Frana, fins al seu retorn a Espanya el 1977. Mor el Madrid en 1983. 

 Obres .
 Vida y muerte en la URSS (1939-1949) (Autobiografia) (1950).
 Yo escog la esclavitud (Ciudadela Libros, 2007).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320543" title="Guillaume de Marcillat" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="125067">


Guillaume de Marcillat (La Chtre ca. 1470 - Arezzo, 1529) va ser un pintor i artista de vitralls francs que va nixer a La Chtre.  Es trobava a Roma cap a l'any 1509, on va treballar per als papes Juli II i Lle X al Vatic i a Santa Maria del Popolo, esglsia que conserva les seues obres ms antigues conegudes: dos vitralls del cor que representen cadascuna sis escenes de les Histries de Crist i Maria (1509). L'any 1515 va ser reclamat pel cardenal Silvio Passerini a Cortona, on va establir un taller que produ vitralls per a diverses esglsies de la ciutat.  Vers el 1519 es trobava a Arezzo, on va fer vitralls per a la catedral i la Baslica de Sant Francesc.  Tamb va pintar uns frescos sobre temes bblics a la volta de la Catedral d'Arezzo. Va morir en aquesta ciutat l'any 1529.


 Bibliografia .
 Henry, Tom, "Centro e Periferia": Guillaume de Marcillat and the Modernisation of Taste in the Cathedral of Arezzo, Artibus et Historiae, Vol. 15, No. 29 (1994), 55-83.
 Vasari, Giorgio, Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, moltes edicions i traduccions.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320544" title="Peraleda del Zaucejo" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="125068">


Peraleda del Zaucejo s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura, a la comarca de Campia Sur.  
   
 Histria . 
L'enclavament s'integrava en la Serena com possessi de l'Orde d'Alcntara, amb rang de Encomienda. En 1472 el Comendador de la mateixa, Diego de Crdova, va sollicitar al Mestre Gmez de Cceres i Sols autoritzaci per a fundar en els seus territoris un poblat, sent-li concedida aquest mateix any. Aquesta s, doncs, la data de la fundaci de Peraleda. Com estmul per al seu assentament, els quals arribessin a establir-se en ell quedarien exempts d'abonar tributs durant deu anys. En 1748 el lloc va obtenir la categoria de Vila exempta. 
 Demografia .



 Ciutats agermanades .
  Sant Boi de Llobregat;

 Personatges illustres .

Mara Antonia Trujillo, ministra de Vivenda (2004-2007).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320552" title="Reinaldo III d'Este" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="125069">

Reinaldo III d'Este o Reinaldo III de Mdena ( Mdena, Ducat de Mdena 1655 - d. 1737 ) fou un membre de la Casa d'Este que desprs d'esdevenir cardenal de l'Esglsia Catlica va ser nomenat duc de Mdena entre 1694 i 1737.

Orgens familiars.
Va nixer el 25 d'abril de 1655 a la ciutat de Mdena sent fill petit del duc Francesc I d'Este i la seva tercera esposa, Lucrcia Barberini. Per lnia paterna fou nt del tamb duc Alfons III d'Este i Elisabet de Savoia, i fou germ per part de pare del duc Alfons IV d'Este, i de les princeses Isabel i Maria d'Este. 

Vida religiosa.
Orientat des de ben jove a la vida religiosa, el 1685 arrib a ser nomenat cardenal pel papa Innocenci XI, si b abandon aquesta carrera el 1695 poc desprs de ser nomenat duc de Mdena. 

Ascens al poder.
Membre de l'Orde del Tois d'Or, el 1694, a la mort del seu nebot Francesc II d'Este sense descendents, fou nomenat duc de Mdena, motiu pel qual abandon la seva carrera religiosa.

En esclatar la Guerra de Successi espanyola es desclar neutral, per aix no va impedir que les tropes franceses capturessin el ducat. Reinaldo es va veure obligat a fugir a Bolonya, aconseguint recuperar el poder efectiu del seu ducat el 1707 grcies al suport de les tropes del Sacre Imperi Romanogermnic, al qual afeg la ciutat de Mirandola perdent, per, Comacchio. 

Intent aconsegu un pacte amb el Regne de Frana, concretant el matrimoni del seu fill Francesc amb Carlota d'Orleans, filla al seu torn de Felip II d'Orleans. Aix mateix intent aconseguir en propietat el ducat de Parma mitjanant el matrimoni de la seva filla Enriqueta amb Antoni I de Parma, si b la mort sense descncia dels dos comport l'ascens al ducat de la Dinastia Borb mitjanant el nomenament de Carles I de Parma.

El 1733, a l'inici de la Guerra de Successi polonesa, tot i considerar-se netural torn a pat l'atac de les tropes franceses, refugiant-se altre cop a Bolonya. La pau signada el 1736 li permet recuperar el poder i obtenir les poblacions de Novellara i Bagnolo als seus dominis.

Reinaldo III mor el 26 d'octubre de 1737 a la ciutat de Mdena.

Npcies i descendents.
Es cas l'11 de febrer de 1696 a la ciutat de Mdena amb Carlota de Brunswick-Lneburg, filla de Joan Frederic de Brunswick-Lneburg i Benedicta de Simmern. D'aquesta uni nasqueren:
Beneta Maria d'Este (1697-1777);
Francesc III d'Este (1698-1780), duc de Mdena;
Amlia Josefina d'Este (1699-1778);
Joan Frederic d'Este (1700-1727);
Enriqueta d'Este (1702-1777), casada el 1728 amb Antoni I de Parma i el 1740 amb Leopold de Hesse-Darmstadt;
Climent d'Este (1708-?);

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/welf/welf10.html;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320554" title="Baldriga cendrosa" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="125070">






La baldriga cendrosa o virot gros (Calonectris diomedea) s un ocell de l'ordre dels procellariformes.

Morfologia.

 s ms grossa (45-56 cm) que la baldriga puf. La seua envergadura alar s de 112-126 cm.
 Pesa entre 700 i 800 g.
 T el cap grisenc, el dors bru i les parts inferiors blanques.
 Bec groc rosaci pllid, fosc prop de la punta. ;
 Ales llargues i flexibles que duu lleugerament o netament arquejades.
 Potes rosa pllid.
 No presenta dimorfisme sexual per la femella s ms lleugera i t un bec ms fi.;
 Els exemplars immadurs sn semblants als adults.

Subespcies.

 Calonectris diomedea diomedea (Mar Mediterrnia fonamentalment).
 Calonectris diomedea borealis (Canries, Madeira i Aores).
 Calonectris diomedea edwardsi (Cap Verd);

Reproducci.

No nidifica al Principat de Catalunya (se'n va als Columbrets, a Balears o a altres illes per fer-ho).

Basteix el niu amb pals i vegetaci marina dins les coves dels penya-segats. Hi pon un ou durant el maig-juny, el cova durant 4 setmanes i, a finals d'octubre, el poll abandona el niu. Desprs de l'eclosi de l'ou, el niu noms s visitat pels progenitors a la nit per evitar el seu saqueig per part de les gavines. 

La colnia de cria ms nombrosa d'aquesta espcie a nivell mundial es troba a les Illes Selvagens.

Alimentaci.

 Menja molluscs, ous de peixos, crustacis, cefalpodes, despulles marines i vegetals. ;
 Acostuma a seguir els vaixells de pesca per aprofitar els peixos que sn llenats per la borda a causa del seu nul inters comercial.
 Prefereix alimentar-se de nit i introduint noms el bec per sota de la superfcie de l'aigua per, de vegades, realitza immersions que poden arribar als 4-5 m de fondria.

Hbitat.

Igual que la baldriga puf, es pot veure vora els penya-segats de l'Empord i al voltant dels vaixells de pesca.

Distribuci geogrfica.

s sedentria a la Mediterrnia, on nia. A la tardor arriba a les costes d'Anglaterra i d'Irlanda, retornant al Mediterrani vers el mes de febrer.  

Poblacions.

La poblaci mundial d'aquesta espcie arriba als 280.000 420.000 exemplars, essent les illes atlntiques entre les Aores i les Canries qui n'acullen la ms gran quantitat. A Menorca se'n troba les colnies ms importants de tot el Mediterrani occidental

Costums.

 s una espcie gregria que forma estols nombrosos. ;
 A alta mar s un ocell silencis per a les colnies de cria, i de nit, s bastant sorolls.
 Vola amb llargs planeigs arran d'aigua entremesclats amb 3-4 cops d'ala pausats i flexibles.

Referncies.



Bibliografia.

 Harrison, Peter: Seabirds: An Identification Guide. Croon Helm, Beckenham. ISBN 0-7099-1207-2. Any 1983.
 Snow, David W.; Perrins, Christopher M. & Gillmor, Robert: The Birds of the Western Palearctic. Oxford University Press. ISBN 0-19-850187-0. Any 1998.

Enllaos externs.

 Descripci d'aquest ocell. ;
 Identificaci i pautes migratries. ;
 Enciclopdia Catalana. ;
 African Bird Image Database. ;
 Fauna Ibrica. ;
 Fotografies de la baldriga cendrosa. ;
 CalPhotos ;
 Segells amb imatges d'aquest ocell. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos d'aquest ocell. ;
 La baldriga cendrosa a Portugal. ;
 Avibase. ;
 Conservaci d'aquest ocell. ;
 Enregistraments sonors del virot gros. ;
 El virot gros al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320557" title="Puebla del Maestre" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="125073">


Puebla del Maestre s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura, a la comarca de Campia Sur.  
   
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320559" title="Reina (Badajoz)" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="125074">


Reina s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura, a la comarca de Campia Sur.  
   
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320560" title="Retamal de Llerena" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="125075">


Retamal de Llerena s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura, a la comarca de Campia Sur.  

Situaci.

Es troba al lmit nord de la Campia Sur, al peu de la serra de Los Argallanes, que el separa del poble ve: Campillo. El seu nom indica que pertany al partit judicial de Llerena, encara que estigui bastant lluny. Est dintre de l'rea d'influncia del poble d'Hornachos.

Relleu i clima .

L'altitud del terme municipal oscilla entre els 630 m. i els 480 m. al lmit sud. Diversos rierols recorren el municipi desembocant al riu Guadmez.

El clima s de tipus mediterrani, amb una temperatura mitjana anual de 15,9 C. La poblaci gaudeix d'uns hiverns suaus amb temperatures mitjanes de 8,8C i absolutes de fins a -3,6 C. Els estius sn secs i molt calurosos, amb temperatures mitjanes de 24,7C per amb mximes absolutes de fins a 42,6 C. La precipitaci mitjana anual s de 463,6 mm.

La flora autctona s de tipus mediterrani amb espcies prpies de la zona com l'alzina i la surera amb arbustos com el cap d'ase, el cistus o l'argelaga.

Demografia.

Com s'observa al quadre, la poblaci de Retamal ha mantigut un creixement regular i continuat, fins a mitjans del segle XX quan arriba a la seva mxima poblaci. A partir de 1950 la forta emigraci que va patir la zona ha fet que en noms trenta anys gaireb un 70% dels habitants del municipi abandonaren el poble. 

L'emigraci va produir un profund envelliment d'aquesta poblaci i per tant, un augment en la taxa de mortalitat i una davallada en la taxa de natalitat. A conseqncia, s'ha produit un creixement natural negatiu als ltims anys.



Enllaos externs.

 Plana web de l'Ajuntament ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320562" title="Trasierra" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="125076">


Trasierra s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura, a la comarca de Campia Sur.  
   
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320563" title="Emlio Garrastazu Mdici" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="125077">


General Emlio Garrastazu Mdici (Bag, 4 de desembre de 1905   Rio de Janeiro, 9 d'octubre de 1985) va ser un militar i poltic brasiler, president de Brasil entre 30 d'octubre de 1969 i 15 de mar de 1974. 

La seva mare era una uruguaiana d'ascendncia basca, de la ciutat de Paysand, i el seu pare era d'origen itali.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320564" title="Valencia de las Torres" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="125078">


Valencia de las Torres s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura, a la comarca de Campia Sur.  
    
 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320565" title="Valverde de Llerena" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="125079">


Valverde de Llerena s un municipi de la provncia de Badajoz a la comunitat autnoma d'Extremadura, a la comarca de Campia Sur.  
   
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320566" title="Conquesta de Mallorca (903)" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="125080">
La conquesta de Mallorca per part de les tropes musulmanes es va produir l'any 290 de l'Hgira (902/903 de l'era cristiana) i va enfrontar les tropes d'Is m al-Hawl n  amb les poques guarnicions bizantines que restaven a l'illa de Mallorca.

L'emir 'Abd All h ben Muhammad li reconegu la conquesta i el nomen val de l'illa, crrec que exerc des del 904 fins el 912.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320568" title="Complot del 20 de juliol" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="125081">
El Complot del 20 de juliol del 1944 va ser un intent fracassat per assassinar al dictador alemany Adolf Hitler, cap de l'Alemanya Nazi i prendre el poder a Alemanya seguint un pla anomenat l'Operaci Walkre. El paper principal va ser portat a terme per l'oficial del Wehrmacht Heer Claus von Stauffenberg, que estava al crrec de l'Exrcit de Reserva Valquria, un paper que li permetia un accs directe a Hitler per presentar-li informes.

El 20 de juliol va ser la culminaci dels esforos de la Resistncia Alemanya per enderrocar al rgim nazi. El seu fracs, tant a la Wolfschanze com a Berln, port a la detenci de ms de 5.000 persones, a l'execuci d'unes 200 i a la destrucci del moviment de resistncia.

 Rerafons .
Els grups conspiradors que planejaven realitzar un cop de qualsevol mena a la Wehrmacht i a la Intelligncia Militar (l'Abwehr) ja existien des de 1938. Els primers caps d'aquests grups incloen al Brigadier Hans Oster, cap de la l'Abwehr, l'antic Cap de l'Estat Major, General Ludwig Beck, i el Mariscal de Camp Erwin von Witzleben. Els plans per cometre un cop d'estat i evitar que Hitler pogus llanar una nova guerra mundial es van portar a terme al 1938 i al 1939, per es van avortar per les vacillacions dels Generals Franz Halder  i Walter von Brauchitsch, aix com pel fracs de les potncies occidentals en oposar-se a les agressions hitlerianes fins al 1939. El primer grup de resistncia militar retard els seus plans desprs de l'extrema popularitat que assol Hitler un cop finalitzada la sorprenentment rpida i triomfant Batalla de Frana.

Al 1941 es form un nou grup conspirador. Era comandat pel Coronel Henning von Tresckow, un membre de l'estat major del seu oncle, el mariscal Fedor von Bock, que comandava el Grup d'Exrcits Centre a l'Operaci Barbarroja. Tresckow va reclutar sistemticament opositors a l'Estat Major del Grup, convertint-lo en el centre de la resistncia a l'Exrcit. No es podia fer gaire contra Hitler mentre que els seus exrcits avanaven triomfants per les regions occidentals de la Uni Sovitica entre 1941 i 1942, i encara desprs de la Batalla de Moscou, que caus la dimissi de Brauchitsch i de Bock.

Durant 1942, Oster i Tresckow van tenir xit en reconstruir un grup de resistncia. El seu fitxatge ms important va ser el General Friedrich Olbricht, cap del Quarter General de l'Oficina de l'Exrcit a Bendlerblock, al Berln central, que comandava un sistema independent de comunicacions amb les unitats de reserva per tota Alemanya. Aix, el grup de resistncia tenia un aparell viable pel cop.

A les darreries de 1942, Tresckow i Olbricht van formular un pla per assassinar a Hitler i portar a terme un cop durant la visita de Hitler al Quarter General del Grup d'Exrcits Centre a Smolensk al mar de 1943, posant una bomba al seu avi. La bomba no explot, i un segon intent uns dies desprs en una exposici a Berln d'armament sovitic capturat tamb fall. Aquests fracassos van desmoralitzar als conspiradors. Durant 1943, van intentar (sense xit) reclutar als comandants de camp superiors, com els mariscals von Rundstedt o von Manstein.

 Planejant el Cop.

A mitjans de 1943, el curs de la guerra es girava decisivament en contra d'Alemanya. Els conspiradors militars i els seus aliats civils es convenceren de que Hitler havia de ser assassinat perqu es pogus formar un govern acceptable pels Aliats occidentals i es pogus signar una pau per separat a temps de prevenir una invasi sovitica d'Alemanya, aix com per evitar tantes prdues humanes com fos possible. A l'agost de 1943, Tresckow es trob amb un jove oficial d'Estat Major, el Coronel Comte Claus von Stauffenberg per primer cop. Malferit al nord d'frica, Stauffenberg era polticament conservador, un gels nacionalista alemany, catlic de religi amb un regust per la filosofia. Si b en un inici havia vist b el rgim nazi, es desillusion ben aviat per les execucions sistemtiques de jueus i pel tractament dels presoners de guerra sovitics. Llavors, a partir d'inicis de 1942 compart la convicci de que Alemanya es dirigia cap al desastre i que Hitler havia de ser retirat del poder. Per algun temps els seus escrpols religiosos feien que no aprovs l'assassinat de Hitler com a manera correcta per aconseguir-ho; per desprs de la Batalla de Stalingrad al desembre de 1942, va concloure de que no assassinar a Hitler seria moralment ms condemnable. A partir d'aquell moment port un to nou per prendre decisions als alts rangs de la resistncia.

Olbricht ara present a Tresckow i a Stauffenberg un nou pla per portar a terme el cop contra Hitler. L'Exrcit de Reserva tenia un pla operatiu anomenat Operaci Walkre, que havia de portar-se a terme en cas de que els desordres causats pels bombardeigs aliats de les ciutats alemanyes causessin un desgavell en la llei i l'ordre alemany, o una revolta dels milions dels treballadors esclaus que es trobaven a les fbriques alemanyes. Olbricht sugger que aquest pla es podria fer servir per mobilitzar l'Exrcit de Reserva per prendre el control de les ciutats alemanyes, desarmar les SS i arrestar els lders nazis, un cop Hitler hagus estat assassinat. L'Operaci Valkyrie noms podia ser activada pel General Friedrich Fromm, comandant de l'Exrcit de Reserva, motiu pel qual o b havia de ser guanyat per a la conspiraci o neutralitzat si el pla tenia xit. Fromm, com d'altres oficials superiors, sabia en general sobre les conspiracions militars contra Hitler, per ni les recolz ni tampoc n'inform a la Gestapo.

A finals de 1943 i inicis de 1944 hi va haver almenys 4 intents fallits perqu un dels conspiradors s'aprops suficientment a Hitler per matar-lo amb granades de m o amb un revlver. Per aquesta tasca esdevingu cada vegada ms difcil. A mida que la situaci bl lica es deteriorava, Hitler cada vegada menys apareixia en pblic i rarament visitava Berln. Passava la major part del temps al Wolfschanze (Cau del Llop) prop de Rastenburg, a la Prssia Oriental, amb estades ocasionals a Berchtesgaden, a Baviera. En ambds llocs estava molt ben protegit, i rarament veia gent que no conegus i confis. Himmler i la Gestapo cada cop sospitaven ms de l'existncia de complots contra Hitler, i especficament sospitaven dels oficials de l'Estat Major.

A l'estiu de 1944, la Gestapo s'apropava als conspiradors. Hi havia una sensaci que el temps se'ls escapava, tant al camp de batalla, a on el Front Oriental estava en plena retirada i el Aliats havien desembarcat a Frana el 6 de juny, com a la prpia Alemanya. El convenciment de que es tractava de la darrera oportunitat per a l'acci decid als conspiradors. En aquells moments, els conspiradors ja havien comenat a pensar que estaven comdemnats, i que les seves accions eren ms simbliques que reals. El propsit de la conspiraci era ms vist com una salvaci del propi honor, del de les famlies, de l'Exrcit i d'Alemanya en un gran i vanal gest, ms que no pas per alterar el curs de la histria.

Un dels ajudants de Tresckow, el tinent Heinrich Graf von Lehndorff-Steinort, va escriure a Stauffenberg: "S'ha d'intentar l'assassinat, cote que cote (costi el que costi). Encara que fracassem, hem de fer alguna cosa a Berln. Pel propsit prctic no importa pas gaire; el que ara importa s que el moviment de resistncia alemany ha de fer-ho davant dels ulls del mn i de la histria. En comparaci a aix, res ms no importa".

En retrospectiva, s sorprenent que en tots aquests mesos de complots pels grups resistents a l'Exrcit i a l'aparell de l'estat, en la que dotzenes de persones estaven involucrades i en la que molts ms, incloent oficials superiors de l'Exrcit n'estaven informades, aparentment va escapar totalment a l'atenci de la Gestapo. De fet, la Gestapo tenia coneixement des de febrer de 1943 d'un grup de resistncia a l'Abwehr sota el patronatge de l'Almirall Wilhelm Canaris i del cercle al voltant de l'antic batlle de Leipzig Carl Goerdeler. Si aquesta gent hagus estat detinguda i interrogada, la Gestapo possiblement hagus descobert el grup del Grup d'Exrcits Centre i potser l'intent d'assassinat del 20 de juliol mai no hagus tingut lloc. Aix fa pensar en la possibilitat de que Himmler conegus el pla i, per motius personals, permets que ans a ms.

Himmler va tenir al menys en una ocasi una xerrada amb un opositor conegut quan, a l'agost de 1943, el Ministre Prussi de Finances Johannes Popitz, que estava involucrat en la xarxa de comunicaci de Goerdeler, el va anar a veure i li ofer el suport de l'oposici si volgus fer un moviment per desplaar a Hitler i assegurar un final negociat de la guerra. No en sort res d'aquesta reuni, per Popitz no va ser detingut i Himmler aparentment no va fer res per aturar el moviment de resistncia que sabia que estava operant dins de la burocrcia de l'estat. Es possible que Himmler, que a finals de 1943 ja sabia que no es podia guanyar la guerra, permets que el complot del 20 de juny ans endavant, sabent que si succea ell seria el successor de Hitler, i llavors podria intentar signar la pau. Popitz no era pas l'nic en veure en Himmler com a un possible aliat. El General von Bock va aconsellar a Tresckow que intents aconseguir el seu recolzament, per no hi ha proves de que fos aix. Goerdeler tamb estava aparentment en contacte amb Himmler via un acord mutu amb Carl Langbehn. El bigraf de Canaris, Heinz Hhne, suggereix que Canaris i Himmler treballaven junts per aconseguir un canvi de rgim, per tot aix resta en l'especulaci.

 El 20 de juliol .
L'1 de juliol de 1944, Stauffenberg va ser nomenat cap de l'Estat Major del General Fromm al Quarter General de l'Exrcit de Reserva a Bendlerstrasse, a Berln. Aquest crrec li permetia d'assistir a les conferncies militars de Hitler, tant a la Prssia Berln com a Berchtesgaden, donant-li una oportunitat daurada (potser la darrera) per matar a Hitler amb una bomba o amb una pistola. Els conspiradors que encara es resistien a la idea de matar a Hitler per escrpols morals cada cop eren menys, en part perqu s'estaven assabentant dels assassinats en massa a Auschwitz de 250.000 jueus hongaresos en la culminaci de l'Holocaust nazi. Mentrestant, s'estaven guanyant aliats claus, entre els que s'incloa al General Carl-Heinrich von Stlpnagel, comandant militar alemany a Frana, que prendria el control a Pars un cop Hitler fos mort, i iniciaria les negociacions per a un armistici immediat amb els exrcits aliats.

El complot estava tan b com ho podia estar. A inicis de juliol, Stauffenberg ja havia assistit en dues ocasions a les conferncies de Hitler amb una bomba a la cartera, per com que els conspiradors havien decidit que Himmler i potser Gring tamb havien de ser assassinats si la mobilitzaci planejada de l'Operaci "Valquria" havia de tenir alguna possibilitat d'xit, ho abandon en el darrer moment perqu Himmler no estava present. De fet, era estrany que Himmler assists a les conferncies militars. El 15 de juliol, quan Stauffenberg es dirig de nou cap a la Prssia Oriental, ja s'havia abandonat aquesta condici. El pla era que Stauffenberg deixs la maleta amb la bomba a la cambra de conferncies amb un temporitzador, s'excuss de la reuni, espers que explots i torns a Berln per reunir-se amb la resta de conspiradors al Bendlerblock. Llavors, l'Operaci Valquria es posaria en marxa, amb l'Exrcit de Reserva prenent el control sobre Alemanya i la resta de lders nazis eren arrestats. Beck seria nomenat nou cap d'estat, Goerdeler seria el nou Canceller i Witzleben seria el comandant en cap de la Wehrmacht. El pla era ambicis i depenia de la bona sort, per no era totalment descabellat. 

Un cop ms, el 15 de juliol l'atemptat es tir enrera a l'ltim minut, tot i que per motius desconeguts. Stauffenberg, deprimit i fart, torn a Berln. Degut a la falsa assumpci de que l'assassinat havia tingut lloc, s'havia comenat a executar l'Operaci Valquria, i noms desprs de grans esforos i molta sort s'aconsegu disfressar-la com un exercici. El 18 de juliol arribaren rumors de que la Gestapo podria detenir a Stauffenberg en qualsevol moment (si b aix no era cert), motiu pel qual ja s'assum el fet de que la propera oportunitat seria la darrera. A les 10 del mat del 20 de juliol, Stauffenberg vol de nou cap a Rastenburg per assistir a una nova conferncia militar de Hitler, acompanyat del seu ajudant, el tinent Werner von Haeften, i un cop ms amb una bomba a la cartera. Es un fet a destacar que en aquells moments, tot i a la mania de Hitler envers la seguretat, els oficials que assistien a les conferncies no eren pas registrats. 

Quan arrib al Wolfschanze, Stauffenberg es dirig cap a una reuni prvia a la conferncia, dirigida per Keitel. Aquell dia els horaris s'havien trastocat, doncs aquella tarda arribaria Mussolini. Un cop acabada la reuni, Stauffenberg es trob amb von Haeften als lavabos per preparar els mecanismes detonadors dels dos explosius, i a posar-los a la cartera. Cadascun d'ells pesava prop d'un kilo. Stauffenberg va posar el funcionament el mecanisme de la primera crrega, per quan anaven a preparar el de la segona, Stauffenberg reb una trucada urgent i no pogueren installar-la, i Haeften se l'endugu amb els seus papers, enlloc de deixar-la tamb a la cartera de Stauffenberg . A la reuni, Stauffenberg, allegant problemes d'audici, deman un lloc proper a Hitler; i deix la cartera recolzada al costat extern d'una de les slides potes de roure de la taula a on es trobaven Hitler i ms de 20 oficials. Desprs d'uns deu minuts, abandon la reuni i es trob amb el General Fellgiebel i el tinent von Haeften. A les 12:40 la bomba explot, demolint la sala de conferncies, per Hitler va sobreviure miraculosament (noms va patir un trencament dels timpans). Stauffenberg i els seus companys, al escoltar l'explosi i veure el fum que sortia del barrac, supos (errniament) que ning no hauria pogut sobreviure i marx amb un cotxe amb von Haeften cap a l'aeroport per escapar abans de que no es dons l'alarma. A les 13:00, el seu He 111 ja s'enlairava. 

Quan l'avi arrib a Berln a les 15:00, el General Erich Fellgiebel, que seguia a  Rastenburg, havia telefonat a Bendlerblock i els va dir que Hitler havia sobreviscut. Aix va ser un pas fatal, perqu els conspiradors van perdre els nervis i van suposar que el pla per mobilitzar l'Operaci Valquria no tindria oportunitat d'xit un cop els oficials de la reserva sabessin que Hitler estava viu. La confusi encara va augmentar quan arrib Stauffenberg i els va dir que Hitler estava mort. Els conspiradors ja no sabien a qui creure i, finalment, a les 16:00, Olbricht don l'ordre perqu es mobilitzs l'Operaci Valquria. No obstant, el vacillant General Fromm truc al mariscal Keitel per assegurar-se de que Hitler estava viu. Keitel li pregunta si sabia on estava Stauffenberg (doncs la seva desaparici del Wolfschanze el convertia en principal sospits): aix va fer que Fromm se n'adons de que la conspiraci senyalava cap al seu quarter general i que ell mateix es trobava en perill. Fromm respongu que pensava que Stauffenberg es trobava amb Hitler.

A les 16:40, Stauffenberg i Haeften arribaren al Bendlerblock. Fromm va intentar que Stauffenberg fos detingut, per en canvi, va ser detingut per Stauffenberg i Olbricht a punta de pistola. Altres conspiradors ja havien arribat al Bendlerblock. All Beck els inform que ell era el nou cap d'estat, i que el mariscal von Witzleben era el nou comandant de la Wehrmacht. El general Hoepner, que els conspiradors havien triat com a successor de Fromm (i a qui Hitler havia destitut a inicis de 1942 i li havia prohibit vestir d'uniforme) havia arribat cap a les 16:30, vestit de pais i amb una cartera en la que portava el seu uniforme, i que es tornaria a posar aquella tarda.   Parallelament, Himmler ja s'havia fer crrec de la situaci i havia distribut ordres fent que s'abandons la mobilitzaci de l'Operaci Valquria, seguint ordres de Hitler. En diversos llocs el cop segu, condut per oficials que pensaven que Hitler estava mort, per l'organitzaci del cop deix massa coses sense lligar: no es va prendre cap mesura per volar el centre de comunicacions del Wolfschanze, no es don cap pas per fer-se amb el control de les emissores de rdio de Berln ni de cap altra ciutat, ni s'emet cap comunicat per rdio. El Ministeri de Propaganda, amb Joseph Goebbels a dins, va ser envoltat, per el telfon directe de Goebbels amb Rastenburg va ser tallat (un altre error fatal). A Pars, Stlpnagel distribu ordres per procedir a l'arrest des comandants de les SS i del SD. A Viena, Praga i d'altres ciutats, les tropes van ocupar les oficines del Partit Nazi i van arrestar als Gauleiters i als oficials de les SS.

El moment decisiu va ser a les 19:00, quan Hitler ja estava prou recuperat per poder trucar per telfon. Va parlar amb Goebels, i aquest va fer que Hitler es dirigs al comandant de les tropes que envoltaven el Ministeri, el Major Otto Remer, i li assegurs que encara estava viu. Hitler li orden que restaurs el control de la situaci a Berln. A les 20:00, Witzleben arrib furis a Bendlerblock i discut amb Stauffenberg, que pensava que el cop encara podia triomfar. En aquells moments, el pla per prendre el poder a Pars s'havia avortat quan Kluge, recentment nomenat comandant en cap a l'oest, se n'assabent que Hitler estava viu i arrest a Stlpnagel. 

Els membres berlinesos menys resoluts de la conspiraci tamb comenaren a canviar de bndol. Als afores del Bendlerblock hagu un tiroteig entre els que recolzaven i els que s'oposaven al cop, en el que Stauffenberg result ferit. A les 23:00, Fromm havia recuperat el control, i esperava que mostrant una lleialtat absoluta podria salvar la pell. Beck, adonant-se que tot s'havia acabat, se sucid (seria el primer dels diversos sucidis que es produirien en els dies segents). Fromm declar que havia realitzat un consell de guerra i havia sentenciat a  Stauffenberg, a Olbricht, a von Haeften i a un altre oficial, von Quirnheim a mort. En un inici, Hoepner tamb havia de morir, per va eximit posteriorment desprs de parlar amb Fromm i va ser condut a la pres. Stauffenberg intent responsabilitzar-se ell tot sol del cop, afirmant que la resta noms havien obet ordres, per Fromm no en va fer cas. A les 00:10 del 21 de juliol van ser afusellats al pati, possiblement per evitar que confessessin que Fromm tamb estava implicat. Els cossos van ser enterrats, per Himmler orden al dia segent que fossin exhumats i incinerats. Altres tamb haguessin estat executats aquella mateixa nit, per l'arribada de les SS a les 0:30, comandades per Otto Skorzeny, van evitar-les al prohibir-les. Fromm va anar a veure a Goebbels per reclamar la seva part en la supressi del cop, per va ser detingut immediatament i seria executat posteriorment. Entre els conspiradors que aquella mateixa nit serien detinguts estaven l'ambaixador von der Schulenburg, el germ de Stauffenberg, Berthold i l'alt funcionari Yorck von Wartenburg.

 Al Wolfschanze .
En el moment de l'explosi, Hitler es trobava recolzat sobre la taula de roure estudiant a un mapa posicions de reconeixement aeri. En un segon, la cabana explot, fent volar en totes direccions fragments de vidre i fusta. De les 24 persones que hi havia en aquell moment a la sala, tres van morir i la resta va patir ferides de diversa consideraci. Els ferits ms greus van ser traslladats que hi havia a uns 3km. De fet, els nics que no van patir l'impacte directe de l'explosi van ser Keitel i Hitler; i Keitel noms va patir un trencament dels timpans. 

Hitler noms va patir un greu cop al bra dret, dotzenes de petites erosions i ampolles a les cames (plenes de fragments d'estelles), cremades superficials i trencament d'ambds timpans, motiu pel qual patiria molsties auditives fins a la seva mort, 10 mesos desprs . Quan es dirigia cap a la sortida, ensopeg amb Keitel, que l'abra plorant i cridant "Fhrer, esteu viu!". Amb la jaqueta de l'uniforme trencada i els pantalons fets miques, torn immediatament al seu bnquer, i quan la seva servent Linge entr molt espantada, li va dir amb un agre somriure "Alg m'ha intentat matar, Linge".

Un dels primers en recuperar la sang freda va ser l'ajudant de la Luftwaffe de Hitler, el Coronel von Below. Tot i a la commoci rebuda i als talls que tenia al rostre, va crrer cap a la cabana de senyals per ordenar que es bloquegessin totes les comunicacions que no fossin de Himmler, Keitel i Jodl, ams de trucar a Himmler i Gring perqu es presentessin al bnquer de Hitler. Desprs hi an ell, on es trob un Hitler tranquil, exhibint la seva roba esquinada i concentrant-se en qui podien ser els responsables (llavors ja se sospitava en el desaparegut Stauffenberg). La seva recerca s'inici cap a les dues de la tarda. 

Per tot i a l'atemptat, Hitler es neg a considerar la possibilitat de cancel lar la visita prevista de Mussolini, prevista cap a dos quarts de tres per aplaada pel retard del tren del Duce. Quan es trobaren, Hitler estava tranquil, i salud al seu aliat amb la m esquerra (doncs tenia problemes per aixecar el bra dret). Li explic qu havia succet a Mussolini i el port a veure les restes del barrac". All, tranquil lament, li digu a Mussolini:

Quan torno a considerar-ho tot (...) arribo a la conclusi, per la meva salvaci miraculosa, mentre que d'altres dels presents han rebut greus ferides, (...) que no em passar res.

Estava ms convenut que mai que la Providncia li havia concedit conduir la seva causa com cap a un final victoris. Durant la reuni que Hitler mantingu amb Mussolini, Himmler va ser nomenat successor de Fromm en el crrec de Cap dels Armaments de l'Exrcit i Comandant de l'Exrcit de Lleva". El primer anunci va ser un missatge per rdio de Keitel al comandant del Districte Militar IV (Kassel), segons el qual Hitler estava viu, i les ordres que vinguessin de von Witzleben, Fromm i Hoepner no eren vlides, aix com que Himmler era el nou comandant de l'Exrcit de Lleva. Cap a les 5, Himmler marxaria cap a Berln, mentre que arribava Dnitz, unint-se a Gring, von Ribbentrop, Keitel i Jodl per reunir-se amb Hitler. Quan alg va citar el cop d'estat de Rhm de 1934, Hitler es pos furis exigint venjana pels tradors, jurant no mostrar cap pietat en el cas, i ficant a les seves esposes i fills en camps de concentraci. 

A mitja tarda, Hitler pregunt quan es podria preparar una emissi radiofnica, que s'hauria de fer cap a les sis de la tarda; per fins a desprs de mitjanit no es va poder transmetre el seu missatge a Alemanya, i encara per les pressions de Goebbels de que era necessari que dirigs unes paraules al poble alemany. Hitler va dir que es dirigia al poble alemany per dos motius: perqu poguessin escoltar-lo i saber que estava il ls i b; i per parlar-los d'un crim sense paral lel a la histria d'Alemanya:

Un exigua camarilla d'oficials ambiciosos, desaprensius i a l'hora criminals i estpids, ha forjat una conjura per eliminar-me i arrencar de sota arrel tamb amb mi a gaireb tota la comandncia de les Forces Armades Alemanyes (...) Per aquest cop, (a diferncia de 1918), la banda d'elements criminals seria implacablement esborrada. (es refer en 3 ocasions al fet en que hagus sobreviscut com) un senyal de la Providncia que haig de seguir amb la meva tasca, i per tant, ho far.. (A ms, juraria) que pagarem els comptes com els nacionalsocialistes estem acostumats" 

Desprs parlaren Dnitz, que afirmaria que els envaa una santa ira i una fria incontrolada pel criminal atemptat en contra de la vida del nostre estimat Fhrer (...), definint als conspiradors com un grupet de generals dements... les eines dels nostres enemics, als que serveixen sense cap mena de carcter, amb una covardia i una astcia plena de falsedat (i que posteriorment ordenaria als seus homes que anihilessin implacablement a qualsevol que es revels com un trador); Jodl, que diria al seu estat major que la simpatia  cap als conspiradors- s'ha acabat i el temps de la indulgncia pertany al passat. Odi sense misericrdia a tot aquell que se'ns oposi; Bormann, que proclamaria que els conspiradors eren uns una xusma reaccionria i criminal; i von Ribbentrop, que inform als seus diplomtics sobre els generals tradors i criminals que han disseminat la seva covardia i les seves opinions derrotistes per contaminar a les personalitats febles i portar-les cap a la intriga. Gring afirmaria que el Fhrer ha estat salvat per la totpoderosa Providncia com si hagus estat un miracle (...) Llarga vida al nostre Fhrer, que ha estat tan evidentment benet avui pel Du Totpoders (i posteriorment, ordenaria a la Luftwaffe que actus amb energia i arranqus de soca arrel a aquests tradors, als que cal detenir i afusellar... Els oficials que hagin participat en aquest crim s'han situat al marge del nostre Volk, al marge de la Wehrmacht, al marge de tot concepte d'honor militar, al marge del jurament i de la lleialtat. El seu extermini ens donar ms fora.

 Desprs del cop .
Durant les setmanes que seguiren, la Gestapo de Himmler, dirigida per un furis Hitler, persegu a tot aquell que tingus la ms llunyana connexi amb el complot, sent la venjana el motor de Hitler: els participants del complot serien expulsats de la Wehrmacht, compareixent com a civils en al tribunal. El descobriment de diaris i cartes a les llar i als despatxos de tots aquells que van ser arrestats van mostrar els complots de 1938, 1939 i 1943, i aix port a ms arrestos, incloent el de Franz Halder, qui acabaria la guerra en un camp de concentraci. En una reuni amb els Gaulieters a inicis d'agost, Himmler anunci que actuaria d'acord amb les tradicions de la Blutrache, (la "venjana de sang") de l'antic dret germnic, segons la qual s'eliminaria tota la "sang tradora". Degudes les noves lleis Sippenhaft (culpa de sang), tots els parents dels principals membres del complot van ser arrestats.

En total van ser detingudes unes 5.000 persones, de les quals unes 200 van ser executades, si b no totes elles estaven connectades amb el complot, sin que ms aviat la Gestapo aprofit l'ocasi per saldar comptes amb gent sospitosa de tenir simpaties cap a l'oposici.

Van ser diversos els que van preferir treure's ells mateixos la vida abans d'encarar el judici i l'execuci, figurant entre ells von Tresckow, von Kluge i Rommel, que va ser acusat de ser coneixedor del complot i no fer-ho saber a Hitler. Se li ofer la possibilitat d'ingerir cianur o de ser jutjat al tribunal de Freisler, arrossegant tamb a la seva famlia si era considerat culpable. von Stlpnagel tamb intent sucidar-se, per va sobreviure i va ser penjat. 

Pocs dels membres del complot van intentar defugir la seva responsabilitat o negar la seva culpa quan van ser detinguts. Primerament van comparixer a un "Tribunal Militar d'Honor", a on generals distingits com Keitel, Rundstedt i Guderian havien d'expulsar de l'exrcit amb deshonor a aquells que es demostrs que havien participat a la conjura.  Aquells que van aconseguir sobreviure als interrogatoris van ser jutjat al Tribunal Popular (Volksgerichtshof) i el seu jutge, el sinistre Roland Freisler. Els primers judicis van tenir lloc entre el 7 i el 8 d'agost de 1944. Freisler, un nazi fantic, (anomenat Vistxinski per Hitler, en record al tristament clebre fiscal de les purgues de Stalin).  Hitler havia ordenat que aquells que fossin trobats culpables havien de ser "penjats com el bestiar". Els 8 primers (entre els que es trobaven von Witzleben, Hoepner, Stieff i Yorck) van entrar en el que es transformaria en una process regular d'acusats i vigilants de la Gestapo, a una sala adornada amb esvstiques i amb un bust de Hitler presidint la sala. A sota hi havia el president del tribunal, Roland Freisler, amb una toga roja, mostrant en tot moment el seu odi i el seu menyspreu cap als acusats. Aquests, per tal de degradar-los encara ms visualment, anaven vestits amb parracs, sense tirants o cintur (de manera que havien d'aguantar-se ells mateixos els pantalons), sense permetre'ls (per ordre de Hitler) defensar-se ni expressar els seus motius (i quan ho intentaven fer, Freisler els interrompia bramant); per els acusats van aconseguir plantar cara al jutge valerosament en diverses ocasions. Els judicis van ser una farsa tan lgubre que fins el propi ministre de justcia del Reich, Otto Georg Thierack, que ja havia lliurat les darreres restes d'un sistema jurdic pervertit a l'arbitrarietat de les SS, es queix posteriorment de la conducta de Freisler.

Un cop pronunciats els veredictes, es port a la majoria dels condemnats a la pres de Ptzensee, a Berln, per ser executats dues hores desprs que es dicts la sentncia. Hitler orden que se'ls neguessin els darrers ritus i l'acompanyament d'un capell (si b aquesta ordre s'elud en la prctica). Si b la forma d'execuci habitual al III Reich era la decapitaci, Hitler orden que fossin "penjats com el bestiar". Per tal motiu, en una petita sala d'execuci de la pres s'install un rail amb uns ganxos. Dels ganxos hi penjaven dogals fets amb una corda fina i resistent, perqu morissin lentament estrangulats. Cadascun dels comdemnats va ser alat i ofegat pel seu propi pes, suportant una darrera indignitat: els botxins baixaven els pantalons dels executats mentre que penjaven de la corda. A ms, com que les execucions van ser filmades, tot el macabre escenari estava illuminat amb llums potents, com un estudi cinematogrfic (si b no s segur que Hitler veis les imatges, Speer afirm haver-ne trobat un munt a la taula de mapes de Hitler quan el visit el 18 d'agost . Les pellcules ams van ser editades posteriorment per Goebbels en un documental de 30 minuts per projectar als cadets de l'Escola de Cadets de Lichterfelde.

L'intent de Fromm de guanyar-se el favor de Hitler executant a Stauffenberg i als altres la nit del 20 de juliol li va servir de ben poc. Va ser arrestat el 21 de juliol, sent declarat culpable i sentenciat pel Tribunal Popular. Tot i a la seva participaci en el complot, va ser executat a , si b Hitler personalment commut la seva sentncia de mort a la forca per un ms honorable escamot d' afusellament al mar de 1945.

Desprs del 3 de febrer de 1945, quan Freisler va ser mort durant un bombardeig de l'aviaci americana, ja no hagueren ms judicis, per a l'abril, quan noms mancaven setmanes pel final de la guerra, es trob el diari de l'Almirall Canaris, a on s'implicava a ms gents. Les execucions van seguir fins al final de la guerra.

Hitler consider la seva supervivncia a un "moment div a la histria", i que havia sigut salvat per la Providncia. Es cre una condecoraci especial per atorgar a tots aquells que es trobaven a la sala de conferncies en aquells moments: la Insgnia de Ferit del 20 de juliol de 1944 , sent una de les condecoracions ms estranyes del Tercer Reich.

L'atemptat va fer que Hitler ja perds definitivament la confiana en el seu exrcit, i don nous passos per a disciplinar i humiliar l'exrcit. Ams del jurament personal de lleialtat lligat a la seva persona, oblig a l'exrcit, que fins a llavors s'havia resistit a la salutaci nazi del bra alat a haver de retre, des d'aleshores, aquest homenatge enlloc de l'habitual cortesia militar de portar la m fins a la gorra. Derog una llarga tradici que prohibia l'activitat poltica a l'exrcit, ordenant que tots els oficials de l'Estat Major Central havien de ser oficials-lders nacionalsocialistes. .

 Reacci fora d'Alemanya .

Les notcies de la conspiraci van ser censurades a l'estranger, mentre que la versi oficial del III Reich era d'un petit grup d'oficials descontents en un acte de traci, evitant aix de mostrar l'existncia d'una conspiraci amb centenars d'involucrats i milers de simpatitzants; la propaganda de Joseph Goebbels va aconseguir reforar la imatge del grup nfim, per al ser evident la gran quantitat de detencions, execucions i arrestos, s'invoc que la repressi de l'atemptat era un motiu addicional per a eliminar tota l'oposici al nazisme que encara pogus existir.

La Uni Sovitica, els Estats Units i el Regne Unit no van aconseguir una major informaci sobre el succs fins al final de la guerra, i no van mostrar en cap moment cap mena d'inters per a estimular una resistncia anti-nazi a Alemanya. En el cas sovitic aquest desinters pot ser atribut al fet evident de que la conspiraci no era dirigida per membres del l'antic Partit Comunista Alemany (KPD), en coordinaci als seus collegues sovitics; a ms del fet que la conspiraci no tenia entre les seves files a simpatitzants de la Uni Sovitica, sin que pel contrari, tenia a gent destacada de dreta (Goerdeler i Popitz), a socialistes moderats (Julius Leber) o a militars professionals (Ludwig Beck, Tresckow), tots els estigmatitzats pel rgim de Stalin.

Tot i a que conspiradors com Goerdeler, Ulrich von Hasell i Adam Trotz zu Solz tenien la possibilitat de comunicar-se amb l'estranger, mitjanant les ambaixades alemanyes a pasos neutrals (com Sussa, Sucia o Portugal), tant els Estats Units com la Gran Bretanya van rebutjar apropaments amb conspiradors antinazis. En primer lloc, els aliats occidentals dubtaven de les intencions dels conspiradors i no confiaven en ells, considerant-los com els antics aristcrates prussians que havien recolzat a Hitler per que desitjaven sortir ben parats d'una segona derrota alemanya; en segon lloc, tant Roosevelt com Churchill volien mantenir a la Uni Sovitica com aliada, i un apropament entre alemanys i anglo-americans contra Hitler causaria les pitjors sospites de Stalin, qui temia acords secrets. Finalment, cap dels tres aliats desitjava que el final de la guerra tingus com a origen un cop d'estat; sin que preferien la total derrota militar del Tercer Reich perqu aix no poguessin alar-se els nazis ms fantics anys desprs allegant una nova "llegenda de la punyalada per l'esquena" (Dolchstosslegende).

 Participants a la reuni .
El Fhrer Adolf Hitler,  Generalfeldmarshall Wilhelm Keitel, General Alfred Jodl, General Walter Warlimont, Franz von Sonnleithner, Major Herbert Buchs, estengraf Heinz Buchholz, Obergruppenfhrer Hermann Fegelein, Oberst Nicolaus von Below, Konteradmiral Hans-Erich Voss, Sturmbannfhrer Otto Gunsche (ajudant de Hitler), General Walter Scherff (ferit), General Ernst John von Freyend, estengraf Heinrich Berger (mort) , Konteradmiral Karl-Jesco von Puttkamer (ferit), General Walther Buhle, Oberstleutnant Heinrich Borgmann (ferit), Generalmajor Rudolf Schmundt (mort), Oberstleutnant Heinz Waizenegger, General Karl Bodenschatz (ferit),  Oberst Heinz Brandt (mort), General Gunther Korten (mort), Oberst Claus von Stauffenberg, i Generalleutnant Adolf Heusinger (ferit).

 Govern previst .
Els conspiradors havien decidit qui ocuparia els crrecs governamentals un cop s'hagus assassinat a Hitler i el cop hagus tingut xit. Donat el fracs del cop, aquest govern mai no es constitu i la majoria dels seus membres van ser executats:

 Generaloberst Ludwig Beck (Exrcit) - President;
 Carl Goerdeler (DNVP) - Canceller;
 Wilhelm Leuschner (SPD) - Vice-Canceller;
 Paul Lbe (SPD) - President del Reichstag;
 Julius Leber (SPD) o Eugen Bolz (Partit de Centre)   Ministre de l'Interior;
 Friedrich Werner von der Schulenburg o Ulrich von Hassell   Ministre d'Exteriors;
 Ewald Loeser   Ministre de Finances;
 Friedrich Olbricht (Exrcit)   Ministre de la Guerra;
 Hans Oster (Exrcit) - President del Reichskriegsgericht (Tribunal Suprema Militar);
 Hans Koch (Esglsia Confessant) - President del Reichsgericht (Tribunal Suprem);
 Bernhard Letterhaus (Sindicat Catlic de Comer)   Ministre de la Reconstrucci (Ministre sense cartera si no era nomenat) ;
 Karl Blessing   Ministre d'Economia o President del Reichsbank;
 Paul Lejeune-Jung (DNVP)   Ministre d'Economia;
 Andreas Hermes (Partit de Centre)   Ministre d'Agricultura;
 Josef Wirmer (Partit de Centre)   Ministre de Justcia;

La nica fora poltica que no es tingu en compte va ser el Partit Comunista (KPD).

Veure tamb.
 Llista de membres del Complot del 20 de juliol;
 Operaci Walkre;
 Operaci Foxley - Pla britnic per assassinar Hitler mitjanant un franctirador;

Notes.

Article tradut de l'article angls a ;
Article tradut de l'article castell a ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320577" title="Cinqu Regiment" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="125082">

El Cinqu Regiment va ser un cos militar de voluntaris de la II Repblica Espanyola durant els primers mesos de la Guerra Civil Espanyola. Va ser un cos d'elit de l'exrcit republic encara conformat noms per milcies, que es va forjar per iniciativa del Partit Comunista d'Espanya.

Histria. 
El 23 de juliol de 1936 els milicians del novell Cinqu Regiment, desprs de la presa del Cuartel de la Montaa, van ocupar el collegi-convent dels salesians a Francos Rodrguez, donant instrucci militar a obrers, camperols i altres. Va intervenir en els combats de la Sierra. Va participar tamb en la batalla de Madrid i en l'evacuaci del Museu del Prado a Valncia. Se li van dedicar algunes canons populars (folklriques). Noms va actuar fins a la creaci de l'Exrcit Popular Republic, moment en qu va deixar de funcionar definitivament el 22 de gener de 1937. Vittorio Vidali, un dels seus comandants, va proclamar aquest dia: "El Cinqu Regiment ha mort! Visca l'Exrcit Popular!" 

La 11 Divisi d'Enrique Lster va sortir d'aqu, amb la seva companyia de metralladores que "cantava" La Internacional amb les seves rfegues. Una de les seves actuacions ms famoses i importants fou al Maestrat el 1938, on se li va assignar la missi de resistir per tots els mitjans el setge de l'exrcit rebel, car la Repblica s'havia resignat a guanyar la guerra pels seus propis mitjans. L'estratgia era: resistir fins que esclats a Europa la guerra entre el feixisme i el comunisme, per a aix forar d'altres pasos a entrar en el conflicte. No va tenir xit, car no va aconseguir aguantar tant temps, encara que va causar grans baixes a l'exrcit nacional (grcies sobretot als nius de metralladora). Grups anarquistes, i altres faccions poltiques es queixaven contnuament que la Repblica assignava ms armament militar als comunistes que a ells.

Estructura. 
A pesar del seu origen comunista l'allistament en el Cinqu Regiment era molt freqent entre defensors de la Repblica de totes les ideologies a causa del seu bon funcionament. Els soldats podien escollir als seus sergents i oficials de menor rang, per desprs no podien discutir les ordres com ocorria freqentment en altres unitats republicanes i havien d'acatar les ordres. La seva bona organitzaci, la bona instrucci i el fet que molts dels seus membres sabessin almenys una mica del maneig del fusell va fer que aviat es converts en un cos d'elit. El seu portaveu periodstic va ser Milicia Popular. Els seus fundadors foren entre d'altres: Enrique Castro Delgado, Vittorio Vidali i Valentn Gonzlez.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320580" title="Carme Contreras i Verdiales" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="125083">
Carme Contreras i Verdiales (1932, el 4 d'octubre) s una actriu i dobladora de cinema i televisi catalana.

 Teatre.
 1954. La ferida lluminosa, de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1954, 16 febrer. Rueda de amores, espectacle en un acte, compost de canons medievals, escenes de teatre clssic i cants populars. A crrec del Teatre de Cambra de Barcelona. Representat al teatre Romea de Barcelona.
 1957. No s mai tard...si s'arriba d'hora, de Jaume Villanova i Torreblanca. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1973. Berenveu a les fosques, de Josep Maria Benet i Jornet. Estrenada al Teatre Capsa de Barcelona.

Filmografia.
 1952. La forastera. Director: Antonio Romn.
 1955. El hombre que vea la muerte. Director: Gonal Delgrs;
 1961. Plcido. Director: Luis Garca Berlanga. En el personatge de Viviana;
 1970. El certificado. Director: Vicent Lluch;
 1977. Strange Love of the Vampires. Director: Len Klimovsky;
 1978. Serenata a la claror de la lluna.
 1980. Mater amatsima. Director: Josep Anton Salgot;
 1981. Dos pillos y pico. Director: Ignacio F. Iquino;
 1983. El pico.
 1984. El ltimo penalty;
 2001. Faust 5.0;
 2006. Perfume: The Story of a Murderer;
 2007. Pressumptes implicats;

Televisi.
 2000. El cor de la ciutat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320583" title="Vittorio Vidali" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="125084">
Vittorio Vidali (Muggia, provncia de Trieste, 1900-1983) va ser un poltic i militant comunista itali. 
Biografia. 
Membre del Partit Comunista d'Itlia des de 1921, va fugir del seu pas desprs de l'ascens al poder de Benito Mussolini. Va viatjar per diversos pasos europeus i a Estats Units el 1923. All va ser membre del Partit Comunista dels Estats Units i del Socors Roig Internacional i va treballar amb els pseudnims d'Enea Sormenti, Comandant Carlos, Jos Daz, Carlos Contreras. Va ser un actiu defensor de Nicola Sacco i Bartolomeo Vanzetti, finalment executats. Va conixer Carlo Tresca, actiu anarquista i sindicalista, i se'l va acusar del seu assassinat a Nova York. A la seva sortida d'Estats Units va poder haver viatjat el 1927 a la Uni Sovitica segons relata en les seves memries, on es va integrar al Socors Roig. 

Va viatjar a Mxic l'estiu de 1927 via Cuba. All va conixer Tina Modotti i Augusto Csar Sandino, Farabundo Mart i Julio Antonio Mella (tamb assassinat en circumstncies no aclarides).

Es va unir a les forces de l'exrcit republic durant la Guerra Civil Espanyola com a comissari poltic en diverses unitats i va ser un dels fundadors del Cinqu Regiment, atribuint-se-li execucions poltiques . Poc desprs es va incorporar a les Brigades Internacionals i en fou un actiu organitzador.

La Repblica li va facilitar passaport amb el nom de Carlos Contreras, nom pel qual tamb va ser conegut i que va usar en l'exili. El seu extremat estalinisme li va fer ser molt qestionat dintre de les prpies files comunistes, i se'l va acusar d'estar implicat en la desaparici d'Andreu Nin, segons l'antic ministre republic Jess Hernndez en el seu llibre de memries Yo fu ministro de Stalin. Aquest assassinat se li atribux a partir de la dcada dels 90 a Josef Romualdovitx Grigulevitx, membre del Partit Comunista de la Uni Sovitica. 

Al final de la Guerra Civil espanyola es va traslladar a Mxic amb Tina Modotti (amb qui mantenia un roman des de que, junts, van abandonar Mxic el 1930). Amb el final de la Segona Guerra Mundial va regressar a Itlia i va ser acollit com un heroi per alguns i com un criminal per uns altres. Va arribar a ser senador pel PCI. La controvrsia sobre la seva figura es mant, donat el volum d'informaci que els serveis secrets del KGB, la CIA i sectors trostkistes van acumular contra ell al llarg del segle XX.

Notes i referncies.


Enllaos externs.
Fundaci Andreu Nin.
Article de Christiane Barckhausen.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320586" title="Carlo Tresca" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="125085">

Carlo Tresca va nixer el 9 de mar de 1879 a Sulmona (Itlia). Fou actiu en el sindicat dels ferroviaris italians i editor del diari Il Germe, i va partir cap als Estats Units el 1904 per a escapar d'una pena de pres. Es va establir a Philadelphia, on va editar el diari Il Proletario, rgan de la Federaci Socialista Italiana. Tresca va comenar la seva marxa com a socialista fins que va conixer les idees anarquistes, les quals va promulgar fins al dia de la seva mort. Es va unir a la Industrial Workers of the World el 1912 i es va dedicar a denunciar la hipocresia i la corrupci, un dels seus blancs preferits era el clergat al que va atacar implacablement. Va dirigir la campanya per exigir la llibertat de Joseph Ettor i Arturo Giovannitti. 

Tresca era tamb un agitador en el treball expert en vagues conduint als treballadors a l'atur total per la reivindicaci dels seus drets. Dorothy Gallagher diu en el seu prefaci: "Per als milers d'immigrants italians, Carlo Tresca era un heroi, per al FBI era un agitador, per a un nombre d'intellectuals americans i de lders de les organitzacions obreres ell era un consell, per als feixistes americans i italians un adversari seris, per al partit comunista dels anys 30 un renegat, per als rivals de l'anarquisme un espia i un trador, per als seus amics una alegria, per a les dones un home educat i atractiu, per a l'home que el va matar poc ms que un contracte". Dit aix, es pot apreciar que Carlo Tresca va ser un home molt respectat per tamb molt odiat. Odiat pels seus adversaris fins al lmit de contractar a alg perqu l'assassins. El 1926 un grup de feixistes intentaren assassinar-lo quan organitzava una campanya defensant Sacco i Vanzetti, i el 1937 fou acusat de la desaparici de la jove comunista Juliet Poyntz. Carlo Tresca va morir assassinat l'11 de gener de 1943 en un carrer de Nova York per un desconegut. Segons alguns, fou assassinat pel mafis Carmine Galante, qui obrava per ordres de Vito Genovese. Altres n'acusaren al comunista itali Vittorio Vidali. 

Enllaos externs.
  Article All the Right Enemies: The Life and Murder of Carlo Tresca del Washington Monthly;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320589" title="Tau Arietis" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="125086">
Per altres sistemes d'estrelles amb aquesta designaci de Bayer, vegeu Tau Arietis.;



Tau2 Arietis ( 2 Ari /  2 Arietis) s una estrella binria de la constellaci d'ries. Est aproximadament a 319 anys-llum de la Terra.

La component primria,  2 Arietis A, s una gegant taronja del tipus K de la magnitud aparent +5,10. La seva companya,  2 Arietis B, s de la magnitud +8,5, i est a 0,5 segons d'arc de la primria. 

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320591" title="Tau Arietis" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="125087">
Per altres sistemes d'estrelles amb aquesta designaci de Bayer, vegeu Tau Arietis.;


Tau1 Arietis ( 1 Ari /  1 Arietis) s un sistema estellar triple de la constellaci d'ries.  Est aproximadament a 462 anys-llum de la Terra.

La component primria,    Arietis A, s una binria eclipsant classificada com a subgegant blanca-blava del tipus B. Les dues components sn de la magnitud aparent +5,4 i +7,9 i estan separades 0,15 segons d'arc. A 0,67 segons d'arc d'A hi trobam    Arietis B, que s de la magnitud aparent +8,4. La magnitud combinada mitjana del sistema s +5,27, per degut als eclipses de les components, la lluentor varia de la magnitud +5,26 a +5,32.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320596" title="Llus Torner i Bov" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="125088">
Llus Torner i Bov (Barcelona, l'1 de febrer de 1922)  s un actor de teatre i de cinema catal

Teatre.
 1986. Per un si o per un no de Nathalie Sarraute. Estrenada al Teatre Poliorama de Barcelona, per la Companyia Flotats. ;
 1988. Lorenzaccio d'Alfred de Musset. Estrenada al teatre Poliorama de Barcelona, per la Companyia Flotats.
 1990. Les tres germanes d' Anton Txkhov. Estrenada al teatre Poliorama de Barcelona, per la companyia Flotats. ;
 1998. En el personatge de El doctor Baruc, professor de qumica a l'obra Galatea de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al Teatre Nacional de Catalunya.

Filmografia.
 1961. Tierra de todos.
 1964. Muere una mujer.
 1965. Con el viento solano. ;
 1974. Chicas de alquiler. Director: Ignacio F. Iquino.
 1976. Las largas vacaciones del 36. ;
 1979. Un milln por tu historia. ;
 1980. Dos pillos y pico. Director: Ignacio F. Iquino.
 1980. La caliente nia Julieta. Director: Ignacio F. Iquino.
 1982. Interior Roig. Director: Eugeni Anglada.
 1982. La rebelin de los pjaros. Llus Josep Comeron.
 1985. Yo, el Vaquilla. Directors: Jos Antonio de la Loma i Jos Antonio de la Loma, fill.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320597" title="Tina Modotti" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="125089">
 
Assunta Adelaide Luigia Modotti (Udine, 17 d'agost de 1896 - Ciutat de Mxic, 5 de gener de 1942) va ser una famosa fotgrafa italiana. Als 17 anys va emigrar a Estats Units amb la seva famlia. Va treballar a Hollywood. En 1921 va conixer el fotgraf Edward Weston i en 1922 van arribar a Mxic, on va conixer i va fer ntima amistat amb Diego Rivera, David Alfaro Siqueiros, Blanca Luz Brum i Frida Kahlo. Es va fer membre del Partit Comunista Mexic en 1927. 

Va donar suport activament la lluita d'Augusto C. Sandino i va ajudar a fundar el primer comit antifeixista itali. En 1928 conegu Julio Antonio Mella, dirigent estudiantil cub, durant l'execuci de Sacco i Vanzetti. Ms tard ella seria testimoni de l'assassinat de Mella. En 1930 fou acusada de conspirar per a assassinar Pascual Ortiz Rubio, president de Mxic aleshores, pel que va ser expulsada del pas. Va arriba a Alemanya a mitjan 1930, i viatja a la Uni Sovitica on es retroba amb Vittorio Vidali, a qui havia conegut a Mxic. Va participar en el Socors Roig Internacional. En 1934 part cap a Espanya. 

Desprs de la Guerra Civil de 1936, s'allista en el Cinqu Regiment i treballa a les Brigades Internacionals, amb el nom de Mara fins a la fi de la guerra. En 1939, regressa com asilada a Mxic, on continua la seva activitat poltica, a travs de l'Aliana Antifeixista Giuseppe Garibaldi. En 1940, el president Lzaro Crdenas anulla la seva expulsi. Mor d'un atac de cor el 5 de gener de 1942. Juntament amb Weston, va ser mentora del fotgraf mexic Manuel lvarez Bravo. L'escriptora mexicana Elena Poniatowska va escriure la seva biografia.

 Enllaos externs .
 Tina Modotti, la fotgrafa revolucionria;
 Tina Modotti, patriagrande;
 Tinna Modotti, El ngel Cado, revista de fotografia;
  Comitato Tina Modotti;
 Tina Modotti; un icona sense propietat;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320599" title="Dick Gibson" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="125090">
 Richard "Dick" Gibson va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Dick Gibson va nixer el 16 d'abril del 1918 a Bourne, Lincolnshire, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1957 (la vuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 d'agost del 1957 el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Dick Gibson va participar a un total de dues curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en dues temporades diferents (1957 i 1958), retirant-se en les dues ocasions i per tant no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320615" title="Formiga Martinenca" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="125091">
Formiga Martinenca s una cooperativa de consum individual i familiar fundada el 1903 al barri del Clot (Barcelona) per iniciativa d'un petit grup de vens dels carrers Ripolls i Trinxant. Alhora, disposava tamb d'una companyia de teatre, l'Escola de Dansa Cristina Morn i un grup d'esperanto. La seva presidenta s Gloria Baon Fbregas.

 Enllaos externs .
 Fotos de la situaci de la Formiga Martinenca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320616" title="Llista d'unitats de l'exrcit rom" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="125092">
Aix s una llista dels tipus d'unitats i rangs de l'exrcit Rom des de la Repblica Romana fins  l'Imperi Rom tardiu. La distinci entre rang i tipus d'unitat no sembla que hagi estat tan precisa com en un exrcit de dia modern, en el qual un soldat t un grau de sou separat, descripci del lloc de treball, i assignava unitat. Per exemple, "hastati" defineix els dos l'antiguitat d'una unitat, envelleix, arma i blinda, i posa en la lnia de batalla. La llista sota de cobertes que principalment la unitat escriu de l'Imperi Rom, des que el primer exrcit rom era|estava de discs|rcords que sobrevivien ms uniforme. De la mateixa manera, hi ha una concentraci ms gran en files de legionaris, ja que n'hi ha existents que per a auxiliars i altres unitats no-legionari.

Els comentaris afegits inclouen perode quan existien tals unitats, causa de desaparici (si pertinent), i informa resum de paper, aix com connecta amb l'article principal (si existeix).

 Tipus d'unitats .

 Accensus - qualsevol oficial pblic que va atendre sobre alguns dels magistrats romans; o una espcie de soldat de supernumerari que va servir per omplir els llocs d'oficials morts o incapacitats per les seves ferides en la Repblica romana;
 Adscripticius - un soldat de supernumerari de la Repblica romana que va servir per omplir els llocs dels oficials que van ser matats o incapacitats per les seves ferides.
 Antesignani - tropes de Vanguardia. Antesignani vol dir " aquells abans de l'estndard " (Signus, Signum);
 auxilia - les tropes en l'exrcit rom dels ltims perodes Republicans i Imperials que al principi es van quedar a la seva provncia , per que van ser formalitzades i ms tard van prendre el paper de suport d'especialista que proveeix les legions. Un exemple seria l'arquer siri.
 Honders balears - Honders experts naturals de les Illes Balears de la costa mediterrnia de l'Espanya moderna.
 bucelarii - una unitat de soldats en el tard Imperi rom i Imperi Bizant, que no va ser recolzat per l'estat, sin ms aviat pels individus com un general o el governador.
 cataphractarii - soldats de cavalleria pesadament armats i amb una armadura tamb molt pesada, adoptats del Parts i primer desplegat pels Romans el segle II durant el regnat d'emperador Adriano. Se'ls coneixia pel nom de "genets de ferro" a causa de la seva armadura que cobria genet i cavall per complet. Era una cavalleria de l'Imperi d'Orient.
 Classiarii - Mariners romans;
 Celeres - una fora de 300-500, probablement la cavalleria que va servir com a un guardaespatlles als primerencs reis romans, durant la monarquia. El seu nom Celer significa en llat " el rpid ".
 Clibanarii - una unitat militar de genets pesats armats similars al Catafractes. Com aquests anteriors, vestien una pesada armadudura i utilitzaven una maa com arma. Unitat de l'Imperi rom d'Orient.
 Cohorts urbanae - una unitat de policia de la Roma urbana i que va arribar a contrapesar el poder de la gurdia pretoria.
 Comitatenses - el legionari estndard desprs de qu les reformes de Constant. El seu nom prov del "comite" (d'aqu la paraula comte) que era l'oficial que els dirigia.
 Comitatenses Palatini o Auxilia Palatina -exrcit de camp del tard Imperi rom que era nic ja que sempre estava sota el comandament directe de l'Emperador rom. Constituia una gurdia palatina encara que tamb operava en campanya. Ms o menys 1 de cada 5 membres era d'arigen brbar.
 dromedarii - unitat a camell com|com a forces auxiliars reclutades a les provncies de desert de l'Imperi rom de l'est.
 Duplicarius - l'oficial en l'exrcit;
 Equites - tropes de cavall romanes ciutadanes establertes en la classe romana eqestre.
 Foederati - soldats proporcionats per tribus brbares a canvi de diners.
 frumentarii - el servei secret de l'Imperi rom.
 Hastati - la primera lnia de batalla en l'Exrcit rom Republicano abans de les reformes de Mario.
 herculiani - la gurdia imperial dels Emperadors de l'Imperi rom de 284 fins 988 establerta per l'emperador Diocleciano.
 Ioviani (tamb se'ls va cridar Jovianos) - la gurdia imperial dels Emperadors de l'Imperi rom de 284 fins 988 establerta per l'emperador Diocleciano. El seu nom prov del du Jove.
 Lancearii - Lanzeros de campanya enviats per a que van recolzar el comitatenses. Es creu que van arribar a ser una unitat d'elit.
 Latini - les tropes aliades de la Repblica formades per no ciutadans que vivien en ciutats aliades llatines;
 Limitanei -Creats per l'emperador Constantino eren una unitat fronterera, de similars als auxiliars dels primers segles de l'Imperi Rom, que tenien com a funci repellir les invasions brbares fins que arribessin els cominatenses.
 llancers Menapian - Menys nombrosos i els millors mercenaris auxiliars.
 Arquers Nabateus - arquers Auxiliars reclutats a Nabataea, en el que s ara Jordnia.
 Numerii - un terme aplicat per a qualsevol soldat;
 pedites - la infanteria del primerenc exrcit del regne rom. La majoria de l'exrcit en aquest perode.
 Peditatus - un terme que es refereix a qualsevol soldat d'infanteria en l'Imperi rom;
 praetorians o pretorians - una fora especial de guardaespatlles usats per Emperadors romans, dissolts per Constantino. Van formar la Gurdia pretoriana.
 Prnceps - la segona lnia de batalla en l'Exrcit rom Republic abans de les reformes de Mari.
 rorarii - la lnia final, o de reserva, en l'exrcit republic d'abans de Mario. Aquests van ser trets encara abans de les reformes com el Triarii va proporcionar una ncora molt robusta;
 Sagittarii - arquers, incloent arquers auxiliars que munten cavall reclutats principalment en l'Imperi Oriental i l'frica;
 Scholae Palatinae - una tropa de l'elit de soldats en l'exrcit rom creat per l'Emperador Constantino el Grande per proporcionar la protecci personal de l'Emperador i la seva famlia. Eren els substituts de la gurdia pretoriana.
 Socii - Reclutes;
 speculatores - els exploradors i l'element de reconeixement de l'exrcit rom;
 supernumerarii - una espcie de soldat de supernumerari que va servir per omplir els llocs dels morts o impossibilitat per les seves ferides;
 Triarii - la tercera lnia estndard d'infanteria de l'exrcit de la Repblica romana;
 Velites - una classe d'infanteria lleugera en l'exrcit de la Repblica romana. Llanaven javelines.
 Vigilies - els bombers i la policia de Roma Antiga.

 Vegeu tamb .

Exrcit rom;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320618" title="Orfe Martinenc" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="125093">
Orfe Martinenc s una entitat cultural i d'esbarjo del barri del Clot del Districte de Sant Mart (Barcelona) fundada el 1910 per un grup de mestres afeccionats al cant coral.  Amb el temps incorpor altres activitats com les representacions teatrals, el teatre lric, la dansa catalana, les sardanes, l'Escola de Msica, l'excursionisme, la filatlia, els Diables del Clot, gegants i grallers, i diverses activitats culturals amb sortides arreu de Catalunya. La seu s a l'Avinguda Meridiana, 97.

Desprs de la guerra civil espanyola fou anomenat Centre Moral de Sant Mart de Provenals, fins que el 2000 va recuperar el seu antic nom. El seu president actual s Jordi Gras i Mateu.

 Enllaos externs .
 Web de l'Orfe Martinenc;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320619" title="Concert per a viol de Beethoven" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="125094">

El Concert per a viol en re major, Op. 61, l'nic concert per a viol de Ludwig van Beethoven, va ser compost l'any 1806, i es va estrenar el 23 de desembre del mateix any en el Theater an der Wien de Viena. L'obra no va ser gaire ben acollida pel pblic. La primera edici s del 1808 i Beethoven va dedicar-lo al seu amic Stephan von Breuning.

Beethoven va escriure el concert per al seu collega Franz Clement, un destacat violinista del moment, que li havia donat consell quan componia l'pera Fidelio.  L'estrena va ser en un concert benfic per a Clement. Sembla ser que Beethoven va acabar el solo tan tard que Clement va haver de llegir a primera vista el dia de l'estrena. Potser per expressar el seu disgust, o per mostrar del que hauria estat capa si hagus tingut temps per preparar-se, Clement va interrompre el concert entre el primer i el segon moviment, tocant una composici prpia, acompanyat per un altre solista.

En vida de Beethoven va ser molt poc interpretada i no va ser fins a mitjans del segle XIX, bastant desprs de la mort de Beethoven, que a partir de la interpretacion d'un jove Joseph Joachim, de 13 anys, i l'orquestra dirigida per Felix Mendelssohn, que l'xit l'acompany. Des de llavors, ha estat una de les obres ms importants del repertori violinstic, i freqentment s interpretada i enregistrada.

 Estructura .

Est dividida en tres moviments:

Allegro ma non troppo (re major) ;
Larghetto (sol major) ;
Rondo. Allegro (re major);

 Referncies .


Enllaos externs.
Tema del 3r moviment;
Interpretaci de tot el concert per la Boston Symphony Orchestra;
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320621" title="Copa belga de futbol" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="125095">
La Copa belga de futbol (en francs: Coupe de Belgique; en neerlands: Beker van Belgi) s la principal competici belga de futbol per eliminatries i la segona en importncia desprs de la lliga. Es cre el 1911.

 Histria .
La primera competici de copa a Blgica es disput el 1907-08 per no la disputaren clubs sin seleccions provincials. Les dues primeres edicions les guanyaren Flandes Occidental el 1908 i Anvers el 1909. La competici es va suspendre les dues segents edicions i es reemprengu el 1911, ja amb la participaci de clubs. Es torn a suspendre amb l'adveniment de la I Guerra Mundial. Aquesta interrupci dur fins el 1926-27 per torn a desaparixer fins el 1934-35, i de nou fins el 1953, quan es disputaren tres noves edicions fins que es reemprengu de forma definitiva el 1964, coincidint amb la creaci de la Recopa d'Europa de futbol.

 Historial .


 Enllaos externs .
 Histria del futbol belga;
 Web oficial de l'Associaci Belga de Futbol;
 Web sobre el futbol belga;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320624" title="Copa de la Lliga belga de futbol" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="125096">
La Copa de la Lliga belga de futbol fou una competici belga de futbol que es disput entre els anys 1997 i 2000. El campi assolia una plaa per la Copa Intertoto.

 Historial .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320626" title="Joan Antoni Cuadrado i Diago" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="125097">
Joan Antoni Cuadrado i Diago (Barcelona, 1922 - 1992) fou un militant comunista i antifranquista catal. Fill d'un descarregador del port de Barcelona membre de la gurdia personal de Joan Comorera, en esclatar la guerra civil espanyola es va afiliar a les Joventuts Socialistes Unificades de Catalunya i lluit en la Columna Jaume Graells l'octubre de 1938. El 2 de febrer fou arrestat a Barcelona i empresonat fins el 1942. 

Un cop lliure, es va unir a la guerrilla urbana organitzada pel PSUC. Fou responsable, entre d'altres accions, d'un atracament a una farmcia de la Torrassa (l'Hospitalet de Llobregat), per el 1945 fou ferit i capturat en un tiroteig amb la Brigada Poltico-Social al Parallel. Desprs de ser curat a l'Hospital Clnic de Barcelona, fou jutjat i condemnat a mort amb els seus companys de partit Bonifacio Garca Menndez, Antonio Hidalgo Yez, Rafael Fernndez Luis i Jos Tamborero Villanueva. La pena els fou commutada per 20 anys de pres desprs dels protocols signats per Francisco Franco i Juan Domingo Pern, per a ell no li n'informaren fins que fou davant del pelot d'execuci al Camp de la Bota, el 16 de juliol de 1946.

Va complir la pena de pres ntegrament al Penal de Burgos, i va sortir el 1966. Continu, per, militant al PSUC i el 1974 fou arrestat novament amb 25 militants sota l'acusaci d'incitar a la vaga general. EL 18 de febrer de 1975 fou un dels fundadors de l'Associaci Catalana d'Expresos Poltics.

 Referncies .
  Dicciconari de lluitadors antifranquistes;
 Jaume Fabre, Josep Maria Huertas, Antoni Ribas Vint anys de resistncia catalana (1939-1959) Edicions La Magrana, Barcelona, 1978;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320631" title="Carlota Felicitat de Brunsvic-Lneburg" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="125098">

Carlota Felicitat de Brunsvic-Lneburg ( Hannover, Sacre Imperi Romanogermnic 1671 - Mdena, Ducat de Mdena 1710 ) fou una noble alemanya que va esdevenir duquessa consort de Mdena.

Orgens familiars.
Va nixer el 8 de mar de 1671 a la ciutat imperial de Hannover sent filla del prncep Joan Frederic de Brunsvic-Lneburg i Benedicta del Palatinat-Simmern. Fou nt per lnia paterna de Jordi de Brunsvic-Lneburg i Anna Elionor de Hessen-Darmstadt, i per lnia materna d'Eduard del Palatinat-Simmern i Anna de Mntua. 

Fou germana d'Amlia Guillema de Brunsvic-Lneburg, casada amb Josep I del Sacre Imperi Romanogermnic.

Npcies i descendents.
Es cas l'11 de febrer de 1696 a la ciutat de Mdena amb el duc de Mntua Reinaldo III d'Este. D'aquesta uni nasqueren:
Beneta Maria d'Este (1697-1777);
Francesc III d'Este (1698-1780), duc de Mdena;
Amlia Josefina d'Este (1699-1778);
Joan Frederic d'Este (1700-1727);
Enriqueta d'Este (1702-1777), casada el 1728 amb Antoni I de Parma i el 1740 amb Leopold de Hesse-Darmstadt;
Climent d'Este (1708-?);
una filla (1710);

Mor el 1710 a la ciutat de Mdena en donar llum a una filla morta.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/welf/welf10.html;
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320634" title="Supercopa belga de futbol" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="125099">
La Supercopa belga de futbol s una competici futbolstica que es disputa a partit nic entre el campi de la lliga i la copa de la temporada anterior. Si ambds clubs coincideixen, el finalista de copa disputa la competici. Es disputa a l'estadi del campi de lliga des del 2004, mentre que amb anterioritat es disput a l'estadi Roi Baudouin. S'inici el 1980, no celebrant-se el 1989.

 Historial .
En negreta el club campi. Entre parntesi els llenaments de penal


  : disputat en dos partits;
  : no disputat;
  : aturat al descans (0 0) per severa pluja el 22 de juliol. Es repet el partit el 20 de desembre.

 Enllaos externs .
 Histria del futbol belga;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320637" title="AEiG Guillem de Balsareny" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="125100">

L'Agrupament Escolta i Guia Guillem de Balsareny s el grup escolta i guia de Balsareny (Bages).

Forma part dels 140 agrupaments de Minyons Escoltes i Guies de Catalunya (dins de la Demarcaci de Manresa) i com a tal s membre de la FCEG, el MSC, el WOSM i la WAGGGS.

Va ser fundat el 1955 per mossn Felip Pujols, i malgrat que al llarg del temps ha conegut diverses etapes de crisi alternades amb altres d'apogeu, en general es pot dir que ha estat una de les entitats que ha deixat una petjada ms profunda a Balsareny (gaireb una cinquena part de la poblaci ha passat per l'agrupament).

T la seva seu dins els locals cedits per la Parrquia de Santa Maria de Balsareny, situats a la Plaa Roc Garcia. El fulard amb qu s'identifica s blanc amb rivet groc.

Histria.

Els inicis de l escoltisme a Balsareny daten del 1931, abans de la Guerra Civil, quan la delegaci local de Palestra va muntar una secci excursionista, que animats pel mateix Josep Maria Batista i Roca (el fundador de l escoltisme catal) es va transformar en una secci dels Minyons de Muntanya. Es deia Agrupament Roger de Flor, i tenia tres branques: els Follets (de 8 a 12 anys), els Minyons (de 11 a 18) i els Guies (ms de 18). Per el moviment va ser dissolt arran dels fets d octubre de 1934 (quan el president Companys proclama l Estat Catal), als quals Palestra s hi havia adherit. Aquest moviment, encara que durs poc, deix una empremta inesborrable entre els seus components. Alguns d ells, com en Lloren Planes i Vilella, van ajudar posteriorment a revifar l escoltisme a casa nostra. 

L actual agrupament escolta de Balsareny fou fundat per mossn Felip Pujols el 1955, sota l'empara oficial del Centre Excursionista d'Acci Catlica, per amb el nom d'agrupament Roger de Flor, en memria de la primera etapa, la d'abans de la guerra, dels Minyons de Muntanya de Palestra (1931-1934). Poc temps desprs, el mossn ja era denunciat per activitats poltiques (era un temps en qu la Falange Espaola apallissava escoltes i en cremava els campaments; tamb els nostres van rebre amenaces). El mateix 1955 ja es va fer un campament a la font de Serarols (Sallent), amb dues patrulles de Minyons i una sisena de Llobatons. L'any segent, al campament de Grixer, Minyons i Llobatons estrenaven uniforme, amb fulard blanc i groc, colors de la bandera pontifcia. El 1957, l'agrupament aplegava una trentena de nois; es va fer una esquiada als Rasos de Peguera, un campament d'estiu al Cobert de Puigcercs, i un altre, per als Llobatons, a l'Angle.

Desprs d'una crisi l'any 1958, en qu es dissolgu la Secci i noms tres membres van fer una travessa pels Pirineus, el 1959 es reprenien les activitats; aquest any s recordat per la forta tempesta que va descarregar sobre el campament de Serarols. Quan, el mateix 1959, mossn Felip se'n va de Balsareny, l'agrupament s'organitza entorn del Clan (Jordi Planes, Joan Ribera, Esteve Daz, Joan i Josep Soler, Joan Busquets, Josep Sensada, Esteve Carret...). Hom en recorda una pujada de cap d'any al Puigllanada, amb una nit glacial al refugi de Rebost.

L any 1960 consta l existncia de tres branques: els petits (Llobatons), els mitjans (Secci) i els grans (el Clan). El Clan va participar al Congrs de Montserrat del 1960. El campament d'aquell any es va fer a Espinalbet. En aquesta poca, l'agrupament va adoptar el nom de Guillem de Balsareny, balsarenyenc del segle XI, vicari comtal del Castell i desprs bisbe de Vic. El nou consiliari era mossn Josep Mir. Es fan diverses excursions. El 1962 es va celebrar un campament a Merola, amb Pere Juncadella de cap. Per aviat l'agrupament entra en crisi, i el 1963 ja no hi va haver campament.

Una tercera etapa molt marcada comena, per, el mateix 1963, amb la vinguda a Balsareny de Llus Maria Xirinacs, consiliari nacional de la branca guies. En Xirinacs, que va deixar un solc profund al poble fins que en marxa el 1966, aplega el jovent en una comunitat cristiana de base. Es promou la campanya, reeixida, de construcci d'un local per als joves als baixos de la rectoria. I es planteja novament de reprendre l'escoltisme, dintre per d'aquest nou moviment cristi. Els Llobatons tenen una aquela (cap femen), es forma una nova Secci i un nou Clan; n's cap d'agrupament Josep Riera Llad. Es fan campaments a Gsol i a Grixer i, ja amb mossn Isidre Sala de consiliari, el 1966, a Saldes. El 1968 es va formar una secci femenina, les Noies Guies; per en aquells anys costava molt que deixessin anar a tot de noies elles soles de campaments, i la branca no tingu continutat. Cap al 1968-69 la Secci es va dividir en dues unitats diferents: els Rngers (nois d entre 11 i 14 anys) i els Pioners (nois de 14 a 17). El nou consiliari s mossn ngel Prat (desprs, mossn Josep Franquet), i el cap d'agrupament, Esteve Daz.

El 1974, s cap d' agrupament en Ramon Cabana, i consiliari mossn Josep Colell; s una poca fecunda i d intensa activitat. Durant els anys  70 les branques comencen a ser mixtes (de nois i noies junts): es comena al principi amb la branca dels petits (llobatons) i progressivament es va estenent cap a les branques ms grans. El 1979, n's cap d agrupament Josep M Soler Camps, i posteriorment ho ser Montse Calvet. L any 1980 es van fer les celebracions del 25 aniversari. Aquell any noms hi havia obertes dues branques: els Llobatons i els Rngers. L'agrupament, amb diversos canvis generacionals, va continuant la seva activitat; l any 1982 torna a obrir-se la branca de Pioners, i tres anys ms tard el Clan (a partir d ara anomenat Truc).

Mossn Jordi Orobitg entr com a consiliari el 1983. De l any 1987 hom recorda a Llinars d Aiguadora una gran pedregada i el desbordament del riu, que va provocar la inundaci del campament dels Rngers. Entre el 1987 i el 1997, amb Toni Domene com a cap de Pioners, aquesta branca far llargues travesses i rutes pels Pirineus, els Pics d Europa i Sierra Nevada; tamb participaran en Columba 91, una Jamboree (trobada internacional d escoltes) que va tenir lloc a Sria.

El 1988 Conxita Planes entra com a cap d agrupament; posar l accent en reforar les branques dels ms grans, garantint aix un bon planter de futurs caps, i en potenciar la formaci dels monitors. Cap a finals de 1993, l agrupament va obtenir una plaa d objector de conscincia, la primera de tot Catalunya en l mbit de l escoltisme, grcies a la qual diversos caps i Trucs podran fer el servei obligatori dins el mateix agrupament. El 1994, essent caps d'agrupament Conxita Planes i Jordi Medina, l'agrupament obre la branca de Castors/Fures, que acollir per primer cop a nens i nenes d entre 6 i 8 anys; l obertura d aquesta branca va ser un projecte de la branca de Truc, per al qual es van estar preparant durant molts mesos. El 1995 la Demarcaci escolta de Manresa organitza un projecte de collaboraci al Senegal; un grup molt redut de persones hi viatjar, entre les quals un membre del nostre agrupament, Teresa Riera. El mateix any es va celebrar el 40 aniversari amb un multitudinari dinar de germanor i altres activitats. Grcies als donatius i subvencions recollits durant aquells actes es van poder fer reformes molt necessries en els caus.

El curs 1997-98 es mant tancada la branca de Rngers, ja que no hi ha afiliats nois d aquesta edat. Aquest fet, aparentment intranscendent, tindr les seves conseqncies uns anys ms tard.

Entre el 1998 i el 2001, un membre del nostre agrupament, Joan Manuel Marqus, va exercir de cap de demarcaci a la Demarcaci de Manresa. L any 1999, a partir d un projecte de Ricard Ribera i Cristina Jubert, s obre la branca d Esquirols, la primera de tot Catalunya, que aplegar nens i nenes de 4 a 6 anys. L any 2000, essent cap d agrupament Montse Pla, l agrupament supera de llarg el centenar d afiliats, i mant obertes 6 branques: Esquirols, Castors, Llops, Rngers, Pioners, i Truc. Aquell any totes les branques van participar a la multitudinria trobada (10.000 persones) d escoltes de tot Catalunya que va organitzar Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi.

Per entre el 1998 i el 2002 s evidencia que hi ha un problema amb la continutat dels caps. Assumptes laborals, d estudis, o personals, fan que la majoria de caps que entren nous no aguantin el mnim de tres anys que habitualment se ls demana, i durant aquest temps un total de 16 caps entren i surten de l agrupament sense oferir un relleu als antics. Noms la constncia dels caps ms vells i el recurs a persones foranies aconseguiran mantenir en funcionament totes les branques.

El setembre de 2002 mor el nostre estimat consiliari mossn Ramon M Serchs, que s havia implicat molt a fons en l agrupament.

L estiu del 2003, la branca de Pioners va participar en una Jamboree internacional a Blgica (la Flamboree).
L any 2003 deixen d arribar nois i noies de relleu per fer de caps. s la conseqncia d aquella branca de Rngers que va estar tancada el 1997-98. La manca de caps obliga a dissoldre les branques dels ms petits, i durant el curs 2003-04 tant sols queda oberta la de Pioners/Caravelles.

L any 2005 es fan les celebracions del 50 aniversari amb un dinar de germanor, una missa concelebrada i una exposici fotogrfica retrospectiva. Aquell any solament hi havia obertes dues branques (Pioners i Truc), car la manca de caps no permetia una altra cosa. L Adalbert Arnau i en Germn Daz (cap d agrupament), conjuntament amb el consiliari mossn Alfons Busto (en aquell moment tamb consiliari general de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi) eren els puntals sobre els quals es mantenia viva la instituci.

A l any segent es va intentar que els Truc prenguessin la responsabilitat de fer de cap i d obrir algunes branques, per tan sols es va aconseguir reprendre durant un parell d anys la branca de Llops.

L estiu del 2007 els Pioners van celebrar el centenari de l escoltisme participant en una Jamboree internacional a Sussa (la Kanderjam).

Durant el curs 2007-08 tan sols romania oberta la branca de Truc. Tanmateix, aquests trucaires van prendre una valenta decisi: la de fer de cap, oferint aix a d altres nens i nenes la possibilitat de rebre l educaci i els valors que ells han rebut.

Per al curs actual (2008-09) disposem d un equip de 10 monitors amb molta empenta decidits a tornar a reviure l agrupament. Sn set nois i noies joves, amb idees fresques i molta iniciativa, acompanyats de tres veterans amb molts anys d experincia. S'han obert les branques de Llops/Daines i de Rngers/Guies, incorporant nens i nenes des dels 8 fins als 13 anys. I s'ha creat tamb una branca de pares, que realitza tasques de suport logstic.

L Agrupament Escolta ha deixat una petjada profunda a Balsareny. La seva labor pedaggica i cvica ha arribat a ms de 600 persones, i ha estimulat tot el teixit associatiu. Sn moltes les entitats locals nascudes o crescudes grcies a les inquietuds i l empenta d antics escoltes, com tamb sn molts els escoltes que desprs han treballat i s han implicat amb associacions i ONGs.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320638" title="L'oda infinita" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="125101">
L'oda infinita s un dels poemes ms importants del poeta Joan Maragall (1860-1911). Va ser publicat l'any 1888.

Joan Maragall hi expos les claus de la seva teoria potica.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320639" title="Jordi Maluquer i Bonet" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="125102">
Jordi Maluquer i Bonet (Barcelona, 1935) s un escriptor, periodista i crtic musical catal. Alguns poemes seus foren recollits a les' Antologies potiques universitries IV i V (1955 i 1959). Publica un llibre de narracions, "Tina a Interludis" l'any 1956 a Editorial Selecta. Col.labora a les revistesSerra d'Or, (El Ciervo) i exerceix la crtica musical aEl Correo Cataln  1972-1975.El 1962 guanya el premi "Vctor Catal" de narracions amb el seu llibre "Pollen". Publica la traducci alcatal del llibre d'Hugues Vehenne "Souvenirs et entretiens du R.P.Pire", premi Nobel de la Pau, a Ed.Vergara. Amb Josep Espar i Tic, Jaume Vilalta i Gonzlez i altres fou un dels fundadors el dia de Sant Jordi de 1976 del diari Avui, del que en fou director del 1977 al 1982. El 1982 fou nomenat director general de C Msica, Teatre i Cinema del departament de cultura de la Generalitat de Catalunya. El 1989 s anomenat president de la Comissi Artstica del Gran teatre del Liceu del qual exerceix tamb la direcci en funcions del novembre de 1992 al mar de 1993. Forma part del jurat de diversos concursos internacionals de cant - Vias, Toulouse i Marsella -, president de Rdio Associaci de Catalunya el 1994-1998 i vicepresident des del 1998. Tamb s membre del Patronat de la Fundaci Ernest Lluch.

 Obres .
 Tina a interludis (1956);
 Pollen (1963) (premi Vctor Catal 1962);

 Referncies .
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320655" title="Rock psicodlic" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="125103">
El Rock psicodlic conegut tamb com a acid rock, comena a mitjan anys 60 a la Costa Oest d EUA (Califrnia), i, ms concretament a la ciutat de San Francisco. s un estil musical que vol evocar l estat alterat de la ment provocat per les drogues de tipus allucinogen i, ms concretament, les experincies provocades per l LSD. La legalitat d aquesta droga afavoreix la seva difusi i consum per emprendre un viatge espiritual que tracta d'arribar al coneixement profund d'un mateix i a l'harmonia del cos amb la ment i la natura. Sota la influncia del moviment hippie i de la filosofia de la Generaci Beat neix la psicodlia, que ve a definir un estat de percepci sensorial expansiva que proporciona el consum d cids. Aquesta nova percepci es reflecteix tant en l'art (el pop art d' Andy Warhol, en la literatura (Jack Kerouac, William Burroughs ), com en la msica. Els msics tamb componen sota els efectes de l'LSD i per a un pblic en el mateix estat. Aquest fet, junt amb el desig d'originaliat de la filosofia hippie, produeix una msica amb una gran varietat d'estils de tendncia avantguardista. S utilitzen molts efectes de distorsi (el fuzz, el wah-wah o el flanger), es creen nous sons instrumentals grcies als sintetitzadors electrnics i en el procs de gravaci, grcies als avenos tecnolgics, es produeixen diversos efectes: ecos, superposicions de cintes, gravacions reprodudes al revs, intentant crear un ambient al lucinogen prxim al que produeix l'LSD. Es fan obres complexes, amb llargs desenvolupaments instrumentals provinents de la improvisaci jazzstica. Per primer cop, la msica pop-rock es pren massivament  d'una manera seriosa; el rock deixa de ser msica per ballar; ara s'escolta. 
Els grups ms famosos del rock psicodlic californi sn Jefferson Airplane i Grateful Dead. El nou estil aviat s estn i apareixen molts grups influenciats per la psicodlia: The Beach Boys (1966, Pet Sounds), The Byrds, (1966, Eight Miles High), The Doors, 13th Floor Elevators, Blues Magoos, etc. Fins i tot, la seva influncia arriba al R&B i al soul amb grups com Sly and the Family Stone.

Encara que el rock psicodlic neix als EUA, a Gran Bretanya tamb es far  msica psicodlica; sense anar ms lluny The Beatles (1967, Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band i The Rolling Stones (1967,Their Satanic Majesties Request) editaran discs influts per aquest estil. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320657" title="Msica vocal" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="125104">
La msica vocal s la msica interpretada per un o ms cantants, amb o sense acompanyament instrumental, en la qual el cant s l element que concentra l inters principal de la composici. La msica que utilitza el cant per no el situa en una posici preeminent dins del conjunt d efectius sonors utilitzats, normalment es considera msica instrumental (com per exemple el cor de veus femenines, sense text, al moviment final de Els Planetes de Gustav Holst. Un cas especfic de la msica vocal s aquella que no t cap acompanyament instrumental; rep el nom de msica a cappella. 

Normalment la msica vocal posa en joc un text cantat que habitualment s anomena  la lletra , tot i que tamb hi ha notables exemples de msica vocal interpretada o b sense text, o b amb sllabes mancades de sentit o amb sorolls, a voltes com a onomatopeies musicals. Una composici vocal breu amb text s anomena, de manera genrica, can.

Probablement la msica vocal s la forma ms antiga de msica, ats que no requereix de cap instrument a part de la veu humana. Totes les cultures musicals tenen algun tipus de msica vocal.

Msica vocal sense text .
Tradicions d arreu del mn .

 Les improvisacions vocals sense text han estat i encara sn un element important en les tradicions musicals de Turquia i de l Orient Mitj.  Es tracta de tradicions molt antigues, possiblement anteriors als segle IX.
 Els actuals descendents de les antigues tribus Kung aix com clans de Sudfrica utilitzen tcniques musicals similars.
 Una forma d improvisaci tamb sense text coneguda com a thillana s un tret important de la msica carntica del sud de l ndia.
 El cant difnic de la regi de Tuva  sovint interpreta canons improvisades i sense text. La tcnica sygyt s un exemple concret d aix.
El yoik dels samis tamb s una forma d expressi vocal predominantment sense mots.
La tradici musical anomenada Puirt  beul (literalment  msica de boca ) era utilitzada de formes diverses per les comunitats anglosaxones i galiques. Consisteix a imitar el so de les cornamuses, violins i altres instruments meldics emprats en la msica tradicional escocesa. Va ser popularitzada als Estats Units per immigrants escocesos  i s ha incorporat a moltes formes de msica nordamericana, des de la can tradicional fins al bluegrass.
Els jueus hassidics fan servir una forma d improvisaci vocal anomenada nigunim. Consisteix en melodies sense text vocalitzades amb sons com  bim-bim-bam  o  ai-yai-yai! , sovint acompanyades de percussions, picant de mans o sobre la taula.
En general, totes les tradicions musicals en les quals la improvisaci vocal t un relleu i una importncia especial, mostren formes fora desenvolupades i estandarditzades de msica vocal sense text. Habitualment aquest fet pren l aparena de composicions amb una presncia notable de melismes. Aix es dna en alguns gneres del flamenc i en el cant d estil.
Msica vocal en la tradici clssica europea .

Al llarg de la histria de la msica europea i occidental en general trobem una successi ininterrompuda de tradicions, estils i gneres de la msica vocal; en canvi la msica instrumental neix com a tal al segle XVII amb antecedents en la msica de dansa de la baixa edat mitjana i no aconsegueix desplaar la msica vocal del seu lloc preeminent fins ben entrat el segle XIX.
Les principals tradicions de la msica vocal a la societat europea sn:
El cant gregori i els altres cants litrgics de l esglsia cristiana medieval: cant ambrosi, cant galic, cant visigtic.
Les formes i tcniques de la polifonia medieval i de la polifonia renaixentista sobretot basades en melodies del repertori gregori.
Les canons dels 1trobadors i altres moviments semblants desenvolupats en altres llenges.
La melodia acompanyada que es desenvolupa des de comenaments del Barroc al segle XVII, que es manifesta sobretot en les ries i recitatius.
Les formes de la msica concertant que impregnen bona part de la msica vocal collectiva dels segles XVII i XVIII.
L pera i els altres gneres de la msica escnica, la importncia dels quals va ser especialment gran als segles XVIII i XIX.
El Lied com a forma altament sofisticada de msica vocal de cambra en el musical|Romanticisme].

Des d un altre punt de vista, la msica vocal es refereix, principalment a aquests gneres:
 Msica escnica.
 Msica religiosa i Msica litrgica;
 Msica de cambra;
 Can;

A part, la msica vocal ha tingut una importncia cabdal en l aprenentatge musical a travs del solfeig que ha utilitzat una srie de sllabes atorgades a cada una de les notes] de l escala per tal de poder-les cantar. Tcniques semblants es troben en la msica clssica de la ndia i en l scat emprat en el jazz.

Jazz i msica popular .

La msica hip hop t una forma molt particular de percussions vocals anomenada beatboxing i que inclou la creaci i interpretaci de sons percussius, ritmes i scratching.
La cantant islandesa Bjrk en el seu lbum Medlla utilitza noms msica vocal ja sigui sense tractament o processada. Inclou beatboxing, arranjaments vocals i cant difnic.
El cantant de jazz Bobby McFerrin ha enregistrat diversos lbums fent servir noms la veu i el cos, a vegades a base de melodies amb text acompanyades de vocalitzacions sense text.

Msica vocal amb lletra .
Canons.
Vegeu Can i  per a les formes breus de msica vocal amb text cantat.

Altres tcniques que inclouen lletra.
La Segona escola de Viena, i especialment Alban Berg i Arnold Schnberg van ser el pioners de la tcnica del Sprechstimme en la qual les notes tenen una altura noms aproximada de manera que es resultat s mig cantat, mig parlat.

Referncies.

Michels, Ulrich: Atlas de msica, Toms I i II. Alianza Editorial (Madrid, 1988)

Vegeu tamb .
 Cor;
 Registre vocal;
 Cantant;
 Veu;
 Gnere musical;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320659" title="Teledildnica" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="125105">
La teledildnica (tamb coneguda com a "ciberdildnica") sn joguines sexuals que poden ser controlades per ordinador. Els promotors d'aquests dispositius han proclamat des dels anys 80 que sn el "segent gran pas" en tecnologia de cibersexe. La "teledildnica" tamb pot fer referncia a la integraci de telepresncia amb sexe que aquestes joguines fan possible.

El terme va ser encunyat a 1975 per Ted Nelson  a la seva obra Computer Lib/Dream Machines.

En la seva concepci original, aquesta tecnologia havia de ser utilitzada per a sexe remot (o, al menys, per a masturbaci mtua remota), on les sensacions fsiques dels tocaments podien ser transmeses sobre un enlla de dades entre els participants.

Les visualitzacions d'aquesta hipottica tecnologia sempre inclouen la imatge d'una dona atractiva amb un vestit de goma equipat amb sensors i consoladors operats remtament, suggerint una inspiraci derivada ms de fetitxisme de goma o fetitxisme mdic que d'un desig de satisfer la demanda general.

Les joguines sexuals que poden ser manipulades remotament per l'altre part sn actualment arribant al mercat. Aquestes joguines venen amb pellcules pre-gravades en qu les accions sn sincronitzades per mitj d'un gui prviament escrit. Altres productes llanats encaixen en una nova categoria anomenada bluedildonics, que permet a una joguina sexual ser controlada de forma remota per mitj d'una connexi bluetooth.

 Referncies .


Enllaos externs.
 http://wiki.opendildonics.org/Main_Page;
 http://gizmodo.com/gadgets/teledildonics/;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320660" title="Mar de Bismarck" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="125106">


El mar de Bismarck (en angls Bismarck Sea) s un mar del sud-oest de l'oce Pacfic, situat entre l'illa de Nova Guinea a l'oest i l arxiplag Bismarck, que l'envolta pel nord-est, l'est i el sud; banya les costes de les illes de l'Almirallat, Nova Irlanda i Nova Bretanya. La part nord-oest queda oberta a l'oce, mentre que pel sud comunica amb el mar de Salom a travs de l'estret de Vitiaz. Igual que l'arxiplag circumdant, fou batejat en honor del canceller alemany Otto von Bismarck. 

Les seves aiges, riques en jaciments de minerals sulfurosos, coure, zinc, plata i or, sn planes i tranquilles, i pertanyen a Papua Nova Guinea segons la llei martima internacional. Les ciutats costaneres principals sn Madang i Wewak a Nova Guinea i Kokopo a Nova Bretanya.

Fou l'escenari de la principal derrota naval japonesa arran de la batalla del mar de Bismarck (mar de 1943), durant la Guerra del Pacfic de la Segona Guerra Mundial.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320668" title="Veu (polifonia)" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="125107">
En la msica occidental, i ms precisament en l'mbit de la polifonia o de l'harmonia, una veu (o part musical) designa una de les parts meldiques que constitueixen una composici musical. Aix doncs una veu s una lnia meldica destinada a ser interpretada vocal o instrumentalment, que sona simultniament amb altres parts interpretades per un o ms msics.

Nomenclatura.




En el conjunt polifnic, les diferents veus sn numerades des de l'agut cap al greu. Per exemple, en un cor a tres veus, la primera veut ser la veu ms aguda, la segona, la veu intermitja, i la tercera, la veu greu.

En la msica escrita a 4 veus, s'acostuma a anomenar a les diferents parts amb el nom propi de la msica vocal, s a dir, soprano a la primera veu, contralt o alto a la segona, tenor a la tercera i baix a la quarta veu. 

Una veu destinada a ser interpretada per un sol instrument o cantant s'anomena "solo" (exemple: un solo de clarinet, un solo de barton. Una veu destinada a ser interpretada per un grup d'instruments o cantants del mateix tipus s'anomena "corda" (exemple: la corda de contralts, la corda de violes)

Les veus segons la seva funci.
En un conjunt polifnic es distingeixen les veus extremes i les veus intermdies. Les veus extremes sn: la veu superior, habitualment anomenada melodia o cant i la veu inferior, habitualment anomenada baix. En el que concerneix les veus intermdies, no n'hi ha cap, evidentment, quan el conjunt musical s escrit a dues veus, n'hi ha una de sola quan aquest conjunt s escrit a tres veus, i algunes, quan el conjunt s escrit a quatre veus o ms. A vegades a aquestes veus intermdies se les anomena veus d'acompanyament.

Sent la nota superior d'un acord la ms fcil de percebre, el cant - s a dir la melodia principal - s molt sovint confiat a la veu superior (el primer viol en un quartet de corda, el primer tenor en un quartet de veus d'homes, etctera). Aix per no s sistemtic: el cant pot ser confiat a una veu intermdia, mentre que les altres veus - superiors o inferiors - prendran llavors la funci d'acompanyament. En canvi pel que fa al baix, si alguna veu pren aquesta funci, sempre ser la veu ms greu. 

La divisi de funcions entre les veus no sempre es dona, ja que en la textura polifnica, per exemple, les diferents parts de la polifonia solen tenir una funci meldica molt similar.

Vegeu tamb.
 Cor;
 Registre vocal;
 Veu;
 Gnere musical;
 Cantant;

Bibliografia.

Joaquin Zamacois. Tratado de Armonia. Libro I. Editorial Labor (Barcelona, 1978) ISBN 84-335-7848-0;
Walter Piston. Armonia. Editorial Labor (Barcelona, 1991) ISBN 84-335-7865-0;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320669" title="Paul England" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="125108">
 Paul England  va ser un pilot de curses automobilstiques australi nascut el 28 de mar del 1929 a Melbourne, Austrlia que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 
 

 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1957 (la vuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 d'agost del 1957 el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Paul England va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, havent de retirar-se per problemes mecnics i per tant no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320670" title="Porsche F1" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="125109">
 Porsche F1  s la secci dedicada a la Frmula 1 del fabricant alemany de cotxes Porsche.

 A la F1 .

Porsche va debutar a mitjans de la vuitena temporada de l'historia de la Frmula 1 disputant el 4 d'agost de la temporada 1957, el GP d'Alemanya. 




La seva millor poca per vindria als anys 80 amb la collaboraci amb McLaren fabricant els motors TAG-Porsche que van tenir un important historial de victries:

 25 victries en GP;

 3 campionats del mn de pilots (temporada 1984, 1985 i 1986);

 2 campionats del mn de constructors (temporada 1984, 1985);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320686" title="PFC Slavia Sofia" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="125110">

El PFC Slavia Sofia (en blgar:                 ) s un club de futbol blgar de la ciutat de Sofia.

 Histria .
El club fou fundat el 10 d'abril de 1913 per un grup de joves de les entitats Botev i Razvitie de la capital de Bulgria. Fou el primer club esportiu organitzat del pas. El seu primer president fou Dimitar Blagoev   Palio, un estudiant de 21 anys. Els primers uniformes foren samarreta blanca i pantal negre. Des de 1924 juga completament blanc.

El seu primer ttol de lliga arrib el 1928. Altres xits del club sn una semifinal de la Recopa d'Europa el 1967 i dues Copes dels Balcans els anys 1986 i 1988.

 Evoluci del nom .
 1913: Slavia Sofia;
 1945: Slavia-45 Sofia;
 1949: Stroitel Sofia;
 1951: Udarnik Sofia;
 1957: Slavia Sofia;

Palmars.
Lliga blgara de futbol (7): 1928,1930,1936,1939,1941,1943,1996 ;
Copa blgara de futbol (12): 1926, 1928, 1930, 1936, 1943, 1952, 1963, 1964, 1966, 1975, 1980, 1996;
Copa Balcnica de clubs (2): 1986, 1988;

 Jugadors destacats .


Entrenadors.
 Oleg Bazilevich;
 Nasko Sirakov;
 Zharko Olarevic;
 Ratko Dostani ;
 Petar Hubchev;
 Atanas Djambazki;
 Miodrag Jei ;
 Miroslav Mironov;
 Stoyan Kotzev;
 Alyosha Andonov;

 Enllaos externs .
 Web oficial  ;
 Bul-foot.org - Slavia (Sofia);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320687" title="Alessandro Stradella" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="125111">
Alessandro Stradella (Nepi, a la provncia de Viterbo, Latium, 3 d'abril de 1639 - Gnova, 25 de febrer de 1682) va ser un compositor itali del Barroc. Va nixer a Nepi, prop de Roma i va morir assassinat a Gnova.

Biografia.

 No se sap gaire sobre les seves primeres etapes de la vida, per va nixer al si d'una famlia aristocrtica, va estudiar a Bolonya i a l'edat de 20 anys ja era fams com a compositor grcies a un encrrec de la reina Cristina de Sucia. El 1667 es va traslladar a Roma, on va compondre copiosament, sobretot msica sacra, i va comenar a viure una vida dissoluta. Amb un amic va tractar de fer una estafa amb diners de l'Esglsia Catlica Romana, per va ser descobert. Per aquest motiu va haver de fugir de la ciutat, tornant-hi molt ms tard quan pensava que estava segur. Per desgrcia, els seus nombrosos assumptes desafortunats amb les dones van comenar a crear-li enemics entre els poderosos homes de la ciutat, i va haver de sortir de Roma per sempre.

El 1677 es va traslladar a Vencia, on va ser contractat per un poders noble com a tutor de msica per a la seva esposa. Com es podia esperar, Stradella en poc temps es va convertir en l'amant d'aquesta dona, i va haver de fugir en ser descobert. Per aquesta vegada el noble va contractar un grup d'assassins per perseguir-ho i matar-lo, encara que van fallar en el seu encrrec. Desprs Stradella va marxar a Gnova, on va escriure peres i cantates. Lamentablement es va involucrar de nou en assumptes de faldilles, i aquesta vegada l'assass contractat va complir la seva comesa apunyalant Stradella fins a matar-lo.

Obra.

Stradella va ser un compositor molt influent en el seu temps, si b la seva fama va ser eclipsada desprs per Corelli, Vivaldi i d'altres. La seva major aportaci a la msica s probablement l'haver creat el concerto grosso. Encara que Corelli hagi publicat primerament la seva obra amb aquest ttol (Concerto Grosso Op. 6), Stradella clarament utilitza el format anterior en un dels seus Sonate di viole. Ja que els dos es coneixien, s probable que hi hagi hagut una influncia directa.

Stradella va escriure almenys sis peres, aix com nombroses cantates i oratoris. Tamb va compondre 27 peces instrumentals, la majoria per a cordes i baix continu.

La seva atrafegada vida i la mort sagnant de la qual va ser vctima, van donar sens dubte una bona histria per a una pera sobre la seva vida. Tres compositors han fet peres de la seva vida, sent el ms fams Friedrich von Flotow amb el seu Alessandro Stradella (Hamburg, 1844).

El novellista nord-americ Francis Marion Crawford tamb va escriure una gran novella romntica, titulada Stradella (Macmillan, 1909).

Referncies.

 "Alessandro Stradella", a The New Grove Dictionary of Music and Musicians, ed. Stanley Sadie.  20 vol.  Londres, Macmillan Publishers Ltd., 1980.  ISBN 1-56159-174-2;

Enllaos externs.
 Alessandro Stradella al Grove Concise Dictionary of Music, 1994, Oxford University Press;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320689" title="Catherine Deneuve" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="125112">

Catherine Dorlac, coneguda artsticament com Catherine Deneuve (Pars, 22 d'octubre de 1943), s una actriu de cinema francesa.

Filmografia.
 La vie de chteau (1966) ;
 Belle de jour (1967) ;
 Les demoiselles de Rochefort (1967) ;
 La sirne du Mississippi (1969) ;
 Peau d'ne (1970) ;
 Tristana (1970) ;
 coute voir... (1978);
 Courage fuyons (1979) ;
 Le dernier mtro (1980) ;
 Fort Saganne (1984);
 Drole d'endroit pour une rencontre (1988) ;
 Place Vendme (1998) ;
 Dancer In The Dark (2001) ;
 










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320690" title="Nerd" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="125113">
Nerd (de l'angls nerd i pronunciat IPA /nerd/) s un estereotip que representa una persona molt intelligent, fascinada pel coneixement, especialment cientfic, i generalment sol ser associat a una persona socialment maldestre i allada de l'entorn que l'envolta.


 Descripci .

Encara que s'associa a una persona molt intelligent en tots els mbits, generalment noms coneix en profunditat una rea especfica. Actualment, el terme tamb es refereix a una persona socialment normal que presenti un gran coneixement sobre un tema no dominat per la majoria de les persones. Moltes de les caracterstiques atribudes a cert tipus de nerd molt retret solen ser unides a casos de Sndrome d'Asperger, una forma lleu d'autisme. Sol tenir l'autoestima fora baixa i li manca confiana en si mateix. Tamb sol ser objecte d'assetjament escolar i allament social.

El nerd es un estereotip molt utilitzat en la cincia ficci, especialment la estatunidenca, on se sol presentar com un noi de pell blanca amb ulleres i ortodncies, encara que darrerament s'ha expandit a d'altres colors de pell. Fruit de la manca de confiana en si mateix, se sol representar com una persona obesa o molt prima. Acostuma a presentar transtorns obsessius amb l'ordre i amb una devoci extrema a complir les normes.


 Histria .

El terme nerd es va comenar a utilitzar als anys 70, inspirat pel filsof Timothy Charles Paul, que va utilitzar la paraula per descriure un estereotip de persona intelligent amb males habilitats socials i que sol ser objecte de burles.

Cap als anys 90, el terme va desenvolupar connotacions positives dins les esferes socials connectades als ordinadors i internet. Dins aquest context, el terme defineix una persona experta en qestions tcniques, qualitat que la fa sentir orgullosa ja que aquesta condici pot potenciar el seu xit en el sector informtic, cientfic o cultural.

Per la societat, aquest terme sol ser sinnim de geek per sn dos grups amb caracterstiques fora diferents encara que a vegades es poden confondre. Els geeks solen ser persones molt ms extravertides tan en la seva personalitat com el seu estil de vida, car tenen especficament passi pel coneixement i la fascinaci per temes de cincia ficci i tecnologia.


 Categories .

 Shy-ni Nerd: es caracteritza per set molt tmid i callat, t por d'expressar les seves opinions.
 Standard Nerd: es caracteritza per ser callat i respectus des altres, per s ms fcil que altres persones puguin dialogar de forma amena amb ell i puguin treballar en equip.
 Extreme Nerd o Hardcore Nerd: es caracteritza per ser molt poc respectus de la gent perqu creu que ho sap tot. Es dedica a degradar la resta, producte de les seva baixa autoestima, i a mirar de demostrar la seva superioritat en el camp de domina.
 Heart-of-Nerd: s el nerd que es dedica contnuament a demostrar als altres que no ho s tractant d'imitar caracterstiques d'altres estereotips ms populars dins la societat com un "rocker" o "raper".


 Orgull nerd .

L'any 1984 es va estrenar el film Revenge of the Nerds, protagonitzada per Robert Carradine i Anthony Edwards, on es va representar l'estereotip de nerd que ha creat aquesta imatge definitiva. L'argument va inspirar l'aparici de l'orgull nerd que va emergir durant els anys 90.

La popularitzaci d'internet va desembocar en la creaci de "Dia de l'Orgull Friqui" el 25 de maig de 2006 a Espanya, i que es va estendre a diverses cultures semblants com les dels nerds i geeks arreu del mn.


 Vegeu tamb .
 Geek;
 Friqui;
 Hacker;
 Gamer;
 Sndrome d'Asperger;


 Referncies .



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320693" title="PFC Beroe Stara Zagora" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="125114">

El PFC Beroe Stara Zagora s un club de futbol blgar de la ciutat d'Stara Zagora.

 Histria .
El club va ser fundat el 19 de mar de 1916. Ha guanyat un cop la lliga blgara el 1986 i 4 cops la Copa Balcnica els anys 1968, 1969, 1982 i 1984. Entre d'altres, han destacat al club futbolistes com Petko Petkov, Petar Zhekov, Tenyo Minchev, i Kancho Kasherov.
 Evoluci del nom .
1916 Vereya;
1918 Borislav;
1924 Beroya (en unir-se a Rekord);
1949 DSO (Dobrovolna Sportna Organizatsia) Stroitel;
1951 DSO Udarnik;
1957 DSO Botev (en unir-se a SKNA i Spartak);
1959 DFS Beroe (en unir-se a Lokomotiv);
1985 FK Beroe;
1999 FK Olimpik-Beroe (en unir-se a FK Olimpik Teteven);
2000 PFC Beroe;

 Palmars .
Lliga blgara de futbol (1): 1986;
Copa Balcnica de clubs (4): 1968, 1969, 1982, 1984;

 Entrenadors .


 Referncies .


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Frum;
 Bul-foot.org - Beroe (Stara Zagora);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320700" title="PFC Lokomotiv 1936 Plovdiv" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="125115">

El PFC Lokomotiv 1936 Plovdiv (en blgar:               1936        ) s un club de futbol blgar de la ciutat de Plovdiv.

 Histria .
El club fou fundat el 8 de maig de 1936 per treballadors del ferrocarril. L'etapa ms brillant del club fou la temporada 2003/2004 en la que guany el campionat de pas i particip per primper cop a la Lliga de campions. Tamb guany la supercopa blgara. s el club de la ciutat representatiu de la casse treballadora i de tendncia esquerranosa. El seu gran rival s el Botev Plovdiv.

 Evoluci del nom .
 1936 ZSK Plovdiv;
 1940 ZSK Levski Plovdiv;
 1945 Slavia Tschengelov Plovdiv;
 1950 Energia Plovdiv;
 1951 Torpedo Plovdiv;
 1953 DFS Lokomotiv Plovdiv;
 1989 PFC Lokomotiv Plovdiv;

 Palmars .
Lliga blgara de futbol (1): 2004;
Copa blgara de futbol (1): 1983;
Supercopa blgara de futbol (1): 2004;

 Enllaos externs .
 Web oficial ;
 Web no oficial ;
 Web de seguidors oficial ;
 Web de seguidors no oficial ;
 Bul-foot.org - Lokomotiv (Plovdiv);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320702" title="PFC Spartak Varna" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="125116">

El PFC Spartak Varna s un club de futbol blgar de la ciutat de Varna.

 Histria .
El club va ser fundat el 28 d'agost de 1918. El primer nom del club fou Sokol (falc), d'aqu el seu sobrenom.
 Evoluci del nom .
1918 : Bulgarski Sokol Varna;
1924 : fusi amb Schipka Varna en Schipenski Sokol Varna;
1945 : fusi amb Levski Varna i Rakovski Varna en Spartak Varna;
1949 : Spartak Stalin;
1956 : Spartak Varna;
1969 : fusi amb Lokomotiv Varna en ZSK Spartak Varna;
1986 : FK Spartak Varna;
Futbolistes amb ms partits a Primera Divisi:
 1. 271 -  Iliya Kirchev;
 2. 248 -  Biser Dimitrov;
 3. 240 -  Nikolay Stanchev;
 4. 227 -  Krasimir Zafirov;
 5. 220 -  Blagoy Yanev;
Futbolistes amb ms gols a Primera Divisi:
 1. 56 -  Stefan Naydenov;
 2. 48 -  Valentin Stanchev;
 3. 48 -  Hristo Nikolov;
 4. 41 -  Zhivko Gospodinov;
 5. 39 -  Georgi Arnaudov;
 5. 39 -  Plamen Kazakov;

 Palmars .
 Lliga blgara de futbol (1): 1932;

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Spartak Varna Forever;
 Spartak Varna Sofia Support;
 Bul-foot.org - Spartak (Varna);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320708" title="guila marcenca" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="125117">





L'guila marcenca (Circaetus gallicus) s un ocell de l'ordre dels falconiformes amb un cap arrodonit que recorda el duc. 

Morfologia.

 Medeix uns 63-69 cm i fa 185-195 cm d'envergadura alar. ;
 El mascle pesa 1.100-2.000 g i la femella 1.300-2.700 g.;
 Part inferior blanca, la superior bruna i la punta de les ales negra.
 Cap gruixut, marrons, amb uns grans ulls gaireb frontals.
 Ulls de color groc molt viu.
 Els immadurs s'assemblen als adults per sn ms pllids i tenen la nuca ms blanca. ;
 T unes dures escates a les potes que li serveixen de protecci davant les possibles mossegades de les serps, que engoleix comenant pel cap.

Subespcies.

 Circaetus gallicus ferox  ;
 Circaetus gallicus gallicus ;
 Circaetus gallicus heptneri  ;
 Circaetus gallicus hypoleucos ;

Reproducci.

Nia en arbres o arbusts, en plataformes que prepara amb branques seques i verdes (reutilitzen el mateix niu cada any). Cova un ou de color blanc durant 45 dies i el poll vola al cap de 75 dies ms. Assoleix la maduresa sexual als 3-4 anys.

Alimentaci.

Fonamentalment menja serps (80% de la seua dieta), llangardaixos, granotes, etc., i, de manera ocasional, petits mamfers de la grandria d'un conill. Molt rarament menja ocells o insectes grossos.

Distribuci geogrfica.

Nia a la Pennsula Ibrica i s freqent a tota l'Europa meridional, conca mediterrnia, Rssia, Orient Prxim, ndia, Pakistan i algunes illes d'Indonsia. 

Costums.

 Els exemplars presents als Pasos Catalans sn de carcter estival i tornen al pas al mar (d'ac el nom de marcenca), precisament quan colobres i escurons surten del reps hivernal, tot i que no sembla que s'interessi gaire per aquestes darreres, de ver molt potent. Emigra a l'frica subsahariana vers els mesos de setembre-octubre.
 Les poblacions asitiques sn sedentries. ;
 s un ocell silencis fora del temps de reproducci.

Conservaci.

Les poblacions europees han patit una davallada en els darrers anys com a conseqncia de certs canvis en les prctiques agrcoles i en la gesti del territori on sn presents.

Observacions.

Pot arribar a viure 17 anys. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana. ;
 Fotografies i descripci. ;
 Informaci diversa sobre aquesta au. ;
 CITES. ;
 Fauna Europaea. ;
 IUCN. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos en el seu hbitat natural. ;
 L'liga marcenca a Portugal. ;
 African Bird Image Database. ;
 BirdGuides. ;
 Avibase. ;
 BirdFacts. ;
 Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 Enregistraments sonors. ;
 Distribuci geogrfica. ;
 L'liga marcenca a Catalunya. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320709" title="Riu Vaca" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="125118">


El Riu Vaca (tamb anomenat Riu Xeraco) es un Riu de curt recorregut situat a la Safor, Pas Valenci. T 16,6 quilmetres de longitut i, desprs d'atravessar la comarca de la Valldigna, desemboca a Xeraco al Mar Mediterrani.

Recorregut.
El Riu Vaca neix en uns manantials situats al peu del Montdver, en el terme municipal de Simat de la Valldigna.

Posteriorment, atravesa tota la vall de la Valldigna, passant pels termes municipals de Benifair de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna i Xeraco.

La seua conca baixa se sita en una zona semipantanosa tradicionalment dedicada al cultiu de l'arrs, encara qu en l'actualitat es troba en vies de transformaci.

La seva desembocadura separa el terme municipal de Xeraco i el de Gandia, unint-se al mar en la zona denominada La Goleta. En la seva desembocadura es troba la marjal de Xeraco-Xeresa, declarada como Reserva Natural degut a la singularitat ambiental del seu ecosistema.

Enllaos externs.
Confederaci hidrogrfica del Xquer - Sistema Serpis;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320713" title="Agust Roc i Amador" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="125119">

Agust Roc i Amador (nascut el 28 d'agost de 1971) s un esquiador de muntanya i corredor de llarga distncia en alada nascut a Molins de Rei i resident a Sant Boi de Llobregat. Ha estat tres cops campi del mn de curses en alada (Skyrunner World Series), els anys 2002 a 2004,  campi d'Europa d'esqu de muntanya l'any 2005, i d'Espanya del 2005 al 2007.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320716" title="ANTARES" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="125120">
ANTARES (de l'angls, Astronomy with a Neutrino Telescope and Abyss environmental RESearch project) s un telescopi de neutrins submergit al fons del mar Mediterrani, prop de la costa de Tol (Frana), que detecta la radiaci de Txerenkov emesa per muons en direcci ascendent, procedents de neutrins que han travessat tota la Terra.

El detector est composat per aproximadament 1.000 fotomultiplicadors disposats en 12 lnies verticals, que estan distribudes en una rea de 0,1 km amb una altura de prop de 350 metres.

La construcci del detector fou finalitzada el 30 de juny de 2008, amb l'encs de les dues ltimes lnies de fotomultiplicadors.

La collaboraci ANTARES est composada per aproximadament 150 enginyers, tcnics i fsics d'Alemanya, Espanya, Frana, Pasos Baixos, Itlia, Romania i Rssia. En particular, la collaboraci espanyola est conformada per l'Institut de Fsica Corpuscular (IFIC) i per la Universitat Politcnica de Valncia.

Enllaos externs.
ANTARES;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320719" title="Serralada del Jura" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="125121">


El Jura s una serralada situada al nord dels Alps, a Frana, Sussa i Alemanya. La seua cimera arriba a 1720m.

A Frana, el podem trobar a la regi de Franc Comtat, i s'estn al sud per la regi de Roine-Alps, a l'est del departament de Ain a on es troba la seua cimera: Crt de la Neige. Tamb el podem trobar a nord-oest del departament de Savoia. L'extrem nord dels Jura els podem trobar a l'extrem sud d'Alscia.

A Sussa, el podem trobar a la frontera oest amb Frana, particularment als cantons de Basilea, Solothurn, Jura, Berna, Neuchtel i Vaud.

La serralada es prolonga fins a Alemanya, a l'estat lliure de Baviera.

Aquesta serralada anomena al departament francs del Jura i al cant suis Jura

El parc natural de l'Alt-Jura es troba el sud-oest de la serralada, a la banda francesa.

Histria.
Encara que histricament hi ha hagut als peus dels Jura ciutats molt actives, com Ginebra, Lausanne o Basilea, per causa dels seus frondosos boscos, les muntanyes van ser poblades molt tardanament.

La industrialitzaci va arribar als Jura al segle XIX sobretot grcies a la rellotgeria, molt tpica a la regi.

Particularitats.
Els Jura van donar nom a un perode del planeta: el jurssic. Va ser a aquest perode quan els sediment que formen la serralada van ser dipositats. Durant el jurssic, la regi era una mar clida amb poca profunditat, amb una qualitat biolgica i corallina comparable a l'actual mar Roig. Va ser la serralada dels Alps qui, ms tard, va fer alar-se tota la capa dipositada fins a la seua aparena actual.

Els Jura estan composats sobretot de pedres calcries, generalment poroses, el qual els permet retindre aigua. Aix crea un Relleu crstic complex, a on l'alternana de bancs calcaris i margues condiciona la presncia o absncia d'aigua a la superfcie. Podem trobar als Jura llacs d'origen glacial, que daten de les glaciacions quaternries.

Principals pics.

1720 m : Crt de la Neige (Ain, Frana);
1717 m : Le Reculet (Ain, Frana);
1688 m : Colomby de Gex (Ain, Frana);
1679 m : Mont Tendre (Vaud, Sussa);
1677 m : La Dle (Vaud, Sussa);
1621 m : Grand Crt d'Eau (Ain, Frana);
1607 m : Chasseral (Berna, Sussa);
1607 m : Le Chasseron (Vaud, Sussa);
1588 m : Le Suchet (Vaud, Sussa);
1560 m : Aiguilles de Baulmes (Vaud, Sssa);
1540 m : Grand Colombier (Ain, Frana);
1528 m : La Barillette (Vaud, Sussa);
1495 m : Crt Pela (Jura, Frana);
1483 m : Dent de Vaulion (Vaud, Sussa);
1463 m : Mont d'Or (Doubs, Frana);
1439 m : Mont Racine (Neuchtel, Sussa);
1284 m : Le Weissenstein (Soleure, Sussa);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320720" title="Centre Cultural La Bbila" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="125122">

El Centre Cultural la Bbila, s un equipament cultural que pertany a l'rea de Cultura de l'Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. Es considera, en termes generals, un centre cultural polivalent territorial. 

s un espai d iniciaci a l aprenentatge, intercanvi i estmul per al desenvolupament de la creativitat artstica individual i collectiva.Un centre cultural de proximitat, sensible a la nova realitat cultural dels barris, que integra creaci i consum, diversitat i interculturalitat, formaci, informaci i participaci, facilitador de la cohesi social. 

Les lnies de treball, principalment, sn:

 La formaci, a travs dels programes d iniciaci als llenguatges artstics del Centre de les Arts. ;
 El suport a la creaci, dins de l mbit de les arts escniques, la msica i les arts visuals (fotografia).
 El suport al teixit associatiu.
 La difusi cultural.  ;

El Centre Cultural la Bbila t una vocaci d mbit de ciutat i de ser un gran equipament de consum cultural de l'rea territorial. 

 Histria .

L espai que actualment ocupa el Centre Cultural i La Biblioteca La Bbila fou, des de principis del s.XX, seu de diferents fbriques de maons, teules i rajoles, i d aqu va assumir el nom de Bbila. Aquesta gran plaa o parc urb est situada entre dos municipis que comparteixen l espai, L Hospitalet i Esplugues de Llobregat, i entre dos districtes que van crixer amb els fluxos migratoris dels anys 60-70 del s.XX, conformats majoritriament per gent d'Andalusia, d'Extremadura i de Galcia. 

Amb l arribada de la democrcia, aquests terrenys, que ja feia molts anys que havien abandonat la seva activitat industrial i eren simples descampats, foren adquirits per la Corporaci Metropolitana amb l objectiu de preservar-los de l especulaci immobiliria i destinar-los a espais pblics. Tamb durant aquesta poca, a les reivindicacions venals apareix constantment la reclamaci d una Aula de Cultura que ja existia al barri de la Florida. 
 
Aquestes reivindicacions, per, no es van fer realitat fins als anys 90, quan les tres administracions, Generalitat de Catalunya (propietria dels terrenys al dissoldre s la Corporaci Metropolitana), Diputaci de Barcelona i Ajuntament de L Hospitalet acorden la finalitat i financiaci dels futurs equipaments. Al 1997 s inaugura el Club d Esplai Pubilla Cases - Can Vidalet (situat a la zona sud de l edifici), al 1999 s inaugura la Biblioteca (situada a la zona nord) i al 2002 s inaugura, finalment, el Centre Cultural (situat al centre).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320732" title="Antares (estrella)" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="125123">


Antares (  Sco /   Scorpii / alfa Scorpii) s l'estrella ms brillant de la constellaci de l'Escorpi i una de les ms brillants del cel. Juntament amb Aldebaran, Spica i Regulus s una de les quatre estrelles ms brillants situades a la vora de l'eclptica. Es tracta d'una gegant de classe amb un radi aproximat igual a la distncia entre el Sol i Mart i est situada a uns 520 anys llum del Sistema Solar.

Antares t una companya blava de classe B (Antares B) situada a unes 550 U.A. (equivalent a uns 2,7  des de la Terra) i que l'orbita amb un perode de 878 anys. Tot i ser de 5a magnitud, s difcil d'observar a causa de la resplandor d'Antares A, per es pot veure a ull nu durant ocultacions lunars. De fet, es va descobrir durant una d'aquestes ocultacions el 13 d'abril de 1819.

El nom d'Antares deriva del grec         "enfrontat a Ares" (s a dir, enfrontat a Mart), a causa de la semblant coloraci rogenca d'Antares i del planeta Mart. Aquesta coloracio n'ha fet un objecte d'inetrs per a moltes societats al larg de la histria; molts dels antics temples egipcis estan orientats de manera que la llum d'Antares tingui un paper en les cerimnies que s'hi celebraven. Antares tamb rep a vegades el nom de Cor Scorpii (literalment "el cor de l'escorp").









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320733" title="Antares" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="125124">


Astronomia: Antares (estrella), estrella ms brillant de la constellaci de l'Escorpi.
Fsica de partcules: ANTARES (telescopi), telescopi de neutrins submergit al fons del mar Mediterrani.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320734" title="Organum" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="125125">


 Descripci .

L'organum s la primera manifestaci polifnica que es coneix a Occident i que, en les seves primeres versions, consistia en la duplicaci d'un cant pla preexistent, mitjanant un moviment parallel, a un interval d'octava, quarta o quinta. Les primeres manifestacions de les que es t constncia sn del segle IX.

Els primers tipus dorganum es troben als tractats Musica Enchiriadis i Scholia Enchiriadis, tractats que recullen el repertori de la segona meitat del segle IX, i responen tots al mateix principi: la duplicaci d'un cant pla preexistent en moviment parallel a un interval d'octava, quinta o quarta.

El cant pla s'anomena vox principalis (veu principal) i la veu afegida s'anomena vox organalis (veu organal). En aquests tipus dorganum primitiu, la vox principalis (tamb cantus) est situada dalt, mentre que les duplicacions es fan per sota d'aquesta veu. El moviment parallel s habitual, encara que a poc a poc s'anir movent la vox organalis primer per moviment oblic i desprs per moviment contrari. Aquests procediments aniran preparant el camp cap a la veritable polifonia.

 Tipus .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320735" title="James Hargreaves" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="125126">
James Hargreaves (Blackburn 1720 - Nottingham 1778) fou un filador capdavanter de la Revoluci Industrial de la Gran Bretanya car, vers l'any 1764, va inventar la Spinning Jenny: la primera mquina manual de filar que podia filar diversos fils alhora. Ramon Farguell, un fuster de Berga, va perfeccionar aquesta mquina.

Els anys segents va construir algunes jennys, que foren destrudes l'any 1768 durant una vaga de filadors. Hargreaves es trasllad aleshores a Nottingham, on va installar una petita filatura i hi va treballar, sense gaire xit, fins a la mort. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320739" title="Rubn Cousillas Fuse" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="125127">

Rubn Cousillas Fuse (9 de maig de 1957, Argentina) s un ex-futbolista porter, que ara treballa d'entrenador, concretament de segon entrenador, ajundant a Manuel Pellegrini al Vila-real CF des de 2004.

Biografia com a futbolista.
En l'etapa com a jugador va militar al San Lorenzo de Almagro amb que aconsegu l'ascens a la Primera divisi de futbol d'Argentina a l'any 1982, el Millonarios de Bogot, club amb el qual va assolir els tres ttols del pas el 1987, el Nadiy de Corrieres, a Argentina, el Club Atltico Vlez Sarsfield, Argentinos Juniors i Huachipato de Xile. 

Biografia com a entrenador.

En la seva etapa com a entrenador, sempre ha treballat en tasques de segon, ha estat al Talleres de Crdoba, Argentinos Juniors, San Lorenzo de Almagro, River Plate i el Vila-real CF, equip que milita des del juny de 2004.

Palmars com a jugador.

 Ascens a Primera del Talleres de Crdoba (1996);

 Torneig Clausura amb el San Lorenzo de Almagro (2001-2002);

 Copa Mercosur amb el San Lorenzo de Almagro  (2001-2002);

 Torneig Clausura amb el River Plate (2002-2003;

 Copa Intertoto amb el Vila-real CF (2004);

 Semifinalista a la Lliga de Campions amb el Vila-real CF (2006);

 Subcampi de Lliga amb el Vila-real CF (2008);
  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320740" title="Pere Ventayol Suau" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="125128">
 Pere Ventayol Suau (Alcdia, Mallorca1873-1945) fou un farmacutic i historiador mallorqu.

Va nixer al casal de "Ca'n Tem" al carrer de l'Esglsia 14, de la ciutat d'Alcdia en 1873. 

Fou el primer historiador que va escriure obres de gran importncia sobre la histria local d'Alcdia. Sobre tot, destaca la seva obra Historia de Alcdia en qu en el primer volum parla de l'antiga capital balear dels romans, Pollntia.

Fou nomenat Fill Predilecte d'Alcdia.

Mor a Alcdia en 1945.

Durant les passades nadales del 2008, el municipi d'Alcdia ret un sentit homenatge al historiador Pere Ventayol Suau, quan es cumpla els 80 anys de la publicaci de la seva obra "Historia de Alcdia" en el peridico "La ltima Hora".  Ventayol promolgu l'orgull de ser alcudienc entre els ciutadans de la seva estimada Alcdia.  La familia Ventayol y el Grup Serra, facilitaren imatges orgiinals y l'ajuntament entregaren plaques conmemoratives per aquest event.

Obres.
 Historia de Alcdia Vol I, Vol II i Vol III. (1928);
 Historia de la Muy Noble, Leal, Ilustre, Invicta... Ciudad Fidelsima de Alcdia. Desde los tiempos prehistricos hasta nuestros das. Palma 1982) Vol 1 i Vol 2 (escrits entre 1927/1928);
 La Visita del marqus de Rub (1920) Visita del marqus a Alcdia el dia 2 de febrer de 1715.- s una crnica histrica.

Referncies.
 http://caiblib.uib.es/search*cat/aVentayol+Suau%2C+Pedro/aventayol+suau+pedro/-5,-1,0,B/exact&FF=aventayol+suau+pere&1,4,




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320744" title="Joan Darder Brotat" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="125129">
Mossn Joan Darder i Brotat (Alcdia, 14 de febrer de 1944) s canonge, deg i canceller de la Cria mallorquina. President del Captol de la Seu de Mallorca.

Fou ordenat capell el 26 de mar de 1967. Fou rector de la parrquia de Sant Sebasti de Palma des de1983 fins1992.

Nombrat canonge de la Seu de Mallorca en 1999, s tamb professor ordinari a l'Institut Superior de Cincies Religioses -que pertanya al Centre d'Estudis Teolgics de Mallorca.

Va participar en l'any 2008 en la publicaci de l'obra: La Europa de las Catedrales. Conservacin y gestin dins les Actes del Simposi Internacional, escrivint sobre: Conservacin y gestin de la Catedral de Mallorca.

Ha estat relacionat amb distintes parrquies d'Amrica Llatina i frica.

Fou el pregoner de les Festes de Sant Jaume a Alcdia en(1996).

Referncies.

 http://www.catedraldemallorca.org/catala/i-personal.htm;
 http://www.isucir.com/isucir/pagines/presentacio/organigrama.html;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320745" title="Olivares de Jcar" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="125130">


Olivares de Jcar s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320746" title="Osa de la Vega" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="125131">


Osa de la Vega s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.



Curiositats.
En 1912 esdevingueren els fets de l'anomenat crim de Conca, que foren duts al cinema per Pilar Mir el 1980.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320749" title="Olmeda de la Cuesta" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="125132">


Olmeda de la Cuesta s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320751" title="PFC Litex Lovech" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="125133">

El PFC Litex Lovech (en blgar:            (     )) s un club de futbol blgar de la ciutat de Lovech.

 Histria .
El primer club de la ciutat de Lovech es fund el 1921 amb el nom dHisarya. El primer partit oficial el jug el 1923. El club canvi diverses vegades de nom, abans d'esdevenir Osum el 1979. Amb el nom de l'espnsor LEKS puj per primer cop a 1a divisi el 1994.

L'quip comen una brillant poca d'xits el 1998. En la dcada entre aquest any i el 2008 el club ha assolit la victria en dues lligues blgares i en tres copes nacionals.

 Evoluci del nom .
1921: Hisarya Lovetch;
1925: Todor Kirkov, en unir-se a Slava;
1929: Pobeda-Kirkov'29, en unir-se a Pobeda;
1932: Todor Kirkov;
1946: Yunak-Kirkov, en unir-se a Yunak;
1948: Hristo Kurpachev;
1949: DSO (Dobrovolna Sportna Organizatsia) Torpedo;
1957: DFS (Druzhestvo za Fizkultura I Sport) Hristo Kurpachev;
1979: Osam Lovetch;
1991: Leks Lovetch;
1995: FK Lovetch;
1996: PFK Litex Lovetch;
1999: FK Lovetch;
2001: PFK Litex Lovetch;

 Palmars .
 2 Lliga blgara de futbol (1998, 1999);
 3 Copa blgara de futbol (2001, 2004, 2008);
 Torneig internacional de Norcia (2001);

 Jugadors destacats .


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Bul-foot.org - Litex (Lovech);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320754" title="Olmeda del Rey" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="125134">


Olmeda del Rey s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320755" title="Olmedilla de Alarcn" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="125135">


Olmedilla de Alarcn s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Es troba entre Motilla del Palancar i Buenache de Alarcn, molt proper a Alarcn,













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320756" title="Olmedilla de Eliz" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="125136">


Olmedilla de Eliz s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320757" title="Alarcn" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="125137">


Alarcn s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Administraci .


 Referncia .


 Enllaos externs .

Centre Agroambiental Los Nuevos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320759" title="Palomares del Campo" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="125138">


Palomares del Campo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .


 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320760" title="Miquel Ferrer Viver" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="125139">
Miquel Ferrer Viver (Alcdia, Mallorca, 27 de febrer de 1967) s batle d'Alcdia i Secretari General d'Uni Mallorquina des de finals del 2007. s membre del Consell Poltic i del Comit Executiu d'Uni Mallorquina.  Fou secretari d'UM a Alcdia durant uns anys, crrec que deix al ser nombrat el primer batle d'Alcdia per UM en 1999.

Estudi a la Universitat de les Illes Balears. Casat i pare de dues filles, viu a Alcdia. 

s amant de la histria i de les tradicions mallorquines i gran jugador de Truc i de pdel. Entre les seves aficions destaquen: el futbol, la lectura, la histria i la msica. s membre de l'Obra Cultural Balear.

Ferrer s membre de la Confraria del Sant Crist d'Alcdia des de 1972.

Referncies.

 http://www.alcudia.net/municipi/salutacio.html;
 http://www.unio-mallorquina.com/index.php?id_section=182&id_person=26;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320763" title="Paracuellos" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="125140">


Paracuellos s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Campillo de Altobuey, Almodvar del Pinar, Monteagudo de las Salinas, Ymeda i Engudanos.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320765" title="Feminal" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="125141">
Feminal fou una revista que va ser publicada entre 1907 i 1917, dirigida per Carme Karr.

Es tracta d'una revista de carcter femen, on es volia transmetre al lector el poder de la dona a l'poca. En ella, es poden trobar diverses lectures, melodies, msica, propaganda de l'poca, etc.

La revista apareixia com a suplement mensual del setmanari la Ilustraci Catalana. Carme Karr fou la directora i redactora i impulsora. La revista difonia el model femen que propugnava Karr, informant la dona "de tot lo que pot esser-li til, de tot lo que pot plureli y interessarla en l'actual moment artstich, industrial i social", segons escriu ella mateixa a la primera editorial. La revista informava d actes diversos, tant a Barcelona com amb algunes corresponsals a l estranger. Els nmeros es completaven amb creacions de tot tipus de disciplines artstiques, ja siguin musicals, literries, grfiques o pictriques (s una revista profusament illustrada, tamb de fotografies). Des de Feminal es reivindicava el paper propositiu de les dones, i els seus escrits reflectien els conflictes generats per les transformacions de la idea de feminitat, que apuntaven cap a una nova identitat ms autnoma, prpia i lliure. Des de les seves planes tamb es reivindicava la tasca que les dones aportaven en aquell moment a diferents mbits professionals.

Referncies.
Biografia de Carme Karr



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320770" title="Julius Fu?k" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="125142">

Julius Fu k (Praga, 18 de juliol de 1872 - Praga, 15 de setembre de 1916) fou un compositor txec clebre sobretot per la seva Entrada dels gladiadors, msica correntment utilitzada en els espectacles de circ i als Jocs Olmpics, per tamb per les eves marxes (Florentiner Marsch) i elegants valsos. Va ser deixeble de Dvo k al conservatori de Praga.

Enllaos externs.
 Catleg parcial de les seves obres;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320772" title="PFC Botev Plovdiv 1912" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="125143">

El PFC Botev Plovdiv 1912 (en blgar:              ) s un club de futbol blgar de la ciutat de Plovdiv, al districte de Kamenitza.

 Histria .
El club va ser fundat el 12 de mar de 1912 per estudiants de l'Institut Catlic. Anomenaren el nou club Botev, en honor a l'heroi nacional blgar Hristo Botyov.

El club ha canviat diversos cops de nom. Aquests han estat 
1912: FD Botev;
1924: SK Botev Plovdiv;
1944: OSK (Obedinen sporten klub) Botev-Shipka);
1947: ASK (Armeiski sporten klub) Botev);
1951: DNV (Dom Narodno Voiskovo) Plovdiv;
1952: DNA (Dom na Narodnata Armia) Plovdiv;
1955: SKNA (Sporten klub na Narodnata Armia) Plovdiv;
1956: ASK (Armeiski sporten klub) Botev Plovdiv ;
1967: fusi amb FK Spartak i Akademik en AFD (Armeisko Fizkulturno Druzhestvo) Trakia;
1985: FK (Futbolen Klub) Trakia;
1989: FK Botev Plovdiv;

Entre els jugadors que ms partits han jugat amb el primer equip a primera divisi cal destacar: Dinko Dermedzhiev (447), Viden Apostolov (429), Petar Zehtinski (351), Kostadin Kostadinov (349), Dimitar Mladenov (347). Els mxims golejadors sn: Dinko Dermendzhiev (194), Kostadin Kostadinov (106), Atanas Pashev (100), Antim Pehlivanov (89), Georgi Popov (83).

El lema del club s Krasota, vjara, borba (Bellesa, fe, lluita). Representa la classe alta de la ciutat en contraposici amb els seus rivals del Lokomotiv Plovdiv.

Els colors del club, el groc i el negre foren adoptats el 1917. Hi ha dues teories sobre l'origen d'aquests colors. La primera diu que representen la unitat entre les escoles catliques (groc) i ortodoxes (negre). La segona diu que els fundadors van crear el club a imatge dels clubs austracs, molt populars al moment (el primer escut del club, per exemple, fou una cpia exacta de l'escut del Rapid Viena), i els colors foren els de la bandera de l'Imperi Austro-hongars.

Pel que fa a l'estadi, aquest fou inaugurat el 14 de maig de 1961 en els mateixos terrenys on havia estat l'antic estadi.

 Palmars .
Lliga blgara de futbol (2): 1929, 1967;
Copa blgara de futbol (2): 1962, 1981;
Copa Balcnica de clubs (1): 1972;
Copa Trimontium (4): 1943, 1984, 1987, 1989;

 Presidents .
 Stoyan Puhtev (1912   1922);
 Ivan Nikiforov (1922   1923);
 Georgui Hitrilov (1923   1926);
 Hristo Kanchev (1926   1944);
 Stoyo Seizov (1944   1947);
 Dimitar Ganchev (1947   1953);
 Dimitar Vanguelov (1953   1960);
 Yovcho Yovchev (1960   1964);
 Stanko Stankov (1964   1972);
 Kiril Asparuhov (1972   13.09.1990);
 Viden Apostolov (13.09.1990   01.10.1992);
 Petar Baldzhiev (01.10.1992   16.01.1993);
 Hristo Danov (16.01.1993   04.01.1995);
 Mihail Markachev (04.01.1995   14.10.1996);
 Georgi Chakarov (14.10.1996   16.09.1997);
 Petko Muravenov (16.10.1997   26.11.1997);
 Vassil Koritarev (26.11.1997   16.12.1997);
 Vasko Ninov (16.12.1997   19.03.1999);
 Dimitar "Rural" Hristolov (des de 19.03.1999);

 Futbolistes destacats .
  Dinko Dermendzhiev-Chiko;
  Viden Apostolov;
  Georgi Slavkov-Benksa;
  Georgi Popov-Tumbi;
  Georgi Georgiev;
  Atanas Pashev;
  Kostadin Kostadinov;
  Petar Zehtinski;
  Georgi Asparuhov;
  Dimitar Mladenov;
  Anton Milkov;
  Tzvetozar Dermendzhiev;
  Borislav Mikhailov;
  Stefan Kostadinov;
  Bozhidar Iskrenov;
  Marin Bakalov;
  Velko Yotov;
  John Inglis;
  Geno Dobrevski;
  Ivan Dobrevski;
  Todor Zaytsev;
  Kostadin Vidolov;

 Adrea del club .
10, Iztochen Blvd, kv. Kamenitza, 4017 Plovdiv

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Web no oficial de Sofia;
 Web no oficial;
 Bul-foot.org - Botev (Plovdiv);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320788" title="Antoni Domingo Pons" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="125144">
Antoni Llus Domingo Pons (Alcdia, Mallorca - mar 1962) s un arquitecte i historiador mallorqu. 

Com a documentalista i historiador, ha ajudat a crear el programa VIA FORA d'Alcdia. Est casat amb la tamb arquitecta i historiadora, Glria Druguet Tantiny. s pare de dos fills.

Des de sempre, participa en els cursos anuals d'arqueologia del ajuntament d'Alcdia i en el cicle d'Estudis Locals d'Alcdia.  

Fou un dels precursors de la trobada del pont del segle XVIII a prop de la Porta Roja, de la murada medieval.

Fou el pregoner de les Festes de Sant Jaume d'Alcdia el 1998.

Conferncies.

L'Arqueologia de l'Arquitectura. El cas d'Alcdia a la Universitat de les Illes de Balears. Per el III Seminari d'Estudis Histrics. (Setembre de 2007);

Obres.
La Conquesta i repoblaci de Mallorca i el Moians Domingo & Druguet.(1997)per la Revista d'Estudis del Moians, Modilianum.
Ca'n Castell Quaderns d'Histria Local N 5. Domingo & Druguet (1998)Gall Editor;
Violncia contra les dones a la Pollena dels segles XVI i XVII. Glria Druget. Presentat en el XV Curs de Histria de Pollena, per l'ajuntament de Pollena. (2008);

Referncies.
http://www.alcudia.net/documents/programaviafora08.pdf ;
http://www.arqueologicaluliana.com/documents/Circular%20septembre07.pdf  ;
http://www.culturapollensa.com/es/la-dona-al-xv-curs-dhistoria-de-pollenca ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320796" title="Guineu grisa de les illes Santa Brbara" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="125145">

La guineu grisa de les illes Santa Brbara (Urocyon littoralis) s una petita guineu endmica de sis de les vuit illes Santa Brbara de Califrnia. s la segona espcie de guineu ms petita dels Estats Units. Hi ha sis subespcies d'aquesta guineu, cadascuna d'elles nica a l'illa en qu viu, reflectint-ne la histria evolutiva.

Taxonomia i evoluci.
La guineu grisa de les illes Santa Brbara comparteix el gnere Urocyon amb la guineu grisa, que viu al continent i s l'espcie de la qual descendeix. La seva mida petita s el resultat d'un nanisme insular, un tipus d'especiaci alloptrica. Com que la guineu grisa de les illes Santa Brbara est geogrficament allada, no t cap immunitat als parsits i malalties que arriben del continent, i s especialment vulnerable a les que porta el gos domstic. A ms, predadors com l'guila daurada i l'activitat humana delm les poblacions de guineus grises de les illes Santa Brbara durant la dcada del 1990. El 2004, quatre subespcies foren protegides per la legislaci federal com a espcie en perill, i s'han posat en marxa esforos per recuperar les poblacions de les guineus i restaurar els ecosistemes de les illes Santa Brbara.

N'hi ha sis subespcies, cadascuna de les quals s nadiua d'una nica illa de l'arxiplag, i cadascuna evolucion independentment de les altres. Aquestes subespcies sn:
 Urocyon littoralis littoralis de l'Illa San Miguel,
 Urocyon littoralis santarosae de l'Illa Santa Rosa,
 Urocyon littoralis santacruzae de l'Illa Santa Cruz,
 Urocyon littoralis dickeyi de l'Illa San Nicolas,
 Urocyon littoralis catalinae de l'Illa Santa Catalina i;
 Urocyon littoralis clementae de l'Illa San Clemente.

Les guineus d'illes diferents poden reproduir-se l'una amb l'altra, per tenen diferncies gentiques i fenotpiques que les fan niques; per exemple, cada subespcie t un nombre diferent de vrtebres caudals.

La mida petita d'aquesta guineu s una adaptaci als recursos limitats disponibles a l'ambient insular. Es creu que les guineus arribaren en troncs flotants a les illes septentrionals entre ara fa 10.400 i 16.000 anys. Originalment, les poblacions de guineus es trobaven a les tres illes septentrionals, ms fcils d'accedir durant l'ltima edat glacial   quan un nivell del mar ms baix unia quatre de les illes ms septentrionals en una nica illa (Santa Rosae) i la distncia entre les illes i el continent era menor   s probable que els nadius americans portessin les guineus a les illes meridionals, possiblement com a animals de companyia o gossos de caa.


Basant-se en un registre fssil limitat i en la distncia gentica del seu avantpassat, la guineu grisa, la subespcie septentrional s probablement la ms antiga, mentre que la subespcie de l'Illa San Clemente noms ha viscut entre 3.400 i 4.300 anys en aquesta illa, mentre que la de l'Illa San Nicolas s'establ com a grup independent fa uns 2.200 anys. La guineu de l'Illa Santa Catalina s probablement la ms recent de les subespcies, havent estat a l'illa entre 800 i 3.800 anys. La guineu no pogu subsistir a l'Illa Anacapa perqu no hi ha fonts durables d'aigua dola; l'Illa Santa Barbara s massa petita per respondre a les necessitats d'aliment de la guineu.

Descripci.
La guineu grisa de les illes Santa Brbara s molt ms petita que la guineu grisa, ms o menys de la mida d'un gat domstic, i s la segona guineu ms petita de totes desprs del fennec. La longitud del cap i el cos sol ser de 48-50 cm; l'alada a l'espatlla, de 12-15 cm; i la cua fa 11-29 cm, una mida molt inferior als 27-44 cm de la cua de la guineu grisa. La guineu grisa de les illes Santa Brbara pesa entre 1,3 i 2,8 kg. El mascle s sempre ms gran que la femella. La subespcie ms gran s la de l'Illa Catalina, i la ms petita s la de l'Illa Santa Cruz.

Aquesta guineu t el pl gris al cap, un pelatge vermells als flancs, pl blanc al ventre, coll i la meitat inferior de la cara, i una banda negra a la superfcie dorsal de la cua. En general, el pelatge s ms fosc i d'una tonalitat ms freda que el de la guineu grisa. Canvia el pelatge una vegada a l'any entre agost i novembre. Abans del primer canvi de pelatge, els cadells tenen un pl llans i generalment ms fosc que el dels adults.


Reproducci.
La guineu grisa de les illes Santa Brbara sol formar parelles mongames que sovint es veuen juntes, comenant al gener i durant l'poca de reproducci, que dura des de finals de febrer fins a principis de mar. La gestaci dura entre cinquanta i seixanta-tres dies. Les mares donen a llum dins el cau, i una ventrada tpica consisteix en entre un i cinc cadells, amb una mitjana de dos o tres. Els cadells neixen a la primavera i surten del cau a principis de l'estiu; la lactncia dura entre set i nou setmanes. Les cries assoleixen la maduresa sexual a l'edat de deu mesos, i les femelles solen criar dins el primer any de vida. La longevitat d'aquest animal s d'entre quatre i sis anys en estat salvatge i fins a vuit anys en captivitat.

Ecologia i comportament.

L'hbitat preferit d'aquest animal s la vegetaci de diverses capes, amb una gran densitat d'arbusts amb fruits perennes. Viu en tots els biomes de les illes, incloent-hi els boscs temperats, planes d'herba temperades i txaparrals, amb un mxim de mil guineus per illa.

S'alimenta de fruita, insectes, ocells, ous, cranc, llangardaixos i petits mamfers com ara Peromyscus. Tendeix a moure's en solitari, i no en grups. s generalment nocturn, per els pics d'activitat sn a la posta de sol i a l'albada. L'activitat tamb varia amb l'estaci; s ms actiu durant el dia a l'estiu que a l'hivern.

No t por dels humans, tot i que al principi pot comportar-se agressivament. s bastant fcil de domesticar i s, generalment, dcil. Es comunica per mitj de senyals auditius, olfactius i visuals. Una guineu dominant utilitza vocalitzacions i mirades penetrants, i baixa les orelles per fer que una altra guineu se sotmeti. La guineu grisa de les illes Santa Brbara marca el seu territori amb orina i fems.

Estat de conservaci.

Als anys noranta es detect un declivi en les poblacions de guineus de les illes Santa Brbara. A l'Illa San Miguel, el declivi comen el 1994, i la poblaci d'adults caigu de 450 a 15 en els segents cinc anys. Es detectaren minves similars a l'Illa Santa Cruz, on la poblaci bai de 2.000 adults el 1994 a menys de 135 el 2000; a l'Illa Santa Rosa, les guineus podrien haver estat ms de 1.500 el 1994 per ja noms 14 l'any 2000. La predaci per part de l'guila daurada, descoberta quan es comen a fer un seguiment de les guineus per mitj de collars de rdio, es revel com la causa de l'alta taxa de mortalitat.

La predaci per part de l'guila daurada s la causa principal de la mort de guineus de les illes Santa Brbara. Aquest ocell era un visitant poc habitual de les illes Santa Brbara abans dels anys noranta, segons els registres del Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units, i el primer niu d'guila daurada fou descobert a l'Illa Santa Cruz el 1999. Els bilegs suggereixen que l'guila podria haver estat atreta a les illes desprs del declivi del pigarg americ. L'guila daurada substitu el pigarg americ i comen a alimentar-se de porcs salvatges, degut a qu la poblaci local de pigargs americans qued delmada per l'exposici a DDT en els anys cinquanta   el pigarg americ hauria impedit que l'guila daurada colonitzs l'illa, mentre que ell mateix s'alimentava de peixos.


Els porcs salvatges de Santa Rosa foren exterminats pel Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units a principis de la dcada del 1990, eliminant una de les fonts d'aliment de l'guila daurada. Aleshores, l'guila comen a caar guineus grises de les illes Santa Brbara. Els porcs salvatges de l'Illa Santa Cruz i els crvols i uapitins de l'Illa Santa Rosa foren introduts gaireb setanta anys abans del declivi de les poblacions de guineus, de manera que s bastant improbable que l'guila daurada no tingus aquests animals com a preses alternatives. El ms probable s que aix es degui a un procs conegut com a "competici aparent". En aquest procs, un predador, com l'guila daurada, s'alimenta de com a mnim dues preses, com ara la guineu i els porcs salvatges. Una de les preses est adaptada a una gran pressi dels predadors, i suporta la poblaci dels predadors (en aquest cas, els porcs), mentre que l'altra presa (la guineu) no est ben adaptada a la predaci i declina com a conseqncia de la pressi dels predadors. Tamb s'ha suggerit que la retirada completa de l'guila daurada de les illes podria ser l'nica acci possible per salvar tres subespcies de guineu grisa de les illes Santa Brbara de l'extinci.

Malalties o parsits introduts poden devastar les poblacions de guineus. Com que la guineu grisa de les illes Santa Brbara estan allades, no tenen immunitat als parsits i malalties portats del continent, i sn especialment vulnerables als que porta el gos domstic. Una epidmia de brom el 1998 mat aproximadament el 90% de la poblaci de guineus de l'Illa Santa Catalina. s difcil vacunar o tractar les guineus per parsits i malalties si estan en estat salvatge.


Una minva de l'aliment disponible, aix com una degradaci general de l'hbitat degut a espcies introdudes de mamfers, com ara gats, porcs, ovelles, cabres i bisons americans salvatges (aquests ltims foren introduts a l'Illa Santa Catalina a la dcada del 1920 per un equip de rodatge de Hollywood que estava rodant un western), tamb ha tingut un efecte negatiu en les poblacions de guineus.

Les guineus amenacen una poblaci de botx americ en gran perill de l'Illa San Clemente. La poblaci de guineus en aquesta illa ha estat negativament afectada per la captura o sacrifici de guineus per la Marina dels Estats Units d'Amrica. Des del 2000, la Marina ha utilitzat diferents estratgies de control: la captura i retenci de guineus durant l'poca d'aparellament dels botxins americans, la  installaci d'un sistema de tanques electrificades al voltant dels hbitats dels botxins, i l's de collars que donen descrregues elctriques. Amb la recuperaci gradual de la poblaci de botxins de l'Illa San Clemente, la Marina ja no controla les guineus. El nombre de morts per atropellament tamb ha estat alt a les illes San Clemente, San Nicolas i Santa Catalina.

Protecci federal.
El mar del 2004, quatre subespcies de guineu grisa de les illes Santa Brbara foren classificades com a espcies en perill greu federalment protegides: les de les illes Santa Cruz, Santa Rosa, San Miguel i Santa Catalina. La IUCN llista l'espcie sencera com a "en perill greu".


El Servei de Parcs Nacionals dels Estats Units ha iniciat programes de reproducci en captivitat a les illes San Miguel, Santa Rosa i Santa Cruz, aconseguint augmentar el nombre de guineus que hi habiten. El 2004, n'hi havia 38 a l'Illa San Miguel, totes en captivitat; 46 guineus en captivitat a l'Illa Santa Rosa i set en estat salvatge (la predaci per part de l'guila daurada impedeix que siguin alliberats els exemplars en captivitat); a l'Illa Santa Cruz hi ha 25 guineus en captivitat i una poblaci salvatge estable d'unes 100 guineus. La Catalina Island Conservancy tamb dirigeix un programa de reproducci en captivitat a l'Illa Santa Catalina; el 2002, hi havia 17 guineus en captivitat i un mnim de 161 guineus salvatges.

Alguns dels requisits clau per la recuperaci de la poblaci de guineus sn la retirada de l'guila daurada de les illes Santa Brbara, la restauraci de l'ecosistema i el control de les malalties. Per assegurar la supervivncia de la guineu grisa de les illes Santa Brbara, s'estan desplaant guiles daurades de les illes Santa Brbara cap al continent. Mantenir i augmentar la poblaci de pigargs americans a les illes contribuiria a expulsar l'guila daurada. Tanmateix, aquest programa s molt exigent en recursos i corre el risc de ser cancellat. Tamb s'estan retirant porcs salvatges de les illes Santa Catalina i Santa Cruz, eliminant la font d'aliment de les guiles i reduint la competici que han d'afrontar les guineus. Per eliminar el risc de malalties, no es permet dur animals de companyia al Parc Nacional de les illes Santa Brbara. S'ha comenat un programa de vacunaci per protegir les guineus de l'Illa Santa Catalina del brom.

Com que les illes Santa Brbara Nord estan gaireb completament en propietat i sota el control d'o b la Catalina Island Conservancy o b el govern federal, la guineu t una oportunitat de rebre la protecci que li cal, com ara una supervisi constant de treballadors federals, sense l'amenaa d'invasi del seu hbitat per part dels humans.

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320802" title="Kenpo" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="125146">
Kenpo o kempo s el nom descriptiu de diverses arts marcials japonesos amb orgens xinesos, i tamb  d'arts marcials hbrids els japonesos i els xinesos. El kenpo s semblant al karate i inclou ms cops de puny i puntades de peu que preses o claus de lluita. 

 Estils ms coneguts de kenpo . 
 Kenpo americ;
 Kajukenbo;
 Shorinji kenpo (kenpo de Shaoln);
 Kempo tai jutsu;
 Tracy kenpo;
 Kenpo jiu-jitsu;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320808" title="Gladiator" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="125147">
Gladiator  s una pellcula estatunidenca de Ridley Scott, estrenada el 2000, guanyadora de  5 oscars. 

Argument.
Any 180 de la nostra era. Mxim Decimus Meridius s un gran general rom que ha condut els exrcits de l'emperador Marc Aureli a nombroses victries. Aquest, des d'un pujol proper, assisteix al geni militar prodigat pel seu protegit, acompanyat dels Senadors Gai i Falco. Marc Aureli, desprs d'aquesta batalla a la Germnia, sentint la seva fi prxima,  comunica en privat a Mxim que desitja deixar-li el poder a la seva mort, perqu ho transmeti al Senat i que Roma sigui de nou una Repblica.

Ho prefereix a que el seu fill Cmmode el succeeixi, ja que Marc Aureli sap perfectament que aquest ltim no t set ms que del ttol d'emperador i no est de cap manera animat de cap ideal noble, ni de moral. Quan Cmmode ho sap, de la boca del seu pare, i abans de l anunci oficial, pres d'una bogeria colrica i desesperat, l'ofega contra el seu pit en el moment d'una ltima abraada, esdevenint aix el nou Emperador. Encara que la causa oficial de la defunci de Marc Aureli sigui la vellesa, Mxim comprn intutivament que ha estat assassinat pel seu fill.

I aix, quan Cmmode, li ofereix a besar la seva m, i amb aquest gest el smbol de servir-lo fidelment com al seu pare, Mxim el rebutja girant els talons per tornar-se'n als seus quarters. L'emperador, furis d'aquesta afronta sense precedent, i profundament ferit en el seu orgull, i gels de manera malaltissa de l'estima que Marc Aureli tenia a Mxim, ordena llavors l'execuci de Mxim, poc abans de l'alba, aix com la de la seva famlia, que resideix llavors a Lusitnia.

Mxim aconsegueix escapar, i ferit arriba a les seves terres, al final d'un periple des de  Germnia extremadament debilitat per una important prdua de sang, veu els cossos de la seva dona i del seu fill de vuit anys calcinats i crucificats davant la casa familiar.
Trobat per venedors d'esclaus, s venut a un ric propietari i negociant del nord d frica: Prxim, que dirigeix una escola de gladiadors. Com a militar rom t un entrenament de combat formidable, destacant entre els altres esclaus, i acaba convertint-se en un gladiador popular.

 Repartiment .

 Russell Crowe  : El general Mxim Dcimus Mridius;
 Joaquin Phoenix : Cmmode;
 Connie Nielsen : nnia Lucilla;
 Oliver Reed  : Antonius Proxim;
 Derek Jacobi : El senador Gai Semproni Grac;
 Djimon Hounsou : Juba;
 Richard Harris : L'emperador Marc Aureli;
 David Schofield : El senador Falco;
 John Shrapnel : El senador Gaus;
 Tomas Arana : Quintus;
 Ralf Moeller : Hagen;
 Spencer Treat Clark : Lucius;
 David Hemmings : Cassius;
 Tommy Flanagan : Cicer;
 Sven-Ole Thorsen : Tigris;

 Al voltant de la pellcula .
Oliver Reed interpretant el paper de Prxim (el  patr dels gladiadors) va morir vctima d una crisi cardaca en el rodatge, abans d acabar de rodar totes les escenes. Per respecte a l'actor, els productors decideixen guardar les escenes i modificar el gui en conseqncia.
 Estava prevista que Prxim enterrs la seva espasa de fusta al Coliseu en senyal d alliberament simblic de Mxim de la seva condici de gladiador al final de la pellcula.
 Juba, interpretat per Djimon Hounsou  inicialment moria en un combat contra un rinoceront. ;

La pellcula es basa en la mateixa trama que La Caiguda de l'imperi rom d'Anthony Mann (1964). Per la pellcula d'Anthony Mann tenia un costat didctic que no t la de Ridley Scott, pel qual tota reflexi histrica s exclosa en benefici d'un drama psicolgic barrejat amb combats pics.

Exactitud histrica :
 els personatges de Marc Aureli, Cmmode i la seva germana han existit realment. Per la seva banda, Mxim s un personatge fictici, per del tot versemblant.
 Cmmode es delia per les carreres a l arena del circ, aix com per els combats d animals. L historiador Herodi i l'autor de la Histria Augusta, que li sn tanmateix hostils, reconeixen els seus coneixements  en la matria.
 Cmmode no s entenia en absolut amb el Senat. Aquest ltim, davant la seva mort anunciada, pronuncia la seva damnatio memoriae i construeix l'execrable reputaci pstuma de l'emperador a travs d'historiadors com Dion Cassius o Herodi;
 els decorats, els armaments i els ambients, molt polits, apareixen com perfectament documentats.

Les inexactituds histriques sn per contra nombroses :
 Les circumstncies de la mort de Marc Aureli i la de Cmmode sn imaginades per a la pellcula.
 Marc Aureli mor en realitat de la pesta a Vindobona (Viena, ustria). D'altra banda s Marc Aureli qui, contrriament a l's, ha fet de manera que el seu fill li succeeixi.
 Cmmode s assassinat el 192 per l'esclau Narcs que el va escanyar en el seu bany (en prenia 5 al dia).
 Cal remarcar que la durada del regnat de Cmmode va ser de 12 anys. La pellcula dna la impressi d'un perode molt ms curt.
 a Gladiator, l'emperador interpretat per Joaquin Phoenix, s'acosta ms a un Calgula per la seva megalomania i les seves pulsions incestuoses envers la seva germana,  i a un Ner pel seu refinament i la seva ambici desmesurada.
 El veritable Cmmode no tenia cap inters pels estudis, ni per a la poltica : no s emperador ms que perqu s l'nic fill supervivent dels 13 fills  de Marc Aureli. No s interessava ms que pel circ, i deixava l'exercici del poder als seus favorits ms que al Senat. La seva gegantina amplria d'esquena i el seu carcter mandrs i violent fonamentalment oposats al seu pare, clebre filsof estoic, no van fer ms que acreditar la tesi de qu Cmmode era fruit dels amors adulterins de l'emperadriu Faustine i d'un gladiador.
 nnia Lucilla, la germana de Cmmode, va morir abans del seu germ, que la va fer desterrar per la seva participaci en un complot contra ell.
 Al comenament de la pellcula, apareix un text de presentaci de l'poca. La data indicada s 180 abans de Crist, en lloc de 180 desprs.

 Premis i nominacions .
Gladiator fou nominat 36 vegades en diferents certmens, incloent-hi la 73 edici dels Oscar, els premis BAFTA  i els Globus d'Or. De 119 nominacions, la pellcula va guanyar  48 premis. 

 Premis .
 Oscar 2001 :
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor actor  : Russell Crowe;
 Oscar al millor vestuari;
 Oscar als millors efectes visuals;
 Oscar al millor so;

 Globus d'Or 2001,
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or a la millor banda sonora original;

 BAFTA 2001 ;
a la millor pellcula

 Referncies .


Enllaos externs.
 A Box Office Mojo ;
 RIDLEY SCOTT: de BLADE RUNNER a BLADE STUNNER ;
 La pellcula "Gladiator" en una perspectiva histrica ;
 Anlisi critica de la pellcula ;
 Errors i Anacronismes de Gladiator ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320820" title="Guillem Cifr" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="125148">
Guillem Cifr (Barcelona, 1952) s un dibuixant de cmics, pintor i illustrador.

Fill del tamb dibuixant Guillem Cifr, aprengu a dibuixar amb son pare i amb altres membres de l'anomenada "escola Bruguera" (com Josep Pearroya, Escobar, Conti, Eugeni Giner). Tamb va estudiar a l'Escola Industrial.

Va comenar la seva carrera en l'any 1974 a la revista Mata Ratos, a El Papus i al setmanari esportiu EL Hincha Enmascarado, per a dedicar-se posteriorment al cmic underground a les revistes El Vbora, Cairo (1981), El Paseante i Vietas. Juntament amb Joan Navarro va fer els lbums Modernas y profundas i El to del final.

Collabora tamb en la premsa escrita fent humorisme grfic, i ha publicat tires o illustrat articles de l'Avui, La Vanguardia, El Peridico de Catalunya i El Mundo. El to del final s un recull de dibuixos publicats a lAvui entre els anys 2000 i 2003; Artfbia aplega les illustracions publicades al suplement Cultura del mateix diari.

Ha treballat en la illustraci de llibres, fent cartells per a l'ajuntament de Barcelona, dissenyant portades de discos i en canals de televisi (TVE, Canal +). Tamb va ser autor d'una installaci d'un quilmetre de llarg en un tnel per dessota de Nantes.

El seu treball es basa en ritmes pausats i mecnics, reflex de la neurosi de la vida urbana. De dibuix molt estilitzat, la simplificaci refora el surrealisme de les situacions descrites.

A l'any 2004 obtingu el premi Junceda d'humor grfic pel seu lbum El to del final, i al 2006 per Artfbia .

 Obres .
 Artfbia II Onil: Edicions del Ponent, 2008;
 Artfbia Madrid: Sinsentido, 2005. ISBN 8495634546;
 Historias de "El to del final" Barcelona: Glenat, 2003. ISBN 848449389X;
 Modernas y profundas Barcelona: Complot, 1990. ISBN 8477630224;
 Guillem Cifr: metamorfosi plegable d'exposici Barcelona: Fundaci Caixa de Pensions, 1986;
 El Portafolio 2: Guillem Cifr Barcelona: El Portafolio, 1980;
 Zig Zag Amsterdam: Real Free Press, 1980;

 Enllaos .
 Catleg de l'exposici Artfbia, amb la reproducci de 88 dibuixos de Cifr;

 Referncies .
Informaci extreta parcialment de lAvui 23.2.8






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320830" title="Alabama Hills" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="125149">

Les Alabama Hills (Turons d'Alabama en catal) sn una formaci rocosa situada a l'est de la Sierra Nevada a l'Ownens Valley de Califrnia (Estats Units) a prop del poble de Lone Pine.
Aix com geogrficament estan considerades una serralada de turons, geolgicament sn part de la Sierra Nevada.

Bibliografia.
Geology Underfoot in Death Valley and Owens Valley, Sharp, Glazner (Mountain Press Publishing Company, Missoula; 1997) ISBN 0-87842-362-1.

Notes:


Enllaos externs.

Alabama Hills Recreation Area, U.S. Bureau of Land Management;
The Arches of the Alabama Hills.
Alabama Hills - VR Panorama;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320834" title="Enriqueta d'Este" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="125150">
Enriqueta d'Este o Enriqueta de Mdena ( Mdena, Ducat de Mdena 1702 - Fidenza 1777 ) fou una princesa de Mdena que va esdevenir duquessa consort de Parma.

Orgens familiars.
Va nixer el 27 de maig de 1702 a la ciutat de Mdena, capital del ducat del mateix nom, sent filla del duc Reinaldo III d'Este i Carlota Felicitat de Brunsvic-Lneburg. Fou nta per lnia paterna del tamb duc Francesc I d'Este i Lucrcia Barberini, i per lnia materna de Joan Frederic de Brunsvic-Lneburg i Benedicta del Palatinat-Simmern. Fou germana, aix mateix, del duc Francesc III d'Este.

Npcies i descendents.
Es cas el 5 de febrer de 1728 a la ciutat de Parma amb el seu parent, el duc Antoni I de Parma, per la qual cosa necessit dispensa papal. Antoni mor el gener de 1731 deixant com a hereu universal l'infant que Enriqueta esperava en aquells moments, si b aquest fill no arrib a nixer mai, passant llavors els drets dinstics del ducat de Parma a Isabel Farnese. Desprs de l'ocupaci del ducat de Parma per part del Regne d'Espanya, Enriqueta s'establ a la ciutat de Colorno sota l'empara del seu pare. 

Es cas en segones npcies el 23 de mar de 1740 a la ciutat de Piacenza amb Leopold de Hesse-Darmstadt. D'aquesta uni tampoc tingu fills.

Enriqueta mor el 30 de gener de 1777 a la poblaci de San Donnino, situada prop de la ciutat de Fidenza.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/welf/welf10.html;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320842" title="Eurolliga 2008-2009" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="125151">
La Eurolliga s una competici de bsquet internacional entre clubs d'Europa. La temporada 2008-2009 s'iniciar amb 24 equips. L'edici d'aquesta temporada comen el 22 d'octubre a Vitria al Pas Basc, amb el partit entre el TAU Cermica i el Fenerbahe lker. La Final Four 2009 comenar el 1 i finalitzar el 3 de maig i tindr lloc a Berln a Alemanya.

Fase regular.
A la primera fase els equips competidors s'han repartit en quatre grups, cadascun d'ells amb 6 equips. Cada equip jugar contra els equips del seu grup un partit d'anada i un de tornada, jugant aix 10 partits. Els top 4 de cada grup avanaran a la segent ronda.

Grup A.


Grup B.


Grup C.


Grup D.


Top 16.
En aquesta fase els equips competidors s'han repartit en quatre grups, cadascun d'ells amb 4 equips. Cada equip jugar contra els equips del seu grup un partit d'anada i un de tornada, jugant aix 6 partits. Els top 2 de cada grup avanaran a la segent ronda.

Grup E.


Grup F.


Grup G.


Grup H.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320845" title="Llista d'ocells d'Arizona" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="125152">


Aquesta llista d'ocells d'Arizona inclou totes les espcies d'ocells trobats a Arizona: 543, de les quals 6 es troben globalment amenaades d'extinci i 9 hi foren introdudes.

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies.

Anatidae.
Dendrocygna autumnalis;
Dendrocygna bicolor;
Anser albifrons;
Chen caerulescens;
Chen rossii;
Branta bernicla;
Branta hutchinsii;
Branta canadensis;
Cygnus buccinator;
Cygnus columbianus;
Aix sponsa;
Anas strepera;
Anas penelope ;
Anas americana;
Anas platyrhynchos;
Anas platyrhynchos diazi;
Anas discors;
Anas cyanoptera;
Anas clypeata;
Anas acuta;
Anas querquedula ;
Anas carolinensis;
Anas crecca ;
Aythya valisineria;
Aythya americana;
Aythya collaris;
Aythya fuligula ;
Aythya marila ;
Aythya affinis;
Histrionicus histrionicus ;
Melanitta perspicillata ;
Melanitta fusca ;
Melanitta nigra ;
Clangula hyemalis ;
Bucephala albeola;
Bucephala clangula;
Bucephala islandica ;
Lophodytes cucullatus;
Mergus merganser;
Mergus serrator;
Oxyura jamaicensis;
Phasianidae.
Alectoris chukar ;
Phasianus colchicus ;
Tetraonidae.
Dendragapus obscurus ;
Meleagrididae.
Meleagris gallopavo ;
Odontophoridae.
Callipepla squamata;
Callipepla californica ;
Callipepla gambelii;
Colinus virginianus;
Colinus virginianus ridgwayi;
Cyrtonyx montezumae;
Gaviidae.
Gavia stellata ;
Gavia pacifica ;
Gavia immer;
Gavia adamsii ;
Podicipedidae.
Tachybaptus dominicus ;
Podilymbus podiceps;
Podiceps auritus ;
Podiceps grisegena ;
Podiceps nigricollis;
Aechmophorus occidentalis;
Aechmophorus clarkii;
Diomedeidae.
Phoebastria immutabilis ;
Procellariidae.
Puffinus griseus ;
Hydrobatidae.
Oceanodroma leucorhoa ;
Oceanodroma melania ;
Oceanodroma microsoma ;
Phaethontidae.
Phaethon lepturus ;
Phaethon rubicauda ;
Sulidae.
Sula nebouxii ;
Sula leucogaster ;
Pelecanidae.
Pelecanus erythrorhynchos;
Pelecanus occidentalis;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax brasilianus;
Phalacrocorax auritus;
Anhingidae.
Anhinga anhinga ;
Fregatidae.
Fregata magnificens ;
Ardeidae.
Botaurus lentiginosa;
Ixobrychus exilis;
Ardea herodias;
Ardea alba;
Egretta thula;
Egretta caerulea ;
Egretta tricolor ;
Egretta rufescens ;
Bubulcus ibis;
Butorides virescens;
Nycticorax nycticorax;
Nycticorax violaceus ;
Threskiornithidae.
Eudocimus albus ;
Plegadis falcinellus ;
Plegadis chihi;
Platalea ajaja ;
Ciconiidae.
Mycteria americana ;
Cathartidae.
Coragyps atratus;
Cathartes aura;
Gymnogyps californianus ;
Accipitridae.
Elanus forficatus ;
Elanus leucurus;
Ictinia mississippiensis;
Haliaeetus leucocephalus;
Circus cyaneus;
Accipiter striatus;
Accipiter cooperii;
Accipiter gentilis;
Buteogallus anthracinus;
Parabuteo unicinctus;
Buteo nitidus ;
Buteo lineatus ;
Buteo platypterus ;
Buteo brachyurus ;
Buteo swainsoni;
Buteo albicaudatus ;
Buteo albonotatus;
Buteo jamaicensis;
Buteo jamaicensis harlani ;
Buteo regalis;
Buteo lagopus ;
Aquila chrysaetos;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Falconidae.
Caracara cheriway;
Falco sparverius;
Falco columbarius;
Falco femoralis ;
Falco peregrinus;
Falco mexicanus;
Rallidae.
Laterallus jamaicensis;
Rallus longirostris;
Rallus limicola;
Porzana carolina;
Porphyrio martinica ;
Gallinula chloropus;
Fulica americana;
Gruidae.
Grus canadensis;
Charadriidae.
Pluvialis squatarola;
Pluvialis dominica ;
Pluvialis fulva ;
Charadrius alexandrinus ;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius vociferus;
Charadrius montanus;
Recurvirostridae.
Himantopus mexicanus;
Recurvirostra americana;
Jacanidae.
Jacana spinosa ;
Scolopacidae.
Tringa flavipes;
Tringa melanoleuca;
Tringa solitaria;
Catoptrophorus semipalmatus;
Heteroscelus incanus ;
Actitis macularis;
Bartramia longicauda ;
Numenius phaeopus ;
Numenius americanus;
Limosa haemastica ;
Limosa fedoa;
Arenaria interpres ;
Calidris canutus ;
Calidris alba;
Calidris pusilla ;
Calidris mauri;
Calidris minutilla;
Calidris fuscicollis ;
Calidris bairdii;
Calidris melanotos;
Calidris acuminata ;
Calidris alpina;
Calidris himantopus;
Philomachus pugnax ;
Limnodromus griseus;
Limnodromus scolopaceus ;
Gallinago delicata;
Phalaropus tricolor;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicaria ;
Laridae.
Larus atricilla ;
Larus pipixcan;
Larus philadelphia;
Larus heermanni ;
Larus canus ;
Larus delawarensis;
Larus californicus;
Larus smithsonianus ;
Larus thayeri ;
Larus livens ;
Larus occidentalis ;
Larus marinus ;
Larus hyperboreus ;
Xema sabini ;
Rissa tridactyla ;
Sternidae.
Sterna (Gelochelidon) nilotica ;
Sterna (Hydroprogne) caspia;
Sterna elegans ;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea ;
Sterna forsteri;
Sterna (Sternula) antillarum ;
Chlidonias niger;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus ;
Stercorarius parasiticus ;
Stercorarius longicaudus ;
Rynchopidae.
Rynchops niger ;
Columbidae.
Columba livia ;
Patagioenas fasciata;
Streptopelia decaocto ;
Zenaida asiatica;
Zenaida macroura;
Columbina inca;
Columbina passerina;
Columbina talpacoti ;
Psittacidae.
Rhynchopsitta pachyrhyncha ;
Coccyzus erythrophthalmus ;
Coccyzus americanus;
Geococcyx californianus;
Crotophaga sulcirostris ;
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus flammeolus ;
Otus kennicottii;
Otus trichopsis  ;
Bubo virginianus;
Glaucidium californicum;
Glaucidium gnoma;
Glaucidium brasilianum ;
Micrathene whitneyi;
Athene cunicularia;
Strix occidentalis;
Asio otus;
Asio flammeus;
Aegolius acadicus;
Caprimulgidae.
Chordeiles acutipennis;
Chordeiles minor;
Phalaenoptilus nuttallii;
Caprimulgus ridgwayi;
Caprimulgus vociferus;
Caprimulgus vociferus arizonae;
Caprimulgus vociferus vociferus;
Apodidae.
Cypseloides niger ;
Chaetura pelagica ;
Chaetura vauxi;
Aeronautes saxatalis;
Trochilidae.
Cynanthus latirostris;
Hylocharis leucotis ;
Amazilia (Saucerottia) beryllina ;
Amazilia rutila ;
Amazilia (Agyrtria) violiceps;
Lampornis clemenciae;
Eugenes fulgens;
Heliomaster constantii ;
Calothorax lucifer ;
Archilochus alexandri;
Calypte anna;
Calypte costae;
Stellula calliope;
Atthis heloisa ;
Selasphorus platycercus;
Selasphorus rufus;
Selasphorus sasin ;
Trogonidae.
Trogon elegans;
Euptilotis neoxenus ;
Alcedinidae.
Ceryle alcyon;
Chloroceryle americana;
Picidae.
Melanerpes lewis;
Melanerpes erythrocephalus ;
Melanerpes formicivorus;
Melanerpes uropygialis;
Sphyrapicus thyroideus;
Sphyrapicus varius ;
Sphyrapicus nuchalis;
Sphyrapicus ruber ;
Picoides scalaris;
Picoides pubescens;
Picoides villosus;
Picoides arizonae;
Picoides dorsalis;
Colaptes auratus;
Colaptes chrysoides;
Tyrannidae.
Camptostoma imberbe;
Contopus cooperi;
Contopus pertinax;
Contopus sordidulus;
Contopus virens ;
Empidonax flaviventris ;
Empidonax virescens ;
Empidonax traillii;
Empidonax minimus ;
Empidonax hammondii;
Empidonax wrightii;
Empidonax oberholseri;
Empidonax difficilis;
Empidonax occidentalis;
Empidonax fulvifrons;
Sayornis nigricans;
Sayornis phoebe ;
Sayornis saya;
Pyrocephalus rubinus;
Myiarchus tuberculifer;
Myiarchus cinerascens;
Myiarchus nuttingi ;
Myiarchus crinitus;
Myiarchus tyrannulus;
Pitangus sulphuratus ;
Myiodynastes luteiventris;
Tyrannus melancholicus;
Tyrannus vociferans;
Tyrannus crassirostris;
Tyrannus verticalis;
Tyrannus tyrannus ;
Tyrannus forficatus ;
Pachyramphus aglaiae;
Laniidae.
Lanius ludovicianus;
Lanius excubitor ;
Vireonidae.
Vireo griseus ;
Vireo bellii;
Vireo vicinior;
Vireo flavifrons ;
Vireo plumbeus;
Vireo cassinii;
Vireo solitarius ;
Vireo huttoni;
Vireo gilvus;
Vireo philadelphicus ;
Vireo olivaceus ;
Vireo flavoviridis ;
Corvidae.
Perisoreus canadensis;
Cyanocitta stelleri;
Cyanocitta cristata ;
Aphelocoma californica;
Aphelocoma ultramarina;
Gymnorhinus cyanocephalus;
Nucifraga columbiana;
Pica hudsonia;
Corvus brachyrhynchos;
Corvus cryptoleucos;
Corvus corax;
Alaudidae.
Eremophila alpestris;
Hirundinidae.
Progne subis;
Tachycineta bicolor;
Tachycineta thalassina;
Stelgidopteryx serripennis;
Riparia riparia;
Petrochelidon pyrrhonota;
Petrochelidon fulva ;
Hirundo rustica;
Paridae.
Poecile atricapillus ;
Poecile gambeli;
Poecile sclateri;
Baeolophus wollweberi;
Baeolophus ridgwayi;
Remizidae.
Auriparus flaviceps;
Aegithalidae.
Psaltriparus minimus;
Sittidae.
Sitta canadensis;
Sitta carolinensis;
Sitta pygmaea;
Certhiidae.
Certhia americana;
Troglodytidae.
Campylorhynchus brunneicapillus;
Salpinctes obsoletus;
Catherpes mexicanus;
Thryothorus ludovicianus ;
Thryomanes bewickii;
Troglodytes aedon;
Troglodytes troglodytes ;
Cistothorus palustris;
Cinclidae.
Cinclus mexicanus;
Regulidae.
Regulus satrapa;
Regulus calendula;
Polioptilidae.
Polioptila caerulea;
Polioptila melanura;
Polioptila nigriceps ;
Muscicapidae.
Oenanthe oenanthe ;
Turdidae.
Sialia sialis;
Sialia mexicana;
Sialia currucoides;
Myadestes townsendi;
Catharus fuscescens ;
Catharus minimus ;
Catharus ustulatus;
Catharus guttatus;
Hylocichla mustelina ;
Turdus rufopalliatus ;
Turdus migratorius;
Zoothera naevia ;
Zoothera pinicola  ;
Mimidae.
Dumetella carolinensis ;
Mimus polyglottos;
Oreoscoptes montanus;
Toxostoma rufum ;
Toxostoma bendirei;
Toxostoma curvirostre;
Toxostoma crissale;
Toxostoma lecontei;
Melanotis caerulescens ;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris ;
Motacillidae.
Motacilla alba ;
Anthus cervinus ;
Anthus rubescens;
Anthus spragueii;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus ;
Bombycilla cedrorum;
Ptilogonatidae.
Phainopepla nitens;
Peucedramidae.
Peucedramus taeniatus;
Parulidae.
Vermivora pinus ;
Vermivora chrysoptera ;
Vermivora peregrina ;
Vermivora celata;
Vermivora ruficapilla;
Vermivora virginiae;
Vermivora luciae;
Parula superciliosa ;
Parula americana;
Parula pitiayumi ;
Dendroica petechia;
Dendroica pensylvanica ;
Dendroica magnolia ;
Dendroica tigrina ;
Dendroica caerulescens ;
Dendroica coronata;
Dendroica coronata auduboni;
Dendroica coronata coronata;
Dendroica nigrescens;
Dendroica virens ;
Dendroica townsendi;
Dendroica occidentalis;
Dendroica fusca ;
Dendroica dominica ;
Dendroica graciae;
Dendroica pinus ;
Dendroica discolor ;
Dendroica palmarum ;
Dendroica castanea ;
Dendroica striata ;
Dendroica cerulea ;
Mniotilta varia;
Setophaga ruticilla;
Prothonotaria citrea ;
Helmitheros vermivorus ;
Limnothlypis swainsonii ;
Seiurus aurocapillus ;
Seiurus noveboracensis;
Seiurus motacilla ;
Oporornis formosus ;
Oporornis agilis ;
Oporornis philadelphia ;
Oporornis tolmiei;
Geothlypis trichas;
Wilsonia citrina ;
Wilsonia pusilla;
Wilsonia canadensis ;
Cardellina rufifrons;
Myioborus pictus;
Myioborus miniatus ;
Euthlypis lachrymosa ;
Basileuterus rufifrons ;
Icteria virens;
Thraupidae.
Piranga hepatica;
Piranga rubra;
Piranga olivacea ;
Piranga ludoviciana;
Piranga bidentata ;
Emberizidae.
Pipilo chlorurus;
Pipilo maculatus;
Pipilo erythrophthalmus ;
Pipilo fuscus;
Pipilo aberti;
Aimophila ruficeps;
Aimophila cassinii;
Aimophila botterii;
Aimophila ruficeps;
Aimophila quinquestriata;
Spizella arborea ;
Spizella passerina;
Spizella pallida;
Spizella breweri;
Spizella pusilla ;
Spizella atrogularis;
Pooecetes gramineus;
Chondestes grammacus;
Amphispiza bilineata;
Amphispiza belli;
Calamospiza melanocorys;
Passerculus sandwichensis;
Passerculus sandwichensis rostratus ;
Ammodramus savannarum;
Ammodramus bairdii;
Ammodramus leconteii ;
Ammodramus nelsonii ;
Passerella iliaca;
Melospiza melodia;
Melospiza lincolnii;
Melospiza georgiana;
Zonotrichia albicollis;
Zonotrichia querula ;
Zonotrichia leucophrys;
Zonotrichia leucophrys gambelii ;
Zonotrichia leucophrys oriantha ;
Zonotrichia atricapilla ;
Junco hyemalis;
Junco hyemalis aikeni ;
Junco hyemalis hyemalis;
Junco hyemalis oreganus;
Junco hyemalis caniceps;
Junco hyemalis dorsalis;
Junco phaeonotus;
Calcarius mccownii ;
Calcarius lapponicus ;
Calcarius pictus ;
Calcarius ornatus;
Plectophenax nivalis ;
Cardinalidae.
Cardinalis cardinalis;
Cardinalis sinuatus;
Pheucticus chrysopeplus ;
Pheucticus ludovicianus;
Pheucticus melanocephalus;
Passerina (Guiraca) caerulea;
Passerina amoena;
Passerina cyanea;
Passerina versicolor;
Passerina ciris ;
Spiza americana ;
Icteridae.
Dolichonyx oryzivorus;
Agelaius phoeniceus;
Sturnella magna;
Sturnella (magna) lilianae;
Sturnella neglecta;
Xanthocephalus xanthocephalus;
Euphagus carolinus ;
Euphagus cyanocephalus;
Quiscalus quiscula ;
Quiscalus mexicanus;
Molothrus aeneus;
Molothrus ater;
Icterus wagleri ;
Icterus spurius ;
Icterus cucullatus;
Icterus pustulatus ;
Icterus galbula ;
Icterus bullockii;
Icterus parisorum;
Fringillidae.
Leucosticte tephrocotis ;
Leucosticte atrata ;
Pinicola enucleator;
Carpodacus purpureus ;
Carpodacus cassinii;
Carpodacus mexicanus;
Loxia curvirostra;
Carduelis pinus;
Carduelis psaltria;
Carduelis lawrencei;
Carduelis tristis;
Coccothraustes vespertinus;
Passeridae.
Passer domesticus;

Espcies observades per no confirmades.

Sterna maxima  (observada a Willcox el 15 de febrer del 2006);
Arenaria melanocephala  (observada a  Willcox el 2 de juny del 2005);
Agapornis roseicollis  (observada a  Phoenix);
Archilochus colubris  (observada a  Tucson el desembre del 2004);
Mitrephanes phaeocercus  (observada per 1 vegada a Arizona el 24 de febrer del 2005);
Progne tapera  (observada per 1 vegada a Arizona el 3 de febrer del 2006);

Espcies confirmades per no acceptades per l'ABC.

Phalacrocorax penicillatus;
Oxyura dominica;
Lagopus leucurus;
Grus americana;
Burhinus bistriatus;
Haematopus bachmani;
Calidris temminckii;
Callipepla douglasii;
Leptotila verreauxii;
Chlorostilbon canivetii;
Melanerpes aurifrons;
Picoides nuttallii;
Picoides albolarvatus;
Tyrannus savana;
Vireo hypochryseus;
Cyanocorax dickeyi;
Cyanocorax morio;
Cistothorus platensis;
Myadestes unicolor;
Ptilogonys cinereus;
Piranga erythrocephala;
Basileuterus belli;
Fringilla montifringilla;
Saltator caerulescens;
Cyanocompsa cyanoides;
Icterus graduacauda;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320848" title="Krill antrtic" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="125153">

El krill antrtic (Euphausia superbanota_a) s una espcie de krill que es troba a les aiges de l'oce antrtic. Els krills antrtics sn invertebrats semblant a una gamba que viu en grans grups, que s'anomenen eixams, que de vegades arriben als 10.000 30.000 animals per metre quadrat. S'alimenten de fitoplncton, aprofitant l'energia que aquest agafa de la llum solar. Creixen fins a una longitud de 6 centmetres, pesen uns 2 grams, i poden arribar a viure durant sis anys. Sn una pea clau a l'ecosistema antrtic, i, en termes de biomassa, sn probablement l'espcie animal ms reeixida del planeta (aproximadament 500 milions de tones).

 Classificaci sistemtica .
Tots els membres de l'ordre Euphausiacea sn crustacis del superordre Eucarida, i la placa corporal la tenen unida en los que la closca i forma a cada banda de les agalles del krill, visibles per a l'ull hum. Les potes no formen una estructura mandibular, que diferencia a aquest ordre dels decpodes (crancs, etc.).

Vegeu tamb:  a Wikispecies, el directori lliure d'espcies.;

 Alimentaci .


L'intest del krill antrtic s visible normalment amb un color verd brillant a travs de la seva pell transparent, doncs indica que el seu aliment principal s el fitoplncton, especialment diatomees molt petites (20 m), que filtra de l'aigua mitjanant una cistella d'alimentaci.

La closca cristallina de les diatomees s triturada pel tub gstric, i digerida a l'hepatopncrees. El krill antrtic tamb pot capturar altres crustacis de l'ordre Amphipoda i de la subclasse Copepoda, aix com altres components del zooplncton.

L'intest forma un tub recte; la seva eficincia no s molt alta, ja que als excrements s'hi pot trobar molt carboni (vegeu la secci "Bomba biolgica" ms avall).

S'ha observat a alguns aquaris que el krill pot arribar a menjar-se animals de la mateixa espcie. Si no s alimentat, pot arribar a reduir la seva mida a la muda, i resulta excepcional en animals d'aquesta mida. 


 Distribuci geogrfica .

El krill antrtic abunda a les aiges superficials dels mars del Sud: t una distribuci circumpolar, amb les majors concentracions al sector de l'Oce Atlntic.

El lmit dels sectors del mar austral, que inclouen a l'Atlntic, al Pacfic, i a l'ndic es defineixen en forma aproximada per la convergncia antrtica, un frent circumpolar on l'aigua freda superficial se submergeix a baix de les aiges subantrtiques ms clides.

Notes.

 Aquesta espcie de vegades s'escriu malament Euphasia superba  o Eupausia superba .


Vegeu tamb.
 Krill;

 Referncies .


 Enllaos externs .


 Articles sobre E. superba;
 Perilla la fauna antrtica per la merma del krill ;
 Euphausia superba a MarineBio.
 "Microscopi virtual" del krill antrtic. ;
 "Krill fights for survival as sea ice melts"  ;
 "Antarctic Wildlife at Risk From Overfishing, Experts Say", a National Geographic ;
 Diari de  James Clark Ross ;
"Less krill for predators in the Southern Ocean" del British Antarctic Survey. ;
 Temps de krill ;
 Bibliografia extensa.  ;
 Cens del krill  ;
 Article de Viquiversitat sobre "Biologia de l'Antrtida" ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320850" title="Cristina" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="125154">



Cristina s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320858" title="Francesc III d'Este" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="125155">

Francesc III d'Este o Francesc III de Mdena ( Mdena, Ducat de Mdena 1698 - Varese, Regne de Sardenya-Piemont 1780 ) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mdena entre 1737 i 1780.

Orgens familiars.
Va nixer el 2 de juliol de 1698 a la ciutat de Mdena, capital del ducat del mateix nom, sent fill del duc Reinaldo III d'Este i Carlota Felicitat de Brunsvic-Lneburg. Fou nt per lnia paterna del tamb duc Francesc I d'Este i Lucrcia Barberini, i per lnia materna de Joan Frederic de Brunsvic-Lneburg i Benedicta del Palatinat-Simmern. 

Fou germ, aix mateix, de la princesa Enriqueta d'Este, casada amb Antoni I de Parma.

Npcies i descendents.

Es cas el 21 de juny de 1720 a la ciutat de Mdena amb Carlota d'Orleans, filla del duc Felip II d'Orleans i Francesca Maria de Blois. D'aquesta uni nasqueren:
Alfons d'Este (1723-1725);
Maria Teresa d'Este (1726-1754, casada el 1744 amb Llus de Borb-Penthivre ;
Hrcules III d'Este (1727-1803), duc de Mdena;
Matilde d'Este (1729-1803);
Maria Fortunata d'Este (1731-1803), casada el 1759 amb Llus Francesc de Borb-Conti ;
Beatriu d'Este (1734-1736);
Elisabet d'Este (1741-1774);
Francesc d'Este (1743-1821), comte de Sant Andreu;
Frederic d'Este (1745-1820), comte de Sant Rom;


Desprs de la mort de la seva primera esposa, ocorreguda el gener de 1761, es cas successivament de forma morgantica amb Teresa di Castelbarco i desprs amb Maria Renata von Harrach, amb les quals no tingu descendents.

Ascens al poder.
Fou nomenat duc de Mdena l'octubre de 1737 a la mort del seu pare. Durant el seu regnat es vei obligat a veure nombroses obres pictriques de la collecci particular per tal de fer front a la crisi econmica en la qual es vei sotms degut als diferents fronts que va tenir oberts, especialment per les Guerres de Successi espanyola, polonesa i austraca.

El 1753 fou nomenat aministrador del Ducat de Mil per part de Maria Teresa I d'ustria, crrec que va mantenir fins el 1771. 

Mor el 22 de febrer de 1780 a la ciutat de Varese, poblaci situada en aquells moments al Regne de Sardenya-Piemont.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/welf/welf10.html;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320860" title="Manchita" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="125156">


Manchita s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320864" title="Ccile Chaminade" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="125157">

Ccile Chaminade (Pars, 8 d'agost de 1857 - Montecarlo, Mnaco, 13 d'abril de 1944) fou una compositora i pianista francesa.

Revela de molt jove els seus dons musicals per la famlia no la va deixar estudiar al conservatori i va haver de ser formada amb professors particulars. Treballa en privat amb Lecouppey, Auguste Savard, i Martin-Pierre Marsick. Estudia composici amb Benjamin Godard. 

La seva popularitat va augmentar al llarg de la seva vida, des del seu primer concert, que va donar amb divuit anys. Va escriure sobretot peces per a piano i canons de sal. La seva obra va ser considerable i va compondre unes 400 peces, de les quals unes 200 foren per a piano i unes 135 foren canons, totes amb carcter descriptiu i que capten l'esperit de la belle poque. De molt xit i popularitat en el seu dia va ser oblidada en ser considerada compositora de peces de Sal.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320865" title="London Wasps" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="125158">



London Wasps s un club de rugbi a 15 angls, fundat el 1867 a l'antiga taverna Eton i Middlesex al nord de Londres, que participa a la Guinness Premiership. El club t la seu a Londres i juga al Causeway Stadium. El London Wasps posseeix un dels millors palmars del rugbi angls. L's d'un insecte com a emblema es deu a una moda de l'poca victoriana, quan era com que els clubs d'esports duguessin noms d'insecte. Un dels fundadors del club i el primer president fou James Pain. Pain tamb va ser un dels fundadors de la Rugby Football Union el 26 de gener de 1871. La primera seu dels London Wasps va ser a Finchley Road al nord de Londres, tanmateix el club es va installar el 1923 a Sudbury, d'on no se n'ha mogut. 



 Palmars .
 Campionat d'Anglaterra :
 Campi: 1990, 1997, 2003, 2004, 2005 i 2008 (6);
 Copa d'Angleterra: ;
 Campi: 1999 i 2000;
 Copa d'Europa de rugbi a 15: ;
 Campi: 2004 i 2007;
 Challenge europeu de rugbi a 15:
 Campi: 2003;

Jugadors emblemtics.
 Lawrence Dallaglio;
 Will Green;
 Raphal Ibaez ;
 Alex King;
 Gareth Rees;

Darrers entrenedors.
 Nigel Melville 1996-2002;
 Warren Gatland 2002-2005;
 Ian McGeechan depuis 2005;

Enllaos externs.
 Lloc oficial ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320867" title="Mengabril" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="125159">


Mengabril s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320870" title="Discworld" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="125160">
Discworld s una saga de llibres d'humor i fantasia escrits per l'escriptor angls Terry Pratchett que tenen com a escenari un mn en forma de disc pla i rod que s subjectat per quatre elefants que reposen damunt d'una tortuga gegant que vaga per l'univers. Els seus llibres parodien les histries i personatges d'escriptors com John R.R. Tolkien, H. P. Lovecraft, Shakespeare o Dante; juga amb mitologia i folklore aix com tamb ironitza sobre temes relacionats amb la cincia, les cultures i les religions.

La primera novella, The Colour of Magic, va aparixer l'any 1983 i des de llavors Terry Pratchett ha escrit ms d'una trentena de llibres ambientats en aquest mn imaginari i alternant diferents protagonistes o creant-ne de nous. La srie de novelles s'ha expandit fins al terreny dels videojocs i la televisi. A ms, s'han publicat llibres relacionats, mapes i fins i tot discs de msica. Pratchett fou l'escriptor angls amb ms xit de vendes dels anys noranta, ara noms superat per J. K. Rowling. Els seus llibres han estat guardonats en diverses ocasions.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320874" title="Golfus de Roma" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="125161">
Golfus de Roma (A Funny Thing Happened on the Way to the Forum) s la transposici cinematogrfica de 1966 del musical homnim amb msica i lletra de Stephen Sondheim sobre un llibret de Burt Shevelove i Larry Gelbart.  

L'obra s'inspira en les comdies de l'autor rom Plaute (251-183 aC); concretament hi podem trobar elements argumentals procedents del Pseudolus, Miles Gloriosus i Mostellaria composant una reeixit collage. El resultat s la divertida histria de Pseudolus, un esclau astut i mentider que ha pactat amb el seu amo obtenir llibertat a canvi d'aconseguir-li la cortesana que viu a la casa del costat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320875" title="Baterno" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="125162">


Baterno s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320876" title="El Risco" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="125163">


El Risco s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320879" title="Copa ULEB 2008-09" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="125164">
La Copa ULEB 2008-09 s la setena edici de la segona competici europea de clubs, l'organitza l'ULEB.

Fase Prvia.
 Primera Ronda de classificaci.
14 i 21 d'octubre de 2008.


 Segona Ronda de classificaci.
4 i 11 de novembre de 2008.


Fase Regular.
Grup A.


Grup B.


Grup C.


Grup D.


Grup E.


Grup F.


Grup G.


Grup H.


Top 16.
Grup I.


Grup J.


Grup K.


Grup L.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320881" title="Sancti-Spritus (Badajoz)" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="125165">


Sancti-Spritus s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320884" title="Garbayuela" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="125166">


Garbayuela s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320889" title="Garlitos" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="125167">


Garlitos s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320891" title="Tamurejo" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="125168">


Tamurejo s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320892" title="Alczar del Rey" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="125169">


Alczar del Rey s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nord amb Vellisca; a l'est amb Loranca de Tajua i Carrascosa del Campo; al sud amb Rozaln del Monte i Ucls, i a l'oest amb Huelves.

 Administraci .



 Demografia .



 Galeria d'imatges .



 Enllaos externs .
 A la pgina pueblos de Espaa;
 Informacio a la pgina de la Diputaci de Conca;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320893" title="Helechosa de los Montes" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="125170">


Helechosa de los Montes s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320895" title="Arrancacepas" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="125171">


Arrancacepas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. T al voltant dels municipis de Castillo-Albarez, Blliga, Olmedilla de Eliz i Torralba.

Administraci.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320896" title="Propietat colligativa" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="125172">
A la qumica, s'anomenen propietats colligatives a les propietats d'una soluci que depenen noms de la concentraci molal (s a dir, de la quantitat de partcules de solut per kilogram de dissolvent) i no de la naturalesa o tipus de solut.

Hi ha propietats de les solucions que sn notablement diferents entre s i de les del dissolvent, com ara densitat, viscositat, tensi superficial, conductivitat elctrica, conductivitat trmica, ndex de refracci, etc. En aquest cas, la magnitud observada depn de la naturalesa del solut. D'altres propietats no tenen una dependncia important respecte de la naturalesa del solut, sn molt semblants entre s i a les del dissolvent, sn les propietats colligatives. Aquestes propietats sn:
 la pressi de vapor,
 la temperatura de congelaci,
 la temperatura d'ebullici,
 la pressi osmtica.

L'estudi d'aquestes propietats colligatives fou iniciat pel qumic francs Franois Marie Raoult, a finals del segle XIX, que enunci una llei, llei de Raoult, que determina les pressions parcials d'una soluci a partir de la pressi de vapor del dissolvent pur i la seva fracci molar. En les dissolucions Raoult determin que la pressi de vapor de cada component es veu reduda, que es produeix un descens en el punt de congelaci o descens crioscpic, que es produeix un augment del punt d'ebullici o augment ebullioscpic i que les dissolucions reben una pressi, pressi osmtica, quan es poden en contacte amb el dissolvent pur. L'estudi d'aquests fenmens permet la determinaci de massses moleculars de soluts.

 Referncies .
 ;
  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320897" title="Bascuana de San Pedro" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="125173">


Bascuana de San Pedro s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .



 Administraci .



 Enllaos externs .
A pueblos de Expaa;
Amb fotos del municipi;
A turisme de Castella la Manxa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320898" title="Caada del Hoyo" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="125174">


Caada del Hoyo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320900" title="Cardenete" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="125175">


Cardenete s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320902" title="Carboneras de Guadazan" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="125176">


Carboneras de Guadazan s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320903" title="Substrat catal" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="125177">


El substrat catal, en l'estudi de la histria de la llengua catalana,  fa referncia a les llenges preromanes que van influir en la formaci del catal, sobretot en el lxic i en la toponmia.

 Classificaci .

A partir de les llenges preromanes, s'estableix la diferenciaci entre el substrat iberobasc, el substrat cltic i el substrat sorotpic.

El substrat iberobasc est format per dues llenges diferents que van estar en contacte. Alguns dels elements del lxic general que han restat en el catal sn: esquerre, pissarra, estalviar, bassa i paparra. I alguns topnims d'origen basc del nord-oest de Catalunya com: Esterri, Benavarri, Ordino, entre d'altres. La situaci geogrfica d'aquests topnims correspon a les zones ocupades per, entre d'altres, les tribus dels ilergets, actualment la major part de les comarques lleidatanes, i dels ceretans, distributs per les valls altes del Segre.

El substrat cltic correspon al poble indoeuropeu dels celtes. La major part dels celtismes sn essencialment topnims com: Besal, Salard, Verd, entre d'altres.

El substrat sorotpic prov dels sorotaptes, dels quals es conserven alguns elements com el mot com barana, per exemple.

 Referncies .

 AADD, Sntesi d'histria de la llengua catalana, Edicions de la Magrana, Barcelona, 1981.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320904" title="El Peral" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="125178">




El Peral s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb els municipis de Pozorrubielos de la Mancha, Motilla del Palancar, Iniesta  i Villanueva de la Jara. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320906" title="Vindel" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="125179">


Vindel s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320907" title="Villarta de los Montes" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="125180">


Villarta de los Montes s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura. limita al nord amb Bohonal de los Montes i Horcajo de los Montes, a l'est amb Helechosa de los Montes, al sud amb Fuenlabrada de los Montes i Puebla de Don Rodrigo i a l'oest amb Navalpino i Puebla de Don Rodrigo.

Enllaos externs.
Villarta de los Montes;
Frum temporal de Villarta de los Montes;
Frum de Villarta de los Montes -de mudances-;
Casa Rural "Balcn de los Montes";











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320908" title="Villaverde y Pasaconsol" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="125181">


Villaverde y Pasaconsol s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320909" title="Villarta" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="125182">


Villarta s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320910" title="Villares del Saz" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="125183">


Villares del Saz s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320911" title="Villarejo-Periesteban" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="125184">


Villarejo-Periesteban s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320913" title="Villarejo de Fuentes" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="125185">


Villarejo de Fuentes s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320915" title="Villar del Humo" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="125186">


Villar del Humo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320918" title="Carmonita" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="125187">


Carmonita s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320919" title="PFC Lokomotiv Sofia" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="125188">

El PFC Lokomotiv Sofia s un club de futbol blgar de la ciutat de Sofia.

 Histria .
El club va ser fundat el 28 d'octubre de 1929 amb el nom de ZHSK (   ). Fou fundat per treballadors del ferrocarril. Va restar unit amb l'Slavia Sofia durant un breu perode de temps, entre 1969 i 1971. El club ha rebut les segents denominacions:
1929: ZHSK Sofia;
1931: Energia Sofia;
1940: SK Lokomotiv Sofia;
1949: DSO Torpedo Sofia;
1951: FD Lokomotiv Sofia;
1969: fusi amb FD Slavia Sofia en ZSK Slavia Sofia;
1971: revocaci de la fusi, DFS Lokomotiv Sofia;
1986: FK Lokomotiv Sofia;

 Palmars .
Lliga blgara de futbol (4): 1940, 1945, 1964, 1978;
Copa blgara de futbol (4): 1948, 1953, 1982 (KSA), 1995;
Copa Balcnica de clubs (1): 1973;
Campi d'Europa dels treballadors de ferrocarril (2): 1961, 1963;

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Fansite ULTASLOKO;
 Fansite - RED-BLACK PRIDE;
 Fansite;
 Fansite;
 Bul-foot.org - Lokomotiv (Sofia);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320921" title="IceCube" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="125189">
El detector de neutrins IceCube s un telescopi de neutrins actualment encara en construcci, situat a l'estaci del pol sud Amundsen-Scott. A l'igual que el seu predecessor, AMANDA, IceCube est construint-se al fons del gel de l'Antrtida, desplegant milers de fotomultiplicadors entre 1.450 i 2.450 m de profunditat. Aquests sensors ptics sn distributs en cordes, cadascuna de les quals consta de 60 mduls, i que sn introdudes al gel realitzant perforacions amb un taladre d'aigua calenta.

Metes cientfiques.
Moltes parts de l'univers no sn accessibles mitjanant l'estudi dels altres tipus de raigs csmics diferents dels originats per neutrins, ja que: els protons no aporten informaci sobre la direcci original a causa de la seua deflexi pels camps magntics, els neutrons es desintegren abans d'arribar a la Terra i els fotons d'altes energies sn absorbits. IceCube obrir per tant bandes inexplorades de longitud d'ona per a l'astronomia, incloent la regi d'energia PeV (1.015 eV). Un dels objectius de IceCube s tractar de trobar respostes a preguntes tals com quines sn les condicions fsiques per als esclats de raigs gamma, o si s hadrnic o electromagntic l'origen dels fotons multi-TeV, els quals s'originen a les restes de la supernova Cranc i prop dels forats negres super-massius dels nuclis de galxies actius. A ms, IceCube juga un paper molt important per descobrir de qu esta composada la matria fosca, amb sensibilitat a les partcules de matria fosca freda de masses de l'ordre de TeV. La detecci dels feixos de neutrins csmics permetr estudiar les oscillacions de neutrins en baseline de l'ordre de Mpc.


Enllaos externs.
IceCube










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320923" title="El Carrascalejo" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="125190">


El Carrascalejo s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320928" title="PFC Cherno More Varna" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="125191">

El PFC Cherno More Varna s un club de futbol blgar de la ciutat de Varna. Cherno More s el nom en blgar per Mar Negre.

Histria. 
 Arrels (Ticha i Vladislav) .
Cap el 1910, a la ciutat de Varna aparegueren les primeres associacions organitzades de futbol del pas. Aix aparegu l'associaci Galata, que ms tard canvi el seu nom pel de Reka Ticha. El segent any es combin amb l'associaci Sportist. El Ticha public les primeres regles del futbol al pas el 1919. A ms d'aquest club tamb destacaren el Vladislav i el Shipshenski Sokol.

El 21 de gener de 1919 la societat canvi de nom adoptant Ticha Sports Club. Els colors de l'equip eren el vermell i el blanc. Durant els anys 20 i 30 els clubs de Varna foren els millors del pas. El Vladislav fou 3 cops campi blgar i el Ticha un cop.

 Cherno More .
L'any 1945 nasqu l'actual club desprs de la fusi de SK Vladislav i SK Ticha. El club s'ha anomenat de les segents maneres:
1945 : TV-45 Varna (fusi de SK Vladislav i SK Ticha);
1946 : TVP Varna;
1948 : Botev Varna;
1949 : Botev Stalin;
1950 : VUS Stalin;
1956 : VUS Varna;
1956 : SKNA Varna;
1959 : VUS Varna;
1969 : fusi amb SD Cherno More Varna i Akademik Varna en SAFD Cherno More Varna;
1993 : FC Cherno More Varna;

 Palmars .
 Lliga blgara de futbol;
 Ticha: 1938;
 Vladislav: 1925, 1926, 1934 ;

Entrenadors .


 Futbolistes destacats .


Onze ideal de tots els temps.



 Ivan Ivanov;
 Abil Bilyalov;
 Bozhil Kolev;
 Ivan Andreev;
 Dimitar Bosnov;
 Zdravko Mitev;
 Damyan Georgiev;
 Stefan Yanev;
 Stefan Bogomilov;
 Todor Marev;
 Svetozar Svetozarov;

 Evoluci del'uniforme .




 Enllaos externs .
 Web oficial ;
 Web sobre el club ;
 Web sobre el club ;
 Web sobre el club ;
 Web sobre el club ;
 Bul-foot.org - Cherno more (Varna);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320939" title="San Pedro de Mrida" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="125192">


San Pedro de Mrida s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320943" title="Alejandro Ulloa" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="125193">
Alejandro Ulloa (Madrid, 14 de setembre de 1926 - Barcelona, 27 d'abril del 2004) va ser un actor, doblador, rapsoda i director de teatre i cinema espanyol, resident a Barcelona. Va tenir companyia prpia durant molts anys, i l'actriu Paquita Ferrndiz en form part. Va ser director de doblatge de la Metro Goldwin Mayer a Barcelona durant la dcada dels anys 40 del segle XX. Tamb interpret el personatge del Tenorio en multitud d'ocasions. La seva darrera aparici pblica va ser el mes de setembre de 2003 al Teatre Fortuny de Reus, amb un recital ofert per ell, amb collaboraci de l'empresari i amic seu Ricard Ardvol per haver actuat en aquell teatre 63 vegades. Alejandro Ulloa es troba enterrat al Cementiri de Collserola de Barcelona.

Al 1999 va ser guardonat amb la Medalla d'Honor de Barcelona.

Filmografia.
Actor
 Es peligroso asomarse al exterior;
 20 pasos para la muerte;
 Abre tu fosa, amigo, llega Sbata;
 Chicas de alquiler;
 Clara es el precio;
 Prstamela esta noche;
Director de fotografia
 Susana y yo;
 Caf de puerto;
 Las chicas de la Cruz Roja;
 El da de los enamorados;
 Las de Can;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320944" title="Mare de Du de Fabregada" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="125194">

El santuari de la Mare de Du de Fabregada est situat a tocar de l'antic nucli de poblaci de Fabregada a l'oest del poble de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Juss. Tot i que ara s una ermita allada, fou l'esglsia parroquial del nucli de poblaci ms important de l'actual terme de Sant Esteve de Sarga.

s un edifici romnic del segle XII, amb nau amb coberta de can, lleugerament apuntada, absis semicircular i una petita espadanya sobre la paret de ponent.

Una motllura bisellada recorre tot el rfec de la teulada. A l'interior, un arc toral parteix la nau, que s de planta lleugerament irregular, en dos trams. La porta t una ornamentaci molt senzilla, amb una arquivota en degradacii les dovelles extradossades per una motllura bisellada llisa, amb alguns elements geomtrics com boles o mitjos cilindres.

L'absis t una finestra de doble esqueixada, i enfront, a la faana de ponent, n'hi ha una altra, per aquesta s de traat recte. L'aparell de tot l'edifici s de carreus llisos, regulars i bastant grossos, que mostren una obra del segle XII. L'obra no s ben b igual: la nau presenta uns carreus ms ben polits, posats alternativament del dret i de travs, mentre que l'absis presenta uns carreus menys polits, posats de manera ms irregular.

El lloc de Ipsa Fabricata est documentat ja el 1038, quan hom l'esmenta com a part del terme del Castell de Mur. El lloc i l'esglsia de Fabregada, situats en el terme del castell de Mur, foren donats a Bertran At de Montanyana pel comte Ramon IV de Pallars Juss. Posteriorment el mateix Bertran At dotava l'esglsia de Sant Esteve de la Sarga (el 1076).


Del Montsec a mitja altura
vostra imatge coronada
s dels pobles venerada,
preuat tresor i ventura;
puix de tots els mals ens cura
un raig de vostra mirada:
Socorreu-nos, poderosa,
oh, Verge de Fabregada.

Aquest s un fragment dels goigs de la Mare de Du de Fabregada, que es canten durant l'aplec del darrer diumenge de maig,q uan s'apleguen a Fabregada gaireb tots els habitants de la Feixa.

L'ermita ha donat lloc a un altre costum popular: el de les Majorales del Roser, crrec honorfic que distingia les dones de Sant Esteve de la Sarga que tenen cura tant de l'esglsia parroquial com del santuari.

 Bibliografia .
 ADELL I GISBERT, Joan-Albert i CASES I LOSCOS, Maria-Llusa. "Mare de Du de la Fabregada", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7;

 BELLMUNT I FIGUERAS, Joan. Pallars Juss, IV. Lleida: Pags Editors, 2000 (Fets, costums i llegendes, 34). ISBN 84-7935-755-X;

 BURON, Vicen. Esglsies i castells romnics del Pirineu catal i Andorra: Guia. Tremp: Garsineu Edicions, 1994 (Biblioteca pirinenca; 10). ISBN 84-88294-28-X;

 GAVN, Josep M. Pallars Juss. Barcelona: Arxiu Gavn, 1981 (Inventari d'esglsies; 8). ISBN 84-85180-25-9;

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0.

 Enllaos externs .
 Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Descripci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320948" title="Estadi de Vallejo" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="125195">


L'Estadi de Vallejo era el camp on jugava el Llevant UE els seus partits entre els anys 1925 i 1968.

Histria.
L'Estadi de Vallejo tenia capacitat per a entre 15000 i 20000 aficionats, la majoria d'aquestos en peu. En tribuna hi havia cadires plegables i molta gent tamb disfrutava dels partits des del teuladet de la propera esglsia del Carme en el carrer Alboraia. Amb el trenet i des del centre de Valncia i rodalies anaven els aficionats del Llevant UE per disfrutar del futbol. 

En 1967, amb Grau Torralba de president, es va decidir vendre l'estadi del Vallejo per construr un estadi ms modern. La idea del president fou vendre els terrenys del carrer Alboraia i construr un nou estadi en la perifria de Valncia, al nord d'aquesta localitat. Durant una temporada el Llevant UE va jugar els seus partits a l'estadi del Valncia CF. En aquell moment, la decisi de canviar l'estadi fou una de les pitjors que s'ha pres per part d'un president del Llevant UE. L'equip es va desnaturalitzar i l'afici que acudia a l'estadi de Vallejo des del centre de Valncia (hereus d'aficionats del Gimnstico) o des dels poblats martims (hereus del Levante FC) es va trobar amb un estadi nou per que no era el seu estadi tradicional en el que aconseguiren l'ascens i on visqueren dues temporades en Primera divisi i altres sofriments i alegries. L'afici es trobava desubicada i en un nou estadi sense accesos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320949" title="Instncia" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="125196">
Una instncia s un document escrit mitjanant el qual un ciutad adrea una sollicitud o petici a un superior, a un organisme o entitat, etc. 

El model d'instncia es regeix per unes normes de presentaci i d'estil ja establertes: els grups de dades que inclouen han d'anar separats i les expressions EXPOSO i DEMANO -igual com el nom, el crrec i el centre destinatari (situats al peu del document)- han d'sser escrits en lletres majscules.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320957" title="Superhomes Justiciers" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="125197">
En el manga i anime Musculman, els Superhomes Justiciers (Seigi Ch jin -     ) sn uns superhomes que utilitzen els seus poders i les seves habilitat en nom de la justcia i el manteniment de la pau. Lamistat s una pea clau entre els superhomes justiciers, ja que part dels seus poders provenen d'aquest element, i quan aquesta desapareix la seva estabilitat trontolla.

Algunes vegades tamb han sigut anomenats Superhomes Idolatrats.

 Superhomes Justiciers .

Musculator.
El personatge principal de la srie. s un superheroi maldestre que ning no vol, emper, a poc a poc es va fent fams degut a les seves proeses en la lluita lliure, com les victries dels 20 i els 21 Jocs Olmpics dels Superherois, el Cintur de Dobles dels Estats Units (amb en Terryman) i desprs de salvar la terra contra els superhomes diablics.


Alexandria Mits.
Fidel acompanyant d'en Musculator.



Terryman.
El millor amic d'en Musculator, tot i que el principi sn rivals, ja que en Terryman considera que en Musculator s un frau. Sempre l'ajuda en tots els combats difcils i lluiten junts contra les forces del mal.


Robin de les Estrelles.
Superheroi molt orgulls, t una actitud molt gentil contra els seus rival, fins que en Musculator el derrota en dos ocasions. Aleshores educa en Warsman per que el vengi i es torna molt cruel. Al final, sucumbeix al poder de l'amistat i lliuta juntament amb en Musculator contra les forces del mal.


Warsman.
Superhome Robot instruit per en Robin de les Estrelles per venjar-lo contra en Musculator, s'uneix al grup desprs de perdre contra el mateix Musculator en la final dels 21 Jocs Olmpics dels Superherois.


Blockman Jr..
Fill d'en Blockman, el seu major desitg es venjar el seu pare, mort a mans den Menja-Tallarines als 20 Jocs Olmpics dels Superherois. Desprs de perdre, es fa molt amic d'en Menja-Tallrines i s'uneix amb en Musculator com a Superhome Justicier.


Menja-Tallarines.
Es fa amic amb en Musculator desprs de perdre contra ell en els 20 Jocs Olmpics dels Superherois. En les semifinals dels 21 Jocs Olmpics per a Superherois s ferit greument per en Warsman, i queda en estat vegetatiu. Aleshores, i grcies a una mscara especial, adopta la personalitat d'en Mongol.


Mongol.
Individu que apareix durant la saga dels Set Superhomes de l'Apocalipsi per ajudar en Musculator, i que posteriorment s'ajunta al seu grup. En el manga hi ha moments on es veu que s en Menja-Tallarines, per en l'anime no se sap del tot fins la seva derrota al Torneig de Dobles de Somni.


Bfal.
Lder dels Superhomes de l'Apocalipsi, es torna un Superhome Justicier desprs d'un durssim combat contra en Musculator, on veu que l'amistat est per sobre la fora.


Geronimo.
s l'ltim superheroi a aparixer, tot i que el principi noms s hum. Desprs de la derrota del Monstre del Mal, reapareix com a superhome justicier. 


Westerman.
Rival japons d'en Musculator en els 21 Jocs Olmpics per a Superherois, lluita amb en Musculator contra les forces malfiques.


Specialman.
 Classificaci: Superheroi Justicier;
 Procedncia: ;
 Edat: 20 anys;
 Pes: 83 kg;
 Alada: 173 cm;
 Fortalesa Superheroica: 650.000 Power;
 Tcniques: Placatge de Futbol Americ;

Kanibes.
 Classificaci: Desconegut;
 Procedncia: ;
 Edat: 35 anys;
 Pes: 50 kg;
 Alada: 208 cm;
 Fortalesa Superheroica: 2 Power;
 Tcniques: Pedra-Paper-Tisores;

Currycook.
 Classificaci: Superheroi Cruel (Posteriorment Superheroi Justicier);
 Procedncia: ;
 Edat: 40 anys;
 Pes: 105 kg;
 Alada: 200 cm;
 Fortalesa Superheroica: 600.000 Power;
 Tcniques: Paralitza les funcions cerebrals dels seus rivals amb l'impacte del seu curri picant;

Canadenc.
 Classificaci: Superheroi Justicier;
 Procedncia: ;
 Edat: 30 anys;
 Pes: 218 kg;
 Alada: 265 cm;
 Fortalesa Superheroica: 1.000.000 Power;
 Tcniques: Trenca-esquenes Canadenc;

Skyman.
 Classificaci: Superheroi Justicier;
 Procedncia: ;
 Edat: 28 anys;
 Pes: 89 kg;
 Alada: 180 cm;
 Fortalesa Superheroica: 450.000 Power;
 Tcniques: Torpede Volador;

Jessie el Magnfic.
 Classificaci: Superheroi Justicier;
 Procedncia: Hawaii ;
 Edat: 18 anys;
 Pes: 110 kg;
 Alada: 195 cm;
 Fortalesa Superheroica: 850.000 Power;
 Tcniques: Presa Giratria de Cama Japonesa, Suplex Frontal, Srie de Tcniques de Contrarrestar;

Prncep Kamehame.


Jean Stimboard.
 Classificaci: Superheroi Justicier;
 Procedncia: ;
 Edat: 18 anys ;
 Pes: 143 kg;
 Alada: 198 cm;
 Fortalesa Superheroica: 650.000 Power;
 Tcniques: Tall Volador;

Beauty Rhodes.
 Classificaci: Superheroi Justicier;
 Procedncia: ;
 Edat: 28 anys;
 Pes: 180 kg;
 Alada: 190 cm;
 Fortalesa Superheroica: 550.000 Power;
 Tcniques: Cop de Colze;

Cristalman.
 Classificaci: Superheroi Justicier;
 Procedncia: Antrtida;
 Edat: 100.000 anys;
 Pes: 200 kg;
 Alada: 280 cm;
 Fortalesa Superheroica: 900.000 Power;
 Tcniques: Lluita Glaada;

Buyobuyo.
 Classificaci: Superheroi Justicier;
 Procedncia: ;
 Edat: 10 anys;
 Pes: 120 kg;
 Alada: 120 cm;
 Fortalesa Superheroica: 250.000 Power;
 Tcniques: Por Convertir-se en tot Tipus de Coses;

Benkiman.
 Classificaci: Superheroi Cruel (Posteriorment Superheroi Justicier);
 Procedncia: Antic Imperi Inca ;
 Edat: 2000 anys;
 Pes: 87 kg;
 Alada: 185 cm;
 Fortalesa Superheroica: 400.000 Power;
 Tcniques: s capa de convertir l'adversari en mandonguilles i desrps empassar-se'l dins l'urinari;

Pentgon.


Rajolaman.
 Classificaci: Superheroi Desconegut;
 Procedncia: ;
 Edat: 18 anys;
 Pes: 5000 kg;
 Alada: 225 cm;
 Fortalesa Superheroica: 2000.000 Power;
 Tcniques: Atac Rajola;

Watchman.
 Classificaci: Superheroi Desconegut;
 Procedncia: ;
 Edat: 10 anys;
 Pes: 680 kg;
 Alada: 185 cm;
 Fortalesa Superheroica: 680.000 Power;
 Tcniques: Presa Adormidora;

Cubeman.
 Classificaci: Superheroi Justicier;
 Procedncia: ;
 Edat: 18 anys;
 Pes: 100 kg;
 Alada: 200 cm;
 Fortalesa Superheroica: 80.000 Power;
 Tcniques: Les Sis Cares de l'Infern;

Anellesmgiquesman.
 Classificaci: Superheroi Justicier;
 Procedncia: ;
 Edat: 18 anys;
 Pes: 65 kg;
 Alada: 175 cm;
 Fortalesa Superheroica: 300.000 Power;
 Tcniques: Entortolligament d'Anelles Mgiques;

Fishers.
 Classificaci: Superherois Justiciers;
 Procedncia: ;
 Edat: 8 i 16 anys respectivament;
 Pes: 50 kg (cada un);
 Alada: 100 cm (cada un);
 Fortalesa Superheroica: 200.000 Power (cada un);
 Tcniques: Fishermans Suplex;

Oilman.
 Classificaci: Superheroi Justicier;
 Procedncia: Arbia Saud;
 Edat: 23 anys;
 Pes: 520 kg;
 Alada: 180 cm;
 Fortalesa Superheroica: 330.000 Power;
 Tcniques: Oil River Slip;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320958" title="Nuevo Estadio Los Pajaritos" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="125198">


Los Pajaritos es l'estadi del CD Numancia. El nom ve del barri on est ubicat, Los Pajaritos.
La propietat de l'estadi s de l'ajuntament, i no del Club Deportivo Numancia. 

Histria.
Inaugurat en 1999, ha acollit les tres temporades del CD Numancia en Primera Divisi. Mtic pel fred que fa sempre all, el vell estadi de Los Pajaritos va ser seu del primer partit oficial de la selecci absoluta de Castella-Lle. 

Vegeu tamb.
Club Deportivo Numancia

Enllaos externs.
 Web oficial del CD Numancia de Soria ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320959" title="Germaine Tailleferre" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="125199">
Germaine Tailleferre (Saint-Maur-donis-Fosss, Val-de-Marne (Frana), 19 d'abril de 1892 - Pars, 7 de novembre de 1983) fou una compositora francesa. L'nica dona del clebre Groupe des Six, junt amb Georges Auric, Louis Durey, Arthur Honegger, Darius Milhaud i Francis Poulenc. Va rebre els consells artstics de Maurice Ravel. s autora d'obres instrumentals i de canons. Collabor en el ballet collectiu Les Maris de la tour Eiffel (1921) i compongu els ballets Marchands d'oiseaux (1923) i Parisiana (1955).

 Durant molt temps es va considerar que l'obra de Tailleferre es redua a una srie d'encantadores obres per a piano compostes en el perode d'entreguerres, i que la seva carrera de compositora s'acabava a la Segona Guerra Mundial. Per va compondre molt ms; obres de cambra, dos concerts per a piano, tres estudis per a piano i orquestra, un concert per a viol, el seu destacat Concerto grosso pour deux pianos, huit voix solistes, quatuor de saxophones et orchestre, quatre ballets, quatre peres, dues operetes, moltes mlodies, i aix sense comptar les nombroses obres per a petits ensembles o grans orquestres com l'esplndid Concerto pour deux guitares et orchestre, recentment recobrat i gravat el 2004 a Alemanya per Chris Bilobram i Christina Altmann.

La majoria de les seves obres majors van ser escrites entre 1945 i la seva mort el 1983. Fins fa molt poc gran part de la seva obra romania indita i noms recentment s'ha pogut conixer mpliament i comenar a situar-la al lloc que es mereix.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320968" title="33 Arietis" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="125200">







33 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent +5,30.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320982" title="Llista d'ocells" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="125201">

Llista d'ocells d'Andorra;
Llista d'ocells de Catalunya;
Llista d'ocells de les Illes Balears;
Llista d'ocells del Pas Valenci;
Llista d'ocells de les Illes Canries;
Llista d'ocells de les Illes Seychelles;
Llista d'ocells de Portugal;
Llista d'ocells de Noruega;
Llista d'ocells de Maurici;
Llista d'ocells de Tuamotu;
Llista d'ocells d'Islndia;
Llista d'ocells de Sucia;
Llista d'ocells de Hawaii;
Llista d'ocells de Florida;
Llista d'ocells de Polnia;
Llista d'ocells de Tasmnia;
Llista d'ocells de Finlndia;
Llista d'ocells de Xipre;
Llista d'ocells de Sri Lanka;
Llista d'ocells de Maldives;
Llista d'ocells de Jamaica;
Llista d'ocells de l'Afganistan;
Llista d'ocells de Sud-frica;
Llista d'ocells del Regne Unit;
Llista d'ocells de la Xina;
Llista d'ocells de la Samoa Nord-americana;
Llista d'ocells del Senegal;
Llista d'ocells d'sia;
Llista d'ocells d'frica;
Llista d'ocells de Estnia;
Llista d'ocells de Kiribati;
Llista d'ocells de Dinamarca;
Llista d'ocells de Tuvalu;
Llista d'ocells de l'Estat espanyol;
Llista d'ocells de l'Arbia Saudita;
Llista d'ocells d'Alabama;
Llista d'ocells d'Arkansas;
Llista d'ocells de Carolina del Nord;
Llista d'ocells de Califrnia;
Llista d'ocells de Colorado;
Llista d'ocells de So Tom i Prncipe;
Llista d'ocells de Connecticut;
Llista d'ocells de Dakota del Nord;
Llista d'ocells de Dakota del Sud;
Llista d'ocells de Delaware;
Llista d'ocells estatals dels Estats Units;
Llista d'ocells de Grenada;
Llista d'ocells d'Idaho;
Llista d'ocells de Maryland;
Llista d'ocells de Michigan;
Llista d'ocells de Montana;
Llista d'ocells de Nevada;
Llista d'ocells d'Ohio;
Llista d'ocells d'Oklahoma;
Llista d'ocells de Pennsilvnia;
Llista d'ocells d'Oregon;
Llista d'ocells de Rhode Island;
Llista d'ocells de Utah;
Llista d'ocells de Vermont;
Llista d'ocells de Wisconsin;
Llista d'ocells de Wyoming;
Llista d'ocells de Tennessee;
Llista d'ocells de Mnaco;
Llista d'ocells de San Marino;
Llista d'ocells de les Illes Cook;
Llista d'ocells de les Illes Kerguelen;
Llista d'ocells de les Illes Salom;
Llista d'ocells d'Arag;
Llista d'ocells de l'illa de Montserrat;
Llista d'ocells de l'illa Bouvet;
Llista d'ocells de l'Antrtida;
Llista d'ocells de Guam;
Llista d'ocells de Gibraltar;
Llista d'ocells de Tonga;
Llista d'ocells de Frana;
Llista d'ocells de Wallis i Futuna;
Llista d'ocells de la Picardia;
Llista d'ocells de Nauru;
Llista d'ocells de Luxemburg;
Llista d'ocells de Grcia;
Llista d'ocells de la Micronsia;
Llista d'ocells de Bretanya;
Llista d'ocells de les Illes Mariannes Septentrionals;
Llista d'ocells de les Illes Galpagos;
Llista d'ocells de les Illes Crozet;
Llista d'ocells de les Illes Marqueses;
Llista d'ocells de les Illes Marshall;
Llista d'ocells de Nova Jersey;
Llista d'ocells de Nova Zelanda;
Llista d'ocells de Tokelau;
Llista d'ocells de Cuba;
Llista d'ocells de Nova Calednia;
Llista d'ocells de Rssia;
Llista d'ocells de Costa Rica;
Llista d'ocells d'Itlia;
Llista d'ocells de Hong Kong;
Llista d'ocells de Dominica;
Llista d'ocells del Brasil;
Llista d'ocells del Marroc;
Llista d'ocells de les Illes Pitcairn;
Llista d'ocells del Shara Occidental;
Llista d'ocells de Mali;
Llista d'ocells de l'Illa de Wrangel;
Llista d'ocells de la Polinsia Francesa;
Llista d'ocells de l'ndia;
Llista d'ocells d'Hait;
Llista d'ocells de Crocia;
Llista d'ocells d'Arizona;
Llista d'ocells de Filipines;
Llista d'ocells de Surinam;
Llista d'ocells de Boliva;
Llista d'ocells de Per;
Llista d'ocells d'Algria;
Llista d'ocells de Lbia;
Llista d'ocells d'Egipte;
Llista d'ocells de Nigria;
Llista d'ocells de Somlia;
Llista d'ocells de Kenya;
Llista d'ocells de Nova Jersey;
Llista d'ocells d'Austrlia;
Llista d'ocells de Queensland;
Llista d'ocells de Xile;
Llista d'ocells d'Argentina;
Llista d'ocells de Mxic;
Llista d'ocells d'Israel;
Llista d'ocells d'Iran;
Llista d'ocells de Sussa;
Llista d'ocells de Panam;
Llista d'ocells de Corea del Nord;
Llista d'ocells de Vietnam;
Llista d'ocells d'Eslovquia;
Llista d'ocells d'Hongria;
Llista d'ocells d'Extremadura;
Llista d'ocells dels Pasos Baixos;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320985" title="Miquel Graneri i Magnet" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="125202">
Miquel Graneri i Magnet (Figueres, Alt Empord 9 d'octubre de 1920) s un actor de teatre i de cinema catal.

Trajectria professional.
Teatre
 1951. Cunto cuento cuenta Mary! de Josep Maria Colomer i Miquel Junyent Armenteras. Estrenada al teatre Talia;
 1965. Un senyor damunt d'un ruc de Joan Mas. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1966. El metge imaginari de Hans Weigel, adaptaci de Joan Capri i Xavier Regs. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
Cinema
 1952. Vida en sombras. Director: Lloren Llobet.
 1963. Young Snchez. Director: Mario Camus;
 1964. La barca sin pescador. Director: Josep Maria Forn;
 1964. Vivir un largo invierno. Director: Jos Antonio de la Loma;
 1964. Crimen. Director: Miquel Lluch;
 1966. El primer cuartel. Director: Ignacio F. Iquino;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320987" title="Veljko Paunovi?" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="125203">

Veljko Paunovi  (nascut el 21 d'agost del 1977 a Strumica, Macednia, Iugoslvia) s un futbolista serbi que juga a l'UD Almera. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320989" title="Jos Ortiz Bernal" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="125204">

Jos Ortiz Bernal (nascut el 4 d'agost de 1977 a Almera) s un futbolista que juga actualment a l'UD Almera.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320991" title="Domingo Cisma Gonzlez" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="125205">

Domingo Cisma Gonzlez, conegut futbolsticament com Cisma (nascut el 9 de febrer de 1982 a Sevilla), s un futbolista que juga actualment al CD Numancia cedit per la UD Almera.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320992" title="Iriney Santos da Silva" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="125206">

Iriney Santos da Silva (nascut el 23 d'abril de 1981 a Humait), conegut futbolsticament com Iriney, s un futbolista brasiler que juga actualment a l'UD Almera. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320994" title="Joan Velilla i Alcaraz" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="125207">
Joan Velilla i Alcaraz, nascut a Reus, el 30 de mar de 1927, s un actor de teatre i cinema catal.

Com actor de teatre.
 1955, juliol. La nvia ha perdut el ram, original de Salvador Bonavia. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1955, desembre. Camarada Cupido, original de Xavier Regs i dirigida per Joan Cumellas.
 1957, 12 maig. Assaig general, original de Josep Escobar i dirigida per Esteve Polls.
 1958, setembre. Quiz...maana, original de Josep Castillo Escalona i Xavier Fbregas. Estrenada al teatre Alexis de Barcelona.
 1963, abril. Las mujeres nos asustan, original de Jean de Ltraz, i adapatci de Flix Ros. Estrenada al teatre Windsor de Barcelona.
 1965, 15 juny. Un senyor damunt d'un ruc, original de Mas i Ciurana. Estrenada al teatre Barcelona de Barcelona.
 1966, abril. Ella, l y Salomn, original de Jos Santolaya. Estrenada al teatre Windsor de Barcelona.
 1967, juliol. El meu sogre s un barrut. Estrenada al teatre Barcelona, de Barcelona.
 1972, 18 maig. Una casa d'...embolics, original d'lvaro Fortes i Federico Soldevilla. Estrenada al teatre Barcelona, de Barcelona.
 1974, setembre. Quina nit! (reposici), original de Salvador Bonavia (llibret) i Jaume Mestres (msica). Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

Com actor de cinema.
 La nia de Luzmela (1949) ;
 La honradez de la cerradura (1950) ;
 Veraneo en Espaa (1956) ;
 Un heredero en apuros (1956) ;
 Pasin bajo el sol (1956) ;
 Su desconsolada esposa (1957) ;
 Charlestn (1959);
 Un mundo para m (1959);
 Tu marido nos engaa (1960) ;
 Amor bajo cero (1960) ;
 Crimen para recin casados (1960) ;
 Julia y el celacanto (1961) ;
 Tierra de todos (1962) ;
 A tiro limpio (1963) ;
 Dio, come ti amo! (1966) ;
 La 'mini' ta (1968) ;
 La banda del Pecas (1968) ;
 De Picos Pardos a la ciudad (1969) ;
 Abre tu fosa, amigo, llega Sbata... (1971) ;
 Exorcismo (1975);
 La maldicin de la bestia (1975) ;
 Las largas vacaciones del 36 (1976) ;
 La teranyina (1990);
 Sombras paralelas (1994);

Televisi.
 Doctor Caparrs, medicina general;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="320997" title="Hrcules III d'Este" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="125208">

Hrcules III d'Este o Hrcules III de Mdena ( Mdena, Ducat de Mdena 1727 - Treviso, Repblica d'Itlia 1803 ) fou un membre de la Casa d'Este que va esdevenir duc de Mdena entre 1780 i 1796, moment en el qual fou destronat.

Orgens famioliars.
Va nixer el 22 de novembre de 1727 a la ciutat de Mdena, capital del ducat del mateix nom, sent fill del duc Francesc III d'Este i Carlota d'Orleans. Fou nt per lnia paterna del tamb duc Reinaldo III d'Este i Carlota Felicitat de Brunsvic-Lneburg, i per lnia materna de Felip II d'Orleans i Francesca Maria de Blois.

Fou germ, entre d'altre, de Maria Teresa d'Este, casada amb Llus de Borb-Penthivre, i de Maria Fortunata d'Este, casada amb Llus Francesc de Borb-Conti.

Npcies i descendents.
Es cas el 16 d'abril de 1741 a la ciutat de Massa amb Maria Teresa Cybo Malaspina, hereva del Ducat de Massa i Carrara. D'aquesta uni nasqueren:
Reinaldo d'Este (1753) ;
Maria Beatriu d'Este (1750-1829), casada el 1771 amb Ferran III de Mdena i continuador de la dinastia al ducat;
Hrcules d'Este (1770-1795), marqus de Scandiano;

Es cas el 1795, en segones npcies, amb Chiara Marini. D'aquesta uni no tingueren fills.

Ascens al poder.
El seu primer casament amb Maria Teres Cybo comport l'annexi del Ducat de Massa i Carrara al Ducat de Mdena en ser nomenat Hrcules III duc de Mdena el 1780 a la mort del seu pare.

Continu les reformes iniciades pel seu pare, construint diversos ponts a la Via Emlia al seu pas per Rubiera i Mdena, i millorar les comunicacions terrestres amb els estats vens. El 1785 fund l'Acadmia Estense de Belles Arts, en la qual desenvoluparen els seus treballs artistes com Lazzaro Spallanzani, Giambattista Venturi, Girolamo Tiraboschi i Lodovico Ricci, entre d'altres.

La invasi francesa del ducat durant el maig de 1796 provoc la seva fugida a Vencia, on fou capturat per les tropes de Napole Bonaparte. L'ocupaci francesa comport la prdua del ducat i la seva annexi a la Repblica Cispadana. Amb la signatura del Tractat de Campo Formio (1797) i Lunville (1801) se li assignaren territoris a Brisgvia per la prdua del ducat, si b mai prengu possessi d'ells. Establert a Treviso, mor en aquesta ciutat el 14 d'octubre de 1803.

La seva filla Maria Beatriu d'Este, al finalitzar el domini francs del nord d'Itlia, reclam els drets del seu pare en nom del seu marit, el qual fou proclamat duc de Mdena el 1814 amb el nom de Ferran III de Mdena.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/welf/welf10.html;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321000" title="Roland Moreno" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="125209">
Roland Moreno (11 de juny de 1945) s un inventor francs nascut a El Caire, que va dissenyar en els anys 1970 un objecte portable que inclogus un microxip com mitj de pagament o d'identificaci. Aquest invent, i les patents que va dipositar, van donar lloc a la creaci de les targetes amb microxip, utilitzades no noms com a targetes de crdit sin en un gran numero d'aplicacions. Aquesta tecnologia ha evolucionat fins a realitzacions com la targeta Navigo sense contacte, que s'usa per a circular en el metre parisenc.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321006" title="Estaci de Roquetes" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="125210">





Roquetes s un estaci de la L3 del Metro de Barcelona situada sota el barri de Roquetes al districte de Nou Barris de Barcelona i es va inaugurar el 4 d'octubre de 2008 amb la prolongaci entre Canyelles (capalera de la Lnia 3 fins al 4 d'octubre del 2008) i Trinitat Nova (on la L3 enllaa amb les L4 i L11). 

Actualment Roquetes s l'estaci ms profunda de la xarxa del metro de Barcelona amb una profunditat mitjana de 56 metres sota terra. A causa d'aquesta profunditat s'accedeix a l'estaci amb ascensors d'alta capacitat, exactament n'hi ha set. D'aqu uns anys deixar de ser l'estaci ms profunda perqu algunes estacions de la L9 arribaran a estar a 70 metres sota terra.

Antigament l'estaci de Via Jlia es coneixia com Roquetes, fins que es va obrir l'estaci de Trinitat Nova, quan es va canviar de nom. Inicialment l'actual estaci de Roquetes s'havia d'anomenar Roquetes Alta.



Accessos.

 Carrer Vidal i Guasch;
 Carrer Les Torres;

Vegeu tamb.

Lnia 3 del Metro de Barcelona;
Metro de Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321008" title="Antonio Buero Vallejo" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="125211">

Antonio Buero Vallejo (Guadalajara, 29 de setembre de 1916   Madrid, 28 d'abril de 2000) fou un dramaturg espanyol. Interessat per la pintura en la seva joventut, va participar en la Guerra Civil Espanyola al bndol republic, sofrint pres per aquesta qesti. A pesar d'aix no es va rendir, i quan va sortir, es va concentrar en el teatre, al que mai va deixar d'imprimir una profunda denncia social i poltica, que li va valer fins i tot la impossibilitat d'estrenar alguna de les seves obres. Membre de nombre de la Reial Acadmia Espanyola en 1971 per a ocupar la butaca X. Guardonat amb el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en 1996 i el Premi Cervantes en 1986. 
Caracterstiques de l'obra dramtica de Buero Vallejo. 
El tema com que lliga tota la seva producci s la tragdia de l'individu, analitzada des d'un punt de vista social, tic i moral. Els principals problemes que angoixen a l'home s'apunten ja en la seva primera obra, En la ardiente oscuridad, i continuen en obres posteriors. La crtica ha classificat la seva obra en teatre simbolista, teatre de crtica social i drames histrics. 

1. Teatre simbolista. En l'ardent foscor representa el cru enfrontament amb una realitat que no pot escamotejar-se ni disfressar-se. A travs de la tara fsica de la ceguesa, Buero simbolitza les limitacions humanes. Aix, s smbol de la imperfecci, de la manca de llibertat per a comprendre el misteri del nostre sser i de la nostra destinaci en el mn. L'home no s lliure perqu no pot conixer el misteri que l'envolta. El tema del misteri predomina en altres obres, tamb de cort simbolista: La tejedora de sueos, recreaci del mite d'Ulisses i Penlope; Irene, o el tesoro, anlisi del desdoblament de la realitat.

2. El criticisme social. Aquestes obres analitzen la societat espanyola amb totes les seves injustcies, mentides i violncies. Pertanyen a aquest grup: Historia de una escalera, Las cartas boca abajo i El tragaluz.  
  
Historia de una escalera, que obt en 1949 el premi Lope de Vega, s possiblement una de les obres ms importants del teatre d'aquesta poca pel seu carcter trgic i per la denncia de les condicions socials de vida. L'obra va causar gran impacte pel seu realisme i contingut social. En ella planteja la impossibilitat d'alguns individus de millorar materialment a causa de la situaci social i a la falta de voluntat. 

El Tragaluz. Aquesta obra s especialment interessant, probablement una de les millors. Com gaireb totes les de Buero Vallejo, comena de manera aparentment anodina, contant la histria d'una famlia, per desprs es bolca cap a un relat el qual, tant pel fons com per la forma (i sempre amb la sutilesa que implicava la censura), constitux un atac en tota la lnia de flotaci al franquisme i a la seva obsessi per influir la nostra visi tant de la histria passada com futura. De trama aparentment simple i lectura molt fcil, no obstant aix, quan un comena a furgar troba cinc o sis nivells de missatges, tots potentssims, i que impacten en gran manera al lector. L'nica trava: tots aquests missatges, en l'poca en la qual va ser escrita (acaballes del franquisme), s'entenien sense necessitat de dir gens. Avui, per a comprendre'ls, moltes vegades han de ser contextualitzats per analistes literaris.

3.Drames histrics. En aquests drames, Buero pren els materials del passat histric (...) com a trampol o mirall i com a mina de significacions cara al present i com a "models" en el sentit que la sociologia dna al vocable (Ruiz Ramn). Recordi's que aix mateix ocorria en Francisco Ayala. Pertanyen a aquest grup Un soador para un puebloe, Las Meninas, El concierto de San Ovidio i El sueo de la razn. 

Un soador para un pueblo relata el fracs d'un home obstinat a millorar la vida d'un poble. El protagonista, Squillace, ha d'enfrontar-se a tot el sistema, doncs la poltica que pretn imposar no conta amb el suport popular. Per en realitat, l'oposici a la seva poltica no procedeix del mateix poble, sin d'un tercer poder, que, ocult, mina les millores de vida. Al final, Squillace se sacrifica: renncia al seu crrec i marxa a l'exili. 

El concierto de San Ovidio, Parbola en tres actos s'estrena en 1962. A partir d'un gravat que representa l'espectacle de l'orquestrina de cecs de l'Hospici dels Quinze Vints, realitzat al setembre de 1771, Buero reconstrueix un drama en el qual aflora el grotesc, la injustcia i la falta d'tica. Els temes sn l'explotaci de l'home per l'home i la lluita de l'home per la seva llibertat. 

El sueo de la razn. L'obra se situa al Madrid de 1823, durant l'ona de terror desencadenada per Ferran VII en la seva lluita contra els liberals. El protagonista s: Francisco de Goya. A travs de la sordera, que estava ms sord que una tpia, d'aquest personatge  de nou una tara fsica , Buero simbolitza la incapacitat d'alguns per a escoltar el sentit de la realitat. 

Entre els seus ltims ttols figuren Caiman (1981), Dilogo secreto (1984) i Lzaro en el laberinto (1986). Va morir en l'hospital Ramn i Cajal de Madrid, a causa d'una desocupada cardio-respiratria, a l'abril de 2000, als 92 anys d'edat. 

Caracterstiques dels personatges de Buero Vallejo. 
Es podria dir dels personatges de Buero Vallejo que
presenten alguna tara fsica o psquica,
no es reduxen a simples esquemes o smbols, ;
sn carcters complexos que experimenten un procs de transformaci al llarg de l'obra, ;
la crtica els ha distingit entre personatges actius i contemplatius.

Els primers manquen d'escrpols i actuen moguts per l'egoisme o pels seus baixos instints, i, arribat el cas, no dubten a ser cruels o violents si amb aix aconsegueixen els seus objectius. No sn personatges dolents; la distinci maniquea entre bons i dolents no t cabuda en el teatre de Buero. Els contemplatius se senten angoixats. El mn que viuen s massa petit. Es mouen en un univers tancat a l'esperana. A pesar de ser conscients de les seves limitacions, somien un impossible, estan irremeiablement abocats al fracs. Mai veuen materialitzats els seus desitjos. 

Obres.
Les seves obres teatrals sn, per ordre d'estrena:
 Historia de una escalera (1949) ;
 En la ardiente oscuridad (1950);
 La tejedora de sueos (1952);
 La seal que se espera (1952);
 Casi un cuento de hadas (1953);
 Madrugada (1953);
 Irene o el tesoro (1954);
 Las cartas boca abajo (1957);
 Hoy es fiesta (1955);
 Un soador para un pueblo (1958) ;
 Las Meninas (1960);
 El concierto de San Ovidio (1962);
 Aventura en lo gris (1963);
 El tragaluz (1967).
 Primer Acto (1967).
 La doble historia del doctor Valmy (1968);
 El sueo de la razn (1970);
 La detonacin (1977);
 En La llegada de los dioses (1971),
 La Fundacin (1974). Una alegoria sobre la llibertat, i les diverses formes (des de la negaci a la lluita) en qu ens rebellem contra l'esclavatge.
 Jueces en la noche (1979);
 Caimn (1981);
 Dilogo secreto (1984);
 Lzaro en el laberinto (1986);
 Msica cercana (1989);
 Las trampas del azar (1994);
 Misin al pueblo desierto (1999);

Enllaos externs.

Portal de la Biblioteca Virtual Cervantes dedicat a Buero Vallejo;
Sala Antonio Buero Vallejo a la Biblioteca de Castella-La Manxa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321009" title="Miguel Angel Garca Prez-Roldn" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="125212">

Miguel Angel Garca Prez-Roldn, conegut futbolsticament com Corona (nascut el 2 de febrer de 1981 a Talavera de la Reina), s un futbolista que juga actualment a l'UD Almera.

Equips.
1999-2000: Real Madrid C;
2000-2001: Real Madrid B;
2001 2006: Real Zaragoza;
2004 2005:  Poli Ejido (cedit);
2006:  Albacete (cedit);
2006 : UD Almera;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321018" title="Lliga blgara de futbol" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="125213">
La Lliga blgara de futbol, la mxima categoria de la qual s'anomena Grup de Futbol Professional Blgar A (en blgar: " "                             ) o A PFG (     ) s la mxima competici futbolstica de Bulgria. s organitzada per la Lliga de Futbol Professional de Bulgria.

El campi obt una plaa per participar a la Lliga de Campions. El segon i tercer classificat obtenen plaa per la Copa de la UEFA.

Els darrers anys ha tingut els segents patrocinadors:
 1998 - 2001: Kamenitza;
 2001 - 2003: M-tel;
 2003 - 2005: Zagorka;
 2005 - avui: TBI Bulgaria;

 Clubs participants a la temporada 2008/09 .
Belasitsa Petrich;
Botev Plovdiv;
Cherno More Varna;
Chernomorets Burgas;
Minyor Pernik;
CSKA Sofia;
Levski Sofia;
Litex Lovech;
Lokomotiv Mezdra;
Lokomotiv Plovdiv;
Lokomotiv Sofia;
Pirin Blagoevgrad;
Slavia Sofia;
Sliven 2000;
Spartak Varna;
Vihren Sandanski;

 Historial .


 1924  campionat no finalitzat;
 1925  Vladislav Varna;
 1926  Vladislav Varna;
 1927  campionat no finalitzat;
 1928  Slavia Sofia;
 1929  Botev Plovdiv;
 1930  Slavia Sofia;
 1931  AS-23 Sofia;
 1932  Shipchenski Sokol Varna;
 1933  Levski Sofia;
 1934  Vladislav Varna;
 1935  Sportklub Sofia;
 1936  Slavia Sofia;
 1937  Levski Sofia;
 1938  Ticha Varna;
 1939  Slavia Sofia;
 1940  ZHSK Sofia;
 1941  Slavia Sofia;
 1942  Levski Sofia;
 1943  Slavia Sofia;
 1944  campionat no finalitzat;
 1945  Lokomotiv Sofia;
 1946  Levski Sofia;
 1947  Levski Sofia;
 1948  Septemvri pri CDV Sofia;
 1949  Levski Sofia;
 1950  Levski Sofia;
 1951  CDNA Sofia;
 1952  CDNA Sofia;
 1953  Levski Sofia;

 1954  CDNA Sofia;
 1955  CDNA Sofia;
 1956  CDNA Sofia;
 1957  CDNA Sofia;
 1958  CDNA Sofia;
 1959  CDNA Sofia;
 1960  CDNA Sofia;
 1961  CDNA Sofia;
 1962  CDNA Sofia;
 1963  Spartak Plovdiv;
 1964  Lokomotiv Sofia;
 1965  Levski Sofia;
 1966  CSKA Cherveno zname Sofia;
 1967  Botev Plovdiv;
 1968  Levski Sofia;
 1969  CSKA Septemvrijsko zname Sofia;
 1970  Levski-Spartak Sofia;
 1971  CSKA Septemvrijsko zname Sofia;
 1972  CSKA Septemvrijsko zname Sofia;
 1973  CSKA Septemvrijsko zname Sofia;
 1974  Levski-Spartak Sofia;
 1975  CSKA Septemvrijsko zname Sofia;
 1976  CSKA Septemvrijsko zname Sofia;
 1977  Levski-Spartak Sofia;
 1978  Lokomotiv Sofia;
 1979  Levski-Spartak Sofia;
 1980  CSKA Septemvrijsko zname Sofia;
 1981  CSKA Septemvrijsko zname Sofia;
 1982  CSKA Septemvrijsko zname Sofia;
 1983  CSKA Septemvrijsko zname Sofia;

 1984  Levski-Spartak Sofia;
 1985  Levski-Spartak Sofia;
 1986  Beroe Stara Zagora;
 1987  CFKA Sredets Sofia;
 1988  Vitosha Sofia;
 1989  CFKA Sredets Sofia;
 1990  CSKA Sofia;
 1991  Etar Veliko Tarnovo;
 1992  CSKA Sofia;
 1993  Levski Sofia;
 1994  Levski Sofia;
 1995  Levski Sofia;
 1996  Slavia Sofia;
 1997  CSKA Sofia;
 1998  Litex Lovech;
 1999  Litex Lovech;
 2000  Levski Sofia;
 2001  Levski Sofia;
 2002  Levski Sofia;
 2003  CSKA Sofia;
 2004  Lokomotiv Plovdiv;
 2005  CSKA Sofia;
 2006  Levski Sofia;
 2007  Levski Sofia;
 2008  CSKA Sofia;


 Enllaos externs .
RSSSF;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321019" title="Pere Lazaga Sabater" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="125214">
Pere Lazaga Sabater (Valls, 1918 - Madrid, 1979), conegut artsticament com Pedro Lazaga, va ser un prolfic director i guionista de cinema catal.

Filmografia.

director
 Mara Morena ;
 Hombre acosado ;
 La Patrulla ;
 Torrepartida, 1956 ;
 La vida es maravillosa ;
 El fotognico, 1957 ;
 Muchachas de azul ;
 Roberto el diablo ;
 La frontera del miedo ;
 Ana dice s ;
 El aprendiz de malo ;
 Los tramposos ;
 Luna de verano ;
 Miss Cupl ;
 La fiel infantera ;
 Los econmicamente dbiles ;
 Tro de damas ;
 Trampa para Catalina, 1961 ;
 Aprendiendo a morir ;
 Martes y trece ;
 Saban demasiado ;
 La pandilla de los once, 1961 ;
 Clido verano del Sr ;
 Fin de semana ;
 Un Vampiro parado ;
 Dos chicas locas, locas ;
 El tmido ;
 Es mi hombre ;
 La ciudad no es para m ;
 Las viudas ;
 Operacin Plus Ultra ;
 Nuevo en esta plaza ;
 Qu hacemos con los hijos? ;
 Sor Citroen, 1967 ;
 Novios 68 ;
 Los chicos del Preu, 1967 ;
 Los guardiamarinas ;
 El turismo es un gran invento, 1968 ;
 Cmo sis las mujeres! ;
 La chica de los anuncios, 1968 ;
 Las secretarias, 1968 ;
 No desears la mujer de tu prjimo, 1968 ;
 A 45 revoluciones por minuto ;
 Las cicatrices ;
 Abuelo Made in Spain, 1969 ;
 Las amigas ;
 El otro rbol de Guernica ;
 El Rostro del asesino ;
 Por qu pecamos a los cuarenta? ;
 Verano 70 ;
 El dinero tiene miedo ;
 Siete vidas del gato ;
 El abominable hombre de la Costa del Sol, 1969 ;
 Vente a ligar al Oeste ;
 Hay que educar a pap, 1971 ;
 Black story ;
 Blanca por fuera, rosa por dentro ;
 Vente a Alemania, Pepe, 1971 ;
 El padre de la criatura, 1972 ;
 Pars bien vale una moza ;
 El vikingo ;
 No firmes ms letras, cielo, 1972 ;
 Mil millones para una rubia ;
 Las estrellas estn verdes ;
 El abuelo tiene un plan, 1972 ;
 Una mujer de cabaret ;
 Cinco almohadas para una noche, 1973 ;
 El amor empieza a medianoche ;
 El alegre divorciado, 1975 ;
 Tres suecas para tres Rodrguez, 1975 ;
 Ambiciosa ;
 Yo soy Fulana de Tal, 1975 ;
 Hasta que el matrimonio nos separe, 1976 ;
 Fulanita y sus menganos, 1976 ;
 La amante perfecta ;
 Vota a Gundisalvo, 1977 ;
 Estoy hecho un chaval, 1975 ;
 Siete chicas peligrosas, 1978 ;
 Vaya par de gemelos ;

guionista
 Embrujo. (1947) ;
 Niebla y sol. (1951) ;
 Trampa para Catalina. (1961) ;
 El tmido. (1965) ;
 El rostro del asesino. (1969) ;
 Las siete vidas del gato. (1970) ;
 Blanca por fuera, Rosa por dentro. (1971) ;
 Mil millones para una rubia. (1972) ;
 Una mujer de cabaret. (1974) ;
 Ambiciosa. (1975) ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321028" title="D'Ac i d'All" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="125215">
D'Ac i d'All fou una revista catalana que s'edit a Barcelona entre 1918 i 1936, d'aparici mensual fins el 1931 i trimestral des d'aleshores. Fou considerada la primera revista catalana de carcter europeu. El propietari fou, des del 1924, Antoni Lpez i Llauss. Fou un instrument de difusi de propostes d'urbanitat i de comportament social, a vegades un xic esnobs, adreades a la burgesia urbana de Catalunya, alhora que pretenia aproximar aquest sector social al catalanisme poltic. El seu carcter fou eclctic i gaud d'una presentaci acurada i luxosa, a l'estil de Vanity fair, Vogue o Harper's. Desaparegu quan esclat la guerra civil.

 Directors .
 Josep Carner (1918-1919);
 Ignasi M. Folch i Torres (1919-1924) ;
 Carles Soldevila (1924-1936);

 Enllaos externs .
 Histria de la revista;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321033" title="Georges Perros" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="125216">
Georges Perros (Pars, 31 d'agost de 1923 - dem, 24 de gener de 1978), pseudnim de Georges Poulot, fou un escriptor i poeta francs. 
Biografia.
Segu estudis de piano i d'art dramtic i fou actor a la Comdie Franaise. La seva vocaci literria, per, el fu abandonar l'escena teatral per dedicar-se a les dues ocupacions que marcaren la seva vida: llegir i escriure . Tradu obres de Txkhov i de Strindberg, fou lector de manuscrits del Teatre Nacional de Pars i de l'editorial Gallimard i col.labor a la Nouvelle Revue Franaise. Al 1959 s'instal.l a Douarnenez,  un petit poble de la Bretanya francesa on naixeren els seus tres fills. 

Al 1960 public el seu primer llibre: Papiers colls (papers enganxats), un recull heterclit o heterogeni de fragments, notes, aforismes i textos d'extensi ms llarga  on s'hi troben lectures dels seus autors de predilecci (Kafka, Rimbaud, Hlderlin, Kierkegaard, Mallarm, Benjamin Constant...), estats d'nim, pensaments, angoixes existencials, visions potiques.
Al 1962 apareix el seu primer recull de poemes, Pomes bleus (poemes blaus), seguit en 1967 dUne vie ordinaire (una vida ordinria) que s una autobiografia en vers.

Georges Perros mor d'un cncer de laringe en 1978. Malalt des de 1976, va patir una operaci de les cordes vocals que el redu al silenci. Relat la seva expericia a lArdoise Magique (la pissarra mgica). La seva correspondncia (amb Jean Grenier, Jean Paulhan, Brice Parain, Lorand Gaspar, Michel Butor, entre d'altres) s'afegeix a la seva obra.

Obres.
1960 Papiers colls ;
1962 Pomes bleus;
1967 Une vie ordinaire;
1973 Papiers colls II;
1974 Huit pomes;
1977 Notes d'enfances  ;
1977 chancrures ;
Obres pstumes.
1978 L'Ardoise magique;
1978 Papiers colls III;
Correspondncia.
1980 Jean Grenier/Georges Perros, Correspondance (1950-1971);
1981 Faut aimer la vie, lettres  Jean Roudaut (1968-1978);
1982 Jean Paulhan/Georges Perros, Correspondance (1953-1967);
1996 Michel Butor/Georges Perros, Correspondance (1955-1978);
Premis.
1963 Premi Max Jacob per Pomes bleus;
1973 Premi literari Valry Larbaud per Papier colls II;
1974 Premi Bretanya pel conjunt de la seva obra;
Enllaos externs.
 vida ordinria de Georges Perros per Hlne Vidaling;
 pare Georges"  ;
 Pgina de Vronique Rquier sobre l'autor;
 Col.loqui a Cerisy-La-Salle (Frana), 2005: Georges Perros, contrabandista de la literatura;
Fonts bibliogrfiques.
MINAZZOLI, Gilbert:Diccionnarie des auteurs.
Encyclopaedia Universalis France (versi 12).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321034" title="Ramon Fuster i Rabs" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="125217">
Ramon Fuster i Rabs (Bell-lloc d'Urgell, Pla d'Urgell, 1916 - Barcelona, 1976) fou un intellectual catal. Estudi el batxillerat a Balaguer i magisteri a Barcelona el 1936. Llicenciat en filosofia i lletres, durant la postguerra fou professor a l'Escola Virtlia, successora de la Mtua Escolar Blanquerna. Tamb collabor a les revistes cristianes Forja, Qestions de Vida Cristiana i fou un dels fundadors de Quaderns d'Orientaci Familiar, que publicava l'Institut Catlic d'Estudis Socials de Barcelona. El 1956 va fundar a Bellaterra amb Maria Rosa Fbregas l'escola Tagore, d'inspiraci cristiana per no confessional, que actualment duu el seu nom. Ms tard es vincul al CC i particip en l'afer Galinsoga. Fou tamb un entusiasta defensar del Concili del Vatic II.

El 1961 fund la revista infantil Cavall Fort i particip en el moviment de renovaci pedaggica vinculat a l'Associaci de mestres Rosa Sensat. De 1967 a 1971 presid el Centre d'Estudis Francesc Eiximenis. El 1971 particip en la primera reuni de l'Assemblea de Catalunya, fou deg del Collegi de Doctors i Llicenciats de Barcelona i amb Jaume Vilalta i Gonzlez particip en la fundaci del diari Avui.

 Obres .
 De l'Equador a Groenlndia (1964);
 Sangota, el gos llop (1965) ;
 L'educaci, problema social (1965);

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321036" title="Joan Granados i Duran" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="125218">
Joan Granados i Duran (Barcelona, 1934) s un poltic catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona i treball com a executiu d'empreses del sector txtil, visquent dos anys a Estocolm. Fou un dels fundadors de Convergncia Democrtica de Catalunya i del 1976 al 1978 Agust Montal i Costa el nomen secretari general del FC Barcelona (1976-1978), crrec des del qual foment la retransmissi dels primers partits de futbol en catal. Tamb ha estat president del Reial Club Martim de Barcelona i de la Federaci Catalana de Rem.

De 1981 a 1984 fou director general del Patrimoni Escrit i Documental del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i durant un any tamb fou membre del Consell d'Administraci de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi (CCRTV), de la qual fou director general entre 1984 i 1995. Fou escollit diputat per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995 i ms tard cre la Fundaci per a la Rdio i la Televisi Locals de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321042" title="Maria Teresa Cybo-Malaspina" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="125219">

Maria Teresa Cybo-Malaspina ( Novellara, Ducat de Mntua 1725 - Reggio, Ducat de Mdena 1790 ) fou una princesa italiana que fou duquessa de Massa i Carrara (1731-1790) i duquessa consort del ducat de Mdena.

Orgens familiars.
Va nixer el 29 de juny de 1725 a la ciutat de Novellera, poblaci que en aquells moments estava situada al Ducat de Mntua, sent filla del duc Alder I Cybo-Malaspina i Ricarda Gonzaga-Novellara. Fou nta per lnia paterna de Carles II Cybo-Malaspina i Teresa Pamphili, i per lnia materna de Camil III de Novellara i Matilde d'Este San Martino. 

Ascens al poder.

Al morir el seu pare, fet ocorregut l'agost de 1731, fou nomenada duquessa de Massa i Carrara, crrec que va mantenir fins al final de la seva vida. Pel seu matrimoni els seus bns, per, foren incorporats al Ducat de Mdena.

Npcies i descendents.
El 10 de novembre de 1734 es realitz el matrimoni "per poders" a la ciutat de Massa amb el prncep Francesc de Savoia-Soissons. Aquell mateix any Francesc mor a Mannheim vctima de la sfilis, per la qual cosa el matrimoni "en persona" no s'arrib a realitz mai i aquest enlla no s considerat jurdic.

Es cas el 16 d'abril de 1741 a la ciutat de Massa amb el futur duc Hrcules III d'Este, fill de Francesc III d'Este i Carlota d'Orleans. D'aquesta uni nasqueren:
Reinaldo d'Este (1753) ;
Maria Beatriu d'Este (1750-1829), casada el 1771 amb Ferran d'ustria-Este i continuador de la dinastia al ducat;
Hrcules d'Este (1770-1795), marqus de Scandiano;

Maria Teresa pel seu enlla incorpor el seus dominis al Ducat de Mdena, per durant el seu matrimoni no fou feli i hagu de soportar les infidelitats del seu esps. Al final de la seva vida es retir a Reggio, on mor el 25 de desembre de 1790.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/cybo2.html;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321045" title="Joaquim Pujol i Figa" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="125220">
Joaquim Pujol i Figa (Barcelona, 1944 - 2004) fou un enginyer i poltic catal, cos germ de Jordi Pujol i Soley. Es llicenci en enginyeria industrial i va ser professor de l'Escola Tcnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona entre 1970 i 1980. Des del 1983 tamb fou professor de l'IESE.

Vinculat des dels seus inicis a CDC, el juliol de 1980 fou nomenat cap del servei d'Anlisis Sectorials del departament d'Indstria de la Generalitat de Catalunya. Tamb fou director del Centre d'Informaci i Desenvolupament Empresarial (CIDEM) el 1985-1987, organisme encarregat de captar inversions estrangeres a Catalunya. Ms tard fou secretari general del departament d'Indstria, director general d'Assumptes Intedepartamentals (1990) i Secretari General de la Presidncia de la Generalitat de Catalunya, en substituci de Llus Prenafeta (1990-1995). Tamb fou escollit diputat per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995. El 1999 deix la poltica per a treballar en el sector privat com a president de Tradia, filial d'Acesa. Va morir sobtadament al seu despatx mentre treballava.

 Enllaos externs .
 Necrolgica a El Mundo ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321048" title="Simfonia nm. 3 de Beethoven" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="125221">

La Simfonia nm. 3 en mi bemoll major Op. 55 de Ludwig van Beethoven, coneguda com a "Heroica", s una obra considerada per molts un referent fonamental en el pas del classicisme al romanticisme musical, ja que trenca amb diversos esquemes de la simfonia clssica. Inicialment, anava dedicada a Napole Bonaparte.

Instrumentaci.

La simfonia est escrita per a 2 flautes, 2 obos, 2 clarinets en sib, 2 fagots, 3 trompes en mib i do, 2 trompetes en mib i do, timbales i corda.

Estructura.
L'obra est dividida en quatre moviments:

Allegro con brio;
Marcia funebre: Adagio assai;
Scherzo: Allegro vivace;
Finale: Allegro molto;

La seva durada varia fora per com a referent orientatiu es pot considerar parlar d'uns 50 minuts. El motiu principal s que en el primer moviment, Beethoven indica que l'exposici s'ha de repetir. Aquesta repetici, generalment s'omet en algunes interpretacions.

 Dedicatria i edici .

Aquesta simfonia s una de les obres ms famoses de Beethoven, que originalment pensava dedicar-la a Napole i la volia denominar "Bonaparte". La idea de compondre una simfonia en honor de l'"alliberador" d'Europa sembla que li va ser suggerida pel mariscal Jean Baptiste Bernadotte, ambaixador de Frana a Viena el 1798, o per Rodolphe Kreutzer, violinista a qui Beethoven va dedicar una sonata. Bonaparte  un any ms gran  era un contemporani del msic, i Beethoven no noms sentia una gran admiraci pel seu "heroi", sin que, ms o menys conscientment, havia establert una espcie de parallelisme entre els seus destins.

El bigraf Maynard Solomon comenta que Beethoven admirava els ideals de la Revoluci Francesa reflectits en la figura de Napole. Quan aquest es va autocoronar emperador, el maig de 1804, sembla Beethoven es va molestar tant que va esborrar amb un ganivet el nom de "Bonaparte" de la pgina del ttol amb tal fora que va deixar un forat en el paper. Sembla que va dir: " Ara noms... obeir a la seva ambici, elevar-se ms alt que els altres, convertir-se en un tir! ". 

Va ser publicada l'any 1806 per la Cambra de les Arts i  la Indstria de Viena amb el nombre d'opus 55, i  la dedicatria era per al prncep Lobkowitz, tot i que com a subttol apareix el nom Bonaparte. Beethoven li va posar el ttol de Sinfonia eroica, composta per festeggiare il sovvenire d'un grand'uomo (Simfonia Heroica, composta per festejar el record d'un gran home). Aquest "gran home" era un ideal, un heroi no existent, per ms aviat, va ser l'esperit de l'heroisme mateix el que interessava a Beethoven. Tamb s'ha dit que Beethoven es referia a la memria de la naturalesa de Napole que una vegada va ser digna.

Aquesta simfonia va ser la primera de Beethoven que es va interpretar a Pars per part de la Societat de Concerts del Conservatori, el mar de 1828.

 Composici i estrena .

Beethoven va comenar a compondre-la cap al 1802, durant la seva estada a Heiligenstadt, i la va finalitzar entre la primavera de 1803 i el maig de 1804. La primera audici privada es produ probablement cap al mes d'agost d'aquell mateix any, a casa del prncep Joseph Franz von Lobkowitz, a qui finalment va ser dedicada. La primera execuci en pblic va ser donada en el Theater an der Wien de Viena el 7 d'abril de 1805 amb el compositor a la batuta. Desprs de l estrena, els crtics van jutjar l'obra com a "pesada, interminable i desembastada". 

Alguns consideren que una "Marxa fnebre" va substituir la "Marxa triomfal", que constitua el segon moviment, i que aquesta "Marxa triomfal", que constitua el segon moviment, es va convertir en l'ltim moviment de la Quinta simfonia.

L'obra va forjar la llegenda de Beethoven com a defensor dels drets de l'home, admirador de la Revoluci Francesa i divulgador de la germandat entre els homes.


Fitxer:Jacques-Louis_David_007.jpg|Napole creuant els Alps, de Jacques-Louis David.
Fitxer:Lobkowitz Retrato.jpg|Retrat de Joseph Franz von Lobkowitz, a qui Beethoven dedic finalment la simfonia Heroica.


 Referncies .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321049" title="Marta Padovan" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="125222">
Conxita Al, coneguda amb el nom artstica de Marta Padovan (nascuda al barri del Poblenou, Barcelona), s una actriu i dobladora de teatre, televisi i cinema catalana. De jove va estudiar la carrera de piano al Conservatori Municipal de Barcelona. A la dcada dels anys 70 del segle XX va tenir companyia de teatre prpia.

Teatre.
 1963, novembre. Blas de Claude Magnier. Direcci de Josep Maria Loperena. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.
 1965. El paraguas y el sombrero d'Agustn de Quinto. Estrenada al teatre Windsor, de Barcelona.
 1965. Una noche deliciosa de Jacques Deval, amb Alejandro Ulloa. Estrenada al teatre Windsor, de Barcelona.
 1966. Un elefante blanco de Xavier Regs. Estrenada al teatre Windsor de Barcelona.
 1967. Un cop a la setmana. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1969. Una noia de bosc de Joaquim Muntaola. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1971. Domesticar a una mujer d'Alfonso Paso. Estrenada a Gaslight de Barcelona.
 1971, abril. No muerdas la manzana del prjimo de Rafael Richart. Estrenada al Martin's caf-teatre de Barcelona.
 1972. Mitja virtut de Carles Valls. Estrenada al teatre Caldern de Barcelona.
 1973. Macbett d'Eugne Ionesco. Estrenada al teatre Moratn de Barcelona.
 1974, gener. Qu pasa en la alcoba?, d'Alfonso Paso.Direcci: Antoni Chic. Estrenada a Gaslight de Barcelona.
 1986. Pel davant...i pel darrera de Michael Frayn. Direcci d'Alexander Herold. Estrenada al teatre Condal de Barcelona.

Filmografia.
 La muralla;
 1959. Las locuras de Brbara.
 Tu marido nos engaa.
 Los abanderados de la providencia.
 Dnde vas triste de t?;
 Los desamparados;
 La cuarta carabela.
 1960. Amor bajo cero. Director: Ricardo Blasco;
 1960. Hay alguien detrs de la puerta. Director: Tulio Demicheli;
 1962. Escuela de seductoras. Director: Len Klimovsky;
 1963. Senda torcida. Director: Antonio Santilln;
 1963. El diablo en vacaciones. Director: Jos Mara Elorrieta;
 1976. Trampa mortal. Director: Tobe Hooper;
 1984. Fanny Pelopaja. Director: Vicente Aranda;
 2001. La estrategia del cuclillo. Directora: Slvia Quer;

Televisi.
 Nissaga de poder;
 Mar de fons;

 Enllaos .
 Fitxa a l'IMDB ;
 Fitxa com a dobladora ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321050" title="Ferran Pont i Puntigam" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="125223">
Ferran Pont i Puntigam (Terrassa, 1936) s un poltic catal. Llicenciat en enginyeria industrial, fins el 1980 treball en empreses de materials per a la construcci. Va ser fundador i president del Centre Social de Ca n'Anglada (1965) i de l'Associaci de Vens del barri de Ca n'Anglada de Terrassa des del 1970. Militant d'UDC des dels comenaments, n'ha estat conseller nacional i membre de govern.

Ha estat diputat al Parlament de Catalunya per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984, 1988, 1992 i 1995, on ha estat president de la Comissi d'Economia, Finances i Pressupost. Ha estat ponent de CiU a la Llei de poltica territorial de 1983, a la Llei del Pla Territorial general de Catalunya de 1995 i a les lleis d'Organitzaci comarcal i Municipal de Catalunya de 1987 i 1988. 

El 1999 no es present a les eleccions. Des del 2000 s president de Critas Diocesana a Terrassa i coordinador de Justcia i Pau a Terrassa. El 2007 fou nomenat terrassenc de l'any.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Terrassenc de l'any;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321053" title="Escita" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="125224">

 Llengua escita;
 Escites per al poble.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321054" title="Joan Aymerich i Aroca" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="125225">
Jaume Aymerich i Aroca (nascut el 1944) s un poltic catal. Militant de Convergncia i Uni, ha estat alcalde de Sant Cugat del Valls de 1987 a 1999, president del Consell de Districte de la Floresta i diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992 i de 1995. El 2004 va rebre la Medalla d'Or de la Ciutat de Sant Cugat. Tamb s membre del consell social de la Universitat Politcnica de Catalunya.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321055" title="Carme Fortuny" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="125226">
Carme Fortuny (Barcelona) s una actriu catalana de teatre i televisi, neboda de Josep Maria de Sagarra i vdua del tamb actor Enric Arredondo.

Des dels 18 anys es dedica professionalment al teatre. Va estudiar a l'Institut del Teatre i a l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual i a l'any 1960 figur ja en el repartiment de la primera obra que represent aquesta escola, El desert dels dies; posteriorment, actu amb la Companyia Adri Gual. Durant 17 anys visqu a Madrid, on intervingu en gran nombre d'obres de teatre per a Televisin Espaola (a Teatro de siempre, Hora once, Estudio 1), abans de tornar a establir-se a Barcelona.

Ha obtingut el premi Margarida Xirgu.

 Trajectria professional .
 Teatre .
 1960 El desert dels dies de Maria Aurlia Capmany, dirigida per Ricard Salvat;
 1960 La jugada, de Joan Brossa i direcci de Moiss Villlia;
 1960 La pell de brau, de Salvador Espriu, direcci de Ricard Salvat;
 1960 La ciega, de Rainer Maria Rilke, direcci de Josep Maria Segarra;
 1960 Oracin, de Fernando Arrabal, dirigida per Claudi Garcia;
 1960 Horas de vida, de Jacinto Grau, amb direcci d'Antoni Canal;
 1961 Mort d'home, dirigida per l'autor Ricard Salvat;
 1961 La trompeta y los nios, dirigida per l'autor, Juan Germn Schroeder;
 1961 Trabajos de amor perdidos, de William Shakespeare, versi i direcci de Ricard Salvat;
 1962 A la fira de mostres, de Joan Argent, amb direcci de Josep Montanys;
 1962 El deleitoso, de Lope de Rueda, amb direcci de Josep Maria Segarra;
 1962 La Dorotea, de Lope de Vega, dirigida per Ricard Salvat i Maria Aurlia Capmany;
 1962 Primera histria d'Esther, de Salvador Espriu, dirigida per Ricard Salvat;
 1963 Dos quarts de cinc, de Maria Aurlia Capmany, amb direcci de Josep Maria Segarra;
 1964 El mercader de Vencia, de William Shakespeare, dirigit per Maria Aurlia Capmany;
 1966 Ronda de mort a Sinera, de Salvador Espriu, dirigida per Ricard Salvat;
 1966 Adri Gual y su poca, de Ricard Salvat;
 1966 Misterio de dolor, d'Adri Gual, direcci de Ricard Salvat;
 1966 L'auca del senyor Esteve, de Santiago Rusiol, dirigit per Ricard Salvat;
 1966 Misterio de dolor, d'Adri Gual amb direcci de Ricard Salvat;
 1966 El tragaluz, d'Antonio Buero Vallejo, dirigida per Jos Osuna;
 1966 La bona de persona de Sezuan (1988), de Bertolt Brecht, dirigida per Ricard Salvat;
 1966 Els pastorets o l'adveniment de l'infant Jess, de Josep Maria Folch i Torres, direcci de Maria Aurlia Capmany;
 1967 El ngel azul, de Maurice Maeterlinck, amb direcci d'ngel Montesinos;
 1979 El doble otoo de mam bis de Ramon Gil Novales i direcci d`ngel Alonso. Estrenada a la Sala Villarroel de Barcelona.
 1980 Un lloc entre els morts de Maria Aurlia Capmany i direcci de Josep Montanys i Josep Maria Segarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1981 Pigmali de Bernard Shaw, versi de Joan Oliver i direcci de Montserrat Juli. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1986 Mel salvatge, d'Anton Txkhov, versi de Michael Frayn. Estrenada al teatre Romea de Barcelona;
 1988 La bona de persona de Sezuan (1988), de Bertolt Brecht, dirigida per Fabi Puigserver al Teatre Lliure;
 1990 La missi, de Heiner Mller, traducci de Maurici Farr i direcci de Carme Portaceli. Estrenada al Mercat de les Flors de Barcelona.
 1994 La loba, de Lillian Hellman, estrenada al teatre Goya de Barcelona.
 1997 Les amistats perilloses;
 2000 La disputa, original de Marivaux. Direcci de Pep Pla al Teatre Artenbrut;
 2000 Plaa dels herois, amb direcci d'Ariel Garca Valds;
 2000 El coronel ocell, original de Hristo Boytchev, amb direcci de Rafael Duran;
 2005 Casa i Jard, d'Alan Ayckbourn, amb direcci de Ferran Madico;
 2005 Yerma, de Federico Garca Lorca, amb direcci de Rafel Duran, al Teatre Nacional de Catalunya;
 2005 El presoner de la segona avinguda, original de Neil Simon amb direcci de Manel Dueso. Estrenada al Teatre Villarroel;
 2005 Les tres germanes, d'Anton Txkhov, al Teatre Nacional de Catalunya;
 2007 El ventall de Lady Windermere, d'Oscar Wilde, amb direcci de Josep Maria Mestres;
 2007 Els fsics (lectura dramatitzada), de Friedrich Drrenmatt;
 2007 Strictu sensu, de Jordi Arbons, dirigida per Xicu Mas;
 2008 La plaa del Diamant, adaptaci de Josep Maria Benet i Jornet, dirigida per Toni Casares, al Teatre Nacional de Catalunya.

 Televisi .
 Planeta imaginari (1983), srie dirigida per Miquel Obiols;
 Tot un senyor (1989), srie;
 Nissaga de poder (1996), srie;
 L'estratgia del cucut (2001), de Slvia Quer;
 Cosas que pasan (2005), de Slvia Munt;
 El cor de la ciutat (2008), srie;

 Cinema .
 M'enterro en els fonaments (1975), basada en l'obra de Manuel de Pedrolo, dirigida per Josep Maria Forn;
 Cartas de amor de una moja (1978), de Jordi Grau;
 Soldados (1978), d'Alfonso Ungra;
 Ratas (1998), de Martn Fernndez;
 Em dic Sara (1998), de Dolors Pays;
 Todo sobre mi madre (1999), de Pedro Almodvar;
 La costa errante (2004), de Gustavo Fontn;

 Enllaos .
 Fitxa a l'IMDB ;
 Fitxa i fotografia;
 L'Escola d'Art Dramtic Adri Gual i la seva poca;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321056" title="Maria Beatriu d'Este" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="125227">

Maria Beatriu d'Este o Maria Beatriu de Mdena ( Mdena, Ducat de Mdena 1750 - Viena, Imperi austrac 1829 ) fou una princesa d'Este que va esdevenir duquessa de Massa i Carrara.

Orgens familiars.
Va nixer el 7 d'abril de 1750 a la ciutat de Mdena, capital del ducat del mateix nom, sent filla del duc Hrcules III d'Este i Maria Teresa Cybo-Malaspina. Fou nta per lnia paterna del tamb duc Francesc III d'Este i Carlota d'Orleans, i per lnia materna d'Alder I Cybo-Malaspina i Ricarda Gonzaga-Novellara. 

Herncia.
A la mort dels seus pares es convert en l'hereva del Ducat de Mdena i Reggio per part de pare i del Ducat de Massa i Carrara per part de mare, si b l'ocupaci francesa de la pennsula Itlica comport que no pogus accedir al poder.

Npcies i descendents.
L'emperadriu Maria Teresa I d'ustria concert el matrimoni de Maria Beatriu amb el seu fill, l'arxiduc Ferran d'ustria-Este, enlla que es realitz a la Catedral de Mil el 15 d'octubre de 1771. D'aquesta uni nasqueren:
Josep Francesc d'ustria-Est (1772);
Maria Teresa d'ustria-Este (1773-1832), casada el 1789 amb el rei Vctor Manuel I de Sardenya;
Josepa d'ustria-Este (1775-1777);
Maria Leopoldina d'ustria-Este (1776-1848), casada el 1795 amb Carles II Teodor de Baviera;
Francesc IV de Mdena (1779-1846), duc de Mdena;
Ferran Josep d'ustria-Este (1781-1850), militar durant les Guerres Napoleniques;
Maximili Josep d'ustria-Este (1782-1863), Gran Mestre de l'Orde Teutnic;
Maria Antnia d'ustria-Este (1784-1786);
Carles d'ustria-Este (1785-1809), arquebisbe i primat d'Hongria;
Maria Llusa d'ustria-Este (1787-1816), casada el 1808 amb Francesc I d'ustria;


Amb la realitzaci d'aquest matrimoni s'establ la Casa d'ustria-Este, una branca menor dels Habsburg-Lorena. L'any 1803 reclam els seus drets sobre els ttols dels seus pares, si b el 1806 foren integrats al Regne napolenic d'Itlia.

Maria Beatriu mor el 14 de novembre de 1829 a la ciutat de Viena, capital en aquells moments de l'Imperi austrac, sent enterrada a la Capella dels Caputxins de la ciutat imperial.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/welf/welf10.html;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321059" title="Josep Serratusell i Sitjes" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="125228">
 Josep Serratusell i Sitjes (Granollers, 1951) s un poltic catal. Llicenciat en cincies econmiques i master en assessoria fiscal per l'Escola d'Alts Estudis Mercantils de la Universitat de Barcelona i per ESADE. En el sector privat, ha ocupat diversos crrecs empresarials a l'Hospital General de Granollers,  IZASA SA, de Barcelona (Grup Rubiralta), la Clnica Quirn de Barcelona, Areslux SA, de Granollers, el Grupo de Empresas Dragn i Indstries Figueras SA.

Militant de CiU des de 1977, fou president del Consell Comarcal del Valls Oriental (1988-1992), alcalde de Granollers de 1992 a 1999, diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988, 1992 i 1995, on va ser membre de les comissions d'Indstria i Comer i Turisme, d'Economia i Finances i Pressupost, de Poltica Territorial, de Medi Ambient i d Equipaments Comercials de Barcelona de la Generalitat, i membre de la Comissi Negociadora Estat - Generalitat - Administraci local per a la implantaci del cable a Catalunya.

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321061" title="Vincenzo Scifo" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="125229">

Vincenzo Scifo, sovint conegut com Enzo Scifo, (La Louvire, 19 de febrer, 1966) fou un futbolista belga que jugava de centrecampista.

 Trajectria .
Descendent d'italians, Scifo comen a jugar al RAA Louviroise, per aviat fitx pel RSC Anderlecht, amb qui debut el 1983. Fitx per l'Inter de Mil el 1987 per no assol gran xit i la segent temporada sign pel Girondins de Bordeus i el 1989 per l'Auxerre. La seva trajectria continu a Itlia al Torino, de nou a Frana al Mnaco acabant al seu primer club professional, l'Anderlecht, retirant-se el 2001.

Amb la selecci belga jug entre 1984 i 1998, participant a quatre Mundials: 1986, 1990, 1994, i 1998, jugant 16 partits. En total jug 84 cops amb Blgica, on marc 18 gols.

Desprs de retirar-se comen com entrenador al R. Charleroi SC. Des del 2007 dirigeix el RE Mouscron.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321065" title="Jalhay" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="125230">

Jalhay (Djalh en Val, Gellet en neerlands (rar)) s un municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona. Al 2007 comptava amb uns 8004 habitants. Es troba a l'altipl de Hautes Fagnes, al marge del Hertogenwald i s regat pel Gileppe.

Histria.
Economia.
Nuclis.
 Jalhay;
 Sart-lez-Spa;
Surister;
Herbiester;
Fouir;
Charneux;
Solwaster;
Tige;
Nivez;
Bolimpont;
Enllaos externs.
Web del municipi de Jalhay 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321081" title="Saelices" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="125231">


Saelices s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321083" title="El Picazo" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="125232">


El Picazo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Poblaci .


 Administraci .



 Alcaldes .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321084" title="Pinarejo" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="125233">


Pinarejo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321085" title="Pozoamargo" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="125234">


Pozoamargo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321086" title="Pozorrubio" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="125235">


Pozorrubio s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321090" title="Piqueras del Castillo" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="125236">


Piqueras del Castillo s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321091" title="Portilla" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="125237">


Portilla s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .


 Enllaos externs .
 Web oficial sobre Portilla;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321092" title="Puebla de Almenara" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="125238">


Puebla de Almenara s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita al nordoest ambAlmendros, al nord amb Almonacid del Marquesado, a l'oest amb Villamayor de Santiago a l'est amb Almonacid del Marquesado i Villarejo de Fuentes, al sudoest amb Villamayor de Santiago i al sud amb Hontanaya.

 Demografia .

Demografia histrica INE ;


Demografia dels ltims anys INE;



 Administraci .



 Eleccions municipals .





 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321093" title="Puebla de Don Francisco" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="125239">


Puebla de Don Francisco s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. s format pels pobles de Jabalera, Mazarulleque i Garcinarro.

 Demografia .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321094" title="Puebla del Salvador" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="125240">


Puebla del Salvador s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321095" title="Villalba del Rey" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="125241">


Villalba del Rey s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb els municipis de Tinajas, Caaveruelas i Huete.

 Demografia .
Variaci demogrfica del municipi entre 1991 i 2004:


 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321096" title="Villalba de la Sierra" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="125242">


Villalba de la Sierra s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321097" title="Villagarca del Llano" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="125243">


Villagarca del Llano s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb els municipis de Quintanar del Rey, Villanueva de la Jara, Iniesta, Ledaa, Tarazona de la Mancha, Madrigueras i Navas de Jorquera.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321098" title="Villaescusa de Haro" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="125244">


Villaescusa de Haro s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321099" title="Villaconejos de Trabaque" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="125245">


Villaconejos de Trabaque s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321101" title="Vara de Rey" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="125246">


Vara del Rey s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321106" title="PFC Levski Sofia" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="125247">

El PFC Levski Sofia s un club de futbol blgar de la ciutat de Sofia. s el segon club ms important, pel que fa a ttols, del pas, amb ms de 50 lligues i copes. s l'nic equip que mai ha baixat a la segona divisi.

Histria.
L'Sport Club Levski va ser fundat el 1911 per un grup d'estudiants de Sofia, on el futbol era l'esport mes important. El club es registr oficialment el 24 de maig de 1914. El nom del club fou escollit en honor del llibertador blgar Vasil Levski. Els colors inicials del club van ser el vermell i el groc, canviat el 1920 pel color blau.

Guany 4 cops la Copa de la ciutat de Sofia (1926, 1930, 1931, 1932) i el campionat blgar per primer cop el 1933. L'any 1929 es convert en el primer club semi-professional del pas. Abans de la Guerra Mundial jugadors destacats al club foren Asen Peshev, Asen Panchev, Nikola Dimitrov, Petar Ivanov, Vasil Spasov, Borislav Tsvetkov i Lyubomir Aldev.

Acabada la guerra el Levski se situ el capdamunt del futbol blgar desprs de guanyar les lligues de 1946, 1947, 1949, 1950 i 1953. Jugadors destacats desprs de la Segona Guerra Mundial van ser Georgi Asparuhov, Georgi Sokolov, Biser Mihailov, Kiril Ivkov, Ivan Vutsov, Stefan Aladzhov, Alexandar Kostov, Stefan Abadzhiev, Dimo Pechenikov i Hristo Iliev. Durant aquests anys tamb va canviar de nom diverses vegades. L'evoluci del nom del club va ser:
1914: Levski Sofia;
1949: Dinamo Sofia;
1957: Levski Sofia;
1969: fusi amb el FD Spartak Sofia en DFS Levski-Spartak Sofia;
1985: es revoca la fusi, FK Vitosha Sofia, adoptat per decisi governamental arran els incidents en un partit de la Copa enfront el CSKA Sofia (qui tamb fou reanomenat);
1989: Levski Sofia;

 Palmars .
Lliga blgara de futbol (25): 1933, 1937, 1942, 1946, 1947, 1949, 1950, 1953, 1965, 1968, 1970, 1974, 1977, 1979, 1984, 1985, 1988, 1993, 1994, 1995, 2000, 2001, 2002, 2006, 2007;
Copa blgara de futbol (26): 1942, 1946, 1947, 1949, 1950, 1956, 1957, 1959, 1967, 1970, 1971, 1976, 1977, 1979, 1982, 1984, 1986, 1991, 1992, 1994, 1998, 2000, 2002, 2003, 2005, 2007;
Supercopa blgara de futbol (2): 2005, 2007;
Copa de l'Exercit Sovitic(no oficial) (3): 1984, 1987, 1988;
Copa Ulpia Serdika (Copa de la ciutat de Sofia) (4): 1926, 1930, 1931, 1932;

 Entrenadors destacats .


 Futbolistes destacats .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 LevskiSofia.info;
 Levski.com;
 Frum;
 PFC Levski.eu, en angls;
 UltrasLevski.org;
 Bul-foot.org - Levski (Sofia);






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321109" title="Fabregada" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="125248">

 Geografia;
 Barranc de Fabregada, curs fluvial de la Noguera;
 Coll de Fabregada, accident de relleu del municipi de Sant Esteve de la Sarga, Pallars Juss;
 Mas Fabregada, edifici de la Baronia de Rialb, a la Noguera;
 Fabregada, antics lloc i riera a l'Hospitalet de Llobregat, que ha donat nom a una avinguda de la ciutat;
 Fabregada, poble abandonat a Sant Esteve de la Sarga, Pallars Juss;
 Fabregada, despoblat a Vilanova de Mei, a la Noguera. Conserva les runes de l'ermita de Sant Serni;
 Mare de Du de Fabregada, esglsia a Sant Esteve de la Sarga, a la Noguera;
 Santa Anna de la Fabregada, ermita del segle XI a la Baronia de Rialb;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321110" title="Dromedarii" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="125249">
Els dromedarii, eren una unitat de cavalleria de l'Imperi rom.

Aquesta cavalleria, es reclut a les zones desrtiques sobretot de l'imperi rom d'orient, com a substitut dels cavalls, on eren poc comuns.

Els dromedarii van ser rpidament molt utilitzats grcies a la seva eficcia contra els cavalls, degut a la olor dels dromedaris que els cavalls no poden suportar. Aix provocava que els cavalls es neguessin a entrar a batalla o amb poca eficcia. 

Van ser tamb molt utilitzats per vigilar les fronteres.

 Vegeu tamb .

 Exrcit rom;
 Llista d'unitats de l'exrcit rom;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321111" title="Foederati" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="125250">
Amb la paraula llatina foederatus (plural foederati), es denominava en els primers temps de la histria de l'antiga Repblica romana a qualsevol tribu que hagus subscrit a un tractat (foedus), que no era ni colnia romana ni se li havia concedit la ciutadania romana (civitas), per de la que s'esperava que proporcions un contingent de soldats quan hi hagus problemes. Es considerava als latini aliats de sang dels romans, per la resta eren federats o socii.

Procedeix doncs de la paraula llatina foedus, que designa a un tractat solemne i vinculant d'assistncia mtua a perpetutat entre Roma i una altra naci. Al seu torn, la paraula ha passat a les llenges romanos actuals, en les veus federaci i els seus derivats, com per exemple federalisme.

 Roma antiga .

Durant la Repblica romana, les friccions originades per les obligacions subjacents a aquests tractats sense els corresponents beneficis de ciudadanad van conduir a una guerra social entre els romans, amb pocs aliats propers, i aquests socii desafectes.

Una llei de l'any 90 a. C. (la Lex Iulia) va oferir la ciutadania romana als estats federats que acceptessin les condicions. No totes les ciutats (per exemple, Heraclea i Npols) estaven preparades per incorporar-se al cap de bestiar publica romana en qualitat de ciutadans. Ms enll d'Itlia romanien molts altres foederati, entre els que podem destacar: Gades (Cadis) o Ebusus (Eivissa (municipi)) a Espanya i Massalia (Marsella) a Frana.

 Imperi rom .

Posteriorment, ja en la plenitud de l'Imperi rom, a partir del segle III, el terme foederati es va estendre pel costum rom de subvencionar les tribus brbares -que incloen als attacotti, francs, vndals, alanos, i els ms coneguts, els visigots- a canvi de les quals proporcionessin soldats per lluitar en l'exrcit rom. Aix, per exemple, Alarico I va comenar la seva carrera liderant una banda de foederati gots.

Al principi, el subsidi rom es concedia en forma de diners o d'aliments, per quan els ingressos per impostos van disminuir en els segles IV i V, els foederati dels pobles germnics van ser situats en hisendes locals, la qual cosa va acabar sent el mateix que establir-se en territori rom. Amb el temps, els grans terratinents locals que vivien en provncies frontereres distants (marques), en villae extenses i prcticament autosuficients, van veure la seva lleialtat al poder central compromesa en aquestes situacions. Llavors, quan les lleialtats van comenar a fraccionar-se i tornar ms locals, l'Imperi va comenar a esmicolar-se en territoris cada vegada ms petits.

En el 376 els visigots van sollicitar a l'emperador Valente installar-se a la zona meridional del riu Danubi, i van ser acceptats en l'imperi com a foederati. Dos anys ms tard els visigots es van rebellar i van derrotar els romans en la batalla d'Adrianpolis. L'elevada prdua de m d'obra militar va forar l'Imperi Rom a confiar ms en els foederati.

Per al segle V, la fora militar romana es basava gaireb totalment en unitats de foederati. En el 451, l'hun Atila noms va poder ser derrotat amb l'ajuda dels foederati (que incloen visigots i alans). Els foederati van donar el cop de grcia al moribund Imperi Rom en el 476 quan el seu cabdill Odoacre va deposar l'ltim emperador rom, Rmul Augst.

 Vegeu tamb .

 Llista d'unitats de l'exrcit rom;

 Enllaos externs .
  George Long, "Foederati civitates" (ingls). An essay by a 19th-century Roman law scholar.
  Harry Thurston Peck, Harpers Dictionary of Classical Antiquities, 1898: Foederati;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321112" title="Ciutat Fallera" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="125251">




La Ciutat Fallera o Ciutat de l'Artista Faller s un nucli urb de poblaci, integrat al districte de Benicalap, a la ciutat de Valncia. Els seus carrers estan dedicats a noms llegendaris de les falles, i una part del barri est dedicada a les naus a on els artistes fallers construeixen els monuments fallers.

Poblaci.
Segons el padr de la ciutat, a l'1 de gener de 2008 al barri de Ciutat Fallera viuen 5.526 persones, de les quals 3.314 homes i 3.212 dones. En total viuen 1.209 estrangers al barri, quasi un quart de la poblaci total.

Histria.

La idea de construir una ciutat per als artistes fallers ja la va tindre Regino Ms, president del gremi d'artistes fallers, als anys 40, i a 1953 consta per primera vegada a un acta del gremi. El projecte era fruit de la necessitat dels artistes fallers per tindre una zona a on agrupar tots els tallers, per tamb va tindre en compte el creixement de la ciutat en la poca del desenvolupisme.

La primera pedra va ser collocada el 17 de mar de 1965, i en 1968 ja estava construt el 50% de la obra. 30 falles ja van eixir de les naus eixe mateix any. A maig de 1991 es va inagurar el museu de l'artista faller, i a  1992 va ser acabada la casa gremial.

Ara per ara, el projecte encara roman inacabat, es preveu la construcci de ms naus i una escola-taller.

Fisonomia.

La Ciutat Fallera est separada en dos zones completament diferenciades: la zona de les naus dels artistes fallers, i l'rea residencial. Separant les dos rees podem trobar el temple parroquial de Sant Josep Artes, i la casa gremial dels artistes fallers. La zona residencial compta amb gran quantitat de comeros i una escola.

Fins fa pocs anys, excepte la part que toca amb el parc de Benicalap, la el barri estava envoltat per l'horta, per el creixement de la ciutat en els primers anys del segle XXI va fer que tot aquest espai verd anara desapareixent.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321114" title="Tallareta cuallarga" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="125252">

La tallareta cuallarga o busqueret roig (Sylvia undata) s un ocell de l'ordre dels passeriformes. Tant el mascle com la femellla presenten un plomatge similar. Criden l'atenci els ulls, que tenen un anell orbital al voltant i presenten l'iris castany rogenc amb un  de 3,5 mm. Les potes les t groguenques.

Morfologia.
 Medeix 13 cm (6 dels quals corresponen a la cua que sovint duu aixecada) i fa 20 cm d'envergadura alar. ;
 Tant el mascle com la femella pesen 10 g.
 Molt semblant en estructura al xorrec (Sylvia balearica).
 Ales curtes i arrodonides.
 Bec prim.
 Cresta poc marcada.
 Els mascles adults de la subespcie Sylvia undata undata tenen les parts superiors de color gris cendra pissarrenc, mentre que aquells de la subespcie Sylvida undata dartfordensis les tenen barrejades amb un to terrs. Les parts inferiors sn roig vins, amb tons de terra, amb pigallat blanquins ms marcat a la gorja. Els mascles de primer hivern sn similars per amb el dors terrs i ms pllids a les parts inferiors.
 Les femelles adultes sn ms pllides que els mascles i el roig del pit no s tant fosc ni intens, essent d'un to ms de terrissa.
 Els juvenils sn gris terrs pel dors, ventre color crema rosat pllid, cua fosca i bigoteres clares molt visibles.
 Les potes sn taronja terrs.
 L'iris i l'anell orbital sn roig ataronjat als adults i ms grisos als juvenils i als de primer hivern.
 L'anell ocular s crema rosat pllid o blanquins.;

Subespcies.
 Sylvia undata dartfordiensis (sud d'Anglaterra i nord-oest de Frana);
 Sylvia undata toni (nord-oest d'frica);
 Sylvia undata undata (Pennsula Ibrica i sud de Frana);
 Sylvia undata aremorica ;
 Sylvia undata naevalbens ;

Reproducci.
L'poca reproductiva comena amb la construcci, per part del mascle, d'alguns nius, que desprs potser serviran de punt de reps, perqu el cert s que el niu definitiu ser un que la femella aixecar amb herbes i arrels. Desprs, a l'abril-juny, hi pondr 3-4 ous (17 x 13 mm i 1,4 g) que covar durant 12 dies; un dia ms trigaran els novells a abandonar el cau, desprs d'sser nodrits per ambds pares. A les Balears noms cria a Mallorca i Menorca.

Alimentaci.
Menja insectes i baies.

Hbitat.
Als Pasos Catalans viu, fins als 1.700 m d'altitud, entre garrigues, a les zones de vegetaci esponerosa de tipus mediterrani, aix com a les plantes i als conreus secs. 

Distribuci geogrfica.
Centre i sud de l'Itlia continental, sud i oest de la Frana continental, sud d'Anglaterra, tota la Pennsula Ibrica, Crsega, Sardenya, Siclia i frica del Nord. s com als Pasos Catalans continentals. Pel que fa a l'illa de Mallorca sembla que la seua colonitzaci per part d'aquesta espcie sigui relativament recent i que s'hi estigui establint, tot i que ha de comptar amb la competncia del xorrec ja que comparteixen el mateix hbitat, comportaments i requeriments ecolgics semblants.

Costums.
s sedentria a les comarques catalanes. Tot i aix, a l'hivern s'observen alguns desplaaments per part dels individus que viuen en les rees ms fredes, tant de Catalunya mateix com de la resta d'Europa. Aix, per exemple, les poblacions nrdiques presenten moviments migratoris de ms ample abast que les poblacions ms meridionals. Els juvenils presenten moviments dispersius. Les migracions poden portar les aus a l'frica del Nord i els divagants poden arribar tant a l'est com Grcia i tant al nord com Sucia. 

Conservaci.
s especialment sensible als hiverns freds, aix, per exemple, durant els hiverns de 1961-1963, la poblaci britnica d'aquest ocell es va reduir de 450 parelles a noms 10.

La poblaci del Principat de Catalunya es calcula que s de 20.138-72.125 parelles i l'europea d'entre 1.900.000 i 3.700.000 parelles (el 95% de la poblaci mundial). 

Referncies.


Enllaos externs.
 Enciclopdia Catalana. ;
 Fotografies i descripci. ;
 Fotografia. ;
 IUCN. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Vdeos en el seu hbitat natural. ;
 Avibase. ;
 BirdGuides. ;
 Informaci sobre la poblaci del busqueret roig a les Illes Britniques. ;
 Hbitat i reproducci. ;
 Distribuci geogrfica. ;
 La tallareta cuallarga a Catalunya. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Encyclopedia of Life. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321124" title="Olta Boka" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="125255">

Olta Boka (Tirana, 4 de novembre de 1991) s una cantant de pop.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321127" title="Reiet" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="125256">







El reiet o reiet d'hivern (Regulus regulus) s un ocell de l'ordre dels passeriformes i, juntament amb el bruel, el ms petit de l'avifauna catalana.

Morfologia.

 Fa 9 cm de llargria total i 14 cm d'envergadura alar.
 Pesa 5 g.
 De color verd oliva grisenc a les parts superiors, gris oliva pllid a les inferiors.
 T les ales brunenques amb llistes blanquinoses i negrenques.
 Pili groc vorejat de dues llistes negres. ;
 La part posterior del pili del mascle s de color taronja.
 Sembla que no tingui coll i el cap s negre, arrodonit i proporcionalment gran.
 L'ull negre s molt conspicu a la cara pllida.
 La caracterstica ms notria s la llista de la coroneta groga, amb bastant de taronja al mascle, vorejada de negre. ;
 El mascle t una cresta ataronjada, que aixeca i amaga en el decurs del ball nupcial.
 Els joves tenen la coroneta llisa i el bec pllid. ;
 Les potes i el bec dels adults sn terrs grisencs.;

Subespcies.

 Regulus regulus regulus;
 Regulus regulus anglorum;
 Regulus regulus interni;
 Regulus regulus azoricus;
 Regulus regulus sanctaemariae;
 Regulus regulus inermis;
 Regulus regulus buturlini;
 Regulus regulus coatsi;
 Regulus regulus himalayensis;
 Regulus regulus japonensis;
 Regulus regulus sikkimensis;
 Regulus regulus tristis;
 Regulus regulus yunnanensis;
 Regulus regulus hyrcanus;
 Regulus regulus ellenthalerae;

Reproducci.

Als Pasos Catalans es reprodueix als Pirineus, a partir dels 1.000 m d'altitud i en els boscos de pins i avets. Ultra aquesta preferncia tamb existeix una poblaci al Montseny, en aquest cas associada a les fagedes amb arbusts. 

Dalt d'un avet construeixen un niu amb molsa, plomes i teranyines i, al maig-juny, la femella pon 7 o 10 ous que ella mateixa covar durant 15 dies. L'alimentaci dels pollets que en surtin s a crrec d'ambds pares i s'allarga fins a 17-18 dies, data en qu els novells deixen el nial. Fan dues cries.

Alimentaci.

Menja insectes i arcnids.

Hbitat.

Viu als boscos, especialment de conferes. A la Pennsula Ibrica cria als boscos ms freds i humits de les muntanyes de la meitat nord com els Pirineus, la Serralada Cantbrica, el Sistema Ibric i el Sistema Central. Durant la hivernada se reparteix per boscos i rees arbrades de diversa composici.

Distribuci geogrfica.

Habita les regions temperades d'Eursia. 

Costums.

 La poblaci catalana s sedentria, excepte els individus que viuen a les muntanyes que, junt amb els del nord d'Europa, sn migradors parcials i s'estenen arreu del territori quan arriba l'hivern. Aleshores, aquests reietons poden barrejar-se amb els bruels, fins i tot als jardins.
 s immigrant d'hivern ocasional a les Balears.
 s bastant confiat i s'alimenta anant amunt i avall per les branques i emetent un reclam molt agut.

Observacions.

s l'ocell nacional de Luxemburg.

Referncies.



Enllaos externs.

 Fotografies i descripci. ;
 Enciclopdia Catalana. ;
 El reiet a les Illes Britniques. ;
 IUCN. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos en el seu hbitat natural. ;
 BirdGuides. ;
 BirdFacts. ;
 Hbitat i reproducci. ;
 Distribuci geogrfica. ;
 Enregistraments sonors. ;
 El reiet a Catalunya. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321129" title="Joan Reyns i Ferrer" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="125258">
Joan Reyns i Ferrer (Alcdia, Mallorca, 15 de juliol de 1801 - 9 d'octubre de 1882) fou metge-cirurgi, escriptor, historiador i professor de medicina i cirurgia a Palma de Mallorca.  Va ser un gran estudis de la revolta de les Germanies del segle XVI.

Fill de Lloren Reyns Gallard i de Francesca Ferrer. El 1836 amb la llicenciatura de medicina s'establ com a metge a la villa de Felanitx. El 1840 ja vivia a la seva estimada ciutat d'Alcdia, en la que fou el metge de capalera. Va estar casat amb Josefa Nadal de la qual no va poder tenir descendncia. Va viure la febre groga de 1870. Mor a Alcdia el 1882 amb 81 anys d'edat.

Obres.
Observaciones clnicas acerca de las calenturas interminentes y reflexiones sobre su naturaleza y sitio (1833) (Existia un original d'aquest llibre en l'Acadmia de Medicina i Cirurgia de Palma de Mallorca);
Memoria sobre las calenturas tifoideas observadas en la ciudad de Alcdia en 1836 (1836-1837);
Resea de las teoras y sistemas medios y reflexiones clnicas sobre estos y aquellos (1839);
Las fiebres intermitentes benignas propiamente dichas, pueden ser consideradas como preservativas de otras dolencias? (1841);
Reflexiones sobre las fiebres intermitentes y tratamientos que ms les conviene, con encinta historia de las causas generales de la insalubridad de Alcdia, Pollensa, Muro y Sa Pobla. Per al diari:  Homeopata (1848) (imprs per crrec de D. Joan Guasp Pascual);
Clnica mdica -Observacions sobre l'Eclampsia i reflexions sobre la canosa i tratament dels tubrculs pulmonars en la tisio incipient. (1849);
Observaciones y reflexiones sobre las fiebres intermitentes y sus tratamientos (1852);
La Perla de Alcdia -sobre la guerra dels agermanats de 1521 i 1522. Novella histrica (1854);
Un demcrata alcudiano del siglo XVI (1862);
Destruccin de Pollentia, antigua capital de Mallorca y sitio que tuvo durante la dominacin romana. (1863);
Memoria histrica de los disturbios de la ciudad de Alcdia,des de 1836-1876(dedicada a la poltica local). (1877);

Bibliografia.
VENTAYOL SUAU, Pere: Histria d'Alcdia Tomo II.-1982;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321130" title="Urocyon" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="125259">

Urocyon s un gnere de la famlia dels cnids. Cont una espcie extingida i dues espcies (possiblement tres) vivents.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321137" title="Castelldefels Rugby Union Club" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="125260">

Castelldefels Rugby Union Club (CRUC) s un club de rugbi nascut l'any 2004 a la ciutat de Castelldefels, Baix Llobregat. Actualment est format per l'equip femen, el mascul i les diverses categories de l'escola (cadet, infantil, benjam i prebenjam). 

 Equip Femen .

L'equip es va formar a principis de l'any 2007. Al setembre d'aquest mateix any va comenar a competir a la lliga catalana de rugbi. 

Enllaos externs.
Castelldefels Rugby Union Club;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321141" title="PFC CSKA Sofia" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="125261">

El PFC CSKA Sofia (en blgar:               ) s el club de futbol ms exits, pel que fa a ttols, i amb ms seguidors de Bulgria. CSKA significa Zentralen Sporten Klub na Armijata, en blgar:                                  , en catal Club Esportiu Central de l'Exercit.

 Histria .
 Orgens .
El 28 d'octubre de 1923 els clubs Atletik Sofia (fundat el 1910 com Klub Futbol) i lSlava Sofia (fundat el 1916) es fusionaren per formar el Oficerski Sporten Klub Aatletik Slava 1923 o AS-23, patrocinat pel Ministeri de la Guerra. El 1931, l'AS-23 guany la lliga i copa del tsar. El 1941 guany una segona copa. L'AS-23 disputava els seus partits a l'Atletik park, un estadi acabat el 1938 i que est situat al mateix lloc on avui dia est l'Estadi de l'Exrcit Blgar.

L'AS-23 es fusion amb Shipka-Podeda i Spartak Orlandovtsi per formar el Chavdar Sofia, el 9 de novembre de 1944.

El Chavdar esdevingu en el club de la Casa Central de les Tropes, adoptant el nom CDV Sofia. El 5 de maig de 1948, el CDV i un club anomenat Septemvri s'uniren i crearen el Septemvri pri CDV, l'actual CSKA.

 Evoluci del nom .
1948: fusi de CDV Sofia i Septemvri en Septemvri pri CDV Sofia a la Casa Central de les Tropes;
1949: CDNA Sofia Central de l'Exrcit del Poble;
1950: Narodna Voiska Sofia del Poble;
1951: CDNV Sofia Central de les Tropes del Poble;
1952: CDNA Sofia Central de l'Exrcit del Poble;
1953: Otbor na Sofiiskiya Garnizon de la Guarnici de Sofia;
1953: CDNA Sofia Central de l'Exrcit del Poble;
1964: fusi amb DSO Cerveno Zname Sofia en CSKA Cerveno Zname Sofia Esportiu Central de l'Exrcit Bandera Vermella;
1968: fusi amb FD Septemvri CDV Sofia en CSKA Septemvrijsko Zname Sofia Esportiu Central de l'Exrcit Bandera de Setembre;
1985: FK Sredets Sofia, adoptat per decisi governamental arran els incidents en un partit de la Copa enfront el Levski Sofia (qui tamb fou reanomenat);
1987: CFKA Sredets Sofia;
1989: CFKA Sofia de Futbol Central de l'Exrcit;
1990: FK CSKA Sofia Esportiu Central de l'Exrcit;

 Palmars .
Lliga blgara de futbol (31): 1948, 1951, 1952, 1954, 1955, 1956, 1957, 1958, 1959, 1960, 1961, 1962, 1966, 1969, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976, 1980, 1981,1982, 1983, 1987, 1989, 1990, 1992, 1997, 2003, 2005, 2008;
Copa blgara de futbol (9): 1981, 1983, 1987, 1988, 1989, 1993, 1997, 1999, 2006;
Copa de l'Exercit Sovitic (13): 1951, 1954, 1955, 1961, 1965, 1969, 1972, 1973, 1974, 1985, 1986, 1989, 1990;
Supercopa blgara de futbol (2): 1989, 2006;

 Futbolistes destacats .


 Entrenadors .


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Frum oficial;
 Web de seguidors;
 Bul-foot.org - CSKA (Sofia);
 CSKA Poker;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321153" title="Cliffhanger" nonfiltered="252" processed="252" dbindex="125262">
Cliffhanger (derivat de l'angls "cliff" (penya-segat) i "hang" (penjar)) s un terme que representa les escenes del final d'un episodi d'una srie de televisi, cmic, pellcula, llibre o qualsevol altre tipus d'obra de la qual s'espera una altra entrega, i que es caracteritzen per generar la intriga o shock necessari perqu l'audincia s'interessi en conixer el seu resultat o desenvolupament en la segent entrega.

L'efecte pot ser generat per un conjunt d'escenes o simplement una imatge, acci o frase segons el mitj o tipus d'histria. Algunes sries de televisi solen acabar amb l'advertncia "Continuar..." (o en angls "To be continued"), per desprs comenar el segent episodi amb un resum del cliffhanger.

Originalment es van utilitzar en la literatura pulp i en els radiodrames. D'all passaren als serials de cinema i cmics, i recentment, a la televisi i fins i tot, als videojocs. La situaci ms comuna s introduir un cliffhanger al final d'una temporada, encara que tamb n'hi ha al final o enmig d'un episodi. Aquesta tcnica ha aconseguit gran popularitat grcies a la televisi, ja que amb l'emissi de les sries en diverses temporades, els guionistes introdueixen aquest recurs per atraure el pblic, i aix mantenir a l'espectador interessat fins al desenlla de la situaci, que es produir en una temporada segent. Algunes vegades, tamb s'usa per involucrar un personatge, que no continuar la segent temporada, en una situaci molt perillosa deixant la possibilitat que aquest mori.

 Histria .
La idea d'acabar un conte en un punt on el pblic resti intrigat fins a la conclusi, que es donar en un altre moment, ha estat utilitzada des que s'expliquen histries. Per exemple, aquest s el tema principal de l'antologia "Les mil i una nits", on la reina Scheherazade explicava un conte cada dia al seu marit, el rei Shahryar, per tal d'evitar la seva execuci l'endem al mat. La reina comenava un conte abans d'anar a dormir i el deixava en un punt on el rei es veia forat a posposar l'execuci si volia saber el final. L'endem, la reina acabava el conte i en comenava a explicar un altre per evitar la mort al dia segent.

El terme cliffhanger es considera original de la novella "A pair of blue eyes" de Thomas Hardy (1873). Temps on els diaris publicaven novelles en forma d'entregues, apareixia un captol per mes, i per tal d'assegurar l'inters en l'obra, Hardy deixava un dels protagonistes literalment penjats d'un precipici. Aix va convertir-se en l'arquetip de cliffhanger en la prosa victoriana.

Aquest recurs va aparixer al cinema amb la popular pellcula muda "The Perils of Pauline" ("Les aventures de Paulina" o "Les proeses de Paulina", en castell "Los peligros de Paulina"), de l'any 1914, de la qual s'emetia un captol cada setmana. Pel que fa a la televisi, es tracta d'un recurs d'utilitzaci fora recent, a principis dels anys 80. Les primeres sries de televisi que van utilitzar aquesta tcnica van ser l'australiana "Number 96" i les estatunidenques "Soap", "Dallas" i "Dynasty".

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321154" title="Llista d'ocells dels Pasos Baixos" nonfiltered="253" processed="253" dbindex="125263">

Aquesta llista d'ocells dels Pasos Baixos inclou totes les espcies d'ocells trobats als Pasos Baixos: 464, de les quals 12 estan globalment amenaades d'extinci i 7 hi foren introdudes.

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies. 

Anatidae.
 Cygnus olor;
 Cygnus cygnus;
 Cygnus columbianus;
 Anser fabalis;
 Anser brachyrhynchus;
 Anser albifrons;
 Anser erythropus ;
 Anser anser;
 Chen caerulescens;
 Chen rossii  ;
 Branta bernicla;
 Branta leucopsis;
 Branta canadensis;
 Branta ruficollis ;
 Alopochen aegyptiacus  ;
 Tadorna ferruginea;
 Tadorna tadorna;
 Aix galericulata  ;
 Anas penelope;
 Anas americana;
 Anas falcata  ;
 Anas strepera;
 Anas formosa ;
 Anas crecca;
 Anas platyrhynchos;
 Anas acuta;
 Anas querquedula;
 Anas discors  ;
 Anas clypeata;
 Netta rufina;
 Aythya ferina;
 Aythya valisineria  ;
 Aythya collaris  ;
 Aythya nyroca ;
 Aythya fuligula;
 Aythya marila;
 Aythya affinis;
 Somateria mollissima;
 Somateria spectabilis;
 Polysticta stelleri  ;
 Histrionicus histrionicus;
 Clangula hyemalis;
 Melanitta nigra;
 Melanitta perspicillata;
 Melanitta fusca;
 Bucephala clangula;
 Bucephala albeola;
 Mergellus albellus;
 Mergus serrator;
 Mergus merganser;
 Oxyura jamaicensis  ;
 Oxyura leucocephala;
Tetraonidae.
 Tetrao tetrix;
 Bonasa bonasia  ;
Phasianidae.
 Alectoris rufa  ;
 Perdix perdix;
 Coturnix coturnix;
 Phasianus colchicus  ;
Gaviidae.
 Gavia stellata ;
 Gavia arctica ;
 Gavia immer ;
 Gavia adamsii ;
Podicipedidae.
 Podilymbus podiceps ;
 Tachybaptus  ruficollis ;
 Podiceps cristatus ;
 Podiceps grisegena ;
 Podiceps auritus ;
 Podiceps nigricollis ;
Procellariidae.  
 Fulmarus glacialis;
 Pterodroma mollis  ;
 Bulweria bulwerii  ;
 Calonectris diomedea;
 Puffinus gravis;
 Puffinus griseus;
 Puffinus puffinus;
 Puffinus mauretanicus ;
Hydrobatidae.
 Pelagodroma marina  ;
 Hydrobates pelagicus;
 Oceanodroma leucorhoa;
Pelecanidae.
 Pelecanus onocrotalus;
Sulidae.
 Morus bassanus ;
Phalacrocoracidae.
 Phalacrocorax carbo;
 Phalacrocorax aristotelis;
 Phalacrocorax pygmaeus  ;
Ardeidae.
 Ardea cinerea;
 Ardea purpurea;
 Ardea alba;
 Egretta garzetta;
 Ardeola ralloides  ;
 Bubulcus ibis;
 Nycticorax nycticorax;
 Ixobrychus minutus;
 Botaurus stellaris;
Ciconiidae.
 Ciconia nigra ;
 Ciconia ciconia ;
Threskiornithidae.
 Plegadis falcinellus ;
 Platalea leucorodia;
Phoenicopteridae.
 Phoenicopterus roseus ;
Pandionidae.
 Pandion haliaetus ;
Accipitridae.
 Pernis apivorus;
 Elanus caeruleus;
 Milvus milvus;
 Milvus migrans;
 Haliaeetus leucoryphus ;
 Haliaeetus albicilla ;
 Neophron percnopterus  ;
 Gyps fulvus  ;
 Aegypius monachus  ;
 Circaetus gallicus;
 Circus aeruginosus;
 Circus cyaneus;
 Circus macrourus ;
 Circus pygargus;
 Accipiter nisus;
 Accipiter gentilis;
 Buteo buteo;
 Buteo rufinus;
 Buteo lagopus;
 Aquila pomarina;
 Aquila clanga ;
 Aquila nipalensis;
 Aquila heliaca ;
 Aquila chrysaetos;
 Aquila fasciatus;
 Aquila pennatus;
Falconidae.
 Falco tinnunculus ;
 Falco vespertinus;
 Falco columbarius;
 Falco subbuteo;
 Falco rusticolus;
 Falco peregrinus;
Rallidae.
 Rallus aquaticus;
 Crex crex ;
 Porzana parva;
 Porzana pusilla;
 Porzana porzana;
 Gallinula chloropus;
 Fulica atra;
Gruidae.
 Anthropoides virgo  ;
 Grus canadensis  ;
 Grus grus ;
Otidae.
 Otis tarda ;
 Chlamydotis undulata  ;
 Chlamydotis macqueenii  ;
 Tetrax tetrax ;
Haematopodidae.
 Haematopus ostralegus ;
Recurvirostridae.
 Himantopus himantopus ;
 Recurvirostra avosetta ;
Burhinidae.
 Burhinus oedicnemus ;
Glareolidae.
 Cursorius cursor;
 Glareola pratincola;
 Glareola nordmanni ;
Charadriidae.
 Vanellus vanellus;
 Vanellus gregarius ;
 Vanellus leucurus;
 Pluvialis fulva  ;
 Pluvialis dominica;
 Pluvialis apricaria;
 Pluvialis squatarola;
 Charadrius hiaticula;
 Charadrius dubius;
 Charadrius alexandrinus;
 Charadrius leschenaultii;
 Charadrius morinellus;
Scolopacidae.
 Scolopax rusticola;
 Lymnocryptes minimus;
 Gallinago media ;
 Gallinago gallinago;
 Limnodromus scolopaceus  ;
 Limosa limosa;
 Limosa lapponica;
 Numenius phaeopus;
 Numenius tenuirostris  ;
 Numenius arquata;
 Bartramia longicauda  ;
 Tringa erythropus;
 Tringa totanus;
 Tringa stagnatilis;
 Tringa nebularia;
 Tringa melanoleuca  ;
 Tringa flavipes  ;
 Tringa ochropus;
 Tringa glareola;
 Xenus cinereus;
 Actitis hypoleucos;
 Actitis macularia  ;
 Arenaria interpres;
 Calidris tenuirostris  ;
 Calidris canutus;
 Calidris alba;
 Calidris pusilla  ;
 Calidris ruficollis;
 Calidris minuta;
 Calidris temminckii;
 Calidris fuscicollis  ;
 Calidris bairdii  ;
 Calidris melanotos;
 Calidris acuminata  ;
 Calidris ferruginea;
 Calidris alpina;
 Calidris maritima;
 Calidris himantopus  ;
 Limicola falcinellus;
 Tryngites subruficollis ;
 Philomachus pugnax;
 Phalaropus tricolor;
 Phalaropus lobatus;
 Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae.
 Stercorarius pomarinus ;
 Stercorarius parasiticus ;
 Stercorarius longicaudus ;
 Stercorarius skua ;
Laridae.
 Larus canus;
 Larus delawarensis;
 Larus marinus;
 Larus hyperboreus;
 Larus glaucoides;
 Larus argentatus;
 Larus fuscus;
 Larus cachinnans;
 Larus michahellis  ;
 Larus ichthyaetus;
 Larus ridibundus;
 Larus philadelphia  ;
 Larus melanocephalus;
 Larus atricilla;
 Larus pipixcan;
 Larus minutus;
 Pagophila eburnea;
 Rhodostethia rosea;
 Xema sabini;
 Rissa tridactyla;
Sternidae.
 Sterna nilotica;
 Sterna caspia;
 Sterna sandvicensis;
 Sterna dougallii;
 Sterna hirundo;
 Sterna paradisaea;
 Sterna forsteri  ;
 Sterna albifrons;
 Sterna anaethetus  ;
 Chlidonias hybridus;
 Chlidonias leucopterus;
 Chlidonias niger;
Alcidae.
 Uria aalge ;
 Uria lomvia ;
 Alca torda ;
 Cepphus grylle ;
 Alle alle ;
 Fratercula arctica;
Pteroclidae.
 Syrrhaptes paradoxus;
Columbidae.
 Columba livia ;
 Columba oenas ;
 Columba palumbus ;
 Streptopelia decaocto ;
 Streptopelia turtur ;
Psittacidae.
 Psittacula krameri ;
Cuculidae.
 Clamator glandarius ;
 Cuculus canorus ;
Tytonidae.
 Tyto alba ;
Strigidae.
 Otus scops ;
 Bubo bubo;
 Bubo scandiacus ;
 Surnia ulula ;
 Athene noctua ;
 Strix aluco ;
 Aegolius funereus;
 Asio otus ;
 Asio flammeus;
Caprimulgidae.
 Caprimulgus europaeus ;
Apodidae.
 Hirundapus caudacutus ;
 Apus apus ;
 Apus melba ;
Alcedinidae.
 Alcedo atthis ;
 Ceryle alcyon ;
Meropidae.
 Merops persicus ;
 Merops apiaster ;
Coraciidae.
 Coracias garrulus ;
Upupidae.
 Upupa epops ;
Picidae.
 Jynx torquilla;
 Dendrocopos minor;
 Dendrocopos medius;
 Dendrocopos major;
 Dryocopus martius;
 Picus viridis;
 Picus canus;
Alaudidae.
 Melanocorypha calandra;
 Calandrella brachydactyla ;
 Galerida cristata;
 Lullula arborea;
 Alauda arvensis;
 Eremophila alpestris;
Hirundinidae.
 Riparia riparia;
 Hirundo rustica;
 Hirundo daurica;
 Delichon urbicum;

Motacillidae.
 Motacilla citreola;
 Motacilla alba;
 Motacilla cinerea;
 Motacilla flava;
 Anthus richardi;
 Anthus campestris;
 Anthus godlewskii;
 Anthus trivialis;
 Anthus hodgsoni;
 Anthus pratensis;
 Anthus cervinus;
 Anthus spinoletta;
 Anthus petrosus;
Bombycillidae.
 Bombycilla garrulus;
Cinclidae.
 Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
 Troglodytes troglodytes;
Mimidae.
 Mimus polyglottos;
Prunellidae.
 Prunella modularis;
 Prunella collaris, ;
Turdidae.
 Monticola saxatilis  ;
 Zoothera sibirica  ;
 Zoothera dauma  ;
 Turdus torquatus;
 Turdus merula;
 Turdus obscurus  ;
 Turdus ruficollis  ;
 Turdus naumanni  ;
 Turdus pilaris;
 Turdus iliacus;
 Turdus philomelos;
 Turdus viscivorus;
 Luscinia svecica;
Corvidae.
 Garrulus glandarius;
 Pica pica;
 Nucifraga caryocatactes;
 Corvus monedula;
 Corvus dauuricus  ;
 Corvus splendens;
 Corvus frugilegus;
 Corvus corone;
 Corvus corax;
Sylviidae.
 Cettia cetti;
 Locustella lanceolata;
 Locustella naevia;
 Locustella certhiola;
 Locustella fluviatilis;
 Locustella luscinioides;
 Acrocephalus paludicola ;
 Acrocephalus schoenobaenus;
 Acrocephalus agricola;
 Acrocephalus scirpaceus;
 Acrocephalus dumetorum;
 Acrocephalus palustris;
 Acrocephalus arundinaceus;
 Hippolais caligata;
 Hippolais polyglotta;
 Hippolais icterina;
 Phylloscopus trochilus;
 Phylloscopus collybita;
 Phylloscopus ibericus;
 Phylloscopus bonelli;
 Phylloscopus orientalis;
 Phylloscopus sibilatrix;
 Phylloscopus fuscatus;
 Phylloscopus schwarzi;
 Phylloscopus proregulus;
 Phylloscopus inornatus;
 Phylloscopus humei;
 Phylloscopus borealis;
 Phylloscopus trochiloides;
 Sylvia atricapilla;
 Sylvia borin;
 Sylvia communis;
 Sylvia curruca;
 Sylvia deserti  ;
 Sylvia nisoria;
 Sylvia cantillans;
 Sylvia melanocephala;
 Sylvia conspicillata;
 Sylvia undata;
 Cisticola juncidis;
Regulidae.
 Regulus regulus;
 Regulus ignicapillus;
Muscicapidae.
 Muscicapa striata;
 Ficedula hypoleuca;
 Ficedula albicollis;
 Ficedula parva  ;
 Erithacus rubecula;
 Luscinia luscinia;
 Luscinia megarhynchos;
 Luscinia svecica;
 Tarsiger cyanurus  ;
 Irania gutturalis;
 Phoenicurus ochruros;
 Phoenicurus phoenicurus;
 Saxicola maura  ;
 Saxicola rubetra;
 Saxicola rubicola;
 Oenanthe oenanthe;
 Oenanthe pleschanka  ;
 Oenanthe hispanica  ;
 Oenanthe deserti  ;
 Oenanthe isabellina  ;

Paradoxornithidae. 
 Panurus biarmicus;
Aegithalidae.
 Aegithalos longicaudus;
Remizidae.
 Remiz pendulinus;
Paridae.
 Poecile palustris;
 Poecile montana;
 Periparus ater;
 Lophophanes cristatus;
 Parus major;
 Cyanistes caeruleus;
Tichodromadidae.
 Tichodroma muraria;
Sittidae.
 Sitta europaea;
Certhiidae.
 Certhia familiaris;
 Certhia brachydactyla;
Laniidae.
 Lanius collurio;
 Lanius isabellinus  ;
 Lanius excubitor;
 Lanius minor;
 Lanius senator;
Emberizidae.
 Emberiza citrinella;
 Emberiza leucocephalos  ;
 Emberiza cirlus;
 Emberiza cia  ;
 Emberiza hortulana;
 Emberiza caesia  ;
 Emberiza pusilla  ;
 Emberiza chrysophrys  ;
 Emberiza rustica  ;
 Emberiza aureola  ;
 Emberiza rutila  ;
 Emberiza melanocephala;
 Emberiza bruniceps  ;
 Emberiza spodocephala  ;
 Emberiza schoeniclus;
 Emberiza calandra;
 Zonotrichia leucophrys  ;
 Zonotrichia albicollis  ;
 Junco hyemalis  ;
 Calcarius lapponicus;
 Plectrophenax nivalis;
Cardinalidae.
 Passerina cyanea  ;
Vireonidae.
 Vireo olivaceus;
Parulidae.
 Dendroica coronata;
Icteridae.
 Icterus galbula ;

Fringillidae.
 Fringilla coelebs;
 Fringilla montifringilla;
 Pinicola enucleator;
 Carpodacus erythrinus;
 Loxia pytyopsittacus;
 Loxia curvirostra;
 Loxia leucoptera;
 Carduelis chloris;
 Carduelis flammea;
 Carduelis hornemanni;
 Carduelis spinus;
 Carduelis carduelis;
 Carduelis flavirostris;
 Carduelis cannabina;
 Serinus serinus;
 Pyrrhula pyrrhula;
 Coccothraustes coccothraustes;
Ploceidae.
  Passer domesticus;
  Passer montanus;
Sturnidae.
 Sturnus roseus;
 Sturnus vulgaris;
Oriolidae. 
 Oriolus oriolus;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321155" title="Telecinco 2" nonfiltered="254" processed="254" dbindex="125264">

Telecinco 2 (grficament 5) s un canal de la televisi analgica (TDT). s un subcanal de la coneguda Telecinco juntament amb FDF i Cincoshop. Va comenar el 18 de febrer del 2008 substituent el canal Telecinco Sport.

S'hi emeten informatius matinals, "realities" com: Operacin Triunfo, Gran Hermano, ...

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321157" title="Lon Degrelle" nonfiltered="255" processed="255" dbindex="125265">


Lon Joseph Marie Ignace Degrelle (Bouillon, Blgica,  15 de juny de 1906   Mlaga, 31 de mar de 1994) fou un poltic i militar belga. Fundador del moviment poltic Christus Rex (rexisme) en la dcada de 1930, d inspiraci catlica i conservadora, va radicalitzar la seva posici aproximant-se al feixisme.

Combat junt a les forces del Eix en la Segona Guerra Mundial en la Legi Valnia, una unitat belga adscrita a les Waffen SS. Trobant-se a Noruega quant la Alemanya nazi es rend, aconsegu escapar a Espanya, on el rgim de Francisco Franco el protegiria durant dcades de la sentencia de mort per crims de guerra pronunciada en la seva contra. L'oportuna concessi de la nacionalitat espanyola el lliur de ser extradit desprs de la caiguda del franquisme. Dedic els ltims anys a escriure propaganda feixista. 

 Joventut .

Degrelle va nixer el 1906 en una famlia catlica burgesa de origen francs; el pare era fabricant de cervesa i havia emigrat a Blgica pocs anys abans. Fou educat en el catolicisme i curs els primers estudis en un collegi de la Companyia de Jess. Els jesutes tindrien una notable influncia en Degrelle, qui els defin com a "els millors educadors del mon". Es doctor en Dret per la Universitat Catlica de Lovaina, on fou influt pel pensador francs Charles Maurras, i exerc breument com a advocat en aquesta ciutat.

A inicis dels anys 1930 s afili a Acci Catlica i comen a treballar per a una petita editorial catlica anomenada Christus Rex (en llat "Crist s Rei"), que publicava un diari homnim. Viatj a Mxic com a corresponsal per a cobrir la Guerra Cristera que s hi lliurava entre la Liga Nacional para la Defensa de la Libertad Religiosa i el govern mexic, el qual, d acord a la Constituci de 1917, havia imposat restriccions a l'ingerncia del clergat en la poltica i la vida pblica. El crit de guerra dels cristers ("Viva Cristo Rey y Santa Mara de Guadalupe!") impression profundament a Degrelle, qui al seu retorn l any 1934 fundaria Les Editions de Rex i comenaria a mobilitzar-se en el Partit Catlic belga per a promoure un curs d acci ms militant. El 29 de mar de 1932 es cas amb Marie-Paule Lemay, amb qui tingu cinc fills, quatre noies i un noi (que mor en un accident de moto quan era jove).

 Vida poltica .

El fracs de les seves accions dins del PCB i el rebuig amb qu es va rebre la seva postura en una reuni de la cpula poltica del partit a Kortrijk el 1935 el portaren a separar-se'n.

L'any segent, tot denunciant el que consideraava "corrupci" dels partits existents  incloent al Partit Demcrata Cristi de Blgica, recolzat per la jerarquia eclesistica  fund el Partit Reixista. El programa era molt populista, i incloa denunciar l'ingerncia de les grans empreses i la banca en l'economia i la poltica belga.
De l'estructura dels partits comunistes i socialistes Degrelle prendria l exemple de les "cases del poble" com a mitj per a mobilitzar les masses; dels marxistes prendria tamb un ideari d igualtat social, amb el mateix mfasi vertical que la Itlia feixista  que admirava profundament  de Mussolini havia aplicat a l organitzaci corporativa de la societat.

El partit va comptar amb un recolzament inesperat a la regi valona, i rpidament una filial flamenca, el Vlaamsch National Verbond sota la direcci de Paul de Mont, se'ls sum. Tot i que la seva plataforma incloa l'abolici del sistema democrtic i l establiment d una organitzaci corporativa del govern, el 24 de maig de 1936 particip per primera vegada en les eleccions, en les que obtingu 21 diputats i 12 senadors (11,49% dels vots). La secci flamenca tamb obtindria representaci.

El 1937 millor resultats, obtenint un 19% dels sufragis, per el recolzament decaigu en els anys segents, i en les eleccions legislatives de l abril de 1939 noms obtingu el 4,43% dels vots,  s, 4 diputats i 4 senadors.

Degrelle, format en periodisme i de ploma entrenada en la revista estudiantil XX Sicle, escrivia el seus propis discursos poltics. D aquesta poca data la seva estreta amistat amb el fams dibuixant George Remi (Herg), el cmic del qual, Tintn, illustrava les seves  publicacions. Degrelle diria mes tard que Herg s havia inspirat en ell per a crear a Tintn. El dibuixant sempre afirm que el seu model havia sigut el seu germ, Paul Remi, llavors oficial en l'exrcit belga.

Las preocupacions del rexisme estaven lluny de ser homognies en aquest moment; ms comproms amb la posici feixista que amb el nacionalisme o l ultramontanisme, les altres dues corrents en el partit, Degrelle es reun l agost del 1936 amb Mussolini, i el mes segent amb Adolf Hitler, dels quals va obtenir finanament per al partit. Alhora, incorpor a la seva plataforma principis antisemites, similars als promoguts pels nazis. Coincidia amb altres lders de l'ultradreta, com Corneliu Codreanu, lder de la Gurdia de Ferro romana, i Jos Antonio Primo de Rivera, fundador de la Falange Espaola.

 Segona Guerra Mundial .

En esclatar la Segona Guerra Mundial el 1939, el partit de Degrelle recolz al rei Leopold III en la seva posici de neutralitat; el 10 de maig de 1940, Alemanya enva Blgica. La resistncia divid al Partit Reixista, per el 28 de maig Blgica es rend i s establ un nou govern. Degrelle fou detingut pel govern collaboracionista i deportat a Frana. On hi restaria un breu perode de temps, puix a la capitulaci de Frana fou alliberat del camp de concentraci de Vernet el 22 de juliol i torn a Blgica per a promoure la reconstrucci del moviment. La seva posici de collaboraci amb el rgim invasor no tingu la aprovaci universal de tots els reixistes; alguns, com Theo Simon i Lucien Mayer, organitzaren un moviment clandest de resistncia. El 25 d'agost Degrelle comenaria a publicar en el peridic collaboracionista Le Pays Rel

L'1 de gener de 1941 Degrelle declar pblicament la unitat del moviment reixista amb el nacionalsocialisme i el feixisme. Quatre dies ms tard, confess la seva admiraci per Hitler, a qui qualific com a "l'home ms gran de la nostra poca". El 21 de juny de 1941 establiria una aliana amb els nacionalistes flamencs, un dia abans de la invasi alemanya a la Uni Sovitica. La unificaci de la dreta europea en un front com contra la Uni Sovitica donaria l'oportunitat per a estrnyer els llaos de collaboraci. Desprs de demanar autoritzaci especial de Hitler per a fer-ho, Degrelle fund aquell mateix mes la Legi Valnia ("Legion Wallonie"), un contingent de voluntaris belgues que combatiria junt amb l exrcit del Reich.

La Legi, d un miler de persones, combat inicialment amb uniforme i armes belgues en el front oriental com a part de l'Operaci Barba roja. Desprs de patir greus prdues, i en el procs de reorganitzaci de les forces destinades a l atac de l'URSS, reb reforos el 1943 en integrar-se a la Legi tots els voluntaris de nacionalitat no germana, de manera que esdevingu una brigada d assalt adscrita a les Waffen-SS. Degrelle havia sigut nomenat caporal dies desprs de la seva subscripci, i tinent per mrits en combat desprs de rebre el maig de 1942 una Creu de ferro. En convertir-se la Legi Valona en brigada, fou ascendit a major (Obersturmfhrer) al comandament de la mateixa. La Legi particip intensament en els combats; Degrelle fou condecorat per aquest motiu amb un Nahkampfspange, una distinci entregada als participants actius en el front. A la fi, mitjanant un acord amb Himmler, la Legi seria transformada en la 28 Divisi d'infanteria de les Waffen-SS, tot i que les seves dimensiones i equipament varen seguir responent a les caracterstiques d una brigada.

El febrer de 1944 Degrelle reb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro, i l agost del mateix any la Creu de Cavaller amb fulles de Roure, una distinci concedida noms a 883 militares en tota la guerra. L octubre seria condecorat amb la Creu Alemanya d Or.

En 1945 la Legi Valnia lluit contra els aliats en la Batalla de les Ardenes. El 2 de maig, quan la derrota alemanya era ja evident, Himmler nomen Degrelle General de les SS, tot i que el nomenament mai tingu efecte, doncs Himmler havia sigut destitut de responsabilitats partidries i militars l abril. Degrelle havia ja abandonat el camp de batalla per a viatjar a Copenhaguen, allunyant-se de la lnea d avan dels aliats; tres dies desprs es trobava a Oslo, per poc desprs les forces alemanyes a Noruega capitularen. Degrelle va escapar a Espanya en un avi Heinkel, donat por Albert Speer; desprs de travessar les lnies enemigues se ls acab el combustible caient a la mar en la badia de Sant Sebasti. Rescatat de les aiges, el rgim franquista li garant asil poltic.

 Asil a Espanya .

L entrega de Degrelle junt amb la de Pierre Laval  el cap de la Milice francesa i principal collaborador de la Gestapo del govern de Vichy, tamb refugiat a Espanya , fou exigida pels Aliats al govern espanyol. Franco entreg Laval, per la delicada condici de Degrelle, greument ferit en l aterratge fors, li permet excusar-se temporalment de lliurar-lo. Durant l any d hospitalitzaci, Degrelle comen a escriure el llibre "Campanya a Rssia".

Degrelle fou jutjat in absentia, i el 29 de desembre de 1945 li fou retirada la nacionalitat belga, essent condemnat a mort per collaboraci amb els nazis. El 21 d agost de 1946 Franco fing cedir a la pressi internacional i entregar a Degrelle, per va permetre que fugs. Jos Finat i Escriv de Roman li facilit diners, documents falsos i recolzament a Degrelle per a qu s ocults. Blgica reclamaria infructuosament l'extradici de Degrelle durant 15 anys.
L any 1954, per a dissimular la seva identitat, reb la nacionalitat espanyola, adoptant el nom de Jos Len Ramrez Reina. Amb l ajut de la Falange Espanyola, dirig una empresa constructora, que efectu moltes obres per al govern franquista.

La protecci del rgim li va permetre escriure moltes obres de divulgaci de l ideari reixista i feixista. A inicis dels  70, fou un dels principals promotors de CEDADE; Ediciones Nothung, l impremta de l organitzaci a Barcelona, public alguns dels seus llibres, entre ells Mil aos de Hitler i Nuestra Europa. Altres ttols, incloent Almas apasionadas, Memorias de un fascista i Carta abierta al Papa sobre Auschwitz foren publicats per Editorial Fuerza Nueva i Ediciones D. En 1985, declaracions de Degrelle publicades a la revista Tiempo i a la  televisi negant l existncia de l Holocaust foren objecte d una demanda judicial per part d una supervivent romanesa, Violeta Friedman. Tot i que les instncies inicials fallaren a favor de Degrelle, el Tribunal Suprem arrib a la conclusi de que, tot i que el dret a la llibertar d expressi cobreix tamb la publicaci de falsedats o distorsions dels fets histrics, aquesta constitueix un greuge a la dignitat dels afectats, i condemn Degrelle a una forta multa. Carta abierta al Papa sobre Auschwitz, publicada en 1979, fou objecte de la mateixa mesura.

Malgrat el recolzament de CEDADE i altres grups, la sentncia es feu efectiva; Degrelle continu apareixent en les trobades de l'ultradreta, i fou el convidat d honor en la concentraci organitzada per a commemorar el centenari de Hitler.

El 31 de mar de 1994, Degrelle mor al Sanatori Parque San Antonio de Mlaga, a l'edat de 87 anys, 50 de ells com a fugitiu de la justcia.

Degrelle visqu els ltims anys de la seva vida com a un jubilat ms a Torremolinos, localitat malaguenya destacada per la seva elevada poblaci estrangera.

 Obres de Lon Degrelle .
 Almas ardiendo (O "Almas en la hoguera");
 La campaa de Rusia;
 Memorias de un fascista;
 Hitler, nacido en Versailles;
 Tintin, mon copain;
 Carta abierta al Papa sobre Auschwitz;
 Mi camino de Santiago;
 El enigma de Hitler;
 Europa vivir!;
 Majestad, usted y yo;
 Leon Degrelle, firma y rbrica;
 Historia de las Waffen-SS europeas;
 Hitler. La marcha hacia el Reich (1918-1933);

 Referncies .
 ;
 ;
  Lon Degrelle en REX. De collaboratie in Waalse handen.  Consultat el novembre 2005.

 Enllaos externs .
  Historial militar de Degrelle. Mike Miller, Axis Biographical Research;
   Web oficial de la Asociacin Cultural de Amigos de Lon Degrelle, un grup neofeixista de recolzament a Degrelle (molt partidista);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321158" title="Les millors obres de la literatura universal / Segle XX" nonfiltered="256" processed="256" dbindex="125266">
La collecci Les millors obres de la literatura universal / Segle XX s una continuaci de la biblioteca Les millors obres de la literatura universal, editada per Edicions 62 i que aplega alguns dels llibres ms importants de la literatura contempornia, sobretot en narrativa. Entre els autors seleccionats hi trobem Auster, Bellow, Calvino, Conrad, d'Annunzio, Dos Pasos, Dinesen, Gide, Saint-Exupry, Gombrowicz, Hesse, Joyce, Kertesz, Mann, Mrai, Navokov, Pavese, Roth o Saramago. Tamb inclou antologies, com les de poesia contempornia (anglesa, italiana, portuguesa o russa). Popularment es coneix com a MOLU2.

Vegeu tamb.
Les millors obres de la literatura universal;
Les millors obres de la literatura catalana;
Edicions 62;

Enllaos externs.
Catleg d'Edicions 62



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321160" title="Stade Bordelais" nonfiltered="257" processed="257" dbindex="125267">

L'Stade bordelais s un club omnisports francs fundat el 18 de juliol de 1889. El club comprn les seccions d'atletisme, BMX, bridge, futbol, petanca, rugbi a 15 i de tennis, tot i que la de rugbi n's la ms important. L'Stade bordelais va ser el primer club de rugbi no parisenc que va guanyar el campionat de Frana de rugbi, el qual va dominar durant ms d'una dcada a principis del segle XX.

Amb el debut del segle XXI va nixer el projecte d'uni de l'Stade bordelais amb el Club athltique Bordeaux-Bgles Gironde, un altre club de rugbi de l'rea de Bordeus. Desprs de llargues negociacions el 10 de mar de 2006 aquesta uni es va fer efectiva amb el nom de 
Union Stade bordelais-Club Athltic Bordeaux-Bgles Gironde, tamb anomenada Union Bordeaux Bgles. Aquesta associaci no es tracta pas d'una fusi de clubs, partint-se d'aquesta manera el control de l'equip de rugbi en un 50% entre les dues associacions. Actualment l'equip resultat d'aquesta uni juga a la Pro D2 (segona divisi).

 Palmars .
 Campionat de Frana de rugbi a 15:
 Campi: 1899, 1904, 1905, 1906, 1907, 1909 i 1911 (7);
 Finalista: 1900, 1901, 1902, 1908 i 1910;
 Copa de Frana de rugbi a 15: ;
 Finalista: 1943 i 1944;
 Challenge de l'Esprance:
 Campi: 1997;

Les finals de l'Stade bordelais.

Campionat de Frana.


Jugadors emblemtics.
Pascal Laporte (0 cops seleccionat);
Eugne Billac (9);
Maurice Boyau (6);
Maurice Bruneau (4);
Marc Giacardy (1);
Ren Graciet (6);
Marcel Laffitte (0);
Bernard Laporte;
Jean Laudouar (5) ;
Maurice Leuvielle (7);
Alphonse Mass (7);
Vincent Moscato (4);
William Tchoueyres (3);
Jean Lassalle (10);

Bibliografia.
 Histoire du sport en France: du Stade bordelais au S.B.U.C.: 1889 - 1939 de Jean-Paul Callde, ed. Maison des sciences de l'homme d'Aquitaine, 1993;

Enllaos externs.
 Site officiel du club omnisports;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321161" title="Antena.Nova" nonfiltered="258" processed="258" dbindex="125268">

Antena.Nova (o grficament i coneguda com .nova) s un canal pertanyent a Antena 3 que emet exclusivament a travs de la TDT a Espanya. La programaci est orientada a un pblic femen.

s un canal orientat a la dona i el pblic familiar, amb sries que han tingut xit en la seva emissi a la cadena matriu (Antena 3), redifusions, espais de producci prpia i novelles. Tamb emet cinema totes les nits.

 Programes .

 Producci prpia .

 A mano: Programa de bricolatge.
 Mejor es posible: Programa de autoajuda.
 Muvete en casa: Programa d'aerbic.
 Oxgeno 3: Consells de bellesa i salut.
 Casa de Amrica;
 Diario extra: Moments indits del talk-show dEl diario de Patricia.
 8 Mujeres;
 Manual de parejas: Programa de autoajuda per parelles amb problemes.

 Sries .

 Manos a la obra;
 Los ladrones van a la oficina;
 Canguros;

 Novelles .

 C.L.A: No somos ngeles;
 Dame Chocolate;
 Madre Luna;
 Las Tontas no van al Cielo;
 Pura Sangre;

 Reposicions .

 Dnde ests, corazn?;
 A 3 Bandas;
 La batidora;
 Al pie de la letra;

 Vegeu tamb .

 Antena.Neox;

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de la cadena;
Emissi en lnia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321162" title="Tafofbia" nonfiltered="259" processed="259" dbindex="125269">

La tafofbia (del grec taphos tomba) s una fbia o una por malaltissa a ser enterrat viu, s a dir, a ser declarat mort abans d'hora i enterrat en una tomba. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321166" title="Ferran d'ustria-Este" nonfiltered="260" processed="260" dbindex="125270">

Ferran d'ustria-Est, tamb conegut amb el nom de Ferran III de Mdena, ( Viena, Sacre Imperi Romanogermnic 1754 - d., Imperi austrac 1806 ) fou un prncep imperial que va esdevenir pretendent del Ducat de Mdena durant les Guerres Napoleniques.

Orgens familiars.
Va nixer l'1 de juny de 1754 al Palau de Schnbrunn de la ciutat de Viena sent el quart fill mascle de l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermnic i Maria Teresa I d'ustria. Fou nt per lnia paterna de Leopold I de Lorena i Elisabet Carlota d'Orleans, i per lnia materna de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic i Elisabet Cristina de Brunsvic-Wolfenbttel.

Fou germ, entre d'altres, dels emperadors Josep II i Leopold II del Sacre Imperi Romanogermnic; Maria Amlia d'ustria (duquessa de Parma), casada amb Ferran I de Parma; Maria Carolina d'ustria, casada amb Ferran I de les Dues Siclies; i Maria Antonieta d'ustria, casada amb Llus XVI de Frana.

Npcies i descendents.

Es cas el 15 d'octubre de 1771 a la Catedral de Mil amb Maria Beatriu d'Este, filla del duc Hrcules III d'Este i Maria Teresa Cybo-Malaspina. D'aquesta uni nasqueren:
Josep Francesc d'ustria-Est (1772);
Maria Teresa d'ustria-Este (1773-1832), casada el 1789 amb el rei Vctor Manuel I de Sardenya;
Josepa d'ustria-Este (1775-1777);
Maria Leopoldina d'ustria-Este (1776-1848), casada el 1795 amb Carles II Teodor de Baviera;
Francesc IV de Mdena (1779-1846), duc de Mdena;
Ferran Josep d'ustria-Este (1781-1850), militar durant les Guerres Napoleniques;
Maximili Josep d'ustria-Este (1782-1863), Gran Mestre de l'Orde Teutnic;
Maria Antnia d'ustria-Este (1784-1786);
Carles d'ustria-Este (1785-1809), arquebisbe i primat d'Hongria;
Maria Llusa d'ustria-Este (1787-1816), casada el 1808 amb Francesc I d'ustria;

Reclamacions territorials.
El 1771 fou nomenat Administrador del Ducat de Mil pel seu germ Josep II del Sacre Imperi Romanogermnic, crrec des del qual va promoure la creaci del Teatre de La Scala de Mil. Amb l'ocupaci francesa durant les Guerres Napoleniques fou desposet del seu crrec i hagu d'abandonar la ciutat, igual que pass al seu sogre Hrcules III d'Este, que hagu d'abandonar el ducat de Mdena.

Amb la signatura del Tractat de Campo Formio el seu sogre, per la prdua del seus feus, fou recompensat amb el ducat de Bisgvia, el qual pass a mans de Ferran d'ustria-Este a la mort d'aquell el 1803. A la mort d'Hrcules III Maria Beatriu reclam els seus drets sobre els Ducat de Mdena per cedir-los al seu marit, si b aquest pass a formar part del Regne napolenic d'Itlia, i per la signatura del Tractat de Pressburg (1805) hagu de cedir Brisgvia al Gran Ducat de Baden. 

Ferran d'ustria mor el 24 de desembre de 1806 a la ciutat de Viena, sent nomenat hereu del seus drets dinstics el seu fill Francesc, futur Francesc IV de Mdena.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/habsburg/habsburg5.html;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321181" title="Llista d'ocells de Portugal" nonfiltered="261" processed="261" dbindex="125271">

Aquesta llista d'ocells de Portugal inclou totes les espcies d'ocells trobats a Portugal (incloent-hi Madeira i Aores): 509, de les quals 13 estan globalment amenaades d'extinci i 9 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies.

Gaviiformes.
 Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia immer;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Podilymbus podiceps ;
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps cristatus ;
Podiceps auritus ;
Podiceps nigricollis ;
Procellariiformes.
Diomedeidae.
Diomedea exulans;
Procellariidae.
Fulmarus glacialis  ;
Pterodroma arminjoniana ;
Pterodroma feae  ;
Pterodroma madeira;
Bulweria bulwerii ;
Calonectis diomedea ;
Calonectris edwardsii	;
Puffinus gravis ;
Puffinus griseus ;
Puffinus puffinus ;
Puffinus mauretanicus 	;
Puffinus baroli ;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus ;
Pelagodroma marina ;
Hydrobates pelagicus ;
Oceanodroma leucorhea ;
Oceanodroma monorhis ;
Oceanodroma castro;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
Phaeton aetherius ;
Sulidae.
Morus bassanus;
Sula leucogaster ;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax auritus	;
Fregatidae.
Fregata magnificens ;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Botaurus stellata ;
Botaurus lentiginosa ;
Ixobrychus minutus ;
Ixobrychus exilis ;
Nycticorax nycticorax ;
Butorides virescens ;
Ardeola ralloides ;
Bubulcus ibis ;
Egretta garzetta ;
Egretta gularis ;
Egretta tricolor ;
Egretta thula ;
Egretta caerulea ;
Ardea alba ;
Ardea cinerea ;
Ardea herodias ;
Ardea purpurea ;
Ciconiidae.
Ciconia nigra ;
Ciconia ciconia ;
Threskiornithidae.
Geronticus eremita	 ;
Plegadis falcinellus ;
Platalea leucorodia ;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Phoenicopterus minor	 ;
Anseriformes.
Anatidae.
Dendrocygna bicolor ;
Cygnus olor ;
Cygnus columbianus ;
Cygnus cygnus ;
Anser fabalis ;
Anser brachyrhynchus ;
Anser albifrons ;
Anser anser;
Anser caerulescens   ;
Branta leucopsis  ;
Branta bernicla ;
Tadorna ferruginea ;
Tadorna tadorna ;
Aix sponsa   ;
Anas penelope ;
Anas americana ;
Anas strepera;
Anas crecca ;
Anas platyrhynchos ;
Anas rubripes ;
Anas acuta ;
Anas querquedula ;
Anas discors ;
Anas clypeata ;
Marmaronetta angustirostris	 ;
Netta rufina;
Aythya ferina ;
Aythya collaris 	;
Aythya nyroca	;
Aythya fuligula ;
Aythya marila ;
Aythya affinis ;
Somateria mollissima ;
Polysticta stelleri ;
Clangula hyemalis ;
Melanitta nigra ;
Melanitta perspicillata 	;
Melanitta fusca ;
Bucephala albeola  ;
Bucephala clangula ;
Mergellus albellus ;
Mergus serrator ;
Mergus merganser ;
Oxyura jamaicensis  ;
Oxyura leucocephala	;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Pernis apivorus ;
Elanus caeruleus ;
Milvus migrans ;
Milvus milvus;
Haliaeetus albicilla   ;
Gypaetus barbatus      ;
Neophron percnopterus ;
Gyps rueppellii;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus	;
Circaetus gallicus ;
Circus aeruginosus ;
Circus cyaneus ;
Circus pygargus ;
Accipiter gentilis ;
Accipiter nisus ;
Buteo buteo ;
Buteo lagopus ;
Buteo rufinus;
Aquila clanga 	;
Aquila pomarina;
Aquila adalberti	;
Aquila chrysaetos  ;
Aquila fasciatus;
Aquila pennatus;
Falconidae.
Falco naumanni       ;
Falco tinnunculus ;
Falco sparverius ;
Falco vespertinus;
Falco columbarius ;
Falco eleonorae ;
Falco subbuteo ;
Falco biarmicus;
Falco rusticolus ;
Falco pelegrinoides;
Falco peregrinus;
Galliformes.
Odontophoridae.
Colinus virginianus	 ;
Phasianidae.
Alectoris barbara	 ;
Alectoris rufa ;
Perdix perdix ;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus 	;
Turnicidae.
Turnix sylvatica ;
Gruiformes.
Gruidae.
Anthropoides virgo;
Grus grus;
Grus canadensis ;
Rallidae.
Rallus aquaticus ;
Crex crex   ;
Amaurornis flavirostris ;
Porzana porzana ;
Porzana parva ;
Porzana pusilla 	 ;
Porphyrio porphyrio;
Porphyrio alleni   ;
Porphyrio martinica  ;
Gallinula chloropus ;
Fulica cristata ;
Fulica atra ;
Fulica americana ;
Otidae.
Otis tarda ;
Tetrax tetrax  ;
Charadriiformes.
Haematopodidae.
Haematopus moquini	 ;
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus ;
Recurvirostra avosetta ;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Glareolidae.
Cursorius cursor  ;
Glareola pratincola ;
Charadriidae.
Charadrius dubius ;
Charadrius hiaticula ;
Charadrius semipalmatus ;
Charadrius vociferus ;
Charadrius alexandrinus ;
Charadrius morinellus ;
Pluvialis dominica ;
Pluvialis apricaria ;
Pluvialis squatarola ;
Vanellus gregarius  ;
Vanellus vanellus ;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus ;
Gallinago gallinago ;
Gallinago media  ;
Limnodromus griseus   ;
Limnodromus scolopaceus	 ;
Limosa limosa ;
Limosa lapponica ;
Numenius phaeopus ;
Numenius tenuirostris ;
Numenius arquata ;
Bartramia longicauda ;
Tringa erythropus ;
Tringa totanus ;
Tringa stagnatilis ;
Tringa nebularia ;
Tringa melanoleuca ;
Tringa flavipes  ;
Tringa solitaria ;
Tringa ochropus ;
Tringa glareola ;
Xenus cinereus ;
Actitis hypoleucos ;
Actitis macularius  ;
Catoptrophorus semipalmatus ;
Arenaria interpres;
Calidris tenuirostris  ;
Calidris canutus ;
Calidris alba ;
Calidris pusilla  ;
Calidris mauri ;
Calidris minuta ;
Calidris temminckii ;
Calidris minutilla ;
Calidris fuscicollis  ;
Calidris bairdii ;
Calidris melanotos ;
Calidris acuminata ;
Calidris ferruginea ;
Calidris maritima ;
Calidris alpina  ;
Limicola falcinellus ;
Tryngites subruficollis  ;
Philomachus pugnax;
Phalaropus tricolor ;
Phalaropus lobatus ;
Phalaropus fulicaria ;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus ;
Stercorarius parasiticus ;
Stercorarius longicaudus ;
Stercorarius skua ;
Laridae.
Larus melanocephalus ;
Larus atricilla ;
Larus pipixcan ;
Larus minutus ;
Larus sabini ;
Larus philadelphia ;
Larus ridibundus ;
Larus michahellis;
Larus ichthyaetus;
Larus genei ;
Larus audouinii 	;
Larus delawarensis ;
Larus canus ;
Larus fuscus ;
Larus argentatus ;
Larus glaucoides ;
Larus hyperboreus ;
Larus marinus ;
Rissa tridactyla ;
Sternidae.
Gelochelidon nilotica ;
Hydroprogne caspia ;
Sterna maximus ;
Sterna bengalensis ;
Sterna sandvicensis ;
Sterna dougallii ;
Sterna hirundo ;
Sterna paradisaea ;
Sterna forsteri ;
Onychoprion anaethetus ;
Onychoprion fuscata ;
Sternula albifrons ;
Chlidonias hybridus ;
Chlidonias niger ;
Chlidonias leucopterus;
Alcidae.
Uria aalge ;
Alca torda ;
Cepphus grylle ;
Alle alle ;
Fratercula arctica;
Pterocliformes.
Pteroclidae.
Pterocles alchata;
Pterocles orientalis;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Columba trocaz ;
Streptopelia turtur;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia senegalensis ;
Psittaciformes.
Psittacidae.
Psittacula krameri	 ;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Clamator glandarius ;
Cuculus canorus ;
Coccyzus erythropthalmus ;
Coccyzus americanus' ;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto alba ;
Strigidae.
Otus scops ;
Bubo bubo;
Bubo scandiacus ;
Athene noctua ;
Strix aluco ;
Asio otus ;
Asio flammeus ;
Asio capensis;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Chordeiles minor ;
Caprimulgus europaeus ;
Caprimulgus ruficollis;
Apodiformes.
Apodidae.
Apus apus ;
Apus pallidus ;
Apus melba;
Apus affinis	 ;
Apus unicolor	 ;
Apus caffer;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Alcedo atthis ;
Ceryle alcyon ;
Meropidae.
Merops apiaster ;
Coraciidae.
Coracias garrulus ;
Upupidae.
Upupa epops;
Piciformes.
Picidae.
Jynx torquilla ;
Picus viridis ;
Dendrocopos major ;
Dendrocopos minor ;
Dendrocopos medius ;
Passeriformes.
Alaudidae.
Melanocorypha calandra;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella rufescens;
Chersophilus duponti;
Galerida cristata;
Galerida theklae;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Ptyonoprogne rupestris;
Hirundo rustica;
Hirundo daurica;
Delichon urbicum;
Motacillidae.
Motacilla citreola ;
Motacilla alba;
Motacilla cinerea;
Motacilla flava;
Anthus richardi;
Anthus campestris  ;
Anthus berthelotii ;
Anthus trivialis;
Anthus gustavi ;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus ;
Anthus spinoletta;
Anthus petrosus ;
Regulidae.
Regulus regulus;
Regulus ignicapillus;
Regulus madeirensis;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus ;
Cinclidae'.
Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella modularis;
Prunella collaris;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola solitarius;
Hylocichla mustelina ;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus obscurus ;
Turdus torquatus;
Turdus atrogularis  ;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus viscivorus;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Locustella naevia;
Locustella certhiola ;
Locustella fluviatilis ;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus paludicola ;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus agricola ;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus palustris ;
Acrocephalus arundinaceus;
Hippolais caligata ;
Hippolais pallida ;
Hippolais polyglotta;
Hippolais icterina;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus brehmii;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus fuscatus ;
Phylloscopus inornatus;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia hortensis;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Sylvia conspicillata;
Sylvia undata;
Sylvia mystacea ;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula hypoleuca;
Ficedula albicollis ;
Ficedula parva;
Erithacus rubecula;
Luscinia svecica;
Luscinia megarhynchos;
Cercotrichas galactotes;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Saxicola maura ;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe isabellina ;
Oenanthe deserti ;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe leucura	 ;
Aegithalidae.
Aegithalos longicaudus;
Paridae.
Parus palustris;
Parus ater;
Parus cristatus;
Parus major;
Parus caeruleus;
Sittidae.
Sitta europaea;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae.
Certhia brachydactyla;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius meridionalis;
Lanius collurio;
Lanius senator;
Corvidae.
Corvus corone;
Corvus corax;
Corvus monedula ;
Corvus frugilegus;
Garrulus glandarius;
Pyrrhocorax pyrrhocorax ;
Pica pica;
Nucifraga caryocatactes;
Cyanopica cyana;
Sturnidae.
Sturnus roseus;
Sturnus vulgaris;
Sturnus unicolor;
Ploceidae.
Euplectes afer'   ;
Estrildidae.
Estrilda astrild  ;
Amandava amandava  ;
Parulidae.
Dendroica petechia	 ;
Dendroica coronata	 ;
Setophaga ruticilla	 ;
Seiurus noveboracensis	;
Emberizidae.
Emberiza citrinella;
Emberiza cirlus;
Emberiza cia;
Emberiza hortulana;
Emberiza pusilla ;
Emberiza rustica ;
Emberiza aureola ;
Emberiza pallasi ;
Emberiza schoeniclus;
Miliaria calandra;
Plectrophenax nivalis;
Calcarius lapponicus;
Zonotrichia albicollis ;
Cardinalidae.
Pheucticus ludovicianus	 ;
Icteridae.
Dolichonyx oryzivorus	 ;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Loxia pytyopsittacus;
Loxia curvirostra;
Carduelis chloris;
Carduelis flammea;
Carduelis spinus;
Carduelis carduelis;
Carduelis flavirostris;
Carduelis cannabina;
Serinus serinus;
Serinus canaria;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Rhodopechys githaginea;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer montanus;
Petronia petronia;
Montifringilla nivalis;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321183" title="Campionat d'Anglaterra de rugbi a 15" nonfiltered="262" processed="262" dbindex="125272">

El Campionat d'Angleterra de rugbi a 15 va ser creat el 1987 i reuneix l'elit dels clubs anglesos de rugbi. Es tracta d'una de les millors lligues d'Europa conjuntament amb el Top 14 de l'estat francs. Els clubs que ms cops han guanyat aquest ttol sn el London Wasps i el Leicester Tigers.

El campionat ha canviat diferents cops de nom depenent de l'empresa que el patrocinava:
 Courage League (1987-1997);
 Allied Dunbar League (1997-2001);
 Zrich Premiership (2001-2005);
 Guinness Premiership (2006-2008).

Equips de la temporada 2007-2008.
Bath Rugby;
Bristol Shoguns;
Gloucester RFC;
Harlequins RFC;
Leeds Carnegie;
Leicester Tigers;
London Irish;
Newcastle Falcons;
Saracens (rugby);
Sale Sharks;
London Wasps;
Worcester Warriors;

Palmars de Clubs.

Courage League.

1987-1988 Leicester Tigers;
1988-1989 Bath Rugby;
1989-1990 London Wasps;
1990-1991 Bath Rugby;
1991-1992 Bath Rugby;
1992-1993 Bath Rugby;
1993-1994 Bath Rugby;
1994-1995 Leicester Tigers;
1995-1996 Bath Rugby;
1996-1997 London Wasps;

Allied Dumbar Premiership.

1997-1998 Newcastle Falcons;
1998-1999 Leicester Tigers;
1990-2000 Leicester Tigers;

Zurich Premiership.

2000-2001 Leicester Tigers;
2001-2002 Gloucester RFC;
2002-2003 London Wasps;
2003-2004 London Wasps;
2004-2005 London Wasps;

Guinness Premiership.

2005-2006 Sale Sharks;
2006-2007 Leicester Tigers;

Enllaos externs.
Lloc oficial del campionat














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321184" title="Calzadilla de los Barros" nonfiltered="263" processed="263" dbindex="125273">


Calzadilla de los Barros s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321186" title="La Lapa" nonfiltered="264" processed="264" dbindex="125274">


La Lapa s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321188" title="La Morera" nonfiltered="265" processed="265" dbindex="125275">


La Morera s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321189" title="Francesc IV de Mdena" nonfiltered="266" processed="266" dbindex="125276">

Francesc IV de Mdena ( Mil, Ducat de Mil 1779 - Mdena, Ducat de Mdena 1846 ) fou un arxiduc d'ustria i membre de la Dinastia ustria-Este que va esdevenir duc de Mdena entre 1814 i 1846.

Orgens familiars.
Va nixer el 6 d'octubre de 1779 a la ciutat de Mil, en aquells moments capital del ducat del mateix nom, sent fill de l'arxiduc Ferran d'ustria-Este i Maria Beatriu d'Este. Per lnia paterna fou nt de l'emperador Josep I del Sacre Imperi Romanogermnic i Maria Teresa I d'ustria, i per lnia materna del duc Hrcules III d'Este i Maria Teresa Cybo-Malaspina. 

Fou germ, entre d'altres, de Maria Teresa d'ustria-Este, casada amb Vctor Manuel I de Sardenya; de Maria Leopoldina d'ustria-Este, casada amb Carles II Teodor de Baviera; i de Maria Llusa d'ustria-Este, casada amb Francesc I d'ustria.

Npcies i descendents.
Es cas el 20 de juny de 1812 a la ciutat de Cller amb Maria Beatriu de Savoia, filla de Vctor Manuel I de Sardenya i de la seva germana Maria Teresa d'ustria-Este. D'aquesta uni nasqueren:
Maria Teresa d'ustria-Este (1817-1886), casada el 1846 amb el pretendent al tron francs Enric de Borb;
Francesc V de Mdena (1819-1875), duc de Mdena;
Ferran Carles d'ustria-Este (1821-1849), casat el 1847 amb Elisabet d'ustria;
Maria Beatriu d'ustria-Este (1824-1906), casada el 1847 amb l'infant Joan de Borb;

Ascens al poder.
El 1814 grcies a la realitzaci del Congrs de Viena aconseguir ser noment duc de Mdena en reivindicaci dels seus drets familiars sobre el ducat. Aix mateix tamb va rebre el Ducat de Massa i Carrara, que fou integrat dins dels territoris de Mdena.

Mor el 21 de gener de 1846 a la ciutat de Mdena, sent enterrat a la Cripta imperial de la ciutat de Viena. 

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/habsburg/habsburg5.html;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321190" title="Valverde de Burguillos" nonfiltered="267" processed="267" dbindex="125277">


Valverde de Burguillos s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321191" title="Llista d'ocells de Noruega" nonfiltered="268" processed="268" dbindex="125278">

Aquesta llista d'ocells de Noruega inclou totes les espcies d'ocells trobats a Noruega: 472, de les quals 7 estan globalment amenaades d'extinci i dues hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies.

Gaviidae.
 	Gavia stellata;
 	Gavia arctica;
 	Gavia immer;
 	Gavia adamsii;
Podicipedidae.
 	Tachybaptus ruficollis;
 	Podilymbus podiceps;
 	Podiceps grisegena;
 	Podiceps cristatus;
 	Podiceps auritus;
 	Podiceps nigricollis;
Diomedeidae.
 	Thalassarche melanophris;
 	Thalassarche chlororhynchos	;
Procellariidae.
 	Fulmarus glacialis;
 	Daption capense;
 	Calonectris diomedea;
 	Puffinus gravis;
 	Puffinus griseus	;
 	Puffinus puffinus;
 	Puffinus mauretanicus	;
Hydrobatidae.
 	Oceanites oceanicus;
 	Hydrobates pelagicus;
 	Oceanodroma leucorhoa;
 	Oceanodroma monorhis	;
Pelecanidae.
 	Pelecanus onocrotalus;
 	Pelecanus crispus	;
Sulidae.
 	Morus bassanus;
 	Sula sula;
Phalacrocoracidae.
 	Phalacrocorax carbo;
 	Phalacrocorax aristotelis;
Ardeidae.
 	Ardea cinerea;
 	Ardea purpurea;
 	Ardea alba;
 	Egretta garzetta;
 	Ardeola bacchus;
 	Bubulcus ibis;
 	Nycticorax nycticorax;
 	Ixobrychus minutus;
 	Botaurus lentiginosus	;
 	Botaurus stellaris;
Ciconiidae.
 	Ciconia nigra;
 	Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
 	Plegadis falcinellus;
 	Platalea leucorodia;
Phoenicopteridae.
 	Phoenicopterus roseus;

Anatidae.
 	Cygnus olor;
 	Cygnus cygnus;
 	Cygnus columbianus;
 	Anser fabalis;
 	Anser brachyrhynchus;
 	Anser albifrons;
 	Anser erythropus	;
 	Anser anser;
 	Anser indicus;
 	Chen caerulescens;
 	Branta bernicla;
 	Branta leucopsis;
 	Branta canadensis;
 	Branta ruficollis	;
 	Tadorna ferruginea;
 	Tadorna tadorna;
 	Anas penelope;
 	Anas americana;
 	Anas strepera;
 	Anas formosa	;
 	Anas carolinensis	;
 	Anas crecca;
 	Anas platyrhynchos;
 	Anas rubripes	;
 	Anas acuta;
 	Anas querquedula;
 	Anas discors	;
 	Anas clypeata;
 	Netta rufina;
 	Aythya ferina;
 	Aythya collaris	;
 	Aythya nyroca	;
 	Aythya fuligula;
 	Aythya marila;
 	Somateria mollissima;
 	Somateria spectabilis;
 	Somateria fischeri;
 	Polysticta stelleri	;
 	Histrionicus histrionicus;
 	Clangula hyemalis;
 	Melanitta nigra;
 	Melanitta perspicillata;
 	Melanitta fusca;
 	Bucephala clangula;
 	Bucephala islandica;
 	Mergellus albellus;
 	Lophodytes cucullatus	;
 	Mergus serrator;
 	Mergus merganser;
 	Oxyura jamaicensis;
Pandionidae.
 	Pandion haliaetus;
Accipitridae.
 	Pernis apivorus;
 	Milvus milvus	;
 	Milvus migrans;
 	Haliaeetus leucoryphus	;
 	Haliaeetus albicilla;
 	Neophron percnopterus;
 	Gyps fulvus	;
 	Circus aeruginosus;
 	Circus cyaneus;
 	Circus macrourus	;
 	Circus pygargus;
 	Accipiter nisus;
 	Accipiter gentilis;
 	Buteo buteo;
 	Buteo rufinus;
 	Buteo lagopus;
 	Aquila pomarina;
 	Aquila nipalensis;
 	Aquila chrysaetos;
 	Aquila pennatus;
Falconidae.
 	Falco tinnunculus;
 	Falco vespertinus	;
 	Falco columbarius;
 	Falco subbuteo;
 	Falco rusticolus;
 	Falco peregrinus;
Tetraonidae.
 	Lagopus lagopus;
 	Lagopus muta;
 	Tetrao urogallus;
 	Tetrao tetrix;
 	Bonasa bonasia;
Phasianidae.
 	Alectoris chukar	;
 	Perdix perdix;
 	Coturnix coturnix;
 	Phasianus colchicus;
Gruidae.
 	Anthropoides virgo;
 	Grus grus;
Rallidae.
 	Rallus aquaticus;
 	Crex crex	;
 	Porzana parva;
 	Porzana porzana;
 	Porphyrio porphyrio;
 	Porphyrio martinica	;
 	Gallinula chloropus;
 	Fulica atra;
Otididae.
 	Otis tarda	;
 	Tetrax tetrax	;
Haematopodidae.
 	Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
 	Himantopus himantopus;
 	Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
 	Burhinus oedicnemus;

Glareolidae.
 	Cursorius cursor;
 	Glareola pratincola;
 	Glareola nordmanni	;
Charadriidae.
 	Vanellus vanellus;
 	Pluvialis fulva	;
 	Pluvialis dominica;
 	Pluvialis apricaria;
 	Pluvialis squatarola;
 	Charadrius hiaticula;
 	Charadrius dubius;
 	Charadrius vociferus;
 	Charadrius pecuarius;
 	Charadrius alexandrinus;
 	Charadrius mongolus;
 	Charadrius leschenaultii;
 	Charadrius asiaticus;
 	Charadrius morinellus;
Scolopacidae.
 	Scolopax rusticola;
 	Lymnocryptes minimus;
 	Gallinago media	;
 	Gallinago gallinago;
 	Limnodromus griseus;
 	Limnodromus scolopaceus	;
 	Limosa limosa	;
 	Limosa lapponica;
 	Numenius minutus;
 	Numenius phaeopus;
 	Numenius arquata;
 	Tringa erythropus;
 	Tringa totanus;
 	Tringa stagnatilis;
 	Tringa nebularia;
 	Tringa melanoleuca	;
 	Tringa flavipes	;
 	Tringa ochropus;
 	Tringa glareola;
 	Xenus cinereus;
 	Actitis hypoleucos;
 	Actitis macularia	;
 	Catoptrophorus semipalmatus	;
 	Arenaria interpres;
 	Calidris tenuirostris	;
 	Calidris canutus;
 	Calidris alba;
 	Calidris pusilla	;
 	Calidris ruficollis	;
 	Calidris minuta;
 	Calidris temminckii;
 	Calidris fuscicollis	;
 	Calidris bairdii	;
 	Calidris melanotos;
 	Calidris acumina;
 	Calidris ferruginea;
 	Calidris alpina;
 	Calidris maritima;
 	Calidris himantopus	;
 	Limicola falcinellus;
 	Tryngites subruficollis	;
 	Philomachus pugnax;
 	Phalaropus tricolor;
 	Phalaropus lobatus;
 	Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae.
 	Stercorarius skua;
 	Stercorarius pomarinus;
 	Stercorarius parasiticus;
 	Stercorarius longicaudus;
Laridae.
 	Larus canus;
 	Larus delawarensis;
 	Larus marinus;
 	Larus hyperboreus;
 	Larus glaucoides;
 	Larus argentatus;
 	Larus fuscus;
 	Larus ichthyaetus;
 	Larus ridibundus;
 	Larus philadelphia;
 	Larus melanocephalus;
 	Larus pipixcan	;
 	Larus minutus;
 	Pagophila eburnea	;
 	Rhodostethia rosea;
 	Xema sabini;
 	Rissa tridactyla;
Sternidae.
 	Sterna nilotica;
 	Sterna caspia;
 	Sterna sandvicensis;
 	Sterna maxima;
 	Sterna dougallii;
 	Sterna hirundo;
 	Sterna paradisaea;
 	Sterna albifrons;
 	Sterna fuscata;
 	Chlidonias hybridus;
 	Chlidonias leucopterus;
 	Chlidonias niger;
 	Anous stolidus;
Alcidae.
 	Alle alle;
 	Uria aalge;
 	Uria lomvia;
 	Alca torda;
 	Pinguinus impennis	;
 	Cepphus grylle;
 	Fratercula arctica;
Pteroclidae.
 	Syrrhaptes paradoxus;

Columbidae.
 	Columba livia;
 	Columba oenas;
 	Columba palumbus;
 	Streptopelia turtur;
 	Streptopelia orientalis;
 	Streptopelia decaocto;
Cuculidae.
 	Clamator glandarius;
 	Cuculus canorus;
 	Coccyzus americanus;
Tytonidae.
 	Tyto alba;
Strigidae.
 	Otus scops;
 	Bubo bubo;
 	Bubo scandiacus;
 	Strix aluco;
 	Strix uralensis;
 	Strix nebulosa;
 	Surnia ulula;
 	Glaucidium passerinum;
 	Athene noctua;
 	Aegolius funereus;
 	Asio otus;
 	Asio flammeus;
Caprimulgidae.
 	Caprimulgus europaeus;
Apodidae.
 	Hirundapus caudacutus;
 	Tachymarptis melba;
 	Apus apus;
 	Apus pallidus;
 	Apus caffer;
Alcedinidae.
 	Alcedo atthis;
Meropidae.
 	Merops apiaster;
Coraciidae.
 	Coracias garrulus	;
Upupidae.
 	Upupa epops;
Picidae.
 	Jynx torquilla;
 	Dendrocopos minor;
 	Dendrocopos leucotos;
 	Dendrocopos major;
 	Picoides tridactylus;
 	Dryocopus martius;
 	Picus viridis;
 	Picus canus;
Alaudidae.
 	Melanocorypha calandra;
 	Melanocorypha bimaculata	;
 	Melanocorypha leucoptera;
 	Calandrella brachydactyla;
 	Calandrella rufescens;
 	Galerida cristata;
 	Lullula arborea;
 	Alauda arvensis;
 	Eremophila alpestris;
Hirundinidae.
 	Riparia riparia;
 	Hirundo rustica;
 	Cecropis daurica;
 	Delichon urbica;
Motacillidae.
 	Motacilla alba;
 	Motacilla citreola;
 	Motacilla flava;
 	Motacilla cinerea;
 	Anthus richardi;
 	Anthus campestris;
 	Anthus godlewskii	;
 	Anthus trivialis;
 	Anthus hodgsoni;
 	Anthus gustavi;
 	Anthus pratensis;
 	Anthus cervinus;
 	Anthus petrosus;
 	Anthus spinoletta;
Regulidae.
 	Regulus regulus;
 	Regulus ignicapillus;
Bombycillidae.
 	Bombycilla garrulus;
Cinclidae.
 	Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
 	Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
 	Prunella collaris;
 	Prunella montanella;
 	Prunella modularis;
Turdidae.
 	Monticola saxatilis;
 	Zoothera sibirica;
 	Zoothera dauma;
 	Catharus minimus;
 	Catharus ustulatus	;
 	Turdus torquatus;
 	Turdus merula;
 	Turdus obscurus;
 	Turdus ruficollis;
 	Turdus naumanni;
 	Turdus pilaris;
 	Turdus iliacus;
 	Turdus philomelos;
 	Turdus viscivorus;
 	Turdus migratorius;
Sylviidae.
 	Locustella lanceolata;
 	Locustella naevia;
 	Locustella certhiola;
 	Locustella fluviatilis;
 	Locustella luscinioides;
 	Acrocephalus paludicola	;
 	Acrocephalus schoenobaenus;
 	Acrocephalus agricola;
 	Acrocephalus scirpaceus;
 	Acrocephalus dumetorum	;
 	Acrocephalus palustris;
 	Acrocephalus arundinaceus;
 	Hippolais caligata;
 	Hippolais pallida;
 	Hippolais polyglotta;
 	Hippolais icterina;
 	Phylloscopus trochilus;
 	Phylloscopus collybita;
 	Phylloscopus bonelli;
 	Phylloscopus sibilatrix;
 	Phylloscopus fuscatus;
 	Phylloscopus schwarzi;
 	Phylloscopus proregulus;
 	Phylloscopus inornatus;
 	Phylloscopus humei	;
 	Phylloscopus borealis;
 	Phylloscopus trochiloides;
 	Sylvia atricapilla;
 	Sylvia borin;
 	Sylvia communis;
 	Sylvia curruca;
 	Sylvia nisoria;
 	Sylvia cantillans;
 	Sylvia melanocephala;
Muscicapidae.
 	Muscicapa striata;
 	Ficedula hypoleuca;
 	Ficedula albicollis;
 	Ficedula parva;
 	Erithacus rubecula;
 	Luscinia luscinia;
 	Luscinia megarhynchos;
 	Luscinia svecica;
 	Tarsiger cyanurus;
 	Irania gutturalis;
 	Cercotrichas galactotes;
 	Phoenicurus ochruros;
 	Phoenicurus phoenicurus;
 	Saxicola maura;
 	Saxicola rubetra;
 	Saxicola rubicola;
 	Oenanthe leucura	;
 	Oenanthe oenanthe;
 	Oenanthe pleschanka;
 	Oenanthe hispanica;
 	Oenanthe deserti;
 	Oenanthe isabellina;
Paradoxornithidae.
 	Panurus biarmicus;

Aegithalidae.
 	Aegithalos caudatus;
Paridae.
 	Poecile palustris;
 	Poecile montana;
 	Poecile cincta;
 	Periparus ater;
 	Lophophanes cristatus;
 	Parus major;
 	Cyanistes caeruleus;
Sittidae.
 	Sitta europaea;
Certhiidae.
 	Certhia familiaris;
Remizidae.
 	Remiz pendulinus;
Oriolidae.
 	Oriolus oriolus;
Laniidae.
 	Lanius collurio;
 	Lanius isabellinus;
 	Lanius excubitor;
 	Lanius meridionalis	;
 	Lanius minor;
 	Lanius senator;
Corvidae.
 	Perisoreus infaustus;
 	Garrulus glandarius;
 	Pica pica;
 	Nucifraga caryocatactes;
 	Corvus monedula;
 	Corvus frugilegus;
 	Corvus corone;
 	Corvus corax;
 	Corvus cornix;
Sturnidae.
 	Sturnia sturnina;
 	Pastor roseus;
 	Sturnus vulgaris;
Parulidae.
 	Dendroica coronata	;
Emberizidae.
 	Emberiza citrinella;
 	Emberiza leucocephalos;
 	Emberiza cineracea	;
 	Emberiza hortulana;
 	Emberiza pusilla;
 	Emberiza rustica;
 	Emberiza aureola	;
 	Emberiza rutila;
 	Emberiza melanocephala;
 	Emberiza bruniceps;
 	Emberiza schoeniclus;
 	Emberiza calandra;
 	Melospiza melodia;
 	Junco hyemalis;
 	Calcarius lapponicus;
 	Plectrophenax nivalis;
Cardinalidae.
 	Pheucticus ludovicianus;
 	Passerina caerulea;
 	Spiza americana;
Icteridae.
 	Dolichonyx oryzivorus	;
 	Xanthocephalus xanthocephalus	;
 	Molothrus ater;
 	Icterus galbula;
 	Icterus bullockii;
Fringillidae.
 	Fringilla coelebs;
 	Fringilla montifringilla;
 	Pinicola enucleator;
 	Carpodacus erythrinus;
 	Loxia pytyopsittacus;
 	Loxia curvirostra;
 	Loxia leucoptera;
 	Carduelis chloris;
 	Carduelis flammea;
 	Carduelis hornemanni;
 	Carduelis spinus;
 	Carduelis carduelis;
 	Carduelis flavirostris;
 	Carduelis cannabina;
 	Serinus serinus;
 	Pyrrhula pyrrhula;
 	Coccothraustes coccothraustes;
 	Coccothraustes vespertinus;
Passeridae.
 	Passer domesticus;
 	Passer hispaniolensis;
 	Passer montanus;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321192" title="Intercomprensi" nonfiltered="269" processed="269" dbindex="125279">
Els orgens de la Intercomprensi comencen a principis dels anys 90, moment en qu es van proposar nombroses definicions, per cap d elles no va ser compartida per tothom. Actualment, la intercomprensi representa un nou enfocament sobre la didctica de l'ensenyament de les llenges estrangeres i la segent definici reuneix l'acord de tots els experts:

La intercomprensi s una forma de comunicaci en la que cadasc parla la seva llengua materna i entn la de l'altre. 

Aquesta definici inclou la comprensi escrita i la comprensi oral excloent-ne la producci oral i/o escrita. La intercomprensi es dna sempre entre parlants de llenges d una mateixa famlia lingstica, ja que les llenges no sn considerades com a llenges estrangeres, sin com a dialectes d una mateixa llengua. 

En quant als avantatges de la intercomprensi, alguns dels que es podrien anomenar, tenen un fonament poltic, psicolgic i educatiu. 
La intercomprensi coincideix amb les necessitats poltiques de la Uni Europea i amb les decisions educatives preses per una de les seves institucions ms representatives: el Consell d'Europa que promou el plurilingisme. La preservaci del multilingisme europeu no concorda amb el domini d'una llengua sobre les altres, una lingua franca que tothom hauria d'aprendre i que esdevindria l nic vehicle de comunicaci entre parlants de diferents llenges. En el cas de la intercomprensi, totes les llenges reben el mateix status, ja que els participants utilitzen la seva llengua materna. 

Des d'un punt de vista psicolgic, la intercomprensi es basa en la idea de qu els essers humans posseeixen una capacitat natural per al llenguatge - idea basada en la teoria sobre l adquisici del llenguatge de Ferdinand de Saussure -. La facultat del llenguatge permet als essers humans no noms d'expressar les seves idees, sin d'entendre missatges en els que aquestes idees s'expressen.

Finalment, l adquisici de la competncia en intercomprensi s'ha d'ensenyar mitjanant principis didctics que en facilitin l adquisici. El primer principi es basa en la motivaci, s a dir, ensenyar a l'alumne que no aprn una llengua estrangera des de zero, sin que hi ha moltes coses que ja coneix. El segon principi es basa en un aprenentatge autnom segons el qual, els estudiants han de ser capaos d'avanar ells sols i a continuaci, rebre l'ajuda del professor. Finalment, la intercomprensi obre les portes a una educaci intercultural grcies al coneixement de cultures diferents grcies a l aprenentatge de llenges estrangeres.

 Altres definicions d'intercompresi .

 Una Europa di poliglotti non  una Europa di persone che parlano correntemente molte lingue, ma nel migliori dei casi di persone che possono incontrarsi parlando ciascuno la propria lengua e intendendo quella dell altro, che pure non saprebbero parlare in modo fluente, e intendendola, sia pure a fatica, intendessero il "genio", l universo culturale che ciascuno esprime parlando la lengua dei propri avi e Della propria tradizione. ;
Humberto Eco, La recerca de la lingua perfecta, 1993. 
 Comprensin mutua de hablantes de lenguas diferentes que se presenta como un modelo alternativo en el mbito de la didctica de las lenguas que puede aprovecharse en el caso de las lenguas romnicas. ;
Christian Degache 2003. 
 Ce qui rend possible cette intercomprhension c est que chacun s adapte  un grand nombre de traits phonologiques, syntaxiques ou lexicaux de son interlocuteur que cependant il n utilise pas lui-mme. ;
Franois (in Martinet 1968 : 173)

 Projectes d'intercompresi .

 Eurom4: http://sites.univ-provence.fr/delic/Eurom4/;

 Eurocomom: http://www.eurocomcenter.eu/index2.php?lang=es&main_id=2&sub_id=3;

 Galanet: http://www.galanet.be/;

 Itinraires romans: http://dpel.unilat.org/DPEL/Creation/IR/index.fr.asp;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321195" title="Fabregada (Sant Esteve de la Sarga)" nonfiltered="270" processed="270" dbindex="125280">
Fabregada s un antic poble, actualment en runes, del municipi de Sant Esteve de la Sarga, al Pallars Juss. L'nica edificaci en peu s el santuari romnic de la Mare de Du de Fabregada (dels segles XII-XIII). El lloc se situa en el Coll de la Fabregada (950 m).

Malgrat estar en runes, les intervencions arqueolgiques iniciades del 1992 van permetre descobrir un traat de poble clos, amb muralles i fossar, segurament responent a la seva situaci estratgica, al costat del Coll de Fabregada, important nucli de comunicacions a l'edat mitjana.

Sense cap mena de dubte es tractava, en poca medieval, del nucli de poblaci ms important de l'actual terme de Sant Esteve de la Sarga, per aviat caigu en decadncia, i al segle XIV ja no figura en els fogatjaments.

 Histria .

El primer document que parla del lloc s de l'any 1010, en qu s anomenat ad illa Farga. El nom apareix com Ipsa Fabricata en un pergam del 23 de febrer del 1038, en la donaci en alou que del villatge feu el comte Ramon III de Pallars en favor del  milites  Bertran At de Montanyana, castl tamb de Castellnou de Montsec. En l'any 1076, Bertran i la seva esposa Ermengarda donen a l'esglsia de Sant Esteve un ter del delme de Fabregada. En la divisi territorial dels bisbats d'Urgell i de Roda del 1140, Fabregada queda situat en el primer.

A l'any 1330 Alfons el Benigne va crear el marquesat de Camarasa que, entre altres poblacions, comprenia Fabregada. Amb la pesta de la segona meitat del segle XV, el poble s'arruna i desapareix. Els supervivents es refugien a Sant Esteve i a Alsamora.

Entre els anys 1992 i 2002 s'hi han realitzat un seguit d'excavacions a crrec del Departament d'Histria Medieval, Paleografia i Diplomtica de la Universitat de Barcelona, que han donat lloc a diverses publicacions especialitzades . Les troballes han perms confirmar que el poble estava format per una casa senyorvola, dos carrers de cases i una farga de ferro que prenia l'energia del petit torrent que corria pel poble.

Un sistema defensiu es va poder localitzar, tot i que les pedres dels murs havien fet de pedrera per a la construcci de les cases, de manera que el ms visible que es trob fou el fossat perimetral, ple d'enderrocs. La zona on hi hagu la farga, que dna nom al lloc, fou tamb delimitada i reconeguda. Tot i aix, queda pendent d'aprofundir en el seu coneixement en futures intervencions arqueolgiques.

 Bibliografia .
 NOLASCO AZUAGA, Nria; FERNNDEZ DEL MORAL DELGADO, Isabel. El jaciment arqueolgic de Fabregada: Estudi d'una farga d'poca medieval. Dins Collegats: anuari del Centre d'Estudis del Pallars 7 (1994);

 PAGS, M. "Sant Esteve de la Sarga". Dins El Pallars, la Ribargora i la Llitera. Barcelona: Fundaci Enciclopdia Catalana, 1984 (Gran Geografia Comarcal de Catalunya, 12). ISBN 84-85194-47-0;

 SANCHO I PLANAS, Marta. Fabregada: el poblament associat a l'establiment siderrgic, ponncia a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2000 Lleida: Jornades d'Arqueologia i Paleontologia, 2000 (Text);

 SANCHO, Marta. "Ipsa Fabricata": Estudi arqueolgic d'un establiment siderrgic medieval. Barcelona: Universitat de Barcelona, 1997;

 SANCHO I PLANAS, Marta. "Jaciment de la Fabregada", a El Pallars. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 1993 (Catalunya romnica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

 Enllaos .
 Reconstrucci de l'antiga farga;
 Fotografies;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321196" title="Tliga" nonfiltered="271" processed="271" dbindex="125281">


Tliga (Talega en portugus) s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.

Com la resta del territori cedit a Espanya en virtut del tractat de Badajoz en 1801, Portugal considera Tliga, invocant el Congrs de Viena de 1815, com a part del seu territori i ho inclou dintre de la regi de l'Alentejo, encara que no disputa de forma activa la seva possessi. Per la seva banda, Espanya considera que el territori s una possessi legalment espanyola en virtut del tractat, que, segons la posici espanyola, no ha estat anullat ni derogat. 
Histria. 
Va formar part de Portugal durant ms de cinc segles, fins a la seva incorporaci a Espanya en 1801, constitut com una parrquia (freguesia) del municipi d'Olivenza amb el nom de Nostra Senyora de l'Assumpci de Tliga (Nossa Senhora da Assuno de Talega). Va deixar de formar part del municipi d'Olivenza al voltant de 1850 i els seus primers registres municipals daten de 1871.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321197" title="Llista d'ocells de Sucia" nonfiltered="272" processed="272" dbindex="125282">

Aquesta llista d'ocells de Sucia inclou totes les espcies d'ocells trobats a Sucia: 481, de les quals 9 estan globalment amenaades d'extinci i 1 hi fou introduda.  

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies.

Gaviidae.
 	Gavia stellata;
 	Gavia arctica;
 	Gavia immer;
 	Gavia adamsii;
Podicipedidae.
 	Tachybaptus ruficollis;
 	Podiceps grisegena;
 	Podiceps cristatus;
 	Podiceps auritus;
 	Podiceps nigricollis;
Diomedeidae.
 	Thalassarche melanophris	;
Procellariidae.
 	Fulmarus glacialis;
 	Calonectris diomedea;
 	Puffinus gravis;
 	Puffinus griseus	;
 	Puffinus puffinus;
 	Puffinus mauretanicus	;
Hydrobatidae.
 	Hydrobates pelagicus;
 	Oceanodroma leucorhoa;
Sulidae.
 	Morus bassanus;
Phalacrocoracidae.
 	Phalacrocorax carbo;
 	Phalacrocorax aristotelis;
	Phalacrocorax pygmaeus	;
Ardeidae.
 	Ardea cinerea;
 	Ardea purpurea 	;
 	Ardea alba;
 	Egretta garzetta;
 	Ardeola ralloides	;
 	Bubulcus ibis;
 	Nycticorax nycticorax;
 	Ixobrychus minutus;
 	Botaurus stellaris;
Ciconiidae.
 	Ciconia nigra;
 	Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
 	Plegadis falcinellus;
 	Platalea leucorodia;
Anatidae.
	Cygnus olor;
	Cygnus cygnus;
	Cygnus columbianus;
	Anser fabalis;
	Anser brachyrhynchus;
	Anser albifrons;
	Anser erythropus	;
	Anser anser;
	Branta bernicla;
	Branta leucopsis;
	Branta canadensis;
	Branta ruficollis	 ;
	Alopochen aegyptiacus	;
	Tadorna ferruginea;
	Tadorna tadorna;
	Anas penelope;
	Anas americana	;
	Anas strepera;
	Anas crecca;
	Anas platyrhynchos;
	Anas rubripes	;
	Anas acuta;
	Anas querquedula;
	Anas discors	;
	Anas clypeata;
	Netta rufina;
	Aythya ferina;
	Aythya collaris	;
	Aythya nyroca	 ;
	Aythya fuligula;
	Aythya marila;
	Aythya affinis	;
	Somateria mollissima;
	Somateria spectabilis;
	Polysticta stelleri	;
	Histrionicus histrionicus	;
	Clangula hyemalis;
	Melanitta nigra;
	Melanitta perspicillata	;
	Melanitta fusca;
	Bucephala clangula;
	Mergellus albellus;
	Mergus serrator;
	Mergus merganser;
	Oxyura jamaicensis	;
Pandionidae.
 	Pandion haliaetus;
Accipitridae.
 	Pernis apivorus;
 	Milvus milvus	;
 	Milvus migrans;
 	Haliaeetus albicilla;
 	Neophron percnopterus;
 	Gyps fulvus	 ;
	Circaetus gallicus	;
 	Circus aeruginosus;
 	Circus cyaneus;
 	Circus macrourus	;
 	Circus pygargus;
 	Accipiter nisus;
 	Accipiter gentilis;
 	Buteo buteo;
 	Buteo rufinus;
	Buteo lagopus;
 	Aquila pomarina;
	Aquila clanga	;
 	Aquila nipalensis;
	Aquila heliaca	 ;
 	Aquila chrysaetos;
 	Aquila pennatus;
Falconidae.
	Falco naumanni	 ;
	Falco tinnunculus;
	Falco vespertinus	;
	Falco eleonorae	 ;
 	Falco columbarius;
 	Falco subbuteo;
	Falco cherrug	 ;
 	Falco rusticolus;
 	Falco peregrinus;
Tetraonidae.
 	Lagopus lagopus;
 	Lagopus muta;
 	Tetrao urogallus;
 	Tetrao tetrix;
 	Bonasa bonasia;
Phasianidae.
 	Alectoris chukar	;
 	Perdix perdix;
 	Coturnix coturnix;
 	Phasianus colchicus;
Gruidae.
 	Anthropoides virgo 	;
 	Grus grus;
Rallidae.
 	Rallus aquaticus;
 	Crex crex	;
 	Porzana parva;
	Porzana pusilla 	;
 	Porzana porzana;
	Porzana carolina 	;
 	Gallinula chloropus;
 	Fulica atra;
Otididae.
 	Otis tarda	 ;
	Chlamydotis undulata	;
	Chlamydotis macqueenii 	;
 	Tetrax tetrax	 ;
Haematopodidae.
 	Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
 	Himantopus himantopus 	;
 	Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
 	Burhinus oedicnemus 	 ;
Glareolidae.
 	Cursorius cursor	;
 	Glareola pratincola	;
	Glareola maldivarum	;
 	Glareola nordmanni	;
Charadriidae.
	Vanellus vanellus;
	Vanellus gregarius	 ;
	Vanellus leucurus	;
	Pluvialis fulva	;
	Pluvialis dominica	;
	Pluvialis apricaria;
	Pluvialis squatarola;
	Charadrius hiaticula;
	Charadrius dubius;
	Charadrius alexandrinus;
	Charadrius mongolus;
	Charadrius leschenaultii;
	Charadrius morinellus;
Scolopacidae.
	Scolopax rusticola;
	Lymnocryptes minimus;
	Gallinago media;
	Gallinago gallinago;
	Limnodromus scolopaceus	;
	Limosa limosa	;
	Limosa haemastica	;
	Limosa lapponica;
	Numenius phaeopus;
	Numenius arquata;
	Bartramia longicauda	;
	Tringa erythropus;
	Tringa totanus;
	Tringa stagnatilis;
	Tringa nebularia;
	Tringa melanoleuca	;
	Tringa flavipes	;
	Tringa ochropus;
	Tringa solitaria	;
	Tringa glareola;
	Xenus cinereus	;
	Actitis hypoleucos;
	Actitis macularia	;
	Heterosceles brevipes	;
	Arenaria interpres;
	Calidris canutus;
	Calidris alba;
	Calidris pusilla	;
	Calidris mauri	;
	Calidris ruficollis	;
	Calidris minuta;
	Calidris temminckii;
	Calidris subminuta	;
	Calidris fuscicollis	 ;
	Calidris bairdii	;
	Calidris melanotos	;
	Calidris acuminata	;
	Calidris ferruginea;
	Calidris alpina;
	Calidris maritima;
	Calidris himantopus	;
	Limicola falcinellus;
	Tryngites subruficollis	 ;
	Philomachus pugnax;
	Phalaropus tricolor	;
	Phalaropus lobatus;
	Phalaropus fulicarius	;

Stercorariidae.
 	Stercorarius skua;
 	Stercorarius pomarinus;
 	Stercorarius parasiticus;
 	Stercorarius longicaudus;
Laridae.
 	Larus canus;
 	Larus delawarensis	;
	Larus marinus;
	Larus hyperboreus;
	Larus glaucoides	;
	Larus argentatus;
	Larus fuscus;
	Larus cachinnans;
	Larus michahellis;
	Larus ridibundus;
	Larus genei	;
	Larus philadelphia	;
	Larus melanocephalus;
	Larus atricilla	;
	Larus pipixcan	;
	Larus minutus;
	Pagophila eburnea	 ;
	Rhodostethia rosea	;
	Xema sabini;
	Rissa tridactyla;
Sternidae.
	Sterna nilotica	;
	Sterna caspia;
	Sterna sandvicensis;
	Sterna dougallii	;
	Sterna hirundo;
	Sterna paradisaea;
	Sterna forsteri	;
	Sterna albifrons;
	Sterna anaethetus	;
	Sterna fuscata	;
	Chlidonias hybridus	;
	Chlidonias leucopterus;
	Chlidonias niger;
Alcidae.
 	Alle alle;
 	Uria aalge;
 	Uria lomvia;
 	Alca torda;
 	Cepphus grylle;
	Aethia psittacula	;
 	Fratercula arctica;
	Fratercula arctica;
	Fratercula cirrhata	;
	Cepphus grylle;
Pteroclidae.
 	Syrrhaptes paradoxus	;
Columbidae.
	Columba livia;
	Columba oenas;
	Columba palumbus;
	Streptopelia turtur;
	Streptopelia orientalis	;
	Streptopelia decaocto;
Cuculidae.
	Clamator glandarius	;
	Cuculus canorus;
Tytonidae.
 	Tyto alba;
Strigidae.
	Otus scops	;
	Bubo bubo;
	Bubo scandiacus;
	Strix aluco;
	Strix uralensis;
	Strix nebulosa;
	Surnia ulula;
	Glaucidium passerinum;
	Athene noctua	;
	Aegolius funereus;
	Asio otus;
	Asio flammeus;
Caprimulgidae.
	Caprimulgus europaeus;
	Caprimulgus aegyptius	;
Apodidae.
	Hirundapus caudacutus	;
	Chaetura pelagica	;
	Tachymarptis melba	;
	Apus apus;
	Apus pallidus	;
	Apus pacificus	;
	Apus affinis	;
Alcedinidae.
	Alcedo atthis;
Meropidae.
	Merops persicus	;
	Merops apiaster;
Coraciidae.
	Coracias garrulus	;
Upupidae.
 	Upupa epops;
Picidae.
	Jynx torquilla;
	Dendrocopos minor;
	Dendrocopos medius;
	Dendrocopos leucotos;
	Dendrocopos major;
	Picoides tridactylus;
	Dryocopus martius;
	Picus viridis;
	Picus canus;
Alaudidae.
	Melanocorypha calandra	;
	Melanocorypha bimaculata	;
	Melanocorypha leucoptera	;
	Melanocorypha yeltoniensis	;
	Calandrella brachydactyla	;
	Calandrella rufescens	;
	Galerida cristata;
	Lullula arborea;
	Alauda arvensis;
	Eremophila alpestris;
Hirundinidae.
	Riparia riparia;
	Ptyonoprogne rupestris	;
	Hirundo rustica;
	Cecropis daurica	;
	Delichon urbica;
Motacillidae.
	Motacilla alba;
	Motacilla citreola	;
	Motacilla flava;
	Motacilla cinerea;
	Anthus richardi;
	Anthus campestris;
	Anthus godlewskii	;
	Anthus trivialis;
	Anthus hodgsoni	;
	Anthus gustavi	;
	Anthus pratensis;
	Anthus cervinus;
	Anthus petrosus;
	Anthus spinoletta	;
	Anthus rubescens	;
Regulidae.
 	Regulus regulus;
 	Regulus ignicapillus;
Bombycillidae.
 	Bombycilla garrulus;
Cinclidae.
 	Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
 	Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
	Prunella collaris	;
	Prunella montanella	;
	Prunella atrogularis	;
	Prunella modularis;
Turdidae.
	Monticola saxatilis	;
	Monticola solitarius	;
	Zoothera sibirica	;
	Zoothera dauma	;
	Catharus fuscescens	;
	Catharus ustulatus	;
	Catharus guttatus	;
	Turdus torquatus;
	Turdus merula;
	Turdus obscurus	;
	Turdus ruficollis	;
	Turdus naumanni;
	Turdus pilaris;
	Turdus iliacus;
	Turdus philomelos;
	Turdus viscivorus;
	Turdus migratorius	;
Cisticolidae.
	Cisticola juncidis	;
Sylviidae.
	Cettia cetti	;
	Locustella lanceolata	;
	Locustella naevia;
	Locustella fluviatilis;
	Locustella luscinioides;
	Acrocephalus paludicola ;
	Acrocephalus schoenobaenus;
	Acrocephalus agricola	;
	Acrocephalus scirpaceus;
	Acrocephalus dumetorum;
	Acrocephalus palustris;
	Acrocephalus arundinaceus;
	Hippolais caligata	;
	Hippolais rama	;
	Hippolais pallida	;
	Hippolais polyglotta	;
	Hippolais icterina;
	Phylloscopus trochilus;
	Phylloscopus collybita;
	Phylloscopus ibericus	;
	Phylloscopus neglectus	;
	Phylloscopus bonelli	;
	Phylloscopus sibilatrix;
	Phylloscopus fuscatus	;
	Phylloscopus schwarzi	;
	Phylloscopus proregulus;
	Phylloscopus inornatus;
	Phylloscopus borealis;
	Phylloscopus trochiloides;
	Sylvia atricapilla;
	Sylvia borin;
	Sylvia communis;
	Sylvia curruca;
	Sylvia nana;
	Sylvia nisoria;
	Sylvia rueppelli;
	Sylvia cantillans	;
	Sylvia melanocephala	;
	Sylvia undata	;
Muscicapidae.
	Muscicapa striata;
	Muscicapa dauurica	;
	Ficedula hypoleuca;
	Ficedula albicollis;
	Ficedula parva;
	Ficedula albicilla	;
	Erithacus rubecula;
	Luscinia luscinia;
	Luscinia megarhynchos	;
	Luscinia svecica;
	Tarsiger cyanurus	;
	Irania gutturalis	;
	Phoenicurus ochruros;
	Phoenicurus phoenicurus;
	Saxicola rubetra;
	Saxicola rubicola;
	Oenanthe oenanthe;
	Oenanthe pleschanka	;
	Oenanthe hispanica	;
	Oenanthe deserti	;
	Oenanthe isabellina	;
Paradoxornithidae.
 	Panurus biarmicus;
Aegithalidae.
 	Aegithalos caudatus;
Paridae.
	Poecile palustris;
	Poecile montana;
	Poecile cincta;
	Periparus ater;
	Lophophanes cristatus;
	Parus major;
	Cyanistes caeruleus;
	Cyanistes cyanus	;
Sittidae.
 	Sitta europaea;
Certhiidae.
	Certhia familiaris;
	Certhia brachydactyla	;
Remizidae.
 	Remiz pendulinus;
Oriolidae.
 	Oriolus oriolus;
Laniidae.
	Lanius collurio;
 	Lanius isabellinus	;
	Lanius schach	;
 	Lanius excubitor;
 	Lanius meridionalis	;
 	Lanius minor;
	Lanius nubicus	;
	Lanius senator	;
Corvidae.
	Perisoreus infaustus;
	Garrulus glandarius;
	Pica pica;
	Nucifraga caryocatactes;
	Corvus monedula;
	Corvus dauuricus	;
	Corvus frugilegus;
	Corvus corone;
	Corvus corax;
	Corvus cornix;
Sturnidae.
	Pastor roseus	;
	Sturnus vulgaris;
Emberizidae.
	Emberiza citrinella;
	Emberiza leucocephalos	;
	Emberiza cia	;
	Emberiza hortulana;
	Emberiza caesia	;
	Emberiza pusilla;
	Emberiza rustica;
	Emberiza aureola ;
	Emberiza melanocephala	;
	Emberiza schoeniclus;
	Emberiza calandra;
	Zonotrichia albicollis	;
	Calcarius lapponicus;
	Plectrophenax nivalis;
Cardinalidae.
	Pheucticus ludovicianus	;
Fringillidae.
	Fringilla coelebs;
	Fringilla montifringilla;
	Pinicola enucleator;
	Carpodacus erythrinus;
	Loxia pytyopsittacus;
	Loxia curvirostra;
	Loxia leucoptera;
	Carduelis chloris;
	Carduelis flammea;
	Carduelis hornemanni;
	Carduelis spinus;
	Carduelis carduelis;
	Carduelis flavirostris;
	Carduelis cannabina;
	Serinus serinus;
	Pyrrhula pyrrhula;
	Coccothraustes coccothraustes;
	Bucanetes githaginea	;
	Uragus sibiricus;
Passeridae.
 	Passer domesticus;
 	Passer hispaniolensis;
 	Passer montanus;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321207" title="Festival Internacional de Msica Francesc Vias" nonfiltered="273" processed="273" dbindex="125283">
El Festival Internacional de Msica Francesc Vias s un festival de msica que t lloc cada estiu, des del 1983, a la vila de Moi i que porta el nom de l'insigne tenor moians Francesc Vias i Dordal.

s conegut amb el subttol de Festival de la Catalunya Central.

 Enllaos externs .

 Enlla al programa de la 26 edici - estiu 2008;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321209" title="Biblioteca A tot vent" nonfiltered="274" processed="274" dbindex="125284">
A tot vent s una collecci de llibres d'Edicions Proa creada el 1928, amb llibres d'autors catalans per sobretot traduccions de novella moderna. S'hi han publicat mig miler de llibres, essent una autntica "antologia de la novella catalana i universal, clssica i moderna".

Histria.
Primera poca i exili.
La collecci A tot vent va ser creada el 1928 (l'any de naixement de Proa) i dirigida per Joan Puig i Ferreter durant la primera poca. Fins l'any 1938 la seu de la collecci va ser Badalona, fins que a finals de la Guerra Civil es trasllad a Perpiny. Puig i Ferrater s'ocup de la direcci literria fins la seva mort el 1956.

Segona poca.
El 1964 Joan B. Cendrs en possibilit el retorn a Catalunya. L'editorial encarregada d'aquest perode fou Aym de Barcelona, amb la direcci literria de Joan Oliver. Durant aquesta segona poca s'arrib al nmero dos-cents, i s'aconsegu la revitalitzaci de la collecci amb les populars cobertes de color carbassa. La collecci continu centrada en la traducci, per tamb public narrativa catalana contempornia: de Pedrolo, Porcel o Arts-Gener.

Tercera poca.
El 1983 Proa s'integr al grup Enciclopdia Catalana SA i la collecci inici una nova etapa amb un canvi de format (tapa dura, una mida ms gran i targetes d'informaci sobre l'autor; per mantenint el color carbassa caracterstic), un major ritme de publicaci, i un consell literari format per Joan Oliver, Joan Triad, Josep M. Espins, Joan Carreras i Xavier Bru de Sala. Tamb canvi el nom, i pass a dir-se 'A tot vent' a seques. Al cap de pocs anys el format de la collecci canvi novament i ara mateix est plenament integrat amb les altres colleccions de Proa.

Llistat de les obres.

Primera poca.
1. Manon Lescaut, d'Abat Prevoust, traducci de Domnec Guans. Primera edici: 1928;
2. Tntal, de Miquel Llor. Primera edici: 1928;
3. Adolf, de Benjamin Constant, traducci d'Agust Esclasans;
4. Ressurrecci, de Lev Tolstoi, traducci de Rossend Llates i Alfons Maseras. Primera edici: 1928;
5. Els tres allucinats, de Joan Puig i Ferreter. Primera edici: 1928;
6. El somni de l'oncle, de Fiodor Dostoievski, traducci de Prudenci Bertrana. Primera edici: 1928;
7. Eullia, de Maria Teresa Vernet. Primera edici: 1928;
8. Graziella, d'Alphonse de Lamartine, traducci de Melcior Font. Primera edici: 1929;
9. Dona raptada, de Frank Thiess, traducci d'Alfred Gallard. Primera edici: 1929;
10. El lliri de la vall, d'Honor de Balzac, traducci d'Alfons Maseras. Primera edici: 1929;

12. Pares i fills, d'Ivan Turgenev, traducci de Francesc Payarols. Primera edici: 1929;

14. Oliver Twist, de Charles Dickens, traducci de Pau Romeva. Primera edici: 1929;
15. Teresa dels Urbervilles, de Thomas Hardy, traducci de C. A. Jordana, 2 volums. Primera edici: 1929;
16. L'etern marit, de Fiodor Dostoievski, traducci de Francesc Payarols. Primera edici: 1929;

18. Dominique, d'Eugne Fromentin, traducci d'Agust Esclasans. Primera edici: 1929;

20. Crim i cstig, de Fiodor Dostoievski, traducci d'Andreu Nin, 2 volums. Primera edici: 1929;
21. Confessi de mitja nit, de Georges Duhamel, traducci de Josep Maria Mills-Raurell. Primera edici: 1930;

23. El retrat de Dorian Gray, d'Oscar Wilde, traducci de Rafael Tasis i Marca. Primera edici: 1930;

25. El mala-nima, de Giovanni Verga, traducci de Miquel Llor. Primera edici: 1930;

27. La Gent de Hems, d'August Strindberg, traducci de Jaume Bofill i Ferro. Primera edici: 1930;

29. La senyoreta Berta Garlan, d'Arthur Schnitzler, traducci d'Ernesto Martnez Ferrando. Primera edici: 1930;
30. Quan mataven pels carrers, de Joan Oller i Rabasa, prleg de Joaquim Mart. Primera edici: 1930;
31. El roig i el negre, d'Stendhal, traducci i prleg de Just Cabot, 2 volums. Primera edici: 1930;

33. Laura a la ciutat dels sants, de Miquel Llor. Primera edici: 1931;

41. L'intil combat, de Sebasti Juan Arb;

46. Nit fantstica, d'Stefan Zweig, traducci de Pau Cirera;

50. Un amor de Swann, de Marcel Proust, traducci de Jaume Bofill i Ferro. Primera edici: 1932;

54. Albada, de Josep Selva. Primera edici: 1933;
55. Stepntxikovo i els seus habitants, de Fiodor Dostoievski, traducci del rus d'Andreu Nin;

57. Carles i Anna, de Leonhard Frank, traducci de Josep Climent;
58. Els cossacs, de Lev Tolstoi, traducci del rus de Francesc Payarols. Primera edici: 1933;
59. Hi ha homes que ploren perqu el sol es pon, de Francesc Trabal. Primera edici: 1933;
60. Aigua salada, de Hainrich Hauser. Primera edici: 1933;

62. La pell de Xagr, d'Honor de Balzac, traducci de Ramon Vinyes. Primera edici: 1933;

64. Anna Karnina, de Lev Tolstoi, traducci del rus d'Andreu Nin, 4 volums. Primera edici: 1933;

66. El teu secret, de Xavier Benguerel. Primera edici: 1934;

69. Els Comediants trgics, de George Meredith, traducci de C. A. Jordana. Primera edici: 1934;
70. El castell (Das Schlo, 1926), de Franz Kafka, traducci de Llus Sol;
70. Un dia en la vida d'un home, de Merc Rodoreda. Primera edici: 1934;
71. Hadji Murat, de Lev Tolstoi, traducci de Francesc Payarols. Primera edici: 1934;
72. Les algues roges, de Maria Teresa Vernet.

74. La primera noia, de Nikolai Bogdnov. Primera edici: 1935;
75. Un poeta i dues dones, d'Elvira Augusta Lewi.
76. Camins de nit, de Sebasti Joan Arb, 2 volums. Primera edici: 1935;
77. L'insurgent, de Jules Valls traducci d'Andreu Nin. Primera edici: 1935;

79. David Golder, d'Irene Nemirovski, traducci de Melcior Font. Primera edici: 1935;
80. Primavera mortal (Halszi tavasz), de Lajos Zilahy, traducci de Ferenc Oliver Brachfeld. Primera edici: 1935;

82. Una dona s'atura en el cam, d'Ernest Martnez Ferrando;
83. El femer, d'Alexandre Kuprin, 2 volums. Primera edici: 1935;

85. Desordre, de Ramon Xuriguera. Primera edici: 1936;

87. La farsa i la quimera, de Joan Puig i Ferreter. Primera edici: 1936;
88. Amor, inconeguda terra de Martin Maurice, traducci de Miquel Llor. Primera edici: 1936;
89. Una cacera dramtica, d'Anton Txkhov, traducci del rus d'Andreu Nin. Primera edici: 1936;

92. L'olla d'or, d'E. T. A. Hoffmann, traducci de M.T. Pujol i Llus Ferran de Pol. Primera edici: 1938;
93. El ben cofat i l'altre, de Josep Carner.  Primera edici: 1951;
94. L'home dins el mirall, de Xavier Benguerel. Primera edici: 1951;
95. Laberint, de Domnec Guans. Primera edici: 1952;

97. L'estany del diable, de George Sand. Perimera edici: 1955;

99. Homes i ratolins, de John Steinbeck, traducci de Manuel de Pedrolo. Primera edici: 1964;

Segona poca.
100. L'estrany, d'Albert Camus;
101. Els infants terribles, de Jean Cocteau;
102. Jim i la sort, de Kingsley Amis;
103. Els indiferents, de Alberto Moravia;
104. David Copperfield, de Charles Dickens, 3 volums;
105. La Camperola, d'Alberto Moravia;
106. L'anell al dit, de J. A. Baixeras;
107. Nus d'escurons, de Franois Mauriac;
108. Crim i cstig, de Fiodor Dostoievski, 2 volums;
109. Sota la xarxa, d'Iris Murdoch;
110. La meva illa, de Elsa Morante;
111. Manhattan Transfer, de John Dos Pasos, traducci de Manuel de Pedrolo, 2 volums. Primera edici: 1965;
112. El caos i la nit, d'Henry de Montherlant;
113. Cendra per Martina, de Manuel de Pedrolo, amb prleg de Rafael Tasis i Marca. Primera edici: 1965.
114. El poder i la glria, de Graham Greene;
115. Els escorpins, de Baltasar Porcel;
116. El diable als turons, de Cesare Pavese;
117. Els tres allucinats, de Joan Puig i Ferreter;
118. La Nusea, de Jean-Paul Sartre;
119. El procs, de Franz Kafka;
120. Desdejuni a can Tiffany, de Truman Capote;
121. La mort a Vencia, de Thomas Mann;
122. Les dues funcions del circ, d'Avell Arts-Gener;
123. Dues o tres grcies, d'Aldous Huxley;
124. La condici humana, d'Andr Malraux;
125. El vell i la mar, d'Ernest Hemingway;
126. All i salobre, de Josep Maria de Sagarra;
127. El menyspreu, d'Alberto Moravia;
128. Jourdain 65, de Joan Vila Casas;
129. Els ptols mstics, de Jack Kerouac, traducci de Manuel de Pedrolo. Primera edici: 1967;
130. El fons de la qesti, de Graham Greene;
131. El bell estiu, de Cesare Pavese;
132. La truita, de Roger Vailland;
133. Les Fures, de Lloren Villalonga;
134. Ms enll del riu i sota els arbres, d'Ernest Hemingway;
135. M'enterro en els fonaments, de Manuel de Pedrolo;
136. Amok, de Stefan Zweig;
137. Les belles imatges, de Simone de Beauvoir;
138. Una espia a la casa de l'amor, d'Anas Nin, traducci de Manuel Carbonell. Primera edici: 1968;
139. El lle, de Joseph Kessel;
140. Mentre agonitzo, de William Faulkner;
141. El misteri de Frontenac, de Franois Mauriac;
142. Ptria ignorada, de Ramon Comas;
143. Res de nou a l'Oest, d'Erich Maria Remarque;
144. L'etern marit, de Fiodor Dostoievski;
145. L'intil combat, de Sebasti Juan Arb;
146. El Roig i el Negre, d'Stendhal;
147. Genitrix, de Franois Mauriac;
148. El perqu de les coses, de Vadim Frolov;
149. Santuari, de William Faulkner, traducci de Manuel de Pedrolo. Primera edici: 1970;
150. Mrs. Dalloway, de Virginia Woolf;
151. Illa, d'Aldous Huxley, traducci de Ramon Folch i Camarasa. Primera edici: 1970;
152. Franny i Zooey, de J. D. Salinger;
153. Oliver Twist, de Charles Dickens, 2 volums;
154. Pickwick, de Charles Dickens, 3 volums;
155. El Castell, de Franz Kafka;
156. El mn de Joan Ferrer, de C. A. Jordana;
157. Un amor de Swann, de Marcel Proust;
158. Per qui toquen les campanes, d'Ernest Hemingway, traducci de Jordi Arbons, 2 volums. Primera edici: 1971;
159. Combat de nit, de Josep M. Espins;
160. Introducci a l'ombra, de Manuel de Pedrolo. Primera edici: 1972;
161. Pas de ratlla, de Manuel de Pedrolo;
162. El delator, de Liam O'Flaherty, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1973;
163. L'enquesta del canal 4, d'Avell Arts-Gener;
164. Espais de fecunditat irregular/s, de Manuel de Pedrolo;
165. Les fotografies, de Vassilis Vassiliks;
166. El meu Mikhael, d'Amos Oz;
167. Crist de 200.000 braos, d'Agust Bartra;
168. El Solitari, d'Eugne Ionesco;
169. Alg que no hi havia de ser, de Manuel de Pedrolo;
170. Dona de pes, de Teresa Pmies;
171. Estiu a Praga, de Zdena Salivarova, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1975;
172. El cercle mgic, de Joan Puig i Ferreter;
173. Un regne per a mi, de Pau Faner;
174. El retrat de Dorian Gray, d'Oscar Wilde;
175. Un adu a les armes, d'Ernest Hemingway;
176. Esquinalls d'una bandera, d'Oriol Pi de Cabanyes;
177. Necessitem morir, de Maria Aurlia Capmany;
178. Vctor o la rosa dels vents, d'Agust Esclasans;
179. Lectura a banda i banda de la paret, de Manuel de Pedrolo;
180. La transformaci, de Franz Kafka;
181. Annim I, de Manuel de Pedrolo;
182. Pares i fills, d'Ivan Turgenev;
183. El Marge, d'Andr Pieyre de Mandiargues;
184. Un home qualsevol, de Jordi Carbonell i Tries, amb prleg de Josep Faul. Primera edici: 1979;
185. L'amant de Lady Chatterley, de David Herbert Lawrence, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1979;
186. Potser noms la fosca, de Pau Faner;
187. Una mena d'amor, de C. A. Jordana;
188. Teresa dels Urbervilles, de Thomas Hardy;
189. Lord Jim, de Joseph Conrad;
190. Desprs, de Maurici Serrahima;
191. Les tribulacions del collegial Trless, de Robert Musil;
192. El Mur, de Jean-Paul Sartre, traducci d'Agust Bartra. Primera edici: 1980;
193. Entre dones soles, de Cesare Pavese;
194. Els quaderns de Malte Laurids Brigge, de Rainer Maria Rilke;
195. El nostre home a l'Havana, de Graham Greene;
196. La senyora Berta Garlan, d'Arthur Schnitzler;
197. Set a una casa, de Vitali N. Siomin;
198. Adolf, de Benjamin Constant;
199. La farsa i la quimera, de Joan Puig i Ferreter;
200. Evangeli gris, de Vicen Villatoro, amb prleg de Joan Triad Primera edici: mar 1982;

Tercera poca.
201. Vida privada, de Josep Maria de Sagarra;
202. Les caves del Vatic, d'Andr Gide, traducci de Miquel Llor;
203. Justine, de Lawrence Durrell;
204. Balthazar, de Lawrence Durrell, traducci de Manuel de Pedrolo. Primera edici: 1983;
205. Mountolive, de Lawrence Durrell, traducci de Manuel de Pedrolo. Primera edici: 1983;
206. Clea, de Lawrence Durrell, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1984;
207. La teranyina, de Jaume Cabr;
208. Ailviu, de Lloren Capell;
209. Narayama, de Shichir Fukazawa;
210. All i salobre, de Josep Maria de Sagarra;
211. Maria Chapdelaine, de Louis Hmon, traducci de Toms Garcs, prleg d'August Bover i Font. Primera reedici dins ATV: abril del 1984 ;
212. Quan rem capitans, de Teresa Pmies;
213. El Don de plcides aiges, de Mikhal Xlokhov;
214. La taronja mecnica, d'Anthony Burgess, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1984;
215. El roig i el negre, d'Stendhal;
216. Al far, de Virginia Woolf;
217. La mort a Vencia / Mario i el mgic, de Thomas Mann;
218. Eugnie grandet, d'Honor de Balzac;
219. El soroll i la fria, de William Faulkner, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1984;
220. Rocs de Brighton, de Graham Greene;
221. Obra negra, de Marguerite Yourcenar;
222. Barrabs, de Pr Lagerkvist, traducci de Nria Sales. Primera edici: 1984;
223. Al meu cap una llosa, d'Olga Xirinacs;
224. No passaran!, de Miquel Ferr;
225. Washington Square, de Henry James, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1981;
226. Les palmeres salvatges, de William Faulkner, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1985;
227. Viatge a l ndia, d'Edward Morgan Forster, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1985;
228. Grans esperances, de Charles Dickens;
229. Suburbi, de Xavier Benguerel;
230. 1934, d'Alberto Moravia;
231. Anna Karnina, de Lev Tolstoi;
232. Els Malanima, de Giovanni Verga;
233. El ball del comte d'Orgel, de Raymond Radiguet, traducci de Gemma d'Armengol. Primera edici: 1985;
234. Dominique, d'Eugne Fromentin, traducci d'Agust Esclasans. Reedici del 1985;
235. Miralls trbols, de Llus Ferran de Pol;
236. Washington D.C., de Gore Vidal, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1985;
237. Orgull i prejudici de Jane Austen;
238. Ressurrecci, de Lev Tolstoi;
239. La Masia del Tur, d'Edward Tegla Davies, traducci i prleg d'Esyllt T. Lawrence. Primera edici: 1985. Ttol original en galls: G r Pen y Bryn;
240. A sang freda, de Truman Capote;
241. Els colors de l'aigua, d'Isidre Grau;
242. El difunt Mattia Pascal, de Luigi Pirandello;
243. La llengua salvada, d'Elias Canetti;
244. La marxa de Radetzky, de Joseph Roth;
245. El clavell vernmell, d'Elio Vittorini;
246. Oblmov, d'Ivan A. Gontxarov;
247. Madame Bovary, de Gustave Flaubert;
248. La mort s'adrea a l'arquebisbe, de Willa Cather;
249. La ribera de les Sirtes, de Julien Gracq;
250. L'home dins el mirall / La mscara, de Xavier Benguerel;
251. Una habitaci amb bona vista, d'Edward Morgan Forster, traducci de Carme Serrallonga;
252. Senyals de foc, de Jorge de Sena;
253. El mariner que va perdre la grcia del mar, de Yukio Mishima;
254. Thrse Desqueyroux, de Franois Mauriac;
255. Les primaveres i les tardors, de Baltasar Porcel. Primera edici: desembre de 1986;
256. De la servitud humana, de William Somerset Maugham, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1986;
257. El jard dels Finzi-Contini, de Giorgio Bassani;
258. Els dus inaccessibles, de Miquel ngel Riera;
259. La gota d'or, de Michel Tournier, traducci de Montserrat Planas. Primera edici: 1987;
260. Senilitat, d'Italo Svevo, traducci de Jordi Domnech i Soteras. Primera edici: 1987;
261. Els arbres venuts, de Maria Merc Roca;
262. Els fills de la mitjanit, de Salman Rushdie;
263. De la finca, de John Updike;
264. Retrat d'un assass d'ocells, d'Emili Teixidor;
265. La torxa a l'orella, d'Elias Canetti;
266. El dia del judici, de Salvatore Satta;
267. Memorial del Convent, de Jos Saramago;
268. El saxo baix, de Josef kvoreck;
269. Els vells mariners, de Jorge Amado;
270. Monsenyor Quixot, de Graham Greene;
271. El Consell d'Egipte, de Leonardo Sciascia;
272. Les relacions perilloses, de Pierre Choderlos de Laclos;
273. El Jard dels Set Crepuscles - I Frixus el boig, de Miquel de Palol. Primera edici: mar de 1989;
274. El Jard dels Set Crepuscles - II Googol, de Miquel de Palol. Primera edici: mar de 1989;
275. El Jard dels Set Crepuscles - III La joia retrobada, de Miquel de Palol. Primera edici: mar de 1989;
276. La nit vermella, d'Isidre Grau;
277. El divorci de Berta Barca, de Baltasar Porcel;
278. Amrica, de Franz Kafka, traducci de Joan Fontcuberta. Primera edici: 1989;
279. John l'Infern, de Didier Decoin;
280. Vocabulari familiar, de Natalia Ginzburg;
281. El joc d'ulls, d'Elias Canetti;
282. El rei dels verns, de Michel Tournier;
283. Llibre del desfici, de Fernando Pessoa;

285. No sc Stiller, de Max Frisch;
286. La creaci del mn, de Miguel Torga;
287. Bouvard i Pcuchet (seguit de Diccionari de tpics), de Gustave Flaubert; prleg, traducci i notes de Jordi Llovet. Primera edici: 1990;
288. La princesa de Clevs, de Madame de La Fayette;
289. El problema d'Alad, d'Ernst Jnger, traducci de Nria Roig. Primera edici: 1990;
290. Memries d'Adri, de Marguerite Yourcenar;
291. Les afinitats electives, de Johann Wolfgang von Goethe;
292. Diari d'un milleni que fuig, de Marco Lodoli, traducci de Merc Ubach. Primera edici: 1991;

294. Senyoria, de Jaume Cabr. Primera edici: 1991;
295. L'accia, de Claude Simon, traducci de Xavier Lloveras. Primera edici: 1991;

297. Trilogia de Nova York, de Paul Auster, traducci de Joan Sellent;
298. Paulina Buxareu, de Josep M. de Sagarra;

???. El prncep Caspian, de C. S. Lewis, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1993;

324. Notcies del parads de David Lodge, traducci de Jordi Arbons. Primera edici: 1995;

470. La noia del ball de Jordi Coca;

Enllaos externs.
Els 80 anys d  A TOT VENT  al web de Proa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321215" title="Sant Rom de la Clusa" nonfiltered="275" processed="275" dbindex="125285">

Sant Rom de la Clusa s un antic poble i parrquia, que en l'actualitat est integrat en el municipi de Castell de l'Areny, al Bergued.

Es conserva l'antiga esglsia, d'estil romnic. Construda al segle XII, va ser restaurada entre els anys 1963 i 1965. Pels voltants es troben diverses masies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321219" title="Llista d'ocells de Finlndia" nonfiltered="276" processed="276" dbindex="125286">

Aquesta llista d'ocells de Finlndia inclou totes les espcies d'ocells trobats a Finlndia: 446, de les quals 10 estan globalment amenaades d'extinci i 4 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per ordre i famlies i espcies.

Anseriformes.
Anatidae.
Cygnus olor;
Cygnus columbianus;
Cygnus cygnus;
Anser fabalis;
Anser brachyrhynchus;
Anser albifrons;
Anser erythropus;
Anser anser;
Anser caerulescens;
Branta canadensis ;
Branta leucopsis;
Branta bernicla;
Branta ruficollis;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Aix galericulata ;
Anas penelope;
Anas americana ;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas carolinensis ;
Anas platyrhynchos;
Anas rubribes ;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas discors ;
Anas clypeata;
Netta rufina ;
Aythya ferina;
Aythya collaris ;
Aythya nyroca ;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Aythya affinis;
Somateria mollissima;
Somateria spectabilis;
Polysticta stelleri;
Histrionicus histrionicus ;
Clangula hyemalis;
Melanitta nigra;
Melanitta perspicillata ;
Melanitta fusca;
Bucephala clangula;
Mergus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Oxyura jamaicensis ;
Galliformes.
 Tetraonidae.
Bonasa bonasia;
Lagopus lagopus;
Lagopus muta;
Tetrao tetrix;
Tetrao urogallus;
Phasianidae.
Perdix perdix;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus ;
Gaviiformes.
Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia immer ;
Gavia adamsii;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps cristatus;
Podiceps grisegena;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis ;
Procellariiformes.
Procellariidae.
Fulmarus glacialis ;
Puffinus griseus ;
Puffinus puffinus ;
Hydrobatidae.
Hydrobates pelagicus ;
Oceanodroma leucorhoa ;
Oceanodroma castro ;
Pelecaniformes.
Sulidae.
Morus bassanus ;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis ;
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus ;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Botaurus stellaris;
Ixobrychus minutus ;
Nycticorax nycticorax ;
Bubulcus ibis ;
Ardeola ralloides ;
Egretta garzetta ;
Egretta alba;
Ardea cinerea;
Ardea purpurea ;
Ciconiidae.
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Plegadis falcinellus ;
Platalea leucorodia ;
Falconiformes.
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Milvus migrans;
Milvus milvus ;
Haliaeetus leucoryphus ;
Haliaeetus albicilla;
Neophron percnopterus ;
Gyps fulvus ;
Circaetus gallicus ;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus ;
Circus pygargus;
Accipiter gentilis;
Accipiter nisus;
Buteo buteo;
Buteo rufinus ;
Buteo lagopus;
Aquila pomarina ;
Aquila clanga;
Aquila nipalensis ;
Aquila heliaca ;
Aquila chrysaetos;
Hieraaetus pennatus ;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Falconidae.
Falco naumanni ;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco eleonorae ;
Falco cherrug ;
Falco rusticolus;
Falco peregrinus;
Gruiformes.
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Porzana porzana;
Porzana parva;
Porzana pusilla ;
Crex crex;
Gallinula chloropus;
Porphyrio alleni ;
Fulica atra;
Gruidae.
Grus grus;
Grus virgo ;
Otididae.
Tetrax tetrax ;
Chlamydotis macqueenii ;
Otis tarda ;
Charadriiformes.
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus ;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus ;
Glareolidae.
Cursorius cursor ;
Glareola pratincola ;
Glareola nordmanni ;
Charadriidae.
Charadrius dubius;
Charadrius hiaticula;
Charadrius alexandrinus ;
Charadrius leschenaultii ;
Charadrius asiaticus;
Charadrius veredus ;
Charadrius morinellus;
Pluvialis fulva ;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Vanellus gregarius ;
Vanellus leucurus ;
Vanellus vanellus;
Scolopacidae.
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris ruficollis ;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris minutilla ;
Calidris fuscicollis ;
Calidris bairdii ;
Calidris melanotos ;
Calidris acuminata ;
Calidris ferruginea;
Calidris himantopus ;
Calidris maritima;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Tryngites subruficollis ;
Philomachus pugnax;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago gallinago;
Gallinago media;
Limnodromus scolopaceus ;
Scolopax rusticola;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius minutus ;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa flavipes ;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Actitis macularius ;
Catoptrophorus semipalmatus ;
Arenaria interpres;
Phalaropus tricolor ;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius ;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus;
Stercorarius skua ;
Laridae.
Larus melanocephalus ;
Larus atricilla ;
Larus pipixcan ;
Larus minutus;
Larus sabini ;
Larus ridibundus;
Larus genei ;
Larus canus;
Larus fuscus;
Larus argentatus;
Larus cachinnans ;
Larus michahellis ;
Larus glaucoides ;
Larus hyperboreus;
Larus marinus;
Rhodostethia rosea ;
Rissa tridactyla;
Pagophila eburnea ;
Sternidae.
Sterna nilotica ;
Sterna caspia;
Sterna sandvicensis;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sterna albifrons;
Chlidonias hybrida ;
Chlidonias niger;
Chlidonias leucopterus ;
Alcidae.
Uria aalge;
Uria lomvia ;
Alca torda;
Cepphus grylle;
Alle alle;
Fratercula arctica ;
Pterocliformes.
Pteroclidae.
Syrrhaptes paradoxus ;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia ;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia turtur;
Streptopelia orientalis ;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Clamator glandarius ;
Cuculus canorus;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto alba ;
Strigidae.
Bubo bubo;
Bubo scandiacus;
Surnia ulula;
Glaucidium passerinum;
Athene noctua ;
Strix aluco;
Strix uralensis;
Strix nebulosa;
Asio otus;
Asio flammeus;
Aegolius funereus;
Caprimulgiformes.
Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus;
Apodiformes.
Apodidae.
Hirundapus caudacutus ;
Apus apus;
Apus pallidus ;
Apus melba ;
Apus caffer ;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Meropidae.
Merops persicus ;
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Upupidae.
Upupa epops;
Piciformes.
Picidae.
Jynx torquilla;
Picus canus;
Picus viridis ;
Dryocopus martius;
Dendrocopos major;
Dendrocopos leucotos;
Dendrocopos minor;
Picoides tridactylus;
Passeriformes.
Alaudidae.
Melanocorypha calandra ;
Melanocorypha bimaculata ;
Melanocorypha leucoptera ;
Melanocorypha yeltoniensis ;
Calandrella brachydactyla ;
Calandrella rufescens ;
Galerida cristata ;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Eremophila alpestris;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Ptyonoprogne rupestris ;
Hirundo rustica;
Hirundo daurica ;
Delichon urbicum;
Motacillidae.
Anthus richardi;
Anthus godlewskii ;
Anthus campestris ;
Anthus hodgsoni ;
Anthus trivialis;
Anthus gustavi ;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus petrosus;
Motacilla flava;
Motacilla citreola;
Motacilla cinerea;
Motacilla alba;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella modularis;
Prunella montanella ;
Prunella atrogularis ;
Prunella collaris ;
Turdidae.
Cercotrichas galactotes ;
Erithacus rubecula;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos ;
Luscinia calliope ;
Luscinia svecica;
Tarsiger cyanurus;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola torquatus ;
Oenanthe isabellina ;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe pleschanka ;
Oenanthe hispanica ;
Oenanthe deserti ;
Monticola saxatilis ;
Monticola solitarius ;
Zoothera dauma ;
Catharus ustulatus ;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus obscurus ;
Turdus naumanni ;
Turdus ruficollis ;
Turdus pilaris;
Turdus philomelos;
Turdus iliacus;
Turdus viscivorus;
Sylviidae.
Locustella lanceolata ;
Locustella naevia;
Locustella fluviatilis;
Locustella luscinioides ;
Acrocephalus aedon ;
Acrocephalus paludicola ;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus dumetorum;
Acrocephalus agricola ;
Acrocephalus arundinaceus;
Hippolais pallida ;
Hippolais caligata ;
Hippolais rama ;
Hippolais icterina;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia nisoria;
Sylvia curruca;
Sylvia communis;
Sylvia nana ;
Sylvia undata ;
Sylvia cantillans ;
Sylvia melanocephala ;
Sylvia rueppelli ;
Phylloscopus coronatus ;
Phylloscopus trochiloides;
Phylloscopus borealis;
Phylloscopus proregulus;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus humei ;
Phylloscopus schwarzi ;
Phylloscopus fuscatus ;
Phylloscopus bonelli ;
Phylloscopus orientalis ;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus trochilus;
Regulus regulus;
Regulus ignicapilla ;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula parva;
Ficedula albicollis ;
Ficedula hypoleuca;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Paridae.
Parus palustris ;
Parus montanus;
Parus cinctus;
Parus cristatus;
Parus ater;
Parus caeruleus;
Parus cyanus ;
Parus major;
Sittidae.
Sitta europaea;
Certhiidae.
Certhia familiaris;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius isabellinus ;
Lanius collurio;
Lanius minor;
Lanius excubitor;
Lanius meridionalis ;
Lanius senator ;
Lanius nubicus ;
Corvidae.
Garrulus glandarius;
Perisoreus infaustus;
Pica pica;
Nucifraga caryocatactes;
Corvus monedula;
Corvus dauuricus ;
Corvus frugilegus;
Corvus corone cornix;
Corvus corax;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris;
Sturnus roseus;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis ;
Passer montanus;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Serinus serinus;
Carduelis chloris;
Carduelis carduelis;
Carduelis spinus;
Carduelis cannabina;
Carduelis flavirostris;
Carduelis flammea;
Carduelis hornemanni;
Loxia leucoptera;
Loxia curvirostra;
Loxia pytyopsittacus;
Bucanetes githagineus;
Carpodacus erythrinus;
Pinicola enucleator;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Emberizidae.
Zonotrichia albicollis ;
Calcarius lapponicus;
Plectrophenax nivalis;
Emberiza spodocephala ;
Emberiza leucocephalos ;
Emberiza citrinella;
Emberiza buchanani;
Emberiza hortulana;
Emberiza caesia ;
Emberiza rustica;
Emberiza pusilla;
Emberiza rutila ;
Emberiza aureola;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza melanocephala ;
Emberiza calandra;

Referncies.



Bibliografia.


 Llista d'ocells finlandesos de BirdLife. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321224" title="Juan Manuel Ortiz Palazn" nonfiltered="277" processed="277" dbindex="125287">

Juan Manuel Ortiz Palazn, conegut futbolsticament com Juanma Ortiz (nascut l'1 de mar del 1982 a Guardamar del Segura), s un futbolista que juga actualment a l'UD Almera.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321225" title="Palomas" nonfiltered="278" processed="278" dbindex="125288">


Palomas s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321230" title="Puebla de la Reina" nonfiltered="279" processed="279" dbindex="125289">


Puebla de la Reina s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321231" title="Mario Surez Mata" nonfiltered="280" processed="280" dbindex="125290">

Mario Surez Mata s un jugador de futbol que actualment pertany al RCD Mallorca, juga de centrecampista i el seu primer equip va ser l'Atltico de Madrid.

 Trajectria . 
Va nixer el 24 de febrer del 1987 a Alcobendas, Madrid. En 1999 va passar a formar part de l'Atltico de Madrid. Des d'aquest any, jug en les categories inferiors del club; fins que en 2004 (fins el 2006) jug en Segona Divisi "B" amb el filial de l'equip madrileny. En la temporada 2005-2006 debuta amb el primer equip. 

La temporada 2006-2007 s cedit al Reial Valladolid, on aconsegueix l'ascens amb el club de vallisolet desprs d'una impressionant temporada de l'equip. 

La temporada 2007-2008 va jugar en qualitat de cedit al Celta de segona divisi. Va tenir una gran primera volta, assec un fix en l'esquema de Lpez Caro, per va sofrir canvis d'entrenador que no el van beneficiar. 

El 3 de juliol del 2008 es concreta el seu trasps al RCD Mallorca amb qui sign per quatre temporades, reservant-se una opci de recompra l'Attico les primeres dues temporades.

 Selecci nacional .

Ha estat internacional amb la selecci espanyola sub-19, sub-20 i sub-21.

 Participacions .



Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321232" title="Ramon II de Tortosa" nonfiltered="281" processed="281" dbindex="125291">
Ramon de Montcada (?, 1188 - Portop, Mallorca, 1229) va ser Senyor de Tortosa i particip en la Croada contra Al-Mayrqa, morint a la Batalla de Portop. 

Llinatge Montcada.
Era fill de Ramon I de Montcada i per tant formava part del llinatge dels Montcada. Es cas amb Galbors, que probablement formava part del llinatge dels Vescomtes de Bas.

Actuaci poltica durant la minoria d'edat de Jaume I.
Durant la minoria de Jaume I d'Arag actu com a testimoni del testament d'Ermengol VIII d'Urgell, darrer comte del primer llinatge i que mor el 1209. Al 1210 fou conseller i fiador del comproms de matrimoni entre la comtessa Aurembiaix d'Urgell i Jaume I d'Arag. Al 1214 a Lleida, el jur com a rei. 

Actuaci poltica durant el regnat de Jaume I.
Posteriorment esdevingu conseller del rei per a partir del 1222 es pos del costat del seu cos Guillem II de Montcada, Vescomte de Bearn que s'enfront al rei amb motiu d'un diputa amb Nun San I de Rosell i Cerdanya, oncle del rei. Al 1225, arribaren a un acord i posaren fi al litigi. 

Vida militar.
Intervingu amb Jaume I d'Arag en el Setge de Penscola (1225) i participa en la treva que enfrontava als Montcada amb els Cardona. Posteriorment es pos dels costat de la noblesa aragonesa en la revolta que segu a la mort de Pedro Ahones. Tamb lluit en les conquestes de Linyola, Balaguer, Agramunt  i Ponts. 

Croada contra Al-Mayrqa.
Fou convidat al sopar del cmit Pere Martell a Tarragona per preparar la Croada contra Al-Mayrqa i particip en la cort general de Barcelona on ofer d'anar-hi vint-i-cinc cavallers i un nombre indeterminat de servents i mariners. Mor a la Batalla de Portop.

 Vegeu tamb .
Host de Guillem II de Bearn i Montcada a Mallorca;
Croada contra Al-Mayrqa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321234" title="Llista d'ocells de Xipre" nonfiltered="282" processed="282" dbindex="125292">

Aquesta llista d'ocells de Xipre inclou totes les espcies d'ocells trobats a Xipre: 398, de les quals dues en sn endemismes reproductors i 12 estan globalment amenaades d'extinci.

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies.

Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps grisegena;
Podiceps cristatus;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Procellariiformes.
Procellariidae.
Calonectris diomedea;
Puffinus puffinus;
Puffinus yelkouan;
Hydrobatidae.
Hydrobates pelagicus;
Pelecaniformes.
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus crispus;
Sulidae.
Morus bassanus;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax pygmaeus ;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta garzetta;
Ardeola ralloides;
Bubulcus ibis;
Nycticorax nycticorax;
Ixobrychus minutus;
Botaurus stellaris  ;
Ciconiidae.
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Anseriformes.
Anatidae.
Cygnus olor;
Cygnus cygnus;
Cygnus columbianus;
Anser fabalis  ;
Anser albifrons;
Anser anser;
Branta bernicla  ;
Branta ruficollis  ;
Alopochen aegyptiacus;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris  ;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya nyroca ;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Melanitta nigra;
Bucephala clangula;
Mergellus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Oxyura leucocephala ;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Elanus caeruleus;
Milvus milvus;
Milvus migrans;
Haliaeetus albicilla ;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus ;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus ;
Circus pygargus;
Accipiter brevipes;
Accipiter nisus;
Accipiter gentilis;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Buteo lagopus;
Aquila pomarina;
Aquila clanga ;
Aquila heliaca ;
Aquila chrysaetos;
Aquila fasciatus;
Aquila pennatus;
Falconidae.
Falco naumanni ;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus;
Falco eleonorae;
Falco concolor;
Falco columbarius;
Falco subbuteo  ;
Falco biarmicus;
Falco cherrug;
Falco peregrinus;
Galliformes.
Phasianidae.
Alectoris chukar;
Francolinus francolinus;
Perdix perdix;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus;
Gruiformes. 
Gruidae.
Anthropoides virgo;
Grus grus;
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Crex crex ;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana;
Porphyrio porphyrio;
Porphyrio alleni;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Otididae.
Otis tarda ;
Chlamydotis undulata;
Tetrax tetrax ;
Chlamydotis macqueenii;
Charadriiformes. 
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Glareolidae.
Cursorius cursor;
Glareola pratincola;
Glareola maldivarum;
Glareola nordmanni ;
Charadriidae.
Vanellus vanellus;
Vanellus spinosus;
Vanellus leucurus;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius asiaticus;
Charadrius morinellus;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago media ;
Gallinago gallinago;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Philomachus pugnax;
Phalaropus lobatus;
Stercorariidae.
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius pomarinus;
Laridae.
Larus canus;
Larus audouinii ;
Larus marinus;
Larus argentatus;
Larus fuscus;
Larus michahellis;
Larus cachinnans;
Larus armenicus;
Larus ichthyaetus;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus melanocephalus;
Larus minutus;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia;
Sterna sandvicensis;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sternula albifrons;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias niger;
Pteroclidiformes.
Pteroclidae.
Pterocles alchata;
Pterocles orientalis;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia turtur;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia senegalensis;
Oena capensis;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Clamator glandarius;
Cuculus canorus;
Chrysococcyx caprius  ;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus scops;
Ketupa zeylonensis;
Strix aluco;
Athene noctua;
Asio otus;
Asio flammeus;
Caprimulgiformes. 
Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus aegyptius;
Apodiformes. 
Apodidae.
Tachymarptis melba;
Apus apus;
Apus pallidus;
Apus affinis;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Halcyon smyrnensis;
Ceryle rudis;
Meropidae.
Merops persicus;
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Upupidae.
Upupa epops;
Piciformes.
Picidae.
Jynx torquilla;
Passeriformes. 
Alaudidae.
Ammomanes deserti  ;
Melanocorypha calandra;
Melanocorypha bimaculata;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella rufescens;
Chersophilus duponti;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Ammomanes cinctura;
Eremophila alpestris;
Eremophila bilopha;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Hirundo rupestris;
Hirundo rustica;
Hirundo daurica;
Delichon urbica;
Motacillidae.
Motacilla alba;
Motacilla citreola;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Anthus richardi;
Anthus campestris;
Anthus similis  ;
Anthus trivialis;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus spinoletta;
Anthus hodgsoni;
Regulidae.
Regulus regulus;
Regulus ignicapillus  ;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Cinclidae.
Cinclus cinclus  ;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella modularis;
Prunella collaris;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola solitarius;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus obscurus;
Turdus naumanni;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus viscivorus;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Prinia gracilis;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Locustella naevia;
Locustella fluviatilis;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus paludicola  ;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus dumetorum  ;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus arundinaceus;
Hippolais pallida;
Hippolais olivetorum;
Hippolais polyglotta;
Hippolais icterina;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus orientalis;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus fuscatus;
Phylloscopus inornatus;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia nana;
Sylvia deserti;
Sylvia nisoria;
Sylvia hortensis;
Sylvia crassirostris;
Sylvia rueppelli;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Sylvia melanothorax;
Sylvia conspicillata;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula hypoleuca;
Ficedula albicollis;
Ficedula semitorquata;
Ficedula parva;
Erithacus rubecula;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Tarsiger cyanurus  ;
Irania gutturalis;
Cercotrichas galactotes;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Oenanthe leucopyga  ;
Oenanthe monacha  ;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe finschii;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe cypriaca;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe deserti;
Oenanthe isabellina;
Saxicola maura;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Paridae.
Periparus ater;
Parus major;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae.
Certhia familiaris;
Certhia brachydactyla;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius collurio;
Lanius minor;
Lanius nubicus;
Lanius senator;
Lanius isabellinus;
Lanius meridionalis;
Corvidae.
Garrulus glandarius;
Pica pica;
Pyrrhocorax graculus;
Corvus monedula;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus corax;
Corvus cornix;
Sturnidae.
Pastor roseus;
Sturnus vulgaris;
Emberizidae.
Emberiza citrinella;
Emberiza leucocephalos;
Emberiza cia;
Emberiza cineracea ;
Emberiza hortulana;
Emberiza caesia;
Emberiza pusilla;
Emberiza aureola;
Emberiza melanocephala;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;
Emberiza striolata;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Carpodacus erythrinus;
Loxia curvirostra;
Carduelis chloris;
Carduelis flammea  ;
Carduelis spinus;
Carduelis carduelis;
Carduelis cannabina;
Serinus pusillus;
Serinus serinus;
Coccothraustes coccothraustes;
Bucanetes githagineus;
Pyrrhula pyrrhula;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer moabiticus;
Passer montanus;
Carpospiza brachydactyla;
Petronia petronia;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321242" title="Ab? Muhammad al-Garnat?" nonfiltered="283" processed="283" dbindex="125293">
Ab  Muhammad al-Garnat , originari de Granada, va ser l'ltim cad i imam de May rqa. Al cap de pocs mesos de ser nomenat cad, s'enfront a la Croada contra Al-Mayrqa comandada per Jaume I d'Arag i mor durant el Setge de Mad na May rqa..

Fou mort el 10 de Rab de l'any 628 de l'hgira (14 de febrer de l'any  1231 de l'encarnaci de Crist).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321246" title="Aureliano Chaves" nonfiltered="284" processed="284" dbindex="125294">
Antnio Aureliano Claus de Mendona (Tres Pontas, 13 de gener de 1929   Itajub, 1 de maig de 2003) va ser un poltic brasiler, governador de Mines Gerais (1975-1978) i vicepresident de la Repblica (1979-1985). Va ser el primer vice civil del rgim militar des de Pedro Aleixo (el vice d'Artur de la Costa i Silva, que va ser impedit d'assumir pels militars quan aquest va quedar malalt, el substituiren per una junta), ja indicant la dissoluci de les bases del rgim. Va ocupar la titularitat per dos perodes relativament extensos (dos mesos el 1981 i a prop d'un mes el 1983), a causa dels problemes de salut de Joo Figueiredo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321248" title="Jos Manuel Jimnez Ortiz" nonfiltered="285" processed="285" dbindex="125295">

Jos Manuel Jimnez Ortiz, conegut futbolsticament com Man (nascut el 21 de desembre de 1981 a Tarifa), s un futbolista que juga actualment a la UD Almera.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321250" title="Puebla del Prior" nonfiltered="286" processed="286" dbindex="125296">

Puebla del Prior s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321251" title="Fernando Soriano Marcos" nonfiltered="287" processed="287" dbindex="125297">

Fernando Soriano Marcos (nascut el 24 de setembre del 1979 a Saragossa) s un futbolista que juga actualment a la UD Almera.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321252" title="Don Juan (Strauss)" nonfiltered="288" processed="288" dbindex="125298">

Don Juan op. 20  s un poema simfnic que va ser compost per Richard Strauss entre 1888 i 1889.

Cronolgicament es tracta d'una de les primeres obres simfniques del compositor, que va inaugurar una srie de peces simfniques programtiques  entre les que cal esmentar Aix parl Zaratustra i Mort i transfiguraci entre d'altres   que van ser compostes abans de les seues peres ms importants. L'obra va ser composta desprs de la seua primera trobada amb Pauline de Ahna, qui esdevindria la seua muller l'any 1894.

L'estrena va tenir lloc al Teatre de la Cort gran-ducal de Weimar l'11 de novembre de 1889 sota la direcci del compositor. Amb ella, Strauss, qui acabava de complir els 25 anys, va obtenir un immediat gran xit que el va fer mereixedor dels elogis del director d'orquestra Hans von Blow i de Csima Wagner.

Est basada en els versos de Nikolaus Lenau sobre Don Juan, cites dels quals figuren a la partitura; una obra literria va quedar inacabada a causa de la bogeria del poeta. Consisteix en una pea nica i la seua execuci t una durada aproximada de quinze minuts. La primera part, alegre, descriu el carcter del protagonista. La part central inclou un dileg entre l'obo i el clarinet: una descripci d'una escena amorosa. Acaba amb un llarg crescendo interromput per un silenci que simbolitza la mort de Don Juan.

Orquestraci.
Requereix el segent efectiu orquestral: 3 flautes (3 doblada a piccolo), 2 obos, Corn angls, 2 clarinets en la, 2 fagots, contrafagot, 4 trompes en mi, 3 trompetes en mi, 3 trombons, tuba, timbales, triangle, plats, glockenspiel, arpa i instruments de corda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321254" title="Paper (desambiguaci)" nonfiltered="289" processed="289" dbindex="125299">

 Paper;
 Paper electrnic;
 Non paper;
 Pedra, paper, tisora;
 Super Paper Mario;
 Paper vegetal paper destinat per a fer calcs. ;
 Paper de croquis ;
 Paper de fumar;
 Avi de paper joguina fabricada amb la tcnica de la papiroflxia.
 Mida de paper;
 Un tros de paper fou una revista;

Sinnims.
 Rol;
 Personatge de ficci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321257" title="Adalberto Pereira dos Santos" nonfiltered="290" processed="290" dbindex="125300">
Adalberto Pereira dos Santos (Taquara, 11 d'abril de 1905   Rio de Janeiro, 2 d'abril de 1984) va ser un general i poltic brasiler. Va ser vicepresident de Brasil durant el mandat del general Ernesto Geisel (1974-1979).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321258" title="Juan Jess Gutirrez Robles" nonfiltered="291" processed="291" dbindex="125301">

Juan Jess Gutirrez Robles, conegut futbolsticament com Juanito (nascut el 17 de febrer del 1980 a Mlaga), s un futbolista que juga actualment a la UD Almera.

Biografia.
Va comenar a jugar a les categories inferiors del Mlaga Club de Ftbol, arribant al primer equip el 2002. Va debutar a Primera divisi l'1 de setembre del mateix any, a un derbi andals entre el Recreativo de Huelva i el Mlaga CF, amb el resultat favorable als malaguenys de 2 a 3.

A la temporada 2005-06 va fitxar pel Deportivo Alavs, encara que amb el descens a Segona divisi va deixar el club per anar a la Reial Societat, on tamb va baixar a Segona.

El 21 de juliol de 2007 va fitxar per la UD Almera on juga actualment.

Enllaos externs.

Trajectria del jugador - LFP.es ;
Perfil del jugador - Web oficial de la UD Almera ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321261" title="Ornithomimus" nonfiltered="292" processed="292" dbindex="125302">

Ornithomimus ("imitador d'ocell") s un gnere de dinosaure que visqu al Cretaci superior al que actualment s Amrica del Nord. Ornithomimus velox fou anomenat a partir d'un peu i una m parcial de la Formaci de Denver del Maastrichti.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321262" title="Guilherme Oliveira Santos" nonfiltered="293" processed="293" dbindex="125303">

Guilherme Oliveira Santos (nascut el 5 de febrer de 1988 a Jequi), s un futbolista brasiler que juga actualment a la UD Almera.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321263" title="Bernat de Santa Eugnia de Berga" nonfiltered="294" processed="294" dbindex="125304">
Bernat de Santa Eugnia de Berga, tamb anomenat Bernat de Santaeugnia o Bernat de Montgr i de Santa Eugnia, (Torroella de Montgr, ? - Torroella de Montgr, 1269) va ser cavaller, governador del Regne de Mallorques i conseller del rei Jaume I d'Arag.

Llinatge.
Bernat de Santa Eugnia de Berga era fill fadristern del Senyor de Torroella de Montgr, Pere de Torroella, i germ de l'hereu Pon Guillem de Torroella, aix com de Guillem de Montgr, sagrist de Girona, de Pere de Torroella (tamb anomenat Pere de Montgr) i de Ramon de Torroella (tamb anomenat Ramon de Santa Eugnia), qui fou bisbe de Mallorca. 

Bernat de Montgr perengu el cognom de Santa Eugnia perqu el seu llinatge s'havia emparentat amb un branca dels Santa Eugnia de Berga i ell n'heret els bens de Santa Eugnia de Berga. Posteriorment es cas amb Beatriu, de llinatge no conegut. L'hereu dels Montgr, Pon Guillem de Torroella, mor cap el 1228 i en Bernat de Santa Eugnia de Berga heret tamb la senyoria de Torroella de Montgr.

El fill de Bernat de Santa Eugnia de Berga fou Pon Guillem de Torroella, per aquest mor jove i els seus bens foren heretats per la seva filla Sana de Santa Eugnia de Berga, muller del vescomte Guerau VI de Cabrera.

Croada contra Al-Mayrqa.
Fidel conseller del rei Jaume I d'Arag, particip en la Croada contra Al-Mayrqa amb una host de 30 cavallers. A ra d'aquesta aportaci, li foren concedides 154 cavalleries en el repartiment de l'illa.

Al 1230 i quan el rei abandon l'illa, aquest el nomen governador i li encarreg conjuntament amb Pero Maa la missi de destruir els focus d'insurgncia islmica que resistien la invasi a Art, Pollena i Alar.

Al 1231 retorn a Catalunya per demanar al rei la seva presncia a l'illa a fi de signar el Tractat de Capdepera amb el cad de Manrqa.

Conquesta de Yabisah i Setge de Mdina Balansiyya.
Al 1235 particip amb altres 3 potentats en la conquesta de Yabisah  i poc desprs particip al Setge de Mdina Balansiyya. Desprs de la capitulaci de la ciutat li foren concedides propietats en l'horta.

Actuaci poltica.
Continuat actuant com a conseller del rei en Jaume I d'Arag fins el 1262 i aquest li conced en feu el Castell de Pals. Mor pocs anys desprs, al 1269 i es du enterrar a la cannica de Santa Maria d'Ull.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321265" title="Ornitholestes" nonfiltered="295" processed="295" dbindex="125305">

Ornitholestes fou un petit dinosaure terpode que visqu al Jurssic superior a l'oest de Laursia (la rea que esdevindria Amrica del Nord). Fins avui, es coneix nicament per les restes parcials d'un crani i esquelet, trobat a prop de Como Bluff, Wyoming, a l'any 1900, i descrit per Henry Fairfield Osborn a l'any 1903.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321266" title="David Moreno Estvariz" nonfiltered="296" processed="296" dbindex="125306">

David Moreno Estvariz (nascut el 24 de gener del 1991 a Madrid) s un futbolista espanyol que actualment juga a la UD Almera.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321267" title="Augusto Rademaker" nonfiltered="297" processed="297" dbindex="125307">
Almirant Augusto Hamann Rademaker Grnewald (Rio de Janeiro, 11 de maig de 1905   Rio de Janeiro, 13 de setembre de 1985) va ser un militar brasiler que va integrar la junta militar que va presidir el pas de 31 d'agost a 30 d'octubre de 1969, desprs de l'allunyament del president Costa e Silva. Posteriorment va ser triat vicepresident de la Repblica en la etapa encapalada pel general Emlio Garrastazu Mdici.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321269" title="Draft de l'NBA del 2005" nonfiltered="298" processed="298" dbindex="125308">
El Draft de l'any 2005 de l'NBA es va celebrar el 28 de juny al Madison Square Garden de Nova York, als Estats Units.

Primera Ronda.



Segona Ronda.


Enllaos Externs.
Draft del 2005 a NBA.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321271" title="Pero Cornel III" nonfiltered="299" processed="299" dbindex="125309">
Pero Cornel III va ser un cavaller del llinatge aragons dels Cornel.

 Orgens familiars.
Jernimo Zurita infica que era fill de Gonzalo Ibez de Baztan i d'Adola Cornel, germana de Ximeno Cornel I. Era per tant, nebot matern d'aquest darrer.
 
Biografia.
Els primers registres de Pero Cornel III daten de 1216. Era cunyat de Pero Ahones i quan aquest mor al 1226 s'al com a cap de la Ribagora i el Sobrarb i s'un a la noblesa aragonesa que se sublev contra el rei. Al 1227 s'arrib a una concrdia que finalitz el litigi i des d'aleshores fou conseller del rei Jaume I d'Arag conjuntament amb el seu oncle Ximeno Cornel.

Particip en la Croada contra Al-Mayrqa en la Host de la Casa d'Arag, formada per 150 cavallers, i de la qual en fou portabandera. 

Des de 1233 particip en la conquesta de Valncia lluitant al setges de Borriana, Valncia i Almenara, i al 1236 fou nomenat Majordom del Regne d'Arag.

 Vegeu tamb .
Host de la Casa d'Arag;
Croada contra Al-Mayrqa;

 Bibliografia .
  Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn (Ed. 1562-1580);
  Linajes de Aragn: los Cornel;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321273" title="Berenguer Durfort" nonfiltered="300" processed="300" dbindex="125310">
Berenguer Durfort era ciutad de Barcelona i pertanyia a la Casa del rei d'Arag. Al 1227 fou nomenat lloctinent del  batle de Barcelona i durant la Croada contra Al-Mayrqa fou un dels dos batles nomenats per Jaume I d'Arag per comissionar els territoris musulmans que se li sotmeteren en nom Ben Ahabet. Al 1239 va ser nomenat batle general del Regne de Mallorques, crrec que exerc fins el 1242. Desprs retorn a Catalunya i al 1249 fou nomenat paher de la recentment creada instituci d'autogovern muncipal de Barcelona, el Consell de Cent.

 Veure tamb .
Croada contra Al-Mayrqa;
Consell de Cent;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321274" title="Valencia del Mombuey" nonfiltered="301" processed="301" dbindex="125311">


Valencia del Mombuey s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321276" title="Valle de Matamoros" nonfiltered="302" processed="302" dbindex="125312">


Valencia de Mombuey s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321278" title="Berenguer Gairan" nonfiltered="303" processed="303" dbindex="125313">
Berenguer Gairan (Montpeller, segle XIII - ?, ?) va ser un mar occit al servei de Jaume I d'Arag durant la Croada contra Al-Mayrqa. Havia estat diverses vegades a Mayrqa en viatges comercials i coneixia b l'illa i la ruta per arribar-hi. Fou nomenat cmit de la galera reial i destac en el comandament de l'estol croat al capejar la tempesta que els desvi de la ruta de desembarcament prevista. Gui l'estol fins el refugi de Sa Dragonera i desprs fins a la cala on es produ el Desembarcament de Santa Pona. El rei Jaume I d'Arag el recompens amb sis jovades de terra a Sineu.

 Vegeu tamb .
Croada contra Al-Mayrqa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321281" title="Benquerencia de la Serena" nonfiltered="304" processed="304" dbindex="125314">


Benquerencia de la Serena s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321282" title="Pero Maa de Sangarrn" nonfiltered="305" processed="305" dbindex="125315">

Pero Maa de Sangarrn (?-1245) va ser un cavaller aragons senyor de Sangarrn.

Orgens familiars.
Desconeguts. Pertanyia al llinatge dels Maa i era parent de Blasco Maa. 

Matrimoni i descendents.
Pero Maa fou pare de Blasco Maa I, qui tamb particip en la conquesta de Valncia i origin la branca valenciana del llinatge dels Maa.

Biografia.
Al 1229 va participar en la Croada contra Al-Mayrqa en la Host de la Casa d'Arag. El rei Jaume I d'Arag li encarreg que provs de convncer al comte Hug IV d'Empries sobre la convenincia d'arribar a un acord de rendici amb els mayrqins. Al 1230 i quan el rei abandon l'illa, aquest li encarreg conjuntament Bernat de Santa Eugnia de Berga la missi de destruir els focus d'insurgncia islmica que resistien la invasi a Art, Pollena i Alar.

Al 1235 particip amb altres 4 potentats en la conquesta de Yabisah i al 1245 lluit en els setges de Xtiva i Biar, durant la conquesta de Valncia. 

 Vegeu tamb .
Host de la Casa d'Arag;
Croada contra Al-Mayrqa;

 Bibliografia .
  Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn (Ed. 1562-1580);
  Enciclopedia Aragonesa: Linaje de los Maza;
 Enciclopdia Catalana: Maa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321283" title="Malpartida de la Serena" nonfiltered="306" processed="306" dbindex="125316">


Malpartida de la Serena s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321284" title="Emma Cohen" nonfiltered="307" processed="307" dbindex="125317">
Emmanuela Beltran i Rahola (Barcelona, 21 de novembre de 1946), molt ms coneguda amb el nom artstic d'Emma Cohen,  s una actriu, articulista, escriptora i directora de cinema catalana, afincada des de fa molts anys a Madrid. Va ser parella sentimental de tamb l'actor i director de cinema i teatre Fernando Fernn Gmez.

Filmografia.
cinema.
 1970. Pierna creciente, falda menguante. Director Javier Aguirre.
 1971. Condenados a vivir. Director: Joaqun Romero Marchent.
 1973. Al otro lado del espejo. Director: Jess Franco.
 1977. Deseo. Director: Alfonso Balczar.
 1980. Y yo qu s!. (curtmetratge) ;
televisi.
 Barrio Ssamo. Intrpret de La gallina Caponata.
directora.
 1976. La plaza.
 1977. Quera dormir en paz.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321286" title="Orellana de la Sierra" nonfiltered="308" processed="308" dbindex="125318">


Orellana de la Sierra s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321287" title="Luol Deng" nonfiltered="309" processed="309" dbindex="125319">


Luol Deng va nixer el 16 d'abril de 1985 a Wau, Sudan (Doble nacionalitat del Regne Unit). s jugador de bsquet professional i juga als Chicago Bulls de l'NBA. Vesteix el #9 a la samarreta.

NBA.
Estadstiques.


PJ: Partits Jugats, MPP: Minuts per Partit, PRPP: Pilotes Recuperades per Partit, TPP: Taps per Partit,RPP: Rebots per Partit, APP: Assistencies per Partit, PPP: Punts per Partit

Trajectria.
 Chicago Bulls (2004-?);

Enllaos externs.
 Perfil de Luol Deng a NBA.com;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321288" title="Capilla" nonfiltered="310" processed="310" dbindex="125320">


Capilla s un municipi de la provncia de Badajoz, a la comunitat autnoma de Extremadura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321294" title="Victoria (Idhun)" nonfiltered="311" processed="311" dbindex="125321">
Victoria, tamb anomenada Lunnaris per la seva part d'unicorn, s una dels protagonistes de la trilogia de Memries d'Idhun. s una hbrid.

 Origen .

A pesar de que ella va nixer a Madrid els seus pares eren originaris d'Argentina i van emmigrar a Espanya per la seva relaci amorosa. Desprs de tenir la Victoria, al cap d'un temps determinat van morir en un accident de cotxe, per la Victoria va sobreviure i va anar a parar a un orfenat. La va adoptar Allegra d'Ascolli, a la qual anomena via. El que la Victoria no sap fins al final de primer llibre s que la seva via s una feerica. Dins seu hi ha la Lunnaris l'ltim unicorn, cosa que li permet manejar el bcul i estimar dues persones a la vegada.

 Caracterstiques .

 Data de naixament: 11 de octubre.
 Edat: 12-17 anys;
 Descripci: No s massa alta, t el cabell llarg i castany, el nas arromengat i uns grandiosos ulls castanys a pesar de la seva cara petita amb molt llum que fascinen a en Jack i a en Christian.
 Amor: Enamorada dels altres dos nics hbrids complets al mn, en Jack i en Christian.
 Armes: T el Bcul de Ayshel, que pot fer servir grcies a la seva part d'unicorn.
 Curiositats: Li agrada el taekwondo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321298" title="Adelgundes de Baviera" nonfiltered="312" processed="312" dbindex="125322">

Aldegundes de Baviera ( Wrzburg, Regne de Baviera 1823 - Munic 1914 ) fou una princesa de Baviera que va esdevenir duquessa consort del Ducat de Mdena.

Orgens familiars.
Va nixer el 19 de mar de 1823 a la ciutat de Wrzburg sent filla del rei Llus I de Baviera i Teresa de Saxnia-Hildburghausen. Fou nta per lnia paterna del tamb rei Maximili I Josep de Baviera i Maria Guillermina de Hessen-Darmstadt, i per lnia materna de Frederic I de Saxnia-Altenburg i Carlota de Mecklenburg-Strelitz. 

Fou germana de Maximili II de Baviera; Matilde de Baviera, casada amb Llus III de Hessen-Darmstadt; Leopold de Baviera i el rei Ot I de Grcia.

Npcies i descendents.
Es cas el 30 de mar de 1842 a la ciutat de Munic amb el futur duc Francesc V de Mdena, fill de Francesc IV de Mdena i Maria Beatriu de Savoia. D'aquesta uni nasqu:
Anna d'ustria-Este (1848-1849) ;


Amb la prdua del Ducat de Mdena per part del seu marit el 1859 desprs del plebiscit que decid la seva incorporaci al Regne de Sardenya-Piemont durant la Unificaci italiana s'establ a Viena i Munic, on mor el 28 de gener de 1914. Posteriorment fou enterrada a la Cripta imperial de Viena.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/wittel/wittel7.html;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321300" title="Carrs (cavaller)" nonfiltered="313" processed="313" dbindex="125323">
Carrs (?,? - ?, 1275) s el nom amb qu es coneix a les fonts cristianes el cavaller d'origen germnic fill d'un comte desconegut que origin el llinatge valenci dels Carrs.

Croada contra Al-Mayrqa.
Segons les fonts, el cavaller Carrs, procedent d'Itlia, lluit en la Croada contra Al-Mayrqa armant una galera. El rei Jaume I d'Arag l'arm cavaller i li conced feus a Felanitx com a recompensa. Al 1230 fou nomenat almirall i al 1233 fou nomenat governador del Regne de Mallorques

Conquesta de Valncia.
Posteriorment tamb particip en la conquesta de Valncia i al 1240 li fou atorgat la possessi Rebollet,  on fund el seu llinatge. Ms tard obtingu noves possessions entre les quals destaquen Dnia (1242) i Elx (1249). Acompany al rei en el Tractat d'Almirra i al 1266torn a la lluita durant la conquesta de Mrcia. La seva darrera intervenci poltica destacable data de 1273 i consist en la seva intervenci per aconseguir la pau entre el rei Jaume I d'Arag i el seu fill, l'infant Pere.

 Vegeu tamb .
Croada contra Al-Mayrqa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321302" title="PFC Minyor Pernik" nonfiltered="314" processed="314" dbindex="125324">

El PFC Minyor Pernik (                 ) s un club de futbol blgar de la ciutat de Pernik.

 Histria .
El Minyor va ser fundat el 1952 desprs de la uni de diversos clubs locals. Tot i ser un club modest, ha jugat a primera divisi els anys 1951-1962, 1966-1970, 1972-1977, 1979-1981, 1984-1985, 1987-1989, 1990-1992 i 1996-2001. Les millors temporades les assol els anys 1954/1955 i 1960/1961 on fou quart.

 Evoluci del nom .
 1919: Neix el Krakra Pernik;
 1932: Neix el Svetkavitza Pernik;
 1936: Neix el Benkovski Pernik;
 1942: Neix el SK Pernik;
 1944: Es fusionen els queatre clubs anteriors formant el Rudni ar Pernik;
 1946: Es reanomena Republikanetz'46 Pernik;
 1948: Es reanomena Torpedo Pernik;
 1952: Es reanomena Minyor Pernik;
 1969: Es fusiona amb Metalurg Pernik formant el Krakra Pernishki Pernik;
 1970: Es reanomena FC Pernik;
 1973: Es reanomena Minyor Pernik;

 Palmars .
 Finalista de la copa el 1958;

 Jugadors destacats .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Bul-foot.org - Minyor (Pernik);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321304" title="PFC Naftex Burgas" nonfiltered="315" processed="315" dbindex="125325">

El PFC Naftex Burgas (en blgar:            ) s un club de futbol de la ciutat de Burgas, Bulgria.

Histria.
El club fou fundat el 1962 per treballadors de la refineria petrolera Neftochim amb el nom dStroitel Burgas. El 1964 es convert en Neftochimik Burgas. L'any 1969, amb l'objectiu de crear un club potent a la ciutat, la majoria de jugadors del Neftochimic ingressaren al Chernomorets. Entre 1969 i 1981 el Neftochimic romangu en competicions amateurs o d'empreses.

El 6 de maig de 1981, un club de segona divisi, el Lokomotiv Burgas (fundat el 1932) va perdre el seu estadi i decid unir-se al FC Neftochimic agafant l'estadi d'aquest. El 1986 el nou club es registr amb el nom de DSF Neftochimic. L'any 2002 esdevingu Naftex Burgas.

 Futbolistes destacats .
Ilia Gruev;
Radostin Kishishev;
Velian Parushev;
Stoiko Sakaliev;
Stancho Tzonev;
Georgi Chilikov;
Mitko Trendafilov;
Todor Yanchev;
Stanimir Dimitrov;
Todor Kiselichkov;
Milen Georgiev;
Anton Spasov;
Blagomir Mitrev;
Vesko Petkov;
Gancho Evtimov;
Andrea Parola;
Mario Nunes;
Valentin Naydenov;
Krasimir Dimitrov;
Rosen Petrov;
Yordan Gospodinov;
Zlatko Yankov;
Liubomir Liubenov;
Veselin Shulev;
Daniel Morales;

 Entrenadors destacats .
 Ivan Vutov;
 Dimitar Stoychev;
 Georgi Vasilev;
 Dimitar Dimitrov;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Bul-foot.org - Naftex (Burgas);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321307" title="Jaume Camps i Rovira" nonfiltered="316" processed="316" dbindex="125326">
Jaume Camps i Rovira (Barcelona, 1994) s un poltic catal. s llicenciat en dret i vicepresident de l'Associaci per a les Nacions Unides a Espanya. Militant de CiU, ha estat escollit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984, 1988, 1992, 1995, 1999 i 2003, on ha estat portaveu de CiU a la Comissi d'Organitzaci i Administraci de la Generalitat i Govern Local. El 2004 renunci al seu esc i fou proposat per CiU com a membre del Consell Consultiu. 

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321308" title="Draft de l'NBA del 2004" nonfiltered="317" processed="317" dbindex="125327">
El Draft de l'any 2004 de l'NBA es va celebrar el 24 de juny al Madison Square Garden de Nova York, als Estats Units. Els Minnesota Timberwolves foren exclosos del draft degut a una violaci del Lmit salarial de l'NBA.

Primera Ronda.


|-
| 11
| Biedri , Andris Andris Biedri 
| 
| Golden State Warriors
| BK Skonto Riga
|-
| 12
| Swift, Robert Robert Swift
| 
| Seattle SuperSonics
| Bakersfield HS
|-
| 13
| Telfair, Sebastian Sebastian Telfair
| 
| Portland Trail Blazers
| Lincoln HS
|-
| 14
| Humphries, Kris Kris Humphries
| 
| Utah Jazz
| Minnesota
|-
| 15
| Jefferson, Al Al Jefferson
| 
| Boston Celtics
| Prentiss High School
|-
| 16
| Snyder, Kirk Kirk Snyder
| 
| Utah Jazz (de New York via Phoenix)
| Nevada
|-
| 17
| Smith, Josh Josh Smith
| 
| Atlanta Hawks (de Milwaukee via Denver i Detroit)
| Oak Hill Academy
|-
| 18
| Smith, J. R. J.R. Smith
| 
| New Orleans Hornets
| St. Benedict's Prep
|-
| 19
| Wright, Dorell Dorell Wright
| 
| Miami Heat
| South Kent Prep.
|-
| 20
| Nelson, Jameer Jameer Nelson
| 
| Denver Nuggets (cap a Orlando)
| Saint Joseph's
|-
| 21
| Podkolzine, Pavel Pavel Podkolzine
| 
| Utah Jazz (de Houston,
| Metis Varese
|-
| 22
| Khryapa, Viktor Viktor Khryapa
| 
| New Jersey Nets (cap a Portland)
| CSKA Moscow
|-
| 23
| Monia, Sergei Sergei Monia
| 
| Portland Trail Blazers (de Memphis)
| CSKA Moscow
|-
| 24
| West, Delonte Delonte West
| 
| Boston Celtics (de Dallas)
| Saint Joseph's
|-
| 25
| Allen, Tony Tony Allen
| 
| Boston Celtics (de Detroit)
| Oklahoma State
|-
| 26
| Martin, Kevin Kevin Martin
| 
| Sacramento Kings
| Western Carolina
|-
| 27
| Vuja i , Sasha Sasha Vuja i 
| 
| Los Angeles Lakers
| Snaidero Udine
|-
| 28
| Udrih, Beno Beno Udrih
| 
| San Antonio Spurs
| Breil Milano
|-
| 29
| Harrison, David David Harrison
| 
| Indiana Pacers
| Colorado
|}

Segona Ronda.


Enllaos externs.
Draft del 2004 a NBA.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321311" title="Catalunya Decideix" nonfiltered="318" processed="318" dbindex="125328">
Catalunya Decideix (Decideix.Cat) fou una candidatura poltica que es present a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, on va obtenir 668 vots. En el seu programa demana que s utilitzi internet per donar participaci democrtica a tots els catalans.

 Enllaos externs .
 Web de Decideix.cat, actualment inoperativa;
 Informaci sobre el grup a El Pas;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321316" title="Josefina Cambra i Gin" nonfiltered="320" processed="319" dbindex="125330">
Josefina Cambra i Gin (Barcelona, 1946) s una poltica i pedagoga catalana. Llicenciada en Cincies Biolgiques, es dedica a l'ensenyament i s degana del  Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya. Militant de CiU, fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, on ha estat membre de la comissi de Poltica Cultural., vicepresidenta de la Comissi Permanent de Legislatura sobre la Uni Europea i de la Comissi Permanent de Legislatura sobre Cooperaci i Solidaritat.Actualment s membre del Consell Escolar de l'Estat

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321317" title="Llus Nonell" nonfiltered="321" processed="320" dbindex="125331">
Llus Nonell va ser un actor, director i empresari de teatre i cinema. Port la gesti del teatre Romea de Barcelona durant molt de temps. El dijous 6 de setembre de 1972 se li rend un homenatge, al teatre Espanyol de Barcelona, amb motiu dels seus 50 anys (Noces de Plata) dedicats al teatre. Un nebot seu s el director de teatre musical Ricard Reguant.

Teatre.
 1950, juny. Batalla de reines de Frederic Soler, a crrec Teatre-Escola de l'Agrupaci Lrica "Marcos Redondo".
 1951, 7 novembre. El marit ve de visita de Xavier Regs. Teatre Romea de Barcelona. ;
 1953, maig. Comdia de dones, original de Llus Elias, a crrec de la Companyia Titular del Teatre Romea de Barcelona.
 1953, juny. L'apotecari d'Olot, original de Frederic Soler. Teatre Romea de Barcelona.
 1959, octubre. Tres angelets a la cuina d'Albert Husson. Companyia de Carles Lloret i Llus Nonell. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1959, novembre. Marieta Cistellera (reposici), original de Salvador Bonavia. Companyia de Carles Lloret i Llus Nonell.Teatre Romea de Barcelona.
 1960, 4 febrer. La clau de Noel Claras, a crrec de la Companyia Maragall de Carles lloret i Llus Nonell. Teatre Romea, de Barcelona.
 1961, 9 mar. La gran pietat, original de Joan Oliver. Companyia Maragall de Carles Lloret i Llus Nonell. Teatre Romea de Barcelona.
 1961, maig. La cura d'amor (reposici), original de Jaume Villanova i Torreblanca per la Companyia Maragall. Teatre Romea, de Barcelona.
 1962, 4 gener. M'agrada aquesta dona, original de Louis Verneuil, adaptaci de Josep Maria Poblet.Per la Companyia Marall de Carles Lloret i Llus Nonell. Estrenada al teatre Candilejas, de Barcelona. ;
 1962, mar. Joc de taula, original d'Enric Ortenbach. Estrenat al teatre Candilejas de Barcelona.
 1963, gener. L'ngel de la guarda de Frederic Soler (Seraf Pitarra), adaptaci de Xavier Regs i Josep Maria Poblet. Teatre Romea de Barcelona.
 1964, 13 juliol. L'home que no arriba a temps, original de Kroul i Barr. Adaptaci de Cumellas]. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1965, 6 juliol. Pars pintat de Joan Aymam. Teatre Romea de Barcelona.
 1965, 26 juliol. Histria d'un mirall, original de Ceclia A. Mntua. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1967, 4 juliol. Un cop a la setmana, original de Rafael Richart. Traducci d'Enric Casamitjana. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1968, 11 gener. El meu marit t una turca, original de Rafael Richart. Estrenada al teatre Windsor de Barcelona.
 1968, 4 juny. El meu marit t pa a l'ull, original de Joaquim Muntanyola. Estrenada al teatre Barcelona de Barcelona.
 1970, mar. Vost ser meva, original de Louis Verneuil. Estrenada al teatre Windsor de Barcelona.
 1971, 3 febrer. "Fi" de setmana amb senyora, original d'Armand Matias i Guiu. Companyia de Llus Nonell, Estrenada al teatre Romea de Barcelona.  ;
 1971, 7 desembre. Un marit de dia, original d'Armand Matias i Guiu. Companyia de Llus Nonell. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1972, agost. Un marit de dia, original d'Armand Matias i Guiu. Estrenada al teatre Espanyol de Barcelona.
 1972, setembre. Las mujeres de mi marido, d'Armand Matias Guiu. Estrenada al teatre Espanyol de Barcelona.
 1972, octubre. Un fin de semana con seora d'Armand Matias Guiu. Estrenada al teatre Espanyol de Barcelona.
 1973, abril. El divorcio no es negocio (revista), original de Jimnez, Allen i Garca. Msica del mestre Dolz. Estrenada al teatre Espanyol de Barcelona.
 1981. El diluvio que viene. Teatre Victria de Barcelona.
 1981, juliol. Bla, bla, bla (revista). Teatre Victria de Barcelona.

Cinema.
 1965. Brillante porvenir. Director: Vicente Aranda.
 1968. La "mini" ta. Director: Ignacio F. Iquino;
 1968. La viudita Ye-Ye. Director: Joan Bosch;
 1968. De picos pardos a la ciudad. Director: Ignacio F. Iquino.
 1969. El abogado, el alcalde y el notario. Director: Josep Maria Font;
 1972. Los fabulosos de Trinidad. Director: Ignacio F. Iquino;

Televisi.
 1979. Doctor Caparrs, medicina general, amb Joan Capri;

 Enllaos .
 Plana de l'IMDB ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321329" title="Carles Puigdomnech i Cant" nonfiltered="322" processed="321" dbindex="125332">
Carles Puigdomnech i Cant (Moi, 1963) s un advocat, poltic i socileg catal. Llicenciat en Cincies Poltiques, Sociologia i Dret, des del 1988 dirigeix el seu propi bufet d'advocats especialitzat en dret administratiu, urbanisme i civil immobiliari; ha estat cap d assistncia jurdica de l'Institut Catal del Sl i professor de la Universitat Internacional de Catalunya. Militant a UDC des de 1983, ha estat diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003 per CiU, on ha estat portaveu d'urbanisme i habitatge.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Entrevista a la Revista d'Ulls del Mon;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321330" title="Josep Mical i Aliu" nonfiltered="323" processed="322" dbindex="125333">
Josep Mical i Aliu (Girona, 1946) s un poltic catal. Treball com a delineant fins que es va dedicar a la poltica. Militant de CiU, de 1979 a 2003 fou alcalde de Riudellots de la Selva i membre del Consell Comarcal de la Selva, delegat de transports a Girona, diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, 1995, 1999 i 2003, on ha estat membre de la membre de la Comissi de Poltica Territorial (1993-2006) i de la Comissi per al Seguiment dels Jocs Olmpics de Barcelona (1993-1995), secretari de la Comissi d'Estudi sobre la Prevenci i l'Extinci d'Incendis Forestals i membre de la Comissi d'Estudi sobre la Problemtica del Mn Rural a Catalunya (1995-1999).Actualment s membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya (CAC).

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia al web del CAC ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321333" title="Esteve Vilanova i Vil" nonfiltered="324" processed="323" dbindex="125334">
Esteve Vilanova i Vil (Madremanya, Girons, 1946) s un poltic catal. Va estudiar Direcci d'Empreses a ESADE i s prejubilat de banca. Fou escollit diputat al Parlament de Catalunya per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, on ha estat secretari de la Comissi de Poltica Social Comissi de la Sindicatura de Comptes.. Tamb s membre de la Fundaci Els Joncs.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321336" title="Albert Riera i Pair" nonfiltered="325" processed="324" dbindex="125335">
Albert Riera i Pair (Girona, 1963) s un historiador i poltic catal. Llicenciat en Geografia i Histria per la Universitat de Barcelona, on tamb es diplom en Teologia, Dret i Estudis Avanats en Histria Medieval. Ha estat professor i director de l'Institut de Santa Coloma, membre de l'Institut d'Estudis Gironins i d'Educadors sense Fronteres.  Ha publicat articles d'histria a la Revista de Girona. Tamb ha estat secretari comarcal d'UDC i escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.

 Obres .
 Bscara (2001);
 La senyoria episcopal de Bscara i l'organitzaci de l'espai (1055-1302) (2003);

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321346" title="Pizzicato" nonfiltered="326" processed="325" dbindex="125336">
El pizzicato s una tcnica d'execuci amb els instruments musicals de corda, consistent a fer sonar, pinant-les amb els dits, les cordes d'uns instruments que habitualment es toquen fregant-les amb un arc. Tal s el cas del viol, la viola, el violoncel i el contrabaix. s en aquest darrer que aquesta tcnica es fa servir ms sovint, especialment en alguns estils de msica. Aix, el "pizzicato" s freqent en el jazz, i tamb ho s a les sardanes.

El mot prov del verb itali pizzicare que significa pinar o pessigar. Habitualment el pizzicato s fa amb el dit polze o b amb l'ndex, tot i que hi ha altres tcniques, tant en funci del nombre de cordes que cal fer sonar alhora com del tipus de so que es vol extreure. En aquest sentit val dir que alguns compositors han ideat tipus especfics de pizzicato per obtenir determinats timbres, com seria el cas de Bla Bartk que ide l'anomenat "Pizzicato Bartk". Una altra tcnica especfica de pizzicato s el que es fa amb la m esquerra, tal i com es dna en el caprici nmero 24, Op. 1, de Paganini.

Si el passatge en pizzicato s breu, l'intrpret continua subjectant l'arc amb la m dreta. Si s considerablement llarg, deixa l'arc, sempre que entre els final del pizzicato i el retorn a l'arc sigui prou espaiat com per permetre-li de tornar-ho a agafar. 

El pizzicato s'indica sobre la partitura amb pizz.

Tot i que no s l'habitual, al llarg de la histria de la msica hi ha algunes composicions totalment escrites en pizzicato. Un exemple seria la Simple symphony de Benjamin Britten.

Font.

Gran enciclopdia de la msica. Vol. 6. Barcelona, 2001.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321364" title="Assemblea de la Repblica Portuguesa" nonfiltered="327" processed="326" dbindex="125337">
L'Assemblea de la Repblica (en portugus: Assambleia da Repblica) s el parlament portugus. La seu del parlament s el Palau de So Bento, un antic monestir benedict. L'Assemblea de la Repblica s una assembla unicameral. Tot i que al comenament estava integrada per 250 membres, les reformes constitucionals de 1989 han redut el nombre dels membres a un interval de 180 a 230. Els membres hi sn elegits per volt popular per un mandat de quatre anys de les vint-i-dos circumscripcions electorals divuit al Portugal continental, corresponent a cada districte, i u per cada una de les regions autnomes (les Aores i Madeira), un ms per als ciutadans portuguesos que viuen a Europa, i un ms per als ciutadans portuguesos a la resta del mn. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321371" title="Congrs Nacional del Brasil" nonfiltered="328" processed="327" dbindex="125338">
El Congrs Nacional (en portugus: Congresso Nacional) s el cos legislatiu bicameral del Brasil, integrat pel Senat Federal i la Cambra de Diputats. El Senat Federal est integrat per 81 senadors, tres de cada estat de la federaci brasilera i tres del Districte Federal, electes segons el mtode de l'escrutini uninominal majoritari per un mandat de vuit anys. Dos-teros del Senat es renoven en una elecci, i l'altre ter quatre anys desprs. La Cambra dels Diputats est integrada per 513 diputats, electes segons el mtode de representaci proporcional. Les eleccions es basen en un sistema complex de representaci proporcional per estat. Els escons s'assignen de manera proporcional segons la poblaci de cada estat, per cada estat n'ha de tenir almenys vuit i no ms de setanta. Ambdues cambres del Congrs es reuneixen en el palau legislatiu del centre de Braslia. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321372" title="Parlament itali" nonfiltered="329" processed="328" dbindex="125339">

El Parlament Itali (en itali: Parlamento Italiano), s l'rgan constitucional titular de la funci legislativa d'Itlia. El Parlament t una estructura bicameral, integrat per dues cambres amb funcions idntiques: la Cambra dels Diputats i el Senat de la Repblica. La primera est integrada per 630 diputats i la segona per 315 senadors a ms dels senadors vitalicis de dret (els presidents emrits de la Repblica Italiana) i els senadors vitalicis. Segons l'article 59 de la constituci d'Itlia, els senadors vitalicis sn ciutadans que han illustrat la ptria amb mrits altssims en els camps social, cientfic, artstic i literari, i son nomenats pel president de la Repblica.
 Sessions comunes . 
Les cambres poden reunir-se en seu comuna (art. 55.2 de la Constituci italiana) noms en casos especials, com la nomenament del president de la repblica o judici de la cort constitucional. En el cas d elecci del president s hi apleguen els parlamentaris i els representants de les regions (art. 85); per l elecci dels cinc membres de la cort constitucional nominats pel Parlament, amb majoria de 2/3 en primera votaci i 3/5 en successives (art. 135); per elecci d un ter dels membres del Consell Superior de la Magistratura, amb idntica majoria (art. 104), per a assistir al jurament de fidelitat a la repblica i vigilncia de la constituci per part del president (art. 91) i altres previstes, en el seu cas, per a jutjar al presiden- 
 Estatut Parlamentari . 
L art 67 disposa que cada membre del Parlament representa la naci i exercita les seves funcions sense vincle de mandat, cosa que no impedeix que pugui ser revocat pel collegi territorial que l ha elegit, per part del partit d afiliaci. Gaudeix d immunitat parlamentria i noms pot ser jutjat polticament en la forma prevista per la constituci. L article 68 estableix la seva inviolabilitat, llevat delicte flagrant per ordre judicial, no poden ser sotmesos a intercepcions de correspondncia , converses o comunicacions. Tampoc sn responsables civils, penals, administratius i disciplinaris per les opinions expressades a la Cambra en exercisi de les seves funcions. Tamb poden circular lliurement per xarxes ferroviries, carreters i martimes. 
 Bicambralisme . 
Dues cambres, elegides per majors de198 anys, per son elegibles majors de 25 anys a la Cambra i de 40 al Senat, arts 56 i 57 constituci. 
 Prerrogatives de les cambres.
 Autonomia reglamentria Cada cambra redacta el seu propi reglament, i administra i desenvolupa la seva propia tasca segons la voluntat dels parlamentaris i els presidents de cambra. ;
 Autonomia financera Cadascuna aprova autnomament el seu propi pressupost ;
 Immunitat de la seu Poder de decisi sobre tot all que s hi admet a trmit. ;
 Justcia domstica Reservada als rgans interns del Parlament ;
 Organitzaci interna . 
La disciplina de l organitzaci del Parlament i les cambres s regulada per la Constituci i els reglaments parlamentaris. rgans necessaris sn el president, l oficina de presidncia i les comissions permanents, als quals s hi afegeixen grups (projecci parlamentria dels partits) i juntes. L Oficina de la Presidncia de la Cambra representa tots els grups parlamentaris i t competncies administratives i sobre la disciplina interna i organitzaci. 

En virtut del principi de representativitat, tenen potestat d adjudicar el ttol d admissi als seus membres. Els qui s abstinguin no es consideraran votants de cara al qurum de la majoria, per al senat s. Les sessions de l'Assemblea podran ser pbliques i tenen tribunes per a gent del carrer. Del sumari de les sessions es publica al Bolletino delle giunte de delle commissioni, i es preveu desenvolupament en sistema audiovisual i circuit tancat. 

El mandat parlamentari o legislatura t una durada de 5 anys i noms pot ser prorragada en cas de guerra. Es poden fer eleccions anticipades convocades pel president itali, per no en els seus ltims sis mesos de mandat, llevat que no coincideixin, en tot o en part, amb els sis ltims mesos de legislatura ) i escoltats els respectius presidents. Les cambres resten en crrec fins a la primera reuni de les noves Cambres per a evitar un possible vot legislatiu. La primera reuni de la nova cambra ha de ser entre els 20 primers dies desprs de les eleccions, que han de celebrar-se entre els 70 dies desprs de la fi de la legislatura (i no menys de 45). 

 Funcions del Parlament . 
 Funci legislativa . 
La iniciativa legislativa correspon al govern, als parlamentaris individuals (poden presentar propostes de llei a la cambra), als ciutadans (poden presentar una proposta en articles i amb 50.000 firmes), al consell regional o al CNEL. Un cop admesa, ha de ser assignada a una comissi competent en funci de la matria a la que faci referncia, on s hi desenvolupa l activitat d instrucci (comissi de filtre). Un cop en aquest punt, hi ha dos camins diversos: 
 En el Procediment normal,  la comissi competent es reuneix, formula una relaci i nomena un relator, transmet la competncia de formulaci i aprovaci del text a l assemblea (no ms de 4 mesos a la Cambra i dos mesos al Senat). A la Cambra s discutit el text article per article i sotms a votaci. Si s aprovat per una Cambra, passa a l altra que l ha de votar sense modificacions posteriors. Si es modifica, torna a la Cambra perqu torni a ser aprovat. Procediment obligatori per a lleis en matria constitucional, electoral, delegaci legislativa, autoritzaci i retificaci de tractats internacionals, aprovaci de pressupostos, ;
 Procediment especial en els altres casos, la comissi es pot reunir en seu redigent o deliberant. Procediment d urgncia en casos de decret llei, llei anual comunitria, llei anyal de pressupost i d'altres urgents. ;

Aprovat el text per ambdues cambres, s trams al president de la repblica per tal que en uns mesos sigui promulgada, o b tornada a les cambres amb missatge motivat i novament deliberada. Un cop promulgada, ser publicada a la Gazzetta Ufficiale i entrar en vigor als 15 dies, llevat que s hi estableixi el contrari. 

El procs de revisi constitucional (art. 138) s articula en dues possibles fases: la primera, en la que ambdues cambres deliberen el text i si es vota a favor per 2/3 d ambdues la revisi s passada directament al president de la Repblica per a la promulgaci, si no arriba, es preveu que 1/5 dels diputats, 5 consells regionals i 500.000 electors puguin requerir el suport a votaci electoral el text. El referndum pot ser exerciut en 3 meses a la seva publicaci. El primer referndum fet en aquest sistema es va dura terme el 7 d'octubre de 2001. 

L article 139 de la Constituci italiana noms estableix un lmit a la revisi constitucional en la forma republicana de l'Estat, aix com els de sobirania popular i unitat i indivisibilitat estatal. 

Funcions de control . 
El parlament, endems, exerceix funci de control sobre el govern i les funcions dels poltics, traduda en mocions, resolucions i ordres del dia, interrogacions i interpellacions i instruccions al govern. Tamb redacta informes parlamentaris durant les mocions de confiana o de censura, que poden ser de tot el govern o d un ministre. s competncia seva tamb l aprovaci de les lleis financeres i de pressupostos. 
 Altres funcions . 
El parlament pot fer enquestes sobre temes d inters pblic mitjanant comissions que respectin les proporcions dels diversos grups. Tamb t la funci de votar les revisions de la constituci. 

 Enllaos externs .
 Web del Parlament;
 Web de la Cambra dels Diputats;
 Web del Senat de la Repblica;
 Reglament parlamentari 1971;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321376" title="Bouclier de Brennus" nonfiltered="330" processed="329" dbindex="125341">
El bouclier de Brennus (escut de Brennus en catal) s el trofeu que es dna a l'equip guanyador del Campionnat de Frana de rugbi. Es tracta d'un escut simblic fixat sobre una planxa de fusta. Popularment se'l coneix com el  le bout de bois  (final de fusta) o   lo Planchot , forma occitana tamb fora utilitzada.

Histria.
El Bouclier de Brennus va ser creat el 1892 per tal de rocompensar el primer guanyador de la final del recentment creat Campionat de Frana de rugbi. Aquesta final s'havia de jugar el 20 de mar d'aquell mateix any. 

Va ser dissenyat pel bar Pierre de Coubertin, president de la Union des socits franaises de sports athltiques, associaci encarregada de l'organitzaci del camionat    la Federaci francesa de rugbi encara no existia   i va ser gravat per Charles Brennus, president del club de rugbi parisenc SCUF i gravador.

Ttols.
El primer club en endur-se el Bouclier de Brennus va ser el Racing club de France el 1892. El primer club no parisenc en guanyar-lo va ser l'Stade bordelais el 1899. 

El darrer club en guanyar-lo per primer cop ha estat La Voulte sportif el 1970. 

Un total de 26 clubs s'han endut algun cop el bouclier:

 1892 - Racing Club de France;
 1893 - Stade franais;
 1894 - Stade franais;
 1895 - Stade franais;
 1896 - Olympique de Paris;
 1897 - Stade franais;
 1898 - Stade franais;
 1899 - Stade bordelais;
 1900 - Racing Club de France;
 1901 - Stade franais;
 1902 - Racing Club de France;
 1903 - Stade franais;
 1904 - Stade Bordelais;
 1905 - Stade Bordelais;
 1906 - Stade Bordelais;
 1907 - Stade Bordelais;
 1908 - Stade franais;
 1909 - Stade Bordelais;
 1910 - FC Lyon;
 1911 - Stade Bordelais;
 1912 - Stade toulousain;
 1913 - Aviron bayonnais;
 1914 - USAP Perpiny;
 1920 - Stadoceste tarbais;
 1921 - USAP Perpiny;
 1922 - Stade Toulousain;
 1923 - Stade Toulousain;
 1924 - Stade Toulousain;
 1925 - USAP Perpiny;
 1926 - Stade Toulousain;
 1927 - Stade Toulousain;
 1928 - Section paloise;
 1929 - US Quillan;
 1930 - SU Agen;
 1931 - RC Toulon;
 1932 - Lyon olympique universitaire;
 1933 - Lyon olympique universitaire;
 1934 - Aviron Bayonnais;
 1935 - Biarritz olympique;
 1936 - RC Narbonne;
 1937 - CS Vienne;
 1938 - USAP Perpiny;
 1939 - Biarritz Olympique;
 1943 - Aviron Bayonnais;
 1944 - USAP Perpiny;
 1945 - SU Agen;
 1946 - Section Paloise;
 1947 - Stade Toulousain;
 1948 - FC Lourdes;
 1949 - Castres olympique;
 1950 - Castres Olympique;
 1951 - US Carmaux;
 1952 - FC Lourdes;
 1953 - FC Lourdes;
 1954 - FC Grenoble;
 1955 - USAP Perpiny;
 1956 - FC Lourdes;
 1957 - FC Lourdes;
 1958 - FC Lourdes;
 1959 - Racing Club de France;
 1960 - FC Lourdes;
 1961 - AS Bziers;
 1962 - SU Agen;
 1963 - Stade montois;
 1964 - Section Paloise;
 1965 - SU Agen;
 1966 - SU Agen;
 1967 - US Montauban;
 1968 - FC Lourdes;
 1969 - CA Bgles;
 1970 - La Voulte Sportif;
 1971 - AS Bziers;
 1972 - AS Bziers;
 1973 - Stadoceste Tarbais;
 1974 - AS Bziers;
 1975 - AS Bziers;
 1976 - SU Agen;
 1977 - AS Bziers;
 1978 - AS Bziers;
 1979 - RC Narbonne;
 1980 - AS Bziers;
 1981 - AS Bziers;
 1982 - SU Agen;
 1983 - AS Bziers;
 1984 - AS Bziers;
 1985 - Stade Toulousain;
 1986 - Stade Toulousain;
 1987 - RC Toulon;
 1988 - SU Agen;
 1989 - Stade Toulousain;
 1990 - Racing Club de France;
 1991 - CA Bgles;
 1992 - RC Toulon;
 1993 - Castres Olympique;
 1994 - Stade Toulousain;
 1995 - Stade Toulousain;
 1996 - Stade Toulousain;
 1997 - Stade Toulousain;
 1998 - Stade Franais Paris;
 1999 - Stade Toulousain;
 2000 - Stade Franais Paris;
 2001 - Stade Toulousain;
 2002 - Biarritz Olympique;
 2003 - Stade Franais Paris;
 2004 - Stade Franais Paris;
 2005 - Biarritz Olympique;
 2006 - Biarritz Olympique;
 2007 - Stade Franais Paris;
 2008 - Stade Toulousain;

Nombre total de victries.

 17 ttols;
 Stade toulousain;
 13 ttols;
 Stade franais;
 11 ttols;
 AS Bziers;
 8 ttols;
 SU Agen;
 FC Lourdes;
 7 ttols;
 Stade bordelais;
 6 ttols;
 USAP Perpiny;
 5 ttols;
 Racing club de France;
 Biarritz olympique;
 3 ttols ;
 Aviron bayonnais;
 Castres olympique;
 RC Toulon;
 Section paloise;
 2 ttols;
 CA Bgles;
 Lyon olympique universitaire;
 RC Narbonne;
 Stadoceste tarbais;
 1 ttol ;
 CS Vienne;
 FC Grenoble;
 FC Lyon;
 La Voulte sportif;
 Olympique de Paris;
 Stade montois;
 US Carmaux;
 US Montauban;
 US Quillan;
 Stade Nantais UC;

Els tres dissortats.

Tres clubs indiscutibles del paisatge rugbstic francs no han guanyat mai el bouclier, malgrat haver jugat un total de 18 finals entre els tres. 

Anomenats de manera com les trois maudits, aquests tres clubs sn:

 ASM Clermont Auvergne dissortat el 1936, 1937, 1970, 1978, 1994, 1999, 2001, 2007 i 2008;
 US Dax dissortat el 1956, 1961, 1963, 1966 i 1973;
 CA Brive dissortat el 1965, 1972, 1975 i 1996;

Finalistes dissortats.

Un total 14 clubs han arribat fins la final del Campionat de Frana i no han guanyat mai el  bout de bois ,

9 finals:
 ASM Clermont Auvergne;
5 finals:
 US Dax;
4 finals:
 CA Brive;
2 finals:
 SCUF;
 Stade bagnrais;
1 final;
 CS Bourgoin-Jallieu;
 FC Lzignan;
 Inter-Nos Paris;
 RRC Nice ;
 SC Mazamet;
 SOE Toulouse;
 US Carcassonne;
 US Cognac;
 US Colomiers;

Enllaos interns.
Campionat de Frana de rugbi

Enllaos externs.
Actualitat sobre el Campionat de Frana de rugbi 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321377" title="Coventry Climax" nonfiltered="331" processed="330" dbindex="125342">
 Coventry Climax  va ser una companyia britnica que es dedicava principalment a la fabricaci de motors d'autombil, a mes de generadors, motobombes i muntacrregues. 

 Histria .

Coventry Climax va ser fundada l'any 1903 per  H. Pulham Lee, un antic treballador de Daimler que va crear l'empresa per construir motors de combusti amb el nom de Coventry Simplex.

Ja a la pre-guerra els motors Coventry els utilitzaven diverses marques d'autombils com Morgan, Triumph, Swift i altres.

Amb la crisis financera de 1930, especialment amb el tancament de Swift l any 1931, Coventry es va quedar amb una gran quantitat de motors emmagatzemats. El senyor Lee va deixar la companyia en mans del seu fill Leonard Lee, qui va decidir canviar el nom a Coventry Climax i convertir els motors emmagatzemats en generadors, donant a la companyia l oportunitat de entrar en una nova rea. 
L'any 1937 es va comenar a produir motobombes i van aconseguir un bon reconeixement por poder treballar llargs perodes de temps degut al seu bon disseny i la seva construcci de qualitat. 
Constructors que feien servir motors Coventry desprs  de la II Guerra Mundial van ser Clan, Hillman, Kieft, Lotus, Cooper i TVR

Ja a l any 1949 va diversificar-se i va passar a construir tamb motors diesel per us mar,  muntacrregues, etc.

A l'any 1990 l'empresa va tancar portes.


 A la F1 .

Coventry Climax va debutar a la vuitena temporada de l'historia de la Frmula 1 disputant el 19 de maig de la temporada 1957, el GP de Mnaco. 

Coventry Climax va guanyar un total de quatre ttols mundials amb els equips Cooper i  Lotus.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321381" title="Sinosauropteryx" nonfiltered="332" processed="331" dbindex="125343">

Sinosauropteryx fou el primer i ms primitiu gnere de dinosaure trobat amb impressions de plomes fossilitzades. Va viure a la Xina al perode Cretaci i deuria estar estretament emparentat amb el Compsognathus.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321382" title="Rada de Haro" nonfiltered="333" processed="332" dbindex="125344">


Rada de Haro s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321383" title="Rello" nonfiltered="334" processed="333" dbindex="125345">


Rello s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321384" title="Rozaln del Monte" nonfiltered="335" processed="334" dbindex="125346">


Rozaln del Monte s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321385" title="Saceda-Trasierra" nonfiltered="336" processed="335" dbindex="125347">


Saceda-Trasierra s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321386" title="Salvacaete" nonfiltered="337" processed="336" dbindex="125348">


Salvacaete s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Est format pels llogarets de La Hoya del Peral, El Masegar, Masegarejo, Casas Nuevas, La Hondonada i la Nogueruela.

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321387" title="Santa Mara de los Llanos" nonfiltered="338" processed="337" dbindex="125349">


Santa Mara de los Llanos s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321389" title="Santa Mara del Campo Rus" nonfiltered="339" processed="338" dbindex="125350">


Santa Mara del Campo Rus s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321390" title="Sotorribas" nonfiltered="340" processed="339" dbindex="125351">


Sotorribas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Est format per les localitats de Collados, Pajares, Ribagorda, Ribatajada, Ribatajadilla, Sotos, Torrecilla i Villaseca.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321391" title="Tbar" nonfiltered="341" processed="340" dbindex="125352">


Tbar s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321392" title="Tinajas" nonfiltered="342" processed="341" dbindex="125353">


Tinajas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321393" title="Torrejoncillo del Rey" nonfiltered="343" processed="342" dbindex="125354">


Torrejoncillo del Rey s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Comprn les pedanies d'Horcajada de la Torre, Naharros, Villar del guila i Villarejo sobre Huerta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321394" title="Llista d'ocells d'Austrlia" nonfiltered="344" processed="343" dbindex="125355">

Aquesta llista d'ocells d'Austrlia inclou totes les espcies d'ocells trobats a Austrlia: 872, de les quals 331 en sn endemismes, 4 en sn endemismes reproductors, 61 es troben globalment amenaades d'extinci i 31 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies.

Struthioniiformes.
Struthionidae.
 Struthio camelus ;
Casuariidae.
 Casuarius casuarius;
 Dromaius novaehollandiae;
 Dromaius ater  -  ;
 Dromaius baudinianus  -  ;
Galliformes.
Megapodiidae.
 Alectura lathami;
 Leipoa ocellata;
 Megapodius reinwardt;
Phasianidae.
 Coturnix pectoralis;
 Coturnix ypsilophora;
 Coturnix chinensis;
 Gallus gallus;
 Phasianus colchicus;
 Pavo cristatus;
 Meleagris gallopavo;
Odontophoridae.
 Callipepla californica;
Anseriformes.
Anseranatidae.
 Anseranas semipalmata;
Anatidae.
 Dendrocygna eytoni;
 Dendrocygna arcuata;
 Oxyura australis;
 Biziura lobata;
 Stictonetta naevosa;
 Cygnus olor;
 Cygnus atratus;
 Branta canadensis;
 Cereopsis novaehollandiae;
 Tadorna tadornoides;
 Tadorna variegata;
 Tadorna radjah;
 Chenonetta jubata;
 Nettapus coromandelianus;
 Nettapus pulchellus;
 Anas platyrhynchos;
 Anas superciliosa;
 Anas rhynchotis;
 Anas clypeata;
 Anas gracilis;
 Anas castanea;
 Anas acuta;
 Anas querquedula;
 Malacorhynchus membranaceus;
 Aythya australis;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
 Tachybaptus novaehollandiae;
 Poliocephalus poliocephalus;
 Podiceps cristatus;
Sphenisciformes.
Spheniscidae.
 Aptenodytes patagonicus;
 Aptenodytes forsteri;
 Pygoscelis papua;
 Pygoscelis adeliae;
 Pygoscelis antarctica;
 Eudyptes chrysocome;
 Eudyptes pachyrhynchus;
 Eudyptes robustus;
 Eudyptes sclateri;
 Eudyptes chrysolophus;
 Eudyptes schlegeli;
 Eudyptula minor;
 Spheniscus magellanicus;
Procellariiformes.
Procellariidae.
 Pelecanoides urinatrix;
 Pelecanoides georgicus;
 Macronectes giganteus;
 Macronectes halli;
 Fulmarus glacialoides;
 Thalassoica antarctica;
 Daption capense;
 Pagodroma nivea;
 Lugensa brevirostris;
 Pseudobulweria rostrata;
 Pterodroma macroptera;
 Pterodroma lessonii;
 Pterodroma solandri;
 Pterodroma neglecta;
 Pterodroma arminjoniana;
 Pterodroma mollis;
 Pterodroma inexpectata;
 Pterodroma externa;
 Pterodroma cervicalis;
 Pterodroma baraui;
 Pterodroma nigripennis;
 Pterodroma cookii;
 Pterodroma leucoptera;
 Halobaena caerulea;
 Pachyptila vittata;
 Pachyptila salvini;
 Pachyptila desolata;
 Pachyptila belcheri;
 Pachyptila turtur;
 Pachyptila crassirostris;
 Bulweria bulwerii;
 Procellaria aequinoctialis;
 Procellaria westlandica;
 Procellaria parkinsoni;
 Procellaria cinerea;
 Calonectris leucomelas;
 Puffinus pacificus;
 Puffinus bulleri;
 Puffinus carneipes;
 Puffinus creatopus;
 Puffinus gravis;
 Puffinus griseus;
 Puffinus tenuirostris;
 Puffinus puffinus;
 Puffinus gavia;
 Puffinus huttoni;
 Puffinus lherminieri;
 Puffinus assimilis;
 Puffinus auricularis;
Diomedeidae.
 Diomedea exulans;
 Diomedea dabbenena;
 Diomedea antipodensis;
 Diomedea gibsoni;
 Diomedea epomophora;
 Diomedea sanfordi;
 Diomedea amsterdamensis;
 Phoebastria immutabilis;
 Thalassarche melanophrys;
 Thalassarche impavida;
 Thalassarche bulleri;
 Thalassarche platei;
 Thalassarche cauta;
 Thalassarche steadi;
 Thalassarche salvini;
 Thalassarche eremita;
 Thalassarche chlororhynchos;
 Thalassarche carteri;
 Thalassarche chrysostoma;
 Phoebetria fusca;
 Phoebetria palpebrata;
Hydrobatidae.
 Oceanites oceanicus;
 Garrodia nereis;
 Pelagodroma marina;
 Fregetta tropica;
 Fregetta grallaria;
 Oceanodroma leucorhoa;
 Oceanodroma matsudairae;
Pelecaniformes.
Phaethontidae.
 Phaethon rubricauda;
 Phaethon lepturus;
Sulidae.
 Papasula abbotti;
 Morus capensis;
 Morus serrator;
 Sula dactylatra;
 Sula tasmani  -  ;
 Sula sula;
 Sula leucogaster;
Anhingidae.
 Anhinga melanogaster;
Phalacrocoracidae.
 Phalacrocorax melanoleucos;
 Phalacrocorax fuscescens;
 Phalacrocorax varius;
 Phalacrocorax sulcirostris;
 Phalacrocorax carbo;
 Leucocarbo atriceps;
Pelecanidae.
 Pelecanus conspicillatus;
Fregatidae.
 Fregata minor;
 Fregata ariel;
 Fregata andrewsi;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
 Egretta novaehollandiae;
 Egretta garzetta;
 Egretta sacra;
 Ardea pacifica;
 Ardea sumatrana;
 Ardea picata;
 Ardea alba;
 Ardea intermedia;
 Ardea ibis;
 Butorides striatus;
 Nycticorax nycticorax;
 Nycticorax caledonicus;
 Gorsachius melanolophus;
 Ixobrychus minutus;
 Ixobrychus sinensis;
 Ixobrychus flavicollis;
 Botaurus poiciloptilus;
Threskiornithidae.
 Plegadis falcinellus;
 Threskiornis molucca;
 Threskiornis spinicollis;
 Platalea regia;
 Platalea flavipes;
Ciconiidae.
 Ephippiorhynchus asiaticus;
Phoenicopteriformes.
Phoenicopteridae.
 Phoenicopterus ruber ;
Falconiformes.
Accipitridae.
 Pandion haliaetus;
 Aviceda subcristata;
 Elanus axillaris;
 Elanus scriptus;
 Lophoictinia isura;
 Hamirostra melanosternon;
 Milvus migrans;
 Haliastur sphenurus;
 Haliastur indus;
 Haliaeetus leucogaster;
 Circus assimilis;
 Circus approximans;
 Accipiter fasciatus;
 Accipiter novaehollandiae;
 Accipiter cirrocephalus;
 Erythrotriorchis radiatus;
 Aquila gurneyi;
 Aquila audax;
 Hieraaetus morphnoides;
Falconidae.
 Falco berigora;
 Falco longipennis;
 Falco hypoleucos;
 Falco subniger;
 Falco peregrinus;
 Falco cenchroides;
Gruiformes.
Gruidae.
 Grus antigone;
 Grus rubicunda;
Rallidae.
 Rallina tricolor;
 Rallina fasciata;
 Gallirallus philippensis;
 Gallirallus sylvestris;
 Rallus pectoralis;
 Amaurornis olivaceus;
 Amaurornis phoenicurus;
 Porzana pusilla;
 Porzana fluminea;
 Porzana fusca;
 Porzana tabuensis;
 Porzana cinerea;
 Eulabeornis castaneoventris;
 Gallicrex cinerea;
 Porphyrio porphyrio;
 Porphyrio albus  -  ;
 Gallinula tenebrosa;
 Gallinula ventralis;
 Gallinula mortierii;
 Fulica atra;
Otididae.
 Ardeotis australis;
Turniciformes.
Turnicidae.
 Turnix maculosa;
 Turnix velox;
 Turnix pyrrhothorax;
 Turnix castanota;
 Turnix olivii;
 Turnix varia;
 Turnix melanogaster;
Charadriiformes.
Pedionomidae.
 Pedionomus torquatus;
Scolopacidae.
 Gallinago hardwickii;
 Gallinago stenura;
 Gallinago megala;
 Limosa limosa;
 Limosa haemastica;
 Limosa lapponica;
 Numenius minutus;
 Numenius phaeopus;
 Numenius madagascariensis;
 Bartramia longicauda;
 Tringa erythropus;
 Tringa totanus;
 Tringa stagnatilis;
 Tringa nebularia;
 Tringa flavipes;
 Tringa glareola;
 Tringa ochropus;
 Xenus cinereus;
 Actitis hypoleucos;
 Heteroscelus brevipes;
 Heteroscelus incana;
 Arenaria interpres;
 Limnodromus semipalmatus;
 Limnodromus griseus;
 Calidris tenuirostris;
 Calidris canutus;
 Calidris alba;
 Calidris minuta;
 Calidris ruficollis;
 Calidris subminuta;
 Calidris fuscicollis;
 Calidris bairdii;
 Calidris melanotos;
 Calidris acuminata;
 Calidris alpina;
 Calidris ferruginea;
 Micropalama himantopus;
 Tryngites subruficollis;
 Limicola falcinellus;
 Philomachus pugnax;
 Phalaropus tricolor;
 Phalaropus lobatus;
 Phalaropus fulicarius;
Rostratulidae.
 Rostratula australis;
Jacanidae.
 Irediparra gallinacea;
 Hydrophasianus chirurgus;
Chionididae.
 Chionis minor;
Burhinidae.
 Burhinus grallarius;
 Esacus neglectus;
Haematopodidae.
 Haematopus longirostris;
 Haematopus fuliginosus;
 Haematopus finschi;
Recurvirostridae.
 Himantopus himantopus;
 Cladorhynchus leucocephalus;
 Recurvirostra novaehollandiae;
Charadriidae.
 Pluvialis fulva;
 Pluvialis squatarola;
 Charadrius hiaticula;
 Charadrius dubius;
 Charadrius alexandrinus;
 Charadrius ruficapillus;
 Charadrius bicinctus;
 Charadrius mongolus;
 Charadrius leschenaultii;
 Charadrius asiaticus;
 Charadrius veredus;
 Charadrius australis;
 Elseyornis melanops;
 Thinornis rubricollis;
 Erythrogonys cinctus;
 Vanellus tricolor;
 Vanellus miles;
 Vanellus cinereus;
Glareolidae.
 Glareola maldivarum;
 Stiltia isabella;
Laridae.
 Catharacta lonnbergi;
 Catharacta maccormicki;
 Stercorarius pomarinus;
 Stercorarius parasiticus;
 Stercorarius longicauda;
 Larus pacificus;
 Larus crassirostris;
 Larus dominicanus;
 Larus novaehollandiae;
 Larus ridibundus;
 Larus atricilla;
 Larus pipixcan;
 Larus sabini;
 Sterna nilotica;
 Sterna caspia;
 Sterna bengalensis;
 Sterna bergii;
 Sterna dougallii;
 Sterna striata;
 Sterna sumatrana;
 Sterna hirundo;
 Sterna paradisaea;
 Sterna vittata;
 Sterna albifrons;
 Sterna nereis;
 Sterna anaethetus;
 Sterna fuscata;
 Chlidonias hybridus;
 Chlidonias leucopterus;
 Chlidonias niger;
 Anous stolidus;
 Anous minutus;
 Anous tenuirostris;
 Procelsterna cerulea;
 Gygis alba;
Columbiformes.
Columbidae.
 Hemiphaga novaeseelandiae  -  ;
 Gallicolumba norfolciensis  -  ;
 Columba vitiensis;
 Columba livia;
 Columba leucomela;
 Streptopelia senegalensis;
 Streptopelia chinensis;
 Macropygia amboinensis;
 Chalcophaps indica;
 Phaps chalcoptera;
 Phaps elegans;
 Phaps histrionica;
 Ocyphaps lophotes;
 Geophaps plumifera;
 Geophaps smithii;
 Geophaps scripta;
 Petrophassa albipennis;
 Petrophassa rufipennis;
 Geopelia cuneata;
 Geopelia striata;
 Geopelia humeralis;
 Leucosarcia melanoleuca;
 Ptilinopus cinctus;
 Ptilinopus magnificus;
 Ptilinopus superbus;
 Ptilinopus regina;
 Ducula concinna;
 Ducula whartoni;
 Ducula mullerii;
 Ducula bicolor;
 Lopholaimus antarcticus;
Psittaciformes.
Cacatuidae.
 Probosciger aterrimus;
 Calyptorhynchus banksii;
 Calyptorhynchus lathami;
 Calyptorhynchus funereus;
 Calyptorhynchus latirostris;
 Calyptorhynchus baudinii;
 Callocephalon fimbriatum;
 Eolophus roseicapilla;
 Cacatua tenuirostris;
 Cacatua pastinator;
 Cacatua sanguinea;
 Cacatua leadbeateri;
 Cacatua galerita;
 Nymphicus hollandicus;
Psittacidae.
 Trichoglossus haematodus;
 Trichoglossus chlorolepidotus;
 Psitteuteles versicolor;
 Glossopsitta concinna;
 Glossopsitta pusilla;
 Glossopsitta porphyrocephala;
 Eclectus roratus;
 Geoffroyus geoffroyi;
 Cyclopsitta diophthalma;
 Alisterus scapularis;
 Aprosmictus erythropterus;
 Polytelis swainsonii;
 Polytelis anthopeplus;
 Polytelis alexandrae;
 Platycercus caledonicus;
 Platycercus elegans;
 Platycercus eximius;
 Platycercus adscitus;
 Platycercus venustus;
 Platycercus icterotis;
 Barnardius zonarius;
 Purpureicephalus spurius;
 Northiella haematogaster;
 Lathamus discolor;
 Psephotus haematonotus;
 Psephotus varius;
 Psephotus chrysopterygius;
 Psephotus dissimilis;
 Cyanoramphus novaezelandiae;
 Melopsittacus undulatus;
 Neopsephotus bourkii;
 Neophema chrysostoma;
 Neophema elegans;
 Neophema petrophila;
 Neophema chrysogaster;
 Neophema pulchella;
 Neophema splendida;
 Pezoporus wallicus;
 Pezoporus occidentalis;
 Nestor productus  -  ;
 Psephotus pulcherrimus  -  ;
Cuculiformes.
Cuculidae.
 Cuculus saturatus;
 Cuculus pallidus;
 Cacomantis variolosus;
 Cacomantis castaneiventris;
 Cacomantis flabelliformis;
 Chrysococcyx osculans;
 Chrysococcyx basalis;
 Chrysococcyx lucidus;
 Chrysococcyx minutillus;
 Chrysococcyx russatus;
 Eudynamys scolopacea;
 Eudynamys taitensis;
 Scythrops novaehollandiae;
Centropodidae.
 Centropus phasianinus;
Strigiformes.
Strigidae.
 Ninox strenua;
 Ninox rufa;
 Ninox connivens;
 Ninox novaeseelandiae;
 Ninox scutulata;
 Ninox natalis;
Tytonidae.
 Tyto tenebricosa;
 Tyto multipunctata;
 Tyto novaehollandiae;
 Tyto alba;
 Tyto longimembris;
Caprimulgiformes.
Podargidae.
 Podargus strigoides;
 Podargus papuensis;
 Podargus ocellatus;
Caprimulgidae.
 Eurostopodus mystacalis;
 Eurostopodus argus;
 Caprimulgus macrurus;
 Caprimulgus affinis;
Aegothelidae.
 Aegotheles cristatus;
Apodiformes.
Apodidae.
 Collocalia esculenta;
 Collocalia spodiopygius;
 Collocalia vanikorensis;
 Hirundapus caudacutus;
 Apus pacificus;
 Apus affinis;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
 Alcedo azurea;
 Alcedo pusilla;
Halcyonidae.
 Tanysiptera sylvia;
 Dacelo novaeguineae;
 Dacelo leachii;
 Syma torotoro;
 Todiramphus macleayii;
 Todiramphus pyrrhopygia;
 Todiramphus sanctus;
 Todiramphus chloris;
Meropidae.
 Merops ornatus;
Coraciidae.
 Eurystomus orientalis;
Passeriformes.
Pittidae.
 Pitta erythrogaster;
 Pitta moluccensis;
 Pitta versicolor;
 Pitta iris;
Menuridae.
 Menura alberti;
 Menura novaehollandiae;
Atrichornithidae.
 Atrichornis rufescens;
 Atrichornis clamosus;
Climacteridae.
 Cormobates leucophaeus;
 Climacteris affinis;
 Climacteris erythrops;
 Climacteris picumnus;
 Climacteris melanura;
 Climacteris rufa;
Maluridae.
 Malurus coronatus;
 Malurus cyaneus;
 Malurus splendens;
 Malurus lamberti;
 Malurus amabilis;
 Malurus pulcherrimus;
 Malurus elegans;
 Malurus leucopterus;
 Malurus melanocephalus;
 Stipiturus malachurus;
 Stipiturus mallee;
 Stipiturus ruficeps;
 Amytornis barbatus;
 Amytornis housei;
 Amytornis woodwardi;
 Amytornis dorotheae;
 Amytornis striatus;
 Amytornis merrotsyi;
 Amytornis goyderi;
 Amytornis textilis;
 Amytornis purnelli;
 Amytornis ballarae;
Pardalotidae.
 Pardalotus punctatus;
 Pardalotus quadragintus;
 Pardalotus rubricatus;
 Pardalotus striatus;
 Dasyornis brachypterus;
 Dasyornis longirostris;
 Dasyornis broadbenti;
 Pycnoptilus floccosus;
 Origma solitaria;
 Oreoscopus gutturalis;
 Sericornis citreogularis;
 Sericornis frontalis;
 Sericornis humilis;
 Sericornis keri;
 Sericornis magnirostris;
 Sericornis beccarii;
 Acanthornis magnus;
 Hylacola pyrrhopygia;
 Hylacola cauta;
 Calamanthus fuliginosus;
 Calamanthus campestris;
 Pyrrholaemus brunneus;
 Chthonicola sagittatus;
 Smicrornis brevirostris;
 Gerygone mouki;
 Gerygone modesta;
 Gerygone tenebrosa;
 Gerygone levigaster;
 Gerygone insularis  ;
 Gerygone fusca;
 Gerygone magnirostris;
 Gerygone chloronotus;
 Gerygone palpebrosa;
 Gerygone olivacea;
 Acanthiza katherina;
 Acanthiza pusilla;
 Acanthiza apicalis;
 Acanthiza ewingii;
 Acanthiza uropygialis;
 Acanthiza robustirostris;
 Acanthiza inornata;
 Acanthiza reguloides;
 Acanthiza iredalei;
 Acanthiza chrysorrhoa;
 Acanthiza nana;
 Acanthiza lineata;
 Aphelocephala leucopsis;
 Aphelocephala pectoralis;
 Aphelocephala nigricincta;
Meliphagidae.
 Anthochaera carunculata;
 Anthochaera paradoxa;
 Anthochaera chrysoptera;
 Anthochaera lunulata;
 Acanthagenys rufogularis;
 Plectorhyncha lanceolata;
 Philemon buceroides;
 Philemon argenticeps;
 Philemon corniculatus;
 Philemon citreogularis;
 Xanthomyza phrygia;
 Entomyzon cyanotis;
 Manorina melanophrys;
 Manorina melanocephala;
 Manorina flavigula;
 Manorina melanotis;
 Xanthotis macleayana;
 Xanthotis flaviventer;
 Meliphaga lewinii;
 Meliphaga notata;
 Meliphaga gracilis;
 Meliphaga albilineata;
 Lichenostomus frenatus;
 Lichenostomus hindwoodi;
 Lichenostomus chrysops;
 Lichenostomus virescens;
 Lichenostomus versicolor;
 Lichenostomus fasciogularis;
 Lichenostomus unicolor;
 Lichenostomus flavus;
 Lichenostomus leucotis;
 Lichenostomus flavicollis;
 Lichenostomus melanops;
 Lichenostomus cratitius;
 Lichenostomus keartlandi;
 Lichenostomus ornatus;
 Lichenostomus plumulus;
 Lichenostomus fuscus;
 Lichenostomus flavescens;
 Lichenostomus penicillatus;
 Melithreptus gularis;
 Melithreptus validirostris;
 Melithreptus brevirostris;
 Melithreptus albogularis;
 Melithreptus lunatus;
 Melithreptus affinis;
 Glycichaera fallax;
 Lichmera indistincta;
 Trichodere cockerelli;
 Grantiella picta;
 Phylidonyris pyrrhoptera;
 Phylidonyris novaehollandiae;
 Phylidonyris nigra;
 Phylidonyris albifrons;
 Phylidonyris melanops;
 Ramsayornis modestus;
 Ramsayornis fasciatus;
 Conopophila albogularis;
 Conopophila rufogularis;
 Conopophila whitei;
 Acanthorhynchus tenuirostris;
 Acanthorhynchus superciliosus;
 Certhionyx pectoralis;
 Certhionyx niger;
 Certhionyx variegatus;
 Myzomela obscura;
 Myzomela erythrocephala;
 Myzomela sanguinolenta;
 Epthianura tricolor;
 Epthianura aurifrons;
 Epthianura crocea;
 Epthianura albifrons;
 Ashbyia lovensis;
Petroicidae.
 Microeca fascinans;
 Microeca flavigaster;
 Microeca griseoceps;
 Petroica multicolor;
 Petroica goodenovii;
 Petroica phoenicea;
 Petroica rosea;
 Petroica rodinogaster;
 Melanodryas cucullata;
 Melanodryas vittata;
 Tregellasia capito;
 Tregellasia leucops;
 Eopsaltria australis;
 Eopsaltria griseogularis;
 Eopsaltria georgiana;
 Eopsaltria pulverulenta;
 Poecilodryas superciliosa;
 Heteromyias albispecularis;
 Drymodes superciliaris;
 Drymodes brunneopygia;
Orthonychidae.
 Orthonyx temminckii;
 Orthonyx spaldingii;
 Orthonyx hulpandii;
Pomatostomidae.
 Pomatostomus temporalis;
 Pomatostomus superciliosus;
 Pomatostomus halli;
 Pomatostomus ruficeps;
Cinclosomatidae.
 Psophodes olivaceus;
 Psophodes nigrogularis;
 Psophodes cristatus;
 Psophodes occidentalis;
 Cinclosoma punctatum;
 Cinclosoma castanotum;
 Cinclosoma cinnamomeum;
 Cinclosoma castaneothorax;
Neosittidae.
 Daphoenositta chrysoptera;
Pachycephalidae.
 Falcunculus frontatus;
 Oreoica gutturalis;
 Pachycephala olivacea;
 Pachycephala rufogularis;
 Pachycephala inornata;
 Pachycephala pectoralis;
 Pachycephala melanura;
 Pachycephala simplex;
 Pachycephala rufiventris;
 Pachycephala lanioides;
 Colluricincla megarhyncha;
 Colluricincla boweri;
 Colluricincla woodwardi;
 Colluricincla harmonica;
Dicruridae.
 Machaerirhynchus flaviventer;
 Monarcha melanopsis;
 Monarcha frater;
 Monarcha trivirgatus;
 Monarcha leucotis;
 Arses telescophthalmus;
 Arses kaupi;
 Myiagra ruficollis;
 Myiagra rubecula;
 Myiagra cyanoleuca;
 Myiagra alecto;
 Myiagra inquieta;
 Grallina cyanoleuca;
 Rhipidura rufifrons;
 Rhipidura fuliginosa;
 Rhipidura cervina  -  ;
 Rhipidura phasiana;
 Rhipidura rufiventris;
 Rhipidura leucophrys;
 Dicrurus bracteatus;
Campephagidae.
 Coracina novaehollandiae;
 Coracina lineata;
 Coracina papuensis;
 Coracina tenuirostris;
 Coracina maxima;
 Lalage sueurii;
 Lalage leucomela;
 Lalage leucopyga;
Oriolidae.
 Oriolus flavocinctus;
 Oriolus sagittatus;
 Sphecotheres viridis;
Artamidae.
 Artamus leucorynchus;
 Artamus personatus;
 Artamus superciliosus;
 Artamus cinereus;
 Artamus cyanopterus;
 Artamus minor;
 Cracticus quoyi;
 Cracticus torquatus;
 Cracticus mentalis;
 Cracticus nigrogularis;
 Gymnorhina tibicen;
 Strepera graculina;
 Strepera fuliginosa;
 Strepera versicolor;
Paradisaeidae.
 Ptiloris paradiseus;
 Ptiloris victoriae;
 Ptiloris magnificus;
 Manucodia keraudrenii;
Corvidae.
 Corvus coronoides;
 Corvus tasmanicus;
 Corvus mellori;
 Corvus bennetti;
 Corvus orru;
Corcoracidae.
 Corcorax melanorhamphos;
 Struthidea cinerea;
Laniidae.
 Lanius cristatus;
Ptilonorhynchidae.
 Ailuroedus melanotis;
 Ailuroedus crassirostris;
 Scenopoeetes dentirostris;
 Prionodura newtoniana;
 Sericulus chrysocephalus;
 Ptilonorhynchus violaceus;
 Chlamydera maculata;
 Chlamydera guttata;
 Chlamydera nuchalis;
 Chlamydera cerviniventris;
Alaudidae.
 Mirafra javanica;
 Alauda arvensis;
Motacillidae.
 Anthus novaeseelandiae;
 Anthus cervinus;
 Motacilla flava;
 Motacilla citreola;
 Motacilla cinerea;
 Motacilla alba;
 Motacilla lugens;
Passeridae.
 Passer domesticus ;
 Passer montanus ;
 Taeniopygia guttata;
 Taeniopygia bichenovii;
 Poephila acuticauda;
 Poephila cincta;
 Poephila personata;
 Neochmia phaeton;
 Neochmia ruficauda;
 Neochmia modesta;
 Neochmia temporalis;
 Stagonopleura guttata;
 Stagonopleura bella;
 Stagonopleura oculata;
 Emblema pictum;
 Lonchura punctulata;
 Lonchura flaviprymna;
 Lonchura castaneothorax;
 Lonchura oryzivora;
 Lonchura pallida;
 Heteromunia pectoralis;
 Erythrura trichroa;
 Erythrura gouldiae;
Fringillidae.
 Fringilla coelebs;
 Carduelis chloris;
 Carduelis carduelis;
 Carduelis flammea;
Emberizidae.
 Emberiza citrinella;
Nectariniidae.
 Nectarinia jugularis;
Dicaeidae.
 Dicaeum hirundinaceum;
 Dicaeum geelvinkianum;
Hirundinidae.
 Cheramoeca leucosternus;
 Hirundo rustica;
 Hirundo neoxena;
 Hirundo daurica;
 Hirundo nigricans;
 Hirundo ariel;
 Hirundo dasypus;
Pycnonotidae.
 Pycnonotus jocosus ;

Sylviidae.
 Acrocephalus stentoreus;
 Acrocephalus orientalis;
 Phylloscopus borealis;
 Megalurus timoriensis;
 Megalurus gramineus;
 Eremiornis carteri;
 Cincloramphus mathewsi;
 Cincloramphus cruralis;
 Cisticola juncidis;
 Cisticola exilis;
Zosteropidae.
 Zosterops natalis;
 Zosterops citrinella;
 Zosterops luteus;
 Zosterops lateralis;
 Zosterops strenuus  -  ;
 Zosterops tenuirostris  -  ;
 Zosterops albogularis;
Muscicapidae.
 Zoothera lunulata;
 Zoothera heinei;
 Turdus merula ;
 Turdus poliocephalus;
 Turdus philomelos;
 Ficedula narcissina;
 Cyanoptila cyanomelana;
 Monticola solitarius;
Sturnidae.
 Aplonis fusca  -  ;
 Aplonis metallica;
 Aplonis cantoroides;
 Sturnus vulgaris ;
 Acridotheres tristis;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321395" title="Torrubia del Campo" nonfiltered="345" processed="344" dbindex="125356">


Torrubia del Campo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321396" title="Tragacete" nonfiltered="346" processed="345" dbindex="125357">


Tragacete s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321397" title="Tribaldos" nonfiltered="347" processed="346" dbindex="125358">


Tribaldos s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321398" title="Aliaksandr Pa?lavi? Hleb" nonfiltered="348" processed="347" dbindex="125359">

Aliaksandr Pa lavi  Hleb, de vegades escrit Alexander Hleb o Alexander Gleb (bielors:                        , ; rus:                         (Minsk, 1 de maig del 1981), s un futbolista bielors que juga de centrecampista. El seu club actual s el FC Barcelona, amb el qual sign contracte per cinc temporades el 16 de juliol del 2008.

 Referncies .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321399" title="Ucls" nonfiltered="349" processed="348" dbindex="125360">


Ucls s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321400" title="Ua" nonfiltered="350" processed="349" dbindex="125361">


Ua s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321401" title="Los Valdecolmenas" nonfiltered="351" processed="350" dbindex="125362">


Las Valdecolmenas s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321402" title="Valdemeca (Conca)" nonfiltered="352" processed="351" dbindex="125363">


Valdemeca s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Es troba al cor de la "Serrana de Cuenca", que ocupa el norest de la provncia, posseeix una gran varietat de paisatges, aix com una gran riquesa de flora i fauna. Al maig del 2007 es va declarar Parc Natural de la Serrana de Cuenca.

Geografia i Demografia.

El municipi t una superfcie de  69,80 km i el seu clima s continental. Les coordenades geogrfiques de Valdemeca sn: latitud, 37 54' N; longitud, 12 30' E, i altitud, 1321 m. La poblaci de Valdemeca s de 132 habitants (2007). La densitat poblacional s de 1,89 habitants/km.

Gastronomia.

La seva gastronomia ve marcada per la ramaderia transhumant i la duresa del clima. En tota la "Serrana de Cuenca" sn famosos plats com el morteruelo, l'all traginer (ajo arriero), la caldereta de xai, el gaspatxo de pastor, l'embotit d'orsa (xorios, botifarrons, llom i costelles), les "gachas" i les molles "ruleras". La caa i la pesca aporten imaginatius plats amb el crvol, el porc senglar i la truita com a protagonistes. D'altra banda la gran varietat de bolets i fongs permet preparar saborosos plats.

Fauna.

Els grans mamfers sn segurament els pobladors ms espectaculars d'aquests boscos: crvols, daines, guineus, cabres, gats salvatges o senglars. O ara b, els ms petits com conills, mosteles o esquirols. Les aus sn ms visibles en vol, posades en arbres o tallats rocosos. Entre les rapinyaires podem albirar: guiles, voltors, aufrany, falcons, xoriguers, xot o duc. Abunden altres aus de menor port per gran inters com corbs, garces, garser gros, "abubillas", etc. En zones humides podem trobar amfibis com la "granoteta de san antonio" (ranita de san antonio) o "ferreret pintojo" (sapillo pintojo). Tamb s freqent rptils com serps i escurons.

Flora.

El clima continental, l'orografia i l'altitud de la serra configuren diferents hbitats-praderies,  boscos i alta muntanya-amb una vegetaci variada i sorprenent. Si observem amb atenci podrem identificar interessants espcies d'arbres, arbustos i flors. 
Entre els arbres ms significatius est el Pi blanc (Pinus sylvestris), el Pi larici (Pinus nigra), la Sabina albar (Juniperus thurifera), el Teix (Taxus baccata), l'Alzina (Quercus ilex), el Roure blanc (quercus ptria ). 
Podem trobar un bon nombre de plantes medicinals: Pole i fonoll per a l'aparell digestiu; xicoira per al fetge; vesc i dent de lle per a la circulaci; farigola i camamilla per al sistema nervis... 
No oblidem que algunes espcies, com el grvol, que estan protegides i no es poden recollectar.

Deus.

Les deus de la serra sn llocs que no es poden deixar de visitar, per les seves diverses formes artstiques i que tanmateix ajuden a saciar la set al seu pas, quan caminem per la serra visitant els ms fantstics i bells indrets de l'entorn.

Valdemeca destaca no noms per les sorprenents fonts que t, sin per la quantitat d'aquestes, s un dels pobles d'Espanya que ms fonts censades t.

La recuperaci de les deus s una de les principals activitats del voluntariat d'ecologistes, amb important aportaci d'imaginaci de Moises.

Rutes.

Ruta de les deus.

Distncia: 14 km

Durada: 3'5 hores

Cartografia: Fulls 588 I i III, escala 1/25.000 del I.G.N.

Desnivell: Prcticament nul.

Dificultat: Baixa.

Tipus de cam: Pista forestal.

Tipus de marxa: Circular amb un petit tram d'anada i tornada.

Inters: Gaudir d'un fresc recorregut amb abundants fonts rehabilitades amb diversos materials i 
formes.

poca recomanada: Tot l'any, especialment primavera i estiu.

Aigua: En el recorregut trobem ms de 8 fonts, Font Gran, Font de la "Covacha", "La Canaleja", entre d'altres.

Suggeriments: L'itinerari es pot fer en bicicleta i ams es pot modificar sobre la marxa a causa de la seva facilitat d'orientaci al discrrer al costat del riu i pel mateix vall durant tot el recorregut.

Ruta "Casa del cura". 

Distncia: 15 km

Durada: 4'5 hores

Cartografia: Fulls 588 I i III, escala 1/25.000 del I.G.N.

Desnivell: 400 m

Dificultat: Mitjana.

Tipus de cam: Sender i pista forestal

Tipus de marxa: Circular

Inters: Impressionants panormiques i paratges solitaris.

poca recomanada: Tot l'any, especialment primavera i estiu.

Aigua: Font "Dehesilla", Font "Prado Grande".

Suggeriments: A l'hivern podem trobar neu a la vall de la "Casa del Cura".

Ruta dels prats.

Distncia: 10 km

Durada: 3 hores

Cartografia: Fulls 588 I i III, escala 1/25.000 del I.G.N.

Desnivell: 150 m

Dificultat: Baixa.

Tipus de cam: Gaireb tot pista forestal, una mica de senda i un petit tram de carretera.

Tipus de marxa: Circular

Inters: Acostar-nos al peu de la Serra de Valdemeca i gaudir dels seus verds d'un bosc amb gran diversitat d'espcies.

poca recomanada: Tot l'any.

Aigua: "Juan Mayor", Font "de los asadores", "Juan Buena".

Suggeriments: La ruta es pot fer en bicicleta eliminant la part de la senda.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321403" title="Valdemoro-Sierra" nonfiltered="353" processed="352" dbindex="125364">


Valdemoro-Sierra s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb Campillos-Sierra,  Valdemorillo de la Sierra i Huerta del Marquesado.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321405" title="Valdeolivas" nonfiltered="354" processed="353" dbindex="125366">


Valdeolivas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Demografia .


 Ms informaci .
ValWeb. La Web de Valdeolivas. Cuenca.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321406" title="Ronald David Laing" nonfiltered="355" processed="354" dbindex="125367">
 

Ronald David Laing (1927   1989), va anar un psiquiatra escocs que va escriure sobre la malaltia mental, especialment la psicosi. s conegut per les seves teories sobre les causes de les pertorbacions mentals. La seva teoria sobre pares "esquizgenos" va estar a contrapl de l'ortodxia psiquitrica del seu temps. Freqentment se li associa amb el moviment antipsiquitrico, encara que va rebutjar l'eptet. 

 Vegi's tamb. 
 Alice Miller ;
 El model del trauma ;
 Interpretaci de l'Esquizofrnia (llibre) ;

Enllaos externs . 
 The International R.D. Laing Institute (Switzerland);
 The Society for Laingian Studies;


 
 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321407" title="Villar de Domingo Garca" nonfiltered="356" processed="355" dbindex="125368">


Villar de Domingo Garca s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321408" title="Albaladejo del Cuende" nonfiltered="357" processed="356" dbindex="125369">


Albaladejo del Cuende s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Est situat entre  Villaverde y Pasaconsol, Belmontejo, La Parra de las Vegas i Valverde de Jcar.

 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321409" title="Albalate de las Nogueras" nonfiltered="358" processed="357" dbindex="125370">


Albalate de las Nogueras s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321410" title="Alconchel de la Estrella" nonfiltered="359" processed="358" dbindex="125371">


Alconchel de la Estrella s un municipi de la provncia de Guadalajara a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321411" title="La Almarcha" nonfiltered="360" processed="359" dbindex="125372">


La Almarcha s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. 

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321412" title="Almodvar del Pinar" nonfiltered="361" processed="360" dbindex="125373">


Almodvar del Pinar s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa. Limita amb els municipis de Gabaldn, Solera de Gabaldn, Monteagudo de las Salinas, Paracuellos i Campillo de Altobuey.

 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321413" title="Llista d'ocells de Sud-frica" nonfiltered="362" processed="361" dbindex="125374">

Aquesta Llista d'ocells de Sud-frica inclou totes les espcies d'ocells trobats a Sud-frica: 851, de les quals 32 en sn endemismes, 27 es troben globalment amenaades d'extinci i 9 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Struthionidae.
 	Struthio camelus;
Spheniscidae.
 	Aptenodytes patagonicus	 ;
 	Eudyptes chrysocome	 ;
 	Eudyptes chrysolophus	 ;
 	Spheniscus demersus	;
Podicipedidae.
 	Tachybaptus ruficollis;
 	Podiceps cristatus;
 	Podiceps nigricollis;
Diomedeidae.
 	Diomedea exulans;
 	Diomedea epomophora;
 	Phoebastria immutabilis	 ;
 	Thalassarche chrysostoma	;
 	Thalassarche melanophris;
 	Thalassarche bulleri	 ;
 	Thalassarche cauta	;
 	Thalassarche chlororhynchos;
 	Phoebetria fusca	 ;
 	Phoebetria palpebrata	 ;
Procellariidae.
 	Macronectes giganteus	;
 	Macronectes halli	;
 	Fulmarus glacialoides;
 	Thalassoica antarctica	 ;
 	Daption capense;
 	Pterodroma macroptera;
 	Pterodroma lessonii;
 	Pterodroma incerta	 ;
 	Pterodroma mollis;
 	Halobaena caerulea;
 	Pachyptila vittata;
 	Pachyptila salvini;
 	Pachyptila desolata;
 	Pachyptila belcheri	 ;
 	Pachyptila crassirostris;
 	Pachyptila turtur;
 	Bulweria bulwerii	 ;
 	Procellaria cinerea	;
 	Procellaria aequinoctialis;
 	Lugensa brevirostris;
 	Calonectris leucomelas	 ;
 	Calonectris diomedea;
 	Puffinus carneipes;
 	Puffinus gravis;
 	Puffinus pacificus;
 	Puffinus griseus;
 	Puffinus puffinus;
 	Puffinus mauretanicus	;
 	Puffinus assimilis;
 	Puffinus lherminieri	 ;
Hydrobatidae.
 	Garrodia nereis;
 	Oceanites oceanicus;
 	Pelagodroma marina	 ;
 	Fregetta tropica;
 	Fregetta grallaria	 ;
 	Hydrobates pelagicus;
 	Oceanodroma leucorhoa;
 Oceanodroma matsudairae	 ;
Pelecanoididae.
 	Pelecanoides urinatrix;
Phaethontidae.
 	Phaethon aethereus	 ;
 	Phaethon rubricauda;
 	Phaethon lepturus	 ;
Pelecanidae.
 	Pelecanus onocrotalus;
 	Pelecanus rufescens;
Sulidae.
 	Morus capensis	;
 	Morus serrator	 ;
 	Sula dactylatra;
 	Sula sula	 ;
 	Sula leucogaster	 ;
Phalacrocoracidae.
 	Phalacrocorax lucidus;
 	Phalacrocorax capensis	 ;
 	Phalacrocorax neglectus	;
 	Phalacrocorax africanus;
 	Phalacrocorax coronatus	;
Anhingidae.
 	Anhinga rufa;
Fregatidae.
 	Fregata minor;
Ardeidae.
 	Ardea cinerea;
 	Ardea melanocephala;
 	Ardea goliath;
 	Ardea purpurea;
 	Ardea alba;
 	Egretta vinaceigula	 ;
 	Egretta ardesiaca;
 	Egretta intermedia;
 	Egretta caerulea	 ;
 	Egretta gularis	 ;
 	Egretta garzetta;
 	Ardeola ralloides;
 	Ardeola rufiventris;
 	Bubulcus ibis;
 	Butorides striata;
 	Nycticorax nycticorax;
 	Gorsachius leuconotus;
 	Ixobrychus minutus;
 	Ixobrychus sturmii;
 	Botaurus stellaris;
Scopidae.
 	Scopus umbretta;
Ciconiidae.
 	Mycteria ibis;
 	Anastomus lamelligerus;
 	Ciconia nigra;
 	Ciconia abdimii;
 	Ciconia episcopus;
 	Ciconia ciconia;
 	Ephippiorhynchus senegalensis;
 	Leptoptilos crumeniferus;
Threskiornithidae.
 	Threskiornis aethiopicus;
 	Geronticus calvus	 ;
 	Bostrychia hagedash;
 	Plegadis falcinellus;
 	Platalea alba;
Phoenicopteridae.
 	Phoenicopterus roseus;
 	Phoenicopterus minor	;
Anatidae.
 	Dendrocygna bicolor;
 	Dendrocygna viduata;
 	Thalassornis leuconotus;
 	Alopochen aegyptiacus;
 	Tadorna cana;
 	Tadorna tadorna;
 	Plectropterus gambensis;
 	Sarkidiornis melanotos;
 	Nettapus auritus;
 	Anas sparsa;
 	Anas capensis;
 	Anas undulata;
 	Anas acuta	 ;
 	Anas erythrorhyncha;
 	Anas hottentota;
 	Anas querquedula	 ;
 	Anas smithii;
 	Anas clypeata	 ;
 	Netta erythrophthalma;
 	Aythya fuligula;
 	Oxyura maccoa;
Pandionidae.
 	Pandion haliaetus;
Accipitridae.
 	Aviceda cuculoides;
 	Pernis apivorus;
 	Macheiramphus alcinus;
 	Elanus caeruleus;
 	Milvus migrans;
 	Haliaeetus vocifer;
 	Gypohierax angolensis;
 	Necrosyrtes monachus;
 	Gypaetus barbatus;
 	Neophron percnopterus	 ;
 	Gyps africanus;
 	Gyps rueppellii	 ;
 	Gyps coprotheres	;
 	Torgos tracheliotus	;
 	Trigonoceps occipitalis;
 	Circaetus pectoralis;
 	Circaetus cinereus;
 	Circaetus fasciolatus	;
 	Terathopius ecaudatus;
 	Circus aeruginosus;
 	Circus ranivorus;
 	Circus maurus	;
 	Circus macrourus	;
 	Circus pygargus;
 	Polyboroides typus;
 	Kaupifalco monogrammicus;
 	Melierax metabates;
 	Melierax canorus;
 	Micronisus gabar;
 	Accipiter tachiro;
 	Accipiter badius;
 	Accipiter minullus;
 	Accipiter ovampensis;
 	Accipiter rufiventris;
 	Accipiter melanoleucus;
 	Buteo buteo;
 	Buteo oreophilus;
 	Buteo rufinus	 ;
 	Buteo augur	 ;
 	Buteo rufofuscus;
 	Aquila pomarina;
 	Aquila rapax;
 	Aquila nipalensis;
 	Aquila wahlbergi;
 	Aquila verreauxii;
 	Aquila spilogaster;
 	Aquila pennatus;
 	Aquila ayresii;
 	Polemaetus bellicosus;
 	Lophaetus occipitalis;
 	Stephanoaetus coronatus;
Sagittariidae.
 	Sagittarius serpentarius;
Falconidae.
 	Polihierax semitorquatus;
 	Falco naumanni	;
 	Falco tinnunculus;
 	Falco rupicoloides;
 	Falco dickinsoni;
 	Falco chicquera;
 	Falco vespertinus;
 	Falco amurensis;
 	Falco eleonorae	 ;
 	Falco concolor;
 	Falco subbuteo;
 	Falco cuvierii;
 	Falco biarmicus;
 	Falco fasciinucha	;
 	Falco peregrinus;
Phasianidae.
 	Alectoris chukar	 ;
 	Francolinus coqui;
 	Francolinus sephaena;
 	Francolinus levaillantii;
 	Francolinus africanus	 ;
 	Francolinus shelleyi;
 	Francolinus levaillantoides;
 	Francolinus adspersus;
 	Francolinus capensis	 ;
 	Francolinus natalensis;
 	Francolinus afer;
 	Francolinus swainsonii;
 	Coturnix coturnix;
 	Coturnix delegorguei;
 	Coturnix adansonii;
 	Pavo cristatus	 ;
Numididae.
 	Numida meleagris;
 	Guttera pucherani;
Turnicidae.
 	Turnix sylvatica;
 	Turnix hottentotta;
Gruidae.
 	Balearica regulorum;
 	Grus paradisea	;
 	Bugeranus carunculatus	;
Rallidae.
 	Sarothrura elegans;
 	Sarothrura rufa;
 	Sarothrura lugens;
 	Sarothrura boehmi	 ;
 	Sarothrura affinis;
 	Sarothrura ayresi	 ;
 	Rallus caerulescens;
 	Crecopsis egregia;
 	Crex crex	;
 	Amaurornis flavirostris;
 	Porzana pusilla;
 	Porzana porzana;
 	Aenigmatolimnas marginalis;
 	Porphyrio porphyrio;
 	Porphyrio alleni;
 	Porphyrio martinica	 ;
 	Gallinula chloropus;
 	Gallinula angulata;
 	Fulica cristata;
Heliornithidae.
 	Podica senegalensis;
Otididae.
 	Ardeotis kori;
 	Neotis ludwigii;
 	Neotis denhami	;
 	Eupodotis senegalensis;
 	Eupodotis caerulescens	 ;
 	Eupodotis vigorsii;
 	Eupodotis rueppellii	 ;
 	Eupodotis ruficrista;
 	Eupodotis afra	 ;
 	Eupodotis afraoides;
 	Lissotis melanogaster;
Jacanidae.
 	Microparra capensis;
 	Actophilornis africanus;
Rostratulidae.
 	Rostratula benghalensis;
Dromadidae.
 	Dromas ardeola;
Haematopodidae.
 	Haematopus moquini	;
 	Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
 	Himantopus himantopus;
 	Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
 	Burhinus vermiculatus;
 	Burhinus capensis;
Glareolidae.
 	Cursorius rufus;
 	Cursorius temminckii;
 	Smutsornis africanus;
 	Rhinoptilus cinctus	 ;
 	Rhinoptilus chalcopterus;
 	Glareola pratincola;
 	Glareola nordmanni;
 	Glareola nuchalis	 ;
Charadriidae.
 	Vanellus vanellus;
 	Vanellus crassirostris	 ;
 	Vanellus armatus;
 	Vanellus spinosus;
 	Vanellus albiceps;
 	Vanellus lugubris;
 	Vanellus melanopterus;
 	Vanellus coronatus;
 	Vanellus senegallus;
 	Pluvialis fulva	 ;
 	Pluvialis dominica	 ;
 	Pluvialis squatarola;
 	Charadrius hiaticula;
 	Charadrius pecuarius;
 	Charadrius tricollaris;
 	Charadrius marginatus;
 	Charadrius pallidus;
 	Charadrius alexandrinus	 ;
 	Charadrius mongolus;
 	Charadrius leschenaultii;
 	Charadrius asiaticus;
Scolopacidae.
 	Gallinago nigripennis;
 	Gallinago media	 ;
 	Limosa limosa;
 	Limosa haemastica	 ;
 	Limosa lapponica;
 	Numenius phaeopus;
 	Numenius arquata;
 	Tringa erythropus	 ;
 	Tringa totanus	 ;
 	Tringa stagnatilis;
 	Tringa nebularia;
 	Tringa melanoleuca	 ;
 	Tringa flavipes	 ;
 	Tringa ochropus;
 	Tringa glareola;
 	Xenus cinereus;
 	Actitis hypoleucos;
 	Arenaria interpres;
 	Calidris tenuirostris	 ;
 	Calidris canutus;
 	Calidris alba;
 	Calidris ruficollis	 ;
 	Calidris minuta;
 	Calidris temminckii	 ;
 	Calidris subminuta	 ;
 	Calidris fuscicollis	 ;
 	Calidris bairdii	 ;
 	Calidris melanotos	 ;
 	Calidris ferruginea;
 	Calidris alpina	 ;
 	Limicola falcinellus	 ;
 	Tryngites subruficollis	 ;
 	Philomachus pugnax;
 	Phalaropus tricolor	 ;
 	Phalaropus lobatus;
 	Phalaropus fulicarius;
Chionididae.
 	Chionis alba	 ;
Stercorariidae.
 	Stercorarius maccormicki	 ;
 	Stercorarius antarctica;
 	Stercorarius pomarinus;
 	Stercorarius parasiticus;
 	Stercorarius longicaudus;
Laridae.
 	Larus leucophthalmus	;
 	Larus delawarensis;
 	Larus dominicanus;
 	Larus argentatus;
 	Larus fuscus;
 	Larus heuglini	 ;
 	Larus cachinnans	 ;
 	Larus cirrocephalus;
 	Larus hartlaubii;
 	Larus ridibundus	 ;
 	Larus pipixcan	 ;
 	Larus sabini;
 	Rissa tridactyla	 ;
Sternidae.
 	Gelochelidon nilotica	 ;
 	Hydroprogne caspia;
 	Sterna bengalensis;
 	Sterna sandvicensis;
 	Sterna bergii;
 	Sterna dougallii;
 	Sterna sumatrana	 ;
 	Sterna hirundo;
 	Sterna paradisaea;
 	Sterna vittata;
 	Sterna repressa	 ;
 	Sternula albifrons;
 	Sternula balaenarum	;
 	Onychoprion anaethetus	 ;
 	Onychoprion fuscata;
 	Chlidonias hybridus;
 	Chlidonias leucopterus;
 	Chlidonias niger;
 	Anous tenuirostris	 ;
 	Anous minutus;
 	Anous stolidus	 ;
 	Gygis alba;
Rynchopidae.
 	Rynchops flavirostris	;
Pteroclidae.
 	Pterocles namaqua;
 	Pterocles gutturalis;
 	Pterocles bicinctus;
 	Pterocles burchelli;
Columbidae.
 	Columba livia;
 	Columba guinea;
 	Columba arquatrix;
 	Columba delegorguei;
 	Columba larvata;
 	Streptopelia turtur	 ;
 	Streptopelia decipiens;
 	Streptopelia semitorquata;
 	Streptopelia capicola;
 	Streptopelia senegalensis;
 	Turtur chalcospilos;
 	Turtur afer;
 	Turtur tympanistria;
 	Oena capensis;
 	Treron calva;
Psittacidae.
 	Psittacula krameri;
 	Agapornis roseicollis;
 Poicephalus fuscicollis;
 	Poicephalus meyeri;
 	Poicephalus cryptoxanthus;
Musophagidae.
 	Tauraco livingstonii;
 	Tauraco corythaix;
 	Tauraco porphyreolophus;
 	Corythaixoides concolor;
Cuculidae.
 	Clamator jacobinus;
 	Clamator levaillantii;
 	Clamator glandarius;
 	Pachycoccyx audeberti;
 	Cuculus solitarius;
 	Cuculus clamosus;
 	Cuculus canorus;
 	Cuculus gularis;
 	Cuculus poliocephalus	 ;
 	Cuculus rochii	 ;
 	Chrysococcyx klaas;
 	Chrysococcyx cupreus;
 	Chrysococcyx caprius;
 	Ceuthmochares aereus;
 	Centropus grillii;
 	Centropus senegalensis;
 	Centropus superciliosus;
Tytonidae.
 	Tyto capensis;
 	Tyto alba;
Strigidae.
 	Otus senegalensis;
 	Ptilopsis granti;
 	Bubo capensis;
 	Bubo africanus;
 	Bubo lacteus;
 	Scotopelia peli;
 	Strix woodfordii;
 	Glaucidium perlatum;
 	Glaucidium capense;
 	Asio capensis;
Caprimulgidae.
 	Caprimulgus europaeus;
 	Caprimulgus rufigena;
 	Caprimulgus pectoralis;
 	Caprimulgus natalensis;
 	Caprimulgus tristigma;
 	Caprimulgus fossii;
 	Macrodipteryx vexillarius;
Apodidae.
 	Telacanthura ussheri;
 	Neafrapus boehmi;
 	Cypsiurus parvus;
 	Tachymarptis melba;
 	Tachymarptis aequatorialis;
 	Apus apus;
 	Apus pallidus	 ;
 	Apus barbatus;
 	Apus bradfieldi;
 	Apus affinis;
 	Apus horus;
 	Apus caffer;
Coliidae.
 	Colius striatus;
 	Colius colius;
 	Urocolius indicus;
Trogonidae.
 	Apaloderma narina;
Alcedinidae.
 	Alcedo semitorquata;
 	Alcedo cristata;
 	Ispidina picta;
Halcyonidae.
 	Halcyon leucocephala;
 	Halcyon senegalensis;
 	Halcyon senegaloides;
 	Halcyon albiventris;
 	Halcyon chelicuti;
Cerylidae.
 	Megaceryle maximus;
 	Ceryle rudis;
Meropidae.
 	Merops bullockoides;
 	Merops pusillus;
 	Merops hirundineus;
 	Merops albicollis	 ;
 	Merops persicus;
 	Merops superciliosus	 ;
 	Merops apiaster;
 	Merops nubicoides;
Coraciidae.
 	Coracias garrulus;
 	Coracias caudata;
 	Coracias spatulata	 ;
 	Coracias naevia;
 	Eurystomus glaucurus;
Upupidae.
 	Upupa epops;
Phoeniculidae.
 	Phoeniculus purpureus;
 	Rhinopomastus cyanomelas;
Bucerotidae.
 	Tockus erythrorhynchus;
 	Tockus leucomelas;
 	Tockus alboterminatus;
 	Tockus nasutus;
 	Ceratogymna bucinator;
 	Ceratogymna brevis	 ;
 	Bucorvus leadbeateri;
Capitonidae.
 	Stactolaema leucotis;
 	Stactolaema olivacea;
 	Pogoniulus bilineatus;
 	Pogoniulus chrysoconus;
 	Pogoniulus pusillus;
 	Tricholaema leucomelas;
 	Lybius torquatus;
 	Trachyphonus vaillantii;
Indicatoridae.
 	Indicator variegatus;
 	Indicator indicator;
 	Indicator minor;
 	Prodotiscus regulus;
Picidae.
 	Jynx ruficollis;
 	Campethera bennettii;
 	Campethera abingoni;
 	Campethera notata	 ;
 	Geocolaptes olivaceus	 ;
 	Dendropicos fuscescens;
 	Dendropicos namaquus;
 	Dendropicos griseocephalus;
Eurylaimidae.
 	Smithornis capensis;
Pittidae.
 	Pitta angolensis;
Alaudidae.
 	Mirafra passerina;
 	Mirafra cheniana	;
 	Mirafra africana;
 	Mirafra rufocinnamomea;
 	Mirafra apiata;
 	Mirafra fasciolata;
 	Calendulauda sabota;
 	Calendulauda africanoides;
 	Calendulauda burra	 ;
 	Calendulauda albescens	 ;
 	Calendulauda barlowi;
 	Calendulauda erythrochlamys;
 	Pinarocorys nigricans;
 	Heteromirafra ruddi	 ;
 	Certhilauda curvirostris	 ;
 	Certhilauda brevirostris	 ;
 	Certhilauda semitorquata	 ;
 	Certhilauda subcoronata;
 	Certhilauda chuana;
 	Chersomanes albofasciata;
 	Eremopterix australis;
 	Eremopterix leucotis;
 	Eremopterix verticalis;
 	Calandrella cinerea;
 	Spizocorys conirostris;
 	Spizocorys fringillaris	 ;
 	Spizocorys sclateri	;
 	Spizocorys starki;
 	Galerida magnirostris;
Hirundinidae.
 	Riparia riparia;
 	Riparia paludicola;
 	Riparia cincta;
 	Pseudhirundo griseopyga;
 	Ptyonoprogne fuligula;
 	Hirundo rustica;
 	Hirundo albigularis;
 	Hirundo smithii;
 	Hirundo atrocaerulea	;
 	Hirundo dimidiata;
 	Cecropis cucullata;
 	Cecropis abyssinica;
 	Cecropis semirufa;
 	Cecropis senegalensis;
 	Petrochelidon spilodera;
 	Delichon urbica;
 	Psalidoprocne pristoptera;
Motacillidae.
 	Motacilla aguimp;
 	Motacilla capensis;
 	Motacilla flava;
 	Motacilla cinerea	 ;
 	Motacilla clara;
 	Tmetothylacus tenellus	 ;
 	Macronyx croceus;
 	Macronyx fuellebornii;
 	Macronyx capensis;
 	Macronyx ameliae;
 	Hemimacronyx chloris	 ;
 	Anthus lineiventris;
 	Anthus crenatus	 ;
 	Anthus hoeschi;
 	Anthus leucophrys;
 	Anthus longicaudatus	 ;
 	Anthus vaalensis;
 	Anthus cinnamomeus;
 	Anthus similis;
 	Anthus brachyurus;
 	Anthus caffer;
 	Anthus trivialis;
 	Anthus cervinus	 ;
 	Anthus pseudosimilis;
Campephagidae.
 	Coracina pectoralis;
 	Coracina caesia;
 	Campephaga flava;
Pycnonotidae.
 	Pycnonotus barbatus;
 	Pycnonotus nigricans;
 	Pycnonotus capensis	 ;
 	Andropadus importunus;
 	Chlorocichla flaviventris;
 	Phyllastrephus terrestris;
 	Phyllastrephus flavostriatus;
 	Nicator gularis;
Turdidae.
 	Monticola rupestris	 ;
 	Monticola explorator;
 	Monticola brevipes;
 	Zoothera gurneyi;
 	Zoothera guttata;
 	Psophocichla litsipsirupa;
 	Turdus olivaceus;
 	Turdus libonyanus;
Cisticolidae.
 	Cisticola erythrops;
 	Cisticola aberrans;
 	Cisticola chiniana;
 	Cisticola rufilatus;
 	Cisticola subruficapillus;
 	Cisticola lais;
 	Cisticola galactotes;
 	Cisticola tinniens;
 	Cisticola natalensis;
 	Cisticola fulvicapillus;
 	Cisticola juncidis;
 	Cisticola aridulus;
 	Cisticola textrix;
 	Cisticola brunnescens;
 	Cisticola cinnamomeus;
 	Cisticola ayresii;
 	Prinia subflava;
 	Prinia flavicans;
 	Prinia maculosa;
 	Prinia hypoxantha;
 	Prinia substriata;
 	Prinia erythroptera;
 	Malcorus pectoralis;
 	Apalis thoracica;
 	Apalis flavida;
 	Apalis ruddi;
 	Camaroptera brachyura;
 	Calamonastes undosus;
 	Calamonastes fasciolatus;
 	Euryptila subcinnamomea;
Sylviidae.
 	Bradypterus baboecala;
 	Bradypterus sylvaticus	 ;
 	Bradypterus barratti;
 	Bradypterus victorini	 ;
 	Sphenoeacus afer;
 	Locustella fluviatilis;
 	Acrocephalus schoenobaenus;
 	Acrocephalus scirpaceus;
 	Acrocephalus baeticatus;
 	Acrocephalus palustris;
 	Acrocephalus arundinaceus;
 	Acrocephalus griseldis	 ;
 	Acrocephalus gracilirostris;
 	Hippolais olivetorum;
 	Hippolais icterina;
 	Chloropeta natalensis;
 	Eremomela icteropygialis;
 	Eremomela scotops;
 	Eremomela gregalis;
 	Eremomela usticollis;
 	Sylvietta rufescens;
 	Phylloscopus ruficapillus;
 	Phylloscopus trochilus;
 	Hyliota australis;
 	Schoenicola brevirostris;
 	Sylvia atricapilla;
 	Sylvia borin;
 	Sylvia communis;
 	Parisoma layardi;
 	Parisoma subcaeruleum;
Muscicapidae.
 	Bradornis pallidus;
 	Bradornis infuscatus;
 	Bradornis mariquensis;
 	Melaenornis pammelaina;
 	Sigelus silens;
 	Muscicapa striata;
 	Muscicapa adusta;
 	Muscicapa caerulescens;
 	Myioparus plumbeus;
 	Stenostira scita;
 	Ficedula albicollis;
 	Pogonocichla stellata;
 	Luscinia luscinia	 ;
 	Cossypha caffra;
 	Cossypha humeralis;
 	Cossypha heuglini;
 	Cossypha natalensis;
 	Cossypha dichroa;
 	Cichladusa arquata;
 	Cercotrichas quadrivirgata;
 	Cercotrichas signata;
 	Cercotrichas leucophrys;
 	Cercotrichas paena;
 	Cercotrichas coryphaeus;
 	Phoenicurus phoenicurus	 ;
 	Saxicola rubetra;
 	Saxicola torquata;
 	Saxicola bifasciata;
 	Oenanthe monticola;
 	Oenanthe oenanthe	 ;
 	Oenanthe pleschanka	 ;
 	Oenanthe pileata;
 	Cercomela sinuata;
 	Cercomela schlegelii;
 	Cercomela tractrac;
 	Cercomela familiaris;
 	Myrmecocichla formicivora;
 	Myrmecocichla arnotti;
 	Thamnolaea cinnamomeiventris;
Platysteiridae.
 	Platysteira peltata;
 	Batis capensis;
 	Batis fratrum;
 	Batis molitor;
 	Batis pririt;
Monarchidae.
 	Trochocercus cyanomelas;
 	Terpsiphone viridis;
Timaliidae.
 	Turdoides bicolor;
 	Turdoides jardineii;
 	Lioptilus nigricapillus	;
Chaetopidae.
 	Chaetops frenatus	 ;
 	Melaniparus niger;
 	Melaniparus cinerascens;
 	Melaniparus afer;
Remizidae.
 	Anthoscopus caroli;
 	Anthoscopus minutus;
Nectariniidae.
 	Anthreptes reichenowi	 ;
 	Hedydipna collaris;
 	Anthobaphes violacea	 ;
 	Cyanomitra olivacea;
 	Cyanomitra obscura;
 	Cyanomitra veroxii;
 	Chalcomitra amethystina;
 	Chalcomitra senegalensis;
 	Nectarinia famosa;
 	Cinnyris chalybeus;
 	Cinnyris neergaardi	;
 	Cinnyris afer;
 	Cinnyris mariquensis;
 	Cinnyris bifasciatus;
 	Cinnyris talatala;
 	Cinnyris venustus;
 	Cinnyris fuscus;
Zosteropidae.
 	Zosterops senegalensis;
 	Zosterops pallidus;
Promeropidae.
 	Promerops gurneyi;
 	Promerops cafer	 ;
Oriolidae.
 	Oriolus oriolus;
 	Oriolus auratus;
 	Oriolus larvatus;
Laniidae.
 	Lanius collurio;
 	Lanius minor;
 	Lanius collaris;
 	Corvinella melanoleuca;
 	Eurocephalus anguitimens;
Malaconotidae.
 	Nilaus afer;
 	Dryoscopus cubla;
 	Tchagra senegala;
 	Tchagra australis;
 	Tchagra tchagra;
 	Laniarius aethiopicus;
 	Laniarius ferrugineus;
 	Laniarius atrococcineus;
 	Telophorus zeylonus;
 	Telophorus sulfureopectus;
 	Telophorus olivaceus;
 	Telophorus nigrifrons;
 	Telophorus viridis;
 	Malaconotus blanchoti;
Prionopidae.
 	Prionops plumatus;
 	Prionops retzii;
 	Prionops scopifrons;
Dicruridae.
 	Dicrurus ludwigii;
 	Dicrurus adsimilis;
Corvidae.
 	Corvus splendens, 	 ;
 	Corvus capensis;
 	Corvus albus;
 	Corvus albicollis;
Sturnidae.
 	Acridotheres tristis 	;
 	Sturnus vulgaris;
 	Creatophora cinerea;
 	Lamprotornis nitens;
 	Lamprotornis chalybaeus;
 	Lamprotornis mevesii;
 	Lamprotornis australis;
 	Lamprotornis corruscus;
 	Cinnyricinclus leucogaster;
 	Spreo bicolor;
 	Onychognathus morio;
 	Onychognathus nabouroup;
 	Buphagus erythrorhynchus;
 	Buphagus africanus;
Ploceidae.
 	Bubalornis niger;
 	Sporopipes squamifrons;
 	Plocepasser mahali;
 	Philetairus socius;
 	Ploceus intermedius;
 	Ploceus ocularis;
 	Ploceus capensis	 ;
 	Ploceus subaureus;
 	Ploceus xanthops;
 	Ploceus xanthopterus;
 	Ploceus velatus;
 	Ploceus cucullatus;
 	Ploceus bicolor;
 	Anaplectes rubriceps;
 	Quelea erythrops;
 	Quelea quelea;
 	Euplectes afer;
 	Euplectes orix;
 	Euplectes capensis;
 	Euplectes axillaris;
 	Euplectes albonotatus;
 	Euplectes ardens;
 	Euplectes progne;
 	Amblyospiza albifrons;
Estrildidae.
 	Pytilia afra	 ;
 	Pytilia melba;
 	Mandingoa nitidula;
 	Hypargos niveoguttatus;
 	Hypargos margaritatus;
 	Lagonosticta senegala;
 	Lagonosticta rubricata;
 	Lagonosticta rhodopareia;
 	Uraeginthus angolensis;
 	Uraeginthus granatina;
 	Estrilda perreini;
 	Estrilda quartinia;
 	Estrilda melanotis;
 	Estrilda astrild;
 	Estrilda erythronotos;
 	Sporaeginthus subflavus;
 	Ortygospiza fuscocrissa;
 	Spermestes cucullatus;
 	Spermestes bicolor;
 	Spermestes fringilloides;
 	Amadina fasciata;
 	Amadina erythrocephala;
Viduidae.
 	Vidua chalybeata;
 	Vidua funerea;
 	Vidua purpurascens;
 	Vidua wilsoni;
 	Vidua regia;
 	Vidua macroura;
 	Vidua paradisaea;
 	Vidua obtusa	 ;
Emberizidae.
 	Emberiza impetuani;
 	Emberiza tahapisi;
 	Emberiza capensis;
 	Emberiza flaviventris;
Fringillidae.
 	Fringilla coelebs, 	 ;
 	Serinus canicollis;
 	Serinus scotops	 ;
 	Serinus atrogularis;
 	Serinus citrinipectus;
 	Serinus mozambicus;
 	Serinus flaviventris;
 	Serinus sulphuratus;
 	Serinus albogularis;
 	Serinus gularis;
 	Serinus mennelli;
 	Serinus leucopterus	 ;
 	Pseudochloroptila totta	 ;
 	Pseudochloroptila symonsi	 ;
 	Alario alario;
 	Alario leucolaema;
Passeridae.
 	Passer domesticus, 	 ;
 	Passer motitensis;
 	Passer melanurus;
 	Passer diffusus;
 	Petronia superciliaris;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321424" title="Stephen Roche" nonfiltered="363" processed="362" dbindex="125375">
Stephen Roche va nixer el 28 de novembre de 1959 a Dundrum, poblaci del sud de Dubln, Irlanda. Fou un ciclista professional des de 1981 fins al 1993, en els quals va conrear 58 victries.  

Va tenir bons resultats des dels inicis. En el seu debut com a professional va guanyar la Pars-Nia. Amb el pas dels anys el ritme no va decaure, amb bons llocs a les carreres de la Copa del Mn, aix com en el Tour de Frana i una medalla de bronze en el Campionat del Mn de Ciclisme.

Va tenir un any negre el 1986 a causa d'una caiguda, que el va allunyar de l'elit durant tot l'any. Amb tot, a la temporada segent, Stephen Roche va gaudir del millor any de la seva vida esportiva, va guanyar el Giro d'Itlia i el Tour. El Tour de 1987 fou molt disputat, amb la retirada de Bernard Hinault i amb l'accident de Greg LeMond, el maillot groc va passar d'unes mans a unes altres de corredors com Charly Mottet, Jean Francois Bernard, Pedro Delgado i ell mateix. Desprs d'unes apassionants etapes als Alps, especialment la que va acabar La Plagne on va necessitar oxigen a la meta, Stephen Roche va acabar guanyant grcies a la seva bona m en la contrarellotge, i es va convertir en l'nic ciclista irlands a guanyar el Tour i el cincqu corredor a aconseguir el doblet Giro-Tour el mateix any.

Per en aquell any, a Roche encara li quedava una ltima victria al Campionat del Mn, el que el va convertir en el segon ciclista de la histria (i fins ara l'ltim) desprs d'Eddy Merckx, en aconseguir la Triple Corona del ciclisme, s a dir, guanyar en un mateix any, el Giro, el Tour i el Campionat del Mn. 

Desprs d'una temporada tan brillant, Roche no va defallir amb bons resultats i victries d'etapa al Giro i al Tour i altres victries del calendari professional. 

El 1993 es va retirar i es va convertir en entrenador a Mallorca.

Palmars.


Equips.

 Peugeot (1981-1984);
 La Redoute (1985);
 Carrera (1986-1987);
 Fagor (1988-1989);
 Histor Sigma (1990);
 Tonton Tapis (1991);
 Carrera (1992-1993);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321426" title="Joe Cole" nonfiltered="364" processed="363" dbindex="125376">

Joseph John Cole ms conegut simplement com a Joe Cole s un futbolista angls nascut a Romford (Londres) el 8 de novembre del 1981. s un migcampista ofensiu dret que destaca majoritriament per la seva tcnica, velocitat i capacitat de donar assistncies de gol als seus companys d'equip. Actualment juga al Chelsea F.C.

 Selecci nacional .

Joe Cole va fer el seu debut amb la selecci anglesa absoluta el 25 de maig del 2001 davant de Mxic en un partit amists. El resultat final va ser de 4 - 0 a favor dels anglesos. Des de llavors ja ha disputat ms de 30 partits on ha marcat 7 gols. 

El 2002 va ser cridat per primera vegada pel llavors entrenador dels "pross", Sven-Gran Eriksson per participar en el seu primer esdeveniment important a Corea i Jap a causa de la Copa del mn que es disputava aquell mateix any. Posteriorment tamb acabaria jugant la Copa d'Europa del 2004 i la Copa del mn del 2006 on marcaria un excellent gol davant de Sucia en la primera fase.

 Clubs .

En Joe Cole noms ha format part de dos equips. El seu primer equip va ser el West Ham. Amb els "hammers" va debutar amb 18 anys a la Premier League i va jugar un total de 125 partits entre els anys 1998 i 2003. L'any 2003 va ser fitxat per un altre equip de la mateixa ciutat, pel Chelsea, on encara juga. Amb els "blues" ha disputat ms de 140 partits anotant gaireb 25 gols.

 Palmars .

Premier League 2004/2005 i 2005/2006;
Community Shield 2005/2006;
Football League Cup 2004/2005 i 2006/2007;
FA Cup 2006/2007;

 Curiositats .

Joe Cole s un gran fantic dels cotxes. Possex un Ferrari Enzo i ha posset diversos sedans de luxe incloent un Mercedes Benz Classe S.
Psycho, l'auto biografia del seu ex company d'equip Stuart Pearce s el llibre favorit de Cole.
Diu sobre ell: Em coneixien com el cabrit que tenia sempre una pilota en els seus peus.

 Enllaos externs .

Pgina oficial ;
Perfil a Chelseafc.com ;
Perfil a footballdatabase.com ;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321429" title="Josep Pol" nonfiltered="365" processed="364" dbindex="125377">


Josep Pol va ser deixeble de l'escultor Pau Costa. L'nica notcia que s'en t d'ell s la de l'encrrec que li va fer Pau Costa d'acabar el retaule de Sant Fruits de Llofriu i que sembla ser que l'any 1740 va ser finalitzat. No obstant el retaule de Llofriu est firmat per Pau Costa per amb la data de 1740 quan ja feia 13 anys que era mort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321430" title="El Punt del Pas Valenci" nonfiltered="366" processed="365" dbindex="125378">
El Punt del Pas Valenci s l'edici valenciana del peridic El Punt. Es publica amb periodicitat setmanal i, com la resta d'edicions d'El Punt, es publica ntegrament en catal.

Enllaos externs.
Les revistes.cat






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321441" title="Palau de Congressos de Valncia" nonfiltered="367" processed="366" dbindex="125379">




El Palau de Congressos de Valncia s un edifici multi-funcional de la Ciutat de Valncia, pensat especialment per la realitzaci de grans congressos. Va ser dissenyat per l'arquitecte britnic Norman Foster.

Histria.

El projecte de palau de congressos va ser aprovat a l'any 1993, per no va ser inaugurat fins al 2 de juliol de 1998. La inauguraci va ser presidida pel rei d'Espanya.

A 1999 el Royal Institute of British Architects el va considerar el millor edifici europeu. A l'any segent, l Associaci Internacional de Palaus de Congressos el va declarar el cinqu millor palau del mn, i un any desprs va passar a ocupar el tercer lloc. A 2002 ja va assolir la primera posici en nombre de congressos a l'estat espanyol, i va aconseguir per primer any beneficis. A 2004 va aconseguir el certificat dels sistemes integrats ISO 9001 i 14001 i a 2005 el distintiu Q de qualitat turstica de l Institut per a la Qualitat Turstica Espanyola.

L'edifici.

L'edifici, amb els seus 15.581 metres2, compta amb 3 sales de conferncies (per a 1.463 persones, 468 i 250 respectivament), 9 sales de comissions, i una sala d'exposicions de 1.077 metres2. Totes les sales estan connectades a un circuit intern de udio i vdeo, de manera que es pot unificar totes les sales si s necessari.

La seua coberta, de 8.200 m2, era originalment d'alumini i zinc. s ms ampla que l'edifici, de manera que produeix una marquesina a 18 metres d'alria. Est sustentada per pilars de vidre, pedra i alabastre. Actualment aquesta coberta ha sigut reemplaada per altra molt pareguda, per que compta amb lmines fotovoltaiques per produir electricitat.

Jard.

El Palau de Congressos compta amb 7.000m2 de jard, entre els quals 1.600m2 sn un grup de xicotets estancs, en desnivell i connectats entre ells, que produeixen un corrent continu d'aigua.

Enllaos externs.
 Pgina web del Palau de Congressos de Valncia;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321442" title="Llista d'ocells d'sia" nonfiltered="368" processed="367" dbindex="125380">

Aquesta llista d'ocells d'sia inclou totes les espcies d'ocells trobats a sia: 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies.

Gaviidae.
 Gavia stellata;
 Gavia arctica;
 Gavia pacifica;
 Gavia immer;
 Gavia adamsii;
Podicipedidae.
 Tachybaptus ruficollis;
 Tachybaptus novaehollandiae;
 Podiceps grisegena;
 Podiceps cristatus;
 Podiceps auritus;
 Podiceps nigricollis;
Diomedeidae .
 Diomedea exulans;
 Phoebastria albatrus;
 Phoebastria immutabilis;
 Phoebastria nigripes;
 Thalassarche cauta;
Procellariidae .
 Fulmarus glacialis;
 Daption capense;
 Pterodroma rostrata;
 Pterodroma incerta;
 Pterodroma inexpectata;
 Pterodroma solandri;
 Pterodroma neglecta;
 Pterodroma mollis;
 Pterodroma baraui;
 Pterodroma phaeopygia;
 Pterodroma sandwichensis;
 Pterodroma externa;
 Pterodroma hypoleuca;
 Pterodroma nigripennis;
 Pterodroma longirostris;
 Pachyptila desolata;
 Bulweria bulwerii;
 Bulweria fallax;
 Calonectris leucomelas;
 Calonectris diomedea;
 Puffinus carneipes;
 Puffinus gravis;
 Puffinus pacificus;
 Puffinus bulleri;
 Puffinus griseus;
 Puffinus tenuirostris;
 Puffinus puffinus;
 Puffinus mauretanicus;
 Puffinus yelkouan;
 Puffinus assimilis;
 Puffinus lherminieri;
 Puffinus persicus;
Hydrobatidae .
 Oceanites oceanicus;
 Pelagodroma marina;
 Fregetta tropica;
 Hydrobates pelagicus;
 Oceanodroma castro;
 Oceanodroma leucorhoa;
 Oceanodroma monorhis;
 Oceanodroma tristrami;
 Oceanodroma matsudairae;
 Oceanodroma furcata;
Phaethontidae.
 Phaethon aethereus;
 Phaethon rubricauda;
 Phaethon lepturus;
Pelecanidae.
 Pelecanus onocrotalus;
 Pelecanus rufescens;
 Pelecanus philippensis;
 Pelecanus crispus;
 Pelecanus conspicillatus;
Sulidae.
 Morus bassanus;
 Sula abbotti;
 Sula dactylatra;
 Sula sula;
 Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
 Phalacrocorax sulcirostris;
 Phalacrocorax fuscicollis;
 Phalacrocorax carbo;
 Phalacrocorax nigrogularis;
 Phalacrocorax capillatus;
 Phalacrocorax aristotelis;
 Phalacrocorax pelagicus;
 Phalacrocorax urile;
 Phalacrocorax melanoleucos;
 Phalacrocorax niger;
 Phalacrocorax pygmaeus;
Anhingidae.
 Anhinga melanogaster;
Fregatidae.
 Fregata andrewsi;
 Fregata minor;
 Fregata ariel;
Ardeidae .
 Ardea cinerea;
 Ardea melanocephala;
 Ardea insignis;
 Ardea sumatrana;
 Ardea goliath;
 Ardea purpurea;
 Ardea alba;
 Egretta picata;
 Egretta ardesiaca;
 Egretta intermedia;
 Egretta novaehollandiae;
 Egretta garzetta;
 Egretta gularis;
 Egretta eulophotes;
 Egretta sacra;
 Ardeola ralloides;
 Ardeola grayii;
 Ardeola bacchus;
 Ardeola speciosa;
 Bubulcus ibis;
 Butorides striata;
 Nycticorax nycticorax;
 Nycticorax caledonicus;
 Gorsachius magnificus;
 Gorsachius goisagi;
 Gorsachius melanolophus;
 Ixobrychus sinensis;
 Ixobrychus minutus;
 Ixobrychus eurhythmus;
 Ixobrychus cinnamomeus;
 Ixobrychus flavicollis;
 Botaurus stellaris;
Scopidae.
 Scopus umbretta;
Ciconiidae.
 Mycteria cinerea;
 Mycteria ibis;
 Mycteria leucocephala;
 Anastomus oscitans;
 Ciconia nigra;
 Ciconia abdimii;
 Ciconia episcopus;
 Ciconia stormi;
 Ciconia ciconia;
 Ciconia boyciana;
 Ephippiorhynchus asiaticus;
 Leptoptilos javanicus;
 Leptoptilos crumeniferus;
 Leptoptilos dubius;
Threskiornithidae .
 Threskiornis aethiopicus;
 Threskiornis melanocephalus;
 Pseudibis papillosa;
 Pseudibis davisoni;
 Pseudibis gigantea;
 Geronticus eremita;
 Nipponia nippon;
 Plegadis falcinellus;
 Platalea leucorodia;
 Platalea regia;
 Platalea alba;
 Platalea minor;
Phoenicopteridae.
 Phoenicopterus roseus;
 Phoenicopterus minor;
Anatidae.
 Dendrocygna guttata;
 Dendrocygna bicolor;
 Dendrocygna arcuata;
 Dendrocygna javanica;
 Cygnus olor;
 Cygnus buccinator;
 Cygnus cygnus;
 Cygnus columbianus;
 Anser cygnoides;
 Anser fabalis;
 Anser albifrons;
 Anser erythropus;
 Anser anser;
 Anser indicus;
 Chen caerulescens;
 Chen canagica;
 Branta canadensis;
 Branta hutchinsii;
 Branta bernicla;
 Branta ruficollis;
 Alopochen aegyptiaca;
 Tadorna ferruginea;
 Tadorna tadorna;
 Tadorna radjah;
 Cairina scutulata;
 Sarkidiornis melanotos;
 Nettapus coromandelianus;
 Aix galericulata;
 Anas penelope;
 Anas americana;
 Anas falcata;
 Anas strepera;
 Anas formosa;
 Anas carolinensis;
 Anas crecca;
 Anas capensis;
 Anas gibberifrons;
 Anas albogularis;
 Anas platyrhynchos;
 Anas poecilorhyncha;
 Anas superciliosa;
 Anas luzonica;
 Anas acuta;
 Anas erythrorhyncha;
 Anas querquedula;
 Anas discors;
 Anas clypeata;
 Marmaronetta angustirostris;
 Netta rufina;
 Netta erythrophthalma;
 Aythya ferina;
 Aythya valisineria;
 Aythya americana;
 Aythya collaris;
 Aythya nyroca;
 Aythya baeri;
 Aythya australis;
 Aythya fuligula;
 Aythya marila;
 Aythya affinis;
 Somateria mollissima;
 Somateria spectabilis;
 Somateria fischeri;
 Polysticta stelleri;
 Histrionicus histrionicus;
 CMelanitta nigra;
 Melanitta perspicillata;
 Melanitta fusca;
 Bucephala cBucephala albeola;
 Mergellus albellus;
 Mergus serrator;
 Mergus merganser;
 Mergus squamatus;
 Oxyura leucocephala;
Pandionidae .
 Pandion haliaetus;
Accipitridae.
 Aviceda jerdoni;
 Aviceda subcristata;
 Aviceda leuphotes;
 Pernis apivorus;
 Pernis celebensis;
 Pernis ptilorhynchus;
 Macheiramphus alcinus;
 Elanus caeruleus;
 Chelictinia riocourii;
 Milvus milvus;
 Milvus migrans;
 Haliastur indus;
 Haliaeetus leucogaster;
 Haliaeetus leucoryphus;
 Haliaeetus albicilla;
 Haliaeetus leucocephalus;
 Haliaeetus pelagicus;
 Ichthyophaga humilis;
 Ichthyophaga ichthyaetus;
 Gypaetus barbatus;
 Neophron percnopterus;
 Gyps bengalensis;
 Gyps indicus;
 Gyps tenuirostris;
 Gyps rueppellii;
 Gyps himalayensis;
 Gyps fulvus;
 Aegypius monachus;
 Torgos tracheliotus;
 Sarcogyps calvus;
 Circaetus gallicus;
 Terathopius ecaudatus;
 Spilornis klossi;
 Spilornis rufipectus;
 Spilornis kinabaluensis;
 Spilornis cheela;
 Spilornis holospilus;
 Spilornis elgini;
 Circus aeruginosus;
 Circus spilonotus;
 Circus assimilis;
 Circus cyaneus;
 Circus macrourus;
 Circus melanoleucos;
 Circus pygargus;
 Melierax metabates;
 Micronisus gabar;
 Accipiter trivirgatus;
 Accipiter griseiceps;
 Accipiter badius;
 Accipiter butleri;
 Accipiter brevipes;
 Accipiter soloensis;
 Accipiter trinotatus;
 Accipiter fasciatus;
 Accipiter gularis;
 Accipiter nanus;
 Accipiter virgatus;
 Accipiter rhodogaster;
 Accipiter nisus;
 Accipiter gentilis;
 Butastur rufipennis;
 Butastur teesa;
 Butastur liventer;
 Butastur indicus;
 Buteo buteo;
 Buteo rufinus;
 Buteo hemilasius;
 Buteo lagopus;
 Pithecophaga jefferyi;
 Ictinaetus malayensis;
 Aquila pomarina;
 Aquila hastata;
 Aquila cAquila rapax;
 Aquila nipalensis;
 Aquila heliaca;
 Aquila chrysaetos;
 Aquila verreauxii;
 Aquila fasciatus;
 Aquila pennatus;
 Aquila kienerii;
 Spizaetus cirrhatus;
 Spizaetus nipalensis;
 Spizaetus alboniger;
 Spizaetus bartelsi;
 Spizaetus lanceolatus;
 Spizaetus philippensis;
 Spizaetus nanus;
Falconidae.
 Polihierax insignis;
 Microhierax caerulescens;
 Microhierax fringillarius;
 Microhierax latifrons;
 Microhierax erythrogenys;
 Microhierax melanoleucos;
 Falco naumanni;
 Falco tinnunculus;
 Falco moluccensis;
 Falco cenchroides;
 Falco chicquera;
 Falco vespertinus;
 Falco amurensis;
 Falco eleonorae;
 Falco concolor;
 Falco columbarius;
 Falco subbuteo;
 Falco severus;
 Falco longipennis;
 Falco biarmicus;
 Falco jugger;
 Falco cherrug;
 Falco rusticolus;
 Falco pelegrinoides;
 Falco peregrinus;
Megapodiidae.
 Macrocephalon maleo;
 Megapodius nicobariensis;
 Megapodius cumingii;
 Megapodius bernsteinii;
 Megapodius reinwardt;
Tetraonidae.
 Dendragapus falcipennis;
 Lagopus lagopus;
 Lagopus muta;
 Tetrao parvirostris;
 Tetrao urogallus;
 Tetrao tetrix;
 Tetrao mlokosiewiczi;
 Bonasa bonasia;
 Bonasa sewerzowi;
Phasianidae.
 Lerwa lerwa;
 Tetraophasis obscurus;
 Tetraophasis szechenyii;
 Tetraogallus caucasicus;
 Tetraogallus caspius;
 Tetraogallus altaicus;
 Tetraogallus tibetanus;
 Tetraogallus himalayensis;
 Alectoris chukar ;
 Alectoris philbyi;
 Alectoris magna;
 Alectoris melanocephala;
 Ammoperdix griseogularis;
 Ammoperdix heyi;
 Francolinus francolinus;
 Francolinus pictus;
 Francolinus pintadeanus;
 Francolinus pondicerianus;
 Francolinus gularis;
 Perdix perdix;
 Perdix dauurica;
 Perdix hodgsoniae;
 Rhizothera longirostris;
 Melanoperdix niger;
 Coturnix japonica;
 Coturnix coturnix;
 Coturnix delegorguei;
 Coturnix coromandelica;
 Coturnix ypsilophora;
 Coturnix chinensis;
 Perdicula asiatica;
 Perdicula argoondah;
 Perdicula erythrorhyncha;
 Perdicula manipurensis;
 Arborophila torqueola;
 Arborophila rufipectus;
 Arborophila mandellii;
 Arborophila gingica;
 Arborophila rufogularis;
 Arborophila atrogularis;
 Arborophila crudigularis;
 Arborophila ardens;
 Arborophila javanica;
 Arborophila orientalis;
 Arborophila brunneopectus;
 Arborophila davidi;
 Arborophila cambodiana;
 Arborophila hyperythra;
 Arborophila rubrirostris;
 Arborophila chloropus;
 Arborophila merlini;
 Arborophila charltonii;
 Caloperdix oculeus;
 Haematortyx sanguiniceps;
 Rollulus rouloul;
 Bambusicola fytchii;
 Bambusicola thoracicus;
 Galloperdix spadicea;
 Galloperdix lunulata;
 Galloperdix bicalcarata;
 Ithaginis cruentus;
 Tragopan melanocephalus;
 Tragopan satyra;
 Tragopan blythii;
 Tragopan temminckii;
 Tragopan caboti;
 Pucrasia macrolopha;
 Lophophorus impejanus;
 Lophophorus sclateri;
 Lophophorus lhuysii;
 Gallus gallus;
 Gallus sonneratii;
 Gallus lafayetii;
 Gallus varius;
 Lophura leucomelanos;
 Lophura imperialis;
 Lophura edwardsi;
 Lophura hatinhensis;
 Lophura swinhoii;
 Lophura inornata;
 Lophura nycthemera;
 Lophura erythrophthalma;
 Lophura ignita;
 Lophura diardi;
 Lophura bulweri;
 Crossoptilon crossoptilon;
 Crossoptilon mantchuricum;
 Crossoptilon auritum;
 Catreus wallichi;
 Syrmaticus ellioti;
 Syrmaticus humiae;
 Syrmaticus mikado;
 Syrmaticus soemmerringii;
 Syrmaticus reevesii;
 Phasianus colchicus;
 Phasianus versicolor;
 Chrysolophus pictus;
 Chrysolophus amherstiae;
 Polyplectron chalcurum;
 Polyplectron inopinatum;
 Polyplectron germaini;
 Polyplectron bicalcaratum;
 Polyplectron malacense;
 Polyplectron schleiermacheri;
 Polyplectron napoleonis;
 Rheinardia ocellata;
 Argusianus argus;
 Pavo cristatus;
 Pavo muticus;
Numididae.
 Numida meleagris;
Turnicidae.
 Turnix sylvaticus;
 Turnix maculosus;
 Turnix tanki;
 Turnix ocellatus;
 Turnix suscitator;
 Turnix worcesteri;
Gruidae.
 Anthropoides virgo;
 Grus leucogeranus;
 Grus canadensis;
 Grus antigone;
 Grus vipio;
 Grus grus;
 Grus monacha;
 Grus nigricollis;
 Grus japonensis;
Rallidae.
 Coturnicops exquisitus;
 Rallina canningi;
 Rallina fasciata;
 Rallina eurizonoides;
 Gallirallus okinawae;
 Gallirallus philippensis;
 Gallirallus torquatus;
 Gallirallus calayanensis;
 Gallirallus striatus;
 Rallus limicola;
 Rallus aquaticus;
 Lewinia mirificus;
 Crex crex;
 Aramidopsis plateni;
 Gymnocrex rosenbergii;
 Gymnocrex talaudensis;
 Amaurornis akool;
 Amaurornis isabellina;
 Amaurornis olivacea;
 Amaurornis moluccana;
 Amaurornis phoenicurus;
 Amaurornis bicolor;
 Porzana parva;
 Porzana pusilla;
 Porzana porzana;
 Porzana fusca;
 Porzana paykullii;
 Porzana tabuensis;
 Porzana cinerea;
 Gallicrex cinerea;
 Porphyrio porphyrio;
 Porphyrio alleni;
 Gallinula chloropus;
 Gallinula tenebrosa;
 Gallinula angulata;
 Fulica cristata;
 Fulica atra;
Heliornithidae.
 Heliopais personatus;
Otididae.
 Otis tarda;
 Ardeotis arabs;
 Ardeotis nigriceps;
 Chlamydotis undulata;
 Chlamydotis macqueenii;
 Houbaropsis bengalensis;
 Sypheotides indicus;
 Tetrax tetrax;
Jacanidae.
 Irediparra gallinacea;
 Hydrophasianus chirurgus;
 Metopidius indicus;
Rostratulidae.
 Rostratula benghalensis;
Dromadidae.
 Dromas ardeola;
Haematopodidae.
 Haematopus ostralegus;
 Haematopus fuliginosus;
Ibidorhynchidae.
 Ibidorhyncha struthersii;
Recurvirostridae.
 Himantopus himantopus;
 Himantopus leucocephalus;
 Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
 Burhinus oedicnemus;
 Burhinus senegalensis;
 Burhinus capensis;
 Burhinus recurvirostris;
 Burhinus magnirostris;
Glareolidae.
 Cursorius cursor;
 Cursorius coromandelicus;
 Rhinoptilus bitorquatus;
 Stiltia isabella;
 Glareola pratincola;
 Glareola maldivarum;
 Glareola nordmanni;
 Glareola lactea;
Charadriidae.
 Vanellus vanellus;
 Vanellus spinosus;
 Vanellus duvaucelii;
 Vanellus malabaricus;
 Vanellus tectus;
 Vanellus cinereus;
 Vanellus indicus;
 Vanellus macropterus;
 Vanellus gregarius;
 Vanellus leucurus;
 Pluvialis fulva;
 Pluvialis dominica;
 Pluvialis apricaria;
 Pluvialis squatarola;
 Charadrius hiaticula;
 Charadrius placidus;
 Charadrius dubius;
 Charadrius pecuarius;
 Charadrius alexandrinus;
 Charadrius javanicus;
 Charadrius ruficapillus;
 Charadrius peronii;
 Charadrius mongolus;
 Charadrius leschenaultii;
 Charadrius asiaticus;
 Charadrius veredus;
 Charadrius morinellus;
 Elseyornis melanops;
Scolopacidae.
 Scolopax rusticola;
 Scolopax mira;
 Scolopax bukidnonensis;
 Scolopax saturata;
 Scolopax celebensis;
 Lymnocryptes minimus;
 Gallinago solitaria;
 Gallinago hardwickii;
 Gallinago nemoricola;
 Gallinago stenura;
 Gallinago megala;
 Gallinago media;
 Gallinago gallinago;
 Limnodromus griseus;
 Limnodromus scolopaceus;
 Limnodromus semipalmatus;
 Limosa limosa;
 Limosa lapponica;
 Numenius borealis;
 Numenius minutus;
 Numenius phaeopus;
 Numenius tahitiensis;
 Numenius tenuirostris;
 Numenius arquata;
 Numenius madagascariensis;
 Tringa erythropus;
 Tringa totanus;
 Tringa stagnatilis;
 Tringa nebularia;
 Tringa guttifer;
 Tringa melanoleuca;
 Tringa flavipes;
 Tringa ochropus;
 Tringa glareola;
 Xenus cinereus;
 Actitis hypoleucos;
 Actitis macularius;
 Heterosceles brevipes;
 Heterosceles incanus;
 Arenaria interpres;
 Arenaria melanocephala;
 Calidris tenuirostris;
 Calidris canutus;
 Calidris alba;
 Calidris pusilla;
 Calidris mauri;
 Calidris ruficollis;
 Calidris minuta;
 Calidris temminckii;
 Calidris subminuta;
 Calidris minutilla;
 Calidris fuscicollis;
 Calidris bairdii;
 Calidris melanotos;
 Calidris acuminata;
 Calidris ferruginea;
 Calidris alpina;
 Calidris maritima;
 Calidris ptilocnemis;
 Calidris himantopus;
 Eurynorhynchus pygmeus;
 Limicola falcinellus;
 Tryngites subruficollis;
 Philomachus pugnax;
 Phalaropus tricolor;
 Phalaropus lobatus;
 Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae .
 Stercorarius maccormicki;
 Stercorarius antarcticus;
 Stercorarius skua;
 Stercorarius pomarinus ;
 Stercorarius parasiticus;
 Stercorarius longicaudus ;
Laridae .
 Larus crassirostris;
 Larus leucophthalmus;
 Larus hemprichii;
 Larus canus;
 Larus audouinii;
 Larus delawarensis;
 Larus marinus;
 Larus glaucescens;
 Larus hyperboreus;
 Larus glaucoides;
 Larus thayeri;
 Larus fuscus;
 Larus heuglini;
 Larus vegae;
 Larus smithsonianus;
 Larus cachinnans;
 Larus armenicus;
 Larus barabensis;
 Larus michahellis;
 Larus ichthyaetus;
 Larus schistisagus;
 Larus brunnicephalus;
 Larus cirrocephalus;
 Larus ridibundus;
 Larus genei;
 Larus philadelphia;
 Larus saundersi;
 Larus melanocephalus;
 Larus relictus;
 Larus atricilla;
 Larus pipixcan;
 Larus minutus;
 Pagophila eburnea;
 Rhodostethia rosea;
 Xema sabini;
 Rissa brevirostris;
 Rissa tridactyla;
Sternidae .
 Gelochelidon nilotica;
 Hydroprogne caspia;
 Sterna bengalensis;
 Sterna sandvicensis;
 Sterna bernsteini;
 Sterna bergii;
 Sterna aurantia;
 Sterna dougallii;
 Sterna sumatrana;
 Sterna hirundo;
 Sterna paradisaea;
 Sterna repressa;
 Sterna acuticauda;
 Sternula albifrons;
 Sternula saundersi;
 Sternula superciliaris;
 Onychoprion aleutica;
 Onychoprion lunata;
 Onychoprion anaethetus;
 Onychoprion fuscata;
 Chlidonias hybrida;
 Chlidonias leucopterus;
 Chlidonias niger;
 Anous tenuirostris;
 Anous minutus;
 Anous stolidus;
 Procelsterna cerulea;
 Gygis alba;
Rynchopidae.
 Rynchops flavirostris;
 Rynchops albicollis;
Alcidae .
 Alle alle;
 Uria aalge;
 Uria lomvia;
 Cepphus grylle;
 Cepphus columba;
 Cepphus carbo;
 Brachyramphus marmoratus;
 Brachyramphus perdix;
 Brachyramphus brevirostris;
 Synthliboramphus antiquus;
 Synthliboramphus wumizusume;
 Aethia psittacula;
 Aethia cristatella;
 Aethia pygmaea;
 Aethia pusilla;
 Cerorhinca monocerata;
 Fratercula corniculata;
 Fratercula cirrhata;
Pteroclididae.
 Syrrhaptes tibetanus;
 Syrrhaptes paradoxus;
 Pterocles alchata;
 Pterocles exustus;
 Pterocles senegallus;
 Pterocles orientalis;
 Pterocles coronatus;
 Pterocles lichtensteinii;
 Pterocles indicus;
Columbidae .
 Columba livia;
 Columba rupestris;
 Columba leuconota;
 Columba oenas;
 Columba eversmanni;
 Columba palumbus;
 Columba arquatrix;
 Columba hodgsonii;
 Columba pulchricollis;
 Columba elphinstonii;
 Columba torringtoni;
 Columba punicea;
 Columba argentina;
 Columba palumboides;
 Columba janthina;
 Columba vitiensis;
 Streptopelia turtur;
 Streptopelia lugens;
 Streptopelia orientalis;
 Streptopelia bitorquata;
 Streptopelia decaocto;
 Streptopelia roseogrisea;
 Streptopelia semitorquata;
 Streptopelia tranquebarica;
 Streptopelia chinensis;
 Streptopelia senegalensis;
 Macropygia unchall;
 Macropygia magna;
 Macropygia amboinensis;
 Macropygia rufipennis;
 Macropygia tenuirostris;
 Macropygia emiliana;
 Macropygia ruficeps;
 Turacoena manadensis;
 Turacoena modesta;
 Oena capensis;
 Chalcophaps indica;
 Chalcophaps stephani;
 Geopelia striata;
 Geopelia maugei;
 Caloenas nicobarica;
 Gallicolumba luzonica;
 Gallicolumba crinigera;
 Gallicolumba platenae;
 Gallicolumba keayi;
 Gallicolumba menagei;
 Gallicolumba tristigmata;
 Gallicolumba hoedtii;
 Phapitreron leucotis;
 Phapitreron amethystinus;
 Phapitreron cinereiceps;
 Treron olax;
 Treron vernans;
 Treron fulvicollis;
 Treron bicinctus;
 Treron pompadora;
 Treron curvirostra;
 Treron griseicauda;
 Treron psittaceus;
 Treron capellei;
 Treron phoenicopterus;
 Treron waalia;
 Treron seimundi;
 Treron apicauda;
 Treron oxyurus;
 Treron sphenurus;
 Treron sieboldii;
 Treron formosae;
 Ptilinopus cinctus;
 Ptilinopus porphyreus;
 Ptilinopus occipitalis;
 Ptilinopus marchei;
 Ptilinopus merrilli;
 Ptilinopus fischeri;
 Ptilinopus jambu;
 Ptilinopus subgularis;
 Ptilinopus leclancheri;
 Ptilinopus superbus;
 Ptilinopus regina;
 Ptilinopus melanospilus;
 Ptilinopus arcanus;
 Ducula poliocephala;
 Ducula forsteni;
 Ducula mindorensis;
 Ducula radiata;
 Ducula carola;
 Ducula aenea;
 Ducula concinna;
 Ducula rosacea;
 Ducula pickeringii;
 Ducula badia;
 Ducula lacernulata;
 Ducula cineracea;
 Ducula bicolor;
 Ducula luctuosa;
 Cryptophaps poecilorrhoa;
Cacatuidae.
 Cacatua goffiniana;
 Cacatua haematuropygia;
 Cacatua sulphurea;
Psittacidae.
 Eos histrio;
 Trichoglossus ornatus;
 Trichoglossus haematodus;
 Trichoglossus euteles;
 Trichoglossus flavoviridis;
 Trichoglossus johnstoniae;
 Psitteuteles iris;
 Bolbopsittacus lunulatus;
 Psittinus cyanurus;
 Geoffroyus geoffroyi;
 Prioniturus montanus;
 Prioniturus waterstradti;
 Prioniturus platenae;
 Prioniturus luconensis;
 Prioniturus discurus;
 Prioniturus verticalis;
 Prioniturus flavicans;
 Prioniturus platurus;
 Tanygnathus megalorynchos;
 Tanygnathus lucionensis;
 Tanygnathus sumatranus;
 Alisterus amboinensis;
 Aprosmictus jonquillaceus;
 Psittacula eupatria;
 Psittacula krameri;
 Psittacula himalayana;
 Psittacula finschii;
 Psittacula cyanocephala;
 Psittacula roseata;
 Psittacula columboides;
 Psittacula calthropae;
 Psittacula derbiana;
 Psittacula alexandri;
 Psittacula caniceps;
 Psittacula longicauda;
 Loriculus vernalis;
 Loriculus beryllinus;
 Loriculus philippensis;
 Loriculus galgulus;
 Loriculus stigmatus;
 Loriculus sclateri;
 Loriculus catamene;
 Loriculus exilis;
 Loriculus pusillus;
Cuculidae.
 Clamator jacobinus;
 Clamator coromandus;
 Clamator glandarius;
 Cuculus crassirostris;
 Cuculus sparverioides;
 Cuculus varius;
 Cuculus vagans;
 Cuculus nisicolor;
 Cuculus hyperythrus;
 Cuculus fugax;
 Cuculus pectoralis;
 Cuculus micropterus;
 Cuculus canorus;
 Cuculus saturatus;
 Cuculus horsfieldi;
 Cuculus poliocephalus;
 Cuculus pallidus;
 Cacomantis sonneratii;
 Cacomantis merulinus;
 Cacomantis variolosus;
 Chrysococcyx basalis;
 Chrysococcyx minutillus;
 Chrysococcyx maculatus;
 Chrysococcyx xanthorhynchus;
 Chrysococcyx klaas;
 Chrysococcyx caprius;
 Surniculus lugubris;
 Surniculus velutinus;
 Eudynamys melanorhynchus;
 Eudynamys scolopaceus;
 Eudynamys cyanocephalus;
 Scythrops novaehollandiae;
 Phaenicophaeus diardi;
 Phaenicophaeus sumatranus;
 Phaenicophaeus viridirostris;
 Phaenicophaeus tristis;
 Phaenicophaeus leschenaultii;
 Phaenicophaeus chlorophaeus;
 Phaenicophaeus javanicus;
 Phaenicophaeus calyorhynchus;
 Phaenicophaeus curvirostris;
 Phaenicophaeus pyrrhocephalus;
 Phaenicophaeus superciliosus;
 Phaenicophaeus cumingi;
 Carpococcyx viridis;
 Carpococcyx radiatus;
 Carpococcyx renauldi;
 Centropus celebensis;
 Centropus unirufus;
 Centropus melanops;
 Centropus nigrorufus;
 Centropus phasianinus;
 Centropus rectunguis;
 Centropus steerii;
 Centropus sinensis;
 Centropus andamanensis;
 Centropus viridis;
 Centropus chlororhynchus;
 Centropus bengalensis;
 Centropus superciliosus;
Tytonidae.
 Tyto inexspectata;
 Tyto rosenbergii;
 Tyto longimembris;
 Tyto alba;
Strigidae.
 Phodilus badius;
 Otus sagittatus;
 Otus balli;
 Otus rufescens;
 Otus thilohoffmanni;
 Otus spilocephalus;
 Otus brookii;
 Otus angelinae;
 Otus mentawi;
 Otus bakkamoena;
 Otus lettia;
 Otus lempiji;
 Otus semitorques;
 Otus fuliginosus;
 Otus megalotis;
 Otus mirus;
 Otus longicornis;
 Otus mindorensis;
 Otus brucei;
 Otus senegalensis;
 Otus scops;
 Otus sunia;
 Otus magicus;
 Otus mantananensis;
 Otus elegans;
 Otus manadensis;
 Otus collari;
 Otus umbra;
 Otus enganensis;
 Otus alius;
 Mimizuku gurneyi;
 Bubo bubo;
 Bubo bengalensis;
 Bubo ascalaphus;
 Bubo africanus;
 Bubo nipalensis;
 Bubo sumatranus;
 Bubo coromandus;
 Bubo philippensis;
 Bubo scandiacus;
 Ketupa blakistoni;
 Ketupa zeylonensis;
 Ketupa flavipes;
 Ketupa ketupu;
 Strix seloputo;
 Strix ocellata;
 Strix leptogrammica;
 Strix aluco;
 Strix butleri;
 Strix uralensis;
 Strix davidi;
 Strix nebulosa;
 Surnia ulula;
 Glaucidium passerinum;
 Glaucidium brodiei;
 Glaucidium cuculoides;
 Glaucidium castanopterum;
 Glaucidium radiatum;
 Glaucidium castanonotum;
 Athene brama;
 Athene blewitti;
 Athene noctua;
 Aegolius funereus;
 Ninox novaeseelandiae;
 Ninox affinis;
 Ninox scutulata;
 Ninox japonica;
 Ninox randi;
 Ninox philippensis;
 Ninox ochracea;
 Ninox burhani;
 Ninox ios;
 Ninox punctulata;
 Asio otus;
 Asio flammeus;
Podargidaes.
 Batrachostomus auritus;
 Batrachostomus harterti;
 Batrachostomus septimus;
 Batrachostomus stellatus;
 Batrachostomus moniliger;
 Batrachostomus hodgsoni;
 Batrachostomus poliolophus;
 Batrachostomus javensis;
 Batrachostomus cornutus;

Caprimulgidae.
 Eurostopodus diabolicus;
 Eurostopodus temminckii;
 Eurostopodus macrotis;
 Caprimulgus indicus;
 Caprimulgus europaeus;
 Caprimulgus aegyptius;
 Caprimulgus nubicus;
 Caprimulgus mahrattensis;
 Caprimulgus centralasicus;
 Caprimulgus macrurus;
 Caprimulgus andamanicus;
 Caprimulgus atripennis;
 Caprimulgus manillensis;
 Caprimulgus celebensis;
 Caprimulgus asiaticus;
 Caprimulgus inornatus;
 Caprimulgus affinis;
 Caprimulgus concretus;
 Caprimulgus pulchellus;
Apodidae.
 Hydrochous gigas;
 Collocalia esculenta;
 Collocalia linchi;
 Collocalia troglodytes;
 Aerodramus unicolor;
 Aerodramus infuscatus;
 Aerodramus mearnsi;
 Aerodramus brevirostris;
 Aerodramus rogersi;
 Aerodramus vulcanorum;
 Aerodramus whiteheadi;
 Aerodramus palawanensis;
 Aerodramus vanikorensis;
 Aerodramus  maximus;
 Aerodramus fuciphagus;
 Aerodramus germani;
 Mearnsia picina;
 Zoonavena sylvatica;
 Rhaphidura leucopygialis;
 Hirundapus caudacutus;
 Hirundapus cochinchinensis;
 Hirundapus giganteus;
 Hirundapus celebensis;
 Cypsiurus balasiensis;
 Cypsiurus parvus;
 Tachymarptis melba;
 Apus apus;
 Apus pallidus;
 Apus pacificus;
 Apus acuticauda;
 Apus affinis;
 Apus nipalensis;
 Apus caffer;
Hemiprocnidae.
 Hemiprocne coronata;
 Hemiprocne longipennis;
 Hemiprocne comata;
Trogonidae.
 Harpactes reinwardtii;
 Harpactes mackloti;
 Harpactes fasciatus;
 Harpactes kasumba;
 Harpactes diardii;
 Harpactes ardens;
 Harpactes whiteheadi;
 Harpactes orrhophaeus;
 Harpactes duvaucelii;
 Harpactes erythrocephalus;
 Harpactes oreskios;
 Harpactes wardi;
Alcedinidae.
 Alcedo hercules;
 Alcedo atthis;
 Alcedo meninting;
 Alcedo euryzona;
 Alcedo cyanopectus;
 Alcedo argentata;
 Alcedo coerulescens;
 Ceyx erithaca;
 Ceyx melanurus;
 Ceyx fallax;
 Ceyx rufidorsa;
 Ceyx lepidus;
 Lacedo pulchella;
 Cittura cyanotis;
 Pelargopsis amauroptera;
 Pelargopsis capensis;
 Pelargopsis melanorhyncha;
 Halcyon coromanda;
 Halcyon smyrnensis;
 Halcyon leucocephala;
 Halcyon pileata;
 Halcyon cyanoventris;
 Todiramphus winchelli;
 Todiramphus chloris;
 Todiramphus enigma;
 Todiramphus australasia;
 Todiramphus sanctus;
 Actenoides concretus;
 Actenoides lindsayi;
 Actenoides hombroni;
 Actenoides monachus;
 Actenoides princeps;
 Megaceryle lugubris;
 Ceryle rudis;
Meropidae.
 Nyctyornis amictus;
 Nyctyornis athertoni;
 Meropogon forsteni;
 Merops pusillus;
 Merops revoilii;
 Merops albicollis;
 Merops orientalis;
 Merops viridis;
 Merops persicus;
 Merops philippinus;
 Merops ornatus;
 Merops apiaster;
 Merops leschenaulti;
Coraciidae.
 Coracias garrulus;
 Coracias abyssinicus;
 Coracias noevius;
 Coracias benghalensis;
 Coracias temminckii;
 Eurystomus orientalis;
Upupidae.
 Upupa epops;
Bucerotidae.
 Tockus nasutus;
 Ocyceros griseus;
 Ocyceros gingalensis;
 Ocyceros birostris;
 Anthracoceros coronatus;
 Anthracoceros albirostris;
 Anthracoceros malayanus;
 Anthracoceros marchei;
 Anthracoceros montani;
 Buceros rhinoceros;
 Buceros bicornis;
 Buceros hydrocorax;
 Buceros vigil;
 Anorrhinus austeni;
 Anorrhinus tickelli;
 Anorrhinus galeritus;
 Penelopides manillae;
 Penelopides mindorensis;
 Penelopides panini;
 Penelopides samarensis;
 Penelopides affinis;
 Penelopides exarhatus;
 Aceros comatus;
 Aceros nipalensis;
 Aceros corrugatus;
 Aceros waldeni;
 Aceros leucocephalus;
 Aceros cassidix;
 Aceros undulatus;
 Aceros narcondami;
 Aceros subruficollis;
Capitonidae.
 Psilopogon pyrolophus;
 Megalaima virens;
 Megalaima lagrandieri;
 Megalaima zeylanica;
 Megalaima lineata;
 Megalaima viridis;
 Megalaima faiostricta;
 Megalaima corvina;
 Megalaima chrysopogon;
 Megalaima rafflesii;
 Megalaima mystacophanos;
 Megalaima javensis;
 Megalaima flavifrons;
 Megalaima franklinii;
 Megalaima oorti;
 Megalaima asiatica;
 Megalaima monticola;
 Megalaima incognita;
 Megalaima henricii;
 Megalaima armillaris;
 Megalaima pulcherrima;
 Megalaima australis;
 Megalaima eximia;
 Megalaima rubricapillus;
 Megalaima haemacephala;
 Calorhamphus fuliginosus;
Indicatoridaes.
 Indicator archipelagicus;
 Indicator xanthonotus;
Picidae .
 Jynx torquilla;
 Picumnus innominatus;
 Sasia abnormis;
 Sasia ochracea;
 Dendrocopos temminckii;
 Dendrocopos maculatus;
 Dendrocopos moluccensis;
 Dendrocopos canicapillus;
 Dendrocopos kizuki;
 Dendrocopos minor;
 Dendrocopos auriceps;
 Dendrocopos macei;
 Dendrocopos atratus;
 Dendrocopos mahrattensis;
 Dendrocopos dorae;
 Dendrocopos hyperythrus;
 Dendrocopos darjellensis;
 Dendrocopos cathpharius;
 Dendrocopos medius;
 Dendrocopos leucotos;
 Dendrocopos major;
 Dendrocopos syriacus;
 Dendrocopos leucopterus;
 Dendrocopos assimilis;
 Dendrocopos himalayensis;
 Picoides tridactylus;
 Celeus brachyurus;
 Dryocopus javensis;
 Dryocopus hodgei;
 Dryocopus martius;
 Picus mineaceus;
 Picus chlorolophus;
 Picus puniceus;
 Picus flavinucha;
 Picus mentalis;
 Picus viridanus;
 Picus vittatus;
 Picus xanthopygaeus;
 Picus squamatus;
 Picus awokera;
 Picus viridis;
 Picus rabieri;
 Picus erythropygius;
 Picus canus;
 Dinopium rafflesii;
 Dinopium shorii;
 Dinopium javanense;
 Dinopium benghalense;
 Chrysocolaptes festivus;
 Chrysocolaptes lucidus;
 Gecinulus grantia;
 Gecinulus viridis;
 Sapheopipo noguchii;
 Blythipicus rubiginosus;
 Blythipicus pyrrhotis;
 Reinwardtipicus validus;
 Meiglyptes tristis;
 Meiglyptes jugularis;
 Meiglyptes tukki;
 Hemicircus concretus;
 Hemicircus canente;
 Mulleripicus fulvus;
 Mulleripicus funebris;
 Mulleripicus pulverulentus;
Eurylaimidae.
 Corydon sumatranus;
 Cymbirhynchus macrorhynchos;
 Eurylaimus javanicus;
 Eurylaimus ochromalus;
 Eurylaimus steerii;
 Eurylaimus samarensis;
 Psarisomus dalhousiae;
 Serilophus lunatus;
 Calyptomena viridis;
 Calyptomena hosii;
 Calyptomena whiteheadi;
Pittidae.
 Pitta phayrei;
 Pitta nipalensis;
 Pitta soror;
 Pitta oatesi;
 Pitta schneideri;
 Pitta caerulea;
 Pitta cyanea;
 Pitta guajana;
 Pitta elliotii;
 Pitta gurneyi;
 Pitta baudii;
 Pitta sordida;
 Pitta steerii;
 Pitta kochi;
 Pitta erythrogaster;
 Pitta dohertyi;
 Pitta arcuata;
 Pitta granatina;
 Pitta ussheri;
 Pitta venusta;
 Pitta brachyura;
 Pitta nympha;
 Pitta moluccensis;
 Pitta megarhyncha;
 Pitta elegans;
Alaudidae.
 Mirafra cantillans;
 Mirafra javanica;
 Mirafra erythroptera;
 Mirafra assamica;
 Mirafra affinis;
 Mirafra erythrocephala;
 Mirafra microptera;
 Eremopterix nigriceps;
 Eremopterix signatus;
 Eremopterix griseus;
 Ammomanes cinctura;
 Ammomanes phoenicura;
 Ammomanes deserti;
 Alaemon alaudipes;
 Ramphocoris clotbey;
 Melanocorypha calandra;
 Melanocorypha bimaculata;
 Melanocorypha maxima;
 Melanocorypha mongolica;
 Melanocorypha leucoptera;
 Melanocorypha yeltoniensis;
 Calandrella brachydactyla;
 Calandrella blanfordi;
 Calandrella acutirostris;
 Calandrella rufescens;
 Calandrella cinerea;
 Calandrella raytal;
 Eremalauda dunni;
 Chersophilus duponti;
 Galerida cristata;
 Galerida malabarica;
 Galerida deva;
 Lullula arborea;
 Alauda arvensis;
 Alauda gulgula;
 Eremophila alpestris;
 Eremophila bilopha;
Hirundinidae.
 Pseudochelidon sirintarae;
 Tachycineta bicolor;
 Riparia riparia;
 Riparia diluta;
 Riparia paludicola;
 Riparia cincta;
 Petrochelidon pyrrhonota;
 Petrochelidon nigricans;
 Petrochelidon fluvicola;
 Petrochelidon ariel;
 Ptyonoprogne rupestris;
 Ptyonoprogne fuligula;
 Ptyonoprogne concolor;
 Hirundo rustica;
 Hirundo aethiopica;
 Hirundo tahitica;
 Hirundo smithii;
 Cecropis abyssinica;
 Cecropis daurica;
 Cecropis striolata;
 Cecropis badia;
 Delichon urbicum;
 Delichon dasypus;
 Delichon nipalense;
Motacillidae.
 Dendronanthus indicus;
 Motacilla alba;
 Motacilla samveasnae;
 Motacilla lugens;
 Motacilla grandis;
 Motacilla madaraspatensis;
 Motacilla citreola;
 Motacilla flava;
 Motacilla tschutschensis;
 Motacilla cinerea;
 Tmetothylacus tenellus;
 Anthus rufulus;
 Anthus richardi;
 Anthus campestris;
 Anthus godlewskii;
 Anthus similis;
 Anthus trivialis;
 Anthus hodgsoni;
 Anthus gustavi;
 Anthus pratensis;
 Anthus cervinus;
 Anthus roseatus;
 Anthus petrosus;
 Anthus spinoletta;
 Anthus sylvanus;
 Anthus rubescens;
 Anthus nilghiriensis;
Campephagidae.
 Coracina macei;
 Coracina larvata;
 Coracina javensis;
 Coracina schistacea;
 Coracina personata;
 Coracina novaehollandiae;
 Coracina striata;
 Coracina bicolor;
 Coracina temminckii;
 Coracina leucopygia;
 Coracina abbotti;
 Coracina tenuirostris;
 Coracina coerulescens;
 Coracina sula;
 Coracina mindanensis;
 Coracina morio;
 Coracina mcgregori;
 Coracina polioptera;
 Coracina ostenta;
 Coracina melaschistos;
 Coracina fimbriata;
 Coracina melanoptera;
 Lalage melanoleuca;
 Lalage nigra;
 Lalage leucopygialis;
 Lalage sueurii;
 Pericrocotus roseus;
 Pericrocotus cantonensis;
 Pericrocotus divaricatus;
 Pericrocotus cinnamomeus;
 Pericrocotus tegimae;
 Pericrocotus igneus;
 Pericrocotus erythropygius;
 Pericrocotus ethologus;
 Pericrocotus brevirostris;
 Pericrocotus miniatus;
 Pericrocotus flammeus;
 Pericrocotus solaris;
 Hemipus picatus;
 Hemipus hirundinaceus;
Eupetidae.
 Eupetes macrocerus;
Pycnonotidae.
 Spizixos canifrons;
 Spizixos semitorques;
 Pycnonotus zeylanicus;
 Pycnonotus striatus;
 Pycnonotus leucogrammicus;
 Pycnonotus tympanistrigus;
 Pycnonotus melanoleucos;
 Pycnonotus priocephalus;
 Pycnonotus atriceps;
 Pycnonotus melanicterus;
 Pycnonotus taivanus;
 Pycnonotus squamatus;
 Pycnonotus cyaniventris;
 Pycnonotus jocosus;
 Pycnonotus xanthorrhous;
 Pycnonotus sinensis;
 Pycnonotus xanthopygos;
 Pycnonotus leucotis;
 Pycnonotus leucogenys;
 Pycnonotus cafer;
 Pycnonotus aurigaster;
 Pycnonotus eutilotus;
 Pycnonotus nieuwenhuisii;
 Pycnonotus urostictus;
 Pycnonotus bimaculatus;
 Pycnonotus finlaysoni;
 Pycnonotus xantholaemus;
 Pycnonotus penicillatus;
 Pycnonotus flavescens;
 Pycnonotus luteolus;
 Pycnonotus goiavier;
 Pycnonotus plumosus;
 Pycnonotus blanfordi;
 Pycnonotus simplex;
 Pycnonotus brunneus;
 Pycnonotus erythropthalmos;
 Alophoixus finschii;
 Alophoixus flaveolus;
 Alophoixus pallidus;
 Alophoixus ochraceus;
 Alophoixus bres;
 Alophoixus phaeocephalus;
 Alophoixus affinis;
 Setornis criniger;
 Tricholestes criniger;
 Iole virescens;
 Iole propinqua;
 Iole olivacea;
 Iole indica;
 Ixos palawanensis;
 Ixos philippinus;
 Ixos siquijorensis;
 Ixos amaurotis;
 Ixos everetti;
 Ixos rufigularis;
 Ixos malaccensis;
 Ixos mcclellandii;
 Ixos virescens;
 Hemixos flavala;
 Hemixos castanonotus;
 Hypsipetes leucocephalus;
 Hypsipetes virescens;
 Hypsipetes thompsoni;
Regulidae.
 Regulus calendula;
 Regulus regulus;
 Regulus goodfellowi;
 Regulus ignicapilla;
Chloropseidae.
 Chloropsis flavipennis;
 Chloropsis palawanensis;
 Chloropsis sonnerati;
 Chloropsis cyanopogon;
 Chloropsis cochinchinensis;
 Chloropsis aurifrons;
 Chloropsis hardwickii;
 Chloropsis venusta;
Aegithinidae.
 Aegithina tiphia;
 Aegithina nigrolutea;
 Aegithina viridissima;
 Aegithina lafresnayei;
Bombycillidae.

 Bombycilla garrulus;
 Bombycilla japonica;
Hypocoliidae.
 Hypocolius ampelinus;
Cinclidae.
 Cinclus cinclus;
 Cinclus pallasii;
Troglodytidae.
 Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
 Prunella collaris;
 Prunella himalayana;
 Prunella rubeculoides;
 Prunella strophiata;
 Prunella montanella;
 Prunella ocularis;
 Prunella fagani;
 Prunella fulvescens;
 Prunella atrogularis;
 Prunella koslowi;
 Prunella modularis;
 Prunella rubida;
 Prunella immaculata;
Turdidae.
 Monticola saxatilis;
 Monticola rufocinereus;
 Monticola cinclorhynchus;
 Monticola gularis;
 Monticola rufiventris;
 Monticola solitarius;
 Myophonus blighi;
 Myophonus melanurus;
 Myophonus glaucinus;
 Myophonus castaneus;
 Myophonus borneensis;
 Myophonus robinsoni;
 Myophonus horsfieldii;
 Myophonus insularis;
 Myophonus caeruleus;
 Geomalia heinrichi;
 Zoothera interpres;
 Zoothera leucolaema;
 Zoothera dohertyi;
 Zoothera erythronota;
 Zoothera mendeni;
 Zoothera wardii;
 Zoothera cinerea;
 Zoothera peronii;
 Zoothera citrina;
 Zoothera everetti;
 Zoothera sibirica;
 Zoothera spiloptera;
 Zoothera andromedae;
 Zoothera mollissima;
 Zoothera dixoni;
 Zoothera dauma;
 Zoothera monticola;
 Zoothera marginata;
 Zoothera terrestris ;
 Cataponera turdoides;
 Catharus minimus;
 Turdus menachensis;
 Turdus hortulorum;
 Turdus unicolor;
 Turdus dissimilis;
 Turdus cardis;
 Turdus albocinctus;
 Turdus torquatus;
 Turdus boulboul;
 Turdus merula;
 Turdus poliocephalus;
 Turdus rubrocanus;
 Turdus kessleri;
 Turdus feae;
 Turdus obscurus;
 Turdus pallidus;
 Turdus chrysolaus;
 Turdus celaenops;
 Turdus ruficollis;
 Turdus naumanni;
 Turdus pilaris;
 Turdus iliacus;
 Turdus philomelos;
 Turdus mupinensis;
 Turdus viscivorus;
 Chlamydochaera jefferyi;
 Brachypteryx hyperythra;
 Brachypteryx stellata;
 Brachypteryx major;
 Brachypteryx leucophrys;
 Brachypteryx montana;
 Heinrichia calligyna;
Cisticolidae.
 Cisticola juncidis;
 Cisticola exilis;
 Rhopophilus pekinensis;
 Scotocerca inquieta;
 Prinia burnesii;
 Prinia cinerascens;
 Prinia crinigera;
 Prinia polychroa;
 Prinia atrogularis;
 Prinia cinereocapilla;
 Prinia buchanani;
 Prinia rufescens;
 Prinia hodgsonii;
 Prinia familiaris;
 Prinia gracilis;
 Prinia sylvatica;
 Prinia flaviventris;
 Prinia socialis;
 Prinia inornata;
Sylviidae.
 Tesia castaneocoronata;
 Tesia superciliaris;
 Tesia olivea;
 Tesia cyaniventer;
 Urosphena subulata;
 Urosphena whiteheadi;
 Urosphena squameiceps;
 Cettia canturians;
 Cettia pallidipes;
 Cettia diphone;
 Cettia seebohmi;
 Cettia fortipes;
 Cettia vulcania;
 Cettia major;
 Cettia flavolivacea;
 Cettia acanthizoides;
 Cettia brunnifrons;
 Cettia cetti;
 Bradypterus thoracicus;
 Bradypterus major;
 Bradypterus tacsanowskius;
 Bradypterus seebohmi;
 Bradypterus luteoventris;
 Bradypterus alishanensis;
 Bradypterus palliseri;
 Bradypterus accentor;
 Bradypterus caudatus;
 Bradypterus castaneus;
 Locustella lanceolata;
 Locustella naevia;
 Locustella certhiola;
 Locustella ochotensis;
 Locustella pleskei;
 Locustella fluviatilis;
 Locustella luscinioides;
 Locustella fasciolata;
 Locustella amnicola;
 Acrocephalus melanopogon;
 Acrocephalus paludicola;
 Acrocephalus schoenobaenus;
 Acrocephalus sorghophilus;
 Acrocephalus bistrigiceps;
 Acrocephalus agricola;
 Acrocephalus concinens;
 Acrocephalus scirpaceus;
 Acrocephalus baeticatus;
 Acrocephalus dumetorum;
 Acrocephalus palustris;
 Acrocephalus arundinaceus;
 Acrocephalus orientalis;
 Acrocephalus stentoreus;
 Acrocephalus orinus;
 Acrocephalus griseldis;
 Acrocephalus aedon;
 Hippolais caligata;
 Hippolais rama;
 Hippolais pallida;
 Hippolais Hippolais olivetorum;
 Hippolais polyglotta;
 Hippolais icterina;
 Orthotomus cuculatus;
 Orthotomus sutorius;
 Orthotomus heterolaemus;
 Orthotomus atrogularis;
 Orthotomus castaneiceps;
 Orthotomus frontalis;
 Orthotomus derbianus;
 Orthotomus sericeus;
 Orthotomus ruficeps;
 Orthotomus sepium;
 Orthotomus samarensis;
 Orthotomus nigriceps;
 Orthotomus cinereiceps;
 Leptopoecile sophiae;
 Leptopoecile elegans;
 Phylloscopus umbrovirens;
 Phylloscopus trochilus;
 Phylloscopus collybita;
 Phylloscopus sindianus;
 Phylloscopus neglectus;
 Phylloscopus bonelli;
 Phylloscopus orientalis;
 Phylloscopus sibilatrix;
 Phylloscopus fuscatus;
 Phylloscopus fuligiventer;
 Phylloscopus affinis;
 Phylloscopus subaffinis;
 Phylloscopus griseolus;
 Phylloscopus armandii;
 Phylloscopus schwarzi;
 Phylloscopus pulcher;
 Phylloscopus maculipennis;
 Phylloscopus chloronotus;
 Phylloscopus proregulus;
 Phylloscopus forresti;
 Phylloscopus kansuensis;
 Phylloscopus yunnanensis;
 Phylloscopus subviridis;
 Phylloscopus inornatus;
 Phylloscopus humei;
 Phylloscopus borealis;
 Phylloscopus trochiloides;
 Phylloscopus tenellipes;
 Phylloscopus borealoides;
 Phylloscopus magnirostris;
 Phylloscopus tytleri;
 Phylloscopus occipitalis;
 Phylloscopus coronatus;
 Phylloscopus ijimae;
 Phylloscopus reguloides;
 Phylloscopus hainanus;
 Phylloscopus emeiensis;
 Phylloscopus davisoni;
 Phylloscopus cantator;
 Phylloscopus ricketti;
 Phylloscopus cebuensis;
 Phylloscopus trivirgatus;
 Phylloscopus sarasinorum;
 Phylloscopus presbytes;
 Phylloscopus olivaceus;
 Seicercus burkii;
 Seicercus tephrocephalus;
 Seicercus soror;
 Seicercus whistleri;
 Seicercus valentini;
 Seicercus xanthoschistos;
 Seicercus affinis;
 Seicercus poliogenys;
 Seicercus castaniceps;
 Seicercus montis;
 Seicercus grammiceps;
 Abroscopus albogularis;
 Abroscopus superciliaris;
 Abroscopus schisticeps;
 Tickellia hodgsoni;
 Megalurus pryeri;
 Megalurus timoriensis;
 Megalurus palustris;
 Buettikoferella bivittata;
 Chaetornis striata;
 Graminicola bengalensis;
 Schoenicola platyurus;
 Sylvia buryi;
 Sylvia atricapilla;
 Sylvia borin;
 Sylvia communis;
 Sylvia curruca;
 Sylvia minula;
 Sylvia margelanica;
 Sylvia althaea;
 Sylvia nana;
 Sylvia nisoria;
 Sylvia hortensis;
 Sylvia crassirostris;
 Sylvia leucomelaena;
 Sylvia rueppelli;
 Sylvia cantillans;
 Sylvia melanocephala;
 Sylvia melanothorax;
 Sylvia mystacea;
 Sylvia conspicillata;
Muscicapidae.
 Rhinomyias brunneatus;
 Rhinomyias umbratilis;
 Rhinomyias olivaceus;
 Rhinomyias ruficauda;
 Rhinomyias colonus;
 Rhinomyias gularis;
 Rhinomyias insignis;
 Rhinomyias albigularis;
 Rhinomyias goodfellowi;
 Muscicapa striata;
 Muscicapa gambagae;
 Muscicapa griseisticta;
 Muscicapa sibirica;
 Muscicapa dauurica;
 Muscicapa williamsoni;
 Muscicapa randi;
 Muscicapa ruficauda;
 Muscicapa muttui;
 Muscicapa ferruginea;
 Ficedula hypoleuca;
 Ficedula albicollis;
 Ficedula semitorquata;
 Ficedula zanthopygia;
 Ficedula narcissina;
 Ficedula beijingnica;
 Ficedula mugimaki;
 Ficedula hodgsonii;
 Ficedula strophiata;
 Ficedula parva;
 Ficedula albicilla;
 Ficedula subrubra;
 Ficedula hyperythra;
 Ficedula monileger;
 Ficedula solitaris;
 Ficedula dumetoria;
 Ficedula rufigula;
 Ficedula basilanica;
 Ficedula platenae;
 Ficedula crypta;
 Ficedula disposita;
 Ficedula bonthaina;
 Ficedula westermanni;
 Ficedula superciliaris;
 Ficedula tricolor;
 Ficedula nigrorufa;
 Ficedula sapphira;
 Ficedula timorensis;
 Cyanoptila cyanomelana;
 Eumyias thalassinus;
 Eumyias sordidus;
 Eumyias panayensis;
 Eumyias albicaudatus;
 Eumyias indigo;
 Niltava grandis;
 Niltava macgrigoriae;
 Niltava davidi;
 Niltava sundara;
 Niltava sumatrana;
 Niltava vivida;
 Cyornis sanfordi;
 Cyornis hoevelli;
 Cyornis hyacinthinus;
 Cyornis concretus;
 Cyornis ruckii;
 Cyornis herioti;
 Cyornis hainanus;
 Cyornis pallipes;
 Cyornis poliogenys;
 Cyornis unicolor;
 Cyornis rubeculoides;
 Cyornis banyumas;
 Cyornis caerulatus;
 Cyornis turcosus;
 Cyornis lemprieri;
 Cyornis superbus;
 Cyornis tickelliae;
 Cyornis rufigastra;
 Cyornis omissus;
 Muscicapella hodgsoni;
 Culicicapa ceylonensis;
 Culicicapa helianthea;
 Erithacus rubecula;
 Erithacus akahige;
 Erithacus komadori;
 Luscinia sibilans;
 Luscinia luscinia;
 Luscinia megarhynchos;
 Luscinia calliope;
 Luscinia pectoralis;
 Luscinia svecica;
 Luscinia ruficeps;
 Luscinia obscura;
 Luscinia pectardens;
 Luscinia brunnea;
 Luscinia cyane;
 Tarsiger cyanurus;
 Tarsiger chrysaeus;
 Tarsiger indicus;
 Tarsiger hyperythrus;
 Tarsiger johnstoniae;
 Irania gutturalis;
 Cercotrichas galactotes;
 Cercotrichas podobe;
 Copsychus saularis;
 Copsychus malabaricus;
 Copsychus luzoniensis;
 Copsychus niger;
 Copsychus cebuensis;
 Trichixos pyrropygus;
 Saxicoloides fulicatus;
 Phoenicurus alaschanicus;
 Phoenicurus erythronotus;
 Phoenicurus caeruleocephala;
 Phoenicurus ochruros;
 Phoenicurus phoenicurus;
 Phoenicurus hodgsoni;
 Phoenicurus schisticeps;
 Phoenicurus auroreus;
 Phoenicurus erythrogastrus;
 Phoenicurus frontalis;
 Chaimarrornis leucocephalus;
 Rhyacornis fuliginosa;
 Rhyacornis bicolor;
 Hodgsonius phaenicuroides;
 Cinclidium leucurum;
 Cinclidium diana;
 Cinclidium frontale;
 Grandala coelicolor;
 Enicurus scouleri;
 Enicurus velatus;
 Enicurus ruficapillus;
 Enicurus immaculatus;
 Enicurus schistaceus;
 Enicurus leschenaulti;
 Enicurus maculatus;
 Cochoa purpurea;
 Cochoa viridis;
 Cochoa beccarii;
 Cochoa azurea;
 Saxicola rubetra;
 Saxicola macrorhynchus;
 Saxicola insignis;
 Saxicola rubicola;
 Saxicola maurus;
 Saxicola torquatus;
 Saxicola leucurus;
 Saxicola caprata;
 Saxicola jerdoni;
 Saxicola ferreus;
 Saxicola gutturalis;
 Oenanthe leucopyga;
 Oenanthe monacha;
 Oenanthe albonigra;
 Oenanthe leucura;
 Oenanthe oenanthe;
 Oenanthe lugens;
 Oenanthe finschii;
 Oenanthe picata;
 Oenanthe moesta;
 Oenanthe pleschanka;
 Oenanthe cypriaca;
 Oenanthe hispanica;
 Oenanthe xanthoprymna;
 Oenanthe deserti;
 Oenanthe isabellina;
 Oenanthe bottae;
 Cercomela fusca;
 Cercomela melanura;
Rhipiduridae.
 Rhipidura hypoxantha;
 Rhipidura superciliaris;
 Rhipidura cyaniceps;
 Rhipidura phoenicura;
 Rhipidura nigrocinnamomea;
 Rhipidura albicollis;
 Rhipidura albogularis;
 Rhipidura euryura;
 Rhipidura aureola;
 Rhipidura rufiventris;
 Rhipidura javanica;
 Rhipidura perlata;
 Rhipidura teysmanni;
 Rhipidura rufifrons;
Monarchidae.
 Hypothymis helenae;
 Hypothymis azurea;
 Hypothymis puella;
 Hypothymis coelestis;
 Eutrichomyias rowleyi;
 Terpsiphone viridis;
 Terpsiphone atrocaudata;
 Terpsiphone cyanescens;
 Terpsiphone cinnamomea;
 Terpsiphone paradisi;
 Monarcha cinerascens;
 Monarcha trivirgatus;
 Monarcha everetti;
 Myiagra ruficollis;
Pachycephalidae.
 Hylocitrea bonensis;
 Coracornis raveni;
 Pachycephala grisola;
 Pachycephala albiventris;
 Pachycephala homeyeri;
 Pachycephala hypoxantha;
 Pachycephala sulfuriventer;
 Pachycephala philippinensis;
 Pachycephala orpheus;
 Pachycephala pectoralis;
 Pachycephala griseonota;
 Colluricincla sanghirensis;
Timaliidae.
 Malia grata;
 Garrulax cinereifrons;
 Garrulax palliatus;
 Garrulax rufifrons;
 Garrulax perspicillatus;
 Garrulax albogularis;
 Garrulax leucolophus;
 Garrulax monileger;
 Garrulax pectoralis;
 Garrulax lugubris;
 Garrulax striatus;
 Garrulax strepitans;
 Garrulax milleti;
 Garrulax maesi;
 Garrulax ruficollis;
 Garrulax nuchalis;
 Garrulax chinensis;
 Garrulax vassali;
 Garrulax galbanus;
 Garrulax delesserti;
 Garrulax gularis;
 Garrulax davidi;
 Garrulax sukatschewi;
 Garrulax cineraceus;
 Garrulax rufogularis;
 Garrulax konkakinhensis;
 Garrulax ocellatus;
 Garrulax lunulatus;
 Garrulax bieti;
 Garrulax maximus;
 Garrulax caerulatus;
 Garrulax poecilorhynchus;
 Garrulax mitratus;
 Garrulax merulinus;
 Garrulax canorus;
 Garrulax sannio;
 Garrulax cachinnans;
 Garrulax jerdoni;
 Garrulax lineatus;
 Garrulax virgatus;
 Garrulax subunicolor;
 Garrulax austeni;
 Garrulax squamatus;
 Garrulax elliotii;
 Garrulax variegatus;
 Garrulax henrici;
 Garrulax affinis;
 Garrulax morrisonianus;
 Garrulax erythrocephalus;
 Garrulax ngoclinhensis;
 Garrulax yersini;
 Garrulax formosus;
 Garrulax milnei;
 Liocichla omeiensis;
 Liocichla steerii;
 Liocichla phoenicea;
 Trichastoma rostratum;
 Trichastoma celebense;
 Trichastoma bicolor;
 Trichastoma woodi;
 Malacocincla abbotti;
 Malacocincla sepiaria;
 Malacocincla malaccensis;
 Malacocincla cinereiceps;
 Pellorneum fuscocapillus;
 Pellorneum palustre;
 Pellorneum tickelli;
 Pellorneum pyrrogenys;
 Pellorneum albiventre;
 Pellorneum ruficeps;
 Pellorneum capistratum;
 Malacopteron palawanense;
 Malacopteron magnirostre;
 Malacopteron affine;
 Malacopteron cinereum;
 Malacopteron magnum;
 Malacopteron albogulare;
 Pomatorhinus hypoleucos;
 Pomatorhinus erythrocnemis;
 Pomatorhinus erythrogenys;
 Pomatorhinus horsfieldii;
 Pomatorhinus schisticeps;
 Pomatorhinus montanus;
 Pomatorhinus ruficollis;
 Pomatorhinus ochraceiceps;
 Pomatorhinus ferruginosus;
 Xiphirhynchus superciliaris;
 Jabouilleia danjoui;
 Rimator malacoptilus;
 Ptilocichla leucogrammica;
 Ptilocichla mindanensis;
 Ptilocichla falcata;
 Kenopia striata;
 Napothera macrodactyla;
 Napothera rufipectus;
 Napothera atrigularis;
 Napothera marmorata;
 Napothera crispifrons;
 Napothera brevicaudata;
 Napothera crassa;
 Napothera rabori;
 Napothera epilepidota;
 Pnoepyga albiventer;
 Pnoepyga immaculata;
 Pnoepyga pusilla;
 Spelaeornis caudatus;
 Spelaeornis badeigularis;
 Spelaeornis troglodytoides;
 Spelaeornis formosus;
 Spelaeornis chocolatinus;
 Spelaeornis longicaudatus;
 Sphenocichla humei;
 Stachyris rodolphei;
 Stachyris ambigua;
 Stachyris rufifrons;
 Stachyris ruficeps;
 Stachyris pyrrhops;
 Stachyris chrysaea;
 Stachyris plateni;
 Stachyris dennistouni;
 Stachyris nigrocapitata;
 Stachyris capitalis;
 Stachyris speciosa;
 Stachyris whiteheadi;
 Stachyris striata;
 Stachyris latistriata;
 Stachyris nigrorum;
 Stachyris hypogrammica;
 Stachyris grammiceps;
 Stachyris herberti;
 Stachyris nigriceps;
 Stachyris poliocephala;
 Stachyris oglei;
 Stachyris striolata;
 Stachyris leucotis;
 Stachyris nigricollis;
 Stachyris thoracica;
 Stachyris maculata;
 Stachyris erythroptera;
 Stachyris melanothorax;
 Dumetia hyperythra;
 Rhopocichla atriceps;
 Macronous gularis;
 Macronous flavicollis;
 Macronous kelleyi;
 Macronous striaticeps;
 Macronous ptilosus;
 Micromacronus leytensis;
 Timalia pileata;
 Chrysomma sinense;
 Chrysomma altirostre;
 Chrysomma poecilotis;
 Turdoides nipalensis;
 Turdoides altirostris;
 Turdoides caudata;
 Turdoides earlei;
 Turdoides gularis;
 Turdoides longirostris;
 Turdoides malcolmi;
 Turdoides squamiceps;
 Turdoides subrufa;
 Turdoides striata;
 Turdoides rufescens;
 Turdoides affinis;
 Babax lanceolatus;
 Babax waddelli;
 Babax koslowi;
 Leiothrix argentauris;
 Leiothrix lutea;
 Cutia nipalensis;
 Pteruthius rufiventer;
 Pteruthius flaviscapis;
 Pteruthius xanthochlorus;
 Pteruthius melanotis;
 Pteruthius aenobarbus;
 Gampsorhynchus rufulus;
 Actinodura egertoni;
 Actinodura ramsayi;
 Actinodura sodangorum;
 Actinodura nipalensis;
 Actinodura waldeni;
 Actinodura souliei;
 Actinodura morrisoniana;
 Minla cyanouroptera;
 Minla strigula;
 Minla ignotincta;
 Alcippe chrysotis;
 Alcippe variegaticeps;
 Alcippe cinerea;
 Alcippe castaneceps;
 Alcippe vinipectus;
 Alcippe striaticollis;
 Alcippe ruficapilla;
 Alcippe cinereiceps;
 Alcippe ludlowi;
 Alcippe rufogularis;
 Alcippe brunnea;
 Alcippe dubia;
 Alcippe brunneicauda;
 Alcippe poioicephala;
 Alcippe morrisonia;
 Alcippe pyrrhoptera;
 Alcippe peracensis;
 Alcippe nipalensis;
 Crocias Crocias albonotatus;
 Heterophasia annectens;
 Heterophasia capistrata;
 Heterophasia gracilis;
 Heterophasia melanoleuca;
 Heterophasia desgodinsi;
 Heterophasia auricularis;
 Heterophasia pulchella;
 Heterophasia picaoides;
 Yuhina castaniceps;
 Yuhina everetti;
 Yuhina bakeri;
 Yuhina flavicollis;
 Yuhina humilis;
 Yuhina gularis;
 Yuhina diademata;
 Yuhina occipitalis;
 Yuhina brunneiceps;
 Yuhina nigrimenta;
 Yuhina zantholeuca;
 Myzornis pyrrhoura;
Paradoxornithidae.
 Panurus biarmicus;
 Conostoma oemodium;
 Paradoxornis unicolor;
 Paradoxornis gularis;
 Paradoxornis paradoxus;
 Paradoxornis flavirostris;
 Paradoxornis guttaticollis;
 Paradoxornis conspicillatus;
 Paradoxornis webbianus;
 Paradoxornis brunneus;
 Paradoxornis alphonsianus;
 Paradoxornis zappeyi;
 Paradoxornis przewalskii;
 Paradoxornis fulvifrons;
 Paradoxornis nipalensis;
 Paradoxornis verreauxi;
 Paradoxornis davidianus;
 Paradoxornis atrosuperciliaris;
 Paradoxornis ruficeps;
 Paradoxornis heudei;
Aegithalidae.
 Aegithalos caudatus;
 Aegithalos leucogenys;
 Aegithalos concinnus;
 Aegithalos niveogularis;
 Aegithalos iouschistos;
 Aegithalos fuliginosus;
 Psaltria exilis;
Acanthizidae.
 Gerygone sulphurea;
 Gerygone inornata;
 Gerygone dorsalis;
Paridae.
 Poecile lugubris;
 Poecile palustris;
 Poecile hypermelaenus;
 Poecile hyrcana;
 Poecile montana;
 Poecile songara;
 Poecile superciliosa;
 Poecile davidi;
 Poecile cincta;
 Periparus ater;
 Periparus rufonuchalis;
 Periparus rubidiventris;
 Periparus melanolophus;
 Pardaliparus venustulus;
 Pardaliparus elegans;
 Pardaliparus amabilis;
 Lophophanes cristatus;
 Lophophanes dichrous;
 Parus major;
 Parus bokharensis;
 Parus monticolus;
 Parus nuchalis;
 Parus xanthogenys;
 Parus spilonotus;
 Macholophus holsti;
 Cyanistes caeruleus;
 Cyanistes cyanus;
 Cyanistes flavipectus;
 Sittiparus semilarvatus;
 Sittiparus varius;
 Sylviparus modestus;
 Melanochlora sultanea;
 Pseudopodoces humilis;
Sittidae.
 Sitta castanea;
 Sitta europaea;
 Sitta nagaensis;
 Sitta cashmirensis;
 Sitta himalayensis;
 Sitta victoriae;
 Sitta krueperi;
 Sitta villosa;
 Sitta yunnanensis;
 Sitta leucopsis;
 Sitta neumayer;
 Sitta tephronota;
 Sitta frontalis;
 Sitta soSitta oenochlamys;
 Sitta azurea;
 Sitta magna;
 Sitta formosa;

Tichodromidae.
 Tichodroma muraria;
Certhiidae.
 Certhia familiaris;
 Certhia tianquanensis;
 Certhia brachydactyla;
 Certhia himalayana;
 Certhia nipalensis;
 Certhia discolor;
 Salpornis spilonotus;
Rhabdornithidae.
 Rhabdornis mysticalis;
 Rhabdornis grandis;
 Rhabdornis inornatus;
Remizidae.
 Remiz pendulinus;
 Remiz macronyx;
 Remiz coronatus;
 Remiz consobrinus;
 Cephalopyrus flammiceps;
Nectarinidae.
 Chalcoparia singalensis;
 Anthreptes simplex;
 Anthreptes malacensis;
 Anthreptes rhodolaemus;
 Hedydipna metallica;
 Hypogramma hypogrammicum;
 Leptocoma zeylonica;
 Leptocoma minima;
 Leptocoma calcostetha;
 Leptocoma sperata;
 Leptocoma sericea;
 Cinnyris osea;
 Cinnyris habessinicus;
 Cinnyris asiaticus;
 Cinnyris jugularis;
 Cinnyris solaris;
 Cinnyris lotenius;
 Aethopyga primigenia;
 Aethopyga boltoni;
 Aethopyga linaraborae;
 Aethopyga flagrans;
 Aethopyga pulcherrima;
 Aethopyga duyvenbodei;
 Aethopyga shelleyi;
 Aethopyga bella;
 Aethopyga gouldiae;
 Aethopyga eximia;
 Aethopyga nipalensis;
 Aethopyga christinae;
 Aethopyga saturata;
 Aethopyga vigorsii;
 Aethopyga siparaja;
 Aethopyga mystacalis;
 Aethopyga temminckii;
 Aethopyga ignicauda;
 Arachnothera crassirostris;
 Arachnothera flavigaster;
 Arachnothera robusta;
 Arachnothera longirostra;
 Arachnothera chrysogenys;
 Arachnothera clarae;
 Arachnothera modesta;
 Arachnothera affinis;
 Arachnothera magna;
 Arachnothera juliae;
Dicaeidae.
 Prionochilus olivaceus;
 Prionochilus maculatus;
 Prionochilus percussus;
 Prionochilus plateni;
 Prionochilus xanthopygius;
 Prionochilus thoracicus;
 Dicaeum agile;
 Dicaeum everetti;
 Dicaeum proprium;
 Dicaeum chrysorrheum;
 Dicaeum melanoxanthum;
 Dicaeum vincens;
 Dicaeum aureolimbatum;
 Dicaeum nigrilore;
 Dicaeum anthonyi;
 Dicaeum bicolor;
 Dicaeum quadricolor;
 Dicaeum australe;
 Dicaeum haematostictum;
 Dicaeum retrocinctum;
 Dicaeum trigonostigma;
 Dicaeum erythrorhynchos;
 Dicaeum concolor;
 Dicaeum hypoleucum;
 Dicaeum pygmaeum;
 Dicaeum nehrkorni;
 Dicaeum maugei;
 Dicaeum ignipectus;
 Dicaeum monticolum;
 Dicaeum celebicum;
 Dicaeum sanguinolentum;
 Dicaeum cruentatum;
 Dicaeum trochileum;
Zosteropidae.
 Zosterops abyssinicus;
 Zosterops ceylonensis;
 Zosterops erythropleurus;
 Zosterops palpebrosus;
 Zosterops japonicus;
 Zosterops meyeni;
 Zosterops salvadorii;
 Zosterops atricapilla;
 Zosterops everetti;
 Zosterops nigrorum;
 Zosterops montanus;
 Zosterops flavus;
 Zosterops chloris;
 Zosterops citrinella;
 Zosterops consobrinorum;
 Zosterops anomalus;
 Zosterops atrifrons;
 Zosterops nehrkorni;
 Lophozosterops javanicus;
 Lophozosterops squamiceps;
 Lophozosterops goodfellowi;
 Oculocincta squamifrons;
 Heleia muelleri;
 Chlorocharis emiliae;
 Hypocryptadius cinnamomeus;
Meliphagidae.
 Lichmera limbata;
 Lichmera flavicans;
 Myzomela chloroptera;
 Myzomela vulnerata;
 Meliphaga reticulata;
 Apalopteron familiare;
 Philemon inornatus;
 Philemon buceroides;
 Myza celebensis;
 Myza sarasinorum;
Oriolidae.
 Oriolus melanotis;
 Oriolus xanthonotus;
 Oriolus albiloris;
 Oriolus steerii;
 Oriolus isabellae;
 Oriolus oriolus;
 Oriolus chinensis;
 Oriolus tenuirostris;
 Oriolus xanthornus;
 Oriolus hosii;
 Oriolus cruentus;
 Oriolus traillii;
 Oriolus mellianus;
 Sphecotheres viridis;
Irenidae.
 Irena puella;
 Irena cyanogastra;
Laniidae.
 Lanius tigrinus;
 Lanius bucephalus;
 Lanius collurio;
 Lanius isabellinus;
 Lanius cristatus;
 Lanius collurioides;
 Lanius vittatus;
 Lanius schach;
 Lanius tephronotus;
 Lanius validirostris;
 Lanius excubitor;
 Lanius meridionalis;
 Lanius minor;
 Lanius sphenocercus;
 Lanius nubicus;
 Lanius senator;
Malaconotidae.
 Tchagra senegalus;
 Tephrodornis gularis;
 Tephrodornis pondicerianus;
Prionopidea.
 Philentoma pyrhoptera;
 Philentoma velata;
Dicruridae.
 Dicrurus macrocercus;
 Dicrurus leucophaeus;
 Dicrurus caerulescens;
 Dicrurus annectans;
 Dicrurus aeneus;
 Dicrurus remifer;
 Dicrurus hottentottus;
 Dicrurus balicassius;
 Dicrurus montanus;
 Dicrurus sumatranus;
 Dicrurus densus;
 Dicrurus bracteatus;
 Dicrurus andamanensis;
 Dicrurus paradiseus;
Grallinidae.
 Grallina cyanoleuca;
Artamidae.
 Artamus fuscus;
 Artamus monachus;
 Artamus leucorynchus;
 Artamus cinereus;
Pityriaseidae.
 Pityriasis gymnocephala;
Corvidae .
 Platylophus galericulatus;
 Platysmurus leucopterus;
 Perisoreus infaustus;
 Perisoreus internigrans;
 Garrulus glandarius;
 Garrulus lanceolatus;
 Garrulus lidthi;
 Cyanopica cyanus;
 Urocissa ornata;
 Urocissa caerulea;
 Urocissa flavirostris;
 Urocissa erythrorhyncha;
 Urocissa whiteheadi;
 Cissa chinensis;
 Cissa hypoleuca;
 Cissa thalassina;
 Dendrocitta vagabunda;
 Dendrocitta formosae;
 Dendrocitta occipitalis;
 Dendrocitta cinerascens;
 Dendrocitta leucogastra;
 Dendrocitta frontalis;
 Dendrocitta bayleyi;
 Crypsirina temia;
 Crypsirina cucullata;
 Temnurus temnurus;
 Pica pica;
 Podoces hendersoni;
 Podoces biddulphi;
 Podoces panderi;
 Podoces pleskei;
 Nucifraga caryocatactes;
 Pyrrhocorax pyrrhocorax;
 Pyrrhocorax graculus;
 Corvus monedula;
 Corvus dauuricus;
 Corvus splendens;
 Corvus enca;
 Corvus typicus;
 Corvus frugilegus;
 Corvus corone;
 Corvus cornix;
 Corvus macrorhynchos;
 Corvus orru;
 Corvus torquatus;
 Corvus ruficollis;
 Corvus rhipidurus;
 Corvus corax;
Sturnidae.
 Aplonis metallica;
 Aplonis panayensis;
 Aplonis mysolensis;
 Aplonis minor;
 Basilornis celebensis;
 Basilornis galeatus;
 Basilornis mirandus;
 Sarcops calvus;
 Streptocitta albicollis;
 Streptocitta albertinae;
 Enodes erythrophris;
 Scissirostrum dubium;
 Saroglossa spiloptera;
 Ampeliceps coronatus;
 Gracula religiosa;
 Gracula indica;
 Gracula enganensis;
 Gracula robusta;
 Gracula ptilogenys;
 Acridotheres grandis;
 Acridotheres cristatellus;
 Acridotheres javanicus;
 Acridotheres cinereus;
 Acridotheres fuscus;
 Acridotheres albocinctus;
 Acridotheres ginginianus;
 Acridotheres tristis;
 Acridotheres burmannicus;
 Acridotheres melanopterus;
 Leucopsar rothschildi;
 Gracupica nigricollis;
 Gracupica contra;
 Sturnia sturnina;
 Sturnia philippensis;
 Sturnia sinensis;
 Sturnia malabarica;
 Sturnia erythropygia;
 Sturnia albofrontata;
 Temenuchus pagodarum;
 Pastor roseus;
 Sturnus sericeus;
 Sturnus cineraceus;
 Sturnus vulgaris;
 Creatophora cinerea;
 Cinnyricinclus leucogaster;
 Onychognathus tristramii;
Passeridae.
 Passer ammodendri;
 Passer domesticus;
 Passer hispaniolensis;
 Passer pyrrhonotus;
 Passer rutilans;
 Passer flaveolus;
 Passer moabiticus;
 Passer simplex;
 Passer montanus;
 Passer euchlorus;
 Petronia xanthocollis;
 Petronia dentata;
 Petronia petronia;
 Carpospiza brachydactyla;
 Montifringilla nivalis;
 Montifringilla adamsi;
 Montifringilla taczanowskii;
 Montifringilla davidiana;
 Montifringilla ruficollis;
 Montifringilla blanfordi;
 Montifringilla theresae;
Ploceidae.
 Ploceus galbula;
 Ploceus manyar;
 Ploceus philippinus;
 Ploceus hypoxanthus;
 Ploceus megarhynchus;
 Ploceus benghalensis;
 Foudia madagascariensis;
Estrildidae.
 Estrilda rufibarba;
 Amandava amandava;
 Sporaeginthus formosus;
 Sporaeginthus subflavus;
 Taeniopygia guttata;
 Erythrura hyperythra;
 Erythrura prasina;
 Erythrura viridifacies;
 Erythrura tricolor;
 Erythrura trichroa;
 Erythrura coloria;
 Euodice cantans;
 Euodice malabarica;
 Lonchura striata;
 Lonchura leucogastroides;
 Lonchura fuscans;
 Lonchura molucca;
 Lonchura kelaarti;
 Lonchura punctulata;
 Lonchura leucogastra;
 Lonchura malacca;
 Lonchura atricapilla;
 Lonchura ferruginosa;
 Lonchura quinticolor;
 Lonchura maja;
 Lonchura pallida;
 Padda oryzivora;
 Padda fuscata;
Fringillidae.
 Fringilla coelebs;
 Fringilla montifringilla;
 Rhynchostruthus socotranus;
 Leucosticte nemoricola;
 Leucosticte brandti;
 Leucosticte sillemi;
 Leucosticte arctoa;
 Pinicola enucleator;
 Pinicola subhimachala;
 Carpodacus rubescens;
 Carpodacus nipalensis;
 Carpodacus erythrinus;
 Carpodacus pulcherrimus;
 Carpodacus eos;
 Carpodacus rodochroa;
 Carpodacus vinaceus;
 Carpodacus edwardsii;
 Carpodacus synoicus;
 Carpodacus roseus;
 Carpodacus trifasciatus;
 Carpodacus rhodopeplus;
 Carpodacus thura;
 Carpodacus roborowskii;
 Carpodacus rhodochlamys;
 Carpodacus rubicilloides;
 Carpodacus rubicilla;
 Carpodacus puniceus;
 Loxia pytyopsittacus;
 Loxia curvirostra;
 Loxia leucoptera;
 Carduelis spinoides;
 Carduelis monguilloti;
 Carduelis chloris;
 Carduelis ambigua;
 Carduelis flammea;
 Carduelis hornemanni;
 Carduelis spinus;
 Carduelis carduelis;
 Carduelis sinica;
 Carduelis flavirostris;
 Carduelis cannabina;
 Carduelis yemenensis;
 Serinus pusillus;
 Serinus serinus;
 Serinus syriacus;
 Serinus thibetanus;
 Serinus rothschildi;
 Serinus menachensis;
 Serinus estherae;
 Pyrrhula nipalensis;
 Pyrrhula leucogenis;
 Pyrrhula aurantiaca;
 Pyrrhula erythrocephala;
 Pyrrhula erythaca;
 Pyrrhula pyrrhula;
 Coccothraustes coccothraustes;
 Eophona migratoria;
 Eophona personata;
 Mycerobas icterioides;
 Mycerobas affinis;
 Mycerobas melanozanthos;
 Mycerobas carnipes;
 Pyrrhoplectes epauletta;
 Callacanthis burtoni;
 Rhodopechys sanguineus;
 Bucanetes mongolicus;
 Bucanetes githagineus;
 Rhodospiza obsoletus;
 Uragus sibiricus;
 Haematospiza sipahi;
Emberizidae.
 Urocynchramus pylzowi;
 Melophus lathami;
 Latoucheornis siemsseni;
 Emberiza citrinella;
 Emberiza leucocephalos;
 Emberiza cirlus;
 Emberiza koslowi;
 Emberiza cia;
 Emberiza godlewskii;
 Emberiza cioides;
 Emberiza jankowskii;
 Emberiza buchanani;
 Emberiza cineracea;
 Emberiza hortulana;
 Emberiza stewarti;
 Emberiza caesia;
 Emberiza striolata;
 Emberiza tahapisi;
 Emberiza yessoensis;
 Emberiza tristrami;
 Emberiza fucata;
 Emberiza pusilla;
 Emberiza chrysophrys;
 Emberiza rustica;
 Emberiza elegans;
 Emberiza aureola;
 Emberiza rutila;
 Emberiza melanocephala;
 Emberiza bruniceps;
 Emberiza sulphurata;
 Emberiza spodocephala;
 Emberiza variabilis;
 Emberiza pallasi;
 Emberiza schoeniclus;
 Emberiza calandra;
 Spizella arborea;
 Passerculus sandwichensis;
 Passerella iliaca;
 Zonotrichia leucophrys;
 Zonotrichia atricapilla;
 Junco hyemalis;
 Calcarius lapponicus;
 Plectrophenax nivalis ;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321443" title="Paracota" nonfiltered="369" processed="368" dbindex="125381">

El paracota s un postre tpic de la gastronomia dels pobles del Delta de l'Ebre (La Cava, Jess i Maria, Sant Jaume d'Enveja etc.).

La seva elaboraci se simple i rapida, esta compost per farina i ou, tamb es pot afegir la figa i la mel.

 Histria .

Les veus dels avis expliquen que fou un pster inventat aproximadament fa un 100 anys quan als pobles del Delta de l'Ebre els joves i no tan joves ballaven la jota en les festes. Quan la msica de les jotes finalitzava bevien un traguet de mistela i menjaven una "para jota", d'aquest postre anomenat "para jota" es el que avui se n coneix com paracota.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321444" title="Lonesome Crow" nonfiltered="370" processed="369" dbindex="125382">

Lonesome Crow s el primer lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, produt per Conny Plank.

Aquest va ser l'nic lbum d'Scorpions en el que va participar el guitarrista Michael Schenker com a membre actiu del grup, ja que al poc temps s'uniria als britnics UFO. Seria substitut en els segents discos pel virtus Uli Jon Roth. Michael Schenker, no obstant, faria algunes aparicions en discos posteriors d'Scorpions.

 Llista de canons .

"I'm Going Mad"   4:52 ;
"It All Depends"   3:23 ;
"Leave Me"   5:02 ;
"In Search of the Peace of Mind"   4:56 ;
"Inheritance"   4:37 ;
"Action"   3:53 ;
"Lonesome Crow"   13:39 ;

 Personal .

Klaus Meine - Cantant;
Michael Schenker - Guitarra ;
Rudolf Schenker - Guitarra ;
Lothar Heimberg - Baix ;
Wolfgang Dziony - Bateria;

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321447" title="Fly to the Rainbow" nonfiltered="371" processed="370" dbindex="125383">

Fly to the Rainbow s el segon lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions. Aquest va ser el primer disc en el que es va incloure el virtus guitarrista Uli Jon Roth, que va substituir Michael Schenker, desprs de la seva marxa a UFO.



 Llista de canons .
"Speedy's Coming" (Rudolf Schenker, Klaus Meine)   3:33 ;
"They Need a Million" (Rudolf Schenker, Klaus Meine)   4:50 ;
"Drifting Sun" (Ulrich Roth)   7:40 ;
"Fly People Fly" (Rudolf Schenker, Klaus Meine)   5:02 ;
"This Is My Song" (Rudolf Schenker, Klaus Meine)   4:14 ;
"Far Away" (Rudolf Schenker, Michael Schenker, Klaus Meine)   5:39 ;
"Fly to the Rainbow" (Michael Schenker, Ulrich Roth)   9:32 ;

 Personal .


Klaus Meine - Cantant;
Uli Jon Roth - Guitarra ;
Rudolf Schenker - Guitarra ;
Francis Buchholz - Baix ;
Jurgen Rosenthal - Bateria ;

Convidats.

Achim Kirschning - teclat;

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321448" title="In Trance" nonfiltered="372" processed="371" dbindex="125384">

In Trance s el tercer lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, produt per Dieter Dierks.

La versi original de la cartula del disc clarament mostrava un dels pits de la model, el que va causar una gran controvrsia, per aix es va optar per posar-hi ombra en aquest detall per a que no fos visible en les segents versions del disc. Aquesta va ser la primera de les moltes cartulles d'lbums d'Scorpions que van ser censurades.

 Llista de canons .
"Dark Lady"    3:25  (U. Roth);
"In Trance"    4:42  (R. Schenker/K. Meine);
"Life's Like a River"    3:50  (U. Roth/R. Schenker/C. Fortmann);
"Top of the Bill"    3:22  (R. Schenker/K. Meine);
"Living & Dying"    3:18  (R. Schenker/K. Meine);
"Robot Man"    2:42  (R. Schenker/K. Meine);
"Evening Wind"    5:02  (U. Roth);
"Sun in My Hand"    4:20  (U. Roth);
"Longing for Fire"    2:42  (R. Schenker/U. Roth);
"Night Lights"    3:14  (U. Roth);

 Personal .
Klaus Meine - Cantant;
Uli Jon Roth - Guitarra ;
Rudolf Schenker - Guitarra ;
Francis Buchholz - Baix ;
Rudy Lenners - Bateria;

Convidat.
 Achim Kirschning - teclat;

 Referncies .


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;
 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321451" title="Cedillo" nonfiltered="373" processed="372" dbindex="125385">

Cedillo (Cedilho, en portugus, Cellu en extremeny), s un municipi de la Provncia de Cceres a Extremadura.

Cedillo, s un municipi on tradicionalment encara es parla portugus, degut a la seua peculiar histria i la seua proximitat a la Raia fronterera amb Portugal. El poble es va fundar per portuguesos que s'establiren per la zona al segle XVIII i, desprs de la seua cessi a Espanya, va pertnyer a Herrera de Alcntara fins 1838, quan en constitu en municipi independent.

Histria.

Els primers indicir d'assentaments en el municipi sn uns sepulcres megaltics, per tamb s'han trobat vestigis romans i rabs. 

Les primeres notcies documentades de la zona sn del segle XVI, d'uns pescadors portuguesos que tenien una barca a l'embarcador del riu Tajo. La barca servia de mitj de transportals que volien anar a Castelo Branco des de l'Alentejo o viceversa, com no existia encara la carretera de Vila Velha de Rdo. A aquestos pescadors se'ls considera els fundadors de Cedillo.

Les guerres entre Espanya i Portugal en el segle XVIII provocaren la desaparici d'aquell poble de pescadors, ja que en Portugal eren freqents las recollides de personal per a servir en l'exrcit. Fugint dels militars, molts refugiats s'amagaren en la zona de Cedillo per a evitar entrar en l'exercit. A estos refugiats se'ls sumaren els pescadors que tornaren en finalitzar les guerres.

Amb el temps, s'an abandonant la vorera dels rius i la gent s'establ en el paratge de Cabezo Chozo. Este assentament va donar lloc a un poble de deu vens, conegut com Casalinho pels portuguesos.  

En la primera documentaci escrita sobre la localitat, de finals de segle XVIII, es denomina al poble com mont de Zedillo, caseriu de Zedillo i cases de Cedillo. A principis de segle XIX se li don el actual nom Cedillo, nom que deriva de Cedido, por la cessi que fu Portugal a Espanya per a regularitzar la frontera.

Fins 1838, any en el que es cre la corporaci municipal de Cedillo, el poble va pertnyer a Herrera de Alcntara.

 La llengua .
Encara que l'idioma oficial de Cedillo i a la resta d'Extremadura, siga el castell, la llegua prpia i histrica del municipi, s el portugus. Els cedillers com els altres municipis raians que tenen com a llengua prpia el portugus, tamb histricament han tingut un comportament diglssic quant a la seua llengua, el castell s'utilitza en l'escola o al metge, mentre que el portugus s'utilitza en ambients ms informals com al carrer o a casa. Actualment, el portugus es mant ms viu en les persones de ms edat, mentre que els ms joves, bilinges, prefereixen el castell per a relacionar-se entre ells.

 Enllaos externs .
Diputaci de Salamanca: ndex de municipis;
 Ajuntament de Cedillo;
 Cedillo en Senderos de Extremadura;
 Cedillo en la Mancomunitat Sierra de San Pedro;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321452" title="Llista d'ocells d'frica" nonfiltered="374" processed="373" dbindex="125386">

Aquesta llista d'ocells d'frica inclou totes les espcies d'ocells trobats a frica.

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies.

Struthionidae.
Struthio camelus;
Spheniscidae.
Aptenodytes patagonicus;
Pygoscelis papua;
Eudyptes chrysocome;
Eudyptes chrysolophus;
Spheniscus demersus;
Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia immer;
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podilymbus podiceps;
Podiceps grisegena;
Podiceps cristatus;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Diomedeidae.
Diomedea exulans;
Diomedea epomophora;
Phoebastria immutabilis;
Thalassarche chrysostoma;
Thalassarche melanophris;
Thalassarche bulleri;
Thalassarche cauta;
Thalassarche chlororhynchos;
Phoebetria fusca;
Phoebetria palpebrata;
Procellariidae.
Macronectes giganteus;
Macronectes halli;
Fulmarus glacialis;
Fulmarus glacialoides;
Thalassoica antarctica;
Daption capense;
Pterodroma macroptera;
Pterodroma lessonii;
Pterodroma incerta;
Pterodroma mollis;
Pterodroma feae;
Halobaena caerulea;
Pachyptila vittata;
Pachyptila salvini;
Pachyptila desolata;
Pachyptila belcheri;
Pachyptila turtur;
Bulweria bulwerii;
Bulweria fallax;
Procellaria cinerea;
Procellaria aequinoctialis;
Aphrodroma brevirostris;
Calonectris leucomelas;
Calonectris diomedea;
Calonectris edwardsii;
Puffinus carneipes;
Puffinus gravis;
Puffinus pacificus;
Puffinus griseus;
Puffinus puffinus;
Puffinus mauretanicus;
Puffinus yelkouan;
Puffinus assimilis;
Puffinus lherminieri;
Puffinus persicus;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Pelagodroma marina;
Fregetta tropica;
Fregetta grallaria;
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma castro;
Oceanodroma leucorhoa;
Oceanodroma monorhis;
Oceanodroma matsudairae;
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus rufescens;
Pelecanus crispus;
Sulidae.
Morus bassanus;
Morus capensis;
Morus serrator;
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax capensis;
Phalacrocorax nigrogularis;
Phalacrocorax neglectus;
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax africanus;
Phalacrocorax coronatus;
Phalacrocorax pygmaeus;
Anhingidae.
Anhinga melanogaster;
Fregatidae.
Fregata magnificens;
Fregata minor;
Fregata ariel;
 Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea herodias;
Ardea melanocephala;
Ardea goliath;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta vinaceigula;
Egretta ardesiaca;
Egretta intermedia;
Egretta caerulea;
Egretta garzetta;
Egretta gularis;
Ardeola ralloides;
Ardeola grayii;
Ardeola idae;
Ardeola rufiventris;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax nycticorax;
Gorsachius leuconotus;
Tigriornis leucolopha;
Ixobrychus minutus;
Ixobrychus sturmii;
Botaurus lentiginosus;
Botaurus stellaris;
Scopidae.
Scopus umbretta;
Ciconiidae.
Mycteria ibis;
Anastomus lamelligerus;
Ciconia nigra;
Ciconia abdimii;
Ciconia episcopus;
Ciconia ciconia;
Ephippiorhynchus senegalensis;
Leptoptilos crumeniferus;
Balaenicipitidae.
Balaeniceps rex;
Threskiornithidae.
Threskiornis aethiopicus;
Geronticus eremita;
Geronticus calvus;
Bostrychia olivacea;
Bostrychia rara;
Bostrychia hagedash;
Bostrychia carunculata;
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Platalea alba;
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Phoenicopterus minor;
Anatidae.
Dendrocygna bicolor;
Dendrocygna viduata;
Thalassornis leuconotus;
Cygnus olor;
Cygnus cygnus;
Cygnus columbianus;
Anser fabalis;
Anser brachyrhynchus;
Anser albifrons;
Anser erythropus;
Anser anser;
Chen caerulescens;
Branta leucopsis;
Branta bernicla;
Branta ruficollis;
Cyanochen cyanoptera;
Alopochen aegyptiaca;
Tadorna ferruginea;
Tadorna cana;
Tadorna tadorna;
Plectropterus gambensis;
Sarkidiornis melanotos;
Pteronetta hartlaubii;
Nettapus coromandelianus;
Nettapus auritus;
Aix sponsa;
Aix galericulata;
Anas sparsa;
Anas penelope;
Anas americana;
Anas strepera;
Anas carolinensis;
Anas crecca;
Anas capensis;
Anas platyrhynchos;
Anas undulata;
Anas acuta;
Anas erythrorhyncha;
Anas hottentota;
Anas querquedula;
Anas discors;
Anas smithii;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris;
Netta rufina;
Netta erythrophthalma;
Aythya ferina;
Aythya collaris;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Aythya affinis;
Melanitta nigra;
Melanitta fusca;
Bucephala clangula;
Mergellus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Oxyura jamaicensis;
Oxyura leucocephala;
Oxyura maccoa;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Aviceda cuculoides;
Pernis apivorus;
Pernis ptilorhynchus;
Macheiramphus alcinus;
Elanus caeruleus;
Chelictinia riocourii;
Milvus milvus;
Milvus migrans;
Haliaeetus vocifer;
Haliaeetus albicilla;
Gypohierax angolensis;
Necrosyrtes monachus;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus;
Gyps africanus;
Gyps rueppellii;
Gyps fulvus;
Gyps coprotheres;
Aegypius monachus;
Torgos tracheliotus;
Trigonoceps occipitalis;
Circaetus gallicus;
Circaetus beaudouini;
Circaetus pectoralis;
Circaetus cinereus;
Circaetus fasciolatus;
Circaetus cinerascens;
Terathopius ecaudatus;
Dryotriorchis spectabilis;
Circus aeruginosus;
Circus ranivorus;
Circus maurus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Polyboroides typus;
Kaupifalco monogrammicus;
Melierax metabates;
Melierax poliopterus;
Melierax canorus;
Micronisus gabar;
Accipiter toussenelii;
Accipiter tachiro;
Accipiter castanilius;
Accipiter badius;
Accipiter brevipes;
Accipiter erythropus;
Accipiter minullus;
Accipiter ovampensis;
Accipiter nisus;
Accipiter rufiventris;
Accipiter melanoleucus;
Accipiter gentilis;
Urotriorchis macrourus;
Butastur rufipennis;
Buteo buteo;
Buteo oreophilus;
Buteo rufinus;
Buteo lagopus;
Buteo auguralis;
Buteo augur;
Buteo archeri;
Buteo rufofuscus;
Aquila pomarina;
Aquila clanga;
Aquila rapax;
Aquila nipalensis;
Aquila adalberti;
Aquila heliaca;
Aquila wahlbergi;
Aquila chrysaetos;
Aquila verreauxii;
Aquila fasciatus;
Aquila spilogaster;
Aquila pennatus;
Aquila ayresii;
Polemaetus bellicosus;
Lophaetus occipitalis;
Spizaetus africanus;
Stephanoaetus coronatus;
Sagittariidae.
Sagittarius serpentarius;
Falconidae.
Polihierax semitorquatus;
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco rupicoloides;
Falco alopex;
Falco ardosiaceus;
Falco dickinsoni;
Falco chicquera;
Falco vespertinus;
Falco amurensis;
Falco eleonorae;
Falco concolor;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco cuvierii;
Falco biarmicus;
Falco cherrug;
Falco pelegrinoides;
Falco fasciinucha;
Falco peregrinus;
Phasianidae.
Alectoris chukar;
Alectoris barbara;
Alectoris rufa;
Ammoperdix heyi;
Francolinus coqui;
Francolinus albogularis;
Francolinus schlegelii;
Francolinus lathami;
Francolinus sephaena;
Francolinus streptophorus;
Francolinus finschi;
Francolinus levaillantii;
Francolinus africanus;
Francolinus psilolaemus;
Francolinus shelleyi;
Francolinus levaillantoides;
Francolinus squamatus;
Francolinus ahantensis;
Francolinus griseostriatus;
Francolinus nahani;
Francolinus hartlaubi;
Francolinus bicalcaratus;
Francolinus icterorhynchus;
Francolinus clappertoni;
Francolinus harwoodi;
Francolinus adspersus;
Francolinus capensis;
Francolinus natalensis;
Francolinus hildebrandti;
Francolinus leucoscepus;
Francolinus rufopictus;
Francolinus afer;
Francolinus swainsonii;
Francolinus jacksoni;
Francolinus nobilis;
Francolinus camerunensis;
Francolinus swierstrai;
Francolinus castaneicollis;
Francolinus erckelii;
Francolinus ochropectus;
Coturnix coturnix;
Coturnix delegorguei;
Coturnix adansonii;
Xenoperdix udzungwensis;
Ptilopachus petrosus;
Phasianus colchicus;
Afropavo congensis;
Numididae.
Agelastes meleagrides;
Agelastes niger;
Numida meleagris;
Guttera plumifera;
Guttera pucherani;
Acryllium vulturinum;
Turnicidae.
Turnix sylvaticus;
Turnix hottentottus;
Ortyxelos meiffrenii;
Gruidae.
Balearica regulorum;
Balearica pavonina;
Anthropoides virgo;
Anthropoides paradiseus;
Bugeranus carunculatus;
Grus grus;
Rallidae .
Sarothrura pulchra;
Sarothrura elegans;
Sarothrura rufa;
Sarothrura lugens;
Sarothrura boehmi;
Sarothrura affinis;
Sarothrura ayresi;
Himantornis haematopus;
Canirallus oculeus;
Rallus aquaticus;
Rallus caerulescens;
Crecopsis egregia;
Crex crex;
Rougetius rougetii;
Amaurornis flavirostra;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana;
Porzana carolina;
Aenigmatolimnas marginalis;
Porphyrio porphyrio;
Porphyrio alleni;
Porphyrio martinica;
Gallinula chloropus;
Gallinula angulata;
Fulica cristata;
Fulica atra;
Heliornithidae.
Podica senegalensis;
Otididae.
Otis tarda;
Ardeotis arabs;
Ardeotis kori;
Chlamydotis undulata;
Chlamydotis macqueenii;
Neotis ludwigii;
Neotis denhami;
Neotis heuglinii;
Neotis nuba;
Eupodotis senegalensis;
Eupodotis caerulescens;
Eupodotis vigorsii;
Eupodotis rueppellii;
Eupodotis humilis;
Eupodotis savilei;
Eupodotis gindiana;
Eupodotis ruficrista;
Eupodotis afra;
Eupodotis afraoides;
Lissotis melanogaster;
Lissotis hartlaubii;
Tetrax tetrax;
Jacanidae.
Microparra capensis;
Actophilornis africanus;
Hydrophasianus chirurgus;
Rostratulidae.
Rostratula benghalensis;
Dromadidae.
Dromas ardeola;
Haematopodidae.

Haematopus moquini;
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus vermiculatus;
Burhinus oedicnemus;
Burhinus senegalensis;
Burhinus capensis;
Glareolidae.
Pluvianus aegyptius;
Cursorius cursor;
Cursorius rufus;
Cursorius temminckii;
Smutsornis africanus;
Rhinoptilus cinctus;
Rhinoptilus chalcopterus;
Glareola pratincola;
Glareola maldivarum;
Glareola nordmanni;
Glareola ocularis;
Glareola nuchalis;
Glareola cinerea;
Charadriidae.
Vanellus vanellus;
Vanellus crassirostris;
Vanellus armatus;
Vanellus spinosus;
Vanellus tectus;
Vanellus albiceps;
Vanellus lugubris;
Vanellus melanopterus;
Vanellus coronatus;
Vanellus senegallus;
Vanellus melanocephalus;
Vanellus superciliosus;
Vanellus gregarius;
Vanellus leucurus;
Pluvialis fulva;
Pluvialis dominica;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius pecuarius;
Charadrius tricollaris;
Charadrius forbesi;
Charadrius marginatus;
Charadrius pallidus;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius asiaticus;
Charadrius morinellus;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago stenura;
Gallinago nigripennis;
Gallinago media;
Gallinago gallinago;
Limnodromus griseus;
Limnodromus scolopaceus;
Limosa limosa;
Limosa haemastica;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris;
Numenius arquata;
Bartramia longicauda;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa flavipes;
Tringa ochropus;
Tringa solitaria;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Actitis macularius;
Arenaria interpres;
Calidris tenuirostris;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris mauri;
Calidris ruficollis;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris subminuta;
Calidris fuscicollis;
Calidris bairdii;
Calidris melanotos;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Calidris maritima;
Calidris himantopus;
Limicola falcinellus;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Phalaropus tricolor;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Chionididae.
Chionis albus;
Stercorariidae.
Stercorarius maccormicki;
Stercorarius antarcticus;
Stercorarius skua;
Stercorarius pomarinus ;
Stercorarius parasiticus ;
Stercorarius longicaudus ;

Larus leucophthalmus;
Larus hemprichii;
Larus canus;
Larus audouinii;
Larus delawarensis;
Larus dominicanus;
Larus marinus;
Larus glaucescens;
Larus hyperboreus;
Larus glaucoides;
Larus argentatus;
Larus fuscus;
Larus heuglini;
Larus cachinnans;
Larus armenicus;
Larus barabensis;
Larus michahellis;
Larus ichthyaetus;
Larus cirrocephalus;
Larus hartlaubii;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus philadelphia;
Larus melanocephalus;
Larus atricilla;
Larus pipixcan;
Larus minutus;
Xema sabini;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia;
Sterna bengalensis;
Sterna sandvicensis;
Sterna maxima;
Sterna bergii;
Sterna dougallii;
Sterna sumatrana;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sterna vittata;
Sterna balaenarum;
Sterna repressa;
Sternula albifrons;
Sternula saundersi;
Onychoprion anaethetus;
Onychoprion fuscata;
Chlidonias hybrida;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias niger;
Anous tenuirostris;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Rynchopidae.
Rynchops flavirostris;

Alcidae.
Alle alle;
Uria aalge;
Alca torda;
Fratercula arctica;
Pteroclididae.
Pterocles alchata;
Pterocles namaqua;
Pterocles exustus;
Pterocles senegallus;
Pterocles orientalis;
Pterocles gutturalis;
Pterocles coronatus;
Pterocles decoratus;
Pterocles lichtensteinii;
Pterocles bicinctus;
Pterocles quadricinctus;
Pterocles burchelli;
Columbidae.
Columba livia;
Columba guinea;
Columba albitorques;
Columba oenas;
Columba oliviae;
Columba palumbus;
Columba bollii;
Columba unicincta;
Columba junoniae;
Columba arquatrix;
Columba sjostedti;
Columba thomensis;
Columba albinucha;
Columba delegorguei;
Columba iriditorques;
Columba malherbii;
Columba larvata;
Columba simplex;
Streptopelia turtur;
Streptopelia lugens;
Streptopelia hypopyrrha;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia roseogrisea;
Streptopelia reichenowi;
Streptopelia decipiens;
Streptopelia semitorquata;
Streptopelia capicola;
Streptopelia vinacea;
Streptopelia senegalensis;
Turtur chalcospilos;
Turtur abyssinicus;
Turtur afer;
Turtur tympanistria;
Turtur brehmeri;
Oena capensis;
Treron waalia;
Treron pembaensis;
Treron sanctithomae;
Treron calvus;
Psittacidae.
Psittacula krameri;
Agapornis pullarius;
Agapornis taranta;
Agapornis swindernianus;
Agapornis roseicollis;
Agapornis fischeri;
Agapornis personatus;
Agapornis lilianae;
Agapornis nigrigenis;
Psittacus erithacus;
Poicephalus robustus;
Poicephalus gulielmi;
Poicephalus meyeri;
Poicephalus rueppellii;
Poicephalus cryptoxanthus;
Poicephalus crassus;
Poicephalus rufiventris;
Poicephalus senegalus;
Poicephalus flavifrons;
Musophagidae.
Corythaeola cristata;
Tauraco persa;
Tauraco livingstonii;
Tauraco schalowi;
Tauraco corythaix;
Tauraco schuettii;
Tauraco leucolophus;
Tauraco fischeri;
Tauraco macrorhynchus;
Tauraco bannermani;
Tauraco erythrolophus;
Tauraco hartlaubi;
Tauraco leucotis;
Tauraco ruspolii;
Tauraco porphyreolophus;
Ruwenzorornis johnstoni;
Musophaga violacea;
Musophaga rossae;
Corythaixoides personatus;
Corythaixoides concolor;
Corythaixoides leucogaster;
Crinifer piscator;
Crinifer zonurus;
Cuculidae.
Clamator jacobinus;
Clamator levaillantii;
Clamator glandarius;
Pachycoccyx audeberti;
Cuculus solitarius;
Cuculus clamosus;
Cuculus canorus;
Cuculus gularis;
Cuculus poliocephalus;
Cuculus rochii;
Cercococcyx mechowi;
Cercococcyx olivinus;
Cercococcyx montanus;
Chrysococcyx flavigularis;
Chrysococcyx klaas;
Chrysococcyx cupreus;
Chrysococcyx caprius;
Ceuthmochares aereus;
Centropus grillii;
Centropus leucogaster;
Centropus anselli;
Centropus monachus;
Centropus cupreicaudus;
Centropus senegalensis;
Centropus superciliosus;
Coccyzus americanus;
Tytonidae.
Tyto capensis;
Tyto alba;
Strigidae.
Phodilus prigoginei;
Otus icterorhynchus;
Otus ireneae;
Otus brucei;
Otus senegalensis;
Otus scops;
Otus pembaensis;
Otus hartlaubi;
Ptilopsis leucotis;
Ptilopsis granti;
Bubo bubo;
Bubo ascalaphus;
Bubo capensis;
Bubo africanus;
Bubo cinerascens;
Bubo poensis;
Bubo vosseleri;
Bubo shelleyi;
Bubo lacteus;
Bubo leucostictus;
Scotopelia peli;
Scotopelia ussheri;
Scotopelia bouvieri;
Strix aluco;
Strix butleri;
Strix woodfordii;
Jubula lettii;
Surnia ulula;
Glaucidium perlatum;
Glaucidium tephronotum;
Glaucidium sjostedti;
Glaucidium capense;
Glaucidium castaneum;
Glaucidium albertinum;
Athene noctua;
Asio otus;
Asio abyssinicus;
Asio flammeus;
Asio capensis;
Caprimulgidae.
Caprimulgus binotatus;
Caprimulgus ruficollis;
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus fraenatus;
Caprimulgus rufigena;
Caprimulgus aegyptius;
Caprimulgus nubicus;
Caprimulgus eximius;
Caprimulgus donaldsoni;
Caprimulgus nigriscapularis;
Caprimulgus pectoralis;
Caprimulgus poliocephalus;
Caprimulgus ruwenzorii;
Caprimulgus natalensis;
Caprimulgus inornatus;
Caprimulgus stellatus;
Caprimulgus solala;
Caprimulgus tristigma;
Caprimulgus prigoginei;
Caprimulgus batesi;
Caprimulgus climacurus;
Caprimulgus clarus;
Caprimulgus fossii;
Macrodipteryx vexillarius;
Macrodipteryx longipennis;
Apodidae.
Schoutedenapus myoptilus;
Schoutedenapus schoutedeni;
Zoonavena thomensis;
Telacanthura ussheri;
Telacanthura melanopygia;
Rhaphidura sabini;
Neafrapus cassini;
Neafrapus boehmi;
Chaetura pelagica;
Cypsiurus parvus;
Tachymarptis melba;
Tachymarptis aequatorialis;
Apus apus;
Apus unicolor;
Apus niansae;
Apus pallidus;
Apus barbatus;
Apus berliozi;
Apus bradfieldi;
Apus affinis;
Apus horus;
Apus caffer;
Apus batesi;
Coliidae.
Colius striatus;
Colius leucocephalus;
Colius castanotus;
Colius colius;
Urocolius macrourus;
Urocolius indicus;
Trogonidae.
Apaloderma narina;
Apaloderma aequatoriale;
Apaloderma vittatum;
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Alcedo semitorquata;
Alcedo quadribrachys;
Alcedo cristata;
Alcedo leucogaster;
Ispidina picta;
Ispidina lecontei;
Halcyon badia;
Halcyon smyrnensis;
Halcyon leucocephala;
Halcyon senegalensis;
Halcyon senegaloides;
Halcyon malimbica;
Halcyon albiventris;
Halcyon chelicuti;
Todiramphus chloris;
Megaceryle maximus;
Ceryle rudis;
Meropidae.
Merops gularis;
Merops muelleri;
Merops bulocki;
Merops bullockoides;
Merops pusillus;
Merops variegatus;
Merops oreobates;
Merops hirundineus;
Merops breweri;
Merops revoilii;
Merops albicollis;
Merops orientalis;
Merops boehmi;
Merops persicus;
Merops superciliosus;
Merops apiaster;
Merops malimbicus;
Merops nubicus;
Merops nubicoides;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Coracias abyssinicus;
Coracias caudatus;
Coracias spatulatus;
Coracias noevius;
Coracias benghalensis;
Coracias cyanogaster;
Eurystomus glaucurus;
Eurystomus gularis;
Upupidae.
Upupa epops;
Phoeniculidae.
Phoeniculus purpureus;
Phoeniculus damarensis;
Phoeniculus somaliensis;
Phoeniculus bollei;
Phoeniculus castaneiceps;
Rhinopomastus aterrimus;
Rhinopomastus cyanomelas;
Rhinopomastus minor;
Bucerotidae.
Tockus albocristatus;
Tockus hartlaubi;
Tockus camurus;
Tockus monteiri;
Tockus erythrorhynchus;
Tockus flavirostris;
Tockus leucomelas;
Tockus jacksoni;
Tockus deckeni;
Tockus alboterminatus;
Tockus bradfieldi;
Tockus fasciatus;
Tockus hemprichii;
Tockus nasutus;
Tockus pallidirostris;
Ceratogymna bucinator;
Ceratogymna fistulator;
Ceratogymna brevis;
Ceratogymna subcylindrica;
Ceratogymna cylindrica;
Ceratogymna albotibialis;
Ceratogymna atrata;
Ceratogymna elata;
Bucorvus abyssinicus;
Bucorvus leadbeateri;
Capitonidae.
Gymnobucco calvus;
Gymnobucco peli;
Gymnobucco sladeni;
Gymnobucco bonapartei;
Stactolaema leucotis;
Stactolaema anchietae;
Stactolaema whytii;
Stactolaema olivacea;
Pogoniulus scolopaceus;
Pogoniulus coryphaeus;
Pogoniulus leucomystax;
Pogoniulus simplex;
Pogoniulus atroflavus;
Pogoniulus subsulphureus;
Pogoniulus bilineatus;
Pogoniulus chrysoconus;
Pogoniulus pusillus;
Buccanodon duchaillui;
Tricholaema hirsuta;
Tricholaema diademata;
Tricholaema frontata;
Tricholaema leucomelas;
Tricholaema lachrymosa;
Tricholaema melanocephala;
Lybius undatus;
Lybius vieilloti;
Lybius leucocephalus;
Lybius chaplini;
Lybius rubrifacies;
Lybius guifsobalito;
Lybius torquatus;
Lybius melanopterus;
Lybius minor;
Lybius bidentatus;
Lybius dubius;
Lybius rolleti;
Trachyphonus purpuratus;
Trachyphonus vaillantii;
Trachyphonus margaritatus;
Trachyphonus erythrocephalus;
Trachyphonus darnaudii;
Indicatoridae.
Indicator maculatus;
Indicator variegatus;
Indicator indicator;
Indicator minor;
Indicator conirostris;
Indicator willcocksi;
Indicator exilis;
Indicator pumilio;
Indicator meliphilus;
Melichneutes robustus;
Melignomon eisentrauti;
Melignomon zenkeri;
Prodotiscus insignis;
Prodotiscus zambesiae;
Prodotiscus regulus;
Picidae.
Jynx torquilla;
Jynx ruficollis;
Sasia africana;
Campethera punctuligera;
Campethera nubica;
Campethera bennettii;
Campethera scriptoricauda;
Campethera abingoni;
Campethera mombassica;
Campethera notata;
Campethera maculosa;
Campethera cailliautii;
Campethera tullbergi;
Campethera nivosa;
Campethera caroli;
Geocolaptes olivaceus;
Dendropicos elachus;
Dendropicos poecilolaemus;
Dendropicos abyssinicus;
Dendropicos fuscescens;
Dendropicos gabonensis;
Dendropicos lugubris;
Dendropicos stierlingi;
Dendropicos namaquus;
Dendropicos pyrrhogaster;
Dendropicos xantholophus;
Dendropicos elliotii;
Dendropicos goertae;
Dendropicos spodocephalus;
Dendropicos griseocephalus;
Dendropicos obsoletus;
Dendrocopos minor;
Dendrocopos major;
Dendrocopos syriacus;
Picus vaillantii;
Eurylaimidae.
Smithornis capensis;
Smithornis sharpei;
Smithornis rufolateralis;
Pseudocalyptomena graueri;
Pittidae.
Pitta angolensis;
Pitta reichenowi;
Alaudidae.
Mirafra passerina;
Mirafra cantillans;
Mirafra cheniana;
Mirafra albicauda;
Mirafra cordofanica;
Mirafra williamsi;
Mirafra pulpa;
Mirafra hypermetra;
Mirafra somalica;
Mirafra ashi;
Mirafra angolensis;
Mirafra africana;
Mirafra rufocinnamomea;
Mirafra apiata;
Mirafra fasciolata;
Mirafra collaris;
Mirafra gilletti;
Mirafra degodiensis;
Mirafra rufa;
Calendulauda africanoides;
Calendulauda alopex;
Calendulauda poecilosterna;
Calendulauda erythrochlamys;
Calendulauda albescens;
Calendulauda barlowi;
Calendulauda burra;
Calendulauda sabota;
Pinarocorys erythropygia;
Pinarocorys nigricans;
Heteromirafra archeri;
Heteromirafra sidamoensis;
Heteromirafra ruddi;
Certhilauda curvirostris;
Certhilauda brevirostris;
Certhilauda semitorquata;
Certhilauda subcoronata;
Certhilauda benguelensis;
Certhilauda chuana;
Chersomanes albofasciata;
Chersomanes beesleyi;
Eremopterix australis;
Eremopterix leucotis;
Eremopterix nigriceps;
Eremopterix verticalis;
Eremopterix signatus;
Eremopterix leucopareia;
Ammomanes cinctura;
Ammomanes deserti;
Ammomanopsis grayi;
Alaemon alaudipes;
Alaemon hamertoni;
Ramphocoris clotbey;
Melanocorypha calandra;
Melanocorypha bimaculata;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella blanfordi;
Calandrella erlangeri;
Calandrella rufescens;
Calandrella cinerea;
Calandrella somalica;
Spizocorys conirostris;
Spizocorys starki;
Spizocorys fringillaris;
Spizocorys sclateri;
Spizocorys obbiensis;
Spizocorys personata;
Eremalauda dunni;
Chersophilus duponti;
Galerida cristata;
Galerida theklae;
Galerida modesta;
Galerida magnirostris;
Pseudalaemon fremantlii;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Alauda gulgula;
Eremophila alpestris;
Eremophila bilopha;
Hirundinidae.
Pseudochelidon eurystomina;
Riparia riparia;
Riparia paludicola;
Riparia congica;
Riparia cincta;
Phedina borbonica;
Phedina brazzae;
Petrochelidon perdita;
Petrochelidon preussi;
Petrochelidon rufigula;
Petrochelidon spilodera;
Petrochelidon fuliginosa;
Pseudhirundo griseopyga;
Ptyonoprogne rupestris;
Ptyonoprogne fuligula;
Hirundo rustica;
Hirundo lucida;
Hirundo aethiopica;
Hirundo angolensis;
Hirundo albigularis;
Hirundo smithii;
Hirundo nigrita;
Hirundo nigrorufa;
Hirundo atrocaerulea;
Hirundo leucosoma;
Hirundo megaensis;
Hirundo dimidiata;
Cecropis cucullata;
Cecropis abyssinica;
Cecropis semirufa;
Cecropis senegalensis;
Cecropis daurica;
Delichon urbicum;
Psalidoprocne nitens;
Psalidoprocne fuliginosa;
Psalidoprocne albiceps;
Psalidoprocne pristoptera;
Psalidoprocne obscura;
Motacillidae.
Motacilla alba;
Motacilla aguimp;
Motacilla capensis;
Motacilla citreola;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Motacilla clara;
Tmetothylacus tenellus;
Macronyx croceus;
Macronyx fuelleborni;
Macronyx flavicollis;
Macronyx capensis;
Macronyx ameliae;
Macronyx aurantiigula;
Macronyx grimwoodi;
Hemimacronyx sharpei;
Hemimacronyx chloris;
Anthus lineiventris;
Anthus crenatus;
Anthus hoeschi;
Anthus latistriatus;
Anthus leucophrys;
Anthus longicaudatus;
Anthus richardi;
Anthus vaalensis;
Anthus cinnamomeus;
Anthus pallidiventris;
Anthus melindae;
Anthus pseudosimilis;
Anthus campestris;
Anthus similis;
Anthus nyassae;
Anthus berthelotii;
Anthus brachyurus;
Anthus caffer;
Anthus sokokensis;
Anthus trivialis;
Anthus hodgsoni;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus petrosus;
Anthus spinoletta;
Anthus rubescens;
Campephagidae.
Coracina pectoralis;
Coracina azurea;
Coracina caesia;
Coracina graueri;
Campephaga petiti;
Campephaga flava;
Campephaga phoenicea;
Campephaga quiscalina;
Campephaga lobata;
Campephaga oriolina;
Pycnonotidae.
Pycnonotus barbatus;
Pycnonotus nigricans;
Pycnonotus capensis;
Pycnonotus xanthopygos;
Andropadus montanus;
Andropadus masukuensis;
Andropadus virens;
Andropadus gracilis;
Andropadus ansorgei;
Andropadus curvirostris;
Andropadus gracilirostris;
Andropadus importunus;
Andropadus latirostris;
Andropadus tephrolaemus;
Andropadus nigriceps;
Andropadus milanjensis;
Calyptocichla serina;
Baeopogon indicator;
Baeopogon clamans;
Ixonotus guttatus;
Chlorocichla simplex;
Chlorocichla flavicollis;
Chlorocichla falkensteini;
Chlorocichla flaviventris;
Chlorocichla laetissima;
Chlorocichla prigoginei;
Thescelocichla leucopleura;
Phyllastrephus scandens;
Phyllastrephus cabanisi;
Phyllastrephus fischeri;
Phyllastrephus terrestris;
Phyllastrephus strepitans;
Phyllastrephus fulviventris;
Phyllastrephus cerviniventris;
Phyllastrephus baumanni;
Phyllastrephus hypochloris;
Phyllastrephus poensis;
Phyllastrephus lorenzi;
Phyllastrephus flavostriatus;
Phyllastrephus poliocephalus;
Phyllastrephus debilis;
Phyllastrephus albigularis;
Phyllastrephus icterinus;
Phyllastrephus leucolepis;
Phyllastrephus xavieri;
Bleda syndactylus;
Bleda eximius;
Bleda notatus;
Bleda canicapillus;
Nicator chloris;
Nicator gularis;
Nicator vireo;
Criniger calurus;
Criniger barbatus;
Criniger chloronotus;
Criniger olivaceus;
Criniger ndussumensis;
Neolestes torquatus;
Regulidae .
Regulus regulus;
Regulus teneriffae;
Regulus ignicapilla;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Hypocoliidae.
Hypocolius ampelinus;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella collaris;
Prunella modularis;
Turdidae.
Neocossyphus fraseri;
Neocossyphus finschii;
Neocossyphus rufus;
Neocossyphus poensis;
Monticola rupestris;
Monticola explorator;
Monticola brevipes;
Monticola angolensis;
Monticola saxatilis;
Monticola rufocinereus;
Monticola solitarius;
Zoothera piaggiae;
Zoothera tanganjicae;
Zoothera crossleyi;
Zoothera gurneyi;
Zoothera cameronensis;
Zoothera princei;
Zoothera oberlaenderi;
Zoothera guttata;
Psophocichla litsipsirupa;
Turdus olivaceus;
Turdus olivaceofuscus;
Turdus libonyanus;
Turdus pelios;
Turdus tephronotus;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus ruficollis;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus viscivorus;
Alethe poliocephala;
Alethe poliophrys;
Alethe choloensis;
Alethe fuelleborni;
Alethe diademata;
Cisticolidae.
Cisticola erythrops;
Cisticola cantans;
Cisticola lateralis;
Cisticola anonymus;
Cisticola woosnami;
Cisticola bulliens;
Cisticola chubbi;
Cisticola hunteri;
Cisticola nigriloris;
Cisticola aberrans;
Cisticola bodessa;
Cisticola chiniana;
Cisticola cinereolus;
Cisticola ruficeps;
Cisticola dorsti;
Cisticola rufilatus;
Cisticola subruficapilla;
Cisticola lais;
Cisticola restrictus;
Cisticola njombe;
Cisticola galactotes;
Cisticola pipiens;
Cisticola carruthersi;
Cisticola tinniens;
Cisticola robustus;
Cisticola natalensis;
Cisticola fulvicapilla;
Cisticola aberdare;
Cisticola angusticauda;
Cisticola melanurus;
Cisticola brachypterus;
Cisticola rufus;
Cisticola troglodytes;
Cisticola nanus;
Cisticola juncidis;
Cisticola haesitatus;
Cisticola aridulus;
Cisticola textrix;
Cisticola eximius;
Cisticola dambo;
Cisticola brunnescens;
Cisticola cinnamomeus;
Cisticola ayresii;
Incana incanus;
Scotocerca inquieta;
Prinia gracilis;
Prinia subflava;
Prinia somalica;
Prinia fluviatilis;
Prinia flavicans;
Prinia maculosa;
Prinia hypoxantha;
Prinia substriata;
Prinia molleri;
Prinia robertsi;
Prinia bairdii;
Prinia erythroptera;
Schistolais leontica;
Schistolais leucopogon;
Malcorus pectoralis;
Drymocichla incana;
Urolais epichlorus;
Spiloptila clamans;
Apalis pulchra;
Apalis ruwenzorii;
Apalis thoracica;
Apalis nigriceps;
Apalis jacksoni;
Apalis chariessa;
Apalis binotata;
Apalis personata;
Apalis flavida;
Apalis ruddi;
Apalis sharpii;
Apalis rufogularis;
Apalis bamendae;
Apalis goslingi;
Apalis porphyrolaema;
Apalis chapini;
Apalis melanocephala;
Apalis chirindensis;
Apalis cinerea;
Apalis alticola;
Apalis karamojae;
Urorhipis rufifrons;
Hypergerus atriceps;
Eminia lepida;
Camaroptera brachyura;
Camaroptera superciliaris;
Camaroptera chloronota;
Calamonastes undosus;
Calamonastes simplex;
Calamonastes fasciolatus;
Euryptila subcinnamomea;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Bradypterus baboecala;
Bradypterus grandis;
Bradypterus carpalis;
Bradypterus graueri;
Bradypterus alfredi;
Bradypterus sylvaticus;
Bradypterus lopezi;
Bradypterus barratti;
Bradypterus bangwaensis;
Bradypterus cinnamomeus;
Bradypterus victorini;
Bathmocercus cerviniventris;
Bathmocercus rufus;
Sceptomycter winifredae;
Melocichla mentalis;
Sphenoeacus afer;
Locustella naevia;
Locustella fluviatilis;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus paludicola;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus baeticatus;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus stentoreus;
Acrocephalus griseldis;
Acrocephalus rufescens;
Acrocephalus gracilirostris;
Acrocephalus aedon;
Hippolais caligata;
Hippolais pallida;
Hippolais opaca;
Hippolais languida;
Hippolais olivetorum;
Hippolais polyglotta;
Hippolais icterina;
Chloropeta natalensis;
Chloropeta similis;
Chloropeta gracilirostris;
Phyllolais pulchella;
Orthotomus metopias;
Orthotomus moreaui;
Poliolais lopezi;
Graueria vittata;
Eremomela salvadorii;
Eremomela flavicrissalis;
Eremomela icteropygialis;
Eremomela pusilla;
Eremomela canescens;
Eremomela scotops;
Eremomela gregalis;
Eremomela badiceps;
Eremomela turneri;
Eremomela atricollis;
Eremomela usticollis;
Sylvietta virens;
Sylvietta denti;
Sylvietta leucophrys;
Sylvietta brachyura;
Sylvietta philippae;
Sylvietta ruficapilla;
Sylvietta whytii;
Sylvietta isabellina;
Sylvietta rufescens;
Hemitesia neumanni;
Macrosphenus kempi;
Macrosphenus flavicans;
Macrosphenus concolor;
Macrosphenus pulitzeri;
Macrosphenus kretschmeri;
Amaurocichla bocagei;
Hylia prasina;
Phylloscopus laetus;
Phylloscopus laurae;
Phylloscopus ruficapilla;
Phylloscopus budongoensis;
Phylloscopus umbrovirens;
Phylloscopus herberti;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus canariensis;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus ibericus;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus orientalis;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus fuscatus;
Phylloscopus proregulus;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus humei;
Hyliota flavigaster;
Hyliota australis;
Hyliota usambarae;
Hyliota violacea;
Schoenicola brevirostris;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia nana;
Sylvia deserti;
Sylvia nisoria;
Sylvia hortensis;
Sylvia crassirostris;
Sylvia leucomelaena;
Sylvia rueppelli;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Sylvia melanothorax;
Sylvia mystacea;
Sylvia conspicillata;
Sylvia deserticola;
Sylvia undata;
Sylvia sarda;
Parisoma layardi;
Parisoma subcaeruleum;
Parisoma lugens;
Parisoma boehmi;
Muscicapidae.
Empidornis semipartitus;
Bradornis pallidus;
Bradornis infuscatus;
Bradornis mariquensis;
Bradornis microrhynchus;
Melaenornis brunneus;
Melaenornis fischeri;
Melaenornis chocolatinus;
Melaenornis edolioides;
Melaenornis pammelaina;
Melaenornis ardesiacus;
Melaenornis annamarulae;
Fraseria ocreata;
Fraseria cinerascens;
Sigelus silens;
Muscicapa striata;
Muscicapa gambagae;
Muscicapa ussheri;
Muscicapa infuscata;
Muscicapa boehmi;
Muscicapa aquatica;
Muscicapa olivascens;
Muscicapa lendu;
Muscicapa adusta;
Muscicapa epulata;
Muscicapa sethsmithi;
Muscicapa comitata;
Muscicapa tessmanni;
Muscicapa cassini;
Muscicapa caerulescens;
Myioparus griseigularis;
Myioparus plumbeus;
Stenostira scita;
Ficedula hypoleuca;
Ficedula speculigera;
Ficedula albicollis;
Ficedula semitorquata;
Ficedula parva;
Ficedula albicilla;
Horizorhinus dohrni;
Pogonocichla stellata;
Swynnertonia swynnertoni;
Stiphrornis erythrothorax;
Sheppardia bocagei;
Sheppardia cyornithopsis;
Sheppardia aequatorialis;
Sheppardia sharpei;
Sheppardia gunningi;
Sheppardia gabela;
Sheppardia montana;
Sheppardia lowei;
Sheppardia aurantiithorax;
Erithacus rubecula;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia calliope;
Luscinia svecica;
Irania gutturalis;
Cossyphicula roberti;
Cossypha isabellae;
Cossypha archeri;
Cossypha anomala;
Cossypha caffra;
Cossypha humeralis;
Cossypha cyanocampter;
Cossypha polioptera;
Cossypha semirufa;
Cossypha heuglini;
Cossypha natalensis;
Cossypha dichroa;
Cossypha heinrichi;
Cossypha niveicapilla;
Cossypha albicapilla;
Xenocopsychus ansorgei;
Cichladusa arquata;
Cichladusa ruficauda;
Cichladusa guttata;
Cercotrichas leucosticta;
Cercotrichas quadrivirgata;
Cercotrichas barbata;
Cercotrichas signata;
Cercotrichas hartlaubi;
Cercotrichas leucophrys;
Cercotrichas galactotes;
Cercotrichas paena;
Cercotrichas minor;
Cercotrichas coryphaeus;
Cercotrichas podobe;
Namibornis herero;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Phoenicurus moussieri;
Phoenicurus erythrogastrus;
Saxicola rubetra;
Saxicola dacotiae;
Saxicola rubicola;
Saxicola torquatus;
Saxicola bifasciatus;
Oenanthe leucopyga;
Oenanthe monacha;
Oenanthe leucura;
Oenanthe monticola;
Oenanthe phillipsi;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe lugens;
Oenanthe finschii;
Oenanthe moesta;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe cypriaca;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe xanthoprymna;
Oenanthe deserti;
Oenanthe pileata;
Oenanthe isabellina;
Oenanthe bottae;
Oenanthe heuglini;
Cercomela sinuata;
Cercomela schlegelii;
Cercomela tractrac;
Cercomela familiaris;
Cercomela scotocerca;
Cercomela dubia;
Cercomela melanura;
Cercomela sordida;
Myrmecocichla tholloni;
Myrmecocichla aethiops;
Myrmecocichla formicivora;
Myrmecocichla nigra;
Myrmecocichla melaena;
Myrmecocichla albifrons;
Myrmecocichla arnotti;
Thamnolaea cinnamomeiventris;
Thamnolaea semirufa;
Pinarornis plumosus;
Platysteiridae.
Megabyas flammulatus;
Bias musicus;
Platysteira cyanea;
Platysteira albifrons;
Platysteira peltata;
Platysteira laticincta;
Platysteira castanea;
Platysteira tonsa;
Platysteira blissetti;
Platysteira chalybea;
Platysteira jamesoni;
Platysteira concreta;
Batis margaritae;
Batis mixta;
Batis diops;
Batis capensis;
Batis fratrum;
Batis molitor;
Batis soror;
Batis pririt;
Batis senegalensis;
Batis orientalis;
Batis minor;
Batis perkeo;
Batis minima;
Batis ituriensis;
Batis poensis;
Batis occulta;
Batis minulla;
Lanioturdus torquatus;
Monarchidae.
Erythrocercus mccallii;
Erythrocercus holochlorus;
Erythrocercus livingstonei;
Elminia longicauda;
Elminia albicauda;
Elminia nigromitrata;
Elminia albiventris;
Elminia albonotata;
Trochocercus nitens;
Trochocercus cyanomelas;
Terpsiphone rufiventer;
Terpsiphone bedfordi;
Terpsiphone rufocinerea;
Terpsiphone batesi;
Terpsiphone viridis;
Terpsiphone atrochalybeia;
Picathartidae.
Picathartes gymnocephalus;
Picathartes oreas;
Timaliidae.
Modulatrix stictigula;
Arcanator orostruthus;
Chaetops pycnopygius;
Chaetops frenatus;
Chaetops aurantius;
Illadopsis cleaveri;
Illadopsis albipectus;
Illadopsis rufescens;
Illadopsis puveli;
Illadopsis rufipennis;
Illadopsis fulvescens;
Illadopsis pyrrhoptera;
Pseudoalcippe abyssinica;
Kakamega poliothorax;
Ptyrticus turdinus;
Turdoides squamiceps;
Turdoides fulva;
Turdoides aylmeri;
Turdoides rubiginosa;
Turdoides reinwardtii;
Turdoides tenebrosa;
Turdoides melanops;
Turdoides sharpei;
Turdoides squamulata;
Turdoides leucopygia;
Turdoides hartlaubii;
Turdoides bicolor;
Turdoides hypoleuca;
Turdoides hindei;
Turdoides leucocephala;
Turdoides plebejus;
Turdoides jardineii;
Turdoides gymnogenys;
Lioptilus nigricapillus;
Kupeornis gilberti;
Kupeornis rufocinctus;
Kupeornis chapini;
Parophasma galinieri;
Phyllanthus atripennis;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Paridae.
Periparus ater;
Lophophanes cristatus;
Melaniparus leucomelas;
Melaniparus guineensis;
Melaniparus niger;
Melaniparus carpi;
Melaniparus albiventris;
Melaniparus leuconotus;
Melaniparus rufiventris;
Melaniparus funereus;
Melaniparus fringillinus;
Melaniparus fasciiventer;
Melaniparus thruppi;
Melaniparus griseiventris;
Melaniparus cinerascens;
Melaniparus afer;
Parus major;
Cyanistes teneriffae;
Sittidae.
Sitta europaea;
Sitta ledanti;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae .
Certhia brachydactyla;
Salpornis spilonotus;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Anthoscopus punctifrons;
Anthoscopus musculus;
Anthoscopus parvulus;
Anthoscopus flavifrons;
Anthoscopus caroli;
Anthoscopus minutus;
Pholidornis rushiae;
Nectarinidae.
Deleornis fraseri;
Deleornis axillaris;
Anthreptes reichenowi;
Anthreptes anchietae;
Anthreptes gabonicus;
Anthreptes longuemarei;
Anthreptes orientalis;
Anthreptes neglectus;
Anthreptes aurantium;
Anthreptes seimundi;
Anthreptes rectirostris;
Anthreptes rubritorques;
Hedydipna collaris;
Hedydipna platura;
Hedydipna metallica;
Hedydipna pallidigaster;
Anabathmis reichenbachii;
Anabathmis hartlaubii;
Anabathmis newtonii;
Dreptes thomensis;
Anthobaphes violacea;
Cyanomitra verticalis;
Cyanomitra cyanolaema;
Cyanomitra alinae;
Cyanomitra oritis;
Cyanomitra bannermani;
Cyanomitra olivacea;
Cyanomitra obscura;
Cyanomitra veroxii;
Chalcomitra adelberti;
Chalcomitra fuliginosa;
Chalcomitra rubescens;
Chalcomitra amethystina;
Chalcomitra senegalensis;
Chalcomitra hunteri;
Chalcomitra balfouri;
Nectarinia bocagii;
Nectarinia purpureiventris;
Nectarinia tacazze;
Nectarinia kilimensis;
Nectarinia johnstoni;
Nectarinia famosa;
Drepanorhynchus reichenowi;
Cinnyris chloropygius;
Cinnyris minullus;
Cinnyris manoensis;
Cinnyris chalybeus;
Cinnyris neergaardi;
Cinnyris stuhlmanni;
Cinnyris prigoginei;
Cinnyris ludovicensis;
Cinnyris reichenowi;
Cinnyris afer;
Cinnyris regius;
Cinnyris rockefelleri;
Cinnyris mediocris;
Cinnyris moreaui;
Cinnyris pulchellus;
Cinnyris loveridgei;
Cinnyris mariquensis;
Cinnyris shelleyi;
Cinnyris congensis;
Cinnyris erythrocercus;
Cinnyris nectarinioides;
Cinnyris bifasciatus;
Cinnyris tsavoensis;
Cinnyris chalcomelas;
Cinnyris pembae;
Cinnyris bouvieri;
Cinnyris osea;
Cinnyris habessinicus;
Cinnyris coccinigastrus;
Cinnyris johannae;
Cinnyris superbus;
Cinnyris rufipennis;
Cinnyris oustaleti;
Cinnyris talatala;
Cinnyris venustus;
Cinnyris fuscus;
Cinnyris ursulae;
Cinnyris batesi;
Cinnyris cupreus;
Zosteropidae.
Speirops lugubris;
Speirops melanocephalus;
Speirops brunneus;
Speirops leucophoeus;
Zosterops senegalensis;
Zosterops poliogastrus;
Zosterops abyssinicus;
Zosterops pallidus;
Zosterops vaughani;
Zosterops ficedulinus;
Zosterops griseovirescens;
Promeropidae.
Promerops gurneyi;
Promerops cafer;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Oriolus auratus;
Oriolus chlorocephalus;
Oriolus crassirostris;
Oriolus brachyrhynchus;
Oriolus monacha;
Oriolus larvatus;
Oriolus percivali;
Oriolus nigripennis;
Laniidae.
Lanius collurio;
Lanius isabellinus;
Lanius gubernator;
Lanius souzae;
Lanius excubitor;
Lanius meridionalis;
Lanius minor;
Lanius excubitoroides;
Lanius cabanisi;
Lanius dorsalis;
Lanius somalicus;
Lanius mackinnoni;
Lanius collaris;
Lanius newtoni;
Lanius nubicus;
Lanius senator;
Corvinella corvina;
Corvinella melanoleuca;
Eurocephalus rueppelli;
Eurocephalus anguitimens;
Malaconotidae.
Nilaus afer;
Dryoscopus gambensis;
Dryoscopus pringlii;
Dryoscopus cubla;
Dryoscopus senegalensis;
Dryoscopus angolensis;
Dryoscopus sabini;
Tchagra minutus;
Tchagra senegalus;
Tchagra australis;
Tchagra jamesi;
Tchagra tchagra;
Laniarius ruficeps;
Laniarius luehderi;
Laniarius brauni;
Laniarius amboimensis;
Laniarius liberatus;
Laniarius turatii;
Laniarius aethiopicus;
Laniarius bicolor;
Laniarius ferrugineus;
Laniarius barbarus;
Laniarius erythrogaster;
Laniarius atrococcineus;
Laniarius mufumbiri;
Laniarius atroflavus;
Laniarius funebris;
Laniarius leucorhynchus;
Laniarius fuelleborni;
Laniarius poensis;
Rhodophoneus cruentus;
Telophorus zeylonus;
Telophorus bocagei;
Telophorus sulfureopectus;
Telophorus olivaceus;
Telophorus multicolor;
Telophorus nigrifrons;
Telophorus kupeensis;
Telophorus viridis;
Telophorus dohertyi;
Malaconotus cruentus;
Malaconotus lagdeni;
Malaconotus gladiator;
Malaconotus blanchoti;
Malaconotus monteiri;
Malaconotus alius;
Prionopidae.
Prionops plumatus;
Prionops poliolophus;
Prionops alberti;
Prionops caniceps;
Prionops rufiventris;
Prionops retzii;
Prionops gabela;
Prionops scopifrons;
Dicruridae .
Dicrurus ludwigii;
Dicrurus atripennis;
Dicrurus adsimilis;
Dicrurus modestus;
Corvidae .
Garrulus glandarius;
Pica pica;
Zavattariornis stresemanni;
Pyrrhocorax pyrrhocorax;
Pyrrhocorax graculus;
Ptilostomus afer;
Corvus monedula;
Corvus splendens;
Corvus capensis;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus cornix;
Corvus albus;
Corvus ruficollis;
Corvus edithae;
Corvus rhipidurus;
Corvus albicollis;
Corvus crassirostris;
Corvus corax;
Sturnidae.
Acridotheres tristis;
Pastor roseus;
Sturnus vulgaris;
Sturnus unicolor;
Creatophora cinerea;
Lamprotornis nitens;
Lamprotornis chalybaeus;
Lamprotornis chloropterus;
Lamprotornis chalcurus;
Lamprotornis splendidus;
Lamprotornis ornatus;
Lamprotornis iris;
Lamprotornis purpureus;
Lamprotornis purpuroptera;
Lamprotornis caudatus;
Lamprotornis regius;
Lamprotornis mevesii;
Lamprotornis australis;
Lamprotornis acuticaudus;
Lamprotornis corruscus;
Lamprotornis superbus;
Lamprotornis hildebrandti;
Lamprotornis shelleyi;
Lamprotornis pulcher;
Lamprotornis purpureiceps;
Lamprotornis cupreocauda;
Cinnyricinclus leucogaster;
Spreo bicolor;
Spreo fischeri;
Spreo unicolor;
Spreo albicapillus;
Onychognathus morio;
Onychognathus tenuirostris;
Onychognathus fulgidus;
Onychognathus walleri;
Onychognathus blythii;
Onychognathus frater;
Onychognathus tristramii;
Onychognathus nabouroup;
Onychognathus salvadorii;
Onychognathus albirostris;
Onychognathus neumanni;
Poeoptera lugubris;
Poeoptera stuhlmanni;
Poeoptera kenricki;
Pholia sharpii;
Pholia femoralis;
Grafisia torquata;
Speculipastor bicolor;
Neocichla gutturalis;
Buphagus erythrorhynchus;
Buphagus africanus;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer castanopterus;
Passer moabiticus;
Passer iagoensis;
Passer insularis;
Passer motitensis;
Passer rufocinctus;
Passer shelleyi;
Passer cordofanicus;
Passer melanurus;
Passer griseus;
Passer swainsonii;
Passer gongonensis;
Passer suahelicus;
Passer diffusus;
Passer simplex;
Passer montanus;
Passer luteus;
Passer euchlorus;
Passer eminibey;
Petronia pyrgita;
Petronia superciliaris;
Petronia dentata;
Petronia petronia;
Carpospiza brachydactyla;
Montifringilla nivalis;
Ploceidae.
Bubalornis albirostris;
Bubalornis niger;
Dinemellia dinemelli;
Sporopipes frontalis;
Sporopipes squamifrons;
Plocepasser mahali;
Plocepasser superciliosus;
Plocepasser rufoscapulatus;
Plocepasser donaldsoni;
Histurgops ruficauda;
Pseudonigrita arnaudi;
Pseudonigrita cabanisi;
Philetairus socius;
Ploceus bannermani;
Ploceus batesi;
Ploceus nigrimentus;
Ploceus baglafecht;
Ploceus bertrandi;
Ploceus pelzelni;
Ploceus subpersonatus;
Ploceus luteolus;
Ploceus intermedius;
Ploceus ocularis;
Ploceus nigricollis;
Ploceus melanogaster;
Ploceus alienus;
Ploceus temporalis;
Ploceus capensis;
Ploceus subaureus;
Ploceus xanthops;
Ploceus princeps;
Ploceus aurantius;
Ploceus bojeri;
Ploceus castaneiceps;
Ploceus xanthopterus;
Ploceus castanops;
Ploceus burnieri;
Ploceus galbula;
Ploceus heuglini;
Ploceus taeniopterus;
Ploceus velatus;
Ploceus vitellinus;
Ploceus reichardi;
Ploceus katangae;
Ploceus ruweti;
Ploceus cucullatus;
Ploceus grandis;
Ploceus spekei;
Ploceus spekeoides;
Ploceus nigerrimus;
Ploceus weynsi;
Ploceus golandi;
Ploceus melanocephalus;
Ploceus dichrocephalus;
Ploceus jacksoni;
Ploceus badius;
Ploceus rubiginosus;
Ploceus aureonucha;
Ploceus tricolor;
Ploceus albinucha;
Ploceus bicolor;
Ploceus preussi;
Ploceus dorsomaculatus;
Ploceus nicolli;
Ploceus olivaceiceps;
Ploceus insignis;
Ploceus angolensis;
Ploceus sanctithomae;
Ploceus flavipes;
Pachyphantes superciliosus;
Malimbus coronatus;
Malimbus cassini;
Malimbus ballmanni;
Malimbus racheliae;
Malimbus scutatus;
Malimbus ibadanensis;
Malimbus erythrogaster;
Malimbus nitens;
Malimbus malimbicus;
Malimbus rubricollis;
Anaplectes rubriceps;
Brachycope anomala;
Quelea cardinalis;
Quelea erythrops;
Quelea quelea;
Euplectes afer;
Euplectes diadematus;
Euplectes gierowii;
Euplectes hordeaceus;
Euplectes franciscanus;
Euplectes orix;
Euplectes nigroventris;
Euplectes aureus;
Euplectes capensis;
Euplectes axillaris;
Euplectes macroura;
Euplectes albonotatus;
Euplectes ardens;
Euplectes hartlaubi;
Euplectes psammocromius;
Euplectes progne;
Euplectes jacksoni;
Amblyospiza albifrons;
Estrildidae.
Parmoptila rubrifrons;
Parmoptila jamesoni;
Parmoptila woodhousei;
Nigrita fusconotus;
Nigrita bicolor;
Nigrita luteifrons;
Nigrita canicapillus;
Nesocharis ansorgei;
Nesocharis shelleyi;
Nesocharis capistrata;
Pytilia afra;
Pytilia phoenicoptera;
Pytilia lineata;
Pytilia melba;
Pytilia hypogrammica;
Mandingoa nitidula;
Cryptospiza reichenovii;
Cryptospiza salvadorii;
Cryptospiza jacksoni;
Cryptospiza shelleyi;
Pyrenestes sanguineus;
Pyrenestes ostrinus;
Pyrenestes minor;
Spermophaga poliogenys;
Spermophaga haematina;
Spermophaga ruficapilla;
Clytospiza monteiri;
Hypargos niveoguttatus;
Hypargos margaritatus;
Euschistospiza dybowskii;
Euschistospiza cinereovinacea;
Lagonosticta rufopicta;
Lagonosticta nitidula;
Lagonosticta senegala;
Lagonosticta rara;
Lagonosticta rubricata;
Lagonosticta landanae;
Lagonosticta rhodopareia;
Lagonosticta virata;
Lagonosticta sanguinodorsalis;
Lagonosticta larvata;
Lagonosticta umbrinodorsalis;
Lagonosticta fuscocrissa;
Lagonosticta atricollis;
Uraeginthus angolensis;
Uraeginthus bengalus;
Uraeginthus cyanocephalus;
Granatina ianthinogaster;
Granatina granatinus;
Estrilda caerulescens;
Estrilda perreini;
Estrilda thomensis;
Estrilda paludicola;
Estrilda poliopareia;
Estrilda melpoda;
Estrilda rhodopyga;
Estrilda troglodytes;
Estrilda astrild;
Estrilda nigriloris;
Estrilda nonnula;
Estrilda atricapilla;
Estrilda kandti;
Estrilda erythronotos;
Estrilda charmosyna;
Coccopygia quartinia;
Coccopygia melanotis;
Amandava amandava;
Sporaeginthus subflavus;
Ortygospiza gabonensis;
Paludipasser locustella;
Euodice cantans;
Spermestes cucullatus;
Spermestes bicolor;
Spermestes fringilloides;
Odontospiza griseicapilla;
Padda oryzivora;
Amadina fasciata;
Amadina erythrocephala;
Viduidae.
Vidua chalybeata;
Vidua raricola;
Vidua larvaticola;
Vidua maryae;
Vidua nigeriae;
Vidua funerea;
Vidua codringtoni;
Vidua purpurascens;
Vidua wilsoni;
Vidua camerunensis;
Vidua hypocherina;
Vidua fischeri;
Vidua regia;
Vidua macroura;
Vidua togoensis;
Vidua interjecta;
Vidua paradisaea;
Vidua orientalis;
Vidua obtusa;
Anomalospiza imberbis;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla teydea;
Fringilla montifringilla;
Neospiza concolor;
Linurgus olivaceus;
Rhynchostruthus socotranus;
Rhynchostruthus louisae;
Carpodacus erythrinus;
Carpodacus synoicus;
Loxia curvirostra;
Carduelis chloris;
Carduelis flammea;
Carduelis spinus;
Carduelis carduelis;
Carduelis cannabina;
Carduelis johannis;
Carduelis ankoberensis;
Serinus pusillus;
Serinus serinus;
Serinus syriacus;
Serinus canaria;
Serinus citrinella;
Serinus canicollis;
Serinus flavivertex;
Serinus nigriceps;
Serinus citrinelloides;
Serinus frontalis;
Serinus hyposticutus;
Serinus capistratus;
Serinus koliensis;
Serinus scotops;
Serinus leucopygius;
Serinus flavigula;
Serinus xantholaemus;
Serinus atrogularis;
Serinus reichenowi;
Serinus xanthopygius;
Serinus citrinipectus;
Serinus mozambicus;
Serinus donaldsoni;
Serinus buchanani;
Serinus dorsostriatus;
Serinus flaviventris;
Serinus sulphuratus;
Serinus reichardi;
Serinus albogularis;
Serinus gularis;
Serinus mennelli;
Serinus tristriatus;
Serinus striolatus;
Serinus whytii;
Serinus burtoni;
Serinus melanochrous;
Serinus rufobrunneus;
Serinus leucopterus;
Alario alario;
Alario leucolaemus;
Pseudochloroptila totta;
Pseudochloroptila symonsi;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Rhodopechys sanguineus;
Bucanetes githagineus;
Rhodospiza obsoletus;
Emberizidae.
Emberiza citrinella;
Emberiza cirlus;
Emberiza cia;
Emberiza cineracea;
Emberiza hortulana;
Emberiza caesia;
Emberiza sahari;
Emberiza striolata;
Emberiza impetuani;
Emberiza tahapisi;
Emberiza socotrana;
Emberiza capensis;
Emberiza vincenti;
Emberiza pusilla;
Emberiza rustica;
Emberiza aureola;
Emberiza flaviventris;
Emberiza poliopleura;
Emberiza affinis;
Emberiza cabanisi;
Emberiza melanocephala;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321453" title="Antoni Vallespir Llompart" nonfiltered="375" processed="374" dbindex="125387">
Antoni Vallespir Llompart (Alcdia, Mallorca- 1948)
Prevere.  Fou prior i Superior de la Comunitat dels Misioners dels Sagrats Cors de Jess i Maria del monestir de la Real de Palma de Mallorca fins l'any 2007.  El va succer en el crrec Ramon Balleter, nascut en 1934.

Des de setembre de 2005 s administrador general de la comunitat dels Missioners dels Sagrats Cors en la delegaci de Mallorca.
Des de l'any 2007 s membre del monestir de Lluc, on ja estava molt relacionat.

Referncies.
http://www.secardelareal.org/;
http://www.salvemlareal.org/documents/icomos.htm;
http://www.salvemlareal.org/plataforma.htm;
http://www.msscc.es/BL2/BL2-CAT-0015.htm;
http://ca.wikipedia.org/wiki/Secar_de_la_Real;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321455" title="Francesca Rebassa Truyols" nonfiltered="376" processed="375" dbindex="125388">
Francesca Rebassa Truyols (Alcdia, Mallorca el 4 d'agost de 1982) fou Miss Balears des de juliol de 2007 fins al juliol de 2008.

Des de la primavera del 2008 treballa per un magazn en un canal balear -Canal 4-, presentant receptes de cuina per Mallorca.

El 1 d'agost de 2009 es casar a Alcdia amb Mister Balears 2008, Carlos Montalvn (1982).

Referncies.
 http://www.missespana.com/gmscandidatas1.asp?cod_ficha=0000000019;
 http://www.elmundo-eldia.com/2007/07/31/cultura/1185832800.html;
http://www.diariodemallorca.es/multimedia/imagenes.jsp?pRef=1820_0_0;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321456" title="Illa Vega" nonfiltered="377" processed="376" dbindex="125389">
 

L'Illa Vega s una petita illa al nord-oest de l'Illa James Ross, a la pennsula Antrtica. Degut al fet que s'hi troben nombrosos fssils tant del Cretaci com del Paleoc, s un jaciment especialment important per la investigaci de les conseqncies de l'extinci K-T.

La majoria de fssils trobats a Illa Vega pertanyen a ocells i a dinosaures no aviaris. Durant el segle XX es discut si els ocells moderns havien viscut al Cretaci juntament amb els seus avantpassats no aviaris, o si, en canvi, la seva radiaci evolutiva tingu lloc desprs de l'extinci dels dinosaures. L'anseriforme Vegavis iaai, un ocell del Maastrichti descobert el 1992 per que no fou descrit fins el 2005, represent la prova definitiva que els ocells moderns havien aparegut abans del Cenozoic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321457" title="Copa blgara de futbol" nonfiltered="378" processed="377" dbindex="125390">
La Copa blgara de futbol (en blgar                 ) s la segona competici futbolstica de Bulgria en importncia. Es disputa per eliminatries a partit nic. Hi prenen part tots els clubs de Bulgria. La final s'acostuma a disputar a l'estadi Nacional Vasil Levski de Sofia. El campi obt una plaa per la Copa de la UEFA.

 Histria .
Diverses han estat les competicions de copa que s'han disputat a Bulgria, b simultniament o b successivament. La primera competici fou la Copa Nacional o Copa del Tsar (            ) entre els anys 1938 i 1942, disputada pels campions regionals (dels oblasts).

Durant l'poca de la Repblica Popular de Bulgria comunista es disput l'anomenada Copa de l'Exrcit Sovitic (                        ), que es disputava per eliminatries a doble partit. Es disput entre 1945 i 1990. Desprs de 1981, per, va comenar a perdre importncia a causa de la creaci de la Copa de Bulgria (                ). Aquesta competici es cre per celebrar el 1300 aniversari del pas, l'any 1981.

Entre 1981 i 1990 es disputaren, per tant, dues competicions de Copa. El 1981 i 1982 la Copa de l'Exrcit Sovitic continu essent la principal competici, es a dir, la que classificava per a la Recopa d'Europa de futbol. A partir del 1983 aquest paper l'agaf la Copa de Bulgria.

L'any 1991 tamb es disputaren dues competicions. A ms de la Copa de Bulgria es disput la Copa de la BFU (de la Federaci Blgara).

 Historial .
 Copa del Tsar (1924-1944) .


 1938 FK-13 Sofia;
 1939 Shipka Sofia;

 1940 FK-13 Sofia;
 1941 AS-23 Sofia;

 1942 Levski Sofia;
 1943 Slavia Sofia;

 1944 no finalitzat;


 Copa de l'Exrcit Sovitic (1946-1990) .
Torneigs oficials (1946-1982) 


 1946 Levski Sofia;
 1947 Levski Sofia;
 1948 Lokomotiv Sofia;
 1949 Levski Sofia;
 1950 Levski Sofia;
 1951 CSKA Sofia;
 1952 Slavia Sofia;
 1953 Lokomotiv Sofia;
 1954 CSKA Sofia;
 1955 CSKA Sofia;

 1956 Levski Sofia;
 1957 Levski Sofia;
 1958 Spartak Plovdiv;
 1959 Levski Sofia;
 1960 Septemvri Sofia;
 1961 CSKA Sofia;
 1962 Botev Plovdiv;
 1963 Slavia Sofia;
 1964 Slavia Sofia;
 1965 CSKA Sofia;

 1966 Slavia Sofia;
 1967 Levski Sofia;
 1968 Spartak Sofia;
 1969 CSKA Sofia;
 1970 Levski Sofia;
 1971 Levski Sofia;
 1972 CSKA Sofia;
 1973 CSKA Sofia;
 1974 CSKA Sofia;
 1975 Slavia Sofia;

 1976 Levski Sofia;
 1977 Levski Sofia;
 1978 Marek Dupnitsa;
 1979 Levski Sofia;
 1980 Slavia Sofia;
 1981 Botev Plovdiv;
 1982 Lokomotiv Sofia;


Torneigs no oficials (1982-1990) 


 1983 Lokomotiv Plovdiv;
 1984 Levski Sofia;

 1985 CSKA Sofia;
 1986 CSKA Sofia;

 1987 Levski Sofia;
 1988 Levski Sofia;

 1989 CSKA Sofia;
 1990 CSKA Sofia;


 Copa de Bulgria (1980-present) .
Torneigs no oficials (1980-1982) 
 1981 CSKA Sofia;
 1982 Levski Sofia;

Torneigs oficials (1983-present) 


 1983 CSKA Sofia;
 1984 Levski Sofia;
 1985 CSKA Sofia;
 1986 Levski Sofia;
 1987 CSKA Sofia;
 1988 CSKA Sofia;
 1989 CSKA Sofia;
 1990 FC Sliven;

 1991 Levski Sofia;
 1992 Levski Sofia;
 1993 CSKA Sofia;
 1994 Levski Sofia;
 1995 Lokomotiv Sofia;
 1996 Slavia Sofia;
 1997 CSKA Sofia;
 1998 Levski Sofia;

 1999 CSKA Sofia;
 2000 Levski Sofia;
 2001 Litex Lovech;
 2002 Levski Sofia;
 2003 Levski Sofia;
 2004 Litex Lovech;
 2005 Levski Sofia;
 2006 CSKA Sofia;

 2007 Levski Sofia;
 2008 Litex Lovech;


 Copa de la BFU (1991) .
 1991 Etar Veliko Tarnovo;

 Enllaos externs .
 Bulgarian Cup news from Topsport ;
 RSSSF;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321460" title="Jaciment de Wannagan Creek" nonfiltered="379" processed="378" dbindex="125391">

El jaciment de Wannagan Creek s un jaciment situat a Dakota del Nord, als Estats Units. Aquest jaciment del Paleoc mitj (fa aproximadament seixanta milions d'anys) ha estat estudiat des de fa ms de trentadcades. Es creu que representa un paleoambient de boscs i planes baixes pantanoses subtropicals. Tant la flora com la fauna del jaciment estan molt ben preservats.

S'hi han trobat molts mamfers. Tots sn petits en comparaci amb els mamfers moderns, i el ms gran t la mida d'una ovella. Entre els mamfers trobats, hi ha: un primat primitiu semblant a un esquirol; Ptilodus, un multituberculat arbori; o Protictis, un viverrvid de la mida d'una mostela que podria haver caat al sotabosc. El mamfer ms gran del jaciment s el condilartre Phenacodus.

Tanmateix, els rptils sn el grup d'animals ms com de Wannagan Creek. Borealosuchus formidabilis, amb una longitud d'uns quatre metres, s l'animal ms gran trobat al jaciment. Es creu que Borealosuchus era el predador alfa d'aquest ecosistema. Champsosaurus gigas s un exemple inusual de rptil del Paleoc, car s el doble gran que els campsosaures ms grans del Cretaci; en la majoria de casos, els rptils esdevingueren ms petits desprs de l'extinci K-T. Tamb s'hi han trobat altres rptils com ara varnids, alligatrids (Wannaganosuchus), serpents palefids, i la proto-tortuga mossegadora Protochelydra zangerli.

Entre les aus de Wannagan, hi ha un ibis, una au aqutica no definida, i un proto-corriol. Entre els amfibis, hi ha la salamandra gegant Piceorpeton willwoodense i granotes. Els peixos inclouen Esox, batodeus d'aigua dola, lepisosteids, o Amia. Tamb s'hi ha trobat l'anispter Gomphaeschna schrankii i efemerpters.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321462" title="Llum Barrera San Juan" nonfiltered="380" processed="379" dbindex="125392">

Llum Barrera (Alcdia, Mallorca, 30 de novembre de 1968) s una actriu i periodista mallorquina.

 Biografia .

s llicenciada en Cincies de la Informaci (Periodisme) per la U.A.B. (1991) i en Art Dramtic a l'Institut del Teatre de Barcelona (1994).

Dins de la seva tasca de periodista, ha publicat Chica busca chico. Manual de ligue de una mujer desesperada, de l'editorial La Esfera de los Libros, Collecci Sonrisas y Pginas, del que va vendre ms de 8000 exemplars l'any 2003; ha collaborat al Diario de Mallorca, ABC (redacci de Catalunya), Diari de Barcelona i en Rdio, a la cadena SER - Rdio Barcelona a l'equip d'Informatius (1991), i a La Ventana de Verano (2002).

Com a actriu, comen fent obres molts diverses amb companyies catalanes com Els Comediants o Tricicle. Com a membre dels comediants, inauguraria l'Auditori d'Alcdia al 1999, fent el paper de guia per mostrar als seus conciutadans les installacions del nou Auditorium de la vila. Tamb ha coprotagonitzat la comdia 5 mujeres.com, El Malet, entre altres, i va arribar a dirigir Histries d imprevist al 1993.

L'any 1999 marx a Madrid on trobaria treball a les televisions estatals. A la capital, ha treballat, amb un paper fix, en sries com Un, dos, tres... A leer esta vez! (2004) a TVE, fent el paper d'haver de resumir el llibre del programa, sense haver-ho llegit. Seguidament, debut a la srie Aqu no hay quien viva (temporades 3a i 4a) fent el paper de nvia del porter Emilio (Fernando Tejero), i darrerament a Zoo de TV3. Ha passat, amb aparicions d'un sol captol, per les sries Cuestin de sexo de Cuatro i Hospital Central, Una nueva vida, El Comisario  i 7 vidas de Telecinco.

I en la seva faceta de presentadora o collaboradora, a la TV, particip com a comentarista en magazns com: Channel N 4 i Nos pierde la Fama a Cuatro. A Telecinco, fou la copresentadora a Nada Personal (conduit per Nria Roca, ella mateixa i Maribel Casany) i collaboradora de La corriente alterna.  A TVE copresent el programa 30 veces 31, on es feia  un reps als programes especials de Nit de Cap d'Any de TVE de les ltimes tres dcades, aix com la gala Andaluca te quiere; collabor a La Azotea de Wyoming, particip en el programa d'humor sobre les estadstiques, titulat 9 de cada 10, presentat per Toni Claps i tamb present, en solitari, la gala dels VII Premis Max de les arts escniques  emesa per La 2. Al canal autonmic balear, IB3, copresent les gales de inauguraci de la cadena (2005) aix com la que feia referncia a la presentaci de la programaci d'hivern 2006-07 i posteriorment pass a tenir el seu propi magazn anomenat Llum i acci al darrer trimestre de 2006. Al 2007 va participar al penltim captol de Planeta Finito a laSexta viatjant a Puerto Rico.

Tamb va copresentar la XII i la XIII Gala d'entrega dels  Premis Uni d'Actors, al 2003 i 2004, respectivament. Varen ser retransmeses per Canal +, la primer en diferit, el segent dia, i la segona en directe, per no en obert.

Ha participat en rodatges de pellcules, com Princesas en el 2005, Diario de una Ninfmana en el 2008 i una Tv Movie per TVE i TV3 anomenada Psiquiatras, psiclogos y otros enfermos.
Tamb ha participat al curtmetratge Arturo Hijo (1999) de la m del director basc Ion Arrtxe.

Obra. 
Cinema. 
Llargmetratges.



Curtmetratges.



Televisi.

Presentadora o collaboradora.


Actriu.
Papers fixos.



Papers episdics.



Teatre.
 El Malet, Dir. Josep Maria Mestres. Any 2007;
 ngel, Dir.: Jaime Pujol (2005-2007, Producci prpia);
 5 Mujeres.com, Dir.: J.M. Contreras i Ana Rivas (2002-04);
 Collaboraci a l espectacle Entretrs, Dir.: Tricicle (1998);
 Anthologa, un paseo por Comediants, Dir.: Joan Font (1996-98);
 Cabaret Voltaire, Dir.: Jess Arbus (1996);
 Espectacles de carrer i animaci amb Comediants (1995-2000);
 Estrelles en un cel de matinada, Dir.: Jaume Melendres (1994-95);
 Histries d imprevist, textos de D. Parker, Dir.: Llum Barrera (1993);

Publicitat.
 Off a spot Nordic Mist, Dir.: Isabel Coixet (2003);
 Spot Calv (2002);
 Telepromocions amb PUBLIESPAA a Tele5 (2001-2);
 Off a spot AIRTEL, Dir.: Fernando Colomo (1999);

Premis.
 Premi Diario de Mallorca 2005.

Dades d'inters.
 Ha participat com a convidada en concursos televisius com Pasapalabra d'Antena 3, al programa d'humor Por fin has llegado d'El Terrat per TVE al primer episodi, a Mueve tu mente i Palabra por palabra tamb de TVE; mentre que an com a entrevistada o convidada a Dos rombos i Jimanji Kanana de la mateixa cadena; El Sexmetro, Gran Slam, Las maanas de Cuatro i Duelo de chefs a Cuatro; Espejo pblico d'Antena 3; Los irrepetibles a La Sexta; La noche con Fuentes y Ca de Tele 5; Me lo dices o me lo cuentas a Telemadrid; No em ratllis!, Tvist, Sis a traci, El Club, Barvia de TV3 i TeleMonegal i La Tarda a Barcelona TV.
 Ha estat monologuista a El club de la comedia, a ms d'intervenir a Vrtigo (La 2), Passi-ho b i Fent amics (TV3) aixi com La ltima noche (Telecinco).
  Ha collaborat al documental Freedomless de Xoel Pamos, enviant un missatge contra la violncia de gnere juntament amb  nombroses personalitats del cinema espanyol. ;
 Va ser l'encarregada de presentar, juntament amb Sergi Mateu i entregar el premi al millor muntatge a Guillermo S. Maldonado, per El Lobo, a la gala dels XIX Premis Goya (2005) aixi com el premi al Millor Actor als Premis TeatreBCN 2005, juntament amb l'altra mallorquina, Cati Solivellas.
 Va collaborar a la gala Contigo emesa per TVE, a benefici de la Fundaci Intervida,  recollint les trucades dels telespectadors interessats en apadrinar un nen, juntament amb altres persones famoses.

Referncies.


 Enllaos externs .
  ;
 Currculum de Llum Barrera a Ver Tele.com ;
 Currculum al web Actores-actrices.com ;
 Currculum al web sandraic88.wordpress.com ;
 Llum Barrera a El Club de la Comedia ;
 Collaboradors de Nos pierde la fama de Cuatro ;
 Dossier obra de teatre El Malet ;
 TVE presenta La azotea de Wyoming ;
 Llum Barrera a la pgina oficial de 9 de cada 10 ;
 Notcia estrena 9 de cada 10;
 Fitxa de Llum Barrera a Formula TV.com ;
 Notcia a El Dia.es de la incorporaci de Llum a Un, dos, tres,... ;
 Secci Humoristes a undostres.org (Web no oficial de Un, dos, tres,...) ;
 Foto i text explicant que Llum va fer un cameo a Hospital Central al web oficial de la srie ;
 Notcia a El Pas de la miniserie La familia Clark al programa Lo + plus ;
 Suplement de Su vivienda d'El Mundo ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321471" title="Marina dels Estats Units d'Amrica" nonfiltered="381" processed="380" dbindex="125393">


La marina dels Estats Units (U.S. Navy en angls) s una organitzaci militar naval dels Estats Units. Es una de les forces navals ms poderoses del mn.

L'objectiu de la U.S. Navy s:

"Mantenir, entrenar, i equipar per al combat a les forces navals, capaces d'aconseguir la victria de la guerra, respondre a agressions i mantenir la llibertat als mars."

s la ms gran, i per diferents estndards, la branca establida ms antiga de les forces armades dels Estats Units. 

 Zones de responsabilitat de les flotes .


 Desplegamement de les flotes .

 Segona flota americana: desplegada a l'oce Atlntic (Aquarterada a: la Base naval de Norfolk, Virginia), comandada per l'US Joint Forces Command;

 Tercera flota americana : desplegada a l'Est del Pacfic, comandada per l'USPACOM (Aquarterada a: Pearl Harbor, Hawa ; vaixell almirall: USS Coronado);

 Quarta flota americana tamb coneguda sota la denominaci US Commander Naval Southern/COMNAVSO : desplegada a l'oce Atlntic Sud i el mar del Carib, comandada per l'USSOUTHCOM (Aquarterada a: Mayport, Florida). Reactivada l'1 de Juliol 2008.

 Cinquena flota americana tamb coneguda sota la denominaci US Naval Central Command/USNAVCENT: desplegada al Golf Prsic, mar d'Oman i Mar Roig, comandada per l'USCENTCOM (Aquarterada a: Manama, Bahrain);

 Sisena flota americana : desplegada al Mar Mediterrani, comandada per l'USEUCOM (Aquarterada a: Npols, Itlia; vaixell almirall USS Mount Whitney);

 Sptima flota americana: desplegada a l'Oest del Pacfic i l oce ndic, comandada per l'USPACOM (Aquarterada a: Yokosuka, Jap; vaixell almirall : USS Blue Ridge);

Comandaments geogrfics.


Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321473" title="Lluna (desambiguaci)" nonfiltered="382" processed="381" dbindex="125394">

Astronomia: La Lluna s l'nic satllit natural del planeta Terra.
 Per a les seves caracterstiques, histria i exploraci vegeu la .;
Astronomia: Per extensi, els satllits naturals d'altres planetes tamb es denominen llunes.
Mitologia: Culturalment ha general la presncia de deesses o dus de la Lluna en nombroses civilitzacions.
Zoologia: El peix bot tamb s'anomena peix lluna o simplement lluna.
Cinema: Una comdia del 1940 es diu Lluna nova.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321477" title="Copa Amrica d'hoquei patins masculina 2008" nonfiltered="383" processed="382" dbindex="125395">


La Copa Amrica 2008 s disput entre el 14 i el 19 de juliol del 2008 a la ciutat argentina de Buenos Aires amb la participaci de les seleccions masculines d'hoquei patins de Brasil, Argentina, Catalunya, Xile, i Uruguai. Els partits es disputaren a la Pista del Club Atltico Huracn emmarcats en la celebraci del centenari del club. 

Els rbitres que van prendre part en aquesta competici foren: Marc Soler (Catalunya); Luis Alesandrino (Brasil); Luis Reyes (Xile); i Marcelo Saab, Nstor Castro i Daniel Costa (Argentina).

A la viglia del campionat, el combinat de Paraguai es retir de la competici, i fou substitut per la Selecci Portenya, equip conformat per jugadors sots-20 de Buenos Aires, sense que els seus resultats puntuessin al torneig.

La televisi pblica catalana va retransmetre la final i la semifinal que va disputar Catalunya contra Brasil (23:45h del divendres 18) i Argentina (00:30h del dissabte 19) respectivament. Tots dos van ser emesos en directe pel canal 33 i comentats pel periodista Joan Ramon Vallv i el capit de la selecci d'Uruguai Claudio Maeso. La cadena Catalunya Rdio tamb va emetre en directe la final, amb un programa especial que s'inici mitja hora abans del matx. Parallelament, cadena argentina Radio Patinando va emetre la final del torneig a travs d'Internet i de les ones hertzianes. 

Durant la tarda (hora local) del dia previ a la competici, els equips van tenir l'oportunitat de provar la Pista del Club Atltico Huracn, recinte on es va disputar tot el campionat. Els primers van ser els brasilers (19:15h), els segons els catalans (19:30h) i els tercers els xilens (19:45h). Posteriorment, van tenir l'oportunitat les seleccions d'Uruguai (20h), Portenya (20:15h) i Argentina (20:30h). Ja el dia segent, se celebr a les 11h un congrs de delegats i a les 13h una conferncia de premsa de presentaci de la competici (hora local). 

Participants.




Argentina.
La selecci d'Argentina, es present com la defensora del ttol aconseguit a l'edici anterior. Quatre vegades campiona del mn (1978, 1984, 1995 i 1999), era una clara aspirant a conquerir el ttol desprs d'haver quedat en tercer lloc al Campionat del Mn "A" 2007 disputat a Montreux (Sussa). (Confederacin Argentina de Patn)




Brasil.
La selecci canarinha es va presentar al torneig amb la voluntat de fer un bon paper desprs que les seves millors estrelles estiguessin convocades amb els clubs europeus on militen, obligant els jugadors ms joves i poc experimentats a fer-se un lloc a l'equip. El seus darrers resultats en competici oficial havien estat un vuit lloc al Campionat del Mn "A" 2005 i un set al Campionat del Mn "A" 2007. (Confederaao Brasileira de Hquei e patinaao)




Catalunya.

Catalunya, una de les potncies ms importants en l'hoquei patins, era una clara aspirant al ttol desprs del sotscampionat aconseguit a la Copa Amrica 2007. El conjunt catal acabava de guanyar quinze dies abans la Blanes Golden Cup davant d'algunes de les millors seleccions europees. En el seu historial la selecci catalana tamb comptava amb el ttol aconseguit al Campionat del Mn "B" 2004, la Golden Cup 2004 i 2005.

Abans d'iniciar el viatge a terres americanes, el combinat catal va fer quatre sessions d'entrenament, dues al Pavell Municipal de Tordera (7 i 10 de juliol) i dues al Pavell Olmpic de l'Ateneu Agrcola de Sant Sadurn d'Anoia (8 i 9 de juliol). L'expedici sort el dissabte 12 de juliol a les 5:30h des de l'aeroport del Prat cap a Buenos Aires, via Madrid. 

El 17 de juliol, un cop la selecci s'havia classificat per a semifinals, va aprofitar la jornada per a visitar part de la ciutat i dinar al Casal de Catalunya de Buenos Aires. (Federaci Catalana de Patinatge)





Selecci Portenya.
Davant de la inesperada baixa en ltim moment de la selecci del Paraguai, es form aquest equip amb jugadors de la ciutat de Buenos Aires amb edats inferiors als vint anys. Tot i no formar part del torneig a nivell competitiu perqu els seus resultats no van ser tinguts en compte, la motivaci ms important d'aquest equip a la Copa Amrica fou l'adquisici d'experincia esportiva davant de bons jugadors, alguns d'ells professionals. 




Uruguai.
Uruguai es presentava amb la intenci de millorar el seu nivell, que en els darrers anys l'havia situat entre la quarta i la setena posici del Mundial B. (Federacin Uruguaya de Patn y Hockey)




Xile.
La selecci andina es va presentar a la Copa Amrica amb les credencials d'haver quedat desena al Campionat del Mn "A" 2005 i onzena al Campionat del Mn "A" 2007. Per el seleccionador xil, Rodolfo Oyola, va apostar en aquesta ocasi per un equip molt jove. (Federacin chilena de hoquei y patinaje)




Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora d'Argentina (zona horria: UTC-3), als Pasos Catalans sn 5 hores ms.

Llegenda.
A les taules segents:


Classificaci.


Resultats.





















Fase Final.



Semifinals.




Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.









Classificaci final.



Premis.
 Mxim golejador: ;
 Millor jugador:  Lucas Ordez;
 Millor porter:  Jaume Llaverola;
 
Enllaos externs.
Federaci Catalana de Patinatge - Copa Amrica 2008;
 Calendari del torneig ;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321478" title="Sergei Yevgenyevich Aleinikov" nonfiltered="384" processed="383" dbindex="125396">

Sergei Yevgenyevich Aleinikov (rus                            ) (Minsk, 7 de novembre, 1961) fou un futbolista i actual entrenador de futbol bielors.

Va jugar amb la selecci sovitica 77 cops, amb qui marc 6 gols, entre 1984 i 1992. Fou finalista a l'Eurocopa 1988 amb la URSS, on perd amb Holanda per 0-2. Tamb particip als Mundials de 1986 i 1990; i a l'Euro 1992, aquest cop amb la selecci de la CEI. Tamb fou 4 cops internacional amb Bielorssia, desprs de la independncia d'aquest pas.

A nivell de club destac als clubs FC Dinamo Minsk (des de 1981) on guany el campionat de la URSS, a la Juventus FC (el 1989), on fou campi de la UEFA i de la Coppa Itlia. Tamb jug pel US Lecce (1990), el Gamba Osaka japons, i el IK Oddevold suec.

El novembre del 2003, per celebrar el jubileu de la UEFA, fou escollit per la Federaci Bielorussa Golden Player al millor jugador bielors dels darrers 50 anys.

Com entrenador ha dirigit clubs modestos, majoritriament italians.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 UEFA.com - Golden player de Bielorssia;
RSSSF;
national-football-teams.com;
Aleinikov a Juve i Lecce;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321482" title="Peix (desambiguaci)" nonfiltered="385" processed="384" dbindex="125397">


Astrologia: Peixos s un dels signes del Zodac.
Astronomia: Peixos o Piscis (nom cientfic: Pisces) s una de les constellacions estelars.
Zoologia: Els peixos sn un tipus d'animals vertebrats marins.

Vegeu tamb.
Pisces (desambiguaci);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321496" title="Farnese" nonfiltered="386" processed="385" dbindex="125398">

Els Farnese (en itali: Farnesio) fou una influent famlia del Renaixement itali, els membres dels quals aconseguiren el poder al ducat de Parma. Entre els membres d'aquesta famlia tamb destaca el papa Pau III.

Aquesta famlia foren importants mecenes grcies a la seva condici aristocrtica, el que els va permetre finanar o adquirir nombroses obres artstiques, entre elles el Palau Farnesi de Roma o la Villa Farnesi a Caprarola.

Orgens. 
Hi ha diverses hiptesis sobre l'orgen etimolgic del mot "Farnesti/Farnese". Alguns histriadors sostenen que el seu nom deriva del mot "Farnia", vocable en llengua llombarda per designar el roure; mentre altres sostenen que deriva de la paraula "Fara", un terme llombard per a designar un grup social en particular. El seu origen ms remot se situa al voltant de l'any 984, mitjanant l'esment de la ms antiga possessi feudal de la prpia famlia, el "Castrum Farneti". 

Al segle XII s'esmenten a les crniques medievals de l'poca diversos feus a Tuscnia i Orvieto, i tamb apareixen els primers noms dels membres, entre ells Pietro Farnese, el qual va derrotar els gibellins de la Toscana l'any 1110 i, molt probablement, va lluitar contra els italo-normands el 1134. El seu fill Prudenzio va ser cnsol a Orvieto i va derrotar els gibellins d'aquesta ciutat protegida per Siena. Un altre membre anomenat Pietro va defensar la ciutat en contra d'Enric VI del Sacre Imperi Romanogermnic. El 1254 Ranuccio Farnese va derrotar les tropes de la ciutat de Todi i va lluitar a favor del papa Urb IV en contra de Manfred I de Siclia, i el seu fill Niccol va formar part dels gelfs en la Batalla de Benevent el 1266.

Els Farnese retornaren a Tscia (regi histrica situada a cavall de les actuals Toscana i Laci) quan van adquirir la poblaci de Farnese i diversos castells, i en els anys successius van anar guanyant territoris prop de Valentano. El 1362 Pietro Farnese fou nomenat cap de l'exrcit florent contra la Repblica de Pisa, i sis anys desprs Niccol ajud al papa Urb V contra els seus enemics. Aquesta lleialtat entorn de la Santa Seu comport la confirmaci de les possessions familiars al nord del Laci i els conced una srie de privilegis que els pos al mateix nivell que altres famlies italianes del moment (Savelli, Orsisi, Monaldeschi o Sforza).

Ascens al poder.

Al segle XV els Farnese aconseguiren estendre els seus territoris fins arribar a la ribera del llac Bolsena grcies a Ranuccio Farnese "el vell". Aquest aconsegu derrotar els Orsini de Pitigliano i el 1419 el papa Mart V el nomen "senador de Roma". El fill de Ranuccio "el vell", Pere Llus, es cas amb una membre de la famlia Caetani (de la qual era originari el papa Bonifaci VIII), cosa que permet als Farnese aconseguir una situaci privilegiada a Roma. La filla d'aquests, Jlia Farnese va esdevenir amant d'Alexandre VI i va aconseguir ampliar la fortuna de la famlia, i el seu germ Pau va esdevenir cardenal i posteriorment es convert amb el papa Pau III.

Ducs de Parma. 
Pau III, en accedir al tron de Sant Pere, va nomenar el seu fill Pere Llus Capit General de l'Esglsia Catlica i, l'any 1545 li conced el ttol de duc de Parma, creant aix un estat al nord dels Estats Pontificis. El ducat fou governat de manera ininterrompuda per la Dinastia Farnese fins el 1731, moment en el qual fou ocupat per les tropes espanyoles i instauraren un membre de la Dinastia Borb, Carles I de Parma.

Genealogia.
Branca Farnese (1100-1549), tronc com.
 Niccol Farnese (?-1339);
 Pere Farnese (?-1363);
 Ranuccio Farnese;
 Piero von Montalto;
 Ranuccio Farnese (1390-1450), ;
 Pere Llus Farnese (?-1487);
 Bartolomeo von Montalto ;
 Jlia Farnese;
 Alexandre Farnese/Pau III (1468-1549);

1a Branca Farnese (1549-1622).
 Alexandre Farnese/Pau III (1468-1549);
 Pere Llus Farnese (1503-1547);
 Alexandre Farnese (1520-1589) ;
 Octavi Farnese (1524-1586) ;
 Alexandre I Farnese (1545-1592) ;
 Margarida Farnese (1567-1643) ;
 Ranuccio I Farnese (1569-1622) ;
 Odoard Farnese (1573-1626);
 Horaci Farnese (?-1553) ;
 Ranuccio Farnese (1530-1556) ;
 Ranuccio Farnese (?-1529);
 Costana Farnese;

2a Branca Farnese (1569-1766).
 Ranuccio I Farnese (1569-1622)  ;
 Alexandre Farnese (1610-1630);
 Odoard I Farnese (1612-1646) ;
 Ranuccio II Farnese (1630-1694);
 Margarida Maria Farnese (1664-1718) ;
 Odoard II Farnese (1666-1693) ;
 Isabel Farnese (1692-1766) ;
 Francesc Farnese (1678-1727) ;
 Antoni I Farnese (1679-1731);
 Alexandre Farnese (1635-1689) ;
 Horaci Farnese (1636-1656);
 Pere Farnese (1639-1677);
 Maria Farnese (1615-1646) ;
 Victria Farnese (1618-1649);
 Francesc Farnese (1620-1647);

Vegeu tamb.

Ducat de Parma;
Duc de Parma;
Dinastia;

Enllaos externs.
  Arbre de la famlia Farnese (1390-1766);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321508" title="Carrer de Mandri" nonfiltered="387" processed="386" dbindex="125399">

Mandri s un carrer de Barcelona que uneix el passeig de la Bonanova amb la Ronda General Mitre. Es troba en al barri de la Bonanova del districte de Sarri-Sant Gervasi. T una llargada aproximada de 610 metres i va ser acabat d'urbanitzar l'any 1959 i primerament projectat cap el 1864 amb les expropiacions que es varen fer per traar el carrer Ganduixer, si b no va ser aprovat fins el 1926. s un eix comercial i al llarg d'aquest carrer s'hi troben bars i restaurants com el Bar el Escocs, Barbero, El Pescadito de Mandri o tamb Bar Marlyn.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321521" title="Suites franceses" nonfiltered="388" processed="387" dbindex="125400">

Les Suites franceses,  s el nom amb que es coneixen sis suites, amb el nmero de catleg BWV que van del nmero 812 al 817, que Johann Sebastian Bach va compondre per al teclat (clavec o clavicordi) entre els anys de 1722 i 1725. Sn les segents:
Suite nm. 1 en re menor, BWV 812;
Suite nm. 2 en do menor, BWV 813;
Suite nm. 3 en si menor, BWV 814;
Suite nm. 4 en en mi bemoll major, BWV 815;
Suite nm. 5 en sol major, BWV 816;
Suite nm. 6 en mi major, BWV 817;

El nom de franceses s un afegit posterior i el primer s del terme data del 1762  possiblement per contrastar-les amb les denominades Suites angleses, ttol tamb afegit a posteriori. El nom va ser popularitzat pel bigraf de Bach, Johann Nikolaus Forkel, que va escriure la biografia de Bach el 1802. En relaci a aquestes suites, Forkel afirma: "Normalment se les anomena Suites franceses perqu estan escrites en l'estil francs." Aquesta afirmaci, de totes maneres, s inexacta ja que, com les altres suites de Bach, segueixen el model itali.

No hi ha cap manuscrit "definitiu" d'aquestes suites que ens hagi arribat, que ens serveixi de principal referent, i en els que han sobreviscut l'ornamentaci varia segons els manuscrits. 

 En alguns manuscrits, apareixen dues suites addicionals, una en la menor (BWV 818), l'altra en mi bemoll major (BWV 819), que estan relacionades amb les sis suites. LObertura a l'estil francs, BWV 831, que Bach public com la segona part del Clavier-bung, s una suite en l'estil francs per no connectada amb les suites franceses..

Suite nm. 1 en re menor.
Allemande;
Courante;
Sarabande;
Menuet I/II;
Gigue;
Encara que les Suites 1-4 es daten tpicament aen l'any 1722, s possible que aquesta suite fos escrita una mica abans

Suite nm. 2 en do menor.
Allemande;
Courante;
Sarabande;
Air;
Menuet ;
Menuet - Trio (BWV 813a);
Gigue ;

Suite nm. 3 en si menor.

Allemande;
Courante;
Sarabande;
Menuet;
Trio;
Anglaise  ;
Gigue;

Suite nm. 4 en mi bemoll major .

Prelude (BWV 815a);
Allemande;
Courante;
Sarabande;
Gavotte ;
Air ;
Gavotte I, Gavotte II (BWV 815a);
Menuet (BWV 815a);

Suite nm. 5 en sol major.

Allemande;
Courante;
Sarabande;
Gavotte;
Bourre;
Loure;
Gigue;
Els primers compassos d'aquesta suite van ser escrits el 1722, per no van ser completats fins al 1723. 

Suite nm. 6 en mi major.

Allemande;
Courante;
Sarabande;
Gavotte;
Polonaise;
Bourre;
Menuet;
Gigue;

 Referncies i notes.


Enllaos externs .
 ;
Les Suites franceses a Mutopia Project;
Article de Masaaki Suzuki: The French Suites;
CataBach.com: La pgina en catal de JS Bach;
Traduccions al catal de les obres de J.S. Bach;
Obres Instrumentals de J.S. Bach;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321522" title="Football club lourdais Hautes-Pyrnes" nonfiltered="389" processed="388" dbindex="125401">

El FC Lourdes s un club de rugbi a 15 francs que ha jugat la temporada 2007-2008 en la tercera divisi (Fdrale 1).

Aquest club prestigis (va romandre imbatut a domicili de 1948 fins 1960) s el tradicional organitzador del Challenge Bgure, que pren el nom d'Antoine Bgure, president durant els 15 anys daurats de la postguerra. En aquella poca el FC Lourdes comptava amb 8 internacionals el 1948 i encara 7 el 1958. 

 Palmars .
 Campionat de Frana de rugbi a 15 (Bouclier de Brennus):
 Campi: 1948, 1952, 1953, 1956, 1957, 1958, 1960 i 1968 (8);
 Finalista: 1945, 1946 i 1955;
 Challenge Yves du Manoir:
 Campi: 1953, 1954, 1956, 1966, 1967 i 1981;
 Finalista: 1977;
 Copa de Frana de rugbi a 15: ;
 Campi: 1950 i 1951;
 Finalista: 1948 i 1984;
 Challenge Antoine Bgure: ;
 Campi: 1962, 1963, 1967, 1974, 1976 i 1977;
 Finalista: 1969 i 1990;

 Les finals del FC Lourdes.
 Championnat de France .



1 A causa dels esdeveniments del Maig del 68, la final es va disputar amb tres setmanes de retard. A la fi del temps reglamentari, els dos equips puntuaven 6-6 i 9-9 a la fi de la prrroga. Per no haver de disputar una nova final, el FC Lourdes va ser declarat campi de Frana pel nombre d'assaigs marcats, 2 contra cap del RC Toulon.

 Jugadors emblemtics (per ordre cronolgic) .

Trenta-vuit jugadors del FC Lourdes han estat internacionals.

Els germans Prat, Barthe, Lacaze et Rancoule van deixar el club a la fi de la temporada 1958 - 1959, mermant des de llavors els efectius del club.

 Clment Dupont (16 cops internacional);
 Eugne Buzy (17);
 Robert Soro (21);
 Antoine Labazuy (11);
 Jean Prat (51);
 Maurice Prat (31);
 Henri Rancoule (27);
 Jean Barthe (26);
 Henri Domec (20);
 Claude Lacaze (33);
 Pierre Lacaze (7);
 Louis Guinle (0);
 Thomas Mantrola (2);
 Roger Martine (25);
 Michel Crauste (62);
 Arnaud Marquesuzaa (10);
 Roland Crance (2);
 Jean Gachassin (32);
 Michel Arnaudet (3);
 Jean-Henri Mir (2);
 Andr Abadie (7);
 Andr Campaes (14);
 Alain Caussade (12);
 Manuel Carpentier (8);
 Pierre Berbizier (56);
 Michel Crmaschi (11);
 Jean-Pierre Garuet (42);
 Louis Armary (46);

 Enllaos externs .
Lloc oficial del club

 Bibliografia.
 Lourdes, une certaine ide du rugby, de Jean Abadie, ed. Marrimpouey Jeune (Pau), 1976;
 Lourdes, une certaine ide du rugby pour... survivre avec son temps, de Jean Abadie, ed. Atlantica, 2006 (edici revisada i augmentada);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321524" title="Pedro Aleixo" nonfiltered="390" processed="389" dbindex="125402">
Pedro Aleixo (Mariana (Mines), 1 d'agost de 1901   Belo Horizonte, 3 de mar de 1975) va ser un advocat, professor i poltic brasiler.

Fou Vice-president en el govern de Costa e Silva.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321525" title="Pont des Arts" nonfiltered="391" processed="390" dbindex="125403">

El pont des Arts (o la passerelle des Arts) s un pont situat a Pars i atravessa el Sena. Comunica l'Institut de France i el pati quadrat del palau del Louvre (anomenat  "palais des Arts" -Palau de les Arts- durant el Primer Imperi).

Histria.
Entre el 1801 i el 1804, una passarella de nou arcs reservada als peatons fou construda a l'emplaament de l'actual pont des Arts: s el primer pont metllic de Pars. Aquesta innovaci es deu al primer cnsul Napole Bonaparte, seguint una realitzaci anglesa. Els enginyers Louis-Alexandre de Cessart i Jacques Dillon van concebre aquesta passarella per semblar un jard susps amb arbustos, testos amb flors i bancs.  El 1852, com a conseqncia de l'allargament del "quai Conti" (moll Conti), els dos arcs de la riba esquerra es converteixen en un de sol.

L'any 1976, l'inspector general de Ponts i Calades notifica de la fragilitat de la infraestructura, principalment deguda als bombardejos de 1918 i 1944, i a diverses collisions de vaixells els anys 1961 i 1970. Le pont ser tallat a la circulaci l'any 1977 i s'acabar esfondrant als 60m finalment l'any 1979 a causa d'un darrer xoc amb una barca.

El pont actual ha estat reconstrut, entre 1981 i 1984, "idnticament" segons els plans de Louis Arretche, qui va disminuir el nombre d'arcs (sept en lloc de nou). Aix permet el seu alineament amb els del pont Neuf, tot tornant a l'aspecte de l'antiga passarella. La passarella fou inaugurada per Jacques Chirac   aleshores alcalde de Pars   el 27 de juny de 1984.

Ocasionalment utilitzat com a lloc d'exposicions, actualment s un lloc atractiu per a pintors, dibuixants i fotgrafs (pel seu punt de vista nic), per tamb pels amants dels pcnics durant l'estiu.


Film.
Le Pont des Arts s tamb una pellcula francesa de la m de Eugne Green, amb Natacha Rgnier i Denis Podalyds. 

Explica una histria d'amor impossible entre dos joves que mai es troben. L'acci es desenvolupa a Pars entre el 1979 i el 1980, s a dir, en el moment de l'esfondrament de la passarella. El film va ser presentat l'any 2004 al 57 Festival international du film de Locarno, a la secci de cineastes del present.

Enllaos externs.
 ;
  Ajuntament de Pars;
  Insecula;
  Pont des Arts - Structurae;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321531" title="Bitxo" nonfiltered="392" processed="391" dbindex="125404">

El bitxo, vitet o pebrina s un fruit d'una pebrotera anomenada bitxera (Capsicum annuum varietat longum).

s de forma prima i allargada. Presenta un alt contingut en capsacina i per aquest motiu s intensament picant. S'utilitza com a condiment culinari de molts plats i salses. A l'Amrica tropical trobem altres espcies semblants anomenades de Caiena, de Tabasco, el chile i l'aj. s un condiment molt utilitzat a l'ndia i es troba en la majoria de plats.

Altres propietats del bitxo sn els efectes estimulants digestius i carminatius. Tamb s'utilitza externament contra els dolors reumtics i el torticoli.

 Vegeu tamb .

 Pebrotera;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321533" title="Artur da Costa e Silva" nonfiltered="393" processed="392" dbindex="125405">


Artur da Costa e Silva (Taquari, 3 d'octubre de 1899   Rio de Janeiro, 17 de desembre de 1969) va ser un militar i poltic brasiler, el segon president del rgim militar instaurat pel Cop d'Estat de 1964.Es va casar amb Iolanda Barbosa Costa e Silva, filla d'un militar. 

Nascut a l'interior del Rio Grande do Sul, era llavors, quan va assumir la presidncia de la repblica, mariscal de l'exrcit Brasiler, i ja havia ocupat el Ministeri de la Guerra en el govern anterior, del mariscal Castelo Branco. 

El seu govern va iniciar la fase ms dura del rgim militar, a la qual el general Emlio Garrastazu Mdici, el seu successor, va donar continutat. 

Sota el govern Costa e Silva va ser promulgat l'AI-5, que li va donar poder per a tancar el Congrs Nacional, i institucionalitzar la repressi, sent que en el seu govern, va haver-hi una augment significatiu de les activitats subversives i de terrorisme per combatre la Cop d'Estat de 1964 i del rgim militar per installat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321535" title="Nacho Vidal" nonfiltered="394" processed="393" dbindex="125406">
Ignacio Jord Gonzlez (n. 30 de desembre de 1973), ms conegut com a Nacho Vidal, s un actor porno espanyol originari de Barcelona.

Biografia.
Sent un nen, la seva famlia es va traslladar a viure a nguera (Valncia), localitat en la qual va viure la seva infncia i d'on s natural la seva famlia paterna, propietaris llavors d'una important empresa txtil. Nacho sempre ha manifestat sentir-se d'nguera, on resideix en l'actualitat quan la seva feina li ho permet.

Va passar una infncia difcil (la famlia va passar del tot a res, a causa de la crisi del petroli) i una adolescncia flirtejant amb tot tipus de drogues, es va allistar a la Legin a Melilla, i ms endavant es iniciar en la pornografia als 21 anys a la sala Bagdad de Barcelona, on realitzava espectacles pornogrfics amb la seva nvia per intentar que ella deixs el mn de la prostituci. Hi va conixer el director del Festival de Cinema Ertic de Barcelona, Jos Mara Ponce, que el va introduir en el mn de la cinematografia pornogrfica, no noms per la mida del penis (25 cm en erecci), sin tamb pel gruix del membre.

Va passar ms tard a ser deixeble de Rocco Siffredi, qui el va portar a Hollywood al 1998. A la seva carrera ha protagonitzat unes 1.500 pellcules, a ms de treballar com a productor i director de molts altres films. Al 2004 estava considerat como l'actor de cine pornogrfic ms important del moment. s particularment conegut per la mida del seu penis i per la agressivitat que sol demostrar a les seves pe lcules.

El 31 de maig de 2005 va assegurar que es retirava del cine porno desprs d'anunciar el seu comproms matrimonial amb la model colombiana Franceska Jaime, encara que darrere la ruptura amb ella, ha tornat a protagonitzar diverses pellcules.

El 2006 va aparixer a una pellcula dirigida per Joaquim Oristrell titulada Va a ser que nadie es perfecto.

 Enllaos externs .
;
NachosKillerXXX.com web oficial de Nacho Vidal.
Nacho Vidal: el prncipe del porno mundial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321536" title="Joan Petit (can)" nonfiltered="395" processed="394" dbindex="125407">
Joan Petit o Jan Petit, s una can tradicional i una dansa infantil popular en l'mbit dels Pasos Catalans i a Occitnia. La melodia occitana d'aquesta can, una mica diferent de la catalana, tamb es coneix a Euskal herria amb el nom dIpurdi dantza. 

Segons Joan Amades, aquesta can joc o can ballada s coneguda i cantada per tota la serralada pirinenca i arribant la seva popularitat fins ben enll de la costa atlntica. Tamb segons Amades, a principis del segle XX en alguns llocs es cantava per carnestoltes  amb una coreografia fora ertica, en la qual el terme '"dit" podia ser interpretat en un sentit figurat.

Origen de la can.
En Joan Petit s un personatge molt conegut a la histria popular occitana. La can deu el seu origen a Joan Petit, un pags occit que el 1643, a Vilafranca de Roergue, va capitanejar la Revolta dels Crocants de Roergue contra el rei de Frana Llus XIV. Quan va ser capturat, va ser condemnat al suplici de la roda. La can infantil coneguda avui s el resultat de l'evoluci d'aquesta histria i s per aquesta ra que en la can se citen les diferents parts del cos, ja que la tortura de la roda mutilava progressivament el condemnat.

Si b en la melodia catalana la lletra ha perdut prcticament les connotacions que la van inspirar, a Occitnia se segueix utilitzant una lletra que recorda perfectament els fets en diferents versions. 

Versions de la can en occit.

Versi cantada al Llenguadoc.
Joan Petit que dana!

Joan Petit que dana!

Per lo rei de Frana,

Per lo rei de Frana,

Amb lo p, p, p,

Amb lo det, det, det...

Per lo rei danava Joan Petit!

Versi cantada al Bearn.
Joan Petit que dana,

dab lo rei de Frana,

Joan Petit que dana,

sab pas  que dana.

Dab lo p, p, p,

Dab lo dit, dit, dit...

Atau que dana Joan Petit!

Versions de la can en catal.

Versi cantada a Catalunya.

Jan Petit com balla

balla, balla, balla;

Jan Petit com balla

balla amb el dit.

Amb el dit, dit, dit

ara balla, ara balla

Amb el dit, dit, dit

ara balla el Jan Petit.

Balla amb la m.

Balla amb el puny,

Balla amb el bra.

Balla amb el colze.
...

Bibliografia.
AMADES, Joan: Folklore de Catalunya. Canoner. Barcelona: Editorial Selecta, 1979. ISBN 84-298-0452-8;

Enllaos externs.
Audio de la can 

La can en catal





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321546" title="Migas" nonfiltered="396" processed="395" dbindex="125408">

Les Migas, tamb conegudes com Migas de Pastor, sn un plat tpic amb el que s'aprofiten les sobres del pa dur, tot i que tamb es fan de farina. Sn tpiques de la zona sud-est de la pennsula ibrica. Les migues provenen del cuscs rab, i naixeren quan s'afeg porc al al p per diferenciar-lo dels menjars rabs i jueus.

 Variants amb pa.
En la seva versi ms simple, el plat consisteix en sofregir all i oli d'oliva amb els trossos de pa dur, previament humits en aigua, fins que queden dorats. Entre les migues salades s tpic posar-hi ous fregits, cansalada, xorio fregit, pebrots fregits, sardines, cogombre, tocino, botifarra negra, salsitges, etc.
Essent un plat tradicional, existeixen moltes variants en funci de la zona. En alguns llocs s'afegeix safr, pel donar color a la barreja, en d'altres el predominant s el porc, mentre que en d'altres zones el pa no s'humiteja.

A Terol es fan les migas de Teruel, de preparaci senzilla. Es preparen amb pa sec trossejat molt finament deixat a remullar en aigua amb sal. El pa es fregeix l'endem amb oli molt calent i alls, donant'li voltes continuament per-que no s'enganxi a la paella. Es mengen amb uns pocs trossets de pernil o xorio i ram per refrescar el plat.

A la zona de  Castella - la Manxa es fan les migas manchegas, mes elaborades. Els ingredients son pa, alls, pebrot vermell sec, xorio, panceta, oli d'oliva, aigua i sal. El pa es talla molt fi i allargat i es deixa a remullar la nit abans en aigua amb alls i sal, cobrint el tot amb un trap de cuina perque no quedi sec per fora. Preparar aquestes migues es un autntic art. 
A Extremadura les migas extremeas es preparen d'una forma molt semblant per afegint pebre dol en pols, un altra recepta similar son les migas de Cceres. 

 Variants sense pa.
Hi han formes de preparar les migas substitunt el pa amb farina. Aquesta forma de fer les migas es prcticament idntica a la preparaci del plat conegut com a gachas.

Migas murcianas: A la zona de Mrcia, s tpic fer-les amb farina, aigua, oli d'oliva, all, nyores i sal. Normalment s'els hi afegeix ram, aigua, llonganissa, salsitxa o morcilla, ans que es poden menjar tal com son. Tamb es coneixen amb el nom de migas con tropezones a Llorca i Totana.

Les Migas de Almera es poden fer amb farina de blat 
o amb smola. Es mengen amb pebrots verds fregits, olives i sardines.

A Andalusia tamb hi ha un plat que s'anomena gachas migas o gachamiga malgrat que no hi hagin engrunes de pa en els ingredients. Es prepara amb patates tallades molt fines sofregides en oli d'oliva. Mentres couen s'afegeix una barreja de farina, sal i aigua. Es continua fregint fins que es torni dura, acte seguit se l'hi dona la volta i es fregeix de l'altra banda fins que quedi daurada com una truita. Aquest plat s'acompanya normalment amb xorio, morcilla, pebrots o sardines.

Vegueu tamb.
Gachas;

Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321547" title="Pablo Piatti" nonfiltered="397" processed="396" dbindex="125409">

Pablo Daniel Piatti (nascut el 31 de mar del 1989 a La Carlota, Crdoba) s un futbolista argent que juga actualment a la UD Almera.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321550" title="Hernn Pellerano" nonfiltered="398" processed="397" dbindex="125410">

Hernn Daro Pellerano (nascut el 4 de juny del 1984 a Buenos Aires) s un futbolista argent que juga actualment a la UD Almera. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321551" title="Ribera Salada" nonfiltered="399" processed="398" dbindex="125411">






 


El Ribera Salada (al Solsons se'l denomina en femen: la ribera Salada) s un riu del Solsons, afluent per l'esquerra del Segre. T una longitud d'uns 40 km (56,5 km sumant-hi el riu Fred), i en el seu trajecte travessa terres dels municipis d'Odn, Lladurs i Castellar de la Ribera.

Aquest corrent d'aigua rep el seu nom a partir d'Aigesjuntes . Des d'aqu agafa la direcci nord-sud per entrar immediatament a la Gorja del Clop. Al sortir-ne, passa per sota el Pont del Clop i continua el seu recorregut seguint l'esmentada direcci nord-sud fins que entra al terme municipal de Castellar de la Ribera pel Pla dels Roures.

Des d'Aigesjuntes fins al Pla del Roures rep les aiges del torrent Pregon, de la rasa de cal Reig i del barranc de Cabiscol pel seu costat dret i les del Riard, de la rasa de Socarrats i de la rasa de la Mosella per la banda esquerra.  

Desprs de travessar el Pla dels Roures, entra al terme municipal de Castellar de la Ribera i agafa la direcci est-oest que mantindr fins la seva confluncia amb el Segre, rep per l'esquerra les aiges de la rasa de Vilatob, passa per sota els ponts del Mol de Querol on rep les aiges del barranc de Querol, la seva riba esquerra banya la falda de l'obaga de Ginestar al final de la qual, 100 m per sobre el nivell del riu, s'hi troba Ceur  davant del qual rep, per la dreta, les aiges del torrent de la Vila, i just abans de deixar es Solsons, rep, tamb per la dreta, les aiges del torrent dels Llops.

Noms penetrar a l'Alt Urgell rep, per l'esquerra, les aiges de la rasa de Villar. Una mica ms avall, deixa a la dreta el poble d'Ogern on rep les aiges d'el Baell. Uns 1.500 metres ms avall, rep per l'a dreta les aiges de la rasa de la Codina i, tot seguit, passa por sota d' Alts que es troba uns 80 metres per sobre la seva riba esquerra i acaba abocant per l'esquerra les aiges al Segre a Bassella, a uns 435 m d'altitud i desprs d'uns 21 km de recorregut des d'Aigesjuntes en el cas que el pant de Rialb no estigui prcticament ple. En el cas que ho estigui, la Ribera Salada aboca les seves aiges a la cua d'aquest pant 1,5 kma abans de l'antiga confluncia a 440 m d'altitud.

Rep el seu nom a causa de qu un dels corrents que l'originen, concretament el Riu Fred, neix de diverses fonts que sorgeixen en uns terrenys trisics fortament salinitzats fins el punt que al seu pas per Cambrils les seves aiges van ser durant molts anys aprofitades per a l'obtenci de sal.

En molt documents antics aquest riu s anomenat riu d'Alts 

Coordenades d'alguns punts significatius del seu curs.
 Aigesjuntes: ;
 Pont del Clop: ;
 Pla dels Roures: ;
 Mol de Querol: ;
 Ogern: ;
 Entrada a l'embassament de Rialb (Bassella): ;


Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya corresponent a la zona travessada per aquest riu;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321552" title="Llista d'ocells de l'Afganistan" nonfiltered="400" processed="399" dbindex="125412">

Aquesta llista d'ocells de l'Afganistan inclou totes les espcies d'ocells trobats a l'Afganistan: 503, de les quals 17 estan globalment amenaades d'extinci i 1 hi fou introduda. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies.

Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps grisegena;
Podiceps cristatus;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus philippensis;
Pelecanus crispus;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax niger;
Phalacrocorax pygmaeus;
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta garzetta;
Ardeola ralloides;
Ardeola grayii;
Nycticorax nycticorax;
Botaurus stellaris;
Ciconiidae.
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Phoenicopterus minor;
Anatidae.
Cygnus olor;
Cygnus cygnus;
Anser albifrons;
Anser anser;
Anser indicus;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Nettapus coromandelianus;
Anas penelope;
Anas falcata;
Anas strepera;
Anas formosa;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Melanitta fusca;
Bucephala clangula;
Mergellus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Oxyura leucocephala;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Elanus caeruleus;
Milvus milvus;
Milvus migrans;
Haliaeetus leucoryphus;
Haliaeetus albicilla;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus;
Gyps bengalensis;
Gyps himalayensis;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Accipiter badius;
Accipiter nisus;
Accipiter gentilis;
Butastur teesa;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Buteo lagopus;
Aquila clanga;
Aquila nipalensis;
Aquila heliaca;
Aquila chrysaetos;
Aquila fasciatus;
Aquila pennatus;
Falconidae.
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus;
Falco amurensis;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco jugger;
Falco cherrug;
Falco rusticolus;
Falco pelegrinoides;
Falco peregrinus;
Phasianidae.
Tetraogallus tibetanus;
Tetraogallus himalayensis;
Alectoris graeca;
Alectoris chukar;
Ammoperdix griseogularis;
Francolinus francolinus;
Francolinus pondicerianus;
Coturnix coturnix;
Coturnix coromandelica;
Pucrasia macrolopha;
Lophophorus impejanus;
Catreus wallichi;
Phasianus colchicus;
Turnicidae.
Turnix sylvatica;
Gruidae.
Anthropoides virgo;
Grus leucogeranus;
Grus grus;
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Crex crex;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana;
Porphyrio porphyrio;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Otididae.
Otis tarda;
Chlamydotis undulata;
Tetrax tetrax;
Jacanidae.
Hydrophasianus chirurgus;
Rostratulidae.
Rostratula benghalensis ;
Haematopodidae .
Haematopus ostralegus;

Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Glareolidae.
Cursorius cursor;
Glareola pratincola;
Glareola lactea;
Charadriidae.
Vanellus vanellus;
Vanellus indicus;
Vanellus gregarius;
Vanellus leucurus;
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius asiaticus;

Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago solitaria;
Gallinago stenura;
Gallinago gallinago;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Arenaria interpres;
Calidris alba;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Philomachus pugnax;
Phalaropus lobatus;
Laridae.
Larus canus;
Larus argentatus;
Larus fuscus;
Larus cachinnans;
Larus ichthyaetus;
Larus brunnicephalus;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna aurantia;
Sterna hirundo;
Sterna albifrons;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias niger;
Pteroclidae.
Syrrhaptes tibetanus;
Syrrhaptes paradoxus;
Pterocles alchata;
Pterocles senegallus;
Pterocles orientalis;
Pterocles coronatus;
Pterocles lichtensteinii;
Columbidae.
Columba livia;
Columba rupestris;
Columba leuconota;
Columba oenas;
Columba eversmanni;
Columba palumbus;
Streptopelia turtur;
Streptopelia orientalis;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia chinensis;
Streptopelia senegalensis;
Psittacidae.
Psittacula eupatria;
Psittacula krameri;
Psittacula himalayana;
Cuculidae.
Clamator jacobinus;
Cuculus canorus;
Cuculus poliocephalus;
Strigidae.
Otus brucei;
Otus scops;
Bubo bubo;
Ketupa zeylonensis;
Strix aluco;
Glaucidium brodiei;
Athene brama;
Athene noctua;
Asio otus;
Asio flammeus;
Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus aegyptius;
Caprimulgus mahrattensis;
Caprimulgus asiaticus;
Apodidae.
Tachymarptis melba;
Apus apus;
Apus affinis;
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Halcyon smyrnensis;
Megaceryle lugubris;
Ceryle rudis;
Meropidae.
Merops orientalis;
Merops persicus;
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Coracias benghalensis;
Upupidae.
Upupa epops;
Picidae.
Jynx torquilla;
Dendrocopos auriceps;
Dendrocopos leucopterus;
Dendrocopos himalayensis;
Picus squamatus;
Alaudidae.
Ammomanes cincturus;
Ammomanes phoenicurus;
Ammomanes deserti;
Alaemon alaudipes;
Melanocorypha calandra;
Melanocorypha bimaculata;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella acutirostris;
Calandrella rufescens;
Calandrella raytal;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Alauda gulgula;
Eremophila alpestris;
Eremophila bilopha;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Riparia diluta;
Riparia paludicola;
Ptyonoprogne rupestris;
Ptyonoprogne fuligula;
Hirundo rustica;
Hirundo smithii;
Cecropis daurica;
Petrochelidon fluvicola;
Delichon urbica;
Motacillidae.
Motacilla alba;
Motacilla madaraspatensis;
Motacilla citreola;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Anthus rufulus;
Anthus campestris;
Anthus similis;
Anthus trivialis;
Anthus hodgsoni;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus roseatus;
Anthus spinoletta;
Anthus sylvanus;
Campephagidae.
Pericrocotus roseus;
Pericrocotus ethologus;
Pycnonotidae.
Pycnonotus barbatus ;
Pycnonotus leucotis;
Pycnonotus leucogenys;
Pycnonotus cafer;
Hypsipetes leucocephalus;
Regulidae.
Regulus regulus;

Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Hypocoliidae.
Hypocolius ampelinus;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Cinclus pallasii;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella collaris;
Prunella himalayana;
Prunella strophiata;
Prunella fulvescens;
Prunella atrogularis;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola cinclorhynchus;
Monticola solitarius;
Myophonus caeruleus;
Turdus unicolor;
Turdus merula;
Turdus rubrocanus;
Turdus ruficollis;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus viscivorus;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Scotocerca inquieta;
Prinia criniger;
Prinia gracilis;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Locustella naevia;
Locustella certhiola;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus agricola;
Acrocephalus concinens;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus dumetorum;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus stentoreus;
Hippolais caligata;
Hippolais rama;
Hippolais pallida;
Hippolais languida;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus sindianus;
Phylloscopus neglectus;
Phylloscopus griseolus;
Phylloscopus schwarzi;
Phylloscopus proregulus;
Phylloscopus chloronotus;
Phylloscopus subviridis;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus humei;
Phylloscopus trochiloides;
Phylloscopus magnirostris;
Phylloscopus tytleri;
Phylloscopus occipitalis;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia althaea;
Sylvia nana;
Sylvia nisoria;
Sylvia crassirostris;
Sylvia mystacea;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Muscicapa sibirica;
Muscicapa ruficauda;
Ficedula parva;
Ficedula superciliaris;
Erithacus rubecula;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia pectoralis;
Luscinia svecica;
Luscinia brunnea;
Tarsiger cyanurus;
Irania gutturalis;
Cercotrichas galactotes;
Saxicoloides fulicata;
Phoenicurus erythronota;
Phoenicurus caeruleocephalus;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Phoenicurus erythrogaster;
Phoenicurus frontalis;
Chaimarrornis leucocephalus;
Rhyacornis fuliginosus;
Saxicola maura;
Enicurus scouleri;
Enicurus maculatus;
Saxicola rubetra;
Saxicola macrorhyncha;
Saxicola caprata;
Oenanthe leucopyga;
Oenanthe monacha;
Oenanthe alboniger;
Oenanthe leucura;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe finschii;
Oenanthe picata;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe xanthoprymna;
Oenanthe deserti;
Oenanthe isabellina;
Monarchidae.
Terpsiphone paradisi;
Timaliidae.
Garrulax lineatus;
Garrulax variegatus;
Turdoides caudatus;

Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Aegithalidae.
Aegithalos leucogenys;
Paridae.
Poecile montana;
Periparus rufonuchalis;
Periparus melanolophus;
Parus major;
Parus bokharensis;
Cyanistes caeruleus;
Cyanistes cyanus;
Cyanistes flavipectus;
Sittidae.
Sitta europaea;
Sitta cashmirensis;
Sitta leucopsis;
Sitta tephronota;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae.
Certhia himalayana;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Remiz macronyx;
Remiz coronatus;
Nectariniidae.
Cinnyris asiaticus;
Zosteropidae.
Zosterops palpebrosus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius collurio;
Lanius isabellinus;
Lanius vittatus;
Lanius schach;
Lanius excubitor;
Lanius minor;
Lanius nubicus;
Lanius senator;
Dicruridae.
Dicrurus macrocercus;
Dicrurus leucophaeus;
Corvidae.
Garrulus lanceolatus;
Pica pica;
Nucifraga caryocatactes;
Pyrrhocorax pyrrhocorax;
Pyrrhocorax graculus;
Corvus monedula;
Corvus splendens;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus macrorhynchos;
Corvus ruficollis;
Corvus corax;
Corvus cornix;
Sturnidae.
Acridotheres ginginianus;
Acridotheres tristis;
Temenuchus pagodarum;
Pastor roseus;
Sturnus vulgaris;
Estrildidae.
Euodice malabarica;
Emberizidae.
Emberiza citrinella;
Emberiza leucocephalos;
Emberiza cia;
Emberiza buchanani;
Emberiza cineracea;
Emberiza hortulana;
Emberiza stewarti;
Emberiza striolata;
Emberiza fucata;
Emberiza pusilla;
Emberiza rustica;
Emberiza melanocephala;
Emberiza bruniceps;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;
Calcarius lapponicus ;
Plectrophenax nivalis;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Leucosticte nemoricola;
Leucosticte brandti;
Carpodacus erythrinus;
Carpodacus synoicus;
Carpodacus thura;
Carpodacus rhodochlamys;
Carpodacus rubicilla;
Carpodacus puniceus;
Loxia curvirostra;
Carduelis chloris;
Carduelis spinus;
Carduelis carduelis;
Carduelis flavirostris;
Carduelis cannabina;
Serinus pusillus;
Coccothraustes coccothraustes;
Mycerobas icterioides;
Mycerobas carnipes;
Rhodopechys sanguinea;
Rhodopechys mongolica;
Bucanetes githaginea;
Rhodospiza obsoleta;
Passeridae.
Passer ammodendri;
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer rutilans;
Passer moabiticus;
Passer montanus;
Petronia xanthocollis;
Petronia petronia;
Carpospiza brachydactyla;
Montifringilla nivalis;
Montifringilla theresae;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321554" title="Esteban Andrs Surez" nonfiltered="401" processed="400" dbindex="125413">

Esteban Andrs Surez (nascut el 27 de juny del 1975 a Avils) s un futbolista que juga de porter a la UD Almera.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321557" title="Aigesjuntes (Lladurs)" nonfiltered="402" processed="401" dbindex="125414">
Aigesjuntes s el lloc on conflueixen les aiges del Riu Fred i de la Riera de Canalda. Es troba a la parrquia de Montpol, al terme municipal de Lladurs, per b que en aquell punt hi ha el lmit amb el terme municipal d'Odn. A partir d'aquest punt, situat a 641 m d'altitud, el corrent que s'origina s conegut amb el nom de Ribera Salada.

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya corresponent a la aquest lloc;

 Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321558" title="Esteban Andrs Solari" nonfiltered="403" processed="402" dbindex="125415">

Esteban Andrs Solari (nascut el 2 de juny del 1980 a Rosario) s un futbolista argent que juga actualment a la UD Almera. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321560" title="Riera de Canalda" nonfiltered="404" processed="403" dbindex="125416">






La riera de Canalda s un riu  de 20,7 km que, en confluir amb el Riu Fred a Aigesjuntes, dna lloc a la Ribera Salada. Realitza tot el seu recorregut pel terme municipal d'Odn, per b que des del lloc on se li ajunta la rasa de Fontferrera, fa de frontera amb el terme municipal de Lladurs

Neix al vessant meridional de la serra del Port del Comte (ms concretament, al pic del Vultur, a 2.340 m d'altitud. 1 km desprs passa pel coll de Tancalaporta (2.130 m), passa pel davant del Refugi de la Bfia (2.055 m) i travessa el Prat de Bassies d'on en surt 300 m a l'est del cam que arriba al Prat de Bassies pujant per la Costa dels Prats. En deixar el Prat de Bacies est a 2000 m d'altitud. Ho fa saltant per una canal que s'obre entre la costa dels Prats i la Garriga Gran i travessa la ctra de Coll de Jou a Cambrils d'Odn a 1.300 m d'altitud.

1.500 m desprs de travessar l'esmentada carretera, passa pel costat del poblet de Canalda (es troba a poc ms de 100 m a l'oest de la Riera). 250 m ms avall, deixa Fonts Caldes a la dreta i rep per l'esquerra les aiges del torrent d'Urdoll. A partir d'aqu s'endinsa una vall tan estreta que b pot ser qualificada com a canal i que sempre tindr una produnditat de 50 m pel cap baix. Aquesta circumstncia ha comportat que en els 11 km de recorregut que encara li resten,  nicament s'hi aixequs una sola masia a la seva riba: Cal Ral. La resta de masies relativament properes al riu ja s'aixecaren costes amunt aprofitant zones amb planells com s el cas de les masies de Soldevila, Junyent, Orrit, Palou o, en menor grau, Ritort.

1.500 m ms avall rep per l'esquerra les aiges del rasa de Coll de Jou i 100 m desprs, tamb per la mateixa banda, les de la rasa d'Encies. En aquest punt fa un tomb sobtat i abandona la direcci N-S que havia mantinut des del seu naixement per agafar la direcci E-W que, tot i alterna-la amb trams en el quals recupera la direcci N-S inicial, mant ja com laa direcci preponderant fins acabar el seu curs. 

2,6 km ms avall rep, per l'esquerra la rasa d'Isanta (550 m de llargada) i 400 m desprs i tamb per la banda esquerra, la rasa de Fontferrera. No ser fins 1,7 km ms avall que rep el seu primer afluent digne de menci  per la riba dreta: el torrent de Junyent. I 650 m ms avall i tamb per la deta, rep el que sens dubte, s el seu afluent ms important: el riu d'Odn. 700 m ms endavant rep, per l'esquerra la rasa de Palou i quasi immediatament desprs passa per sota l'arc del pont d'Orrit. Des d'all, tots els afluents dignes de ser considerats que rep li arriben per la dreta. 2.100 m ms avall del pont d'Orrit s la rasa de Ritort, 1 km ms avall, la rasa de Cogulers i 1.200 m desprs, el Riuet de la Plana li aboca les seves aiges 550 m abans que la riera de Canalda es trobi amb el Riu Fred a Aigesjuntes, a 641 m d'altitud. 

Taula d'altituds.



Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la rasa de Coll de Jou: ;
 Confluncia amb el torrent de Junyent (Fontscaldes): ;
 El pont d'Orrit: ;
 Cal Ral i confluncia amb el Riuet de la Plana: ;
 Aigesjuntes: ;

   
Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya corresponent a la zona travessada per aquesta riera;

Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321564" title="Teatre Conservatori de Manresa" nonfiltered="405" processed="404" dbindex="125417">
El Teatre Conservatori de Manresa es va inaugurar el 9 de novembre del 1878. Havia estat construt, a partir dels plnols de l arquitecte Josep Torres i Argullol, sobre el claustre de Sant Domnec de l antic convent dels frares predicadors. L edifici havia estat confiscat durant el procs de desamortitzaci dels bns de l esglsia, el 1835 i l Ajuntament va sollicitar-ne la propietat a l Estat amb el comproms de convertir-lo en un  Conservatorio de msica i declamacin . L escola de msica no s hi va posar en marxa fins el 1931; la de teatre, en canvi, no s hi ha arribat a crear mai. Inicialment, el teatre va ser propietat d una societat d accionistes integrada pels seus constructors que n arrendaven l explotaci a empreses particulars. L alcalde Francesc Marcet va iniciar el procs de recuperaci de l edifici com a equipament pblic, el 1936, procs que no es va completar fins el 1947, durant el mandat de l alcalde Joan Prat i Pons.

El teatre Conservatori va ser durant moltes dcades l espai escnic de referncia de Manresa i acollia espectacles de tota mena. El 26 de juliol de 1959, va tancar les portes. Modest Padr, empresari que aleshores gestionava l equipament per concessi municipal, va fer-hi fer reformes: aixecar la teulada i rebaixar un nivell el pis de la platea. D aquesta manera, les llotges de platea van passar a ser el primer pis. La remodelaci va tenir cura de mantenir l estil originari de la decoraci. El teatre va restar tancat per obres del 1959 al 1962. Les reformes van generar fora expectatives entre els manresans que esperaven poder recuperar el caliu teatral de la ciutat d altres temps ja que durant els dos anys previs al tancament, no s hi havia representat cap espectacle. En aquells moments, la sala noms s utilitzava per a la projecci de cinema. Les obres no van canviar solament el nivell de la platea i de la teulada, sin que tamb van traslladar l entrada del teatre de la Muralla del Carme al carrer del Mestre Blanch.

L estiu del 1998, el teatre Conservatori va viure una altra renovaci important que va modificar part del seu aspecte interior: es van canviar les butaques, se n va fer una nova distribuci i es va alar el terra per millorar la visibilitat general de la sala. Es van suprimir, tamb, els envans divisors de les llotges del segon pis. Abans d iniciar les obres diverses entitats i collectius de la ciutat, amb l'associaci cultural El Galliner al capdavant,  van donar vida a l espectacle Kadiram inslit amb l objectiu de celebrar la substituci de les velles butaques.

Actualment, el teatre Conservatori continua gaudint d una intensa activitat escnica. Acull les programacions estables d espectacles familiars i per a joves i la de cinema d autor, a ms d altres iniciatives escniques locals. Amb un aforament de poc ms de 500 localitats, s un espai ideal per a espectacles de format mitj que no tenen grans requeriments tcnics. s un espai acollidor, evocador d altres poques, que encomana solemnitat als espectacles que acull el seu escenari.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321565" title="Armando Riveiro" nonfiltered="406" processed="405" dbindex="125418">

Armando Riveiro de Aguilar Malda, Armando (nascut el 16 de gener de 1971 a Sopela) s un futbolista basc que juga de porter a l'Athletic Bilbao. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321567" title="Cova de Postojna" nonfiltered="407" processed="406" dbindex="125419">

La cova de Postojna (eslov: Postojnska jama; alemany: Hhlen von Postojna, Adelsberger Hhlen;  Grotte di Postumia) s una cova de 20.570 m. de llarg situada a prop de Postojna, Eslovnia. s la cova ms gran d'Eslovnia aix com una dels llocs ms turstics del pas, amb ms de 32 milions de visites en total.

La cova fou creada pel riu Pivka, durant 2 milions d'anys.

Amb 8C de temperatura constant, la cova s accessible sense cap mena d'equipament especial. 5,3 km. de la cova estan oberts al pbic.



Histria.
La cova va ser descoberta el segle XVII per Janez Vajkard Valvasor, i una nova rea de la cova va ser decoberta accidentalment el 1818 per Luka  e , quan estava preparant les parts conegudes fins llavors de la cova per a una visita de Francesc I, el primer Emperador d'ustria. El 1819, la cova va ser oberta al pblic. Va ser una de les primeres coves d'obertura al pblic mitjanant el pagament d'una entrada (1824) i amb un servei de guia (1825).
L'any 1872 hi arrib l'enllumenat elctric, cosa que provoc una expansi de la popularitat de les coves. Aquest mateix any s'inicien les excursions en carretes empeses pels mateixos guies.

A principis del Segle XX una locomotora de gas es va posar a disposici del pblic. Desprs del 1945, la locomotora va ser reemplaada per una d'elctrica.

Espcies.

Noms hi ha tres espcies a la cova: l'olm (Proteus anguinus); Leptodirus hohenwarti, un escarbat; i una espcia de salamandra.

A una part de la visita a la cova es visitava una piscina amb olms a dins, per han estat trets recentment ja que els flaixos de les cmeres tenien efectes sobre la sensible pell dels olms.

Galeria.

Fitxer:Postojna i 2003.jpg|Les coves al 2003.
Fitxer:Postojna cave - The Concert Hall.jpg|La sala "The Concert Hall", amb capacitat per a 10.000 persones.



Vegeu tamb.
 Postojna;

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321569" title="Ustaritz Aldekoaotalora" nonfiltered="408" processed="407" dbindex="125420">

Ustaritz Aldekoaotalora Astarloa (nascut el 16 de febrer del 1983) s un futbolista que juga actualment a l'Athletic de Bilbao.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321570" title="Iban Zubiaurre" nonfiltered="409" processed="408" dbindex="125421">

Iban Zubiaurre Urrutia (nascut el 22 de gener del 1983 a Mendaro) s un futbolista basc que juga actualment a l'Elx CF. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321572" title="Roberto Martnez Rpodas" nonfiltered="410" processed="409" dbindex="125422">

Roberto Martnez Rpodas (nascut el 15 de setembre del 1976 a Pamplona), futbolsticament conegut com Tiko, s un futbolista navarrs que juga actualment al SD Eibar. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321575" title="Guillem Ramon de Vich i Vallterra" nonfiltered="411" processed="410" dbindex="125423">
Guillem Ramon de Vich i Vallterra (Valncia, 1460/1470   Veroli, 25 de juliol de 1525) va ser un cardenal valenci.

Fill de Llus de Vich i de Corbera i germ del diplomtic Jeroni de Vich i Vallterra, va ser elevat a cardenal pel papa Lle X l'any 1517. El 1518 va ser nomenat bisbe de Cefal i entre 1519 i 1521 va ser bisbe coadjutor de Barcelona tot i que mai no va residir a la capital catalana. Particip en els conclaves que van elegir els papes Adri VI i Climent VII. Est soterrat a l'esglesia de la Santa Creu, a Jerusalem.

 Bibliografia .
  Article Vich i Vallterra, Guilem Ramon de de l'Enciclopedia de la Comunidad Valenciana. Editorial Prensa Valenciana. Valncia, 2005. ISBN 84-87502-56-3;

 Enllaos externs .
 Catholic Hierarchy;
 Els Vich i Xeresa a La Cisterna 4. Com rem. Desembre de 2000;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321577" title="Aldeanueva del Camino" nonfiltered="412" processed="411" dbindex="125424">


Aldeanueva del Camino s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

 Histria . 
La poblaci va comenar sent un campament rom. Situada en plena Ruta de la Plata, els romans van trobar un lloc per a establir-se i descansar mentre duien els seus caps de bestiar i carregaments de poble en poble. Els romans van deixar a Aldeanueva ponts, lpides, inscripcions i esteles prerromanes. Amb la invasi dels rabs,Va patir nombrosos atacs, quedant llavors la poblaci destruda i despoblada. Posteriorment, desprs de la Reconquesta, es divid en dues poblacions separades entre si per la calada romana, passant a anomenar-se Cases de Aldeanueva la del Regne de Castella i Aldeanueva del Camino la de Regne de Lle. La part corresponent a Castella va ser lliurada al poders i influent Ducat de Bjar i a la Dicesi de Plasencia. La part que corresponia a Lle va ser atorgada al Ducat d'Alba i a la Dicesi de Cria. 

Aquesta divisi eclesistica marcar Aldeanueva del Camino per sempre. El 1438, la reina Maria d'Arag, esposa de Joan II de Castella, lliura la carta de poblament, que en 1492 va ser confirmada pels Reis Catlics a Santa Fe i ms tard en 1518, per Joana I de Castella a Valladolid. D'altra banda el municipi sofreix la gran expulsi de la comunitat jueva segons es demostra en documents trobats de l'poca i en diversos actes del Sant Ofici, trobats al Monestir de Guadalupe. 

La poblaci va ser creixent a poc a poc, fins que en 1802 i amb motiu de la invasi francesa de la Guerra de la Independncia Aldeanueva va ser cam obligat dels exrcits contendents, sent incendiada i saquejada el 8 d'abril de 1808 per les tropes franceses. En 1835, Aldeanueva torna a ser sacrificada per una guerra civil. El poble s novament incendiat i massacrat per les tropes carlines, per la Milcia Nacional d'Aldeanueva, al costat de la dels altres pobles vens van derrotar els carlistas en la ciutat de Bjar. Encara que Aldeanueva s reconstrda en 1840 i els pobles havien estat unificats pel reial decret en 1834 en un sol Ajuntament, la divisi eclesistica de la poblaci duraria 125 anys ms, fins a 1959, que les dues parrquies van passar a dependre a la Dicesi de Cria-Cceres. L'apogeu de la poblaci va arribar de mans del ferrocarril en 1875, unit al seu fams mercat setmanal dels dimecres que des del segle XVII era el mercat ms important de bov d'Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321581" title="Casas del Monte" nonfiltered="413" processed="412" dbindex="125425">


Casas del Monte s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

 Demografia .


Enllaos externs.
Pgina web sobre Casas del Monte;
Pgina personal sobre Casas del Monte;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321582" title="Cop d'Estat de 1964 al Brasil" nonfiltered="414" processed="413" dbindex="125426">
El Cop d'Estat a Brasil de 1964 va ser un Cop d'Estat contra el President esquerr Joo Goulart per militars brasilers amb el suport del govern dels EUA la nit del 31 de mar de 1964. Els militars ho anomenaren com a "Revoluci de 1964".

Triat democrticament com vicepresident de Jnio Quadros, Joo Goulart (tamb conegut com "Jango") va accedir a la presidncia desprs de la renncia de Quadros en circumstncies difcils. En aquest moment, els militars van imposar a Jango un comproms amb el congrs pel qual els poders de l'executiu es veurien reduts a travs d'un canvi constitucional que convertiria a Brasil en una democrcia parlamentria, amb Jango com debilitat Cap d'Estat. No obstant, el 1963, Jango reestableixer amb xit el sistema presidencialista mitjanant un plebiscit. Les seves reformes, considerades socialistes en un mn creixentement polaritzat per la Guerra Freda, van ser contrries als interessos dels militars i l'ala dretana del govern civil.

Desprs del cop, va comenar a Brasil una forta i represiva dictadura militar que va durar fins a l'elecci de Tancredo Neves el 1985. Aquest cop d'Estat s'interpreta com part de la Guerra Freda i com resposta a la percepci de l'amenaa del comunisme. Va ser similar al cop d'Estat a Xile el 1973 i el d'Argentina el 1976 foren intervencions militars en la democrcia llatinoamericana durant la Guera Freda.

Enllaos externs. 

Informe BBC









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321583" title="Nu Arietis" nonfiltered="415" processed="414" dbindex="125427">


Nu Arietis (  Ari /   Arietis) s una estrella de la constellaci d'ries.

Nu Arietis s una nana de la seqncia principal del tipus A de la magnitud aparent +5,45. Est aproximadament a 347 anys-llum de la Terra.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321584" title="La Garganta" nonfiltered="416" processed="415" dbindex="125428">


La Garganta s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

Demografia.


Enllaos externs.
Pgina web sobre La Garganta

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321585" title="Gargantilla" nonfiltered="417" processed="416" dbindex="125429">


Gargantilla s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

 Demografia .



Enllaos externs.
 Pgina web sobre Gargantilla;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321586" title="Segura de Toro" nonfiltered="418" processed="417" dbindex="125430">


Segura de Toro s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321587" title="Euphausia" nonfiltered="419" processed="418" dbindex="125431">


Euphausia s un gnere de crustacis maxillpodes, el ms nombrs dels coneguts vulgarment com a krill, dins de la famlia Euphausiidae. El gnere inclou 31 espcies.

Referncies.


Bibliografia.
University of California, Scripps Institution of Oceanography, Euphausiids of Southeast Asian waters.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321590" title="Aceituna" nonfiltered="420" processed="419" dbindex="125432">


Aceituna s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita amb Santa Cruz de Paniagua al nord, Montehermoso al sud, Pozuelo de Zarzn a l'oest, i Santibez el Bajo i Valdeobispo a l'est.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321591" title="Salats de Sria" nonfiltered="421" processed="420" dbindex="125433">

La Colla Castellera Salats de Sria sn una colla castellera de Sria (Bages) creada l'any 2008. Tant la camisa de color potassa (salm) com el nom de la colla fan referncia als jaciments de sal potssica de la poblaci. La colla es va presentar el dissabte sant de 2008, quan diversos membres de les colles caramellaires de Sria es van unir per aixecar els primers castells.

La primera actuaci de la colla, per la Festa Major de la poblaci, va tenir lloc el 13 de juliol de 2008, apadrinats pels Minyons de Terrassa i pels Tirallongues de Manresa. En aquesta actuaci van descarregar el 3 de 6, el 4 de 6 i dos pilars de 4 (un aixecat per sota).

La Colla Castellera Salats de Sria ha realitzat en la seva primera temporada gaireb tota la gama de castells de 6: el 3 de 6, el 4 de 6, el 3 d 6 amb agulla, el 5 de 6, el 2 de 6, i han carregat un pilar de 5.

Enllaos externs.
Colla castellera Salats de Sria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321597" title="Acehche" nonfiltered="422" processed="421" dbindex="125434">


Acehche s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita amb Pescueza al nord, Portaje a l'est, Alcntara i Portezuelo al sud i Ceclavn a l'oest.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321598" title="Llista d'ocells de l'Estat espanyol" nonfiltered="423" processed="422" dbindex="125435">

Aquesta llista d'ocells de l'Estat espanyol inclou totes les espcies d'ocells trobats a l'Estat espanyol: 575, de les quals 7 en sn endemismes, 19 es troben globalment amenaades d'extinci i 12 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Gaviiformes.
 Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica ;
Gavia immer ;
Gavia adamsii;
Podicipediformes.
 Podicipedidae.
Podilymbus podiceps  ;
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps cristatus ;
Podiceps grisegena ;
Podiceps auritus ;
Podiceps nigricollis ;
Procellariiformes.
 Diomedeidae.
Thalassarche melanophris;
 Procellariidae.
Fulmarus glacialis ;
Bulweria bulwerii ;
Calonectris diomedea ;
Calonectris edwardsii	;
Puffinus gravis ;
Puffinus griseus ;
Puffinus puffinus ;
Puffinus mauretanicus 	;
Puffinus baroli ;
 Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus ;
Pelagodroma marina ;
Hydrobates pelagicus ;
Oceanodroma leucorhea ;
Oceanodroma monorhis ;
Oceanodroma castro;
Pelecaniformes.
 Phaethontidae.
Phaeton aetherius;
 Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
 Sulidae.
Morus bassanus;
Sula dactylatra;
Sula leucogaster;
 Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax pygmaeus	;
 Fregatidae.
Fregata magnificens;
Ciconiiformes.
 Ardeidae.
Botaurus stellata ;
Botaurus lentiginosa ;
Ixobrychus minutus ;
Ixobrychus sturmii;
Nycticorax nycticorax ;
Ardeola ralloides ;
Bubulcus ibis ;
Egretta garzetta ;
Egretta gularis;
Ardea alba ;
Ardea cinerea ;
Ardea herodias;
Ardea purpurea ;
 Ciconiidae.
Ciconia nigra ;
Ciconia ciconia ;
Leptoptilos crumeniferus;
 Threskiornithidae.
Geronticus eremita	;
Plegadis falcinellus ;
Platalea leucorodia ;
Platalea alba;
Phoenicopteriformes.
 Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Phoenicopterus minor	;
Anseriformes.
 Anatidae.
Dendrocygna bicolor;
Dendrocygna viduata;
Cygnus olor ;
Cygnus columbianus ;
Cygnus cygnus ;
Anser fabalis ;
Anser brachyrhynchus ;
Anser albifrons ;
Anser erythropus ;
Anser anser;
Anser caerulescens ;
Branta canadensis;
Branta leucopsis ;
Branta bernicla ;
Branta ruficollis  ;
Alopochen aegyptiaca ;
Tadorna ferruginea ;
Tadorna tadorna ;
Aix sponsa  ;
Anas penelope ;
Anas americana ;
Anas strepera;
Anas formosa	;
Anas crecca ;
Anas platyrhynchos ;
Anas acuta ;
Anas querquedula ;
Anas discors ;
Anas clypeata ;
Marmaronetta angustirostris	;
Netta rufina;
Aythya ferina ;
Aythya collaris 	;
Aythya nyroca	;
Aythya fuligula ;
Aythya marila ;
Aythya affinis ;
Somateria mollissima ;
Somateria spectabilis ;
Polysticta stelleri ;
Clangula hyemalis ;
Melanitta nigra ;
Melanitta perspicillata 	;
Melanitta fusca ;
Bucephala albeola  ;
Bucephala islandica ;
Bucephala clangula ;
Mergellus albellus ;
Mergus serrator ;
Mergus merganser ;
Oxyura jamaicensis ;
Oxyura leucocephala	;
Falconiformes.
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Pernis apivorus ;
Elanus caeruleus ;
Milvus migrans ;
Milvus milvus;
Haliaeetus albicilla  ;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus ;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus	;
Circaetus gallicus ;
Circus aeruginosus ;
Circus cyaneus ;
Circus macrourus ;
Circus pygargus ;
Melierax metabates	;
Accipiter gentilis ;
Accipiter nisus ;
Buteo buteo ;
Buteo lagopus ;
Buteo rufinus;
Aquila clanga 	;
Aquila pomarina;
Aquila rapax	 ;
Aquila nipalensis ;
Aquila adalberti	;
Aquila heliaca	 ;
Aquila chrysaetos  ;
Aquila fasciatus;
Aquila pennatus;

Falconidae.
Falco naumanni      ;
Falco tinnunculus ;
Falco vespertinus;
Falco columbarius ;
Falco subbuteo ;
Falco biarmicus;
Falco rusticolus ;
Falco pelegrinoides;
Falco peregrinus;
Galliformes.
 Tetraonidae.
Lagopus muta;
Tetrao tetrix ;
Tetrao urogallus ;
Bonasa bonasia;
 Odontophoridae.
Callipepla californica	 ;
Colinus virginianus	 ;
 Phasianidae.
Alectoris graeca;
Alectoris chukar	 ;
Alectoris barbara	 ;
Alectoris rufa ;
Perdix perdix ;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus 	;
 Numididae.
Numida meleagris	 ;
 Turnicidae.
Turnix sylvatica;
Gruiformes.
 Gruidae.
Anthropoides virgo;
Grus grus;
 Rallidae.
Rallus aquaticus ;
Crex crex  ;
Porzana porzana ;
Porzana carolina  ;
Porzana parva ;
Porzana pusilla	 ;
Porphyrio porphyrio;
Porphyrio alleni   ;
Porphyrio martinica  ;
Gallinula chloropus ;
Fulica cristata;
Fulica atra ;
 Otidae.
Otis tarda ;
Chlamydotis undulata;
Tetrax tetrax  ;
Charadriiformes.
 Haematopodidae.
Haematopus moquini	 ;
Haematopus ostralegus;
 Recurvirostridae.
Himantopus himantopus ;
Recurvirostra avosetta ;
 Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
 Glareolidae.
Pluvianus aegyptius	 ;
Cursorius cursor  ;
Glareola pratincola ;
Glareola nordmanni  ;
 Charadriidae.
Charadrius dubius ;
Charadrius hiaticula ;
Charadrius semipalmatus ;
Charadrius vociferus ;
Charadrius alexandrinus ;
Charadrius mongolus ;
Charadrius leschenaultii ;
Charadrius morinellus ;
Pluvialis dominica ;
Pluvialis fulva ;
Pluvialis apricaria ;
Pluvialis squatarola ;
Vanellus gregarius  ;
Vanellus vanellus ;
Vanellus spinosus;
 Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus ;
Gallinago gallinago ;
Gallinago media  ;
Limnodromus griseus 	;
Limnodromus scolopaceus	 ;
Limosa limosa ;
Limosa haemastica 	;
Limosa lapponica ;
Numenius phaeopus ;
Numenius tenuirostris  ;
Numenius arquata ;
Tringa erythropus ;
Tringa totanus ;
Tringa stagnatilis ;
Tringa nebularia ;
Tringa melanoleuca ;
Tringa flavipes  ;
Tringa solitaria ;
Tringa ochropus ;
Tringa glareola ;
Xenus cinereus ;
Actitis hypoleucos ;
Actitis macularius  ;
Arenaria interpres;
Calidris tenuirostris  ;
Calidris canutus ;
Calidris alba ;
Calidris pusilla  ;
Calidris mauri ;
Calidris minuta ;
Calidris temminckii ;
Calidris minutilla ;
Calidris fuscicollis  ;
Calidris bairdii ;
Calidris melanotos ;
Calidris acuminata ;
Calidris ferruginea ;
Calidris himantopus ;
Calidris maritima ;
Calidris alpina  ;
Limicola falcinellus ;
Tryngites subruficollis ;
Philomachus pugnax;
Phalaropus tricolor ;
Phalaropus lobatus ;
Phalaropus fulicaria ;
 Stercorariidae.
Stercorarius maccormicki;
Stercorarius pomarinus ;
Stercorarius parasiticus ;
Stercorarius longicaudus ;
Stercorarius skua ;
 Laridae.
Larus melanocephalus ;
Larus atricilla ;
Larus pipixcan ;
Larus minutus ;
Larus sabini ;
Larus philadelphia ;
Larus ridibundus ;
Larus michahellis;
Larus cirrocephalus;
Larus genei ;
Larus audouinii 	;
Larus delawarensis ;
Larus canus ;
Larus fuscus ;
Larus argentatus ;
Larus glaucoides ;
Larus hyperboreus ;
Larus marinus ;
Rissa tridactyla ;
 Sternidae.
Gelochelidon nilotica ;
Hydroprogne caspia ;
Sterna maximus ;
Sterna bengalensis ;
Sterna sandvicensis ;
Sterna elegans ;
Sterna dougallii ;
Sterna hirundo ;
Sterna paradisaea ;
Sterna forsteri ;
Onychoprion anaethetus ;
Onychoprion fuscata ;
Sternula albifrons ;
Chlidonias hybridus ;
Chlidonias niger ;
Chlidonias leucopterus;
Anous stolidus  ;
 Alcidae.
Uria aalge ;
Alca torda ;
Cepphus grylle ;
Alle alle ;
Fratercula arctica ;
Pterocliformes.
 Pteroclidae.
Syrrhaptes paradoxus;
Pterocles alchata;
Pterocles orientalis;
Pterocles quadricinctus	 ;
Columbiformes.
 Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Columba bollii	 ;
Columba junoniae	 ;
Streptopelia turtur;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia roseogrisea;
Oena capensis	 ;
Psittaciformes.
 Psittacidae.
Melopsittacus undulatus	 ;
Psittacula krameri	 ;
Agapornis roseicollis	 ;
Agapornis personatus	 ;
Aratinga acuticaudata  ;
Aratinga erythrogenys	 ;
Nandayus nenday  ;
Cyanoliseus patagonus  ;
Myiopsitta monachus	;
Cuculiformes.
 Cuculidae.
Clamator glandarius ;
Cuculus canorus ;
Strigiformes.
 Tytonidae.
Tyto alba ;
 Strigidae.
Otus scops ;
Bubo bubo;
Surnia ulula ;
Athene noctua;
Strix aluco ;
Glaucidium passerinum;
Asio otus ;
Asio flammeus ;
Asio capensis;
Aegolius funereus;
Caprimulgiformes.
 Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus ;
Caprimulgus ruficollis;
Apodiformes.
 Apodidae.
Hirundapus caudacutus  ;
Apus apus ;
Apus pallidus ;
Apus melba;
Apus affinis	 ;
Apus unicolor	 ;
Apus caffer;
Coraciiformes.
 Alcedinidae.
Alcedo atthis ;
 Meropidae.
Merops persicus ;
Merops apiaster ;
 Coraciidae.
Coracias garrulus ;
 Upupidae.
Upupa epops;
Piciformes.
 Picidae.
Jynx torquilla ;
Picus viridis ;
Dendrocopos major ;
Dendrocopos minor ;
Dendrocopos medius;
Dendrocopos leucotos;
Dryocopus martius;
Picus canus;
Passeriformes.
Alaudidae.
Alaemon alaudipes;
Melanocorypha calandra;
Melanocorypha bimaculata;
Melanocorypha leucoptera;
Melanocorypha yeltoniensis;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella rufescens;
Chersophilus duponti;
Galerida cristata;
Galerida theklae;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Eremophila alpestris;
Eremophila bilopha;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Ptyonoprogne rupestris;
Hirundo rustica;
Hirundo daurica;
Delichon urbicum;
Motacillidae.
Motacilla citreola ;
Motacilla alba;
Motacilla cinerea;
Motacilla flava;
Anthus richardi;
Anthus campestris  ;
Anthus berthelotii;
Anthus trivialis;
Anthus hodgsoni ;
Anthus gustavi ;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus ;
Anthus spinoletta;
Anthus petrosus ;
Pycnonotidae.
Pycnonotus barbatus;
Regulidae.
Regulus regulus;
Regulus teneriffae;
Regulus ignicapillus;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella modularis;
Prunella collaris;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola solitarius;
Zoothera dauma  ;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus atrogularis ;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus viscivorus;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Locustella naevia;
Locustella fluviatilis ;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus paludicola ;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus agricola ;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus dumetorum ;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus griseldis	;
Hippolais caligata ;
Hippolais pallida;
Hippolais opaca;
Hippolais polyglotta;
Hippolais icterina;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus brehmii;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus fuscatus ;
Phylloscopus schwarzi ;
Phylloscopus proregulus ;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus borealis ;
Phylloscopus trochiloides ;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia nana;
Sylvia nisoria;
Sylvia hortensis;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Sylvia conspicillata;
Sylvia undata;
Sylvia sarda ;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula hypoleuca;
Ficedula albicollis ;
Ficedula parva;
Erithacus rubecula;
Luscinia svecica;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Cercotrichas galactotes;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Phoenicurus moussieri;
Saxicola rubetra;
Saxicola dacotiae	;
Saxicola rubicola;
Saxicola maura ;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe isabellina;
Oenanthe deserti;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe leucopyga	 ;
Oenanthe leucura;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Aegithalidae.
Aegithalos longicaudus;
Paridae.
Parus palustris;
Parus ater;
Parus cristatus;
Parus major;
Parus caeruleus;
Cyanistes teneriffae	 ;
Sittidae.
Sitta europaea;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae.
Certhia familiaris;
Certhia brachydactyla;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius excubitor;
Lanius meridionalis;
Lanius minor;
Lanius collurio;
Lanius isabellinus;
Lanius senator;
Lanius nubicus;
Corvidae.
Corvus corone;
Corvus corax;
Corvus cornix;
Corvus monedula ;
Corvus frugilegus;
Garrulus glandarius;
Pyrrhocorax pyrrhocorax;
Pica pica;
Nucifraga caryocatactes;
Cyanopica cyana;
Pyrrhocorax graculus;
Sturnidae.
Gracula religiosa;
Sturnus roseus ;
Sturnus vulgaris;
Sturnus unicolor;
Ploceidae.
Quelea quelea	 ;
Estrildidae.
Estrilda melpoda;
Estrilda troglodytes;
Estrilda astrild;
Estrilda atricapilla;
Amandava amandava;
Lonchura malabarica	 ;
Lonchura maja;
Viduidae.
Vidua paradisaea;
Vireonidae.
Vireo olivaceus;
Emberizidae.
Emberiza citrinella;
Emberiza leucocephalos;
Emberiza cirlus;
Emberiza cia;
Emberiza hortulana;
Emberiza caesia;
Emberiza sahari;
Emberiza pusilla;
Emberiza rustica;
Emberiza aureola;
Emberiza melanocephala;
Emberiza bruniceps;
Emberiza schoeniclus;
Miliaria calandra;
Plectrophenax nivalis;
Calcarius lapponicus;
Zonotrichia albicollis ;
Cardinalidae.
Pheucticus ludovicianus	 ;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla teydea	;
Fringilla montifringilla;
Pinicola enucleator;
Carpodacus erythrinus;
Loxia pytyopsittacus;
Loxia curvirostra;
Loxia leucoptera;
Carduelis chloris;
Carduelis flammea;
Carduelis spinus;
Carduelis carduelis;
Carduelis flavirostris;
Carduelis cannabina;
Serinus serinus;
Serinus canaria;
Serinus citrinella;
Serinus mozambicus>;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Rhodopechys githaginea;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer montanus;
Petronia petronia;
Montifringilla nivalis;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321600" title="Aldehuela de Jerte" nonfiltered="424" processed="423" dbindex="125436">


Aldehuela de Jerte s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita amb Carcaboso al nordest, Galisteo a l'oest, sud i nordoest, Plasencia a l'est (vora Pradochano).

 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321602" title="Federaci Croata de Futbol" nonfiltered="425" processed="424" dbindex="125437">

La Federaci Croata de Futbol (en croat: Hrvatski Nogometni Savez (HNS)) dirigeix el futbol a Crocia.

s l'encarregada d'organitzar la Lliga croata de futbol (Prva HNL, Druga HNL, Tre a HNL), la Copa croata de futbol i la Selecci de futbol de Crocia. T la seu a Zagreb. Originriament s'afili a la FIFA el 17 de juliol de 1941, durant la curta vida de l'Estat Independent de Crocia que dur fins acabar la Segona Guerra Mundial. Es torn a afiliar amb la nova independncia als anys 90.

 Articles relacionats .
Futbol a Crocia;
Selecci de futbol de Crocia;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321608" title="Cachorrilla" nonfiltered="426" processed="425" dbindex="125438">


Cachorrilla s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321610" title="Calzadilla" nonfiltered="427" processed="426" dbindex="125439">


Calzadilla s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita amb Santibez el Alto al nord, amb Guijo de Coria a l'est, Coria al sud i Gata, Hulaga i Casas de Don Gmez a l'oest.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321611" title="Uni Russa de Futbol" nonfiltered="428" processed="427" dbindex="125440">

L'Uni Russa de Futbol (en rus:                           , Rossijski Foetbolnyj Sojoez (   , RFS) dirigeix el futbol a Rssia.

s l'encarregada d'organitzar la Lliga russa de futbol, la Copa russa de futbol i la Selecci de futbol de Rssia. T la seu a Moscou. Entre 1917 i 1992, el futbol rus fou governat per la Federaci de Futbol de la URSS.

 Articles relacionats .
Futbol a Rssia;
Selecci de futbol de Rssia;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
Rssia (USSR) selecci de futbol;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321612" title="Casas de Don Gmez" nonfiltered="429" processed="428" dbindex="125441">


Casas de Don Gmez s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321616" title="Casillas de Coria" nonfiltered="430" processed="429" dbindex="125442">


Casillas de Coria s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321619" title="Jos Maria Alckmin" nonfiltered="431" processed="430" dbindex="125443">

Jos Maria Alkmin (Bocaiva, 11 de juny de 1901   Belo Horizonte, 22 d'abril de 1974) fou un poltic brasiler.

Vice-president del president Castelo Branco, en la primera junta militar.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321627" title="Guijo de Coria" nonfiltered="432" processed="431" dbindex="125444">


Guijo de Coria s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  Limita al nord amb Santibez el Alto i Villa del Campo, al sud amb Morcillo i Coria, a l'est amb Pozuelo de Zarzn i Guijo de Galisteo i a l'oest amb Calzadilla. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321628" title="Xena: Warrior Princess" nonfiltered="433" processed="432" dbindex="125445">


Xena: Warrior Princess  una srie de televisi dels Estats Units creada per Robert Tapert i basada en la srie . En ella la actriu Lucy Lawless interpreta el paper de Xena i Renee O'Connor interpreta el paper de Gabrielle.

 Enllaos externs .
 Xena;












































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321633" title="Hulaga" nonfiltered="434" processed="433" dbindex="125446">


Hulaga s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita amb Gata al nord, Casas de Don Gmez al sud, Calzadilla a l'est i Moraleja a l'oeste.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321634" title="Morcillo" nonfiltered="435" processed="434" dbindex="125447">

Morcillo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321636" title="Pedroso de Acim" nonfiltered="436" processed="435" dbindex="125448">

Pedroso de Acim s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321637" title="Pescueza" nonfiltered="437" processed="436" dbindex="125449">


Pescueza s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita al nord amb Casillas de Coria, a l'est amb Portaje, al sud amb Acehche i a l'oest amb Cachorrilla.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321639" title="Portaje" nonfiltered="438" processed="437" dbindex="125450">


Portaje s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321640" title="Portezuelo" nonfiltered="439" processed="438" dbindex="125451">


Portezuelo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321641" title="Associaci Sueca de Futbol" nonfiltered="440" processed="439" dbindex="125452">

L'Associaci Sueca de Futbol (en suec: Svenska Fotbollfrbundet (SvFF)) dirigeix el futbol a Sucia.

s l'encarregada d'organitzar la Lliga sueca de futbol, les lligues amateurs, la Copa sueca de futbol i la Selecci de futbol de Sucia. T la seu a Solna. Va ser fundada el 1904 i fou membre fundador de la FIFA el mateix any.

 Articles relacionats .
Futbol a Sucia;
Selecci de futbol de Sucia;

 Enllaos externs .
 Web oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321643" title="Pozuelo de Zarzn" nonfiltered="441" processed="440" dbindex="125453">


Pozuelo de Zarzn (extremeny Pouelu e arn) s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita amb Villanueva de la Sierra i Santa Cruz de Paniagua al nord, Guijo de Galisteo i Montehermoso al sud, Guijo de Coria al sudoest, Villa del Campo a l'oest i Aceituna a l'est.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321644" title="Climax" nonfiltered="442" processed="441" dbindex="125454">
Climax s el nom amb  el que es tamb coneguda la companyia britnica  Coventry Climax  que es dedicava principalment a la fabricaci de motors d'autombil, a mes de generadors, motobombes i muntacrregues. 

 Histria .

Coventry Climax va ser fundada l'any 1903 per  H. Pulham Lee, un antic treballador de Daimler que va crear l'empresa per construir motors de combusti amb el nom de Coventry Simplex.

Ja a la pre-guerra els motors Coventry els utilitzaven diverses marques d'autombils com Morgan, Triumph, Swift i altres.

Amb la crisis financera de 1930, especialment amb el tancament de Swift l any 1931, Coventry es va quedar amb una gran quantitat de motors emmagatzemats. El senyor Lee va deixar la companyia en mans del seu fill Leonard Lee, qui va decidir canviar el nom a Coventry Climax i convertir els motors emmagatzemats en generadors, donant a la companyia l oportunitat de entrar en una nova rea. 
L'any 1937 es va comenar a produir motobombes i van aconseguir un bon reconeixement por poder treballar llargs perodes de temps degut al seu bon disseny i la seva construcci de qualitat. 
Constructors que feien servir motors Coventry desprs  de la II Guerra Mundial van ser Clan, Hillman, Kieft, Lotus, Cooper i TVR

Ja a l any 1949 va diversificar-se i va passar a construir tamb motors diesel per us mar,  muntacrregues, etc.

A l'any 1990 l'empresa va tancar portes.


 A la F1 .

Coventry Climax va debutar a la vuitena temporada de l'historia de la Frmula 1 disputant el 19 de maig de la temporada 1957, el GP de Mnaco. 

Coventry Climax va guanyar un total de quatre ttols mundials amb els equips Cooper i  Lotus.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321645" title="52 Arietis" nonfiltered="443" processed="442" dbindex="125455">







52 Arietis s una estrella mltiple de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent +5,45.


Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321646" title="Valdeobispo" nonfiltered="444" processed="443" dbindex="125456">


Valdeobispo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita amb Aceituna al nordoest, Santibez el Bajo i Ahigal al nord, Oliva de Plasencia i Plasencia a l'est, Carcaboso al sudest, Galisteo al sud i Montehermoso a l'oest.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321647" title="Villa del Campo" nonfiltered="445" processed="444" dbindex="125457">


Villa del Campo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321648" title="Associaci Polonesa de Futbol" nonfiltered="446" processed="445" dbindex="125458">

L'Associaci Polonesa de Futbol (en polons: Polski Zwi zek Pi ki No nej (PZPN)) dirigeix el futbol a Polnia.

s l'encarregada d'organitzar la Lliga polonesa de futbol, les lligues amateurs, la Copa polonesa de futbol i la Selecci de futbol de Polnia. T la seu a Varsvia.

 Articles relacionats .
Futbol a Polnia;
Selecci de futbol de Polnia;

 Enllaos externs .
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321650" title="Associaci de Futbol de la Repblica Txeca" nonfiltered="447" processed="446" dbindex="125459">

L'Associaci de Futbol de la Repblica Txeca (en txec:  eskomoravsk fotbalov svaz ( MFS)) dirigeix el futbol a la Repblica Txeca.

s l'encarregada d'organitzar la Lliga txeca de futbol, les lligues amateurs, la Copa txeca de futbol i la Selecci de futbol de la Repblica Txeca. T la seu a Praga. Entre 1922 i 1993, durant l'existncia de Txecoslovquia, l'associaci, que incloa la d'Eslovquia, fou coneguda com Czechoslovak Football Association, i dirigia la selecci de futbol de Txecoslovquia.

 Articles relacionats .
Futbol a la Repblica Txeca;
Selecci de futbol de la Repblica Txeca;

 Enllaos externs .
 Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321654" title="Francesc Xavier Ballabriga i Cases" nonfiltered="448" processed="447" dbindex="125460">
Francesc Xavier Ballabriga i Cases (Solsona, Solsons, 1950) s un empresari i poltic catal. Militant de CDC des dels seus inicis, fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de Solsona el 1979-1983 i regidor fins 1999, aix com membre del Consell Comarcal del Solsons i diputat provincial. Del 1999 al 2003 ha estat a Director General de Desenvolupament Rural de la Generalitat de Catalunya. Ha estat escollit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Tamb s president de la Federaci de Lleida de CDC i membre del Consell Social de la Universitat de Lleida.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Extracte biogrfic;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321655" title="Ashley Cole" nonfiltered="449" processed="448" dbindex="125461">

Ashley Donovan Cole s un futbolista angls nascut a Stepney (Londres) el 20 de desembre del 1980. Actualment juga al Chelsea F.C. i est considerat per molts un dels millors defenses anglesos del moment.

 Selecci nacional .

Cole va debutar amb la selecci anglesa el juny de l'any 2001 davant d'Albnia en un partit de la fase de classificaci per la Copa del mn de l'any segent Ashley Cole ha participat als Mundials dels anys 2002 i 2006. Tamb ho ha fet en la Eurocopa de Portugal l'any 2004. 

 Clubs .

Ashley Cole noms ha jugat en equips de la ciutat de Londres. L'Arsenal va ser el primer club que el va donar a conixer i el va fer debutar a la Lliga anglesa l'any 1999. Posteriorment l'any 2000 va anar cedit al Crystal Palace per fer unes actuacions futbolstiques un tant discretes. La segent temporada va retornar a l'Arsenal per consolidar-se poc desprs com a un del millors jugadors del mn en la seva posici. Finalment l'any 2006 coincidint amb l'acabament del passat mundial d'Alemanya el Chelsea i l' Arsenal van arribar a un acord pel trasps de l'angls a l'equip presidit per Roman Abramovich. En les negociacions va ser incls l'actual jugador de l'Arsenal William Gallas.

 Palmars .

Premier League 2001/2002 i 2003/2004;
Community Shield 2001/2002;
FA Cup 2001/2002, 2002/2003, 2004/2005 i 2006/2007;

 Curiositats .

 Va fer el seu debut a la lliga anglesa amb l'Arsenal davant del Middlesbrough amb tan sols divuit anys i jugant com a davanter.

 Vida personal .

 Al Juliol del 2006 va contraure matrimoni amb la cantant britnica Cheryl Tweedy.

 Enllaos externs .

Perfil a Chelseafc.com ;
Perfil a footballdatabase.com ;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321657" title="Joan Carrera i Pedrol" nonfiltered="450" processed="449" dbindex="125462">
Joan Carrera i Pedrol (Tarragona, 1951) s un fsic i poltic catal. s llicenciat en fsica terica i nuclear,per la Universitat de Valncia i mster en Comunicaci Cientfica per la Universitat Pompeu Fabra. Resideix a Altafulla, on ha exercit de mestre i ha estat director del Patronat de Turisme i s membre d'mnium Cultural. El 1987 s'afili a UDC, partit amb el que ha estat tinent d'alcalde d'Altafulla el 1987-1999. Tamb ha estat Delegat del Departament de Comer, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya a Tarragona (1989-1992) i president del Consell Comarcal del Tarragons (1991-1995). Ha estat diputat per CiU per la provncia de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, 1995, 1999 i 2003.

 Enllaos externs .
 Biografia al web d'UDC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321659" title="Humberto d'Alencar Castelo Branco" nonfiltered="451" processed="450" dbindex="125463">


Mariscal Humberto d'Alencar Castelo Branco Fortaleza, 20 de setembre de 1900   Fortaleza, 18 de juliol de 1967) va ser un militar i poltic brasiler, primer president del rgim militar instaurat pel Cop Militar de 1964. 

Nomenat cap de l'Estat-Major de l'Exrcit pel llavors president de la Repblica Joo Goulart el 1963, Castelo Branco va ser un dels lders militars del Cop d'Estat de 31 de mar de 1964, que destituir Joo Goulart.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321660" title="Josep Poblet i Tous" nonfiltered="452" processed="451" dbindex="125464">
Josep Poblet i Tous (Tarragona, 1956) s un poltic catal. Es llicenci en Geografia i Histria a la Universitat de Barcelona, on fou membre del Moviment Universitari d'Estudiants Cristians (1974-1979) i particip de la Marxa de la Llibertat (1976). Del 1979 al 1993 treball com a tcnic especialista en estalvi a la Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona. Resident a Vila-seca, fou president de l'Agrupaci Cultural de Vila-seca (1980-1984), regidor d'urbanisme i medi ambient a l'ajuntament (1987-1992), segon tinent d'alcalde (1987-1989), primer tinent d'alcalde (1990-1992) i alcalde des del 1995. Tamb ha ocupat crrecs al Consell Comarcal del Tarragons (1988-1991), diputat a la Diputaci de Tarragona (1993-2004) i ha estat membre del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili (1999-2004). Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.

 Enllaos externs .
 Biografia al web de CDC;






Font: web de CiU de l'Ajuntament de Vila-seca
http://www.ciu.cat/minisite_seccio.php?entities=19&type=AL&sec_ID=1412
Alcalde des de 1993
1987/1989: Tinent d Alcalde d Urbanisme i Medi Ambient de l Ajuntament de Vila-seca i Salou.
1989/1991: Tinent d Alcalde d Urbanisme i Medi Ambient de l Ajuntament de Vila-seca.
1991/1992: 1r. Tinent d Alcalde de l Ajuntament de Vila-seca i responsable d Urbanisme i Medi Ambient.
Diputat a la Diputaci de Tarragona de 1993 a 2004. Des de juny 2007 fins a l'actualitat
1999/2004: Membre del Consell Social de la Universitat Rovira i Virgili.
Guanyador del Concurs literari convocat amb motiu del setanta-cinqu aniversari del Centre Catlic de Vila-seca, als onze anys d edat.
Diputat al Parlament de Catalunya (2003-2006)
Monitor d activitats d esplai, catequesi i colnies d estiu durant molts anys a la Parrquia de Sant Esteve de Vila-seca.

Membre fundador (any 1972) de l Agrupaci Cultural de Vila-seca i Salou, de la que en fou President de 1980 a 1984.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321661" title="Mateu Montserrat i Miquel" nonfiltered="453" processed="452" dbindex="125465">
Mateu Montserrat i Miquel (El Pla de Santa Maria, 1951) s un poltic catal. Fou regidor del Pla de Santa Maria del 1979-1983 com a independent, repet novament el 1995 i des del 2001 n's alcalde (des del 2003 amb la llista de CiU). Des del 1999 s conseller comarcal de l'Alt Camp i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Actualment s vicepresident segon i conseller delegat de Mobilitat i Programa d'Actuaci Comarcal al Consell Comarcal. 

 Enllaos externs .
 Esbs biogrfic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321663" title="Carme Valls i Llobet" nonfiltered="454" processed="453" dbindex="125466">
Carme Valls i Llobet (Barcelona, 1945) s una metgessa i poltica catalana, especialitzada en endocrinologia. Des del 1983 s membre de l'ONG Centre d'Anlisis i Programes Sanitaris que t com a objectiu investigar i posar en evidncia les diferncies de gnere en la salut i en els serveis sanitaris i proporcionar a les dones l'accs a la informaci i als recursos per tal de millorar la seva qualitat de vida.

Presidenta de la Fundaci Catalunya Segle XXI i diputada al Parlament de Catalunya pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003. s autora de diversos llibres de divulgaci mdica

 Obres .
 Davant una edat difcil: psicologia i biologia de l'adolescent (1992) amb Joan Corbella i Roig.
 Dones i homes: salut i diferncies (1994);
 Exercici i salut: com mantenir-se en forma amb l'exercici fsic (1997);

 Enllaos externs .
 Blog de Carme Valls;
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321664" title="Fundaci Catalunya Segle XXI" nonfiltered="455" processed="454" dbindex="125467">
Fundaci Catalunya Segle XXI s una fundaci privada sense afany de lucre que t com objectiu facilitar un espai plural de dileg i de debat poltic-cultural. Es va crear el 1999, per iniciativa de Pasqual Maragall, de la fusi de l'Associaci Catalunya Segle XXI amb la Fundaci Convenci Cvica Catalana. Les seves referncies bsiques sn un catalanisme obert, l'afirmaci de les llibertats democrtiques i la reivindicaci de les solidaritats socials. Ha publicat alguns butlletins i els Quaderns de la Convenci Cvica Catalana. La presidenta del seu patronat s Carme Valls i Llobet des de 2005.

 Presidents .
 Juan Jos Lpez-Burniol  ;
 Xavier Folch;
 Carme Valls i Llobet;

 Enllaos externs .
 Web de la Fundaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321666" title="Miquel Barcel i Roca" nonfiltered="456" processed="455" dbindex="125468">
Miquel Barcel i Roca (Barcelona, 1949) s un poltic i enginyer industrial catal. Es llicenci en enginyeria industrial per la Universitat Politcnica de Catalunya i en econmiques per la Universitat de Barcelona. s vicepresident executiu de la Fundaci B-Tec Campus del Bess i conseller d'Abertis Telecom. Tamb ha estat diputat pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003.

 Obres .
 Catalunya, un pas industrial (2003);
 Innovacin tecnolgica en la industria: una perspectiva espaola (1994);
 Dentro de la caja negra: tecnologa y economa (1993);
 Innovaci tecnolgica i indstria a Catalunya (1994);

 Referncies .

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321676" title="La Barceloneta (Llofriu)" nonfiltered="457" processed="456" dbindex="125469">
La Barceloneta s un barri o venat que forma part dels tres nuclis de poblaci que conformen Llofriu. Els altres dos restants sn el Barri de l'Estaci i Llofriu o Llofriu antic. El Barri de la Barceloneta de Llofriu es va comenar a crear amb petites masies com s la dels Estanyol ja detada segons el llindar de la porta d'aquesta l'any 1794. Probablement hi pot haver masies ms antigues per fins ara se sap que la ms antiga s la de Pera Astaol 1794. N'hi ha d'una altre que s Mas Perich o Mas Peric que data de 1801. Cal no oblidar que aquest venat no va ser batejat aix fins vers l'any 1870 quan es va comenar a construir, probablement, el trenet que anava de Palams a Girona. En aquells temps quan sorgia un barri nou fra o no fra se l'anomenava Barceloneta, fins a tal punt que es va posar de moda incls a Amrica i a Catalunya.


 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321683" title="Capella d'en Marcs" nonfiltered="458" processed="457" dbindex="125470">

La capella d'en Marcs o de la Mare de Du de la Guia s una petita capella romnica que es troba al barcelon barri de la Bria.

Va ser construda fora muralla i al costat d'un dels principals camins d'accs a Barcelona, a mitjans del segle XII amb el finanament de Bernat Marcs, burgs barcelon, que tamb havia donat terres al mateix indret per fer-hi un cementiri per a pobres (a l'actual placeta de Marcs), i posteriorment hi fund un hospital.

s una capella d'una sola nau amb volta de can, amb un bsis probablement semicircular eliminat al segle XVIII. Noms en son visibles dues faanes, perqu les altres dues sn adossades a les cases venes i s'han transformat en mitgeres, per les dues que es conserven estan decorades a la part superior amb frisos d'arquets per sota el rfec. Com bona part dels edificis antics de Barcelona, est construda amb pedra de Montjuc.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321691" title="Brian Naylor" nonfiltered="459" processed="458" dbindex="125471">
 John Brian Naylor  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Brian Naylor va nixer el 24 de mar del 1923 a Salford, Anglaterra i va morir el 8 d'agost del 1989 a Marbella, Espanya.


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1957 (la vuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 d'agost del 1957 el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Brian Naylor va participar a un total de vuit curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en cinc temporades diferents (1957 - 1961), assolint un tretz lloc com a millor resultat i per tant no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321693" title="Club Bsquet Castellet" nonfiltered="460" processed="459" dbindex="125472">


El Club Bsquet Castellet s una instituci esportiva de Sant Vicen de Castellet dedicada al foment i la prctica del bsquet. 

 Histria .
L'origen del club s dels anys 70, va ser una poca brillant per al basquet sanvicent, hi havia equips de totes les edats. Estava patrocinat per l'empresa txtil Bartra S.A., que va dotar el club amb un esplndid pavell amb parquet mai ms vist. Els anys 80 van ser una altra poca brillant del club, aquesta vegada grcies a l'equip femen, que va arribar a primera nacional entrenat per Pere Guiu. La temporada 1992-1993 es va guanyar la copa Bages. D'aquests equip diverses jugadores van jugar a la selecci nacional espanyola.

La junta actual, presidida per Joan Corrons, ha comenat una labor de creixement des de la base. La temporada 2007-2008 l'equip cadet ha estat el de major edat, ja que l'equip snior no ha jugat per al club per problemes amb la directiva. La temporada 2008-2009 es recuperar l'equip snior perdut al 2004-2005. En aquest perode, els jugadors van formar el club Bsquet Atltic Castellet per tal de no deixar de jugar; aquest club milita a divisi territorial de Barcelona amb fora bons resultats. A ms a ms el CBC gaudir d'una base amb 13 equips i vora 200 jugadors, destacant-hi l'equip mini mascul i el cadet mascul.

 Enllaos .
 Plana del club;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321694" title="Estaci de la Font de Sant Llus" nonfiltered="461" processed="460" dbindex="125473">







L'Estaci de la Font de Sant Llus, oficialment Valncia-Font de Sant Llus s una estaci de ferrocarril situada al sud del barri del mateix nom a l'extrem sud de la ciutat de Valncia. Situada entre l'estaci central i l'estaci del Cabanyal, noms s'hi aturen combois de la la lnia C-6 de Rodalies Renfe de Valncia direcci Sagunt i direcci Valncia-Nord. 

L'estaci s part d'un gran complex de tallers ferroviaris situats entre l'antic poble de la Font de Sant Llus i un parc logstic. Molt a prop discorre l'autovia V-30 i el nou llit del riu Tria.

En un futur prxim acollir provisionalment als trens TAV provinents de Madrid fins que la futura Estaci Central siga construda. tamb ser aquesta la seu dels tallers per als trens d'alta velocitat. 



 Vegeu tamb .
Lnia 6 (Rodalies Valncia);
Rodalies Valncia (xarxa ferroviria);
Renfe Operadora;

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321695" title="Comarques de Toledo" nonfiltered="462" processed="461" dbindex="125474">
Les Comarques de Toledo sn les diferents comarques amb qu es pot dividir la demarcaci de Toledo. No tenen un reconeixement oficial.




 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321697" title="Estaci d'Amistat" nonfiltered="463" processed="462" dbindex="125475">

L'Estaci d'Amistat s una de les estacions subterrnies del metro de Valncia. Serveix la lnia 5 des del 2003. Aquesta estaci, situada al barri de l'Amistat, dna servei a l'Hospital Casa de la Salut situat davant mateix.



 Accessos .

Carrer dels Sants Just i Pastor;

Vegeu tamb.
Metro de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321698" title="Campana de Oropesa" nonfiltered="464" processed="463" dbindex="125476">


La comarca de la Campana de Oropesa y las cuatro Villas s la ms occidental de la provncia de Toledo, amb Oropesa com a cap comarcal i amb clares influncies extremenyes pel que fa a l's i els paisatges. Est situada a les faldes de Gredos i el vall del riu Tajo, cosa que permet una agricultura intensiva i ramaderia.   

Calera y Chozas;
Oropesa;
Velada;
Navalcn ;
Lagartera ;
El Puente del Arzobispo ;
Torrico ;
Alcolea de Tajo ;
Valdeverdeja ;
Calzada de Oropesa ;
Herreruela de Oropesa ;
Parrillas ;
Alcaizo ;
Azutn ;
Torralba de Oropesa ;
Caleruela ;
Las Ventas de San Julin ;
Navalmoralejo ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321701" title="La Jara" nonfiltered="465" processed="464" dbindex="125477">


La Jara s una comarca natural situada a l'oest de la provncia de Toledo i tamb s'est per zones de Ciudad Real, com el municipi d'Anchuras. El cap comarcal s Los Navalucillos, per b que depn bastant de Talavera de la Reina amb qui t lligams histrics.

Municipis.
Los Navalucillos ;
Los Navalmorales ;
La Pueblanueva ;
Alcaudete de la Jara ;
Belvs de la Jara ;
Sevilleja de la Jara ;
San Martn de Pusa ;
Las Herencias ;
Aldeanueva de Barbarroya ;
La Nava de Ricomalillo ;
Espinoso del Rey ;
Aldeanueva de San Bartolom ;
Mohedas de la Jara ;
San Bartolom de las Abiertas ;
El Campillo de la Jara ;
Santa Ana de Pusa ;
Robledo del Mazo ;
La Estrella ;
Torrecilla de la Jara ;
Puerto de San Vicente ;
Retamoso ;
Villarejo de Montalbn;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321704" title="La Mancha de Toledo" nonfiltered="466" processed="465" dbindex="125478">



La Mancha de Toledo o La Mancha Alta de Toledo s una comarca de la provncia de Toledo, situada a la zona sud-oriental de la demarcaci. s una part de la comarca mplia de La Mancha que s'estn per diverses provncies de Castella-La Manxa. s una zona histricament lligada als priorats de Santiago i Sant Joan. El cap comarcal s Madridejos.

Municipis.
Madridejos;
Quintanar de la Orden ;
Consuegra ;
Mora (Toledo);
Villacaas ;
Corral de Almaguer ;
La Puebla de Almoradiel ;
Miguel Esteban ;
Villafranca de los Caballeros ;
La Villa de Don Fadrique ;
Villanueva de Alcardete ;
Urda;
Lillo (Toledo);
Tembleque ;
El Toboso ;
Camuas ;
Quero ;
Turleque ;
Almonacid de Toledo ;
El Romeral ;
Villanueva de Bogas ;
Villamuelas ;
Villaminaya ;
Mascaraque ;
Manzaneque ;
Cabezamesada ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321706" title="Mesa de Ocaa" nonfiltered="467" processed="466" dbindex="125479">


La Mesa de Ocaa s una comarca de la provncia de Toledo situada al nord-est de la demarcaci. El cap comarcal s Ocaa.

Limita al nord amb la vega d'Aranjuez (Comarca de Las Vegas), al sud, amb los Ybenes i la Mancha de Toledo; a l'Oest, La Sagra i Toledo, i a l'Est, la Mancha de Toledo i la Mancha de Cuenca.

Municipis.
Ocaa ;
Santa Cruz de la Zarza ;
Yepes ;
Noblejas ;
Ontgola ;
Villarrubia de Santiago ;
Villatobas ;
Villasequilla ;
Dosbarrios ;
La Guardia ;
Huerta de Valdecarbanos ;
Ciruelos ;
Cabaas de Yepes ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321707" title="La Sagra" nonfiltered="468" processed="467" dbindex="125480">

La Sagra s una comarca de la provncia de Toledo situada a la zona nord de la demarcaci. El cap comarcal s Illescas.

Municipis.
Illescas ;
Sesea ;
Bargas ;
Yuncos ;
Olas del Rey ;
Aover de Tajo ;
Esquivias ;
Mocejn ;
Casarrubios del Monte ;
Ugena ;
Numancia de la Sagra ;
Yeles ;
Villaluenga de la Sagra ;
Pantoja (Toledo) ;
Valmojado ;
Recas ;
Alameda de la Sagra ;
Carranque ;
Yuncler ;
Borox ;
El Viso de San Juan ;
Magn ;
Cedillo del Condado ;
Las Ventas de Retamosa ;
Cobeja ;
Cabaas de la Sagra ;
Villaseca de la Sagra ;
Lominchar ;
Palomeque ;
Yunclillos ;

Enllaos externs.
La Sagra, segons la Diputaci de Toledo;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321709" title="Montes de Toledo" nonfiltered="469" processed="468" dbindex="125481">


Montes de Toledo s una comarca de la provncia de Toledo, situada a la zona sud de la demarcaci amb Sonseca com a cap comarcal. Com a comarca natural agrupa alguns municipis de la provncia de Ciudad Real.

Municipis.
Sonseca ;
Los Ybenes ;
Args ;
Navahermosa ;
Poln ;
Glvez ;
Cobisa ;
Menasalbas ;
Urda ;
Nambroca ;
Orgaz ;
San Pablo de los Montes ;
Ajofrn ;
Burguillos de Toledo ;
Guadamur ;
Pulgar ;
Cuerva ;
Las Ventas con Pea Aguilera ;
Mazarambroz ;
 Almonacid de Toledo;
San Martn de Montalbn ;
Villaminaya ;
Mascaraque ;
Manzaneque ;
Totans ;
Layos ;
Marjaliza ;
Chueca ;
Casasbuenas ;
Hontanar ;

 Municipis de Ciudad Real .
 Alcoba;
 Arroba de los Montes;
 El Robledo;
 Fontanarejo;
 Fuente el Fresno;
 Las Labores;
 Los Cortijos;
 Navalpino;
 Navas de Estena;
 Porzuna;
 Puebla de Don Rodrigo;
 Retuerta del Bullaque;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321710" title="Sierra de San Vicente" nonfiltered="470" processed="469" dbindex="125482">


La Sierra de San Vicente s una comarca situada al nord-oest de la provncia de Toledo amb El Real de San Vicente com a cap comarcal.

Municipis.
Segurilla ;
Castillo de Bayuela ;
Cazalegas;
El Real de San Vicente ;
Navamorcuende ;
La Iglesuela ;
Hinojosa de San Vicente ;
Pepino;
Buenaventura ;
Mejorada;
Montesclaros ;
Pelahustn ;
Almendral de la Caada ;
Cervera de los Montes ;
Cardiel de los Montes ;
San Romn de los Montes;
Sotillo de las Palomas ;
Nuo Gmez ;
Marrupe ;
Garciotum ;
Sartajada;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321711" title="Comarca de Torrijos" nonfiltered="471" processed="470" dbindex="125483">



La Comarca de Torrijos s una comarca de la provncia de Toledo situada a la zona nord de la provnica i amb Torrijos com a cap comarcal.

Municipis.
Torrijos ;
Fuensalida ;
La Puebla de Montalbn ;
Mntrida ;
Cebolla (Toledo);
Escalona del Alberche ;
Santa Olalla (Toledo) ;
Camarena ;
Santa Cruz de Retamar ;
Almorox ;
Gerindote ;
El Carpio de Tajo ;
Novs ;
Portillo de Toledo ;
Malpica de Tajo ;
El Casar de Escalona ;
La Torre de Esteban Hambrn ;
Escalonilla ;
Quismondo ;
Burujn ;
Nombela ;
La Mata (Toledo) ;
Carmena ;
Santo Domingo-Caudilla ;
Villamiel de Toledo ;
Arcicllar ;
Alcabn ;
Hormigos ;
Albarreal de Tajo ;
Rielves ;
Camarenilla ;
Lucillos ;
Montearagn ;
Maqueda ;
Domingo Prez ;
Huecas ;
Los Cerralbos ;
Barcience ;
Carriches ;
Otero ;
Mesegar de Tajo ;
Erustes ;
Aldea en Cabo ;
Paredes de Escalona ;
Illn de Vacas ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321712" title="Josep Anton Codina i Oliv" nonfiltered="472" processed="471" dbindex="125484">
Josep Anton Codina i Oliv (Barcelona, 24 de novembre de 1932) s un director de teatre retirat que va dur una activitat de certa envergadura a Catalunya en les dcades dels 60 i 70 de passat segle. Des de fa molts anys, s un gran espectador de teatre.

Muntatges.
 1967, 16 mar. Aqu no ha passat res. Original de Joan Soler i Antich. Estrenat a la Cpula del Coliseum de Barcelona per l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual ;
 1967, 27 juny. Balades del clam i la fam. Original de Xavier Fbregas. Estrenat a la Cpula del Coliseum de Barcelona per l'Escola d'Art Dramtic Adri Gual.
 1968. Els mites de Bagot, original de Xavier Romeu;
 1968, 24 juny. Juli Csar. Original de William Shakespeare, traducci de Josep Maria de Sagarra. Estrenat a la plaa de l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, per la companyia Alpha 63;
 1968, 29 octubre. Vent de garb i una mica de por. Original de Maria Aurlia Capmany. Estrenat al teatre Romea de Barcelona per la Nova Companyia de Barcelona;
 1968, 22 desembre. Manicomi d'estiu o la felicitat de comprar i vendre, Espectacle de cabaret de Jaume Vidal i Alcover, estrenat a la Cova del Drac de Barcelona per la companyia Ca Barret.
 1969. Varietats-2. Espectacle de cabaret, amb textos de Maria Aurlia Capmany i Jaume Vidal i Alcover, representat a la Cova del Drac de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321717" title="Ajofrn" nonfiltered="473" processed="472" dbindex="125485">


Ajofrn s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Burguillos de Toledo, Nambroca, Chueca, Sonseca, Mazarambroz i Layos.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321718" title="Alameda de la Sagra" nonfiltered="474" processed="473" dbindex="125486">


Alameda de la Sagra s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Borox, Aover de Tajo, Villaseca de la Sagra, Cobeja i Pantoja. 

 Demografia .




 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321719" title="Alcaudete de la Jara" nonfiltered="475" processed="474" dbindex="125487">


Alcaudete de la Jara s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb els municipis de Las Herencias, San Bartolom de las Abiertas, Retamoso de la Jara, Torrecilla de la Jara, Sevilleja de la Jara i Belvs de la Jara, 

 Demografia .



 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321720" title="FreeMind" nonfiltered="476" processed="475" dbindex="125488">
FreeMind s un programari que permet l'elaboraci de mapes mentals (o mapes conceptuals). s til en l'anlisi i per a recopilar informaci o idees generades en reunions.

s una alternativa lliure a l'aplicaci MindManager, de l'empresa MindJet.

Amb Freemind s possible generar mapes mentals i publicar-los a Internet com a pgines html, Java o inserir-los a wikis com Dokuwiki mitjanant la configuraci d'un connector. Als enllaos externs es poden veure alguns exemples.

Enllaos externs.
 Pgina de FreeMind;
 Referncia ;
 Connector Freemind per al Mediawiki;
 Exemples:
;
 Mapa mental generat en Freemind i muntat en Wiki dokuwiki;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321721" title="Virgin Killer" nonfiltered="477" processed="476" dbindex="125489">

Virgin Killer s el quart lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, produt per Dieter Dierks.

En un principi, la cartula del disc mostrava una nena nua, que va ser censurada, com va passar amb el disc anterior, In Trance, que mostrava clarament el pit d'una model. Ms tard, la cartula va ser canviada per una imatge dels membres del grup.

 Llista de canons .
"Pictured Life" (Meine, Roth, Schenker)   3:21 ;
"Catch Your Train" (Meine, Schenker)   3:32 ;
"In Your Park" (Meine, Schenker)   3:39 ;
"Backstage Queen" (Meine, Schenker)   3:10 ;
"Virgin Killer" (Roth)   3:41 ;
"Hell Cat" (Roth)   2:54 ;
"Crying Days" (Meine, Schenker)   4:36 ;
"Polar Nights" (Roth)   5:04 ;
"Yellow Raven" (Roth)   4:58 ;

 Personal .


Klaus Meine - Cantant;
Uli Jon Roth - Guitarra ;
Rudolf Schenker - Guitarra ;
Francis Buchholz - Baix ;
Rudy Lenners - Bateria;

Convidat.
 Achim Kirschning - teclat;

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321722" title="Comarca del Moncayo" nonfiltered="478" processed="477" dbindex="125490">


La Comarca del Moncayo s una comarca de la provncia de Sria, a la comunitat autnoma de Castella i Lle. Ocupa la part nord-est de la provncia i compta amb 10 municipis. El cap comarcal s greda. 

 Municipis .

 greda;
 Aavieja;
 Beratn;
 Borobia;
 Cueva de greda;
 Dvanos;
 Matalebreras;
 Noviercas;
 lvega;
 Vozmediano;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321723" title="Aavieja" nonfiltered="479" processed="478" dbindex="125491">
Aavieja s una localitat que pertany al municipi de Castilruiz, a la provncia de Sria, concretament a la Comarca del Moncayo. En el cens de 2006 comptava amb 96 habitants. Es una localitat important per la producci de patates xips i altres aperitius. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321725" title="Taken by Force" nonfiltered="480" processed="479" dbindex="125492">

Taken by Force s el cinqu lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, produt per Dieter Dierks. La fotografia va ser a crrec de Michael von Gimbut.

Va ser l'ltim disc del guitarrista Uli Jon Roth amb el grup, que seria substitut per en Matthias Jabs. Taken by Force va marcar el final d'una etapa a Scorpions, donat-li pas a la renovaci i posterior comercialitzaci que suposaria un progressiu abandonament a les arrels del Heavy Metal. 

 Llista de canons .
 "Steamrock Fever" (Schenker/Meine)    3:37;
 "We'll Burn the Sky" (Schenker/Dannemann)    6:26;
 "I've Got to Be Free" (Roth)    4:00;
 "Riot of Your Time" (Schenker/Meine)    4:09;
 "The Sails of Charon" (Roth)    4:23;
 "Your Light" (Roth)    4:31;
 "He's a Woman   She's a Man" (Schenker/Meine/Rarebell)    3:15;
 "Born to Touch Your Feelings" (Schenker/Meine)    7:40;
 "Suspender Love" extra del CD (Schenker/Meine)    3:20;
 "Polar Nights" en directe del "Tokyo Tapes" - can extra del CD (Roth)    6:56;

 Personal .

Klaus Meine - Cantant;
Rudolf Schenker - Guitarra;
Uli Jon Roth - Guitarra;
Herman Rarebell - Bateria ;
Francis Buchholz - Baix;


 Referncies .


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321726" title="Home Box Office" nonfiltered="481" processed="480" dbindex="125493">

Home Box Office (tamb coneguda com HBO) s un dels canals de televisi per cable ms populars dels Estats Units, propietat de la corporaci Time Warner. La seva programaci est basada en estrenes de pellcules, esdeveniments de boxa i produccions prpies com "The Soprano" o "Sex and the City".





 Histria .

Fou el primer canal de televisi per cable que no utilitzava la xarxa de difusi terrestre de televisi habitual fins aquell moment. Va comenar a emetre l'any 1965 quan Charles Dolan va guanyar una concessi de televisi a Manhattan. Enlloc d'utilitzar el cable de telfon o microones, va fer passar cable sota els carrers de Manhattan creant el sistema Sterling Manhattan Cable. L'empresa tenia una petita base de subscriptors i la corporaci Time Life Inc. va comprar tota l'empresa per poder ampliar la cobertura.

Fou el primer en emetre les imatges via satllit l'any 1975, avan que li va permetre transmetre el combat de boxa entre Muhammad Ali i Joe Frazier a Manila. L'any 1986, HBO tamb fou la primera a xifrar la seva emissi, utilitzant el sistema DES, perqu noms poguessin veure el senyal els que pagaven.

L'any 1989, Time Inc. i Warner Communications es van fusionar per crear Time Warner, corporaci que encara s propietria del canal.

T un parell de joint ventures, primer la formaci de TriStar Pictures amb Columbia Pictures i CBS, i desprs va fusionar el seu The Comedy Channel amb el canal HA! de Viacom per formar Comedy Central.

Actualment, HBO t operacions internacionals a Llatinoamrica, la Repblica Txeca, Hongria, Romania, Polnia, Eslovnia, Crocia, Srbia, Bulgria, Bangladesh, ndia i Pakistan. Tamb ha invertit en la televisi neozelandesa Sky Movies i t intencions d'operar en mercats europeus ms estratgics com Frana, Regne Unit, Espanya, Alemanya i Itlia.

 Canals .

A partir de l'any 1991, HBO es convert en la primera empresa en oferir serveis multiplexats de cable als clients incloent un paquet de canals que progressivament es van anar ampliant. Actualment, HBO opera set canals multiplex, un canal d'alta definici i un servei de pellcules sota demanda (HBO On Demand).

 HBO: Pellcules populars, i sries de televisi i pellcules originals.
 HBO2: Canal secundari, presenta ms pellcules i sries de gran xit, aix com como pellcules de categoria R (R-Rated, restringides a menors sense la companyia d'un adult) durant el dia a diferncia de HBO. Anteriorment es coneixia com HBO Plus.
 HBO Comedy: Pellcules i sries de televisi cmiques i especials de HBO.
 HBO Family: Pellcules i sries aptes per tots els pblics. A la nit s'emeten espais restringits a menors de 13 anys.
 HBO Latino: Versi en castell i portugus de HBO (amb seu a Veneuela i Brasil respectivament). Es transmeten produccions d'HBO incloent sries i pellcules doblades.
 HBO Signature: Pellcules de qualitat, sries originals de HBO i especials preparats principalment per al pblic femen. Anteriorment era conegut com HBO 3.
 HBO Zone: Emet espais dirigits a l'audincia adolescent durant al dia, i orientat al pblic adult durant la nit.
 HBO HD: Transmissi simultnia en un canal diferent (simulcast) en alta definici del canal HBO primari.

HBO tamb ofereix en paquets de las transmissions del seu canal principal de la costa atlntica i la del Pacfic, degut a la diferncia horria entre les dues costes dels Estats Units, permetent als teleespectadors, una segona oportunitat de veure les mateixes pellcules i programes tres hores abans o desprs segons la ubicaci geogrfica.


 Programaci .

HBO t la reputaci d'oferir programaci original de molt alta qualitat, un servei exclusiu de subscripci que no porta publicitat. Factors que redueixen la pressi de HBO per disminuir aspectes o temes controvertits en la seva programaci, permetent violncia grfica, sexe explcit, llenguatge groller i el consum de drogues.

 Pellcules .
HBO t actualment contractes d'exclusivitat amb la seva companyia germana Warner Bros., amb Dreamworks i amb la Twentieth Century Fox. A ms, mant els drets parcials per cable de pagament de les pellcules produdes per Sony Pictures (excloent aquelles que es facin en associaci amb Revolution Studios) i Universal Studios. Tot i que New Line Cinema s tamb empresa germana de HBO, algunes de les seves pellcules no apareixen a HBO degut a un acord extern previ amb el seu competidor Starz!.

 Esports .
HBO ha transms alguns dels combats ms famosos de boxa i des de 1991 presenta combats mitjanant el sistema HBO pay per view. Cada any transmet alguns partit del Torneig de Wimbledon de tennis i cobreix la National Football League (NFL) de futbol americ amb un programa especial ("Inside the NFL").


 Eslgans .

 1972-1978: "Different and First" ("Diferent y primer");
 1978-1982: "Don't Miss HBO" ("No et perdis HBO");
 1982-1983: "Start with Us on HBO" ("Comena amb nosaltres a HBO");
 1983-1985: "There's No Place Like HBO" ("No hi ha lloc com HBO");
 1986-1988: "Let's All Get Together" ("Reunim-nos tots");
 1988-1989: "Watch Us Here on HBO" ("Mira'ns aqu a HBO");
 1990-1992: "Simply The Best" ("Simplement lo millor");
 1992-1993: "We're HBO" ("Som HBO");
 1993-1997: "We're Out of Town Today" ("Estem fora de la ciutat avui");
 1997-actualitat: "It's Not TV, It's HBO" ("No s TV, s HBO");

En una pardia de "Sex and the City" titulada "Sluts in the City" (Putes a la ciutat) de MADtv, el logo de HBO es mostrava amb una veu en off de Debra Wilson, que deia "HBO, no sn sitcoms, s pornografia". Per al lloc oficial d'internet actualment s'utilitza "Get More" ("Aconsegueix ms") i per Llatinoamrica "HBO el Lugar" ("HBO el lloc").

 Enllaos externs .
 Lloc oficial HBO;
 HBO Europe;
 HBO Latin America;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321727" title="The Best of the Scorpions" nonfiltered="482" processed="481" dbindex="125494">

The Best of Scorpions s un lbum d'estudi recopilatri del grup de Heavy Metal alemany Scorpions. Cont canons dels seus anteriors lbums entre Fly to the Rainbow i Taken by Force. Per no cont cap can del seu primer disc, Lonesome Crow.

La coberta original alemanya surt un escorp sobre la cuixa d'una noia. La versi japonesa de la coberta surt un "cul". Al 1984, en el rellanament del disc, la coberta hi surt un home amb una jaqueta de cuir amb un penjoll de metall en forma d'escorp.

 Llista de canons .
 "Steamrock Fever" (de l'lbum Taken by Force) (3:35);
 "Pictured Life" (de l'lbum Virgin Killer) (3:23);
 "Robot Man" (de l'lbum In Trance) (2:42);
 "Backstage Queen" (de l'lbum Virgin Killer) (3:12);
 "Speedy's Coming" (de l'lbum Fly to the Rainbow) (3:35);
 "Hell Cat" (de l'lbum Virgin Killer) (2:54);
 "He's a Woman, She's a Man" (de l'lbum  Taken by Force) (3:14);
 "In Trance" (de l'lbum In Trance) (4:43);
 "Dark Lady" (de l'lbum In Trance) (3:25);
 "The Sails of Charon" (de l'lbum Taken by Force) (4:24);
 "Virgin Killer" (de l'lbum Virgin Killer) (3:41);

La versi japonesa d'aquest disc surt la can original de The Sails of Charon amb una duraci de 5:16.
A les altres versions incloent-hi l'alemanya i l'americana, hi ha la mateixa can per amb una durada de 4:24

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321728" title="Olivia Wilde" nonfiltered="483" processed="482" dbindex="125495">

Olivia Wilde s una actriu estatunidenca que va nixer el 10 de mar de 1984 a Nova York amb el nom de Olivia Jane Cockburn. Ha treballat en diverses pellcules i sries de televisi per s'ha fet coneguda especialment pel paper de "Tretze" en la srie televisiva House, MD.


 Biografia .

Va nixer a Nova York, prov d'una famlia dedicada al periodisme i la literatura. Filla de Leslie Cockburn, productora de 60 Minutes i periodista, i de Andrew Cockburn, periodista irlands. Els seus oncles Alexander i Patrick, collaboradors del portal d'internet poltic CounterPunch. La seva tiastra Sarah Caudwell s una escriptora de misteri i el seu avi patern Claud Cockburn tamb era periodista i novellista irlands. Degut a aquests antecedents, ella t un fort esperit periodstic, essent molt crtica i analtica. 

Des de ben petita va decidir que volia ser actriu. Durant una poca va viure amb la seva famlia a Guildford (Vermont) i va estudiar al Georgetown Day School de Washington i a la Phillips Academy. Ms endavant va traslladar-se a Dubln per assistir a l'escola de teatre The Gaiety School of Acting. Tot i aix, inicialment va comenar a treballar com a ajudant de csting.

Fsicament destaca per la seva bellesa sobretot pel seu cabell ros blonde natural i ulls de color verd blavs. Disposa de la doble nacionalitat entre els Estats Units i Irlanda. El 7 de juny de 2003 es va casar a Washington Washington amb Tao Ruspoli, fotgraf, realitzador de documentals i guitarrista de flamenc d'origen italo-americ. Actualment viuen i treballen a Venice.

Wilde s collaboradora amb l'organitzaci 18 in '08 que intenta convncer a la joventut perqu vagi a votar. A la tardor del 2008 va participar en la campanya a favor del candidat a les eleccions estatunidenques Barack Obama.


 Carrera .

Les seves primeres aparicions sn en les pellcules The Girl Next Door, Alpha Dog, Conversations with Other Women i Turistas. Va comenar a guanyar popularitat amb el paper de Alex Kelly en la srie de televisi The O.C.. Parallelament va aparixer en dos videoclips i va ser una ferma candidata per ser una "noia Bond" i participar en la pellcula Casino Royale, tot i que finalment va aconseguir el paper Eva Green.

Grcies a la popularitat aconseguida i a la seva bellesa fsica, va entrar en els rnkings Hot 100 de la revista Maxim i 100 Sexiest Women of 2006 de FHM en les posicions 61 i 95 respectivament.

Ja al 2007, va participar en la srie The Black Donnellys de la cadena NBC on tenia el paper femen ms important interpretant una famlia irlandesa-americana que tied el crim organitzat a Nova York.

Posteriorment, va aconseguir el seu treball ms important en quan a popularitat quan va unir-se a la srie House, MD del canal FOX, ja a la seva quarta temporada, en el paper de Dra. Remy Hadley per ms coneguda amb el sobrenom "Tretze".

El diari The New York Observer va destacar en un article la seva veu gutural i els seus ulls verd blavs i el seu carisma. Ella va citar els actors/actrius Meryl Streep, Sigourney Weaver, Frances McDormand, Catherine Keener i Robin Wright Penn com els seus models d'inspiraci, i tamb que admirava els estils d'Eve Ensler i del director Woody Allen.

Va ser guardonada amb els premis Film Discorey Jury Award a la millor actriu per Bickford Shmeckler's Cool Ideas l'any 2006 i el Vail Film Festival a l'actriu revelaci. L'any 2008 va estar nominada al premi de nova estrella televisiva als Teen Choise Awards pel seu paper a House.


 Treballs .

 Pellcules .
 The Girl Next Door (2004) .... Kellie;
 Conversations with Other Women (2005) .... Bridesmaid;
 Alpha Dog (2006) .... Angela Holden;
 Camjackers (2006) .... Sista Strada Cast;
 Bickford Shmeckler's Cool Ideas (2006) .... Sarah Witt;
 Turistas (2006) .... Bea;
 The Death and Life of Bobby Z (2007) .... Elizabeth;
 Fix (2008) .... Bella;
 In NorthWood (2009) .... Mia;
 The Year One (2009) .... Princess Inanna;

 Sries de televisi .
 Skin (6 episodis, 2003-2004) .... Jewel Goldman;
 The O.C. (13 episodis, 2004-2005) .... Alex Kelly;
 The Black Donnellys (14 episodis, 2007) .... Jenny Reilly;
 House, MD (20 episodis, 2007-2008) .... Dra. Remy "Tretze" Hadley;


 Referncies .



 Enllaos externs .
 Lloc oficial de Olivia Wilde;
 ;
 ;
 ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321729" title="Alemanya (dansa)" nonfiltered="484" processed="483" dbindex="125496">

L'alemanya, o allemande com s'anomena en francs, s una pea de msica i un ball que va tenir una lloc important en el repertori musical i coreogrfic, principalment al segle XVIII.

 La msica .

En msica, l'allemande s un pea de tempo moderat i de ritme binari a dos o quatre temps (usualment 4/4, de vegades 2/2 o 2/4). En la suite de danses barroca, l'allemande ocupa en general la primera posici abans de la courent; pot, eventualment, ser precedida d'una pea de forma lliure, com per exemple, un preludi, una obertura, o una tocata.

L'allemande s sovint la pea ms elaborada, aquella en la que el contrapunt est ms desenvolupat; per aix, quan al segle XVIII l'estructura de la suite barroca es va abandonant, es desenvolupa la forma sonata i es passa a una generalitzaci de les peces imitatives o de carcter, s sovint l'nic element a subsistir, on es pot observar la solidesa de les competncies del compositor.

Per a Antoine Furetire , s una pea de msica que s greu, plena de mesura, que hom toca sobre els instruments, i particularment en el llat, la tiorba, l'orgue, i el clavec.

Sbastien de Brossard , la descriu com una Simfonia greu, ordinriament a 2 temps, sovint a 4.

Per a Johann Mattheson (c. 1739), s una verdadera invenci alemanya que reflecteix un esperit satisfet i jovial agradant-se en l'ordre i la calma.

L'allemande barroca desapareix cap al 1750, com ho testimonia Jean-Jacques Rousseau al seu diccionari: Mena d'aire o d'obra de msica de la qual la msica s a 4 temps i es bat de manera greu. Sembla, pel seu nom, que aquest carcter d'aire ha vingut d'Alemanya, encara que aix no es coneix del tot. Tocar una alemanya s arreu antiquat, i a penes els msics se'n serveixen avui: els que se'n serveixen encara li donen un moviment ms alegre.
 
 El ball .

L'allemande s un ball en parella que apareix en els repertoris de dansa del segle XVI, i es converteix en un ball teatral al segent segle. L'allemande desapareix com a ball al comenament del segle XVII, d'on el carcter poc ballat de les alemanyes en la msica de teclat.

El 1589, Thoinot Arbeau la descriu com un ball lent per fer la cort, a quatre temps, compost de tres parts musicals, de les quals la tercera s ms lleugera i ms saltironada. s un ball ple d'una gravetat mediocre, familiar als alemanys . 

Al segle XVIII, Raoul-Auger Feuillet i Louis Pcour la descriuen com un ball complex, on apareixen nombroses voltes alemanyes, a les que deu el seu nom. Noverre qualifica els balls alemanys de la seva poca de trossos brillants i difcils. s tamb una de les figures de la contradansa.

Desprs de 1750, l'alemanya torna als balls de la fi del segle XVIII, i influeix de manera clara en la contradansa. Procedent del lndler (3/4 o 3/2), pot llavors ser de dos o a tres temps. Es fa un ball a la moda als salons parisencs i els seus llaos i torres de bra amb el company empenten els costums dels adeptes al minuet. Guillaume ha publicat diverses edicions del seu Almanach dansant ou Positions et attitudes de l'allemande  (probablement de 1768 a 1772).

L'alemanya assegurar la transici entre el mtic minuet i el nou vals romntic.

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321735" title="Inrcia trmica" nonfiltered="485" processed="484" dbindex="125497">
La inrcia trmica s la propietat que indica la quantitat de calor que pot conservar un cos i la velocitat amb que la cedeix o absorbeix de l'entorn. Depn de la massa, de la calor especfica dels seus materials i del coeficient de conductivitat trmica d'aquests.

Aquesta propietat s'utilitza a la construcci per conservar la temperatura de l'interior dels locals habitables ms estable al llarg del dia, mitjanant murs de gran massa. Durant el dia s'escalfen, i per la nit, ms freda, van cedint la calor a l'ambient del local.  A l'estiu, durant el dia, absorbeixen la calor de l'aire de ventilaci i per la nit es tornen a refredar amb una ventilaci adecuada, per preparar-los pel dia segent. Un s adequat d'aquesta propietat pot evitar l's d'artificials sistemes de climatitzaci interior.

Des del punt de vista de la reacci del material, la inrcia trmica s la resistncia que ofereix l'element a ser escalfat. Major inrcia trmica equival a major resistncia a que augmenti la temperatura, ja que aconsegueix repartir millor la calor per tot ell, havent d'escalfar ms matria de l'element i no concentrar-se noms a la zona de contacte amb el flux trmic. El risc de combusti de l'element ser menor mentre major sigui la seva inrcia trmica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321737" title="Llista d'ocells de Grcia" nonfiltered="486" processed="485" dbindex="125498">

Aquesta llista d'ocells de Grcia inclou totes les espcies d'ocells trobats a Grcia: 442, de les quals 13 es troben amenaades d'extinci a nivell global i 3 hi foren introdudes. 


Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Anatidae.
Cygnus olor;
Cygnus columbianus ;
Cygnus cygnus;
Anser fabalis ;
Anser albifrons;
Anser erythropus;
Anser anser;
Anser caerulescens ;
Branta bernicla ;
Branta ruficollis ;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas discors ;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris ;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Aythya marila ;
Somateria mollissima ;
Clangula hyemalis ;
Melanitta nigra ;
Melanitta fusca ;
Bucephala clangula;
Mergus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Oxyura leucocephala;
Tetraonidae.
Bonasa bonasia;
Tetrao tetrix ;
Tetrao urogallus;
Phasianidae.
Alectoris chukar;
Alectoris graeca;
Alectoris rufa;
Francolinus francolinus ;
Perdix perdix;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus;
Gaviidae.
Gavia stellata ;
Gavia arctica;
Gavia immer ;
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps cristatus;
Podiceps grisegena;
Podiceps auritus ;
Podiceps nigricollis;
Procellariidae.
Calonectris diomedea;
Puffinus gravis ;
Puffinus mauretanicus ;
Puffinus yelkouan;
Hydrobatidae.
Hydrobates pelagicus ;
Sulidae.
Morus bassanus ;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax pygmeus;
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus crispus;
Ardeidae.  
Botaurus stellaris;
Ixobrychus minutus;
Nycticorax nycticorax;
Ardeola ralloides;
Bubulcus ibis ;
Egretta gularis ;
Egretta garzetta;
Ardea alba;
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ciconiidae.
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Elanus caeruleus ;
Milvus migrans;
Milvus milvus;
Haliaeetus albicilla;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Accipiter gentilis;
Accipiter nisus;
Accipiter brevipes;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Buteo lagopus ;
Aquila pomarina;
Aquila clanga;
Aquila nipalensis ;
Aquila heliaca;
Aquila chrysaetos;
Hieraaetus pennatus;
Hieraaetus fasciatus;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Falconidae.
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco eleonorae;
Falco biarmicus;
Falco cherrug ;
Falco peregrinus;
Falco pelegrinoides ;
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Porzana porzana;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Crex crex ;
Gallinula chloropus;
Porphyrio alleni ;
Porphyrio porphyrio ;
Fulica atra;
Gruidae.
Grus grus;
Grus virgo ;
Otididae.
Tetrax tetrax ;
Chlamydotis undulata ;
Otis tarda ;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Glareolidae.
Cursorius cursor ;
Glareola pratincola;
Glareola nordmanni ;
Charadriidae.
Charadrius dubius;
Charadrius hiaticula;
Charadrius pecuarius ;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius leschenaultii ;
Charadrius asiaticus ;
Charadrius morinellus ;
Pluvialis fulva ;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Hoplopterus spinosus;
Vanellus gregarius ;
Vanellus leucurus ;
Vanellus vanellus;
Scolopacidae.
Calidris canutus ;
Calidris alba;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris subminuta ;
Calidris fuscicollis ;
Calidris bairdii ;
Calidris melanotos ;
Calidris ferruginea;
Calidris maritima ;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Philomachus pugnax;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago gallinago;
Gallinago media;
Limnodromus scolopaceus ;
Scolopax rusticola;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris ;
Numenius arquata;
Bartramia longicauda ;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa flavipes ;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus ;
Actitis hypoleucos;
Actitis macularius ;
Arenaria interpres;
Pharalopus tricolor ;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius ;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus ;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus ;
Stercorarius skua ;
Laridae.
Larus leucophthalmus ;
Larus ichthyaetus ;
Larus melanocephalus;
Larus atricilla ;
Larus minutus;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus audouinii;
Larus canus;
Larus fuscus;
Larus argentatus ;
Larus michahellis;
Larus cachinnans;
Larus armenicus ;
Larus glaucoides ;
Larus marinus ;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna bengalensis ;
Sterna sandvicensis;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea ;
Sterna anaethetus ;
Sterna albifrons;
Chlidonias hybrida;
Chlidonias niger;
Chlidonias leucopterus;
Pteroclidae.
Pterocles orientalis ;
Pterocles alchata ;
Syrrhaptes paradoxus ;
Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia turtur;
Streptopelia orientalis ;
Streptopelia senegalensis ;
Psittacidae.
Psittacula krameri;
Cuculidae.
Clamator glandarius;
Cuculus canorus;
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus scops;
Bubo bubo;
Glaucidium passerinum ;
Athene noctua;
Strix aluco;
Asio otus;
Asio flammeus;
Aegolius funereus;
Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus;
Apodidae.
Apus melba;
Apus apus;
Apus pallidus;
Apus affinis ;
Alcedinidae.
Halcyon smyrnensis ;
Alcedo atthis;
Ceryle rudis ;
Meropidae.
Merops orientalis ;
Merops persicus ;
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Upupidae.
Upupa epops;
Picidae.
Jynx torquilla;
Picus canus;
Picus viridis;
Dryocopus martius;
Dendrocopos major;
Dendrocopos syriacus;
Dendrocopos medius;
Dendrocopos leucotos;
Dendrocopos minor;
Picoides tridactylus;
Alaudidae.
Chersophilus duponti ;
Melanocorypha calandra;
Melanocorypha bimaculata ;
Melanocorypha leucoptera ;
Melanocorypha yeltoniensis ;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella rufescens ;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Eremophila alpestris;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Ptyonoprogne rupestris;
Hirundo rustica;
Hirundo daurica;
Delichon urbicum;
Motacillidae.
Anthus richardi ;
Anthus campestris;
Anthus trivialis;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus spinoletta;
Anthus petrosus ;
Motacilla flava;
Motacilla citreola ;
Motacilla cinerea;
Motacilla alba;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Cinclidae   .
Cinclus cinclus;
Troglodytidae   .
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella modularis;
Prunella collaris;
Turdidae.
Cercotrichas galactotes;
Erithacus rubecula;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica ;
Irania gutturalis ;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Phoenicurus moussieri ;
Saxicola rubetra;
Saxicola torquatus;
Oenanthe isabellina;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe deserti ;
Oenanthe finschii ;
Oenanthe leucopyga ;
Oenanthe leucura ;
Monticola saxatilis;
Monticola solitarius;
Zoothera dauma ;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus ruficollis ;
Turdus pilaris;
Turdus philomelos;
Turdus iliacus;
Turdus viscivorus;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Cisticola juncidis;
Locustella naevia;
Locustella fluviatilis;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus paludicola ;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus agricola ;
Acrocephalus arundinaceus;
Hippolais pallida;
Hippolais caligata ;
Hippolais olivetorum;
Hippolais icterina;
Hippolais polyglotta ;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia nisoria;
Sylvia curruca;
Sylvia crassirostris;
Sylvia communis;
Sylvia conspicillata ;
Sylvia undata ;
Sylvia sarda ;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Sylvia rueppelli;
Phylloscopus trochiloides ;
Phylloscopus borealis ;
Phylloscopus inornatus ;
Phylloscopus fuscatus ;
Phylloscopus orientalis;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus trochilus;
Regulus regulus;
Regulus ignicapilla;
Muscicapidae.
Muscicapa dauurica ;
Muscicapa striata;
Ficedula parva;
Ficedula semitorquata;
Ficedula albicollis;
Ficedula hypoleuca;
Paradoxornithidae   .
Panurus biarmicus;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Paridae.
Parus palustris;
Parus lugubris;
Parus montanus;
Parus cristatus;
Parus ater;
Parus caeruleus;
Parus major;
Sittidae.
Sitta krueperi;
Sitta europaea;
Sitta neumayer;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae.
Certhia familiaris;
Certhia brachydactyla;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
 Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius isabellinus ;
Lanius collurio;
Lanius minor;
Lanius excubitor;
Lanius meridionalis ;
Lanius senator;
Lanius nubicus;
Corvidae.
Garrulus glandarius;
Pica pica;
Nucifraga caryocatactes;
Pyrrhocorax graculus;
Pyrrhocorax pyrrhocorax;
Corvus monedula;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus corax;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris;
Sturnus unicolor ;
Sturnus roseus;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer moabiticus ;
Passer montanus;
Petronia petronia;
Montifringilla nivalis;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Serinus pusillus ;
Serinus serinus;
Carduelis chloris;
Carduelis carduelis;
Carduelis spinus;
Carduelis cannabina;
Loxia curvirostra;
Bucanetes githagineus ;
Carpodacus erythrinus ;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Emberizidae.
Plectrophenax nivalis ;
Emberiza leucocephalos ;
Emberiza citrinella;
Emberiza cirlus;
Emberiza cia;
Emberiza cineracea;
Emberiza hortulana;
Emberiza caesia;
Emberiza rustica ;
Emberiza pusilla ;
Emberiza aureola ;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza melanocephala;
Emberiza calandra;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321739" title="Ali Larter" nonfiltered="487" processed="486" dbindex="125499">

Alison Elizabeth "Ali" Larter (nascuda el 28 de febrer de 1976) s una actriu estatunidenca que es va donar a conixer amb les pellcules Varsity Blues i Final Destination per que es va fer mundialment famosa pel seu paper de Niki Sanders en la srie de televisi Herois, en la qual encara treballa. Abans de dedicar-se a la interpretaci havia estat model. 





 Biografia .

Ali Larter va nixer a Cherry Hill Township, a l'estat de Nova Jersey dels Estats Units, filla de Margaret, mestressa de casa, i Danforth Larter, executiu de transport. Va assistir a l'escola Carusi Middle School i a l'institut Cherry Hill High School West. A l'edat de catorze anys va comenar a treballar de model per l'agncia Ford Models, feina que li va permetre viatjar per tot el mn. Als disset, va residir temporalment al Jap, i el 1995 es va traslladar a Los Angeles per acompanyar el seu xicot. All, una amiga la va convncer per comenar a realitzar classes d'interpretaci.

Larter s molt bona amiga d'Amy Smart, amb qui va treballar en la pellcula Varsity Blues. Posteriorment, l'actriu tamb ha traslladar-se a les ciutats estatunidenques de Miami i Nova York on va estudiar a Michael Howard Studios. El gener de 2007 va tornar a Los Angeles per comenar a preparar la seva participaci en la srie de televisi Herois, en la qual encara est treballant.

Actualment mant una relaci de molts anys amb el tamb actor Hayes MacArthur, amb el qual est proms.

L'any 2002 va aparixer en la posici 40 del rnking de les dones ms sexys del mn de la revista Stuff, i el 2007 en la sisena de la revista Maxim.


 Carrera .

El novembre de 1996, Larter va aparixer representada com la model falsa Allegra Coleman a la revista Esquire. L'article publicat parlava de la relaci fictcia entre la model i David Schwimmer, que Quentin Tarantino havia tallat amb Mira Sorvino per citar-se amb ella, i que Woody Allen va revisar una pellcula perqu ella en fos l'estrella. Un cop publicat l'article, els efectes van persistir, i moltes agncies d'artistes van intentar localitzar a Coleman per representar-la ja que no sabien que era una broma. 

Larter va comenar la seva carrera professional d'actriu l'any 1997 quan va aparixer en un episodi de la srie de televisi Suddenly Susan, protagonitzada per Brooke Shields. Seguidament tamb va aparixer en altres sries com Chicago Sons, Dawson's Creek, Chicago Hope i Just Shoot Me!.


El seu debut a la gran pantalla es va produir l'any 1999 grcies a la pellcula House on Haunted Hill. Desprs va treballar en Varsity Blues i l'any 2000 va realitzar el seu primer paper important a la pellcula de terror juvenil Final Destination com la supervivent Clear Rivers. Seguidament va aparixer en nombroses pellcules amb un paper secundari com Legally Blonde amb Reese Witherspoon, American Outlaws amb Colin Farrell o Jay and Silent Bob Strike Back de Kevin Smith. El 2003 va tornar a interpretar a Clear Rivers en la seqela de Final Destination, Final Destination 2 i posteriorment va aparixer en la comdia romntica A Lot Like Love i en la pellcula biogrfica Crazy, basada en la vida del guitarrista Hank Garland.

El setembre de 2006 va comenar a treballar en la srie de cincia-ficci del canal NBC Herois, interpretant a Niki Sanders. La srie, que ha estat nominada en els premis Primetime Emmy Awards li ha perms guanyar molta ms popularitat a tot el mn. El seu personatge s una mare, que anteriorment havia estat ballarina d'striptease a Las Vegas, que pot desenvolupar una fora sobrenatural quan canvia de personalitat per la Jessica. Degut al seu treball a la srie, va estar nominada com a millor actriu secundria en els premis Saturn Awards. En la tercera temporada de la srie, Larter interpreta un nou personatge, Tracy Strauss.

L'any 2007, va poder compaginar la srie Herois amb el rodatge de la tercera pellcula basada en la saga de videojocs Resident Evil, Resident Evil: Extinction. Aqu va interpretar a Claire Redfield juntament amb la protagonista Milla Jovovich. Per a la promoci de la pellcula, Larter va assistir a l'edici del 2007 del Comic Con International, convenci a la qual ja havia participat per promocionar la srie Herois. En una entrevista durant el llanament de Resident Evil: Extinction, Larter va expressar el seu inters en produir alguna pellcula en el futur ja que tenia diverses idees i diferents projectes que volia realitzar en la seva carrera.

Durant la seva trajectria tamb ha treballat en el cinema independent i fins i tot en una pellcula de Bollywood, Marigold amb Salman Khan. Actualment est preparant la participaci en la pellcula When Angels Falls on  interpretar a Lustacia, un dels set dimonis que representen els pecats capitals, i tamb a Obsessed amb la companyia de Beyonc i Idris Elba.


 Filmografia .




 Referncies.



 Enllaos externs .

 ;
 Club de fans d'Ali Larter;
 Galeria fotogrfica d'Ali Larter;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321741" title="Llista d'ocells de Dinamarca" nonfiltered="488" processed="487" dbindex="125500">

Aquesta llista d'ocells de Dinamarca inclou totes les espcies d'ocells trobats a Dinamarca: 452, de les quals 10 es troben globalment amenaades d'extinci i 3 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia immer;
Gavia adamsii;
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps cristatus;
Podiceps grisegena;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Diomedeidae.
Thalassarche melanophris;
Procellariidae.
Fulmarus glacialis;
Calonectris diomedea;
Puffinus gravis;
Puffinus griseus;
Puffinus puffinus;
Puffinus mauretanicus;
Puffinus assimilis;
Hydrobatidae.
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma leucorhoa;
Sulidae.
Morus bassanus;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbs;
Phalacrocorax aristotelis;
Pelecanidae.
Pelecanus crispus;
Fregatidae.
Fregata magnificens;
Ardeidae.
otaurus stellaris;
otaurus lentiginosus;
Ixobrychus minutus;
Nycticorax nycticorax;
Ardeola ralloides;
ubulcus ibis;
Egretta garzetta;
Ardea alba;
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ciconiidae.
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Anatidae.
Cygnus olor;
Cygnus columbianus;
Cygnus cygnus;
Anser fabalis;
Anser brachyrhynchus;
Anser albifrons;
Anser erythropus;
Anser anser;
ranta canadensis;
ranta leucopsis;
ranta bernicla;
ranta ruficollis;
Alopochen aegyptiacus;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Anas penelope;
Anas americana;
Anas strepera;
Anas formosa;
Anas crecca;
Anas carolinensis;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas discors;
Anas clypeata;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya collaris;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Aythya affinis;
Somateria mollissima;
Somateria spectabilis;
Polysticta stelleri;
Histrionicus histrionicus;
Clangula hyemalis;
Melanitta nigra;
Melanitta americana;
Melanitta perspicillata;
Melanitta fusca;
ucephala clangula;
Mergellus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Oxyura jamaicensis;
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Elanus caeruleus;
Milvus milvus;
Milvus migrans;
Haliaeetus albicilla;
Neophron percnopterus;
Gyps fulvus;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Accipiter gentilis;
Accipiter nisus;
Buteo butes;
Buteo rufinus;
Buteo lagopus;
Aquila clanga;
Aquila pomarina;
Aquila pennatus;
Aquila chrysaetos;
Aquila fasciatus;
Aquila nipalensis;
Aquila heliaca;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Falconidae.
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco sparverius;
Falco vespertinus;
Falco columbarius;
Falco subbutes;
Falco eleonorae;
Falco rusticolus;
Falco peregrinus;
Tetraonidae.
Tetrao tetrix;
Tetrao urogallus;
Phasianidae.
Perdix perdix;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus;
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Porzana porzana;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Crex crex;
Gallinula chloropus;
Porphyrula alleni;
Fulica atra;
Gruidae.
Grus grus;
Anthropoides virgs;
Otididae.
Tetrax tetrax;
Chlamydotis macqueenii;
Otis tarda;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
urhinus oedicnemus;
Glareolidae.
Cursorius cursor;
Glareola pratincola;
Glareola nordmanni;
Charadriidae.
Charadrius dubius;
Charadrius hiaticula;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius morinellus;
Pluvialis fulva;
Pluvialis dominica;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Vanellus gregarius;
Vanellus leucurus;
Vanellus vanellus;
Scolopacidae.
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris ruficollis;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris fuscicollis;
Calidris bairdii;
Calidris melanotos;
Calidris acuminata;
Calidris ferruginea;
Calidris himantopus;
Calidris maritima;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago gallinags;
Gallinago media;
Limnodromus scolopaceus;
Scolopax rusticola;
Limosa limosa;
Limosa haemastica;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata;
artramia longicauda;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa flavipes;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Actitis macularius;
Arenaria interpres;
Phalaropus tricolor;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus;
Stercorarius skua;
Laridae.
Larus ichthyaetus;
Larus melanocephalus;
Larus atricilla;
Larus pipixcan;
Larus minutus;
Larus sabini;
Larus philadelphia;
Larus ridibundus;
Larus audouinii;
Larus delawarensis;
Larus canus;
Larus fuscus;
Larus argentatus;
Larus michahellis;
Larus thayeri;
Larus glaucoides;
Larus hyperboreus;
Larus marinus;
Rhodostethia rosea;
Rissa tridactyla;
Pagophila eburnea;
Sternidae.
Onychoprion fuscata;
Onychoprion anaethetus;
Sternula albifrons;
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias niger;
Chlidonias leucopterus;
Sterna sandvicensis;
Sterna elegans;
Sterna hirunds;
Sterna dougallii;
Sterna paradisaea;
Alcidae.
Uria aalge;
Uria lomvia;
Alca torda;
Pinguinus impennis ;
Cepphus grylle;
Alle alle;
Fratercula arctica;
Pteroclidae.
Syrrhaptes paradoxus;
Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia decaocts;
Streptopelia turtur;
Streptopelia orientalis;
Cuculidae.
Clamator glandarius;
Cuculus canorus;
Coccyzus erythropthalmus;
Coccyzus americanus;
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus scops;
ubo bubs;
ubo scandiaca;
Surnia ulula;
Glaucidium passerinum;
Athene noctua;
Strix alucs;
Asio otus;
Asio flammeus;
Aegolius funereus;
Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus ruficollis;
Caprimulgus aegyptius;
Apodidae.
Apus apus;
Apus pallidus;
Apus melba;
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Meropidae.
Merops persicus;
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Upupidae.
Upupa epops;
Picidae.
Jynx torquilla;
Colaptes auratus;
Picus viridis;
Dryocopus martius;
Dendrocopos major;
Dendrocopos medius;
Dendrocopos minor;
Picoides tridactylus;
Alaudidae.
Melanocorypha bimaculata;
Calandrella brachydactyla;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Eremophila alpestris;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Ptyonoprogne rupestris;
Hirundo rustica;
Delichon urbica;
Cecropis daurica;
Motacillidae.
Anthus richardi;
Anthus godlewskii;
Anthus campestris;
Anthus hodgsoni;
Anthus trivialis;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus petrosus;
Anthus spinoletta;
Motacilla flava;
Motacilla citreola;
Motacilla cinerea;
Motacilla alba;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella modularis;
Prunella montanella;
Prunella collaris;
Turdidae.
Erithacus rubecula;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia calliope;
Luscinia svecica;
Tarsiger cyanurus;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Oenanthe isabellina;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe deserti;
Monticola saxatilis;
Zoothera dauma;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus naumanni;
Turdus ruficollis;
Turdus pilaris;
Turdus philomelos;
Turdus iliacus;
Turdus viscivorus;
Turdus migratorius;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Sylviidae.
Locustella lanceolata;
Locustella naevia;
Locustella fluviatilis;
Locustella luscinioides;
Locustella fasciolata;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus paludicola;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus agricola;
Acrocephalus dumetorum;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus arundinaceus;
Hippolais pallida;
Hippolais caligata;
Hippolais icterina;
Hippolais polyglotta;
Sylvia sarda;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Sylvia rueppelli;
Sylvia nana;
Sylvia nisoria;
Sylvia curruca;
Sylvia communis;
Sylvia borin;
Sylvia atricapilla;
Phylloscopus trochiloides;
Phylloscopus borealis;
Phylloscopus proregulus;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus humei;
Phylloscopus schwarzi;
Phylloscopus fuscatus;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus ibericus;
Phylloscopus trochilus;
Regulidae.
Regulus regulus;
Regulus ignicapillus;
Muscicapidae.
Muscicapa dauurica;
Muscicapa striata;
Ficedula parva;
Ficedula albicollis;
Ficedula hypoleuca;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Paridae.
Cyanistes caeruleus;
Parus major;
Lophophanes cristatus;
Periparus ater;
Poecile palustris;
Poecile montanus;
Sittidae.
Sitta europaea;
Certhiidae.
Certhia familiaris;
Certhia brachydactyla;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius cristatus;
Lanius isabellinus;
Lanius colluris;
Lanius minor;
Lanius excubitor;
Lanius meridionalis;
Lanius senator;
Corvidae.
Garrulus glandarius;
Pica pica;
Nucifraga caryocatactes;
Corvus monedula;
Corvus dauuricus;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus cornix;
Corvus corax;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris;
Sturnus vulgaris;
Sturnus roseus;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer montanus;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Serinus serinus;
Carduelis chloris;
Carduelis carduelis;
Carduelis spinus;
Carduelis cannabina;
Carduelis flavirostris;
Carduelis cabaret;
Carduelis flammea;
Carduelis hornemanni;
Loxia leucoptera;
Loxia curvirostra;
Loxia pytyopsittacus;
ucanetes githaginea;
Carpodacus erythrinus;
Pinicola enucleator;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Parulidae.
Dendroica striata;
Emberizidae.
Zonotrichia albicollis;
Junco hyemalis;
Calcarius lapponicus;
Plectrophenax nivalis;
Emberiza leucocephalos;
Emberiza citrinella;
Emberiza cirlus;
Emberiza cia;
Emberiza cineracea;
Emberiza hortulana;
Emberiza rustica;
Emberiza pusilla;
Emberiza aureola;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza melanocephala;
Emberiza calandra;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321743" title="Llista d'ocells d'Islndia" nonfiltered="489" processed="488" dbindex="125501">

Aquesta llista d'ocells d'Islndia inclou totes les espcies d'ocells trobats a Islndia: 353, de les quals 1 es troba globalment amenaada d'extinci. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Anatidae.
Cygnus olor ;
Cygnus columbianus ;
Cygnus cygnus;
Anser fabalis ;
Anser brachyrhynchus;
Anser albifrons;
Anser anser;
Chen caerulescens ;
Branta canadensis ;
Branta hutchinsii ;
Branta leucopsis;
Branta bernicla;
Branta ruficollis ;
Tadorna ferruginea ;
Tadorna tadorna ;
Aix sponsa ;
Aix galericulata ;
Anas penelope;
Anas americana ;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas carolinensis ;
Anas platyrhynchos;
Anas rubripes ;
Anas acuta;
Anas querquedula ;
Anas discors ;
Anas clypeata ;
Aythya ferina ;
Aythya americana ;
Aythya valisineria ;
Aythya collaris ;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Aythya affinis ;
Somateria mollissima;
Somateria spectabilis ;
Polysticta stelleri  ;
Histrionicus histrionicus;
Clangula hyemalis;
Melanitta nigra;
Melanitta perspicillata ;
Melanitta fusca ;
Bucephala albeola ;
Bucephala islandica;
Bucephala clangula ;
Lophodytes cucullatus ;
Mergellus albellus ;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Oxyura jamaicensis ;
Tetraonidae.
Lagopus muta;
Phasianidae.
Coturnix coturnix ;
Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia immer;
Podicipedidae.
Podilymbus podiceps ;
Tachybaptus ruficollis ;
Podiceps cristatus ;
Podiceps grisegena ;
Podiceps auritus;
Diomedeidae.
Thalassarche melanophris ;
Procellariidae.
Fulmarus glacialis;
Puffinus gravis ;
Puffinus griseus  ;
Puffinus puffinus;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus ;
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma leucorhoa;
Sulidae.
Morus bassanus;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis;
Ardeidae.
Botaurus stellaris ;
Botaurus lentiginosus ;
Ixobrychus exilis ;
Ixobrychus minutus ;
Nycticorax nycticorax ;
Butorides virescens ;
Ardeola ralloides ;
Bubulcus ibis ;
Egretta thula ;
Egretta garzetta ;
Ardea alba ;
Ardea cinerea ;
Ardea purpurea ;
Ciconiidae.
Ciconia nigra ;
Ciconia ciconia ;
Threskiornithidae.
Plegadis falcinellus ;
Platalea leucorodia ;
Accipitridae.
Pernis apivorus ;
Milvus migrans ;
Milvus milvus  ;
Haliaeetus albicilla;
Circus aeruginosus ;
Circus cyaneus ;
Circus pygargus ;
Accipiter nisus ;
Buteo buteo ;
Buteo lagopus ;
Aquila pennatus ;
Pandionidae.
Pandion haliaetus ;
Falconidae.
Falco tinnunculus ;
Falco vespertinus  ;
Falco columbarius;
Falco subbuteo ;
Falco rusticolus;
Falco peregrinus ;
Rallidae.
Rallus aquaticus ;
Porzana porzana ;
Crex crex  ;
Gallinula chloropus ;
Porphyrio martinica ;
Fulica atra ;
Fulica americana ;
Gruidae.
Grus grus ;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Recurvirostra avosetta ;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus ;
Glareolidae.
Glareola pratincola ;
Glareola nordmanni  ;
Charadriidae.
Charadrius hiaticula;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius vociferus ;
Charadrius leschenaultii ;
Charadrius morinellus ;
Pluvialis dominica ;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola ;
Vanellus vanellus ;
Scolopacidae.
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla ;
Calidris mauri ;
Calidris minuta ;
Calidris minutilla ;
Calidris fuscicollis ;
Calidris bairdii ;
Calidris melanotos ;
Calidris ferruginea ;
Calidris himantopus ;
Calidris maritima;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus ;
Tryngites subruficollis  ;
Philomachus pugnax ;
Lymnocryptes minimus ;
Gallinago gallinago;
Limnodromus scolopaceus ;
Scolopax rusticola ;
Limosa limosa ;
Limosa lapponica ;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata ;
Bartramia longicauda ;
Tringa erythropus ;
Tringa totanus;
Tringa nebularia ;
Tringa melanoleuca ;
Tringa flavipes ;
Tringa solitaria ;
Tringa ochropus ;
Tringa glareola ;
Actitis hypoleucos ;
Actitis macularia ;
Arenaria interpres;
Phalaropus tricolor ;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus ;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus ;
Stercorarius skua;
Laridae.
Larus atricilla ;
Larus pipixcan ;
Larus minutus ;
Larus sabini ;
Larus philadelphia ;
Larus ridibundus;
Larus delawarensis ;
Larus canus;
Larus fuscus;
Larus argentatus;
Larus cachinnans ;
Larus thayeri ;
Larus glaucoides;
Larus hyperboreus;
Larus marinus;
Rhodostethia rosea ;
Rissa tridactyla;
Pagophila eburnea  ;
Sternidae.
Sterna nilotica ;
Sterna sandvicensis ;
Sterna hirundo ;
Sterna paradisaea;
Sterna forsteri ;
Sterna fuscata ;
Chlidonias hybridus ;
Chlidonias niger ;
Chlidonias leucopterus ;
Alcidae.
Uria aalge;
Uria lomvia;
Alca torda;
Pinguinus impennis ;
Cepphus grylle;
Alle alle;
Aethia cristatella ;
Fratercula arctica;
Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas ;
Columba palumbus ;
Streptopelia decaocto ;
Streptopelia turtur ;
Zenaida macroura ;
Cuculidae.
Cuculus canorus ;
Coccyzus erythropthalmus ;
Coccyzus americanus ;
Strigidae.
Otus scops ;
Bubo scandiacus ;
Asio otus ;
Asio flammeus;
Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus ;
Chordeiles minor ;
Apodidae.
Apus apus ;
Tachymarptis melba ;
Cerylidae.
Ceryle alcyon ;
Meropidae.
Merops apiaster ;
Coraciidae.
Coracias garrulus  ;
Upupidae.
Upupa epops ;
Picidae.
Jynx torquilla ;
Sphyrapicus varius ;
Dendrocopos major ;
Tyrannidae.
Empidonax virescens ;
Empidonax minimus ;
Empidonax alnorum ;
Alaudidae.
Calandrella brachydactyla ;
Alauda arvensis ;
Eremophila alpestris ;
Hirundinidae.
Riparia riparia ;
Hirundo rustica ;
Cecropis daurica ;
Petrochelidon pyrrhonota ;
Delichon urbica ;
Motacillidae.
Anthus campestris ;
Anthus hodgsoni ;
Anthus trivialis ;
Anthus gustavi ;
Anthus pratensis;
Anthus petrosus ;
Anthus spinoletta ;
Anthus rubescens ;
Motacilla flava ;
Motacilla citreola ;
Motacilla cinerea ;
Motacilla alba;
Bombycillidae.
Bombycilla cedrorum ;
Bombycilla garrulus ;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella modularis ;
Turdidae.
Erithacus rubecula ;
Luscinia luscinia ;
Luscinia megarhynchos ;
Luscinia calliope ;
Luscinia svecica ;
Phoenicurus ochruros ;
Phoenicurus phoenicurus ;
Saxicola rubetra ;
Saxicola rubicola ;
Oenanthe oenanthe;
Zoothera dauma ;
Zoothera naevia ;
Hylocichla mustelina ;
Catharus guttatus ;
Catharus ustulatus ;
Catharus minimus ;
Turdus torquatus ;
Turdus merula;
Turdus ruficollis ;
Turdus pilaris;
Turdus philomelos ;
Turdus iliacus;
Turdus viscivorus ;
Turdus migratorius ;
Sylviidae.
Locustella lanceolata ;
Locustella naevia ;
Locustella fluviatilis ;
Acrocephalus schoenobaenus ;
Acrocephalus agricola ;
Acrocephalus scirpaceus ;
Acrocephalus palustris ;
Acrocephalus dumetorum ;
Hippolais rama ;
Hippolais icterina ;
Hippolais polyglotta ;
Sylvia atricapilla ;
Sylvia borin ;
Sylvia nisoria ;
Sylvia curruca ;
Sylvia communis ;
Sylvia cantillans ;
Phylloscopus borealis ;
Phylloscopus inornatus ;
Phylloscopus sibilatrix ;
Phylloscopus collybita ;
Phylloscopus trochilus ;
Regulidae.
Regulus calendula ;
Regulus regulus ;
Muscicapidae.
Muscicapa striata ;
Ficedula parva ;
Ficedula hypoleuca ;
Paridae.
Parus major ;
Sittidae.
Sitta canadensis ;
Oriolidae.
Oriolus oriolus ;
Laniidae.
Lanius collurio ;
Lanius excubitor ;
Lanius senator ;
Corvidae.
Corvus monedula ;
Corvus frugilegus ;
Corvus cornix ;
Corvus corax;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris;
Pastor roseus ;
Passeridae.
Passer domesticus ;
Passer montanus ;
Vireonidae.
Vireo olivaceus ;
Fringillidae.
Fringilla coelebs ;
Fringilla montifringilla ;
Carduelis chloris ;
Carduelis carduelis ;
Carduelis spinus ;
Carduelis cannabina ;
Carduelis flammea;
Carduelis hornemanni ;
Loxia curvirostra ;
Loxia pytyopsittacus ;
Carpodacus erythrinus ;
Pyrrhula pyrrhula ;
Coccothraustes coccothraustes ;
Parulidae.
Mniotilta varia ;
Vermivora peregrina ;
Parula americana ;
Dendroica petechia ;
Dendroica cerulea  ;
Dendroica caerulescens ;
Dendroica virens;
Dendroica fusca ;
Dendroica magnolia ;
Dendroica coronata ;
Dendroica palmarum ;
Dendroica striata ;
Setophaga ruticilla ;
Geothlypis trichas ;
Wilsonia canadensis ;
Thraupidae.
Piranga olivacea ;
Emberizidae.
Passerella iliaca ;
Zonotrichia leucophrys ;
Zonotrichia albicollis ;
Junco hyemalis ;
Calcarius lapponicus ;
Plectrophenax nivalis;
Emberiza leucocephalos ;
Emberiza citrinella ;
Emberiza hortulana ;
Emberiza rustica ;
Emberiza pusilla ;
Emberiza aureola  ;
Emberiza schoeniclus ;
Emberiza melanocephala ;
Cardinalidae.
Pheucticus ludovicianus ;
Passerina cyanea ;
Icteridae.
Xanthocephalus xanthocephalus ;
Icterus galbula;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321746" title="Masi Oka" nonfiltered="490" processed="489" dbindex="125502">

 (de nom real  va nixer el 27 de desembre de 1974 a Tquio per viu als Estats Units des dels sis anys. s actor i artista d'efectes digitals. Com a actor ha aconseguit popularitat grcies al paper de Hiro Nakamura a la srie de televisi "Herois". Parla angls, japons i espanyol, i t les llicenciatures de informtica i matemtiques, i la diplomatura en teatre. 





 Biografia .

Masi Oka va nixer a Tquio, capital del Jap. Els seus pares es van divorciar quan noms tenia un any, aix que va crixer amb la seva mare i mai ms ha tornat a veure el seu pare. Es va traslladar al barri de Queens de Nova York junt amb la seva mare quan tenia sis anys. Amb vuit va aparixer per la televisi en un programa de la CBS i als dotze, en un reportatge de la revista Time Magazine sobre nens asitico-americans. Va estudiar a l'escola The Mirman School i es va graduar en l'institut Harvard-Westlake School el 1992. Posteriorment es va graduar en la Universitat de Brown el 1997 amb els ttols de Bachelor of Science de matemtiques i informtica. El seu quocient intellectual ha estat mesurat en 189.

Desprs de graduar-se va comenar a treballar a Industrial Light & Magic (ILM) rebutjant una oferta de Microsoft. Aquesta empresa, que pertany al director de cinema George Lucas, es dedica a la creaci d'efectes especials visuals en pellcules. El seu primer projecte important dins l'empresa va ser la collaboraci en el desenvolupament d'un programa informtic per generar efectes de l'aigua, el qual es va utilitzar en les pellcules The Perfect Storm i Pirates of the Caribbean: Dead Man's Chest. Posteriorment va crear programes dedicats a la dinmica de fluids i terratrmols que es van utilitzar en diversos projectes. Tamb va collaborar en la trilogia de la preqela de La Guerra de les Galxies, Terminator 3, Hulk i La guerra dels mons.

Oka parla de forma fluda japons, angls i castell. Entre els seus passatemps s'inclouen el kendo (t el rang de shodan), jugar a videojocs, mirar i escriure comdies romntiques, tocar el piano i cantar. Tamb collecciona manga i s un gran seguidor de l'obra de Naoki Urasawa.


 Carrera .


Oka va decidir-se a comenar a actuar l'any 2000, va aconseguir una tarjeta Scree Actors Guild i es va traslladar a Los Angeles per comenar a treballar d'actor. L'empresa on treballava (ILM)  va estipular en el seu contracte que podia treballar a la seva seu de Los Angeles per en cas que no aconseguir cap paper secundari aquella temporada, hauria de tornar a Marin County. L'actor va aconseguir rodar un episodi pilot per el projecte es va cancellar. No obstant, aix ja satisfeia els requeriments del seu contracte i es va poder quedar a Los Angeles definitivament. Estava decidit a ser actor i va continuar buscant nous papers. Inicialment noms aconseguia papers com a convidat fins que va poder obtenir un paper secundari a la srie Scrubs de la NBC. A partir d'aqu va continuar fent petits papers en sries i pellcules fins aconseguir la popularitat amb Herois.Durant aquesta poca tamb va aparixer en l'anunci publicitari del videojoc Shinobi de PlayStation 2. Tamb va actuar en un episodi de la srie Yes, Dear al 2002.

Finalment li va arribar l'oferta ms important de la seva carrera al 2006, per interpretar a Hiro Nakamura a la srie de cincia ficci Herois. El projecte el va illusionar tant que ell mateix es va oferir a traduir els seus dilegs del gui de l'angls al japons per aconseguir ms realitat. En l'emissi anglesa, la majoria dels seus dilegs a la srie sn en japons i es subtitulen a l'angls. Una altra caracterstica s que el seu personatge tamb apareix viatjant del futur, i apart d'algunes diferncies fsiques, es pot comprovar que utilitza dos tons de veu per diferenciar les dues versions del personatge. Grcies a les caracterstiques del seu personatge i a la seva interpretaci, el seu paper va ser nominat als premis "Globus d'Or" del 2006 en la categoria de millor actor secundari de srie de televisi i tamb es va fer molt popular arreu del mn. Actualment combina la interpretaci amb la informtica, ja que continua treballant a ILM durant tres dies la setmana com a director de recerca i desenvolupament tcnic.

Apart d'aquest paper, Oka tamb a treballat en les pellcules Get Smart i The Promotion, on interpretar un agent intermediari amb Sean William Scott. El 13 de juny de 2007 va ser nomenat "Coolest Geek" pels premis Spike TV Guys' Choice Awards.


 Filmografia .

 Actor .


 Artista d'efectes digitals .



 Referncies .



 Enllaos externs .

 ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321747" title="Llista d'ocells de Luxemburg" nonfiltered="491" processed="490" dbindex="125503">

Aquesta llista d'ocells de Luxemburg inclou totes les espcies d'ocells trobats a Luxemburg: 301, de les quals 4 es troben globalment amenaades d'extinci i 5 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia immer;
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps cristatus;
Podiceps grisegena;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Hydrobatidae.
Oceanodroma leucorhoa;
Sulidae.
Morus bassanus;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Ardeidae.
Botaurus stellaris;
Ixobrychus minutus;
Nycticorax nycticorax;
Ardeola ralloides;
Egretta garzetta;
Casmerodius albus;
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ciconiidae.
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Platalea leucorodia;
Plegadis falcinellus;
Anatidae   .
Cygnus olor;
Cygnus columbianus;
Cygnus cygnus;
Anser fabalis;
Anser brachyrhynchus;
Anser albifrons;
Anser anser;
Branta canadensis;
Branta bernicla ;
Branta leucopsis;
Tadorna tadorna;
Alopochen aegyptiaca;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Somateria mollissima;
Clangula hyemalis;
Melanitta nigra;
Melanitta fusca;
Bucephala clangula;
Mergellus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Accipitridae.
Pernis apivoris;
Milvus migrans;
Milvus milvus;
Haliaeetus albicilla;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Accipiter gentilis;
Accipiter nisus;
Buteo buteo;
Buteo lagopus;
Aquila clanga;
Hieraaetus pennatus;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Falconidae.
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco peregrinus;
Tetraonidae.
Bonasa bonasia;
Tetrao tetrix ;
Phasianidae.
Alectoris rufa ;
Perdix perdix;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus;
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Porzana porzana;
Porzana parva;
Crex crex;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Gruidae.
Grus grus;
Otididae.
Otis tarda ;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;

Charadriidae.
Charadrius dubius;
Charadrius hiaticula;
Charadrius alexendrinus;
Charadrius morinellus ;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Vanellus vanellus;
Scolopacidae.
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Philomachus pugnax;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago gallinago;
Gallinago media ;
Scolopax rusticola;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Actitis hypoleucos;
Arenaria interpes;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius longicaudus;
Stercorarius skua ;
Laridae.
Larus melanocephalus;
Larus minutus;
Larus ridibundus;
Larus canus;
Larus fuscus;
Larus argentatus;
Larus michahellis;
Larus cachinnans;
Larus marinus;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna sandvicensis;
Sterna hirundo;
Sterna albifrons;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias niger;
Chlidonias leucopterus;
Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia turtur;
Cuculidae.
Cuculus canorus;
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus scops ;
Bubo bubo;
Bubo scandiacus ;
Surnia ulula;
Athene noctua;
Strix aluco;
Asio otus;
Asio flammeus;
Aegolius funereus;
Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus;
Apodidae   .
Apus apus;
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Meropidae.
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Upupidae.
Upupa epops;
Picidae.
Jynx torquilla;
Picus canus;
Picus viridis;
Dryocopus martius;
Dendrocopos major;
Dendrocopos medius;
Dendrocopos minor;
Alaudidae.
Melanocoripha calandra ;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Eremophila alpestris;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Hirundo rustica;
Hirundo daurica;
Delichon urbica;
Motacillidae.
Anthus richardi;
Anthus campestris;
Anthus trivialis;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus spinoletta;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Motacilla alba;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella modularis;
Prunella collaris;
Turdidae.
Erithacus rubecula;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svevica;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola torquata;
Oenanthe oenanthe;
Monticola saxatilis ;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus pilaris;
Turdus philomelos;
Turdus iliacus;
Turdus viscivorus;
Sylviidae.
Locustella naevia;
Locustella luscinoides;
Acrocephalus paludicola;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus dumetorum;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus arundinaceus;
Hippolais icterina;
Hippolais polyglotta;
Sylvia hortensis ;
Sylvia nisoria;
Sylvia curruca;
Sylvia communis;
Sylvia borin;
Sylvia atricapilla;
Phylloscopus proregulus;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus trochilus;
Regulus regulus;
Regulus ignicapillus;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula parva;
Ficedula albicollis ;
Ficedula hypoleuca;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Paridae.
Parus palustris;
Parus montanus;
Parus cristatus;
Parus ater;
Parus caeruleus;
Parus major;
Sittidae.
Sitta europaea;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae.
Certhia familiaris;
Certhia brachydactyla;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius collurio;
Lanius minor ;
Lanius excubitor;
Lanius senator;
Corvidae.
Garrulus glandarius;
Pica pica;
Nucifraga caryocatactes;
Corvus monedula;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus cornix;
Corvus corax;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer montanus;
Montifringilla nivalis ;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Serinus serinus;
Carduelis chloris;
Carduelis carduelis;
Carduelis spinus;
Carduelis cannabina;
Carduelis flammea;
Loxia curvirostra;
Carpodacus erythrinus;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Emberizidae.
Plectrophenax nivalis;
Emberiza citrinella;
Emberiza cirlus;
Emberiza cia;
Emberiza hortulana;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321749" title="Llista d'ocells de Sussa" nonfiltered="492" processed="491" dbindex="125504">

Aquesta llista d'ocells de Sussa inclou totes les espcies d'ocells trobats a Sussa: 408, de les quals 12 es troben globalment amenaades d'extinci i 5 hi foren introdudes pels humans. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Anatidae.
Cygnus olor;
Cygnus columbianus;
Cygnus cygnus;
Anser fabalis;
Anser albifrons;
Anser erythropus;
Anser anser;
Branta leucopsis;
Branta bernicla;
Branta ruficollis;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Aix galericulata;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas carolinensis;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas discors;
Anas clypeata;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya collaris;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Somateria mollissima;
Clangula hyemalis;
Melanitta nigra;
Melanitta fusca;
Bucephala clangula;
Mergellus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Oxyura jamaicensis ;
Oxyura leucocephala;
Tetraonidae.
Bonasa bonasia;
Lagopus muta;
Tetrao tetrix;
Tetrao urogallus;
Phasianidae.
Alectoris graeca;
Alectoris rufa ;
Perdix perdix;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus ;
Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia immer;
Gavia adamsii;
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps cristatus;
Podiceps grisegena;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Procellariidae.
Calonectris diomedea ;
Puffinus griseus;
Puffinus puffinus;
Puffinus yelkouan ;
Hydrobatidae.
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma leucorhoa;
Oceanodroma castro;
Sulidae.
Morus bassanus;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax pygmeus;
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus ;
Ardeidae.
Botaurus stellaris;
Ixobrychus minutus;
Nycticorax nycticorax;
Ardeola ralloides;
Bubulcus ibis;
Egretta garzetta;
Egretta alba;
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ciconiidae.
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Elanus caeruleus;
Milvus migrans;
Milvus milvus;
Haliaeetus albicilla;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus ;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Accipiter gentilis;
Accipiter nisus;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Buteo lagopus;
Aquila pomarina;
Aquila clanga;
Aquila chrysaetos;
Hieraaetus pennatus;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Falconidae.
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco rusticolus;
Falco peregrinus;
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Porzana porzana;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Crex crex;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Gruidae.
Grus grus;
Otididae.
Tetrax tetrax;
Chlamydotis undulata ;
Chlamydotis macqueenii ;
Otis tarda;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Glareolidae.
Cursorius cursor ;
Glareola pratincola;
Glareola nordmanni;
Charadriidae.
Charadrius dubius;
Charadrius hiaticula;
Charadrius vociferus;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius morinellus;
Pluvialis fulva;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Vanellus gregarius;
Vanellus vanellus;
Scolopacidae.
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris fuscicollis;
Calidris melanotos;
Calidris ferruginea;
Calidris maritima;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago gallinago;
Gallinago media;
Scolopax rusticola;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Actitis macularius;
Arenaria interpres;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus;
Stercorarius skua;
Laridae.
Larus melanocephalus;
Larus atricilla;
Larus pipixcan;
Larus minutus;
Larus sabini;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus audouinii;
Larus canus;
Larus fuscus;
Larus argentatus;
Larus michahellis;
Larus cachinnans;
Larus hyperboreus;
Larus marinus;
Rissa tridactyla;
Pagophila eburnea ;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna bengalensis;
Sterna sandvicensis;
Sterna dougallii ;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sterna albifrons;
Chlidonias hybrida;
Chlidonias niger;
Chlidonias leucopterus;
Alcidae.
Uria aalge ;
Brachyramphus perdix;
Pteroclidae.
Syrrhaptes paradoxus ;
Columbidae.
Columba livia ;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia turtur;
Cuculidae.
Clamator glandarius;
Cuculus canorus;
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus scops;
Bubo bubo;
Surnia ulula ;
Glaucidium passerinum;
Athene noctua;
Strix aluco;
Asio otus;
Asio flammeus;
Aegolius funereus;
Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus;
Apodidae.
Apus melba;
Apus apus;
Apus pallidus;
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Meropidae.
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Upupidae.
Upupa epops;
Picidae.
Jynx torquilla;
Picus canus;
Picus viridis;
Dryocopus martius;
Dendrocopos major;
Dendrocopos medius;
Dendrocopos leucotos;
Dendrocopos minor;
Picoides tridactylus;
Alaudidae.
Melanocorypha calandra;
Melanocorypha leucoptera ;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella rufescens;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Eremophila alpestris;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Ptyonoprogne rupestris;
Hirundo rustica;
Hirundo daurica;
Delichon urbicum;
Motacillidae.
Anthus richardi;
Anthus campestris;
Anthus hodgsoni;
Anthus trivialis;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus spinoletta;
Motacilla flava;
Motacilla citreola;
Motacilla cinerea;
Motacilla alba;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella modularis;
Prunella collaris;
Turdidae.
Cercotrichas galactotes;
Erithacus rubecula;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Irania gutturalis;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola torquatus;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe deserti;
Monticola saxatilis;
Monticola solitarius;
Zoothera sibirica;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus pilaris;
Turdus philomelos;
Turdus iliacus;
Turdus viscivorus;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Cisticola juncidis;
Locustella naevia;
Locustella fluviatilis;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus paludicola;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus dumetorum;
Acrocephalus agricola;
Acrocephalus arundinaceus;
Hippolais caligata;
Hippolais icterina;
Hippolais polyglotta;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia nisoria;
Sylvia curruca;
Sylvia hortensis;
Sylvia communis;
Sylvia conspicillata;
Sylvia undata;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus fuscatus;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus trochilus;
Regulus regulus;
Regulus ignicapilla;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula parva;
Ficedula albicollis;
Ficedula hypoleuca;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Paridae.
Parus palustris;
Parus montanus;
Parus cristatus;
Parus ater;
Parus caeruleus;
Parus major;
Sittidae.
Sitta europaea;

Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae.
Certhia familiaris;
Certhia brachydactyla;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius isabellinus;
Lanius collurio;
Lanius minor;
Lanius excubitor;
Lanius senator;
Corvidae.
Garrulus glandarius;
Pica pica;
Nucifraga caryocatactes;
Pyrrhocorax graculus;
Pyrrhocorax pyrrhocorax;
Corvus monedula;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus corax;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris;
Sturnus roseus;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis italiae;
Passer montanus;
Petronia petronia ;
Montifringilla nivalis;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Serinus serinus;
Serinus citrinella;
Carduelis chloris;
Carduelis carduelis;
Carduelis spinus;
Carduelis cannabina;
Carduelis flavirostris;
Carduelis cabaret;
Carduelis flammea;
Loxia curvirostra;
Bucanetes githagineus;
Carpodacus erythrinus;
Pinicola enucleator;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Emberizidae.
Calcarius lapponicus;
Plectrophenax nivalis;
Emberiza leucocephalos;
Emberiza citrinella;
Emberiza cirlus;
Emberiza cia;
Emberiza hortulana;
Emberiza rustica;
Emberiza pusilla;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza melanocephala;
Emberiza calandra;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321750" title="Osteoporosi" nonfiltered="493" processed="492" dbindex="125505">

Osteoporosi s una malaltia que comporta la descalcificaci dels ossos. Afecta sobretot les dones un cop entren a la menopausa. Les conseqncies sn les ruptures ssies que es produeixen amb les caigudes, o quan la malaltia ha assolit una fase molt avanada fins i tot es poden produir noms fent algun gest brusc. Tamb pot afectar els homes per no s tan freqent que la pateixin.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321751" title="East London Line" nonfiltered="494" processed="493" dbindex="125506">







La East London Line era una lnia del Metro de Londres, de color taronja en el mapa del metro (Tub map com en diuen a Anglaterra). Circulava de nord a sud travessant lEast End i els Docklands (ambds parts o rees de Londres). Al sistema tarifari integrat pertanyia a la zona 2. El servei va cesar el 22 de desembre del 2007.   per obres i s reemplaat temporalment per un servei especial d'autobusos.

La East London Line s'est ampliant dins un programa d'inversions de Transport for London de 10 bilions de lliures (bilions anglesos). La lnia complerta es reobrir el 2010 i formar part de la xarxa de London Overground. La lnia passar de ser una infraestructura menor a rteria clau del transport, convertint-se en un ferrocarril orbital enllaant les rees perifriques de Londres.

Inaugurada el 1869 com el Ferrocarril East London (East London Railway), circulava per sota el riu Tmesi a travs del Tnel del Tmesi, que era la part ms antiga de les infraestructures del metro de Londres. La lnia, inicialment operada per sis companyies ferroviries (desprs reduides a dos) va passar a formar part del metro londinenc el 1933. De les vuit estacions que tenia la lnia, quatre eren soterrades i quan acabin les obres de la primera fase tindr unes 23 estacions.

Extensions.
La East London Line s'est ampliant en dues fases. La fase 1, prevista la seva finalitzaci al juny de 2010, parteix de Whitechapel cap a Highbury & Islington i al sud cap a Crystal Palace i West Croydon. La fase 2, aprovada per no totalment financiada, parteix a l'oest cap a l'estaci de Clapham Junction.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321752" title="Coeficient de conductivitat trmica" nonfiltered="495" processed="494" dbindex="125507">
El coeficient de conductivitat trmica s una caraterstica de cada substncia i expressa la magnitut de la seva capacitat de conduir la calor. El seu smbol s la lletra grega .

Al Sistema Internacional d'Unitats (SI) es medeix en vatio / metre  kelvin (W/(mK)), en kilocaloria / hora  metre  kelvin (kcal/(hmK)), al sistema tcnic i en BTU / hora  peu  Fahrenheit (BTU/(hftF)), al sistema anglosax.

El coeficient de conductivitat trmica expressa la quantitat o fluxe de calor que passa a travs de la unitat de superfcie d'una mostra del material, d'extensi infinita, cares planopara lelas i espessor unitat, quan entre les seves cares s'estableix una diferncia de temperatures igual a la unitat, en condicions estacionaries.

Aquest coeficient varia amb les condicions del material (humitat que cont, temperatura a la que es fa la medici), pel qual es fixen condicions per fer-lo, generalment per material sec i 15C (temperatura mitjana de treball dels materials de construcci) i en altres ocasions, 300 K (26,84 C).


Alguns valors tpics de conductivitat trmica ().


Vegeu tamb.
 Conductivitat trmica;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321773" title="Serra de Madres" nonfiltered="496" processed="495" dbindex="125508">
La Serra de Madres s un masss paleozoic del Pirineu oriental, entre el Capcir, el Conflent i el Pas de Salt (Llenguadoc). Sobresurten els pics de Bernat Salvatge (2.427 m alt) i roc de Madres (2.471 m). 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321774" title="Bartomeu Ventayol Cifre" nonfiltered="497" processed="496" dbindex="125509">
Bartomeu Ventayol Cifre (Alcdia, Mallorca, 8 de mar de 1945) s escultor i pintor.  

Descendeix d'una germana del historiador i Fill Predilecte d'Alcdia, Pere Ventayol Suau.

Llincenciat en 1967 i doctorat en 1974 en Belles Arts per la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

Des de 1971 ha exposat en molts de llocs i pasos com a Sucia i els Estats Units.  En diferents punts de Mallorca podem trobar obres seves com en el Fons d'Art dels ajuntaments de Palma i d'Alcdia.  s membre de l' Associaci d'Artistes Visuals de les Illes Balears.  Viu entre les poblacions d'Alcdia i Art.

S'ha casat dues vegades i t dues filles.

Referncies.
Gran Enciclopdia de la Pintura i Escultura a les Balears. Volum 4. Promomallorca. Ed. Palma - pgs 352-354.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321780" title="Section Paloise" nonfiltered="498" processed="497" dbindex="125510">


La Section paloise (Seccion palenca en occit) s un club omnisports de la localitat bearnesa de Pau. Est dotat de vuit associacions esportives: la boxa, l'esgrima, el karate , el kendo, el tennis taula, la pilota basca i la secci de rugbi a 15, que la temporada 2007-2008 ha jugat al Pro D2.

 El Club .
Fundat el 1902 amb el nom de  Section paloise de Ligue Girondine , va adoptar el nom actual de  Section paloise  el 1905.

La secci de rugbi s un equip histric dins del Top 14, malgrat actualment estigui jugant a la 2a divisi. La darrera etapa en qu el rugbi de Pau ha gaudit d'un equip a la 1a divisi va ser en l'etapa compresa entre els anys 1988 i 2006. La temporada 2005-2006 la secci juvenil va disputar els vuitens de final del Campionat de Frana, cosa que demostra la vitalitat de l'entitat bearnesa

 Palmars .
 Campionat de Frana (Bouclier de Brennus): ;
 Campi: 1928, 1946 i 1964;
 Copa de Frana : ;
 Campi: 1997;
 Finalista: 1946;
 Challenge Yves du Manoir:
 Campi: 1939 i 1952;
 Finalista: 1953, 1959, 1962, 1964 i 1996;
 Challenge Europeu: ;
 Campi: 2000;
 Finalista: 2005;
 Challenge Antoine Bgure:
 Finalista: 1971;
 Copa Andr Moga:
 Finalista: 1995 ;

 Tamb va arribar  a les semifinals de la Copa d'Europa de rugbi el 1998.

Les finals de la Section Paloise.
 Campionat de Frana .


 Challenge europeu .


1  La competici llavors Bouclier Europeu.

 Jugadors emblemtics .


 Thierry Ducs (finalista del darrer Challenge Ives du Manoir el 1996);
 Philippe Ebel (capit finalista del Manoir del 1996);
 Richard Mapuhi (primer taiti en jugar a la 1a divisi francesa, a finals dels anys 70);
 Jean Preux (finalista del grup B el 1989 i el 1990);
 Fernand Taillantou (3 cops seleccionat - campi de Frana el 1928; 2on del torneig el 1931);

Bibliografia.
 Au pays du bon roy Henri: 50 ans  la section paloise, de  Charles Lagarde, ed Marrimpouey jeune, 1955;
 Le rugby  Pau, de Jacques Staes, ed. J & D - Atlantica, 1997;

Clubs de Supporters.
 Section c@p e tot;
 Le 16me homme;
 Les amis de la Section;

Enllaos externs .
 Lloc oficial del club ;
 Lloc oficial de l'associaci Section paloise rugby ;
 Pgina no-oficial / Associacio Section c@p e tot ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321787" title="Jos Ren Higuita Zapata" nonfiltered="499" processed="498" dbindex="125511">

Jos Ren Higuita Zapata (Medelln, 27 d'agost, 1966) s un futbolista colombi que juga de porter.

La major part de la seva carrera la pass a l'Atltico Nacional de Medelln, on guany la lliga colombiana diverses vegades, a ms de la Copa Libertadores i la Copa Interamericana, ambdues el 1989.

Jug 68 partits amb la selecci Colmbia, amb la que, tot i ser porter, marc 3 gols. Disput la Copa del Mn de 1990.

Es va fer fams en inventar l'"aturada de l'escorp".

 Referncies .


Enllaos externs.
Carrera;
RSSSF;
FIFA entrevista Rene Higuita;
Aturada de l'escorp via Youtube;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321792" title="Faustino Hernn Asprilla Hinestroza" nonfiltered="500" processed="499" dbindex="125512">

Faustino Hernn Asprilla Hinestroza (Tulu, 10 de novembre, 1969) fou un futbolista colombi

 Trajectria .
Desprs de brillar als clubs colombians Ccuta Deportivo i Atltico Nacional, Asprilla fou traspassat al Parma per US$4.5 milions el 1992. Tres anys ms tard fitx pel Newcastle United per 6.7 milions de lliures. Retorn a Parma el 1998, i acab la seva carrera jugant a diversos equips d'Amrica (a Argentina, Brasil, Mxic, Xile i Colmbia).

Marc 20 gols en 57 partits per la selecci de Colmbia entre els anys 1993 i 2001. Particip als Jocs Olmpics de Barcelona 92, les Copes Amrica de 1993 i 1995, i els Mundials de 1994 i 1998.

 Palmars .
Atltico Nacional.
Copa Libertadores : 1989;
Lliga colombiana de futbol : 1991;

Parma.
Recopa d'Europa de futbol : 1992/93  ;
Supercopa d'Europa de futbol : 1993/94;
Copa de la UEFA : 1994/95;

Palmeiras.
Torneig Rio-So Paulo : 2000;
Copa dos Campees : 2000;

 Referncies .


Enllaos externs.
Trajectria;
RSSSF;
 Futbol Factory;
Whatever happened to Faustino Asprilla;
Entrevista;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321794" title="Ganga" nonfiltered="501" processed="500" dbindex="125513">


La ganga (Pterocles alchata) s un ocell de l'ordre dels pteroclidiformes.

Morfologia.

 Fa 31 cm de llargria total i 54-65 cm d'envergadura alar.
 Pesa 200-280 g.
 T les plomes centrals de la cua molt llargues.
 El ventre de color blanc.
 Les ales sn blanques amb la punta negra.
 El mascle t el dors d'un to groc verds i el pit rogenc ribetejat amb dues fines franges negres.
 La femella s de color ms groguenc i amb dues o tres bandes negres al pit. ;

Subespcies.

 Pterocles alchata alchata (Pennsula Ibrica i el municipi occit de La Crau -aquest darrer amb noms 150-170 parelles-).;
 Pterocles alchata caudacutus (nord-oest d'frica i des del sud-est de Turquia fins al Kazakhstan). ;

Reproducci.
Estableix el nial en una depressi del sl, en zones pedregoses i semidesrtiques que tinguin conreus de cereals sense gaire vegetaci a la vora. A l'abril-juny pon 2-3 ous que els pares coven al llarg de 4 setmanes.

Alimentaci.
Menja grans, herbes i plantes silvestres.

Distribuci geogrfica.
Viu al nord d'frica, a l'Orient Prxim i a la meitat meridional de la Pennsula Ibrica.

Als Pasos Catalans noms se'n troben a la Depressi de l'Ebre i a la Franja de Ponent ms propera, mentre que al Pas Valenci i a la Catalunya Nord va desaparixer al llarg del segle XX.

Costums.
 s sedentria i migradora. A l'hivern s marcadament gregria, i no ho s tant quan nidifica.
 Cada dia s'ha desplaar als abeuradors per compensar la seua dieta tan escassa en aigua. Ja que els pollets no poden anar-hi, sn els pares qui s'amaren les plomes del pit i de la panxa perqu, un cop retornen al niu, els petits xuclin l'aigua.;

Conservaci.
Aquesta au, juntament amb la xurra, es troba en disminuci a causa de la transformaci progressiva de les rees naturals de sec en rees de regadiu (a primers dels anys vuitanta del segle XX, encara se'n trobaven en amplis sectors del Segri, les Garrigues i la Noguera). Al Principat de Catalunya es calcula que n'hi queden entre 50 i 60 parelles mentre que la poblaci europea oscilla entre 10.000 i 21.0000 parelles (5-24% de la poblaci mundial). 

Referncies.


Bibliografia.
 Copete, J. L. (ed): Anuari d'ornitologia de Catalunya. 1996. Grup Catal d'Anellament. Barcelona, 1998.
 Clavell, J.: Llista comentada de les espcies d'ocells dels Pasos Catalans. Linx Edicions, Barcelona.

Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana. ;
 IUCN. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de gangues en llur hbitat natural. ;
 Avibase. ;
 Descripci i hbitat d'aquest ocell. ;
 Conservaci i distribuci geogrfica. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
 Ministerio de Medio Ambiente espanyol. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321799" title="Freddy Eusebio Rincn Valencia" nonfiltered="502" processed="501" dbindex="125514">

Freddy Eusebio Rincn Valencia (Buenaventura, Valle del Cauca, 14 d'agost, 1966) fou un futbolista colombi.

Va jugar un total de 84 partits (17 gols) amb Colmbia entre els anys 1990 i 2001 Jug els Mundials de 1990, 1994, i 1998.

A nivell de club, la seva carrera transcorregu majoritriament al Brasil. Els seus club foren: Atltico Buenaventura el 1986, seguit d'Independiente Santa F i Amrica de Cali (Colmbia), Napoli (Itlia), Real Madrid (Espanya), Palmeiras, Santos, i Corinthians (Brasil). A Corinthians fou campi brasiler els anys 1998 i 1999.

El 2005 comen la seva carrera d'entrenador al club brasiler Iraty . El 2006 ingress al So Bento. 

 Referncies .


Enllaos externs.
Carrera;
RSSSF;
 Futbol Factory perfil;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321809" title="Limerick (poema)" nonfiltered="503" processed="502" dbindex="125515">
El Limerick s una estrofa de cinc versos de rima consonant AABBA. El primer, segon i cinqu endecasil.labics, el tercer i quart heptasil.labics.La primera lnia tradicionalment introdueix una persona i un lloc, el topnim apareix normalment al final del primer vers. Va ser popularitzada en angls per Edward Lear (1812-1888)escriptor i poeta britnic.

El limerick normalment s enginys i t un carcter humorstic, de vegades obsc.

 Enllaos externs .

 Limerick;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321810" title="Arnoldo Alberto Iguarn Ziga" nonfiltered="504" processed="503" dbindex="125516">

Arnoldo Alberto Iguarn Ziga (Riohacha, 18 de gener del 1957) fou un futbolista colombi.

Trajectria.
Comen i acab la seva carrera a Ccuta Deportivo. Tamb pass 12 anys a Millonarios, amb qui guany la lliga colombiana el 1987 i 1988.

A data de 2008, t el rcord de gols marcats amb Colmbia amb 25 gols en 68 partits entre 1979 i 1993.

Desprs de la seva retirada, el seu germ Camilo Iguarn cre una acadmia de futbol que porta el seu nom.

 Palmars .


 Referncies .


Enllaos externs.
RSSSF;
 Futbol Factory perfil;
 Web de l'acadmia Arnoldo Iguarn;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321813" title="Coralina Colom i Canillas" nonfiltered="505" processed="504" dbindex="125517">
Coralina Colom i Canillas, nascuda a Barcelona a la dcada dels anys 30 del segle passat, s una pedagoga i investigadora de la veu parlada enfocada als actors. Ha estat, durant ms de 30 anys, tota una instituci al departament de veu de l'Institut del Teatre. Moltes generacions d'actors catalans han assistit a les seves aules i l'esmenten en els seus currculums professionals. Anteriorment a la tasca docent, havia estat primera actriu de teatre, a les dcades dels anys 50 i 60, a les companyies de Mario Cabr, Alejandro Ulloa i Joan Capri. La seva darrera actuaci va ser l'any 1973, encarnant la protagonista femenina de l'obra La mosqueta de Ruzzante, al costat de l'actor Ramon Teixidor. Tamb va fer cinema, espordicament.

Trajectria professional.
teatre
 1955. Antgona de Sfocles, adaptaci de Jos Mara Pemn, estrenada al Teatre Grec, l'agost de 1955.
 1956. L'anunciaci a Maria, original de Paul Claudel, versi de Joan Oliver i Ferran Canyameres, estrenada al Palau de la Msica el 7 de mar de 1956.
 1957. Bolero, original de Michel Durand, amb traducci de Xavier Regs, estrenada al teatre Alexis de Barcelona, el 1957. ;
 1959. Entremeses de Cervantes. Abril de 1959. Direcci d'Antoni Chic.
 1959. Vestir al desnudo, original de Luigi Pirandello. Juny de 1959. Direcci d'Antoni Chic. Estrenada al teatre Alexis, de Barcelona.
 1960. El senyor Perramon, original de Josep Maria de Sagarra, adaptaci de L'avar de Molire. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona, el 1960 amb direcci d'Antoni Chic.
 1960. La torre i el galliner, original Vittorio Calvini, adaptada en catal per Ramir Bascompte amb dilegs de Xavier Regs. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona, per la companyia de Joan Capri. Direcci d'Antoni Chic.
 1963. Un marit baix de to, adaptaci de Joan Cumellas, amb Mrius Cabr i Alady. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 3 de juliol de 1963.
 1963. Terra baixa, original d'ngel Guimer. Per la companyia de Mrius Cabr. En el personatge de Marta (3er acte). Representada al teatre Romea, el 9 de setembre de 1963 (en representaci nica i en commemoraci al centenari del naixement de l'actor Enric Borrs.
 1963. Bon Nadal, Mr. Scrooger".
 1964. Ocells de pas, original de Santiago Rusiol i Gregorio Martnez Sierra. Estrenada al teatre Romea l'any 1964.
 1965, juny. Pariente lejano sin sombrero, original de Mercedes Ballesteros. Estrenada al Teatre Windsor, de Barcelona.
 1973. La moschetta d'Angel Beolco -Ruzzante-. Estrenada al teatre Grec de Barcelona, el 20 de juliol de 1973.
 Mar i cel, original d'ngel Guimer. Per la companyia de Mrius Cabr.
 El mstic, original de Santiago Rusiol. Per la companyia de Mrius Cabr.
 Misteri de dolor, original d'Adri Gual, amb Carles Lloret de coprotagonista.
cinema.
 1965. El castigador. Director: Joan Bosch;
discografia
 1969.  El pobre viudo de Santiago Rusiol. Estrenat al teatre Romea i protagonitzat per Joan Capri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321817" title="Pont Gisclard" nonfiltered="506" processed="505" dbindex="125518">


El pont Gisclard o pont de Cassagne s l'unic pont penjat ferroviari encara en servei a Frana. Es troba en el punt quilomtric 24 de la lnia del tren groc (Vilafranca de Conflent - La Tor de Querol), al terme municipal de Saut, al Conflent, i permet al tren travessar la Tet.

El pont, suportat per dues pilastres de 28 i 32 m, separades 151 m, t una altura de 80 m sobre el riu, i va ser dissenyat per l'enginyer Albert Gisclard, comandant de la Gnie, en base a un disseny seu de 1896, amb la collaboraci del tamb enginyer Jules Lax i de l'empresari Ferdinand Arnodin. Va ser construt de 1905 a 1908, per la inauguraci es va endarrerir fins al 18 de juliol de 1910 a causa d'un accident que es va produir el 31 d'octubre de 1909, durant les proves del pont, i que va provocar la mort de sis persones, la de Gisclard entre elles. Un monument situat a la carretera RN 116, per sobre del pont, obra de l'escultor Jean-Andr Rixens, commemora l'accident.

Va ser nomenat monument histric el 1997.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321818" title="Ursicin Gion Gieli Derungs" nonfiltered="507" processed="506" dbindex="125519">
Ursicin Gion Gieli Derungs (Vella, Grisons, Sussa, 1935), escriptor en romanx. Va escriure un recull de narrativa breu "Il saltar dils morts", publicat per l'editorial Romania, a Trun, el 1982. El Llamp (antiga editorial de Barcelona) va publicar l'obra en catal (versi bilinge), sota el ttol "El ball dels morts", el 1988. La traducci la va fer en Joan Esteve i Riba directament del romanx. A la coberta del llibre en catal es pot llegir la magnfica frase: "primera traducci d'una obra en romanx a una altre llengua".

 Obres .

 Narrativa Breu ;  .

 Il saltar dils morts;

Editorial: Ediziun Romania, Trun, 1983 (traducci: al catal, el 1988)

 Il cavalut verd et auter;

Publicat per l'autor, a Vella, 1988 (traducci al francs)

 Porclas. Publicat per l'autor, Vella, 1988;

 Narrativa .

 La petta de spigias. (Notes autobiogrfiques);

Publicat per l'autor, a Vella, 1998

 Teatre .

 Siemi de mesastad. 1984;
 Monas e minas. 1996;
 Illusiuns quotidianas. 2000;
 Passiun (Misteri, Entrems). Text: Ursicin G.G. Derungs, Msica: Gion Antoni Derungs. Musikmanuskript. S.l.: s.n., 2002;
   
 Altres .
 10 psalms en versiun romontscha. Mil: publicat per l'autor, 2000;
 
 Traduccions .

Extractes de La Divina Comdia, de Dante; El Decamer, de G. Boccaccio; Faust I, de Goethe; i obres de teatre com ara: "Andorra", de Frisch; "Der zerbrochene Krug", de Kleist; i "Romeu i Julieta", de Shakespeare.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321820" title="Ranieri Mazzilli" nonfiltered="508" processed="507" dbindex="125520">


Pascoal Ranieri Mazzilli (Caconde, 27 d'abril de 1910   So Paulo 21 d'abril de 1975) va ser un advocat, periodista i poltic brasiler, havent estat president de Brasil en dos moments durant el 17 perode del Govern Republic. 

El primer, desprs de la renncia del titular Jnio Quadros, i durant l'absncia del vicepresident Joo Goulart, que estava en visita oficial a la Repblica Popular de Xina. En aquest perode, Mazzilli va governar el pas durant catorze dies, de 25 d'agost a 8 de setembre de 1961. Mazzilli va governar Brasil, per segona vegada, de 2 d'abril de 1964 fins a 15 d'abril de 1964.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321821" title="Disperses" nonfiltered="509" processed="508" dbindex="125521">

Disperses s una companyia de teatre formada ntegrament per sis actrius: Ana Alba, Mar Corts, Mnica Fiol, Maria Rotger, Marian Vilalta i Lluna Zapata. Formen la primera i nica companyia balear composta noms per dones. La majoria d'elles procedents de l Escola d Ars Escniques del Teatre Sans de Palma.

La seva primera obra fou "Terotitzant". La segona obra  Xocolat Project : Ens mostren la vida d unes dones que es troben amb l excusa de la seva passi per la xocolata i que conten les seves vivncies i les seves relacions en un mn interior i exterior ple de contradiccions. Desprs de l xit tingut al Teatre Sans de Palma i al Teatre de Lloseta, s'ha representat al Teatre Principal de Palma.

 Muntatges de Disperses .
 Terotitzant (2007);
 Xocolat Project (2008);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321822" title="Joo Goulart" nonfiltered="510" processed="509" dbindex="125522">
Joo Belchior Marquis Goulart ( So Borja, 1 de mar de 1919   Mercedes, 6 de desembre de 1976), conegut popularment com "Jango", fou un poltic brasiler, president de Brasil de 1961 fins a 1964, quan va ser enderrocat per un cop d'estat, liderat per l'alt escalaf de l'Exrcit i recolzat per les classes mitja i alta.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321825" title="Clan TVE" nonfiltered="511" processed="510" dbindex="125523">


Clan TVE s un canal de televisi infantil pertanyent a TVE, que s'emet a travs de televisi digital terrestre, Digital+ i Imagenio. Va comenar les seves emissions el 12 de desembre del 2005. Abans, el seu horari era des de les 7 del mat fins a les 9 de la nit, ja que compartia senyal amb TVE 50 anys. Actualment emet durant les 24 hores, ja que el canal TVE 50 aos va ser exclusivament ems durant l'any de la celebraci de TVE. En Clan TVE s'emeten una mplia llista de sries com Los Lunnis, Pretty cure, Pocket dragons, The new worst with (La nova aprenent de bruixa), Cloud totters, Sabrina, Misin odisea, Little Einsteins, Code Lyoko, Hannah Montana, Pichi Pichi Pitch...

En algunes de les seves sries, amb contingut didctic i educatiu, s'ensenya als ms petits de la casa, valors com a l'angls a Los Lunnis o plats i plantes com en Comecaminos.

Hi ha un contenidor cridat Comecaminos, on hi ha diverses seccions presentades per Ana de Santos, Pablo Penedo i, un ninot de peluix cridat Dad. Actualment Ana de Santos i Pablo Pinedo ja no presenten comecaminos. Ana de Santos presenta, en compaia de Josep Pastor i Antonio Elegido cada diumenge el concurs "tira'm de la llengua", on dos equips, els "lengetazos" i els "lengetones",demuestran els seus coneixements sobre la llengua de Cervantes.

Actualment el presenten Andrea Dueso, Alejandro Rivas i Dad.

 Enllaos externs .
 RTVE;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321826" title="Superdotaci" nonfiltered="512" processed="511" dbindex="125524">

La superdotaci o sobredotaci intellectual s el terme amb el que es fa referncia a les persones amb una capacitat intellectual superior a la mitjana. 

Per tal de que aquesta mesura sigui fiable, s'usen escales de QI (quocient intellectual). Es tracta d'una xifra obtinguda d'un test estandaritzat. Aix, es considera superdotat aquella persona amb un QI superior a 130 a l'escala Wechsler (per tal de que la mitjana mundial sigui 100). D'aquesta manera, sser superdotat implica estar en un 2% de la poblaci mundial.

El superdotat es caracteritza per tenir una percepci de tot diferent. Especialment durant la infncia. Solen tenir una imaginaci i una manera d'aprendre les coses diferents. No tan sols ms rpid, sino que individualment. Un superdotat pot aprendre a llegir i escriure sol, per exemple. 

Aix doncs, es pot entendre que un nen amb aquestes caracterstiques s una mena de projecte. se'ls ha de motivar per tal de que no perdin les seves caracterstiques. Un talent no cultivat s un talent perdut. Alguns dels superdotats, paradoxalment, es caracteritzen pel fracs escolar. Tamb se'ls atribueixen problemes d'atenci, ja que aprenen les coses massa de pressa i els hi cal menys temps que la resta de l'alumnat. 

Es caracteritzen, a ms, per ser el tpic "nen repelent". Busquen una resposta real a "perqu si", "perqu jo ho dic"... acostumen a fer preguntes durant tot el dia, fins a certa edat, quan deixen de creure que els seus pares no els hi poden proporcionar el que necessiten i les busquen per ells mateixos. Acostumen a buscar errors, com per exemple en la ortografia d'un professor.

Alguns dels superdotats ms reconeguts sn Stephen Hawking, Marilyn von Savant o William James Sidis (aquest ltim, sent capa de crear un idioma als 7 anys).

Quan aquests nens creixen, depenent de la seva atenci essent nens, busquen grups diferents. Algunes organitzacions que han sorgit d'aquesta manera sn, per exemple, la International High IQ Society, Mensa, Prometheus Society o Giga Society. 

sser superdotat, de totes maneres, no assegura l'xit en la vida. Quan a la feina un cap s'adona que un dels seus treballadors s superior i que podria fer el seu treball molt millor, desgraciadament, intenta simplement enfonsar-lo. Aix, tenim membres de Mensa, que sn venedors o taxistes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321831" title="Vince McMahon" nonfiltered="513" processed="512" dbindex="125525">

Vincent Kennedy McMahon Jr. (Pinehurst, Carolina del Nord, 24 d'agost 1945) s un promotor estatunidenc de lluita lliure professional i productor cinematogrfic.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321836" title="TVE 50 aos" nonfiltered="514" processed="513" dbindex="125526">


TVE 50 aos (o simplement TVE-50) es tractava d'un canal de televisi espanyol pertanyent al grup TVE, sintonitzable a travs de TDT o en plataformes de pagament com Digital+, ONO o Imagenio.

 Histria .

TVE-50 va iniciar les seves emissions el 30 de novembre del 2005, per commemorar durant l'any segent el cinquant aniversari del naixement de TVE (efemride que ha tingut lloc el 28 d'octubre). TVE-50 rememora els programes i moments ms significatius de la televisi pblica en un horari que ocupa des de les 21:00 a les 7:00 hores, ja que compartia senyal amb Clan TVE.

Una vegada concls l'any del 50 aniversari, i amb ell les celebracions, TVE-50 va cessar les seves emissions a les 7:00 de l'1 de Gener de 2007 amb un especial de "La Bola de Vidre", passant Clan TVE a emetre des d'aquell moment durant les 24 hores del dia.

 Programaci .

La programaci, com ocorria amb seu ascendent, Canal Nostalgia, es basa en l'emissi de programes de l'arxiu de Televisi Espanyola, encara que en ocasions podien emetre's pellcules relacionades amb la televisi. Encara que no era una obligaci, els programes solien ser com a mnim de la primera meitat dels anys noranta o anteriors. La seva programaci s'estructurava segons el dia de la setmana. Dilluns estava dedicat a programes d'esports, el Dimarts a dramtics, el Dimecres a documentals i reportatges, el Dijous a sries, el Divendres a infantils, i Dissabte i el Diumenge a programes musicals i de varietats, incloent concursos.

D'aquesta forma, segons el dia que toqus, de 21:00 a 23:30 els primers mesos, i fins i tot la 1:00 posteriorment, s'emetien programes noms pertanyents al gnere que es tracts el dia. Per exemple, els Dilluns podien emetre entre altres programes Estudio Estadio, els dimarts Estudio 1, els dimecres El hombre y la tierra  o Informe Setmanal, els dijous Fortunata y Jacinta, els divendres La bola de cristal i els dissabtes i diumenges Un dos tres. Una vegada concls aquest bloc, durant la resta de l'emissi fins a les 7:00 es repetien els blocs emesos en els dies immediatament anteriors.

Es pot destacar que el primer dia, en no haver-hi blocs precedents, es va emetre un mateix bloc d'alta durada diverses vegades. El primer dia de vida del Canal, Dijous, es va emetre un programa de benvinguda al canal presentat per Cristina Villanueva i amb participaci d'un gran nombre de rostres de la cadena, que va seguir una entrevista a Antonio Mercero a compte del telefilm La Cabina que es va emetre a continuaci, i per acabar la gala que va celebrar el 40 Aniversari de la cadena deu anys enrere. Desprs es repetiria tot aix en el mateix ordre fins a les 7:00. Els dies segents, es continuaria repetint diverses vegades aquest bloc, cada vegada eliminant una part, fins a assolir la rutina habitual de blocs citada anteriorment.

 Enllaos externs .
 RTVE;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321838" title="Sant Francesc Xavier" nonfiltered="515" processed="514" dbindex="125527">

Francisco de Jaso y Azpilicueta, ms conegut com a Francesc Xavier, Francesc de Javier o  Francs de Jaso (* 7 d'abril de 1506    3 de desembre de 1552) fou un religis i missioner navarrs de la Companyia de Jess nascut al Castell de los Jaso (Navarra) que feia frontera amb Arag, situat al costat de l'actual poble de Xabier i va morir a l'illa de Sanxon (Xina). Fou santificat per l'Esglsia Catlica amb el nom de Sant Francesc Xavier.

Francesc Xavier fou un rellevant missiner jesuta, membre del grup precursor de la Companyia de Jess i un estret collaborador del seu fundador, Sant Ignasi de Loyola. Va destacar per les seves missions que es van desenvolupar a l'extrem orient i el Jap. Va rebre el sobrenom de lApstol de les ndies. 

 Circumstncies histriques del seu naixement .
Francesc de Javier va niuxer el 1506, sis anys desprs, el 1512 es va produir la invasi i conquesta de Navarra per part de la Corona de Castella i la Corona d'Arag al capdavant de les quals hi havia Fadrique lvarez de Toledo, Duc d'Alba, per ordre de Ferran el Catlic amb el suport dels beaumontesos de Navarra. Aquests s'havien enfrentat en una llarga guerra civil als agramontesos. Desprs de la invasi es van produir diverses contraofensives navarreses, per finalment es va consumar per part de Castella de l'Alta Navarra, mentre que la Baixa Navarra, al nord dels Pirineus, es va mantenir com a regne independent i amb el pas del temps va acabar sota domini de Frana. 

Francesc de Javier provenia d'una famlia important del bndol agramonts. El seu pare, Juan de Jaso, era President del Reial Consell de Joan III d'Albret, cosa que va provocar que desprs de la invasi s'exilis amb la seva famlia al Bearn, on va morir. Els seus germans Miquel i Joan foren destacats membres de les tropes del rei de Navarra i de  Caterina de Foix, van participar en les diferents contraofensives per tal de recuperar el regne. En la de 1521 es van enfrontar amb el capit Ignasi de Loyola, que pertanyia a la guarnici dcastellana de Pamplona, on va ser ferit aquest ltim. Ignasi de Loyola va fundar ms tard la Companyia de Jess, en la qual Francesc Xavier fou un gran amic i collaborador. Posteriorment les tropes castellanes van derrotar a la Batalla de Noin a les tropes navarreses i gascones, cosa que va condicionar el futur del Regne de Navarra.  

El Castell de Javier, com la resta de fortaleses de Navarra, fou derrut i se li va omplir el fossat per ordre de Cardenal Cisneros el 1516. 

 Biografia .
Francisc de Javier va nixer al castell de Javier el 7 d'abril de 1506, en el si d'una famlia noble. El pare era President del Reial Consell del rei de Navarra, com hem vist, i la mare era Maria de Azpilicueta, de la mateixa famlia que Martn de Azpilicueta, l'anomenat doctor navarrus. Era el petit de cinc germans: Magdelana, Ana, Miguel i Juan. 

La infantesa va estar marcada pels fets histrics que van comportar la prdua de la independncia de Navarra i la seva famlia va estar molt involucrada en aquests fets. La casa natal fou un lloc de trobada dels partidaris dels Albret. Els seus germans foren membres de l'exrcit de Joan III i foren fets presoners. Aquestes circumstncies potser van ser l'esca que Francesc Xavier segus estudis religiosos i que els seus viatges evangelitzadors estiguessin sota la protecci i bandera de Portugal. 

Estudis a Pars.
El 1524 Francesc de Javier va prendre la decisi d'anar a estudiar a Pars, a la Sorbona. Abans havia estudiat en diverses ciutats de Navarra i els va acabar a Pamplona. 

El setembre de 1525 va marxar a la ciutat del Sena, on va conixer qui seria el seu millor amic, Ignasi de Loyola, poteriorment Sant, que mai el va deixar sol en els moments difcils de Pars i sempre el va ajudar, com, per exemple, quan Francesc Xavier va tenir problemes econmics. 

Fou all on, amb altres cinc companys, es va constituir l'embri de la Companyia de Jess. El 15 d'agost de 1534, un cop van acabar els estudis, van jurar els vots de caritat i castedat, i van prometre viatjar a Terra Santa, a l'esglsia parisenca de Montmartre. Francesc Xavier es va quedar a Pars dos anys ms estudiant teologia, desprs de participar als exercicis espirituals juntament amb Ignasi de Loyola. 

El 1537 es va reunir amb Ignasi de Loyola per tal de vitjar a Roma. A Roma van visitar el papa Pau III per tal que els dons la benedicci abans de comenar el viatge a Terra Santa, viatge que no es va fer a causa de la guerra que havia comenat entre Vencia i Turquia. Van arribar a Vencia i fou ordenat sacerdot el 24 de juny. Durant l'estada a Vencia, mentre esperaven el vaixell per anar a Terra Saqnta, es va dedicar, juntament amb els companys, a predicar per la ciutat. Davant dels retards en el viatge, van tornar a Roma i es van oferir al papa per tal de ser enviats a aqualsevol altra part. De Roma van anar a Lisboa el 1540 on va comenar l'estapa ms important de la seva vida: la de missioner. El viatge a Portugal va ser motivat per la sollicitud de l'ambaixador portugs a Roma, Pedro Mascareas, que va demanar en nom de Joan II de Portugal a Ignasi de Loyola i a alguns homes seus per tal d'enviar-los a les ndies Orientals. Per a aquest viatge, el papa va nomenar Francesc Xavier com el seu llegat a les terres del Mar Roig, el Golf Prsic i Oceania, a un i altre costat del Ganges. 

Missioner.

El viatge a Lisboa va ser per terra i va parar a Azpeitia (Guipscoa) per entregar cartes d'Ignasi de Loyola a la seva famlia. A Lisboa hi va estar un temps fins que fou designat per tal de ser enviat a les ndies. En aquest temps no va parar de predicar l'evangeli als pobres de la ciutat. 

El 7 d'abril de 1541, el dia que feia 35 anys, va sortir l'expedici que va arribar el 22 de setembre a Moambic. Aqu s'hi va quedar fins el febrer de l'any segent. En aquesta estada va ajudar a l'hostpial i va poder veure la realitat del tracte que es donava als negres, cosa que el va portar als primers enfrontaments. 

Desprs de fer escales a Melinde i Socotora, va arribar a Goa, la ciutat que temps a venir seria la capital de l'ndia portuguesa, el 6 de maig de 1542. Va preparar un text divulgatiu basat en el catecisme de Juan Barros i va comenar a predicar la doctrina catlica per la ciutat, mentre assistia malalts a punt de morir, va visitar presos i socrrer als pobres. 

Per tenir un apropament ms intens es va dedicar a aprendre la llengua del pas. Desprs de rebutjar el lloc de director del seminari de Sant Pau, es va embarcar a l'octubre de 1542 cap a les illes de la Pesqueria, on hi va restar ms d'un any.

Va evangelitzar als indis Paravas i va recrrer les ciutats de Tuticorrn, Trichendur, Manapar i Combuture. Va trobar l'oposici dels brahmans, que habitaven les pagodes de la regi. 

Va aprendre el tmil i va traduir a aquesta llengua part dels textos cristians i un serm sobre el cel i l'infern. 

El novembre de 1543 es va trobar amb els seus companys Micer Paulo i Mansilla a Goa i es va entrevistar amb el bisbe de la ciutat, Juan de Alburquerque, per tal de demanar-li missioners. El bisbe li va atorgar 6 sacerdots. Amb els nous collaobradors se'n va tornar a la Pesqueria. Durant el viatge va escriure diverses cartes als seus companys de Roma, en una hi deia: "Molts cristians s'abandonen en aquesta part, perqu no hi ha persones que s'ocupin en l'evangelitzaci. Moltes vegades els pensaments em mouen per anar a les universitats cridant com un home que hagi perdut la ra, i principalment la universitat de Pars, dient a la Sorbona a aquells que tenen ms lletres que voluntat, per tal que facin alguna cosa amb aquestes. Quantes nimes no van a la glria i van a l'infern per la negligncia d'aquests! s tanta la multitud dels que es converteixen a la fe de Crist en aquesta part, en aquesta terra on camino, que moltes vegades em sembla que tinc els braos molt cansats de tant de batejar, i no poder parlar de tantes vegades de dir el Credo i els manaments en la llengua d'ells i altres oracions."

Va establir a la Pesqueria un sistema d'assignaci de territoris a un responsable, que havia de mantenir-lo informat de com anava la missi. Un cop que va haver organitzat aquest territori, va marxar cap a Manapar i el districte sud. Va restar un mes amb els makuas on va batejar a ms de 10 mil persones. 

El 1542 va marxar cap a les Moluques amb Juan Eiro. Hi va restar tres mesos, on va aprendre un mnim de l'idioma i es va familiaritzar amb la cultura local. Tamb va traduir amb l'ajuda de gent entesa, la part bsica dels textos doctrinals catlics. Aquest mateix any va escriure al rei de Portugal sobre les injustcies i vexacions que imposaven els seus propis oficials. 

El gener de 1546 va marxar cap a Amborio i Ternate, desprs de preparar les Intruccions per a catequistes de la Companyia de Jess. Va arribar al dest al cap d'un mes i mig. Va recrrer moltes illes de la regi i a Baranula (Ceran), segons s'explica, un cranc li va tornar un crucifix que havia perdut durant una tempesta. 



El juny arriba a Ternate, un ric centre comercial d'espcies i l'ltima possessi portuguesa, on hi va restar tres mesos. Des d'aqu va anar a les illes del Moro, on hi va passar uns altres tres mesos. D'aquestes illes va comenar el viatge de tornada a Cochn, on hi va arribar el 13 de gener de 1548.

Desprs de fer tasques de reordenaci i supervisi de les missions establertes a l'ndia i les Moluques, on es va sentir decepcionat per la decadncia que patien, tal i com ho demostra a les seves cartes, va marxar cap al Jap, juntament amb Cosme de Torres i Juan Fernndez, el diumenge de rams de 1549, hi va arribar el 15 d'agost. Van desembarcar a Kagoshima, que llavors era la capital de regne del Sud del Jap. Hi va restar durant un any ms dos anys i tres mesos en terres japoneses. En collaborci del company Pau de Santa Fe va evangelitzar les terres nipones i va traduir l'obra Declaraci dels articles de la fe, que es va aprendre de memria i recitava pels carres. Per tal de respondre a les preguntes d'aquells que li feien preguntes feia servir un intrpret. Davant del fracs de la missi, va pensar en reunir-se amb el rei de la zona amb l'esperana que si aquest es convertia al catolicisme, el poble tamb prendria aquesta religi. El 1550 es va dirigir al nord amb aquesta intenci. Va fundar una petita collectivitat cristiana a Hirado. Va arribar a Yamagutxi, despres a Sakai i, finalment a Meaco, on va intentar, sense aconseguir-ho, ser rebut pel rei. 

Es va traslladar a Yamaguchi de nou i va obtenir del prncep la garantia de respecte per als conversos al cristianisme. Davant aquesta prespectiva, va realitzar amb els seus dos companys, una intensa tasca de predicaci que va donar com a fruit la creaci d'una petita comunitat catlica. Molts dels convertits foren samurais. L'oposici del clergat local, els bonzos, fou sempre molt forta. 

El setembre de 1551 va ser cridat pel prncep Bungo, que li va permetre predicar en aquelles illes. Un mes desprs va marxar a l'ndia, desprs d'haver realitzat algunes conversions, ja que havia rebut notcies d'all. El viatge de tornada es feia amb el vaixell Santa Cruz que era capitanejat per Diego de Pereira, que li dna la idea d'organitzar una ambaixada a la Xina en nom del rei de Portugal per tal d'establir negociacions de pau. Quan arriba a Malaca es troba que l'ndia ha estat delcarada provncia jesutica independent de Portugal i que ell s el cap provincial.

El 24 de gener de 1552 va arribar a Conxn i el 18 de febrer a Goa. Desprs de solucionar algusn problemes de les missions i preparar el viatge a la Xina, va marxar cap aqu el 14 d'abril. Estava acompanyat pel pare Gago, el germ lvaro de Ferreira, Antonio de Santa Fe (d'origen xins) i un criat hind de nom Cristfol i s'embarcaren de nou a la Santa Cruz capitanejada per Pereida.

Quan van arribar a Malaca van tenir problemes amb el capti de Mares, Alvaro de Ataide, que va endarrerir el viatge durant dos mesos i va impedir que Pereida continus capitanejant el vaixell. Van arribar a l'illa de Sanxn a finals d'agost de 1552. Aquesta illa era el lloc de trobada entre els mercaders xinesos i portuguesos. 

Va restar a l'espera de la crida d'un vaixell xins que l'havia d'introduir clandestinament al continent. El 3 de desembre de 1553 va morir quan tenia 43 anys d'edat. El seu cos va ser portat a Goa, on va arribar a la primavera de 1554 i on va ser enterrat. 

 La canonitzaci, patronatge i festes .
Fou canonitzat pel Papa Gregori XV el 1622 juntament amb San Ignacio de Loyola, Santa Teresa de Jess, Sant Isidre Llaurador i Sant Felip Neri.

Ha estat nomenat patr de diversos llocs i obres:
 El 1748 s nomenat patr de totes les terres a l'est del Cap de Bona Esperana.
 El 1904 s nomenat patr de l'Obra de la Propagaci de la Fe.
 El 1927 el Papa Pius XI el nomena patr de les missions juntament amb Santa Teresa del nen Jess. ;
 s tamb patr de la branca dels caminants dins del moviment d'Scouts Catlics. ;

s copatr de Navarra, juntament amb Sant Ferm i se celebra l'onomstica el dia 3 de desembre, l'aniversari de la seva mort. Anualment, els primers dies de mar, se celebra una massiva peregrinaci en el seu record al Castell de Javier, coneguda com a javierada.

 Enllaos externs .

Biografia de Sant Francesc Xavier al Santoral Catlico de www.divinavoluntad.net;
www.sanfranciscojavier.com;
La traa universal de Sant Francesc Xavier (Exposici itinerant);
Vida i mn de Sant Francesc Xavier;
La Javierada;
Biografia;
Vocacions Jesutiques;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321841" title="Canal Nostalgia" nonfiltered="516" processed="515" dbindex="125528">


Canal Nostalgia va ser un canal temtic de Televisi Espanyola dedicat a l'emissi de programes de l'arxiu de TVE.

 Histria .

Canal Nostlgia va iniciar les seves emissions en 1996 dins d'un paquet de canals anomenat TVE-Tematica en el que s'estrenaven tamb Canal 24 Horas, Canal Alucine i Cinema Parads. Aquests canals van comenar emetent-se via satllit, per passar a l'oferta de la desapareguda Via Digital a partir de 1997, plataforma on va passar la major part de la seva vida al canal 128.

Desprs de la fusi de Via Digital i Canal Satllit Digital en l'actual Digital Plus, es va mantenir l'emissi de Canal Nostlgia nicament per als abonats procedents de Via Digital, i nicament mentre acabava el perode contractat pels mateixos, per ser retirat per complet de Digital Plus passat aquell temps.

Poc temps desprs, Canal Nostlgia va fer el salt a Ono, on va passar els seus ltims anys d'emissi. A mitjan 2005, Canal Nostlgia va desaparixer de l'oferta de la plataforma de Cable. El 30 de Novembre del mateix any i amb el mateix equip, el seu successor, el canal TVE-50 va iniciar les seves emissions a travs de la TDT.

 Programaci .

La programaci de Canal Nostlgia tenia una durada de 12 hores, repetint-se el mateix bloc de 12 hores dues vegades al dia en el mateix ordre, a una vegada durant el dia i a una altra durant la nit i la matinada.

En ella s'incloen programes clssics de tota la histria de TVE que es conservi a l'arxiu de la cadena pblica, i els seus gneres sn tan variats com la programaci en aquells anys: sries, dramtics, documentals, concursos, musicals, infantils, festivals, etc.

Normalment, Canal Nostlgia noms emetia programes de producci prpia de TVE, ja que per emetre programes com sries estrangeres o pellcules, necessitava adquirir els drets d'emissi, encarint el cost d'emissi.

 Logotips .

Canal Nostlgia ha tingut dos logotips en la seva histria. El primer d'ells t el nom "Canal Nostlgia" en color gris en la part inferior, i en la part superior una pantalla de color gris amb una gran N i una flor de tres ptals de colors blau, groc i verd en l'extrem superior dret de la N. En ocasions apareixia una lnia divisria entre aquests dos elements, encara que normalment aquesta lnia no apareixia. La mosca durant aquesta poca era prcticament igual, nicament canviant el nom inferior "Canal Nostlgia" pel logotip oficial de TVE.

El segon logotip s un bloc arrodonit de color groguenc amb la paraula "Nostlgia" en lletres negres i una petita televisi rodona, amb una antena de banyes, una pantalla blanca i la resta del mateix color groguenc de la resta del logo. Si s'usava com a logotip, la televisi estava situada centrada a sobre del nom i en gran mida. En la mosca, en canvi, la televisi redua considerablement la seva mida i se situava pegada a la cantonada superior esquerra del nom.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321844" title="La Lloma Llarga" nonfiltered="517" processed="516" dbindex="125529">
La Lloma Llarga es una urbanitzaci del municipi valenci de la Pobla de Vallbona (Camp de Tria). Va surgir a mitjans dels anys 70 amb xicotetes casetes de camp dedicades a la caa o per passar el cap de setmana. La majoria de propietaris, majorment habitants de zones properes con ara Burjassot, Benimmet o Paterna, mantenen aquestes casetes com a segones residncies per a l'estiu, cap de setmana o vacances. Avui dia, per, s'est consolidant la residncia permanent, afavorida per l'ajuntament de la Pobla de Vallbona, que dona ajudes i facilita serveis, com ara bus escolar, a aquells que s'hi estableixen com a colonos, fet que ha suposat un auge dels PAI i dels projectes d'urbanitzaci per part de l'ajuntament i d'entitats pbliques.

 Enllaos externs .

 La Lloma Llarga;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321846" title="Serra d'Odn" nonfiltered="518" processed="517" dbindex="125530">
La Serra d'Odn  s una perllongaci o contrafort oriental de la Serra del Port del Comte que es troba situada al nord del Solsons. El seu punt ms alt assoleix els 1.803 metres d'altitud al Tossal de Cambrils. La seva direcci predominant s de nord-est a sud-oest i la seva carena separa els termes municipals d' Odn (vessant sud) i d'Aliny (vessant nord). Es perllonga en direcci sud-oest en la Serra del Turp.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321853" title="Riu Fred" nonfiltered="519" processed="518" dbindex="125531">

El riu Fred s un  riu  que neix a 1.309 m d'altitud, a Colldem, a 165 m al NW de la masia de Les Cornasses (vo) i a 1.150 m (vo) al nord de Cambrils d'Odn i que, en confluir amb la riera de Canalda a Aigesjuntes, dna lloc al naixement de la Ribera Salada.

Excepte la primera cinquena part del seu curs, la resta est integrada en el Pla d'Espais d'Inters Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya.

El seu nom s degut al fet de qu la seva direcci predominant juntament amb el fet que el seu recorregut el faci prcticament engorjat, fan que les seves aiges a penes tinguin l'oportunitat de ser escalfades pel sol.

Descripci del seu curs.

 185 m. -> Direcci NE-SW. Altitud: 1.262 m. Passa a 200 m (vo) a l'oest de la masia de Les Cornasses.
 370 m. -> Canvia a direcci N-S. Altitud: 1.240 m;
 570 m. -> Altitud: 1.200 m. Passa a 220 m (vo) a l'est de l'Ajuntament d'Odn.
 866 m. -> Agafa de nou la direcci NE-SW. Altitud: 1.137 m. Entra en un camp.
 981 m -> Ha atravessat el camp seguint la direcci NE-SW i arriba a la carretera que puja cap a Llinars just al punt on surt el cam que puja cap a la costa de ls Fbrica i al costat d'una bassa. Altitud: 1.100 m.
 1,2 km -> Continua en direcci NE-SW. Passa a tocar de l'extrem nord d'una llarga feixa i travessa la xarretera que va de Cambrils a Montpol. Just desprs de fer-ho rep, per la dreta, les aiges de la rasa del Reguer. Altitud: 1.075 m.
 1,5 km -> Ha agafat la direcci N-S i arriba a les installacions del camping La Comella. Altitud: 1.061 m.
 1,8 km -> Ha atravessat el cmping i rep, per la dreta, les aiges de la rasa del Malps a 100 m (vo) a l'oest del poliesportiu de Cambrils. Altitud: 1.054 m.
 2,2 km -> Arriba al Sal de Cambrils. Altitud: 1.029 m.
 2,5 km -> Ha agafat la direcci predominant N-S tot i fwe una ampli revolt per salvar l'extrem oriental de la llarga penya rocallosa sobre la qual s'aixequen les runes del castell de Cambrils i rep, per la dreta, les aiges de la rasa de Sopenya mentre que per l'altra riba est acabant de deixar enrerre les salines del Sal. Altitud: 950 m.
 3,6 km -> Deixades enrere les salines, fa un ampli gir de 90 cap a la seva esquerra i pren la direcci predominant W-E tot endinsant-se en una canal flanquejada per parets de conglomerats montserratins. Rep la riera de Cal Sala per l'esquerra. Altitud: 854 m.
 3,9 km -> Va agafant progressivament la direcci NW-SE tot avanant fent mplies ziga-zagues i rep la riera de Sant Quint tamb per l'esquerra- Altitud: 835 m.
 4,5 km -> Continua avanant encaixonat entre els conglomerats, amb ziga-zagues i en la direcci predominant NW-SE. Desprs de travessar un congost, curt per especialment estret, rep, tamb per l'esquerra, la rasa de Clot de Caons. Altitud: 803 m.
 5,6 km -> Deixa d'avanar en mplies ziga-zagues. Continua NW-SW. Rep la rasa de les Olles per la dreta. Altitud: 765 m.
 6,9 km -> Rep per l'esquerra la rasa de la Font. Altitud: 759 m;
 8,1 km -> Rep per l'esquerra la rasa de Cirera per l'esquerra. Altitud: 749 m.
 11,5 km -> Rep per la dreta la rasa del Barranc. Altitud: 694 m;
 15,6 km ->  El seu engorjament va adquirint profunditat. Rep per la dreta el torrent de Sant Gili. Altitud: 679 m.
 16,4 km. Les parets del congost ja tenen uns 25 m d'alada. El Riuet de la Plana avana parellel a ell a 450-350 m (vo) i arriba a Aigesjuntes. Altitud: 641 m.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Al seu pas pel Sal de Cambrils: ;
 Confluncia amb la riera de Sant Quint: ;
 Confluncia amb la rasa de Cirera: ;
 Confluncia amb el torrent de Sant Gili: ;
 Aigesjuntes: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya corresponent a la zona recorreguda per aquest riu;

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321854" title="Les Troyens" nonfiltered="520" processed="519" dbindex="125532">

Les Troyens s una pera francesa en cinc actes d'Hector Berlioz sobre un llibret del mateix compositor, inspirat de lEneida de Virgili. Escrita entre 1856 i 1858, Les Troyens era l'obra ms gran i ms ambiciosa de Berlioz, l'addici de la seva carrera artstica sencera, malgrat que Berlioz mai la va escoltar complerta en tota la seva vida. Sota el ttol Les Troyens  Carthage, els tres ltims actes s'estrenaren, amb molts talls, al Thtre Lyrique de Pars el 4 de novembre de 1863. Es repetia 21 vegades. En l'actualitat s reviscuda peridicament. 

L'pera ms gran de Berlioz i la culminaci de la tradici clssica francesa s'ha realitzat en moltes peres importants al voltant del mn. Per la seva ciutat adoptada, Pars, no va veure l'pera completa fins l'octubre de 2003, quan la dirigia John Eliot Gardiner al Thtre du Chtelet, gaireb exactament 140 anys desprs que la seva estrena en una versi truncada al Thtre-Lyrique, ara rebatejat Thtre de la Ville, localitzat exactament davant el Thtre du Chtelet a travs de la Place du Chtelet.

Obra grandiosa i desigual, encara que plena de moments de gran qualitat teatral, Les Troyens no va comenar a comptar en el panorama operstic fins la versi ntegra de Colin Davis el 1969.

Histria.

El fracs de Benvenuto Cellini el 1838 va empnyer Berlioz a recercar altres formes d'expressi diferents de l'pera. Va caldre esperar gaireb vint anys perqu n'escrigus una altre, emps per l'amiga de Franz Liszt, la princesa Carolina de Sayn-Wittgenstein. 

Les Troyens es va estrenar el 4 de novembre de 1863 al Thtre-Lyrique, recentment obert, amb un total de 21 actuacions fins a 20 de desembre. Les representacions varen tenir un xit relatiu que van permetre a Berlioz deixar per fi el seu treball com a crtic de msica. Per no era el que Berlioz havia prets: Les Troyens s'havia pensat per a l'Opra, l'nic teatre a Pars amb els recursos capaos de planejar adequadament l'obra. Les representacions al Thtre-Lyrique, ms petit, foren un acord molt insatisfactori, que feia malb el futur de l'obra que trigaria a arribar. L'pera es presentava sense els seus primers dos actes i rebatejada com Les Troyens  Carthage, i amb nombrosos retalls als 3 actes que es tocaven. De fet, seria l'nic tros que Berlioz va poder veure en vida ja que la primera part no fou representada fins el 1879 i en forma de concert.

Les Troyens havia tingut grans dificultats per poder ser estrenada. L'pera va haver de ser dividida en dues parts desiguals, La Prise de Troie, d'una hora i dos quarts, i Les Troyens  Carthage, de dues hores i mitja. La integral gaireb completa va ser estrenada per primera vegada a Karslruhe el 6 i 7 de desembre de 1890.

 Entre les raons invocades per a la divisi compten la longitud de l'obra (quatre hores) encara que certes peres de Wagner atenyin aquesta duraci, i la importncia dels mitjans posats en l'obra, amb el fams cavall per tamb els efectius orquestrals i corals. En el moment dels assajos que conduiran a la primera representaci, l'originalitat de la partitura havia desconcertat els intrprets, a qui el director del teatre, Carvalho, havia deixat segurament poc temps per tal de poder tornar ms de pressa a les seves obligaciopns. L'obra Les Troyens  Carthage va ser fora reeixida i fins i tot va obtenir bones crtiques de Clement i Larousse al Diccionari de les peres de 1905, a l'article titulat paradoxalment Les Troyens encara que es tracta encara de l'episodi cartagins. 

 La primera verdadera integral en una sola vesprada es correspon a la representaci del 1957 al Covent Garden a Londres. Fou seguida de la gravaci de 1969 feta per Colin Davis, edici que resta com a referncia encara actualment (fins i tot que una versi ms completa de Charles Dutoit del 1994, integrant el preludi de Les Troyens  Carthage collocat al comenament de l'acte III).

Una altra fita en la histria de l'obra va ser el 1983 durant la temporada centenria del Metropolitan Opera quan es va representar dirigida per James Levine amb Plcido Domingo, Tatiana Troyanos com Didon i Jessye Norman com Cassandre en el seu debut metropolit.

El desembre de 2000 es va fer un altre enregistrament, aquest en viu, pel segell de la London Symphony Orchestra dirigida pel mateix Davis. Amb Michelle De Young i Ben Heppner en els principals papers, el 2002 va rebre el Gramophone Award a la millor pera enregistrada de l'any.

Per commemorar el centenari del naixement de Berlioz el 2003, Les Troyens va ser reposada a l'pera de la Bastilla, Pars (dirigida per John Eliot Gardiner), Amsterdam (Edo de Waart), i el Metropolitan Opera de Nova York (amb Deborah Voigt com a Cassandre i l'aclamada mezzosoprano americana Lorraine Hunt en el paper de Didon).
 
L'obra.

El paper femen principal s, en els actes I i II, Cassandre i, en els actes III, IV i V, Didon. Sovint, en el moment de les representacions, la mateixa cantant canta els dos papers. El cinqu acte tamb s conegut com l'acte de Didon; dividit en tres quadres, cont el monleg Ah, ah, je vais mourir i l'ria Adieu, fire cit al final del segon quadre. La mort de Didon i les seves imprecacions contra Roma sn entre les pgines ms clebres de l'pera. 

El paper mascul principal s el dne, del qual l'entrada, Du peuple et des soldats, s una de les ms espectaculars del repertori: el tenor arriba corrent i explica la mort de Laocoont cantant una frase amb la tessitura exigent. El seu duo amb Didon en l'acte IV, Nuit d'ivresse et d'extase infinie, s el tros que ha estat ms aplaudit des de les seves primeres representacions.

 Hector i Andromaque apareixen tots dos de manera original a l'pera. Andromaque apareix amb el seu fill Astyanax durant l'acte I, per a una pantomima mentre canta el cor. Pel que a Hector, apareix sota la forma d'un espectre en el primer quadre de l'acte II; compromet ne a partir de Troia i a fundar Roma (Ah !  fuis, fils de Vnus). 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321856" title="Histria del bsquet" nonfiltered="521" processed="520" dbindex="125533">
La histria del bsquet explica la histria d'aquest esport d'equip. Encara que l'esport va ser inventat oficialment per James Naismith, alguns historiadors creuen que el joc ja era practicat per tribus maies. Algunes investigacions han determinat que fa 1500 anys es van construir camps de "tlachtli", el possible antecessor del basquetbol.



Orgens: Joc de pilota mesoameric.

El joc de piolta mesoameric ("tlachtli" en nhuatl; "pok-a-pok" en maia i "taladzi" en zapoteca) es possiblement l'origen del bsquet. Es jugava en un pati en forma de "l" que tenia a ambds costats parets amb grades, amb una cistella al centre, que era un anell de fusta o de pedra collocat verticalment. L objectiu del joc consistia en passar la pilota, de goma i ltex, que extreien d'arbres per l'anella. La pilota feia 12 centmetres de dimetre.

El nombre de jugadors per equip variava: segons uns gravats trobats, es jugava amb dos, quatre o sis integrants.

Els perdedors eren decapitats, i un dels camps ms ben conservats est situat a Chichn Itz.

En uns quants llocs el joc continua sent jugat pels habitants amerindis locals.

1891: Invenci del bsquet per James Naismith.

A principis del desembre de 1891, se li encarreg a James Naismith, un professor d'educaci fsica i instructor a YMCA Training School (actualment, Springfield College) a Springfield, Massachusetts (Estats Units), que invents un esport que s jugus a una pista coberta, ja que els hiverns a aquella zona dificultaven qualsevol activitat a l'exterior. Desprs que rebutgessin altres idees, va escriure les regles del basquetbol.

El primer partit oficial va ser jugat al YMCA gymnasium davant de 200 espectadors el 20 de gener de 1892 amb nou jugadors per a cada equip. El resultat fou 1 a 0.

El bsquet femen va inventar-se el 1892 a Smith College quan Senda Berenson, va adaptar les regles de Naismith. Fascinada pel nou esport, va organitzar el primer partit de bsquet el 21 de mar de 1893. Les seves regles van ser publicades per primer cop el 1899.

El primer partit entre universitats fou el 1895 entre Yale i Pennsilvnia. El primer partit considerat professional es jug a Trento (Nova York) el 1893. El 1898 es crea la primera lliga professional.

Segons Nasimith, les 13 regles principals eren:

Anys 20-30: Inicis del bsquet a Catalunya.


El basquetbol es practic per primer cop a Catalunya el 1913 a l'escola Vallparads de Terrassa, fomentat per Alexandre Gal i Artur Martorell. Desprs de la Primera Guerra Mundial el belga Emile Tiberghien incorpora el basquetbol al seu gimns del carrer Arag de Barcelona. Malgrat aquestes primeres manifestacions basquetbolstiques a casa nostra, s'accepta comunament que el basquetbol fou introdut a Catalunya el 1922 pel pare Eusebi Millan en formar els primers equips infantils al collegi de les Escoles Pies de Sant Anton de Barcelona.

Aquell 1922 neix el primer club de Catalunya, el Laiet Basket-Ball Club (actualment Club Esportiu Laiet), a partir de la Secci Esportiva de la Congregaci Major de Nostra Senyora de les Escoles Pies de Sant Anton, de Barcelona. Aquell mateix any tamb es funden la Socit Sportive Patrie, per la colnia francesa de Barcelona, el CE Europa, BBC Barcelona, American Stars, Catalunya BBC i La France. En aquells primers temps, el bsquet es va desenvolupar principalment a travs dels centres pedaggics i de les associacions de carcter popular i catliques. El primer partit es jug al camp de l'Europa el 8 de desembre de 1922, amb les cistelles damunt les porteries i amb el resultat d'Europa 8-Laiet 2.

El 15 d'abril de 1923 s'inicia el primer Campionat de Catalunya de bsquet, que amb excepci del perode de la Guerra Civil, tindr continutat fins l'any 1957. Ser sense cap mena de dubte la competici ms important disputada a Espanya abans del naixement de la Lliga espanyola.


1936: Esport olmpic.
El basquetbol fou un esport d'exhibici als Jocs Olmpics d'estiu 1928 i 1932, mentre que als Jocs Olmpics d'estiu 1936 (Berln,  Alemanya) es convert en esport olmpic. James Naismith va tenir l'oportunitat de veure com l'esport que ell havia inventat es convertia en esport olmpic, quan Adolf Hitler l'acompany al Balc d'Honor. El bsquet femen va convertir-se en esport olmpic els Jocs Olmpics d'estiu del 1976, a Mont-real ( Canad).

Referncies.


Enllaos externs.
Histria del bsquet al Xtec;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321857" title="Armand Matias i Guiu" nonfiltered="522" processed="521" dbindex="125534">
Armand Matias i Guiu (Barcelona, 27 de novembre de 1925 - 12 d'octubre de 2004) va ser un autor dramtic, guionista radinic i escriptor de literatura infantil entre altres activitats literries. Armand Matas Guiu va ser sobretot guionista del programa radiofnic infantil Tambor (programa radiofnic), que emetia Rdio Barcelona. Va escriure 7.000 guions durant 17 anys. 

Obra dramtica.
 1950, 1 abril. Casada...per ms!, amb collaboraci de Llus Coquard. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1970, 3 febrer. Fi de setmana amb senyora. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1971, 7 desembre. Un marit de dia. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.

Literatura infantil.
 Es deia Vanessa. On s ara? (Barcanova, 2000);
 El misteri de la porta tancada (Baula, 2000);
 Qu se n ha fet de la Ldia (La Busca, 2002);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321859" title="Hogar 10" nonfiltered="523" processed="522" dbindex="125535">

Hogar 10 s un nou canal de la Televisi Digital Terrestre espanyola i va substituir a Telehit comenant les seves emissions el 31 de juliol del 2007 a les 20:30 h. amb el primer programa dHoy Cocinas T, presentat per Eva Arguiano. Aquest canal pertany a laSexta i n'emet per TDT a travs del multiplex 69 (al costat d'Antena 3, Antena.Neox i Antena.Nova).

La programaci actual est composta per programes de bricolatge, cuina, telenovelles, programes de salut, concursos, espais d'humor, reposicions de laSexta, etc. La nova cadena far una aposta per les telenovelles i per a aix comptar amb Esmeralda i As sn ellas, produccions del soci de laSexta, Televisa. La primera d'elles narra una histria que gira entorn de l'amor, amb histries paralleles, odis, gelosia, lleialtats i tracions, As sn ellas compte una commovedora histria de sis dones madures que es retroben.

El canal inclou una programaci diversa i amb l'objectiu d'arribar a tots els pblics. A travs de programes com a Sabor de Hogar, aborden els temes de cada dia relacionats amb el lleure, la gastronomia, decoraci, salut, famlia, o Internet. Una de les apostes fortes de Hogra 10, s el seu programa de gastronomia, dirigit per Eva Arguiano, i on cuina mens diferents a travs dHoy Cocinas T.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321860" title="Cincoshop" nonfiltered="524" processed="523" dbindex="125536">


Cincoshop s un canal de televisi que s'emet per la TDT el qual pertany a l'empresa de Telecinco i que emet les 24 hores del dia programes de teletenda.

 Enllaos externs .

 Cincoshop a Telecinco.es;
----
 Programes d'aquest canal televisiu .
A continuaci, veureu la varietat de programas que hos pot oferir aquest canal de televisi espanyola a travs de la T.D.T (Televisi Digital Terrestre)

 Televenda;
 Call's TV (Concursos telefnics);
Per tant, els concursos telefnics que ens ofereix aquest canal sn:

 Maana de premios (conjuntament amb el PROMO TV) De 13:30 fins 16:30 ( o pot ser tamb fins les 16:15h);
 Llamando se gana 20:00-21:45h;
----
Aquests concursos, serveixen per guanyar diners a travs del telfon i trobant la lnia oberta...
El cost de la trucada amb el prefix '905' es d'un cost de 1,10 + IVA que t un cost TOTAL de la trucada d' 1,27,95 = 1,28 desde Telefnica, i 0,95 + IVA = 1,10 des de altres operadores...







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321870" title="Mrius Cabr i Esteve" nonfiltered="525" processed="524" dbindex="125537">
Mrius Cabr i Esteve, ms conegut artsticament com Mario Cabr, (Barcelona, 6 de gener de 1916 - 1 de juliol de 1990) va ser un torero, actor de teatre i cinema, poeta i presentador de televisi.

Cinema.
 Pandora y el holands errante (1951), amb James Mason i Ava Gardner;
 Tercio de quites (1951);
 La novia (1955) ;
 Nocturno 29 (1968), amb Luca Bos.

Teatre.
 Mar i cel, original d'ngel Guimer. Per la companyia de Mrius Cabr. ;
 Terra baixa, original d'ngel Guimer. Per la companyia de Mrius Cabr.  ;
 El mstic, original de Santiago Rusiol. Per la companyia de Mrius Cabr. ;
 Un marit baix de to, adaptaci de Joan Cumellas, amb Mrius Cabr i Alady;

Televisi. 
 Club Miramar (1959), amb Federico Gallo;
 Bazar (1963);
 Reina por un da, amb Josep Llus Barcelona, entre 1964 i 1965.

Poesia.
 Dietario potico a Ava Gardner. 1950.
 Oda a Gala-Salvador Dal. 1952.
 Canto sin sosiego;
 En la residencia. 1969.
 Maramor. 1973.
 Beni-Casim i Tankas. 1978.
 Peldaos de eternidad. 1979.
 Recortes de amor. 1979.
 Pablo Ruiz Picasso y laberintos de redes: Poemas. 1981.
 El apstol viajero y otros poemas. 1982.
 Meditaciones. 1984.
 Pasos de esperanza. 1986.
 Cntico de brisas: poemas. 1987.

Discografia.
 Don Juan Tenorio. 1963.
 Terra baixa. 1964.
 Antologa viva. 1973.

Bibliografia.
 Santiago Tarn. Barcelona, en rosa y negro i en concret, el captol Duelo a las cinco pgs. 263-266. Plaza&Jans, editores, s.a. Barcelona, 2002.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321874" title="Draft de l'NBA del 2002" nonfiltered="526" processed="525" dbindex="125538">
El Draft de l'any 2002 de l'NBA es va celebrar el 26 de juny al Madison Square Garden de Nova York, als Estats Units. Els Minnesota Timberwolves foren exclosos de la primera ronda del draft degut a una violaci del Lmit salarial de l'NBA.

Primera ronda.



Segona ronda.


Enllaos externs.
Draft del 2002 a NBA.com;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321875" title="Tony Marsh" nonfiltered="527" processed="526" dbindex="125539">
 Anthony Ernest "Tony" Marsh  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va guanyar en sis ocasions el campionat britnic de curses de muntanya i a ms va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Tony Marsh va nixer el 20 de juliol del 1931 a Stourbridge, Worcestershire, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1957 (la vuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 d'agost del 1957 el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Tony Marsh va participar a un total de cinc curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en tres temporades diferents (1957 - 1961), assolint un vuit lloc com a millor resultat i per tant no aconseguint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321885" title="Carel Godin de Beaufort" nonfiltered="528" processed="527" dbindex="125540">
 Jonkheer Carel Pieter Antoni Jan Hubertus Godin de Beaufort  va ser un pilot de curses automobilstiques neerlands que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Carel Godin de Beaufort va nixer el 10 d'abril del 1934 a Maarsbergen, als Pasos Baixos i va morir el 2 d'agost del 1964 a Colnia, Alemanya degut a les ferides rebudes en un accident disputant una cursa al Circuit de Nrburgring.


 A la F1 .


Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1957 (la vuitena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 d'agost del 1957 el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Carel Godin de Beaufort va participar a un total de trenta-una curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en vuit temporades diferents (1957 - 1964), assolint en quatre ocasions un sis lloc com a millor resultat.

Carel Godin de Beaufort va crrer gaireb sempre amb un Porsche pintat taronja en honor al seu pas.



 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321888" title="Llista de vertebrats del jaciment de Messel" nonfiltered="529" processed="528" dbindex="125541">

El 1969, Heinz Tobien fou el primer en realitzar un llistat de tots els vertebrats descoberts al jaciment de Messel, un jaciment paleontolgic de l'Eoc situat a la regi de Frankfurt del Main, Alemanya. La presncia en temps del Terciari d'un llac volcnic a l'ubicaci actual cre un ambient ptim per la conservaci de fssils, tant en quantitat com en qualitat. El material fssil de Messel ha perms als paleontlegs conixer en profunditat el paleoecosistema, la paleofauna i la paleoflora d'Europa central fa cinquanta milions d'anys.

La segent llista de vertebrats del jaciment de Messel es basa en el catleg ms recent, realitzat per Morlo i cols. l'any 2004. La present llista ofereix tamb un comentari sobre cada espcie, aix com el nom de l'autor que la defin i l'ordre i famlia dels quals forma part.

Ostectis.


Amfibis.


Rptils.


Referncies.





Enllaos externs.
Web oficial del jaciment de Messel ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321889" title="Malaltia de Hodgkin" nonfiltered="530" processed="529" dbindex="125542">

La malaltia de Hodgkin, o linfoma de Hodgkin, s un tipus de limfoma maligne, el ms freqent de tots, caracteritzat per la presncia de limfcits atpics de gran volum amb diversos nuclis i nuclols prominents (cllules de Reed-Sternberg). Va ser descrita per primera vegada el 1832 per Thomas Hodgkin. Afecta ms les dones que no els homes i es manifesta a qualsevol edat, per sobretot al voltant dels 30 i 50 anys.

Un limfoma s un tipus de cncer que s'origina en el teixit limftic. Aquest teixit comprn els ganglis limftics i els rgans relacionats que formen part del sistema immunitari i del sistema productor de sang del cos. Els ganglis limftics sn rgans petits en forma de mongeta que es troben sota la pell al coll, les aixelles i l'engonal. Tamb es troben a moltes altres parts del cos, per exemple dins del trax, l'abdomen i la pelvis.

Els ganglis limftics produeixen i emmagatzemen un tipus de glbuls blancs, anomenats limfcits, encarregats de combatre les infeccions i es comuniquen a travs de tot el cos mitjanant els vasos limftics, uns conductes estrets similars als vasos sanguinis. Aquests vasos limftics transporten un lquid aqus i incolor, el lquid limftic, que cont els limfcits. Finalment, el lquid limftic passa a les venes localitzades a la part superior del trax.

Entre altres components del sistema limftic es troben la melsa, la medulla ssia i el tim. La melsa s un rgan situat en la part superior esquerra de l'abdomen i est composta principalment de limfcits madurs i immadurs. La seva funci consisteix a eliminar les cllules velles i altres substncies de rebuig de la sang. La medulla ssia s el teixit esponjs situat dins dels ossos que cregui nous glbuls vermells i blancs, incloent els limfcits. El tim s un petit rgan situat al trax que exerceix una funci important en la maduraci d'un limfcit especial anomenat cllula T.

A causa que el teixit limftic es troba a nombroses parts del cos, la malaltia de Hodgkin pot originar-se en gaireb qualsevol part, per en general s'origina als ganglis limftics de la part superior del cos, sent el trax, el coll i les aixelles les rees ms comunes. Aquest tipus de cncer produeix un engrandiment del teixit limftic, la qual cosa pot ocasionar pressi sobre algunes estructures importants. 

La forma principal de propagaci de la malaltia de Hodgkin s a travs dels vasos limftics a altres ganglis limftics. La majoria de vegades aquesta malaltia es propaga als ganglis limftics propers al cos i no als distants. Poques vegades aconsegueix passar als vasos sanguinis i pot estendre's a gaireb qualsevol altra part del cos, incloent-hi el fetge i els pulmons.

Existeixen nombroses raons per les quals els ganglis limftics poden augmentar de mida. Encara que aix pot ser conseqncia de la malaltia de Hodgkin, amb molta ms freqncia s un indicador que el cos est combatent una infecci.

 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321896" title="FC Rapid Bucure?ti" nonfiltered="531" processed="530" dbindex="125543">


El Fotbal Club Rapid Bucure ti s un club de futbol romans de la ciutat de Bucarest.

 Histria .
El 25 de juny de 1923, Teofil Copaci, Grigore Grigoriu, Aurel Kahane, Geza Ginzer i altres treballadors del ferrocarril van decidir la fusi de dos clubs amateurs, CFR-C ile Ferate Romne (ex Rampa Militari) i Excelsior. Comen a competir a la primera lliga el 1931. Fou un dels clubs ms importants del pas abans de la Guerra guanyant set copes fins el 1942.

Amb l adveniment del rgim comunista, el Rapid perd pistonada enfront altres clubs. No fou fins el 1967 que guany la seva primera lliga, poc desprs de guanyar dues copes dels Balcans.

Evoluci del nom.
Asocia ia cultural   i sportiv  C ile Ferate Romne Bucure ti (en catal: Associaci cutural i esportiva dels Ferrocarrils Romanesos) (1923-1937);
F.C. Rapid Bucure ti (1937-1945), ;
C.F.R. Bucure ti (1945-1950), ;
Locomotiva Bucure ti (1950-1958), ;
Rapid Bucure ti (1958-2004),
F.C. Rapid Bucure ti (2004-2006).
S.C. Rapid S.A. Bucuresti (2006-present);

 Palmars .
Lliga romanesa de futbol (3): 1941-1942 (Copa Bessarabia / campionat de guerra, ttol no oficial), 1966-1967, 1998-1999, 2002-2003;
Copa romanesa de futbol (13): 1935, 1937, 1938, 1939, 1940, 1941, 1942, 1972, 1975, 1998, 2002, 2006, 2007.
Supercopa romanesa de futbol (4): 1999, 2002, 2003, 2007.
Copa de la Lliga romanesa de futbol (1): 1994.
Copa Primavera (Campionat no oficial durant la transici de campionat anual a campionat d estiu a primavera): 1957.
Copa Balcnica de clubs (2): 1964, 1965.
Segona divisi romanesa de futbol (5): 1952, 1955, 1975, 1982, 1990.

 Jugadors destacats .
Any de debut al Rapid entre parntesi
1930s:  tefan Wetzer II (1931), Nicolae Ro cule  (1932), Attila (1932), Francisc Theimler (1932), Vintil  Cossini (1932),  tefan Barbu II (1933), Alexandru Cuedan (1933), Gheorghe R  inaru (1935), Petric  R dulescu (1936), Ion Costea (1936), Ladislau Raffinsky (1936), Iosif Lengheriu (1936), tefan Auer (1936), Ionic  Bogdan (1936), Iuliu Baratky (1937), D nu  Gavrilescu (1938), Wilim Sipo  (1939).
1940s: Robert Sadowski (1940), Remus Ghiuri an (1941),  tefan Asbiceanu (1942),  tefan Filote (1942), Ion Lungu (1944), Ion Mih ilescu (1945), Alexandru Apolzan (1946), Bazil Marian (1946).
1950s: Ion Langa (1955), Vasile Copil (1956), Ilie Greavu (1957), Nicolae Georgescu (1957), Augustin Todor (1958).
1960s: Titus Ozon (1959), Ion Ionescu (1960), Ion Motroc (1960), Viorel Kraus (1961), Teofil Codreanu (1961), Constantin Dinu (1961), Constantin N sturescu (1962), Dan Coe (1962), Nicolae Lupescu (1963), Emil Dumitriu II (1963), Constantin Jamaischi (1963), Necula R ducan (1965), Alexandru Neagu (1965), Ion Dumitru (1967), Ion Pop (1967), Iordan Anghelescu (1968).
1970s: Marin Stelian (1969), Alexandru Boc (1971), Nicolae Manea (1972), Florin Marin (1972), Marian Ioni   (1973), Ion Manu (1976), Bratu Prvu (1976), Florin Cojocaru (1977).
1980s: Ion Ion (1979),  tefan Popa (1980), Marian Rada (1983), Leontin Toader (1984), Gheorghe Crstea (1984), Ioan Baco  (1984), Ion Goan   (1984), F nel  r  (1984).
1990s: Adrian Matei (1987), Florin Constantinovici (1989), Nicolae Stanciu (1989), Romulus Bealcu (1991), tefan Nanu (1996), Marius  umudic  (1996), Daniel Pancu (1996), Bogdan Lobon  (1997), Mircea Rednic (1997), Adrian Iencsi (1997), D nu  Lupu (1997), Constantin Schumacher (1998), Marius M ld r  anu (1998), Ioan Ovidiu Sab u (1998), Ioan Viorel Ganea (1999), Nicolae Constantin (1999), Constantin Barbu (1999);
2000s: Daniel Niculae (2000), Constantin Schumacher (2001), R zvan Ra  (2002), Manuel Godfroid (2002), Robert Ilyes (2002), Roberto Bisconti (2003), Sabin Ilie (2003), Noureddine Ziyati (2003), Artavazd Karamyan (2004), Philippe Lonard (2008).

 Enllaos externs .
 Web oficial del FC Rapid;
 Web no oficial;
 Web oficial de seguidors;
 Frum;
 Rapid fans;
 Histria del club;
 Himne lletra: Adrian P unescu, msica: Victor Socaciu;
 Rapid - Liga 1;
 Resultats a la Liga 1;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321899" title="Vladimir eks" nonfiltered="532" processed="531" dbindex="125544">

Vladimir eks (Osijek, 1 de gener de 1943) va ser president del Parlament de Crocia i membre d'Uni Democrtica de Crocia (HDZ). Ha estat representant en el Parlament de Crocia des de la independncia del pas.

El 26 de febrer de 2005 es va trobar mort a Goa, ndia, al seu fill Domagoj, desprs que els seus amics haguessin denunciat la seva desaparici uns dies abans a les autoritats. Hi ha versions contradictries sobre la causa de la mort: mentre unes fonts diuen que va ser atracat i va assassinat, d'altres afirmen que la seva mort va ser per ofegament.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321904" title="ASC Venus Bucure?ti" nonfiltered="533" processed="532" dbindex="125545">

L'ASC Venus Bucure ti fou un club de futbol romans de la ciutat de Bucarest.

 Histria .
El club va ser fundat el 1915 a l antic barri de Venus, de Bucarest, que fou destrut per Nicolae Ceau escu per construir-hi el Palau del Parlament i altres edificis. Els seus colors eren el negre i el blanc. El seu sobrenom era "els negres" pel color de la seva samarreta. El seu escut era una estrella blanca de vuit puntes .

Fou l equip amb millor palmars abans de la Guerra Mundial amb vuit campionats del pas. El 1948, normes del rgim comunista que obligaven a totes les associacions esportives a pertnyer a algun sindicat o instituci governamental, foraren al club a unir-se al UCB (Uzinele Comunale Bucure ti   Administraci dels Sistemes de Clavegueram), esdevenint Venus-UCB i jugant a la Divisi C, per el 1949 aquesta categoria desaparegu i amb ella el club.

El seu estadi, conegut tamb com Venus, fou inaugurat el 1931. Tenia una capacitat per 15000 espectadors i fou el primer del pas amb illuminaci artificial.

 Palmars .
Lliga romanesa de futbol (8): 1919-20, 1920-21, 1928-29, 1931-32, 1933-34, 1936-37, 1938-39, 1939-40;

 Jugadors destacats .
  Mircea David;
   Iuliu Bodola;
  Colea Vlcov ;
  Petea Vlcov;
  Volodea Vlcov;
   Kostas Humis;
  Laz r Sfera;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321908" title="FC Ripensia Timi?oara" nonfiltered="534" processed="533" dbindex="125546">

El FC Ripensia Timi oara fou un club de futbol romans de la ciutat de Timisoara.

 Histria .
Va ser fundat el 1928 pel Dr. Cornel Laz r, un fams promotor del futbol a la regi i antic president del Chinezul Timi oara. El seu nom sembla provenir de la provncia de l'Imperi Rom de Dacia Ripensis. Fou el primer club professional de Romania.

Els seus jugadors van provenir dels clubs Chinezul, C.A.T.  i Poli. A causa del seu esttus professional, no fou fins la temporada 1932-1933 (la primera temporada de la lliga nacional - Divizia A), que al club se li permet participar en competicions nacionals oficials. Fou quatre cops campi de lliga i dos de copa.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, problemes financers i la nova organitzaci esportiva comunista van fer que el club jugus a la Divizia B i la Divizia C. Desprs de 1948, desaparegu fusionat dins de lElectrica Timi oara.

Els seus colors eren el vermell i el groc. El seu estadi s anomen "Electrica" (avui dia "UMT").

 Palmars .
Lliga romanesa de futbol (4): 1933, 1935, 1936, 1938;
Copa romanesa de futbol (2): 1934, 1936;

 Trajectria .
Divizia A: (9 edicions) 184 110 28 46 512 - 277
Divizia B: (1 edici) 29 12 4 13 44 - 54  
Divizia C: (1 edici) 18 13 14 1 48 - 21  
Total: (11 edicions) 231 135 46 60 604 - 352  

Ripensia a la Divizia A: 
1932-1933   12   10   00 - 02 - 49   10   20 punts;
1933-1934   14   10   02 - 02 - 55   13   22 punts;
1934-1935   22   14   04 - 04 - 66   34   32 punts;
1935-1936   22   13   04 - 05 - 59   37   30 punts;
1936-1937   22   13   01 - 08 - 59   39   27 punts;
1937-1938   18   15   00 - 03 - 63   25   30 punts;
1938-1939   22   11   04 - 07 - 53   39   26 punts;
1939-1940   22   08   06 - 08 - 36   37   22 punts;
1940-1941   24   13   06 - 05 - 58   32   32 punts;

 Jugadors destacats .
Porters: William Zombory, Dumitru Pavlovici;
Defenses: Rudolf Burger, Balazs Hoksary;
Centrecampistes: Vasile Chiroiu II, Vasile Deheleanu, Rudolf Kotormany, Eugen Lakatos, Nicolae Simatoc;
Davanters: Gheorghe Oprean, Zoltan Beke, Silviu Bindea, Gheorghe Ciolac, tefan Dobay, Ladislau Raffinski, Alexandru Schwartz, Gra ian Sepi II, Mihai Tanzer;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321912" title="Daniel Handler" nonfiltered="535" processed="534" dbindex="125547">


Daniel Handler (San Francisco, 28 de febrer 1970 - ) s un dramaturg nord-americ.

 Obra dramtica .
 A Series of Unfortunate Events (1999 - 2006);

 Enllaos externs .

  ;
 LemonySnicket.com ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321913" title="Llotja de Saragossa" nonfiltered="536" processed="535" dbindex="125548">

La Llotja o Lonja de Saragossa s un edifici civil d'estil renaixentista construt en la primera mitat del segle XVI a Saragossa (1541-1551), com a recinte destinat a activitats econmiques. Hui s sala d'exposicions de l'Ajuntament.

L'arquitecte o mestre d'obres de la Llotja va ser Joan de Sarinyena, encarregat d'aix per iniciativa del Consell de la ciutat i patrocinat per Hernando de Aragn.

Es tracta de l'edifici plenament renaixentista ms important d'Arag. Tamb va ser el primer a adoptar aquest estil, amb influncia dels palaus florentins del quattrocento itali, encara que amb els matisos del mudjar aragons que podem observar en la decoraci de retrats d'algeps policromat.

El material constructiu s la rajola, la qual cosa s habitual en l'arquitectura aragonesa, on no s considerat com a material pobre grcies a la influncia de l'art islmic (que podem observar al Palau de l'Aljaferia) i als monuments mudjars.

De planta rectangular, estructura les faanes en tres altures, que no reflecteixen el volum interior, d'un pis nic. En altura hi ha una galeria d'arcs de mig punt geminats.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321916" title="Cliff Allison" nonfiltered="537" processed="536" dbindex="125549">
 Henry Clifford Allison  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Cliff Allison va nixer el 8 de febrer del 1932 a Brough, Westmorland, Anglaterra i va morir el 7 d'abril del 2005 tamb a Brough, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de maig del 1958 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Cliff Allison va participar a un total de divuit curses puntuables pel campionat de la F1, disputant-les en quatre temporades diferents (1958 - 1961), assolint un segon lloc com a millor resultat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321918" title="Almorox" nonfiltered="538" processed="537" dbindex="125550">


Almorox s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Cenicientos, Cadalso de los Vidrios, San Martn de Valdeiglesias i Villa del Prado a la provncia de Madrid i Santa Cruz del Retamar, Escalona i Paredes de Escalona, a la de Toledo.

Administraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321920" title="Aover de Tajo" nonfiltered="539" processed="538" dbindex="125551">


Aover de Tajo s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Aranjuez, Alameda de la Sagra, Borox i Villaseca de la Sagra.

 Demografia .



Administraci.

 
Personatges illustres.
 Casimiro Gmez Ortega, botnic, metge i farmacutic (1741-1818).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321921" title="Args" nonfiltered="540" processed="539" dbindex="125552">


Args s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321922" title="Bargas" nonfiltered="541" processed="540" dbindex="125553">


Bargas s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Villamiel de Toledo, Camarenilla, Recas, Yunclillos, Olas del Rey, Toledo i Rielves.

 Demografia .



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321923" title="Belvs de la Jara" nonfiltered="542" processed="541" dbindex="125554">


Belvs de la Jara s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

Demografia. 


Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321924" title="Borox" nonfiltered="543" processed="542" dbindex="125555">


Borox s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Esquivias, Sesea, Aranjuez, Aover de Tajo, Alameda de la Sagra, Pantoja i Numancia de la Sagra.

 Toponmia . 
El terme "Borox" deriva de l'rab "burug" que significa les torres. Una altra accepci s que el terme "Brox" (amb accent prosdic en la primera sllaba i, per regla ortogrfica, amb titlla) prov de "fang vermell" que s el color del fang que hi ha a la zona.

 Demografia .



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321925" title="Burguillos de Toledo" nonfiltered="544" processed="543" dbindex="125556">


Burguillos de Toledo s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Toledo, Nambroca, Ajofrn i Cobisa.

 Demografia .




Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321926" title="Burujn" nonfiltered="545" processed="544" dbindex="125557">


Burujn s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Gerindote, Albarreal de Tajo, Poln, La Puebla de Montalbn i Escalonilla.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321932" title="Comtat de San Diego" nonfiltered="546" processed="545" dbindex="125558">
El Comtat de San Diego s un comtat localitzat en el sud-oest de l'estat de Califrnia que confina l'Oce Pacfic i la frontera amb Mxic. En termes de poblaci, el comtat de San Diego s el tercer de major importncia de l'estat. La poblaci del comtat (any 2000) era de 2.813.833 habitants, mentre que la capital s la ciutat de San Diego.

Histria. 
El comtat va comenar amb la fundaci de la missi de San Diego d'Alcal el 1769. El 1850, el Comtat de San Diego va ser un dels comtats originals de l'estat de Califrnia quan aquest es va unir a la Uni. Parts del Comtat van ser dividides per tal de crear el Comtat de Riverside (1893) i el Comtat d'Imperial (1907). Igual que la ciutat del mateix nom, el comtat va ser anomenat aix per la badia que fa honor a Diego de Alcal. Aquest nom havia estat imposat per Sebastian Vizcano el 1602.

Geografia. 
El comtat de San Diego conta amb una rea absoluta de 11,721 km. 10,878 km sn terra i 843 km sn aigua. Aix vol dir que el 7,20% de l'extensi total del comtat s aigua. La topografia s bastant variada en el comtat. A l'oest hi ha setanta milles de costa. Muntanyes amb becs nevats es localitzen al norest, amb el desert de Sonora en l'orient extrem. El parc nacional Cleveland Forrest es troba en el sud-est. El comtat es divideix en dos, sent "North County" (la porci nord) una regi ms conservadora i rural.

Ciutats.
 San Diego| Chula Vista| Oceanside| Escondido| El Cajon| Carlsbad| La Mesa| Encinitas| Coronado| National City| Lemon Grove| Imperial Beach| Poway| Solana Beach.

Aeroport principal.
 Aeroport de San Diego/Lindberghfield internacional  (SAN);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321935" title="Unai Emery Extegoien" nonfiltered="547" processed="546" dbindex="125559">

Unai Emery Extegoien s un ex-futbolista i entrenador de futbol basc. Actualment entrena el Valncia CF.

Trajectria.
Nascut en 1971, nt del porter de futbol pajarito Emery, son pare tamb va ser porter de futbol, al Deportivo de la Corunya i Recreativo de Huelva. Ell, en canvi, jugaria d'interior esquerre, passant la seua trajectria en equips de segona i segona divisi B, si be va arribar a debutar en primera divisi.

La seua carrera futbolstica va comenar a les categories inferiors de la Reial Societat. Entre 1990 i 1995 va jugar durant 5 temporades en el filial de Segona divisi B. No va donar el salt al primer equip fins a la temporada 1995-96, de la m de l'entrenador Salva Iriarte, on noms acabaria jugant cinc partits.

Va arribar a debutar en Primera en la temporada 95-96 amb la Real. Va jugar molt poc eixe any en la Real, sols 5 partits en Lliga i 1 de Copa del Rei, eixint sempre com substitut, encara que va arribar a marcar 1 gol al Albacete Balompi en Lliga.

Sense assolir lloc en la Real, Emery va fitxar pel Club Deportivo Toledo, que en eixos moments jugava en la Segona divisi, on jugaria entre 1996 i 2000 durant 4 temporades. Emery va ser un jugador dels habituals en el Toledo durant eixes 4 temporades, arribant a disputar 126 partits de Lliga i marcar 2 gols. Quan l'equip va descendir a Segona B, al finalitzar la temporada 1999-00, Emery va fitxar pel Racing de Ferrol, que acabava d'ascendir a la Segona divisi.

Va ser durant la seua estada en terres gallegues quan es va animar a traure's el carnet d'entrenador nacional.

Tamb va estar jugant durant 1 temporada en el Legans, totalitzant en la seua carrera finalment 215 partits en la Lliga Adelante.

En 2003 va fitxar pel Lorca.

Al novembre de 2004, en la seua segona temporada en el Lorca, l'entrenador Quique Yage va ser acomiadat del club desprs d'una derrota contra el Ceuta. El president del Lorca va oferir a Emery, que duia diversos mesos lesionat en el genoll, la possibilitat si es fes crrec de l'equip. Emery va acceptar, es va retirar del futbol i va agafar les regnes de l'equip.

Es va retirar com a futbolista quan tan sols tenia  33 anys. 

 Clubs .



 Trajectria esportiva com entrenador .

La temporada 2004-05 la comena com jugador del Lorca, el seu entrenador s destitut i ell acaba sent contractat com tcnic.

Pocs mesos desprs que es fes crrec del Lorca, l'equip va ascendir a Segona Divisi. La segent temporada va convertir al Lorca en la revelaci de Segona; tant que, contra tot pronstic, va arribar fins a l'ltima jornada amb possibilitats d'ascendir a Primera.

En la temporada 2006-07 va fitxar com entrenador de la UE Almeria, equip que, de la m de Emery, qualla tamb una excellent campanya i acaba ascendint a la Primera Divisi, ocupant el 2 lloc en la taula de classificaci. Aquesta temporada Unai va rebre el premi Marca al millor tcnic de la Lliga BBVA, ara anomenada Lliga Adelante

En la temporada 2007-08 va seguir la seua aventura amb l'equip andals en primera, sent un dels tcnics revelaci i acabant en 8 lloc amb 52 punts, el que va convertir l'Almeria en un dels equips revelaci i en el segon millor equip recent ascendits de tota la histria de la Primera Divisi.

El 22 de maig de 2008, avalat pel seus xits anteriors, signa amb el Valncia CF per dues temporades.

 Clubs com entrenador .


 Referncies .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321940" title="Bandera de Mali" nonfiltered="548" processed="547" dbindex="125560">

La bandera de Mali fou adoptada del dia 1 de mar de 1961. 

El 20 de gener de 1961, quatre mesos desprs de la proclamaci de la independncia de la Repblica de Mali, el 22 de setembre de 1960, els diputats reunits en sessi plenria a l'Assemblea Nacional van adoptar la llei nm. 61-62 que creava la bandera nacional. Aquesta est composta de tres bandes verticals iguals de colors verd, or i vermella. 

 Presentaci de la bandera .
La llei de 20 de gener de 1961 va consagrar la versi definitiva de la bandera de Mali, amb les tres bandes de color verd, or i vermell.

El color verd de la primera banda significa l'esperana, la verdor dels prats i dels camps del pas, de la seva terra i de tot all que s'hi pot produir per al benestar de la poblaci. El verd recorda la vocaci de pastors del pas i el desenvolupament, la modernitzaci que cont i la integraci dels esforos. 

La segona banda vertical s de color daurat, que fa referncia al subsl del pas i dels altres recursos minerals potencials. Qui no recorda el fabuls viatge de Kankan Moussa a la Meca? El color or dna testimoni de la conscincia que la gent de Mali t sobre el patrimoni i que s'ha de defensar. 

El color vermell de la tercera banda constitueix un record i una exhortaci. Els malians han de recordar la sang vessada pels seus per defensar el pas de l'ocupaci estrangera i l'alliberament del jou colonial. El vermell de la bandera nacional s una exhortaci per a la poblaci a lluitar fins a la darrera gota d'aigua per preservar la integritat del pas, del sl i del subsl, del patrimoni artstic i cultural fins que siguin explotats noms per al seu propi inters. 

 Notes.

Cal notar que la bandera de Mali s'assembla molt a la de la Federaci de Mali que comporta a la banda daurada un smbol que representa un home negre. En efecte, el Mali actual es considera com un hereu d'aquesta federaci. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321941" title="Canal Sur" nonfiltered="549" processed="548" dbindex="125561">

Canal Sur Televisin s el primer canal de RTVA, la televisi autonmica d'Andalusia.

 Aparici .

Canal Sud va comenar les seves emissions el 28 de febrer de 1989, coincidint amb la festivitat del dia d'Andalusia. Es va inaugurar amb magnificncia amb Camarn de la Isla. En aquell temps, l'oferta televisiva a Espanya es redua a les dues cadenes pbliques de l'estat (TVE), excepte en algunes altres Comunitats Autnomes com Catalunya, Pas Basc o Galcia que ja explicaven amb el seu canal autonmic.

La televisi autonmica andalusa va nixer amb la intenci de servir com instrument d'informaci i participaci per als andalusos en la societat, la cultura i la poltica del pas. A ms, pretenia ser un mitj de difusi dels valors histrics, culturals i lingstics d'Andalusia.

Canal 2 Andalusia, va aparixer el juny de 1998, amb la qual cosa l'oferta televisiva de RTVA es va desdoblar, quedant Canal Sud com a una televisi de carcter general i entreteniment, mentre que Canal 2 Andalusia se centraria ms en una programaci cultural i divulgativa, amb especial atenci a les franges infantil i esportiva.

 Programaci .

La programaci de Canal Sud ha prets ser sempre propera a la realitat del poble andals, amb gaireb tots els programes de la seva graella de fabricaci prpia, excepte pellcules i certes sries de ficci.

Alguns programes amb un alt grau de reconeixement que han passat per Canal Sud sn: Andalusa Directo (basat en Madrid Directo de Telemadrid sent TVE amb Espanya Directo hereva de la frmula), Los Reporteros, La Banda, La Jugada, Punto y Medio, Con sabor andaluz, Tal como somos, Andalusia es de cine o la srie Arrayn.

Alguns dels presentadors o artistes que han desenvolupat gran part de la seva carrera en Canal Sud sn: Juan y Medio, Agustn Bravo, Maril Montero, Rafael Cremades, Paco Lobatn, Los Morancos, Tate Montoya, Irma Soriano, Mara Espejo,etc.

 Programaci (Juny de 2008) .

 Primera hora .

 La Banda;
 Srie: Walker;
 Contraportada;

 Sobretaula .

 Angel rebelde;
 La tarde con Mara;
 Andalusa Directo;
 La tarde musical;

 Access Prime Time .

 Dilluns a diumenge: Arrayn;

 Prime Time .

 Dilluns: El Grand Prix i Viaje al sur;
 Dimarts: Ratones Coloraos i Nip Tuck;
 Dimecres: Rocio, casi madre i Se llama copla;
 Dijous: Supercine sin cortes;
 Divendres: Menuda Noche;
 Dissabte: Viva mi corazn;
 Diumenge: Regreso al futuro;

 Proximitat al pblic .

Una de les bases que han convertit a Canal Sud en una de les cadenes ms vistes a Andalusia s la seva proximitat al pblic. Aquesta proximitat s'ha aconseguit, principalment, per tres vies:

 Programes en els quals cada dia vas agafar de pblic un poble andals i es parla sobre la tradici, cultura i gastronomia del mateix. Tal como somos va ser el primer programa d'aquest tipus, i desprs de la seva desaparici, Mira la vida li ha pres el relleu.
 Desconnexions provincials en les notcies. Cada provncia explica amb un espai propi de 30 minuts per a les notcies ms rellevants a nivell provincial i que no tindrien cabuda en l'informatiu autonmic.
 Reportatges variats. Grcies a programes com Andalusa Directo en el que cada dia s'emeten reportatges des de cada una de les 8 provncies andaluses, s'aconsegueix que el pblic senti com a ms propi el programa.

 Grup de treball .

 Directori de RTVA .

 Director General: Rafael Camacho;
 Director d'Antena: Joaqun Durn Ayo;
 Director de Gesti de la Producci: Ramn Alberca Daz;

 Consell d'Administraci .

 Presidenta: Nerea Llona Hernndez;
 Secretari: Miguel ngel Vzquez Bermdez;
 Consellers:
 Elena Blanco Castilla;
 Mercedes Gordillo Snchez;
 Manuel Martnez Ocn;
 Juan Manuel Fernndez Ortega;
 Antonio Ruiz Gimnez;
 Josefa de Lucas Prados;
 Aurelio Romero Girn;
 Jorge Moreno Osorio;
 Mateo Risquez Madridejos;
 Esperanza O'Neill Orueta;
 Jos Luis Centella Gmez;
 Manuel Prado Fernndez;
 Lletrat Assessor: Carlos Milln Raynaud;

 Directori Canal Sud Radio .

 Director: Manuel Jess Casal Lpez;
 Directora d'Antena: Margarita Huertas Castellanos;
 Cap de Programes: Jos Mara Allas Llorente;
 Cap d'Informatius: Pilar Pastrana;
 Cap d'Explotaci: Javier Lobo Castro;

 Direcci de Serveis Informatius .

 Director d'Informatius: Antonio Ramrez Garrido;
 Subdirectora d'Informatius: Pilar Vergara Jimnez;
 Cap d'Informatius: Susana Aguilar Matos;
 Cap de Producci d'Informatius: Teresa Saz del lamo;
 Redactor Cap: Pedro Valderas Alvarado;
 Redactor Cap: Leonardo Sardia Linde;
 Redactora Cap: ngela Blanco;

 Vegeu tamb .

 Radio i Televisi d'Andalucia;

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de Canal Sur;
Camarn inaugurant Canal Sur;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321942" title="Bandera del Nepal" nonfiltered="550" processed="549" dbindex="125562">


La bandera del Nepal s l'nica bandera nacional que no s rectangular. Fou adoptada el 16 de desembre de 1962 i s un de les niques banderes que en la definici legal no s un rectangle (altres exemples sn la Bandera de Sussa, quadrada, o la bandera de l'estat d'Ohio).

Els dos triangles representen l'Himlaia i tamb el budisme i l'hinduisme. El sol i la lluna simbolitzen les famlies dels reis i dels primers ministres. Per als hinds, el triangle representa el dharma (llei moral, virtut religiosa i deures sagrats). El vermell carmes s el color nacional del pas, oposat al blanc i el negre, que simbolitzen la mort. La bandera del Nepal s tamb considerada com un suport a les pregries -en efecte, la lluna i el sol sn smbols presents a tots els mantres: "fes que la naci prosperi i visqui, tamb molt de temps que el sol i la lluna siguin presents al firmament". 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321943" title="Radio y Televisin de Andaluca" nonfiltered="551" processed="550" dbindex="125563">
La Radio y Televisin de Andaluca (RTVA) s un ens pblic de comunicacions de carcter autonmic d'Andalusia i membre de la FORTA.

Va ser materialitzat el 1988 amb la posada en marxa de Canal Sur Radio. Un any desprs, el 28 de febrer del 1989, fent-se coincidir amb el dia d'Andalusia, comencen les emissions de Canal Sur Televisi i posteriorment, el 5 de juny del 1998, Canal Sur 2 canviant el 5 de juny del 2008 el nom pel de Canal Sud 2 coincidint amb el des aniversari del canal.

A ms de Canal el Sur Radio t altres emissores radiofniques com a Radio Andalusia amb una programaci de notcies ininterrompuda i Canal Fiesta Radio, l'emissora musical orientada cap als joves. Compta a ms amb un sistema de Teletext difs als seus tres canals de televisi des del 28 de febrer del 1997.

El 1998 crea la Fundacin Audiovisual de Andaluca a fi de promoure la indstria audiovisual de l'autonomia.

 Mitjans de RTVA .

 Televisi;
 Canal Sur Televisin (febrer 1989);
 Canal Sur 2 (juny 1998);
 Andaluca Televisin (febrer del 1996);

 Rdio;
 Canal Sur Radio (octubre 1988);
 Radio Andaluca Informacin (setembre 1998);
 Canal Fiesta Radio (gener 2001);

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de RTVA;
Lloc web oficial de la Fundaci Audiovisual d'Andalucia;
Portal de producci audiovisual d'Andalucia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321946" title="Francisca Maria Serra Cifre" nonfiltered="552" processed="551" dbindex="125564">
Francisca Mara Serra Cifre (Alcdia 1958) s historiadora. Filla del conegut historiador alcudienc Bartolomeu Serra Mart, ha escrit alguns llibres de histria local, principalment, alguns d'aquests destaquen:

 Referncies .
Contribuci a l'estudi de les crisis demogrfiques a Mallorca: Alcdia". ;
Alcdia, al segle XVIII i Primera Meitat del segle XIX- una poca en crisi" (1988);
La vida quotidiana dins la perspectiva histrica" per les III Jornades d'Estudis Histrics Locals. (Institut d'Estudis Balerics) Ciutat de Mallorca (1985);
"La Germania a Alcdia: la crnica del notari Miquel Sabater (1521-1522)" -presentat el 23 de juliol de 2008 a Alcdia, s coautora d'aquest llibre amb el conegut historiador mallorqu Gaspar Valero.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321947" title="Setge de Messina (1300)" nonfiltered="553" processed="552" dbindex="125565">
 




La batalla de Gagliano fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.
Jaume el Just hagu d'assumir la Pau d'Anagni sota els auspicis del Papa Bonifaci VIII, pel que a canvi de posseir les illes de Sardenya i Crsega, hauria de cedir Siclia a l'Esglsia qui, al seu torn, donaria el control als Anjou el 1295. Els sicilians rebutjaren tornar al control dels francesos i l'11 de desembre del mateix any el Parlament sicili, reunit al Castell d'Ursino de Catnia proclam rei a Frederic II de Siclia i fou coronat rei pels nobles a Palerm en 1296.

El seu rebuig a les pretensions del Papa provoc el desembament sicili a Calbria, des d'on pos en setge diferents viles, incit a la revolta en el Regne de Npols, negoci amb el Partit Gibel de Toscana i Llombardia, i assessor a la Casa de Colonna contra el Papa Bonifaci. Mentrestant Carles I de Valois va envair Siclia, i Jaume el Just, que reb diferents favors de la Santa Seu, feu casar la seua germana Violant d'Arag amb Robert I de Npols, el tercer fill de Carles II d'Anjou.

Els dignataris catalans de Siclia es posaren al costat de Frederic II de Siclia, que fou investit pel Parlament Sicili l'onze de desembre de 1295 i coronat Rei el 25 de maig de 1296, iniciant una ofensiva a Calbria. Durant la batalla de Catanzaro, abans de prendre-la feu donaci d'ella i de tot el comtat a Guillem Galceran de Cartell, fet que va provocar un enfrontament entre el rei i Roger de Llria. Frederic s'apoder dels seus castells i al tractar Roger de reconquerir-los, top amb Guillem Galceran de Cartell i els seus almogvers i quedant molt malferit es va retirar.

Jaume el Just volia complir la seva part de la Pau d'Anagni i va enviar a Joan de Procida i Roger de Llria, derrotant a Frederic II de Siclia a la Batalla del cap Orlando, mentre els fills de Carles, Robert I de Npols i Felip de Npols desembarcaven a Siclia prenent Catnia. Felip va assetjar Trapani per fou venut i capturat per Frederic a la batalla de Falconara, i Gautier V de Brienne a la Batalla de Gagliano.

El setge.
Amb Robert I de Npols assetjant Messina, Frederic II de Siclia va enviar a Guillem Galceran de Cartell i Blasco d'Alag el vell amb un exrcit de socors. Els seus habitants es morien de fam i acudiren a Sant Albert de Siclia demanant-li que interceds per ells davant de Du perqu els ajuds a resistir el setge. Aix ho va fer Albert en la celebraci d'una missa i als pocs moments tres galeres plenes de provisions trencaren el bloqueig, i Robert de Npols va aixecar el setge.

Referncies.


Bibliografia.
 Manuel de Montoliu, La Llengua catalana i els trobadors ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321948" title="TPA" nonfiltered="554" processed="553" dbindex="125566">

Televisin del Principu d'Asturies (o simplement TPA) s un canal de televisi pblic que emet al Principat d'Astries. Est gestionada per l'ens pblic Radiotelevisin del Principu d'Asturies (RTPA).

 Histria .

La TPA va realitzar la seva primera emissi en proves el 20 de desembre del 2005 a les 21 hores. El dissabte 7 de gener va comenar les seves retransmissions esportives amb el partit de futbol entre el Real Sporting de Gijn i el Racing Club de Ferrol, encara que amb el senyal cedit per la TVG. L'endem, des de l'estadi Municipal de Miramar, es va produir la primera emissi amb producci prpia, en aquest cas del partit que va enfrontar al Club Marino de Luanco i la Cultural de Durango. Durant els primers mesos, tots els caps de setmana es retransmetien partits del Real Sporting de Gijn, Club Marino de Luanco i Real Oviedo, normalment els partits en els quals els equips asturians actuaven com a locals.

La principal polmica des de la seva posada en marxa ha girat entorn de l'emissi de programes a llengua asturiana. Quatre sn els programes que actualment emet en asturi: A l'Aldu (ems diriament i presentat per Mercs Menndez, Inaciu Galn, Carlos Suari, Milio'l del Niu i Lluis Antn Gonzlez), Pieces (aquest en gran part en castell), Ns i Camn de cantessis. En total no assoleix l'1,5% del total de la graella.

El 8 de setembre del 2006 va iniciar les seves emissions matinals coincidint amb la celebraci del Dia d'Astries. Aquesta emissi es va veure afectada per un sabotatge a gran part de la installaci tcnica preparada al Santuari de Covadonga per a la retransmissi de la 'missa de la Santina'.

 Enllaos externs .
 Lloc web de RTPA;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321952" title="Llista d'ocells de Vietnam" nonfiltered="555" processed="554" dbindex="125567">

Aquesta llista d'ocells de Vietnam inclou totes les espcies d'ocells trobats a Vietnam: 847, de les quals 13 en sn endemismes, 43 es troben globalment amenaades d'extinci i 3 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps nigricollis;
Hydrobatidae.
Oceanodroma monorhis;
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus philippensis;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax fuscicollis;
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax niger;
Anhingidae.
Anhinga melanogaster;
Fregatidae.
Fregata andrewsi;
Fregata minor;
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea sumatrana;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta intermedia;
Egretta garzetta;
Egretta eulophotes;
Egretta sacra;
Ardeola bacchus;
Ardeola speciosa;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax nycticorax;
Gorsachius magnificus;
Gorsachius melanolophus;
Ixobrychus sinensis;
Ixobrychus eurhythmus;
Ixobrychus cinnamomeus;
Ixobrychus flavicollis;
Botaurus stellaris;
Ciconiidae.
Mycteria cinerea;
Mycteria leucocephala;
Anastomus oscitans;
Ciconia nigra;
Ciconia episcopus;
Ephippiorhynchus asiaticus;
Leptoptilos javanicus;
Leptoptilos dubius;
Threskiornithidae.
Threskiornis melanocephalus;
Pseudibis davisoni;
Pseudibis gigantea ;
Plegadis falcinellus;
Platalea minor;
Anatidae.
Dendrocygna javanica;
Anser anser;
Anser indicus ;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Cairina scutulata;
Sarkidiornis melanotos;
Nettapus coromandelianus;
Aix galericulata;
Anas penelope;
Anas falcata;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas poecilorhyncha;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Aythya ferina;
Aythya nyroca;
Aythya baeri;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Mergus squamatus;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Aviceda jerdoni;
Aviceda leuphotes;
Pernis ptilorhynchus;
Elanus caeruleus;
Milvus migrans;
Haliastur indus;
Haliaeetus leucogaster;
Haliaeetus leucoryphus;
Ichthyophaga humilis;
Ichthyophaga ichthyaetus;
Gyps bengalensis;
Gyps indicus;
Aegypius monachus;
Sarcogyps calvus;
Circaetus gallicus;
Spilornis cheela;
Circus aeruginosus;
Circus spilonotus;
Circus cyaneus;
Circus melanoleucos;
Accipiter trivirgatus;
Accipiter badius;
Accipiter soloensis;
Accipiter gularis;
Accipiter virgatus;
Accipiter nisus;
Accipiter gentilis;
Butastur liventer;
Butastur indicus;
Buteo buteo;
Ictinaetus malayensis;
Aquila clanga;
Aquila heliaca;
Aquila fasciatus;
Aquila kienerii;
Spizaetus cirrhatus;
Spizaetus floris;
Spizaetus nipalensis;
Falconidae.
Polihierax insignis;
Microhierax caerulescens;
Microhierax melanoleucus;
Falco tinnunculus;
Falco amurensis;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco severus;
Falco jugger;
Falco peregrinus;
Phasianidae.
Francolinus pintadeanus;
Coturnix japonica;
Coturnix coromandelica;
Coturnix chinensis;
Arborophila torqueola;
Arborophila rufogularis;
Arborophila brunneopectus;
Arborophila davidi ;
Arborophila chloropus;
Arborophila merlini ;
Arborophila charltonii;
Bambusicola fytchii;
Tragopan temminckii;
Gallus gallus;
Lophura imperialis ;
Lophura edwardsi ;
Lophura hatinhensis ;
Lophura nycthemera;
Lophura diardi;
Phasianus colchicus;
Polyplectron germaini ;
Polyplectron bicalcaratum;
Rheinardia ocellata;
Pavo muticus;
Turnicidae.
Turnix sylvatica;
Turnix tanki;
Turnix suscitator;
Gruidae.
Grus antigone;
Grus grus;
Grus nigricollis;
Rallidae.
Rallina fasciata;
Rallina eurizonoides;
Gallirallus striatus;
Rallus aquaticus;
Crex crex ;
Amaurornis akool;
Amaurornis phoenicurus;
Amaurornis bicolor;
Porzana pusilla;
Porzana fusca;
Porzana paykullii;
Gallicrex cinerea;
Porphyrio porphyrio;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Heliornithidae.
Heliopais personata;
Otididae.
Houbaropsis bengalensis;
Jacanidae.
Hydrophasianus chirurgus;
Metopidius indicus;
Rostratulidae.
Rostratula benghalensis;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Burhinus recurvirostris;
Glareolidae.
Glareola maldivarum;
Charadriidae.
Vanellus vanellus;
Vanellus duvaucelii;
Vanellus cinereus;
Vanellus indicus;
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius placidus;
Charadrius dubius;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius peronii;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius veredus;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago nemoricola;
Gallinago stenura;
Gallinago megala;
Gallinago gallinago;
Limnodromus semipalmatus;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa guttifer;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Heterosceles brevipes;
Arenaria interpres;
Calidris tenuirostris;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris ruficollis;
Calidris temminckii;
Calidris subminuta;
Calidris acuminata;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Eurynorhynchus pygmeus;
Limicola falcinellus;
Philomachus pugnax;
Phalaropus lobatus;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Laridae.
Larus canus;
Larus argentatus;
Larus heuglini;
Larus cachinnans;
Larus brunnicephalus;
Larus ridibundus;
Larus saundersi;
Larus relictus;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna bergii;
Sterna dougallii;
Sterna sumatrana;
Sterna hirundo;
Sterna albifrons;
Sterna acuticauda;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Anous stolidus;
Gygis alba;
Columbidae.
Columba livia ;
Columba pulchricollis ;
Columba punicea;
Streptopelia orientalis;
Streptopelia tranquebarica;
Streptopelia chinensis;
Macropygia unchall;
Macropygia ruficeps;
Chalcophaps indica;
Caloenas nicobarica;
Treron vernans;
Treron bicincta;
Treron pompadora;
Treron curvirostra;
Treron phoenicoptera;
Treron seimundi;
Treron apicauda;
Treron sphenura;
Treron sieboldii;
Ducula aenea;
Ducula badia;
Ducula bicolor;
Psittacidae.
Psittinus cyanurus;
Psittacula eupatria;
Psittacula krameri ;
Psittacula finschii;
Psittacula roseata;
Psittacula alexandri;
Psittacula longicauda;
Loriculus vernalis;
Cuculidae.
Clamator coromandus;
Cuculus sparverioides;
Cuculus hyperythrus;
Cuculus micropterus;
Cuculus canorus;
Cuculus saturatus;
Cuculus horsfieldi;
Cuculus poliocephalus;
Cacomantis sonneratii;
Cacomantis merulinus;
Chrysococcyx minutillus;
Chrysococcyx maculatus;
Chrysococcyx xanthorhynchus;
Surniculus lugubris;
Eudynamys scolopacea;
Phaenicophaeus diardi;
Phaenicophaeus tristis;
Carpococcyx renauldi;
Centropus sinensis;
Centropus bengalensis;
Tytonidae.
Tyto longimembris;
Tyto alba;
Phodilus badius;
Strigidae.
Otus spilocephalus;
Otus lettia;
Otus lempiji;
Otus sunia;
Bubo nipalensis;
Ketupa zeylonensis;
Ketupa flavipes;
Ketupa ketupu;
Strix seloputo;
Strix leptogrammica;
Strix aluco;
Glaucidium brodiei;
Glaucidium cuculoides;
Athene brama;
Ninox scutulata;
Asio flammeus;
Podargidae.
Batrachostomus hodgsoni;
Batrachostomus javensis;
Caprimulgidae.
Eurostopodus macrotis;
Caprimulgus indicus;
Caprimulgus macrurus;
Caprimulgus asiaticus;
Caprimulgus affinis;
Apodidae.
Aerodramus brevirostris;
Aerodramus rogersi;
Aerodramus maximus;
Aerodramus fuciphagus;
Aerodramus germani;
Hirundapus caudacutus;
Hirundapus cochinchinensis;
Hirundapus giganteus;
Cypsiurus balasiensis;
Apus pacificus;
Apus nipalensis;
Hemiprocnidae.
Hemiprocne coronata;
Trogonidae.
Harpactes erythrocephalus;
Harpactes oreskios;
Harpactes wardi;
Alcedinidae.
Alcedo hercules;
Alcedo atthis;
Alcedo meninting;
Ceyx erithacus;
Lacedo pulchella;
Pelargopsis capensis;
Halcyon coromanda;
Halcyon smyrnensis;
Halcyon pileata;
Todirhamphus chloris;
Megaceryle lugubris;
Ceryle rudis;
Meropidae.
Nyctyornis athertoni;
Merops orientalis;
Merops viridis;
Merops philippinus;
Merops leschenaulti;

Coraciidae.
Coracias benghalensis;
Eurystomus orientalis;
Upupidae.
Upupa epops;
Bucerotidae.
Anthracoceros albirostris;
Anthracoceros malayanus;
Buceros bicornis;
Anorrhinus austeni;
Aceros comatus;
Aceros nipalensis;
Aceros undulatus;
Capitonidae.
Megalaima virens;
Megalaima lagrandieri;
Megalaima lineata;
Megalaima faiostricta;
Megalaima franklinii;
Megalaima oorti;
Megalaima asiatica;
Megalaima incognita;
Megalaima australis;
Megalaima haemacephala;
Picidae.
Jynx torquilla;
Picumnus innominatus;
Sasia ochracea;
Dendrocopos canicapillus;
Dendrocopos macei;
Dendrocopos atratus;
Dendrocopos hyperythrus;
Dendrocopos darjellensis;
Dendrocopos cathpharius;
Dendrocopos major;
Celeus brachyurus;
Dryocopus javensis;
Picus chlorolophus;
Picus flavinucha;
Picus vittatus;
Picus xanthopygaeus;
Picus rabieri;
Picus erythropygius;
Picus canus;
Dinopium javanense;
Chrysocolaptes lucidus;
Gecinulus grantia;
Blythipicus pyrrhotis;
Meiglyptes jugularis;
Hemicircus canente;
Mulleripicus pulverulentus;
Eurylaimidae.
Corydon sumatranus;
Cymbirhynchus macrorhynchos;
Eurylaimus javanicus;
Psarisomus dalhousiae;
Serilophus lunatus;
Pittidae.
Pitta phayrei;
Pitta nipalensis;
Pitta soror;
Pitta oatesi;
Pitta cyanea;
Pitta elliotii;
Pitta sordida;
Pitta nympha;
Pitta moluccensis;
Alaudidae.
Mirafra javanica;
Mirafra erythrocephala;
Alauda gulgula;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Riparia paludicola;
Ptyonoprogne concolor;
Hirundo rustica;
Hirundo tahitica;
Hirundo smithii;
Cecropis daurica;
Cecropis badia;
Delichon urbica;
Delichon dasypus;
Delichon nipalensis;
Motacillidae.
Dendronanthus indicus;
Motacilla alba;
Motacilla lugens;
Motacilla citreola;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Anthus rufulus;
Anthus hodgsoni;
Anthus cervinus;
Anthus roseatus;
Anthus spinoletta;
Anthus rubescens ;
Campephagidae.
Coracina macei;
Coracina polioptera;
Coracina melaschistos;
Pericrocotus roseus;
Pericrocotus cantonensis;
Pericrocotus divaricatus;
Pericrocotus cinnamomeus;
Pericrocotus ethologus;
Pericrocotus brevirostris;
Pericrocotus flammeus;
Pericrocotus solaris;
Hemipus picatus;
Pycnonotidae.
Spizixos canifrons;
Spizixos semitorques;
Pycnonotus striatus;
Pycnonotus atriceps;
Pycnonotus melanicterus;
Pycnonotus jocosus;
Pycnonotus xanthorrhous;
Pycnonotus sinensis;
Pycnonotus aurigaster;
Pycnonotus finlaysoni;
Pycnonotus flavescens;
Pycnonotus goiavier;
Pycnonotus blanfordi;
Alophoixus pallidus;
Alophoixus ochraceus;
Iole propinqua;
Hemixos flavala;
Hemixos castanonotus;
Ixos mcclellandii;
Hypsipetes leucocephalus;
Chloropseidae.
Chloropsis cochinchinensis;
Chloropsis aurifrons;
Chloropsis hardwickii;
Aegithinidae.
Aegithina tiphia;
Aegithina lafresnayei;
Cinclidae.
Cinclus pallasii;
Turdidae.
Monticola gularis;
Monticola rufiventris;
Monticola solitarius;
Myophonus caeruleus;
Zoothera citrina;
Zoothera sibirica;
Zoothera mollissima;
Zoothera dixoni;
Zoothera dauma;
Zoothera monticola;
Zoothera marginata;
Turdus hortulorum;
Turdus dissimilis;
Turdus cardis;
Turdus boulboul;
Turdus merula;
Turdus rubrocanus;
Turdus obscurus;
Turdus naumanni;
Turdus mupinensis;
Brachypteryx stellata;
Brachypteryx leucophrys;
Brachypteryx montana;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Cisticola exilis;
Prinia polychroa;
Prinia atrogularis;
Prinia rufescens;
Prinia hodgsonii;
Prinia flaviventris;
Prinia inornata;
Sylviidae.
Tesia castaneocoronata;
Tesia olivea;
Tesia cyaniventer;
Urosphena squameiceps;
Cettia canturians;
Cettia pallidipes;
Cettia fortipes;
Cettia flavolivacea;
Bradypterus tacsanowskius;
Bradypterus seebohmi;
Bradypterus luteoventris;
Locustella lanceolata;
Locustella certhiola;
Acrocephalus bistrigiceps;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus orientalis;
Acrocephalus stentoreus;
Acrocephalus aedon;
Orthotomus cuculatus;
Orthotomus sutorius;
Orthotomus atrogularis;
Phylloscopus fuscatus;
Phylloscopus subaffinis;
Phylloscopus schwarzi;
Phylloscopus pulcher;
Phylloscopus maculipennis;
Phylloscopus proregulus;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus borealis;
Phylloscopus trochiloides;
Phylloscopus tenellipes;
Phylloscopus borealoides;
Phylloscopus coronatus;
Phylloscopus reguloides;
Phylloscopus davisoni;
Phylloscopus ricketti;
Seicercus affinis;
Seicercus poliogenys;
Seicercus castaniceps;
Abroscopus albogularis;
Abroscopus superciliaris;
Abroscopus schisticeps;
Tickellia hodgsoni;
Megalurus palustris;
Graminicola bengalensis;
Seicercus tephrocephalus;
Seicercus valentini;
Seicercus soror;
Muscicapidae.
Muscicapa griseisticta;
Muscicapa sibirica;
Muscicapa dauurica;
Muscicapa williamsoni;
Muscicapa muttui;
Muscicapa ferruginea;
Ficedula zanthopygia;
Ficedula narcissina;
Ficedula mugimaki;
Ficedula strophiata;
Ficedula albicilla;
Ficedula hyperythra;
Ficedula monileger;
Ficedula solitaris;
Ficedula westermanni;
Ficedula tricolor;
Ficedula sapphira;
Cyanoptila cyanomelana;
Eumyias thalassina;
Niltava grandis;
Niltava macgrigoriae;
Niltava davidi;
Niltava vivida;
Cyornis concretus;
Cyornis hainanus;
Cyornis rubeculoides;
Cyornis banyumas;
Cyornis tickelliae;
Muscicapella hodgsoni;
Culicicapa ceylonensis;
Erithacus akahige;
Luscinia sibilans;
Luscinia calliope;
Luscinia svecica;
Luscinia cyane;
Tarsiger cyanurus;
Tarsiger chrysaeus;
Tarsiger indicus;
Copsychus saularis;
Copsychus malabaricus;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus auroreus;
Phoenicurus frontalis;
Chaimarrornis leucocephalus;
Rhyacornis fuliginosus;
Hodgsonius phaenicuroides;
Cinclidium leucurum;
Saxicola maura;
Cinclidium frontale;
Enicurus scouleri;
Enicurus schistaceus;
Enicurus leschenaulti;
Enicurus maculatus;
Cochoa purpurea;
Cochoa viridis;
Saxicola caprata;
Saxicola jerdoni;
Saxicola ferrea;
Rhipiduridae.
Rhipidura hypoxantha;
Rhipidura albicollis;
Rhipidura aureola;
Rhipidura javanica;
Monarchidae.
Hypothymis azurea;
Terpsiphone atrocaudata;
Terpsiphone paradisi;
Pachycephalidae.
Pachycephala grisola;
Timaliidae.
Garrulax perspicillatus;
Garrulax albogularis;
Garrulax leucolophus;
Garrulax monileger;
Garrulax pectoralis;
Garrulax milleti ;
Garrulax maesi;
Garrulax chinensis;
Garrulax vassali;
Garrulax rufogularis;
Garrulax konkakinhensis ;
Garrulax merulinus;
Garrulax canorus;
Garrulax sannio;
Garrulax subunicolor;
Garrulax squamatus;
Garrulax affinis;
Garrulax erythrocephalus;
Garrulax ngoclinhensis ;
Garrulax yersini ;
Garrulax formosus;
Garrulax milnei;
Liocichla phoenicea;
Malacocincla abbotti;
Pellorneum tickelli;
Pellorneum albiventre;
Pellorneum ruficeps;
Malacopteron cinereum;
Pomatorhinus hypoleucos;
Pomatorhinus erythrocnemis;
Pomatorhinus schisticeps;
Pomatorhinus ruficollis;
Pomatorhinus ochraceiceps;
Pomatorhinus ferruginosus;
Xiphirhynchus superciliaris;
Jabouilleia danjoui;
Rimator malacoptilus;
Napothera crispifrons;
Napothera brevicaudata;
Napothera epilepidota;
Pnoepyga albiventer;
Pnoepyga pusilla;
Spelaeornis formosus;
Spelaeornis chocolatinus;
Stachyris ambigua;
Stachyris ruficeps;
Stachyris chrysaea;
Stachyris herberti;
Stachyris nigriceps;
Stachyris striolata;
Macronous gularis;
Macronous kelleyi;
Timalia pileata;
Chrysomma sinense;
Leiothrix argentauris;
Leiothrix lutea;
Cutia nipalensis;
Pteruthius rufiventer;
Pteruthius flaviscapis;
Pteruthius melanotis;
Pteruthius aenobarbus;
Gampsorhynchus rufulus;
Actinodura ramsayi;
Actinodura sodangorum ;
Actinodura souliei;
Minla cyanouroptera;
Minla strigula;
Minla ignotincta;
Alcippe chrysotis;
Alcippe cinerea;
Alcippe castaneceps;
Alcippe vinipectus;
Alcippe ruficapilla;
Alcippe cinereiceps;
Alcippe rufogularis;
Alcippe brunnea;
Alcippe dubia;
Alcippe poioicephala;
Alcippe morrisonia;
Alcippe peracensis;
Crocias langbianis ;
Heterophasia annectens;
Heterophasia melanoleuca;
Heterophasia desgodinsi;
Heterophasia picaoides;
Yuhina castaniceps;
Yuhina flavicollis;
Yuhina gularis;
Yuhina diademata;
Yuhina nigrimenta;
Yuhina zantholeuca;
Paradoxornithidae.
Paradoxornis gularis;
Paradoxornis guttaticollis;
Paradoxornis webbianus;
Paradoxornis brunneus;
Paradoxornis alphonsianus;
Paradoxornis nipalensis;
Paradoxornis verreauxi;
Paradoxornis davidianus;
Paradoxornis ruficeps;
Aegithalidae.
Aegithalos concinnus;
Pardalotidae.
Gerygone sulphurea;

Paridae.
Parus major;
Parus monticolus;
Parus spilonotus;
Sylviparus modestus;
Melanochlora sultanea;
Sittidae.
Sitta castanea;
Sitta nagaensis;
Sitta himalayensis;
Sitta frontalis;
Sitta solangiae;
Sitta formosa;
Certhiidae.
Certhia discolor;
Nectariniidae.
Chalcoparia singalensis;
Anthreptes malacensis;
Hypogramma hypogrammicum;
Leptocoma calcostetha;
Leptocoma sperata;
Cinnyris asiaticus;
Cinnyris jugularis;
Aethopyga gouldiae;
Aethopyga nipalensis;
Aethopyga christinae;
Aethopyga saturata;
Aethopyga siparaja;
Arachnothera longirostra;
Arachnothera modesta;
Arachnothera magna;
Dicaeidae.
Dicaeum agile;
Dicaeum chrysorrheum;
Dicaeum melanoxanthum;
Dicaeum concolor;
Dicaeum ignipectus;
Dicaeum cruentatum;
Zosteropidae.
Zosterops erythropleurus;
Zosterops palpebrosus;
Zosterops japonicus;
Oriolidae.
Oriolus chinensis;
Oriolus tenuirostris;
Oriolus xanthornus;
Oriolus traillii;
Irenidae.
Irena puella;
Laniidae.
Lanius tigrinus;
Lanius cristatus;
Lanius collurioides;
Lanius schach;
Lanius tephronotus;
Prionopidae.
Tephrodornis gularis;
Tephrodornis pondicerianus;
Philentoma pyrhopterum;
Dicruridae.
Dicrurus macrocercus;
Dicrurus leucophaeus;
Dicrurus annectans;
Dicrurus aeneus;
Dicrurus remifer;
Dicrurus hottentottus;
Dicrurus paradiseus;
Artamidae.
Artamus fuscus;
Corvidae.
Garrulus glandarius;
Urocissa flavirostris;
Urocissa erythrorhyncha;
Urocissa whiteheadi;
Cissa chinensis;
Cissa hypoleuca;
Dendrocitta vagabunda;
Dendrocitta formosae;
Dendrocitta frontalis;
Crypsirina temia;
Temnurus temnurus;
Pica pica;
Corvus corone;
Corvus macrorhynchos;
Corvus torquatus;
Sturnidae.
Ampeliceps coronatus;
Gracula religiosa;
Acridotheres grandis;
Acridotheres cristatellus;
Acridotheres tristis;
Acridotheres burmannicus;
Gracupica nigricollis;
Sturnia sturnina;
Sturnia sinensis;
Sturnia malabarica;
Sturnus sericeus;
Sturnus cineraceus;
Sturnus vulgaris;
Ploceidae.
Ploceus manyar;
Ploceus philippinus;
Ploceus hypoxanthus;
Estrildidae.
Amandava amandava;
Erythrura prasina;
Lonchura striata;
Lonchura punctulata;
Lonchura leucogastra;
Lonchura atricapilla;
Lonchura maja;
Padda oryzivora ;
Emberizidae.
Melophus lathami;
Emberiza tristrami ;
Emberiza fucata;
Emberiza pusilla;
Emberiza aureola;
Emberiza rutila;
Emberiza spodocephala;
Emberiza pallasi ;
Fringillidae.
Fringilla montifringilla ;
Carpodacus nipalensis;
Carpodacus erythrinus;
Loxia curvirostra;
Carduelis spinoides;
Carduelis monguilloti ;
Carduelis ambigua;
Carduelis spinus ;
Carduelis sinica;
Pyrrhula nipalensis;
Eophona migratoria ;
Mycerobas melanozanthos;
Haematospiza sipahi;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer rutilans;
Passer flaveolus;
Passer montanus;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321953" title="Xi Arietis" nonfiltered="556" processed="555" dbindex="125568">


Xi Arietis (  Ari /   Arietis) s una estrella de la constellaci d'ries.

Xi Arietis s una subgegant blava-blanca del tipus B amb de la magnitud aparent +5,48. Est aproximadament a 600 anys-llum de la Terra.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321954" title="Tonadilla" nonfiltered="557" processed="556" dbindex="125569">
Tonadilla (pot traduir-se com Tonada) s una can tradicional espanyola que naix dels romanos del Segle d'or espanyol. Els romanos eren canons d'origen rab, que s'acompanyaven amb instruments i s'interpretaven als entreactes d'una funci de teatre, alternades amb nmeros de ball. La lletra dels romanos solia ser sobre temes de pcaros i les seues aventures i el llenguatge emprat era vulgar. 

 "Tonadilla" escnica .
s una obra escnica, generalment curta, humorstica i satrica amb argument basat en costums tpics espanyols que es representava en els segles XVIII i XIX durant els intermedis de les comdies.

Es tracta d'un gnere exclusivament espanyol. La part musical era molt important, encara que s'alternaven textos cantats i recitats. El nombre de personatges oscillava entre un i sis. El compositor solia inspirar-se  en temes folklrics  moltes vegades d'origen andals.

La tonadilla escnica es caracteritza per la seua inspiraci en la msica popular espanyola, front d'altres expressions musicals amb influncia estrangera. s un espectacle teatral d'una durada de 20 minuts. Les normes per a la seua durada van ser expressament indicades pel literat i poltic espanyol del segle XVIII, Jovellanos, amb motiu del concurs convocat per a premiar noves tonadillas que va tenir lloc el 2 de desembre de 1791.

Histria.
El creador de la tonadilla escnica va ser el msic catal (flautista i oboista), nascut a Matar l'any 1727, Luis de Misn; el seu debut en aquest gnere va tenir lloc l'any 1757 amb l'obra titulada Una mesonera y un arriero. La seua obra va ser extensa i avui dia es conserven bastants de les que va compondre: 7 a la Biblioteca Nacional d'Espanya  i 100 catalogades a la Biblioteca Municipal de Madrid.

Un altre compositor que va abordar aquest gnere va ser Manuel Garca celebre tamb en la seua faceta d'intrpret. 

En total es conserven catalogades 2.000 tonadillas. El musicleg Jos Subir les va estudiar, les va catalogar i les va rescatar de l'oblit. Entre els autors dels llibrets cal esmentar els escriptors Ramn de la Cruz i Toms de Iriarte.

Els intrprets van rebre el nom de tonadilleros i tonadilleras, nom que posteriorment heretarien les cupletistes del segle XX. Van ser famoses Catalina Pacheco, Mara la Granadina, Mara del Rosario Fernndez, lies La Tirana i Mara Antonia Vallejo, lies La Caramba. 

Entre les tonadillas ms famoses de segle XVIII cal esmentar:
La calle de Sal si puedes, amb lletra de Ramn de la Cruz i msica de Luis Misn, estrenada l'any 1772;
El campo de la Manuela;
Las maravillas;
El Rastro;
La Fuente de la Teja;

Tonadillas i Tiranas.
Durant la segona meitat del segle XVIII es van posar de moda certa classe de canons i balls, els temes de les qual podien ser d'assumpte palat, sentenciosos, amorosos i costumistes. Eren tonadillas anomenades tiranas per les paraules Ay Tirana, ay Tirana, amb les quals comenava la can. Estaven compostes en cobles octosllabes de quatre versos assonants, amb unes tornades molt peculiars. 

Cap al 1820, la majoria dels autors de tonadillas havien desaparegut sense que ning en prenguera el relleu artstic. En aquests anys desapareix la tonadilla com a gnere teatral i lric i s substituda per l'pera italiana que ve a monopolitzar el teatre durant prop de mig segle, i ms tard, a partir de la dcada del 1850, per la sarsuela. No obstant la tonadilla com a can o com a cuplet va resistir, afavorida en gran manera per la Cort.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321955" title="Llista d'ocells d'Israel" nonfiltered="558" processed="557" dbindex="125570">

Aquesta llista d'ocells d'Israel inclou totes les espcies d'ocells trobats a Israel: 545, de les quals 14 es troben globalment amenaades d'extinci i 18 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Struthionidae.
Struthio camelus ;
Struthio molybdophanes;
Gaviidae.
Gavia stellata ;
Gavia arctica;
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps grisegena ;
Podiceps cristatus;
Podiceps auritus ;
Podiceps nigricollis;
Diomedeidae.
Thalassarche cauta ;
Procellariidae.
Pterodroma incerta ;
Pterodroma mollis ;
Pterodroma feae ;
Calonectris leucomelas ;
Calonectris diomedea;
Puffinus carneipes ;
Puffinus gravis ;
Puffinus griseus;
Puffinus puffinus;
Puffinus mauretanicus ;
Puffinus yelkouan;
Puffinus assimilis ;
Puffinus lherminieri ;
Puffinus persicus ;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus ;
Hydrobates pelagicus ;
Oceanodroma castro ;
Oceanodroma leucorhoa;
Oceanodroma monorhis ;
Phaethontidae.
Phaethon aethereus ;
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus rufescens ;
Pelecanus crispus ;
Sulidae.
Morus bassanus;
Sula dactylatra ;
Sula leucogaster ;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis ;
Phalacrocorax pygmaeus;
Anhingidae.
Anhinga melanogaster ;
Fregatidae.
Fregata ariel ;
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea melanocephala ;
Ardea goliath ;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta ardesiaca ;
Egretta intermedia ;
Egretta gularis;
Egretta garzetta;
Ardeola ralloides;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax nycticorax;
Botaurus stellaris;
Ciconiidae.
Mycteria ibis ;
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Leptoptilos crumeniferus ;
Threskiornithidae.
Geronticus eremita ;
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Anatidae.
Dendrocygna javanica ;
Cygnus olor;
Cygnus cygnus ;
Cygnus columbianus;
Anser albifrons;
Anser erythropus ;
Anser anser;
Branta ruficollis ;
Alopochen aegyptiacus ;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas capensis ;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas erythrorhyncha ;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris;
Netta rufina;
Netta erythrophthalma ;
Aythya ferina;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Aythya marila ;
Somateria mollissima ;
Clangula hyemalis ;
Melanitta fusca ;
Bucephala clangula ;
Mergellus albellus ;
Mergus serrator;
Mergus merganser ;
Oxyura leucocephala;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Pernis ptilorhynchus;
Elanus caeruleus ;
Milvus milvus ;
Milvus migrans;
Haliaeetus albicilla;
Gypaetus barbatus ;
Neophron percnopterus;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus;
Torgos tracheliotus;
Circaetus gallicus;
Terathopius ecaudatus ;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Melierax metabates ;
Accipiter badius ;
Accipiter brevipes;
Accipiter nisus;
Accipiter gentilis;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Buteo lagopus ;
Aquila pomarina;
Aquila clanga;
Aquila rapax ;
Aquila nipalensis;
Aquila heliaca;
Aquila chrysaetos;
Aquila verreauxii ;
Aquila fasciatus;
Aquila pennatus;
Falconidae.
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus;
Falco eleonorae;
Falco concolor;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco biarmicus;
Falco cherrug;
Falco pelegrinoides;
Falco peregrinus;
Phasianidae.
Alectoris chukar;
Ammoperdix heyi;
Francolinus francolinus;
Coturnix coturnix;
Gruidae.
Anthropoides virgo;
Grus grus;
Rallidae   .
Rallus aquaticus;
Crex crex;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana;
Porphyrio porphyrio ;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Otididae.
Otis tarda ;
Chlamydotis macqueenii;
Tetrax tetrax;
Rostratulidae.
Rostratula benghalensis ;
Dromadidae.
Dromas ardeola ;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Glareolidae.
Cursorius cursor;
Glareola pratincola;
Glareola maldivarum ;
Glareola nordmanni;
Charadriidae.
Vanellus vanellus;
Vanellus spinosus;
Vanellus tectus ;
Vanellus indicus ;
Vanellus gregarius;
Vanellus leucurus;
Pluvialis fulva;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius pecuarius ;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius mongolus ;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius asiaticus;
Charadrius morinellus;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago stenura ;
Gallinago media;
Gallinago gallinago;
Limnodromus scolopaceus ;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris ;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa flavipes ;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Arenaria interpres;
Calidris tenuirostris ;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla ;
Calidris ruficollis ;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris subminuta ;
Calidris fuscicollis ;
Calidris bairdii ;
Calidris melanotos ;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Philomachus pugnax;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius ;
Stercorariidae.
Stercorarius maccormicki ;
Stercorarius skua ;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus;
Laridae.
Larus leucophthalmus;
Larus hemprichii ;
Larus canus;
Larus audouinii ;
Larus marinus ;
Larus hyperboreus ;
Larus argentatus ;
Larus fuscus;
Larus heuglini;
Larus cachinnans;
Larus armenicus;
Larus michahellis;
Larus ichthyaetus;
Larus brunnicephalus ;
Larus cirrocephalus ;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus melanocephalus;
Larus pipixcan ;
Larus minutus;
Xema sabini ;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna bengalensis;
Sterna sandvicensis;
Sterna bergii ;
Sterna dougallii ;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sterna albifrons;
Sterna saundersi ;
Sterna repressa;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata ;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias niger;
Rynchopidae.
Rynchops flavirostris ;
Pteroclidae.
Pterocles alchata;
Pterocles senegallus;
Pterocles orientalis;
Pterocles coronatus;
Pterocles lichtensteinii;
Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia turtur;
Streptopelia orientalis ;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia roseogrisea ;
Streptopelia senegalensis;
Oena capensis;
Psittacidae.
Psittacula krameri ;
Myiopsitta monachus ;
Cuculidae.
Clamator glandarius;
Cuculus canorus;
Cuculus horsfieldi ;
Chrysococcyx caprius ;
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Otus brucei;
Otus senegalensis;
Otus scops;
Otus sunia;
Bubo bubo;
Bubo ascalaphus;
Ketupa zeylonensis ;
Strix aluco;
Strix butleri;
Athene noctua;
Asio otus;
Asio flammeus;
Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus aegyptius;
Caprimulgus nubicus;
Apodidae.
Tachymarptis melba;
Apus apus;
Apus pallidus;
Apus affinis;
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Halcyon smyrnensis;
Ceryle rudis;
Meropidae.
Merops orientalis;
Merops persicus;
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Upupidae.
Upupa epops;
Picidae.
Jynx torquilla;
Dendrocopos syriacus;
Alaudidae.
Eremopterix nigriceps ;
Eremopterix signata ;
Ammomanes cincturus;
Ammomanes deserti;
Alaemon alaudipes;
Ramphocoris clotbey ;
Melanocorypha calandra;
Melanocorypha bimaculata;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella acutirostris ;
Calandrella rufescens;
Eremalauda dunni;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Alauda gulgula;
Eremophila alpestris;
Eremophila bilopha;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Riparia paludicola ;
Ptyonoprogne rupestris;
Ptyonoprogne fuligula;
Hirundo rustica;
Hirundo aethiopica ;
Cecropis daurica;
Delichon urbica;
Motacillidae.
Motacilla alba;
Motacilla citreola;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Anthus richardi;
Anthus campestris;
Anthus godlewskii ;
Anthus similis;
Anthus trivialis;
Anthus hodgsoni;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus spinoletta;
Anthus rubescens;
Pycnonotidae.
Pycnonotus xanthopygos;
Pycnonotus leucogenys ;
Regulidae.
Regulus regulus;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus ;
Hypocoliidae   .
Hypocolius ampelinus ;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella collaris;
Prunella ocularis;
Prunella atrogularis ;
Prunella modularis;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola solitarius;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus obscurus ;
Turdus ruficollis ;
Turdus naumanni ;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus viscivorus;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Scotocerca inquieta;
Prinia gracilis;
Sylviidae.
Cettia cetti;
Locustella naevia ;
Locustella certhiola ;
Locustella fluviatilis;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus agricola ;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus dumetorum ;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus orientalis ;
Acrocephalus stentoreus;
Acrocephalus griseldis ;
Hippolais caligata ;
Hippolais pallida;
Hippolais languida;
Hippolais olivetorum;
Hippolais icterina;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus sindianus;
Phylloscopus orientalis;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus fuscatus ;
Phylloscopus schwarzi ;
Phylloscopus proregulus ;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus humei;
Phylloscopus trochiloides ;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia nana;
Sylvia nisoria;
Sylvia crassirostris;
Sylvia leucomelaena;
Sylvia rueppelli;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Sylvia melanothorax;
Sylvia mystacea;
Sylvia conspicillata;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Ficedula hypoleuca;
Ficedula albicollis;
Ficedula semitorquata;
Ficedula parva;
Erithacus rubecula;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Tarsiger cyanurus ;
Irania gutturalis;
Cercotrichas galactotes;
Cercotrichas podobe;
Phoenicurus erythronota ;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola maura;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Saxicola caprata ;
Oenanthe leucopyga;
Oenanthe monacha;
Oenanthe leucura ;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe lugens;
Oenanthe finschii;
Oenanthe picata ;
Oenanthe moesta;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe cypriaca;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe xanthoprymna ;
Oenanthe deserti;
Oenanthe isabellina;
Cercomela melanura;
Timaliidae.
Turdoides squamiceps;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus ;
Paridae.
Poecile lugubris;
Periparus ater ;
Parus major;
Sittidae   .
Sitta europaea;
Sitta neumayer;
Tichodromidae   .
Tichodroma muraria;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Nectariniidae.
Cinnyris oseus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae   .
Lanius collurio;
Lanius isabellinus;
Lanius schach ;
Lanius meridionalis;
Lanius minor;
Lanius nubicus;
Lanius senator;
Corvidae.
Garrulus glandarius;
Pyrrhocorax pyrrhocorax ;
Pyrrhocorax graculus;
Corvus monedula;
Corvus splendens;
Corvus frugilegus;
Corvus ruficollis;
Corvus rhipidurus;
Corvus corax;
Corvus cornix;
Sturnidae   .
Acridotheres tristis ;
Acridotheres burmannicus ;
Pastor roseus;
Sturnus vulgaris;
Onychognathus tristramii;
Estrildidae.
Euodice malabarica ;
Emberizidae.
Emberiza citrinella;
Emberiza leucocephalos;
Emberiza cia;
Emberiza cineracea;
Emberiza hortulana;
Emberiza caesia;
Emberiza striolata;
Emberiza pusilla;
Emberiza rustica;
Emberiza aureola ;
Emberiza melanocephala;
Emberiza bruniceps ;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Carpodacus erythrinus;
Carpodacus synoicus;
Loxia curvirostra ;
Carduelis chloris;
Carduelis spinus;
Carduelis carduelis;
Carduelis cannabina;
Serinus pusillus;
Serinus serinus;
Serinus syriacus;
Coccothraustes coccothraustes;
Rhodopechys sanguinea;
Bucanetes githaginea;
Rhodospiza obsoleta;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer moabiticus;
Passer montanus ;
Petronia xanthocollis ;
Petronia petronia;
Carpospiza brachydactyla;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321956" title="Bartolomeu Serra Mart" nonfiltered="559" processed="558" dbindex="125571">
Bartolomeu o Bartomeu Serra Mart (Alcdia, 1922? - Mallorca, 2006) fou un historiador mallorqu i Fill Predilecte de la ciutat d'Alcdia.

Al llarg de la seva vida ha escrit moltes obres sobre la histria de la ciutat.  Fou pregoner de les festes de Sant Jaume d'Alcdia en l'any 1988.

El Casal de Ca'n Fondo (antigament Ca'n Castell),actual Arxiu Municipal d'Alcdia- du el seu nom en honor seu.

 Referncies .
 "Oratori de Santa Anna"- Quadern Parroquial N 1- (1990);
"Gua de la Parrquia de Sant Jaume d'Alcdia"- Quadern Parroquial N 2 (1992);
 "Histria dels carrers i places d'Alcdia"- Ajuntament d'Alcdia (1994);
 "Histria de la Parrquia d'Alcdia" -Quadern Parroquial N 3 (1994);
"Temples d'Alcdia" (en catal, espanyol, angls i alemany)- Quadern Parroquial N 4 (1996);
 "El Santuari de la Mare de Du de la Victria" -Quaderns d'Alcdia- N 9- Ajuntament d'Alcdia (rea de Cultura) (2002);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321957" title="Llista d'ocells de l'Arbia Saudita" nonfiltered="560" processed="559" dbindex="125572">

Aquesta llista d'ocells de l'Arbia Saudita inclou totes les espcies d'ocells trobats a l'Arbia Saudita: 489, de les quals 15 es troben globalment amenaades d'extinci i 5 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Struthionidae.
Struthio camelus ;
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps grisegena;
Podiceps cristatus;
Podiceps nigricollis;
Procellariidae.
Bulweria fallax;
Puffinus carneipes;
Puffinus persicus;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Oceanodroma monorhis;
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus rufescens;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax nigrogularis;
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea goliath;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta gularis;
Egretta garzetta;
Ardeola ralloides;
Ardeola grayii ;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax nycticorax;
Botaurus stellaris;
Scopidae.
Scopus umbretta;
Ciconiidae.
Ciconia nigra;
Ciconia abdimii;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Threskiornis aethiopicus;
Geronticus eremita;
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus;
Anatidae.
Cygnus olor ;
Cygnus columbianus;
Anser albifrons;
Anser anser;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Mergellus albellus;
Oxyura leucocephala;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Pernis apivorus;
Elanus caeruleus;
Milvus migrans;
Haliaeetus leucoryphus;
Haliaeetus albicilla;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus;
Gyps rueppellii;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus;
Torgos tracheliotus;
Circaetus gallicus;
Terathopius ecaudatus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Melierax metabates;
Micronisus gabar;
Accipiter badius;
Accipiter brevipes;
Accipiter nisus;
Accipiter gentilis;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Aquila clanga;
Aquila rapax;
Aquila nipalensis;
Aquila heliaca;
Aquila chrysaetos;
Aquila verreauxii;
Aquila fasciatus;
Aquila pennatus;
Falconidae.
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus;
Falco amurensis;
Falco eleonorae;
Falco concolor;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco biarmicus;
Falco cherrug;
Falco pelegrinoides;
Falco peregrinus;
Phasianidae.
Alectoris chukar;
Alectoris philbyi;
Alectoris melanocephala;
Ammoperdix heyi;
Francolinus francolinus ;
Coturnix coturnix;
Coturnix delegorguei ;
Numididae.
Numida meleagris;
Turnicidae.
Turnix sylvatica ;
Gruidae.
Anthropoides virgo;
Grus grus;
Rallidae.
Rallus aquaticus;
Crex crex;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana;
Porphyrio porphyrio ;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Otididae.
Otis tarda;
Ardeotis arabs;
Chlamydotis undulata;
Chlamydotis macqueenii;
Dromadidae.
Dromas ardeola;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus;
Burhinus capensis;
Glareolidae.
Cursorius cursor;
Glareola pratincola;
Glareola nordmanni;
Charadriidae.
Vanellus vanellus;
Vanellus spinosus;
Vanellus indicus;
Vanellus gregarius;
Vanellus leucurus;
Pluvialis fulva;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius asiaticus;
Charadrius morinellus;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago solitaria ;
Gallinago stenura ;
Gallinago media;
Gallinago gallinago;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Arenaria interpres;
Calidris tenuirostris;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris subminuta;
Calidris melanotos;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Laridae.
Larus leucophthalmus;
Larus hemprichii;
Larus canus;
Larus argentatus;
Larus fuscus;
Larus heuglini;
Larus cachinnans;
Larus armenicus;
Larus ichthyaetus;
Larus brunnicephalus;
Larus cirrocephalus ;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus melanocephalus;
Larus minutus;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna bengalensis;
Sterna sandvicensis;
Sterna bergii;
Sterna dougallii;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sterna albifrons;
Sterna saundersi;
Sterna repressa;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias niger;
Anous stolidus;
Pteroclidae.
Pterocles alchata;
Pterocles exustus;
Pterocles senegallus;
Pterocles orientalis;
Pterocles coronatus;
Pterocles lichtensteinii;
Columbidae.
Columba livia;
Columba oenas;
Columba palumbus ;
Columba arquatrix;
Streptopelia turtur;
Streptopelia lugens;
Streptopelia orientalis;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia roseogrisea;
Streptopelia semitorquata;
Streptopelia senegalensis;
Oena capensis;
Treron waalia;
Psittacidae.
Psittacula eupatria ;
Psittacula krameri ;
Cuculidae.
Clamator jacobinus;
Clamator glandarius;
Cuculus canorus;
Chrysococcyx klaas;
Centropus superciliosus;
Tytonidae.
Tyto alba;

Strigidae.
Otus bakkamoena;
Otus brucei;
Otus senegalensis;
Otus scops;
Bubo bubo;
Bubo ascalaphus;
Bubo africanus;
Strix butleri;
Athene noctua;
Asio otus;
Asio flammeus;
Caprimulgidae.
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus aegyptius;
Caprimulgus nubicus;
Caprimulgus poliocephalus;
Caprimulgus inornatus;
Apodidae.
Cypsiurus parvus;
Tachymarptis melba;
Apus apus;
Apus pallidus;
Apus affinis;
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Halcyon smyrnensis;
Halcyon leucocephala;
Todirhamphus chloris;
Ceryle rudis;
Meropidae.
Merops revoilii;
Merops albicollis;
Merops orientalis;
Merops persicus;
Merops apiaster;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Coracias abyssinica;
Coracias benghalensis;
Upupidae.
Upupa epops;
Bucerotidae.
Tockus nasutus;
Picidae.
Jynx torquilla;
Dendrocopos dorae;
Alaudidae.
Mirafra cantillans;
Eremopterix nigriceps;
Ammomanes cincturus;
Ammomanes deserti;
Alaemon alaudipes;
Ramphocoris clotbey;
Melanocorypha bimaculata;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella blanfordi;
Calandrella rufescens;
Eremalauda dunni;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Alauda gulgula;
Eremophila bilopha;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Riparia paludicola;
Ptyonoprogne rupestris;
Ptyonoprogne fuligula;
Hirundo rustica;
Cecropis daurica;
Delichon urbica;
Motacillidae.
Motacilla alba;
Motacilla citreola;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Anthus richardi;
Anthus cinnamomeus;
Anthus campestris;
Anthus similis;
Anthus trivialis;
Anthus hodgsoni ;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus spinoletta;
Pycnonotidae.
Pycnonotus jocosus ;
Pycnonotus xanthopygos;
Pycnonotus leucotis;
Pycnonotus leucogenys;
Pycnonotus cafer ;
Hypocoliidae.
Hypocolius ampelinus;
Prunellidae.
Prunella fagani;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola rufocinereus;
Monticola solitarius;
Turdus menachensis;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus ruficollis;
Turdus naumanni;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus viscivorus;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Scotocerca inquieta;
Prinia gracilis;

Sylviidae.
Locustella naevia;
Locustella fluviatilis;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus baeticatus;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus stentoreus;
Acrocephalus griseldis;
Hippolais caligata ;
Hippolais rama;
Hippolais pallida;
Hippolais languida;
Hippolais olivetorum;
Hippolais icterina;
Phylloscopus umbrovirens;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus neglectus;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus orientalis;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus fuscatus;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus borealis ;
Phylloscopus trochiloides;
Sylvia buryi;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia minula;
Sylvia deserti;
Sylvia nisoria;
Sylvia crassirostris;
Sylvia leucomelaena;
Sylvia rueppelli;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala ;
Sylvia melanothorax;
Sylvia mystacea;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Muscicapa gambagae;
Ficedula albicollis;
Ficedula semitorquata;
Ficedula parva;
Erithacus rubecula;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Irania gutturalis;
Cercotrichas galactotes;
Cercotrichas podobe;
Phoenicurus erythronota;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Phoenicurus erythrogaster;
Saxicola maura;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Saxicola caprata;
Oenanthe leucopyga;
Oenanthe monacha;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe lugens;
Oenanthe finschii;
Oenanthe moesta;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe cypriaca;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe xanthoprymna;
Oenanthe deserti;
Oenanthe isabellina;
Oenanthe bottae;
Cercomela melanura;
Monarchidae.
Terpsiphone viridis;
Timaliidae.
Turdoides squamiceps;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Nectariniidae.
Hedydipna metallica;
Cinnyris oseus;
Cinnyris habessinicus;
Zosteropidae.
Zosterops abyssinicus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Laniidae.
Lanius collurio;
Lanius isabellinus;
Lanius cristatus;
Lanius meridionalis;
Lanius minor;
Lanius nubicus;
Lanius senator;
Malaconotidae.
Tchagra senegala;
Corvidae.
Pica pica;
Pyrrhocorax pyrrhocorax;
Corvus monedula ;
Corvus splendens;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus ruficollis;
Corvus rhipidurus;
Sturnidae.
Acridotheres tristis;
Pastor roseus;
Sturnus vulgaris;
Cinnyricinclus leucogaster;
Onychognathus tristramii;
Ploceidae.
Ploceus galbula;
Estrildidae.
Estrilda rufibarba;
Amandava amandava ;
Sporaeginthus subflavus;
Euodice cantans;
Euodice malabarica;
Emberizidae.
Emberiza leucocephalos;
Emberiza cineracea;
Emberiza hortulana;
Emberiza caesia;
Emberiza striolata;
Emberiza tahapisi;
Emberiza pusilla;
Emberiza rustica;
Emberiza aureola;
Emberiza melanocephala;
Emberiza bruniceps;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Rhynchostruthus socotranus;
Carpodacus erythrinus;
Carpodacus synoicus;
Carduelis chloris;
Carduelis spinus;
Carduelis carduelis;
Carduelis cannabina;
Carduelis yemenensis;
Serinus rothschildi;
Serinus menachensis;
Bucanetes githaginea;
Rhodospiza obsoleta;
Passeridae.
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer moabiticus;
Passer euchlorus;
Petronia xanthocollis;
Petronia dentata;
Carpospiza brachydactyla;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321959" title="Llista d'ocells d'Oklahoma" nonfiltered="561" processed="560" dbindex="125573">

Aquesta llista d'ocells d'Oklahoma inclou totes les espcies d'ocells trobats a Oklahoma: 467, de les quals 10 es troben globalment amenaades d'extinci i 7 hi foren introdudes.

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Anatidae.
Dendrocygna autumnalis;
Dendrocygna bicolor ;
Anser albifrons;
Chen caerulescens;
Chen rossii;
Branta bernicla ;
Branta leucopsis  ;
Branta hutchinsonii;
Branta canadensis ;
Cygnus olor ;
Cygnus buccinator;
Cygnus columbianus;
Aix sponsa;
Anas strepera;
Anas penelope ;
Anas americana;
Anas rubripes;
Anas platyrhynchos;
Anas fulvigula ;
Anas discors;
Anas cyanoptera;
Anas clypeata;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas formosa ;
Anas crecca;
Aythya valisineria;
Aythya americana;
Aythya collaris;
Aythya marila;
Aythya affinis;
Melanitta perspicillata;
Melanitta fusca ;
Melanitta nigra ;
Clangula hyemalis;
Bucephala albeola;
Bucephala clangula ;
Bucephala islandica ;
Lophodytes cucullatus;
Mergus merganser;
Mergus serrator;
Oxyura jamaicensis;
Phasianidae.
Phasianus colchicus ;
Centrocercus minimus ;
Tympanuchus phasianellus ;
Tympanuchus cupido;
Tympanuchus pallidicinctus;
Meleagris gallopavo;
Odontophoridae.
Callipepla squamata;
Colinus virginianus;
Gaviidae.
Gavia stellata ;
Gavia pacifica;
Gavia immer;
Gavia adamsii ;
Podicipedidae.
Tachybaptus dominicus ;
Podilymbus podiceps;
Podiceps auritus;
Podiceps grisegena ;
Podiceps nigricollis;
Aechmorphorus occidentalis;
Aechmorphorus clarkii ;
Pelecanidae.
Pelecanus erythrorhynchos;
Pelecanus occidentalis ;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax brasilianus;
Phalacrocorax auritus;
Anhingidae.
Anhinga anhinga;
Fregatidae.
Fregata magnificens ;
Fregata minor ;
Ardeidae.
Botaurus lentiginosus;
Ixobrychus exilis;
Ardea herodias;
Ardea alba;
Egretta thula;
Egretta caerulea;
Egretta tricolor;
Egretta rufescens ;
Bubulcus ibis;
Butorides virescens;
Nycticorax nycticorax;
Nyctanassa violacea;
Threskiornithidae.
Eudocimus albus;
Plegadis falcinellus ;
Plegadis chihi;
Ajaia ajaja;
Ciconiidae.
Jabiru mycteria ;
Mycteria americana;
Cathartidae.
Coragyps atratus;
Cathartes aura;
Accipitridae.
Pandion haliaetus;
Elanoides forficatus ;
Elanus leucurus ;
Ictinia mississippiensis ;
Haliaeetus leucocephalus;
Circus cyaneus;
Accipiter striatus;
Accipiter cooperii;
Accipiter gentilis;
Asturina nitida ;
Parabuteo unicinctus;
Buteo lineatus;
Buteo platypterus;
Buteo swainsoni;
Buteo jamaicensis;
Buteo regalis;
Buteo lagopus;
Aquila chrysaetos;
Falconidae.
Caracara cheriway ;
Falco sparverius;
Falco columbarius;
Falco rusticolus ;
Falco peregrinus;
Falco mexicanus;
Rallidae.
Coturnicops noveboracensis;
Laterallus jamaicensis ;
Rallus elegans;
Rallus limicola;
Porzana carolina;
Porphyrio martinica;
Gallinula chloropus;
Fulica americana;
Gruidae.
Grus canadensis;
Grus americana;
Charadriidae.
Pluvialis squatarola;
Pluvialis dominica;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius wilsonia ;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius melodus;
Charadrius vociferus;
Charadrius montanus;
Recurvirostridae.
Himantopus mexicanus;
Recurvirostra americana;
Scolopacidae.
Tringa melanoleuca;
Tringa flavipes;
Tringa solitaria;
Catoptrophorus semipalmatus;
Actitis macularia ;
Bartramia longicauda ;
Numenius borealis;
Numenius phaeopus;
Numenius americanus;
Limosa haemastica;
Limosa fedoa;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris mauri;
Calidris minutilla;
Calidris fuscicollis;
Calidris bairdii;
Calidris melanotos;
Calidris maritima ;
Calidris alpina;
Calidris ferruginea  ;
Calidris himantopus;
Tryngites subruficollis ;
Philomachus pugnax ;
Limnodromus griseus;
Limnodromus scolopaceus;
Gallinago delicata;
Scolopax minor ;
Phalaropus tricolor;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius ;
Laridae.
Stercorarius pomarinus ;
Stercorarius parasiticus  ;
Larus atricilla;
Larus pipixcan;
Larus minutus;
Larus ridibundus ;
Larus philadelphia ;
Larus heermanni ;
Larus canus ;
Larus delawarensis;
Larus californicus;
Larus argentatus;
Larus thayeri ;
Larus glaucoides ;
Larus fuscus;
Larus glaucescens ;
Larus hyperboreus;
Larus marinus ;
Xema sabini;
Rissa tridactyla  ;
Hydroprogne caspia;
Sterna maxima ;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea ;
Sterna forsteri;
Sternula antillarum;
Chlidonias niger;
Rynchops niger ;
Columbidae.
Columba livia ;
Patagioenas fasciata ;
Streptopelia decaocto ;
Zenaida asiatica ;
Zenaida macroura;
Ectopistes migratorius ;
Columbina inca;
Columbina passerina ;
Psittacidae.
Myiopsitta monachus  ;
Conuropsis carolinensis ;
Cuculidae.
Coccyzus erythropthalmus;
Coccyzus americanus;
Geococcyx californianus;
Crotophaga sulcirostris ;
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Megascops kennicottii;
Megascops asio;
Bubo virginianus;
Bubo scandiacus;
Athene cunicularia;
Strix varia;
Asio otus;
Asio flammeus;
Aegolius acadicus ;
Caprimulgidae.
Chordeiles acutipennis ;
Chordeiles minor;
Phalaenoptilus nuttallii;
Caprimulgus carolinensis;
Caprimulgus vociferus;
Apodidae.
Chaetura pelagica;
Aeronautes saxatalis;
Trochilidae.
Colibri thalassinus ;
Cynanthus latirostris ;
Archilochus colubris;
Archilochus alexandri;
Calypte anna ;
Stellula calliope ;
Selasphorus platycercus ;
Selasphorus rufus;
Alcedinidae.
Ceryle torquata ;
Ceryle alcyon;
Picidae.
Melanerpes lewis;
Melanerpes erythrocephalus;
Melanerpes formicivorus ;
Melanerpes aurifrons;
Melanerpes carolinus;
Sphyrapicus thyroideus ;
Sphyrapicus varius;
Sphyrapicus nuchalis;
Picoides scalaris;
Picoides pubescens;
Picoides villosus;
Picoides borealis;
Colaptes auratus;
Dryocopus pileatus;
Campephilus principalis ;
Tyrannidae.
Contopus cooperi;
Contopus sordidulus;
Contopus virens;
Empidonax flaviventris;
Empidonax virescens;
Empidonax alnorum;
Empidonax traillii;
Empidonax minimus;
Empidonax hammondii;
Empidonax wrightii ;
Empidonax oberholseri;
Empidonax occidentalis ;
Sayornis nigricans ;
Sayornis phoebe;
Sayornis saya;
Pyrocephalus rubinus;
Myiarchus tuberculifer ;
Myiarchus cinerascens;
Myiarchus crinitus;
Pitangus sulphuratus ;
Tyrannus vociferans;
Tyrannus verticalis;
Tyrannus tyrannus;
Tyrannus forficatus ;
Laniidae.
Lanius ludovicianus;
Lanius excubitor;
Vireonidae.
Vireo griseus;
Vireo bellii;
Vireo atricapilla;
Vireo vicinior ;
Vireo flavifrons;
Vireo plumbeus;
Vireo cassinii ;
Vireo solitarius;
Vireo gilvus;
Vireo philadelphicus;
Vireo olivaceus;
Corvidae.
Perisoreus canadensis ;
Cyanocitta stelleri;
Cyanocitta cristata ;
Aphelocoma californica ;
Gymnorhinus cyanocephalus;
Nucifraga columbiana ;
Pica hudsonia;
Corvus brachyrhynchos;
Corvus ossifragus;
Corvus cryptoleucus;
Corvus corax;
Alaudidae.
Eremophila alpestris;

Hirundinidae.
Progne subis;
Tachycineta bicolor;
Tachycineta thalassina ;
Stelgidopteryx serripennis;
Riparia riparia;
Petrochelidon pyrrhonota;
Petrochelidon fulva ;
Hirundo rustica;
Paridae.
Poecile carolinensis ;
Poecile atricapilla ;
Poecile gambeli;
Baeolophus ridgwayi;
Baeolophus bicolor;
Baeolophus atricristatus;
Remizidae.
Auriparus flaviceps;
Aegithalidae.
Psaltriparus minimus;
Sittidae.
Sitta canadensis;
Sitta carolinensis;
Sitta pygmaea ;
Sitta pusilla;
Certhiidae.
Certhia americana;
Troglodytidae.
Salpinctes obsoletus;
Catherpes mexicanus;
Thryothorus ludovicianus;
Thryomanes bewickii;
Troglodytes aedon;
Troglodytes troglodytes;
Cistothorus platensis;
Cistothorus palustris;
Regulidae.
Regulus satrapa;
Regulus calendula;
Sylviidae.
Polioptila caerulea;
Turdidae.
Sialia sialis;
Sialia mexicana ;
Sialia currucoides;
Myadestes townsendi;
Catharus fuscescens;
Catharus minimus;
Catharus ustulatus;
Catharus guttatus;
Hylocichla mustelina;
Turdus migratorius;
Ixoreus naevius ;
Mimidae.
Dumetella carolinensis;
Mimus polyglottos;
Oreoscoptes montanus;
Toxostoma rufum;
Toxostoma curvirostre;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris ;
Motacillidae.
Anthus rubescens;
Anthus spragueii;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus ;
Bombycilla cedrorum;
Ptilogonatidae.
Phainopepla nitens, ;
Parulidae.
Vermivora pinus;
Vermivora chrysoptera ;
Vermivora peregrina;
Vermivora celata;
Vermivora ruficapilla;
Vermivora virginiae;
Parula americana;
Dendroica petechia;
Dendroica pensylvanica;
Dendroica magnolia;
Dendroica tigrina ;
Dendroica caerulescens ;
Dendroica coronata;
Dendroica nigrescens ;
Dendroica virens;
Dendroica townsendi;
Dendroica fusca;
Dendroica dominica;
Dendroica graciae ;
Dendroica pinus;
Dendroica discolor;
Dendroica palmarum;
Dendroica castanea;
Dendroica striata;
Dendroica cerulea ;
Mniotilta varia;
Setophaga ruticilla;
Protonotaria citrea;
Helmitheros vermivorus;
Limnothlypis swainsonii;
Seiurus aurocapilla;
Seiurus noveboracensis;
Seiurus motacilla;
Oporornis formosus;
Oporornis agilis ;
Oporornis philadelphia;
Oporornis tolmiei;
Geothlypis trichas;
Wilsonia citrina;
Wilsonia pusilla;
Wilsonia canadensis;
Icteria virens;

Thraupidae.
Piranga rubra ;
Piranga olivacea;
Piranga ludoviciana;
Emberizidae.
Pipilo chlorurus;
Pipilo maculatus;
Pipilo erythrophthalmus;
Pipilo fuscus;
Aimophila cassinii;
Aimophila aestivalis ;
Aimophila ruficeps;
Spizella arborea;
Spizella passerina;
Spizella pallida;
Spizella breweri;
Spizella pusilla;
Pooecetes gramineus;
Chondestes grammacus;
Amphispiza bilineata;
Amphispiza belli ;
Calamospiza melanocorys;
Passerculus sandwichensis;
Ammodramus savannarum;
Ammodramus bairdii ;
Ammodramus henslowii;
Ammodramus leconteii ;
Ammodramus nelsoni;
Passerella iliaca;
Melospiza melodia;
Melospiza lincolnii;
Melospiza georgiana;
Zonotrichia albicollis;
Zonotrichia querula;
Zonotrichia leucophrys;
Junco hyemalis;
Calcarius mccownii;
Calcarius lapponicus ;
Calcarius pictus;
Calcarius ornatus;
Plectrophenax nivalis ;
Cardinalidae.
Cardinalis cardinalis;
Cardinalis sinuatus ;
Pheucticus ludovicianus;
Pheucticus melanocephalus;
Passerina caerulea;
Passerina amoena;
Passerina cyanea;
Passerina ciris;
Spiza americana;
Icteridae.
Dolichonyx oryzivorus;
Agelaius phoeniceus;
Sturnella magna ;
Sturnella neglecta;
Xanthocephalus xanthocephalus;
Euphagus carolinus;
Euphagus cyanocephalus;
Quiscalus quiscula;
Quiscalus mexicanus;
Molothrus bonariensis ;
Molothrus aeneus ;
Molothrus ater;
Icterus spurius;
Icterus bullockii;
Icterus galbula;
Fringillidae.
Pinicola enucleator ;
Carpodacus purpureus;
Carpodacus cassinii;
Carpodacus mexicanus;
Loxia curvirostra;
Loxia leucoptera ;
Carduelis flammea ;
Carduelis pinus;
Carduelis psaltria;
Carduelis tristis;
Coccothraustes vespertinus;
Passeridae.
Passer domesticus;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321960" title="Castilla-La Mancha TV" nonfiltered="562" processed="561" dbindex="125574">


Castilla-La Mancha TV (CMT) s la televisi autonmica de Castella-la Manxa (Espanya).

 Aparici .

Va ser creada per decret de les Corts regionals el 26 de maig del 2000, i el 13 de desembre del 2001 va comenar les seves emissions regulars. Va comenar a emetre les 20:00 h amb un documental, seguit del seu primer informatiu.

El 30 de maig d'aquell mateix any, havia comenat a emetre Rdio Castella-la Manxa (RCM), l'emissora de rdio autonmica. Ambdues pertanyen a l'ens pblic Radiotelevisi de Castella-la Manxa creades el 2000.

Castella-la Manxa Televisi s membre de la FORTA, la Federaci d'Organismes o Entitats de Radio i Televisi Autonmics.

 Seu i delegacions .

La seva seu central s a la ciutat de Toledo. T a ms set delegacions a Albacete, Ciudad Real, Conca, Guadalajara, Puertollano, Talavera de la Reina i Madrid, i una corresponsalia a Nova York.

 Programaci i audincia .

La seva programaci s variada. s una de les televisions autonmiques amb ms audincia del territori espanyol. Entre els seus programes ms prestigiosos es troben "Tal Como Somos", presentat per Teresa Viejo, i "El nostre Camp Brau", que ha rebut un premi de l'ATV (Acadmia de les Cincies i les Arts de Televisi d'Espanya).

 Novetats Tecnolgiques del 2007 .

En els primers mesos de 2008, CMT estrenar un canal per satllit, "CMT SAT", per mostrar la cultura castell-manxega per tot el mn. A ms, tamb posar en funcionament el seu segon canal exclusivament per a TDT (televisi digital terrestre), tindr per nom "CMT 2".

 Enllaos externs .

RTVCM;
Lloc web dels treballadors de CMT;
FORTA;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321962" title="Riu Cantavella" nonfiltered="563" processed="562" dbindex="125575">

El riu Cantavella s un afluent del riu Bergantes, i com el nom indica, neix a les proximitats de la poblaci de Cantavella a l'Arag, a uns 2 km, i desemboca a la poblaci valenciana del Forcall, als Ports, al riu Bergantes.

Aquest riu neix en les proximitats de la Serra de Gdar i travessa la provncia de Terol amb la de Castell, que s on desemboca. Passa per les localitats de Mirambell, la Cuba, ambdues de la provncia de Terol i desprs entra en terres castellonenques passant per la poblaci de La Mata de Morella, la Todolella i acaba en el riu Bergantes en la poblaci de Forcall.

No sol portar grans quantitats d'aigua, sobretot a l'estiu, temps de sequera. Per a l'hivern, les continues nevades i el clima de muntanya prou plujs, fa que aquest riu porte aigua durant l'hivern i primavera. L'altra estaci on sol portar aigua s a la tardor, ja que als mesos de setembre i octubre solen ser molt plujosos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321963" title="Radiotelevisin del Principu d'Asturies" nonfiltered="564" processed="563" dbindex="125576">


La Radiotelevisin del Principu d'Asturies (RTPA) s un ens pblic de comunicaci pertanyent al Principat d'Astries i creat el 2005. Est format per les societats Televisi del Principat d'Astries (TPA) i Rdio del Principat d'Astries (RPA). La televisi va comenar les seves emissions regulars a mitjan 2006 per a tot Astries. Tamb t un diari digital (http://www.rtpa.es). El seu director s Jos Ramn Prez Ornia.

S'estructura a tres rgans:

 Consell d'Administraci;
 Consell de Comunicaci;
 Direcci general;

T les seves dependncies a la Universitat Laboral de Gijn.

La TPA va realitzar la seva primera emissi en proves el 20 de desembre del 2005 a les 21 hores. El dissabte 7 de gener va comenar les seves retransmissions esportives amb el partit de futbol entre el Real Sporting de Gijn i el Racing Club de Ferrol, encara que amb el senyal cedit per la TVG. L'endem, des de l'estadi Municipal de Miramar, es va produir la primera emissi amb producci prpia, en aquest cas del partit que va enfrontar al Club Marino de Luanco i la Cultural de Durango. Durant els primers mesos, tots els caps de setmana es retransmetien partits del Real Sporting de Gijn, Club Marino de Luanco i Real Oviedo, normalment els partits en els quals els equips asturians actuaven com a locals.

La principal polmica des de la seva posada en marxa ha girat entorn de l'emissi de programes a llengua asturiana. Quatre sn els programes que actualment emet en asturi: A l'Aldu (ems diriament i presentat per Mercs Menndez, Inaciu Galn, Carlos Suari, Milio'l del Niu i Lluis Antn Gonzlez, Pieces (aquest en gran part en castell), Ns i Camn de cantessis. En total no assoleix l'1,5% del total de la graella. A ms, des de diversos sectors de la societat es critica l'escassa presncia de la cultura asturiana.

El 8 de setembre de 2006 va iniciar les seves emissions matinals coincidint amb la celebraci del Dia d'Astries. Aquesta emissi es va veure afectada per un sabotatge a gran part de la installaci tcnica preparada al Santuari de Covadonga per a la retransmissi de la 'missa de la Santina'. Aquest mateix dia es van iniciar les emissions via satllit per a Europa i Amrica a travs del satllit Hispasat en obert durant les 24 hores del dia i igualment es va iniciar l'emissi en viu en Internet.

El 26 de maig va comenar l'emissi en proves del seu segon canal de televisi, amb la mateixa programaci que el primer canal per una hora ms tard. El segon canal emet nicament en TDT.

 Enllaos externs .
 Radiotelevisin del Principu d'Asturies;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321968" title="RPA" nonfiltered="565" processed="564" dbindex="125577">
La Rdio del Principat d'Astries (RPA) s la rdio de la Radiotelevisin del Principu d'Asturies. Va comenar les seves emissions en proves a mitjan l'any 2006 i va comenar a emetre regularment el 21 de desembre del 2007 a les 8:00 amb l'espai informatiu El da como viene, presentat per Xana Iglesias. Des de llavors s'han incorporat nous programes i s'ha modificat la seva graella de programaci en diverses ocasions.

La RPA disposa de dos programes informatius diaris produts per la seva plantilla de treballadors: Aqu y Ahora 1 edicin (scar lvarez i ngels Garca -de 8:00 a 10:00) i Aqu y Ahora 2 edicin (Patrcia del Cueto i Jos Prez) -de 14:30 a 15:30). A ms emet un magazine diari -Migdia RPA (de 10:00 a 12:00- presentat per Xana Iglesias i produt per David Alonso i Rubn Morillo. A partir de les 12:00 i fins i tot les 18:00, RPA emet butlletins informatius cada hora.

Els dissabtes i els diumenges, de 9:00 a 11:00, Vctor Guerrero i Cristina Natal produeixen i presenten el magazine informatiu RPA Fin de Semana.

La RPA explica tamb amb un redactor d'esports -Pedro Menndez- que s'encarrega de les corresponents seccions en els programes informatius que s'emeten de dilluns a divendres. Els dissabtes i els diumenges s Laura Estvez la responsable de la informaci esportiva en el programa RPA Fin de Semana.

La programaci de la RPA es completa amb programes produts externament i amb una selecci variada musical.

La RPA emet des de la Universid Llaboral de Xixn i pot escoltar-se des d'un dels seus dotze emissors a Astries.

Gijn (Picu del Sol)	100.5 FM;
Oviedo (Naranco)	        105.4 FM;
Avils (Gorfol)	        101.4 FM;
Langreo y Mieres (Mosquito)	103.2 FM;
Llanes (Sierra del Cuera)	103.8 FM;
Luarca	                         98.6 FM;
Cangas del Narcea (Acebo)	 89.8 FM;
Oscos (Garganta)	        100.0 FM;
Pola de Laviana (Campeta)	 93.3 FM;
Cangas de Ons (Covadonga)	101.7 FM;
Boal	                         95.4 FM;
Gamoniteiro	                106.4 FM;

Tamb s possible escoltar RPA en directe a travs de la pgina web de la RTPA.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321969" title="Llista d'ocells de Carolina del Nord" nonfiltered="566" processed="565" dbindex="125578">

Aquesta llista d'ocells de Carolina del Nord inclou totes les espcies d'ocells trobats a Carolina del Nord: 465, de les quals 9 es troben globalment amenaades d'extinci i 6 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Anatidae.
Dendrocygna autumnalis ;
Dendrocygna bicolor;
Anser albifrons;
Chen caerulescens;
Chen rossii ;
Branta bernicla;
Branta leucopsis ;
Branta hutchinsii ;
Branta canadensis  ;
Cygnus olor;
Cygnus buccinator ;
Cygnus columbianus;
Aix sponsa ;
Anas strepera ;
Anas penelope;
Anas americana ;
Anas rubripes ;
Anas platyrhynchos ;
Anas fulvigula ;
Anas discors ;
Anas cyanoptera ;
Anas clypeata ;
Anas acuta ;
Anas querquedula ;
Anas crecca ;
Aythya valisineria;
Aythya americana;
Aythya collaris ;
Aythya marila;
Aythya affinis;
Somateria spectabilis;
Somateria mollissima ;
Histrionicus histrionicus;
Melanitta perspicillata;
Melanitta fusca;
Melanitta nigra;
Clangula hyemalis;
Bucephala albeola;
Bucephala clangula;
Lophodytes cucullatus ;
Mergus merganser ;
Mergus serrator ;
Nomonyx dominicus ;
Oxyura jamaicensis;
Meleagrididae.
Meleagris gallopavo;
Tetraonidae.
Bonasa umbellus;
Phasianidae  .
Phasianus colchicus ;
Odontophoridae  .
Colinus virginianus ;
Gaviidae  .
Gavia stellata  ;
Gavia pacifica ;
Gavia immer;
Podicipedidae  .
Podilymbus podiceps ;
Podiceps auritus;
Podiceps grisegena;
Podiceps nigricollis ;
Aechmorphorus occidentalis ;
Aechmorphorus clarkii ;
Diomedeidae   .
Thalassarche chlororhynchos ;
Thalassarche melanophris ;
Procellariidae   .
Fulmarus glacialis;
Pterodroma arminjoniana ;
Pterodroma feae ;
Pterodroma cahow;
Pterodroma hasitata ;
Bulweria bulwerii ;
Calonectris diomedea;
Calonectris edwardsii ;
Puffinus gravis;
Puffinus griseus;
Puffinus puffinus ;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae .
Oceanites oceanicus;
Pelagodroma marina ;
Hydrobates pelagicus ;
Fregetta tropica ;
Oceanodroma leucorhoa ;
Oceanodroma monorhis ;
Oceanodroma castro;
Phaethontidae  .
Phaethon lepturus ;
Phaethon aethereus;
Sulidae  .
Sula dactylatra;
Sula leucogaster ;
Morus bassanus;
Pelecanidae  .
Pelecanus erythrorhynchos ;
Pelecanus occidentalis;
Phalacrocoracidae .
Phalacrocorax auritus ;
Phalacrocorax carbo;
Anhingidae .
Anhinga anhinga;
Fregatidae  .
Fregata magnificens;
Ardeidae .
Botaurus lentiginosus ;
Ixobrychus exilis ;
Ardea herodias ;
Ardea alba ;
Egretta thula ;
Egretta caerulea;
Egretta tricolor ;
Egretta rufescens ;
Bubulcus ibis ;
Butorides virescens ;
Nycticorax nycticorax;
Nyctanassa violacea;
Threskiornithidae  .
Eudocimus albus ;
Plegadis falcinellus ;
Plegadis chihi ;
Platalea ajaja;
Ciconiidae  .
Mycteria americana;
Cathartidae  .
Coragyps atratus  ;
Cathartes aura;
Pandionidae  .
Pandion haliaetus;
Accipitridae .
Elanoides forficatus  ;
Elanus leucurus ;
Ictinia mississippiensis ;
Haliaeetus leucocephalus;
Circus cyaneus ;
Accipiter striatus ;
Accipiter cooperii ;
Accipiter gentilis ;
Buteo lineatus ;
Buteo platypterus;
Buteo swainsoni ;
Buteo jamaicensis ;
Buteo lagopus;
Aquila chrysaetos;
Falconidae .
Falco sparverius ;
Falco columbarius;
Falco rusticolus ;
Falco peregrinus;
Rallidae  .
Coturnicops noveboracensis ;
Laterallus jamaicensis ;
Rallus longirostris ;
Rallus elegans ;
Rallus limicola ;
Porzana carolina ;
Porphyrio martinica;
Gallinula chloropus ;
Fulica americana;
Aramidae .
Aramus guarauna ;
Gruidae .
Grus canadensis;
Charadriidae .
Vanellus vanellus ;
Pluvialis squatarola;
Pluvialis dominica;
Charadrius alexandrinus ;
Charadrius wilsonia ;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius melodus ;
Charadrius vociferus;
Haematopodidae .
Haematopus palliatus;
Recurvirostridae  .
Himantopus mexicanus;
Recurvirostra americana;
Scolopacidae .
Actitis macularius;
Tringa solitaria;
Tringa erythropus ;
Tringa melanoleuca;
Tringa semipalmata;
Tringa flavipes;
Bartramia longicauda;
Numenius phaeopus;
Numenius americanus;
Limosa limosa ;
Limosa haemastica;
Limosa lapponica ;
Limosa fedoa;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris mauri;
Calidris minuta ;
Calidris minutilla ;
Calidris fuscicollis;
Calidris bairdii;
Calidris melanotos;
Calidris maritima ;
Calidris alpina;
Calidris ferruginea;
Calidris himantopus;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Limnodromus griseus;
Limnodromus scolopaceus;
Gallinago delicata;
Scolopax minor;
Phalaropus tricolor;
Phalaropus lobatus ;
Phalaropus fulicarius;
Laridae   .
Larus atricilla ;
Larus pipixcan ;
Larus minutus  ;
Larus ridibundus ;
Larus philadelphia;
Larus crassirostris ;
Larus canus ;
Larus delawarensis ;
Larus californicus ;
Larus argentatus ;
Larus cachinnans ;
Larus thayeri ;
Larus glaucoides;
Larus fuscus;
Larus schistisagus ;
Larus hyperboreus;
Larus marinus ;
Xema sabini;
Rissa tridactyla;
Sternidae   .
Anous stolidus ;
Onychoprion fuscata ;
Onychoprion anaethetus ;
Sternula antillarum ;
Gelochelidon nilotica ;
Hydroprogne caspia;
Chlidonias niger;
Sterna leucopterus ;
Sterna dougallii;
Sterna hirundo ;
Sterna paradisaea;
Sterna forsteri ;
Sterna maxima;
Sterna sandvicensis;
Rhynchopidae  .
Rynchops niger;
Stercorariidae  .
Stercorarius skua ;
Stercorarius maccormicki ;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus;
Alcidae .
Alle alle;
Uria aalge ;
Uria lomvia ;
Alca torda;
Cepphus grylle ;
Brachyramphus perdix ;
Fratercula arctica ;
Columbidae  .
Columba livia  ;
Patagioenas fasciata ;
Streptopelia decaocto  ;
Zenaida asiatica ;
Zenaida macroura ;
Ectopistes migratorius ;
Columbina passerina;
Psittacidae  .
Conuropsis carolinensis ;
Cuculidae .
Coccyzus americanus ;
Coccyzus erythropthalmus ;
Crotophaga ani ;
Crotophaga sulcirostris ;
Tytonidae  .
Tyto alba;
Strigidae .
Megascops asio ;
Bubo virginianus ;
Bubo scandiacus;
Athene cunicularia ;
Strix varia ;
Asio otus ;
Asio flammeus ;
Aegolius acadicus;
Caprimulgidae .
Chordeiles acutipennis ;
Chordeiles minor ;
Chordeiles gundlachii ;
Caprimulgus carolinensis ;
Caprimulgus vociferus;
Apodidae .
Chaetura pelagica;
Trochilidae.
Colibri thalassinus ;
Anthracothorax prevostii ;
Cynanthus latirostris ;
Archilochus colubris;
Archilochus alexandri;
Calypte anna ;
Stellula calliope ;
Selasphorus platycercus ;
Selasphorus rufus;
Selasphorus sasin ;
Cerylidae.
Megaceryle alcyon;
Picidae.
Melanerpes erythrocephalus ;
Melanerpes carolinus;
Sphyrapicus varius ;
Picoides pubescens ;
Picoides villosus ;
Picoides borealis;
Colaptes auratus ;
Dryocopus pileatus ;
Campephilus principalis ;
Tyrannidae.
Contopus cooperi ;
Contopus virens ;
Empidonax flaviventris ;
Empidonax virescens ;
Empidonax alnorum  ;
Empidonax traillii ;
Empidonax minimus ;
Empidonax wrightii ;
Empidonax difficilis/occidentalis;
Sayornis phoebe ;
Sayornis saya ;
Pyrocephalus rubinus ;
Myiarchus cinerascens ;
Myiarchus crinitus ;
Tyrannus melancholicus ;
Tyrannus verticalis;
Tyrannus tyrannus ;
Tyrannus dominicensis ;
Tyrannus forficatus;
Tyrannus savana ;
Laniidae  .
Lanius ludovicianus ;
Lanius excubitor ;
Vireonidae .
Vireo griseus ;
Vireo bellii ;
Vireo flavifrons ;
Vireo solitarius ;
Vireo gilvus ;
Vireo philadelphicus;
Vireo olivaceus ;
Vireo altiloquus ;
Corvidae  .
Cyanocitta cristata ;
Corvus brachyrhynchos ;
Corvus ossifragus ;
Corvus corax;
Alaudidae .
Eremophila alpestris;
Hirundinidae .
Progne subis ;
Tachycineta bicolor ;
Stelgidopteryx serripennis ;
Riparia riparia;
Petrochelidon pyrrhonota ;
Petrochelidon fulva ;
Hirundo rustica;
Paridae  .
Poecile carolinensis;
Poecile atricapilla ;
Baeolophus bicolor;
Sittidae .
Sitta canadensis ;
Sitta carolinensis;
Sitta pusilla;
Certhiidae .
Certhia americana;
Troglodytidae.
Thryothorus ludovicianus ;
Thryomanes bewickii ;
Troglodytes aedon ;
Troglodytes troglodytes ;
Cistothorus platensis ;
Cistothorus palustris;
Regulidae .
Regulus satrapa ;
Regulus calendula;
Polioptilidae  .
Polioptila caerulea;
Turdidae .
Oenanthe oenanthe ;
Sialia sialis;
Sialia currucoides ;
Catharus fuscescens;
Catharus minimus;
Catharus bicknelli ;
Catharus ustulatus ;
Catharus guttatus ;
Hylocichla mustelina ;
Turdus migratorius ;
Ixoreus naevius ;
Mimidae .
Dumetella carolinensis ;
Mimus polyglottos ;
Oreoscoptes montanus ;
Toxostoma rufum;
Sturnidae .
Sturnus vulgaris ;
Motacillidae .
Motacilla alba ;
Anthus rubescens;
Anthus spragueii ;
Bombycillidae .
Bombycilla cedrorum;
Parulidae  .
Vermivora bachmanii;
Vermivora pinus;
Vermivora chrysoptera;
Vermivora peregrina;
Vermivora celata;
Vermivora ruficapilla  ;
Parula americana;
Dendroica petechia;
Dendroica pensylvanica;
Dendroica magnolia;
Dendroica tigrina;
Dendroica caerulescens;
Dendroica coronata;
Dendroica nigrescens ;
Dendroica virens;
Dendroica townsendi ;
Dendroica fusca;
Dendroica dominica;
Dendroica pinus;
Dendroica kirtlandii ;
Dendroica discolor;
Dendroica palmarum;
Dendroica castanea;
Dendroica striata;
Dendroica cerulea;
Mniotilta varia;
Setophaga ruticilla;
Protonotaria citrea;
Helmitheros vermivorum;
Limnothlypis swainsonii;
Seiurus aurocapilla;
Seiurus noveboracensis;
Seiurus motacilla;
Oporornis formosus;
Oporornis agilis;
Oporornis philadelphia;
Oporornis tolmiei ;
Geothlypis trichas;
Wilsonia citrina;
Wilsonia pusilla;
Wilsonia canadensis;
Icteria virens;
Thraupidae.
Piranga rubra;
Piranga olivacea ;
Piranga ludoviciana;
Emberizidae .
Pipilo chlorurus ;
Pipilo maculatus ;
Pipilo erythrophthalmus ;
Spizella aestivalis;
Spizella arborea;
Spizella passerina ;
Spizella pallida;
Spizella pusilla ;
Pooecetes gramineus ;
Chondestes grammacus;
Calamospiza melanocorys  ;
Passerculus sandwichensis ;
Ammodramus savannarum ;
Ammodramus henslowii ;
Ammodramus leconteii ;
Ammodramus nelsoni;
Ammodramus caudacutus ;
Ammodramus maritimus ;
Passerella iliaca;
Melospiza melodia ;
Melospiza lincolnii;
Melospiza georgiana ;
Zonotrichia albicollis ;
Zonotrichia querula ;
Zonotrichia leucophrys;
Junco hyemalis ;
Calcarius lapponicus ;
Calcarius pictus ;
Calcarius ornatus ;
Plectrophenax nivalis;
Cardinalidae.
Cardinalis cardinalis ;
Pheucticus ludovicianus ;
Pheucticus melanocephalus ;
Passerina caerulea ;
Passerina amoena ;
Passerina cyanea;
Passerina ciris ;
Spiza americana;
Icteridae .
Dolichonyx oryzivorus ;
Agelaius phoeniceus ;
Sturnella magna ;
Sturnella neglecta ;
Xanthocephalus xanthocephalus;
Euphagus carolinus;
Euphagus cyanocephalus ;
Quiscalus quiscula ;
Quiscalus major;
Molothrus bonariensis  ;
Molothrus ater ;
Icterus spurius ;
Icterus bullockii ;
Icterus galbula;
Fringillidae  .
Fringilla montifringilla ;
Pinicola enucleator ;
Carpodacus purpureus ;
Carpodacus mexicanus ;
Loxia curvirostra ;
Loxia leucoptera ;
Carduelis flammea;
Carduelis pinus;
Carduelis psaltria ;
Carduelis tristis ;
Coccothraustes vespertinus;
Passeridae .
Passer domesticus;

Referncies.



Bibliografia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321974" title="Radiotelevisin de Castilla-la Mancha" nonfiltered="567" processed="566" dbindex="125579">
Radiotelevisi Castella-la Manxa s l'entre pblic de rdio i televisi autonmic de Castella-la Manxa. Va ser creat per decret de les Corts regionals el 26 de maig del 2000.

El 30 de maig del 2001 va comenar seu emissions RCM (Rdio Castella-la Manxa) i el 13 de desembre del 2001 va comenar les seves emissions regulars CMT (Castilla-La Mancha TV), el canal pblic de televisi.

La seva seu central s a la ciutat de Toledo.

Radiotelevisi Castella-la Manxa s membre de la FORTA, la Federaci de Rdio i Televisions Autonmiques.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321985" title="Valery Georgievich Karpin" nonfiltered="568" processed="567" dbindex="125580">
Valery Georgievich Karpin                            nascut el 2 de febrer del 1969 a Narva, Estnia s un ex-futbolista rus. Encara hui dia juga de  migcampista a equips semi-professionals. 

Actualment viu a  Vigo, on treballa com empresari al camp de la construcci i com sponsor de diversos equips esportius. Tot i ser d'origen rus, i haver actuat com a tal tota la seua vida esportiva, en 2003, va accedir a la nacionalitat estoniana, renunciant a la russa.

Vida professional.
Karpin ha jugat per al Fakel Voronezh (1989), Spartak Moscou (1990-94), Reial Societat (1994-96 i 2002-05), Valncia CF (1996-97), i Celta de Vigo (1997-2002). Karpin va ser premiat com a  Jugador rus de l'any en 1999. Es va retirar en 2005 a la Reial Societat. Durant la seua estada al Celta de Vigo va ser membre, junt a Mazinho o  Mostovoi de la millor poca del club, on varen ser finalistes de la Copa del rei, guanyadors de la Copa Intertoto i varen jugar la Copa de la Uefa.

Participacions internacionals.
Convocat 72 vegades per la Selecci de Rssia(73, si contem una convocatria sota la samarreta de la Comunitat d'Estats Independents), ha marcat 17 gols en partit internacional. Tamb marc el primer gol de Rssia desprs de la desfeta de la Uni Sovitica, en la victria per 2-0 contra  Mxic el 17 d'Agost de 1992. Karpin va ser internacional als Mundials de 1994 i 2002 i a l' Eurocopa d'Anglaterra 1996.

 Desprs del futbol .
En 2007 Karpin es va convertir en l' amo del equip ciclista Karpin-Galicia. Tamb comparteix la propietat d'una empresa immobiliria amb Michel Salgado.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321989" title="Radio Castilla-la Mancha" nonfiltered="569" processed="568" dbindex="125581">
Rdio Castella-la Manxa (RCM) s l'emissora de rdio autonmica de Castella-la Manxa. Va ser creada per decret de les Corts regionals el 26 de maig del 2000, i el 30 de maig del 2001 va comenar les seves emissions regulars. Els seus estudis centrals estan situats a la ciutat de Toledo. El seu director s Jos Luis Bravo, que el juliol del 2002 va substituir Alfonso Garca, que dirigia la rdio des del seu inici.

Pot escoltar-se a tota la regi i en mplies zones limtrofes com Madrid, part de Castella i Lle (provncies d'vila i Sria), la Comunitat Valenciana, Extremadura, Andalusia, Regi de Mrcia i Arag.

La programaci es basa en frmula musical i informatius, encara que actualment manca a penes de programaci en directe, ja que la frmula musical est completament automatitzada, amb locucions i presentacions pregravades, mantenint tan sols en directe els butlletins horaris, informatius, un espai esportiu diari i sis programes musicals.

Els Serveis Informatius estan dirigits per Magdalena Aguilar i tenen 4 grans espais: 

 Despierta Castilla-la Mancha - De dilluns a divendres de 7 a 9 h, presentat per Fernando Berncer. ;
 Informativo medioda - De dilluns a divendres de 14 a 15 h, presentat per Jos Luis Martn. ;
 Informativo tarde - De dilluns a divendres de 20 a 21 h, presentat per Jess Espada. ;
 Informativo fin de semana - Dissabtes i diumenges de 14 a 14:30h, presentat per Juan Martnez.

El programa esportiu Libre y directo s'emet de Diumenge a Divendres de 21 a 22 h, presentat per Armant Clavero, que el 14 de febrer del 2008 va substituir David Vidales, que havia presentat aquest espai des del 2001.

Els programes musicals sn: 

 ltima parada - De dilluns a dijous de 22 a 23 h, presentat per Glria Santoro. ;
 Llvame a la luna - De dilluns a dijous de 23 a 00 h, presentat per Jos Mara Cervantes. ;
 Factora RCM - Divendres de 22 a 23 h, presentat per Glria Santoro. ;
 A nuestro ritmo - Divendres de 23 a 00 h, presentat per Andrs Len. ;
 Pista RCM - Dissabtes de 22 a 00 h, presentat per Carlos Salinas. ;
 Estrellas en la azotea - Diumenges de 22 a 00 h, presentat per Eva Carrasco.

Existeixen a ms dos programes monogrfics: 

 A pie de campo - Dissabtes de 14:30 a 15 h, presentat per Jorge Jaramillo, i dedicat a l'agricultura i ramaderia de la regi.
 Parlament regional - Diumenges de 14:30 a 15 h, presentat per scar Castellanos, i dedicat a l'actualitat poltica de Castella La-Mancha.

Junt amb Castilla-La Mancha TV (CMT) formen l'entre pblic Radiotelevisi de Castella-la Manxa.

 Enllaos externs .

 Rdio Castella-la Manxa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321994" title="64 Arietis" nonfiltered="570" processed="569" dbindex="125582">








64 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent +5,50.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321996" title="Antoni Mayol Llompart" nonfiltered="571" processed="570" dbindex="125583">
Antoni Mayol Llompart (Alcdia, Mallorca, 1973) s un historiador mallorqu especialitzat en economia histrica.

Estudi la llicenciatura de Geografia i Histria a la Universitat de les Illes Balears. Posteriorment, es va especialitzar en Histria Medieval. Actualment s arxiver al Arxiu Municipal de la Ciutat d'Alcdia. 

Collabor en revistes d'histria i ha participat en conferncies sobre histria per l'illa de Mallorca.

s membre i secretari del consell de la histrica Confraria del Sant Crist d'Alcdia

Conferncies.
Conferncia sobre "La Universitat d'Inca (1436-1437). Finances i travs del llibre del clavari Bartomeu Estrany"- Ajuntament d'Inca en el programa de les VIII Jornades d'Estudis locals d'Inca-(2007).
Conferncia en el XIV Curs de Cuina medieval de Pollena en el Centre cultural Guillem Cifre de Colonya de la vila de Pollena. Ajuntament de Pollena (2008).

Obres.
 La concessi del ttol de ciutat a Alcdia (1523-1525) i les seves franqucies al llarga del segle XVI (1999);
 Distribuci de la riquesa d'Alcdia en el segle XVI. Quaderns d'Alcdia N 7.(2001);
 La fiscalitat directa en el mn rural medieval: La vila de Muro a finals del segle XIV (2001);
 El Comer martim entre Alcdia i Ciutadella en la baixa edat mitjana (1300-1526) (2005);
 Els personatges del Corpus alcudienc al segle XVIII: les guiles i Sant Joan Pels, David, ngels, apstols, Barba Roja i el dimoni (2006);
 La festa a l'poca medieval (1350-1450)- Temes pollencins. Gall Editor de Pollena.(2008);

Referncies.

 http://www.culturapollensa.com/es/antoni-mayol-llompart-festa-epoca-medieval;
 http://www.storia.unifi.it/rm-calendario/2006/Prog/prog-Historia_%20maritima.pdf ;
 http://www.alcudia.net/organitzacio/edificis/cercar_centres.ct.html;
 http://www.medievalismo.org/archivo/junio_2005.htm;
 http://www.elgall.com/cataleg/autors/antoni-mayol-i-llompart ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="321997" title="Signe semitic" nonfiltered="572" processed="571" dbindex="125584">
Un signe s una realitat que fa referncia a una altra realitat, que t un significat ms enll d'ella mateixa. s la unitat mnima d'estudi de la semitica. El tipus de signe ms important s el signe lingstic, per pot ser visual, auditiu o fsic. 

Tipus de signes.
Segons Charles Sanders Peirce, hi ha tres tipus de signes:
icones: el signe imita la realitat referida, per exemple un dibuix realista;
ndex: l'ndex t una relaci directa i real amb all que indica (el fum s ndex de foc);
smbols: no hi ha una relaci evident entre signe i significat;

Els signes tamb es classifiquen en funci de la seva permanncia, hi ha entitats que poden ser ocasionalment signes (per exemple el color vermell pot ser un signe de prohibici per pot no tenir aquest sentit) i hi ha d'altres que ho sn sempre, com la paraula.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322002" title="Interaccionisme simblic" nonfiltered="573" processed="572" dbindex="125585">
L'interaccionisme simblic s una teoria de la comunicaci desenvolupada per Herbert Blumer que afirma que totes les relacions humanes es basen en la interpretaci subjectiva i cultural dels signes que envolten les persones. Intenta trobar quin significat donen els participants del procs comunicatiu a cada fet, paraula o realitat que afecta a aquest procs, mitjanant l'ajuda de la semitica.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322008" title="Ben Jakober" nonfiltered="574" processed="573" dbindex="125586">
Ben Jakober (Viena, Austria el 31 de juliol de 1930) s un escultor. Est casat amb l'artista Yannick Vu.

De 1942 i fins 1948 va estudiar al Mill Hill School d'Anglaterra. De 1955 i fins 1968 treball a una financera.
En 1968 inici la seva carrera artstica, fent exposicions a diferents llocs com: Pars, Madrid, Palma, Budapest.

En diferents punts de Mallorca hi ha obres seves, com a Alcdia, o en el campus de la Universidad de les Illes Balears:

s membre de la Fellow of the Royal Society of British Sculptors
 

Membre fundador de la Fundaci Yannick & Ben Jakober a Alcdia.

El 26 de juliol de 2008, l'ajuntament d'Alcdia entreg la Medalla d'Or d'Alcdia a la Fundaci Yannick i Ben Jakoberamb la presncia de destacades personalitats del mn del art i la societat mallorquina; membres del govern Balear, del Consell de Mallorca i poltics locals.

Referncies.

http://www.artnet.com/artist/573460/ben-jakober.html;
http://www.jakober-vu.com/modern-art-fr1.htm;
http://www1.uol.com.br/bienal/23bienal/universa/iueobj.htm;
http://www.teleweb-mallorca.com/GB/paginas/137_museo_fundacion_jakober.htm;

http://www.diariodemallorca.es/secciones/noticia.jsp?pRef=2008072800_16_379945__Cultura-Alcudia-concede-medalla-Jakober
http://www.redaragon.com/agenda/fichaevento.asp?id=3341





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322010" title="Bartomeu Ventayol Vanrell" nonfiltered="575" processed="574" dbindex="125587">
Bartolomeu o Bartomeu Ventayol Vanrell (Don Tolo) neix a Alcdia, Mallorca el 2 de juliol de 1922. s metge de la ciutat d'Alcdia.

Comen a estudiar veterinria a Saragossa. Als pocs anys canvi d'estudis pel de medicina, estudiant en diferents universitats: La universitat de Saragossa, La Universitat de Cadiz i la Universitat de Valncia.  

El 25 de juliol de 2008 rebr el ttol de Fill Predilecte de la Ciutat d'Alcdia en mans del batlle Miquel Ferrer Viver, a l'Ajuntament d'Alcdia. El ttol li fou concedit grcies a la seva gran humanitat i entrega als alcudiencs durant molts anys quan va ser el principal metge de la ciutat.
.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322011" title="Antoni Arribas Palau" nonfiltered="576" processed="575" dbindex="125588">
Antoni Arribas Palau (1926-2002) fou arqueleg, catedrtic en prehistria i director de les excavacions de la ciutat romana de Pollntia (Alcdia).

En 1948 fou professor assistent de la Universitat de Barcelona.

Entre 1953 i mitjans de 1954 fou nombrat Director del Museu Arqueolgic de la Diputaci d'Almeria. Durant el darrer any que estigu a Almeria, fou nombrat membre del cos d'arxivers, bibliotecaris i arquelegs.  No tardaria molt de temps en qu el Museu Arqueolgic de Barcelona el reclams per treballar per ells, crrec que va aceptar de bon grau.  Tres anys desprs la Universitat de Barcelona el nombraria professor adjunt d'arqueologia, epigrafia i numismtica. Per Arribas aquest crrec especialment, fou tota una sastifacci personal.

En 1965 deix el crrec de la universitat barcelonina al ser nombrat catedrtic de prehistria per la Universitat de Granada. En aquesta universitat crear la revista "Cuadernos de Prehistoria" fins l'any 1979.  Aquella tardor es traslladaria a viure a Palma, al ser nombrat professor de la Universitat de les Illes Balears (UIB).  Adquer la ctedra de Prehistria a la UIB i posteriorment el de Deg de la Facultat de Filosofia i Lletres, crrec que obstent fins 1983. Molt interessat en les excavacions de la capital balear dels romans,Pollntia, mant lnees de treball amb l'ajuntament d'Alcdia.  Nou anys ms tard, es jubilaria de l'ensenyana per els darrers anys de la seva vida la passaria estudiant Pollntia, ja que fou nombrat director d'excavacions.

La ciutat d'Alcdia agrada, el nombr pregoner de les festes de Sant Jaume d'Alcdia en juliol de 1992. 
 
Quatre anys ms tard, i a partir de llavors, els cursos d'arqueologia impartits per l'ajuntament d'Alcdia durn el seu nom.  Mor l'any 2002.  A les excavacions de Pollntia el va succeir l'arqeuologa menorquina i professora a la Universitat de Granada, Margalida Orfila Pons. 

Referncies.

http://www.arqueobalear.es/noticias.htm ;
http://ibdigital.uib.es/gsdl/collect/mayurqa/index/assoc/HASH85a8.dir/doc.pdf;
http://ceipac.gh.ub.es/biblio/Data/A/0460.pdf;
 Programa de Festes de Sant Jaume d'Alcdia del any 1992 del Ajuntament d'Alcdia.  ;
Quadern del preg de Sant Jaume d'Alcdia -1992.
http://www.pollentia.net;
http://www.uib.es/premsa/setembre06/dia-20/1179380.pdf ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322012" title="Tomografia computada per emissi de fot simple" nonfiltered="577" processed="576" dbindex="125589">
La tomografia computada per emissi de fot simple o tomografia d'emissi monofotnica, tamb anomenada SPECT (de l'angls Single photon emission computed tomography), s una tcnica d'imatgeria mdica nuclear tomogrfica que permet realitzar imatges i reconstruccions en tres dimensions dels rgans i del seu metabolisme per mitj d'un conjunt de gammacmeres que giren al voltant del pacient. s un procediment de medicina nuclear fonamentat en la utilitzaci de detectors de centelleig no convencionals que permeten la distribuci tridimensional del radiotraador en l'rgan estudiat, i que ha demostrat la seva eficcia en l'estudi de diverses afeccions cardaques i del sistema nervis central.

 Per poder efectuar una tomografia d'aquest tipus, cal injectar al pacient un producte radioactiu que s el qu emet radiacions gamma, constitudes per fotons, que s el que es mesura. Aquest producte jugar doncs el paper de traador fixant-se sobre l'rgan que hom cerca illustrar. L'emissi d'aquests fotons s'atenua al travessar els diferents teixits de l'organisme. Es tracta doncs de trobar l'activitat emesa per cada punt de l'rgan observat, tot corregint aquest fenomen d'atenuaci. Aquesta correcci permet obtenir amb precisi l'activitat reconstruda i per tant de quantificar-la.

El principi de la tomografia computada per emissi de fot simple (SPECT) s similar al de la tomografia per emissi de positrons (TEP). La diferncia principal s que en la TEP, es detecta un parell de fot. En la SPECT, no es detecta ms que un sol fot. Les imatges de la TEMF sn doncs menys precises, per no requereixen que el traador emeti positrons. 

 Referncies .


Enllaos externs.
  Pgina de CHU de Rouen;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322016" title="Sigma Arietis" nonfiltered="578" processed="577" dbindex="125590">


Sigma Arietis (  Ari /   Arietis) s una estrella de la constellaci d'ries.

Sigma Arietis s una nana de la seqncia principal blanca-blava del tipus B de la magnitud aparent +5,52. Est aproximadament a 480 anys-llum de la Terra.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322017" title="Aldea del Cano" nonfiltered="579" processed="578" dbindex="125591">


Aldea del Cano s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322037" title="Fundacin Francisco Franco" nonfiltered="580" processed="579" dbindex="125592">
La Fundaci Nacional Francisco Franco s una organitzaci no governamental espanyolaque declara com objectius la difusi de la personalitat de Francisco Franco i dels assoliments del seu rgim, aix com el foment de la investigaci sobre l'Espanya de Franco.

La Fundaci va saltar a la fama el 2003, quan es va denunciar en els mitjans de comunicaci l'existncia de subsidis estatals per a la informatitzaci del seu arxiu quan sols es permet l'accs als seus fons a historiadors relacionats amb l'extrema dreta.

Enllaos externs.
  Plana de la fundaci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322041" title="Tensi de ruptura" nonfiltered="582" processed="580" dbindex="125595">
La tensi de ruptura o voltatge de ruptura d'un material no conductor o allant elctric s el voltatge mnim que causa que una part de l'allant esdevingui conductora. La tensi de ruptura d'un dode s la mnima tensi necessria en polaritzaci inversa per fer que el dode condueixi en sentit invers. 

 Allants .
La tensi de ruptura s una caracterstica dels materials allants que defineix la mxima diferncia de potencial que ser possible aplicar a travs del material, si es depassa el material esdevindr conductor. En el cas dels allants slids en sobrepassar aquest lmit es produeix un flux sobtat de corrent elctric a travs del material que causa una sries de canvis canvis fsics permanents creant un cam conductor. La superaci de la tensi de ruptura produir una perforaci dielctrica.

 Tensi de ruptura al buit .
En condicions estndards i a pressi atmosfrica, els gasos sn un bon material allant, s necessari l'aplicaci d'una gran diferncia de potencial per arribar al superar la la tensi de ruptura. Amb el buit aquest potencial de ruptura disminueix fins el punt que dues superfcies no allades amb diferent potencial poden induir la perforaci dielctrica del gas que les envolta. Aix t algunes aplicacions importants en la indstria, com en el cas de la producci de microprocessadors, per tamb pot ser un problema per als aparells ats que una perforaci dielctrica s similar a un curtcircuit. 

La tensi de ruptura al buit es pot representar com:

,

on
  s el potencial de ruptura en volts, en corrent continu,
  i  sn constants que depenen del gas,
  s la pressi del gas,
  s la distncia en centmetres entre els elctrodes, ;
  s un coeficient.

 Dodes.
La tensi de ruptura s un parmetre dels dodes que defineixen el mxim voltatge invers que es pot aplicar sense que es causi un increment exponencial del corrent al dode. Aquesta caracterstica es pot utilitzar per a fer reguladors de tensi, com s el cas del Dode Zener, un dode molt dopat que explota la caracterstica de la tensi de ruptura:  quan la tensi en polaritzaci inversa aconsegueix el valor de la tensi de ruptura, el mateix camp elctric de la uni p-n s capa d'arrencar electrons de la banda de valncia permetent la conducci  gaireb sense variaci de la tensi.

 Vegeu tamb .
 Dode d'allau;
 Efecte allau;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322045" title="62 Arietis" nonfiltered="583" processed="581" dbindex="125596">







62 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent +5,55.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322054" title="Mirabel" nonfiltered="584" processed="582" dbindex="125597">


Mirabel s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322056" title="Accs obert" nonfiltered="585" processed="583" dbindex="125598">
Es coneix com a accs obert, sovint referint-se al terme en angls Open Access o les sigles corresponents OA, a l'accs lliure, immediat i sense restriccions de material digital educatiu o acadmic, principalment aquell que prov de publicacions de recerca cientfica especialitzada amb avaluaci per experts.
L'accs obert implica que qualsevol usuari amb accs a Internet, en qualsevol moment, pot accedir a un article, llegir-lo, baixar-lo, desar-lo, imprimir-lo, emprar-lo, i fer-ne mineria de dades.
Habitualment els articles en accs obert es troben sota llicncies com ara les Creative Commons. 

Actualment hi ha dos corrents del moviment d'accs obert.

 L'arxivament per iniciativa prpia (o via verda), amb la qual els autors publiquen a una revista per subscripci, per tamb fan accessibles llurs articles en lnia dipositant-los en un repositori institucional o central, com ara el PubMed Central.
 En una publicaci d'accs obert (o via daurada), essent la revista ja d'accs obert i els articles esdevenen plenament accessibles en publicar-se. Els exemples ms coneguts sn les publicacions de BioMed Central i Public Library of Science.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322057" title="Sforza" nonfiltered="586" processed="584" dbindex="125599">

Els Sforza, tamb coneguts amb el nom de Dinastia Sforza o Casa de Sforza, fou una famlia noble italiana del Renaixement que foren titulars del Ducat de Mil entre 1450 i 1535.

Orgens.
La dinastia fou fundada per Muzio Attendolo (1369-1424), anomenat "Sforza" (de l'itali sforzare, o "d'exercir la fora"). Aquest fou un condottiero de la Romanya al servei de la Dinastia d'Anjou de Npols. 

El seu fill Francesc I Sforza va governar Mil a la primera meitat del Renaixement, adquirint el ttol de duc de Mil de l'extinta Dinastia Visconti el 1447. Al llarg dels anys aquesta famlia exerc de governants de la ciutat i del seu ducat cicundant, exercint en algunes poques la tasca de dspotes. 

La famlia tamb va rebre la senyoria de Pesaro, sent noment senyor d'aquesta ciutat el segon fill de Muzi, Alexandre Sforza (1409-1473). Els Sforza de Pesaro van governar la ciutat fins el 1519, moment en qu la mort de Gales Sforza deix sense successors aquesta branca de la famlia. Els descendents del tercer fill de Muzio, Bsio I Sforza (1411-1476), iniciaren aix la branca de Santa Fiora.

Governants.

Governants de Mil.
1450-1466: Francesc I Sforza;
1466-1476: Gales Maria Sforza;
1476-1494: Joan Gales Sforza;
1494-1500: Llus Maria Sforza;
1512-1515: Maximili Sforza;
1521-1535: Francesc II Sforza;

Governants de Pesaro.
1445-1473: Alexandre Sforza;
1473-1483: Constanci Sforza;
1483-1510: Joan Sforza;
1510-1512: Constanci II Sforza;
1512-1513: Gales Sforza;

Genealogia.

 Muzio Attendolo, anomenat "Sforza"
 |
 +-Francesc I (1401-1466), casat amb Blanca Maria Visconti 1450-66
 | |
 | +-Gales Maria (1443 1476), 1466-76
 | | |
 | | +-Caterina Sforza (1463-1509)
 | | |
 | | +-Blanca Maria (1472 1510), segona esposa de l'emperador Maximili I
 | | |
 | | +-Anna (1473-1497), casada amb Alfons I d'Este
 | | |
 | | +-Joan Gales(1469-1494), casat amb Isabel de Npols, 1476-94
 | |   |
 | |   +-Francesc (II)
 | |   |
 | |   +-Bonna (1494-1557), segona esposa de Segimond I de Polnia
 | |
 | +-Ascani (1444-1505), cardenal 
 | |
 | +-Ippolita Maria (1446-1484), casada amb Alfons II de Npols
 | |
 | +-Llus el Moro (1451 1508) 1494-1500
 |   |
 |   +-Maximili (1493-1530), 1512 15
 |   |
 |   +-Francesc II (1495-1535), 1521 35
 |   |
 |   +-Joan Pau I (1497-1535), marqus de Caravaggio
 |
 +-Alexandre, primer senyor de Pesaro
 | |
 | +-Costanci I
 |   |
 |   + Gales
 |   |
 |   +-Joan (1466-1510), primer marit de Lucrcia Borja
 |     |
 |     +-Costanci II
 |
 +-Bsio

Vegeu tamb.

Ducat de Mil;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322062" title="Torre de Santa Mara" nonfiltered="587" processed="585" dbindex="125600">


Torre de Santa Mara s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322063" title="Torrequemada" nonfiltered="588" processed="586" dbindex="125601">


Torrequemada s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322065" title="CNN+" nonfiltered="589" processed="587" dbindex="125602">


CNN+ (llegit CNN Plus) s un canal temtic de televisi de 24 hores d'informaci llanat el 27 de gener de 1999 produt per Companyia Independent de Notcies de Televisi, empresa participada en un 50% per la companyia espanyola Sogecable-Grupo PRISA i en un altre 50% per la companyia nord-americana Turner Broadcasting-Grupo Time Warner (propietria de la cadena d'informaci contnua CNN). El seu eslgan s: Est pasando, lo ests viendo.

Actualment els seus estudis centrals es troben a l'edifici de Sogecable, situat a la localitat madrilenya de Tres Cantos.

Pot veure's a travs de la plataforma de televisi via satllit de pagament Digital+ i tamb gratutament a travs de la Televisi Digital Terrestre.

 Organitzaci interna .

El seu funcionament ha estat, i s, nou al terreny de la televisi ja que va anar, desprs del canal 24 hores de Televisi Espanyola, pioner en la informaci contnua a Espanya. La seva estructura s la segent:

 Redacci. Es divideix en tres seccions informatives: Nacional, Internacional i Economia. Es considera que els redactors han de ser "tot terreny" i capaos de cobrir qualsevol notcia, encara que alguns redactors i reporters adquireixen major grau d'especialitzaci. El sistema informtic que s'usa s l'Avid, tant per escriure com per al muntatge. Quant a les corresponsalies, CNN+ disposa de dos als Estats Units, una a Washington DC i una altra a Atlanta des d'on es gestiona tota la seva relaci audiovisual i informativa amb CNN, prenent les seves imatges, senyals per satllit de tot el planeta i fins i tot fent s dels seus corresponsals tant en pasos de parla hispana com anglesa. Tamb posseeixen corresponsals per compte propi a Brusselles, Jerusalem, Londres, Pars i Pequn. Aquest canal nicament t delegacions autonmiques a Bilbao, Sevilla i Barcelona, ja que per a la resta de les zones d'Espanya desplaa enviats especials i contracta la realitzaci tcnica a una productora externa.

 Producci en lnia. Aquesta secci s'encarrega de crear les escaletas d'emissi ja que, contra tot el que es pugui pensar, CNN+ no sol emetre en directe llevat de les compareixences, rodes de premsa o esdeveniments rellevants (a ms que no existeix un torn de redacci de nit real ja que noms hi ha un redactor que prepara l'escaleta de notcies per a l'equip de matinal per ell noms, sense presentador ni personal de control o realitzaci).

 Trfic. S'encarreguen de quadrar les escaletas d'emissi amb la publicitat, espais temtics i programes especials del canal.

 Assignacions. Equival al tradicional departament de Producci de programes. Gestiona els senyals de satllit, acorda entrevistes, realitza les previsions informatives o, per posar algun altre exemple, localitza qualsevol personatge, fams o expert necessari per a un programa.

 Documentaci. Encarregats de localitzar les imatges a l'arxiu per a posteriorment bolcar-les en el sistema informtic del canal.

 Muntatge. Els muntadors en CNN+ s'encarreguen d'editar els vdeos que b per la seva complicaci tcnica o per la nececesidad de ser editats amb rapidesa, no siguin capaos els redactors de fer-los ells mateixos. Sn pocs ja que es parteix de la premissa que siguin els redactors que controlin la seva pea o vdeo de principi a final, una decisi que estalvia molts diners a qualsevol cadena de televisi, a costa de sacrificar qualitat al producte acabat, ja que la formcin de periodisme manca dels coneixements necessaris en llenguatge audiovisual i d'operaci d'equips.

 Enllaos. S'encarreguen de bolcar en el sistema informtic els senyals de les agncies de notcies nacionals i internacionals i tot el material que arribi a la redacci (cintes de vdeo, DVD, etc.);

 Realitzaci, control i so.

 Editors. Els editors sn, normalment, tres al dia i les seves funcions sn les habituals d'edici de texts dels redactors, control de notcies, etc.

 Grafisme. Departament encarregat de l'elaboraci de tots els elements grfics de CNN+ i Notcies Cuatro. El principal programa utilitzat s Viz|Artist, que permet la realitzaci de grfics en temps real.

 Cambres.

 Continutat.

 Sonoritzaci.

 Autopromocions. S'encarrega de publicitar els programes de la cadena.

 Secretaria de redacci.

 Conductors i missatgers.

 Recursos humans i personal.

 Com a ltim detall, cal deixar constncia del canvi que ha sofert CNN+ desprs de l'entrada en funcionament de Noticias Cuatro (Cuatro). Ms de la meitat de la seva redacci ha passat a integrar-se als nous serveis informatius del canal en obert del grup Sogecable. Tamb s'ha produt aquesta "fusi", per exemple, en els Departaments de Documentaci, Cambres, Sonoritzaci, Enllaos, Conductores i Missatgeres, Recursos humans i personal.

 Organigrama dels Serveis Informatius de Sogecable (Cuatro i CNN+) .

 Director Serveis Informatius: Jos Mara Izquierdo;

 Subdirector Serveis Informatius (Notcies Cuatro): Javier Ruiz;

 Director Informatius CNN+: Antonio San Jos;

 Subdirectora Informatius CNN+: Victoria Lafora;

 Coordinador Grup CNN - CNN+: Al Goodman;


 Cap d'Assignacions (Redactor Cap): Diego de la Serna;

 Cap Secci Cultura: Luis Felipe Torrente;

 Cap Secci Esports: Manu Carreo;

 Cap Secci Economia: Beln Ayala;

 Cap Secci Internacional: Carmen Prez;

 Cap Secci Meteorologia: Florenci Rey;

 Cap Secci Nacional: Javier Casqueiro;

 Cap Secci Societat: Paloma Tortajada;


 Delegada Andalusia: Juan Tortosa;

 Delegada Catalunya: Esther Vera;

 Delegat Pas Basc: Gorka Angulo;


 Corresponsal Atlanta: Bels Chiloeches;

 Corresponsal Brusselles: Bernardo de Miguel;

 Corresponsal Jerusalem: Naiara Galarraga;

 Corresponsal Londres: Ramn Abarca;

 Corresponsal Pars: Octavi Mart;

 Corresponsal Pequn: Mario Saavedra;

 Corresponsal Washington D.C.: Carlos de Vega;

 Plantilla de Periodistes .

 Vanesa Sez (locutora-redactora "Informacin Meteorolgica");
 Elena Miambres (locutora-redactora "Informacin Meteorolgica Fin de Semana");
 Sandra Golpe (presentadora-redactora "Ediciones Fin de Semana Matinal-Medioda-Tarde");
 Roberto Fernndez (presentador-redactor "Ediciones Fin de Semana Tarde-Noche-Madrugada");
 Jos Ramn Pindado (presentador-redactor "Primera Edicin");
 Concha Boo (presentadora-redactora "Edicin Matinal" y "Edicin Medioda");
 Rafael Luque (presentador-editor "Edicin Tarde");
 David Tejera (presentador-redactor "Edicin Noche");
 Leticia Iglesias (presentadora-redactora "Edicin Madrugada");


 Juan Jos Echevarra (editor);
 Ana Fraga (editora);
 Urko Gabilondo (editor);
 Santiago Saiz (editor);
 Irene Serna (editora);


 Jos Mara Calleja (director-presentador "El Debate de CNN+");
 Patrcia Corral (directora-presentadora "Estrenos");
 Almudena Gmez (directora-presentadora "La Red");
 Victria Lafora (directora-presentadora "Revista de Prensa");
 Antonio San Jos (director-presentador "Cara a Cara");
 Mnica Sanz (directora-presentadora "Economa a fondo");
 Marta Sria (presentadora-redactora "Economa 23" i "Cierre de Mercados");


 Beatriz Benayas (redactora "Economia");
 Carolina Caizares (redactora "Economia");
 Alicia Gonzlez (redactora "Economia");
 Mara Xos Lpez (redactora-reportera "Economia");
 Juan Tejn (reporter-redactor "Economia");
 Lara Vadillo (reportera-redactora "Mercat Borsari");


 Edurne Arbeloa (reportera-redactora "Nacional");
 Pepe Barroso (redactor "Crnica Esportiva");
 Javier Bosque (reporter-redactor "PP");
 Susana Camacho (reportera-redactora "Parlament");
 Esther Cervera (redactora "Nacional");
 Inma Coronel (reportera-redactora "Nacional");
 Raquel Duva (reportera-redactora "Cap de Setmana");
 Juan Carlos Flores (redactor "Nacional");
 Mara Galn (reportera-redactora "PSOE");
 Javier Garca-Prieto (redactor "Nit");
 Rebeca Gimeno (redactora "Economia");
 Guillermo Gutirrez (redactor "Nacional");
 Ane Ibarzbal (redactora "Nacional");
 Benjamn Lpez (reporter-redactor "Nacional");
 Javier Martn Gaitero (redactor "Nacional");
 Rafa de Miguel (reporter-redactor "Govern d'Espanya");
 Cristina Montalbo (redactora "Economia");
 Juan Antonio Nicolay (reporter-redactor "Nacional");
 Patricia Pereda (redactora "Nacional");
 Carmela Ros (redactora "Tribunals");
 Guillermo Santacruz (redactor "Nacional");
 Isabel Sanz (redactora-reportera "Nacional");
 Daniel Serrano (reporter-redactor "Nacional");
 Paz Serrano (reportera-redactora "Nacional");
 Javier Torrontegui (reporter-redactor "Terrorisme i Seguretat");
 Antonio Valverde (reporter-redactor "Nacional");


 Carolina Abelln (reportera-redactora "Cultura");
 Elisa Albacete (reportera-redactora "Cultura");
 Mario Moros (reporter-redactor "Cultura");
 Susana Ramos (reportera-redactora "Cultura");


 Marta Aguirregmezcorta (redactora "Societat");
 Cecilia Encinas (reportera-redactora "Societat");
 Irene Fernndez (redactora "Societat");
 Beatriz Garca (redactora "Societat");
 Miriam Lorenzo (reportera-redactora "Societat");
 Miguel Manso (redactor "Societat");
 Agustn Prez (reporter-redactor "Societat");


 Noem Cun (reportera-redactora "Catalunya");
 Georgina Ferri (reportera-redactora "Catalunya");
 Salom Macho (reportera-redactora "Andalusia");
 Ftima Mera (reportera-redactora "Pas Basc");
 Roger Persiva (reporter-redactor "Catalunya");
 Iigo Soto (reporter-redactor "Pas Basc");


 Miguel ngel Antoanzas (redactor d'enlla Grup CNN - CNN+);
 Lourdes Francia (redactora "Internacional");
 Mari Cruz Garca (redactora "Internacional");
 scar Daz de Liao (reporter-redactor "Internacional");
 Mercedees Hernando (redactora "Internacional");
 Cristina Herrez (redactora "Internacional");
 Jos Levy (corresponsal CNN en Espanyol "Jerusalem");
 Ana Lorenzo (reportera-redactora "Internacional");
 Aldara Martitegui (redactora "Internacional");
 Marta Nez (redactora "Internacional");
 Olga Rodrguez (reportera-redactora "Internacional");
 Rey Rodrguez (corresponsal CNN en Espanyol "Ciutat de Mxic");

 Taula d'Assignacions .

 Cristina Sacristn;
 Teresa Portillo;
 Aurelio Mega;
 Ana lvarez;
 Marcos Moreno;

 Plantilla de Grafistes .

 Almudena Calzada;
 Ftima Gmez;
 Salvador Llanes;
 Emma de Mata;
 Adriana Murillo;
 Santiago Romero;

 Vegeu tamb .

 CNN;
 Letcia Ortiz Rocasolano, experiodista de CNN+;

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de CNN+;
 5 anys de CNN+;
 Veure CNN+ en lnia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322066" title="Berrocalejo" nonfiltered="590" processed="588" dbindex="125603">


Berrocalejo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita amb El Gordo i Valdeverdeja.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322067" title="Casas de Miravete" nonfiltered="591" processed="589" dbindex="125604">


Casas de Miravete s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322070" title="FCM Uzina Textila Arad" nonfiltered="592" processed="590" dbindex="125605">

El FCM Uzina Textila Arad s un club de futbol romans de la ciutat d'Arad.

 Histria .
Va ser fundat el 18 d'abril de 1946. Fins el 2008 s'ha proclamat campi de lliga sis cops i dos ms de copa romanesa. Ha tingut les segents denominacions:
1948 : IT Arad-Industriile Textile Ar dene;
1950 : Flamura Rosie IT Arad;
1958 : UT Arad;
1984 : FCM UTA Arad;
1989 : UTA Arad;
1997 : FC UTA Arad;

 Futbolistes destacats.
 Gyula Lrnt;
  Iosif Petschovsky;
 Helmuth Duckadam;
 Flavius Domide;
 Ludovic Bonyhadi;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 FCM UTA - Liga 1;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322071" title="Ace Attorney" nonfiltered="593" processed="591" dbindex="125606">
Ace Attorney, o Gyakuten Saiban|    | , com se'l coneix al Jap, s una nissaga de videojocs d'aventura o Novella visual creats per CAPCOM, on el jugador pren el paper d' un advocat defensor a uns jutjats ficticis, basats en el sistema legal japons. 
L' objectiu del joc s aconseguir el veredicte "not guilty" (innocent) grcies a la investigaci, recollecci de proves i interrogatori de testimonis. Els videojocs d' Aquesta nissaga s'han publicat per a Game Boy Advance, on el primer joc Gyakuten Saiban Yomigaeru Gyakuten va ser publicat en 2001, Windows PC i Nintendo DS, on no noms s'han publicat els tres primers jocs de GBA, protagonizats per Phoenix Wright, sin que tamb ha vist aparixer una nova (la quarta) entrega en 2007.

Als tres primers jocs de la nissaga, publicats originriament en GBA se'ls sol conixer pel nom del seu protagonista Phoenix Wright. El quart joc, ambientat 7 anys desprs del anterior, ens presenta un nou protagonista, Apollo Justice, qui substitueix Wright.

Argument.

El primer joc pren lloc a una ciutat del any 2016 i posteriors; a la versi Japonesa, s a una ciutat qualsevol del Jap, Mentre que a la versi en llengua anglesa aquesta ciutat s Los Angeles, California. Aquestes diferents localitzacions tamb afecten als personatges, per adaptar-los millor a la ciutat on se se suposa viuen, com per exemple, canvis en els volants dels cotxes. Tamb s'han canviat noms respecte a la versi japonesa a les versions en llengua anglesa i francesa; el cas ms clar el del protagonista "Ryuichi Naruhodo", amb un cognom que s un joc de paraules que significa "Ja veig", rebatejat com a  "Phoenix Wright", en referncia al Fnix que renaix de les seues cendres i la paraula "right", correcte. Altres personatges, com Franziska Von Karma han canviat de lloc de residncia, d' Estats Units a Alemanya segons versi, o el personatge que a la versi en llengua anglesa (i les altres llenges europees, car aquestes es tradueixen de la versi americana) es deia Juan Corrida, va ser rebatejat com Juan Rivera en la versi espanyola per motius evidents. 

Al sistema judicial del futur quan a una persona se li acusa d'un crim, immediatament se la jutja a un bench trial presidida per un jutge, un advocat de l'estat per part de l'acusaci, i un advocat defensor que ha de demostrar completament la innocncia del seu client. Els judicis han de durar 3 dies com a mxim, restricci que s'explica per gran nmero de casos que s'han de portar a terme; si en este temps l'acusat no pot demostrar la seua innocncia, el seu cas s enviat a un tribunal superior. La majoria del treball al judici s d'investigaci, feta d'esquenes del advocat defensor. La missi del nostre personatge s la de trobar contradiccions en els relats que els testimonis portats per l'acusaci faran. 

Als tres primers jocs, els de la subsaga de'n Phoenix, el personatge a qui controlem s Phoenix Wright. s un advocat defensor recent llicenciat , qui entra a la  Fey & Co. Law Offices, despatx del personatge Mia Fey, una advocada defensora, que com es vor al tercer joc, ja va defensar a Wright en un judici. Desprs del primer cas, Wright passar a portar endavant el buffet, amb l'ajut de la mdium Maya Fey, germana xicoteta de Mia, i canvia el nom al buffet pel de  "Wright & Co. Law Offices". La familia Fey te habilitats per connectar amb esperits, i a permetr a Maya i la seua cosina, Pearl a rebre ajut de Mia als judicis. Wright te una rivalitat amb Miles Edgeworth, advocat de l'acusaci a qui coneix des de l' infantesa. Altre rival de Wright ser Franziska von Karma, filla del mentor d'Edgeworth, a qui ella veu com una espcie de germ xicotet, (malgrat ser ell alguns anys major) i que tamb te una rivalitat amb Wright. Per no ser fins al tercer joc en qu les relacions entre els personatges presentats als dos primers jocs no s'acaben d'enllaar del tot.

El quart joc pren lloc set anys desprs dels tres primers, i presenta a nous personatges, i ens conta el futur de personatges presentats a jocs anteriors, com Ema Skye o el propi Phoenix Wright.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322073" title="El Gordo" nonfiltered="594" processed="592" dbindex="125607">


El Gordo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322075" title="Higuera de Albalat" nonfiltered="595" processed="593" dbindex="125608">


Higuera de Albalat s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322077" title="Millanes" nonfiltered="596" processed="594" dbindex="125609">


Millanes s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.
 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322078" title="Wilhelm Philipp Schimper" nonfiltered="597" processed="595" dbindex="125610">



Wilhelm Philipp Schimper (o en francs, Guillaume Philippe Schimper) (1808-1880) s un botnic i paleontleg francs, nascut el 12 de desembre de 1808 a Dossenheim-sur-Zinsel i mort el 20 de mar de 1880 a Estrasburg.

Fill d'un pastor protestant, passa la seva infantesa a Offwiller, al Baix Rin, on el seu pare oficiava. Comen estudis de teologia protestant al seminari d'Estrasburg abans d'orientar-se cap a una carrera cientfica. El 1833, a proposta de Pierre Louis Voltz, accepta el lloc d'ajudant naturalista al museu d'Histria Natural d'Estrasburg. El 1839, es fa conservador de l'establiment i ho va continuar sent durant quaranta anys, fins a la seva mort. Tamb ocup la ctedra de geologia i mineralogia, i la de botnica a la Universitat d'Estrasburg. El seu fill, Andreas Franz Wilhelm Schimper, segu els seus passos i tamb va ser un reconegut botnic.

Va ser Cavaller de la Legi d'honor el 1860, de la que en va ser oficial el 1877, corresponsal de l'Acadmia de les Cincies de Pars i membre de diverses acadmies europees.

Schimper es va interessar molt particularment per les molses. Public un tractat en cinc volums: Bryologia europaea. Estudi igualment el gres a Voltzia, del Trisic, i les seves plantes fssils, a les quals consagra un tractat de 2.600 pgines de paleontologia vegetal, escrit entre 1869 i 1874.

 Obra .
 Stirpes normales bryologiae europaeae, Straburg 1844 1854;
 Recherches anatomiques et morphologiques sur les mousses, Straburg 1849;
 Icones morphologicae, Stuttgart 1860;
 Mmoire pour servir  l' histoire naturelle des Sphagnum, Paris 1854;
 Palaeontologica alsatica, Straburg 1854;
 Synopsis muscorum europaeorum, Stuttgart 1860;
 Le terrain de transition des Vosges, Straburg 1862,
 Trait de palontologie vgtale, Paris 1869 1874;


Amb la collaboraci d'altres especialistes:
 W. Ph. Schimper, Philipp Bruch i Th. Gmbel: Bryologia europaea (Stuttgart 1836 1855, 6 vol.). Suplement, Stuttgart 1864 1866.
 W. Ph. Schimper, A. Mougeot: Monographie des Plantes fossiles du Gres Bigarre de la chaine des Vosges, Leipzig 1844;

 Enllaos externs .
Obres numerades de Schimper segons el SICD de la Universitat d'Estrasburg. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322081" title="FC Universitatea Craiova" nonfiltered="598" processed="596" dbindex="125611">

El FC Universitatea Craiova s un club de futbol romans de la ciutat de Craiova.

 Histria .
Els primers clubs de la ciutat van ser fundats el 1921, Craiovan Craiova i Rovine Grivita Craiova. El 1940, ambds clubs es fusionaren creant un dels clubs ms exitosos del moment, el FC Craiova, que guany el campionat romans del 1942-1943, no oficial per la guerra.

Finalment, el 1948 nasqu el Universitatea Craiova per iniciativa de professors i estudiants de la universitat. El 1982/1983 fou la millor temporada del club, arribant a semifinals de la Copa de la UEFA. El 1991 guany per darrer cop la lliga romanesa.

Denominacions del club:
1948 : CSU Craiova (Clubul Sportiv Universitar);
1950 :  tiin a Craiova;
1966 : CS Universitatea Craiova;
1992 : FC Universitatea Craiova;

 Palmars .
 4 Lliga romanesa de futbol: 1974, 1980, 1981, 1991;
 6 Copa romanesa de futbol: 1977, 1978, 1981, 1983, 1991, 1993;

 Futbolistes destacats .
 Paul Manta;
 Silviu Lung;
 Gheorghe Popescu;
 Titus Ozon;
 Ilie Balaci;
 Gabi Popescu;
 Ion Oblemenco;
 tefan Stoica;
 Gheorghe Craioveanu;
 Ioan Ganea;
 Claudiu Niculescu;
 Florin Costea;
 Julius Wobay;

 Entrenadors destacats .
  Nicol Napoli;
  Ilie Balaci;
  Mircea Rednic;
  Jos Ramn Alexanko;
  Emerich Jenei;
  Emil Sandoi;
  Victor Pi urc ;
  Constantin O et;
  Sorin Cr u;
  Valentin St nescu;
  Constantin Cern ianu;
  Ion Oblemenco;

Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web oficial de seguidors;
 Gruppo Maxima;
 Sezione;
 Stiinta Craiova ;
 U.Craiova - Liga 1;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322084" title="Principi open/closed" nonfiltered="599" processed="597" dbindex="125612">
En programaci orientada a objectes, el principi open/closed diu que "entitats de software (classes, mduls, funcions, etc.) haurien de estar obertes a l'extensi, per tancades a la modificaci";
aix vol dir que el comportament d'aquesta entitat pot ser modificat sense alterar el seu codi font. Aix s especialment valus  en un entorn de producci, on els canvis al codi font poden requerir revisions de codi, tests d'unitat, i altres procediments similars per a qualificar-lo per al seu s en un producte: el codi que acompleix aquest principi no canvia quan s exts, i per tant no necessita aquest esfor.

El nom Open/Closed Principle s'ha fet servir de dues formes. Ambdus fan servir l'herncia per a resoldre el dilema aparent, per les finalitats, tcniques, i resultats sn diferents.

 El principi Open/Closed de Meyer .
Al Dr. Bretrand Meyer s'atribueix generalment la creaci del terme Principi Open/Closed, que va aparixer al seu llibre de 1988 Object Oriented Software Construction. La idea era que un cop acomplerta, la implementaci d'una classe podia ser noms modificada per a corregir errors; operacions noves o canviades requeririen que una classe diferent fs creada. Aquesta classe podria reutilitzar codi de la classe original mitjanant herncia. La subclasse derivada podria o podria no tenir la mateixa interfcie que la classe original.

La definici de Meyer defn l'herncia d'implementaci. La implementaci pot ser reutilitzada mitjanant herncia per en les especificacions d'interfcie aix no cal. La implementaci existent s tancada a modificacions, i no cal que noves implementacions tinguin la interfcie existent.

 Principi Open/Closed polimfic .
Durant els anys 90, el Principi Open/Closed va esdevenir popularment redefinit per a l's d'interfcies abstractes, on les implementacions podien ser modificades i mltiples implementacions podien ser creades i substitudes polimrficament per altres.

En contrast amb l's de Meyer, aquesta definici defn l'herncia d'una classe abstracta base. Les especificacions d'interfcie poden ser reutilitzades mitjanant herncia per en la implementaci no cal. La interfcie s tancada a modificacions i les noves implementacions han de, com a mnim, implementar aquella interfcie.

L'article de Robert C. Martin de 1996 "El principi Open-Closed", January 1996]
va ser un dels escrits fundacionals d'aquest enfocament. Al 2001 Craig Larman escriuria que el Principi Open/Closed "s el que David Parnas realment volia dir amb ocultaci d'informaci" May/June 2001, pp. 89-91].

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322087" title="Romangordo" nonfiltered="600" processed="598" dbindex="125613">


Romangordo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322088" title="Andreas Franz Wilhelm Schimper" nonfiltered="601" processed="599" dbindex="125614">

Andreas Franz Wilhelm Schimper (1856-1901) va ser un botnic alemany, nascut el 12 de maig de 1856 a Estrasburg. Era fill del botnic i paleontleg Wilhelm Philipp Schimper (1808-1880). Va ser professor associat a Bonn, i desprs professor a Basilea. Participa en nombroses expedicions cientfiques. Destaca sobretot com a autor de la Pflanzengeographie (1898). s una obra pionera en l'mbit de l'ecologia vegetal i aclar aspectes sobre la distribuci dels vegetals.

La seva salut havia quedat seriosament malmesa arrel de la malria que va patir en la seva estada al Camerun i a Dar es Salaam, durant el viatje amb una expedici alemanya per l'frica el 1898, i mor el 9 de setembre de 1901 a Basilea

 Obra .
 A. F. W. Schimper: "ber die Entwicklung der Chlorophyllkrner und Farbkrper". A: Botanische Zeitung. 41, 1883, Sp. 105-120, 126-131 i 137-160. ;
 A. F. W. Schimper: Die epiphytische Vegetation Amerikas. Gustav Fischer Verlag, Jena 1888 (Projecte Gutenberg eText; 162 p.).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322089" title="FDF Telecinco" nonfiltered="602" processed="600" dbindex="125615">

Factoria de Ficcin Telecinco (o simplement FDF) s un canal de televisi digital terrestre privat espanyol, d'mbit nacional, operat per Gestevisin Telecinco. Va comenar les seves emissions el 18 de febrer del 2008, substituint en la seva freqncia al canal Telecinco Estrellas.

El seu origen s a l'extint canal Factoria de Ficci, canal creat desprs d'un acord entre Globomedia, Antena 3 i Telecinco. Mesos desprs de desaparixer, Telecinco va adquirir el nom del canal i la seva imatge corporativa, per llanar el canal com un substitut de Telecinco Estrellas des del 18 de febrer.

El canal ofereix la programaci anterior de Telecinco Estrellas, basada en sries de producci prpia, estrangera i cinema.

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Telecinco 2;

 Enllaos externs .
 FDF Telecinco a Telecinco.es;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322090" title="Saucedilla" nonfiltered="603" processed="601" dbindex="125616">


Saucedilla s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322091" title="Serrejn" nonfiltered="604" processed="602" dbindex="125617">


Serrejn s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322092" title="Sony Entertainment Television en Veo" nonfiltered="605" processed="603" dbindex="125618">


Sony Entertainment Television en Veo (o simplement SET en Veo) s un canal de televisi espanyol, filial del canal internacional Sony Entertainment Television. El canal s gestionat per Sony i la seva llicncia d'emissi pertany a Veo TV del grup Unidad Editorial, i per aix porti l'afegit "Veo" en la denominaci oficial. Tamb es coneix al canal simplement com "Sony Entertainment Television".

Va comenar les seves emissions el 12 de juny del 2006, i s un dels canals de televisi en obert a Espanya a travs de la Televisi Digital Terrestre.

 Histria .

El 12 de juny del 2006 SET en Veo va iniciar les seves emissions en proves 12 hores diries (de 3 de la tarda a 3 de la matinada) amb una programaci basada en sries de ficci i pellcules de cinema. Emet el senyal multilinge (possibilitat d'audici en versi original o doblegada al castell) i amb possibilitat d'afegir subttols. Posteriorment van passar a emetre alguns programes en senyal panormica letterbox. La seva qualitat d'audio s de Dolby Surround en alguns programes.

En la matinada del 27 d'agost al 28 es va emetre, per primera vegada en obert a Espanya, la 58a edici dels Emmy, en versi original (angls) o amb traducci simultnia. Alhora, s'emetia en AXN.

El 18 de setembre van comenar a transmetre les 24 hores del dia amb multidifusions de les seves sries. Una de les idees del canal era servir com a complement directe d'AXN i viceversa. Les novetats de la nova temporada van ser les sries No con mis hijas, Un chapuzas en casa, Kevin Hill, De repente Susan, Lnea de fuego, Veritas, Fenmenos i per primera vegada al canal un reality guanyador de diversos Emmy, El Gran Reto.

Al 17 de mar del 2007 la cadena va anunciar l'emissi de la primera temporada de la srie Desperate Housewives (Mujeres Desesperadas), i a partir del 14 d'abril, Lost (Perdidos), ambdues per primera vegada en format panormic a Espanya (letterbox, no anamrfic), en dual i amb subttols.

Des del 12 d'abril del 2008 el canal est disponible en Digital+.

 Programaci .

 Sries .

 Becker;
 De repente Susan;
 Diagnstico asesinato;
 Ed;
 Edicin anterior;
 Jvenes abogados;
 La clave Da Vinci;
 La cruda realidad;
 Mujeres desesperadas;
 No con mis hijas;
 Perdidos;
 V.I.P.;
 Will y Grace;

 Infantils .

 Capeta;
 Duel Masters;
 Floricienta;

 Concursos .

 El Gran Reto;

 Juvenils .

 Al Otro Lado;
 6teen;

 Enllaos externs .

 SET en Veo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322093" title="Toril" nonfiltered="606" processed="604" dbindex="125619">


Toril s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322094" title="Thtre Lyrique" nonfiltered="607" processed="605" dbindex="125620">

El Thtre Lyrique (o Thtre-Lyrique Imprial) fou un dels tres teatres d'pera que hi havia a Pars al segle XIX (els altres dos eren l'Opra i l'Opra-Comique), situat a la Place du Chtelet prop del Sena. El teatre original fou inaugurat el 1851 i va funcionar durant 19 temporades fins el 1871, quan fou destrut pel foc. Va ser reconstrut a semblana de l'original i amb el nom de Thtre de la Ville, per mai ms s'hi va representar cap pera.

Un bon nombre d'peres franceses es van estrenar al teatre, destacant:

 Si j'tais roi d'Adolphe Adam el 1852;
 Les Dragons de Villars de Aim Maillart el 1856;
 Faust de Gounod el 1859;
 Les Troyens de Berlioz el 1863;
 Les pcheurs de perles de Bizet el 1863;
 La jolie fille de Perth de Bizet el 1867;
 Romo et Juliette de Gounod el 1867;

Tamb algunes peres no franceses hi van tenir xit:

 Orfeo ed Euridice de Gluck el novembre de 1859 (sota la direcci de Berlioz);
 Macbeth de Verdi el 1865 (versi revisada i ampliada).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322096" title="Valdecaas de Tajo" nonfiltered="608" processed="606" dbindex="125621">


Valdecaas del Tajo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322097" title="Valdehncar" nonfiltered="609" processed="607" dbindex="125622">


Valdehncar s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322101" title="Scott Andrew Sinclair" nonfiltered="610" processed="608" dbindex="125623">

Scott Andrew Sinclair s un futbolista professional angls nascut a Bath, Regne Unit el 25 de mar del 1989. Actualment juga al Chelsea F.C. com a davanter.

 Enllaos externs .
Perfil a footballdatabase.com ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322102" title="Canal 4 Castilla y Len" nonfiltered="611" processed="609" dbindex="125624">


Canal 4 Castilla y Len s un canal privat de televisi de la comunitat autnoma de Castella i Lle (Espanya). Es tracta del primer canal autonmic en importncia a Castella i Lle, seguit per darrere de Televisin Castilla y Len. Forma part de Promecal, propietria de diaris, agncies de comunicaci, radi i de Canal 6 Navarra o La Tribuna Televisin.

 Delegacions .

La cadena compta amb emissores a vila (Canal 4 vila), Burgos (Canal 4 Burgos), Lle (Canal 4 Lle), Miranda de Ebro (Canal 4 Miranda), Palncia (Canal 4 Palncia), Ponferrada (Canal 4 Bierzo), Aranda de Duero (Canal 4 Ribera), Salamanca (Canal 4 Salamanca), Sria (Canal 4 Sria), Segvia (Canal 4 Segvia), Valladolid (Canal 4 Valladolid) i Zamora (Canal 4 Zamora).

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de 'Canal 4 Castilla y Len;
 Grupo Promecal;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322105" title="Institut d'Estudis Balerics" nonfiltered="612" processed="610" dbindex="125625">
L' Institut d'Estudis Balerics  (IEB) s una instituci cultural pblica a travs de la Conselleria de Cultura del Govern de les Illes Balears. El seu director s Sebasti Serra Busquets.

La seva tasca s promocionar la llengua catalana, prpia de les Illes Balears, i  la cultura que s'hi expressa.

El seu camp d'actuaci es dirigeix cap a dues direccions: 
 La difusi i la promoci cultural al propi territori illenc. Una de les primeres tasques de l'IEB s establir contactes amb altres institucions illenques els objectius de les quals siguin de carcter similar. Com sn: l' Institut d'Estudis Eivissencs i l'Institut Menorqu d'Estudis.
 
 La difusi i la promoci cultural ms enll de les Illes.
 A les terres amb les quals compartim una mateixa llengua i cultura: Catalunya, Valncia, Andorra, L'Alguer. ;
 Als pobles i ciutats de la resta de l'Estat. Tractant de dur les millors produccions literries i artstiques dels creadors balears. Presentant a Madrid i a altres indrets de parla castellana les antologies potiques en llengua original i en llengua castellana.
 Als altres pasos d'Europa i a la resta del mn. En collaboraci amb altres institucions com : l'Institut Ramon Llull, a l'Institut Valenci d'Art Modern i l'Instituto Cervantes.

 Enllaos externs .
 Web Institut d'Estudis Balerics;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322106" title="Barrado" nonfiltered="613" processed="611" dbindex="125626">


Barrado s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura.  Limita al N amb Piornal, a l'E amb Arroyomolinos de la Vera , al S amb Gargera de la Vera i a l'O amb Casas del Castaar i Cabrero.


 Demografia .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322107" title="Televisin Castilla y Len" nonfiltered="614" processed="612" dbindex="125627">
Televisin Castilla y Len s un canal privat de televisi que es veu a les provncies de la comunitat autnoma de Castella i Lle, a Espanya. Va sorgir amb la uni de diferents televisions locals privades de la comunitat autnoma que gestionaven xarxes de cable que acabarien formant Retecal, abosorbida desprs per ONO.

 Televisions integrants .

La cadena compta amb emissores en diferents punts de Castella i Lle i est integrat per Canal 29 Valladolid (Valladolid), Televisi Aranda (Aranda de Duero), TV Avila (vila), Canal Bjar i Comarca (Bjar), Televisi Benavente (Benavente), TV Burgos (Burgos), Televisi Ciudad Rodrigo (Ciudad Rodrigo), Telen TV (Lle), Televisi Medinense (Medina del Campo), Televisi Miranda (Miranda de Ebro), Televisi Nord de Burgos (Merindades), Televisi Palncia (Palncia), Televisi Ponferrada (Ponferrada), Televisi Salamanca (Salamanca), Televisi Segvia (Segvia), Sria Visi (Sria) i Televisi Zamora (Zamora).

 rees de cobertura .

Valladolid i provncia, Aranda de Duero i voltants, vila, Bjar i comarca, Benavente i voltants, provncia de Burgos, Ciutat Rodrigo i voltants, Lle capital i provncia, Medina del Camp i comarca, Miranda d'Ebre, Palncia i provncia, Ponferrada i voltants, Segvia i provncia, Salamanca, Sria i provncia, Zamora i provncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322111" title="Cabrero" nonfiltered="615" processed="613" dbindex="125628">


Cabrero s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322113" title="Llista d'ocells de la Xina" nonfiltered="616" processed="614" dbindex="125629">

Aquesta llista d'ocells de la Xina inclou totes les espcies d'ocells trobats a la Xina: 1318, de les quals 53 en sn endemismes, 18 en sn endemismes reproductors, 88 es troben globalment amenaades d'extinci i dues hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Gaviidae.
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia pacifica;
Gavia immer;
Gavia adamsii ;
Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps grisegena;
Podiceps cristatus;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Diomedeidae.
Phoebastria albatrus ;
Phoebastria nigripes;
Procellariidae.
Fulmarus glacialis ;
Pterodroma rostrata;
Pterodroma hypoleuca;
Bulweria bulwerii;
Calonectris leucomelas;
Puffinus pacificus;
Puffinus griseus;
Hydrobatidae.
Oceanodroma leucorhoa ;
Oceanodroma monorhis;
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Pelecanidae.
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus philippensis;
Pelecanus crispus;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax capillatus;
Phalacrocorax pelagicus;
Phalacrocorax urile ;
Phalacrocorax niger;
Anhingidae.
Anhinga melanogaster ;
Fregatidae.
Fregata andrewsi ;
Fregata minor;
Fregata ariel ;
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea insignis;
Ardea sumatrana;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta intermedia;
Egretta garzetta;
Egretta eulophotes;
Egretta sacra;
Ardeola bacchus;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax nycticorax;
Gorsachius magnificus;
Gorsachius goisagi;
Gorsachius melanolophus;
Ixobrychus sinensis;
Ixobrychus eurhythmus;
Ixobrychus cinnamomeus;
Ixobrychus flavicollis;
Botaurus stellaris;
Ciconiidae.
Mycteria leucocephala;
Anastomus oscitans ;
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Ciconia boyciana;
Leptoptilos javanicus;
Threskiornithidae.
Threskiornis melanocephalus;
Pseudibis davisoni;
Nipponia nippon;
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Platalea minor;
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus ;
Anatidae.
Dendrocygna javanica;
Cygnus olor;
Cygnus cygnus;
Cygnus columbianus;
Anser cygnoides;
Anser fabalis;
Anser albifrons;
Anser erythropus;
Anser anser;
Anser indicus;
Chen caerulescens ;
Branta bernicla;
Branta canadensis;
Branta ruficollis ;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Sarkidiornis melanotos;
Nettapus coromandelianus;
Aix galericulata;
Anas penelope;
Anas falcata;
Anas strepera;
Anas formosa;
Anas carolinensis ;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas poecilorhyncha;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya nyroca;
Aythya baeri;
Aythya fuligula;
Aythya marila;
Polysticta stelleri ;
Histrionicus histrionicus;
Clangula hyemalis;
Melanitta nigra;
Melanitta fusca;
Bucephala clangula;
Mergellus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Mergus squamatus;
Oxyura leucocephala;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Aviceda jerdoni;
Aviceda leuphotes;
Pernis ptilorhynchus;
Elanus caeruleus;
Milvus migrans;
Haliastur indus;
Haliaeetus leucogaster;
Haliaeetus leucoryphus;
Haliaeetus albicilla;
Haliaeetus pelagicus ;
Ichthyophaga humilis ;
Gypaetus barbatus;
Gyps bengalensis;
Gyps himalayensis;
Aegypius monachus;
Sarcogyps calvus;
Circaetus gallicus;
Spilornis cheela;
Circus aeruginosus;
Circus spilonotus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus melanoleucos;
Circus pygargus;
Accipiter trivirgatus;
Accipiter badius;
Accipiter soloensis;
Accipiter gularis;
Accipiter virgatus;
Accipiter nisus;
Accipiter gentilis;
Butastur teesa;
Butastur liventer;
Butastur indicus;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Buteo hemilasius;
Buteo lagopus;
Ictinaetus malayensis;
Aquila clanga;
Aquila nipalensis;
Aquila heliaca;
Aquila chrysaetos;
Aquila fasciatus;
Aquila pennatus;
Aquila kienerii;
Spizaetus nipalensis;
Falconidae.
Microhierax caerulescens;
Microhierax melanoleucus;
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus;
Falco amurensis;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco severus;
Falco cherrug;
Falco rusticolus;
Falco pelegrinoides;
Falco peregrinus;
Tetraonidae.
Dendragapus falcipennis;
Lagopus lagopus;
Lagopus muta;
Tetrao parvirostris;
Tetrao urogallus;
Tetrao tetrix;
Bonasa bonasia;
Bonasa sewerzowi ;
Phasianidae.
Lerwa lerwa;
Tetraophasis obscurus ;
Tetraophasis szechenyii;
Tetraogallus altaicus;
Tetraogallus tibetanus;
Tetraogallus himalayensis;
Alectoris chukar;
Alectoris magna ;
Francolinus pintadeanus;
Perdix perdix;
Perdix dauurica;
Perdix hodgsoniae;
Coturnix japonica;
Coturnix coturnix;
Coturnix chinensis;
Arborophila torqueola;
Arborophila rufipectus ;
Arborophila mandellii;
Arborophila gingica ;
Arborophila rufogularis;
Arborophila atrogularis;
Arborophila ardens ;
Arborophila brunneopectus;
Arborophila chloropus;
Arborophila charltonii;
Bambusicola fytchii;
Bambusicola thoracica;
Ithaginis cruentus;
Tragopan melanocephalus;
Tragopan satyra;
Tragopan blythii;
Tragopan temminckii;
Tragopan caboti ;
Pucrasia macrolopha;
Lophophorus impejanus;
Lophophorus sclateri;
Lophophorus lhuysii ;
Gallus gallus;
Lophura leucomelanos;
Lophura nycthemera;
Crossoptilon crossoptilon;
Crossoptilon mantchuricum ;
Crossoptilon auritum ;
Syrmaticus ellioti ;
Syrmaticus humiae;
Syrmaticus reevesii ;
Phasianus colchicus;
Chrysolophus pictus ;
Chrysolophus amherstiae;
Polyplectron bicalcaratum;
Pavo muticus;
Turnicidae.
Turnix sylvatica;
Turnix tanki;
Turnix suscitator;
Gruidae.
Anthropoides virgo;
Grus leucogeranus;
Grus canadensis ;
Grus antigone;
Grus vipio;
Grus grus;
Grus monacha;
Grus nigricollis;
Grus japonensis;
Rallidae.
Coturnicops exquisitus;
Rallina fasciata ;
Rallina eurizonoides;
Gallirallus striatus;
Rallus aquaticus;
Crex crex;
Amaurornis akool;
Amaurornis phoenicurus;
Amaurornis bicolor;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana;
Porzana fusca;
Porzana paykullii;
Gallicrex cinerea;
Porphyrio porphyrio;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Otididae.
Otis tarda;
Chlamydotis macqueenii;
Tetrax tetrax;
Jacanidae.
Hydrophasianus chirurgus;
Metopidius indicus;
Rostratulidae.
Rostratula benghalensis;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Ibidorhynchidae.
Ibidorhyncha struthersii;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burhinus oedicnemus ;
Burhinus recurvirostris;
Glareolidae.
Glareola pratincola;
Glareola maldivarum;
Glareola lactea;
Charadriidae.
Vanellus vanellus;
Vanellus duvaucelii;
Vanellus cinereus;
Vanellus indicus;
Vanellus gregarius ;
Pluvialis fulva;
Pluvialis dominica;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula ;
Charadrius placidus;
Charadrius dubius;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius peronii;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius asiaticus;
Charadrius veredus;
Charadrius morinellus;
Scolopacidae.
Scolopax rusticola;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago solitaria;
Gallinago hardwickii ;
Gallinago nemoricola;
Gallinago stenura;
Gallinago megala;
Gallinago gallinago;
Limnodromus scolopaceus ;
Limnodromus semipalmatus;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius minutus;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata;
Numenius madagascariensis;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa guttifer;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Heterosceles brevipes;
Heterosceles incanus ;
Arenaria interpres;
Calidris tenuirostris;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris mauri ;
Calidris ruficollis;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris subminuta;
Calidris melanotos ;
Calidris acuminata;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Calidris ptilocnemis ;
Eurynorhynchus pygmeus;
Limicola falcinellus;
Philomachus pugnax;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius ;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus ;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus ;
Laridae.
Larus crassirostris;
Larus canus;
Larus glaucescens ;
Larus hyperboreus;
Larus argentatus;
Larus heuglini;
Larus vegae;
Larus cachinnans;
Larus ichthyaetus;
Larus schistisagus ;
Larus brunnicephalus;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus saundersi;
Larus relictus;
Larus pipixcan ;
Larus minutus ;
Rhodostethia rosea ;
Rissa tridactyla;
Sternidae.
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna bengalensis ;
Sterna bernsteini;
Sterna bergii;
Sterna aurantia;
Sterna dougallii;
Sterna sumatrana;
Sterna hirundo;
Sterna albifrons;
Sterna acuticauda;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias niger;
Anous stolidus;
Gygis alba;
Rynchopidae.
Rynchops albicollis ;
Alcidae.
Brachyramphus marmoratus;
Brachyramphus perdix;
Synthliboramphus antiquus;
Synthliboramphus wumizusume;
Cerorhinca monocerata;
Pteroclidae.
Syrrhaptes tibetanus;
Syrrhaptes paradoxus;
Pterocles orientalis;
Columbidae.
Columba livia;
Columba rupestris;
Columba leuconota;
Columba oenas;
Columba eversmanni;
Columba palumbus;
Columba hodgsonii;
Columba pulchricollis;
Columba punicea;
Columba janthina;
Streptopelia turtur;
Streptopelia orientalis;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia tranquebarica;
Streptopelia chinensis;
Streptopelia senegalensis;
Macropygia unchall;
Macropygia ruficeps;
Chalcophaps indica;
Treron bicincta;
Treron pompadora;
Treron curvirostra;
Treron phoenicoptera;
Treron apicauda;
Treron sphenura;
Treron sieboldii;
Treron formosae;
Ptilinopus leclancheri;
Ducula aenea;
Ducula badia;
Psittacidae.
Psittacula eupatria;
Psittacula krameri;
Psittacula himalayana;
Psittacula finschii;
Psittacula roseata;
Psittacula derbiana;
Psittacula alexandri;
Loriculus vernalis;
Cuculidae.
Clamator jacobinus;
Clamator coromandus;
Cuculus sparverioides;
Cuculus varius;
Cuculus fugax;
Cuculus nisicolor;
Cuculus hyperythrus;
Cuculus micropterus;
Cuculus canorus;
Cuculus saturatus;
Cuculus horsfieldi;
Cuculus poliocephalus;
Cacomantis sonneratii;
Cacomantis merulinus;
Chrysococcyx maculatus;
Chrysococcyx xanthorhynchus;
Surniculus lugubris;
Eudynamys scolopacea;
Phaenicophaeus tristis;
Centropus sinensis;
Centropus bengalensis;
Tytonidae.
Tyto longimembris;
Tyto alba;
Phodilus badius;
Strigidae.
Otus spilocephalus;
Otus lettia;
Otus lempiji;
Otus brucei;
Otus scops;
Otus sunia;
Bubo bubo;
Bubo nipalensis;
Bubo coromandus ;
Bubo scandiacus;
Ketupa blakistoni;
Ketupa zeylonensis;
Ketupa flavipes;
Strix leptogrammica;
Strix aluco;
Strix uralensis;
Strix davidi ;
Strix nebulosa;
Surnia ulula;
Glaucidium passerinum;
Glaucidium brodiei;
Glaucidium cuculoides;
Athene brama;
Athene noctua;
Aegolius funereus;
Ninox scutulata;
Asio otus;
Asio flammeus;
Podargidae.
Batrachostomus hodgsoni;
Caprimulgidae.
Eurostopodus macrotis;
Caprimulgus indicus;
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus aegyptius;
Caprimulgus centralasicus ;
Caprimulgus macrurus;
Caprimulgus affinis;
Apodidae.
Aerodramus brevirostris;
Aerodramus rogersi;
Aerodramus maximus;
Hirundapus caudacutus;
Hirundapus cochinchinensis;
Cypsiurus balasiensis;
Apus apus;
Apus pacificus;
Apus affinis;
Apus nipalensis;
Hemiprocnidae.
Hemiprocne coronata;
Trogonidae.
Harpactes erythrocephalus;
Harpactes oreskios;
Harpactes wardi;
Alcedinidae.
Alcedo hercules;
Alcedo atthis;
Alcedo meninting;
Ceyx erithacus;
Pelargopsis capensis;
Halcyon coromanda;
Halcyon smyrnensis;
Halcyon pileata;
Todirhamphus chloris;
Megaceryle lugubris;
Ceryle rudis;
Meropidae.
Nyctyornis athertoni;
Merops orientalis;
Merops viridis;
Merops philippinus;
Merops apiaster;
Merops leschenaulti;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Coracias benghalensis;
Eurystomus orientalis;
Upupidae.
Upupa epops;
Bucerotidae.
Anthracoceros albirostris;
Buceros bicornis;
Anorrhinus austeni;
Aceros nipalensis;
Aceros undulatus;
Capitonidae.
Megalaima virens;
Megalaima lineata;
Megalaima faiostricta;
Megalaima franklinii;
Megalaima oorti;
Megalaima asiatica;
Megalaima australis;
Megalaima haemacephala;
Indicatoridae.
Indicator xanthonotus;
Picidae.
Jynx torquilla;
Picumnus innominatus;
Sasia ochracea;
Dendrocopos canicapillus;
Dendrocopos kizuki;
Dendrocopos minor;
Dendrocopos atratus;
Dendrocopos hyperythrus;
Dendrocopos darjellensis;
Dendrocopos cathpharius;
Dendrocopos leucotos;
Dendrocopos major;
Dendrocopos leucopterus;
Picoides tridactylus;
Celeus brachyurus;
Dryocopus javensis;
Dryocopus martius;
Picus chlorolophus;
Picus flavinucha;
Picus vittatus;
Picus xanthopygaeus;
Picus squamatus;
Picus rabieri ;
Picus canus;
Dinopium shorii;
Dinopium javanense;
Chrysocolaptes lucidus;
Gecinulus grantia;
Blythipicus pyrrhotis;
Mulleripicus pulverulentus;
Eurylaimidae.
Psarisomus dalhousiae;
Serilophus lunatus;
Pittidae.
Pitta phayrei;
Pitta nipalensis;
Pitta soror;
Pitta oatesi;
Pitta cyanea;
Pitta sordida;
Pitta brachyura;
Pitta nympha;
Pitta moluccensis;
Alaudidae.
Mirafra javanica;
Melanocorypha bimaculata;
Melanocorypha maxima;
Melanocorypha mongolica;
Melanocorypha leucoptera ;
Melanocorypha yeltoniensis ;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella acutirostris;
Calandrella rufescens;
Calandrella cinerea;
Calandrella raytal;
Galerida cristata;
Alauda arvensis;
Alauda gulgula;
Eremophila alpestris;
Hirundinidae.
Riparia riparia;
Riparia diluta;
Riparia paludicola;
Ptyonoprogne rupestris;
Ptyonoprogne concolor ;
Hirundo rustica;
Hirundo tahitica;
Hirundo smithii;
Cecropis daurica;
Cecropis striolata;
Delichon urbica;
Delichon dasypus;
Delichon nipalensis;
Motacillidae.
Dendronanthus indicus;
Motacilla alba;
Motacilla lugens;
Motacilla grandis;
Motacilla citreola;
Motacilla flava;
Motacilla tschutschensis;
Motacilla cinerea;
Anthus rufulus;
Anthus richardi;
Anthus campestris;
Anthus godlewskii;
Anthus trivialis;
Anthus hodgsoni;
Anthus gustavi;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus roseatus;
Anthus spinoletta;
Anthus sylvanus;
Anthus rubescens;
Campephagidae.
Coracina macei;
Coracina novaehollandiae;
Coracina melaschistos;
Pericrocotus roseus;
Pericrocotus cantonensis;
Pericrocotus divaricatus;
Pericrocotus ethologus;
Pericrocotus brevirostris;
Pericrocotus flammeus;
Pericrocotus solaris;
Hemipus picatus;
Pycnonotidae.
Spizixos canifrons;
Spizixos semitorques;
Pycnonotus striatus;
Pycnonotus atriceps;
Pycnonotus melanicterus;
Pycnonotus jocosus;
Pycnonotus xanthorrhous;
Pycnonotus sinensis;
Pycnonotus cafer;
Pycnonotus aurigaster;
Pycnonotus finlaysoni;
Pycnonotus flavescens;
Alophoixus flaveolus;
Alophoixus pallidus;
Iole propinqua;
Ixos amaurotis;
Hemixos flavala;
Hemixos castanonotus;
Ixos mcclellandii;
Hypsipetes leucocephalus;
Regulidae.
Regulus regulus;
Chloropseidae.
Chloropsis cochinchinensis;
Chloropsis aurifrons;
Chloropsis hardwickii;
Aegithinidae.
Aegithina tiphia;
Aegithina lafresnayei;
Bombycillidae.
Bombycilla garrulus;
Bombycilla japonica;
Cinclidae.
Cinclus cinclus;
Cinclus pallasii;
Troglodytidae.
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae.
Prunella collaris;
Prunella himalayana;
Prunella rubeculoides;
Prunella strophiata;
Prunella montanella;
Prunella fulvescens;
Prunella atrogularis;
Prunella koslowi;
Prunella immaculata;
Turdidae.
Monticola saxatilis;
Monticola gularis;
Monticola rufiventris;
Monticola solitarius;
Myophonus caeruleus;
Zoothera citrina;
Zoothera sibirica;
Zoothera mollissima;
Zoothera dixoni;
Zoothera dauma;
Zoothera marginata;
Turdus hortulorum;
Turdus unicolor;
Turdus dissimilis;
Turdus cardis;
Turdus albocinctus;
Turdus boulboul;
Turdus merula;
Turdus poliocephalus;
Turdus rubrocanus;
Turdus kessleri;
Turdus feae;
Turdus obscurus;
Turdus pallidus;
Turdus chrysolaus;
Turdus ruficollis;
Turdus naumanni;
Turdus pilaris;
Turdus iliacus;
Turdus philomelos;
Turdus mupinensis;
Turdus viscivorus;
Brachypteryx hyperythra;
Brachypteryx stellata;
Brachypteryx leucophrys;
Brachypteryx montana;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Cisticola exilis;
Rhopophilus pekinensis ;
Prinia criniger;
Prinia polychroa;
Prinia atrogularis;
Prinia rufescens;
Prinia hodgsonii;
Prinia flaviventris;
Prinia inornata;
Sylviidae.
Tesia castaneocoronata;
Tesia olivea;
Tesia cyaniventer;
Urosphena squameiceps;
Cettia canturians;
Cettia pallidipes ;
Cettia diphone;
Cettia fortipes;
Cettia major;
Cettia flavolivacea;
Cettia acanthizoides;
Cettia brunnifrons;
Cettia cetti;
Bradypterus thoracicus;
Bradypterus major;
Bradypterus tacsanowskius;
Bradypterus seebohmi;
Bradypterus luteoventris;
Locustella lanceolata;
Locustella naevia;
Locustella certhiola;
Locustella ochotensis;
Locustella pleskei;
Locustella luscinioides;
Locustella fasciolata;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus sorghophilus;
Acrocephalus bistrigiceps;
Acrocephalus agricola;
Acrocephalus concinens;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus dumetorum;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus orientalis;
Acrocephalus stentoreus;
Acrocephalus aedon;
Hippolais caligata;
Hippolais rama;
Hippolais pallida;
Orthotomus cuculatus;
Orthotomus sutorius;
Orthotomus atrogularis;
Leptopoecile sophiae;
Leptopoecile elegans ;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus sindianus;
Phylloscopus sibilatrix ;
Phylloscopus fuscatus;
Phylloscopus fuligiventer;
Phylloscopus affinis;
Phylloscopus subaffinis;
Phylloscopus griseolus;
Phylloscopus armandii;
Phylloscopus schwarzi;
Phylloscopus pulcher;
Phylloscopus maculipennis;
Phylloscopus proregulus;
Phylloscopus kansuensis ;
Phylloscopus chloronotus;
Phylloscopus forresti;
Phylloscopus yunnanensis;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus humei;
Phylloscopus borealis;
Phylloscopus trochiloides;
Phylloscopus tenellipes;
Phylloscopus magnirostris;
Phylloscopus occipitalis;
Phylloscopus coronatus;
Phylloscopus reguloides;
Phylloscopus hainanus ;
Phylloscopus emeiensis ;
Phylloscopus davisoni;
Phylloscopus cantator;
Phylloscopus ricketti;
Seicercus burkii;
Seicercus xanthoschistos;
Seicercus affinis;
Seicercus poliogenys;
Seicercus castaniceps;
Abroscopus albogularis;
Abroscopus superciliaris;
Abroscopus schisticeps;
Tickellia hodgsoni;
Megalurus pryeri;
Megalurus palustris;
Graminicola bengalensis;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia minula;
Sylvia margelanica;
Sylvia althaea;
Sylvia nana;
Sylvia nisoria;
Seicercus tephrocephalus;
Seicercus whistleri;
Seicercus valentini;
Seicercus soror;
Muscicapidae.
Rhinomyias brunneata;
Muscicapa striata;
Muscicapa griseisticta;
Muscicapa sibirica;
Muscicapa dauurica;
Muscicapa williamsoni;
Muscicapa muttui;
Muscicapa ferruginea;
Ficedula zanthopygia;
Ficedula narcissina;
Ficedula beijingnica ;
Ficedula mugimaki;
Ficedula hodgsonii;
Ficedula strophiata;
Ficedula parva;
Ficedula albicilla;
Ficedula hyperythra;
Ficedula monileger;
Ficedula westermanni;
Ficedula superciliaris;
Ficedula tricolor;
Ficedula sapphira;
Cyanoptila cyanomelana;
Eumyias thalassina;
Niltava grandis;
Niltava macgrigoriae;
Niltava davidi;
Niltava sundara;
Niltava vivida;
Cyornis concretus;
Cyornis hainanus;
Cyornis poliogenys;
Cyornis unicolor;
Cyornis rubeculoides;
Cyornis banyumas;
Muscicapella hodgsoni ;
Culicicapa ceylonensis;
Erithacus rubecula ;
Erithacus akahige;
Erithacus komadori;
Luscinia sibilans;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia calliope;
Luscinia pectoralis;
Luscinia svecica;
Luscinia ruficeps;
Luscinia obscura;
Luscinia pectardens;
Luscinia brunnea;
Luscinia cyane;
Tarsiger cyanurus;
Tarsiger chrysaeus;
Tarsiger indicus;
Tarsiger hyperythrus;
Cercotrichas galactotes ;
Copsychus saularis;
Copsychus malabaricus;
Phoenicurus alaschanicus ;
Phoenicurus erythronota;
Phoenicurus caeruleocephalus;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Phoenicurus hodgsoni;
Phoenicurus schisticeps;
Phoenicurus auroreus;
Phoenicurus erythrogaster;
Phoenicurus frontalis;
Chaimarrornis leucocephalus;
Rhyacornis fuliginosus;
Hodgsonius phaenicuroides;
Cinclidium leucurum;
Saxicola maura;
Cinclidium frontale;
Grandala coelicolor;
Enicurus scouleri;
Enicurus immaculatus;
Enicurus schistaceus;
Enicurus leschenaulti;
Enicurus maculatus;
Cochoa purpurea;
Cochoa viridis;
Saxicola insignis;
Saxicola caprata;
Saxicola jerdoni;
Saxicola ferrea;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe picata;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe deserti;
Oenanthe isabellina;
Rhipiduridae.
Rhipidura hypoxantha;
Rhipidura albicollis;
Rhipidura aureola;
Monarchidae.
Hypothymis azurea;
Terpsiphone atrocaudata;
Terpsiphone paradisi;
Timaliidae.
Garrulax perspicillatus;
Garrulax albogularis;
Garrulax leucolophus;
Garrulax monileger;
Garrulax pectoralis;
Garrulax striatus;
Garrulax strepitans;
Garrulax maesi;
Garrulax ruficollis;
Garrulax chinensis;
Garrulax galbanus;
Garrulax davidi ;
Garrulax sukatschewi ;
Garrulax cineraceus;
Garrulax rufogularis ;
Garrulax ocellatus;
Garrulax lunulatus ;
Garrulax bieti ;
Garrulax maximus ;
Garrulax caerulatus;
Garrulax poecilorhynchus;
Garrulax merulinus;
Garrulax canorus;
Garrulax sannio;
Garrulax lineatus;
Garrulax subunicolor;
Garrulax squamatus;
Garrulax elliotii ;
Garrulax variegatus ;
Garrulax henrici;
Garrulax affinis;
Garrulax erythrocephalus;
Garrulax formosus;
Garrulax milnei;
Liocichla omeiensis ;
Liocichla phoenicea;
Pellorneum tickelli;
Pellorneum albiventre;
Pellorneum ruficeps;
Pomatorhinus hypoleucos;
Pomatorhinus erythrocnemis;
Pomatorhinus erythrogenys;
Pomatorhinus ruficollis;
Pomatorhinus ochraceiceps;
Pomatorhinus ferruginosus;
Xiphirhynchus superciliaris;
Rimator malacoptilus ;
Napothera crispifrons;
Napothera brevicaudata;
Napothera epilepidota;
Pnoepyga albiventer;
Pnoepyga pusilla;
Spelaeornis troglodytoides;
Spelaeornis formosus;
Spelaeornis chocolatinus;
Sphenocichla humei;
Stachyris ambigua;
Stachyris ruficeps;
Stachyris chrysaea;
Stachyris nigriceps;
Stachyris striolata;
Macronous gularis;
Timalia pileata;
Chrysomma sinense;
Chrysomma poecilotis ;
Babax lanceolatus;
Babax waddelli;
Babax koslowi ;
Leiothrix argentauris;
Leiothrix lutea;
Cutia nipalensis;
Pteruthius rufiventer;
Pteruthius flaviscapis;
Pteruthius xanthochlorus;
Pteruthius melanotis;
Pteruthius aenobarbus;
Gampsorhynchus rufulus;
Actinodura egertoni;
Actinodura ramsayi;
Actinodura nipalensis;
Actinodura waldeni;
Actinodura souliei;
Minla cyanouroptera;
Minla strigula;
Minla ignotincta;
Alcippe chrysotis;
Alcippe variegaticeps ;
Alcippe cinerea;
Alcippe castaneceps;
Alcippe vinipectus;
Alcippe striaticollis ;
Alcippe ruficapilla;
Alcippe cinereiceps;
Alcippe ludlowi;
Alcippe rufogularis;
Alcippe brunnea;
Alcippe dubia;
Alcippe poioicephala;
Alcippe morrisonia;
Alcippe nipalensis ;
Heterophasia annectens;
Heterophasia capistrata;
Heterophasia gracilis;
Heterophasia melanoleuca;
Heterophasia desgodinsi;
Heterophasia pulchella;
Heterophasia picaoides;
Yuhina castaniceps;
Yuhina bakeri;
Yuhina flavicollis;
Yuhina gularis;
Yuhina diademata;
Yuhina occipitalis;
Yuhina nigrimenta;
Yuhina zantholeuca;
Myzornis pyrrhoura;
Paradoxornithidae.
Panurus biarmicus;
Conostoma oemodium;
Paradoxornis unicolor;
Paradoxornis gularis;
Paradoxornis paradoxus ;
Paradoxornis guttaticollis;
Paradoxornis conspicillatus ;
Paradoxornis webbianus;
Paradoxornis brunneus;
Paradoxornis alphonsianus;
Paradoxornis zappeyi ;
Paradoxornis przewalskii ;
Paradoxornis fulvifrons;
Paradoxornis nipalensis;
Paradoxornis verreauxi;
Paradoxornis davidianus;
Paradoxornis atrosuperciliaris;
Paradoxornis ruficeps;
Paradoxornis heudei;
Aegithalidae.
Aegithalos caudatus;
Aegithalos leucogenys;
Aegithalos concinnus;
Aegithalos iouschistos;
Aegithalos fuliginosus ;
Paridae.
Poecile palustris;
Poecile hypermelaena;
Poecile montana;
Poecile songara;
Poecile superciliosa ;
Poecile davidi ;
Periparus ater;
Periparus rufonuchalis;
Periparus rubidiventris;
Pardaliparus venustulus ;
Lophophanes dichrous;
Parus major;
Parus bokharensis;
Parus monticolus;
Parus spilonotus;
Cyanistes cyanus;
Cyanistes flavipectus;
Sittiparus varius;
Sylviparus modestus;
Melanochlora sultanea;
Pseudopodoces humilis;
Sittidae.
Sitta castanea;
Sitta europaea;
Sitta nagaensis;
Sitta cashmirensis;
Sitta himalayensis;
Sitta villosa;
Sitta yunnanensis ;
Sitta leucopsis;
Sitta frontalis;
Sitta solangiae;
Sitta magna;
Sitta formosa;
Tichodromidae.
Tichodroma muraria;
Certhiidae.
Certhia familiaris;
Certhia himalayana;
Certhia nipalensis;
Certhia discolor;
Certhia tianquanensis ;
Remizidae.
Remiz pendulinus;
Remiz coronatus;
Remiz consobrinus;
Cephalopyrus flammiceps;

Nectariniidae.
Chalcoparia singalensis;
Hypogramma hypogrammicum;
Cinnyris asiaticus;
Cinnyris jugularis;
Aethopyga gouldiae;
Aethopyga nipalensis;
Aethopyga christinae;
Aethopyga saturata;
Aethopyga siparaja;
Aethopyga ignicauda;
Arachnothera longirostra;
Arachnothera magna;
Dicaeidae.
Dicaeum agile;
Dicaeum chrysorrheum;
Dicaeum melanoxanthum;
Dicaeum concolor;
Dicaeum ignipectus;
Dicaeum cruentatum;
Zosteropidae.
Zosterops erythropleurus;
Zosterops palpebrosus;
Zosterops japonicus;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Oriolus chinensis;
Oriolus tenuirostris;
Oriolus xanthornus;
Oriolus traillii;
Oriolus mellianus ;
Irenidae.
Irena puella;
Laniidae.
Lanius tigrinus;
Lanius bucephalus;
Lanius collurio;
Lanius isabellinus;
Lanius cristatus;
Lanius collurioides;
Lanius schach;
Lanius tephronotus;
Lanius excubitor;
Lanius meridionalis;
Lanius minor;
Lanius sphenocercus;
Prionopidae.
Tephrodornis gularis;
Dicruridae.
Dicrurus macrocercus;
Dicrurus leucophaeus;
Dicrurus annectans;
Dicrurus aeneus;
Dicrurus remifer;
Dicrurus hottentottus;
Dicrurus paradiseus;
Artamidae.
Artamus fuscus;
Corvidae.
Perisoreus infaustus;
Perisoreus internigrans ;
Garrulus glandarius;
Cyanopica cyana;
Urocissa flavirostris;
Urocissa erythrorhyncha;
Urocissa whiteheadi;
Cissa chinensis;
Cissa hypoleuca;
Dendrocitta vagabunda;
Dendrocitta formosae;
Dendrocitta frontalis;
Crypsirina temia;
Temnurus temnurus;
Pica pica;
Podoces hendersoni;
Podoces biddulphi ;
Nucifraga caryocatactes;
Pyrrhocorax pyrrhocorax;
Pyrrhocorax graculus;
Corvus monedula;
Corvus dauuricus;
Corvus splendens;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus macrorhynchos;
Corvus torquatus;
Corvus ruficollis;
Corvus corax;
Corvus cornix ;
Sturnidae.
Ampeliceps coronatus;
Gracula religiosa;
Acridotheres grandis;
Acridotheres cristatellus;
Acridotheres albocinctus;
Acridotheres ginginianus ;
Acridotheres tristis;
Acridotheres burmannicus;
Gracupica nigricollis;
Gracupica contra;
Sturnia sturnina;
Sturnia philippensis;
Sturnia sinensis;
Sturnia malabarica;
Temenuchus pagodarum ;
Pastor roseus;
Sturnus sericeus;
Sturnus cineraceus;
Sturnus vulgaris;
Ploceidae.
Ploceus philippinus;
Ploceus benghalensis;
Estrildidae.
Amandava amandava;
Lonchura striata;
Lonchura punctulata;
Lonchura atricapilla;
Padda oryzivora;
Emberizidae.
Urocynchramus pylzowi ;
Melophus lathami;
Latoucheornis siemsseni ;
Emberiza citrinella;
Emberiza leucocephalos;
Emberiza koslowi ;
Emberiza cia;
Emberiza godlewskii;
Emberiza cioides;
Emberiza jankowskii;
Emberiza buchanani;
Emberiza hortulana;
Emberiza stewarti;
Emberiza yessoensis;
Emberiza tristrami;
Emberiza fucata;
Emberiza pusilla;
Emberiza chrysophrys;
Emberiza rustica;
Emberiza elegans;
Emberiza aureola;
Emberiza rutila;
Emberiza melanocephala ;
Emberiza bruniceps;
Emberiza sulphurata;
Emberiza spodocephala;
Emberiza variabilis ;
Emberiza pallasi;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza calandra;
Calcarius lapponicus;
Plectrophenax nivalis;
Fringillidae.
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Leucosticte nemoricola;
Leucosticte brandti;
Leucosticte sillemi ;
Leucosticte arctoa;
Pinicola enucleator;
Pinicola subhimachalus;
Carpodacus rubescens;
Carpodacus nipalensis;
Carpodacus erythrinus;
Carpodacus pulcherrimus;
Carpodacus eos ;
Carpodacus rhodochrous;
Carpodacus vinaceus;
Carpodacus edwardsii;
Carpodacus synoicus;
Carpodacus roseus;
Carpodacus trifasciatus;
Carpodacus rhodopeplus;
Carpodacus thura;
Carpodacus roborowskii ;
Carpodacus rhodochlamys;
Carpodacus rubicilloides;
Carpodacus rubicilla;
Carpodacus puniceus;
Loxia curvirostra;
Loxia leucoptera;
Carduelis spinoides;
Carduelis ambigua;
Carduelis flammea;
Carduelis hornemanni;
Carduelis spinus;
Carduelis carduelis;
Carduelis sinica;
Carduelis flavirostris;
Carduelis cannabina;
Serinus pusillus;
Serinus thibetanus;
Pyrrhula nipalensis;
Pyrrhula erythrocephala;
Pyrrhula erythaca;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Eophona migratoria;
Eophona personata;
Mycerobas affinis;
Mycerobas melanozanthos;
Mycerobas carnipes;
Pyrrhoplectes epauletta;
Rhodopechys sanguinea;
Rhodopechys mongolica;
Rhodospiza obsoleta;
Uragus sibiricus;
Haematospiza sipahi;
Passeridae.
Passer ammodendri;
Passer domesticus;
Passer hispaniolensis;
Passer rutilans;
Passer montanus;
Petronia petronia;
Montifringilla nivalis;
Montifringilla adamsi;
Montifringilla taczanowskii;
Montifringilla davidiana;
Montifringilla ruficollis;
Montifringilla blanfordi;

Referncies.



Bibliografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322114" title="Casas del Castaar" nonfiltered="617" processed="615" dbindex="125630">


Casas del Castaar s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322115" title="Llista d'ocells de Somlia" nonfiltered="618" processed="616" dbindex="125631">

Aquesta llista d'ocells de Somlia inclou totes les espcies d'ocells trobats a Somlia: 709, de les quals 9 en sn endemismes, 14 es troben globalment amenaades d'extinci i 1 hi fou introduda. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Struthionidae    .
Struthio camelus;
Podicipedidae    .
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps nigricollis;
Diomedeidae    .
Thalassarche cauta ;
Procellariidae     .
Daption capense;
Pterodroma aterrima;
Pachyptila desolata;
Bulweria fallax;
Aphrodroma brevirostris;
Puffinus carneipes;
Puffinus pacificus;
Puffinus lherminieri;
Puffinus persicus;
Hydrobatidae    .
Oceanites oceanicus;
Pelagodroma marina;
Fregetta tropica;
Oceanodroma monorhis;
Oceanodroma matsudairae;
Phaethontidae      .
Phaethon aethereus;
Pelecanidae    .
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus rufescens;
Sulidae     .
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae    .
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax nigrogularis;
Phalacrocorax africanus;
Anhingidae    .
Anhinga melanogaster;
Fregatidae     .
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ardeidae    .
Ardea cinerea;
Ardea melanocephala;
Ardea goliath;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta ardesiaca;
Egretta intermedia;
Egretta gularis;
Egretta garzetta;
Ardeola ralloides;
Ardeola idae;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax nycticorax;
Ixobrychus sturmii;

Scopidae    .
Scopus umbretta;
Ciconiidae      .
Mycteria ibis;
Anastomus lamelligerus;
Ciconia nigra;
Ciconia abdimii;
Ciconia episcopus;
Ciconia ciconia;
Ephippiorhynchus senegalensis;
Leptoptilos crumeniferus;
Threskiornithidae     .
Threskiornis aethiopicus;
Geronticus eremita;
Bostrychia hagedash;
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Platalea alba;
Phoenicopteridae     .
Phoenicopterus roseus;
Phoenicopterus minor;
Anatidae    .
Dendrocygna bicolor;
Dendrocygna viduata;
Thalassornis leuconotus;
Alopochen aegyptiacus;
Tadorna ferruginea;
Sarkidiornis melanotos;
Nettapus auritus;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas undulata;
Anas acuta;
Anas erythrorhyncha;
Anas hottentota;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Netta erythrophthalma;
Aythya fuligula;
Pandionidae     .
Pandion haliaetus;
Accipitridae    .
Aviceda cuculoides;
Pernis apivorus;
Macheiramphus alcinus;
Elanus caeruleus;
Chelictinia riocourii;
Milvus migrans;
Haliaeetus vocifer;
Necrosyrtes monachus;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus;
Gyps africanus;
Gyps rueppellii;
Gyps fulvus;
Torgos tracheliotus;
Trigonoceps occipitalis;
Circaetus pectoralis;
Circaetus cinereus;
Circaetus fasciolatus;
Terathopius ecaudatus;
Circus aeruginosus;
Circus ranivorus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Polyboroides typus;
Kaupifalco monogrammicus;
Melierax metabates;
Melierax poliopterus;
Micronisus gabar;
Accipiter tachiro;
Accipiter badius;
Accipiter minullus;
Accipiter nisus;
Accipiter melanoleucus;
Butastur rufipennis;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Buteo augur;
Buteo archeri ;
Aquila rapax;
Aquila nipalensis;
Aquila wahlbergi;
Aquila verreauxii;
Aquila spilogaster;
Aquila pennatus;
Aquila ayresii;
Polemaetus bellicosus;
Lophaetus occipitalis;
Sagittariidae    .
Sagittarius serpentarius;
Falconidae     .
Polihierax semitorquatus;
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco rupicoloides;
Falco chicquera;
Falco vespertinus;
Falco amurensis;
Falco eleonorae;
Falco concolor;
Falco subbuteo;
Falco cuvierii;
Falco biarmicus;
Falco pelegrinoides;
Falco peregrinus;
Phasianidae     .
Francolinus sephaena;
Francolinus psilolaemus;
Francolinus levaillantoides;
Francolinus leucoscepus;
Francolinus afer;
Francolinus castaneicollis;
Coturnix delegorguei;
Numididae     .
Numida meleagris;
Guttera pucherani;
Acryllium vulturinum;
Turnicidae    .
Turnix sylvatica;
Rallidae    .
Sarothrura elegans;
Crex crex;
Amaurornis flavirostris;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana;
Porphyrio porphyrio;
Porphyrio alleni;
Gallinula chloropus;
Gallinula angulata;
Fulica cristata;
Heliornithidae     .
Podica senegalensis;
Otididae .
Ardeotis arabs;
Ardeotis kori;
Neotis heuglinii;
Eupodotis senegalensis;
Eupodotis humilis;
Eupodotis gindiana;
Lissotis melanogaster;
Lissotis hartlaubii;
Jacanidae    .
Actophilornis africanus;
Rostratulidae     .
Rostratula benghalensis;
Dromadidae     .
Dromas ardeola;
Haematopodidae     .
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae     .
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae      .
Burhinus vermiculatus;
Burhinus oedicnemus;
Burhinus capensis;
Glareolidae     .
Cursorius cursor;
Cursorius temminckii;
Smutsornis africanus;
Rhinoptilus cinctus;
Rhinoptilus chalcopterus;
Glareola pratincola;
Glareola nordmanni;
Glareola ocularis;
Charadriidae     .
Vanellus spinosus;
Vanellus tectus;
Vanellus lugubris;
Vanellus melanopterus;
Vanellus coronatus;
Vanellus senegallus;
Vanellus gregarius;
Pluvialis fulva;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius pecuarius;
Charadrius tricollaris;
Charadrius marginatus;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius asiaticus;
Scolopacidae     .
Lymnocryptes minimus;
Gallinago stenura;
Gallinago media;
Gallinago gallinago;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris ruficollis;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Philomachus pugnax;
Phalaropus lobatus;
Stercorariidae      .
Stercorarius maccormicki;
Stercorarius antarctica;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Laridae     .
Larus leucophthalmus;
Larus hemprichii;
Larus argentatus;
Larus fuscus;
Larus heuglini;
Larus cachinnans;
Larus armenicus;
Larus ichthyaetus;
Larus cirrocephalus;
Larus ridibundus;
Xema sabini;
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna bengalensis;
Sterna sandvicensis;
Sterna bergii;
Sterna dougallii;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sterna albifrons;
Sterna saundersi;
Sterna repressa;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias niger;
Anous tenuirostris;
Anous stolidus;
Rynchopidae     .
Rynchops flavirostris;
Pteroclidae     .
Pterocles exustus;
Pterocles senegallus;
Pterocles decoratus;
Pterocles lichtensteinii;
Columbidae    .
Columba livia;
Columba guinea;
Columba albitorques;
Columba oliviae ;
Columba arquatrix;
Streptopelia turtur;
Streptopelia lugens;
Streptopelia roseogrisea;
Streptopelia reichenowi;
Streptopelia decipiens;
Streptopelia semitorquata;
Streptopelia capicola;
Streptopelia senegalensis;
Turtur chalcospilos;
Turtur tympanistria;
Oena capensis;
Treron waalia;
Psittacidae     .
Psittacula krameri;
Poicephalus cryptoxanthus;
Poicephalus rufiventris;
Musophagidae    .
Tauraco fischeri;
Tauraco leucotis;
Corythaixoides leucogaster;
Cuculidae     .
Clamator jacobinus;
Clamator levaillantii;
Clamator glandarius;
Cuculus solitarius;
Cuculus clamosus;
Cuculus canorus;
Cuculus gularis;
Cuculus poliocephalus;
Chrysococcyx klaas;
Chrysococcyx cupreus;
Chrysococcyx caprius;
Ceuthmochares aereus;
Centropus senegalensis;
Centropus superciliosus;
Tytonidae     .
Tyto alba;
Strigidae      .
Otus senegalensis;
Otus scops;
Ptilopsis leucotis;
Ptilopsis granti;
Bubo africanus;
Bubo cinerascens;
Bubo lacteus;
Scotopelia peli;
Strix woodfordii;
Glaucidium perlatum;
Glaucidium capense;
Athene noctua;
Asio flammeus;
Caprimulgidae     .
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus fraenatus;
Caprimulgus aegyptius;
Caprimulgus nubicus;
Caprimulgus donaldsoni;
Caprimulgus pectoralis;
Caprimulgus inornatus;
Caprimulgus stellatus;
Caprimulgus climacurus;
Caprimulgus clarus;
Caprimulgus fossii;
Macrodipteryx vexillarius;
Macrodipteryx longipennis;
Apodidae     .
Telacanthura ussheri;
Neafrapus boehmi;
Cypsiurus parvus;
Tachymarptis melba;
Apus apus;
Apus niansae;
Apus pallidus;
Apus berliozi;
Apus affinis;
Apus caffer;
Coliidae    .
Colius striatus;
Colius leucocephalus;
Urocolius macrourus;
Trogonidae     .
Apaloderma narina;
Alcedinidae    .
Alcedo cristata;
Ispidina picta;
Halcyon leucocephala;
Halcyon senegalensis;
Halcyon senegaloides;
Halcyon albiventris;
Halcyon chelicuti;
Todirhamphus chloris;
Megaceryle maximus;
Ceryle rudis;
Meropidae      .
Merops pusillus;
Merops oreobates;
Merops revoilii;
Merops albicollis;
Merops persicus;
Merops superciliosus;
Merops apiaster;
Merops nubicus;
Coraciidae    .
Coracias garrulus;
Coracias abyssinica;
Coracias caudata;
Coracias naevia;
Eurystomus glaucurus;
Upupidae    .
Upupa epops;
Phoeniculidae     .
Phoeniculus purpureus;
Phoeniculus somaliensis;
Rhinopomastus aterrimus;
Rhinopomastus cyanomelas;
Rhinopomastus minor;
Bucerotidae    .
Tockus erythrorhynchus;
Tockus flavirostris;
Tockus deckeni;
Tockus alboterminatus;
Tockus hemprichii;
Tockus nasutus;
Ceratogymna brevis;
Bucorvus abyssinicus;
Capitonidae   .
Pogoniulus pusillus;
Tricholaema diademata;
Tricholaema melanocephala;
Lybius melanopterus;
Trachyphonus margaritatus;
Trachyphonus erythrocephalus;
Trachyphonus darnaudii;
Indicatoridae     .
Indicator variegatus;
Indicator indicator;
Indicator minor;
Prodotiscus regulus;
Picidae     .
Jynx torquilla;
Campethera nubica;
Campethera abingoni;
Campethera mombassica;
Campethera cailliautii;
Dendropicos fuscescens;
Dendropicos namaquus;
Alaudidae      .
Mirafra cantillans;
Mirafra albicauda;
Mirafra hypermetra;
Mirafra somalica;
Mirafra ashi ;
Mirafra africana;
Mirafra rufocinnamomea;
Mirafra collaris;
Mirafra gilletti;
Calendulauda poecilosterna;
Calendulauda africanoides;
Calendulauda alopex;
Heteromirafra archeri ;
Heteromirafra sidamoensis;
Eremopterix leucotis;
Eremopterix nigriceps;
Eremopterix signata;
Ammomanes deserti;
Alaemon alaudipes;
Alaemon hamertoni ;
Calandrella brachydactyla;
Calandrella blanfordi;
Calandrella cinerea;
Calandrella somalica;
Spizocorys obbiensis ;
Galerida cristata;
Galerida theklae;
Pseudalaemon fremantlii;
Hirundinidae     .
Riparia riparia;
Riparia paludicola;
Riparia cincta;
Ptyonoprogne fuligula;
Hirundo rustica;
Hirundo lucida;
Hirundo aethiopica;
Hirundo smithii;
Cecropis abyssinica;
Cecropis senegalensis;
Cecropis daurica;
Delichon urbica;
Motacillidae     .
Motacilla alba;
Motacilla aguimp;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Tmetothylacus tenellus;
Macronyx croceus;
Macronyx aurantiigula;
Anthus leucophrys;
Anthus cinnamomeus;
Anthus melindae;
Anthus campestris;
Anthus similis;
Anthus trivialis;
Anthus cervinus;
Campephagidae    .
Coracina caesia;
Campephaga flava;
Campephaga phoenicea;
Pycnonotidae    .
Pycnonotus barbatus;
Andropadus importunus;
Chlorocichla flaviventris;
Phyllastrephus fischeri;
Phyllastrephus terrestris;
Phyllastrephus strepitans;
Nicator gularis;
Turdidae     .
Neocossyphus rufus;
Monticola saxatilis;
Monticola rufocinereus;
Monticola solitarius;
Turdus olivaceus;
Turdus tephronotus;
Cisticolidae    .
Cisticola bodessa;
Cisticola chiniana;
Cisticola cinereolus;
Cisticola galactotes;
Cisticola natalensis;
Cisticola brachypterus;
Cisticola nana;
Cisticola juncidis;
Cisticola aridulus;
Cisticola brunnescens;
Prinia gracilis;
Prinia subflava;
Prinia somalica;
Apalis flavida;
Apalis melanocephala;
Urorhipis rufifrons;
Camaroptera brachyura;
Calamonastes simplex;
Sylviidae     .
Locustella fluviatilis;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus baeticatus;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus stentoreus;
Acrocephalus griseldis;
Acrocephalus gracilirostris;
Hippolais caligata;
Hippolais pallida;
Hippolais languida;
Hippolais olivetorum;
Hippolais icterina;
Eremomela flavicrissalis;
Eremomela icteropygialis;
Sylvietta brachyura;
Sylvietta philippae;
Sylvietta whytii;
Sylvietta isabellina;
Phylloscopus umbrovirens;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus sibilatrix;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia deserti;
Sylvia nisoria;
Sylvia hortensis;
Sylvia leucomelaena;
Sylvia cantillans;
Sylvia mystacea;
Parisoma boehmi;
Muscicapidae     .
Bradornis pallidus;
Bradornis microrhynchus;
Melaenornis edolioides;
Melaenornis pammelaina;
Muscicapa striata;
Muscicapa gambagae;
Muscicapa caerulescens;
Ficedula semitorquata;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Irania gutturalis;
Cossypha heuglini;
Cossypha natalensis;
Cichladusa guttata;
Cercotrichas quadrivirgata;
Cercotrichas leucophrys;
Cercotrichas galactotes;
Cercotrichas minor;
Cercotrichas podobe;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Oenanthe leucopyga;
Oenanthe monacha;
Oenanthe phillipsi;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe lugens;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe xanthoprymna;
Oenanthe deserti;
Oenanthe pileata;
Oenanthe isabellina;
Oenanthe heuglini;
Cercomela scotocerca;
Cercomela dubia;
Cercomela melanura;
Thamnolaea semirufa;
Platysteiridae      .
Bias musicus;
Platysteira peltata;
Batis orientalis;
Batis minor;
Batis perkeo;
Monarchidae     .
Erythrocercus holochlorus;
Trochocercus cyanomelas;
Terpsiphone viridis;
Timaliidae     .
Turdoides aylmeri;
Turdoides rubiginosus;
Turdoides squamulatus;
Turdoides leucopygius;
Paridae .
Melaniparus thruppi;
Remizidae    .
Anthoscopus musculus;
Nectariniidae .
Anthreptes orientalis;
Hedydipna collaris;
Hedydipna platura;
Hedydipna metallica;
Cyanomitra olivacea;
Cyanomitra veroxii;
Chalcomitra amethystina;
Chalcomitra senegalensis;
Chalcomitra hunteri;
Cinnyris pulchellus;
Cinnyris mariquensis;
Cinnyris nectarinioides;
Cinnyris bifasciatus;
Cinnyris tsavoensis;
Cinnyris chalcomelas;
Cinnyris habessinicus;
Cinnyris venustus;
Zosteropidae .
Zosterops abyssinicus;
Oriolidae .
Oriolus oriolus;
Oriolus auratus;
Oriolus larvatus;
Laniidae  .
Lanius collurio;
Lanius isabellinus;
Lanius meridionalis;
Lanius minor;
Lanius cabanisi;
Lanius dorsalis;
Lanius somalicus;
Lanius nubicus;
Lanius senator;
Eurocephalus rueppelli;
Malaconotidae .
Nilaus afer;
Dryoscopus gambensis;
Dryoscopus pringlii;
Dryoscopus cubla;
Tchagra senegala;
Tchagra jamesi;
Laniarius ruficeps;
Laniarius liberatus ;
Laniarius aethiopicus;
Laniarius funebris;
Rhodophoneus cruentus;
Telophorus sulfureopectus;
Telophorus viridis;
Malaconotus blanchoti;
Prionopidae .
Prionops plumatus;
Prionops retzii;
Prionops scopifrons;
Dicruridae      .
Dicrurus ludwigii;
Dicrurus adsimilis;
Corvidae .
Corvus splendens;
Corvus capensis;
Corvus albus;
Corvus ruficollis;
Corvus edithae;
Corvus rhipidurus;
Corvus crassirostris;
Sturnidae .
Sturnus vulgaris;
Creatophora cinerea;
Lamprotornis chalybaeus;
Lamprotornis chloropterus;
Lamprotornis purpuropterus;
Lamprotornis regius;
Lamprotornis corruscus;
Lamprotornis superbus;
Lamprotornis shelleyi;
Cinnyricinclus leucogaster;
Spreo fischeri;
Spreo albicapillus;
Onychognathus morio;
Onychognathus blythii;
Onychognathus salvadorii;
Speculipastor bicolor;
Buphagus erythrorhynchus;
Ploceidae .
Bubalornis niger;
Dinemellia dinemelli;
Sporopipes frontalis;
Plocepasser mahali;
Plocepasser donaldsoni;
Pseudonigrita arnaudi;
Pseudonigrita cabanisi;
Ploceus intermedius;
Ploceus nigricollis;
Ploceus subaureus;
Ploceus bojeri;
Ploceus galbula;
Ploceus taeniopterus;
Ploceus vitellinus;
Ploceus cucullatus;
Ploceus spekei;
Ploceus dichrocephalus;
Ploceus rubiginosus;
Ploceus bicolor;
Anaplectes rubriceps;
Quelea erythrops;
Quelea quelea;
Euplectes diadematus;
Euplectes hordeaceus;
Euplectes franciscanus;
Euplectes axillaris;
Amblyospiza albifrons;
Estrildidae       .
Pytilia melba;
Hypargos niveoguttatus;
Lagonosticta senegala;
Lagonosticta larvata;
Uraeginthus bengalus;
Uraeginthus cyanocephalus;
Uraeginthus ianthinogaster;
Estrilda rhodopyga;
Estrilda astrild;
Estrilda charmosyna;
Euodice cantans;
Odontospiza griseicapilla;
Spermestes cucullatus;
Spermestes bicolor;
Amadina fasciata;
Viduidae      .
Vidua chalybeata;
Vidua hypocherina;
Vidua fischeri;
Vidua macroura;
Vidua paradisaea;
Emberizidae       .
Emberiza hortulana;
Emberiza striolata;
Emberiza tahapisi;
Emberiza poliopleura;
Fringillidae .
Rhynchostruthus socotranus;
Carduelis johannis ;
Serinus atrogularis;
Serinus reichenowi;
Serinus mozambicus;
Serinus donaldsoni;
Serinus dorsostriatus;
Serinus tristriatus;
Passeridae .
Passer domesticus ;
Passer castanopterus;
Passer griseus;
Passer swainsonii;
Passer gongonensis;
Passer euchlorus;
Passer eminibey;
Petronia pyrgita;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322117" title="El Torno" nonfiltered="619" processed="617" dbindex="125632">


El Torno (extremeny El Tornu) s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita amb Jarilla al noroest, amb Valdastillas al nordest, amb Casas del Castaar al sud i Cabezabellosa a l'oest.

 Demografia .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322118" title="Llista d'ocells del Senegal" nonfiltered="620" processed="618" dbindex="125633">

Aquesta llista d'ocells del Senegal inclou totes les espcies d'ocells trobats al Senegal: 661, de les quals 7 es troben globalment amenaades d'extinci. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Struthionidae      .
Struthio camelus;
Podicipedidae       .
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps cristatus;
Procellariidae       .
Pterodroma feae;
Pterodroma madeira;
Bulweria bulwerii;
Calonectris diomedea;
Puffinus gravis;
Puffinus griseus;
Puffinus puffinus;
Puffinus mauretanicus;
Puffinus assimilis;
Hydrobatidae       .
Oceanites oceanicus;
Pelagodroma marina;
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma castro;
Oceanodroma leucorhoa;
Phaethontidae       .
Phaethon aethereus;
Pelecanidae      .
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus rufescens;
Sulidae     .
Morus bassanus;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae      .
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax africanus;
Anhingidae     .
Anhinga melanogaster;
Fregatidae      .
Fregata magnificens;
Ardeidae    .
Ardea cinerea;
Ardea melanocephala;
Ardea goliath;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta ardesiaca;
Egretta intermedia;
Egretta gularis;
Egretta garzetta;
Ardeola ralloides;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax nycticorax;
Gorsachius leuconotus;
Tigriornis leucolophus;
Ixobrychus minutus;
Ixobrychus sturmii;
Botaurus stellaris;
Scopidae       .
Scopus umbretta;

Ciconiidae      .
Mycteria ibis;
Anastomus lamelligerus;
Ciconia nigra;
Ciconia abdimii;
Ciconia episcopus;
Ciconia ciconia;
Ephippiorhynchus senegalensis;
Leptoptilos crumeniferus;
Threskiornithidae      .
Threskiornis aethiopicus;
Geronticus eremita ;
Bostrychia hagedash;
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Platalea alba;
Phoenicopteridae      .
Phoenicopterus roseus;
Phoenicopterus minor;
Anatidae      .
Dendrocygna bicolor;
Dendrocygna viduata;
Thalassornis leuconotus;
Alopochen aegyptiacus;
Tadorna tadorna;
Plectropterus gambensis;
Sarkidiornis melanotos;
Nettapus auritus;
Anas penelope;
Anas americana;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas discors ;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris;
Aythya ferina;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Pandionidae       .
Pandion haliaetus;
Accipitridae       .
Aviceda cuculoides;
Pernis apivorus;
Macheiramphus alcinus;
Elanus caeruleus;
Chelictinia riocourii;
Milvus migrans;
Haliaeetus vocifer;
Gypohierax angolensis;
Necrosyrtes monachus;
Neophron percnopterus;
Gyps africanus;
Gyps rueppellii;
Gyps fulvus;
Torgos tracheliotus;
Trigonoceps occipitalis;
Circaetus beaudouini;
Circaetus cinereus;
Circaetus cinerascens;
Terathopius ecaudatus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Polyboroides typus;
Kaupifalco monogrammicus;
Melierax metabates;
Micronisus gabar;
Accipiter toussenelii;
Accipiter badius;
Accipiter erythropus;
Accipiter ovampensis;
Accipiter nisus;
Accipiter melanoleucus;
Butastur rufipennis;
Buteo buteo ;
Buteo rufinus;
Buteo auguralis;
Aquila rapax;
Aquila wahlbergi;
Aquila fasciatus;
Aquila spilogaster;
Aquila pennatus;
Aquila ayresii;
Polemaetus bellicosus;
Lophaetus occipitalis;
Stephanoaetus coronatus;
Sagittariidae       .
Sagittarius serpentarius;
Falconidae       .
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco alopex;
Falco ardosiaceus;
Falco chicquera;
Falco vespertinus;
Falco columbarius ;
Falco subbuteo;
Falco cuvierii;
Falco biarmicus;
Falco pelegrinoides;
Falco peregrinus;
Phasianidae     .
Francolinus albogularis;
Francolinus ahantensis;
Francolinus bicalcaratus;
Coturnix delegorguei;
Ptilopachus petrosus;
Numididae      .
Numida meleagris;

Turnicidae     .
Turnix sylvatica;
Turnix hottentotta;
Ortyxelos meiffrenii;
Gruidae      .
Balearica pavonina;
Grus grus;
Rallidae      .
Sarothrura pulchra;
Crecopsis egregia;
Amaurornis flavirostris;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Porzana porzana;
Porphyrio porphyrio;
Porphyrio alleni;
Gallinula chloropus;
Gallinula angulata;
Fulica atra;
Heliornithidae       .
Podica senegalensis;
Otididae      .
Ardeotis arabs;
Neotis denhami;
Eupodotis senegalensis;
Eupodotis savilei;
Lissotis melanogaster;
Jacanidae     .
Actophilornis africanus;
Rostratulidae      .
Rostratula benghalensis;
Haematopodidae     .
Haematopus moquini;
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae       .
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae       .
Burhinus vermiculatus;
Burhinus oedicnemus;
Burhinus senegalensis;
Burhinus capensis;
Glareolidae       .
Pluvianus aegyptius;
Cursorius cursor;
Cursorius temminckii;
Rhinoptilus chalcopterus;
Glareola pratincola;
Charadriidae      .
Vanellus vanellus;
Vanellus spinosus;
Vanellus tectus;
Vanellus albiceps;
Vanellus lugubris;
Vanellus senegallus;
Pluvialis fulva ;
Pluvialis dominica;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius;
Charadrius pecuarius;
Charadrius forbesi;
Charadrius marginatus;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius leschenaultii;
Scolopacidae      .
Lymnocryptes minimus;
Gallinago media;
Gallinago gallinago;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris bairdii ;
Calidris ferruginea;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae      .
Stercorarius skua;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus;
Laridae      .
Larus canus;
Larus audouinii;
Larus delawarensis;
Larus dominicanus;
Larus fuscus;
Larus cachinnans;
Larus cirrocephalus;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus philadelphia;
Larus melanocephalus;
Larus atricilla ;
Larus pipixcan ;
Larus minutus;
Xema sabini;
Rissa tridactyla;
Sternidae      .
Sterna nilotica;
Sterna caspia;
Sterna bengalensis;
Sterna sandvicensis;
Sterna maxima;
Sterna dougallii;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sterna albifrons;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias niger;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Rynchopidae      .
Rynchops flavirostris;
Pteroclidae      .
Pterocles exustus;
Pterocles lichtensteinii;
Pterocles quadricinctus;
Columbidae       .
Columba livia;
Columba guinea;
Streptopelia turtur;
Streptopelia roseogrisea;
Streptopelia decipiens;
Streptopelia semitorquata;
Streptopelia vinacea;
Streptopelia senegalensis;
Turtur abyssinicus;
Turtur afer;
Turtur tympanistria;
Oena capensis;
Treron waalia;
Treron calva;
Psittacidae      .
Psittacula krameri;
Poicephalus robustus;
Poicephalus senegalus;
Musophagidae      .
Tauraco persa;
Musophaga violacea;
Crinifer piscator;
Cuculidae       .
Clamator jacobinus;
Clamator levaillantii;
Clamator glandarius;
Cuculus solitarius;
Cuculus clamosus;
Cuculus canorus;
Cuculus gularis;
Chrysococcyx klaas;
Chrysococcyx cupreus;
Chrysococcyx caprius;
Ceuthmochares aereus;
Centropus grillii;
Centropus leucogaster;
Centropus monachus;
Centropus senegalensis;
Tytonidae       .
Tyto alba;
Strigidae      .
Otus senegalensis;
Otus scops;
Ptilopsis leucotis;
Bubo bubo;
Bubo ascalaphus;
Bubo cinerascens;
Bubo lacteus;
Scotopelia peli;
Strix woodfordii;
Glaucidium perlatum;
Asio flammeus;
Asio capensis;
Caprimulgidae      .
Caprimulgus ruficollis;
Caprimulgus europaeus;
Caprimulgus aegyptius;
Caprimulgus eximius;
Caprimulgus nigriscapularis;
Caprimulgus pectoralis;
Caprimulgus inornatus;
Caprimulgus tristigma;
Caprimulgus climacurus;
Macrodipteryx vexillarius;
Macrodipteryx longipennis;
Apodidae    .
Telacanthura ussheri;
Cypsiurus parvus;
Tachymarptis melba ;
Tachymarptis aequatorialis;
Apus apus;
Apus pallidus;
Apus affinis;
Apus caffer;
Coliidae     .
Urocolius macrourus;
Alcedinidae     .
Alcedo atthis;
Alcedo quadribrachys;
Alcedo cristata;
Ispidina picta;
Halcyon leucocephala;
Halcyon senegalensis;
Halcyon malimbica;
Halcyon chelicuti;
Megaceryle maximus;
Ceryle rudis;
Meropidae      .
Merops bulocki;
Merops pusillus;
Merops hirundineus;
Merops albicollis;
Merops orientalis;
Merops persicus;
Merops apiaster;
Merops nubicus;
Coraciidae      .
Coracias garrulus;
Coracias abyssinica;
Coracias naevia;
Coracias cyanogaster;
Eurystomus glaucurus;
Eurystomus gularis;
Upupidae     .
Upupa epops;
Phoeniculidae     .
Phoeniculus purpureus;
Phoeniculus bollei;
Rhinopomastus aterrimus;
Bucerotidae      .
Tockus erythrorhynchus;
Tockus fasciatus;
Tockus nasutus;
Ceratogymna fistulator;
Ceratogymna elata;
Bucorvus abyssinicus;
Capitonidae     .
Pogoniulus atroflavus;
Pogoniulus subsulphureus;
Pogoniulus bilineatus;
Pogoniulus chrysoconus;
Tricholaema hirsuta;
Lybius vieilloti;
Lybius dubius;
Indicatoridae    .
Indicator maculatus;
Indicator indicator;
Indicator minor;
Indicator exilis;
Prodotiscus insignis;
Picidae       .
Jynx torquilla;
Campethera punctuligera;
Campethera abingoni;
Campethera maculosa;
Campethera nivosa;
Dendropicos elachus;
Dendropicos fuscescens;
Dendropicos goertae;
Dendropicos obsoletus;
Passeriformes     .
Mirafra cantillans;
Mirafra cordofanica;
Mirafra rufocinnamomea;
Pinarocorys erythropygia;
Eremopterix leucotis;
Eremopterix nigriceps;
Alaemon alaudipes;
Ramphocoris clotbey;
Calandrella brachydactyla;
Galerida cristata;
Galerida modesta;
Hirundinidae     .
Riparia riparia;
Riparia paludicola;
Pseudhirundo griseopyga;
Ptyonoprogne rupestris;
Ptyonoprogne fuligula;
Hirundo rustica;
Hirundo lucida;
Hirundo aethiopica;
Hirundo smithii;
Hirundo leucosoma;
Cecropis abyssinica;
Cecropis semirufa;
Cecropis senegalensis;
Cecropis daurica;
Delichon urbica;
Psalidoprocne obscura;
Motacillidae      .
Motacilla alba;
Motacilla aguimp;
Motacilla flava;
Motacilla cinerea;
Macronyx croceus;
Anthus leucophrys;
Anthus campestris;
Anthus similis;
Anthus trivialis;
Anthus cervinus;
Campephagidae     .
Coracina pectoralis;
Campephaga phoenicea;
Pycnonotidae     .
Pycnonotus barbatus;
Andropadus virens;
Andropadus gracilirostris;
Andropadus latirostris;
Chlorocichla flavicollis;
Thescelocichla leucopleura;
Phyllastrephus scandens;
Phyllastrephus albigularis;
Bleda canicapilla;
Nicator chloris;
Criniger calurus;
Criniger olivaceus;
Turdidae      .
Monticola saxatilis;
Monticola solitarius;
Turdus olivaceus;
Turdus pelios;
Turdus philomelos;
Alethe diademata;
Cisticolidae     .
Cisticola erythrops;
Cisticola cantans;
Cisticola lateralis;
Cisticola ruficeps;
Cisticola galactotes;
Cisticola natalensis;
Cisticola brachypterus;
Cisticola rufus;
Cisticola juncidis;
Cisticola aridulus;
Cisticola eximius;
Prinia subflava;
Prinia fluviatilis;
Prinia erythroptera;
Spiloptila clamans;
Hypergerus atriceps;
Camaroptera brachyura;
Camaroptera chloronota;
Sylviidae      .
Bathmocercus cerviniventris;
Melocichla mentalis;
Locustella naevia;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus paludicola;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus baeticatus;
Acrocephalus arundinaceus;
Acrocephalus rufescens;
Hippolais pallida;
Hippolais opaca;
Hippolais polyglotta;
Hippolais icterina;
Eremomela icteropygialis;
Eremomela pusilla;
Sylvietta virens;
Sylvietta brachyura;
Hylia prasina;
Phylloscopus trochilus;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus sibilatrix;
Hyliota flavigaster;
Sylvia atricapilla;
Sylvia borin;
Sylvia communis;
Sylvia curruca;
Sylvia nisoria;
Sylvia hortensis;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Sylvia conspicillata;
Muscicapidae      .
Bradornis pallidus;
Melaenornis edolioides;
Fraseria cinerascens;
Muscicapa striata;
Muscicapa ussheri;
Muscicapa aquatica;
Myioparus plumbeus;
Ficedula hypoleuca;
Ficedula albicollis;
Ficedula parva;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Cossypha niveicapilla;
Cossypha albicapilla;
Cercotrichas galactotes;
Cercotrichas minor;
Cercotrichas podobe;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola torquata;
Oenanthe leucopyga;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe deserti;
Oenanthe isabellina;
Cercomela familiaris;
Myrmecocichla aethiops;
Myrmecocichla nigra;
Myrmecocichla albifrons;
Thamnolaea cinnamomeiventris;
Platysteiridae     .
Platysteira cyanea;
Batis senegalensis;
Monarchidae    .
Elminia longicauda;
Terpsiphone rufiventer;
Terpsiphone viridis;
Timaliidae     .
Illadopsis rufescens;
Illadopsis puveli;
Illadopsis fulvescens;
Turdoides fulvus;
Turdoides reinwardtii;
Turdoides plebejus;
Phyllanthus atripennis;
Paridae     .
Melaniparus guineensis;
Certhiidae      .
Salpornis spilonotus;
Remizidae      .
Anthoscopus punctifrons;
Anthoscopus parvulus;
Nectariniidae       .
Anthreptes gabonicus;
Anthreptes longuemarei;
Hedydipna collaris;
Hedydipna platura;
Cyanomitra verticalis;
Cyanomitra olivacea;
Cyanomitra obscura;
Chalcomitra adelberti;
Chalcomitra senegalensis;
Chalcomitra hunteri;
Cinnyris chloropygius;
Cinnyris pulchellus;
Cinnyris coccinigaster;
Cinnyris johannae;
Cinnyris venustus;
Cinnyris cupreus;
Zosteropidae       .
Zosterops senegalensis;
Oriolidae      .
Oriolus oriolus;
Oriolus auratus;
Laniidae       .
Lanius isabellinus;
Lanius meridionalis;
Lanius senator;
Corvinella corvina;
Malaconotidae     .
Nilaus afer;
Dryoscopus gambensis;
Dryoscopus senegalensis;
Tchagra senegala;
Laniarius turatii;
Laniarius aethiopicus;
Laniarius barbarus;
Telophorus sulfureopectus;
Malaconotus blanchoti;
Prionopidae       .
Prionops plumatus;
Dicruridae      .
Dicrurus ludwigii;
Dicrurus adsimilis;
Corvidae      .
Ptilostomus afer;
Corvus albus;
Corvus ruficollis;
Sturnidae      .
Lamprotornis chalybaeus;
Lamprotornis chloropterus;
Lamprotornis chalcurus;
Lamprotornis splendidus;
Lamprotornis purpureus;
Lamprotornis caudatus;
Lamprotornis pulcher;
Cinnyricinclus leucogaster;
Onychognathus neumanni;
Buphagus africanus;
Ploceidae     .
Bubalornis albirostris;
Sporopipes frontalis;
Plocepasser superciliosus;
Ploceus pelzelni;
Ploceus luteolus;
Ploceus nigricollis;
Ploceus aurantius;
Ploceus heuglini;
Ploceus vitellinus;
Ploceus cucullatus;
Ploceus melanocephalus;
Pachyphantes superciliosus;
Malimbus nitens;
Anaplectes rubriceps;
Quelea erythrops;
Quelea quelea;
Euplectes afer;
Euplectes hordeaceus;
Euplectes franciscanus;
Euplectes macrourus;
Euplectes ardens;
Amblyospiza albifrons;
Estrildidae      .
Nigrita bicolor;
Nesocharis capistrata;
Pytilia phoenicoptera;
Pytilia melba;
Pyrenestes sanguineus;
Spermophaga haematina;
Euschistospiza dybowskii;
Lagonosticta rufopicta;
Lagonosticta senegala;
Lagonosticta rara;
Lagonosticta rubricata;
Lagonosticta landanae;
Lagonosticta virata;
Lagonosticta larvata;
Uraeginthus bengalus;
Estrilda caerulescens;
Estrilda melpoda;
Estrilda troglodytes;
Sporaeginthus subflavus;
Ortygospiza atricollis;
Euodice cantans;
Spermestes cucullatus;
Spermestes bicolor;
Spermestes fringilloides;
Amadina fasciata;
Viduidae      .
Vidua chalybeata;
Vidua nigeriae;
Vidua wilsoni;
Vidua camerunensis;
Vidua macroura;
Vidua orientalis;
Emberizidae     .
Emberiza hortulana;
Emberiza striolata;
Emberiza tahapisi;
Emberiza flaviventris;
Emberiza affinis;
Emberiza calandra;
Fringillidae      .
Fringilla montifringilla;
Carduelis cannabina;
Serinus leucopygius;
Serinus mozambicus;
Passeridae     .
Passer domesticus ;
Passer griseus;
Passer luteus;
Petronia pyrgita;
Petronia dentata;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322120" title="Rebollar (Cceres)" nonfiltered="621" processed="619" dbindex="125634">


Rebollar s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322121" title="Destino Infantil & Juvenil" nonfiltered="622" processed="620" dbindex="125635">

Destino Infantil & Juvenil s un segell editorial infantil que va comenar a publicar llibres per a joves sota aquest nom l'any 2002. Sota aquest segell es publiquen lbums illustrats i ficci infantil i juvenil, en castell i catal. Alguns dels xits sn El seor de los ladrones, de l'aclamada escriptora alemanya Cornelia Funke, la srie Les crniques de Nrnia, de C. S. Lewis i els llibres de Geronimo Stilton, entre d'altres.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322122" title="Valdastillas" nonfiltered="623" processed="621" dbindex="125636">


Valdastillas s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322123" title="Registre vocal" nonfiltered="624" processed="622" dbindex="125637">
S'anomenen registres vocals cada una de les categories de veus humanes en funci de les tessitures ms agudes o ms greus que poden cantar. Cada registre, a ms, t connotacions  expressives, vinculades a la tessitura per tamb a altres elements.

s un tipus de classificaci que afecta quasi exclusivament a la msica clssica i a alguns gneres de la msica escnica no estrictament dins de la tradici clssica. 

Els registres vocals sn, d'agut a greu:

Veus femenines:
Soprano, anomenat tamb tiple antigament.
Mezzosoprano;
Contralt;

Veus masculines:
Tenor;
Barton;
Baix;

La major part d'aquests registres tenen subdivisions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322126" title="Opra Bastille" nonfiltered="625" processed="623" dbindex="125638">


L'Opra Bastille s un teatre d'pera modern situat a la place de la Bastille de la ciutat de Pars. Anomenada tamb L'pera del poble, es va inaugurar el 14 de juliol de 1989, amb les celebracions del bicentenari de la caiguda de La Bastilla. 

L'edifici, projectat per l'arquitecte Carlos Ott, constitux una ruptura amb el disseny de les peres del segle XIX. s un slid edifici corbat i de vidre, que pot albergar a 2.700 persones. El seu disseny s funcional i modern, amb els seients entapissats de negre en contrast amb els seus murs de granit i l'impressionant sostre de vidre. Amb els seus cinc escenaris mbils, aquesta pera s una obra mestra de l'enginy tecnolgic.

Enllaos externs.

Pgina del teatre d'pera;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322127" title="Msica profana" nonfiltered="626" processed="624" dbindex="125639">
La denominaci de msica profana actua, en principi, per oposici a la de msica religiosa. La frontera entre aquests dos grans gneres es dna en relaci a la intencionalitat originria d aquesta msica.

 Visi de conjunt .
De totes maneres, ni la divisi ni l extensi del concepte de prof aplicat a la msica, sn sempre del tot clars:

 La classificaci s aplica quasi exclusivament a la msica vocal, i normalment no es consideraria procedent designar, per exemple, la msica de cambra, com a msica profana. D aqu es desprn que s la msica dotada d un text la que pot rebre una o altra consideraci, i que s en funci de la temtica d aquest que la msica rep una o altra consideraci.

 La categoritzaci s aplica sobretot als repertoris, per tamb es pot aplicar a les prctiques.

 Qualsevol repertori s susceptible de ser reutilitzat modificant la intencionalitat d aquesta interpretaci. La categoritzaci d una composici o un repertori com a msica profana resta sempre vinculada a la intencionalitat primera.


 Contextos de la msica profana .
Existeixen nombrosos exemples de msica vocal profana dins de la msica folklrica i tradicional, vinculats a totes aquelles situacions de la vida quotidiana de les diferent cultures que han generat msica sense vincles amb la religi. En sn exemples les canons de treball, les canons de bressol, les canons amatries.

Al llarg de la histria de la msica europea, hi ha una srie de fites importants en la musica profana entre les quals destaquen:

La msica dels trobadors i altres moviments que arreu d Europa sorgeixen sota la seva influncia. De fet, la tradici de la can de temtica profana ha perviscut d en de llavors vinculada a la tradici de la msica clssica europea, transcendint els canvis d estil.

Les canons polifniques de l Ars Antiqua, al segle XIII i de l Ars Nova al segle XIV les quals, tot i partir sovint de melodies provinents del cant gregori tenen ja una intencionalitat del tot profana. ;

Les canons polifniques de temtica profana dels compositors de l escola francoflamenca, al segle XV.

La fita ms important de la msica profana al segle XVI fou el madrigal , per tampoc cal oblidar la chanson a Frana, ni altres gneres ms lleugers com la frottola a Itlia.

La gran creaci del repertori prof al segle XVII, al Barroc fou l pera; tamb va ser notable la importncia de la cantata, si b aquesta forma musical es va fer ms present en el repertori religis.

Al segle XIX, amb el Romanticisme, la can profana de caire artstic va assolir una fita molt elevada amb el Lied per a veu  i piano.


 Fonts .

Michels, Ulrich. Atlas de msica, Vols I i II. Alianza Editorial (Madrid, 1988)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322133" title="Tokyo Tapes" nonfiltered="627" processed="625" dbindex="125640">

Tokyo Tapes s un lbum en directe del grup de Heavy Metal alemany Scorpions], llanat a Europa i als Pasos Catalans al 1978 i als Estats Units al 1979. Com el seu ttol indica, va ser gravat durant una gira al territori japons. El disc inclou en la guitarra lder al virtus Uli Jon Roth, que desprs de la gravaci de Taken by Force abandonaria el grup per dedicar-se a una carrera en solitari. En la seva substituci arribaria el guitarrista Matthias Jabs. 


 Llista de canons .
 "All Night Long" (Roth/Meine)    3:44;
 "Pictured Life" (R. Schenker/Meine/Roth)    3:12;
 "Backstage Queen" (R. Schenker/Meine)    3:44;
 "Polar Nights" (Roth)    6:43;
 "In Trance" (R. Schenker/Meine)    5:25;
 "We'll Burn the Sky" (R. Schenker/Dannemann)    8:07;
 "Suspender Love" (R. Schenker/Meine)    3:38;
 "In Search of the Peace of Mind" (R. Schenker/M. Schenker/Meine/Heimberg/Dziony)    3:02;
 "Fly to the Rainbow" (M. Schenker/Roth)    9:39;
 "He's a Woman, She's a Man" (R. Schenker/Meine/Rarebell)    5:22;
 "Speedy's Coming" (R. Schenker/Meine)    3:40;
 "Top of the Bill" (R. Schenker/Meine)    6:45;
 "Hound Dog" (Leiber/Stoller)    1:14;
 "Long Tall Sally" (Johnson/Blackwell/Penniman)    2:50;
 "Steamrock Fever" (R. Schenker/Meine)    3:41;
 "Dark Lady" (Roth)    4:18;
 "K j  no tsuki" (R. Taki-B. Tsuchi/arr. Scorpions)    3:35;
 "Robot Man" (R. Schenker/Meine)    5:47;

 Formaci .

 Klaus Meine - Cantant;
 Ulrich Roth - Guitarra;
 Rudolf Schenker - guitarra rtmica, veu de fons;
 Francis Buchholz - Baix, veu de fons;
 Herman Rarebell - bateria, Percussi;

Produt per Dieter Dierks;

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322141" title="Salvador Pniker i Alemany" nonfiltered="628" processed="626" dbindex="125641">
Salvador Pniker i Alemany (Barcelona, 1 de mar de 1927) s un enginyer, filsof i escriptor de pare indi i mare catalana. Va cursar el batxillerat en un collegi de jesutes. s doctor en enginyeria industrial i ha estat professor ajudant de metafsica en la Universitat de Barcelona. s germ del tamb filsof Raimon Panikkar i Alemany. s fundador i director de l'editorial Kairs i president de la Associaci Dret a Morir Dignament d'Espanya. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat per la provncia de Barcelona dins la llista d'UCD, per al poc temps renunci i deix el seu esc a Juan de Dios Ramrez Heredia, primer diputat d'tnia gitana

Ha creat el concepte filosfic de "retroprogressi". Partidari de les aproximacions hbrides i interdisciplinries als diferents problemes humans,ha begut tant de les fonts orientals com de la cincia moderna en els seus conceptes filosfics. A Pniker se li considera un pensador vitalista,encara que ell comena per assumir tot el nihilisme de la postmodernitat. Precisament la seva filosofia s una resposta a aquest nihilisme, i apunta al que ell anomena l'art de tenir-se en peus en l'era de la complexitat i la incertesa. 

 Obres .
  A propsito de Sartre, la fe y los dioses (1965);
 Los signos y las cosas (1969);
 Ciberntica y budismo Zen (1971);
 Aproximacin al origen (1982);
 Conversaciones en Catalua (1966);
 Conversaciones en Madrid (1969) ;
 Primer testamento (1985);
 Ensayos retroprogresivos (1987);
  Segunda memoria (1988);
 Filosofa y mstica (1992);
  Cuaderno amarillo (2000);
  Variaciones 95  (2002);
    "Asimetras"   (2008)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322143" title="Lovedrive" nonfiltered="629" processed="627" dbindex="125642">

Lovedrive s el sis lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions]. Va ser el primer disc de l'agrupaci que va comptar anb el guitarrista Matthias Jabs, entrant en substituci d'Uli Jon Roth. El guitarrista Michael Schenker, que va ser membre del grup en els inicis, va participar en part de la gravaci de l'lbum, aportant la guitarra lder en les canons "Another Piece of Meat", la instrumental "Coast to Coast" yi "Lovedrive". 

La cartula del disc va ser una vegada ms, motiu de controvrsia (vegeu In Trance i Virgin Killer), pel que va ser censurada i es va crear una versi alternativa, mostrant la imatge d'un escorp en un fons blau.

La RIAA va certificar el 'Lovedrive' amb Or el 28 de maig de 1986.


 Llista de canons .
 "Loving You Sunday Morning" (Schenker/Meine/Rarebell)    5:36;
 "Another Piece of Meat" (Schenker/Rarebell)    3:30;
 "Always Somewhere" (Schenker/Meine)    4:56;
 "Coast to Coast" (Schenker)    4:42 ;
 "Can't Get Enough" (Schenker/Meine)    2:36;
 "Is There Anybody There?" (Schenker/Meine/Rarebell)    4:18;
 "Lovedrive" (Schenker/Meine)    4:49;
 "Holiday" (Schenker/Meine)    6:22;

 Formaci .
Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
Francis Buchholz: Baix;
Herman Rarebell: bateria;
Michael Schenker: Guitarra en la 2, 4 i 7;

Produt per Dieter Dierks per a Breeze-Music;

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322144" title="Comunitat Mundial de Budistes" nonfiltered="630" processed="628" dbindex="125643">
La Comunitat Mundial de Budistes s l'organitzaci budista ms gran del mn i aglutina la major part d'associacions budistes tant theravada com mahayana i vajrayana (tibet). Es va fundar a Colombo, Sri Lanka, el 1950 per representants de 27 pasos, incloent l'expresident de la Societat Teosfica, el coronel Henry Steel Olcott. No obstant aix els budistes theravada tenen molta influncia en l'organitzaci i gaireb tots els presidents han estat de pasos on aquest corrent s majoritari. La seu de l'organitzaci est situada a Bangkok, Tailndia: administra la Universitat Mundial Budista i est vinculada al Consell Mundial de la Sangha Budista. 

 Principis de l'organitzaci .
 Promoure l'estricte seguiment dels ensenyaments de Buda. ;
 Promoure la solidaritat, germanor i unitat entre budistes. ;
 Propagar la doctrina de Buda. ;
 Organitzar i realitzar activitats en el camp del desenvolupament social, cultural i educatiu. ;
 Collaborar amb altres organitzacions per a fomentar la pau, l'harmonia i la felicitat a la Terra.

 Vegeu tamb . 
 Frum Mundial Budista ;
 Consell Mundial de la Sangha Budista ;
 Parlament de les Religions del Mn;

 Enllaos externs .
 Pgina oficial;
 Universitat Mundial Budista;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322146" title="Consell Mundial de la Sangha Budista" nonfiltered="631" processed="629" dbindex="125644">
El Consell Mundial de la Sangha (Assemblea) Budista s una conferncia budista ecumnica que aglutina les tradicions theravada, mahayana i vajrayana. Va ser fundada en 1966 a Colombo, Sri Lanka. Els seus actuals lders sn el President Honorari ven. Wu Ming de Taiwan; Vicepresident Honorari Sik Kok Kwong de Hong Kong. Entre els membres de la Junta de Savis estan el Ven. K. Sri Dhammananda (mort), Veen. Somdej Phra Buddhacarya, i Veen. Thich Tam-Chau. Una de les seves finalitats s assolir unificar les tradicions budistes.

Inclou representants dels segents pasos: Alemanya, Austrlia, Bangla Desh, Canad, Dinamarca, Estats Units, Frana, Hong Kong, ndia, Indonsia, Jap, Corea, Macau, Malisia, Monglia, Myanmar, Nepal, Nova Zelanda, Filipines, Regne Unit, Singapur, Sri Lanka, Sucia, Taiwan i Tailndia. 

 Vegeu tamb . 
 Comunitat Mundial de Budistes ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322147" title="Animal Magnetism" nonfiltered="632" processed="630" dbindex="125645">

Animal Magnetism s el set lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions. Amb el disc es va iniciar una etapa de comercialitzaci, que significaria un gran ascens al mercat musical dels Estats Units. Va ser certificat per la RIAA amb Or el 8 de mar de 1984 i Plat el 28 d'octubre de 1991. 


 Llista de canons .
 "Make It Real" (Rudolf Schenker, Herman Rarebell)    3:49;
 "Don't Make No Promises (Your Body Can't Keep)" (Matthias Jabs, Rarebell)    2:55;
 "Hold Me Tight" (Schenker, Klaus Meine, Rarebell)    3:53;
 "Twentieth Century Man" (Schenker, Meine)    3:00;
 "Lady Starlight" (Schenker, Meine)    6:11;
 "Falling in Love" (Rarebell)    4:09;
 "Only a Man" (Schenker, Meine, Rarebell)    3:32;
 "The Zoo" (Schenker, Meine)    5:28;
 "Animal Magnetism" (Schenker, Meine, Rarebell)    5:56;

Can extra.
 "Hey You" (cantat per Rudolf Schenker) (no est en totes les versions);

 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
Francis Buchholz: Baix;
Herman Rarebell: bateria;


Produt per Dieter Dierks per a Breeze-Music;

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322148" title="Recopa d'Europa de futbol 1998-99" nonfiltered="633" processed="631" dbindex="125646">
Fou la trenta novena edici i ltima de la Recopa d'Europa, o Copa de Campions de Copa de clubs de futbol en categoria masculina. En aquesta edici, desprs de la qual va desaparixer la competici com a producte de la profunda remodelaci de les competicions europees que tindria lloc llavors, van participar 49 clubs pertanyents a 48 federacions nacionals diferents.

La final, disputada a partit nic, va enfrontar al RCD Mallorca amb el SS Lazio a l'estadi Villa Park, a Birmingham, on va vncer l'equip itali per 2-1.

 Ronda prvia .
13 i 27 d'agost 1998;



 Rondes finals .



 Final .




 Enllaos externs .
 Dades d'aquesta edici a la pagina oficial de la UEFA ;
 Resultats a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation ;
 Recordatori de la final d'aquest edici a NOTAS DE FUTBOL ;
 Brevissim resum noticia de la final ;
 Transcripci de narracions de TVE a Balears despres de la final (Secci Programa Especial pgs 455-475)  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322149" title="Juan Schwartz Daz-Flores" nonfiltered="634" processed="632" dbindex="125647">
Juan Shwartz Daz-Flores, diplomtic espanyol que, des del seu lloc com a Cnsol d'Espanya a Viena (ustria) va contribuir a la salvaci de jueus perseguits pels nazis.

Shwartz, com altres diplomtics espanyols, havia rescatat un vell decret promulgat per Primo de Rivera l'any 1924, en virtut del qual tots els qui demostressin ser d'origen sefardita, obtindrien immediatament la nacionalitat espanyola. Ocultaven que el decret havia expirat en 1931, per a Madrid no se'n recordaven i els nazis, naturalment, no ho sabien.


Vegeu tamb.
Altres diplomtics que van protagonitzar accions per salvar als jueus perseguits pel nazisme:
 Angel Sanz Briz;
 Eduardo Propper de Callejn;
 Miguel Angel Muguiro;
 Sebastin Romero Radrigales;
 Bernardo Rolland de Miota;
 Jos Rojas Moreno;
 Julio Palencia Tubau;
 Jos Ruiz Santaella;
 Giorgio Perlasca;
 Aristides de Sousa Mendes;

Enllaos externs.
 Web dedicada als diplomtics espanyols per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Relaci complerta de diplomtics salvadors per la Fundaci Raoul Wallenberg ;
 Visados para la libertad - Diplomticos espaoles ante el Holocausto - web oficial de la exposici organitzada per la Casa Sefarad ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322150" title="Llista d'ocells de Filipines" nonfiltered="635" processed="633" dbindex="125648">

Aquesta llista d'ocells de Filipines inclou totes les espcies d'ocells trobats a les illes Filipines: 614, de les quals 195 en sn endemismes, 68 es troben globalment amenaades d'extinci i 3 hi foren introdudes.

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Podicipedidae  .
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps nigricollis ;

Procellariidae  .
Pterodroma rostrata ;
Pterodroma sandwichensis ;
Pterodroma hypoleuca ;
Calonectris leucomelas;
Puffinus pacificus;
Phaethontidae  .
Phaethon rubricauda ;
Phaethon lepturus ;
Pelecanidae  .
Pelecanus philippensis;
Sulidae   .
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae  .
Phalacrocorax carbo;
Anhingidae  .
Anhinga melanogaster;
Fregatidae   .
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ardeidae .
Ardea cinerea;
Ardea sumatrana;
Ardea purpurea;
Ardea alba;
Egretta intermedia;
Egretta garzetta;
Egretta eulophotes;
Egretta sacra;
Ardeola bacchus ;
Ardeola speciosa;
Bubulcus ibis;
Butorides striata;
Nycticorax nycticorax;
Nycticorax caledonicus;
Gorsachius goisagi;
Gorsachius melanolophus;
Ixobrychus sinensis;
Ixobrychus eurhythmus;
Ixobrychus cinnamomeus;
Ixobrychus flavicollis;
Botaurus stellaris ;
Ciconiidae  .
Ciconia episcopus;
Threskiornithidae  .
Threskiornis melanocephalus ;
Plegadis falcinellus;
Platalea minor ;
Anatidae .
Dendrocygna guttata;
Dendrocygna arcuata;
Tadorna tadorna ;
Nettapus coromandelianus;
Anas penelope;
Anas strepera ;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos ;
Anas poecilorhyncha;
Anas luzonica ;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Aythya ferina ;
Aythya baeri ;
Aythya fuligula;
Aythya marila ;
Pandionidae  .
Pandion haliaetus;
Accipitridae .
Aviceda jerdoni;
Pernis celebensis;
Pernis ptilorhynchus;
Elanus caeruleus;
Milvus migrans ;
Haliastur indus;
Haliaeetus leucogaster;
Ichthyophaga ichthyaetus;
Spilornis cheela;
Spilornis holospilus ;
Circus spilonotus;
Circus melanoleucos ;
Accipiter trivirgatus;
Accipiter soloensis;
Accipiter gularis;
Accipiter virgatus;
Butastur indicus;
Buteo buteo;
Pithecophaga jefferyi ;
Aquila kienerii;
Spizaetus cirrhatus;
Spizaetus floris;
Spizaetus philippensis ;
Falconidae   .
Microhierax erythrogenys ;
Falco tinnunculus;
Falco columbarius ;
Falco severus;
Falco peregrinus;
Megapodiidae  .
Megapodius cumingii;
Phasianidae  .
Francolinus pintadeanus;
Perdix dauurica;
Coturnix japonica ;
Coturnix chinensis;
Gallus gallus;
Polyplectron napoleonis ;
Turnicidae  .
Turnix sylvatica;
Turnix maculosa;
Turnix ocellata ;
Turnix suscitator;
Turnix worcesteri ;
Gruidae .
Grus antigone;
Rallidae  .
Rallina fasciata;
Rallina eurizonoides;
Gallirallus philippensis;
Gallirallus torquatus;
Gallirallus calayanensis ;
Gallirallus striatus;
Rallus mirificus ;
Amaurornis olivaceus ;
Amaurornis phoenicurus;
Porzana pusilla;
Porzana fusca;
Porzana paykullii;
Porzana tabuensis;
Porzana cinerea;
Gallicrex cinerea;
Porphyrio porphyrio;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Jacanidae  .
Irediparra gallinacea;
Hydrophasianus chirurgus;
Rostratulidae .
Rostratula benghalensis;
Recurvirostridae  .
Himantopus himantopus;
Himantopus leucocephalus;
Recurvirostra avosetta ;
Burhinidae  .
Burhinus magnirostris;
Glareolidae  .
Glareola maldivarum;
Charadriidae  .
Vanellus cinereus ;
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula ;
Charadrius dubius;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius peronii;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius veredus;
Scolopacidae .
Scolopax rusticola;
Scolopax bukidnonensis ;
Lymnocryptes minimus ;
Gallinago hardwickii;
Gallinago stenura;
Gallinago megala;
Gallinago gallinago;
Limnodromus semipalmatus;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius minutus;
Numenius phaeopus;
Numenius tahitiensis ;
Numenius arquata;
Numenius madagascariensis;
Bartramia longicauda ;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa guttifer;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Heterosceles brevipes;
Heterosceles incanus;
Arenaria interpres;
Calidris tenuirostris;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris ruficollis;
Calidris minuta ;
Calidris temminckii;
Calidris subminuta;
Calidris acuminata;
Calidris ferruginea;
Limicola falcinellus;
Philomachus pugnax;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius ;
Stercorariidae  .
Stercorarius pomarinus;
Laridae  .
Larus crassirostris ;
Larus argentatus ;
Larus vegae ;
Larus ridibundus;
Sternidae  .
Sterna nilotica;
Sterna caspia ;
Sterna bengalensis;
Sterna bernsteini ;
Sterna bergii;
Sterna dougallii;
Sterna sumatrana;
Sterna hirundo;
Sterna albifrons;
Sterna aleutica ;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Columbidae .
Columba vitiensis;
Streptopelia bitorquata;
Streptopelia tranquebarica;
Streptopelia chinensis;
Macropygia tenuirostris;
Chalcophaps indica;
Geopelia striata ;
Caloenas nicobarica;
Gallicolumba luzonica ;
Gallicolumba criniger ;
Gallicolumba platenae ;
Gallicolumba keayi ;
Gallicolumba menagei ;
Phapitreron leucotis ;
Phapitreron amethystina ;
Phapitreron cinereiceps ;
Treron vernans;
Treron pompadora;
Treron curvirostra;
Treron formosae;
Ptilinopus occipitalis ;
Ptilinopus marchei ;
Ptilinopus merrilli ;
Ptilinopus leclancheri ;
Ptilinopus superbus ;
Ptilinopus melanospila;
Ptilinopus arcanus ;
Ducula poliocephala ;
Ducula mindorensis ;
Ducula carola ;
Ducula aenea;
Ducula pickeringii;
Ducula bicolor;
Cacatuidae .
Cacatua haematuropygia ;
Psittacidae .
Trichoglossus johnstoniae ;
Bolbopsittacus lunulatus ;
Prioniturus montanus ;
Prioniturus waterstradti ;
Prioniturus platenae ;
Prioniturus luconensis ;
Prioniturus discurus ;
Prioniturus verticalis ;
Tanygnathus megalorynchos;
Tanygnathus lucionensis;
Tanygnathus sumatranus;
Loriculus philippensis ;
Loriculus camiguinensis ;
Cuculidae .
Clamator coromandus;
Cuculus sparverioides;
Cuculus hyperythrus;
Cuculus pectoralis ;
Cuculus micropterus;
Cuculus canorus;
Cuculus saturatus;
Cuculus horsfieldi;
Cacomantis sonneratii ;
Cacomantis merulinus;
Cacomantis variolosus;
Chrysococcyx minutillus;
Chrysococcyx xanthorhynchus;
Surniculus lugubris;
Surniculus velutinus ;
Eudynamys scolopacea;
Phaenicophaeus curvirostris;
Phaenicophaeus superciliosus ;
Phaenicophaeus cumingi ;
Centropus unirufus ;
Centropus melanops ;
Centropus steerii ;
Centropus sinensis;
Centropus viridis ;
Centropus bengalensis;
Tytonidae   .
Tyto longimembris;
Phodilus badius;
Strigidae .
Otus rufescens;
Otus fuliginosus ;
Otus megalotis ;
Otus mirus ;
Otus longicornis ;
Otus mindorensis ;
Otus sunia;
Otus mantananensis ;
Otus elegans;
Mimizuku gurneyi ;
Bubo philippensis ;
Strix seloputo;
Ninox randi ;
Ninox scutulata;
Ninox philippensis ;
Asio flammeus;
Ninox japonica;
Podargidae  .
Batrachostomus septimus ;
Batrachostomus javensis;
Batrachostomus cornutus;
Caprimulgidae  .
Eurostopodus macrotis;
Caprimulgus indicus;
Caprimulgus macrurus;
Caprimulgus manillensis ;
Caprimulgus affinis;
Apodidae  .
Collocalia esculenta;
Collocalia troglodytes ;
Aerodramus mearnsi ;
Aerodramus whiteheadi ;
Aerodramus palawanensis ;
Aerodramus salangana;
Aerodramus maximus;
Aerodramus fuciphagus;
Aerodramus germani;
Mearnsia picina ;
Hirundapus giganteus;
Hirundapus celebensis;
Cypsiurus balasiensis;
Apus pacificus;
Apus nipalensis;
Hemiprocnidae .
Hemiprocne longipennis ;
Hemiprocne comata;
Trogonidae .
Harpactes ardens ;
Alcedinidae .
Alcedo atthis;
Alcedo meninting;
Alcedo cyanopecta ;
Alcedo argentata ;
Ceyx erithacus;
Ceyx melanurus ;
Ceyx rufidorsa;
Ceyx lepidus;
Pelargopsis capensis;
Halcyon coromanda;
Halcyon smyrnensis;
Halcyon pileata;
Todirhamphus winchelli ;
Todirhamphus chloris;
Actenoides lindsayi ;
Actenoides hombroni ;
Meropidae  .
Merops viridis;
Merops philippinus;
Coraciidae .
Eurystomus orientalis;
Upupidae .
Upupa epops ;
Bucerotidae .
Anthracoceros marchei ;
Anthracoceros montani ;
Buceros hydrocorax ;
Penelopides manillae ;
Penelopides mindorensis ;
Penelopides panini ;
Penelopides samarensis ;
Penelopides affinis ;
Aceros waldeni ;
Aceros leucocephalus ;
Capitonidae  .
Megalaima haemacephala;
Picidae .
Dendrocopos maculatus ;
Dryocopus javensis;
Dinopium javanense;
Chrysocolaptes lucidus;
Mulleripicus funebris ;
Mulleripicus pulverulentus;
Eurylaimidae .
Eurylaimus steerii ;
Eurylaimus samarensis ;
Pittidae .
Pitta sordida;
Pitta steerii ;
Pitta kochi ;
Pitta erythrogaster;
Pitta moluccensis ;
Alaudidae .
Mirafra javanica;
Alauda gulgula;
Hirundinidae .
Riparia riparia;
Riparia paludicola;
Hirundo rustica;
Hirundo tahitica;
Cecropis striolata;
Delichon dasypus;
Motacillidae  .
Dendronanthus indicus;
Motacilla alba;
Motacilla flava;
Motacilla tschutschensis ;
Motacilla cinerea;
Anthus rufulus;
Anthus hodgsoni;
Anthus gustavi;
Anthus cervinus;
Campephagidae  .
Coracina striata;
Coracina papuensis;
Coracina coerulescens ;
Coracina mindanensis ;
Coracina mcgregori ;
Coracina ostenta ;
Lalage melanoleuca ;
Lalage nigra;
Pericrocotus divaricatus;
Pericrocotus cinnamomeus;
Pericrocotus igneus;
Pericrocotus flammeus;
Pycnonotidae  .
Pycnonotus atriceps;
Pycnonotus urostictus ;
Pycnonotus goiavier;
Pycnonotus plumosus;
Alophoixus bres;
Ixos palawanensis ;
Ixos philippinus ;
Ixos siquijorensis ;
Ixos amaurotis;
Ixos everetti ;
Ixos rufigularis ;
Chloropseidae  .
Chloropsis flavipennis ;
Chloropsis palawanensis ;
Aegithinidae   .
Aegithina tiphia;
Turdidae  .
Monticola solitarius;
Zoothera interpres;
Zoothera cinerea ;
Zoothera andromedae;
Zoothera dauma;
Turdus poliocephalus;
Turdus obscurus;
Turdus pallidus;
Turdus chrysolaus;
Brachypteryx montana;
Cisticolidae .
Cisticola juncidis;
Cisticola exilis;
Sylviidae   .
Urosphena subulata;
Cettia canturians;
Cettia diphone;
Cettia seebohmi ;
Cettia vulcania;
Bradypterus seebohmi;
Bradypterus caudatus ;
Locustella lanceolata;
Locustella certhiola;
Locustella ochotensis;
Locustella fasciolata;
Locustella amnicola;
Acrocephalus sorghophilus;
Acrocephalus orientalis;
Acrocephalus stentoreus;
Orthotomus cuculatus;
Orthotomus heterolaemus ;
Orthotomus atrogularis;
Orthotomus castaneiceps ;
Orthotomus frontalis ;
Orthotomus derbianus ;
Orthotomus sericeus;
Orthotomus ruficeps;
Orthotomus samarensis ;
Orthotomus nigriceps ;
Orthotomus cinereiceps ;
Phylloscopus fuscatus ;
Phylloscopus schwarzi ;
Phylloscopus borealis;
Phylloscopus ijimae;
Phylloscopus ricketti;
Phylloscopus cebuensis ;
Phylloscopus trivirgatus;
Phylloscopus olivaceus ;
Seicercus montis;
Megalurus timoriensis;
Megalurus palustris;
Muscicapidae .
Rhinomyias ruficauda;
Rhinomyias insignis ;
Rhinomyias albigularis ;
Rhinomyias goodfellowi ;
Muscicapa griseisticta;
Muscicapa sibirica;
Muscicapa dauurica;
Muscicapa randi ;
Muscicapa ferruginea;
Ficedula zanthopygia;
Ficedula narcissina;
Ficedula mugimaki;
Ficedula albicilla ;
Ficedula hyperythra;
Ficedula basilanica ;
Ficedula platenae ;
Ficedula crypta ;
Ficedula disposita ;
Ficedula westermanni;
Cyanoptila cyanomelana;
Eumyias panayensis;
Cyornis herioti ;
Cyornis lemprieri ;
Cyornis rufigastra;
Culicicapa helianthea;
Luscinia calliope;
Luscinia cyane;
Copsychus saularis;
Copsychus luzoniensis ;
Copsychus niger ;
Copsychus cebuensis ;
Rhyacornis bicolor ;
Saxicola maura;
Saxicola caprata;
Oenanthe oenanthe ;
Rhipiduridae  .
Rhipidura superciliaris ;
Rhipidura cyaniceps ;
Rhipidura nigrocinnamomea ;
Rhipidura javanica;
Monarchidae .
Hypothymis helenae ;
Hypothymis azurea;
Hypothymis coelestis ;
Terpsiphone atrocaudata;
Terpsiphone cyanescens ;
Terpsiphone cinnamomea;
Pachycephalidae .
Pachycephala grisola;
Pachycephala albiventris ;
Pachycephala homeyeri ;
Pachycephala philippinensis ;
Timaliidae  .
Trichastoma woodi ;
Malacocincla cinereiceps ;
Malacopteron palawanense ;
Ptilocichla mindanensis ;
Ptilocichla falcata ;
Napothera rabori ;
Stachyris plateni ;
Stachyris dennistouni ;
Stachyris nigrocapitata ;
Stachyris capitalis ;
Stachyris speciosa ;
Stachyris whiteheadi ;
Stachyris striata ;
Stachyris latistriata ;
Stachyris nigrorum ;
Stachyris hypogrammica ;
Macronous gularis;
Macronous striaticeps ;
Micromacronus leytensis ;
Acanthizidae .
Gerygone sulphurea;
Paridae  .
Pardaliparus elegans ;
Pardaliparus amabilis ;
Sittiparus semilarvatus ;
Sittidae  .
Sitta frontalis;
Sitta oenochlamys ;
Rhabdornithidae .
Rhabdornis mysticalis ;
Rhabdornis grandis ;
Rhabdornis inornatus ;
Nectariniidae   .
Anthreptes malacensis;
Leptocoma calcostetha;
Leptocoma sperata;
Cinnyris jugularis;
Aethopyga primigenius ;
Aethopyga boltoni ;
Aethopyga linaraborae ;
Aethopyga flagrans ;
Aethopyga pulcherrima ;
Aethopyga shelleyi ;
Aethopyga bella ;
Aethopyga siparaja;
Aethopyga ignicauda;
Arachnothera longirostra;
Arachnothera clarae ;
Dicaeidae  .
Prionochilus olivaceus ;
Prionochilus plateni ;
Dicaeum agile;
Dicaeum proprium ;
Dicaeum nigrilore ;
Dicaeum anthonyi ;
Dicaeum bicolor ;
Dicaeum quadricolor ;
Dicaeum australe ;
Dicaeum haematostictum ;
Dicaeum retrocinctum ;
Dicaeum trigonostigma;
Dicaeum hypoleucum ;
Dicaeum pygmaeum ;
Dicaeum ignipectus;
Zosteropidae .
Zosterops japonicus;
Zosterops meyeni ;
Zosterops everetti;
Zosterops nigrorum ;
Zosterops montanus;
Lophozosterops goodfellowi ;
Hypocryptadius cinnamomeus ;
Oriolidae .
Oriolus xanthonotus;
Oriolus albiloris ;
Oriolus steerii ;
Oriolus isabellae ;
Oriolus chinensis;
Irenidae  .
Irena puella;
Irena cyanogaster ;
Laniidae .
Lanius tigrinus ;
Lanius cristatus;
Lanius schach;
Lanius validirostris ;
Dicruridae  .
Dicrurus leucophaeus;
Dicrurus annectans;
Dicrurus hottentottus;
Dicrurus balicassius ;
Dicrurus bracteatus;
Artamidae  .
Artamus leucorynchus;
Corvidae  .
Corvus enca;
Corvus macrorhynchos;
Sturnidae  .
Aplonis panayensis;
Aplonis minor;
Basilornis miranda ;
Sarcops calvus ;
Gracula religiosa;
Acridotheres cristatellus ;
Sturnia philippensis;
Sturnia sinensis ;
Sturnus sericeus ;
Sturnus cineraceus ;
Estrildidae  .
Amandava amandava;
Erythrura hyperythra;
Erythrura viridifacies ;
Erythrura coloria ;
Lonchura fuscans;
Lonchura punctulata;
Lonchura leucogastra;
Lonchura atricapilla;
Padda oryzivora ;

Emberizidae  .
Emberiza pusilla ;
Emberiza aureola ;
Emberiza sulphurata;
Fringillidae  .
Fringilla montifringilla ;
Loxia curvirostra;
Carduelis spinus ;
Serinus estherae;
Pyrrhula leucogenis ;
Passeridae  .
Passer montanus;

Referncies.



Bibliografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322151" title="Frum Mundial Budista" nonfiltered="636" processed="634" dbindex="125649">
El Frum Mundial Budista va ser celebrat a les ciutats de Hangzhou i Zhoushan, provncia de Zhejiang, Repblica Popular de la Xina amb el suport del govern xins i la participaci del Panchen Lama designat pel govern xins. Es va realitzar entre el 13 i el 16 de abril del 2006. Per als seus crtics, el Frum va ser un esfor de Pequn per disminuir el suport general a la causa tibetana per part de la comunitat budista mundial, especialment organitzacions com la Comunitat Mundial de Budistes i el Consell Mundial de la Sangha Budista, i aconseguir aix un budisme ms pro-xins i menys pro-tibet. 

Participants: 
Venerable Mestre Yi Cheng, president, Associaci Budista de la Xina. ;
 Losang Jigm Tubdain Qoigyi Nyima, 6 Jamyang Zhepa i abat del monestir de Labrang i vicepresident de l'Associaci Budista de la Xina. ;
Venerable Mestre Ben Huan, director de l'Associaci Budista de Xina. ;
Venerable Mestre Hsing Yun, fundador del monestir Fo Guang Shan a Taiwan. ;
Huba Longzhuangmeng, abat del monestir Xishuangbanna. ;
Venerable Mestre Wei Chueh, fundador del Monestir Chung Tai Shan de Taiwan. ;
Venerable Mestre Sheng Hui, vicepresident i deg de l'Acadmia Budista de Xina.
Venerable Mestre Kok Kwong, president de l'Associaci Budista de Hong Kong. ;
Qoigyijabu, el Panchen Lama designat pel govern xins.

 Vegeu tamb .
 Comunitat Mundial de Budistes ;
 Consell Mundial de la Sangha Budista;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322153" title="Blackout (lbum de Scorpions)" nonfiltered="637" processed="635" dbindex="125650">

Blackout s el vuit lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions.

La can No One Like You va ser el primer xit real de Scorpions a Amrica. Altres canons que van tenir xit van ser Blackout, l'enrgica Dynamite, Can't Live Without You i la balada When the Smoke is Going Down.

Mentre es gravava l'lbum, el vocalista Klaus Meine va passar pel quirfan per les seves cordes vocals, pel que en un principi es va pensar que no podria fer part de la gravaci, i es va gravar algun material amb la veu de Don Dokken.

L'artista Gottfried Helnwein s el personatge de la coberta. En Rudolf Schenker retrata el personatge en el video musical "No One Like You".

La RIAA va certificar a Blackout amb Or el 24 de juny de 1982 i amb Plat el 8 de mar de 1984.


 Llista de canons .
 "Blackout" (Schenker/Meine/Rarebell/Kittelsen)    3:49;
 "Can't Live Without You" (Schenker/Meine)    3:47;
 "No One Like You" (Schenker/Meine)    3:57;
 "You Give Me All I Need" (Schenker/Rarebell)    3:39;
 "Now!" (Schenker/Meine/Rarebell)    2:35;
 "Dynamite" (Schenker/Meine/Rarebell)    4:12;
 "Arizona" (Schenker/Rarebell)    3:56;
 "China White" (Schenker/Meine)    6:59;
 "When the Smoke Is Going Down" (Schenker/Meine)    3:51;



 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
Francis Buchholz: Baix;
Herman Rarebell: bateria;


Produt per Dieter Dierks per a Breeze-Music;

xits.
Album.
Billboard (Amrica del Nord)


Singles.
Billboard (Amrica del Nord), Top Singles (Frana)


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322154" title="Llista d'ocells de Jamaica" nonfiltered="638" processed="636" dbindex="125651">

Aquesta llista d'ocells de Jamaica inclou totes les espcies d'ocells trobats a Jamaica: 324, de les quals 28 en sn endemismes, 12 es troben globalment amenaades d'extinci i 15 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Podicipedidae .
Tachybaptus dominicus  ;
Podilymbus podiceps;
Procellariidae .
Pterodroma hasitata ;
Puffinus griseus ;
Puffinus assimilis ;
Puffinus lherminieri ;
Hydrobatidae    .
Oceanites oceanicus;
Oceanodroma leucorhoa ;
 Phaethontidae   .
Phaethon aethereus ;
Phaethon lepturus;
Pelecanidae    .
Pelecanus erythrorhynchos ;
Pelecanus occidentalis;
Sulidae    .
Sula dactylatra ;
Sula sula ;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae   .
Phalacrocorax auritus ;
Phalacrocorax brasilianus ;
Anhingidae    .
Anhinga anhinga ;
Fregatidae    .
Fregata magnificens;
Ardeidae   .
Ardea herodias;
Ardea alba;
Egretta rufescens ;
Egretta tricolor;
Egretta caerulea;
Egretta thula;
Bubulcus ibis;
Butorides virescens;
Nycticorax nycticorax;
Nyctanassa violacea;
Ixobrychus exilis;
Botaurus lentiginosus ;
Ciconiidae  .
Mycteria americana ;
Threskiornithidae   .
Eudocimus albus;
Eudocimus ruber ;
Plegadis falcinellus ;
Platalea ajaja ;
Phoenicopteridae  .
Phoenicopterus ruber ;
Anatidae    .
Dendrocygna bicolor ;
Dendrocygna arborea ;
Dendrocygna autumnalis ;
Chen caerulescens ;
Branta canadensis ;
Neochen jubata  ;
Aix sponsa ;
Anas americana ;
Anas strepera ;
Anas carolinensis ;
Anas platyrhynchos ;
Anas acuta ;
Anas bahamensis ;
Anas discors;
Anas cyanoptera ;
Anas clypeata ;
Aythya valisineria ;
Aythya americana ;
Aythya collaris ;
Aythya marila ;
Aythya affinis ;
Bucephala albeola ;
Nomonyx dominica;
Oxyura jamaicensis;
Cathartidae   .
Coragyps atratus ;
Cathartes aura;
Pandionidae   .
Pandion haliaetus;
Accipitridae  .
Elanoides forficatus ;
Rostrhamus sociabilis ;
Ictinia mississippiensis ;
Circus cyaneus ;
Accipiter striatus ;
Buteo platypterus ;
Buteo jamaicensis;
Falconidae  .
Caracara cheriway ;
Caracara plancus ;
Falco sparverius;
Falco columbarius ;
Falco peregrinus;
Odontophoridae   .
Colinus virginianus ;
Numididae    .
Numida meleagris ;
Aramidae   .
Aramus guarauna;
Rallidae  .
Laterallus jamaicensis ;
Rallus longirostris;
Rallus elegans ;
Amaurolimnas concolor ;
Porzana carolina ;
Porzana flaviventer;
Pardirallus maculatus ;
Porphyrio martinica;
Gallinula chloropus;
Fulica americana;
Fulica caribaea ;
Jacanidae   .
Jacana spinosa;
Haematopodidae   .
Haematopus palliatus ;
Recurvirostridae   .
Himantopus mexicanus;
Recurvirostra americana ;
Charadriidae  .
Pluvialis dominica ;
Pluvialis squatarola;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius wilsonia;
Charadrius vociferus;
Charadrius melodus  ;
Charadrius alexandrinus ;
Scolopacidae   .
Gallinago delicata ;
Limnodromus griseus;
Limnodromus scolopaceus ;
Limosa fedoa ;
Numenius phaeopus;
Numenius americanus  ;
Bartramia longicauda ;
Tringa melanoleuca;
Tringa flavipes;
Tringa solitaria ;
Actitis macularia;
Catoptrophorus semipalmatus;
Arenaria interpres;
Calidris canutus ;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris mauri;
Calidris minutilla;
Calidris fuscicollis ;
Calidris melanotos ;
Calidris alpina ;
Calidris himantopus ;
Tryngites subruficollis  ;
Philomachus pugnax ;
Phalaropus tricolor ;
Phalaropus lobatus ;
Stercorariidae   .
Stercorarius pomarinus ;
Stercorarius parasiticus ;
Stercorarius longicaudus ;
Laridae  .
Larus delawarensis ;
Larus smithsonianus ;
Larus philadelphia;
Larus atricilla;
Rissa tridactyla ;
Sternidae   .
Sterna nilotica ;
Sterna caspia ;
Sterna sandvicensis;
Sterna maxima;
Sterna dougallii;
Sterna hirundo ;
Sterna forsteri ;
Sterna antillarum;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata;
Chlidonias niger;
Anous stolidus;
Rynchopidae    .
Rynchops niger ;
Columbidae   .
Columba livia ;
Patagioenas leucocephala ;
Patagioenas squamosa ;
Patagioenas caribaea  ;
Patagioenas inornata ;
Streptopelia turtur ;
Streptopelia roseogrisea ;
Zenaida macroura;
Zenaida aurita;
Zenaida asiatica;
Columbina passerina;
Leptotila jamaicensis;
Geotrygon versicolor  ;
Geotrygon montana;
Starnoenas cyanocephala  ;
Psittacidae  .
Aratinga nana;
Forpus passerinus ;
Amazona collaria  ;
Amazona agilis  ;
Cuculidae  .
Coccyzus erythropthalmus ;
Coccyzus americanus ;
Coccyzus minor;
Saurothera vetula ;
Hyetornis pluvialis ;
Crotophaga ani;
Tytonidae   .
Tyto alba;
Strigidae  .
Pseudoscops grammicus ;
Nyctibiidae .
Nyctibius jamaicensis;
Caprimulgidae  .
Chordeiles minor ;
Chordeiles gundlachii;
Caprimulgus carolinensis ;
Caprimulgus vociferus ;
Apodidae    .
Cypseloides niger;
Streptoprocne zonaris;
Chaetura pelagica ;
Tachornis phoenicobia;
Trochilidae    .
Anthracothorax mango ;
Trochilus polytmus ;
Trochilus scitulus ;
Mellisuga minima;
Archilochus colubris ;
Alcedinidae   .
Ceryle alcyon;
Todidae  .
Todus todus ;
Picidae   .
Melanerpes radiolatus ;
Sphyrapicus varius ;
Colaptes fernandinae  ;
Tyrannidae    .
Myiopagis cotta ;
Elaenia fallax;
Contopus sordidulus ;
Contopus virens ;
Contopus pallidus ;
Empidonax traillii ;
Myiarchus barbirostris ;
Myiarchus tuberculifer ;
Myiarchus validus ;
Myiarchus stolidus;
Tyrannus tyrannus ;
Tyrannus dominicensis;
Tyrannus caudifasciatus;
Tyrannus savana ;
Pachyramphus niger ;
Alaudidae   .
Alauda arvensis;
Hirundinidae   .
Progne subis ;
Progne dominicensis;
Tachycineta bicolor ;
Tachycineta euchrysea  ;
Stelgidopteryx serripennis ;
Riparia riparia ;
Petrochelidon pyrrhonota ;
Petrochelidon fulva;
Hirundo rustica;
Motacillidae   .
Anthus rubescens ;
Regulidae  .
Regulus calendula ;
Bombycillidae  .
Bombycilla cedrorum ;
Mimidae   .
Dumetella carolinensis ;
Mimus gundlachii;
Mimus polyglottos;
Margarops fuscatus ;
Turdidae   .
Myadestes genibarbis;
Catharus fuscescens ;
Catharus minimus;
Catharus bicknelli  ;
Catharus ustulatus ;
Hylocichla mustelina ;
Turdus plumbeus;
Turdus jamaicensis ;
Turdus migratorius ;
Turdus aurantius ;
Corvidae    .
Pica hudsonia;
Corvus jamaicensis ;
Sturnidae   .
Acridotheres tristis ;
Sturnus vulgaris ;
Ploceidae   .
Euplectes afer ;
Euplectes franciscanus ;
Euplectes orix ;
Estrildidae   .
Lonchura punctulata ;
Lonchura malacca ;
Vireonidae   .
Vireo griseus ;
Vireo modestus ;
Vireo osburni  ;
Vireo flavifrons ;
Vireo solitarius ;
Vireo gilvus;
Vireo philadelphicus ;
Vireo olivaceus ;
Vireo altiloquus;
Parulidae  .
Vermivora pinus ;
Vermivora chrysoptera  ;
Vermivora peregrina ;
Vermivora celata ;
Vermivora ruficapilla ;
Parula americana;
Dendroica petechia;
Dendroica pensylvanica ;
Dendroica magnolia ;
Dendroica tigrina;
Dendroica caerulescens;
Dendroica coronata;
Dendroica virens ;
Dendroica fusca ;
Dendroica dominica ;
Dendroica pinus ;
Dendroica discolor;
Dendroica palmarum;
Dendroica castanea ;
Dendroica striata ;
Dendroica cerulea  ;
Dendroica pharetra ;
Mniotilta varia;
Setophaga ruticilla;
Protonotaria citrea ;
Helmitheros vermivorus ;
Limnothlypis swainsonii ;
Seiurus aurocapilla;
Seiurus noveboracensis;
Seiurus motacilla;
Oporornis formosus ;
Oporornis agilis ;
Oporornis philadelphia ;
Geothlypis trichas;
Wilsonia citrina ;
Wilsonia pusilla ;
Wilsonia canadensis ;
Icteria virens ;
Coerebidae   .
Coereba flaveola;
Thraupidae   .
Piranga olivacea ;
Piranga rubra ;
Spindalis nigricephala ;
Euphonia jamaica ;
Cyanerpes cyaneus ;
Emberizidae   .
Tiaris olivacea;
Tiaris bicolor;
Loxipasser anoxanthus ;
Euneornis campestris ;
Loxigilla violacea;
Sicalis flaveola ;
Chondestes grammacus ;
Ammodramus savannarum;
Melospiza lincolnii ;
Zonotrichia leucophrys ;
Junco hyemalis ;
Cardinalidae   .
Pheucticus ludovicianus ;
Passerina caerulea ;
Passerina cyanea ;
Passerina ciris  ;
Spiza americana ;
Icteridae    .
Dolichonyx oryzivorus;
Nesopsar nigerrimus  ;
Quiscalus niger;
Molothrus bonariensis ;
Icterus leucopteryx;
Icterus icterus;
Icterus galbula ;
Icterus spurius ;
Fringillidae   .
Loxia leucoptera;
Passeridae    .
Passer domesticus;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322155" title="Congrs Mundial de Religions tniques" nonfiltered="639" processed="637" dbindex="125652">
El Congrs Mundial de Religions tniques s una organitzaci majoritriament neopagana, encara que amb membres hinduistes, fundada a Vilnius, Litunia, en 1998 i que ha realitzat congressos en pasos diversos incloent Jaipur, ndia (2006). 
 Membres .



Romuva, Litunia;
Dievturi, Letnia ;
Rodzima Wiara, Polnia ;
Asatrufelagi, Islndia ;
Forn Sir, Dinamarca ;
Suprem Consell de Grecs Gentils, Grcia ;
Diipetes, Grcia;

Associaci Domus, Frana ;
Werkgroep Traditie, Blgica.  ;
Eldaring, Alemanya ;
Foreningen Forn Sed, Noruega ;
Federazione Pagana, Itlia ;
Pravoslavya, Ucrana;
Vishva Hindu Parishad, ndia.


 Congressos .


Vilnius (1998) ;
Telsiai (1999) ;
Bradesiai (2000) ;
Vilnius (2001);
Vilnius (2002);
 
Vilnius (2003) ;
Atenes (2004) ;
Antwerp (2005) ;
Jaipur (2006) ;
Letnia (2007);

 Vegeu tamb .
Federaci Pagana Internacional;
Comunitat Mundial de Budistes;
Consell Mundial d'Esglsies;
Congrs Mundial Jueu;
Lliga Mundial Islmica;
Parlament de les Religions del Mn;

 Pgina web .
Pgina web;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322157" title="Federaci Pagana Internacional" nonfiltered="640" processed="638" dbindex="125653">
La Federaci Pagana Internacional s una de les majors organitzacions internacionals del neopaganisme juntament amb el Congrs Mundial de Religions tniques. Va ser fundada el 1977 i t la seva seu en Londres, Regne Unit. Lluita pels drets dels neopagans, per promoure la unitat entre tradicions paganes i educar al pblic sobre la veritable naturalesa del paganisme. Publica la revista Alba Pagana. 

T comunitats membres a: Alemanya, Austrlia, ustria, Blgica, Canad, Esccia, Espanya,Estats Units, Frana, Hongria, Irlanda, Itlia, Mxic, Pasos Baixos, Polnia, Portugal, Repblica Txeca, Sucia, Sud-frica, Turquia i Regne Unit.

Vegeu tamb. 
 Neopaganisme;
 Comunitat Mundial de Budistes ;
 Consell Mundial d'Esglsies ;
 Congrs Mundial de Religions tniques ;
 Congrs Mundial Jueu ;
 Lliga Mundial Islmica ;
 Parlament de les Religions del Mn;

Enllaos externs. 
 Federaci Pagana;
 Esccia;
 Galles;
 Regne Unit;
 Londres;
 Internacional;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322159" title="Congrs Mundial Jueu" nonfiltered="641" processed="639" dbindex="125654">
El Congrs Mundial Jueu (hebreu                      ) s una de les majors organitzacions jueves del mn. La seva seu central es troba a Nova York, EUA (la ciutat amb major quantitat de jueus fora de Israel), per el seu centre d'investigaci se situa a Jerusalem, Israel. Compte amb oficines a Buenos Aires, Argentina (el tercer pas amb major quantitat de jueus desprs d'Israel i EUA), Ginebra, Sussa, Pars, Frana i Miami, Florida. 

T representants de comunitats jueves de ms de vuitanta pasos i cinc branques regionals: el Congrs Jueu Nord-americ, el Congrs Jueu d'Amrica Llatina, el Congrs Jueu Europeu, el Congrs Jueu Euroasitic i el Congrs Jueu d'Israel. Entre les seves branques es troba l'Organitzaci Mundial de Restituci Jueva que busca recuperar els bns materials robats a jueus per part dels nazis i altres rgims antisemites, i s membre de diverses organitzacions ecumniques. 

Ha protagonitzat diversos escndols de corrupci, disputes internes, malversaci de fons i racisme anti-rab. Es va suscitar una polmica quan Stephen E. Herbits, secretari general del Congrs Mundial Jueu va escriure comentaris racistes contra els rabs en un memo, que va ser condemnat per Shai Hermesh, president del Congrs Jueu d'Israel i membre del partit Kadima adduint que aquests comentaris posaven en perill els esforos de pau entre jueus i rabs. 

 Presidents del Congrs Mundial Jueu .
 Stephen S. Wise : (1936 - 1949) ;
 Nahum Goldmann : (1949 - 1977);
 Philip M. Klutznick : (1977 - 1979) ;
 Edgar M. Bronfman : (1979 - juny 2007)) ;
 Ronald S. Lauder : (10 de juny de 2007 fins ara);

 Vegeu tamb .
Comunitat Mundial de Budistes;
Consell Mundial d'Esglsies;
Congrs Mundial de Religions tniques;
Federaci Pagana Internacional;
Lliga Mundial Islmica;
Parlament de les Religions del Mn;

 Enllaos externs .

Congrs Mundial Jueu;
Comunitat Jueva;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322161" title="Medalla del Soldat" nonfiltered="642" processed="640" dbindex="125655">

La Medalla del Soldat (angls: Soldier's Medal) s una condecoraci dels Estats Units, creada el 2 de juliol de 1926 per Calvin Coolidge mitjanant una llei del Congrs.

s atorgada a qualsevol membre de les Forces Armades dels Estats Units o d'una naci aliada mentre servia amb els Estats Units, per distingir-se per heroisme sense estar en situaci de conflicte amb l'enemic (el mateix grau d'heroisme requerit per a la Creu dels Vols Distingits). 
L'actuaci ha de tenir perill personal i risc voluntari de la prpia vida, i no es concedir noms pel fet d'haver salvat una vida.

Se situa entre la Creu dels Vols Distingits) i l'Estrella de Bronze; i s equivalent a les Medalles de la Marina i del Cos de Marines (USN i USMC), de l'Aviador (USAF) i dels Guardacostes (USCG).

Sovint es concedeix als soldats que arrisquen les seves vides per salvar a altre gent. Pot ser atorgada en temps de pau si l'heroisme mostrat equivaldria al mereixedor de la Creu del Servei Distingit en temps de guerra. La seva concessi implica un augment del 10% de la paga de la jubilaci (igual que si tingus la DSC).

Les primeres medalles van ser atorgades el 17 d'octubre de 1927 a John F. Burns  James i a P. Martin, per l'heroisme mostrat durant un incendi, i a James K. Wilson i a Cleophas C. Burnett per salvar gent d'ofegar-se. Entre els receptors est el General Colin Powell, que la guany al Vietnam per salvar a dos companys de les flames desprs de qu l'helicpter on viatjaven s'estavells. Desprs de l'atac al Pentgon al 2001, va ser atorgat en 28 ocasions (la major concessi de la medalla).

 Disseny .
Un octgon de bronze, de 3,75cm de longitud. A l'anvers apareix un liga amb les ales obertes sobre un feix amb la destral apuntant cap a dalt, entre dos grups d'estrelles, sis i set, amb unes branques sobre el grup de 6 estrelles. Al revers apareix un escut amb 13 barres, amb les lletres US a la part superior, envoltat de branques de llorer i de roure. A la part superior hi ha la inscripci "SOLDIER S MEDAL" ("Medalla del Soldat"), i a sota la inscripci "FOR VALOR" ("Per Valentia"). a la base hi ha un espai per gravar el nom del receptor. 

Penja d'una cinta de 3,75cm d'ample, amb dues franges laterals de 1,16cm en blau mar i al centre hi ha 13 franges en blanc i vermell d'igual amplada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322162" title="21 Arietis" nonfiltered="643" processed="641" dbindex="125656">








21 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent +5,57.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322163" title="Lliga Mundial Islmica" nonfiltered="644" processed="642" dbindex="125657">


La Lliga Mundial Islmica o Lliga Mundial Musulmana (rab                    ) s la major organitzaci islmica del mn. El seu actual secretari general s el Dr. Abdullah bin Abdul Mohsin Al-Turki. Desprs de l'abolici del califat en 1918 amb la caiguda de l'Imperi Otom, i sent que el Califa exercia com a cap de l'Islam (sunnita) i successor del Profeta Mahoma, l'islam va quedar acfal i sense un lideratge global, fins que erudits musulmans de 22 pasos van fundar la Lliga Islmica el 1962 a La Meca, Arbia Saudita. T 60 associacions islmiques nacionals membres (cada pas compta amb dos representants) i a ms hi ha representants de minories islmiques importants de pasos no islmics.

Es diferencia de l'Organitzaci de la Conferncia Islmica perqu, mentre aquesta s una organitzaci poltica per a aglutinar estats musulmans, la Lliga Mundial Islmica s una organitzaci religiosa. La Lliga Mundial Islmica t els segents cossos funcionals: 
 L'Organitzaci Internacional de Memoritzaci del Sagrat Alcor. ;
 L'Organitzaci Islmica Internacional per a l'Educaci. ;
 La Fundaci Makkah Al-Mukarramah Filantrpica per a Orfes. ;
 La Fundaci Mesquites Al Haramain & Al-Aqsa. ;
 L'Organitzaci Internacional Assistncia Islmica. ;
 Comissi de Senyals Cientfics de l'Alcor i la Sunna. ;
 El Concell Suprem Mundial de Mesquites. ;
 El Consell de Jurisprudncia Islmica.

L'organitzaci s principalment sunnita i antisionista, els seus principis bsics inclouen  promoure l'aplicaci de la xara o llei islmica per individus, associacions i Estats, predicar l'Islam d'acord als preceptes alcornics, promoure el desenvolupament de tots els musulmans, fomentar la uni entre musulmans, unir als erudits i lders islmics, assistir als pelegrins durant els pelegrinatges, defensar els drets dels musulmans especialment aquells que es troben afectats per guerres. 

Vegeu tamb. 
 Organitzaci de la Conferncia Islmica ;
 Comunitat Mundial de Budistes ;
 Consell Mundial d'Esglsies ;
 Congrs Mundial de Religions tniques ;
 Congrs Mundial Jueu ;
 Federaci Pagana Internacional ;
 Parlament de les Religions del Mn ;

 Enllaos externs .
  Lliga Mundial Islmica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322168" title="Consell Mundial d'Esglsies" nonfiltered="645" processed="643" dbindex="125658">
El Consell Mundial d'Esglsies (CMI) s la principal organitzaci ecumnica cristiana internacional. Va ser fundat per 147 esglsies, el 23 d'agost de 1948 a Amsterdam. La seva seu est en Ginebra, Sussa; n'estan afiliades 348 esglsies i denominacions amb prop de 550 milions de cristians a ms de 120 pasos. Les esglsies que conformen el CMI viuen en condicions socials, econmiques, culturals i poltiques molt diferents. Practiquen diverses formes de culte i mantenen diferents formes d'organitzaci i govern. Sn principalment esglsies ortodoxes i protestants, encara que tamb estan afiliades altres, com les antigues esglsies orientals (etop, copta, armnia, siraca i assria) i l'Esglsia Catlica Antiga. 

L'Esglsia Catlica Romana no est afiliada, encara que mant una relaci de treball regular amb el CMI. A cada pas i regi el CMI treballa per a construir Consells d'Esglsies, els quals al seu torn poden afiliar-se al CMI. Entre aquests pot esmentar-se el Consell Llatinoameric d'Esglsies. El CMI emfatitza en la unitat en la fe i en el testimoniatge com en el treball de missi i evangelitzaci. Promou la unitat dels cristians en l'oraci, les relacions fraternals entre les esglsies i l'establiment de relacions espirituals per a aprendre unes d'unes altres. Des de la seva creaci, el CMI ha donat suport i inspirat la participaci de les esglsies en les lluites per la pau, la justcia i la solidaritat amb els necessitats.
 Estructura del CMI . 
L'Assemblea del CMI es realitza cada set anys. El Comit Central del CMI s triat per l'Assemblea d'entre els seus delegats i actua com rgan rector suprem del CMI fins a la segent Assemblea, reunint-se cada 12 o 18 mesos. s responsable de l'aplicaci de la poltica general aprovada per l'Assemblea, revisant i supervisant els programes del CMI i aprovant el pressupost del Consell. L'Assemblea escull als presidents del CMI, que sn membres del Comit Central. El Comit Executiu (inclosa la seva Mesa) s escollida pel comit Central i es reuneix normalment dues vegades a l'any. El Secretari General ocupa d'ofici les funcions de secretari dels Comits Central i Executiu. L'actual secretari general s Samuel Kobia, metodista de Kenya, el moderador del Comit Central Walter Altmann, luter de Brasil, escollit desprs de la IX Assemblea General, realitzada a Porto Alegre, Brasil, al febrer de 2006. 

S'han efectuat els segents consells: 
I Amsterdam, Pasos Baixos. 22 d'agost a el 4 de setembre de 1948. Participen 147 esglsies i el tema va ser El desordre de l'home i el designi de Du; ;
 II Evanston (Illinois), Estats Units. 15 a el 31 d'agost de 1954. Participen 161 esglsies i el tema va ser Crist, l'Esperana del mn;
III Nova Delhi, ndia. 19 de novembre a el 5 de desembre de 1961. Participen 197 esglsies i el tema va ser Jesucrist, la Llum del mn ; ;
IV Uppsala, Sucia, 1968. 4 a el 20 de juliol de 1968. Participen 235 esglsies i el tema va ser Heus aqu, jo faig noves totes les coses; ;
V Nairobi, Kenya. 23 de novembre a el 10 de desembre de 1975. Participen 285 esglsies i el tema va ser Jesucrist Allibera i Uneix; ;
VI Vancouver, Canad. 24 de juliol a el 10 d'agost de 1983 . Participen 301 esglsies i el tema va ser Jesucrist, Vida del Mn; ;
VII Canberra, Austrlia. 7 a el 20 de febrer de 1992. Participen 317 esglsies i el tema va ser Veuen, Esperit Sant, renova tota la creaci; ;
VIII Harare, Zimbabwe. 3 a el 14 de desembre de 1998. Participen 339 esglsies i el tema va ser Buscar a Du amb l'alegria de l'esperana; ;
IX Porto Alegre, Brasil. 14 a el 23 de febrer de 2006. Participen 348 esglsies i el tema va ser Du, en la teva grcia, transforma el mn. ;
 Vegeu tamb . 
Comunitat Mundial de Budistes ;
Congrs Mundial de Religions tniques ;
Congrs Mundial Jueu ;
Federaci Pagana Internacional ;
Lliga Mundial Islmica ;
Parlament de les Religions del Mn ;

 Enllaos externs .
pgina web del Consell Mundial d'Esglsies;
Esglsia i organitzacions ecumniques;
Red Jovenil Intereligiosa d'AL;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322170" title="Theta Arietis" nonfiltered="646" processed="644" dbindex="125659">



Theta Arietis (  Ari /   Arietis) s una estrella de la constellaci d'ries.

Theta Arietis s una nana de la seqncia principal blanca del tipus A de la magnitud aparent +5,58. Est aproximadament a 387 anys-llum de la Terra.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322172" title="Visconti" nonfiltered="647" processed="645" dbindex="125661">

Els Visconti s el nom de dues famlies nobles italianes de l'edat mitjana. La primera, en ordre cronolgic, foren els governants del Jutjat de Gallura a mitjans del segle XIII originaris de la ciutat de Pisa; i la segona, i ms coneguda, els governants del Ducat de Mil entre 1277 i 1447.

Qualsevol vincle entre les dues famlies de Pisa/Gallura i Mil encara no s'ha demostrat.

Els Visconti de Gallura. 

La primera notcia d'un membre de la famlia Visconti a la ciutat de Pisa fou Albert, el qual fou nomenat "patrici" de la ciutat. El fill d'aquest, Eldizio, tingu el ttol de patrici i cnsol entre 1184 a 1185. Ara b, els descendents d'aquest, Lambert i Ubald I, foren els que aconseguiren collocar la famlia en un lloc preeminent a la Repblica de Pisa, aconseguint el ttol de podestat.

En 1212 es completa una anarquia a Pisa entre diverses faccions, algunes a favor i altres en contra dels Visconti. A mitjans de gener de 1213, Guillem Salusi IV de Cller va encapalar una coalici contra els Visconti, aconseguint la victria en la batalla de Massa sobre les forces combinades de Lucca i Ubald I Visconti. Desprs d'aquesta batalla Pisa divid el govern en una tetrarquia, una de les quals, el Jutjat de Gallura, recaigu en un membre dels Visconti.

A Sardenya Eldizio es cas amb una filla de Pere de Cller-Torres, que es va convertir en la mare de Lambert i Ubald. El 1207 Lambert es cas amb Elena de Lacon, hereva de Baris I de Lacon, assegurant-se aix el control sobre el cant nord-est de l'illa, amb capital a Civita. El 1215, ell i Ubald van establir la seva hegemonia sobre el Jutjat de Cller, situat al sud de l'illa, i grcies a diverses aliances matrimonis aconsegu el poder tamb al Jutjat de Torres.

Governants de Gallura. 
1207-1209/1210-1225: Lambert Visconti;
1225-1238: Ubald I Visconti;
1238-1275: Joan I Visconti;
1275-1298: Huguet Visconti;
1298-1339: Joana Visconti (clamant);

Els Visconti de Mil.


Els historiadors situen els orgens dels Visconti de Mil en una famlia de capitans, als quals l'arquebisbe de Mil Landulf de Mil els conced diverses explotacions agrries vers el 990. El fundador, per, de la Dinastia Visconti establerta a Mil fou Ot Visconti, el qual va aconseguir arrabassar el control de la ciutat als Della Torre l'any 1277.

El Visconti va governar Mil fins a comenaments dels anys del Renaixement, primer com a titulars del Senyoriu de Mil i, a partir de 1395, com a titulars del Ducat de Mil grcies al poders Joan Gales Visconti, que va gaireb va assolir unificar el nord de la pennsula Itlica. La Dinastia Visconti finalitz el seu mandat sobre Mil a la mort, sense descendncia masculina, de Felip Maria Visconti l'any 1447, el qual fou succet per la Repblica Ambrosiana i posteriorment pel seu gendre Francesc I Sforza, membre de la Dinastia Sforza.

Governants de Mil.
1277-1295: Ot Viconti;
1294-1322: Mateu I Visconti;
1322-1327: Gales I Visconti;
1329-1339: Ass Visconti;
1339-1349: Lluc Visconti;
1349-1354: Joan Visconti;
1349-1385: Bernabeu Visconti;
1349-1378: Gales II Visconti;
1349-1355: Mateu II Visconti;
1378-1402: Joan Gales Visconti (el 1395 s nomenat duc);
1402-1412: Joan Maria Visconti;
1412-1447: Felip Maria Visconti;

Arbre Genealgic.
 Umbert
 |
 +-Ot (1207-1295), arquebisbe
 | 
 +-Teobald
   | 
   +-Mateu I (1250-1322), senyor de Mil
     |
     +-Gales I (1277-1328)
     | |
     | +Ass (1302-1339)
     |
     +-Lluc (1292-1349)
     | 
     +-Joan (1290-1354)
     |   
     +-Esteve (?-1327)
       |
       +-Mateu II (1319-1355)
       |
       +-Bernab (1323-1385) 
       |
       +-Gales II (1320-1378)
         |
         +-Joan Gales (1351-1402), primer duc de Mil
           |
           +-Valentina (1366-1408), casada amb Llus I d'Orleans
           |
           +-Joan Maria (1388-1412)
           |
           +-Felip Maria (1392-1447)
             |
             +-Blanca Maria (1425-1468), casada amb Francesc I Sforza

Altres membres.
Descendents dels Visconti sn tamb Tebaldo Visconti, que va esdevenir papa amb el nom de Gregori X; i el cineasta Luchino Visconti.

Vegeu tamb.

Jutjat de Gallura;
Ducat de Mil;

Enllaos externs.
  I Visconti;
  http://genealogy.euweb.cz/italy/visconti1;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322180" title="Josep Maria Carbonell i Abell" nonfiltered="648" processed="646" dbindex="125663">
Josep Maria Carbonell i Abell (Barcelona, 1957) s un filsof i poltic catal. Llicenciat en filosofia per la Universitat Autnoma de Barcelona, s professor associat de la Facultat de Comunicaci Blanquerna de la Universitat Ramon Llull. Ha estat membre del Consell d'Administraci de Caixa de Catalunya (1992-2000) i membre de la Junta del CIDOB (1989-1995). Tamb s membre de la Fundaci Joan Maragall i de la Fundaci Blanquerna.

Militant del PSC-PSOE, ha estat cap del Gabinet de Presidncia de la Diputaci de Barcelona (1985-1995). Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995, 1999 i 2003. Durant aquest temps presid la Comissi de Control Parlamentari de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi, i el 2004 fou nomenat president del Consell de l'Audiovisual de Catalunya en substituci de Francesc Codina i Castillo.

 Enllaos externs .
 Entrevista a periodistadigital.com;
 Currculum;
 Biografia a anuaris.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322181" title="Teresa Serra i Majem" nonfiltered="649" processed="647" dbindex="125664">
Teresa Serra i Majem (Barcelona, 1955) s una informtica i poltica catalana. s llicenciada en informtica per la Universitat Autnoma de Barcelona i mster en informtica per la Universitat de Pars VIII. Ha estat professora en la UAB i en la Universitat Politcnica de Catalunya de 1978 a 1984. Ha estat com responsable tcnica dels sistemes informtics de la Corporaci Metropolitana de Barcelona (1981-1984), tcnica superior d'informtica i organitzaci en l'Ajuntament de Barcelona,on ha estat responsable de projectes europeus de telemtica i del servei municipal d'Internet (1994-1997). Tamb s membre del Comit de direcci de la xarxa europea Telecities (1995-1999), Sotsdirectora de l'Institut Municipal d'Informtica de Barcelona (1997-1999) i comissionada de l'alcalde de Barcelona per a l'impuls de la Societat de la Informaci (1997-1999).

Militant del PSC-PSOE, fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003, on ha estat presidenta de la comissi permanent de Legislatura per a la Societat de la Informaci.

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322186" title="Copparo" nonfiltered="650" processed="648" dbindex="125665">
 
Copparo s una ciutat de  17.608 habitants de la  provncia de Ferrara. Els seus habitants s anomenen  copparesi .

 Descripci de l escut de Copparo .
L'emblema es divideix verticalment a dues parts iguals, representa en part un camp blau de blat i sobre vermell una copa daurada, tot envoltat per una branca de roure a la dreta i una branca de llorer  a l'esquerra, dominada per una Corona.

 Geografia .
El territori de Copparo t una superfcie de 157 km  , i est situada al centre-est de la Provncia de Ferrara. El poble est situat cap a l'oest des de la ciutat de Ferrara, al nord des del curs principal de Po, a l'est del Parc del Delta de Po i la zona costera, cap al sud del  Po de Volano. El territori, totalment pla, s creuat per 7 carreteres provincials.
Frazione : Ambrose, Brazzolo, Coccanile i Cesta, Fossalta, Gradizza, Ponte San Pietro, Sabbioncello San Pietro, Sabbioncello San Vittore, Saletta i C Matte, Sant'Apollinare, Tamara.
Comune limtrofes : Berra, Ferrara, Formignana, Jolanda di Savoia,  Ro 

 Histria .
 
L'origen del nom Copparo s incert i diversos historiadors han provat de reconstruir l'etimologia: Cuparus, Cupparium, Coparium o Copparium, Massa Occupari o Cup Aurium (copa daurada). Donada la natura salvatge de l'rea, un pant ric en caa, sembla ms raonable la teoria que obt el seu nom del llat "Aucuparium", un lloc on  caar ocells. ( "avis-capio-arium").

El poble es construeix fa uns 2.500 anys, per el document ms vell que parla de Copparo s del 870. El document s un privilegi al Papa Adri II que confirma a Firminiano i els seus germans la Cort de Formignana. No s cap coincidncia que Copparo estigui al sud del Canal Navegable perqu en aquells temps eren molt freqents les inundacions del  Po.
Copparo va ser el tema de disputes seculars entre l'Esglsia de Ferrara i Ravenna. Martino,  bisbe de Ferrara en el 955 reconeixia Copparo a l'Esglsia de Ravenna. Copparo es coneixia en la literatura del temps, com a reserva de cacera, i  hi havia un castell que feia de casa de cacera, que va ser destrut pels venecians al segle XVI
Perdent-se els frescos de Nicholas Panizzato, pintats a l'poca de Leonello Este.

El 1509 Vencia envaeix el territori de Copparo amb tropes de l almirall Trevisan formades pels esclaus de Dalmcia. Va donar ordres a l administrador Grandenigo de saquejar Copparo, destruint collites i robant bestiar.
Tornada la pau amb els venecians, sobre les runes del castell d Hrcules II Este, es va reconstruir un palau entre 1540 i 1547, que desprs va passar a l Estat Papal  i desprs a la famlia Barberini . El Delizia Este, anomenat el "Palau sumptus", s l'ltim dels dinou Delizia construts per la famlia Este a Ferrara.

La realitzaci del palau s atribueix a  Terzo de Terzi, que dissenyava un edifici que  constava de cinc torres connectades entre si, grans arcades, patis interiors i sales grandioses. Per decorar l'edifici van participar alguns dels artistes ms importants de Ferrara, incloent-hi Girolamo da Carpi i Benvenuto Tisi di Garofalo, Batista Dossi i Bastianino.

 

Al segle XVI es van donar nombroses iniciatives per bonificar el conreu de blat. Es va drenar una vasta rea  d aiguamolls entre Copparo, Codigoro i Mesola en una operaci coneguda  com la Gran Bonificazione Estense (1566-1572).

Del perode Napolenic podem citar l'adhessi a travs de les columnes del "Giornale del basso Po" a les provisions jabobines del mossn Caparossa o les gestes del moliner Valeriano Chiarati que pblicament va negar l emperador d'ustria.
Mentrestant, el 1808, el Castell de Copparo va ser presa d un foc que el va devastar.
El 1862 l'Alcalde Spisani el comprava en nom de Municipi i el 1875 restaurava fent-lo seu de l'Edifici Municipal. La restauraci va ser gaireb total i va quedar com es coneix avui.
El 1817 Copparo era la comune rural ms gran i poblada d'Itlia.
Les bonificacions de finals del segle XIX i principis del segle XX van crear un component social nou, un proletariat agrcola, que ser protagonista dels grans conflictes de l poca. Les primeres vagues serien el 1894-95. El 1908 el Parlament va aprovar la divisi del Municipi de Copparo; es van crear les comune de  Ro, Berra, Formignana i Le Venezie, (l 'actual Jolanda di Savoia).

Avui, la Delizia Estense de Copparo, orgull i l'orgull dels copparesi, resta com a testimoni de la histria d'aquesta terra i allotja les oficines municipals. L'ltima renovaci data de juny de 2003.

 Evoluci demogrfica .

Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:sfondo value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:455 height:373
PlotArea = left:50 bottom:50 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:30000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = justify
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:50000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:10000 start:0
BackgroundColors = canvas:sfondo

BarData=
  bar:1861 text:1861
  bar:1871 text:1871
  bar:1881 text:1881
  bar:1901 text:1901
  bar:1911 text:1911
  bar:1921 text:1921
  bar:1931 text:1931
  bar:1936 text:1936
  bar:1951 text:1951
  bar:1961 text:1961
  bar:1971 text:1971
  bar:1981 text:1981
  bar:1991 text:1991
  bar:2001 text:2001

PlotData=
  color:barra width:20 align:left
  bar:1861 from:0 till:10905
  bar:1871 from:0 till:11885
  bar:1881 from:0 till:13507
  bar:1901 from:0 till:17479
  bar:1911 from:0 till:20336
  bar:1921 from:0 till:22477
  bar:1931 from:0 till:23359
  bar:1936 from:0 till:23377
  bar:1951 from:0 till:26252
  bar:1961 from:0 till:21754
  bar:1971 from:0 till:20752
  bar:1981 from:0 till:20881
  bar:1991 from:0 till:19273
  bar:2001 from:0 till:18057

PlotData=
  bar:1861 at:10905 fontsize:S text:10.905 shift:(-8,5)
  bar:1871 at:11885 fontsize:S text:11.885 shift:(-10,5)
  bar:1881 at:13507 fontsize:S text:13.507 shift:(-10,5)
  bar:1901 at:17479 fontsize:S text:17.479 shift:(-10,5)
  bar:1911 at:20336 fontsize:S text:20.336 shift:(-10,5)
  bar:1921 at:22477 fontsize:S text:22.477 shift:(-10,5)
  bar:1931 at:23359 fontsize:S text:23.359 shift:(-10,5)
  bar:1936 at:23377 fontsize:S text:23.377 shift:(-10,5)
  bar:1951 at:26252 fontsize:S text:26.252 shift:(-10,5)
  bar:1961 at:21754 fontsize:S text:21.754 shift:(-10,5)
  bar:1971 at:20752 fontsize:S text:20.752 shift:(-10,5)
  bar:1981 at:20881 fontsize:S text:20.881 shift:(-10,5)
  bar:1991 at:19273 fontsize:S text:19.273 shift:(-10,5)
  bar:2001 at:18057 fontsize:S text:18.057 shift:(-10,5)

TextData=
  fontsize:S pos:(20,20)
  text:font ISTAT



 Cultura .
s molt conegut el Palio de Copparo que pot ser   giochi di piazza  i  giochi di bandiere  en els quatre barris copparesi: el Rione Mota, el Rione Crusar, el Rione Dezima i el Rione Furnas. 
L esdeveniment, interromput els anys 30, i reprs el 1977 amb gran xit de pblic, any rere any. El Palio di Copparo te lloc al juny a la plaa principal de Copparo. Tamb te lloc la  Sfilata Storica  dels quatre barris, vestits com en el Renaixement. El setembre, el pas s anima grcies als esdeveniments del  Setembre Copparese ,  vitrina de productes agrcoles del territori i oportunitat per a debats, exposicions i mercats.

 Anuari de cites .
  Palio de Copparo  : el juny el quatre barris copparesi competeixen en la plaa principal.
  Setembre Copparese: Setembre, amb esdeveniments culturals i atraccions.
  Mercatino dell'hobbystica . A les arcades i rea Piazza de Llibertat, tots els tercers caps de setmana del mes: de 9.30 a 18.30 (Juliol i agost de 18.30 a 23.30);
  Pista de Gel, a l hivern a la plaa principal.
  Festa della Primavera coincideix amb el diumenge de rams: t lloc a la Piazza del Popolo, es fan curses de cotxes antics, mercat de segona ma, desfilada de cotxes de cavalls amb l'exhibici dels figurants del Palio de Copparo, la reuni de Camperisti, l exposici de pintors de Copparo.
  Selecci Nacional de Miss Itlia  (trobada  anual a l'estiu);
  Musiche D'Estate, el juliol i agost el centre de ciutat amb msica, cabaret i teatre.
  Museu & Bici , maig i juny, la iniciativa vol realar els recursos mediambientals, agrcoles i culturals a travs de camins per ser fets per bicicleta.

 Monuments i museus .
Delizia Estense;
Are s la seu de l ajuntament de Copparo, l edifici va ser construt pels Este a la segona meitat del segle XVI.
Torre Estense ;
Deguda al "Turin", s l emblema de la Delizia Estense, i l nica supervivent de les cinc torres del disseny original del castell. 
Galleria Civica d'Arte Contemporanea "Alda Costa ' ;
L edifici, altre temps utilitzat com a pres, hostatja les colleccions d art del Comune de Copparo. Porta el nom d Alda Costa, educadora i periodista, empresonada durant el perode feixista. 
Fontana Monumental ;
La font data de 1935 sobre un projecte de Pietro Toschi da Forl, va ser decorada per l escultor de Ferrara Enzo Nenci. Est situada a la pla municipal i recorda els caiguts de les dues guerres mundials.
Teatro De Micheli;
L'edifici es  va construir a comenament del segle XIX grcies a Enrico De Micheli. Desprs de 30 anys d obres, va ser restaurat a la seva esplendor original, inaugurant-ho el  23 d'octubre, de 2004.
 Esglsia de St. Pere i St. Pau ;
L'esglsia, probablement abans de l'any mil, originalment era d'estil romnic. Reedificada el 1133, ha sofert uns quants canvis fins al dia d avui. A l interior hi ha dues obres valuoses del pintor de Ferrara Ippolito Scarsella, anomenat l Scarsellino, incloent-hi "St. Pere i St. Pau" i "Santa Llcia." El campanar es remunta a 1184 i va ser bombardejat el 30 de gener de 1945. Ms tard es va reconstruir convertint-se en smbol de les vctimes del bombardeig.
Museo della Civilt Contadina La Tratta"' Dins del museu es pot veure la representaci de tres cicles diferents de tradicions: blat, cnem i vi. ;
Esglsia de San Venanzio;
Esglsia romnica del segle catorz dedicada a la "Nativitat de la Verge", a  tres quilmetres del centre de Copparo.
  Casa Bighi;
Casa de l artista, dissenyador grfic i publicista copparese  Dante Bighi, donada al municipi a la seva mort el 1994, s un centre d'art i cultura.
Palazzo di Zenzalino i parc;
A Zenzalino, granja de 650  hectrees a aproximadament tres quilmetres del centre de  Copparo, hi ha el Palau d'homnim, en un parc d'aproximadament tres hectrees d'arbres. L'edifici es remunta al segle XV, es va reconstruir al dinov segle i actualment s residncia privada i no accessible al pblic.
Villa Mensa ;
Construda el 1480 pel bisbe Bartolomeo della Rovere, va convertir-se en residncia de Tomas Ruffo i Ippolito d'Este. La villa s a l esquerra del Po de Volano a prop de Sabbioncello San Vittore, una petita frazione a 8 quilmetres de Copparo. 
Esglsia de St. San Michele Arcangelo a Saletta ;
Voluntat de l arquitecte Alfonso Magnanini el 1804, va ser construida des de 1810 a 1842. Dins de l'esglsia pot veure un orgue de Callido de primers del segle XIX.
  Casa del poeta Corrado Govoni ;
A Tamara, a sis quilmetres de Copparo, hi ha la casa del poeta Corrado Govoni (1884-1965). 
 Esglsia de Sant Lorenzo i Vito  a  Gradizza ;
L'esglsia s'esmenta el 1142, i es va reconstruir el 1741 i el 1813. s oberta noms per fora.

 Cuina .

Pa de Ferrara amb la forma tpica anomenada "ciupeta" (o coppia ferrarese), un nus de pa amb quatre crostons.
Aquesta forma va ser recollida pels humanistes del Renaixement i trobada fins i tot a les Noces de Can, de  Garofalo. a Sant Petersburg

Primers plats ;
 Els fideus, els orgens dels quals es remunten, segons la llegenda, al casament de Alfonso I d'Este amb Lucrcia Borja. Van ser preparats pel xef Cristoforo da Messisbugo   en homenatge als cabells rossos de la nvia.
 Els  cappelletti en brou , que es distingeixen dels tortellini bolonyesos pel seu farcit divers.
 Els cappellacci tenen forma de  barret, amb el farcit de carbassa cuita al forn, formatge de parmes, nou moscada i farina de galeta.

Segons plats ;
 El  salama amb salsa  en forma de botifarra, amb de carn remullada de vi, brandi i espcies.

	 Dolos 
El   pampepato   o   pampapato  , en forma rodona i cobert amb xocolata. Est fet amb ametlles  i caramel de llimona, tot barrejat amb xocolata i cuit; es serveix a les taules de Copparo des de Nadal  fins a Reis. La demanda que el turisme en fa ha fet que el  pampepato perdi el seu carcter tpicament estacional i ara se n pot gaudir tot l'any.

  Vi ;
Entre els vins produts a Bosco Eliceo, que sembla que es van importar de Borgonya en l poca dels Este hi ha Vi del Bosco Merlot i Souvignon

 Referncies .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322191" title="Helen Hunt" nonfiltered="651" processed="649" dbindex="125666">


Helen Elizabeth Hunt (15 de juny de 1963 a Culver City) s una actriu i directora estatunidenca.

Biografia.
Helen Elizabeth Hunt s la filla de Gordon Hunt, productor i professor d'art dramtic. Fa classes des dels 8 anys, amb el seu pare i comena la seva carrera d'actriu una mica ms d'un any desprs, interpretant diversos telefilms, aix com fent teatre.

Va tenir el seu primer gran paper amb la pellcula Twister que explicava les proeses de caadors de tornados. Li van atorgar un Oscar el 1997 en el paper de Carol Connelly, a la pellcula Millor, impossible.

Helen Hunt es va casar el juliol de 1999 amb  Hank Azaria i el desembre del 2000 ja es divorciava. El 2001 es va ajuntar amb Matthew Carnahan i tenen una filla, Makena'lei Gordon Carnahan, nascuda el 2004.

Tamb ha comenat una carrera com a directora.

 Filmografia .
 Com a actriu .

Rollercoaster (1977), de James Goldstone;
Waiting to act (1985), de John Putch ;
Les noies noms s'ho volen passar b (Girls Just Want to Have Fun) (1985), d Alan Metter;
Trancers (1985), de Charles Band;
Peggy Sue es va casar (Peggy Sue Got Married) (1986), de Francis Ford Coppola;
Projecte X (Project X) (1987), de Jonathan Kaplan;
Retrobant el passat (Stealing Home) (1988), de Steven Kampmann;
The Frog Prince (1988), de Jackson Hunsicker ;
Amb la seva prpia llei (Next of Kin) (1989), de John Irvin;
Trancers II (1991), de Charles Band;
Mad About You (1992) - Temporada 1 Srie de TV;
Trancers III (1992), de C. Courtney Joyner;
Mr. Saturday Night (1992), de Billy Crystal;
Una nova esperana  (The Waterdance) (1992), de Michael Steinberg;
Only You (1992), de Betty Thomas;
Ciutad Bob Roberts (Bob Roberts) (1992), de Tim Robbins;
Mad About You (1993) - Temporada 2 Srie de TV;
Sexual Healing (1993), de Howard Cushnir;
Mad About You (1994) - Temporada 3 Srie de TV;
Friends (1994) - Temporada 1 Srie de TV;
Kiss of Death (1994), de Barbet Schroeder;
Mad About You (1995) - Temporada 4 Srie de TV;
Mad About You (1996) - Temporada 5 Srie de TV;
Twister (1996), de Jan de Bont;
Millor, impossible  (As Good as It Gets) (1997), de James L. Brooks;
Dr. T & The Women (2000), de Robert Altman;
Pay It Forward (2000), de Robert Zemeckis;
What Women Want (2000), de Nancy Meyers;
Cast Away (2000), de Mimi Leder;
La maledicci de l escorp de jade  (The Course of the Jade Scorpion) (2001), de Woody Allen;
A Good Woman (2003), de Mike Barker;
Then She Found Me (2005) de Helen Hunt;
Bobby (2006) d'Emilio Estevez;
Timepiece (Proximament);

 Com a directora .
Mad About You (1997) - Temporada 6 (Episodis 13 i 20);
Mad About You (1998) - Temporada 7 (Episodis 9, 21, 22);
Then She Found Me (2005);

Premis.


1998 Oscar a la millor actriu a Millor, impossible;

Premis Emmy;
1996 Millor Actriu en una srie cmica per Mad About You;
1997 Millor Actriu en una srie cmica per Mad About You;
1998 Millor Actriu en una srie cmica per Mad About You;
1999 Millor Actriu en una srie cmica per Mad About You;

Premis Globus d Or;
1994 Millor Actriu de srie de TV cmica o musical a Mad About You;
1995 Millor Actriu de srie de TV cmica o musical a Mad About You;
1997 Millor Actriu de srie de TV cmica o musical a Mad About You;
1998 Millor Actriu de srie de TV cmica o musical a Millor, impossible;

 Ancdotes .
 Ms de 25 milions de telespectadors han vist la seva actuaci en un episodi de Mad About You titulat "The birth".;
 Murphy Brown's Candice Bergen ha parlat d'ella com la seva "herona" a partir del seu discurs als premis Emmy. ;
 El nom de la seva filla, Makena'lei, te l origen en el nom d un poble a Hawaii. ;
 L'activisme d esquerres de Helen Hunt ha estat parodiat a Team America:World Police. ;

 Enllaos externs .
Helen Hunt a IMDB;
mplia informaci sobre l actriu ;

 Referncies .







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322199" title="Paul Scholes" nonfiltered="652" processed="650" dbindex="125667">

Paul Aaron Scholes s un futbolista angls nascut a Salford, Anglaterra el 16 de novembre del 1974 que actualment juga al Manchester United. 

Normalment juga de centrecampista per pot actuar en posicions avanades. Destaca per una gran visi de joc i la seva habilitat en xuts des de llargues distncies. Durant l'ltima dcada ha estat un jugador molt important pels red devils i la selecci anglesa. Scholes s considerat un dels millors futbolistes anglesos de l'actualitat tot i que no juga amb la selecci nacional del seu pas des de l'any 2004 degut a la seva retirada del futbol internacional.

 Clubs .

Paul Scholes juga al Manchester United des de la temporada 1992-93. L'nic equip en el que ha format part durant tota la seva carrera com a professional. Fins ara els seus nmeros amb l'equip entrenat per Alex Ferguson han sigut fora bons per ser un jugador de mitj del camp ja que ha marcat 96 gols en gaireb 400 partits oficials. Scholes tamb pot presumir d'haver compartit vestuari amb jugadors d'elit com David Beckham, Ryan Giggs, Eric Cantona, Cristiano Ronaldo, Peter Schmeichel. Les seves participacions amb l'equip han estat molt actives durant els ultims 10 anys.

 Selecci nacional .

Scholes va ser internacional amb la selecci anglesa entre els anys 1997 i 2004 on va participar en dos Copes del mn (1998 i 2002) i dos campionats d'Europa (2000 i 2004). El seu debut amb Anglaterra es va produir el 24 de maig del 1997 quan Glenn Hoddle entrenador d'Anglaterra d'aquells temps va decidir convocar-lo en un partit amists davant la selecci de Sud-frica a Old Trafford. En aquell partit Scholes va ser substitut per Teddy Sheringham en el minut 64 fent aix el seu debut oficial i tenint l'oportunitat de jugar els ultims 26 minuts. Va debutar amb victria ja que els anglesos van superar a l'equp afric per 2 - 1. L'ltim partit com a jugador "pro" fou el 24 de juny del 2004 en els quarts de final de l'Eurocopa de Portugal on va ser substitut per Phil Neville en el minut 57 de joc.

 Palmars .

 Lliga de Campions de la UEFA: 1998-1999 i 2007-2008;
 Premier League: 1996, 1997, 1999, 2000, 2001, 2003, 2007 i 2008.
 Copa Intercontinental: 1999;
 Charity Shield: 1996, 1997 i 2003;
 FA Cup: 1996, 1999 i 2004;
 Carling Cup: 2006;
 Community Shield: 2007;

 Curiositats .

 Paul Scholes va ser el primer jugador de l'histria d'Anglaterra en ser expulsat a Wembley.

 Enllaos externs .

 Perfil a ManUtd.com ;
 Perfil a TheFA.com ;
 Perfil a footballdatabase.com ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322200" title="Palatinat (regi)" nonfiltered="653" processed="651" dbindex="125668">






El Palatinat (Pfalz en alemany, Palz en "pflzisch"), histricament anomenat Palatinat Electoral (Kurpfalz) o Palatinat del Rin (Rheinpfalz), s una regi al sud-oest d'Alemanya. Ocupa ms d'una quarta de l'estat federal (Bundesland) de Rennia-Palatinat (Rheinland-Pfalz).


Geografia.
Mapa fsic.









La part oest i la nord del Palatinat sn densament boscoses i muntanyoses. El punt ms alt s el  Donnersberg (687 metres) prop de Kirchheimbolanden i el ms baix es troba a 87,3 metres a la ciutat de Frankenthal. El Bosc del Palatinat o (Pflzerwald) cobreix ms d'un ter de la regi i s el bosc continu ms gran d'Alemanya amb 1771 kilmetres quadrats d'rea. La part est s ms plana i s una coneguda regi vincola, a travs la qual passa la Ruta Alemanya del Vi (Deutsche Weinstrae). La majoria de ciutats del Palatinat (Ludwigshafen, Espira (Speyer), Landau, Frankenthal, Neustadt) sn en aquesta plana a l'est de la regi, aprop del Rin, que s la frontera est del Palatinat.

L'aigua es limita al 1,26% del territori de la Palatinat. El 61% est a les ciutats de la vora del Rin i a les zones de llacs i pantans. Les principals conques hidrogrfiques del Palatinat sn al Bosc del Palatinat o Pflzerwald al sud, est i nord. A l'est els rius de Lauter, Queich i Speyerbach aflueixen al Rin, mentre que l'aigua del Schwarzbach, a l'oest, arriba al Blies, al Mosel, al Saar i finalment tamb al Rin. El Glan neix a l'oest del palatinat i transcorre en direcci nord-est per les muntanyes del nord del Palatinat. A Meisenheim abandona el Palatinat de nou i, per ltim, desemboca al Nahe. El corrent ms llarg d'aigua al Palatinat s el del Glan, de 68 kilmetres, sense contar els ms de 80 que fa el Rin al llarg de la frontera est de la regi.

Mapa poltic.
Divisi administrativa.

Tradicionalment el Palatinat havia estat dividit en les regions de Vorderpfalz, Westpfalz, Nordpfalz i el Sdpfalz.

Al Westpfalz el clima s ms dur que al Vorderpfalz. El Westpfalz inclou les zones de Sdwestpflzische Hochflche, Westpflzische Moorniederung y la part oest de Nordpflzer Bergland. Els seus districtes sn els segents:

Districtes:
Kaiserslautern (districte) (KL);
Kusel (KUS);
Sdwestpfalz (PS);

Ciutats independents:
Kaiserslautern (KL);
Pirmasens (PS);
Zweibrcken (ZW);

El Nordpfalz s una rea muntanyosa, amb el Donnersberg com a cim ms alt. s escassament poblada, les poblacions ms poblades sn Eisenberg, Kirchheimbolanden i Rockenhausen que tenen 10.000 habitants. El Nordpfalz t un sol districte amb capital a Kirchheimbolanden:

Districtes:
Donnersbergkreis (KIB);

El Vorderpfalz esta entre la serra de Haardt (la frontera est del Bosc del Palatinat) i el Rin. La transici entre les planes i les muntanyes, i els petits turons a ambds bandes de la Deutsche Weinstrae o Ruta Alemanya del Vi, marca el paisatge de la regi vincola del Vorderpfalz. T la major densitat de poblaci de tot el Palatinat perqu la majoria de ciutats importants es troben en aquesta part oriental de la regi. La ciutat ms poblada del Vorderpfalz s Haloch, amb ms de 20.000 habitants.

Districtes:
Bad Drkheim (DW);
Rhein-Pfalz-Kreis (RP);

Ciutats independents:
Frankenthal (FT);
Ludwigshafen (LU);
Neustadt an der Weinstrae (NW);

Espira (SP);

El Sdpfalz no t una distinci geogrfica especial, sin que est situat a la mateixa plana que el Vorderpfalz. La seva distribuci administrativa s:

Districtes:
Germersheim (GER);
Sdliche Weinstrae (SW);

Ciutats independents:
Landau (LD);

Divisi turstica.

Tot i les divisions anteriors, la industria del turisme t les seves prpies divisions dins el Palatinat:

Pflzer Bergland: La regi muntanyosa del nord del Pfalz.
Naturpark Pflzerwald: S'extn a una part de l'rea del Bosc del Palatinat, des del centre del Palatinat a l'est, fins la part oest i sud-oest del Palatinat.
Ferienregion Deutsche Weinstrae: Inclou el territori des de : des de la la Deutsche Weinstrae fins el centre de la regi.
Urlaubsregion Rheinebene: Va des de la Deutsche Weinstrae fins el Rin.

Clima.

El Palatinat es caracteritza per tindre un clima temperat amb estius calorosos i hiverns de freds a molt freds. La temperatura mitjana anual s de 10C. Degut al clima equilibrat del Palatinat, algunes plantes mediterrnies com ara pins, xiprers, palmeres i algunes varietats de bananers.

Histria.



Des de l'Edat Mitjana fins a finals del segle XVIII, el Palatinat va estar dividit en molts estats. Els ms importants van ser el Palatinat Electoral (Kurpfalz), el Ducat de Palatinat-Zweibrcken i el Bisbat d'Espira. El Prncep-Elector (Kurfrst) del Palatinat Electoral era un dels pocs nobles que tenia el privilegi d'escollir l'emperador del Sacre Imperi Romanogermnic. 

Desprs del perode de la ocupaci francesa, una part important de territori de la part esquerra del Rin, que incloa parts significants de l'antic Palatinat Electoral va entrar a formar part del Regne de Baviera el 1816. Tot i que el territori estava geogrficament separat de Baviera, va ser governat juntament amb Baviera els segents 130 anys. 

Desprs del 1808, a les regions administratives de Baviera se'ls hi va donar el nom dels seus rius. De tal manera, la regi desprs de la annexi va ser oficialment anomenada "Rheinkreis". El 1835 Llus I de Baviera va ordenar que les regions administratives s'anomenessin com els seus noms histrics. De manera que la regi va ser anomenada com a "Palatinat" (Pfalz). s important recordar que l'histric Palatinat Electoral (Kurpfalz) estava situat a la part dreta del Rin, juntament amb Heidelberg i Mannheim que eren les seves capitals, mentre que el nou  "Palatinat," que es va establir el 1815/16 nicament a la part esquerra del Rin, incloa territoris que mai havien format part de l'antic Palatinat (per exemple, l'antiga dicesis d'Espira (Speyer) o Kirchheimbolanden, que havien format part del Ducat de Nassau. Amb la intenci de no confondre l'antic Palatinat amb el nou (i amb l'Alt Palatinat), es va comenar a utilitzar de manera no-oficial el nom de Palatinat del Rin. El terme Baviera del Rin (Rheinbayern) tamb es pot trobar als mapes antics.



Els francesos van introduir el seu sistema d'administraci i el Codi Civil Francs al Palatinat. El govern bavars va preservar els dos models desprs del 1816, quan es va donar un estatus legal al Palatinat que el distingia del Regne de Baviera. La famlia reial va intentar simbolitzar la unitat de Baviera construt un palau reial a Edenkoben i restaurant la catedral d'Espira sota la supervisi directa del rei Llus I. El poble de Ludwigshafen va ser anomenat com el rei. D'altra banda, els representants del Palatinat al Parlament Bavars se sentien orgullosos de ser originaris d'una regi ms progressista i van intenta expandir el liberalisme que el francesos van introduir al Palatinat. L'historiador alemany Heiner Haan va descriure l'estatus distingit del Palatinat amb Baviera com una relaci de "Hauptstaat" (estat principal, ex. Bavaria) i "Nebenstaat" (estat del costat, ex. el Palatinat).  

Durant la revoluci del 1848 un moviment separatista va intentar establir una Repblica Palatina, cosa que va acabar en una sanguinria intervenci militar de Prssia.


La uni va persistir fins desprs que Baviera entrs a formar part de l'Imperi Alemany el 1871, i desprs que els Wittelsbach siguessin expulsats i Baviera fos un estat lliure el 1918.



Desprs la Primera Guerra Mundial les tropes franceses van ocupar el Palatinat sota les clusules del Tractat de Versalles. Els districtes de l'oest de St. Ingbert i Homburg van ser separats del Palatinat i van formar part del recent establit Saarland, que acordant el tractat de pau, era governat per la Lliga de Nacions. En una clara infracci del tractat, els francesos el 1923 van encoratjar el moviment separatista per a crear una Repblica del Rin en els territoris restants del Palatinat del Rin i la Rennia de Prssia. El govern de Baviera va reaccionar amb contundncia i va acabar assassinant el lider separatista Franz Josef Heinz a Wittelsbacher Hof a Espira el gener del 1924. El febrer del 1924, membres del moviment separatista van ser morts en un tiroteig a Pirmasens. Tamb el febrer un tractat entre Baviera i la comissi aliada de Rennia (el consell suprem de les fores d'ocupaci Aliades) van reconixer el Palatinat com a part de Baviera.

La uni amb Baviera va ser finalment dissolta desprs de la reorganitzaci dels estats alemanys desprs la Segona Guerra Mundial durant la ocupaci d'Alemanya. Ja que Baviera era part ocupada dels EUA, el Palatinat va ser ocupat per les forces franceses. Els francesos van reorganitzar les seves zones d'ocupaci i van fundar nous estats el 1947, el Palatinate va ser ajuntat amb Rheinhessen (una part de Hessen), una part de la Provncia de Nassau de Prssia, i a la part sud de la Provncia del Rin per formar l'estat federal d'Alemanya de Rennia-Palatinat.

Economia.



El Palatinat s la segona rea productora de vi d'Alemanya i t moltes explotacions tradicionalment familiars. Degut al clima suau i al paisatge de la regi, el Palatinat es promociona tursticament com la Toscana alemanya. El 2006, d'acord amb el departament de turisme del Palatinat, que t la seva seu a Neustadt an der Weinstrae, la industria del turisme, mou a la regi uns 283 milions d'euros. Tot i aix, la ciutat de Bad Drkheim i els seu districte obtenen uns 100 milions d'euros, principalment per la Drkheimer Wurstmarkt, la fira ms important de vi del mn, que rep 600.000 visitants i porta celebrant-se des del 1417. El Palatinat va informar el 2006 de 1,5 milions de visites, i una mitjana de 77,86 euros gastats per dia i persona.

A Ludwigshafen, BASF s l'empresa que t ocupada a ms part de la poblaci. A Wrth am Rhein, en una estreta collaboraci amb Karlsruhe i Baden-Wurtemberg van construir una  planta de camions Daimler per a la exportaci.

El Westpfalz s la regi menys beneficiada per les tendncies positives de l'economia del Paltinat. A  Kaiserslautern, la Adam Opel GmbH i les forces armades dels EUA, amb base aria a Ramstein i a Landstuhl amb el Landstuhl Regional Medical Center, han creat importants llocs de treball. Tot i aix, la presncia dels EUA al Westpfalz ha fet reduir la industria del calat de la regi de Pirmasens que passava per una fase difcil. Per tant, Kaiserslautern va perdre el 2000 la seva condici de gran ciutat, i Pirmasens va perdre durant la dcada dels 70 quasi 15.000 habitants. D'altra banda, s'ha establert la Universitat Tcnica de Kaiserslautern que ha portat a la ciutat cada vegada ms joves, que han fet crear ofertes de treball en les tecnologies de la informaci i la comunicaci.

Al Nordpfalz hi va haver una important industria minera per els recursos es van esgotar i ara aquesta regi del Palatinat tamb est patint una disminuci de la poblaci.



Infraestructures.



El transport per carretera a nivell estatal es duu a terme per carreteres com la Bundesautobahn 6  (o A 6) (Saarbrcken-Mannheim), una de les ms antigues d'Alemanya. Al Sdpfalz i Vorderpfalz hi ha la Bundesautobahn 61 (o A 61) (Koblenz-Esprira) i la Bundesautobahn 65 (o A 65) (Ludwigshafen-Karlsruhe) i la Bundesautobahn 650 (o A 650) (Ludwigshafen-Bad Drkheim) que noms t importncia local. Al Westpfalz, hi ha la Bundesautobahn 8 (o A 8) (Saarlouis-Pirmasens), i la Bundesautobahn 62 (o A 62) (Nonnweiler-Pirmasens). Pel Nordpfalz hi passa des de 2004 la Bundesautobahn 63 (o A 63) (Kaiserslautern-Magncia).

La DB (Deutsche Bahn), l'empresa ferroviria d'Alemanya, t lnies al nord-est - la conexi de Mannheim-Ludwigshafen-Magncia-Colnia - i de oest a est del Palatinat amb el tram anomenat Pflzische Ludwigsbahn - Kaiserslautern-Saarbrcken-Mannheim-Ludwigshafen.

El trnsit aeri es reparteix entre l'aeroport de Zweibrcken i l'aeroport militar de Ramstein  del Palatinat, del 1991. Des de 2006, hi ha programats vols de lnies, privats o charter i un nou edifici terminal que es va posar en funcionament el 2007.

Cultura.



Les fronteres culturals del Pfalz, no estan clarament definides. 

Idioma.


A ms de l'alemany, existeix un dialecte tradicional de la regi anomenat Pflzisch.

Art.

Els paisatges i els edificis del Palatinat, especialment els turons i els camps de vinya del Vorderpfalz i els castells del Bosc del Palatinat o Pflzerwald, han inspirat a molts pintors i artistes. Moltes de les seves obres reflecteixen la bellesa i el sentiment de la vida al Palatinat. En la literatura, Clemens Jckle ha fet una gran contribuci amb el llibre Pflzische Gesichte o histria del Palatinat.



Cuina.

La cuina tradicional del Palatinat es basa en les carns com ara Bratwurst, Leberkndel, Saumagen, Handkees mit Musik o Flschknepp amb salses com Meerrettichsoe, Sauerkraut (Xucrut) o Weinknorzen i acompanyats amb pa de sgol. Sn molt tpiques les Gebreedelde i el Bratkartoffeln (carn, amb patata i ceba preparat a la manera del Palatinat). Tamb s tradicional Grumbeere mit weiem Kees (patates amb Quark, un formatge fresc amb espcies), aix com el Reibekuchen conegur amb el nom de Grumbeerpannekuche, patates arrebossades amb una preparaci especial. El menjar se sol acompanyar del tpic vi del Palatinat, o actualment de la gran varietat de begudes ja siguin tradicionals, com la cervesa o ms actuals com els Schorle (aigues i sucs de fruita amb gas).

Galeria d'imatges.



Veieu tamb.
Kurpfalz;

Enllaos externs.
 Palatinat del Rin;
 Turisme al Palatinat, en alemany;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322201" title="Esbart Verdaguer" nonfiltered="654" processed="652" dbindex="125669">
L'Esbart Verdaguer s una agrupaci folklrica fundada a Barcelona el 1945 per Manuel Cubeles i Sol.

La primera junta va ser formada per: 

President: Salvador Millet i Maristany; Vicepresident: Josep Ferrer; Vocals: Josep Benet i Morell, Manuel Cubeles i Sol, Alexandre Cirici i Pellicer, Jaume Picas i Guiu i Oriol Pascual i Pars 

Altres membres destacats:

Lluis Moreno i Pall, Salvador Mello i Nicola, Antoni Ros i Marb, Josep Mainar i Pons, Joaquim Serra i Corominas, Robert de Lanuza, Manolo Muntanyola, Josep Maria Espada, Ramon Trabal-Arts, Eullia Blasi i Anna Garcs i Delgado

Referncies.

 Enciclopdia Catalana;
 Papallones i roelles. El coregraf I ballar Salvador Mello, Jordi Lara, Edicions de 1984;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322206" title="Maquinria de setge" nonfiltered="655" processed="653" dbindex="125670">


La maquinria de setge sn armes que s'usaven en l'antiguitat per a destruir o superar fortaleses, muralles i castells de manera efica durant un setge. La maquinria de setge permetia estalviar temps i augmentar les possibilitats d'xit en la conquesta de la ciutat. Estava dissenyada principalment per a anar sortejant els obstacles que una fortalesa podia suposar per a l'exrcit atacant. 

 Histria .
 L'antiguitat .

D'entre la diferent gamma d'armes de setge, la primera a aparixer a Europa va ser l'ariet, seguida de la catapulta, ja en l'antiga Grcia. Els espartans van utilitzar ariets en el setge de Platees, el 429 aC, per pel que sembla els grecs van limitar l's d'armes de setge a la utilitzaci d'escales per a l'assalt de la ciutat , encara que les forces del Pelopons van utilitzar una arma semblant al llanaflames. Recentment s'ha arribat a proposar que el Cavall de Troia no fos, com es conta, un amagatall per als atacants, sin un ariet bastant gran amb forma de cavall.

Les primera civilitzaci mediterrnia a utilitzar maquinria de setge va ser la cartaginesa, que va utilitzar torres de setge i ariets contra les colnies gregues de la illa de Siclia. Aquestes armes, al seu torn, van influenciar al llavors governant de Siracusa, Dions el Vell, que va desenvolupar una srie de mquines de setge.

A Macednia, Filip II, Alexandre el Gran i altres reis van impulsar l'evoluci de la maquinria a unes dimensions mai vistes fins aleshores, construint tamb grans estructures. Per exemple, l'any 304 aC, el rei Demetri II  va fer servir la torre Helepolis ("acceptant de ciutats"); era una torre de 9 plantes, recoberta amb ferro, de 40 metres d'altura i 21 metres d'ample que pesava 180 tones. Les armes ms utilitzades eren els ariets o tortugues, que es movien impulsats de maneres diferents per tal que permetessin a l'atacant arribar a les muralles de la ciutat amb un cert grau de seguretat.

Per als setges en zones martimes tamb s'utilitzaven mquines sambyk  o sambuca. Es tractava d'escales gegants que servien per a transportar tropes dins de les muralles o de les ciutats costaneres. Normalment anaven muntades en dos o ms vaixells lligats, i algunes tenien escuts en la part superior per protegir els escaladors de les fletxes. Tamb s'utilitzaven mquines amb forma de frontissa per atrapar armament enemic o, fins i tot, a soldats de l'exrcit contrari mitjanant afegits que probablement sn antecessors del corvus rom, o per deixar caure sobre l'enemic pesos pesants.

Els romans preferien l'assalt a les muralles de la ciutat mitjanant la construcci de rampes de terra (agger) o simplement escalant les parets, com en el setge a la ciutat samnita de Silvium, l'any 306 aC. Els soldats que treballaven a les rampes es protegien amb escuts denominats vinea, que es collocaven formant un llarg corredor. Per protegir l'entrada frontal al corredor durant la seva construcci s'usaven escuts de vmet (plutei). De vegades els romans utilitzaven una altra mquina que s'assemblava a la tortuga grega, anomenada musculus ("petit ratol"), per omplir les fosses, i tamb es van utilitzar ariets a gran escala. Les torres de setge van ser utilitzades per primera vegada per les legions romanes al voltant del 200 aC. Tamb feren servir escales (o escales) en els setges de Cartago Nova i d'Orongis. Titus Livi destaca , sobre aquest ltim setge els mitjans emprats per fer aconseguir la rendici, ja que els orongins tenien un elevat coneixement i arsenal per a defensar-se.

El primer cas documentat d'artilleria de setge antiga va ser el gastraphetes, un tipus de llanador de fletxes que es muntaven en estructures de fusta. L'increment de la mida de les mquines posteriors van obligar a introduir mesures per a la crrega dels projectils, que s'havien anat millorant, fins i tot, amb el llanament de roques. Desprs van aparixer sistemes de torsi, basats en l'aplicaci de tensi a tendons. L'onagre va ser la gran aportaci romana en aquest camp.

 L'edat mitjana i moderna .

Els dissenys medievals inclouen la catapulta, evoluci de l'onagre, la ballista i el trabuquet. Aquestes mquines utilitzaven energia mecnica per llanar grans projectils amb l'objectiu de destruir les muralles. A Europa, un tipus de catapulta ja l'havia fet servir va Dions el Vell, l'any 399 aC. Tamb s'utilitzaven l'ariet i la torre de setge, una torre de fusta amb rodes que permetia als atacants escalar les muralles estant alhora protegits de les fletxes enemigues.

Una confrontaci militar tpica de l'edat mitjana esdevenia quan un exrcit assetjava el castell de l'oponent. Si aquest estava ben defensat, les opcions es limitaven a establir un setge amb la finalitat de retre la fortalesa per gana, o a utilitzar mquines de setge per destruir les defenses fortificades. Hi havia altres tctiques, com encendre focs al voltant de les muralles per intentar descompondre el ciment que subjectava les pedres. Tamb en ocasions es minaven els fonaments amb tnels excavats sota les muralles.

Amb l'aparici de la plvora, van aparixer tamb les armes de foc com l'arcabs o el can. Ms endavant es van desenvolupar el morter i l'artilleria. Aquestes armes van demostrar ser tan efectives que les fortificacions tipus que s'havien construt fins a l'poca (les muralles de les fortaleses), van haver de redissenyar-se, i a partir de llavors van comenar a construir-se muralles ms baixes i gruixudes, tal com exemplifiquen els dissenys de Vauban.

 El segle XX .

La major pea d'artilleria la van usar els alemanys en el setge de Pars durant la Primera Guerra Mundial; anava sobre rails. Els canons ms grans i de major abast que es van voler usar durant la Segona Guerra Mundial van ser els poc coneguts canons V3 alemanys, que estaven dissenyats per disparar obusos de ms d'un metre de dimetre, i van ser construts a la costa francesa amb la finalitat de destruir Londres. La seva construcci es va detenir desprs d'un bombardeig de les forces aliades utilitzant bombes de penetraci. Encara es poden veure en l'actualitat les restes d'aquesta arma.

Abans de la Guerra del Golf es creia que les forces armades iraquianes estaven desenvolupant un "supercan" per atacar Israel, sota les instruccions d'un enginyer canadenc anomenat Gerald Bull. Es creu que aquest enginyer va ser assassinat pels serveis secrets israelians, el Mossad.

Les armes de setge en l'actualitat es consideren obsoletes a causa de l'efectivitat de les forces aries i els bombardeigs aire-terra, aix com l's del mssil de creuer, que han fet que les fortificacions defensives hagin quedat obsoletes. L'nic tipus de defensa esttica actualment efectiu sn els bnquers a gran profunditat utilitzats per els comandament militar. Fins i tot en aquests casos hi ha dubtes sobre la seva utilitat, ja que cada vegada es fa servir el comandament descentralitzat i l's dels centres de comandament mbils.

 Bibliografia .
;
 ;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Maquinria de setge ;
Book: Catapult Design, Construction and Competition with The Projectile Throwing Engines of the Ancients ;
Armes de setge medievals ;
La guerra de setge a la Xina ;
Paolo Santini De Machinis o De machinis bellicis, de Mariano Taccola, Paris, BnF, Dpartement des manuscrits, Latin 7239;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322210" title="Muhammad ibn 'Abd All?h ibn Sa'd ibn Mard?ni" nonfiltered="656" processed="654" dbindex="125671">
Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni (anomenat tamb Muhammad ibn Mard ni o Muhmmad ibn Mardanix) (Penscola, 1124 - Mrcia, mar de 1172) conegut pels cristians com el Rei Llop. A la fi del domini almorvit es va autoproclamar emir independent de Mursiyya, Balansiyya i al-Mariyya, convertint-se en dominador efectiu de tot Xarq al-ndalus entre els anys 1147 i 1172. Es va oposar a la conquesta almohade i aquests no aconseguiren conquerir els seus dominis fins a la seva mort.

Orgen i ascens al poder.
Descendent d'una famlia d'aristcrates muladins d'origen mossrab, el seu cognom probablement derive del cognom habitual en castell  Martnez . Va passar a la histria com un dels hmens ms polmics del seu temps, entre altres coses pel seu carcter llibert. 

Al 1145, desprs de la desintegraci de l'Estat almorvit, Muhammad ibn Mard ni s'al amb el poder a Murciyya, Balansiyya i va oferir resistncia a les tropes invasores dels almohades. Noms desprs de la seua mort, en 1172, aquestes van poder conquistar la regi oriental d'al-ndalus.

El govern de Muhammad ibn Mard ni.
Resistncia als almohades.
Al 1147, va succeir al seu oncle com a rei de la Taifa de Mrcia i va convertir Madina Mursiyya en capital dels seus dominis. Pel qu fa a la Taifa de Balansiyya, design al seu germ Abu al-Hajjaj Ysuf ibn Mardanix com a governador. La seua capacitat com a estrateg li va permetre defendre's dels invasors del nou imperi magrib en auge, els almohades, fins a la seua mort (1172).

Poltica exterior.
Va edificar un estat poders i es va rodejar de territoris que els protegissin de les ofensives dels almohades i dels intents de la Corona d'Arag per conquistar Balansiyya. No va dubtar a contractar el servei de mercenaris cristians i a pagar tributs (pries) a Ramon Berenguer IV (fins a 1161) i desprs al seu fill Alfons I d'Arag.

Per tot plegat va aconseguir llargs perodes de pau, amb la qual cosa va engrandir i enriquir els seus dominis, que comprenien la Valncia, Xtiva, Dnia, Albacete, Jan, Baza, beda, Guadix, Carmona, cija i Granada, i va arribar a amenaar Crdova i posar setge a Sevilla. No obstant aix, no va poder impedir que durant el seu regnat el Prncep d'Arag i Comte de Barcelona Ramon Berenguer IV prenguera Turtusha (1148), Larida(1149) i Afraga (1149).

Poltica econmica.
Durant l'emirat de Mard ni, Mursiyya va aconseguir una esplendor immensa, fins al punt que la seua moneda es va convertir en referent per tot Europa. La prosperitat econmica de la ciutat es va fonamentar en l'explotaci de l'agricultura i, aprofitant el curs del riu Segura, es van crear una complexa xarxa hidrolgica (squies, canonades, assuts, snies, aqeductes), predecessora de l'actual sistema de regadius de l'horta del Segura. L'artesania tamb fou un aspecte important i de gran prestigi, resultant en qu la cermica murciayyana s'exportava a les repbliques italianes. A tot a cal afegir els nombrosos llocs d'oci i cultura que es varen crear durant aquesta esplendorosa etapa de l'emirat murci, que va ser capital d'al-ndalus durant un temps. Aproximadament en aquesta poca aparegu a Mursiyya el cultiu de la seda, la fabricaci de paper, i fins i tot una espcie de fideus de pasta, dits aletria.

El declivi de Muhammad ibn Mard ni.
La primera ofensiva dels almohades.
Tot i que al 1163 ja havia estat derrotat pels Almohades en el seu intent per conquerir el Granada, no fou fins al 1165, quan intent predre Crdova que es pos en marxa a Sevilla un formidable exrcit almohade vingut de dell l'Estret de Gibraltar i reforat en la Pennsula. Uns dies desprs, el Rei Llop i el seu exrcit, reforats amb 13.000 cristians, patiren una indiscutible derrota en el lloc on la vall del Guadalentn s'uneix a la Vega murciana. Les inexpugnables muralles de la ciutat de Madina Murciyya varen protegir l emir, a les restes del seu exrcit i a la poblaci civil, per la rica horta i les sumptuoses mansions d esbarjo dels nobles murcians van quedar a merc dels invasors, que van destruir i saquejar tot el que van voler: la resistncia de Montagut li valgu ser assolada. Era el comenament de la decadncia del poder de Mard ni. 

La ofensiva de la Corona d'Arag.
En 1165, aprofitant la derrota patida per Mard ni davant dels almohades, el rei Alfons I d'Arag va obrir un nou front per a la conquesta cristiana, avanant pel riu Tria i pel riu Guadalope. Entre 1165 i 1168 els cristians aragonesos i catalans van ocupar les terres del Matarranya i del Baix Arag, i el 1170 fou conquerida Terol. D'aquesta manera la lnia entre cristians i musulmans passava al sud de la Lnia Terol-Cantavella-Pena-roja de Tastavins i Ulldecona. Precisament al sud d'aquesta lnia s'estaven delimitant els lmits del futur Regne Cristi de Valncia, la frontera del qual era defensada pels castells musulmans de Sogorb, Morella i Penscola. 

La Senyoria d'Albarras.
Fou tamb entre 1165 i 1168 quan Mard ni ced l'antic territori dels Ban  Razn al Senyor d'Estella, Pero Ruiz de Aagra, en pagament per la seva ajut militar en la lluita contra els almohades. Aquest territori es convert en la Senyoria d'Albarras, que es convert en un territori sobir enclavat entre el Regne d'Arag i el Regne de Castella en mans d'un vassall del Regne de Navarra.

La segona ofensiva dels almohades.
En trencar-se l'aliana entre Mard ni i el seu sogre, el senyor de Jayyan Ibr h m ibn Hamuk, els almohades varen retornar a l'ofensiva. El setembre de 1171, assetjaren de manera infructuosa Madina Mursiyya, per bona part de les poblacions venes anaren passant-se al bndol almohade, manifestant que adoptaven la seua doctrina i expulsant militars i civils cristians. Esperaven, sens dubte, acabar aix amb aquella guerra que durava massa i amb la insuportable pressi fiscal a qu eren sotmesos pel rei Llop. 

Davant d'aquesta nova ofensiva, el governador de Balansiyya, el seu germ Abu al-Hajjaj Ysuf, opt per lliurar finalment la taifa de Valncia als almohades l'any 1171, sota el pacte de continuar ell mateix com a governador de Balensiyya fins a la seua mort.

Finalment, al mar de 1172, quan prcticament ja no li quedaven aliats, mor Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni, el rei Llop, i els seus hereus s'afanyaren a declarar-se vassalls dels almohades.

Enllaos externs.
 Palacio Chico , on Ibn Mardanix es va construir un xicotet palau d esbarjo a Mrcia;
 Mrcia: els Jardins del Rei Llop;

 Bibliografia consultada .




Vegeu tamb.
 Llista de reis de la taifa de Valncia;
 Taifa de Valncia;
 Valncia musulmana;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322212" title="Pteroclidiforme" nonfiltered="657" processed="655" dbindex="125672">






L'ordre dels pteroclidiformes est format per una sola famlia d'aus que poden recordar les perdius o els coloms. De fet, estan ms emparentades amb els coloms.

Morfologia.

 Medeixen entre 24 i 40 cm de llargria total.
 Pesen entre 150 i 500 g.
 Presenten escs dimorfisme sexual, tot i que els mascles sn lleugerament ms grossos.
 Ales punxegudes.
 Potes curtes. ;
 Plomatge mimtic amb l'entorn. ;
 Les plomes del ventre estan adaptades per poder amarar-se d'aigua i portar-la als pollets que sn al niu. ;

Reproducci.

Els pteroclidiformes sn mongams i acostumen a fer el niu en una petita depressi del sl. Hi ponen 3 ous (rarament quatre) i els progenitors es reparteixen les tasques d'incubaci: els mascles ho fan a la nit i de matinada mentre que les femelles se n'encarreguen durant el dia. Els pollets eclosionen al cap de 20-25 dies i sn capaos d'alimentar-se per si sols des del primer dia imitant els pares durant alguns mesos. 

Alimentaci.

Mengen llavors. 

Hbitat.

Viuen en zones rides i calentes, ja sigui a les estepes i a les sabanes africanes o a les zones semidesrtiques i a les planures de camps de cereals d'Europa. Aquest tipus d'ambient condiciona totalment la seua anatomia i el seu tipus de vida, puix que s'han de protegir de les altes temperatures i s'han hagut d'adaptar a menjar llavors i gra, aliments que no els proporcionen l'aigua necessria. Quant al primer problema, l'han solucionat amb una pell dura i amb un plomatge dens, que tamb recobreix la part anterior dels tres dits amb els quals acaben les curtes potes. D'altra banda, la necessitat d'aigua condiciona la seua vida diria. A la matinada o al capvespre han de desplaar-se, sens falta, als abeuradors, amb una freqncia superior a la dels altres ocells. Hi arriben en grans bandades i beuen xuclant el lquid, de la mateixa manera que els coloms. Fins i tot, poden aprofitar aigua salobre.

Distribuci geogrfica.

Les espcies d'aquest ordre viuen a frica, Madagascar, Prxim Orient, ndia, sia Central i la Pennsula Ibrica. 

Costums.

 Sn aus terrestres, tot i que tenen un vol molt potent, amb fortes i constants sacsejades d'ales que els obliguen a fer una gran despesa energtica.
 Sn gregaries i poden arribar a formar bandades de fins a 100 individus. ;

Gneres i espcies.

 GnereSyrrhaptes;
 Syrrhaptes tibetanus ;
 Syrrhaptes paradoxus ;
 Gnere Pterocles;
 Pterocles alchata ;
 Pterocles namaqua ;
 Pterocles exustus ;
 Pterocles senegallus ;
 Pterocles orientalis;
 Pterocles coronatus ;
 Pterocles gutturalis;
 Pterocles burchelli ;
 Pterocles personatus ;
 Pterocles decoratus ;
 Pterocles lichtensteinii ;
 Pterocles bicinctus ;
 Pterocles indicus;
 Pterocles quadricinctus;

Referncies.



Enllaos externs.

 African Bird Image Database. ;
 Taxonomia d'aquest ordre d'ocells. ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322215" title="Stephen Gray" nonfiltered="658" processed="656" dbindex="125673">

Stephen Gray (Desembre, 1666 - 7 de febrer del 1736) fou un tintorer angls a ms d'astrnom i cientfic aficionat. s conegut especialment pels seus treballs en el camp de la fsica de l'electromagnetisme, fou el primer a experimentar de manera sistemtica amb la conductivitat elctrica, anant ms enll de la simple generaci i estudi de l'electricitat esttica com era habitual a l'poca, arribant a classificar els materials en conductors i allants.

Va nixer a Canterbury, Kent, desprs d'una educaci bsica va comenar com a aprenent al negoci de tintura de teixits del seu pare. El seu inters s'adrea cap a les cincies naturals i en particular cap a l'astronomia, cincies emergents a l'poca, i comena a estudiar-les de manera autodidacta ajudat pels seus amics que li donen accs a les seves biblioteques i als seus instruments cientfics. Cal tenir present que en aquella poca la cincia era un entreteniment per als rics.

 Gray astrnom .

Va fabricar les seves lents i va construir el seu telescopi, amb el que va fer alguns petits descobriments, especialment en el camp de les taques solars, i es va guanyar una bona reputaci per la precisi de les seves observacions. Alguns dels resultats del seu treball van ser publicats per la Royal Society grcies al seu amic Henry Hunt que treballava al secretariat de la instituci.

Algunes d'aquestes publicacions van arribar a mans de John Flamsteed, el primer Astronomer Royal (Astrnom reial), que tenia relaci amb alguns amics de Gray, i que estava construint Observatori Reial de Greenwich. Flamsteed treballava en la construcci d'un mapa detallat de les estrelles amb la intenci que servs per a resoldre el problema de la determinaci de la longitud a la navegaci martima i Gray hi va collaborar amb un bon nombre d'observacions i clculs.

Gray i Flamsteed van esdevenir amics i van mantenir una correspondncia regular, aix sembla que va ser un problema per tal que Gray fos acceptat formalment dins del mn cientfic ats que Flamsteed mantenia una llarga disputa amb Isaac Newton sobre l'accs a les dades preliminars del catleg d'estrelles. Aquesta disputa va esdevenir una guerra entre bndols dins la Royal Society que va guanyar Newton i va tenir l'efecte de marginar Flamsteed i els seus amics durant dcades.

Gray va treballar un temps al segon observatori de Cambridge, per era mal dirigit per Roger Cotes, un matemtic amic de Newton, i el projecte va acabar fracassant fent que Gray hagus de retornar al negoci de la tintura a Canterbury. Per la seva salut es va ressentir i poc desprs es va traslladar a Londres per ajudar el Dr. John Theophilus Desaguliers que era un dels demostradors de la Royal Society que impartia llions arreu del pas i a Europa sobre els nous descobriments cientfics. Probablement Gray no rebia cap altre pagament que l'allotjament.

Els problemes econmics i la pobresa apareixen a la vida de Gray, per grcies als esforos de John Flamsteed i de Sir Hans Sloane, que arribaria a presidir la Royal Society, va obtenir una pensi a la London Charterhouse (una antiga cartoixa que Thomas Sutton havia convertit en una escola i en una mena d'asil per a homes que havien servit el pas i tenien problemes econmics). Durant aquest perode va comenar a experimentar un altre cop amb electricitat esttica utilitzant tubs de vidre carregats per fricci.

 El descobriment de la conductivitat .
Una nit mentre era a la seva habitaci de la Charterhouse es va adonar que el suro que havia a l'extrem del seu tub de vidre per evitar la pols i la humitat atreia petits fragments de de paper i brins de palla quan el tub havia estat fregat. Quan va repetir l'experincia amb un bastonet de fusta clavat al suro va observar que la crrega era a l'extrem de la fusta. Va anar provant amb bastonets ms llargs i finalment va afegir una bola d'ivori. Durant aquesta experincia va descobrir que l'electricitat podia desplaar-se i que la bola d'ivori tamb podia atreure petits objectes, igual que el tub de vidre electrificat.

Gray va experimentar amb fil metllic de ferro] i coure i amb una gran quantitat d'altres materials com fusta, vegetals verds i secs, pedres, una tetera (buida, plena, amb aigua calenta i amb aigua freda) descobrint que aquest materials tamb condueixen l'electricitat. Arriba a transmetre electricitat a gran distncia, sempre en vertical, segurament per raons prctiques. Quan intenta repetir els experiments en horitzontal fallen i descobreix la importncia de l'allament amb seda dels fils conductors del contacte amb la terra, Gray va concloure correctament que l'electricitat s'escola a travs dels suports del seu muntatge. A la casa del seu amic Granville Wheler va fer un seguit d'experiments i suspenent els fils conductors amb seda van arribar a transportar electricitat a uns 300 metres, tamb descobriren, deixant caure el fil metllic des d'una torre, que el transport de l'electricitat no era afectar per la gravetat.

A partir d'aquests experiments es va arribar a entendre el paper que juguen els conductors i els allants, termes que van ser encunyats per John Theophilus Desaguliers. El 1732 Charles Franois de Cisternay du Fay, un cientfic francs, va visitar Gray i Wheler i va veure els seus experiments, en retornar a Frana va formular la primera teoria sobre l'electricitat, anomenada teoria dels dos fluids. Adoptada per Jean-Antoine Nollet i oposada a la de Benjamin Franklin i el seu grup de Philadelphia, on Franklin i els investigadors anglesos William Watson i Beavis havien desenvolupat una teoria d'un fluid amb dos estats (que ms tard Watson anomenaria positiu i negatiu) que finalment prevaldria sobre la de Du Fay.

Gray va continuar els seus experiments, incloent-hi la polaritzaci induda d'objectes suspesos, se li atribueix una experincia famosa a l'poca  El noi volador , que consistia en un noi susps amb cordes de seda que un cop carregat era capa d'atreure brins de palla, paper, etc, amb les seves mans.  Probablement va arribar a la conclusi de qu l'electricitat i els llamps eren el mateix fenomen, anys abans que Franklin formuls la seva teoria.

 Reconeixement .
Quan, desprs de la mort de Newton, Hans Sloane va ocupar la presidncia de la Royal Society gray va rebre el reconeixement que li havia negat el grup de Newton. El 1731 va rebre la primera Medalla Copley que donava la instituci pels seus treballs sobre la conducci i l'allament, i una segona el 1732 pels seus experiments sobre la inducci. El 1732 va ser adms com a membre de la Royal Society per va morir sense recursos pocs anys desprs, el 15 de febrer del 1736.

Referncies.

David H. Clark & Stephen H.P. Clark, Newton's Tyranny: The Suppressed Scientific Discoveries of Stephen Gray and John Flamsteed,  W. H. Freeman, 2001 ISBN 0-7167-4701-4;
 I. Bernard Cohen, "Neglected Sources for the Life of Stephen Gray (1666 or 1667-1736)," Isis, Vol. 45, No. 1, 1954, pp. 41-50.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322225" title="Ibn al-Abbar" nonfiltered="659" processed="657" dbindex="125674">
Ibn al-Abbar (Onda, 1199   Tunis, 1260) literat valenci en llengua rab, originari d una famlia iemenita establida des d'antic a Onda, ciutat de la Taifa de Balansiya on nasqu el 1199. Fou un cultssim poeta i prosista que va brillar en la secretaria dels governadors de Valncia, fins que, assetjada la ciutat per Jaume I, va ser enviat a Tunis, a demanar socors a l'emir dels hfsida de Tunis, Abu Zakariya, davant de qui va recitar un poema que deia: 

Obert est el cam. Als teus guerrers guia, 
Oh dels oprimits constant valedor! 
Auxili et demanda la bella Andalusia; 
La llibertat espera del teu heroic valor 
 
Ibn al-Abbar es va installar a Tunis, i va seguir destacant com a secretari de cancelleria, per l'emir al-Mustansir va ordenar executar-lo, en 1260. La seua obra literria s mplia i plurifactica, en prosa i vers, de creaci prpia i antologitzadora.

 Biografia .

Abu 'Abdullah Muhammad ibn  Abdullah ibn Abu Bakr al Quda'i, conegut per Ibn al-Abbar va nixer a Onda, a la Taifa de Valncia (Balansiyya) el gener o febrer de l'any 1199. Al-Abbar s el sobrenom del seu avantpassat, potser indicatiu del seu ofici, que era fabricant d'agulles. Els Quda'i constituen una famlia iemenita establida des d'antic a Onda. El pare d al-Abbar era un poeta que formava part de l'elit de Valncia. Ibn al-Abbar comenta que va rebre la millor educaci de son pare, que el portava a les tertlies literries a qu assistia. En la seua joventut cultiv la poesia i a ms possea una slida formaci com a historiador, i fou de fet un dels ms importants d al-ndalus. Prompte inicia la seua carrera de funcionari. Viatj pertot al-ndalus per ampliar els seus coneixements. El 1222, estant a Badajoz, va saber de la mort de son pare, i torn rpidament a  Balansiyya, on qued davall la tutela del seu mestre, Abul Rabi ibn Salim. Entr en aquesta poca a treballar de secretari del governador Zayd Abu Zayd i alhora es cas amb una dona de la famlia d'Ibn al Wazir, originria de Paterna. 

L'any 1229, Zayyan, descendent del Rei Llop, heroi local que es va alar contra els almorvits, protagonitz ara el mateix paper contra els almohades. Zayd Abu Zayd va haver de fugir amb el seu secretari Ibn al-Abbar a terres cristianes sota la protecci de Jaume I perqu l'ajudara a recuperar Balansiyya. Com acab fent-se cristi, lbn al-Abbar va decidir abandonar-lo i tornar a al-ndalus. 

El 1231 es trobava de nou a Balansiyya, ara reconciliat amb Zayyan, que en l'poca almohade havia sigut amic i collaborador seu i Zayyan l'anomena el seu visir. Desprs de la derrota de las Navas de Tolosa (1212), el cabdill andalus lbn Hud s aclamat a Mrcia (Mursiyya) i a quasi tot a l'Andalus, per ning no pot impedir que Ferran III de Castella conquerisca  Crdova (Qurtuba) el 1236. 

Mentrestant, Jaume I derrota els musulmans en el Puig de Santa Maria 1237, i un any desprs inicia el setge de Balansiyya. Zayyan decid enviar una ambaixada martima a demanar socors a l'emir hfsida de Tunis, posant-hi al capdavant lbn al-Abbar. All recit la seua famosa poesia en la qual descriu les trgiques circumstncies que travessava al-ndalus Tavernes on abans va haver-hi llocs sagrats, esglsies on abans hi hagueren mesquites. Emocionat, el sold Abu Zakariya decid ajudar-los i envi dotze naus amb armes i diners, per en arribar a Balansiyya es trobaren el port bloquejat i hagueren de desviar-se a Dnia (Daniyya). 

Quan Ibn al-Abbar arrib a Valncia els seus habitants ja es disposaven a retre la ciutat a Jaume I. Zayyan el tria mitjancer en les negociacions i el 29 de setembre de 1238 firmaren l'acta de capitulaci. De Balansiyya  an cap a Daniyya, des d'on torn a ser expulsat ms tard. Desprs d'un nou viatge a Tunis el , Ibn al-Abbar torn amb Zayyan l'any 1240 a al-ndalus, ara a Mursiyya (Mrcia), per poc desprs emigraren de nou amb les seues famlies a Tunis, on romangueren la resta de les seues vides.

L'emir va acollir Ibn al-Abbar de manera excellent, fent-lo el seu panegirista i l'escriv de la seua divisa en els documents oficials. Per el fet de ser substitut en aquesta ltima funci per un escriv oriental el fu protestar i l'emir el desterr a Bugia el . All mateix redact una disculpa, en la introducci de la qual deman l'emir i el seu hereu que el perdonaren. Fou perdonat per Abu Zakariya, que mor poc desprs.
El seu fill i successor al-Mustansir, que amb el temps esdevingu un monarca cruel per tal com hagu de sufocar constants revoltes, nomen Ibn al-Abbar el seu conseller. Els historiadors posteriors tendeixen a descriure a Ibn a l'Abbar com orgulls i antiptic, i assenyalen que solia irritar l'emir amb la seua erudici i els seus elogis d'al-ndalus. s molt probable que el carcter d'al-Abbar s'haguera degradat des que s'exiliara d al-ndalus, en perdre amics i records. D'altra banda l'emigraci andalusina an a parar majoritriament a Bugia i Tunis, en l'administraci del qual es collocaren molts d'ells, la qual cosa provoc l'hostilitat dels tunisencs. No se sap per qu, el , al Mustansir el desterra de nou a Bugia com fera son pare abans. En extingir-se definitivament el califat de Bagdad el 1258, al Mustansir es proclam califa, i les mateixes Medina i la Meca li van donar el seu reconeixement. El  Ibn al-Abbar reb una carta de perd, per un any ms tard els seus enemics tramaren contra ell un complot, que desemboc en la seua condemna a mort. Es desconeix la causa exacta de la seua execuci, per es barallen diverses: que havia fet un horscop al prncep hereu que havia desagradat son pare, que se l'acusava de practicar l'astrologia i de ser xiita, que havia parlat o escrit malament del seu emir o que estava implicat en una gran conspiraci. El resultat s que el califa va manar fer un registre de sa casa als seus pitjors enemics, que van trobar all un vers en qu insultava aix el Mustansir: A Tunis regna un tir a qui nciament diuen califa. Ibn a l'Abbar mor allancejat el 6 de gener de 1260, i el seu cadver i els seus llibres foren cremats. No obstant aix hui s fams en tot el mn rab i rep elogis dels historiadors europeus, sobretot en la seua qualitat d'historiador.

 Enllaos externs .
Ibn al Abbar (1199-1262)
  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322232" title="Bandera de Borriana" nonfiltered="660" processed="658" dbindex="125675">

Es tracta de les armes histriques de la ciutat, concedides pels reis Pere II (pel que fa a la bandera) i Carles I (pel que fa a l'escut). Borriana fou declarada vila reial i sempre tingu vot a les Corts; estigu al costat del rei Pere el Cerimonis en les guerres de la Uni, el qual, el 1348, li conced d'acrixer la senyera amb una franja blava i tres corones reials.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322242" title="Cabaas de la Sagra" nonfiltered="661" processed="659" dbindex="125676">


Cabaas de la Sagra s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Villaluenga de la Sagra, Magn, Olas del Rey i Yunclillos.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322243" title="Calera y Chozas" nonfiltered="662" processed="660" dbindex="125677">


Calera y Chozas s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb  Alberche del Caudillo, Velada, Talavera de la Reina, Las Herencias, Belvs de la Jara, Aldeanueva de Barbarroya, Alcolea de Tajo, Oropesa i Alcaizo. 

 Demografia .



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322246" title="Camarena" nonfiltered="663" processed="661" dbindex="125678">


Camarena s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Las Ventas de Retamosa, Casarrubios del Monte, Chozas de Canales, Arcicllar i Fuensalida. 

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322252" title="Andrea Chnier" nonfiltered="664" processed="662" dbindex="125679">

Andrea Chnier s una pera italiana verista en quatre actes composta per Umberto Giordano sobre un llibret escrit per Luigi Illica. Va ser estrenada a la Scala de Mil el 28 de mar de 1896. L'ria ms coneguda de l'pera s La mamma morta, interpretada pel personatge de Maddalena di Coigni, soprano. Est basada en la vida del poeta francs Andr Chnier (1762-1794), executat durant la Revoluci Francesa.

s l'obra ms popular d'Umberto Giordano i una de les habituals en el repertori de molts teatres. L'pera t una gran quantitat de pgines memorables amb gran nombre d'ries i duos famosos. Amb la intenci de donar realisme a l'obra hi ha una gran quantitat de personatges secundaris, molt tpic de les obres veristes. 

Durant la primera meitat del segle XX va ser produda amb certa freqncia i va entrar en el repertori operstic estndard. Una de les raons que va contribuir a la seva popularitat va ser l'esplndida msica del tenor principal, que proveeix per a un cantant amb talent moltes oportunitats per lluir-se en escena. Franco Corelli potser va ser l'intrpret ms conegut del personatge de Chnier en aquesta poca. Mario del Monaco, el Plcido Domingo i Josep Carreras van aplanar desprs aquest mateix cam.

El personatge central s el poeta idealista i prerevolucionari Andr Marie de Chnier, personatge real que va ser guillotinat el 8 de juliol de 1794 per criticar, en els seus escrits, l'poca del terror implementada per Marat i executada per Robespierre.

L'obra necessita tres grans cantants, si b, est farcida de petits rols secundaris, transcendentals per narrar la tragdia dels protagonistes. El poeta Chnier est escrit per un tenor dramtic, dur i exigent pel que fa a la intensitat del cant i amb importants i freqents aguts. El paper de Maddalena ha de ser, malgrat que representa una noieta molt jove, s per una soprano lrico-spinto, amb una bona zona aguda per afrontar els dos duets de manera convincent, per amb un registre central i greu capa de sobrepassar l'orquestra i al tenor. El barton, Carlo, te dues ries importants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322253" title="Ariet" nonfiltered="665" processed="663" dbindex="125680">


Un ariet (del llat, ar ete, amb el mateix significat) s un giny de guerra per a abatre trams de muralla d'una fortificaci. s una arma de setge ja de l'antiguitat, usada per trencar les portes o les parets fortificades. En la seva forma ms simple, un ariet s tan sol un tronc gran i pesat, carregat per diverses persones i impulsat amb fora contra un obstacle. Normalment, es componia d'una biga llarga i pesant reforada en el seu extrem amb una pea de bronze o de ferro en forma de cap de molt. 

Fou usat ja pels antics assiris i desprs pels grecs i pels romans; era portat en un principi a braos d'un gran nombre d'homes, per ben aviat fou susps per una o ms cadenes a una biga horitzontal proveda d'una coberta que protegia els soldats mentre donaven a l'ariet un rpid moviment pendular.

Als castells, els defensors procuraven prevenir els atacs dels ariets llanant obstacles moments abans que els atacants colpegessin la paret, usant cordes amb ganxos per immobilitzar el tronc, incendiant l'ariet, o sortint per sorpresa i atacar-los.

Els ariets encara s'utilitzen actualment per a diverses activitats, algunes vegades muntats sobre vehicles. Els equips SWAT utilitzen sovint ariets metllics de dos mnecs per obrir les portes travades.

 Tipus d'ariet .

En els dissenys ms sofisticats, els ariets eren impulsats amb una fona, i suportat amb cordes o amb cadenes dins d'un marc rodador, de manera que podien ser molt ms grans i tamb es podien pivotar ms fcilment en contra de seu objectiu. En algunes ocasions, la punta de l'ariet seria reforada amb un cap de metall i les parts vulnerables de l'ariet es reforaven amb bandes metlliques. Molts ariets tamb comptaven amb cobertes protectores i parets laterals reforades amb cuir o altres materials per prevenir que l'ariet fos atacat amb foc.

Alguns ariets no eren propulsats amb cordes o cadenes, sin que anaven sobre rodets. Aix donava als ariets un recorregut molt ms gran, de manera que podien assolir una major velocitat abans de colpejar al seu objectiu i, per tant, podien ser ms destructius. Aquest tipus d'ariet va ser usat ja per Alexandre el Gran, i va ser descrit per l'escriptor Vitruvi.

Van aparixer diverses variacions de l'ariet com la barrina o broca, el ratol, i l'arp de lloc. Aquests eren ms petits que un ariet i es podien utilitzar en espais ms limitats.

 Histria.

L'ariet cobert, una mquina desenvolupada al Prxim Orient durant les campanyes del segon Imperi Assiri, va ser el sistema ms emprat per batre els murs d'una ciutat. Existien diversos models, segons mostren els relleus dels palaus de Tiglath-Pileser III en els quals es pot veure la representaci d un ariet de doble punta actuant sota la protecci d'arquers, i Senaquerib, en qu un ariet mbil actua contra torres i muralles.

Diodor de Siclia comenta que l'ariet va ser emprat per primera vegada a Grcia durant el setge de Samos pels atenesos, el 440 aC, sent el seu inventor Artemon de Clazmenes, enginyer al servei de Pericles,  encara que diverses fonts descriuen l s de carcasses de fusta per aproximar-se a les fortificacions, en dates anteriors, com en el setge d Elis. 

L'ariet, protegit per algun element, com una coberta reforada amb pells per augmentar la seva espessor o impedir l'expansi de lquids inflamables, i sobre el que s'abocava aigua per impedir la combusti, era una estructura de balanc, dotada o no de rodes, que podia colpejar repetidament un punt del mur fins a aconseguir trencar la seva estabilitat.

L'exrcit cartagins va emprar profusament els ariets contra Sagunt aconseguint fer caure, segons escriptors clssics com Livi, una gran part dels murs ja des dels primers moments del setge, sense aconseguir, tot i aix, que conquerissin la ciutat.

Al mateix temps que els cartaginesos introduen l'ariet a la Mediterrnia central es van desenvolupar les tcniques per a dificultar-ne el seu s.
Enees Tctic descriu diversos sistemes destinats a impedir que els ariets colpegin contra els murs, procediments que no sn, tanmateix, originaris de Grcia, ja que ja estan representats en els relleus de la ciutat assria de Nimrud corresponents al regnat de Senaquerib (883-859 aC)

 Referncies .


 Enllaos externs .
L'ariet: la primera de las mquines de setge;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322256" title="PROMO" nonfiltered="666" processed="664" dbindex="125681">


PROMO s un canal de televisi espanyol, amb categoria de servei addicional, dedicat en venda de productes i serveis comunament denominats telebotiga. Es troba dins del paquet de canals gratuts de la TDT dins del Mltiplex de Sogecable/Grup PRISA, al costat de Cuatro, CNN+, 40 Latino, Cadena SER, Cadena Dial i Los 40 principales. La seva oferta principal se centra en serveis de telebotiga i Call TV, dirigit en venda de productes via telefnica, mitjanant nmeros de telfon de tarifaci 902, 905 i 806. s exclusiu del sistema de TDT i s el primer canal creat exclusivament per a aquest sistema per part de Sogecable.

El seu logo, compta amb una 'O' final similar a la de Cuatro, en ser opaca.

Sogecable compta amb un canal similar a Digital+ sota el nom de Canal CLUB.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322259" title="El comte i la pastora" nonfiltered="667" processed="665" dbindex="125682">

El comte i la pastora s una can de Biel Majoral. Tamb s un poema.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322260" title="TV Canaria" nonfiltered="668" processed="666" dbindex="125683">


La Rdio Televisi Canria (RTVC) s la cadena de televisi i rdio autonmica pblica de les Illes Canries (Espanya).

El 1998 a travs d'un concurs pblic es concedeix a la Productora Canria de Televisi la gesti de la programaci i publicitat del canal.

La PCTV est integrada a un 40% pel grup PRISA. Un problema legal amb una productora local que ostentava la marca Productora Canaria de Televisin va acabar amb una resoluci judicial que obligava l'empresa concessionria a canviar el nom que utilitzava fins llavors; aix, la PCTV, va passar a denominar-se SOCATER (Sociedad Canaria de Televisin Regional).

El projecte de creaci d'aquest canal sorgeix en la dcada dels vuitanta amb la promulgaci de la llei 8/1984 de la Comunitat Autnoma de les Canries relativa a la Radiodifusi i Televisi Canria. La primera emissi es produeix el 21 d'agost del 1999 amb el nom de Televisin Autonmica de Canarias (TVAC). Dos anys ms tard va passar a denominar-se "Televisi Canria" utilitzant-se l'eslgan "la nostra" per donar-li publicitat entre els canaris.

Emet per a tota les Canries en format analgic i digital (TDT). A ms pot ser vista en la resta d'Espanya a travs de les plataformes digitals. El canal internacional de la Televisi Canria emet per a tot Amrica, des del Canad a Argentina amb una srie de continguts especials que intenten apropar les dues vores de l'Atlntic.

Entre altres serveis, com el subtitulat per a sords, la Televisi Canria t teletext, el primer dins de l'mbit autonmic de l'arxiplag.

Malgrat que el domicili social de la Televisi Canria es troba en Santa Creu de Tenerife, disposa de dues seus i dos centres de producci, en Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria. A ms t delegacions en la resta de les illes i a Madrid.

El 30 de maig del 2008 i amb motiu de la celebraci del Dia de les Canries, es va llanar l'emissi en proves de les Canries Radio, gestionada per l'empresa pblica Rdio Pblica Canria, S.A.

 Canals .

 TV Canria (C!): de carcter generalista, compta amb dos senyals d'abast autonmic; una en analgic terrestre (fins i tot la prxima apagada analgica) i una altra en TDT (televisi digital terrestre).
 TV Canaria 2 (2!): de carcter cultural, emet exclusivament en TDT amb abast autonmic.
 TV Canaria-sat: de carcter turstic-divulgatiu, emet en obert a travs dels satllits Hispasat i Astra; la seva programaci es basa en l'emissi de "producci prpia"; butlletins informatius i documentals de tipus turstic. Va passar a substituir el desaparegut canal turstic "Canal Canries", la totalitat del qual de la seva programaci es basava en documentals sobre l'arxiplag, amb diferents canals d'udio (castell; angls; alemany i francs).
 Canries Radio: emissora de rdio pblica de carcter generalista, que inicia les seves emissions el 30 de maig de 2008, amb motiu del Dia de les Canries.

 Corporatiu .

La Rdio Televisi Canria (RTVC), est participada per dues empreses pbliques gestores: Televisi Pblica Canria, S.A. (TPC, S.A.) i Rdio Pblica Canria, S.A. (RPC, S.A.)

 Referncies .



 Enllaos externs .

 Radio Televisin Canaria;
 Canarias Radio;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322267" title="TV Canaria Dos" nonfiltered="669" processed="667" dbindex="125684">
La TV Canaria Dos o 2! s un canal de televisi exclusiu del servei de Televisi Digital Terrestre a les Canries.

Aquest canal d'mbit autonmic pertanyent a TV Canaria s un canal amb esperit cultural que es nodreix de documentals, programes culturals i teleformaci. Tamb emet una redifusi del Telenoticias 2.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322268" title="Thor Hushovd" nonfiltered="670" processed="668" dbindex="125685">

Thor Hushovd (nascut el 18 de juny del 1978 a Grimstad) s un ciclista professional noruec de l'equip Crdit Agricole.

Hushovd actualment viu a la comarca del Rossell i s'entrena diriament per l'Empord.

Referncies.


Enllaos externs.
 Lloc web de Thor Hushovd;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322269" title="Eduard Gonzalo i Ramrez" nonfiltered="671" processed="669" dbindex="125686">


Eduard Gonzalo i Ramrez (Matar, 25 d'agost de 1983) s un ciclista catal professional des de 2006 que corre a l'equip Agritubel.

Palmars.
2005;
 1r del Tour de l'Isard d'Arige, sots-23 ;
2006 ;
 Vencedor d'una etapa del Tour Nord-Isre ;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Lorraine ;

Resultats al Tour de Frana.
2006. 117 de la classificaci general;
2007. Abandona (1a etapa);
2008. 39 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'Eduard Gonzalo a www.sitiodeciclismo.net ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322273" title="Die toten Augen" nonfiltered="672" processed="670" dbindex="125687">
Die toten Augen (Els ulls morts) s una pera d'Eugen d'Albert estrenada el 5 de mar de 1916 a l'pera de Dresden sota la direcci de Fritz Reiner.

La rebuda de l'estrena va ser dispar: la crtica la va massacrar i el pblic va valorar les inspirades melodies i la luxuriosa msica i orquestraci, on es poden intuir clares afinitats amb Wagner, Puccini, Strauss, Lehr i Korngold. Durant els vint anys segents a l'estrena cada reposici era celebrada pel pblic. Amb l'arribada del nazisme, l'pera va desaparixer dels escenaris. Acabada la Segona Guerra Mundial, l'obra va ser reposada a Viena (1950), Klagenfurt (1954), Anvers (1955), Nuremberg (1964) i a Berna (1980).

La trama s extraordinriament potica. A Jerusalem, en temps de Crist, el senador Arcesius, deforme i de repugnant presncia fsica, est casat amb Myrtocle, que per la seva ceguesa el creu bell i apollini. Un miracle de Jess fa que recuperi la vista i confon Galba, el bell amic dArcesius, que creu que s el seu marit, i tots dos fan l'amor. Arcesius quan compren que la dona ha recuperat la vista i Galba s'ha aprofitat de la confusi, el mata. Myrtocle maleint la dissort prefereix tornar a la ceguesa exposant els seus ulls al sol, refent aix la vida amb el seu marit, del que valora el seu esperit i no la seva bellesa fsica.

El gran final amb la llarga escena del sacrifici precedida d'un preludi orquestral s una prova per a la soprano, veritable protagonista d'aquesta pera.

L'escriptura vocal s molt lrica i les melodies sn de fcil comprensi i en molts moments s'acosten a Lehr. Com acostuma a ser habitual en aquest perode, les orquestracions sn riques de textures i colors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322275" title="3a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="673" processed="671" dbindex="125688">


La 3a etapa del Tour de Frana 2008 es va disputar el 7 de juliol, entre les ciutats de Saint-Malo i Nantes. El recorregur fou de 208 km.

Perfil de l'etapa.
La sortida de l'etapa t lloc a Saint-Malo, al departament d'Ille i Vilaine, per al km 5 els ciclistes entren al de les Costes del Nord, per retornar al d'Ille i Vilaine al km 42,5. Al km 119,5 entren al departament del Loira Atlntic. L'avituallament s'efectu a Lieuron, al km 109,5. Els ciclistes entren a Nantes travessant diverses viles de la seva aglomeraci urbana: Indre, Couron i Saint-Herblain. La meta est situada al moll de la ciutat de Nantes, amb uns darrers quilmetres d'etapa totalment plans. 

L'etapa no presenta cap port de muntanya durant el seu traat, per s tres esprint intermitjos durant el primer tram de l'etapa: a Saint-Piat (km 21,5), a Bcherel (km 48,5) i a Montauban-de-Bretagne (km 62).

Desenvolupament de l'etapa.
Des de la sortida real de l'etapa, a la presa de la Rance, el corredor estatunidenc William Frischkorn llana un atac, al qual s'uneixen l'itali Paolo Longo Borghini i els francesos Samuel Dumoulin i Romain Feillu. Aquest darrer, que es troba a 18 segons del maillot groc, Alejandro Valverde, s el ms ben collocat a la classificaci general. 

L'escapada arriba a obtenir una mxima diferncia de 14' 50" al km 64 de l'etapa. El treball de diversos equips per reduir les diferncies far que aquesta vagi disminuint, sent encara de 9' 50" al km 103 i de 6' 25" a falta de 40 km de l'arribada. El vent fort i la pluja pertorben la carrera que es fa favorable als escapats en els ltims quilmetres.  El gran grup, davant la impossibilitat d'agafar els escapats, intenta que la diferncia sigui la menor possible. Diversos trencaments al capdavant del gran grup animen la situaci de la cursa, fent que el Quick Step es posi al capdavant del primer grup per evitar que els grups endarrerits poguessin enllaar.

Ja als carrers de Nantes, Longo Borghini queda despenjat dels seus companys d'escapada, que es disputaran l'esprint final. El vencedor de l'etapa ser Dumoulin, seguit per Frischkorn i Feillu. Un primer grup, encapalat per Robbie McEwen, arriba a 2' 03". Un segon grup, amb Dens Mnxov i Riccardo Ricc acaba a 2' 41" dels vencedors i un tercer ho fa a 4' 55". 

Samuel Dumoulin signa la seva primera victria d'etapa en una gran volta i Romain Feillu es converteix en el nou maillot groc, alhora que tamb lidera la classificaci dels joves. Alejandro Valverde, lder fins aquell moment passa a ser quart a 1' 45". Kim Kirchen lidera la classificaci dels punts i Thomas Voeckler la de la muntanya.

Una caiguda a manca de 23 km de l'arribada, en qu es veuen implicats Nicki Srensen, Matthieu Sprick i ngel Gmez provoca l'abandonament d'aquest darrer. 

Esprints intermitjos.
 1r esprint intermig. Saint-Piat (km 21,5) ;

 2n esprint intermig. Bcherel (km 48,5) ;

 3r esprint intermig. Montauban-de-Bretagne (km 62) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificacion general.



 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 William Frischkorn (Garmin-Chipotle)

Abandonaments.
 Angel Gmez (Saunier Duval-Scott): per caiguda 

Enllaos externs.
3a etapa a www.letour.fr ;

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322287" title="Cerumen" nonfiltered="674" processed="672" dbindex="125689">
 
El cerumen o cera de les orelles s una substncia groguenca i cerosa secretada en el conducte auditiu hum i en el de molts altres mamfers. El cerumen juga un important paper en el canal auditiu del ser hum, ja que ajuda en la seva neteja i lubricaci, i tamb proporciona protecci contra algunes bacteris, fongs i insectes. L'excs de cerumen o el incrustament d'aquest pot pressionar el timp i/o ocloure el conducte auditiu extern, a ms de perjudicar el sentit de l'oda. 

 Producci, composici i tipus . 

El cerumen es produx en el ter extern de la part cartilaginosa del canal auditiu hum. s una barreja de secrecions viscoses de les glndules sebcies i secrecions menys viscoses de les glndules sudorpares. Els principals components del cerumen sn els productes finals de la via metablica del -hidroxi- -metilglutaril coenzim A com l'esqual, el lanosterol i el colesterol. 

Hi ha dos tipus distints de cerumen: el tipus humit, que s el que predomina, i el tipus sec, que s menys com. El tipus de cerumen humit es caracteritza per ser ms clar, aferrisss i humit, mentre que el cerumen sec s ms fosc, sec i trencads. Es tracta d'un carcter d'herncia monognica i de dominncia completa, sent l'allel per a cerumen humit dominant sobre la forma alternativa per a cerumen sec. Entre els asitics i els nadius americans el fenotip recessiu -cerumen sec, gris i escams- s el predominant, mentre que les persones blanques i els africans tenen major probabilitat de tenir el tipus humit. El tipus de cerumen ha estat emprat per antroplegs per a rastrejar migracions, como la dels esquimals.  

La diferncia en el tipus de cerumen s el primer carcter visible en els ssers humans la base molecular dels quals ha estat dilucidada. S'ha determinat que el canvi en un sol nucletid (una substituci de guanina per adenina) en el gen ABCC11 s el responsable de tal diferncia. Aix, el genotip AA correspon al tipus de cerumen sec, mentre que els genotips AG i GG corresponen al tipus de cerumen humit. S'ha demostrat, aix mateix, que les cllules amb el genotip AA mostren una menor activitat excretora que les cllules amb el genotip GG. Degut al fet que la diferncia en el tipus de cerumen est associada a la producci de suor, els investigadors conjecturen que els avantpassats de l'est d'sia i els nadius americans es beneficiaven d'aquesta reducci de la producci de suor ja que, com es pensa, havien viscut en climes freds.

 Funci .
 

 Neteja .
La neteja del canal auditiu ocorre com a conseqncia del procs "de cinta transportadora" de migraci epitelial, ajudada pel moviment de la mandbula. Les cllules formades en el centre del timp emigren cap a fora del mnec del martell, a les parets del canal auditiu, i acceleren en l'entrada d'aquest. El cerumen, en el canal, tamb s dut cap a fora, portant amb si qualsevol brutcia, pols i matria particular que pot haver-se incrustat en les parets del canal. El moviment de la mandbula ajuda a aquest procs soltant les restes que queden impregnats en les parets del canal, augmentant la probabilitat de la seva expulsi.

 Lubricaci . 
La lubricaci preveu el dessecament, picor i descamaci de la pell dintre del canal auditiu, s a dir l'asteatosi. Les seves propietats lubrificants provenen del seu alt contingut de lpids, procedents del su produt per les glndules sebcies. En el cerumen de tipus humit, aquests lpids inclouen colesterol, esqual i molts cids grassos de cadena llarga i alcohols.

Bactericida i antifngic.
Mentre els estudis portats a terme fins als anys 1960 van trobar petites proves que donaven suport un paper antibacteri per al cerumen, estudis ms recents han certificat que el cerumen t un efecte bactericida sobre algunes espcies. El cerumen ha demostrat la seva eficcia a l'hora de reduir la viabilitat d'una mplia gamma de bacteris (de vegades fins al 99%), incloent Haemophilus influenzae, Staphylococcus aureus i molts ceps d'Escherichia coli. El creixement de fongs, normalment present en l'otomicosi, s tamb considerablement inhibit pel cerumen hum. Aquestes propietats antimicrobianes es deuen principalment a la presncia d'cids grassos saturats, de lisozims i, sobretot, al pH relativament baix del cerumen (normalment al voltant del 6,1 en individus normals).

 Extracci . 
L'excs de cerumen pot impedir el pas del so pel canal auditiu, causant la prdua del sentit de l'oda. Tamb s'estima que s la causa del 60-80% dels problemes d'oda que conduxen a la necessitat d'emprar audifons com prtesi. Com s'ha esmentat anteriorment, el moviment de la mandbula ajuda al procs de la neteja natural de les odes, pel que mastegar un xiclet o parlar poden ajudar a ella. Si aix no s suficient, el mtode ms com de retirar el cerumen s acudint als metges de famlia que injecten una xeringa amb aigua calenta (mtode usat pel 95% dels metges de famlia). El mtode de cureta s usat per otorinolaringlegs quan el canal auditiu est parcialment ocls i la matria no s'adhereix a la pell del canal auditiu.

 Cerumenoltic . 
En els casos de persones que tenen el tipus humit de cerumen, s, en general, necessari ablanir la cera abans de la seva retirada. Aquest procs es denomina cerumenoltic, i s'aconsegueix usant un agent cerumenoltic que es troba en el canal auditiu. El tractament casol ms com per a retirar el cerumen mitjanant aquest mtode s l'oli d'oliva. Altres cerumenolticos estan disponibles en productes que es troben a la venda en les farmcies.

Un cerumenoltic ha de ser usat 2 o 3 vegades al dia durant 3 o 5 dies abans de l'extracci del cerumen. Una revisi sistemtica dels estudis de l'eficcia de preparatius tpics per a l'extracci del cerumen va concloure que el cerumenoltic no s millor que cap altre tractament. L'aplicaci de qualsevol cerumenoltic mitja hora abans la injecci s probablement tan efica com aplicar-ho durant diversos dies.

 Injecci . 
Una vegada que el cerumen s'ha suavitzat, pot ser retirat de l'orella mitjanant la irrigaci. Les tcniques d'injeccions de aigua sn descrites amb gran detall per Wilson i Roeser, i Blake entre d'altres, qui afirmen que ha de ser injectat des de l'esquena en l'oda, amb el filtre de la xeringa cap amunt i lleugerament cap a enrere perqu l'aigua es dirigeixi cap al sostre del canal. La soluci irrigada es dirigir a l'oda externa per a sortir arrossegant amb ella tota la cera i diversos residus. La soluci utilitzada per a irrigar el canal auditiu sol ser aigua calenta, una soluci salina normal, una soluci de bicarbonat de sodi, o una soluci d'agua i vinagre per a ajudar a prevenir infeccions secundries. Els pacients solen preferir que la soluci d'irrigaci estigui a temperatura corporal, ja que el mareig s un efecte secundari com de la injecci de fluids que sn ms freds o ms calents que la temperatura del cos. Sharp recomana que la soluci tingui una temperatura de 37 C, mentre que Blake recomana l's de l'aigua a 38 C, un grau per sobre de la temperatura corporal. Ha d'utilitzar-se una xeringa perqu el flux d'aigua sigui injectat suaument en l'oda. Per als nens el ritme i la velocitat ha de ser inferior. Pot ser necessari que l'oda hagi de ser irrigada diverses vegades seguides.

 Amb cureta . 
El cerumen s'elimina mitjanant la utilitzaci d'un hisop, que ho desenganxa i porta fora del canal auditiu. En Occident, la utilitzaci d'una cureta s sovint portada a terme solament per part de professionals de la salut. Eliminar el cerumen raspant amb un hisop s una prctica molt comuna en el Est d'sia. La majoria dels asitics orientals tenen el tipus sec de cerumen, que s molt fcil d'eliminar mitjanant el mtode del raspat.

 Riscs . 
La neteja del cerumen del canal auditiu no est exempta de risc. L'nic mtode de neteja del cerumen que es pot portar a terme a casa s el de la injecci d'aigua, sempre que el flux no sigui massa potent. Tots els altres mtodes noms han de ser portats a terme per persones que hagin estat prou formades com per a realitzar-los. 

Bull aconsella als metges: "Desprs de l'eliminaci de la cera, inspeccionar minuciosament per a assegurar-se que no queda cap resta. Aquest pas pot semblar superflu, per amb freqncia s ignorat. Aquest consell tamb s ratificat per Sharp, que, en una enquesta en qu van participar 320 metges de famlia, va demostrar que noms el 68% dels metges inspeccionava el canal auditiu desprs de la irrigaci d'aquest per a comprovar que la cera havia estat eliminada. Com resultat d'aix, el fet de no llevar la cera restant del canal, crea aproximadament el 30% de les complicacions associades amb el procediment d'irrigaci del canal. Altres complicacions inclouen la otitis externa, dolors, vertigen, acfens i la perforaci del timp."

 Bastonets de cot . 
En general es recomana no utilitzar bastonets de cot per a extreure el cerumen, ja que el que s'aconsegueix normalment s empnyer la cera ms endins del canal auditiu i, si s'utilitzen sense cura, perforar el timp. L'abrasi del canal auditiu, en particular desprs que l'aigua hagi entrat desprs de nedar o banyar-se, pot conduir a la infecci de l'oda mitja. Aix mateix, el tros de cot pot quedar atrapat en el canal auditiu. Els bastonets de cot noms han d'utilitzar-se per a netejar l'oda externa.

 Prctiques alternatives . 
Una de la prctiques alternatives s un terpia trmica, anomenada en angls ear candling, tpica de la medicina popular, que s reivindicada per a retirar la cera de l'oda i millorar la salut d'aquesta. Es tracta de posar una vela dintre del forat que forma el canal auditiu i encendre aquesta vela. Es creu que l'augment d'aire calent retira la cera i "toxines" de l'orella. Aquesta terpia s un recurs marginal en Amrica del Nord i Europa, per els beneficis que promet no estan comprovats. A ms cap la possibilitat que es fongui la cera calenta i degoti dintre de l'oda de la persona, i si la cera calenta interactua contra el timp, pot causar gran dolor i una possible lesi auditiva. Ernst considera que aquesta terpia trmica no t cap efecte real sobre la neteja de cerumen del canal auditiu i que planteja un perill de lesions d'oda. Arriba a la conclusi que aquesta terpia s un triomf de la ignorncia sobre la cincia.

 Cerumen de les balenes . 
Moltes espcies de balena tenen una acumulaci anual de cerumen, podent arribar a afegir una, dues, o fins a quatre capes (segons l'espcie) cada any. Similar al mtode de dataci de les restes de la dendrocronologia per a arbres, el nombre de capes pot ser contat per a determinar l'edat de la balena desprs de la seva mort.

Referncies.


 Enllaos externs .

Taps de cerumen ;
El tipus de cerumen depn dels gens ;
Els cientfics troben el gen que determina el tipus de cerumen - New York Times ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322289" title="Entitats de poblaci d'Alcoi" nonfiltered="675" processed="673" dbindex="125690">

La poblaci d'Alcoi est composta pel seu nucli principal amb els barris de Batoi, Centre, el Viaducte, l'Eixample, Santa Rosa, zona Alta i zona Nord i per les segents entitats de poblaci: Baradello-Sargento, Cases del Salt, l'Estepar, Font Roja, Montesol i Sol i Camp.

Entitats de poblaci.

 Baradello-Sargento. Aquesta entitat de poblaci est composta per dos urbanitzacions. El Baradello Gelat a la partida de Barxell junt a la carretera de Banyeres CV-795 a uns 5 km. al oest de la ciutat i accs des del paratge de la Font dels Patos i la urbanitzaci El Sargento al voltant del mas del seu nom a la Mariola amb accs des de la carretera de Bocairent CV-794.





 Cases del Salt. Situades en el paratge del Salt del riu Riquer a la partida del Salt. Est conformada per un llogaret rural i diversos molins i fbriques del segle XIX aix com la casa i els jardins de Brutinel, la cava de Corts, el jaciment mosteri del Salt i Vila Vicenta, la casa d'estiueig de l'escriptor Juan Gil Albert, entre els parcs naturals de Mariola i de la Font Roja a menys d'un quilmetre de la ciutat. Antigament era travessat per la CV-795 per a l'actualitat se salva grcies a un tnel.



 L'Estepar. Situada a la Canal Baixa aquesta urbanitzaci es troba a la serra dels Plans a 8 km. al sud d'Alcoi. El seu accs es realitza des de la carretera N-340 direcci Alacant.




 Font Roja. La Font Roja al carrascal de la Font Roja a l'actualitat est habitada tan sols per una persona. Aquesta entitat de poblaci est formada per la ermita de la Font Roja, l'antic hotel aix com per l'antiga colnia de xalets municipals de lloguer. Actualment les pretensions del govern municipal de construir un hotel de luxe en l'interior del parc natural incomplint tota normativa vigent, aix com l'enderroc dels antics xalets sn motiu d'una fort disputa municipal.



 Montesol. A 10 km. al oest de la poblaci a la partida de Polop Baix. La urbanitzaci es va formar utilitzant els terrenys del Mas del Batlle a la carretera de Banyeres.



Sol i Camp. Es tracta d'una urbanitzaci de xalets situada a les rodalies de la Zona Nord que delimita amb el polgon dels Realets i l'estaci del Nord de RENFE.




 Font estadstica: INE - Nomencltor de Nuclis de Poblaci 2007 (Revisi del Padr a 1-1-07) Diputaci d'Alacant;

Altres Urbanitzacions.
 Serelles. L'actuaci es dividix en tres sectors, dels quins noms el sector 1 compta amb l'aprovaci definitiva de la Conselleria de Territori i Vivenda. La Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acci ha presentat un recurs contencis administratiu contra el Sector S-1 Solana, ja que incomplixen les condicions de la declaraci d'impacte ambiental.
 El Xorrador. Junt al cam del Barranc del Cint i el Preventori a les partides de l'Horta Major i les Llometes al barri de Santa Rosa.

Enllaos externs.
Mapa toponmic d'Alcoi

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322290" title="Catapulta" nonfiltered="676" processed="674" dbindex="125691">

Una catapulta s un instrument militar utilitzat en l'antiguitat per al llanament a distncia de grans objectes; pot llanar tota mena de projectils com pedres o objectes incendiaris, entre d'altres. La catapulta va ser creada principalment per a fer caure muralles enemigues i prendre per assalt el lloc. 

Va ser inventada probablement pels grecs i, posteriorment, la van millorar els cartaginesos i els romans; va ser molt usada a l'edat mitjana. Les primeres catapultes van ser en forma d'una enorme fona planejada; durant el regnat d'Alexandre el Gran, els seus enginyers van desenvolupar armes amb capacitat poder fer caure les muralles de l'Imperi Persa. Els grecs tenien una enorme fona que llanava enormes fletxes per mitj de cordes elstiques; posteriorment, aquest model va ser remodelat per aconseguir llanar pedres usant l'energia de cordes elstiques ms l'energia d'altres cordes en tensi.

Les primeres catapultes eren grans, la qual cosa feia molt difcil la seva construcci i posterior s. Aix va obligar els creadors i enginyers a treballar en la seva forma, pes, mida, disseny i mobilitat, ja que eren armes necessries en els grans combats. D'aquesta forma es va aconseguir obtenir una catapulta ms lleugera, ms fcil de manejar i traslladar als camps de batalla.

Els models ms grans estaven muntats sobre grans plataformes de fusta; el gallet o impulsor d'aquest tipus de ballesta es tensava mitjanant cordes i se subjectava amb un ganxo. Un altre tipus de catapulta aplicava el principi de torsi per llanar pedres o objectes pesats sobre muralles i fosses; aix s'aconseguia amb unes cordes enrotllades amb torns que llanava cap a enrere el mecanisme impulsor. Tamb s'utilitzaven catapultes ms petites, que eren porttils.

Al contrari del que mostren algunes pellcules, el lloc on se situava el projectil normalment no tenia forma de cullera, sin que estava format per cordes unides formant una fona. Els plnols que mostren un llanador en forma de cullera estaven segurament falsejats per confondre l'enemic.

El tipus ms efica de catapulta era el trabuquet, que funcionava mitjanant la fora de la gravetat. Un contraps s'hissava mitjanant unes cordes, i una vegada situat el projectil, es deixaven anar les cordes i el contraps, ms pesat que l'esmentat projectil, el llanava.

 Altres usos de la catapulta .
Tamb es denomina catapulta a l'instrument inventat pels japonesos que facilita l'enlairament dels avions des d'un portaavions. En aquest sistema, una guia en la pista cont un pist que s'enganxa al tren d'aterratge davanter de l'avi. El pist queda retingut per una assegurana mentre s'acumula vapor a pressi molt alta. En el moment del llanament, l'assegurana es deixa anar, impulsant l'avi a velocitat d'enlairament en uns pocs segons.

Actualment s'estudia utilitzar l'electromagnetisme per impulsar la catapulta, ja que la progressiva introducci de turbines de gas a les naus modernes dificulta el que es disposi del suficient vapor a pressi i de manera constant.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322292" title="Arroyomolinos de la Vera" nonfiltered="677" processed="675" dbindex="125692">


Arroyomolinos de la Vera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita amb Barrado, Gargera de la Vera, Piornal, Pasarn de la Vera i Tejeda de Titar. s travessat pel riu Titar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322293" title="Collado" nonfiltered="678" processed="676" dbindex="125693">


Collado s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322294" title="Cuacos de Yuste" nonfiltered="679" processed="677" dbindex="125694">


Cuacos de Yuste s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  
El seu conjunt histric artstic s ampli i se centra en gran mesura en la figura de l'Emperador Carles I d'Espanya i V del Sacre Imperi, que va triar aquesta localitat per a retirar-se desprs d'abdicar dels seus ttols en el seu fill, Ferran I.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322296" title="Gargera" nonfiltered="680" processed="678" dbindex="125695">


Gargera de la Vera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita amb Plasencia, Malpartida de Plasencia, Tejeda de Titar, Arroyomolinos de la Vera, Barrado i Casas del Castaar.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322301" title="Charles Franois de Cisternay du Fay" nonfiltered="681" processed="679" dbindex="125696">


Charles Franois de Cisternay du Fay (Pars, 14 de setembre del 1698 - 16 de juliol del 1739), fou un qumic francs conegut en electrosttica per diferenciar entre  una electricitat positiva i una altra negativa. Va ser el primer intendent (director) del Jardin du roi (Jad del rei), una instituci cientfica oficial creada el 1635 que amb la Revoluci Francesa esdevindria l'actual Jardin des plantes de Pars.

 Biografia .
Nat a una famlia de militars va seguir la carrera i va arribar al grau de capit, per a partir del 1723 es dedic a les cincies naturals i va obtenir un crrec d'adjunt a la classe de qumica de l'Acadmia Francesa de les Cincies (Acadmie des sciences). Va ser un prolfic collaborador de les Histoires de l'Acadmie (una publicaci de l'Acadmia), estudiant sobretot la fosforescncia i l'electrificaci per fregament. La seva vlua com a investigador li va reportar l'encrrec per part dels seus collegues de posar a punt una srie de proves qumiques per controlar la qualitat dels tints.

Llus XV el va nomenar el 1732 director del Jardin du roi de Pars (Avui dia Jardin des Plantes), la seva feina va fer d'aquest establiment un dels millors jardins d'Europa. El 1733 va esdevenir membre de l'Acadmia de les Cincies i l'any segent va anar a Anglaterra amb d'altres acadmics per estudiar la resistncia a la compressi de la fusta.

A partir de 1733 es va dedicar essencialment a la botnica i a estudiar les propietats ptiques dels cristalls, especialment la birefringncia del cristall de roca i de l'espat d'Islndia.

El juliol del 1739 es va infectar de la verola i va morir en pocs dies. 

 Obra cientfica .
Du Fay va escriure gaireb en exclusiva a les memries de l'Acadmia de les Cincies. Sota la influncia del fsic Guillaume Amontons va comenar estudiant els fenomens trmics de la propagaci del calric, el que avui denominarien la conducci trmica.

Instrut pels consells d'un vidrier alemany, va posar en evidncia les causes del fenomen de la lluminositat observada el 1700 per Johann Bernoulli als barometres de mercuri, deguda a la introducci d'aire i impureses barrejades amb el mercuri al tub capilar de vidre. Aquesta explicaci li va valdre la seva nominaci com a adjunt a l'Acadmia.

Per s a causa de la seva hiptesis dels dos fluids elctrics (electricitat resinosa i electricitat vtria, ms tard conegudes com positiva i negativa) del 1733 que ha passat a la posteritat. Du Fay va observar que:

 els objectes fregats amb ambre es repelleixen;
 els objectes fregats contra una barra de vidre tamb es repelleixen;
 els objectes fregats contra l'ambre atreuen els que han estat fregats contra el vidre;

Tamb va demostrar que l'electrificaci de l'extrem d'una corda mullada es transmet gaireb de manera instantnia a l'altre extrem, fins i tot si la corda s molt llarga (1.200 peus).

Reprenent les observacions d'rasme Bartholin i de Christiaan Huygens sobre la doble refracci (la birrefringncia) de l'espat d'Islndia, Du Fay va intentar millorar la mesura dels angles de la segona refracci i va demostrar que els cristalls tallats en angles rectes presentaven una refracci simple i que en els altres casos l'angle de la segona refracci depenia de l'angle de les cares del cristall

 Referncies .
Bernard Le Bovier de Fontenelle, loge de Franois du Fay, dins Histoires de I'Academie Royale des Sciences, any 1739, pp. 73-83, Pars, 1741. Text en lnea;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322304" title="L'Ormindo" nonfiltered="682" processed="680" dbindex="125697">
L'Ormindo s una pera en dos actes de Francesco Cavalli segons un llibret itali original de Giovanni Faustini. Es va estrenar al Teatro San Cassiano de Vencia el 1644.

Est ambientada a la ciutat de Fes, al Marroc, durant un temps sense especificar. 

Tot i ser una de les primeres peres de Cavalli en ser reposades al segle XX, actualment, rarament surt al repertori. Una actuaci recent s la de l'pera de Pittsburgh el febrer de 2007, dirigida per Bernard McDonald.

El llibretista Giovanni Faustini fou collaborador freqent de Cavalli als seus primers anys. Pel fet 
d'estar immers en l'esttica barroca, no ha de sorprendre que els seus arguments estiguin plens del gran recurs dramtic del moment: l's de disfresses per explicar les complexitats de la relaci amorosa dels personatges del drama. Aquestes relacions amoroses estan plenes d'ambigitats que noms es comprenen si tenim en compte que estem en una poca previctoriana en la qual encara no havia comenat les censures del segle XVIII. Aquesta ambigitat es veia afavorida per l'aparici dels castrati.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322306" title="Guijo de Santa Brbara" nonfiltered="683" processed="681" dbindex="125698">


Guijo de Santa Brbara s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita amb Tornavacas al nord, amb Jarandilla de la Vera al sud, amb Losar de la Vera a l'est i amb Aldeanueva de la Vera a l'oest.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322311" title="Trabuquet" nonfiltered="685" processed="682" dbindex="125700">

Un Trabuquet era una mquina de guerra usada en els setges de ciutats emmurallades i castells durant l'edat mitjana. En l'edat mitjana es diferenciava entre fonvol, manganell i almanjanec, sent totes elles semblants. El trabuquet era molt similar al fonvol per de dimensions ms grans i major poder ofensiu.

El seu funcionament consisteix en una biga giratria, en un extrem de la qual hom posava el projectil, que era llanat per l'acci d'un contraps ms gros lligat a l'altre extrem. Eren mquines que calia desmuntar, transportar i muntar cada vegada que calia assaltar un castell, i calien uns quants homes per fer-les funcionar i protegir.

 Referncies .


Enllaos externs.
  Paul E. Chevedden, Les Eigenbrod, Vernard Foley i Werner Soedel, The Trebuchet;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322314" title="Club Pilota Manises" nonfiltered="686" processed="683" dbindex="125701">
El Club Pilota Manises s una entitat esportiva de Manises, a l'Horta Oest, i qu es dedica al foment, l'ensenyament i la prctica de la pilota valenciana, especialment a la modalitat d'escala i corda. Juga les seues partides al Trinquet de Manises. Disposa d'una escola esportiva per a formar nous jugadors en categories alevins o juvenils, entre d'altres.

Organitzen el Trofeu Cermica Manises des del 2002, on es va proclamar campions a l'edici del 2006, amb l'equip format per Toni Serra, Juan Serra i Lus. Tamb han aconseguit, al mateix any, imposar-se al 31 Trofeu el Corte Ingls, de 3a Categoria, amb Bartual I, Bartual II, Javi Bas i Toni Serra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322315" title="Pasarn de la Vera" nonfiltered="687" processed="684" dbindex="125702">


Pasarn de la Vera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  
 Situaci .
Pasarn de la Vera es troba a la comarca de La Vera. T una extensi de 38m2, est a una alada de 602 m, i compta amb 702 habitants.

Es troba a la falda de la Serra de Tormantos, en la part ms occidental de la Serra de Gredos. Integra, juntament amb altres pobles de similars caracterstiques, la zona anomenada La Vera formada per municipis que es situen entre la vessant sud de la Serra de Gredos i el llit del riu Titar.

Grcies a la seua extraordinria ubicaci, protegida dels vents del nord i per les les serres de Gredos i Tormantos, i custodiada en els seus flancs per dos muntanyes, regada per l'aigua que baixa per la seua vall des de "la desesperada" i banyada pel sol de migdia, no s estrany que per molt diferents que foren les seues cultures i religions, moltes civilitzacions es van assentar en els seus vessants.

 Demografia .

En esta tabla es recull l'evoluci demogrfica de Pasarn de la Vera entre 1996 i 2006 a partir de les dades del Institut Nacional d'Estadstica.


 Histria .

Sembla ser que el nom de Pasarn prov dels repobladors asturians i lleonesos que desprs de la reconquesta, van repoblar el poble, el van anomenar en asturi, "Paxarn" (ocell gran). Naix aix l'actual Pasarn de la Vera desprs de construir-se en temps de la reconquesta sobre runes d'antigues civilitzacions preexistents. 

Pertanyia a Plasncia fins 1331, es convertix en vila de senyoriu per concessi de Alfons XI a l'infant Alons de la Cerda. Ms tard, al segle XVI, passaria a ser propietat de Garca-Fernndez Manrique de Lara, comte d'Ara, primer propietari del palau que porta el seu nom. La seua amistat amb Carles V va portar a assistir a la seua coronaci a Itlia, d'on no noms es va portar l'estil renaixentista que definix les lnies del seu palau, sin que a ms va encarregar a artistes d'aquell pas, moltes dels brancals i llindes que hui es poden admirar en esta construcci monumental.

 Conjunt histric i Artstic .
Pasarn de la Vera est declarat B d'Inters Cultural (BIC), amb la categoria de monument historicoartstic, pel seu valor arquitectnic.

Entre els seus edificis ms significatius destaquen, entre altres: 

 l'esglsia del Salvador, del segle XV;
 l'ermita de La Blanca, del segle XV;
 el Palau dels Manrique de Lara, del segle XVI;
 la Casa de Don Luis Prieto, del segle XVIII;
 l'ermita del Crist de la Misericrdia;
 l'ermita de San Blas;
 l'ermita de l'Immaculada;

Encara que la seua major riquesa s el conjunt sencer i els seus estrets carrerons de distribuci i arquitectura tpicament verata. 

Tamb destaca el seu entorn natural, amb els seus boscos de roures i castanyers, hortes d'oliveres, figueres i sobretot, cirerers. 
 Enllaos externs .
 Web de la comarca de la Vera;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322317" title="Robledillo de la Vera" nonfiltered="688" processed="685" dbindex="125703">


Robledillo de la Vera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322318" title="Net TV" nonfiltered="689" processed="686" dbindex="125704">


Net TV s una cadena espanyola de televisi digital terrestre que va iniciar les seves transmissions l'any 2002. El seu senyal principal va ser fins al 3 de mar del 2008 el canal generalista del mateix nom, Net TV, moment en qu va desaparixer per ser substitut per Intereconoma TV.

Net TV s, junt amb Veo TV, una de les dues concessions de televisi digital terrestre a cadenes privades atorgades l'any 2002. Desprs de diversos canvis, el seu accionariat s'ha estabilitzat entorn de tres grups de comunicaci: Vocento, Intereconomia i Walt Disney.

 Histria .

Per al rellanament de la TDT realitzat en 2005 Vocento no tnia cap pla en concret, pel qual la gesti dels canals va recaure en l'equip d'Europroduccions (accionista de Net TV, alhora que participada per Vocento). L'estratgia de la productora madrilenya va ser llanar un canal generalista alimentat amb els continguts de la xarxa de televisions locals de Vocento (Punt TV) i aprofitar l'altre senyal concedit pel Govern per a una cadena dedicada al gnere musical, batejada com a Fly Music.

Net TV es podia sintonitzar en el mux 66 de TDT, el qual compartia amb els dos canals Veo TV i Teledeporte de TVE. Fly Music emet pel mux adjudicat a Telecinco, el 68. Net tamb estava disponible en els provedors de cable com ONO o Imagenio.

El 13 de febrer del 2008, es va fer pblic un moviment accionarial en el que es donava entrada a Walt Disney Ibrica, i per la que el Grup Intereconoma augmentava la seva participaci i aconseguint la gesti d'un dels canals, Net TV. El 3 de mar de 2008 Intereconomia TV substitueix a Net TV, aconseguint aix la seva tornada a l'emissi estatal per TDT desprs d'haver ems el seu canal primer a Veo TV, i en SET en VEIG fins a l'any 2006.

 Programaci .

La programaci del canal Net TV provenia, majoritriament, de la xarxa de televisions locals de Vocento, Punt TV.

Gran part de la seva programaci estava dedicada a l'emissi de telenovelles, sent la primera cadena espanyola que va emetre la novella mexicana Rebel.

 Telenovelles: Rebelde, La esposa virgen, El manantial, Luz Mara, Soledad, Ser bonita no basta, Luisa Fernanda, ...
 Cinema;
 Programes de cuina: Cocina para Dos;
 Sries: Lassie, Pxels, Prime Time, En Buena Compaa, ...
 Documentals;
 Esports: KO Classic;
 Dibuixos animats: Saiyuki, Slam Dunk, Daiguard;
 Zping: Punto Zapping, Spotmana...

 Accionariat .

 2002-2004 .

 TF1 (Frana) 7,0%;
 SIC (Portugal) 7,0%;
 Radio Intereconomia 8,0%;
 Europroducciones 9,0%;
 Viaplus 18,0%;
 Globomedia 12,0%;
 Telson 12,0%;
 Prensa Espaola - ABC 25,0%;

 2004-2006 .

 Pantalla Digital (Vocento) 53,57%;
 Urecor (Altadis) 18%;
 Europroducciones 9,84%;
 Radio Intereconomia 8,75%;
 SIC (Portugal) 7,65%;
 Dinamia 2,19%;

 2008 .

 Pantalla Digital (Vocento) 55%;
 Homo Videns (Grupo Intereconoma) 25%;
 Walt Disney Company Iberia 20%;

 Enllaos externs .

Lloc web oficial de la cadena de televisi Net TV;
Walt Disney entra a Net TV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322319" title="Talaveruela de la Vera" nonfiltered="690" processed="687" dbindex="125705">


Talaveruela de la Vera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322322" title="Torremenga" nonfiltered="691" processed="688" dbindex="125706">


Torremenga s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322323" title="Tienda en Veo" nonfiltered="692" processed="689" dbindex="125707">


Tienda en Veo s un canal de televisi que s'emet per la TDT el qual pertany a l'empresa de Vocento (Veo TV, Net TV,...) i que emet les 24 hores del dia programes de La Tienda en casa, programa de la venta de productes (telebotiga).

 Enllaos externs .

 Veo.es;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322324" title="Rio Ferdinand" nonfiltered="693" processed="690" dbindex="125708">

Rio Ferdinand s un futbolista professional angls nascut a Peckham, Anglaterra el 7 de novembre del 1978. Actualment juga al Manchester United.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322325" title="Valverde de la Vera" nonfiltered="694" processed="691" dbindex="125709">


Valverde de la Vera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

 Evoluci Demogrfica .


Enllaos externs.
Pgina amb Informaci Rellevant;
Guia Turstica;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322326" title="Teatro San Cassiano" nonfiltered="695" processed="692" dbindex="125710">
El Teatro San Cassiano o Teatro di San Cassiano a Vencia era el primer teatre d'pera pblic quan es va inaugurar el 1637. El teatre pren el seu nom des del barri|venat on estava situat, la parrquia de San Cassiano prop del Rialto. Era un edifici de pedra de la famlia Tron veneciana. Es considerava 'pblic' perqu era dirigit per un impresario, o director general, per al pblic en general, que pagava una entrada, i no exclusivament per a nobles.

Durant el segle XVII, Vencia va ser la capital lrica del mn. A San Cassiano s'hi van estrenar algunes de les primeres peres, incloent-ne algunes de Francesco Cavalli (Ormindo i Giasone, entre d'altres), que el va dirigir per algun temps.

El 1807 es van presentar les ltimes funcions i el 1812 va ser demolit. 

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322327" title="Viandar de la Vera" nonfiltered="696" processed="693" dbindex="125711">


Viandar de la Vera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322329" title="The Great Train Robbery" nonfiltered="697" processed="694" dbindex="125712">

Assalt i robatori d'un tren (The Great Train Robbery, ttol original en angls) s una pellcula rodada el 1903 per Edwin S. Porter.

 Estructura .

 Seqncia 1 (presa nica, pla general). Oficina del ferrocarril. Uns lladres sorprenen el radiotelegrafista, el lliguen, el deixen al terra i marxen.
 Sec. 2 (presa nica, pla general amb lleugera panormica de reenquadrament a la dreta). Darrere del dipsit d'aigua que serveix per alimentar la mquina s'amaguen els lladres, arriba el tren, es proveeix d'aigua i els lladres pugen.
 Sec. 3 (presa nica, pla general i s de fora de camp). En l'interior d'un dels vagons, un empleat escolta el soroll dels lladres, trfic d'impedir el robatori quan aquells irrompen disparant les seves armes, el fereixen i cau al terra. Intenten obrir la caixa i no poden. Colloquen un explosiu i surten de l'enquadrament. La caixa s'obre desprs de l'explosi i aconsegueixen el bot.
 Sec. 4. Pla A. El tren s'ha parat i els lladres donen instruccions al maquinista perqu separi la locomotora de la resta del comboi. Pla B. Els viatgers descendeixen dels lladres i es colloquen en les vies amb les mans en alt; els atracadors van robant les seves pertinences. Un dels viatgers intenta fugir corrent, per cau abatut pels trets dels lladres. Pla C. Els lladres arriben a la mquina, que es posa en marxa i abandona el lloc.
 Sec. 5. Pla A (pla general i lleugera panormica a l'esquerra). El tren per a, es baixen els lladres i baixen per un terrapl en direcci a un bosc. Pla B (pla general i panormica a l'esquerra). Al bosc s'apropen els lladres, travessen un rierol i arriben fins als cavalls.
 Sec. 6. Pla A (pla general). A l'oficina, el radiotelegrafista tracta d'incorporar-se per donar la veu d'alarma, per cau al terra. Arriba una nena, ho intenta reanimar i desencadenar. Pla B (pla general). En un local se celebra un ball d'estil country. Arriba el radiotelegrafista, avisa de l'atracament i surten els homes corrent.
 Sec. 7 (presa nica, pla general). En un cam al mig del bosc els atracadors fugen perseguits per altres homes; s'intercanvien trets.
 Sec. 8 (presa nica, pla general). Els lladres estan repartint-se el bot quan sn sorpresos pels seus perseguidors; es produeix un tiroteig i els lladres moren.

A ms, la pellcula es distribua junt amb un pla mig on el cap dels bandits mira a la cambra i dispara, el qual els exhibidors podia inserir al principi o al final de la pellcula, segons el seu propi criteri.

 Inters i novetat del film .

En noms una dotzena de plans i gaireb deu minuts de durada (almenys en la versi restaurada pel British Film Institute), Assalt i robatori d'un tren planteja una histria completa amb un desenvolupament narratiu i una tensi dramtica noves per a l'espectador de l'poca.

L'inters i la novetat d'aquest film en relaci amb els seus contemporanis rau en la seva capacitat per articular un llenguatge audiovisual de forma coherent; s a dir, per superar l'acumulaci de tableaux en benefici de la sucesividad de les accions. Hi contribueix el raccord entre els plans i les seqncies, com quan s'observa la continutat de la direcci entre els plans B i C de la seqncia 4 (els lladres surten de l'enquadrament per l'esquerra i entren per la dreta) o entre la sec. 4 i la 5 (en ambds casos el tren es mou de dreta a esquerra). La inserci de les seqncies 6 i 7 al mig de la fugida dels lladres estableix una acci parallela que proporciona tensi dramtica al text; tensi incrementada per la ralentitzaci del ritme mantingut fins a aquell moment que suposa la seqncia del ball. Per la seva part, les imatges d'exteriors inserides en finestres en les seqncies primera i tercera atorguen realisme i desteatralitzaci al relat. Els moviments de cambra, encara que breus, mostren l'inters en el qual sigui l'enquadrament qui estigui subordinat a l'acci i no al contrari (com era llavors habitual), al mateix temps que dirigeixen la mirada de l'espectador en funci de l'acci dramtica. Malgrat que l'enquadrament es mant a tota hora en pla general, la posada en escena permet que els moviments dels personatges atorguin dinamisme a l'acci i vari l'escala, com s evident en la seqncia 7.

 Enllaos externs .
 Vegeu la pellcula sencera.;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322331" title="Aritmtica modular" nonfiltered="698" processed="695" dbindex="125713">
Aquest article tracta sobre el concepte aritmtica modular, la principal eina de l'aritmtica modular s la congruncia sobre els enters el lector interessat en l'eina pot adrear-se directament a l'article especfic.





En matemtiques, i ms precisament en teoria de nombres algebraics, l'aritmtica modular s un conjunt de mtodes que permeten la resoluci de problemes sobre els nombres enters. Aquests mtodes sorgeixen de l'estudi del residu obtingut per una divisi.

La idea de base de l'aritmtica modular s de treballar no sobre els nombres mateixos, sin sobre els residus de la seva divisi per alguna cosa. Quan es fa, per exemple, la prova del nou, s'efectua una operaci d'aritmtica modular sense saber-ho: el divisor s el valor 9. 

Tot i que els seus orgens es remunten a l'antiguitat, generalment, els historiadors associen el seu naixement a l'any 1801, data de la publicaci del llibre Disquisitiones arithmeticae. de Carl Friedrich Gauss (1777 - 1855) El seu nou enfocament permet elucidar clebres conjectures i simplifica les demostracions d'importants resultats grcies a una major abstracci. Si b l'mbit natural d'aquests mtodes s la teoria dels nombres, les conseqncies de les idees de Gauss es troben tamb en altres camps de les matemtiques, com l'lgebra o la geometria. 

El segle XX modifica l'estatut de l'aritmtica modular. D'una banda, es necessiten altres mtodes per progressar en la teoria dels nombres. D'altra banda, el desenvolupament de nombroses aplicacions industrials imposa la posada a punt d'algorismes procedents de les tcniques modulars. Resolen essencialment qestions sorgides en la teoria de la informaci, una branca considerada actualment, sobretot, com a matemtiques aplicades.

 Usos .
En matemtiques pures, s'utilitza molt poc aquest terme. El vocable proper ms freqent s la teoria algebraica dels nombres, que designa un mbit ms ample que cont, per exemple, les nocions d'enters algebraics i de la teoria de Galois .

En matemtiques aplicades, aquesta expressi es fa servir freqentment per descriure les bases matemtiques de diferents mbits de la teoria de la informaci: criptografia, teoria de la codificaci i informtica. En aquest camp d estudi hi entren nombroses eines i algorismes. S'hi troben els tests de primalitat, la Factoritzaci, la utilitzaci dels carcters de Dirichlet , per exemple, per a la transformada Discreta de Fourier o, fins i tot, l'estudi d'altres quocients diferents del dels enters, com el dels polinomis.

Segons els diferents autors i en funci l'mbit d'aplicaci, aquestes extensions es consideren, o b com una part integrant de l'aritmtica modular, o b com aplicacions que, fins i tot, arriben a no ser citades. Sota la seva forma senzilla, pren de vegades el nom d'aritmtica del rellotge. El terme sistema modular es fa servir  per designar una aritmtica modular sobre altres conjunts diferents del dels enters.

 Histria .
 Orgens .


Al segle Segle III aC, Euclides formalitz, al seu llibre els Elements, els fonaments de l'aritmtica. S'hi troba el lema que porta el seu nom, una versi del teorema fonamental de l'aritmtica i un estudi sobre els nombres perfectes  en la proposici 36 del seu llibre IX. Diofant d'Alexandria, cap el 250,) escrigu Arithmetica que cont 130 equacions. Tracta essencialment de problemes que tenen una nica soluci numrica si els valors permesos noms sn fraccionaris o enters. S'hi troba el fet que els nombres suma de dos quadrats perfectes no sn mai de la forma 4 n + 3. Les equacions, amb coeficients sencers i de les quals les solucions que es busquen sn senceres avui en dia prenen el nom d'equacions diofntiques.

La Xina desenvolup parallelament una aritmtica modular. Sun Zi va escriure cap a l'any 300 un tractat de matemtiques en el qual el problema nmero 26 del captol 3 s el segent:  Siguin uns objectes dels quals s'ignora el nombre. Comptant-los de 3 en 3 en queden 2, comptant-los de 5 en 5, en queden 3 i comptant-los de 7 en 7, en queden 2. Quants objectes hi ha?


Qin Jiushao (1202   1261) desenvolup el teorema xins del residu . El seu llibre, tracta d'un sistema d'equacions lineals de congruncies en el cas on els mduls no sn primers entre ells, dos a dos. Els seus treballs sobre els sistemes de congruncies superen en sofisticaci els de Leonhard Euler (1707   1783). George Sarton afirma que: Qin Jiushao era un dels majors matemtics de raa xinesa, del seu temps i a dir veritat de tots els temps 

El segle XIV va veure un declivi progressiu, i posteriorment un oblit, d'aquests resultats; el saber de Qin Jiushao no depass les fronteres xineses fins l'arribada del segle XX, quan va ser redescobert pels treballs de l'historiador de les cincies Joseph Needham. Per contra, les nombroses similituds entre les notacions rabs i xineses fan pensar en qu deurien existir contactes entre ambdues cultures durant els perodes precedents.

L'ndia posseeix tamb una forta tradici en aritmtica. ryabhata (476   550) recerc de manera sistemtica les solucions senceres de l'equaci lineal de dues incgnites amb coeficients sencers. Per aconseguir-ho, utilitz un algorisme anomenat Kuttaka que public en el seu llibre titulat Aryabhatiya. Brahmagupta (598   668) estudi les equacions diofntiques de grau dos amb l'ajuda del mtode chakravala.

La civilitzaci islmica jug un doble paper en aritmtica: vehicul el saber dels grecs, indis, xinesos i europeus, i aport coneixements nous sobretot en relaci a l'estudi de les propietats de certs conjunts d'enters, com els nombres primers], perfectes, amics o figures. En aquest context, Qusta ibn Lq realitz una traducci parcial de lArithmetica de Diofant d'Alexandria a finals del segle IX i, a la mateixa poca, Al-Hajjaj tradu els Elements d'Euclides.. El seu collega al-Khuwrizm (783   850) va escriure un llibre sobre la numeraci ndia; tot i que el llibre s'ha perdut, es coneix per una traducci llatina existent, Algoritmi de numero Indorum,. Th bit (836   901) estudi els nombres amics i els nombres perfectes. Finlament, Alhazen (965   1039) continu els treballs anteriors sobre els nombres perfectes i descobr el teorema de Wilson .

 Aparici a Europa .

El 1621, Claude-Gaspard Bachet de Mziriac (1581   1638) tradu el llibre de Diofant al llat; les qestions que presenta interessen els matemtics de l'poca, particularment als francesos. Pierre de Fermat (1601   1665) propos un gran nombre d'enunciats, dels quals els tres ms clebres sn probablement: el seu ltim teorema, el teorema de la suma de dos quadrats i el petit teorema. La comunitat cientfica es llan als desafiaments en aquest tipus de qestions, i aix Fermat deman: Un nombre quadrat que, afegit a la suma de les seves parts alquotes (es a dir els seus divisors), faci un cub. Per concloure: Espero la soluci d'aquestes qestions; si no la subministra ni Anglaterra, ni la Blgica Gala o Celta, ho far la Narbona. Marin Mersenne (1588   1648) investig els nombres primers particulars. Fermat li escrigu: Si jo pogus una vegada tenir ra fonamental en qu 3, 5, 7, 17, 257, 65537..., sn nombres primers, em sembla que trobaria moltes coses boniques en aquesta matria, ja que ja he trobat coses meravelloses de les quals el far part. Aquests nombres ara s'anomenen nombres de Fermat i la seva frase ha resultat ser l'nica conjectura falsa proposada per l'autor. Ren Descartes (1596   1650) intent, sense aconseguir-ho, demostrar que si la divisi per vuit d'un nombre primer dna per residu un o tres, aquest nombre es pot escriure de la forma x2 + 2y2.

Sobre aquest tipus de problemes, hi ha dos elements a destacar:
Les equacions diofntiques fascinen, i el ttol d'un dels llibres de Bachet de Mziriac s evocador: Problemes agradables i delectables que es fan pels nombres. Es pot citar encara l'observaci de Fermat a propsit del seu gran teorema: He trobat una soluci meravellosa ...  ;
Els problemes plantejats sn difcils. Malgrat alguns xits com la identitat de Bzout, deguda probablement a Bachet de Mziriac, l'essncia les qestions es queden sense resposta, com s el cas del teorema dels dos quadrats de Fermat, o amb respostes almenys poc convincents, com la de Fermat en relaci al seu gran teorema: ... per em manca lloc aqu per a desenvolupar-lo; la primera prova reconeguda apareixer el 1994, 1995.) Ben sovint, Fermat acaba els seus teoremes amb comentaris reconeixent el seu fracs: Li reconec clarament (igual que adverteixo per endavant que no sc capa d'atribuir-me ms del que s, tamb dic amb la mateixa franquesa el que no s) que encara no he pogut demostrar... aquesta bella proposici que li he enviat... .;

 Mtodes utilitzats .

El segle segent va assistir a la resoluci d'algunes d'aquestes qestions, sovint per Leonhard Euler que contradigu Fermat tot demostrant que els seus nombres no sn sempre primers, i prov el teorema de la suma dels dos quadrats. Tamb comet errors; la seva temptativa de demostrar l'ltim teorema de Fermat per a n igual a tres va ser un fracs.. Tamb tract altres qestions, com ara la llei de reciprocitat quadrtica el 1782. 

Fins als inicis del segle XIX, els mtodes utilitzats, si b denoten una gran astcia en les habilitats dels matemtics, sn poc nombrosos i de principis senzills. L'exemple segent, extret del problema dels dos quadrats, ho illustra: 
Existeix un nombre del qual la divisi per quatre dna residu tres i que s suma de dos quadrats? a2 i b2 sn aquests dos quadrats. Sols un s parell ja que si no la seva suma seria parell i la seva divisi per 4 tindria o b 0 o b 2 com a residu. Se suposa a parell i b senar. Si a s parell llavors el seu quadrat s un mltiple de 4. L'enter b s senar; per tant, es pot escriure com 2c + 1, el seu quadrat s igual a 4c2 + 4c + 1, la divisi de b2 entre quatre dna de residu 1, i la suma dels dos quadrats dna tamb de residu 1.

 La primera eina utilitzada s la dels nombres primers, aquest raonament s exacte ja que 2 s un nombre primer.
 La segona s la transformaci algebraica, es transforma b en 2c + 1. Utilitzat amb virtuositat, permet als matemtics de l'poca resoldre certes equacions diofntiques. Tota l'astcia resideix a escollir amb habilitat les transformacions adequades.
 La tercera s la divisi euclidiana, els quadrats i la seva suma es divideixen sistemticament entre 4.
 El quart no s'illustra en l'exemple, ja que correspon al descens infinit utilitzat en la demostraci d'Euler del teorema de la suma dels dos quadrats. Consisteix a trobar a partir d'una soluci sencera una altra soluci sencera positiva i estrictament ms petita. La successi de solucions baixa de manera infinita en sencers positius, i aix no s possible. Aquest mtode ja va ser utilitzat per Fermat per demostrar el seu darrer teorema pel cas en qu n s igual a 4.

El carcter rstic de les eines es tradueix en demostracions llargues i tcniques, com per exemple la demostraci d'Euler del teorema de la suma dels dos quadrats. A de ms, i malgrat ms d'un segle d'esforos, l'essncia de les equacions diofntiques resisteixen a aquest tipus d'enfocament.

 L'aportaci de Carl Friedrich Gauss .

A l'edat de 17 anys, Carl Friedrich Gauss (1777-1855) demostr la llei de reciprocitat quadrtica. Un any ms tard, el 30 de mar de 1796, prengu conscincia que els seus clculs aritmtics permetien construir amb la regla i el comps l'heptadecgon, s a dir, el polgon regular amb disset costats, problema que continuava sense resoldre des de l'antiguitat. Finalment, el 1801, public  Disquisitiones arithmeticae  (Recerques aritmtiques) i reb el sobrenom de prncep dels matemtics.

Aquests dos grans descobriments procedeixen d'un mateix aven, la posada a punt d'eines ms sofisticades que aquelles de les quals disposaven Fermat o Euler, simplificant les demostracions al preu d'una abstracci ms gran. Amb els seus avenos fund l'aritmtica modular.

Aquesta s'aplica en principi als nmeros enters, desprs als polinomis, i desprs a un nou conjunt d'enters que ara s'anomenen enters de Gauss. Dirichlet (1805   1859) descobr un conjunt anleg, el dels enters de Dirichlet, amb els que va iniciar la demostraci del teorema de Fermat per a n= 5, recerca que envi a l'Acadmia Francesa de les Cincies el 1825. Fou analitzada per Legendre, que hi dedica alguns mesos per a portar-la a bon fi..

Totes les equacions diofntiques de Fermat es resolen ara a excepci del seu ltim teorema. Tot i aix, apareixen noves conjectures; per exemple, si a i b sn primers entre ells, la progressi aritmtica de valor inicial a i de ra b, quants nombres primers cont? Gauss i altres matemtics com Legendre van imaginar que en cont una infinitat per no aconseguiren demostrar-ho. Igualment, la llei de reciprocitat quadrtica ha de posseir equivalents per a ordres superiors.

L'aritmtica modular s'an enriquint. Dirichlet, un alumne de Gauss troba una demostraci del teorema de les progressions aritmtiques desenvolupant el concepte dels carcters i formalitzant les bases de la teoria analtica dels nombres. El seu raonament s una meravella de l'aritmtica modular; Carl Gustav Jacob Jacobi (1804   1851) deix escrit en una carta al seu germ: Aplicant les sries de Fourier a la teoria dels nombres, Dirichlet ha trobat recentment resultats que assoleixen els cims de la perspiccia humana. Dirichlet no va ser el primer a utilitzar eines que sn ara qualificades de conseqncia de la aplicaci de l'anlisi harmnica sobre un grup abeli finit. Legendre, per intentar demostrar la llei de reciprocitat quadrtica, va desenvolupar clculs similars sobre els reals, formalitzant el que ara es diu el smbol de Legendre. Finalment, Gauss, en el seu llibre de 1801, generalitz aquest enfocament als nombres complexos. Els seus clculs porten el nom de sumatori de Gauss i perode de Gauss.

Al segle XIX, aquestes matemtiques es denominen aritmtica transcendent. Si b el terme d'aritmtica continu sent usat a bastament, el 1830, Legendre consider aquesta branca com a prou desenvolupada per a merixer el terme de teoria dels nombres . L'aparici de noves tcniques, diferents de les de Gauss, introdu una subdivisi en la teoria algebraica dels nombres i la teoria analtica dels nombres. El terme daritmtica transcendent qued llavors en dess amb l'aparici dels nombres transcendents.

 Segle XX .
 Criptografia .


Amb el pas del temps, allunyant-se de l'mbit de les matemtiques pures, determinades aplicacions industrials fan cada vegada un major s de les nocions matemtiques desenvolupades per Gauss; aquestes es concreten en la cincia dels codis secrets anomenada criptografia. El 1883, Auguste Kerckhoffs (1835   1903) enunci que: La seguretat d'un sistema de criptografia no ha de descansar sobre el secret de l'algorisme. La seguretat no es basa ms que en el secret de la clau.. Aquest enfocament s a l'origen d'una modificaci profunda d'aquesta cincia i, a meitat del segle XX, esdev una branca de les matemtiques aplicades.

Al comenament de la dcada del 1930, la oficina de xifratge polonesa deman ajuda al matemtic Marian Rejewski (1905   1980) perqu desxifrs el codi del sistema Enigma, utilitzat pels alemanys. Els antics codis, com el xifratge de Csar, es reinterpretaven com una transformaci matemtica en aritmtica modular de Gauss sobre els nombres enters. Per descriure aquestes tcniques es fa servir el terme de aritmtica modular. Durant la dcada del 1970, Horst Feistel (1915   1990) desenvolup un sistema de criptografia simtrica de clau privada, el Data Encryption Standard, o DES, que esdevingu l'estndard de les aplicacions no classificades. Els criptoanlisis de DES i, ms generalment, dels xifratges simtrics, utilitzen matemtiques procedents dels treballs de Dirichlet sobre els carcters, en el marc d'un espai vectorial sobre un cos finit amb dos elements.

El 1976 es descobr una nova famlia de sistemes de xifratge, basats en una clau pblica. Rpidament es desenvoluparen productes industrials, dels quals el ms clebre s l'anomenat RSA. Es basa en els treballs de Fermat i d'Euler. El terme aritmtica modular s, en aquest context, utilitzat per a descriure no noms l'estructura dels mduls sobre els enters, sin tamb els teoremes que tracten dels nombres primers com la descomposici en producte de factors primers, el teorema dels residus xinesos, el petit teorema de Fermat i la seva generalitzaci per Euler.

L'aritmtica modular s un mbit d'investigaci actiu al comenament del segle XXI. Una implementaci efica requereix la utilitzaci d'operacions sobre grans conjunts de mduls. L'enfocament de Gauss s utilitzat sobre polinomis de coeficients en un cos finit. L'aritmtica modular es generalitza a altres conjunts diferents dels quocients d'enters, per exemple, per a la criptoanlisi.

 Teoria de la informaci .


La criptografia no s l'nic mbit que utilitza el vocable aritmtica modular. La fi de la Segona Guerra mundial va presenciar l'aparici d'una nova cincia: la teoria de la informaci. El 1948, sota l'impuls de Claude Elwood Shannon (1916   2001), aquesta esdev una branca de les matemtiques aplicades.

Si b la confidencialitat s un dels assumptes tractats, la fiabilitat tamb s un tema principal. Richard Hamming (1915   1998), al 1950, propos un primer algorisme; Els mduls sobre els enters es fan servir per a una de les tcniques ms senzilles de codificaci: les sumes de verificaci. El 1960, es desenvoluparen nous codis ms potents, sobre la base de polinomis amb coeficients en un cos finit; l'aritmtica utilitzada pren sovint el nom de modular 

A comenaments de la dcada del 1960, la informtica esdev un subjecte d'estudi universitari. Les restriccions inherents a l'estructura dels processadors imposen la representaci dels nombres en forma d'una successi finita de xifres, justificant la utilitzaci dels mduls. El terme aritmtica modular apareix sovint i s'hi troben, per exemple, fins i tot, els enters de Gauss o els polinomis per a clculs sobre grans enters.

Les tcniques desenvolupades per la criptografia, la teoria dels codis i l'aritmtica informtica descansen sobre els mateixos conceptes, oferint una relativa unitat a les matemtiques utilitzades en la teoria de la informaci.

 Eines de l'aritmtica modular .
 Congruncia i els enters .

L'exemple histric de la aritmtica modular descansa sobre els nombres enters. Donat un enter n, el clcul mdul n consisteix a identificar tots els enters amb el seu residu en la divisi euclidiana entre n; aix es pot illustrar amb l'exemple de la aritmtica del rellotge, que correspon a n=12: la agulla petita es troba en la mateixa posici en dos moments separats per dotze hores i s'identifica, per exemple, les 13 a la 1. Per obtenir un clcul sobre un conjunt com aquest, es verifica que l'addici i la multiplicaci sn compatibles amb les identificacions. Aquesta formalitzaci s obra de Legendre, que dna el nom de residu als diferents elements.

L'aportaci de Gauss consisteix en analitzar l'estructura d'aquest conjunt, ara qualificat amb el nom d'anell de congruncies, i amb la notaci Z/nZ. Es comena per l'estudi de l'addici, que defineix un grup cclic de generador 1; desprs, pel de la multiplicaci, que depn de les propietats del mdul; si aquest s primer, s'obt un cos. Aquest enfocament simplifica les demostracions aritmtiques. Els dos exemples histrics del llibre Disquisitiones arithmeticae sn el teorema de Wilson  i el petit teorema de Fermat 

El clcul modular, en el cas on el mdul no s primer, s ms complex. El teorema dels residus xinesos permet elucidar-ne l'estructura; l'anell no s ntegre, existeixen divisors de zero, i sn nombres que, multiplicats per un cert altre nombre no nul, donen com a resultat zero. El nombre d'elements invertibles ve donat per la funci Fi d'Euler. Aquesta funci permet, per exemple, generalitzar el petit teorema de Fermat.

 Residu i polinomi .


Gauss observ que en el conjunt dels polinomis de coeficients racionals es pot aplicar la lgica del clcul modular, ja que disposa d'una addici, d'una multiplicaci i d'una divisi euclidiana. Les congruncies sn els residus de la divisi euclidiana dels polinomis per un polinomi donat.

A continuaci, Gauss aplic aquest tipus d'enfocament al polinomi Xn - 1, que pren el nom de polinomi ciclotmic, i troba la seva descomposici en producte de factors irreductibles. Gauss utilitz aquests resultats per a trobar una construcci amb regla i comps de l'heptadecgon, el polgon regular amb 17 costats.

El matemtic alemany dubt en el moment de situar aquests treballs dins l'aritmtica. Escrigu: 
La teoria de la divisi del cercle, o dels polgons regulars..., no pertany "per se" ni tan sols a l'Aritmtica, sin els seus "principis" no poden ser extrets ms que de l'Aritmtica transcendent. . ;
El terme aritmtica transcendent de Gauss s ara reemplaat pel d'aritmtica modular. La lgica d'aquest argument es un tema que sempre est d'actualitat.

 Enter algebraic .


El cas dels polinomis de coeficients sencers difereix: la propietat de divisi no funciona ms que per a polinomis dels quals el major coeficient s igual a ms o menys un. Si es considera el cas dels mduls del polinomi X2 + 1, l'estructura modular obtinguda s encara la d'un anell, que es pot identificar amb el conjunt dels nombres de la forma   + i. , on   i   sn enters i "i" designa el nombre imaginari, corresponent al monomi X. Aquest conjunt s el dels enters de Gauss.



Es pot dotar aquest conjunt d'una norma. A l'enter de Gauss a =   + i.  se li associa la norma  2 +  2, que prov del mdul dels nombres complexos. Aquesta norma permet definir una divisi euclidiana, com la illustra la figura de la dreta. Els enters es representen amb les interseccions de la quadrcula. El valor a/b existeix si b s diferent de zero; tanmateix aquest valor no s necessriament un enter de Gauss. La divisi es representa amb el punt negre de la figura. Dir que una divisi euclidiana existeix, significa dir que existeix un enter de Gauss amb una norma estrictament inferior a un d'aquest punts negres. La illustraci mostra que, en el cas present, existeixen almenys tres candidats. En el cas general, n'existeixen entre un i quatre i, en aquest context, noms l'existncia compta.

Aquest resultat de divisi euclidiana implica propietats sobre aquest anell d'enters: la identitat de Bzout, l'existncia de nombres primers de Gauss i un equivalent del teorema fonamental de l'aritmtica. Aquests nombres primers permeten a Richard Dedekind (1831-1916) proposar una resoluci senzilla del teorema de la suma dels dos quadrats. La illustraci geomtrica es dona a la figura de l'esquerra. Un nombre primer p s'expressa com la suma de dos quadrats si el cercle de radi de l'arrel de p creua, almenys, un enter de Gauss.

Ferdinand Eisenstein (1823 1852), que l'any 1844 es trob amb Gauss,, descobr un nou anell d'enters; l'aritmtica sobre aquest anell ofereix una demostraci rigorosa del l'ltim teorema de Fermat per a n igual a tres, justificant aix, la necessitat terica d'aquesta generalitzaci de l'aritmtica modular.

 Carcter de Dirichlet .


Dirichlet s'interess pels nombres primers de la forma n +  .m, on n i m sn dos enters primers entre ells, i   s una variable que descriu el conjunt dels enters positius. Aquest matemtic desitj, en efecte, demostrar que existeix una infinitat de nombres primers d'aquesta naturalesa. L'aritmtica modular representa una bona eina per a aquest tipus de problemtica, que s equivalent a trobar el cardinal del conjunt dels nombres primers en una classe de mdul. 

Dirichlet consider el grup dels elements inversibles mdul m, i estudi el conjunt de les funcions del grup en els nombres complexos no nuls que verifiquen:
 si a i b sn dos residus, llavors f(a.b) = f(a).f(b). ;
Aquestes funcions s'anomenen carcters de Dirichlet. SI existeix  (n), el producte de dos carcters s tamb un carcter, i la seva taula de multiplicaci s exactament la mateixa que la del grup dels elements inversibles estudiat. 

Els clculs sobre aquestes funcions sn formalment anlegs a aquells que va realitzar anteriorment Joseph Fourier (1768   1830). Tot i aix, caldr esperar fins al segle XX per veure aparixer una teoria que unifiqui els dos enfocaments; aquesta teoria se l'anomena anlisi harmnica o anlisi de Fourier.

 Desenvolupaments terics .
Sovint conceptes matemtics, desenvolupats en un context, sn reutilitzats en altres mbits. Aix la teoria dels grups s'aplica a l'aritmtica i a la geometria. Aix tamb passa amb les eines desenvolupades per l'aritmtica modular, de les quals s'alimenten vastos camps de les matemtiques pures, com l'lgebra o la teoria de Galois. Aquestes teories, tot i aix, no es consideren casos particulars de l'aritmtica modular ja que tamb fan s de molts altres conceptes.

 Estructura quocient .

En llenguatge modern, l'aritmtica modular es formalitza per la noci de quocient d'anells euclidians. El concepte de relaci d'equivalncia permet generalitzar aquest concepte a les principals estructures algebraiques. Per exemple, el quocient d'un grup per un subgrup normal s, a travs del teorema de Jordan-Hlder, una eina bsica de la classificaci dels grups finits. Els grups quocients tamb es fan servir en topologia algebraica per a classificar les varietats diferenciables. 

En la teoria d'anells, la noci d'ideal juga un paper anleg al de la noci de subgrup normal en teoria de grups. Permet construir anells quocients en un context ms general que el de l'aritmtica modular. El teorema dels zeros de Hilbert, base de la relaci entre l'lgebra commutativa i la geometria algebraica, s'expressa en termes d'ideal. Malgrat tot, els termes de congruncia i de mdul es reserven per als quocients sobre un anell euclidi.

 Residus de polinomis i teoria de Galois .



L'aritmtica modular s'aplica a l'anell dels polinomis amb coeficients en un cos. s el punt de partida de la teoria d'variste Galois (1811   1832) i consisteix en l'estudi sistemtic dels conjunts de mdul dels polinomis irreductibles, l'equivalent en el cos dels polinomis als nombres primers en el cos dels enters. Aquests conjunts ara s'anomenen extensions algebraiques. 

Aquestes extensions permeten l'anlisi de la resolubilitat de les equacions polinmiques. Si el polinomi s irreductible, el seu conjunt de mdul s el cos ms petit que cont, almenys, una arrel; s'anomena cos de ruptura. Reiterant aquest procs, es construeix un cos que cont totes les arrels, el cos de descomposici. La lgica modular del quocient subministra a l'estructura algebraica adequada per resoldre aquesta problemtica.

La teoria de Galois es relaciona tamb amb altres nocions. L'estudi de la resolubilitat de l'equaci s possible per via de l'estudi del grup dels automorfismes del cos, que s anomenat grup de Galois, grcies a la correspondncia de Galois entre subcossos i subgrups. Ms enll de l'estudi de la resolubilitat de les equacions algebraiques, la teoria de Galois s'ha convertit en un marc natural per a la resoluci de nombrosos problemes en aritmtica, geometria aritmtica o geometria algebraica, i permet, sobretot, formular nous problemes ms generals en tots aquests mbits.

Tot i que aquesta teoria utilitza el concepte de quocient d'un anell euclidi, la varietat d'eines especfiques en fa un camp propi, ben diferent del subjecte d'aquest article. S'ha de notar que un dels fruits d'aquesta teoria, els cossos finits, encara ara denominats cossos de Galois, subministren un marc natural a nombroses aplicacions en aritmtica modular.

 Enter algebraic i teoria algebraica dels nombres .


L'aritmtica modular ofereix un bon marc conceptual per a la resoluci del gran teorema de Fermat. Tanmateix, si n s ms gran que deu, els anells d'enters algebraics, construts segons el mtode de Gauss, presenten el qu Dirichlet en diu una obstrucci. Mostra que el grup dels invertibles d'aquest anell, s a dir, el dels elements que tenen un invers per a la multiplicaci, ja no s un grup cclic o un abeli finit com els que estudiava Gauss. Cont tamb cpies de l'anell dels enters i s, per tant, infinit. Aquest resultat s'anomena teorema de les unitats de Dirichlet. L'obstrucci prov d'aquesta nova configuraci; impedeix l'aplicaci de les tcniques modulars utilitzades per als enters de Gauss, ja que l'anell associat ja no s euclidi.

Ernst Kummer (1810   1893) utilitz una eina que est relacionada amb la generalitzaci del quocient, ara formalitzat pels ideal; amb aquesta eina, es reemplacen els nombres primers absents. Llavors, la teoria algebraica dels nombres, amb tcniques diferents, en pren el relleu. L'eina de base s un anell del qual els elements es diuen enters algebraics i posseeix una estructura anomenada anell de Dedekind. Kummer aconsegueix aix demostrar l'ltim teorema de Fermat per a certs valors de n primer, s a dir, per als nombres primers regulars. Els nics valors inferiors a 100 no tractats sn el 37, el 59 i el 67. 

Han aparegut altres eines i objectes d'estudi, com l'anell adlic, els de la teoria de Galois, les corbes ellptiques, les sries L de Dirichlet o les formes modulars. Alguns provenen de conseqncies gaireb directes de l'aritmtica modular, com els cossos finits, utilitzats de manera intensiva durant el segle XX. La teoria algebraica dels nombres s molt ms vasta que el marc de l'aritmtica modular, tot descansant in fine sobre tcniques, de vegades, similars.

 Carcter de Dirichlet i teoria analtica dels nombres .



El descobriment per Euler d'un producte infinit, construt amb l'ajuda de nombres primers i igual al sis del quadrat de la superfcie d'un cercle de radi 1, obr la via a un enfocament diferent per a la comprensi dels nombres. Dirichlet l'utilitz per a demostrar que cadascun dels mduls d'enters del grup de les unitats cont una infinitat de nombres primers. Aquest resultat porta actualment el nom de teorema de la progressi aritmtica. 

Per dur a terme la seva demostraci, Dirichlet desenvolup una eina especfica, les sries L de Dirichlet. Una de les seves sries correspon a una clebre funci que va adoptar el nom de (zeta) de Riemann. La seva dificultat ms gran consist en demostrar que les seves funcions no tenen arrel en el punt 1. Per aconseguir-ho, utilitz l'anlisi harmnica sobre el grup de les unitats d'una classe de mdul.

Malgrat tot, una vegada ms, l'aritmtica modular s insuficient per abordar el teorema. Dirichlet utilitz nombroses tcniques analtiques, com les sries enteres i l'anlisi complexa. El fruit d'aquests treballs dna llum a una nova branca de les matemtiques: la teoria analtica dels nombres. Un dels punts crucials d'aquesta teoria prov de l'nic article de Bernhard Riemann (1826   1866) en la teoria dels nombres, titulat en catal: Sobre el nombre de nombres primers inferiors a un nombre donat. Ell arrib a expressar la conjectura d'una localitzaci de les arrels de la seva funci. La investigaci de la posici de les arrels, iniciada per Dirichlet, es convert en una preocupaci central, i actualment continua sent una de les conjectures ms difcils de les matemtiques de la nostra poca..

 Criptografia .



L'objecte de la criptografia s d'assegurar seguretat en la transmissi dels missatges. La confidencialitat aix com l'autentificaci dels missatges sn dos exemples del sentit que es dna al terme seguretat. Es poden citar dos exemples: la protecci dels missatges que utilitza un exrcit per impedir una anticipaci de l'enemic, o la targeta blava proposada pel sistema bancari que ofereix a l'usuari una bona seguretat.

En termes ms matemtics, l'operaci de xifratge es consisteix en un algorisme, s a dir, una funci f  que a un missatge clar m i a una clau k se'ls associa un missatge xifrat f(k, m). El coneixement del missatge xifrat i de l'algoritme de xifratge ha de ser insuficient per a reconstituir el missatge clar sense una clau de desxiframent. En el cas de la criptografia tradicional, anomenada criptografia simtrica, la clau de desxiframent s idntica a la clau de xifratge o se'n dedueix fcilment. Llavors aquesta clau s'ha de mantenir en secret.

La criptografia asimtrica es recolza en el fet que noms la clau de desxiframent ha de romandre secreta, i ha de ser coneguda noms pel receptor del missatge; no necessita ser comunicada als que li han d'enviar missatges. Per exemple, l'Alcia utilitza la clau de xifratge d'en Bob, (que aquest ha fet pblica prviament) per enviar-li un missatge. Noms en Bob el pot desxifrar, fins i tot l'Alcia, si hagus perdut el missatge clar, en seria incapa. En Bob ha de respondre utilitzant la clau de xifratge de l'Alcia.

L'objectiu s doncs el definir una funci senzilla d'avaluar per difcil d'invertir sense el coneixement d'un secret. L'aritmtica modular ha estat la primera a oferir solucions i s, sempre, a la base de moltes solucions comercials. Per exemple, l'intercanvi de claus Diffie-Hellman, el primer exemple histric, explota la dificultat prctica per invertir l'exponenciaci modular. 

La criptografia asimtrica resol, en particular, el delicat problema de la distribuci de les claus en criptografia simtrica. Si es comuniquen diversos corresponsals en criptografia simtrica es necessita una clau diferent per a cada parella, mentre que si es fa en criptografia asimtrica cada corresponsal disposa d'una clau que guarda secreta, i d'una clau que publica. Tanmateix no ha fet desaparixer els codis simtrics, que ofereixen algoritmes molt ms eficaos. Per a una seguretat equivalent, els codis simtrics presenten l'avantatge de necessitar claus clarament ms petites, de 128 bits per a la versi corrent d'AES, contra ms d'un miler per al RSA; per, sobretot, tant el xifratge com el desxiframent sn de cent a mil vegades ms rpids. Els sistemes criptogrfics moderns, com els utilitzats en les targetes bancries, o el protocol de comunicaci codificada SSL/TLS molt utilitzat sobre Internet,  no utilitzen la criptografia asimtrica ms que al comenament de la comunicaci, per intercanviar les claus d'un xifratge simtric que agafar posteriorment el relleu.

 Criptografia asimtrica .

 
El codi RSA s un exemple mpliament ests de criptografia asimtrica. Es descriu, per exemple, de la manera segent: l'Alcia desitja poder rebre missatges d'en Bob sense que l'Eva els pugui desxifrar. Alcia escull dos grans nombres primers, p i q,  i un enter e, un nombre primer amb l'ordre g del grup de les unitats de Z/pqZ. Aqu, g s igual a (p - 1)(q - 1), sigui aquest  el valor de la funci Fi d'Euler en n=pq; se suposa que els missatges sn elements d'aquest anell. Si en Bob desitja transmetre el missatge m a l'Alcia, transmet el valor de me mdul n. L'Alcia, prviament, ha fet pblics els valors de n = pq, e i, per tant, la funci f de xifratge, que s aqu igual a:

L'Eva ha pogut interceptar l'enviament de f, e i n, ja que aquestes informacions sn, en efecte, pbliques. Contrriament, no pot interceptar els valors de p i q que mai han estat comunicats. Per a en Bob, la funci de xifratge s fcil; es tracta d'una senzilla exponenciaci modular. Per a l'Alcia, la lectura ho s tamb; en t prou amb trobar una soluci a la identitat de Bzout:

Si (x0, y0) s una soluci, en aquest cas, el teorema d'Euler diu que:

D'altra banda, a priori, l'Eva no coneix la descomposici en factors primers de n. Ha de calcular el logaritme discret de f(m), cosa que constitueix un problema difcil. Dels coneguts, el mtode menys lent correspon a determinar els valors de p i q. Si n s gran, no existeix, avui en dia, cap algorisme prou efica per resoldre aquesta qesti. La clau que permet el xifratge s la dada de e i n. La fora d'un sistema com aquest rau en el fet que el coneixement d'aquesta clau no permet el desxiframent i, per tant, pot ser pblica. Els valors de p i q constitueixen la clau de desxiframent.

 Criptografia simtrica .


La criptografia asimtrica no existiria sense els mtodes que procedeixen de l'aritmtica modular. Aquesta no t el mateix paper fundador en la criptografia simtrica, per tanmateix no n's absenta del tot. Els xifratges simtrics es divideixen en dues grans famlies, de les quals una, els xifratge de flux, sovint utilitza les successions recurrents lineals sobre un cos finit (vegeu ms avall) com a component de base; l'altra, la famlia dels xifratge per blocs comprn, entre d'altres, el DES i, el seu successor, el AES o Advanced Encryption Standard. Aquests ltims actuen sobre blocs de dades d'una longitud fixa quantificada en octets com, per exemple, vuit per al DES. Per a codificar un bloc s'aplica una successi d'operacions primitives bastant senzilles. Un octet, o ms generalment un bloc de n bits, pot ser vist com els coeficients d'un polinomi sobre els enters mdul dos, de grau mxim n-1. Aix ha condut els criptlegs a interessar-se per certes operacions sobre els cossos finits de caracterstica 2. Aix, s'ha vist que l'operaci d'inversi sobre el cos finit F2n, composta amb una transformaci af, t bones propietats criptogrfiques per fer-ne una de les primitives dels xifratges en bloc. Aix ha estat explotat pels autors del xifratge Rijndael, que ha esdevingut l'AES. La publicaci oficial d'aquest ltim pel NIST, l'agncia federal americana, per altra banda, cont alguns elements preliminars matemtics sobre la qesti. Tanmateix, no cal cap algorisme sobre l'aritmtica o els cossos finits per a la seva implementaci: aquestes operacions es representen amb taules, com les operacions anlogues del DES obtingudes, en aquest cas, de manera molt ms heurstica. Certs criptlegs han vist una feblesa potencial en la caracteritzaci massa algebraica de Rijndael, que el faria ms accessible a la imaginaci dels matemtics, aix no ha impedit la seva adopci per a l'AES.

 Test de primalitat .

Els codis RSA utilitzen com a claus els nombres primers p i q del pargraf precedent. L'estratgia, per a trobar-los, consisteix a escollir un nombre gaireb a l'atzar, provar si s primer o no i , finalment, recomenar en el cas que no ho sigui.

El Seds d'Eratstenes s un mtode rpid per als nombres petits. Utilitzat de manera hbil, n'hi ha prou per verificar la primalitat d'un nombre inferior a 39.000 fent 46 proves. Per contra, per a una aplicaci industrial que utilitzi nombres que s'escriuen amb diversos centenars de xifres, s inefica.

La majoria dels tests de la indstria es fonamenten en variants del petit teorema de Fermat . Si un nombre p s primer, llavors, per a tot enter a, ap s congruent amb a mdul p. El recproc s fals; existeixen nombres no primers  anomenats nombres de Carmichal com, per exemple, 561 = 3   11   17 , per als quals la congruncia s verdadera per a tot valor de a. Tanmateix, si p no s ni un nombre de Carmichal, ni un nombre primer, la congruncia s falsa per a, almenys, la meitat dels valors de a compresos entre 1 i p. Si la congruncia es verifica per a un gran nombre de valors de a aix indica, si no s un nombre de Carmichal, una probabilitat molt gran de primalitat per a p.

El test de primalitat de Solovay-Strassen i, sobretot, el test de primalitat de Miller-Rabin sn dos exemples mpliament utilitzats. Es fonamenten en una anlisi ms profunda del petit teorema de Fermat i no admeten equivalents als nombres de Carmichal, la qual cosa elimina un dels problemes del test de Fermat. Aquests dos mtodes es poden emprar per a construir una prova de primalitat a base de verificar la propietat per a un nombre determinat de valors de a que queda garantida una prova irrefutable. En aquest cas, el nombre de clculs a efectuar s prohibitiu i, per tant, es conforma amb un test de primalitat; aquest consisteix en verificar la congruncia sobre un conjunt de valors de a escollit per a poder assegurar una probabilitat de primalitat superior a un valor donat, sovint igual a 1 - (1/2)100.

 Descomposici en producte de factors primers .

La seguretat per la foscor no es fa servir per als codis RSA. s important, per tant, conixer precisament l'estat de l'art de la descomposici dels enters en factors primers. Un concurs anomenat competici de factoritzaci RSA va estar obert fins al maig de 2007, proposant un premi per a qualsevol que fos capa de factoritzar un nombre escollit en una llista feta pblica.

D'altra banda, el garbell d'Eraststenes s un test de primalitat que ofereix un mtode de descomposici; per no s aplicable per a grans nombres ja que s massa lent. Els diferents mtodes que es fan servir actualment descansen sovint sobre els residus quadrtics. Un divisor de zero s un residu quadrtic que cont com a representants, almenys, dos quadrats perfectes; l'objectiu s poder trobar aquests dos quadrats. Aquest tipus d'enfocament s el del garbell quadrtic i de l'algorisme de factoritzaci pel garbell sobre el cos de nombres generalitzat, el ms rpid conegut fins al 2007. Tamb es pot citar l'Algorisme rho de Pollard que utilitza la paradoxa dels aniversaris.

 Cos finit .

Igual com succeix a l'aritmtica de les matemtiques pures sn necessries altres estructures per explotar les capacitats que ofereix l'aritmtica modular. En informtica, els nombres es codifiquen sobre n bits, s a dir, corresponen a una successi de longitud n composta de zeros i duns. Una successi com aquesta pot ser considerada com un vector d'un espai vectorial de dimensi n sobre el cos finit F2 de dos elements.

Aquesta estructura es considera sovint com l'espai dels polinomis amb coeficients en F2. Per garantir l'estabilitat de la multiplicaci s'aplica la lgica de Gauss i aquest espai s divideix per un polinomi irreductible, l'equivalent d'un nombre primer, de grau n; l'estructura obtinguda s el cos finit del cardinal 2n. Un nombre a mdul 2 n, i un polinomi P del sistema modular s'assemblen molt i, en efecte, s'expressen:


Un exemple del seu s s'observa en la creaci d'un generador de nombres pseudoaleatoris en F2. Aquests generadors s'utilitzen, per exemple, per al xifratge de flux A5/1 utilitzat en el context d'una comunicaci oral per telfon mbil. Un element de l'algorisme s la constituci d'un registre a decalatge; donades dues successions finites d'elements de F2 de longitud n, una successi de coeficients i una seqncia d'inicialitzaci, tenim que:
    i   
Aix, aquest registre subministra una successi pseudoaleatria (uj) obtinguda mitjanant una recurrncia lineal:

D'altra banda, la successi dels coeficients sovint s fixa i, d'aquesta manera, la clau s la seqncia d'inicialitzaci, que pot ser representada amb un enter a mdul 2n:

Finalment, la successi que s'obt s peridica; per, tanmateix, si la successi dels coeficients est ben escollida, el perode s molt llarg: 2n - 1. Aquesta situaci es produeix quan el polinomi de retroacci R, s el polinomi mnim d'un element primitiu del grup cclic F2n*, formulaci que queda representada de la segent manera:


 Anlisi harmnica sobre un grup abeli finit .

Les idees de Dirichlet s'apliquen al sistema modular del pargraf precedent. Respecte a l'addici, l'espai vectorial V precedent s un grup abeli finit. Els carcters d'aquest grup formen una base ortonormal del conjunt de les funcions de V en el grup dels nombres complexos. Cal destacar que el conjunt d'arribada escollit no s sempre el dels complexos sin, de vegades, el cos F2; els resultats sn estrictament idntics. Aquesta estructura disposa d'una anlisi harmnica; si el conjunt d'arribada s'escull amb un valor igual a F2, la transformada de Fourier pren el nom de transformada de Walsh. Aquest tipus d'enfocament es fa servir pels sistemes DES, RSA i certs xifratges de flux.

Un registre a decalatge s massa fcilment desxifrable. Per a un registre de longitud n, l'algoritme de Berlekamp-Massey permet determinar-la grcies al coneixement de 2n valors consecutius amb una complexitat quadrtica, fins i tot si la successi engendrada s de perode 2n - 1. Aix, si la clau t 128 bits, n'hi ha prou amb 128 x 128 k = 16 384   k etapes per desxifrar-lo, on k s un valor prou petit perqu representi una seguretat insuficient. La soluci adoptada consisteix a utilitzar diversos registres de diferncia. Els diferents resultats sn vistos com un element d'un nou espai vectorial sobre F2. Una funci booleana associa a cada element d'aquest espai el valor 1 o 0. Si aquesta funci est ben escollida, el millor algoritme de desxiframent que es coneix necessita de l'ordre de 2n etapes per a trobar el senyal. La determinaci d'aquesta funci s'obt amb l'ajuda de les eines de l'anlisi harmnica.

Al final del segle XX, per a un codi RSA, sovint, la clau s un nombre superior a 10.308; en aquest cas, s important disposar d'una multiplicaci rpida sobre els grans mduls. La tcnica consisteix a identificar els mduls amb els polinomis sobre un cos finit. La multiplicaci de dos polinomis de grau n s una operaci que, si s realitzada de manera ingnua, imposa una complexitat quadrtica. Al ser els carcters del grup additiu associats ortogonals, si es fa servir aquesta base, la complexitat es fa lineal. Un clcul ms rpid consisteix en realitzar una transformada rpida de Fourier, tot multiplicant els dos resultats i efectuant la transformada de Fourier inversa. La complexitat total s n log(n), on log designa aqu el logaritme de base dos.

 Codi corrector .


Un codi corrector no t la vocaci d'assegurar la seguretat, sin la fiabilitat de la transmissi d'un missatge; si durant la transmissi es produeix una pertorbaci aleatria i moderada, permet restituir el text original. El missatge codificat s transms en una forma anomenada paraula del codi que cont, no noms les informacions del missatge inicial, sin tamb les redundncies que permeten la validaci d'una bona comunicaci i, de vegades, la correcci automtica d'eventuals errors.

Una paraula del codi est constituda per una famlia de n carcters triats en un alfabet, en general, binaris. El cas industrial ms freqent s el del codi lineal, on el valor n s constant per a cada paraula del codi i s'anomena dimensi del codi. El conjunt de les paraules del codi t una estructura d'espai vectorial de dimensi n.

Els codis lineals utilitzen essencialment l'aritmtica modular com a base matemtica. Molts, enriqueixen l'estructura d'espai vectorial amb la d'un anell de polinomis sobre un cos finit. Aquest cos s, de vegades, el cos binari i, sovint, un cos de cardinal d'una potncia de dos. En aquest cas es parla d'un codi cclic.

Els codis lineals sn mpliament presents a la indstria. Les telecomunicacions, els utilitzen per als telfons mbils o internet; la informtica, principalment per a la comunicaci entre la memria i el processador; els audiovisuals, per als discs compactes o d'altres formats d'igual naturalesa com els DVD. 

 Checksum .


Una suma de verificaci o checksum s un codi lineal particularment utilitzat. Correspon a un codi corrector del qual noms la detecci s automatitzable; la correcci s'obt per una demanda de repetici del missatge.

Al missatge inicial se li afegeix una informaci codificada, i la informaci afegida s'escull d'una manera que faci possible que la congruncia de la suma de les lletres de la paraula del codi sigui igual a un valor donat, sovint zero. En l'exemple illustrat sobre la figura de dreta el missatge inicial est format per dues lletres, i una paraula del codi en cont tres; si el missatge inicial s 00, la paraula del codi transms s 000; si el missatge s 01, la paraula del codi s 011. Les quatre paraules possibles del codi s'illustren pels punts verds de la figura.

Si es produeix un nic error sobre qualsevol de les tres lletres de la paraula del codi, el missatge rebut correspon a un punt negre; en aquest cas, el receptor sap que ha de demanar la renovaci de la transmissi. Aquesta configuraci s anloga, sigui quina sigui la longitud de la paraula del codi. Sovint, la que es fa servir s una longitud igual a vuit, i aix permet la transmissi d'un missatge de set lletres. El resultat s idntic; cada paraula lcita del codi no posseeix al seu costat ms que paraules existents fora del codi i, d'aquesta manera, es pot detectar un nic error durant la transmissi. En el cas contrari, sistemticament, una doble anomalia passa sense ser detectada.

 Codi cclic .


Existeixen certes situacions on la petici de repetici no s possible; per exemple, en un DVD, quan la pols emmascara una determinada informaci. En aquest cas, s necessari imaginar codis correctors que no noms detecten sin que, automticament, tamb corregeixen els errors.

El mtode que es fa servir consisteix en allunyar les paraules del codi a una distncia suficient per a localitzar el missatge original bo. La distncia entre dos punts correspon al nombre de carcters a modificar per passar de l'un a l'altre; el grfic de l'esquerra illustra aquesta situaci. Els punts verds corresponen a les paraules del codi que, per definici, no presenten cap error; els punts blaus, a les paraules obtingudes quan un nic carcter s alterat en la transmissi; i els punts vermells, corresponen a dos carcters que sn modificats. En l'esquema, es veu que cada punt blau cont un nic punt verd a una distncia d'1, i a cada punt vermell li correspon un nic punt verd situat a una distncia de 2; si s'han produt un o dos errors, l'nic punt verd ms proper correspon necessriament al missatge inicial. Un codi com aquest s capa de protegir fins a dos errors.

L'aritmtica modular subministra solucions ptimes per a construir la geometria d'un codi lineal corrector. Com que un espai vectorial no constitueix una estructura suficient per definir un mdul, s'enriqueix amb una estructura d'anell de polinomis dividits per Xn - 1, on n designa la dimensi de l'espai vectorial. En aquest espai de mdul, el monomi Xn s'identifica amb el polinomi constant 1. Si la cadena (a0, a1,  , an) s una paraula del codi, llavors ho s igualment de la srie (an, a0, a1,  , an-1); per aquest motiu, es parla d'un codi cclic. La lgica s la mateixa que la d'un codi corrector; existeix la diferncia en qu la congruncia no es defineix sobre un enter sin sobre un polinomi ciclotmic amb coeficients en un cos finit.

L'exemple ms senzill correspon al codi de Hamming en el que els missatges a transmetre impliquen quatre carcters, i tres carcters suplementaris descriuen les redundncies.

 Identitat de Mac Williams .

El context d'un codi lineal s anleg al de la criptografia; s'hi troben tamb espais vectorials de dimensi n sobre un cos finit i un sistema de mdul de polinomis el polinomi escollit que, sovint, s: Xn + 1. Els carcters del grup es fan servir, tal com en l'anlisi harmnica associada.

La identitat de Mac Williams s un exemple arquetpic. Permet la determinaci del polinomi enumerador dels pesos del codi dual o, fins i tot, l'estudi de les caracterstiques del codi de Hamming i, amb l'ajuda d'un producte de convoluci, s'obt grcies a l'anlisi harmnica.

 Referncies i notes .


 Bibliografia .
 J-C Martzloff. Histoire des mathmatiques chinoises, Masson 1988 (ISBN 2-2258-1265-9);
 T. Hayashi. The Blackwell Companion to Hinduism, Basil Blackwell 2005 (ISBN 9-7814-0513-2510);
 R Rashed. Entre arithmtique et algbre: Recherches sur l'histoire des mathmatiques arabes Les Belles Lettres, Pars 1984 (ISBN 2-2513-5531-6);
 A. Djebbar; D Savoie; D. Jacquart; M. El Faz. L'ge d'or des sciences arabes, Actes Sud / Institut du monde arabe, oct. 2005 (ISBN 2-7427-5672-8);
 M. S. Mahoney. The mathematical career of Pierre de Fermat, 1601 - 1665, Princeton Univ. Press 1994 (ISBN 0-6910-3666-7);
 Simon Singh. Le Dernier Thorme de Fermat, Hachette Littrature 1999 (ISBN 9-7827-0961-8540);
 G. W. Dunnington. Carl Friedrich Gauss: Titan of Science, The Mathematical Association of America 2003 (ISBN 0-8838-5547-X);
 Simon Singh. Histoire des codes secrets, Lattes 1999 (ISBN 9-7827-0962-0482);
 Zemor Gilles. Cours de cryptographie, Cassini 2000 (ISBN 9-7828-4225-0201);
 Michel Demazure. Cours d'algbre. Primalit Divisibilit Codes, Cassini 1997 (ISBN 9-7828-4225-0003);

 Enllaos externs .
 Gauss. Recherches arithmtiques, traducci francesa de Poullet-Delisle ;
 Correspondance de Fermat, Commune de Baumont de Lomagne;
 Leonhard Euler, Universit de St Andrew;
 Farouk Boucekkine. Carl Friedrich Gauss Le Prince des mathmaticiens;
 Denis Richard. Arithmtique modulaire et cryptographie, Universit de Clermont1 ;
 Olivier Rioul. Corps fini, ENST;
 Pascal Giorgi. Arithmetique modulaire entire en base polynomiale, Sminaire de l'universit de Perpignan 2005 ;
 Anne Canteaut Inria; Franoise Levy-dit-Vehel. La cryptologie moderne, ENSTA ;
 Christine Bachoc. Cours de cryptographie symtrique, Universit de Bordeaux I;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322335" title="Medalla Commemorativa de la Marxa sobre Roma" nonfiltered="699" processed="696" dbindex="125714">

La Medalla Commemorativa de la Marxa sobre Roma (itali:Medaglia Commemorativa della "Marcia Su Roma") era una medalla italiana, instituida per la Direcci del Partit Nacional Feixista, d'acord amb el Comandament General de la Milicia Nacional i amb l'autoritzaci expressa del Duce, i atorgada a tots aquells membres inscrits al Partit Feixista participessin a la Revoluci Feixista culminada amb la Marxa sobre Roma. La instituci fou publicada al diari oficial del Partit, el Popolo d'Italia del 25 d'octubre de 1923.

L'article indicava els passos burocrtics per a obtenir la concessi de la medalla, delegant a les Federacions Provincials Feixistes l'enumeraci de tots aquells que tinguessin el dret, per a sser transms a la Secretaria General Administrativa del Partit com a orgue oficial de la distribuci.

Els formularis de sollicitud, a ms, havien d'anar acompanyats de 5 lires per medalla, per fer front a les despeses del gravat del nom del receptor.

La concessi era de 5 exemplars en or, reservats al Duce Mussolini i als Quadrumviri (Emilio De Bono, Italo Balbo, Michele Bianchi i Cesare Maria de Vecchi, organitzadors de la marxa), 19 de plata pels Comandanti di colonna della Marcia, i en bronze per a tota la resta.
Donat que aquesta condecoraci era eminentment poltica, va passar per una llarga srie de disposicions legislatives fins que al 1943 va poder ser lluda sense cap limitaci pels membres de les Forces Armades.

Ja al 1926, mitjanant el Reial Decret 273 s'autoritzava expressament (article 2) l's de la condecoraci.  El Reial Decret 150 del 19 de gener de 1928 citava les condecoracions que podien lluir els oficials, amb la Medalla de la Marxa sobre Roma en 27 lloc, especificant que la podrien lluir aquells militars que el 28 d'octubre de 1922 no prestaven servei actiu a les Forces Armades de l'Estat. I, finalment, segons el Reial Decret 649 de 10 de maig de 1943 citava l'ordre de les condecoracions, quedant la Medalla de la Marxa sobre Roma en 19 lloc (darrera de les Condecoracions al Valor i les Distincions Honorifiques de Guerra)

 Disseny .
Una medalla de bronze de 34mm de dimetre. A l'anvers apareix una Victoria Alada; a la m dreta porta una corona de llorer, i sobre el bra esquerra porta un feix de lictor. Al fons, un bosc de feixos de lictors, d'insgnies de legionaris romans i d'espases.

Al revers apareix un camp enquadrat per quatre feix de lictors, formant un quadre on es gravava el nom del receptor. Al voltant hi ha un anell amb la inscripci "MARCIA SU ROMA   27 OTTOBRE - 1 NOVEMBRE 1922" (Marxa sobre Roma   27 octubre   1 novembre 1922".

Penja d'un gal groc i taronja, els colors de la bandera de Roma.

Bibliografia.
 Ercoli, Ercole - Le Medaglie al Valore, al Merito e Commemorative - Militari e Civili nei Regni di Sardegna, d'Italia e nella Repubblica Italiana - 1793-1976 I.D.L. 1976;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322336" title="Casares de las Hurdes" nonfiltered="700" processed="697" dbindex="125715">


Casares de las Hurdes s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322337" title="Shrek 2" nonfiltered="701" processed="698" dbindex="125716">



Shrek 2 s una pellcula del 2004 dirigida per Andrew Adamson, Kelly Asbury i Conrad Vernon.

 Argument .

Rere la lluna de mel de Shrek i Fiona, aquests, junt amb l'ase, coneixeran els pares d'ella, els reis de Molt, molt lluny. Tanmateix, les coses no surten com eren d'esperar, tot el poble queda sorprs en veure que de la carrossa surten dos ogres i el Rei Harold i Shrek no se suporten. Fiona surt al seu balc a plorar i de sobte de se li apareix una Fada Padrina que se sorprn en saber que Fiona s'havia casat amb Shrek en lloc del seu fill "El prncep Encantador" (que havia anat a buscar-la). El fada padrina li diu a Harold que faci tot el possible per eliminar l'ogre. Harold va a "la poma enverinada"(un bar noms per a gent del poble) all contracta al gat amb botes perqu mati Shrek. El rei enganya a Shrek diguent-li que vagi al bosc per anar de cacera amb li per fer les paus, per all Shrek troba al gat amb botes que ho vol matar per acaba suplicant-li a Shrek pietat de l'i torna el seu amic, la qual cosa causa la fria d'ase. Shrek pensa que Fiona seriosa ms feli si el fora un prncep ben plantat , aix que veur la fada padrina i li demana ajuda per en veure que aquesta es nega, Shrek i companyia roben una poci per ser felios per sempre sent macos. Shrek i ase prenen la poci i al dia segent es desperten i descobreixen que Shrek era un jove molt ben plantat i ase un bonic corser blanc aix que es veuran a Fiona (que tamb va tornar a ser bella perqu si alg beu la poci tamb afects al seu verdader amor). Fiona troba encantador i pensa que s Shrek: aix que l'abraa. Shrek pensa que Fiona estima encantador i la deixa anar per s'adona de la veritat i els posen en la pres per els seus amics dels contes de fades els rescaten, mentre tant El fada padrina li dna a Harold una olla perqu a Fiona li atregui ms el prncep encantador per sent incapa de fer-li mal a la seva filla Harold no la hi dna. Shrek i els seus amics fan una galeta de gingebre gegant amb l'ajuda del pastisser per entrar al castell (on se celebrava un ball en el qual estan Fiona i Encantador) i el fan, quan arriben Fiona reconeix a Shrek i li dna un cop al prncep Encantador per la fada padrina li llana un encanteri a Shrek per Harold el protegeix i l'encantament rebota per l'armadura d'Harold i arriba fins a la fada padrina destruint-la i Harold queda convertit en granota Shrek, Fiona i ase tornen a ser normals. La pellcula acaba quan ase i el gat amb botes canten la can "Viure la vida boja".

 Comentaris .

Desprs de l'aclaparador xit de Shrek (guanyadora de lscar a la Millor pellcula d'animaci), els estudis Dreamworks Animation van decidir donar-li una continuaci que va ser estrenada als Estats Units el 19 de maig de 2004.

 Banda sonora .

La msica de Shrek 2 va ser composta per Harry Gregson-Williams, per a ms a la pellcula es van incloure temes vocals de diferents artistes. Els esmentats temes sn:

 1.Accidentally IN Love - Counting Crows;
 2.Holding Out For A Hero - Frou Frou;
 3.Changes - Butterfly Boucher & david bowie;
 4.As Lovers Go (Rom Fair Remix) - Dashboard Confessional;
 5.Funkytown - Lipps, Inc.
 6.I'm On My Way - Rich Price;
 7.I Need Some Sleep - Eels;
 8.Ever Fallen IN Love - Pete Yorn;
 9.Little Drop Of Poison - Tom Waits;
 10.You're So True - Joseph Arthur;
 11.People Ain't No Good - Nick Cave & The Bad Seeds;
 12.Fairy Godmother Song - Jennifer Saunders;
 13.Livin' La Vida Boja - Eddie Murphy i Antonio Banderas;
 14.Bonus Track: Holding Out For A Hero - Jennifer Saunders;

 Transmissi  TV .

 Per a Llatinoamrica va ser transmesa per FOX Latin America el 4 de febrer 2007 desprs d'un ms ple de publicitat intensiva desprs de la transmissi de Garfield, la pellcula el 31 de desembre del 2006.

 Enllaos externs .

  Lloc web oficial;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322338" title="4a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="702" processed="699" dbindex="125717">

La 4a etapa del Tour de Frana 2008 es va disputar el 8 de juliol. Es tractava de la primera contrarellotge individual d'aquesta edici del Tour, amb un recorregut de 29,5 km pels voltants de la ciutat de Cholet.

Desenvolupament de l'etapa.
El primer especialista en establir un temps de referncia fou Danny Pate, sots-campi dels Estats Units de l'especialitat, en 36' i 54". s superat per l'alemany Jens Voigt (36' 19"). Dens Mnxov s el primer dels grans favorits del Tour en sortir i tot i tenir un lleuger retard respecte Voigt en els dos punts de control intermitjos acaba per superar-lo per un segon de diferncia a la lnia d'arribada.

El dues vegades campi del mn de contrarellotge, Fabian Cancellara, s considerat el gran favorit per obtenir el triomf d'aquesta etapa. Passa els dos punts de control per darrera del seu company d'equip Jens Voigt per, com Menxov, finalment obt la primera posici temporal, amb un segon de ventatja sobre el rus. 

Stefan Schumacher (Team Gerolsteiner) ser el primer corredor en passar per sota dels 14' al primer punt intermig (km 11) i acabar superant a Cancellara a l'arribada final en 33", amb un temps final de 35' 44". Aquest temps no ser superat per cap altre ciclista i sols Cadel Evans, Kim Kirchen i David Millar faran un temps per sota del de Cancellara.

El maillot groc Romain Feillu el cedeix a Schumacher, desprs de finalitzar la contrarellotge el 169, a 4' 59". Paolo Longo Borghini i William Frishkorn, segon i tercer de la classificaci general i escapats amb Feillu el dia anterior, tamb cedeixen ms de 4' al vencedor del dia.

Entre els favorits del Tour, Alejandro Valverde s el que perd ms temps respecte la resta de favorits, acabant 23 i perdent ms d'un minut sobre Evans i Menxov .

Les posicions a la classificaci de la muntanya no es modifiquen en no repartir-se cap punt durant l'etapa. Kim Kirchen refora la seva primera posici a la classificaci per punts. El seu company d'equip Thomas Lvkvist, onz de l'etapa i vuit a la classificaci general, s el nou millor jove. El Garmin Chipotle continua sent el millor equip, tot i que el Columbia colloca a tres ciclistes entre els onze primers de l'etapa .

Classificaci de l'etapa.


Classificacion general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
No es disputa

Abandonaments.
No hi ha cap abandonament en aquesta etapa

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322341" title="Berzocana" nonfiltered="703" processed="700" dbindex="125719">


Berzocana s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322346" title="Cabaas del Castillo" nonfiltered="704" processed="701" dbindex="125720">


Cabaas del Castillo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322347" title="Tiol" nonfiltered="705" processed="702" dbindex="125721">

En qumica orgnica, un tiol s un compost que cont el grup funcional format per un tom de sofre i un tom de hidrogen (-SH). Sent el sofre anleg d'un grup alcohol (-OH), aquest grup funcional s anomenat grup tiol o grup sulfhidril. Tradicionalment els tiols sn han estat denominats mercaptans.

Nomenclatura. 
Quan un grup tiol s un substituent d'un alc, hi ha diverses formes de nomenar al tiol resultant: 
 El mtode preferit (utilitzat per la IUPAC) consisteix a afegir el sufix -tiol al nom de l'alc. El mtode s gaireb idntic a la denominaci d'alcohols. Exemple: CH3SH seria metanotiol. ;
 Un mtode antic, la paraula mercapt substitux alcohol en el nom del compost equivalent d'alcohol. Exemple: CH3SH seria metil mercaptan. ;
 Com prefix, el terme utilitzat s mercapto. Exemple: mercaptopurina.

Etimologia. 
El terme mercapt ve del llat mercurius captans, que significa 'capturat per mercuri', degut al fet que el grup  SH s'uneix ntimament a l'element mercuri.

Propietats fsiques. 
Olor. 
Molts tiols sn lquids incolors que tenen una olor semblant al del all. L'olor de tiols s sovint forta i repulsiva, en particular els de baix pes molecular. Els tiols s'uneixen fortament a les protenes de la pell i sn responsables de l'intolerable persistncia d'olors produdes per les mofetes. Els distribudors de gas natural van comenar afegint diverses formes de tiols acres, en general etanotiol, al gas natural que s inodor, desprs de la mortfera explosi de 1937 al New London School de New London, Texas. Els tiols sn tamb responsables d'una classe de fallades en els vins causats per la reacci no desitjada entre el sofre i el llevat. No obstant aix, no tots els tiols tenen olors desagradables. Per exemple, els mercaptans de l'aranja sn un tiol monoterpenoide responsables de l'aroma caracterstica d'aquest. 

Punts d'ebullici i solubilitat. 
A causa de la petita diferncia de electronegativitat entre el sofre i l'hidrogen, un enlla S-H s prcticament apolar covalent. Per tant, l'enlla S-H en els tiols t menor moment dipolar en comparaci de l'enlla O-H de l'alcohol. Els tiols mostren poca associaci per enllaos d'hidrogen amb l'aigua i les molcules entre si. Per tant tenen punts d'ebullici inferiors i sn menys solubles en aigua i altres dissolvents polars que els alcohols de similar pes molecular per sent tan solubles i amb similars punts d'ebullici com els sulfurs isomrics. 

Importncia biolgica. 
Ats que s el grup funcional de l'aminocid cistena, el grup tiol ocupa un paper important en els sistemes biolgics. Quan els grups tiol de dos residus de cistena (com en monmers o unitats constituents) s'acosten un a l'altre durant el plegament de protenes, una reacci d'oxidaci pot crear una unitat de cistina amb un enlla disulfur (-S-S-). Aquests poden contribuir a l'estructura terciria d'una protena si les cistenes formen part d'una mateixa cadena peptdica o contribuir a l'estructura quaternria de protenes polimriques formant forts enllaos covalents entre diferents cadenes de pptids. Per exemple les cadenes pesades i lleugeres dels anticossos es mantenen unides per ponts disulfur i els plecs en el pl arrissat sn producte de la formaci de cistina. Els productes qumics utilitzats en l'allisament del cabell sn reductors de ponts disulfur de cistina a cistena amb grups sulfhidril lliures, mentre que els productes qumics utilitzats en el cabell arrissat sn oxidants que oxiden els grups sulfhidril de la cistena i formen ponts disulfur de cistina. Els grups sulfhidril en el lloc actiu d'un enzim poden formar enllaos no covalents amb l'enzim i el substrat, el que contribux a la activitat cataltica. Els residus de cistena del lloc actiu sn la unitat funcional en proteasas de cistena. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322365" title="Navezuelas" nonfiltered="706" processed="703" dbindex="125722">


Navezuelas s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322367" title="Albert Sard i Prez-Bufill" nonfiltered="707" processed="704" dbindex="125723">
Albert Sard i Prez-Bufill (Barcelona, 1943) s un compositor catal.

s d'enginyer industrial i llicenciat en histria de l'art per la Universitat de Barcelona. Alhora va estudiar contrapunt i composici amb Josep Soler. Ampli estudis amb una beca a Darmstadt l'any 1972, assistint al Curs Internacional de Msica Contempornia dictat per Ligeti, Stockhausen, Kagel i Xenakis. 

Autor, entre altres obres, de Cinc peces per a piano (1970), Isoritme (1971), per a conjunt instrumental, Saudade, per a dues flautes, The Ascension of Saint Rose of Lima, per a orgue (1973), Cercles (1974), Vuit peces per a orquestra (1974), Apsara II, per a trio (1975), Quartet de corda (1976), Ophiusa, per a flauta, Visi experimental, per a gran orquestra, Un fosc accent, una fosca presncia (1979) i Hora foscant (1981), per a cors, L'ombra (1979) i Cordlia (1979), per a conjunt instrumental, i Rakme II (1984), per a piano.

Les seves obres han estat enregistrades i interpretades per diferents orquestres i conjunts nacionals i estrangers i editades per Southern-Music, Seesaw Music Corp., de New York; Simrock, d'Hamburg; Catalana d'Edicions Musicais i Cilvis-ACC, de Barcelona. Ha realitzat el muntatge i la composici musical de diverses pellcules. El seu ballet L'ombra va obtenir el Premi Ferran Sors l'any 1984. Ha estat guardonat amb el premi de composici Ciutat de Barcelona (1986) par la seva obra Concert par a violoncel i orquestra. Ha rebut diferents encrrecs tant d'entitats pbliques com privades. Durant els anys 1979-85 va ser professor d'harmonia, contrapunt, histria de la msica i de l'art als conservatoris de Badalona i Manresa, i director d'aquest ltim. s un dels fundadors de l'Associaci Catalana de Compositors i des del 1981 fins al 1992 en va ser el seu president. En l'actualitat s el director de la Fundaci Msica Contempornia i catedrtic d'Histria i Esttica de la Msica al Conservatori Municipal de Msica de Barcelona.

L'any 1996 va compondre l'pera L'any de Grcia que es va estrenar a Barcelona.

Enllaos externs.
Biografia a l'Associaci Catalana de Compositors;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322372" title="Acebo" nonfiltered="708" processed="705" dbindex="125724">


Acebo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322373" title="Quatre presidents" nonfiltered="709" processed="706" dbindex="125725">
Els quatre presidents van ser el grup de personalitats que donava suport a la candidatura de la Lliga Regionalista a les eleccions legislatives del19 de maig de 1901 i a les municipals del 10 de novembre de 1901.

Els quatre presidents eren:
Bartomeu Robert i Yarzbal, ex-alcalde i ex-president de la Societat Econmica Barcelonina d Amics del Pas;
Albert Rusiol i Prats, ex-president del Foment del Treball Nacional;
Llus Domnech i Montaner, ex-president de l'Ateneu Barcelons;
Sebasti Torres i Planas, ex-president de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial.

Antecedents.
El primer govern de Francisco Silvela va caure el 22 d'octubre de 1900 desprestigiat, entre altres coses, per haver dut l'Estat espanyol al greu desastre de 1898. El 5 de mar de 1901 es va formar un nou govern, presidit per Sagasta, que va fer que els liberals tornessin al poder. El nou govern va decidir convocar les eleccions legislatives el 19 de maig per a poder formar la cambra de diputats. La convocatria d'aquestes eleccions va significar per als possibilistes del catalanisme l'ocasi idnia per a enfrontar-se al nou govern, contrari a concedir qualsevol tipus d'autonomia poltica i administrativa a Catalunya. Fruit de la fusi de la Uni Regionalista amb el Centre Nacional Catal, es fund, el 25 d abril de 1901, la Lliga Regionalista, presidida pel Dr. Robert. 

La Lliga estava constituda per sectors de la burgesia i per les classes mitjanes decebudes del polaviejisme i mobilitzades pel Tancament de Caixes. Defensora d una Catalunya lliure, forta i autnoma, i amb vocaci de presentar-se a les eleccions legislatives que s acabaven de convocar. Per tirar-ho endavant es fa un pacte electoral entre els dirigents de la Uni Regionalista, els joves pragmtics de la Lliga de Catalunya, el Centre Nacional Catal i algunes personalitats de la vella Uni Catalanista, i formada per  quatre presidents , persones de reconegut prestigi que lideraren el procs.

Eleccions legislatives de 1901.
En aquestes eleccions, a Catalunya li corresponien quaranta-quatre escons, un per cada un dels  districtes en qu estava dividida, llevat de Barcelona, que li corresponien set, i de Tarragona, a la qual li corresponien tres. El resultat de les eleccions van ser:
Coalici Catalanista, encapalada pels  quatre presidents , va obtenir 6.723 vots, representant el 6,9 per cent del cens electoral i el 36,4 dels votants; ;
Coalici Republicana, encapalada per Alejandro Lerroux, Francesc Pi i Margall, Tiberio vila Rodriguez, Nicols Salmern i Josep Maria Valls i Ribot, va obtenir 4.433 vots, que eren el 4,6% del cens electoral i el 24% dels votants;
Coalici Monrquica, encapalada per Pere Guerau Maristany i Oliver, Josep Maria Cornet i Mas, Joan Puig i Saladrigas i Josep Balcells i Cortada, va aconseguir 4.582 vots, que resultaven ser el 4,7% del cens electoral i el 24,8% dels votants;
Altres candidatures van obtenir resultats menors: l'independent Joan Sol i Ortega 2.765; la Uni Liberal de Roman Regordosa 1.570; el romerista Enric Vilalta 481; Josep Puig d'Asprer 419; i l independent Rmulo Quintana i Rodriguez 190 vots.

Referncies.
X Congrs d Histria de Barcelona   Dilemes de la fi de segle, 1874-1901;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322374" title="Ogern" nonfiltered="710" processed="707" dbindex="125726">
Ogern s un nucli de poblaci del municipi de Bassella, a l'Alt Urgell situat a la dreta de la Ribera Salada a 489 m d'alt. bastit al voltant de l'esglsia parroquial de Sant Serni i ambdues bandes de la carretera de Solsona a Bassella. Al cens de 2005 tenia 119 habitants.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322375" title="Polifenol" nonfiltered="711" processed="708" dbindex="125727">
Els polifenols sn un grup de substncies qumiques trobades en plantes i caracteritzades per la presncia de ms d'un grup fenol per molcula. Els polifenols sn generalment subdividits en tanins hidrolitzables, que sn sters d'cid gllic de glucosa i altres sucres; i fenilpropanoides, com la lignina, flavonoides i tanins condensats.

 Classificaci. 
La subdivisi de polifenols en tanins, lignines i flavonoides deriva de la varietat d'unitats simples polifenols derivats dels metablits secundaris de les plantes de la ruta de l'cid siqumic, aix com en les divisions clssiques basades en la importncia relativa de cada component base en els diferents camps d'estudi. La qumica dels tanins es va originar a causa de la importncia de l'cid tnic per a la indstria de l'adobat; les lignines per la qumica del sl i l'estructura de plantes; i els flavonoides per l'estudi dels metablits secundaris de plantes en la defensa dels vegetals i en el color de les flors (antocines).

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322376" title="Cadalso (Cceres)" nonfiltered="712" processed="709" dbindex="125728">


Cadalso s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322378" title="Ewald Georg von Kleist" nonfiltered="713" processed="710" dbindex="125729">


Ewald Georg von Kleist o Ewald Jrgen von Kleist (10 de juny del 1700   11 de desembre del 1748) fou un clergue luter, jurista i fsic alemany. Va ser membre de l'Acadmia Prussiana de les Cincies (Kniglich-Preuische Akademie der Wissenschaften) de Berln.

Membre de la famlia noble dels von Kleist, Ewald va nixer a l'actual Wicewo (llavors la Vietzow) a la llavors Pomernia Central (Hinterpommern) de Prssia. Va estudiar jurisprudncia (Cincia del dret) a les universitats de Leipzig i Leiden. El seu inters sobre l'electricitat no arribaria fins ms tard. Entre 1722 i 1745 va ser deg de la catedral de  Kamie  Pomorski, la Kammin del Regne de Prssia. Desprs va ser president de la reial cort de justcia de Kslin, l'actual ciutat polonesa de Koszalin.

El 1745 va inventar lampolla de Kleist, un giny capa d'emmagatzemar electricitat esttica en grans quantitats, un condensador primitiu. Aquest invent s conegut avui dia ampolla de Leiden perqu l'holands Pieter van Musschenbroek de Leiden tamb va fer el mateix descobriment de manera independent un any ms tard. 

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322382" title="Hernn-Prez" nonfiltered="714" processed="711" dbindex="125730">


Hernn-Prez s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322385" title="Alts" nonfiltered="715" processed="712" dbindex="125731">
Alts s un poble del municipi de Bassella (Alt Urgell) situat a 491 m d'altitud, a l'esquerra de la Ribera Salada (que a l'edat mitjana era anomenada Riu d'Alts). La seva esglsia parroquial, dedicada a Sant Pere, era l'esglsia de l'antic castell d'Alts i ja s esmentada a l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell, l'any 839.

Segons Meyer-Lbke l'etimologia d'aquest topnim s d'origen ibric (a l'acta de consagraci de la catedral de la Seu d'Urgell surt escrit amb la forma Aootense). Segons Joan Coromines, ve del basc ote-tsu ("ple d'esbarzers").

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322387" title="Robledillo de Gata" nonfiltered="716" processed="713" dbindex="125732">


Moraleja s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322389" title="Camuas" nonfiltered="717" processed="714" dbindex="125733">


Camuas s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Puerto Lpice i Herencia, a la provncia de Ciudad Real, i Madridejos i Villafranca de los Caballeros a la de Toledo

 Demografia .



Administraci.


Enllaos externs.

Diputaci de Toledo;
Amarguillo.com;
Pgina oficial de los Pecados y Danzantes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322391" title="El Carpio de Tajo" nonfiltered="718" processed="715" dbindex="125734">


El Carpio de Tajo s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb La Mata, Escalonilla, La Puebla de Montalbn, Villarejo de Montalbn, Malpica de Tajo i Mesegar de Tajo.

 Demografia .




Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322393" title="Carranque" nonfiltered="719" processed="716" dbindex="125735">


Carranque s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Batres i Grin a la provncia de Madrid, i Ugena, Illescas, El Viso de San Juan i Casarrubios del Monte a la de Toledo. 

 Demografia .



Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322394" title="Santibez el Alto" nonfiltered="720" processed="717" dbindex="125736">


Santibez el Alto s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322399" title="El Casar de Escalona" nonfiltered="721" processed="718" dbindex="125737">


El Casar de Escalona s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .




Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322403" title="Casarrubios del Monte" nonfiltered="722" processed="719" dbindex="125738">


Casarrubios del Monte s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb El lamo i Batres, en la provncia de Madrid, i Carranque, El Viso de San Juan, Chozas de Canales, Camarena, Las Ventas de Retamosa, La Torre de Esteban Hambrn, Mntrida i Valmojado, a la de Toledo.

 Demografia .



Administracin.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322410" title="Castillo de Bayuela" nonfiltered="723" processed="720" dbindex="125739">


Castillo de Bayuela s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb  El Real de San Vicente, Garciotum, Cardiel de los Montes, Lucillos, Cazalegas, San Romn de los Montes i Hinojosa de San Vicente.

 Demografia .




Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322417" title="Torrecilla de los ngeles" nonfiltered="724" processed="721" dbindex="125740">


Torrecilla de los ngeles s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322418" title="Abu al-Hajjaj Ysuf" nonfiltered="725" processed="722" dbindex="125741">
Abu al-Hajjaj Ysuf ibn 'Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix o Abu al-Hajjaj Ysuf era germ del Rei Llop o rei Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni, que havia dominat la taifa de Mrcia de 1146 a 1172. Aquest Rei Llop anomen el seu germ Abu al-Hajjaj Ysuf governador de Valncia, crrec en qu estigu des de 1146 fins a 1186. El Rei Llop era un bon guerrer, per massa dilapidador, i exigia massa tributs als seus vassalls, de manera que el seu germ Abu al-Hajjaj Ysuf lliur finalment la taifa de Valncia als almohades el 1171, i continu ell mateix com a governador de la seua taifa fins a la seua mort el 1186.

Aprofitant la inestabilitat que havia causat la mort del Rei Llop, els cristians intentaren fer-se amb Balansiya. Alfons el Cast conquist Terol el 1171, a 150 km de Valncia riu Tria amunt, i fu una incursi a la ciutat de Valncia el 1172, davant la qual Abu al-Hajjaj Ysuf, que governava sotms a l emperador almohade, li ofer duplicar el tribut que el seu germ li havia estat pagant als reis d Arag i Catalunya mentre vivia. Alfons el Cast accept el tribut i grcies a aix Abu al-Hajjaj Ysuf pogu mantenir Balansiya fins a la seua mort.

 Bibliografia consultada .




Vegeu tamb.
Taifa de Valncia;
Valncia musulmana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322419" title="Hernn Casciari" nonfiltered="726" processed="723" dbindex="125742">


Hernn Casciari va nixer en Mercedes (Provncia de Buenos Aires, a Argentina), el 16 de mar de 1971. s un escriptor i periodista argent. Se li coneix pel seu treball per la uni entre literatura i weblog, destacat en la blogonovela.

Va rebre el 1 Premi de Novella en la Bienal d'Art de Buenos Aires (1991), amb l'obra 'Pujar d'esquena la vida', i el premi Juan Rulfo (Pars, 1998), amb 'Nosaltres rentem la nostra roba bruta'. Des de l'any 2000 est radicat a Barcelona. En Argentina havia treballat com cap de redacci de la revista La Finestra, columnista en el Semanario Protagonistes i director del peridic El Diumenge.

La seva obra ms coneguda en la xarxa, Weblog d'una dona grossa (guanyadora del concurs de weblogs de la cadena alemanya Deutsche Welle), ha estat editada en paper, amb el ttol "Ms respecte, que sc la teva mare (Plaza & Jans)". Tamb va ser l'artfex de "El diari de Letizia Ortiz", contant els primers mesos de la vida de Letizia Ortiz en primera persona des de l'anunci del seu comproms amb l'hereu de la Corona d'Espanya.

En 2005 va posar veu en Internet al protagonista de la srie de TV "El meu benvolgut Klikowsky". A fins del mes de setembre de 2006 es va publicar en l'Argentina i altres pasos de parla hispana la seva novella "Diari d'una dona grossa", per part d'Editorial Sud-americana. Al setembre de 2007 va publicar el seu segon llibre, "Espanya, vas perdre", editat sota el segell Plaza & Jans. Aquest ltim llibre va ser publicat a Sud-Amrica sota el nom "Espaa, dec alpiste" el mes de juliol de 2008.

En 2007 inicia un nou blog sobre sries de televisi en l'edici digital del diari El Pas.

Actualment collabora en el Programa La Ventana (CADENA SER) juntament amb Mara Guerra i Javier Gallego els dimarts de 16.00 a 17.00 H

Enllaos externs.
 Blog de l'autor;
 Blog d'Hernn Casciari per al peridic El Pais;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322420" title="Torre de Don Miguel" nonfiltered="727" processed="724" dbindex="125743">


Torre de Don Miguel s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322421" title="Villamiel" nonfiltered="728" processed="725" dbindex="125744">


Villamiel s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322422" title="Bandera d'Islndia" nonfiltered="729" processed="726" dbindex="125745">



Le bandera d'Islndia s descrita oficialment a la llei 34 del 17 de juny de 1944, dia que Islndia va esdevenir una repblica. Aquesta llei t com a nom " Llei de la bandera nacional dels islandesos i de l'escut de l'estat" i descriu la bandera islandesa com continua: 

La bandera civil dels islandesos s blava com el cel amb una creu blanc-neu, aix com una creu vermella a l'interior de la creu blanca. Els braos de la creu s'estenen fins ala marges de la bandera i la cara combinada s de 1/9, la creu vermella participa de 1/9 de la bandera. A l'esquerra, els espais blaus sn quadrats i a la dreta sn rectangulars amb una superfcie que s el doble de la dels quadrats. La proporci de la bandera s de 18:25.

El pavell d'estat (Tjgufni) s diferent del pavell civil ja que els quadrats exteriors sn tres vegades la llargada dels altres quadrats. A ms, els quadrats exteriors sn tallats al cant de la bandera fins al centre de la seva llargada, on toquen la creu vermella. A partir d'aqu, la bandera s tallada verticalment.

 Histria.
Llegenda.
Segons la llegenda, el 15 de juny de 1219, el rei dans Valdemar II anomenat el Victoris (1170-1241), desprs de la batalla de Lyndaniz, va veure una creu blanca que s'apareixia al cel fosc, cosa que va donar peu al naixement de la creu escandinava. Aquest fet apareix al creuats danesos com un missatge que els dictava destruir els seus adversaris pagans, els estonians. 

Una altra versi de la llegenda ens diu que a la sortida d'aquesta batalla, la tnica blanca del rei Valdemar II estava completament envermellida de la sang dels combatents, amb excepci del cintur i el buirac, que formaven una creu blanca. 

Segle XX.
El pavell civil d'Islndia fou usat com a smbol no ofical des de 1913. Fou adoptat oficialment el 19 de juny de 1913, quan Islndia era un territori de Dinamarca. Fou usat a la mar des del primer de desembre de 1918, quan Islndia va esdevenir un regne separat, amb uni amb el de Dinamarca. El 17 de juny de 1944 fou institut com a emblema de la repblica independent d'Islndia. Com les altres creus escandinaves, el disseny s fundat sobre la bandera de Dinamarca i comporta els mateixos colors, per invertits, que la bandera de Noruega, pasos amb qui t forts lligams ancestrals. 



 Lleis que fan referncia a la bandera .
El 17 de juny de 1944 es va publicar una llei sobre la bandera nacional i l'escutk, el dia que Islndia va esdevenir una repblica. s l'nica llei important pel que fa a la bandera i l'escut, a ms de dues de 1991, una que defineix les festes nacionals i els perodes que la bandera s hissada i una altra que defineix els colors usats per a la bandera islandesa (abans, havia estat el costum qui definia els colors).

La llei descriu les dimensions de la bandera clssica i les de les banderes especfiques del govern, de les ambaixades i del ministeri d'afers estrangers. La llei explicita tamb els usos, com la manera com la bandera deu ser hissada i penjada: mstils, cases i els diferents tipus de vaixells. 

Segons la llei, usar la bandera s un privilegi, no un dret. El propietari ha de seguir les instruccions d's i d'assegurar que la bandera estigui d'acord amb la reglamentaci legal vigent sobre el color... La llei estipula que la persona no ha de ser irrespectus envers la bandera pels seus actes o les seves paraules. Si no se segueix, hi pot haver una multa i pena de pres que pot ser de fins a un any. 

La llei original, en l'article disset, estipula que una altra llei s'encarregar de reglamentar els detalls sobre les fetes nacionals, els perodes del dia que la bandera podr ser hissada. Per aquesta llei no va arribar fins gaireb al cap de 50 anys desprs, el 1991. Aquesta llei estipula que la bandera s'ha d'hissar desprs de les set del mat i que, de manera preferent, no pot continuar hissada desprs de la posta del sol i sobretot no ha de restar hissada desprs de mitjanit. Si la bandera es fa servir per part d'una assemblea estrangera, per una reuni oficial, d'uns funerals, o una cerimnia de record, la bandera pot restar hissada fins al final de l'acte, per mai desprs de mitjanit. 

 Festes nacionals .

Segons la llei nm. 5 de 23 de gener de 1991, les dates segents sn considerades com a festes nacionals. Durant aquestes dies, la bandera ha de ser hissada en els edificis oficials, sota la supervisi d'oficials i representants de l'Estat. Cada any, l'oficina del primer ministre islands pot ajustar les dates. Durant aquests dies, la bandera ha de ser hissada en el lloc ms alt, excepte el divendres sant que s'ha de pujar fins a mig pal.

L'aniversari del president de la repblica;
El dia d'any nou;
Divendres Sant;
Pasqua;
El primer dia d'estiu;
El primer de maig;
Pentecosta;
El dia dels mariners;
El 17 de juny;
L'1 de desembre;
Nadal;

 El pavell d'Estat .
El pavell d'Estat d'Islndia (Rkisfni), conegut amb el nom de Tjgufni va ser hissada per primer cop el desembre de 1918 a tots els ministeris, tot i que no hi havia cap llei que la defins. No va ser fins el 12 de febrer de 1919 que una llei la va regularitzar. 

El pavell d'Estat s usat en els edificis del govern i en les ambaixades. Tamb es pot trobar en altres edificis que siguin usats d'una manera o altra per part del govern. El Tjgufni s l'ensenya naval dels guardacostes islandeos. Els vaixells d'estat i els altres vaixells el poden usar. 

La bandera del servei duaner s'usa en els edificis de duanes, els ponts d'entrada en els territoris i els vaixells d'aquest servei. 

El pavell presidencial s'hissa en les residncies del president i tamb a qualsevol vehicle que el transporti. 

 Colors.
Els colors escollits per a la bandera islandesa recorden la geografia i les caracterstiques del pas: el vermell simbolitza les erupcions de lava, el blanc recorda les glaceres i les muntanyes, i el blau el cel, el mar i les fonts d'aigua, alhora.

Oficialment, els colors de la bandera islandesa respecten una llei de 1991 que estipula que els colors han de seguir el SCOTDIC (Diccionari Interacional de Colors) :

Blau cel, color: SCOTDIC n 693009.
Blanc neu: SCOTDIC n 95.
Vermell foc: SCOTDIC ICELAND FLAG RED.

Fa poc temps que el govern islands ha especificat els detalls en els sistemes ms coneguts com el Pantone i CMYK. Amb tot, aquestes darreres no sn oficials:

Sistema Pantone :
Blau: PMS 287 (hexadecimal RGB aproximaci #0048E0);
Vermell: PMS 1795 (hexadecimal RGB aproximaci #FF0F00);

CMYK:
Blau: CMYK 100-69-0-11.5;
Vermell: CMYK 0-94-100-0;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322424" title="Villanueva de la Sierra" nonfiltered="730" processed="727" dbindex="125746">


Villanueva de la Sierra s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322425" title="Ampolla de Leiden" nonfiltered="731" processed="728" dbindex="125747">



]]
L'ampolla de Leiden s un giny simple que pot emmagatzemar electricitat esttica en gran quantitats. Va ser coinventat de manera independent per Ewald Georg von Kleist el 1745 i per Pieter van Musschenbroek el 1746. Va ser la primera forma de condensador. Aquest invent va ser utilitzat per portar a terme molts experiments amb electricitat de l'poca, el seu descobriment va tenir una importncia cabdal a l'estudi de l'electricitat en facilitar als investigadors una manera ms cmoda, senzilla i compacta d'emmagatzemar crrega elctrica.

 Descripci .
El disseny tpic consisteix en un elctrode superior connectat elctricament per algun mitj (generalment una cadena) a una lmina metllica que revesteix part de la superfcie interior de l'ampolla de vidre. Una lmina conductora embolcalla la part exterior de l'ampolla coincidint amb la superfcie ocupada per la lmina interior. L'ampolla es carrega amb una generador electrosttic o una altra font de crrega elctrica, connectat a l'elctrode intern mentre l'exterior s connectat a terra. Les superfcies interior i exterior emmagatzemen la mateixa quantitat de crrega per de signes oposats.

La forma original fou una ampolla de vidre parcialment plena d'aigua amb un fil metllic passant a travs d'un tap de suro que la tapava. El paper que fa la lmina exterior era substitut per la m de l'experimentador. Aviat es va trobar que era millor recobrir la part exterior amb una lmina metllica (William Watson, 1746), l'aigua de l'interior, que era conductora a causa de les impureses que contenia (possiblement per accident), era connectada per mitj d'una cadena o fil conductor a un terminal exterior, una esfera per evitar descrregues per efecte corona. Al principi es pensava que la crrega s'emmagatzemava a l'aigua.

Benjamin Franklin va estudiar l'ampolla de Leiden i va arribar a la conclusi que la crrega s'emmagatzemava al vidre i no a l'aigua. Avui dia sabem que cap de les dos teories era correcta, sin que la crrega s'emmagatzema als conductors, per noms a una petita capa al llarg de la superfcie que s en contacte amb el vidre, el dielctric. La crrega pot fugir de la superfcie del dielctric si el contacte s imperfecte i el camp elctric no s prou intens. Per aix el fluid de l'interior pot ser substitut per una lmina metllica. Els primers experimentadors van trobar fcilment que com ms prim fos el dielctric, ms properes fossin les lmines i ms gran la seva superfcie ms quantitat de crrega es podia emmagatzemar a un voltatge donat. L'aven del desenvolupament de l'electrosttica va revelar que el material dielctric no era essencial per incrementava la capacitat d'emmagatzemament, la capacitncia, i evitava possibles arcs elctric entres les lmines.  Dues lmines separades per una petita distncia tamb sn un condensador, fins i tot al buit.

Originalment la quantitat de crrega emmagatzemada, la capacitncia, es mesurava en ampolles d'una mida determinada, o a travs de la superfcie recoberta de les ampolles assumint un gruix i composici estndards del vidre. Una ampolla de Leiden tpica tenia una capacitncia d'entre 50 pF i 1 nF. 

 Histria .
A l'Antiga Grcia ja era conegut l'efecte de l'electrificaci de les peces d'ambre en ser fregades, que eren capaces d'atreure petites partcules. Aquest fenomen s degut a l'efecte triboelctric, una separaci mecnica de les crregues en un dielctric. El mot  electricitat  prov de la paraula grega          ("elektron") que designa l'ambre.

Vers el 1650 Otto von Guericke va construir el primer generador electrosttic a fricci que es basava en una esfera giratria de sofre que era carregada per fregament manual. Aquest primer giny electrosttic va inspirar el rpid desenvolupament de mltiples formes i variacions de mquines electrosttiques de fricci que van ajudar fora al progrs de l'estudi de l'electricitat.

El descobriment del primer tipus d'ampolla de Leiden s atribut al fsic alemany Ewald Georg von Kleist, que el 1745 va trobar un mtode per emmagatzemant grans quantitats de crrega elctrica, va cobrir parcialment amb una lmina de plata una ampolla de vidre mig plena d'aigua, amb un elctrode conductor exterior que travessava un tap i era en contacte amb l'aigua i va utilitzar una mquina electrosttica de fricci per carregar-la . La idea de Von Kleist era guardar crrega dins l'ampolla aprofitant que el vidre no era conductor i no es podria escapar, i va tenir la seguretat que ho havia aconseguit en rebre una descrrega significativa del dispositiu. Aquesta ampolla de Kleist ha arribat als nostres dies amb el nom d'ampolla de Leiden perqu el 1746 Pieter van Musschenbroek va fer el mateix descobriment de manera independent a la universitat de la ciutat de Leiden.

El primer a combinar diverses ampolles en parallel formant una bateria fou Daniel Gralath, d'aquesta manera incrementava la quantitat total de crrega que es podia emmagatzemar. El terme bateria va ser encunyat per Benjamin Franklin per analogia amb una bateria de canons (un conjunt de canons situats a un lloc), ms tard va ser utilitzar per designar els conjunts de celles electroqumiques, amb el sentit modern de bateria elctrica.

A mitjans del segle XIX les ampolles de Leiden eren molt comunes, cap a principis del segle XX es van millorar els dielctrics i la necessitat de reduir la mida i la inductncia per a ser utilitzades a la nova tecnologia de la radiotcnia van provocar l'evoluci cap a la moderna forma compacta dels condensadors.

 Vegeu tamb .
 Crrega elctrica;
 Condensador;
 Electricitat esttica;
 Generador electrosttic;

 Referncies .
  L'ampolla de Leiden al descobert;
  L'experiment de van Musschenbroek, a lloc web Ampre i la histria de l'electricitat. Inclou un vdeo molt didctic.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322427" title="Villasbuenas de Gata" nonfiltered="732" processed="729" dbindex="125748">


Villasbuenas de Gata s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322429" title="Azmi Bishara" nonfiltered="733" processed="730" dbindex="125749">
Azmi Bishara (rab:           ), (hebreu:          ), nascut el 22 de juliol de 1956 s un palest cristi amb ciutadania israeliana, membre del Knesset (parlament) representant al partit israel Balad (Assemblea Nacional Democrtica) des de 1996 fins a la seva renncia l'abril de 2007. Bishara s tamb el lder del partit., 

La seva renncia va tenir lloc com a conseqncia de una srie d'acusacions de crims sense especificar, realitzats pel Mossab, que posteriorment es van saber que consistien en traci i espionatge. Amb la seva renuncia, Bishara perd la immunitat diplomtica i parlamentria i decid exiliar-se, tot i que recentment ha manifestat el seu desig de tornar a Israel.

 Referncies.



Enllaos externs.
 Shin Bet Hounding Leading Israeli Arab into Exile?;
 "Why Israel is After Me" Azmi Bishara's defense in May 2007, "ironic twist reminiscent of France's Dreyfus affair".
 Balad, Arabic.
 Blip.tv, video interview with Azmi Bishara, 30 mins.
 Dr. Azmi Bishara on YouTube, Arabic.
 "War is peace" by Nimer Sultany, "persecution against Palestinians begins to echo 1984".
 "Wanted, for crimes against the state" The Guardian ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322432" title="Abertura" nonfiltered="734" processed="731" dbindex="125750">


Abertura s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322435" title="Sime II de Bulgria" nonfiltered="735" processed="732" dbindex="125751">
Sime Borisov Sakskoburggotski (en blgar                                ) o Sime de Sajonia-Coburgo-Gotha, anomenat tamb Sime de Bulgria o Sime II, s un poltic blgar i antic zar o rei d'aquesta naci balcnica, nascut a Sofia el 16 de juny de 1937.

 Biografia .

Fill del tsar Boris III i de la reina Joana de Savoia, com hereu al tron i prncep de Tirnovo, va passar la seva infncia amb els seus pares i la seva germana gran, la princesa Maria Llusa de Bulgria, al palau de Vrana, prop de Sofia. Va accedir al tron a l'edat de sis anys, desprs de la repentina mort del seu pare desprs d'una entrevista amb Hitler, el 28 d'agost de 1943. El seu oncle el prncep Ciril va ser anomenat regent i, posteriorment, va ser assassinat pels comunistes.

Llavors la famlia reial (La Reina Joana, Sime II y sa germana Maria Llusa) van romandre sota arrest al palau de Vrana. A les seves Memries, la Reina Joana recorda que els soldats sovitics solien entretenir-se disparant a l'atzar en la direcci en qu es passejaven els seus fills. El  es va celebrar un referndum tutelat per la presncia de l'exrcit i va declarar un 95% a favor de la creaci d'una repblica comunista i l'abolici de la monarquia. Aix que el 16 de setembre de 1946 la famlia va ser exiliada de Bulgria. No obstant aix, Sime II mai va signar cap document d'abdicaci. La famlia reial va viatjar primer a Alexandria, a Egipte, on el pare de la Reina Joana, Vctor Manuel III d'Itlia tamb vivia a l'exili. All Sime va assistir al Victoria College amb el tamb exiliat Prncep Leka d'Albnia. Al juliol de 1951 el govern espanyol del General Franco li va oferir lloc a la famlia reial blgara.

Va estudiar a Espanya i als EUA i es va convertir en un home de negocis, directiu de la filial espanyola de Thomson. A ms, es cas amb una aristcrata espanyola, Margarita Gmez-Acebo, i van tenir cinc fills: Kardam, Kyril, Kubrat, Kostatin i Kalina.

Des de Espanya, Sime va mantenir relacions amb els exiliats blgars i desprs de la caiguda del tel d'acer va incrementar els seus contactes amb tots els sectors de la vida poltica del seu pas. No obstant aix, no va tornar a Bulgria fins el 1996. Desprs de recuperar la ciutadania blgara amb el nom de Sime Borisov Saxkoburggotski, va tornar a Bulgria definitivament el 2001 com a lder i candidat del partit Moviment Nacional Sime II. A les eleccions parlamentries del 24 de juliol d'aquell any el MNS obtingu 119 dels 240 escons i Sime va ser nomenat Primer Ministre, essent l'nic cas en la histria en qu un rei destronat recupera el poder poltic de manera republicana. Sime no ha renunciat mai al tron. No obstant aix, ha afirmat varies vegades no pretendre la restauraci de la monarquia.

Sime Borisov va perdre les eleccions legislatives segents, al 2005, sota un clima de qestionament del seu govern de corrupci d'alguns dels seus ministres, on va resultar vencedor el Partit Socialista per majoria simple. Per encara la seva influncia poltica s encara considerable i el seu partit es la segona fora poltica del pas i forma part de l'actual coalici de govern.

 Enllaos esterns .

 Biografia en Fundaci CIDOB ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322436" title="Alcollarn" nonfiltered="736" processed="733" dbindex="125752">


Alcollarn s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  Limita amb Zorita al nord i est, Madrigalejo al sudest,  Campo Lugar al sudoest, i Abertura a l'oest.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322438" title="Mira Lobe" nonfiltered="737" processed="734" dbindex="125753">
Mira Lobe nasqu a Grlitz (Alemanya) l'any 1913. De famlia jueva, durant la invasi nazi va haver de fugir del seu pas. Acabada la guerra es va installar a ustria i va adoptar la nacionalitat austraca. Les seves obres han estat tradudes a molts idiomes i ha guanyat diverses vegades el Premi Nacional de Literatura d'ustria.

 Obra .
 L'amiga del bandoler: A la Mathilde li agrada inventar-se histries. Sovint s'imagina que s l'amiga d'un bandoler i que tots dos lluiten contra la fam, la pobresa i la injustcia Amb aquestes histries, d'una banda s'allunya momentniament de la seva vida quotidiana, dels problemes que t a casa i a l'escola, i de l'altra s'apropa a tota la gent que pateix al mn.
 El fantasma del palau;
 L'Ingo i el Drag;
 El rei Tnix;
 Berni;
 El nas de Moritz: Un bon dia, en Moritz es desperta amb una estranya sensaci al nas. De seguida descobreix que pot olorar-ho tot, fins els pensaments i els sentiments de les persones. Malgrat que la seva amiga Dulla, de vuit anys, creu que el nas d'en Moritz s meravells, aviat arribaran les complicacions en aquest relat de fantasia.
 El club dels ssos;
 Qui hi viu, al bosc?
 El cas d'en Heinrich;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322439" title="La Aldea del Obispo" nonfiltered="738" processed="735" dbindex="125754">


La Aldea del Obispo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322440" title="Aldeacentenera" nonfiltered="739" processed="736" dbindex="125755">


Aldeacentenera s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. Limita amb Berzocana, Cabaas del Castillo i Deleitosa. 

 Demografia .



 Agermanaments .
 
 Habana del Este (Cuba) ;
 Penipe ( Equador);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322442" title="Provncia eclesistica" nonfiltered="740" processed="737" dbindex="125756">
Una provncia eclesistica s una divisi territorial prpia del cristianisme. Cada provncia agrupa diverses dicesis i sol estar regida per un arquebisbe. Moltes de les provncies van sorgir per analogia amb divisions poltiques anlogues, per exemple la Tarraconensis prov del temps de la romanitzaci, i aix ha provocat en ocasions conflictes quan les fronteres nacionals han variat. Noms el Papa pot decidir canviar les provncies eclesistiques.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322444" title="Conquista de la Sierra" nonfiltered="741" processed="738" dbindex="125757">


Conquista de la Sierra s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322445" title="Garciaz" nonfiltered="742" processed="739" dbindex="125758">


Garciaz s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322454" title="Herguijuela" nonfiltered="743" processed="740" dbindex="125759">


Herguijuela s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322457" title="Rho Arietis" nonfiltered="744" processed="741" dbindex="125760">
La designaci de Bayer Rho Arietis (  Ari /   Arietis) es compartida per tres estrelles, de   Arietis a   Arietis, de la constellaci d'ries. A vegades   Ari s'anomena simplement   Ari.


   Arietis .


Rho-1 Arietis s una estrella blanca del tipus A de la magnitud aparent +7,01. Est aproximadament a 313 anys-llum de la Terra.

 Enllaos externs .
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;



   Arietis .


Rho-2 Arietis s una gegant vermella del tipus M de la magnitud aparent +5,76. Est aproximadament a 404 anys-llum de la Terra. Est classificada com a estrella variable semiregular i el seu esclat varia de la magnitud +5,62 a +6,01 amb un perode de 30 dies. Es coneguda tamb amb la seva designaci d'estrella variable, RZ Arietis.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;



   Arietis .


Rho-3 Arietis s una nana de la seqncia principal blanca-groga del tipus F de la magnitud aparent +5,58. Est aproximadament a 115 anys-llum de la Terra.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322458" title="Jaraicejo" nonfiltered="745" processed="742" dbindex="125761">


Jaraicejo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322461" title="Plasenzuela" nonfiltered="746" processed="743" dbindex="125762">


Plasenzuela s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322462" title="Puerto de Santa Cruz" nonfiltered="747" processed="744" dbindex="125763">


Puerto de Santa Cruz s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322463" title="Ruanes" nonfiltered="748" processed="745" dbindex="125764">


Ruanes s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322468" title="Santa Ana (Cceres)" nonfiltered="749" processed="746" dbindex="125765">


Santa Ana s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322471" title="Santa Cruz de la Sierra (Cceres)" nonfiltered="750" processed="747" dbindex="125766">


Santa Cruz de la Sierra s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322474" title="(128036) Rafaelnadal" nonfiltered="751" processed="748" dbindex="125768">

(128036) Rafaelnadal s un asteroide que rep el nom del jugador de tennis mallorqu Rafel Nadal. Es troba entre les rbites de Mart i Jpiter.

Fou descobert el 28 de maig del 2003 pels tcnics de l'Observatori Astronmic de Mallorca, a Costitx i batejat amb el nom del tennista l'11 de juliol del 2008.

Fa uns quatre quilmetres d'amplada i es desplaa a una velocitat de 20 Km/s.

Fonts.
 Diari de Balears, 13-07-2008 ;
 Marca.com ;
 La Vanguardia ;

Enllaos externs.
 Fitxa a JPL Small-Body Database Browser de la NASA. ;
 Llista d'asteroides ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322478" title="Santa Marta de Magasca" nonfiltered="752" processed="749" dbindex="125769">


Santa Marta de Magasca s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322480" title="Villamesas" nonfiltered="753" processed="750" dbindex="125770">


Villamesas s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura.  

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322487" title="Betesa" nonfiltered="754" processed="751" dbindex="125772">
Betesa s una localitat que pertany al municipi d'Areny de Noguera, a la Ribagora (Arag).


Est situada a una altitud sobre el nivell del mar de 1.151 metres. L'estructura s tpicament medieval, al llarg d'un carrer davall d'un promontori rocs, sobre el qual encara hi ha restes del que en el seu dia va ser un antic castell fortalesa. A les afores es troben els caserius de casa Palls i casa Francino.

La seva esglsia de Sant Joan Evangelista est molt modificada. En els seus termes hi ha dues ermites a la muntanya: l'ermita de Rigatell, obra romnica del segle XII i l'ermita de Santa Eullia, tamb anomenada Santa Olaria. El frontal de l'altar de l'ermita de Rigatell es troba actualment al MNAC (Museu Nacional d'Art de Catalunya). 

La seva proximitat a Catalunya fa que la seva poblaci sigui catalanoparlant o bilinge. El ball popular per sn les jotes.
 
La poblaci durant l'estiu s d'entre 30 i 40 persones. Es tracta de famlies que han mantingut la casa com a segona residncia o fills de Betesa que s'han rehabilitat un casa.   

 Nuclis de poblaci .
Fins el 1996 Betesa tingu municipi propi, que tamb incloa els llocs dels Molins de Betesa, Santa Eullia i Obs. 

 Festes locals .

 15 d'agost (romeria a Rigatell i berenar);
 Primer divendres d'agost (sopar de germanor i ball a la plaa);

 Llocs d'inters .

 Ermita de Rigatell;
 Ermita de Santa Eullia ;
 Cova d'Espluga Fonda amb estalactites.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322490" title="Oriol Nello i Colom" nonfiltered="755" processed="752" dbindex="125773">
Oriol Nello i Colom (Barcelona, 1957) s un gegraf i poltic catal. Llicenciat en geografia a la Universitat Autnoma de Barcelona i en la Universitat John Hopkins, on s'especialitz en urbanisme. s soci numerari de la Societat Catalana de Geografia i ha estat professor a Londres, Vencia, Rotterdam, Lisboa i a la Universitat de la Provena. Tamb ha estat director de l'Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona.

Fou escollit diputat pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003. Actualment s secretari per a la Planificaci Territorial del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya

 Obres .
 La Cerdanya (1984) amb Pau Vila;
 Las grandes ciudades espaolas: dinmicas urbanas e incidencia de las polticas estatales: informe elaborado por encargo del European Institute for Comparative Urban Research (EURICUR) (1997);
 Ciutal de ciutats: reflexions sobre el procs d'urbanitzaci a Catalunya (2001);
 Lletres de batalla: poltica i territori a Catalunya (2003);

 Enllaos externs .
 Entrevista amb trets biogrfics;
 Oriol Nello a la Societat Catalana de Geografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322491" title="Atzavara (desambiguaci)" nonfiltered="756" processed="753" dbindex="125774">


 Atzavara o pitera, un agave.
 Nom que rep a Eivissa l'Aloe vera;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322493" title="Alexandre Masllorens i Escubs" nonfiltered="757" processed="754" dbindex="125775">
Alexandre Masllorens i Escubs (Barcelona, 1956) s un periodista i poltic catal. Es llicenci en Cincies de la Informaci per la Universitat Autnoma de Barcelona i treball com a periodista a El Correo Cataln, Avui, TVE i fou director general de La Productora. Tamb ha estat vicepresident de l'Associaci Justcia i Pau de Barcelona i director del departament de Migracions de Critas Diocesana a Barcelona. Actualment s membre de la junta directiva del Comit Catal de l'ACNUR.  

Ha estat escollit diputat al Parlament de Catalunya pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003, on ha estat membre de la ponncia redactora del nou Estatut de Catalunya, portaveu de la Comissi de Justcia i membre de les comissions d'Exteriors, Cooperaci, Solidaritat i d'Estudi. Ha estat president de l'Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament fins el 2006 i actualment s assessor de Relacions Externes del Departament de Justcia de la Generalitat de Catalunya.

 Obres .
 La herencia poltica y humana de Enrique Tierno Galvn (1985) ;
 El Quart Mn (1991) ;
 El Cuarto Mundo (1993) ;
 Informe sobre la immigraci (1995);
 Desastre a la 525 (Premi Pere Quart d'Humor i Stira 2004) ;
 El poeta indecente (2007) ;

 Enllaos externs . 
 Biografia;
 Blog d'Alexandre Masllorens;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322497" title="Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament" nonfiltered="758" processed="755" dbindex="125776">
Agncia Catalana de Cooperaci al Desenvolupament (ACCD) s un organisme de la Generalitat de Catalunya responsable de gestionar les poltiques de cooperaci al desenvolupament, construcci de pau, acci humanitria i drets humans per contribuir a l'eradicaci de la pobresa i afavorir el desenvolupament hum sostenible. 

L'actual director s Andreu Felip i Ventura.

 Directors .
 David Minoves i Lluci  ;
 Alexandre Masllorens i Escubs  ;
 Andreu Felip i Ventura  ;

 Enllaos externs .
 Web de l'ACCD ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322498" title="Coll del Tourmalet" nonfiltered="759" processed="756" dbindex="125777">

El Coll del Tourmalet o Tourmalet (2.114 m) s un port de muntanya dels Pirineus francesos, situat al departament dels Alts Pirineus

Al peu de la muntanya hi ha la vila de Sainte-Marie-de-Campan al costat est del port, mentre que l'estaci d'esqu de la La Mongie s a dos terceres part de l'ascensi.

Tourmalet s tamb el nom d'un formatge fet amb llet d'ovella produt a aquestes muntanyes.

 Detalls del port.

El costat oest, des de Luz-Saint-Sauveur, t un recorregut de 19 km. La pujada s de 1.404 m d'alada a un desnivell mitj del 7% amb un mxim del 10,2% poc abans de coronar. Pel cant est, el recorregut s de 17,2 km amb un desnivell del 7,4% i un mxim del 10%. Cada quilmetre est marcat amb la distncia que queda i el pendent mitj del quilmetre segent.

 El Tour de Frana.

El Tourmalet s un dels port mtics del Tour de Frana conjuntament amb l'Alpe d'Huez, l'Aspin o el Galibier entre d'altres. La primera vegada que es puj el port fou l'any 1910, quan s'introduieren els Pirineus. El primer guanyador fou Octave Lapize, qui a la postre guanyaria aquella edici del Tour.

Des de 1947, el Tour ha pujat 47 vegades al Tourmalet, sense comptar un final d'etapa l'any 1974. Des de 1980 es considera com un port hors catgorie o fora de categoria. La Vuelta a Espaa tamb ha pujat el port en algunes ocasions.

Quan es corona el port, es pot trobar una esttua en record de Jacques Goddet, director del Tour entre 1936 i 1987.

 Guanyadors al Tourmalet.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322499" title="FC Petrolul Ploie?ti" nonfiltered="760" processed="757" dbindex="125778">

El FC Petrolul Ploie ti s un equip de futbol romans de la ciutat de Ploie ti.

 Histria .
El club va ser fundat a la ciutat de Bucarest el 1924 amb el nom de Juventus Bucure ti, per la fusi dels clubs Triumf Bucure ti i Romcomit  Bucure ti, el darrer era el club del Banc del Comer Romano-Itali. El 1952 es trasllad a la ciutat de Ploie ti i es fusion amb el Partizanul Ploie ti. L'any 2003 es fusion amb el club Astra Ploie ti.

 Evoluci del nom .


 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322504" title="Joan Roma i Cunill" nonfiltered="761" processed="758" dbindex="125779">
Joan Roma i Cunill s un poltic catal. Collabora regularment al diari Regi 7. s conseller de la Federaci XI del PSC-PSOE, fou escollit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003. A les eleccions municipals de 2007 fou escollit alcalde de Borred el 2007.

A l'any 1974 va ser un dels fundadors de la comissi de festes de Borred, i n'exerc de coordinador fins al 2007.

 Enllaos externs .
 Blog de Joan Roma ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322507" title="Flora Vilalta i Sospedra" nonfiltered="762" processed="759" dbindex="125780">
Flora Vilalta i Sospedra (Barcelona, 1954) s una mestra i poltica catalana. Diplomada en magisteri per l'Escola Universitria de Professorat d'EGB, exerceix com a professora de primria des del 1974. Vinculada al PSC-PSOE, partit al que s'afili el 1995, ha estat regidora a l'ajuntament de Torell des del 1991, membre del Consell Comarcal d'Osona (1999-2001) i diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003, on ha estat membre de la Comissi de Poltica Cultural, vicepresidenta de la Comissi Permanent de Legislatura per als Drets de les Dones, i membre de la Comissi Permanent de Legislatura sobre Immigraci. 

Tamb ha format part de la delegaci que va defensar l'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2006 a la Comissi General de les Comunitats Autnomes del Senat d'Espanya.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Flora Vilalta al Parlament de Catalunya;
 Blog personal de Flora Vilalta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322508" title="Pilar Daz i Romero" nonfiltered="763" processed="760" dbindex="125781">
Pilar Daz i Romero (Barcelona,1967) s una enginyera i poltica catalana, actual alcaldessa d'Esplugues de Llobregat. 

Va ser nomenada alcaldessa de Esplugues de Llobregat el dia 12 de juny de 2006, succeint en aquest crrec Lorenzo Palacin, tamb del PSC, partit que va guanyar les eleccions municipals de 2003. Casada i amb dos fills, s enginyera superior de telecomunicacions i doctora enginyera en telecomunicacions i professora titular d'universitat. 

 Trajectria poltica i institucional .
ss militant socialista des dels 16 anys i ha format part de les comissions executives de les Federacions de L'Hospitalet de Llobregat i de Barcelona. Actualment tamb s Primera Secretria de l'Agrupaci Socialista Universitria del PSC. Abans de ser nomenada alcaldessa ha estat Primer Tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Esplugues de Llobregat i portaveu del grup municipal del PSC d'aquest ajuntament, desenvolupant les competncies de Serveis Econmics, Dona i Pla Estratgic, entre unes altres. Tamb ha estat diputada al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003.

 Enllaos externs .
 Portal de Pilar Diaz;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322511" title="Manel Nadal i Farreras" nonfiltered="764" processed="761" dbindex="125782">
Manel Nadal i Farreras (Girona, 1953 s un bileg i poltic catal, germ de Joaquim Nadal i Farreras. Es llicenci en Cincies Biolgiques a la Universitat Autnoma de Barcelona, i s membre del Collegi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Cincies de Catalunya. Ha treballat com a professor agregat de cincies naturals de l'Institut de Batxillerat Pere Alsius, de Banyoles i s membre de l'Ateneu d'Acci Cultural, de l'Associaci d'Amics de les Gavarres, del Casino Menestral, de l'Associaci d'Agermanament Salt-Quilal i d'altres. Tamb s membre de la Federaci de Treballadors de l'Ensenyament de la UGT.

A finals dels anys seixanta fou membre de Convergncia Socialista de Catalunya i ms tard s'afili al PSC-PSOE, del qual n's membre de l'executiva nacional. Fou escollit diputat per la provncia de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, 1988, 1992, 1995, 1999 i 2003.  Des del desembre del 2003 s secretari per a la Mobilitat del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Currculum;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322516" title="Glutati" nonfiltered="765" processed="762" dbindex="125783">


El glutati s un tripptid constitut per tres aminocids: glicina, cistena i cid glutmic. La seva frmula s 2-amino-5--5-cid oxopentanoic, una  -glutamilcisteinilglicina.

s un antioxidant intracellular que utilitza el grup tiol de la cistena com agent reductor. Actua reduint espcies reactives de l'oxigen com perxid d'H grcies a l'enzim glutati peroxidasa que catalitza la segent reacci: 

H2O2 + 2GSH -
</doc>
<doc id="322517" title="FC Arge? Pite?ti" nonfiltered="766" processed="763" dbindex="125784">

El FC Arge  Pite ti s un club de futbol romans de la ciutat de Pite ti.

 Histria .
A la regi d'Arge  el primer club de futbol fou el Minerul de Campulung Muscel del 1915. Els primers clubs a Pitesti apareixen als anys vint. Aquests sn: Sageata (1921), Macaby (1923), Triumf (1923), Trivale (1923), Victoria i Sportiv  Pite ti (1924). El 15 d'agost] de 1926 es cre lSporting Club Pitesti que vestia de blanc i verd i que fou el club ms destacat abans de la Segona Guerra Mundial.

El 6 d'agost de 1953 nasqu el Dinamo Pitesti, que el 1968 adopt el nom de FC Arges. Destac a la lliga romanesa durant els anys 70, quan guany dos campionats nacionals els anys 1972 i 1979.

Evoluci del nom:
1953 : Dinamo Pite ti;
1968 : FC Arge  Pite ti;
1994 : FC Arge  Dacia Pite ti;
2002 : FC Arge  Pite ti;

 Palmars .
 Lliga romanesa de futbol: 1972, 1979;
 Segona divisi romanesa de futbol: 1961, 1963, 1994, 2008;

 Jugadors destacats .

Paul Codrea;
D nu  Coman;
Nicolae Dic ;
Nicolae Dobrin;
Adrian Mutu;
Valentin N stase;
Adrian Neaga;

 Enllaos externs .
Web oficial


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322519" title="Superxid dismutasa" nonfiltered="767" processed="764" dbindex="125785">



La superxido dismutasa (SOD) s un enzim que cataliza la dismutaci de superxid en oxigen i perxid d'hidrogen. A causa d'aix s una important defensa antioxidant en la majoria de les cllules exposades a l'oxigen. Una de les excepcions es dna en Lactobacillus plantarum i en lactobacilli donat que posseeixen un mecanisme diferent.

 Reacci .
La dismutaci catalitzada per SOD del superxid pit representar-se com les segents semireaccions:
 M(n+1)+   SOD + O2    Mn+   SOD + O2;
 Mn+   SOD + O2  + 2H+   M(n+1)+   SOD + H2O2.

on M = Cu (n=1) ; Mn (n=2) ; Fe (n=2) ; Ni (n=2).

En aquesta reacci l'estat d'oxidaci del cati metllic oscilla entre n i n+1.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322520" title="Carme Carretero i Romay" nonfiltered="768" processed="765" dbindex="125786">
Carme Carretero i Romay (Saragossa, 1959) s una cientfica i poltica catalana d'origen aragons. s llicenciada en qumica per la Universitat de Saragossa i doctora en veterinria per la Universitat Autnoma de Barcelona. Fou escollida diputada pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003, en la que fou nomenada secretria segona de la mesa del Parlament de Catalunya. El 2003 fou nomenada catedrtica del departament d'Enginyeria Qumica, Agrria i Tecnologia Alimentria de la Universitat de Girona, en la que el 2007 fou nomenada vicerectora de Poltica Europea i Internacionalitzaci. 

 Enllaos externs .
 Currculum;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322521" title="Amsa Karsan" nonfiltered="769" processed="766" dbindex="125787">
Amsa Karsan (n. 1983 a anakkale, Turquia ), s un msic i compositor preco turc amb orgens rumanesos. Curs la logse al Conservatori de la Universitat de Istanbul. Als 14 anys va debutar en un concurs de composici i va guanyar el 2 premi desprs de Ismail Dlek, aquest de 29 anys, de la Universitat de Istanbul. El 2007 es va presentar per a eurovisi per a collaborar amb Kenan Dogulu en la can  Shake it up Shakerim . 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322524" title="5a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="770" processed="767" dbindex="125788">

La 5a etapa del Tour de Frana 2008 es desenvolup el dimecres 9 de juliol entre les ciutats de Cholet i Chteauroux i 232 km de llargada.

Perfil de l'etapa.
Amb 232 km de llargada, entre Cholet i Chteauroux, s l'etapa ms llarga de l'edici del Tour de Frana 2008. Durant el recorregut es travessen cinc departaments: Maine i Loira, Deux-Svres, Viena, Indre i Loira i Indre. Els tres esprints intermitjos es troben a Argenton-les-Valles (km 33,5), Richelieu (km 98,5) i Le Grand-Pressigny (km 152). Els ciclistes no han se superar cap dificultat muntanyosa durant aquesta etapa. 

Desenvolupament de l'etapa.
Tres corredors s'escapen al km 11 de l'etapa: el campi de Frana Nicolas Vogondy (Agritubel), Florent Brard (Cofidis) i Lilian Jegou (Franaise des Jeux). Els tres arriben a tenir fins a 8' 15" en arribar al primer esprint intermig (km 33). Els equips dels esprnters i el Gerolsteiner es posaran al capdavant del gran grup per evitar que la diferncia augments i faran que aquesta es redueixi a 7' 40" al km 60 i a 6' a manca de 100km per l'arribada.

El Columbia, el , el  i el  encapalen el gran grup a manca de 30 km, moment en qu els escapats sols disposen de 2' d'aventatge. La fusi es far a menys de dos quilmetres de Chteauroux, moment que s aprofitat per Vogondy per intentar arribar en solitari a la meta, tot i que finalment no ho aconseguir i ser agafat pels esprnters a pocs metres de l'arribada. El britnic Mark Cavendish, portat pels seus companys d'equip fins a 250 metres de l'arribada en ser el vencedor, superant scar Freire i Erik Zabel . Aquesta era la vuitena victria en carretera de Cavendish el 2008 i el primer xit al Tour de Frana.

El cap de la classificaci general no experimenta cap modificaci, aix com tampoc la de la muntanya. Kim Kirchen, per contra, cedeix el maillot verd a Thor Hushovd, quart de l'etapa.

Diverses caigudes s'esdevenen durant l'etapa, sent el ms perjudicat Alejandro Valverde , caigut junt a John Gadret. Aurlien Passeron i Heinrich Haussler cauen en el darrer tram de l'etapa i el vencedor del gran premi de la muntanya del Tour de Frana 2007, Mauricio Soler, es veu obligat a abandonar al comenament de l'etapa desprs de la caiguda soferta durant la primera etapa .

Esprints intermitjos.
 1r esprint intermig. Argenton-les-Valles (km 33,5) ;

 2n esprint intermig. Richelieu (km 98,5) ;

 3r esprint intermig. Le Grand-Pressigny (km 152) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Nicolas Vogondy (Agritubel)

Abandonaments.
 Mauricio Soler (Barloworld)

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322535" title="Rebetiko" nonfiltered="771" processed="768" dbindex="125789">
Rebetiko, plural rebetika, (Grec           i            respectivament), ocasionalment transliterat com a Rembetiko, s el nom d un tipus de msica folklrica grega. Un tipus de msica d arrel que t clares similituds amb altres msiques de l rea mediterrnia.

Les canons, que sovint han estat comparades a gneres com el blues estan plenes de dolor, passi, romanticisme i amargor. Habitualment sn canons melancliques que ens parlen de les desgrcies de gent normal i corrent. Moltes canons de rebetiko primerenques ens parlen de drogues, especialment de haixix la qual cosa va fer que el gnere fos criminalitzat per la dictadura de  Ioannis Metaxas en 1936. Damianakos Stathis ha fet notar que les canons rebetiko dels primers temps sn sobretot l expressi cantada del proletariat. Totes les canons  rebetiko tenen ritmes ballables, sobretot de zeibekikos, aptalikos, chasapikos i servikos, per tamb s hi troben ritmes de balls com tsifteteli, karsilamas, syrtos i altres.


Histria .
Vegeu tamb: Cronologia del Rebetika

Elias Petropoulos, un dels principals historiadors de l estil, en divideix la histria en tres perodes:
1922   1932; s el perode en el qual el rebetiko emergeix de les seves arrels amb la seva peculiar barreja d elements de la musica d sia Menor.
1932   1942; s el perode clssic.
1942   1952; l poca en qus es descobreix ms enll del seu territori, es difon i s acceptat.

 Prehistria .
Les seves arrels es poden trobar en la msica de les grans ciutats gregues, sobretot costaneres de la Grcia actual i de l sia Menor.
Els bressols del rebetiko foren les tabernes, els ouzeri (on es consumia ouzo), llocs vinculats al consum del haixix i les presons.

 El perode del mestratge .
1922 va ser l any del final de la Guerra greco-turca que va anar seguida d intercanvis de poblaci seguint els acords continguts al Tractat de Lausanne. Molts dels refugiats grecs d sia Menor es van establir en grans ciutats gregues; entre aquests hi havia molts msics professionals que vban portar amb ells la seva msica.

 El perode "classic" .
Gradualment, el rebetiko va anar prenent el seu carcter peculiar. El 1932 es van fer els primers enregistraments amb buzuki, de la m de Markos Vamvakaris.  L any 1936 va arribar la dictadura de Ioannis Metaxas, i amb ella la censura.

Les referncies a les drogues van desaparixer de les lletres. De totes maneres es va mantenir fins a cert punt l enregistrament de caons amb temes considerats illegals ats que en aquell perode hi va haver molts grecs que varen emigrar al Estats Units, i el rebetiko va emigrar amb aquestes persones. Es van arribar a enregistrar mols canons, tals com les de Spyros Peristeris, Panagiotis Tountas, Ioannis Papaioannou, Vassilis Tsitsanis, Manolis Hiotis o Stratos Pagioumtzis per citar-ne alguns.

 Instruments .
Els instruments bsics sn el buzuki i la guitarra. Hi pot haver altres instruments addicionals com el baglamas, l acordi, la pandereta, el viol i els  cmbals de dit (comparables a les castanyoles). En els enregistraments ms antics tamb se sent sovint un dringar de vidre. Hi ha cert debat per saber a qu respon; alguns consideren que era produt per un komboli picant contra un got per veure. 

 Intrprets famosos .

Achilles Polonos ;
Rita Abatzi;
Apostolos Chatzikhristos	 ;
Manolis Chrisafakis;
Anna Chrisafi	;
Yiorgos Batis	 ;
Soteria Belou	 ;
Loukas Daralas;
Roza Eskenazi	 ;
Mikhalis Genitsaris	 ;
Babis Goles	 ;
Dimitris Gogos (Bayanderas);
Antonios Katinaris;
Maria Katinari;
Georgios Ksintaris;
Marika Ninou;
Marika Papagika ;
Ioannis Papaioannou	 ;
Vangelis Papazoglou	 ;
Stratos Payoumtzis	 ;
Stelios Perpiniadis;
Kostas Roukounas;
Kostas Skarvelis;
Yovan Tsaous (nom real: Giannis Eitziridis);
Prodromos Tsaousakis;
Vassilis Tsitsanis;
Markos Vamvakaris;
Marika Kanaropoulou (Tourkalitsa, Brousalia);

Exemple en vdeo .

http://www.youtube.com/v/rAMNRp3DAsA

 Veure tamb .
Rebetiko (film) - ; un film de Costas Ferris;
Rebetes;
Llista de canons rebetiko;
Llista de danses;
Llista de danses ordenades per cultures;
Kanto (msica);

Per aprofundir .
Damianakos Stathis,                              2a edici. Athens, Plethron, 2001.
Gauntlett Stathis, Rebetika, Carmina Graeciae Recentoris. Athens, D. Harvey and Co., 1985.
Hadjidakis Manos,                                            . 1949.
Holst-Warhaft Gail, Road to Rembetika: Music of a Greek sub-culture, songs of love, sorrow and hashish, Athens, Denise Harvey, 1989;
Kotarides Nikos,                                . Athens, Plethron, 1996.
Kounades Panagiotis,                                 . Athens, Katarti, 2000.
Petropoulos Elias,                    . Athens, 1968.

Enllaos externs .
 ;
Xrono Rebetiko Kai Laiko (Audio) Un programa setmana de rdio dedicat al rebetiko a crrec de Sotiropoulos and written by Vlassis Kokonis;
Rebetiko On-line S hi pot llegir una introducci al rebetiko en angls i en grec, veure-hi fotos, i escoltar 14 hores al dia de msica rebetiko.
Falireas Productions - Greek Traditional Music Segell discogrfic grec especialitzat en estils musicals com rebetiko, smyrnaiko, msica d Epir, etc.
Achilles Polonos - Neden Geldim Amerika'ya(Turkish Lyrics);
 "Damn Society", un  article sobre rebetiko;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322536" title="Buzuki" nonfiltered="772" processed="769" dbindex="125790">
El buzuki (gr.             ; pl.              ) s un instrument de corda polsada, tradicional de Grcia.

Pertany a la famlia dels llats de coll llarg, que a vegades t tres cordes i a vegades quatre, i que est directament emparentat amb instruments propis d'sia Menor com el baglama i altres  de ms orientals com el tar. 

s  habitual en molts tipus de msica popular i tradicional de Grcia, en especial en el sirtaki i en el rebetiko.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322541" title="Miquel Duran Pastor" nonfiltered="773" processed="770" dbindex="125791">
Miquel Duran i Pastor (Palma, 1934) s un historiador i ex poltic mallorqu. 

Especialitzat en histria contempornia, en els darrers anys del Franquisme fou regidor de Cultura de l'Ajuntament de Palma. Particip en la Transici Democrtica com independent des de les files d'UCD durant les dues primeres legislatures fou diputat al Congrs

Obres d'investigaci.

 Aproximaciones histricas al romanticismo musical (1976);
 Repercusiones de la revolucin de 1868 en Mallorca (1980);
 Bernat Nadal i Cresp: un bisbe solleric que fou diputat a les Corts de Cadis (1986);
 Sicut oculi: un tiempo pasado que no fue mejor, vigilantes y vigilados en la Mallorca de la postguerra, 1941-1945 (1992);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322543" title="Capit (esports)" nonfiltered="774" processed="771" dbindex="125792">

Als esports collectius, un capit s un ttol donat a un membre de l'equip. El ttol s freqentment honorari, per en alguns casos el capit s el portaveu al terreny de joc o t responsabilitats en l'estratgia i el treball en equip a la pista durant el temps de joc. 

En alguns esports, els capitans poden tenir la responsabilitat de dirigir-se a l'rbitre per fer observacions o demanar aclariments.

El capit participa en els sorteigs de camp o de sacada i firma l'acta del partit. En altres ocasions, com als equips de Copa Davis de tennis el capit no s un jugador, sin una figura externa ms prxima a la d'un entrenador.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322552" title="Luigi Taramazzo" nonfiltered="775" processed="772" dbindex="125793">
 Luigi Taramazzo  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Luigi Taramazzo va nixer el 5 de maig del 1932 a Ceva, Itlia i va morir el 15 de febrer del 2004.


 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de maig del 1958 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Luigi Taramazzo va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint qualificar-se per disputar la cursa i no assolint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322553" title="9a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="776" processed="773" dbindex="125794">

La 9a etapa del Tour de Frana 2008 es desenvolup el diumenge 13 de juliol entre les ciutats de Tolouse i Bagnres-de-Bigorre, amb 224 km de recorregut.

Perfil de l'etapa.
s la primera etapa dins dels Pirineus al Tour del 2008.

La primera meitat del recorregut s relativament plana, amb dos esprints intermedis. Desprs de remontar el riu Garona i el riu Pique fins a Banhras de Luishon, es comena a pujar el coll del Peyresourde, de primera categoria, arribant als 1.569 metres d'alada. L'ascens al Peyresourde sn 13,2 quilmetres amb una mitjana del 7,1% d'inclinaci. El descens arriba fins a Arreau, on comena l'ascens al coll d'Aspin, tamb de primera categoria, fins a arribar als 1.489 metres. A partir d'aquest punt, hi ha 26 quilmetres fins a l'arribada, a Bagnres-de-Bigorre.

Desenvolupament de l'etapa.

Aliaksandr Kuchynski, Sebastian Lang i Nicolas Jalabert s'escapen al quilmetre 22 de l'etapa, arribant a tenir 14 minuts i 20 segons d'avantatge. Cadel Evans caigu al peu del Peyresourde, fent-se mal al colze i el genoll esquerra, per continuant en carrera.

Durant l'ascens al Peyresourde, Sebastian Lang es queda sol, aconseguint un avantatge de 5'25" al cim sobre el pelot.

A l'ascens de l'Aspin, Riccardo Ricc i Stefan Schumacher ataquen des del pelot, on es queden Kirchen, Evans i Valverde. Sebastian Lang pateix i va perdent avantatge sobre els seus perseguidors, siguent atrapat per Riccardo Ricc abans d'arribar al cim. L'itali baix sol l'Aspin i arrib primer al final, amb un temps de 5 hores, 39 minuts i 28 segons. Vladmir fimkin, que atac a cinc quilmetres del final, qued segon, i Cyril Dessel, amb la resta del grup de favorits, arrib tercer. Stefan Schumacher perd la tercera posici a la general.

Esprints intermitjos.
 1r esprint intermig. Saint-Sulpice-sur-Lze (km 29,5) ;

 2n esprint intermig. Segouagnet (km 111);


 Colls .


Classificaci de l'etapa.



Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Sebastian Lang (Gerolsteiner)

Abandonaments.
cap










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322555" title="Ban? Mard?ni" nonfiltered="777" processed="774" dbindex="125795">
Ban  Mard ni (que significa fills de Mardanix o de Martnez) s una dinastia musulmana muladita, s a dir cristiana convertida a l'islam. Entre els membres ms notables d'aquesta famlia, que regn especialment a la Taifa de Mrcia, cal destacar:

Vals almorvits.

 (1145-1146): Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix, val (governador) de la Taifa de Valncia, en nom del val de Mrcia, Ibn 'Iyad.
 (1146-1147): Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni, fill de l'anterior, val de Valncia i Mrcia. S'autoproclam emir (rei) de la Taifa de Mrcia.

Emirs independents.
 (1147-1172): Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni. S'autoproclam emir de la Taifa de Mrcia.
 (1147-1171): Abu al-Hajjaj Ysuf ibn 'Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix, germ de l'anterior, val de la Taifa independent de Valncia en nom del seu germ, l'emir Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni.

Vals almohades.

 (1171-1186) Abu al-Hajjaj Ysuf ibn 'Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix: A la mort del seu germ fou val de Valncia dependent de l'emperador almohade.
 (1186-1238) Abu al-Jumayl Zayyan ibn Sa'd ibn Mardanix, nt d'Abu al-Hajjaj Ysuf, val de Valncia (sols en part del territori).

Vegeu tamb.
Valncia musulmana;
   

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322557" title="Batalla de Pona (1300)" nonfiltered="778" processed="775" dbindex="125796">
 




La batalla de Pona del 1300 fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.
Jaume el Just hagu d'assumir la Pau d'Anagni sota els auspicis del Papa Bonifaci VIII, pel que a canvi de posseir les illes de Sardenya i Crsega, hauria de cedir Siclia a l'Esglsia qui, al seu torn, donaria el control als Anjou el 1295. Els sicilians rebutjaren tornar al control dels francesos i l'11 de desembre del mateix any el Parlament sicili, reunit al Castell d'Ursino de Catnia proclam rei a Frederic II de Siclia i fou coronat rei pels nobles a Palerm en 1296.

El seu rebuig a les pretensions del Papa provoc el desembament sicili a Calbria, des d'on pos en setge diferents viles, incit a la revolta en el Regne de Npols, negoci amb el Partit Gibel de Toscana i Llombardia, i assessor a la Casa de Colonna contra el Papa Bonifaci. Mentrestant Carles I de Valois va envair Siclia, i Jaume el Just, que reb diferents favors de la Santa Seu, feu casar la seua germana Violant d'Arag amb Robert I de Npols, el tercer fill de Carles II d'Anjou.

Els dignataris catalans de Siclia es posaren al costat de Frederic II de Siclia, que fou investit pel Parlament Sicili l'onze de desembre de 1295 i coronat Rei el 25 de maig de 1296, iniciant una ofensiva a Calbria. Durant la batalla de Catanzaro, abans de prendre-la feu donaci d'ella i de tot el comtat a Guillem Galceran de Cartell, fet que va provocar un enfrontament entre el rei i Roger de Llria. Frederic s'apoder dels seus castells i al tractar Roger de reconquerir-los, top amb Guillem Galceran de Cartell i els seus almogvers i quedant molt malferit es va retirar.

Jaume el Just volia complir la seva part de la Pau d'Anagni i va enviar a Joan de Procida i Roger de Llria, derrotant a Frederic II de Siclia a la Batalla del cap Orlando, mentre els fills de Carles, Robert I de Npols i Felip de Npols desembarcaven a Siclia prenent Catnia. Felip va assetjar Trapani per fou venut i capturat per Frederic a la batalla de Falconara, i Gautier V de Brienne a la Batalla de Gagliano.

La batalla.
Roger de Llria estava a Npols amb 40 galeres angevines quan 32 galeres sicilianes comandades per Conrad d'Oria  van arribar i els van reptar a sortir, per Llria va refusar per manca de confiana en les tripulacions. i d'Oria va atacar les illes dels voltants, per aix va permetre que arribssin 12 galeres d'Aplia i 7 de la Repblica de Gnova, i quan Llria va tenir les 59 galeres va sortir a buscar als sicilians, a qui va trobar a l'oest, a la illa de Zannone. 

Desprs que d'Oria va rebutjar l'oferta de retirada, aquest va atacar la galera capitana i les portaestandards, amb la seva prpia navegant enganxada i capiculada a la de Llria, sense poder abordar-la. Desprs que una de les naus sicilianes es retirs desprs de captura d'una napolitana, fou seguida per sis ms, mentre que cinc naus gibellines es van aturar i finalment els sicians forn capturar, la darrera d'elles la de d'Oria, quan Roger de Llria va amenaar de cremar-la.

Referncies.


Bibliografia.
 Manuel de Montoliu, La Llengua catalana i els trobadors ;






]
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322560" title="Cora (divisi administrativa)" nonfiltered="779" processed="776" dbindex="125797">
Una cora s una antiga divisi administrativa d'Al-Andalus sota el govern d'un val. Fou creada pels sarrans com a continuadora de la provncia o ducat visigtic en els territoris que conqueriren a la Pennsula Ibrica i fou vigent durant tot el perode de l'Emirat de Crdova i del Califat de Crdova.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322561" title="Juz'" nonfiltered="780" processed="777" dbindex="125798">

Juz' (de l'rab:     ; plural       ajza') significa literalment "part." El terme s usat principalment per anomenar cadascuna de les 30 parts iguals en les que s dividit el Corn. 

Tamb fou emprat per denominar les divisions administratives o districtes en qu s'organitzava una cora. Els juz' eren terres comunals i lliures d'impostos.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322562" title="'Al? ibn Mug?hid Iqb?l al-Dawla" nonfiltered="781" processed="778" dbindex="125799">
'Al  ibn Mug hid Iqb l al-Dawla (?,? - segle XI,?) va ser rei de la Taifa de D niyya entre els anys 1044 i 1076 de l'era cristiana.

Poltica interior.
Succe el seu pare Mug hid ibn 'Abd All h en contra de l'oposici del seu germ Has n. Prengu el ttol honorfic d'Iqb l al-Dawla (prosperitat de la dinastia) per perd la sobirania sobre els seus territoris a mans del rei Ab  Ga'far Ahmad ibn Sulaym n al-Muqtadir de la Taifa de Saraqusta, quan aquest es present davant de D niyya amb un notable exrcit. Acab casant-se amb una de les seves filles.

Arran d'aquests fets, el val de May rqa 'Abd All h al-Murtad  allotj la famlia del rei destronat i actu de manera independent fins que l'any 1087 es proclam emir i convert May rqa en un regne taifa.

Poltica exterior.
Durant una rtzia contra Sardenya fou capturat i obligat a ser batejat, per desprs de pagar el rescat retorn a l'Islam.

Al 1058 sign un conveni amb el Bisbat de Barcelona pel qual es comprometia a protegir els cristians mossrabs de la Taifa de D niyya i reconeixia la jurisdicci del Bisbat de Barcelona sobre les esglsies del seu regne, tant dels territoris peninsulars com dels territoris insulars de May rqa, a canvi de reconeixement cristi de la seva sobirania sobre aquests territoris. Aquest conveni fou allegat dos segles desprs quan finalitzada la Croada contra Al-Mayrqa (1229-1232) per part de Jaume I d'Arag, el Bisbat de Barcelona reclam la seva sobirania sobre les terres de Mallorca. A nivell diplomtic mantingu bones relacions amb Almodis de la Marca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322563" title="Cazalegas" nonfiltered="782" processed="779" dbindex="125800">


Cazalegas s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb San Romn de los Montes, Castillo de Bayuela, Lucillos, Talavera de la Reina y Pepino.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322565" title="Cebolla (Toledo)" nonfiltered="783" processed="780" dbindex="125801">


Cebolla s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Lucillos, Illn de Vacas, Domingo Prez, Erustes, Mesegar de Tajo, Malpica de Tajo, La Pueblanueva i Montearagn,

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322566" title="Cedillo del Condado" nonfiltered="784" processed="781" dbindex="125802">


Cedillo del Condado s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb El Viso de San Juan, Illescas, Yuncos, Yuncler, Villaluenga de la Sagra, Recas, Lominchar i Palomeque.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322567" title="Chozas de Canales" nonfiltered="785" processed="782" dbindex="125803">


Chozas de Canales s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Casarrubios del Monte, El Viso de San Juan, Palomeque, Lominchar, Recas i Camarena.

Administraci.


Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322568" title="Cobeja" nonfiltered="786" processed="783" dbindex="125804">


Cobeja s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Pantoja, Alameda de la Sagra, Villaseca de la Sagra i Villaluenga de la Sagra. 

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322569" title="Cobisa" nonfiltered="787" processed="784" dbindex="125805">


Cobisa s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Toledo, Burguillos de Toledo, Layos i Args.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322571" title="Corral de Almaguer" nonfiltered="788" processed="785" dbindex="125807">


Corral de Almaguer s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb  Villatobas i Santa Cruz de la Zarza al nord, Cabezamesada i Villanueva de Alcardete a l'est, La Puebla de Almoradiel i La Villa de Don Fadrique al sud, i Lillo i La Guardia a l'est.

 Demografia .



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322572" title="Cuerva" nonfiltered="789" processed="786" dbindex="125808">


Cuerva s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Totans, Pulgar, Las Ventas con Pea Aguilera, Menasalbas i Glvez,

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322573" title="'Abd All?h al-Murtad?" nonfiltered="790" processed="787" dbindex="125809">
'Abd All h al-Murtad  (?,? - 1095, ?) va ser el darrer val de les Illes Balears sota sobirania de la Taifa de D niyya. Quan al 1076 la Taifa de D niyya fou annexionada per la Taifa de Saraqusta, el val 'Abd All h al-Murtad  comen a actuar de manera independent fins que l'any 1087 es proclam emir i convert May rqa en el Regne Taifa de May rqa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322575" title="Bandera de Maurici" nonfiltered="791" processed="788" dbindex="125810">






La bandera de Maurici fou adoptada el 1968.

Es composa de quatre bandes horitzontals del mateix gruix dels colors segents:

 El vermell, situat al capdamunt, simbolitza la sang vessada pels esclaus.
 El blau s el color del cel i de l'oce.
 El groc s el smbol del sol, de la unitat i del somni purificador. ;
 El verd, situat a sota de tot, s el color de la natura exhuberat i dels camps de sucre de canya que cobreixen el 90% de l'illa Maurici i que representen un dels tres pilars de l'economia illenca. ;

Banderes histriques.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322576" title="Manel Figuera i Abadal" nonfiltered="792" processed="789" dbindex="125811">

Manel Figuera i Abadal va nixer a Barcelona el 1957.

s professor de primria, professor de catal per a adults i corrector de textos. Des del 1982 resideix a Bellver de Cerdanya. Ha treballat al Collegi Vedruna de Puigcerd del 1983 al 1990. Aquest mateix any entra com a assessor lingstic al Consell Comarcal de la Cerdanya i el 1992 s contractat pel Consorci per a la Normalitzaci Lingstica, empresa on es troba actualment. Del 1999 al 2007 ha estat regidor a l'ajuntament del seu poble.

Els anys 1989 i 1990 obt els primers premis literaris, encara que la vocaci per escriure se li desperta ms aviat tard. El 1993, amb tres autores ms, publica un recull de poemes. Des d'aleshores ha escrit poesia i novella, tot i que ha estat la narrativa breu el gnere literari que ms ha conreat i el que li ha aportat ms guardons, entre els quals el Roser de Plata al Premi Vila de Puigcerd 2004 i el Premi Pirineu de les Homilies d'Organy 2006.

Alpinista i excursionista infatigable, pel que ms se'l coneix s possiblement per les seves guies d'excursions. La comarca on viu i el Principat d'Andorra sn els territoris pirinencs d'on ms ha escrit. Per la proximitat, els Pirineus, sobretot el sector que va de la Maladeta al Canig, i d'una manera especial la Cerdanya, l'Alt Urgell, Andorra, l'Arija, el Bergued, el Conflent i el Capcir, sn els espais que ms en freqenta. Tamb s'ha mogut pels Picos de Europa, el sistema Ibric, Gredos, els Alps i l'Atles.

s soci del Grup Excursionista de Cerdanya (GREC) i escriu articles en revistes com Vrtex i El Mundo de los Pirineos i ha collaborat en alguns mapes d'Alpina, aix com en l'actual Nomencltor oficial de toponmia major de Catalunya. Ha participat en els programes "De Vacances" de TV3 i "Temps d'Aventura" del C33, i en diversos reportatges de TV Andorra. 

Guies d'excursionisme.
 Cerdanya, valls i carenes (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995). ;
 La Cerdanya, tots els cims Alfons Brosel (Institut d'Estudis Ceretans, 1995 al castell per SUA Edizioak, Bilbao, 1996). ;
 La Cerdanya, rutes i passejades catal i castell (Sinopsis, 1997). ;
 Andorra, guia muntanyenca Alfons Brosel (Bilbao: SUA Edizioak, 1998 catal i castell. ;
 Cerdanya, circuits d'alta muntanya (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1998). ;
 La Cerdanya, excursions amb raquetes de neu (Sinopsis, 1999). ;
 La Cerdanya castell (Ed. Alpina, 2000). ;
 Andorra castell (Ed. Alpina, 2002). ;
 Descobreix el Parc Natural del Cad-Moixer i la Cerdanya catal i castell (Sinopsis, 2004). ;
 Circuits d'alta muntanya pel Pirineu Oriental Catal (Cossetnia,2005). ;
 Excursions escollides per a raquetes de neu (Cossetnia, 2005). ;
 Circuits d'alta muntanya pel Pirineu occidental catal (Cossetnia, 2006).
 Cerdanya Alfons Brosel (SUA Edizioak, 2007) catal i castell. ;
 100 cumbres de los Pirineos 5 autors ms (SUA Edizioak, 2007) castell. ;
 Racons. Temps d'Aventura autors, que cont el text "El roc del Boc, una bella muntanya desconeguda" (Cossetnia Edicions i Televisi de Catalunya, 2007). ;
 Cerdanya. Granollers (Ed. Alpina, 2008) castell. ;
 Racons 08. Excursions a peu i en BTT proposades pels telespectadors autors (Cossetnia Edicions i Televisi de Catalunya, 2008). ;
 50 ascensions fcils pel Pirineu catal (Cossetnia,2008);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322585" title="Taifa de Mallorca" nonfiltered="793" processed="790" dbindex="125812">
La Taifa de Mallorca va ser un regnat musulm independent que exist durant el perode de 1076-1115 i 1158-1203 de l'era cristiana.

Primera Taifa.
Abans del 1076 les Illes Balears havien format part de la Taifa de D niyya, per aquell any el rei de D niyya 'Al  ibn Mug hid Iqb l al-Dawla de la dinastia dels Ban  Mug hid  fou derrotat pel rei Ab  Ga'far Ahmad ibn Sulaym n al-Muqtadir dels Ban  H d, de manera que la Taifa de D niyya fou annexionada a la Taifa de Saraqusta a excepci de les Illes Balears que restaren governades pel val 'Abd All h al-Murtad . Aquest es proclam emir l'any 1087, convertint May rqa en un Regne Taifa. 

L'emir 'Abd All h al-Murtad  fou succet per Mub ir N sir al-Dawla fins que l'any 1114 es llen la Croada contra May rqa. Malgrat l'xit inicial de la croada, les tropes cristianes evacuaren l'illa quan els arribaren notcies de l'arribda de reforos almorvits procedents d'Al-Andalus. A partir d'aleshores la Taifa de Mallorca desaparegu i fou annexioada als dominis dels almorvits.

 Segona Taifa .
May rqa visqu un segon perode independent arran de la derrota almorvit i l'arribada al poder d'Al-Andalus dels almohades. A partir del 1158, Mayurqa fou el refugi dels almorvits i fou governada per la dinastia dels Ban    niya, el darrer dels quals fou 'Abd All h ibn Ish q ibn   n ya, que fou derrotat pel califa almohade al-N sir l'any 1203 de l'era cristiana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322588" title="Acre (unitat de superfcie)" nonfiltered="794" processed="791" dbindex="125813">
L'acre s una unitat de mesura agrria d'origen germnic, utilitzada tant a les illes Britniques com a les seves antigues colnies, incloent els Estats Units. Equival  a 4.047 m2. A Anglaterra i als EUA equival a una superfcie de 40 a 46 ca (centirees) i 86 dm2; a Esccia, a 51 a i 43 ca, i a Irlanda, a 65 a i 55 ca. L'acre s'utilitza molt sovint per expressar rees de superfcie en l'mbit anglosax. En el sistema mtric, s l'hectrea la que s'utilitza habitualment per al mateix propsit. Un acre equival aproximadament al 40% d'una hectrea.

Els acres ms comunament utilitzats actualment sn l'acre internacional, que equival a 4046.8564224 m2 i, als EUA, el survey acre, que equival a  = 4046.8726098 m2. El 1958, als EUA i als pasos de la Commonwealth es defin la mesura de la iarda internacional en 0.9144 metres. En conseqncia, l'acre internacional equival exactament a 4046.8564224 m2.

El terme "acre" prove de l'angls antic cer, que originalment significava open field, "camp obert". T el mateix origen que el terme norueg kre, el suec ker, l'alemany Acker, el llat ager i el grec      , agros.

 Referncies .


Enllaos externs.
 The Units of Measurement Regulations 1995 (United Kingdom);
 "How much is inside an acre?" a Cockeyed.com;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322590" title="Manel Mar" nonfiltered="795" processed="792" dbindex="125814">
Manel Mar, pseudnim de Manuel Garcia Mar, (Eivissa, 1975) s un poeta i escriptor eivissenc que resideix habitualment a Valncia.

Collabora habitualment al diari ltima Hora Ibiza y Formentera.

 Obra publicada .
 Poemes en gris, 1999. Premi Miquel ngel Riera de poesia.
 Clarise, 1999.
 Poemari de descortesia, 2000.
 Patrimoni dels dies, 2001. Premi Baladre de l'Institut d'Estudis Eivissencs.
 Deshbitat, 2003. Premi Senyoriu d'Ausis March.
 No pas jo, 2005. Premi Mallorca.

 Referncies .
 Enciclopdia d'Eivissa i Formentera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322595" title="Ermita de Sant Sebasti de Sitges" nonfiltered="796" processed="793" dbindex="125815">

L'ermita de Sant Sebasti s un edifici religis del segle XIX a Sitges, al Garraf.

 Arquitectura .
L'ermita forma part del conjunt del cementiri (vell) de Sitges, per b que t entrada independent. s de planta quadrada, d'una sola nau, amb creuer i capelles laterals. La faana s simtrica, i el temple est cobert per una teulada a dues vessants. El portal, orientat a migdia, s d'arc de mig punt adovellat en pedra. Per dessobre, la faana ostenta una obertura circular, i est coronada per una forncula de ma i rajoles amb la imatge del sant titular. El campanar, a la part posterior de l'ermita, t coberta de pavell amb rajoles.

 Histria .
Encara que sense constncia escrita, es creu que el temple primitiu era del segle XIII. En un dels murs hi havia hagut una inscripci que deia 1614, que se suposa que correspon a una restauraci posterior. L'edifici actual, per, s obra del segle XIX (1857-1861) pel mestre d'obres Francesc Cros; un cop acabada la construcci, va ser adscrita al servei de capella del cementiri. A banda de la imatge de Sant Sebasti que s'hi venera, en l'ermita es poden veure tamb passos de la Setmana Santa sitgetana.

Depn de la parrquia de Sant Bartomeu i Santa Tecla de Sitges. Celebracions principals: Del 19 al 27 de gener, novena de sant Sebasti, amb ofici solemne el dia 20. Per dimecres Sant, al vespre es fa el Prtic de la Setmana Santa, i dijous i divendres s'exposen els passos de la process (no tots; alguns tenen altres llocs d'exposici). Per Sant Pere s'hi celebra l'ofici en commemoraci de la festa del barri de les Cases Noves. El 2 de Novembre, Missa pels difunts.

En els goigs de Sant Sebasti, s'agraeix al sant que hagus alliberat Sitges de la pesta.

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;

 Enllaos .
 Plana de l'ermita en la web de la Parrquia de Sitges;
 Fotografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322598" title="Formiguer" nonfiltered="797" processed="794" dbindex="125816">
 

Un formiguer s el cau on habiten les formigues en societat i tamb al mateix conjunt de formigues que habiten en el cau. La seva estructura est formada per un laberint de tnels, entrades i, sovint, monticles de terra. Dins el formiguer hi ha diferents sales, unes per a la cria i la reproducci, i altres per a emmagatzemar aliment.

En els casos en el que hi ha un monticle  comunament de terra o argila  sobre la colnia subterrnia, aquest forma part del formiguer i est construt per les formigues, amb la mateixa terra que extreuen del terra. El monticle serveix a les formigues per evitar que la part subterrnia s'inundi en temps de pluja i s'observa una activitat interna similar a la de la part subterrnia. Tota la colnia s repleta de tnels sobre i sota terra.

Sovint els formiguers estan connectats i formen part d'unes colnies ms grans anomenades supercolnies. Exemples de grans supercolnies de formigues s'han descrit a la costa Ishikari de la illa de Hokkaid , al Jap. La colnia es calcula que podria contenir uns 306 milions de formigues de treballadors i un mili de formigues reina que vivien en 45.000 nius interconnectats per tnels subterranis, i s'extenia en una rea de 2,7 km. El 2004, es va trobar a Melbourne, Austrlia, i es calcula que t uns 100 km d'ample.

 Referncies .


Enllaos externs.
Journal of Insect Science: "The nest architecture of the Florida harvester ant" ;
Ant Hill Wood. Pgina amb informaci sobre formigues ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322605" title="Papamosques gris" nonfiltered="798" processed="795" dbindex="125817">





El papamosques gris o matamosques (Muscicapa striata) s una espcie d'ocell de la famlia dels muscicpids que es pot observar als Pasos Catalans. A Mallorca, t altres noms vulgars com xcara, jua, enclotxamosques, pagofrigo, menjamosques, petxeta ....

Morfologia.

 Fa 14 cm de llargria total i 24 cm d'envergadura alar.
 Pesa 17 g.
 s bastant esvelt.
 Parts superiors de color bru grisenc i les inferiors blanquinoses amb el pit lleugerament llistat.
 T unes estries fosques al cap.
 Ales llargues.
 Potes curtes i negres. ;
 Bec negre.
 Cap gros i arrodonit.
 Els exemplars immadurs sn ms marronosos que els adults. ;

Subespcies.

 Muscicapa striata striata (nord-oest d'frica i tot Europa llevat de les Balears, Crsega, Sardenya i els Balcans).
 Muscicapa striata balearica (Illes Balears).
 Muscicapa striata gambagae  ;
 Muscicapa striata inexpectata ;
 Muscicapa striata mongola ;
 Muscicapa striata neumanni (sia Menor, Grcia continental, Xipre, Creta i els Balcans).
 Muscicapa striata tyrrhenica (illes de la Mar Tirrena).
 Muscicapa striata sarudnyi ;

Reproducci.

Fa un niu aixoplugat en arbres, en plantes enfiladisses, en murs, etc., emprant molsa, llana, pls i ho cimenta tot amb teranyines. Al maig-juny la femella hi pon 3 o 5 ous, que ella mateixa, principalment, cova al llarg de 13 dies. Ambds pares s'encarreguen d'encebar els petits, que als 12-13 dies volen. Realitzen dues postes.

Alimentaci.

Menja dpters i himenpters, tot i que les mosques sn el seu aliment predilecte i les captura desprs d'haver-les estat controlant des d'un lloc de guaita.

Hbitat.

Als Pasos Catalans ocupa ambients diversos, com marges de boscos, conreus i jardins, per no es troba a les muntanyes ms altes. s molt abundant als pinars. Tamb s present a les garrigues costaneres sempre que tinguin arbres d'un cert port on fer els nius. s una de les poques espcies d'ocells que ocupa l'alzinar essent-hi l'espcie ms abundant desprs del ferrerico blau (Parus caeruleus). 

Distribuci geogrfica.

Cria a Europa i hiverna a l'frica tropical i meridional, i/o a l'ndia. 

Costums.

 s estiuenc i migrador. ;
 Pot arribar a viure 9 anys;
 Se situa sobre branques i pals des d'on se llana, en vol rpid, a la caa d'insectes voladors. Sovint es pot sentir un "clac", com si fos un esclafit de llengua, quan la presa s aglapida amb el bec.;

Referncies.



Enllaos externs.

 Descripci i fotografies. ;
 IUCN. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Imatges i informaci diversa d'aquest ocell. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Vdeos de papamosques grisos ;
 African Bird Image Database. ;
 El papamosques gris a les Illes Britniques. ;
 Avibase. ;
 Hbitat i reproducci. ;
 Distribuci geogrfica. ;
 Informaci sobre aquest ocell. ;
 Fotografies i enregistraments sonors del matamosques. ;
 El papamosques gris al Principat de Catalunya. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322608" title="Iphignie en Tauride (Gluck)" nonfiltered="799" processed="796" dbindex="125819">

Iphignie en Tauride s una pera en quatre actes de Christoph Willibald Gluck sobre un llibret de Nicolas-Franois Guillard, representat per primera vegada a l'Opra de Pars el 18 de maig de 1779.

Histria.

El 1776, Alphonse du Cong Dubreuil, que havia escrit un llibret d'pera sobre el tema dIphignie en Tauride, va proposar a Gluck posar-li msica. Aquest, de tornada a Viena, va declinar l'oferta indicant que ja havia rebut altres proposicions en relaci amb el mateix subjecte. Quan va tornar a Pars el 1777-1778, Dubreuil va renovar els seus passos per sense xit. En aquesta data, Gluck treballava ja sobre el llibret de Guillard.

Dubreuil va enviar llavors el seu llibret al director de l'pera, Anne-Pierre-Jacques Devismes, que el va confiar al rival de Gluck, Piccinni, dient-li que desitjava aclimatar a Frana l's itali de confiar un tema a dos compositors. Piccinni va objectar que els llibrets eren diferents i que, tenint en compte les prevencions que existien contra ell, la seva pera noms es podria sostenir si s'estrenava abans de la de Gluck. Devismes li ho va prometre i Piccinni es va posar a treballar. Per, poc desprs, es va assabentar que Gluck havia gaireb acabat el seu Iphignie que no trigaria a ser interpretat. En definitiva, l'pera de Piccinni no va ser estrenada fins a alguns anys ms tard.

Les repeticions de l'pera de Gluck van ser seguides amb passi. El dia de l'estrena, el 18 de maig de 1779, Marie-Antoinette va anar en persona a l'pera on va ser rebuda segons el cerimonial antic, precedida fins a la seva llotja pels directors de l'pera portadors de torxes.  L'obra va tenir un gran xit i es va quedar en el repertori de l'Acadmia reial de Msica. Per la mort de Gluck el 1787 ja havia arribat a les noranta representacions. 

El pblic parisenc va reclamar un ballet final. Noverre va proposar a Gluck acabar amb una diversi ballada, Els Escites encadenats als quals es posava la llibertat. Encara que oposat en principi a aquest tipus de conclusi - per a ell una pera s'havia d'acabar amb paraules - Gluck va acceptar i Franois-Joseph Gossec va ser l'encarregat de compondre la msica. 

El llibret de Guillard s'inspira en lIphignie en Tauride de Claude Guimond de La Touche, al seu torn inspirat en Eurpides. s una tragdia austera, desproveda d'amor, feta per encarnar l'ideal sever de Gluck, el de la tragdia grega posada en msica. s el mateix Gluck que, contrriament als usos, es va limitar a quatre el nombre d'actes. El resultat s una obra extremadament equilibrada: una breu simfonia que no s una obertura ja que forma ja part del primer acte i quatre actes de duraci sensiblement igual per a un conjunt d'aproximadament dues hores.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322614" title="Final Fantasy VIII" nonfiltered="800" processed="797" dbindex="125820">
Final Fantasy VIII (frecuentment abreviat com FF8 o FFVIII) va ser desarrollat per Squaresoft l'any 1999 pel sistema PlayStation, encara que posteriorment sorts una versi per a PC. FFVIII es la vuitena entrega de la saga Final Fantasy i es considerat com un dels jocs de rol ms importants de la PlayStation. De fet, ha estat el videojoc ms venut per a PlayStation.

 Introducci .

 El protagonista de la histria s Squall Leonheart, un estudiant del Jard de Balamb (una acadmia "militar"), que s'acaba de graduar com a SeeD (mercenari) i ha de dur a terme les missions que li sn assignades.

Est ambientat en un mn futurista, encara que com tots els Final Fantasy, mant algunes reminiscncies medievals. Per exemple, l'arma del protagonista s una fusi entre espasa i pistola, podem utilitzar mgies, invocacions etc.

La histria del joc gira entorn d'Edea, una bruixa que est controlant el president de Galbadia perqu ataqui a pasos vens. Per aix, s'alcen molts grups de resistncia en contra de les esmentades invasions, entre ells els "Mussols del Bosc", de Timber, dels quals la lder s Rinoa Heartilly, una jove que acaba enamorant-se de Squall.

 Ms tard se sap que Edea, s solsament un titella del verdader enemic, Ultimecia/Artemisa, una bruixa del futur que busca dominar el mn controlant diverses bruixes del passat, entre aquestes, Adel i la mateixa Rinoa. De manera que per detenir-la, Squall i el seu grup de SeeDs amb l'ajuda d'una espcie de vrtex temporal viatjaran al futur per enfrontar-se a Artemisa.

A ms de la histria principal de Squall, ens trobarem amb la histria de Laguna, una histria que viurem a travs dels somnis de l'Squall i els seus companys, i que avanat el joc coneixerem en persona a Laguna, ms gran.

 Jardins .

 Durant el joc es trobars amb 3 jardins: jard de Balamb, jard de Galbadia i el jard de Trabia. Aquests sn acadmies militars que entrenen alumnes perqu es converteixin en SeeDs  per lluitar contra les bruixes i protegir els pobles. El jard de Balamb s el primer escenari on controlem el protagonista en el CD1. Ms tard, ens dirigim al jard de Galbadia a la recerca d'un aliat i el jard de Travia arribem a l'en el CD2, per apareix destrut a causa d'uns mssils de l'exrcit enemic. A partir del CD2 el jard de Balamb pot desplaar-se per l'aire com una base mbil i el podem manejar i anar prcticament on vulguem amb ell. Encara que en el CD3 aconsegueixis una nau millorada (LagunaMOv.) podrs continuar visitant el Jard de Balamb a Fisherman's Horitzon.

 G.F's . 

Els G.F's (Guardians de la Fora), sn un tipus de criatures que t'ajudaran durant les batalles causan mal al enemic o b curan-te o causan-te estats favorables. Aquesta s la llista de G.F's de FFVIII:





 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322615" title="Leonel de Jess lvarez Zuleta" nonfiltered="801" processed="798" dbindex="125821">

Leonel de Jess lvarez Zuleta (Remedios, 30 de juliol, 1965) fou un futbolista colombi que jugava de centrecampista defensiu.

Va jugar 101 cops amb la selecci nacional de Colmbia entre 1985 i 1995, essent el segon jugador amb ms partits disputats (a data de 2008). Disput les Copes de Mn de 1990 i 1994, i les Copes Amrica dels anys 1987, 1989, 1991, 1993 i 1995.

A nivell de club destac a Colmbia a Independiente Medelln, Atltico Nacional amb qui fou campi de la Copa Libertadores el 1989 i a Amrica de Cali amb qui guany la lliga colombiana els anys 1990 i 1995. Tamb jug a Mxic al Veracruz, a Espanya al Real Valladolid i a Estats Units al Dallas Burn.

 Referncies .


Enllaos externs.
Carrera;
RSSSF;
 Futbol Factory perfil;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322622" title="Radiaci adaptativa" nonfiltered="802" processed="799" dbindex="125822">

La radiaci adaptativa o evoluci divergent s un procs que descriu la rpida especiaci d'una o diverses espcies per omplir molts nnxols ecolgics. Aquest s un procs de l'evoluci que es basa en la mutaci i la selecci natural. Els fenotips s'adapten en resposta a l'ambient, amb trets nous que sorgeixen i sn tils. 

La radiaci adaptativa succeeix amb freqncia quan s'introdueix una espcie en un nou ecosistema, o quan hi ha espcies que aconsegueixen sobreviure en un ambient que, fins un moment determinat, no hi podien accedir. Per exemple, els pinsans de Darwin de les illes Galpagos es van desenvolupar a partir d'una sola espcie de pinsans que van arribar a l'illa. Altres exemples inclouen la introducci per part de l'home de mamfers predadors a Austrlia, el desenvolupament dels primers ocells que sobtadament van tenir la capacitat d'eixamplar el seu territori per l'espai aeri, o el desenvolupament dels dipnous o peixos pulmonats durant el devoni, fa uns 300 milions d'anys.

La dinmica de la radiaci adaptativa fa possible que, en un curt perode de temps, moltes espcies es deriven d'una o de diverses espcies avantpassades. D'aquest gran nombre de combinacions gentiques, noms unes quantes poden sobreviure amb el pas del temps. Desprs del rpid desenvolupament de noves espcies, moltes o la majoria d'elles desapareixen tan rpidament com van aparixer. Les espcies que sobreviuen estan gaireb completament adaptades al nou ambient.

En cincia-ficci, algunes vegades s'han creat escenaris de radiaci adaptativa humana que condueixen a una gamma d'espcies que evolucionen a partir de l'home.

 Tipus de radicaci adaptativa .

Hi ha tres tipus bsics de radiaci adaptativa:
 Adaptaci general. Una espcie que desenvolupa una habilitat radicalment nova pot assolir noves parts del seu ambient. El vol dels ocells s una d'aquestes adaptacions generals.;
 Canvi ambiental. Una espcie que pot sobreviure, a diferncia de d'altres, en un ambient radicalment canviat, probablement es ramificar en noves espcies per cobrir els nnxols ecolgics creats pel canvi ecolgic. Un exemple de radiaci adaptativa com a resultat d'un canvi ambiental va ser la rpida expansi i desenvolupament dels mamfers desprs de l'extinci dels dinosaures.
 Arxiplags. Ecosistemes allats tals com illes i zones muntanyoses, poden ser colonitzats per noves espcies les quals, en establir-se, segueixen un rpid procs d'evoluci divergent. Els pinsans de Darwin sn exemples d'una radiaci adaptativa que va ocrrer en un arxiplag.

 Referncies .


Bibliografia.
 Wilson, E. i cols. (1974): Life on Earth,. Sinauer Associates, Inc., Publishers, Stamford, Connecticut). Captols: The Multiplication of Species; Biogeography, pp 824-877.
 Leakey, Richard (1994): The Origin of Humankind, Orion Publishing. (concretament les pag. 28-32);
Grant, P. R. (1999): The ecology and evolution of Darwin's Finches. Princeton University Press, Princeton, Nova Jersei. ;
Mayer, Ernst (2001): What evolution is. Basic Books, Nova York.
Kemp, A. C. (1978): "A review of the hornbills: biology and radiation". The Living Bird 17: 105-136.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322629" title="Ban? ??niya" nonfiltered="803" processed="800" dbindex="125823">
Dinastia berber almorvit que s'opos als almohades en els territoris que tenia sota els sues dominis: May rqa i Ifr qiya. 

L'iniciador de la dinastia va ser 'Al  ibn Y suf, que es cas niya, una familiar del califa almorvit Y suf  bn Taf n. 'Al  ibn Y suf i   niya tingueren dos fills: Yahy  i Muhammad. Aquest darrer fou nomenat val almorvit de May rqa l'any 1126 de l'era cristiana. 

Per l'any 1147, una nova secta integrista xiita, els almohades, arrebass el poder als almorvits i conquer Al-Andalus, de manera que May rqa i Ifr qiya restaren com els darrers reductes dels almorvits. Muhammad ibn   niya, val de May rqa, aconsegui resistir a May rqa atraient als seguidors dels almorvits que fugien de la Pennsula Ibrica. El seu successor, 'Ish q ibn Muhammad, aconsegu consolidar la posici del llinatge i  la famlia es consolid. Els seus fills continuaren la lluita contra els almohades.

Muhammad ibn Ish q ibn   niya qued com a governador de les May rqa mentre que 'Al  ibn Ish q ibn   niya lider la rebelli antialmohade a Ifr qiya servant la collaboraci de les tribus dels Ban  Hil l i els Ban  Sulaym, alhora que contractava mercenaris turcmans de Trpoli. 

Amb la mort d''Al  ibn Ish q ibn   niya l'any 1188 de l'era cristiana, la guerra antialmohade fou proseguida Yahy  ibn Ish q ibn   niya, per la conquesta de mallorca per part de les tropes almohades l'any 1203 debilit la seva posici a Ifr qiya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322643" title="Bandera de Nauru" nonfiltered="804" processed="801" dbindex="125824">


La bandera de Nauru fou adoptada el 31 de gener de 1968 amb ocasi de l'independncia del pas d'Austrlia. Fou creada per un habitant de l'illa que treballava pel fabricant de draps australi Evans. 

Simbologia.
La banda groca sobre fons blau representa l'equador que travessa l'oce Pacfic. La separaci de la bandera en dues parts evoca la dualitat del lloc d'origen dels seus habitants. 

L'estrella blanca situada sota la banda groga simbolitza la posici de l'illa de Nauru a 42 quilmetres al sud de l'equadora . Les dotze puntes de l'estreblla simbolitzen les dotze tribus d'origne de la poblaci del pasS i el color blanc el fosfat que s l'nica riquesa de Nauru. 

 Histria.
Nauru, ha estat representat sota diferents banderes durant la histria.

Fitxer:Flag of the United Kingdom.svg|Imperi Britnic (4 d'agost de 1914 - juny de 1921)
Fitxer:Flag of Australia.svg|Austrlia (juny de 1921 - 26 d'agost de 1942)
Fitxer:Flag of Japan.svg|Imperi del Jap (26 d'agost de 1942 - 13 de setembre de 1945)
Fitxer:Flag of Australia.svg|Austrlia (13 de setembre de 1945 - 31 de gener de 1968)
Fitxer:Flag of Nauru.svg|Nauru (des del 31 janvier 1968)


 Enllaos externs .
  CRW Flag - Bandera de Nauru;

 Referncies .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322648" title="'Abd All?h ibn Ish?q ibn ??n?ya" nonfiltered="805" processed="802" dbindex="125825">
'Abd All h ibn Ish q ibn   n ya (?, ? - 1203, ?), de la dinastia bereber almorvit dels Ban    niya va ser el darrer emir almorvit de la Taifa de May rqa. 

'Abd All h ibn Ish q ibn   n ya era fill del visir de la Taifa de May rqa Ish q ibn   n ya i va participar en l'expedici organitzada l'any 1184 de l'era cristina pel seu oncle 'Al  ibn   n ya contra els almohades a Ifr qiya. 

Per l'any 1187, en tenir notcies que la Taifa de May rqa havia estat conquerida pels partidaris dels almohades retorn a les illes d'Al-Yazair al-Sarqyya i aconsegu reconquerir May rqa i Manurqa per no Yabisa, que continu ocupada per l'almohade Ab -l-'Abb s al-Siqill .

Firm tractats amb la Repblica de Pisa i la Repblica de Gnova a fi de reconstruir l'economia de May rqa per tamb proteg la pirateria i la guerra de cors. Durant el seu govern els almohades intentaren novament de conquerir la Taifa fins que finalment, al 1203 de l'era cristiana i sota el califat d'al-N sir, 'Abd All h ibn Ish q ibn   n ya fou derrotat i executat, i May rqa fou incorporada als dominis dels almohades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322650" title="Edgar Varse" nonfiltered="806" processed="803" dbindex="125826">
Edgar Varse (Pars, 22 de desembre de 1885 - Nova York, 6 de novembre de 1965) fou un compositor francs, un dels innovadors del segle XX per l's de musica electrnica en les seves composicions.

Va estudiar amb Vincent d'Indy a la Schola Cantorum de Pars (1903-1905) i amb Charles Widor al Conservatori de Pars (1905-1907). Va viatjar a Berln, on va conixer a Strauss i a Busoni. Al 1913 va tornar a Pars, per el 1915 va emigrar a Nova York. La seva primera obra (ja que va destruir les seves obres anteriors) s Amriques per a gran orquestra (1921), amb reminiscncies de Debussy i Stravinski. 

Al 1921, amb Carlos Salzedo, va fundar la International Composers' Guild. Va interpretar algunes de les seves obres per a conjunts petits, principalment vents i percussi, on va presentar de forma compacta les innovacions de Amriques: Hyperprism (1923), Octandre (1923) i Intgrales (1925). Amb Arcana (1927) va retornar a la orquestra i va posar fi al seu perode ms productiu. 

Va residir a Pars durant cinc anys, durant els quals va escriure Ionisation per a orquestra de percussi (1931). Tamb es va interessar pels instruments electrnics i va compondre per a dos Theremins o ones Martenot a Equatorial per a baix, metalls, teclat i percussi (1934). Densitat 21.5 (1936) va ser la seva ultima obra completada en les dues dcades segents. Durant aquest temps va fer plans per a Espace, obra que faria us simultani de ones de radio de tot el mn. Grcies al desenvolupament de la msica electrnica, va produir Dserts, per a vent, percussi i cinta (1954) i un Pome lectronique (1957-1958). Els seus ltims anys es va dedicar a projectes sobre la nit i la mort, com Nocturnal, obra inconclusa, per a cor i orquestra de cambra (1961).

Les seves obres han influenciat a compositors de vanguarda com Frank Zappa. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322651" title="Riuet de la Plana" nonfiltered="807" processed="804" dbindex="125827">


El riuet de la Plana s un riu afluent per la dreta de la Riera de Canalda. 

Neix a la Collada de l'Estany, prop de l'Estany del Prat Major, a la part superior del vessant sud de la Serra d'Odn, a 1.578 m d'altitud. 

Des del seu naixement pren la direcci nord-sud, direcci que mantindr durant tot el seu recorregut. 400 desprs d'haver iniciat el seu recorregut passa pel costat oriental de la cinglera de l'Estopella. 600 m ms avall, desprs d'haver atravessat la carretera de Coll de Jou a Cambrils d'Odn passa pel costat de la font de la Torrentera i deixa a la dreta les masies del Torrent i d'Oriola. Uns 400 m desprs, a l'oest de Castell d'Odn, deixa a l'esquerra la masia de la Plana que li dna el nom. Un quilmetre i mig desprs rep per l'esquerra la rasa de Balletb (1.100 m de recorregut). 1.200 metres ms avall deixa a l'esquerra la masia de Balletb. 600 metres ms avall rep per la dreta la ribera dels Perxets que s el seu afluent principal. Dos km desprs entra en un estret congost d'un 300 m de llargada i 200 m desprs de sortir-ne, aboca les seves aiges a la Riera de Canalda prop de Cal Ral, a 648 m d'altitud i a 540 m d'Aigesjuntes.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Pas per la ctra de Coll de Jou a Cambrils d'Odn: ;
 Confluncia amb la ribera dels Perxets: ;
 Confluncia amb la riera de Canalda: ;

Notes.


Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona travessada per aquest riu;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322654" title="Don Giovanni Tenorio" nonfiltered="808" processed="805" dbindex="125828">
Don Giovanni Tenorio o Il dissoluto punito, ossia Don Giovanni Tenorio, s una pera en itali en dos actes de Ramon Carnicer i Batlle,  composta el 1822 amb llibret de Giovanni Bertati. Es va estrenar el 22 de juny de l'esmentat any al Teatre de la Santa Creu de Barcelona. L'any 2006 es va reestrenar al teatre Rosala de Castro de La Corunya en una coproducci realitzada entre el Festival Mozart de A Corua i el Rossini Opera Festival di Pesaro.

Estrenada en una Barcelona que no havia conegut encara el propi Don Giovanni mozarti. L'pera t clares influncies de l'estil rossini.

Enllaos externs.

Estudi fet per Mara Encina Cortizo, Ramn Sobrino;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322657" title="Repblica de Pisa" nonfiltered="809" processed="806" dbindex="125829">
La Repblica de Pisa va ser un estat independet de facto centrat en la la ciutat tosacana de Pisa des del segle X. Va incrementar el seu poder econmic grcies a esdevenir un poders centre comercial i al domini martim que establiren els seus mercaders al mediterrani occidental. El moment de mxim esplendor econmic el va viure durant el segle XI, per a partir del segle XII va cedir la seva preponderncia a la Repblica de Gnova, una altra de les quatre histriques Repbliques Martimes d'Itlia (Repblica de Pisa, Repblica de Gnova, Repblica de Vencia i Repblica d'Amalfi.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322661" title="Croada pisano-occitano-catalana" nonfiltered="810" processed="807" dbindex="125830">
La Croada pisano-occitano-catalana contra la Taifa de May rqa es va llenar l'any 1114 per tal d'acabar amb la pirateria may rquina. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322662" title="Josephine Siebe" nonfiltered="811" processed="808" dbindex="125831">

Josephine Siebe (Leipzig, 1870-1941), periodista i escriptora de literatura infantil alemanya. Va ser directora de revistes i suplements femenins (en el Leipziger Tageblatt o el Reclams Universum). Cre una srie de llibres en torn al personatge de Ksperle, un titella que pertany a la mateixa tradici que Punch i Judy o Don Cristobita. Ho present como un titella animat, que proceda d'una illa desconeguda (Kasperlandia, habitada noms per ksperles). El persontage es un trapella incontenible, tant amic de les bromes que acostuma a posar-se en embolics uno desprs de l'altre; pero no s mai violent, a diferncia de la tradici general dels titelles de porra. En la obra es perceb, a ms, una clara nostlgia per la civilitzaci del segle XIX, ms rural y menys mecanitzada. El seu primer llibre "viatges de Ksperle" el public en 1901 i va  sorprendre gratament al pblic por la seva tendresa i pel realisme amb el que tractava el mn infantil.

 Llibres de Ksperle .

 Els viatges de Ksperle;
 Ksperle al castell d'Altcel;
 Ksperle a la ciutat;
 Ksperle a Suiza;
 Ksperle a Kasperlandia;
 Ksperle ha tornat;
 Els jocs i les funcions de Ksperle;

 Altres llibres .

 Feriengste im Silbernen Stern;
 Neue Kindergeschichten aus Oberheudorf;
 Das Brenbuch;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322663" title="Rom Casanova i Casanova" nonfiltered="812" processed="809" dbindex="125832">
Rom Casanova i Casanova (Jess i Maria, Deltebre, 29 d'agost del 1956) s sacerdot i bisbe de Vic.

Desprs d'estudiar teologia al Seminari de Tortosa, va ser ordenat prevere el 1981. Ampli la seva formaci eclesistica llicenciant-se en teologia en la Facultat de Teologia de Catalunya. Torn a la dicesi tortosina, on va ser professor del seminari (1981-1984), director del Moviment Infantil Dioces, director espiritual del seminari (1987-1998) i delegat dioces de Pastoral Vocacional (1990-1998). Desprs de ser rector de les parrquies de Cabacs, la Vilella i Vinebre (1985-1987) i vicari de la parrquia de Sant Blai de Tortosa (1987-1988), a partir del 1998 va ser rector de les parrquies de l'Assumpci de Flix i de la de Sant Bartomeu de Riba-roja d'Ebre, i arxipreste de la de Flix. Es digu que la llarga coneixena amb Ricard M. Carles, de qui en va ser alumne, que l'orden de diaca i de sacerdot, i amb qui va ser company d'excursions , afavor que Casanova fos nomenat per a la seu vigatana el 13 de juny del 2003.

Amb posterioritat al nomenament episcopal, ha estat designat delegat de la Conferncia Episcopal Tarraconense per a les missions i la relaci amb els religiosos. s membre de la Comissi Episcopal per a la Doctrina de la Fe i de la Comissi Episcopal de Relacions Interconfessionals de la Conferncia Episcopal Espanyola.

Fins al 2003 va ser corresponsal de Catalunya Cristiana a la dicesi de Tortosa.

 Enllaos .
 Plana oficial al bisbat de Vic;
 Fitxa a la plana de la Conferncia Episcopal Tarraconense ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322670" title="Musaranya elefant d'espatlla groga" nonfiltered="813" processed="810" dbindex="125833">

La musaranya elefant d'espatlla groga (Rhynchocyon chrysopygus) s l'espcie ms gran de totes les musaranyes elefant. s de la mida d'un petit conill, i noms viu al Parc Nacional d'Arabuko Sokoke, al nord de Mombasa a Kenya. El seu nom es deu al cridaner pl groc del seu darrere, que contrasta marcadament amb la resta del seu pelatge, que s negre.

Referncia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322675" title="Musaranya elefant gegant" nonfiltered="814" processed="811" dbindex="125834">

La musaranya elefant gegant (Rhynchocyon cirnei) s una espcie de musaranya elefant de la famlia dels macrosceldids.

Difusi.
Habita a la Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Moambic, Tanznia, Uganda, Zmbia i possiblement la Repblica Centreafricana. El seu hbitat natural sn els boscs secs tropicals i subtropicals, els boscs humits de terres baixes, montans humits tropicals o subtropicals, i zones arbustoses subtropicals o subtropicals. s amenaada per la prdua d'hbitat.

Comportament.
Les musaranyes elefant gegants romanen tota la vida amb la mateixa parella. Cada parella defensa un territori d'algunes acres.

Dieta.
s un animal principalment insectvor que s'alimenta de trmits, formigues, escarabats i centpeus. Tamb menja molluscs, ous i petits mamfers, rptils i ocells.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322677" title="Ab?-l-Gays ibn Y?suf al-Muwaffaq "Mug?hid"" nonfiltered="815" processed="812" dbindex="125835">
Ab -l-Gays ibn Y suf al-Muwaffaq "Mug hid", apellat Mug hid (?, ? - 1044, D niyya) va ser emir de la Taifa de D niyya, des del 1010 i fins la seva mort l'any 1044 de l'era cristina. L'any 1015 incorpor les Illes Balears al seus dominis.

Ab -l-Gays ibn Y suf al-Muwaffaq "Mug hid" era un esclau llibert dels amirs que escap de Crdova degut a les lluites internes dins del Califat de Crdova. Primer prov d'installar-se a Turtuixa, per Mud ffar l'expuls, i desprs a Balensiyya, d'on Mub rak tamb l'expuls. 

Finalment, l'any 1010 aconsegu de fer-se amb el poder a D niyya i es proclam emir constituint la Taifa de D niyya. Fonament la legitimitat del seu poder allegant ser defensor de la causa dels omeies o a tal fi nomen al-Mu'ayt , membre de la dinastia omeia destronada, com a cap espiritual i governant, a nivell teric, de la Taifa de D niyya, mentre que ell es proclam regent al 1013. El 1016 per, va deposar a al-Mu'ayt  i va donar les seves funcions religioses a Abdallah ben Obeidallah.

Ab -l-Gays ibn Y suf al-Muwaffaq "Mug hid" aconsegu amb el seu govern un gran desenvolupament econmic i cultural, en especial a partir del 1015, quan conquer les Illes Balears i en nomen governador al val Ab -l-'Abb s ibn Ra q. A partir d'aleshores bast una potent flota que es dedic fonamentalment a la pirateria i el que tenia el port de Dnia anomenat al-Summ n, i conegut pels cristians sota l'apellaci de Musset o Mugettus, la base principal i on s'hi construiren unes drassanes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322679" title="Love at First Sting" nonfiltered="816" processed="813" dbindex="125836">

Love at First Sting s el nov lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat al 1984. Love at First Sting va ser l'lbum amb ms xit del grup als USA, en el qual va ser qualificat en el lloc 6 del rnquing de 200 de la Billboard al 1984 i va tenir tres platins. La can "Rock You Like a Hurricane" est en el lloc 25 de la Billboard Hot 100 el mateix any, "Still Loving You" est en el 64 de la mateixa llista, al Top 50 d'Alemanya s el 14, al 2 a Frana i Sussa."Rock You Like a Hurricane" en el rnquing #31 en el VH1's 40 Greatest Metal Songs i "Still Loving You" est al #22 del 25 Greatest Power Ballads de VH1.
Hi ha una coberta alternativa amb la foto dels membres de la banda en les botigues des que es va  refusar la coberta original.

Sessions de gravaci.
L'lbum es va gravar del 1983 al 1984 entre Estocolm, Sucia i Hannover, Alemanya i surten alguns altres msics durant la gravaci. Des que en Francis Buchholz tamb actuava en l'lbum, i s incls en la foto del grup, es diu recentment que el baixista de Dio, Jimmy Bain va tocar en algunes sessions de gravaci. No obstant aix, en Francis ho denegava en una entrevista . L'antic bateria de Rainbow, en aquell temps de Black Sabbath, en Bobby Rondinelli va actuar en el grup mentre en Rarebell tenia un abs de substncies. Se sap, que en Neil Murray de Whitesnake i Black Sabbath va actuar de baixista en diverses promocions d'aquest lbum.

 Llista de canons .
Totes les canons van ser escrites per Rudolf Schenker i Klaus Meine.

"Bad Boys Running Wild" (Schenker, Meine, Herman Rarebell)   3:54;
"Rock You Like a Hurricane" (Schenker, Meine, Herman Rarebell)   4:11;
"I'm Leaving You"   4:16;
"Coming Home"   4:58;
"The Same Thrill"   3:30;
"Big City Nights"   4:08;
"As Soon as the Good Times Roll"   5:01;
"Crossfire"   4:31;
"Still Loving You"   6:26;


 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
Francis Buchholz: Baix;
Herman Rarebell: bateria;


Produt per Dieter Dierks per a Breeze-Music;

xits.
lbum.
Billboard (Amrica del Nord)

Singles.
Billboard (Amrica del Nord)


Certificaci de la RIAA.


 Referncies .


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322684" title="Terra radiant" nonfiltered="817" processed="814" dbindex="125837">
Sistema de calefacci per aigua calenta que emiteix la calor per la superfcie del terra, al qual es porta des de la caldera mitjanant una xarxa de tuberies encastades sota el paviment. 


En realitat, l'emisor podria ser per qualsevol altre dels paraments dels locals a calefactar (parets o sostre), per com l'aire calent ascendeix, el ms lgic s utilitzar el terra. En qualsevol cas, com la calor es cedeix per radiaci, i la pell humana s un bon absorbent de la radiaci, la calefacci per sostre radiant t el problema d'afectar la pell del cap a aquells que manquen de pl (calbs) donant-lis mal de cap, per la qual cosa, no s aconsellable en absolut utilitzar el sostre.

Aquest sistema t l'aventatge de qu l'emisi es fa per radiaci, per tant, es pot tenir en els locals habitats una temperatura seca de l'aire menor que amb altres sistemes de calefacci, el que suposa menys prdues de calor pels murs, sostres o terres en contacte amb l'exterior. A Espanya, amb les temperatures mnimes exteriors normals, l'estalvi d'aquest sistema pot estimar-se entre un 15% i un 20%, sense disminuir les prestacions en quan a comoditat trmica (sensaci trmica).

La temperatura superficial del terra deu de ser moderada, pel qual la temperatura de l'aigua que las recrre tamb. Aquesta temperatura baixa es veu compensada per una major superfcie d'emisi.

 Construcci .

Les tuberies (generalment de material plstic) es distribueixen sobre el forjat (veure imatge), interposant un allant trmic per evitar que la calor es disipi cap a la planta inferior. Sobre les tuberies es posa una capa de morter de ciment i sorra i desprs el terra que est a la vista, que es recomana sigui d'un material poc allant de la calor (pedra, rajola cermica o hidrulica) i no de fusta o moqueta.

Si l'edifici est b allat no s necessari cobrir tota la superfcie del terra i poden deixar-se unes zones estretes i properes a les parets sense tuberies, per colocar mobles (prestatgeries, aparadors,...) doncs sota ells el terra no emetr i la calor pot fer-los malb.

 Energia solar .
Es pot ampliar amb energia solar el sistema de calefacci per terra radiant, a diferncia del que succeix amb la calefacci per radiadors. 

 Enllaos externs .
 Terra radiant per energia solar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322688" title="Adele di Lusignano" nonfiltered="818" processed="815" dbindex="125838">
Adele di Lusignano s una pera en itali en dos actes de Ramon Carnicer i Batlle segons un llibret de Felice Romani. Melodramma semiserio, va ser estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 15 de maig de 1819, amb motiu del desembarcament de la infanta napolitana Llusa Carlota -germana de la futura reina Maria Cristina-, arribada a Espanya per a contreure matrimoni amb l'infant Francesc de Paula, germ de Ferran VII. 

Fou la seva primera pera de maduresa i l'xit va ser brillant, amb el pblic que va aplaudir la major part dels nmeros i el duet del desafiament, cantat per Savino Monelli i Filippo Galli, que va causar veritable fanatisme. 

Enllaos externs.
Programa de m;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322689" title="Partit dels i les Comunistes de Catalunya" nonfiltered="819" processed="816" dbindex="125839">






El Partit dels Comunistes de Catalunya fou la escissi comunista del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC) sorgida el 1982.

En el Congrs del PSUC de gener de 1981, les tesis eurocomunistes llavors vigents foren derrotades, i el prosovitic Pere Ardiaca, que el 1936 era membre del Partit Comunista de Catalunya quant aquest es va fusionar amb altres partits per fundar el PSUC, fou elegit com a nou president del partit. La supeditaci del PSUC al Partit Comunista d'Espanya facilit el boicot dels eurocomunistes, i Ardiaca fou destitut el juliol del mateix any. La creixent oposici dins el PSUC va provocar que Ardiaca fos expulsat del partit al darrer mes de 1981, acusat de fraccionalista. El sector prosovitic va deixar llavors el PSUC, i l'abril de 1982 es va constituir el Partit dels Comunistes de Catalunya (PCC), del qual Ardiaca fou elegit president.

El 1987 el PCC va participar en la creaci d'Iniciativa per Catalunya, de la que es va separar poc desprs.




El projecte dels i les comunistes de Catalunya es el Front d'Esquerres, que es tradueix en la organitzaci del poder popular, als mbits cultural, econmic, social i poltic, vertebrant la societat civil alternativa, transformadora en la perspectiva socialista. 

s el principal partit comunista de Catalunya. Al 2006 dos dels seus dirigents (Jordi Miralles i Merc Civit) foren elegits  com a diputats al parlament de Catalunya per la coalici ICV-EUiA i Joan Josep Nuet com a senador, tamb per la coalici.

Actualment el PCC est integrat a Esquerra Unida i Alternativa.Essent l'organitzaci amb ms militants dins el moviment poltic i social que representa EUiA.L'enfortiment i reorganitzaci del PCC ha comportat a la coalici una presencia territorial important. Fonamental en la creaci de desenes d'assembles sectorials i territorials d'EUiA ( aconseguint que EUIA-ICV estigui present al 90% de la poblaci a les eleccions municipals del 27 de maig del 2007 ). Fet que comporta que EUiA augmenti considerablement ( prop del centenar ) el numero de regidors arreu de Catalunya.

El seu rgan d'expressi s l'Avant, i celebra anualment un festival, la Festa d'Avant.
L'himne del Partit dels i les Comunistes de Catalunya es La Internacional i Els Segadors.

Les seves joventuts son : CJC-Joventut Comunista 


Enllaos externs.
PCC;
Avant;
CJC;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322690" title="Compaa de Radio-Televisin de Galicia" nonfiltered="820" processed="817" dbindex="125840">
La Compaa de Radio-Televisin de Galicia (CRTVG) s un ens pblic amb personalitat jurdica prpia creada per la Llei de Galicia 9/1984, del 11 de juliol de 1984. Els seus objetius sn la posada en funcionament, la gesti i l'explotaci dels mitjans de comunicaci pblics de Galicia. Se crearen dues societats annimes: la Televisi de Galicia (TVG) i la Radio Galega, les cuals arriben a tot el territori gallec.

L'objetiu de les dues societats s oferir programacions de Rdio i televisi en gallec, fomentant aix la difusi de la llengua i de la cultura de Galicia.

La TVG i la Rdio Galega varen comenar les seves emisions al juliol de 1985 i foren el primer mitj radiofnic i audiovisual en emetre en gallec.

En l'actualidad la CRTVG per mitja de:
 TVG gestiona cuatre canals de televisi (TVG, TVG 2 (prxim inici d'emisions, probablement en exclusiva en TDT), TVG Europa i TVG Amrica);
 Radio Galega gestiona tres cadenes de rdio (Radio Galega, Radio Galega Msica i Son Galicia Radio);

 Directores de la CRTVG .



 Enlace externo.
Pgina web de la CRTVG;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322691" title="Marina Gatell" nonfiltered="821" processed="818" dbindex="125841">
Marina Gatell (Monistrol de Calders, 1979) s una actriu catalana.

Comen fent teatre d'aficionats a Sabadell. Va estudiar amb Nancy Tun i a l'Institut del Teatre de Barcelona i va completar la seva formaci amb diversos cursos de cant, dansa, solfeig i piano. Ha actuat al Teatre Lliure i ha participat a llargmetratges com Lisstrata, Ungodly, inhum o Ning no s perfecte, a sries de televisi com Majoria absoluta, Siete vidas o Hospital Central i en diferents obres de teatre. Actualment treballa a la serie de TV Lalola a Antena 3.

 Obres .
 Cinema .
 Dones (2000), de Judith Colell;
 Lisstrata (2002), de Francesc Bellmunt;
 Coc (2003), d'Aureli de Luna;
 Nobody Is Perfect (2006), de Joaquim Oristrell;
 The Ungodly (2007), de Thomas Dunn;
 Intrusos (en Manass) (2008), de Juan Carlos Claver;
 Little Ashes (2009), de Paul Morrison;

 Teatre .
 Cantonada Brossa (cabaret) (2000) de Joan Brossa, dirigida per David Plana, Rafel Duran i Pere Sagrist;
 Don Joan (2002), de Molire, dirigida per Marta Momblant Ribas;
 Amor matern (2007), d'August Strindberg, dirigida per Judith Colell;

 Televisi .
 7 vidas (2000), 5 episodis;
 Majoria absoluta (2002-2004), 41 episodis;
 Fragments (2003), de Judith Colell;
 Crusader (2004), de Bryan Goeres;
 Viure de mentides (2005), de Jorge Algora;
 I Figli strappati (2006), de Massimo Spano;
 Mbbing (2006), de Snia Snchez;
 El mundo Chema (2006), 11 episodis;
 Hospital central;
 Desprs de la pluja (2008), d'Agust Villalonga, basada en l'obra de Sergi Belbel;
 Lalola (Espanya) (2008-);

 Enllaos .
 Fitxa de l'IMDB ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322696" title="Nereu Ramos" nonfiltered="822" processed="819" dbindex="125842">
Nereu d'Oliveira Ramos (Lages, 3 de setembre de 1888   So Jos dos Pinhais, 16 de juny de 1958) va ser un advocat i poltic brasiler, va ser president de la Repblica durant dos mesos i 21 dies, del 11 de novembre de 1955 a 31 de gener de 1956. Va ser vicepresident de Brasil, triat pel Congrs Nacional, de 1946 a 1951.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322697" title="Octavi Pujades" nonfiltered="823" processed="820" dbindex="125843">

Octavi Pujades ha participat a quatre produccions cinematogrfiques "Lisstrata", "Slam", "Plaute" i "Pensa" i s una cara habitual de la televisi,perqu ha collaborat en sries de cadenes nacionals com Un paso adelante, Hospital Central, "A bufetades amb la vida" i "L'autntic Rodrigo Leal". Tamb se l'ha pogut veure a Maresme i a El cor de la ciutat, ambdues emeses per TV3. Actualment exerceix el paper de Sergio a "lalola (Espanya)" a Antena 3.

 Enllaos externs .
;
;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322698" title="Luis de Lacy" nonfiltered="824" processed="821" dbindex="125844">
Luis Lacy y Gautier (San Roque, Cadis (Espanya); 11 de gener de 1772     Palma de Mallorca (Id.); 5 de juliol de 1817), militar espanyol.

Fill de Patrick de Lacy Gould, militar espanyol d'origen irlands. Tamb els Gautier, d'origen francs, eren militars en l'exrcit espanyol.

Luis s'allist a l'exrcit als 13 anys, als 14 ja era sotstinent d'Infanteria. Participa l'any 1794, com a capit, en la campanya del Rossell. Per diferents problemes que tingu en un dest a canries fou expulsat temporalment del exrcit. L'any 1803, s'allista en l'exrcit francs i lluita a Alemanya.

AL iniciar-se la Guerra del Francs, concretament davant els fets del 2 de maig de 1808, deserta i torna a Espanya on, desprs de diferents accions i batalles, Assoleix el rang de Mariscal de Camp l'any 1810. El 1811 fou nomenat Capit General de Catalunya. D'aquest crrec fou substitut desprs del fracas davant Matar.

Desprs de la Tornada del rei Ferran VII sollicita el trasllat a Valncia. l'any 1817 es pronuncia, junt amb el general Milans del Bosch a favor de la Constituci espanyola de 1812. Lacy fou fet presoner, mentre que Milans aconseguia escapar. Lacy mur afusellat en el castell de Bellver de Palma de Mallorca el 5 de juliol de 1817.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322717" title="Guijo de Granadilla" nonfiltered="825" processed="822" dbindex="125845">


Guijo de Granadilla s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
 Personatges illustres .
  Jos Mara Gabriel y Galn;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322723" title="Carlos Luz" nonfiltered="826" processed="823" dbindex="125846">

Carlos Coimbra da Luz (Trs Coraes, 4 d'agost de 1894   Rio de Janeiro, 9 de febrer de 1961) va ser un poltic brasiler; president inter de la Repblica per tres dies, del 8 a 11 de novembre de 1955. Va ser el president de Brasil que va ocupar la cadira presidencial per menys temps, noms 4 dies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322724" title="Mata de Alcntara" nonfiltered="827" processed="824" dbindex="125847">


Mata de Alcntara s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322727" title="Piedras Albas" nonfiltered="828" processed="825" dbindex="125848">


Piedras Albas s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322728" title="Villa del Rey" nonfiltered="829" processed="826" dbindex="125849">


Villa del Rey s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322729" title="Herreruela" nonfiltered="830" processed="827" dbindex="125850">


Herreruela s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita amb Brozas al nord, Aliseda a l'est,  Salorino a l'oest i Alburquerque al sud. 

 Demografia .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322730" title="6a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="831" processed="828" dbindex="125851">

La 6a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el dijous 10 de juliol, entre Aigurande i Super-Besse, i amb un recorregut de 195,5 km.

Perfil de l'etapa.
La 6a etapa, de 195,5 km, s la primera etapa de mitja muntanya d'aquestas edici del Tour. La sortida t lloc a Aigurande, al departament de l'Indre, per passar rpidament al de la Cruesa, on es troben dues cotes de 4a categoria, la de Bellegarde-en-Marche i la de Crocq. S'entra al departament de Pui Domat per Fernol i tot seguit es troben el primer port de segona categoria d'aquesta edici, el coll de la Croix-Morand (1.401 msnm), al km 158. Desprs d'efectuar el descens cap a Murol i Saint-Diry, els ciclistes ataquen l'ascensi final cap a Super-Besse, el primer final en alt tamb de l'edici. Es tracta d'un port de segona categoria, d'11 km de llargada i una mitjana del 4,7%. Els primers 7,4 km tenen un pendent mitj del 5,7%, tot seguit hi ha un repl de prop de 2 km i un tram final de 1.500 m al 10%.

Els dos primers esprints intermitjos es troben al comenament de l'etapa, a Chtelus-Malvaleix (km 23,5) i a Cressat (km 44,5), mentre que el tercer es troba al peu del coll de la Croix-Morand, a La Bourboule (km 144).

 Desenvolupament de l'etapa .
176 ciclistes prenen la sortida a Aigurande. El francs Aurlien Passeron (Saunier Duval-Scott) no pren la sortida degut a una caiguda ocorreguda el dia abans que li provoca el trencament d'una vrtebra.

La primera escapada del dia no triga gaire en ser una realitat i al km 6 Sylvain Chavanel (), autor de l'atac, Benot Vaugrenard () i Freddy Bichot (Agritubel) s'escapen del gran grup. Altres ciclistes intenten unir-se a ells, sense xit. La diferncia respecte al gran grup anir augmentant poc a poc i al km 95 arriba als 5'. A partir d'aquell moment la diferncia anir reduint-se.

Sylvain Chavanel s el primer en passar per les dues cotes de 4a categoria, aix com tamb pel coll de la Croix-Morand, per en aquest cas amb el gran grup trepitjant-los els talons. En el descens, un gran grup encapalat pel , escura la diferncia a poc ms de 30". Chavanel s atrapat, per no aix Bichot que es mant escapat fins el km 181, poc abans de la pujada final.

Desprs de diversos atacs infructuosos Leonardo Piepoli i Christian Vandevelde es queden sols a 5 km de l'arribada, per sn agafats poc abans del km final. 

Un gran grup redut a una trentena de ciclistes ataca el darrer quilmetre. Responent a una acceleraci de Frnk Schleck, Riccardo Ricc ataca a 300 metres de l'arribada i avana Alejandro Valverde i Cadel Evans sobre la lnia de meta. Kim Kirchen, 5 de l'etapa agafa el maillot groc a Stefan Schumacher, aix com el maillot verd que duia Thor Hushovd.

Sylvain Chavanel, queda empatat a punts amb Thomas Voeckler al capdavant de la classificaci de la muntanya, per es queda amb el maillot per haver passat en primera posici pel coll de la Croix-Morand. Thomas Lvkvist es mant com a lder dels joves i el Garmin Chipotle com a millor equip.

Esprints intermitjos.
 1r esprint intermig. Chtelus-Malvaleix (km 23,5) ;

 2n esprint intermig. Cressat (km 44,5) ;

 3r esprint intermig. La Bourboule (km 144) ;


Ports de muntanya.
 Cte de l'Armelle. 4a categoria (km 70) ;

 Cte de Crocq. 4a categoria (km 89) ;

 Coll de la Croix-Morand. 2a categoria (km 158) ;

 Super Besse. 2a categoria (km 195,5) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Sylvain Chavanel  ()

Abandonaments.
 Aurlien Passeron, no surt (Saunier Duval-Scott)

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322731" title="Hinojal" nonfiltered="832" processed="829" dbindex="125852">


Hinojal s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322732" title="World Wide Live" nonfiltered="833" processed="830" dbindex="125853">

World Wide Live s el 10 lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat al 1985. 

En un principi es va publicar com un conjunt de dos LP de vinil. En les notes hi ha la llista dels membres del grup, la informaci de la segent gira i quan es van gravar les canons:

Sports Arena, San Diego, CA, EUA (4/26/84);
The Forum, Los Angeles, CA, USA (4/24/84 & 4/25/84);
Pacific Amphitheatre, Costa Mesa, CA, USA (4/28/84);
Bercy, Paris, Frana (2/29/84);
Sporthalle, Colnia, Oest d'Alemanya (11/17/84);

Per les restriccions de temps, la publicaci inicial en CD noms consistia en 15 canons (sense "Another Piece Of Meat", "Six-String Sting" i "Can't Get Enough", part 1 & 2.)

La remasteritzaci als EUA comptava en 2 CD set amb les canons de l'lbum original completament. 


 Llista de canons .
 "Countdown"  (Meine/Jabs)    0:31;
 "Coming Home" (Schenker/Meine)    3:15;
 "Blackout" (Schenker/Meine/Rarebell/Kittelsen)    3:40;
 "Bad Boys Running Wild" (Schenker/Meine/Rarebell)    3:47;
 "Loving You Sunday Morning" (Schenker/Meine/Rarebell)    4:36;
 "Make It Real" (Schenker/Rarebell)    3:27;
 "Big City Nights" (Schenker/Meine)    4:49;
 "Coast to Coast" (Schenker)    4:40;
 "Holiday" (Schenker/Meine)    3:12;
 "Still Loving You" (Schenker/Meine)    5:44;
 "Rock You Like a Hurricane" (Schenker/Meine/Rarebell)    4:04;
 "Can't Live Without You" (Schenker/Meine)    5:28;
 "Another Piece of Meat" (Rarebell/Schenker)    3:36;
 "The Zoo" (Schenker/Meine)    5:46;
 "No One Like You" (Schenker/Meine)    4:07;
 "Dynamite" (Schenker/Meine/Rarebell)    7:05;
 "Can't Get Enough", Pt. 1 (Schenker/Meine)    1:59;
 "Six String Sting" (Jabs)    5:18;
 "Can't Get Enough", Pt. 2 (Schenker/Meine)    1:52;


 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
Francis Buchholz: Baix;
Herman Rarebell: bateria;


Produt per Dieter Dierks per a Breeze-Music;

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322733" title="Albal" nonfiltered="834" processed="831" dbindex="125854">


Albal s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322736" title="Benquerencia" nonfiltered="835" processed="832" dbindex="125855">


Benquerencia s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322738" title="Botija (Cceres)" nonfiltered="836" processed="833" dbindex="125856">


Botija s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322739" title="Savage Amusement" nonfiltered="837" processed="834" dbindex="125857">

Savage Amusement s el 11 lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat al 1988. Es va posicionar com a #5 als EUA on va obtenir disc de Plat per Juny.


L'lbum s la continuaci desprs del gran xit de Love at First Sting, per t diferncies musicals del seu predeccessor. En aquest lbum es fa notar que Scorpions vol experimentar en diferents gneres, per mai drsticament, anant ms cap a un estil de rdio. 
Encara hi ha canons de hard rock, com el "Don't Stop At The Top" i "Media Overkill", per hi ha altres canons que tendeixen a l'experimentaci, com el rock progressiu influenciat de "Walking On The Edge". La can "Passion Rules The Game" tamb t alguna influncia de la msica dance.

 Llista de canons .
"Don't Stop At The Top"  (msica Schenker / veu Meine-Rarebell)     4:03;
"Rhythm of Love"  (Schenker / Meine)     3:47;
"Passion Rules The Game"  (Rarebell / Meine)     3:58;
"Media Overkill"  (Schenker / Meine)     3:32;
"Walking On The Edge"  (Schenker / Meine)     5:05;
"We Let It Rock...You Let It Roll"  (Schenker / Meine)     3:38;
"Every Minute Every Day"  (Schenker / Meine)     4:21;
"Love On The Run"  (Schenker / Meine-Rarebell)     3:35;
"Believe In Love"  (Schenker / Meine)     5:20  ;


 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
Francis Buchholz: Baix;
Herman Rarebell: bateria;


Produt per Dieter Dierks per a Breeze-Music;

xits.
lbum.
Billboard (Amrica del Nord)


Singles.


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322741" title="Salorino" nonfiltered="838" processed="835" dbindex="125858">


Salorino s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322742" title="Crazy World" nonfiltered="839" processed="836" dbindex="125859">

Crazy World s el 12 lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat al 1990. Crazy World s al lloc 21 de la Billboard 200 Chart pels lbums de 1990. La can "Wind of Change" s al lloc 4 de la Billboard Hot 100 al 1991, i "Send Me an Angel" s al 44 de la Billboard Hot 100 chart.

 Llista de canons .
 "Tease Me Please Me" (Matthias Jabs, Jim Vallance, Klaus Meine, Herman Rarebell)   4:44;
 "Don't Believe Her" (Rudolf Schenker, Vallance, Rarebell, Meine)   4:55;
 "To Be with You in Heaven" (Schenker, Meine)   4:48;
 "Wind of Change" (Meine)   5:10;
 "Restless Nights" (Schenker, Meine, Rarebell, Vallance)   5:44;
 "Lust or Love" (Meine, Rarebell, Vallance)   4:22;
 "Kicks After Six" (Francis Buchholz, Vallance, Rarebell, Meine)   3:49;
 "Hit Between the Eyes" (Schenker,Rarebell, Meine, Vallance)   4:33;
 "Money and Fame" (Jabs, Rarebell)   5:06;
 "Crazy World" (Schenker, Meine, Rarebell, Vallance)   5:08;
 "Send Me an Angel" (Schenker, Meine)   4:34;

 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
Francis Buchholz: Baix;
Herman Rarebell: bateria;


Produt per Keith Olsen per a Breeze-Music;
Masteritzat per Greg Fulginiti;
Notes.
"Hit Between the Eyes" s als crdits finals de la pellcula del 1992, Freejack.

xits.
lbum.
Billboard (Amrica del Nord)

Singles.
Billboard (Amrica del Nord)


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322743" title="La Palestra (Sabadell)" nonfiltered="840" processed="837" dbindex="125860">
El grup de teatre Palestra de Sabadell va ser un companyia de teatre amb fora activitat a la dcada del anys 70 del segle XX.

Estrenes.
 1972. La cuina d'Arnold Wesker;
 1973. La Coratge i els seus fills de Bertolt Brecht;
 1973. El criat de dos amos de Carlo Goldoni;
 1973. Pim, Pam, Pum d'Eugne Ionesco;
 1974. Plet per l'ombra d'un ruc de Friedrich Drrenmatt;
 1974. Tango de S awomir Mrozek;
 1975. Vivalda i l'frica tenebrosa de Joan Oliver;
 1975. La cantant calba d'Eugne Ionesco;
 1975. Androcles, el lle i els cristians de George Bernard Shaw;
 1976. Mesura per mesura de William Shakespeare;
 1976. Viure com porcs de John Arden;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322745" title="Tramvia del Baix Empord" nonfiltered="841" processed="838" dbindex="125861">
El Tramvia del Baix Empord, conegut popularment com El Tren Petit, feia el trajecte Palams-Girona-Banyoles. S'inaugur el 1887 i fou clausurat el 1956.

 Histria .

Desprs de diferents projectes d'un ferrocarril de via ampla que uns Palams amb Girona, finalment s'opt per un ferrocarril de via estreta, de 75 cm. El 30 de novembre de 1884, sota el patrocini del palamos August Pags i Ortiz, es constitu la societat Tranva del Bajo Ampurdn, mitjanant 2.000 accions de 500 pessetes aportades per vens de Palams, Palafrugell, la Bisbal, Calonge i, en menor grau, Barcelona. 

El 23 de mar de 1887 s'inaugur el tram Palams-Fla, per poder enllaar amb el ferrocarril de via ampla de la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana, conegut com El Tren Gros.

El 8 de novembre de 1905 l'empresa fou adquirida per la companyia belga Societ Anonyme de Chemins de Fer conomiques en Catalogne.

El 26 de juny de 1921 s'inaugur el tram Fla-Girona.

El 8 de setembre de 1922 Josep Maria Lacoma i Bux, bar de Minguella, adquir l'empresa per 350.000 pessetes. Al cap de poc s'associ amb Pascual de Zulueta i formaren la societat Ferrocarriles Econmicos Espaoles S.A.

El 16 de mar de 1928 s'inaugur el tram Girona-Banyoles.

Els anys 1928-1930 foren els millors en la histria de la lnia, entre altres motius per l'Exposici Internacional de Barcelona.

L'any 1931, el ferrocarril entr en una gran crisi. El 1936 la Generalitat va promoure un acord entre la Companyia i els treballadors perqu aquests portessin l'explotaci del ferrocarril. Fou aix com es cre la Cooperativa Obrera de Transports del Baix Empord (C.O.T.B.E.) Tots els empleats van fer una petita inversi. Es compraren autocars per fer el transport de passatgers per carretera i reservar el ferrocarril per a les mercaderies. La companyia tingu la mala fortuna de comenar el servei el 18 de juliol de 1936.


El 31 de juliol de 1938, representants del Consejo Nacional de Ferrocarriles es reuniren amb els corresponents de la C.O.T.B.E. per fer l'acta d'incautaci del ferrocarril. Desprs de la guerra aquests treballadors que havien format la cooperativa -abans del conflicte bllic- van ser considerats rojos i foren enviats a altres ferrocarrils de via estreta de fora de Catalunya.

En acabar la guerra el tren estava completament en runes, amb estacions i ponts destruts i el material mbil abandonat. El 1941 pass a l'organisme Explotacin de Ferrocarriles por el Estado (E.F.E.) i pass a denominar-se Ferrocarril Palams-Gerona-Baolas (P.G.B.).

El 24 de novembre del mateix any es reprengu el transport de mercaderies entre Palams i Fla.

A partir de 1945 s'iniciaren accions per electrificar-lo i modernitzar-lo, i fins i tot es va fer un estudi per construir un ramal de via ampla entre Fla i Palams, per l'Estat no hi tenia cap inters i inici les gestions per clausurar-lo. Per evitar-ho es desencaden una gran campanya a nivell institucional. Els ajuntaments de la comarca, amb l'alcalde de la Bisbal, Mart Piera, al davant, les cambres de comer i la Diputaci s'oposaren drsticament a la clausura. Per fou en va.

El Tren Petit fu el seu darrer viatge el 29 de febrer de 1956.

 El traat .

El Tren Petit circulava sobre la carretera, compartint l'espai amb autocars, camions i tota mena de vehicles, fet que anticip la seva mort. Noms se n'apartava per entrar a Palafrugell, on tenia un ramal que duia a la bbila de la fbrica de suro Armstrong, i en l'indret anomenat els revolts de Torrent, ja que la carretera feia moltes giragonses. A Girona, al Pont Major, per agafar millor un revolt a l'entrada de Sarri de Ter, la via anava de dreta a esquerra, i aix provoc un xoc amb un cotxe que va veure com el tren se li tirava a sobre.

 Notes .

 


 Bibliografia .

Salmern i Bosch, Carles: El Tramvia del Baix Empord: histria del ferrocarril Palams-Girona-Banyoles, Edici d'autor, 1985.
 Arxiu personal de Joaquim Ramonet Rovira, maquinista i cap de tallers i tracci del Tren Petit. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322749" title="Arnold Wesker" nonfiltered="842" processed="839" dbindex="125862">
Arnold Wesker (Londres, 1932) s un autor dramtic angls.

Obra dramtica.
 1957. The Kitchen;
 1958. Chicken Soup with Barley;
 1959. Roots;
 1960. I'm Talking About Jerusalem;
 1962. Chips with Everything;
 1964. Their Very Own and Golden City.
 1965. The Four Seasons;
 1978. Love Letters on Blue Paper;

Traduccions al catal.
 La cuina (1971), traducci de Jordi Bordas.
 Les arrels (1963), traducci d'Enric Dachs i Raich;
 Sopa de pollastre amb ordi (1986), traducci de Manuel de Pedrolo;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322752" title="Aixecament del 2 de maig de 1808" nonfiltered="843" processed="840" dbindex="125863">


l'Aixecament del dos de maig de 1808, es el nom pel que es coneixen l'aixecament popular de Madrid (Espanya) sorgit per la protesta davant la situaci d'incertesa poltica generada desprs del Mot d'Aranjuez. La protesta fou reprimida per les forces napoleniques presents a la ciutat.
Arran d'aquests fets s'estengu per arreu una onada de proclames d'indignaci i Crides pbliques a la insurrecci armada, que acabarien en la Guerra del Francs.

 Historia .

 Antecedents .

desprs de la Signatura del tractat de Fontainebleau el 27 d'octubre de 1807 i l'entrada a Espanya de les tropes franceses de cam cap a Portugal, i els fets del Mot d'Aranjuez del 17 de mar de 1808, Madrid fou ocupada per les tropes del general Murat el 23 de mar. Al dia segent, entra a la ciutat Ferran VII i el seu pare, Carles IV, que acabava de ser forat a abdicar a favor del primer.
Els dos monarques son obligats a acudir, per a reunir-se amb Napole, a Baiona, on es produiran les Abdicacions de Baiona, que deixen la corona d'Espanya a mans del germ del emperador, Josep Bonaparte.

Mentre succeen aquests fets, a Madrid es constitu una Junta de Govern en representaci del rei Ferran VII. Malgrat tot, el poder efectiu qued a mans de Murat, qui va reduir la Junta a un simple espectador. El 27 d'abril Murat sollicit, en nom de Carles IV, l'autoritzaci per a traslladar a Baiona de los dos fills de Carles IV que quedaven a la ciutat, Mara Luisa de Borbn, reina de Etruria i l'infant Francisco de Paula de Borbn. la Junta s'hi neg en un principi, desprs d'una reuni la nit de l'1 al 2 de maig, i seguint instruccions de Ferran VII, arribades des de Baiona, finalment, la junta ced.

 Que nos lo llevan! .

El 2 de maig de 1808, a primera hora del mat, la multitud comen a concentrar-se davant del Palau Reial de Madrid. El poble observ com soldats francesos treien de palau al infant Francisco de Paula. Al crit de Que nos lo llevan!, intentaren assaltar el palau. L'infant sort a un balc provocant que augmentes el bullici a la plaa. Aquest fet fou aprofitat per Murat, que envi rpidament a uns Gurdies Imperials al palau, junt amb artilleria, que dispar contra de la multitud. Al desitj del poble d'impedir la sortida de l'infant, s'hi un el de venjar als morts i el de desfer-se dels francesos. La lluita arrib rpidament a tots els barris de  Madrid.

 La lluita al carrer .

Els madrilenys iniciaren aix un aixecament popular espontani. Es varen formar grups de lluita de barri comandats per cabdills espontanis; es buscaren armes de foc, ja que, en un principi, noms es disposaren de navalles i altres armes blanques; es va comprendre la necessitat d'impedir la entrada de noves tropes franceses...

Murat pos en prctica una tctica tan senzilla com efica. Quan els madrilenys volgueren prendre les portes de la ciutat per a impedir l' arribada dels reforos francesos, el gruix de les tropes de Murat (uns 30.000 homes) ja havien penetrat a la ciutat, en un moviment concntric. Tanmateix, la gent segu lluitant durant tot el dia, amb el que tenien a m. Aix, les ganivetades, degollaments i detencions se succediren en una jornada sanguinolenta. Mamelucs i llancers napolenics extremaren la seva crueltat amb la poblaci i cents de madrilenys, homes i dones, aix com soldats francessos, moriren en els enfrontaments. Goya mostraria anys desprs, en el cuadre La Carga de los Mamelucos aquestes lluites desiguals.

Si be la resistncia al avan francs fou ms efica del que Murat havia previst, especialment a la Puerta de Toledo, la Puerta del Sol i al Parque de Artillera de Montelen, va sotmetre a Madrid sota la jurisdicci militar i el pos sota les seves ordres a la Junta de Govern.

 Daoz y Velarde .

Mentre es va desenvolupar la lluita, els militars espanyols restaren, seguin ordres del capit general Francisco Javier Negrete, quarterats i passius. Tan sols els artillers del parc d'Artilleria situats en el Palacio de Montelen no varen respectar les ordres i s'uniren a la insurrecci. Els caps de major graduaci foren els capitans Luis Daoz y Torres, que assum el comandament dels insurrectes per ser el ms veter, i Pedro Velarde Santilln. Amb els seus homes es tancaren en el Parc d'Artillera de Montelen i, desprs de  repellir una primera ofensiva francesa al comandament del general Lefranc, moriren lluitant contra els reforos enviats per Murat.

 La repressi .



La repressi fou cruel. Murat, no conforme amb haver aturat l'Aixecament, es plantej tres objectius: controlar l'administraci i l'exrcit espanyol; aplicar un sever castig als rebels per a mirar d'evitar altres Aixecaments; i afirmar que era ell qui governava Espanya. La tarda del 2 de maig sign un decret creant una comissi militar, presidida pel general Emmanuel de Grouchy, per a sentenciar a mort a tots els apressats amb les armes a la ma.

El Consell de Castella public una proclama en la que es declar illcita qualsevol reuni en llocs pblics i s'orden l'entrega de totes les armes, blanques o de foc. Militars espanyols collaboraren amb Grouchy en la comissi militar. inicialment les classes adinerades preferiren el triomf de les armes de Murat.

En el Saln del Prado i en els camps de La Moncloa es afusellaren a centenars de persones. Al voltant d'uns mil espanyols moriren en l'Aixecament i els afusellaments posteriors.

 Conseqncies .

L'Aixecament i la posterior repressi duta a terme per les tropes de Murat, lluny d'apaivagar els nims revolucionaris, feren esclatar altres insurreccions arreu . El mateix 2 de maig a Mstoles, al conixer les noticies portades pels fugitius de la repressi, Juan Prez Villamil, Secretari de L'Almirallat i Fiscal del Suprem Consell de Guerra, feu signar als alcaldes del poble (Andrs Torrejn i Simn Hernndez) un Ban en el que es cridava a alar-se en armes contra l'invasor, comenant por anaren ajud de la capital. Dit ban faria comenar un aixecament general, que acabaria desembocant en l'anomenada Guerra del Francs.

 Bibliografia .

 , de Benito Prez Galds;
 Un da de clera, de Arturo Prez-Reverte. ISBN 978-84-204-7280-5;
 La Guerra de la Independencia, de Grard Dufour. ISBN 84-7679-144-5;


 Enllaos externs .
 
Crnica complerta de l'Aixecament del Dos de Maig (ES);
Una narraci dels fets a Amigos del Foro Cultural de Madrid (ES);
Anlisis dels fets del Dos de Maig i la seva actualitat pel Colectivo de Trabajadores Culturales La Felguera ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322753" title="El Globus (Terrassa)" nonfiltered="844" processed="841" dbindex="125864">
El Globus de Terrassa va ser una companyia de teatre sorgida el 1973 a partir de dos grups de teatre independent (SKUNK i 6x7) acollits a l'entitat terrassenca Amics de les Arts. La seva voluntat professionalitzadora els port a integrar-se a la delegaci del Valls Occidental de l Institut del Teatre, just desprs de ser constituda, l'any 1974. El seu primer director fou Pau Monterde. Va tenir una activitat important en la dcada dels 70 i 80 del segle passat.

Estrenes.
 1973. Frank V de Friedrich Drrenmatt;
 1973. RRRPRRR de Joan Brossa;
 1974. La nau de Josep Maria Benet i Jornet;
 1975. El deixeble del diable de George Bernard Shaw;
 1976. Dispara Flanaghan de Jordi Teixidor;





Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322754" title="Conquesta de Mallorca (1203)" nonfiltered="845" processed="842" dbindex="125865">



La Conquesta de Mallorca per part de les tropes musulmanes de la dinastia almohade es va produir l'any 591 de la hgira (1203 de l'era cristiana) i va enfrontar les tropes almohades amb les tropes almorvits d''Abd All h ibn Ish q ibn   n ya que restaven a l'illa de May rqa.

Desprs de la derrota almorvit, la Taifa de May rqa fou incorporada als dominis dels almohades que nomenaren a 'Abd All h ibn T 'All h al-Kum  com a val.

Referncies.


Enllaos externs.
  Mallorca 1229: la visin de los vencidos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322755" title="Revolta de La Vende" nonfiltered="846" processed="843" dbindex="125866">
La Revolta de La Vende va ser una insurrecci contra la Revoluci Francesa de camperols, burgesos i aristcrates reialistes de Vende (1793-94). La causa immediata fou una lleva general, la venda dels bns nacionals i els sermons dels capellans contrarevolucionaris. Els insurrectes venceren a Chtillon-sur-Svres i a Vihiers, per foren derrotats a Nantes, Graville, Angers, Le Mans i Savenay. Sotmesos a una repressi sagnant, s'acolliren a l'amnistia termidoriana.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322756" title="El Guixar" nonfiltered="847" processed="844" dbindex="125867">
El Guixar s una colnia del municipi de Casserres, de la comarca del Bergued.

Histria.
Els orgens de la colnia del Guixar els hem d'anar a buscar a finals del segle XIX, i ms concretament l'any 1879, quan Esteve Comelles i Cluet, de Berga, compr una part de les terres del mas Guixar -les ms properes al riu- per tal de construir-hi una fbrica de filats i teixits de cot que aprofits l'aigua del riu Llobregat com a font d'energia.

Situaci.
La colnia del Guixar queda inclosa dins el terme municipal de Casserres, malgrat quedar ms a prop dels nuclis de Puig-reig o Gironella. Seguint el curs del riu Llobregat, el Guixar queda situat entre les colnies de Cal Prat i Viladomiu Nou.

Curiositat.
El fet que la colnia sigui ms aprop de dos pobles vens ms grans fa que poques persones del Guixar facin vida a Casserres, el seu municipi legal.

Festes.
El segon diumenge de mar: trobada de cotxes antics.
El primer cap de setmana de maig: Campionat amists de Petanca.
El primer diumenge desprs de Sant Cristfol (Juliol): Festa major.
L'ltim diumenge de setembre: Festa dels avis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322758" title="Galen Rathbun" nonfiltered="848" processed="845" dbindex="125868">
Galen B. Rathbun (1948 -) s un bileg estatunidenc, clebre per ser el co-descobridor de la nova espcie de musaranya elefant Rhynchocyon udzungwensis.

El 1964, Rathbun reb un Grau d'Associat en zoologia del College of San Mateo, a San Mateo (Califrnia). Reb el seu Bachelor of Arts de la Humboldt State University (Califrnia) el 1968. Desprs de rebre el seu Ph. D. en zoologia de la Universitat de Nairobi a Kenya el 1976, complet una investigaci al Smithsonian National Zoological Park. Els seus interessos en investigaci inclouen l'ecologia comportamental dels vertebrats, la biologia de la conservaci d'espcies en declini, i l'aplicaci de tcniques de camp innovadores. La majoria de la seva carrera fou com a investigador bileg federal, estudiant manatins de Florida i lldries marines a Califrnia. Rathbun s actualment investigador i membre honorfic del Departament d'Ornitologia i Mastologia de la California Academy of Sciences, i s cientfic emrit del U.S. Geological Survey. Les seves investigacions recents inclouen un estudi del mode de vida bsic de Rana draytonii i tortugues d'aigua del pacfic; l'impacte del pasturatge de bestiar bov en una comunitat de petits mamfers a la Vall de San Joaqun; i l'evoluci de la monogmia en les musaranyes elefant i els Petromus typicus a Nambia. Com a membre fundador de l'Afrotheria Specialist Group de la IUCN, Galen roman actiu en la biologia de la conservaci. s l'autor de ms de 100 publicacions tcniques.

Enllaos externs.
 Biografia ;
 Time Magazine Quotation of the Day Feb. 1, 2008 ;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322759" title="Marcos Tulio Coll Tesillo" nonfiltered="849" processed="846" dbindex="125869">

Marcos Tulio Coll Tesillo (Barranquilla, 23 d'agost, 1935) fou un futbolista colombi.

A nivell de club pass tota la seva trajectria a clubs colombians. Debut a l'Sporting Barranquilla, continuant a Independiente Medelln, Deportes Tolima, Amrica de Cali i Atltico Junior.

Fou internacional amb la selecci de Colmbia, amb la qual disput la Copa del Mn de Futbol 1962. En aquest Mundial marc un gol olmpic en el partit que l'enfront a la URSS.

 Enllaos externs .
Biografia;
Entrevista el 2001;
Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322762" title="Marino Klinger Salazar" nonfiltered="850" processed="847" dbindex="125870">
Marino Klinger Salazar (Buenaventura, 7 de febrer 1936 - Santiago de Cali, 19 de maig 1975) fou un futbolista colombi dels anys 60.

Va comenar a jugar al Colegio Pascual de Andagoya. D'aqu va marxar al Oro de la primera divisi colombiana. Va ser seleccionat a diversos combinats regionals, aconseguint esdevenir professional al Club Deportivo Los Millonarios, on va jugar durant ms de cinc anys.

Va fitxar pel Santa Fe, i va representar la selecci colombiana a la selecci colombiana de futbol que particip a la Copa del Mn de Xile 1962, on marc un gol. 

Desprs de retirar-se del futbol va exercir d'odontleg, fins a la seva mort, en un accident de circulaci al 1975. L'estadi de futbol de Buenaventura porta el seu nom.

Referncies.











Hizo sus estudios primarios y secundarios en esta ciudad y los profesionales en Odontologa en la Universidad Javeriana de Bogot.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322766" title="Catalan! Arts" nonfiltered="851" processed="848" dbindex="125871">
Catalan! Arts  s el portal de les indstries culturals catalanes; depenent de l'ICIC, Institut Catal de les Indstries Culturals, la branca de suport a les empreses catalanes del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci de la Generalitat de Catalunya. 

La marca Catalan! Arts vol identificar i difondre internacionalment la producci de les indstries culturals: empreses i segells discogrfics, editorials, galeries d arts, companyies teatrals, empreses audiovisuals i multimdia. Tamb recull les aportacions de les associacions, els gremis i d altres entitats que treballen per millorar la creaci a Catalunya i per mostrar-la al mn. 

La marca es crea l'any 2005 com una resposta a les necessitats de promoci de la indstria cultural catalana a fires i mercats internacionals. Dissenyada pel prestigis estudi barcelon Claret Serrahima -el seu fundador s un dels responsables del reconeixement internacional de Catalunya, amb Barcelona al capdavant, com a gresol del disseny ms avanat-, la marca Catalan! Arts compta amb diferents versions que permeten una millor representaci de la producci cultural catalana. Aquestes marques sn: Catalan! Books, Catalan! Music, Catalan! Theatre, Catalan! Circus i Catalan! Dance.   

Sota el paraigua de la marca Catalan! Arts es desenvolupen diverses accions destinades a dotar les indstries culturals catalanes de diferents instruments que facilitin la seva internacionalitzaci. El desig s oferir uns serveis que puguin respondre a les aspiracions de la indstria de comptar amb una major presncia en els mercats internacionals, i proposar solucions que ajudin les empreses a afrontar totes les fases de l activitat internacional. Aix, les accions que es duen a terme des de Catalan! Arts sn: 

 la coordinaci de la presncia catalana a fires, festivals i mercats internacionals; ;
 la investigaci de mercats i serveis de consultoria per a projectes d exportaci i internacionalitzaci;
 el foment del treball en xarxa professional a Catalunya i a l exterior; ;
 la creaci d eines de promoci i mrqueting;
 el suport a la presncia a mitjans de comunicaci internacionals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322767" title="scar Eduardo Crdoba Arce" nonfiltered="852" processed="849" dbindex="125872">

scar Eduardo Crdoba Arce  (Cali, 3 de febrer, 1970) s un futbolista colombi que juga de porter.

 Trajectria .
Comen a jugar amb l'Atltico Nacional el 1988. Desprs jug amb Deportivo Cali, Deportes Quindo, Millonarios, Once Caldas, i Amrica de Cali, club amb el que es proclam campi de la Copa Mustang el 1997. Desprs del ttol es trasllad a Argentina al club Boca Juniors on visqu els seus millors anys esportius. Al club guany els campionats Apertura 1998, Clausura 1999 i Apertura 2000, la Copa Libertadores 2000 i 2001, i la Copa Intercontinental de futbol del 2000.

Crdoba prov l'aventura europea al Perugia Calcio, per al cap de mitja temporada fitx pel Be ikta  Istanbul turc, on romangu 4 anys. Tot i el seu anunci de retirada del futbol el 2006/07 a l'Antalyaspor, continu jugant al Deportivo Cali i al Millonarios.

Ha jugat 70 partits amb la selecci de Colmbia. s el porter que ms partits ha disputat. Ha participat a dues edicions del Mundial, els anys 1994 i 1998. Tamb ha disputat dues Copes Amrica el 1993 i el 2001 on Colmbia es proclam campiona per primer cop a la seva histria.

Referncies.


Enllaos externs.
Carrera;
Estadstiques internacionals;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322771" title="Francesco Rovero" nonfiltered="853" processed="850" dbindex="125873">
Francesco Rovero (Florncia, Itlia, 27 de maig del 1970) s un bileg itali, que treballa al Museo Tridentino di Scienze Naturali de Trentino i clebre per ser el codescobridor de la nova espcie de musaranya elefant Rhynchocyon udzungwensis.

El 1995 es gradu en cincies naturals a la Universitat de Florncia. L'any 2000 aconsegu el seu grau en biologia animal a la Universitat de Bangor. Els seus principals interessos d'investigaci sn els mamfers de l'Eastern Arc de les Muntanyes Uzdungwa de Tanznia.

Enllaos externs.
Francesco Rovero ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322775" title="Faryd Aly Camilo Mondragn" nonfiltered="854" processed="851" dbindex="125874">

Faryd Aly Camilo Mondragn (Cali, 2 de juny 1971) s un futbolista colombi de famlia libanesa.

Trajectria.
Mondragn destac principalment al club turc del Galatasaray on jug entre els anys 2001 i 2007, i guany dues lligues el 2002 i 2006. A ms ha defensat els colors de Deportivo Cali, Independiente Santa Fe (Colmbia), Cerro Porteo (Paraguai), Argentinos Juniors, Independiente (Argentina), Reial Saragossa (Espanya) i FC Metz (Frana). Des del 2007 juga al 1. FC Kln

Tamb ha jugat amb la selecci de Colmbia, competint als Jocs Olmpics d'estiu de 1992 i a les Copes del Mn dels anys 1994 i 1998.


Inclosa la supercopa turca;

 Referncies .
 Perfil ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322780" title="Musaranya elefant de Peters" nonfiltered="855" processed="852" dbindex="125875">

La musaranya elefant de Peters (Rhynchocyon petersi) s una de les setze espcies vivents de musaranya elefant d'frica. Com els altres membres del gnere Rhynchocyon, s una espcie relativament gran; els adults tenen una longitud mitjana de 28 cm i un pes mitj de 450-700 g. s endmica de Kenya i Tanznia.

Galeria.



Vegeu tamb.
Musaranya elefant;
Rhynchocyon;

Referncies.


National Zoo ;
Musaranya elefant de Peters;
Rhynchocyon petersi al web de la IUCN ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322781" title="'Abd All?h ibn T?'All?h al-Kum?" nonfiltered="856" processed="853" dbindex="125876">
'Abd All h ibn T 'All h al-Kum  (?, segle XII - ?, segle XIII) va ser el primer dels val de May rqa nomenat pels almohades desprs de la conquesta de May rqa per part dels almohades. Posteriorment va ser nomenat almirall de la flota almohade.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322785" title="Efran Elas Snchez Casimiro" nonfiltered="857" processed="854" dbindex="125877">
Efran Elas Snchez Casimiro (Barranquilla, 27 de febrer 1926) fou un futbolista colombi dels anys 50 i 60.

Jugava a la posici de porter. Form part de la selecci de futbol de Colmbia que particip a la Copa del Mn de Xile'62. Va rebre els sobrenoms de El Caimn de Boedo i Las Tenazas Colombianas.

Comen a jugar al Caldas. El 1948 marx a Argentina al club San Lorenzo de Almagro. El 1949 retorn a Colmbia on juga per l'Amrica de Cali i l'Independiente Santa F, i ms tard pel Deportivo Cali. Noms guany la lliga colombiana un cop, l'any 1955, amb Deportivo Independiente Medelln. Tamb jug pels clubs Atltico Junior, Millonarios i Atlas de Guadalajara de Mxic.

Desprs de retirar-se com a jugador en actiu, Snchez fou entrenador. Dirig la selecci de Colmbia en tres ocasions. Tamb dirig a Millonarios.

 Enllaos externs .
Perfil;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322789" title="Kipunji" nonfiltered="858" processed="855" dbindex="125878">

El kipunji (Rungwecebus kipunji) s una espcie de micos del Vell Mn descoberta als altiplans forestals de Tanznia. s arbori, t un ventre blanquins, mesura uns 90 cm i t un llarg pelatge marr que apareix en crestes als seus flancs i cap. La cara i les parpelles sn uniformement negres. Els mascles emeten un crit a alt volum per coordinar els espais intergrupals. Aquest reclam, entre un grall i un lladruc, s caracterstic d'aquests micos i se l'ha denominat "honk-bark" (lladruc-botzina) en oposici al "whoop-gobble" dels seus parents ms propers. Viu en comunitats d'entre trenta i seixanta individus que s'associen amb altres micos.

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322796" title="Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix" nonfiltered="859" processed="856" dbindex="125879">
Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix (?- Chinchilla, 1146) fou un cabdill hispano-rab descendent d'una famlia d'aristcrates muladins. El seu cognom, probablement d origen mossrab, derivaria del cognom habitual en castell  Martnez . Formava part de la famlia dels Banu Mardanix. Fou el pare del fams Rei Llop. 

Revolta contra els almorvits.

Durant la rebelli contra els almorvits a Xarq al-ndalus, encapalada per Saif ad-Dawla, aquest es pos al servei del rei Alfons VII de Castella. Tot i estar manejat pels cristians, gaudia de prestigi entre els andalusins, per tal com era l'hereu dels Banu Hud. En esclatar la revoluci, Yahya ibn Ganiya, que havia estat governador de Balansiya, comandava les tropes almorvits, i havia collocat el seu nebot Abu Muhmmad Abd Allh ibn Ganiya com a nou governador de Balansiya, ciutat que es revolt contra els almorvits l'1 de mar de 1145. 

El 2 de maig el cad hispano-musulm Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz, que reconeixia la sobirania de Saif ad-Dawla, es feia amb el govern de Valncia i encarreg la defensa de les fronteres al capit Abd Allh ibn Iyad, qui poc desprs s'ensenyor de Madina Mursiyya. Mentrestant a Balansiya, Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz es mostrava incapa de governar i els seus soldats se sublevaren i collocaren en el seu lloc Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix, que ocupava el crrec de val d'Ibn Iyad de Madina Mursiyya.

Saif ad-Dawla entr a Madina Murciyya el gener del 1146, com a rei de Xarq al-ndalus, i fou rebut amb grans honors pel governador Ibn Iyad. Desprs Abu Bakr, fill de Saif ad-Dawla, acompanyat del mateix Ibn Iyad, visit Daniyya i Balansiya, i tamb foren rebuts amb honors. 

La batalla d'al-Ludjdj.

En trobar-se amb una certa fora, Saif ad-Dawla intent desfer-se de la tutela dels castellans, per les tropes d'Alfons VII de Castella, aliades ara amb ats-Tsagr, governador de Conca i rival personal de Saif ad-Dawla. Aquest darrer organitz un exrcit comandat pel val Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix i format per tropes de Balansiya, Alacant, Madina Mursiyya i Llorca, per fou derrotat pels castellans a la batalla d'al-Ludjdj el 4 de febrer de 1146. En aquesta batalla moriren Saif ad-Dawla i el propi ibn Mardanix. 

Ibn Iyad sobrevisqu, i fou capa de reorganitzar un exrcit que marx cap a Mrcia, on sabedors de la vinguda de Ibn Iyad, s'hi uniren i li feren una entrada triumfal. Per un any desprs mor en una batalla a Ucls contra els castellans. El val que, malgrat la seua joventut, governava Valncia de 1146 a 1147 era Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni, fill de Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix, i futur rei de les taifes de Mrcia i Valncia, que seria conegut pels cristians com el Rei Llop.

 Bibliografia consultada .




Vegeu tamb.
Llista de reis de la taifa de Valncia;
Taifa de Valncia;
Valncia musulmana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322802" title="Pe (infanteria)" nonfiltered="860" processed="857" dbindex="125880">
Un pe s l'antiga denominaci que denominaci que rebien els soldats d'infanteria. La denominaci es deu al fet de lluitar a peu, en contrast amb els cavallers, que lluitaven a cavall. N'hi podia haver de diverses classes: ballesters, almogvers o llancers.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322804" title="Abd Allh ibn Iyad" nonfiltered="861" processed="858" dbindex="125881">
Abd Allh ibn Iyad fou un guerrer i governador de Mrcia (1145-1147) 

Es tractava d'un oficial de l'exrcit de gran carisma i molt valorat entre els seus hmens per valent i bon estrateg.

Governador de Larida.

Emir de Mursiyya.

Abd Allh ibn Iyad encapal la rebelli hispano-rab i antialmorvit de mitjan segle XII a Xarq al-ndalus. L'any 1145 a Balansiya les tropes del cad Abu Malik Marwan ibn Abd al-Aziz, que havien expulsat els almorvits, es mostraven descontentes amb aquest cad, perqu prestava ms atenci a la cort que a la seguretat i els cristians atacaven la poblaci. Aix les coses, van decidir donar un colp de m i substituir-lo per Abd Allh ibn Iyad, governador de Madina Mursiyya. 

Fou al desembre que ibn Iyad va marxar cap a Balansiya per a fer-se crrec del comandament i de la situaci. Va tornar el 7 de gener de 1146 deixant el seu cunyat Abd Allh ibn Sa'd ibn Mardanix a crrec de Balansiya. El mes segent, Ibn Iyad i el seu protector Saif ad-Dawla van ser derrotats per les tropes cristianes aliades amb el cabdill Abd Allh ats-Tsagr a la Batalla d'al-Ludjdj el 5 de febrer de 1146 de qu va escapar viu quasi de miracle, encara que tant Sa'd ibn Mardanix com Saif ad-Dawla van morir.

Abd Allh ats-Tsagr, que havia conspirat amb Alfons VII de Castella per arrabassar-li el poder a Mrcia, ho va aconseguir al maig de 1146, desprs d'expulsar de la ciutat al lloctinent d'Ibn Iyad. Per el seu govern dur poc ja que va morir al setembre d'aquell mateix any a les mans de les tropes d'Ibn Iyad, que van assaltar la ciutat i el van perseguir en la seua precipitada fugida cap a Oriola. Ibn Iyad va reprendre el govern i elo va mantenir fins a la seua mort a l'agost de 1147, esdevinguda a Ucls per ferida de guerra infringida en el seu enfrontament amb la famlia dels Banu Yamail.

 Bibliografia consultada .



Vegeu tamb.
Llista de reis de la taifa de Valncia;
Taifa de Valncia;
Valncia musulmana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322810" title="Sertab Erener" nonfiltered="862" processed="859" dbindex="125882">

Sertab Erener (Istanbul, Turquia, 1964) s una cantant turca de pop de gran xit al seu pas. A Europa s coneguda sobretot per haver guanyat l'edici de 2003 del Festival d'Eurovisi, amb el tema Every Way That I Can, tot i que ha tingut altres xits fora de Turquia.

 Discografia .

 lbums .

Sakin Ol! (1992);
L'l (1994);
Sertab Gibi (1996);
Sertab Erener (1999);
Sertab (2000);
Turuncu (2001);
Sertab (rellanament amb pistes extra i disseny diferent, 2003);
No Boundaries (2004);
A k lmez (2005);
The Best of Sertab Erener (2007);
Sertab Goes to the Club (lbum remix, 2007);
Painted on water (2008);

 Singles .
Zor Kad n (1999);
Utanma (Don't Be Shy) (2000);
Bu Yaz (This Summer) (2000);
Yeni (New) (2001);
Every Way That I Can (tema guanyador d'Eurovisi 2003);
Here I Am (2003);
Leave (2004);
I Believe (That I See Love in You (2004);
A k lmez, Biz lrz (2005);
Sat l k Kalpler  ehri (2005);
Kim Hakl ysa (2005);
I Remember Now (2007);






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322811" title="Elena e Constantino" nonfiltered="863" processed="860" dbindex="125883">
Elena e Constantino s una pera en itali de Ramon Carnicer i Batlle segons un llibret d'Antonio Tottola. Va ser estrenada al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 15 de juny de 1821. T una versi anterior deguda a Johann Simon Mayr. 

Fou la seva segona pera de maduresa i fou rebuda amb aplaudiments pel pblic assistent. Definida al catleg d'obres de Carnicer com a opera semiseriosa o drama heroic-cmic, que narra la intricada histria d'amors, odis, tracions i enganys, i es desenvolupa al comtat d'Arles a la Provena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322818" title="Cabezabellosa" nonfiltered="864" processed="861" dbindex="125884">


Cabezabellosa s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Es troba situat a les muntanyes de Traslasierra, entre  valle del Jerte i valle del Ambroz, al nord de Plasencia.
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322819" title="FAN3" nonfiltered="865" processed="862" dbindex="125885">

El president de la Fundaci Antena 3 (FAN3), Jos Manuel Lara Bosch, ha signat dos convenis amb la Conselleria de Sanitat de la Comunitat de Madrid. Grcies a aquests acords, la Fundaci inaugura el canal FAN3, una televisi d'Assistncia Hospitalria dirigida al pblic infantil i juvenil. Addicionalment es compromet a cedir part de la seva programaci al canal intrahospitalari 'Salut Madrid'. 

FAN3 comena les seves emissions en proves aquesta setmana a l'Hospital madrileny del Nen Jess,dins del pla de la Fundaci d'ampliar la difusi d'aquest canal a altres hospitals del territori espanyol. 

FAN3 neix amb el propsit de contribuir a millorar i enriquir la relaci entre els ms petits i el mitj televisiu, aix com amb internet i les noves tecnologies, de manera que aquests siguin eines de comunicaci al servei del seu desenvolupament personal i cvic. 

Amb el canal FAN3, la Fundaci cerca d'ajudar el nen hospitalitzat en el seu procs curatiu oferint-li informaci adaptada relacionada amb la malaltia i el tractament que aquesta comporta. Aix mateix, FAN3 tractar de formar i conscienciar als nens i joves sobre els bons hbits per a la protecci de la seva salut, i desenvolupar aquests temes en un to amable, educatiu i am. 

 Programaci .

FAN3 s'emetr de dilluns a divendres i la seva programaci conjuminar continguts convencionals:pellcules,sries,dibuixos... Amb informaci sanitria, peces educatives i promoci de la salut, dirigit i enfocat especialment al pblic infantil i juvenil. La programaci estar supervisada per l'Associaci Espanyola de Pediatria i el Collegi Oficial de Psiclegs. 

La programaci de 'Salut Madrid' girar entorn a tres blocs: Informaci sanitria, educaci per a la salut i un bloc d'entreteniment dirigit al pblic infantil, juvenil i persones grans. 

FAN3 cedir diriament al canal 'Salut Madrid' una hora i mitja de continguts d'entreteniment dirigits fonamentalment a la poblaci infantil i juvenil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322822" title="Antoni Puig i Blanch" nonfiltered="866" processed="863" dbindex="125886">
Antoni Puig i Blanch (Matar, 1775 - Sommers Town, Londres, 1840), ms conegut com Antoni Puigblanch per ser la manera com firmava els seus escrits, va ser un hebraista, poltic i escriptor, i s considerat un dels antecessors de la Renaixena.

Fill d'Antoni Puig i de Cecilia Blanch, va estudiar les primeres lletres al collegi dels escolapis de Matar; desprs va ser novici a la cartoixa de Montalegre i va seguir estudis eclesistics al seminari de Barcelona i a Girona, si b sembla que no va arribar a professar. Va ampliar els seus estudis a Madrid el 1799 (al Colegio de San Toms i als Reales Estudios de San Isidro), va estudiar igualment a la Universitat d'Osca i tamb a la Universitat d'Alcal, on va ser catedrtic d'hebreu i public uns Elementos de gramtica hebrea (1808). Fou liberal declarat, i per aix sovint va ser expulsat d'Espanya (s'hi va estar fins a l'entronitzaci de Ferran VII i durant el trienni liberal 1820-1823). El seu exili va ser a Londres, on va desenvolupar una tasca intellectual important. Entre les seves obres destaca La Inquisicin sin mscara (1811) i Opsculos gramtico-satricos (1829). Tamb va contribuir en l'edici de material gramatical en catal i va publicar algun poema en aquesta llengua.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322823" title="Casas de Don Antonio" nonfiltered="867" processed="864" dbindex="125887">


Casas de Don Antonio s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322828" title="Salvatierra de Santiago" nonfiltered="868" processed="865" dbindex="125888">


Salvatierra de Santiago s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322835" title="Getlio Vargas" nonfiltered="869" processed="866" dbindex="125889">
Getlio Dornelles Vargas (So Borja, 19 d'abril de 1882   Rio de Janeiro, 24 d'agost de 1954) va ser un poltic brasiler, cap civil de la Revoluci de 1930 que va posar fi a la Repblica Vella. 

Getlio va ser dues vegades president de la repblica de Brasil. 

Va governar Brasil de 1930 a 1934 en el govern provisional; de 1934 a 1937 en el govern constitucional, triat pel Congrs Nacional; de 1937 a 1945 a l'Estat Nou; i de 1951 a 1954 com president electe pel vot directe. 

Getlio era denominat pels seus simpatitzants "pare dels pobres", i denominat per les persones de la seva proximitat com "Doctor Getlio". 

La seva doctrina i el seu estil poltic van ser denominats de getulismo o varguismo. Els seus seguidors, fins a avui existents, sn denominats getulistas. 

Es va sucidar, el 1954, amb un tir en el cor, en la seva cambra, al Palau del Catete,a la ciutat de Rio de Janeiro, llavors capital federal. 

Getlio Vargas va ser el ms controvertit poltic brasiler del segle XX, i la seva influncia s'estn fins a avui. 

La seva herncia poltica s invocada per almenys dos partits poltics actuals: el Partit Democrtic Laboral (PDT) i el Partit Laboral Brasiler (PTB). 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322840" title="Valdemorales" nonfiltered="870" processed="867" dbindex="125890">


Valdemorales s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322842" title="Zarza de Montnchez" nonfiltered="871" processed="868" dbindex="125891">


Zarza de Montnchez s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322844" title="Campillo de Deleitosa" nonfiltered="872" processed="869" dbindex="125892">


Campillo de Deleitosa s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322845" title="Jos Linhares" nonfiltered="873" processed="870" dbindex="125893">

Jos Linhares (Baturit, 28 de gener de 1886   Caxambu, 26 de gener de 1957) va ser un advocat brasiler i president de la Repblica durant tres mesos i cinc dies, de 29 d'octubre de 1945 a 31 de gener de 1946. Va ser l'nic cearense president de Brasil. 

Va ser nomenat ministre del Suprem Tribunal Federal, pel decret de 16 de desembre de 1937, en la vacant que hi hagu durant la jubilaci d'Ataulfo Npols de Paiva, assumint el crrec en 24 de desembre. Va assumir la presidncia del Suprem Tribunal Federal en 26 de maig de 1945, amb la jubilaci d'Eduardo Espnola, en 26 de maig de 1945. 

Va exercir la presidncia de la repblica de Brasil per convocatria de les Forces Armades, com president del Suprem Tribunal Federal, desprs de l'esfondrada de Getlio Vargas, de 30 d'octubre de 1945 a 31 de gener de 1946. Va garantir la realitzaci de les eleccions, les ms lliures fins aleshores, per va nomenar gran nombre de parents per a crrecs pblics, el que enfosqu la seva imatge.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322846" title="Anegats" nonfiltered="874" processed="871" dbindex="125894">



Anegats s un grup mallorqu nascut el 1994 i que es caracteritza per la seva msica festiva i per les seves lletres divertides i que parlen de l'amor i les arels de Mallorca. Amb tres lbums al mercat es consolida com un dels grups emergents i ms populars del pop-rock illenc.

 Histria .
L'any 1994 neix el grup Anegats a Son Servera. Trobem els seus orgens com un grup adolescent d'institut que es torna a reunir desprs d'acabar els seus respectius estudis superiors. Dins aquest context sorg la idea de formar un grup de msica: cinc amics de colla van decidir emplenar el temps lliure amb una banda que els fes passar bons moments. Aix, es van comprar instruments, van anar a classes de guitarra i van convncer a en Jaume, bateria de tota la vida del grup, que se'n comprs una i aprengus a fer-la sonar. Els artfexs d'aquest comenament foren en Pep, en Jaume, en Jos Juan, en Joan Sard i en Joan Massanet. D'aquesta poca sobrevisqueren temes com "I ara qu", "Vell mar" o "Els amics que se'n van". Vinculats a l'edat que tenien, 15 anys. Aquesta primera etapa dur dos anys, temps que van aprofitar per fer alguns concerts a Manacor, Son Servera i Petra. Tot i aix, en Pep i en Jos Juan van haver de partir cap a Barcelona per estudiar les seves respectives carreres. Anegats va quedar aparcat temporalment. Segons ells, mai no pensaven que, sis anys ms tard, tornarien a penjar-se els instruments i li donarien a aquest grup una segona oportunitat.
 
Aix, ja a l'any 2003, acabats els estudis i nouvinguts a s'illa que els va veure nixer, va sorgir la idea de fer una maqueta per recordar els anys joves, una maqueta sense nim de lucre, per regalar als amics a un preu qualsevol. Per a aquest projecte van  contractar  a Paco Gonzlez, que segons ells, era la font d'illusi i optimisme que necessitava el grup. Paco, baixista, era amic d'en Jaume i es coneixien de la universitat. Es  Berro , com el coneixen dins el grup, va escoltar els temes, li van encantar i no va dubtar a acompanyar a en Pep, en Jos Juan i en Jaume en aquesta aventura. Aix, a l'estiu del 2003 enregistraren una maqueta a l'estudi Rustic Studios, del productor Dani Ambrojo.

La discogrfica Blau va accedir i va escoltar els temes. Blau els va donar un espai de temps per fer ms temes i reconvertir la maqueta en un disc.

El primer disc compta amb 11 canons escrites entre els anys 1994 i 2004. Hi collaboraren en Toni Moragues (flauta) i Jaume Sastre (flaviol i tamborno) i el disc continu essent produt pel conegut Dani Ambrojo. Van aconseguir vendre ms de 1500 discs, i el seu primer single, Es missatge s clar, va sonar a gaireb totes les emissores de l'illa incloent els 40 Principals.

El mateix Dani Ambrojo, productor del disc, va introduir alguns teclats i per poder efectuar els directes, van haver de trobar un teclista. Aqu es quan entra en escena en Tomeu  Calet , com a teclista. Ara, Anegats tornaven a ser cinc. Varen comenar a presentar el disc a Ruberts a l'abril del 2003.  Es tractava d'un concert benfic per protestar contra la urbanitzaci que s'hi volia construir i que podia destruir un idllic llogaret mallorqu. Al concert de Ruberts el seguiren molts d'altres, un total de ms de 16 concerts en cinc mesos.

Segons ells, el seu secret s:
Anam fent, disfrutam, no tenim fites ni objectius per assolir, passar-ho b noltros i fer-ho passar b a la resta, aix perseguim. No ens sentim grup revelaci, ni una promesa en el pop-rock mallorqu i/o catal. Transmetre sentiments i despertar a travs de ses nostres canons emocions en la gent.

Desprs d'aquesta bona acceptaci del pblic mallorqu, ve quan es plantegen gravar un nou disc, amb noves canons. Comenten que els va dur rialles, suor i llgrimes preparar-lo. Neix aix, Mns diferents que compta amb 13 temes, entre els quals es tracten temes com la immigraci, la guerra, les injustcies i sempre, com element intrnsec de la temtica, l amor, b sigui cap a una persona estimada, cap a la famlia, o cap el paisatge, els costums mallorquins o la manera de ser dels illencs. Cada nit es va proposar com el primer senzill d aquest disc. Per aquesta nova passa, torna a comptar amb Dani Ambrojo a la producci. Aquest segon treball madura tant en la temtica com en el so, que es diversifica ms en la instrumentaci: Tomeu Pons (flaviol), Xisco Huguet (gaita gallega) i Marisa Rojas (gabellina). L'lbum es destaca pels temes "Cada nit" i "Paraula de senyor". Dia 23 d'abril de 2005, dia de Sant Jordi, presenten aquest segon treball al teatre d'Art. Ms de 200 persones varen vibrar i ballar amb les seves noves canons.

Una setmana ms tard presentaren Mns diferents a la Sala Assaig de Palma. Tamb aconseguiren omplir el recinte palmes.  A aquests dos grans concerts els seguiren altres com Son Servera, Manacor, Mancor, Felanitx, Sant Lloren, Capdepera, Sant Joan, novament Felanitx i molts altres pobles.

Al concert del Rock'n'llengua 2004, varen gravar el seu primer videoclip. Aquest, va sortir a Televisi de Catalunya, Valenciana i televisions de Balears.

Llavors van agafar-se uns mesos de descans per properament tornar als escenaris. Van actuar a les festes de San Sebasti. Aquest concert donava el tret de pistola a una cursa de concerts que es preveia llarga i intensa. I aix va ser. A l'estiu del 2006] van mostrar la seva msica per Alar, Campanet, Festival Brot 06 a Palma, Calonge, a l'Acampallengua, Inca, Manacor, Porreres, Felanitx, Sant Elm, Sant Lloren, Selva, Sineu, Son Servera, Menorca i molts ms....

Es Missatge s clar (la can que els va donar a conixer) va ser triat com a himne de la Challenge Mallorca 07, la volta ciclista a l'illa celebrada en Febrer d'aquell any.

Al mar del mateix any actuen al Collegi La Salle de Palma en un festival en benefici de l'ONG Proideba. Aquest acte  buscava recaptar fons per desenvolupar un projecte de promoci educativa i social al barri marginal de San Francisco, a Z Doca (Brasil).

Al maig del 2007, actuen a la Diada per la Llengua a Palma, organitzada per l'Obra Cultural Balear. Igualment, a l'octubre de 2007, van actuar a la vuitena Trobada de Msics per la Llengua, organitzada per Msics per la Llengua i celebrada a Porreres juntament amb altres 43 grups illencs.

Caminar entre Gegants (Blau, 2007), fou el nostre nou disc. Es l'agrament del grup als seus molts seguidors a les illes. Els confirma com un grup de directe entusiasta i una de les formacions emergents del rock illenc. Sn 14 canons, un disc molt llarg, dels ms llargs que s'han fet a les Illes en molts d'anys. Volien que perdures i que dons una visi molt ms seriosa al grup.  El ttol del CD, expliquen els Anegats, reflecteix la situaci actual dels membres del grup, ms a prop dels trenta que dels vint anys, tots amb parella, feina fora de la msica i hipoteques. D'altra banda, una segona interpretaci per als gegants, sn els grans msics que tenim a les illes, s com un petit homenatge tant a msics de rock i altres estils, com de msics de cambra, entre els quals caminam, mirant molt per damunt les espatlles, amb humilitat i admiraci. 

Varen pegar el bot al Principat, per presentar les noves canons a Lleida, on ferem sonar les seves canons al Senglar Rock, el festival de msica en catal ms important dels Pasos Catalans.

Al desembre d'aquest mateix any, participen juntament amb altres formacions a un concert per l'esclerosi a la Sala Assaig. Aix tamb prengueren part, a la gala de final d'any de Televisi de Mallorca.

Seguint la tradici, participen a la novena edici de l'Acampallengua organitzat per Joves de Mallorca. La IX Trobada de Msics per la Llengua, al juliol de 2008, s un altre acte en qu no podien faltar, i van ser presents a Esporles, localitat on se celebrava aquesta edici.

 Origen del nom .
Pel que fa al nom del grup, Anegats, no s molt segur, per, tenen record que una nit varen sortir per Porto Cristo i van caure dins Es riuet i alg va dir,  Esteim ben anegats... .

Discografia.


 Clubs de collegues .
Els clubs de collegues, sn els clubs de fans del grup. Segons el web oficial, ara per ara, existeixen els segents:

 Club de Collegues de Campos;
 Club de Collegues de Manacor;
 Club de Collegues de Son Servera;
 Club de Collegues de sa Part Forana;
 Club de Collegues de Catalunya;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web Oficial d'Anegats;
 Anegats a Msics per la Llengua;
 Anegats publica el seu tercer disc, Caminar entre gegants, el ms madur i elaborat de la seva carrera (Diario de Mallorca) ;
 Els Pets i Anegats posen l'accent catal a la msica al parc municipal de Sa Torre ;
 Actuaci a les festes de Sant Lloren 2007 ;
 Noticies relacionades amb Anegats a Tribuna Mallorca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322847" title="Carrascalejo" nonfiltered="875" processed="872" dbindex="125895">


Carrascalejo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322848" title="Nikolaus Lenau" nonfiltered="876" processed="873" dbindex="125896">

Nikolaus Lenau (Csatad, 25 d'agost de 1802 - Oberdbling, Viena, 22 d'agost de 1850), pseudnim de Nikolaus Franz Niembsch, bar de Strehlenau (signava les seues obres amb les dues darreres sllabes del seu ttol nobiliari), va ser un escriptor austrac de l'poca Biedermeier. Va nixer l'any 1802 a Csatad, l'actual Lenauheim a Romania, una localitat que pertanyia al Regne d'Hongria, i va morir l'any 1850 a Oberdbling, avui dia un barri de Viena. Poeta del mal du sicle, la seua esttica s prxima a la de Jean Paul en la vena del Weltschmerz. Sovint se l'ha comparat a Byron. Patolgicament inestable, va encaixar en el paper de  beau tnbreux  abans de caure en la bogeria.

 Biografia .

Son pare, funcionari de la monarquia dels Habsburgs, va morir a causa d'una vida dissipada l'any 1807, deixant els seus fills a cura de llur mare, la qual va tornar-se a casar l'any 1811. El 1819, Lenau va ingressar a la Universitat de Viena, on va estudiar filosofia i agricultura. Desprs, a Bratislava, va estudiar el dret hongars, i posteriorment va estudiar medicina durant quatre anys. Aquests canvis presagien els dubtes i insatisfaccions futurs del poeta. Finalment va ser incapa de decidir-se per un ofici i no va acabar els estudis. Aleshores va provar amb la literatura, amb alguns versos de joventut. La mort de son pare el va afectar menys que la de la sa mare, ocorreguda l'any 1829; una dona tendra amb els seus fills i molt devota. Aquesta mort va ser per a ell com el senyal d'una Providncia injusta, i contribu a que abandonara les creences de la seua infantesa. La seua tendncia a la malenconia es va veure drsticament incrementada per aquest fet. Va ser malgrat aix, o grcies a aix que entre 1832 i 1844 va entrar en un perode de fecunda creaci? El fet s que en aquest perode va donar a la llum una important obra. Una herncia que va rebre de la seua via li va permetre de consagrar-se exclusivament a la poesia. A ms, va gaudir de la primera publicaci d'obres seues: uns poemes al peridic Aurora, editat pel jove Johann Gabriel Seidl.

A principis del mes de novembre de 1831, Lenau se'n va anar a Heidelberg amb el propsit de passar un examen per a esdevenir metge. Va albergar-se al  Rei de Portugal  (n146 del carrer principal). Hi va conixer el poeta i professor Gustav Schwab, qui va fer que l'editor Cotta li publicara els seus poemes.  Va participar a la creaci d'una associaci d'estudiants,  Frankonia , que va ser autoritzada pel senat desprs de nombrosos esforos infructuosos.  L'any 1831 va traslladar-se a Stuttgart, on va publicar el recull Gedichte (1832) dedicat a a Gustav Schwab. Ac va tenir l'oportunitat de relacionar-se amb Ludwig Uhland, Justinus Kerner, Karl Mayerl i d'altres; per el seu esperit inquiet somniava amb un canvi. Avorrit del seu entorn, disgustat amb Europa    europamde   segons l'expressi de l'poca   va determinar buscar la pau i la llibertat als Estats Units d'Amrica.

Volia veure-hi la natura verge i grandiosa, escoltar l'estrpit de les cascades del Nigara, trobar un poble fogs i nou. Aquest pensament l'obsedia, i rpidament va decidir partir. A l'octubre de 1832, desprs d'una llarga travessia, va desembarcar a Baltimore. Va viure en una colnia d'Ohio i desprs es va unir durant sis mesos a la comunitat utopista de New Harmony, fundada pel socialista Robert Owen. La realitat de la vida al bosc, el rigor de l'hivern, el materialisme d'aquelles gents, tot all el va decebre profundament. Aleshores va tornar a Europa l'any  1833. Per la seua desesperaci es va atenuar arran de l'xit que el seu primer recull havia obtingut durant la seua absncia. Irnic, va escriure a Mayer :   Amb els poetes austracs passa com amb els cigars a Bremen. S'envien a Amrica, on reben l'estampilla estrangera, i en tornar a la ptria tothom s'extasia amb el seu delicis perfum, mentre que abans ni el diable els hauria volgut tocar. 

A partir de llavors va viure entre Stuttgart i Viena. L'any 1836 va aparixer la seua versi del Faust i l'any segent Savonarola, una obra pica en la qual l'establiment de l'opressi poltica i intellectual es mostra com una conseqncia del cristianisme. Els seus segents poemes, apareguts l'any 1838, van estar influts per la seua dissortada passi amorosa per Sophie von Lwenthal (de soltera Kleyle, 1810   1889), muller d'un dels seus amics. Aquesta relaci amb una dona coqueta i dominant, vienesa falsament pudorosa, va accelerar el seu enfonsament emocional, desprs d'una fase de boja passi.  L'any 1842 va aparixer Els albigesos, i el 1844 va iniciar la redacci del seu Don Juan, obra que va deixar inacabada i de la qual es va publicar un fragment desprs de la seua mort.  El mateix any, desprs d'un atac, la seua creixent bogeria va fer impossible que continuara vivint entre els seus: desprs d'una temptativa de sucidi va ser internat, a l'octubre de 1844 al  sanatori  (s a dir, a un hospital psiquitric) de Winnenthal, prop de Stuttgart, i desprs traslladat al maig de 1847 al  centre de cures  del Dr. Grgen a Oberdbling, prop de Viena, on encara passaria tres anys abans de morir.

Per les seues versions; Faust, Savonarola, Els albigesos, Don Juan, se'l considera ms aviat un adaptador que un creador. Noms la poesia li va aportar una via d'expressi personal i original. El seu paradoxal lirisme, perqu canta la malenconia i la desesperaci, ha inspirat molts msics. Robert Schumann va musicar alguns dels seus poemes, com ara Meine Rose, Kommen und Scheiden, Die Sennin, Einsamkeit, Der schwere Abend. Fanny Hensel (de soltera Mendelssohn-Bartholdy) va fer el mateix amb els poemes Der Vorwurf, Abendlied, Die Sennin. Tamb Franz Liszt va inspirar-se en obres seues, principalment en Der traurige Mnch i en dos episodis del Faust.

 Obres .
Der Unbestndige (1822). ;
Polenlieder (1835). ;
Faust, ein Gedicht (1836).
Savonarola (1837).
In der Neujahrsnacht (1840). ;
Die Albigenser (1842). ;
Waldlieder (1843).
Blick in den Strom (1844).
Eitel nichts! (1844).
Don Juan, fragments (1844).

 Posteritat .
La seua ciutat de naixement, actualment a Romania, va canviar de nom en el honor seu l'any 1926, passat d'anomenar-se Csatad a Lenauheim.

 Vegeu tamb .
Literatura austraca;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322851" title="SimCity Societies" nonfiltered="877" processed="874" dbindex="125897">
SimCity Societies s un videojoc de la franqucia SimCity. Ja en 2004 l'enginyer francs Luc Barthelet va confirmar a la televisi que estava preparant la cinquena entrega d'aquesta famosa saga, encara que ms tard la prpia EA va haver de desdir-ho, comentant que era prematur parlar sobre aquest assumpte. 

El seu creador, Will Wright, tamb confirm durant el passat E3 que estaven treballant en aix i que SimCity tornaria a les seves arrels. 

Ms tard, el 2 de Novembre de 2006 EA va anunciar durant les seves previsions fiscals els futurs llanaments en qu es trobava un nova entrega de la saga SimCity. Segons les declaracions del responsable financer d'EA, Warren Jenson, el nou SimCity sortiria entre els mesos de Setembre de 2007 i Mar de 2008 (correspon amb un perode fiscal d'AU). 

La distribudora russa SoftClub va confirmar, en la llista de futurs llanaments publicada a comenaments de Febrer de 2007, que SimCity 5 era a la llista de llanaments de 2007 ja que EA no t seu a Rssia, encarrega a SoftClub la distribuci del simulador urb, entre d'altres jocs, al mencionat pas).El lloc Web rus Absolute Games va publicar una notcia   en qu indicava que a l'Octubre de 2007 arribaria una pluja de llanaments amb SimCity, Crysis i Spore com a protagonistes. 

Ms tard la tenda online Take 2 confirmava en el seu catleg a SimCity, amb una data de llanament prevista per a Novembre,en format DVD i amb el codi de barres ja publicat. 

L'anunci oficial va arribar quan diversos mitjans indicaven que la revista Games For Windows possea l'exclusiva de SimCity. Sota el ttol "SimCity reneix!", SimCity Societies es feia oficial, i coneixien els primers detalls i captures de pantalla. Tamb arribava la notcia que no anava a ser desenvolupat per l'equip de Will Wright, sin per Tilted Mill. De fet SimCity Societes s un Spin-off i no una seqela. Tal i com Will Wright va suggerir,l'entrega ha estat considerablement simplificada en comparaci a anteriors entregues,amb un nou enfocament en l'aspecte social i menys en els detalls de la simulaci urbana. Aquest canvi de direcci ha irritat en general a la gran majoria de seguidors de SimCity 4, que esperaven un joc que continus en la lnia de realisme de l'ltima versi de SimCity. Com a conseqncia d'aix, els frums de Tilted Mill i de molts altres fansites han estat objecte de nombroses crtiques per part de la comunitat, fins al punt que Chris Beatrice va haver de fer un anunci al frum per calmar els nims. 

El joc va ser llanat el 16 de novembre del 2007. Un dels objectius del joc s concienciar al jugador del canvi climatic per aix BP (empresa petrolera i d'energies alternatives) va prest la seva collaboraci amb EA games.


 Enllaos externs: .
| (en castell);
| (en castell);
| (en castell);
| (en castell);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322858" title="Herrera de Alcntara" nonfiltered="878" processed="875" dbindex="125898">


Herrera de Alcntara s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322859" title="Santiago de Alcntara" nonfiltered="879" processed="876" dbindex="125899">


Santiago de Alcntara s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322860" title="Membro" nonfiltered="880" processed="877" dbindex="125900">


Membro s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322861" title="Gavina capnegra" nonfiltered="881" processed="878" dbindex="125901">



La gavina capnegra o gavina de cap negre (Larus melanocephalus) s un ocell de l'ordre dels caradriformes i molt semblant a la gavina vulgar, per sense el color negre de les puntes de les ales.

Morfologia.

 Fa 39 cm de llargria total i a l'entorn d'un metre d'envergadura alar.
 Pesa entre 220 i 380 g.
 T una mscara negra que perd a l'hivern.
 T les potes i el bec vermells.
 Bec robust.
 Els exemplars immadurs no assoleixen el plomatge d'adult fins al tercer any de vida;

Reproducci.

Cria en colnies i fa el niu amb herba i algunes plomes a la sorra. Hi pon 3 ous durant els mesos de maig i juny, els quals seran covats al llarg de 23-25 dies. Els pollets que en sortiran encara trigaran entre 35 i 40 dies en ser capaos de volar i dos anys en assolir la maduresa sexual. Cria al Delta de l'Ebre, a Mallorca i a l'Albufera de Valncia.

Alimentaci.

Menja peixos, invertebrats aqutics, molluscs, cucs, llavors, insectes i deixalles dels abocadors d'escombraries.

Distribuci geogrfica.

Es troba circumscrita al Mediterrani i a les seues costes, la Mar Negra i Turquia.

Costums.

 Al Principat de Catalunya s abundant en migraci i a l'hivern. ;
 S'endinsa ms en el mar que la gavina vulgar, per tampoc no excessivament.
 s un ocell que es pot observar vora els vaixells de pesca, perqu s'alimenta del peix que aquests perden.
 Pot arribar a viure 15 anys.
 s una espcie en expansi.

Conservaci.

Les poblacions d'aquesta au es veuen amenaades per la desaparici del seu hbitat, el desenvolupament del turisme costaner, la urbanitzaci del litoral, la caa illegal, la contaminaci del medi ambient i la modificaci de les prctiques pesqueres. 

Referncies.



Enllaos externs.

 IUCN. ;
 Animal Diversity Web. ;
 Informaci sobre la poblaci d'aquest ocell a Portugal. ;
 Avibase. ;
 Enregistraments sonors. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Enciclopdia Balear d'Ornitologia. ;
 BirdLife International. ;
 La gavina capnegra al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos en el seu hbitat natural. ;
 La gavina de cap negre a les Illes Britniques. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322865" title="Carbajo" nonfiltered="882" processed="879" dbindex="125904">


Carbajo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
Est situat al peu de la serra de Carbajo, a l'oest de la provncia.
 
 Demografia .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322866" title="Premi Josep Maria de Sagarra" nonfiltered="883" processed="880" dbindex="125905">
El Premi Josep Maria de Sagarra fou un guard teatral que s lliur a textos dramtics en catal a les dcades dels anys 60 i 70 del segle passat. A la dcada dels 80 es lliur a traduccions en catal de textos teatrals d'altres dramatrgies.

Premis Josep Maria de Sagarra.
textos dramtics
 1964. Aqu no ha passat res, original de Joan Soler i Antich.
 1965. Els corbs (Antgona 66), original de Josep Maria Muoz i Pujol;
 1966. Defensa ndia de rei, original de Jaume Melendres;
 1967. Dins un gruix de vellut, original d'Alexandre Ballester. Finalista: La mort de l'via, original de Guillem d'Efak.
 1968. El retaule del flautista, original de Jordi Teixidor;
 1971. Crnica desballestada, original d'Alfred Badia;
 1973. Por, original de Jordi Bergo. Finalista: Benaventurats nosaltres, original de Carles Reig;
traduccions de textos dramtics
 1981. La balada del gran Macabre, original de Michel de Ghelderode. Traducci de Joan Argent;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322869" title="Casas de Milln" nonfiltered="884" processed="881" dbindex="125906">


Casas de Milln s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322870" title="Cerezo" nonfiltered="885" processed="882" dbindex="125907">


Cerezo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 
 
Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322871" title="Chabrt de Barbaira" nonfiltered="886" processed="883" dbindex="125908">
Chabrt de Barbaira (en catal Jasbert de Barber), fou un militar occit faidit nascut a Barbaira en el si d'un llinatge nobiliari ctar. Al 1229 particip en la Croada contra Al-Mayrqa.

 Vegeu tamb .
Host de Nun San;
Croada contra Al-Mayrqa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322874" title="Jordi Carbonell i Sebarroja" nonfiltered="887" processed="884" dbindex="125909">
Jordi Carbonell i Sebarroja (Barcelona, 1946) s un enginyer i poltic catal.  Diplomat en enginyeria tcnica agrcola per l'Escola d'Agricultura de Barcelona i llicenciat en Cincies Econmiques per la Universitat de Barcelona.  Fou un dels fundadors de la Uni de Pagesos i del 1993 al 2006 fou director general de la cooperativa agrria ACTEL. 

Vinculat al PSC-PSOE, entre 1984 i 1986 va ser membre de l equip negociador de l'entrada d'Espanya a la Comunitat Econmica Europea. Fou tamb secretari general tcnic del Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentaci (1982-1988) i governador civil de Lleida (1993-1996). A les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 fou escollit diputat per la provncia de Lleida. Del 2005 al 2006 fou Secretari d'Indstria i Energia del Departament de Treball i Indstria de la Generalitat de Catalunya

 Obres .
 La experiencia de la ordenacin rural en comarcas de montaa (1978);
 Poltica agraria y ordenacin del espacio rural (1977);
 La poltica agrria comunitria i la seva reforma (1993) ;
 La agricultura europea y la poltica agraria comn (1996);
 Acta de adhesin Espaa-CEE. Agricultura  (1996), coordinador;

 Enllaos externs .
 Nomenament de Jordi Carbonell i Sebarroja;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322878" title="Osvald Cardona i Roig" nonfiltered="888" processed="885" dbindex="125910">
Osvald Cardona i Roig (Barcelona, 14 d'agost 1914 - 14 de desembre 1987) va ser un escriptor i poeta catal.

De formaci autodidacta, es dedic a les assegurances i va tenir un alt crrec a la companyia sussa Winterthur. De ben jove va escriure poesia, per no arriba a publicar-ne cap llibre. 
Deixeble de Pompeu Fabra el curs 1936-37, Cardona assol un profund coneixement del llenguatge i esdevingu un gran corrector de catal. 

Osvald Cardona es forma dins el Noucentisme, per mantingu slides actituds ms tradicionals en els seus judicis literaris, especialment d'arrel maragalliana. El conjunt de la seva obra, que s molt apreciable, tot i que hi ha moment d'un to menor, en els darrers llibres assoleix el carcter de tractadista i d'erudit ms enll dels seus assaigs, ponderats i suggestius, que formen la primera part de la seva obra.

El seu primer llibre La poesia eucarstica a Catalunya desprs de Verdaguer (Ed.Barcino 1952) fou publicat amb motiu del Congrs Eucarstic Internacional de Barcelona d'aquell any.

Obra.
Assaig.
 1952 - La poesia eucarstica a Catalunya desprs de Verdaguer;
 1953 - Com s la poesia;
 1961 - De Verdaguer a Carner;
 1967 - El temps de Josep Carner (1899-1922);
 1971 - Art potica de Maragall;
 1986 - Els goigs i els cntics de Jacint Verdaguer;

Altres obres.
 1977 - Els grups de vocals en contacte;
 1977 - Llegenda i encs de Montserrat;
 1977 - La correspondncia comercial en catal;

Traduccions (al catal).
 Sonets, canons i madrigals de Petrarca;
 Signe de contradicci de Karol Jzef Wojty a;

Collaboracions.
 50 documents jurdics en catal Illtre. Collegi d Advocats;

Enllaos externs.
Pgina dedicada a Osvald Cardona, signada per Albert Manent;
Sonets, canons i madrigals a Google Books;
50 documents jurdics en catal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322881" title="Mara Teresa Carrera i Gonzlez" nonfiltered="889" processed="886" dbindex="125911">
Mara Teresa Carrera i Gonzlez (Cabezn de la Sal, Cantbria, 1950) s una poltica catalana d'origen cntabre. El 1977 es trasllad a viure a Tarragona, on es diplomada en Treball Social i obtingu un mster en gesti i Dret Local en l'Administraci Pblica. 

Ha treballat com a funcionria a la Diputaci de Tarragona i s membre de la Comissi Executiva de la Federaci del PSC-PSOE al Camp de Tarragona. Fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 per la provncia de Tarragona.

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322883" title="Josep Maria Freixanet i Mayans" nonfiltered="890" processed="887" dbindex="125912">
Josep Maria Freixanet i Mayans (Vic, Osona, 1956) s un poltic catal. Es diplom en magisteri per la Universitat de Barcelona. Ha treballat com a mestre al CEIP La Monjoia de Sant Bartomeu del Grau i al CEIP Joan XXIII dels Hostalets de Baleny. Ha participat a escoles d'estiu, als programes europeus Comnius i Scrates, i en xerrades i taules rodones sobre immigraci, educaci intercultural i funci directiva docent.

s membre de la Uni Sindical de Treballadors de l'Ensenyament de Catalunya (USTEC), del Grup de Defensa del Ter (GDT), d'mnium Cultural i del Grup de Mestres d'Osona. El 1987 es va afiliar a ERC, partit amb el que fou escollit regidor de l'ajuntament d'Olost (1995-2003) i alcalde des del 2003. Tamb ha estat membre del Consell Comarcal d'Osona (1999-2003) i president del Consorci del Lluans. Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.

 Enllaos externs .
 Biografia al web d'ERC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322884" title="Congruncia sobre els enters" nonfiltered="891" processed="888" dbindex="125913">
La congruncia sobre els enters s una relaci que permet identificar diversos enters diferents. Va ser per estudiada per primera vegada en tant que estructura pel matemtic alemany Carl Friedrich Gauss al final del segle XVIII i presentada al pblic en el seu Disquisitiones arithmeticae el 1801. Avui es fa servir habitualment en teoria de nombres, lgebra i en  criptografia. Constitueix el fonament de la branca de la matemtica anomenada aritmtica modular.

En aritmtica modular, no es raona directament sobre els nombres sin sobre els residus de la seva divisi euclidiana entre un cert enter: el mdul (que s'escriur n al llarg de l'article). Es parla llavors de congruncia entre dos o ms nombres si els seus residus sn iguals.

La histria, les eines desenvolupades per a l'aritmtica modular aix com les seves aplicacions es tracten a l'article Aritmtica modular.

Idea intutiva: Aritmtica del rellotge.

L'aritmtica modular s un sistema aritmtic d'enters modificats, on els nombres tornen a comenar a comptar des de zero quant arriben a un cert valor.

Es pot agafar com a exemple l'aritmtica del rellotge, on es considera l'addici de les hores indicades per la agulla petita d'un rellotge: per exemple, si es comena a les 7 hores i s'hi afegeixen 8 hores, llavors en comptes de trobar-nos a les 15 hores (com en la suma normal), resultem ser a les 3 hores. De la mateixa manera, si es comena a mitjanit i s'espera que passin 7 hores cinc vegades seguides, ens trobem a les 11 hores (en lloc de les 35).

Fonamentalment, quan s'arriba a 12, es recomena a zero; es treballa mdul 12. Per reprendre l'exemple precedent, es diu que 11 i 35 sn congruents mdul 12. Els nombres 11, 23, 35, 47, ... es consideren iguals quan es treballa mdul 12.

Per generalitzar aquest concepte, es pot imaginar fcilment un rellotge que contingui un nombre arbitrari d'hores, i fer clculs amb un nou mdul qualsevol.

Congruncia mdul n.

Definici.
Dos enters a i b s'anomenen congruents mdul n, on n s un enter superior o igual a 2, si es verifica una de les condicions segents (que com que sn equivalents entre si llavors tamb es verifiquen les altres):
la seva diferncia s divisible entre n; ;
el residu de la divisi euclidiana de a entre n s igual al de la divisi de b entre n;
existeix un enter k tal que a-b=kn;
, l'ideal de tots els enters divisible entre n.

 Notaci .

Si a i b sn congruents mdul n, s'escriu:
 o tamb  o .

en tots els casos es llegeix a s congruent amb b mdul n.

Per exemple :
 26   12 (md 14).

El carcter utilitzat s [[ ]].Tanmateix, per comoditat, de vegades se substitueix per = fins i tot si aix s absolutament fals. L'abreviatura md de mdul sovint es posa sense l'accent reflectint l'expressi llatina modulo. Quan el mdul de les congruncies s sempre el mateix o molt evident s'acostuma a ometre d'aquesta notaci i es deixa nicament el smbol de congruncia  .

Propietats.
 Relaci d'equivalncia.
La congruncia mdul n t les segent propietats:
Reflexiva:
Per a tot enter a, a    a  (md n);

Simtrica:
Per a qualsevol parell d'enters a i b, a    b  (md n)   b    a  (md n);

Transitiva:
Per a qualsevulla enters a, b i c, si a    b  (md n) i b    c  (md n) llavors a    c  (md n);

Per tant s una relaci d'equivalncia.

 Propietats algebraiques .
A ms, t les segents propietats algebraiques destacables:

Si
a1   b1  (md n)    i    a2   b2  (md n);
llavors
a1 + a2   b1 + b2  (md n);
i
a1a2   b1b2  (md n). ;
Finalment, amb un enter natural, q superior o igual a 1, s'obt:
a1q   b1q (md n). ;

Es pot parlar d'una certa compatibilitat amb les operacions d'addici i de multiplicaci dels enters, s a dir de compatibilitat amb l'estructura d'anell de ( ,+,*). Aquestes propietats permeten definir l'mbit de l'aritmtica modular: els conjunts quocients  /n .

 Anell de residus  /n  .
Construcci.
Les propietats precedents mostren que dos nombres congruents entre ells mdul n sn intercanviables en una addici o una multiplicaci, si el clcul es fa amb una congruncia mdul n. La idea porta llavors a agrupar tots els nombres congruents entre ells mdul n en una mateixa classe que es diu una classe d'equivalncia i a no treballar ms que amb un representant particular d'aquesta classe. Com que tots els nombres de la mateixa classe tenen igual residu en la divisi entre n, es privilegien els residus de la divisi entre n i es treballa sobre un conjunt notat  o  composat pels n elements  o ms simplement  conjunt dels residus mdul n, que es diu anell residual mdul n o tamb anell quocient .

Sobre aquest conjunt es pot definir una addici i una multiplicaci anlogues a les definides sobre els enters:
 Addici: a dos residus a i b, s'associa el residu de a + b mdul n. S'hauria de trobar tericament una altra notaci per a la suma, per, per motius de simplicitat, es conserva la mateixa notaci que pren llavors un sentit diferent.
 aix a l'anell de les congruncies mdul 6, s'escriu 3 + 2 = 5 per 4 + 2 = 0 ja que la suma de 4 i 2 dona de residu 0 mdul 6;
 Multiplicaci: a dos residus a i b, s'associa el residu de a   b mdul n. Per les mateixes raons que anteriorment, s'utilitza per a smbol producte el mateix smbol que en el conjunt dels enters;
 aix a l'anell de les congruncies mdul 6, s'escriu 2   2 = 4, per 2   5 = 4  (ja que el producte de 2 per 5 dona de residu 4 al dividir-lo entre 6) i fins i tot 2   3 = 0;


Llavors es poden construir les segent taules d'operacions:



Aquestes operacions tenen gaireb les mateixes propietats que l'addici i la multiplicaci en  .
 l'addici s commutativa (els termes es poden permutar), associativa (al sumar 3 termes es pot fer indiferentment la suma dels dos primers i afegir l'ltim o la suma dels dos ltims afegir-hi el primer), posseeix un element neutre (afegir 0 no canvia res) i cada element posseeix un oposat.
 Un mats significatiu en comparaci amb l'addici en  , s que, en  , l'oposat de a s - a ja que a + (- a) = 0. Ara b, a l'anell de les congruncies mdul n, l'oposat de - a s n - a ja que a + (n - a) = 0 (la suma de a i de n - a dna residu 0 en la divisi entre n). Tanmateix, -a i n - a sn intercanviables mdul n, la tria de n - a en comptes de - a s degut a que s'escull com a representant EL nombre comprs entre 0 i n - 1.
 la multiplicaci s commutativa, associativa, posseeix un element neutre (multiplicar per 1 no canvia res) i continua sent distributiva per a l'addici.
D'un conjunt provet de dues operacions que tenen aquestes propietats se'n diu un anell.

Simplificaci i equacions .
L'nica operaci que es t el costum de fer en   en comptes de fer-la a l'anell  /n  s la simplificaci.
 En efecte si 2a = 4  en  , se sap que a = 2. Per, en  /6 , si 2a = 4, se sap noms que 2a t per residu 4 en la divisi entre 6 per tant a t per a residu 2 en la divisi entre 3. Per tant a pot tenir per a residu en la divisi entre 6 o b 2 o b 5. Ms simplement: es t 2   2 = 2   5 sense tenir tanmateix 2 = 5.

Igualment, la propietat que s'utilitza constantment en els conjunts de nombres clssics perqu un producte de dos termes sigui nul, cal i n'hi ha prou que un dels termes ho sigui no s sempre certa en  /n :
 
 en  /6 , es t 2   3 = 0, sense que ni 2 ni 3 siguin nuls;
Es diu que l'anell  /6  no s ntegre i que 2 i 3 sn divisors de zero.

Per tant, la resoluci d'equacions pot esdevenir una mica problemtica quan hi entren en joc les multiplicacions:
l'equaci x + 2 = 1 en  /6  es resol afegint la mateixa quantitat (4) a cada membre x = 5 (ja que 2 + 4 = 0);
l'equaci 3x = 2 en  /10  es resol fixant-se en qu 3   7 = 1 i que les equacions 3x = 2 i x = 7   2  sn equivalents (es passa de l'una a l'altra multiplicant cada membre per 7 o 3). Llavors la soluci s igual a 4 (ja que 2   7 t pre residu 4 mdul 10);
l'equaci 2x = 3 en  /10  no t cap soluci i l'equaci 2x = 6 en t dues (3 i 8);
Es demostra que la resoluci de l'equaci ax = b d'incgnita x en  /n  t una nica soluci si i noms si a i n sn primers entre ells

La recerca de solucions de l'equaci  que, segons els valors de n i de a, pot no tenir-ne cap, tenir-ne una, dues, o fins i tot ms, dona lloc a l'estudi dels residus quadrtics i a l'enunciat de la llei de reciprocitat quadrtica.

 Potncies i petit teorema de Fermat .
A partir de la multiplicaci en  /n , s natural interessar-se per les potncies successives. No hi ha ms que n - 1 residus possibles, per tant n - 1 sn els valors possibles per ak, s'obt doncs necessriament diverses vegades el mateix valor. Per tant, existeixen k i m tals que ak i am tenen el mateix residu mdul n. Com que la construcci de ak es basa en una recurrncia, aix que es cau sobre un residu ja trobat anteriorment, se sap que la successi de les potncies es fa cclica a partir d'aquesta potncia i es pot parar l'exploraci.



Una observaci sobre les potncies en  /7  i  /15  mostra que, en el primer cas, per a tot a coprimer amb 7 (s a dir no congruent amb 0 mdul 7) , es t a6 congruent amb 1 mdul 7 i en el segon cas, noms les successions que passen per 1 corresponen a enters primers amb 15, hi ha 8 enters coprimers amb 15 i s'observa que per a a coprimer amb 15, a8 s congruent amb 1 mdul 15.

Aquestes dues observacions corresponen a dos teoremes:
 el petit teorema de Fermat que estableix que per a tot enter n primer i tot enter a primer amb n , ;
 el teorema d'Euler, generalitzaci del teorema precedent, que precisa que, per a tot enter n ms gran o igual a 2, i tot enter a primer amb n, , on  (n), la funci Fi d'Euler, s el nombre d'enters comprs entre 1 i n - 1 i coprimers amb n.

 Notes i referncies .


Vegeu tamb.
Aritmtica modular;
Divisibilitat;
Criteri de divisibilitat;
Llista de criteris de divisibilitat;
Noci de mdul;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322887" title="Alfons Quera i Carr" nonfiltered="892" processed="889" dbindex="125914">
Alfons Quera i Carr (Barcelona, 1967) s un poltic catal. Militant d'ERC des de 1988, ha estat regidor de l'ajuntament de l'Agullana (1995-1999) i alcalde des de 1999. Tamb ha estat Conseller Comarcal de l'Alt Empord el 1995-1999, president de la Comunitat de Municipis de Salines-Bassegoda de l'Alt Empord (1999-2000) i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003.

 Enllaos externs .
 Fitxa d'Alfons Quera al Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322888" title="Grup A-71" nonfiltered="893" processed="890" dbindex="125915">
El Grup A-71 va ser una companyia de teatre catalana de l'anomenat teatre independent dels anys 70 del segle passat d'una certa importncia dins el panorama teatral del moment.

Estrenes.
 1973. Descens a la superfcie interior, tres, original de Manuel de Pedrolo.
 1974. La lli, original d'Eugne Ionesco. Traducci de Joan Argent;
 1975. Mixtura indiscretament mbil, original de Manuel de Pedrolo.
 1976. Bsties de mar, original d'Edward Albee.
 1977. Pitarrades;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322889" title="Lloren Balsach i Peig" nonfiltered="894" processed="891" dbindex="125916">

Lloren Balsach i Peig ( Sabadell, Valls occidental 1953 ) s un compositor catal de msica contempornia.

Biografia.

Neix a Sabadell l'any 1953. Realitza estudis musicals amb Josep Poch, Carles Guinovart, Albert Argudo i Josep Soler. Ha estudiat matemtiques a la Universitat Autnoma de Barcelona.

Les seves obres han estat interpretades a bona part dels pasos europeus aix com a Estats Units, Mxico, Cuba, Australia, Russia i Ucrania.

Fou convidat a donar a coneixer una obra seva a La Fenice de Venezia (dins el marc de la Conferncia per l'any europeu de la msica) en un concert dedicat a cinc joves compositors europeus proposats pels compositors Josep Maria Mestres Quadreny, Luigi Nono, Pierre Boulez, Dieter Schnebel i Klaus Huber.

Ha rebut encarrecs de Radio Baden-Baden, l'Associaci Catalana de Compositors, Radio Nacional d'Espanya, el C.D.M.C del Ministeri de Cultura, el C.D.M.C de l'ajuntament de Barcelona i l'Orquestra Simfnica del Valls.

Ha abordat altres camps a on la msica hi s present. Aix, ha realitzat la banda sonora del llargmetratge Entreacte de M.Cuss, ha fet msica per obres de teatre, ballets, recitals de poesia, documentals, mgia, happenings, etc.. amb autors com Jos Sanchs Sinisterra, Joaquim Sala Sanahuja, Perejaume, Cesc Gelabert, Vicen Altai, Hausson, Consol Villaub, Jordi Pablo, LLoren Soler, etc...

La majoria de les obres seves han estat enregistrades en diferents discs, entre ells cinc de monogrfics.

Ha estat un del pioners -des de l'any 1982- en la investigaci musical i musicolgica amb ordinadors, realitzant programes d'anlisi harmnica (1982-1985), notaci musical (1983-1990) (Premi Simolog 86), acompanyament de melodies a temps real (1986-1989), estudi harmnic i classificaci funcional del total d'acords i escales (1989-1992).... un dels seus programes --La m de Guido Music Setting System-- (un dels primers programes de notaci musical mundials), va ser utilitzat internacionalment per multitud d'editorials a la dcada dels 80.

Ha publicat un llibre sobre teoria de l'harmonia intitulat La convergncia harmnica. Tamb l'assaig Application of virtual pitch theory in music analysis a la revista Journal of New Music Research.

El 1997 va rebre el Premi Quadern atorgat per la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell.

 Obres .
 Orquestra .

 Dues distraccions (1979), 6'. Chamber orchestra (2.2.2.1 - 1.1.1.0. - Pno. Perc. Str.) Est: Sabadell 1979 (Orq. JJ.MM., dir:B. Casablancas);
 Gran Copa Especial (1979), 10'. Orchestra (2.2.CAn.2.ClB.2.CFg - 4.2.3.1. - Hp. Pno. 4 Perc. Str.) Est: Barcelona 1980 (Orq. Ciutat de Barcelona, dir: J.L. Moraleda);
 Pub: C.E.M. ;
 Rec: AH021 (CD) ;
 Poema promiscu (1981), 11'. Orchestra (3.2.2.ClB.2. - 4.2.3.1. - Pno. 5 Perc. - Str.) Est: Barcelona 1981 (Orq. Ciutat de Barcelona, dir:A. Argudo);
 Pub: C.E.M. ;
 Visions grotesques (1992), 20'. Orchestra (2.2.2.2. - 4.2.3.1. - Perc. - Str.) Est: Sabadell 1993 (Orq. Simf. del Valls, dir: J.L.Temes);
 Rec: AH021 (CD);
 Pub: Edicions La m de guido ;
 Indika (Indigets) (part de Suite Emporitana) (2001), 3'. Ocarina, percussion and string orchestra Est: Figueres 2001 (Jove Orquestra de Figueres);
 Rec: EN-222 (Carelli R.)(CD) ;

 Conjunt de cambra .

 Dos Contes (1982), 8'. Six Percussionists. Est: Barcelona 1982 (Perc. de Barcelona, dir:X.Joaqun);
 Rec: UM.A2 (LP);
 Msica Vironera (1977), 10'. Chamber ensemble (Guit.Pno.Perc.Vl.Vla.Vcl.) Est:Barcelona 1977 (GIC);
 Rec: EDA E9-1060 (LP);
 Higinica...!: Estomaca'l i Marxa (1978), 9'. Chamber ensemble (Fl.Cl.Guit.Pno.Perc.Vl.Vcl.) Est: Barcelona 1979 (GIC, dir:C.Santos);
 Pub: C.E.M.
 Rec: EDA E9-1060 (LP) ;
 Gran Copa Especial (Trans. 1983), 10'. Chamber ensemble (Fl.Ob.Cl.Tp.Pno.Perc.Vl.Vla.Vcl.) Est: Barcelona 1985 (Solar Vortices, dir:J.P.Dupuy);
 Rec: udio-Visuals de Sarri L 1261/62 (LP) ;
 Rond (1983), 12'. Chamber ensemble (Fl.Ob.Cl.Tp.Pno.Perc.Vl.Vla.Vcl.) Est: Barcelona 1983 (Ensemble 2E-2M, dir:P.Mefano);
 Rec: AH021 (CD) ;
 Quatre dibuixos per a guitarra i cordes (1995), 10'. guitar and string quartet or string orchestra. Est: Perelada 1995 (J.Codina i Orq. de Cadaqus);
 Pub: Edicions La m de guido ;
 Tres converses per a 10 instruments (1997), 9'. Chamber ensemble (Fl, Cl, Fg, Tpa, Tp, Tb, Vl, Vla, Vlc, Ctx). Est: Zaragoza 1999 (Grupo Enigma, dir: J.J.Olives);
 Pub: Edicions La m de guido ;

 Msica de cambra .

 Marina (1977), 5'. flute and piano. Est: Sabadell 1977 (O.Serra, J.Rubinat);
 La negra, lliscosa (1978), 9'. clarinet and piano. Est: Barcelona 1978 (J.Rodriguez-Pic, J.M.Escribano);
 Rec: UM.A3 (LP) ;
 Pub: Edicions La m de guido ;
 I due ubriachi (1978), 5'. violin (flute) and violoncello. Est: Trestina 1978 (I.Mastropierro, B.Wathen);
 Pub: Edicions La m de guido ;
 Variacions per a 20 dits (1979), 4'. piano four hands. Est: Barcelona 1980 (C.Cesena, J.Cuixart);
 Rec: EDA E9-1060 / U.M. DC 104 (CD);
 Gran Copa Especial (Trans.1984), 10'. piano four hands. Est: Badalona 1984 (C.Cesena, J.Cuixart);
 Pub: Edicions La m de guido ;
 Rec: U.M. DC 104 (CD);
 Ritmes d'ultramar (1991), 7'. Two pianos. Est: Barcelona 1991 (Germans Molina);
 Pub: Edicions La m de guido ;
 Rec: AH021 (CD) / U.M. DC 104 (CD);
 Dental (Trans. 1979), 2'. Two guitars. Est: Ma 1979 (L.Caball, B.Vidal);
 Pub: Edicions La m de guido ;
 So d'oda (1981), 6'. Two guitars. Est: Barcelona 1981 (L.Caball, B.Vidal);
 Ritmes d'ultramar (Trans.1993), 7'. Two percussionists. Est: Barcelona 1993 (Percus. de Barcelona);
 De Caldetes a Moi (1978), 10'. guitar. piano. percussion. Est: Barcelona 1978 (J.Codina, C.Santos, X.Joaqun);
 Pub: Edicions La m de guido;
 Rec: EDA E9-1060 (LP) ;
 Trio per a cordes (1992), 11'. String trio. Est: Sabadell 1992 (Trio  cordes de Paris);
 Pub: Edicions La m de guido ;
 Rec: udio-Visuals de Sarri 25.1552 (CD) ;
 Rec: AH021 (CD);
 Rec: U.M. DC 104 (CD);
 Converses (1999), 9'. wind quintet. Est: Barcelona 2001 (Solistes de l'OBC);
 Pub: Edicions La m de guido ;

 Vocal .

 Sis canons breus (1982), 8'. Solo Voice. Est: Barcelona 1982 (M.Comadira);
 Pub: CLIVIS;
 Rec: UM.A2 (LP) /  U.M. DC 104 (CD);
 Parallia de paralaues (1992), 6'. voice (mezzo-soprano) and piano. Est: Barcelona 1992 (M.Kowollik, L.Maffiotte);
 Pub: Edicions La m de guido;
 Rec: U.M. DC 104 (CD);
 Circ (1999), 4'. voice (mezzo-soprano) and piano. Est: Sabadell 1999 (M.Torruella, A.Pla);
 Pub: Edicions La m de guido;
 Rec: AH106 (CD) / U.M. DC 104 (CD);
 Msica groga (1980), 6'. Choir. Est: Sabadell 1980 (Cor Belles Arts);
 Rec: UM.A2 (LP) ;
 Tres Palndroms per a cor (1990), 10'. Choir. Est: Sabadell 1991 (I.Argentina)(Cor Belles Arts) Est: Barcelona 1999 (I,II,III) (Cor de Cambra del Palau);
 Pub: Edicions La m de guido;
 Rec: U.M. DC 104 (CD);
 Cara Cosa (1991), 5'. Choir. Est: Girona 1993 (Cor de Cambra del Palau);
 Pub: Edicions La m de guido;
 Rec: U.M. DC 104 (CD);
 Olis d'olmpia (1991), 4'. Choir. Est: Girona 1993 (Cor de Cambra del Palau);
 Pub: Edicions La m de guido;
 Rec: U.M. DC 104 (CD);

 Solo .

 Escarabat-piano (1975), 5'. Piano. Est: Paris 1977 (C.Santos);
 Suite Gstrica (1979), 8'. Piano. Est: Barcelona 1981 (L.Maffiote);
 Pub: A.C.C, Edicions La m de guido;
 Rec: UM.A2 (LP), Anacrusi AC003 (CD), U.M. DC 104 (CD);
 Dental (1978), 2'. Harpsichord. Est: Sabadell 1978 (L.Guerberof);
 Pub: Edicions La m de guido ;
 Residus (1976), 11'. Guitar. Est: Barcelona 1977 (F.Quiroga);
 Pea gomosa (1977), 6'. Guitar. Est: Barcelona 1979 (J.Codina);
 Rec: UM.A3 (LP) ;
 Pub: Edicions La m de guido ;
 Lleu (1980), 4'. Flute. Est: Madrid 1980 (B.Held);
 Pub: Edicions La m de guido;
 Rec: UM.A2 (LP) ;
 Dues melodies distants (1982), 7'. Clarinet. Est: Barcelona 1983 (A.Bayonas);
 Rec: UM.A2 (LP) ;
 Pub: Edicions La m de guido ;
 Set estudis modals (2006), 11'. Piano.
 Pub: Edicions La m de guido ;

 Cobla .

 Finestral (2007), 7'30 . Est: Barcelona 2007 (Cobla Sant Jordi-Ciutat de barcelona);
 Pub: La m de guido ;

 Msica escnica .

 L'arlequ (1982), 10'. Ballet (Perejaume i M.Huerga), clarinet and double bass. Est: Sant Pol de Mar 1983 (C.Gelabert, A.Bayonas, M.Rossy);
 UM.A2 (fragment) (LP) ;
 Oh! Els bons dies (198?), 15'. Msica Incidental (S.Beckett, dir:J.Sanchs). Violin. Est: Barcelona 198?
 Msica-Mgica (1992), 12'. Magician and Chamber ensemble (Fl.Cl.Pno.Perc.Vl.Vlc). Est: Barcelona 1992 (Hausson i MSICA XXI);
 Rec: AH021 (CD);
 Pub: La m de guido ;
 El caf de la marina (1994), 5'. Msica Incidental. Tenora. Est: Sabadell 1994 (Jaume Vil) ;

 Msica electroacstica .

 Espais residuals (Espai I) (1976), 11'. Voice and Tape. Est: Barcelona 1976 (Lloren Balsach);
 Rec: Ars Harmonica AH190 (CD) ;
 Carota i Caramel (1976), 25'. Tape. Est: Porto (1979);
 Rec: Ars Harmonica AH190 (CD) ;
 Classes de msica a la granja (1993), 47'. Tape. RNE.Radio Clsica 1993;
 Rec: CAVE CANIS (CD)(suite);
 Rec: TRHM20 (Trit) (CD)(fragment);
 Rec: Ars Harmonica AH190 (CD)(suite) ;
 El sueo de las olas (1994), 15'25. voice, tenora and tape. RNE.Radio Clsica 1994;
 Rec: Ars Harmonica AH190 (CD) ;

 Diversos .

 Espais sonors (1975). "Exposici sonora". Acadmia de Belles Arts de Sabadell 1975;
 14 Poemes Sonors sobre 14 Poemes Visuals de J.Sala Sanahuja (1975), 15'. guitar and slides. Vigo 1976;
 L'assass Bagliatti (1977), 10'. declaimer and tape. Est: Radio Sabadell 1978 (F.Balaguer);
 Rec: EDA E9-1060 (LP) ;
 El Cant de les Arteries (1979), 3'. Tape.
 Rec: EDA E9-1060 (LP) ;
 Msica per al llargmetratge "Entreacte" de M.Cuss. Chamber ensemble (Veu. Fl. Cl. Sax. Trp. Tbo. Pno. Vcel. Cbaix.) Est: Barcelona 1989;

Enllaos externs.
Lloren Balsach. Pgina personal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322892" title="Sergi de los Ros i Martnez" nonfiltered="895" processed="892" dbindex="125917">
Sergi de los Ros i Martnez (Tarragona, 1969) s un poltic catal. Es llicenci en cincies econmiques a la Universitat de Barcelona, i des del 1994 s'especialitz en comer exterior.

El 1989 fou membre de la Federaci Nacional d Estudiants de Catalunya (FNEC), que deix el 1990 per passar-se al Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) (1990-1993). Entre altres activitats, s casteller de la Colla Jove Xiquets de Tarragona des del 1991, soci del Club Gimnstic de Tarragona, de l'Acci Cultural del Pas Valenci (ACPV) i de l'Associaci Catalana de professionals (ACP).

El 1989 tamb s'afili a les Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC) i a Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), partit amb el que ha estat membre del Consell d Administraci de l'Empresa Municipal de Desenvolupament Econmic de Tarragona (2000-2003) i diputat per la provncia de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003. Des del 2007 s segon tinent d'alcalde de l'ajuntament de Tarragona.

 Enllaos externs .
 Sergi de los Ros al Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322894" title="Andr Testut" nonfiltered="896" processed="893" dbindex="125918">
 Andr Testut  va ser un pilot de curses automobilstiques monegasc que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Andr Testut va nixer el 13 d'abril del 1926 i va morir el 24 de setembre del 2005 a Li, Frana.


 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de maig del 1958 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Andr Testut va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, en dues temporades diferents (1958 - 1959) no aconseguint qualificar-se per disputar cap de les curses i no assolint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322895" title="Josep Llus Postigo i Garcia" nonfiltered="897" processed="894" dbindex="125919">
Josep Llus Postigo i Garcia (Sant Gregori, Girons, 1966) s un advocat i poltic catal. Es llicenci en dret per la Universitat Autnoma de Barcelona, on ha fet un postgrau en dret urbanstic. Actualment exerceix d'advoxat i s membre del Collegi d'Advocats de Girona.

El 1994 ingress a Iniciativa per Catalunya - Verds (ICV), grup amb el que ha estat regidor de l'Ajuntament de Llagostera (1995-1999), conseller comarcal del Girons per ICV (1995-1999) i per l'Associaci d'Agrupacions d'Electors del Girons (AAEG) (1999-2003) i president del complex per a la gesti i el tractament de residus de Solius (2001-2007). Ha estat diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2003 per ICV, alcalde de Llagostera el 2003-2007, actualment n's regidor.

 Enllaos externs .
 Josep Llus Postigo al web del Parlament de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322900" title="Ambistomtid" nonfiltered="898" processed="895" dbindex="125920">

Els ambistomtids (Ambystomatidae) formen una famlia d'amfibis urodels, integrada per salamandres, generalment terrestres.

Morfologia.
 Mida entre mitjana i gran -per exemple, la salamandra gegant del Pacfic (Dicamptodon ensatus) ateny una llargada de 33 cm i Ambystoma tigrinum pot arribar als 34 cm.-;
 Tenen el cap ms aplanat que la salamandra comuna. ;
 Les dents del vmer es troben disposades en fileres transversals;
 Absncia de l'os lacrimal.

Reproducci.
La reproducci s interna.

Distribuci geogrfica.
Sn prpies de Nord-amrica (des del sud de Canad fins a Ciutat de Mxic). 

Observacions.
L'Ambystoma tigrinum, espcie mexicana, s coneguda pel nom de la seua larva, l'axolot.

Espcies i subespcies.






 Ambystoma altimirani   ;
 Ambystoma amblycephalum ;
 Ambystoma andersoni ;
 Ambystoma annulatum ;
 Ambystoma barbouri ;
 Ambystoma bishopi   ;
 Ambystoma californiense ;
 Ambystoma cingulatum ;
 Ambystoma dumerilii ;
 Ambystoma flavipiperatum ;
 Ambystoma gracile ;
 Ambystoma granulosum ;
 Ambystoma jeffersonianum ;
 Ambystoma laterale ;
 Ambystoma lermaense ;
 Ambystoma mabeei ;
 Ambystoma macrodactylum ;
 Ambystoma macrodactylum columbianum ;
 Ambystoma macrodactylum macrodactylum ;
 Ambystoma maculatum ;
 Ambystoma mexicanum ;
 Ambystoma opacum ;
 Ambystoma ordinarium ;
 Ambystoma rivulare ;
 Ambystoma rosaceum ;
 Ambystoma silvensis;
 Ambystoma talpoideum ;
 Ambystoma taylori ;
 Ambystoma texanum ;
 Ambystoma tigrinum ;
 Ambystoma tigrinum diaboli   ;
 Ambystoma tigrinum mavortium ;
 Ambystoma tigrinum melanostictum ;
 Ambystoma tigrinum nebulosum ;
 Ambystoma tigrinum stebbinsi ;
 Ambystoma tigrinum tigrinum ;
 Ambystoma bombypellum;
 Ambystoma leorae;
 Ambystoma mavortium;
 Ambystoma velasci;

Referncies.



Enllaos externs.
 Fotografies ;
 ITIS , ,  i ;
 Animal Diversity Web ;
 Informaci i vdeos. ;
 Encyclopedia of Life. ;
 Taxonomia ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322902" title="Maria Dolors Comas d'Argemir i Cendra" nonfiltered="899" processed="896" dbindex="125921">
Maria Dolors Comas d'Argemir i Cendra (Barcelona, 1951) s una poltica catalana. Doctora en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona. s catedrtica d'antropologia social i cultural de la Universitat Rovira i Virgili i ha estat regidora a l'ajuntament de Tarragona (1995-2003) i diputada per Iniciativa per Catalunya - Verds a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003, on ha presidit la Comissi del Sndic de Greuges, ha estat portaveu de la Comissi de Poltica Social i de la Comissi de Control de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi. Tamb ha format part de la Comissi d'Immigraci i fou membre de la ponncia redactora de l'Estatut d'autonomia de Catalunya de 2006. Des del 2006 s membre del Consell de l'Audiovisual de Catalunya.

 Obres .
 Trabajo, gnero y cultura ;
 Antropologa econmica;
 Los lmites de la globalizacin;
 Andorra, una economia de frontera ;
 Dones, les altres poltiques;

 Enllaos externs .
 Biografia al web del CAC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322906" title="Sant Josep (Llinars del Valls)" nonfiltered="900" processed="897" dbindex="125922">
Sant Josep s una entitat de poblaci del municipi de Llinars del Valls, Valls Oriental.
Es troba a l'extrem SO del municipi, molt a prop del barri del Poble sec de Cardedeu, les principals vies de comunicaci sn la carretera C-35 (sortida Cardedeu - Dosrius), la carretera BV-5103 i una via local que comunica amb el nucli de Llinars del Valls al nord i amb l'autopista AP-7 en direcci sud, aquest vial s  conegut popularment com a Cam de les aiges ja que una part del mateix discorre parallel a les installacions de l'empresa potabilitzadora d'aiges del Ter i del Llobregat (ATLL).

La urbanitzaci est dividida en dos sectors clarament diferenciats, al nord del riu Mogent hi trobem un terreny completament pla, en aquest sector es on es troben els equipaments. Al sud del riu el terreny s de fort pendent i el traat dels carrers s molt sinus fins arribar al punt ms alt, l'Ermita de Sant Esteve del Coll a 260msnm.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322913" title="Bruce Kessler" nonfiltered="901" processed="898" dbindex="125923">
 Bruce Kessler  va ser un pilot de curses automobilstiques nord-americ que va arribar a disputar curses de Frmula 1. Anys desprs va ser director de cine i de sries de TV.

Bruce Kessler va nixer el 23 de mar del 1936 a Seattle, Washington, Estats Units.


 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de maig del 1958 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Bruce Kessler va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint qualificar-se per disputar la cursa i no assolint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322914" title="Ken Kavanagh" nonfiltered="902" processed="899" dbindex="125924">
 Ken Kavanagh  va ser un pilot d'autombil i de moto australi que va arribar a disputar curses de Frmula 1 i del campionat del mn de motociclisme. 

Ken Kavanagh va nixer el 12 de desembre del 1923 a Melbourne, Austrlia.


 Al Mundial de motociclisme .

Amb moto va disputar 38 curses del campionat mundial, aconseguint 5 victries i pujant 24 vegades al podi.


 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de maig del 1958 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Ken Kavanagh va participar a dues curses puntuables pel campionat de la F1, no aconseguint qualificar-se per disputar la cursa en cap de les ocasions i no assolint cap punt pel campionat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322916" title="Xarq al-ndalus" nonfiltered="903" processed="900" dbindex="125925">
Xarq al-ndalus, de l'rab            , l'Orient d'Alandals, s el nom que rebia la regi oriental d'al-ndalus, que incloa aproximadament els emirats o taifes de Almeria, Mrcia, Dnia, Valncia, Alpont, Albarras, Tortosa i Larida.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322921" title="Taifa d'Albarras" nonfiltered="904" processed="901" dbindex="125926">


La taifa d'Albarras (que port realment el nom de Sahla) fou un petit regne de taifa establert al voltant del municipi d'Albarras i de la seua serra per la dinastia berber dels Ban  Razn .

Independncia.
Fou fundat per un capitost local d'origen berber, per arabitzat i de nom Haydal ibn Halaf ibn Razin, que va afermar la seua independncia a partir del 1012, durant la descomposici del califat de Crdova. La taifa d'Albarras ocupava aproximadament la part sud i occidental de l'actual provncia de Terol.

Haydal i els seus descendents, els Banu Razin, van dominar la taifa fins a la seua extinci. A Haydal I el va succeir Abd-al-Mlik I (1045), i a aquest Haydal II i finalment Abd-al-Mlik II.

Relacions amb Rodrigo Daz de Vivar, el Cid.
Al 1090 el senyor de d'Albarras esdevingu tributari de l'exrcit mercenari dirigit per Rodrigo Daz de Vivar, el Cid. Per en la lluita per conquerir Balansiyya, el el senyor de d'Albarrass va prendre part pels almorvits, ra per la qual fou atacat i derrotat pel Cid a Quart.

Annexi al domini almorvit.
Al 1104 la Taifa d'Albarras perdia la seva independncia en ser ocupada per les almorvits. A partir d'aleshores, els Ban  Razn es traslladaren a Balansiyya. 

La Senyoria d'Albarras.
Uns 60 anys desprs, al 1170, Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni, conegut pel sobrenom de Rei Llop, traspass el territori al Senyor d'Estella Pero Ruiz de Aagra en circumstncies mai no esclarides per que possiblement fou deguda al pagament pels serveis prestats pel rei de Navarra. D'aquesta manera s'establ la Senyoria d'Albarras, un territoria sobir enclavat entre el Regne de Castella i el Regne d'Arag en mans d'un feudatari del Regne de Navarra. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322924" title="A3 Noticias 24" nonfiltered="905" processed="902" dbindex="125927">


A3 Noticias 24 s un canal de notcies les 24 hores del dia, produt per Antena 3 que emet de manera gratuta exclusivament a travs d'internet. La distribuci de la seva pantalla es podria assemblar a la pantalla utilitzada per Bloomberg TV, encara que a diferncia d'aquest, no se centra en exclusiva en les notcies financeres, sin que s un canal de notcies amb l'actualitat soci-poltica (poltica; esdeveniments; meteorologia; esdeveniments i espectacles;...) nacional i internacional.

El canal A3 Notcies 24 s hereu del canal multipantalla desaparegut i interactiu de notcies continuades A3N24 que emetia a travs de quatre canals de vdeo en la desapareguda plataforma Via Digital. Quan Via es va fusionar amb Canal Satllit Digital, el canal va passar a ocupar un sol canal de vdeo i va perdre la seva interactivitat, el que va suposar que el canal acabs deixant d'emetre en estar "mutilat".







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322945" title="Pocoy" nonfiltered="906" processed="903" dbindex="125928">

Pocoy s una srie de dibuixos animats espanyola que ha estat premiada internacionalment. S'ha ems per La 2 de TVE i altres cadenes arreu del mn.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322947" title="Face the Heat" nonfiltered="907" processed="904" dbindex="125929">

Face the Heat s el 13 lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat al 1993. En aquest any ja tenien 16 lbums, entre recopilatris, LP i lbums d'estudi.

Va ser produt pel grup i desprs per en Bruce Fairbairn. Va ser publicat per la discogrfica PolyGram. Aquest lbum marca la posici poltica del grup amb "Alien Nation"; que parla sobre la reunificaci d'Alemanya. En aquest lbum, el grup s'enganxa als estils de l'poca i fins l'lbum Unbreakable del 2004, no tornen al seu estil.

 Llista de canons .
1. Alien Nation - 5:42;
2. No Pain No Gain - 3:55;
3. Someone to Touch - 4:28;
4. Under the Same Sun - 4:52;
5. Unholy Alliance - 4:54;
6. Woman - 5:55;
7. Hate to Be Nice - 3:33;
8. Taxman Woman - 4:30;
9. Ship of Fools - 4:15;
10. Nightmare Avenue;
11. Lonely Nights - 4:50;
12. Destin (com a la ciutat a Florida) (can extra a Europa) 3:13;
13. Daddy's Girl (can extra a Europa) - 4:17;
 Kami O Shin Juru (can extra a sia);
(Marie's the Name) His Latest Flame (can oculta en la versi als EUA) (Pomus-Shuman);

 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
Herman Rarebell: bateria;
Ralph Rieckermann: Baix;
 Teclat: John Webster;
 Teclat addicional (Woman and Lonely Nights): Luke Herzog;
 Productor: Bruce Fairbairn i Scorpions;


Notes.
"Under the Same Sun" s als crdits finals de la pellcula de 1994, On Deadly Ground.

xits.
lbum.
Billboard (Amrica del Nord)

Singles.


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322950" title="Premi de teatre Ciutat de Granollers" nonfiltered="908" processed="905" dbindex="125930">
El Premi de teatre Ciutat de Granollers fou un guard teatral establert a les dcades dels anys 70 i 80 del segle passat per contribuir a la divulgaci de textos teatrals en catal.

Premis de Teatre Ciutat de Granollers.
 1971. El duc Meu-Meu, original de Francesc Barcel;
 1972. Plany per la mort d'Enric Ribera, original de Rodolf Sirera;
 1973. Si grinyola posa-hi oli, original de Joaquim Vil i Folch;
 1974. S'assaja amb noses, original de Carles Reig;
 1975. Dispara, Flanaghan!, original de Jordi Teixidor;
 1981. El drama de les camlies o el mal que fa el teatre, original de Jordi Teixidor. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322953" title="Trinquet de l'Abdet" nonfiltered="909" processed="906" dbindex="125931">




El Trinquet de l'Abdet (Marina Baixa) s el ms antic dempeus de la Comunitat Valenciana: data del 1772. A ms a ms, s'hi conserva una modalitat histrica de la pilota valenciana: La Pilota grossa.

 Histria .


Construt el 1772, el trinquet de l'Abdet no era l'nic, sin que hi ha constncia d'altres iguals en poblacions properes com Benimantell, Benimassot, Confrides, Guadalest, Murla i Tollos, per tots aquests han desaparegut en temps ms o menys recents.

El trinquet original tenia el terra premsat, i les parets de pedra amb argamassa, esdevenint un terreny de joc irregular al bot. Pels volts dels anys 1940 o 1950 el terra va ser cimentat i les parets enguixades, esdevenint un canxa noble. I l'any 2006 es va reformar el trinquet millorant les parets, i cobrint el terra amb un ciment anti-lliscant i pintat de diversos colors per a marcar b l'rea de joc.

 Canxa .


El trinquet de l'Abdet s ms petit que no els trinquets actuals, mesurant 18m. de llarg per 2,5m d'ample. s, doncs, ms semblant a les galotxetes, per sense els frontons al traure i al rest.

Al bell mig de la canxa, i pegat a la paret esquerra hi ha una pedra de 35cm d'alada (la sella), on s'ha de botar la pilota per a servir i comenar el quinze. En front de la sella, i a l'altra banda de la corda, hi ha el marro, una pedra molt ms baixa, on ha de caure la pilota en la treta.

Aquestes dues pedres estan fitant les meitats del trinquet, separades per la xarxa, una corda combada i destensada, ms alta als extrems que no al centre, per dalt de la qual ha de passar la pilota.

Els lmits de cada equip sn les ratlles del traure i del rest, que marquen el punt mxim on pot botar la pilota per a qu siga bona. Actualment, tant la canxa com els lmits estan pintat de color diferents per a facilitar la visi del joc.

En la paret dreta hi ha unes xifres dibuixades i amb lnies verticals fins al terra. Sn les Ratlles, que serveixen com a guia per a saber on s'ha aturat la pilota i saber quin s el nou punt a guanyar o defensar. A la meitat del traure hi ha 2 ratlles, i al rest n'hi ha fins al 20, ja que s el lloc ms defensiu. Aquestes ratlles foren pintades en la remodelaci del 2006, mentre que abans s'empraven senyals en terra o dibuixos en guix per a marcar les ratlles.

 Modalitat .


Al trinquet de l'Abdet es juga a Pilota grossa, una variant de la pilota valenciana precursora de les galotxetes. El tret caracterstic, per, de la Pilota grossa s que es continua jugant a ratlles dins un trinquet. s doncs, el nexe d'uni entre les Llargues i l'Escala i corda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322959" title="Biecz" nonfiltered="910" processed="907" dbindex="125932">
Biecz s una ciutat del voivodat de la Petita Polnia (en polons Ma opolska), situada al sud amb 4,575 habitants (2006). 

Per Biecz hi passa el riu Ropa.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322961" title="Premi Ciutat de Sabadell (teatre)" nonfiltered="911" processed="908" dbindex="125933">
El Premi Ciutat de Sabadell fou un guard teatral, creat a la dcada dels anys 70 del segle passat, per estimular la creaci de textos dramtics en catal

Premis Ciutat de Sabadell.
 1971. Berenveu a les fosques de Josep Maria Benet i Jornet;
 1972. Entrar de nit de Francesc Barcel;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322964" title="Pilota grossa" nonfiltered="912" processed="909" dbindex="125934">
La Pilota grossa s una modalitat de la pilota valenciana. Actualment noms es juga al trinquet de l'Abdet (Marina Baixa), per fou molt popular durant el segle XVIII, i s el nexe d'uni entre les llargues i l'escala i corda.

 Histria .

Tot i que avui en dia la Pilota grossa noms es conserva a Abdet, l'extensi d'aquesta variant fou molt major, no debades en tota la Marina han perviscut trinquets semblants fins a temps recents, i a finals del segle XIX s'anunciaven partides als trinquets especificant si s'hi jugaria a ratlles o a rebot. Les galotxetes actuals deriven de la pilota grossa, per havent perdut les ratlles.

La pilota grossa naixqu com a manera de jugar a les llargues dins un trinquet de dimensions ms redudes, la qual cosa comport tamb un augment de les mides i el pes de la pilota, per tal de fer-la ms  lenta i difcil de moure.

 Canxa .


El trinquet de l'Abdet s l'nic que s'ha conservat, mesurant 18m de llarg i 2,5m d'ample, amb parets laterals per sense les del fons.

Al bell mig de la canxa, i pegat a la paret esquerra hi ha una pedra de 35cm d'alada (la sella), on s'ha de botar la pilota per a servir i comenar el quinze. En front de la sella i a l'altra banda de la corda (pegada al terra de la paret contrria) hi ha una altra pedra molt baixa, el marro, on ha de caure la pilota per a qu la treta siga bona.

Aquestes dues pedres estan separades per la xarxa, una corda combada i destensada que separa les dos meitats del trinquet, i per dalt de la qual ha de passar la pilota sempre.

Els lmits de cada equip sn les ratlles del traure i del rest, que marquen el punt mxim on pot botar la pilota per a qu siga bona.

En la paret dreta hi ha unes xifres dibuixades i amb lnies verticals fins al terra. Sn les Ratlles, que serveixen com a guia per a saber on s'ha aturat la pilota i saber quin s el nou punt a guanyar o defensar. A la meitat del traure hi ha 2 ratlles, i al rest n'hi ha fins al 20, ja que s el lloc ms defensiu.

 Pilota .

La Pilota grossa pesa uns 125gr., t uns 7cm. de dimetre i una circumferncia de 25cm. Est feta d'un nucli de fusta envoltat per draps i coberta amb pell de cabra.

s una pilota lenta i de bot noble per molt baix.

 Jugadors .

A la Pilota grossa es pot jugar 1 contra 1, o, ms sovint, en equips (de 2  3 per hom).

 Regles .


Cada equip es colloca en la meitat corresponent del trinquet durant el joc actual, al rest o al traure. Aquesta posici determina qui fa la treta i qui ser ms ofensiu o defensiu.

El quinze comena quan un jugador al traure bota la pilota sobre la sella i la fa caure al marro, aleshores els jugadors al rest la tornen a l'equip traure colpejant amb la m. La pilota ha de passar sempre per dalt de la corda, ha de botar un cop enterra com a mxim i no pot passar les lnies de quinze (els lmits del rest i del traure).

El quinze es guanya directament, quan el rival comet una falta: La pilota bota dos voltes en camp propi, la pilota cau fora del camp, la pilota no tupa en la sella o no cau al marro, la m del jugador que fa la treta passa la corda ... Per tamb es pot guanyar un quinze ajornat, aconseguint la ratlla.

Les ratlles sn les xifres dibuixades en la paret, que marquen el punt en qu el rival ha aturat la pilota per tal que no avance ms. Es pot aturar la pilota amb qualsevol part del cos. En aqueix moment s'ajorna el punt i es desa una senyal en la ratlla de la paret, per a marcar el punt que desprs, quan l'actual equip al rest estiga al traure, ms enll del qual haur d'enviar la pilota. Sn, doncs, les mateixes regles que les llargues, per amb les ratlles ja dibuixades a la paret del trinquet.

Quan un equip haja aconseguit dos ratlles o el marcador siga val i una ratlla es canvien els camps, i l'equip al rest tractar de guanyar des del traure les ratlles que ha fet.

 Puntuaci .

Les partides de la Pilota grossa es juguen al millor de 3 Cotos.

Cada coto s una tongada de 5 jocs guanyats pel mateix equip. Cada joc consisteix en 4 quinzes: 15, 30, val i joc. En cas d'empat a val tots dos baixen a empat a 30, d'aix se'n diu estar a dos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322966" title="Ambystoma amblycephalum" nonfiltered="913" processed="910" dbindex="125935">

Ambystoma amblycephalum s una espcie d'amfibi que viu a 2000 m d'altitud a prop de Morelia (estat de Michoacn, Mxic).

Es troba amenaat per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 Amphibian Species of the World. ;
 Global Amphibian Assessment. ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322971" title="Ambystoma granulosum" nonfiltered="914" processed="911" dbindex="125936">

Ambystoma granulosum s una espcie d'amfibi de la famlia dels ambistomtids. Viu als aiguamolls d'aigua dola i als estanys de Mxic.

Es troba amenaat per la prdua del seu hbitat natural. 

Font.

 Shaffer, B., Flores-Villela, O., Parra Olea, G. & Wake, D. 2004.  Ambystoma granulosum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de juliol del 2008. ;

Enllaos externs.

 Global Amphibian Assessment. ;
 ITIS ;
 AmphibiaWeb. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322973" title="La Bolangera" nonfiltered="915" processed="912" dbindex="125937">
La Bolangera s una dansa, probablement d'origen francs, ballada per molts esbarts dansaires. El nom prov, segurament, de la paraula "boulangre", nom tamb d'una dansa en ball rod que es ballava a Frana. Fins i tot el sentit de la lletra del text que es cantava amb el ball va mantenir el to de descripci d'aquest personatge de no gaire bona fama, que res t a veure amb la potica "bolanguera" que descriu Mn. Alcover. 
Va assolir gran difusi pel fet que era emprada com a "cap de ball" per a comenar les festes de les places i previ acord amb els msics, podien formar-se parelles a l'atzar que calia mantenir durant tota la festa. 

La segent versi s la que es ballava a Linyola. 

La Bolangera t un colom

que amb la cua escombra el forn

i amb les ales la pastera;

ve-t'ho aqu la Bolangera. 


La Bolangera t un tup

que sense aigua el fa bullir;

sense llenya ni carb,

la Bolangera t ra.


Bolangera trapassera

s'ha mirat al mirall

quan ha vist que no era maca

s'ha tirat pel balc avall.


La Bolangera t un tup,

sense foc el fa bullir,

sap escriure sense riure,

sap comptar fins a una lliura

sap fer coves i paners,

no s quantes coses ms.


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322974" title="Ambystoma leorae" nonfiltered="916" processed="913" dbindex="125938">

Ambystoma leorae s una espcie d'amfibi de la famlia dels ambistomtids que es troba als rius i muntanyes humides de les regions tropicals i subtropicals de Mxic.

Es troba amenaada per la prdua del seu hbitat natural.

Font.

 Shaffer, B., Parra Olea, G. & Wake, D. 2004.  Ambystoma leorae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de juliol del 2008. ;

Enllaos externs.

 AmphibiaWeb ;
 Global Amphibian Assessment. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322975" title="Ball de Cascavells" nonfiltered="917" processed="914" dbindex="125939">
El Ball de Cascavells s una dansa molt estesa a Catalunya i es ballava amb diferents melodies i coreografies emprades amb unes aplicacions diferents: per iniciar la Festa Major, com a cercavila, per anar a fer esquellots a un vidu nou casat, com a acomiadament d'un foraster i com a part de les caramelles. 

Antigament era ballada per homes sols amb uns camals ben plens de cascavells que feien repicar ben fort per espantar els mals esperits. Ms tard s'hi afegiren les dones que en molts casos es penjaven els cascavells de les faldilles. 

Una versi es ballava a Cardona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322976" title="Ambystoma velasci" nonfiltered="918" processed="915" dbindex="125940">

Ambystoma velasci s una espcie d'amfibi de la famlia dels ambistomtids que es troba a Mxic i als Estats Units. 

Viu als rius, llacs, estanys i aiguamolls d'aigua dola.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Font.

 Shaffer, B., Parra Olea, G. & Wake, D. 2004.  Ambystoma velasci.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de juliol del 2008. ;

Enllaos externs.

 Global Amphibian Assessment. ;
 AmphibiaWeb ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322980" title="Seattle SuperSonics" nonfiltered="919" processed="916" dbindex="125943">




Seattle SuperSonics va ser una franqucia NBA amb seu a Seattle, Washington, des de 1967 fins a 2008. Al finalitzar la temporada 2007-08, la franqucia es va mudar a Oklahoma City sota un nom diferent, guardant els drets del nom de l'equip, el color i el logotip per a una futura franqucia a la ciutat de Seattle.

Dels tres grans equips professionals de la ciutat, amb els Seattle Seahawks de futbol americ i els Mariners de beisbol, s l'nic que ha aconseguit guanyar un ttol a nivell nacional (l'equip germ de la WNBA, les Seattle Storm, tamb ho van aconseguir en una ocasi).

 Pavellons .
KeyArena (1967-1978, 1985-1994, 1995-2008);
Kingdome (1978-1985);
Tacoma Dome (1994-1995) (Durant la remodelaci del KeyArena);

 Histria de la franqucia .
 Els comenaments .

El 20 de desembre de 1966, l'empresari de Los Angeles Sam Shulman, juntament amb Eugene V. Klein i un grup d'accionistes minoritaris, van aconseguir una franqucia a la lliga NBA per a la ciutat de Seattle. Van anomenar a l'equip els Supersnics a causa del contracte que la ciutat havia aconseguit per a la fabricaci del Boeing 2707, primer avi supersnic de fabricaci americana (finalment cancellat). Va ser la primera franqucia professional de la ciutat de l'estat de Washington. Van comenar a jugar a l'octubre de 1967, entrenats per Al Bianchi, i tinguent a l'equip el base all star Walt Hazzard i els membres de l'equip ideal de rookies Bob Rule i Al Tucker. Malgrat aix, la seva primera temporada en la lliga es va considerar un fracs, a l'acabar amb 23 partits guanyats i 59 perduts. En la temporada segent Hazzard va ser traspassat a Atlanta Hawks a canvi del futur membre del Basketball Hall of Fame Lenny Wilkens. Aquest jugador va reforar el joc de permetre dels Sonics, promitjant 22,4 punts, 8,2 assistncies i 6,2 rebots per partit a la temporada 1968-69. Rule, mentrestant, va millorar substancialment les seves estadstiques de rookie, aconseguint 24 punts i 11,5 rebots per partit. Malgrat aix, els Sonics noms van guanyar 30 partits en tota la temporada, i Bianchi va ser reemplaat per Wilkens a la banqueta a l'acabar la mateixa.

 Els Anys 70 .
Wilkens i Rule van representar a Seattle a l'All-Star Game de 1970, i Wilkens va liderar l'NBA en assistncies a la temporada 1969-70. No obstant aix, a principis de la temporada segent Rule es va lesionar de gravetat al seu tend d'Aquiles, perdent-se la resta de la mateixa. Wilkens va ser nomenat aquest any MVP de l'All Star, per les millors notcies per a la franqucia van venir per part del seu propietari, Sam Shulman, el qual, desprs d'una dura batalla jurdica, es va fer amb els serveis del Rookie de l'Any i MVP de la lliga rival ABA, el gran Spencer Haywood. A la segent temporada per fi el nombre de victries va superar al de derrotes, amb un record de 47-35. al mar tenien ja un record de 46-27, per les lesions seguides de 3 dels seus titulars els van dur a perdre 8 dels ltims 9 partits de la temporada regular, impedint-los arribar als play-offs.

Al comenament de la temporada segent, Wilkens va ser traspassat a Cleveland Cavaliers, en una decisi tremendament impopular, i que va fer que acabessin la temporada amb uns pobres 26 partits guanyats per 56 perduts. Una de les seves poques alegries aquest any va ser la inclusi de Haywood en el millor quintet de la NBA, desprs de promitjar 29,2 punts i 12,9 rebots per partit. A l'any segent va ser contractat com entrenador el llegendari Bill Russell, el qual va dur a l'equip a disputar els play-offs per primera vegada en la seva histria. Van derrotar als Detroit Pistons en primera ronda, abans de caure amb els que serien els campions, els Golden State Warriors.

A la temporada 1975-76, Haywood va ser traspassat als Knicks, per, malgrat aix, van aconseguir novament aconseguir els play-offs, sent derrotats pels Phoenix Suns en 6 partits. Russell va deixar l'equip a la temporada segent, i amb el seu substitut, Bob Hopkins, van iniciar la temporada de forma desastrosa, guanyant noms 5 dels seus 22 primers partits. Va ser rpidament substitut per Lenny Wilkens, que tornava a l'equip, canviant per complet la seva trajectria, acabant amb un record de 47-35, sent campions de la Conferncia Oest i arribant a la final, la qual van perdre 4-3 contra els Washington Bullets, desprs d'anar guanyant per 3-2. A l'any segent, i desprs d'aconseguir mantenir la plantilla intacta de la temporada anterior, va arribar per fi la glria, al guanyar en la final de conferncia als Suns, i derrotar als Bullets a la final per 4 victries a 1, aconseguint la seva fins a ara nic ttol de Campi de l'NBA. A l'equip destacaven el recentment mort Dennis Johnson i Paul Silas, entre altres grans jugadors.


 Els Anys 80 .

A la temporada 1979-80, els Sonics van acabar en la segona posici de la Divisi Pacfic, darrere dels Lakers, amb un record de 56 victries i 26 derrotes. Fred Brown va aconseguir ser el millor anotador de la lliga de tres punts, Jack Sikma va jugar el seu segon de 7 All-Star Game amb Seattle, Gus Williams i Dennis Johnson van ser triats en el segon millor equip de la lliga, i aquest ltim va ser tamb incls en el millor quintet defensiu per segon any consecutiu. Van arribar per tercer any seguit a les finals de la Conferncia Oest, per van ser derrotats pels Lakers en 5 partits. Va ser l'ltima temporada que Johnson i Williams van jugar junts, ja que el primer va ser traspassat a Phoenix Suns i el segon va deixar l'equip desprs d'una disputa contractual. Com resultat d'aix, en la seva segent temporada els Sonics van caure a l'ltim lloc de la seva divisi, amb una marca de 34-48. Williams va tornar a l'any segent, i durant les dues temporades posteriors, els nombres de l'equip van millorar substancialment.

A l'octubre de 1983 l'equip s venut a Barry Ackerley, iniciant en aquest moment un perode de declivi i mediocritat a la franqucia. El 1984 Fred Brown es retira, desprs de 13 temporades jugant a l'equip. En reconeixement a la seva labor, la seva samarreta va ser retirada el 1986. Lenny Wilkens va deixar l'equip el 1985, i, desprs del trasps de Jack Sikma, tots els resquicis de l'equip campi de 1979 havien desaparegut.

De la segona part de la dcada dels 80 cap destacar a Tom Chambers, que va ser MVP de l'All Star del 87, l'aparici per sorpresa en les finals de la Conferncia Oest aquest mateix any, i el trio mgic que van formar l'esmentat Chambers, Xavier McDaniel i Dale Ellis, els quals en la temporada segent promitjaren ms de 20 punts cadascun.

 Els Anys 90 .

Els Sonics recomposaren el seu equip, grcies a les eleccions al Draft de 1989 de l'aler Shawn Kemp i del base Gary Payton al de 1990, a ms del trasps a altres equips de Xavier McDaniel i Dale Ellis. Per la seva veritable tornada a la competitivitat es va produir quan George Karl va arribar a la banqueta el 1992. Amb la millora d'ambds jugadors van aconseguir a la temporada 1992-93 un excellent rcord de 55 victries per tan noms 27 derrotes, arribant a les finals de conferncia, on van caure en el set i definitiu partit contra els Phoenix Suns.

A l'any segent van obtenir el millor rcord de tota la lliga en la temporada regular, guanyant 63 partits, per van sofrir la humiliaci de caure en la primera ronda de play-offs contra els Denver Nuggets, sent la primera vegada en la histria que l'equip nmero un cau en dita ronda contra el classificat en vuit lloc. Potser la millor plantilla en la histria de la franqucia la van tenir a la temporada 1995-96, quan van aconseguir unir als esmentats Kemp i Payton amb el poders aler alemany Detlef Schrempf, el base Nate McMillan i el pvot Sam Perkins, per, desprs d'arribar a la final de l'NBA, van caure 4-2 enfront dels poderosos Chicago Bulls, liderats pel qual molts consideren millor jugador de la histria, Michael Jordan.


Durant dos anys ms van seguir dominant la Conferncia Oest, per l'equip va entrar de nou en declivi desprs de la retirada del seu especialista defensiu Nate McMillan al final de la temporada 1997-98.

 ltima temporada a Seattle amb baix rendiment .
La Temporada 2007-08 l'equip comen sota la direcci tcnica de P.J. Carlesimo i el rookie Kevin Durant com figura aquesta temporada, no obstant aix, les coses no van funcionar com esperava la franqucia i van acabar amb un negatiu 20-62.
Ja acabada la temporada 2007-08 l'alcalde de Seattle i la dirigncia dels SuperSonics van tenir una discussi per a mantenir la franqucia en aquesta ciutat, per a causa de les despeses per a la remodelaci del KeyArena van haver de traslladar la franqucia a la ciutat d'Oklahoma City.

 Futur .
Per a Seattle i els seus habitants ha estat un mal trngol la marxa de l'equip, i sn ja molts els quals estan treballant perqu l'NBA torni aviat a la ciutat de l'estat de Washington. Tant s aix que l'ajuntament es va reservar el nom de "Supersonics" per si en un futur tornessin a la lliga professional. En aquest sentit, exjugadors com Gary Payton o James Donaldson ja parlen obertament de la possibilitat que en la temporada 2011-12 la ciutat del nord-oest dels Estats Units pugui contar de nou amb una franqucia NBA.

 Trajectria .
Nota: G: Partits guanyats P:Partits perduts %:percentatge de victries


Jugadors histrics.
 Membres del Basketball Hall of Fame .
 Lenny Wilkens, incls en el Sal de la Fama el 1989 com jugador, i el 1998 com entrenador.

 Nmeros retirats .
La retirada d'un nmero en un equip de l'NBA s el ms alt honor amb el qual es pot distingir a un jugador, entrenador, o fins i tot un executiu. Aquests dorsals ja no es podran tornar a utilitzar per cap altre jugador. Els nombres retirats pels Sonics sn:
1 Gus Williams, Base, 1977-1984;
10 Nate McMillan, Base, 1986-1998; Entrenador, 2000-2005;
19 Lenny Wilkens, Base, 1968-1972; Entrenador, 1969-1972 i 1977-1985;
24 Spencer Haywood, Aler, 1971-1975;
32 Fred Brown, Base, 1971-1984;
43 Jack Sikma, Pvot, 1977-1986;

 Premis .


Millor Defensor
Gary Payton - 1996;

MVP de les Finals
Dennis Johnson - 1979;

Executiu de l'Any
Zollie Volchok - 1983;
Bob Whitsitt - 1994;

Rookie de l'Any
Kevin Durant - 2008;

Jugador Ms Millorat
Dna-li Ellis - 1987;

Millor Ciutad
Slick Watts - 1976;

MVP de l'All-Star Game
Lenny Wilkens - 1971;
Tom Chambers - 1987;


Millor Quintet de la Temporada
Spencer Haywood - 1972, 1973;
Gus Williams - 1982;
Gary Payton - 1998, 2000;

Segon Millor Quintet de la Temporada
Spencer Haywood - 1974, 1975;
Dennis Johnson - 1980;
Gus Williams - 1980;
Shawn Kemp - 1994, 1995, 1996;
Gary Payton - 1995, 1996, 1997, 1999, 2002;
Vin Baker - 1998;
Ray Allen - 2005;

Tercer Millor Quintet de la Temporada
Dale Ellis - 1989;
Gary Payton - 1994, 2001;

Millor Quintet Defensiu
Slick Watts - 1976;
Dennis Johnson - 1979, 1980;
Gary Payton - 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2001, 2002;

Segon Millor Quintet Defensiu
Lonnie Shelton - 1982;
Jack Sikma - 1982;
Danny Vranes - 1985;
Nate McMillan - 1994, 1995;

Millor Quintet de Rookies
Al Tucker - 1968;
Bob Rule - 1968;
Art Harris - 1969;
Tom Burleson - 1975;
Jack Sikma - 1978;
Xavier McDaniel - 1986;
Derrick McKey - 1988;

Segon Millor Quintet de Rookies
Gary Payton - 1991;
Desmond Mason - 2001;
Vladimir Radmanovic - 2002;


Referncies.


 Enllaos externs .
Seattle SuperSonics Web;
Supersonicsoul - The Sonics Blog;
Seattle Sonics;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322987" title="Juan Pablo ngel Arango" nonfiltered="920" processed="917" dbindex="125944">

Juan Pablo ngel Arango (Medelln, 24 d'octubre, 1975) s un futbolista colombi que juga de davanter.

 Trajectria .
ngel comen a jugar a l'Atltico Nacional de la seva ciutat natal. Fou venut al River Plate argent, on ocup la plaa que havia deixat Hernn Crespo.

L'any 2001 fou traspassat a l'Aston Villa per 9.5 milions, on esdevingu un important golejador. Jug al club de Birmingham fins el 2007 desprs d'haver marcat 66 gols en 205 partits. Des d'aquest any juga al New York Red Bulls de la MLS on ha esdevingut un jugador destacat. A data de 2008 s el mxim golejador de l'equip. 

 Palmars .


Referncies.


Enllaos externs.

Soccerbase ;
Estadstiques a Argentina;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322995" title="Albeiro Usuriaga Lpez" nonfiltered="921" processed="918" dbindex="125945">

Albeiro Usuriaga Lopez (*12 de juny, 1966 -   11 de febrer, 2004) fou un futbolista colombi.

Rodamn del futbol, va jugar a Colmbia, Espanya, Argentina, Mxic, Equador, Brasil, Paraguai i Veneuela. De tots els club on va juga destaquen: Atltico Nacional, CA Independiente, Barcelona Sporting Club, Santos, Necaxa, Sportivo Luqueo i CD Mlaga.

Amb el Nacional marc el gol que signific la victria a la Copa Libertadores 1989. Disput amb la selecci de Colmbia la fase de classificaci de la Copa del Mn de futbol 1990 on tamb marc un gol decisiu enfront Israel. Guany el 1994 el campionat d'obertura argent amb Independiente. L'any 1997 fou sancionat amb dos anys de suspensi per haver donat positiu per cocana en un control antidopatge.

L'11 de febrer del 2004, Usuriaga va morir tirotejat en un club nocturn a Santiago de Cali.

 Referncies .
Former Colombia soccer player Albeiro Usuriaga shot dead (Associated Press);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="322997" title="John Harold Lozano Prado" nonfiltered="922" processed="919" dbindex="125946">

John Harold Lozano Prado (Cali, 30 de mar, 1972) fou un futbolista colombi que jugava de centrecampista.

Trajectria.
Com a futbolista, els dos clubs on pass ms anys foren l'Amrica de Cali i el Real Valladolid d'Espanya. Tamb defens, ms breument, els colors dels clubs Palmeiras (Brasil), Club America (Mxic) i el RCD Mallorca on jug la temporada 2002-03.

Fou 48 cops internacional amb la selecci de Colmbia, amb la que disput els Mundials de 1994 i 1998.

 Enllaos externs .
Fitxa ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323011" title="Gameforge" nonfiltered="923" processed="920" dbindex="125947">
Gameforge(Farga de jocs en angls) s una empresa alemanya editora de videojocs en navegador, els quals tenen una versi gratuta bsica i una srie de millores que s'adquireixen per suscripci. El joc amb ms participants s OGame. En tots ells predomina l'estratgia i sn multijugador

Llista de jocs disponibles.
OGame;
Ikariam;
Tribalwars;
Goalunited;
Vendetta;
Legend;
DarkPirates;
Nostale;
Metin;
Warpfire;
Magefight;
Gladiatus;

Enllaos externs.
 Lloc web de l'empresa;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323014" title="Ikariam" nonfiltered="924" processed="921" dbindex="125948">
Ikariam s un videojoc d'estratgia en temps real en lnia en mode gratut i multijugador distribut per Gameforge. Est ambientat a l'antiga Grcia i consisteix a gestionar una polis, amb les seves successives colnies, perqu creixi i domini els rivals. El seu mecanisme de joc s similar al Travian o The Settlers entre d'altres, amb trets (com la recerca) propis de la saga de Civilization i els seus imitadors.

El jugador controla una ciutat en una illa grega, on pot invertir en recursos, construir edificis i investigar en tecnologia per millorar les tropes o aconseguir la felicitat dels seus habitants. Tamb pot aliar-se amb altres jugadors per intercanviar mercaderies o defensar-se d'atacs enemics. L'acci transcorre en temps real, per la qual cosa encara que el jugador no hi sigui present pot guanyar o perdre batalles i acumular capital per ampliar la seva ciutat.

El joc.

El joc consisteix en un mn virtual de mar esquitxat de molts altres arxiplags que recorda al Mar Egeu. Cada arxiplag t vuit illes (inicialment amb 10 polis, i amb un mxim de 16 si els 6 terrenys lliures es colonitzan) amb 8 meravelles diferents cadascuna. Cada illa possex una bosc per a l'obtenci de fusta i una explotaci d'una altra de les quatre matries que es poden explotar en el joc: vi, marbre, cristall o sofre. De tal manera que els jugadors de les vuit illes han de comerciar amb les altres illes per a poder proveir-se dels 3 materials que els falten. A ms, la fusta pot recollir-se des del primer minut, no sent aquest el cas dels altres recursos doncs es requereix desenvolupar una srie de tecnologies per a desbloquejar-los. Aquests materials tenen una funci diferent per al seu s en el desenvolupament de la ciutat: 



Fusta: La fusta es pot aconseguir en totes les illes i serveix per a la construcci d'edificis, formaci i manteniment de tropes. 

Vi: Serveix per a augmentar la felicitat en la ciutat i aix atreure a ms gent a aquesta, fent que es recaptin ms ingressos. Incrementa el creixement demogrfic. 

Marbre: s la base per a la construcci d'edificis. 

Cristall: Serveix per a augmentar l'acadmia a partir del tercer nivell, per a fer que s'escurcin les investigacions i millorar l'atac i la defensa de les tropes. 

Sofre: Per a la formaci d'una flota militar i de tropes terrestres. 

La fusta es considera una matria primera bsica, mentre que, les altres matries sn considerades bns de luxe. 

Meravelles.

En cada illa hi ha una meravella dedicada a una detata que dna un *bonus i es pot tamb donar diners perqu aquesta detata beneeixi a la illa: 



La farga d Hefest: 

-Efecte perllongat: La quantitat de sofre explotat augmenta en un 10%. 

--Benedicci: La quantitat de sofre explotat es duplica. 

Temple de Gea: 

-Efecte perllongat:La quantitat de marbre explotat augmenta en un 10%. 

--Benedicci: La quantitat de marbre explotat es duplica. 

Jard de Dions: 

-Efecte perllongat: La producci de vi augmenta en un 10%. 

--Benedicci: La producci de vi es duplica. 

Temple d'Atenea: 

-Efecte perllongat: L'extracci de cristall augmenta en un 10%. 

--Benedicci: L'extracci de cristall es duplica. 

Temple a Hermes: 

-Efecte perllongat: Els vaixells mercants sn ms barats i a ms tenen una millor defensa. 

--Benedicci: La velocitat dels vaixells mercants es duplica. 

Fortalesa de Llauris: 

-Efecte perllongat: Soldats i mquines de guerra costen menys. 

--Benedicci: Llauris lluita per un dia del costat de l'habitant d'aquesta illa. Bono en atacs empresos per a totes les tropes d'aquesta illa. 

Temple de Posid: 

-Efecte perllongat: Tots els vaixells de guerra costen menys. 

--Benedicci: Posid lluita durant un dia del costat dels habitants de la illa. Extra capacitat d'atac per als vaixells de la illa. 

Cols: 

-Efecte perllongat: Capacitat de defensa extra per a totes les tropes (tamb les quals no pertanyen a la illa) que protegeixin a qualsevol de les ciutats d'aquesta illa. 

--Benedicci: Per un dia cap ciutat de la illa podr ser atacada. 

No es pot donar el cas que una meravella el bo de la qual s l'obtenci d'un 10% ms d'un tipus de recurs es trobi en una illa que no possex dit recurs 

Edificis.

-Intendncia: s l'edifici principal, informa sobre l'estat emocional dels ciutadans. Amb cada ampliaci augmenta el lmit de poblaci que pots tenir en la ciutat. 

-Acadmia: Permet contractar investigadors per a investigar ms rpid les millores del teu imperi. 

-Caserna: Per a la formaci de tropes. 

-Port comercial: Creaci de vaixells mercants que ajuden a la botiga a l'hora de comerciar. 

-Drassana de guerra: Creaci de vaixells de guerra. 

-Dipsit: Per a emmagatzemar matria i amagar part d'aquesta en cas de saqueig de la ciutat. Cada ampliaci augmenta el total d'emmagatzematge. 

-Muralla de la ciutat: Augmenta un bo de defensa de la ciutat. Com ms s'acosti el nivell de la muralla al nivell de la intendncia el percentatge de bonus de defensa pujar en cas contrari, com ms diferenciats estiguin els nivells el percentatge de bonus descendir. 

-Taverna: Per a servir vi que fa que augmenti la felicitat per tant atreu a ms ciutadans. 

-Museu: Per a exposar mostres d'altres civilitzacions, augmenten la felicitat i atreuen a ms ciutadans. 

-Palau: Et permet colonitzar nous llocs. Cada nivell permet la creaci d'una colnia. 

-Residncia del governador: La residncia del governador redux la corrupci en les colnies. 

-Ambaixada: Serveix per a millorar les relacions amb les altres ciutats i alhora et permet crear una aliana o unir-te a una ja existent. 

-Botiga: Per al comer de matries primeres. 

-Taller d'invencions: Per a millorar les unitats blliques. 

-Amagatall: Per a crear espies. 

Ikariam Plus.

Ikariam plus s la forma de millorar les opcions de joc i augmentar la producci mitjanant pagament. Per a aix s'ha d'adquirir ambrosa mitjanant les diferents formes de pagament i triar l'opci que prefereixis: 



Conta Premium: millora les opcions de joc amb 10 de ambrosa durant 7 dies. 

Bonus de producci: per 5 de ambrosa tindrs un 20% ms de producci del recurs que triis durant 7 dies. 

Tamb pots canviar recursos directament amb monedes de recompensa o ambrosa. De tal forma que si et sobra un tipus de producte ho pots intercanviar per un altre que et falti de forma espontnia. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323016" title="Corriol pit-roig" nonfiltered="925" processed="922" dbindex="125949">



El corriol pit-roig o fuell de collar (Charadrius morinellus) s un ocell de l'ordre dels caradriformes, el ms gros dels corriols que es poden observar als Pasos Catalans per, tamb, el menys freqent.

Morfologia.

 Fa 20-22 cm de llargria total.
 Plomatge ms variat (blanc, gris i bru, amb la part baixa del pit de color marr ataronjat), a l'estiu, que no pas els altres corriols, tot i que a l'hivern es fa ms grisenc.;
 Potes de color groc.
 Bec curt i negre.
 La femella s ms grossa i acolorida que el mascle. ;

Reproducci.

Cria a la tundra rtica d'Eursia (des de Noruega fins a Sibria) i a les muntanyes del mateix continent (Esccia, els Alps i els Pirineus). Als Pasos Catalans nia localitzadament a la Cerdanya, Andorra, Vall de Ribes, etc., al voltant dels 2000 m d'alria, en prats alpins on coincideix amb la perdiu blanca. Fa el niu al sl, hi pon 2-4 ous i s el mascle qui s'encarrega de covar-los durant quatre setmanes

Alimentaci.

Menja de nit i a trenc d'alba insectes (colepters i mosques sobretot), arcnids i altres invertebrats com ara caragols i cucs. 

Distribuci geogrfica.

Hiverna en una estreta franja semidesrtica que va des del Marroc fins l'Iran. 

Costums.

Als Pasos Catalans s migrador i estiuenc.

Conservaci.

Es troba amenaat per la desaparici del seu hbitat a causa del desenvolupament del turisme hivernal (estacions d'esqu i urbanitzacions) i a la caa illegal. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Fotografies i descripci. ;
 Avibase ;
 Fauna Europaea ;
 ITIS , ,  i ;
 Animal Diversity Web. ;
 NCBI ;
 IUCN ;
 Fotografies i enregistraments sonors ;
 Encyclopedia of Life ;
 Enciclopdia Balear d'Ornitologia ;
 El fuell de collar al Principat de Catalunya ;
 Vdeos en el seu hbitat natural ;
 El corriol pit-roig a les Illes Britniques ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;
 Informaci sobre aquest ocell. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323020" title="Antonio Tozzi" nonfiltered="926" processed="923" dbindex="125953">
Antonio Tozzi (Bolonya, Itlia circa 1736 - Bolonya, desprs de 1812), fou un compositor d'pera itali.

Va estudiar amb el Padre Martini i esdevingu membre de l'Accademia Filarmonica di Bologna el 1761. La seva primera pera Tigrane, es represent a Vencia el 1762. La morte di Dimone de 1763 era la seva primera pera semiseria. El 1764 se li deman per treballar per la cort a Brunswick. El 1774 es convertia en Hofkapellmeister a Munic on s'hi estrenava el seu Orfeo ed Euridice el 1775. Desprs d'un escndol que el va implicar amb la  von de Comtessa von Trring-Seefeld va provocar la seva fugida de la ciutat i el retorn a Vencia. 

A partir de llavors, treball entre Madrid i Barcelona, on va compondre una part substancial de la seva obra, finalment torna a Itlia el 1805. Al teatre de la Santa Creu de Barcelona, desprs de ser-ne nomenat director, hi va estrenar en aquest perode I due gemelli Castore e Polluce i Lo scherzo della magia (1783), La caccia d'Enrico IV (1788), Zemira e Azor (1791), L'amore alla patria, ossia, Cordova liberata (1792), I due ragazzi saboiani (1794), Il trionfo di Venere (1802), i Angelica e Medoro (1805).

Bibliografia.
Stevenson, Robert and McClymonds, Marita P (1992), 'Erismena' a The New Grove Dictionary of Opera, ed. Stanley Sadie (London) ISBN 0-333-73432-7;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323021" title="Districte de Kaiserslautern" nonfiltered="927" processed="924" dbindex="125954">


El Landkreis Kaiserslautern s un districte de la regi del Palatinat, a l'estat de Rennia-Palatinat, Alemanya. Els districtes vens sn el Landkreis Kusel, el Donnersbergkreis, Bad Drkheim i el districte de Sdwestpfalz. Una petita part del municipi de Brchmhlbach-Miesau limita directament amb el Saarpfalz-Kreis de Saarland. La ciutat independent de Kaiserslautern es envoltada quasi completament pel districte.

Geografia.

Aproximadament un ter de la superfcie del districte de Kaiserslautern esta ocupat pel Pflzerwald o Bosc del Palatinat. A la part occidental hi ha l'anomenat Sickinger Hhe i al nord el districte entra a la zona muntanyosa del Nordpfalz. La Kaiserslauterer Senke s una depressi estreta d'una amplada de 3 a 7 kilmetres que va d'est a oest i separa el sud del districte amb el nord.

El Landkreis Kaiserslautern s al mig del Westpfalz. Les seves coordenades geogrfiques sn 7 24' i 8 a l'est de Greenwich aix com 49 18' i 49 36' al nord de l'Equador.

El districte s'estn 43 kilmetres de l'oest a l'est i 32 kilmetres de nord al sud. El punt ms alt es troba a 2 kilmetres al sud de Johanniskreuz, a la muntanya Steinberg amb 528 metres d'alada. El lloc ms profund del districte s a Olsbrcken, on el Lauter flueix a una alada sobre el mar de 205 metres.

Histria.





Als principis de l'Edat de pedra l'rea del districte probablement estava per primera vegada colonitzada a la zona de Hhe Sickinger. Posteriorment els romans van ocupar l'rea per la zona de Kaiserslauterer Senke i el Landstuhler Bruch. Desprs d'una desocupaci del territori els segles V i VI, els Francs el van re-colonitzar. De 221 viles conegudes que van ser aixecades al Palatinat en van aguantar 85, la qual cosa indica que van ser fundades en llocs inadequats.

El districte de Kaiserslautern va ser fundat el 1817 pel rei bavars, el 1862 se li va donar el crrec de com a comissariat del pas i el 1939 aquest crrec es va traslladar a Landstuhl. A la reforma circular del 1969/72 es van canviar els lmits del districte ja que dues rees es van integrar al districte dissolt de Rockenhausen.

Des de 1962 el districte t una agermanament amb el Lancaster County, Pennsilvnia. Forma part de l'agermanament de Rennia-Palatinat amb Rwanda, i el districte t des de 1983 un agermanament amb el districte de Musasa. El 2002 va comenar un agermanament districte polons d'Olesno. Des de 2003 existeix tamb un agermanament amb el Comtat de Rapla a Estnia.

Escut.

Descripci.

Sobre el capal d'or de l'escut hi ha una liga negra amb les ales esteses i el bec vermell. A sota, l'escut es divideix en tres: en la primera part, hi ha sobre fons negre un lle amb corona i ungles vermelles. Al centre tres barres, dues de vermelles i la del mig blanca amb un llu europeu pintat de blau. I a la tercera hi han 5 boles de plata. (Wappen-Genehmigung 14 desembre de 1959)

Significat.

L'liga de la part superior representa els territoris reials del Knigspfalz Lautern (el rei del Palatinat del Lauter). El lle de l'esquerra s l'escut d'armes del Palatinat, el peix i les barres del centre sn la bandera de Kaiserslautern (el llu se suposa que era el menjar preferit de l'emperador Frederic Barbarossa). Les monedes de la dreta representen la famlia dels Sickingen i el seu estatus.

Poltica.



Kreistag.
El dia de les eleccions al districte (Kresitag) el 13 de juny de 2004, es van donar els segents resultats:



Landrte (presidents).
 1945 1950: Otto Schellhaas;
 1950 1959: Werner Spie;
 1959 1975: Friedrich-Ludwig Wagner;
 1975 1991: Rudolf Erich Tartter (CDU);
 des de 1991: Rolf Knne (SPD);

Religi.



Esglsia protestant.
Els municipis del districte pertanyen a en total de set districtes de l'Esglsia Evanglica del Palatinat (o Dekanats) dels quals el Dekanat de Otterbach s el que representa al districte de Kaiserslautern. Els altres districtes de l'esglsia al Palatinat sn:
Dekanat Homburg;
Dekanat Winnweiler ;
Dekanat Kaiserslautern;
Dekanat Otterbach ;
Dekanat Kusel ;
Dekanat Pirmasens ;
Dekanat Neustadt an der Weinstrae;

Esglsia catlica.
El districte de Kaiserslautern pertany a la Dicesis d'Espira (Speyer en alemany). Els Dekanats del districte sn el de Kaiserslautern i el de Landstuhl. Els altres Dekanats catlics del Palatinat sn:
Dekanat Kusel ;
Dekanat Pirmasens ;
Dekanate Neustadt an der Weinstrae;
Dekanat Zweibrcken;

Cultura.
Gaireb totes les organitzacions culturals importants es troben a la ciutat Kaiserslautern mentre que el districte posseeix poques installacions d'aquest tipus.

Economia i infraestructures.





El Kaiserslauterer Senke ha estat des de l'antiguitat un lloc de pas que unia la Lotarngia amb el Rin. Per all hi passava una via romana, una ruta del Kaiser i actualment ferrocarrils i autopistes.

Trnsit rodat.
A l'rea del Landkreis Kaiserslautern hi passen una srie d'autopistes federals, com ara la Bundesautobahn 6 o A 6 (Saarbrcken Ludwigshafen), la Bundesautobahn 63 o A 63 (Kaiserslautern Magncia) i la Bundesautobahn 62 o A 62 (Pirmasens Kusel).
Tamb hi han diverses carreteres federals, entre elles la Bundesstrae 39, Bundesstrae 48 i Bundesstrae 270, abreviades com a B 39, B 48 i B 270.

Trnsit per ferrocarrils.
La construcci de la xarxa de ferrocarril a l'espai de Kaiserslautern comenava amb la construcci de la Ludwigsbahn el 1845. Aquesta lnia, desprs de la seva finalitzaci, rebia la connexi al traat de nord a sud del Rin i de Saarbrcken a la xarxa de ferrocarrils francesa. La Ludwigsbahn s'enllaa amb altres lnies principals de tren. Aquests van normalment en direcci nord-sud i d'oest a est.

Al segle XX es van construir una petita part de les vies actuals. El tren va perdre el seu rol en el trnsit de persones i de bens. La lnia frria avui ja no s tan decisiva per un municipi com al segle XIX.

Trnsit aeri.
Desprs de la Segona Guerra Mundial a l'rea de la Landstuhler Bruches es va crear a Ramstein la base aria nord-americana de Ramstein, una de les ms importants de l'OTAN i la ms important a l'exterior dels Estats Units. La majoria dels municipis del districte estan sota rutes aries dirigides a la base americana.

Canals.
El districte est ple de nombrosos rierols, per no sn utilitzables com a canals navegables. El 1970 es va crear el projecte dels Saar-Pfalz-Rhein-Kanals, amb el qual s'havien d'unir el riu Saar i l'espai industrial del Rin i el Neckar amb un canal navegable, entre les ciutats de Saarbrcken i Frankenthal, aquest canal mai s'ha arribat a construir. A la imatge de la dreta, es pot veure el recorregut aproximat del canal, els municipis que s'hi representen amb blanc, d'esquerra a dreta, sn els segents: Saarbrcken, Htschenhausen, Ramstein, Weilerbach, Siegelbach, Kaiserslautern, Enkenbach, Winnweiler, Brrstadt, Dirmstein i Frankenthal.

Oleoductes.
Pel districte passen diversos oleoductes i gasoductes de gas natural de l'empresa Saar Ferngas Transport GmbH tals com l'oleoducte de l'OTAN de Zweibrcken a Frfeld amb connexi a la base aria americana de Ramstein (Ramstein Air base).

Ciutats i municipis.

Verbandsgemeindes o subdistrictes del Landkreis Kaiserslautern:

Indicats amb * les capitals dels Verbandsgemeinde.

Indicats amb un parntesi els habitants el 31 de desembre del 2006.



Galeria d'imatges.

Verbandsgemeinde de Bruchmhlbach-Miesau.

Verbandsgemeinde de Enkenbach-Alsenborn.

Verbandsgemeinde de Hochspeyer.

Verbandsgemeinde de Kaiserslautern-Sd.

Verbandsgemeinde de Landstuhl.

Verbandsgemeinde d'Otterbach.

Verbandsgemeinde d'Otterberg.

Verbandsgemeinde de Ramstein-Miesenbach.

Verbandsgemeinde de Weilerbach.


Enllaos externs.
Pgina oficial del districte en alemany


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323023" title="Batallaire" nonfiltered="928" processed="925" dbindex="125955">





El batallaire o redonell (Philomachus pugnax) no s l'espcie ms freqent de la famlia dels escolopcids per s la ms espectacular si hom t en compte el seu complex ritual nupcial i la vistositat del plomatge dels mascles durant aquesta poca. 

Morfologia.

 Els mascles sn ms grossos que les femelles:  fan 29-32 cm de llargria total i 54-60 cm d'envergadura alar. Les femelles fan 22-26 cm de longitud i 46-49 cm d'envergadura alar. ;
 Mascles i femelles presenten un plomatge semblant (de colors somorts) amb dues taques blanques a banda i banda de la cua fosca. ;
 Bec llarg i recte.
 Cara, bec i potes de color taronja. ;
 A l'hivern n'hi ha d'exemplars amb les potes taronges, d'altres verdes i d'altres grogues.
 Marcat dimorfisme sexual estacional.
 Els carcters sexuals secundaris dels mascles desapareixen al final de l'estiu, quan comena l'poca del reps sexual; aleshores adquireixen el plomatge d'eclipsi, que s molt semblant al de les femelles, de tons predominantment bruns;

Subespcies.

 Philomachus pugnax occidentalis  ;
 Philomachus pugnax pugnax ;

Reproducci.

Nidifica a zones temperades i subrtiques i, quan arriba el temps de l'aparellament, el mascle ja vesteix una impressionant disfressa: una gran gorgera que pot estarrufar i dos amples plomalls al cap, que canvien de colors segons els mascles, de tal manera que s molt difcil de trobar-ne dos idntics. D'altra banda, rep el nom de batallaire a causa dels combats incruents que organitzen els mascles amb la finalitat d'impressionar les femelles durant la parada nupcial. Un cop acabats els combats, els mascles resten estirats a terra fins que les femelles es dirigeixen al pretendent que han escollit i el copegen amb suavitat amb el bec. De totes maneres, aquest espectacle no s'observa als Pasos Catalans perqu ac sols venen a hivernar (i encara en molt poca quantitat) o hi sn de pas. La femella fa el niu a terra, hi pon 3-4 ous i t cura dels pollets, els quals abandonen el niu al poc de nixer i sn capaos de volar al cap de 25-28 dies.

Alimentaci.

Menja cucs, insectes, molluscs i llavors. 

Hbitat.

A la zona de cria evita la tundra exposada al vent i prefereix aiguamolls amb certa cobertura vegetal. En migraci t un espectre molt ms ample i se'l pot trobar a salines, albuferes, basses de rec, depuradores, salobrars i llacunes, tant costaners com a l'interior. No sols freqentar les costes.

Distribuci geogrfica.

Hivernen a l'frica i al sud d'sia, i a la primavera es dirigeixen cap a les tundres de l'Europa del Nord i d'sia per a criar. En llocs ms meridionals crien en zones pantanoses com ara el Delta de l'Ebre, els Aiguamolls de l'Empord i el Baix Cinca als Pasos Catalans

Observacions.

 Excepte durant l'aparellament, mascles i femelles viuen en bandades separades. ;
 s molt gregari i els mascles sn polgams.

Conservaci.

El batallaire es troba amenaat per la caa, la desaparici del seu hbitat i per certes prctiques agrcoles. 

Referncies.



Enllaos externs.
 IUCN ;
 Animal Diversity Web ;
 Avibase ;
 Vdeos en el seu hbitat natural ;
 El batallaire a les Illes Britniques ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323025" title="Mentida" nonfiltered="929" processed="926" dbindex="125957">
La mentida consisteix en afirmar conscientment alguna cosa que no s veritat per volent que l'interlocutor ho consideri cert (a diferncia de la ficci, on hi ha una suspensi de la credulitat compartida, o de la imaginaci compartida i la ironia). Per determinar si quelcom s una mentida, se sol comprovar amb la realitat (criteri de correspondncia) i si no s'ajusta, s declarat com a fals. Ometre la veritat no sempre s considerat una mentida. 

Consideraci moral de la mentida.
La mentida s considera immoral per la majoria d'tiques, ja que vol enganyar l'altre. El terme "mentida pietosa" sorgeix per ressaltar que hi ha mentides que sn beneficioses per a qui les rep, i llavors poden ser acceptades per l'tica, com per exemple en el cas de l'utilitarisme.

La Bblia afirma que Du no menteix i per tant considera pecat que els homes ho facin (s un dels deu manaments). Agust d'Hipona o Toms d'Aquino condemnen la mentida en qualsevol de les seves formes, fins i tot si s per salvar-se o per evitar un mal als altres. Confuci condemna igualment la mentida, amb una sola excepci, la que s necessria per al comer.

Posteriorment es desacredita la mentida perqu afecta a la confiana en els altres i per tant afebleix els fonaments del pacte social que permet la convivncia.

Detecci de la mentida.
El polgraf s un aparell que intenta detectar les mentides en els testimonis estudiant les alteracions que es produeixen al cos quan es menteix, com la variaci del pols o la sudoraci. Diversos entrenaments, per, permeten burlar el polgraf.

Les persones que menteixen tendeixen a moure les pupilles i poden envermellir per vergonya (sn conscients que obren malament).

La mentida en filosofia.
La lgica filosfica considera que tota proposici enunciativa t dos termes, la veritat o la mentida, segons la coherncia del raonament que en porti, independentment de la seva adequaci o coincidncia amb la realitat.

La mentida t dues motivacions essencials: aconseguir un b o evitar un mal, per tant es regeix per les mateixes regles que els impulsos psicolgics bsics, on hi juga un paper molt rellevant l'emoci; s la por a perdre all que es t (calma, imatge positiva) o a ser perjudicat el que porta a mentir.

Vegeu tamb.
Pinotxo;
mitomania;
perjuri;
hipocresia;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323032" title="Garvn" nonfiltered="930" processed="927" dbindex="125958">


Garvn s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323034" title="Valdelacasa de Tajo" nonfiltered="931" processed="928" dbindex="125959">


Valdelacasa de Tajo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323036" title="Jarilla" nonfiltered="932" processed="929" dbindex="125960">


Jarilla s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323037" title="La plaa del Diamant" nonfiltered="933" processed="930" dbindex="125961">

La plaa del Diamant s una novella de l'escriptora Merc Rodoreda. Considerada per la crtica com la seva obra principal, la novella s'ha convertit en un clssic de la literatura catalana de postguerra. Publicada per primer cop l'any 1962, ha estat traduda a ms de vint idiomes.

L'obra.

Amb el rerefons de l'arribada de la Repblica i de la guerra civil, narra la histria de la Natlia, una jove com d'altres de la seva poca, que accepta sense rondinar tot all que la vida, i el seu marit Quimet, li imposa. Arriba a acceptar que li canvin el nom pel de Colometa.

Aquesta resignaci acaba amb l'arribada de la guerra. La Natlia es rebella per fi contra tot all que considera injust. Al final de la novella deixar de ser la Colometa per convertir-se en la senyora Natlia. Un canvi de nom que significa tamb un canvi de personalitat. La novella s tamb una crnica fidel de la Barcelona de postguerra i de com va marcar aquest perode histric la vida dels seus habitants.

Fent servir com a recurs expressiu el monleg, Merc Rodoreda permet que els lectors coneguin els sentiments ms profunds de la protagonista. L'autora se serveix d'un estil narratiu simple i planer, carregat de poesia, adequat a la innocncia i ingenutat de la protagonista. Malgrat el dramatisme de l'obra, Merc Rodoreda utilitza un cert grau d humor, adient tamb al carcter de la Natlia.

 Argument .

La histria es desenvolupa a Barcelona, on Natlia, una noia tmida i ingnua, va conixer en una nit en el ball de la plaa del Diamant en Quimet, grcies a la seva amiga Julieta que li va proposar anar-hi. Colometa, que era com li deia en en Quimet, va deixar el seu treball a la pastisseria i al seu proms, que s'anomenava Pere, per a casar-se amb en Quimet. Amb ell va tindre dos fills: un era l'Antoni i l'altre la Rita. En Quimet tenia una botiga on treballava de fuster, per no li va anar b, i la Colometa es va posar a treballar en una casa.

Quan va comenar la Guerra Civil Espanyola, el Quimet va haver d'anar a lluitar al front, i per causa de la situaci que es vivia aleshores, la Colometa va perdre el treball i per a mantenir la seva famlia va haver de vendre totes les seves pertenences. Aviat la Colometa es va quedar sense diners o no tenia ni per menjar, per aix, i desprs de patir molt rera la mort del seu Quimet, va decidir posar fi a la seva vida. Per aix, va anar a comprar salfumant a una drogueria, i va ser all on va conixer a l'Antoni. Ell li va oferir l'oportunitat de treballar per a ell, i ella accept.

Pass el temps i l'Antoni li va demanar que es cass amb ella, segons ell per tenir alguna companyia perqu ell era un home que en la guerra havia estat ferit i no podia tenir relacions sexuals. Ella, com que veia que no tenia res, accept i es va convertir en la seva dona. L'Antoni era un home molt ms comprensiu que en Quimet i un bon pare pels seus fills.

Al final, en Toni (el fill de la Natlia) s'havia convertit en soldat, per va poder venir a la cerimonia de casament de la seva germana Rita amb el cap del bar del barri, que li deien Vicen. Amb aquesta cerimonia acaba l'obra amb la Natlia i l'Antoni pensatius a casa seva desprs de la festa...


Natlia / Colometa.

La novella se centra en el personatge de la Natlia, la Colometa, una dona que en representa moltes d'altres a qui va tocar viure un perode de la histria especialment cruel. Igual que les altres dones, la Colometa veur marxar i morir els seus estimats, passar gana i tindr dificultats per tirar endavant els fills.

Enfonsada en un matrimoni que no li proporciona felicitat i unida a un home egoista, la Natlia renuncia a la seva prpia identitat donant tot el protagonisme al seu marit, acceptant els convencionalismes d'una poca que deixava la dona en un segon pla. Al llarg del text el lector va descobrint la resignaci d'aquesta dona davant la realitat que li ha tocat viure. La histria s plena de Colometes i Merc Rodoreda els fa aqu el seu especial homenatge.

Adaptacions.
Obra teatral.
A principis de l'any 2007, el Teatre Nacional de Catalunya va encarregar l'obra de Merc Rodoreda adaptant-la al teatre en Josep M. Benet i Jornet. Aquesta obra va estar dirigida per Toni Casares i fou mostrada davant del pblic a la Sala Gran del 4 de novembre de 2007 al 20 de gener de 2008. El repartiment s de Slvia Bel (Natlia i/o Colometa), Marc Martnez (Quimet), Carles Martnez (Antoni, l'adroguer), Anna Sahun (Julieta), David Bags (Cintet) i l'Ernest Villegas (Pere/Mateu/Vicen) i fins a 30 actors que interpreten 66 personatges. Tamb cal destacar els grans decorats movibles (que han calgut dos mesos per realitzar-los), 150 vestits, molts canvis en escenes i msica en directe en alguns punts de l'obra. 

Desde el mes de febrer de 2008, l'obra ha anat de gira pels teatres de Catalunya. La gira finalitza a Madrid, on tamb es va representar en catal. A continuaci es mostra un llista dels llocs que ha visitat l'obra:
2 i 3 de febrer: Girona, Teatre Municipal;
7 i 8 de febrer: Tarragona, Teatre Metropol;
10 i 12 de febrer: Viladecans, trium;
15 de febrer: Trrega, Teatre de l'Ateneu;
17 de febrer: Igualada, Teatre de l'Ateneu;
20, 21 i 22 de febrer: Reus, Teatre Fortuny;
24 i 25 de febrer: Balaguer, Teatre Municipal;
29 de febrer: Roses, Teatre de Roses;
8 i 9 de mar: Sabadell, Teatre Principal;
13, 14 i 15 de mar: Ciutat de Palma, Teatre Principal;
23 de mar: Solsona, Teatre Comarcal;
30 i 31 de mar: Sant Cugat del Valls, Teatre-Auditori;
3 i 4 d'abril: Granollers, Teatre Auditori;
6 d'abril: Tordera, Teatre Clav;
11 d'abril: Barber del Valls, Teatre Municipal Cooperativa;
18, 19 i 20 d'abril: Manresa, Teatre Kursaal;
25 d'abril: Valls, Centre Cultural Municipal;
27 d'abril: Figueres, Teatre el Jard;
30 d'abril; 1, 2, 3 i 4 de maig: Madrid, Teatro Valle-Incln;



Pelcula.


Traduccions.
Ha estat traduda a diversos idiomes, entre els quals:

A l'alemany:
 Auf der Plaa del Diamant. Traducci de Hans Weiss. Suhrkamp Verlag, Frankfurt am Main, 1979.

Al castell:
 La Plaza del Diamante. Traducci d Enrique Sordo. Barcelona: Edhasa, 1965.
 La Plaza del Diamante. Edici illustrada. Traducci de Secund Su i Joaquim Dols. Barcelona: HMB, 1982.

Al basc:
Diamantearen Plaza. Traducci de Maite Gonzlez Esnal. Donosti: Elkar, 1994.

Al gallec:
A Praza do Diamante. Traducci de Pilar Vilaboi Freire. Santiago de Compostela: Edicins Positivas, 1995.

Al francs:
La Place du Diamant. Traducci de Bernard Lesfargues, amb la collaboraci de Pierre Verdaguer. Pars: Gallimard, 1971.

A l'island s:
 Demantstorgi . Traducci de Gu bergur Bergsson. Reykjav k: Forlagi , 1987.

A l'itali:
 La piazza del Diamante. Traducci de Guiseppe Cintioli. Mil: Arnoldo Mondadori, 1970.
 La piazza del Diamante. Traducci d Anna Maria Saludes i Amat. Torino: Bollati Boringhieri, 1990.

Al portugus:
A praa do Diamante. Traducci de Mercedes Balsemo. Lisboa: Dom Quixote, 1988.
A praa do Diamante. Traducci de Luis Reyes Gil. Sao Paulo: Planeta, 2003;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Qestionari del llibre (material didctic);
 Resum de l'obra per Sara Bailac;
 Informaci sobre l'adaptaci teatral de l'obra al TNC (web del TNC);
 Informaci sobre l'adapataci de l'obra al TNC (web de l'Ajuntament de Barcelona);
 Reflexi sobre l'obra per part de Carme Arnau a PENcatala.cat;
 Apunts sobre l'obra al Rincn del Vago;
 La Plaa del Diamant real amb l'escultura de la Colometa;
 Any Rodoreda 1908-2008;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323038" title="La plaa del Diamant (desambiguaci)" nonfiltered="934" processed="931" dbindex="125962">

s una plaa del barri de Grcia de Barcelona. Vegeu plaa del Diamant;
s una novella escrita per Merc Rodoreda, publicada per primer cop l'any 1962. Vegeu La plaa del Diamant;
s una pellcula de Francesc Betriu, interpretada per Slvia Munt i Llus Homar que adapta la novella del mateix ttol. Vegeu La plaa del Diamant (pellcula);
Adaptaci teatral l'any 2008 de novella de Merc Rodoreda que t el mateix nom. Vegeu: La plaa del diamant (teatre).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323041" title="La Granja (Cceres)" nonfiltered="935" processed="932" dbindex="125963">


La Granja s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323044" title="Oda" nonfiltered="936" processed="933" dbindex="125964">
L'oda s una composici en vers de caire elevat, destinada a lloar un personatge, un lloc o una idea. Va nixer a Grcia i podia ser pensada per a la recitaci oral o el cant. L'oda clssica t tres parts: estrofa, antiestrofa i conclusi o poda. Modernament, es concep com a oda qualsevol poema lric laudatori, independentment de la seva forma.

Autors d'odes destacats.
Horaci;
Pablo Neruda;
Pndar;
Safo;
Catul;
Edmund Spenser;
John Dryden;
Franois de Malherbe;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323046" title="Marchagaz" nonfiltered="937" processed="934" dbindex="125965">


Marchagaz s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323047" title="Palomero" nonfiltered="938" processed="935" dbindex="125966">


Palomero s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita al nord amb Marchagaz i Casar de Palomero, al sud amb Cerezo, i a l'oest amb Santa Cruz de Paniagua.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323049" title="Partit dels Liberals Demcrates i Reformistes Europeus" nonfiltered="939" processed="936" dbindex="125967">

El Partit dels Liberal Demcrates i Reformistes Europeus (PLDRE) s un partit poltic liberal que actua a nivell europeu. 

Fou fundat el 30 d'abril de 2004. La seu es troba a Brusselles (Blgica). Actualment, sota la presidncia d'Annemie Neyts-Uyttebroeck, s la tercera fora poltica de la Uni Europea (superada pel Partit Popular Europeu i pel Partit Socialista Europeu). Actualment en 11 dels 27 estats de la UE hi ha participaci de partits membres del PLDRE, i tamb t cinc Primers Ministres:

Andrus Ansip (ER, Estnia);
Anders Fogh Rasmussen (VDLP, Dinamarca);
Matti Vanhanen (Kesk, Finlndia) ;
C lin Popescu-T riceanu (PNL, Romania);
Ivars Godmanis (LC, Letnia);

Histria.
El 1976 es fund la Federaci de Partits Liberal Demcrates a Europa. De 1979 fins a 1984, reb el nom del Grup Liberal Demcrata al Parlament Europeu, de 1984 a 1994 fou el Grup Liberal Demcrata Reformista al Parlament Europeu, i des de 1994 fins a 2004 fou el Grup dels Liberals Demcrates i Reformistes Europeus, i des del 2004 forma part del grup de l'Aliana dels Liberals i Demcrates per Europa.

Membres.

Itlia, Partito Democratico: Eurodiputat dissident de l'antic partit Movimento Repubblicani Europei, integrat al PD, l'octubre de 2007.

Partits membres de pasos no membres de la UE.


Lders.
Presidents.


Presidents del Grup ALDE al parlament europeu.



Denominaci del PLDRE en la resta de llenges europees.



Enllaos externs.
 Plana oficial del PLDRE;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323051" title="Santa Cruz de Paniagua" nonfiltered="940" processed="937" dbindex="125968">


Santa Cruz de Paniagua s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. Limita amb Pinofranqueado al nord, Casar de Palomero al nordest, Palomero i Cerezo a l'est, Santibez el Bajo al sudest, Aceituna al sud, Pozuelo de Zarzn al sudoest, Villanueva de la Sierra a l'oest i Torrecilla de los ngeles al noroest.

 Personatges illustres .
 Mario Simn Arias-Camisn, poeta extremeny.

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323052" title="7a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="941" processed="938" dbindex="125969">

La 7a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el divendres 11 de juliol, entre Brioude i Aurillac, i amb un recorregut de 159 km.

Perfil de l'etapa.
L'endem de l'arribada a Super Besse, el Tour de Frana continua el seu pas pel Masss Central. Es tracta d'un recorregut ondulat i amb 5 ports de muntanya puntuables. 

Poc desprs de la sortida a Brioude, al departament de l'Alt Loira, els ciclistes hauran d'enfrontar la primera cota puntuable, la cte de Fraisse (3a categoria), que els duu al departament de Cantal i el primer esprint intermig a Saint-Flour (km 47). Poc desprs tornen a superar la segona dificultat muntanyosa del dia, la cte de Villedieu (4a categoria, km 52) i el segon esprint a Paulhac (km 74). Les pirncipals dificultats muntanyoses del dia, de segona categoria ambdues, es troben als darrers 60 km d'etapa, tot travessant les muntanyes de Cantal. El primer gran port del dia s el col d'Entremont, que corona a 1.210 msnm (km 101), seguit del Pas de Peyrol, punt culminant de l'etapa (1.588 msnm). El descens, tot seguint la vall del riu Jordanne, els dur fins a Saint-Simon, on es troba el darrer esprint intermig, i tot seguit la darrera dificultat muntanyosa: la cte de Saint-Jean-de-Donne (3a categoria), a tan sols 9 km de l'arribada.

 Desenvolupament de l'etapa .
Els primers 60 km de l'etapa estan marcats per la gran quantitat d'intents d'escapada que sn abortats pel gran grup, encapalat per l'equip del lder, Kim Kirchen, el Columbia, que defensa el seu liderat. Un dels ms actius s l'escocs David Millar. Al km 61, una caiguda, en la ques es veu implicat Damiano Cunego provoca el trencament del gran grup. Poc desprs Lilian Jegou () abandona.

 Al capdavant del primer grup, els homes del CSC-Saxo Bank treballen per augmentar les diferncies respecte el segon grup, la uni dels quals no es far fins el km 93. Luis Leon Sanchez () i Josep Jufr Pou () ataquen en l'ascensi al col d'Entremont, i sn seguits per Vincenzo Nibali i David de la Fuente. Christophe le Mevel tamb pren uns metres d'aventatge respecte el grup dels principals favorits i queda en posici intermitja respecte els 4 homes cap de cursa, per s agafat en l'ascens al Pas de Peyrol. Al cim d'aquest port els 4 escapats tenen menys de dos minuts respecte un gran grup que s'ha trencat en dos durant l'ascens. Mikel Astarloza ataca i intenta unir-se als escapats, per no ho aconsegueix. 

Durant el cescen del Pas de Peyrol l'Euskaltel-Euskadi accelarar el gran grup i far que al pas per la darrera dificultat muntanyosa del dia, la cota de Saint-Jean-de Donne la diferncia ja sigui inferior al minut. Stefan Schumacher (Gerolsteiner) ataca, seguit per scar Pereiro i Roman Kreuziger, sent agafats poc desprs. David de la Fuente passa en primera posici per la cota de lla Saint-Jean-de Donne, agafant d'aquesta manera els punts necessaris per liderar el gran premi de la muntanya. Pel darrere, un grup de 20 ciclistes, en qu hi ha tots els favorits, excepte Damiano Cunego, implicat en una caiguda, s tot el queda del gran grup. 

A manca de 5km de l'arribada la cursa s encapalada per 23 ciclistes. Luis Len Snchez ataca dins els carrers d'Aurillac, aconseguint arribar en solitari a la meta, tot guanyant la primera etapa al Tour de Frana. Stefan Schumacher encapalar els primer grup, per davant de Filippo Pozzato i Kim Kirchen .

David de la Fuente ser el nou lder de la muntanya i el Team CSC passa a encapalar la classificaci per equips.

A ms a ms de Jegou, Christophe Moreau, el lder d'Agritubel, abandona en aquesta etapa per un fort dolor a l'esquena. John Gadret (AG2R-La Mondiale) i Mauro Facci (Quick Step) tamb abandonen i Magnus Backstedt arriba a Aurillac amb ms de 32 minuts de retard sobre el vencedor i s declarat fora de control .

Primer cas de dopatge d'aquesta edici.
Durant la disputa d'aquesta etapa es va conixer el primer cas de dopatge de l'edici del Tour de Frana 2008. L'espanyol Manuel Beltrn va donar positiu per EPO  en un control antidopatge realitzat durant la disputa de la 1a etapa d'aquesta edici. De resultes d'aquest positiu Beltrn ha estat expulsat del Tour pel seu equip  , el , cosa que ha perms a l'equip poder continuar en cursa.

Esprints intermitjos.


Ports de muntanya.


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Luis Len Snchez Gil  ()

Abandonaments.
 Mauro Facci (Quick Step)

 John Gadret (AG2R La Mondiale)

 Lilian Jegou (Franaise des Jeux)

 Christophe Moreau (Agritubel)

 Magnus Backstedt, fora de control (Garmin Chipotle)

Expulsats.

 Manuel Beltrn (Liquigas), per dopatge

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323053" title="Puig de la Font (Escorca)" nonfiltered="942" processed="939" dbindex="125970">

El Puig de la Font s un esper de 1022 m d'altura del masss dels Tossals Verds, a la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Es troba situat entre el Gorg Blau i l'embassament de Cber.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323057" title="Villar de Plasencia" nonfiltered="943" processed="940" dbindex="125971">


Villar de Plasencia s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma de Extremadura. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323059" title="Repblica de Florncia" nonfiltered="944" processed="941" dbindex="125972">



La Repblica de Florncia ( en itali: Repubblica fiorentina ) fou un estat que va existir a la ciutat de Florncia entre 1197 i 1532. 

La Repblica com a tal exist en tres moments histrics determinats, entre els quals s'intercala l'ascens al poder de la Dinastia Mdici, els quals exerciran el seu poder sobre la ciutat sense desmantellar per les institucions republicanes.

La comuna de Florncia.
El primer perode s'inici amb la creaci de la Comuna de Florncia (equivalent a l'actual municipi) l'any 1197, organitzada al voltant d'un sistema d'elecci republic. 

Aquest sistema funcion fins que Cosme de Mdici es feu amb el poder efectiu sobre la ciutat, transformant-la a la prctica en la Senyoria de Florncia. Si b no va abolir les institucions municipals, s que cre una Repblica hereditria per als seus descendents.

La Repblica de Savonarola. 
El 1494 Pere II de Mdici fou acusat de sumir-se a les demandes del rei Carles VIII de Frana, el qual tenia ambicions en territori itali. En aquell moment el dominic Girolamo Savonarola, ajudat del poble florent, abol la Senyoria dels Mdici i instaur un autntic sistema republic. La mort d'aquest, a mans de la Inquisici, el 1498 no comport la desaparici de la Repblica, sin que el 1502 Pier Soderini fou nomenat gonfaloniere, o el que s el mateix, l'abanderat i lder de la ciutat. 

La repblica, per, va perdre la seva tica i justificaci poltica a causa de diversos casos de corrupci el 1512. En aquell moment el papa Juli II i la Lliga Santa decidiren empendre una acci armada contra la ciutat, aix tropes espanyoles, sota el comandament de Ramon de Cardona, ocuparen Mugello i posaren setge a Prato i Campi Bisenzio. Davant d'aquesta acci Soderini fug de la ciutat i tornaren al poder els Mdici, sent nomenat senyor de la ciutat el cardenal Giovanni di Lorenzo de Mdici.

La repblica de 1527. 
El tercer govern autnticament republic s'inici el 16 de maig de 1527 desprs de la crisi de relacions entre el papa Climent VIII (membre de la famlia Mdici) i l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic, i que finalitz amb el Saqueig de Roma. En aquell moment el poble florent vei en els Mdici el principal mal per a la ciutat, caient en desgrcia, i expuls del poder Alexandre de Mdici. El papa, per, l'any 1530 s'ali amb l'emperador i reeinstaur Alexandre al poder mitjanant el setge de Florncia.

L'any 1532 el mateix papa Climent VIII nomen Alexandre de Mdici duc de Florncia, iniciant una nova etapa de la ciutat.

Governants.

1197-1434: Repblica de Florncia;
1434-1464: Cosme de Mdici;
1464-1469: Pere I de Mdici;
1469-1478: Juli de Mdici;
1478-1492: Lloren de Mdici;
1492-1494: Pere II de Mdici;
1494-1512: Restauraci de la Repblica;
1494-1498: Girolamo Savonarola;
1502-1512: Pier Soderini;
1512-1513: Giovanni di Lorenzo de Mdici, futur papa Lle X;
1513-1519: Lloren II de Mdici;
1519-1523: Giulio di Medici, futur papa Climent VII;
1523-1527: Hiplit de Mdici;
1523-1527: Alexandre de Mdici;
1527-1530: Restauraci de la Repblica;
1530-1532: Alexandre de Mdici;
 el 1532 Alexandre de Mdici s nomenat duc per part de Climent VIII;

Enllaos externs.

  Governants de Florncia;













 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323063" title="Flamet" nonfiltered="945" processed="942" dbindex="125973">

El flamet (en castell Tocino de Cielo)  s un postre elaborat a base de rovell d'ou caramelitzat i sucre, compacte i de color groc intens, originari i tpic d'Andalusia, Astries i algunes localitats de Castella i Lle.

Les primeres notcies, del convent de l'Esperit Sant, a Jerez de la Frontera, sn de l'any 1324. Foren les monges d'aquest convent les qui crearen originalment aquest postre.

L'origen dels flamets de Jerez est lligat al vi de la zona i a l's massiu de clares d'ou usades per a la seva clarificaci. Els capatassos dels cellers regalaven a les monges els rovells que gestarien el flamet en els convents.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323064" title="Serra de Cber" nonfiltered="946" processed="943" dbindex="125974">


La Serra de Cber s una serra que es troba entre l'embassament del mateix nom i la Coma de Son Torrella. T una altura que varia entre els 997 i els 937 m..

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323067" title="Muntanya de Moncaira" nonfiltered="947" processed="944" dbindex="125976">

La Muntanya de Moncaira (tamb escrit Montcaire i Moncaire) s una muntanya de 859 m d'altura de la Serra de Tramuntana de Mallorca.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323070" title="Pietro Generali" nonfiltered="948" processed="945" dbindex="125977">
Pietro Generali (1773-1832) fou un compositor d'peres itali.

Va estudiar amb Giovanni Masi a Roma on el 1802 hi estrena la seva primera pera. Entre 1817 i 1821 va dirigir el teatre de la Santa Creu de Barcelona, on hi estren Gusmano di Valor (1817) i La cecchina (1818). Ms endavant va ser mestre de capella de la catedral de Novara a Itlia.

Va escriure al voltant de 60 peres, msica religiosa, i la cantata Roma liberata.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323071" title="ntony Wlliam de vila Charris" nonfiltered="949" processed="946" dbindex="125978">

ntony Wlliam de vila Charris (Santa Marta, 21 de desembre, 1962) fou un futbolista colombi que jugava de davanter.

De vila va passar la seva carrera esportiva a quatre clubs: Amrica de Cali a la seva Colmbia natal, als MetroStars  de la Major League Soccer, a Unin de Santa Fe d'Argentina  i a Barcelona SC d'Equador. A l'Amrica de Cali s el mxim golejador de la histria amb 201 gols, 29 dels quals a la Copa Libertadores (essent el sis mxim golejador en la histria del torneig).

De vila tamb marc 13 en 54 partits amb la selecci de futbol de Colmbia, on jug entre 1983 i 1998. Disputa els Mundials de 1994 i 1998.

Referncies.


Enllaos externs.
Estadstiques;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323075" title="Camacuc" nonfiltered="950" processed="947" dbindex="125979">
Camacuc s una revista infantil publicada al Pas Valenci per Edicions Camacuc des de l'any 1984. Hi predomina el cmic, encara que tamb publica contes, notcies, seccions fixes com "Contacontes" o "La barraqueta de la cincia". Una secci breu titulada "Recomanem" sol ressenyar dos ttols de literatura infantil i juvenil de la mateixa editorial Camacuc. Durant uns anys s'hi van publicar entrevistes, algunes de les quals a escriptors de literatura infantil i juvenil, com Merc Viana.

Als inicis va ser editada per la Federaci d'Entitats Culturals del Pas Valenci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323076" title="Ducat de Florncia" nonfiltered="951" processed="948" dbindex="125980">



El Ducat de Florncia (en itali: Ducato di Firenze) fou un estat situat al nord de la pennsula italiana, al voltant de la ciutat de Florncia, que exist entre 1532 i 1569.

Orgens.
El Ducat de Florncia s'assent en el territori de la desapareguda Repblica de Florncia, la qual deix d'existir el 1532, moment en el qual el papa Climent VIII conced a Alexandre de Mdici, senyor de la ciutat de Florncia, el ttol de duc.

Dinastia Mdici.

Alexandre de Mdici fou assassinat el 1537 pel seu cos Lloren, conegut amb el nom de Lorenzaccio, motiu pel qual acced al poder Cosme I de Mdici, membre d'una branca menor de la Dinastia Mdici. Impulsor de les arts i del mecenatge, tampoc oblid les seves aspiracions territorials, aconseguint la integraci l'any 1559 de la Repblica de Pisa.

El 1569 Cosme I fou nomenat Gran Duc de Toscana en virtut d'una butlla emesa pel papa Pius V el 27 d'agost d'aquell any.

Ducs de Florncia.
1532-1537: Alexandre de Mdici;
1537-1569: Cosme I de Mdici;
 el 1569 s nomenat Gran Duc de Toscana per part de Pius V;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323077" title="Baldassare Galuppi" nonfiltered="952" processed="949" dbindex="125981">

Baldassare Galuppi (18 d'octubre de 1706 - 3 de gener de 1785) va ser un compositor veneci, fams per les seves peres i principalment per l'opera buffa.

Va nixer en la illa de Burano en el llac de Vencia, per la qual cosa va arribar a ser conegut per Il Buranello. El seu primer intent d'pera, La fede nell'incostanze ossia gli amici rivali (1722), va ser un espectacular fracs, sent durament xiulat pel pblic. Posteriorment va estudiar msica amb Antonio Lotti i, desprs d'un breu perode a Florncia treballant com clavicordista, va regressar a Vencia per a intentar una vegada ms amb l'pera. Aquesta vegada, la seva pera seria Dorinda (1729), la qual va gaudir de gran xit i va assolir impulsar la seva carrera. 

El 1740 va ser designat director de msica del Ospedale dei Mendicanti, va treballar a la baslica de Sant Marc des de 1748, arribant a ser mestre de capella i considerat aix com el millor msic de la zona. La major part de la seva vida la va passar a Vencia, encara que des de 1741 fins a 1743 va romandre a Londres i des de 1756 a 1768 va viatjar a Sant Petersburg per a posar-se a la disposici de Caterina II de Rssia.

La seva primera pera buffa va ser L'Arcadia in Brenta (1749). Aquesta tamb va ser la seva primera collaboraci amb el llibretista Carlo Goldoni, amb el qual va produir desprs una srie d'peres. Aquests treballs van ser molt populars, particularment Il filosofo di campagna (1754). El llibret de Goldoni, Il mondo della lluna, va ser posteriorment usat per un gran nombre d'altres compositors, inclosos Joseph Haydn.  


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323078" title="Davide Ghirlandaio" nonfiltered="953" processed="950" dbindex="125982">


Davide Ghirlandaio (Florncia, 1452 - 1525), tamb conegut com David Ghirlandaio i com Davide Bigordi, va ser un pintor i artista de mosaics itali, actiu a la seua ciutat natal de Florncia.  

Els seus germans, Benedetto Ghirlandaio (1458-1497) i Domenico Ghirlandaio (1449-1494) tamb van ser pintors. Ridolfo Ghirlandaio (1483-1561) era nebot seu.

Va ser ajudant i, desprs, soci del seu germ, el fams pintor Domenico Ghirlandaio.  Desprs de la mort d'aquest, Davide va fer-se crrec del taller i va ensinistrar el fill de Domenico, Ridolfo. Va collaborar en la decoraci en mosaic de la catedral d'Orvieto.

 Bibliografia .
 Dizionario enciclopedico Bolaffi dei pittori e degli incisori italiani dall'XI al XX secolo, Tor, Giulio Bolaffi, 1972-1976.
 Vasari, Giorgio, Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, moltes edicions i traduccions.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323079" title="Llista d'ocells de la Samoa Nord-americana" nonfiltered="954" processed="951" dbindex="125983">




Aquesta llista d'ocells de la Samoa Nord-americana inclou totes les espcies d'ocells trobats a la Samoa Nord-americana: 66, de les quals 5 es troben globalment amenaades d'extinci i 5 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Procellariidae.
Pterodroma rostrata;
Pterodroma inexpectata ;
Pterodroma arminjoniana;
Pterodroma cervicalis;
Pterodroma leucoptera;
Puffinus carneipes ;
Puffinus pacificus ;
Puffinus griseus;
Puffinus tenuirostris;
Puffinus nativitatis;
Puffinus auricularis ;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Pelagodroma marina ;
Fregetta tropica ;
Nesofregetta fuliginosa;
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Mascarell cama-roig (Sula sula);
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ardeidae.
Egretta novaehollandiae ;
Egretta sacra;
Anatidae.
Anas superciliosa;
Phasianidae.
Gallus gallus ;
Rallidae.
Gallirallus philippensis;
Porzana tabuensis;
Porphyrio porphyrio;
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Scolopacidae.
Limosa lapponica ;
Numenius phaeopus ;
Numenius tahitiensis;
Heterosceles incanus;
Arenaria interpres;
Calidris alba ;
Laridae.
Larus atricilla ;
Sternidae.
Sterna bergii ;
Sterna sumatrana ;
Sterna lunata;
Sterna anaethetus ;
Sterna fuscata;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Procelsterna cerulea;
Gygis alba;
Columbidae.
Columba livia ;
Gallicolumba stairi;
Ptilinopus perousii;
Ptilinopus porphyraceus;
Ducula pacifica;
Psittacidae.
Vini australis;
Cuculidae.
Eudynamys taitensis;
Tytonidae.
Tyto alba;
Apodidae.
Aerodramus spodiopygius;
Alcedinidae.
Todirhamphus chloris;
Pycnonotidae.
Pycnonotus cafer ;
Turdidae.
Turdus poliocephalus;
Monarchidae.
Clytorhynchus vitiensis;
Meliphagidae.
Myzomela cardinalis;
Foulehaio carunculata;
Gymnomyza samoensis ;
Sturnidae.
Aplonis tabuensis;
Aplonis atrifusca;
Acridotheres fuscus ;
Acridotheres tristis;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323089" title="Llista d'ocells de Tuvalu" nonfiltered="955" processed="952" dbindex="125984">

Aquesta llista d'ocells de Tuvalu inclou totes les espcies d'ocells trobats a Tuvalu: 34, de les quals dues es troben globalment amenaades d'extinci i 1 hi fou introduda. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Procellariidae.
Pterodroma alba ;
Puffinus pacificus ;
Puffinus nativitatis ;
Puffinus lherminieri ;
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda ;
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Sula dactylatra ;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ardeidae.
Egretta sacra;
Anatidae.
Anas platyrhynchos ;
Phasianidae.
Gallus gallus ;
Rallidae.
Gallirallus philippensis;
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Scolopacidae.
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus ;
Numenius tahitiensis;
Heterosceles brevipes ;
Heterosceles incanus;
Arenaria interpres;
Calidris alba ;
Sternidae.
Sterna bergii;
Sterna sumatrana;
Sterna lunata ;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Procelsterna cerulea ;
Gygis alba;
Columbidae.
Ducula pacifica;
Cuculidae.
Eudynamys taitensis;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323091" title="Peraleda de San Romn" nonfiltered="956" processed="953" dbindex="125985">


Peraleda de San Romn s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323092" title="Robledollano" nonfiltered="957" processed="954" dbindex="125986">


Robledollano s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323093" title="Villar del Pedroso" nonfiltered="958" processed="955" dbindex="125987">


Villar de Pedroso s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323094" title="Il Giasone" nonfiltered="959" processed="956" dbindex="125988">

Il Giasone (El Jas) s una pera amb un prleg i tres actes de Francesco Cavalli segons un llibret de Giacinto Andrea Cicognini. Va ser estrenada al Teatro San Cassiano durant els carnavals venecians el 5 de gener de 1649. 

La trama est basada en el mite grec de Jas segons Apolloni Rodi, per l'pera cont tamb diversos elements cmics. Com totes les peres venecianes d'aquest perode, les escenes allusives al drama clssic (l'expedici dels Argonautes) es veuen trufades d'escenes cmiques amb llargs passatges cantats i recitatius a crrec de dides, criats i altres sers de tipus humorstic.

L'orquestra s molt modesta, per no manquen jocs intelligents de la corda. 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323096" title="Llista d'ocells de Kiribati" nonfiltered="960" processed="957" dbindex="125989">

Aquesta llista d'ocells de Kiribati inclou totes les espcies d'ocells trobats a Kiribati: 74, de les quals 11 es troben globalment amenaades d'extinci i 1 hi fou introduda. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Procellariidae.
Pterodroma rostrata ;
Pterodroma alba;
Pterodroma inexpectata;
Pterodroma sandwichensis;
Pterodroma externa;
Pterodroma cervicalis;
Pterodroma cookii;
Pterodroma leucoptera;
Pterodroma hypoleuca;
Pterodroma nigripennis;
Pterodroma longirostris;
Bulweria bulwerii;
Puffinus creatopus;
Puffinus pacificus;
Puffinus griseus;
Puffinus tenuirostris;
Puffinus nativitatis;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Pelagodroma marina;
Nesofregetta fuliginosa;
Oceanodroma castro;
Oceanodroma leucorhoa;
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Fregatidae.
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ardeidae.
Egretta sacra;
Anatidae.
Branta canadensis ;
Anas penelope;
Anas strepera ;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas clypeata;
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Scolopacidae.
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tahitiensis;
Actitis hypoleucos;
Heterosceles brevipes;
Heterosceles incanus;
Arenaria interpres;
Calidris alba;
Calidris melanotos;
Calidris acuminata;
Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae.
Stercorarius maccormicki;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius longicaudus;
Laridae.
Larus delawarensis;
Larus atricilla;
Larus pipixcan ;
Sternidae.
Sterna bergii;
Sterna sumatrana;
Sterna albifrons;
Sterna lunata;
Sterna fuscata;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Procelsterna cerulea;
Gygis alba;
Columbidae.
Columba livia;
Gallicolumba stairi;
Ducula pacifica;
Ducula oceanica ;
Psittacidae.
Vini kuhlii ;
Cuculidae.
Eudynamys taitensis;
Sylviidae.
Acrocephalus aequinoctialis;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323098" title="Santiago del Campo" nonfiltered="961" processed="958" dbindex="125990">


Santiago del Campo s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

Demografia.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323099" title="Torrejn el Rubio" nonfiltered="962" processed="959" dbindex="125991">


Torrejn el Rubio s un municipi de la provncia de Cceres, a la comunitat autnoma d'Extremadura. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323103" title="Rambla del Poyo" nonfiltered="963" processed="960" dbindex="125992">

La Rambla del Poyo (tamb coneguda com Barranc de Xiva o de Torrent) s una rambla (flux d'aigua) que discorre des del seu naixement a la Serra de las Cabrillas (a uns 1.023 m d'altura), prop del municipi de Setaiges (Foia de Bunyol), passant per la mateixa comarca, el Pla de Quart, l'Horta de Valncia i finalment desemboca a l'Albufera. La seua conca abasta el territori comprs entre les conques del Tria (al nord) i el Magre (al sud), amb una extensi de 462 km.

 Recorregut .
El naixement de la rambla s a partir de la confluncia de tres petits barrancs, el de Xiva, el Grande i el de la Cueva Morica. En aquesta part alta i fins a l'altura de Xest, el canal s pedregos i rep les aportacions pluvials espordiques dels barranquets i rambles que baixen de les serres de Malacara, las Cabrillas i los Bosques. En aquest tram creua els municipis de Xiva i Xest, i passa ben a prop del nucli de Loriguilla.

Pel Pla de Quart, el barranc discorre encaixat entre argiles i graves, i rep les aiges de la Serra Perenxisa a ms d'incorporar el barranc de Cortitxelles pel marge dret que prov de la Serra d'Aldua. En aquest tram s'han realitzat obres de canalitzaci per a la regulaci de les seues aiges amb l'objectiu de minimitzar els danys que provoquen les peridiques avingudes torrecionals d'aigua.

El barranc de Xiva serpentetja per la comarca de l'Horta de Valncia amb un caixer molt ms ample i profund, creuant entre els municipis de Torrent, Picanya, Paiporta, Massanassa i Catarroja.

Finalment la rambla desemboca a l'Albufera.

 Contaminaci de les aiges .
En la llera de la Rambla del Poyo es produxen abocaments continus sense depurar d'aiges residuals de la indstria, les quals van a parar al llac de l'Albufera. Aquests lquids contaminats provinents d'empreses amb activitats contaminadores ha fet que la major part de les espcies de peixos hagin desaparegut.

 Canalitzaci .

La del Poyo s una conca molt sensible a precipitacions torrencials, i en la qual existeixen diverses obres d'infrastructura, ocupacions de la llera i fins i tot la desaparici fsica d'alguns barrancs el que ha agreujat aquest problema.

Anys enrerre es van projectar unes obres amb la intenci de garantir l'eliminaci o reducci dels riscos de danys i de destrucci que suposen les avingudes i inundacions en la zona. Aquestes obres consisteixen en la canalitzaci de 41,8 quilmetres, de longitud de la llera principal de la Rambla del Poyo i dels seus afluents, dels quals 10,8 quilmetres seran nous, incloent el tram que transcorre pel terme municipal de Catarroja, mentre que els 30 quilmetres restants seran una reparaci de les lleres existents, ja que aquests sn insuficients en el 2007. Aquest projecte contempla d'aquesta manera la connexi de les conques de la Rambla del Poyo i del Barranc de Torrent el qual incrementar el cabal del barranc de Torrent en moments de precipitacions extraordinries.

En aquest tractament s'inclou la reparaci de les infrastructures afectades, tals com conduccions de gas, electricitat, aigua potable, sanejament, etc., fins i tot la restituci de ponts i obres de passada en l'encreuament amb el ferrocarril, autopista i carreteres.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323104" title="Llista d'ocells de So Tom i Prncipe" nonfiltered="964" processed="961" dbindex="125993">

Aquesta llista d'ocells de So Tom i Prncipe inclou totes les espcies d'ocells trobats a So Tom i Prncipe: 142, de les quals 22 en sn endemismes, 10 es troben globalment amenaades d'extinci i 3 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Procellariidae.
Puffinus gravis;
Puffinus griseus ;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Hydrobates pelagicus ;
Oceanodroma castro;
Phaethontidae.
Phaethon aethereus ;
Phaethon lepturus;
Sulidae.
Morus capensis;
Sula dactylatra ;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax africanus;
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ardea alba ;
Egretta ardesiaca;
Egretta gularis;
Egretta garzetta ;
Bubulcus ibis;
Ardeola ralloides;
Butorides striata;
Ciconiidae.
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae.
Bostrychia olivacea;
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus roseus ;
Phoenicopterus minor;
Anatidae.
Dendrocygna bicolor;
Sarkidiornis melanotos;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Milvus aegyptius;
Gypohierax angolensis;
Gyps africanus ;
Falconidae.
Falco vespertinus;
Phasianidae.
Francolinus squamatus;
Francolinus afer;
Coturnix delegorguei;
Numididae.
Numida meleagris;
Rallidae.
Rallus caerulescens;
Crecopsis egregia;
Porphyrio alleni;
Gallinula chloropus;
Gallinula angulata;

Glareolidae.
Glareola nordmanni;
Charadriidae.
Pluvialis dominica ;
Pluvialis apricaria ;
Pluvialis squatarola;
Charadrius dubius ;
Charadrius marginatus;
Scolopacidae.
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa ochropus ;
Tringa glareola;
Actitis hypoleucos;
Arenaria interpres;
Calidris alba;
Calidris minuta;
Calidris melanotos ;
Calidris ferruginea;
Stercorariidae.
Stercorarius pomarinus;

Sternidae.
Sterna sandvicensis;
Sterna hirundo ;
Sterna paradisaea ;
Sterna anaethetus ;
Sterna fuscata;
Chlidonias leucopterus;
Anous minutus;
Anous stolidus;

Columbidae.
Columba livia;
Columba arquatrix;
Columba thomensis ;
Columba malherbii ;
Columba larvata;
Columba simplex ;
Streptopelia senegalensis;
Treron sanctithomae ;
Treron calva;
Psittacidae.
Agapornis pullarius;
Psittacus erithacus;
Cuculidae.
Clamator jacobinus;
Clamator glandarius;
Cuculus canorus;
Chrysococcyx klaas ;
Chrysococcyx cupreus;
Tytonidae.
Tyto alba;

Strigidae.
Otus senegalensis;
Otus hartlaubi ;
Apodidae.
Zoonavena thomensis ;
Cypsiurus parvus;
Cypsiurus parvus ;
Apus apus ;
Apus affinis;
Alcedinidae.
Alcedo nais ;
Alcedo thomensis ;
Alcedo leucogaster;
Halcyon malimbica;
Ceryle rudis;
Coraciidae.
Coracias garrulus;
Upupidae.
Upupa epops ;
Hirundinidae.
Riparia cincta;
Hirundo rustica;
Delichon urbica;
Motacillidae.
Motacilla aguimp;
Turdidae.
Turdus olivaceofuscus;
Cisticolidae.
Prinia molleri ;
Sylviidae.
Acrocephalus schoenobaenus ;
Sylvia borin ;
Amaurocichla bocagei;
Muscicapidae.
Muscicapa striata;
Horizorhinus dohrni;
Monarchidae.
Terpsiphone rufiventer;
Terpsiphone atrochalybeia ;
Nectariniidae.
Anabathmis hartlaubii ;
Anabathmis newtonii ;
Dreptes thomensis ;
Cyanomitra olivacea;
Cyanomitra obscura;
Zosteropidae.
Speirops lugubris;
Speirops leucophoeus ;
Zosterops ficedulinus ;
Zosterops griseovirescens ;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Oriolus crassirostris ;
Laniidae.
Lanius minor;
Lanius newtoni ;

Dicruridae.
Dicrurus adsimilis;
Dicrurus modestus;
Sturnidae.
Lamprotornis splendidus ;
Lamprotornis ornatus ;
Onychognathus fulgidus;
Ploceidae.
Ploceus princeps ;
Ploceus vitellinus;
Ploceus cucullatus ;
Ploceus grandis ;
Ploceus melanocephalus;
Ploceus sanctithomae ;
Quelea erythrops;
Euplectes hordeaceus;
Euplectes aureus;
Euplectes albonotatus;
Estrildidae.
Nigrita bicolor;
Uraeginthus angolensis;
Estrilda thomensis ;
Estrilda astrild ;
Spermestes cucullatus;
Viduidae.
Vidua macroura;
Vidua paradisaea  ;
Fringillidae.
Neospiza concolor ;
Serinus mozambicus;
Serinus rufobrunneus;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323108" title="Prova del nou" nonfiltered="965" processed="962" dbindex="125994">
La prova del nou s un mtode per a verificar que els clculs fets a ma de sumes, restes, multiplicacions i divisions d'enters sn correctes. La prova consisteix en assignar a cada operand i al resultat un nombre que va del 0 al 8 tot sumant els dgits amb qu s'escriu el nombre en base 10; si surt un nombre ms gran que 10 es tornen a sumar els dgits fins que quedi un nombre ms petit que 10, i si el resultat final s 9 es transforma en 0. Desprs es fa l'operaci amb aquests nombres que van del 0 al 8 (si cal es repeteix  el procs amb el resultat per tal que tamb quedi un nombre entre 0 i 8). Si el resultat obtingut s igual al nombre assignat al resultat, l'operaci ha passat la prova. Si l'operaci est ben feta sempre passa la prova, per, si hi ha un error, hi ha possibilitats que passi la prova i de qu es doni per bona una operaci equivocada. 

Exemples.

Suma.

Pels dos camins s obt 2, per tant la operaci passa la prova.

Resta.


Multiplicaci.


Divisi.
Per provar la divisi es combinen els dos mtodes anteriors per comprovar que divisor x quocient + residu = dividend.
Per qu funciona.

En sumar repetidament els dgits, el que s'est fent s calcular el residu de dividir el nombre entre nou:



ja que el residu de dividir una potncia de 10 entre 9 s 1.

Per tant, a cada nombre se li assigna el seu representant congruent mdul 9 , i les propietats de l'aritmtica modular garanteixen que el representant del resultat s el resultat dels representants.
Enllaos externs.
"Numerology" per R. Buckminster Fuller;
"Paranormal Numbers" per Paul Niquette;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323114" title="Residents vietnamites a Taiwan" nonfiltered="966" processed="963" dbindex="125995">
Els residents vietnamites a Taiwan formen una de les comunitats ms grans de residents estrangers a l'illa. Dels aproximadament 80.000 treballadors vietnamites que residien a Taiwan el 2006, 60.000 estaven empleats com a treballadors domstics, 16.000 treballaven a fbriques, 2.000 a indstries relacionades amb la marina, i la resta a altres feines. Constitueixen el 21% dels treballadors estrangers de l'illa. El 42% treballaven a Taipei i Taoyuan. Adicionalment, 118.300 dones vietnamites que van conixer homes de Taiwan a travs de serveis internacionals per a trobar parella residien a Taiwan el 2005.

 Migraci de treballadors . 
Taiwan s un dels principals destins dels treballadors migratoris vietnamites, en la seva gran majoria sn empleats en fbriques i indstries pesqueres. A l'any 2002, els treballadors vietnamites a Taiwan representaven el 28'5% (13.200 persones) del total de 46.200 treballadors vietnamites residents de l'extranger, el que fa que Taiwan sigui el segon dest  ms popular desprs de Malisia, tot i que davant de Laos. Respecte a tendncies histriques Taiwan mantingu la seva importncia com a dest encara quan disminu l'afluncia cap a Corea del Sud i Jap.

 Enllaos interns .

 http://meta.wikimedia.org/wiki/Translation_of_the_week/2008_translations;
 ;
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323115" title="Llista d'ocells de Maldives" nonfiltered="967" processed="964" dbindex="125996">
Aquesta llista d'ocells de Maldives inclou totes les espcies d'ocells trobats a les Maldives: 125, de les quals dues es troben globalment amenaades d'extinci.

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323116" title="Sndrome de Turner" nonfiltered="968" processed="965" dbindex="125997">



El sndrome de Turner (tamb anomenada sndrome de Bonnevie-Ullrich, disgensia gonadal, monosomia del comosoma X o sndrome d'Ullrich Turner), s una sndrome gentica caracterstica dels humans. A dna a les dones que pateixen aquest sndrome un aspecte infantil i infertilitat de per vida. s infreqent i la seua incidncia s al voltant de 1 per 2.500 xiquetes.  Aquest afecta a 1 de 3.000 naixements vius. El sndrome de Turner generalment s'origina a un cromosoma X absent caracteritzada per la presncia d'un sol cromosoma X. Els afectats d'aquesta sindrome tenen genitals femenins (per absncia del cromosoma Y). A les dones amb sndrome de Turner els falta part o tot un cromosoma X. La falta de cromosoma Y determina el sexe femen de tots els individus afectats i l'absncia del segon cromosoma X, la carncia de desenvolupament dels caracters sexuals primaris i secundaris. 

Trastorn present en dones causat per un defecte en nombre de cromosomes sexuals. Aquest trastorn fa desaparixer el desenvolupament sexual i causa infertilitat. Usualment s espordic, i es deu a un error durant la meiosi dels espermatozoides o dels ocits i no s'hereda d'un sl dels progenitors. En alguns casos, encara que rars, un dels pares porta "silenciosament" cromosomes reorganitzats que poden causar el sndrome de Turner en la filla. En aquest cas el cromosoma X que normalment no recombinen, s'intercanvien material. De manera que el portador mascle d'aquest "cromosoma X Turner silenciat" t un cromosoma Y sense el fragment "masculinitzant", ja que l'ha recombinat amb el cromosoma X. Quan aquest cromosoma Y "defectus" s transms a la descendncia no origina mascles, sino femelles amb una dotaci cromosmica normal (46 parells)aquesta s la nica situaci en la qual aquest sndrome s transmissible de pares a fills (varons, ja que les noies port. Existeixen moltes manifestacions d'aquest sndrome per els trets principals sn: baixa estatura, pell del coll ondulada, desenvolupament retardat o absent de les caracterstiques sexuals secundries, absncia de la menstruaci, coartaci (estretament) de l'aorta i anomalies en els ulls i ossos. 

La condici es diagnostica ja sigui al nixer, a causa d'anomalies associades; o en la pubertat quan existeix absncia o retard de la menstruaci i es presenta un retard en el desenvolupament dels carcters sexuals secundris normals.                                             

Smptomes. 
 Baixa estatura: 98%;
 Fallada gonadal (infertilitat) 95%;
 Micrognatia 60%;
 Cbit valg 47%;
 Implantaci baixa del pl 42%;
 Coll curt 40%;
 Paladar ogival 38%;
 Quart metacarpi curt 37%;
 Nevus mltiples 25%;
 Pterigion 25%;
 Displsia ungueal 13%;
 Escoliosi 11%;
 Trets oculars anormals (caiguda de les parpelles);
 Desenvolupament ossi anormal, per exemple, trax pla, ampli en forma d'escut;
 Desenvolupament retardat o absent dels trets fsics que apareixen normalment a la pubertat, entre els quals a pareixen mames petites i borrissol pbic dispers;
 Llagrimeig disminut;
 Absncia de menstruaci. ;
 Pleg simiesc (un sl pleg al palmell de la m);
 Manca de la lubricaci normal en la vagina, relacions sexuals doloroses;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323117" title="Entitat de poblaci" nonfiltered="969" processed="966" dbindex="125998">
El terme entitat de poblaci s un hipernim, o nom genric, utilitzat algunes vegades en llenguatge administratiu per tal d'estalviar-se la complexitat que suposaria anomenar, sobretot en llistes i relacions, cada entitat de poblaci amb el seu nom ms adequat: ciutat, Vila, poble, venat, caseria, raval... Aquesta denominaci genrica no t cap mena de validesa administrativa, ja que no consta en cap llei territorial, per s realment til en el cas que calgui esmentar alhora nuclis de poblaci de categories diverses. Per aix, qualsevol nucli de poblaci, amb nom propi, que estigui fsicament separat del nucli urb del municipi a qu pertany s de vegades anomenat d'aquesta manera.

Una altra cosa s la pedania, entitat local menor (entitat municipal descentralitzada o EMD, a Catalunya), que ha de tenir, entre altres coses, un alcalde pedani i un cert grau d'autogovern. El terme pedania procedeix de l'antiga administraci, cosa que fa que sobretot les persones grans continun utilitzant aquest terme, encara que ha desaparegut del llenguatge oficial.

En alguns casos, antics municipis que, per diversos motius (prdua de poblaci, reorganitzaci territorial, etc.) han perdut aquesta condici i han passat a dependre d'un altre municipi proper ms gran sn inclosos en la categoria d'entitats de poblaci, tot i que per a ser ms exactes, caldria veure de quin tipus d'entitat de poblaci es tracta en cada cas. D'altres vegades, es tracta d'urbanitzacions, formades per segones residncies que han anat esdevenint l'habitatge permanent dels seus propietaris.

Quan una entitat de poblaci assoleix determinats criteris (grandria, presncia d'indstria i/o comeros, serveis) pot esdevenir una EMD. A Catalunya, tot i que el nombre d'entitats de poblaci s considerable, solament 58 (juliol de 2008) sn EMD.

Vegeu tamb.
Entitat local menor;
Entitat municipal descentralitzada;
Llista d'entitats municipals descentralitzades de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323122" title="Augusto Fragoso" nonfiltered="970" processed="967" dbindex="125999">

El general Augusto Tasso Fragoso ms conegut per Tasso Fragoso (So Lus, 28 d'agost de 1869   Rio de Janeiro, 20 de setembre de 1945) va ser un militar i escriptor brasiler, cap de la Junta Governativa Provisional de 1930, que va assumir el govern de Brasil desprs que Washington Lus va ser enderrocat el 24 d'octubre de 1930 per un cop d'estat liderat per Tasso Fragoso, el qual va impedir el president electe Jlio Prestis d'assumir la presidncia de la repblica i la va lliurar a Getlio Vargas el 3 de novembre de 1930. 

La junta coordenada per Tasso Fragoso tamb era composta per Isaas de Noronha i Mena Barreto.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323123" title="Contessina de Bardi" nonfiltered="971" processed="968" dbindex="126000">

Contessina de Bardi ( Florncia, Repblica de Florncia vers el 1390 - d. 1473 ) fou una donzella florentina que es cas amb Cosme de Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer vers el 1390 a la ciutat de Florncia sent filla d'Alexandre de Bardi, comte de Vernio. La seva famlia feu fortuna com a banquers, si b a mitjans del segle XIV el seu banc pat una forta caiguda.

La famlia, en qualsevol cas, havia aconseguit mantenir una cmoda condici grcies a les inversions realitzades principalment en les terres, castells i fortaleses, punts estratgics en les fronteres septentrionals de la Repblica de Florncia. 

Npcies i descendents.
Aquest fet no pass desapercebut pels Mdici, per la qual cosa Joan de Mdici concert el matrimoni del seu fill Cosme de Mdici amb Contessina, enlla que es dugu a terme vers el 1416. D'aquesta uni nasqueren dos fills:
Pere I de Mdici (1416-1469), senyor de Florncia;
Joan de Mdici (1421-1463) ;


Quan el seu marit va ser exiliat de la ciutat l'any 1433 va fugir a la vila de Cafaggiolo, prop de Mugello, retornant a Florncia desprs del triomf de Cosme. Desprs de sobrevirure al seu esps va continuar a la cort del seu fill i nt, morint a la ciutat de Florncia l'octubre de 1473. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323124" title="Paul Hausser" nonfiltered="972" processed="969" dbindex="126001">


Paul "Papa" Hausser (7 d'octubre de 1880   21 de desembre de 1972) va ser un militar alemany, arribant al rang de Tinent General al Reichswehr d'entreguerres. Desprs de retirar-se de l'exrcit esdevingu el pare (d'aqu el malnom de "Papa") de les Waffen SS i un dels seus lders ms eminents. Va lluitar als fronts Oriental i Occidental, sent greument ferit en dues ocasions (perdent un ull en la primera). Desprs de la guerra va ser membre del HIAG, que treballava per rehabilitar la reputaci i l'estatus legal de les Waffen-SS.

 Biografia .
Hausser va nixer a Brandenburg an der Havel, al s d'una famlia de militars prussians (el seu pare, Kurt Hausser, era major a l'Exrcit Imperial Alemany).  Ingress a l'Exrcit al 1892, estant-se fins al 1896 a l'escola de cadets de Kslin, i fins al 1899, en qu es gradu, a l'Acadmia de Berlin-Lichterfelde. Al 20 de mar de 1899 va rebre el despatx d'oficial i va ser destinat com a tinent al Regiment d'Infanteria 155, destinat a Posen; l'1 d'octubre de 1903 esdevingu ajudant del 2n batall del regiment, servint aix fins a l'1 d'octubre de 1908. Donats els seus dots militars, assist  a l'Acadmia de la Guerra a Berln entre octubre de 1908 i fins a la seva graduaci el 21 de juliol de 1911. Des de 1912 serv en diversos crrecs de l'Estat Major General, a on serv durant la Primera Guerra Mundial, i desprs, al Reichswehr. Al 1927 esdevingu coronel.

 Dcada de 1930 .
Es retir del Reichswehr el 31 de gener de 1932, amb rang de Tinent General. Com a retirat, Hausser s'afili a l'organitzaci de veterans de tendncia dretana Stahlhelm, esdevenint el cap del grup de Brandenburg-Berln al 1933. Poc desprs, el Stahlhelm va quedar incorporat a les SA, i desprs a les SS. Al novembre de 1934 va ser destinat al SS-Verfgungstruppe i assignat al SS-Fhrerschule Braunschweig. Al 1935 esdevingu inspector del SS-Junkerschule i va ser promogut a Brigadefhrer al 1936.

 Segona Guerra Mundial .
Hausser serv a la Campanya de Polnia de 1939 com a observador amb la divisi mixta Wehrmacht/SS Divisi Panzer "Kempf". A l'octubre, el SS-VT va ser format com a una divisi d'infanteria motoritzada amb Hausser al capdavant. Comand la divisi, posteriorment anomenada 2a Divisi SS Das Reich durant la Batalla de Frana de 1940 i durant les primeres etapes de l'Operaci Barbarroja. Pels seus serveis a la Uni Sovitica, Hausser va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro al 1941 i les Fulles de Roure al 1943 (posteriorment hi afegiria les Espases pels seus serveis a Normandia), sent seriosament ferit i perdent un ull. Desprs de recuperar-se, comand el recentment format Cos Panzer SS (al juny de 1943 reb el nom de II SS-Panzerkorps i, desobeint ordres directes de Hitler retir les seves tropes de Kharkov, noms per reconquestar la ciutat al mar de 1943. Comand les divisions SS 1a, 2a i 3a durant la Batalla de Kursk. Desprs de Kursk, el seu Cos va ser reformat, substituint les divisions que el formaven per les divisions SS 9a i 10a i sent enviat a Frana, a on particip en les primeres etapes de la Campanya de Normandia. Desprs de la mort del comandant del VII Armee (Friedrich Dollman), Hausser va ser promogut al comandament de l'exrcit. Durant l' encerclament de Falaise, Hausser rest amb les seves tropes fins a que result ferit. A l'agost de 1944 va ser promogut a SS-Oberstgruppenfhrer (equivalent a Coronel General de les Waffen-SS), comandant el Grup d'Exrcits G del 28 de gener al 3 d'abril de 1945. Acab la guerra a l'Estat Major del Generalfeldmarschall Albert Kesselring, rendint-se a les tropes americanes a Zell am See (ustria) el 9 de maig de 1945. Durant els Judicis de Nuremberg va defensar vigorosament el paper estrictament militar de les Waffen-SS, negant que estiguessin involucrades en les atrocitats i els crims de guerra. Va estar internat a un cap de presoners fins a l'estiu de 1948. Un cop alliberat, passa a ser dirigent de l'associaci de veterans de les Waffen-SS.

Va morir el 21 de desembre de 1972 a Ludwigsburg / Wrttemberg, amb 92 anys.

Dates de promoci .

 Cadet: 1892;
 Leutnant: 20 de mar de 1899;
 Oberleutnant: 19 d'agost de 1909;
 Hauptmann: 1 de mar de 1914;
 Major: 22 de mar de 1918;
 Oberstleutnant: 1 d'abril de 1923;
 Oberst: 1 de novembre de 1927;
 Generalmajor: 1 de febrer de 1931;
 Charakter als Generalleutnant: 31 de gener de 1932;
 SA-Standartenfhrer: 1 de mar de 1934;
 SS-Standartenfhrer: 15 de novembre de 1934;
 SS-Oberfhrer: 1 de juliol de 1935;
 SS-Brigadefhrer: 22 de maig de 1936;
 SS-Gruppenfhrer: 1 de juny de 1939 und Generalleutnant der Waffen-SS: 19 de novembre de 1939;
 SS-Obergruppenfhrer und General der Waffen-SS: 1 d'octubre de 1941;
 SS-Oberstgruppenfhrer und Generaloberst der Waffen-SS: 1 d'agost de 1944;

 Condecoracions .

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases:
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro: 8 d'agost de 1941 com SS-Gruppenfhrer und Generalleutnant der Waffen-SS i  Kommandeur of SS-Division "Reich", Front Rus;
 Fulles de Roure (261): 28 de juliol de 1943 com SS-Obergruppenfhrer und General der Waffen-SS, Kommandierender-General SS-Panzer-Korps, Front Rus;
 Espases (90): 26 d'agost de 1944 com SS-Oberst-Gruppenfhrer und Generaloberst der Waffen-SS, Oberbefehlshaber 7.Armee,  , Frana;
 Creu de Cavaller amb Espases de la Reial Orde Prussiana de Hohenzollern;
 Creu de Ferro de 1a Classe  1914 (22-3-1915) ;
 Creu de Ferro de 2a Classe  1914 (15-9-1914) ;
 Barra de 1939 Creu de Ferro de 1a Classe   1914 (17 de maig de 1940);
 Barra de 1939 Creu de Ferro de 2a Classe   1914 (9-1939) ;
 Orde del Mrito Militar de IV classe amb espases (Baviera);
 Creu de Cavaller de 1a classe de l'Orde d'Albert de Schsen amb espases;
 Creu de Cavaller de 1a classe de Friedrich de Wrttemberg amb espases;
 Insgnia de Ferits 1939 en plata (per les ferides rebudes el 14 d'octubre de 1941, amb prdua de l'ull esquerre);
 Insgnia d'Aviador;
 Creu d'Honor dels Combatents de 1914-18 amb espases;
 Insgnia d'Or del NSDAP (30 de gener de 1943);
 Creu al Mrit Militar de 3a classe amb distinci de Guerra de l'Imperi Austro-Hongars;
 Anell de la Calavera de les SS;
 Espasa d'Honor del Reichsfhrer-SS;








 Notes .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323127" title="Joan de Cosme de Mdici" nonfiltered="973" processed="970" dbindex="126002">

Joan de Cosme de Mdici o senzillament Joan de Mdici (en itali: Giovanni di Cosimo de'Medici) ( Florncia, Repblica de Florncia 1421 - d. 1463 ) fou un noble florent de la Dinastia Mdici que va esdevenir un dels grans mecenes del Renaixement.

Orgens familiars.
Va nixer el 3 de juliol de 1421 a la ciutat de Florncia sent el fill petit de Cosme de Mdici i Contessina de Bardi. Fou nt de Joan de Mdici i germ de Pere I de Mdici.

Npcies i descendents.

Es va casar el 20 de gener de 1453 amb Ginebra degli Alessandrini. D'aquesta uni nasqu un fill:
Cosimino de Mdici (1453-1459);

Joventut.
A diferncia del seu germ va gaudir de bona salut i era vist per Cosme com el seu probable successor i va rebre tamb una educaci humanstica de qualitat, mostrant inters principalment per la msica. Des de 1438 va dirigir la branca de la banca familiar a Ferrara. 

En 1454 va ser escollit Prior de Florncia i l'any segent va ser membre de la delegaci que va rebre el papa Pius II a la ciutat. L'any segent fou nomenat per part de Cosme director general del Banc Mdici, per, insatisfet amb la distracci de Joan amb les arts i altres activitats li fou nomenat un tutor, Francesco Sassetti. 

Mecenatge.
Joan de Mdicis va ser un fams mecenes de les arts, fent que Michelozzo Michelozzi li construs la Villa Mdici de Fiesole, encara que probablement tamb hi collabor Leon Battista Alberti. Interessat per l'escultura i els instruments musicals, tingu obres de Mino da Fiesole, Desiderio da Settignano, Donatello, Domenico Veneziano, Filippo Lippi i Francesco Pesellino.

Joan va morir prematurament el 2 de novembre de 1463 a Florncia, sent enterrat en la Baslica de Sant Lloren de Florncia. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323128" title="Egin" nonfiltered="974" processed="971" dbindex="126003">
Egin  ("Fer" en basc) va ser un diari basc d'informaci general, d'ideologia d'esquerra abertzale, principalment en llengua castellana, amb parts en basc. S'editava a Hernani per Orain SA, empresa que tamb dirigia l'emissora de rdio Egin Irratia.

A trenc d'alba del 14 de juliol de 1998, el jutge Baltasar Garzn va ordenar el tancament preventiu dels dos mitjans de comunicaci, i la detenci de diversos responsables d'Orain SA, els quals van ser acusats d'integraci en banda armada. En la seva instrucci, el jutge considerava que l'empresa pertanyia a l'entramat d'ETA.

El cas segueix obert a 2008, sense que els acusats hagin estat condemnats ni indemnitzats.

 Vegeu tamb: Gara;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323130" title="Julio Prestes" nonfiltered="975" processed="972" dbindex="126004">

Jlio Prestis d'Albuquerque (Itapetininga, 15 de mar de 1882   So Paulo, 9 de Febrer de 1946) va ser un poeta i poltic brasiler, tretz i ltim president de l'estat de So Paulo (1927- 1930) i l'ltim paulista de naixement a ser electe president de Brasil. 

Va ser l'ltim president de l'anomenada Repblica Vella. No va arribar, no obstant aix, a prendre possessi, impedit que va ser per la Revoluci de 1930. Era conegut popularment com Julinho. 

En 23 de juny de 1930 es va fer el primer brasiler a ser portada de la revista Time.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323131" title="Joachim Schepke" nonfiltered="976" processed="973" dbindex="126005">


Joachim Schepke (8 de mar de 1912 - 17 de mar de 1941) va ser un comandant d'U-boot durant la Segona Guerra Mundial.

 Carrera .
Schepke era fill d'un oficial naval, i s'un a la Reichsmarine al 1930. Al 1934 va ser assignat al cos se submarins, i al 1938 comand l'U3. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial, dirig l'U3 contra els vaixells aliats. Desprs d'un breu temps al capdavant del U19 i servint en una posici d'Estat Major, Schepke reb el comandament del U100, un submar tipus VIIb. Desprs de 5 patrulles amb el "U100", va rebre greus danys el 17 de mar de 1941 de les crregues de profunditat del HMS Walker i del HMS Vanoc, mentre que atacava el Comboi HX-112. El "U100" va haver d'emergir a la superfcie i, desprs de ser detectat al radar, va ser embestit pel Vanoc. Schepke i 37 tripulants van morir a l'oce, i noms 6 van aconseguir ser rescatats. Quan el "Vanoc" embest el submar, va ser esclafat pel seu propi periscopi i s'enfons amb el seu submar.

Joachim Schepke havia enfonsat 37 vaixells, amb un total de 155.882 tones, i en va danyar 4 ms. Va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure. Schepke, Gnther Prien i Otto Kretschmer eren amics i rivals en el servei de submarins, i eren els comandants de submar ms famosos dels primers anys de la guerra. Schepke era el favorit dels tres, car en clar contrast amb Kretschmer era un nazi convenut. Al febrer de 1941, poc abans de morir, va fer un discurs al Palau d'Esports de Berln per a centenars d'escolars berlinesos sobre la guerra de submarins. Desprs de la seva mort, el Ministeri de Propaganda alemany el present com un exemple per a ser seguit per la joventut alemanya.

 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure;
 Creu de Ferro de 1a Classe;
 Creu de Ferro de 2a Classe;
 Insgnia de Guerra dels Submarins;
 Medalla dels 4 anys de Servei a la Werhmacht;


Article tradut de l'article angls a ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323132" title="Washington Luiz" nonfiltered="977" processed="974" dbindex="126006">
Washington Lus Pereira de Sousa (Maca, 26 d'octubre de 1869   So Paulo, 4 d'agost de 1957) va ser un historiador i poltic brasiler, des primer president de l'estat de So Paulo, tretz president de Brasil i ltim president de la Repblica Vella. 

Va ser destituit el 24 d'octubre de 1930, vint-i-un dies abans de la finalitzaci del mandat, per forces poltic-militars comandadas per Getlio Vargas, en la denominada Revoluci de 1930. 

El seu sobrenom era Paulista de Maca, doncs, encara que nascut en l'estat de Rio de Janeiro, la seva biografia va ser tota feta a So Paulo.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323133" title="Joan Vias i Bona" nonfiltered="978" processed="975" dbindex="126007">
Joan Vias i Bona (Girona, 1918 - Barcelona, 2002) fou un locutor de rdio i poltic catal. Treball com a mestre i com a procurador als tribunals fins que a finals dels anys 1940 entr a treballar a Rdio Nacional d'Espanya, on fou un dels pioners de la rdio en directe durant el franquisme. Va retransmetre la campanya benfica de la RNE a Barcelona contra la misria el 1947. Des del 1951 va retransmetre partits de hoquei sobre patins. Tamb va participar en el programa Fantasa amb Jorge Arandes, Federico Gallo, Maruja Fernndez, Luis Pruneda i Jos Antonio Fernndez Abajo.

Ha rebut tres cops el Premi Ondas i fou escollit diputat com independent dins CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.  

 Enllaos externs .
 Obituari a El Pas;
 Fitxa al Parlament de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323134" title="La Calisto" nonfiltered="979" processed="976" dbindex="126008">

La Calisto s una pera (dramma per musica) amb msica de Francesco Cavalli sobre un llibret de Giovanni Faustini, interpretada per primera vegada el 28 de novembre de 1651 al Teatro San Apollinare de Vencia. La histria est basada en el mite de Calisto, seguidora d'rtemis, segons el compte Ovidi a Les Metamorfosis.

La Calisto possiblement no es torn a fer fins al 1970 al Festival de Glyndebourne, dirigida per Raymond Leppard.

La msica de La Calisto barreja elements de la tradici antiga, on el recitatiu era un element preponderant, i la nova tradici, amb nombres tancats, com per exemple les ries da capo. Aix, l'pera se situa entre Il Giasone, que segueix el format antic, i Il Serse, on Cavalli explota el nou sistema. L'obra narra com Jpiter baixa a la terra acompanyat del seu fill, Mercuri, i sedux transvestit com Diana a Calisto, jove nimfa. Com la mateixa Diana tamb es passeja pels prats, les situacions cmiques no triguen en presentar-se.

Hi sn totes les constants del compositor i molt especialment el seu sentit de l'humor en matria de sexe: hi ha un Jpiter (barton) que s'ha de disfressar de Diana caadora (contratenor) per tal de seduir Calisto que s una mena de Smele lsbica; hi ha una bella nimfa nimfmana interpretada per un tenor; i un petit stir, que hauria de ser una veu blanca.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323135" title="Artur Bernardes" nonfiltered="980" processed="977" dbindex="126009">

Artur de Silva Bernardes (Viosa, 8 d'agost de 1875   Rio de Janeiro, 23 de mar de 1955) va ser un poltic brasiler, president de Brasil entre 15 de novembre de 1922 i 15 de novembre de 1926. 

Desprs d'estudiar a la "Facultat Lliure de Dret" - actual Facultat de Dret de la Universitat Federal de Mines Gerais - va iniciar la seva carrera poltica com regidor i president de la Cmera Municipal de Viosa el 1906. Va ser tamb diputat federal (de 1909 a 1910 i de 1915 a 1917), i president de l'estat de Mines Gerais entre 1918 i 1922, a ms d'ocupar la secretria de finances del mateix estat el 1910. 

El seu vicepresident va ser Estcio d'Albuquerque Coimbra que va substituir Urbano Santos da Costa Arajo, vice president electe amb Bernardes, que va morir dia 7 de Maig de 1922 abans de prendre possessi. En els eleccions presidencials (1922), va derrotar Nilo Peanha. Abans de l'elecci, Bernardes va haver d'enfrontar el rumors cas dels "cartes falses" atribudes a ell i que denigraven l'ex president Hermes de la Fonseca. 

El descontent amb la seva victria i amb el govern del seu antecessor, Epitcio Perssoa, van ser algunes de les causes de l'anomenat Aixecament del Fort de Copacabana, primera acci del moviment tenentista. Com conseqncia dels aixecaments tenentistes, que van matar a sang freda els companys de caserna que encara estaven dormint (altres dues esdevindrien els anys segents), Bernardes va haver de fer enfront de la columna Prestes, moviment guerriller comunista que va recrrer el pas predicant la revoluci i que mai va ser derrotat pel govern.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323136" title="Flora Sanabra Villarroya" nonfiltered="981" processed="978" dbindex="126010">
Flora Sanabra i Villarroya s una poltica catalana originria d'Igualada. Militant de CiU, ha estat diputada al Parlament de Catalunya per la provncia de Barcelona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999, on ha estat membre de la mesa del Parlament. El 1999 va rebre el Premi Gumersind Bisbal i Gutsems. Actualment s consellera nacional de CDC per la comarca de l'Anoia i ha estat regidora de l'ajuntament d'Igualada.

 Enllaos externs .
 Web de CDC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323137" title="Balances fiscals" nonfiltered="982" processed="979" dbindex="126011">

Les balances fiscals sn clculs econmics que valoren la distribuci dels fluxos econmics entre les diferents Comunitats Autnomes a Espanya, tenint en compte el que aporten a la hisenda pblica i el que en reben. Segons aquests clculs Catalunya, el Pas Valenci i les Illes Balears son algunes de les comunitats que ms perjudicades surten d'aquesta distribuci, rebent de l'estat menys diners dels que aporten. Algunes de les ms beneficiades serien Extremadura i Galcia.

El 9 de juliol de 2008, la Generalitat de Catalunya publica la seva versi de les balances fiscals entre l'estat i Catalunya, per als anys 2002-2005. Les conclusions per a aquest perode sn que el dficit fiscal de Catalunya ha oscillat entre els 12.674 milions d euros el 2002 (xifra que representa un 9,2% del PIB catal) i els 16.735 milions d euros (9,8% del PIB), amb una mitjana, per al perode, de 13.832 milions d euros, el que suposa el 9,0% del PIB catal i el 32,8% dels ingressos aportats.

Les balances fiscals varen ser publicades per primer cop de forma oficial pel Govern espanyol el 15 de juliol de 2008, reconeixent que Catalunya pateix un dficit fiscal que va dels 11.000 milions fins als 14.800 milions d'euros. 

Vegeu tamb.
 Desequilibri fiscal;
 Federalisme fiscal;
 Pressi fiscal;

Enllaos externs.

 RESULTATS DE LA BALANA FISCAL DE CATALUNYA AMB L ADMINISTRACI CENTRAL 2002-05, 7-7-2008;
 CLCUL DE LES BALANCES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA, any 2003;
 CLCUL DE LES BALANCES DEL GOVERN ESPANYOL, 15-7-2008 ;
 Vilaweb (15/7/2008): "La publicaci de les balances fiscals palesa que les Illes Balears, Catalunya, el Pas Valenci i Madrid sn els territoris amb ms dficit";
 Vilaweb (15/7/2008): "Els governs catal, valenci i balear reclamen una correcci del finanament";
 Avui (15/7/2008): "L'estat admet l'espoli";
 La Vanguardia (15/7/2008): El Gobierno rebaja sustancialmente los clculos del dficit fiscal cataln de la Generalitat" ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323139" title="Josep Llus Fernndez i Burgui" nonfiltered="983" processed="980" dbindex="126012">
Josep Llus Fernndez i Burgui s un poltic catal. Militant d'UDC, ha estat diputat al Parlament de Catalunya per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995 i 1999, diputat provincial a la Diputaci de Barcelona i actualment s segon tinent d'alcalde i portaveu del Grup Municipal de CiU a l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat.

 Enllaos externs .
 Josep Llus Fernndez a la Web de Sant Feliu;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323140" title="Mussol pirinenc" nonfiltered="984" processed="981" dbindex="126013">




El mussol pirinenc o mussol de Tengmalm (Aegolius funereus) s un ocell de l'ordre dels estrigiformes que s ocasional als Pirineus. 

Morfologia.

 Els mascles fan 21-25 cm de llargria total, 55-58 d'envergadura alar i pesen 93-139 g. ;
 Les femelles medeixen 25-28 cm, fan 59-62 cm d'envergadura alar i pesen 132-215 g.
 T les parts superiors brunes tacades de blanc i les inferiors blanquinoses amb ratlles fosques amples.
 Cap gros.
 Cara blanca amb ulls de color groc.
 Bec de color groc blanquins.
 T els discs facials grossos i molt marcats.
 T els tarsos i els dits coberts de plomes blanques per protegir-se del fred dels boscos subalpins. ;
 Els exemplars joves sn de color marr xocolata.

Subespcies.

 Aegolius funereus funereus ;
 Aegolius funereus caucasicus ;
 Aegolius funereus magnus ;
 Aegolius funereus pallens ;
 Aegolius funereus beickianus ;
 Aegolius funereus richardsoni ;
 Aegolius funereus sibiricus ;
 Aegolius funereus jakutorum  ;
 Aegolius funereus juniperi;

Reproducci.

Fa el niu als boscos de conferes molt densos, la femella hi pon 3-6 ous i els cova durant 28 dies. Els pollets esdevindran sexualment madurs en llur primer any de vida. Als Pasos Catalans va sser citat per primera vegada com a nidificador l'any 1983 en algun punt molt localitzat de l'Alta Cerdanya i del Masss del Canig.

s bsicament mongam per, a Eursia i noms quan hi ha aliment en abundncia, se n'han documentat casos d'un sol mascle aparellat amb dues femelles i d'una sola femella fent dues postes de dos companys diferents.

Alimentaci.

Menja arvicolins i altres mamfers, ocells, insectes i altres invertebrats. 

Distribuci geogrfica.

Habita al centre i al nord d'Eursia i Amrica.

Costums.

s un ocell nocturn.

Conservaci.

A banda de la depredaci que pateix per part dels seus depredadors naturals (el gamars, l'astor i la marta), la construcci d'estacions d'esqu, de pistes forestals i la tala d'arbres incideixen tamb en la seua supervivncia.

Observacions.

 El mussol de Tengmalm rep aquest nom en honor del naturalista suec Peter Gustaf Tengmalm.
 Pot arribar a viure fins als 10 anys. ;

Curiositats.

A la pellcula Memries d'frica del director de cinema Sydney Pollack hi surt aquest ocell com a animal de companyia de Karen Blixen per, en realitat, ni s nadiu d'frica ni fou l'autntica espcie de mussol que acompanyava l'escriptora. 

Referncies.



Bibliografia.

 Alamany, O., i Tic, J.R.: "Primeras observaciones de Lechuza de Tengmalm en la Pennsula Ibrica". Revista Quercus, nm 13. Any 1984.
 Alamany, O., i Tic, J.R.: "El mussol de Tengmalm Aegolius funereus" a Atlas dels ocells nidificants a Catalunya i Andorra. Ketres Editora. Any 1984.
 Alamany, O.: "El desconegut futur del mussol pirinenc". Butllet de DEPANA, nm 2. Any 1988. ;
 Canut, J., Garcia, D. i Marco, J.: "Nuevas observaciones de Lechuza de Tengmalm Aegolius funereus en el Pirineo Espaol (Provincia de Lrida)". Revista Pirineos, nm. 128. Jaca, Any 1986. ;
 Korpimki, E.: "On the ecology and biology of Tengmalm's owl Aegolius funereus". Acta Universitatis. Series A. Biologica Nm. 13. Oulu (Finlndia), 1981.

Enllaos externs.

 IUCN ;
 Animal Diversity Web ;
 Avibase ;
 Fotografies i enregistraments sonors ;
 Encyclopedia of Life ;
 Oiseaux.net ;
 El mussol pirinenc al Principat de Catalunya. ;
 Vdeos en el seu hbitat natural. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;
 Enregistraments sonors d'aquest ocell ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323141" title="Brutnica" nonfiltered="985" processed="982" dbindex="126014">

La brutnica (Teucrium asiaticum) s una planta lamicia endmica de les Illes Balears, concretament de Mallorca i Menorca.

Antigament, el seu nom cientfic era Teucrium lancifolium i feia referncia a la forma lanceolada de les fulles. Se n'adonaren per, que el nom asiaticum era ms antic i que, per tant, tenia precedncia. La referncia a sia del nom es creu que s deguda a una confusi de Linn.

Vegeu tamb.
 Eixorba-rates blanc;

Referncies.


Bibliografia.
 Fitxa 74. La flora de la serra de Tramuntana. Gabriel Vicens i Bartomeu Bonet. Palma, 2000.

Enllaos externs.
 Herbari virtual de les Illes Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323143" title="Fatiga" nonfiltered="986" processed="983" dbindex="126015">

La fatiga s el cansament causat per l'exercici fsic. Pot referir-se a una varietat de smptomes, que van des d'un sentiment general de letargia fins a una sensaci cremant especfica als msculs, causada pel treball fsic. La fatiga pot ser tant fsica com mental. La fatiga fsica s la incapacitat de continuar funcionant al nivell de rendiment habitual. La fatiga s present en la vida quotidiana, per sol fer-se notar durant un intens exercici fsic. La fatiga mental, en canvi, se sol manifestar en forma de somnolncia.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323147" title="Ciutat d'Albaida" nonfiltered="987" processed="984" dbindex="126016">
El club de pilota valenciana Ciutat d'Albaida s una entitat esportiva del municipi d'Albaida, dedicat al foment i a la prctica de les diverses modalitats de la pilota valenciana. Fou fundat al 2005, sota la direcci d'Antoni Albert Dur. Tamb disposa d'una escola de pilota per formar als ms menuts en l'esport de pilota a raspall.

Actualment competeix en diversos tornejos d'abast comarcal, com el de la Mancomunitat o el Ruralcaixa.

Acta fundacional.

L acta fundacional del club de pilota valenciana "Ciutat d Albaida" s del 29 de gener de 2005. L article 1er. dels estatuts diu:


 Som una associaci privada sense nim de lucre, amb personalitat jurdica i capacitat d obrar prpia.... Amb aquesta introducci volem donar a entendre que som fidels al comproms de fomentar, practicar la pilota valenciana i el nostre objectiu principal s potenciar i difondre l esport autcton per excellncia, esport que forma part de les arrels del poble valenci i del ric patrimoni cultural valenci.

Som conscients que, hui en dia, el joc de la pilota valenciana s un esport minoritari per tamb som conscients que s un esport i entreteniment que pot ajudar al desenvolupament integral dels joves i al coneixement de l entorn socio-cultural. La prctica esportiva habitual dels ciutadans de qualsevol poblaci s, al nostre entendre, molt important , tant per a l'educaci dels individus, com per a la bona formaci dels mateixos. Per aquest motiu , el Club de Pilota Valenciana "Ciutat d'Albaida", centra una actuaci especial en el Esports, fomentant la Pilota a la ciutat, donant el mxim suport a la participaci del joves, intentant que l escola de pilota que en aquest moment esta comenant recullga el mxim numero de joves alumnes possibles, i assegurant aix la continutat del club en un futur.

 Enllaos externs .
Club de Pilota Valenciana "Ciutat d'Albaida";



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323150" title="Jaume Farguell i Sitges" nonfiltered="988" processed="985" dbindex="126019">
Jaume Farguell i Sitges s un advocat i poltic bergad. Antic militant del FNC i actualment de CiU, fou el primer alcalde escollit democrticament a Berga a les eleccions de 1979 fins el 1998. Fou escollit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. Tamb s president d'mnium Cultural al Bergued i del Casal d'Europa del Bergued.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323151" title="Eixorba-rates blanc" nonfiltered="989" processed="986" dbindex="126020">

L'Eixorba-rates blanc, Coixinet de monja o Coix d'agulles (Teucrium marum) s una planta lamicia endmica de les Illes Balears.

Vegeu tamb.
 Gatovell;
 Brutnica;

Bibliografia.
 Fitxa 75. La flora de la serra de Tramuntana. Gabriel Vicens i Bartomeu Bonet. Palma, 2000.

Enllaos externs.
 Herbari virtual de les Illes Balears;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323152" title="Arrea-li Bona" nonfiltered="990" processed="987" dbindex="126021">
Arrea-li Bona s un club de pilota valenciana de la ciutat de Benicarl, al Baix Maestrat, dedicada al foment i a la prctica de les diverses modalitats de la pilota valenciana, especialment la de front, de major tradici histrica en aquesta comarca. Va ser fundat l'any 2007, desprs d'unes dcades en qu l'esport de la pilota havia prcticament desaparegut de la ciutat.

A falta d'un trinquet municipal, els jugadors d'Arrea-li Bona disputen les partides i profies al front disponible a les pistes de l'IES Joan Coromines. Aquesta entitat organitza jornades de pilota al voltant d'una vegada al mes, en profies tant individuals com de parelles, aix com jornades escolars. El 13 de juliol del 2008, els pilotaris del club disputaren el I Campionat Municipal per parelles de front, amb 8 dobles inscrits. A les postres, la parella formada per Hugo i Maes va esdevindre guanyadora.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323154" title="Club de Pilota de Meliana" nonfiltered="991" processed="988" dbindex="126022">

El Club de Pilota de Meliana s una entitat esportiva de la ciutat de Meliana, dedicada a la prctica, el foment i la formaci de les diverses modalitats de l'esport de la pilota valenciana. A diferncia d'altres clubs, el de Meliana toca gaireb totes les vessants, com el front, l'escala i corda, el raspall o la galotxa.

Els pilotaris del club han obtingut diversos premis dins el seu palmars, com la 2a divisi de galotxa del Trofeu el Corte Ingls 2000 o la 3a divisi Trofeu de parelles en front del 2002.

Disposa de diverses categories inferiors: alevins, benjamins, cadets, infantils i juvenils, en funci de l'edat dels esportistes. En aquestes divisions ha assolit primers llocs dels Jocs Esportius, del Trofeu el Corte Ingls, l'Interpobles o la Supercopa de Galotxa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323157" title="Jordi Portabella i Calvete" nonfiltered="992" processed="989" dbindex="126023">
Jordi Portabella (10 de gener de 1961) s un poltic catal d'Esquerra Republicana de Catalunya. s llicenciat en biologia per la Universitat de Barcelona. Ha estat candidat d'ERC a l'alcaldia de Barcelona.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323159" title="Josep Casajuana i Pladellorens" nonfiltered="993" processed="990" dbindex="126024">
Josep Casajuana i Pladellorens (Terrassa, 1949) s un poltic catal. Es llicenci en Histria per la Universitat de Barcelona. A les acaballes del franquisme va collaborar en la refundaci de la UGT de Catalunya, el 1974 s'afili al Reagrupament Socialista i Democrtic de Catalunya i el 1978 particip en la fundaci del Partit dels Socialistes de Catalunya. 

EL 1979 fou escollit regidor de l'ajuntament de Terrassa, i ha estat president del Consell Esportiu del Valls Occidental. Ha estat diputat pel PSC-Ciutadans pel Canvi a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. El 2006 fou nomenat representant institucional de relacions amb el territori del Consell Catal de l'Esport.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Nomenament;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323161" title="Plaa de Bous de Valncia" nonfiltered="994" processed="991" dbindex="126025">

La Plaa de Bous de Valncia va ser construda entre els anys 1850 i 1860 en el solar d'una plaa anterior que per problemes de pressupost mai va arribar a acabar-se. s neoclssic, inspirada en l'arquitectura civil romana, el teatre de Flavio Marcelo (Colosseu), o l'amfiteatre de Nimes (Frana). 

Va ser construda per l'arquitecte valenci Sebasti Monlen Estells. Es tracta d'un cos polgonal de 48 costats, amb ms de 17 metres d'altura i 52 de dimetre del redol. Amb aquestes dimensions la fan una de les places ms grans de l'Estat Espanyol. Es troba situada al costat de l'Estaci del Nord de Valncia. 

Durant el pas dels anys, la seua gesti ha anat alternant-se, havent estat gestionada tant per empresa privada com per gesti directa per la prpia Diputaci de Valncia. Actualment s propietat de l'Hospital General de Valncia, sent administrada per la Diputaci Provincial.

Disposa d'ccessos amb les lnies 3 i 5 de MetroValencia de Xtiva.




 Enllaos externs .
 Pgina oficial de la Plaa de Bous de Valncia ;
 Pgina web oficial de l'Ajuntament de Valncia;
 Vist aria de la Plaa de Bous;
 Museu Taur;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323168" title="Llista d'ocells de Tuamotu" nonfiltered="995" processed="992" dbindex="126026">

Aquesta llista d'ocells de Tuamotu inclou totes les espcies d'ocells trobats a Tuamotu: 56, de les quals 10 en sn endemismes, 13 es troben globalment en perill d'extinci i 3 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Diomedeidae.
Diomedea epomophora  ;
Thalassarche melanophris  ;
 Procellariidae .
Macronectes giganteus  ;
Pterodroma alba ;
Pterodroma ultima ;
Pterodroma neglecta;
Pterodroma arminjoniana;
Halobaena caerulea;
Procellaria cinerea ;
Puffinus pacificus;
Puffinus tenuirostris  ;
Puffinus nativitatis;
Puffinus lherminieri;
 Hydrobatidae .
Pelagodroma marina;
Nesofregetta fuliginosa ;
 Phaethontidae .
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
 Sulidae .
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
 Fregatidae .
Fregata minor;
Fregata ariel;
 Ardeidae .
Egretta sacra;
 Anatidae .
Anas clypeata  ;
 Phasianidae .
Gallus gallus;
 Rallidae .
Porzana tabuensis;
 Charadriidae .
Pluvialis fulva;
 Scolopacidae .
Numenius tahitiensis ;
Heterosceles incanus;
Prosobonia cancellata ;
Arenaria interpres  ;
Calidris alba  ;
Calidris melanotos  ;
 Sternidae .
Sterna bergii;
Onychoprion lunata;
Onychoprion fuscata;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Procelsterna cerulea;
Gygis alba;
 Columbidae .
Columba livia;
Gallicolumba erythroptera ;
Ptilinopus chalcurus ;
Ptilinopus coralensis ;
Ptilinopus mercierii ;
Ducula pacifica;
Ducula aurorae ;
 Psittacidae .
Vini peruviana ;
 Cuculidae .
Eudynamys taitensis;
 Alcedinidae .
Todirhamphus gambieri ;
 Sylviidae .
Acrocephalus atyphus  ;
 Monarchidae .
Pomarea iphis ;
Pomarea mendozae ;
Pomarea whitneyi ;
 Zosteropidae .
Zosterops lateralis  ;
 Sturnidae .
Acridotheres tristis  ;
 Estrildidae .
  Neochmia temporalis;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323171" title="Joan Galceran i Margarit" nonfiltered="996" processed="993" dbindex="126027">
Joan Galceran i Margarit (Barcelona, 1958) s un poltic socialista catal. Militant del PSC-PSOE, ha estat alcalde de Sant Esteve Sesrovires de 1983 a 2003, escollit sempre per majoria absoluta, fins que va dimitir. Tamb ha estat diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, on ha estat membre de la Comissi de Justcia, Dret i Seguretat Ciutadana, i de la d'Organitzaci i Administraci.

 Enllaos externs .
 Notcia de la dimissi com a alcalde;
 Bloc personal;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323173" title="Marta Mathu" nonfiltered="997" processed="994" dbindex="126028">

Marta Mathu neix a Tarragona. Ingressa al Conservatori Professional de Msica de la seva ciutat on cursa les especialitats de Piano, Cant i Orgue obtenint les mximes qualificacions. Es trasllada a Valncia on cursa el grau superior de cant amb la catedrtica Ana Luisa CHOVA al Conservatori Superior de Msica Joaquin Rodrigo, obtenint Matrcula d Honor. Ha rebut consells de: Montserrat Caball, Helena Obratzova, Ana Maria Snchez, Enedina Lloris, Isabel Penagos, Carmen Bustamante i Robert Expert, Miguel Zanetti i Wolfram Rieger. 

Ha estat guardonada en diversos concursos i festivals d mbit nacional i internacional destacant el Primer premi en la X edici del certamen per a veus joves Manuel Ausensi celebrat al Gran Teatre del Liceu de Barcelona (2007); Premi del pblic en el VII Concurs de Cant Montserrat Caball a Saragossa (2007); el Segon premi en la categoria femenina del XLV Concurs Internacional de Cant Francesc Vias obtenint en el mateix concurs el Premi especial al millor intrpret de Mozart, Premi extraordinari  Plcido Domingo  al millor cantant espanyol, Premi extraordinari  Ajuntament de Moi  al millor cantant catal, Premi extraordinari  Festival de Msica Clssica   El Convent  de Blanes i Premi honorfic del pblic (2008) tamb al Gran Teatre del Liceu.  

Ha cantat amb Camerata Barroca de Barcelona, Camerata XXI, Orquestra Nacional d Andorra, Orquestra Filharmnica de la Universitat de Valncia, Orchestre d Ose (Frana), Orchestre de Catalogne, Orquestra Juli Carbonell de les Terres de Lleida, Banda Uni Musical de Tarragona, Camerata d Amsterdam, Orquestra de l Acadmia del Gran Teatre del Liceu, Orquestra Barroca Catalana, Orquesta Sinfnica de Galicia, Oxford Philomusica Orchestra i Orquestra Simfnica del Gran Teatre del Liceu, sota la direcci Josep Prats, Tobias Gossmann, Jordi Casas, Cristbal Soler, Charles Limouse, Bernard Bonnet, Alfons Revert, Joan B. Messeguer, Marzio Conti, Fabio Ciofini, Gerassim Voronkov, Manel Valdivieso, Victor Pablo Prez i Marios Papadopoulos entre d'altres.

Com a solista ha interpretat Stabat Mater de Pergolesi, Gloria de Vivaldi, les passions segons sant Joan i segons sant Mateu i Magnificat de Bach, El Messies i Dixit Dominus de Haendel,  Missa de la Coronaci i Requiem de Mozart, 9a simfonia  coral  de L.V. Beethoven;  Missa Solemnis de Cherubini, Stabat Mater, de Rossini, Requiem  de Faur, Te Deum de Kdaly, entre d'altres.

Ha cantat al Palau de la Msica Catalana, Palau de la Msica de Valncia, Auditori Pau Casals del Vendrell, Auditori de Torrent (Valncia), Auditori Enric Granados de Lleida, Auditori de Girona, Teatre-Auditori Camp de Mart i Palau de Congressos de Tarragona, Teatre Fortuny de Reus, Auditori Nacional d Andorra, Auditori Winthertur de Barcelona, Gran Teatre del Liceu, Palacio de la pera de A Corua, Teatro de la Maestranza de Sevilla, Sheldonian Theatre d Oxford (Anglaterra), Teatro Castelar d Elda (Alacant) entre d altres. 

Ha interpretat els papers de Luisa Fernanda (Luisa Fernanda);  Isabella (Die Werschvorenen) de F. Schubert; Berta (Babel 46) de X. Montsalvatge; Amlia al Ballo i Amahl and the visitors de G. Menotti; Donna Anna (Don Giovanni); Woglinde (Das Rheingold; Marcellina (Nozze di Figaro). 

Ha enregistrat la  Passi segons Sant Joan  de J. S. Bach, amb l orquestra Camerata Barroca de Barcelona; integral per a veu i piano de Xavier Gols; integral per a veu i piano de Francisco Cuesta;  selecci de msica romntica amb el Trio Romntic (clarinet, cant i piano) i l pera de cambra  El parads de les muntanyes  de Jess Rodrguez Pic. Ha estat enregistrada  per a RNE i Catalunya msica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323174" title="Flix Sogas i Mascar" nonfiltered="998" processed="995" dbindex="126029">
Flix Sogas i Mascar (Vilafranca del Peneds, 1939) s un poltic catal,. Diplomat en cincies socials, militant del PSC-PSOE, fou alcalde de Vilafranca del Peneds de 1979 a 1986. Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 pel PSC-Ciutadans pel Canvi, per va dimitir per motius de salut el setembre de 2001. Tamb s membre de la Fundaci proPeneds.

 Enllaos externs .
 Web de l'ajuntament de Vilafranca;
 Notcia de la dimissi;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323179" title="Bernardo Fernndez Martnez" nonfiltered="999" processed="996" dbindex="126030">
Bernardo Fernndez Martnez (Barcelona, 1952) s un comerciant i poltic catal. Estudi batxillerat superior i s tcnic en restauraci de pells. Ha treballat en el sector del comer i dels serveis com a gerent d'una empresa dedicada a la restauraci de pells. El 1980 es va afiliar alPartit dels Socialistes de Catalunya (PSC-PSOE) i fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003.

 Enllaos externs .
 Blog personal de Bernardo Fernndez;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323180" title="Esglsia de Sant Lltzer" nonfiltered="1000" processed="997" dbindex="126031">

L'esglsia de Sant Lltzer situada a la plaa del Pedr del Raval de Barcelona, s una capella romnica que havia format part d'un hospital situat en aquest lloc entre els segles XII i XV. L'esglsia, de cap a finals del segle XII i que segons alguns documents posteriors podria ser de l'poca del bisbe Guillem de Torroja (1144-1171) s d'una sola nau amb capalera semicircular. La volta de can que es veu actualment no s l'original, que fou substituda a principis del segle XVIII pel mal estat en qu es trobava, i a la mateixa poca s'hi afeg una capella quadrada al costat sud (donant al carrer de l'Hospital). El 1913 fou desacralitzada i se li don un s civil que la malmet fora l'obra fins que fou recuparada per l'ajuntament i la diputaci als anys 80.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323181" title="8a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="1001" processed="998" dbindex="126032">

La 8a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el dissabte 12 de juliol, entre Figeac i Tolosa de Llenguadoc, amb un recorregut de 172,5 km.

Perfil de l'etapa.
La sortida es pren a Figeac, al departament d'lt, per rpidament passar al departament de l'Avairon on es troben les principals dificultats muntanyoses de l'etapa, tot un seguit de petites cotes cal anar superant: cota de Loupiac (4a categoria, km 9), de Macarou (3a categoria, km 37) i de la Guionie (4a categoria, km 53). El pas al departament del Tarn es produeix abans d'afrontar la darrera dificultat del dia, el Port de la Besse (4a categoria, km 78). Els cent darrers km de l'etapa, que duran els ciclistes fins a Tolosa de Llenguadoc sn bsicament plans. Els tres esprint intermitjos es troben a La Salvetat-Peyrals (km 58), Carmaux (km 85) i Rabastens (km 135).

 Desenvolupament de l'etapa .
El francs Laurent Lefvre () s el protagonista de l'etapa en efectuar una escapada en solitari durant la primer part de l'etapa, abans de ser engolit per un trio perseguidor format pel seu company d'equip Jrme Pineau, el basc Amets Txurruka () i el francs Christophe Riblon (AG2R Prvoyance).

Els quatre escapats s'entenen b, per l'escasa diferncia entre Pineau i el lder, Kim Kirchen, far que l'equip del lder no permeti que la distncia es faci massa gran, mantenint-la sempre al voltant dels 5'. Amb tot, en certs moments de l'etapa Pineau ser lder virtual de la cursa. A 25 km de l'arribada la distncia dels escapats s de sols 50". Pineau i Txurruka es mantindran escapats fins a manca de 4 km per l'arribada. Finalement es produir l'esprint final en qu el britnic Mark Cavendish (Columbia) guanya per davant del seu company d'equip Gerald Ciolek i Jimmy Casper (Agritubel). 

Aquesta era la segona victria de Cavendish, confirmant les bones sensacions que havia tingut en etapes anteriors. scar Freire () es vestir amb el maillot de la regularitat, tot i que amb els mateixos punts que el segon, Kim Kirchen.

Esprints intermitjos.


Ports de muntanya.


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Laurent Lefvre ()

Abandonaments.
No n'hi ha cap

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323183" title="ngela Gass i Closa" nonfiltered="1002" processed="999" dbindex="126033">
ngela Gass i Closa (Cardona, 1948) s una poltica catalana. Estudi comer i arts aplicades.Treball d'administrativa del 1964 al 1979 i fou professora de l'escola d'arts i Oficis de Manresa del 1975 al 1999. Milit al CDS del 1987 al 1991, quan es pass al PSC-PSOE, partit del que n'esdevingu consellera nacional. Ha estat regidora de Cardona per CDS i PSC de 1987 a 1994, alcaldessa de 1994 a 1999, i posteriorment regidora. Tamb ha estat diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 i 2003, on ha estat membre de la Comissi del Sndic de Greuges.

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323184" title="Cristina Viader i Anfrons" nonfiltered="1003" processed="1000" dbindex="126034">
Cristina Viader i Anfrons (Cardedeu, 1956) s una poltica catalana, filla de Jaume Viader i Roger, alcalde de Cardedeu el 1965-1968. Militant del PSC-PSOE, fou alcaldessa de Cardedeu de 1995 a 2003 i membre del Consell Comarcal del Valls Oriental el 1995-1999. Membre de Ciutadans pel Canvi, fou escollida diputada a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa de Cristina Viader al Parlament de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323190" title="Receptor de rdio" nonfiltered="1004" processed="1001" dbindex="126035">

Un receptor de rdio s un circuit electrnic que rep l'entrada d'una antena, usa filtres electrnics per separar el senyal de rdio desitjat de la resta de senyals captats des d'aquesta antena, l'amplifica a un nivell adequat per a un posterior processament, i finalment el converteix mitjanant la demodulaci i la descodificaci del senyal en algun tipus de forma adequat per a l's del consumidor, com so, imatges, dades digitals, valors mesurats, posicions de navegaci, etc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323191" title="Biarritz olympique Pays Basque" nonfiltered="1005" processed="1002" dbindex="126036">



El Biarritz olympique Pays basque s un club de rugbi a 15 d'Iparralde que participa al TOP 14. Juga a l'estadi Parc des Sports d'Aguilera de Biarritz, al departament dels Pirineus Atlntics, tot i que en els partits importants es desplaa fins l'Estadi d'Anoeta de Donosti. 

El club.
El rugbi va aparixer al Pas Basc a finals del segle XIX, amb l'arribada el 1897 a l'institut de Baiona d'un lands de 20 anys qui va encomanar als seus companys el football-rugby, que ell mateix havia descobert a Bordeus. Aquest primer grup va encomanar l'afici als seus collegues de Biarritz, provocant la creaci del Biarritz-Sporting-Club i de l' Amicale des anciens de Jules-Ferry  (fundat el 1898). El 1902 l'Amicale va esdevenir  Biarritz Stade  i,finalment,  Biarritz olympique  el 26 d'abril de 1913, quan es fusion amb el Biarritz-Sporting-Club.

El 1998, quan el club es consolidava dins l'elit del rugbi francs, va afegir al seu nom les paraules Pays Basque, formant d'aquesta manera el nom actual Biarritz Olympique Pays Basque (BOPB). Aquest canvi perseguia una reafirmaci identitria i promocionar la regi  establint una slida i estable relaci entre un determinat estil de joc i pels valors fonamentals que fan la identitat del Pas Basc . Aquesta decisi va provocar un retoc de l'escut del club, al qual se li van afegir les paraules Pays Basque en verd sota l'escut.

 Palmars .


 Copa d'Europa: ;
 Finalista: 2006;
 Campionat de Frana (Bouclier de Brennus): ;
 Campi: 1935, 1939, 2002, 2005 i 2006 (5);
 Finalista: 1934, 1938 i 1992 ;
 Challenge Yves du Manoir: ;
 Campi: 1937 i 2000;
 Finalista: 1989;
 Copa de la Lliga: ;
 Finalista: 2002;
 Challenge Antoine Bgure: ;
 Campi: 1991;

 Les finals del Biarritz olympique Pays Basque .
 Campionat de Frana .


1 Major nombre de punts marcats en una final.

 Copa d'Europa .


 Jugadors emblemtics .


 Bibliografia .
Robert Fauthoux, Au Biarritz olympique, anecdotes sur le rugby, Biarritz, 1998;
Jean-Louis Berho i Jos Urquidi: Biarritz Rugby au Cur, 100 ans de passions, ed. Universelles, 2002;
Jean-Louis Berho i Jos Urquidi: Biarritz olympique Pays Basque, ed. Universelles, 2005;
 El club edita tamb un magazine, Vie Ovale.

 Clubs d'aficionats .
 AUPA BO;
 Les Amis du BO;
 Miarritzeko Muttilak;
 Aupa La Chouch';

 Enllaos externs .
 Lloc oficial del club ;
 L'himne del club ;
 Lloc web i frum dels aficionats ;

Notes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323193" title="Damas Calvet de Budalls" nonfiltered="1006" processed="1003" dbindex="126037">
Damas Calvet de Budalls (Figueres, 1836 - Barcelona, 1891) fou un poeta i enginyer catal.

Biografia.
Damas Calvet de Budalls nasqu a Figueres l'11 de desembre del 1836. Fill d'una familia ms aviat benestant. Estudi enginyeria a l'Escola d'Enginyers Industrials  de Barcelona al mateix temps que treballava com a dibuixant a l'Espanya Industrial. Ja en els seus temps d'estudiant collaborava en publicacions com "El Conseller", "La Corona d'Arag"i "Els Trobadors" on public els seus primers versos. Arran d'una visita que els ducs de Montpensier realitzaren a l'Espanya Industrial l'any 1857 aquests el pensionaren per a estudiar a Madrid com a recompensa de la benvinguda que el nostre personatge els hi havia adreat amb una oda seva i en catal.(1)

El 1859 acaba la carrera d'enginyeddr qumic i guanya la seva primera Englatina d'or en els Jocs Florals de Barcelona amb el poema "Sn ells" dedicat als almogvers. Un any desprs obt, per oposici, una plaa pensionada a Frana per estudiar els avenos de la indstria qumica. El 1860 es relaciona amb els felibres o poetes provenals. El 1862 escriu un informe sobre la fabricaci de gel. El 1864 estrena "La romeria a Requesens" a Figueres i "La Campana de l'Uni" al teatre Romea de Barcelona. Deu anys ms tard estrena al teatre Principal de Barcelona l'opereta "A la voreta del mar". El 1878 es proclamat "Mestre en Gay Saber" (3)

El 1881 publica "Vidrims" i el 1886 "Mallorca Cristiana". Mentrestant, s'ha casat hi ha tingut descendncia. Ha ensenyat en un institut de Valncia. Ha guanyat dues englatines d'or ms i ha tingut tres accsits als Jocs Florals de Barcelona. Ha sigut mantenidor dels Jocs Florals els anys 1863, 1865, 1876 i 1879. La Diputaci i la Junta provincial d'agricultura de la provincia de Girona el comissionen per l'exposici de Londres. Ha cofundat "L'Empord Federal", setmanari empordans. Ha col.laborat amb Narcs Monturiol en la cosntrucci del Ictineo i amb Pompeu Fabra cedint-li llibres de la seva propietat. A l'hora de la seva mort es professor de dibuix i projectes de l'Escola d'enginyers industrial de Barcelona, tamb de l'Escola provincial d'Arts i Oficis, membre de l'Ateneu de Matar, de la Societat Cientfica i Literria de Perpiny i de l'Aerosttica i Meteorolgica de Frana.

El 2 de novembre de 1891 mor en el seu domicili de Barcelona, a dos quarts de quatre de la tarda.

Obres publicades.
 La romeria a Requesens. s un quadre de costums figuerencs. Era una romeria que pobles de l'Empord feien a Requesens, poble situat sota el Puig Neuls a L'Albera, per implorar la tramuntana a la Mare de Deu de Requesens. La msica es del mestre Villar;
 La Campana de l'Uni. s un drama histric en tres actes.
 A la voreta de la mar. s una opereta d'un sol acte del gnere romntic. Un prncep angls que vara la seva nau prop d'una platja catalana s'enamora d'una noia que broda a la voreta de la mar. La msica es del mestre Joan Goula i Soley, msic de renom en el seu temps.
 Vidrims. s un recull de poesies seves generalment del gnere romntic o patritic. Actualment es un llibre molt difcil de trobar. Va ser tradut al alemany a "Catalanishe Troubadore die Gigemast.1890.";
 Mallorca cristiana s l'obra cabdal de Damas Calvet. Tracta de la conquesta de Mallorca per Jaume I. Se'n feren diverses edicions totes en dos volums de 670 pgines cadasc.
 Articles, odes o poemes a diverses publicacions o en motiu de commemoracions o esdeveniments com, per exemple, una oda en honor a Narcs Monturiol en motiu d'un homenatge que Figueres va fer al seu fill inventor o un llarg article a "La Renaixensa" en motiu de la mort del seu amic, el mateix Monturiol.

(1).- Sembla que d'aquesta oda s'editaren dos exemplars.Un per Isabel II i l'altra pels ducs de Montpensier.F temps una llibreria de "vell" oferia un exemplar a un preu elevat.
(2).-En la seva estada a Frana establ una cordial relaci amb els poetes provenals. El mateix Federic Mistral escrigu una oda pels Jocs Florals de Barcelona del 1862 titulada "I troubaire catalan". Mistral encarreg a Calvet que l'oda arribs al seu dest amb la segent salutaci o splica:
Calvet, moun bl ami, jovint si escalun
Di valoun majourquin,di serre catalan
Tu qu'amadures l'epoupio,
Au Consistori gai de vostri Jo Flor
Presnt aqusti vers courau
D'ou calignaire de Mirio. 

que amb la traducci al catal de Maria Antnia Salv diu aix:
Calvet, mon bell amic, pi creixent sens descans
De les valls mallorquines, dels cims catalans
Tu que madures l'epopeia
Al Consistori gai dels vostres jocs Florals
Presenta enguany els mots corals
Del festejaire de Mireia.
(3).-El titol de "Mestre en gay saber" s'obtenia al guanyar tres
premis.

Altres.
Com a enginyer escrigu un llibre titulat "Fabricacin de hielo.(Estudio sobre el sistema de Mr.Carr)", en el que descriu una mquina per fabricar gel amb cinc models de capacitat fins a cent kilograms de gel per hora. Intervingu en el disseny de la cpula dels antics magatzems "El guila" de Barcelona. Fou el que encet la tradici humanstica dels enginyers industrials que inclou el ms ilustre filleg i un bisbe.

Fonts.
 Frederic Mistral i els poetes de la Renaixensa. (R.Aramon i Serra);
 El papel polifactico del ingeniero industrial en la Sociedad actual. (Ponncia llegida al acte de inauguraci de les celebracions del seixant aniversari de la carrera de enginyer industrial a Cantbria).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323195" title="Giulio Cabianca" nonfiltered="1007" processed="1004" dbindex="126038">
 Giulio Cabianca  va ser un pilot de curses automobilstiques  itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Giulio Cabianca va nixer el 19 de febrer del 1923 a Verona, Itlia i va morir el 15 de juny del 1961 en un accident al circuit de Mdena, Itlia.


 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de maig del 1958 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Giulio Cabianca va participar a quatre curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades diferents (1958 - 1960) i aconseguint un quart lloc com a millor classificaci.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323199" title="Kandah?r" nonfiltered="1008" processed="1005" dbindex="126039">

Kandah r o Qandah r, (paixtu:       , persa:       ) s una ciutat d'Afganistan i la capital de la provncia del mateix nom (Kandah r), est situada 500 km al sud-oest de K bul. La provncia tenia 886.000 habitants (2002), i a la capital hi viuen uns 450.300 habitants (2006). s la segona ciutat de l'Afganistan i principal centre de comer, especialment per a productes agrcoles. T un aeroport internacional i una extensa xarxa viria. Tamb est comunicada per via terrestre amb Quetta, al Pakistan. Peshawar i Kandah r sn les principals ciutats del poble paixtu. Forma un oasi entre els rius Tarnak i Arghand b. 

Ha patit diverses destruccions per accions militars, com per exemple la de Genguis Khan, el 1222, o la de Tamerl al segle XIV; als segles XVI i XVII, va ser objecte de disputa entre el mogols i els perses. Ahmad Sh h Durr n  la convert en capital de l'Afganistan el 1748, abans de Kabul, que ho fou el 1774. Durant les dues guerres angloafganes fou ocupada per les tropes britniques durant els perodes de 1839 a 1842 i de 1878 a 1881.

 Referncies .
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323212" title="Domingo Prez" nonfiltered="1009" processed="1006" dbindex="126040">


Domingo Prez s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Otero al nord, Santa Olalla a l'est, Erustes i Cebolla al sud, i Illn de Vacas a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323213" title="Dosbarrios" nonfiltered="1010" processed="1007" dbindex="126041">


Dosbarrios s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Cabaas de Yepes, Ocaa, Villatobas, La Guardia i Huerta de Valdecarbanos,

 Demografia .



Administraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323214" title="Escalona" nonfiltered="1011" processed="1008" dbindex="126042">


Escalona s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Aldea en Cabo, Paredes de Escalona i Almorox al nord, Santa Cruz del Retamar a l'est, Quismondo i Maqueda al sud, i Hormigos i Nombela a l'oest.

Administraci.


 Personatges illustres .
 Joan Manuel de Castella, escriptor en castell.
 Ciutats agermanades .
  Villena;
  Peafiel;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323215" title="Escalonilla" nonfiltered="1012" processed="1009" dbindex="126043">


Escalonilla s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Santo Domingo-Caudilla al nord, Gerindote i Burujn a l'est, La Puebla de Montalbn al sud i Carmena a l'oest. 

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323216" title="Esquivias" nonfiltered="1013" processed="1010" dbindex="126044">


Esquivias s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Torrejn de Velasco i Valdemoro, a la Comunitat de Madrid, al nord, i a la provncia de Toledo amb Yeles a l'oest, Sesea a l'est, Borox al sudest, i Numancia de la Sagra al sudoest.

 Demografia .



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323217" title="Glvez (Toledo)" nonfiltered="1014" processed="1011" dbindex="126045">


Glvez s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .



 Administraci .


 Enllaos externs .

Diputaci de Toledo.  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323219" title="Gerindote" nonfiltered="1015" processed="1012" dbindex="126046">


Gerindote s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Torrijos, Barcience, Rielves, Albarreal de Tajo, Burujn, Escalonilla i Santo Domingo-Caudilla.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323223" title="Guadamur" nonfiltered="1016" processed="1013" dbindex="126047">


Guadamur s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Toledo al nord, Args a l'est, Casasbuenas al sud i Poln al sud i oest.

 Demografia .



 Administraci .


 Enllaos externs .
 ;
 Junta de Comunitats de Castella-la Manxa: informaci turstica sobre Guadamur.;
 Diputaci de Toledo.  ;
Associaci Cultural Montes de Toledo.;
 Imatge de satllit de Guadamur.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323224" title="La Guardia" nonfiltered="1017" processed="1014" dbindex="126048">


La Guardia s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Dosbarrios i Villatobas al nord, Corral de Almaguer a l'est, Lillo, El Romeral i Tembleque al sud, i Villanueva de Bogas iy Huerta de Valdecarbanos a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323225" title="Huerta de Valdecarbanos" nonfiltered="1018" processed="1015" dbindex="126049">


Huerta de Valdecarbanos s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Yepes, Ocaa i Cabaas de Yepes al nord, Dosbarrios a l'est, La Guardia, Villanueva de Bogas i Mora al sud, i Villamuelas i Villasequilla a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323226" title="Hormigos" nonfiltered="1019" processed="1016" dbindex="126050">


Hormigos s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Escalona al nord, Maqueda a l'est, Toledo i Toledo al sud, i El Casar de Escalona i Noez a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323227" title="Huecas" nonfiltered="1020" processed="1017" dbindex="126051">


Huecas s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Fuensalida, Villamiel de Toledo, Rielves, Barcience i Novs.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323228" title="Cromosoma 3" nonfiltered="1021" processed="1018" dbindex="126052">


El cromosoma 3 s un dels 23 parells de cromosomes en humans. T 200 milions de parells de bases i representa aproximadament el 6,5% de l'ADN. Cont entre 1.100 i 1.500 gens.

 Malalties relacionades .

 Alcaptonuria;
 Sndrome de Brugada;
 Angioma cavernosa;
 Atrfia de Charcot-Marie-Tooth;
 Atrfia de Charcot-Marie-Tooth, tipus 2;
 Coproporfiria hereditria;
 Distrfia miotnica;
 Distrfia miotnica, tipus 2;
 Porfiria;
 Malaltia de von Hippel-Lindau;
 Sndrome de Waardenburg;
 Autisme;
 Nictalopia;
 Sordesa;
 Diabetis;
 Cncer ovric;
 Talla baixa;
 Malaltia moyamoya;
 Sndrome del QT llarg;
 Cataracta;
 Coproporfiria;
 Malaltia per emmagatzemament de glucogen;
 Limfoma;
 Sndrome de Moebius;
 Epidermlisis embutllofar;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323229" title="Bandera de la Ciutat del Vatic" nonfiltered="1022" processed="1019" dbindex="126053">

La bandera de la Ciutat del Vatic s de forma quadrada constituda per dues bandes verticals iguals, groga al costat del fust i blanca. A la part blanca en el centre s'hi situen les claus de Sant Pere creuades i coronades per la tiara papal. 

En herldica, els colors blanc i groc representen l'or i l'argent. En ra de la regla de contrarietat dels colors, normalment no s situats de costat, excepte en aquesta bandera, on els colors representen igualment les claus de Sant Pere i els colors que tenen a l'escut. 

Banderes dels Estats Pontificis.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323230" title="Ercole amante" nonfiltered="1023" processed="1020" dbindex="126054">
Ercole amante s una pera amb prleg i tres actes de Francesco Cavalli. El llibret itali era de Francesco Buti, basat en el nov llibre de Les Metamorfosis d'Ovidi. S'estren a Pars a les Salles des Machines al Palau de Tuilleries el 7 de febrer de 1662.

L'pera era una demanda del Cardenal Mazzarino per celebrar el casament de Llus XIV i Maria Teresa d'Espanya. Tanmateix, les grans preparacions per la producci van ocasionar retards i l'pera no s'estren fins dos anys ms tard.


Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323233" title="Torre de la Maana" nonfiltered="1024" processed="1021" dbindex="126055">
La Torre de la Maana est situada al terme d'Argelers de la Marenda, al Rossell, a 753m sobre el nivell del mar i data del segle XIII. Forma part del sistema defensiu de l'antic Regne de Mallorca respecte a Catalunya, juntament amb la Torre de Madeloc. Aquesta torre protegia l'estratgic pas de la Maana a la serra de l'Albera, pas usat des de l'antiguitat, tot i l'alada, ja que s un pas des d'on es controla el mar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323236" title="Alceste (Lully)" nonfiltered="1025" processed="1022" dbindex="126056">

 Alceste, ou Le triomphe d'Alcide s una tragdie en musique en un prleg i cinc actes de Jean-Baptiste Lully. El llibret en francs s de Jean-Philippe Quinault, basat en Alcestis d'Eurpides. S'estren a l'Opra de Pars el 19 de gener de 1674.

A Alceste es pot apreciar fins a quin punt va arribar el grau d'adulteraci de l'pera durant l'poca barroca. De vegades fins i tot dna la impressi de qu l'autor s'ha oblidat per complet de la trama. En tot cas, Lully, va comenar una mplia tradici operstica francesa, considerablement distant de la italiana, per que, per culpa de la seva inferioritat vocal, mai va tenir el mateix xit a Europa.

A petici del rei Llus XIV, les repeticions d'Alceste van tenir lloc a Versalles. Si l'obra va ser acollida amb entusiasme a la cort, no va tenir la mateixa sort a Pars. Els enemics de Lully, que eren nombrosos des de la seva obtenci del privilegi de l'Opra, s'havien reagrupat a la sala, en el moment de la primera representaci parisenca. No se'ls hi va escapar ni un aplaudiment en tota la vesprada i l'endem les crtiques no van ser gaire elogioses.  Tanmateix, les representacions segents van conixer un xit considerable i les males llenges van acabar reconeixent el valor d'aquesta obra.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323238" title="Escola Prat de la Riba" nonfiltered="1026" processed="1023" dbindex="126057">
Prat de la Riba s una escola que est a Reus, en el carrer Prat de la Riba, al costat d un mercat molt gran. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323239" title="Escola Maria Cortina" nonfiltered="1027" processed="1024" dbindex="126058">
L' Escola Maria Cortina est situada en un edifici que est a Reus t molta histria molt llarga, fa molts anys va ser una masia, desprs va ser un cap un va estar un temps abandonada i finalment es l'edifici actual una escola. Est el carrer Gaud,s una escola ms aviat petita, no s religiosa, i es una escola concertada, per ser petita t bastants alumnes  aproximadament 365, el director actual s Nacho Royo.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323242" title="Collegi Santa Maria Rosa Moles" nonfiltered="1028" processed="1025" dbindex="126059">


El collegi Santa Maria Rosa Moles esta al carrer C/Maria Rosa Moles. El collegi s molt gran. T un menjador, dos patis i moltes classes. Hi ha les de P3, P4 i P5 que sn el parvulari. Desprs hi ha el cicle inicial: 1r i 2n. Desprs hi ha cicle mitj: 3r i 4rt. Desprs cicle superior 5 i 6. I finalment, est la ESO: 1r, 2n, 3r i 4rt.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323246" title="Escola Antoni Vilanova" nonfiltered="1029" processed="1026" dbindex="126060">
L'Escola Antoni Vilanova es troba a Falset a l'Avinguda de Reus. Est situat enmig de la plaa de les escoles. s una escola bastant gran, t moltes classes, els cursos que s hi fan sn:1r, 2n, 3r, 4r, 5, i 6. 
T 3 patis, 2 d'ells tenen bancs i a un d ells hi ha posat un porxo.

Hi ha una sala d'informtica, un menjador, dos lavabos, una sala d educaci fsica, dos vestuaris (un per  a nois i un altre per a noies) i la consergeria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323248" title="Escola La Vitxeta" nonfiltered="1030" processed="1027" dbindex="126061">
La Vitxeta s una escola de Reus, Tarragona.

Hi ha moltes classes: les de P3, P4, P5, primer, segon i tercer. Ara estan fent quart. Tamb hi ha un menjador i un hort.

Al final de curs fan una festa on treuen un gegant que pesa 9kg.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323249" title="Escola La Presentaci" nonfiltered="1031" processed="1028" dbindex="126062">


La Presentaci s una escola que va  ser  creada  per  Maria  Pospen. Anys enrere anaven gegants, a  ballar  i els  nens, repartien  diners  als  gegants.

Practiquen activitats com la nataci, ballet, futbol  o  manualitats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323255" title="Chris Watson" nonfiltered="1032" processed="1029" dbindex="126063">



John Christian Watson (Valparaso, Xile, 9 d'abril de 1867 - Sidney, 18 de novembre de 1941), conegut habitualment com a Chris Watson, fou un poltic australi, membre del Partit Laborista, i tercer Primer ministre d'Austrlia entre el 27 d'abril i el 18 d'agost de 1904. Fou el primer laborista en accedir al crrec de primer ministre, no noms a Austrlia, sin en tot el mn. Fou elegit pel Parlament Australi en les primeres eleccions federals del mar de 1901. L'assemblea del partir el va elegir com a lder parlamentari del partir el 8 de maig de 1901, just a temps per a la primera sessi del parlament. El seu perode com a Primer Ministre fou breu, noms quatre mesos, i es va retirar del parlament el 1907. 

Primers anys.
Watson va afirmar que el seu pare era un mariner britnic de nom George Watson. Amb tot, existien registres que indicaven que el seu pare biolgic era un ciutad xil d'origen alemany de nom Johan Cristian Tanck, i que Watson va nixer a Valparaso, Xile o possiblement en un vaixell en aquest port. Els registres tamb mostren com la seva mare era ciutadana de Nova Zelanda anomenada Martha Minchin, que s'havia casat amb Tanck en el seu pas d'origen. el 1868 els seus pares es van separar, i el 1869 la seva mare es va casar amb George Watson, de qui va prendre el nom. Cap d'aquests fets fou reconegut fins desprs de la mort de Watson, essent Watson l'nic Primer Ministre d'Austrlia que no va nixer en un territori de la Commonwealth.

Watson va anar a l'escola a Oamaru, Nova Zelanda, i als 13 anys va entrar com a aprenent en una impremta. El 1886 es va traslladar a Sidney per buscar noves oportunitats. Va trobar feina com a editor per a diversos diaris i fou a travs d'aquesta proximitat amb diaris, llibres i escriptors que se li va desenvolupar un inters poltic. 

 Activitats de la Uni i poltica de l'estat .

Watson fou un dels fundadors del Partit Laborista de Nova Galles del Sud el 1891. Fou un sindicalista actiu i va esdevenir vicepresidnet del "Trades and Labour Council" (TLC) de Sidney, l'organisme que havia estat creat el gener de 1892 per reunir el conjunt dels sindicats de l'estat i tamb per donar-los ms pes. El juny de 1892, es va unir el TLC i el Partit Laborista i d'aqu que Watson arribs a la presidncia del TLC i cap del partit. El 1893 i 1894 es va dedicar a arreglar els problemes de solidaritat del partit i establir les regles de basse de foncionament del partit i la soberania de l'assemblea general, la solidaritat del caucus, el fet que els parlamentaris sostinguessin el partit i el rol primordial del comit executiu. El 1894 Watson fou elegit diputat de Nova Galles del Sud per al seient de Young. El Partit Laborista havia creat en aquesta poca una poltica de suport a la majoria gubernamental contra les concessions del seu partit i Watson va votar amb els seus collegues per mantenir el cap de "Free Trade Party", el primer ministre de Nova Galldes del Sud, sir George Reid. Desprs de les eleccions de 1898, Watson i James McGowen, el lder laborista van decidir de continuar mantenint el govern de Reid per tal que es pogus acabar amb la creaci de la Federaci Australiana.

Federaci.

Watson va donar suport activament a la creaci de la federaci australiana i fou un dels deu candidats laboristes elegits pel partit per tal de participar a la convenci per a constituir una federaci amb motiu de les eleccions del 4 de mar de 1897, per no en va ser elegit cap. El partit va aprovar la creaci de la federaci, per van trobar que el projecte de constituci no era prou democrtic i donava massa poder al senat. Quan el projecte fou sotms a referndum el 3 de juny de 1898, el partit laborista amb un Watson que va jugar un gran paper, va decidir demanar el vot contrari al projecte que finalment fou refusat.. 

Watson fou un partidari convenut del referndum com a mitj democrtic del govern. Per estar segur que Reid donaria suport al projecte de l'integraci de l'estat de Nova Galles del Sud a la federaci sobre un projecte esmenat, Watson va contribuir a negociar un acord que donaria suport al govern a canvi de quatre escons laboristes al Senat. A la reuni anual del partit al mar de 1899, Hughes i Homan volien anular el projecte, per no ho van poder. Quatre membres del partit foren elegits per al senat el 4 d'abril i el projecte de llei que preveia un nou referndum fou votat positivament el 20 d'abril i es va celebrar el 20 de juny.. 

Watson fou elegit diputat de Bland a la primera elecci legislativa federal de 1901. 

A Melbourne, la capital provisional, Watson va ser elegit el maig com a primer cap del partit laborista federal. McGowen no va guanyar les eleccions i l'altre membre influent del partit, Hughes, tenia massa enemics per imposar-se. Watson, b que escollit per negociaci, va aconseguir fer valdre la seva autoritat al partit. 

Al parlament federal, on el partit laborista era el menys nombrs dels tres partits amb representaci per era indispensable per tenir majoria, Watson va continuar amb la seva feina com havia fet fins llavors als parlaments colonials. Va sostenir els governs del partit proteccionista presidits per Edmund Barton i desprs per Alfred Deakin, a canvi de l'adopci de lleis proposades pel partit laborista, sobretot la llei sobre l'Austrlia Blanca. Aquesta llei aparentment racista s'explica de la manera segent: les grans societats i els grans propietaris feien venir a Austrlia obrers asitics, sobretot xinesos, que pagaven miserablement. Amb l'entrada noms d'europeus al continent, els laboristes volien fer augmentar el salari mnim. 

Watson era un laborista moderat, admirat sicerament per Deakin i compartia idees liberals sobre moltes temes. Deakin tenia el mateix punt de vista que Watson. 


Watson tenia dues tasques, el partit laborista havia de doblar els resultats a les eleccions de 1903 i va poder continuar tenint el paper de punt indispensable de la majoria. L'abril de 1904, Watson i Deakin no van poder posar-se d'acord per fixar les lleis sobre les conciliacions i l'arbitratge de conflictes socials del sector privat i el sector pblic, cosa que va provocar la dimissi de Deakin com a primer ministre. El lder liberal, George Reid, va refusar ocupar el lloc de Deakin. Watson, amb 37 anys, va ocupar el lloc de primer ministre i va esdevenir el primer ministre ms jove. 

Primer ministre.
Watson no es va fer illusions sobre la durada del seu govern i sabia que no podria fer aprovar pel parlament el programa laborista. Durant el seu govern, Watson va fer votar sis lleis, cinc de les quals eren lleis corrents que no necessitaven l'aval del senat, per quan va presentar la llei sobre les conciliacions i l'arbitratge dels conflictes socials, va tenir problemes i no la va aprovar, fet que va provocar la seva dimissi. Ell esperava que el governador general, Lord Northcote, dissoldria les dues cambres per convocar noves eleccions, per va refusar-ho i va demanar a Reid de formar un nou govern que ell accept.

Watson va continuar dirigint el partit laborista i fou elegit diputat de Sydney sud el 1906, desprs de la desaparici de la circumscripci de Bland. Per el 1907, l'estat de slatu de la seva dona, Ada, va empitjorar i ell va dimitir de cap del lder laborista i va deixar lloc a Andrew Fisher, que va conduir el partit a les eleccions federals de 1910. Fisher va guanyar Deakjin i va poder formar el segon govern laborista i Watsons, amb 42 anys, es va retirar de la vida poltica.

ltims anys.
Fora del parlament, Watson va continuar treballant per al partit laborista i va esdevenir director de la societat "Labor Papers Ltd" editora del "The Worker", el diari dels sindicats australians. Tamb va dirigir una carrera d'home de mn. El 1916, el partit laborista es va dividir per si calia un servei militar obligatori durant al I Guerra Mundial i Watson es va decantar pel s, al costat de Billy Hughes. Fou excls del partit que havia ajudat a crear. Llavors va ajudar a fundar, juntament amb Hughes, el Partit Nacional fins el 1922, quan es va retirar completament de la vida poltica. 

Watson va consagrar la resta de la seva vida en les activitats socials, va ajudar a crear la "National Roads and Motorists Association" (NRMA) i va ser-ne el president fins la seva mort. Tamb fou un dels fundadors de l'"Australian Motorists Petrol Co Ltd" (Ampol). 

Va perdre la seva primera dona el 1921 i l'octubre de 1925 es va casar amb Antonia Mary Gladys Dowlan a la mateixa esglsia on s'havia casat per primer cop. La segona esposa era una serventa de 23 anys originria d'Austrlia Occidental que havia conegut al "Commercial Travellers  Club" que freqentaven a Sydney. Va tenir una filla, Jacqueline, amb ella.

Va morir a casa seva, a Sydney, el 18 de novembre de 1941.


Notes.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323262" title="Albireo" nonfiltered="1033" processed="1030" dbindex="126064">










Albireo (  Cyg /   Cygni / Beta Cygni) s la tercera estrella ms brillant de la constellaci del Cigne (Cygnus). Encara que t la nomenclatura de Bayer "beta", en realitat s ms feble que Gamma Cygni.

Com Albireo aquesta situada al cap del cigne, tamb se li crida de vegades l'"estrella rompent". Tamb forma la "Creu del Nord" junt amb Deneb, Delta Cygni i Eta Cygni.

El nom de l'estrella s'ha originat a causa d'errors i males traduccions. El nom de l'estrella era originalment al-Minhar en-Dajajah, "El bec de la gallina", en els texts rabs. Els erudits van pensar errniament que aquest nom havia vingut d'una espcie d'herba, i el van traduir com ab ireo ("d'Ireo"). Posteriorment la gent va considerar que era una mala traducci d'un terme rab, i se li va posar el nom Al-bireo.

Albireo s a 385 anys-llum de la Terra. A simple vista Albireo sembla una estrella simple, per amb un telescopi o uns prismtics, s'observa que s doble. De les dues que la componen, una s groga (magnitud aparent 3,1) i l'altra blava (magnitud aparent 5,1), ambdues separades per 34 segons d'arc, ofereixen el millor contrast d'estrelles dobles al cel per seu diferents colors.

Aquestes estrelles han estat considerades doble noms en el pla ptic, ja que les dues estrelles que la formen no semblaven orbitar al voltant d'un punt com com en una verdadera estrella binria. Tanmateix, malgrat la gran distncia entre les estrelles components, s'ha demostrat que sn una verdadera estrella binria.

El component ms brillant del parell, la groga (Beta Cygni A), s per si mateix mateixa una estrella binria.

 Enllaos externs .


Dades astronmiques d'Albireo;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323270" title="Live Bites" nonfiltered="1034" processed="1031" dbindex="126065">

Live Bites s el 14 lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat al 1995. 

Va ser gravat a Leningrad (Rssia), San Francisco (EUA), Ciutat de Mxic (Mxic), Berln (Alemanya) i Munic (Alemanya).

 Llista de canons .
 "Tease Me Please Me";
 "Is There Anybody There?";
 "Rhythm of Love";
 "In Trance";
 "No Pain No Gain";
 "When the Smoke Is Going Down";
 "Living for Tomorrow";
 "Ave Maria No Morro" (no est disponible en la versi americana);
 "Concerto in V";
 "Alien Nation";
 "Crazy World";
 "Wind of Change";
 "Hit Between The Eyes" (no est disponible en la versi americana);
 "Edge of Time" (noms est disponible en la versi americana);
 "Heroes Don't Cry" (nova can d'estudi);
 "White Dove" (nova can d'estudi; amb la can d'Omega "Gyongyhaju lany");


 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
Herman Rarebell: bateria;
Ralph Rieckermann: Baix;
Francis Buchholz (baix a la can 8);

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323273" title="Pure Instinct" nonfiltered="1035" processed="1032" dbindex="126066">

Pure Instinct s el 15 lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat al 1996. 

La coberta original va ser substituda per una alternativa als EUA. La coberta dels EUA t una imatge del grup amb una ona vermella sortint d'una guitarra.  


 Llista de canons .
Totes les canons estan escrites per Rudolf Schenker i Klaus Meine, excepte les que estan indicades:

 "Wild Child"    4:19;
 "But The Best For You" (Meine)   5:26;
 "Does Anyone Know" (Meine)   6:03;
 "Stone In My Shoe"    4:42;
 "Soul Behind The Face"    4:14;
 "Oh Girl (I Wanna Be With You)"    3:56;
 "When You Came Into My Life" (Meine, Schenker, Titiek Puspa, James F. Sundah)   5:17;
 "Where The River Flows"    4:16;
 "Time Will Call Your Name"    3:21;
 "You And I" (Meine)   6:22;
 "Are You The One?"    3:15;
 "She's Knocking At My Door" (can extra en l'edici japonesa);


 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
Curt Cress: bateria;
Ralph Rieckermann: Baix;

xits.
lbum.
Billboard (Amrica del Nord)


Singles.


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323276" title="Acis et Galate" nonfiltered="1036" processed="1033" dbindex="126067">

Acis et Galate s una pera de Jean-Baptiste Lully. Jean Galbert de Campistron va escriure el llibret francs basat en la histria en Les Metamorfosis d'Ovidi. Es va estrenar al Chteau d'Anet el 6 de setembre de 1686 i onze dies desprs a l'Acadmie Royale de Musique.

Va ser comandada per Louis Joseph de Bourbon-Vendme, duc de Vendme, en honor de Llus de Frana, el gran delf. Lully no va treballar amb el collaborador habitual, Philippe Quinault, perqu aquest havia deixat d'escriure obres teatrals.

A diferncia de la majoria de les seves peres, que es designen tragdies en musique, Lully va anomenar aquesta obra pastorale-hroque, perqu era un tema pastoral i noms contenia tres actes (ms un prleg) comparat amb les altres que en tenien cinc. Altrament, musicalment i dramticament, s molt semblant a les tragdies de Lully. 

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323278" title="Deadly Sting: The Mercury Years" nonfiltered="1037" processed="1034" dbindex="126068">

Deadly Sting: The Mercury Years s una recopilaci de dos discs de xits de msica, amb dos canons de directe i dos ms que no s'han publicat mai abans, del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat per Mercury Records al 1997. Al mercat americ hi ha dos versions de l'lbum, un amb la coberta original, i un altre amb la "censurada". En l'original hi havia una dona nua. En la nova portada es mostra un terreny ple d'escorpins. Les dues portades han sigut creades per John Scarpati.

 Llista de canons .
Disc u.
"Loving You Sunday Morning"   5:36;
"Lovedrive"    4:51;
"Holiday"   6:47;
"Make It Real"   3:50;
"The Zoo"    5:29;
"Blackout"    3:48 ;
"Can't Live Without You"   3:45;
"No One Like You"    3:56;
"China White"   6:57;
"Dynamite"   4:12;
"Bad Boys Running Wild"   3:55;
"Rock You Like a Hurricane"    4:12 ;
"Coming Home"   4:59;
"Big City Nights"   4:09;
"Still Loving You"    6:27;
"Coast To Coast" - (en directe)   4:52;

Disc dos.
"Don't Stop At The Top"    4:03;
"Rhythm Of Love"    3:48;
"Passion Rules The Game"    3:59;
"Walking On The Edge"    5:08;
"Believe In Love"    5:23;
"I Can't Explain"    3:21 ;
"Tease Me Please Me"   4:44;
"Don't Believe Her"   4:55;
"Wind of Change"   5:12;
"Hit Between The Eyes"   4:35 ;
"Send Me an Angel"   4:33 ;
"Alien Nation"   5:44 ;
"Under The Same Sun"   4:52;
"Woman"   5:56;
"In Trance" - (en directe)   4:19;
"Over The Top" - (no llanat anterioment)   4:24;
"Life Goes Around" - (no llanat anterioment)   3:31;

 Referncies .


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323279" title="Creu nrdica" nonfiltered="1038" processed="1035" dbindex="126069">
 
La creu nrdica (sovint anomenada imprpiament tamb creu escandinava) s un senyal que es troba a les banderes dels pasos nrdics. Es tracta d'una creu descentrada, amb el bra vertical desplaat cap a l'esquerra. 

Aquesta creu descentrada, com la que es veu a la dreta, es troba a les banderes dels estats nrdics: Dinamarca, Noruega, Sucia, Finlndia i Islndia, i de territoris autnoms com land o les illes Froe.

 Una decoraci i una correcci d'un efecte ptic .
La creu nrdica s una creu grega de quatre branques iguals o ms o menys iguals, amb la branca situada a la part flotant prolongada exageradament per tal de crear un efecte decoratiu i per corregir l'efecte ptic que la faria ser ms curta perqu s la que es mou ms a causa del vent. 

Totes aquestes banderes nrdiques tenen una altra particularitat de la mateixa natura: els pavellons i les banderes d'estat tenen la part flotant tallada en dues o tres cues. En les banderes amb tres cues, la cua central porta la branca prolongada de la creu. Per sobre la bandera de dues cues, noms el camp s exageradament prlongat a la part flotant, la creu no t la prolongaci exagerada en la branca flotant i retrova un aspecte ms prxim d'una autntica creu grega. 

Les banderes navals sn generalment quadrades i la creu s una autntica creu centrada i perfectament grega, s a dir, amb les quatre branques iguals, sense branca flotant exagerada:
Dibuix per Antonio Martins a FOTW (Flags of the world)
http://www.crwflags.com/fotw/images/n/no~j.gif

s per aquesta ra que no es pot parlar d'una creu original i especfica, de creu escandinava o de creu llatina amagada, ja que noms s una adaptaci de la creu grega habitual amb un suport especfic que s un allargament que flota al vent. 

 La descentrada envers el fust, un fenomen freqent .
El fet que un disseny d'una bandera estigui descentrat envers el fust de les banderes nrdiques per tal de corregir un efecte ptic es troba en moltes altres banderes del mn:
 En el pavell naval de  Tonga, que t com a emblema nacional una creu grega. ;
 Les banderes amb l'emblema al costat del fust: com la bandera de Grcia, que t una creu blanca a la part superior esquerra, que es continua amb una banda blava. Els pavellons civils i militars britnics sn pavellons que han donat origen a moltes banderes com la australiana, neozelandesa...
 Les banderes amb un emblema en un costat: com la Bandera d'Eslovnia, la Bandera de Rennia-Palatinat o la Bandera de la Xina. ;
 Les banderes amb un triangle issceles: Bandera de Txquia, Bandera de Cuba...
 Les banderes amb un sol descentrat: Bandera del Jap, Bandera de Bangladesh o una lluna descentrada com a la Bandera de Palau.
 El pavell civil i militar de Frana enarbola una banda blava del 30% d'amplada, una de blanca del 33% i una de vermella del 37%.

Banderes dels estats nrdics.

Fitxer:Flag of Norway.svg|Bandera de Noruega
Fitxer:Flag of Denmark.svg|Bandera de Dinamarca
Fitxer:Flag of Sweden.svg|Bandera de Sucia
Fitxer:Flag of Finland.svg|Bandera de Finlndia


Banderes de les regions autnomes.

Fitxer:Flag of Aaland.svg|Bandera d land, regi autnoma de Finlndia


Altres banderes nrdiques.
Cal notar que la majoria d'aquestes banderes no han estat oficialment adoptades i el seu s s limitat. 


Fitxer:Flag of Nordisk Flaggsallskap.svg|Bandera de la Societat Vexillolgica Nrdica   


Dinamarca.

Fitxer:Jutland-Bandiera.png|Bandera no oficial de Jutlndia
Fitxer:Flag of Vendsyssel.svg|Bandera no oficial de Vendsyssel
Fitxer:Danish flag of mourning.svg|Antiga bandera de dol
Fitxer:Flag of Denmark Bornholm.svg|Bandera no oficial de Bornholm
Fitxer:Proposed flag of Greenland - Sven Tito Achen design.svg|Proposta de bandera per a Grenlndia concebuda el 1984 per Sven Tito Achen


Finlndia.

Fitxer:Naval Ensign of Finland grey background.svg|Bandera naval de Finlndia
Fitxer:Flag of Swedish-speaking Finns.svg|Bandera no oficial dels suecs de Finlndia, la minoria de parla sueca 
Fitxer:Flag of Finnish yacht clubs.svg|Bandera usada pels clubs nutics finlandesos



Islndia.

Fitxer:Icelandic Presidential.svg|Bandera del president d'Islndia 
Fitxer:Customs Flag and Ensign of Iceland.svg|Bandera del servei duaner islands
Fitxer:Hvtblinn.svg|Antiga bandera no oficial d'Islndia (vers 1900)
Fitxer:Flag of Iceland - 1914 Proposal.svg|Proposta de bandera d'Islndia, dissenyada el 1814 per Magnus Thordarson


Noruega.

Fitxer:Flag of Norway 1814-1821.PNG|Antiga bandera de Noruega (1814-1821)
Fitxer:Norge-Unionsflagg-1844.svg|Antiga bandera de Noruega (1844-1898)
Fitxer:Norwegian flag 1818-1844 south of Cape Finisterre.gif|Bandera naval dels noruecs entre 1818 i 1844 quan navegaven al sud del cap de Fisterra, a Galcia


Sucia.

Fitxer:Unionsflagg 1818.png|Antiga bandera de Sucia durant la uni amb Noruega (1844-1905)
Sweden]]
Fitxer:Flag of Skne.svg|Bandera no oficial d'Escnia
Fitxer:Flag of smland.svg|Bandera no oficial de Smland


Banderes amb Creu nrdica a les Illes Britniques.
Les banderes amb creu nrdica a les Illes Britniques sn usades per fer una allusi a una herncia nrdica o gaeliconordica. Moltes no sn oficials. 


Fitxer:Flag of Shetland.svg|Bandera de les Shetland

Fitxer:Nordic-celtic flag.svg|Bandera no oficial cltica-teutona"
Fitxer:Flag of Yorkshire (Flag Institute).svg|Bandera no oficial de Yorkshire i Humber


Banderes amb creu nrdica de la resta del mn.

Fitxer:Flag of Andaluca (Colmbia).svg.png|Bandera d'Andalusia, Colmbia
Fitxer:United Baltic Duchy flag.svg|Bandera del Ducat Bltic
Fitxer:Flag of Bayamon.svg|Bandera de Bayamn, Puerto Rico
Fitxer:Flag of Calais.svg|Bandera de Calais
Fitxer:Estonian alternative flag proposal.svg|Proposta de nova Bandera d'Estnia
Fitxer:Ingrian people.svg|Bandera no oficial d'Ingrie, Rssia
Fitxer:Flag_of_Little_Rock.svg|Bandera de Little Rock, Arkansas, Estats Units

Fitxer:War Ensign of Germany 1938-1945.svg|Antic pavell de guerra d'Alemanya (1935-1945). Avui dia est prohibit en aquest pas
Fitxer:Proposed German National Flag 1944.svg|Bandera alemanya proposada en el Complot del 20 de juliol de 1944 contra Adolf Hitler.
Fitxer:Proposed German National Flag 1948.svg|Dandera proposada per la RFA el 1948 
Fitxer:Normandy flag large.svg|Bandera no oficial de Normandia, Frana
Fitxer:Drapeau de Falaise.jpg|Bandera de Falaise, Frana
Fitxer:Flag of Saar.svg|Bandera del protectorat francs sobre el Sarre, Alemanya, (1947-1956)
Fitxer:So Paulo City flag.svg|Bandera de So Paulo, Brasil
Fitxer:Flag of Stavropol Krai.png|Bandera del Krai de Stavropol, Rssia

Fitxer:Naval Ensign of Tonga.svg|Pavell naval de les illes Tonga 
Fitxer:Flag of Vepsia.svg|Bandera de Vepsie, Rssia
Fitxer:Votic people.svg|Bandera no oficial dels Votes, Rssia
Fitxer:KarelianNationalFlag.svg|Antiga bandera de la Carlia oriental, Rssia
Fitxer:WilmingtonDEflag.jpg|Bandera de Wilmington (Delaware), Estats Units


Banderes nrdiques sense creu.

Fitxer:Flag of Christiania.svg|Bandera no oficial de Christiania a Copenhague 
Fitxer:Unofficial Flag of Jamtland.svg|Bandera no oficila de Jmtland, Sucia

Fitxer:Sami flag.svg|Bandera de Lapnia, pas dels Saami
Fitxer:Flag of Tornedalians (2007).svg|Bandera no oficial dels Tornedaliens de Sucia




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323283" title="Ball de prims" nonfiltered="1039" processed="1036" dbindex="126070">

El Ball de Prims no s sin una antiga dansa de joglars. I certament, la seva aparena li atorga un aire d'antiguitat notable.

No se sap a qu fa referncia el nom del ball, que a Reus, est documentat al segle XVIII. Prim vol dir primer en el llenguatge antic. I en alguns jocs d'infants del Camp de Tarragona, lo prim era el jugador a qui pertocava comenar el joc. A Valls es coneix el ball de la Primera, que servia com a dansa d'iniciaci per als ms joves, que es relaciona  per la indumentria  amb la Moixiganga. Josep Aladern, per, al seu llibre Costums tpicas de la ciutat de Valls parla noms de Ball de Prims.

A comenaments del segle XVI sabem que hi havia un ball de cascavells a Reus. El 1632 el municipi comptava per a la festa de Sant Pere amb dues danses: un ball d'espases i una altra per a la qual compra "caretes i cascavells", fet que fa pensar que potser es tracti del ball de Prims.

El 1733 la trobem documentada en les festes que se celebren en honor a sant Bernat Calv i el 1792, en les festes en honor de la Mare de Du de Misericrdia. En aquesta poca, la dansa pertanyia al gremi de teixidors de lli.

Al segle XIX surt en diverses festes com la vinguda del rei Ferran VII, el 1814, la solemnitat del 1833 en honor a Isabel II o la visita de la reina mare Maria Cristina a Reus, el 1844.

El 1977 es va ballar, amb motiu del Congrs de Cultura Catalana, en una exhibici de danses tradicionals de Reus, a crrec de l'esbart Ramon d'Olzina de Vila-seca. Aquest mateix grup de dansa la va interpretar el 1981 en una mostra organitzada per Carrutxa. Finalment es va reincorporar a la festa major, a crrec de la Coordinadora de Danses Tradicionals. La coreografia actual s del folklorista reusenc Josep Bargall i Badia.

Els seus vestits sn molt vistosos, plens de coloraines amb cintes i un cucurutxo llarg sobre el cap, des d'on cau una xarxa fins a mig cos. Tamb porten als peus i a les mans un munt de picarols que piquen al ritme de la msica.

La tonada tradicional fou recollida al segle XIX. Actualment, s'acompanya amb tarota, sac de gemecs, flabiol i tambor. A ms de Reus, aquesta dansa es ballava en altres viles i ciutats de la rodalia, com s el cas de Tarragona, on surt el 1706, o Alforja, on la trobem documentada el 1784, a ms de Valls.

Hi ha una ancdota fora curiosa, de comenament del segle XIX, que recull la correspondncia municipal conservada a l'Arxiu Histric Municipal: el 1814 es necessiten els vestits de Reus i l'Ajuntament els demana a Vila-seca. L'Ajuntament d'aquella poblaci li respon que tampoc sap on sn els seus i que els darrers cops que havia sortit el ball els havia demanat a Riudoms. Un fet que mostra clarament com aquestes danses populars es preparaven per a fer ms lludes les celebracions.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323300" title="La disfressada de Sant Vicen dels Horts" nonfiltered="1040" processed="1037" dbindex="126071">

La disfressada de Sant Vicen dels Horts s una dansa que es balla en aquesta poblaci durant Carnestoltes

A ms a ms de les activitats prpies d'aquesta celebraci, s'organitzaven uns aplecs de danses variades, que tenien un cert caire mgic i de ritual agrari,  i que rebien en conjunt el nom de Disfressada. Aquestes danses eren el Carrenxenc, l'Espolsada, la Passatgera-voltada, el Llancer, la Cadena, el Molinet, el Contraps voltat, la Contradansa, el Galop i la Sardana. La que ms destacava entre elles era l'Espolsada, que est relacionat amb certa manera amb el ball de gitanes de la comarca del Valls.

En l'actualitat, aquesta dansa es balla per Carnestoltes, desprs de la rua i els balladors sn els participants de les diferents comparses



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323303" title="Ball de Nans" nonfiltered="1041" processed="1038" dbindex="126072">
El ball de Nans s un fragment de la coneguda Patum de Berga. La veu popular diu que simbolitza el poble gaudint de la pau i prosperitat sota la protecci dels seus reis, representats per l'liga i els gegants.




A la patum hi ha "Nans Vell " i" Nans Nous" perqu els primers van quedar arraconats una temporada i se'n van fer de nous ( 1888) per fer-los sortir en el seu lloc,encara que ms tard els hi van tornar a incorporar.
La presncia dels nans en la mitologia sembla respondre a la necessitat d'incorporar a la tradici els personatges populars,la gent del poble,pel fet que els estaments nobles ja tenien la seva representaci en els gegants.
(EL GALOP El Sac de Danses.Editorial Alta Fulla. ISBN 84-7900-054-6)-- (discussi) 23:21, 15 gen 2009 (CET)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323311" title="Histria dels sistemes operatius" nonfiltered="1042" processed="1039" dbindex="126073">

L'histria dels sistemes operatius ha estat sempre molt lligada a l'evoluci de les computadores ja que essencialment aquests han evolucionat per adaptar-se a les millores del maquinari. Cal destacar que les millores en informtica estan molt lligades a l'evoluci d'altres especialitats com per exemple la electrnica.

s bastant habitual parlar de generacions en la histria de la informtica. s important per destacar que hi ha diferents fonts que no es posen d'acord sobre el nombre de generacions, ni sobre les fronteres (dates) entre generacions i ni tant sols sobre els "inventors" ni sobres "les primeres mquines". Sovint la visi histrica varia segons el punt de vista social (occidental, orientat) o segons qestions poltiques.

La 1a generaci: Els primers sistemes computadors.
Els principis de la informtica venen marcats pel fet que noms existia el maquinari i que encara no s'utilitzaven els transistors.. La tecnologia utilitzada eren les vlvules de buit o vlvules termoiniques. La seva mida obligava a fer unes mquines molt grans.

L'mbit d's d'aquest primers computadors era el militar i la seva funci era realitzar clculs matemtics com per exemple el clcul de trajectries balstiques.

Els dispositius que s'utilitzaven eren cintes de paper i targetes perforades.

Els programes s'escrivien en llenguatge mquina i no existia el concepte de llenguatge de programaci. Cada mquina tenia el seu propi llenguatge i sovint les mquines es programaven cablejant el maquinari. El procs de programaci de les mquines era complex i poc productiu.

En aquesta poca es considera que no hi havia el concepte de sistema operatiu i l'usuari interactuava directament amb la mquina. 

La 2a generaci: L'aparici del transistor.

A mitjans de la dcada dels 1950 va aparixer el transistor i va permetre construir computadors molt ms fiables, petits i rpids (els clculs es duien a terme en l'ordre dels microsegons o el que s mateix els processadors amb prou feines arribaven a velocitats d'un Mhz). Aix va permetre que es poguessin fabricar computadors amb la idea de vendre'ls. Degut a l'alt preu dels primers computadors els primers usuaris van ser les grans corporacions i les institucions com l'exercit, les universitats i els governs. 

Pel que fa als dispositius cal destacar l'aparici dels primers perifrics:

Dispositius d'E/S: lectors de targetes perforades i impressores;
Dispositius d'emmagatzematge: Unitats de dics i cintes magntiques.

Vistes les millores a nivell de maquinari, es va fer necessari desenvolupar els primers programes que permetessin rendibilitzar l's d'aquestes noves tecnologies. Van aparixer els primers llenguatges de programaci (FORTRAN, Pascal, Cobol ) i els primers programes per al desenvolupament d'aplicacions (carregadors, muntadors, compiladors, llibreries de funcions matemtiques i rutines per al controls de dispositius d'E/S).

Aquests primers sistemes ja utilitzaven doncs les passes habituals del desenvolupament d'aplicacions amb llenguatges compilats (creaci del codi font. compilaci, execuci i depuraci). Aquests elements de programari normalment no es consideren part del Sistema Operatiu per si que podem considerar un sistema operatiu molt rudimentari el conjunt de rutines per treballar amb els dispositius d'entrada i sortida juntament amb les aplicacions que permetien carregar els programes a l'ordinador.

El principal problema d'aquesta poca era la diferncia de velocitat entre la CPU i els dispositius d'E/S. La baixa velocitat dels perifrics feia que no es fes rentable l's de la CPU (el processador estava molt de temps parat esperant rebre dades dels dispositius). Per aquesta ra es van implementar diferents tcniques com el processament per lots, el processament fora de lnia , la gesti de cues i els sistemes de memria intermdia (buffers)  .

La 3a generaci: L'aparici dels circuits integrats.

Aquesta generaci sorgeix a mitjans dels anys 1960 i es basa en l'aparici d'una nova tecnologia electrnica: els circuits integrats. Els circuits integrats permeten desenvolupar mquines ms rpides i molt ms petites. Tamb cal destacar l'abaratiment de costos que va permetre que els ordinadors es comencessin a utilitzar en empreses mitjanament grans i l'aparici d'un sector informtic comercial.

Respecte als dispositius la diferncia ms destacada s la millor eficincia i velocitat i l'aparici del terminals remots que permetien accedir a bancs de dades remotes.

Pel que fa al programari cal destacar:

L'aparici dels primers llenguatges de programaci universals pensats per tal de poder ser utilitzats en diferents sistemes de maquinari. S'estandaritzen els llenguatges de programaci ja existents i n'apareixen d'altres com el Basic o el Pascal.
L'aparici de la multiprogramaci i la programaci concurrent. Fins ara tots els programes s'executaven de forma seqencial. Amb l'aparici de la multiprogramaci apareix el concepte de compartici de temps de CPU (sistemes de temps compartit vs els sistemes de temps real). Aquest sistema permet fer un s ms eficient de la CPU, ja que aquesta pot continuar treballant amb altres processos mentrestant un altre procs resta a l'espera dels resultats d'una operaci d'E/S.

La 4a generaci: Integraci de circuits a gran escala.

El gran canvi d'aquesta generaci s la introducci de la integraci a gran escala de circuits integrats (LSI/VLSI) que va permetre reduir els costos fins al punt d'obrir el mercat de la informtica als usuaris domstics. Tamb cal destacar els constants increments de velocitat marcats per la famosa Lley de Moore que ens han dut dels primers sistemes treballant amb velocitats de desenes de Mhz fins als sistemes actuals que treballen a velocitats de GHz.

A nivell de dispositius cal destacar l'aparici de dispositius que permetien les comunicacions entre ordinadors apareixen aix les primeres xarxes que ens han dut a les actuals xarxes LAN i xarxes WAN (Internet) i a l'aparici dels sistemes operatius amb capacitat per treballar amb xarxa. Apareixen els primers sistemes distributs que permeten la compartici de recursos entre mquines remotes.

Tamb apareix el concepte de sistema operatiu en temps real, molt utilitzat en entorns industrials. Aquests sistemes operatius estan ms enfocats a obtenir temps de resposta rpids amb independncia de l's efectiu que es faci dels dispositius i dels recursos.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323318" title="Children of Bodom" nonfiltered="1043" processed="1040" dbindex="126074">

Children of Bodom s una banda finesa de la ciutat d'Espoo. El seu estil s una espcie de Death Metal meldic.

La banda fou fundada pel guitarrista Alexi "Wildchild" Laiho i el bateria Jaska Raatikainen, amb el nom de IneartheD. En el seu dia van sorprendre pel seu primer disc, Something Wild (1997), pel seu estil innovador i pels seus temes, tot i que els seus components tenien sols 18 anys.

Membres.
Alexi "Wildchild" Laiho - cantant, guitarrista;
Henkka Blacksmith - baixista;
Jaska Raatikainen - bateria;
Janne Wirman - teclista;
Roope Latvala - guitarrista;

Membres antics.
Alexander Kuoppala   guitarrista (1996 2003);
Jani Pirisjoki   teclista (1995 1997);
Samuli Miettinen   baixista (1993 1995);

lbums.
 Something Wild (1997);
 Hatebreeder (1999);
 Tokyo Warhearts (en directe, 1999);
 Follow the Reaper (2000);
 Hate Crew Deathroll (2003);
 Are You Dead Yet? (2005);
 Blooddrunk (2008);

Enllaos externs.
Pgina oficial ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323323" title="Pere I de Mdici" nonfiltered="1044" processed="1041" dbindex="126075">

Pere de Cosme de Mdici o simplement Pere I de Mdici, tamb anomenat Pere el Gots, ( Florncia, Repblica de Florncia 1416 - d. 1469 ) fou un noble itali de la Dinastia Mdici que va esdevenir senyor de Florncia entre 1464 i 1469.

 Orgens familiars .
Va nixer el 1416 a la ciutat de Florncia sent fill de Cosme de Mdici el Vell i Contessina de Bardi. Fou nt de Joan de Mdici i germ de Joan de Cosme de Mdici.

Durant la vida del seu pare no va jugar cap rol important a causa de la seva permanent dolenta salut, motiu pel qual fou anomenat el gots. Al rebre del seu pare el banc familiar, Pere ja tenia un panorama financer del negoci; el resultat el va dur a requerir la devoluci de diversos crdits atorgats a llarg termini, molts d'ells a seguidors dels Mdici, que el seu pare no havia volgut cobrar. Aix va produir la immediata fallida de diversos mercaders, que es van sumar als opositors de la famlia. 

 Npcies i descendents .
Es cas el 3 de juny de 1444 a la ciutat de Florncia amb Lucrcia Tornabuoni, filla de Francesc Tornabuoni. D'aquesta uni nasqueren:
Maria de Mdici (1445-1470), casada amb Leonetto Rossi ;
Blanca de Mdici (1446-1459), casada el 1459 amb Guillem de Pazzi;
Lloren de Mdici (1449-1492), senyor de Florncia;
Nannina de Mdici (1450-1493), casada el 1466 amb Bernardo Rucellai;
Juli de Mdici (1453-1478), senyor de Florncia;

 Senyor de Florncia .
A la mort del seu pare, ocorreguda l'agost de 1464, fou nomenat senyor de Florncia. El seu perode de govern en aquesta ciutat va estar marcat per un intent de cop liderat per Lucca Pitti i Niccol Soderini, usant tropes provedes per Borso d'Este, duc de Ferrara, i encapalades per Hrcules d'Este. Pere I, per, va ser alertat per Giovanni Bentivoglio, amb el qual aconsegu fugir. Posteriorment aconsegu aturar un nou cop liderat per Bartolomeo Colleoni, i instigat per la Repblica de Vencia.

Pere I va continuar el mecenatge artstic, enccarregant obres a Mino da Fiesole, Andrea del Verrocchio, Alessio Baldovinetti, Fra Angelico, Domenico Veneziano, Filippino Lippi i Benozzo Gozzoli. Aix mateix Sandro Botticelli el retrat en la seva obra L'adoraci dels Reis Mags. 

Va morir el 2 de desembre de 1469 a causa de la gota i una malaltia pulmonar, i va ser sepultat en la Baslica de Sant Lloren de Florncia, al costat del seu germ Joan de Mdici. Les seves tombes estan decorades per una escultura d'Andrea del Verrocchio encarregada pels seus fills Juli i Lloren de Mdici. 

 Enllaos externs .
  Biografia;
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323326" title="Torrent Pregon (Lladurs)" nonfiltered="1045" processed="1042" dbindex="126076">

El torrent Pregon s un afluent per la dreta de la Ribera Salada. 
Neix al vessant oriental de la Roca de Montpol, a 820 m d'altitud. A 150 m al NW del lloc del seu naixement s hi troba la masia del Roquer i a 200 en direcci E, la de Senterill.

Just nixer, agafa la direcci NW-SW que mantindr durant tot el seu recorregut. Uns 560 metres desprs d'haver-lo iniciat, s'entolla en un petit toll i 100 m. ms avall rep per l'esquerra una petita rasa que baixa de Senterill formant-se un altre petit toll en el punt de la confluncia que t lloc als 700 m. d'altitud. Un centenar escassos de metres m avall passa per sota el cam que porta a la Torre de Montpol. Des d'aquest punt, la font del Mill es troba a uns 100 m cap a l'est.

A partir d'aqu, es va engorjant progressivament, engorjament que s'accentua a partir dels horts dels Jonquerons (on hi ha la font dels Jonquerons), als peus del Tur Pregon (737 m) que s'aixeca a la seva banda esquerra. s tamb en aquest punt on rep les aiges duna rasa que baixa per la banda oriental de Montpol. Uns 200 m ms avall, ja plenament engorjat, rep, per l'esquerra, una petita rasa que baixa del vessant nord del Tur Pregon. Des de la confluncia dels horts dels Jorquerons, en a penes 500 m salvar un desnivell de 50 m  en per dins d'un estret gorg. Per contra, els seus darrer 400 m de recorregut abans d'abocar les seves aiges a la Ribera Salada, a 623 m d'altitud, al bell mig de la gorja del Clop, just al final del petit meandre que es forma entre el toll de Sant Joan i el cap del Forat, sn fora ms planers.  

Coordenades d'alguns punts significatius del seu curs.
 Horta dels Jonquerons: ;
 Confluncia amb la Ribera Salada: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa 1:50.000 de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou el curs d'aquest torrent;

Fonts.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323329" title="Riu Manol" nonfiltered="1046" processed="1043" dbindex="126077">

El riu Manol s un afluent per la dreta de la Muga, a l'Alt Empord. El seu nom nom podria derivar damnis (riu), amnolus (riuet) o manare (rajar).

Neix prop de Lliurona a la Tossa d'Espinau, a 1.089 metres d'altitud, i acaba al passads de Vilanova de la Muga. Travessa els municipis d'Albany, Cabanelles, Llad, Navata, Vilanant, Avinyonet de Puigvents, Vilafant, Ordis, Borrass, Ponts, Santa Llogaia d'lguema, Figueres, Llers, Terrades, Cistella, El Far, Vila-sacra i Vilanova de la Muga. Rep les aiges de nombroses rieres: lguema, Vilademires, Cistella, d'en Serra, les Costes, Riu-sec, Fregabou, Bac de la Sala, Joncanal, Montalat, fonts d'Ordis, Mal Pas i Galligans.

s un riu de cabal irregular, com correspon a un riu mediterrani, amb secades a l'estiu i crescudes en poca de pluja.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323331" title="Peter James McParland" nonfiltered="1047" processed="1044" dbindex="126078">

Peter James McParland, MBE (Newry, Comtat de Down, 25 d'abril 1934) fou un futbolista professional.

Trajectria.
Desprs de destacar al Dundalk de la lliga d'Irlanda fou fitxat per l'Aston Villa per un total de 3.880. En aquest club guany la FA Cup el 1957, a ms d'un ttol de segona divisi el 1960 i una copa de la lliga el 1961. Posteriorment fitx per Wolverhampton Wanderers i Plymouth Argyle; retirant-se al Worcester City de la Southern League.

Va jugar amb Irlanda del Nord 34 cops. Disput el Mundial de 1958, on marc 5 gols, ajudant a la selecci a arribar a quarts de final.

Ha estat entrenador de l'AEL Limassol.

Enllaos externs.
Peter McParland;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323336" title="Joan Casimir" nonfiltered="1048" processed="1045" dbindex="126079">


El Pflazgraf o Comte Palat Joan Casimir (Johann Kasimir en alemany) de Palatinat-Simmern (* el 7 de mar del 1543 a Simmern,   el 16 de gener del 1592 a Heidelberg), va ser regent de la Dinastia Wittelsbach al Kurpfalz.

Familia.

Els pares de Joan Casimir van ser l'elector Frederic III (1515-1590) i Maria de Brandenburg-Kulbach (1519 1567). Joan Kasimir va ser el tercer fill de la parella i el segon que arribava a l'edat adulta.
Es va casar el 1568 amb Elisabeth de Saxnia ((* el 18 d'octubre de 1552,   el 2 d'abril de 1590)), filla de l'elector August de Saxnia. El matrimoni va tindre tres filles, de les quals les dues ms grans moriren durant l'infantesa: Maria (1576 1577) i Elisabeth (1578 1580). La tercera filla va ser Dorotea de Palatinat-Simmern (1581 1631), que es va casar amb Johann Georg I d'Anhalt-Dessau.
El 1589 Joan Casimir va culpar a la seva dona d'haver trencat el matrimoni i de forjar una conspiraci d'assassinat contra ell, a causa d'aix la seva esposa va ser arrestada.

Govern.





Joan Casimir va ser format a Pars i Nancy, llocs on es va fer calvinista com el seu pare, mentre que el seu germ ms gran, Llus VI, elector palat, es convertia al luteranisme i el feia oficial al Kurpfalz 

El 1567 l'exrcit de Joan Casimir va lluitar juntament amb Hugonots francesos i va aconseguir grans xits. Les altres operacions que duia a terme - una segona batalla a Frana (Tres Bisbats 1575/76), la guerra als Pasos Baixos contra els espanyols, i la seva disputa amb l'elector de Colnia, Gebhard I de Waldburg - no van acabar tan be.

El 1571 Joan Casirmir va encarregar aixecar a Kaiserslautern un palau renaixentista al costat de l'antic castell de Frederic Barbarossa.

El 1578 Joan Casimir va fundar a Neustadt an der Haardt, Neustadt an der Weinstrae en l'actualitat, una universitat protestant anomenada Casimirianum. Aquesta va ser creada per donar una alternativa acadmica a professors i estudiants envers la Universitat de Heidelberg d'on el seu germ Llus VI havia estat expulsat a causa de la seva conversi.

Llus VI moria el 1583, i per tant, Joan Casimir va passar a ser tutor del seu nebot menor d'edat Frederic IV, i regent del Kurpfalz. En aquesta regncia va insta lar la reforma protestant al electorat (Universitat de Heidelberg inclosa) i desprs de 6 anys de funcionament va tancar el Casimirianum.

El 1585, Joan Casimir va intentar ajuntar, sense xit, les rees dividides per herncia del Kurpfalz. 

El 1591 va manar construir el primer Gran Barril del castell de Heidelberg, barril que podia emmagatzemar fins a 130.000 litres de vi. 

Joan Casimir va morir el 1592 i va ser enterrat a l'esglsia de Heiliggeistkirche de Heidelberg.

El caador del Kurpfalz.

De totes les persones que es cregut que sn el personatge del Jger aus Kurpfalz (o el caador del Kurpfalz), Joan Casimir n's el candidat ms probable.  Ein Jger aus Kurpfalz s una can popular del segle XVI nascuda d'aquest personatge, segurament Joan Casimir, el qual era un enamorat de la caa i la podia exercir, com la noblesa, acompanyat d'un seguit d'ajudants als que podia manar.

La can.





Alemany:
Ein Jger aus Kurpfalz,;
der reitet durch den grnen Wald;
und schiet das Wild daher;
gleich wie es ihm gefllt.;

Juja, juja, gar lustig ist die Jgerei;
allhier auf grner Heid,;
allhier auf grner Heid.;

Auf, sattel mir mein Pferd;
und leg  darauf den Mantelsack;
so reit ich hin und her,;
als Jger aus Kurpfalz;

Juja, juja, gar lustig ist die Jgerei;
allhier auf grner Heid,;
allhier auf grner Heid.;

Jetzt reit ich nicht mehr Heim,;
bis da der Kuckuck "Kuckuck" schreit,;
er schreit die ganze Nacht;
allhier auf grner Heid.;

Juja, juja, gar lustig ist die Jgerei;
allhier auf grner Heid,;
allhier auf grner Heid.;

Catal:
Un caador del Kurpfalz,;
cavalca a travs del verd bosc;
i dispara a la cacera, doncs;
s aix com li agrada.;

Juja, juja, la cacera s divertida;
per tot el verd bosc,;
per tot el verd bosc.;

Ensella el meu cavall;
i fica la manta d'abric;
aix cavalco jo dun costat a l'altre,;
com a caador del Kurpfalz;

Juja, juja, la cacera s divertida;
per tot el verd bosc,;
per tot el verd bosc.;

No cavalco cap a la meva llar,;
fins que el Cucut canta "cucut",;
i canta tota la nit;
per tot el bosc verd.;

Juja, juja, la cacera s divertida;
per tot el verd bosc,;
per tot el verd bosc.;

Galeria d'imatges.



Enllaos externs.

Persinatges histrics del Kurpfalz ;
Informaci sobre "Ein Jger aus Kurpfalz";
Text i melodia de la can "Ein Jger aus Kurpfalz";










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323337" title="Cuereta blanca" nonfiltered="1049" processed="1046" dbindex="126080">

La cuereta blanca, cueta blanca o titina blanca (Motacilla alba) s un ocell de l'ordre dels passeriformes, molt abunds arreu del territori dels Pasos Catalans i durant tot l'any. 

Morfologia.

 Fa 17-19 cm de llargria total i 31 cm d'envergadura alar.
 Pesa 23 g.
 El mantell s de color gris, negre i blanc, i, per sota, s tot blanc.
 T una cua molt llarga, negra i estreta que remena amunt i avall constantment. ;
 A l'estiu el mascle t la coroneta i nuca negres ben delimitades del gris del dors, el front, la part anterior de la coroneta i els costats de la cara blancs i un bavarall negre intens, bandes alars i vores de les terciries blanques.
 La femella s molt semblant al mascle per amb molt ms gris a la coroneta i el bavarall molt menys extens. ;
 A l'hivern el ment i la gorga sn blanc brut, franja pectoral negra i front blanca amb lleugers matisos groguencs. ;
 Els joves tenen les galtes, la coroneta i les bandes pectorals grises;

Subespcies.







Reproducci.

Nidifica en dues menes d'ambients: vora els rius bastant cabalosos o en construccions humanes que tinguin rees humides properes. Tamb requereix llocs per caar, com ara conreus o femers, aix com tamb parets rocalloses amb forats per establir-hi el niu, que acondiciona la femella, emprant pl, plomes i llana. Desprs hi diposita 5 o 7 ous i es dedica a covar-los durant 14 dies. Finalment, i amb l'ajut del mascle, nodrir els novells, que a les dues setmanes volaran. Poden arribar a fer fins a 3 postes. No cria a les Balears on s un migrant i hivernant molt abundant

Alimentaci.

Menja insectes i llavors a llocs nus com camins i vores de carreteres.

Hbitat.

Est molt lligada a l'aigua i, per aix, s molt abundant al nord de la Pennsula Ibrica on troba espais oberts i camps on alimentar-se, i ponts, parets i cases on nidificar. En el cas de les Balears, hi s molt abundant arreu encara que t una marcada preferncia per l'aigua essent molt abundant als aiguamolls, albuferes, salobrars, basses de rec i bassiols de tot tipus, sempre a llocs oberts

Distribuci geogrfica.

Viu a Eursia, a l'frica del Nord i a Alaska. 

Costums.

 A l'hivern augmenta la poblaci amb els representants de la resta d'Europa que marxen del seu lloc de cria, per cercar temperatures ms agradables.
 Practica un vol en ones.
 s sedentria a les regions de clima ms suau per, les poblacions de les regions ms fredes emigren ms al sud a l'hivern. ;

Observacions.

Pot arribar als 10 anys de vida.

Referncies.



Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana. ;
 IUCN ;
 Imatges i informaci diversa. ;
 Avibase ;
 Fotografies i enregistraments sonors ;
 Encyclopedia of Life ;
 Oiseaux.net ;
 La cuereta blanca al Principat de Catalunya ;
 Vdeos en el seu hbitat natural ;
 La titina blanca a les Illes Britniques. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323341" title="Maria de Mdici (1445-1470)" nonfiltered="1050" processed="1047" dbindex="126083">

Maria de Mdici, tamb coneguda amb el nom de Maria de Pere de Mdici ( Florncia, Repblica de Florncia 1445 - d. 1470 ) fou una noble italiana membre de la Famlia Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer l'any 1445 a la ciutat de Florncia sent filla de Pere I de Mdici i Lucrcia Tornabuoni. Fou nta per lnia paterna de Cosme de Mdici el Vell i Contessina de Bardi i germana de Blanca, Nannina, Lloren i Juli de Mdici.

Joventut.
Educada dins de l'art humanstic del Renaixement es coneix molt poc de la seva vida, per ens resten dos retrats: un realitzat per Benozzo Gozzoli a la "Capella dels Reis Mags" del Palau Mdici Riccardi de Florncia, i un altre de Sandro Botticelli a "La Verge del Magnificat".

Npcies i descendents.
Es cas el 1474 amb Leonetto Rossi del qual tingu un fill, el cardenal Luigi de Rossi, fidel nebot del papa Lle X i pintat per Rafael Sanzio al quadre "El papa Lle X i dos cardenals".

Mor a la ciutat de Florncia l'any 1474.

Enllaos externs.
 http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323342" title="Riu de Saldes" nonfiltered="1051" processed="1048" dbindex="126084">

El riu Saldes o riu d'Eina neix al terme municipal de Saldes, a la comarca del Bergued. s afluent del Llobregat.

El riu neix de la confluncia de la Riera Salada, que recull les aiges provinents de la serra d'Ensija, i el torrent de Gresolet, que recull les de la serra del Cad i del Pedraforca. El riu s'uneix al Llobregat ms avall de Guardiola de Bergued.

Travessa els municipis de Saldes, Gisclareny, Vallcebre i Guardiola de Bergued.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323344" title="Dido i Enees" nonfiltered="1052" processed="1049" dbindex="126085">

Dido i Enees (ttol original en angls: Dido and neas) s una pera barroca en un prleg (perdut) i tres actes escrita a la primavera 1689 pel compositor angls Henry Purcell, sobre un llibret de Nahum Tate. Est basada en un episodi del IV llibre de l'Eneida de Virgili. D'una duraci d'una hora aproximadament, va ser representada per primera vegada el novembre o desembre de 1689 a la Boarding School for Girls, a Chelsea, Londres.

s l'nica obra de Purcell realment considerada com una pera, les altres (La reina de les fades, El rei Arthur, etc.) sn ms aviat semiperes o masquerades destinades a ser interpretades al teatre per la presncia de recitatius. La forma de Dido i Enees la fa semblant a Venus i Adonis de John Blow.

La histria d'Enees, fugitiu de Troia i refugiat a Cartago, ja havia sigut tractat per alguns msics i ho continuaria sent fins al segle XIX (per exemple en Les Troyens de Berlioz. Tanmateix no hi ha cap altre cas d'una concentraci tan perfecta de tots els fets en un espai de temps tan redut com s aquesta obra. L'escena transcorre en una cort barroca en la que els cortesans confien en qu la boda de la reina asseguri la pervivncia del regne.

Tamb s curis observar com Dido i Enees s'adapta als corrents francesos del seu temps, amb una distribuci del material musical en ries curtes, interludis orquestrals, cors i ballets.

Enllaos externs.

 Partitura;
 Llibret;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323345" title="Lliga espanyola d'hoquei patins masculina 2008-2009" nonfiltered="1053" processed="1050" dbindex="126086">


La quarantena edici de la Lliga espanyola d'hoquei patins masculina, denominada en el seu moment OK Lliga, s'inici el 13 de setembre de 2008 i finalitz el juny de 2009. La competici continuar jugant-se en format de lliga regular amb play-off, per en aquesta ocasi, i a diferncia de l'edici anterior, els quarts de final es jugaran a tres partits en comptes de cinc. 

Participants.


 FC BARCELONA Sorli Discau ;
 Alnimar REUS DEPORTIU  ;
 Grup LLORET  ;
 Astral Pool MAANET  ;
  Arian SITGES   ;
 Grup Clima MATAR  ;
 Enrile PAS ALCOI;
 Cemex TENERIFE  ;

 Gell VOLTREG  ;
 VILANOVA L'Ull Blau  ;
 Roncato Pat VIC  ;
 Coinasa LICEO  ;
 NOIA Freixenet   ;
 Proinosa IGUALADA ;
 Viva Hbitat BLANES  ;
 Grup Castillo LLEIDA;


Llegenda.


Fase Regular.
Classificaci.





Resultats.





Play-off.


Quart de final 1.

Quart de final 2.

Quart de final 3.

Quart de final 4.

Semifinal 1.

Semifinal 2.

Final.





Mxims golejadors.



Enllaos externs.
 Web oficial de la Reial Federaci Espanyola de Patinatge;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323351" title="Llista d'ocells de Maurici" nonfiltered="1054" processed="1051" dbindex="126087">

Aquesta llista d'ocells de Maurici inclou totes les espcies d'ocells trobats a la Repblica de Maurici: 123, de les quals 8 en sn endemismes, 16 es troben amenaades d'extinci i 21 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

 Diomedeidae  .
Diomedea exulans;
Thalassarche melanophris;
Thalassarche chlororhynchos;
Phoebetria fusca ;
Phoebetria palpebrata ;
 Procellariidae  .
Macronectes giganteus;
Daption capense;
Pterodroma aterrima;
Pterodroma arminjoniana;
Pterodroma baraui;
Pachyptila desolata ;
Pachyptila belcheri ;
Pachyptila turtur ;
Bulweria bulwerii;
Puffinus carneipes;
Puffinus pacificus;
Puffinus lherminieri;
 Hydrobatidae  .
Oceanites oceanicus;
Pelagodroma marina ;
Fregetta tropica;
Fregetta grallaria;
 Phaethontidae  .
Phaethon rubricauda;
Phaethon lepturus;
 Sulidae  .
Sula abbotti ;
Sula dactylatra;
Sula sula;
 Fregatidae  .
Fregata minor ;
Fregata ariel;
  Ardeidae .
Ardeola ralloides ;
Bubulcus ibis ;
Butorides striata;
 Phoenicopteridae  .
Phoenicopterus roseus;
Phoenicopterus minor;
  Anatidae .
Anas melleri ;
Anas querquedula;
 Accipitridae  .
Haliaeetus vociferoides ;
Circus aeruginosus;
 Falconidae  .
Falco punctatus ;
Falco eleonorae ;
Falco concolor;
Falco peregrinus ;
  Phasianidae .
Francolinus pintadeanus ;
Francolinus pondicerianus ;
Margaroperdix madagascarensis ;
Coturnix coturnix;
Perdicula asiatica;
 Numididae  .
Numida meleagris ;
 Turnicidae  .
Turnix nigricollis ;
  Rallidae .
Gallirallus philippensis ;
Dryolimnas cuvieri;
Porphyrio porphyrio;
Porphyrio alleni;
Gallinula chloropus;
 Glareolidae  .
Glareola pratincola ;
Glareola maldivarum ;
Glareola ocularis ;
 Charadriidae  .
Pluvialis fulva ;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius dubius ;
Charadrius mongolus ;
Charadrius leschenaultii;
 Scolopacidae  .
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius arquata;
Tringa stagnatilis ;
Tringa nebularia;
Tringa ochropus ;
Tringa glareola ;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Heterosceles brevipes ;
Arenaria interpres;
Calidris tenuirostris ;
Calidris alba;
Calidris minuta ;
Calidris ferruginea;
Philomachus pugnax ;
  Stercorariidae .
Stercorarius maccormicki ;
Stercorarius skua;
  Sternidae.
Sterna bergii;
Sterna dougallii ;
Sterna hirundo ;
Sterna albifrons;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata;
Anous tenuirostris;
Anous stolidus;
Gygis alba;
 Columbidae .
Columba livia;
Nesoenas mayeri ;
Streptopelia picturata ;
Streptopelia chinensis ;
Geopelia striata ;
 Psittacidae  .
Psittacula krameri ;
Psittacula echo ;
Agapornis canus ;
 Apodidae  .
Aerodramus francicus;
 Coraciidae  .
Eurystomus glaucurus ;
 Hirundinidae  .
Phedina borbonica;
  Campephagidae .
Coracina typica ;
  Pycnonotidae .
Pycnonotus jocosus ;
Hypsipetes olivaceus ;
  Sylviidae .
Acrocephalus rodericanus ;
 Monarchidae  .
Terpsiphone bourbonnensis;
  Zosteropidae .
Zosterops borbonicus;
Zosterops chloronothos ;
 Corvidae  .
Corvus splendens ;
 Sturnidae  .
Acridotheres tristis ;
 Ploceidae  .
Ploceus cucullatus ;
Foudia madagascariensis ;
Foudia rubra ;
Foudia flavicans;
Euplectes hordeaceus;
 Estrildidae  .
Estrilda astrild ;
Lonchura punctulata ;
Padda oryzivora ;
 Fringillidae  .
Serinus mozambicus ;
  Passeridae .
Passer domesticus;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323352" title="Blanca de Mdici" nonfiltered="1055" processed="1052" dbindex="126088">

Blanca de Mdici ( Florncia, Repblica de Florncia 1446 - ? 1488 ) fou una noble italiana membre dels Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer l'any 1446 a la ciutat de Florncia sent filla de Pere I de Mdici i Lucrcia Tornabuoni. Fou nta per lnia paterna de Cosme de Mdici el Vell i Contessina de Bardi i germana de Maria, Nannina, Lloren i Juli de Mdici.

Npcies i descendents.
Es cas el 1458 amb Guillem de Pazzi, fill d'Antonio de Pazzi i Nicolosa degli Alessandri. D'aquesta uni nasquren: 
Joana Pazzi, casada el 1471 amb Tommaso Monaldi;
Contessina Pazzi, casada el 1476 amb Giuliano Salviati;
Antoni Pazzi (1460);
Antoni Pazzi (1462-1528);
Alexandra Pazzi, casada el 1486 amb Bartolomeo Buondelmonti;
Cosime Pazzi (1466-1513), arquebisbe de Florncia;
Piero Pazzi (1468);
Cosa Pazzo;
Renat Pazzo;
Lloren Pazzo ;
Llusa Pazzo, casada el 1494 amb Folco di Edoardo Portinari;
Magdalena Pazzo, casada el 1497 amb Ormanozzo Deti;
Alexandre Pazzo (1483-1530), ;
Lucrcia Pazzo;
Juli Pazzo (1486-1517), abat;

Vida.
Mitjanant el casament de Blanca amb Guillem de Pazzi, aquesta famlia florentina entr en contacte amb els seus rivals Mdici. Els Pazzi organitzaren el 26 d'abril de 1478 l'anomenada Conjura dels Pazzi, per la qual volien assassinar Juli i Lloren de Mdici, si b aquest ltim aconsegu escapar de la mort. Desprs de la conspiraci s'exili de la ciutat juntament amb el seu marit, a pesar que aquest no particip en la acci. 

Blanca mor l'abril de 1488.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323356" title="Samuel Baxter McIlroy" nonfiltered="1056" processed="1053" dbindex="126089">

Samuel Baxter McIlroy, conegut com Sammy McIlroy, (Belfast, 2 d'agost de 1954) fou un futbolista nord-irlands.

 Trajectria .
Va jugar al Manchester United entre 1971 i 1982. Va comenar a la posici de davanter per poc a poc va anar reculant la seva posici fins la de centrecampista. Entre el 1982 i el 1989/90 defens els colors de Stoke City, rgryte IS de sucia , Manchester City, Bury i Preston North End.

Com internacional jug amb Irlanda del Nord 88 cops, i marc 5 gols. Jug els Mundials de 1982, on Irlanda del Nord es classific per la segona ronda en derrotar Espanya, i el de 1986, on fou el capit de l'equip.

Comen la seva tasca a la banqueta com entrenador-jugador del Preston North End el 1991. Posteriorment dirig al club Macclesfield Town al quan aconsegu ascendir a la Football League el 1997. Tamb dirig la Selecci de futbol d'Irlanda del Nord durant tres anys, l'Stockport County, i el Morecambe.

 Estadstiques d'entrenador .


Enllaos externs.
Bio al web del Manchester United;
Biografia;
Biografia;
Entrenador;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323369" title="Llista d'ocells de les Illes Salom" nonfiltered="1057" processed="1054" dbindex="126090">

Aquesta llista d'ocells de les Illes Salom inclou totes les espcies d'ocells trobats a les Illes Salom: 271, de les quals 58 en sn endemismes, 24 es troben amenaades d'extinci i 3 hi foren introdudes.

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:
 
Podicipedidae .
Tachybaptus ruficollis;
Tachybaptus novaehollandiae;
Procellariidae  .
Pterodroma rostrata;
Pterodroma solandri ;
Pterodroma neglecta ;
Pterodroma arminjoniana ;
Pterodroma externa ;
Pterodroma leucoptera;
Pterodroma nigripennis ;
Calonectris leucomelas ;
Puffinus pacificus;
Puffinus griseus;
Puffinus tenuirostris ;
Puffinus gavia ;
Puffinus lherminieri ;
Puffinus heinrothi;
Hydrobatidae .
Oceanites oceanicus ;
Fregetta tropica ;
Fregetta grallaria ;
Nesofregetta fuliginosa ;
Phaethontidae   .
Phaethon rubricauda ;
Phaethon lepturus ;
Pelecanidae  .
Pelecanus conspicillatus ;
Sulidae  .
Sula abbotti ;
Sula dactylatra ;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae   .
Phalacrocorax sulcirostris ;
Phalacrocorax carbo ;
Phalacrocorax melanoleucos;
Fregatidae  .
Fregata andrewsi;
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ardeidae  .
Ardea alba;
Egretta intermedia ;
Egretta novaehollandiae ;
Egretta garzetta ;
Egretta sacra;
Butorides striata;
Nycticorax caledonicus;
Ixobrychus sinensis;
Ixobrychus flavicollis;
Threskiornithidae .
Threskiornis molucca;
Plegadis falcinellus ;
Platalea regia;
Anatidae  .
Dendrocygna guttata ;
Dendrocygna eytoni ;
Anas gracilis;
Anas superciliosa;
Anas acuta ;
Aythya australis ;
Pandionidae  .
Pandion haliaetus;
Accipitridae  .
Aviceda subcristata;
Haliastur sphenurus;
Haliastur indus;
Haliaeetus leucogaster;
Haliaeetus sanfordi ;
Circus approximans;
Accipiter novaehollandiae;
Accipiter fasciatus;
Accipiter albogularis;
Accipiter imitator ;
Accipiter meyerianus;
Falconidae .
Falco severus;
Falco peregrinus;
Megapodiidae .
Megapodius eremita;
Turnicidae  .
Turnix maculosa;
Rallidae  .
Nesoclopeus woodfordi ;
Gallirallus philippensis;
Gallirallus rovianae ;
Amaurornis olivaceus;
Amaurornis moluccanus;
Porzana tabuensis;
Porzana cinerea;
Porphyrio porphyrio;
Gallinula silvestris ;
Burhinidae   .
Burhinus magnirostris;
Glareolidae .
Glareola maldivarum ;
Charadriidae  .
Vanellus miles;
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius veredus ;
Scolopacidae .
Gallinago megala;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius minutus;
Numenius phaeopus;
Numenius madagascariensis;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa glareola ;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Heterosceles brevipes;
Heterosceles incanus;
Arenaria interpres;
Calidris alba;
Calidris ruficollis;
Calidris melanotos ;
Calidris acuminata;
Calidris ferruginea;
Limicola falcinellus ;
Philomachus pugnax ;
Stercorariidae .
Stercorarius longicaudus ;
Laridae  .
Larus ridibundus ;
Sternidae  .
Sterna caspia;
Sterna bengalensis ;
Sterna bergii;
Sterna dougallii;
Sterna sumatrana;
Sterna hirundo;
Sterna albifrons;
Sterna lunata;
Sterna anaethetus;
Sterna fuscata;
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Anous minutus;
Anous stolidus;
Gygis alba;
Columbidae  .
Columba vitiensis;
Columba pallidiceps;
Macropygia mackinlayi;
Reinwardtoena crassirostris ;
Chalcophaps indica;
Chalcophaps stephani;
Caloenas nicobarica;
Gallicolumba jobiensis;
Gallicolumba sanctaecrucis;
Gallicolumba salamonis ;
Gallicolumba beccarii;
Ptilinopus superbus;
Ptilinopus richardsii ;
Ptilinopus greyii;
Ptilinopus solomonensis;
Ptilinopus viridis;
Ptilinopus eugeniae ;
Ducula pacifica;
Ducula rubricera;
Ducula pistrinaria;
Ducula brenchleyi ;
Gymnophaps solomonensis ;

Cacatuidae .
Cacatua ducorpsii ;
Psittacidae  .
Chalcopsitta cardinalis;
Trichoglossus haematodus;
Lorius chlorocercus ;
Charmosyna palmarum;
Charmosyna meeki ;
Charmosyna placentis;
Charmosyna margarethae ;
Micropsitta bruijnii;
Micropsitta finschii;
Geoffroyus heteroclitus;
Eclectus roratus;
Cuculidae  .
Cuculus horsfieldi ;
Cacomantis variolosus;
Cacomantis flabelliformis;
Chrysococcyx lucidus;
Eudynamys scolopacea;
Eudynamys cyanocephala;
Eudynamys taitensis;
Centropus milo ;
Tytonidae .
Tyto alba;
Strigidae  .
Ninox jacquinoti ;
Nesasio solomonensis ;
Podargidae .
Podargus ocellatus;
Podargus papuensis;
Rigidipenna inexpectata ;
Caprimulgidae .
Eurostopodus mystacalis;
Caprimulgus macrurus;
Apodidae  .
Collocalia esculenta;
Aerodramus spodiopygius;
Aerodramus orientalis;
Aerodramus vanikorensis;
Hemiprocnidae .
Hemiprocne mystacea;
Alcedinidae .
Alcedo atthis;
Alcedo pusilla;
Ceyx lepidus;
Todirhamphus leucopygius ;
Todirhamphus chloris;
Todirhamphus saurophaga;
Todirhamphus sanctus;
Actenoides bougainvillei ;
Meropidae .
Merops ornatus;
Coraciidae .
Eurystomus orientalis;

Bucerotidae  .
Aceros plicatus;
Pittidae  .
Pitta anerythra ;
Hirundinidae  .
Hirundo tahitica;
Cecropis daurica;
Petrochelidon nigricans;
Motacillidae  .
Motacilla flava ;
Campephagidae .
Coracina caledonica;
Coracina novaehollandiae;
Coracina lineata;
Coracina papuensis;
Coracina tenuirostris;
Coracina holopolia ;
Lalage maculosa;
Lalage leucopyga;
Turdidae .
Zoothera dauma;
Zoothera lunulata;
Zoothera heinei;
Zoothera talaseae;
Zoothera margaretae ;
Turdus poliocephalus;
Sylviidae  .
Cettia parens ;
Acrocephalus orientalis;
Acrocephalus stentoreus;
Acrocephalus australis;
Phylloscopus ricketti;
Phylloscopus trivirgatus;
Phylloscopus poliocephalus;
Phylloscopus makirensis ;
Phylloscopus amoenus ;
Megalurulus llaneae ;
Megalurulus whitneyi;
Rhipiduridae  .
Rhipidura leucophrys;
Rhipidura cockerelli ;
Rhipidura drownei ;
Rhipidura tenebrosa ;
Rhipidura rennelliana ;
Rhipidura fuliginosa;
Rhipidura malaitae ;
Rhipidura rufifrons;
Monarchidae  .
Mayrornis schistaceus ;
Clytorhynchus hamlini ;
Clytorhynchus nigrogularis;
Monarcha cinerascens;
Monarcha erythrostictus ;
Monarcha castaneiventris ;
Monarcha richardsii ;
Monarcha browni ;
Monarcha viduus ;
Monarcha barbatus ;
Myiagra ferrocyanea ;
Myiagra cervinicauda ;
Myiagra caledonica;
Myiagra vanikorensis;
Petroicidae  .
Petroica multicolor;
Pachycephalidae  .
Pachycephala pectoralis;
Pachycephala melanura;
Pachycephala implicata ;
Acanthizidae .
Gerygone flavolateralis;
Nectariniidae  .
Cinnyris jugularis;
Dicaeidae .
Dicaeum aeneum ;
Dicaeum tristrami ;
Zosteropidae  .
Zosterops rennellianus ;
Zosterops vellalavella ;
Zosterops splendidus ;
Zosterops luteirostris ;
Zosterops metcalfii ;
Zosterops rendovae ;
Zosterops murphyi ;
Zosterops ugiensis ;
Zosterops stresemanni ;
Zosterops santaecrucis ;
Woodfordia superciliosa ;
Woodfordia lacertosa ;
Meliphagidae  .
Stresemannia bougainvillei ;
Myzomela cardinalis;
Myzomela lafargei ;
Myzomela eichhorni ;
Myzomela malaitae ;
Myzomela melanocephala ;
Myzomela tristrami ;
Guadalcanaria inexpectata ;
Melidectes sclateri ;
Manorina melanocephala ;
Dicruridae .
Dicrurus hottentottus;
Dicrurus bracteatus;
Cracticidae .
Gymnorhina tibicen ;
Corvidae .
Corvus woodfordi ;
Corvus meeki ;
Sturnidae  .
Aplonis metallica;
Aplonis cantoroides;
Aplonis feadensis;
Aplonis insularis ;
Aplonis brunneicapilla ;
Aplonis grandis ;
Aplonis dichroa ;
Aplonis zelandica;
Aplonis tabuensis;
Mino kreffti;
Acridotheres tristis ;
Estrildidae  .
Erythrura trichroa;
Lonchura melaena;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323374" title="10a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="1058" processed="1055" dbindex="126091">

La 10a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el dilluns 14 de juliol, entre Pau i l'estaci d'esqu d'Hautacam, amb un recorregut de 156 km.

Perfil de l'etapa.

La segona etapa dels Pirineus s la primera gran etapa de muntanya d'aquesta edici del Tour de Frana. Els ciclistes hauran de superar dos ports de muntanya de categoria especial: el mtic Tourmalet i l'ascens final fins a Hautacam, on hi ha situada l'arribada. 

La primera meitat de la cursa transcorre per terrenys ondulats que aproximaran els ciclistes cap els grans colosos pirinencs del dia. 38 km desprs de la sortida, a Pau, (Pirineus Atlntics), els ciclistes es troben amb la primera dificultat muntanyasa del dia, la cte de Bnjacq (3a categoria), per passar tot seguit al departament dels Alts Pirineus, passant per Lourdes i Bagnres-de-Bigorre. En aquest primer tram de cursa tamb es trobaran els esprints de Lamarque-Pontacq (km 44) i Pouzac (km 74), i la segona dificultat muntanyosa del dia, la cte de Loucrup (3a categoria, km 67).

La segona meitat de la cursa ve marcada per les dues ascensions a ports de muntanya de categoria especial de l'etapa. El primer d'ell s el Tourmalet, que es puja per la cara est, per Sainte-Marie-de-Campan. Amb el cim a 2.115 msnm i una pendent mitjana del 7,4% s un dels cims llegendaris del Tour. Un rpid descens acostar els ciclistes als peus de l'Hautacam, un port de 14 km de llargada que t el punt culminant a 1.520 msnm. .

 Desenvolupament de l'etapa .
Un grup de 24 ciclistes s'escapen quan tan sols es porten disputats 10 km de l'etapa, entre ells: Fabian Cancellara (Team CSC), Hubert Dupont (AG2R Prvoyance), Markus Fothen (), scar Freire (), Rmy di Grgorio, Jrmy Roy () i Leonardo Duque (). Poc a poc s'aniran distanciant del gran grup, fins obtenir una diferncia mxima de 9' 30" als peus del Tourmalet. Rmy di Gregorio s'escapa a 15 km del cim del Tourmalet i passa sol pel gran premi de la muntanya amb 2 10" sobre els seus immediats perseguidors i 6  sobre el grup del maillot groc. scar Pereiro, Damiano Cunego i Alejandro Valverde no poden seguir el ritme del grup principal i en sn despenjats a manca de 2,5 km del coll. 

Una bona estratgia del Team CSC, que frena a Fabian Cancellara que encara anava escapat, i el posa a tirar del gran grup far que el ritme augmenti considerablement durant el descens del Tourmalet i els pocs km de pla que duen els ciclistes als peus de l'Hautacam. En aquest punt estan a punt d'agafar a Di Gregorio, mentre que Valverde i Cunego ja perden 2  50". En les primeres rampes de l'Hautacam Kim Kirchen perd el contacte amb el grup de favorits i pocs desprs Juan Jos Cobo Acebo, Leonardo Piepoli i Frnk Schleck s'escapen, obtenint 1  40" d'aventatge a 5 km del cim, respecte el grup compost per Cadel Evans, Dens Mnxov, Carlos Sastre, Moiss Dueas Nevado, Stphane Goubert, Christian Vandevelde i Riccardo Ricc. Piepoli i Cobo Acebo acaben per distanciar Frnk Schleck a 2,5 km de l'arribada. Piepoli es far amb el triomf d'etapa per davant del seu company d'equip Juan Jos Cobo, mentre que el nou lder ser Cadel Evans, amb sols un segon d'aventatge respecte Frnk Schleck. El fins ara lder Km Kirchen acabar perdent 4' 19", amb la qual cosa passar a la 7a posici de la classificaci general. El Saunier Duval-Scott s el nou lder de la classificaci per equips, i els seus ciclistes aconsegueixen, amb aquesta, la segona victria consecutiva.

Finalment Damiano Cunego perd 5' 51" i Alejandro Valverde 5' 52", perdent d'aquesta manera quasi totes les opcions de victra al Tour. El seu company d'equip scar Pereiro va perdre, per la seva part, 7' 03" .

Esprints intermitjos.
 1r esprint intermig. Lamarque-Pontacq (km 44) ;


 2n esprint intermig. Pouzac (km 74,5) ;


Ports de muntanya.


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Rmy di Grgorio ()

Abandonaments.
 Iuri Trofimov ()

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323376" title="Handan" nonfiltered="1059" processed="1056" dbindex="126092">

Handan (en xins simplificat:   ; xins tradicional:   ; pinyin: Hnd n) s una ciutat de la Xina, localitzada en la part sud-oest de la provncia de Hebei. La poblaci, a partir de 2004, es calcula en un 1.390.000 habitants per al centre de ciutat urb i 8.499.000 per a l'rea de la prefectura de la ciutat d'uns 12.000 km.

Handan va ser la capital de l'estat de Zhao durant el Perode dels Regnes Combatents, desprs del canvi de capital des de Zhongmu. La ciutat va ser conquerida per Qin amb posterioritat a l'annexi de Zhao per Qin, amb l'excepci del Dai Commandry. Qin Shihuang visit la ciutat una vegada i orden que tots els enemics de la seva mare fossin enterrats vius.

Handan ja estava considerada com un important centre comercial durant les dinastia Han, per progressivament va declinar la seva activitat, potser a causa de les nombroses batalles que destruren el nord de la Xina desprs dels Han.

Actualment, Handan s principalment una ciutat industrial. Alguns activitats i llocs d'inters cultural estan relacionats amb el folklore de Zhao; per exemple, hi ha la carretera en la qual Lin Xiangru retroced per deixar passar Lian Po, i el lloc en el qual Lian Po deman el perd de Lin Xiangru.

El creixement industrial de la ciutat ve generat per la xarxa de comunicaci i transport. Les mines de carb a Fengfeng proporcionen l'energia per a l'activitat metallrgica (producci de ferro i acer) i l'existncia d'indstria txtils. Tamb hi ha plantes qumiques i fbriques de ciment, junt amb altres indstries. El PIB per cpita en renminbi o iuan s'estima en uns 13.449  (2005).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323379" title="Rioja Alta" nonfiltered="1060" processed="1057" dbindex="126093">

La Rioja Alta s la regi ms occidental de la comunitat autnoma de La Rioja (Espanya). La comprenen els municipis situats al costat de les lleres dels rius Tirn, Oja i Najerilla, s a dir, les comarques d'Haro, Santo Domingo de la Calzada, Ezcaray, Njera i Anguiano. Aquests territoris limiten al nord amb el marge dret del riu Ebre, a l'est per la Serra de Moncalvillo i Serra de Camero Nuevo, al sud amb la Serra de Castejn i els Picos de Urbin on comena la provncia de Sria i a l'oest amb la provncia de Burgos.

Municipis.
Vall.
Haro.

balos;
Anguciana;
Brias;
Briones (Ventas de Valpierre);
Casalarreina;
Cellorigo;
Cidamn (Casas Blancas, Madrid de los Trillos);
Cihuri;
Cuzcurrita de Ro Tirn;
Foncea;
Fonzaleche (Villaseca);
Galbrruli (Castilseco);
Gimileo;
Haro;
Ochnduri;
Ollauri;
Rodezno (Cuzcurritilla);
Sajazarra;
San Asensio (Barrio de La Estrella);
San Milln de Ycora;
San Torcuato;
San Vicente de la Sonsierra (Pecia, Rivas de Tereso);
Tirgo;
Treviana;
Villalba de Rioja;
Zarratn;

Njera.

Alesanco;
Alesn;
Arenzana de Abajo;
Arenzana de Arriba;
Azofra;
Badarn;
Bezares;
Bobadilla;
Camprovn (Mahave);
Caas;
Canillas de Ro Tuerto;
Crdenas;
Castroviejo;
Cordovn;
Hormilla;
Hormilleja;
Hurcanos;
Manjarrs;
Njera;
Santa Coloma;
Torrecilla sobre Alesanco;
Tricio;
Uruuela;
Villar de Torre;
Villarejo;

Santo Domingo de la Calzada.

Baares;
Baos de Rioja;
Castaares de Rioja;
Ciruea (Ciriuela);
Corporales (Morales);
Gran;
Herramlluri (Velasco);
Hervas;
Leiva;
Manzanares de Rioja (Gallinero de Rioja);
Santo Domingo de la Calzada;
Santurde de Rioja;
Santurdejo;
Tormantos;
Villalobar de Rioja;
Villarta-Quintana (Quintana, Quintanar de Rioja);

Sierra.
Anguiano.
Anguiano (Las Cuevas);
Baos de Ro Toba;
Berceo;
Brieva de Cameros;
Canales de la Sierra;
Estollo (San Andrs del Valle);
Ledesma de la Cogolla;
Pedroso;
Mansilla de la Sierra (Tabladas);
Matute;
San Milln de la Cogolla (El Lugar del Ro);
Toba;
Ventrosa;
Villavelayo;
Villaverde de Rioja;
Viniegra de Abajo;
Viniegra de Arriba;

Ezcaray.
Ezcaray (Altuzarra, Ayabarrena, Azrrulla, Cilbarrena, Posadas, San Antn, Turza, Urdanta, Zaldierna);
Ojacastro (Amunartia, Arviza o Arviza Barrena, San Asensio de los Cantos, Tondeluna, Ulizarna, Uyarra, Zabrrula);
Pazuengos (Villanueva, Ollora);
Valgan (Anguta);
Zorraqun;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323381" title="Serra d'Ensija" nonfiltered="1061" processed="1058" dbindex="126094">


La Serra d'Ensija es troba situada a la comarca del Bergued i junt amb els Rasos de Peguera s inclosa en el Pla d'Espais d'Inters Natural de la Generalitat de Catalunya. 

Els lmits de la serra se situen entre els sinclinals de Vallcebre, al nord, i Fgols Vell, al sud, el torrent del coll de Peguera, a l'est, i l'aigua de Valls, a l'oest. La serra s'estn entre els municipis de Saldes, Gsol, Vallcebre i Fgols.

Principals Relleus.

Cingles de Conangle.
Situats a la part oriental de la serra. Amb una alada de 1.647 m. Avarca part del terme de Vallcebre, al lmit amb el de Fgols de les Mines. Forma un escarpament d'un centenar de metres que destaca la formaci anticlinal de la serra.

Cingles de Costafreda.
Formen el contrafort nord de la serra. Amb una alada de 1.882 m. Els cingles s uneixen a la serra a travs del serrat Voltor entre les valls de Saldes i de Vallcebre.

Serrat Voltor.
Part del Contrafort oriental. Amb una alada de 2.281 metres, forma part dels municipis de Fgols, Saldes i Vallcebre.

Roques de Fumanya.
Reste del Contrafort oriental de la serra al terme de Fgols Vell; al vessant dret de la vall hi ha la baga de Fumanya.

Cims. 
Cap de la Gallina Pelada o Cap Llitzet.
Cim ms alt de la serra amb 2.320 m situat al sector oest.

La Creu de Ferro.
Cim dels rasos d'Ensija amb 2.286 m  al lmit entre els termes de Fgols i Saldes.

Fauna i Flora.
La serra constitueix un dels lmits meridionals, a Catalunya, de la vegetaci alpina i subalpina.

Cal destacar, a les parts ms altes, el prats alpins amb nombroses espcies pirinenques i les pinedes de pi negre amb neret.
A les zones ms baixes les pinedes sn l espcie predominant tot i que tamb hi trobem rouredes de roure martinenc amb boix i fagedes a les zones obagues.

La fauna que hi podem trobar s molt semblant a la del Parc Natural del Cad-Moixer tot i que una mica ms empobrida. Cal destacar dins la fauna invertebrada algunes singularitats com algunes espcies endmiques o rares d'arcnids, com la Troglohyphantes orpheus.

Jaciment d icnites de Titanosauridae.
A la zona de Fumanya s hi troba un jaciment de petjades de titanosaure. Es considera un dels mes importants jaciments d aquest tipus del Cretaci Superior Europeuhttp://www.albertmartinez.com/Afloramiento%20de%20icnitas.html.

Les petjades aparegueren en una explotaci a cel obert de lignit que realitzava l empresa Carbones de Berga, s.a.

Durant les posteriors obres de millora i condicionament del jaciment s hi trobaren 7 ous que se sospita que pertanyen al grup dels Titanosaures. 

Atualment el jaciment es poden fer visites guiades del jaciment i hi ha en projecte la creaci del Centre d'Interpretaci del Parc Paleontolgic de Fumanya

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323382" title="Rioja Mitjana" nonfiltered="1062" processed="1059" dbindex="126095">

La Rioja Mitjana s la regi central de la comunitat autnoma de La Rioja (Espanya). La comprenen els municipis situats al costat de les lleres dels rius Iregua, Leza i Jubera, s a dir, les comarques de Logronyo i Cameros. Aquests territoris limiten al nord amb la marge dreta del riu Ebre, a l'aquest per la Serra de la Hez on comena la Rioja Baixa, pel sud amb la Sierra de la Hayeda de Santiago i Sierra de Cebollera on comena la provncia de Sria i per l'Oest amb la Serra de Moncalvillo i Serra de Camero Nuevo on comena la Rioja Alta.

Municipis.
Vall.
Logronyo.

Agoncillo (Recajo, San Martn de Berberana);
Albelda de Iregua;
Alberite;
Alcanadre;
Arrbal;
Ausejo;
Cenicero;
Clavijo (La Unin de los Tres Ejrcitos);
Corera;
Daroca de Rioja;
El Redal;
Entrena;
Fuenmayor (Barrio de la Estacin);
Galilea;
Hornos de Moncalvillo;
Lagunilla del Jubera (Ventas Blancas, Villanueva de San Prudencio, Zenzano);
Lardero;
Logroo (El cortijo, La Estrella, Varea, Yage);
Medrano;
Murillo de Ro Leza;
Nalda (Islallana);
Navarrete;
Ocn (Aldealobos, Las Ruedas de Ocn, Los Molinos de Ocn, Oteruelo, Pipaona, Santa Luca);
Ribafrecha;
Robres del Castillo (Behesillas, Buzarra, Olivn, Valtrujal, San Vicente de Robres);
Santa Engracia del Jubera (Bucesta, El Collado, Jubera, Reinares, San Bartolom, San Martn, Santa Cecilia, Santa Marina);
Sojuela;
Sorzano;
Sots;
Torremontalbo (Somalo);
Ventosa;
Villamediana de Iregua (Puente Madre);

Sierra.
Tierra de Cameros.
Ajamil (Larriba, Torremua);
Almarza de Cameros (Ribavellosa);
Cabezn de Cameros;
El Rasillo de Cameros;
Gallinero de Cameros;
Hornillos de Cameros;
Jaln de Cameros;
Laguna de Cameros;
Leza de Ro Leza;
Lumbreras (El Horcajo, San Andrs, Venta de Piqueras);
Muro en Cameros;
Nestares;
Nieva de Cameros (Montemediano);
Ortigosa de Cameros (Pealoscintos);
Pinillos;
Pradillo;
Rabanera;
San Romn de Cameros (Avellaneda, Montalvo en Cameros, Santa Mara en Cameros, Vadillos, Valdeosera, Velilla);
Soto en Cameros (Luezas, Treguajantes, Trevijano);
Terroba;
Torre en Cameros;
Torrecilla en Cameros;
Viguera (Castaares de las Cuevas, El Puente, Panzares);
Villanueva de Cameros (Aldeanueva De Cameros);
Villoslada de Cameros;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323384" title="David Cceres i Calvera" nonfiltered="1063" processed="1060" dbindex="126096">


David Cceres i Calvera (Barcelona, 1974) s un jugador d'hoquei patins catal, que actualment milita a les files del CE Noia.

Palmars.
 FC Barcelona .
 1 Copa del Rei / Copa espanyola (1999);

 Igualada HC .
 3 Copes d'Europa (1995/96, 1997/98, 1998/99);
 3 Supercopes d'Europa;
 1 OK Lliga / Lliga espanyola (1996/97);
 3 Lligues catalanes;

 Selecci catalana .
 1 Campionat del Mn "B" (2004) ;
 3 Golden Cups (2004, 2005, 2008);

 Selecci espanyola .
 1 Campionat d'Europa ;

Enllaos externs.
 Perfil al web de l'Igualada HC;
 Perfil al web de la RFEP ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323387" title="La reina de les fades" nonfiltered="1064" processed="1061" dbindex="126097">

La reina de les fades (ttol original en angls: The Fairy-Queen) s una semipera en cinc actes del Barroc composta pel msic angls Henry Purcell el 1692. La primera audici va tenir lloc el 2 de maig de 1692 al Queen's Theatre dels jardins de Dorset, a Londres. Respira la frescor, la fantasia i la ironia del Somni d'una nit d'estiu, la pea teatral de Shakespeare en qu es basava l'obra originalment.  Es creu que el possible autor del llibret va ser Thomas Betterton. Purcell no va adaptar el text de Shakespeare a la msica, sin que va crear petites mascarades entre actes, a la manera d'un intermezzo itali. Alguns dels texts van ser modernitzats per aclarir el seu significat a l'audincia del segle XVII. 

La reina de les fades pertany al gnere de la semipera, que alterna teatre de text, msica instrumental i parts cantades. s una successi de mascarades, la rplica anglesa a l'pera italiana i francesa a finals del segle XVII. Un gnere sortit de la cort que ben aviat va omplir els teatres londinencs amb un pblic que volia un espectacle brillant i gaudia amb histries divertides.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323389" title="Hazael" nonfiltered="1065" processed="1062" dbindex="126098">

Hazael (en hebreu significa "Du ha vist") va ser un oficial de la cort i, posteriorment, rei arameu, que apareix citat a la Bblia. Un es referia primer a ell quan Du deia al profeta Elies que l'ungiria com a rei de Sria.

Anys desprs, el rei siri Hadadezer va caure malalt i envi el seu oficial de la cort, Hazael, amb regals a Eliseu, el successor d'Elies. Eliseu digu a Hazael que comunius a Hadadezer que es recuperaria, per tamb revel a Hazael que el rei moriria. El dia desprs del retorn a Damasc, Hazael l'asfixiava i prenia el poder.

Durant el seu regnat d'uns 37 anys (c. 842 aC - 805 aC), Hazael port l'exrcit arameu a la batalla contra les forces del rei Jehoram d'Israel i el rei Ahaziah de Jud. Desprs de derrotar-los a Ramoth-Gilead, Hazael repell dos atacs dels assiris, a l'est de territori israelita a Jordnia, a la ciutat filistea de Gath, i intentava conquerir Jerusalem . 

Una monumental inscripci en arameu descoberta a Tel Dan, visitada per molts estudiants, s de l'poca de Hazael, i lloa la derrota sobre els reis d'Israel i Jud. Excavacions recents a Dir es-Safi, a Gath, mostren evidncies d'un dramtic setge i la posterior conquesta de Gath per Hazael.

La destrucci de l'assentament de Tell Zeitah durant el segle IX aC tamb pot ser el resultat de la campanya de Hazael. El rei Jehoash de Jud imped la invasi de Hazael subornant-lo amb el tresor del palau reial i del temple; amb aquestes dades Hazael ja no s ms citat a la Bblia.

Referncies.


Bibliografia.
 Biran, A.; Naveh, J. (1995). "The Tel Dan Inscription: A New Fragment". Israel Exploration Journal 45(1):1 18.
 Ephal, I.; Naveh, J. (1989). "Hazael s Booty Inscriptions". Israel Exploration Journal 39(3 4):192 200.
 Lemaire, A. (1991). "Hazal, de Damas, Roi d Aram", pp 91 108. A Marchands, Diplomates et Empereurs, Etudes sur la civilisation msopotamienne offertes  P. Garelli. Paris: Editions Recherche sur la Civilisations.
 Maeir, A. (2004). "The Historical Background and Dating of Amos VI 2: An Archaeological Perspective from Tell es-Safi/Gath". Vetus Testamentum 54 (3): 319 34.

Enllaos externs.
Blog sobre el projecte d'excavacions de Tell es-Safi/Gath ;
Pgina oficial del projecte d'excavacions de Tell es-Safi/Gath ;
Tel pgian oficial de la Inscripci de Dan ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323393" title="Heinrich Bleichrodt" nonfiltered="1066" processed="1063" dbindex="126099">


Heinrich Bleichrodt (21 d'octubre de 1909-9 de gener de 1977) va ser un comandant d'U-boot durant la Segona Guerra Mundial, sent un dels que va tenir ms xit durant la guerra. Entre octubre de 1939 fins al seu retir de la lnia de front al desembre de 1943, va enfonsar 25 vaixells, amb un total de 152.320 TBR. Va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, entre d'altres condecoracions, i durant el temps passat als submarins se'l conegu com a "Ajax".

 Biografia .
Bleichtodt va nixer a Berga, Kyffhuser, el 21 d'octubre de 1909. Va ingressar a la Reichsmarine al 1933 i realitz el seu entrenament inicial a l'Escola de Cadets Gorch Fock, seguit d'un perode al creuer Admiral Hipper. Va ascendir rpidament i, l'1 d'octubre de 1939 va ser promogut a Kapitnleutnant, comenant la carrera amb la flota submarina.

 Amb la flota submarina .
L'"U-48".
Desprs del temps d'entrenament, Bleichrodt pass un perode a bord del U-8, i desprs una patrulla amb el posteriorment guanyador de la Creu de Cavaller Kapitnleutnant Wilhelm Rollmann a bord del U-34 al juny i juliol de 1940. Va ser una travessia profitosa, enfonsant 8 vaixells amb un total de 22.434 tones i amb Bleichrodt rebent la Creu de Ferro de 2a classe el 25 de juliol. Llavors, va ser nomenat per capitanejar el seu propi submar el U-48, el 4 de setembre de 1940. Comen la seva primera patrulla de guerra el 8 de setembre, enfonsant 8 vaixells amb un total de 36.189 tones. El 18 de setembre enfons el SS City of Benares abans de tornar a port el 25. A bord hi anaven 90 nens evacuats cap al Canad sota el projecte del Comit de Recepci de Nens a Ultramar, per tal de salvar als nens de l'horror del Blitz. 258 persones, incloent a 77 nens, van morir. L'enfonsament despert controvrsia, per el vaixell no estava marcat com a un transport d'evacuaci, i s difcil que Bleichrodt sabs que hi anaven nens entre els passatgers. Tamb estava limitat en l'ajut que els podria haver ofert d'haver-ho sabut. Abans de tornar a port se li conced la Insgnia de Guerra dels Submarins (24 de setembre), i al desembarcar va rebre la Creu de Ferro de 1a classe.

Torn al mar el 5 d'octubre, amb una nova patrulla d'xit, enfonsant 8 vaixells dels fallits combois SC-7 i HX-79. Torn a Kiel el 27 d'octubre havent enfonsat 43.106 tones. Tres dies abans de tornar, el "U-48" va rebre un missatge que deia que Bleichrodt havia estat condecorat amb la Creu de Cavaller, per Bleichrodt refus lluir-la fins que se li conceds tamb al seu IWO Oberleutnant zur See Reinhard 'Teddy' Suhren (Bleichtodt va fer notar que de Suhren havia vist tot els objectius de superfcie en les missions prvies i tamb li va ser concedida al novembre).

L'"U-67" i l'U-109.
Bleichrodt abandon l'"U-48" el 16 de desembre de 1940, sent traslladat el 22 de gener de 1941 al U-67, estant-s'hi fins el 4 de juny de 1941, tot i que no particip en cap missi de guerra fins el 5 de juny de 1941, data en qu va ser traslladat al U-109. All port a terme 6 patrulles, sense aconseguir el mateix grau d'xits que havia tingut amb el "U-48", per enfonsant 13 vaixells amb unes 80.000 tones. El 23 de setembre de 1942 afeg les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller, i a l'octubre reb la Insgnia de Guerra dels Submarins amb Diamants. L'1 de novembre de 1943 va ser promogut a Korvettenkapitn.

 Depressi i retir .
Sembla ser que Bleichrodt pat una depressi mentre que es trobava al mar el 26 de desembre de 1943. Envi un missatge al Quarter General dels Submarins demanant el retorn immediat a port, per li va ser inicialment denegat. El 31 de desembre insist en el retorn, atorgant-li el comandament al seu primer oficial, el qual dirig l'"U-109" de retorn a Saint Nazaire. All va ser destinat a tasques d'entrenament amb la 27. Unterseebootsflottille, on s'estigu 5 mesos, seguits d'un any a la 2a ULD (divisi d'entrenament de submarins), on va exercir d'instructor tctic pels oficials. Al juliol de 1944 va ser nomenat Cap de la 22. Unterseebootsflottille, crrec que ocup fins al final d ela guerra.

Gaireb no se sap res del que va fer desprs de la guerra. Va morir a Munic el 9 de gener de 1977 a l'edat de 67 anys.

 Dates de promoci .

 Offiziersanwrter: 26 de gener de 1933;
 Fhnrich zur See: 1 d'abril de 1933;
 Oberfhnrich zur See:  1 de gener de 1935;
 Leutnant zur See: 1 d'abril de 1935;
 Oberleutnant zur See:  1 de gener de 1937;
 Kapitnleutnant: 1 d'octubre de 1939;
 Korvettenkapitn: 1 de novembre de 1943;

 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure;
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro: 24 d'octubre de 1940;
 Fulles de Roure: 23 de setembre de 1942;
 Creu de Ferro de 1a Classe : 25 de setembre de 1940;
 Creu de Ferro de 2a Classe: 25 de juliol de, 1940;
 Insgnia de Guerra dels Submarins: 24 de setembre de 1940;
 Insgnia de Guerra dels Submarins amb Diamants: octubre de 1942;
 Creu al Mrit de Guerra de 2a classe amb espases: 1 de gener de 1945;
 Medalla dels 4 anys de Servei a la Werhmacht;
 Creu al Valor Militar (Itlia);

 Enllaos externs .
Carrera de Heinrich Bleichrodt's a Uboat.net;
Els Asos dels Uboat ;
Carrera de l'U-109;



Article tradut de l'article angls a .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323396" title="Handbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1992" nonfiltered="1067" processed="1064" dbindex="126100">

L'handbol va ser esport olmpic per setena vegada (sisena consecutiva) als Jocs Olmpics de Barcelona 1992. La competici es va disputar entre el 27 de juliol i el 8 d'agost de 1992. La seu de quasi tota la competici fou el Palau d'Esports d'una ciutat molt lligada a l'handbol com es Granollers. No obstant aix, els partits per les medalles es varen celebrar al Palau Sant Jordi.

Comits participants.
Participaren un total de 291 jugadors d'handbol, 178 homes i 113 dones, de 16 comits nacionals diferents.



Detalls de la competici.

A la competici femenina es van repetir els resultats de l'edici anterior: Corea del Sud va guanyar l'or, Noruega la plata i l'Equip Unificat (URSS en 1988) el bronze. A la competici masculina el que es torn a veure va ser la final del Campionat Mundial d'handbol de 1990, tot i que ara van ser els antics sovitics el gunyadors i Sucia la plata. Frana fou la revelaci i es penj el bronze, mentre que Espanya va decepcionar per tercer cop consecutiu en uns Jocs Olmpics i tan sols pogu acabar en cinquena posici.

Respecte al torneig de Sel '88 van participar igualment vint equips, dotze masculins i vuit femenins. El sistema de competici, per tant, va sofrir poques variacions. El que s va representar una gran novetat fou, com a molts altres esports collectius de Barcelona '92, la desapareci de dues potncies tant en competici femenina com en la masculina: la URSS i Iugoslvia. La primera encara va mantindre una presncia destacada com a Equip Unificat. Tot el contrari que els balcnics. L'ONU va prohibir la participaci dels equips collectius de l'antiga Iugoslvia als Jocs, mentre que els individuals ho van poder fer com a Participants Olmpics Independents. Noruega, en categoria femenina, i Islndia, en la masculina, van ocupar el lloc dels equips vetats.

Resum de medalles.


Categoria femenina.



Categoria masculina.



Medaller.




Enllaos externs.
  www.olympic.org - Cercador olmpic;
  www.sports-reference.com - Handbol 1992;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323398" title="Canibalisme" nonfiltered="1068" processed="1065" dbindex="126101">


El canibalisme s la prctica d'alguns animals consistent a alimentar-se d'individus de la mateixa espcie. Usualment, se sol emprar el terme canibalisme per referir-se a l'acte en el qual un sser hum (Homo sapiens) es menja a un altre sser hum, sent aquest l'nic cas en el qual es donen alhora el canibalisme i l'antropofgia. Per extensi, s'empra tamb per referir-se a la reparaci de mquines o vehicles mitjanant la reutilitzaci de peces d'altres mquines similars.

El terme prov de la seva prctica per part de la tribu caniba o carib, provinent de la paraula caniba o cariba utilitzada pels tanos, poble sotms als caribs, que Cristfol Colom va trobar a l'illa d'Hispaniola en el seu primer viatge a Amrica.

En casos allats s'ha acusat d'actes de canibalisme a les poblacions enemigues com a mitj de propaganda amb qu desproveir-les de tota civilitzaci o humanitat. D'aquesta forma la conquesta, podia ser ms fcilment justificada moral i legalment la repressi o qualsevol tipus de tracte inhum i vexatori. Un altre exemple d'aquesta tendncia seria l'acusaci de canibalisme cap als cristians en l'poca romana que va facilitar la seva criminalitzaci i posterior repressi.

 Canibalisme social .

Existeixen escasses proves directes de canibalisme social en els humans, el que contrasta amb la gran quantitat de relats sobre aix, la qual cosa fa dubtar de la veracitat d'alguns d'aquests relats. Exceptuant casos d'individus o petits grups en relaci al canibalisme social, el practicat per grans grups de poblaci d'una manera generalitzada i acceptada, est amb un escs suport de proves. Sembla provada l'existncia del canibalisme ritual com a ofrena als dus o com a manera d'obtenir la fora i el valor del guerrer enemic.

En situacions de fam est provat el recurs del canibalisme. Tanmateix, aquesta ltima prctica s difcil considerar-la com a canibalisme social ja que, en la majoria dels casos, no compta amb l'acceptaci de la societat en la qual es realitza, sin que s fruit de la desesperaci i la necessitat. En aquests casos solen ingerir-se els cossos dels morts per altres causes i s poc freqent l'homicidi amb finalitats canbals.

El canibalisme com a forma habitual de sosteniment alimentari no ha estat provat i els casos dels que se sol parlar es basen en fonts que podrem qualificar de parcials com, per exemple, conquistadors, enemics o exploradors. S'han atribut aquestes prctiques a moltes tribus i tnies: celtes, indis amaznics, asteques, pigmeus i altres nadius de la conca del riu Congo, o les tribus Korowai i Fore de Nova Guinea. Actualment, ha disminut la seva prctica i en les civilitzacions actuals s rebutja socialment i se sanciona legalment; l'extensi i acceptaci social en el passat s un tema debatut per l'antropologia i s'emmarca en el relativisme cultural. Els casos particulars en les nostres societats, actualment es relacionen amb situacions extremes de gana, criminals o persones amb grans problemes psicolgics.

 Casos histrics .

A Europa hi ha diversos mostres documentades, a Frana, a Alemanya i a Espanya. Entre altres, en els jaciments arqueolgics d'Atapuerca on, mitjanant l'estudi de les marques als ossos trobats a la cova de la gran dolina, demostren que es va practicar un canibalisme que, amb tota seguretat, no va ser producte d'una fam i ni s'aprecia cap intenci ritual, sin que es un exemple de l'anomenat canibalisme gastronmic; amb 800.000 anys d'antiguitat, aquesta s l'exemple de canibalisme ms antiga de Europa.

A l'Antic Egipte, a finals del millenni III aC, a causa d'una sequera molt persistent , la gana va portar la gent a la insurrecci i al canibalisme, en l'nica ocasi coneguda d'Egipte, poca documentada en la histria egpcia com "els anys dels xacals". Aquest esdeveniment va provocar el final de l'Imperi Antic, i donant lloc al Primer perode intermedi d'Egipte.

A Amrica del Nord, l'anlisi de les restes descobertes en jaciments arqueolgics habitats entre el 1150 i el 1200 pels indis anasazi, va confirmar l'existncia de canibalisme en aquest poble. Primerament divulgat el 1967 pel bioarqueleg Christy G. Turner, es va provar ms concretament en la dcada dels 90 l'existncia de canibalisme, per les troballes de Richard Marlar de la Escola de Medicina de la Universitat de Colorado. Ell i els seus collaboradors diuen haver trobat hemoglobina humana als vasos de cermica de la cultura anasazi, fet que suggereix que van ser cuinats amb sang humana. Ms encara, en coprlits humans cremats (antigues deposicions), trobats a prop del foc en un dels refugis abandonats, tamb es va comprovar l'existncia d'hemoglobina humana.

Diversos arquelegs diuen que algunes runes a Mesoamrica i Sud-amrica contenen mostres de canibalisme, i es discuteix sobre l'extensi del canibalisme ritual en algunes cultures africanes o polinssiques; es creu que va ser el dest final del capit James Cook.

Segons els relats dels conquistadors, entre els pobles indis aliats i adversaris d'Hernn Corts la prctica del canibalisme era habitual en actes religiosos i desprs de les escaramusses, portant-se fins i tot sal a les batalles per salar els enemics morts i que els durs ms temps la seva carn, i aix tornar amb ella als seus poblats i repartir-la entre els familiars:

Es van espantar els illencs de veure aquella flota i es van endinsar a la muntanya, deixant desemparades les seves cases i hisendes. Van entrar alguns espanyols a l'interior del territori i van trobar quatre dones amb tres criatures i les van portar a Corts, i pels senyals que li feren els indis que amb ell anaven, va entendre que una d'elles era la senyora d'aquella terra i la mare dels nens. El va fer Corts bon tractament, i ella va fer venir all al seu marit, el qual va manar donar als espanyols bones posades i molt de regals. I quan va veure Corts que ja estaven assegurats i contents, va comenar a predicar-los la fe de Crist. Va manar a la llengua que portava, que els digus que els volia donar un altre Du millor que el que tenien. Els va pregar que adoressin la Creu i una imatge de Nostra Senyora, i van dir que els plaia. Els va portar al seu temple i els va trencar els dols i va posar al seu lloc creus i imatges de Nostra Senyora, el qual tot van tenir els indis per bo. Sent all Corts mai no van sacrificar homes, que ho solien fer cada dia.

Sens dubte una de les societats que ms van desenvolupar aquesta prctica en el passat va ser la dels guarans, que ho practicaven amb finalitats religioses. El principi bsic que sostenia l'antropofgia guaran era que la persona acumula energia al llarg de la seva existncia, i que aquesta energia pot ser utilitzada per una altra persona per expandir la conscincia. L'objectiu vital dels guarans era transcendir els lmits de l'existncia quotidiana accedint al que anomenaven "La Terra sense mal", un estat vital on una persona escapava al mal, i fins i tot a la mort, entesa com a supressi del nivell fsic de l'existncia. En aquest context, consumir primer la personalitat d'un individu i desprs el seu cos fsic, donava al practicant un increment d'energia impossible d'aconseguir per altres mitjans. D'all que els guarans no mengessin a qualsevol, sin tan sols als millors. El canibalisme era part del "cam cap a la perfecci" o aguy.

El 14 de febrer de 1779, a Kealakekua Bay, Hawaii, el comandant James Cook (Mster and Commander) de l'expedici de la marina anglesa i alguns dels seus homes, van ser morts i consumits per la poblaci local, tot i que encara hi ha controvrsia sobre la certesa aquest fet. EL desencadenant va ser un intent fallit de segrestar al seu rei, en represlia pels robatoris dels nadius. Les restes van ser desprs recuperades i se'ls va fer un funeral mar.

A Xile, durant el perode de la conquesta espanyola i en el context de la Guerra d'Arauco, els maputxes van practicar el canibalisme, primer amb els seus presoners espanyols masculins i desprs entre ells mateixos arran de la fam que van patir entre els 1554 i el 1556, quan eren dirigits per Lautaro.

En 1809, els 66 passatgers i la tripulaci del vaixell The Boyd van ser morts i menjats per maoris a la pennsula de Whangaroa, a Northland, Nova Zelanda. Aix va ser una revenja (utu) per l'assotament d'un maori amb fuet que va refusar treballar al vaixell durant el viatge des d'Austrlia. El fet roman com la major matana en la histria d'aquest pas.



 Referncies .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323399" title="Cicle de Teatre Llat" nonfiltered="1069" processed="1066" dbindex="126102">
El Cicle de Teatre Llat fou un festival de teatre creat l'any 1958 per l'Ajuntament de Barcelona i dirigit per Xavier Regs. S'organitzava al voltant de les festes de la Mare de Du de la Merc. Se'n van fer dotze edicions fins l'any 1969. S'hi van poder veure tant muntatges portats de l'estranger com produccions prpies. De fet, hi havia una companyia oficial del festival.  

Edicions.
 1958. I edici. Tirant lo Blanc a Grcia de Joan Sales.
 1959. II edici. Tres angelets a la cuina d'Albert Husson. Traducci de Xavier Regs, amb Joan Capri i Merc Bruquetas.
 1960. III edici.
 1961. IV edici. Or i sal de Joan Brossa.
 1962. V edici. Primera histria d'Esther de Salvador Espriu, Les golfes de Feliu Aleu, El condemnat de Piicwicktown d'Andr-Paul Antoine, versi de Xavier Regs.
 1963. VI edici. La fira d'arrambi qui pugui de Jean Anouilh, versi de Salvador Marsal i Jordi Ciurana, Situalci bis de Manuel de Pedrolo.
 1964. VII edici. Una vella, coneguda olor de Josep Maria Benet i Jornet.
 1965. VIII edici. Ronda de mort a Sinera de Salvador Espriu i Ricard Salvat.
 1966. IX edici. Histria d'una guerra de Baltasar Porcel.
 1967. X edici. Adri Gual i la seva poca de Ricard Salvat, Collar de cranis i el rellotger de Joan Brossa, Semper nunc de Josep Junyent Massana.
 1968. XI edici. El celler de Joan Valls, La diada boja o les noces de Fgaro de Pierre-Augustin Caron de Beaumarchais, versi de Francesc Nello, Concert irregular de Joan Brossa, Nit de reis o el que vulgueu de William Shakespeare, traducci de Josep Maria de Sagarra.
 1969. XII edici. Una Roma per un Csar de Jaume Vidal Alcover;

Trofeus Barcelona.
 1958. A la companyia "Le Grenier" de Tolosa r la seva presentaci de "Chacun sa  verit" de Luigi Pirandello.
 1959. A la companyia "Comdie de Provence" d'Aix-le-Provence per la seva presentaci de "La femme du boulanger" de Jean Giono;
 1960. A les companyies "Maragall" i "Capri" de Barcelona, per la seva presentaci, en collaboraci, de "La dida" de Frederic Soler (Pitarra).
 1961. A la companyia "Serge Ligier" de Pars, per la seva presentaci d'"Esther" de Jean Racine i "Hamlet" de Jules Lagorgue;
 1962. A la companyia de "Jean Deschamps" de Pars, per la seva presentaci d'"Arlequin valet de deux matres" de Carlo Goldoni;
 1963. A la Companyia Nacional "Mara Guerrero" de Madrid, per la seva presentaci de "La loca de Chaillot" de Jean Giraudoux.


Bibliografia.
 Diversos autors. Romea, 125 anys. Pgs. 103-105;
 Xavier Fbregas. De l'off Barcelona a l'acci comarcal. Pgs. 56-57;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323401" title="Llista d'ocells de Polnia" nonfiltered="1070" processed="1067" dbindex="126103">

Aquesta llista d'ocells de Polnia inclou totes les espcies d'ocells trobats a Polnia: 455, de les quals 14 es troben globalment amenaades d'extinci i 5 hi foren introdudes.

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Anatidae .
Cygnus olor;
Cygnus columbianus;
Cygnus cygnus;
Anser fabalis;
Anser brachyrhynchus;
Anser albifrons;
Anser erythropus;
Anser anser;
Branta canadensis ;
Branta leucopsis;
Branta bernicla;
Branta ruficollis;
Alopochen aegyptiaca ;
Tadorna ferruginea;
Tadorna tadorna;
Aix galericulata ;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas discors;
Anas clypeata;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Aythya collaris;
Aythya nyroca;
Aythya fuligula;
Aythya affinis;
Aythya marila;
Somateria mollissima;
Somateria spectabilis;
Polysticta stelleri;
Histrionicus histrionicus;
Clangula hyemalis;
Melanitta nigra;
Melanitta americana;
Melanitta perspicillata;
Melanitta fusca;
Melanitta deglandi;
Bucephala clangula;
Mergus albellus;
Mergus serrator;
Mergus merganser;
Oxyura leucocephala;
Oxyura jamaicensis ;
Tetraonidae   .
Bonasa bonasia;
Lagopus lagopus ;
Tetrao tetrix;
Tetrao urogallus;
Phasianidae   .
Perdix perdix;
Coturnix coturnix;
Phasianus colchicus ;

Gaviidae  .
Gavia stellata;
Gavia arctica;
Gavia immer;
Gavia adamsii;
Podicipedidae   .
Podilymbus podiceps;
Tachybaptus ruficollis;
Podiceps cristatus;
Podiceps grisegena;
Podiceps auritus;
Podiceps nigricollis;
Procellariidae   .
Fulmarus glacialis;
Calonectris diomedea;
Puffinus griseus;
Puffinus mauretanicus;
Hydrobatidae    .
Oceanites oceanicus;
Hydrobates pelagicus;
Oceanodroma leucorhoa;
Sulidae   .
Morus bassanus;
Phalacrocoracidae   .
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax aristotelis;
Phalacrocorax pygmeus;
Pelecanidae    .
Pelecanus onocrotalus;
Pelecanus crispus;
Ardeidae   .
Botaurus stellaris;
Ixobrychus minutus;
Nycticorax nycticorax;
Ardeola ralloides;
Bubulcus ibis;
Egretta garzetta;
Egretta alba;
Ardea cinerea;
Ardea purpurea;
Ciconiidae   .
Ciconia nigra;
Ciconia ciconia;
Threskiornithidae    .
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Phoenicopteridae   .
Phoenicopterus roseus;
Pandionidae  .
Pandion haliaetus;
Accipitridae   .
Pernis apivorus;
Elanus caeruleus;
Milvus migrans;
Milvus milvus;
Haliaeetus leucoryphus;
Haliaeetus albicilla;
Gypaetus barbatus;
Neophron percnopterus;
Gyps fulvus;
Aegypius monachus;
Circaetus gallicus;
Circus aeruginosus;
Circus cyaneus;
Circus macrourus;
Circus pygargus;
Accipiter gentilis;
Accipiter nisus;
Accipiter brevipes;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Buteo lagopus;
Aquila pomarina;
Aquila clanga;
Aquila nipalensis;
Aquila heliaca;
Aquila chrysaetos;
Aquila pennata;
Falconidae    .
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco vespertinus ;
Falco columbarius;
Falco subbuteo;
Falco eleonorae;
Falco cherrug;
Falco rusticolus;
Falco peregrinus;
Rallidae   .
Rallus aquaticus;
Porzana porzana;
Porzana parva;
Porzana pusilla;
Crex crex;
Gallinula chloropus;
Fulica atra;
Gruidae   .
Grus grus;
Grus virgo;
Otididae  .
Tetrax tetrax;
Chlamydotis macqueenii;
Otis tarda;
Haematopodidae   .
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae   .
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae    .
Burhinus oedicnemus;
Glareolidae   .
Glareola pratincola;
Glareola nordmanni;
Charadriidae    .
Charadrius dubius;
Charadrius hiaticula;
Charadrius alexandrinus;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius morinellus;
Pluvialis dominica;
Pluvialis fulva;
Pluvialis apricaria;
Pluvialis squatarola;
Vanellus gregarius;
Vanellus leucurus;
Vanellus vanellus;
Scolopacidae    .
Calidris tenuirostris;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris minutilla;
Calidris fuscicollis;
Calidris bairdii;
Calidris melanotos;
Calidris ferruginea;
Calidris maritima;
Calidris alpina;
Limicola falcinellus;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Lymnocryptes minimus;
Gallinago gallinago;
Gallinago media;
Scolopax rusticola;
Limosa limosa;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa melanoleuca;
Tringa flavipes;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Actitis macularius;
Arenaria interpres;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Stercorariidae   .
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus;
Stercorarius skua;
Laridae  .
Larus ichthyaetus;
Larus melanocephalus;
Larus minutus;
Larus sabini;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Larus delawarensis;
Larus canus;
Larus fuscus;
Larus argentatus;
Larus cachinnans;
Larus michahellis;
Larus glaucoides;
Larus hyperboreus;
Larus marinus;
Rhodostethia rosea;
Rissa tridactyla;
Pagophila eburnea;
Sternidae    .
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia;
Sterna sandvicensis;
Sterna dougallii;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea;
Sternula albifrons;
Chlidonias hybrida;
Chlidonias niger;
Chlidonias leucopterus;
Alcidae   .
Uria aalge;
Uria lomvia;
Alca torda;
Cepphus grylle;
Alle alle;
Fratercula arctica;
Pteroclidae   .
Syrrhaptes paradoxus;
Columbidae   .
Columba livia ;
Columba oenas;
Columba palumbus;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia turtur;
Streptopelia orientalis;
Cuculidae  .
Clamator glandarius;
Cuculus canorus;
Tytonidae  .
Tyto alba;
Strigidae  .
Otus scops;
Bubo bubo;
Bubo scandiacus;
Surnia ulula;
Glaucidium passerinum;
Athene noctua;
Strix aluco;
Strix uralensis;
Strix nebulosa;
Asio otus;
Asio flammeus;
Aegolius funereus;
Caprimulgidae  .
Caprimulgus europaeus;
Apodidae   .
Tachymarptis melba;
Apus apus;
Alcedinidae   .
Alcedo atthis;
Ceryle rudis ;
Meropidae  .
Merops apiaster;
Coraciidae  .
Coracias garrulus;
Upupidae   .
Upupa epops;
Picidae  .
Jynx torquilla;
Picus canus;
Picus viridis;
Dryocopus martius;
Dendrocopos major;
Dendrocopos syriacus;
Dendrocopos medius;
Dendrocopos leucotos;
Dendrocopos minor;
Picoides tridactylus;
Alaudidae    .
Melanocorypha calandra ;
Melanocorypha leucoptera;
Melanocorypha yeltoniensis;
Calandrella brachydactyla;
Galerida cristata;
Lullula arborea;
Alauda arvensis;
Eremophila alpestris;
Hirundinidae   .
Riparia riparia;
Hirundo rustica;
Cecropis daurica;
Delichon urbicum;
Motacillidae    .
Anthus richardi;
Anthus campestris;
Anthus hodgsoni;
Anthus trivialis;
Anthus gustavi;
Anthus pratensis;
Anthus cervinus;
Anthus spinoletta;
Anthus petrosus;
Motacilla flava;
Motacilla citreola;
Motacilla cinerea;
Motacilla alba;
Bombycillidae   .
Bombycilla garrulus;
Cinclidae   .
Cinclus cinclus;
Troglodytidae   .
Troglodytes troglodytes;
Prunellidae  .
Prunella modularis;
Prunella montanella;
Prunella collaris;
Turdidae  .
Erithacus rubecula;
Luscinia sibilans;
Luscinia luscinia;
Luscinia megarhynchos;
Luscinia svecica;
Tarsiger cyanurus;
Phoenicurus ochruros;
Phoenicurus phoenicurus;
Saxicola rubetra;
Saxicola rubicola;
Saxicola maurus;
Oenanthe isabellina;
Oenanthe oenanthe;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe hispanica;
Oenanthe deserti;
Monticola saxatilis;
Zoothera dauma;
Zoothera sibirica;
Turdus torquatus;
Turdus merula;
Turdus obscurus;
Turdus naumanni;
Turdus eunomus;
Turdus ruficollis;
Turdus atrogularis;
Turdus pilaris;
Turdus philomelos;
Turdus iliacus;
Turdus viscivorus;
Turdus migratorius;
Sylviidae    .
Locustella certhiola;
Locustella naevia;
Locustella fluviatilis;
Locustella luscinioides;
Acrocephalus melanopogon;
Acrocephalus paludicola;
Acrocephalus schoenobaenus;
Acrocephalus agricola;
Acrocephalus dumetorum;
Acrocephalus palustris;
Acrocephalus scirpaceus;
Acrocephalus arundinaceus;
Hippolais icterina;
Hippolais polyglotta;
Sylvia cantillans;
Sylvia melanocephala;
Sylvia nisoria;
Sylvia curruca;
Sylvia communis;
Sylvia borin;
Sylvia atricapilla;
Phylloscopus trochiloides;
Phylloscopus borealis;
Phylloscopus proregulus;
Phylloscopus inornatus;
Phylloscopus humei;
Phylloscopus schwarzi;
Phylloscopus fuscatus;
Phylloscopus bonelli;
Phylloscopus sibilatrix;
Phylloscopus collybita;
Phylloscopus trochilus;
Regulus regulus;
Regulus ignicapilla;
Muscicapidae  .
Muscicapa striata;
Ficedula parva;
Ficedula albicollis;
Ficedula hypoleuca;
Paradoxornithidae   .
Panurus biarmicus;
Aegithalidae   .
Aegithalos caudatus;
Paridae   .
Parus palustris;
Parus montanus;
Parus cristatus;
Parus ater;
Parus caeruleus;
Parus cyanus;
Parus major;
Sittidae  .
Sitta europaea;
Tichodromidae    .
Tichodroma muraria;
Certhiidae   .
Certhia familiaris;
Certhia brachydactyla;
Remizidae   .
Remiz pendulinus;
Oriolidae    .
Oriolus oriolus;
Laniidae    .
Lanius isabellinus;
Lanius collurio;
Lanius minor;
Lanius excubitor;
Lanius senator;
Corvidae  .
Garrulus glandarius;
Perisoreus infaustus;
Pica pica;
Nucifraga caryocatactes;
Pyrrhocorax graculus;
Corvus monedula;
Corvus frugilegus;
Corvus corone;
Corvus cornix;
Corvus corax;
Sturnidae   .
Sturnus vulgaris;
Sturnus roseus;
Passeridae   .
Passer domesticus;
Passer montanus;
Petronia petronia ;
Montifringilla nivalis ;
Vireonidae   .
Vireo olivaceus;
Fringillidae   .
Fringilla coelebs;
Fringilla montifringilla;
Serinus serinus;
Serinus citrinella;
Carduelis chloris;
Carduelis carduelis;
Carduelis spinus;
Carduelis cannabina;
Carduelis flavirostris;
Carduelis flammea;
Carduelis hornemanni;
Loxia leucoptera;
Loxia curvirostra;
Loxia pytyopsittacus;
Carpodacus erythrinus;
Pinicola enucleator;
Pyrrhula pyrrhula;
Coccothraustes coccothraustes;
Emberizidae   .
Junco hyemalis;
Calcarius lapponicus;
Plectrophenax nivalis;
Emberiza leucocephalos;
Emberiza citrinella;
Emberiza cirlus;
Emberiza cia;
Emberiza hortulana;
Emberiza rustica;
Emberiza pusilla;
Emberiza aureola;
Emberiza schoeniclus;
Emberiza melanocephala;
Emberiza calandra;

Referncies.



Bibliografia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323405" title="Llista d'ocells de Queensland" nonfiltered="1071" processed="1068" dbindex="126104">

Aquesta llista d'ocells de Queensland inclou totes les espcies d'ocells trobats a Queensland: 642, de les quals 22 en sn endemismes, 24 es troben globalment amenaades d'extinci i 11 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Struthioniformes.
Casuariidae. 
Casuarius casuarius  ;
Dromaius novaehollandiae ;
Craciformes.
Megapodiidae.
Alectura lathami  ;
Megapodius reinwardt ;
Galliformes.
Phasianidae.
Coturnix pectoralis  ;
Coturnix ypsilophora ;
Coturnix chinensis ;
Gallus gallus   ;
Pavo cristatus  ;
Anseriformes.
Anseranatidae.
Anseranas semipalmata ;
Dendrocygnidae.
Dendrocygna guttata   ;
Dendrocygna eytoni  ;
Dendrocygna arcuata ;
Anatidae.
Cygnus atratus ;
Stictonetta naevosa  ;
Tadorna tadornoides  ;
Tadorna radjah ;
Nettapus pulchellus ;
Nettapus coromandelianus ;
Chenonetta jubata  ;
Anas gracilis ;
Anas castanea  ;
Anas platyrhynchos  ;
Anas superciliosa ;
Anas querquedula ;
Anas rhynchotis ;
Malacorhynchus membranaceus  ;
Aythya australis ;
Oxyura australis   ;
Biziura lobata  ;
Turniciformes.
Turnicidae.
Turnix maculosus ;
Turnix melanogaster    ;
Turnix olivii    ;
Turnix varius ;
Turnix pyrrhothorax  ;
Turnix velox  ;
Coraciiformes.
Coraciidae.
Eurystomus orientalis;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Alcedo azurea ;
Alcedo pusilla ;
Coraciiformes.
Halcyonidae.
Dacelo novaeguineae  ;
Dacelo leachii ;
Todiramphus macleayii ;
Todiramphus pyrrhopygius  ;
Todiramphus chloris ;
Todiramphus sanctus ;
Syma torotoro ;
Tanysiptera sylvia;
Meropidae.
Merops ornatus;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Cuculus saturatus ;
Cuculus optatus ;
Cuculus pallidus ;
Cacomantis variolosus ;
Cacomantis castaneiventris ;
Cacomantis flabelliformis ;
Chrysococcyx osculans  ;
Chrysococcyx basalis ;
Chrysococcyx lucidus ;
Chrysococcyx minutillus ;
Eudynamys scolopaceus ;
Eudynamys cyanocephalus ;
Scythrops novaehollandiae ;
Centropodidae.
Centropus phasianinus ;
Psittaciformes.
Cacatuidae.
Probosciger aterrimus ;
Calyptorhynchus banksii  ;
Calyptorhynchus lathami  ;
Calyptorhynchus funereus  ;
Eolophus roseicapilla ;
Cacatua sanguinea ;
Cacatua leadbeateri  ;
Cacatua galerita ;
Nymphicus hollandicus  ;
Psittacidae.
Trichoglossus haematodus ;
Trichoglossus chlorolepidotus  ;
Psitteuteles versicolor  ;
Glossopsitta concinna  ;
Glossopsitta pusilla  ;
Glossopsitta porphyrocephala  ;
Cyclopsitta diophthalma ;
Barnardius zonarius  ;
Barnardius barnardi  ;
Platycercus elegans  ;
Platycercus venustus  ;
Platycercus eximius  ;
Platycercus adscitus  ;
Psephotus varius  ;
Psephotus haematonotus  ;
Psephotus chrysopterygius    ;
Northiella haematogaster  ;
Neophema bourkii  ;
Neophema chrysostoma  ;
Neophema pulchella  ;
Neophema splendida  ;
Lathamus discolor    ;
Melopsittacus undulatus  ;
Pezoporus wallicus  ;
Geopsittacus occidentalis  ;
Geoffroyus geoffroyi ;
Eclectus roratus ;
Alisterus scapularis  ;
Aprosmictus erythropterus ;
Polytelis alexandrae    ;
Apodiformes.
Apodidae.
Collocalia esculenta   ;
Aerodramus terraereginae  ;
Aerodramus chillagoensis ;
Collocalia vanikorensis   ;
Mearnsia novaeguineae   ;
Hirundapus caudacutus ;
Apus pacificus ;
Apus affinis   ;
Apus nipalensis   ;
Strigiformes.
Tytonidae.
Tyto tenebricosa ;
Tyto multipunctata  ;
Tyto novaehollandiae ;
Tyto longimembris ;
Tyto alba;
Strigidae.
Ninox rufa ;
Ninox strenua  ;
Ninox connivens ;
Ninox boobook;
Aegothelidae.
Aegotheles cristatus ;
Podargidae.
Podargus strigoides  ;
Podargus ocellatus ;
Podargus papuensis ;
Eurostopodidae.
Eurostopodus argus ;
Eurostopodus mystacalis ;
Caprimulgidae.
Caprimulgus macrurus;
Columbiformes.
Columbidae.
Columba livia   ;
Columba leucomela  ;
Streptopelia chinensis   ;
Macropygia phasianella  ;
Chalcophaps indica ;
Phaps chalcoptera  ;
Phaps elegans  ;
Phaps histrionica  ;
Geophaps lophotes  ;
Geophaps plumifera  ;
Geophaps scripta  ;
Geophaps smithii    ;
Geopelia cuneata  ;
Geopelia placida ;
Geopelia humeralis ;
Leucosarcia melanoleuca  ;
Ptilinopus magnificus ;
Ptilinopus superbus ;
Ptilinopus regina ;
Ptilinopus iozonus   ;
Ducula mullerii   ;
Ducula bicolor ;
Ducula spilorrhoa ;
Lopholaimus antarcticus  ;
Gruiformes.
Otididae.
Ardeotis australis   ;
Gruidae.
Grus antigone   ;
Grus rubicunda;
Rallidae.
Rallina tricolor ;
Gallirallus philippensis ;
Lewinia pectoralis ;
Amaurornis olivacea ;
Amaurornis moluccana ;
Porzana pusilla ;
Porzana fluminea  ;
Porzana tabuensis ;
Porzana cinerea ;
Eulabeornis castaneoventris ;
Porphyrio porphyrio ;
Gallinula tenebrosa ;
Gallinula ventralis  ;
Fulica atra ;
Ciconiiformes.
Pedionomidae.
Pedionomus torquatus    ;
Scolopacidae.
Gallinago hardwickii ;
Gallinago megala ;
Limnodromus semipalmatus   ;
Limosa limosa   ;
Limosa lapponica ;
Numenius minutus ;
Numenius phaeopus ;
Numenius madagascariensis ;
Xenus cinereus ;
Actitis hypoleucos ;
Tringa brevipes ;
Tringa incana ;
Tringa nebularia ;
Tringa flavipes   ;
Tringa stagnatilis ;
Tringa glareola ;
Arenaria interpres ;
Calidris tenuirostris ;
Calidris canutus ;
Calidris alba ;
Calidris ruficollis ;
Calidris subminuta ;
Calidris melanotos ;
Calidris acuminata ;
Calidris ferruginea ;
Calidris alpina   ;
Limicola falcinellus ;
Philomachus pugnax ;
Phalaropus lobatus ;
Phalaropus fulicarius   ;
Rostratulidae.
Rostratula australis ;
Jacanidae.
Irediparra gallinacea;
Burhinidae.
Burhinus grallarius   ;
Burhinus magnirostris   ;
Charadriidae.
Vanellus tricolor  ;
Vanellus miles ;
Erythrogonys cinctus  ;
Pluvialis fulva ;
Pluvialis dominica   ;
Pluvialis squatarola ;
Charadrius hiaticula   ;
Charadrius dubius   ;
Charadrius ruficapillus ;
Charadrius bicinctus ;
Charadrius mongolus ;
Charadrius leschenaultii ;
Charadrius veredus ;
Elseyornis melanops ;
Peltohyas australis  ;
Glareolidae.
Stiltia isabella  ;
Glareola maldivarum ;
Laridae.
Stercorarius maccormicki   ;
Stercorarius skua ;
Stercorarius pomarinus ;
Stercorarius parasiticus ;
Stercorarius longicaudus   ;
Larus pacificus  ;
Larus crassirostris   ;
Larus dominicanus ;
Larus novaehollandiae ;
Larus atricilla   ;
Larus pipixcan   ;
Anous stolidus ;
Anous minutus ;
Anous tenuirostris ;
Procelsterna cerulea   ;
Gygis alba ;
Onychoprion fuscatus ;
Onychoprion lunatus   ;
Onychoprion anaethetus ;
Sternula albifrons ;
Sternula nereis ;
Gelochelidon nilotica ;
Hydroprogne caspia ;
Chlidonias leucopterus ;
Chlidonias hybrida ;
Sterna dougallii ;
Sterna striata ;
Sterna sumatrana ;
Sterna paradisaea ;
Sterna hirundo ;
Thalasseus bergii ;
Thalasseus bengalensis ;
Accipitridae.
Pandion haliaetus ;
Aviceda subcristata ;
Lophoictinia isura  ;
Hamirostra melanosternon  ;
Elanus axillaris  ;
Elanus scriptus   ;
Milvus migrans ;
Haliastur sphenurus ;
Haliastur indus ;
Haliaeetus leucogaster ;
Circus approximans ;
Circus assimilis ;
Accipiter novaehollandiae ;
Accipiter fasciatus ;
Accipiter cirrocephalus ;
Erythrotriorchis radiatus   ;
Aquila gurneyi     ;
Aquila audax ;
Aquila morphnoides ;
Falconidae.
Falco cenchroides ;
Falco longipennis ;
Falco berigora ;
Falco hypoleucos    ;
Falco subniger  ;
Falco peregrinus ;
Podicipedidae.
Tachybaptus novaehollandiae ;
Poliocephalus poliocephalus ;
Podiceps cristatus;
Phaethontidae.
Phaethon rubricauda ;
Phaethon lepturus ;
Sulidae.
Sula dactylatra ;
Sula sula ;
Sula leucogaster ;
Anhingidae.
Anhinga melanogaster ;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax sulcirostris ;
Phalacrocorax carbo ;
Phalacrocorax varius ;
Phalacrocorax melanoleucos ;
Ardeidae.
Ardea pacifica ;
Ardea sumatrana ;
Ardea alba ;
Ardea picata ;
Egretta intermedia ;
Egretta novaehollandiae ;
Egretta garzetta ;
Egretta sacra ;
Bubulcus ibis ;
Butorides striata ;
Nycticorax caledonicus ;
Ixobrychus minutus ;
Ixobrychus flavicollis ;
Botaurus poiciloptilus   ;
Threskiornithidae.
Threskiornis molucca ;
Threskiornis spinicollis ;
Plegadis falcinellus ;
Platalea regia ;
Platalea flavipes;
Pelecanidae.
Pelecanus conspicillatus ;
Ciconiidae.
Ephippiorhynchus asiaticus   ;
Fregatidae.
Fregata minor ;
Fregata ariel';
Procellariidae.
Macronectes giganteus    ;
Macronectes halli    ;
Fulmarus glacialoides ;
Daption capense ;
Pterodroma macroptera ;
Pterodroma rostrata    ;
Pterodroma lessonii ;
Pterodroma inexpectata   ;
Pterodroma solandri   ;
Pterodroma neglecta   ;
Pterodroma arminjoniana ;
Pterodroma mollis ;
Pterodroma externa    ;
Pterodroma cervicalis ;
Pterodroma cookii    ;
Pterodroma leucoptera ;
Pterodroma nigripennis ;
Halobaena caerulea ;
Pachyptila vittata   ;
Pachyptila salvini ;
Pachyptila desolata ;
Pachyptila belcheri ;
Pachyptila turtur ;
Bulweria bulwerii   ;
Procellaria aequinoctialis ;
Procellaria parkinsoni    ;
Calonectris leucomelas ;
Puffinus carneipes ;
Puffinus pacificus ;
Puffinus bulleri   ;
Puffinus griseus   ;
Puffinus tenuirostris ;
Puffinus nativitatis ;
Puffinus huttoni   ;
Puffinus gavia ;
Puffinus assimilis ;
Puffinus lherminieri   ;
Diomedea exulans ;
Diomedea epomophora ;
Thalassarche chrysostoma   ;
Thalassarche melanophris ;
Thalassarche cauta ;
Thalassarche chlororhynchos ;
Phoebetria fusca    ;
Phoebetria palpebrata    ;
Oceanites oceanicus ;
Pelagodroma marina ;
Fregetta tropica ;
Fregetta grallaria ;
Passeriformes.
Pittidae.
Pitta erythrogaster ;
Pitta versicolor ;
Climacteridae.
Cormobates leucophaea  ;
Climacteris affinis  ;
Climacteris erythrops  ;
Climacteris picumnus  ;
Climacteris melanurus  ;
Menuridae.
Menura alberti    ;
Menura novaehollandiae  ;
Ptilonorhynchidae.
Ailuroedus melanotis ;
Ailuroedus crassirostris  ;
Ailuroedus dentirostris  ;
Prionodura newtoniana  ;
Sericulus chrysocephalus  ;
Ptilonorhynchus violaceus  ;
Chlamydera maculata  ;
Chlamydera nuchalis  ;
Chlamydera cerviniventris ;
Maluridae.
Malurus melanocephalus  ;
Malurus leucopterus  ;
Malurus cyaneus  ;
Malurus splendens  ;
Malurus lamberti  ;
Malurus amabilis  ;
Malurus coronatus  ;
Stipiturus malachurus  ;
Stipiturus ruficeps  ;
Amytornis purnelli  ;
Amytornis ballarae  ;
Amytornis striatus  ;
Amytornis dorotheae    ;
Amytornis barbatus  ;
Amytornis goyderi  ;
Meliphagidae.
Glycichaera fallax ;
Lichmera indistincta ;
Trichodere cockerelli  ;
Myzomela obscura ;
Myzomela erythrocephala ;
Myzomela sanguinolenta  ;
Certhionyx pectoralis  ;
Certhionyx niger  ;
Certhionyx variegatus  ;
Meliphaga gracilis ;
Meliphaga notata  ;
Meliphaga lewinii  ;
Lichenostomus frenatus  ;
Lichenostomus hindwoodi  ;
Lichenostomus chrysops  ;
Lichenostomus versicolor ;
Lichenostomus fasciogularis  ;
Lichenostomus virescens  ;
Lichenostomus flavus  ;
Lichenostomus unicolor  ;
Lichenostomus leucotis  ;
Lichenostomus melanops  ;
Lichenostomus keartlandi  ;
Lichenostomus flavescens ;
Lichenostomus fuscus  ;
Lichenostomus plumulus  ;
Lichenostomus penicillatus  ;
Xanthotis flaviventer ;
Xanthotis macleayanus  ;
Melithreptus lunatus  ;
Melithreptus albogularis ;
Melithreptus gularis  ;
Melithreptus brevirostris  ;
Philemon citreogularis ;
Philemon buceroides ;
Philemon argenticeps  ;
Philemon corniculatus ;
Phylidonyris novaehollandiae  ;
Phylidonyris niger  ;
Phylidonyris albifrons  ;
Ramsayornis modestus ;
Ramsayornis fasciatus  ;
Plectorhyncha lanceolata  ;
Conopophila albogularis ;
Conopophila rufogularis  ;
Grantiella picta    ;
Xanthomyza phrygia    ;
Acanthorhynchus tenuirostris  ;
Entomyzon cyanotis ;
Manorina melanophrys  ;
Manorina melanocephala  ;
Manorina flavigula  ;
Acanthagenys rufogularis  ;
Anthochaera carunculata  ;
Anthochaera chrysoptera  ;
Epthianura tricolor  ;
Epthianura aurifrons  ;
Epthianura crocea  ;
Epthianura albifrons  ;
Ashbyia lovensis ;
Pardalotidae.
Pardalotus punctatus  ;
Pardalotus rubricatus  ;
Pardalotus striatus  ;
Dasyornis brachypterus    ;
Oreoscopus gutturalis  ;
Sericornis citreogularis  ;
Sericornis frontalis  ;
Sericornis keri  ;
Sericornis beccarii ;
Sericornis magnirostra  ;
Pyrrholaemus brunneus  ;
Chthonicola sagittatus    ;
Hylacola pyrrhopygia  ;
Acanthiza reguloides  ;
Acanthiza katherina  ;
Acanthiza pusilla  ;
Acanthiza apicalis  ;
Acanthiza chrysorrhoa  ;
Acanthiza uropygialis  ;
Acanthiza robustirostris  ;
Acanthiza nana  ;
Acanthiza lineata  ;
Smicrornis brevirostris  ;
Gerygone palpebrosa ;
Gerygone olivacea ;
Gerygone magnirostris ;
Gerygone mouki  ;
Gerygone fusca  ;
Gerygone levigaster ;
Aphelocephala leucopsis  ;
Aphelocephala nigricincta  ;
Petroicidae.
Microeca fascinans ;
Microeca flavigaster ;
Microeca griseoceps ;
Petroica multicolor ;
Petroica goodenovii  ;
Petroica phoenicea    ;
Petroica rosea  ;
Melanodryas cucullata  ;
Tregellasia leucops ;
Tregellasia capito  ;
Eopsaltria australis  ;
Eopsaltria pulverulenta ;
Poecilodryas superciliosa  ;
Heteromyias albispecularis ;
Drymodes superciliaris ;
Orthonychidae.
Orthonyx temminckii ;
Orthonyx spaldingii  ;
Pomatostomidae.
Pomatostomus temporalis ;
Pomatostomus superciliosus  ;
Pomatostomus halli  ;
Pomatostomus ruficeps  ;
Corvidae.
Psophodes olivaceus  ;
Psophodes occidentalis  ;
Psophodes cristatus  ;
Cinclosoma punctatum  ;
Cinclosoma castaneothorax  ;
Cinclosoma cinnamomeum  ;
Corcorax melanorhamphos  ;
Struthidea cinerea  ;
Neositta chrysoptera ;
Falcunculus frontatus  ;
Oreoica gutturalis  ;
Pachycephala olivacea  ;
Pachycephala griseiceps ;
Pachycephala pectoralis ;
Pachycephala melanura ;
Pachycephala rufiventris ;
Pachycephala lanioides  ;
Colluricincla megarhyncha ;
Colluricincla boweri  ;
Colluricincla woodwardi  ;
Colluricincla harmonica ;
Corvus orru ;
Corvus bennetti  ;
Corvus coronoides  ;
Manucodia keraudrenii ;
Ptiloris magnificus ;
Ptiloris paradiseus  ;
Ptiloris victoriae  ;
Cracticus mentalis ;
Cracticus torquatus  ;
Cracticus nigrogularis  ;
Cracticus quoyi ;
Gymnorhina tibicen ;
Strepera graculina  ;
Artamus leucorynchus ;
Artamus personatus  ;
Artamus superciliosus  ;
Artamus cinereus ;
Artamus cyanopterus  ;
Artamus minor  ;
Oriolus sagittatus ;
Oriolus flavocinctus ;
Sphecotheres viridis ;
Coracina maxima  ;
Coracina novaehollandiae ;
Coracina lineata ;
Coracina papuensis ;
Coracina tenuirostris ;
Lalage leucomela ;
Rhipidura rufiventris ;
Rhipidura leucophrys ;
Rhipidura phasiana ;
Rhipidura fuliginosa ;
Rhipidura rufifrons ;
Monarcha frater ;
Monarcha melanopsis ;
Monarcha leucotis  ;
Monarcha trivirgatus ;
Arses telescophthalmus ;
Arses lorealis  ;
Arses kaupi  ;
Myiagra rubecula ;
Myiagra ruficollis ;
Myiagra cyanoleuca ;
Myiagra inquieta  ;
Myiagra nana ;
Myiagra alecto ;
Machaerirhynchus flaviventer ;
Grallina cyanoleuca ;
Muscicapidae.
Monticola solitarius   ;
Zoothera lunulata ;
Zoothera heinei  ;
Oenanthe isabellina   ;
Sturnidae.
Aplonis metallica ;
Aplonis cantoroides ;
Acridotheres tristis   ;
Sturnus vulgaris   ;
Hirundinidae.
Cheramoeca leucosterna  ;
Hirundo rustica ;
Hirundo tahitica ;
Hirundo neoxena ;
Cecropis daurica   ;
Petrochelidon ariel  ;
Petrochelidon nigricans ;
Pycnonotidae.
Pycnonotus jocosus   ;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis ;
Cisticola exilis;
Zosteropidae.
Zosterops citrinella ;
Zosterops luteus  ;
Zosterops lateralis ;
Sylviidae.
Acrocephalus orientalis   ;
Acrocephalus stentoreus ;
Acrocephalus australis ;
Megalurus timoriensis ;
Megalurus gramineus ;
Cincloramphus cruralis  ;
Cincloramphus mathewsi  ;
Eremiornis carteri  ;
Alaudidae.
Mirafra javanica ;
Nectariniidae.
Dicaeum geelvinkianum ;
Dicaeum hirundinaceum ;
Cinnyris jugularis ;
Passeridae.
Passer domesticus   ;
Emblema pictum  ;
Stagonopleura guttata    ;
Neochmia temporalis  ;
Neochmia phaeton ;
Neochmia ruficauda    ;
Neochmia modesta  ;
Taeniopygia guttata  ;
Taeniopygia bichenovii  ;
Poephila personata  ;
Poephila acuticauda  ;
Poephila cincta    ;
Erythrura trichroa ;
Chloebia gouldiae    ;
Lonchura punctulata   ;
Lonchura castaneothorax ;
Heteromunia pectoralis;

Referncies.



Bibliografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323408" title="Tetiteri" nonfiltered="1072" processed="1069" dbindex="126105">

Els tetiteris (Tethytheria, "bsties de Tetis" en grec) formen un txon de mamfers que agrupa els ordres dels proboscidis i dels sirenis. Tamb inclou els ordres extingits dels embritpodes i dels desmostils.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323409" title="Rioja Baixa" nonfiltered="1073" processed="1070" dbindex="126106">

La Rioja Baixa s la regi ms oriental de la comunitat autnoma de La Rioja (Espanya). Comprn els municipis situats al marge de les lleres dels rius Cidacos, Linares, Aamaza i Alhama, s a dir, les comarques d'Alfaro, Arnedo, Calahorra i Cervera. La regi limiten al nord amb el marge dret del riu Ebre, a l'est amb les provncies de Navarra i Saragossa, al sud amb la Sierra de la Hayeda de Santiago i la Sierra d'Achena, on comena la provncia de Sria, i a l'oest amb la Sierra de la Hez on comena la Rioja Mitjana.

Municipis.

Vall.
Alfaro.
Aldeanueva de Ebro;
Alfaro;
Rincn de Soto;

Arnedo.
Arnedillo (Santa Eulalia Somera);
Arnedo (Turruncn);
Bergasa (Carbonera);
Bergasillas Bajera (Bergasillas Somera);
Cornago (Valdeperillo);
Enciso (El Villar de Enciso, Garranzo, La Escurquilla, Las Ruedas de Enciso, Navalsaz, Poyales, Valdevigas);
Grvalos;
Herce;
Munilla (Antoanzas, La Monja, La Santa, Peroblasco, Ribalmaguillo, San Vicente de Munilla);
Muro de Aguas (Ambas Aguas o Entrambas Aguas);
Prjano;
Quel;
Santa Eulalia Bajera;
Villarroya;
Zarzosa;

Calahorra.
Autol;
Calahorra (Murillo de Calahorra);
El Villar de Arnedo;
Pradejn;
Tudelilla;

Sierra.
Cervera.
Aguilar del Ro Alhama amb el llogarret d'Inestrillas;
Cervera del Ro Alhama amb els barris i llogarrets de (Cabretn, Rincn de Olivedo o Las Casas, Valdegutur, Valverde, Ventas de Baos o Las Ventas de Cervera;
Igea;
Navajn;
Valdemadera;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323416" title="Brontotrid" nonfiltered="1074" processed="1071" dbindex="126107">

Els brontotrids (Brontotheriidae) o titanotrids (Titanotheriidae) sn una famlia de mamfers extingits de l'ordre dels perissodctils, el grup que inclou els cavalls, rinoceronts i tapirs. Tot i que els brontoteris tenen probablement una relaci ms propera als cavalls, superficialment tenien aspecte de rinoceronts. Visqueren fa uns 56-34 milions d'anys, a l'poca de l'Eoc.

Classificaci.
Famlia Brontotheriidae;
Pakotitanops ;
Mulkrajanops ;
Eotitanops;
Palaeosyops;
Subfamlia Brontotheriinae;
Bunobrontops;
Mesatirhinus;
Dolichorhinus;
Sphenocoelus;
Desmatotitan;
Fossendorhinus;
Metarhinus;
Microtitan;
Sthenodectes;
Telmatherium;
Metatelmatherium;
Epimanteoceras;
Hyotitan ;
Nanotitanops ;
Pygmaetitan ;
Acrotitan ;
Arctotitan ;
Qufutitan ;
Tribu Brontotheriini;
Protitan;
Protitanotherium;
Rhinotitan;
Diplacodon;
Pachytitan;
Brachydiastematherium;
Sivatitanops;
Subtribu Embolotheriina;
Gnathotitan;
Aktautitan;
Metatitan;
Nasamplus;
Protembolotherium;
Embolotherium ;
Subtribu Brontotheriina;
Parabrontops;
Protitanops;
Notiotitanops;
Dianotitan;
Duchesneodus;
Megacerops;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323420" title="Comarques de la Rioja" nonfiltered="1075" processed="1072" dbindex="126108">
La Comunitat Autnoma de La Rioja no compta amb una divisi oficial de comarques. Tradicionalment s'ha usat la consistent en els nou partits judicials que existien des d'antic, corresponents a Haro, Santo Domingo de la Calzada, Njera, Logroo, Torrecilla en Cameros, Calahorra, Arnedo, Alfaro i Cervera del Ro Alhama.

De forma ms general, La Rioja es considera dividida en tres regions, sent aquestes la Alta, Mitjana i Baixa, segons la llera del riu Ebre, contant cadascuna d'elles amb zona de vall en la seva zona nord, de clima mediterrani i zona de sierra en la zona sud, de clima continental. Degut al fet que els antics partits judicials de Santo Domingo de la Calada i Njera cobrien localitats situades en vall i serra i atenent a la gran diferncia orogrfica entre aquestes zones, sembla ms correcte tractar a les seves respectives zones de sierra Ezcaray i Anguiano com a comarques. A ms tradicionalment la comarca de Torrecilla en Cameros (coneguda habitualment com Cameros) s dividida en Camero Nuevo i Viejo. 
 Comarques .

Segons l'argumentat podem considerar la segent divisi comarcal, atenent a l'orografia el clima i els usos del terreny: 
 Rioja Alta;
 Sierra;
 Anguiano;
 Ezcaray;
 Valle;
 Haro;
 Njera;
 Santo Domingo de la Calzada;
 Rioja Mitjana;
 Sierra;
 Tierra de Cameros;
 Camero Nuevo;
 Camero Viejo;
 Vall ;
 Logronyo;
 Rioja Baixa;
 Sierra;
 Cervera;
 Valle;
 Alfaro;
 Arnedo;
 Calahorra;

Divisions Comarcals de La Rioja. 
En La Rioja s'han portat a terme diverses comarcalitzacions que segueixen tant criteris d'homogenetat com de funcionalitat. 
Segons el Ministeri d'Agricultura. 
En 1978 el Ministeri d'Agricultura, reunint municipis amb caracterstiques naturals, histriques, socials i econmiques, va considerar dividir La Rioja en sis comarques:
Rioja Alta: comprn el sector ms occidental de la vall de l'Ebre, amb una capitalitat compartida pels nuclis d'Haro, Santo Domingo de la Calada i Njera. ;
Rioja Mitjana: comprn el sector central de la vall de l'Ebre i s regida per Logronyo. ;
Rioja Baixa: comprn el sector oriental de la Depressi de l'Ebre, amb una capitalitat compartida pels nuclis de Calahorra, Arnedo i Alfaro. ;
Serres occidentals: comprn els municipis localitzats en la Serra de la Demanda i vessant nord de Becs de Urbin (altes valls del Oja i Najerilla). ;
Serres centrals o Terra de Cameros: comprn els municipis localitzats en les altes valls del Iregua i del Leza-Jubera. ;
Serres orientals: comprn els municipis localitzats en les altes valls del Cidacos i Alhama. s la comarcalitzaci ms coneguda i utilitzada ;

Segons informe de reconeixement territorial. 
En 1982 el Ministeri d'Obres Pbliques i Urbanisme juntament amb el Govern de La Rioja, va realitzar un informe, principalment sota l'autoria de Fernndez Blanco, en el qual s'intentava establir rees de forta homogenetat interna, basant-se en la divisions realitzada pel ministeri d'Agricultura, encara que alguns dels seus nuclis no reuns les condicions socials i econmiques necessries per a considerar-los capaleres de comarca. Amb aix es van obtenir 13 subunitats.

Comarca Rioja Alta;
Subcomarca d'Haro;
Subcomarca de Santo Domingo de la Calzada;
Subcomarca de Njera;
Comarca Rioja Mitjana;
Subcomarca de Logroo;
Subcomarca d'Albelda de Iregua;
Comarca Rioja Baja;
Subcomarca de Calahorra;
Subcomarca d'Arnedo;
Subcomarca d'Alfaro;
Subcomarca de Cervera;
Comarca Sierra Rioja Alta;
Subcomarca d'Ezcaray;
Subcomarca d'Anguiano;
Comarca Sierra Rioja Media;
Subcomarca de Cameros (Torrecilla en Cameros);
Comarca Sierra Rioja Baja;
Subcomarca Alto Cidacos (Arnedillo);

 Segons criteris funcionals . 
El 1983 Arnez Vadillo va realitzar una proposta sota criteris funcionals. Per a aix va identificar les comarques, amb el territori depenent d'un nucli urb (capalera comarcal). Segons aix va distingir sis comarques: 
Comarca d'Haro: comprn la zona noroccidental de la regi, en el curs baix del riu Oja-Tirn. La seva capalera s Haro (nucli de nivell jerrquic I o superior). ;
Comarca de Santo Domingo de la Calzada: comprn l'oest de la regi, comprenent els municipis de la conca mitja i alta del riu Oja. La seva capalera s Santo Domingo de la Calzada (nucli de nivell jerrquic II) ;
Comarca de Njera: comprn els municipis de la tota la conca del riu Najerilla, incloent per tant el sector oriental de la Siierra de la Demanda i la vessant nord dels Picos de Urbin, per considerar que en aquest moment no existia un nucli capa d'articular aquestes ltimes zones indicades. ;
Comarca de Logronyo: comprn els municipis de tota la conca dels rius Iregua, Leza i Jubera, incloent per tant a ms del sector central de la depressi de l'Ebre al seu pas per La Rioja, el territori muntanyenc de Cameros pels mateixos motius indicats en el cas de la Comarca de Njera. La seva capalera s Logronyo (nucli de nivell jerrquic 0) ;
Comarca de Calahorra: comprn la zona nord-oest de la regi, comprenent els municipis dels cursos baixos del Cidacos i Alhama. La seva capalera s Calahorra (nucli de nivell jerrquic I) ;
Comarca d'Arnedo-Cervera de Ric Alhama: comprn els municipis dels cursos alts i mitjos dels rius Cidacos, Alhama i Linares. La seva capalera s Arnedo (nucli de nivell jerrquic II) ;
 Segons criteris econmics . 
En 1987 Gmez Bezares, va establir una nova divisi comarcal, intentant conjuminar criteris d'homogenetat i les relacions que entaulen els municipis amb el seu centre funcional. El resultat va ser semblant al d'Arnez Vadillo, encara que afegia supraunidades i subunidades amb capitals de diferent rang: 

Unitat supracomarcal: Rioja Alta, capital Haro;
Unitat comarcal:
Santo Domingo de la Calzada;
Njera;
Unitat subcomarcal:
Sierra de la Demanda occidental, Ezcaray;
Sierra de la Demanda oriental, Anguiano;
Unitat supracomarcal: Rioja Media, capital Logroo;
Unitat comarcal:
Cameros Nuevo, Torrecilla;
Unidad subcomarcal:
Cameros Viejo, San Romn;
Unidad supracomarcal: Rioja Baja, capital Calahorra;
Unidad comarcal:
Arnedo;
Alfaro;
Cervera de Ro Alhama;
 Distribuci de la poblaci . 
La distribuci de la poblaci quant al nombre d'habitants, com per densitat, s distinta, com es pot veure, la concentraci de poblaci en la capital, i en les zones industrials, enfront de la gaireb despoblacin de les zones ms abruptes, diferncia per si solament els diferents tipus de terrenys i usos econmics. 
 Comunitat Autnoma . 
 Nm. de municipis: 174 ;
 Superfcie: 5.027,91  km^2 ;
 Habitants (2007): 308.968 ;
 Densitat: 61,45 Hab/ km^2 ;
 Per Regions . 


 Rioja Alta;
 Nm. de municipis: 89;
 Superfcie: 1.984,51 ;
 Habitants (2007): 50.513;
 Densitat: 25,45 Hab/;

 Rioja Mitjana;
 Nm. de municipis: 57;
 Superfcie: 1.661,45 ;
 Habitants (2007): 187.166;
 Densitat: 112,65 Hab/;

 Rioja Baixa;
 Nm. de municipis: 28;
 Superfcie: 1.381,95 ;
 Habitants (2007): 71.289;
 Densitat: 51,59 Hab/;

 Per zones .

 Sierra;
 N de municipis: 52;
 Superfcie: 2.062,42 ;
 Habitants (2007): 13.851;
 Densitat: 6,72 Hab/;

 Vall;
 N de municipis: 122;
 Superfcie: 2.965,49 ;
 Habitants (2007): 295.117;
 Densitat: 99,52 Hab/;

 Per Regions i per zones .
 Rioja Alta .

 Sierra;
 Nm. de municipis: 22;
 Superfcie: 970,92 ;
 Habitants (2007): 6.355;
 Densitat: 6,55 Hab/;

 Valle;
 Nm. de municipis: 67;
 Superfcie: 1.013,59 ;
 Habitants (2007): 44.158;
 Densitat: 43,57 Hab/;

 Rioja Mitjana .


 Sierra;
 Nm. de municipis: 25;
 Superfcie: 800,27 ;
 Habitants (2007): 3.242;
 Densitat: 4,05 Hab/;

 Valle;
 Nm. de municipis: 32;
 Superfcie: 861,18 ;
 Habitants (2007): 183.924;
 Densitat: 213,57 Hab/;

 Rioja Baixa .

 Sierra;
 Nm. de municipis: 5;
 Superfcie: 291,23 ;
 Habitants (2007): 4.254;
 Densitat: 14,61 Hab/;

 Valle;
 Nm. de municipis: 23;
 Superfcie: 1.090,72 ;
 Habitants (2007): 67.035;
 Densitat: 61,46 Hab/;

 Bibliografia .
 Caja de Ahorros de La Rioja, La Geografa de La Rioja, en tres volmenes. 84-604-9924-3.

 Enllaos externs .
Fitxes municipals, La Rioja;
ENESA;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323421" title="Plataforma pel medi ambient de Mallorca" nonfiltered="1076" processed="1073" dbindex="126109">

La plataforma pel medi ambient de Mallorca va sorgir des de diversos punts de l'illa. Promogut des de l'institut Pau Casesnoves d'Inca i promocionat per diversos associacions ecologistes d'Alcdia, Sller i la zona de Campanet, Escorca, etc. Un dels objectius de la plataforma s la reducci en la construcci en la serra de Tramuntana i la protecci de la fauna i flora endmica de les Balears.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323422" title="Joana Pol" nonfiltered="1077" processed="1074" dbindex="126110">

Joana Pol (nascuda el 28 de juliol de 1967 a Selva, Mallorca), s una escriptora i pintora dedicada al gnere fantstic.

Autora de llibres com "El crim dels Dus" (2005), i "Bellver" (2008), s coneguda per haver collaborat durant dos anys (mar de 2006 a mar de 2008) amb l'espai radiofnic literari "Es Rac Literari" en el programa 3 de Nit, de Sandra Llabrs, un popular magazn  nocturn que la cadena autonmica IB3-Rdio, de les Illes Balears, emetia les nits del dilluns al divendres des de 2005 fins a la seva finalitzaci al mar de 2008. "Es Rac Literari" es va fer molt popular entre els escriptors internutics perqu el seu nou format combinava el programa de rdio, prpiament dit, amb les noves tecnologies (internet) per a promocionar a autors novells. El programa incloa entrevistes als autors i la dramatitzaci radiofnica de textos literaris, que desprs es penjaven en internet en format de booktrailers.

Joana Pol s tamb una de les fundadores de l'Associaci Mallorca Fantstica, que encapala un moviment cultural dirigit als amants del gnere fantstic, de cincia-ficci i terror, en l'mbit de les Illes Balears. A l'abril de 2008 aquesta associaci va promoure el primer Festival de Fantasia, Terror i Cincia-Ficci de les Illes Balears, Mallorca fantstica, un festival multidisciplinar on, al mateix temps que es reivindiquen les arrels fantstiques prpies de les Illes Balears, mitjanant conferncies d'experts en el tema com Jos Francisco Argente o actuacions com les organitzades per la Federaci de Dimonis, Diables i Bsties de Foc (actualment presidida per Mart Arbona), el gnere fantstic tingui la seva expressi sota formats tan distints com la literatura, el cinema, la msica, la illustraci, l'escultura, l'espectacle o els jocs de rol, amb convidats de talla internacional, com Vicente Aranda (director de cinema), Nacho Llauris (egiptleg i escriptor), Toni Bestard (director de cinema), Simn Andreu (actor), o Priscilla Hernndez (cantant i compositora).

Actualment, Joana Pol dirigeix l'editorial Mallorca Fantstica Editors, i juntament amb Cristina Puig Argente (historiadora de l'art, museloga i dissenyadora de la Anfisbena para els trofeus dels Premis Mallorca Fantstica), el seu germ Biel Pol (tamb escriptor, autor de "Nosferatu, la bstia de Murnau"), i altres socis i collaboradors de Mallorca Fantstica, treballen per a la celebraci, al setembre de 2009, de la 2a Edici del Festival de Fantasia, Terror i Cincia-Ficci MALLORCA FANTSTICA. Asmismo, collabora en el nou espai literari "La Mar de Llibres" del magazine "La Mar de Coses" de Sandra Llabrs, ems per IB3 Rdio els matins de dilluns a divendres.

 Enllaos externs .
 Lloc web de Joana Pol;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323423" title="Uta com" nonfiltered="1078" processed="1075" dbindex="126111">

L'uta (Pseudocheirus peregrinus, "m falsa" en grec antic i "peregr" en llat) s un marsupial australi. s un herbvor nocturn, amb un pes d'entre 550 i 1.100 g. T un pelatge gris amb taques blanques darrere els ulls i sovint un ventre de color crema. T una llarga cua prnsil que sol presentar una distinta punta blanca de ms d'un quart de la seva longitud. Les potes posteriors sn sindctiles, cosa que l'ajuda a grimpar.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323429" title="Peturid" nonfiltered="1079" processed="1076" dbindex="126112">

Els peturids (Petauridae) sn una famlia que inclou onze espcies de pssum de mida mitjana, repartides en tres gneres. Viuen a Austrlia i Papua Nova Guinea.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323432" title="Epitacio Pessoa" nonfiltered="1080" processed="1077" dbindex="126113">

Epitcio Lindolfo da Silva Pessoa (Umbuzeiro, 23 de maig de 1865   Petrpolis, 13 de febrer de 1942) va ser un poltic i jurista brasiler, president de la repblica entre 1919 i 1922, desprs que Rodrigues Alves, triat el 1918, no va prendre possessi degut a una malaltia. El perode de govern va ser marcat per revoltes militars que acabarien en la Revoluci de 30, la qual va portar Getlio Vargas al govern central. 

Va ser encara diputat federal en dues oportunitats, ministre de la Justcia, del Suprem Tribunal Federal, procurador-general de la Repblica, senador tres vegades, cap de la delegaci brasilera al costat de la Conferncia de Versalles i jutge de la llavors Cort Internacional de La Haia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323433" title="Llista d'ocells de Tasmnia" nonfiltered="1081" processed="1078" dbindex="126114">

Aquesta llista d'ocells de Tasmnia inclou totes les espcies d'ocells trobats a Tasmnia: 318, de les quals 12 en sn endemismes, 2 en sn endemismes reproductors, 19 es troben globalment amenaades d'extinci i 13 hi foren introdudes. 

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Struthioniiformes.
Casuariidae.
Dromaius novaehollandiae;
Dromaius ater  ;
Galliformes.
Phasianidae.
Coturnix pectoralis;
Coturnix ypsilophora;
Odontophoridae.
Callipepla californica ;
Anseriformes.
Anatidae.
Oxyura australis;
Biziura lobata;
Cygnus atratus;
Cereopsis novaehollandiae;
Tadorna tadornoides;
Chenonetta jubata;
Anas platyrhynchos ;
Anas superciliosa;
Anas rhynchotis;
Anas gracilis;
Anas castanea;
Aythya australis;
Podicipediformes.
Podicipedidae.
Tachybaptus novaehollandiae;
Poliocephalus poliocephalus;
Podiceps cristatus;
Sphenisciformes.
Spheniscidae.
Eudyptula minor;
Procellariiformes.
Procellariidae.
Pelecanoides urinatrix;
Macronectes giganteus;
Macronectes halli;
Daption capense;
Pterodroma macroptera;
Pterodroma lessonii;
Pachyptila desolata;
Pachyptila turtur;
Puffinus griseus;
Puffinus tenuirostris;
Puffinus gavia;
Diomedeidae.
Diomedea exulans;
Thalassarche melanophrys;
Thalassarche cauta;
Thalassarche bulleri;
Hydrobatidae.
Pelagodroma marina;
Pelecaniformes.
Sulidae.
Morus serrator;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax melanoleucos;
Phalacrocorax fuscescens;
Phalacrocorax sulcirostris;
Phalacrocorax carbo;
Pelecanidae.
Pelecanus conspicillatus;
Ciconiiformes.
Ardeidae.
Egretta novaehollandiae;
Egretta garzetta;
Ardea alba;
Ardea ibis;
Nycticorax caledonicus;
Botaurus poiciloptilus;
Falconiformes.
Accipitridae.
Haliastur sphenurus;
Haliaeetus leucogaster;
Circus approximans;
Accipiter fasciatus;
Accipiter novaehollandiae;
Accipiter cirrocephalus;
Aquila audax ;
Aquila audax fleayi ;
Falconidae.
Falco berigora;
Falco longipennis;
Falco peregrinus;
Falco cenchroides;
Gruiformes.
Rallidae.
Rallus pectoralis;
Porzana fluminea;
Porzana tabuensis;
Porphyrio porphyrio;
Gallinula tenebrosa;
Gallinula mortierii ;
Fulica atra;
Turniciformes.
Turnicidae.
Turnix varia;
Charadriiformes.
Scolopacidae.
Gallinago hardwickii;
Limosa lapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius madagascariensis;
Tringa totanus;
Heteroscelus brevipes;
Arenaria interpres;
Calidris ruficollis;
Calidris ferruginea;
Haematopodidae.
Haematopus longirostris;
Haematopus fuliginosus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Charadriidae.
Pluvialis fulva;
Charadrius ruficapillus;
Charadrius bicinctus;
Elseyornis melanops;
Thinornis rubricollis;
Vanellus tricolor;
Vanellus miles;
Laridae.
Stercorarius parasiticus;
Larus pacificus;
Larus dominicanus;
Larus novaehollandiae;
Sterna caspia;
Sterna bergii;
Sterna albifrons;
Sterna nereis;
Columbiformes.
Columbidae.
Streptopelia chinensis;
Phaps chalcoptera;
Phaps elegans;
Psittaciformes.
Cacatuidae.
Calyptorhynchus funereus;
Eolophus roseicapilla;
Cacatua tenuirostris;
Cacatua sanguinea;
Cacatua galerita;
Psittacidae.
Glossopsitta concinna;
Platycercus caledonicus ;
Platycercus eximius;
Lathamus discolor;
Neophema chrysostoma;
Neophema chrysogaster ;
Pezoporus wallicus;
Cuculiformes.
Cuculidae.
Cuculus pallidus;
Cacomantis flabelliformis;
Chrysococcyx basalis;
Chrysococcyx lucidus;
Strigiformes.
Strigidae.
Ninox novaeseelandiae;
Tytonidae.
Tyto novaehollandiae;
Caprimulgiformes.
Podargidae.
Podargus strigoides;
Aegothelidae.
Aegotheles cristatus;
Apodiformes.
Apodidae.
Hirundapus caudacutus;
Coraciiformes.
Alcedinidae.
Alcedo azurea;
Halcyonidae.
Dacelo novaeguineae;
Passeriformes.
Menuridae.
Menura novaehollandiae;
Maluridae.
Malurus cyaneus;
Stipiturus malachurus;
Pardalotidae.
Pardalotus punctatus;
Pardalotus quadragintus ;
Pardalotus striatus;
Sericornis humilis ;
Acanthornis magnus;
Calamanthus fuliginosus;
Acanthiza pusilla;
Acanthiza ewingii ;
Acanthiza chrysorrhoa;
Meliphagidae.
Anthochaera paradoxa ;
Anthochaera chrysoptera;
Manorina melanocephala;
Lichenostomus flavicollis ;
Melithreptus validirostris ;
Melithreptus affinis ;
Phylidonyris pyrrhoptera;
Phylidonyris novaehollandiae;
Phylidonyris melanops;
Acanthorhynchus tenuirostris;
Epthianura albifrons;
Petroicidae.
Petroica multicolor;
Petroica phoenicea;
Petroica rodinogaster;
Melanodryas vittata ;
Cinclosomatidae.
Cinclosoma punctatum;
Pachycephalidae.
Pachycephala olivacea;
Pachycephala pectoralis;
Colluricincla harmonica;
Dicruridae.
Myiagra cyanoleuca;
Rhipidura fuliginosa;
Campephagidae.
Coracina novaehollandiae;
Artamidae.
Artamus leucorynchus;
Artamus cyanopterus;
Cracticus torquatus;
Gymnorhina tibicen ;
G. tibicen hypoleuca;
Strepera fuliginosa ;
Strepera versicolor ;
Corvidae.
Corvus tasmanicus;
Corvus mellori;
Alaudidae.
Alauda arvensis ;
Motacillidae.
Anthus novaeseelandiae;
Passeridae.
Passer domesticus ;
Stagonopleura bella;
Fringillidae.
Carduelis chloris ;
Carduelis carduelis ;
Hirundinidae.
Hirundo neoxena;
Hirundo nigricans;
Sylviidae.
Megalurus gramineus;
Cisticola exilis;
Zosteropidae.
Zosterops lateralis;
Muscicapidae.
Zoothera lunulata;
Turdus merula ;
Sturnidae.
Sturnus vulgaris;

Referncies.



Bibliografia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323438" title="Comarca d'Anguiano" nonfiltered="1082" processed="1079" dbindex="126115">

La Comarca d'Anguiano, La Rioja, (Espanya). A la regi Rioja Alta, de la zona de Sierra.

 Nm. de municipis: 17;
 Superfcie: 720,45 ;
 Poblaci (2007): 3.834 habitants;
 Densitat: 5,32 hab/;
 Latitud mitjana: 42 14' 34" nord;
 Longitud mitjana: 2 50' 26" oest;
 Altitud mitjana: 830,53 msnm;

 Municipis de la comarca .

 Anguiano;
 Baos de Ro Toba;
 Berceo;
 Brieva de Cameros;
 Canales de la Sierra;
 Estollo;
 Ledesma de la Cogolla;
 Mansilla de la Sierra;
 Matute;
 Pedroso;
 San Milln de la Cogolla;
 Toba;
 Ventrosa;
 Villavelayo;
 Villaverde de Rioja;
 Viniegra de Abajo;
 Viniegra de Arriba;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323439" title="Delfim Moreira" nonfiltered="1083" processed="1080" dbindex="126116">


Delfim Moreira da Costa Ribeiro (Cristina (Minas Gerais), 7 de novembre de 1868   Santa Rita do Sapuca, 1 de juliol de 1920) va ser un advocat i poltic brasiler. Va ser president de Brasil entre 15 de novembre de 1918 i 28 de juliol de 1919. 

Va estudiar en el seminari de Mariana i curs Dret a la Facultat de Dret de So Paulo, diplomant-si el 1890. Pertanyent a la generaci de republicans histrics miners, va anar diputat estatal de 1894 a 1902, sent nomenat secretari de l'interior de Mines Gerais. Delfim Moreira tamb va ser president de l'estat de Mines Gerais, de 1914 a 1918. 

Vice en la etapa de Rodrigues Alves durant les eleccions, va assumir la presidncia en virtut de la mort d'aquell, vctima de la Grip Espanyola, fins que fossin convocades noves eleccions (a l'poca la Constituci preveia que el vicepresident noms assumiria provionalment, si el president mors abans de transcorreguts dos anys de la seva possessi, o sigui, la meitat del seu mandat). 

En el seu govern, Brasil es va fer representar en la Conferncia de Pau de Pars, pel senador Epitcio Pessoa, electe president el 13 de maig, en disputa amb Rui Barbosa. Desprs desprs de la tornada del nou president de l'exterior, Delfim Moreira li va passar el crrec, tornant a la vice-presidncia. 

El seu curt mandat (que va quedar conegut com regncia republicana) va ser un perode assenyalat per diversos problemes socials, especialment un gran nombre vagues generals. Delfim Moreira va sofrir durant la seva presidncia d'una malaltia que el deixava totalment desconcentrat i desconnectat de les seves tasques, sent que, en la prctica, qui prenia les decisions era el ministre Afrnio de Melo Franco. 

Va reformar l'administraci del territori de l'Estat d'Acre1Acre, republic el Codi civil brasiler amb diverses correccions al text original de 1916. Va decretar la intervenci en l'estat de Gois. 

Quan va morir, desprs desprs de deixar la presidncia, encara ocupava la vice-presidncia del govern d'Epitcio Pessoa. Francisco lvaro Bueno de Paiva el va substituir.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323445" title="Anguiano" nonfiltered="1084" processed="1081" dbindex="126117">


Anguiano s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. 

 Enllaos externs .

 Fotos del poble;
 Dansa de les xancres d'Anguiano;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323446" title="Baos de Ro Toba" nonfiltered="1085" processed="1082" dbindex="126118">


Baos de Ro Toba s un municipi de la Rioja, a la Rioja Alta.

 Personatges illustres .
Eduardo Martnez Somalo (1927- ): Cardenal i camarleng papal;
Abel San Martn "Barberito I" (1927-1980): Pilotari campi d'Espanya de m individual;
Domingo Salazar (1525-1594): Arquebisbe de Manila;
Benet Ignasi de Salazar (1615-1692) Bisbe de Barcelona i President de la Generalitat de Catalunya entre (1689-1692);

Enllaos externs .
Baos on-line Pgina personal sobre Baos;
CP San Pelayo Collegi pblic de Baos;
Baos de Ro Toba Pgina personal sobre Baos de Ro Toba ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323456" title="Llista d'ocells de Sri Lanka" nonfiltered="1086" processed="1083" dbindex="126119">

Aquesta llista d'ocells de Sri Lanka inclou totes les espcies d'ocells trobats a Sri Lanka: 441, de les quals 24 en sn endemismes, 24 es troben globalment amenaades d'extinci i dues hi foren introdudes.

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Podicipedidae.
Tachybaptus ruficollis;
Procellariidae.
Daption capense;
Pterodroma baraui;
Bulweria bulwerii;
Bulweria fallax;
Calonectris leucomelas;
Puffinus cameipes;
Puffinus pacificus;
Puffinus griseus;
Puffinus tenuirostris;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae.
Oceanites oceanicus;
Oceanodroma monorhis;
Phaethontidae.
Phaethon aethereus;
Phaethon lepturus;
Pelecanidae.
Pelecanus philippens;
Sulidae.
Sula dactylatra;
Sula sula;
Sula leucogaster;
Phalacrocoracidae.
Phalacrocorax carbo;
Phalacrocorax fuscicollis;
Phalacrocorax niger;
Anhingidae.
Anhinga melanogaster;
Fregatidae.
Fregata andrewsi;
Fregata minor;
Fregata ariel;
Ardeidae.
Ardea cinerea;
Ardea goliath;
Ardea purpurea;
Egretta alba modesta;
Egretta intermedia;
Egretta garzetta;
Egretta gularis;
Bubulcus ibis;
Ardeola grayii;
Ardeola bacchus;
Butorides striatus;
Nycticorax nycticorax;
Gorsachius melanolophus;
Ixobrychus sinensis;
Ixobrychus cinnamomeus;
Dupetor flavicollis;
Botaurus stellaris;
Ciconiidae.
Mycteria leucocephala;
Anastomus oscitans;
Ciconia nigra;
Ciconia episcopus;
Ciconia ciconia;
Ephippiorhynchus asiaticus;
Leptoptilos javanicus;
Threskiornithidae.
Threskomis melanocephalus;
Plegadis falcinellus;
Platalea leucorodia;
Phoenicopteridae.
Phoenicopterus ruber;
Anatidae.
Dendrocygna bicolor;
Dendrocygna javanica;
Anser anser;
Tadorna ferruginea;
Sarkidiornis melanotos;
Nettapus coromandelianus;
Anas penelope;
Anas strepera;
Anas crecca;
Anas platyrhynchos;
Anas poecilorhyncha;
Anas acuta;
Anas querquedula;
Anas clypeata;
Marmaronetta angustirostris;
Netta rufina;
Aythya ferina;
Athythya fuligula;
Pandionidae.
Pandion haliaetus;
Accipitridae.
Aviceda jerdoni;
Aviceda leuphotes;
Pernis ptilorhynchus;
Elanus caeruleus;
Milvus migrans;
Haliastur indus;
Haliaeetus leucogaster;
Ichthyophaga ichthyaetus;
Neophron percnopterus;
Spilornis cheela;
Circus macrourus;
Circus melanoleucos;
Circus pygargus;
Circus aeruginosus;
Accipiter trivirgatus;
Accipiter badius;
Accipiter virgatus;
Buteo buteo;
Buteo rufinus;
Ictinaetus malayensis;
Hieraaetus fasciatus;
Hieraaetus pennatus;
Hieraaetus kieneri;
Spizaetus cirrhatus;
Spizaetus nipalensis;
Falconidae.
Falco naumanni;
Falco tinnunculus;
Falco amurensis;
Falco chicquera;
Falco severus;
Falco peregrinus calidus;
Peregiinus peregrinator;
Phasianidae.
Francolinus pictus;
Francolinus pondicerianus;
Coturnix coromandelica;
Coturnix chinensis;
Perdicula asiatica;
Galloperdix bicalcarata ;
Gallus lafayettii ;
Pavo cristatus;
Turnicidae.
Turnis sylvatica;
Turnis suscitator;
Rallidae.
Rallus striatus;
Rallus aquaticus;
Rallina eurizonoides;
Crex crex;
Porzana pusilla;
Porzana fusca;
Amauromis phoenicurus;
Gallicrex cinerea;
Gallinula chloropus;
Porphyrio porphyrio;
Fulica atra;
Jacanidae.
Hydrophasianus chirurgus;
Rostratulidae.
Rostratula benghalensis;
Dromadidae.
Dromas ardeola;
Haematopodidae.
Haematopus ostralegus;
Recurvirostridae.
Himantopus himantopus;
Recurvirostra avosetta;
Burhinidae.
Burrhinus oedicnemus;
Esacus recurvirostris;
Glareolidae.
Cursorius coromandelicus;
Glareola pratincola;
Glareola maldivarum;
Glareola lactea;
Charadriidae.
Vanellus malebaricus;
Chettusia gregaria;
Vanellus Indicus;
Pluvialis fulva;
Pluvialis squatarola;
Charadrius hiaticula;
Charadrius placidus;
Charadrius dubius;
Charadrius alesandrinus;
Charadrius mongolus;
Charadrius leschenaultii;
Charadrius asiaticus;
Charadrius veredus;
Scolopacidae.
Limosa limosa;
Limosa iapponica;
Numenius phaeopus;
Numenius tenuirostris;
Numenius arquata;
Tringa erythropus;
Tringa totanus;
Tringa stagnatilis;
Tringa nebularia;
Tringa guttifer;
Tringa ochropus;
Tringa glareola;
Xenus cinereus;
Actitis hypoleucos;
Arenaria Interpres;
Phalaropus lobatus;
Scolopax rusticola;
Gallinago nemoricola;
Gallinago stenura;
Gallinago megala;
Gallinago media;
Gallinago gallinago;
Lymnocryptes minimus;
Limnodramus semipalmatus;
Calidris canutus;
Calidris tertuirostris;
Calidris alba;
Calidris ruficollis;
Calidris minuta;
Calidris temminckii;
Calidris subminuta;
Calidris fuscicollis;
Calidris acuminata;
Calidris alpina;
Calidris ferruginea;
Eurynorhynchus pygmeus;
Limicola falcinellus;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Stercorariidae.
Catharacta maccormicki;
Catharacta Antarctica;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Laridae.
Larus hemprichii;
Larus heuglini;
Larus cachinnans;
Larus ichthyaetus;
Larus brunnicephalus;
Larus ridibundus;
Larus genei;
Sternidae.
Chlidonias hybridus;
Chlidonias leucopterus;
Chlidonias niger;
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia;
Onychoprion anaethetus;
Onychoprion fuscata;
Sterna hirundo;
Sterna dougalli;
Sterna repressa;
Sterna sumatrana;
Sterna bergii;
Sterna bengalensis;
Sterna sandvicensis;
Sternula albifrons;
Sternula saundersi;
Anous stolidus;
Anous tenuirostris;
Anous minutus;
Columbidae.
Columba livia;
Columba torringtoni ;
Columba punicea;
Streptopelia orientalis;
Streptopelia decaocto;
Streptopelia tranquebarica;
Streptopelia chinensis;
Chalcophaps indica;
Treron bicincta;
Treron pompadora;
Treron phoenicoptera;
Ducula aenea;
Psittacidae.
Loriculus beryllnus ;
Psittacula eupatrtia;
Psittacula krameri;
Psittacula cyanocephala;
Psittacula calthropae ;
Cuculidae.
Clamator coromandus;
Clamator jacobinus;
Hierococcyx varius;
Cuculus micropterus;
Cuculus canorus;
Cuculus poliocephalus;
Cacomantis sonneratii;
Cacomantis passerinus;
Chrysococcyx maculatus;
Surniculus lugubris;
Eudynamys scolopacea;
Phaenicophaeus viridirostris;
Phaenicophaeus pyffhocephalus ;
Taccocua leschenaultii;
Centropus chlororhynchus ;
Centropus sinensis;
Centropus bengalensis;
Tytonidae.
Tyto alba;
Strigidae.
Phodilus badius;
Otus sunia;
Otus bakkamoena;
Otus thilohoffmanni;
Bubo nipalensis;
Ketupa zeylonensis;
Strix leptognammica;
Glaucidium radiatum;
Glaucidium castanonotum ;
Ninox scutulata;
Asio flammeus;
Podargidae.
Batrachostomus moniliger;
Caprimulgidae.
Caprimulgus indicus;
Caprimulgus atripennis;
Caprimulgus asiaticus;
Apodidae.
Collocalia unicolor;
Hirundapus giganteus;
Cypsiurus balasiensis;
Tachymarptis melba;
Apus pacificus;
Apus affinis;
Hemiprocnidae.
Hemiprocne coronata;
Trogonidae.
Harpactes fasciatus;
Cerylidae.
Ceryle rudis;
Alcedinidae.
Alcedo atthis;
Alcedo meninting;
Ceyx erithacus erithacus;
Halcyonidae.
Halcyon capensis;
Halcyon smynensis;
Halcyon pileata;
Meropidae.
Merops orientalis;
Merops philippinus;
Merops apiaster;
Merops leschenautti;
Coraciidae.

Coracias benghalensis;
Eurystomus orientalis;
Upupidae.
Upupa epops;
Bucerotidae.
Ocyceros gingalensis ;
Anthracoceros coronatus;
Capitonidae.
Megalaima zeylanica;
Megalaima flavilfrons ;
Megalaima rubricapilla ;
Megalaima haemacephala;
Picidae.
Dendrocopos nanus;
Dendrocopos mahrattensis;
Celeus brachyurus;
Picus chlorolophus;
Picus xanthopygaeus;
Dinopium benghalense;
Chrysocolaptes lucidus stricklandi;
Chrysocolaptes festivus;
Pittidae.
Pitta brachyura;
Alaudidae.
Mirafra assamica;
Alauda gulgula;
Eremopterix grisea;
Hirundinidae.
Riparia diluta;
Hirundo concolor;
Hirundo rustica;
Hirundo tahitica;
Hirundo smithii;
Hirundo daurica;
Hirundo fluvicola;
Motacillidae.
Dendronanthus indicus;
Motacilla flava;
Motacilla citreola;
Motacilla cinerea;
Motacilla alba;
Motacilla maderaspatensis;
Anthus richardi;
Anthus rufulus;
Anthus godlewskii;
Anthus hodgsoni;
Campephagidae.
Coracina macei;
Coracina melanoptera;
Pericrocotus cinnamomeus;
Pericrocotus flammeus;
Hemipus picatus;
Tephrodornis pondicerianus;
Pycnonotidae.
Pycnonotus melanicterus ;
Pycnonotus cafer;
Pycnonotus pennicilitatus ;
Pycnonotus luteolus;
Iole indica;
Hypsipetes leucocephalus;
Aegithinidae.
Aegithina tiphia;
Chloropseidae.
Chloropsis cochinchinensis;
Chloropsis aurifrons;
Irenidae.
Irena puella;
Laniidae.
Lanius cristatus cristatus;
Lanius schach;
Lanius meridionalis;
Turdidae.
Monticola solitarius;
Myophonus blighi ;
Zoothera wardii;
Zoothera citrina;
Zoothera spiloptera ;
Zoothera dauma;
Turdus merula;
Turdus obscurus;
Timaliidae.
Pellomeum fuscocapillum ;
Pomatorhinus horsfieldii;
Dumetia hyperythra;
Rhodocichla atricaps;
Chrysomma sinense;
Turdoides rufescens ;
Turdoides affinis;
Garrulax cinereifrons ;
Sylviidae.
Bradypterus palliseri ;
Schoenicola platyura;
Locustella lanceolata;
Locustella naevia;
Locustella certhiola;
Acrocephalus dumetorum;
Acrocephalus stentoreus;
Hippolais caligata;
Orthotomus sutorius;
Phylloscopus trochiloides;
Phylloscopus nitidus;
Phylloscopus magnirostris;
Sylvia curruca;
Cisticolidae.
Cisticola juncidis;
Prinia hodgsonii;
Prinia sylvatica;
Prinia socialis;
Prinia inomata;
Muscicapidae.
Muscicapa dauurica;
Muscicapa muttui;
Eumyias sordida ;
Ficedula subrubra;
Cyomis rubeculoides;
Cyomis tickelliae;
Culicicapa ceylonensis;
Hypothymis azurea;
Terpsiphone paradisi;
Rhipidura aureola;
Luscinia brunnea;
Saxicoloides fulicata;
Copsychus saularis;
Cercotrichas galactotes;
Luscinia svecica;
Copsychus malabaricus;
Saxicola caprata;
Oenanthe pleschanka;
Oenanthe deserti;
Oenanthe isabellina;
Paridae.
Parus major;
Sittidae.
Sitta frontalis;
Dicaeidae.
Dicaeum agile;
Dicaeum vincens ;
Dicaeum erythrorhynchos;
Nectariniidae.
Nectarinia zeylonica;
Nectarinia lotenia;
Nectarinia asiatica;
Zosteropidae.
Zosterops palpebrosa;
Zosterops ceylonensis ;
Estrildidae.
Lonchura malabarica;
Lonchura striata;
Lonchura punctulata;
Lonchura kelaarti ;
Lonchura malacca;
Lonchura oryzivora;
Passeridae.
Passer domesticus;
Ploceidae.
Petronia xanthocollis;
Ploceus manyar;
Ploceus philippinus;
Sturnidae.
Stumus senex ;
Sturnus malabaricus;
Sturnus pagodarurn;
Sturnus roseus;
Acridotheres tristis;
Gracula ptilogenys ;
Gracula religiosa;
Oriolidae.
Oriolus oriolus;
Oriolus chinensis;
Oriolus xanthornus;
Dicruridae.
Dicrurus macrocercus;
Dicrurus leucophaeus;
Dicrurus caerulescens;
Dicrurus paradiseus;
Artamidae.
Artamus fuscus;
Corvidae.
Urocissa ornata  ;
Corvus splendens;
Corvus macrorhynchos;

Referncies.



Bibliografia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323467" title="Berceo" nonfiltered="1087" processed="1084" dbindex="126120">


Berceo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Es troba a un escs quilmetre dels importants Monestir de Suso i Monestir de San Milln de Yuso, bressol de la llengua castellana i declarats patrimoni de la humanitat. A 15 kms cap al nord-oest es troba el poble de Santo Domingo de la Calzada i a uns altres 15 km al noreste la ciutat de Njera. Ambdues pertanyen a la ruta del Cam de Santiago. 

 Historia . 
La primera poblaci establerta a Berceo va ser d'origen cltic, d'aqu el seu nom. Va ser romanitzat en el segle I a C Sant Mill, sant que dna nom al poble del costat, va nixer a Berceo. D'aquesta manera, en el segle VII apareix la primera notcia documental del municipi de Berceo, en la vida de Sant Mill. 

 Personatges illustres .
 Sant Mill (Berceo, 473   Monestir de San Milln de Suso   574) fou un ermit, deixeble de sant Felices de Bilibio.
 Gonzalo de Berceo (Berceo c. 1197   c. 1264), poeta espanyol, el primer de nom conegut.
 Fray Pedro Corro (Berceo 1864   1934), cronista general dels agustins recoletos;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323468" title="Brieva de Cameros" nonfiltered="1088" processed="1085" dbindex="126121">


Brieva de Cameros s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Pertany a la comarca d'Anguiano. Es troba estretament encaixonada entre la Serra de Castejn i el Monte San Cristbal. El riu Brieva (truiter) neix en les faldilles de la Serra de Castejn i desemboca al riu Najerilla, afluent de l'Ebre per la marge dreta. De Brieva es passa a la Vall de l'Iregua pel serral que uneix les forestes Pea Alta i San Cristbal pel port de Pea Hincada

 Enllaos externs .
Ajuntament de Brieva;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323472" title="Canales de la Sierra" nonfiltered="1089" processed="1086" dbindex="126122">


Canales de la Sierra s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta . El poble est situat al peu de la Sierra de la Demanda, que t grans boscos de fagedes, pinedes i rouredes. Possex una fauna variada, en la qual destaquen llops, crvols o lldries, i abundants rapaos. A Canales neix el riu que duu el seu nom, el qual s'ajunta a Villavelayo amb el riu Neila formant el Najerilla. El riu Najerilla, que recull en la seva llera multitud d'altres rierols i corrents, forma la vall que duu el seu nom. Hi ha molts rierols disseminats per vessants i valls laterals. 

 Enllaos externs .
Fotografies;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323473" title="Mde (Charpentier)" nonfiltered="1090" processed="1087" dbindex="126123">

Mde  s una tragdie en musique en un prleg i cinc actes de Marc-Antoine Charpentier segons un llibret francs de Thomas Corneille. S'estren a Pars el 4 de desembre de 1693. Mde s l'nica pera que Charpentier va escriure per a l'Acadmie Royale de Musique. L'pera fou vista per crtics contemporanis i comentaristes, incloent-hi Sbastien de Brossard i vrard Titon du Tillet, aix com Llus XIV el germ i el fill del qual hi assistiren unes quantes actuacions. Tanmateix, l'pera noms funcion fins al 15 de mar de 1694, encara que era ms tard reposada a Lilla.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323476" title="Juan Manuel Jaime Ortea" nonfiltered="1091" processed="1088" dbindex="126124">
Juan Manuel Jaime Ortea (Lleida, 1972) s un enginyer i poltic catal. Diplomat en Enginyeria Tcnica Agrcola per la Universitat de Girona. Pertany a l'Associaci de Joves Estudiants de Catalunya i a l'associaci de suport al Tercer Mn Mon 3. Tamb milita al PSC-PSOE, del qual n's secretari d'Organitzaci de la Comissi executiva nacional de les Joventuts Socialistes de Catalunya i secretari d'Organitzaci de l'Agrupaci de Sabadell, ciutat on resideix. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya, on ha estat president de la comissi d'estudi sobre la situaci de les poltiques de joventut.  

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Bloc personal de Juan Manuel Jaime;
 Fitxa al Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323477" title="Llibre d'Ezequiel" nonfiltered="1092" processed="1089" dbindex="126125">

El Llibre d'Ezequiel es un llibre bblic de l'Antic Testament que forma part dels llibres proftics. Pels jueus est en el Tanakh entre els Nevi'im ("Profetes"), en la Bblia Protestant s'ubica entre Lamentacions i Daniel, en la Bblia Catlica es troba entre Baruc i Daniel.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323478" title="Ricard Fernndez Deu" nonfiltered="1093" processed="1090" dbindex="126126">
Ricard Fernndez Deu s un advocat i periodista catal, nascut a Barcelona. Es llicenci en dret per la Universitat de Barcelona. Professional dels mitjans de comunicaci, va ingressar per oposici en Rdio Nacional d'Espanya en 1969 i la seva trajectria ha estat molt lligada a Televisi Espanyola, on, des dels anys setanta ha treballat en nombrosos programes, des de l'espai divulgatiu Temas (1974), al Telediario (1976-1977) o 300 Millones (1977). A ms va conduir el primer Telediari en catal al Centre Territorial de Sant Cugat del Valls, i en 1981 va ser Director del Centre emissor de Catalunya de Rdio Nacional d'Espanya, on ms tard i fins a 1988 realitzaria el programa Aqu te espero. 

El 1989 va participar en el controvertit programa Tribunal Popular, en el qual es debatien sobre diferents temes d'actualitat, amb la mecnica d'un judici. Fernndez Deu, actuant com advocat defensor, contraposava els seus arguments als de Javier Nart, que exercia de fiscal, mentre Xavier Foz feia el paper de jutge. El programa es va mantenir en pantalla fins a 1991. Dos anys desprs, va recuperar el format d'un vell programa de TVE, en el seu moment presentat per Federico Gallo amb enorme xit: Esta se su vida. El projecte, no obstant aix, no va assolir molta repercussi i noms es va mantenir unes setmanes en pantalla. La seva segent incursi televisiva va ser Audiencia Pblica (2000), que pretenia reprendre la idea de Tribunal Popular, de nou amb Javier Nart encara que en aquesta ocasi a Antena 3. El programa va ser retirat a les poques setmanes de la seva estrena per la seva escassa audincia. 

Tamb ha fet incursions en el mn de la poltica. Va aspirar a ser candidat pel PP a l'ajuntament de Barcelona a les eleccions municipals de 1999 (finalment ho seria Santiago Fisas Ayxel) i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 va ser escollit diputat per les llistes del Partit Popular. En 2002 se li va concedir la Gran Creu de l'Ordre del Mrit Civil. 

 Enllaos externs .
 Fitxa al Parlament de Catalunya;
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323479" title="Cornelia Funke" nonfiltered="1094" processed="1091" dbindex="126127">

Cornelia Funke s una escriptora alemanya de literatura infantil i juvenil, nascuda al 10 de desembre del 1958 a Dorsten (Westfalia, Alemanya).

 Biografia .

Desprs de graduar-se en l'escola Sta. Ursula Grammar en Dorsten, Funke tingu un ttol d'educacin terica a Hamburgo. Tot i aix, ella de petita volia ser astronauta. Pero el seu somni de veure les estrelles acab quan va veure que es precisava entrenamient militar. Tamb deitj convertir-se en pilot o viure amb els pells roges. Posteriorment, treball tres anys com treballadora social per nens desafavorits. Las histries d'aquests nens l'inspiraren a que escrivs i illustrs les seves  novelles. Volia fer d'aquest mn un lloc millor ajudant als altres. Desprs d'acabar un curs d'ilustraci en l'universitat d'Hamburg, traball com disenyadora de jocs de taula i illustradora de contes infantils. Necesitava escriure, dibuixar i disenyar. Abans de traslladar-se als Estats Units, Funke traball pel canal alemany ZDF, escribint guions en el programa Siebenstein. En maig de 2005 es trasllad d'Hamburgo a Los ngeles amb el seu marit, Rolf, i els seus fills, Anna (nascuda al 1990, que llegia tots els seus llibres abans de la publicaci) i Ben (nascut al 1995). Els seus llibres han estat traduts a ms de 30 idiomes.

 Obres literries .
 Cor de Tinta .

Una de les seves novelles ms ambicioses s el best-seller Cor de tinta, en la que els personatges dels llibres poden cobrar vida grcies a la extraordinria capacitat lectora dels protagonistes.

 Cor de tinta (2004);
 Sang de tinta (2005);
 Mort en tinta (2008);

 Hug el fantasma .

 L'Hug darrera una pista gelada (Gespensterjger auf eisiger Spur, 2002);
 L'Hug al castell del terror (Gespensterjger in der Gruselburg, 2002);
 L'Hug atrapat al pant (2003);
 L'Hug i la columna de foc (2003);

 Les gallines Boges .

"Las Gallines Bojes" s una srie de llibres que narra les aventures de cuatre noies (Sardine, Frida, Melanie i Trude) que un bon dia decideixen formar una colla. Per la colla d'uns nois, els Pigmeus, no parar de molestar-les. Ms tard se les hi unir una quinta gallina que es diu Wilma, que s'encarregar d'espiar als Pigmeus ja que amb aix s molt bona .

 Les Gallines Boges 1. Una pandilla genial (2005);
 Les Gallines Boges 2. Un viaje con sorpresa (2005);
 Les Gallines Boges 3. Que viene el zorro! (200?);
 Les Gallines Boges 4. El secreto de la felicidad (2006);
 Les Gallines Boges 5. Y el amor (2007);

 Altres novelles .

 Quan el Pare Noel caigu del cel (2006);
 Cornelia Funke explica contes (2005);
 Aprtat del Mississippi! (2005);
 El drag de la llum de lluna (2005);
 Emma i el geni blau (2005);
 Jule i els pirates patosos (2005);
 Potilla i el lladre de barrets (2005);
 El cavaller del drac (2004);
 Igraine la valenta (2003);
 El seor de los ladrones (2002);
 Darrere de les finestres encantades (1993);
 Dues brixetes salvatges;
 No hi ha galetes per els barrufets;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323486" title="Rasa de cal Reig" nonfiltered="1095" processed="1092" dbindex="126128">

La rasa de Cal Reig s un afluent per la dreta de la Ribera Salada. 

Neix  a 860 m d'altitud, a la font de la Devesa, al vessant meridional de la Roca de Montpol.

Durant tot el seu recorregut mant la direcci NW-SE. Als 817 m d'alt. travessa el cam que va del santuari de la Mare de Du de Massarrbies fins a Montpol passant per l'obaga de Pujolets i durant quasi b 1 km avanar en parallel a aquest cam que transcorre per la seva banda dreta. Quan arriba a l'alada de l'obaga de la Mare de Du, se'n va allunyant per passar a 150 m de la Sort i desguassa a la Ribera Salada 150 m al sud de la masia de cal Reig i prcticament davant per davant de la rasa de Sales, a 500 m d'altitud.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la Ribera Salada: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa 1:50.000 de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou el curs d'aquesta rasa;

Fonts.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323488" title="Sinergia" nonfiltered="1096" processed="1093" dbindex="126129">
La sinergia es la integraci d elements que fa com a resultat alguna cosa ms gran que la simple suma d aquests, s a dir, quan dos o ms elements s uneixen sinrgicament creen un resultat que aprofita i maximitza les qualitats de cadascun dels elements.

Podem dir que la paraula sinergia prov del Grec i la seva traducci literal seria la de cooperaci, no obstant es refereix a l acci de dos (o ms) causes les quals l efecte s superior a la suma dels efectes individuals. La trobem tamb en biologia, quan es refereix al concurs actiu i concertat d uns quants rgans per a realitzar una funci.

 Pot ser que no siguem tan bons atletes com ells, per lluitem com equip. Saltar ms alt i crrer ms rpid no s el que sempre et fa guanyar. Aquest s un esport d equip, no tennis.   Coment Theodoros Papaloukas, jugador de bsquet de la selecci nacional de Grcia, referint-se a la victria del seu equip davant la selecci dels Estats Units en una de les semifinals del Jap 2006 i explica senzillament el concepte de sinergia.

 La sinergia en la teoria general de sistemes .

La paraula augmenta la seva importancia grcies a la teoria general de sistemes que fou desenvolupada per Ludwig von Bertalanffy. Relacionada amb la teoria de sistemes, la manera ms senzilla per a explicar el terme sinergia s examinant un objecte o entitat tangible o intangible i si al analitzar una de les parts alladament aquesta no dna una explicaci relacionada amb les caracterstiques o la conducta d aquest llavors s est parlant d un objecte sinrgic. Lligat a aquest concepte es troba un altre, el de recursivitat, el qual ens senyala que un sistema sinrgic est compost a la vegada de subsistemes que tamb sn sinrgics.


 Requisits de la sinergia .

La sinergia, per tant, t com a pre requisit la integraci i aquesta ha de ser avantcedida per l afinitat de les parts, car laintegraci noms s posible si existeix afinitat. En conseqncia, el desenvolupament d una societat pot ser mitj en funci de la sinergia existent. Les societats en creixement sn altament sinrgiques, car existeix afinitat entre les seves parts. L ingredient fonamental de la sinergia s per tant l afinitat i la seva contrapartida, l odi. Sinergia i entropia son per tant oposats, el primer uni d energia, el segon : destrucci i dissipaci d energia. Val definir en aquest punt l entropia com el Grau d aleatorietat d un sistema, el qual determina el seu ordre o existncia anrquica.


Exemples de sinergia:

Rellotge: Si tenim en compte cadascun dels seus components minuters, segoners o el seu mecanisme, cap d aquests per separat ens podr indicar l hora; per si les unim i interrelacionem segurament tindrem amb exactitud l hora.

Els autombils: cadascuna de les parts de l avi no poden volar per si mateixes, nicament si s interrelacionen aconseguiran fer-ho.

Els avions: cadascuna de les parts de l'avi no poden volar per si mateixes, noms si s'interrelacionen ho aconsegueixen.

Una lletra sola s simplement aix, una lletra sola; quan si es combina amb altres es forma una paraula, a la vegada el conjunt de paraules formen frases i aquestes a la seva vegada poden arribar a ser una obra mestra de literatura o poesia. Totes participen i en conjunt potencialitzen la seva capacitat.

 Referncies .


 Malinietski G.G. (2008). Fonaments matemtics de la sinergtica. Caos, estructures i simulaci per ordinador. Moscou: URSS.

 Enllaos externs .


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323490" title="ngels Esteller Ruedas" nonfiltered="1097" processed="1094" dbindex="126130">
ngels Esteller Ruedas (Barcelona, 1964) s una advocada i poltica catalana. Treballa com a advocada i s militant del Partit Popular, on s secretaria Executiva d'estudis i programes. A les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 fou escollida diputada per Barcelona. Des del 2003 s regidora a l'ajuntament de Barcelona, on s portaveu del PP.

 Enllaos extens .
 Fitxa al web del Coneixement;
 Fitxa al Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323492" title="Cerdanya (desambiguaci)" nonfiltered="1098" processed="1095" dbindex="126131">

 Cerdanya, comarca natural del Principat de Catalunya situada als Pirineus orientals, dividida administrativament entre els estats espanyol i francs el 1659 arran del Tractat dels Pirineus:
 Alta Cerdanya, comarca de la Catalunya Nord dins el departament dels Pirineus Orientals, amb capital a Montllus.
 Baixa Cerdanya, comarca de Catalunya a cavall entre les provncies de Girona i Lleida, amb capital a Puigcerd. ;
 Comtat de Cerdanya, antic comtat catal existent des del segle IX fins al XVII.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323493" title="Xavier Soy i Soler" nonfiltered="1099" processed="1096" dbindex="126132">
Xavier Soy i Soler s un poltic catal. Militant de CDC, s alcalde de Bescan i membre de la Diputaci de Girona per CiU. Per aquesta formaci fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 a la provncia de Girona. Ha estat membre de la Comissi d'agricultura, ramaderia i pesca del Parlament de Catalunya.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323494" title="Trinitat Neras Plaja" nonfiltered="1100" processed="1097" dbindex="126133">
Trinitat Neras Plaja (1941) s una poltica catalana, originria de Begur. s membre del comit executiu de CDC al Baix Empord. Ha estat diputada al Parlament de Catalunya per CiU per la provncia de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984, 1988, 1992, 1995 i 1999. El 2006 era tamb consellera general de Caixa de Girona

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Fitxa al Parlament de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323495" title="Barranc de Cabiscol" nonfiltered="1101" processed="1098" dbindex="126134">

El barranc de Cabiscol s un afluent per la dreta de la Ribera Salada de 4,3 km de llargada (per b que en el seu primer tram se'l coneix amb el nom de la rasa Fonda) .

Neix a 885 m d'altitud, a 100 m a l'est de l'Hostal del Roquer, al vessant sud del serrat de la Roca de Montpol. Amb direcci predominant nord-sud, passa pel costat del santuari de la Mare de Du de Massarrbies i de la masia de Cabiscol que li dna nom. Desguassa a la Ribera Salada aiges avall de la masia de la Ginebrosa, a 575 m d'altitud i prcticament davant per davant del lloc on, per l'altra banda, desguassa el Riard.

Coordenades d'altreS punts significatius del seu curs.
 Al seu pas pel Santuari de la Mare de Du de Massarrbies i Cabiscol: ;
 Confluncia amb la Ribera Salada: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou el curs d'aquest barranc;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323496" title="Josep Maria Salvatella i Suer" nonfiltered="1102" processed="1099" dbindex="126135">
Josep Maria Salvatella i Suer s un escriptor i poltic catal. Fou escollit diputat al Parlament de Catalunya per CiU per la provncia de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1992, 1995 i 1999. Tamb ha estat alcalde de Llan fins el 2008.

 Obres .
 Rodes i creus, 2002;
 A la posta de sol, 1976;

 Enllaos externs .
 Remembrana;
 Fitxa al Parlament de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323497" title="FC Farul Constan?a" nonfiltered="1103" processed="1100" dbindex="126136">

El FC Farul Constan a s un club de futbol romans de la ciutat de Constan a. Farul significa far.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1949 quan dos equips locals, Dezrobirea i PCA, s'uniren, creant el Locomotiva PCA Constan a. Debut a la primera divisi el 1955. Dos anys ms tard constru el seu actual estadi. L'evoluci del nom ha estat la segent:
1949 : Locomotiva PCA Constan a;
1958 : CSO Farul Constan a;
1972 : FC Constan a;
1989 : FC Farul Constan a;

 Palmars .
 Sense ttols destacats;

 Jugadors destacats .
 Porters: Dan  tef nescu, Gheorghe Ni u, Cristian Munteanu, Eugen Nae George Curc , Adrian Vlas;
 Defenses: Alexandru Popovici, Dumitru Antonescu, Constantin Mare , Dumitru Nistor, Surian Borali, Iosif Vigu, Ion Moldovan, Cristian Petcu, Cristian Ab lu  , Gabriel Vochin, Valeriu R chit , Gheorghe Barbu, Cristian  chiopu, Cosmin Pa covici;
 Centrecampistes: Constantin Koszka, Vasile M n il , Constantin Brbora, Gheorghe Hagi, Mihai Stere, Cristian Mustac , Petre Buduru, tefan Hoffmeister, D nu  Moisescu, D nu  Moisescu, Ionu  B descu, Vasilic  Cristocea, Marian Aliu  , B nic  Oprea, Bogdan Andone, Stelian Caraba , Ianis Zicu, Adrian Senin;
 Davanters: Aurel R dulescu, Pavel Peniu, Petre Grigora , Marin Tufan, Tiberiu Kallo, Ilie Ologu, Mircea Sasu, Alexandru Badea, Constantin M rculescu, Dumitru Caraman, Emanoil Ha otti, Constantin Iancu, Marian Popa, Bogdan Mara, Cicerone Manolache, Gheorghe Butoiu, Liviu Mihai, Ioan Ciosescu, Mihai Guri  , Tibor Moldovan;

Enllaos externs.
 Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323499" title="Pere Llad i Isabal" nonfiltered="1104" processed="1101" dbindex="126137">
Pere Llad i Isabal (1961) s un poltic catal. Es llicenci en Filosofia i Lletres per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB) i mster en periodisme per la Universitat de Navarra. Ha collaborat als diaris Avui, Diari de Girona i El Mundo. Ha estat diputat per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995 i 1999, portaveu de CiU a les Comissions Parlamentries del Sndic de Greuges i de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi. El 1999 tamb fou escollit regidor de l'ajuntament de Banyoles. El 2004 fou nomenat Director de Relacions Institucionals i Comunicaci de la Secretria d'Indstria i Empresa de la Generalitat de Catalunya. El 2008 fou nomenat cap del gabinet de premsa de la Comissi Nacional d'Energia.

 Enllaos externs .
 Notcia del nomenament;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323500" title="Reinhard Suhren" nonfiltered="1105" processed="1102" dbindex="126138">


Reinhard "Teddy" Suhren (16 d'abril de 1916 - 25 d'agost de 1984)(1916-04-16) va ser un comandant d'U-boot alemany durant la Segona Guerra Mundial i germ petit del i receptor de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro Korvettenkapitn (Ing.) Gerd Suhren.

 Segona Guerra Mundial .
Va comenar la seva carrera a l'arma submarina al mar de 1938 amb l'entrenament habitual, passant un any com a primer Oficial Vigia al U-48, a on guany la Creu de Cavaller. A l'abril de 1941 va ser nomenat comandant de l'U-564, i a l'agost enfons la corbeta britnica HMS Zinnia.

A l'octubre de 1942 abandon el submar i esdevingu instructor. Posteriorment serv a la 27. Unterseebootsflottille amb el Korvettenkapitn Erich Topp. Durant el darrer any de la guerra el nou Fregattenkapitn Suhren va ser nomenat Comandant el Cap dels U-Boots a les aiges de Noruega i, des del setembre de 1944, al Mar del Nord.

Els seus pares i la seva germana es van sucidar al 1945, desprs de fracassar en el seu intent de fugida dels Sudets. 

 Ancdotes .
Desprs de tornar de la seva darrera i ms llarga missi, quan l'"U-564" arrib al port de Brest, Suhren es va trobar amb el seu amic dient-li "Hein, Hein, sind die Nazis noch am Ruder?" (la traducci literal seria: "Hein, Hein, els Nazis encara estan al tim?"). La notcia corregu per tot el servei de submarins. 

 Dates de promoci .

 Offiziersanwrter: 5 d'abril de 1935;
 Seekadett: 5 de setembre de 1935;
 Fhnrich zur See: 1 de juliol de 1936;
 Oberfhnrich zur See:  1 de gener de 1938;
 Leutnant zur See: 1 d'abril de 1938;
 Oberleutnant zur See:  1 d'octubre de 1939;
 Kapitnleutnant: 1 de gener de 1942;
 Korvettenkapitn: 1 de setembre de 1942;
 Fregattenkapitn   1 de juny de 1944;

 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure i Espases;
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro   3 de novembre de 1940;
 Fulles de Roure (56)   31 de desembre de 1941;
 Espases (18)   1 de setembre de 1942;
 Creu de Ferro de 1a Classe   25 de febrer de 1940;
 Creu de Ferro de 2a Classe   25 de setembre de 1939;
 Insgnia de Guerra dels Submarins   21 de desembre de 1939;
 Insgnia de Guerra dels Submarins amb Diamants   mar de 1942;
 Creu al Mrit de Guerra de 2a classe amb espases: 30 de gener de 1944 ;
 Medalla dels 4 anys de Servei a la Werhmacht;

Referncies.


Enllaos externs .
 uboat.net Pgina sobre Reinhard Suhren;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323501" title="Comissi Nacional d'Energia" nonfiltered="1106" processed="1103" dbindex="126139">
La Comissi Nacional d'Energia d'Espanya s l'ens regulador dels sistemes energtics, creat per la Llei 34/1998, de 7 d'octubre, del sector d'Hidrocarburs, i desenvolupat pel Reial Decret 1339/1999, de 31 de juliol, que va aprovar el seu Reglament. 

Els seus objectius sn vetllar per la competncia efectiva en els sistemes energtics i per l'objectivitat i transparncia del seu funcionament, en benefici de tots els subjectes que operen en aquests sistemes i dels consumidors. A aquests efectes s'entn per sistemes energtics el Mercat elctric, aix com els Mercats d'hidrocarburs tant lquids com gasosos (gas natural, petroli...). 

 Organitzaci interna .
La Comissi Nacional d'Energia est regida per un Consell d'Administraci, compost pel president, un Vicepresident, set Consellers, i un Secretari amb veu per sense vot. El President, el Vicepresident i els Consellers sn nomenats pel govern d'Espanya, mitjanant Reial decret i a proposta del Ministre d'Indstria, per un mandat de 6 anys, en el qual no poden ser destituts, no podent ser nomenats per ms de 2 mandats (max 12 anys).

 Composici del Consell . 

 Presidenta: Teresa Costa i Camp;
 Vicepresident: Fernando Mart Scharfhausen  ;
 Consellers:
 Mara del Carmen Fernndez Rozado, ;
 Jos Sierra Lpez, ;
 Francisco Javier Pen Torre,  ;
 Luis Albentosa Puche, ;
 Jorge Fabra Utray, ;
 Jaime Gonzlez Gonzlez, ;
 Sebasti Ruscalleda i Gallart ;

Anteriorment han estat presidents  Pedro Meroo (PP) i Miguel Angel Fernndez Ordoez (PSOE)

 Enllaos externs  .
 Web de la Comissi Nacional d'Energia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323507" title="Enter de Gauss" nonfiltered="1107" processed="1104" dbindex="126140">


En matemtiques, i ms precisament en teoria de nombres algebraics, un enter de Gauss s un element de l'anell dels enters quadrtics de l'extensi quadrtica dels racionals de Gauss. Es tracta doncs d'un nombre complex en el que les parts real i imaginria sn enters relatius.

El conjunt dels enters de Gauss, provet de l'addici i de la multiplicaci ordinria dels nombres complexos, forma un anell ntegre commutatiu i unitari, generalment notat  , on i designa la unitat imaginria. Una estructura d'aquesta naturalesa posseeix nombroses propietats, agrupades sota el nom d'anell de Dedekind. A dems, el que s molt ms rar, s un anell euclidi i per tant factorial.

El enters de Gauss sn mpliament utilitzats en teoria algebraica de nombres i en aritmtica modular, per exemple per a l'estudi d'equacions diofntiques, la seva utilitzaci ha perms a Carl Friedrich Gauss demostrar la llei de reciprocitat quadrtica.

 Histria .



Els enters de Gauss varen ser descoberts mentre Gauss cercaba una soluci a la qesti de les congruncies dels quadrats estudiada inicialment per Fermat. Euler formalitza la noci de residu quadrtic i conjectura la soluci, s a dir la llei de reciprocitat quadrtica. Legendre reprn el teorema i proposa una demostraci  incompleta i insuficient.

A l'edat de 18 anys, Gauss demostra el teorema. La demostraci es publica tres anys ms tard. Considera aquesta llei com la joia de l'aritmtica, dient-li fins i tot el teorema d'or. Per resoldre aquesta qesti, descobreix un conjunt: el dels enters que porten el seu nom. Es beneficien de les mateixes propietats aritmtiques que els enters relatius. S'hi troba la divisi euclidiana, l'equivalent del lema d'Euclides, de la identitat de Bzout, dels nombres primers i del teorema fonamental de l'aritmtica. Amb l'ajuda d'aquesta estructura, redemostra el teorema de la suma dels dos quadrats conjecturat per Fermat i demostrat per Euler i obre la via de l'aritmtica modular.

La utilitzaci d'una estructura com la dels enters de Gauss experimenta temptatives de generalitzaci per aplicar-se a cubs o a potncies qualssevol. Destaquen el cas dels cubs (veure enter d'Eisenstein) o de les potncies cinquens (veure enter de Dirichlet). El 1847 Gabriel Lam  utilitza un mtode d'extensi brutal i pensa equivocadament haver demostrat l ltim teorema de Fermat. El seu mtode s inoperant ja que, a diferncia dels enters de Gauss, la seva extensi no disposa de la propietat d'unicitat del teorema fonamental de l'aritmtica.  Kummer trova  una soluci que garanteix de nou aquesta unicitat. Aquest mtode permet generalitzar la llei de reciprocitat en nombrosos casos, i prova l ltim teorema de Fermat en tots els casos compresos entre 3 i 100, exceptuats els 37, 59 i 67.

Llavors, l'estudi d'aquest tipus d'estructura s mpliament desenvolupat per matemtics com Dedekind o Hilbert i pren el nom de teoria dels anells.

 Definici .

Formalment, el conjunt dels enters de Gauss   s l'anell dels enters algebraics del cos dels racionals de Gauss, s a dir el conjunt dels racionals de Gauss del qual el polinomi irreductible normalitzat s de coeficients enters.

Correspon als nombres complexos que poden ser descrits de la manera segent:
;
Les dues definicions sn equivalents.


 Primeres propietats .
 Estructura d'anell .




El conjunt dels enters de Gauss provet de l'addici i de la multiplicaci forma un anell.

Aquesta propietat s general en els enters d'una extensi de cos (veure Enter algebraic). s no obstant aix senzill verificar aqu que el conjunt s un subanell de l'anell dels racionals de Gauss (tot cos s tamb un anell):


En tant que subanell del cos dels racionals de Gauss, hereta certes propietats, aix l'anell s ntegre i commutatiu. s a dems unitari i per tant de caracterstica nulla.

El conjunt pot, a dems, ser provet d'una estructura de Z mdul, com cada anell d'enters algebraics i es beneficia de les propietats inherents a aquests anells. El mdul s lliure i de tipus finit. Posseeix doncs una base, aqu la base cannica s (1,i).

 Norma .



Com tot anell d'enters algebraics, els enters de Gauss posseeixen una norma. Si N s aquesta norma, es defineix per:

O tamb

Aquesta norma t una representaci grfica natural, la norma correspon al quadrat del radi del cercle que t per centre l'origen i que passa pel punt que representa l enter de Gauss en el pla complex.  La figura de dreta illustra aquest fet, e nombre x igual a 1 + i t norma 2 i y igual a 2 + i t norma 5.

La norma tal com es defineix aqu sembla incoherent amb la d'un espai euclidi, hi manca una arrel quadrada. Els seus orgens sn diferents, les generalitzacions de les normes euclidianes apareixen com l'arrel quadrat d'una suma de quadrats en un espai d'una dimensi qualsevol, en el cas de la teoria dels enters algebraica, apareix com una suma de potncies n si n s la dimensi de l'extensi. Sota la mateixa paraula, s amaguen dues nocions diferents, fins i tot si, en el cas particular dels enters de Gauss, les formes sn anlogues.

 La norma s un valor enter i sempre positiu. s a dems multiplicativa.

El grfic illustra aquesta propietat: x de norma 2 i y de norma 5 donen per producte un enter de Gauss de norma 10.

La norma permet demostrar simplement alguns resultats, per exemple la cerca dels elements inversibles de l'anell. Sigui x un element inversible. Llavors N(x.x-1) = 1 = N(x).N(x-1) per tant la norma de tot element inversible s igual a 1. Recprocament si x s de norma 1 llavors el seu conjugat s igual al seu invers doncs x s inversible. El grup de les unitats est compost dels quatre elements que tenen una norma igual a u: 1, -1, i, -i.

 Divisi euclidiana .



La norma posseeix una propietat ms important: permet definir una divisi euclidiana.
 Siguin a i b dos enters de Gauss i b sia no nul, llavors existeix una parella d enters de Gauss tal que:;


S Illustra la divisi euclidiana amb un exemple :

L'objectiu s trobar un enter de Gauss q prop de a / b. Per proper, s entn que el residu de la divisi sigui de norma ms petita que b. Una altra manera d'expressar la divisi euclidiana s dir que la distncia entre a / b et q s estrictament inferior a 1.

En la illustraci, el quadrat que cont a / b s indica per un fons vermell. Els quatre vertex del quadrat sn llavors candidats a ser soluci de la divisi euclidiana. Cada vertex s el centre d'un cercle de radi 1, del qual la intersecci del disc interior amb el quadrat vermell indica la zona on la divisi s possible. Fixeu-vos que tot punt del quadrat queda cobert per almenys un cercle. Ms precisament els punts a prop del centre sn coberts per quatre cercles, una zona prop de cada vrtex s coberta per tres cercles, la resta del quadrat, al voltant dels costats, per dos cercles a excepci dels vrtex, coberts per un nic cercle.

En conclusi, la divisi euclidiana admet sempre d'una a quatre solucions, la soluci s nica si i noms si a / b s un enter de Gauss. En l exemple, les tres solucions acceptables sn:


La unicitat de la soluci no s tan important, els enters de Gauss formen un anell euclidi.



 Aritmtica .



La divisi permet construir una aritmtica completa. Es parla llavors d'anell euclidi. Aquesta aritmtica s semblant a la dels enters.

 Anell principal .

Un anell principal s un anell del qual tots els ideals sn principals. L'anell dels enters de Gauss s principal. Aquesta propietat s verdadera per a tot anell euclidi.

Per donar-se'n compte n'hi ha prou amb considerar un ideal I qualsevol i un element x diferent de 0, amb la norma ms petita  de I. Si y s un element qualsevol de l'ideal, la divisi de y entre x mostra que el residu, element de l'ideal, posseeix una norma ms petita que x, per tant s nul.

 Identitat de Bzout .

Com en tot anell euclidi, la identitat de Bzout es generalitza als enters de Gauss. S'expressa de la manera segent:
 Sigui l'equaci a.x + b.y = c on a, b  i c sn enters de Gauss. Sigui d el mxim com denominador de a i b. Llavors aquesta equaci admet solucions a l'anell dels enters de Gauss si, i noms si, c s un mltiple de d.;
La demostraci s elemental, una divisi entre d porta al cas on a i b no tenen divisors comuns diferents dels elements inversibles. El conjunt dels elements z de la forma z = a.x + b.y s un ideal que cont aquell engendrat per a i aquell engendrat per b, s per tant engendrat per un divisor de a i de b, s a dir una unitat. Ara b l'ideal engendrat per una unitat s l'anell sencer i 1 s soluci de l'equaci.

 Lema d'Euclides .

El lema d'Euclides indica que:
Si un enter de Gauss a divideix un producte d'enters de Gauss b.c i si a no t de divisors en comuns amb b ms que els elements inversibles, llavors a dividideix c.;
La demostraci s la cpia exacta del cas dels enters relatius. Aquesta propietat s verdadera per a tots els anells euclidians.

Gauss s el primer matemtic que ha copsat l'abast d aquest lema. Garanteix la unicitat de la descomposici en factors primers. Aquest lema fa possible l'aritmtic tal com la coneixem en Z. Aquesta s la ra per a la qual pren de vegades el nom de lema de Gauss, tot i que ja era conegut des de fa ms de dos mil anys.

 Teorema fonamental de l'aritmtica .
El teorema fonamental de l'aritmtica s'enuncia encara exactament com en el cas dels enters relatius:
 Cada enter de Gauss es pot escriure com un producte de nombres primers en els elements inversibles d'una manera nica. ;

Un nombre primer de Gauss s un element que no admet com a divisor ms que el producte d'ell mateix per una unitat o una unitat i que no s una unitat. 
Un cop ms la demostraci s la cpia exacta del cas dels enters relatius, i la propietat s verdadera per a tots els anells euclidians. Aquesta propietat supera el cas dels anells euclidians, per exemple l'anell dels polinomis sobre Z verifica aquesta propietat per no s euclidi. Tal anell es diu un anell factorial.

Un anell que satisf aquest teorema disposa llavors de les nocions de maxim com denominador i mnim com mltiple i el passatge al quocient dna accs a una aritmtica modular d'igual naturalesa que la dels enters relatius.

El coneixement fi d'aquesta aritmtica suposa una capacitat per caracteritzar els nombres primers de Gauss.


Vegeu tamb.
 Notes .



 Enllaos externs .

  Entier de Gauss Vincent Lefvre;
  Applet de factorisation des entiers de Gauss;
  Thorie algbrique des nombres Bas Hedixhoven Universit de Rennes 1 2002;

 Referncies .

 Serg Lang, lgebra;
 Pierre Samuel, Teoria algebraica dels nombres;
 Jean-Pierre Serre, Curs d'aritmtica;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323510" title="11a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="1108" processed="1105" dbindex="126141">

L' 11a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el dimecres 16 de juliol, entre Lannemezan i Foix, amb un recorregut de 167,5 km.

Perfil de l'etapa.
L'endem de la primera jornada de descans, els ciclistes hauran de recrrer 167,5 km entre Lannemezan i Foix. Els primers kilmetres de la cursa discorren pel departament dels Alts Pirineus i tot seguit pel de l'Alta Garona i sn relativament plans. El primer esprint intermig es troba a Saint-Bertrand-de-Comminges. La primera dificultat muntanyosa del dia s el coll de Larrieu (3a categoria, km50). El recorregut torna a ser suau a partir d'aquest moment, passant pels esprints de Prat-Bonrepaux i Saint-Girons, ja a l'Arieja. La principal dificultat muntanyosa de l'etapa es troba a 57 km de l'arribada, el coll de Portel (1a categoria), i amb el cim a 1.432 msnm. Els ciclistes encara hauran de superar una darrera dificultat muntanyosa, a tan sols 22km de Foix, el coll del Bouich (3a categoria).

 Desenvolupament de l'etapa .
L'etapa es veu marcada per una llarga escapada formada per 11 ciclistes que s'escapen al km 35: Kurt Asle Arvesen (CSC), Fabian Wegmann (GST), Alessandro Ballan (LAM), Alexandre Botcharov, Dmitri Fofonov (C.A), Gert Steegmans (QST), Martin Elmiger (ALM), Koos Moerenhout (RAB), Marco Velo (MRM), Benoit Vaugrenard (FDJ) i Amal Moinard (COF), als quals s'afegir al km 45 Filippo Pozzato (LIQ) i Pierrick Fdrigo (BTL). El grup d'escapats arriba a tenir fins a 16' al peu del Coll de Portel, on es despenja Steegmans. Amal Moinard s'escapa durant l'ascens al coll, el qual corona amb 1 50" de ventatja sobre els perseguidors, per aquesta diferncia anir disminuint progressivament fins a ser agafat a 4km de la meta. Ja en els darrers metres Elmiger i Arvesen aconsegueixen escapar-se, sent agafats per Ballan, i seguits de prop per Moerenhout. Finalment el trio capdavanter es juga la victria final en un esprint molt disputat, que guanya Arvesen per poc ms d'un tubular de diferncia.

Per darrera, scar Pereiro ataca durant l'ascens al coll de Portel, aconseguint passar amb ms d'un minut per davant del grup del lder. Aquesta escapada esperona el Team CSC, que imprimeix un fort ritme fins a caar-lo. Finalment el grup del lder arriba a 14' 51" del vencedor de l'atapa.

Les classificacions es mantenen invariables, a excepci de la classificaci per equips, que ara s encapalada pel Team CSC grcies a haver introdut un membre a l'escapada del dia.

Un nou cas de dping.
El dia al Tour de Frana s'ha despertat amb la notcia d'un nou cas de dping, en aquest cas protagonitzat per l'espanyol Moiss Dueas Nevado de l'equip Barloworld. El control en el qual va donar positiu per EPO es va realitzar en finalitzar la 4a etapa. De bon mat la policia s'ha presentat a l'hotel en qu estava hostatjat el seu equip per informar-lo del fet, sent arrestat i dut a comissari per a l'interrogatori. En el posterior registre de l'habitaci s'han trobat substncies dopants que no havien estat receptades pels metges de l'equip.. L'equip Barloworld ha reaccionant expulsant el ciclista de l'equip i de la competici, amb la qual cosa se l'ha perms continuar en cursa.

Esprints intermitjos.
 1r esprint intermig. Saint-Bertrand-de-Comminges (km 19,5) ;


 2n esprint intermig. Prat-Bonrepaux (km 69) ;


Ports de muntanya.
 Col de Larrieu. 3a categoria (km 49,5) ;

 Coll de Portel. 1a categoria (km 110) ;


 Col del Bouich. 3a categoria (km 156) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Amal Moinard ()

Abandonaments.
 Paolo Longo Borghini (Barloworld)

 Flix Crdenas (Barloworld)

Expulsats.
 Moiss Dueas Nevado (Barloworld), per positiu d'EPO

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323514" title="Maria Teresa de Filippis" nonfiltered="1109" processed="1106" dbindex="126142">
 Maria Teresa de Filippis  va ser una pilot de curses automobilstiques  italiana que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Maria Teresa de Filippis va nixer el 11 de novembre del 1926 a Npols, Itlia i va estar la primera dona que va participar en una cursa a l'histria de la F1.  Desprs vindrien Lella Lombardi, Divina Galica, Desir Wilson i Giovanna Amati.


 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de maig del 1958 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Maria Teresa de Filippis va participar a cinc curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents (1958 - 1959) i aconseguint un des lloc com a millor classificaci.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323517" title="La Iglesuela" nonfiltered="1110" processed="1107" dbindex="126143">



La Iglesuela s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Casavieja al nord, i La Adrada a l'est, a la provncia d'vila, El Real de San Vicente i Almendral de la Caada al sud, i Sartajada a l'oest, a la de Toledo.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323518" title="Illn de Vacas" nonfiltered="1111" processed="1108" dbindex="126144">


Illn de Vacas s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Los Cerralbos al nord, Otero al nordest, Domingo Prez a l'est, Cebolla al sud i Lucillos a l'oest.

 Demografia .




 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323519" title="Lagartera" nonfiltered="1112" processed="1109" dbindex="126145">


Lagartera s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Candeleda i Poyales del Hoyo al nord, a la provncia d'vila, Oropesa a l'est i sur, Torrico al sud, i Herreruela de Oropesa, Calzada de Oropesa i la devesa de Villalba, segretat d'Oropesa. 

 Demografia .



 Administraci .


 Personatgjes illustres .
Fray Juan de los ngeles (1548 - 1609): escriptor.
Marcial Moreno Pascual (28-09-1911 - 17-12-1983): pintor.
Julin Garca Snchez (17-02-1919 - 19-03-1998): historiador.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323520" title="Lillo (Toledo)" nonfiltered="1113" processed="1110" dbindex="126146">


Lillo s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb La Guardia al nord, Corral de Almaguer a l'est, Villacaas al sud, i Tembleque i El Romeral a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323521" title="Lominchar" nonfiltered="1114" processed="1111" dbindex="126147">


Lominchar s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Palomeque, Cedillo del Condado, Recas i Chozas de Canales.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323522" title="Yuncos" nonfiltered="1115" processed="1112" dbindex="126148">


Yuncos s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323523" title="liga de Berga" nonfiltered="1116" processed="1113" dbindex="126149">
L'liga de Berga s l'element ms distingit de la comparseria de la Patum, la festa del Corpus de Berga.

Balla a la Plaa de Sant Pere per la Patum de Llument, acompanyada de dos balladors, desprs de saludar amb una reverncia l'Esglsia de Santa Eullia, al Nord, i l'Ajuntament, a l'Oest. 

Duu una corona ducal (per b que la majoria de textos li atribueixen una corona comtal) i un ram de flors a la boca, tot i que, segons explica Ramon Felip al seu llibre La Patum. El Corpus Christi de Berga, hi havia dut un colom, com l'liga de Valls.

La interpretaci ms estesa sobre el simbolisme d'aquest entrems s que representa l'alliberament de l'antiga vila que el 1393, pass del domini feudal de Joana d'Arag i d'Armanyac, comtessa consort de Foix, al domini reial de Joan el Caador, que regia la monarquia comtal catalana.

A una biga del carrer Cardona de Berga, datada de 1689, hi apareix gravada l'liga amb la corona ducal, per el primer document que parla de l'liga trobat als arxius berguedans, s de 1756.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323524" title="Segurilla" nonfiltered="1117" processed="1114" dbindex="126150">


Segurilla s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita al nord amb Montesclaros, al sud amb Talavera de la Reina i Pepino, a l'est amb Cervera de los Montes i a l'oest amb Mejorada. 

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323525" title="El Real de San Vicente" nonfiltered="1118" processed="1115" dbindex="126151">


El Real de San Vicente s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Fresnedilla, a la provncia d'vila i Pelahustn, Garciotum, Castillo de Bayuela, Hinojosa de San Vicente, Navamorcuende, Almendral de la Caada i La Iglesuela a la de Toledo.

 Demografia .



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323526" title="Navamorcuende" nonfiltered="1119" processed="1116" dbindex="126152">


Navamorcuende s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.  Limita amb Gavilanes al nord, a la provncia d'vila i El Encinarejo, segregat d'Almendral de la Caada, i Sartajada al nord, Almendral de la Caada i El Real de San Vicente a l'est, Hinojosa de San Vicente, Marrupe, Sotillo de las Palomas i Cervera de los Montes al sud i Montesclaros a l'oest, a la de Toledo.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323527" title="Navalcn" nonfiltered="1120" processed="1117" dbindex="126153">


Navalcn s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Arenas de San Pedro al nord, a la provncia d'vila, Parrillas a l'est i Oropesa al sud i oest a la de Toledo.

 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323528" title="Velada" nonfiltered="1121" processed="1118" dbindex="126154">


Velada s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Montesclaros, Mejorada, Gamonal (Talavera de la Reina) i Parrillas, a la provncia de Toledo, i Hontanares (Arenas de San Pedro), a vila.

 Demografia .



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323529" title="Oropesa" nonfiltered="1122" processed="1119" dbindex="126155">
Per al municipi de la Plana Alta, vegeu Orpesa.;


Oropesa s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb els termes municipals de Candeleda i Arenas de San Pedro al nord, en la provncia d'vila, Navalcn, Parrillas, Velada, Torralba de Oropesa i Calera y Chozas a l'est, Alcolea de Tajo i Torrico al sud i Lagartera a l'oest en la de Toledo. La devesa del Verdugal limita a ms amb El Gordo al sud, Peraleda de la Mata de Morella i Talayuela a l'oest, en la provncia de Cceres i La Calzada de Oropesa al nord i est, en la de Toledo, i Rosarito, per la seva banda, limita amb Talayuela i Villanueva de la Vera a l'oest i Madrigal de la Vera al nord en la provncia de Cceres, Candeleda al nord en la d'vila i La Calzada de Oropesa a l'est i sud en la de Toledo. 

 Demografia .




Administraci.


Personatges illustres.
Rodrigo Orgez, conquistador espanyol.
Alonso de Orozco, religis i escriptor mstic.
Francisco de Herrera Maldonado, escriptor humanista.
Martn Laso de Oropesa, traductor de Luc.
Francisco de Toledo, cinqu virrei del Per.
Bernardino Vzquez de Tapia, conquistador i cronista d'ndies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323530" title="Eye II Eye" nonfiltered="1123" processed="1120" dbindex="126156">

Eye II Eye s el 16 lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat al 1999. 

La can nmero u, "Mysterious" va estar al lloc 26 de la Billboard Mainstream Rock. Hi ha un vdeo musical.

En els primers temps d'Scorpions, es va llanar una can en la seva llengua materna, anomenada "Du Bist So Schmutzig". 


 Llista de canons .
 "Mysterious" (Rieckermann, Schenker, Jabs, J.M. Byron, Meine)   5:28;
 "To Be No. 1" (Peter Wolf, Jabs, Meine)   3:57;
 "Obsession" (Meine, Wolf)   4:09;
 "10 Light Years Away" (Mick Jones, Marti Frederiksen, Meine, Schenker)   3:52;
 "Mind Like a Tree" (Schenker, Wolf, Meine)   5:34;
 "Eye To Eye" (Schenker, Meine)   5:04;
 "What U Give U Get Back" (Schenker, Wolf, Meine)   5:02;
 "Skywriter" (Schenker, Meine)   4:55;
 "Yellow Butterfly" (Schenker, Frederiksen, Meine)   5:44;
 "Freshly Squeezed" (Schenker, Wolf, Meine)   3:58;
 "Priscilla" (Schenker, Meine)   3:17;
 "Du Bist So Schmutzig" (Jabs, Schenker, Meine, Kottak)   3:55 (cantat pel bateria americ, James Kottak, amb la veu de fons per Klaus Meine);
 "Aleyah" (Schenker, Meine)   4:19;
 "A Moment in a Million Years" (Meine)   3:38;


 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
James Kottak: bateria;
Ralph Rieckermann: Baix;

xits.
lbum.
Billboard (Amrica del Nord)


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323531" title="Balantiopteryx" nonfiltered="1124" processed="1121" dbindex="126157">

Balantiopteryx s un gnere de ratpenats de la famlia dels emballonrids format per quatre espcies: 

 Balantiopteryx infusca ;
 Balantiopteryx io ;
 Balantiopteryx ochoterenai;
 Balantiopteryx plicata;
 Balantiopteryx plicata plicata;

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 IUCN ;
 Taxonomia d'aquest gnere ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323543" title="Moment of Glory" nonfiltered="1125" processed="1122" dbindex="126158">

Moment of Glory s el 17 lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat al 2000, amb la Orquestra Filharmnica de Berln. Tots els ttols sn arranjaments per Christian Kolonovits.
La can Moment of Glory va ser la can oficial de l'EXPO 2000 a Hanover, Alemanya.

 En directe .
El programa de concert de Moment of Glory es va presentar per primera vegada a Hannover, en l'EXPO al 2000. El director de l'orquestra del qual va ser Christian Kolonovits. Al 2001, aquest show de rock simfnic va tenir lloc en una gira de set ciutats de Rssia als pasos Bltics. Christian Kolonovits i Scott Lawton alternaven de directors d'orquestra.

 Llista de canons .
 "Hurricane 2000"   6:04;
 "Moment of Glory"   5:08;
 "Send Me an Angel"   6:19;
 "Wind of Change"   7:36;
 "Crossfire" (Instrumental)   6:47;
 "Deadly Sting Suite" (Instrumental)   7:22;
 "Here in My Heart"   4:20;
 "Still Loving You"   7:28;
 "Big City Nights"   4:37;
 "Lady Starlight"   5:32;
 "Hurricane 2000" (edici de rdio) (can extra);


 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
James Kottak: bateria;
Ken Taylor: Baix;


Msics convidats
Zucchero - Cantant (Send Me an Angel);
Ray Wilson (de Genesis i Stiltskin) - Cantant (Big City Nights);
Lyn Liechty - Cantant (Here in My Heart);

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323544" title="Teatre Experimental Catal" nonfiltered="1126" processed="1123" dbindex="126159">
El Teatre Experimental Catal de Barcelona (amb les sigles TEC) fou una companyia de teatre catalana de l'anomenat teatre Independent amb un cert pes dins el panorama teatral de la dcada dels anys 60 i 70 del segle passat.

Muntatges.
 1963, 27 maig. Les arrels d'Arnold Wesker. Estrenada al teatre Guimer de Barcelona.
 1966, 22 gener. Acompanyo qualsevol cos de Manuel de Pedrolo;
 1966, 9 maig. Els justos d'Albert Camus;
 1966, 4 juliol. Tot esperant godot de Samuel Beckett;
 1966, 2 octubre. Histria d'una guerra de Baltasar Porcel;
 1967, 27 febrer. Edip 67 de John Richarson;
 1967. Homes i no de Manuel de Pedrolo;
 1967. Vetllada amb en Salvat-Papasseit;
 1968. El ping-pong d'Arthur Adamov;
 1968. La pista de Ramon Folch i Camarasa;
 1968. En Joan de l's d'Apelles Mestres;
 1969, 10 mar. nimes de cntir de Xavier Romeu;
 1970, 1 octubre. Desbarats de Lloren Villalonga;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323545" title="Balantiopteryx infusca" nonfiltered="1127" processed="1124" dbindex="126160">

Balantiopteryx infusca s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Colmbia i a l'Equador.

Es troba amenaada per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323547" title="Balantiopteryx io" nonfiltered="1128" processed="1125" dbindex="126161">

Balantiopteryx io s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Belize, Guatemala i Mxic..

Referncies.


Enllaos externs.
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323548" title="Acoustica (lbum de Scorpions)" nonfiltered="1129" processed="1126" dbindex="126162">

Acoustica s un lbum en directe del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat al 2001. 

Acoustica va ser gravat en tres concerts, a Convento do Beato, Lisboa, Portugal. Va ser el disc ms inusual del grup, segons diu Klaus Meine al DVD. El grup va agafar tamb un grup de msics per les veus de fons, un percussionista, un guitarrista extra i en Christian Kolonovits (que va treballar amb el grup com a director i arranjador de l'lbum de Moment of Glory) als teclats. Tamb va treballar en l'arranjament de les canons acstiques.
Es van fer quatre noves canons: "Life Is Too Short", "When Love Kills Love", "Back To You" and "I Wanted To Cry". Totes les noves canons surten al DVD, mentre que "Back To You" no es va incloure en el CD.
Una altra cosa interessant s que les versions de la coberta de Acoustica sn amb un estil de "Drive" de The Cars, "Dust In The Wind" de Kansas i "Love Of My Life" de Queen.

L'lbum t la categoria d'or al Brasil, i el DVD com a platinum.

 Llista de canons CD .
Totes les canons sn escrites per Rudolf Schenker i Klaus Meine, excepte les que s'especifiquen.

 "The Zoo" - 5:49;
 "Always Somewhere" - 4:10;
 "Life Is Too Short" - 5:18;
 "Holiday" - 5:55;
 "You and I" (Meine) - 5:19;
 "When Love Kills Love" - 4:53;
 "Dust in the Wind" (Livgren) - 3:49 (Kansas);
 "Send Me an Angel" - 5:24;
 "Catch Your Train" - 3:36;
 "I Wanted to Cry (But the Tears Wouldn't Come)" - 3:47;
 "Wind of Change" (Meine) - 5:34;
 "Love of My Life" (Mercury) - 2:26 (Queen);
 "Drive" (Ocasek) - 4:00 (The Cars);
 "Still Loving You" - 5:45;
 "Hurricane 2001" (Schenker/Meine/Rarebell) - 4:35;

 Llista de canons DVD .
 "Loving You Sunday Morning" - 5:24;
 "Is There Anybody There" - 4:39;
 "Still Loving You"   7:30;
 "The Zoo"   7:15;
 "Always Somewhere"   5:26;
 "Life Is Too Short"   6:32;
 "Holiday"   6:02;
 "You and I"   5:23;
 "When Love Kills Love"   5:10;
 "Tease Me Please Me" - 5:21;
 "Dust in the Wind" (original de Kansas)   4:01;
 "Send Me an Angel"   5:55;
 "Under The Same Sun" - 5:25;
 "Rhythm Of Love" - 5:22;
 "Back To You" - 4:57;
 "Catch Your Train"   3:50;
 "I Wanted to Cry (But the Tears Wouldn't Come)"   4:07;
 "Hurricane 2001"   4:39;
 "Wind of Change"   6:56;
 "Love of My Life" (original by Queen) - 3:00;
 "Drive" (original de The Cars) - 4:10;
 "Still Loving You"   5:45;

 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
James Kottak: bateria;
Ralph Rieckermann: Baix;



Christian Kolonovits - Piano;
Johan Daansen - Guitarra;
Mario Argandona - Percussi;
Ariana Arcu - Violoncel;

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323549" title="Balantiopteryx plicata" nonfiltered="1130" processed="1127" dbindex="126163">

Balantiopteryx plicata s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mxic i Nicaragua.

Referncies.


Enllaos externs.
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323550" title="Diclidurus" nonfiltered="1131" processed="1128" dbindex="126164">

Diclidurus s un gnere de ratpenats de la famlia dels emballonrids que es troba a Sud-amrica i, de vegades tamb, a l'Amrica Central.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323553" title="Diclidurus albus" nonfiltered="1132" processed="1129" dbindex="126165">

Diclidurus albus s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Sud-amrica, Amrica Central i l'illa de Trinitat.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323554" title="Agrippina (pera)" nonfiltered="1133" processed="1130" dbindex="126166">

Agrippina  s un opera seria en tres actes de Georg Friedrich Hndel, sobre un llibret de Vincenzo Grimani que alhora era l'empresari del teatre. L'pera tracta la histria d'Agripina, la mare de Ner, com planeja la caiguda de l'Emperador Rom Claudi i la installaci del seu fill com emperador.

Es va estrenar a Vencia entre el desembre de 1709 i el gener de 1710; la data que es dna normalment s la del 26 de desembre de 1709. El csting va consistir en alguns dels cantants ms famosos del seu temps al nord d'Itlia, com Antonio Carli amb el paper de baix; Margherita Durastanti, que havia cantat recentment el paper de Maria Magdalena a La Resurrezione d'Hndel; i Diamante Scarabelli, que venia de tenir grans xits a Bolonya.

Escrita quan Handel noms tenia 24 anys, Agrippina era una de les seves primeres peres, i demostrava la seva assimilaci de l'estil d'pera itali que havia aprs component cantates a Roma i absorbint la influncia d'Alessandro Scarlatti, que havia conegut a la ciutat.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323555" title="Diclidurus ingens" nonfiltered="1134" processed="1131" dbindex="126167">

Diclidurus ingens s una espcie de ratpenat que es troba a Sud-amrica (Brasil, Colmbia, Guaiana, Per i Veneuela).

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323556" title="Diclidurus isabellus" nonfiltered="1135" processed="1132" dbindex="126168">

Diclidurus isabellus s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Sud-amrica (Brasil, Guaiana i Veneuela).

Referncies.



Enllaos externs.

 Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323558" title="Diclidurus scutatus" nonfiltered="1136" processed="1133" dbindex="126169">

Diclidurus scutatus s una espcie de ratpenat que es troba a Sud-amrica (Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Per, Guaiana, Surinam i Veneuela).

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323559" title="Ventura Ametller" nonfiltered="1137" processed="1134" dbindex="126170">
Ventura Ametller (Pals, 1933 - Matar, 2008).

Home polifactic, veterinari i apassionat per la cultura, ha conreat quasi totes les arts, a ms de les lletres en diversos gneres literaris, com la poesia, la narrativa, l assaig i la novella. Un dels grans amics de Josep Pla, tamb va conixer Salvador Espriu, que va ser qui el va batejar amb el pseudnim de Ventura Ametller, i li va suggerir que tindria ms sortida literria que el seu propi nom, Bonaventura Clavaguera Clavaguera. Autor d una llarga obra literria, molta de la qual roman encara indita, Ventura Ametller ha publicat l assaig Teoria general de l universalisme (1979), i els poemaris El primer quadern de Bel Dezir (1981), amb el qual va guanyar el Premi de Poesia Mari Manent, i Paradigmes esotrics (1991). Public Summa katica l any 1986, novella que ara reedita Cossetnia Edicions i de la qual tamb en publiquen la segona part, Resta katica, indita fins al moment.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323562" title="Saccolaimus" nonfiltered="1138" processed="1135" dbindex="126171">

Saccolaimus s un gnere de ratpenats de la famlia dels emballonrids que es troba a Austrlia, Papua Nova Guinea, frica, Filipines i sia meridional.

Espcies.

 Saccolaimus flaviventris;
 Saccolaimus mixtus;
 Saccolaimus peli;
 Saccolaimus saccolaimus.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323563" title="Saccolaimus flaviventris" nonfiltered="1139" processed="1136" dbindex="126172">

Saccolaimus flaviventris s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Austrlia i a Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323565" title="Saccolaimus mixtus" nonfiltered="1140" processed="1137" dbindex="126173">

Saccolaimus mixtus s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Austrlia i a Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323567" title="Saccolaimus peli" nonfiltered="1141" processed="1138" dbindex="126174">

Saccolaimus peli s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Angola, Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Guinea, Kenya, Libria, Nigria i Uganda. 

Es troba amenaat per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323568" title="Saccolaimus saccolaimus" nonfiltered="1142" processed="1139" dbindex="126175">

Saccolaimus saccolaimus s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Austrlia, Bangladesh, ndia, Indonsia, Malisia, Papua Nova Guinea, Filipines, Illes Salom, Sri Lanka, Tailndia i, possiblement tamb, a Birmnia.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323569" title="Taphozous" nonfiltered="1143" processed="1140" dbindex="126176">

Taphozous s un gnere de ratpenats de la famlia dels emballonrids que es troba a Austrlia, Papua Nova Guinea, frica, sia meridional i Prxim Orient

Espcies.

 Taphozous achates;
 Taphozous australis;
 Taphozous georgianus;
 Taphozous hamiltoni;
 Taphozous hildegardeae;
 Taphozous hilli;
 Taphozous kapalgensis;
 Taphozous longimanus;
 Taphozous mauritianus;
 Taphozous melanopogon;
 Taphozous nudiventris;
 Taphozous perforatus;
 Taphozous theobaldi;
 Taphozous troughtoni.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323570" title="Cop de puny" nonfiltered="1144" processed="1141" dbindex="126177">
 

Es denomina cop de puny als cops que s'infligeixen amb el puny tancat, copejant, generalment a altra persona, amb la intenci de defensa o atac. 

La tcnica del cop de puny ordinari s'executa tancant el puny i copejant amb el mateix, alineat horitzontalment amb el bra, sent l'element d'aplicaci de tota la fora exercida el bra. Hi ha altra variant de cop de puny en la qual el puny es colloca vertical (amb el palmell de la m mirant cap a un lateral en comptes de cap avall) i mirant lleugerament cap avall en relaci al bra, de manera que els dits que copegin siguin nicament l'ndex i el cor. s aquest ltim el cop de puny utilitzat normalment en Kung-Fu i el recomanat per a qui no hagi tingut un entrenament apropiat (ja que d'aquesta forma s molt ms difcil trencar-se el canell en cas de fer-lo malament). 

S'empra el cop de puny, amb diferents noms i diferents tcniques variants, en moltes arts marcials, aix com sistemes de defensa i atac personal sense armas, com en el Tai-Jitsu.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323574" title="Taphozous achates" nonfiltered="1145" processed="1142" dbindex="126178">

Taphozous achates s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323578" title="Taphozous australis" nonfiltered="1146" processed="1143" dbindex="126179">

Taphozous australis s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Austrlia i Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323579" title="Telestom" nonfiltered="1147" processed="1144" dbindex="126180">

Els telestoms (Teleostomi) sn un clade de vertebrats provets de mandbules que inclou els tetrpodes, els ostectis i els extingits acantodis. Les caracterstiques clau d'aquest grup sn un opercle i un nic parell d'obertures respiratries, trets que es perderen o modificaren en alguns representants ms recents. Els telestoms inclouen tots els vertebrats mandibulats tret dels condrictis i els placoderms.

No s'ha de confondre aquest clade amb el grup de peixos de pronunciaci similar dels teleostis.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323582" title="Taphozous georgianus" nonfiltered="1148" processed="1145" dbindex="126181">

Taphozous georgianus s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323583" title="Vi d'Alscia" nonfiltered="1149" processed="1146" dbindex="126182">

El vi d'Alscia s el vi produt a la regi francesa d'Alscia que forma una regi vincola amb caracterstiques compartides amb els vins alemanys del Rin. Destaquen els vins blancs de gewrztraminer i riesling.

Les vinyes d'Alscia s'estenen longitudinalment per un centenar de quilmetres entre Estrasburg al nord i Mulhouse al sud, amb algunes parcelles allades ms al nord. Gaireb sense discontinutat, la franja t una amplada entre 1,5 km i 3 km.

Geografia.

La regi s a la vall del Rin, amb una orientaci allargada de nord a sud. A ponent, els Vosges la protegeixen del vent i la pluja fent que el clima no sigui tant fresc com correspondria a la seva latitud. Les vinyes sn als contraforts dels Vosges i a les nombroses valls petites que el retallen. Estan orientades al sud o al sud-oest, als racons ms clids. El clima s continental i sec, amb primaveres clides, estius secs i assolellats, tardors llargues i suaus i hiverns freds.

El sl s divers i complex. Consisteix en diferents tipus de roques que cobreixen l'antic granit dels Vosges.

Vinificaci.
En general, s'usen mtodes tradicionals de vinificaci en blanc. Els vins envelleixen entre sis i dotze mesos en grans tines de fusta. La major part dels vins es fan amb la tcnica de chaptalitzaci que consisteix en afegir sucre al most abans de la fermentaci per augmentar el grau alcohlic.

Com que el clima s generalment regular, les anyades no presenten gaires variacions.

Varietats de ram.
Les principals varietats de ram d'Alscia sn compartides amb Alemanya: riesling, gewrztraminer i sylvaner. Tamb s'usa el pinot negre, per la producci de vins negres, el pinot blanc i el pinot gris tamb conegut com tokay d'Alscia.

El riesling s la varietat ms caracterstica d'Alscia. Al contrari que la varietat alemanya, pot donar tant uns vins francament secs, que envelleixen b, com semisecs (en francs moelleux) de verema tardana. 

El gewrztraminer ocupa una extensi creixent. T un carcter molt marcat i en un any de bona collita pot donar vins especiats, amples i generosos. 

El sylvaner abunda en les parts menys prestigioses de la regi. Dna vins frescos i simples. Tamb s el vi escollit en les primeres pgines de 62 Modelo para armar, pel protagonista -alter ego- de la novella clau de Julio Cortzar.

El pinot blanc, o klevner, dna vins blancs secs i frescos. Una gran part de la producci es destina als vins escumosos Crmant d'Alsace.

El pinot negre s l'nic ram negre d'Alscia, usat per fer vins negres de poc color.

El pinot gris, anomenat tamb tokey d'Alscia, s avui minoritari. Les relacions amb la varietat hongaresa tokay sn difcils d'establir, i el nom no s'usa oficialment per evitar confusions. El moscat est en retrocs. N'existeixen dues versions, el moscat d'Alscia i el moscat Ottonel. Altres varietats com el chasselas i el pinot auxerrois sn testimonials.

Etiquetatge.
Existeixen tres denominacions d'origen (AOC, Appellation d'Origine Contrle): AOC Alsace o Vin d'Alsace, AOC Alsace Grand Cru i AOC Crmant d'Alsace. Altres mencions acceptades sn: Edelzwicker, Vendage tardive (VT) i Slection de grains nobles (SGN).

Les etiquetes dels vins d'Alscia solen ser ms simples que la resta d'etiquetes franceses. Es sol destacar la varietat de ram i el nom del propietari, i sovint el nom de la vinya o de la vila sobretot en el cas d'un Grand Cru. Altres termes genrics sn:
Crmant d'Alsace. s un vi escums elaborat pel mtode tradicional del xampany. Sn blancs, amb alguns rosats, fets generalment de pinot blanc i alguns de pinot noir.
Edelzwicker. Significa cupatge noble, i es tracta d'un vi blanc generalment de chasselas i sylvaner. T tendncia a desaparixer.
Vendage tardive (verema tardana), Sptlese en alemany. Indica que la verema s'ha fet a la maduraci ptima del ram, no necessriament ms tard del normal. Noms s'aplica a les varietats principals, gewrztraminer, pinot gris, riesling o moscat, i solen donar uns vins semisecs.

Slection de grains nobles (selecci de grans nobles). Sn vins fets nicament a partir de ram de podridura noble. Noms es produeix en anyades de clima molt clid i dna vins dolos i rics que poden envellir molt de temps.

Referncies.
Petit Larousse des vins, Paris 2005 ISBN 2-03-560452-4;

Vegeu tamb.
Ruta dels vins d'Alscia;

Enllaos externs.
Consell Interprofessional dels Vins d'Alscia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323586" title="Taphozous hamiltoni" nonfiltered="1150" processed="1147" dbindex="126183">

Taphozous hamiltoni s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Somlia, Txad, Kenya, Sudan, Tanznia i Uganda..

Viu a la sabana.

Est amenaada per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323587" title="Grand Cru d'Alscia" nonfiltered="1151" processed="1148" dbindex="126184">
El Grand Cru d'Alscia, en francs Alsace Grand Cru, s un vi d'Alscia amb denominaci d'origen (en francs Appellation d'Origine Contrle, AOC). 

Al llarg del temps els vinyataires han anat seleccionant els millors terrers. Des del 1975, l'Institut National des Apellations d'Origin (INAO) ha delimitat les millors parcelles atribuint la classificaci de Grand Cru. 

Per poder usar aquesta denominaci, la legislaci noms autoritza les varietats riesling, gewrztraminer, moscat i pinot noir. Les vinyes han de tenir un rendiment inferior a 70 hl/ha, xifra elevada en relaci a la resta de Frana. 

La classificaci no gaudeix d'unanimitat i alguns productors prefereixen no usar aquesta etiqueta.

Llista de Grands Crus, de nord a sud amb el municipi entre parntesis:
Steinklotz (Malenheim);
Engelberg (Dahlenheim i Scharrachbergheim);
Altenberg de Bergbieten (Bergbieten);
Altenberg de Wolxheim (Wolxheim);
Brudenthal (Molsheim);
Kirchberg de Barr (Barr);
Zotzenberg (Mittelbergheim);
Kastelberg (Andlau);
Wiebelsberg (Andlau);
Moenchberg (Andlau i Eichhoffen);
Muenchberg (Nothalten);
Winzenberg (Blienschwiller);
Frankstein (Dambach-la-Ville);
Praelatenberg (Kintzheim);
Gloeckelberg (Roden i Saint-Hippolyte);
Altenberg de Bergheim (Bergheim);
Kanzlerberg (Bergheim);
Geisberg (Ribeauvill);
Kichberg de Ribeauvill (Ribeauvill);
Osterberg (Ribeauvill);
Rosacker (Hunawihr);
Froehn (Zellenberg);
Schoenenbourg (Riquewihr i Zellenberg);
Sporen (Riquewihr);
Sonnenglanz (Beblenheim);
Mandelberg (Mittelwihr i Beblenheim);
Marckrain (Bennwihr i Sigolsheim);
Mambourg (Sigolsheim);
Furstentum (Kientzheim i Sigolsheim);
Schlossberg (Kientzheim);
Wineck-Schlossberg (Katzenthal i Ammerschwihr);
Sommerberg (Niedermorschwihr i Katzenthal);
Florimont (Ingersheim i Katzenthal);
Brand (Turckheim);
Hengst (Wintzenheim);
Steingrubler (Wettolsheim);
Eichberg (Eguisheim);
Pfersigberg (Eguisheim i Wettolsheim);
Hatschbourg (Hattstatt i Voegtlinshoffen);
Goldert (Gueberschwihr);
Steinert (Pfaffenheim i Westhalten);
Vorbourg (Rouffach i Westhalten);
Zinnkoepfle (Soultzmatt i Westhalten);
Pfingstberg (Orschwihr);
Spiegel (Bergholtz i Guebwiller);
Kessler (Guebwiller);
Kitterl (Guebwiller);
Saering (Guebwiller);
Ollwiller (Wuenheim);
Rangen (Thann i Vieux-Thann);

Referncies.
Petit Larousse des vins, Paris 2005 ISBN 2-03-560452-4;

Enllaos externs.
Consell Interprofessional dels Vins d'Alscia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323592" title="Taphozous hildegardeae" nonfiltered="1152" processed="1149" dbindex="126185">

Taphozous hildegardeae s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Kenya i a Tanznia.

Viu als boscos tropicals i subtropicals i a coves.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323593" title="Lissamfibi" nonfiltered="1153" processed="1150" dbindex="126186">

Els lissamfibis (Lissamphibia) sn una subclasse constituda per dos ordres, els amfibis moderns i les ceclies.

Els amfibis vivents es divideixen en tres ordres: els anurs (granotes i gripaus) i els caudats o urodels (salamandres i tritons). Tot i que l'ascendncia de cada grup s controvertida, tots comparteixen certes caracterstiques comunes, cosa que indica que evolucionaren d'un avantpassat com, i que per tant formen un clade. La descripci d'una forma basal del Permi, Gerobatrachus hottoni, demostr que les granotes i salamandres tingueren un avantpassat com ms recentment (fa uns 290 milions d'anys) del que es creia basant-se en els resultats d'anlisis moleculars.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323596" title="Taphozous hilli" nonfiltered="1154" processed="1151" dbindex="126187">

Taphozous hilli s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Austrlia .

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323598" title="Taphozous kapalgensis" nonfiltered="1155" processed="1152" dbindex="126188">

Taphozous kapalgensis s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Austrlia .

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323599" title="Xavier Benguerel i God" nonfiltered="1156" processed="1153" dbindex="126189">



Xavier Benguerel va nixer a Barcelona el 1931. Fill de l'escriptor Xavier Benguerel i Llobet (Premi d'Honor de les Lletres Catalanes 1988) i de Rosa God i Gabarr. Es va traslladar a Santiago de Chile l'any 1940 amb els seus pares  exiliats a conseqncia de la Guerra Civil-, retorn a Barcelona el 1954 i ingress a l'anomenada  Generaci del 51 . Inici els seus estudis musicals amb el mestre Cristfor Taltabull si b la seva formaci ha estat marcadament autodidacta.

Aquests dos fets sn molt significatius ja que impliquen una rpida inserci al moviment musical del seu pas a la vegada que un progressiu contacte amb les tcniques i esttiques ms avanades que s'havien desenvolupat a Europa en el decurs de la primera meitat del segle.

Benguerel entr rpidament en l'rbita de tendncies tan renovadores com les representades per msics com Bla Bartk o gor Stravinski, a les quals, poc desprs, van seguir les de l'Escola  de Viena.

El 1959 escriu Cantata d'Amic i Amat i hi incorpora tcniques  i procediments serials i s programada en un festival internacional de la SIMC de 1960 a Colnia.

Podem destacar com a fites importants en la seva carrera el concert monogrfic al Palau de la Msica Catalana (1972); el Premi Luigi Dallapicola (1977); els encrrecs de la ciutat de Hagen, Festival Schtz de Berln; Sdwestfunk de Baden Baden; Biennale de Zagreb; Orquesta Nacional de Madrid; Orquesta de RTVE; Festival d'Alacant 1990, Festival de Torroella de Montgr; de la Catedral de Speyer (Alemanya); Festival de Sant Feliu de Guxols; Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya, etc.

Tamb s'han de destacar l'estrena a Barcelona de l'pera de cambra Spleen (1984) i que l'any segent es present a l'pera de Frankfurt.

L'obra, per, que ms l'ha donat a conixer ha estat El Llibre Vermell, basada en els cants i danses del segle XIV guardades en el cdex montserrat del mateix nom i que es va estrenar en el Gran Teatre del Liceu de Barcelona el 1988 amb posteriors audicions  en moltes diverses ciutats europees.

Posteriorment ha escrit Dos Poemes de Charles Baudelaire  per a barton i orquestra, encrrec del Concert del Mil.lenari de 1991, que es va estrenar aquell mateix any en el Gran Teatre del Liceu.

La Generalitat de Catalunya va publicar el 1991 en la collecci  Compositors Catalans  un llibre dedicat a l'estudi de la seva obra escrit per Carles Guinovart i Toms Marco.

El 1993 dna a conixer Te Deum, en homenatge a l'escultor Josep Maria Subirachs, per a solistes, cor i orquestra.

El 1994 acaba Concertante, per a guitarra, tres percussionistes i corda, encrrec de la SGAE, destinada a estrenar-se en el VII Festival Internacional de guitarra de La Habana.

Amb motiu del seu 70 aniversari, la SGAE i el   Centro para la difusin de la msica contempornea , de Madrid, li dediquen un concert homenatge en el  Centro de Arte Reina Sofa .

El 2001 l'editorial Idea Books publica en la seva col.lecci  Estudio Msica , un llibre escrit per Jess Rodrguez Pic amb el ttol  Xavier Benguerel   Obra y estilo .

Aquell mateix any, el Ministeri de Cultura de Madrid, encarrega a Benguerel la composici de l'pera Dal, pel centenari del seu naixement.

El 2005, s nomenat Patr d'Honor de la Fundaci Orfe Catal-Palau de la Msica.

L'any 2006, i amb motiu del seu 75 aniversari, es va publicar un llibre sobre la seva obra i entorn histric, escrit per Jorge de Persia  i patrocinat per la SGAE (Societat General d'Autors i Editors) titulat  Xavier Benguerel, bsqueda e intuicin . Any en el que, tamb, es van celebrar diversos concerts per aquest motiu.

El 2007, s nomenat conseller a la SGAE.

Benguerel ha tractat tots els gneres musicals en estil propi, des de la pea intimista per a un sol instrument, fins a la pera, la cantata, la obra simfnica o la msica de cambra, est, a ms a ms, en possessi d'una extensa discografia.

Catleg d'obres .
Ordenat per any de composici. (*) Fora de catleg
 Suite para obo i fagot * (1953).
 1a Sonata per a viol i piano *(1953);
 Suite per a piano *(1953);
 Trio per a flauta, viol i piano (1954). *;
 Concert per a piano i corda (1954). *;
 Quartet I (1954). *;
 De la fi del temps (1954). ;
 Divertiment per a tres instruments de vent (1955) * ;
 Missa sine nomine (1955).
 Sonata per a piano (1957) *;
 Sonata per a cordes (1957) *;
 Estructura I per a viol (1957).
 Quartet II (1957) *;
 Arguments (1958) * ;
 Concert per a flauta, boe, clarinet i cordes (1958) *;
 2a Sonata per a viol i piano * ;
 Contrast (1959) *;
 Cantat d'Amic i Amat (1959);
 Estructura II per a flauta (1959);
 Dues polifonies (1960) * ;
 Successions (1960);
 Concert per a dues flautes (1961);
 Nocturn dels avisos (1962);
 Simfonia continua (1962);
 Paraules (1962) * ;
 Duo, clarinet i piano (1963);
 La creaci del mn segons Pablo de Santa Maria (1963) *;
 Concert per a viol (1964);
 Estructura III per a violoncel (1964);
 Balada de la dona que canta en la nit (1964);
 Simfonia per a petita orquestra (1966);
 Simfonia per a un festival (1966);
 Estructura IV per a piano (1966);
 Paraules de cada dia (1967);
 Msica per a tres percussionistes (1967);
 Test Sonata (1968);
 Simfonia per a gran orquestra (1968);
 Msica per a obo i conjunt de  cambra (1968);
 Enigma, guitarra (1969) *;
 Joc (1969);
 Musica riservata (1969);
 Dialogue Orchestrale (1969);
 Intento a dos (1970);
 Consort music (1970);
 Concert per a orgue (1970);
 Crescendo (1970);
 Els enigmes (1971);
 Quasi una fantasia (1971);
 Concert per a guitarra (1971);
 Metamorfosis (1972);
 Destructio (1972);
 Arbor (1972);
 Versus (1973);
 Set (1974);
 Capriccio Stravagante (1974);
 Concert per a percussi (1975);
 Vermelia (1976);
 Stella Splendens (1977);
 Concert per a violoncel (1977);
 Races Hispnicas (1978);
 Astral (1979);
 Im Anfang  (1979);
 Spleen (1979);
 Skizzen (1982);
 Monleg (1982);
 Cantus (1982);
 Tempo (1983);
 Al punt que hom naix comena de morir (1983);
 Impuls (1984);
 Llibre Vermell (1987);
 Rquiem a la memria de Salvador Espriu (1989);
 Msica per a percussi i cordes (1990);
 Obertura Episdica (1990);
 Dos poemes de Charles Baudelaire (1991);
 Duo, per a dos percussionistes (1991);
 Cap a l'infinit (1991);
 Te Deum (1993);
 Concertante (1994);
 Preludi indefinit (1994);
 Dos poemas de Antonio Machado (1995);
 Preludi per a piano (1995);
 Set Faules de La Fontaine (1995);
 Set Faules de La Fontaine, versi orquestral (1996);
 La Sanch (1996);
 Missa Spirensis (1997);
 Concerto Grosso (1997);
 Hexagrama (1997);
 Encanteri de les bruixes (1998);
 Durmete (1998);
 Croquis (1998);
 Jo, Dal (2001);
 Cinc poemes (2002);
 Concert per a piano (2003);
 Introspecci (2003);
 Doble concert de la Porta Ferrada (2004);
 Devallament i Quntet de la Sala de Llevant (2004);
 Palau d'hivern (2005);
 Concertino Gminis (2005);
 Concert de tardor (2005);
 Concert de tardor, versi orquestra de corda (2005);
 Cant de Nadal (2006);
 Kev, Concert per a viol i orquestra (2007);
 Boreal (2007);
 A la manera de Baudelaire (2007);
 Set contes de la vora del foc (2008);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323605" title="Taphozous longimanus" nonfiltered="1157" processed="1154" dbindex="126190">

Taphozous longimanus s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Bangladesh , Cambodja, ndia, Indonsia, Malisia, Birmnia, Sri Lanka i Tailndia.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323606" title="Carme Pins i Desplat" nonfiltered="1158" processed="1155" dbindex="126191">
Carme Pins i Desplat ( Barcelona, Catalunya 1954 ) s una arquitecta i professora universitria catalana.

Biografia.
Va nixer el 23 de juny de 1954 a la ciutat de Barcelona. Estudi arquitectura a l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona al costat d'Enric Miralles i Albert Vilaplana, en la qual es va llicenciar el 1979. Interessada en la docncia, ha estat professora universitria en diverses universitats d'arreu del mn.

Obra artstica.
Inici la seva activitat professional l'any 1982 al costat d'Enric Miralles, amb el qual es cas, collaborant amb ell en la realitzaci de diverses obres i aconseguint el Premi FAD en dues ocasions.

El 1991 obr el seu propi taller d'arquitectura Estudio Carme Pins, en el qual desenvolup els ltims projectes realitzats amb Miralles, i al llarg dels anys realitza diverses exposicions en escoles d'arquitectura d'arreu del mn. La realitzaci de l'Escola Llar de Morella li va valer el 1995 la concessi del Premi Nacional d'Arquitectura d'Espanya.

Selecci d'obres.


Algunes de les seves obres ms representatvies sn:
Realitzades amb Enric Miralles:
1984-1986: Institut "La Llauna" (Badalona), Premi FAD d'interiorisme;
1985-1994: Cementeri (Igualada), Premi FAD d'Arquitectura;
1986-1992: Centre Cvic (Baleny) Finalista Premi FAD;
1986-1993: Internat (Morella);
1987: Remodelaci del "Vapor Vell" (Barcelona);
1987-1993: Centre Cvic de La Mina (Sant Adri de Bess) Finalista Premi FAD;
1988-1992: Pavell d'Esports (Osca);
1989-1991: Centre de Tir amb arc (Vall d'Hebron, Barcelona) Finalista Premi FAD;
1990-1991: Centre Nacional de Gimnstica Rtmica (Alacant, Pas Valenci);
1990-1992: Prgoles del Passeig de la Nova Icria (Barcelona);

Realitzades en solitari;
1996: Estadi de Son Moix (Palma);
1996-1999: Passeig Martim (Torrevella);
1999: Parc urb i pasarella (Petrer) ;
2000: Parc de Ses Estacions (Palma);
2001: Vivendes socials (Valncia;
2001: Escola La Serra (Mollerussa);
2002-2004: Torre Cube (Guadalajara;
2006: Escola d'Educaci Primria (Castelldefels);

Obres.
 El Croquis 30+49 / 50 Omnibus Volume. Enric Miralles / Carme Pinos: obra construita / built works 1983-1994. Madrid: El Croquis, 1995. ;

Enllaos externs.
   www.cpinos.com;
  Informaci a la xarxa;
  www.soloarquitectura.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323612" title="Xinxllid" nonfiltered="1159" processed="1156" dbindex="126192">

Els xinxllids (Chinchillidae) s una famlia de rosegadors que inclou les xinxilles, viscatxes, i els seus parents fssils. Noms habiten al sud i a l'oest d'Amrica del Sud, sovint als Andes. Sn rosegadors grands, amb un pes d'entre 800 grams i vuit quilograms, amb fortes potes posteriors i orelles grans. Totes les espcies tenen un pelatge esps i suau, considerat valus en el cas d'algunes espcies.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323616" title="El Puente del Arzobispo" nonfiltered="1160" processed="1157" dbindex="126193">


El Puente del Arzobispo s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323617" title="Torrico" nonfiltered="1161" processed="1158" dbindex="126194">


Torrico s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323618" title="Marta Viladot i Santal" nonfiltered="1162" processed="1159" dbindex="126195">
Marta Viladot (Barcelona, 1970) periodista. Actualment treballa a la delegaci de TV3 a Madrid. Abans va ser redactora del diari Avui, d Onda Cero Radio, Onda Rambla, Cadena 13, i de la central de la CNN als Estats Units, on va residir amb una beca Fulbright. Ha publicat el llibre La Audiencia Nacional 1977-1997 i diversos reportatges de natura i muntanya.

 Bibliografia .

  La pedra d'Omari. Una aventura al Kilimanjaro  (Cossetnia,2008);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323622" title="Campo de San Juan (Castella-La Manxa)" nonfiltered="1163" processed="1160" dbindex="126196">
El Campo de San Juan o Mancha Baja s una comarca manxega de la comunitat autnoma de Castella-La Manxa on s'hi situen catorze pobles que histricament van estar sota el domini de l'Orde de Sant Joan o dels cavllers de Malta. Inclou municipis de les provncies de Toledo i Ciudad Real. 

Municipis de la provncia de Toledo.
Aquests municipis formen una subcomarca que pertany a la Mancha de Toledo, que al seu torn s una part de la Manxa.
Arenas de San Juan;
Argamasilla de Alba;
Camuas;
Consuegra ;
Puerto Lpice;
Madridejos;
Quero;
Tembleque;
Turleque;
Urda;
Villacaas;
Villarta de San Juan;

Municipis de la provncia de Ciudad Real.

Alczar de San Juan, amb les pedanies d'Alameda de Cervera i Cinco Casas. ;
Arenas de San Juan;
Argamasilla de Alba;
Herencia;
Puerto Lpice;
Villarta de San Juan;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323626" title="Caviomorf" nonfiltered="1164" processed="1161" dbindex="126197">

Els caviomorfs (Caviomorpha) sn un grup nombrs de rosegadors del subordre dels histricomorfs, originaris de les Amriques. El capibara, el rosegador ms gran del mn, pertany a aquest grup.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323635" title="Lir" nonfiltered="1165" processed="1162" dbindex="126198">

Els lirons (Gliridae, amb els sinnims de Myoxidae i Muscardinidae) sn una famlia de rosegadors esciuromorfs. Habiten principalment a Europa, tot i que tamb n'hi ha a frica i sia. Sn especialment coneguts per la seva llarga hibernaci.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323643" title="scar Palazn" nonfiltered="1166" processed="1163" dbindex="126199">
scar Palazn (Lleida, 1969) s llicenciat en filologia anglogermnica i actualment treballa com a professor d angls en un institut de Tarragona. Ha estat guanyador i finalista d una trentena de premis literaris arreu de Catalunya. Desprs de publicar contes i poemes en diversos llibres collectius, el 2005 va aparixer la seva primera obra en solitari, el poemari Atles de la memria (Cossetnia). Com a traductor cal destacar la publicaci de Cambrils Places to feel at ease (2007), de Roser Guasch i Rafael Lpez-Monn, i Els brigadistes entre nosaltres (Cossetnia, 2008), d Angela Jackson. Collabora en diverses publicacions peridiques amb entrevistes i articles de temtica literria. Aix mateix, mant actiu un blog anomenat El vertigen del trapezista  (http://elvertigen.blogspot.com) i, espordicament, imparteix classes a l Escola de Lletres de Tarragona.

 Bibliografia .

 Amics per sempre i altres contes de Pere Cullell, Marc Casanovas, Josep M. Gast, Miquel Pascual, Jordi Martnez, Ferran Piqu, Joan Torres, Miquel Pascual, scar Palazn, Joan Carlos Cardona, Zelda gris, Enric Alfonso, M. Clara Prat i Llus Sopena. (Cossetnia, 2000);
 Atles de la memria (Cossetnia, 2005);
 Un rostre que no s meu (Cossetnia 2008);
 El Fotgraf (Ara Llibres, 2008);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323644" title="Manuel Bofarull Terrades" nonfiltered="1167" processed="1164" dbindex="126200">
Manuel Bofarull i Terrades (Badalona, 1923). 

De formaci autodidacta, treball de forner a la seva ciutat natal durant la guerra. Labor desprs com a empleat de banca fins que es jubil. A partir del 1950, altern les tasques bancries amb feines de corrector a l Editorial Jans. Ha collaborat a la Revista de Badalona i a Historia y Vida , i escriu actualment sobre temtica diversa al Diari del Baix Peneds. s membre de l Institut d Estudis Penedesencs (IEP), a l ombra del qual ha anat publicant un bon feix de treballs sobre toponmia, etimologia i histria comarcal. De les obres cal destacar: Una malaltia sospitosa (el clera del Vendrell el 1911) (1984), Don Joan Romagosa i Pros, un general del Peneds (1986), Noms de lloc del terme d Albinyana (1992), Josep Mondedeu, guerrillero de Ibi(1998), Albinyana (1999),Crims i misteris de la Barcelona del segle XIX (2002), Mart Miret i Caralt (de general carl a coronel alfons) (2002), Crims a les comarques tarragonines (segle XIX) (2004), Origen dels noms geogrfics de Catalunya (2002) i Crims a la Catalunya del segle XIX (2008), Notcies del Peneds (1800-1850) (1991). A banda de la recerca erudita, s tamb autor de novelles com Els hereus de la terra (1987), guanyadora del premi Sant Joan 1986, i Figueres vora el rec (1995), protagonista de la polmica edici 1994 del premi Josep Pla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323645" title="Taphozous mauritianus" nonfiltered="1168" processed="1165" dbindex="126201">

Taphozous mauritianus s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Angola, Benn, Botswana, Repblica Centreafricana, Txad, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Etipia, Gabon, Gmbia, Ghana, Kenya, Madagascar, Malawi, Maurici, Moambic, Nambia, Nigria, Reuni, Sao Tom i Prncipe, Senegal, Seychelles, Sierra Leone, Somlia, Sud-frica, Sudan, Swazilndia, Tanznia, Togo, Uganda, Zmbia i Zimbabwe.

El seu hbitat natural s la sabana. 

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323650" title="Taphozous melanopogon" nonfiltered="1169" processed="1166" dbindex="126202">

Taphozous melanopogon s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Cambodja, Xina, ndia, Indonsia, Laos, Malisia, Birmnia, Sri Lanka, Tailndia, Timor, Vietnam i, possiblement tamb, a Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323654" title="Centre intermodal d'activitats logstiques de Montblanc" nonfiltered="1170" processed="1167" dbindex="126203">
El Centre intermodal d'activitats logstiques de Montblanc, o CIM (Centre Integral de Mercaderies) Montblanc, s un nou parc logstic que es construir al terme municipal de Montblanc (Conca de Barber).

El nou recinte, que es construir per fases, tindr una superfcie inicial d'unes 70 hectrees, i s'ubicar entre l'actual via del ferrocarril Picamoixons-Lleida i la del TAV Camp de Tarragona-Lleida, al sud del sector de La Romiguera i a tocar del polgon Plans de Jori i de les tres principals empreses de la zona: SIMO, Frape Behr i Saint-Gobain. Inclour una terminal ferroviria de 750 m de llargria per al transport de mercaderies per ferrocarril, que enllaar amb la lnia de ferrocarril existent.

El centre, envoltat de corredors viaris i ferroviaris, es destinar a activitats logstiques, distribuci nacional i internacional i indstria neta, entre d'altres, i disposar d'un espai reservat per a l'oferta de serveis i equipaments per a les empreses, com ara oficines, sales de reunions i formaci o restauraci i hoteleria. 

La inversi incial per a aquesta infraestructura ser de prop de 40 milions d'euros. CIMALSA, empresa pblica de la Generalitat, i l'ajuntament de Montblanc esperen tenir enllestits els trmits urbanstics per tal de comenar les obres d'urbanitzaci el 2009 i permetre que les installacions puguin ser operatives el 2011.

El centre ser la cinquena infraestructura d'aquests caracterstiques a Catalunya, desprs del CIM Valls, el CIM Lleida, el CIM la Selva i Logis Peneds.

Referncies.
Comunicat de premsa de CIMALSA, 16 de juliol de 2008;
Vilaweb - El Punt, 17 de juliol de 2008;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323655" title="Il trionfo dell'onore" nonfiltered="1171" processed="1168" dbindex="126204">



Il trionfo dell'onore s una pera en tres actes d'Alessandro Scarlatti, amb llibret de Francesco Antonio Tullio. S'estren a Npols, al Teatro dei Fiorentini, el 26 de novembre de 1718. S'estren a Catalunya l'agost de 1982, a la Casa de la Caritat de Barcelona.

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323657" title="Taphozous nudiventris" nonfiltered="1172" processed="1169" dbindex="126205">

Taphozous nudiventris s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Algria, Burkina Faso, Txad, Repblica Democrtica del Congo, Djibouti, Egipte, Eritrea, Ghana, ndia, Israel, Jordnia, Kenya, Mauritnia, Marroc, Birmnia, Nger, Nigria, Pakistan, Senegal, Somlia, Sudan, Tanznia, Togo i Turquia.

El seu hbitat natural s la sabana, els deserts clids i les coves.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323659" title="Melkweg" nonfiltered="1173" processed="1170" dbindex="126206">



Melkweg s un dels ms famosos centres culturals de Amsterdam, Pasos Baixos, es troba al carrer Lijnbaansgracht 234a i sn representades cinc disciplines artstiques: msica/danca, teatre, mostres cinematogrfiques, fotografia, i exposicions d'art. Est composts de petites sales de fcil accs on pretn donar la sensaci de connexi entre totes les disciplines artstiques representades.

L'Edifici es comprs per dues plantes, la planta baixa on es pot trobar el The Max un espai difan multidisciplinal amb capacitat per 1,000 persones , el Oude Zaal utilitzat principalment per concerts amb capacitat per 1,500 persones , una galeria de fotografia i un Caf-Restaurant, a la primera planta es pot trobar un cinema amb 90 seients, i el Theaterzaal un teatre de 140 seients, un vestbul i el Tearoom un espai de trobada i discursiu.

Histria.

El Melkweg, s gestionat per una organitzaci no lucrativa fundada al 1970 per un grup de teatre holands que va descobrir aquesta antiga fbrica de llet, d'on prov el seu nom (traducci del holands: via de llet o via lctia), completament abandonada al centre de Amsterdam. Desprs de una petita inversi es va adequaci l'espai, i varen comenar els assajos i les actuacions durant el perode estiuenc, transformant la fbrica en un punt de trobada per milers de ciutadans.

Durant els anys 70, el Melkweg es va establir com a referent ampliant els seu contingut cultural i artstic, oferint espais per la experimentaci de noves expressions artstiques en msica, teatre, cinema i dansa.

 Enllaos externs .


Melkweg (official website);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323660" title="Taphozous perforatus" nonfiltered="1174" processed="1171" dbindex="126207">

Taphozous perforatus s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Benn, Botswana, Burkina Faso, Repblica Democrtica del Congo, Djibouti, Egipte, Etipia, Gmbia, Ghana, Guinea Bissau, ndia, Iran, Kenya, Mali, Mauritnia, Nger, Nigria, Pakistan, Arbia Saudita, Senegal, Somlia, Sudan, Tanznia, Uganda i Zimbabwe.

El seu hbitat natural s la sabana. 

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323661" title="Taphozous theobaldi" nonfiltered="1175" processed="1172" dbindex="126208">

Taphozous theobaldi s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a l'ndia, Indonsia, Birmnia, Tailndia i Vietnam.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323669" title="Taphozous troughtoni" nonfiltered="1176" processed="1173" dbindex="126209">

Taphozous troughtoni s una espcie de ratpenat de la famlia dels emballonrids que es troba a Austrlia .

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323673" title="Prorastmid" nonfiltered="1177" processed="1174" dbindex="126210">

Els prorastmids (Prorastomidae) sn una famlia de sirenis extingits que visqueren des de l'estatge Ypresi fins al Luteci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323678" title="Pimpinone" nonfiltered="1178" processed="1175" dbindex="126211">
	
Pimpinone s una pera en un acte de Georg Philipp Telemann, amb llibret de Pietro Pariati. S'estren a l'pera d'Hamburg el 27 de setembre de 1725.	A Catalunya, s'estren l'octubre de 1972 al Palau de la Msica Catalana de Barcelona.
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323679" title="Protosirnid" nonfiltered="1179" processed="1176" dbindex="126212">

Els protosirnids (Protosirenidae) sn una famlia de sirenis extingits que visqueren des de l'estatge Luteci fins al Bartoni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323682" title="LibraryThing" nonfiltered="1180" processed="1177" dbindex="126213">
LibraryThing s un lloc web per a la catalogaci compartida, una mena d'experiment social per a compartir catlegs, comentaris i valoracions de llibres. Aprofita tecnologies de tipus Z39.50 per capturar dades bibliogrfiques de catlegs pblics d'arreu del mn. El lloc web est disponible en moltes llenges, i les traduccions tamb s'assoleixen d'una manera cooperativa.

LibraryThing va ser desenvolupat per Tim Spalding i va comenar a estar accessible l'agost de 2005.


 Enllaos externs .
LibraryThing;

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323696" title="Z39.50" nonfiltered="1181" processed="1178" dbindex="126214">
Z39.50 s un protocol de tipus client-servidor per a cercar i recuperar informaci de bases de dades remotes, definit per la norma ISO standard 23950. L's ms tpic s per a la comunicaci de dades bibliogrfiques.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323698" title="Rinopomtid" nonfiltered="1182" processed="1179" dbindex="126215">

Els rinopomtids formen una famlia de ratpenats que es troba des de l'frica del Nord fins a Tailndia i Sumatra.

Morfologia.

 Sn relativament petits ja que no acostumen a mesurar ms de 5 o 6 cm.
 Tenen cues llargues i nassos arrodonits. ;

Reproducci.

Tenen una o dues cries a l'any.

Alimentaci.

Mengen insectes.

Hbitat.

Viuen a coves, regions semirides, cases i, fins i tot, a les Pirmides d'Egipte. 

Espcies.

 Rhinopoma hardwickei (Gray, 1831);
 Rhinopoma microphyllum (Brnnich, 1782) ;
 Rhinopoma muscatellum (Thomas, 1903) ;
 Rhinopoma hadithaensis (Khajuria, 1988);
 Rhinopoma kinneari (Wroughton, 1912);
 Rhinopoma macinnesi (Hayman, 1937);

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 IUCN ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323703" title="Club d'handbol Garb" nonfiltered="1184" processed="1180" dbindex="126217">


Club d'handbol Garb s un club d'handbol de Palafrugell creat el setembre del 1978 aquesta ocasi fou la primera vegada que Palafrugell comptava amb una entitat dedicada a l handbol de manera oficial. En el moment de la seva fundaci, el club comptava amb dos equips  un infantil i un cadet- i el seu primer president va ser Cosme Madi.

Actualment, compte amb 100 practicants repartits entre benjamins, alevins, infantils, cadets, juvenils, sniors i veterans. El primer equip de l entitat juga a 2a divisi catalana i el seu actual president s Pere Juscafresa, que va succeir en el crrec a Ramon Portas.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323714" title="TMX Tu mateix" nonfiltered="1185" processed="1181" dbindex="126218">

Tu mateix (TMX) s un programa de Televisi de Manresa.

El programa, dirigit i presentat per Joan Carles Castao, t com a objectiu principal mostrar recomanacions comercials i d'oci. El programa surt al carrer en busca de comeros que vulguin mostrar-se a travs de la televisi lder del Bages.

s un programa dinmic on amb vdeos de poca durada la botiga ha de mostrar qu ofereix. 

Durant els ltims cinc minuts del programa s'emet un videoclip de qualsevol can d'actualitat. Els espectadors tenen l'opci de fer peticions de videoclips o suggerncies al programa a travs del correu del TMX.

El programa s'emet a les 15.00, a les 20.30 i a les 23.30 hores i s patrocinat per Ainasttic.

 Enllaos externs .
Web TMX Tu mateix;
Canal del programa a Youtube;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323719" title="Mirmecofgid" nonfiltered="1186" processed="1182" dbindex="126219">

Els mirmecofgids (Myrmecophagidae) sn una famlia de vermilinges, el nom de la qual deriva dels mots grecs antics myrmeco, "formiga"; i phagos, "menjador". Els mirmecofgids sn originaris d'Amrica Central i del Sud, del sud de Mxic al nord d'Argentina. La famlia cont dos gneres i tres espcies, que sn l's formiguer i les tamandues. El fssil Eurotamandua del jaciment de Messel a Alemanya podria ser un mirmecofgid primitiu, per el seu esttus s actualment debatut i sembla ms proper als pangolins.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323722" title="Lo frate 'nnamorato" nonfiltered="1187" processed="1183" dbindex="126220">
	
Lo frate 'nnammorato s una pera en dos actes de Giovanni Battista Pergolesi, amb llibret de Gennaro Antonio Federico. S'estren al Teatro dei Fiorentini de Npols el 27 de setembre de 1732.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

	


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323723" title="Rhinopoma microphyllum" nonfiltered="1188" processed="1184" dbindex="126221">

Rhinopoma microphyllum s una espcie de ratpenat de la famlia dels rinopomtids que es troba a Algria, Bangladesh, Burkina Faso, Repblica Centreafricana, Txad, Djibouti, Egipte, Eritrea, Etipia, ndia, Indonsia, Iran, Iraq, Jordnia, Lbia, Mali, Mauritnia, Marroc, Birmnia, Nger, Nigria, Oman, Pakistan, Arbia Saudita, Senegal, Sudan, Tailndia, Tunsia, Shara Occidental i Iemen.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323725" title="Nannina de Mdici" nonfiltered="1189" processed="1185" dbindex="126223">

Nannina de Mdici, batejada amb el nom de Lucrcia de Mdici ( Florncia, Repblica de Florncia 1448 - d. 1493 ) fou una princesa italiana de la Casa de Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer l'any 1450 a la ciutat de Florncia sent filla de Pere I de Mdici i Lucrcia Tornabuoni. Fou nta per lnia paterna de Cosme de Mdici el Vell i Contessina de Bardi i germana de Maria, Blanca, Lloren i Juli de Mdici.

Joventut.
Educada dins de l'art humanstic del Renaixement es coneix molt poc de la seva vida, per ens resten dos retrats: un realitzat per Benozzo Gozzoli a la "Capella dels Reis Mags" del Palau Mdici Riccardi de Florncia, i un altre de Sandro Botticelli a "La Verge del Magnificat", en la qual s l'ngel que sost la corona de la Mare de Du.

Npcies i descendents.
Es cas el 8 de juny de 1466 amb l'humanista Bernardo Rucellai. D'aquesta uni tingueren dos fills:
Palla Rucellai;
Giovanni Rucellai (1475-1525), poeta i dramaturg;

Nannina, anomenada aix en honor a la seva besvia Riccarda Bueri, de la qual n'era el seu mot carinys, mor el 14 de maig de 1453 a la ciutat de Florncia.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323728" title="Rhinopoma muscatellum" nonfiltered="1190" processed="1186" dbindex="126224">

Rhinopoma muscatellum s una espcie de ratpenat de la famlia dels rinopomtids que es troba a l'Afganistan, Iran, Oman i, possiblement tamb, a Etipia.

Alimentaci.

Menja insectes.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323729" title="Talp daurat" nonfiltered="1191" processed="1187" dbindex="126225">

Els talps daurats (Chrysochloridae) sn petits mamfers excavadors insectvors que habiten al sud d'frica. Taxonmicament, sn distints dels talps autntics. Els talps daurats presenten una notable semblana amb els talps marsupials d'Austrlia, tan important que, malgrat la separaci metateri-euteri, antigament es creia que estaven relacionats.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323732" title="Tenrec" nonfiltered="1192" processed="1188" dbindex="126226">

Els tenrecs (Tenrecidae) formen una famlia de mamfers originria de Madagascar i parts d'frica. Sn molt diversos, i poden assemblar-se als erions, musaranyes, opssums, ratolins i fins i tot lldries, com a resultat d'una evoluci parallela. Poden ocupar diversos tipus d'ambients, i dur un estil de vida aqutic, arbori, terrestre o subterrani. Algunes d'aquestes espcies es troben als boscs caducifolis secs de Madagascar, com ara el tenrec espins gros.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323736" title="Alphonse Karr" nonfiltered="1193" processed="1189" dbindex="126227">

Alfons Karr, nat a Pars el 24 de novembre de 1808 i mort a Saint-Raphal el 29 de setembre de 1890, fou un novellista i periodista francs, oncle de l'escriptora feminista Carme Karr.

Debut com a escriptor amb la seva novella ms coneguda, Sous les tilleuls, que li permet entrar a treballar per Le Figaro. El 1836, collabor amb La Chronique de Paris, fundada per Honor de Balzac, per noms per sis mesos, pel que fou un jois intermedi. La seva novella Histoire de Romain d'tretat li permet conixer tretat, on anava tot sovint. De 1839 a 1849, public una revista satrica: Les Gupes (Les vespes). Tot seguit fund Le Journal per donar suport al general Louis Eugne Cavaignac. 

Opositor a Napolon III, es retir a la Costa Blava desprs del cop d'estat de 1851. El 1854 a Nia, mentre continuava escrivint, va llogar una propietat agrcola en el barri de Saint Etienne, on esdeven horticultor. I amb molt d'xit, al nmero 8 de la plaa del Jardin Albert 1er, obr una botiga de venda de rams de flors, de fruites i llegums, destinat a una clientela d hivernants.
Una pera, la Pera Alphonse Karr, i un bamb, el Bambusa multiplex Alphonse Karr, han estat anomenats en record seu. I ell va anomenar una rosa Eugne Karr, en record del seu germ.

Obres.
Sous les tilleuls (1832) - Text on-line (Gallica) : ;
Une heure trop tard (1833);
Fa Dize (1834);
Vendredi soir (1835);
Histoire de Romain d'tretat (1836);
Le chemin le plus court (1836);
Les Paysans illustres, Plutarque des campagnes (1838);
Histoire de Napolon (1838);
Einerley (1838);
Genevive (1838);
Clothilde (1839);
Hortense (1841);
Pour ne pas tre treize (1841);
Midi  quatorze heures (1842);
Am Rauchen (1842);
Feu Bressier (1844);
Un voyage autour de mon jardin (1845);
La famille Alain (1848) - Text on-line (Gallica) : ;
Sous les orangers (1848);
Le livre des cent vrites (1848);
Clovis Gosselin (1851);
Raoul Desloges (1851);
Les Fes de la mer (1851);
Contes et nouvelles (1852);
Agathe et Ccile (1853);
Devant les tisons (1853);
Lettres crites de mon jardin (1853);
Les Soirees de Sainte-Adresse (1853);
Les Femmes (1853);
Histoire d'un pion, suivie de l'Emploi du temps, de Deux dialogues sur le courage et de l'Esprit des lois, ou les Voleurs vols (1854);
Histoires normandes (1855);
Dictionnaire du pcheur. Trait complet de la pche en eau douce et en eau sale (1855);
Promenade hors de mon jardin (1856);
Encore les femmes (1858);
Une Poigne de vrits. Mlanges philosophiques. (1858) - Text on-line: ;
Roses noires et roses bleues (1859);
Au bord de la mer (1860);
La Pnelope normande, pice en 5 actes et en prose, Paris, Vaudeville, 13 janvier 1860.
En fumant (1861);
De loin et de prs (1862);
Sur la plage (1862);
Les Dents du dragon (1869);
Les Gaiets romaines (1870);
La Maison close (1870);
La Queue d'or (1871);
La Promenade des Anglais (1874);
Plus a change et plus c'est la mme chose (1875);
Le Crdo du jardinier (1875);
On demande un tyran (1877);
Livre de bord (1879-80);
Bourdonnements (1880);
Grains de bon sens (1880);
Les Cailloux blancs du Petit Poucet (1881);
 l'encre verte. Miettes d'Histoire contemporaine (1881);
Sous les pommiers (1882);
Les points sur les i (1882);
 bas les masques (1883);
Dans la lune (1883);
La Soupe au caillou, histoires contemporaines (1884);
Roses et chardons, ou la Politique au jardin (1886);
Le pot aux roses (1887);
La Maison de l'ogre (1890);
Hlne (1890);
Au soleil (1890);
Le Sicle des microbes (1891)}};

Bibliografia.
Charles-Armand Klein, Alphonse Karr, Prince de l'Esprit, Le Cherche Midi, Paris, 1994.

Cites.
  Si l'on veut abolir la peine de mort, en ce cas, que messieurs les assassins commencent.  ;
  Si l'on veut gagner sa vie, il suffit de travailler. Si l'on veut devenir riche, il faut trouver autre chose.  ;
  Les amis font toujours plaisir, si ce n'est quand ils arrivent, c'est quand ils partent. ;
  La botanique est l art d insulter les plantes en latin. ;
  Plus a change, plus c'est la mme chose. ;
  Tant de gens changent volontiers l'honneur contre les honneurs. ;
  La premire partie de la vie se passe  dsirer la seconde ; la seconde  regretter la premire. ;
  Les amis c est une famille dont on a choisi les membres ;
  Chaque homme a trois caractres : celui qu'il a, celui qu'il montre, et celui qu'il croit avoir. ;
  Etrange chose que la proprit! Quand j'avais rien, j'avais les forts, la mer et le ciel; depuis que j'ai achet cette vielle maison et ce jardin, je n'ai plus que cette maison et ce jardin. ;

 Notes i referncies .
 

Enllaos externs.



 ;
 ;

 Notcies on-line a la biblioteca electrnica de Lisieux : ;
 Le Bal au cinquime tage (1833).
 Les Willis (1856).
 Un diamant (1856).
 Bouret et Gaussin (1856).
 Histoire d'un voisin (1856).
 Berthe et Rodolphe (1856).
 Alphonse de Lamartine (1790-1869) : Lettre  Alphonse Karr, jardinier (1857).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323742" title="Atlid" nonfiltered="1194" processed="1190" dbindex="126228">

Els atlids (Atelidae) sn una de les quatre famlies de micos del Nou Mn actualment reconegudes. Antigament, se la incloa a la famlia dels cbids. Els atlids sn en general micos grans, i la famlia inclou les mones aranyes, mones llanoses i les mones udoladores. Viuen a les regions boscoses d'Amrica central i del Sud, de Mxic al nord d'Argentina.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323743" title="London Gay Men's Chorus" nonfiltered="1195" processed="1191" dbindex="126229">
El London Gay Men's Chorus s un cor d'homes homosexuals amb seu a Londres (Regne Unit).

 Histria.


El cor va ser fundat l'any 1991, i en l'actualitat s el cor gai ms gran d'Europa i un dels que t ms prestigi tant a nivell britnic com internacional. Amb gairab 200 cantaires ha actuat arreu del Regne Unit i tamb arreu del mn. El seu repertori, que varia en funci de l'poca de l'any, inclou un ampli ventall que va des del Jazz clssic fins a la msica negra o canons de televisi, interpretant autors tant diferents com Beethoven, John Tavener, Paul Anka o Aaron Copland entre d'altres. El cor ha treballat amb estrelles del famoses com sir Elthon Jhon o els Pet Shop Boys i ha aparegut en diverses ocasions a la televisi i emisores de rdio britniques en programes de gran audincia. En d'altres ocasions han actuat als Pride, els Jocs Gais de Sidney, el festival Settembre de msica de Tor, etc. A banda de l'xit en directe, tamb han enregistrat 5 discs i obtingut milers d'euros durant els darrers anys per a obres de caritat, en especial la lluita contra el VIH.
L'any 2008 varen fer una gira a Catalunya dins de la 2a trobada internacional de cors d'homes, actuant a Juneda, Figueres, La Garriga, Gelida, Castellar del Valls, Palau-solit i Plegamans, Berga, Vila-seca, Cubelles, Castelldefels, Vilafranca del Peneds, Gav, Sant Just Desvern, Sant Cugat, Viladecans i Barcelona.

 Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323746" title="Rhinopoma hardwickei" nonfiltered="1196" processed="1192" dbindex="126230">


Rhinopoma hardwickei s una espcie de ratpenat de la famlia dels rinopomtids que es troba a Algria, Afganistan, Bangladesh, Burkina Faso, Txad, Djibouti, Egipte, Eritrea, Etipia, ndia, Iran, Iraq, Israel, Jordnia, Kenya, Kuwait, Lbia, Mali, Mauritnia, Marroc, Birmnia, Nepal, Nger, Nigria, Oman, Pakistan, Arbia Saudita, Somlia, Sudan, Tailndia, Tunsia, Shara Occidental i Iemen.

Subespcies.

 Rhinopoma hardwickei arabium;
 Rhinopoma hardwickei cystops;
 Rhinopoma hardwickei hardwickii;
 Rhinopoma hardwickei sondaicum;

Hbitat.

Viu a coves i a deserts clids. 

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323753" title="Mona de nit" nonfiltered="1197" processed="1193" dbindex="126232">

Les mones de nit (Aotus) sn un gnere de micos del Nou Mn, l'nic de la famlia dels atids. Tenen una ampla difusi als boscs d'Amrica Central i del Sud, des del Panam fins al Paraguai i el nord d'Argentina. Les espcies que viuen a altituds superiors tendeixen a tenir un pelatge ms esps que els micos que viuen al nivell del mar.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323755" title="Platja del Saler" nonfiltered="1198" processed="1194" dbindex="126233">

La platja del Saler s una platja pertanyent al terme municipal de Valncia. Es troba, junt a la platja de la Devesa, a la Devesa del Saler que s el nom que rep la franja d'arena que separa l'Albufera de la mar Mediterrnia. La platja, de quasi cinc quilmetres de longitud, s d'arena fina i daurada. El seu major atractiu s el seu extraordinari entorn natural i el treball realitzat des de les autoritats municipals autonmiques (amb les ajudes de l'UE) per a la recuperaci de l'ecosistema dunar, ja que es troba ubicada dins del Parc Natural de l'Albufera de Valncia.

Queda limitada al nord per la platja de Pinedo i al sud per la de la Devesa del Saler.

 Vegeu tamb .
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Turisme de la Comunitat Valenciana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323756" title="Lucrcia Tornabuoni" nonfiltered="1199" processed="1195" dbindex="126234">

Lucrezia Tornabuoni ( Florncia, Repblica de Florncia 1425 - d. 1482 ) fou una poetessa i noble italiana que s'emparent amb els Mdici de Florncia.

Orgens familiars.
Va nixer el 1425 a la ciutat de Florncia sent filla de Francesco Tornabuoni, i de ben jove es relacion amb personatges de la talla de Luigi Pulci i Agnolo Poliziano.

Npcies i descendents.
Es cas el 3 de juny de 1444 a la ciutat de Florncia amb Pere de Mdici, fill de Cosme de Mdici el Vell i Contessina de Bardi. D'aquesta uni nasqueren:
Maria de Mdici (1445-1470), casada amb Leonetto Rossi ;
Blanca de Mdici (1446-1459), casada el 1459 amb Guillem de Pazzi;
Lloren de Mdici (1449-1492), senyor de Florncia;
Nannina de Mdici (1450-1493), casada el 1466 amb Bernardo Rucellai;
Juli de Mdici (1453-1478), senyor de Florncia;

Al costat del seu esps educ els seus fills en l'art humanstic, inculcant en ells els ideals de bellesa del Renaixement. Aix mateix busc l'aliana amb famlies adinerades i ben possicionades, com per exemple la famlia Orsini, casant el seu fill Lloren amb Clarice Orsini.


Obra escrita.
Lucrcia va descriure en les seves cartes enviades des de la seva residncia de Roma al seu esps la mentalitat de la gent de l'poca, els mrits i defectes del seu marit aix com una descripci acurada del comer. Aix mateix tamb expos en aquestes cartes la situaci de la dona en aquells moments, observant l'mplia llibertat que tenien les dones florentines de l'poca. Aix mateix destaca per la seva obra de sonets.

Mor el 25 de mar de 1482 a la ciutat de Florncia, sent enterrada a la Baslica de Sant Lloren d'aquesta ciutat.

Enllaos externs.
 Biografia de Lucrcia Tornabuoni;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323757" title="Guitar Hero (saga de videojoc)" nonfiltered="1200" processed="1196" dbindex="126235">

Guitar Hero s una popular saga de videojocs musicals publicats per RedOctane en associaci amb Activision. La principal caracterstica del joc s el controlador en forma de guitarra que permet simular que s'est tocant grcies als botons de trast que t. Permet jugar de forma individual o amb dos jugadors de forma cooperativa o competitiva. La saga inclou gran quantitat de canons de rock des dels anys 60, ja siguin amb llicncia o independents.

El primer ttol de la saga fou llanada al novembre de 2005 amb el nom Guitar Hero, i l'ltim s Guitar Hero World Tour al 2008 com a sisena entrega per a consoles. Actualment est en fase de desenvolupament una nova expansi prevista pel 2009, Guitar Hero: Metallica. A part de les consoles, tamb s'han publicat dues edicions del joc per la consola Nintendo DS i dues ms per telfons mbils.

La saga "Guitar Hero" ha esdevingut un fenomen cultural i el joc s extremadament popular per a festes. S'han venut al voltant de 23 milions d'unitats al mn i s'han descarregat uns 20 milions de canons produint uns beneficis de 1.600 milions de dlars.





 Histria .

 Harmonix .


La primera versi del Guitar Hero va ser llanada el l'any 2005 per la consola PlayStation 2 per Harmonix. Aquesta empresa ja era coneguda per desenvolupar videojocs musicals com Frequency o Amplitude, tamb per PlayStation 2, que permetien crear msica utilitzant un controlador DualShock com si fos un instrument musical.

La principal caracterstica del joc s el controlador perifric que recrea una Gibson SG negra i permet simular una guitarra verdadera a excepci dels botons de trast i la barra de "rascar" que substitueixen els trasts i les cordes. El desenvolupament del joc es va inspirar en el joc GuitarFreaks de Konami, que encara no era molt coneguda als Estats Units, que ja tenia guitarres fabricades per RedOctane. Desprs del llanament, ja va rebre diversos premis pel seu inusual controlador i tamb per la banda sonora, composada per 47 canons de rock.

La popularitat del joc va crixer amb el llanament de la segona versi, el Guitar Hero II, tamb per PlayStation 2, l'any 2006. Entre les noves funcions van destacar la millora del mode multijugador, la millora del sistema de reconeixement de notes i 64 noves canons. Posteriorment va sortir la versi per la consola Xbox 360 (abril de 2007) amb un controlador diferent, la Gibson Explorer, i noves canons. Es van vendre aproximadament 3 milions de cpies per en conjunt per les dues consoles i es va convertir en el cinqu videojoc ms venut.

L'any 2006, la relaci entre RedOctane i Harmonix es va trencar perqu van ser comprades per Activision i MTV Networks respectivament, de manera que Harmonix ja no podria desenvolupar ms versions de Guitar Hero. L'empresa Neversoft, subsidiria de Activision, va ser escollida per continuar desenvolupant el joc. 

Per la seva banda, Harmonix va decidir estendre la filosofia del joc i va comenar a treballar en el joc Rock Band, crear controladors en forma de bateria, micrfons i altres instruments permetent als jugadors simular un verdadera banda musical. L'ltima versi de Guitar Hero desenvolupada per Harmonix va ser Guitar Hero Encore: Rocks the 80s, llanada el juliol de 2007 noms per PlayStation 2. Aquesta versi no va tenir gaire xit perqu noms hi havia canvis visuals i molt poques canons. Es considera que aquesta versi es va crear per obligaci contractual, ja que Harmonix no volia seguir treballant en la saga desprs d'haver-ne perdut els drets pel futur.

 Neversoft .


El primer ttol de la saga creat per Neversoft va ser Guitar Hero III: Legends of Rock, llanat per les plataformes PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360, Wii, Microsoft Windows i Mac. La gran novetat d'aquesta versi era que la guitarra era sense fils. Posteriorment es va desenvolupar l'edici per Nintendo DS amb el nom Guitar Hero: On Tour amb un dispositiu dissenyat especficament per aquesta consola porttil. Aquest dispositiu disposa noms de quatre botons, d'una corretja perqu la Nintendo DS pugui ser observada en tot moment per facilitar la jugabilitat i d'un llapis ptic en forma de pua de guitarra.

L'ltima versi publicada ha estat la quarta edici del joc, anomenada Guitar Hero World Tour, llanada el 27 d'octubre de 2008 als Estats Units i el 7 de novembre a Europa. Aquesta seqela est disponible per les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii. La principal novetat del joc recau en l'addici de ms instruments per simular tot una banda de rock, apart de la guitarra s'hi inclou una bateria i un micrfon. El desenvolupament d'aquesta edici segueix l'estela marcada pel joc Rock Band, creat per Harmonix, que era l'empresa que va iniciar la saga Guitar Hero. Per altra banda, tamb es pot crear una banda completa i una can prpia que es podr publicar. Bateries com Travis Barker, Stewart Copeland i Chad Smith ha participat en la creaci del dispositiu en forma de bateria perqu aquest sigui ms realista. Tamb s'han afegit nous personatges caracteritzats mitjanant captures de moviment com Ted Nugent i Billy Corgan.

 Versions futures .

Activision i RedOctane han registrat els ttols "Guitar Villain", "Drum Villain" i "Keyboard Hero", i prviament, RedOctane tenia registrats "Drum Hero", "Band Hero" i "Guitar Hero Modern Hits". A finals de 2008, Activision va anunciar que estava treballant en el cinqu ttol principal de la saga, encara sense ttol confirmat. Segons l'organisme ESRB, Activision va registrar un nou ttol per a la consola Nintendo DS, Guitar Hero Modern Hits.  

 Expansions i adaptacions .


L'any 2008 s'ha llanat l'expansi Guitar Hero: Aerosmith dedicada al grup de rock Aerosmith. Aquesta versi inclou un repertori format per un 60% de canons prpies d'Aerosmith o altres canons creades pel seu guitarrista Joe Perry. Actualment hi ha prevista l'expansi Guitar Hero: Metallica dedicada al grup Metallica per a principis de l'any 2009. A ms, el proper lbum del grup (Death Magnetic) estar disponible per ser baixat i utilitzat en les versions Guitar Hero III i Guitar Hero World Tour. Darrerament, responsables de Sony/ATV, que posseeix els drets de The Beatles, han declarat que estan interessats en la producci d'una versi dedicada a aquest grup.

Durant el 2007 es va llanar la versi Guitar Hero III Mobile per a telfons mbils de Verizon i BlackBerry, desenvolupada per MachineWorks Northwest LLC i distribuda per Hands-On Mobile. La versi bsica inclou 15 canons de Guitar Hero II i Guitar Hero III, i surt un paquet de tres canons cada mes des del gener de 2008. Aquest ttol ha tingut ms d'un mili de descrregues des del seu llanament.  Una altra versi per telfons mbils ha estat llanada amb el ttol Guitar Hero III: Backstage Pass el juliol de 2008, on apart dels elements usuals de la saga, s'ha afegit la simulaci d'administraci i gesti d'un grup de msica per portar-lo a l'xit. A ms, Hands-On Mobile s'ha assegurat els drets per a mbil de la versi adaptada del proper Guitar Hero World Tour.

El 22 de juny de 2008 va aparixer l'edici Guitar Hero: On Tour per a la Nintendo DS. El joc inclou el perifric anomenat "Guitar Grip" que es tracta d'una empunyadura on hi ha situats dels botons de trast i que va acoblat a la consola, a ms d'un llapis ptic en forma de pua per simular l'acci de "rascar" les cordes en la pantalla tctil. La seqela anomenada Guitar Hero On Tour: Decades est anunciada per encara no t data de confirmaci.

 Cronologia .


  Aquesta versi ha estat classificada per la ESRB per PC i Mac, no obstant, Activision encara no ha confirmat aquesta versi oficialment.;


 Jugabilitat .

El sistema de joc s rtmic, basat en els antics jocs que va crear Harmonix per PlayStation 2 anomenats Frequency i Amplitude. Es pot jugar amb el controlador estndard de la consola per s recomanable fer-ho amb el controlador guitarra que acompanya el joc, sobretot en nivells ms elevats de dificultat. El joc permet canviar les notes de costat de manera que s'adapta tan a jugadors dretans com esquerrans. Les guitarres contenen cinc botons de trast al final del mnec (verd, vermell, groc, blau i taronja), una barra de "rascar" per marcar el so d'una nota, una palanca de vibraci, i altres botons de navegaci pels mens del joc. 

Quan comena una can, apareix a la pantalla el mnec d'una guitarra en posici vertical, de manera que els trasts apareixen en posici horitzontal. Mentre la can va avanant, van apareixent les notes de diferents colors que indiquen quins botons de trast s'han de prmer i en quin moment s'han de marcar les notes. Els cinc colors dels marcadors coincideixen amb els colors dels cinc botons del trast que t el controlador. Igualment que el funcionament d'una guitarra convencional, mentre es prem el bot de trast, cal prmer tamb la barra de "rascar" just al moment adequat per fer sonar la nota. A la banda dreta de la pantalla hi apareix el "Rock Meter" (es podria traduir com "rockmetre") que indica l'xit de l'actuaci. Cont tres seccions de color (vermell, groc i verd) i una broca que assenyala a una de les zones segons si el jugador toca ms b o ms malament. Quan el "Rock Meter" arriba a la part baixa de la secci vermella (indicant que el jugador toca molt malament), la can s'atura automticament i el jugador s esbroncat pel pblic. A la banda esquerra hi apareix la puntuaci i el multiplicador de punts. Desprs s'una srie llarga de notes ben tocades, el multiplicador va pujant de manera que per cada nota s'aconsegueixen ms punts, fins que es produeix un error i torna a comenar. Tocant b deu notes consecutives, el multiplicador s dos, desprs de vint s tres i desprs de trenta s quatre.

Alguns segments de les canons sn especials perqu tenen notes intenses i estan marcades com a estrelles. Quan es toca correctament un d'aquests segments, s'omple part del "Star Power Meter" (mesurador de potncia estellar). Mentre es toca un segment especial, es pot aconseguir ms potncia utilitzant la palanca de vibraci. Quan el "Star Power Meter" est almenys mig omplert, el jugador pot activar la "Star Power" (potncia estellar) sacsejant la guitarra verticalment. Un cop activat, el multiplicador de punts dobla el seu valor fins que s'esgota la potncia acumulada.

Les notes de la can poden ser individuals o en forma d'acord, composades de dos a quatre notes, i tamb poden ser puntuals o sostingudes. Els botons de les notes es poden mantenir premuts encara que no s'estigui que no s'estigui tocant, en canvi, la barra de "rascar" noms es pot prmer quan s'indica una nota. Durant una nota sostinguda, el jugador pot utilitzar la palanca de vibraci per alterar el to de la nota. El joc tamb suporta algunes tcniques com els "hammer-ons" i els "pull-offs" per tal de tocar sries de notes molt rpides noms canviant els botons de trast sense haver d'utilitzar la barra de "rascar". Aquestes notes estan marcades a la pantalla amb un perfil blanc enlloc del negre normal.

El joc cont quatre nivells de dificultat que es diferencien en la quantitat de botons de trast a utilitzar i en la quantitat de notes que s'han de tocar. Els quatre nivells de dificultat de cada can aporten al jugador una corba d'aprenentatge per ajudar a millorar la tcnica i l'habilitat. El nivell fcil es toca amb tres botons de trast (verd, vermell i groc) i la quantitat de notes s fora reduda. El nivell normal afegeix el quart bot de trast (blau) i el nivell difcil afegeix el cinqu (taronja) afegint ms notes. L'addici del cinqu bot fora al jugador a moure els dits pel mnec de la guitarra per poder tocar les cinc notes. El mxim nivell, l'expert, afegeix noves notes per intentar simular que es toca una guitarra real.

El joc permet escollir el mode de joc i qualsevol nivell de dificultat de bon principi, mentre que el guitarrista i l'escenari es poden escollir sempre hi quan s'hagin desbloquejat o comprat segons els cas. Mentre s'est tocant la can, al fons de la pantalla hi apareix el personatge seleccionat amb la resta de la banda simulant que estan tocant la can en l'escenari tamb escollit. La reacci del pblic es basa en la qualitat de l'actuaci (segons el que indica el "Rock Meter").

 Mode carrera .

Es tracta del principal mode de joc, on el jugador, juntament amb la seva banda, ha de superar una srie d'etapes fins al final del joc. Cada etapa representa un escenari o local fictici que cont una llista de quatre a sis canons. Quan es supera un cert nombre de canons d'un escenari, es desbloquegen les canons del segent, i aix fins a l'ltim. Segons la puntuaci aconseguida i el nombre d'errors realitzats en tocar una can, el joc valora l'actuaci amb tres, quatre o cinc estrelles.

El jugador pot escollir el seu personatge, la guitarra i l'escenari entre els que s'han desbloquejat (o comprat alguns). El personatge escollit ser el guitarrista principal del grup, la resta de components de la banda sn sempre els mateixos. Quan es toca correctament una can i quan es completa un escenari, el jugador guanya diners per poder comprar a la botiga del joc (The Store). En la botiga hi ha disponibles nous personatges, canons extres i altres materials addicionals com guitarres i nous estils tan pels personatges com per les guitarres.

 Multijugador .

El mode multijugador ofereix la possibilitat d'enfrontar a dos jugadors. En aquest cas, a la pantalla hi apareixen dos mnecs de guitarra, un per cada jugador, i segons el mode de joc  les notes poden ser iguals o diferents. Cada jugador t el seu propi marcador i "Star Power Meter". Pel que fa al "Rock Meter", noms n'hi ha un per en aquest cas est dividit en dues seccions per indicar quin dels dos jugadors est guanyant i amb quin avantatge. Al final de la can guanya el jugador que ha sumat ms punts.

El successives versions es va millorar el mode multijugador afegint-ne noves possibilitats. En el Guitar Hero II van aparixer el cooperatiu, el duel i el duel pro, i en el Guitar Hero III i el mode batalla.

 Cooperatiu. Un dels jugadors s'encarrega de la guitarra principal i l'altre del baix o de la guitarra rtmica segons la can. Ambds jugadors comparteixen la puntuaci, el "Rock Meter", el "Star Power Meter" i el multiplicador. Aquest mode es juga igual que el mode carrera individual per la quantitat d'escenaris a superar s ms reduda. Els jugadors tamb poden ser eliminats si toquen malament la can de la mateixa forma que en el mode individual, i per activar la potncia estellar cal que ho facin ambds jugadors alhora.

 Duel (o Face-Off). Es tracta del mateix mode multijugador que oferia la primera versi del Guitar Hero. Cada jugador pot escollir un nivell de dificultat independent i es van alternant les seccions de tocar la guitarra de manera que no toquen el mateix.

 Duel Pro (o Pro Face-Off). Ambds jugadors tenen el mateix nivell de dificultat i sn guitarres principals del grup. La puntuaci segueix el mateix sistema que en el mode individual.

 Batalla. Es caracteritza perqu durant una can els jugadors han de provocar que el rival cometi el mxim d'errors possible fins que sigui eliminat. La potncia estellar s substituda per potncia de batalla (Battle Power), de manera que quan es completa una seqncia d'aquestes notes, s'aconsegueix un atac que pot ser llanat al rival quan es vulgui. Els atacs augmenten la dificultat de la can de l'oponent. Si cap jugador ha estat eliminat, abans d'acabar la can aparixer un segment de mort sobtada (Sudden Death) on ambds jugadors poden atacar de forma indiscriminada fins que un quedi eliminat.

 Mode Prctica .

En el Guitar Hero II es va afegir aquest que permet practicar totes les canons amb diferents nivells i seleccionar la velocitat de la can. En aquest mode, la can no s'atura encara que es cometin molts errors.

 Personatges i personalitzaci .

Quan es selecciona un mode de joc, el jugador t l'opci d'escollir un dels personatjes que disposa el joc. Aquest personatge apareixer en l'escenari escollit tocant la guitarra i simulant que s el propi jugador, encara que no t cap efecte sobre la jugabilitat. Hi ha un cert nombre de personatges que que estan disponibles de bon comenament, per els altres s'han de desbloquejar en la botiga virtual del joc. Molts dels personatges es van repetint en les diferents edicions del joc. La majoria dels personatges sn ficticis per inspirats en guitarristes reals. En successives edicions s'han recreat guitarristes reals com Tom Morello i Slash en el Guitar Hero III, o Steven Tyler i Joe Perry en el Guitar Hero: Aerosmith. En el Guitar Hero World Tour, apart de nous personatges ficticis, els usuaris poden crear nous personatges a partir de les plantilles que incorpora el joc.

Amb els diners aconseguits en el mode carrera tamb permeten comprar altres materials a la botiga apart de personatges. En la botiga tamb hi ha nous estils pels personatges, diferents tipus de guitarra, altres canons i videos d'entrevistes.


 Impacte cultural .


L'aparici del Guitar Hero va representar un important impacte esdevenint en un fenomen cultural. Rpidament es va convertir en un joc de festes molt popular i va aparixer en molts locals com a alternativa al karaoke. A destacar la curiositat que el llanador de beisbol Joel Zumaya, dels Detroit Tigers, es va lesionar durant una partida al Guitar Hero l'any 2006, fet que va estendre la popularitat de la saga als Estats Units. Segons el "Llibre Guinness dels rcords", cal detacar Chris Chike com el primer possedor del record de punts en una sola can del Guitar Hero III, record que va superar Daniel Johnson. Tanmateix, Chris Chike va ser la primera persona en completar de forma perfecta la can ms difcil del joc, "Through the Fire and Flames" de DragonForce.

Els grups que apareixen a la saga Guitar Hero han adquirit molta ms popularitat des de la seva inclusi al joc. Per exemple, la banda DragonForce va reconixer un augment del 126% de vendes del CD que cont la can "Through the Fire and Flames" una setmana desprs del llanament de Guitar Hero III, a ms d'unes 2000 descrregues per internet. Fins i tot, grups ja establerts des de fa temps com Aerosmith va veure incrementar les seves vendes al mateix temps que es va llanar l'expansi que se'ls va dedicar (Guitar Hero: Aerosmith). 

Estudis de mercat declaren que tan el Guitar Hero com el Rock Band ja representen nous mtodes de distribuci de msica, especialment per introduir la msica antiga a les noves generacions. Desprs de l'anunci de la versi dedicada al grup Aerosmith, algunes companyies discogrfiques i alguns grups de msica estan negociant amb les empreses desenvolupadores per introduir les seves canons en futures versions o fins i tot, crear alguna edici dedicada com Aerosmith o Metallica. Altres grups com Led Zeppelin no estan d'acord amb aquesta situaci i n'han rebutjat diverses ofertes.

 Cultura popular .

Guitar Hero ha tingut nombroses aparicions en la cultura popular. El Guitar Hero II s el tema principal de l'episodi "Guitar Queer-o" de la srie d'animaci South Park, on els protagonistes Stan i Kyle estan enganxats al joc i al final sn tractats com estrelles de rock. Tamb hi apareixen referncies en els episodis "Dethvengance" i "Dethkids" de l srie d'animaci "Metalocalypse". La famosa humorista estatunidenca Ellen DeGeneres ha utilitzat el Guitar Hero diversos cops en monlegs que realitza en el propi programa de televisi The Ellen DeGeneres Show.

Pel que fa a la msica, apareixen referncies de la saga en els videoclips "Touch My Body" de Mariah Carey, "Awakening" de Switchfoot i "Mixed Up S.O.B." de The Presidents of the United States of America.

Per a la promoci del llanament del Guitar Hero World Tour, Activision va realitzar dos anuncis publicitaris, dirigits per Brett Ratner, que parodiaven l'escena que realitza Tom Cruise en la pellcula Risky Business i balla la can "Old Time Rock and Roll". En el primer apareixien quatre famosos esportistes estatunidencs tocant els quatre instruments: Kobe Bryant, Michael Phelps, Tony Hawk i Alex Rodriguez, mentre que en el segon hi apareixia la top model Heidi Klum. En l'emissi de l'anunci de Heidi Klum hi va haver problemes de censura, ja que la model es treia la camisa i acabava en roba interior, de manera que es va filmar una nova versi sense lstriptease.


 Vegeu tamb .
 Rock Band, videojoc desenvolupat per Harmonix l'any 2007 per a les consoles Wii, PlayStation 2, PlayStation 3 i Xbox 360.


 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial Guitar Hero;
 Lloc del videojoc per Activision;
 Activision;
 RedOctane;
 Neversoft;
 Harmonix;
 Hands-On Mobile;
 MachineWorks Northwest LLC;
 Comunitat Guitar Hero;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323760" title="La serva padrona" nonfiltered="1201" processed="1197" dbindex="126236">
	
La serva padrona s una pera en dos actes de Giovanni Battista Pergolesi, amb llibret de Gennaro Antonio Federico. S'estren al Teatro San Bartolomeo de Npols el 28 d'agost de 1733.	

A Barcelona, va estrenar-s'hi el 1750, al Teatre de la Santa Creu, essent la primera pera de l'autor que s'hi feia, i la primera a tot Espanya. La primera representaci a Catalunya en poca moderna va ser el 1922, en el si de l'Associaci de Msica de Cmera, a Barcelona. Tamb va ser el primer cop que es feia modernament a tot l'Estat.
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	
	














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323761" title="Nictrid" nonfiltered="1202" processed="1198" dbindex="126237">

Nycteridae s una famlia de ratpenats que es troba a l'est de Malisia, Indonsia i frica. 

 Morfologia .

 Mida petita: entre 4 i 8 cm de llargria total.
 Pelatge de color gris, marr o rogenc. ;
 Orelles grans. ;
 La cua acaba en forma de "T" i est formada per teixit cartilagins;

 Reproducci .

Tenen una o dues cries per any.

 Alimentaci .

Mengen insectes i altres invertebrats com a aranyes i petits escorpins. N'hi ha una espcie (Nycteris grandis) que caa vertebrats com ara granotes i ocellets. 

 Hbitat .

Viuen en petites colnies en coves, arbres i edificis.

 Espcies .

 Nycteris arge;
Nycteris aurita;
Nycteris gambiensi;
 Nycteris grandis;
 Nycteris hispida;
Nycteris hispida hispida				;
Nycteris hispida pallida				;
 Nycteris intermedia;
 Nycteris javanica;
 Nycteris macrotis;
Nycteris macrotis aethiopica				;
Nycteris macrotis macrotis;
Nycteris macrotis luteola				;
 Nycteris vinsoni ;
 Nycteris madagascariensis ;
 Nycteris major;
Nycteris major avakubia				;
Nycteris major major				;
 Nycteris nana;
Nycteris nana nana				;
Nycteris nana tristis				;
 Nycteris thebaica;
Nycteris thebaica adana				;
Nycteris thebaica albiventer				;
Nycteris thebaica capensis				;
Nycteris thebaica damarensis				;
Nycteris thebaica najdiya;
Nycteris thebaica thebaica				;
 Nycteris tragata;
 Nycteris parisii ;
 Nycteris woodi;

 Referncies .



 Enllaos externs .

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;

 Mammal Species of the World ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323765" title="Estollo" nonfiltered="1203" processed="1199" dbindex="126238">

Estollo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, situat en la vall del riu Crdenas, afluent del Najerilla, i molt proper a San Milln de la Cogolla. 
 Historia . 
La seva histria est molt lligada a la del Monestir de San Milln de Yuso al que va pertnyer. Els vens de la vila van pagar 3.989.000 maravedins per a independitzar-se. Desprs de la desaparici dels senyorius, en 1811, es va convertir en vila de la provncia de Burgos, fins a la creaci de la provncia de Logronyo el 30 de novembre de 1833.   

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323770" title="Ledesma de la Cogolla" nonfiltered="1204" processed="1200" dbindex="126239">

Ledesma de la Cogolla s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323772" title="Nycteris arge" nonfiltered="1205" processed="1201" dbindex="126240">

Nycteris arge s una espcie de ratpenat  que es troba a frica.

Hbitat.

Viu a boscos i a sabanes.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323773" title="James McIlroy" nonfiltered="1206" processed="1202" dbindex="126241">

James McIlroy, conegut com Jimmy McIlroy, (Lambeg, a prop de Lisburn, 15 d'octubre, 1931) fou un futbolista nord-irlands.

Comen a jugar al club de Belfast Glentoran, per el 1950 fitx pel Burnley FC, el seu principal club i on s considerat un dels ms grans futbolistes que han passat pel club. Amb el club fou campi de lliga de segona divisi el 1959-60. Disput un total de 439 partits, en els que marc 116 gols. Amb la selecci jug 51 partits, i marc 10 gols. Particip al Mundial de 1958.

L'any 1963 fou transferit a l'Stoke City. Posteriorment fou entrenador a l'Oldham i al Bolton.

Una graderia de l'estadi del Burnley, Turf Moor, porta el seu nom.

 Palmars .
Burnley ;
Finalista de la FA Cup: 1962;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323777" title="Mansilla de la Sierra" nonfiltered="1207" processed="1203" dbindex="126242">

Mansilla de la Sierra s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323778" title="Hippolyte et Aricie" nonfiltered="1208" processed="1204" dbindex="126243">
	
Hippolyte et Aricie s una pera en cinc actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret de Simon-Joseph Pellegrin. S'estren a l'Opra National de Pars l'1 d'octubre de 1733.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323779" title="Matute" nonfiltered="1209" processed="1205" dbindex="126244">

Matute s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323780" title="Pedroso (La Rioja)" nonfiltered="1210" processed="1206" dbindex="126245">

Pedroso s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Es troba situat en la vall del ric Najerilla a uns 43 km de Logronyo i 16 de Njera. El seu terme municipal est travessat pel rierol Pedroso, presenta un relleu ascendent cap a l'est fins a arribar als cims del Serradero. A l'oest, el paisatge es fa ms pla, fins a fondre's amb la ribera de la marge dreta del Najerilla  

 Enllaos externs .
Pgina personal sobre Pedroso;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323781" title="Les indes galantes" nonfiltered="1211" processed="1207" dbindex="126246">
	
Les indes galantes s una pera amb un prleg i quatre actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret de Louis Fuzelier. S'estren al Thtre de l'Acadmie Royale de Musique de Pars el 23 d'agost de 1735.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323785" title="Carro de la Beata" nonfiltered="1212" processed="1208" dbindex="126247">

El carro de la Beata, o carro triomfal, s l'element principal de la cavalgata tradicional que se celebra cada 28 de juliol a Valldemossa (Mallorca) per commemorar la festa de Santa Catalina Thoms, coneguda com la beata o la beateta.

Orgens.
El carro de la Beata t els seus orgens l'any 1903, quan el senyor de sa Coma, una possessi a prop de la vila, aconsellat pel seu capell d'estiu a Valldemossa, Mn. Pere Mas, va muntar un "carro triomfal" on es representava la figura de la Beata nina, vestida de pagesa, a la glria, envoltada d'angelets, tamb nins.

Per aquesta causa, en un principi gaireb totes les beatetes estaven relacionades amb la famlia Sureda de sa Coma, que organitz el carro fins l'any 1977, quan va passar a encarregar-se'n l'Ajuntament, que de totes maneres hi venia collaborant des dels primers anys 60.

Evoluci de la festa.
Els primers anys, el carro sortia de sa Coma i hi tornava, i no tenia ms acompanyament que els valldemossins que hi anaven darrere cantant Sor Tomasseta. Ms tard, acompanyaren el carro un grup de joves amb llanternes, per per mor de les bregues que organitzaven els ho varen privar. Ms o menys torn a passar el mateix quan els joves dels anys 70 o 80 anaven darrere el carro i feien corregudes enrere i envant, de manera que alteraven la feina de la banda de msica; aquest costum tamb arrib a desaparixer, si b en els darrers anys s'ha intentat recuperar.

Poc a poc a la desfilada comenaren a afegir-se carretons amb nins vestits a l'ample, i una corrua de someres amb pagesetes i pagesets que qualcaven. Alguns anys, al principi de la motoritzaci del camp, fins i tot es va veure qualque carrossa estirada per un tractor.

Des de fa uns anys, el carro est acompanyat al darrere per la banda de msica de Monturi, a la qual en els darrers temps s'hi ha afegit una altra al davant. Actualment obren la colcada algunes colles de xeremiers, tots tocant Sor Tomasseta.

El recorregut al comenament incloa la plaa de Cartoixa, fins que la costa es va asfaltar. Fins i tot un any al carro no hi anava la beata vestida de pagesa, sin de monja, dreta, amb un pa de figa en una m i un colom a l'altra.

La primitiva galera de sa Coma no va ser prou gran per caber-hi els nombrosos angelets, fruit de l'augment demogrfic del poble en els darrers anys, aix que se'n va adquirir una de ms grossa, de manera que actualment hi caben tretze angelets i la beateta.

De l'ornamentaci del carro se'n va encarregar Francesc Ripoll des de principis dels anys 60 fins 1985, i des d'aleshores ho fan Joan Mateu Ripoll i Miquel Boscana, nebot i nt de l'anterior, respectivament.

Regulaci.
A partir de 1977, la beateta va ser una nina nascuda a Valldemossa i que aquell any complia els sis, triada per sorteig, cellebrat el dia del Corpus.

Les dificultats per poder incloure tants nins com a angelets varen provocar que l'any 2004 s'establs un sistema d'inscripci prvia, fins que l'any 2008 l'Ajuntament de Valldemossa aprov un reglament que regula tant la selecci dels angelets com la de la beateta. Aquesta norma es basa, quant als angelets, en fixar una puntuaci per a cada nin en funci de diferents criteris (haver nascut al poble, estar-hi empadronat, etctera) i estar en vigor a partir de 2009.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323786" title="Toba" nonfiltered="1213" processed="1209" dbindex="126248">

Toba s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323787" title="Castor et Pollux" nonfiltered="1214" processed="1210" dbindex="126249">
	
Castor et Pollux s una pera amb prleg i cinc actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret de Pierre Joseph Bernard. S'estren al Thtre de l'Acadmie Royale de Musique de Pars el 24 d'octubre de 1737.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323789" title="Ventrosa" nonfiltered="1215" processed="1211" dbindex="126250">

Ventrosa s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  Situat en la serra en la conca del riu Najerilla. 
 Histria . 
El 927 apareix Ventrosa, amb la denominaci de "Bendosa" , en el Vot de Fernn Gonzlez, associada a Canales de la Sierra. En 1366 va ser inclosa entre les localitats del Senyoriu de Cameros, que seria cedit per Enric II de Trastmara a Juan Ramrez de Arellano pel seu suport en la lluita contra Pere I el Cruel. Desprs de la desaparici dels senyorius, en 1811, es va convertir en vila exempta de la provncia de Sria, fins a la creaci de la provncia de Logronyo el 30 de novembre de 1833. 

Fill illustre de la vila va ser Pedro Senz Gil, distingit militar del segle XIX, assistent del general Joan Prim i Prats, que va destacar per la seva valerosa actuaci en la campanya d'frica de 1860, especialment en la conquesta de Tetuan i la batalla de Castillejos.


 Enllaos externs .
Ajuntament de Ventrosa de la Sierra;

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323791" title="Villavelayo" nonfiltered="1216" processed="1212" dbindex="126251">

Villavelayo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323793" title="Villaverde de Rioja" nonfiltered="1217" processed="1213" dbindex="126252">

Villaverde de Rioja s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  
 
 Histria . 
Desprs de la desaparici dels senyorius, en 1811, es va convertir en vila de la provncia de Burgos, fins a la creaci de la provncia de Logronyo el 30 de novembre de 1833. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323794" title="Plate" nonfiltered="1218" processed="1214" dbindex="126253">
	
Plate s una pera amb prleg i tres actes de Jean-Philippe Rameau, amb llibret de Jacques Autreau. S'estren a Versalles el 31 de mar de 1745.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323795" title="Viniegra de Abajo" nonfiltered="1219" processed="1215" dbindex="126254">

Viniegra de Abajo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Es troba fent lmit entre el Camero Nuevo i la sierra de la Demanda, en el que es coneix com la subcomarca de l'Alt Najerilla. Per Viniegra passa el riu Urbin, un riu que neix en els Picos de Urbin, que estan dintre del terme municipal de la poblaci. 
 Historia . 
La troballa de tombes i un deixant visigtica en el recinte urb testimonien l'antiguitat de la fundaci de la vila. En 1366 va ser inclosa amb la denominaci de Viniegra de Yuso, entre les localitats del Senyoriu de Cameros, que seria cedit per Enric II de Trastmara a Juan Ramrez de Arellano pel seu recolzo en la lluita contra Pere I el Cruel. Des de llavors va pertnyer al senyoriu dels comtes d'Aguilar i Inestrillas, hereus del domini de Cameros, segons apareix constatat en el Cadastre del Marqus d'Ensenada del 1751. Desprs de la desaparici dels senyorius, en 1811, es va convertir en vila exempta de la provncia de Sria, fins a la creaci de la provncia de Logronyo el 30 de novembre de 1833. 
 Economia . 
Es basa fonamentalment en la ramaderia ovina, caprina, vacuna i caballar. La seva llarga tradici trashumante rememora poques d'esplendor en els segles XVI i segents. ;
Tamb possex explotacions forestals en choperas, pinedes, encinares i restes degradades de la roureda autctona. ;
Les truites dels seus vedats donen merescuda fama a les carcavas per les quals fluxen els seus rius, el Najerilla, el Urbin i afluents. ;
La caa del senglar i cabirol juntament amb els passos de coloma li donen altre allicient addicional a Viniegra para els aficionats a l'esport cinegtic. ;
L'agricultura es basa exclusivament en les hortes per a consum propi que es conreen als voltants del poble. ;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323797" title="La Mrope" nonfiltered="1220" processed="1216" dbindex="126255">
	
La Mrope s una pera en tres actes de Domnec Terradelles, amb llibret de Apostolo Zeno. S'estren al Teatro delle Dame de Roma el 1741. Es va estrenar a Catalunya al jard dels tarongers a Can Bartomeu, el juliol de 1955.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323798" title="Viniegra de Arriba" nonfiltered="1221" processed="1217" dbindex="126256">

Viniegra de Arriba s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  

 Histria . 
En 1366 va ser inclosa amb la denominaci de Viniegra de Suso, entre les localitats del Senyoriu de Cameros, que seria cedit per Enrice II de Trastmara a Juan Ramrez de Arellano pel seu recolzo en la lluita contra Pere I el Cruel. Posteriorment, va pertnyer al senyoriu dels comtes d'Aguilar i Inestrillas, hereus del domini de Cameros, segons apareix constatat en el Cadastre del Marqus de l'Ensenada de l'any 1751. Desprs de la desaparici dels senyorius, en 1811, es va convertir en vila exempta de la provncia de Sria, fins a la creaci de la provncia de Logronyo el 30 de novembre de 1833. 
  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323800" title="Comarca d'Ezcaray" nonfiltered="1222" processed="1218" dbindex="126257">

La Comarca d'Ezcaray, La Rioja, (Espanya). A la regi Rioja Alta, de la zona de Sierra.

 Nm de municipis: 5;
 Superfcie: 250,47 ;
 Poblaci (2007): 2.521 habitants;
 Densitat: 10,07 hab/;
 Latitud mitjana: 42 19' 33" nord;
 Longitud mitjana: 3 0' 28" oest;
 Altitud mitjana: 919,4 msnm;

 Municipis de la comarca .
Ezcaray;
 Ojacastro;
 Pazuengos;
 Valgan;
 Zorraqun;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323801" title="Engelbert Endrass" nonfiltered="1223" processed="1219" dbindex="126258">


Engelbert Endrass (alemany: Engelbert Endra) 2 de mar de 1911 - 21 de desembre de 1941) va ser un comandant d'U-Boot alemany durant la Segona Guerra Mundial.

Comen la seva carrera naval a l'abril de 1935. Desprs d'uns mesos al creuer Deutschland i en alguns vaixells d'escorta, a l'octubre de 1937 va ser destinat a la flota submarina. Al desembre de 1938 s'incorpor a la tripulaci del U-47 com a Leutnant zur See, sent el primer oficial vigia quan Gnther Prien va realitzar el seu fams atac a la base naval britnica de Scapa Flow i enfons el HMS Royal Oak. El fams emblema del toro rebufant sobre la torreta de l'U-47 va ser pintat per Endrass abans de tornar a port.

Endrass continu a l'"U-47" fins al desembre de 1939, quan l'abandon per seguir uns cursos, desprs dels quals pass a comandar el U-46 al maig de 1940, rellevant a Herbert Sohler. Endrass va aconseguir xits immediatament, enfonsant 5 vaixells, entre ells el creuer auxiliar britnic HMS Carinthia. Els seus xits continuaren durant la seva segona patrulla, en la que enfons 5 vaixells ms, incloent un altre creuer auxiliar, el HMS Dunvegan Castle, tot i que el seu periscopi principal result danyat. Desprs de tornar a port reb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. Cinc patrulles desprs hi afegiria les Fulles de Roure.

Al setembre de 1941 abandon l'"U-46", i un mes desprs prengu el comandament del U-567. Va morir durant la seva segona patrulla, el U-567, quan va ser enfonsat amb tota la seva tripulaci a causa de les crregues de profunditat de la balandra britnica HMS Deptford i de la corbeta HMS Samphire al nord-est de les Aores.

 Dates de promoci .

 Offiziersanwrter: 26 de gener de 1933;
 Fhnrich zur See: 1 de juliol de 1935;
 Oberfhnrich zur See:  1 de gener de 1937;
 Leutnant zur See: 1 d'abril de 1937;
 Oberleutnant zur See:  20 d'abril de 1939;
 Kapitnleutnant: 2 de juliol de 1941;
 
 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure;
 Creu de Cavaller   5 de setembre de 1940;
 Fulles de Roure   10 de juny de 1941;
 Creu de Ferro de 1a Classe   17 d'octubre de 1939;
 Creu de Ferro de 2a Classe   25 de setembre de 1939;
 Creu Espanyola   6 de juny de 1939;
 Insgnia de Guerra dels Submarins 1939   19 de desembre de 1939;
 Insgnia de Guerra dels Submarins amb Diamants   18 de juliol de 1941;
 Medalla dels 4 anys de Servei a la Werhmacht;

Referncies.


 Enllaos externs .
 uboat.net Pgina sobre Engelbert Endrass;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323802" title="Estadio de los Juegos Mediterrneos" nonfiltered="1224" processed="1220" dbindex="126259">

El Estadio de los Juegos Mediterraneos va ser la installaci esportiva ms coneguda dels XV Jocs Mediterranis Almera 2005 celebrats a Almeria, en l'estiu de 2005. s un estadi modern, de capacitat per a 21.350 espectadors, on actualment disputa els seus partits el club de futbol ms important de la ciutat, la UD Almera. La UD Almera disposa de diverses installacions esportives per al seu s, tant per a entrenar com per a disputar els seus partits oficials. El principal punt de referncia en aquest sentit s l'Estadi dels Jocs Mediterranis, una installaci moderna i funcional, que compta amb totes les comoditats tant per al propi equip com per als aficionats. Amb una inversi de 21 milions d'euros, realitzada per als XV Jocs Mediterranis Almera 2005, el recinte s gestionat per l'Ajuntament d'Almeria. La UD Almeria s el seu principal usuari i disposa del camp principal per a entrenaments i partits, aix com de l'annex, d'idntiques caracterstiques, per a la preparaci del conjunt rojiblanco. L' Estadio de los Juegos Mediterraneos disposa d'una sala vip que dna accs directe a la llotja d'autoritats, a ms d'altres llotges destinades per a empreses o institucions. L'aforament s de 14.000 espectadors, actualment ampliat a 23.000 amb graderies supletries. Al marge d'aix, l'Ajuntament de la ciutat cedeix per als seus entrenaments a l'Almeria el Camp Municipal Juan Rojas, on a ms disputa els seus partits oficials l'UD Almeria B, que milita en el grup nov de Tercera Divisi. El club disposa, d'igual forma, d'un camp de futbol en la Vega de Ac, de gesti prpia, per als entrenaments.

 Esdeveniments .
Al febrer de 2005 la Selecci Espanyola de futbol va disputar un partit oficial de classificaci per al mundial d'Alemanya 2006 contra la selecci nacional de San Marino, que va acabar amb el resultat de 5-0. En aquest estadi, durant els Jocs Mediterranis de 2005 es van celebrar les cerimnies d'inauguraci (23 de juny) com de clausura (3 de juliol) registrant un ple complet. Tamb disposa de  pistes d'atletisme, pel que a ms pot ser utilitzat per a campionats d'atletisme. 

 Vegeu tamb .
UD Almera;
UD Almera B;
Campo Municipal Juan Rojas;

 Enllaos externs .
 Web oficial de UD Almeria;
 Visita virtual a l'Estadio de los Juegos Mediterrneos en el lloc oficial de la UD Almeria;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323805" title="Nycteris aurita" nonfiltered="1225" processed="1221" dbindex="126260">

Nycteris aurita s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba a l'frica Oriental (Kenya, Tanznia, Somlia i Etipia)

Hbitat.

Viu a la sabana i a regions desrtiques. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323807" title="Campo Municipal Juan Rojas" nonfiltered="1226" processed="1222" dbindex="126262">


El Campo Municipal Juan Rojas s un estadi de futbol que es troba situat al barri de Torrecrdenas, a Almeria (Andalusia). Va ser inaugurat el 1976 amb el nom de Estadio Franco Navarro. Actualment t capacitat per a 13.648 espectadors (5.468 asseguts i 8.000 drets) i s ac on disputa els seus partits l'UD Almeria B, que milita en el grup nov de Tercera Divisi.

 Histria .
L'actual Estadi Municipal Juan Rojas, deu la seua construcci al senyor Antonio Franco Navarro, expresident de l'Agrupaci Esportiva Almera. L'estadi, en un primer moment denominat Estadi "Franco Navarro", es va comenar a construir en el mes de novembre de 1975. La seua capacitat es va projectar per a 16.000 espectadors tots asseguts i, en un primer moment, es va pensar que duguera un local social amb cafeteria, piscina coberta climatitzada, camp de tennis, de bsquet, gimns i parc infantil, per gens d'aix es va dur a bon terme.

El terreny de joc que va servir per a alar el camp es va comprar el dia 18 de desembre de 1973, sent realitzada la compra pels senyors Angel Martnez Rodrguez, Antonio Franco Navarro, Eduardo Ms Fernndez i Juan Soler Martnez, sent la part venedora Antonio Mndez Salvador. La descripci jurdica de la finca era la segent: Es tractava d'una finca rstica, tros de terra de reg i sec, procedent de la hisenda, situada en els carrerons de Hurcal, de cabuda de 30 hectrees. D'aquesta finca es va segregar altra de cabuda d'1 hectrea, 70 rees i 60 centireas.

L'estadi va viure els seus moments de mxima esplendor a principis de la dcada dels 80, quan l'Agrupacin Deportiva Almera militava en la Primera Divisi espanyola. L'estadi va dur el nom del seu mecenes fins que en la segona legislatura democrtica de l'Ajuntament d'Almera, el Govern Municipal socialista va decidir adquirir el camp. Des de llavors el seu nom va passar a ser Camp Municipal de Futbol. Posteriorment, entre 1990 i 1991, tamb amb el Govern socialista, el camp va ser remodelat en el seu interior i a ms se li va installar una nova gespa, sent l'obra ms emblemtica la installaci d'una marquesina i seients en la localitat de Preferncia. Amb posterioritat, i a causa del defunci del mtic futbolista almeriense Juan Rojas, el Camp Municipal de Futbol va passar a denominar-se Camp Municipal de Futbol "Juan Rojas", per acord de l'Ajuntament d'Almeria, denominaci que avui conserva.

El Juan Rojas veuria el seu ltim partit de futbol en categories professionals el 13 de juny de 2004, el Sporting de Gijn seria l'ltim equip visitant i la UD Almera l'ltim equip que actuara com local. Com no va poder ser d'altra forma, un camp que tantes alegries ha donat als seus aficionats, no va poder tenir millor tel de tancament, que una victria, per 2-1. Jos Ortiz Bernal  Ortiz  seria l'ltim jugador local que aconseguira un gol, en categoria professional, en l'estadi que duu el nom del que va ser sogre del seu germ.

L'Ajuntament de la ciutat cedeix per als seus entrenaments a l'Almera el Camp Municipal de Futbol Juan Rojas, on a ms disputa els seus partits oficials l'UD Almera B, que milita en el grup nov de la Tercera Divisi d'Espanya, aix com tamb ho ha fet el Club Polideportivo Almera fins a 2007, militant en la Primera provincial d'Almera.

En l'any 2007 l'entitat esportiva de l'Almera va presentar un projecte de l'arquitecte Luis Chamizo per a construir un complex esportiu en el lloc on se situa l'estadi Juan Rojas amb una superfcie de 22.000 m2 i una inversi de 82 milions d'euros.

 Inauguraci .
L'Estadi es va inaugurar el 24 d'agost de 1976, amb un pressupost de ms de 47 milions de pessetes. La trobada inaugural va enfrontar a l'Agrupaci Esportiva Almera enfront de l'Athletic Club de Bilbao, davant ms de 16.000 persones, finalitzant la trobada amb empat a un, gols de Gregorio per a l'UD Almera i de Dani para els bilbains.

Va ser re-inaugurat el 9 de maig de 1991, en un partit amists entre la Selecci Provincial d'Almera i el Dinamo de Moscou. El resultat va ser 2-9 per als visitants.


 Enllaos externs .
 Fotos, panormica i histria del Campo Municipal Juan Rojas en web no oficial UD Almera;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323814" title="Forclusi" nonfiltered="1227" processed="1223" dbindex="126263">

La forclusi s un concepte elaborat per Jacques Lacan per a designar un mecanisme especfic de la psicosi pel qual es produeix el rebuig d'un significant fonamental, expulsat fora de l'univers simblic del subjecte. Quan es produeix aquest rebuig, el significant est forclut. No est integrat en l'inconscient, com en la represi, i retorna de forma allucinatria en el real del subjecte.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323816" title="Capit Tinent" nonfiltered="1228" processed="1224" dbindex="126264">
Capit Tinent o Capit-Tinent s un rang militar.

En particular, el terme Capit Tinent pot referir-se a un rang a la Marina Russa, a la Flota Roja i, prviament, a la Marina Imperial Russa, un rang a la Marina Alemanya i un rang en dess a l'Exrcit Britnic.

A la Marina Russa i a d'altres marines de l'Europa Oriental s el mxim rang d'oficial inferior (equivalent al rang de Capit a les forces de terra). El rang tamb s emprat en d'altres pasos, com Brasil o Portugal. En diversos pasos, un Capit Tinent equival a un tinent de les marines de la Commonwealth o dels Estats Units, per aix no se sempre cert.

 Rssia . 
Capit-Tinent (rus:        -         ) s un grau militar de la Marina Russa per sota de Capit de 3a i per damunt de Tinent superior. A l'poca sovitica, podia assolir-se desprs d'acomplir-se 5 anys de servei. La Marina dels Estats Units el considera equivalent a Tinent (O-3). El gal del rang est compost per dues barres i mitja, el mateix que a la Royal Navy i a la Marina americana atorguen als Tinents Comandants.

En qesti de responsabilitats, els oficials d'aquest rang poden servir com a cap de departament en grans naus de guerra, aix com a oficials al comandament de vaixells de 3a i 4a classe (fragates de classe Krivak i minadors). A diferncia del rang equivalent a la Marina alemanya, no poden comandar submarins, car tant la marina sovitica com desprs la russa consideren als submarins nuclears (SSBN o SSN) com vaixells de 1a classe, i als submarins diesel de 2a.

 Alemanya .

Kapitnleutnant s el tercer rang per sota de la Marina Alemanya (classificaci OTAN O-3). No obstant aix, un Kapitnleutnant (colloquialment abreujat Kaleun, Kaleu o Kaleut) pot comandar naus petites (com els submarins classe 206A), sent-li atorgades responsabilitats majors, ja de Tinent Comandant (O-4). L'abreviaci de "Kaleu" s habitualment emprada: a la pellcula "Das Boot", el comandant de l'U-Boot tipus VIIC U-96 ostentava aquest rang i era anomenat "Herr Kaleun" per la seva tripulaci.

El gal est composat per dues franges i mitja.

A les marines escandinaves es fa servir el mateix rang: Kapteeniluutnantti a Finlndia, Kaptajnljtnant a Dinamarca i Kapteinlytnant a Sucia.

 Regne Unit .
Captain-lieutenant era un antic rang de l'Exrcit Britnic, sent el mxim rang de subaltern, entre Tinent i Capit.

Els oficials de camp d'un regiment originalment comandaven les seves prpies companyies, aix com portaven a terme els seus propis deures de comandament de regiment.

No obstant aix, a partir del segle XVII, el coronel comen a ser cada cop ms un patr i un cap cerimonial enlloc d'un comandant tctic, i el comandament al camp queia sobre un tinent coronel, i aix deixava a la companyia del coronel sense comandant. El tinent d'aquesta companyia esdevenia el seu capit. Amb aquesta situaci, es reconegu formalment la creaci del rang de capit-tinent. El rang va ser abolit a inicis del segle XIX.

 Frana .
L'exrcit francs de lAncien Rgime empraven un rang de capitaine-lieutenant molt similar a l'angls. Aix es feia pals sobretot a la Gurdia Reial, a on el Rei era oficialment el capit de totes les companyies de la Gurdia, per on el comandament efectiu estava en mans d'un capit-tinent. D'Artagnan s potser el capit-tinent ms fams de la histria de Frana, com a comandant de la Primera Companyia de Mosqueters.

Article tradut de l'article angls a ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323817" title="Nycteris grandis" nonfiltered="1229" processed="1225" dbindex="126265">

Nycteris grandis s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba a Senegal, Zaire, Kenya, Tanznia, Uganda, Zmbia, Malawi, Zimbabwe, Moambic, Zanzbar, Pemba i Nambia.

Referncies.


Enllaos externs.
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323818" title="Ezcaray" nonfiltered="1230" processed="1226" dbindex="126266">

Ezcaray s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  La seva activitat turstica comporta que passi de 2.000 habitants en temporada baixa a ms de 15.000 a l'estiu. La seva principal activitat a ms del turisme s la indstria de la fusta, existint fbriques de mobles, butaques, penjarobes i altres articles de fusta. 
 Activitats . 
Sent Ezcaray la primera vila turstica de La Rioja, s una localitat molt activa. En la primera quinzena del mes de juliol se celebra des de 1996 un festival internacional de Jazz  amb actuacions en 8 escenaris diferents: Parc de Tenorio, Alberg de la Real Fbrica, Echaurren, Casa Masip, Pub Troica, Plaa de la Verdura, Esglsia de Santa Mara la Major i Bar La Estacin. A ms, s'organitzen jornades micolgicas en la coneguda com Plaa de la Font per a ensenyar als visitants a buscar bolets, seleccionar-les i sobretot, diferenciar-les. Des de fa alguns anys, l'ajuntament tamb organitza concursos de pintura i fotografia per a acostar a la poblaci a aquest art, i ha recuperat la figura del poeta bohemi Armando Buscarini . 
 Histria . 
Fou fundada en el segle X pels reis navarresos amb la intenci de repoblar les zones frontereres. El seu nom prov del terme basc "Aitz-Garai", que significa penya alta, el nom fa referncia a "la picota de Sant Torquat", una penya caracterstica d'uns 200m d'altura que s'ala en l'entrada de la vall. AL repartir San III els regnes entre els seus fills, cau en mans de l'hereu del regne de Navarra, Garcia Snchez III. En 1076 va ser annexionat a Castella, perqu Alfons VI de Castella va aprofitar el buit creat desprs de l'assassinat de San Garcs IV per part del seu germ. 

El 24 d'abril de 1312, el rei castell Ferran IV li va concedir un Fur a la vall de la vila de Ojacastro, Ezcaray i Zorraqun i Valgan, la intenci de la qual seguia sent repoblar aquesta zona, fronterera amb el Regne de Navarra. Va seguir vigent fins a la retirada dels furs en 1876 desprs de la Tercera Guerra Carlina. La vall fou fins al segle XIV un reducte de l'idioma basc que en zones ms planes de La Rioja s'havia perdut en segles anteriors. Es dna la circumstncia que en el segle anterior, la justcia castellana va reconixer als habitants del proper poble d'Ojacastro el dret a declarar en aquest idioma en els judicis, per ser parlat en la zona. 

En el segle XV la vall de Valdezcaray va ser maioratge del Senyor Pedro Manrique de Lara. En el segle XVIII el rei Carles III va fundar la Real Fbrica de Paos, a la qual van seguir altres tantes petites indstries, que van donar bastant auge fins als anys 50 del segle XX, temps en els quals ja no van ser rendibles. Passat aix, va arribar una lleu depressi, per l'economia local es va reactivar en pocs anys amb l'explotaci del turisme (destacant l'obertura de l'estaci d'hivern de Valdezcaray) i per la creaci de cooperatives de mobles i butaques, situant al poble en bona situaci en l'actualitat. En el passat la vall tamb va ser apreciat per les seves mines de mineral de ferro i fins i tot petits jaciments d'or, i l'explotaci de la ramaderia segueix vigent, encara que en reculada. 

 Enllaos externs .

Ajuntament d'Ezcaray;
Portal de l'Alto Oja i de la vila d'Ezcaray;
Fur de Ferran IV;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323819" title="Nycteris hispida" nonfiltered="1231" processed="1227" dbindex="126267">

Nycteris hispida s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba al Senegal, Somlia, Guinea Equatorial, Angola, Sud-frica i Zanzbar.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323820" title="Semele" nonfiltered="1232" processed="1228" dbindex="126268">
	
Semele s una pera en tres actes de Georg Friedrich Hndel, amb llibret annim. S'estren al Covent Garden de Londres el 10 de febrer de 1744.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323826" title="Nycteris intermedia" nonfiltered="1233" processed="1229" dbindex="126269">

Nycteris intermedia s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba a l'frica Central i Oriental.

Referncies.


Enllaos externs.
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323828" title="Ojacastro" nonfiltered="1234" processed="1230" dbindex="126270">

Ojacastro s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  Est formada per cinc nuclis de poblaci:  la vila d'Ojacastro i els llogarets de Tondeluna, Arviza, Uyarra i San Asensio de los Cantos.

 Enllaos externs .

Fur de Ferran IV;
Llogarets que constiteixen el municipi d'Ojacastro;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323829" title="Le devin du village" nonfiltered="1235" processed="1231" dbindex="126271">
	
Le devin du village s una pera en un acte de Jean-Jacques Rousseau, amb llibret de Jean-Jacques Rousseau. S'estren al Castell de Fontainebleau el 18 d'octubre de 1752.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323831" title="Pazuengos" nonfiltered="1236" processed="1232" dbindex="126272">

Pazuengos s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  
 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323832" title="Nycteris javanica" nonfiltered="1237" processed="1233" dbindex="126273">

Nycteris javanica  s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba a Java i Bali.

Subespcies.

 Nycteris javanica javanica;
 Nycteris javanica bastiani;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323833" title="UD Almera B" nonfiltered="1238" processed="1234" dbindex="126274">

L'UD Almeria B s un club de futbol andals, filial de l'UD Almeria. Milita en el Grup IX de la Tercera Divisi, i disputa els seus partits en el Camp Municipal Juan Rojas, a Almeria.

 Dades del club .
 Temporades en 2: Cap;
 Temporades en 2B: Cap;
 Temporades en 3 : 6;
 Millor lloc en la lliga: 8 (Tercera Divisi, temporades 2006/08);

 Vegeu tamb .
UD Almera;
Camp Municipal Juan Rojas;
Estadio de los Juegos Mediterraneos;

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323837" title="Nycteris macrotis" nonfiltered="1239" processed="1235" dbindex="126275">

Nycteris macrotis s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba al Senegal, Etipia, Moambic, Zimbabwe, Malawi i Zanzbar.

Subespcies.

 Nycteris macrotis macrotis;
 Nycteris macrotis aethiopica;
 Nycteris macrotis luteola;
 Nycteris macrotis oriana;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323838" title="Valgan" nonfiltered="1240" processed="1236" dbindex="126276">

Valgan s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  Situat en la vall del riu Ciloria. 
 Histria . 
La primera referncia documental s de l'any 1084 i pertany a una donaci realitzada per Alfons VI de Castella per la qual va cedir el monestir de Sant Sebastan de Ojacastro al monestir de San Milln de Yuso El 24 d'abril de 1312, el rei castell Ferran IV li va concedir un Fur a la vall de la vila d'Ojacastro, Ezcaray i Zorraqun i Valgan, la intenci de la qual seguia sent repoblar aquesta zona, fronterera amb el Regne de Navarra. 

Va seguir vigent fins a la retirada dels furs en 1876 desprs de la Tercera Guerra Carlina. Va ser maioratge d'lvaro de Lluna, qui fora valgut del rei Joan II de Castella per privilegi concedit pel rei a Segvia el 2 d'agost de 1434. A la seva mort el maioratge passaria a les mans de la seva filla Contesina de Lluna, i al seu esps Pedro Manrique. En el cens de la Corona de Castella del segle XVI apareix amb 100 vens, el que suposa un nombre aproximat de 500 habitants. En el segle segle XVII destacava per les seves fbriques de draps, tints i batanes, a ms de per contar amb un hospital. 

 Enllaos externs .
;
Fur de Ferran IV;
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323839" title="Il filosofo di campagna" nonfiltered="1241" processed="1237" dbindex="126277">
	
Il filosofo di campagna s una pera en tres actes de Baldassare Galuppi, amb llibret de Carlo Goldoni. S'estren al Teatro di San Samuele de Vencia el 26 d'octubre de 1754. El 20 de juny de 1769 s'estren a Catalunya al Teatre de la Santa Creu de Barcelona. Abans, a Espanya noms s'havia fet el 1764 al Principal de Saragossa.
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323841" title="Uchi deshi" nonfiltered="1242" processed="1238" dbindex="126278">
Uchi deshi (   :    ) s un terme japons utilitzat en els arts marcials per a descriure un deixeble que viu a temps complet amb el seu mestre, o deixeble (deshi) "intern" (uchi). Aquest terme s'oposa al de Soto deshi, que designa un deixeble "extern".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323849" title="10 Arietis" nonfiltered="1243" processed="1239" dbindex="126279">










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323851" title="Zebra de Grvy" nonfiltered="1244" processed="1240" dbindex="126280">

La zebra de Grvyi (Equus grevyi) s l'espcie ms gran de zebra. En estat salvatge, viu a Kenya i Etipia. En comparaci amb altres zebres, s ms gran, t orelles ms grans, i t les ratlles ms estretes. L'espcie fou anomenada en honor de Jules Grvy, un president de Frana que, a la dcada del 1880, reb una d'aquestes zebres del govern d'Abissnia. En certes regions de Kenya conviu amb zebres comunes.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323852" title="Francisco de Paula Rodrigues Alves" nonfiltered="1245" processed="1241" dbindex="126281">

Francisco de Paula Rodrigues Alves (Guaratinguet, 7 de juliol de 1848   Rio de Janeiro, 16 de gener de 1919) va ser un poltic brasiler, Conseller de l'Imperi, president de la provncia de So Paulo, president de l'estat, ministre de la hisenda i cinqu president de Brasil. 

Va governar So Paulo per tres mandats: 1887 - 1888, com president de la provncia, i com cinqu president de l'estat de 1900 a 1902 i com nov president de 1912 a 1916. 

ltim paulista de naixement a prendre possessi com president de Brasil, va ser triat dues vegades, va complir el primer mandat (1902 a 1906), per va morir abans d'assumir el segon mandat (que hauria d'estendre's de 1918 a 1922)
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323854" title="Zorraqun" nonfiltered="1246" processed="1242" dbindex="126282">

Zorraqun s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Situat a la vall del riu Ciloria. 

 Histria . 
La primera referncia documental s de l'any 1084 i pertany a una donaci realitzada per Alfons VI de Castella per la qual va cedir el monestir de Sant Sebastan de Ojacastro al monestir de San Milln de Yuso. El 24 d'abril de 1312, el rei castell Ferran IV va concedir un Fur a la vall de la vila de Ojacastro, Ezcaray i Zorraqun i Valgan, la intenci de la qual seguia sent repoblar aquesta zona, fronterera amb el Regne de Navarra. 

Va seguir vigent fins a la retirada dels furs en 1876 desprs de la Tercera Guerra Carlina. En el segle XVI pertanyia al Senyoriu de Pedro de Manrique de Luna.

 Enllaos externs .
Fur de Ferran IV;

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323856" title="Juli de Mdici" nonfiltered="1247" processed="1243" dbindex="126283">

Juli I de Mdici (en itali: Giuliano de'Medici) ( Florncia, Repblica de Florncia 1453 - d. 1478 ) fou un poltic i mecenes del Renaixement que va esdevenir senyor de Florncia entre 1469 i 1478.

Orgens familiars.
Va nixer el 1453 a la ciutat de Florncia sent fill de Pere I de Mdici i Lucrezia Tornabuoni. Per lnia paterna fou nt de Cosme de Mdici el Vell i Contessina de Bardi, i per lnia materna de Francesc Tornabuoni. Fou germ, aix mateix, de Maria, Blanca, Nannina i Lloren de Mdici.

Ascens al poder.
A la mort del seu pare, ocorreguda el desembre de 1469, fou nomenat, juntament amb el seu germ Lloren, director de l'activitat bancria de la famlia i el govern de Florncia. Amb Lloren simbolitzaren els ideals de l'home humanista del Renaixement, cultes i amant de les arts.

L'any 1478 es va trobar involucrat en la Conjura dels Pazzi, un complot ordit per la famlia rival dels Pazzi amb el suport pel papa Sixt IV, els quals s'oposaven a l'expansi de Florncia a la Toscana. Aix doncs, el mat del 26 d'abril un grup de conjurats van assaltar al sortir de l'esglsia de Santa Maria del Fiore als dos germans: Lloren de Mdici va resultar ferit, mentre que Juli va caure mort per m de Francesco di Pazzi i Bernardo Bandini sent apunyalat 19 vegades.

Est enterrat amb el seu germ Lloren a la Capella Medicea de la Baslica de Sant Lloren de Florncia, estant la seva tomba adornada per la Verge amb el Nen de Miquel ngel. 

Relacions amoroses i descendents.
Va ser amant de Simonetta Vespucci, la qual havia mort abans que ell i d'una tal Fioretta, potser filla d'Antonio Gorini. D'aquesta ltima va tenir un fill natural, Giulio di Medici que esdevindria el futur papa Climent VII. Aquet fou declarat legtim a partir d'un suposat matrimoni clandest pel seu cos el papa Lle X l'any 1513. 

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323865" title="Comarca d'Haro" nonfiltered="1248" processed="1244" dbindex="126284">

La Comarca d'Haro, La Rioja, (Espanya). A la regi Rioja Alta, de la zona Valle.

 Nm. de municipis: 26;
 Superfcie: 444,86 ;
 Poblaci (2007): 20.353 habitantes;
 Densitat: 45,75 hab/;
 Latitud mitjana: 42 33' 41" norte;
 Longitud mitjana: 2 53' 58" oeste;
 Altitud mitjana: 561,42 msnm;

 Municipis de la comarca .

balos;
 Anguciana;
 Brias;
 Briones;
 Casalarreina;
 Cellorigo;
 Cidamn;
 Cihuri;
 Cuzcurrita de Ro Tirn;
 Foncea;
 Fonzaleche;
 Galbrruli;
 Gimileo;
 Haro;
 Ochnduri;
 Ollauri;
 Rodezno;
 Sajazarra;
 San Asensio;
 San Milln de Ycora;
 San Torcuato;
 San Vicente de la Sonsierra;
 Tirgo;
 Treviana;
 Villalba de Rioja;
 Zarratn;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323872" title="Nycteris vinsoni" nonfiltered="1249" processed="1245" dbindex="126285">

Nycteris vinsoni s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba a Moambic.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323876" title="Bandiera Rossa" nonfiltered="1250" processed="1246" dbindex="126286">

Bandiera Rossa (Bandera Roja) s una can popular utilitzada com a himne pels socialistes i especialment pels comunistes italians, encara que degut a la seua popularitat ha sigut apropiada tamb per altres moviments d esquerra. Bandiera Rossa naix a Itlia, concretament a la Llombardia a principis del segle XX, i s la can de lluita d aquell pas ms coneguda internacionalment junt a Bella Ciao.

La seua msica prov de cants tradicionals llombards, a la qual li dona lletra Carlo Tuzzi en 1908.
Aquest s el text original,  que no s la que s ha cantat habitualment:

Compagni avanti alla riscossa;
bandiera rossa bandiera rossa;
compagni avanti alla riscossa;
bandiera rossa la trionfer.

Bandiera rossa la trionfer;
bandiera rossa la trionfer;
bandiera rossa la trionfer;
evviva il socialismo, evviva la libert.

Degli sfruttati l'immensa schiera;
la pura innalzi rossa bandiera;
o proletari alla riscossa;
bandiera rossa la trionfer.

Bandiera rossa la trionfer;
bandiera rossa la trionfer;
bandiera rossa la trionfer;
il frutto del lavoro a chi lavora andr.

Dai campi al mare, dalla miniera;
dall'officina, chi soffre e spera;
sia pronto  l'ora della riscossa;
bandiera rossa la trionfer.

Bandiera rossa la trionfer;
bandiera rossa la trionfer;
bandiera rossa la trionfer;
soltanto il socialismo  vera libert.

Non pi nemici non pi frontiere;
sono i confini rosse bandiere;
o socialisti alla riscossa;
bandiera rossa trionfer.

Bandiera rossa la trionfer;
bandiera rossa la trionfer;
bandiera rossa la trionfer;
nel solo socialismo  pace e libert.

Falange audace cosciente e fiera;
dispiega al sole rossa bandiera;
lavoratori alla riscossa;
bandiera rossa la trionfer.

Bandiera rossa la trionfer;
bandiera rossa la trionfer;
bandiera rossa la trionfer;
evviva il socialismo e la libert.

De la infinitat de variants que ha tingut el text, ja que era msica que acompanyava marxes, mtings i protestes, prenguem esta com a la versi cannica, de la qual existeix una histrica gravaci. Era a ms a ms la versi del Partit Comunista Itali:  

Avanti o popolo, alla riscossa,
Bandiera rossa, Bandiera rossa;
Avanti o popolo, alla riscossa,
Bandiera rossa trionfer.

Bandiera rossa la trionfer;
Bandiera rossa la trionfer;
Bandiera rossa la trionfer;
Evviva il comunismo e la libert.

Degli sfruttati l'immensa schiera;
La pura innalzi, rossa bandiera.
O proletari, alla riscossa;
Bandiera rossa trionfer.

Bandiera rossa la trionfer;
Bandiera rossa la trionfer;
Bandiera rossa la trionfer;
Il frutto del lavoro a chi lavora andr.

Dai campi al mare, alla miniera,
All'officina, chi soffre e spera,
Sia pronto,  l'ora della riscossa.
Bandiera rossa trionfer.

Bandiera rossa la trionfer;
Bandiera rossa la trionfer;
Bandiera rossa la trionfer;
Soltanto il comunismo  vera libert.

Non pi nemici, non pi frontiere:
Sono i confini rosse bandiere.
O comunisti, alla riscossa,
Bandiera rossa trionfer.

Bandiera rossa la trionfer;
Bandiera rossa la trionfer;
Bandiera rossa la trionfer;
Evviva Lenin, la pace e la libert.

Curiositats.

Silvio Berlusconi, seent president, criticava despectivament a uns manifestants que cantaven l Avanti Popolo. No coneixia el ttol de la can.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323877" title="12a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="1251" processed="1247" dbindex="126287">

L' 12a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el dijous 17 de juliol, entre L'Avelanet i Narbona, amb un recorregut de 168,5 km.

Perfil de l'etapa.



La sortida de l'etapa t lloc a L'Avelanet, al departament d'Arieja dins dels Migdia-Pirineus, per al quilmetre 9 els ciclistes entren al de Aude, entrant al dels Pirineus Orientals baixant del Coll del Camperi. El recorregut torna al departament d'Aude per finalitzar a la ciutat de Narbona. La llargada de l'etapa s de 168,5 quilmetres.

Al quilmetre 37,5 es puja el Col du Portel, de 601 metres i sense categoria, arribant al Col du Camperi vint quilmetres ms endavant, a 514 metres d'alada i de quarta categoria amb bonificaci de tres punts al primer, dos punts al segon i un punt al tercer que assoleixi el cim. Al quilmetre 76 hi ha el primer esprint intermig a Sant Pau de Fenollet, arribant al quilmetre 85,5 a l'avituallament de Maur. El recorregut esdev ms pla, amb l'nic coll d'Extrme de 251 metres. 26 quilmetres abans de l'arribada hi ha un altre esprint intermig a Thezan-des-Corbieres.

 Desenvolupament de l'etapa .
159 ciclistes surten des de L'Avelanet. Hi ha diferents intents de fer una escapada sense xit fins al quilmetre 36 on Arnaud Grard i Samul Dumoulin ho aconsegueixen, pujant sols el Camperi i arribant al primer esprint intermig. Baden Cooke abandona el Tour, al caure i no recuperar-se de les contusions. L'equip Caisse d'Epargne dna ms ritme al grup, disminuint la distncia amb els escapats, fins que Juan Jos Oroz inicia un atac, arribant a alcanar els dos primers i fent augmentar la velocitat d'aquests. Milram, Columbia i Silence-Lotto encapalen el grup progressivament sense aconseguir reduir les distncies amb el tres primers. Arribant a Narbona diversos equips augmenten el ritme del grup, atrapant els escapats i a l'esprint final, Mark Cavendish guanya l'etapa amb un temps de 3 hores 40 minuts i 52 segons.

Un nou cas de dping.
El tercer cas de dping, i el ms sonat fins el moment, ha estat el positiu per EPO de l'itali Riccardo Ricc, detectat en un control antidping durant la 4a etapa. De resultes d'aquest positiu tot el seu equip, Saunier Duval-Scott, abandon la cursa.

Esprints intermitjos.
 1r esprint intermig. Sant Pau de Fenollet (km 76) ;


 2n esprint intermig. Thzan-des-Corbires (km 142,5) ;


Ports de muntanya.
 Col du Camperi. 4a categoria (km 57,5) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Arnaud Gerard ()

Abandonaments.
 David de la Fuente (Saunier Duval-Scott)

 Juan Jos Cobo Acebo (Saunier Duval-Scott)

 Rubens Bertogliati (Saunier Duval-Scott)

 Jess del Nero Montes (Saunier Duval-Scott)

 Josep Jufr Pou (Saunier Duval-Scott)

 Leonardo Piepoli (Saunier Duval-Scott)

 Baden Cooke (Barloworld)

Expulsats.
 Riccardo Ricc (Saunier Duval-Scott), per positiu d'EPO

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323878" title="Nycteris madagascariensis" nonfiltered="1252" processed="1248" dbindex="126288">

Nycteris madagascariensis s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba a Madagascar.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323879" title="Zebra comuna" nonfiltered="1253" processed="1249" dbindex="126289">

La zebra comuna (Equus quagga) s l'espcie de zebra ms comuna i ms estesa a nivell geogrfic, i antigament s'estenia des del sud d'Etipia per tot arreu de l'est d'frica, fins a Angola i l'est de Sud-frica. La zebra comuna s actualment molt menys nombrosa del que era, a causa d'activitats humanes com la caa per la seva carn i pell, aix com la invasi de gran part del seu antic hbitat. Tanmateix, encara s comuna en reserves d'animals.

subespcies.
 Quaga (E. q. quagga);
 Zebra de Burchell (E. q. burchellii);
 Zebra de Grant (E. q. boehmi);
 Zebra de Selous (E. q. borensis);
 Zebra de Chapman (E. q. chapmani);
 Zebra de Crawshay (E. q. crawshayi);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323883" title="Nycteris major" nonfiltered="1254" processed="1250" dbindex="126290">

Nycteris major s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba a Benn, Libria, Costa d'Ivori, Camerun, Repblica del Congo, Zaire i Gabon.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323884" title="Venceslau Brs Pereira Gomes" nonfiltered="1255" processed="1251" dbindex="126291">

Venceslau Brs Pereira Gomes (Braspolis (llavors So Caetano da Vargem Grande), 26 de febrer de 1868   Itajub, 15 de maig de 1966) va ser un advocat i poltic brasiler; president de Brasil entre 1914 i 1918, amb un petit allunyament d'un mes el 1917 per una malaltia. El seu vicepresident va ser Urbano Santos da Costa Arajo.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323885" title="Il caf di campagna" nonfiltered="1256" processed="1252" dbindex="126292">
	
Il caf di campagna s una pera en tres actes de Baldassare Galuppi, amb llibret de Pietro Chiari. S'estren a l'Teatro San Mois de Vencia l'octubre de 1761. El 25 de juliol de 1763 s'estren a Catalunya al Teatre de la Santa Creu de Barcelona.
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323886" title="Carlo Tuzzi" nonfiltered="1257" processed="1253" dbindex="126293">
Carlo Tuzzi va ser qui l'any 1908 li va donar lletra a uns cants tradicionals llombards, fent nixer la can popular i himne del comunisme Bandiera Rossa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323887" title="Hermes Rodrigues da Fonseca" nonfiltered="1258" processed="1254" dbindex="126294">

Mariscal Hermes Rodrigues da Fonseca (So Gabriel, 12 de maig de 1855   Petrpolis, 9 de setembre de 1923) va ser un militar i poltic brasiler, president de Brasil entre 1910 i 1914. 

Era nebot de Manuel Deodoro da Fonseca, essent els seus pares el mariscal Hermes Ernesto da Fonseca i Rita Rodrigues Barbosa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323888" title="La buona figliuola" nonfiltered="1259" processed="1255" dbindex="126295">
	
La buona figliuola s una pera en tres actes de Niccol Piccinni, amb llibret de Pietro Chiari. S'estren al Teatro delle Dame de Roma el 6 de febrer de 1760.

Enllaos externs.

Llibret	;
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323891" title="Joan Surroca i Sens" nonfiltered="1260" processed="1256" dbindex="126296">
Joan Surroca i Sens (Torroella de Montgr, 1944) educador, museleg i poltic catal. Ha estat director del Museu del Mongr i del Baix Ter, del Museu d'Art de Girona i del Museu de l'Art de la Pell de Vic. Ha donat cursos de postgrau de patrimoni, de museologia i de cultura de la pau. Fou regidor de l'ajuntament de Torroella de Montgr (1983-1987) i diputat al parlament de Catalunya (1999-2003) per la coalici PSC-CpC-ICV. Vicepresident de la Comissi de Poltica Cultural i ponent de la llei de Foment de la Pau i la d Arxius i Documents. 
Implicat en diverses accions reivindicatives i iniciatives ciutadanes, emprant la noviolncia com a mtode. s membre de Justcia i Pau de Girona, collabora a l Agenda Llatinoamericana. El 1998 va declarar-se en insubmissi fiscal i el percentatge d IRPF destinat a despeses militars el va donar a una associaci de dones africanes i a altres finalitats socials en anys successius. El cas acab als tribunals i el 2006 el Tribunal Superior de Justcia de Catalunya va negar-li taxativament el dret a l'objecci fiscal, tot i que li va perdonar la sanci perqu no hi havia nim defraudatori a la seva conducta. El 2005 va rebre el premi Memorial Joan XXIII per la Pau i el 2008 el premi de l Associaci de Muselegs de Catalunya. 
 
 Obres .
 El conreu de l arrs a l Empord durant el segle XVIII (1979) a Estudis d histria agrria;
 Imatges histriques de Torroella i l Estartit (1982) coautor (1982);
 Bibliografia de Torroella (1983) ;
 Bibliografa de Torroella (1983-1989) (1990);
 El Museo de Arte de Girona (1991) a Catalonia cultura ;
 Petita histria del Museu d Art de Girona  (1994) ;
 El Museu d Art de Girona. La organizacin de un museo a medio plazo (1995) a Revista de Museologa;
 Museo y escuela (1995) Coord.
 Del s a la mili al no als exrcits (1999) a Revista de Girona ;
 Cristianisme i cultures de futur (2001) ;
 Evoluci dels museus a Osona i perspectiva de futur (2004) a Ausa;
 Museus i la cultura de la pau (2004) a Mnemsine;
 Els dies ms grans: propostes i textos per a un cerimonial civil (2006) ;
 Manual de ceremonias civiles (2008);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Xerrada-debat de Joan Surroca amb detalls biogrfics;
 Sentncia del cas Joan Surroca;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323894" title="Niccol Piccinni" nonfiltered="1261" processed="1257" dbindex="126297">

Niccol Piccinni (Bari, 16 de gener de 1728 - Passy (Pars), 7 de maig de 1800) va ser un compositor itali. De vegades el seu nom apareix com Nicola i el seu cognom pot trobar-se escrit igualment com Piccini. Fou autor principalment d'obres vocals (sobretot peres), per tamb de diverses peces per a clavec i de msica sacra.

Biografia.
 Alumne del conservatori San Onofrio de Npols, va tenir com a professors a Leonardo Leo i Francesco Durante i com a company d'estudi a Pasquale Anfossi. Va compondre la seva primera pera, Donne dispettose, el 1754 La primera que va estrenar va ser Zenobia al Teatre San Carlo, el 1756. El 1758, va escriure una nova pera, Alexandre aux Indes amb un llibret de Metastasio.

 Desprs, Piccinni va aconseguir un encrrec de Roma on es trasllada el 1758. Hi va tenir un xit considerable, amb obres com La buona figliuola (1760), basada en una obra de Carlo Goldoni. Va compondre a continuaci ms de cinquanta noves obres lriques, i va refer Alexandre aux Indes el 1774. Per va ser apreciat sobretot per les seves peres buffes. El 1773, la seva reputaci a Roma va comenar a empallidir davant la d'Anfossi i el 1776, va acceptar una invitaci de la cort de Frana per convertir-se en professor de cant de la reina Maria Antonieta i director del Thtre-Italien. Va decidir llavors consagrar-se principalment a l'escriptura d'peres i, el 1778, va compondre la seva primera pera francesa, Roland, que li va suposar un important renom.

Va ser a Pars on va trobar un altre compositor amb qui va tenir una rivalitat ben coneguda: Gluck. Aquest ltim va reformar l'pera amb l'objectiu d'introduir-hi ms veritat dramtica. Aquesta polmica va augmentar la notorietat de Piccinni, per li va donar al final avantatge a Gluck. L'pera Iphignie en Tauride de Piccinni (1781) va ser representada dos anys desprs de l'obra homnima del seu oponent.

El 1783 Piccinni va fer representar Didon, considerada la seva obra considerada ms reeixida. El mateix any, es va acordar una pensi de la cort de Frana. Per a partir de 1784, va travessar per un perode difcil i la competncia d'Antonio Sacchini i d'Antonio Salieri el van posar en dificultats i algunes de les seves peres van ser fracassos de pblic, en particular Pnlope (1785). Durant la Revoluci Francesa, se li va retirar la seva pensi, i el matrimoni de la seva filla amb un jacob li va valer una estada a la pres. Va tornar a Npols i d'all a Vencia, on va compondre Griselda (1793). Ms tard, el 1798, va tornar a Pars, on va ser nomenat sis inspector del Conservatori de Pars. La seva salut era llavors ja molt deteriorada i no va poder assegurar els deures del seu crrec.

Catleg d'obres.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323896" title="Reialme Xampiny" nonfiltered="1262" processed="1258" dbindex="126298">
El Reialme Xampiny s on Mario, Peach i els seus amics viuen en pau (si no fos per Bowser, el seu esquadr i el seu fill, Bowser Jr.) al castell del bowser.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323900" title="Association sportive de Bziers Hrault" nonfiltered="1263" processed="1259" dbindex="126299">


L'AS Bziers (ASB) s un club de rugbi a 15, fundat el 1911, que participa al Pro D2, la segona divisi del campionat francs de rugbi.

 Histria .
El club va ser fundat el 1911 per Louis Viennet i Jules Cadenat, desprs de la fusi de l'Sporting Club Biterrois i del Midi Athletic Club. s a Viennet a qui se li deuen els terrenys del club, un antic espai dedicat a l'hpica, a la bora del riu Orb. 

Desprs d'haver viscut una eclosi a principis dels anys 60, quan va jugar 4 finals en 5 anys i va guanyar un Bouclier de Brennus, un Manoir i una Copa d'Europa (quan s'anomenava Copa d'Europa dels Clubs Campions (F.I.R.A.)), el Grand Bziers va esdevenir el terme consagrat per designar els diversos equips de l'era de dominaci del Besiers durant els anys que comprenen del 1971 fins el 1984. Per altra banda La Biterroise, de Raoul Barrire, es va convertir en l'himne del club el 1978.

El 29 de gener de 1972, set jugadors de l'equip van participar en la selecci francesa de rugbi que es va enfrontar a Irlanda a Colombes. Aquests jugadors eren Armand Vaquerin, Alain Estve, Olivier Saisset, Jean-Louis Martin, Yvan Buonomo, el mig de mel Richard Astre i l'Ala Jack Cantoni). Aquesta aportaci de set internacionals va igualar el rcord del FC Lourdes de 1958. Fins l'any 2005 el club havia aportat a la selecci nacional un total de 50 internacionals.

L'1 de novembre de 1972, l'ASB va disputar el primer partit de rugbi del nou estadi del Parc des Princes. En aquell partit va vncer els Gallois de Neath RFC per 29-17.

L'any 1979 va guanyar al Montchanin per la victria ms mplia obtinguda mai al campionat francs: El Besiers va guanyar per 100 - 0.

 Palmars del club .
 Campi de Frana (Bouclier de Brennus):
 Campi: 1961, 1971, 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1980, 1981, 1983 i 1984 (11);
 Finalista: 1960, 1962, 1964 i 1976;
 Challenge Yves du Manoir: ;
 Campi: 1964, 1972, 1975 i 1977;
 Finalista: 1961, 1973, 1978, 1980 i 1981;
 Copa de Frana: ;
 Campi: 1986;
 Finalista: 1950 (amb el nom d'AS Cheminots Bziers (ASCB));
 Campionat de Frana Elite 2:
 Campi: 2000;

 Altres campionats .
 Cope d'Europa dels Clubs Campions (F.I.R.A.):
 Campi: 1962 ;
 Trophe International Jules Cadenat:
 Campi: 1978 ;
 Challenge Jules Cadenat (nacional):
 Camp: 1967, 1969, 1970, 1971, 1973, 1974, 1975, 1977 i 1978;
 Finalista: 1968;
 Bouclier d'automne:
 Campi: 1970, 1971, 1974, 1976 i 1977;
 Finalist: 1972, 1975 i 1981;
 Challenge Antoine Bgure:
 Campi: 1964;
 Finalista: 1962;
 Challenge Armand Vaquerin:
 Campi: 994, 1995, 1996, 1998, 2000, 2001 i 2004;

Les finals del AS Bziers.
 Campionat de Frana .



1 Besiers va guanyar 3 tirs a gol a 1.

 Jugadors emblemtics .
En negreta els jugadors encara actius


 Bibliografia .
 Rugby capitale Bziers de Georges Pastre, ed. Solar, 1972.
 " Les Invincibles" de Didier Beaune (1971).
 Les territoires du rugby : l'exemple de la ville de Bziers de Benot Galand, memria de matrise de geografia, Universitar Montpeller 3, 1997.
 Les matres du rugby moderne; l'AS Bziers de 1970  1985 de Jean-Claude Martinez, ed. Atlantica, 2004.
 Des de 1990 el club edita un mensual, Rugby passion, i una revista, Le Guide Rouge et Bleu.

 Videoteca .
 A.S. Bziers Hrault 15 finales - 11 titres, ed. France 3 Sud - INA, 1994;

 Enllaos externs .
 Lloc oficial del club ;
 Frum no oficial ;
 Frum de la Brigade Cathare 2003 ;
 Lloc dels supporters biterrois ;
 Lloc dels supporters La Passion d'un Peuple ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323901" title="Mart Sans i Pairuto" nonfiltered="1264" processed="1260" dbindex="126300">
Mart Sans i Pairuto (Biure, Alt Empord, 1946) s un poltic catal. s llicenciat en Filosofia i Cincies de l'Educaci, i ha treballat com a professor de catal a l'IES Narcs Monturiol de Figueres.

Militant del PSC-PSOE, ha estat diputat a la Diputaci de Girona el 1987-1991, al Consell Comarcal de l'Alt Empord el 1991-1997 i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995 i 1999. El 2003 fou nomenat Director General de Pesca de la Generalitat de Catalunya.

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323906" title="Museu de l'Art de la Pell de Vic" nonfiltered="1265" processed="1261" dbindex="126301">

Museu de l'Art de la Pell de Vic s un museu dedicat a les arts decoratives i aplicades de la pell fundat el 1996, i t la seu al rehabilitat edifici del Convent del Carme, al carrer Arquebisbe Alemany, 5 de Vic. S'hi fa exposicions permanents d'objectes fabricats amb pells i peces d'adobers de renom. s el primer museu espanyol en el seu gnere i un dels principals d'Europa.

 Enllaos externs .
 Exposici al Museu de l'Art de la Pell de Vic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323909" title="Nycteris nana" nonfiltered="1266" processed="1262" dbindex="126302">

Nycteris nana s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba a  Angola, Guinea Equatorial, Ghana, Kenya, Rwanda, Sudan, Tanznia, Togo i Uganda.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323911" title="Daniela Costa" nonfiltered="1267" processed="1263" dbindex="126303">

Daniela Costa (Barcelona, 1981) s una actriu catalana. 

Daniela Costa va nixer a Catalunya. Desprs de fer-se conixer amb la srie Al sortir de classe a l'edat de 16 anys, on donava vida al paper d'Alex, va decidir que all era el que volia fer amb la seva vida i va comenar a estudiar dansa i interpretaci. 

La carrera de Daniela com a actriu s'estn des del teatre al cinema, passant per interpretacions en diverses sries de televisi. 

 Teatre .
Ha participat a obres de teatre com 
 Sant Jordi ;
 Terra baixa ;
 Mareig ;
 El cap del drac ;
 Homes;

 Cinema .
 Diari d'una becria ;
 Peli ;
 Mirall mgic ;
 Em dic Sara ;
 No es pot tenir tot ;
 Subjudice ;
 L'ltima jugada ;

 TV Movies .
 Sota el signe de... ;
 Viure sense por ;

 Sries de televisi .
 Lalola (Espanya) ;
 16 dobles ;
 El comissari (capitular) ;
 Al sortir de classe com Alex (2000-2002) ;
 Els meus adorables vens com Aitana (2003-2006) ;
 M.I.R com la doctora Carmen Jurado (2007-2008);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323912" title="Nycteris thebaica" nonfiltered="1268" processed="1264" dbindex="126304">

Nycteris thebaica s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba a l'frica continental, Israel, Jordnia, Lban, Marroc, Arbia Saudita, Sria, Turquia, Zanzbar, Pemba i Iemen.

Subespcies.

 Nycteris thebaica thebaica;
 Nycteris thebaica adana;
 Nycteris thebaica angolensis;
 Nycteris thebaica brockmani;
 Nycteris thebaica capensis;
 Nycteris thebaica damarensis;
 Nycteris thebaica labiata;
 Nycteris thebaica najdiya;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323914" title="Ramon Llum i Guitart" nonfiltered="1269" processed="1265" dbindex="126305">

Ramon Llum i Guitart (Solsona, 1935) s un industrial i poltic catal que va ser alcalde de Solsona des de l'any 1979 fins al 2003.

Biografia.
Ramon Llum treball com a industrial en un taller d'installacions de calefaccions fins que a les eleccions municipals de 1979 fou escollit alcalde de Solsona per CiU, crrec que ocup fins 2003. Tamb fou president del Consell Comarcal del Solsons el 1987-1991.

Tamb ha estat diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, membre de la Comissi d'Urbanisme de Catalunya (1990) i vocal del Consell Social de la Llengua Catalana fins el 2004.

Defensor de l'independentisme catal i del fet comarcal, fou dut a judici per no penjar la bandera espanyola a l'ajuntament de Solsona. Ha estat un dels principals promotors del Manifest dels alcaldes promotors de la Campanya  Un Pas, Una Bandera






 Enllaos externs .
 Esbs biogrfic;
 Entrevista a El Mundo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323915" title="Nycteris tragata" nonfiltered="1270" processed="1266" dbindex="126306">

Nycteris tragata s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba a Indonsia, Malisia, Birmnia i Tailndia.

Referncies.


Enllaos externs.
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323917" title="Morlautern" nonfiltered="1271" processed="1267" dbindex="126307">

Morlautern s una localitat de la ciutat de Kaiserlsuatern, a la regi del Palatinat a l'estat de Rennia-Palatinat de la Repblica Federal d'Alemanya. Morlautern s al nord de Kaiserslautern i compta amb ms de 3.500 habitants.

Geografia.
Morlautern est situat al nord de Kaiserslautern, en una plana a uns 330 metres d'alada sobre el nivell del mar. La part ms baixa de la pednia s al sud, per on passa el rierol d'Eselsbach. Aquest forma l'anomenada vall de Hagelgrundtal. El paisatge de la zona est format per planes i boscos. 

Histria.



El lloc es va mencionar per primera vegada el 1215 com al "pati amb bosc de Morluter" i pertanyia a la propietat dels Premonstratesos a Kaiserslautern. Des de llavors els propietaris de les terres de Morlautern van canviar sovint: alguna vegada francs, alguna vegada bavars, alguna vegada suec, etc.

El poble sofreix les conseqncies de la Guerra dels Trenta Anys amb una reducci de la poblaci fins arribar a les tres famlies residents.

Del 28 al 30 de novembre de 1793 les tropes revolucionaries franceses amb el general Lazare Hoche al cap, i l'exrcit de Prssia i de Saxnia amb el Duc de Brunsvic com a cap, van lliurar la batalla de Morlautern. Aquesta va ser guanyada pels prussians i els saxons, pero tot i aix el general Hoche va assolir el seu objectiu el 28 de desembre, quan va alliberar el general Coustine de les tropes de Landau.
Els habitants de Morlautern van haver de sofrir les conseqncies de la guerra, i molta gent del poble hi va perdre la vida. La batalla va deixar un total de 5.000 morts.

La batalla va passar a la histria perqu les tropes ms nombroses del general Lazare Hoche, van ser derrotades per l'exrcit menys nombrs del Duc de Brunsvic.

Al cap de ms de 10 anys, a la tardor del 1804, l'emperador Napole Bonaparte va fer un viatge d'inspecci a les seves tropes. El 5 d'octubre va visitar Morlautern i estudiar detalladament el territori on s'havia lliurat anys enrere la batalla contra els prussians i els saxons, i va felicitar el general Hoche per la seva feina al cap de les tropes.

El 28 de setembre de 1944, durant la "nit dels bombardejos" (Bombennacht), un 40% del poble va quedar destrut a causa de les bombes.

El 1969 va passar a formar part de la ciutat de Kaiserslautern com a pednia.

Etimologia.
La paraula "Morlautern" es pot descompondre en dos parts: Mor que ve del baix alemany "Muor" o "Mor" i significa "aiguamoll", i Lautern que ve de l'antiga paraula "Lutehara" que significa "corrent d'aigua clara". 
El poble va comenar anomenant-se Morluter desprs va evolucionar a Morlutra, Moorlautern, Mohrlautern i finalment Morlautern.

L'aigua del rierol d'Eselsbach, encara avui flueix per la vall de Hagelgrundtal com en els temps de l'existncia de Morluter. Per en els ltims anys s'ha anat formant, a prop del Freibad Waschmhle, un altre bitop humit amb una riquesa creixent d'animals i plantes.

La vall d'Eselsbach ha estat anomenada aix des de 1695. En aquest rierol hi solien passar rucs que carregaven cereals per portar-los als molins i per portar els esmalts de ferro que s'extreien del corrent d'aigua.
Tamb la paraula "Hagelgrundtal" ha evolucionat de les paraules Han (eco) i Hal (pendent).

El blas.

Antic blas: Sobre l'antic blas local, utilitzat tamb com a segell judicial, hi havia una imatge de la Mare de Du amb el nen Jess sobre el bra esquerre. Com que a Morlautern hi havia una petita capella que depenia dels Premonstratesos de Lautern, s'encarregava a les imatges dels sants la protecci del Monestir de Lauter. La petita capella dona a la cara oest de la casa de l'Abat, entre els carrers d'Otterbacher Strae i Obere Strae. El blas conegut des de 1684 era el 1752 per un de mateix semblant, per el blas ms grosser substitueix. El blas va ser utilitzat des del 1684 (la primera vegada que s'en t constncia) fins el 1752, any en qu va ser modificat.Finalment va ser substitut el 1960.

Blas actual: El blas local usat en l'actualitat t un fons verd, sobre el que hi han creuats un ganxo forestal o Wolfsangel d'or, i una canya d'or. Sobre aix reposa una assutzena de plata que representa simblicament la Mare de Du Maria. La canya simbolitza la vall i el rierol d'Eselsbach. Aquest estil de Wolfsangel s un signe representatiu del nord de Kaiserslautern.
Aquest escut va ser aprovat pel govern regional el 9 de mar de 1960.

Llocs i edificis.

 La Waschmhle s una gran piscina pblica de 160 metres, s la ms gran d Europa. La piscina compta amb installacions tals com un bar, una piscina infantil, canviadors, un trampol olmpic, una zona infantil o una zona esportiva amb camps de gespa i sorra de futbol, voleibol, futbol sala i d'altres.

 La Schlachtenturm s el smbol de Morlautern. Del 28 al 30 de novembre de 1793 es va lliurar la batalla de Morlautern, entre les tropes de la Frana revolucionria  sota les ordres del general Lazare Hoche, i l'exrcit de Saxnia i el de Prssia sota les ordres del Duc de Brunsvic. Aquesta va ser una de les poques batalles que els prussians i els saxons van poder guanyar als francesos, pero tot i aix el general Hoche va assolir el seu objectiu el 28 de desembre, quan va alliberar el general Coustine de les tropes de Landau. En commemoraci a la batalla, el 1893 es va eregir la Schlachtenturm o "torre de la batalla".

La Glockenturm de Morlautern tenia ms significat que la farmcia que hi ha al seu darrere, la qual servia d'escola. Actualment el campanar es utilitzat per les libes com a casa i per la farmcia com a smbol.

L'ajuntament de Morlautern s'utilitza com a administraci local. El 2007 se li va habilitar un nou edifici. Est situat al nmero 22 del Otterberger Strae.

La Wasserturm s la torre que proporciona l'aigua corrent al poble de Morlautern. Es visible des de molts punts del voltants juntament amb la Schlachtenturm. Molta gent hi passa pel costat quan passeja pel "Batonstrasse", un cam pavimentat, entre els camps en direcci al "Brand".

La Dortplatz s la plaa del poble on se celebra la festa del poble. Aquesta plaa es el punt de sortida per a les rues i els seguicis festius, tamb s'hi fa un mercat i s on s'installa la Kerwe (una fira temporal).

Esglsies, escoles i associacions.

L'esglsia de St.Bartholomus s'aixeca al 27 de la Keiferberg, s administrada per la parrquia de St.Martin.

L'esglsia protestant de Morlautern est a la Turmstrae nmero 4. Actua com a esglsia protestant de Morlautern i Erlenbach, i el seu rector s Thomas Kessler.
Al nmero 47 del Otterberger Strae hi ha l'Escola Primria de Morlautern (Grundschule Morlautern).

El Jard d'Infncia Protestant de Morlautern s'aixeca al 2 de la Trumstrae.

La Llar de Gimnastes TVM i la Llar de l'Esport SV sn les associacions ms importants del poble, i sn les que tenen les installacions esportives de Morlautern. La Llar de Gimnastes va posar en funcionament el 1999 un diari del poble, el Dorfzeitung Fritz (o diari d'en Fritz). Aquest diari tractava temes tan de l'associaci de gimnastes com del poble en general. A partir de l'edici de la primavera del 2003 el diari ja no va prosseguir, i actualment s'est intentant tornar a publicar. ;

Altres associacions del poble sn l'Associaci de Msica i Cant de Morlautern (Gesang- und Musikverein Morlautern), el Petit Gardiner (Kleingrtner), la de Dones de la Terra (Landfrauen), la Comunitat d'Hpica (Reit- und Fahrgemeinschaft), el Tennisclub Morlautern i l'Associaci de clubs de Morlautern (Vereinsring Morlautern).

Infraestructures.
Per Morlautern hi passa la carretera L387 (Kaiserslautern-Imsweiler), tamb es pot accedir des de la ciutat de Kaiserslautern per la Morlauterer Strae. S'hi pot arribar des de Otterbach per la Kalckreuthstrae i des d'Erlenbach per la mateixa L387 o per l'Otterberger Strae. Morlautern no t estaci de ferrocarril, l'estaci de tren ms propera s la d'Otterbach, o la Hauptbahnhof de Kaiserslautern. L'aeroport ms proper a la pednia, com tots els pobles del Districte de Kaiserslautern, s el de la Base Aria Americana de Ramstein.

Enllaos externs.
 Pgina web oficial de Morlautern ;
 Pgina de la Kerwe de Morlautern ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323918" title="Frederic Gen i Ripoll" nonfiltered="1272" processed="1268" dbindex="126308">
Frederic Gen i Ripoll s un poltic catal. Militant de CiU, ha estat alcalde de Trrega de 1991 a 2003, fins que fou desplaat per una coalici d'ERC amb el PSC i l'AIPN. Tamb ha estat diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323922" title="Eduard Rius i Pey" nonfiltered="1273" processed="1269" dbindex="126309">
Eduard Rius i Pey (Tarragona, 1953) s un metge i poltic catal. Llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona i  especialitzat en Medicina Interna i Nefrologia. Militant de CDC des de 1983, fou nomenat conseller de sanitat de la Generalitat de Catalunya de 1996 a 2002, i escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999 per CiU. El 2003 fou nomenat cap de la Fundaci Trias Fargas i posteriorment ha estat director general d'Acciona Servicios Hospitalarios.

 Enllaos externs .
 Eduard Rius a El Pas;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323924" title="Nycteris parisii" nonfiltered="1274" processed="1270" dbindex="126310">

Nycteris parisii s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba al Camerun, Etipia i Somlia.

Subespcies.

 Nycteris parisii parisii;
 Nycteris parisii benuensis;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323925" title="Nycteris woodi" nonfiltered="1275" processed="1271" dbindex="126311">

Nycteris woodi s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels nictrids que es troba a Malawi, Moambic, Sud-frica, Tanznia, Zmbia i Zimbabwe.

Subespcies.

 Nycteris woodi woodi;
 Nycteris woodi sabiensis;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323927" title="Antoni Sabat i Ibarz" nonfiltered="1276" processed="1272" dbindex="126312">
Antoni Sabat i Ibarz s un poltic catal, germ deXavier Sabat i Ibarz. Militant del PSC-PSOE, ha estat alcalde de Flix de 1995 a 2003 i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999. El 2007 fou nomenat responsable d'Acci Territorial a les Terres de l'Ebre del Departament de Poltica Territorial i Obres Pbliques.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323929" title="Misericrdia Montlle i Domnech" nonfiltered="1277" processed="1273" dbindex="126313">
Misericrdia Montlle i Domnech s una poltica catalana. Militant de CiU, s alcaldessa d'Ulldemolins des del 1999, diputada de la Diputaci de Tarragona i diputada per la provncia de Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999, on ha estat vice-presidenta de la Comissi d'Estudis sobre la problemtica del Mn Rural a Catalunya.

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Ulldemolins;
 Fitxa del Parlament de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323932" title="Josep Maria Sim i Huguet" nonfiltered="1278" processed="1274" dbindex="126314">
Josep Maria Sim i Huguet (Amposta, 1950) s un arquitecte i poltic catal. Militant del PSC-PSOE, ha estat diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1999 i alcalde d'Amposta. Des del 2007 s regidor de l'ajuntament d'Amposta.

 Enllaos externs .
 Candidatura del PSC a Amposta;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323934" title="Joan Manel Sabanza i March" nonfiltered="1279" processed="1275" dbindex="126315">
Joan Manel Sabanza i March (Mra la Nova, Ribera d'Ebre, 1955) s un poltic catal. Amb noms 24 anys fou escollit alcalde de Mra la Nova el 1979 a les files d'ERC. El 1993 es va afiliar a CiU i continu detenint l'alcaldia des d'aleshores. Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1999.

 Enllaos externs .
 Notcia sobre Joan Manel Sabanza;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323936" title="Francesc Marhuenda Garcia" nonfiltered="1280" processed="1276" dbindex="126316">
Francesc Marhuenda Garcia (Barcelona, 1961) s un periodista catal. Llicenciat en dret i periodisme, s professor de dret constitucional a la Universitat Autnoma de Barcelona. Collabor a El Noticiero Universal i fou columnista d'ABC. Alhora, fou Secretari General del Club Liberal de Barcelona, membre del comit executiu de les joventuts d'UCD i president de la Jove Cambra de Barcelona i de la Federaci de Joves Cambres de Catalunya. 

El 1995 s'afili al PP i fou diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1995. El 1996 fou nomenat director del Gabinet del ministeri d'Administracions Pbliques, el 1999 director del Gabinet del Ministre d'Educaci i Cultura i el 2000 director general de Relacions amb les Corts del Ministeri de la Presidncia. EL 2001 deix la poltica i fou nomenat director a Catalunya del diari La Razn. El 2008 en fou nomenat director a nivell estatal.

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323941" title="Campionat de Frana de rugbi Pro D2" nonfiltered="1281" processed="1277" dbindex="126317">
El Campionat de Frana de rugbi Pro D2 s la divisi de plata del Campionat de Frana de rugbi a 15. s el pas previ per accedir a la mxima categoria nacional (el Top 14).

Organitzaci del campionat.
Hi juguen 16 equips. L'equip que acaba classificat en primera posici del Pro D2 puja automticament al Top 14, mentre que del 2on al 5 classificats juguen un playoff el guanyador del qual tamb accedeix a la mxima categoria del rugbi francs. Per la seva banda, els 2 darrers classificats cauen de categoria jugant la temporada segent a la Federal 1. Aquest campionat es va crear el 2000, tot i que no s res ms que la continuaci del campionat  D2 , que ha dut diferents noms al llarg de la seva histria. Des del 2000, s la Lliga nacional de rugbi (LNR) qui organitza la prova.

Histria.
Desprs del 2000.
Des de l'any 2000, la professionalitzaci de la divisi d'honor (amb 21 clubs el 2001, 16 el 2002 i finalment 14 des del 2005) ha contribut a la millora del nivell del campionat de Pro D2. Clubs amb un palmars impressionant s'hi han trobat jugant, tals com l'AS Bziers (11 cops campi de Frana, 10 de les quals entre 1971 i 1984), el Racing mtro 92 (successor del Racing club de France, 5 cops campi de Frana, el darrer cop del qual l'any 1990) o el RC Toulon (tres cops campi, el darrer cop del qual l'any 1992). Onze dels setze participants del Pro D2 de la temporada 2007-2008 han estat almenys un cop al mxim nivell del campionat de Frana.

 Equips de la temporada 2007-2008 .
SU Agen;
AS Bziers;
Blagnac SCR;
Bordeaux-Bgles;
FC Grenoble;
USA Limoges;
Lyon OU;
RC Narbonne;
Oyonnax Rugby;
Racing Mtro 92;
Section Paloise;
Stade aurillacois;
Stade montois;
Atlantique Stade Rochelais;
Tarbes Pyrnes;
RC Toulon;


 Palmars des del 2001 .
 2000-2001: US Montauban ;
 2001-2002: Stade Montois ;
 2002-2003: Montpellier RC ;
 2003-2004: FC Auch ;
 2004-2005: RC Toulon;
 2005-2006: US Montauban;
 2006-2007: FC Auch;
 2007-2008: RC Toulon;

Enllaos externs.
Resultats dels partits de PRO D2 al LNR.fr;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323942" title="Sombor" nonfiltered="1282" processed="1278" dbindex="126318">



Sombor (      ) s una ciutat i municipi localitzat a Srbia a . La ciutat t una poblaci de 51,471 (cens 2002), mentre que el municipi t 97,263 habitants. s el centre administratiu del Distrit de Ba ka Occidental de Srbia.

Nom i etimologia.

En  serbi, la ciutat s coneguda com  Sombor  (      ), en hongars com "Zombor", en croata (i okac) com "Sombor", en bunjevac com "Sombor", en rut com "Zombor" (      ), i en alemany com "Zombor".

El nom antic hongars de la ciutat era Czoborszentmihly. El nom t el seu origen en la famlia Czobor, els amos de la ciutat durant el segle XIV. El nom serbi de la ciutat (Sombor) tamb va venir del nom familiar dels Czobor, i esmentat per primera vegada al 1543, tot i que ja hagi estat esmentada en documents histrics sota diversos noms, com Samobor, Samobor, Sambor, Sambir, Sonbor, Sanbur, Zibor, i Zombar.

El nom inoficial d aquesta ciutat en serbi s Ravangrad (         -Ciutat plana).

Histria.

El primer registre histric sobre la ciutat prov de l any 1340. La ciutat va pertnyer al Regne d Hongria fins als segle XVI, quan va formar part de l Imperi otom. Durant el regnat otom la poblaci hongaresa va fugir i la ciutat estava majorment poblada pels serbis. 

Al 1665, un viatger molt conegut, Evlia Celebi, va visitar Sombor i va escriure:  Tota la gent (a la ciutat) no sn hongaresos, sin valaqui-cristians (serbis). Aquest llocs tenen alguna cosa en especial: no pertanyen a Hongria, per sn part de Ba ka i Valquia. La majoria dels habitants sn comerciants, i tots duen roba d habitants de la frontera; sn gent gentil i valenta. 
 
Des del 1687, la ciutat va estar sota el govern  habsburg, i va ser inclosa a la Frontera militar habsburga. Al 1717, la primera escola elemental ortodoxa va ser inaugurada. Cinc anys desprs una escola elemental rom-catlica tamb va ser inaugurada. Al 1745 Sombor va ser excls de la Frontera militar i incls al comtat Bcs-Bodrog. Al 1749 va obtenir l estatut de la  lliure ciutat real . Al 1786, la ciutat va ser la seu d aquest comtat. Segons el cens de 1786, la poblaci de la ciutat era 11,420 habitants, la majoria serbis.

Segons el cens de 1843, la ciutat tenia 21,086 habitants, dels quals 11,897 eren cristians ortodoxos, 9,082 catlics, 56 jueus, i 51 protestants. La llengua principal parlada a la ciutat era el serbi i la segona l alemany. Al 1848/1849, Sombor era part del Ducat serbi, una regi autnoma srbia dintre de l Imperi austrac, mentre que entre 1849 i 1860, era part del Ducat de Srbia i Tami Banat, una terra separada de la corona austraca. Desprs de l abolici d aquesta terra, Sombor es va convertir en la seu del nou Districte de Ba ka-Bodrog.

Segons el cens de 1910, la poblaci de Sombor era 30,593 habitants dels quals 11,881 parlava el serbi, 10,078 parlava hongars, 6,289 parlava l'idioma bunjevac, 2,181 parlava l'alemany, etc. 

Des de 1918, Sombor era part de Regne de Iugoslvia (desprs conegut com Iugoslvia). Entre 1918 i 1922 era part del Districte de Ba ka, entre 1922 i 1929 part de la regi de Ba ka, i entre 1929 i 1941 part de Banovina del Danubi. 

Al 1941, la ciutat va ser ocupada per les Potncies de l Eix i annexada per part de Hongria. La ocupaci de les Potncies va acabar en 1944, i Sombor va formar part de la nova Repblica Federal Socialista de Iugoslvia. Des de 1945, s part de la provncia autnoma de Voivodina. Avui, Sombor s la capital del Districte de Ba ka Occidental.

Poblaci histrica de la ciutat.

1961: 37,760;
1971: 44,100;
1981: 48,454;
1991: 48,993;
2002: 51,471;

Ciutat i pobles.
El municipi de Sombor inclou la ciutat de Sombor i els pobles segents:
Aleksa anti ;
Ba ki Breg;
Ba ki Monotor;
Bezdan;
Gakovo;
Doroslovo;
Kljaji evo;
Kolut;
Rastina;
Ri ica;
Svetozar Mileti ;
Stanii ;
Stapar;
Tele ka;
onoplja;

Altres assentaments suburbans.
Bukova ki Salai;
Ran evo;
Kruevlje;
Bili ;
Lugumerci;
arkovac;

Demografia (cens 2002).


Grups tnics al municipi de Sombor.
La poblaci del municipi de Sombor consisteix en:
 serbis = 59,799 (61.48%);
 hongaresos = 12,386 (12.73%);
 croats = 8,106 (8.33%);
 iugoslavs = 5,098 (5.24%);
 bunjevci = 2,730 (2.8%);
 altres.

Assentaments segons la majoria tnica.
Assentaments amb la majoria srbia sn: Sombor, Aleksa anti , Gakovo, Kljaji evo, Kolut, Rastina, Ri ica, Stanii , Stapar, i  onoplja. Assentaments amb la majoria croata/okac sn: Ba ki Breg i Ba ki Monotor. Assentaments amb la majoria hongaresa sn: Bezdan, Doroslovo, i Tele ka. 

Cultura.
Sombor s fams pels seus arbres, vida cultural i un centre histric precis de segles XVIII i XIX. Les institucions culturals ms importants sn el Teatre Nacional, el Museu Regional, la Galeria d Art Moderna, la Galeria d Art de Milan Konjovi , la Facultat d Ensenyament, la Casa srbia de Lectura i el Batxhillerat.

La histria rica de Sombor inclou la instituci ms antiga d ensenyament en la llengua srbia. Tamb s la ciutat de moltes organitzacions de les minories, com el Teatre de Butxaca Hongars Berta Ferenc, l Associaci Croata Vladimir Nazor,  el Municipi jueu i altres organitzacions petites com clubs alemany i gitano.

Hi ha dos monestirs importants en aquesta ciutat:
 Monestir carmelit, fundat al 1904;
 Monestir ortodox, fundat al 1928-1933;

Mdia local.


Peridics.
Somborske novine;

Canals de TV.
K-54;
Spektar;

Estacions de rdio.
Fortuna (93.9);
Fortuna folk (95.8);
Planet (94.7);
Sombor (97.5);
Sonet (100.1);
Spektar (106.6);

Ciutats germanades.
Ciutats germanades:
 Baja, Hongria;
 Kispest, Hongria;

Cooperaci regional:
 Osijek, Crocia;
 Tuzla, Bsnia i Hercegovina;
 Vukovar, Croacia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323949" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1996" nonfiltered="1283" processed="1279" dbindex="126319">


Els Jocs Olmpics d'estiu 1996 o Jocs Olmpics d'Atlanta 1996, corresponen als Jocs de la XXVI olimpada de l'Era Moderna. Van ser celebrats a la ciutat d'Atlanta, als Estats Units, durant l'estiu de 1996. Era la tercera ciutat estadounidenca seu d'uns Jocs Olmpics d'estiu desprs de Sant Louis (1904) i Los Angeles (1932 i 1984).

En complir-se al 1996 el centenari dels Jocs de la I Olimpada Moderna, Atenes partia com a favorita per tornar a ser seu en aquesta efemride. No obstant aix, la ciutat nord-americana va ser l'escollida acompanyada de polmica. La fora econmica de la iniciativa privada (Coca-cola i CNN tenen la seva seu en l'estat de Gergia) fou la ra de qu jug en contra dels helens. Irnicament, els aspectes que depenien d'aquesta (com les infraestructures o la circulaci d'informaci) acabaren per ser els vertaders punts febles de l'organitzaci. Les mesures de seguretat quedaren en evidncia en patir el Parc del Centenari Olmpic un atemtat mortal la nit del 27 de juliol. A ms a ms, els Jocs acabaren amb perdudes en la baaa econmica. Tot el contrari va suposar l'aspecte purament esportiu, on es va veure un nivell superior al de Barcelona '92. Tot i aix, els Jocs del Centenari no van ser considerats per Joan Antoni Samaranch a la cerimnia de clausura millors que els seus predecesors.

Moments destacats.
 El Centennial Olympic Stadium va coronar a Michael Johnson com un dels millors midfondistes de la histria. Va acabar primer en les carreres de 200 m i 400 m. Per, a ms a ms, la estratosfrica marca dels 200 m (19,66) va superar la de Pietro Mennea en 1972 (19,72), el rcord mundial d'atletisme ms antic. La plusmarca de Johnson resta avui encara per superar.
 Carl Lewis va acomiadar-se dels Jocs al seu pas, de la mateixa manera que va comenar al 1984. El Fill del vent va guanayr per quarta edici consecutiva el salt de llargaria.  Igualava aix les 9 medalles d'or del fins Paavo Nurmi en atletisme.
 El canadenc Donovan Bailey va monopolitzar les dues proves de velocitatrealit. Va guanyar tant els 100 m (amb rcord del mn) com els relleus 4x100 m sal estadounidenc.
 Entre les dones, Marie-Jos Perec repet els xits de Michael Johnson als 200 m i 400 m. Va esdevindre la primera dona en guanyar dos ors olmpics en aquesta darrera prova.

 Wang Junxia que es va ser or als 5.000 m i plata als 10.000 m. Fernanda Ribeiro va privar a la xinesa d'un doblet histric.
 La reina de la piscina fou Michelle Smith. Aquesta irlandesa es penja tres medalles d'or (400 m lliures i 200 m i 400 m estils) i una de bronze (200 m papallona). Ella a soles es va bastar per a  que els Jocs d'Atlanta foren els millor d'Irlanda pel que fa a nombre d'ors.
 Alexandr Popov, ara competint per Rssia, va repetir el doblet en 50 m i 100 m llisos que ja va fer a Barcelona.
 L aixecador turc Naim Suleymanoglu, nascut a Bulgria i naturalitzat en fugir de la repressi contra els musulmans, va guanyar la seva tercera medalla d or en la categoria ms lleugera (menys de 60 kg).
 Al ciclisme es va permetre per primer cop la participaci d'esportistes profesionals. La competici va creixer en espectacularitat. El penta-campi del Tour de Frana Miguel Indurain va ser el ms rpid a la contrarellotge, seguit d'Abraham Olano.
 A la categoria femenina, la francesa Jeannie Longo va ser or en ruta (havia estat segona en Barcelona '92) i plata en contrarrellotge.
 Hubert Raudaschl, de cinquanta-quatre anys, va participar a les competicions de vela per novena edici seguida. L'austrac nicament comta amb dues medalles de plata guanyades als Jocs de Mxic i Moscou. ;
 La competici de futbol masculina va acabar amb victria de Nigria sobre Argentina. Era el primer cop que una selecci africana guanyava una competici internacional de futbol no juvenil.
 L'antic boxejador Muhammad Ali, malalt de parkinson, fou l encarregat d encendre la flama olmpica. Durant la final de bsket dels Jocs, Joan Antoni Samaranch va entregar-li una rplica de la medalla d or despareguda que havia guanyat a Roma '60.
 La nit del dissabte 27 de juliol a la 1 i 20 minuts de la matinada un artefacte va esclatar al Parc del Centenari Olmpic. Com a conseqncia de l'atemptat van morir dos persones (una per la explosi i altra per una aturada cardaca) i ms d'un centenar van resultar ferides. L'objetiu era un concert musical al que asistien milers de persones i que va poder ser desallotjat grcies a una cridada telefnica que advertia de l'explosiu. L'autor va ser Eric Rudolph, un militant antigovern i contrari a l'homosexualitat i els jueus, que va ser capturat i comdemnat al 2003.

Ciutats candidates.
Com que durant la XXVI Olmpiada de la Era Moderna es complien els cents anys de la restauraci, Atenes volia organitzar aquest centenari. La capital grega era, en principi, la favorita. la 96a Sesi del COI el 18 de setembre de 1990 a Tquio. La votaci fou una de les ms disputades de la histria. Atenes gunay les dues primeres rondes i incls Atlanta arrib a ser superada per Melbourne. La tercera acab en empat entre les dos grans aspirants, per finalment la ciutat esdounidenca va endur-se l'organitzaci de l'esdeveniment amb una sorprenet diferncia de vots. Aquests varen ser els resultats de les votacions:



Installacions.

El Parc del Centenari Olmpic.

El Parc del Centenari Olmpic (Centennial Olympic Park en angls) va ser el nucli de l'esdeveniment. A banda dels edificis esportius, tamb comprenia diversos espectacles per al pblic que asistia als Jocs, en un dels quals es va produir l'atemptat mortal. Pel que fa a les infraestructures purament olmpiques van ser:

Centennial Olympic Stadium   Cerimnies i Atletisme.
Georgia Dome   Bsquet, Gimnstica i Handbol.
Georgia Tech Aquatic Center   Nataci, Nataci sincronitzada, Salts, Waterpolo i Pentatl modern.
Georgia World Congress Center   Esgrima, Halteroflia, Handbol, Judo, Lluita i Tennis de taula.
Omni Coliseum   Voleibol.

Atlanta.

Atlanta-Fulton County Stadium   Beisbol.
Alexander Memorial Coliseum   Boxa.
Georgia State University   Bdminton.
Morris Brown College Stadium   Hoquei herba.
Wolf Creek Shooting Complex   Tir olmpic.

Subseus.

Athens   Sanford Stadium (Futbol).
Birmingham   Legion Field (Futbol).
Columbus   Golden Park (Softbol).
Conyers   Georgia International Horse Park (Hpica i Ciclisme tot terreny).
Gainesville   Llac Lanier (Piragisme i Rem).
Jonesboro   Voleibol platja.
Miami   Miami Orange Bowl (Futbol).
Orlando   Citrus Bowl Stadium (Futbol).
Polk County   Riu Ocoee (Piragisme slalom).
Savannah   Vela.
Stone Mountain   Stone Mountain Tennis Center (Tennis) i Stone Mountain Park (Ciclisme en pista).
Washington DC   Robert F. Kennedy Memorial Stadium (Futbol).

Comits Olmpics Nacionals participants.

Van ser 197 els Comits Olmpics Nacionals que van participar als Jocs del Centenari, 28 ms que en Barcelona. Amb molta diferncia, es tractava del nombre ms elevant fins aleshores. Les raons principals son dues. En primer lloc, cap de les CONs membres del COI va deixar d'assistir. Una vegada superada l'poca dels boicots, ni tans sols els temes extra-poltics impediren una participaci massiva en Atlanta.

Ms fonamental encara va ser l'aparici una quantitat enorme de nous CONs. En total, trenta-quatre feren el seu debut a la desfilada del Centennial Olympic Stadium. La major part provenien dels antics estats socialistes d'Europa oriental. L'Equip Unificat va donar pas als comits d'Armnia, Azerbaidjan, Bielorssia, Georgia, Kazakhstan, Moldvia, Rssia, Tadjikistan, Turkmenistan, Ucrana i Uzbekistan. La disgregaci de Txecoslovquia va permetre la participaci de la Repblica Txeca i Eslovquia. 

Per tamb hi participaren altres nous comits: Burundi, Cap Verd, Comores, Dominica,  Guinea-Bissau, Nauru, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia o So Tom i Prncipe. La major part d'ells sn petits estats independitzats ja a la dcada dels 70. Un cas ben diferent era el de Palestina. Malgrat no ser reconegut com independent per la comunitat internacional, mentre el Likud va estar fora del govern israeli, els Acords d'Oslo permeteren una certa autonomia palestina, tamb a l'esport.

Competici.

Esports.

El Softbol va ser esport olmpic per primer cop a Atlanta. Alguns esdeveniments dintre d'altres esports tamb van fer el seu debut, com ara: el futbol femen, el ciclisme de muntanya, el rem lleuger o el voleibol platja. Als Jocs d'Atlanta no va haver cap esport de demostraci.



Atletisme (44);
Bdminton (5);
Bsquet (2);
Beisbol (1);
Boxa (12);
Ciclisme (14);
Esgrima (10);
Futbol (2);

Gimnstica (16);
Halteroflia (10);
Handbol (2);
Hpica (6);
Hoquei herba (2);
Judo (14);
Lluita (20);
Nataci (32);

Nataci sincronitzada (1);
Pentatl modern (1);
Piragisme (16);
Rem (14);
Salts (4);
Softbol (1);
Tennis (4);

Tennis de taula (4);
Tir amb arc (4);
Tir olmpic (15);
Vela (10);
Voleibol (2);
Voleibol platja (2);
Waterpolo (2);


Medaller.

Els Estats Units tornaren a imposar-se en el medaller. La darrera vegada tamb ho van fer aprofitant la seva condici d'amfitri al 1984. Rssia es va convertir, com era d'esperar, en la hereva de l'antiga URSS. Malgrat tot, moltes de les altres ex-repbliques sovitiques van tindre papers destacats, Ucrana per damunt de totes. Per la seva banda, alemanys i xinesos van repetir les seves posicions, encara que amb menys medalles.

Tan sols es mostren els deus primers classificats. Vegeu el medaller complet ai.
























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323952" title="Jess Murgui Soriano" nonfiltered="1284" processed="1280" dbindex="126320">
Jess Murgui Soriano (Valncia, 17 d'abril de 1946) s un religis valenci que actualment ocupa el bisbat de Mallorca. 

Murgui s sacerdot des del 21 de setembre de 1969, estudi al Seminari Metropolit de Moncada (Valncia), obtingu la llicenciatura en teologia per la Universitat Pontifcia de Salamanca i posteriorment es doctor a la Universitat Gregoriana de Roma.

Entre 1969 i 1973 fou coadjuntor i entre 1973 i 1993 rector de diverses parrquies de l'arxidicesi de Valncia. Precisament el 1993 fou promogut a vicari episcopal. Durant aquests anys tamb fou consiliari dioces del Moviment Junior (1973-1979) i tamb de joves d'Acci Catlica (1975-1979).

El nomenament de bisbe auxilliar de Valncia arrib el 25 de mar de 1996, encara que no reb l'ordenaci episcopal fins l'11 de maig. Ms tard fou administrador apostlic de Menorca entre 1999 i 2001. Tamb exerc dins la Conferncia Episcopal Espanyola membre de la comissi pastoral entre els anys 1996 i 1999, i a partir 1996 tamb ho s de la comissi del clergat.

El desembre de 2003 fou nomenat pel papa Joan Pau II bisbe de Mallorca.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323955" title="Rasa del Roure" nonfiltered="1285" processed="1281" dbindex="126321">

La rasa del Roure s un afluent per la dreta de la rasa de Socarrats (la qual, a l'ensems, ho s de la Ribera Salada).

Neix a 830 m d'altitud, a 330 m (vo) al nord de l'Hostal de Cirera just al costat del punt on comena la carretera que mena cap a les masies de la Mosella i de cal Socarrats. Des del seu naixement agafa la direcci predominant est-oest que mantindr durant tot el seu recorregut . 

A uns 1.200 m (vo) del lloc on s'origina, passa a tocar de la Font de la Tosca que li queda a la riba esquerra. 800 m ms avall passa a prop de la masia delRoure de la Llena que s'aixeca tamb a uns 225 m (vo) tamb de la seva riba esquerra i que li dna el nom. 1.500 m. desprs rep per l'esquerra les aiges de la rasa de la Tosqueta, de 625 m de recorregut i 325 m ms avall aboca les seves aiges a la rasa de Socarrats, a uns 600 m d'altitud.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Al seu pas per vora la masia del Roure de la LLena: ;
 Confluncia amb la rasa de Socarrats: ;

Notes.


Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou el curs d'aquesta rasa;

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323956" title="Blasco d'Alagn el Vell" nonfiltered="1286" processed="1282" dbindex="126322">
Blasco d'Alagn el Vell o Blasco d'Alagona (? - Messina, 1301) Noble valenci d'origen aragons que inici la branca siciliana del Alagn, ssent anomenats en itali "Alagona". Serv els reis Pere III d'Arag, Alfons III d'Arag, Jaume II d'Arag i Frederic II de Siclia. Aquest darrer el nomen comte de Mistretta en honor als seus serveis. 

Orgens familiars.
Fill d'Artal IV d'Alagn i germ d'Artal V d'Alagn. 

Npcies i descendents.
Es cas amb Beatriu de Subia. D'aquest matrimoni nasqu:
 Blasco d'Alagn "el Jove" 

Biografia.
Va acompanyar a Pere el Gran a Siclia el 1282 desprs de les vespres sicilianes, i fou nomenat capit general de Siclia. Tamb fou un dels que acompany el rei al desafiament de Burdeus del 1283. L'any 1285 formava part de les tropes de l'infant Alfons d'Arag durant la campanya de Confiscaci del Regne de Mallorca de Jaume II de Mallorca. Posteriorment fou nomenat Capit general i lloctinent de Jaume II d'Arag a Calbria i guany la Batalla de Montalto l'any 1291, arrabassant el domini de la regi als angevins. 

Va rebutjar els termes de la Pau d'Anagni (1295) i es pass al servei de Frederic II de Siclia malgrat les prohibicions de Jaume II. Durant la guerra de Siclia va derrotar els angevins a les batalles de Catanzaro (1297) per fou derrotat a la batalla del cap Orlando (1299). Aconsegu novament la victria a la Falconara (1299) i a la Gagliano (1300). Mor a Messina, de malaltia, l'ay 1301. 

Alguns historiadors, comenant per Bernat Desclot, l'han confs amb Blasco d'Alscia.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323959" title="Llanpumsaint" nonfiltered="1287" processed="1283" dbindex="126323">

Llanpumsaint (galls: "Llan" esglsia + "pum" cinc + "saint" sant) s un petit poble i comunitat al comtat de Sir Gaerfyrddin (en angls, "Carmarthenshire" - una de les 22 autoritats unitries del pas de Galles), Galles. Segons l'ltim cens de poblaci del Regne Unit, que es va realitzar al 2001, la poblaci de la comunitat de Llanpumsaint s de uns 595 habitants .

La comunitat de Llanpumsaint inclou el llogarret ve de Nebo, la comunitat i temple Hind de Skanda Vale, i diversos granges.

Segons el cens de 2001, el 50% dels habitants de la comunitat de Llanpumsaint pot parlar, llegir, i escriure el galls. Aquesta xifra supera considerablement la mitjana de 39% que es va registrar al conjunt del comtat .

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323960" title="Angela Jackson" nonfiltered="1288" processed="1284" dbindex="126324">
ngela Jackson, va nixer el 1946. Doctora en Histria.

La tesi doctoral d Angela Jackson, "British Women and the Spanish Civil War"(Dones britniques i la Guerra Civil espanyola) va ser publicada el 2002 per l editorial Routledge de Londres. Desprs ha escrit Ms enll del camp de batalla: testimoni, memria i record d una cova hospital en la Guerra Civil espanyola, en catal (Cossetnia Edicions) i en angls. Basada en aquestes investigacions, l any 2007 va aparixer la seva novella, Warm Eart (Terra clida). Viu al Priorat, on continua involucrada en la conservaci de la memria histrica de la guerra mitjanant la seva feina a l associaci No Jubilem la Memria (www.nojubilemlamemoria.tk).El seu segon llibre amb Cossetnia s Els brigadistes entre nosaltres.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323962" title="Carroll Shelby" nonfiltered="1289" processed="1285" dbindex="126325">

 Carroll Shelby  va ser un dissenyador d'autombils i pilot de curses automobilstiques  estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Carroll Shelby va nixer el 11 de gener del 1923 a Leesburg, Texas, Estats Units.

Fora de la F1 va guanyar les 24 hores de Le Mans de l'any 1959.
 A la F1 .

Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 de juliol del 1958 el GP de Frana al Circuit de Reims-Gueux.

Carroll Shelby va participar a un total de vuit curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents (1958 - 1959) i aconseguint un quart lloc com a millor classificaci.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .




 Enllaos externs .

Executiu de l'any ;
Carroll Shelby ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323963" title="lex Santos Fernndez" nonfiltered="1290" processed="1286" dbindex="126326">
lex Santos Fernndez (Barcelona, 14 de mar del 1965). 

s periodista i llicenciat en Cincies de la Informaci per la Universitat Autnoma de Barcelona. El 1989 es va incorporar a l Agncia EFE i dos anys ms tard ingressava en la secci d Esports. Ha estat collaborador habitual d espais radiofnics a Catalunya Rdio i RAC 1, entre d altres, i televisius a Localia TV. Tamb collabora setmanalment en El 9 Esportiu de Catalunya.

 Obra .
 L'entorn. Joan Laporta en la lluita pel poder. (Cossetnia Edicions, 2008);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323964" title="Los Navalucillos" nonfiltered="1291" processed="1287" dbindex="126327">


Los Navalucillos s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .



 Administracin .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323965" title="Los Navalmorales" nonfiltered="1292" processed="1288" dbindex="126328">


Los Navalmorales s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .



 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323966" title="La Pueblanueva" nonfiltered="1293" processed="1289" dbindex="126329">


La Pueblanueva s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323967" title="La Puebla de Montalbn" nonfiltered="1294" processed="1290" dbindex="126330">


La Puebla de Montalbn s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

En aquest poble hi va nixer Fernando de Rojas l'autor de La Celestina.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323968" title="Pere Tomic" nonfiltered="1295" processed="1291" dbindex="126331">
Pere Tomic (o Pere Tomich) (Bag, s. XV   abans de 1481) va ser un cavaller i historiador catal, autor dHistories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona i castl del castell d'Aristot (1446-1447).

 Obra .
Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona est dedic a l'arquebisbe de Saragossa Dalmau de Mur. L'obra s un intent d'Histria general, obra caractersitica del segle XV, i que centrada en Catalunya, va des de la Creaci, passa pels primers pobladors d'Espanya, i arriba fins a comenaments del regnat d'Alfons V d'Arag "el Magnnim".

L'obra s una reivindicaci del paper de l'aristocrcia militar en front de la monarquia absoluta, sent caracterstiques les llargues llistes de la noblesa aragonesa, valenciana i catalana que particip en les empreses blliques, sobretot martimes, de la Corona d'Arag. Aix mateix les genealogies de llinatges nobles, en especial les referncies al llinatge Pins, i les precisions sobre Siclia entre els anys 1390 i 1416. Aix mateix l'obra recull diverses llegendes de la Corona d'Arag, com ara la de Galceran de Pins i el rescat de les cent donzelles, miracle atribut a sant Esteve.

Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona fou acabada el 1438 a Bag, per no fou editada fins el 1495. Aquesta primera edici es fu a Barcelona i porta per ttol Histries e conquestes de Cathalunya. Posteriorment l'obra fou retocada i continuada, reeditada els anys 1519 i el 1534, amb el nom de "Histories e Conquestes del reyalme Darago e principat de Cathalunya" (en qu arriba fins els temps de 1516); no torn a ser editada fins el 1886, amb el nom de "Historias e Conquestas Dels Excellentissims e Catholics Reys De Arago".

Bibliografia.
 Enciclopdia Catalana: Pere Tomic;

Vegeu tamb.
 Histories e conquestes dels Reys de Arago e Comtes de Barcelona;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323969" title="Mntrida" nonfiltered="1296" processed="1292" dbindex="126332">


Mntrida s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Aldea del Fresno i Villamanta al nord, a la provncia de Madrid i amb Valmojado a l'est, Casarrubios del Monte i La Torre de Esteban Hambrn al sud i Santa Cruz del Retamar a l'oest. 

 Demografia .



 Administraci .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323970" title="Capit General" nonfiltered="1297" processed="1293" dbindex="126333">
Capit General es un grau militar. Segons la categoritzaci de l'OTAN correspon a la Categoria OF-10 de General. Sol ser un grau honorfic. Segons els pasos s'anomena Capit general, Mariscal de Camp, General de 5 estels.

 Capit General del Exrcit de Espanya .
El grau de capit general aparegu a Espanya durant el segle XVI. El Capit General exercia funcions tant militares com de govern.

Inicialment s'utilitz a Amrica. Aquest crrec solia pertnyer als virreis, amb tot i degut a la extensi dels virregnats, fou necessari nombrar capitans generals per que actuessin en determinades zones de menor extensi. Amb funcions molt similars a las del virrei.

A Espanya, des de l'inici de la poca borbnica (1711), s'institu per mandat de Felip V, Degut principalment a l'abolici de les institucions prpies de la Corona d'Arag(mitjanant els Decrets de nova planta) i de Galcia.
Al segle XIX, degut a la redistribuci del territori en provncies, al front de les quals hi hauran funcionaris civils, el capit general perd les funcions governatives i resta com comandament suprem d'una regi militar.
El grau era temporal i el titular deixava de ser-ho al cessar en el dest. Desapareix del escalaf actiu al mateix temps que les Capitanies Generals.

Actualment, a Espanya, noms son Capitans Generals la Verge del Pilar, per Real Ordre del 8 de octubre de 1908, i el rei d'Espanya, que ostenta este grau per la seva condici de Cap d'Estat i Comandament Suprem, segons la Constituci Espanyola, les Reial ordenances per a les Forces Armades i la modificaci de la llei 17/1999.
Ms que un grau El Capit General es una dignitat protocollria i sense comandament efectiu.
En casos excepcionals Tinents Generals han estat ascendits a Capitans Generals, com fou el cas d'Agustn Muoz Grandes i de Manuel Gutirrez Mellado.

En l'uniforme de Capit General del Exercit, s'identifiquen les divises prpies del Comandament Suprem: Dos bastons creuats en aspa (distintiu tradicional del Comandant en Cap); Amb cinc estrelles de quatre puntes posades en forma de creu, i  sobre el conjunt, la Corona Reial.

Els respectius comandaments suprems de l'Armada Espanyola i de l'Exrcit de l'Aire d'Espanya, tamb es denominen Capit General i els ostenta el Rei d'Espanya.

Capit General a Catalunya . 

Pel decret de Nova Planta, publicat a Catalunya el 16 de gener de 1716, Felip V configur un rgim poltic que excloa la representaci de la societat catalana i reforava la preeminncia de les autoritats militars sobre les civils i una assignaci quasi sistemtica del govern dels corregiments (demarcacions substitutries de les vegueries) a oficials de l'exrcit del rei.

El govern era basat en el dualisme entre capit general i Reial Audincia, per el cap militar era alhora el president del tribunal civil, reunits constituen el Reial Acord i, a la prctica governamental, els capitans generals tendiren a reduir l'Audincia a la condici d'rgan consultiu.

Les marcades tensions entre aquestes dues autoritats, dirimides davant del Consell de Castella amb resultats variables, no van modificar el carcter eminentment forani i la tonalitat sempre repressiva de l'aparell governamental del Principat fins al final de la vigncia de la monarquia absoluta.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323971" title="Artaxerxes" nonfiltered="1298" processed="1294" dbindex="126334">
	
Artaxerxes s una pera en tres actes de Thomas Arne, amb llibret sembla d'ell mateix adaptant el de Metastasio. S'estren al Covent Garden de Londres el 2 de febrer de 1762.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	
	


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323972" title="Santa Olalla (Toledo)" nonfiltered="1299" processed="1295" dbindex="126335">


Santa Olalla s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323973" title="Santa Cruz de Retamar" nonfiltered="1300" processed="1296" dbindex="126336">


Santa Cruz de Retamar s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Villa del Prado, en la provncia de Madrid, i Mntrida, La Guardia, Las Ventas de Retamosa, Fuensalida, Portillo de Toledo, Maqueda, Quismondo, Escalona i Almorox, a la de Toledo.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323974" title="Quismondo" nonfiltered="1301" processed="1297" dbindex="126337">


Quismondo s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Santa Cruz de Retamar, Portillo de Toledo i Fuensalida, al sudest amb el municipi de Novs, al sud amb el municipis de Santo Domingo Caudilla i Torrijos, al sudoest amb Maqueda, a l'oest amb Hormigos.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323975" title="Malpica de Tajo" nonfiltered="1302" processed="1298" dbindex="126338">


Malpica de Tajo s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Cebolla i Mesegar de Tajo al nord, El Carpio de Tajo a l'est i sud, San Martn de Pusa al sud i La Pueblanueva a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323976" title="Novs" nonfiltered="1303" processed="1299" dbindex="126339">


Novs s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Maqueda i Portillo de Toledo al nord, Fuensalida i Huecas a l'est, Barcience i Torrijos al sud, i Santo Domingo-Caudilla.

 Demografia .



 Administraci .


 Personatges illustres .
 Juan de Padilla;
 Juan Bravo;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323977" title="Portillo de Toledo" nonfiltered="1304" processed="1300" dbindex="126340">


Portillo de Toledo s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Fuensalida, Novs i Maqueda. 

 Demografia .



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323978" title="La Torre de Esteban Hambrn" nonfiltered="1305" processed="1301" dbindex="126341">


La Torre de Esteban Hambrn s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Santa Cruz del Retamar, Mntrida, Casarrubios del Monte i Las Ventas de Retamosa.

 Demografia .



Administraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323979" title="Alceste (Gluck)" nonfiltered="1306" processed="1302" dbindex="126342">
	
Alceste s una pera en tres actes de Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Ranieri de' Calzabigi basat en Alcestes de Eurpides. S'estren al Burgtheater de Viena el 26 de desembre de 1767. A Catalunya, s'estren el 31 de maig de 1889 al Teatre Lric de Barcelona.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323980" title="Joan Corbaln Gil" nonfiltered="1307" processed="1303" dbindex="126343">
Joan Corbaln (Santa Perptua de Mogoda, 1964).

s diplomat en Educaci General Bsica, llicenciat en Histria Moderna i Contempornia i mster en Histria Contempornia per la Universitat Autnoma de Barcelona. Treballa com a professor d Histria a l IES Pere Barnils deCentelles.

s coautor, entre d altres, dels llibres Josep Fortuny i Torrents. Una biografia poltica (2000), Joan Ambrs i Lloreda. Per Catalunya i la llibertat (2001) i Eines per a treballs de Memria Oral (2008). Ha participat en els llibres Moledo-Mollet 993-1993 (1993) i Alcaldes i alcaldesses del Valls Oriental (segle XX) (2006).

Ha co-comissariat l exposici  Llus Companys i la seva poca, 1882-1940  organitzada per la Coordinadora de Centres d Estudis de Parla Catalana. s collaborador habitual de la revista Notes. Membre fundador del Centre d Estudis Molletans i del Centre de Recerques i Estudis Mogoda. Els seus estudis sobre histria se centren en la histria social i la microhistria.

Actualment treballa en diversos camps de la recuperaci de la memria histrica, com la repressi franquista i l oposici armada comunista a Catalunya.

 Obra .
 Justcia, no venjana. Els executats del franquisme a Barcelona (1939-1952) (Cossetnia Edicions, 2008);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323983" title="Guitar Hero: Aerosmith" nonfiltered="1308" processed="1304" dbindex="126344">

Guitar Hero: Aerosmith s un videojoc musical desenvolupat per Neversoft i distribut per Activision que forma part de la saga Guitar Hero. El joc va ser llanat per les consoles Xbox 360 i PlayStation 3, juntament amb les versions Wii desenvolupada per Vicarious Visions, PlayStation 2 per Budcat Creations i les versions per PC i Mac d'Aspyr Media. Va sortir a la venda el 26 de juny de 2008 a Europa, el 29 de juny a Amrica del Nord i el 6 d'agost a Austrlia. Igual que els altres ttols de la saga, el joc tamb es ven amb un controlador en forma de guitarra per aquesta t un disseny especial.

El joc es considera una expansi del Guitar Hero III: Legends of Rock, tercer ttol de la saga, i n's el primer en qu tot el repertori de canons est dedicat exclusivament a una banda de rock, concretament al grup Aerosmith. Tot i aix, noms un 60% de les canons sn originals del grup, la resta sn d'altres grups que han rebut les seves influncies o que han estat descoberts per ells.

El mode carrera individual permet al jugador seguir la histria del grup Aerosmith per diferents escenaris inspirats en els reals on van tocar i algunes entrevistes velles dels seus membres. La banda va regravar quatre canons especficament pel joc i va participar en les captures de moviment ja que els seus membres apareixen representats en el joc.





 Histria .

L'argument del joc segueix la banda per diferents perodes de la seva histria, comenant pel seu primer concert a l'institut Mendon Nipmuc Regional High School de l'any 1970 i finalitzant a l'espectacle intermedi de la XXXV Super Bowl de l'any 2001.Guitar Hero' popularity| publisher=USA Today| first=Mike| last=Snider| date=14/02/2008| accessdate=08/09/2008| language=en}} Tamb s'inclou la seva entrada al museu Rock and Roll Hall of Fame el 19 de mar de 2001. L'usuari representa el guitarrista principal del grup, Joe Perry, i eventualment pot utilitzar Brad Whitford i Tom Hamilton quan siguin desbloquejats. En cap moment es comenten les disputes internes de la banda sin que es centra en els aspectes positius de la seva histria. En una entrevista, Perry va comentar que havia estat un honor i una gran experincia pel grup haver participat en el desenvolupament del videojoc, ja que els van permetre introduir algunes idees al joc perqu els fans puguin interactuar amb la seva msica i aprendre sobre la seva histria.


 Desenvolupament .

La revista Billboard va anunciar que la banda de msica Aerosmith estava treballant estretament amb els desenvolupadors de Guitar Hero IV, el qual estaria dedicat a aquest grup de msica. A finals del 2007, es va confirmar el ttol de Guitar Hero World Tour per sense aclarir si es tractava del nou ttol de la saga o una simple expansi de l'anterior. Finalment, el 15 de febrer de 2008, Activision va anunciar el llanament per a l'estiu d'un nou joc anomenat Guitar Hero: Aerosmith com una expansi del Guitar Hero III: Legends of Rock, de manera que els desenvolupadors de les versions per cada consola serien els mateixos.

La idea de crear una versi del joc al grup Aerosmith va aparixer durant el desenvolupament del Guitar Hero III. Originriament, una versi sobre la can "Same Old Song and Dance" estava present en el joc, per els desenvolupadors van notar que la gravaci era massa pobre. Aix doncs, van contactar amb Joe Perry per aconseguir la gravaci original de la can, per grcies a les bones relacions entre el guitarrista i els responsables de Neversoft, va aparixer un inters mutu per realitzar aquest videojoc. Per un costat, Aerosmith estava interessada en promocionar la seva msica i Neversoft considerava la banda com una de les ms importants de la histria del rock. Com a conseqncia, Aerosmith va autoritzar l'exclusivitat de les seves canons a la saga Guitar Hero durant molt temps, i aix, Neversoft prevenia el seu s per part d'altres jocs d'aquest gnere com ara el Rock Band.

De la mateixa manera que els guitarristes Slash, Tom Morello i Bret Michaels en el Guitar Hero III: Legends of Rock, tots els components de la banda van participar en les captures de moviment per recrear els moviments digitalment al joc. Altres artistes invitats van ser inclosos en el joc com per exemple Run-DMC, The Kinks o Lenny Kravitz.

Tot i que Aerosmith va proveir moltes de les gravacions originals de les seves canons durant el desenvolupament, van decidir regravar quatre canons especialment pel joc del seu primer lbum: "Make it", "Movin' Out", "Dream On" i "Mama Kin". Per tal de millorar la interacci del joc, Joe Perry va regravar la guitarra principal de vries canons i Steven Tyler tamb va aprofitar per regravar algunes veus.

El desenvolupament del joc est basat en la mecnica del Guitar Hero III: Legends of Rock i s'han aplicat algunes millores com per exemple: s'han suavitzat els hammer-ons i els pull-offs, s'han afegit nous escenaris, s'han redissenyat els mens i les interfcies, i tamb s'han tornat a evaluar els nivells dificultat ja que alguns jugadors havien indicat que hi havia alguns punts massa complicats. Per altra banda, tots els modes de joc excepte la carrera cooperativa. Alguns dels nous escenaris sn recreacions de diversos escenaris histrics com el club nocturn "Max's Kansas City" de Nova York. Tamb s'han aprofitat les cartules dels lbums "Pump", "Toys in the Attic", "Just Push Play", "Get Your Wings" i "Nine Lives" per inspirar la decoraci d'alguns espais.

Durant la conferncia de premsa d'Activision a la E3 Convention del 2008, es va anunciar que ja s'havia solucionat la llarga disputa entre Activision i Electronic Arts sobre l's del controlador en forma de guitarra. D'aquesta manera, tots els instruments serien compatibles entre el Guitar Hero i el Rock Band. El controlador de guitarra de la versi per Playstation 3 del Rock Band s compatible amb la versi del Guitar Hero: Aerosmith per PlayStation 2.

 Promoci .

Activision va llanar la can "Dream On" d'Aerosmith a Xbox Live Marketplace i PlayStation Store el dia 16 de febrer de 2008 com a can descarregable gratuta pel Guitar Hero III: Legends of Rock. Els integrants del grup van participar en una petita pre-estrena al Hard Rock Cafe de Nova York el 27 de juny de 2008 per tal de contestar preguntes i provar el videojoc. Un altre acte va ser que el pilot Dario Franchitti va crrer la cursa del dia 29 de juny de 2008 del campionat NASCAR amb el cotxe pintat expressament per celebrar el llanament del videojoc.


 Jugabilitat .



El sistema de joc est basat en el Guitar Hero III: Legends of Rock, de manera que els jugadors han d'utilitzar el controlador en forma de guitarra per tocar els botons de trast juntament amb la barra de "rascar" fent-los coincidir amb les notes que apareixen per pantalla. La qualitat de l'actuaci es determina mitjanant un Rock Meter que mesura la quantitat de notes ben tocades. La guitarra tamb disposa d'una palanca de vibraci per tocar notes sostingudes i aconseguir ms punts en moments determinats. Al final de la can es valora el nivell de l'actuaci amb un nombre d'estrelles a partir del percentatge de notes ben tocades, i tamb es pot comprovar les estadstiques. En el mode carrera individual tamb es remunera l'actuaci per aix poder comprar a la botiga virtual del joc. Es disposa de quatre nivells dificultat (fcil, mig, difcil i expert) que es diferencien per la quantitat de notes i la quantitat de botons de trast a utilitzar.

El joc ofereix diversos modes de joc: prctica, carrera individual, cooperatiu, competitiu, duel. El principal s el mode carrera individual, on s'ha de tocar una llista de canons dividides en etapes de cinc o sis basades en perodes de la histria d'Aerosmith. A ms, cada etapa o escenari cont canons que no sn prpies d'Aerosmith i altres canons extres quan aquest s completat. Aquest mode cont un duel contra el guitarrista principal de la banda, Joe Perry.

 Banda sonora .


La banda sonora del Guitar Hero: Aerosmith consisteix en un repertori de 41 canons distribudes en 30 pel mode carrera i 11 ms que cal desbloquejar progressivament. De les canons incloses, 29 sn originals d'Aerosmith i les altres 12 sn d'altres bandes que han inspirat o han tocat juntament amb el grup en el passat. La majoria de canons sn gravacions originals incloent algunes que han estat regravades especficament pel joc. Noms quatre canons sn versions, dues realitzades per Wavegroup Sound i les altres dues per Steve Ouimette.


 Recepci .


El videojoc ha rebut crtiques molt diferenciades dels mitjans especialitzats. Les crtiques positives han valorat l'aparici dels membres del grup en el joc grcies a les captures de moviment i que la curva d'aprenentatge s ms suau per facilitar el joc als usuaris ocasionals. Per altra banda, les valoracions negatives fan referncia a que no s'han incls els xits ms coneguts de la banda a la banda sonora, que la dificultat del joc s clarament inferior i que s excessivament curt.

Guitar Hero: Aerosmith va vendre ms de 560.000 exemplars durant la primera setmana. Tres mesos desprs del seu llanament, s'ha arribat a uns guanys de 50 milions de dlars en vendes i Aerosmith ha vist incrementar les vendes del seu catleg en un 40%. Segons va desvetllar Activision, Aerosmith va guanyar ms diners amb els royalties del videojoc que amb qualsevol dels discs publicats fins al moment.


 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial Guitar Hero: Aerosmith;
 Comunitat oficial Guitar Hero;
 Lloc oficial Aerosmith;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323984" title="Tiroptrid" nonfiltered="1309" processed="1305" dbindex="126345">

Thyropteridae s una famlia de ratpenats que es troba a Sud-amrica i a l'Amrica Central.

Alimentaci.

Mengen insectes.

Habitat.

Viuen a les selves tropicals. 

Taxonomia.

 Gnere Thyroptera;
Thyroptera lavali (Pine, 1993);
Thyroptera devivoi (Gregorin, Gonalves, Lim i Engstrom, 2006);
Thyroptera robusta (Czaplewski, 1996) ;
Thyroptera discifera (Lichtenstein & Peters, 1855);
Thyroptera discifera discifera;
Thyroptera discifera abdita;
Thyroptera tricolor (Spix, 1823);
Thyroptera tricolor albiventer;
Thyroptera tricolor juquiaensis;
Thyroptera tricolor tricolor;
  
Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 Mammal Species of the World ;
 The Taxonomicon ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323985" title="Guitar Hero III: Legends of Rock" nonfiltered="1310" processed="1306" dbindex="126346">

Guitar Hero III: Legends of Rock s el tercer episodi de la srie de videojocs Guitar Hero. El joc ha estat publicat per Activision i RedOctane, amb Neversoft com el desenvolupador per a les versions de les consoles PlayStation 2, Playstation 3, Xbox 360 i Wii i per als ordinadors Aspyr Media. Degut a l'adquisici de RedOctane per Activision, Harmonix ja no est involucrat en els ttols de la saga Guitar Hero, per ha iniciat el desenvolupament d'una nova saga anomenada Rock Band que en ser la competncia. 

El joc continua el mateix esquema de joc que els altres ttols de la srie. El jugador utilitza un controlador especial en forma de guitarra de manera que pot simular que est tocant la guitarra mentre toca les notes que apareixen a la pantalla. En aquesta edici es pot adquirir un nou model de guitarra, Gibson Les Paul sense fils (PS3, Xbox 360, Wii) i la Gibson Explorer per la versi de PC. Les novetats en el mode de joc sn la carrera cooperativa i els duels contra els mestres o altres jugadors. Tamb s el primer ttol de la saga que permet jugar online i es permet la descrrega de canons addicionals. El joc inclou un total de 70 canons on la majoria sn originals. Alguns guitarristes reals apareixen en el joc com a personatges, per exemple Slash (Guns N' Roses/Velvet Revolver), Tom Morello (Rage Against the Machine/Audioslave) i Bret Michaels (Poison).

El joc va tenir molt bona rebuda i molt bones crtiques respecte les versions anteriors. L'any 2007 es va convertir en el videojoc ms venut, tan en unitats com en ingressos.





 Desenvolupament .

El maig de 2006, RedOctane, el publicador dels videojocs Guitar Hero, Guitar Hero II i Guitar Hero Encore: Rocks the 80s va ser adquirit per Activision, mentre que MTV va comprar Harmonix el setembre del mateix any, empresa desenvolupadora dels videojocs. El resultat d'aquestes adquisicions va provocar que Activision fos la nova responsable del desenvolupament de la nou ttol de la saga, que va delegar a la seva filial Neversoft.s Guitar Hero?| url=http://ps3.ign.com/articles/755/755984p1.html| publisher=IGN| first=Hilary| last=Goldstein| date=17/01/2007| accessdate=17/08/2008| language=en}} El president de Neversoft, Joel Jewett, va apuntar que la seva empresa va ser preguntada per encarregar-se del desenvolupament del joc desprs d'una graciosa conversa a la E3 Convention del 2006 amb els fundadors de RedOctane, Kai i Charles Huang, on comentava com el Guitar Hero havia ajudat a reduir l'estrs de l'equip de programadors durant el desenvolupament del Tony Hawk's Project 8.

El videojoc va ser anunciat per Activision i RedOctane el 23 de maig de 2007 per les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii, amb previsi de llanament per la tardor del mateix any. A ms, es va revelar que totes les versions del joc tindrien els controladors sense fils aix com material descarregable i opci de multijugador online. Aquest cop, els controladors reproduirien les guitarres Kramer Striker per PlayStation 2 i Gibson Les Paul per la resta, amb l'opci de poder canviar la cartula per personalitzar la guitarra. Per desmarcar-se de les anteriors entregues, Activision va canviar el nom inicial de "Guitar Hero III" per Guitar Hero III: Legends of Rock.

L'11 de setembre de 2007, Aspyr Media i Activision van anunciar el desenvolupament del videojoc per PC i per Macintosh. El llanament es va produir pocs dies desprs del llanament per les consoles amb la inclusi d'un controlador en forma de Gibson X-Plorer amb connexi USB.

 Versi Wii .

La versi per a la consola Wii cont diverses caracterstiques exclusives, la majoria de les quals sn respecte el controlador Wii Remote que va inserit dins la guitarra. El joc fa s de l'altaveu intern del controlador, per exemple, quan s'erra en la nota a tocar, s'emet un so que imita quan es trenca una corda de la guitarra, o tamb, s'emet un baluern quan s'activa la potncia estelar.

 Personatges .

El videojoc cont una llista de tretze personatges, entre els quals es troben els mateixos de les versions anteriors ja disponibles des de l'inici: Johnny Napalm, Judy Nails, Axel Steel, Izzy Sparks, Casey Lynch, Lars mlat i Xavier Stone. Als personatges inicials s'ha afegit la Midori. Desprs hi ha altres personatges que cal adquirir a la botiga virtual del videojoc. Aquests personatges sn Metalhead i Elroy Budvis per Wii i PlayStation 2, i The God of Rock i The Grim Ripper per Xbox 360, PlayStation 3 i PC. Per ltim, el joc inclou tres personatges "caps" prviament cal desbloquejar en superar les respectives batalles en el mode carrera. Aquests personatges sn Tom Morello, Slash i Lou the Devil. En les versions per PlayStation 3, Xbox 360 i PC tamb apareix el personatge de Bret Michaels en canons especfiques per no es pot seleccionar.


 Jugabilitat .



El sistema de joc del Guitar Hero III: Legends of Rock s el mateix que les versions anteriors, s a dir, consisteix en fer coincidir les notes que van apareixent a la pantalla amb els botons de trast i la barra de "rascar" de la guitarra que utilitza el jugador com a controlador. El joc implementa les tcniques de hammer-ons, pull-offs i acords. Com les versions anteriors, el joc cont quatre nivells de dificultat que es diferencien en la quantitat de botons de trast a utilitzar i en la quantitat de notes que s'han de tocar. Els nivells del joc es poden utilitzar independentment del mode de joc i sn els segents: fcil (noms tres botons de trast), mig (noms quatre botons), difcil (tots cinc botons) i expert (tots cinc botons per amb ms notes).

 Mode carrera .

Es tracta del principal mode de joc i s individual. El jugador ha de superar vuit etapes amb un total de 42 canons que es van desbloquejant a mesura que es superen. Cada etapa est representada per un escenari amb nombre de canons que ha de tocar de forma correcta, un cop superat, es desbloqueja una can extra i el segent escenari. La principal novetat en aquesta versi s l'addici de tres batalles amb els "caps": Tom Morello, Slash i Lou the Devil. Les duels amb aquests personatges es presenten en superar determinats escenaris, i cal superar per continuar endavant. Un cop superada la batalla, el personatge queda desbloquejat per poder ser comprat a la botiga virtual del joc. Aquesta botiga disposa de nous personatges, canons extres, guitarres i acabats, roba i estils pels personatges i videos. Els diners s'aconsegueixen a partir del nivell de cada actuaci.

El Guitar Hero III: Legends of Rock s el primer de la saga que afegeix una argument pel mode carrera, que es mostra amb escenes de dibuixos animats entre els diferents escenaris. La banda comena com una sensaci del venat que troba un productor anomenat Lou en un dels seus concerts. Desprs aconseguixen rodar un videoclip, realitzen una gira per Anglaterra i Jap, participen en el festival Desert Rock Tour fins que el seu representant els confessa que s el diable i que per contracte s l'amo de les seves nimes, de manera que baixen a l'infern per enfrontar-s'hi i trencar el contracte. Desprs de superar el duel amb en Lou, se'ls retornen les nimes i aconsegueixen el ttol de llegenda del rock.

 Mode cooperatiu .

Aquest mode est basat en el mode carrera individual per per dos jugadors. D'aqueta forma, un dels jugadors s'encarrega de la guitarra principal i l'altre del baix o de la guitarra rtmica segons la can. En aquest mode noms hi ha sis etapes i els dos jugadors toquen la mateixa can per amb les notes respectives per cada guitarra. A diferncia de l'individual, aqu no hi ha batalles amb els "caps".

El gui cooperatiu comena amb el vocalista i el bateria buscant un guitarrista i un baixista per formar una banda. Desprs del primer concert, realitzen un videoclip per guanyar popularitat, per a causa de les diferncies entre els membres originals, s'agafen un temps de descans. Ms endavant tornen a actuar per en el concert de retorn sn empresonats per provocar un incendi al venat. En Lou els paga la fiana i els envia a l'infern, i la banda ha de trobar la forma d'escapar fent un concert en directe.

 Mode batalla .

Es tracta de la novetat ms important del Guitar Hero III: Legends of Rock. Es presenta com una evoluci del mode Duel Pro (Pro Face-off) introdut en el Guitar Hero II i consisteix en un duel entre dos jugadors (local o en xarxa) on s'ha d'eliminar l'oponent provocant que falli el mxim nombre de notes. En aquest mode, la potncia estellar (Star Power) s'ha substitut per la potncia de lluita (Battle Power), de manera que en tocar correctament una seqncia d'aquestes notes, s'aconsegueix un atac. Cada jugador pot emmagatzemar fins a tres atacs que ha de llanar a l'oponent de la mateixa manera que s'activa la potncia estellar. Quan es llana un atac, a l'oponent li augmenta la dificultat. Si cap dels dos jugadors s eliminat abans d'acabar la can, seguidament s'enfronten a un segment de mort sobtada (Sudden Death), on ambds jugadors poden atacar de forma indiscriminada fins que un quedi eliminat.

Aquest mode tamb apareix en el mode carrera quan el jugador s'enfronta a algun dels "caps". El jugador ha d'intentar eliminar l'oponent abans d'arribar al segment de la mort sobtada, ja que en cas contrari, els "caps" sempre guanyen en aquesta fase.


 Banda Sonora .


El Guitar Hero III: Legends of Rock cont un repertori de 73 canons, de les quals 42 pertanyen a la llista principal, 6 sn exclusives del mode cooperatiu, i les 25 restants sn de bonificaci. Del total de canons, 54 sn gravacions originals i algunes s'han reeditat especialment pel videojoc.Anarchy' for Guitar Hero; Grohl at Zeppelin's 'Beck and Call'| date=26/09/07| accessdate=20/08/2008| publisher=Spin| author=Spin Staff| language=en}} Cal afegir que el mode carrera inclou tres batalles de guitarra contra Tom Morello, Slash i Lou the Devil. Tan en Tom Morello com l'Slash van escriure i gravar les respectives canons per la batalla musical pel joc, i Steve Ouimette es va encarregar de la gravaci del duel final contra Lou fent una versi metal de "The Devil went down to Georgia".

Els jugadors de Xbox 360 poden adquirir un CD de la banda sonora del joc mitjanant la botiga virtual Xbox Live Marketplace. El videojoc est preparat per adquirir noves canons descarregables d'internet excepte per la consola Wii a causa de les limitacions de memria interna i que intentaran solucionar en la nova seqela Guitar Hero World Tour. Des del llanament del joc, diverses canons s'han posat a disposici dels usuaris, ja siguin de compra o gratutes, tan en la Xbox Live Marketplace com en la PlayStation Store.


 Recepci .


Activision va titllar el joc de ser el producte ms gran llanat fins al moment, amb unes vendes que superaren els cent milions de dlars durant la primera setmana noms als Estats Units. Ms endavant, la prpia distribudora va informar que era incapa d'abastir tota la demanda que es va durant les vacances d'hivern.Tot i que es va llanar a final d'any, es va convertir en el videojoc ms venut durant l'any 2007, tan en beneficis com en unitats venudes. El 15 de juliol de 2008 es va informar que s'havien venut 8 milions de cpies. Les vendes totals del videojoc desprs del primer any han superat els 750 milions de dlars. 

El videojoc ha rebut molt bones crtiques i grans puntuacions dels mitjans especialitzats, no obstant que generalment han estat inferiors als seus predecessors. Els principals punts destacats sn els grfics, la diversi, l'addicci que crea i la gran banda sonora. Per altra banda, la recreaci de la guitarra Gibson Les Paul sense fils tamb ha rebut molt elogis perqu s molt ms real que les anteriors, en especial la versi per a Wii.

Tot i l'xit, el videojoc tamb ha estat objecte de crtiques. Alguns mitjans van ressaltar que tot i ser el primer contacte de Neversoft amb la franqucia, aquesta seqela no aportava cap novetat destacable i la frmula bsica del joc segueix intacta. Tamb es va criticar el poc nombre de "rockers" i que aquests sn poc personalitzables.

L'entitat que gestiona el Llibre Guinness de Rcords va crear una categoria per recollectar les millors puntuacions per una can ("Highest Score for a Single Song on Guitar Hero III: Legends of Rock") que s'inclou en l'edici dedicada als videojocs. Les millors puntuacions recollides amb "Through the Fire and Flames", que s la can amb la qual es poden aconseguir ms punts. El primer record el va aconseguir Chris Chike quan va guanyar el torneig "2008 Play N Trade National Guitar Hero III Tournament". Posteriorment, Daniel Johnson va batre el record el 23 de maig de 2008. Posteriorment, Chike va tornar a superar el record en tocar gaireb perfecta la can aconseguint 987.786 punts, per aquest record no es va poder certificar ja que noms hi havia un video penjat a YouTube el 3 de juny,, per finalment, Chike va recuperar el record oficial el 11 de setembre de 2008.


 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial Guitar Hero III: Legends of Rock;
 Guitar Hero III: Legends of Rock a Activision;
 Comunitat oficial de "Guitar Hero";
 Neversoft;
 Activision;
 RedOctane;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323987" title="Il Bellerofonte" nonfiltered="1311" processed="1307" dbindex="126347">
	
Il Bellerofonte s una pera en tres actes de Josef Myslive ek, amb llibret de Giuseppe Bonecchi. S'estren al Teatro San Carlo de Npols el 20 de gener de 1767.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323988" title="Guitar Hero World Tour" nonfiltered="1312" processed="1308" dbindex="126348">

Guitar Hero World Tour (tamb conegut com Guitar Hero IV o GHWT) s un videojoc musical que pertany a la saga Guitar Hero, del qual n's la quarta edici, i est desenvolupat per Neversoft i publicat per RedOctane i Activision. El seu llanament es va produir el 26 d'octubre de 2008 als Estats Units i a la resta del mn durant el segent novembre. El videojoc est disponible per les consoles Xbox 360, PlayStation 2, PlayStation 3 i Wii, les versions per PC i Mac estan classificades per l'organisme ESRB per encara no han estat confirmades oficialment per Activision.

El videojoc es continua caracteritzant per utilitzar un controlador en forma de guitarra perqu el jugador pugui simular que est tocant msica rock, per aquesta edici presenta dues grans novetats. La principal recau en l'addici de controladors en forma de bateria i de micrfon per tal de representar una banda de rock completa. La jugabilitat s similar a la presentada pel videojoc Rock Band per s'inclou un mode estudi com a segona novetat que permet als jugadors crear noves canons incloent bateria, guitarra principal, guitarra rtmica i baix, no obstant, no es poden gravar veus per limitacions d'espai i problemes de copyright. Els jugadors poden pujar i compartir les seves canons grcies al servei conegut amb el nom de GHTunes.

L'empresa Hands-On Mobile, que anteriorment havia desenvolupat el Guitar Hero III Mobile, s'ha assegurat els drets mundials per desenvolupar una versi del joc per telfons mbils, de la qual est prevista el seu llanament per finals de 2008.





 Desenvolupament .

Els analistes d'Activision van dissenyar la nova versi de Guitar Hero a partir de la idea original d'Harmonix que va portar a terme amb el videojoc Rock Band. Paradoxalment, Harmonix era l'empresa que havia originat de la saga Guitar Hero, per desprs de perdre'n els drets, es va dedicar a evolucionar l'esperit del videojoc ampliant el nombre d'instruments per simular una banda de rock estndard. Activision dominava el mercat en aquest segment de videojocs, per davant la ferma amenaa del nou rival, va creure convenient treballar a partir d'aquesta idea i ampliar el videojoc amb noves possibilitats com s el cas del mode estudi. Amb l'ampliaci del joc a ms instruments, Activision va pensar en canviar el ttol del joc, per malgrat que ja havia registrat anteriorment noms com Guitar Villain, Drum Villain, Keyboard Hero, Drum Hero i Band Hero, l'empresa va decidir apostar per la continutat del ttol del joc aprofitant la seva popularitat arreu del mn. Amb el ttol inicial de Guitar Hero IV, el videojoc es va anunciar oficialment desprs de la fusi d'Activision i Vivendi Games al desembre de 2007. En aquest anunci ja es va revelar la inclusi dels nous instruments tal com alguns mitjans ja havien previst anteriorment. El ttol final del joc, Guitar Hero World Tour, es va anunciar oficialment el maig de 2008.

Neversoft, empresa subsidiria d'Activision dedicada al desenvolupament del Guitar Hero, va comenar a treballar en el joc just desprs de la publicaci del Guitar Hero III: Legends of Rock. El primer pas de la nova versi va ser el desenvolupament del controlador que simula la bateria. El perifric es va dissenyar de forma molt realista amb la collaboraci dels famosos bateries Chad Smith (Red Hot Chili Peppers), Stewart Copeland (The Police) i Travis Barker (Blink-182). Algunes capacitats de la guitarra estaven planejades pel Guitar Hero III per es van desestimar abans del seu llanament per la seva dificultat. Tanmateix, els desenvolupadors van incloure aquestes opcions en la nova versi de la guitarra des del principi per les canons que contenen baix. Per implementar les canons en els diferents instruments, la primera etapa va consistir en crear un mapa de "tempos" de la can que permetia delimitar els compassos de la msica. Un cop completat el mapa, es van distribuir als diferents equips de desenvolupament per cada instrument i aix es va completar la can en nivell expert de dificultat. A partir d'aqu, es va reduir el nombre de notes i es van reajustar les que quedaven per crear la resta de nivells menors de dificultat. Un cop implementades totes les canons de la banda sonora del joc, es va realitzar l'avaluaci del nivell dificultat de cada can per determinar el lloc que havien d'ocupar en la llista de canons per assegurar la correcta progressi de dificultat. El model de dificultat est basat en el Guitar Hero: Aerosmith, que alhora est reajustat respecte el model del Guitar Hero III desprs de rebre algunes crtiques de diversos jugadors perqu trobaven que el joc tenia alguns salts de dificultat massa elevats que trencaven la progressi.

Pel que fa a la banda sonora del joc, Neversoft va comenar per incloure les canons que no havia pogut implementar en la tercera versi per diferents causes, i desprs va expandir la llista fins a posseir una banda sonora amb un nombre de canons candidates superior a 500. A partir d'aqu, es van determinar diversos criteris d'elecci per comenar a descartar les menys indicades. A diferncia de les versions anteriors, calia escollir canons centrades als diferents instruments amb l'efecte collateral que mentre algunes canons eren molt difcils per un instrument, pels altres podien ser molt fcils. Per aquest motiu, es van seleccionar canons per jugar en mode individual amb noms un instrument, i canons per jugar en mode multijugador on el nivell fos semblant per tots els instruments.

L'addici d'un mode estudi al videojoc, una altra novetat d'aquesta versi, es va decidir desprs de comprovar que s'havia originat un entorn de hacking de les dues primeres versions de la saga on els jugadors podien crear noves canons i compartir-les entre ells.

 Packs i promoci .

El Guitar Hero World Tour est disponible pels usuaris en diversos tipus de packs, apart de la versi simple o stand-alone que noms inclou el joc. Hi ha un pack intermedi que inclou una guitarra sense fils per cada plataforma, i finalment el complet o full band que est format pel joc juntament amb els controladors de guitarra, bateria i micrfon. Amb l'adquisici del pack complet a les botigues RedOctane, s'inclou de regal una samarreta, un keychain i un carregador de bateries. En una promoci al Regne Unit, amb l'adquisici d'aquest pack es regalava un segon controlador de guitarra pel baix, que es tractava d'un reproducci d'una guitarra Les Paul.

Per a la promoci del videojoc, Activision va crear una srie d'anuncis publicitaris per a la televisi basats en la famosa escena de la pellcula Risky Business on Tom Cruise balla la can "Old Time Rock and Roll" de Bob Seger. Els diferents anuncis, dirigits per Brett Ratner, estaven interpretats per diverses celebritats estatunidenques fent playback de la lletra de la can mentre utilitzaven els controladors dels instruments. En la primera versi hi apareixien els esportistes Kobe Bryant, Tony Hawk, Alex Rodriguez i Michael Phelps tocant tots els instruments del joc. La supermodel Heidi Klum va rodar dues versions on utilitzava noms el controlador de guitarra. La diferncia entre les dues versions s que una es treu la camisa mentre balla i acaba en roba interior. El fet de filmar les dues versions es devia a que la versi original era susceptible de ser censurada pels canals de televisi estatunidencs tal com va passar en realitat.


 Jugabilitat .


El Guitar Hero World Tour segueix la mateixa jugabilitat que les versions prvies de la saga, on els jugadors poden simular que formen part d'un grup de msica rock. La principal novetat d'aquesta versi s l'expansi a la resta d'instruments del grup. Mentre les  anteriors estaven centrades exclusivament en la guitarra, tal com indica el ttol del joc, en aquesta versi, la guitarra est acompanyada per una bateria i un micrfon, i juntament amb una altra guitarra que pot actuar de baix, quatre jugadors poden simular una banda de rock completa. 

Independentment de l'instrument, es tracta de tocar les canons que formen la banda sonora del joc de forma correcta per aconseguir el mxim nombre punts. Cada instrument t una srie de notes que apareixen per pantalla que cal tocar en el moment oport. En cas de cometre masses errors, la can acaba prematurament perqu el pblic virtual que hi ha present en l'actuaci esbronca el grup. Tots els instruments comparteixen el marcador de punts, el Rock Meter (que indica la qualitat de l'actuaci), el multiplicador de punts i lStar Power (per sumar punts extres). Les notes que ha de tocar cada instrument sn independents i apareixen separats a la pantalla perqu no hi hagi confusions. Si un dels jugadors toca malament el seu instrument, no ser eliminat de l'actuaci sempre i quan els altres jugadors toquin els respectius instruments de forma suficientment correcta. Un cop finalitzada la can, apart dels punts aconseguits es valora l'actuaci entre tres i cinc estrelles segons la seva qualitat. Aquesta valoraci s important perqu es tradueix en diners que es podran utilitzar en la botiga virtual del joc per comprar material extra del joc.


La interfcie de la guitarra segueix sent relativament igual que en les versions anteriors. Els jugadors que actuen de guitarra o de baix han de prmer els botons de trast que s'indiquen en la pantalla mentre alhora es prem la barra de "rascar" per indicar el moment en que es toca cada nota. Com que les partitures de les canons dedicades al baix solen ser ms senzilles que les de guitarra, les millores de l'instrument permeten augmentar la seva dificultat. En aquest sentit, es poden tocar altres notes mentre s'aguanta una nota sostinguda que ja estan marcades i on no cal prmer la barra de "rascar" mentre es premen els botons de trast. La interfcie per a la bateria s similar a la de la guitarra, de manera que es mostra una successi de notes amb un color determinat que correspon a un dels tambors, plats de la bateria o bombo. El jugador que utilitza la bateria noms ha de tocar el tambor o plat del color indicat en el moment que s'indica a la pantalla apart del bombo mitjanant el peu quan s'indica per pantalla. Pel que fa al micrfon, el jugador que actua de cantant ha d'utilitzar l'entonaci adequada de les notes de forma similar a d'altres jocs de karaoke com el Karaoke Revolution o el SingStar. El to a utilitzar s'indica a la pantalla mitjanant una escala de tons.

Quan s'utilitzen ms d'un instrument, el mode de joc s igual que el mode collaboratiu de l'anterior Guitar Hero, de manera que els punts s'obtenen respecte l'actuaci de tots els jugadors en conjunt. Cada nota tocada de forma correcta t la mateixa puntuaci per quan es toquen correctament una srie de notes consecutives, el multiplicador augmenta de valor. Inicialment, o quan s'ha errat una nota, aquest val 1 i les notes tenen el seu valor net, en tocar deu notes consecutives correctament, el multiplicador augmenta a dos i les notes tenen valor doble en la puntuaci, en tocar-ne vint augmenta a tres, i partir de trenta el multiplicador s quatre. Cada jugador t un multiplicador propi i desprs hi ha un multiplicador addicional que s'activa quan tots els membres del grup toquen correctament alhora. Pel que fa a la potncia estellar (Star Power), serveix per doblar el valor de les notes durant uns segons desprs d'activar-se. La potncia estellar s'acumula desprs de tocar correctament unes determinades sries de notes que t marcades la can i que estan indicades en forma d'estrella a la pantalla. Les sries de notes per acumular potncia estellar sn independents per cada jugador. Un cop acumulada suficient energia, aquesta pot ser activada per qualsevol jugador independentment del jugador que l'hagi acumulat, i pot coincidir que ms d'un jugador la utilitzin simultniament. Mentre en la guitarra i el baix s'activa posant l'instrument de forma vertical o prement un bot determinat de la guitarra, en la bateria cal tocar els dos plats alhora i el cantant ha de picar el micrfon o fer un soroll rpid similar.

Addicionalment als quatre nivells de dificultat tradicionals de la saga (fcil, mig, difcil i expert) per cada instrument, el World Tour incorpora un nou nivell per a principiants on es redueix drsticament el nombre de notes i la majoria sn del mateix tipus i fora lentes. Per a la guitarra i la bateria noms cal fer coincidir el moment de tocar la nota independentment del bot de trast, tambor o plat que s'hagi utilitzat, i en el micrfon noms cal algun soroll quan hi ha una nota.

 Modes de joc .

El principal mode de joc segueix sent el mode carrera individual, amb el qual es pot jugar en qualsevol dels instruments: guitarra principal, baix, bateria o veu (micrfon). Aquest mode ha estat lleugerament modificat respecte els anteriors. Per comenar a jugar cal crear una banda, seleccionar o crear un avatar perfil o personatge i desprs un instrument. Seguidament el jugador pot escollir entre diversos actuacions en determinats llocs del mn, i que estan basats en la dificultat de l'instrument escollit. Cada actuaci est formada per una llista de dos a cinc canons principals i, a ms, la majoria contenen una can extra que es desbloqueja en finalitzar l'actuaci. Les actuacions de guitarra principal contenen desafiaments vers els guitarristes Zakk Wylde i Ted Nugent que difereixen bastant dels duels contra els caps (Boss Battles) que va incorporar el Guitar Hero III: Legends of Rock, ja que en aquests enfrontaments no s'han d'enviar atacs al contrari sin que s'utilitza una mecnica semblant al mode duel. Desprs de tocar correctament una can, el jugador s recompensat amb diners segons la qualitat de la representaci realitzada, i en finalitzar cada actuaci pot ser recompensat amb ms diners si ha complert alguns criteris de qualitat. Per exemple, no haver-se situat mai en la zona vermella del Rock Meter (indica que s'ha tocat fora malament durant una estona) o haver tocat l'inici de la can de forma perfecta. Un cop completada una actuaci es desbloquegen les segents amb canons ms difcils.

El mode carrera de grup s similar a l'individual per com a mnim es necessiten dos jugadors, on el segon pot jugar de forma local o mitjanant la xarxa. La interfcie de cada instrument apareix en un lloc determinat de la pantalla, mentre la veu est situada a tota la part superior, a la part inferior hi ha situats el baix, la bateria i la guitarra. A ms, una banda completa (els quatre instruments) pot competir amb altres bandes via internet amb el mode guerra de bandes (Battle of the Bands). El joc tamb inclou els modes partida rpida, competitiu i duel, que ja estaven presents en la versi anterior del joc.

La versi per a la consola Wii incorpora un mode especial anomenat "Mii FreeStyle" que permet als jugadors utilitzar els seus personatges Mii per improvisar canons directament a partir de la prpia inspiraci o a partir d'uns patrons que mostra el joc mitjanant els controladors de guitarra i bateria o utilitzant el Wii Remote i el Nunchuk.

 Personatges i personalitzaci .

Una altra novetat d'aquesta versi s l'addici del mode Create-a-Rocker, basat en en mode Create-a-Skater que Neversoft va desenvolupar per la saga Tony Hawk i en el Tiger Woods PGA Tour, que permet la creaci d'un personatge a mida. El joc permet escollir la roba, els tatuatges, el maquillatge i l'edat. Alguns personatges utilitzats en anteriors versions estan disponibles com a plantilla per poder crear el "rocker". Les versions anteriors incloen guitarres Gibson, per a causa d'un plet amb l'empresa Gibson Guitars, no estan disponibles, per en el seu lloc, el jugador pot dissenyar una guitarra escollint tots els seus components. La bateria i el micrfon tamb es poden personalitzar de forma similar. Activision s'ha associat amb diversos fabricants d'instruments perqu estiguin inclosos en el joc, com per exemple: Ampeg, Audio-Technica, EMG Pickups, Ernie Ball, Evans Drumheads, Guitar Center, Krank Amplification, Mackie, Marshall, Orange County Drum & Percussion, Pork Pie Percussion, Regal Tip, Sabian Cymbals, Vox o Zildjian drumsticks.

Apart dels personatges que poden crear els usuaris, el joc segueix incorporant una srie de personatges basats en msics reals famosos que han participat en captures de moviments o han perms la utilitzaci de la seva imatge. Aquests artistes sn Hayley Williams, Jimi Hendrix, Ozzy Osbourne, Zakk Wylde, Billy Corgan, Sting, Ted Nugent i Travis Barker.

En la nova versi tamb s'han afegit nous escenaris que recreen virtualment estadis i locals reals com el Ozzfest, Amoeba Music, House of Blues, Sunset Strip o el AT&T Park de San Francisco. Un dels nous escenaris exhibeix l'estil artstic propi de la banda Tool que es va desenvolupar amb la collaboraci dels seus components.

 Instruments .

RedOctane va dissenyar un nou controlador de guitarra pel Guitar Hero World Tour, amb una llargada un 25% superiors als anteriors, de manera que la seva mida s'acosta ms a la guitarra real. La palanca de vibraci tamb s'ha allargat per facilitar el seu accs i la barra de "rascar" s ms silenciosa i ms llarga. El bot per activar la potncia estellar, s'ha redissenyat per situar-lo en el lloc correcte, sota la barra de "rascar", i s'han afegit els botons inici/pausa al costat del "select". El mnec de la guitarra s desmuntable com els controladors Gibson Les Paul del Guitar Hero III, per el connector s ms fort per evitar els problemes de connexi que s'havien experimentat en l'anterior. En el mnec tamb s'hi ha afegit una superfcie o pad tctil entre els botons de trast i la caixa. El jugador pot utilitzar indistintament els botons de trast o el pad per tocar les notes normals, per aquest s'ha afegit especialment per tocar les notes amb la tcnica "tap strumming" de forma similar al "slapping" dels baixos per alterar el pitch de les notes sostingudes. Aquest nou tipus de notes anomenades "Slider Gems" apareixen amb el contorn violeta semi-transparent i estan unides entre si per una lnia del mateix color. En la guitarra, el jugador pot tocar aquestes notes fent lliscar els seus dits a dalt i a baix del pad tctil o amb els botons de trast sense utilitzar la barra de "rascar". El pad tctil es pot utilitzar en el mode estudi per les notes sostingudes i les notes staccato mentre es grava la guitarra, i tamb per com a control en loops quan es graven els altres instruments.

El World Tour incorpora un controlador de bateria sense fils format per sis peces: un pedal i cinc pads tctils per tal de proveir l'experincia ms real possible. El pedal, situat a terra, simula el pedal per tocar el bombo, desprs hi ha tres pads en forma de disc a mitja altura que representen una tarola o caixa i dos tom-toms (agut i greu), i finalment, els dos pads restants amb forma de ventall, representen dos plats elevats (hi-hat i crash). Els cinc pads sn sensibles a la fora i a la velocitat. Aquest controlador es va dissenyar amb la collaboraci de John Devacka, que anteriorment havia collaborat en la creaci del primer videojoc musical MTV Drumscape i va desenvolupar algunes patents utilitzades en la majoria dels videojocs musicals moderns. Les notes especials en la bateria requereixen que el jugador piqui amb fora els tambors apropiats per trencar l'"armadura" i aconseguir ms punts. En el mode estudi, la sensibilitat a la velocitat permet als usuaris modificar el so fet pel tambor. La bateria inclou un port MIDI a la part posterior que permet connectar altres dispositius compatibles. El controlador per la consola Wii inclou una ranura per collocar-hi el Wii Remote i aix esdev sense fils com la guitarra.

El micrfon oficial utilitzat per cantar utilitza una connexi USB. La utilitzaci del gamepad o el Wii Remote segons la consola s necessria per poder navegar pels mens, seleccionar la dificultat o parar el joc.

Activision van anunciar un acord amb l'empresa de dispositius perifrics Logitech perqu aquesta produs instruments premium o estndards per ser llanats a finals de l'any 2008.

 Compatibilitat dels instruments .

Els nous controladors d'instruments que es poden adquirir amb el World Tour no sn obligatoris per poder-hi jugar, ja que els controladors de guitarra de les versions anteriors en sn compatibles. En una de les conferncies de premsa que va fer Activision durant el 2008, la companyia va anunciar la compatibilitat dels controladors de la versi Xbox360 del joc Rock Band pel World Tour. En el cas de la PlayStation 3, no es va garantir la compatibilitat encara que l'empresa Sony, fabricant de la consola, est collaborant perqu aix sigui possible.

Els fabricants de les consoles han participat en el disseny dels instruments per tal d'assegurar la seva compatibilitat en aquests dos jocs i les futures versions. Les empreses Sony (PlayStation 3) i Microsoft (Xbox 360) van anunciar que els instruments serien compatibles pels jocs World Tour, Rock Band 2 i Rock Revolution de Konami, pel que fa a la Wii, de moment encara no s possible. El videojoc s'encarrega automticament d'ajustar les canons segons el tipus de controlador que s'utilitza. Per exemple, les seccions dissenyades per tocar amb el pad tctil de les noves guitarres es poden tocar mitjanant la tcnica del tapping amb els trasts sense utilitzar la barra de "rascar" en les velles. En cas d'utilitzar la bateria del Rock Band, que t un pad de percussi menys i la seva sensibilitat amb la velocitat s inferior, es redueix el nombre de notes i no apareixen notes amb "armadura".


 Banda Sonora .


La banda sonora del World Tour est formada per 86 canons i s el primer ttol de la saga en qu totes les canons sn gravacions originals. Les canons estan repartides entre els anys 80, 90, rock clssic i bandes emergents.

 Canons personalitzades .

El Guitar Hero World Tour permet crear les prpies canons a travs del mode estudi anomenat "Music Studio" i compartir-les amb altres usuaris mitjanant les xarxes Xbox Live, PlayStation Network i Nintendo Wi-Fi Connection. L'estudi s similar al programari d'Apple GarageBand i permet crear les diferents pistes per cada can amb diverses opcions. El resultat final representa el nivell de dificultat "expert" i el joc s'encarrega automticament de crear els nivells inferiors.

Els jugadors poden crear pistes per la guitarra principal, guitarra rtmica, baix i bateria escollint entre diferents sons per cada instrument. Tamb es poden afegir distorsions i altres efectes per la veu no es pot gravar directament. Els jugadors de PlayStation 3 poden connectar un ordinador compatible amb MIDI a la consola per poder compondre les canons. Les canons poden pujar-se al servei "GH Tunes" de forma que els usuaris poden valorar les canons i descarregar-ne d'altres usuaris. En principi, els usuaris noms poden pujar cinc canons al servei, per els usuaris ms ben valorats tindran l'opci de pujar-ne ms. Totes les canons pujades seran escoltades per determinar si sn creacions prpies o versions sobre canons registrades, en el darrer cas seran eliminades.

 Material descarregable .

A ms de les canons personalitzades, els jugadors de les consoles Xbox 360, PlayStation 3 i Wii poden descarregar-se canons pel joc. Aquesta funcionalitat ja estava disponible en la Xbox 360 i la PlayStation 3 en el Guitar Hero III per s novetat per a la Wii, que podran emmagatzemar les canons en la memria interna o en una targeta SD. Quan es necessita una can emmagatzemada en la targeta SD, aquesta es guarda automticament en la memria flash de la Wii per ser utilitzada i s'esborra en finalitzar la can. Aquest procs necessita uns dos cents blocs que memria lliure a la Wii.

Activision i Neversoft van expressar la seva intenci de publicar material descarregable ms freqentment que per les versions anteriors. Aquest material es troba disponible en la botiga virtual del joc i inclou lbums complets i llanaments ms regulars. La majoria de les canons descarregables pel Guitar Hero III no es poden utilitzar en el World Tour perqu no tenen seccions pels quatre instruments. Activision va indicar que estava considerant l'opci d'instaurar un servei de subscripci mensual per descarregar material en futures versions.


 Recepci .


El Guitar Hero World Tour va rebre crtiques molt positives dels mitjans de comunicaci, especialment per la versi de la Wii, ja que s la que ms ha millorat respecte l'anterior entrega de la saga. Un dels aspectes ms criticats va ser la qualitat de les canons que es poden crear en el mode estudi ja que semblen tons de mbil. Pel que fa a la Wii, es va destacar el Mii Freestyle mode, la utilitzaci de la tecnologia de les targetes SD i l'opci automtica per entrar a la connexi Wi-Fi des del men inicial.

Fins al moment, l'xit comercial del joc no ha estat tan important com la versi anterior Guitar Hero III: Legends of Rock. Per exemple, durant la primera setmana desprs del llanament noms es van vendre 534.000 unitats, menys de la meitat que l'anterior en el mateix perode. A ms a ms, un ter de les unitats pertanyen a la consola Wii.

 Problemes tcnics .

Els usuaris van trobar diversos errors tcnics en els controladors dels instruments un cop llanat el videojoc, la majoria relacionats amb la bateria perqu no detectava alguns tocs de les baquetes. Un altre error detectat afectava la compatibilitat entre els instruments malgrat que Activision n'assegurs el funcionament. Es va demostrar que la bateria del World Tour per PlayStation 3 no funcionava en el Rock Band 2. Alguns usuaris tamb van indicar que la barra de "rascar" era propensa a fallar desprs de vries hores jugant. Activision va admetre que tenia coneixement de possibles errors durant el procs de fabricaci i va crear diversos punts per adrear les queixes i assistir als usuaris per substituir l'equipament erroni si era convenient.


 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial Guitar Hero World Tour;
 Comunitat oficial de "Guitar Hero";
 Activision;
 RedOctane;
 Neversoft;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="323990" title="Thyroptera discifera" nonfiltered="1313" processed="1309" dbindex="126349">

Thyroptera discifera s una espcie de ratpenat  de la famlia Thyropteridae que es troba a Sud-amrica i a l'Amrica Central (Veneuela, Nicaragua, Panam, Colmbia, Guaiana Francesa, Guaiana, Surinam, Brasil, Per i Bolvia).

Morfologia.

 s relativament petit i de color marrons.
 Fa 34-52 mm de llargria entre el cap i el cos, i la cua afegeix altres 24-33 mm.
 Pesa entre 3 i 5 g.
 Les orelles externes sn groguenques;

Subespcies.

 Thyroptera discifera discifera;
 Thyroptera discifera abdita;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324001" title="Lo speziale" nonfiltered="1314" processed="1310" dbindex="126350">
	
Lo speziale s una pera en tres actes de Joseph Haydn, amb llibret de Carlo Goldoni. S'estren al Teatre del Palau Esterhzy d'Esterhz el 1768.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324002" title="Bandera de Nova Zelanda" nonfiltered="1315" processed="1311" dbindex="126351">



La bandera de Nova Zelanda s'assembla molt a la bandera d'Austrlia. Com aquesta, t un fons blau amb una Union Jack en el quart superior del costat del mstril. A la meitat que flota de la bandera hi ha una Creu del Sud, per noms amb quatre estrelles de cinc puntes de color vermell, a diferncia de la d'Austrlia, que t sis estrelles.

La histria de la bandera d'aquest pas es remunta al 1834, quan els pobles aborgens de Nova Zelanda van elegir la primera ensenya. La bandera que s'usa avui dia fou introduda el 1869, tot i que no fou adoptada oficialment fins el 1902.

En diverses ocasions s'ha proposat canviar la bandera per tal d'adoptar un un disseny. A favor del canvi s'ha apuntat que la bandera no t en compte el llegat maor ni tampoc d'altres pobles. En contra del canvi, es diu que l's prolongat de la bandera i que molts ciutadans han lluitat per defensar-la. Tot i aquestes raons i diferents dissenys que s'han proposat, de moment s'ha optat per conservar la bandera.  

Vegeu tamb.
 Bandera de les Illes Cook;
 Bandera de Niu;
 Bandera de Tokelau;

Enllaos externs.
 drapeau a Flag of the World;
NZFlag, web que aposta per una nova bandera per a Nova Zelanda. ;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324003" title="Iphignie en Aulide" nonfiltered="1316" processed="1312" dbindex="126352">
	
Iphignie en Aulide s una pera en tres actes de Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Marie-Franois-Louis Gand-Leblanc du Roullet, basat en Iphignie en Aulide de Jean Racine. S'estren al Opra National de Paris el 19 d'abril de 1774.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324004" title="Bandera de Niue" nonfiltered="1317" processed="1313" dbindex="126353">


La bandera de Niue, illa del pacfic associada a Nova Zelanda, est formada de la mateixa forma que els pavellons britnics com la Red Ensign. El fons de la bandera s groga i s'hi troba al costat esquerra superior una Union Jack, per modificada amb cinc estrelles grogues de cinc puntes, una central sobre el disc blau i quatre que formen una creu damunt la creu vermella de la Union Jack. 

El groc simbolitza el sol i l'escalfor de la uni dels habitants de Niue envers els neozelandesos. En efecte, la bandera fou adoptada el 1975 desprs de la independncia de l'illa, tot i que va restar en lliure associaci. La bandera britnica recorda que el 1900 l'illa va esdevenir un protectorat britnic i desprs fou annexat a Nova Zelanda. Les quatre estrelles que formen una Creu del Sud que es troba en moltes banderes del pacfic, com a la bandera de Nova Zelanda i l'estrella central simbolitza l'illa i la seva autonomia al mig de l'oce. 

Article relacionat.
Bandera de les Illes Cook;
 Bandera de Tokelau;

Enllaos externs.
 drapeau a Flag of the World ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324005" title="via Remei" nonfiltered="1318" processed="1314" dbindex="126354">
Remei Ribas Aguilera o l'via Remei nasqu a Matar. La seva passi per la cuina li ve de llarg. Comen a presentar-se a concursos de cuina per diversi i aconsegu diversos premis. Entre el 1990 i el 1999 intervingu en diferents programes de la televisi de Matar; collabor en el programa Tocant Fusta, condut per Espartac Peran, a Rdio Argentona, i fu una demostraci a TV3 de l elaboraci de la crema catalana. L any 2000 particip en dos programes especials de Nadal, un a COM Rdio i l altre a RAC1, condut per Ramon Pellicer. Durant el 2001 fu diverses demostracions, una de les quals fou a TV2, en qu explic com fer una gran cassola de conill amb cargols, i dues ms, a TV3, sobre com fer un bon allioli i una mona de Pasqua casolana.

L'any 2001 public La cuina de l via Remei, que ja s tot un referent entre els llibres de cuina i que ha estat tradut al castell. El Nadal del 2002 particip en el programa de TV3 La Columna, presentat per Jlia Otero, en qu elabor els plats tpics de Nadal. El gener del 2003, fou entrevistada per Slvia Cpulo a COM Rdio i fu recomanacions per a la dieta de desprs de les dates nadalenques. D altra banda, des del 1998 participa en diferents programes menats per Mart Gironell, a Catalunya Rdio, com ara El Pont de les Formigues, No Es Pot Aguantar i Inters General.

 Obra .
 La cuina de l via Remei (Cossetnia Edicions, 2001). Tradut al castell.
 Plats i secrets de l via Remei (Cossetnia Edicions, 2003). Tradut al castell.
 via Remei, vull cuinar! (Cossetnia Edicions, 2004). Tradut al castell.
 L'via Remei talla el bacall (segona edici) (Cossetnia Edicions, 2006). Tradut al castell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324007" title="Bandera de les Illes Cook" nonfiltered="1319" processed="1315" dbindex="126355">


La bandera de les Illes Cook, arxiplag independent del Pacfic, adopta elmateix format que la bandera de Nova Zelanda, pas amb qui t un acord de lliure associaci des de 1965. S'hi troba un fons blau on hi ha 15 estrelles en cercle. Cada estrella simbolitza una de les 15 illes de l'arxiplag, a ms, a la part superior esquerra hi ha una Union Jack, que recorda l'enlla histric de les Illes Cook amb el Regne Unit. 


Aquesta bandera s la tercera que ha conegut les Illes Cook des de la independncia el 1965. Fins al 1974 noms s'havia utilitzat la bandera de Nova Zelanda. 

El govern d'Albert Royle Henry va llanar un concurs per tal de triar una bandera nova. Per b que guany una bandera amb estrelles blanques sobre un fons blau clar, Henry la va rebutjar i va triar el verd i l'or, colors del CIP, el seu partit. Quan el Partit Democrtic de les Illes Cook va arribar al poder el 1978, el nou primer ministre Tom Davis va fer adoptar l'actual.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
 Bandera de Niue;
 Bandera de Tokelau;

 Enllaos externs .
 The Cook Islands Ensign, al web del govern. ;
 Flags of the World ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324008" title="La finta giardiniera" nonfiltered="1320" processed="1316" dbindex="126356">
	
La finta giardiniera s una pera en tres actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Giuseppe Petrosellini, basat en un text de Ranieri de' Calzabigi. S'estren al Salvatortheater de Munich el 13 de gener de 1775.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324012" title="Bandera de Tokelau" nonfiltered="1321" processed="1317" dbindex="126357">


La bandera de Tokelau fou durant molt de temps la bandera de Nova Zelanda. En efecte, aquests arxiplag del Pacfic est sota soberania noezelandesa. La bandera es composa d'un fons blau amb un vaixell i una vela de color groc a la part central d'aquesta i en el quadrant superior esquerra hi apareix una Creu del Sud.

Histria.
Aquestes illes han llanat un procs per obtenir una autonomia semblant a la de Niue o de les Illes Cook. Parallelament es va convocar un concurs per tal de dotar d'una bandera nova i d'un himne per a l'illa.. Es va oferir una suma de 1000 $ per al guanyador. Inciat el 2004, el concurs fou sucessivament prolongat. El 31 d'agost de 2005 s'havien rebut 123 propostes i el parlament n'havia preseleccionar sis, per es va decidir reobrir el concurs. A la continuaci de les taules que van provocar els referndums d'autodeterminaci de 2006 i 2007, el concurs rest obert. 

El maig de 2008, el parlament va anunciar la tria d'una bandera i d'un smbol nacional. Noms falta oficialitzar les formalitats d's per tal que sigui completament oficial. 



Una bandera no oficial ha perms identificar especficament les Tokelau. Fou utilitzat a partir de finals dels anys 1980 en competicions esportives. 

Les tres estrelles i els tres cercles representen els tres atollons de l'arxiplag. Amb tot, ni els habitants l'han utilitzat. 

 Notes i referncies de l'article .


 Vegeu tamb .
 Articles relacionats.
 Bandera de Niue;
 Bandera de les Illes Cook;

 Enllaos i documents externs .
;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324013" title="Il re pastore" nonfiltered="1322" processed="1318" dbindex="126358">
	
Il re pastore s una pera en dos actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Pietro Metastasio. S'estren al Palau de l'arquebisbe de Salzburg el 23 d'abril de 1775.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324014" title="Llista de bisbes de Menorca" nonfiltered="1323" processed="1319" dbindex="126359">
Llista dels bisbes de la dicesi de Menorca.

 Bisbat de Menorca (primera etapa) .
D'histria molt poc documentada, de la primera etapa del bisbat noms ens han arribat els noms del bisbes segents:

 Sever (418);
 Macari (484);

L'any 1295, l'illa de Menorca s annexada al Bisbat de Mallorca.

 Bisbat de Menorca  (segona etapa) .
El 23 de juliol del 1795, es restabl del Bisbat de Menorca.

 Antoni Vila i Camps (1795   1802);
 Pedro Antonio Juano (1802   1814);
 Jaume Creus i Mart (1815   1820);
 Antoni Ceruelo Sanz (1824   1830);
 Juan Antonio Daz Merino (1831   1844);
 Toms de Roda Rodrguez (1853   1857);
 Mateu Jaume i Garau (1858   1875);
 Manuel Mercader i Arroyo (1876   1890);
 Joan Comes i Vidal (1890   1896);
 Salvador Castellote i Pinazo (1896   1902);
 Joan Torres i Ribas (1902   1939);
 Bartomeu Pascual Marroig (1939   1967);
 Rafael lvarez Lara, bisbe de Mallorca, administrador apostlic (1966   1969);
 Miquel Moncadas i Noguera (1969   1977);
 Antoni Deig i Clotet (1977   1990);
 Manuel Urea Pastor, bisbe d'Eivissa, administrador apostlic (1990   1991);
 Francesc Xavier Ciuraneta i Aym (1991   1999);
 Jess Murgui Soriano, bisbe auxiliar de Valncia, administrador apostlic (1999   2001);
 Joan Piris i Frgola (2001   2008);

 Enllaos externs .
 Biografies dels bisbes a la plana web del bisbat de Menorca ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324017" title="Il mondo della luna" nonfiltered="1324" processed="1320" dbindex="126360">
	
Il mondo della luna s una pera en tres actes de Joseph Haydn, amb llibret de Carlo Goldoni. S'estren al Teatre del Palau Esterhzy de Esterhz el 3 d'agost de 1777. A Catalunya es va estrenar a la Sala del Palau de les Nacions de Barcelona el 14 de maig de 1964.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324018" title="Rafael Vallbona" nonfiltered="1325" processed="1321" dbindex="126361">
Rafael Vallbona Sallent (Barcelona, 1960). 

s periodista, escriptor i guionista de rdio i TV. Els seus primers reculls potics tracten d'alguns mites de la modernitat. Ha aplegat alguns dels seus articles a Riure a Barcelona (1990) i, actualment, s cap de cultura del diari El Observador. Entre els guions difosos per rdio, cal assenyalar Beatles si us plau (1986), Qui s, qui era? (1986-1987), Elvis per sempre (1988) i Lletrasset (1989). Dels guions emesos per TVE, destaquen Especial Nria Feliu (1989) i Puastoc (1989-1990). Autor d una trentena de llibres, apost per la narrativa i guany el premi de novella ertica La piga, va obtenir el 1997 el premi Columna Jove, el 1998 el de poesia Comas i Maduell, el premi Amat-Piniella de novella histrica l any 2000i el Premi Ramon Muntaner de novella juvenil 2001. Collabora a El Mundo i a El Punt, entre altres mitjans de comunicaci, i s professor a la Facultat de Comunicaci Blanquerna de la Universitat Ramon Llull.

 Bibliografia.
 Inventari de lmits (1979) ;
 Balades d'espeed, poemes destrossats (1986);
 Sabates italianes (1987) ;
 Fora de joc (1988);
 Conduint tota la nit (1989) ;
 El concert de Pars (1990);
 Encara queda el blues;
 Els dies rojos (1995);
 Recanvis Lluna (1997)  ;
 Encara queda el blues (1998);
 Al raval (2000) ;
 Plaa dels ngels (2000).
 La comuna de Puigcerd (2000);
 La balada de J. K (2001);
 De Donostia a Portbou. Les rutes del Tour (2002);
 Volta a les Dolomites i als Alps italians (2007);
 Una histria de carrer (2000 i 2007);
 estiu a menorca(????)-- (discussi) 22:05, 17 nov 2008 (CET);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324021" title="Francesc Murgadas" nonfiltered="1326" processed="1322" dbindex="126362">
Francesc Murgadas (Vilanova i la Geltr). 

Des de fa cinc anys, resideix a Les Cabanyes (Alt Peneds). Llicenciat en Cincies Biolgiques, ha passat de la seva ctedra de Cincies Naturals al mn de la gastronomia i la cuina; n imparteix classes tant als cicles formatius o en un postgrau d Alta Cuina a Sant Ignasi de Sarri com a la Universitat Ramon Llull en la diplomatura de Turisme.

Combina aquestes activitats amb collaboracions en diversos mitjans de comunicaci. Desprs d una etapa inicial, llarga i intensa, a Rdio 4 i Rdio 1, i d una estada de cinc anys a Catalunya Rdio com a collaborador del programa "La soluci", ha recalat, des de fa cinc temporades, a COM Rdio, on interv en el programa "La Divina Comdia" de Miquel Gimenez i collabora en "Serendipia", amb Clara Snchez Castro. Collabora, entre altres, en la revista Descobrir Cuina i, des de fa vint anys, s membre del consell de redacci de La Fura, on publica setmanalment diversos escrits, com ara un bloc de receptes, i amb qui va editar la trilogia Els productes a taula, Joc de fogons i Els estris a taula. Tamb fruit d aquesta relaci, ha estat present des dels inicis en el procs de recuperaci i potenciaci de la Fira del Gall de Vilafranca del Peneds, basada en la raa autctona d aquest tipus d aviram...
Actualment treballa a l'institut Alt Peneds, de Vilafranca del Peneds, com a profesor de Biologia per els alumnes de 1r i 2n de baxillerat.

 Bibliografia .
 El llibre de les receptes d hivern (Cossetnia Edicions, 2004);
 El llibre de les receptes de primavera (Cossetnia Edicions, 2005);
 El llibre de les receptes d'estiu (Cossetnia Edicions, 2006);
 La cuina de l'aviram (Cossetnia Edicions, 2006);
 El llibre de les receptes de tardor (Cossetnia Edicions, 2007);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324023" title="Margalida Orfila Pons" nonfiltered="1327" processed="1323" dbindex="126363">
Margalida Orfila Pons, neix a Ma (Menorca) el 6 d'agost de 1957. s catedrtica d'arqueologia de l'poca prehistrica i antiga.
Professora d'arqueologia a la Universitat de Granada.

Treballa a les excavacions de Pollntia de la ciutat d'Alcdia des de 1979 i les excavacions de Campos des de 1997. A la mort del professor Antoni Arribas Palau en l'any 2002, Orfila es designada directora de les excavacions de la ciutat romana de Pollntia.

Orfila es membre acadmica de la Real Academia de Bellas Artes de Nuestra Seora de las Angustias de la ciutat de Granada.

Referncies.
http://www.pollentia.net;
http://216.239.59.104/search?q=cache:Q_5IK17N0T0J:www.ime.cat/wp-content/uploads/2007/10/margarita-orfila.doc+Guillem+Rossell%C3%B3+Bordoy,+biografia&hl=es&ct=clnk&cd=4&gl=es;
http://www.uib.es/premsa/setembre06/dia-20/1179380.pdf;
http://ceipac.ub.edu/biblio/Data/A/0460.pdf;
http://prensa.ugr.es/prensa/campus/prensa.php?nota=620;
http://www.insacan.org/insacan/o.html (Real Academia de Bellas Artes de Nuestra Seora de las Angustias de Granada);
http://www.prehistoriayarqueologia.org/personal/web.asp?19 (Universitat de Granada);
http://www.ugr.es/~arqueol/investigacion.html (Investigacions a Pollntia i a Campos);
http://palmaromana.caib.es/ciudad_romana.htm;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324028" title="Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals" nonfiltered="1328" processed="1324" dbindex="126364">
El Centre de Recerca Ecolgica i Aplicacions Forestals (CREAF) s un consorci creat l'any 1987 entre la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB), l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) i la Generalitat de Catalunya, al qual, posteriorment, tamb s'hi va incorporar la Universitat de Barcelona (UB) i, darrerament, el Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC). s un centre adscrit a la UAB com a institut universitari dedicat a la recerca en l'mbit de l'ecologia terrestre. 

Amb seu al campus de la UAB a Bellaterra, el CREAF gaudeix de personalitat jurdica prpia per a dur a terme les seves activitats en tots els mbits geogrfics, des del local fins a l'internacional. El centre est associat a l'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries (IRTA) i la Unitat d Ecofisiologia est associada al Consell Superior d'Investigacions Cientfiques (CSIC), a travs del Centre d'Estudis Avanats de Blanes (CEAB). El seu mxim rgan de govern s el Patronat, en el qual actualment hi sn representats la UAB, la UB, l'IEC, l'IRTA i tres departaments de la Generalitat de Catalunya.

 rees de recerca .
Si b la recerca en ecologia terrestre s el propsit del CREAF, l'objectiu s apropar-s'hi des d'un punt de vista pluridisciplinar i afavorir l'equilibri entre recerca bsica i aplicada. Aix, des d'un punt de vista conceptual, la investigaci que s'hi realitza es pot subdividir en 15 apartats:

 Funcionament d'ecosistemes terrestres: s'analitzen els principis bsics de circulaci de l'energia i de nutrients en boscos i brolles. Tamb s'estudien l'ecofisiologia i les relacions hdriques de les plantes, aix com l'absorci i emissi de compostos orgnics voltils (COV) i els efectes ambientals que se'n deriven.
 Poblacions i comunitats vegetals: mbit vast que s'aborda de forma integradora, tot relacionant gentica i adaptaci, biogeografia i demografia, i caracteritzaci d'espcies i dinmica de les comunitats. Molts dels coneixements sorgits d'aquest apartat permeten afrontar alguns problemes ambientals, com ara la fragmentaci dels hbitats, el canvi climtic i les invasions biolgiques.
 Poblacions i comunitats animals: s'estudien insectes, ocells i micromamfers, i la seva interrelaci amb l'ecosistema. Tamb presenta una aplicaci directa en la resoluci d'alguns problemes de l'entorn, com ara l'impacte d'espcies invasores i el control de plagues.
 Biodiversitat: s'investiguen els mecanismes que la generen i la mantenen als ecosistemes terrestres, aix com tamb les pautes territorials que presenta i els factors que l'amenacen.
 Dinmica forestal: la recerca se centra en els boscos mediterranis i de muntanya, tot analitzant-ne la regeneraci i l'envelliment. Es complementa amb models per predir-ne la seva dinmica, d'utilitat com a eines de gesti per a l'administraci.
 Canvi global: s'estudia tant a escala d'organisme com de comunitat i ecosistema. Tamb es fan anlisis temporals, amb dades de registres histrics, i simulacions experimentals per veure com afectaria els ecosistemes el possible clima del futur. A ms, s'ha desenvolupat el model GOTILWA+ per avaluar la resposta dels boscos a diferents escenaris de gesti forestal i de canvi climtic.
 Incendis: s'investiga principalment la resposta dels ecosistemes mediterranis al foc, tot posant mfasi en la regeneraci de les plantes i el paper que hi juga la resposta de diferents grups d'animals. Tamb s'analitzen les conseqncies dels incendis a escala de paisatge, per a la qual cosa s'empra la modelitzaci, especialment per avaluar els possibles efectes futurs i recomanar activitats preventives.
 Contaminaci atmosfrica: s'analitzen les emissions de CO2, la pluja cida i l'augment de les deposicions de nitrogen, sofre i metalls pesants. Tamb es fan treballs sobre les intrusions africanes, l'augment de la concentraci d'oz troposfric i l'emissi de compostos orgnics voltils (COV) pels vegetals, ja que s'ha comprovat que intervenen en la formaci d'oz.
 Protecci i restauraci de sls: s'estudia la composici i funcions de la matria orgnica dels sls, de l'activitat biolgica i de la seva contribuci a la fertilitat. Alhora, s'investiguen els efectes de les aportacions de residus orgnics, com ara els fangs de depuradores, el compost i els purins. Tamb es fan experiments per rehabilitar sls degradats, com ara en antigues pedreres.
 Ecologia del paisatge i ordenaci del territori: es treballa en la caracteritzaci dels paisatges, un coneixement que desprs s'aplica per al disseny de xarxes d'espais naturals i per desenvolupar eines que permetin fer una avaluaci ambiental de plans i programes. L'objectiu s avanar en l's sostenible del territori, amb la participaci de tots els actors socials implicats, per reduir la vulnerabilitat ambiental.
 Ecologia urbana: l'estudi de les ciutats com a ecosistemes permet avanar cap a un urbanisme ms sostenible. Al CREAF s'han realitzat diversos projectes relacionats amb aquesta disciplina, des de programes educatius fins a una cartografia urbana de Barcelona des d'una perspectiva ecolgica, aix com processos de restauraci d'espais verds i l'anlisi dels fluxos relacionats amb el metabolisme urb (energia, aigua, aliments).
 Inventaris forestals: aquesta aproximaci estadstica a la realitat forestal d'un pas proporciona dades bsiques per a la planificaci del sector. Com a exemple de recerca aplicada, el CREAF disposa de l'Inventari Ecolgic i Forestal de Catalunya (IEFC), disponible en lnia a travs del MiraBosc. Tamb hi ha transferncia dels coneixements dels inventaris cap a l'administraci i la societat en general mitjanant el Sistema d'Informaci dels Boscos de Catalunya (SIBosC).
 Sistemes d'informaci ambiental i Tecnologies de la Informaci i la Comunicaci (TIC): s un altre dels sectors en qu la transferncia dels coneixements a la societat s tamb notria. Alguns dels projectes consisteixen a elaborar cartografia digital de cobertes del sl, desenvolupar formats per emmagatzemar i distribuir cartografia en suport digital i crear eines informtiques per al tractament de la informaci forestal, entre molts d'altres.
 Teledetecci: s'usen dades de satllit i aeroportades per perseguir diversos objectius, com ara millorar la informaci obtinguda de les imatges, la detecci anual d'incendis, estudis de dinmica del paisatge i la comprensi de les migracions d'ocells marins. Tamb hi ha una tasca de formaci mitjanant un mster realitzat en collaboraci amb l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).
 El Sistema d'Informaci Geogrfica MiraMon: desenvolupat des de finals de 1994, es caracteritza per tenir un elevat ventall d'aplicacions. Emprat per la Generalitat de Catalunya des de 1998 per a la difusi de la seva cartografia a Internet, principalment mapes i bases de dades ambientals. Hi ha una versi reduda de distribuci lliure i gratuta i una altra de professional que s'ofereix a baix cost. No obstant aix, la versi professional s gratuta per a estudiants, administracions i centres educatius i de recerca grcies al suport del Govern catal.

 Enllaos externs .
 Web del CREAF;
 SIG MiraMon;
 Sistema d'Informaci dels Boscos de Catalunya (SIBosc);
 Mapa de Cobertes del Sl de Catalunya (MCSC);
 Model GOTILWA+;
 Atles de la biodiversitat forestal, catleg d'espcies llenyoses de Catalunya;
 Inventari de Boscos Singulars de Catalunya;
 Universitat Autnoma de Barcelona;
 Universitat de Barcelona;
 Institut d'Estudis Catalans;
 Delegaci del CSIC a Catalunya;
 Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentries;
 Centre d'Estudis Avanats de Blanes;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324038" title="Quirogaleid" nonfiltered="1329" processed="1325" dbindex="126365">

Els quirogaleids (Cheirogaleidae) sn una famlia de primats estrepsirins. Com tots els lmurs, els quirogaleids viuen nicament a l'illa de Madagascar. Es tracta de l'nica famlia de la superfamlia dels quirogaleodeus.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324045" title="Summerslam a Espanya al 2007" nonfiltered="1330" processed="1326" dbindex="126366">

Aquest esdevenimet de l'empresa de lluita lliure WWE, es va dur a terme a Espanya, a Valencia, Barcelona i Madrid. Va ser un event programat per l'WWE, per a realitzar un show de la WWE que no s emetria per televisi i que contaria amb totes les superestrelles d'SmackDown! i ECW. Es va dur a terme durant l'any 2007. La WWE ja havia visitat Espanya un any abans.

 Presentaci .
Tant a Madrid ,com a Barcelona i com a Valncia l'espectacle va tenir els mateixos combats i els van dur a terme els mateixos lluitadors. Al comenar el show, abans de qu comencessin els combats, va entrar la presentadora Lillian Garca,(que ella mateixa va nixer a Espanya) anunciant el show i cantant una alegre can sobre Espanya.

 Deuce & Domino vs Jesse and Festus .
El primer combat de la nit va ser un combat de parelles, Deuce i Domino contra els que encara no havien debutat a la televisi americana, Jesse i Festus. El combat el van guanyar en Jesse i en Festus. Deuce i Domino van ser acompanyats per Cherry.

 Chuck Palumbo vs Kenny Dykystra .
El segon combat va ser el del motorista Chuck Palumbo contra Kenny Dykystra. Al comenar, Kenny va comenar el combat secant-se la suor amb la bandera espanyola d un espectador de les grades, cosa que no va agradar gens a la afici espanyola. Chuck Palumbo va guanyar, i abans d anar-se n, va posar la bandera espanyola amb la que se s havia secat en Kenny  sobre el cos derramat d en Kenny. El pblic espanyol va aplaudir.

 Jimmy Wang Yang vs Jamie Noble vs Shanoon More .
El tercer combat va ser una triple amenaa. Quan en Jamie Noble va entrar al ring, buscava a Hoornswoogle sota del ring, per no hi era. El combat el va guanyar Jimmy Wang Yang, que quan va guanyat es va tirar sobre el pblic per saludar.

 Kane vs Mark Henry .
El quart combat va ser Kane vs Mark Henry, quan va sortir Kane, tot el mon el va aplaudir amb una gran devoci. A mig combat Mark Henry li va donar un cop en la entrecuixa a Kane, pel que el van desqualificar i va guanyat Kane. Al acabar Mark Henry va treure una cadira per a pegar-li amb ella a Kane, per Kane el va parar i li va aplicar el seu cop final, el Chockeslam.

Desprs d aquest combat, hi va haver una pausa de descans

 Torrie Wilson vs Victoria .
El segent combat va ser de dives, Torrie Wilson vs Victoria, quan Torrie va sortir, tot el mon la va aplaudir, amb crits d nim. Quan  Victoria va sortir, trenc el cartell d un espectador.
El combat el va guanyat Torrie Wilson.

 MVP vs Matt Hardy (United States Champion) .
En aquest combat va estar en joc el ttol dels Estats Units, el campi MVP contra l aspirant al ttol Matt Hardy.

Abans de qu en Matt sorts, MVP es va posar a insultar a Espanya i la seva llengua i costums. Aix no va agradar gens al pblic espanyol i van esbroncar-lo, fins i tot li van llanar objectes. En el combat Matt Hardy es va despistar i MVP ho va aprofitar. MVP va guanyar el combat. Desprs van entrar Deuce i Domino a pegar a MVP i a Matt Hardy, per ells els van parar i quan els van deixar KO, Matt va pegar a MVP, i es va emportar amb ell el cintur (per el combat el va perdre).

 Batista and Rey Mysterio vs Finlay and The Great Khal .
Aquest va ser el combat preferit de la nit. Lillian Garca es va acomiadar anunciant l ltim combat de la nit. Quan va entrar Batista, tot el pblic va esclatar en aplaudiments i crits com mai ho havien fet, al igual que con Rey Mysterio.

No va passar el mateix quan va sortir Finlay,que va amenaar al pblic i fins i tot  a la presentadora. I al final va entrar el campi dels pesos pesats The Great Khal, que va ser molt esbroncat.

Va ser un combat espectacular, fins i tot va intervenir Hornswooggle, que desprs Batista i Rey Mysterio el van utilitzar d'arma llanadora contra Finlay. Rey Mysterio va aplicar el seu fams 619 contra Khal i Finlay i poc desprs Batista li va aplicar el seu Batista Bomb a Finlay, guanyant el combat.

Abans d'anar-se Rey Mysterio i Batista, van estar una estona amb el pblic, Rey Mysterio, ja que era Mexic, dominava la llengua castellana, per fins i tot Batista va parlar una mica en espanyol.

El show va ser una gran producci, no hi va quedar ni una sola entrada en les tres ciutats, i s'espera que la WWE torni de nou al nostre pas. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324048" title="Mico del Nou Mn" nonfiltered="1331" processed="1327" dbindex="126367">

Els micos del Nou Mn o platirins (Platyrrhini) sn un parvordre de primats composts per quatre famlies d'Amrica Central i del Sud: els cbids, els atids, els pitcids i els atlids. Es diferencien d'altres grups de micos i primats, com ara els micos del Vell Mn i els simis.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324058" title="Jaume Grau" nonfiltered="1332" processed="1328" dbindex="126368">
Jaume Grau. Fill de Barcelona, per amb els ascendents al Pla d Urgell, es va llicenciar en cincies biolgiques per acabar treballant de guionista a la televisi. Totes aquestes contradiccions inicials, per, no l han impedit de collaborar el mitjans tan diversos com La Vanguardia, Rdio Barcelona, Catalunya Rdio, Televisi de Catalunya o la revista Spiens. En l actualitat est al capdavant d una productora de televisi i ha dirigit els documentals de divulgaci cientfica  Conviure amb el risc ,  Explorant l univers  i  Propera parada: Mart . s guionista del programa "El nas de Clepatra", de Catalunya Rdio.

 Bibliografia .
 La natura no t drets (Cossetnia Edicions, 2005);
 Carlinades. El Far West a la catalana (Cossetnia Edicions, 2007);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324059" title="s formiguer" nonfiltered="1333" processed="1329" dbindex="126369">

L's formiguer (Myrmecophaga tridactyla) s l'espcie ms gran de vermilinge. Viu a Amrica Central i del Sud. s l'nica espcie del gnere Myrmecophaga.

s un animal solitari que viu en molts hbitats diferents, incloent-hi regions herboses, boscs caducifolis i jungles. S'alimenta principalment de formigues i trmits, menjant-se en ocasions fins a trenta mil insectes en un sol dia.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324060" title="Cicle de Teatre de Granollers" nonfiltered="1334" processed="1330" dbindex="126370">
El Cicle de Teatre de Granollers va ser un festival de teatre que s'organitzava a Granollers la dcada dels anys 70 del segle passat. En ell s'hi van poder veure espectacles de grups de teatre catalans de l'anomenat aleshores teatre Independent com de companyies estrangeres.

Edicions.
 II Cicle (1973). ;
 Per qu surt de mare el Llobregat? de Joaquim Vila i Folch;
 Vitimas do dever d'Eugne Ionesco;
 Tres forasters a Madrid d'Eduard Escalante;
 Els justos d'Albert Camus, versi de Bonaventura Vallespinosa;
 III Cicle (1974).
 Anfitrin por tus barbas a remojar.
 Entrems famoso sobre da pesca do rio Mio;
 Zardigot d'Eulogio R. Ruibal;
 IV Cicle 
 Ub rey d'Alfred Jarry;
 Crnica de Tadeusz Rzevicz;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324063" title="The Godfather (MS-DOS)" nonfiltered="1335" processed="1331" dbindex="126371">


The Godfather s un videojoc de MS-DOS que va ser publicat en 6 disquets i contenia 5 nivells de jugabilitat.

 Vegeu tamb .
El Padr, la pellcula;
The Godfather: The Game;

 Enllaos externs .
  Informaci detallada i opci de compra;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324067" title="Zebra de muntanya" nonfiltered="1336" processed="1332" dbindex="126372">

La zebra de muntanya (Equus zebra) s una espcie de zebra originria del sud-oest d'Angola, Nambia i Sud-frica.

Subespcies.
 Zebra de muntanya del Cap (E. z. zebra);
 Zebra de muntanya de Hartmann (E. z. hartmannae);

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324071" title="El mat de Catalunya Rdio" nonfiltered="1337" processed="1333" dbindex="126373">
El mat de Catalunya Rdio s un programa de rdio del tipus magazn matinal que va liderar Antoni Bassas, cada dia, de dilluns a divendres, de 07.00 a 12.00 hores, durant 14 anys. En aquest temps es va convertir, amb els prop de mig mili d'oients de l'ltim Estudi General de Mitjans (juny de 2008), en el programa diari ms escoltat de la histria de la rdio a Catalunya.

Comenava a les 7, amb el ja clssic "Bon dia, sn les set" de l'Antoni Bassas. Fins a les deu emetia notcies, entrevistes d'ltima hora o en profunditat als principals protagonistes de l'actualitat, aix com l'anlisi dels tertulians i el defensor de l'oient.

El programa combinava l'actualitat amb l'entreteniment i l'humor. Sovint treien les unitats mbils al carrer, per donar puntual informaci d'incidncies o notcies a qualsevol hora. 

Comptava amb un nombre important de collaboradors reconeguts, com per exemple Judit Masc, amb qui parlaven de moda i del mn de la dona, Xavier Vil amb qui obria una finestra a la societat americana i les seves curiositats, el professor Raimon Panikkar amb qui reflexionaven sobre tica, religi, la moral o la vida en general. La darrera temporada va incorporar una secci, La contraportada, en la qual diferents escriptors feien algun comentari: Jordi Punt, Empar Moliner, Albert Snchez Piol, Eva Piquer i Emili Teixidor.

Al programa tamb hi havia un espai de participaci on reflexionar sobre filosofia, al Veritat o mentida?. Cada dilluns posava a disposici dels oients els especialistes Maria Martnez, Maria Jess Comellas, Pere Font i Josep Llus Merlos per tractar temes relacionats amb la psicologia, l'educaci i la seguretat viria. Tamb entrava a les aules, amb Mestres, convidava a viatjar a Baix cost, i proporcionava la discoteca bsica per a colleccionistes dels diferents estils musicals.

Uns dels espais ms exitosos, junt amb les tertlies de primera hora, eren lEnigmrius, on convidaven els oients a fer jocs de paraules (els dijous hi havia el Superenigmrius) i l'espai amb el que acabava de molt bon humor, amb l'"Alguna pregunta ms?". 

El dia 27 de juny de 2008, Antoni Bassas va anunciar que deixaria el programa "per desavinences amb la direcci", i el divendres 18 de juliol de 2008, Antoni Bassas es va acomiadar definitivament del programa, per desavinences amb la direcci de la rdio, les quals es creu que hi poden haver influt diferents pressions poltiques iniciades pel diputat Joan Ferran

Referncies.


Enllaos.
 Web de Catalunya Rdio;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324073" title="Sceliphron" nonfiltered="1338" processed="1334" dbindex="126374">

Sceliphron s un gnere d'himenpters de la famlia Sphecidae. Est distribut per tot el mn, tret de les regions polars.

Biologia i ecologia.
Sn solitaris i construeixen nius fets de fang, s per aix que se'ls anomena genricament picapedrers. Els nius se solen construir a zones d'ombra, sovint just a l'interior de portes o finestres. La construcci del niu corre a crrec de la femella, que pot construir una cella en noms un dia. El fang s traslladat des del seu origen fins al niu mitjanant desenes de viatges de la femella.

Les femelles afegeixen noves celles al niu una per una, una vegada que una cella ja est aprovisionada. S'aprovisionen els nius amb aranyes com a menjar per alimentar les larves. Cada cella de fang cont un ou i diverses preses. Les femelles solen posar una mitjana de 15 ous a la seva vida. El niu pot ser atacat per diversos parsits de la famlia Chrysididae, que aprofiten l'absncia de lSceliphron per a esmunyir-se dins del niu.

Com d'altres gneres d'insectes, cont moltes espcies tropicals. Les espcies ms comunes de les zones temperades sn S. caementarium, S. sprifex i S. curvatum.

Com d'altres vespes solitries, els Sceliphron no sn agressius si no sn maltractats. Sn considerats beneficiosos degut al seu control de la poblaci d'aranyes, encara que les prpies aranyes poden ser tamb beneficioses en el control d'altres plagues. Espcies com Sceliphron curvatum sn invasores en algunes parts d'Europa, on s'ha observat un rpid increment del seva distribuci els darrers anys.

Espcies.

Sceliphron Klug 1801
 Sceliphron spirifex Linnaeus 1758 (Sphex); Africa, Sud d'Europa;
 Sceliphron asiaticum Linnaeus 1758 (Sphex); Neotropics;
Type locality In Indiis was interpreted as India; syn. S. figulum;
 Sceliphron caementarium Drury 1773 (Sphex);
Nod-Amrica, arrib a Europa i a les Illes del Pacfic la dcada dels 70.
 Sceliphron jamaicense Fabricius 1775; Mxic, Illes del Carib;
 Sceliphron madraspatanum Fabricius 1781; Mediterrani;
 Sceliphron (m.) tubifex Latreille 1809; Mediterrani;
 Sceliphron destillatorium Illiger 1807; southern Palaearctic;
 Sceliphron assimile Dahlbom 1843 (Pelopoeus); Texas, Mxic i illes del Carib;
 Sceliphron fistularium Dahlbom 1843; Neotropics;
 Sceliphron javanum Lepeletier 1845;
 Sceliphron coromandelicum Lepeletier 1845;
 Sceliphron chilensis Spinola 1851;
 Sceliphron laetum Smith 1856; Austrlia;
 Sceliphron formosum Smith 1856; Austrlia;
 Sceliphron deforme Smith 1856; sia, citat a Europa des del 2004;
 Sceliphron benignum Smith 1859;
 Sceliphron curvatum Smith 1870; sia, a Europa des de la dcada dels 70.
 Sceliphron quartinae Gribodo 1884;
 Sceliphron imflexum Sickmann 1894;
 Sceliphron nalandicum Strand 1915;
 Sceliphron argentifrons Cresson 1916;
 Sceliphron bugabense Dalla Torre 1897;
 Sceliphron cyclocephalum Dalla Torre 1897;
 Sceliphron intermedium Dalla Torre 1897;
 Sceliphron rufiventre Dalla Torre 1897;
 Sceliphron abdominale Dalla Torre 1897;
 Sceliphron soror Dalla Torre 1897;
 Sceliphron caucasicum Dalla Torre 1897;

Imatges.



Referncies.

 Short discussion on genus Sceliphron. ;
 Discussion on an Australian species, Sceliphron formosum ;
 Discussion on an American species, Sceliphron caementarium ;
 Invasive Asian species in Europe ;

 Observations on the biology of  Sceliphron spirifex (Linnaeus, 1758) in Romagna, Pezzi G.
 Further evidence of the Asian mud-daubing wasps in Europe,  etkovi  A. et al, Entomological Science, September 2004;

Enllaos externs.
 Un picapedrer recollint fang;
 Galeria fotogrfica molt completa;
 El gnere a buggguide.net ;
 Galeria fotogrfica de construcci del niu ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324077" title="Quaga" nonfiltered="1339" processed="1335" dbindex="126375">

La quaga (Equus quagga quagga) s una subespcie extingida de la zebra comuna, antigament molt nombrosa a la Provncia del Cap de Sud-frica i a l'Estat Lliure d'Orange. Diferia d'altres zebres en qu tenia les ratlles tpiques de les zebres nicament a la part davantera del cos. Al mig del cos, les ratlles es tornaven ms vagues i els espais que les separaven esdevenien ms amples, i la part posterior del cos era simplement de color marr. El seu nom ve d'una paraula Khoikhoi per dir "zebra" i s una onomatopeia, car es diu que s'assembla al bram de la quaga. L'nica quaga que fou fotografiada en vida fou una egua del Zoo de Regent's park a Londres.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324078" title="Joaquim Roglan" nonfiltered="1340" processed="1336" dbindex="126376">
Joaquim Roglan (Barcelona, 1952). Periodista i professor universitari.

Roglan ha treballat en els principals mitjans de comunicaci de Catalunya i actualment collabora amb La Vanguardia, a ms de ser professor a la Universitat Ramon Llull. Pel que fa a la formaci acadmica, s llicenciat en Filologia Romnica i Cincies de la Informaci, doctorat en Cincies de la Comunicaci i a ms t un mster en direcci editorial. 
Entre altres llibres ha publicat El Grup Democrtic de Periodistes, Revistes d humor a Catalunya, Esade, 40 anys, Fundaci Mir, 25 anys, La Barcelona ertica, Qu esteu fent amb Barcelona?, Oriol Sol, el Che catal i La Repblica Catalana 1931-1939. Tamb ha escrit documentals de rdio i televisi i ha estat guionista de programes com "Persones Humanes", "Te n recordes?", "Classificaci ACR" o "Els Fets de Palau", entre molts altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324084" title="10th Frame" nonfiltered="1341" processed="1337" dbindex="126377">
10th Frame s un videojoc de bitlles americ creat per Access Software al 1986, com a continuaci del videojoc de golf Leader Board, que va obtenir molt d'xit. Fins a 8 jugadors poden formar part d'una partida de bitlles o tamb un Torneig. Es pot triar entre tres nivells de dificultat - Kids (on la bola sempre va endavant, Amateur i Professional.

 Jugabilitat .
La pista es veu des d'una vista superior per inclinada, veient-se vers en una perspectiva en 3D. La taula de resultats es veu sobre el carril. El jugador es pot moure d'esquerra a dreta de la pista i es comena prenent el bot d'acci. El cursor tamb es pot more. Quan es prem el bot d'acci, s'activa un mesurador de fora. Depenent del punt on estigui en el marcador del mesurador de fora es llanar la bola de determinades maneres. En una petita zona a la part superior de la pantalla diu si el jugador realitza algun error.

Els jugadors poden imprimir els seus resultats al final de partida.

 Plataformes .
El videojoc es va llanar en diversos ordinadors com el ZX Spectrum, Amstrad CPC i Commodore 64. Tamb es va publicar per l'Atari ST i la MSX

 Enllaos externs .
  10th Frame al World of Spectrum;
  10th Frame al Lemon 64;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324086" title="Simonetta Vespucci" nonfiltered="1342" processed="1338" dbindex="126378">

Simonetta Cattaneo o Simoneta Vespucci, anomenada "la bella Simonetta", ( Portovenere, Repblica de Gnova 1453   Florncia, Repblica de Florncia 1476 ) fou una noble italiana que va esdevenir musa de diversos artistes del Renaixement.

Orgens familiars. 
Va nixer el 1453 a la ciutat de Portovenere, situada a la Repblica de Gnova, sent filla del noble Gaspare Cattaneo.

Musa del Renaixement.
Als 15 o 16 anys es cas amb Marco Vespucci, fill de Piero Vespucci i parent lluny d'Amerigo Vespucci. Grcies a la famlia Vespucci es convert en musa de diversos artistes del Renaixement, destancant especialment Sandro Botticelli pel qual realitz diverses obres, entre elles El naixement de Venus. Tamb va ser retratada en les pintures de Piero di Cosimo, com per exemple Ritratto di Simonetta Vespucci, en la qual apareix vestida com a Clepatra amb una spid al voltant del coll.

Fou presa com a la dona ideal del Renaixement i tant Lloren com Juli de Mdici s'enamoraren d'ella, si b fou Juli el que la sedu i tingu una relaci amb ella.

Simonetta mor la nit del 26 d'abril de 1476, presumptament de tuberculosi pulmonar a la ciutat de Florncia a l'edat de 22 anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324088" title="19 Part One: Boot Camp" nonfiltered="1343" processed="1339" dbindex="126379">


19 Part One: Boot Camp s un videojoc creat per Cascade Games al 1988. Va sortir per Commodore 64 i ZX Spectrum.  La inspiraci del videojoc ve de dos llocs - el videojoc recreatiu Combat School i la can 19 de Paul Hardcastle, que tracta sobre la Guerra del Vietnam.

El jugador controla un soldat en diversos escenaris d'entrenament, incloent-hi curses d'obstacles, prctiques de tir i conducci de Jeep.

 Jugabilitat .

El videojoc es basa en 4 nivells:

El nivell 1 s una cursa d'assalt - el jugador ha de guanyar velocitat prement de la palanca direccional (o prement el joystick cap a la dreta), llavors prmer el bot d'acci per restablir l'energia.

El nivell 2 s una prova de tir. L'objectiu s disparar els soldats enemics que van apareixent, i intentar no disparar les dones i els nens. Per cada soldat eliminat el jugador guanya 50 punts, per abatre una dona o un nen es perden 1000 punts.

El nivell 3 s una prova de conducci, amb la vista del jugador darrere el cotxe i l'objectiu s crrer al llarg de la pista. Els obstacles s'han d'evitar, per hi ha una varietat de diversos objectes, com caixes de munici o bidons, que en agafar-los es guanyen punts extra.

El nivell 4 s un beat 'em up, en el qual el jugador ha d'abatre el Master Sergeant (anomenat "sargeant" al videojoc) en un temps limitat.  

 Crtica .

Les crtiques van ser generalment positives.  CRASH va premiar el videojoc com el CRASH Smash amb un 91%, Sinclair User li va posar un 8/10 i Your Sinclair un 7/10.

En Chris Jenkins de Sinclair Userva dir sobre el videojoc que "If you don't mind the inevitable wait for the multi-load, it's a corker.", En Nick Roberts de CRASH va declara que "Each training event could be released separately as an individual game and it would still be worth the money!", mentre que Marcus Berkmann Your Sinclair va dir "it's only the Shooting Range that's really special".

 Continuaci .
Es va planejar fer una continuaci, 19 Part 2: Combat Zone, que prenia les accions en una zona de combat real. Els jugadors podien practicar en la Part 1 i llavors podien desar el seu resultat/personatge per a ser carregat en la segona part.

 Referncies .


 Enllaos externs .
  19 Part One: Boot Camp a MobyGames;
  19 Part One: Boot Camp a World of Spectrum;
  19 Part One: Boot Camp at Lemon64;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324090" title="Acer Aspire One" nonfiltered="1344" processed="1340" dbindex="126380">

L'Acer Aspire One es un ordinador tipus netbook venut per Acer i presentat al Computex Taiwan del 2008. A l'igual que la seva competncia, aquest fabricant ofereix un equip de dimensions redudes, fcil d'utilitzar, amb processador de baix consum (Intel Atom a 1,6 Ghz), pantalla de 8,9" amb 1200x600 i versions amb Linux i Microsoft Windows.

Destaca el seu teclat, que t el 95% de les tecles d'un teclat complet , l's de la tecnologia LED per retroiluminar la pantalla de 8,9" TFT i per usar la distribuci Linpus Linux Lite.

Disponible amb els colors "Seashell White", "Sapphire Blue", "Coral Pink" i "Golden Brown", es fabricat per Quanta.

 Especificacions .

S'ofereixen 3 models en total:

 Acer Aspire One A110L, amb Linpus Linux Lite, 512 Mb DDR2 i 8 Gb disc dur SSD.

 Acer Aspire One A150L, amb Linpus Linux Lite, 1 Gb DDR2 i 120 Gb disc dur.

 Acer Aspire One A150X, amb Microsoft Windows XP Home, 1 Gb DDR2 i 120 Gb disc dur.

Els preus per Alemanya sn els segents:

 Acer Aspire One A110L per 329.
 Acer Aspire One A150X per 399.

A Espanya s'ofereix el Aspire One 110-AB amb Limpus Lite, 8 Gb SSD i 512 DDR2 per 299.



Inclou a dems un lector de targetes de memria SD, MMC, RS-MMC, MS, MS PRO i xD, un lector SD per ampliar la capacitat d'emmagatzematge de l'equip.

La memria del A110L se soldada i es pot ampliar mitjanant un soDIMM de 512 Mb o 1 Gb DDR2.

Referencies.


 Vegeu tamb .

 ASUS Eee PC;
 MSI Wind PC;
 HP 2133 Mini-note PC;
 EVEREX Cloudbook;
 Comparatiu entre netbooks;

 Enllaos externs .
 Com installar Ubuntu Hardy 8.04 al ACER Aspire One;
 Pgina web oficial ;
 Aspire One's Users Group ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324093" title="4x4 Off-Road Racing" nonfiltered="1345" processed="1341" dbindex="126381">


4x4 Off-Road Racing s un videojoc de curses publicat al 1988 per Epyx.

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;
  El videojoc a World of Spectrum;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324096" title="Nikola igi?" nonfiltered="1347" processed="1342" dbindex="126383">
Nikola igi  (Ba ka Topola, Vojvodina, Srbia,25 de setembre del 1980) s un futbolista serbi. Juga de davanter i el seu equip actual s el Valncia CF.

 Trajectria .
Va arribar al Valncia CF a l'agost del 2007 procedent del Racing de Santander. Nomenat jugador de l'any en Srbia i Montenegro (en 2003, 2005 i 2006), amida 2,02 metres i s un dels futbolistes ms alts del mn. A li converteix en un poders jugador encara que no s la seua nica virtut, s tamb prou rpid malgrat la seua alria. Encara que el seu lloc s de davanter, es destaca tamb per traure innombrables balons en defensa sobretot en jugades del contrari a bal parat. 

En el modest equip serbi del AIK Backa Topola es va veure en poc temps la seua capacitat golejadora anotant 68 gols en 76 partits. Desprs l'Estrella Roja es va fer amb els seus serveis, cedint-lo al Kolubara Lazarevac i al Saint-tienne francs, clubs en els quals no va poder continuar la seua gran progressi encara que una tercera cessi al Spartack Subotica va retornar a igi  als seus nombres, anotant 14 gols en les 11 trobades que va disputar amb el seu equip. 
igi  va continuar brillant en el seu club, l'Estrella Roja de Belgrad. El seu gran gol des de 30 metres contra l'AS Roma en la Copa UEFA va delectar als aficionats locals i ho va espentar de cara al mercat internacional. 

El 29 d'agost de 2006, igi  signava un contracte amb el Racing de Santander per a les segents quatre campanyes. La quantitat que va pagar el club cntabre a l'Estrella Roja va ser de 6 milions d'euros (7 segons la font) sent fins a aquell moment el trasps ms car de la histria del club. Dies desprs, li van nomenar millor jugador serbi de l'any 2006. 

La seua aportaci a aquest equip el primer any va ser molt destacada, formant juntament amb Pedro Munitis l'anomenat Duo sacapuntos jugant 32 partits tots ells com a titular, marcant 11 gols i intervenint en innombrables jugades b siga provocant penals, donant l'ltima passada (5 assistncies) o provocant faltes a la vora de l'rea, en els 6 partits en els quals no jug Nikola el Racing de Santander solament va empatar 1 i va perdre els altres 5. Aquest jugador que no va arribar amb gran lies, per prompte ja era considerat un davanter a seguir en la lliga espanyola i sobretot un jugador a seguir en el projecte del Racing de Santander. 

El dia 9 d'agost de 2007 es va fer publica la seua contractaci per 5 temporades i uns 15 milions d'euros pel Valncia CF. Fonts del club valencianista ronden la xifra del trasps en 13-14 milions d'euros, no obstant aix, el Racing de Santander afirma que la venda va ser per 18-19 milions d'euros.

El 29 de desembre de 2008 es fa oficial la cessi fins a final de temporada
al Racing de Santander, desprs de no tindre minuts amb Unai Emery en l equip x..

 Clubs .


 Palmars .



 Refrencies .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324102" title="Llista d'ocells de Nova Jersey" nonfiltered="1348" processed="1343" dbindex="126384">

Aquesta llista d'ocells de Nova Jersey inclou totes les espcies d'ocells trobats a Nova Jersey: 471, de les quals 8 es troben globalment amenaades d'extinci i 6 hi foren introdudes.

Els ocells s'ordenen per famlies i espcies:

Anatidae  .
Dendrocygna autumnalis ;
Dendrocygna bicolor ;
Anser albifrons;
Chen caerulescens;
Chen rossii;
Branta hutchinsii;
Branta canadensis;
Branta bernicla;
Cygnus olor ;
Cygnus columbianus;
Aix sponsa;
Anas strepera;
Anas penelope;
Anas americana;
Anas rubripes;
Anas platyrhynchos;
Anas discors;
Anas cyanoptera ;
Anas clypeata;
Anas acuta;
Anas querquedula ;
Anas crecca;
Aythya valisineria;
Aythya americana;
Aythya collaris;
Aythya fuligula ;
Aythya marila;
Aythya affinis;
Somateria spectabilis;
Somateria mollissima;
Histrionicus histrionicus;
Camptorhynchus labradorius ;
Melanitta perspicillata;
Melanitta fusca;
Melanitta nigra;
Clangula hyemalis;
Bucephala albeola;
Bucephala clangula;
Bucephala islandica ;
Lophodytes cucullatus;
Mergus merganser;
Mergus serrator;
Oxyura jamaicensis;
Phasianidae  .
Phasianus colchicus ;
Bonasa umbellus;
Tympanuchus cupido ;
Meleagris gallopavo;
Odontophoridae .
Colinus virginianus;
Gaviidae .
Gavia stellata;
Gavia pacifica ;
Gavia immer;
Podicipedidae .
Podilymbus podiceps;
Podiceps auritus;
Podiceps grisegena;
Podiceps nigricollis ;
Aechmophorus occidentalis ;
Diomedeidae  .
Thalassarche chlororhynchos ;
Thalassarche melanophris ;
Procellariidae  .
Fulmarus glacialis;
Pterodroma hasitata ;
Calonectris diomedea;
Puffinus gravis;
Puffinus bulleri ;
Puffinus griseus;
Puffinus puffinus;
Puffinus lherminieri;
Hydrobatidae .
Oceanites oceanicus;
Pelagodroma marina ;
Oceanodroma leucorhoa ;
Oceanodroma castro ;
Phaethontidae  .
Phaethon lepturus ;
Phaethon aethereus ;
Sulidae  .
Sula dactylatra ;
Sula leucogaster ;
Morus bassanus;
Pelecanidae .
Pelecanus erythrorhynchos ;
Pelecanus occidentalis;
Phalacrocoracidae .
Phalacrocorax auritus;
Phalacrocorax carbo;
Anhingidae .
Anhinga anhinga ;
Fregatidae .
Fregata magnificens ;
Ardeidae .
Botaurus lentiginosus;
Ixobrychus exilis;
Ardea herodias;
Ardea alba ;
Egretta thula;
Egretta caerulea;
Egretta tricolor;
Egretta rufescens ;
Bubulcus ibis;
Butorides virescens;
Nycticorax nycticorax;
Nyctanassa violacea;
Threskiornithidae .
Eudocimus albus ;
Plegadis falcinellus;
Plegadis chihi ;
Platalea ajaja ;
Threskiornithidae .
Mycteria americana ;
Cathartidae .
Coragyps atratus;
Cathartes aura;
Pandionidae .
Pandion haliaetus;
Accipitridae .
Elanoides forficatus ;
Elanus leucurus ;
Ictinia mississippiensis ;
Haliaeetus leucocephalus;
Circus cyaneus;
Accipiter striatus;
Accipiter cooperii;
Accipiter gentilis;
Buteo lineatus;
Buteo platypterus;
Buteo swainsoni ;
Buteo jamaicensis;
Buteo lagopus;
Aquila chrysaetos;
Falconidae  .
Falco tinnunculus ;
Falco sparverius;
Falco columbarius;
Falco rusticolus ;
Falco peregrinus;
Rallidae .
Coturnicops noveboracensis ;
Laterallus jamaicensis;
Crex crex ;
Rallus longirostris;
Rallus elegans;
Rallus limicola;
Porzana carolina;
Porphyrio martinica ;
Gallinula chloropus;
Fulica americana;
Gruidae  .
Grus canadensis;
Charadriidae .
Vanellus vanellus ;
Pluvialis squatarola;
Pluvialis dominica;
Pluvialis fulva ;
Charadrius mongolus ;
Charadrius wilsonia ;
Charadrius semipalmatus;
Charadrius melodus;
Charadrius vociferus;
Haematopodidae .
Haematopus palliatus;
Recurvirostridae .
Himantopus mexicanus;
Recurvirostra americana;
Scolopacidae .
Actitis macularius;
Tringa solitaria;
Tringa erythropus ;
Tringa melanoleuca;
Tringa semipalmata;
Tringa flavipes;
Bartramia longicauda;
Numenius borealis ;
Numenius phaeopus;
Numenius americanus ;
Limosa limosa ;
Limosa haemastica;
Limosa lapponica ;
Limosa fedoa;
Arenaria interpres;
Calidris canutus;
Calidris alba;
Calidris pusilla;
Calidris mauri;
Calidris ruficollis ;
Calidris minuta ;
Calidris minutilla;
Calidris fuscicollis;
Calidris bairdii;
Calidris melanotos;
Calidris acuminata ;
Calidris maritima;
Calidris alpina;
Calidris ferruginea ;
Calidris himantopus;
Tryngites subruficollis;
Philomachus pugnax;
Limnodromus griseus;
Limnodromus scolopaceus;
Gallinago delicata;
Scolopax rusticola ;
Scolopax minor;
Phalaropus tricolor;
Phalaropus lobatus;
Phalaropus fulicarius;
Laridae .
Larus atricilla;
Larus pipixcan ;
Larus minutus;
Larus ridibundus;
Larus philadelphia;
Larus crassirostris ;
Larus delawarensis;
Larus californicus ;
Larus argentatus;
Larus thayeri ;
Larus glaucoides;
Larus fuscus;
Larus hyperboreus;
Larus marinus;
Xema sabini ;
Rissa tridactyla;
Rhodostethia rosea ;
Pagophila eburnea ;
Anous stolidus ;
Onychoprion fuscatus ;
Onychoprion anaethetus ;
Sternula antillarum;
Phaetusa simplex ;
Gelochelidon nilotica;
Hydroprogne caspia;
Chlidonias niger;
Chlidonias leucopterus ;
Chlidonias hybrida ;
Sterna dougallii;
Sterna hirundo;
Sterna paradisaea ;
Sterna forsteri;
Thalasseus maximus;
Thalasseus sandvicensis;
Rynchops niger;
Stercorarius skua ;
Stercorarius maccormicki ;
Stercorarius pomarinus;
Stercorarius parasiticus;
Stercorarius longicaudus ;
Alcidae .
Alle alle;
Uria aalge;
Uria lomvia ;
Alca torda;
Cepphus grylle ;
Fratercula arctica;
Columbidae .
Columba livia ;
Patagioenas fasciata ;
Streptopelia decaocto ;
Zenaida asiatica ;
Zenaida macroura;
Ectopistes migratorius ;
Columbina passerina ;
Psittacidae .
Myiopsitta monachus ;
Cuculidae.
Coccyzus americanus;
Coccyzus erythropthalmus;
Crotophaga sulcirostris ;
Tytonidae .
Tyto alba;
Strigidae  .
Megascops asio;
Bubo virginianus;
Bubo scandiacus;
Surnia ulula ;
Strix varia;
Asio otus;
Asio flammeus;
Aegolius funereus ;
Aegolius acadicus;
Caprimulgidae .
Chordeiles minor;
Caprimulgus carolinensis;
Caprimulgus vociferus;
Apodidae .
Chaetura pelagica;
Trochilidae .
Colibri thalassinus ;
Archilochus colubris;
Archilochus alexandri ;
Stellula calliope ;
Selasphorus rufus ;
Selasphorus sasin ;
Cerylidae  .
Ceryle alcyon;
Picidae .
Melanerpes erythrocephalus;
Melanerpes carolinus;
Sphyrapicus varius;
Picoides pubescens;
Picoides villosus;
Picoides borealis ;
Picoides dorsalis ;
Picoides arcticus ;
Colaptes auratus;
Dryocopus pileatus;
Tyrannidae .
Contopus cooperi;
Contopus virens;
Empidonax flaviventris;
Empidonax virescens;
Empidonax alnorum;
Empidonax traillii;
Empidonax minimus;
Sayornis phoebe;
Sayornis saya ;
Pyrocephalus rubinus ;
Myiarchus cinerascens ;
Myiarchus crinitus;
Tyrannus verticalis;
Tyrannus tyrannus;
Tyrannus dominicensis ;
Tyrannus forficatus ;
Tyrannus savana ;
Laniidae .
Lanius ludovicianus ;
Lanius excubitor;
Vireonidae .
Vireo griseus;
Vireo bellii ;
Vireo flavifrons;
Vireo cassinii ;
Vireo solitarius;
Vireo gilvus;
Vireo philadelphicus;
Vireo olivaceus;
Corvidae .
Cyanocitta cristata;
Corvus brachyrhynchos;
Corvus ossifragus;
Corvus corax;
Alaudidae .
Eremophila alpestris;
Hirundinidae .
Progne subis;
Progne tapera ;
Tachycineta bicolor;
Tachycineta thalassina ;
Stelgidopteryx serripennis;
Riparia riparia;
Petrochelidon pyrrhonota;
Petrochelidon fulva ;
Hirundo rustica;
Paridae .
Poecile carolinensis;
Poecile atricapillus;
Poecile hudsonica ;
Baeolophus bicolor;
Sittidae .
Sitta canadensis;
Sitta carolinensis;
Sitta pusilla ;
Certhiidae .
Certhia americana;
Troglodytidae .
Salpinctes obsoletus ;
Thryothorus ludovicianus;
Thryomanes bewickii ;
Troglodytes aedon;
Troglodytes troglodytes;
Cistothorus platensis;
Cistothorus palustris;
Regulidae .
Regulus satrapa;
Regulus calendula;
Sylviidae .
Polioptila caerulea;
Turdidae .
Oenanthe oenanthe ;
Sialia sialis;
Sialia currucoides ;
Myadestes townsendi ;
Catharus fuscescens;
Catharus minimus;
Catharus bicknelli;
Catharus ustulatus;
Catharus guttatus;
Hylocichla mustelina;
Turdus migratorius;
Ixoreus naevius ;
Mimidae .
Dumetella carolinensis;
Mimus polyglottos;
Oreoscoptes montanus ;
Toxostoma rufum;
Sturnidae  .
Sturnus vulgaris ;
Motacillidae .
Anthus rubescens;
Bombycillidae .
Bombycilla garrulus ;
Bombycilla cedrorum;
Parulidae .
Vermivora pinus;
Vermivora chrysoptera;
Vermivora peregrina;
Vermivora celata;
Vermivora ruficapilla;
Vermivora virginiae ;
Parula americana;
Dendroica petechia;
Dendroica pensylvanica;
Dendroica magnolia;
Dendroica tigrina;
Dendroica caerulescens;
Dendroica coronata;
Dendroica nigrescens ;
Dendroica virens;
Dendroica townsendi ;
Dendroica fusca;
Dendroica dominica;
Dendroica pinus;
Dendroica discolor;
Dendroica palmarum;
Dendroica castanea;
Dendroica striata;
Dendroica cerulea;
Mniotilta varia;
Setophaga ruticilla;
Protonotaria citrea;
Helmitheros vermivorum;
Limnothlypis swainsonii ;
Seiurus aurocapilla;
Seiurus noveboracensis;
Seiurus motacilla;
Oporornis formosus;
Oporornis agilis;
Oporornis philadelphia;
Oporornis tolmiei ;
Geothlypis trichas;
Wilsonia citrina;
Wilsonia pusilla;
Wilsonia canadensis;
Icteria virens;
Thraupidae .
Piranga rubra;
Piranga olivacea;
Piranga ludoviciana ;
Emberizidae .
Pipilo chlorurus ;
Pipilo maculatus ;
Pipilo erythrophthalmus;
Aimophila cassinii ;
Aimophila aestivalis ;
Spizella arborea;
Spizella passerina;
Spizella pallida;
Spizella pusilla;
Pooecetes gramineus;
Chondestes grammacus ;
Amphispiza bilineata ;
Calamospiza melanocorys ;
Passerculus sandwichensis;
Ammodramus savannarum;
Ammodramus henslowii ;
Ammodramus leconteii ;
Ammodramus nelsoni;
Ammodramus caudacutus;
Ammodramus maritimus;
Passerella iliaca;
Melospiza melodia;
Melospiza lincolnii;
Melospiza georgiana;
Zonotrichia albicollis;
Zonotrichia querula ;
Zonotrichia leucophrys ;
Zonotrichia atricapilla ;
Junco hyemalis;
Calcarius lapponicus;
Calcarius pictus ;
Calcarius ornatus ;
Plectrophenax nivalis;
Cardinalidae .
Cardinalis cardinalis;
Pheucticus ludovicianus;
Pheucticus melanocephalus ;
Passerina caerulea;
Passerina cyanea;
Passerina ciris ;
Spiza americana;
Icteridae .
Dolichonyx oryzivorus;
Agelaius phoeniceus;
Sturnella magna;
Sturnella neglecta ;
Xanthocephalus xanthocephalus;
Euphagus carolinus;
Euphagus cyanocephalus ;
Quiscalus quiscula;
Quiscalus major;
Molothrus ater;
Icterus spurius;
Icterus bullockii ;
Icterus galbula;
Fringillidae .
Fringilla montifringilla ;
Pinicola enucleator ;
Carpodacus purpureus;
Carpodacus mexicanus;
Loxia curvirostra ;
Loxia leucoptera ;
Carduelis flammea ;
Carduelis hornemanni ;
Carduelis pinus;
Carduelis tristis;
Coccothraustes vespertinus;
Passeridae .
Passer domesticus;

Referncies.



Bibliografia.





 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324103" title="Armide (Gluck)" nonfiltered="1349" processed="1344" dbindex="126385">
	
Armide s una pera en tres actes de Christoph Willibald Gluck, amb llibret de Phillipe Quinault. S'estren a l'Acadmie Royale de Musique de Pars el 23 de setembre de 1777.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324104" title="FK Akademik Sofia" nonfiltered="1350" processed="1345" dbindex="126386">

FK Akademik Sofia (en blgar:              ) s un club de futbol blgar de la ciutat de Sofia, al barri de Slatina.

 Histria .
El club va ser fundat el 1947. S'ha anomenat successivament: 
 1947 DSO (Dobrovolna Sportna Organizatsia) Akademik;
 1957 SFD (Studentsko Fizkulturno Druzhestvo) Akademik;
 1990 FK Akademik;
 2007 FK Akademik 1947 (en unir-se a Vihar Gurublyane);

El seu major triomf fou la victria a la Copa dels Balcans de 1974. Dos jugadors de l'equip han jugat amb la selecci alguna Copa del Mn de futbol. Aquests han estat: Ivan Dimitrov el 1970 i Mladen Vasilev el 1974.

L'equip t una secci de basquetbol que als anys 50 fou dos cops finalista de la copa d'Europa de bsquet.


 Palmars .
Copa Balcnica de clubs (1): 1974;

 Jugadors destacats .
 Loubo Siois;
 Ivan Dimitrov;
 Mladen Vasilev;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Bul-foot.org - Akademik (Sofia);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324108" title="8 Eyes" nonfiltered="1351" processed="1346" dbindex="126387">

8 Eyes s un videojoc creat per Thinking Rabbit per la Nintendo Entertainment System. El videojoc cont 8 nivells, i es pot jugador amb un o dos jugadors.  Tamb cont una ampla banda sonora, composat per Kenzou Kumei, que consisteix en tres canons per cada nivell. T una jugabilitat i grfics semblants a Castlevania.  Orin sempre mira com el personatge principal, Simon Belmont.

Argument.
8 Eyes tracta un futur post-apocalptic, el pas ve de cents d'anys de caos i de la guerra nuclear, i la civilitzaci s'est reconstruint pel Gran Rei, que t el poder de les vuit gemmes. Les joies, conegudes com els 8 Ulls, que es van formar en el centre de vuit explosions nuclears que estan destinades a destruir la Terra. Els 8 Ulls tenen un poder misteris qu, en males mans, poden avanar el final del mn. Els vuit ducs del Gran Rei volen robar les joies, bandejar el Gran Rei per afers nuclears, per involucrar la Terra en una guerra de nou.

El jugador controla en Orin el Falconer i el seu falc Cutrus. La seva missi s penetrar en els vuit castells dels Ducs i recuperar els 8 Ulls. Amb l'ajuda d'en Cutrus, s'ha de lluitar contra els soldats dels Ducs, mutants de la guerra nuclear i el duc de cada castell per recuperar les joies. Desprs d'aconseguir totes les joies, s'ha de tornar a l'Altar de la Pau per a que el Gran Rei pugui reconstruir la Terra.

 Jugabilitat .
El joc consisteix en vuit nivells, amb un duc a cada castell. Al final de cada nivell, l'Orin reb una nova espassa. El jugador pot triar en quin ordre vol superar els castells, i el cap final de cada nivell s prou vulnerable ja que noms t una espassa. Hi ha ordres per superar-se el joc de manera que sigui ms fcil. Hi ha diversos ordres que fan que es desbloquegin coses. Noms si s'ha superat es pot jugar a la Casa de la Ruth.

Desprs que la Casa de la Ruth sigui desbloquejada i els 8 Ulls recuperats, el jugador ha de tornar les joies a l'Altar de la Pau. En aquest punt les joies s'han de donar en un ordre particular, sin la partida ser perduda. La manera de quin ordre s l'adequat est ocult en el videojoc.

El mode cooperatiu del 8 Eyes s quan un jugador controla en Orin i l'altre controla en Cutrus. En el mode d'un sol jugador,el jugador est limitar en controlar els dos personatges alhora, fent el videojocs encara ms difcil.

 Nivells i Enemics Finals.

frica : Rei Amin, un guerrer amb una destral que posseeix un topazi de color taronja anomenat Evil of Zimbabwe;
Arbia : Ghadie Rashal, un expert dels ganivets que posseeix un diamant blanc anomenat Tear of the Nile;
Egipte : Nari Tanatos, un dimoni mgic que salta molt alt i que posseeix un rob vermell anomenat Blood of Tutankhamun;
Alemanya : Walter Schmitt, un boig que t un Shuriken que s'assembla a una esvstica i que posseeix una amatista lila anomenada Fairy of Granada;
ndia : Syfer Nasim, un mestre de ioga que pot teletransportar-se  i que posseeix un obsidiana anomenada Wing of Angels;
Itlia : Geno Comechio, un jugador que tira cartes de joc i posseeix una maragda verda anomenada Dancing Princess of Frenellia;
Espanya : Enriquez Bartona, un mestre d'esgrima que posseeix una perla negra anomenada Black Butterfly of Pereshusu;
La Casa de la Ruth : Ruth Grandier, mestre de cuir que posseeix un safir blau anomenat Nail of Nightmares;

 Enllaos externs .
  El videojoc a MobyGames;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324112" title="Lucrcia de Mdici (1470-1553)" nonfiltered="1352" processed="1347" dbindex="126388">

Lucrcia de Mdici, tamb anomenada Lucrcia de Lorenzo de Mdici, ( Florncia, Repblica de Florncia 1470 - d. 1553 ) fou una membre de la Dinastia Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer el 4 d'agost de 1470 a la ciutat de Florncia sent la filla primognitca de Lloren de Mdici i la seva esposa Clarice Orsini. Fou nta per lnia paterna de Pere I de Mdici i Lucrezia Tornabuoni, i per lnia materna de Giacomo Orsini i Maddalena Orsini. Fou germana, entre d'altres, de Pere II de Mdici, Giovanni di Lorenzo de Mdicii Juli de Mdici.

Npcies i descendentes.
Es cas el 10 de setembre de 1486 amb Jacopo Salviati. D'aquesta uni nasqueren:
Giovanni Salviati (1490-1553), cardenal;
Lorenzo Salviati (1492-1539), senador i mecenes;
Piero Salviati (v 1493-?), patrici;
Helena Salviati (v 1495-1552);
Battista Salviati (1498-1524);
Maria Salviati (1499-1543), casada amb Giovanni dalle Bande Nere, membre d'una branca menor dels Mdici. Aquest matrimoni unificar ambdues branques i permetr que el seu fill Cosme esdevingui duc de Florncia a la mort d'Alexandre de Mdici;
Luisa Salviati;
Francesca Salviati, el 1533 amb Ottaviano de' Medici, pares del papa Lle XI;
Bernardo Salviati (1505-1568), cardenal;
Alamanno Salviati (1510-1571), patrici;

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324117" title="Zebra de Burchell" nonfiltered="1353" processed="1348" dbindex="126389">

La zebra de Burchell (Equus quagga burchellii) s una subespcie meridional de la zebra comuna. s un mamfer quid gran d'un color blanquins, per mai blanc pur. Les ratlles fosques solen estar ben marcades, per les de les potes sn absents o vagues, i gaireb mai no arriben fins les pelles.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324125" title="Thinking Rabbit" nonfiltered="1354" processed="1349" dbindex="126390">


Thinking Rabbit va ser una empresa de programari situada a Takarazuka, Jap i va ser la publicadora original de Sokoban. L'empresa es va unir a Disk Original Group al 1986.

 Videojocs.


 Enllaos externs .
  Pgina web de Thinking Rabbit a RetroPC.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324126" title="Llista de videojocs de Thinking Rabbit" nonfiltered="1355" processed="1350" dbindex="126391">
La segent llista es citen tots els videojocs creats per l'antiga empresa japonesa Thinking Rabbit.

NEC PC-8801.
1982;
Sokoban;
1984;
Sokoban 2;
1985;
Keyhole Murder;
1988;
The Man I Love;
Dates Unknown;
Madeleine;
A Clown Murder Case;
Fujitsu FM-7.
1984;
T.N.T. Bomb Bomb;
Sokoban 2;
1985;
Keyhole Murder;
Fujitsu FM-8.
1984;
Sokoban 2;
MSX2.
1988;
Casablanca;
The Man I Love;
Sharp X68000.
1988;
The Man I Love;
Casablanca;
Dades desconegudes;
A Clown Murder Case;
Famicom Disk System.
1987;
Jikai Shounen Met Mag;

Nintendo Entertainment System.
1988;
8 Eyes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324127" title="Zebra de Grant" nonfiltered="1356" processed="1351" dbindex="126392">

La zebra de Grant (Equus quagga boehmi) s una de les sis subespcies de la zebra comuna. Les poblacions d'aquestes zebres han quedat afectades per guerres civils en diversos pasos africans.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324135" title="PBC Academic Sofia" nonfiltered="1357" processed="1352" dbindex="126393">

El PBC Academic Sofia, anomenat comercialment PBC Lukoil Academic (en blgar:                      ), s un club professional de basquetbol blgar.

Disputa els seus partits a l'Universiade Hall o al Complex Esportiu Pravets.

 Histria .
Va ser fundat l'any 1947 com una branca del club esportiu Akademik Sofia.

s el club amb ms ttols al campionat blgar. Dirigits per l'entrenador Bozhidar Takev fou sotscampi de la Copa d'Europa en les seves dues primeres edicions, els anys 1958 i 1959, essent derrotat per l'ASK Riga. Tamb fou campi del mn universitari el 1957.

Des de l'any 2000 s'anomena Lukoil Academic pel patrocini de l'empresa russa de petrolis LUKoil.

 Palmars .
 Lliga blgara de bsquet: 1957, 1958, 1959, 1963, 1968, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1975, 1976, 2000, 2001, 2002, 2003, 2004, 2005;
 Copa blgara de bsquet: 1952, 1954, 2002, 2003, 2004, 2005;
 Campionat del Mn Universitari: 1957;
 Finalista de la Copa d'Europa de bsquet: 1958, 1959;

 Jugadors destacats .
  Lyubomir Panov;
  Georgi Panov;
  Viktor Radev;
  Nikola Ilov;
  Mihail Semov;
  Petar Lazarov;
  Dimitar Sahanikov;
  Georgi Barzakov;
  Nikola Atanasov;
  Atanas Golomeev;
  Temelaki Dimitrov;
  Stefan Filipov;
  Slavey Raychev;
  Vladimir Boyanov;
   Priest Lauderdale;
  Bryant Smith;

 Entrenadors destacats .
  Bozhidar Takev;
  Veselin Temkov;
  Neycho Neychev;
  Tsvetan Zhelyazkov;
  Petko Marinov;

 Enllaos externs .
 Web oficial ;
 Lukoil Academic a Basketball-bg.com ;
 Lukoil Academic a BulgarianBasket.com ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324139" title="Clarice Orsini" nonfiltered="1358" processed="1353" dbindex="126394">
Clarice Orsini ( Roma, Estats Pontificis 1450   Florncia, Repblica de Florncia 1488 ) fou una noble italiana que va esdevenir esposa de Lloren el Magnfic.

Orgens familiars.
Va nixer vers el 1450 a la ciutat de Roma sent filla de Jacopo Orsini i la seva cosina Magdalena Orsini, membres de la poderosa famlia Orsini. 

Npcies i descendents.
Es cas "per poders" el 4 de juny i "en persona" el 28 de desembre de 1469 amb Lorenzo de Mdici per mediaci de Lucrcia Tornabuoni, que volgu emparentar el seu fill amb una donzella de sang noble. D'aquesta uni nasqueren:
Lucrcia de Mdici (1470-1553), casada el 1488 amb Jacopo Salviati, avis del papa Lle XI;
dos bessons sense nom (1471);
Pere II de Mdici (1472-1503), senyor de Florncia;
Magdalena de Mdici (1473-1528), casada el 1487 amb Francesc de Cybo;
Giovanni di Lorenzo de Mdici (1475-1521), cardenal i futur papa Lle X;
Llusa de Mdici (1477-1488);
Contessina de Mdici (1478-1515), casada amb Piero Ridolfi;
Juli de Mdici (1479-1516), duc de Nemours;


Clarice no fou popular a la ciutat de Florncia, la seva estricta personalitat religiosa estava en profund contrast amb els ideals humanistes de l'poca. Durant la Conspiraci dels Pazzi, l'objectiu de la qual era assassinar a Lorenzo i el seu germ menor Juli, Clarice i els seus fills van ser enviats a Pistoia.

Clarice va retornar a Roma en diverses ocasions a visitar els seus familiars; tamb va visitar Volterra, Colle di Val d'Elsa i Passignano sul Trasimeno. Va morir de tuberculosi el 30 de juliol de 1488 a la ciutat de Florncia. 

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;
  Il matrimonio tra Lorenzo e Clarice;
  Associaci Clarice Orsini;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324142" title="Zebra de muntanya del Cap" nonfiltered="1359" processed="1354" dbindex="126395">

La zebra de muntanya del Cap (Equus zebra zebra) s una subespcie de zebra de muntanya que viu a Sud-frica. S'alimenta principalment d'herba, per si hi ha escassetat d'aliment, tamb menja arbusts. Antigament es creia que aquesta subespcie i la zebra de muntanya de Hartmann eren la mateixa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324146" title="Zebra de muntanya de Hartmann" nonfiltered="1360" processed="1355" dbindex="126396">

La zebra de muntanya de Hartmann (Equus zebra hartmannae) s una subespcie de zebra de muntanya que viu a la costa de Nambia i el sud d'Angola. Viu en grups d'entre set i dotze individus.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324148" title="Idomeneo" nonfiltered="1361" processed="1356" dbindex="126397">
	
Idomeneo s una pera en tres actes de Wolfgang Amadeus Mozart, amb llibret de Giambattista Varesco, basada en Idomne d'Antoine Danchet. S'estren al Residenztheater de Munic el 29 de gener de 1781.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324150" title="Ramon Gomis i de Barbar" nonfiltered="1362" processed="1357" dbindex="126398">
Ramon Gomis i de Barbar (Reus, 1946) s un metge endocrinleg i dramaturg catal.

Obra dramtica.
 1970. La petita histria d'un home qualsevol;
 1972. Vermell de xaloc;
 1976. Llum d'or;
 1990. Un capvespre al jard;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324151" title="Sokoban" nonfiltered="1363" processed="1358" dbindex="126399">

  s un joc de trencaclosques  on el jugador ha d'empnyer les caixes (o boles segons la versi) en un laberint, vist des de sobre i intentant collocar-les en les destinacions que es demanen. Noms una caixa pot ser empesa un cop i no es pot trencar-la ni moure-la quan entra en una zona de difcil accs sobretot quan entra en contacte amb les "parets". S'han realitzat moltes versions en videojoc.

El Sokoban es va crear al 1980 per Hiroyuki Imabayashi i es va publicar al 1982 per Thinking Rabbit, una antiga empresa de programari ubicada a Takarazuka, Jap. Thinking Rabbit tamb va publicar tres continuacions: Boxxle, Sokoban Perfect i Sokoban Revenge.

Al llarg dels anys s'han creat versions per a tota mena de plataformes plataformes informtiques, incloent-hi els ordinadors personals i domstics. Tamb s'han realitzat moltes versions per videoconsoles i porttils, telfons mbils, calculadores grfiques i cmeres digitals del tipus Canon PowerShot. Hi ha molts altres videojocs de trencaclosques, com el Chip's Challenge i Rocks and Diamonds, que tenen una jugabilitat semblant al Sokoban. El videojoc del tipus roguelike anomenat NetHack cont una srie de nivells a masmorres que van ser dissenyats deliberadament per simular el videojoc tipus Sokoban.


 Referncies i notes .

 Dorit Dor, Uri Zwick, SOKOBAN and other motion planning problems. Computational Geometry: Theory and Applications 13, 215-228 (1999).
 Joseph C. Culberson, Sokoban is PSPACE-complete. Technical Report TR 97-02, Dept. of Computing Science, Universitat d'Alberta, 1997. Tamb: http://web.cs.ualberta.ca/~joe/Preprints/Sokoban.
  Andreas Junghanns, Jonathan Schaeffer, Sokoban: A Case-Study in the Application of Domain Knowledge in General Search Enhancements to Increase Efficiency in Single-Agent Search. Intelligncia Artificial, reportatge especial en busca, 2000.


 Enllaos externs .
Official Sokoban site ;
Web de Sokoban a la Universitat d'Alberta ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324153" title="balos" nonfiltered="1364" processed="1359" dbindex="126400">


balos s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, al marge esquerra del riu Ebre, prop d'Haro. Limita al nord amb la Sierra de Toloo i el port d'Herrera, al sud amb San Asensio i Baos de Ebro, a l'est amb Samaniego i Villabuena de lava, i a l'oest amb San Vicente de la Sonsierra.

Histria. 
En la Crnica Albeldense s'esmenta la famosa expedici que va portar a terme Alfons I, rei d'Astries per la ribera de l'Ebre el 740. En aquella poca balos formava part, com la major part del territori peninsular, del regne musulm de Crdova. En aquest relat es refereixen les localitats destrudes: Mirandam (Actual Miranda de Ebro), Revendecam, Carbonariam, Abeicam (balos, des d'on va creuar l'Ebre), Brunes (podria ser Briones per no s del tot segur), Cinissariam (actual Cenicero) i Alesanco. Posteriorment el domini de la zona va tornar a mans musulmanes fins a la definitiva conquesta de la mateixa de finals del s. IX i principis del s. X. 

En els segles XI i XII apareix diverses vegades citada la vila en els documents del Monestir de San Milln, on est sepultat Lope de balos, comte d'laba i senyor d'balos. Entre elles segons recull el bisbe Sandoval, la donaci de l'esglsia de San Flix al Monestir de San Milln, realitzada per Gonzalo Nez i la seva esposa donya Godo en 1084. En el segle XV sabem que balos era llogaret de San Vicente de la Sonsierra, el senyoriu del qual ostenten diferents personatges: Pedro Velasco, Pedro Girn, Juliana Arag, Bernardino Velasco, etc... sempre a causa de diferents vicissituds com donacions per agrament, venda directa o herncia. El 1397 Carles III de Navarra va concedir a Rui Lpez de Dbalos el poble, amb tots els seus terrenys i drets excepte els reals de sobirania i apellaci al tribunal del Rei. 

balos era un llogaret de San Vicente de la Sonsierra, que el seu seorio va ser donat per Joan II de Navarra en 1430 al general Pedro Fernndez II de Velasco, passant desprs a ser tutelada la seva propietat per diferents llinatges, b per donacions, herncies, agraments o venda, entre ells Pedro Girn, Juliana Arag, Bernardino Fernndez de Velasco, fins a recaure en Juan Hurtado de Velasco, Conde de Castilnovo, qui va autoritzar el 5 de juliol de 1653 la separaci de la localitat respecte de San Vicente, previ pagament de 449.800 maravedns, encara que va continuar pertanyent al Senyoriu de San Vicente fins a l'any 1727, en el qual per deutes contrets pels Comtes de Castilnovo, senyors del moment, el senyoriu va ser posat en pblica subhasta pel Tribunal de la Inquisici de Logronyo, sent adjudicat als vens que van licitar fins als 53500 maravedins i des de llavors balos s vila independent. 

 Personatges illustres .
Jose Fermn Gurbindo (5 de febrer de 1935 - 4 de mar de 1985) Msic i compositor. Excellent acordeonista.
Francisco Antonio Ramrez de la Piscina ( - 1724), sacerdot, catedrtico de Dret a Salamanca, i Comissari General de la Santa Creuada, ;
Martn Fernndez de Navarrete y Jimnez de Tejada (balos, 8 de novembre de 1765 - Madrid, 8 d'octubre de 1844. Mariner, escriptor i historiador espanyol.

Enllaos externs.
Pgina personal sobre balos;
Dades econmics i estadstics sobre balos del Govern de La Rioja (pdf);
Galeria de fotos sobre balos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324154" title="Bloqueig Continental" nonfiltered="1365" processed="1360" dbindex="126401">
El Bloqueig Continental fou la base principal de la poltica exterior del Emperador Napole I de Frana en la lluita contra el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda. 

La manca de mitjans per a enfrontar-se a la Royal Navy varen fer que Napole es replanteges els seus plans d'invasi del Regne Unit. Aquests plans d'invasi foren avortats per la Batalla de Trafalgar l'any 1805 (tot i que es possible que Napole ja els descarts el juliol del mateix any, desprs de la Batalla del Cabo Finisterre i la retirada de Villeneuve amb la flota combinada a Cadis).

En lloc de la estratgia militar, Napole opta llavors por l'estratgia de guerra econmica.

Resultat dels inicis de la revoluci industrial, l'economia britnica havia sorgit amb fora a Europa en el paper d'exportadors de productes manufacturats. Aquest fet els feia vulnerables a un embargament comercial.

El Bloqueo Continental era de un embargament comercial que prohibia el comer de productes britnics en el continent europeu.

El novembre de 1806, desprs dels xits militars d'Austerlitz i Jena, tot el continent es trobava sota el domini, directe o indirecte de Frana, des de la Pennsula Ibrica fins a Rssia, Fou el moment triat per Napole per a promulgar el Decret de Berln, prohibint als seus aliats i als pasos conquerits cap tipus de relaci comercial amb Gran Bretanya. En 1807 endur les condicions inicials del decret en un intent per a destruir de forma decisiva el comer britnic com a preludi per a una possible invasi mitjanant el Decret de Mil. 

El embargament comercial finalment fracass, Tot i tenir un elevat preu per a la poblaci anglesa. Les forces franceses, amb poder nicament per terra, no podien aturar la navegaci comercial, i els mercants anglesos buscaren nous mercats.

Per la seva part, el parlament britnic promulg les Orders in Council de 1807, que prohibien als seus socis el comer amb Frana. En resposta a aquest decret, el Congrs dels Estats Units emet lActa d'Embargament de 1807, prohibint  el comer dels bucs nord americans amb els dos contendents. 

El nic pas europeu que s'opos obertament al Bloqueig Continental fou Portugal.

Desprs de la signatura del Tractat de Tilsit el juliol de 1807, Napole tract de capturar a la flota portuguesa y a la famlia reial, ocupar els ports portuguesos i expulsar als britnics de la Pennsula Ibrica. El Rey Joan VI de Portugal fug amb la seva flota cap a Brasil, mentre la poblaci bullia revoltant-se contra els invasors francesos.

Tanmateix, a Espanya el pas de tropes cap a Portugal era percebut com a una invasi encoberta fet que augment el descontent i el sentiment anti-francs. Finalment, la intervenci del exercit britnic de Wellington precipit la Guerra del Francs l'any 1808.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324155" title="La serva padrona (Paisiello)" nonfiltered="1366" processed="1361" dbindex="126402">
	
La serva padrona s una pera en tres actes de Giovanni Paisiello, amb llibret de Gennaro Di Federico. S'estren al Palau d'estiu de Tsarskoie Selo a Rssia el septembre de 1781.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324156" title="Zebra de Selous" nonfiltered="1367" processed="1362" dbindex="126403">

La zebra de Selous (Equus quagga borensis) s una de les sis subespcies de la zebra comuna. Es caracteritzen per la palidesa de les seves ratlles fosques. Fan 150 cm a l'espatlla i pesen uns 300 kg.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324158" title="Phil Hill" nonfiltered="1368" processed="1363" dbindex="126404">
Philip Toll Hill Jr, ms conegut com Phil Hill, (Miami, 1927 - Salinas, 2008) va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses i guanyar un campionat del mn de Frmula 1 (temporada 1961). 

Phil Hill va nixer el 20 d'abril de 1927 a Miami (EUA) i va morir el 28 d'agost de 2008 a Salinas (EUA).

Fora de la F1 va guanyar les 24 hores de Le Mans dels anys 1958, 1961 i 1962.

 A la F1 .
Va debutar a la sisena cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 6 de juliol del 1958 el GP de Frana al Circuit de Reims-Gueux.

Phil Hill va participar a un total de cinquanta-una curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en vuit temporades diferents (1958 - 1966) aconseguint un ttol de campi del mn a la temporada 1961.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .




 Enllaos externs .

 Web Oficial de Phil Hill;
 Estadstiques de Phill Hill;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324161" title="Zebra de Chapman" nonfiltered="1369" processed="1364" dbindex="126405">

La zebra de Chapman (Equus quagga chapmani) s una de les sis subespcies de la zebra comuna. Aquestes zebres reberen el nom en honor del naturalista angls James Chapman.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324166" title="Joan Batlle" nonfiltered="1370" processed="1365" dbindex="126406">

 Biografies;
 Joan Baptista Batlle i Martnez (Barcelona, 1876   1939), llibreter, biblifil i editor de materials per a l'estudi del folklore catal;
 Joan Batlle i Amell (Sitges, 1855   1927), pintor paisatgista, vinculat a lEscola Luminista;
 Joan Batlle i Grabulosa (Girona, 1953), rector de la Universitat de Girona entre els anys 2002 i 2005, expert en visi computeritzada i robtica i autor de nombroses publicacions tcniques;
 Joan Batlle i Planas (Torroella de Montgr, 1911   Buenos Aires, 1966), pintor surrealista argent d'origen catal;
 Joan Batlle i Ribot, alcalde de Sitges del gener del 1865 al novembre del 1868;
 Joan Batlle i Valls (Calella de la Costa, 21 de juny del 1872   Blanes, 17 d'abril del 1939), sacerdot i msic blanenc;

 Arquitectura;
 Casa Joan Batlle, edifici modernista de Mari Toms i Barba a l'Hospitalet de Llobregat;

 Ensenyament;
 C.E.I.P. Mossn Joan Batlle, instituci educativa de Blanes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324167" title="Anguciana" nonfiltered="1371" processed="1366" dbindex="126407">


Anguciana s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.

 Histria . 

En 1121, Tota Lpez d'Haro i lvarez, filla de Lope iguez, senyora d'Anguciana, don al Monestir de Santa Mara la Real de Njera tota la seva herncia a Cihuri i tamb  post mortem nostram, casam nostram quae est in Angunciana sicut tenuimos et habuimus in vita nostra. Subscriu l'escriptura Diego Lpez I d'Haro, germ de Tota. Es va fer aquesta escriptura "regnante rege Aldefonso in Castella, et in Alava, et in Pampilona, et in Aragone, et i Ribacurta". Es tracta del rei Alfons I d'Arag, anomenat el Batallador. . 

Des del segle XIV va ser Senyoriu dels Salcedo, qui van habitar la Torre Forta situada prop del pont del riu Estirada i de la qual avui es conserva alguna espitlleraa i l'ingrs sud. El Senyoriu va ser atorgat per Enric III de Castella a Juan Alfonso de Salcedo per privilegi datat el 8 de mar de 1394, en consideraci i remuneraci als molts i bons serveis fets al senyor Joan I de Castella (el seu pare) en la guarda del seu cos. Per altra merc de 12 de febrer de 1397 li concedeix llicncia per a fer en aquest lloc una casa tan forta i tan complerta, com el mateix Rei la podria manar fer per a si mateix. Fins a la creaci de la provncia de Logronyo en 1833 i la seva partici en nou partits judicials (1834), va pertnyer al partit de Santo Domingo de la Calzada, en la provncia de Burgos.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324169" title="Zebra de Crawshay" nonfiltered="1372" processed="1367" dbindex="126408">

La zebra de Crawshay (Equus quagga crawshayi) s una de les sis subespcies de la zebra comuna. Fa 122 cm a l'espatlla i pesa uns 300 kg.

Enllaos externs.
Africa Away ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324170" title="Pere II de Mdici" nonfiltered="1373" processed="1368" dbindex="126409">

Pere II de Mdici, anomenat tamb Pere l'infortunat (en itali: Piero de Mdici) ( Florncia, Repblica de Florncia 1471 - riu Garigliano 1503 ) fou un membre de la Dinastia Mdici que va esdevenir senyor de Florncia entre 1492 i 1494.

Orgens familiars.
Va nixer el 15 de febrer de 1471 a la ciutat de Florncia sent el segon fill de Lloren de Mdici el Magnfic i Clarice Orsini. Fou nt per lnia paterna de Pere I de Mdici i Lucrezia Tornabuoni, i per lnia materna de Giacomo Orsini i Maddalena Orsini. Fou germ, aix mateix, de Lucrcia de Mdici, Giovanni di Lorenzo de Mdici (futur papa Lle X) i Juli de Mdici.

Ascens al poder.
Fou educat per succeir el seu pare com a senyor de Florncia, fet que va ocrrer l'abril de 1492, sota notables figures del moment com Angelo Poliziano. Al poc temps de prendre el poder Carles VIII de Frana enva el nord de la pennsula italiana amb un gran exrcit amb la intenci de reclamar el tron de Npols i don suport a Llus Sforza, el qual pretenia fer-se amb el poder del ducat de Mil, en aquells moments sota el comandament del seu nebot Joan Gales Sforza. Pere II va intentar mantenir-se neutral davant la presncia del rei francs establert a Toscana, per Carles VIII pretenia apoderar-se de la Toscana per assegurar-se aix les lnies de comunicaci. Davant les envestides franceses la resistncia florentina es desinfl i, per por al pillatge conced al rei francs totes les prerrogatives demanades. El poble florent, influenciats per Girolamo Savonarola, es revolt contra el seu senyor i els Mdici hagueren de fugir, reestablint-se altre cop l'autntica Repblica de Florncia.

Els anys posteriors els pass allunyats de Florncia, voltant per diferents estats italians. El 28 de desembre de 1503 mor ofegat al riu Garigliano durant una batalla entre les tropes franceses i espanyoles pel domini del Regne de Npols.

Npcies i descendents.
Es cas el mar de 1488 amb Alfonsina Orsini, filla de Roberto Orsini i Caterina Sanseverino. D'aquesta uni nasqueren:
Lloren II de Mdici (1492-1519), senyor de Florncia i duc d'Urbino;
Clarice de Mdici (1493-1528), casada el 1508 amb Filippo Strozzi;

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324173" title="Joan Batlle i Valls" nonfiltered="1374" processed="1369" dbindex="126410">
Joan Batlle i Valls (Calella de la Costa, 21 de juny del 1872   Blanes, 17 d'abril del 1939) va ser un sacerdot i msic blanenc.

Va fer estudis eclesistics i s'especialitz en msica sacra. Un cop ordenat, a partir del 1896 ocup la plaa d'organista de l'esglsia parroquial de Blanes. A la parrquia comena a organitzar una "capella" o coral masculina que acompanys les funcions religioses, la batej amb el nom de "Capella de Santa Ceclia" (santa Ceclia s la patrona dels msics), i vetll perqu els cantaires aprenguessin solfeig. Posteriorment l'ampli amb una secci femenina, i el conjunt resultant fou l'esper per a la fundaci de lOrfe de Blanes.

Com a compositor, en l'any 1908 va escriure una partitura, lAlelluia o Cant de l'ngel, que encara ara s'interpreta a la Setmana Santa blanenca; tamb fou autor del Miserere que s'hi canta a la process del Divendres Sant. El 1919 music la versi dels Pastorets que havia fet Pere Puig i Plensa, Pastors i Misteris, i que es va estrenar al "Crcol Catlic" de Blanes.

En homenatge pstum, a l'any 1966 l'ajuntament de Blanes pos el seu nom al collegi "Mossn Joan Batlle".

 Bibliografia .
 Pere Puig i Llensa, msica de Joan Batlle Pastors i misteris: poema de Nadal en sis episodis Barcelona: Viena, 2001. ISBN 978-84-8330-096-1;

 Enllaos .
 Resum biogrfic i fotografia a la plana del CEIP Joan Batlle;
 100 anys del Cant de l'ngel;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324177" title="Brias" nonfiltered="1375" processed="1370" dbindex="126411">


Brias s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Se situa en el nord-oest de la provncia entre la serra del Toloo i el marge esquerre del riu Ebre. Depn del partit judicial d'Haro. 

Histria. 
En 1047 la vila s cedida al monestir de Leyre per San Fortnez, desprs d'haver-la rebut aquest de Garcia de Navarra desprs de lluitar a Tafalla contra el rei Ramir I d'Arag. El 3 de juliol de 1072 apareix nomenada la vila quan els reis navarresos San de Pealn i la seva esposa Placencia, atorguen la vila de Tondn al monestir de Leire. 

Brias va dependre d'Haro fins al segle XVII, anys en els quals va crixer en poblaci i es va constituir com nucli independent. Es va inscriure com Haro en el senyoriu dels ducs de Fredes fins a la supressi dels senyorius en 1811. Va formar part de la provncia de Burgos fins a la creaci de la de la provncia de Logronyo per Reial decret de 30 de novembre de 1833. Al mar de 1834, en el pont sobre l'Ebre denominat pont de Brias, va haver enfrontaments entre carlins i liberals, on encara avui es conserva un monument en record a les vctimes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324178" title="Il barbiere di Siviglia (Paisiello)" nonfiltered="1376" processed="1371" dbindex="126412">
	
Il barbiere di Siviglia s una pera en quatre actes de Giovanni Paisiello, amb llibret de Giuseppe Petrosellini. S'estren al Teatre de l'Ermitage de Sant Petersburg el 26 de setembre de 1782.	A Catalunya es va estrenar el 25 o 26 d'octubre de 1787 al Teatre de la Santa Creu de Barcelona. El 1935 la va representar el C.F. Jnior al Cine Coliseum de Barcelona. Ja als anys noranta del segle XX va fer-se a la Universitat de Barcelona, en el cicle de l'ula d'pera del Conservatori Municipal de Barcelona.
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324181" title="Chip's Challenge" nonfiltered="1377" processed="1372" dbindex="126413">

Chip's Challenge s un videojoc de destresa llanat originalment per a la Lynx i desprs traslladat als ordinadors. Va ser creat per Chuck Sommerville i va ser llanat al mercat per Microsoft Corp.

 Concepte .

En aquest joc, Chip McCallahan (el protagonista) s'ha d'obrir cam a travs de nombrosos escenaris per ser membre del club especial de Melinda, la Mestressa dels Reptes.

La jugabilitat est enganxada als jocs del seu tipus: El jugador mou en Chip a travs dels nivells, en els quals hi ha 'xips' que han de ser collectats per obrir una barrera que protegeix la sortida (o, almenys, l'objecte o cam que hi porta); cada nivell compta amb un nombre de xips a colleccionar (alguns no tenen, i noms cal buscar la sortida) i en general hi ha un temps lmit donat (en alguns s illimitat) per passar el nivell i la magnitud del qual depn de la longevitat d'aquest nivell.

 Objectes .

El jugador pot emprar els segents objectes per passar els obstacles:

Claus: Per obrir portes. Hi ha quatre colors de claus: vermella, blava, groga i verda; i cada una noms pot obrir portes del mateix color corresponent. La clau verda pot emprar-se per obrir infinites portes amb pany verd, mentre que per a cada porta de pany vermella/blau/groga es necessita una clau vermella/blau/groga individual.

Aletes: Amb aix, en Chip pot nedar en l'aigua sense ofegar-se.

Botes ataronjades: Serveixen per caminar sobre el foc.

Patins: Serveixen per caminar sobre el gel sense relliscar-se.

Botes magntiques: Impedeixen que els pisos de fora magntica arrosseguin en Chip.

En el joc hi ha objectes i criatures que Chip ha d'evitar fer contacte per evitar perdre; com les criatures amb dents, abelles, masses de foc, mantes rayades blaves, escolopendra, tancs, pilotes (violetes i celestes) i fins i tot trossos vivents d'excrement. La majoria moren al contacte amb l'aigua, el foc i les bombes; les excepcions sn les mantes rayades blaves que sobreviuen en l'aigua i noms moren al contacte amb el foc i les bombes.

 Nivells .

Els primers vuit nivells ajuden el jugador a familiaritzar-se amb els elements, objectes i mecanismes que ha d'emprar al llarg del joc. En els altres nivells, ha d'arribar a la sortida de diferents maneres, ja sigui collectant els xips en un laberint, usant blocs per tapar bassals d'aigua, passant diversos obstacles i evadint enemics, etc. La quantitat tradicional de nivells s de 144; tanmateix, s possible accedir a 4 (5 per a la versi de Windows) nivells. Per a aix, cal descobrir una clau que est escrita subliminarment en el nivell 34, Cypher (Xifra), en el qual es mostren en secret les claus per al nivell 82, el 137 i el 146. En la versi per a Windows hi ha un nivell extra que s el 145, en ell es dna crdit als creadors del joc; desafortunadament noms es pot accedir a ell endevinant la clau o usant el truc per ignorar contrasenyes (Ctrl + K).

Existeixen alguns errors o inconsistncies en la versi per a Windows: En el nivell 20, no fa falta collectar els xips perqu no hi ha barrera a prop de la sortida que els requereixi; en el nivell 49, hi ha una trampa en la qual arriba un enemic per que mai no l'allibera sense importar quantes vegades el jugador pressiona el bot en qu l'obre. Aquest error es repeteix en un altre nivell, que s el 70 (moltes trampes no alliberen els enemics). Tamb es presenten les Errors de protecci general (General Protection Failure en angls) ja que en els nivells 104 i 132, si el jugador i un enemic es posen alhora en un espai que allotja una clau, el joc es tanca automticament. El cas del nivell 88 (que s un laberint fet de camins en espiral) s interessant: Existeixen dues versions d'aquest nivell, una d'elles s considerada "corrupta"; l'nica diferncia que t aquesta versi respecte a l'original s que, just al costat de la sortida, hi ha una paret prima que impedeix al jugador arribar-hi, encara que pot assolir-la per una altra via.

 Enllaos externs .
  El videojoc a StrategyWiki;
  The Chip's Challenge Corridor, un web de fans.
  Llista dels millors nivells fets per fans a Internet;
  El videojoc a World of Spectrum;
  Mike L's Chip's Challenge Site, curiositats, resultats, descrregues i ms jocs semblants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324184" title="Tractat de Tilsit" nonfiltered="1378" processed="1373" dbindex="126414">
Els Tractats de Tilsit foren dos acords signats per l'Emperador Napole I de Frana a la localitat de Tilsit el juliol de 1807.

El primer dels acords fou signat el 7 de juliol de 1807 entre el Tsar Alexandre I de Rssia i Napole, acabant amb la guerra entre Rssia i Frana i iniciant una aliana entre els dos pasos, aquest fet deixava a la resta de pasos europeus en una posici ms dbil encara.

Al mateix temps s'acord en secret l'ajuda mtua en els conflictes. Frana prometia ajudar a Rssia contra els turcs, mentre Rssia acordava unir-se al bloqueig continental contra el Regne Unit. Aquest tractat tamb don a lloc a la creaci del Gran Ducat de Varsvia.

La cooperaci entre Rssia i Frana es trenc l'any 1810, quan el tsar comen a permetre a vaixells neutrals comerciar amb els ports russos. El 1812, Napole envaa Rssia, acabant amb tot vestigi d'aliana .

El segon tractat de Tilsit, signat dos dies ms tard (9 de juliol de 1807), es firmava entre Prssia i Frana, posant fi a la guerra entre els dos, amb unes condicions extremadament dures per a Prssia, que perdia prcticament la meitat del seu territori nacional.

 Enllaos externs .
 Regne de Prssia: Tractat de Tilsit, texte complert;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324187" title="Briones" nonfiltered="1379" processed="1374" dbindex="126415">


Briones s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Se situa en el nord-oest de la provncia, emplaat sobre un tur de 80 metres d'altura, amb el seu vessant nord tallada sobre el riu Ebre en pendent gaireb vertical. 
 Histria . 
El nom prov dels Berons, antics pobladors de La Rioja, per segons es dedux d'un jaciment ltic de la Edat de Bronze trobat en el cam de l'ermita dels Sants Mrtirs, Briones va tenir pobladors encara ms antics. La Crnica Albeldense fa referncia expressa que Alfons I d'Astries va talar els termes de Briones i altres sis poblacions. A ms s'esmenta la famosa expedici que va portar a terme Alfons I, rei d'Astries per la ribera de l'Ebre en l'any 740. En aquest relat es refereixen les localitats destrudes: Mirandam (Actual Miranda de Ebro), Revendecam, Carbonariam, Abeicam (balos, des d'on va creuar l'Ebre), Brunes (podria ser Briones per no s del tot segur), Cinissariam (actual Cenicero) i Alesanco. Va estar sota domini sarra fins a finals del segle IX. 

Domini navarrs del rei Ordoni II de Lle, des de principis del segle X. Va pertnyer al Comtat de Castella, des de finals del segle X repoblat amb vascons i frontera entre Castella i Navarra Amb l'assassinat de San el de Pealn el 4 de juny de 1076, Alfons VI de Lle i Castella es va apoderar de La Rioja i Briones va passar a sser Senyoriu dels d'Haro. Ferran III el Sant nomeno a Do Diego Lpez III d'Haro, nebot del monarca, primer Senyor de Briones, romanent des de llavors el Senyoriu en l'mbit del Regne de Castella, encara que sovint embolicat en nombrosos episodis bllics amb els seus vens del Regne de Navarra. 

En 1240 Diego Lpez es va revelar contra Ferran III i es va refugiar en Briones. El rei va voltar la vila i ho va fer presoner. A partir de llavors la vila va ser realenga. El 18 de gener de 1256, Alfons X el Savi li va concedir el fur de Vitria, per a garantir la repoblaci castellana davant les pretensions navarreses. En 1293 San IV li va donar privilegi real. Fins al segle XVIII, Ollauri, Rodezno i Gimileo eren llogarets de Briones. En l'poca de basconitzaci de la Rioja hi havia trenta cognoms bascos en 1536.

 Enllaos externs .
Web sobre Briones;
Jornades Medievals de Briones;
Disfruta de Briones;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324190" title="Rocks and Diamonds" nonfiltered="1380" processed="1375" dbindex="126416">


Rocks'n'Diamonds s un videojoc de trencaclosques disponible des del 1995, i que es descriu com un clon de Boulder Dash, Supaplex, Emerald Mine o Sokoban. s un videojoc de programari lliure creat per Artsoft Entertainment i dissenyat per Holger Schemel. Va ser un dels primers videojocs disponibles del Linux, per tamb funciona sota MS-DOS, Windows, Unix i Mac OS X. La versi de DOS est basada en el codi de Guido Schulz. 
Hi ha actualment ms de 50.000 nivells disponibles en les diferents pgines web d'Internet.

 Vegeu tamb .
 Boulder Dash;
 Supaplex;
 Emerald Mine;
 Sokoban;

 Referncies .


 Enllaos externs .
  Artsoft Entertainment - Rocks'n'Diamonds Web oficial;
  Frum oficial;
  El videojoc a MobyGames;
  Anlisi complet;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324193" title="Armida" nonfiltered="1381" processed="1376" dbindex="126417">
	
Armida s una pera en tres actes de Joseph Haydn, amb llibret de Nunzio Porta. S'estren al Teatre del Palau Esterhzy, Esterhza, a Fert d (Hongria), el 26 de febrer de 1784.	

L'pera va obtenir 54 actuacions des de 1784 fins a 1788 al Teatre del Palau Esterhzy, i durant la vida del compositor tamb es va interpretar a Bratislava, Budapest, Tor i Viena. Haydn mateix considerava Armida com la seva millor pera. Armida llavors va desaparixer del repertori operstic general fins al 1968 en una interpretaci de concert a Colnia, i una producci posterior en Berna. 

 Karl Geiringer ha comentat com Haydn ha adoptat els "principis i mtodes" de Christoph Willibald Gluck en aquesta pera, i com l'obertura de l'pera recull la trama de l'pera en termes purament instrumentals.
	
Vegeu tamb.	
 Llista d'peres ms importants. ;

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324197" title="Club Deportivo Castelln 2007/08" nonfiltered="1382" processed="1377" dbindex="126418">
La temporada 2007/08 suposava la 85a en la histria del CD Castelln. Per tercer any consecutiu, va disputar la Segona divisi (anomenada llavors Lliga BBVA). Durant els dotze mesos es van succeir alts i baixos, per finalment l'equip acab cinqu a la lliga, la millor classificaci en les desset darreres temporades.

Histria.

El perode fitxatges.
Durant el perode de fitxatges d'estiu el club va perdre alguns dels seus jugadors durant la passada temporada: Rodri, Natalio i Antonio Lpez. El primer, malgrat ser el capit de l'equip, no va arribar a un acord per renovar el seu contracte davant les bones ofertes rebudes. Finalment el 31 de maig va anunciar la seva marxa i fitx lliure per l'Hrcules CF. Durant la primera setmana de juny el Castell va perdre altres dues peces fonamentals. La bona temporada de Natalio, en la llista de mxims golejadors de Segona divisi, va despertar l'inters de diversos equips de Primera divisi. Finalment el valenci se'n va anar a la UD Almera, un dels equips que guanyaren l'ascens des de la Lliga BBVA. El seu trasps queda fixat al voltant del mig mili d'euros, la qual cosa significava el ms car de tota la histria . Per la seva banda el madrileny Antonio Lpez va reviure la seva carrera en el sis mesos que va jugar al Nou Castalia. L'inters per ell es va disparar i el jugador va declarar que tan sols abandonaria Castell per anar a un equip de Primera divisi. Finalment va fitxar pel Nstic de Tarragona, que acabava de baixar a la Lliga BBVA, pel que va passar d'heroi a traidor per a la graderia albinegra.

Ja al juliol van haver ms baixes, per de jugadors que no comptaven per al cos cos tcnic. Castell i Hctor Bosque van obtindre  la carta de llibertat. El primer s'havia format a la pedrera albinegra, mentre que l'aragons va ser l'autor del gol a casa del Zamora en l'anada del play-off d'ascens a Segona divisi en la temporada. Xavi Mor i Ral Jimnez tamb van marxar lliures, mentre que va tornar Agirretxe a la Real Sociedad desprs de la cessi i David Casablanca es va retirar.

Pel que fa els fitxatges, el primer en arribar va ser el substitut de la primera baixa, el capit Rodri. L'elegit fou el basc Aritz Lpez Garai. Venia de la UD Salamanca, on havia estat titular indiscutible dues temporades. Ja al mes de juliol arribaren tres noves altes. La primera el jove Pedro Jos Pinazo, conegut futbolsticament com Perico, procedent del Mlaga CF, el club de tota la seva vida. El migcampista esquerr era recordat a Castlia per la visita que va fer amb el Mlaga B el 3 de juny de 2006. Jugant-se el Castell el descens, Perico va llanar el bal fora perqu un rival fora ats en comptes de continuar tot sol un contratac. En segon lloc es present a Rafita. Un jugador de banda dreta procedent del RCD Mallorca, encara que havia jugat cedit al Ciudad de Murcia. El mitjapunta Victor Salas va arribar del Poli Ejido encara que comptava amb experincia a la Primera divisi. Havia defensat tres anys la samarreta del primer equip Sevilla FC, eixint de la seva pedrera. Per, ja a l'agost, es va signar la contractaci ms esperanadora de totes. El veter davanter argent Gustavo Reggi va aplegar el mateix dia de la presentaci, precisament contra el seu anterior equip: el Llevant UD. Aquest ltim, feia oblidar la sensaci de qu la plantilla havia perdut ms que no guanyat.

El 18 de juliol, amb el planter encara per tancar, l'equip comena els entrenaments. Els jugadors de l'Amateur Pol Bueso, Xisco Cladera, Hctor Pea, Csar Remn, Richi i Vctor Albalat feren la pretemporada juntament amb la primera plantilla. Mentretant, Manuel Arana era ja considerat jugador de l'equip de la Lliga BBVA. Els primers quatre partits de pretemporada foren contra equips de divisions inferiors (Ontinyent CF, CD Denia, Benidorm CD i CD Onda). Excepte en l'ltim, la imatge no va ser gens bona, encara que tan sols el Benidorm pogu derrotar els orelluts en un partit en qu els locals acabaren amb nou homes i els albinegres amb vuit.. Tot va canviar en els dos partits a casa front a dos equips de Primera divisi: el Llevant UE i el Real Murcia, amb una victria i un meritori empat. Per al darrer encontre, al Trofeu Ciutat d'Alcoi, es va empatar a un gol i l'equip local guany als penals. Les queixes contra la directiva no es van aturar durant tota la pretemporada, en considerar l'afici que no hi havia un planter suficientment bo com per a acomplir la seva promesa del tercer any de mandat: no patir per aconseguir la permanncia. El nombre d'abonats va superar els 8.000

L'inici de la Lliga.
El calendari de la Lliga 2007/08 fou molt capritxs amb el Castell. Els tres equips que la temporada anterior jugaven a la Primera divisi eren els seus primers rivals: la Real Sociedad, el Celta i el Nstic. Per el gui fou tot el contrari de l'esperat. El la segona jornada el club albinegre era al capdamunt de la classificaci juntament amb el Mlaga CF desprs de dues victories (0-2 i 2-1). Es van aconseguir els sis punts amb bon joc i amb un paper destacat de tots els fitxatges excepte, irnicament, un Reggi fora de forma.

A la Copa es va abandonar la dinmica de la temporada anterior. En primer lloc no es va tindre la sort de quedar exempts de la Segona Ronda. El rival va ser l'Albacete i el partit nic es va jugar al Carlos Belmonte el 5 de setembre. El CD Castelln va eixir amb la majoria de suplents i va perdre merescudament, per, aix s, quan pareixia que tot acabaria en empat.

Tornant a la Lliga, els orelluts van perdre primer al Nou Estadi de Tarragona, mantenint encara les restes del bon joc de les dues primeres jornades i amb polmica arbitral. Una segona derrota consecutiva enfront el Mlaga CF, aquesta sense cap mena de excuses . Desprs d'un inici d'insomni, el Castell va quedar installat al mig de la taula classificatria.

Durant les quatre segents jornades els albinegres van romandre invictes, per noms guanyaren un partit (2-0 enfront al Cdiz CF). Malgrat que el descens era lluny, els errors s'acumulaven i feien volar punts quan ja pareixien que eren a la butxaca. Els problemes s'acumularen quan Xavi Oliva es va lesionar i hagu de debutar Carlos Snchez en la jornada setena. Llavors el madrileny portava jugats 8 partits de lliga en 4 temporades.

La fi de l'etapa Mor.
Cap al 21 d'octubre l'equip no mostrava millores i va arribar la inevitable derrota. Va ser a El Helmntico per 1-0. Amb aquest partit, a la jornada 9, s'inicia una desastrosa ratxa del de Mor, que perderen cinc partits consecutius com a visitants. 

Al Nou Castlia continuaven sense perdre, per noms hi haveren dues victries en cinc partits. En conseqncia, el Castell aconsegu la pobre xifra de 9 punts en 10 jornades. El crrec de Mor entr en perill quan en dues jornades consecutives com a local (la 12a contra l'Hrcules i la 13a front a l'Eibar) el marcador no es va moure durant els 180 minuts. Durant el primer es va guardar un respectus minut de silenci per la mort de Basilio Nieto, mxim golejador de la histria del club, produda aquella mateixa setmana. En aquest darrer l'nic que va fer callar els xiulets de pblic fou el debut del davanter de Betx Pau Franch. Era clar que la defensa no encaixava massa gols, tan sols 8 en aquests 10 partits. De fet, el porter Carlos Snchez i els centrals casolans Mora i Dealbert foren probablement els millors de la primera volta. El problema era d'alt, noms es van anotar cinc gols en aquestes 10 jornades.

L'ltim enfrontament abans de l'aturada nadalenca va ser el 23 de desembre, corresponent a la 18a jornada de Lliga. L'escenari i el rival eren els mateixos que eliminaren els orelluts de la Copa. L'Albacete marxava aleshores penltim i el Castell tretz. No obstant aix els albinegres jugaren probablement el pitjor partit de la temporada. Aquesta cinquena derrota consecutiva fora de casa deixava el club a quatre punts. Va ser el darrer partit de Pep Mor com a entrenador albinegre, fent-se oficial la destituci el 27 de desembre, desprs d'alguns problemes per a localitzar al tcnic mentre passava el Nadal a Valladolid.

Pep Mor marx deixant una estella d'ambigitat. Per una banda, un sector de l'afici es va mostrar molt crtic amb el preparador catal. Entre d'altres motius, se l'acusava de plantejaments massa defensius i no comptar amb la pedrera. Tan sols Arana, Pau Franch, Pol Bueso (a Elx durant la jornada 16) i Cristian Hernndez (front al Xerez CD una setmana desprs) van debutar en els seus ms de dos anys com a entrenador. Per certament s un perode anormalment llarg en una banqueta de futbol. Des de la derrota enfront la UD Salamanca, Mor esdevingu l'entrenador que ms partits ha dirigit al club de la Plana en Segona divisi. Finalment el seu rcord qued fixat en 92 encontres. El 29 de desembre el catal es va acomiadar del planter i don la seva darrera roda de premsa al Nou Castlia.

La segona volta amb Pepe Murcia.
El substitut de Mor fou el preparador cordovs Pepe Murcia. En el seu currculum figura l'estada en la banqueta de l'Atltico de Madrid la temporada 2005/06, quan era entrenador del filial i Carlos Bianchi fou destitut. Entre d'altres, havia dirigit el Crdoba, el Cartagonova i, per ltim, el Xerez. El mateix 29 de desembre va ser presentat oficialment. 

L'arribada de Pepe Murcia va canviar drsticament la dinmica de l'equip. Ja en el seu debut el 3 de gener, malgrat no poder guanyar lder, el CD Numancia, en el Nou Castlia (0-0), la imtage de l'equip millor sensiblement. Les dos ltimes jornades de la primera volta (front a l'Sporting) i el Racing de Ferrol) i les tres primeres (front als tres ex-primeres) van acabar amb victria del Castell. La situaci a la classificaci va invertir-se de tal manera que, desprs de guanyar al Nstic a la 24a jornada, l'equip albinegre era en llocs d'ascens a Primera. Aix s, amb els partits del diumenge encara per disputar-se. Aquet partit va suposar la tornada d'Antonio Lpez a un Nou Castlia amb la millor entrada de la temporada (13.000 espectadors malgrat ser un partit televisat) que va xiular-li durant els 45 minuts que disput.

El canvis de Murcia no van ser tan de sistema i de jugadors com tctics i psicolgics. No es va fer cap incorporaci ms al mercat d'hivern. Del planter, tan sols Txiki va guanyar en protagonisme, en lloc de Perico, respecte a l'era Mor. Aix s, al camp el bloc pressionava ms amunt i s'estirava per tal d'ocupar ms, el que es va traduir en un increment anotador sense renunciar a la seguretat al darrere. En qualsevol cas, metamorfosi fou un xit i l'afici es va vore amb opcions reals d'ascens amb quasi mitja lliga per disputar. Carlos Snchez (que es mantenia com el porter menys golejat) i Arana van guanyar-se la renovaci com uns dels pilars de l'equip.

El Mlaga CF aconsegu fer-li novament tres gols al Castell fren la eufria temporalment. Al llarg de les segents jornades el Castell mantingu la imbatibilitat com a local, guanyant la meitat de partits; mentre que com a visitant treia un puntet cada dues visites. Es a dir, una mitjana de 5 punts. Malgrat no ser massa elevada, la igualtat de la categoria permetia que fora suficient per a tindre l'ascens a menys de dues victries. Mentre el Numancia i el Mlaga semblaven ja de Primera divisi, la Real Sociedad i l'Sporting lluitaven per la tercera plaa d'ascens. Una miqueta ms arrere es trobava el grup perseguidor amb l'Elx, el Castell, CD Tenerife i Celta.

L'eufria per una situaci tan inesperada va durar mitja volta. Per en la jornada 31, el 21 de mar, desprs d'un empat a zero a casa de l'Alavs, la premsa i l'afici acusaren l'equip de manca d'ambici. El discurs del club continuava mantenint que l'objectiu eren els 50 punts, es a dir, la permanncia. La situaci va agravar-se que els albinegre no pogueren guanyar ni al Crdoba ni a l'Hrcules. 

El segent partit, per, es gunya a Eibar de manera pica per 1-2. Tabares anot en els intants finals quan els orelluts eren noms deu per la rigorosa expulsi de Perico. En quatre jornades el Castell sum deu punts. Malgrat aix les distncies amb la tercera plaa s'incrementaren per les quatre victries de l'Sporting, encara que es redu amb la segona per la crisi de resultats del Mlaga. Les esperances eren poques, per es mantingueren fins la derrota a Xerez en la jornada 38.

L'Epleg.

El gol d'Antoito va fer mal tant per com es va desenvolupar el partit com per l'obstinaci de la directiva de mantindre el discurs dels 50 punts quan ja era evident que s'aspirava a alguna cosa ms.

La jornada segent es va perdre segon partit a casa de tota la temporada front a l'Albacete (0-2). Desprs va a haver temps d'unir-se a de l'ascens del CD Numancia en regalar l'empat a Sria, retardar el de l'Sporting fins la darrera jornada i ser testic dels descens del Racing de Ferrol. Ja abns d'aquest partit, Pepe Murcia va anunciar que no continuaria en el club albinegre, malgrat que havia estat renovat pel Castell de forma automtica. Els resultats esportius amb Murcia havien estat excelents, per no tant en altres aspectes. Per aix, la directiva de Jos Laparra va acceptar renunciar a una part de la indemnitzaci que li correspondia pel trencament de contracte per tal d'agilitzar els trmits. Encara amb un partit per jugar, ja se sabia que la nova destinaci de l'entrenador andals era el Celta de Vigo.

Durant aquests partits tingueren minuts alguns jugadors poc rodats al llarg la temporada com ara Zamora o Nakor, mentre que Aaron va debutar a la divisi de plata. Per contra, Oberman pat l'ostracisme. Juntament amb el meta madrileny, els centrals Mora i Dealbert, el migcentre Lpez Garai i l'interior Arana foren els ms destacats al llarg de tota la temporada. Tabares fou el mxim golejador amb 9 dianes. Finalment el Castell consegu els dos darrers objectius que li restaven en els ltims partits: acabar en cinqu lloc i coronar a Carlos Snchez amb el Trofeu Zamora de Segona divisi.

Plantilla. 
Jugadors. 
































Altes.








Baixes.












Estadstiques.



Cos tcnic.
 Entrenador: Pep Mor (fins els 28 de desembre de 2007) i Pepe Mucia (des del 28 de desembre de 2007).
 Segon entrenador: Emili Isiarte;
 Entredador del filial: David Caneda (fins el 13 d'agost de 2007) i Pedro Fernndez Cuesta (des del 22 d'agost de 2007).
 Preparador fsic: Jorge Sim i Julio Ortega (des del 28 de desembre de 2007);
 Metge: Lus Trrega i Joaqun Mas (des del 16 de gener de 2008;
 Fisioteraputa: Ral Larios i Pablo Granell (fins el 16 de desembre de 2007).

Partits.

Pretemporada.


Copa.


Lliga.


Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324198" title="Andrmaca (desambiguaci)" nonfiltered="1383" processed="1378" dbindex="126419">

 Andrmaca, figura mitolgica grega, esposa d'Hctor ;
 Andrmaca, un asteroide;
 HMS Andromache, un vaixell de guerra angls;

 Teatre;
 La Andromaca (segle XIX), de Lluci Francesc Comella;
 La Andromaca,  al amor de madre no hay afecto que le iguale, de Joseph Cumplido;
 Andrmaca, d'Eurpides;
 Andromaque (1667), de Racine;

 Msica;
 Andromache's Farewell. Op. 39 (1963), per a soprano i orquestra, de Samuel Barber sobre el text d'Eurpides;

 peres;
 Andromaca, de Carlo Francesco Badini;
 Andromaca (1724), d'Antonio Caldara;
 Andromaca (1730), de Francesco Feo, llibret d'Apostolo Zeno;
 La Andromaca (<1755), de Niccol Jommelli;
 Andromaca  d'Andr-Ernest-Modeste Grtry;
 Andromaca (         , 1827), de Pavel Katenin sobre l'obra de Racine;
 Andromaca, de Leonardo Leo, llibret d'Antonio Salvi;
 Andrmaca (1780), de Vicent Martn i Soler, llibret d'Apostolo Zeno;
 Andromaca (1797), de Giovanni Paisiello;
 Andromaca (1806), Vincenzo Pucitta, llibret de Luigi Romanelli;
 Andromaca (1761), d'Antonio Sacchini;
 La Andromaca (<1762), de Giuseppe Maria Vigan;
 Andromache: oper in zwei aufzgen (1932), de Herbert Windt;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324199" title="Spartak Sofia" nonfiltered="1384" processed="1379" dbindex="126420">
L'Spartak Sofia s un club de futbol blgar de la ciutat de Sofia.

 Histria .
Va ser fundat l'any 1947. Va existir com un club independent fins el 1969, any en qu es fusion amb el Levski Sofia. Desprs de 1990 es torn a independitzar. Actualment juga a les categories inferiors del futbol blgar. L'any 2005 fou rebatejat Levski-Spartak quan esdevingu filial del Levski Sofia.

Juga els seus partits a l'estadi Rakovski de Sofia i els seus colors sn el blau i el blanc.

Va guanyar la Copa blgara de futbol l'any 1968 i fou segon classificat a la lliga les temporades 1951 i 1952.

 Palmars .
Copa blgara de futbol (1): 1968;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324205" title="Richard Coeur de Lyon" nonfiltered="1385" processed="1380" dbindex="126421">
	
Richard Coeur de Lyon s una pera en tres actes de Andr Ernest Modeste Grtry, amb llibret de Michel-Jean Sedaine. S'estren al Comdie Italienne de Pars el 21 d'octubre de 1784.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324207" title="Netbook" nonfiltered="1386" processed="1381" dbindex="126422">

El terme Netbook va ser introdut per Intel el febrer del 2008 per descriure a una categoria d'ordinadors de baix cost i de rang inferior al subnotebook creats per ser usats primerament per navegar per internet i per, tamb, realitzar tasques bsiques com es la edici de texts.

Aquests ordinadors poden incloure aplicacions dins d'un disc dur de memria slida (els SSD). S'espera que pel 2011 hagi 50 milions d'aquests equips.

Els segents models es poden inscriure en la categoria de netbook:

 ASUS Eee PC;
 Acer Aspire One;
 One A110;
 MSI Wind PC;
 HP 2133 Mini-Note PC;
 Everex CloudBook;
 Classmate PC;
 OLPC XP-1;
 VIA OpenBook;

El terme netbook existia anteriorment amb el model Psion Netbook. Probablement Intel es va inspirar amb aquest model.

 Vegeu tamb .

 Comparatiu entre netbooks;

Referncies.


Enllaos externs.
PC Makers Race to Market With Low-Cost 'Netbooks';
Intel comes up with products tailormade for emerging markets;
Intel Sets Out Netbook and Nettop Plans;
Intel Developer Forum Spring 2008: day 1;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324217" title="Carl Ditters von Dittersdorf" nonfiltered="1388" processed="1382" dbindex="126424">

Carl Ditters von Dittersdorf (Viena, 2 de novembre de 1739 - Neuhof, Bohmia, 24 d'octubre de 1799) fou un compositor austrac i virtus del viol. Va ser un frtil compositor del perode clssic viens, component 32 peres i singspiels, molts llibrets de les quals va escriure ell mateix. Va compondre tamb ms de 120 simfonies i nombrosos concerts instrumentals. En vida, el seu major xit musical va ser el singspiel Doktor und Apotheker, que va ser representat per tota Europa. Avui en dia s sobretot conegut per la seva msica instrumental.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324225" title="Doktor und Apotheker" nonfiltered="1389" processed="1383" dbindex="126425">
	
Doktor und Apotheker s una pera en dos actes de Karl Ditters von Dittersdorf, amb llibret de Johann Gottlieb Stephanie el Jove, basat en la comdia francesa L'apothicaire de Murcie. S'estren al Burgtheater de Viena el 11 de juliol de 1786. A Catalunya s'estren al Palau de la Msica Catalana el 6 de novembre de 1969.
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324226" title="Carmina Burana (Carl Orff)" nonfiltered="1390" processed="1384" dbindex="126426">
Carmina Burana s una obra musical de Carl Orff. Aquest va prendre els textos de Carmina burana per compondre una cantata escnica amb el mateix nom el 1937, el fragment ms conegut de la qual s lO Fortuna, que constitueix la primera part del preludi i que es repeteix al final de l'obra. Orff subtitul la composici: Cantiones profanae cantoribus et choris cantandae comitantibus instrumentis atqe imaginibus magicis (en llat: canons laiques per a cantants i coreutes per ser cantades amb instruments i imatges mgiques).

La versi d'Orff forma part d'una trilogia juntament amb Catulli Crmina i Trionfo di Afrodita. 
A la cantata, a ms de l'orquestra i cors, intervenen solistes(soprano, tenor, baix), i hi destaca l'abundant i esplndida percussi.

De la collecci completa dels Carmina burana, Orff en va escollir 25 canons i les va ordenar de manera que poguessin representar-se en un escenari. Pel que fa a la msica, es va emmotllar a la senzillesa dels textos. Aproximadament la meitat de les peces sn canons la melodia de les quals es repeteix a cada estrofa gaireb sense variants i a vegades es limita a realitzar simples escales majors o menors. 

El ritme s l'encarregat de donar varietat al conjunt, i aix s'evita qualsevol monotonia. Aquesta riquesa rtmica s, potser, la caracterstica ms important dels Carmina burana d'Orff. 

Estructura escnica.
L'obra d'Orff consta d'una introducci, tres parts i un final.
 Introducci: Fortuna imperatrix mundi.
 Primera part: Primo vere - f dem anger.
 Segona part: In taberna.
 Tercera part: Cours d amour - Blanziflour et Helena.
 Final: Fortuna imperatrix mundi.

 Carmina Burana a la cultura popular .
 Michael Jackson utilitz O Fortuna com a msica del seu Brace Yourself i al principi de la seva gira Dangerous World Tour.
 Ozzy Osbourne utilitz O Fortuna com un dels nmeros dels seus espectacles en viu a mitjans dels anys  vuitanta i noranta.
 Ray Manzarek, el teclista del grup estatunidenc The Doors, grav tota la seva obra d'Orff amb arrajaments rockers.
 La banda alemanya Corvus Corax va compondre el 2005 Cantus buranus, una pera basada en el manuscrit original de Carmina burana, amb una msica del tot diferent a la d'Orff.
 A Rosario (Argentina) hi ha una banda de rock anomenada Carmina Burana (pronunciat errniament /karmina/ en lloc de /krmina/).
 Therion  una banda de metal simfnic  va fer una versi de la can O Fortuna en el seu lbum Deggial.
 El grup alemany In Extremo va fer una versi del tema Omnia Sol Temperat en el seu lbum Snder ohne Zgel.
 La banda noruega Apoptygma Berzerk la va utilizar en el seu tema Love Never Dies.
 El grup Enigma va utilizar cants dO Fortuna per al seu disc The Screen Behind the Mirror.

 Enllaos externs .
 Fh-Augsburg.de (textos dels Crmina burana en llat).
 webs.ono.com/jgarciailla/doc/carmina.pdf Webs.Ono.com/Carmina.pdf (textos de la cantata de Carl Orff i traducci al catal i al castell, amb notes explicatives finals en tots dos els idiomes).
 Classical.net (traducci a l'angls).
 DavidParlett.co.uk (traducci a l'angls en vers).
 Maddingue.free.fr (traducci al francs).
 Aliqu.id.ru (traducci al rus).
 YoSoyUbik.WordPress.com (els Carmina burana en la pellcula Excalibur).




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324228" title="Casalarreina" nonfiltered="1391" processed="1385" dbindex="126427">

Casalarreina s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.
 Histria . 
Va pertnyer a la Famlia Haro i segons alguns historiadors, la vila va ser donada entre unes altres el 1170 per Aldonza Ruiz de Castro, vdua de Lope Daz I d'Haro al Monestir de Caas. En 1177 La Rioja, i per tant l'actual Casalarreina, va ser annexionada a Castella, separant-la de la resta de Navarra. En 1404, el monestir de Caas va vendre la vila cmb cens enfitutic a Haro, reservant-se el monestir el senyoriu directe sobre el lloc. 

El 1511 va passar a pertnyer als Fernndez de Velasco (Comtes d'Haro), any en el qual la vila va ser habitada algun temps de la reina Joana I de Castella (Joana la Boja), mare de Carles I, allotjant-se aquesta en el palau dels Condestables i motiu pel qual es va aprofitar per a canviar el nom de la vila "en el Logar de Naharruri, ques anomenat de la Cassa de la Reyna..." a la seva denominaci actual "Casalarreina". Els Velasco van afavorir molt a la zona construint palaus i el monestir de les Dominiques anomenat de la Pietat. El 13 de mar de 1522 el Papa Adri VI va assistir en Casalarreina a la inauguraci del monestir de la Dominiques de la Pietat per invitaci del Bisbe de Calahorra, que havia sufragat les despeses. En 1671 va assolir independitzar-se d'Haro i obtenir la condici de vila independent amb el nom oficial de Casalarreina. 

Per la seva situaci estratgica com zona de passada cap a Miranda de Ebro, Logronyo, Burgos per Belorado, Haro i Santo Domingo de la Calzada; durant els segles XVI, XVII i XVIII es van construir camins i carreteres, aix com el pont de pedra sobre el riu Oja.
 Nom primitiu .
La seva antiga denominaci era Naharruri o Nafarruri, que provindria de Nafar, nom propi usat en l'edat mitjana i que a l'afegir-li la terminaci uri (que en euskera significa poblaci o vila) quedaria tradut com Vila de Nafar. El primer nom que es coneix de Casalarreina, s l'any 1070, Nafarruri quan el rei San confirma a San Milln la petita vila de Mendicuquae est inter Nafarruri i la Pauleja, ac Barriolo Scemenuri juxta Zufiuri (Cihuri), el 13 de novembre de 1070. En canvi es diu Nahaurruri l'any 1104, quan Nuo Nez don a San Milln una serna invia quae vadit de Cuzcurrtilla ad Nahaurruri. En 1136 s anomenat Naharrauri al donar una vila d'aquest terme a Santo Domingo de la Calzada per Nuo de Cihuri. 

En canvi en el Fur de Zerezo es diu Naharruli per l'any 1146; i ms tard en 1210 en la venda que van fer i abat de Santo Domingo de la Calada i el seu Convent, del que posseen en Naharuri els germans Pedro i Fortn Garca, per anar a poblar Moya que acabava de prendre's als musulmans. Aix anomenen tamb en 1170 i 20 de juny, quan Lope d'Haro i la seva esposa Aldonza donaren al Monestir del Cster en Caas (abans de les Fayuelas) tots els termes de Naharruri.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324244" title="Cellorigo" nonfiltered="1392" processed="1386" dbindex="126428">


Cellorigo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Se situa en el nord-oest de la provncia, en els becs del mateix nom sobre els Monts Obarenes, tamb coneguts com Pea Luenga. 
 Histria . 
En 882 succex la primera batalla de Cellorigo entre les tropes del Prncep Al-Mundir de Crdova i el Comte d'laba Vela Jimnez de la Famlia Vela, defensor del castell. Sortint victoris el Comte Vela. Es va repetir la contesa l'any segent amb el mateix desenlla. Desprs del Comte Vela, el castell segueix sent patrimoni dels Comtes d'laba, i apareixen com senyors de Cellorigo els seus fills Munio Vlaz i Vela Ovecoz. 

El rei Garcia IV Sanxes III de Navarra el de Njera, en la seva carta d'arres, cedeix a la seva esposa Estefania de Foix, entre altres castells i poblats, el de Cellorigo. En 1049 el senyor Muo Tllez va vendre al bisbe Gomesano i a l'abat de San Milln el monestir de San Pelayo de Cellorigo. En 1060 el senyor Tello Muoz lliur a San Milln el monestir de San Pelayo de Cellorigo que havia usurpat. En 1064 o 1065 el rei de Castella Ferran I va donar en tinena el Castell de Cellorigo a Rodrigo lvarez, avi matern de El Cid. 

En 1099 Alfons VI en el Fur de Miranda cedeix a aquesta vila tot el territori del Alfoz de Cellorigo. Per tant la vila com el castell han de romandre lliures i independents. En 1117 Alfons I el Bataller confirma una carta de donaci feta al Monestir de Santa Mara la Real de Njera i nomena en ella Oriol Azenriz senyor de Cellorigo. En 1151 Alfons VII de Castella inclou a C'ellorigo en el fur de Cerezo. El 1174 Alfons VIII proposa al rei San VI de Navarra, sotmetre l'assumpte de les fronteres a l'arbitratge d'Enric II d'Anglaterra, i oferix com garantia els castells d'Arnedo, Njera i Cellorigo. En l'escriptura de comproms s'anomena Cellorigo castell de jueus, "Celorigon castellum iudeorum". 

El 1181 el senyor Diego Lpez II d'Haro mana fer una perquisici sent tinent del Castell de Cellorigo Oriol per mandat del rei Alfons VIII. En 1191 es cita Martn Bravo, majordom del rei, com senyor o tinent de Cellorigo. En 1213 el rei Alfons VIII ordena fer altra perquisici per a dirimir un litigi entre Cellorigo, Arce i Foncea. En 1288 el rei San IV de Castella annexiona Cellorigo en concepte de llogaret a la vila de Miranda. En 1360 Pere I de Castella arrabass els llogarets de Cellorigo i Galbrruli a Miranda i les hi lliura a Vitria. 

En 1371 Enric II de Castella anulla la donaci anterior del seu germ Pere, i fa donaci a la ciutat de Burgos de la vila de Miranda amb els seus llogarets, entre elles Cellorigo amb el seu castell. En 1372 Enric II disposa que el Castell de Cellorigo sigui incls en l'antic blas de la ciutat de Burgos. Entre els anys 1406 i 1449 durant el regnat de Joan II de Castella, el Castell de Cellorigo cau almenys dues vegades en poder de Pedro Sarmiento, comte de Salinas, i del seu incondicional Lope Snchez de Velandia. La ciutat de Burgos s'imposa i recupera la sobirania del Castell. 

En 1426 el concejo de Burgos nomena alcaide del Castell de Cellorigo Juan Martnez. En 1464 Diego de Sarmiento (Comte de Salinas) posa crcol al Castell de Cellorigo amb intenci d'apoderar-se'n. El Concejo de Burgos envi reforos de tropes que aconsegueixen aixecar el crcol i rendir als rebels. s el tercer setge conegut desprs de les dues batalles del segle IX. En els anys 1521 i 1524 Carles I d'Espanya fa lliurament de la fortalesa de Cellorigo a  Diego de Rojas i Juan de Rojas. Desprs de la protesta enrgica de la ciutat de Burgos, aquesta aconsegueix que li sigui retornat el Castell. 

En 1734 Felip V concedeix a la vila el Privilegi de Vilatge. Posteriorment sembla que la vila va perdre la seva autonomia, tornant a recuperar-la en 1743 i mantenint-la fins als nostres dies. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324246" title="Designaci d'estrella variable" nonfiltered="1393" processed="1387" dbindex="126429">
Les estrelles variables es denominen segons una variant de la designaci de Bayer o Flamsteed (a saber, un identificador -lletra grega o nombre- seguit del genitiu llat de la constellaci a la qual pertany). Abans de la segona meitat del segle XIX eren poques les estrellas conegudes, i semblava raonable utilitzar les lletres de l'alfabet llat a partir de la R per a evitar la confusi amb els tipus espectrals. El desenvolupament de la astrofotografia i els descobriments cada vegada ms nombrosos d'estrelles variables van conduir a arribar al final de l'alfabet. Llavors en van utilitzar dues lletres; quan aquest sistema tamb es va esgotar es va utilitzar una lletra seguida d'un nombre.

En l'actualitat, el sistema de nomenament s el segent:

 Les estrelles nomenades segons l'alfabet grec (designaci de Bayer) conserven aquesta denominaci.

 Les primeres estrelles reben la lletra R, desprs la S, i aix successivament fins a la Z.

 Les estrelles segents reben les lletres RR a RZ, desprs SS fins a SZ, i aix successivament fins a arribar a ZZ.

 S'utilitzen desprs les lletres AA fins a AZ, BB fins a BZ i aix successivament fins a QZ, amb l'excepci que s'ometen totes les parelles de lletres on apareix la J.

S'abandona l'alfabet llat desprs de 334 combinacions. Les estrelles segents sn nomenades V335, V336, etc. La notaci Vnnn amb nnn inferior a 335 tamb es pot usar per a les estrelles nomenades amb lletres. Aix, V1 correspon a R, V9 a Z, V10 a AA i V334 en QZ.

La segona lletra mai pot estar en l'alfabet abans que la primera, pel que combinacions com BA o ZS no sn vlides.

Exemples de denominaci d'estrelles variables sn: Delta Cephei, R Coronae Borealis, YZ Ceti i V4647 Sagittarii.

 Referncies .
;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324256" title="Cidamn" nonfiltered="1394" processed="1388" dbindex="126430">


Cidamn s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.  L'esglsia i alguns antics edificis sn avui de propietat privada i es troben envoltats per una tanca, pel que no hi ha nucli urb sin cases disperses. El major centre urb i econmic del municipi s la finca de Casas Blancas, on viu i treballa la major part de la poblaci. Casas Blancas est patint una important deterioraci, degut al fet que les propietries d'aquesta finca no aposten prcticament per la continutat a llarg termini de la seva empresa pel seu escs rendiment. 
 Poltica . 
L'ajuntament est format nicament per l'alcalde, Joaqun Yusta de la Calle, del Partit Popular. Yusta va aconseguir 23 vots en les ltimes eleccions de 2003, enfront dels 8 de David Pea Soria, del Partido Riojano. Des de les eleccions de 1991 l'ajuntament t un sol membre. Des d'aquesta data sempre ha estat governat pel pP, salvo de 1995 a 1999, desprs de la victria electoral del Partidot Riojano. De 1979 a 1991 l'ajuntament va estar format per cinc regidors. En les primeres eleccions, el PSOE va aconseguir tots els regidors ja que va ser l'nica candidatura presentada. El PSOE va mantenir la majoria absoluta fins a 1991, quan va empatar a vots amb el PP, guanyant l'ajuntament aquests ltims. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324258" title="Hagunia" nonfiltered="1395" processed="1389" dbindex="126431">
Hagunia s una daira que forma part de al wilaya de El Aain, en el Shara Occidental. Est situada prop de la frontera amb el Marroc i la seva poblaci s de 1.089 habitants.

Histria.
Hagunia va ser presa a l'assalt el 18 de febrer de 1958 per les forces de la II Bandera de la Legi Espanyola, diverses unitats de Cavalleria i una Companyia de Paracaidistas de l'Exrcit de l'Aire. Anys ms tard va ser construt un fort en aquesta ciutat, substitut per altre ms modern posteriorment, protegit per una companyia de Tropes Nmades.

Ciutats agermanades.
 - Arbcies, Girona.
 - Logronyo, La Rioja.
 - Zarautz, Guipscoa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324259" title="Nilo Peanha" nonfiltered="1396" processed="1390" dbindex="126432">

Nilo Procpio Peanha (Campos dos Goytacazes,2 d'octubre de 1867   Rio de Janeiro, 31 de mar de 1924) va ser un poltic brasiler. Va assumir la presidncia de la repblica desprs de la mort d'Afonso Pena, el 14 de juny de 1909, i va governar fins a 15 de novembre de 1910. Va ser, potser, l'nic mulat president de Brasil. 

Va nixer en una famlia molt pobra, fill de un flaquer conegut com el "Sebastio de la Padaria" (Sebasti de la Fleca). S'el anomenava com "mestio del Moro del Coco" o mulat. Les cartes falsamente atribudes al Mariscal Hermes da Fonseca, font d'un fams escndol poltic de la Repblica Vella, deien que era mulat. Per, molts historiadors dubten que ell fora realment un descendent d'esclaus. En qualsevol cas, els seus orgens van ser molt humils: ell encara explicava haver estat criat amb "pao dormido i paoca"


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324260" title="Afonso Pena" nonfiltered="1397" processed="1391" dbindex="126433">

Afonso Augusto Moreira Pena(Santa Brbara do Mato Dentro, 30 de novembre de 1847   Rio de Janeiro, 14 de juny de 1909) va ser un poltic brasiler, president de Brasil entre 15 de novembre de 1906 i 14 de juny de 1909, data de la seva mort. Abans de la carrera poltica, va ser advocat i jurista.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324264" title="Cihuri" nonfiltered="1398" processed="1392" dbindex="126434">


Cihuri s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Se situa en el nord-oest de la provncia a la vora del riu Tirn. 
 Histria .
El 947 el comte castell Fernn Gonzlez, don al monestir de San Milln de la Cogolla, un monestir dedicat a la advocaci de Sant Joan Baptista situat a Zufiuri, a la ribera del riu Tirn i poc desprs aquest mateix comte va donar ttol de vila a la poblaci i la don tamb al Monestir de San Milln. Aix portaria conflictes en segles posteriors entre els habitants de la vila i els frares per anar contra la seva voluntat. 

La vila pas a anomenar-se Cihuri de San Milln. Els abats de San Milln es venien titulant senyors de la vila, amb tots els privilegis que aix suposava i amb les atribucions per a escollir alcalde pedani. A mitjan segle XI, el rei Ferran I de Castella, va confirmar la cessi que fes Fernn Gonzlez a San Milln i la va ampliar amb la donaci de terres, vinyes, horts, prats, fruiters i molins de Cihuri. En 1075 amb motiu de la cessi realitzada pel monarca San IV de Navarra i la seva dona Placencia al monestir de San Milln, d'una granja d'Urturi i d'un altre lloc anomenat Zagazabar, actualment Zaharra, en zones properes a Ciguri. 

El 1077 es produx un litigi entre el Monestir de San Milln i els vens de Cihuri, Pelayo Sarracnez i Gonzalo Sarracnez per negar-se a complir les seves obligacions de colones amb el monestir. Alfons VI va remetre la causa al mer, i aquest la va resoldre a favor de San Milln, per l'assumpte va trigar a quedar resolt. La disconformitat dels Sarracnez amb la justcia els va encoratjar a matar l'enviat reial i a emprendre una immediata fugida de Cihuri. En 1080 els senyors Orbita Aznares i Sancho Ortiz, cedeixen al monestir de San Milln les seves propietats en el monestir d'Albiano, proper a Cihuri. A la fi del segle XIX la vila va deixar de pertnyer al Monestir de San Milln. Cihuri va formar part del partit judicial de Santo Domingo de la Calzada, en la provncia de Burgos, fins a la creaci de la provncia de Logronyo. 





es.Cihuri








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324266" title="Cuzcurrita de Ro Tirn" nonfiltered="1399" processed="1393" dbindex="126435">


Cuzcurrita de Ro Tirn s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. s travessat pel riu Tirn assentant-se als peus de la forest El Bolo. 

 Histria . 
El document ms antic del que es t constncia, data de 1062 i s una Real Cdula emesa pel monarca San IV de Navarra en la qual cedia diverses cases realengues de Zarratn al noble Garcia Garces. En aquest apareix el topnim "Coscorrita". En 1086, en el relat d'un miracle de Santo Domingo de Silos, s nomenat un natural de Cuzcurrita anomenat Servando. El fur de Miranda de Ebro relacionava a la fi del segle XI, l'existncia de "Quosquorrita". 

El 15 de novembre de 1367, el monarca Enric II de Castella recompensava a Juan Martnez de Rojas, lliurant-li el Senyoriu de Cuzcurrita amb tots els seus territoris i drets. En el segle XVI, regnant Felip II d'Espanya, Pedro Velasco, nov Senyor de Cuzcurrita, pel seu matrimoni amb Marta de Rojas i Osorio, van fundar maioratge, esculpint les seves armes en la porta d'entrada del castell tal com actualment pot observar-se. Aquest castell va ser construt pels Surez de Figueroa a la fi del segle XIV o comenaments del segle XV. En el segle XIX, desprs de les lleis que van abolir senyorius i mayorazgos, va seguir pertanyent durant uns anys als descendents de la famlia Velasco-Rojas. Posteriorment es va veure sotms a successives compres i vendes, fins al 1945 que els seus nous propietaris ho van restaurar i van condicionar per a habitatge. Cuzcurrita, en la edat mitjana, va ser plaa forta; la vila estava amurallada, a ms de tenir el seu castell extramurs. Pertanyent al partit de Santo Domingo de la Calzada, va formar part de la provncia de Burgos fins a la creaci de la nova provncia de Logronyo (Reial decret del 30 de Novembre de 1833). Un any ms tard, dividida la provncia en nou partits judicials, va quedar incls en el d'Haro (Reial decret del 21 d'Abril de 1834).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324270" title="Foncea" nonfiltered="1400" processed="1394" dbindex="126436">


Foncea s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Se situa en el nord-oest de la provncia al costat dels Montes Obarenes. Depn del partit judicial d'Haro. 
Historia. 
El primer esment documental de Foncea s de 952 en unes escriptures de donaci. En 1366 Enric II de Castella don la vila a Pedro Gonzlez de Mendoza. Aquesta va ser confirmada per Joan I en 1379, per aix, a la fi del segle XV, les seves armes es van llaurar en les claus de les voltes de l'esglsia parroquial de San Miguel. En Foncea havia un hospital fundat abans de 1538 per Martn de la Torre. Va formar part de la Merindad de Bureba. 

Personatges illustres.
ngel Casimiro de Govantes, historiador.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324272" title="Manuel Ferraz de Campos Sales" nonfiltered="1401" processed="1395" dbindex="126437">

Manuel Ferraz de Campos Sales (Campinas, 15 de febrer de 1841   Santos, 28 de juny de 1913) va ser un advocat i poltic brasiler, tercer president de l'Estat de So Paulo, de 1897 a 1898, president de la Repblica entre 1898 i 1902.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324273" title="Unbreakable" nonfiltered="1402" processed="1396" dbindex="126438">

Unbreakable s el 18 lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat al 2004. 

En aquest lbum, Scorpions torna al seu estil propi original desprs de diversos lbums d'experimentaci


 Llista de canons .
Totes les canons sn escrites per Rudolf Schenker i Klaus Meine, excepte les que s'especifiquen.

"New Generation" (Schenker, Meine)   5:51;
"Love 'em Or Leave 'em" (Schenker, Kottak, Meine)   4:04;
"Deep And Dark" (Jabs, Meine)   3:39;
"Borderline" (Schenker, Meine)   4:53;
"Blood Too Hot" (Schenker, Meine)   4:16;
"Maybe I Maybe You" (Rohani, Meine)    3:32;
"Someday Is Now" (Schenker, Kottak)   3:25;
"My City My Town" (Meine)   4:55;
"Through My Eyes" (Schenker, Meine)   5:23;
"Can You Feel It" (Kottak, Meine)   3:49;
"This Time" (Jabs)   3:36;
"She Said" (Kolonovits, Meine)   4:42;
"Remember The Good Times (Retro Garage Mix)" (Schenker, Bazilian, Meine)   4:24;

Canons extra en la versi japonesa.
"Dreamers" (Meine, Schenker, Bazilian);
"Too Far" (Jabs, Meine);

 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
James Kottak: bateria;
Pawel Maciwoda: baix;
Barry Sparks: baix al 2 & 4;
Ingo Powitzer: baix al 11;


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324275" title="Fonzaleche" nonfiltered="1403" processed="1397" dbindex="126439">


Fonzaleche s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Situat sobre un tur proper al lloc on es creuaven dues calades romanes. 
 Historia . 
Els primers esments histrics d'aquesta vila daten del segle XI que apareix citada en els furs de Miranda de Ebro i de Cerezo de Ro Tirn. Va ser repoblada per mossrabs als quals deu el nom Fonte Abdazalete A partir del segle XII va formar part del senyoriu del monestir de San Milln de la Cogolla. El 19 de maig de 1240 apareix reflectit en dos documents, un llat i un altre roman, l'arranjament d'una disputa entre quatre clergues de Fonzaleche i l'abat de San Milln. En ells apareix Gonzalo de Berceo com a testimoni de vista. (San Milln, Bulario 33r-v). 

Presenta indicis d'haver estat fortificada. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324279" title="Prudente Jos de Morais e Barros" nonfiltered="1404" processed="1398" dbindex="126440">
Prudente Jos de Morais e Barros (Itu, 4 d'octubre de 1841   Piracicaba, 13 de desembre de 1902) va ser un poltic brasiler, primer governador de l'estat de So Paulo (1889-1990), senador i tercer president de Brasil i primer poltic civil a assumir aquest crrec. 

Prudente de Morais representava l'ascens de l'oligarquia cafetera i dels civils al poder nacional, desprs d'un perode en qu aquesta oligarquia es mantenia dominant noms al poder Legislatiu.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324280" title="Humanity: Hour I" nonfiltered="1405" processed="1399" dbindex="126441">

Humanity: Hour I s el 19 lbum d'estudi del grup de Heavy Metal alemany Scorpions, publicat al 2007. 



 Llista de canons .
Totes les canons sn escrites per Rudolf Schenker i Klaus Meine, excepte les que s'especifiquen.

 "Hour I" - 03:26 (Rudolf Schenker/James Michael/Desmond Child/John. 5);
 "The Game Of Life" - 04:04 (Klaus Meine/Child/Mikael Nord Andersson/Martin Hansen);
 "We Were Born To Fly" - 03:59 (Matthias Jabs/Eric Bazilian/Marti Frederiksen);
 "The Future Never Dies" - 04:03 (Meine/Child/Bazilian/Jason Paige/Russ Irwin);
 "You're Lovin' Me To Death" - 03:15 (Schenker/Child/Andreas Carlsson/Bazilian);
 "321" - 03:53 (Schenker/Child/Frederiksen/Paige);
 "Love Will Keep Us Alive" - 04:32 (Meine/Child/Bazilian/Frederiksen);
 "We Will Rise Again" - 03:49 (Jabs/Michael/Paige/Child);
 "Your Last Song" - 03:44 (Schenker/Child/Bazilian);
 "Love Is War" - 04:20 (Jabs/Michael/Child/Frederiksen);
 "The Cross" - 04:28 (Jabs/Michael/Child/Frederiksen);
 "Humanity" - 05:26 (Meine/Child/Bazilian);
 "Cold"* - 03:52 (Jabs/Child/Bazilian/Frederiksen);
 "Humanity" (Radio Edit)* - 04:06 (Meine/Child/Bazilian);
 "Love Will Keep Us Alive" (Radio Edit)* - 04:32 (Meine/Child/Bazilian/Frederiksen);

* Les canons extra en la Edici Limitada, LP i lbum japons.

 Formaci .

Klaus Meine: Cantant;
Rudolf Schenker: Guitarra;
Matthias Jabs: Guitarra;
James Kottak: bateria;
Pawel Maciwoda: baix;

Convidats.
 Billy Corgan: Cantant a "The Cross";
 Eric Bazilian: Guitarra, "Love Will Keep Us Alive";
 John 5: Guitarra, "Hour I";
 Russ Irwin: Piano, "The Future Never Dies";

xits.
lbum.


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Web oficial;
  Web oficial de James Michael;

  Web oficial de James Michael a MySpace;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324284" title="Galbrruli" nonfiltered="1406" processed="1400" dbindex="126442">


Galbrruli s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. A un quilmetre del nucli principal, es troba el llogaret de Castilseco. 
 Historia . 
El nom de la localitat fa referncia als seus possibles pobladors (els de Galba) en la repoblaci ocorreguda en el segle IX. Apareix documentat per primera vegada en el Fur de Cerezo el 1146. Hi ha documents de 1737 i 1739 que indiquen que la localitat va mantenir plets amb els vens de Villaseca sobre l'aprofitament de les pastures i forestes. Va pertnyer jurisdiccionalment a Miranda de Ebro fins que l'any 1743, en el qual s'emancipen per una Real Provisi les viles de Bugedo, Ocn, Cellorigo, Ircio, Suzana, Villalba, Villaseca. Existeix documentaci d'una fundaci benfica  L'Hospital de Santa Ana, concretament la redempci d'un cens atorgat per Juan de Sabando.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324286" title="Floriano Peixoto" nonfiltered="1407" processed="1401" dbindex="126443">
Floriano Vieira Peixoto (Macei, 30 d'abril de 1839   Barra Mansa, 29 de juny de 1895) va ser un militar i poltic brasiler. Primer vicepresident i segons president de Brasil, va presidir Brasil de 23 de novembre de 1891 a 15 de novembre de 1894, en el perode de la Repblica Vella.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324287" title="Gimileo" nonfiltered="1408" processed="1402" dbindex="126444">


Gimileo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. El travessa el riu Zamaca, un afluent de la marge dret del riu Ebre.

 Histria . 
La primera cita documental de la vila apareix en el fur que va atorgar Sano III el Major a Njera el 1020, en el qual s'esmentava "Chemelio". En 1086 una escriptura de donacions de bns al monestir de San Milln de la Cogolla fa referncia a "Semellio Mediano" En 1182, Jimeno Garca don un solar situat en Gimileo a Santo Domingo de la Calzada. Posteriorment Gimilio va passar a ser una vila de Briones, no assolint la seva independncia fins a mitjans del segle XVIII; com llogaret de Briones, va pertnyer al senyoriu dels comtes d'Urea i ducs d'Osuna. Va formar part de la provncia de Burgos fins a la creaci de la de la provncia de Logronyo per Reial decret del 30 de novembre de 1833.  


 Enllaos externs .
gimileo.webcindario.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324289" title="Klaus Meine" nonfiltered="1409" processed="1403" dbindex="126445">

Klaus Meine s el vocalista de la banda alemanya de hard rock "Scorpions", nascut a la ciutat de Hannover un 25 de maig de 1948. Va entrar a la banda al 1969 al costat dels germans Rudolf i Michael Schenker.

 Carrera .

La veu de Klaus Meine s clau en escena: t una tessitura descomunal de tres vuitenes que li permet encara arribar aguts sorprenents. El talent d'en Michael, que deixa la banda per unir-se a UFO, i els arpegis d'Uli Jon Roth marcaven als 70 la fria dels seus concerts.

Al 1981, durant l'enregistrament d'lbum Blackout, Meine va tenir problemes a les cordes vocals. Per evitar que la banda perds el bon moment comercial que tenia en aquell moment, Klaus Meine va voler renunciar a la banda, per el lla d'amistat que existia amb Rudolf Schenker, i la uni que hi havia a la banda, no va permetre la sortida de Klaus.

Desprs de dues cirurgies amb xit a les seves cordes vocals i un llarg reentrenament de la seva veu, Klaus va passar per la crisi triomfant. Ms que aix, va tornar als enregistraments de l'lbum amb una veu ms cristallina i amb un rang vocal molt ms ampli.

La decisi de la banda de recolzar en Klaus en el seu moment de dificultat, va ser una decisi crucial, ja que ell va ser l'artfex d'un dels xits ms reconegut de la banda: Wind of Change.

 Discografia amb Scorpions . 
 Lonesome Crow (1972);
 Fly to the Rainbow (1974);
 In Trance (1975);
 Virgin Killer (1976) ;
 Taken by Force (1977);
 Tokyo Tapes (1978, en directe);
 Lovedrive (1979);
 Animal Magnetism (1980);
 Blackout (1982);
 Love at First Sting (1984);
 World Wide Live (1985, en directe);
 Savage Amusement (1988);
 Crazy World (1990);
 Face the Heat (1993);
 Live Bites (1995, en directe);
 Pure Instinct (1996);
 Eye II Eye (1999);
 Moment of Glory (amb filharmnica de Berln, 2000);
 Acoustica (acstic, 2001);
 Unbreakable (2004);
  (2007);

 Vegeu tamb .


Rudolf Schenker;
Wind of Change;

 Enllaos externs .

   Web oficial de Scorpions;
   Info al web oficial de Scorpions;
  La primera pgina dedicada a ell;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324290" title="Ochnduri" nonfiltered="1410" processed="1404" dbindex="126446">


Ochnduri s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Limita al nord amb Treviana i Cuzcurrita de Ro Tirn, a l'est amb Baos de Rioja, al sud amb Villalobar de Rioja i Herramlluri i a l'oest amb Leiva.

 Historia . 
La primera cita documental de la localitat s de 1101. Pertany a una donaci en la qual Sana Vlez, en memria del seu marit San Fortnez i el seu fill Martn Snchez, cedeix al Monestir de San Milln de la Cogolla quant possea en Herramlluri i "Oggaduri" i el monestir de San Andrs, prxim a Villanueva. En 1160 el rei San VI de Navarra, valent-se de la minoria d'edat de Alfons VIII de Castella, va conquistar diverses zones de La Rioja, incloses Logronyo i Njera, i don a l'esglsia de Santo Domingo de la Calzada l'esglsia de San Miguel de Ilagardia de Ochnduri, tal vegada en el punt que avui s'eleva l'ermita de la Verge de Legarda. 

 Topnim . 
El seu topnim s d'origen basc i es traduiria com "poble tranquil".











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324293" title="Matthias Jabs" nonfiltered="1411" processed="1405" dbindex="126447">


Matthias Jabs (25 d'octubre de 1956, Hanover, Alemanya) s un guitarrista alemany. Membre de la banda de Heavy Metal Scorpions. Abans de pertnyer a Scorpions, Jabs havia tocat per a les bandes Lady, Fargo i Deadlock.

 Carrera .

Jabs es va unir a Scorpions desprs de la sortida d'Uli Jon Roth, el 1978. El primer lbum que va gravar amb el grup va ser el Lovedrive fams i amb xit. La seva guitarra ha contribut significativament al caracterstic so del grup.

A finals dels vuitanta va participar al costat de Scorpions en un concert realitzat a Moscou, anomenat 'Make a Difference Foundation', al costat d'Ozzy Osbourne, Cinderella, Skid Row, Gorky Park, Bon Jovi i Mtley Cre. All se li va veure usar la guitarra 1963-64 Fender Stratocaster negra, que ha estat una de les seves favorites. 

 Discografia amb Scorpions . 
 Lovedrive (1979);
 Animal Magnetism (1980);
 Blackout (1982);
 Love at First Sting (1984);
 World Wide Live (1985, en directe);
 Savage Amusement (1988);
 Crazy World (1990);
 Face the Heat (1993);
 Live Bites (1995, en directe);
 Pure Instinct (1996);
 Eye II Eye (1999);
 Moment of Glory (amb filharmnica de Berln, 2000);
 Acoustica (acstic, 2001);
 Unbreakable (2004);
  (2007);

 Vegeu tamb .



 Enllaos externs .

   Web oficial de Scorpions;
   Info al web oficial de Scorpions;
  Web de Matthias Jabs;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324294" title="Urbano Santos" nonfiltered="1412" processed="1406" dbindex="126448">
Urbano Santos da Costa Arajo ms conegut per Urbano Santos (Guimars, 3 de febrer de 1859   al cam entre el Maranho i Rio de Janeiro, 7 de maig de 1922) va ser un jurista, fiscal i poltic brasiler.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324295" title="Ollauri" nonfiltered="1413" processed="1407" dbindex="126449">


Ollauri s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.
 Histria . 
Un document de 1343 la cita com Ullauri, possible referncia al nom del repoblador basc, Ulla, que va ocupar a mitjan segle X una terra fronterera amb els dominis rabs. Uns altres comenten que "Ollauri" vindria a significar "Vila de cabanyes", o " de ferreries" ("ona" s ferreria en euskera, mentre que "uri" ve d' "hiri", s a dir, ciutat).

Ollauri va ser llogaret de Briones fins al segle XVIII, circumstncia que pot explicar l'escassa documentaci histrica referida especficament a la vila. Com a llogaret de Briones, va gaudir del fur concedit a aquesta localitat el 18 de gener de 1256 per Alfons X el Savi i del privilegi real cedit per San IV en 1293. Va pertnyer al senyoriu dels Tllez Girn, ducs d'Osuna i comtes d'Urea, qui nomenaven el seu alcalde ordinari. En 1712, regnant a Espanya el primer rei Borb Felip V, Ollauri es va deslligar de Briones i es va constituir en vila amb Ajuntament propi. Va formar part de la provncia de Burgos fins a la creaci de la provncia de Logronyo el 30 de novembre de 1833. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324298" title="Rodezno" nonfiltered="1414" processed="1408" dbindex="126450">


Rodezno s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Est situat en plena Vall de l'Ebre i molt b comunicat per carretera, amb unes infraestructures molt acceptables. 

Histria. 
No es t constncia de quan va comenar l'assentament de Rodezno. Se sap que va pertnyer al monestir de San Milln de la Cogolla durant el segle XV i posteriors, encara que es va alternar de vegades amb el Senyoriu de Briones, al que tamb va pertnyer. En la seva poca ms activa va tenir gaireb 1.000 habitants, per ara demogrficament aquesta en decadncia, encara que no corre perill de desaparixer. 

Economia.
La seva economia se sustenta en l'agricultura del cereal, remolatxa i vinya, que en aquesta zona riojana t gran importncia i tradici. El vi de Rioja, fams en el mn sencer, s aqu el motor del poble, que conta amb un barri excavat en la roca calcria de ms de 100 cellers amb els seus respectius "caleu-vos", coves amb molts anys d'histria (s'especula que duen all des d'abans del segle XV). A ms sol ser lloc de reuni en els berenadors o cellers amb totes les eines per a fer vi, amb llacs, cubes, etc. Es poden visitar el tercer dissabte d'agost, amb un dia de portes obertes amb degustacions tpiques i visites als caleu-vos guiades pels propis bodeguers i amos dels cellers en les quals es pot provar el seu vi. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324301" title="Sajazarra" nonfiltered="1415" processed="1409" dbindex="126451">


Sajazarra s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Se situa entorn de la confluncia dels rius Aguanal i Ea. 
 Histria . 
El primer esment de la vila, apareix al Fur de Miranda de Ebro en 1099 amb la denominaci de "Saja". En 1146 apareix amb el nom actual en els documents de concessi de fur a Cerezo del Ro Tirn per part d'Alfons VII de Castella. En 1169 el rei Alfons VIII de Castella don la vila al monestir de Valdefuentes, en escriptura datada a Tudela. Va ser fortificada entre els segles XII i XIII. En 1463 va ser una de les cinc viles fundadores de la Germandat d'laba juntament amb Vitria, Miranda de Ebro, Pancorbo i Salvatierra. El seu castell/palau va ser construt en la segona meitat del segle XV al transformar-se la vila en senyoriu dels Velasco. La vila i el castell van pertnyer als Comtes de Nieva. La vila tamb va pertnyer a Bugedo.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324304" title="San Asensio" nonfiltered="1416" processed="1410" dbindex="126452">


San Asensio s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. entorn de la vall de l'Ebre i el riu Najerilla sobre un tur. La seva activitat econmica se centra principalment en la viticultura i l'elaboraci de vins de qualitat dintre de la Denominaci d'Origen Qualificada Rioja, sent considerada "bressol del clarete", entorn al com es realitza com festeig una incruenta batalla en el mes de juliol. 
 Entorn geogrfic . 
El municipi limita al nord amb San Vicente de la Sonsierra; a l'aquest amb Torremontalbo i Cenicero; al sud amb Uruuela, Hormilleja, Njera i Hormilla; i a l'oest amb Briones. Compte amb unes llacunes denominades "Lagunas Salinas". 
 Historia .
La primera constncia documental de la vila apareix en una donaci de Garca Snchez "el de Njera" al Monestir de Santa Mara la Real de Njera realitzada en 1052. 

Sanctum Salvarorem de Ascensio cum omnibus suis pertinentiis 

La histria de San Asensio aquesta molt lligada a la de Davalillo. Aix Prudencio de Sandoval inclou en la seva obra Historia de San Milln un privilegi donat en 1096 per San el Brau, en la qual apareix el trasllat dels habitants de Davalillo a San Asensio, la qual cosa sembla no ser certa, ja que o molts vens van seguir vivint a Davalillo o b per aquest nom es coneixia tamb San Asensio, ja que en les Corts de Castella celebrades a Burgos en 1315, figura Martn Prez com a procurador de "Davalillo" i el 6 d'agost de 1358 es van reunir a Haro la junta dels principals pobles prxims, entre els quals constava Davalillo i no San Asensio, per a unir-se i auxiliar-se contra els malfactors o poderosos, formant les Ordenances. La vila va pertnyer a la junta de Valpierre i era de reialeng. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324314" title="Draft de l'NBA del 2001" nonfiltered="1417" processed="1411" dbindex="126453">
El Draft de l'any 2001 de l'NBA es va celebrar el 27 de juny al Madison Square Garden de Nova York, als Estats Units. Els Minnesota Timberwolves foren exclosos de la primera ronda del draft degut a una violaci del Lmit salarial de l'NBA.

Primera ronda.



Segona ronda.


Enllaos externs.
Draft del 2001 a NBA.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324315" title="Alan Stacey" nonfiltered="1418" processed="1412" dbindex="126454">
 Alan Stacey  va ser un pilot de curses automobilstiques  britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 

Alan Stacey va nixer el 29 d'agost del 1933 a Broomfield, Essex, Anglaterra i va morir en un accident al circuit de Spa-Francorchamps el 19 de juny del 1960.


 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 19 de juliol del 1958 el GP de la Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Alan Stacey va participar a un total de set curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades diferents (1958 - 1960) aconseguint un set lloc com a millor classificaci.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324318" title="San Milln de Ycora" nonfiltered="1419" processed="1413" dbindex="126455">


San Milln de Ycora s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324319" title="San Torcuato" nonfiltered="1420" processed="1414" dbindex="126456">


San Torcuato s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324322" title="Tirgo" nonfiltered="1421" processed="1415" dbindex="126457">


Tirgo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Compta amb una extensa xarxa hidrogrfica sobre la frtil plana en la qual s'assenta, banyada per les aiges del riu Tirn, i en les proximitats de l'Ebre i l'Oja. Pertany al partit judicial d'Haro. 
 Economia . 
Es tracta d'un municipi eminentment agrcola i ramader. Es conreen productes tant de sec (patata i cultius industrials) com de regadiu (vinya i cereal). La vinya s el cultiu principal del poble i base de la indstria ms destacada del municipi. Compte amb una cooperativa vincola,  Nuestra Seora de Valvanera . 
 Historia .
L'origen de Tirgo es remunta a les primeres civilitzacions de la Pennsula, en concret als autrigons, una de les tribus primitives que es van assentar en la zona. El primer nom de Tirgo va ser Autrign ja que era l'nica vila habitada per aquesta tribu. Posteriorment el poble va passar a dir-se Trign, nom que est relacionat tant amb el nom dels pobladors com amb el riu Tirn. Finalment es va canviar el nom pel de Tirgo, que s el qual s'ha conservat fins a l'actualitat. 

Si b Tirgo t el seu origen en les primeres civilitzacions peninsulars, no existeixen referncies documentals fins a l'any 978, any que s'elabora l'Acta de Fundaci del Convent de Covarrubias. Es tractava d'una donaci dels comtes castellans Garca Fernndez i la seva esposa al susdit convent pel qual cedien el temple de Santa Mara de Tirbo. En segles posteriors, al tractar-se d'una vila fronterera entre els regnes de Castella i Navarra, va pertnyer alternativament a un i a un altre, segons les diferents circumstncies histriques. 

En el segle XIV va passar a formar part del comtat de Baos de Rioja, al costat de les poblacions de Leiva, Baos i Ochnduri. En el segle XVII, sota els auspicis de la reina Marianna d'ustria, Tirgo va ser reconeguda com a vila independent per Santo Domingo de la Calzada. El 1713 es va manar collocar un retaule barroc a  l'absis de l'Esglsia d'El Salvador per a commemorar l'obtenci del ttol de la vila. 

 Enllaos externs .
 Informaci sobre Tirgo;
 Pobles de Espaa;
 Esglsia d'El Salvador;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324323" title="Manuel Vitorino" nonfiltered="1422" processed="1416" dbindex="126458">

Manuel Vitorino Pereira (Salvador, 30 de gener de 1853   Rio de Janeiro, 9 de novembre de 1902) va ser un poltic brasiler. Va ser vicepresident de la Repblica en el mandat de Prudente de Morais. 

Manuel Vitorino va tenir infncia molt pobra. Era metge i escriptor a la premsa bahiana. Va ser president de l'estat de Bahia i tamb senador federal. Va ser president inter de Brasil entre 1896-1897 quan Prudente de Morais es va apartar per motius de salut. Va ser llavors l'nic bahi a assumir la presidncia de la repblica de Brasil. 

Durant el seu interinatge en la presidncia de la repblica, transfer la seu del govern, del Palau Itamarati cap al Palau del Catete que ell va adquirir. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324325" title="Treviana" nonfiltered="1423" processed="1417" dbindex="126459">


Treviana s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.

 Histria . 
Fa tan sols uns anys, es va trobar un as rom del segle I, en un lloc parallel al riu, a poc ms d'un quilmetre del poble. Tamb de l'poca romana sn les restes del traat de calada romana que queden en el terme de Santiago, que se suposa enllaaven amb la calada d'Obarenes cap a Briviesca. 

La primera notcia escrita que coneixem sobre Treviana data de l'any 873. Procedeix del Cartulario de San Milln i tracta una donaci en la qual apareix el Monestir de San Andrs de Trepeana (Treviana). En 1151 Alfons VII de Castella va incloure Treviana en el fur de Cerezo. Segons sembla, encara en el segle XIV hi havia una sinagoga i una mesquita, a ms de les esglsies cristianes. En 1162 era alcalde de Treviana Sancho Daz, fill de Diego Lpez I d'Haro. Els terrenys dels poblats desapareguts de Junquera i Arto van passar a pertnyer a Treviana al quedar aquests despoblats. En el segle XIV pertanyia a Cerezo i s'esmenta l'existncia d'una sinagoga. 

En el segle XVI seguia pertanyent a l'arxiprestatge de Cerezo. En el segle XVIII era una zona molt prspera, on existia molta activitat relacionada amb les labors del camp. A partir de 1950 s'ha anat produint un paultino descens de la poblaci. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324328" title="Villalba de Rioja" nonfiltered="1424" processed="1418" dbindex="126460">


Villalba de Rioja s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, al vessant sud dels montes Obarenes. Limita amb les provncies d'laba i de Burgos.  Pel municipi transcorre el rierol Esperamalo tributari del riu Ebre. 
 Histria . 
Va pertnyer al Bisbat de Calahorra. Fins a la creaci de la provncia de Logronyo, en 1833, era el partit judicial de la localitat burgalesa de Miranda de Ebro, s'anomenava Villalba de Miranda. La seva histria va estar lligada a la de la famlia dels Ruiz del Castillo, possedora d'un fort mayorazgo, i especialment a la del seu illustre fill Pedro del Castillo, nascut en 1521 i mort en 1569 a Panam. Aquest va marxar a les ndies, i va formar part de nombroses expedicions colonitzadores aix com en la Guerra d'Arauco, sent immortalitzat en "La Araucana" per Alonso de Ercilla. Va fundar en 1561, la ciutat argentina de Mendoza. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324331" title="Zarratn" nonfiltered="1425" processed="1419" dbindex="126461">


Zarratn s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. En nombrosos documents de l'edat mitjana s'escriu erratn. Per aix la seva etimologia s'explica des del substantiu castell tur i no des de tesi basquistes que el deriven de zarra (que significa vell) i ton (molt o molt). Tamb se'l coneix com el poble de les 7 ermites i de les set danses. 
 Histria . 
Apareix en documents del segle XII en els quals es realitzaven diferents donacions als monestirs de Sant Milln de la Cogolla i Santo Domingo de la Calzada. Va ser vila reialenga i en ella ning exercia senyoriu. Antany va tenir un recinte fortificat probablement en el lloc que avui ocupa el restaurant Palacio de Casafuerte, fet i fet antic palau dels comtes de Casafuerte. Va pertnyer als marquesos de Mortara al voltant del segle XVII. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324334" title="Cudillero" nonfiltered="1426" processed="1420" dbindex="126462">


Cudillero es un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita a l'oest amb Valds, al sud amb Salas i Pravia i a l'est amb Muros de Naln i Pravia.

Important port pesquer i durant els mesos d'estiu important atractiu turstic. 
 Histria .
 Prehistria i romanitzaci .
La vida d'aquest concejo sempre va estar unida al de Pravia, fins al segle XVIII, desprs s molt difcil trobar unes dades que es refereixin noms l'actual concejo de Cudillero, ja que el seu acabo concejil no t vida autnoma fins al segle XIX. No existeixen restes humanes prehistrics en el que entenem per terres actuals d'aquest concejo, per si els trobem en els concejos limtrofs. s en l'poca castrenya on vam trobar les primeres restes d'aquest concejo, trobant-se dos castros que sn: els castros de La Garita i La Cavona. Fa relativament poc es va descobrir altre jaciment, el de Gurin. Tots aquests emplaaments semblen de tipus prerrom. Les restes de l'poca romana aqu, en aquesta zona estan molt difuminats. 
 edat mitjana i Moderna .
Les primeres dades els trobem a l'edat mitjana, referent a les actuals terres de Cudillero. En el lmit de dos poderoses entitats eclesistiques la d'Oviedo i la de Pravia s on sorgiria un petit port pesquer que avui ostenta la capitalitat. Ser al segle XIII, quan s'inicis un perode de transformacions en aquest sector. s en aquesta poca quan es funda la pobla de Pravia i a partir de llavors totes les terres de l'actual Cudillero estaran integrades a Pravia. La primera notcia relativa a la ja existncia de la localitat de Cudillero s la qual es refereix a una donaci al monestir tinetenc en 1285. Tota la poblaci estava bolcada en la pesca i tot aquest desenvolupament va haver d'estar mediatitzat per la poderosa famlia d'Omaa, que van exercir el seu poder en la regi en aquesta poca. En el segle XV, Cudillero ja estava consolidat com port pesquer i sollicito la concessi del alfol de la sal que la tenia monopolitzada la capital praviana. La concessi no arriba a efectuar-se mai.



En la Edat Moderna, Cudillero ja est consolidada, sent el centre pesquer Asturi i apareixen una srie d'edificacions com l'esglsia de San Pedro edificada pels seus habitants. Tamb es construx un moll en el port i el castell de San Juan per a defensar-se de les incursions angleses. En el segle XVIII, les gents del lloc van oferir 1.000 doblers per segregar-se de la jurisdicci del concejo de Pravia ja que no podien nomenar els seus crrecs, per aix no arribaria fins a 100 anys ms tard. En aquesta poca noms havia un vedat en aquest territori que era pertanyent a un membre de la poderosa famlia Omaa. 

 Segle XIX des d'ara .
En el XIX, arriba la desitjada autonomia municipal de Cudillero, en part a causa de la importncia del port pesquer i es planteja la necessitat d'ampliar el port, cosa que no arribaria fins al segle XX. En el XX, es va adjudicar la construcci d'un nou port, els treballs van anar en diferents fases i van acabar en el vuitanta. Tamb es remodela la carretera a Galcia. 
 Geografia .
T bones comunicacions com la N-632 i est a una distncia de 56 quilmetres de la capital del Principat. Amb una poblaci de 5.932 (INE 2006) habitants, els seus nuclis principals per nombre d'habitants sn: la vila de Cudillero (Cuideiru) que s el seu capital, Villademar (Villamar), La Talaya (La Telaya) i Aroncs. El seu relleu es divideix en tres parts. La primera s la rasa litoral que s'eleva uns 100 metres sobre el nivell del mar amb uns penya-segats de vegades trencats per nombroses platges o ancorades, destacant en la seva geografia costanera el Cap Vidio (Cabu Vidu en asturi). En una segona parteix les valls interiors de gran fertilitat, travessats pels rius Esquieru, Uncn, Freera i Piera. La seva tercera part ms al sud, s la zona muntanyenca amb els seus becs Penes de Cuetu de 783 metres i Picu Paradiella de 720 metres que sn les majors altituds de concejo. Part de la seva costa est declarada Paisatge Protegit i la turbera de las Dueas est considerat Monument Natural. 

 Parrquies .

El concejo de Cudillero (Cuideiru) est format per 9 parrquies rurals:
Ballota(Bal.louta);
Cudillero(Cuideiru);
Faedo(Fau);
Novellana(Nuviana);
Oviana(Ubiana);
Piera;
San Juan de Piera(San Xuan);
San Martn de Luia;
Soto de Luia(Sotu Luia);

 Evoluci demogrfica .
Aquest concejo ha passat per les mateixes fases d'emigraci que tots els concejos que estan situats en la mateixa zona de la costa Asturiana. En les primeres dcades del segle XX, arriba a la seva cota mxima amb 11.150 habitants, passant desprs a una poca migratria en la qual perd unes 1.000 persones i arribant a la seva ltima fase que s un xode d'emigraci, per que es va concretar en la poblaci del camp, comenant una etapa de reculada demogrfica. Les tres fases d'emigraci es van moure segons les oportunitats de treball del moment. En la primera fase va ser una emigraci cap a Hispanoamrica, la segona fase als pasos centre-europeus i la tercera als centres industrials de la regi. Aquest concejo tamb va conixer a les famlies indianas, a qui la sort els va ser propcia, sent al seu torn grans benefactores del seu lloc d'origen, collaborant en la construcci d'edificis escolars, habitatges i en qualsevol activitat sociocultural i recreativa. Com gaireb tots els concejos costaners, la majoria dels seus nuclis estan en les zones rases de la costa, sent el seu nucli ms representatiu la vila de Cudillero.
 El gentilici .
El seu nom de pixueto/a s degut al fet que s gent que ha viscut de la pesca (pix: peix, uetus: activitat) perqu es diferencin de la resta d'habitants del municipi que tenen activitats agrcoles o ramaderes. Als habitants de la part alta de la vila (La Cai), dedicats tradicionalment en molts casos a activitats comercials, se'ls anomenava cazos/as. Altra teoria afirma que aquest gentilici prov del terme pixn, paraula asturiana per a denominar al rap, peix molt pescat en el lloc. 
 Economia .
La seva economia es basa en la agricultura i la ramaderia, la seva flota pesquera va ser ms important abans que ara i altre sector que aquesta creixent en els ltims anys s el turisme. 
 Poltica .
En el concejo de Cudillero, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE (vegeu llista d'alcaldes de Cudillero). L'actual alcalde s el socialista Francisco Gonzlez Mndez, qui governa des de 1991 .
 





 Enllaos externs .

Federaci Asturiana de Concejos;
Associaci Cudillero Turisme;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324336" title="Platja del Gurug" nonfiltered="1427" processed="1421" dbindex="126463">

La platja del Gurug s una platja de cdols i grava, a la part terrestre, i d'arena, a la part marina, del municipi de Benicarl a la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Parallela a la carretera que uneix Benicarl amb Penscola, limita al nord amb la platja del Morrongo i al sud amb la platja de la Caracola, separades per la rambla d'Alcal. T una longitud de 950 m, amb una amplria mitjana de 15 m.

Disposa d'accs per carrer i carretera. Tot i estar l'entorn prou urbanitzat s una platja tranquilla, amb uns nivells d'ocupaci baixos.

 Vegeu tamb .
 Platja del Morrongo;
 Platja de la Caracola;
 Platges del Pas Valenci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324339" title="Jaume Villanova i Torreblanca" nonfiltered="1428" processed="1422" dbindex="126464">
Jaume Villanova i Torreblanca s un autor dramtic catal.

Obra dramtica.
 1952. La cura d'amor, comdia en tres actes.
 1955. No s mai tard...si s'arriba d'hora, comdia en 3 actes.
 1955. Jo ser el seu gendre, comdia cmica en 3 actes. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona. Dirigida per Esteve Polls.
 1957. Ella s...ella, comdia en 3 actes.
 1958. El petit mn d'un placeta, sainet en 3 actes.
 L'enamorat desconegut, comdia en 2 actes.
 Les enrabiades d'un burgs, comdia en 1 acte, dividit de dos quadres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324340" title="Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya" nonfiltered="1429" processed="1423" dbindex="126465">
Coordinadora Gai-Lesbiana de Catalunya (CGLC) s una federaci d'associacions d'homosexuals, gais i lesbianes, fundada el desembre de 1986 a Barcelona per antics militants del FAGC amb l'objectiu d'aplegar esforos en la lluita per
 La normalitzaci del fet homosexual. ;
 L'assoliment de la plena igualtat de gais, lesbianes i transgneres. ;
 La prevenci i lluita contra el VIH/Sida. ;
 El foment de l'associacionisme per a oferir serveis d'inters a la comunitat gai, lesbiana i transgnere (glbt). ;
 La collaboraci amb altres organitzacions del mateix mbit, que comparteixen els mateixos objectius. ;

s membre de la ILGA (International Lesbian and Gai Association) i est adherida a la Carta d'Estocolm pels drets dels nens. El seu president honorari s Jordi Petit. En formen part les associacions: 

 Associaci Cristiana de Gais i Lesbianes (ACGIL);
 Gais Positius;
 Grup d'Amics Gais (GAG);
 Grup Jove;
 Stop Sida;

 Enllaos externs .
 Informaci LGBT;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324341" title="Platja Nord (Penscola)" nonfiltered="1430" processed="1424" dbindex="126466">


La platja Nord de Penscola s una platja d'arena fina i daurada que s'entremescla, en la seua part final, amb cdols del mateix municipi del Baix Maestrat (Pas Valenci).

Limita al nord amb la platja de la Caracola, al municipi de Benicarl, i al sud amb l'itsme de sorra que separa el casc histric que envolta el Castell amb la resta del nucli. T una longitud de 4 quilmetres i mig, i una amplria mitjana de 45 m.

La platja est prxima al nucli urb, una zona turstica amb paseig martim. s una platja oberta, gran i neta amb escs desnivell, la qual cosa fa que no resulte en absolut perillosa. El paisatge, amb el castell del papa Luna de fons li dna un especial atractiu. 

s una platja adaptada per a persones de mobilitat reduda i que compta, ams del distintiu de la Bandera Blava, amb els certificats de qualitat ISO 9001 i ISO 14001.

 Vegeu tamb .
 Penscola;
 Castell de Penscola;
 Platja de la Caracola;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Turisme de Penscola;
 Fitxa de la platja al web turstic del PV;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324342" title="FC Dunav Ruse" nonfiltered="1431" processed="1425" dbindex="126467">

El FC Dunav Ruse (en blgar:              ) s un club de futbol blgar de la ciutat de Ruse. El seu nom, Dunav, significa Danubi (en blgar:      , Dunav).

 Histria .
El club t les arrels el 1919. L'actual club nasqu l'any 1949. El club s'ha anomenat successivament :
1949 Dunav (fusi dels clubs Partizanin, Lokomotiv i Rusenets);
1949 DSO Torpedo;
1957 FD (Fizkulturno Druzhestvo) Dunav;
1967 TDFS (Transportno Druzhestvo za Fizkutura i Sport) Dunav;
1984 DFS (Druzhestvo za Fizkultura i Sport) Dunav;
1989 FK Dunav;
1997 FK Dunav Rakovski (en unir-se a Rakovski);
1998 Dunav  98;
1999 PFK Dunav (en unir-se a OFK Dunav  56);
2004 FK Dunav;

El seu principal xit s la final del campionat blgar de l'any 1937. Tamb fou finalista de la copa els anys 1938, 1939, 1941 i 1962.

 Referncies .


 Bibliografia .
 ;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Bul-foot.org - Dunav (Ruse);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324344" title="13a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="1432" processed="1426" dbindex="126468">

La 13a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el divendres 18 de juliol, entre Narbona i Nimes, amb un recorregut de 182 quilmetres.

Perfil de l'etapa.
La 13a etapa t una llargada de 182 km. Surt de Narbona, al departalement de l'Aude, i finalitza a Nimes, al departament del Gard, desprs de travessar el departament de l'Erau. Les tres dificultats muntanyoses, totes elles de 4a categoria es troben en aquest darrer departament: cota de la Resclauze (km 62), de Puchabon (km 106) i del Pic Saint-Loup (km 126). Els dos esprints intermitjos es troben a Saint-Bauzille-de-Montmel i a Villevieille.

 Desenvolupament de l'etapa .
Desprs de dues jornades consecutives en qu s'havia parlat ms de dping que no pas de la cursa en s, torna la tranquilitat al Tour de Frana. Niki Terpstra () i Florent Brard () s'escapen noms comenar l'etapa, arribant a tenir una mxima diferncia de 9 55", quan duien 21km d'escapada. Aquesta diferncia an reduint-se poc a poc, sent de sols 1 50" al km 139. En arribar a l'esprint de Villevieille Terpstra abandona la companyia del seu company d'escapada i intenta l'aventura en solitari, mantenint-se en aquesta privilegiada posici fins a manca de 10km per l'arribada. Pel darrera Stphane Aug () s'escapa del gran grup i agafa Florent Brard, per no pot fer el mateix amb Terpstra, sent agafats pel gran grup poc abans que tamb fessin el mateix amb Terpstra. Un cop unificat el gran grup hi ha diversos atacs. Steff Clement i, sobretot, Sylvain Chavanel intenten arribar en solitari, per finalment es produir un nou esprint massiu, guanyat, per 4a vegada per Mark Cavendish.

No es produeix cap canvi a les diferents classificacions del Tour.

Esprints intermitjos.

1r esprint intermig. Saint-Bauzille-de-Montmel (km 139,5);


2n esprint intermig. Villevieille (km 155,5);


Ports de muntanya.
 Cte de la Resclauze. 4a categoria (km 62) ;

 Cte de Puchabon. 4a categoria (km 105,5) ;

 Pic Saint-Loup. 4a categoria (km 126) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.




 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Niki Terpstra (Team Milram)

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324345" title="Institut d'Estudis Empordanesos" nonfiltered="1433" processed="1427" dbindex="126469">
Institut d'Estudis Empordanesos (IEE) s una instituci cultural catalana creada el 1957 a Figueres per Frederic Mars i Deulovol (president), Eduard Rodeja i Galter (vicepresident), Ramon Guardiola i Rovira (secretari), Xavier Dalf i Hors (tresorer) Rafel Torrent i Orri (bibliotecari), Joan Galter i Sala,  representant de l'Ajuntament de Figueres, Josep M. Elorduy i Buscarons i Ramon Reig i Corominas (vocals). La seva finalitat era promoure estudis de la comarca de l'Alt Empord en les vessants histrica, econmica, geogrfica i artstica. Han rebut suport econmic de l'Ajuntament de Figueres, de la Diputaci de Girona i del CSIC, i des del 1968, del Patronat Eiximenis. L'actual president s Pere Gifre Ribas.

 Objectius .
 Promoure la investigaci pluridisciplinar de la comarca de l'Alt Empord.
 Sensibilitzar la societat per tal que aquest estudi sigui considerat part indispensable de la cultura i la tradici histrica.
 Emprendre l'edici d'obres i la publicaci d'estudis i tesines relacionades.
 Recolzar tcnicament els investigadors, estudiants i societat en general, interessats en aquests objectius.
 Constituir una biblioteca i un arxiu documental especialitzat.  ;

 Enllaos externs .
 Web de l'IEE;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324350" title="FK Spartak Plovdiv" nonfiltered="1434" processed="1428" dbindex="126470">

El FK Spartak Plovdiv (en blgar:                   ) s un club de futbol blgar de la ciutat de Plovdiv, al districte de Kichuk Parizh. El seu nom fa referncia a l'heroi rom Espartac, d'aqu el sobrenom del club, els gladiadors.

 Histria .
El club va ser fundat el 15 de novembre de 1947, a partir de les fusions de tres clubs: Levski, Septemvri i Udarnik. Es va fusionar amb el Botev Plovdiv i l'SSK Akademik per formar l'AFD Trakia el 1967. Torn a independitzar-se el 2 de desembre de 1982. L'evoluci del nom ha estat la segent:
1944 NFD (Narodno Fizkulturno Druzhestvo) Septemvri;
1945 NFD Levski (en fusionar-se amb el SK Levski);
1947 NFD Levski-Udarnik (en fusionar-se amb NFD Udarnik);
1947 NFD Spartak;
1949 DSO (Drobovolna Sportna Organizatsia) Spartak;
1958 DFS (Druzhestvo za Fizkultura I Sport) Spartak;
1967 dissolt (es fusion amb ASK Botev i Akademik formant ASK Trakia);
1982 DFS Spartak;
1989 FK Spartak;
1994 FK Spartak  94;
1998 Spartak-Sokol`94 (en fusionar-se amb Komatevo Sokol`94);
2001 FK Spartak Plovdiv;

Ha estat un cop campi de lliga de Bulgria (1963), i de la copa el 1958.

El seu estadi porta el nom del futbolista ms important de la histria del club, Todor Diev. Fou finalista de la Copa Balcnica de clubs el 1964, perdent amb el FC Rapid Bucure ti pel resultat de 1:1 a casa i 0:2 fora. Particip per primer cop a una competici europea el 1963-64.

 Palmars .
Lliga blgara de futbol (1): 1963;
Copa blgara de futbol (1): 1958;

 Jugadors destacats .
 Todor Diev (1934-1995);
 Dimitar Dimov;
 Ivan Manolov;
 Mihail Dushev;
 Hristo Dishkov;
 Tobiah Momin;
 Georgi Barbov;
 Dimitar Hubinov;
 Ljubomir Burnarski;

 Adrea .
6, Macedonia Blvd, Kichuk Parizh, 4004 Plovdiv.

 Referncies.


 Enllaos externs.
 Web oficial;
 Bulgarian clubs - Spartak (Plovdiv);
 Notcies i estadstiques;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324353" title="PFC Chernomorets Burgas" nonfiltered="1435" processed="1429" dbindex="126471">

El PFC Chernomorets Burgas (en blgar:               ) s un club de futbol blgar de la ciutat de Burgas.

 Histria .
s el successor de l'histric Chernomorets fundat el 1919 i que desaparegu el 2004 per una fallida econmica en temps de l'antic propietari Ivaylo Drazhev. Fou restaurat l'any 2005 per Mitko Sabev. L'evoluci del nom ha estat:
1919 FC Chernomorets (posteriorment se li uniren els clubs Levski i Slavia;
1948 Botev;
1949 DSO (Dobrovolna Sportna Organizatsia) Stroitel;
1954 DSO Udarnik;
1957 Levski;
1958 Botev (en fusionar-se amb Chernomorski sportiest);
1968 DFS Chernomorets;
1969 se li uneix el FK Neftohimik;
1989 FK Chernomorets;

 Dades del club .
Adrea: Sports komplex "Lazur" Burgas, Bulgria;
Tel: 056 834 444;
Fax: 056 834 455;
e-mail: chernomoretz@petrolholding.bg;

 Referncies.


 Enllaos externs.
 Web oficial ;
 Web no oficial ;
 Bulgarian clubs - Chernomorets Burgas (Burgas);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324361" title="Font de les Tpies" nonfiltered="1436" processed="1430" dbindex="126472">


La Font de les Tpies s una font situada al municipi de Calders (Bages). La zona de les Tpies s coneguda per la cascada de la font, la seva roureda (amb una cinquantena de roures) i la masia de les Tpies que hi ha a prop. 

La font es troba situada en una fondalada de gran bellesa, dibuixada pel torrent de les Tpies. Quan aquest torrent t un bon cabal, a costat de la font es pot contemplar una cascada d'uns 30 m de desnivell que es precipita sobre un petit gorg. Hi predomina la vegetaci prpia dels indrets humits. A l'obaga que hi ha al nord de la masia, el bosc (format per pins, roures, alzines, boixos, etc.) tamb s d'una gran bellesa.  

Actualment s'utilitza com a zona d'esbarjo familiar, ja que es troba a 30 minuts de la carretera i s fcil de trobar. Es pot accedir a la part superior del salt mitjanant un corriol senyalitzat que hi ha travessant el torrent.

Sembla que tradicionalment els ramats d'ovelles s'abeuraven en aquest indret. L'aigua ha estat canalitzada i embassada ja des d'antic (probablement el segle XIX o abans).

S'hi arriba des de la carretera N-141C. Aproximadament al quilmetre 11 hi ha el trencall de la Colnia Jorba i, a l'altra banda de la carretera, el cam que va cap a les Tpies. Abans d'arribar a la casa, cal deixar el cam principal i trencar a la dreta. Travessant una roureda i prenent un cam a m esquerra es baixa fins a la font.

 Referncies .

 Valls, F. "La vall de la riera de Calders i les Tpies" a "Guia d'espais d'inters natural del Bages". Centre d'Estudis del Bages, 1997;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324364" title="Pero Ferrandes d'Aagra" nonfiltered="1437" processed="1431" dbindex="126473">
Pero Ferrandes de Aagra (1196-1246) va ser senyor de la Senyoria d'Albarras, estat sobir enclavat entre el Regne d'Arag i el Regne de Castella que havia estat cedit per Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni al seu antecessor Pero Ruiz d'Aagra. 

Malgrat que els Aagra eren un llinatge d'origen navarrs que convert la Senyoria d'Albarras en un enclavament vinculat al Regne de Navarra, la poltica aplicada per Pero Ferrandes d'Aagra fou la d'implicar-se en la poltica interna del Regne d'Arag. Pero Ferrandes de Aagra visqu poc temps a Albarras i deix el govern efectiu de la villa als seus oficials i tamb a la seva mare i a la seva muller.   

Al 1214, quan Jaume I d'Arag tenia tant sols 6 anys i acaba de retornar del captiveri a qu l'havia sotms Sim de Montfort, la noblesa militar aragonesa i catalana jur li jur fidelitat com a nou rei a Leida. Entre els nobles que li juraren fidelitat hi havia Pero Ferrandes de Aagra.

Al 1218 figurava com a Majordom Major del Regne d'Arag, la ms gran dignitat de la Cort. 

Per a partir del 1219 desapareix de la documentaci de la cort, degut probablment a qu en fou apartat. 

Primera revolta nobiliria contra Jaume I.

Al 1220 s'enfront a Jaume I d'Arag durant els primers anys del seu regnat, quan Pero Ferrandes de Aagra va donar protecci a Rodrigo de Liana durant la Primera revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag. 

Rodrigo de Liana, amic de Pero Ferrandes d'Aagra, havia capturat ilegalment a Lope d'Albero, portant-lo pres al seu castell de Liana. don Rodrigo le haba prendido sin le haber primero desafiado, no se guardando dl, y le tom el castillo y villa de Albero, saquendola los cristianos y moros.

Pelegrn d'Atrosillo, gendre de Lope d'Albero, i Gil d'Atrosillo germ ,  portaren l'assumpte al rei, a qui demanaren ampar. El rei fall en favor de Lope d'Albero i orden a Rodrigo de Liana que l'allibers. Aquest es revolt contra la decisi del rei i es refugi a la Senyoria d'Albarras, que era un territori sobir on el rei d'Arag no hi tenia jurisdicci. 

Tot i aix, quan Pero Ferrandes d'Aagra es neg a entregar al fugitiu Rodrigo de Liana, al juny del 1220, el rei assetj la villa d'Albarras, per el setge fracass i hagu d'sser alat, de manera que el 12 d'agost de 1220 el rei ja es trobava a Terol.

Al 1223 les relacions entre els Aagra i Jaume I sembla que es normalitzaren, per Pero Ferrandes d'Aagra continuava implicat en les revoltes nobiliries contra Jaume I. No fou fins al 1226 quan els nom de Pero Ferrandes d'Aagra desapareix de la documentaci oficial, quan probablment es retir a la seva Senyoria d'Albarras.

Al 1227 redact el seu primer testament. 

Durant els anys 1228 i 1229 Pero Ferrandes de Aagra no aparegu per la cort, per al 1230 apareix com a testimoni en diversos documents oficials. Aix, estigu present en les entrevistes entre San VII de Navarra i Jaume I d'Arag, quan mtuament es juraren fidelitat.

Pero Ferrandes d'Aagra apareix jurant fidelitat a San VII de Navarra com a cavaller aragons, mentre que els navarresos juraven fidelitat a Jaume I. Aquest fet implicaria que Pero Ferrandes de Aagra hauria jurat fidelitat a Jaume I i per tant li era vassall.

Conquesta de Valncia.

A partir de 1232 Pero Ferrandes d'Aagra figura en el Consell Reial de Jaume I i particip en la preparaci de la Conquesta de Valncia.

Al maig del 1233, Pero Ferrandes d'Aagra figura en la host aragonesa que es dirigia cap a Madina Balensiyya per Sarrin. 

Particip activament en les campanyes per conquerir valencia per finalitzada la conquesta torna a veurese'l implicat en conspiracions nobiliries contra el rei. Figura com un dels nobles descontents per les capitulacions concedides pel rei als sarrans balesiyans. Tamb estava descontent per la decisi del rei de no concedir els furs d'Arag a les noves terres conquerides. 

Mor al 1246 i deix com a successor d'Albarrass i Santa Eullia al seu fill major, lvaro d'Aagra, qui hagu de fer front a les quantioses deutes del seu pare.

En Pero fou qui va donar el fur a Albarrass, encara que l'historiador Juan Pastor ho atribueix a son fill en lvaro.
 
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324365" title="Ian Burgess" nonfiltered="1438" processed="1432" dbindex="126474">
 Ian Burgess  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic nascut el 6 de juny del 1930 a Londres, Anglaterra que va arribar a disputar curses de Frmula 1. 


 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 19 de juliol del 1958 el GP de la Gran Bretanya al Circuit de Silverstone.

Ian Burgess va participar a un total de vint curses puntuables pel campionat de la F1, disputades en sis temporades diferents (1958 - 1963) aconseguint un sis lloc com a millor classificaci.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324366" title="Arte (TV)" nonfiltered="1439" processed="1433" dbindex="126475">


Arte (Association relative aux tlvisions europennes / Associaci relativa a les televisions europees) s un canal de televisi franc-alemany que emet programes de qualitat relacionats amb el mn de l'art i la cultura. Els seus estudis sn a Estrasburg, Frana (seu) i Baden-Baden, Alemanya, pel que els seus programes poden veure's tant en francs com en alemany.

A ms SBS d'Austrlia tradueix molts dels programes d'Art a l'angls per distribuir-los als mercats de parla anglesa. Tamb t acords amb grans televisions pbliques d'Europa: RTBF de Blgica, SRG SSR ide suisse de Sussa, TVE d'Espanya, TVP de Polnia, RF d'ustria, YLE de Finlndia, NPS dels Pasos Baixos, BBC de la Gran Bretanya i SVT de Sucia.

Arte s un canal que t ms audincia a Frana (4%), que a Alemanya (1%). El canal va succeir Le Sept (Socit d'dition de programmes de tlvision / Societat d'edici de programes de televisi), llanada el Maig de 1989. Arte t una rdio en lnia al seu lloc web, anomenada Art Rdio.

 Enllaos externs .

  Arte TV;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324368" title="Cromosoma 4" nonfiltered="1440" processed="1434" dbindex="126476">

El cromosoma 4 s un dels 23 parells de cromosomes humans. Es tenen normalment dues cpies d'aquest cromosoma. El cromosoma 4 t ms de 186 milions de parells de bases ( el material que compon l'ADN i representa entre el 6 i el 6,5 per cent del total de l'ADN a la cllula). El cromosoma 4 cont entre 700 i 1.100 gens.

 Malalties associades .

Les segents sn algunes de les malalties relacionades amb gens localitzats al cromosoma 4:

 Acondroplasia;
 Cncer de bufeta;
 Crouzonodermoskeletal syndrome;
 Leucmia limfoide crnica;
 Sndrome d'Ellis-van Creveld;
 Fibrodisplasia sificant progressiva;
 Hemoflia C;
 Malaltia d'Huntington;
 Sndrome hemoltica urmica;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324370" title="31 Arietis" nonfiltered="1441" processed="1435" dbindex="126477">
31 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent +5,64.


Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324371" title="15 Arietis" nonfiltered="1442" processed="1436" dbindex="126478">
15 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent +5,68.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324372" title="19 Arietis" nonfiltered="1443" processed="1437" dbindex="126479">
19 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent +5,72.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324373" title="Gorja del Clop" nonfiltered="1444" processed="1438" dbindex="126480">
La Gorja del Clop s un congost que la Ribera Salada ha obert en els conglomerats montserratins que troba poc desprs d'Aigesjuntes. S'inicia al toll de Sant Joan, aiges avall de la confluncia de la Ribera Salada amb la rasa de Santa Maria i acaba al Pont del Clop. La seva longitud s d'1 km  i en alguns punts, com ara al Cap del Forat, s'hi troben parets verticals d'uns 50 m d'alada. La seva part final  tamb s coneguda amb el nom de Canal Serpent. 



Enllaos externs.
Fragment del mapa 1:5.000 (edici digital)  de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
Blog amb fotos de l'interior de la gorja;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324374" title="Mu Arietis" nonfiltered="1445" processed="1439" dbindex="126481">


Mu Arietis (  Ari /   Arietis) s un sistema estellar triple de la constellaci d'ries. Est aproximadament a 338 anys-llum de la terra. 

La component primria,   Arietis A, s una binria espectroscpica classificada com a nana de la seqncia principal blanca del tipus A de la magnitud aparent +5,74. Les dues components estan separades 0,05 segons d'arc i tenen un perode orbital de 8,8 anys. La tercera component,   Arietis B, est a 19,1 segons d'arc i s de la magnitud aparent +12,1.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324376" title="Rafael Bordoy Pomar" nonfiltered="1446" processed="1440" dbindex="126482">
Rafael Bordoy Pomar (Alcdia, Mallorca el 17 d'octubre de 1936). s escriptor i historiador.
s director de la collecci "Mixtlia " del Departament de Cultura del Consell de Mallorca.  Ha publicat moltes obres, tant literries com histriques.
Un dels seus potes favorits s Francisco de Quevedo al que dedic en 1994 una versi catalana de "Sonetos trascendents" d'aquest pota.

En 1997 fou pregoner de les Festes de Sant Jaume (Alcdia).

Actualment viu a Santa Margalida (Mallorca).  
Bibliografia.

"Abans que la veu s'ofegui"- 1986;
"Entre l'ocs i l'aurora"- 1989;
"Aimada solitud" Editor Capaltard- 1994;
"La Salle a Santa Margalida. 56 aos de historia". Mallorca, 1994.
"Cronologia" Editor: Caixa de Balears- 1998 ;
"El Blau de la distancia"- Editor: El Tall.-2001;
"Ofici de ferrer, feina de batle" Santa Margalida- 2002;
"Com un calfred" Editor: Caixa de Balears- 2003;
"Versi catalana de 23 sonets Transcendents de Francisco de Quevedo"- Editor: El Gall- 2005;
"Vida de Sant Joan Baptista de la Salle"- 2005;
"Clarenderes"- 2005;
"La cova de Sant Mart i el Sant Crist d'Alcdia"- Editor Ajuntament d'Alcdia- 2006;
"Camins oberts al alba" Editor El Gall- 2007;

 Enllaos externs .
 	Bordoy i Pomar, Rafael a Gencat.cat;
 Presentaci de la Biografia i Goig a Santa Margalida;
 Literatura catalana contempornia;
 Departament de Cultura i Patrimoni;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324378" title="Pieter van Musschenbroek" nonfiltered="1447" processed="1441" dbindex="126483">

Pieter van Musschenbroek ( Leiden, 14 de mar del 1692   19 de setembre del 1761), fou un un metge, matemtic, fsic i astrnom neerlands conegut per la seva contribuci a la invenci de l'ampolla de Leiden, precursora dels condensadors actuals.

Va nixer dins d'una famlia d'ptics, va estudiar i exercir la medicina, el 1718 obt el doctorat. Durant una estada a Londres va llegir John Theophilus Desaguliers i Isaac Newton cosa que tindria una gran influncia en la seva trajectria cientfica. El 1719 finalitza els seus estudis de filosofia i marxa a Duisburg on seria professor de matemtiques, filosofia i medicina a la Universitat entre 1719 i 1723,  durant aquest temps va mantenir contactes i una correspondncia constant amb Daniel Gabriel Fahrenheit. El 1723 esdev professor a la Universitat d'Utrecht. El 1739 retorna a Leiden com a professor de la seva Universitat. Va ser membre de les Acadmies de Cincies de Pars, Londres, Montpeller, Berln i Estocolm. El 1754 va ser nomenat professor honorari de la de Sant Petersburg.

A travs de les seves llions, els seus descoberiments i la seva obra escrita va influir decisivament a la difusi de la filosofia experimental i les idees de Newton a Holanda i a Europa. s conegut especialment pels descobriment del precursor dels actuals condensadors, l'ampolla de Leiden, per el seu treball tamb fou rellevant en el camp de l'electricitat, el magnetisme, la capillaritat i la mesura de la temperatura. Tamb va estudiar la resistncia a la tracci i a la compressi dels materials i els seus treballs al respecte van tenir una influncia notable entre els enginyers a travs de les seves publicacions. Tanmateix les seves mesures serien rebatudes ms tard per Georges-Louis Leclerc.

Musschenbroek es va interessar en l'electrosttica i va estudiar els efectes del fregament i l'electrificaci posant en evidncia la influncia de les superfcies de contacte. En aquell temps era possible produir electricitat amb els generadors electrosttics per no es podia emmagatzemar. Musschenbroek i el seu estudiant Andreas Cunaeus van descobrir que era possible guardar una certa quantitat d'energia en forma de crrega elctrica a una ampolla de vidre amb aigua recoberta de metall i amb un elctrode en contacte amb l'aigua. I que aquesta energia emmagatzemada podia ser recuperada en tancar el circuit entre l'elctrode que eixia de l'interior i la part metllica exterior de l'ampolla, originalment la seva m. Va comunicar la seva descoberta a Ren Raumur el gener del 1746, per seria Jean-Antoine Nollet qui en traduir al llat les observacions de Musschenbroek donaria el nom d' ampolla de Leiden que ha arribat a nosaltres, en detriment del dampolla de Kleist que va utilitzar el primer descobridor, Ewald Georg von Kleist

 Publicacions .
 De certa methodo philosophi experimentalis, 1723. Un discurs;
 Elementa Physica, 1726, reimprs el 1762 amb el ttol Introductio ad philosophiam naturorum;
 Dissertationes physicae experimentalis et geometricae de magnete (1729) ;
 De methodo instituendi experimenta physices, 1730 ;
 Tentamina experimentrum naturalium in Accademia del Cimento  (1731) ;
 Institutiones physic, 1734);
 ris praestantia in humoribus corporis humani (1739) ;
 Institutiones logic (1764).

 Notes i Referncies .


  Biografia per Eugenii Katz;
  L'ampolla de Leiden, Universitat de;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324380" title="Pere Bricfeus i Terns" nonfiltered="1448" processed="1442" dbindex="126484">
Pere Bricfeus i Terns (Castellterol 1670 - Viena 1724) fou militar catal durant la Guerra de Successi Espanyola. Nascut a Castellterol, on els Bricfeus (la h que apareix en alguns documents es va afegir ms tard) eren una de les famlies importants de la vila: el pare era paraire i negociant. En ser el vuit fill, i el tercer mascle, marx de primer a estudiar: obtingu el Doctorat en Lletres, i desprs es cas a Terrassa, on figura al voltant de l'any 1700 entre els pagesos rics del seu moment.

Enfrontat amb el poder establert a la vila terrassenca, on dominaven els borbnics, adopt la causa austriacista i sufrag un regiment de voluntaris per defensar la causa de l'arxiduc Carles. El Consell de Cent de Barcelona, com era costum en aquell moment, li conced el grau de coronel, amb tots els drets que aix comportava.

El Coronel Pere Bricfeus fou cap d'un Regiment de Cavalleria que havia sufragat ell mateix (i per aix reb la patent de coronel sense ser militar de carrera), i lluit a la Guerra de Successi, sempre al costat del seu amic Francesc Busquets i Mitjans, de la part forana de Terrassa, coronel d'infanteria, Ermengol Amill, Joan Vila i Ferrer, i molts d'altres, sota el comandament d'Antoni Desvalls i de Vergs, Marqus del Poal, del qual ja no se separ fins a la capitulaci de Cardona, el 18 de setembre del 1714.

Desprs de la capitulaci, s'exili a Viena, encara al costat dels anteriorment esmentats, i lluit contra els turcs als Balcans, juntament amb molts altres integrants d'aquest exrcit catal de l'interior.

Els seus descendents, per, tornaren a la vila natal del pare, i s'hi establiren almenys durant tres generacions. El fill, el nt i el besnt foren notaris de Castellterol. Tots ells utilitzaren ja habitualment la hac en el cognom: Brichfeus, seguint la moda ortogrfica generalitzada en aquell moment de fer acabar amb aquesta lletra tots els noms que acabessin en consonant o tinguessin dues consonants juntes: Joseph, Bosch, Domnech...

A la Guerra Gran (1794) torna a sortir un Brichfeus, cap de guerrillers, lluitant contra els francesos.

Enllaos externs.
 Biografia del Coronel Bricfeus a 11setembre1714.org;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324382" title="TV5" nonfiltered="1449" processed="1443" dbindex="126485">


TV5 Monde s una cadena internacional de televisi que ofereix programaci a llengua francesa. Va iniciar les seves emissions el 2 de gener de 1984. Cridada TV5 fins a 2006 quan pren la seva actual denominaci TV5 Monde per emfatitzar el seu enfocament mundial. TV5 Monde s el quart canal de televisi global ms gran desprs de MTV, CNN i BBC World. La major part de la programaci sn notcies, documentals, programes d'inters general i pellcules.

La major part del seu contingut prov dels serveis de televisi pblica de la francofonia. Aquests sn:

 France 2;
 France 3;
 France 5;
 ARTE France;
 TBF (Radio Tlvision Belge de la Communaut Franaise);
 TSR (Tlvision Suisse Romande de Suiza);
 Radio-Canada del Canad;
 Tl-Qubec del Canad;
 RFO (Rseau France Outremer);
 CIRTEF (Conseil International des Rdios-Tlvisions d'Expression Franaise).

El nmero 5 es refereix als cinc primers provedores i fundadors: TF1, Antenne 2, FR3, TSR i RTBF. El 1986 se'ls uneix un consorci del Quebec canadenc (CTQC) format per Radio-Canada i Tl-Qubec. TF1 deixa de participar el 1987 arran de la seva privatitzaci.

Les transmissions es divideixen en 8 senyals regionals satelitales: frica, Amrica Llatina, sia, EE.UU., Europa, Frana/Blgica/Sussa, Orient (transmeses des de Pars) i Quebec/Canad (des de Mont-real). Els seus programes estan subtitulats en 10 idiomes.

Els presidents (Prsidents-directeurs gnraux, en francs) han estat:

 Jean Stock 1988-2001;
 Serge Adda 2001-2005;
 Jean-Jacques Aillagon 2005-2006;
 Franois Bonnemain des de 2006.

Els accionistes de TV5 Monde sn France Tlvisions (47,38%), ART France (12,5%), TSR (11,1%), RTBF (11,1%), Radi-Canad (6,67%), INA (6,61%), Tl-Qubec (4,44%), Franois Bonnemain (0,06%), Thierry Bert (0,06%) i Patrice Duhamel (0,06%).

 Enllaos externs .

  Lloc web oficial;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324384" title="Lambaesis" nonfiltered="1450" processed="1444" dbindex="126486">


Lambaesis, o Lambaesa, s un conjunt de runes romanes a Alger, a uns 11 quilmetres al Sud de Batna, i 25 a l'Oest de Timgad, situades prop del poble modern de Tazoult.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324386" title="Veo TV" nonfiltered="1451" processed="1445" dbindex="126487">


Veo TV s una de les dues cadenes d'mbit nacional creades especficament per a la televisi digital terrestre a Espanya, amb una llicncia adjudicada simultniament a la de Net TV el 2002. Pertany a Unidad Editorial (pertanyent al grup itali de comunicaci RCS MediaGroup), desprs de l'absorci del grup Recoletos (Marca) per part d'Unedisa (El Mn). Inicialment va tenir tamb en el seu accionariat a l'extinta plataforma de televisi de pagament per TDT espanyola, Quiero TV.

 Primeres emissions .

El novembre de 2005, durant la fase de rellanament de la TDT a Espanya, disposa de dos canals en emissi ambds pel multiplex del canal 66, amb cobertura nacional i sense possibilitat de desconnexions territorials. El primer, denominat directament Veo, comena en aquesta fase les seves emissions en horari de tard amb quatre programes: Escuela de Cocina Telva, Frmula Marca, El Mundo en Portada i Conciertos Fundacin Guerrero, apart d'una telebotiga. El 10 de maig del 2006 va ampliar l'emissi regular a dotze hores de programaci, incorporant els primers serveis informatius nascuts expressament per a la TDT a Espanya, a ms de programes com a Escuela de Talento, Aurum presenta, Arait presenta, En la cocina, la novela Ka Ina...

 2006-2007 .

L'11 de setembre de 2006, Veo Televisin va estrenar nous continguts, que acompanyaven als ja habituals del canal, arribant a les setze hores diries d'emissi. Informaci, actualitat, esports, cinema, msica, sries i motor, entre d'altres, compondran la seva nova temporada. Un dels protagonistes d'ella ser el cinema perqu, a ms dels Grandes clsicos, la Filmoteca VO i els "thrillers" d' Aurum presenta, tamb hi haur el millor cinema de terror en La noche fantstica Filmax i d'aventures amb Ciclo de ciencia ficcin. Quant a la programaci infantil, aquesta apropar als teleespectadors als divertits personatges dHit Kids, programa diari d'entreteniment, i els monstres destructors de Ciclo Gamera, que, junt amb l'anime de Jester el aventurero i Card Captor Sakura, centraran aquesta programaci per als ms petits. D'altra banda, Veo continua apostant per Canal Ocio, que ofereix totes les novetats del sector dels videojocs i les pellcules, aix com per la srie de divulgaci cientfica ms reconeguda a Europa: Didavisin. A ms, s'incorporen a la seva graella Turbo, programa d'actualitat del mn del motor, i Outdoor Workout, la manera ms cmoda i efica de posar-se en forma cada mat. I en aquesta nova temporada tampoc no podien faltar els documentals com Voces annimas (ancdotes i histries reals amb misteri) i els relatius als viatges.

El segon canal rep la denominaci de Sony Entertainment Television en Veo. En la seva primera fase, en el primer semestre de 2006, el canal va emetre el senyal d'Intereconomia TV. Desprs de l'acord amb Sony, el 12 de juny del 2006 passa a transmetre els continguts de Sony Entertainment Television amb una programaci basada en sries de ficci; emetent multileguaje en les seves dues pistes d'audio amb subttols opcionals en castell.

 2008 .

VEO Television es trasllada a un nou estudi a Torrejn de Ardoz el 4 de febrer de 2008. Aquest estudi compta amb mes de 2400 metres quadrats d'installacions. Amb aquest pas s'evita tenir la cadena dividida en redacci i estudis en edificis diferents com a vnia ocorrent a Madrid. Aquest mateix dia, el canal estrena nova imatge i plat en els seus informatius "Les Notcies de VEIG", aix com en els seus espais ms destacats: Formula Marca i El mundo en portada. El canal estrena nous programes com la sitcom Casa Vianello, la telenovella Media falta, Plusmarca, el programa d'Agustn Castellote que es troba dins de Las Noticias de VEO en l'edici de mig dia, Wacky TV, Victor English, etc...

 Cronologia .

9 de maig de 2000: Es constitueix la nova empresa per acudir al concurs.

24 de novembre de 2000: Adjudicaci del nou canal TDT.

18 de juny de 2001: Firma del contracte de concessi.

18 de juny de 2002: Comenament de les emissions del primer canal. Al principi, per estalviar en costos, es repeteix en TDT el senyal del canal Expansi TV (pertanyent a Recoletos). Desprs de la venda d'Expansi TV al Grupo Intereconoma i la seva conversi en Intereconoma TV, Veo TV contnua emetent el senyal del canal econmic fins que el 30 de novembre de 2005, amb el rellanament de la TDT, passa la programaci d'Intereconoma TV al segon canal.

30 de novembre de 2005: dia del llanament oficial de VEO TV

12 de juny de 2006: Sony Entertainment Television en Veo (SET a Veo) substituiria a Intereconoma en l'espai de Veo 2 (segon canal digital de Veo TV), comenant la seva emissi en proves.

19 de setembre de 2006: Inici de les emissions regulars de SET a Veo, amb emissi de 8:00 a 03:00 de dilluns a diumenge, i amb l'estrena en obert a Espanya de sries com Veritas, Fenmens, Kevin Hill i el reality El Gran Reto, a ms de comenar des de l'inici totes les sries que van emetre en proves.

29 de novembre de 2006: Inici de les emissions de Botiga a Veo, primer canal exclusivament de telebotiga, que usa codificaci estadstica, ocupant-ne menys de la meitat de la mida d'un canal normal.

4 de febrer de 2008: VEO renova part de la programaci i inaugura el seu estudi propi de televisi, a un estudi situat a la localitat madrilenya de Torrejn de Ardoz que explica amb ms de 2400 metres quadrats en installacions. L'anterior seu era a l'antiga seu ocupada pel diari El Mundo, situada al carrer Pradillo.

 Enllaos .

 Lloc Web oficial VEO;
 Lloc web oficial SET en VEO;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324387" title="Godfrey Harold Hardy" nonfiltered="1452" processed="1446" dbindex="126488">


Godfrey Harold Hardy (3 de febrer de 1877 - 1 de desembre de 1947) va ser un rellevant matemtic Angls, reconegut pels seus treballs en els camps de la Teoria de nombres i en l'Anlisi matemtica.

Tamb s conegut per l'assaig A Mathematician's Apology 1940 on qestiona l'esttica de les matemtiques. s considerada per la majoria com una de les millors obres sobre el pensament d'un matemtic professional, escrita per un apassionat de la seva feina.

La seva relaci com a mentor del matemtic indi Ramanujan des de 1914, la brillantor del qual va reconixer immediatament. Al ser preguntat sobre la seva aportaci ms rellevant al mn de les matemtiques, respongu que el descobriment de Ramanujan. Anomen la seva collaboraci com a l'incident romntic de la seva vida.

Contribu tamb decisivament en el desenvolupament matemtic de la hiptesi de l'equilibri de Hardy-Weinberg, pea fonamental en la gentica de poblacions.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324388" title="Espira (Alemanya)" nonfiltered="1453" processed="1447" dbindex="126489">


Espira (Speyer en alemany) s una ciutat de la regi del Palatinat de l'estat de Rennia-Palatinat, a Alemanya. T aproximadament uns 50.000 habitants. Est localitzada al costat del Rin i a 25 kilmetres de Ludwigshafen i Mannheim. 
El primer nom que s conegut de la ciutat s el de Civitas Nemetum, anomenada per la tribu teutnica dels Nmets, assentats en aquests territoris en l'antiguitat. Pels voltants de l'any 500 la ciutat va rebre el nom de Spira a causa del riu "Speyerbach" que hi passa i aflueix al Rin a la mateixa ciutat.

Speyer t un casc antic compacte dominat per la Catedral d'Espira i lAltprtel, que era el portal d'entrada a la ciutat en el passat. Sota l'altar de l'esglsia hi han les tombes de vuit emperadors i reis germnics, els cossos dels quals es creu que van desaparixer durant la invasi francesa dels segles XVII i XVIII.

Cronologia.













Llocs i edificis.



La Catedral d'Espira s declarada Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. La "Speyerer Dom" (nom alemany), s l'obra romnica ms gran del mn.
L'Altprtel s'aixeca a l'altra punta de la Maximilianstrae, el carrer principal de la ciutat. Aquesta torre de 55 metres d'alada es va edificar com a porta occidental de la ciutat durant l'edat mitjana, la part inferior es va construir entre els anys 1230 i 1250, i la superior (de 20 metres) entre 1512 i 1514.
Speyer t el pati jueu (Judenhof) ms antic d'Alemanya, datat del segle XII. Entre les edificacions que s'hi troben hi ha la Mikwe, el lloc on es feia el bany ritual jueu.


L'esglsia de Dreifaltigkeitskirche s una esglsia barroca, de doctrina luterana edificada el segle XVIII.
La Gedchtniskirche der Protestation s una esglsia construda a finals del segle XIX i a comenaments del segle XX en memria de la "Protesta d'Espira".
En reacci a l'esglsia que recordava la "Protesta d'Espira", els catlics van aixecar l'any 1914 la Josephskirche.
A prop de l'estaci hi ha la Bernhardskirche que s'edificava el 1953 com a esglsia de la pau entre Alemanya i Frana.


El Historisches Museum der Pfalz (Museu d'histria del Palatinat) exposa peces histriques de la regi del Palatinat.
 El Technik-Museum Speyer (Museu Tcnic d'Espira) mostra mquines, vehicles, i en general, productes sortits de la cincia i la tcnica com ara un Boeing 747 de l'aerolnia alemanya Lufthansa o el transbordador espacial rus "Buran"(a partir del setembre del 2008.

Infraestructures.

Trnsit rodat

Espira est excellentment conectada per una xarxa de carreteres i autopistes. La Bundesautobahn 61 que enllaa la ciutat de Basel a Sussa amb el centre de l'estat de Hessen. Amb una importncia menor, hi han les carreteres Bundesstrae 39, que uneix el Palatinat amb la frontera francesa i holandesa, i la Bundesstrae 9 que passa per ciutats com Colnia o Estrasburg a Frana.

Trnsit per ferrocarril

La ciutat t l'estaci de tren de Hauptbahnhof (Estaci Principal). Per aquesta hi circulen trens  que uneixen la ciutat amb Magncia i tamb lnies com la S-Bahn RheinNeckar que l'enllaa amb ciutats importants com Heidelberg, Kaiserslautern, Mannheim, Karlsruhe, Homburg, Osterburken o Germersheim, als estats de Rennia-Palatinat, Saarland, Hessen i Baden-Wurtemberg.

Trnsit fluvial

Espira t un port comercial i unes drassanes ubicades a una vora del Rin.

Trnsit aeri

Els aeroports de Frankfurt del Main i el de Stuttgart sn els ms propers a la ciuat, ambds a una hora aproximadament. Speyer t un camp d'aviaci prpi, tot i que s noms per l's d0un club esportiu i de jets privats.




Poltica.







Ciutats agermanades.

 Spalding, Regne Unit des de 1956;
 Chartres, Frana des de 1959;
 Kursk, Rssia des de 1989;
 Ravenna, Itlia des de 1989;
 Gniezno, Polnia des de 1992;
 Yavne, Israel des de 1998;
 Rusizi, Rwanda des de 2001;


Literatura.

 Stadt Speyer (Hrsg.): Geschichte der Stadt Speyer. Bd. 1 3. Speyer 1982. ;
 Fritz Klotz: SPEYER, eine kleine Stadtgsschichte, Beitrge zur Speyerer Stadtgeschichte, Heft 2, Bezirksgruppe Speyer des Historischen Vereins der Pfalz, 1971, mehrere Auflagen;
 UNTER DEM PFLASTER VON SPEYER, Archologische Grabungen von 1987-1989, herausgegeben von der Stadt Speyer und dem Landesamt fr Denkmalpflege, Abt. Archologische Denkmalpflege, Amt Speyer, Verlag der Zechnerschen Buchdruckerei in Speyer, 1. Auflage 1989,  ;
 Landeskirchenrat der Evangelischen Kirche der Pfalz (Hrsg.): Erbe und Auftrag. Die Gedchtniskirche zu Speyer im Strom protestantischer Erinnerungskultur. verlag regionalkultur, Ubstadt-Weiher 2004, ISBN 978-3-89735-277-3.
 Hubert Neumann: Sozialdisziplinierung in der Reichsstadt Speyer im 16. Jahrhundert. Gardez Verlag, St. Augustin 1997.

Enllaos externs.

Pgina web oficial de la ciutat (en angls)

Pgina del Museu Tcnic d'Espira (en castell)

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324393" title="Juli Sanclimens i Genesc" nonfiltered="1454" processed="1448" dbindex="126490">
Juli Sanclimens i Genesc (Manresa, 1935) s un poltic catal. Membre de CiU, ha estat alcalde de Manresa el 1987-1995, president de l'Associaci Catalana de Municipis i Comarques (1987-1995) i diputat a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 i 1992. Tamb ha estat president de l'Agrupament d'Esbarts Dansaires

 Referncies .



 
 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324394" title="Juli de Mdici (1479-1516)" nonfiltered="1455" processed="1449" dbindex="126491">

Juli de Mdici (en itali: Giuliano de' Medici) ( Florncia, Repblica de Florncia 1479 - d. 1516 ) fou un noble itali, membre de la Dinastia dels Mdici, que va esdevenir Senyor de Florncia entre 1513 i 1516 i duc de Nemours entre 1515 i 1516. 

Per diferenciar-lo del seu oncle Juli de Mdici tamb se'l coneix amb el nom de Juli de Lloren de Mdici o Juli II de Mdici.

Orgens familiars. 

Va nixer el 12 de mar de 1479 a la ciutat de Florncia sent el fill petit de Lloren de Mdici el Magnfic i Clarice Orsini. Fou nt per lnia paterna de Pere I de Mdici i Lucrezia Tornabuoni, i per lnia materna de Giacomo Orsini i Maddalena Orsini. Fou germ, aix mateix, de Lucrcia de Mdici, Giovanni di Lorenzo de Mdici (futur papa Lle X) i Pere II de Mdici.

Senyor de Florncia.
El seu germ gran Pere II de Mdici va esdevenir senyor de Florncia durant un breu perode de temps (1492-1494) desprs de la mort del seu pare Lloren, perode que finalitz desprs que la facci republicana de la ciutat aconsegus expulsar els Mdici. Juli es trasllad inicialment a la Repblica de Vencia, i desprs que la Lliga Santa aconsegus expulsar els francesos de la pennsula Itlica retorn a la ciutat.

Fou nomenat senyor de Florncia en substituci del seu germ Giovanni di Lorenzo de Mdici, el qual fou nomenat papa amb el nom de Lle X, i govern la ciutat fins el 1516.

Npcies i descendents.
Es cas el 1515 amb Filiberta de Savoia, filla de Felip II de Savoia i Claudina de Brosse. D'aquesta uni no tingueren fills.

Aquell mateix any el rei Francesc I de Frana el nomen duc de Nemours amb la intenci de preparar-lo per reivindicar el tron de Npols. Juli de Mdici, per, mor el 17 de mar de 1516 a la ciutat de Florncia de forma inesperada, sent succet en aquesta ciutat pel seu nebot Lloren II de Mdici, mentre el ttol de duc de Nemours fou revertit a la corona francesa. Les seves restes foren enterrades a la Baslica de Sant Lloren de Florncia, sent ornamentada per l'obra "Nit i dia" de Miquel ngel.

Tingu un fill illegtim, Hiplit de Mdici (1511-1535), que va esdevenir cardenal.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324397" title="Llus Orduna" nonfiltered="1456" processed="1450" dbindex="126492">
Llus Orduna va ser un actor, empresari i director de teatre catal.

 Trajectria teatral .

 Actor .
 1930, 25 setembre. Amb els personatges de El geni del mal i Mushol de l'obra La flor del lliri blau de Jordi Canig. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1930, 17 octubre. Amb el personatge de Tomeu de l'obra La vena del terrat de Gast A. Mntua. Estrenada per la companyia Maria Vila - Pius Dav al teatre Romea, de Barcelona.
 1952. Amb el personatge de Ramon de Barber de l'obra L'alcova vermella de Josep Maria de Sagarra.
 1958. Amb el personatge de Don Albert de l'obra El pobre d'esperit i els altres de Josep Maria de Sagarra.

 Director .
 1952. L'alcova vermella de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona, el 15 ded febrer de 1952.
 1953. El capit Mascarella. Estrenada al teatre Victria de Barcelona, el 24 de novembre de 1953;
 1957. Les maletes del Senyor Vernet de Claude Magnier. Estrenada al teatre Guimer de Barcelona.
 1958. El pobre d'esperit i els altres de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Guimer de Barcelona, el 16 d'abril de 1958.  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324399" title="Comarca de Njera" nonfiltered="1457" processed="1451" dbindex="126493">


La Comarca de Njera, La Rioja, (Espanya). A la regi Rioja Alta, de la zona de Valle.

 Nm de municipis: 25;
 Superfcie: 316,06 ;
 Poblaci (2007): 14.368 habitants;
 Densitat: 45,46 hab/;
 Latitud mitjana: 42 23' 34" nord;
 Longitud mitjana: 2 43' 14" oest;
 Altitud mitjana: 617,33 msnm;

 Municipis de la comarca .

Alesanco, Alesn, Arenzana de Abajo, Arenzana de Arriba, Azofra, Badarn, Bezares, Bobadilla, Camprovn, Canillas de Ro Tuerto, Caas, Crdenas, Castroviejo, Cordovn, Hormilla, Hormilleja, Hurcanos, Manjarrs, Njera, Santa Coloma, Torrecilla sobre Alesanco, Tricio, Uruuela, Villar de Torre, Villarejo.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324401" title="R (telecomunicacions)" nonfiltered="1458" processed="1452" dbindex="126494">



R s el nom comercial de dues empreses R Cable y Telecomunicaciones Galicia S.A. i R Cable y Telecomunicaciones Corua S.A., que constitueixen l'nic operador comercial de cable a Galcia (Espanya). Neix el 1998, arran de l'adjudicaci del concurs per desplegar cable a Galcia. En aquest concurs es van establir dues demarcacions territorials, la demarcaci d'Corua i la demarcaci que comprenia la resta del territori gallec, s arran d'aix que R comprn les dues empreses anteriorment citades, ja que cada una se'n va presentar i va obtenir la concessi administrativa per a cada una de les demarcacions.

En l'actualitat, amb la conversi de les esmentades concessions administratives a llicncies, R continua mantenint a nivell de facturaci a clients ambdues empreses separades, per t la seva seu, gesti, imatge corporativa, comercial, institucional i de mrqueting unificada. El concurs antedat apareix per la necessitat d'alliberar el mercat de les telecomunicacions, indubtablement controlat per Telefnica. Fins llavors noms existien Telefnica com a empresa amb xarxa prpia, i 2 revenda: Uni2 i Retevisin. A part d'obrir el mercat cap a ms possibilitats, la idea tamb consisteix que les empreses inverteixin en una xarxa prpia i ms avanada, tecnolgicament parlant. Es tracta del qual popularment coneixem com el cable, per all que el servei d'internet i de televisi arriba directament per un cable coaxial, com si de l'antena de casa es tracts. El servei de telefonia es continua oferint per un renovat parell de coure. D'aquesta manera es crea ms competncia al sector, ms varietat quan tipus de tecnologia i serveis disponibles i un clar aven tecnolgic.

Remarcar, per si no quedo clar, que R, junt amb la resta d'operadores que van guanyar la seva respectiva demarcaci de cable, sn les primeres empreses a Espanya que unifiquen els serveis de: telefonia, internet i televisi; ja que sn les primeres empreses que compten amb la tecnologia adequada per fer-ho.

R s una empresa privada el capital de la qual s ntegrament gallec, a les mans de les principals empreses i entitats financeres de Galcia (sent Uni Fenosa i Caixanova els seus principals accionistes).

Actualment cobreix noms les ciutats, viles i polgons industrials; a petits pobles i a la zona rural manca d'aquest servei. R ofereix internet de banda ampla, aix com telefonia fixa i televisi, aquest ltim amb ms de 40 canals de divesos tipus per als quals tenen el descodificador analgic, i ms de 100 per als quals posseeixen el digital. A ms inclou el sistema de pagament per visi MIRADOR, des del qual es poden comprar pellcules, futbol i sries de televisi. En l'actualitat R segueix el seu procs d'expansi, sent actualment l'operadora de cable que per nombre de clients i inversi realitzada s el de major benefici d'Espanya.

Durant l'any 2007, R va augmentar la velocitat de baixada dels seus productes Combo 3, Combo R (de 4 a 6 megues) i de l'opci 6000 (de 6 a 9 megues) per a particulars. Per a empreses les velocitats de baixada de 4, 6, 8 i 10 megues van canviar per les opcions de 6, 9 i 10 megues. A ms, es va afegir l'opci d'1, 2, 4 i 6 megues simtrics; tamb per a empreses.

Durant l'any 2006 es va potenciar l'expansi geogrfica de l'operador, que ha comenat a oferir els seus serveis d'accs directe en ciutats ms petites de Galcia com Monforte de Lemos, Sarria, Sada, Porrio o Laracha; i que continuar segons han confirmat els convenis firmats amb els diferents ajuntaments al llarg de l'any per ciutats com Burela, Villalba, Ribadeo o Vivero, per exemple.

EL 20 de novembre de 2007, coincidint amb el vuit aniversari de la companyia, R llana un servei de telefonia mbil, com a operador mbil virtual, usant la xarxa d'antenes d'una altra companyia. Simplificar aix les comunicacions dels seus clients, ja que rebran una nica factura, tindran un nic nmero d'atenci al client, etc.

En un primer moment, R dirigir l'oferta de mbil als seus actuals clients, en una segona fase qualsevol podr contractar el servei de mbil R.

El 3 de desembre de 2007 va comenar a operar, desprs d'un perode de proves amb 500 clients. Algunes de les tarifes que van transcendir durant l'acte de presentaci del servei sn 0 cent/min per cridar a tots els mbils i fix del mateix contracte si sn clients de mbil i fix, aix com 3 cent/min per cridar a qualsevol mbil o fix de R.

 Enllaos externs .

 Lloc web de l'operador de cable R;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324407" title="Tales From The Twilight World" nonfiltered="1459" processed="1453" dbindex="126495">

Tales from the Twilight World s un lbum musical ellaborat el 1990 pel grup de power metal i speed metal alemany Blind Guardian. La cartula fou feta per l'artista Andreas Marschall qui ja havia participat d'altres creacions del mateix grup com ara les portades dels lbums: Somewhere Far Beyond, Nightfall in Middle-Eart, etc. Va sser remasteritzat i reeditat el 15 de juny del 2007 amb pistes adicionals.

 Llista de pistes .

 "Traveler in Time"   5:59;
 "Welcome to Dying"   4:47;
 "Weird Dreams"   1:19;
 "Lord of the Rings"   3:14;
 "Goodbye My Friend"   5:33;
 "Lost in the Twilight Hall"   5:58;
 "Tommyknockers"   5:09;
 "Altair 4"   2:26;
 "The Last Candle"   5:59;
 Pista adicional del disc Japons;
10. "Run for the Night" (Live)   3:39;
 Pistes adicionals de la reedici del 2007;
11. "Lost in the Twilight Hall" (Demo Version);
12. "Tommyknockers" (Demo Version);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324409" title="Slapt-get" nonfiltered="1460" processed="1454" dbindex="126496">

slapt-get s un sistema basat en APT per al control de paquets a la distribuci Slackware GNU/Linux. Va ser escrit per Jason Woodward a l'any 2003 i intenta proporcionar les mateixes capacitats que la versi original de Debian GNU/Linux del software apt-get.

slapt-get cont una llibreria en C anomenada libslapt-get que permet la creaci d'altres entorns de interfcie grfica, com gslapt.

 Caracterstiques .
Las caracterstiques ms notables del sistema sn:
Utilitza eines natives de Slackware com installpkg o updatepkg.
Suporta mltiples fonts de paquets.
Emmagatzema dades temporals a la memria cau relatives als paquets i les actualitza des de les fonts.
Suporta protocol HTTP, HTTPS, FTP, FTPS, file:// i ms (a travs de libcurl).
Continua amb les descrregues interrompudes i revisa la integritat dels fitxers descarregats per mitj de sumes MD5.
Mostra paquets disponibles i installats segons les dades de la memria cau.
Suporta la cerca de paquets per mitj d'estndards POSIX i expressions regulars.
Control de paquets per nom i/o per versi especfica.
Obtenir i aplicar actualitzacions de programari.
Actualitzar d'una versi de Slackware a una altra per mitj de passos molt simples.
Mostra descripcions de paquets com mida, dependncies, conflictes, etc.
Exclou paquets de les actualitzacions segons nom o expressions regulars.
Motor de transacci per a installar, actualitzar i eliminaci, reportant informaci del qu es far i assegurant aix la integritat de la execuci de l'acci.
Algorisme de comparaci de versions per evitar canvis a versions anteriors d'un paquet.
Suport de internacionalitzaci per mitj GNU gettext, suportant ms de 20 llenguatges.
Verificaci exhaustiva de integritat de les dades, com escriure canvis noms si totes les fonts van ser descarregades correctament i aix tamb noms descarregant fonts que hagin canviat des de l'ltim cop que van ser actualitzades.

 Dependncies .

slackpkg no proporciona suport per a la resoluci de dependncies de paquets incluts a la distribuci de Slackware. En canvi, proporciona un marc de treball per a al resoluci de dependncies compatibles amb Slackware, semblant a l'estil de personalitzaci manual de APT. Varies fonts de paquets i distribucions basades en Slackware fan s extensiu d'aquesta caracterstica.

Agregar informaci per a la resoluci de dependncies no requereix la modificaci del paquet en si mateix, si no que pot ser inclosa a l'arxiu PACKAGES.TXT, previst per Patrick Volkerding i similar a l'arxiu Packages.gz de Debian. Hi ha diversos codis disponibles per a la creaci dinmica d'un arxiu PACKAGES.TXT a partir d'un grup de paquets. Al format oficial del arxiu se li agreguen unes quantes lnies per paquet que llavors sn processades per slapt-get al moment de descarregar les fonts. s bastant com que els paquets de terceres persones incloguin aquesta lnies per a la posterior extracci a l'arxiu PACKAGES.TXT. La inclusi d'aquesta informaci a l'arxiu no inhibeix a pkgtool d'installar els paquets satisfactriament, sin que s silenciosament ignorada i descartada desprs de la installaci.

Existeixen altres mtodes per agregar informaci de dependncies als paquets sense modificar el paquet previst per Volkerding.

 Fonts de paquets .

slapt-get treballa amb repositoris oficials de Slackware aix com amb repositoris de tercers, revisant els arxius PACKAGES.TXT i CHECKSUMS.md5 que li proporcionen a l'eina el nom, la mida (tant comprimit com descomprimits), versi i sumes MD5 dels paquets. Aquests arxius poden ser estesos, com es va dir a la secci anterior, agregant dependncies, conflictes i suggeriments a ms a ms de repositoris alternatius per a un paquet.

 Vegi's tamb .
Slackware;
Swaret;
slackpkg;
gslapt;

 Enllaos externs .
Lloc oficial;
FAQ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324410" title="Thyroptera tricolor" nonfiltered="1461" processed="1455" dbindex="126497">

Thyroptera tricolor s una espcie de ratpenat de la  famlia Thyropteridae que es troba a Mxic, Belize, Bolvia, Colmbia, Costa Rica, Equador, Guatemala, Hondures, Nicaragua, Panam, Veneuela, Guaiana Francesa, Guaiana, Surinam, Brasil, Per i Trinitat.

Subespcies.

 Thyroptera tricolor tricolor;
 Thyroptera tricolor albiventer;
 Thyroptera tricolor juquiaensis;

Alimentaci.

Menja 1 g d'insectes cada nit.

Referncies.


Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324413" title="Alesanco" nonfiltered="1462" processed="1456" dbindex="126498">


Alesanco s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, 

 Histria . 
En la Crnica Albeldense s'esmenta la famosa expedici que va portar a terme Alfons I, rei d'Astries per la ribera de l'Ebre el 740. En aquest relat es refereixen les localitats destrudes: Mirandam (actual Miranda de Ebro), Revendecam, Carbonariam, Abeicam (balos, des d'on va creuar l'Ebre), Brunes (podria ser Briones per no s del tot segur), Cinissariam (actual Cenicero) i Alesanco. 
 Etimologia . 
En un butlla de 1199 per la qual es concedien privilegis al monestir de San Milln de la Cogolla apareix nomenat com Alesancho, que segons Joan Coromines. desprs de desestimar la possibilitat de relacionar-lo amb aliso, per la i, pensa que el seu origen est en l'antropnim Alesianko, prxim a Alesia i amb sufix indoeuropeu -Anko. Per a Alarcos, deriva d'una base Alisancum, que parteix d'una arrel Alis, constituint un exemple de l'existncia de persones de la tribu dels ambrons, que marxaren des d'Illria fins a Ibria. Amb aquestes indicacions el topnim Alesanco s un antropnim d'poca prerromana, potser emparentat amb Alexandro, que apareix com a seu episcopal que s'estenia sobre caristis i vrduls. 

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324419" title="Crnica Albeldense" nonfiltered="1463" processed="1457" dbindex="126499">
La Crnica Albeldense s una crnica histrica que suposa una font fonamental per a l'estudi del Regne d'Astries. s una de les tres versions de la crnica d'Alfons III, juntament amb la Rotense i la Sebastianense. Es creu que va ser confeccionada per un eclesistic anomenat Dulcidius o Dulcidi, amb supervisi directa del propi rei. Per aix, t el biaix goticista propi de les ltimes dcades del Regne d'Astries. Comena narrant la histria de Roma, passa pels reis visigots i, finalment, parla de els reis gots ovetencs, des de Pelai fins a Alfons III. 

La primera versi s'acab d'escriure en 881. Ms tard se li afegirien dues grans pargrafs referits als anys 882 i 883. La crnica acaba el novembre d'aquest any. El nom d' Albeldense li ve del cdex del monestir de San Martn de Albelda a Albelda de Iregua, La Rioja, copiat i continuat pel monjo Vigila o Vigiln fins a l'any 976. La versi ms completa que es conserva de la crnica es troba a la Reial Acadmia de la Histria i s un manuscrit procedent del monestir de San Milln de la Cogolla que data de l'any 951 aproximadament. 


Enllaos externs.
Copia en llat de la Crnica;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324420" title="Platja Romana" nonfiltered="1464" processed="1458" dbindex="126500">

La platja Romana s una platja de sorra fina i daurada del municipi d'Alcal de Xivert a la comarca del Baix Maestrat (Pas Valenci).


Ubicada entre el Roquer Mart, un cord dunar d'alt valor ecolgic, (que la separa de la platja Carregador) i el Roquer de la Romana (que la separa d'unes caletes i de la platja del Moro), presenta una forma de mitja lluna. T una longitud de mig quilmetre i una amplria mitjana de 70 m amb un mxim central de 100 m.

Es troba dos metres afonada respecte a la plataforma peninsular i separada d'aquesta per un terrapl natural amb abundant vegetaci.

Tamb conviu en un entorn urb (Alcossebre) i disposa d'accs per carrer. Compta amb passeig martim i prquing delimitat. s una platja balisada.

La platja Romana gaudeix del distintiu de la Bandera Blava, a ms dels certificats de qualitat ISO 9001 i ISO 14001.

 Vegeu tamb .
 Alcal de Xivert;
 Alcossebre;
 Platja de Manyetes;
 Platja Carregador;
 Platja de les Fonts;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Alcal de Xivert;
 Turisme a Alcossebre;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324424" title="Thyroptera lavali" nonfiltered="1465" processed="1459" dbindex="126501">

Thyroptera lavali s una espcie de ratpenat de la  famlia Thyropteridae  que es troba a una petita rea del nord-est del Per, Equador, Veneuela i Brasil.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324425" title="Crnica Sebastianense" nonfiltered="1466" processed="1460" dbindex="126502">
Crnica Sebastianense s una crnica histrica que abasta la histria des del regnat del rei visigot Wamba fins al final del regnat d'Ordoni I, rei asturi. Una de les dues versions existents de la Crnica d'Alfons III s l' Ovetense, a Sebastin, Erudita o Sebastianense. L'altra versi s la Rotense.

Enllaos externs.

Cpia en llat de la crnica;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324427" title="Crnica Rotense" nonfiltered="1467" processed="1461" dbindex="126504">
Crnica Rotense s una crnica, considerada com a la primera versi de la Crnica d'Alfons III, posterior a la Crnica Albeldense i anterior a la Crnica Ovetense que feia major mfasi en la lnia de considerar Pelai com a successor dels reis de Toledo, s a dir del Regne Visigot; la fi d'aquestes dues crniques era demostrar el continuisme del Regne Visigot en el Regne Asturi. 

Est escrita en un llat fora brbar, es creu que per un laic, que per a molts estudiosos seria el mateix rei Alfons III d'Astries ja que en una frase referida a la ciutat de Viseu, a Portugal, es diu que va ser poblada pel nostre mandat, frase que noms el rei podia escriure. L'obra pretenia haver estat una continuaci de la Histria dels gots del bisbe Isidor de Sevilla i acabava al final del regnat d'Ordoni I. Un cop redactada, el rei la va enviar al seu nebot el bisbe Sebasti, qui va millorar l'estil retocant el seu tosc llat, va censurar fragments i va introduir certes correccions ideolgiques com les del noble origen de Pelai, l'exculpaci del clergat o l'exaltaci de la intervenci goda en l'origen del Regne d'Astries. 

Aquesta versi corregida i notificada s la coneguda com la versi A Sebastin o Sebastianense. Per tant la Rotense seria la redacci primitiva de la Crnica d'Alfons III, anterior a la Sebastianense i conseqentment menys manipulada. 

 Enllaos externs .
Cpia en llat de la Crnica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324429" title="Alesn" nonfiltered="1468" processed="1462" dbindex="126505">


Alesn s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324430" title="Arenzana de Abajo" nonfiltered="1469" processed="1463" dbindex="126506">


Arenzana de Abajo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324431" title="Arenzana de Arriba" nonfiltered="1470" processed="1464" dbindex="126507">


Arenzana de Arriba s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324432" title="Azofra" nonfiltered="1471" processed="1465" dbindex="126508">


Azofra s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, 

 Etimologia .
En un butlla de 1199 per la que es concedien privilegis al monestir de San Milln de la Cogolla ja apareixia amb el nom Azofra, que segons Asn, provendria de l'rab as-suxra, "el tribut", cosa que recordaria la forma en la que alg obt la seva propietat o la funci que hi desenvolupava.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324433" title="Platja Nord (Torreblanca)" nonfiltered="1472" processed="1466" dbindex="126509">

La platja Nord de Torreblanca s una platja llarga de grava del mateix municipi de la Plana Alta (Pas Valenci).

Limita al nord amb la platja de Torrenostra i al sud amb la Gola del Prat, canal del Prat de Cabanes-Torreblanca, mareny de ms de set quilmetres d'extensi. La platja s de grava en un 70% i arena en un 30% en l'exterior de l'aigua. No obstant aix, el fons mar s d'arena fina i poc pendent, sense desnivells i amb aiges molt netes.

Disposa d'accs per carrer i carretera. Compta amb passeig martim i prquing delimitat.

Gaudeix del distintiu de la Bandera Blava.

 Vegeu tamb .
 Torreblanca;
 Prat de Cabanes-Torreblanca;
 Platja de Torrenostra;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Torreblanca;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324441" title="Badarn" nonfiltered="1473" processed="1467" dbindex="126510">


Badarn s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, situat a 37 km de Logronyo, a la Vall del Riu Crdenas, a una altitud de 617 msnm. 
 Histria . 
En el terme municipal de Badarn es van trobar restes prehistriques que demostren de l'existncia de poblaci durant el paleoltic. Posteriorment, en temps dels romans, tamb va haver assentaments. La localitat neix en el cam que unia el Monestir de San Milln de la Cogolla, amb Njera. El nom del nucli t origen basc, estant compost de "bat" (u o primer) i "aran" (vall), quedant definit com "primer en la vall", adeqant-se a la ubicaci del poble en la vall del Riu Crdenas. 

El primer document escrit en el qual apareix s una escriptura de donaci del lloc al Monestir de San Milln en el segle X. Havia tres llogarets properes a Badarn anomenades Villagonzalo, Terrero i Villorquite. El 15 de maig de 1326 els quatre llocs es van unir i van formar l'actual municipi de Badarn. El Privilegi de la uni va ser sollicitat per l'Abat de San Milln, Diego Lpez, al rei Alfons XI de Castella, qui ho va donar a Burgos.
 Etimologia . 
En un butlla de 1199 per la qual es concedien privilegis al monestir de San Milln de la Cogolla ja apareixia nomenada com a Badaran. La terminaci -ran fa pensar en un origen germnic  no obstant aix per a Gonzlez Batxiller el topnim s una forma tautolgica basc-romnica: "vall d'Arn". Ats que Galms explica Badalona a partir del protoindoeuropeu bad, "fossa, clot", que en ibric dna tims com ibatis, "riu, aigua", ha de tractar-se d'una fossa que es troba en una vall. 

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324442" title="Emlia Bar i Sanz" nonfiltered="1474" processed="1468" dbindex="126511">
Emlia Bar i Sanz (Barcelona, 1882 - 1964) fou una actriu catalana de llarga trajectria professional.

Trajectria professional.
 1900. La filla del mar d'ngel Guimer.
 1912. Nausica de Joan Maragall.
 1916. L'auca del senyor Esteve de Santiago Rusiol.
 1919. La viuda alegre de Alexandre P. Maristany, en el personnatge de Maria Victria.
 1923. El vidu trist de Joaquim Montero, en el personatge de Constana.
 1924. Cada cosa al seu lloc de Pompeu Crehuet, en el personatge de Remei.
 1928. Les llgrimes d'Angelina de Josep Maria de Sagarra, en el personatge de la Senyora Caterina.
 1930. La perla negra de Josep Maria de Sagarra, en el personatge de Leocdia.
 1930. L'abisme de Carme Montoriol, en el personatge  de Mari.
 1948. Galatea de Josep Maria de Sagarra, en el personatge de Senyora Marta.
 1950. Els comediants de Josep Maria de Sagarra, en el personatge dAgripina.
 1950. Les vinyes del Priorat de Josep Maria de Sagarra, en el personatge de Florentina.
 1952. L'alcova vermella de Josep Maria de Sagarra, en el personatge de Perptua.
 1952. L'amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra, en el personnatge de Trtula.
 1958. El pobre d'esperit i els altres de Josep Maria de Sagarra, en el personatge de Tia Remei.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324446" title="Noctilinid" nonfiltered="1475" processed="1469" dbindex="126512">

Noctilionidae s una famlia de ratpenats amb noms dues espcies que viuen a l'rea cmpresa entre el nord de Mxic i el nord d'Argentina i el sud de Paraguai.

Morfologia.

 Pelatge de color taronja o marr.
 Medeixen entre 7 i 14 cm.
 Potes relativament llargues.

Taxonomia.

 Gnere Noctilio;
 Subgnere Noctilio;
 Noctilio (Noctilio) leporinus;
 Noctilio (Noctilio) leporinus leporinus;
 Noctilio (Noctilio) leporinus mastivus;
 Noctilio (Noctilio) leporinus rufescens;
 Subgnere Dirias;
 Noctilio (Dirias) albiventris ;
 Noctilio (Dirias) albiventris albiventris;
 Noctilio (Dirias) albiventris cabrerai;
 Noctilio (Dirias) albiventris minor;

Alimentaci.

Ambdues espcies mengen insectes, i Noctilio leporinus tamb pesca i menja petits peixos.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324451" title="55 Arietis" nonfiltered="1476" processed="1470" dbindex="126513">
55 Arietis s una estrella de la constellaci d'ries. s de la magnitud aparent +5,74.

Enllaos externs.
SIMBAD;
Aladin previewer;
Aladin sky atlas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324452" title="Intest" nonfiltered="1477" processed="1471" dbindex="126514">

L'intest s la part visceral tubular del tub digestiu que s'estn des de l'estmac fins l'anus. Se situa a la cavitat abdominal. En els mamfers, incloent-hi els humans, es divideix en dos segments, que sn l'intest prim i l'intest gros. A l'intest s'extreuen els nutrients dels aliments.

Vegeu tamb.
 Aparell digestiu;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324454" title="Bezares" nonfiltered="1478" processed="1472" dbindex="126515">


Bezares s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, proper al riu Yalde. 
 Histria . 
La primera cita documental de la vila apareix en el Fur de Njera, atorgat pel rei San III de Navarra l'any 1020, anomenant-se en el text la localitat "Santa Columba de Bezares". En 1137 en una donaci realitzada per Alfons VII al monestir de Santa Mara la Real de Njera s'anomenava la vila "Bizares". En 1315, Alfons XI de Castella, atenent una sollicitud feta per Alonso de Haro, senyor de Cameros, qui argumentava la pobresa de la localitat, va concedir als seus vint vens el privilegi d'abonar les seves contribucions com si noms fossin quinze. En l'mbit espiritual depenia de Santa Mara de Njera. Sent la seva esglsia, San Martn, una de les reclamades pel bisbat de Calahorra al monestir najerenc, contencis que va provocar complexos plets al llarg del segle XII i que va ser resolt pel rei Alfons VIII de Castella, quant a la vila, amb la decisi que continus el temple subjecte a Santa Mara. Va formar part de la provncia de Burgos fins a la creaci de la de Logronyo pel Reial decret de 30 de novembre de 1833. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324457" title="Bobadilla" nonfiltered="1479" processed="1473" dbindex="126516">

Bobadilla s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, travessat pel riu Najerilla. 
 Ubicaci .
El municipi limita al nord amb Baos de Ro Toba (a 1,9 km del nucli urb), a l'est amb Ledesma de la Cogolla (a 2,7 km del nucli urb) i Pedroso (a 3,3 km del nucli urb), al sud amb Anguiano i a l'oest amb Matute. 
 Histria . 
Se li fa referncia en un acta matrimonial entri Iigo Ortiz de Ziga i Juana, filla bastarda del rei Carles III d'Espanya, de 8 de mar de 1396, en la qual el pare del nuvi va dotar al seu fill amb diverses localitats, entre elles Baos de Rioja, Bobadilla, Clavijo i Hurcanos 

 Etimologia .
En un butlla de 1199 per la qual es concedien privilegis al monestir de San Milln de la Cogolla apareix anomenat com Bovacella, que segons Galms, 149 procedeix de l'arrel prerromannica bob-, "serral, gola". El seu segon element -cella seria "graner", d'aquesta manera significaria "lloc on es guarda el gra perqu mengin els bous". Aquesta denominaci roman que prov del llat Bovata, remitent al lloc on beuen els bous en la seva forma diminutiva femenina

 Referncies .
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324459" title="Camprovn" nonfiltered="1480" processed="1474" dbindex="126517">

Camprovn s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.
 Etimologia . 
En un butlla de 1199 per la qual es concedien privilegis al monestir de San Milln de la Cogolla ja apareixia nomenada com Camprovin. El primer element s senzill. El segon segons Alarcos sembla remetre a un color, a partir de rubiginis, atorgant el valor de "camp vermells".

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324461" title="Fotbal Club Bra?ov" nonfiltered="1481" processed="1475" dbindex="126518">

El FC Bra ov s un club de futbol romans de la ciutat d' Bra ov.

 Histria .
El club es fund el 1937 tot i que no arrib a la mxima categoria del futbol romans fins el 1957. Guany la Copa Balcnica de clubs el 1960. 
 Evoluci del nom .
1937 : UA Bra ov (Uzinele de Armament Bra ov);
1948 : CS Steagul Ro u Bra ov;
1950 : Metalul Bra ov;
1953 : Dinamo Ora ul Stalin;
1957 : fusi amb Dinamo Ora ul Stalin en Energia Ora ul Stalin;
1958 : CS Steagul Ro u Orasul Stalin;
1961 : CS Steagul Ro u Bra ov;
1980 : FCM Bra ov;
1990 : FC Bra ov;

 Jugadors destacats .


Enllaos externs.
 Web oficial;
 Web no oficial (Brasov fans);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324464" title="Canillas de Ro Tuerto" nonfiltered="1482" processed="1476" dbindex="126519">


Canillas de Ro Tuerto s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, 

 Etimologia .
En una butlla de 1199 per la que es concedien privilegis al monestir de San Milln de la Cogolla apareix amb el nom Canellas. s una denominaci que es refereix als canals pels que es condua l'aigua a les hortes.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324466" title="Mistacnid" nonfiltered="1483" processed="1477" dbindex="126520">

Mystacinidae s una famlia de ratpenats amb noms 1 gnere i dues espcies que es troba a Nova Zelanda.

Morfologia.

 Mida mitjana (al voltant del 6 cm de llargria total).
 Pelatge gris i vellutat.

Taxonomia.

 Gnere Mystacina;
 Mystacina robusta;
 Mystacina tuberculata;

Reproducci.

Tenen una sola cria durant l'estiu. 

Alimentaci.

Mengen fruits, carronya, artrpodes, pollen i nctar.

Costums.

 Passen ms temps a terra que altres espcies de ratpenats. ;
 Hivernen durant l'hivern. ;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324467" title="Caas" nonfiltered="1484" processed="1478" dbindex="126521">


Caas s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. La poblaci s'estn al voltant de l'antic monestir de Caas. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324469" title="Crdenas" nonfiltered="1485" processed="1479" dbindex="126522">


Crdenas s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. 
 Economia . 
La base econmica del municipi s l'agricultura de sec, entre els cultius del qual destaquen la vinya i els cereals, que suposen la major part de la superfcie de cultiu. L'escassa superfcie de regadiu est majorment dedicada a la patata. El comercial i els serveis de Crdenas sn escassos, depenent de la proximitat de Njera. 
 Geografia . 
El municipi s'organitza entorn de la vall del riu Crdenas; que t fons pla i de 2 km d'amplria, i aquesta vorejat per diferents nivells de terrassa que s'aixequen des de la vall fins als pujols de la marge dreta del riu, amb una altitud aproximada de 650 msnm 
 Histria . 
Apareix esmentat en el Vot de Fernn Gonzlez "Omnes viles de rivo de Alesanco, el rivo de Crdenas de vertice usque ad Naxeram". En 992 el rei de Pamplona i Arag, San II de Navarra Abarca, la seva esposa Urraca Fernndez i el seu fill Garcia Snchez el Tremols, van oferir al Monestir de San Milln de la Cogolla el lloc de Crdenas per l'nima de l'infant Ramir que havia mort aquell mateix any. 

El rei de Pamplana, San IV de Navarra el de Pealn en 1064, al mateix monestir i al seu abat Pedro, de la granja anomenada vila de Cardinis, que el seu antecessor San II havia cedit a San Milln. Poc abans que San IV fora assassinat pels seus germans Ramon i Ermesinda a Pealn, va visitar el monestir al costat de la seva dona Placencia de Normandia i don a San Miguel les viles de Cardinas Mayores i Menores (28 de febrer de 1076). El rei es titulava "Naiarensis Rex" i regnava a Pamplona, Alava i Njera. Va ser vila reialenga i fins a la creaci de la Provncia de Logronyo per Reial decret de 30 de novembre de 1833, va pertnyer a la Provncia de Burgos. Crdenas i Njera es disputen el lloc de naixena d'Andrs Amutia de San Juan, escultor i autor del cor alt de Monestir de Santa Mara la Real de Njera, del cor de San Benito el Real de Valladolid i del cor alt de la catedral de Santo Domingo de la Calzada. 
 Etimologia . 
En una butlla de 1199 per la qual es concedien privilegis al monestir de San Milln de la Cogolla ja apareixia nomenada Cardenas. A pesar que podria semblar conducta d'un color, se li atorga un valor fitotoponmic a partir de la forma cardinus des del llat cardu, "card" 

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324472" title="AMD Athlon 64 X2" nonfiltered="1486" processed="1480" dbindex="126523">

L'AMD Athlon 64 X2 (o AMD Athlon X2) es el primer processador dual core per equips domstics fabricat per AMD. Es tracta d'un processador que cont 2 nuclis d'Athlon 64 units en un mateix circuit (die)  amb un controlador lgic addicional. Els nuclis comparteixen un mateix controlador de memria dual-channel, estan basats amb el model "E-stepping" del Athlon 64 i, depenent de quin model es tractin, equipen una memria cau L2 de 512 o 1024 Kib e integren les instruccions SSE3 (excepci de certs punts circumscrits a l'arquitectura dels Intel).

El juny del 2007 AMD va presentar versions de baix voltatge anomenades Athlon X2.

 Dual core .

Per a ms informaci, consulteu Dual core

El principal benefici d'un equip de doble nucli es la capacitat de gestionar majors peticions d'aplicacions al mateix temps. Aquesta habilitat d'iniciar diferents peticions de manera simultnia s'anomena TLP (thread-level parallelism). Per tant, un processador Athlon 64 X2 dobla el TLP d'un Athlon 64.

No obstant es necessari que els programes estiguin adaptats. Programes relacionats amb la codificaci de msica i vdeos, i essencialment programes de "rendering" professionals. De fet, programes que requereixin un us intens del TLP solen ser ms aplicacions de servidors o workstation que en un equip d'escriptori.

Centrant-nos en el mercat de consum, els X2 milloren el rendiment respecte dels Athlon 64 orginals, sobretot en programari adaptat pel TLP. L'increment global de prestacions entre un Athlon 64 3800+ i un Ahtlon 64 X2 3800+ es d'un 10%. La diferncia entre aquest ltim i el Athlon 64 X2 5000+ es aproximadament un 40%. Aquestes diferencies tan mnimes es poden deure a que moltes aplicacions actuals segueixen sent dissenyades per equips de simple nucli; en el moment que apareguin aplicacions adaptades a aquests nous sistemes la diferncia entre els nucli simple i els doble nucli s'incrementar.

 Cost de producci .

El tenir 2 nuclis implica un increment de transistors. Les versions amb 1 Mb de memria cau L2 i 90 nm tenien una mida de 219 mm i 243 milions de transistors. En canvi, el Athlon 64 equivalent era de 103.1 mm i 164 milions de transistors. En canvi, les noves versions de 65 nm del Athlon 64 X2 tenen la memria cau L2 de 512 kb, reduint-se la seva mida a 118 mm i quedant-se amb 221 milions de transistors; el seu homnim de simple nucli es queda amb 77,2 mm i 122 milions de transistors. Com a resultat, una gran rea de silicon tenia un defect free. Aquestes mides requerien un proces de fabricaci ms complex. Aquest fet provoca que el X2 sigui ms car de produir respecte de la versi de nucli simple.

A mitjans de juny del 2006, AMD establ que no fabricaria cap Athlon 64 (a excepci dels FX) amb una memria cau L2. Aix provoc que nicament una petita quantitat de Athlon 64 X2 per Scal AM2 amb una L2 de 1 Mb van ser produts (models 4000+, 4400+, 4800+ i 5200+). Els models amb memria cau L2 de 512 kb (3800+, 4200+, 4600+ i 5000+) van ser produts en majors quantitats. 

Canvi de nomenclatures.

La nova lnea de productes van cambiar el seu PR (performance rating) emprat anteriorment.





Models d'Athlon 64 X2.
Manchester (90 nm SOI).
 CPU-Stepping: E4;
 Memria cau L1: 64 + 64 KiB (Data + Instructions), per nucli;
 Memria cau L2: 256, 512 KiB fullspeed, per nucli  ;
 MMX, Extended 3DNow!, SSE, SSE2, SSE3, AMD64, Cool'n'Quiet, NX Bit;
 Socket 939, HyperTransport (1000 MHz, HT1000);
 VCore: 1.35 V - 1.4 V;
 Consum energtic (TDP): 89 Watt;
 Primera presentaci: 1 d'agost, 2005 ;
 Velocitat rellotge: 2000 - 2400 MHz;
256 KiB L2-Cache:
 3600+: 2000 MHz ;
512 KiB L2-Cache:
 3800+: 2000 MHz ;
 4200+: 2200 MHz ;
 4600+: 2400 MHz (110 Watt TDP);

Toledo (90 nm SOI).
 CPU-Stepping: E6;
 Memria cau L1: 64 + 64 KiB (Data + Instructions), per nucli;
 Memria cau L2: 512 or 1024 KiB fullspeed, per nucli;
 MMX, Extended 3DNow!, SSE, SSE2, SSE3, AMD64, Cool'n'Quiet, NX Bit;
 Socket 939, HyperTransport (1000 MHz, HT1000);
 VCore: 1.35 V - 1.4 V;
 Consum energtic (TDP): ;
 89 Watt: 3800+, 4200+ and 4400+;
 110 Watt: 4400+, 4600+ and 4800+;
 Primera presentaci: 21 d'abril, 2005 ;
 Velocitat rellotge: 2000 - 2400 MHz;
512 KiB L2-Cache:
 3800+: 2000 MHz ;
 4200+: 2200 MHz ;
 4600+: 2400 MHz ;
1024 KiB L2-Cache:
 4400+: 2200 MHz ;
 4800+: 2400 MHz;

Windsor (90 nm SOI).

 CPU-Stepping: F2, F3;
 Memria cau L1: 64 + 64 KiB (Data + Instructions), per nucli;
 Memria cau L2: 256, 512 or 1024 KiB fullspeed, per nucli ;
 MMX, Extended 3DNow!, SSE, SSE2, SSE3, AMD64, Cool'n'Quiet, NX Bit, AMD Virtualization;
 Socket AM2, HyperTransport (1000 MHz, HT1000);
 VCore: 1.25 V - 1.35 V ;
 Consum energtic (TDP): 35 Watt (3800+ EE SFF), 65 Watt (3600+ to 5200+ EE) , 89 Watt (3800+ to 6000+) , 125 Watt (6000+ to 6400+);
 Primera presentaci: 23 de maig, 2006;
 Velocitat rellotge: 2000 MHz - 3200MHz;
256 KiB L2-Cache:
 3600+: 2000 MHz ;
512 KiB L2-Cache: (often mislabeled as Brisbane core);
 3800+: 2000 MHz;
 4200+: 2200 MHz ;
 4600+: 2400 MHz (F2&F3);
 5000+: 2600 MHz (F2&F3);
 5400+: 2800 MHz (F3);
1024 KiB L2-Cache:
 4000+: 2000 MHz;
 4400+: 2200 MHz;
 4800+: 2400 MHz;
 5200+: 2600 MHz (F2&F3);
 5600+: 2800 MHz (F3);
 6000+: 3000 MHz (F3);
 6400+: 3200 MHz (F3);

Brisbane (65 nm SOI).
 CPU-Stepping: G1, G2;
 Memria cau L1: 64 + 64 KiB (Data + Instructions), per nucli;
 Memria cau L2: 512 KiB fullspeed, per nucli;
 MMX, Extended 3DNow!, SSE, SSE2, SSE3, AMD64, Cool'n'Quiet, NX Bit, AMD Virtualization;
 Socket AM2, HyperTransport (1000 MHz, HT1000);
 VCore: 1.25 V - 1.35 V;
 Die Size: 126 mm;
 Consum energtic (TDP): 65 Watt;
 Primera presentaci: 5 de desembre, 2006;
 Velocitat rellotge: 1900 MHz - 3000MHz;
 3600+: 1900 MHz;
 4000+: 2100 MHz;
 4200+: 2200 MHz (G1&G2);
 4400+: 2300 MHz (G1&G2);
 4600+: 2400 MHz (G2);
 4800+: 2500 MHz (G1&G2);
 5000+: 2600 MHz (G1&G2);
 5200+: 2700 MHz (G1&G2);
 5400+: 2800 MHz (G2);
 5600+: 2900 MHz (G2);
 5800+: 3000 MHz (G2);

Models d'Athlon X2.
'64' va ser suprimit per les sries Brisbane 'BE'; la campanya de "64-bit" que AMD havia iniciat feia temps ja no tenia massa sentit un cop tots els processadors del mercat domstic eren de 64-bit.  

Brisbane (65 nm SOI).
 CPU-Stepping: G1, G2;
 Memria cau L1: 64 + 64 KiB (Data + Instructions), per nucli;
 Memria cau L2: 512 KiB fullspeed, per nucli;
 MMX, Extended 3DNow!, SSE, SSE2, SSE3, AMD64, Cool'n'Quiet, NX Bit, AMD Virtualization;
 Socket AM2, HyperTransport (1000 MHz, HT1000);
 VCore: 1.15 V - 1.20 V;
 Die Size: 118 mm;
 Consum energtic (TDP): 45 Watt;
 Primera presentaci: 1 de juny, 2007;
 Velocitat rellotge: 1900 MHz - 2500 MHz;
 BE-2300: 1900 MHz;
 BE-2350: 2100 MHz (G1&G2);
 BE-2400: 2300 MHz (G2);
 4050e: 2100 MHz (G2);
 4450e: 2300 MHz (G2);
 4850e: 2500 MHz (G2);

Referencies.


Enllacos externs.
Informaci sobre el Athlon64 X2 ;
comparatiu amb el Intel Core Duo ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324474" title="Mystacina robusta" nonfiltered="1487" processed="1481" dbindex="126524">

Mystacina robusta fou una espcie de ratpenat de la  famlia Mystacinidae que es va extingir l'abril de l'any 1965.

Morfologia.

 Feia 90 mm de llargria total i 290-310 mm d'envergadura alar.
 Pesava entre 25 i 35 g.
 Orelles punxegudes.
 Cua curta (15 mm).
 Pelatge marr fosc.

Reproducci.

Hom pensa que era mongam

Alimentaci.

Menjava artrpodes, fruits, nctar i pollen, i, potser tamb, cries d'ocells en el seu niu.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324475" title="Castroviejo" nonfiltered="1488" processed="1482" dbindex="126525">


Castroviejo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324477" title="FC Sportul Studen?esc Bucure?ti" nonfiltered="1489" processed="1483" dbindex="126526">

El FC Sportul Studen esc Bucure ti s un club de futbol romans de la ciutat de Bucarest.

 Histria .
LSporting Club Universitar Studentesc va ser fundat l'11 de febrer de 1916, fet que el situa com un dels clubs romanesos en actiu ms antics. Els seus majors xits foren una Copa Balcnica de clubs el 1979, una segona posici a la lliga el 1986, i tres finals de copa els anys 1939, 1943 i 1979.

Evoluci del nom.
1916 : Sporting Club Universitar Studentesc Bucarest;
1919 : Sportul Studentesc Bucarest;
1945 : Sparta Bucarest;
1948 : Clubul Sportiv Universitar;
1954 : fusi amb IA Bucarest en  tiin a Bucarest;
1966 : Politehnica Bucarest;
1969 : CF Sportul Studentesc Bucarest;

 Palmars .
Copa Balcnica de clubs (1): 1979;

Enllaos externs.
Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324478" title="Cordovn" nonfiltered="1490" processed="1484" dbindex="126527">


Cordovn s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324484" title="Hormilleja" nonfiltered="1492" processed="1485" dbindex="126529">


Hormilleja s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Es troba situat a la comarca de Njera, en la confluncia dels rius Najerilla i Tuerto. 
 Histria . 
A Hormilleja existeixen vestigis que demostren l'antiguitat del poblament del seu territori. Han estat trobats en els jaciments celtibers i romans situats en el seu terme municipal. El municipi va pertnyer al senyoriu del Monestir de Caas, sent escollit l'alcalde per la monges d'aquesta instituci. En el segle XVIII va formar part de la Junta de Valpierre, pertanyent al partit de Santo Domingo de la Calzada, en aquesta poca parteix de la provncia de Burgos. 
 Economia . 
Est basada en l'agricultura, principalment vinyers i cereals. La seva proximitat a la localitat de Njera facilita que siguin molts els habitants que es desplacin a treballar en les seves indstries. 

 Enllaos externs .
 Fotos d'Hormilleja a ValledelNajerilla.com;
 Hormilleja a Google Maps;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324485" title="Gloucestershire" nonfiltered="1493" processed="1486" dbindex="126530">


Gloucestershire s un comtat situat al sud-oest d'Anglaterra. La seva capital s la ciutat de Gloucester que s la ms coneguda de totes, encara que tamb hi han ciutats importants com Cheltenham, Stroud, Cirencester, Tewkesbury.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324486" title="William Watson" nonfiltered="1494" processed="1487" dbindex="126531">

William Watson (Londres, 3 d'abril del 1715   10 de maig del 1787) fou un fsic i cientfic angls. El seu treball inicial es va centrar en la botnica ajudant a introduir les idees de Carl von Linn sobre la classificaci cientfica a Anglaterra. Ms tard, a partir del 1744, s'interessaria per l'electricitat. El 1741 va esdevenir membre de la Royal Society i 1772 va ocupar el crrec de vicepresident d'aquesta societat. El 1745 va ser reconegut amb la Medalla Copley pels seus mrits en la recerca cientfica

El 1746 va demostrar que la capacitat d'una ampolla de Leiden si es recobria l'interior i l'exterior amb una lmina de plom. El mateix any va proposar que els dos tipus d'electricitat, vtria i resinosa postulats per Charles Franois de Cisternay du Fay corresponien a un excs de crrega (crrega positiva) i a una deficincia de crrega (crrega negativa) d'un mateix fluid que ell va anomenar ter elctric i que la quantitat de crrega elctrica es conservava. Desprs coneixeria que Benjamin Franklin havia desenvolupat al mateix temps la mateixa teoria de manera independent, ambds esdevindrien aliats en matria cientfica i poltica.

W.Watson s l'abreviatura botnica oficial de William Watson, s'utilitza per indicar aquest autor quan es fan citacions de noms botnics establerts per ell. El gnere de plantes Watsonia de la famlia iridcia reben el seu nom en honor seu.

 Publicacions .
 Experiments and Observations tending to illustrate the Nature and Properties of Electricity, Londres 1746; publicada tamb a Pars el 1748 amb el ttol Expriences et observations pour servir  l'xplication de la nature et de propriets de l lectricit.
 A Sequel to the Experiments and Observations tending to illustrate the Nature and Properties of Electricity  , Londres, 1746.
 An Account of a series of experiments, instituted with a view of ascertaining the most successful method of inoculating the small-pox, Londres, 1768;

 A Case Wherein Part of the Lungs Were Coughed up. Presented to the Royal Society by William Watson, F. R. S., in: Philosophical Transactions 41 (1741), S. 623 624,  en format PDF-Document de Wikimedia Commons (Primera publicaci de Watsons com a membre de la Royal Society). ;
 Some Remarks Occasioned by the Precedeing Paper, Addressed to the Royal Society by Mr. William Watson, Apothecary, and F. R. S., in: Philosophical Transactions 42 (1743), S. 599 601,  en format PDF-Document de Wikimedia Commons (Comunicaci de Watsons contra les afirmacions de Roger Pickerings sobre el descobriment de les espores dels fongs).;
 Experiments and Observations, Tending to Illustrate the Nature and Properties of Electricity, in: Philosophical Transactions 43 (1745), , S. 481 501,  en format PDF, un document de Wikimedia Commons (Comunicaci de Watsons a la Royal Society sobre una srie d'experiment sobre electricitat del 1745).                                                                                        ;
 An Account of a Manuscript Treatise   Intituled, Traite du Corail   That is to Say, A Treatise upon Coral, and Several Other Productions Furnish d by the Sea, in Order to Illustrate the Natural History Thereof, by the Sieur de Peyssonnel   Extracted and Translated from the French by Mr. William Watson, in: Philosophical Transactions 47 (1752), S. 445 469,  en format PDF, un document de  Wikimedia Commons (Traducci de Watsons d'una comunicaci de Jean-Andr Peysonnel afirmant que els coralls no eren plantes sin animals). ;
 Observations upon the Effects of Lightning, with an Account of the Apparatus Proposed to Prevent Its Mischiefs to Buildings, More Particularly to Powder Magazines  , in: Philosophical Transactions 54 (1764), S. 201 227,  en format PDF, un document de  Wikimedia Commons. (Proposta de Watsons sobre la protecci dels magatzems de plvora contra els llamps.);

Referncies.
   Biografia de Watson;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324489" title="Hurcanos" nonfiltered="1495" processed="1488" dbindex="126532">


Hurcanos s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, 

 Histria .
Se'n fa referncia en un acta matrimonial entre Iigo Ortiz de Ziga i Juana, filla bastarda del rei Carles III de Navarra, de 8 de mar de 1396, en la que el pare del nuvi dot al seu fill amb diverses localitats, entre elles Baos de Rioja, Bobadilla, Clavijo i Hurcanos.

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324491" title="Manjarrs" nonfiltered="1496" processed="1489" dbindex="126533">


Manjarrs s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324492" title="Santa Coloma (la Rioja)" nonfiltered="1497" processed="1490" dbindex="126534">


Santa Coloma s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, a la falda del Serradero, molt prop de Njera, en la vall del Yalde, i ofereix un bon mirador de la Rioja alta grcies a la seva ubicaci i altura. 

 Historia . 
La llegenda popular coneguda pels habitants de la vila diu que Santa Coloma procedia d'una famlia acomodada de Tricio, en aquesta poca la zona estava ocupada pels rabs. Santa Coloma s pressionada per la seva famlia a renunciar a la seva fe cristiana i a casar-se per un infidel. Com no vol renunciar a la seva fe ni perdre la seva virginitat escapa a la seva famlia i es refugia en una cova on habita una ssa en la foresta propera fins que s capturada per l'autoritat i finalment s assassinada i decapitada, aconseguint aix el seu estatut de mrtir. Les seves restes reposen en el lloc on avui es troba la vila en el que primer va ser una ermita, desprs un monestir i avui es troba l'esglsia del poble. 

Santa Coloma t tres establiments religiosos dedicats al seu culte a La Rioja. Margarita Pedrera ha resumit la problemtica plantejada per aquesta advocaci. Es tracta en primer lloc de distingir si aquesta Santa Coloma s d'origen espanyol o francs. A favor que es tracta de la santa espanyola d'aquest nom martiritzada en el 971 s'inclinen autors com Yepes o Moret; ara b, existeix el dubte de si les relquies venerades sn les de la mrtir cordovesa del Monestir tabanenc les relquies del qual haurien estat portades pels mossrabs; o b les de la filla d'un rei moro de Cerezo que va ser martiritzada. A favor de la tesi francesa s'inclinen Govantes i Prez de Urbel. Per a aquest ltim van ser els monjos que van acudir a restaurar el cenobi qui van portar les relquies de la Santa francesa. A ms, el culte a Santa Coloma de Sens es va difondre rpidament en l'Esglsia visigoda, adquirint major importncia que la devoci a la Santa de Crdova. 

El Monestir de Santa Coloma, enclavat en la vila del mateix nom, va ser restaurat per Ordoni II de Lle el 923 desprs de la seva reconquesta. Prez de Urbel afirma que la seva restauraci va ser possiblement realitzada per monjos procedents del monestir de San Mams i Santa Coloma de Ura, a Burgos. Aquest monestir va passar a dependre de Santa Mara de Njera per donaci de la reina Estefania, en una data compresa entre 1054 i 1060. Tamb estaven dedicats a Santa Coloma, un petit monestir, situat sota Medrano, aix com una esglsia en Njera, prxima a San Martn del Castillo, que es va incorporar per donaci real a l'abril de 1052 al patrimoni de l'Albergueria de Njera. 

 Economia . 
La seva principal font d'economia s el cultiu de cereals i altres cultius de sec; ramaderia i elaboraci d'embotits. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324493" title="Mystacina tuberculata" nonfiltered="1498" processed="1491" dbindex="126535">

Mystacina tuberculata s una espcie de ratpenat de la  famlia Mystacinidae que es troba a Nova Zelanda.

Morfologia.

 Mida petita (6-8 cm de llargria total).
 Pelatge esps (molt ms que el d'altres espcies de ratpenats).
 s marr grisenc a la part superior i ms pllid a la inferior. ;
 Potes curtes.
 La llengua s extensible.

Reproducci.

Acostuma a tindre una sola cria entre primavera i tardor. 

Alimentaci.

Menja fruits, nctar, pollen, insectes, artrpodes i carronya.

Hbitat. 

Habita els boscos de Nova Zelanda i illes adjacents.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324495" title="Torrecilla sobre Alesanco" nonfiltered="1499" processed="1492" dbindex="126536">


Torrecilla sobre Alesanco s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324496" title="Bedfordshire" nonfiltered="1500" processed="1493" dbindex="126537">


Bedfordshire s un comtat situat cap al centre d'Anglaterra. La seva capital s la ciutat de Bedford. T frontera amb els comtats de Cambridgeshire, Northamptonshire, Buckinghamshire i Hertfordshire.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324497" title="Tricio" nonfiltered="1501" processed="1494" dbindex="126538">

Tricio s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.
 
 Histria . 
Nombroses referncies escrites de totes les poques avalen l'antiqussim origen de Tricio, anterior a l'era cristiana. El testimoniatge ms antic el proporciona, l'any 154 aC, Appi Alexandr, nomenant als tritis al costat d'altres tribus que es van oposar al domini rom. Ptolomeu, gegraf egipci de reconeguda autoritat, cita, en el segle II,  Tritium Megalon, lies prestat pels conquistadors romans que oferix una idea sobre la importncia que la vila tenia en l'poca. Grandesa corroborada a ms per les nombroses troballes arqueolgics de la civilitzaci clssica, alguns dels quals recull el p. Anguiano en el seu "Compendio historial de La Rioja": restes de muralles i d'una torre fortificada, mosaics, columnes, cermiques i lpides. 

Figura tamb la localitat en el Itinerari d'Anton August, del segle III, com un dels punts de passada de la calada que unia Saragossa i Astorga. En el segle V, apareixen els vens de Tricio com a defensors del Bisbe Silvano de Calahorra enfront del Papa I|Hilari]. En l'any 928, la reina Tota va fer una donaci, documentant-la en la corresponent escriptura, d'una propietat situada en la vila. San III de Navarra va incloure Tricio en la relaci de pobles enumerats pel seu Fur de Njera, definint-li com independent d'aquesta urbs.

En 1073, el rei navarrs San el de Pealn ordenava restituir al monestir de San Milln de la Cogolla uns palaus de Tricio, donats vint-i-tres anys abans per Lpez Fortnez i la seva esposa Menca i usurpats des de llavors per San Garcs. Declarada vila independent pel rei Felip IV en 1658, va pertnyer posteriorment al domini dels ducs de Njera. Fins a la creaci de la provncia de Logronyo, per Reial decret de 30 de novembre de 1833, va pertnyer a la de Burgos. En poca romana va ser un municipi de la Hispnia Citerior anomenat Tritium Magallum (Tricio la Gran) i d'aquesta poca conserva molts restes arqueolgiques. El 6 d'octubre de 1833 el general Santos Ladrn de Cegama va proclamar rei Carles V en Tricio, donant amb aix comenament a la Primera Guerra Carlina. 

 Personatges ilLustres .
Fernando Tricio, bisbe d'Ourense i Salamanca que particip en el Concili de Trento;
Celedn Pardo y Agero (1522-1637), metge de cambra de Felip IV;
Ignacio Marrn y Gmez de Helgueta, enginyer naval que project i dirig les obres del port de Cadis.
Francisco Garca Villasana, jurisconsult mort el 1834 que escriv estudis sobre el dol, el sucidi o l'adulteri.
Mariano de la Paz Graells, metge, naturista i catedrtic, fundador de l'Acadmia de Cincies Exactes i director del Botnic, autor d'una obra capital sobre la flora ibrica.
Augusto Ibez Sacristn, Titn III, pilotari nascut el 13 de gener de 1969.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324498" title="Mormopterus acetabulosus" nonfiltered="1502" processed="1495" dbindex="126539">

Mormopterus acetabulosus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a les illes de Reuni i Maurici, i a Etipia, Madagascar i Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324499" title="Copa romanesa de futbol" nonfiltered="1503" processed="1496" dbindex="126540">
La Copa romanesa de futbol (en romans Cupa Romniei) s una competici futbolstica que es disputa anualment a Romania des de la temporada 1933-34. Est oberta a tots els clubs afiliats a la FRF (Federaci Romanesa de Futbol) i federacions associades.

La majoria de finals s'han disputat a l'estadi Lia Manoliu (anteriorment conegut com "23 d'Agost" i "Na ional") a Bucarest. El 2007 la final es disput a Timi oara, a l'estadi Dan P ltini anu, segon cop que la final no es disput a Bucarest. La primera fou a Bra ov el 1989). El 2008 es disput a Piatra Neam , a l'estadi Ceahl ul.

Els darrers anys la competici ha estat patrocinada:
 2005, patrocini amb Samsung Electronics, la competici s'anomena Cupa Romniei Samsung.;
 2006, patrocini amb Ursus Breweries, la competici s'anomena Cupa Romniei Timi oreana, pel nom de la marca de cervesa Timi oreana.;

Amb anterioritat a aquesta competici es disputaren diverses competicions de copa a Romania a partir de l'any 1909.


 Historial .


 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324501" title="Mormopterus doriae" nonfiltered="1504" processed="1497" dbindex="126541">

Mormopterus doriae s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a  Indonsia.

Est amenaat d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324503" title="Mormopterus jugularis" nonfiltered="1505" processed="1498" dbindex="126542">

Mormopterus jugularis s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a  Madagascar.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324504" title="Uruuela" nonfiltered="1506" processed="1499" dbindex="126543">


Uruuela s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.

 Histria . 
Apareix nomenada en diferents documents com Eruuela, Oriuela, Orouela i Uruuela. Va ser fundada en el segle X, pel rei Garcia IV Sanxes III de Navarra "el de Njera" amb l'objectiu de repoblar les terres riojanes desprs de la invasi musulmana. En un document de 1052, conservat a l'arxiu General de Simancas, es fa el primer esment d'Uruuela, citant la desapareguda esglsia de Sant Sebasti entre les agregades a Santa Mara la Real de Njera "herditatem Sant Sebasti de Eruuela". 

En 1367 es va veure embolicada en la Batalla de Njera entre Pere I de Castella "el Cruel" i Enric de Trastmara. D'ella va sortir Pere vencedor, per dos anys ms tard aquest era assassinat per Enric, qui va ocupar el tron de Castella i va recompensar als seus seguidors, entre ells Diego Lpez Manrique que va rebre Uruuela entre altres viles, quedant en mans d'aquesta famlia durant diversos segles. 

Va estar inclosa en els mayorazgos que van deixar Pedro Fernndez II de Velasco i Beatriz Manrique a la seva descendncia, segons indica una escriptura de 14 d'abril de 1458. En 1518 seguia en mans dels Manrique ja que se sap de plets mantinguts entre Luis Manrique i el seu germ per les terres de Uruuela i Alesanco. Carles I li va atorgar el ttol de vila, pel suport que el poble va prestar a Antonio Manrique de Lara, segon Duc de Njera, per a prendre el castell de Malpica de Njera desprs de ser ocupat pels comuners . 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324524" title="Mormopterus kalinowskii" nonfiltered="1507" processed="1500" dbindex="126544">

Mormopterus kalinowskii s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Xile i Per.

Est amenaat d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324527" title="Villar de Torre" nonfiltered="1508" processed="1501" dbindex="126545">

Villar de Torre s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, 

 Histria .
La primera cita documental pertany a l'any 1012, sent aquesta una donaci per la qual Garca Fortnez i la seva esposa Tota cedien el monestir de Santa Mara de Villar de Torre al monestir de San Milln de la Cogolla. Desprs de la desaparici dels senyorius, en 1811, es va convertir en vila de la provncia de Burgos, fins a la creaci de la provncia de Logronyo el 30 de novembre de 1833.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324531" title="Villarejo" nonfiltered="1509" processed="1502" dbindex="126546">


Villarejo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Pertany a la comarca de Njera i s'ubica a la vall del riu Tuerto, a cavall entre la sierra de la Demanda i la depressi de l'Ebre.

 Histria . 
Data la primera cita documental de la vila de l'any 1311, al concedir-li un privilegi Ferran IV de Lle i Castella, que confirmaria el seu fill Alfons XI de Castella en la ciutat de Burgos el 10 de juny de 1315. Consistia la prerrogativa a eximir a quatre vens de la localitat del pagament de qualsevol pit, servei real o tribut, excepte la moneda forera que havien d'abonar cada set anys. Poble de realengo, en el segle XVI comptava  segons s'establix en el Cens de la Corona a De Castella  amb 24 vens; aix s, 120 habitants. Va formar part de la provncia de Burgos fins a la creaci de la provncia de Logronyo per Reial decret de 30 de novembre de 1833. 
 Economia . 
Bsicament agrria, amb cultius de cereal i patata. La recent construcci d'una bassa d'enormes proporcions facilita la millora de les explotacions. Extensa massa arbria, de fageda i roureda, amb aprofitaments forestals mitjanant la subhasta de les seves benvolgudes fustes. Alguns vens es desplacen diriament a llocs de treball de localitats properes. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324532" title="Lemurodeu" nonfiltered="1510" processed="1503" dbindex="126547">

Els lemurodeus (Lemuroidea) sn una superfamlia de primats estrepsirins que cont moltes de les espcies de lmur, incloent-hi els lmurs autntics, lmurs del bamb, lmurs llanuts i sifakas. Tots els lemurodeus viuen nicament a l'illa de Madagascar i algunes petites illes properes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324535" title="Mormopterus minutus" nonfiltered="1511" processed="1504" dbindex="126548">

Mormopterus minutus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a  Cuba.

Est amenaat d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324537" title="Manat del Carib" nonfiltered="1512" processed="1505" dbindex="126549">

El manat del Carib (Trichechus manatus) s una espcie de manat, i el membre vivent ms gran de l'ordre de mamfers aqutics dels sirenis (que tamb inclou, entre altres, el dugong i l'extingida vaca marina de Steller). Comparteix el gnere Trichechus amb el manat afric (T. senegalensis) i el manat amaznic (T. inunguis. Basant-se en estudis gentics i morfolgics, es divideix en dues subespcies: el manat de Florida (T. m. latirostris) i el manat de les Antilles (T. m. manatus).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324539" title="Lauter" nonfiltered="1513" processed="1506" dbindex="126550">


El Lauter (a vegades anomenat tamb Waldlauter per diferenciar-lo del Wieslauter que flueix pel sud del Palatinat) s un riu afluent del Glan d'uns 35 kilmetres de llargada. Est situat a l'estat de Rennia-Palatinat a Alemanya i pertany a la conca fluvial del Rin.

Neix a pocs kilmetres al sud-est de Kaiserslautern, a uns 300 metres d'alada, prop de la carretera "Landesstrae L 504" que va de la ciutat, en direcci sud, a la Bundesstrae 48. D'all flueix proper a la carretera L 504 en direcci nord fins que arriba a l'rea urbana de Kaiserslautern on s canalitzat i sovint soterrat. En entrar al Gartenschau (un gran jard botnic i ldic de Kaiserslautern) de l'aigua del Lauter s'en fa artificialment una font i un estany en l'anomenat parc de Neumhlpark. L'aigua del Lauter canalitzada i la que s usada com a estany artificial s'ajunten en una depuradora a la part nord de la ciutat. Des d'aquest punt flueix cap al nord fins a Otterbach, Wolfstein i Lauterecken, on desemboca al riu Glan a uns 170 metres sobre el nivell del mar.

A trets generals, el recorregut del riu seria el segent: L'aigua del Lauter brolla del Bosc del Palatinat (Pflzerwald) fins a la Kaiserslauterer Senke (la depressi on est situada la ciutat de Kaiserslautern) i finalment arriba al Glan, al nord del Palatinat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324541" title="Njera" nonfiltered="1514" processed="1507" dbindex="126551">


Njera s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. 
Historia. 
Els estudis arqueolgics assenyalen una densa ocupaci prehistrica dels turons que voregen la ciutat actual i dels situats en el seu terme municipal, almenys des de l'Edat de Bronze. Durant l'Edat de Ferro s'aprecia un continuat procs de concentraci de la poblaci que desembocar en l'aparici de poblats ms complexos compostos per habitatges rectangulars parcialment excavades en la roca, construdes amb entramats de fusta i atovons (Cerro Molino). Aquests poblats celtibers que troben, i de vegades destruxen, els conquistadors romans es corresponen als pobladors berons que citen les fonts clssiques. 

Durant el perode rom, la Njera actual form part de Tritium Magallum (Tricio), localitat situada a dos quilmetres. Sota domini musulm s'aixeca un castell refugi en el cim del tur que domina Njera, plaa que ser fonamental en el control de La Rioja Alta i de la frontera cristiana. Des de principis del segle X s'esmenta Njera en les narracions sobre les contnues lluites entre moros i cristians. A la poblaci li van donar els rabs el nom de Nxara ( Lloc entre penyes  o  Lloc al migdia ) i al seu riu Nalia el van nomenar Naxarilla. 

Regne de Njera - Pamplona, 923-1076. 
En el 923 el rei pamplons San Garcs I, en collaboraci amb Ordoni II de Lle, recupera Njera i la Rioja Mitja i Alta, que deixa sota domini del seu fill Garcia II Sanxes I de Navarra amb la denominaci de "Regne de Njera". Desprs de la destrucci de Pamplona per Abd al-Rahman III en el 924 i la mort del seu pare a l'any segent, Garca Snchez trasllada la seva residncia a Njera, en detriment de Pamplona. Es denomina des de llavors rei de Njera-Pamplona. Garca Snchez va desenvolupar una activa poltica de repoblaci dels nous territoris i va afavorir amb quantioses donacions als monestirs de la zona, especialment a San Milln de la Cogolla. La mateixa poltica mantindr durant els primers anys San II de Navarra (970 - 994), per les campanyes d'Almansor li obligaran, igual que al seu fill Garcia III Sanxes II de Navarra el Tremols (994 - 1004), a signar capitulacions i pagar tributs a Crdova. 

Amb San III el Major (1004 - 1035) el Regne arriba a la seva major extensi, abastant bona part del ter nord peninsular, des de Catalunya a Cantbria. San III va ser el gran impulsor de la ciutat de Njera, on va celebrar Corts i va atorgar el fams fur de Njera, origen de la legislaci navarresa i base del dret nacional. Durant el seu regnat es va encunyar en Njera la primera moneda de la Reconquesta. Va afavorir les peregrinacions a Santiago de Compostella, establint albergs i hospitals, i convertint a la ciutat en punt clau de la ruta jacobea del Cam de Santiago. Desprs de la mort de San III es reparteix el seu Imperi entre els seus fills Garcia IV Sanxes III de Navarra, Ferran I de Castella, Ramir I d'Arag i Gonal Snchez, convertint-se Njera en bressol dels regnes de Navarra, Castella i Arag, corresponent al primognit, Garcia Sanxes III (1035 - 1054), anomenat el de Njera per haver nascut i estar enterrat en la ciutat, els territoris patrimonials de Njera i Pamplona, aix com l'hegemonia poltica sobre els altres. 

Garca el de Njera va estendre els seus dominis per la Rioja Baixa conquistant Calahorra a la taifa de Saragossa, va fundar el Monestir de Santa Mara la Real com seu episcopal, dotant-la de nombroses propietats. Tamb va crear l'ordre de cavalleria del Gerro o de la Terrassa, la primera d'entre els regnes cristians peninsulars; i va afavorir els escriptoris monstics de San Milln, Njera i Albelda. Va morir en la batalla d'Atapuerca (Burgos) en lluita contra el seu germ Ferran I de Castella, al setembre de 1054. El succex San IV de Navarra el de Pealn (1054- 1076), que culmina les obres de Santa Mara la Real. En 1067 se celebra en el monestir el concili en el qual s'acorda la substituci del ritu mossrab pel rom. Unit al seu cos San Ramrez d'Arag, va plantar cara als intents annexionistes del rei de Castella. Al juny de 1076, San IV s assassinat pel seu germ Ramn a Pealn, actual Funes (Navarra). Els conflictes que provoca aquest esdeveniment desemboquen en la divisi del regne. La part navarresa va quedar annexionada a la corona d'Arag. Njera, Calahorra i altres llocs fronterers van ser incorporades al regne de Castella per Alfons VI, que allegava drets hereditaris. Es posa fi d'aquesta manera al Regne de Njera. 

Altres successos. 
La integraci a Castella no suposa, no obstant aix, la prdua de prestigi i pes poltic de Njera. La ciutat jugar un paper important en la vida poltica i econmica castellana i ser escenari de notables esdeveniments. L'1 de maig de 1217 Berenguela, amb suport de Lope Daz II d'Haro, cedeix la corona de Castella al seu fill Ferran III de Castella, el Sant. La coronacin t lloc en Njera, en el punt del passeig de San Julin assenyalat pel corresponent monument commemoratiu, on anualment la ciutat festeja el fet. 

Njera es va veure embolicada en la lluita fraticida entre Pere I, el Cruel, i Enric de Trastmara. Un dels enfrontaments armats ms sagnants va ser la Batalla de Njera. El 3 d'abril de 1367, Pere I, amb suport de les tropes angleses manades pel Prncep Negre, derrota contundentment Enric II. La ciutat sofreix una dura repressi que accentuar la fama de crueltat de Pere I. 

Joan II de Castella la va honrar amb el ttol de Ciutat en 1438. Enric IV de Castella li va concedir l'apellatiu de  Molt Noble i Molt Lleial  en 1454. En 1465 Enric IV de Castella fa donaci de la ciutat de Njera, del seu castell i fortalesa, a Pedro Manrique de Lara, comte de Trevio, aquesta donaci va ser confirmada en 1482 pels Reis Catlics, que li van atorgar a ms, el ttol de Duc de Njera. Els Manrique de Lara seran ferms partidaris d'Isabel I la Catlica i posteriorment del seu nt Carles I d'Espanya. Aix ho demostren durant la Guerra de les Comunitats. 

En 1520 Njera se suma a l'aixecament comuner contra la poltica imperial de Carles I. Els rebels ocuparen el castell de Malpica, assalten l'Alcsser i des d'ell bombardegen la ciutat. L'aixecament s sufocat per les tropes de Antonio Manrique de Lara, segon Duc de Njera, al servei del qual es trobava Iigo de Oez y Loyola. Njera va rebre la visita de Carles I l'emperador en 1520, 1523 i 1542, i del seu fill Felip II en 1592, de passada cap a les Corts d'Arag a Tarazona. 

Durant la Guerra de la Independncia Espanyola contra les tropes de Napole va ser ocupada pels francesos, que van confiscar bns i van imposar fortes contribucions als najerins, saquejant quant de valor material i artstic van trobar en la ciutat, especialment en Santa Mara la Real. 

Esports.
L'equip ms representatiu de la ciutat s el Nxara Club Deportivo, que competeix en el grup 16 de la Tercera divisi de la lliga espanyola de futbol. Va ser fundat en 1966 i en l'any 2004 va assolir l'ascens a categoria nacional. 

 Personatges illustres .
 Flix Morga Rocandio;

Enllaos externs.
;
Museu Najerillense;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324544" title="Edward Turner Bennett" nonfiltered="1515" processed="1508" dbindex="126552">

Edward Turner Bennett (6 de gener del 1797 - 21 d'agost del 1836) fou un zoleg i escriptor angls.

Bennett nasqu a Hackney, i fu prctiques de cirurgia, per el seu inters general sempre fou la zoologia. El 1822 intent establir una societat d'entomologia, que ms endavant esdevingu una societat de zoologia amb una connexi amb la Societat linneana de Londres. Aix, al seu torn, esdevingu l'origen de la Zoological Society of London, de la qual Bennett fou secretari entre el 1831 i el 1836.

Les seves obres inclouen The Tower Menagerie (1829) i The Gardens and Menagerie of the Zoological Society (1831). Tamb escrigu, juntament amb G. T. Lay, la secci sobre peixos a Zoology of Beechey's Voyage (1839).

Referncies.
Mullens i Swann - A Bibliography of British Ornithology;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324551" title="Chinchilla lanigera" nonfiltered="1516" processed="1509" dbindex="126553">

Chinchilla lanigera s una de les dues espcies de xinxilla; l'altra s Chinchilla brevicaudata. Les poblacions de C. lanigera es troben a Auc, a prop d'Illapel, Regi IV, Xile, a la Reserva Nacional Las Chinchillas, i a La Higuera, aprox. 100 km al nord de Coquimbo (2933 S, 7104 W).

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324561" title="Jardins Artigas" nonfiltered="1517" processed="1510" dbindex="126554">

Els Jardins de Can Artigas a la Pobla de Lillet van construir-se entre 1905 i 1906, i foren dissenyats per l'arquitecte modernista Antoni Gaud.

 Histria i descripci .
L'any 1905 Gaud viatj a la Pobla de Lillet per a construir el xalet de Catllars, refugi de muntanya per als enginyers de les mines de carb que proveen la fbrica de ciment Asland, a la localitat vena de Castellar de n'Hug, propietat d'Eusebi Gell, ric industrial que fou el principal mecenes de Gaud. Durant la seva estana a la localitat, Gaud s'allotj a casa de l'industrial txtil Joan Artigas i Alart, el qual tenia un terreny a la denominada Font de la Magnsia, al riu Llobregat. En agrament per l'hospitalitat del senyor Artigas, Gaud li disseny els jardins.

Gaud realitz un projecte semblant -encara que de menor escala- al del Parc Gell que aleshores construa al barri de Grcia de Barcelona. dhuc envi a la Pobla de  Lillet alguns dels paletes que havien treballat al Parc Gell, pel que les similituds estilstiques i estructurals entre ambdues obres sn evidents. De la mateixa manera que al Parc Gell, Gaud disseny uns jardins plenament integrats a la naturalesa, amb un conjunt de construccions de lnies orgniques que s'integren perfectament a l'entorn natural. Fins i tot es constru una gruta artificial, detall molt particular de Gaud, que ja n'havia dissenyat una a la Cascada del Parc de la Ciutadella.


Gaud disseny un jard pensat per al passeig, amb un recorregut establert en el que destaquen diversos llocs d'inters: la Glorieta, situada al lloc ms alt i que exerceix de mirador; la Cova, lloc original de la Font de la Magnsia, on Gaud utilitz arcs catenaris, un dels seus ms habituals elements constructius; la Cascada, font d'aigua feta amb pedres co locades en forma del tpic "trencads" gaudini, i una decoraci de motius vegetals feta amb ferro revestit de ciment; i el berenador, al costat del pont dels Arcs (dos dels quals tenen forma humana, una masculina i altra femenina). Destaquen tanmateix les figures en forma de serps enroscades situades al cam de la Glorieta, fetes de conglomerat.

Com a tantes altres de les seves obres, Gaud afeg als Jardins Artigas uns smbols cristians; en aquest cas es tracta dels smbols dels quatre evangelistes (Tetramorf) repartits al llarg del parc: a la Cascada, l'ngel de Sant Mateu (actualment desaparegut); al Pont d'Arc Coix (que creua el riu Llobregat), l'guila de Sant Joan; a la Prgola, el lle de Sant Marc; i a la Font del Bou (a la que dna nom) el bou de Sant Lluc. Aquestes quatre imatges estan situades en forma que reprodueix una creu.

Els jardins van romandre prcticament abandonats fins l'any 1971, quan es public un article que en confirmava l'autoria de Gaud. El 1992 van ser restaurats sota la supervisi de la Reial Ctedra Gaud. Les actuals escultures sn obra de Ramon Millet i Domnech. Actualment els Jardins de Can Artigas sn de propietat municipal i estan oberts al pblic.



 Referncies .


 Bibliografia .
 Joan Bassegoda i Nonell, El gran Gaud Sabadell: Ed. Ausa, 1989 ISBN 84-86329-44-2;

 Vegeu tamb .
 Antoni Gaud;
 Modernisme catal;

 Enllaos externs .
Web de la Pobla de Lillet;
Jardins Artigas;
Jardins Artigas a Club Gaud;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324562" title="Flix Morga Rocandio" nonfiltered="1518" processed="1511" dbindex="126555">
Flix Morga Rocandio (1891 Njera (La Rioja) - 1936) va ser un militant anarcosindicalista espanyol i alcalde de Njera (La Rioja), afusellat pels revoltats a l'iniciar-se la Guerra Civil. Al gener de 1921 va fundar el Sindicat nic de Njera, adherit a la Confederaci Nacional del Treball (CNT). Va arribar a sser alcalde de Njera dos cops: de maig de 1932 a octubre de 1934 i de febrer de 1936 fins al seu assassinat el 19 de juliol d'aquest mateix any desprs de la revolta militar que va donar origen a la Guerra Civil.

 Enllaos externs .
Pgina personal de Jess Ruiz, bigraf de Flix Morga Rocandio;
Biografia de Flix Morga realitzada per Jess Ruiz;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324564" title="Nxara Club Deportivo" nonfiltered="1519" processed="1512" dbindex="126556">

El Nxara Club Deportivo s un club de futbol d'Espanya, de la localitat de Njera, a La Rioja. Va ser fundat en 1966, jugant actualment en el grup 16 de la Tercera Divisi d'Espanya. El seu nom prov de l'antiga denominaci rab de la ciutat. 
Uniforme. 
 Primera equipacin: Samarreta blanquiblava a ratlles verticals, pantalons blaus i mitges blaves. ;
 Segona equipacin: Samarreta vermella, pantalons blaus i mitges vermelles. ;
Estadi. 
El Nxara disputa els seus partits en el Camp de Futbol Municipal La Salera , amb capacitat per a 1.000 espectadors. 
Dades del club. 
 Temporades en 1a: 0 ;
 Temporades en 2a: 0 ;
 Temporades en 2a B: 0 ;
 Temporades en 3: 3 ;
 Millor lloc en la lliga: 7 (Tercera divisi de la lliga espanyola de futbol temporada 06-07) ;
 Pitjor lloc en la lliga: 13 (Tercera divisi de la lliga espanyola de futbol temporada 04-05) ;
ltimes temporades. 
2004/2005: Tercera Divisi - 13 ;
2005/2006: Tercera Divisi - 10 ;
2006/2007: Tercera Divisi - 7 ;
2007/2008: Tercera Divisi - 7 ;
Enllaos externs.
Web del Nxara a Futbolme.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324568" title="Football club Auch Gers" nonfiltered="1520" processed="1513" dbindex="126557">

El F. C. Auch, anomenat tamb F-C-A pels aficionats, s un club de rugbi a 15 de la ciutat occitana d'Aush que juga al Pro D2. El club va guanyar l'European Shield (l'Escut Europeu) el 2005 i ha estat tamb campi de la segona divisi professional, la Pro D2, l'any 2004 i el 2007.

 Palmars .
 European Shield: ;
 Campi: 2005 ;
 Campionat de Frana de rugbi Pro D2: ;
 Campi: 2004 i 2007;
 Campi de Frana Honor (Segona Divisi): 1929;
 Campi de Frana Promotion (Tercera Divisi): 1947;
 Copa Andr Moga: ;
 Finalista: 1993;
 Copa de la Lliga: ;
 Finalista: 2001;
 Campi de France Espoirs: 2007;

 La final del FC Auch.

 European Shield .


 Jugadors emblemtics .



 Bibliografia .
 Mes saisons 1903-2003 : F.C. Auch : Auch en Gascogne et le rugby, cent ans d'amour-passion, de Roland Porterie, ed. Football club auscitain, 2003;
 L'anne magique FCAG 2007 "Inventez la vie", de Fabien Jans, ed. Editeurs indpendants, 2007;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324569" title="Gozn" nonfiltered="1521" processed="1514" dbindex="126558">

Gozn s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb el mar Cantbric, al sud amb Corvera, a l'oest amb Avils i a l'est amb Carreo.  La capital s la vila de Luanco. Al concejo es troba el Cabo de Peas.

 Histria .




 De la prehistria a l'Edat Mitjana .
Les restes ms antigues que es van trobar en aquest concejo sn de l'poca del Paleoltic Inferior, localitzats en 12 localitzacions del concejo entre les quals destaca Baugues amb nombroses restes d'indstria ltica del paleoltic. Les protegides ancorades de la rasa costanera proporcionaven bones condicions d'habitabilitat, prop dels recursos marins i amb subministrament d'aigua abundant dels nombrosos regateigs que desemboquen en el mar. En qualsevol cas es tractaria de petits grups que no superarien la vintena d'individus, protegits en cabanyes de fusta i amb una alta mobilitat vinculada a la caa. Tamb hi ha restes de l'Asturiense, en la transici entre paleoltic i neoltic, representats per diversos becs, l'element ms representatiu d'aquesta cultura. Del neoltic es conserven restes tumulares en cinc localitzacions. 

Ja prxims al perode histric, existeixen en el concejo quatre castros asturs, encara que encara sense excavar: el Cantu la Figal (San Juan de Neva, Laviana), els Garabateles (Verdicio), El Castiello (Moln del Puerto, Podes) i El Cuerno (Ferrero, Viodo). Abans de la fi de les Guerres Cntabres (any 19 aC), se sap que les comunitats costaneres mantenien contactes amb navilis provinents de la Btica o Lusitnia romanitzades. L'arribada de Roma comportar una adaptaci del vell mn astur als nous costums, cristallitzant entorn del segle II en una societat romanizada amb un fort component autcton. Comencen a sorgir els primers nuclis camperols extramurs dels castros (que no obstant aix en alguns casos arriben en la seva ocupaci a l'alta Edat Mitjana), els primers llogarets (vici) i les primeres granges, antecedents directes de les tradicionals quintanes asturianes. Torna a ser Baugues l'emplaament amb restes ms importants, amb fragments de cermica, murs i fonamentacions, estucs, molins manuals, teules i fins i tot restes ssies. En la zona es va trobar una moneda de Constant (306-366). En San Jorge de Heres s'havia trobat una lpida romana en el segle XVIII, avui tristament desapareguda. En altres punts del concejo es documenten troballes de menor importncia. 

De la tardoantigitat noms est documentat la troballa d'una moneda suposadament sueva a San Juan de Neva, que testificaria la importncia de la ria d'Avils en tan primerenca poca. Les primeres documentacions sobre aquestes terres apareixen en l'poca altomedieval. En aquell temps les terres de Gozn, estaven integrades en un ampli territori que comprenia els concejos actuals de Carreo, Corvera de Asturias, Castrilln, Illas i Avils. El centre de poder d'aquestes vastes extensions estaria en el castell de Gauzn, situat en Races, Castrilln. Aquest castell va ser construt per Alfons III d'Astries, i segons la tradici en ell es ara la Creu de la Victria amb or i pedres precioses. Durant l'alta Edat Mitjana la fortalesa va complir una triple missi. D'una banda, la militar enfront de les incursions vkings i musulmanes. Tamb abastava una funci socioeconmica, com centre del control senyorial dels camperols que poblaven les valls circumdants i del trfic martim de la vila avilesina. Finalment, estava el control administratiu que Gauzn exercia en tot l'alfoz. 

Desprs de les revoltes nobiliarias del segle XIII, els successius monarques arrencaran la fortalesa del control condal i es recolzaran en la noblesa local per a controlar el territori, signe d'una progressiva feudalitzaci. Amb el temps, les funcions rectores d'aquest castell passaran a la vila d'Avils. Al costat del castell de Gauzn existien nombroses fortaleses de menor entitat, de les quins queden molt poques restes a part de la toponmia (El Castiello en Ferrera (Manzaneda) i Laviana). En el segle XI, regnant Alfons V de Lle, es tenen notcies d'un natural de Gozn, Flix de Agelaci, que forat al bandejament (possiblement desprs d'una rebelli nobiliaria) viu amb els vkings. Al seu retorn, obt el perd i s'assenteix en Eiras, identificat amb Sant Jordi de Heres. De fet, prop existeix els topnims Gelad i Xelaz, molt semblats a Agelaci. 

En els segles IX al XI, Gozn era terra de reialeng, amb extensions d'explotacions pesqueres, de sal i agropecuries. Les successives donacions de les monarquies asturianes, van acabar per convertir a la Catedral d'Oviedo i als convents de Santa Mara de la Vega i San Pelayo i San Vicente d'Oviedo, en grans propietaris, amb extensions i amb dret sobre la pesca i el trfic portuari i sobre les mateixes persones que habitaven les terres. Aquesta situaci es mantindr fins a la desamortitzaci que tindr lloc durant tot el segle XIX. Les parrquies veuen documentada la seva histria en donacions a l'esglsia. Per exemple, Bionio (Vioo) apareix per primera vegada citada en l'any 905 com Santi Stefani de Binio en el testament d'Alfons III a l'esglsia d'Oviedo. De l'poca medieval s'han perdut restes com una creu procesional de Manzaneda i una finestra prerromnica de Baugues.

En el segle XIII, s concedida la carta de poblament a la vila de Gozn per Alfons X el Savi, reconeixent el dret d'existncia a una comunitat que ja tenia vida reconeguda documentalment des de 1058 almenys, havent-se creat ja un nucli urb a causa de la caa de balenes. En aquesta poca no es t constncia que la pola de Gozn estigus emmurallada, si b existien torres senyorials dels principals llinatges, com els Pola. Les cases d'aquests primers pescadors de Luanco es distribuen al llarg de dos carrers principals tallades en angle recte. La poblaci benvolguda en aquesta poca seria d'uns 600-700 habitants. La resta del concejo tenia una activeu agrria. El Cam de Santiago de la Costa passava de llarg pel concejo en el tram Gijn-Avils, per diversos brancs secundaris recorrien les diferents parrquies, existint un hospital de pelegrins en Condres (Bocines). s en el segle XIV, quan el rei Ferran IV de Castella, posa a Gozn baix la dependncia jurdica d'Avils, que havia pres el relleu de l'alfoz de Gauzn. Gozn no recuperaria la seva independncia concejil fins a 1605. No obstant aix, ja abans Gozn figura amb representaci independent en la Junta General del Principat d'Astries. La caa de balenas, que tanta riquesa havia donat anteriorment a aquestes terres, s'extingir en el segle XVII, desenvolupant-se llavors una important activitat pesquera que portar associada una floreciente indstria conservera. Es creu que la primera capital del concejo recin emancipada hauria estat Susacasa, en Santa Eulalia de Nembro.



 Edat Moderna des d'ara .
Durant els segles XVII i XVIII, t una gran fora el sector pesquer, fent que el seu port tamb es desenvolupi a altres nivells mantenint per exemple una relaci amb altres ports del Mar Cantbric i que tamb tenien una relaci de comer amb l'altipl castell. s tan important el poder del gremi de pescadors que seran els promotors de les principals obres del municipi, com el moll o l'esglsia parroquial. El mar tamb regiria les destinacions dels nombrosos gozoniegos enrolats com mariners en l'Armada en les freqents guerres de l'Imperi Espanyol. La histria d'aquests segles est plena de relats de naufragis, rescats i atacs corsaris dels anglesos, que obliguen a construir diverses bateries, com la de Llumeres i la qual estava situada en Peroo, que sobreviu en el topnim d'El Fuerte. Aquesta bateria era una de les ms importants del Cantbric. A la vila de Luanco es produx un cert enlairament de l'activitat artesanal i comercial, frenat amb la invasi francesa. En la zona interior del concejo, la vida havia canviat molt poc pel que fa a l'Edat Mitjana. Desprs de l'arribada del blat de moro a Astries en el segle XVII es produx un gran creixement poblaci i la proliferaci de hrreos i paneres. Gozn s un dels primers concejos d'Astries en aquest patrimoni, amb hrreos com el de Llabaxo Baxo, Manzaneda, que segueix en peus des del segle XVI. L'estil dels hrreos s'emmarca en el tipus Carreo, el com en la comarca. En 1787, el cens de Floridablanca reconeix per al concejo 6400 vens. Grans famlies nobiliries, com els Pola i els Pealba, monopolitzen els crrecs del concejo i regeixen les destinacions, sense canvis tot just amb el transcrrer dels segles. Els palaus d'aquestes famlies i els seus parents jalonen Luanco per aquella poca. En 1705 es construx la Torre del Rellotge precisament per comissi de Jos Menndez de la Pola, usada entre altres coses com pres.



Durant la Guerra de la Independncia, Gozn va aportar tropes al Regiment de Cands i Luanco. Les despeses econmiques i les desgrcies personals van deixar al concejo en un estat de postracin durant bastants anys. Desprs d'unes dcades d'estancament, s'entra en un perode de modernitzaci: el vapor substitux a la vela, l'artesania conservera es torna en indstria amb signatures que van arribar a subministrar a la prpia casa Real, i la tornada de capitals dels indians es fa notar en l'arquitectura de Luanco. L'avan podria haver estat major si en 1854 no s'hagus decidit per Real Ordre invertir en el nou port del Musel en detriment de Luanco i Avils. En camp seguia aferrat als vells usos i costums, si b anaven apareixent ja cultius industrials com la bleda-rave sucrera. 

La mineria pren fora amb l'explotaci de mineral de ferro de la mina de Llumeres, a Baugues, propietat de Duro Felguera. El material es traslladava fins a la Fbrica de La Felguera. En aquesta poca al comenament del segles XX es construxen les noves carreteres a Avils i Cands; no obstant aix, el ferrocarril mai arriba a Gozn. El turisme apareix en aquesta poca, amb installacions com balneari El Rosari. Aquesta poca de prosperitat va fer que s'ans expandint el nucli urb de Luanco ms enll de l'eix longitudinal que acabava en l'esglsia. La guerra civil no va passar de llarg: molts exiliats republicans primer i maquis desprs van sortir d'Espanya des del port de Luanco. Des de finals dels anys 50 va haver grans canvis econmics i socials, aix apareixen les factories d'Ensidesa i Endasa que atrauran gran quantitat de m d'obra que vindria del sector pesquer i conserver que en aquest segle ja estaria afectat per la crisi. Aquest augment dels complexos industrials provoca un augment de la demanda de productes lactis i crnics, que portar l'aband de la seva agricultura per la criana ramadera. En les ltimes dcades del segle XX, la crisi copeja aquest concejo, palliada un poc per l'embranzida d'un nou sector en franc desenvolupament que s el turisme de masses, que rep aquest concejo. Aix mateix, la recuperaci de la comarca avilesina i de la marge dreta de la ria augura un futur ms prometedor a la indstria. El port al seu torn va a ser sotms a obres de remodelaci, amb el que el creixent sector de navegaci d'esbarjo prendr un auge encara major. 

 Geografia .

El seu relleu s suau i amb pocs desnivells, el seu paisatge costaner est marcat per impressionants penya-segats. La seva xarxa fluvial est composta per petits rierols entre els quals sobresurt el riu la Falcona. En les seves espcies forestals predomina l'eucaliptus, i tamb podem observar altres espcies com el roure, el castany i el freixe. Part del seu litoral est integrat en el Paisatge Protegit del Cap Peas. Tamb conta amb un Monument Natural, la Tolla de Zelun, que conta amb una gran presncia d'aus migratries.

 Toponmia .
 
En virtut del decret 72/2005 de 7 de juliol de 2005, publicat en el BOPA del 26 del mateix mes, van ser aprovades els nous topnims del concejo de Gozn, passant a ser oficials en tots els casos les denominacions en asturi, llevat en en el cas de la capital Lluanco/Luanco, que es va optar per mantenir una denominaci bilinge. Les denominacions ara oficialitzades sn les niques que podran aparixer en la senyalitzaci viria i en els mapes oficials.

 Parrquies .

Luanco apart, Gozn t dues parts clarament diferenciades: la costa, amb platges molt concorregudes i penya-segats espectaculars com els del Cap de Penyes, i les parrquies de l'interior, situades en valls frtils de terreny sempre verd i caseriu dispers, dedicades a la ramaderia. Les tretze parrquies que componen el concejo sn: 


 Evoluci demogrfica .
Amb una poblaci censada en 1996 de 11.415 habitants, va tenir una estructura rural tradicional fins a 1950, a partir d'aquesta data comena a tenir un canvi molt gran en part a causa del desenvolupament del complex portuari de la ria d'Avils, ja que parteix de les seves installacions s'estenen pels terrenys del concejo. La seva poblaci va ser augmentant a partir de 1.950 tenint diferents etapes, aix en la dcada dels 60 augmenta la seva poblaci en 2.500 persones i en la segent en 300 ms, arribant en 1970 a la seva quota mxima d'habitants amb 12.714 habitants. A partir d'aquesta data es veu afectat per la crisi industrial d'Avils que li fa descendir la seva poblaci fins al cens actual. Tota aquesta evoluci va estar marcada en la seva emigraci. Per aquest motiu, si en la segona meitat del XIX i principis del XX, aquesta emigraci es va dirigir cap a Amrica, en els anys seixanta aquesta tendncia va canviar, sent ella la receptora d'una emigraci tant de la seva provncia, com de diferents regions del centre i sud d'Espanya, que arribaven atrets pel desenvolupament industrial d'Avils. Avui dia la seva pirmide demogrfica est un poc ms envellida que la mitjana asturiana, aix gaireb el 23% de la poblaci s menor de 20 anys i el 24,5%, majors de 60. 

 Economia .
L'economia d'aquest concejo estava, antigament, basada en la pesca, encara que avui noms es dedica a ella una petita part de la poblaci. A dia d'avui la seva economia es basa en el sector secundari, a causa de les zones industrials de Gijn i Avils, i en el sector terciari dedicat al comer i al transport i sobretot, en aquests ltims temps, pel turisme, que fa que aquest sector sigui el qual major nombre d'ocupacions generi en l'actualitat. Els altres sectors tradicionals en les parrquies de l'interior, la agricultura i la ramaderia estan en franca decadncia en nombre d'explotacions, encara que la cabanya hagi augmentat en nombre, sent una de les ms importants d'Astries, i que ha experimentat una forta reconversi i modernitzaci des de l'entrada d'Espanya en la CEE.Tamb existeixen diverses criaderos de cavalls, fet gaireb inslit a Astries. 
 Comunicacions .
Les comunicacions principals sn a travs de l'AS-238 Avils-Luanco, que s'usaria tamb per a anar a l'aeroport d'Astries, situat a Santiago de la Forest, Castrilln, a uns 25 km de Luanco. L'AS-329, que comunica Luanco amb Cands serveix tamb per a desplaaments a Gijn i a Oviedo via Tabaza. L'AS-328, que comunica Avils amb el cap de Penyes serveix a les parrquies occidentals. Existeix una xarxa molt tupida de carreres locals, senyalitzades com GO-. En Gozn no hi ha tren, sent el ms proper el Carreo (lnia de FEVE entre Gijn i Avils). 
 Poltica .
En el concejo de Gozn, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE (vegeu Llista d'alcaldes de Gozn). L'actual alcalde s el popular Salvador Fernndez, qui governa amb majoria absoluta. 






 Art .





Els ms abundants exemples del seu patrimoni, estan concentrats en la vila de Luanco, encara que el desenvolupament urbanstic a causa del turisme ha fet una transformaci de la seva fisonomia urbana. Destacarem: 

 L'esglsia de Santa Mara, s la parrquia de Luanco i s Monument Histric Artstic que ser motiu d'una disputa entre les gents del concejo i la poderosa famlia Pola propietria del terreny. El temple va ser acabat amb un prstec del monestir de San Pelayo d'Oviedo. La seva estructura s d'una sola nau dividida en quatre trams, l'inicial sota el cor es cobreix amb volta d'aretes i els restants amb estavellada. En el segle XIX, se li adossen diferents dependncies i un pis ms a la torre campanar, t un cabildo sobre columnes toscanes. Hi ha un gran contrast entre la sobrietat exterior i el barroc interior, amb rics retaules, destacant el retaule major del segle XVIII, amb la imatge del Crist del Socors. Est dividit en tres carrers i tic semicircular, els carrers laterals sn escenes de la vida de Mara. De la resta dels retaules es va perdre el seu imaginera original. ;

El palau dels Menndez de la Pola, s Monument Histric Artstic, amb dues torres en els extrems de la seva faana principal. s de planta quadrada i les dependncies entorn del pati central, amb columnes toscanes en el pati de baix. La seva faana principal amb un ritme en la collocaci d'obertures, destaca la porta amb llinda sobre pilastras de fust acanalades, sobre ella tres balconades de cos central amb sortints i amb volads. A la dreta i esquerra estan els escuts. La torre esquerra t un corredor de fusta. La resta de les faanes sn ms austeres, excepte la qual apunta al jard amb una mplia galeria oberta al segon pis. ;

La torre del Rellotge de 1705, tamb utilitzada com pres, s de planta quadrada, amb tres pisos marcats a l'exterior per la lnia d'impostes. La seva porta s barroca delimitada per plstiques motlures d'orelles. Sobre la llinda es llaura la Creu de la Victria. ;

La casa de Valds Pola, forma conjunt amb la capella de San Juan Bautista, aixecada enfront de la seva faana sud. Presenta l'escut d'armes de la famlia, est completament renovada en el seu interior, sent avui dia un restaurant. La seva capella s de petites dimensions. Un arc de mig punt recolzat en impostes permet l'accs a la nau quadrada i amb un petit retaule. ;

La casa Mori, de l'arquitecte Manuel del Busto, s una joia de l'Art Noveau asturiana i amb influncia modernista catalana, s de planta rectangular i dos pisos amb un petit jard amb colomer de fusta. Crida l'atenci els emmarquis de les obertures i els seus miradors semicirculars del primer pis amb fines columnes amb cpula de cermica.

 L'Institut del Santsimo Crist del Socors, promogut per l'emigrant a Cuba, Mariano Surez Pola. L'edifici s de planta rectangular amb quatre crugies d'una sola planta. La faana principal de gran austeritat amb cos central ms excellent rematat en front triangular amb rellotge en el timp. En els cossos laterals quatre finestres en arc rebaixat i en els extrems les entrades secundries fetes en carreu quadrat.

 El palau de Manzaneda, part s d'una torre medieval de planta quadrada del segle XVII, la resta de l'edifici va ser restaurat en 1927. La seva planta est estructurada en forma d'O, la faana principal t un gran arc d'accs sobre el qual hi ha una balconada amb ampit de ferro amb dues finestres i l'escut d'armes de la famlia Valds-Coalla. La seva capella es troba en un extrem de la faana principal. Altres monuments a destacar sn: la casa Bango, la casa Gonzalo Plans, l'esglsia de Santa Eulalia, la capella de la Verge de les Neus, el far de Peas. ;

 Festes .
Al febrer, el dia 5 sn les festes del Socors a Luanco s una setmana de romiatges processons i actuacions de grups folklrics. ;
El primer cap de setmana de Mar s el Festival de l'Oricio (eri de mar) a Baugues. ;
Al juny, en Antromero sn les festes de San Pedro. ;
Al juliol, sn les jornades gastronmiques del bontol i les festa del Carmen a mitjan mes amb missa en el moll i process de la Verge per mar, en Luanco.Sn les festes d'estiu de la vila. ;
El primer cap de setmana d'Agost sn les festes de Baugues. ;
A l'agost, la festa de San Bartolom. ;
A la fi de juliol, es juga l'original torneig de tennis platja de Luanco, que se celebra en la platja de la Ribera. ;

 Clubs esportius .
El principal club esportiu de Gozn s el Marino, que milita a 2B. En Manzaneda es t el Manzaneda Futbol Sala. 

 Museus .
A Gozn es t el Museu Martim, un dels ms visitats d'Astries, amb fons que testifiquen el ric patrimoni tant etnogrfico com natural de la mar a Astries, i el Museu del medi martim del Cap Peass, enclavat en un paratge de gran bellesa.

 Enllaos externs .

Ajuntament de Gozn;
Federaci Asturiana de Concejos;
Associaci de Turisme Rural del Cabo Peas "El Faro";
Marino de Luanco;
Manzaneda Ftbol Sala;
Torneig Tennis Platja de Luanco;
Restaurants de Gozn;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324574" title="Esposa" nonfiltered="1522" processed="1515" dbindex="126559">
Una esposa s la dona que contrau matrimoni. El cas ms freqent s el d'una parella (homosexual o heterosexual depenent de la legislaci de cada pas) per en determinades cultures est present la polignia (un home amb diverses esposes). Menys freqent s el cas oposat, el de la polindria. Les esposes tenen un estatus civil propi, diferent del de les dones solteres, separades, divorciades o vdues. En pasos anglosaxons, les esposes adopten els cognoms del marit, mentre que al sud conserven el seu nom complet, encara que per convenci es pot referir a la parella per un sol cognom.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324576" title="Josep Manuel Basez i Villaluenga" nonfiltered="1523" processed="1516" dbindex="126560">
Josep Manuel Basez i Villaluenga s un poltic i empresari catal. Fou diputat per CiU a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1988 i conseller d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya el 1987-1988. 

Ha estat president d'ACESA fins el 1999, vicepresident primer i candidat a la presidncia de la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona, membre del consell d'administraci del Port de Barcelona, conseller delegat del diari Avui, de la Inmobiliaria Colonial i president de Mercado Espaol de Futuros y Opciones Financieros i de Caprabo.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324578" title="Francesc Xavier Bigat i Rib" nonfiltered="1524" processed="1517" dbindex="126561">
Francesc Xavier Bigat i Rib s un advocat i poltic catal. Militant de Convergncia i Uni, fou diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, 1984 i 1988. Fou Conseller de Poltica Territorial i Obres Pbliques de la Generalitat de Catalunya de 1983 a 1988. Posteriorment ha estat conseller de la Companyia d'Aiges de Sabadell, promotor del Teatre del Sol 

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324580" title="Chinchilla brevicaudata" nonfiltered="1525" processed="1518" dbindex="126562">

Chinchilla brevicaudata o Chinchilla chinchilla s una espcie de xinxilla en perill d'extinci. s originria dels Andes de Xile, el Per i Bolvia. En el passat foren perseguides pel seu pelatge luxs, causant que es tornessin molt ms rares.

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324582" title="Serra del Port del Comte" nonfiltered="1526" processed="1519" dbindex="126563">

La Serra del Port del Comte s una serralada situada al nord del masss del Port del Comte  la carena de la qual fa de parti entre les comarques del Solsons i  de l Alt Urgell. 

La carena,  d uns 4 km de longitud i amb una altitud que supera quasi de manera permanent els 2.300 m, segueix la direcci SW-NE i presenta aquests quatre cims: la Gespeguera (2.333 m) a la banda ms oriental,  el Pedr dels Quatre Batlles (2.385 m) i la Tossa Pelada (2.379 m) a la part central i el Tossal de l'Estivella (2.338 m) a l extrem occidental. Un cinqu cim, el Vultur, de 2.348,9 m d'altitud, s'aixeca a 582 m al sud del Pedr dels Quatre Batlles i, per tant queda fora d'aquesta lnia carenal.

La vegetaci de la part alta s redueix a l'herba dels prats alpins que creix entre el pedregar i els arbres i arbustos hi sn del tot absents

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou aquesta serra;
Fotografia area de la Serra del Port del Comte;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324593" title="Rasa de Coll de Jou" nonfiltered="1527" processed="1520" dbindex="126564">

La rasa de Coll de Jou s un afluent per l'esquerra de la Riera de Canalda. 

Neix a 1.440 m d'altitud a Coll de Jou, al vessant sud de la Serra de Querol, al terme municipal de Guixers, per b que de seguida s'endinsa en el d'Odn en el qual efectua tota la resta del seu curs. Per la dreta rep les aiges de la rasa de Puig-arnau   i per l'esquerra, les del torrent del Grau i les de la rasa de la Canaleta (1,1 km de llargada). Desguassa a la Riera de Canalda a 985 m d'altitud en un espectacular congost.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 La seva confluncia amb el torrent del Grau: ;
 La seva confluncia amb la rasa de Puig-arnau: ;
 La seva confluncia amb la rasa de la Canaleta: ;
 La seva confluncia amb la riera de Canalda: ;

Mapa.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324596" title="Copa Andr Moga" nonfiltered="1528" processed="1521" dbindex="126565">
La Copa Andr Moga va ser una competici de rugbi a 15 francesa de final de temporada, organitzada un cop acabat el Campionat de Frana de rugbi a 15. 

Una altra temptativa de competici del mateix tipus s'havia organitzat l'any 1974, amb la Copa Adolphe Jaurguy, on hi jugaven els 8 darrers clubs classificats de la 1a Divisi.

En els dos casos, la mala reputaci d'aquestes competicions entre els clubs va provocar les seves desaparicions.

 Palmars .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324599" title="Selecci de futbol de Colmbia" nonfiltered="1529" processed="1522" dbindex="126566">

|} 
La selecci de futbol de Colmbia representa a Colmbia a les competicions internacionals de futbol. s controlada per la Federaci Colombiana de Futbol.


Histria.
La selecci colombiana de futbol no va participar a una Copa del Mn fins l'any 1958. No obstant aix, ja va guanyar la Copa d'Amrica Central l'any 1946, ttol que repet el 1970. Es classific per primer cop per la fase final d'un Mundial el 1966. Els millors anys, per, arribaren a la dcada dels noranta quan aconsegu classificar-se de forma consecutiva per les edicions de 1990 a 1998. El gran entrenador d'aquests anys fou Francisco Maturana. Aquest gran moment de la selecci culmin amb la victria a la Copa Amrica de futbol de l'any 2001.

 Participacions a la Copa del Mn .
1930 - No particip;
1934 - No particip;
1938 - Abandon;
1950 - No particip;
1954 - No particip;
1958 - No es classific;
1962 - Primera fase;
1966 - No es classific;
1970 - No es classific;
1974 - No es classific;
1978 - No es classific;
1982 - No es classific;
1986 - No es classific;
1990 - Setzens de final;
1994 - Primera fase;
1998 - Primera fase;
2002 - No es classific;
2006 - No es classific;

 Participacions a la Copa Amrica .


 Palmars .
 Copa Amrica de futbol (1): 1999;

 Entrenadors .
Des de 1938
 Alfonso Novoa 1938-02-10 - 1938-02-23;
 Fernando Paternoster 1938-08-08 - 1938-08-21;
 Roberto Melndez 1945-01-21 - 1945-02-21;
 Jos Arana Cruz 1946-12-09 - 1946-12-20;
 Lino Taioli 1947-12-02 - 1947-12-29;
 Pedro Lpez 1957-03-16 - 1957-04-01;
 Rafael Orlandi 1957-06-16 - 1957-07-07;
 Adolfo Pedernera 1961-02-05 - 1962-06-07;
 Gabriel Ochoa Uribe 1963-03-10 - 1963-03-31;
 Efran Snchez 1963-09-01 - 1963-09-04;
 Antonio Julio de la Hoz 1965-06-20 - 1965-08-07;
 Cesar Lpez Fretes 1966-11-30 - 1966-12-11;
 Francisco Zuluaga 1968-10-16 - 1969-08-24;
 Cesar Lpez Fretes 1970-05-20 - 1970-05-20;
 Toza Veselinovic 1972-03-29 - 1973-07-05;
 Efran Snchez 1975-07-20 - 1975-10-28;
 Blagoje Vidinic 1976-10-15 - 1979-09-05;
 Carlos Bilardo 1980-01-05 - 1981-09-13;
 Efran Snchez 1983-02-14 - 1984-10-11;
 Gabriel Ochoa Uribe 1985-02-01 - 1985-11-03;
 Francisco Maturana 1987-06-11 - 1990-06-23;
 Luis Augusto Garca 1991-01-29 - 1991-07-21;
 Humberto Ortz 1992-07-08 - 1992-08-02;
 Francisco Maturana 1993-02-24 - 1994-06-26;
 Hernn Daro Gmez 1995-01-31 - 1998-06-26;
 Javier Alvarez 1999-02-09 - 1999-11-19;
 Luis Augusto Garca 2000-02-12 - 2001-04-24;
 Francisco Maturana 2001-06-03 - 2001-11-14;
 Reynaldo Rueda 2002-05-07 - 2002-05-12;
 Francisco Maturana 2002-11-20 - 2003-11-19;
 Reynaldo Rueda 2004-02-18 - novembre 2006;
 Jorge Luis Pinto gener 2007 - avui;

 Jugadors destacats .
Leonel lvarez;
Juan Pablo ngel;
Faustino Asprilla;
Jorge Bermdez;
Ivn Crdoba;
scar Crdoba;
Andrs Escobar;
Giovanni Hernndez;
Ren Higuita;
Aly Faryd Camilo Mondragn;
Luis Amaranto Perea;
Hugo Rodallega;
Freddy Rincn;
Carlos Valderrama;
Adolfo Valencia;
Mario Yepes;
Marcos Coll;
Willington Ortiz;

 Referncies .


 Enllaos relacionats .
Futbol a Colmbia;
Federaci Colombiana de Futbol;

 Enllaos externs .
Web de la Federaci;
RSSSF arxiu de resultats 1938-;
RSSSF jugadors amb ms partits i ms gols;
RSSSF entrenadors 1938-;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324601" title="Christian Goethals" nonfiltered="1530" processed="1523" dbindex="126567">
 Christian Goethals  va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Christian Goethals va nixer el 4 d'agost del 1928 a Heule, prop de Kortrijk, Blgica i va morir tamb a Kortrijk el 26 de febrer del 2003.


 A la F1 .

Va debutar a la vuitena cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 3 d'agost del 1958 el GP d'Alemanya al Circuit de Nrburgring.

Christian Goethals va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la prova i no assolint cap punt per la classificaci del campionat del mn.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324602" title="Robert La Caze" nonfiltered="1531" processed="1524" dbindex="126568">
 Robert La Caze  va ser un pilot de curses automobilstiques francs nascut el 26 de febrer del 1917 a Pars, Frana que va arribar a disputar curses de Frmula 1.


 A la F1 .

Va debutar a la onzena i ltima cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 19 d'octubre del 1958 l'nica edici de l'histria del GP del Marroc al Circuit d'Ain-Diab.

Robert La Caze va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, aconseguint finalitzar la prova en catorz lloc (tercer de la F2) i no assolint cap punt per la classificaci del campionat del mn.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324603" title="Franois Picard" nonfiltered="1532" processed="1525" dbindex="126569">
 Franois Picard  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Franois Picard va nixer el 26 d'abril del 1921 a Villefranche-sur-Sane, Frana i va morir el 29 d'abril del 1996 a Nia.


 A la F1 .

Va debutar a la onzena i ltima cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 19 d'octubre del 1958 l'nica edici de l'histria del GP del Marroc al Circuit d'Ain-Diab.

Franois Picard va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1,no aconseguint finalitzar la prova degut a un accident en el que va rebre nombroses ferides i no assolint cap punt per la classificaci del campionat del mn.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324604" title="Senyoria d'Albarras" nonfiltered="1533" processed="1526" dbindex="126570">

La Senyoria d'Albarras fou una senyoria cristiana independent enclavada entre el Regne d'Arag i la Corona de Castella, creada a partir de l'antiga antiga taifa islmica d'Albarras, creada per la dinastia bereber del Ban  Razn.

Aproximadament al 1167, enmig de l'enfrontament entre els almorvits balensiyans i els invasora almohades, el rei Muhammad ibn 'Abd All h ibn Sa'd ibn Mard ni, un aristcrata mulad apellat pels cristians com el rei Llop, decid cedir la Taifa d'Albarras a un feudatari del rei San VI de Navarra, el Senyor d'Estella Pero Ruiz d'Aagra, com a recompensa per l'ajut que l'almorvit havia rebut dels navarresos en la seva lluita contra Alfons VIII de Castella i Alfons I d'Arag. 

Al 1172 Pero Ruiz d'Aagra aconsegu que la Senyoria d'Albarras esdevingus seu episcopal, consolidat d'eixa manera la seva independncia respecte dels dos regnes cristians veins. 

Al 1220, la Senyoria d'Albarras esdevingu un dels escenaris de la Primera revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag protagonitzada per Rodrigo de Liana amb el recolzament de Pero Ferrandes de Aagra, senyor d'Albarras.  El rei Jaume I decid assetjar Albarras per el setge hagu d'sser alat en no rebre el suport de la noblesa. Per la collaboraci dels Aagra a Jaume I durant la conquesta de Valncia els reconcilli novament amb el rei d'Arag. 

El llinatge dels Aagra perdur durant sis generacions grcies a l'ajut navarresa i no fou fins el 1284 quan el darrer senyor d'Albarras, Juan Nez de Lara, aliat amb tropes franceses, fou derrotat per Pere III d'Arag, sotmetent la senyoria al domini aragons. Al 1300, el rei Jaume II d'Arag l'annexion a la corona i conced a Albarras el ttol de ciutat.

Bibliografia.
  Histria de la Senyoria d'Albarrass (Jos Luis Castn Esteban);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324605" title="Andr Guelfi" nonfiltered="1534" processed="1527" dbindex="126571">
 Andr Guelfi  va ser un pilot de curses automobilstiques francs nascut el 6 de maig del 1919 a Mazagan, Marroc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.


 A la F1 .

Va debutar a la onzena i ltima cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 19 d'octubre del 1958 l'nica edici de l'histria del GP del Marroc al Circuit d'Ain-Diab.

Andr Guelfi va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1,no aconseguint finalitzar la prova  i no assolint cap punt per la classificaci del campionat del mn.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324606" title="Tom Bridger" nonfiltered="1535" processed="1528" dbindex="126572">
 Tom Bridger  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Tom Bridger va nixer el 24 de juny del 1934 a Woolmer Green, Hertfordshire, Anglaterra i va morir el 30 de juliol del 1991 a Logie Coldstone, Aberdeenshire, Esccia.


 A la F1 .

Va debutar a la onzena i ltima cursa de la temporada 1958 (la novena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 19 d'octubre del 1958 l'nica edici de l'histria del GP del Marroc al Circuit d'Ain-Diab.

Tom Bridger va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la prova  i no assolint cap punt per la classificaci del campionat del mn.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324608" title="Circuit d'Ain-Diab" nonfiltered="1536" processed="1529" dbindex="126573">


El circuit d'Ain-Diab era un circuit per curses que estava situat a les afores de la ciutat de Casablanca, Marroc.

Fou construt l'any 1957 al sud-est d'Ain-Diab, fent servir la carretera costera existent i el cam principal que uneix Casablanca i Azamor.

El traat tenia 7.618 km i fou dissenyat pel Reial Club d'Autombils del Marroc i va rebre la plena aprovaci del sold Mohammed V. La seva  construcci va trigar sis setmanes. 

El circuit ja va tenir una carrera de Frmula 1 al 1957, per va ser una cursa fora del calendari del campionat. 

El 19 d'octubre del 1958 va tenir lloc el Gran Premi del Marroc, carrera final den la Temporada 1958 de Frmula 1, que va guanyar Stirling Moss amb Vanwall, completant las 53 voltes en 2h 09m 15.1s.

A la carrera va haver-hi un accident mortal, perdent-hi la vida Stuart Lewis-Evans que va morir en un hospital d'Anglaterra sis dies desprs degut a les ferides.

Fou seu en una sola ocasi (l'nica edici) del Gran Premi del Marroc de Frmula 1.


 Resultats del Gran Premi del Marroc .

 

 Enllaos externs .

 Google Maps;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324610" title="Mormopterus phrudus" nonfiltered="1537" processed="1530" dbindex="126574">

Mormopterus phrudus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba al Per.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Mammal Species of the World ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324613" title="Francesc Homs" nonfiltered="1538" processed="1531" dbindex="126575">

Francesc Homs i Ferret (Barcelona, 1951), economista i poltic catal.
Francesc Homs i Molist (Vic, 1969), poltic catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324614" title="Llus Jaume Vallespir" nonfiltered="1539" processed="1532" dbindex="126576">


Entre els primers evangelitzadors de Califrnia 16 eren mallorquins entre els que destaquen Junper Serra, President de les missions, i Melcior Jaume Vallespir, que quan es va fer religis va prendre el nom de fra Llus. 

Biografia.

Melcior Jaume va nixer a Son Bar, del terme de Sant Joan, fill de dos conreadors, Melcior Jaume natural de Selva, i Margalida Vallespir, de la parrquia de Santa Creu, de Palma, el 18 d'octubre de 1740. Va fer els seus primers estudis al Convent de Sant Bernard de Petra. Entr a l'ordre dels franciscans el 27 de setembre de 1760, i va fer vot solemne el 29 de setembre de 1761. Finalment el 22 de desembre de 1764 fou ordenat prevere desprs de fer estudis al Convent de Sant Fancesc. Fou lector (professor) de filosofia al Convent de Sant Francesc de Palma  de 1765 a 1770. S'ofer com a missioner i embarc a Palma el 5 de mar de 1769 amb dest al Collegi Apostlic de San Fernando, a Mxic.

La travessia transatlntica va ser molt pesada. Finalment l'octubre fra Llus i altres nou preveres van ser enviats a Califrnia. En poc temps aprengu l'idioma dels indgenes, i quan va haver assolit parlar amb facilitat va escriure un catecisme en la llengua dels indgenes, que els espanyols anomenaven  dieguino , probablement Kumeyaay. Degut a la falta d'aigua, i per tal d'evitar la presencia dels soldats, per evitar el seu exemple, considerat pernicis pels nous cristians, va traslladar la missi. Va convertir les terres ermes en un hort i puj una guarda de ms de tres-cents caps de bestiar. Form grups de catequistes i una escolania de cantaires de cant gregori. La nit del 4 al 5 de novembre de 1775 uns 600 indis saquejaren la capella i calaren foc als altres edificis de la missi. fra Llus Jaume es va dirigir a ells i els salud dient: Hijos, Amar a Dios Els indis el despullaren i li llanaren unes 18 fletxes, i li esclafaren la cara amb garrots i pedres. Quan fra Junper Serra ho va saber exclam: Gracias a Dios, ya se reg aquella tierra; ahora si que se conseguir la reduccin de los dieguinos. 

El 6 de setembre de 1786, l'Ajuntament de Palma el proclam fill illustre de la ciutat. L'Ajuntament de  Sant Joan el va proclamar fill predilecte de la vila l'any 1975.

Enllaos externs.
Journal de San Diego;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324615" title="Torrent d'Urdoll" nonfiltered="1540" processed="1533" dbindex="126577">



El torrent d'Urdoll, conegut tamb amb les denominacions de torrent d'Urdell i torrent  de la Perdiu s un afluent per l'esquerra de la riera de Canalda.

de 2,4 km de longitud. Neix al vessant meridional de la serra de Querol, al bosc d'Urdoll (anomenat tamb bosc d'Urdell) (Canalda), a  1.555 m d'altitud. Des de l'inici agafa la direcci nord-sud que mant al llarg de tot el seu recorregut. Mig km desprs del seu naixement travessa la carretera de Coll de Jou a Cambrils i continua el seu curs deixant a l'esquerra cal Pubill i Puig-Arnau. A partir d'aquest punt, la riera de Canalda se li apropa a tan sols 200 m a vol d'ocell i continuaran els seus cursos en parallel durant ms d'un km de distncia fins que ajunten les seves aiges a Fonts Caldes, a a 966 m d'altitud i a uns 400 m, al SE del poblet de Canalda.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 En el punt on travessa la carretera de Coll de Jou a Cambrils d'Odn: ;
 Confluncia amb la riera de Canalda (Fonts Caldes): ;


Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona que recorre per aquest torrent;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324618" title="Rudolf Schenker" nonfiltered="1541" processed="1534" dbindex="126578">

Rudolf Schenker  (31 d'agost de 1948, Hildesheim, Alemanya), s un guitarrista de Hard Rock i Heavy Metal.

 Carrera .

Schenker s un dels membres fundadors d'Scorpions, al costat de Klaus Meine. s un dels que ms ha aportat en la composici de les canons d'aquesta banda de metal alemanya. s el germ ms gran de Michael Schenker, reconegut per haver tocat a UFO i per la seva banda, MSG. Les primeres alineacions de Scorpions exhibien els germans Schenker en guitarres. Tamb va ser company d'Uli Jon Roth, virtus guitarrista que va abandonar l'agrupaci per diferncies musicals amb ell.

En la majoria de canons de Scorpions, els solos de guitarra sn interpretats per Matthias Jabs, per hi ha excepcions, com Wind of Change, Still Loving You, As Soon as the Good Times Roll, Through my Eyes i Big City Nights, que s dut a terme per en Rudolf.
Tamb s mundialment conegut pels seus solos i est considerat com un dels millors guitarristes del mn, la prova d'aix s que es troba en el nmero 4 dels millors guitarristes del mn reconeguts per la revista de renom de rock, Rolling Stones.

 Discografia amb Scorpions . 

 Lonesome Crow (1972);
 Fly to the Rainbow (1974);
 In Trance (1975);
 Virgin Killer (1976) ;
 Taken by Force (1977);
 Tokyo Tapes (1978, en directe);
 Lovedrive (1979);
 Animal Magnetism (1980);
 Blackout (1982);
 Love at First Sting (1984);
 World Wide Live (1985, en directe);
 Savage Amusement (1988);
 Crazy World (1990);
 Face the Heat (1993);
 Live Bites (1995, en directe);
 Pure Instinct (1996);
 Eye II Eye (1999);
 Moment of Glory (amb filharmnica de Berln, 2000);
 Acoustica (acstic, 2001);
 Unbreakable (2004);
  (2007);

 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
   Info al web oficial de Scorpions;
  Entrevista de so amb Rudolf Schenker per la Guitar Jam Daily;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324620" title="Pau de Catnia (1347)" nonfiltered="1542" processed="1535" dbindex="126579">

La Pau de Catnia, fou un acord diplomtic entre Joan de Siclia, tutor de Llus I de Siclia, i Joana I de Npols, signat al castell Ursino de Catania el 8 de novembre de 1347 per acabar amb el conflicte entre la Corona d'Arag i la Dinastia d'Anjou arrel de les vespres sicilianes, que van desembocar en la guerra de Siclia, que va afeblir els seus respectius regnes.

Es va arribar a un acord a travs del papa Clement VI i Joan de Siclia:, en el que els termes establien el reconeixement mutu del Regne de Trincria i el Regne de Npols i la fi de les reivindicacions territorials, el pagament d'un cens de 3000 unces d'or al papa, i l'assistncia militar mutua en cas de guerra.

L'acord no es va fer efectiu per la mort de Joan de Siclia de peste, i el parlament sicili no va ratificar el acto contra el justicier del reino Blasco d'Alag el jove, i el conflicte va continuar fins la signatura del Tractat d'Aviny del 1372 entre Frederic III de Siclia i Joana I de Npols amb el suport de Gregori XI.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324623" title="Michael Schenker" nonfiltered="1543" processed="1536" dbindex="126580">

Michael Schenker (10 de gener de 1955) s guitarrista de hard rock i heavy metal. Va formar part d'UFO i va ser membre fundador de Scorpions. s germ de Rudolf Schenker fams per Scorpions.

Michael va nixer a Sarstedt, Alemanya. Va comenar a tocar la guitarra molt jove quan el seu germ, Rudolph, va adquirir una guitarra model Gibson Flying V.

Schenker es va unir a UFO en circumstncies estranyes. La banda deixa el Regne Unit per tocar a Alemanya. El guitarrista en aquell moment Bernie Marsden, oblida el passaport i no pot tocar en el primer concert. Al mateix lloc, Michael feia una prova de so amb Scorpions i el conviden a tocar al costat d'ells aquella nit. Malgrat els problemes amb l'idioma, ell no parlava angls ni ells alemany, Schenker s fitxat i aporta un altre nivell musical a la banda.

Schenker t una carrera turbulenta amb UFO. Sovint abandona l'escenari a meitat d'una can i fa que el concert hagi de ser cancellat. Temperamental i prodigis, Schenker diu que tocar amb UFO s com la xocolata: fantstic durant algun temps per amb una vegada ja has tingut bastant...

Schenker s un dels millors guitarristes dels anys 1970 i ha influt en msics posteriors com Kirk Hammett de Metallica.

En Michael se li ofereixen treballs amb Aerosmith i Ozzy Osbourne per els rebutja i busca crear el seu propi grup. Al 1979, funda Michael Schenker Group (M.S.G). La histria de Michael Schenker Group cont una llarga llista de conflictes personals entre els membres del grup. El 1982, el cantant original Gary Barden s substitut per Graham Bonnet (Rainbow, Alcatrazz) que noms gravaria un disc (Assault Attack) i seria expulsat de la banda desprs de baixar els pantalons en un concert d'escalfament abans del festival de Reading. Gary Barden va tornar a la banda per a Reading i es va quedar amb M.S.G. per a l'enregistrament del nou lbum d'estudi (Built to Destroy) i per al nou disc en directe (Rock Will Never Die). Desprs de qu Gary Barden abandoni de nou la banda rere l'enregistrament de Built to Destroy, Michael reorganitza la banda al voltant seu i del cantant Robin McAuley com McAuley Schenker Group. Desprs de tres discs, Michael i Robin se separen.

Michael torna a unir-se a UFO per a l'lbum Walk on Water. Rere una petita gira i a causa de les baralles entre Michael i el cantant Phil Mogg conclou la reuni.

Michael ressuscita amb Michael Schenker Group, grava amb nous msics i anualment fa gires per Europa i els Estats Units.

Michael passa mals temps desprs del seu divorci a causa del qual perd els drets de la seva msica, el seu cotxe i la seva guitarra ms preada, la Gibson Flying V.

Michael torna al negoci per fer i tocar msica. L'enregistrament de l'lbum Arachnophobiac i la gira de dos anys fan que Michael torni a estar en forma per al Rock.

En el 2005 arriba el 25 aniversari de Michael Schenker Group. Michael els reuneix per a un nou lbum anomenat Tals of Rock and Roll. El cantant de cada poca del grup canta una o dues canons.

A cada nou lbum de Michael Schenker Group s'espera tant la seva msica com qui continuar a la banda. 

Discografia.
amb Scorpions.
 Lonesome Crow (1972);
 Lovedrive (1979);

amb UFO.
 Phenomenon (1974);
 Force It (1975);
 No Heavy Petting (1976);
 Lights Out (1977);
 Obsession (1978);
 Strangers in the Night (1979);
 The Best Of (1992);
 Walk on Water (1995);
 Covenant (2000);
 Sharks (2002);

amb Michael Schenker Group/McAuley Schenker Group.
 The Michael Schenker Group (1980);
 M.S.G. (1981);
 One Night at Budokan (1981);
 Assault Attack (1982);
 Built To Destroy (1983);
 Rock Will Never Die (1984);
 Perfect Timing (McAuley Schenker Group) (1987);
 Save Yourself (McAuley Schenker Group) (1989);
 M.S.G. (McAuley Schenker Group) (1992);
 Nightmare : The Acoustic M.S.G. (McAuley Schenker Group) (1992);
 M.S.G. Unplugged (McAuley Schenker Group) (1993);
 Written in the Sand (1996);
 The Unforgiven (1999);
 The Unforgiven World Tour (2000);
 Be Aware of Scorpions (2002);
 Arachnophobiac (2003);
 Heavy Hitters (2005);
 Tales of Rock'n'Roll (2006);
 In the Midst of Beauty (2008);

Solo.
 Thank You (1993);
 Thank You 2 (1998);
 Adventures of the Imagination (2000);
 The Odd Trio (2000);
 Thank You 3 (2001);
 Dreams And Expressions (2001);
 Thank You 4 (2003);
 Doctor, Doctor: The Kulick Sessions (2008);

Altres projectes d'en Schenker.
 Contraband (1991);
 The Plot (2003);
 Under Construction (2003);
 Schenker-Pattison Summit - The Endless Jam (2004);
 Schenker-Pattison Summit - The Endless Jam Continues (2005);
 Siggi Schwarz and Michael Schenker - Live Together 2004;

Videografia.
 Michael Schenker Group - Rock Will Never Die (1984);
 Michael Schenker Group - Live in Tokyo 1997 (1997);
 Michael Schenker Group - World Wide Live 2004 (2004);


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
 360 Degree Spherical Panorama of Michael Schenker in concert;
 Web de Michael Schenker;
 Entrevista amb Michael Schenker;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324625" title="Capital de la Cultura Catalana" nonfiltered="1544" processed="1537" dbindex="126581">

La Capital de la Cultura catalana s una designaci que atorga l'entitat independent de la societat civil Organitzaci Capital de la Cultura Catalana des del 2004 per tal de contribuir a ampliar la difusi, l's i el prestigi social de la llengua i cultura catalanes, incrementar la cohesi cultural dels territoris de llengua i cultura catalanes i, finalment, promocionar i projectar el municipi designat com a Capital de la Cultura Catalana, tant a l'interior com a l'exterior.

El ttol de capital de la cultura data del 1985, en qu Atenes fou nomenada Capital Europea de la Cultura. A partir d'aqu diversos territoris i cultures han adoptat la idea.

Llista de ciutats que han estat designades.
 Banyoles, 2004;
 Esparreguera, 2005;
 Amposta, 2006;
 Lleida, 2007;
 Perpiny, 2008;
 Figueres, 2009;
 Badalona, 2010;
 Escaldes-Engordany, 2011;

Referncies.


Enllaos externs.
 Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324626" title="Ulrich Roth" nonfiltered="1545" processed="1538" dbindex="126582">

Ulrich Roth (18 de desembre de 1954 a Dsseldorf, Alemanya), tamb conegut com a Uli Jon Roth, s un guitarrista i un dels mxims contribuents del metal neo-clssic. s el germ ms gran del tamb guitarrista Zeno Roth.

 Carrera .

A principis dels setanta, Roth forma una banda anomenada 'Dawn Road'. El 1973 forma part temporalment de Scorpions, reemplaant el guitarrista Michael Schenker, que s'havia incorporat a UFO. Aquest fet gaireb significa la ruptura de Scorpions, que es va reforar amb membres de Dawn Road. Els nics membres originals de Scorpions que van prevaler van ser Klaus Meine i Rudolf Schenker. Aquesta formaci va gravar 5 discs molt importants, entre els que es destaca el mtic Tokyo Tapes, un directe gravat al Jap.

Roth deixa Scorpions el 1978 a causa de diferncies musicals, especialment amb Rudolf Schenker, sobre l'orientaci del so de la banda.

Desprs forma la seva prpia banda anomenada 'Electric Sun', amb la qual grava tres discs. Es pot ressaltar la marcada diferncia d'estils entre Electric Sun i Scorpions, ja que els primers, grcies a Uli, es van basar ms en temtiques espirituals, mentre que Scorpions va comenar a guanyar popularitat com a banda de Hair Metal i gaireb abandona les seves arrels fortes, fins al punt d'arribar a experimentar amb sons pop en alguna poca de la seva carrera, denotant una comercialitzaci marcada en el seu so.

A partir d'all, Roth va experimentar en alguns projectes, dels quals es destaca la seva participaci amb orquestres simfniques europees. 


 Discografia .
Amb Scorpions.
Fly to the Rainbow (1974) ;
In Trance (1975) ;
Virgin Killer (1976) ;
Taken by Force (1977) ;
Tokyo Tapes (1978);

Amb Electric Sun.
Earthquake (1979) ;
Fire Wind (1981)  ;
Beyond the Astral Skies (1985);

Solo.
1991 - Aquila Suite - 12 Arpeggio Concert Etudes for Solo Piano ;
1996 - Sky of Avalon - Prologue to the Symphonic Legends (amb l'Orquestra Sky) ;
2000 - Transcendental Sky Guitar Vol. I & II ;
2003 - Metamorphosis of Vivaldi's Four Seasons (amb l'Orquestra del mestre Toshi & The Polvorones);

Solo i treballs clssics (no publicat)
 1987 - Sky Concerto;
 1992 - Europa ex Favilla (simfonia);
 1994 - Hiroshima de Profundis (simfonia);
 1996/97/98 - Requiem for an Angel (dedicat en memria de Monika Dannemann);

Videografia.
2000 - The Electric Sun Years Vol. I & II (en la srie de Historical Performances);
2002 - Legends Of Rock: Live At Castle Donington;
2006 - Scorpions Reunion at Wacken Festival in Germany;


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
Uli Jon Roth Announces 2008 Sky Academy Seminars, 15 de febrer de 2008.
Web oficial de Uli Jon Roth;
Web a Edenwaith de Uli Jon Roth;
Web autoritzada de Uli Jon Roth;
Web de Sky Academy;
Web oficial amb notcies de Uli Jon Roth;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324642" title="James Kottak" nonfiltered="1546" processed="1539" dbindex="126583">

James Kottak  (26 de desembre de 1962, Kentucky, Estats Units), s un bateria de Heavy Metal, actualment tocant en l'agrupaci alemanya Scorpions, a la que es va unir el 1996.

 Carrera .

Abans de pertnyer a Scorpions, Kottak va ser bateria a les bandes Kingdom Come, Warrant, Montrose, Wild Horses, McAuley Schenker Group i Buster Brown.

Fins i tot avana un projecte solista, anomenat Kottak. s el marit d'Athena Kottak, la germana petita de Tommy Lee (Mtley Cre/Methods of Mayhem). 

 Discografia .

Amb Buster Brown.
Sign Of Victory (1985) ;

Amb Montrose.
Mean (1987) ;

Amb Kingdom Come.
Kingdom Come (1988) ;
In Your Face (1989) ;

Amb Michael Lee Firkins.
Michael Lee Firkins (1990) ;

Amb Wild Horses.
Bareback (1991) ;
Dead Ahead (2003) ;

Amb McAuley Schenker Group.
M.S.G. (1992) ;

Amb Warrant.
Ultraphobic (1995) ;

Amb Ashba.
Addiction To The Friction (1996) ;

Amb Scorpions.
Eye II Eye (1999) ;
Moment of Glory (2000) ;
 Acoustica (acstic, 2001);
Unbreakable (2004) ;
Humanity Hour 1 (2007);


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
Web oficial de James Kottak;
Info al web oficial de Scorpions;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324649" title="14a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="1547" processed="1540" dbindex="126584">

La 14a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el dissabte 19 de juliol, entre Nimes i Dinha, amb un recorregut de 194,5 quilmetres.

Perfil de l'etapa.
La 14a etapa, de 194,5 km, s la darrera etapa plana abans de l'arribada de les etapes alpines. La sortida de l'etapa s'efectua des de Nimes, al departmanet del Gard. El primer esprint intermig es troba situat al km 37, a Saint-Rmy-de-Provence, al departament de les Boques del Roine. Un cop dins la Vaucluse, l'etapa va prenent alada progressivament en passar per Ate a les Muntanyes de Vaucluse i el Luberon. Les dues dificultats muntanyoses del dia es troben ja dins el departament dels Alps de l'Alta Provena. La cota de Mane (km 129) s seguida de l'esrpint d'Oraison. El coll de l'Orme, a 734 msnm, es troba a sols 10 km de l'arribada, a Dinha.

 Desenvolupament de l'etapa .
Un grup de 21 ciclistes s'escapen des del km 5 de la cursa, per sols arriben a tenir una mxima diferncia de poc ms d'un minut. El gran grup, encapalat pel Silence-Lotto i el , els va agafant poc a poc. Poc desprs de Saint-Rmy-de-Provence Jos Ivn Gutirrez Palacios (), William Bonnet (), Bram Tankink () i Sandy Casar () deixen la companyia dels altres escapats, arribant a tenir una mxima diferncia 6' 50" al km 85. A 28km de la meta Gutierrez marxa tot sol, per el gran grup l'agafa a 10 km de la meta, quan s'est pujant el Coll de l'Orme, la darrera dificultat muntanyosa del dia. En aquesta ascensi Mark Cavendish perd contacte amb el grup cadpavanter, perdent tota oportunitat d'optar a una nova victria d'etapa. A 6 km de l'arribada Sylvain Chavanel intenta sorprendre el gran grup, per s agafat dins el darrer quilmetre. 

La victria d'etapa se la juguen a l'esprint, sent el vencedor scar Freire i consolidant d'aquesta manera el maillot dels punts.

La classificaci general no pateix cap canvi notable, aix com tampoc la resta de classificacions. Nicolas Jalabert es veu obligat a abandonar durant el recorregut de l'etapa.

Esprints intermitjos.

 1r esprint intermig. Saint-Rmy-de-Provence (km 37);


2n esprint intermig. Saint-Julien-d'Asse (km 165);


Ports de muntanya.
 Cte de Mane. 4a categoria (km 128,5) ;

 Col de l'Orme. 4a categoria (km 185) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Jos Ivan Gutirrez ()

Abandonaments.
 Nicolas Jalabert (Agritubel)

Notes. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324653" title="Johann Karl Wilhelm Illiger" nonfiltered="1548" processed="1541" dbindex="126585">

Johann Karl Wilhelm Illiger (nascut el 19 de novembre del 1775 a Braunschweig i mort el 10 de maig del 1813 a Berln) fou un zoleg i entomleg alemany.

Johann Karl era fill del comerciant Johann Jakob Illiger i tenia sis germans. A l'escola ja va mostrar un gran inters per la naturalesa i reun una collecci botnica. Comenc a estudiar medicina per fou obligat a deixar-ho a causa d'una greu malaltia. Durant aquest temps, Illiger visqu a casa el seu professor de l'escola i continu el seu treball sobre els insectes. Illiger escrigu obres importants sobre els colepters i descrigu moltes espcies noves.

A partir del 1799, la seva salut millor i pogu estudiar a Helmstedt i Gttingen. Contribu de manera significativa a la sistemtica de la zoologia amb el seu llibre Versuch einer vollstndigen Terminologie fr das Thierreich und Pflanzenreich (Investigaci sobre una terminologia completa pels regnes dels animals i de les plantes).

El 1802, Illiger conegu l'investigador Gran von Hoffmannsegg, que tenia una collecci bastant completa d'insectes, amb animals de tots els cantons del mn. Per tal de descriure aquesta collecci, Illiger fund un diari d'entomologia que s'edit entre el 1802 i el 1807. Desprs d'aquest treball, Illiger es doctor a la Universitat de Kiel. A ms de les seves mltiples obres sobre insectes, tamb escrigu sobre mamfers.

El 1806, es mud a Berln i comen un investigaci sobre els mamfers i ocells d'Amrica del Sud. Desprs d'un altre any de mala salut, el 1810 esdevingu observador de la Knigliche Naturaliensammlung de Berln. Des d'aleshores fins la seva mort, Illiger escrigu nombrosos texts sobre la sistemtica dels animals. Entre altres, separ els monotremes de l'ordre dels edentats i defin moltes noves relacions.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324655" title="El Mol d'Avall" nonfiltered="1549" processed="1542" dbindex="126586">
El Mol d'Avall est situat el terme de l'Arbol (Baix Camp), tot i que anteriorment pertanyia al Priorat.

Es troba en una vall del Riu d'Arbol, i s'hi accedeix per una pista forestal que surt de la carretera comarcal C-242 quan passa pel Coll d'Alforja. s un dels diversos molins de la zona, habitats fa molts anys, com el Mol d'en Rac o el Mas de la Garra.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324657" title="Mar de Riudecanyes" nonfiltered="1550" processed="1543" dbindex="126587">
Mar de Riudecanyes s una urbanitzaci que es va construir als voltants de l'any 1970, al costat del pant de Riudecanyes, a la localitat del mateix nom. Te vistes al pant, en el que es fan activitats esportives.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324662" title="La Dolores" nonfiltered="1551" processed="1544" dbindex="126588">


La Dolores s un drama de Fructus Gelabert del 1908 va tenir tal xit que es van fer dues versions ms: La Dolores 1923, de Maximiliano Thous, i La Dolores 1940, de Florin Rey.

 Sinopsi .

Dolores s'ha enamorat de Melchor, un barber de poble. Un dia el pare d'ella els descobreix en actitud afectuosa i decideix enviar la noia a Terol com a serventa. Melchor, gran faldiller, es presenta a Terol i desprs de seduir Dolores l'abandona a la seva sort.

Dolores torna a la casi del seu pare per aquest es desentn d'ella i mor d'un atac al cor. La Dolors est a boca de tot el poble i decideix anar a la recerca de Melchor que viu a Calataiud.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324667" title="Xinxilla domstica" nonfiltered="1552" processed="1545" dbindex="126589">

La xinxilla domstica (Chinchilla laniger x Chinchilla brevicaudata) s un hbrid domstic de les dues espcies salvatges de xinxilla (Chinchilla). Es tracta d'un animal nocturn, de mida mitjana per un rosegador, que prov principalment de l'espcie C. lanigera, originria dels Andes. Criada en captivitat amb xit des del 1923, fou seleccionada sobretot pel seu pelatge esps i seds, per aquest hbrid tamb ha esdevingut un animal de companyia des de fa uns quinze anys. A diferncia de les espcies salvatges, que sn espcies protegides, no es troba en perill de desaparici. s la varietat de xinxilla ms coneguda pels pelleters, els laboratoris i el gran pblic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324678" title="Mortadello i Filem. Missi:Salvar la Terra" nonfiltered="1553" processed="1546" dbindex="126590">


Mortadello i Filem. Missi:Salvar la Terra s una pellcula espanyola que es va estrenar el 25 de gener de 2008. Est protagonitzada pels famosos personatges de cmic del dibuixant Francisco Ibez. Ha estat produda per la divisi de cinema del Grupo Zeta, la productora ON PICTURES. Est dirigida per Miguel Bardem.

 Argument .

El planeta s'enfronta amb una gran amenaa: coincidint amb la pitjor sequera que s'hagi viscut mai, un grup de malfactors est esgotant totes les reserves d'aigua que queden a la Terra.

Els millors agents secrets del mn es reuneixen amb urgncia, per no compten amb cap pista. Per acabar d'empitjorar les coses, el malvat Botijola (Carlos Santos) planeja atemptar contra aquesta reuni, per liquidar aix tots els agents. La seva intenci s la de convertir la beguda que porta el seu nom en el substitut de l'aigua. Per aix intentar tamb segrestar l'esbojarrat Professor Bacteri (Janfri Topera) i aconseguir que treballi per a ell.

Tanmateix, hi ha dues coses amb qu Botijola no comptava. D'una banda, que Bacteri, abans de ser segrestat, va amagar les peces del seu invent en diferents moments histrics, utilitzant la mquina del temps. Per una altra, que dos dels agents internacionals no van acudir a la reuni sabotejada, dos agents que es convertiran en l'nica esperana del mn: Mortadello (Eduard Soto) i Filem (Pepe Viyuela). Aquests hauran de deixar de costat les seves anteriors disputes per tornar de nou a l'acci; per a salvar el mn, comptaran amb l'inestimable ajuda d'Ofelia (Berta Ojea) i amb la possibilitat de viatjar en el temps.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324685" title="Activitat fsica" nonfiltered="1554" processed="1547" dbindex="126591">
S'entenen per Activitat Fsica tots els moviments naturals i/o planificats que realitza l'sser hum obtenint com resultat un desgast d'energia, amb fins profilctics, esttics, de performance esportiva o rehabilitadors.
L'activitat fsica s tot tipus de moviment corporal que realitza l'sser hum durant un determinat perode de temps, ja siga en el seu treball o activitat laboral i en els seus moments d'oci, que augmenta el consum d'energia considerablement i el metabolisme de reps, s a dir, l'activitat fsica consumeix calories.

Les variables que influeixen en el consum de calories quan es realitza una activitat fsica sn:
 Temps: La quantitat de temps que es dedica a l'activitat fsica afecta a la quantitat de calories que es consumeixen. ;
 Pes: El pes corporal d'una persona que realitza una activitat fsica t una influncia sobre la quantitat de calories cremades. Aix les persones de major pes consumeixen ms calories.
 Ritme: El ritme al que una persona realitza l'activitat fsica influeix en la quantitat de calories gastades. Per exemple, caminar 5 quilmetres en una hora consumeix ms calories que caminar 2 km en una hora. ;

El realitzar o aconseguir una activitat fsica diria s beneficis per a la salut, de tal manera que les millors activitats fsiques sn les activitats quotidianes de la vida diria, com caminar, muntar en bicicleta, pujar escales, fer les tasques de la llar, fer la compra, si aquestes es realitzen freqentment. Per el ms recomanable s practicar un exercici fsic programat i d'intensitat moderada. 

El contrari de l'activitat fsica s la inactivitat o sedentarisme. 

Els anglosaxons no troben distinci entre activitat fsica i exercici fsic.

Efectes de l'activitat fsica: 
 Metabolisme basal: L'activitat fsica no noms augmenta el consum de calories sin tamb el metabolisme basal, que pot romandre elevat desprs de 30 minuts d'una activitat fsica moderada. La taxa metablica basal pot augmentar un 10% durant 48 hores desprs de l'activitat fsica. ;
 Apetit: L'activitat fsica moderada no augmenta l'apetit, fins i tot el redueix. Les investigacions indiquen que la disminuci de l'apetit desprs de l'activitat fsica s major en individus que sn obesos que en els quals tenen un pes corporal ideal. ;
 Greix corporal: La reducci de calories en la dieta juntament amb l'activitat fsica pot produir una prdua de greix corporal del 98%, mentre que si noms es produeix una reducci de calories en la dieta es perd un 25% de massa corporal magra, s a dir, mscul, i menys d'un 75% del greix. ;

El terme activitat fsica inclou: 
 Esport.
 Educaci fsica. ;

Cal entendre esport com activitat fsica reglamentada i amb un suport social important. Per contra, l'abs de l'activitat fsica sense planificaci i vigilncia pot ser destructiu. Des d'envelliment cellular prematur, desgast emocional i fsic, debilitament del sistema immunolgic, entre d'altres. 


.
.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324687" title="Pauvre Pierrot!" nonfiltered="1555" processed="1548" dbindex="126592">


Pauvre Pierrot! (Pobre Pierrot! en catal) s una pellcula de dibuixos animats d'mile Reynaud que es va estrenar el novembre de 1892 en el Muse Grvin de Pars i es va projectar ininterrompudament fins a febrer de 1894 mitjanant el teatre ptic, sistema d'illusi de moviment, inventat pel propi autor, que projectava una pellcula sobre una pantalla translcida fent-la passar davant d'una font de llum dotada d'un sistema de miralls.

La histria desenvolupa una trama cmica entre els personatges extrets de la Comdia de l'art italiana Arlequ, Pierrot i Colombina. Els dos protagonistes competeixen per l'amor de Colombina, si b aquesta mostra el seu rebuig cap a Pierrot i es queda al final amb l'amor d'Arlequn.

 Sinopsi .

Arlequ passeja amb una mscara per un jard. En sentir que alg s'apropa, s'amaga rere una columna. Apareix la bella Colombina, que s'espanta en veure a l'emmascarat sortir del seu amagatall, per es tranquillitza quan el jove Arlequ es descobreix. Aquest comena a declarar el seu amor a Columbina quan, desprs d'escoltar un soroll a la porta del fons, es torna a amagar i es colloca la mscara.

Era Pierrot, amb una mandolina en bandolera i un ram de flors ocult a la seva esquena, que, desprs d'una reverncia, ofereix a Colombina qui, noms per comproms, accepta el regal. Pierrot observa el poc inters que mostra ella i se'n va, la qual cosa aprofita Arlequ per sortir, li fa un senyal i se'n van a casa seva.

Poc desprs apareix Pierrot plorant desconsoladament i, desprs de beure uns glops de licor, cobra nous nims i es dirigeix al balc de la casa on entona una serenata amb la seva mandolina. Arlequ, enfadat, li propina un cop rpid a l'esquena i se'n va. Pierrot, sense veure qui l'ha colpejat, acaba de buidar la seva ampolla i canta de nou la seva can:

Pour peindre vos grces finesVotre taille de roseauJe saurai prendre  WatteauSon me,  ma ColombineUn vieil air de mandoline,L'voquera du tombeauPour peindre vos grces finesVotre taille de roseau...

Arlequ, agafant l'ampolla que ha deixat al terra, li dna una altra bona raci de cops i, satisfet per haver-li donat seu merescut, es reunir amb la seva estimada Colombina.

 Bibliografia .

Luis Enrique Ruiz lvarez, Obras pioneras del cine mudo, Bilbao, Mensajero, 2000, pp. 16-18. ISBN 84-271-2296-9;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324697" title="Autour d'une cabine" nonfiltered="1556" processed="1549" dbindex="126593">


Autour d'une cabine (que es podria traduir en catal com Al voltant d'una caseta de bany) s una pellcula de dibuixos animats d'mile Reynaud que es va estrenar el gener de 1895 al museu Grvin de Pars i es va projectar fins a 1900 amb el sistema del teatre ptic, que creava la illusi de moviment grcies a la projecci d'una pellcula dibuixada pel propi autor sobre una pantalla.

 Sinopsi .

En una platja amb dues casetes de bany diversos banyistes es llancen des d'un trampol. En aquesta idllica escena apareix una dona vestida elegantment que es passeja amb el seu gosset. De darrere d'un dels vestidors sorgeix un home amb gorra de mar, monocle i aspecte educat, que acaba empenyent i caient la dona. Aquest l'ajuda a aixecar-se i s'excusa traient-se la gorra. La dona entra a canviar-se i el copurchic, mira cap al pblic, amb gest d'estranyesa. Per, tot seguit, s'apropa a la finestreta de la cabina per observar la dona mentre es canvia de roba.

En aquell moment apareix el marit i, sorprenent in fraganti el tafaner, li dna una puntada de peu al darrere. Aquest marxa i la dona surt de la caseta, es treu el barns i es mostra en vestit de bany. A continuaci entren els dos en l'aigua per jugar i gaudir del bany merescut, i s'allunyen nedant. Desprs d'aix, apareix un barquito amb una espelma replegada mogut a rems. El barquer deixa els rems i desplega l'espelma, on apareix la frase: La rpresentation est finie (La representaci ha acabat).

 Anlisi .

Autour d'une cabine s una pellcula ms elaborada que les precedents. El prleg amb els banyistes capbussant-se al mar ja allunya aquest tipus d'espectacle de les obres teatrals. Els efectes de so, que ja Reynaud incorporava a la pellcula amb una pista electrnica sincronitzada a la mateixa cinta, ens transporten a un estiu de l'poca, poblat de bona burgesia que gaudeix del seu lleure. La presncia de l'aigua, les cabussades i els banyistes per si sols creen un ambient relaxat i evocador. Per la presncia de la comicitat, les aparences de gentlemen defraudades pel tafaner i l'escena d'amor alegre del final, doten de caracteritzaci psicolgica els personatges. Per a aquesta obra pionera, els assoliments de Reynaud sn estimables.

L'obra es va representar ininterrompudament al museu Grvin de gener de 1895 a mar de 1900, en directa competncia ja amb el Cinematgraf dels germans Lumire. A partir de 1896, el programa de l'espectacle en el qual s'oferia va incloure ja una pellcula cinematogrfica, Guillaume Tell, protagonitzada per actors, encara que dirigida pel propi Reynaud. Tanmateix, aquest film d'animaci es va mantenir cinc anys en cartell fins que el Museu Grevn va decidir acabar el contracte que va establir amb Reynaud per a la presentaci del seu espectacle. Finalment, i malgrat que el realitzador va donar al Sena la major part de les seves obres, aquesta obra s'ha conservat com a testimoni d'un cinema visionari i que es va avanar a la seva poca.

 Bibliografia .

Emilio Garca Fernndez (dir.), Historia Universal del Cine, vol. 1, Madrid, Planeta, 1982. ISBN 84-7551-385-9 ;
Luis Enrique Ruiz lvarez, Obras pioneras del cine mudo, Bilbao, Mensajero, 2000, pp. 24-26. ISBN 84-271-2296-9;

 Enllaos externs .

 Vdeo d'Autour d'une cabine;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324701" title="ImperiumAO" nonfiltered="1557" processed="1550" dbindex="126594">
ImperiumAO, tamb abreujat Iao, s un videojoc de rol en lnia multijugador massiu disponible per als sistemes operatius Windows. Va ser desenvolupat l'any 2004 a partir del videojoc Argentum Online, del qual inicialment possea molts elements, per, des de la versi 1.3 de ImperiumAO, el motor grfic i la plataforma del servidor no sn les mateixes que en Argentum Online.

L'acci es desenvolupa en un mn de ficci virtual on s'adopta el paper d'un personatge determinat que interactua amb altres personatges, ja siguin jugadors online o personatges no jugadors (o NPC, com s'anomenen habitualment al joc). Totes les interaccions es desenvolupen en un ambient fantstic com en un joc de rol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324715" title="Tarser" nonfiltered="1558" processed="1551" dbindex="126595">

Els tarsers sn primats prosimis del gnere Tarsius, un gnere monotpic de la famlia dels trsids, que tamb s monotpica dins l'infraordre dels tarsiformes. Tot i que el grup estava ms ests antigament, totes les espcies vivents actualment viuen a les illes del sud-est asitic.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324722" title="Glag" nonfiltered="1559" processed="1552" dbindex="126596">

Els glags (Galagidae) sn una famlia de petits primats nocturns que viuen al continent afric. Sn saltadors gils i corren rpidament per les branques dels arbres.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324733" title="Lorsid" nonfiltered="1560" processed="1553" dbindex="126597">

Els lorsids (Lorisidae) o lrids (Loridae) sn una famlia de primats estrepsirins. Els lorsids sn esvelts animals arboris. Inclouen els loris, els potos i els pottos.

Viuen a les regions tropicals del centre d'frica, aix com al sud i sud-est asitic.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324736" title="Micronomus beccarii" nonfiltered="1561" processed="1554" dbindex="126598">

Mormopterus beccarii s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Austrlia, Indonsia i Papua Nova Guinea.

Subespcies.

 Mormopterus beccarii beccarii;
 Mormopterus beccarii astrolabiensis;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324737" title="15a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="1562" processed="1555" dbindex="126599">

La 15a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el diumenge 20 de juliol, entre Embrun i l'estaci d'esqu italiana de Prato Nevoso, amb un recorregut de 183 quilmetres.

Perfil de l'etapa.
La 15a etapa del Tour de Frana s la primera de les etapes alpines d'aquesta edici. Amb sortida a Ambrun (Alts Alps) els ciclistes hauran d'afrontar dues importants dificultats muntanyoses. La primera d'elles s el coll de l'Agnello al km 58 (20,5 km de distncia a un 6,6% de pendent mitjana) i de categoria especial. Aquesta s la primera vegada que el Tour de Frana passa per aquest cols, amb el cim a 2.744 msnm. Un cop coronat els ciclistes entren a Itlia, al Piemont per anar a buscar l'arribada a l'estaci hivernal de Prato Nevoso (11,4 km de pujada al 6,9%), de primera categoria. Abans els ciclistes hauran de superar un port de 3a categoria, el coll de Morte.  

Dos esprints intermitjos, a Guillestre i a Rossana, seran els que es trobaran els ciclistes. 

El recorregut que s'ha seguit no s el previst inicialment quan l'octubre de 2007 es va presentar aquesta edici del Tour. La cursa inicialment havia de sortir de Dinha i havia de passar pel coll de Larche, per el risc de desprendiments que hi ha en aquella carretera ha obligat els organitzadors a modificar el recorregut i el lloc de partida de l'etapa .

 Desenvolupament de l'etapa .
La sortida de l'etapa est marcada per l'absncia de Mark Cavendish, vencedor de 4 etapes d'aquesta edici del Tour de Frana. Cansat per l'esfor realitzat durant les etapes precedents i amb el cap posat en els Jocs Olmpics de Pequn, en qu prendr part en la prova de l'americana, decideix no sortir en la primera etapa alpina .

La sortida, a Embrun, s'efectua sota la pluja. Egoi Martinez (Euskaltel-Euskadi), Danny Pate (Garmin Chipotle) i Jos Luis Arrieta (AG2R Prvoyance) s'escapen del gran grup al km 12, i al km 16 se'ls uneix Simon Gerrans ().

El gran grup deix anar fent als 4 escapats, els quals augmenten poc a poc la seva diferncia de cam cap el coll de l'Agnello. Durant l'ascens a aquest cols alp Stijn Devolder i Mark Renshaw abandonen la cursa. Els 4 escapats passen pel coll amb 11'50" per davant de Thomas Voeckler, Bernhard Kohl i Rmy di Grgorio, que tenen 15" respecte el gran grup.

En el descens, scar Pereiro pateix una aparatosa caiguda  quan en un tomb de paella xoca contra el guardarail, salta pel seu damunt i cau sobre la carretera, on queda estirat. La caiguda l'obliga a abandonar i fa que el gran grup alenteixi la marxa, espantat per la gravetat de la mateixa. Aix ajuda els escapats, els quals veuen augmentar la seva diferncia fins els 17'10" a l'avituallament de Melle . 

 Mentre la diferncia comena a disminuir, una nova caiguda es produeix fins el gran grup, quan en una rotonda propera a Cuneo un gran nombre de ciclistes van per terra. Els ms afectats seran Vincenzo Nibali, Sebastian Lang i Damiano Cunego. El Lampre acaben la persecuci que portaven al capdavant del gran grup i el Team CSC-Saxo Bank, amb Stuart O'Grady i Kurt Asle Arvesen, pren el relleu. A 25km de meta, al coll de Morte, la diferncia dels escapats s de 12'35" .

Arrieta s despenjat pels seus tres companys en la pujada a Prato Nevoso. Tot i els diversos atacs d'Egoi Martnez en la pujada, la victria se la juguen a l'esrpint els tres escapats, sent aquesta per Gerrans, deixant amb la mel als llavis al basc Egoi Martnez , el qual l'acusa de deslleial i mentider  .

El gran grup, encapalat per Fabian Cancellara i Jens Voigt, comena l'ascensi final amb 10 minuts de retard. Diverses acceleracions portaran a formar-se un petit grup format per Andy Schleck, Cadel Evans, Carlos Sastre, Frnk Schleck, Alejandro Valverde, Bernhard Kohl, Dens Mnxov, Christian Vandevelde i Samuel Sanchez. 
Sastre s el primer en intentar una nova acceleraci, constentat al moment per Snchez. Dens Mnxov ataca, per pateix una caiguda, sense conseqncies, en un gir tancat que el retorna al grup dels favorits. Diversos atacs animaran el grup i posaran en dificultats el liderat de Cadel Evans, el qual es troba sense cap company d'equip des de fa una bona estona. 
 
Un nou atac de Carlos Sastre, a un kilometre de meta, sols s contestat per Menxov i Kohl. Poc desprs Valverde s'afegeix a aquest tercet i Cadel Evans intenta mantenir el contacte amb Frnk Schleck. Menxov, i ms tard Valverde es despengen de Kohl i Sastre, els quals arriben a meta amb ms de 4' de retard respecte els vencedors

Per darrere, Frnk Schleck ataca Evans, superant-lo en 9" a l'arribada, cosa que el permet vestir-se amb el maillot groc. Kohl, que ha tret 38 i 47" A Frnk Schleck i Cadel Evans, es colloca en segona posici de la general, a banda de fer-se amb el maillot de la muntanya. A l'espera del segon dia de descans el cap de la classificaci est ms apretada que mai: els sis primers ciclistes es troben separats per menys d'un minut.

Esprints intermitjos.

 1r esprint intermig. Guillestre (km 14,5);


2n esprint intermig. Rossana (km 115,4);


Ports de muntanya.
 Coll de l'Agnello. Categoria especial (km 58) ;

 Colle del Morte. 3a categoria (km 157) ;

 Prato Nevoso.1a categoria (km 183) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.



 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.



Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Egoi Martnez (Euskaltel-Euskadi)

Abandonaments.
 Mark Cavendish (Columbia), no surt

 Stijn Devolder (Quick Step), al pas pel coll de l'Agnello

 Mark Renshaw (), al pas pel coll de l'Agnello

 scar Pereiro Sio (), per caiguda en el descens del coll de l'Agnello

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324738" title="Comarca de Santo Domingo de la Calzada" nonfiltered="1563" processed="1556" dbindex="126600">

La Comarca de Santo Domingo de la Calzada, La Rioja, (Espanya). A la regi Rioja Alta, de la zona de Valle.

 Nm. de municipis: 16;
 Superfcie: 252,67 km;
 Poblaci (2007): 9.437 habitants;
 Densitat: 37,35 hab/km;
 Latitud mitjana: 42 26' 50" nord;
 Longitud mitjana: 2 57' 18" oest;
 Altitud mitjana: 667,31 msnm;

 Municipis de la comarca .

 Baos de Rioja;
 Baares;
 Castaares de Rioja;
 Ciruea;
 Corporales;
 Gran;
 Herramlluri;
 Hervas;
 Leiva;
 Manzanares de Rioja;
 Santo Domingo de la Calzada;
 Santurde de Rioja;
 Santurdejo;
 Tormantos;
 Villalobar de Rioja;
 Villarta-Quintana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324744" title="Micronomus norfolkensis" nonfiltered="1564" processed="1557" dbindex="126601">

Mormopterus norfolkensis s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324746" title="Plesiadapiforme" nonfiltered="1565" processed="1558" dbindex="126602">

Els plesiadapiformes (Plesiadapiformes) s un ordre extingit de mamfers. s o b molt proper als primats o b n's l'avantpassat. La majoria d'aquests animals tenen massa diferncies com per ser avantpassats dels primats. Els ms primitius tenen dents que indiquen fermament que comparteixen un avantpassat com amb els primats. Purgatorius s el fssil ms antic que podria haver condut tant als primats com als plesiadapiformes.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324748" title="Micronomus planiceps" nonfiltered="1566" processed="1559" dbindex="126603">

Mormopterus planiceps s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Austrlia, Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324749" title="Baos de Rioja" nonfiltered="1567" processed="1560" dbindex="126604">

Baos de Rioja s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, en la marge esquerra del riu Oja al costat del tur El Castillar. 
Histria. 
El 4 d'octubre de 1254 va morir a la vila Diego Lpez III d'Haro, senyor de Biscaia, abrasat a l'introduir-se en una banyera d'aigua bullint en un intent de aplacar els seus dolors reumtics. Se li fa referncia en un acta matrimonial entri Iigo Ortiz de Ziga i Juana, filla bastarda del rei Carles III de Navarra, de 8 de mar de 1396, en la qual el pare del nuvi va dotar al seu fill amb diverses localitats, entre elles Baos de Rioja, Bobadilla, Clavijo i Hurcanos.  A mitjans del segle XIX va pertnyer a Eugenia de Montijo vdua de Napole III.

 Personatges illustres .
Sixto Cmara Tecedor: (26 d'octubre de 1878 - 26 d'agost de 1964) Militar i destacat matemtic;

 Referncies .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324754" title="Lorisiforme" nonfiltered="1568" processed="1561" dbindex="126605">

Els lorisiformes (Lorisiformes) o loriformes (Loriformes) sn un infraordre de primats que s'esten per frica i sia. Com a estrepsirins que sn, estan relacionats amb els lmurs i els ai-ais, per actualment no se sap si l'ai-ai s ms proper als lmurs, o si representa una forma ancestral de tant els lemuriformes com els lorisiformes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324756" title="Baares" nonfiltered="1569" processed="1562" dbindex="126606">

Baares s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. La seva economia es basa principalment en l'agricultura. Especialment en el cultiu de la patata, cereal, remolatxa i mongeta verda. 
 Histria . 
Les primeres referncies a l'existncia de la vila acrediten la seva existncia ja en l'any 1051:  Scemeno Munioz de Cerratn en la seva carta d'una donaci que fa a San Milln, quan Garsea rei de Pamplona, era 1089, posa de testimoni a Lope Enecores de Vaniares 

El 1133 el rei Alfons el Bataller, que senyorjava la Rioja, don a Pedro, arcedi i rector de l'esglsia del Salvador, tot l'hereteu que per decret reial tocava al castell de Bilibio, amb tot l'hereteu del Rei en la vila de Baares. En 1157, en la plaura de Valpierre, prxima a Baares, va ser escenari de dos combats entre les tropes de San III de Castella i de San III de Navarra, a l'haver intentat aquest aprofitar la mort d'Alfons VII de Castella per a conquistar terrenys castellans. La vila va ser escenari de cruentes batalles en els segles XII i XIII entre els regnes de Navarra i Castella. En 1478, es va concedir el ttol de comte de Baares a favor de Pedro Ziga, propietari del castell, del que resten avui algunes runes, pertanyent la localitat al seu senyoriu fins a l'abolici d'aquest sistema juridisccional en 1811. 

Va formar part de la provncia de Burgos fins que es va crear la provncia de Logronyo i avui pertany a la comunitat autnoma de La Rioja. La vila va contar amb hospital des de 1837. 

 Etimologia . 
En un butlla de 1199 per la qual es concedien privilegis al monestir de San Milln de la Cogolla apareix nomenat com Bannares, amb el sufix collectiu -ar i el plural femen mossrab -s. El topnim fa referncia a banys, generalment utilitzats en poca romana. 



 Referncies .


 Enllaos externs .

Ajuntament de Baares;
Genealogia del cognom Baares;
Mapa de baares ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324758" title="Molossops" nonfiltered="1570" processed="1563" dbindex="126607">

Molossops s un gnere de ratpenats de la famlia dels molssids que es troba a Sud-amrica i a l'Amrica Central.

Espcies.

 Molossops aequatorianus;
 Molossops mattogrossensis;
 Molossops neglectus;
 Molossops temminckii ;
 Cynomops abrasus;
 Cynomops greenhalli;
 Cynomops planirostris;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324759" title="Molossops aequatorianus" nonfiltered="1571" processed="1564" dbindex="126608">

Molossops aequatorianus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Equador.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324760" title="Kung Fu Panda" nonfiltered="1572" processed="1565" dbindex="126609">


Kung Fu Panda s una pellcula d'animaci de Dreamworks, dirigida per Mark Osborne i John Stevenson. Es va estrenar als Estats Units el 6 de juny del 2008 i a Espanya l'11 de juliol del 2008.

 Sinopsi .

Po s un panda fantic del Kung Fu, que malgrat ser l'animal ms mandrs de la Vall de la Pau, ser l'nic que podr salvar tots del malvat Tai Lung, un antic deixeble del Mestre Shifu. Per per convertir-se en un guerrer del Kung Fu, Po haur de suportar dures proves del seu mestre en companyia dels seus cinc companys i demostrar que ell s l'elegit.

Repartiment.


 Videojoc .

Un videojoc de Kung Fu Panda amb el mateix nom i basat en la pellcula, desenvolupat per Activision va sortir en venda als Estats Units el 3 de juny de 2008, i a Espanya el 23 de juny de 2008. En ambds casos, abans de l'estrena oficial.

El video joc sera llanat per a pc, playstation 2, playstation 3, Xbox 360, Nintendo Wii, i el seu version mobil.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Lloc web oficial ;
 Kung Fu Panda a Internet Movie Database ;
 Avenos Kung Fu Panda per a Hispanoamrica ;
 Kung Fu Panda a hoyCinema;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324762" title="Castaares de Rioja" nonfiltered="1573" processed="1566" dbindex="126610">

Castaares de Rioja s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Se situa en el nord-oest de la provncia. Pel transcorre el ru Oja i el canal del Najerilla. 
 Histria . 
Es remunta a l'poca dels romans, com ho demostra la lpida oposada en el seu terme, en 1963, datada en l'any 30 de la nostra era. La seva proximitat a la via romana Aureliana li va poder concedir certa importncia. El poble es documenta en donacions a partir del segle XI. Va ser una possessi del Duc de Bjar i va estar en l'antiga delimitaci de Burgos. 

 Economia . 
Compta amb ms de 300 hectrees de regadiu dedicades a patata i remolatxa, a ms de cultius de cereals especialment de caparrn pinto molt popular en la zona, llegums i algunes vinyes. T dues piscifactories i diverses granges de bestiar porc, ov i bov. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324766" title="Ciruea" nonfiltered="1574" processed="1567" dbindex="126611">

Ciruea s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Cap al sud es troben els conjunts monstics de San Milln de la Cogolla i l'Abadia de Caas. Connecta amb la carretera nacional N-120 entre Logronyo i Burgos per l'autonmica LR-236.

 Historia . 
Una de les primeres referncies de Ciruea apareix en 1052, al fundar el Monestir de Santa Mara la Real de Njera per Garcia IV Sanxes III de Navarra, al que va atorgar com bns la localitat de Ciruea i totes les seves pertinences. En el segle XIV va arribar a despoblar-se per repetits desaforaments dels seus vens.Una exempci de tributs pel termini de 10 anys va permetre que els habitants de la mateixa tornessin a les seves cases en 1387. Va formar part de la provncia de Burgos fins que en 1833 es va crear la provncia de Logronyo. 

 Enllaos externs .
 Web oficial del Rioja Alta Golf Club;
 Dades del camp de golf;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324768" title="Viscatxa" nonfiltered="1575" processed="1568" dbindex="126612">

Les viscatxes sn rosegadors de la famlia dels xinxllids, tots originaris d'Amrica del Sud. N'hi ha quatre espcies, repartides en dos gneres:

Viscatxa de les planes (Lagostomus maximus);
Viscatxa del Nord (Lagidium peruanum);
Viscatxa de muntanya (Lagidium viscacia);
Viscatxa de Wolffsohn (Lagidium wolffsohni);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324770" title="Molossops mattogrossensis" nonfiltered="1576" processed="1569" dbindex="126613">

Molossops mattogrossensis s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Brasil, Veneuela, Guaiana i Colmbia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324772" title="Shrek" nonfiltered="1577" processed="1570" dbindex="126614">


Shrek s una pellcula d'animaci 3D de l'any 2001 dirigida per Andrew Adamson i Vicky Jenson.

 Argument .

Shrek s un ogre que no fa olor gaire b, viu en un pant i s molt gels de la seva intimitat. Un dia veu la seva llar envada sobtadament per un grup de personatges de contes de fades, que han estat desallotjats per un malvat i baixssim prncep (Lord Farquad). Ell va amb Ase al castell de Lord Farquad, on aquest fa un tracte amb Shrek: ha de buscar la princesa Fiona a canvi del seu pant. Shrek llavors, acompanyat per un ase parlant cridat simplement Ase (Burro en la versi llatinoamericana) es dirigeixen al castell on es troba captiva la princesa, lloc que s custodiat per aquesta terrible criatura llana-foc que resulta ser una dragona, i desprs de crrer grans aventures durant el rescat de l'esmentada princesa, finalment s'adona, en trobar l'amistat sincera en Ase i l'amor en la princesa Fiona, la qual va haver de rescatar, que el mn no s tan dolent com creia.

 Comentaris .

Shrek va ser estrenada el 18 de maig del 2001.

El gui est basat en un llibre de William Steig.

 Banda sonora .

La msica de Shrek va ser composta per Harry Gregson-Williams, per a ms a la pellcula es van incloure temes vocals de diferents artistes. Els esmentats temes sn:

 Stay Home - Self;
 I'm a Believer - Smash Mouth;
 Like Wow! - Leslie Carter;
 It Is You (I Have Loved) - Dana Glover;
 Best Years Of Our Lives - Baha Men;
 Bad Reputation - Halfcocked;
 My Beloved Monster - Eels;
 You Belong To Me - Jason Wade;
 All Star - Smash Mouth;
 Hallelujah - John Cale;
 I'm on My Way - The Proclaimers;
 I'm a Believer (Reprise) - Eddie Murphy;

 Premis .

 BAFTA al millor actor de repartiment .




 2001;
 BAFTA Childrens' - Best Feature Film;
 Bogey Award in Silver - ?;
 Golden Screen - ?;
 NBR - Best Animated Feature;
 2002;
 Annie;
 Outstanding Achievement in an Animated Theatrical Feature;
 Outstanding Individual Achievement for Directing in an Animated Feature Production;
 Outstanding Individual Achievement for Effects Animation;
 Outstanding Individual Achievement for Music Score an Animated Feature Production;
 Outstanding Individual Achievement for Production Design in an Animated Feature Production;
 Outstanding Individual Achievement for Storyboarding in an Animated Feature Production;
 Outstanding Individual Achievement for Voice Acting by a Male Performer in an Animated Feature Production;
 Outstanding Individual Achievement for Writing in an Animated Feature Production;
 ASCAP - Top Box Office Films;
 BAFTA - Best Screenplay - Adapted;
 BFCA - Best Animated Film;
 Blimp - Favorite Voice from an Animated Movie;
 BMI Film Music - ?;
 DFWFCA - ' Best Animated Film;
  FFCC - Best Animation;
 Golden Reel - Best Sound Editing - Music - Animated Feature;
 Karlovy Vary International Film Festival - Audience Award;
 KCFCC - Best Animated Film;
 OFCS - Best Animated Feature;
 Oscar - Best Animated Feature;
 People's Choice Award - Favorite Motion Picture;
 Premi Saturn - Best DVD Special Edition Release;
 Sierra Award - Best Animated Film;
 Young Artist Award - Best Family Feature Film - Animation;

 Doblatge .

 A Espanya .

La versi espanyola en castell va comptar amb les veus de:

 Juan Antonio Muoz - Shrek;
 Jos Snchez Mota - Ase;
 Juan Carlos Gustems - Lord Farquaad;
 Nuria Mediavilla - Princesa Fiona;
 Juan Miguel Valdivieso - Els tres cerditos;
 Aleix Estadella - Pinocho / Gingebre;

 A Mxic .

La versi mexicana es va presentar amb les veus de:

 Alfonso Obregn - Shrek;
 Eugenio Derbez - Burro;
 Dulce Guerrero - Princesa Fiona;
 Humberto Vlez - Lord Farquaad;
 Jess Barrero - Gingebre;
 Genaro Vsquez - Pinocho;

 Vegeu tamb .

 Shrek 3D;
 Shrek 2;
 Shrek Tercer;

 Enllaos externs .

  Lloc web oficial;
 Fitxa de Shrek tercer en Cinfilo;
 Curiositats de Shrek Tercer;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324773" title="Corporales" nonfiltered="1578" processed="1571" dbindex="126615">

Corporales s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Inclou les poblacions de Corporales i Morales. La seva poblaci envellida a causa de l'emigraci es dedica a l'agricultura, encara que es conserven cases de cap de setmana. 
 Geografia . 
Limita a l'est amb Santo Domingo de la Calzada, a l'oest amb Gran i al sud amb Santurde de Rioja. 
 Histria . 
Apareix en un escrit de 1180 on Sanxa de Hervas donava a Santo Domingo de la Calzada una vinya a Corporales. 
 Comunicacions . 
Carretera LR-323 des de la N-120 prop del pont de Santo Domingo de la Calzada, passant per Corporales, Morales, Carrasquedo i Gran. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324774" title="Molossops neglectus" nonfiltered="1579" processed="1572" dbindex="126616">

Molossops neglectus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a l'Argentina, Colmbia, Brasil, Per, Surinam i Veneuela.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324776" title="Gran" nonfiltered="1580" processed="1573" dbindex="126617">

Gran s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.
 Geografia . 
El seu paisatge oscilla entre zona muntanyenca i boscosa i pendents suaus. La xarxa hidrogrfica s tan escassa que en els estius molt calorosos s'arriba a restringir l's d'aigua. La vasta superfcie del terme municipal s utilitzada en la seva majoria com camp agrcola. Solament un 10% correspon a terr arbrat. La terra s de sec, per tant els cultius estan dedicats gaireb completament al cereal, encara que tamb hi ha grans terrenys de patata i, en menor mesura, d'altres cultius de regadiu com psols i mongetes. 
 Histria . 
Segons els documents recuperats de l'poca l'origen de Gran es remunta al segle IX, que es la data de la construcci d'un castell per ordre del rei de Castella, Alfons III, sobre el cim d'un tur situat al costat de la vila, conegut com Mirabel o Mirabelia. Segons les Crniques Najerenses, en Gran havia un castell cap a l'any 885. Altres estudis indiquen l'any 889 com la data de construcci del castell. Aquesta fortalesa, juntament amb altres properes, servia per a defensar-se de les incursions musulmanes en territoris cristians. A l'empara del castell de Gran, van sorgir petits barris i llogarets fins que, a poc a poc, es va anar establint una poblaci. Es coneix l'existncia de nombrosos hospitals. Un d'ells era el de Carrasquedo (ermita actual que duu el mateix nom). Granionne va estar implicat en les lluites territorials entre el rei San VI de Navarra i Alfons VIII de Castella, en la segona meitat del segle XI. 

En l'any 1176, navarresos i castellans es van reunir sota l'arbitratge del monarca angls Enric II per a posar fi a la guerra. El rei navarrs reclamava per a si el castell de Mirabel que li corresponia per dret hereditari. Per el castell de Gran va seguir sent castell. En 1187, Alfons VIII va concedir un fur a la vila, amb el qual es va determinar la planificaci urbanstica del nou assentament. Els habitants dels barris es van congregar entorn del monestir de San Juan, situat en el mateix lloc on se situa en l'actualitat l'esglsia parroquial de Sant Joan Baptista. Amb el nou traat medieval es va revitalitzar el Cam de Santiago, grcies a que Domingo de la Calzada el va treure de la vella calada romana i ho va dirigir cap a Burgos, passant per Gran i Redecilla del Camino. Gran va estar envoltat de muralles, de les quals no es conserva cap vestigi. A mesura que va ser consolidant-se el nou centre urb, el castell va perdre importncia i la vila va ser evolucionant i la seva poblaci augmentant. Les frtils terres de Gran han donat lloc a moltes disputes. La ms famosa s  la Llegenda dels Valents , per la qual es van enfrontar les localitats de Gran i Santo Domingo de la Calzada sobre la possessi de les terres de La Dehesa (1000 Ha.), situades entre ambds pobles.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Gran;
Pobles d'Espanya;
Llegenda dels Valents (versi extesa);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324778" title="Molossops temminckii" nonfiltered="1581" processed="1574" dbindex="126618">

Molossops temminckii s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a l'Argentina, Guaiana, Bolvia, Brasil, Colmbia, Paraguai, Per, Equador, Uruguai i Veneuela.

Subespcies.

 Molossops temminckii temminckii;
 Molossops temminckii griseiventer;
 Molossops temminckii sylvia;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324779" title="Shrek 3D" nonfiltered="1582" processed="1575" dbindex="126619">


Shrek 3D (2003) s un curt animat d'Universal Studios en 3D i 2D, dirigit per Simon J. Smith i rodat poc desprs del primer film, Shrek, que es va incloure en el DVD d'aquesta pellcula i el qual mostrava avenos de la segona part de la saga, Shrek 2.

 Argument .

Shrek i Fiona es disposen a passar la seva lluna de mel, acompanyats d'Ase/Burro, caminant en la seva carrossa-ceba, quan apareix Thelonious en el seu cavall i segresta la Princesa Fiona. Shrek i Ase rpidament surten en la seva cerca a travs d'un tenebrs bosc encantat, fins que arriben a un castell. All, es troben amb el malvat fantasma de Lord Farquaad, que els revela el seu sinistre pla: si Fiona no va poder ser la seva esposa i regna en vida, ho ser en la mort, per convertir-se en sobirana de l'inframn.

 Repartiment .



 Vegeu tamb .

 Shrek;
 Shrek 2;
 Shrek Tercer;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324780" title="Herramlluri" nonfiltered="1583" processed="1576" dbindex="126620">

Herramlluri s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Limita al nord amb Ochnduri, a l'est amb Villalobar de Rioja, al sud amb Gran i a l'oest amb Leiva. La localitat es troba en una vega a la marge dreta del riu Tirn. En aquest i dintre del municipi desemboca el riu Lachigo, les aiges del qual s'aprofiten mitjanant una llera per a regar les hortes. 
 Etimologia . 
Segons algunes teories, el topnim basc "Herramlluri" significa "Poble Cremat", i podria fer referncia a l'antiga ciutat romana de Lbia, destruda en les invasions franca i germana, creant-se les poblacions d'Herramlluri i Leiva. No obstant aix, la teoria lingsticament ms plausible s la que associa aquest nom a "vila de don Ferramel" ("Ferramell", nom medieval de bar + "uri", vila), en possible relaci amb un comte alabs. Fins al segle XVIII tamb era coneguda com Villa de Vega de Riu Tirn. 
 Histria . 
En Herramlluri han existit assentaments ibers, berons, romans i bascos. Els romans van conquistar l'assentament primitiu, anomenat Oliva, entorn de l'any 178 aC i li van donar el nom de Lbia. Est situat en el terme de Las Sernas, lloc de fcil defensa, ja que estava a la part alta del tur del Piquillo i en la confluncia dels rius Tirn i Relchigo. El pretor rom Semproni Tiberi Grac va ser l'encarregat de reduir les ciutats conjurades contra el poder de Roma, una de les quals sembla que va ser Oliva. Una vegada conquistada, es va encunyar la moneda romana per a pagar tributs a Roma. 

Durant les Guerres Civils, Lbia va ser fidel a Pompeu. Herramlluri est situat prop del jaciment arqueolgic de l'antiga ciutat de Lbia. S'han trobat restes d'poca anterior a Crist. La troballa ms important es va produir en 1905, quan es va trobar la Venus d'Herramlluri, actualment en el Palau Provincial. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
Venus d'Herramlluri;
Galeria Fotogrfica;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324782" title="Falsalarma" nonfiltered="1584" processed="1577" dbindex="126621">


Falsalarma s un grup de Hip Hop originari del barri de Les Termes de Sabadell (Barcelona) format per: DJ Neas (DJ), Dycache Santiago (productor) i els germans El Santo (David Navarro Romero, Mc) i Tit (ngel Navarro Romero, Mc).

Va treure el seu primer Maxi Senzill al 2000, editat per la discogrfica Avoid Records i titulat No hay quien nos pare. Dos anys ms tard, van crear el seu primer lbum amb el nom de La Misiva.

Els dos principals components del grup, El Santo i Tit, van treure dos Maxi senzills per separat al 2004. A l'any segent treuen el seu segon disc de llarga durada, titulat Alquimia, amb el primer videoclip del grup per a la can Bondad o Malicia.

A l'octubre del 2005 surt a la venta un DVD en directe del grup, gravat a un concert realitzat a Madrid. El mateix any creen un senzill per a la versi espanyola del videojoc Need for Speed: Most Wanted
 
El tercer lbum de llarga durada es va publicar el 30 d'abril del 2008, amb el nom de Ley de Vida.

Durant els mesos d'agost, setembre i octubre, estan de gira per Espanya presentant el seu nou disc, amb concerts a ciutats com Sevilla, Crdova, Barcelona o Bilbao.

 Discografia .
 "La revolucin del sonido" (Maqueta) (1997);
 "No hay quien nos pare" (Maxi senzill) (Avoid Records, 2000);
 "La misiva" (lbum) (Avoid Records, 2002);
 "Alquimia" (lbum) (BoaCor, 2005);
 "BSO Need for Speed: Most Wanted" (Maxi senzill) (2005);
 "Alquimia Tour 2005" (DVD) (BoaCor, 2006);
 "Mar de dudas" (Maxi senzill) (BoaCor, 2007);
 "Ley de vida" (lbum) (Falsalarma Records, 2008);

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324783" title="Salida de la misa de doce de la Iglesia del Pilar de Zaragoza" nonfiltered="1585" processed="1578" dbindex="126622">


Salida de la misa de doce de la Iglesia del Pilar de Zaragoza (en catal, Sortida de la missa de dotze de l'Esglsia del Pilar de Saragossa) est considerada com la pellcula que inaugura la histria del cinema espanyol. Eduardo Jimeno Correas, natural de Saragossa, va dirigir el primer film fet a Espanya per un espanyol. En realitat es tractava de la segona pellcula de l'aragons, ja que la seva primera obra (unes maniobres de l'exrcit al costat de l'Ebre) va resultar tcnicament intil per culpa de la falta de llum.

La pellcula te una longitud de 12,40 metres i cont 651 fotogrames.

Aquesta sortida d'una esglsia s'inscriu dins del gnere anomenat "Escenes naturals", simples filmacions de tot tipus d'esdeveniments reals que sorprenien els espectadors dels ltims anys del segle XIX. La cmera estava situada en un balc prxim a la Baslica del Pilar de Saragossa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324786" title="Hervas" nonfiltered="1586" processed="1579" dbindex="126623">

Hervas s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, entre els rius Oja i Najerilla. La seva economia es basa principalment en l'agricultura (patates, blat, ordi, etc.), encara que alguns habitants es desplacen diriament a treballar en localitats properes. 
 Historia . 
La primera escriptura en la qual apareix nomenada la vila s en una cessi de San III de Navarra del monestir d'Hervas al de San Milln, en 1029. El 26 de mar de 1651 Felip IV va atorgar el ttol de Comte d'Hervas a l'arquebisbe de Burgos, Francisco Manso.

Hervas va pertnyer a la provncia de Burgos fins a la creaci de la provncia de Logronyo en 1833. Hi ha hagut una disputa oberta entre Hervas i la propera localitat d'Alesanco sobre on va nixer realment Zenn de Somodevilla y Bengoechea, Marqus de l'Ensenada, a causa de l'existncia de dues partides de baptisme, ambdues autntiques. La d'Hervas est datada el 25 d'abril de 1702 i la d'Alesanco el 2 de juny d'aquest mateix any. 
 Comunicacions .
Dos branques comuniquen amb la carretera N-120, futura Autovia del Cam de Santiago, a 4 km. de Santo Domingo de la Calzada i a 13 de Njera. Tamb hi ha una carretera asfaltada cap a Baares. 

 Personatges illustres .
Zenn de Somodevilla y Bengoechea, Marqus de la Ensenada, estadista i ministre espanyol.
Miguel Capelln, pilotari professional en la modalitat a m.

 Enllaos externs .
Web sobre Hervas;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324789" title="Cynomops greenhalli" nonfiltered="1587" processed="1580" dbindex="126624">

Cynomops greenhalli s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba al Brasil, Colmbia, Costa Rica, Equador, Guaiana Francesa, Guaiana, Hondures, Mxic, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneuela.

Morfologia.

 Fa entre 40 i 97 mm de llargria total.
 s marr groguenc o negre a la part superior i gris a la inferior. ;
 Pavellons auriculars curts i arrodonits. ;

Alimentaci.

Menja insectes.

Referncies.



Bibliografia.

 LaVal, Richard: Records of Bats from Honduras and El Salvador. Journal of Mammology, Vol. 50, Nm. 4 (Novembre, 1969), pp. 819-822. ;

Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324793" title="Leiva" nonfiltered="1588" processed="1581" dbindex="126626">

Leiva s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.
 Histria . 
L'origen de Leiva es remunta a l'existncia d'una ciutat celtibera anomenada Oliva i habitada pels berons. Aquesta ciutat se situava en un tur en el marge dret del riu Tirn, a uns dos quilmetres de l'emplaament actual. Quan van arribar els romans a la pennsula Ibrica en el segle III la van prendre i el seu nom va passar a ser Libia. A Libia arribava una calada romana procedent de Cesaraugusta (Saragossa), la qual desprs es va convertir en ruta principal del Cam de Santiago. Amb la caiguda de l'Imperi Rom els visigots van destruir diverses ciutats de la calada en l'any 574, entre elles Libia, obligant als seus habitants a installar-se en la plana, en la ubicaci actual del poble. Desprs va arribar la dominaci rab en el 714, encara que els seus habitants seguien practicant el cristianisme (mossrabs). En aquesta poca el nom ja havia evolucionat a Leyba. 

El rei San I de Navarra reconquist aquestes terres el 923. En Leiva es va construir un castell feudal a la fi del segle XIV que encara perdura. Dels segles segents se sap que van residir en Leiva diversos nobles, com Antonio de Leiva, militar, o Juan de Leiva, qui va comprar els drets civils i militars de la vila a Felip II en 1558. Fins a l'abolici dels senyorius en el segle XIX Leiva va pertnyer als Comtes de Baos. En l'actualitat s un poble eminentment agrcola, que ha vist reduda la seva poblaci considerablement durant la segona meitat del segle XX a causa de l'emigraci a les ciutats dels seus habitants, encara que molts conserven cases de cap de setmana i a l'estiu augmenta notablement la presncia de gent. 

 Enllaos externs .
El Blog de Leiva;
Associaci Cultural Villa de Leiva;
Leiva a pueblos-espana.org;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324797" title="Tadarida brasiliensis" nonfiltered="1589" processed="1582" dbindex="126627">

Tadarida brasiliensis s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Antigua i Barbuda, Argentina, Bahames, Belize, Bolvia, Brasil, Illes Caiman, Xile, Colmbia, Costa Rica, Cuba, Dominica, Repblica Dominicana, Equador, El Salvador, Guadalupe, Guatemala, Hait, Hondures, Jamaica, Martinica, Mxic, Montserrat, Antilles Holandeses, Nicaragua, Panam, Paraguai, Per, Puerto Rico, Saint Kitts i Nevis, Saint Lucia, Trinitat i Tobago, Estats Units, Uruguai i Veneuela.

Subespcies.

 Tadarida brasiliensis brasiliensis;
 Tadarida brasiliensis antillularum;
 Tadarida brasiliensis bahamensis;
 Tadarida brasiliensis constanzae;
 Tadarida brasiliensis cynocephala;
 Tadarida brasiliensis intermedia;
 Tadarida brasiliensis mexicana;
 Tadarida brasiliensis murina;
 Tadarida brasiliensis muscula;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Imatges i informaci diversa ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324798" title="Conspiraci dels Pazzi" nonfiltered="1590" processed="1583" dbindex="126628">

La Conspiraci dels Pazzi va ser un esdeveniment que va tenir lloc l'any 1478 a la ciutat de Florncia, un episodi de l'enfrontament entre les famlies Pazzi i Mdici pel poder de la ciutat. 

Origen de la Famlia Pazzi. 

La Famlia Pazzi eren nobles toscans que havien esdeveningut banquers a Florncia al segle XIV. Andrea de Pazzi fou el promotor de la Sala capitular de Brunelleschi per a la comunitat franciscana a la Baslica de la Santa Creu de Florncia, sovint coneguda com la Capella Pazzi. 

La famlia provenia de Pazzo ("el boig"), un dels primers soldats que van grimpar per les muralles en el Setge de Jerusalem durant la Primera Croada, duuent amb ell una pedra de la Baslica del Sant Sepulcre. Posteriorment un membre de la famlia Pazzi tingu el privilegi d'encendre una llum amb aquesta pedra els Dissabtes Sant, quan tots els focs de la ciutat s'apagaven, i aix mateix aquesta llum pass a ser la que anualment reavivaria la llum a l'altar de la Catedral de Florncia.

Rivals menors dels Mdici, els Pazzi van estar involucrats en una conspiraci per a reemplaar als Mdici com governants de facto de la Repblica de Florncia amb Girolamo Riario, un nebot de Francesco della Rovere, que regnava com a papa amb el nom de Sixt IV. La poltica de fora, sovint despietada en el Renaixement itali, era el principal motiu. 

La Conspiraci. 

Orgens.
La famlia Pazzi no va ser la instigadora de la conspiraci, sin que aquest fet es degu als Salviati, banquers papals a Florncia. Sixt IV, ferm enemic dels Mdici, havia comprat el senyoriu d'Imola, un baluard en la frontera entre el territori papal i el tosc, un senyoriu que Lloren volia per a Florncia. La compra va ser finanada pel banc Pazzi, fins i tot encara que Francesco de Pazzi havia proms a Lloren que no ajudarien al Papa.

Com a recompensa, el papa Sixt IV va garantir als Pazzi un monopoli a les mines de sulfat de tolfa, un element essencial a l'hora de tenyir, i va assignar al banc Pazzi lucratius drets sobre el maneig dels ingressos papals. El papa va escollir el seu nebot Girolamo Riario com el nou governador d'Imola, i Francesc Salviati com a arquebisbe de Pisa, una ciutat que era anteriorment rival comercial per que ara estava sotmesa a Florncia. Aquest ltim fet no agrad gens a Lloren de Mdici, i orden l'expulsi del nou arquebisbe de la ciutat. 

Els fets.

La Conspiraci dels Pazzi, una conspiraci per tal d'assassinar a Lloren i Juli de Mdici, fou posada en prctica el diumenge dia 26 d'abril de 1478. Salviati i Francesco de Pazzi van planejar assassinar els dos senyors de Florncia, i Riario va romandre a Roma. Aix durant la missa solemne de Pasqua a la catedral de Florncia Juli de Mdici fou apunyalat 19 vegades per una banda que incloa a un sacerdot, i es va dessagnar fins a morir sobre el sl de la catedral, mentre el seu germ Lloren va aconseguir escapar amb ferides serioses, les quals per no amenaaven la seva vida, i es refugi a la sagristia juntament amb l'humanista Angelo Poliziano. L'intent immediat i coordinat de capturar Lloren va ser frustrat quan l'arquebisbe i cap del clan Salviati va quedar atrapat en una habitaci les portes de la qual tenien un pestell ocult. 

El cop d'estat fracass i els enfurits florentins van atrapar i van matar als conspiradors. Jacopo dei Pazzi va ser llanat per una finestra, i rematat per la muni, i arrossegat nu a travs dels carrers i llenat al riu Arno. La famlia Pazzi va ser privada de les seves possessions a Florncia, i destrut tot vestigi del seu nom. Salviati, encara que era arquebisbe, va ser penjat als murs del Palau de la Senyoria. Encara que Lloren va demanar a la muni que no executs justcia sumria, molts dels conspiradors, aix com moltes persones acusades d'estar involucrades, van ser assassinats. Lloren va aconseguir salvar al nebot de Sixt IV, el cardenal Raffaele Riario aix com a dos parents dels conjurats.

Conseqncies posteriors.

Com a conseqncia de l'anomenada Conspiraci Pazzi, el papa Della Rovere va posar a Florncia en interdicte, prohibint la missa i la comuni, per l'execuci de l'arquebisbe Salviati. Sixt IV va reclutar al tradicional bra militar del Papat, el rei Ferran I de Npols perqu ataqus a Florncia. Sense cap ajuda dels aliats tradicionals de Florncia, Bolonya i Mil, noms l'hbil diplomcia personal del propi Lloren va assolir triomfar. Va embarcar rumb a Npols i es va posar en les mans de Ferran I, que el va tenir captiu durant tres mesos abans d'alliberar-lo amb regals. El valor de Lloren i la seva maquiavlica realpolitik van mostrar a Ferran I com el papa es tornaria contra ell si es tornava molt poders al nord. 

Desprs de la conspiraci, els Pazzi van ser rehabilitats i van regressar a Florncia. 

Implicaci del Papat.
El pla era bastant conegut pel Papat. S'ha documentat al papa dient "El suport  mentre ning sigui assassinat." El 2004, una carta xifrada dels arxius de la famlia Ubaldini va ser descoberta per Marcello Simonetta, un historiador de la Universitat Wesleyana de Connecticut (Estats Units) i decodificada. Va revelar que el condottiere i duc d'Urbino Frederic III Montefeltro, al servei del Papat, estava profundament involucrat en la conspiraci, comprometent-se a situar 600 homes als afores de Florncia, esperant el moment. 

La Conspiraci en la ficci. 
Dos membres de la famlia Pazzi estan situats a l'Infern de La Divina Comdia de Dante, ambds en el cercle dels tradors, encara que no per la Conspiraci dels Pazzi, ja que Dante va viure 200 anys abans. 

Rinaldo Pazzi s un detectiu de policia en la moderna Florncia, el qual s mogut pel descobriment d'una quantiosa recompensa. Aquesta recompensa consisteix a brindar informaci sobre Hannibal Lecter, un psiquiatra psicpata que Rinaldo Pazzi t la lleugera impressi que s el nou i intrigant membre del museu de la ciutat, en la novella de 1999 Hannibal i la seva adaptaci al cinema, realitzada dos anys desprs. 

Una versi de ficci de la conjura dels Pazzi va ser la base per a la historia "Blac Masterpieces" de DC Comics Elseworlds, a Batman Annual #18, que presenta a un Batman renaixentista i Leonardo da Vinci. 

La conspiraci dels Pazzi ha servit d'inspiraci a diverses novelles, entre unes altres: 
I, Mona Lisa de Jeanne Kalogridis, 2006;
La curz i el lirio dorado, de Fernando Fernn-Gmez;
La Conjura. Matar a Lorenzo de Medicis, d'Eric Frattini, 2006;
Quattrocento, de Susana Fortes, 2007;

Enllaos externs.
  Cronologia de la Conspiraci dels Pazzi;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324799" title="L'hotel elctric" nonfiltered="1591" processed="1584" dbindex="126629">


L'hotel elctric s una pellcula de Segundo de Chomn de 1908, basada en el procediment del pas de manovella, propi dels primers anys del segle XX.

En els crdits de la mateixa apareix el segent rtol: Primera pelcula en el mundo sirvindose del sistema de paso de manivela, inventado por Chomn. Possiblement aquesta declaraci era una frase propagandstica, molt habitual en els primers temps del cinema per publicitar el seu producte. L'any anterior, James Stuart Blackton (1875-1941) havia realitzat als Estats Units la pellcula La casa encantada (The Haunted House, 1907), que havia obtingut un rotund xit comercial grcies a aquest procediment, pel qual s'animaven els objectes i cobraven vida prpia. La casa Path, per a la qual en aquell moment treballava Chomn, va decidir fer una versi prpia amb els mateixos ingredients, i es va encarregar a l'aragons del projecte. Chomn va haver de treballar meticulosament per imitar i encara superar a la pellcula nord-americana, ja que es va millorar la posada en escena i va afegir uns efectes de llamps dibuixant sobre el propi fotograma. El resultat va ser un xit encara ms gran que el que va obtenir la cinta de Blackton.

 Sinopsi .

Un matrimoni d'edat madura arriba a un hotel on noms treballa un conserge, ja que l'edifici est totalment automatitzat: les maletes pugen soles, els abrics volen fins als penjadors, un raspall cobra vida i pentina a la senyora, una brotxa d'afaitar empastifa les patilles al protagonista. Finalment el maquinista que governa els comandaments del sistema electre-mecnic de l'hotel es queda adormit i els objectes comencen un catic frenes de moviment desordenat.

 Enllaos externs .
 Vdeo de L'hotel elctric;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324804" title="Els increbles" nonfiltered="1592" processed="1585" dbindex="126630">


Els increbles s la sisena pellcula animada dels Pixar Animation Studios, guanyadora d'Oscar, i la primera amb un repartiment totalment compost per personatges humans, estrenada als Estats Units el 5 de novembre de 2004.

Va ser escrita i va dirigida per Brad Bird, antic director de captols de The Simpson i ms conegut per haver dirigit la pellcula d'animaci El gegant de ferro. Inicialment va ser concebuda com una pellcula d'animaci convencional per a la companyia Warner Bros per aquesta va clausurar la seva divisi d'animaci. Brad Bird va ser contractat llavors per Pixar per desenvolupar el projecte amb ells.

 Trama .

La histria comena amb tres superherois, Mr. Increble (Bob Parr), la superherona Elastigirl (Helen Parr) i Frozono (Lucius Best) en les seves dies de glria, salvant al mn fins i tot que Mr. Increble va ser demandat per una persona que ell va salvar, argumentant aquest que no volia ser salvat; aix va provocar una onada d'accions legals contra tots els superherois i tots ells van ser enviats a un retir fors.

15 anys desprs, Bob Parr t una feina rutinari i avorrida en una companyia d'assegurances, amb un cap insuportable. Bob treballa per mantenir la seva encantadora famlia, composta per la seva esposa Helen (Elastigirl) i pels seus tres fills Jack-Jack, Violet i Dash.

Furis amb el seu treball i amb el seu insuportable cap, Bob el colpeja, deixant-li aquest sense ocupaci. Llavors Bob rep una proposta per treballar de superheroi per part d'una misteriosa i seductora dona anomenada Mirage i aquest no dubta d'acceptar la seva oferta. Per no s'imagina que es tracta d'una trampa preparada pel dolent Syndrome (Sndrome), un antic exadmirador de Mr. Increble que va voler ser el seu ajudant per va ser rebutjat, per la qual cosa ara busca revenja. Per fortuna la seva famlia acudeix en la seva ajuda i junts tractaran d'impedir que Syndrome faci realitat el seu malvat pla.

 Premis .
La pellcula va guanyar els premis Oscar a la millor pellcula d'animaci i a millor edici de so de l'any 2004.

 Personatges .

 Robert (Bob) Parr .

 Helen Parr .

Helen Parr, o Elastigirl, s l'esps de Mr. Increble, tamb conegut com Bob Parr. Es presenta com una superherona flexible que s capa d'estirar-se fins a 30 m Ms endavant, es casa amb Mr. Increble, prenent el seu cognom, i tenint tres fills: Violeta, Dash i Jack-Jack. Elastigirl com estima de casa t un enginy agut i es cuida del benestar de la seva famlia, evitant a ms que ning no descobreixi que sn superherois. Com a herona, sempre aconsegueix mantenir-se calmada encara quan hi ha perill

T el cabell castany vermells i els ulls color caf, s de constituci prima i ampla de malucs. Les seves corbes es tornen ms robustes durant els seus 15 anys d'inactivitat forada.

 Mirage .

Mirage s l'assistent de Sndrome. Enganya a Mr. Increble perqu faci un treball per al seu cap que implica lluitar amb un robot de batalla, l'Omniroid 9000, que va ser especficament dissenyat per matar-lo. Mirage va servir d'enlla entre Mr. Increble i Sndrome, evitant que el primer sabs la identitat del seu cap. Mirage mostra coneixements avanats en computaci i espionatge.

El seu color de cabell s ros plat.

 Frozono .

Frozono s un superheroi retirat amic de Bob Parr. El seu poder s crear gel a partir de la humitat de l'ambient. Es va adaptar amb facilitat a la seva nova vida quan els superherois van quedar prohibits. Es va casar amb una dona normal.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324806" title="Club de Pilota Valenciana Relleu" nonfiltered="1593" processed="1586" dbindex="126631">
El Club de Pilota Valenciana Relleu s una entitat esportiva del municipi de Relleu, a la Marina Baixa, encarregat de fomentar la prctica de les diferents modalitats de la pilota valenciana.  El seu president s en Pere Cant.

Fundat al 2004, recupera la vella afici que existeix a Relleu per aquest esport, especialment en perxa o esquerra, on destacven jugadors com Igorreta, Benjamn o Portellet, entre d'altres. L'actual club de pilota tamb agafa l'experincia del seu predecesor, nascut als anys 80 arran de la Lliga de Llargues i qu per diverses qestions s'abocaria a la inactivitat.

L'equip de Relleu competeix en diverses categories, entre d'elles a les lligues provincials de Llargues i de Palmes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324807" title="Javier Arizmendi" nonfiltered="1594" processed="1587" dbindex="126632">


Javier Arizmendi (Madrid, Espanya, 3 de mar de 1984) s un futbolista que actualment milita en el Valncia CF.

 Trajectria .
Ha jugat des de jove en les categories inferiors de l'Atltico de Madrid fins a mitjans de la temporada 2003-2004 en la qual debuta amb el primer equip. 

Debuta en Primera el 15 de febrer de 2004 en un partit que acav amb el resultat de FC Barcelona 3 - 1 Atltico de Madrid. 

En la temporada 2004-2005 es marxa cedit al Racing de Santander, equip amb el qual juga 22 partits de lliga i marca 3 gols. 

A principis de la temporada 2005-2006 regressa a l'Atltico de Madrid per fitxa pel Deportivo de La Corua en el mercat d'hivern. 

A l'estiu de 2007 va ser comprat sorprenentment pel Valncia CF per petici expressa del tcnic Quique Snchez Flores per 7 milions d'euros. Malgrat ser fitxat com davanter, el nou entrenador, Ronald Koeman, ho alinea com extrem dret, donant bons resultats. El seu primer tant en lliga com valencianista va arribar el 23 de mar en l'Estadi Santiago Bernabeu en el minut 88. A ms aquest tant va donar la victria al conjunt x. 

 Selecci espanyola .
El 10 de novembre de 2006 va ser convocat pel seleccionador espanyol Lus Aragons per disputar amb la selecci espanyola de futbol un partit amists a Cadis contra Romania, per a causa de una inoportuna lesi no va arribar a debutar. 

Va debutar en el partit amists contra la selecci anglesa el 7 de febrer de 2007 en l'estadi de Old Trafford en Manchester (Anglaterra), on la selecci espanyola va guanyar per 0 - 1. 


 Clubs .



 Palmars .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324812" title="Otomops wroughtoni" nonfiltered="1595" processed="1588" dbindex="126633">

Otomops wroughtoni s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a l'ndia i a Cambodja.

Referncies.



Bibliografia.

 Walston, J. i P.J.J Bates: The discovery of Wroughton's free-tailed bat Otomops wroughtoni (Chiroptera: Molossidae) in Cambodia. Acta Chiropterologica, 3(2): 249-252. Any 2001.

Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Imatges i informaci diversa ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324813" title="Lepilemrid" nonfiltered="1596" processed="1589" dbindex="126634">

Els lepilemrids (Lepilemuridae) sn una famlia (biologia) de primats lemurodeus que viuen exclusivament a l'illa de Madagascar. La famlia noms comprn un gnere vivent, Lepilemur (lmurs mostela), per tamb un membre extingit, Megaladapis (lmurs gegants).






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324820" title="Platgetes de Bellver" nonfiltered="1597" processed="1590" dbindex="126635">

Les platgets de Bellver compren un sector del litoral del municipi d'Orpesa, en la comarca de la Plana Alta (Pas Valenci).

A partir del port esportiu se succex una costa escarpada i boscosa en la qual es troben xicotetes cales de molt difcil accs per terra fins a arribar a la zona coneguda com les Platgetes. Estes sn dos cales tancades situades en un entorn tranquil d'urbanitzacions amb vivendes unifamiliars i xalets. En esta zona hi ha una part nudista, situada al costat de la via frria d'Oropesa. Amb una longitud de platja de 450 m i una amplria mitjana de 20 m. d'arena fina.

Compta amb distintiu de la Bandera Blava i amb el certificat ISO 14001.

 Vegeu tamb .
 Orpesa;
 Platja dels Amplaires;
 Platja de la Conxa;
 Platja de Morro de Gos;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Fitxa de la platja al web turstica de la CV;
 Fitxa de la platja al web lugaresnaturista.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324822" title="XII Brigada Internacional" nonfiltered="1598" processed="1591" dbindex="126636">
La XII Brigada Internacional fou una de les unitats militars en les que es va estructurar l'arribada de voluntaris estrangers en suport de la Repblica Espanyola i per a lluitar contra el cop d'estat del general Franco durant la Guerra Civil Espanyola, en el marc de les anomenades Brigades Internacionals. De majoria anarquista, a patir del juliol del 1937 se la conegu tamb amb el nom d'un dels seus batallons, Garibaldi.

 Formaci de la Brigada .
La XII Brigada Internacional es va organitzar el dia 1 de novembre de 1936 a Mahora, amb els batallons Garibaldi, Thlmann i Andr Marty. El comandament va ser conferit al general Luckcs amb el coronel Bielov (Karlo Lukanov) com a cap d'Estat Major i Luigi Longo com a comissari. Al marxar cap al front, aquest ltim va ser rellevat per Gustav Regler. En aquests moments, l'organitzaci era molt deficient, car noms es comptava amb el Batall Garibaldi. Els altres dos batallons van haver d'improvisar-se sobre la marxa quan el 9 de novembre es va donar el senyal de partida.

 Primers combats .
La XII Brigada va rebre el seu baptisme de foc en l'atac infructus que dugu a terme al costat de quatre brigades espanyoles al Cerro de los Angeles o "Cerro Rojo", prop de Madrid, el dia 13 de novembre del 1936 i que acab amb unes 300 baixes republicanes.

Una setmana ms tard, la XII Brigada va rellevar la XI a la Ciutat Universitria amb un nou fracs, car va perdre el Palacete de la Moncloa. Fins al 27 de novembre, va continuar defensant les seves trinxeres, a costa de greus prdues. Desprs de la seva retirada del front, es va procedir a la reorganitzaci, va cedir el Batall Thlmann a la XI i va rebre el Dombrowski. Van continuar a primera lnia a Aravaca i Pozuelo i a la lluita entorn de la carretera de La Corunya, on es va distingir en la defensa de Boadilla.

Els primers dies de gener de 1937, la Brigada va actuar en el front de Guadalajara, on va conquistar Mirabueno i Almadrones, per sense poder progressar en el seu avan, estavellant-se en el Monte de San Cristbal. Novament va tornar a l'escenari de la carretera de La Corunya per a contraatacar a Majadahonda.

 La Batalla del Jarama .

El 6 de febrer, els nacionals emprenien la batalla del Jarama i totes les Brigades Internacionals disponibles van acudir a l'escenari de la lluita. La missi de la XII Brigada i especialment del Batall Andr Marty era vigilar els ponts de Pindoque i Arganda, per els Tiradores de Ifni nacionals van sorprendre els sentinelles que guardaven el pont de Pindoque i aix va possibilitar que es perdessin dues terceres parts dels seus efectius. Fins a l'entrada de nit no es va poder restablir la situaci i constatar el desastre. Es va procedir a la reorganitzaci i Luckcs va cedir el comandament a Randolfo Pacciardi.

 La batalla de Guadalajara .

La XII Brigada va arribar precipitadament, el 8 de mar, a La Alcarria per passar, quatre dies ms tard, a la contraofensiva en el marc del que seria la batalla de Guadalajara, ocupant el Batall Garibaldi el Palacio Ibarra en lluita amb els italians de la Divisi franquista Littorio i culminant la seva actuaci amb la recuperaci de Brihuega.

Va seguir un perode de relativa calma amb cops de m a Morata de Tajua, infructuosos atacs al Cerro Garabitas i la participaci en una ofensiva contra Osca, alternant amb estades de reps a Fuencarral, Valdeavero i Tortosa.

 La Batalla de Brunete .

La batalla de Brunete va comenar per a la XII Brigada amb un signe esperanador: la presa de Villanueva del Pardillo el dia 11 de juliol, per desprs la sort es va torar: Villanueva del Pardillo es va perdre, encara que es va poder tornar a recuperar i els repetits intents d'ocupar Villafranca del Castillo van acabar en un rotund fracs amb la deserci o fugida dels tres batallons italo-espanyols, substituts del Thlmann i de l'Andr Marty.

La desmoralitzaci dels garibaldins noms va tenir una soluci, resistir en les posicions conquistades el primer dia de l'ofensiva. Desprs d'aquests combats, es va procedir a reposar baixes i substituir Pacciardi pel tamb itali Carlo Penchienati, que al seu torn va ser reemplaat pel seu compatriota Agostino Casati ("Nino Raimondi").

 La Batalla de Belchite .

A Belchite, la XII Brigada fou llanada a l'atac en el sector de Farlete, per aviat es va veure frenada en el seu impuls per les defenses de Perdiguera. Al finalitzar la batalla, es va reorganitzar la Brigada a Binfar amb nou canvi a la direcci, a la qual van accedir el francs Franois Bernard i l'itali Arturo Zanoni.

 L'acci de Sierras Quemadas .
Per a descongestionar la contraofensiva nacional a Terol, el comandament republic va projectar una operaci a Extremadura, a la zona de Sierras Quemadas, amb la participaci de la XII Brigada, la qual va llanar un atac nocturn, arribant fins al cim, per sent finalment aturats pels morters enemics i la cavalleria mora. Arran d'aquest fracs es va destituir Zanoni i es va nomenar en el seu lloc al major de milcies Eloy Paradinas Quero.

 La retirada d'Arag .
El 10 de mar, la XII Brigada Internacional va acudir des de Zalamea al front d'Arag, on els nacionals havien iniciat una gran ofensiva. La seva missi consistia a defensar Mediana, que van perdre ja aquell mateix dia i el replegament posterior, colze a colze amb la XIV Brigada Internacional, va seguir la direcci Maella-Favara-Nonasp.

Al nord de Favara va pretendre oferir resistncia, per la desbandada de la XIV Brigada va arrossegar els italians, que no van poder ser reagrupats fins a trobar-se a Corbera. L'implacable avan adversari va empnyer la XII Brigada per la carretera de Gandesa a Tortosa en franca desbandada, durant la qual va caure presoner el seu cap Paradinas, sent reemplaat per l'itali Martino Martini.

La Brigada va haver de ser enviada a rereguarda per a suplir les baixes amb
oficials i reclutes espanyols, de manera que els internacionals van passar a ser minoria.

 Batalla de l'Ebre .

Per a la batalla de l'Ebre, la Brigada es va concentrar a Ginestar, a primers de
juliol del 1938. El 27 de juliol, es va donar l'ordre de passar el riu, arribant fins a l'encreuament de Camposines, on va romandre en reserva fins el 14 d'agost. Aquest dia, va ser enviada a rellevar les forces de la 11 Divisi a la Serra de Pndols. Dos dies ms tard, la XII Brigada va ser llanada al contraatac contra el Puig de l'guila o "Cota de la Mort", el cim de la qual va assolir en arribar la nit.

El 15 d'agost, va assumir el comandament de la Brigada el major de milcies Luis Rivas Pereyra. El mes de setembre, l'escenari de la lluita es va traslladar als accessos de Camposines, on la Brigada va sofrir importants prdues en els combats entorn de les cotes 382, 356 i 371 i el Coll del Cosso.

El 23 de setembre, es va procedir a la retirada per a repatriar els combatents estrangers i el dia 1 d'octubre, es va procedir a formar una nova XII Brigada, aquesta vegada Brigada Mixta, formada exclusivament per espanyols i continuant al comandament el major de milcies Luis Rivas Amat.

 El pas de la frontera .
A punt de caure Barcelona, els brigadistes que esperaven la seva repatriaci a la Garriga, van tornar a reconstituir una embrionria XII Brigada Internacional, que es va anar retirant per la falda nord-oest del Montseny i va intentar de resistir a Llagostera. El replegament continu per la lnia de la costa amb l'nica consigna de guanyar la frontera, cosa que realitz el 9 de febrer del 1939.

 Notes .


 Bibliografia .
Beevor, Antony (2006). La Guerra Civil espaola (7 edici). Barcelona: Crtica.

 Enllaos externs .
Pgina de l'Associaci catalana de Vexicologia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324823" title="ndrid" nonfiltered="1599" processed="1592" dbindex="126637">

Els ndrids (Indridae o Indriidae) sn una famlia de primats estrepsirins. Sn lmurs de mida mitjana-gran, amb noms quatre dents en lloc de les sis habituals. Com tots els lmurs, viuen nicament a l'illa de Madagascar.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324828" title="Agncia de protecci de la legalitat urbanstica i territorial de Mallorca" nonfiltered="1600" processed="1593" dbindex="126638">
L'Agncia de protecci de la legalitat urbanstica i territorial de Mallorca s un organisme autnom del Consell de Mallorca dedicat a perseguir les infraccions en matria d'urbanisme i litoral. La seva estructura i funcions estan basades en el model de l'Agncia de protecci de la legalitat urbanstica de Galcia. Tot i que s una instituci depenent del Consell de Mallorca, els ajuntament de l'illa hi tenen una significativa participaci.

Creaci.

La seva creaci fou decidida, inicialment, per acord del Ple del Consell de Mallorca de 28 de juliol de 2008. Prviament, el 29 de maig de 2008 l'Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca n'havia estudiat l'esborrany d'Estatuts i havia ems dictamen favorable el 17 de juliol de 2008. El 10 de novembre de 2008 el Ple del Consell de Mallorca aprov definitivament tant la creaci de l'Agncia com els seus Estatuts (acord publicat en el BOIB nm. 160, de 13/11/2008), amb el vot favorable dels partits de l'equip de govern i l'abstenci del Partit Popular.

Funcions.
Segons els seus Estatuts, corresponen a l'Agncia:
Les potestats sancionadora i de restituci i reposici de la legalitat en la zona de servitud de protecci del domini pblic maritimoterrestre de la Llei de costes que aquesta atribueix al Consell de Mallorca.
L exercici de les competncies en matria de disciplina urbanstica que l ordenament jurdic atribueix, en cada cas i per les diferents vies previstes, al Consell de Mallorca, i concretament:
La inspecci i vigilncia urbanstica dels actes d edificaci i s del sl.
L adopci de les mesures cautelars previstes en la normativa urbanstica, en especial les de suspensi dels actes d edificaci i s del sl que es realitzin sense les preceptives autoritzacions o incomplint-ne les condicions.
La instrucci dels expedients de reposici de la legalitat i dels expedients sancionadors per infracci urbanstica.
La formulaci a les diferents administracions de tota classe de sollicituds que consideri pertinents per assegurar el millor compliment de la legalitat urbanstica.
La denncia davant el Ministeri Fiscal i els rgans de l ordre jurisdiccional penal dels fets que, com a conseqncia de les actuacions practicades, es considerin constitutius de delicte.
Imposar sancions a les persones responsables de les infraccions urbanstiques, aix com ordenar la demolici de les obres illegalment construdes i impedir definitivament els usos  a qu haguessin donat lloc.
Impugnar davant la jurisdicci contenciosoadministrativa o instar la revisi d ofici de les llicncies d obres o altres autoritzacions contrries a la normativa urbanstica.
L assessorament jurdic i tcnic als municipis que hagin delegat competncies en l Agncia respecte a les sollicituds de llicncies de legalitzaci formulades com a conseqncia dels expedients tramitats per ella.
L exercici de qualsevol altra competncia en matria de disciplina urbanstica que, d acord amb l ordenament jurdic, correspongui al Consell de Mallorca.
Les competncies d inspecci, supervisi, sanci i restabliment de la legalitat urbanstica que els municipis voluntriament li deleguin, en les condicions que es determinin en els corresponents convenis de delegaci.

Organitzaci.
L'Agncia est presidida pel conseller del Consell de Mallorca competent en matria d'urbanisme, que noms gaudeix d'atribucions decisries respecte a les qestions de disciplina de litoral, que tanmateix sn delegables en el director gerent.

Existeix un consell de direcci com a rgan de control de l'Agncia, integrat pels segents membres:
Amb vot: el president, tres representants del Consell de Mallorca (que han de ser de grups poltics distints al del president) i quatre representants dels ajuntaments que hagin delegat competncies en l'Agncia.
Amb veu per sense vot: quatre tcnics del Consell de Mallorca, dos representants de les associacions de municipis de l'illa, un representant de l'ajuntament afectat per l'expedient que hagi de resoldre el consell de direcci, i el director gerent.
Correspon al consell de direcci, entre d'altres, imposar les multes superiors a 60.000 euros, ordenar les demolicions i impugnar les llicncies irregulars.

Finalment, el director gerent s l'encarregat de la gesti diria de l'organisme, amb totes aquelles competncies que no estan atribudes expressament als altres rgans. Entre elles, les d'incoar tots els expedients i imposar les sancions de quantia inferior a 60.000 euros. Ha de ser un funcionari de carrera o un professional del sector privat, en ambds casos amb ms de cinc anys d exercici en matria d urbanisme i amb titulaci superior universitria. El seu nomenament requereix el vot de les tres cinquenes parts del ple del Consell de Mallorca.

Enllaos externs.
Acord d'aprovaci definitiva dels Estatuts de l'Agncia (BOIB nm. 160, 13/11/2008);

Vegeu tamb.
Consell insular de Mallorca;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324830" title="Nyctinomops" nonfiltered="1601" processed="1594" dbindex="126639">

Nyctinomops s un gnere de ratpenats de la famlia dels molssids que es troba a Amrica.

Espcies.

 Nyctinomops aurispinosus;
 Nyctinomops femorosaccus;
 Nyctinomops laticaudatus;
 Nyctinomops laticaudatus laticaudatus;
 Nyctinomops laticaudatus europs;
 Nyctinomops laticaudatus ferruginea;
 Nyctinomops laticaudatus macarenensis;
 Nyctinomops laticaudatus yucatanicus;
 Nyctinomops macrotis;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324832" title="Manzanares de Rioja" nonfiltered="1602" processed="1595" dbindex="126640">

Manzanares de Rioja s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324833" title="Tupaid" nonfiltered="1603" processed="1596" dbindex="126641">

Els tupaids (Tupaiidae) sn una de les dues famlies vivents de tupaies. Contenen totes les espcies d'aquest ordre tret de la tupaia de cua emplomallada. Viuen al sud-est d'sia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324837" title="Escac d'Ognina" nonfiltered="1604" processed="1597" dbindex="126642">



L'escac d'Ognina fou una batalla naval combatuda al Golf de Catnia el 1356 entre els partidaris del Regne de Npols i els partidaris del Regne de Siclia amb victria siciliana. 


Antecedents.
Frederic III de Siclia va cedir el 1320 la posessi del castell d'Aci i les seves terres a Blasco d'Alag el jove, expropiada a Margarida de Llria, i a la seva mort va passar al seu fill Artal I d'Alag. 

Desprs de la no ratificaci de la Pau de Catnia pel parlament de Siclia el 1347, Frederic III de Siclia es trobava en una posici difcil ats que el regne era atacat contnuament pels angevins, que van recuperar una part de l'illa el 1354 comandats per Niccol Acciaiuoli, i tenia l'oposici dels senyors feudals de l'interior, a qui es va oposar amb vehemncia.

Nicholas Cesareo, el governador de Messina en desacord amb Artal d'Alag va demanar reforos a Llus I de Provena el 1356, i aquest va tornar a enviar al mariscal Niccol Acciaiuoli. Les tropes, recolzades per cinc galeres angevines van saquejar Acireale, assetjant i prenent el castell i van continuar en direcci a Catnia. 

La batalla.
Artal d'Alag va aplegar rpidament un estol de cinc galeres i va salpar de catnia a l'encontre de l'estol angev, enfonsant  dues galeres, capturant una tercera, i fent fugir a la resta i alliberant el castell.

Conseqncies.
La batalla va marcar un punt d'inflexi a favor del bndol sicili en la guerra.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324838" title="Tupaia de cua emplomallada" nonfiltered="1605" processed="1598" dbindex="126643">

La tupaia de cua emplomallada (Ptilocercus lowii) s una espcie de tupaia, l'nica del gnere Ptilocercus i de la famlia Ptilocercidae. Viu a Indonsia, Malisia i Tailndia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324839" title="Nyctinomops aurispinosus" nonfiltered="1606" processed="1599" dbindex="126644">

Nyctinomops aurispinosus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Bolvia, Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Guaiana, Mxic, Paraguai, Per, Surinam i Veneuela.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324842" title="Santurde de Rioja" nonfiltered="1607" processed="1600" dbindex="126645">

Santurde de Rioja s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.

 Histria .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324844" title="Nyctinomops laticaudatus" nonfiltered="1608" processed="1601" dbindex="126646">

Nyctinomops laticaudatus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a l'Argentina, Belize, Bolvia, Brasil, Colmbia, Cuba, El Salvador, Guaiana Francesa, Guatemala, Guaiana, Hondures, Mxic (Jalisco i Tamaulipas), Panam, Paraguai, Per, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneuela.

Subespcies.

 Nyctinomops laticaudatus laticaudatus;
 Nyctinomops laticaudatus europs;
 Nyctinomops laticaudatus ferruginea;
 Nyctinomops laticaudatus macarenensis;
 Nyctinomops laticaudatus yucatanicus;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Infonatura ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324846" title="Lloren II de Mdici" nonfiltered="1609" processed="1602" dbindex="126647">

Lloren de Mdici, tamb anomenat Lloren de Pere de Mdici, ( Florncia, Repblica de Florncia 1492 - Careggi 1519 ) fou un membre dels Mdici que va esdevenir senyor de Florncia entre 1516 i 1519.

s anomenat Lloren II de Mdici per diferenciar-lo del seu avi Lloren el Magnfic. Nicolau Maquiavel li dedic la seva obra El Prncep.

Orgens familiars.
Va nixer el 12 de setembre de 1492 a la ciutat de Florncia sent fill de Pere II de Mdici i Alfonsina Orsini. Fou nta per lnia paterna de Lloren de Mdici i Clarice Orsini, i per lnia materna de Roberto Orsini i Caterina Sanseverino. Fou germ, aix mateix, de Clarice de Mdici, casada amb Filippo Strozzi.

Ttols.
De jove va viure a la ciutat de Roma, on la famlia Mdici va traslladar-se desprs que el seu pare Pere II de Mdici fos expulsat del govern l'any 1494 a causa d'una revolta popular instigada per Girolamo Savonarola. El 1512 aconsegu retornar a Florncia grcies a l'ajut del papa Juli II i la Santa Lliga, observant com els seus oncles Giovanni di Lorenzo de Mdici (futur papa Lle X) i Juli de Mdici-Nemours es feren amb el poder. Finalment, a la mort d'aquest ltim, fou nomenat senyor de Florncia.

El seu oncle Giovanni di Lorenzo de Mdici el nomen l'any 1516 duc d'Urbino, ttol que arrebat al seu enemic Francesc Maria I della Rovere, crrec que va mantenir fins el 1519, quan aquest recuper el ttol. Fou ferit en la batalla pel control del Ducat d'Urbino, i mor a Careggi, prop de Florncia, el 4 de maig de 1519, sent enterrat posteriorment a la Baslica de Sant Lloren de Florncia.

Npcies i descendents.
Es cas el 13 de juny de 1518 a Amboise (Regne de Frana) amb Magdalena de la Tour, filla de Joan III de la Tour i Joana de Borb-Vendome. D'aquesta uni tingueren una filla:
Caterina de Mdici (1519-1589), comtessa d'Alvrnia i casada el 1533 amb el futur rei Enric II de Frana;

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324849" title="Nyctinomops macrotis" nonfiltered="1610" processed="1603" dbindex="126648">

Nyctinomops macrotis s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Canad (Colmbia Britnica), Colmbia, Cuba, Repblica Dominicana, Equador, Guaiana Francesa, Guaiana, Hait, Jamaica, Mxic, Paraguai, Per, Surinam, Estats Units (Arizona, Califrnia, Colorado, Kansas, Minnesota, Nevada, Nou Mxic, Oklahoma, Texas i Utah), Uruguai i Veneuela.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Infonatura ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324860" title="Rata llebre sud-africana" nonfiltered="1611" processed="1604" dbindex="126649">

La rata llebre sud-africana (Pedetes capensis) s un rosegador anomaluromorf, l'nic del gnere Pedetes, que tamb s l'nic de la famlia Pedetidae. Viu a la part sud-est d'frica. T les potes posteriors molt desenvolupades, que li permeten fer grans salts; aix li dna el nom de "rata llebre".





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324862" title="Eumops" nonfiltered="1612" processed="1605" dbindex="126650">

Eumops s un gnere de ratpenats de la famlia dels molssids que es troba a Amrica.
Referncies.



Enllaos externs.

 Mammal Species of the World ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324864" title="Geomiodeu" nonfiltered="1613" processed="1606" dbindex="126651">

Els gemiodeus (Geomyoidea) sn una superfamlia de rosegadors que inclou els gemids i les rates cangur, aix com els seus parents fssils. Actualment, aquests rosegadors noms es troben a les Amriques.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324869" title="Hetermid" nonfiltered="1614" processed="1607" dbindex="126652">

Els hetermids (Heteromyidae) sn la famlia de rosegadors que inclou les rates cangur, els Microdipodops i els Chaetodipus. La majoria viue en caus complexos en els deserts i regions herboses de l'oest de Nord-amrica, tot i que alguns espcies dels gneres Heteromys i Liomys tamb viuen en boscos i arriben tant al sud com el nord de Sud-amrica. S'alimenten principalment de llavors i altres parts de vegetals, que porten als seus caus dins les butxaques de les galtes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324874" title="Gemid" nonfiltered="1615" processed="1608" dbindex="126653">

Els gemids (Geomyidae) sn una famlia de rosegadors excavadors del subordre dels castorimorfs. Viuen a Amrica del Nord i en parts d'Amrica Central. Presenten un dimorfisme sexual clar, car els mascles poden pesar el doble que les femelles.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324882" title="Santurdejo" nonfiltered="1616" processed="1609" dbindex="126654">

Santurdejo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Limita al nord amb Santo Domingo de la Calzada, al sud amb Pazuengos, a l'est amb Manzanares de Rioja i a l'oest amb Ojacastro. 
Comunicacions. 
Pel municipi passa la carretera local LR-413 amb direcci a Pazuengos. Va existir una estaci de ferrocarril, que atenia el trnsit de la lnia de via estreta que unia Haro amb Ezcaray. El tren va circular des del 9 de juliol de 1916 fins al 16 de gener de 1964, quan va deixar de circular per falta de rendibilitat. El seu traat s ara una via verda.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324884" title="Tormantos" nonfiltered="1617" processed="1610" dbindex="126655">

Tormantos s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta, limitant amb la provncia de Burgos. Se situa en les frtils planes de la vall del riu Tirn. De fet, s la primera localitat riojana que creua aquest riu. 
 Historia . 
La primera referncia histrica que fa allusi a Tormantos data del segle XII (any 1137) s un document de donaci que va realitzar Blasco lvarez, ve de Tormantos, a Santo Domingo de la Calzada, en la qual se cedia una vinya. En l'any 1146 el rei Alfons VII de Castella inclou Tormantos en el Fur de Cerezo, vila de la qual s'independitzaria durant el regnat de Carles III d'Espanya. Altre document de donaci on apareix s de l'any 1269, en el qual Do Simn Roiz cedia a la seva esposa Sancha Alfonso, filla del rei de Lle, quant possea  en Tormantos i en tots els seus termes . 

Fins al segle XII, el Cam de Santiago discorria per aquesta zona, coincidint amb la calada romana, per desprs es va desviar per Santo Domingo de la Calzada al seu actual traat. En el cens de poblaci de la Corona de Castella del segle XVI, Tormantos apareix esmentat a l'Arquebisbat de Burgos i a l'arxiprestatge de Belorado, amb una poblaci total de 200 nimes. 

 Poltica .




 Enllaos externs .
 Ajuntament de Tormantos;
 Mariporrn;
 Galeria de fotos de Tormantos;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324886" title="Gundi" nonfiltered="1618" processed="1611" dbindex="126656">

Els gundis (Ctenodactylidae) sn un grup de petits rosegadors robusts que viuen a frica. Habiten en deserts rocosos a la part septentrional del continent. Aquesta famlia inclou cinc espcies vivents repartides en quatre gneres, aix com nombrosos gneres i espcies extingits. Es troben a la superfamlia Ctenodactyloidea. Foren descoberts per naturalistes occidentals per primer cop a Trpoli el 1774, i reberen el nom de gundis.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324890" title="Magdalena de la Tour" nonfiltered="1619" processed="1612" dbindex="126657">

Magdalena de la Tour (en francs: Madeleine de la Tour d'Auvergne) ( ? 1495 - ? 1519 ) fou la comtessa d'Alvrnia entre 1501 i 1519 que va esdevenir duquessa consort de Florncia.

Orgens familiars.
Va nixer vers el 1495 sent la segona filla de Joan III de la Tour i Joana de Borb-Vendme. Per lnia paterna fou nta de Bertran IV de la Tour i Llusa de La Tremoille, i per lnia materna de Joan II de Vendme i Isabel de la Roche. Fou germana d'Anna de la Tour.

A la mort del seu pare, ocorreguda el mar de 1501 fou nomenada, juntament amb la seva germana Anna, comtessa d'Alvrnia, un crrec que ocup fins a la seva mort.

Npcies i descendents.
Es cas el 2 de maig de 1518 a la ciutat d'Amboise (Regne de Frana) amb Lloren II de Mdici, senyor de Florncia. D'aquesta uni nasqu una filla:
Caterina de Mdici (1519-1589), comtessa d'Alvrnia i casada el 1533 amb el futur rei Enric II de Frana;


Magdalena mor el 28 d'abril de 1519, segurament a causa d'una plaga, i els ttols passaren a la seva filla Caterina, sent revertits pel seu matrimoni a la corona francesa.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/french/delatour2.html;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324901" title="Villalobar de Rioja" nonfiltered="1620" processed="1613" dbindex="126658">

Villalobar de Rioja s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta. Es troba en una localitzaci privilegiada entre Santo Domingo de la Calzada i Haro. 
 Etimologia . 
Villalobar podria estar relacionat amb  llop , per grcies a la documentaci medieval (Alfovare, Vila Lhovar, Bilafavar) se sap que el nom s un hbrid del llat i rab, en el qual es pot reconixer la formaci vila + ar, al-hawr ("l'om"). 
 Geografia . 
Se situa entorn de la vall de l'Oja. Predominen les activitats primries, principalment la agricultura de sec, amb el cultiu de blat, ordi, patata, remolatxa i hortalissa. 
 Histria . 
En el seu terme municipal es troben vestigis de l'antiga calada romana que unia Tricio i Briviesca. Els romans van anomenar-la Alfovare. Apareix com a Villafavar en un document de l'any 1120. Fins a 23 de desembre de 1804 va ser un llogaret pertanyent a Santo Domingo de la Calzada, any que el rei Carles IV d'Espanya li va concedir el ttol de vila independent. 

 Enllaos externs .
 Pobles d'Espanya;
 Torre de Villalobar;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324903" title="Villarta-Quintana" nonfiltered="1621" processed="1614" dbindex="126659">

Villarta-Quintana s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Alta.
 Histria . 
Etimolgicament, el nom  Quintana  prov de Quintus. L'origen de la vila s un possible campament rom, per no hi ha documents concrets per a donar suport aquesta tesi. En la edat mitjana, el pelegrinatge a Compostela se servia d'aquest enclavament per a enllaar Santo Domingo de la Calada amb Burgos. La primera referncia escrita data de 1094 i es tracta del registre de donaci que Juliana de Fortnez va fer al monestir de San Milln de la Cogolla de totes les heretats que possea a les Forestes d'Oca. 

A la fi del segle XV, el propietari de la vila, don Pedro Manrique, duc de Njera i Comte de Trevio, va vendre Villarta a la seva tia Contesina, filla del condestable lvaro de Luna, i al seu cos Bernab Manrique de Lluna. En 1711, Felip V la va declarar vila independent, trencant-se els vincles que la unien a Santo Domingo en el criminal i a Gran en el civil.

 Enllaos externs .
 Villarta-Quintana;
 Pgina no Oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324907" title="Diatmid" nonfiltered="1622" processed="1615" dbindex="126660">

Els diatmids (Diatomyidae) sn una famlia de rosegadors histricomorfs esciurognats originaris d'sia. Actualment estan representats per una nica espcie vivent, Laonastes aenigmamus.

Abans del descobriment de Laonastes el 2005, la famlia noms era coneguda de fssils.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324911" title="Pacarana" nonfiltered="1623" processed="1616" dbindex="126661">

La pacarana (Dinomys branickii) s un rar i lent rosegador sud-americ que noms es troba als boscos tropicals de la part occidental de la conca de l'Amazones i les faldes dels Andes del nord-oest de Veneuela i Colmbia fins a l'oest de Bolvia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324914" title="Illas" nonfiltered="1624" processed="1617" dbindex="126662">

Illas es un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Castrilln i Corvera, al sud amb Las Regueras i Llanera, a l'est amb Corvera i Llanera i a l'oest amb Candamo.

 Histria .
 Edat antiga . 
Aquest territori ha estat vinculat al desenvolupament histric de la comarca d'Avils. Hi ha escassetat de jaciments arqueolgics dels temps prehistrics i fins i tot per als primers segles de la histria d'Astries. En aquest vast perode de temps assenyalarem nicament les dues necrpolis tumulars de La Reigada i el Cerru de la Pea. No tenim notcies d'aquest espai territorial fins al perode altmigeval. La primera referncia est datada en el 900 i s'inclou en la falsa donaci de Alfons III d'Astries a l'esglsia d'Oviedo. 

 Edat mitja i moderna .
No ser fins al segle XI, quan trobem documentaci, aix ens trobem als poderosos comtes Piniolo i Aldonza, fent una donaci al Monestir de San Vicente d'Oviedo de la vila de Viesca, aix ens informa sobre la pertinena de Viescas a l'extens territori de Gozn o el que s el mateix a l'espai controlat pel fams castell. Per tant, l'actual terme d'Illas es trobava llavors integrat en la demarcaci altomigeval de Gozn. En el segle XII, ser La Mitra d'Oviedo i el monestir de San Vicente les dues institucions la presncia patrimonial de les quals est millor documentada. Per tamb l'aristocrcia laica es troba present en les propietats d'Illas. En aquestes dates apareixeran les famlies Valds i Ales. 

Avils ja s una vila puixant i va deure generar un procs disgregador que va conduir a l'aparici de demarcacions ms petites: Illas, Corvera, Castrilln, Gozn. No ser fins al segle XIII, quan Ferran IV, inclou Illas a la vila avilesina com terres de la seva alfoz, per aquesta submissi no devia estar exempt de tensions com ho demostren els fons de l'arxiu d'Avils. La dependncia d'Illas respecte d'Avils no noms va estar marcada per l'afany d'autogovern de les seves gents, sin que va haver de suportar les ingerncies de la famlia Quiones. Aquestes interferncies seguiran durant el segle segent. En els segles moderns no hi ha grans transformacions. Les terres d'Illas es mantenen sota la jurisdicci d'Avils. Les seves activitats sn agrries i els seus caserius rurals. Durant aquests segles Illas va deure tenir latents les seves antigues expectatives d'independncia. 

 Edat contempornia . 
Ser en el segle XIX, quan es noten les seves ganes d'independncia i en 1809 l'alcalde d'Illas nomenat en Avils no s adms pel poble d'Illas, tenint problemes constants amb Avils. No ser fins a la consolidaci del rgim constitucional, quan Illas arribi a la seva reclamada llibertat municipal, reunint-se el seu Ajuntament en el prtic de l'esglsia de San Julin. De totes maneres aquest concejo sempre estar unit en totes les seves fases a l'evoluci histrica d'Avils. 



En el segle XX, hi ha un fenomen a destacar i aquest s la installaci d'Ensidesa a la ria d'Avils en els anys cinquanta i la indstria complementria, que va portar una evoluci de la comarca i als seus voltants. Encara ens crida l'atenci l'evoluci tan diferent d'aquest concejo respecte a la resta de l'entorn, especialitzant-se en la producci agrria, i no integrant-se directament en la xarxa industrial de la comarca, encara que si va influir indirectament en ella, amb el subministrament de m d'obra. 

 Geografia . 
Amb una poblaci de 1.018 habitants, els seus principals nuclis per nombre d'habitants sn: La Perera, Callezuela que s la capital del municipi, Sanzadornin, Viescas i La Piniella. Les seves principals vies de comunicaci sn l'AS-237 que uneix Avils amb Candamo i travessa el concejo de nord a sud i s la seva principal artria. Hi ha una gran quantitat de carreteres comarcals i locals. Est a una distncia de la capital del Principat, Oviedo, de 37 quilmetres. La topografia del concejo s molt accidentada amb forts desnivells i poques terres planes, predominant les forests de poca altura coberts d'arbrat. La seva major elevaci s El Picu Taborneda (Gorfol), de 619 metres. La resta del territori es troba entre els 200 i els 400 entre freqents pendents. 
Parrquies. 
El concejo de Illas est format per 3 parrquies rurals: 
Illas;
Peral;
Villa;
 Evoluci demogrfica . 
Illas va tenir a principis del segle XX, una elevada ocupaci al voltant 2.013 persones, si tenim en compte la topografia tan accidentada del seu territori. La seva emigraci va ser lenta per constant, en 1950 la seva poblaci s'havia redut a 1.656 habitants, a partir d'aquesta data i a causa del desenvolupament industrial d'Avils, incidir positivament en l'evoluci demogrfica del concejo ja que permet a la seva poblaci desplaar-se a treballar, per sense canviar el seu lloc de residncia. Aix va fer que Illas torns a crixer i entre 1960 i 1970 els seus efectius arribessin als 1.800, per aix no quedaria aix, havia un nou canvi a causa de la crisi que afecto al sector industrial, aix els seus efectius en 1996 van quedar reduts a 1.223 habitants. La seva poblaci es troba molt envellida, predominant les persones majors de 55 anys ja que la seva ltima emigraci va afectar a la fase adulta, deixant per tant molt reduda la seva poblaci de menors de 15 anys. 
 Economia .
Ha tingut una dependncia econmica d'Avils, per a diferncia de Corvera i Avils no ha sofert les conseqncies d'un creixement urb indiscriminat, conservant la seva qualitat ambiental i l'aspecte d'un concejo rural. Aix en Illas predominen les activitats agropecuries, compte amb abundncia de pastures per a la ramaderia bovina, destinada a la producci de carn i sobretot de llet. A aquest concejo se li considera per la seva proximitat als grans nuclis urbans d'Astries i al cintur industrial d'Avils com el pulm d'Astries.
 Poltica . 
Al concejo d'Illas, des de 1979, el partit que ms temps ha governat han estat el PP (vegeu llista d'alcaldes d'Illas). Tanamateix, l'actual alcalde s Alberto Tirador, d'IU-BA, qui governa des de 2007.





  

Enllaos externs.

Federaci Asturiana de Concejos;
Formatge la Peral;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324915" title="Motherwell Football & Athletic Club" nonfiltered="1625" processed="1618" dbindex="126663">

El Motherwell Football & Athletic Club s un club de futbol escocs de la ciutat de Motherwell.

 Histria .
L'any 1886, dos clubs amateurs de fbriques, Glencairn F.C. i Alpha F.C. s'uniren per formar el Motherwell Football Club el 17 de maig. L'any 1893 decid esdevenir professional i ingress a la segona divisi de la lliga escocesa. L'any 1896 es trasllad a l'estadi de Fir Park . Desprs de deu temporades a la segona divisi, el 1902-03 assol el primer ascens a Primera Divisi. Els primers colors del club foren el blau, canviant el 1912-13 als actuals ambre i bordeus .

La seva primera gran poca la visqu als anys 30. Guany la seva primera (i nica a data de 2008) lliga escocesa la temporada 1931-32, amb un total de 30 victries en 38 partits i 119 gols (52 marcats per Willie MacFadyen, que es mant com a mxim golejador de la histria del club amb 251 gols). Tamb arrib a la final de la copa tres cops. Als anys 50 guany una Copa de la Lliga i una Copa escocesa les temporades 1950-51 i 1951-52. El seu darrer gran ttol fou una nova Copa l'any 1991.

 Palmars .
Lliga escocesa de futbol: 1932.
Segona divisi de la lliga escocesa de futbol: 1954, 1969, 1982, 1985.
Copa escocesa de futbol: 1952, 1991.
Copa de la Lliga escocesa de futbol: 1951.

Entrenadors.


  John "Sailor" Hunter (1911-1946);
  George Stevenson (1946-1955);
  Bobby Ancell (1955-1965);
  Bobby Howitt (1965-1973);
  Ian St. John (1973-1974);
  Willie McLean (1974-1977);
  Roger Hynd (1977-1978);
  Ally MacLeod (1978-1981);
  David Hay (1981-1982);
  Jock Wallace (1982-1983);

  Bobby Watson (1983-1984);
  Tommy McLean (1984-1994);
  Alex McLeish (1994-1998);
  Harri Kampman (1998);
  Billy Davies (1998-2001);
  Eric Black (2001-2002);
  Terry Butcher (2002-2006);
  Maurice Malpas (2006-2007) ;
  Mark McGhee (2007-present) ;


 Referncies .


Enllaos externs.
Web oficial;
Motherwell a la BBC;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324921" title="Llanera" nonfiltered="1626" processed="1619" dbindex="126664">

Llanera s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Gijn i Corvera de Asturias, al sud amb Oviedo, a l'est amb Gijn i Siero i a l'oest amb Illas i Las Regueras. La capital, Posada de Llanera, est situada a 11 km d'Oviedo, 20 d'Avils i a 22 de Gijn.

Entre els serveis ms importants del concejo destaquen  el ferrocarril de Renfe a Lugo de Llanera, Villabona i Ferroes, l'Institut d'Ensenyament Secundari a Posada de Llanera, un important sector industrial, amb els polgons de Silvota, Asipo i Parc Tecnolgic d'Astries. Endems del Centre Penitenciari d'Astries.



 Histria . 
 Prehistria i poca romana . 
T restes arqueolgiques del paleoltic Inferior i Mig. Tamb t restes d'estructures tumulars de l'poca Neoltica. Hi ha restes romanes que en la seva primera estructura va ser un castro per la falta d'excavacions arqueolgiques fa difcil la seva dataci, els principals castros sn: La Coroa, Pea Menndez, El Canto San Pedro, El Cuetu i el Pico Cogolla, el ms estudiat ha estat el Cant San Pedro que ho posa ms com centre aglutinador d'un territori que amb carcter defensiu. La invasi romana va fer del territori de Llanera una dels ms importants. Es tenen notcies del nucli de Lucus Asturum que era un enclavament administratiu important i estava relacionat amb totes les vies de comunicaci. 

 Edats mitja i moderna . 
En la edat mitjana, hi ha una gran quantitat de documentacions que ens informen sobre les vendes o donacions que va haver en aquest territori. En aquesta poca va haver diversos monestirs com els de San Pelayo, Santa Mara de la Vega i San Vicente, per si va haver un que va destacar fou el de l'Esglsia major d'Oviedo que va ampliant els seus territoris grcies a donacions de dos reis, Alfons III i Ordoni II. La culminaci del seu poder sobre aquestes terres arribaria amb les donacions realitzades per la reina Urraca que dona a l'esglsia d'Oviedo tot el territori de Llanera. 

Durant els segles XIV i XV, l'administraci de les terres de Llanera estaven associades a les de Las Regueras que pertanyien al Bisbe d'Oviedo, aquest encomanava la seva administraci a una persona que s'anomenava encomendero, que era en general un noble destacant entre ells: Rodrigo lvarez de les Astries o Pedro Menndez de Valds. Aquesta famlia destaca pel seu suport a la corona i van estar en aquest crrec d'ordinaris fins a b entrat el segle XIV. Aquest sistema de govern va tenir diversos problemes que van acabar amb la rebelli del segle XV, que es coneix com la rebelli d'els excomunicats (en asturi esconsuraos), anomenada aix perqu els habitants, farts dels abusos de l'encomendero, es van apoderar del seu representant fent-li objecte de vexacions i el Bisbe va respondre amb l'excomuni de les gents del concejo i va tancar les esglsies. Aquesta situaci duraria quatre anys fins a la mort del Bisbe, amb el nou Bisbe arribarien a un acord prestant jurament de no rebellar-se i se'ls aixeca el cstig de l'excomuni. 

s en el segle XVI, durant el regnat de Felip II, s quan el concejo passa a incorporar-se a la corona. La ciutat d'Oviedo compra el territori sense comptar amb la participaci venal. Aquest canvi no va produir cap millora per a les gents, ja que va haver continus conflictes amb l'Ajuntament d'Oviedo, aquests problemes van seguir succeint durant els segles XVII i XVIII, encara que d'una manera diferent, ja que els llaos que unien Llanera i Oviedo sn cada vegada ms febles. Aix ho trobem a l'hora de nomenar crrecs ja que el consistori ovetenca tenia una potestat cada vegada ms reduda. En aquest segle XVIII i ja a principis del XIX, cal destacar la guerra de la Independncia, on diverses persones del concejo van ser deportats a Frana com a presoneres de guerra. Aquesta zona va ser un lloc de passada que es repetiria durant la guerra carlina. 

 Segle XIX des d'ara .
En el segle XIX, Llanera aconsegueix la seva independncia d'Oviedo i fixa el seu capital en Posada, corresponent-li el seient nombre 39 en la Junta General del Principat. Una mica que destaca s la importncia que va guanyant aquest concejo com via de comunicaci i a aix se li va comenar a unir una industrialitzaci incipient, s'installen indstries com Cermica Guisasola, una fabrica d'explosius, explotacions mineres en Ferroes. Altre esdeveniment va ser la installaci de la lnia de ferrocarril Len-Gijn que va convertir a Villabona en un important nus ferroviari. En 1936 Llanera va donar el triomf al capdavant Popular i desprs de l'aixecament l'exercit va romandre fidel a la Repblica. Llanera va ser presa a l'octubre de 1937 al final de la guerra d'Astries, per van continuar desprs algunes accions guerrilleres. 

En 1960 hi ha un gran impuls industrialitzador, s'inauguren el polgon de Silvota, per la crisi dels anys setanta tamb va afectar a aquest concejo, amb el tancament de diverses indstries. Cal destacar un ressorgiment a la fi del segle XX i comena a installar-se un nou polgon industrial el de Asipo, se situa all tamb Mercasturias, i el Parc Tecnolgic d'Astries, arribant a un gran desenvolupament no noms industrial sin residencial. 

Geografia. 
Aquest concejo t una extensi de 106,69 i una poblaci de 13.109 habitants i els seus principals nuclis per numero d'habitants sn: lacapital Posada, Lugo de Llanera, Santa Eulalia, Villabona, Pruvia i San Cucao. El seu terreny s predominantment pla, el concejo ocupa part de la plana que s'estn al nord d'Oviedo, t petits accidents entre els quals vam destacar: Santofirme, el Freixe i el Gorfoli de 317 metres que s la seva mxima altitud. La major part del seu terreny es dedica a pastura i li segueix en extensi l's forestal. Les seves espcies arbries sn: el pi, el castanyer i el roure. Es dedica poca extensi al cultiu destacant la patata i el blat de moro. La seva ramaderia s majoritriament bovina. Una mica que cal destacar en aquest concejo s el sector serveis. El seu riu ms important s el Nora que separa Llanera d'Oviedo, t nombrosos rierols com el Zalandrn, Los Gafases i el Robledo. 

Parrquies.

 Evoluci demogrfica .
Malgrat la seva privilegiada situaci, va viure dedicat a la seva activitat agrria, al quedar exclosa del desenvolupament econmic industrial, presentant una evoluci demogrfica similar a la majoria dels concejos rurals. En els primers 40 anys del segle XX, guanya en poblaci 3.500 habitants arribant al seu mxim de poblaci amb 11.424. Comenant un procs de reculada que no pararia fins a 1960. En aquesta data la seva situaci canvia doncs es veu ficada en l'rea de construcci del centre d'Astries. Els seus dos majors nuclis Lugo de Llanera i Posada tenen una forta embranzida com zona residencial tenint un increment de poblaci de 1.400 persones, arribant al concejo una poblaci de 11.407 habitants. Aquest procs ha donat lloc a una pirmide de poblaci on les persones menors de 20 anys sn el 26 7% superant en dos punts la mitjana regional i en ms de quatre punts a les majors de 60 anys. Referent a la seva emigraci s la va tenir, ja que cal tenir en compte que al principi va ser un concejo rural i li va afectar en la mateixa mesura que a altres concejos rurals. La seva emigraci va ser majoritriament a Amrica, Cuba i Argentina, mentre que a partir de 1960 l'emigraci es va dirigir a pasos del centre d'Europa. El sector serveis s el ms important en la seva economia i ocupa al major numero dels seus habitants. Sobresurt el comer seguit per l'hostaleria, el transport o comunicacions. Una mica del que cal destacar de Llanera s que t una gran concentraci de fabriques que es troben en els polgons de Silvota que s de propietat pblica i el de Asipo de propietat privada. En Llanera estan tamb Mercasturias i el Parc Tecnolgic d'Astries. 

 Poltica . 
En el concejo de Llanera, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PP, amb l'actual alcalde Jos Avelino Snchez al capdavant des de 1995 (vegi's llista d'alcaldes de Llanera).




Fonts: Ministeri de l'Interior i Federaci Asturiana de Concejos

Enllaos externs.

Web municipal;
Federaci Asturiana de Concejos;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324927" title="Histricognat" nonfiltered="1627" processed="1620" dbindex="126665">

Els histricognats (Hystricognathi) sn un infraordre de rosegadors. Es distingeixen d'altres rosegadors per l'estructura ssia dels seus cranis. El masseter medial (un mscul de la mandbula) passa parcialment pel forat infraorbital, i es connecta amb l'os a la banda oposada. Aix, juntament amb la seva manca de placa infraorbital i la mida relativa del forat infraorbital, distingeix els histricomorfs d'altres grups de rosegadors.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324934" title="Porc esp del Vell Mn" nonfiltered="1628" processed="1621" dbindex="126666">

Els porcs espins del Vell Mn (Hystricidae) sn grans rosegadors terrestres, caracteritzats per la cobertura de punxes que els dna nom. Viuen al sud d'Europa, gran part d'frica, l'ndia, i la Insulndia tan a l'est fins a Borneo. Tot i que tant els porcs espins del Vell Mn i els porcs espins del Nou Mn pertanyen a l'infraordre dels histricognats del vast ordre dels rosegadors, sn bastant diferents i no tenen una relaci estreta.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324937" title="Platja de l'Almadrava (Benicssim)" nonfiltered="1629" processed="1622" dbindex="126667">


La platja de l'Almadrava de Benicssim s una platja de qu ha sigut regenerada amb arena natural al mateix municipi de la Plana Alta (Pas Valenci).

El nom de platja fa referncia a l'aparell de pesca (l'almadrava) de la tonyina que antigament allotjava aquesta platja, com altres de la costa mediterrnia i que tamb conserven aquest nom.

La platja de l'Almadrava s la prolongaci cap al sur de la platja de Voramar i continua ms al sud amb la platja de la Torre de Sant Vicent. Estan separades entre si per uns espigons que impideixen l'onatge. Amb unes dimensions de 600 m de longitud i uns 60 d'amplria mitjana. http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Platja_de_l%27Almadrava_(Benic%C3%A0ssim)&action=edit

Compta amb un passeig martim que recorre les diferents platges del front martim benicassut. Se situa en un entorn fortament urbanitzat i disposa d'accs per carrer. 

Aquesta platja compta amb el distintiu de la Bandera Blava.

 Vegeu tamb .
 Benicssim;
 Platja de Voramar;
 Platja de la Torre de Sant Vicent;
 Platja Helipolis;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Benicssim;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324939" title="Llop Fortun" nonfiltered="1630" processed="1623" dbindex="126668">
Llop Fortun, tamb conegut com Jaun Zuria (basc Senyor Blanc) s el mtic primer Senyor de Biscaia que va vncer les tropes lleoneses o asturianes en la tamb mtica batalla de Padura, perseguint als invasors fins a arribar l'Arbre Malato, en el qual va establir la frontera de Biscaia. 
Orgen. 
Hi ha diverses llegendes quant al seu origen, coincidint totes que era ros, d'ulls clars i descendent de reis. Dos de les llegendes diu que era fill d'una princesa escocesa, que, exiliada a Mundaka, va tenir un fill de Sugaar l'escur o amb senyor de Busturia. Unes altres diuen que era fill d'una princesa de Mundaka i d'un senyor normand. Una altra versi diu que Jaun Zuria era un prncep hereu irlands anomenat Lemor MacMorna. En un accident de cacera va matar al rei, el seu pare, ra per la que va perdre el tron i va ser obligat a exiliar-se en una petita embarcaci, arribant a Mundaka amb dos dels seus servents. All va ser rebut pel rei basc Lekobide, amb la filla del qual es va casar. Les tropes asturianes van atacar Biscaia, i Lemor va lluitar contra elles, vencent-les a Padura. Per aix va rebre el nom de Jaun Zuria. 

Actualment, buscant els orgens de la llegenda, i una explicaci per a l'abundncia de rossos d'ulls clars en aquesta part de Biscaia, alguns autors, com Jon Bilbao, creuen que Jaun Zuria era en realitat un membre d'un grup de vkings que s'havien assentat an la ria de Mundaka, mentre altres, com Jon Juaristi pensen que podia ser un noble d'un grup d'exiliats saxons que van fugir de la seva terra al ser desplaats pels vkings.

La versi de Lope Garca de Salazar.
En el segle XV, el senyor Lope Garca de Salazar va adaptar una histria del Libro dos Linhagems de Pedro de Barcellos, fent de Jaun Zuria un noble escollit pels biscans per a dirigir-los en la seva lluita contra els lleonesos en la mtica batalla d'Arrigorriaga. Desprs de la batalla, van decidir nomenar-lo Senyor de Biscaia. Al morir en la batalla el Senyor de Durango, i casar-se Jaun Zuria amb la seva filla, va passar a ser tamb Senyor del Duranguesat, al que va atorgar furs. A la seva mort va heretar el Senyoriu el seu fill Nuo (Nunso) Lpez, que va ser capturat pels sarrans estant al servei del Comte de Castella. El va alliberar el seu fill Ennec Esquerra bescanviant-lo per un notable sarra que havia capturat, per ambds van discutir, resultant en un judici de Du en el qual el pare va resultar mort. Va passar a ser Senyor de Biscaia Ennec I Esquerra. Segons Salazar, va canviar les Encartaciones als reis de Lle per altres territoris que havia conquistat, dotant-les tamb de furs. I fou el primer en titular-se comte de Biscaia.

 Referncies .


Enllaos externs.
La Batalla de Padura;
Darrere el secret de les pedres vermelles;
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324946" title="Rata talp" nonfiltered="1631" processed="1624" dbindex="126669">

Les rates talp (Bathyergidae) sn rosegadors excavadors de l'infraordre dels histricognats. Representen una evoluci distinta d'un mode de vida subterrani entre els rosegadors, semblant als gemids de Nord-amrica, els tuco-tucos de Sud-amrica, o els murodeus excavadors.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324948" title="Ennec I Lpez" nonfiltered="1632" processed="1625" dbindex="126670">
Ennec I Lpez fou el primer senyor histric de Biscaia. (-1077) Va exercir la sobirania de Biscaia segons consta en inscripcions de 1017 i 1020: "Comes Enneco Lopiz Vizcayensis" Va gaudir a temporades la prefectura del comtat de Durango. En 1053 igo i la seva esposa Tota, donaron al monestir de San Juan de la Pea el castell i esglsia del Gaztel-ugach i algunes heretats a Bermeo. En 1076, compra unes cases a San Romn de Cameros. Dna com a pagament "8 vaques parides i destetades i 20 sous de plata". El seu cunyat Ximeno Fortunin, tercer senyor dels Cameros i governador de Meltria, sign com a testimoni

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324949" title="Systema Naturae" nonfiltered="1633" processed="1626" dbindex="126671">

El llibre Systema Naturae fou una de les obres principals del doctor de medicina suec Carl von Linn. El seu ttol complet s Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis, o en catal: "Sistema de la natura pels tres regnes de la natura, segons les classes, ordres, gneres i espcies, amb carcters, diferncies, sinnims i llocs".

La desena edici d'aquest llibre s considerada el punt de partida de la nomenclatura zoolgica.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324953" title="Platja Helipolis" nonfiltered="1634" processed="1627" dbindex="126672">

La platja Helipolis s una platja de sorra del municipi de Benicssim en la comarca de la Plana Alta (Pas Valenci).

Limita al nord amb la platja dels Terrers i al sud amb les platges de la ciutat de Castell de la Plana i t una longitud de vora 2 quilmetres i mig i 50 metres d'amplria mitjana.

Disposa d'un passeig martim (el mateix que discorre per tot el front martim bicassut) i un carril bici que comunica el nucli urb amb la capital castellonenca. Es troba en un entorn urb disposant d'accs per carrer. Compta amb prquing delimitat, tamb accs per a minusvlids. s una platja amb zona abalisada per a sortida d'embarcacions.

Ha estat guardonada amb la Bandera Blava.

 Vegeu tamb .
 Benicssim;
 Platja de l'Almadrava (Benicssim);
 Platja de la Torre de Sant Vicent;
 Platja de Voramar;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Benicssim;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324954" title="Llop Inguez" nonfiltered="1635" processed="1628" dbindex="126673">
Llop Inguez (c.1050-1093), segon senyor de Biscaia. Va succeir al seu pare Ennec I Lpez en el senyoriu. En 1076 va donar suport al rei Alfons VI de Castella, desprs de l'assassinat del rei de Pamplona, San IV el de Pealn amb el qual Biscaia, laba, part de Guipscoa i La Rioja es van inclinar pel monarca castell. El rei li va lliurar aquestes terres per a ampliar el seu senyoriu, segons un document del Monestir de San Milln de la Cogolla de 1082. En 1085 va formar part de la conquesta castellana de Toledo. 
 Descendncia . 
Va contreure matrimoni amb Tecla Daz, filla de Diego lvarez d'Oca, tenint com descendncia a: 
Diego Lpez qui li succeiria en el senyoriu. ;
Sancho Lpez, senyor de Poza. ;
Tota Lpez, senyora d'Anguciana. Casada amb Lope Gonzlez de Arzamendi, Senyor d'Ayala ("ric home de Castella, un dels barons d'laba).
Sancha Lpez, senyora de Gallinero.
Teresa Lpez. Casada amb Garca Snchez de Zurbano.

 Referncies .





 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324955" title="Masseter" nonfiltered="1636" processed="1629" dbindex="126674">

En anatomia, el mscul masseter s un dels msculs masticatoris. s especialment potent en els herbvors, en qu contribueix a mastegar les plantes. Es tracta d'un mscul gruixut, una mica quadrilateral, que consisteix de dues porcions, la superficial i la profunda. Les fibres de les dues porcions sn contnues al punt d'inserci. El masseter s en ocasions l'objectiu d'operacions de reducci de mandbula.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324959" title="Diego Lpez I d'Haro" nonfiltered="1637" processed="1630" dbindex="126675">
Diego Lpez I d'Haro El Blanco va nixer cap a l'any 1075 i va morir en 1124. Apodado el Blanc, fill de Llop Inguez. Va ser tercer senyor de Biscaia entre els anys 1093 i 1124. Va servir al rei Alfons VI de Castella i es va situar en la Rioja, al costat de Garca Ordez, guerrejant contra El Cid, que llavors era enemic del rei de Castella. Alfons VI li don la vila d'Haro, incorporant el topnim de la vila al seu cognom, probablement per a agrair el reial favor (no per la importncia en si del territori, que era minscul en comparaci de la seva possessi al Pas Basc), sent des de llavors coneguda la famlia per aquest nom. 

Va poblar la vila d'Haro, probablement en la zona de Villabona i va aixecar un castell a Haro sense conixer-se la seva ubicaci exacta. En 1109 va morir Alfons VI, deixant els regnes de Castella i Lle a la seva filla Urraca, vdua des de feia dos anys, pel que el regne de Galcia havia de passar a les mans del seu fill Alfons d'uns setze anys. Els nobles castellans i lleonesos van imposar a la reina un nou matrimoni. Sense acabar l'any va contreure matrimoni amb Alfons I d'Arag, qui va decidir no cedir el regne de Galcia al seu fillastre, cosa que va donar lloc a disputes. 

El 1111 Alfons I va envair La Rioja, substituint als governadors per nobles aragonesos. En Haro va intentar assetjar Diego Lpez, encara que sembla que van arribar a un acord sense arribar a prendre la poblaci. Diego sempre va romandre fidel a Urraca, dhuc en poques en les quals aquesta estava en desuni amb el seu esps, i contribuint amb els seus mesnades en les guerres contra els musulmans quan el matrimoni estava avingut. En 1118 va combatre al costat de forces aragoneses, franceses i navarreses en la conquesta de Saragossa, on obstaculitza Alfons I el 6 de gener de 1119. 
 Descendncia . 
Va casar amb Almicena, filla del Senyor de Donibane Garazi, amb la qual va tenir a Lope Daz Va casar en segones npcies amb Mara Snchez (segons es desprn d'una escriptura de 1121). Va ser pare almenys de Lope, Sancho, Fortn i Gil Daz.




 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324961" title="Jugal" nonfiltered="1638" processed="1631" dbindex="126676">
El jugal s un os del crani que es troba en la majoria de rptils, amfibis i ocells. En mamfers, el jugal sol rebre el nom de malar o os zigomtic. Est connectat al quadratojugal i el maxillar, aix com altres ossos que poden variar segons l'espcie.

Aquest os s considerat clau en la determinaci de trets generals del crani, en el cas d'animals, com ara els dinosaures en paleontologia, de les quals no s'ha trobat el crani sencer.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324970" title="Petromus typicus" nonfiltered="1639" processed="1632" dbindex="126677">

Petromus typicus s una espcie de rosegador del parvordre dels fiomorfs. s l'nica espcie del seu gnere Petromus i de la seva famlia Petromuridae. Viu a Nambia, parts d'Angola i el nord-oest de Sud-frica.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324972" title="Lope Daz I d'Haro" nonfiltered="1640" processed="1633" dbindex="126678">
Lope Daz I d'Haro (? -   6 de maig 1170). Fill de Diego Lpez I d'Haro i D. Almicena. Va ser quart senyor de Biscaia entre els anys 1124 i 1170. 
 Vida . 
Va ser fidel a Urraca I de Castella igual que ho havia estat el seu pare, per la qual cosa no va poder intervenir a La Rioja, de la qual s'havia apoderat l'esps de Urraca, Alfons I d'Arag; tot i que desprs de la mort d'aquesta, el seu fill Alfons reclamava el tron de Castella. En aquesta poca Lope va perdre el senyoriu sobre els castells d'Haro i Buradn en favor dels aragonesos. En 1130 es va assentar amb tota la seva famlia en la vila de Njera, on residirien tamb els seus successors del senyoriu de Biscaia, fins a l'entrada de la primera dona en ell, desprs de la mort de Diego Lpez V d'Haro sense descendncia. En aquesta vila va millorar l'Hospital de l'Abadia, que havia comenat a construir el rei Alfons VII. 

Desprs de la mort d'Alfons d'Arag en 1134 sense descendncia, Lope juntament amb altres riojans van recuperar el regne de Njera per a lliurar-se'l a Alfons VII, rei de Lle. Com recompensa Alfonso li va concedir el ttol de comte i li va confirmar en el senyoriu de la vila d'Haro, com consta per un privilegi que va donar el 10 d'octubre de 1134, en el qual donava al Monestir de San Milln diverses esglsies i heretats, en el qual comenava dient: "Lope Diaz confirma el qual pels seus grans ..." En 1141 es va concedir a Santo Domingo de la Calzada privilegi de poblaci, apareixent Lope en tota la documentaci com governador de La Rioja. Va ser titulat Alferes Real, com apareix des de 1158. 

Desprs de la mort d'Alfons VII, Lope va seguir servint als seus successors; primer a San el Desitjat i solament un any desprs a Alfons VIII de Castella, fill de l'anterior el qual tenia solament tres anys quan va ocupar el tron. En 1163 aprofitant la minoria d'edat d'Alfons VIII, San VI de Navarra ocupo una part del territori rioj, quedant Logronyo, Entrena, Navarrete, Ausejo, Autol, Quel i Resa en mans navarreses. A Lope com a governador de La Rioja li tocaria enfrontar-se a ells en 1163 i 1167, i posteriorment al seu hereu en el crrec, el seu gendre Pedro Ruiz en 1174. 



Va encunyar una moneda anomenada Lobis o Lobres, en referncia als llops smbol del seu llinatge que figuraven en ella. En 1169 ell i la seva dona, donaren a unes monges benedictines de Santo Domingo de la Calzada unes terres a Caas, per a ajudar-les a construir all una abadia amb la condici que passessin a complir l'ordre cistercenca. Aix es va comenar a construir el Monestir de Santa Mara de San Salvador de Caas. Lope va acudir en 1169 al crcol de Zorita juntament amb altres homes, per a donar suport al rei Alfons VIII de Castella, sense que aquest l'hi hagus demanat. No deixo al rei que li lliurs cap sou per l'ajuda prestada, pel que en agrament li lliuro el govern de la vila de Njera, a ms de nomenar-lo Comte. Va morir en 1170, sent enterrat en el claustre dels cavallers del monestir de Santa Mara la Real de Njera.

 Descendncia . 
Va casar amb Aldonza Rodrguez de Castro (anomenada per alguns Mencia) filla de Rui Fernndez el Calb i d'Estefana Prez de Trava, tenint per fills: 
Diego Lpez II d'Haro, el seu successor. ;
Lope Lpez. Senyor de Miranda de Ebro i Almenara casat amb Maria d'Urgell. ;
Alonso Lpez d'Haro. Comendador de San Salvador de Sria, de l'Orde de Calatrava. ;
Martn Lpez d'Haro ;
Probablement va tenir un altre fill anomenat Lope Daz d'Haro que hauria estat bisbe de Segvia. ;
Urraca Lpez d'Haro, tercera dona del rei Ferran. ;
Tota Lpez d'Haro, morta el 1 de desembre de 1122 ;
 Herncia . 
A la seva mort es va repartir el seu patrimoni, quedant el seu gendre Pedro Ruiz com governador de la Rioja Alta. El seu fill Lope Lpez continuaria amb el crrec de Merino Major de Castella i el seu primognit Diego com senyor de Biscaia.
 



 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324979" title="Hemeroflia" nonfiltered="1641" processed="1634" dbindex="126679">

Els animals o plantes hemerfils (del grec hemeros, "culte"; i filos, "amic") sn aquells que sn afavorits pels canvis que els humans provoquen sobre l'ambient, i que per tant segueixen els humans en el seu paisatge cultural (camps, prats, carreteres, poblats, cases ).

Entre els hemerfils clssics, que es beneficiaren de la tala intensiva d'arbres de l'edat mitjana i l'"estepa cultural" que en sorg, s'hi troben espcies encara comunes com la llebre comuna, el talp camperol, o les papallones del gnere Pieris, aix com espcies els hbitats de les quals quedaren limitats per la "industrialitzaci" de l'agricultura, com ara l'hmster, la perdiu xerra, la guatlla, l'alosa vulgar o la fredeluga.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324983" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1988" nonfiltered="1642" processed="1635" dbindex="126680">

Els XXIV Jocs Olmpics d'estiu de 1988, oficialment Jocs de la XXIV Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Sel (Corea del Sud) entre el 17 de setembre i el 2 d'octubre de 1988. Hi participaren 8.465 atletes (6.279 homes i 2.186 dones) de 159 comits nacionals, que comptiren en 29 esports i 237 especialitats. 

Aquests foren els segons Jocs Olmpics d'estiu realitzats al continent asitic desprs dels Jocs Olmpics d'estiu de 1964 realitzats a Tquio (Jap).

Per a la realitzaci dels Jocs el Comit Organitzador compt amb l'ajuda de 27.221 voluntaris. Aix mateix 11.331 periodistes cubriren la informaci esportiva dels Jocs, dels quals 4.978 foren de premsa escrita i 6.353 de radiodifusi.

Antecedents.
En la 84a Sessi Plenria del Comit Internacional Olmpic (CIO), realitzada el 30 de setembre de 1981 a Baden-Baden (Repblica Federal d'Alemanya), s'escoll com a seu dels Jocs Olmpics d'estiu de 1988 a la ciutat de Sel per davant de :



Comits participants.

En aquests Jocs participaren un total de 159 comits nacionals diferents, el nombre ms elevat fins al mmoment. En aquesta Jocs participaren per primera vegada Aruba, Guam, Iemen del Sud, illes Cook, Maldives, Saint Vincent i les Grenadines, Samoa Americana i Vanuatu.

Retornaren a la competici Afganistan, Angola, Bulgria, Burkina Faso (antigament Alt Volta), Hongria, Iran, Laos, Lbia, Monglia, Polnia, RDA, Txecoslovquia, Uni Sovitica i Vietnam.



Boicot poltic.
Quan el 1981 es va decidir donar a Sel l'organitzaci dels jocs, Corea del Sud era un pas amb un rgim dictatorial, per la pressi local i internacional aconseguiren que es convoquessin eleccions. Si b hi varen haver intents per compartir l organitzaci amb Corea del Nord, al final aquest pas va decidir no participar-hi. Amb ells s'hi afegiren Albnia, Cuba, Etipia, illes Seychelles, Madagascar i Nicaragua. Encara aix, la participaci en nombre de pasos va superar la suma de pasos participants en les dues cites olmpiques anteriors i els habitants de Corea del Sud varen poder donar a conixer el seu pas i la seva hospitalitat.

Esports disputats.
En aquests Jocs Olmpics es diputaren 237 proves de 29 esports diferents:



Aspectes destacats.


Les installacions olmpiques varen incloure el Complex esportiu de Sel d'un mili de metres quadrats que integrava l'Estadi Olmpic, els pavellons de bsquet i boxa i les installacions d'hpica i beisbol. L'altre gran seu fou el Parc Olmpic que va incloure la piscina olmpica, el gimns, el veldrom i els pavellons per esgrima i halteroflia. ;

Durant la cerimnia d'inauguraci es presentaren grups de ballarines de tots els pasos on varen ocorrer els Jocs Olmpics. Durant la cerimnia de clausura, dones coreanes entregaren espelmes a les dones espanyoles per simbolitzar el canvi de seu de l'Olimpada. La can oficial dels Jocs fou "Hand in hand" del grup Koreana.

La mascota Hodori representava un llegendari tigre de les tradicions coreanes.

Les proves anti-dopatge van ser l'estrella en aquests jocs amb la desqualificaci de set atletes, entre els quals destaca Ben Johnson desprs de batre el rcord del mn en la final de 100 metres llisos. ;

En atletisme la gran estrella fou la nord-americana Florence Griffith-Joyner, aconseguint la victria en els 100, 200 i el relleu 4x100. Per la seva banda Carl Lewis aconsegu la victria al salt de llargada i, desprs de la desqualificaci de Ben Johnson, en els 100 metres llisos, aix com una plata en els 200 metres. Per la seva banda els atletes de Kenya aconseguiren la victria en els 800, 1.500 m, 5.000 i 3.000 m obstacles. El sovitic Sergei Bubka aconsegu establir el rcord del mn amb el salt amb perxa i la nord-americana Jackie Joyner en salt de llargada i heptatl.

El tennis retorn a la competici olmpica dins del programa oficial dels jocs desprs de la seva absncia des de l'any 1924 (en les edicions de 1968 i 1984 fou considerat esport de demostraci). S'introdu el tennis taula a la competici oficial per primera vegada, i el bdminton, beisol i taekwondo es convertiren en esports de demostraci. Aix mateix es realitz una prova de demostraci de judo en categoria femenina.

La gimnstica femenina va viure el duel entre la sovitica Yelena Shushonova i la romanesa Daniela Silivas, aconseguint cada una d'elles set notes amb una puntuaci de 10. La sovitica va aconsguir guanyar la final individual mentre que Silivas aconsegu tres ors en les finals per aparells. Entre les dues obtindrien 10 medalles. En categoria masculina el domini fou per Vladimir Artemov, que aconsegu quatre medalles d'or.

En halteroflia el turc Naim Suleymanoglu assol batre en una mateixa nit 6 rcords munidals i 9 d'olmpics. ;

En nataci el nord-americ Matt Biondi fou el gran vencedor, adjudicant-se set medalles: cinc d'or, una de plata i una altra de bronze. Per la seva banda l'alemanya oriental Kristin Otto es feu amb sis medalles d'or, sent la primera nedadora en aconseguir aquest rcord.

En futbol la Uni Sovitica don la sorpresa al vncer a la final al Brasil. En voleibol femen la Uni Sovitica don la sorpresa en vncer a la final al Per, desprs que l'equip peru guanyava 2-0 i 12 a 6 en el tercer set. Aix mateix destac l'eliminaci de la selecci nord-americana de bsquet a semifinals a mans de la Uni Sovitica.

L'esgrimista sueca Kerstin Palm es convert en la primera dona en particip en set Jocs consecutius, i per primera vegada a la histria en hpica totes les proves foren guanyades per dones.

Medaller.




Referncies.


Vegeu tamb.

 Comit Olmpic Internacional;
 Jocs Olmpics;

 Enllaos externs .
  Jocs Olmpics de Sel de 1988;
  www.sports-reference.com - Sel 1988;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="324984" title="Federaci d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes" nonfiltered="1643" processed="1636" dbindex="126681">
La Federaci d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) s una federaci d'entitats fundada l'any 1995 amb la intenci d'agrupar totes aquelles organitzacions de Catalunya que estan reconegudes com a membres de ple dret en la seva respectiva organitzaci internacional.

Entitats membres.


Referncies.


Vegeu tamb.
 Plataforma ProSeleccions Esportives Catalanes;

Enllaos externs.
 Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325002" title="Sporting union Agen Lot-et-Garonne" nonfiltered="1644" processed="1637" dbindex="126682">


L'Sporting union Agen Lot-et-Garonne s la secci de rugbi a 15 d'un club omnisports de la ciutat francesa d'Agen, l'Sporting Union Agen. Actualment l'equip de rugbi juga al campionat de Pro D2 (2a divisi), desprs d'haver estat durant anys un dels grans equips del rugbi francs.

Histria.
La idea de practicar el rugbi a Agen va nixer de la trobada fortuta, vers el 1900, d'un lector d'angls d'institut, d'un compatriota seu dentista i d'un tal Alfred Armandie   Agens  . De seguida van fer arribar d'Anglaterra les normes d'aquest joc decidits a aprendre-les. Armandie es va convertir de seguida en el lder d'aquesta nova associaci, cosa que fa que se'l consideri avui el veritable fundador del primer club de rugbi d'Agen.

L'any 1929 el SU Agen va jugar la primera semifinal del campionat de Frana, desprs d'eliminar a quarts de final a l'USAP de Perpiny, un dels grans dominadors de la competici durant els anys 20. Finalment a la semi-final va caure davant de l'US Quillan. Tanmateix no s'hauria d'esperar gaire temps per veure l'Agen alar el trofeu de cami de Frana, ja que l'any 1930 va vncer a la final el propi equip de Quillan que l'any abans l'havia eliminat a semi-finals. Els anys 30, per, no seran ni de lluny els millors anys de l'US Agen, ja que no ser fins l'any 1943 que tornar a jugar una final, perduda davant de l'Aviron bayonnais per 3 a 0. 

L'US Agen encara guanyaria un altre Campionat de Frana l'any 1945 contra el Lourdes abans d'encarar una nova dcada de sequera absoluta de ttols. Ser durant els anys 60 que l'Agen va encetar una era de ttols de campi de Frana que durar fins els anys 80. D'aquesta manera guanyar un total de sis ttols en deu finals disputades entre l'any 1962 fins el 2002.

Pel seu palmars com a campi de Frana, el SUA s el quart club francs, amb vuit ttols conquerits de 1930 fins a 1988 (igualant el Lourdes), darrere l'Stade toulousain (16), l'Stade franais (13) i el Besiers (11). A ms a ms, l'US Agen compta igualment amb dues copes de Frana, guanyades el 1943 i el 1945, i quatre ttols del Challenge Yves du Manoir, els del 1932, 1963, 1983 i 1992. A nivell continental, l'Agen a participat dos cops en la Copa d'Europa, malgrat no haver arribat mai fins a quarts de final.

La temporada 2006-2007 el SU Agen era un equip que havia patit molts canvis respecte la temporada anterior, ja que se'n van anar 16 jugadors veterans i en van arrivar 16 de nous. Aquell any, tot i que els resultats a Europa eren prometedors, al campionat de Frana les coses no acabaven d'anar del tot b. La fi del campionat va veure com les derrotes anaven enfonsant l'equip fins els darrers llocs de la classificaci i, finalment, a la penltima jornada va caure en els llocs de descens. El 2007 va ser l'any que va veure com el SU Agen descendia a 2a divisi, per primer cop des del 1925.

 Palmars .
 Proves majors .
Campionat de Frana (Bouclier de Brennus) (8):
 Campi: 1930, 1945, 1962, 1965, 1966, 1976, 1982 i 1988.
 Finalista: 1943, 1947, 1984, 1986, 1990 i 2002;
El SUA a estat 13 cops semi-finalista (1929, 1931, 1939, 1952, 1970, 1971, 1979, 1983, 1987, 1989, 1993, 1997 i 2003) i ha arribat 10 cops a quarts de final (1949, 1951, 1964, 1972, 1975, 1985, 1994, 1995, 1996 i 2001).

Challenge Yves du Manoir (4):
 Campi: 1932, 1963, 1983 i 1992;
 Finalista: 1933, 1970, 1975 i 1987;

European Shield:
 Finalista: 1998;

Copa de Frana (2):
 Campi: 1943 i 1945;

Campionat de Frana Espoirs (1):
 Campi: 2004;
 Finalista: 2005;

Challenge Armand Vaquerin (1):
 Campi : 1999;

 Altres proves .
Challenge Jean Bouin:
 Campi: 1989;

Bouclier d'automne:
 Campi: 1973, 1975 i 1979;

Challenge Jules Cadenat:
 Campi: 1972 i 1976;
 Finalista: 1971, 1973 i 1974 ;

Les finals de l'SU Agen.
 Campionat de Frana .


 Jugadors emblemtics .


 Clubs d'aficionats .
 Armandie Fans 2000;
 La Tribu des supporters;
 Le Club des supporters;
 Ovalie 47;

 Bibliografia .

 Un sicle, des hommes, un club, 2007, de Christian Delbrel, 320 pg. (Obra apareguda en ocasi del centenari del SU Agen).
 La Graphologie n170 (abril 1983): les signatures des coquipiers de l'quipe d'Agen de rugby, de Marie-France Berli, ed. Socit Franaise de Graphologie.

Enllaos externs.
 Lloc oficial del club ;
 Pgina no oficial del club ;
 Forum SUA VAINCRA ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325003" title="Squia d'en Carrs" nonfiltered="1645" processed="1638" dbindex="126683">
La Squia d'en Carrs es troba a l'Horta de Gandia, pren l'aigua al riu Serpis, per l'esquerra a l'assut d'en Carrs aigua avall de Vilallonga i dins del seu terme municipal; del mateix assut, per la dreta, l'aigua s desviada cap a la Squia reial d'Alcoi. Consta de 3,20 files d'aigua i rega tres dies i mig el terme de Palma de Gandia i tres dies i mig envia l'aigua a la Squia Comuna de Gandia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325004" title="Squia reial d'Alcoi" nonfiltered="1646" processed="1639" dbindex="126684">
La Squia reial d'Alcoi va ser construda el segle XIII, desprs de la conquesta cristiana i s la squia ms important de l'Horta de Gandia. Pren l'aigua del riu Serpis i, per la dreta, a l'assut d'en Carrs, aigua avall de Vilallonga i dins del seu terme municipal; del mateix assut, per l'esquerra, l'aigua s desviada cap a la Squia d'en Carrs. L'aigua sobrant d'este assut s recollida ms avall, a l'assut d'en Marc, i desviada cap a la Squia d'en Marc. Tot el cabal del riu s dividit en 45 files; a 700 m de l'assut hi ha la Casa Fosca, recinte cobert i tancat amb dos claus (guardades a Gandia i a la Font d'en Carrs), on l'aigua s dividida per primera volta, en set parts i mitja: dos, a la dreta, formen la Squia de Rebollet (que rega els termes de Potries, la Font d'en Carrs i Oliva); la resta forma la Squia Comuna de Gandia i Oliva, subdividida als 350 m a l'anomenada Casa Clara, entre la Squia Comuna d'Oliva (que rega, amb 21 files i mitja d'aigua, els termes d'Oliva, la Font d'en Carrs, Bellreguard, Rafelcofer, l'Alqueria de la Comtessa, Piles, Miramar i Palmera) i la Squia Comuna de Gandia (que rega, amb 14 files i un ter, els termes de Benifl, Beniarj, Bellreguard, Almoines, Gandia, Daims, Miramar i Guardamar de la Safor). La comunitat de regants dirigix la distribuci de l'aigua a travs d'un sindicat general i de quatre juntes de squia (a Palma de Gandia, per a la Squia d'en Carrs; a la Font d'en Carrs, per a les respectives squies comunes).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325005" title="Squia Comuna de Gandia" nonfiltered="1647" processed="1640" dbindex="126685">
La Squia Comuna de Gandia, deriva de la Squia reial d'Alcoi a la Casa Fosca (700 m avall de l'assut d'en Carrs), per l'esquerra, juntament amb la Squia Comuna d'Oliva (Squia Comuna de Gandia i Oliva), de la qual se separa a la Casa Clara, tamb per l'esquerra. Rega els termes de Benifl, Beniarj, Bellreguard, Almoines, Daims, Miramar, Guardamar de la Safor i Gandia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325006" title="Squia Comuna d'Oliva" nonfiltered="1648" processed="1641" dbindex="126686">
La Squia Comuna d'Oliva deriva de la Squia reial d'Alcoi a la Casa Fosca (700 m avall de l'assut d'en Carrs), per l'esquerra, juntament amb la Squia Comuna de Gandia, de la qual se separa a la Casa Clara, per la dreta; rega els termes d'Oliva, la Font d'en Carrs, Bellreguard, Rafelcofer, de l'Alqueria de la Comtessa, Piles, Miramar i Palmera.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325007" title="Squia de Rebollet" nonfiltered="1649" processed="1642" dbindex="126687">
La Squia de Rebollet o de Dos Portes, s la squia que deriva, per la dreta, a la Casa Fosca, tretze files d'aigua de la Squia reial d'Alcoi per regar els termes de Potries, la Font d'En Carrs i Oliva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325009" title="Diego Tristn Herrera" nonfiltered="1650" processed="1643" dbindex="126688">

 Diego Tristn Herrera s un futbolista espanyol. 
Va nixer a La Algaba (Provncia de Sevilla). Juga de davanter i el seu primer equip va ser el Real Betis B. Actualment juga al Mrida UD.

Trajectria.
Comen jugant en el Real Betis B, equip inferior del Real Betis. Al 1998 va fitxar pel Mallorca B, on aviat es va fer un lloc en el primer equip. 
Va debutar a la Primera divisi espanyola el 12 de setembre de 1999 al partit Real Mallorca 3-1 Numancia.

L'any 2000 va signar amb el Deportivo de La Corua. Aquell mateix estiu va aconseguir el seu primer ttol, la Supercopa d'Espanya.

Aquella temporada va aconseguir un subcampionat de lliga. En la temporada segent (01-02) el seu equip va tornar a repetir posici en la lliga i a ms es va proclamar campi de la Copa del Rei. 
Aquest ttol li permetria al Deportivo de La Corua guanyar-ne una altra Supercopa d'Espanya uns mesos desprs contra el campi de lliga, el Valncia CF.

A ms, aquesta va ser la millor temporada per a Tristn ja que, a ms dels dos ttols va guanyar el Trofeu pichichi en marcar 21 gols a la Primera Divisi d'Espanya.

Al setembre del 2006, amb el mercat de fitxatges ja tancat, va rescindir el seu contracte amb el Deportivo, desprs de quedar-se sense fitxa amb el club. Encara aix, va poder fitxar setmanes ms tard pel Real Mallorca, que s'havia guardat una fitxa per poder contractar el davanter andals. 
Desprs d'una llarga epoca a l'ombra, disputant sol 13 partits sense marcar, va ser alliberat el gener del 2007.

Desprs de passar pel Livorno itali va fitxar pel Mrida UD.

Selecci nacional.
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 15 ocasions, marcant quatre gols. El seu debut com a internacional es va produir el 2 de juny del 2001 en el partit Espanya 4-1 Bsnia i Hercegovina.

Participacions en Copes del Mn.


 Clubs .


Estadstiques.

Real Betis B.



RCD Mallorca B.



RCD Mallorca.



Deportivo de La Corua.



Palmars.

 Campionats nacionals.


Distincions individuals.




Enllaos externs.
 Tristn a www.lfp.es ;
 Ficha de Tristn amb la Selecci espanyola ;
 Historial Tristn ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325010" title="Conquesta del Regne de Mrcia (1265-1266)" nonfiltered="1651" processed="1644" dbindex="126689">
La Conquesta de Mrcia s el nom amb qu s coneguda la guerra per sotmetre la rebelli islmica al Regne de Mrcia. La Corona de Castella havia sotms la Taifa de Murciyya a vassallatge l'any 1243, per uns vint anys desprs, al 1264, els andalusins de mrcia es revoltaren encoratjats per les promeses de recolzament enviades des del Regne de Granada i el Marroc. El rei de Castella, Alfons X el Savi, casat amb Violant d'Arag, suplic ajut al seu sogre, el rei Jaume I d'Arag. Aquest, temers que la revolta sarrana s'extengus al Regne de Valncia, tamb poblat majoritriament per andalusns, llen una guerra de conquesta sobre el Regne de Mrcia.

I efectivament, malgrat les reticncies de la noblesa militar catalana , la conquesta del regne de Mrcia va ser efectuada exclusivament per soldats catalans, encara que aquesta no va ser la idea inicial, ja que el mateix Jaume havia requerit prviament a les corts de Saragossa que els aragonesos collaboressin en la seva campanya murciana, per que per a enuig del rei conqueridor, finalment van renunciar a qualsevol intervenci. Aquesta indignaci envers la noblesa militar aragonesa va quedar reflectida en el seu discurs en el parlament, on Jaume I d'Arag tamb va aprofitar per a fer un apassionat elogi a Catalunya, qui segons el rei, era el millor regne dels cincd'Espanya:



Les tropes, majoritriament catalanes i comandades per l'infant Pere d'Arag, derrotaren al cabdill de la insurgncia islmica Muhammad ibn Hd Biha al-Dawla, n'expulsaren les tropes granads i hi assentaren un contingent de 10.000 colons militaritzats i majoritriament catalans, a fi d'assegurar el sotmetiment de la poblaci autctona andalus. Pacificat el regne i destruda la rebelli, el rei Jaume I d'Arag retorn la sobirania del Regne de Mrcia a la Corona de Castella, respectant els lmits estipulats al Tractat d'Almira.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325014" title="Presa de Squillace" nonfiltered="1652" processed="1645" dbindex="126690">
 




La Presa de Squillace fou una de les batalles de la Guerra de Siclia

Antecedents.

El 1295 la pau d'Anagni entre el Regne de Frana, els Valois, el Regne de Npols i la Corona d'Arag va posar fi provisional a la lluita, renunciant a Siclia i Calbria i el retorn del regne de Mallorca a Jaume II de Mallorca, mentre que Carles I de Valois ratificava la seva renuncia a la investidura Papal dels regnes catalans i el Papa com a desgreuge cedia la investidura de les illes de Crsega i Sardenya, sota domini efectiu de les repbliques de Gnova i Pisa per de les que el Papa tenia l'alta senyoria feudal al rei catal. 

A l'illa de Siclia el retorn als angevins va ser molt mal vist i es van preparar per oposar-se. Ischia va ser el primer territori que els catalans van retornar. El Parlament sicili es va reunir a Catania el 15 de gener de 1296 i va rebutjar el lliurament del pas a Carles II d'Anjou; el rei Jaume II fou declarat sense dret al regne i en virtut del testament del seu pare que l'obligava a cedir-lo a son germ, que fou proclamat Frederic II de Siclia el 25 de mar de 1296, coronat a Palerm. 

Carles va reaccionar a la coronaci de Frederic, que va donar el crrec de virrei i de capit general Guillem Galceran de Cartell i declarant-li la guerra a i preparant una invasi de Siclia amb el suport de Jaume el Just. A continuaci, els sicilians van envair territori napolit, assetjant Siracusa, que va resistir, per van conquerir Catania, Messina i Reggio

La presa de Squillace.
Desprs de dos mesos de setge Giovanni Monforte, el comte de Squillace va poder fugir, i el castell fou pres.

Conseqncies.
Les disensions entre Guillem Galceran de Cartell i Roger de Llria es van fer insalvables i Roger va passar a Calbria, i els castells que Roger de Llria possea a l'illa, encerclats i venuts. Roger de Llria intent aixecar Calbria contra Frederic per va fracassar al ser derrotat pel governador Blasco d'Alag el vell a la batalla de Catanzaro.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325017" title="Batalla de Le Castella" nonfiltered="1653" processed="1646" dbindex="126691">
 




Le Castella va ser espectador entre les tropes de Guillem Estendart, capit de les tropes angevines de Carles II d'Anjou que va decidir reconquerir totes les terres perdudes, i Roger de Llria, que es trobava a Messina, va ser cridat per a defensar Rocca Imperiale, als territoris amenaats.

Guillem Estendart va veure les naus enemigues que feien escala en el golf, i va apostar per una emboscada en la platja, per ho va fer tan precipitadament, que en lloc d'agafar per sorpresa als sicilians, va ser sorprs i atacat per la cavalleria siciliana de Roger de Lluria, sent ferit i fet presoner.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325018" title="Rasa de Vilatob" nonfiltered="1654" processed="1647" dbindex="126692">

La rasa de Vilatob s un afluent per l'esquerra de la Ribera Salada que fa tot el seu recorregut al terme municipal de Castellar de la Ribera.

Neix al peu de la masia de Vilatob que li dna el nom, a 742 m d'altitud. Agafa la direcci SE-NW que mantindr duran els 3,5 km de recorregut per entre un bosc de pins. Uns 2 km desprs del seu naixement passa per sota el nucli de Castellar de la Ribera que s'aixeca dalt la carena del vessant dret de la vall. Davant per davant, rep per l'altra banda de la vall les aiges de la rasa de Trota i, 25 m. ms avall, les de la rasa de la Batzuca (950 m de recorregut). Aboca les seves aiges a la Ribera Salada a 526 m d altitud, poc abans que aquesta passi sota els ponts del mol de Querol.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la rasa de Trota: ;
 Confluncia amb la Ribera Salada: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona per on passa aquesta rasa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325019" title="Eumops auripendulus" nonfiltered="1655" processed="1648" dbindex="126693">

Eumops auripendulus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a l'Argentina, Brasil, Colmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guaiana Francesa, Guatemala, Hondures, Mxic, Jamaica, Nicaragua, Panam, Veneuela, Per i Trinitat i Tobago.

Subespcies.

 Eumops auripendulus auripendulus;
 Eumops auripendulus major;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325020" title="Eumops dabbenei" nonfiltered="1656" processed="1649" dbindex="126694">

Eumops dabbenei s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a l'Argentina, Colmbia, Brasil, Paraguai i Veneuela.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325021" title="Eumops glaucinus" nonfiltered="1657" processed="1650" dbindex="126695">

Eumops glaucinus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a l'Argentina, Belize, Bolvia, Brasil, Colmbia, Costa Rica, Cuba, Equador, Guatemala, Guaiana, Hondures, Jamaica, Mxic, Nicaragua, Panam, Paraguai, Per, Surinam, Estats Units (Florida) i Veneuela.

Subespcies.

 Eumops glaucinus glaucinus;
 Eumops glaucinus floridanus;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325022" title="Eumops hansae" nonfiltered="1658" processed="1651" dbindex="126696">

Eumops hansae s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Bolvia, Brasil, Colmbia, Costa Rica, Guaiana, Hondures, Mxic (Chiapas), Panam, Per i Veneuela.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325027" title="Eumops maurus" nonfiltered="1659" processed="1652" dbindex="126697">

Eumops maurus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a la Guaiana, Equador, Veneuela i Surinam.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325028" title="Eumops trumbulli" nonfiltered="1660" processed="1653" dbindex="126698">

Eumops trumbulli s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Colmbia, oest del Per, nord de Bolvia, sud de Veneuela, Guaiana Francesa, Surinam, Guiana i la conca amaznica del Brasil.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325031" title="Promops" nonfiltered="1661" processed="1654" dbindex="126699">

Promops s un gnere de ratpenats de la famlia dels molssids que es troba a Amrica.

Espcies.

 Promops centralis;
 Promops centralis centralis;
 Promops centralis davisoni;
 Promops centralis occultus;
 Promops nasutus;
 Promops nasutus nasutus;
 Promops nasutus ancilla;
 Promops nasutus downsi;
 Promops nasutus fosteri;
 Promops nasutus pamana;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325045" title="Molossus" nonfiltered="1662" processed="1655" dbindex="126700">

Molossus s un gnere de ratpenats de la famlia dels molssids que es troba a Amrica (des de Mxic fins al nord de l'Argentina).

Espcies.

 Molossus ater;
 Molossus barnesi;
 Molossus bondae;
 Molossus molossus;
 Molossus pretiosus;
 Molossus sinaloae;
 Molossus trinitatus;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325053" title="Molossus molossus" nonfiltered="1663" processed="1656" dbindex="126701">

Molossus molossus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a l'Argentina, Belize, Bolvia, Brasil, Colmbia, Costa Rica, Cuba, Repblica Dominicana, Equador, El Salvador, Guaiana Francesa, Guatemala, Guaiana, Hait, Hondures, Jamaica, Mxic (Coahuila i Sinaloa), Antilles Holandeses (Bonaire i Curaao), Nicaragua, Panam, Paraguai, Per, Puerto Rico, Surinam, Trinitat i Tobago, Estats Units (Florida), Uruguai i Veneuela.

Subespcies.


 Molossus molossus molossus;
 Molossus molossus debilis;
 Molossus molossus pygmaeus;
 Molossus molossus fortis;
 Molossus molossus milleri;
 Molossus molossus tropidorhynchus;
 Molossus molossus verrilli;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325054" title="Molossus sinaloae" nonfiltered="1664" processed="1657" dbindex="126702">

Molossus sinaloae s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a  Belize, Colmbia, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Guaiana, Hondures, Mxic (Sinaloa), Nicaragua, Panam, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneuela.

Subespcies.

 Molossus sinaloae sinaloae;
 Molossus sinaloae trinitatus;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325056" title="Gli ultimi giorni di Pompei" nonfiltered="1665" processed="1658" dbindex="126703">


Els ltims dies de Pompeia (en itali Gli ultimi giorni di Pompei) s una pellcula de gnere colossal o peplum de Luiggi Maggi estrenada el desembre de 1908 i basada en la novella homnima de 1834 d'Edward Bulwer Lytton.

 Comentari .
Arturo Ambrosio, fotgraf, funda a Tor un dels primers estudis de cinema d'Itlia, i un dels seus tcnics, Luiggi Maggi, aviat va destacar com a actor i realitzador. El 1908 la productora inicia un ambicis projecte amb el rodatge de la pellcula ms espectacular del seu temps: Gli ultimi giorni di Pompei, on no s'escatimaran recursos.

El productor confia al guionista Arrigo Frusta l'adaptaci a un gui cinematogrfic la novella de Bulwer Lytton, que ja va ser portat a la pantalla en un film de 1902 per Robert William Paul, un dels pioners del cinema britnic.

Tot en aquesta pellcula resulta colossal, des de la longitud del gui (per a 1908, un film de quatre rotlles i 366 metres era de metratge molt llarg) fins als espectaculars decorats dissenyats per Ettore Ridoni.

Destaca sobretot l'enrgica direcci de Luigi Maggi que va donar a determinades escenes un intens dramatisme. Sn inoblidables les escenes de trucatge i efectes especials de l'erupci del Vesubio o la de la fuga dels espectadors del circ colpejats per fragments de lava incandescent. El realitzador va introduir uns brillants viratges de color utilitzant diferents imprimicions del celluloide. Si b encara el cinema acusa una concepci molt teatral, amb decorats en els quals sn habituals els telons pintats, la concepci flmica, els efectes de trucatge, els ambiciosos decorats i maquetes i els moviments de masses d'actors, la van fer collir un extraordinari triomf, donant origen a un gnere, el peplum o colossal itali, el mxim fruit del qual seria la Cabiria de Giovanni Pastrone.

La pellcula va ser estrenada simultniament a tot Itlia. Sol a Roma, per al seu llanament es va projectar a 14 sales cinematogrfiques. Va ser aquest el primer gran xit de la indstria cinematogrfica italiana, que seria una de les ms importants del mn fins a la Gran Guerra. Exportades centenars de cpies a tot el mn, incls els Estats Units, tant la crtica com el pblic va acollir unnime la pellcula, que aviat seria imitada i indicaria el cam a seguir per al cinema itali.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325061" title="Oliver Twist (any 1909)" nonfiltered="1666" processed="1659" dbindex="126704">


Oliver Twist s una pellcula de 1909 dirigida per J. Stuart Blackton.

 Argument .

Oliver Twist (Edith Storey) s un nen orfe que porten a un orfenat. A causa del mal tractament que se li dna, un dia decideix escapar-se a Londres. Tot just arribar a la ciutat coneix Artful Dodger qui li dna acollida. Amb la innocncia d'un nen de 10 anys, sense adonar-se s'endinsa en una banda de nois carteristes dirigit pel malvat Fagin (William Humphrey).

 Comentaris .

Basat en la novella homnima de Charles Dickens.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325063" title="Oliver Twist (any 1912)" nonfiltered="1667" processed="1660" dbindex="126705">


Oliver Twist s una pellcula del 1912 dirigida per Thomas Bentley.

 Argument .

Oliver Twist (Ivy Millais) s un nen orfe que li porten a un orfenat. A causa del mal tractament que se li dna, un dia decideix escapar-se a Londrs. Tot just arribar a la ciutat coneix Artful Dodger (Willie West) qui li dna acollida. Amb la innocncia d'un nen de 10 anys, sense adonar-se s'endinsa en una banda de nois carteristes dirigit pel malvat Fagin (John McMahon).

 Comentaris .

Basat en la novella homnima de Charles Dickens.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325064" title="Cheiromeles" nonfiltered="1668" processed="1661" dbindex="126706">

Cheiromeles s un gnere de ratpenats de la famlia dels molssids que es troba a Filipines, Sulawesi, Malisia, Sumatra, Java i Borneo.

Espcies.

 Cheiromeles parvidens;
 Cheiromeles torquatus;
 Cheiromeles torquatus torquatus;
 Cheiromeles torquatus jacobsoni;
 Cheiromeles torquatus caudatus;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325065" title="Berkshire" nonfiltered="1669" processed="1662" dbindex="126707">


Berkshire s un comtat situat al sud d'Anglaterra. La seva capital s la ciutat de Reading sent la ms gran i la ms poblada. Tamb hi ha ciutats importants com Windsor, Slough, Maidenhead, Bracknell i Newbury. El comtat de Berkshire t frontera amb els comtats d'Oxfordshire, Buckinghamshire, Gran Londres, Surrey, Wiltshire i Hampshire.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325066" title="Oliver Twist (any 1920)" nonfiltered="1670" processed="1663" dbindex="126708">


Oliver Twist s una pellcula de 1920 dirigida per Lupu Pick.

 Argument .

Oliver Twist s un nen orfe que porten a un orfenat. A causa del mal tractament que se li dna, un dia decideix escapar-se a Londres. Tot just arribar a la ciutat coneix Artful Dodger qui li dna acollida. Amb la innocncia d'un nen de 10 anys, sense adonar-se s'endinsa en una banda de nois carteristes dirigit pel malvat Fagin.

 Comentaris .

Basat en la novella homnima de Charles Dickens.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325068" title="Oliver Twist (any 1922)" nonfiltered="1671" processed="1664" dbindex="126709">


Oliver Twist s una pellcula de 1922 dirigida per Frank Lloyd.

 Argument .

Oliver Twist (Jackie Coogan) s un nen orfe que li porten a un orfenat. A causa del mal tractament que se li dna, un dia decideix escapar-se a Londres. Tot just arribar a la ciutat coneix Artful Dodger (Edouard Trebaol) qui li dna acollida. Amb la innocncia d'un nen de 10 anys, sense adonar-se s'endinsa en una banda de nois carteristes dirigit pel malvat Fagin (Lon Chaney).

 Comentaris .

Basat en la novella homnima de Charles Dickens.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325070" title="Derbyshire" nonfiltered="1672" processed="1665" dbindex="126710">


Derbyshire s un comtat situat al nord d'Anglaterra. Tot i que Derby s la ciutat ms important i ms poblada, la seva capital s la ciutat de Matlock. Derbyshire t frontera amb els comtats de Gran Manchester, West Yorkshire, South Yorkshire, Nottinghamshire, Leicestershire, Staffordshire i Cheshire.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325072" title="Mormopterus" nonfiltered="1673" processed="1666" dbindex="126711">


Mormopterus s un gnere de ratpenats de la famlia dels molssids que es troba a frica, Austrlia, Moluques, Nova Guinea, Sumatra, Madagascar i Amrica.

Taxonomia.

 Subgnere Mormopterus;
 Mormopterus acetabulosus;
 Mormopterus doriae;
 Mormopterus jugularis;
 Mormopterus kalinowskii ;
 Mormopterus minutus ;
 Mormopterus phrudus ;
 Subgnere Micronomus ;
 Micronomus beccarii ;
 Micronomus norfolkensis;
 Micronomus planiceps;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325073" title="Districte de Herzogtum Lauenburg" nonfiltered="1674" processed="1667" dbindex="126712">


El Districte de Herzogtum Lauenburg (en alemany Kreis Herzogtum Lauenburg) s un Districte alemany (districte) en l'estat federal de Slesvig-Holstein (Alemanya). El districte pertany al Regi Metropolitana d'Estat d'Hamburg i t com a capital a la ciutat Ratzeburg. 

 Geografia .

El districte s dels ms meridionals de l'estat federal de Slesvig-Holstein. Limita al nord-oest i al nord amb el districte de Stormarn i la ciutat independent (kreisfreie Stadt) Lbeck, a l'est limita amb el districte de Nordwestmecklenburg i amb el Ludwigslust, ambds de l'estat federal de Mecklemburg-Pomernia Occidental, en la seva part meridional a l'altra riba de l'Elba limita amb el districte de Lneburg i el districte d'Harburg a Baixa Saxnia i a l'oest amb la comarca d'Ciutat d'Hamburg. 

El districte a dia d'avui s un terreny de grans boscs que limita amb el Sachsenwald, un dels ms grans zones boscoses de l'estat de Slesvig-Holstein i junt conel parc natural de Naturpark Lauenburgische Seen s un dels ms antics de l'estat. Els terrenys de l'actual districte fur al segle XIV part d'un comtat

 Histria .

El districte Herzogtum Lauenburg s anomenat desprs del medieval Duc de Saxe-Lauenburg, el qual era un dels romanents de l'original Duc de Saxona. El Duc de Saxona va ser dividit en 1260 als dos estats de Saxe-Wittenberg i Saxe-Lauenburg. 

Saxe-Lauenburg Era tamb sabut senzillament mentre Lauenburg. Mentre el territori de Saxe-Wittenberg va canviar drsticament sobre els segles, el Duc de Lauenburg va quedar gaireb inalterat, fins que va perdre la seva independncia en 1689, quan va ser heretat peli Principi de Lneburg. De 1815-1864 el pertangut al Duc d'Holstein i el Rei de Dinamarca, qui era un i igual. En 1864 va caure a Prussi desprs de la Segona Guerra de Slesvig. Per un perode curt Lauenburg era encara una entitat autnoma, per en 1876 va ser incorporat com a districte ala provncia Prussians de Slesvig-Holstein. 

Lauenburg era la primera capital del districte. En 1937 la ciutat de Ratzeburg, el qual anteriorment havia estat una part de Mecklenburg, esdevenia una part del districte. 


 Escut . 

L'escut mostra un cavall blanc, el smbol antic del duc de Lauenburg. El cavall s envoltat per un negre i frontera comprovada blanca, el qual representa els colors de Prussi. Aix s una versi modificada de les armes utilitzades quan Lauenburg era part de la monarquia danesa, 1815-64. Les armes anteriors van presentar el cap d'un cavall daurat en un escut vermell. 

L'escut va ser concedit en 12 de novembre 1866, desprs que Lauenburg esdevenia part del Regno de Prussi. Desprs que el duc esdevenia un districte l's de l'escut va ser discontinuat, mentre els districtes no van ser permesos per utilitzar l'escut. L'escut s de vegades mostrat amb una corona a dalt. 

 Transport .

 En 2003, el pblic transit el sistema en el districte va ser integrat a l'Hamburguesa Verkehrsverbund (HVV). ;

 Connexions a l'autopista la xarxa s feta per l'Un1 (Hamburg Lbeck) en el de l'oest, l'Un 24 (Berln d'Hamburg) en el del sud, l'Un 25 (Geesthacht Hamburg) i l'Un 20 (Lbeck Rostock) en el del nord. ;

 Connexions de ferrocarril existeixen d'Hamburg a Bchen i damunt a Berln; i de Lueneburg a Bchen i damunt a Lbeck, via Mlln/Ratzeburg. Ambdues rutes sn operades pel Deutsche Bahn AG. De Bergedorf a Geesthacht hi ha encara el vell Bergedorf-Geesthachter Eisenbahn (BGE) ruta de noli, el qual ara serveix com a lnia de ferrocarril del museu i pertany al privat AKN Eisenbahn. ;

 En el porto del Elbe de Lauenburg/Elbe s un final del canal Elbe-Lbeck, obert en 1900. Connecta la xarxa de canals del europea central, via el Trave amb Lbeck i el Baltic Mar. El canal servit com la vella Ruta de Sal. ;

 Els Aeroports propers sn Lbeck Aeroport i Aeroport d'Hamburg. ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325076" title="Tadarida ventralis" nonfiltered="1675" processed="1668" dbindex="126713">

Tadarida ventralis s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a la Repblica Democrtica del Congo, Eritrea, Etipia, Kenya, Malawi, Moambic, Sud-frica, Sudan, Tanznia, Zmbia i Zimbabwe.

Subespcies.

 Tadarida ventralis ventralis;
 Tadarida ventralis africana;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325080" title="Tadarida aegyptiaca" nonfiltered="1676" processed="1669" dbindex="126714">

Tadarida aegyptiaca s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Algria, Angola, Botswana, Repblica Democrtica del Congo, Egipte, Etipia, ndia, Kenya, Marroc, Nambia, Nigria, Oman, Pakistan, Arbia Saudita, Sud-frica, Sri Lanka, Sudan, Tanznia, Uganda, Iemen, Zmbia i Zimbabwe.

Subespcies.

 Tadarida aegyptiaca aegyptiaca;
 Tadarida aegyptiaca bocagei;
 Tadarida aegyptiaca sindica;
 Tadarida aegyptiaca thomasi;
 Tadarida aegyptiaca tragatus;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325081" title="BMW K75" nonfiltered="1677" processed="1670" dbindex="126715">


La BMW K75 s una moto que va ser fabricada per BMW entre els anys 1985 1995. La K75 era la porta d'entrada al mn de les motos de gran turisme. Quan es va iniciar la seva comercialitzaci era la motocicleta ms econmica de BMW. Amb la intenci de ser considerada una moto esportiva oferia una acceleraci de 0 a 100KM/h en 4,6 segons i una velocitat mxima de 193 km/h.

Motor i transmissi.
Tos els models K75 comparteixen el mateix propulsor. Tenen un motor de 740 cc tres cilindres en linia i injecci de combustible Bosch. El motor pel mercat americ, per complir amb les especificacions de la US EPA, oferia uns 68|hp|kW mentre que la resta de motors muntats donaven 75|hp|kW. La K75, com a BMW clssica que s, te una transmissi per cardan amb un canvi de marxes de cinc velocitats. El motor de la K75 s'acostuma a descriure com un propulsor a prova de bombes. Possiblement el punt fort de qualsevol K75 s el seu motor, refrigerat per aigua, tres cilindres en lnia, amb injecci de combustible i disposici plana, tapa de les culates dels cilindres a la esquerra i cigonyal a la dreta. No es inusual trobar exemplars que hagin fet ms de 300.000 kilometres. El motor te molt poques vibracions i fa que sigui molt cmode fer-hi ruta doncs no fatiga al pilot. La moto va ser tamb de les primeres a muntar un tub d'escapament amb convertidor cataltic d'acer inoxidable.

La K75, com a BMW clssica que s, te una transmissi per cardan amb un canvi de marxes de cinc velocitats. El motor de la K75 s'acostuma a descriure com un propulsor a prova de bombes. El motor te certs avantatges sobre el de la seva germana la K100, que era de ms cilindrada i amb 4 cilindres degut a que el cigonyal en rotaci inversa ofereix molt menys vibracions que el de la K100, que era conegut per les vibracions.



Models.
S'han fabricat diversos models de K75
K75, sense carenat;
K75T, model americ amb parabrises, maletes, barres de protecci del carter i top case ;
K75C, amb una petita cpula deriva-brises muntada sobre el manillar;
K75S, amb carenat i manillar esportiu ;
K75RT, amb un carenat complet per a fer ruta ;

Les versions S i RT disposen de fre de disc posterior i rodes de 17 polzades mentre que la resta de models muntaven un fre de tambor i rodes de 18. Amb posterioritat, en el model S es va afegir una forquilla "antidive" ms dura. La versi RT te un parabrises que es pot elevar i abaixar a voluntat. Alguns dels motoristes ms alts es queixaven de les molsties causades pel vent amb el petit deriva-brises que la S muntava de fbrica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325082" title="Spencer Fullerton Baird" nonfiltered="1678" processed="1671" dbindex="126716">


Spencer Fullerton Baird (3 de febrer del 1823 - 19 d'agost del 1887) fou un ornitleg i ictileg estatunidenc.

Baird nasqu a Reading (Pennsilvnia). Es form a la Facultat de Dickinson, (Carlisle (Pennsilvnia) el 1840. L'any segent fu una excursi ornitolgica per les muntanyes de Pennsilvnia caminant, segons un dels seus bigrafs, 400 milles en vint-i-un-dies i 60 l'ltim dia. El 1838 conegu John James Audubon, i a partir d'aleshores, les seves investigacions foren en gran part sobre ornitologia. Audubon li don una part de la seva prpia collecci d'ocell.

Desprs d'estudiar medicina durant un temps, Baird esdevingu professor d'histria natural a la Facultat de Dickinson el 1845, assumint tamb la ctedra de qumica, i don classes de fisiologia i matemtiques. Aquesta varietat de treballs en una facultat petita eixampl el seu inters cientfic, un fet que el caracteritz per tota la vida, i que el fu possiblement l'home ms representatiu de la cincia d'Amrica. Fou secretari adjunt de la Smithsonian Institution de Washington DC entre el 1850 i el 1878. All, encoratj el treball de joves naturalistes al Megatherium Club. Amb la mort de Joseph Henry, pass a ocupar el crrec de secretari. Tamb fou Comissari Estatunidenc de Peixos i Pesca des del 1871 fins la seva mort.

Com a empleat de la Smithsonian, el treball de Baird incloa la supervisi de treballadors en mbits notablement diferents. Aix doncs, exceptuant les seves contribucions amb altres cientfics, els seus propis estudis i escrits publicats toquen diverses rees, com ara la iconografia, geologia, mineralogia, botnica, antropologia, zoologia general i, en particular, ornitologia. Durant diversos anys, public un volum anual que resumia el progrs en tots els mbits cientfics d'investigaci. Fou el supervisor general, entre el 1850 i el 1860, de diverses expedicions del govern (incloses les Pacific Railroad Surveys) per tal d'explorar cientficament la part occidental dels Estats Units, preparant un manual d'Instrucci de Recolleccions.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325085" title="Auditori Barradas" nonfiltered="1679" processed="1672" dbindex="126717">
El Centre Cultural i Auditori Barradas, s un equipament municipal situat al centre  vital de l'Hospitalet de Llobregat que t com a objectiu, esdevenir un espai de referncia de l activitat cultural de la ciutat.

L equipament pren el nom de l artista uruguai Rafael Barradas, una de las figures ms destacades de l avantguardisme de principi de segle XX. En reconeixement al seus plantejaments artstics, pintor, illustrador i escengraf, una personalitat que va viure un perode curt a la nostra ciutat, per molt fructfer. Rafael Barradas s un reflex fidel d integraci i humanisme, ja que amb la seva prpia vivncia ens mostra la riquesa que cont la barreja i l intercanvi cultural.

 Histria .

Barradas es va aturar a L Hospitalet (1926-1928) i va crear una ciutat lliure i oberta a la cultura i a les persones, on els orgens no limiten sin que enriqueixen. Barradas, va establir una important vinculaci amb el mn artstic i literari de l poca, creant un espai de trobades dominicals, conegudes amb el nom de l Ateneillo, per on van passar  Garca Lorca, Dal, Sebasti Gasch, Mario Verdaguer, Guillermo Daz-Plaja o  Luis Gngora - va vertebrar un moviment artisticocultural que situa a la ciutat en un lloc destacat en l avantguarda artstica del primer ter d'aquell segle. Per aix i per la seva qualitat humana, Rafael Barradas ha deixat una empremta inesborrable a L'Hospitalet. 

 Activitats .

Les activitats que es realitzen a l'Auditori d'adrecen al conjunt de la ciutadania, i en destaquen:

 Msica, una programaci estable, oberta i de qualitat que acull totes les tendncies musicals de petit format.
 Exposicions, amb una programaci estable que dna suport a mostres d'inters de mig i alt nivell artstic.
 Aules d'estudi, obertes de dilluns a divendres de  10 a 14 h. i de 16 a 20 h. i en les poques d exmens de dilluns a diumenge de 10 h. a 24 h. de la matinada sense interrupci.
 Aix mateix s'acullen conferncies, espais de debat i activitats culturals adreades al conjunt de la ciutat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325086" title="Tadarida australis" nonfiltered="1680" processed="1673" dbindex="126718">

Tadarida australis s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Austrlia, Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325087" title="Himne del Club Deportivo Castelln" nonfiltered="1681" processed="1674" dbindex="126719">
L'Himne del CD Castelln (tamb conegut popularment com el Pam Pam Orellut) s l'himne que sona tant en els partits com a local del Club Deportivo Castelln com en els seus actes oficials.

Histria.

Els inicis de l'himne del CD Castelln es remonta als anys 40, l'poca ms gloriosa del club a Primera divisi. Eduardo Bosh va compondre la msica i Vicente Andrs va escriure la lletra. La grabaci clssica es va produir al 1954, a crreg de l'Orquesta Orfeo. 

En 1972 va tornar-se a grabar sota la direcci del mestre Jos Gargori. La Banda de la Creu Roja interpret la msica i cantaren la Murga Tpica Fadrell Camp, amb Miquel Soler i Barber com a solista. La grabaci va fer-se als estudis de Radio Castelln de la cadena SER. Aquesta s la versi de l'himne ms utilitzada pel club actualment.

En maig de 2003 Chema Garca i Basilio Lpez van grabar una nova versi  de l'himne albinegre, en aquesta ocasi amb influncies de la msica rock.

Lletra.

La lletra, composada a principis del franquisme, s originalment en castell i no s'ha tradut mai al catal. Malgrat aix, en la lletra i en el ttol va conservar-se el crit de guerra de l'afici albinegra: Pam Pam Orellut!.


Pam Pam Orellut!
En el escudo de tu historia
CD Castelln,
una victoria
siempre campea
sembrando el viento
de la emocin.


Y al desplegarse tus banderas
con sus colores bajo el sol
a la memoria
llega la gloria
del viejo campo de El Sequiol.
Pam Pam Orellut!


Y al desplegarse tus banderas
con sus colores bajo el sol
a la memoria
llega la gloria
del viejo campo de El Sequiol.
Pam Pam Orellut!

Referncies.


Enllaos externs.
 Himne, en format mp3.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325091" title="Tadarida fulminans" nonfiltered="1682" processed="1675" dbindex="126720">

Tadarida fulminans s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a la Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Madagascar, Malawi, Rwanda, Sud-frica, Tanznia, Zmbia i Zimbabwe.

Subespcies.

 Tadarida fulminans fulminans;
 Tadarida fulminans mastersoni;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325095" title="Tadarida kuboriensis" nonfiltered="1683" processed="1676" dbindex="126721">

Tadarida kuboriensis s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325104" title="Farumfer" nonfiltered="1684" processed="1677" dbindex="126722">

El farumfer (Heterocephalus glaber) s un rosegador excavador originari de parts d'frica oriental, i l'nica espcie actualment classificada dins el gnere Heterocephalus. s notable pel seu estil de vida eusocial, gaireb nic entre els mamfers (noms compartit per Cryptomys damarensis), i per un conjunt altament inusual de trets fsics que li permeten viure en un dur ambient subterrani; incloent-hi una manca de sensaci de dolor a la pell, i un metabolisme gaireb de sang freda.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325107" title="President del Nepal" nonfiltered="1685" processed="1678" dbindex="126723">
El President del Nepal (nepals:           ), s el Cap d'estat del Nepal. 

Presidents del Nepal (des de 2007).





Vegeu tamb.
Rei del Nepal;
Govern i poltica del Nepal;
Primer Ministre del Nepal ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325109" title="Barranc de Querol" nonfiltered="1686" processed="1679" dbindex="126724">

El barranc de Querol s un afluent per la dreta de la Ribera Salada de 5,8 km de llargada dels quals la major part (4,1 km) transcorren pel terme municipal de Lladurs i els darrers 1.700 m. pel terme municipal de Castellar de la Ribera. 

Neix a menys de 300 m al sud de la masia d'Angrill, a 800 m d'altitud i agafa la direcci nord-sud que mantindr durant tot el seu recorregut que transcorre de manera ms o menys en parallel a la carretera del Mol de Querol a Cambrils (Odn) que sempre li queda a la seva banda esquerra.

Els seus afluents principals sn la rasa de l'Espuella per la dreta i el barranc de la Pona (537 metres de recorregut) per l'esquerra.

Aboca les seves aiges a la banda dreta de la Ribera Salada al costat del Mol de Querol, a  550 m d'altitud.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la rasa de l'Espuella: ;
 Confluncia amb la Ribera Salada: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou el curs d'aquest corrent;

Fonts.
Totes les dades han estat extretes de l'edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325131" title="rbita ocular" nonfiltered="1687" processed="1680" dbindex="126725">

Les rbites oculars sn dues cavitats exocrniques constitudes per elements dels ossos del crani. S'hi allotgen els globus oculars i altres parts corporals que hi estan relacionades.

Des d'un punt de vista osteolgic, les rbites oculars dels humans estan formades per les prolongacions o parts de set ossos: l'os frontal, l'os zigomtic, l'os maxillar, l'esfenoide, l'os palat, l'etmoide i l'os lacrimal.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325136" title="Antoni de Peguera i Aimeric" nonfiltered="1688" processed="1681" dbindex="126726">
Antoni de Peguera i d'Aimeric (Barcelona, 1682 - Valncia, 1707). Poltic, Militar i escriptor catal. Segon marqus de Foix i senyor de Torrelles. Membre fundador de l'Acadmia dels Desconfiats de Barcelona i  Primer Coronel del Regiment de Reials Gurdies Catalanes. 

Fill de Guerau de Peguera i de Berardo. Fou membre fundador, juntament amb el seu germ Josep Francesc, de l'Acadmia dels Desconfiats de Barcelona l'any 1700; n'esdevingu un dels ms actius, i quan l'Acadmia public el volum Nenias reales... (1701), dedicat a la mort de Carles II, hi contribu amb una poesia en catal: Al com sentiment de tota Espanya. Roman heroic.

Contrari a Felip V, com el seu pare, a les corts de 1701-02. El 1704 junt amb Jordi de Hessen-Darmstadt conspir per lliurar Barcelona al rei arxiduc Carles. Hagu de fugir de Barcelona i pass a Viena, des d'on gestion amb l'ambaixador angls el pacte anglocatal de Gnova:

El 7 de mar de 1705 la reina britnica Anna sign poders perqu el seu enviat Mitford Crowe es trobs amb els vigatans i fessin un pacte d'incorporaci al bndol aliat. El 17 de maig de 1705, el vicari general del Bisbat de Vic i rector de Santa Eullia de Riuprimer, el Dr. Lloren Toms i Costa, convoc vuit vigatans a la capella de Sant Sebasti. All els vigatans van signar poders perqu dos emissaris seus, Antoni de Peguera i Aimeric i Domnec Perera es reunissin a Gnova amb Crowe. Es facilitaria un desembarcament angls a la costa, a canvi que Anglaterra defenss les constitucions i subministres tropes.
el 20 de juny de 1705, els dos emissaris van trobar-se amb Mitford Crowe per tal de signar el pacte.

Prengu part en l'atac de les forces austriacistes a Barcelona (setembre del 1705), i quan aquestes entraren a la ciutat, el rei arxiduc el nomen coronel del regiment d'infanteria de les Gurdies CatalanesRegiment n2 Reials Gurdies Catalanes, creat el novembre de 1705, agrup els partidaris ms fantics de l'Arxiduc Carles, els vigatans, i fou la Gurdia de Corps de l'Arxiduc Carles, al capdavant del qual defens la ciutat en el setge del 1706. Alat aquest, lluit a Arag, per, ferit, hagu de retirar-se a Valncia on moriria l'any 1707.


Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325139" title="Rodrigo de Liana" nonfiltered="1689" processed="1682" dbindex="126727">
Rodrigo de Liana (en catal: Roderic de Liana; en castell: Rodrigo de Lizana) (? - 1251) va ser un ric home aragons amb feu al Somontano. El seu fill i successor fou Ferriz II de Liana.

Al 1220 lider conjuntament amb Pero Ferrandes de Aagra la Primera revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag. Al 1223 particip en la Segona revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag defensant el castell de Montcada contra el rei. Al 1225, finalitzada la segona revolta, figura al costat del rei Jaume I d'Arag i al 1226, durant la Tercera revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag lluit al seu costat. Al 1228 continu collaborant amb Jaume I durant la Guerra d'Urgell i al 1231 li fu costat en les negociacions amb el rei de Navarra.  Al 1232 particip en la tercera campanya de la Croada contra Al-Mayrqa. A partit de 1233 ja prengu part en la conquesta de Valncia, lluitant als setges de Borriana, Valncia, Xtiva i Biar. Probablement fou nomenat Procurador del Regne de Valncia. Com a recompensa, va rebre els castells i villes de Bunyol, Monroy i Amacasta, aix com Atava i Alboraig, que li foren donats el 27 d'abril del 1238 per b que el sotmetitment definitiu d'eixos territoris no es conclogu fins el 1245.

Llinatge Liana.
Els Liana eren una famlia infanzona aragonesa, per segons algunes fonts, el seu origen caldria buscar-lo a les muntanyes de Santander. Les armes herldiques eren en camp de gules, dues barres d'argent carregades cadascuna amb quatre erminis en sable; alguns hi afageixen una bordura de sinople amb vuit peces. Una altra variant consisteix en la supressi de les barres.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325143" title="Hiplit de Mdici" nonfiltered="1690" processed="1683" dbindex="126728">

Hiplit de Mdici (en itali: Ippolito de' Medici) ( Florncia, Repblica de Florncia 1511 - Itri, Estats Pontificis 1535 ) fou un membre dels Mdici que va esdevenir cardenal i senyor de Florncia entre 1523 i 1527.

Orgens familiars.
Va nixer el 1511 a la ciutat de Florncia sent fill illegtim de Juli de Mdici-Nemours. Fou nt per lnia paterna de Lloren el Magnfic i Clarice Orsini. 

Ascens al poder.
A la mort del seu pare, ocorreguda el 1516 quan ell tenia tant sols cinc anys, fou educat pels seu oncle, el papa Lle X, i pel seu cos Giulio di Medici. Quan aquest ltim fou nomenat papa amb el nom de Climent VII l'any 1523, Hiplit fou nomenat el seu successor al capdavant de la Repblica de Florncia. El 1517 fou nomenat Arquebisbe d'Aviny i desprs del setge de Florncia (1529-1530) Climent VII afavor el seu altre nebot Alexandre de Mdici, sent enviat el 1535 Hiplit en missi diplomtica al Regne d'Hongria.

El 1535 fou nomenat ambaixador de Florncia davant l'emperador Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic, morint el 10 d'agost del mateix any a causa de paludisme (algunes fonts indiquen que va ser assassinat per Alexandre de Mdici) a Itri, poblaci situada al sud del Laci. 

Descendents.
Tingu un fill illegtim d'una relaci amb Giulia Gonzaga, Asdrbal de Mdici (?-1565), el qual fou cavaller de l'Orde de Malta.


Enllaos externs.
  Riferimenti bibliografici su Ippolito de' Medici;
  L'assassino del Cardinale Ippolito de' Medici;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325146" title="Peter Senerchia" nonfiltered="1691" processed="1684" dbindex="126729">
Peter Senerchia (nascut el 11 d'octubre de 1967 s un lluitador professional nord-americ retirat i actual comentarista, s conegut pel seu nom artstic Tazz, (originalment Tazmaniac i ms tard escurat simplement a Taz). Actualment est treballant per a la World Wrestling Entertainment, on fa de comentarista per a la marca Extreme Championship Wrestling (WWE) (ECW.

De la seva carrera de lluita lliure s probablement recordat per la seva etapa a Extreme Championship Wrestling, on va guanyar el ECW igual que (kayfabe) va a crear el FTW Championship. La seva carrera en World Wrestling Entertainment va a arribar a la seva fi en 2002 quan, per culpa de les lesions greus, va haver de retirar-se de les accions en el ring i prendre la seva posici actual com a comentarista, primer per a la marca de Smackdown!, desprs ECW.

Carrera.
Senerchia va debutar en la lluita lliure professional a Puerto Rico el 1987, desprs de ser entrenat per Johnny Rodz. l va
lluitar com Kid Krusk abans de canviar-se el nom artstic a Tazmaniac, el qual usaria freqentment per a la resta de la seva carrera. A principis dels 90, com "The Tasmaniac", va lluitar per a International World Class Champioship Wrestlig i va retenir el Campionat Pes Lleuger de la IWCCW durant sis mesos el 1991.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325148" title="Riu Ca" nonfiltered="1692" processed="1685" dbindex="126730">



El riu Ca est situat al nord de la comarca de El Bierzo a la provncia de Lle i pertany a la Confederaci Hidrogrfica del Nord. Neix a Campo de la Pesca, prop del Port de Cienfuegos. En els primers moments es dirigeix d'oest a est fins un quilometre ms tard de rebre per l'esquerra les aiges del rierol de Trayecto; i en aquest moment, canvia de sentit de direcci Nord a Sud. El riu travessa els municipis de Peranzanes, Fabero, Vega de Espinareda, Arganza, Cacabelos, Carracedelo i Toral de los Vados.

Sn afluents de certa rellevncia per la dreta, el riu Ancares i el riu Burbia. Per la banda esquerra sn de menys cabdal com el  Rierol de Trayecto, el riu de Faro i el Riu Biarzas.

Desemboca en el riu Sil a l'alada de Toral de los Vados.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325150" title="Tadarida lobata" nonfiltered="1693" processed="1686" dbindex="126731">

Tadarida lobata s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Kenya i Zimbabwe.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325152" title="Esquirol de Prevost" nonfiltered="1694" processed="1687" dbindex="126732">

L'esquirol de Prevost (Callosciurus prevostii) s una espcie de rosegador de la famlia dels escirids. Viu a Indonsia, Malisia i Tailndia. S'alimenta de fruits, nous, llavors, brots, flor, insectes i ous d'ocell. Aquest esquirol s'end els fruits lluny de l'arbre, i deixen les llavors quan han acabat de menjar. Les llavors, lluny de l'arbre parent i amb una probabilitat menor de ser menjades per altres animals, poden produir una nova generaci de plantes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325155" title="Llista de personatges de Golden Sun" nonfiltered="1695" processed="1688" dbindex="126733">
En la franqucia Golden Sun sries de Camelot Software Planning, que de moment disposa de dos entregues, Golden Sun, i Golden Sun: The Lost Age, t multituds de personatges ficticis. Golden Sun sries disposa d'un curiosos usuaris de mgia anomenats Adepte, que dominen i perfeccionen els elements de la naturalesa: Terra (Venus), Foc (Mart), Aire (Jpiter), Aigua (Mercuri). Aquesta misteriosa energia que controlen els adeptes s'anomena Psnergia. No tots el personatges de Golden Sun controlen la Psnergia, per cuasi tots els protagonistes, antagonistes i personatges secundaris la dominen.

 Personatges controlables .

 Hans .


Hans (    Robin)  s el jove protagonista principal de Golden Sun, i probablement de la saga entera. Hans s un adepte de Venus, l element Terra i t 17 anys. Hans era un nen en la seva introducci en la saga i fou vctima de la mort del seu pare, Frank, i dels seus amics en una nit de tempesta, aix que la seva infncia fou traumtica. Tamb de molt petit fou apallissat juntament amb el seu millor amic Garet per dos misteriosos guerrers anomenats Saturos i Menardi, que eren els causants de la intrusi a la seva terra sagrada de Tale i del Mont Aleph i  per tant els causants de la tempesta i de la mort del seu pare. Tres anys desprs juntament amb Garet i Nadia aprn a dominar una energia molt talentosa que el servir ms endavant per les seves aventures: la Psnergia, aix significava que sn adeptes. 

Hans, Garet i Nadia anaven a veure a Kraden, el mestre erudit del poble, per en el seu cam es trobaren als misteriosos Saturos i Menardi. Quan Hans i els demes s ho explicaren  Kraden que sospitaven que estaven penetra n de nou al Temple Sonne de nou, Kraden, juntament amb Hans i els joves es disposaren a trobar junts en el temple les Estrelles Elementals,per i aix, a paraules del erudit evitar la catstrofe imminent. Quant arribaren al cor del Temple, Hans activa un mecanisme que el va permetre juntament amb els seus amics arribar a la Cambra de les Estrelles Elementals, la mateixa font de l Alqumia en estat pur.

Hans, juntament amb Garet, a petici de Kraden, agafar les estrelles, per quan agaf tres d elles, Saturos i el seu grup aparegu. Entre ells estaven Flix, el seu amic d infncia que donaren per mort. Saturos demanar que agafs l ultima estrella i les dons al seu company lex, un jove adepte de Mercuri aliat de Saturos i Menardi; sin de lo contrari Kraden sortiria mal parat. Hans li entrega tres de les estrelles, per quan var agafar l ltima vara iniciar una erupci volcnica al Mont Aleph. Saturos i el seu grup varen fugir amb l esperana que Hans sobrevisques per tal de rescatar a Nadia i a Kadren i arravatar-li l ltima estrella.

Hans juntament amb Garet foren salvats per El Savi, guardi de l Alqumia, i aquest el hi encomanda la missi de derrotar a Saturos i recuperar les estrelles. En mans de Hans estava el dest del mn Weyard. Hans, es dispos  complir el seu deure i dest. Hans i Garet viatjaren i feren nous aliats com Ivn, adepte Jpiter i Mia, adepte de Mercuri. Junts es disposaren a detenir a Saturos i Menardi i salvar el mn. Hans i els seus amics derrotaren a Saturos en el Far de Mercuri, per Saturos no mor,  i fou rescatat per lex. Hans no va poder evitar que el malvat Saturos encengus el primer far. De nou, Hans segu els seus passos pel continent d Angara i Gondowan per vncer Saturos i Menardi, recuperar les estrelles, i salvar als seus amics; entre ells Sole una jove adepta de Jpiter que Saturos havia segrestat. Quan arribaren al Far de Venus, i al final, Hans i els seus companys aconseguiren derrotar i matar a Saturos i Menardi d una vegada per totes. Tanmateix, no aconseguiren que les malvats encegaren el far. Per lo que Hans no s esperava es que Flix continus amb la recerca dels fars restants per destruir el mn. Hans no o comprengu i decidir que tamb derrotaria a Flix. Al final Flix i Sole escapen   tot i que Hans es pensa en un moment que moren  i aqu es comenar la persecussi per derrotar a Flix i lex, recuperar les estrelles i els seus amics.

En Golden Sun: The Lost Age, Hans ja no el protagonista del joc, tot i que continua sent el personatge universal de la saga, aix com el heroi d aquesta. Hans aparegu en la seva introducci en el joc en el Far de Jpiter,  en  el brutal i mortal combat contra Karst i Agatio, membres del Clan Mart del Nord que volen venjar-se de la mort de Saturos i Menardi. Hans i el seu grup cauen en la trampa que Karst els hi involucra, i Garet i Mia estan a punt caure al abisme, un intentant ajudar-se al altre. Hans i Ivn lluiten contra les fabuloses habilitats de Karst i Agatio, per perden perqu Hans en un intent de protegir a Ivn, cau en batalla, i just en el moment cau Ivn desprs de lluitar individualment. Flix, en veure s comproms en ajudar a Hans desprs de qu aquest ags fet tant per ell incls sent enemics, l'ajuda.

Desprs de qu Felix encengus el far i derrots a Karst i Agatio, Hans es cura grcies a l ajuda de Nadia i Mia i els dems i fou on es troba Flix desprs d haver derrotat als malvats, per aquets s escaparen amb l ajuda de lex. Hans i Flix es reuneixen per saber perqu Flix volia encendre els fars, i perqu s avien aliat amb Saturos i Menardi. Flix li digu que no tenia opci, ja que ell noms volia que el mn fos salvat i que els seus pares foren alliberats del Clan Mart del Foc. Si el segell de l Alqumia no era destrut, el mn corria un perill. 

Aix, Hans s alia amb Flix i junts foren a Prox, habitatge dels guerres de Mart, tals com el del moribund Saturos i d Agatio. All, foren a encendre el ltim far, el Far de Mart, per El Savi no els hi fic tan fcil. Per trencar el setge de l Alqumia abans tenien que superar la prova final i saber el perill que comporta fer-ho, perqu lex, el   presumpte   aliat de Saturos, noms els havia utilitzat a tots, ja que ell esperava el moment just per obtindr l Alqumia una vegada s enceguessin els quatre fars. Hans no li importa aix, i juntament amb Flix combat al malvat Drac Mortal, prova final de El Savi. Hans juntament amb els altres el derrota, per en veritat el drac eren el pare de Hans, Frank, i els pares de Flix i Nadia, qui El Savi els havia usat per fer una paradoxa emocional en les seves vides.

Per grcies a El Savi i al encendre el Far de Mart, els seus pares es recuperaren. I a ms, lex no obtenir l Alqumia, noms una petita porci; qui la obtenir fou Hans perqu grcies  la intervenci de El Savi, causi tota l energia del Sol Daurat es mantingu en el l Estrella de Mart i aquesta passa a Hans. Aix els plans de lex foren truncats i Hans obtenir el Sol Daurat. Junts els nostres herois guiats per Hans i Flix foren a casa Tale, i all es reuniren amb la famlia.

Hans apareix a Super Smash Bros. Brawl com ajudant (Trophy Assistent). Utilitzant la seva Psnergia, concretament la seva tcnica ms corrent de totes, l habilitat Moure, Hans empeny tot el adversari que t en ambds bndols per fer-los caure fora del camp de batalla. s sens dubte un dels ajudants ms poderosos i bastes que hi ha en el joc de lluita.

 Garet .

Garet  (      Jerarudo) s un jove adepte de 17 anys de Foc, de Mart, procedent de Tale. Es el millor amic d infncia d en Hans. Garet var ser brutalment apallissat per Saturos i Menardi junt amb Hans quan era petit. Anys ms tard es convert en adepte de foc. Seguir a Hans i a  Kraden per detenir la conspiraci de Saturos durant la recerca de les Estrelles Elementals en d infiltraci del Temple Sonne, en el Mont Aleph. Junts Garet i Hans agaren les Estrelles, per de res el servir, perqu Saturos el hi prengu per la fora. Dits fets, Saturos escapa amb Kraden i Nadia d hostatges , i Garet i Hans sn rescatats per El Savi.

Junts, Garet i Hans, per les ordres de El Savi, s atendran en una meravellosa aventura repleta de misteris, mgia, i aventura. Per no tindran temps disfrutar-la, car el malvat Saturos planeja encendre els Fars Elementals i retornar l Alqumia al Weyard. Junts, Garet i Hans es troven amb poderosos aliats i amics   Ivn i Mia   per combatre als malvats Saturos i Menardi, recuperar les estrelles, i salvar als seus amics presos pel grup d en Saturos. Jas el aconseguiren derrotar individualment en el Far de Mercuri, per Saturos sobrevisqu; tot i aix el far fou encs.

Ms tard del joc, en el el desenlla d'aquest, Garet junt amb Hans i el seu equip, aconsegueixen arribar al ltim combat contra Saturos i Menardi, en el Far de Venus i junts els derroten. Per malauradament el segon far s tamb encs. Tamb encara que la histria de Saturos s'hagu acabat, Flix, una amic d'infncia seva trador i aliat de Saturos, continuara amb la missi d'aquest, en la d'incomprensi de Garet, Hans i els dems. Ara el seu enemic s en Flix.

 Ivn .

Ivn (    Iwan) s un jove de 15 anys, i s un adepte de Jpiter, del element Vent. En Golden Sun, no se sap el veritable passat d Ivn, l nic que sap que var ser criat per Lord Hammet, un mercader de gran prestigi en Weyard, sobretot en el continent d Angara i fundador de la gran ciutat comercial ms important del mn, Kalay. Ivn s el seu deixeble. Durant la seva introducci, Ivn es clebre en poders Psnergetics tals com poder llegir la ment de les persones que toca o que est prop d elles.

Al principi de dita introducci a Ivn li roben el Bast Xaman, que ms tard ser de gran ajuda per la missi, per el recupera amb l ajuda de Hans i Garet. Ms tard se n adona de la missi d aquests dos i decideix a unir-se a la causa de la seva missi. Ivn ms tard, juntament amb Hans salva a Hammet del segrestador i lladre Dodonpa, un malvat. Quan el salven Hammet li entreg el Bast Xaman i li demana que durant les seves aventures viatg a Hesperia, un altre continent. Ivn t la missi de derrotar a Saturos i Menardi, juntament amb el seu lder i amic, Hans, i els seus dos companys Garet i Mia.

 Mia .

Mia (     Mear ) s una jove adepte de Mercuri, de l element Aigua, i t una edat de 17 anys. Mia en els fets del joc, era l adepta i anciana ms poderosa del Clan Mercuri de l Aigua de mil   clar estar fins que va aparixer lex amb els seus nous poders guanyats sent aliat de Saturos  i l anciana ms prodigiosa d aquest. Els seus poders curatius sn molt tils per la gent del Clan Mercuri que esta sempre amb febres i altres malalties provocades per les baixes temperatures de mil. Les seves relacions amb el misteris lex no se saben ben clar en Golden Sun, l nic que se sap es que eren del mateix poble.

Mia era la guardiana del poble i del Far de Mercuri, fins que un dia Saturos guiat per lex, irromperen en el far amb l intenci d encendre l. Mia fou rpidament al far per impedir-lo i s alia en el cam amb Hans per combatre a Saturos i Menardi. Per fou massa tard, i Saturos encengu el far amb l Estrella Mercuri. Mia decid unir-se al grup de Hans per intentar detenir a Saturos, salvar el mn, i rescatar als amics de Hans de les urpes de Saturos i Menardi.

 Antagonistes .

 Saturos i Menardi .

Saturos i Menardi (     Satyurosu i       Men di) sn els principals antagonistes de Golden Sun i els seus enemics finals ms representatius. Tamb sn juntament amb lex, els antagonistes ms durares d aquesta. Saturos i Menardi sn membres del Clan Mart del Foc de Prox, una tribu de guerrers molt poderosos que controlen el foc. Sn adeptes de foc, evidentment tal com el seu clan indica. Saturos i Menardi sn els causants de les desgrcies que pateixen tots els personatges  durant el primer joc. Cal destacar que no se sap quines sn les seves intencions i el perqu volen encendre els Fars Elementals. Foren ells qui mataren al pare de Hans en un accident sense volen, provocant una tempesta al prleg del joc, intentant arribar al cor del Temple Sonne. 

Saturos i Menardi busquen alliberar l Alqumia per motius desconeguts, tal com s ha indicat ms amunt. Durant els fets del joc, i tres anys desprs de la pallissa que li donaren a Hans, Saturos i Menardi segueren a aquest a la Cambra de les Estrelles Elementals i les robaren i segrestaren a Nadia i a Kraden. Ms tard del joc Hans i els seus amics lluiten contra Saturos individualment en el Far de Mercuri, on el guanyen, per noms perqu el far de l aigua debilit els seus poders del foc. Saturos escapa amb l ajuda de lex.

Al clmax del joc, Saturos i Menardi disputaren el seu ltim combat contra Hans en el Far de Venus. Abans de morir a les seves mans i fallar en la seva missi, van preferir convertir-se en Drac Fusi i acabar amb Hans i els seus aliats. Per, Hans aconseguir derrotar el drac i matar a Saturos i Menardi per sempre ms. Saturos i Menardi, perderen acabaren morint caient-te al abisme del far.

En Golden Sun: The Lost Age, Saturos i Menardi no apareixen, ja que varen ser morts en el llibre primer de Golden Sun, per se ls menciona durant moltes parts del joc. Per fi, en aquesta segona entrega, se saben les seves intencions; ells volien encendre els Fars Elementals per salvar el seu poble, Prox, la seva gent i al mn sencer. Tamb se sap que noms varen ser uns mers instruments i que varen ser utilitzats per lex, sense que ells ho spigues-in , ja que presumiblement, Saturos i Menardi eren ms forts i poderosos que lex. 

La seva mort vara ser trgica i innecessria, perqu si a lo millor de bon comenament li hagus  explicat la seva missi a Hans potser no haguessin tingut que morir, s a ms, potser Hans s ags unit al grup de Saturos per salvar el mn. La mort de Saturos i Menardi tamb se la varen buscar per fer-se els gallets en ves-ne de explicar-li la seva situaci a Tale. Dit i fet, cal destacar, que Saturos i Menardi eren els guerres ms forts del seu poble, i per tant eren uns herois trgics amb un dest ben magre i inoport, perqu eren uns herois que buscaven la salvaci del mn de Weyard, i no eren malvats.

 lex .

lex (     Arekusu) s un antagonista secundari que ajuda a Saturos i Menardi a encendre els Fars Elementals. s un jove misteris de edat desconeguda i de passat desconegut. L nic que se sap del seu passat es que formava part del Clan Mercuri de l Aigua, juntament amb Mia, i era un dels sues ancians i adeptes ms poderosos i emblemtics. No se sap en quin moment, lex vara aprendre el moviment i la tcnica de teletransport, l nic que se sap es que les domina i les utilitza varies vegades al joc. La seva introducci fou a la Cambra de les Estrelles Elementals, on comena de deb els fets de la trma del argument.

En algun moment determinat de la histria, lex, per motius desconeguts, s alia amb Saturos i Menardi per tornar l Alqumia al mn de Yeyard. lex mai a combati directament amb Hans mai del transcurs del joc, per si que li a fet la vida impossible; tals com en el Far del Mercuri, quant Hans derrota a Saturos i aquest no podia aixecar-se degut al poder del far que contrarestava els seus poders de foc, i lex aparegu per endur-se l i curar-lo. Al final del joc, lex en la pennsula d'Idejima descobreix a Flix i a Sole caiguts del Far de Venus.

 Karst i Agatio  .

Karst i Agatio (     K suto i      Agatio) sn els antagonistes i enemics finals ms representatius de Golden Sun: The Lost Age, i sn els ms pocs durables en la saga. Sn membres del Clan Mart del Foc, i sn els guerres ms poderosos desprs de Saturos i Menardi. Tenen la missi de encendre el fars elementals per salvar el seu poble, Prox, d una destrucci imminent. Karst es la germana menor de Menardi, i Agatio es el millor amic de Saturos. Junts, apart de complir la seva missi i de donar pressa al grup d en Flix a encendre els fars, s venjar-se de la mort de Saturos i Menardi i matar aquell que va gosar fer-ho, Hans.

La aparici de Karst s en Madra, on s ha s aventa de la mort de Saturos i Menardi. La de Agatio s en Champa on juntament li expliquen de la seva aliana amb lex. Desprs aparegueren junts de nou en el Far de Jpiter on prepararen la seva sinistra trampa per a Hans i el seu grup. Varen fer que Garet i Mia estiguessin a punt de caure en el abisme del far i matar-los. Separat el grup tal com havia planejat Karst, era hora de venjar-se n d en Hans. Lluitaren contra aquest i contra Ivn individualment de la resta dels dosi els guanyaren fent trampes i jocs bruts, tals coma atacar a Hans mentre estava defensant a Ivn. Karst li roba l Estrella de Mart a Hans. Ms tard Flix acudir per rescatar-los i convncer al parell que deixessin a Hans.

Karst i Agatio foren al cim del far per esperar a que Flix compls part del seu deure, i encengus el far. Quant el encegaren, Karst i Agatio atacar a Flix i Piers, per Nadia i Sole acudiren per ajudar-los. Junts el guanyaren, desprs d una ferotge batalla en el cim del far. lex, el seu aliat, els cura, i junts escaparen del far. Ms tard, en el Far de Mart, El Savi transform a Karst i Agatio en dos dracs per combatre a Flix i Hans. Quan perderen, Karst i Agatio no podaren suportar les seves ferides i abans de morir, demanaren sisplau a Flix que salvaren el mn. Aix, Agatio i Karst moriren. En el moment de demanar clemncia a Hans i Flix, es fa la conclusi que al igual que Saturos i Menardi, Karst i Agatio no eren malvats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325161" title="Thryonomys" nonfiltered="1696" processed="1689" dbindex="126734">

Thryonomys s un gnere de rosegadors que viuen a tot frica al sud del Shara, l'nic de la famlia del trionmids. La gent se'ls menja en alguns pasos africans, i sn una plaga en molts conreus.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325168" title="ADIFOLK - Associaci per a la Difusi del Folklore" nonfiltered="1697" processed="1690" dbindex="126735">
ADIFOLK - Associaci per a la Difusi del Folklore  s el nom adoptat el 1992 per les Jornades Internacionals Folklriques de Catalunya, una entitat sense nim de lucre amb l'objectiu de potenciar i dinamitzar el folklore i la cultura popular catalanes. T la seu a la Gran Via de les Corts Catalanes, 608 1r C de Barcelona.

T el seu origen en les Jornades Internacionals Folklriques celebrades a Barcelona el 1972, que el 1979 es van ampliar a Catalunya. El 1989 patrocin el projecte de l'Aplec Internacional de la Sardana i Mostra de Grups Folklrics per a donar a conixer la sardana arreu del mn. Tamb forma part de la FOCIR.

 Enllaos externs .
 Web d'ADIFOLK;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325169" title="Joan Bosc i Almogver" nonfiltered="1698" processed="1691" dbindex="126736">
Joan Bosc i Almogver (o Juan Boscn Almogaver, Barcelona, 1490? - Perpiny, 21 de setembre de 1542), fou un poeta i traductor catal en llengua castellana del Renaixement.

Bosc s fams per haver introdut el vers hendecasllab al castell.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325170" title="Otomops" nonfiltered="1699" processed="1692" dbindex="126737">

Otomops s un gnere de ratpenats de la famlia dels molssids que es troba a Madagascar, frica, Java, Nova Guinea i ndia.

Espcies.

 Otomops formosus;
 Otomops johnstonei;
 Otomops madagascariensis;
 Otomops martiensseni;
 Otomops martiensseni martiensseni;
 Otomops martiensseni icarus;
 Otomops papuensis;
 Otomops secundus;
 Otomops wroughtoni;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325177" title="Comarca de Logronyo" nonfiltered="1700" processed="1693" dbindex="126738">

La Comarca de Logroo, La Rioja, (Espanya) es troba a la regi de la Rioja Mitjana, a la zona del Valle.

 Nm. de municipis: 32;
 Superfcie: 861,18 ;
 Poblaci (2007): 183.924 habitants;
 Densitat: 213,57 hab/;
 Latitud mitjana: 42 23' 1" nord;
 Longitud mitjana: 2 22' 57" oest;
 Altitud mitjana: 536,3 msnm;

 Municipis de la comarca .

 Agoncillo ;
 Recajo;
 San Martn de Berberana;
 Albelda de Iregua;
 Alberite;
 Alcanadre;
 Arrbal;
 Ausejo;
 Cenicero;
 Clavijo ;
 La Unin de los Tres Ejrcitos;
 Corera;
 Daroca de Rioja;
 El Redal;
 Entrena;
 Fuenmayor ;
 Barrio de la Estacin;
 Galilea;
 Hornos de Moncalvillo;
 Lagunilla del Jubera;
 Ventas Blancas;
 Villanueva de San Prudencio;
 Zenzano);
 Lardero;
 Logroo;
 El Cortijo;
 La Estrella;
 Varea;
 Yage;
 Medrano;
 Murillo de Ro Leza;
 Nalda;
 Islallana;
 Navarrete;
 Ocn;
 Aldealobos;
 Las Ruedas de Ocn;
 Los Molinos de Ocn;
 Oteruelo;
 Pipaona;
 Santa Luca;
 Ribafrecha;
 Robres del Castillo;
 Behesillas;
 Buzarra;
 Olivn;
 Valtrujal;
 San Vicente de Robres;
 Santa Engracia del Jubera ;
 Bucesta;
 El Collado;
 Jubera;
 Reinares;
 San Bartolom;
 San Martn;
 Santa Cecilia;
 Santa Marina;
 Sojuela;
 Sorzano;
 Sots;
 Torremontalbo;
 Somalo;
 Ventosa;
 Villamediana de Iregua;
 Puente Madre;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325180" title="Otomops formosus" nonfiltered="1701" processed="1694" dbindex="126739">

Otomops formosus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a  Java.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325183" title="Otomops johnstonei" nonfiltered="1702" processed="1695" dbindex="126740">

Otomops johnstonei s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325188" title="Otomops martiensseni" nonfiltered="1703" processed="1696" dbindex="126741">

Otomops martiensseni s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Angola, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Djibouti, Etipia, Ghana, Kenya, Malawi, Rwanda, Sud-frica, Tanznia, Uganda, Iemen, Zmbia, Madagascar i Zimbabwe.

Subespcies.

 Otomops martiensseni martiensseni;
 Otomops martiensseni icarus;

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325189" title="Escola l'Avet" nonfiltered="1704" processed="1697" dbindex="126742">
L'Escola l'Avet s una escola concertada per la Generalitat de Catalunya que es troba a Terrassa (Valls Occidental). Antigament era una granja.En aquesta escola noms hi ha Educaci Infantil i Educaci primria.

Enllaos externs.
web de l'escola;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325190" title="Agoncillo" nonfiltered="1705" processed="1698" dbindex="126743">


Agoncillo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana. El terreny s sedimentari per la confluncia dels rius Ebre i Leza. L'nic aeroport de la comunitat, l'Aeroport de Logronyo-Agoncillo est situat dintre del seu terme municipal. 

En 1953 es va segregar del municipi de Agoncillo, per a formar un municipi independent, el barri d'Arrbal, un poble de colons que van comprar les terres que treballaven i que eren propietat del Marqus de Santillana. Amb aix, es va interrompre la continutat del municipi de Agoncillo, que ara t un exclave amb les terres i casar de San Martn de Berberana. 
 Histria . 
Es creu que el nom de la localitat prov d'un antic assentament celtiber anomenat Egon situat als voltants. Agoncillo seria un diminutivo del terme anterior (Egon-ciello). Els vestigis ms antics trobats en el municipi consisteixen en un soterrament tumular a la part alta de la Atalayuela (foresta de ms de 420 msnm situat al sud del poble i a la seva la falda nord est situat el barri de les Bodegas), amb uns 60 individus amatents en posici fetal i amb el cap orientat cap al sud, amb aixovars de la Cultura del vas campaniforme de l'Eneoltic (cap a 2000 - 1500 aC) i excavat l'estiu de 1970. A principis del segle XIX es va trobar, al sud-est del municipi (terme de Barbars), alguns miliaris de l'poca romana (en l'actualitat algun d'ells es troba en l'esglsia parroquial) que han estat datats en el segle III dC., pertanyents a la calada romana que discorria entre Cesaraugusta (Saragossa) i Virovesca (Briviesca). Finalment, a principis del segle XX, durant la construcci de la Base Aria de Recajo, van aparixer en la Dehesa de Aracanta inscripcions i restes d'una vila sota imperial, relacionada amb la mansi de Barbariana, citada en l'Itinerari d'Anton. 
 Poltica . 
En 2007 el Partido Riojano, qui ja governava el municipi en coaliccin amb el Partit Popular, va assolir la majoria absoluta amb 5 escons, enfront dels 3 del PSOE i 1 del PP. Des de 1991 a 1999 el PSOE governava amb majoria absoluta. No obstant aix aquest 1999 marca un punt d'inflexi en la intenci de vot del municipi ja que, en la segent convocatria electoral, el PR i el PP assoleixen el govern de l'ajuntament, confirmant-se aquest canvi de tendncia de vot en les eleccions de 2007 amb la majoria absoluta del PR. 

 Enllaos externs .
Ajuntament d'Agoncillo;
Collegi Rural Agrupat Agoncillo;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325193" title="Otomops papuensis" nonfiltered="1706" processed="1699" dbindex="126744">

Otomops papuensis s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325195" title="Albelda de Iregua" nonfiltered="1707" processed="1700" dbindex="126745">


Albelda de Iregua s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana. Limita al nord amb Lardero i Alberite; a l'est amb Clavijo; al sud amb Nalda i a l'oest amb Sorzano i Entrena. El seu nom prov de l'rab Bay   amb l'article Al, La Blanca.

 Personatges illustres .
Mara Bueyo Dez Jaln, primera Defensora del Poble de la Comunitat Autnoma de La Rioja.
Javier Cmara, actor.
Salva Dez, jugador de bsquet.
Carlos Coloma, ciclista.

Enllaos externs.
Fotografies d'Albelda;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325197" title="Copa de les Ciutats en Fires 1955-58" nonfiltered="1708" processed="1701" dbindex="126746">
La Copa de les Ciutats en Fires 1955-58 fou la primera edici de la Copa de les Ciutats en Fires i es va disputar durant tres temporades entre els anys 1955 i 1958. S'inici amb una fase de grups, formada per 4 grups de tres equips. Els quatre campions es classificaven per semifinals. La competici fou ideada per enfrontar equips representatius de les ciutats amb importants fires de mostres internacionals. Per aquest motius molts dels club participants foren seleccions de ciutats, com ara l'equip de Londres XI, que arrib a la final, on fou derrotat pel FC Barcelona.

 Fase de Grups .

 Grup A .





----



Viena XI abandon

 Grup B .




 Grup C .




Colnia XI abandon

 Grup D .




 Semifinals .



 Final .





 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325199" title="Copa de les Ciutats en Fires 1958-60" nonfiltered="1709" processed="1702" dbindex="126747">
La Copa de les Ciutats en Fires 1958-60 fou la segona edici de la Copa de les Ciutats en Fires i es disput entre els anys 1958 i 1960. Fou guanyada pel FC Barcelona per segon cop consecutiu, aquest cop vencent el Birmingham City. Algunes ciutats que en l'edici anterior van inscriure seleccions, aquest cop enviaren un equip representatiu, com fou el cas de Londres que envi el Chelsea FC. Altres tornaren a enviar seleccions, com Copenhaguen XI, tot i que la majoria dels jugadors eren del BK Frem i jugaren amb els colors d'aquest club.

Primera Ronda.









|}

Quarts de final.





|}

 Semifinals .



|}

 Final .


|}



 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325205" title="Copa de les Ciutats en Fires 1960-61" nonfiltered="1710" processed="1703" dbindex="126748">
La Copa de les Ciutats en Fires 1960-61 fou la tercera edici de la Copa de les Ciutats en Fires, i es disput per primer cop en una nica temporada, la 1960-61. El Birmingham City arrib de nou a la final, per aquest cop fou derrotat per la Roma. Un cop ms, moltes de les ciutats enviaren seleccions representatives.

Primera Ronda.


Quarts de final.


 Semifinals .


 Final .




 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325210" title="Alberite" nonfiltered="1711" processed="1704" dbindex="126749">


Alberite s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana. Limita al nord i est amb Villamediana de Iregua, a l'oest amb Lardero, i al sud amb Albelda de Iregua.

 Histria . 
A les proximitats de Alberite, dintre del terme de La Posada es troba un jaciment arqueolgic amb restes celtibers i romans, el que fa suposar als experts que l'origen del poble s bastant remot. Quant a l'origen del nom de Alberite hi ha dues teories que intenten defensar l'origen a romans i a  rabs. En principi es va pensar que podia provenir de l'rab Al-baldah, que significa "la posta", per posteriorment Galarreta afirmava que l'evoluci lgica s la qual deriva del llat Alber-iter, el significat del qual, "cam de la blanca", podria deure's a la blancor dels seus edificis; aquesta tesi l'avala el descobriment de dues lpides i un capitell rom en la localitat. 

A pesar d'aix els esments documentals d'Alberite comencen a l'edat mitjana. L'any 925 San I, rei de Pamplona, i la seva esposa Tota Aznar donaren el poble al monestir d'Albelda. En el segle XI Estefania, vdua de Garca de Njera, va atorgar en el seu testament els pobles d'Alberite, Lardero i Mucrones a la seva filla Urraca, que estava casada amb el comte Garca Ordez de Njera. 

Durant el regnat d'Alfons VI, El Cid va fer una de les seves incursions arrasant part de La Rioja amb Alberite i Logronyo, territoris que pertanyien a la corona per que depenien directament de Garca Ordez, enemic personal del Cid. La crnica del Campeador diu "Tunc autem viriliter debellando et Alberith, et Lucronium cepit". L'atac hagu de ser veritablement sagnant ja que ni tan sols es va enfrontar al Cid que l'esperava a Alfaro. Alfons VI tamb es refereix a aquest atac quan signa el Fur de Logronyo en 1095 i afirma "Et ego Adefonso Rex confirmavi ista Cartula, quando ambulavi ad illo Comite Garca pernominato sucerrere in persona in Camp Ierumi in Alberit" Alberite en el segle XVI era llogaret de Logronyo. Fins a la creaci de la provncia de Logronyo al novembre de 1833 Alberite va ser vila real i va pertnyer a l'antic partit de Logronyo, en la provncia de Sria

 Enllaos externs .
Alberite.info Pgina sobre la histria i monuments d'Alberite;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325217" title="Alcanadre" nonfiltered="1712" processed="1705" dbindex="126750">


Alcanadre s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325218" title="Tren de Sant Feliu de Guxols a Girona" nonfiltered="1713" processed="1706" dbindex="126751">
El 1889, Joan C. Arxer, obtingu la concessi de la lnia de ferrocarril de Sant Feliu de Guxols a Girona, i es cre la Companyia del Ferrocarril de Sant Feliu de Guxols a Girona SA.
 
La lnia fou inaugurada el 1892.

La prolongaci fins al port de Sant Feliu de Guxols, d's exclusiu per a mercaderies, entr en servei el 1924.

El 1963 pass a dependre dels Ferrocarrils de Via Estreta.

El ferrocarril, considerat poc rendible, fou clausurat el 1970.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325220" title="Arrbal" nonfiltered="1714" processed="1707" dbindex="126752">


Arrbal s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana. El 1953 es va independitzar d'Agoncillo.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325221" title="Ausejo" nonfiltered="1715" processed="1708" dbindex="126753">


Ausejo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.

 Histria . 
S'han localitzat, en el vessant oest del tur que s'assenta la vila i en el terme de Candanjn, peces i fragments de factura romana i prerromana que apunten a l'antic poblament d'aquest altell que hagu d'oferir avantatges defensius evidents. En l'any 838, el cabdill cordovs Abd al Rahman II, qui hauria mantingut una calma relativa des del seu accs al poder en 822, va enviar tres exrcits per a fustigar als cristians del nord. Un d'ells, entr en territori rioj per Alfaro i, desprs de remuntar el curs de l'Ebre, va incendiar i va saquejar Ausejo. 

En 1135 s'esmentava la localitat   amb el topnim de  Ousegio - en la carta d'arres lliurada pel comte Gonzalo Rodrgez de Lara a la seva esposa Estefania Ermengol. Una nova variant del nom local,  Agoseio , s'incloa en l'escriptura de 1156 per la qual el Bisbe Rodrigo Cascante cedia al seu cabildo de Calahorra els teros i cambres decimals que li corresponien d'Alcanadre, Ausejo i altres poblacions. Farts de conteses territorials, els monarques San VI de Navarra i Alfons VIII de Castella van acordar a l'agost de 1176 solucionar els plets de propietat proposant-los a l'arbitratge del rei Enric II d'Anglaterra. El 9 de mar de 1177, explicaven a Londres, davant la Curia Esglsia, les seves raons els delegats navarresos i castellans; reclamaven aquests ltims la devoluci de Logronyo, Navarrete, Entrena, Ausejo, Autol, Resa i alguns altres nuclis arrabassats per San VI aprofitant la minoria d'edat d'Alfonso Va determinar Enric II la restituci de les places conquistades en temps d'Alfonso VIII: Logronyo, Navarrete, Entrena, Ausejo i Autol. En senyal de conformitat, els reis castellans i navarresos van signar immediatament a Fitero una treva per deu anys, comprometent-se a ms el prompte lliurament de les poblacions. 

No obstant aix, com San va intentar retardar les seves obligacions, va iniciar el rei castell una campanya que li va permetre fer-se amb un bon nombre de viles i castells. En conseqncia, San el Savi va acceptar confiar la custdia de Logronyo, Navarrete, Ausejo, Autol i Resa al cavaller que tris entre la terna que hauria de proposar-li Alfons VIII de Castella. Els nous conflictes que provocaria l'arribada al tron navarrs San VII de Navarra van motivar el qual a l'octubre de 1207 se signessin noves treves a Guadalajara, cedint cada monarca tres castells en garantia dels seus respectius regnes: Irurita, Inzura i San Adrin per part de Navarra i Clavijo, Jubera i Ausejo per la castellana. Concloa aix un agitat perode de la vida local. 

El 29 d'octubre de 1385 Juan Ramrez de Arellano, Senyor dels Cameros, dictava a Sria el seu testament, llegant al seu nt Ausejo al costat d'Alcanadre, Murillo de Ro Leza i alguns pobles de Navarra, pertanyent a partir de llavors la poblaci al Senyoriu dels comtes de Murillo. En la primera meitat del segle XIX, s'acabava de desmantellar el seu castell  motiu de tanta disputa, i ja en runes en aquells dies- per a emprar la seva silleria en la reparaci de l'esglsia parroquial de la vila, afectada pel terratrmol que va sacsejar bona part de La Rioja  i especialment Arnedillo- el 18 de mar de 1817. 

Ausejo va formar part de de la provncia de Sria fins a la creaci de la provncia de Logronyo pel reial decret de 30 de novembre de 1833. Cal destacar, entre els seus fills illustre, a Pedro de Merino, soldat de Cavalleria lleugera que va capturar al mariscal Montmonrency en la Batalla de Pavia, en 1525; Juan Gonzlez del Sgol, nascut en 1583, secretari de Felip IV; Francisco del Merino, nascut en 1602 i notari del Tribunal del Sant Ofici; Juan Gonzlez de Tejada, inquisidor de Valncia en el segle XVII; Juan Jos Tejada, nascut en 1768, Bisbe de Solsona i ministre general de l'Ordre de la Merc ; i Antonio Paz Merino, conseller de la Castella durant el regnat de Carles IV.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325224" title="Alexandre de Mdici" nonfiltered="1716" processed="1709" dbindex="126754">

Alexandre de Mdici, anomenat el Moro, ( Florncia, Repblica de Florncia 1510 - d., Ducat de Florncia 1537 ) fou un membre dels Mdici que va esdevenir duc d'Urbino entre 1519 i 1527, senyor de Florncia en dues ocasions entre 1523-1527 i entre 1530-1532, i finalment duc de Florncia entre 1532 i 1537.

Orgens familiars.
Va nixer el 22 de juliol de 1510 a la ciutat de Florncia sent el fill illegtim de Lloren II de Mdici i d'una serventa anomenada Simonetta de Collavechio, tot i que molts erudits actuals donen per fet que fou fill de Giulio di Medici (futur papa Climent VII).

El seu sobrenom es deu al suposat origen musulm de Simonetta de Collavechio.

Ascens al poder.

L'any 1519, a la mort de Lloren II de Mdici, el cardenal Giulio di Medici fou nomenat senyor de Florncia, si b aquesta abandon aquest crrec el 1523 en esdevenir papa amb el nom de Climent VII. Enlloc seu nomen successors el seu fill Alexandre i el seu nebot Hiplit de Mdici de manera conjunta. Alexandre al seu torn invoc els seus drets sobre el Ducat d'Urbino, si b el 1527 els hagu d'abandonar davant la plena sobirania d'aquest ducat per part de Francesc Maria I della Rovere.

Quan Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic va saquejar Roma el 1527 els florentins van aprofitar del tumult per a restablir l'autntica Repblica de Florncia i expulsar els Mdici del poder. Tots els partidaris dels Mdici i el regent del papa, Silvio Passerini, fugiren de la ciutat, i fins i tot Miquel ngel abandon la ciutat desprs d'haver millorat el sistema de defensa de la ciutat. Tot i l'enemistat de Climent VII i l'emperador, aquest ltim aconsegu la pau per interessos personals i don suport a l'acci papal de reconquerir la ciutat pels seus familiars, sent reestablert Alexandre al poder de Florncia l'estiu de 1530.


Va arribar a Florncia el 5 de juliol de 1531 i posteriorment fou nomenat duc de Florncia per Climent VII, ttol que fou confirmat per l'emperador uns mesos desprs i que supos la fi de la Repblica i don pas a l'efmer Ducat de Florncia. Els seus nombrosos enemics entre els exiliats van fer crrer el rumor que el seu govern era cruel i incompetent, una asserci sobre la veracitat de la qual els historiadors no es posen d'acord. Una reminiscncia que simbolitza l'opressi dels Mdici s la Fortalezza da Basso, actualment el major monument histric de Florncia. El 1535 l'oposici florentina va enviar el seu cos Hiplit a apellar a Carles V contra algunes accions del duc, per el cardenal va morir pel cam, un fet que fou ents per alguns com un enverinament per part d'Alexandre. 

Npcies i descendents.
Es cas el 29 de febrer de 1533 a la ciutat de Npols amb Margarida de Parma, filla de Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic i Johanna van der Gheynst. D'aquesta uni no tingueren fills.

Alexandre, per, tingu dos fills naturals:
Giulio di Medici (1533/37-1600);
Giulia di Medici (1535-1588);

 Mort . 
El 6 de gener de 1537 fou assassinat pel seu cos lluny Lorenzino de Mdici. D'acord amb les seves declaracions, que serien publicades ms tard, Lorenzaccio (nom pel qual fou conegut Lorenzino i que significa 'dolent Lorenzo') va assegurar que havia executat Alexandre en nom de la Repblica i que l'havia mort quan estava a punt de mantenir relacions sexuals amb la cosina de Lorenzino, Laudomia, una bella vdua. Per temor a deslligar una revolta, les notcies de la seva mort no es van difondre: els sbdits dels Mdici van embolicar el cos d'Alexandre en una catifa i el van dur secretament al cementiri de Sant Lloren, on va ser enterrat precipitadament. 

Quan la facci contrria als Mdici va fracassar en el seu intent d'accedir al poder, fou nomenat successor d'Alenxadre Cosme I de Mdici, fill de Giovanni dalle Bande Nere i Maria Salviati i parent lluny de l'anterior.

Referncies.


Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325228" title="Primera revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag" nonfiltered="1717" processed="1710" dbindex="126755">






La Primera revolta nobiliria contra Jaume I d'Arag es produ l'any 1220 i fou liderada per Rodrigo de Liana i Pero Ferrandes de Aagra, sobir independent de la Senyoria d'Albarras. Jaume I, que aleshores tenia tant sols 11 anys, i el Consell Reial que assessorava al jove rei, aconseguiren sofocar rpidament la rebelli per fracassaren en l'intent de conquerir la Senyoria d'Albarras per a la Corona d'Arag. 

Antecedents.
La mort del rei Pere II d'Arag "el Catlic" a la Batalla de Muret.


Desprs de la victria cristiana sobre els almohades a la Batalla de Las Navas de Tolosa, el rei Pere II d'Arag s'implic en la Croada albigesa. El rei Pere era vassall de la Santa Seu per la seva coronaci a Roma l'any 1204 i la seva ortodxia catlica era indubtable. Per aquesta ra, Ramon VI de Tolosa, els cnsols de Tolosa, el comte de Foix i el de Comenge s'hi adrearen buscant un aliat poders i inqestionable. Malgrat que el rei Pere II d'Arag mai no va ser favorable envers l'heretgia ctara, car ja des del 1198 havia pres mesures contra l'heretgia als seus dominis, va intervenir-hi per defensar els seus vassalls occitans amenaats per Sim de Montfort i consolidar l'hegemonia de la Corona d'Arag a Occitnia.  

El primer intent per trobar una sortida pacfica al conflicte va ser el pacte per casar la filla de Sim de Montfort, Amcia, amb el fill primognit de Pere I d'Arag, Jaume (futur Jaume I d'Arag). A tal fi, el rei Pere entreg l'infant Jaume, que aleshores tan sols tenia 3 anys, a Sim de Montfort. Per un cop aquest tingu al nad sota el seu poder, continu atacant els vassalls del rei d'Arag i finalment s'impos la via militar com a nica sortida al conflicte. El 12 de setembre de 1213 es lliur la Batalla de Muret en la qual mor el rei Pere II d'Arag. 

La Corona d'Arag s'havia quedat sense rei, sense successor i en una situaci financera crtica a causa de la guerra.

Regncia de San d'Arag durant la minoria d'edat de Jaume I.
El Papa Innocenci III nomen un consell de regncia. Posteriorment San d'Arag fou nomenat Procurador general. Durant aquest temps el seu poder es va posar molt en entredit i van ser moltes les disputes per l'hegemonia amb Ferran d'Arag, germ del rei difunt Pere II d'Arag. Al 1217, quan el rei tenia 9 anys, un grup de nobles va treure l'infant Jaume de la fortalesa de Monts on es trobava per tal d'evitar una probable guerra civil entre els nobles comandats partidaris de San d'Arag i els nobles partidaris de Ferran d'Arag.

La revolta.
Rodrigo de Liana, a resultes d'un tort que li havia fet, va capturar al cavaller Lope d'Albero, va saquejar i apoderar-se del castell d'Albero i l'empreson al seu castell de Liana. El cavaller Pelegrn d'Atrosillo, gendre de Lope d'Albero, acompanyat del seu germ Gil de Atrosillo, portaren l'assumpte davant del rei Jaume I i aquest, assessorat pel Consell Reial, fall en favor de l'empresonat Lope d'Albero, ordenant l'immediat alliberament. Per contra, Rodrigo de Liana es neg a acatar la decisi i es revolt contra el rei i el Consell Reial. El Consell Reial acord fer la guerra contra Rodrigo de Liana fins que no fos alliberat Lope d'Albero i se li compensessin tots els danys que havia patit.

La guerra.

A tal fi fou armada la Host Reial que es dirig primerament a alliberar el castell d'Albero, que restava ocupat per les tropes de Rodrigo de Liana. La Host Reial inici el Setge d'Albero amb un fonvol contruit a la ciutat d'Osca, aconseguint que al cap de dos dies de l'arribada del jove rei la guarnici es rends. El segent objectiu de la Host Reial va ser el castell de Liana, feu principal de Rodrigo de Liana i on es trobava empresonat Lope d'Albero. En tenir notcies de l'arribada de la Host Reial, Rodrigo de Liana fug cap a la Senyoria d'Albarras, un territori sobir sota el domini Pero Ferrandes de Aagra, cercant el recolzament d'aquest ja que al 1218 havia estat excls del Consell Reial.


El Setge de Liana s'inici el mes de maig de 1220. El castell de Liana comptava amb una bona guarnici sota el comandament de Pero Gme, vasall de Rodrigo de Liana. Dia i nit es bateren les murades del castell fins que aquestes comenaren a cedir deixant un portell obert. Finalment s'inici l'assalt a les murades del castell, i el primer en escalar les murades fou Pero Gars de Alfaro qui aconsegu capturar al comandant del castell Pero Gme. Desprs d'una sagnant batalla, el castell fou pres a l'assalt i les tropes reials alliberaren al cavaller Lope d'Albero.


Per tal de sofocar totalment la rebelli, la Host Reial es dirg cap a la Senyoria d'Albarras, on s'havia refugiat Rodrigo de Liana. A partir d'aleshores s'uniren a la Host reial les tropes de Pero d'Ahones i de Ximeno Cornel I. El Setge d'Albarras es perllong durant dos mesos, des del juny fins l'agost del 1220. Per malgrat les forces concentrades pel rei la noblesa que lluitava sota les seves ordres es mostr reticent, fins al punt de collaborar amb els nobles assetjats. Conscient que el setge havia fracassat, Jaume I orden alar el setge i el 12 d'agost de 1220 ja es trobava a Terol.

Conseqncies.
Jaume I i Consell Reial havien reeixit en alliberar Lope d'Albero aix com en reduir la revolta, per havien fracassat en l'intent d'apoderar-se de la Senyoria d'Albarras. El senyor d'Albarras, Pero Ferrandes de Aagra, fou perdonat pel rei i, tericament, es redu a la seva obedincia. Malgrat aix, la revolta havia demostrat que l'autoritat del jove rei d'11 anys sobre la noblesa continuava en entredit i les reticncies augmentaren. Les conxorxes nobiliries per tal de dominar el Consell Reial per tal de poder influir sobre el jove rei continuaren.

 Notes .


Bibliografia.
 Jaume I d'Arag: Libre dels Feyts;
  i  Jernimo Zurita: Anales de la Corona de Aragn (1562-1580);
  Aleksi Aslaniants: La nobleza aragonesa en el siglo XIII;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325230" title="Cenicero" nonfiltered="1718" processed="1711" dbindex="126756">


Cenicero s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana. Limita al nord amb el riu Ebre, a l'oest amb el riu Najerilla, amb Hurcanos i Uruuela al sud i amb Fuenmayor i Navarrete a l'est.

Etimologia.
Hi ha dues teories que pugnen per explicar l'origen del nom de Cenicero, la primera d'elles defensa la tesi que aquest nom ve de les cendres que deixaven els pastors en la seva estada invernal per la zona. L'altra, defensa la hiptesi que el nom de Cinassariam es deu a les cendres que sobraven al realitzar el carb vegetal d'alzina i carrasca que abundaven en la zona. 
Histria. 
A la Crnica Albeldense s'esmenta la famosa expedici que va portar a terme Alfons I, rei d'Astries per la ribera de l'Ebre en l'any 740. En aquest relat es refereixen les localitats destrudes: Mirandam (Actual Miranda de Ebro), Revendecam, Carbonariam, Abeicam (balos, des d'on va creuar l'Ebre), Brunes (Podria ser Briones per no s del tot segur), Cinissariam (actual Cenicero) i Alesanco. 

El 1375 rep la carta poblacional, que permetia la repoblaci de la zona i constitua un basti contra els navarresos. En aquesta poca es va construir un castell sobre el tur des del qual s'albira l'actual caseriu de Cenicero. De 1403 existeixen documents sobre litigis amb Hurcanos sobre  mits i pastures. La poblaci estava unida a Njera, per al comenament del segle XV ja contava amb territori propi. En 1465, Enric IV de Castella crea el Ducat de Njera i l'hi atorga a Pedro Manrique de Lara. En 1636, sota el mandat de Jorge Manrique de Crdenas, VI Duc de Njera, la poblaci es va convertir en vila. 

En 1808 durant la Guerra de la Independncia Espanyola, les tropes franceses es van installar en Cenicero. En 1838 la ciutat rep al General Espartero amb una gran festa i un arc, desprs de la batalla de Peacerrada, on va vncer als carlins. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325236" title="Estil xorigueresc" nonfiltered="1719" processed="1712" dbindex="126757">


L'estil xorigueresc, o xoriguerisme, s una modalitat arquitectnica de l'poca del barroc espanyol; va arribar fins als territoris de la Nova Espanya, on es coneix com a barroc mexic.

Aquest terme prov del cognom Xoriguera, llinatge d'arquitectes i escultors d'origen catal, el primer dels quals, Josep Sim Xoriguera i Elies, es trasllad a viure a Madrid, on castellanitz el seu cognom com a Churriguera. L'obra dels Xoriguera, o Churriguera, es caracteritza per la seva decoraci recarregada. Per extensi, el terme s'ha utilitzat per denominar el barroc espanyol del primer ter del segle XVIII. S'entenien per xorigueresques totes aquelles arquitectures que posseen un moviment marcat i una ornamentaci bigarrada, sobretot en els retaules. Barreja d'elements gtics, platerescs i prpiament barrocs, s la variant de l'art barroc que presenta ms ornamentaci. 

El primer exponent d'aquest estil artstic va ser Jos Benito Xoriguera (1665-1725), fill de Josep Sim Xoriguera. Format amb el seu pare com a muntador de retaules, es va fer conixer com a autor de retaules importants, per a esglsies de Salamanca, Madrid, Valladolid... alguns dels quals han desaparegut.

 Obres d'estil xorigueresc .
Retaule de l'esglsia de San Esteban a Salamanca. ;
Conjunt del Nuevo Baztn a Madrid. ;
Cor de la Catedral Nova de Salamanca. ;
Plaza Mayor de Salamanca. ;
A Mxic, l'obra cimera de l'estil xorigueresc es considera lAltar dels Reis de la Catedral Metropolitana de la Ciutat de Mxic; un altre exemple en sn les portades del Sagrari Metropolit, annex a la mateixa catedral.
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325240" title="Joventut" nonfiltered="1720" processed="1713" dbindex="126758">
La joventut s l'etapa de la vida entre la infncia i l'edat adulta. Inclou l'adolescncia per s un perode ms llarg, si b indeterminat i amb lmits variables que depenen de cada cultura. Les Nacions Unides, per exemple, la fixen entre els 15 i els 24 anys d'una persona. El dia mundial de la joventut s el 12 d'agost.

La sociologia lliga a aquesta etapa fets com l'emancipaci del nucli familiar parental, l'entrada en la majoria d'edat (amb conseqncies com la responsabilitat penal plena o el dret a votar) i l'accs al mn laboral o a una formaci especialitzada. Tamb s una poca marcada per l'hedonisme.

La joventut est associada a desig de canvi, a la recerca de la prpia personalitat i a vitalitat. En aquest sentit s'oposa a la vellesa i connota aspectes com salut, bellesa, esperana o oportunitats. En diverses obres de ficci apareix la pcima o elixir de l'eterna joventut (o de la immortalitat), que sembla provenir del culte al Sant Graal i de mites relacionats. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325244" title="Laurent Fignon" nonfiltered="1721" processed="1714" dbindex="126759">
Laurent Fignon (Pars, 12 d'agost del 1960) va ser un ciclista professional francs que va guanyar el Tour de Frana el 1983 i el 1984. El 1989 va guanyar el Giro d'Itlia i va quedar en segon lloc en el Tour de Frana.

Va debutar en el ciclisme professional en el 1982, als 22 anys, desprs de ms de 50 victries com a aficionat i, a l'any segent, es va veure al cim del ciclisme internacional, guanyant el Tour de Frana el 1983, i convertint-se en el ciclista ms jove en guanyar el Tour des de 1933.

 Amb les seves ulleres rodones i la seva cua de cavall, la imatge de Fignon era un gran contrast amb la imatge de duresa d'Hinault, per aix es va guanyar el renom de El Professor. El 1984, Hinault va canviar a l'equip, per finalment Fignon va guanyar.

Malgrat aix, la sort no el va acompanyar en les segents participacions. Una lesi de genolls significava que Fignon es perdria l'edici del 1985, i a ms no va acabar les curses del 1986 i del 1988

Per va guanyar el Mil-Sanremo dues vegades (1988, 1989) i el Giro d'Itlia el 1989.
		 
 El seu espectacular palmars es va veure perjudicat en dues ocasions, per controls antidopatge que van donar positius per anfetamines, el 1987 desprs del G.P. de Wallonie i el 1989 desprs del G.P. d'Eindhoven.

Desprs de la seva retirada, Fignon es va involucrar en l'organitzaci de curses ciclistes com la Pars-Nia. Actualment, Fignon continua organitzant curses de menor entitat, com la Pars-Corrze, s comentarista del Tour de Frana a France 2 i dirigeix el Centre Laurent Fignon a la localitat de Bagneres de Bigorre. 

Equips professionals.

 Renault, del 1982 al 1985;
 Systme U, del 1986 al 1989;
 Cofidis, del 1990 al 1991;
 Gatorade, del 1992 al 1993;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325246" title="Robert de Cotte" nonfiltered="1722" processed="1715" dbindex="126760">

Robert de Cotte (Pars, 1656 - 1735) va ser un arquitecte francs. Est considerat com un dels grans arquitectes de Frana a la lnia dels Mansart (era cunyat de Jules Hardouin-Mansart). 

Al 1687 va entrar a l'Acadmia reial d'arquitectura i el 1708 es va convertir el primer arquitecte del rei i director de l'Acadmia. Va ser aleshores quan va finalitzar la capella del Palau de Versalles, inaugurada en 1719. Va ser un gran constructor al qual consultaven nombrosos arquitectes europeus, com Johann Balthasar Neumann per a la residncia de Wrzburg. Tamb va ser un gran decorador i els seus edificis van ser tan valorats pel seu estil com per la seva decoraci.

Va contribuir a la difusi de l'arquitectura francesa per Europa, encara que poques vegades es desplaava lluny de Pars. Una de les seves grans obres va ser el Palau de Thurn und Taxis a Alemanya, del que va dissenyar els plans. El palau va ser destrut durant la Segona Guerra Mundial.
 Obres .
 Htel de Lude.
 Htel d'Estres, a Pars (1710).
 Reformes del htel de La Vrillire, Pars, (1715).
 Contribucions al htel de Maine (1713-16). ;
 Htel de Bourbon (1717). ;
 Font de la Samaritana sobre el Pont Neuf.
 Font del castell d'aigua del Palais Royal (1719). ;
 Decoraci per al cor de la catedral Notre-Dame de Pars. ;
 Castell de Bonn. ;
 Castell de Poppelsdorf. ;
 Castell de Brhl. ;
 Castell de Schleissheim, prop de Munic. ;
 Plans del castell de Rivoli a Itlia. ;
 Plans del pavell de caa de la Vnerie, prop de Tor.  ;
 Restauraci de l'ajuntament de Li. ;
 Decoraci de la plaa Bellecour. ;
 Palau episcopal de Chlons-en-Champagne (1719 - 1720). ;
 Palau episcopal de Verdn. ;
 Palau episcopal de Estrasburg.
 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325247" title="Otomops secundus" nonfiltered="1723" processed="1716" dbindex="126761">

Otomops secundus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325250" title="Otomops madagascariensis" nonfiltered="1724" processed="1717" dbindex="126762">

Otomops madagascariensis s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Madagascar.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325254" title="Nyctinomops femorosaccus" nonfiltered="1725" processed="1718" dbindex="126763">

Nyctinomops femorosaccus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Mxic i als Estats Units (Arizona, Califrnia, Nou Mxic i Texas).

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325255" title="Plateresc" nonfiltered="1726" processed="1719" dbindex="126764">

Plateresc s un estil arquitectnic exclusiu del renaixement espanyol. Apareix a comenaments del segle XV i s'estn durant els dos segles segents. 

El plateresc s una fusi dels components del mudjar i del gtic flamger: inclusi d'escuts i pinacles o faanes dividides en tres cossos (mentre que les renaixentistes estan dividides en dos). Per incorpora tamb elements renaixentistes com les columnes o alguns elements decoratius. 

Est caracteritzat per faanes fortament ornades, com si es tractessin d'obres d'orfebreria (d'aqu el seu nom). 

En general, es caracteritza pels seus adorns de corones, escuts i fruites. Alguns dels edificis representatius del plateresc sn:
 LHostal de los Reyes Catlicos, obra culminant del plateresc. (Santiago de Compostela);
 La faana de la Universitat de Salamanca.
 La faana de la Universitat de Alcal de Henares.
 La Casa de las Conchas de Salamanca.
 LHostal de San Marcos de Lle.
 L'Ajuntament de Sevilla;
 La Faana del Perdn i el Balcn de las Reliquias de la Catedral de Coria.
 La Porta de la Pellejera de la Catedral de Burgos.
 LHospital del Rey de Burgos;
 El reracor i cripta de la Catedral de Palencia.
 La Universitat de Oati.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325260" title="Desafiament de Bordeus" nonfiltered="1727" processed="1720" dbindex="126765">
El Desafiament de Bordeus fou un desafiament llanat per Carles d'Anjou al Rei Pere el Gran, segons el qual s'havia de celebrar un torneig a Bordeus entre cavallers del Regne de Frana i cavallers de la Corona d'Arag en el qual es jugarien els seus regnes, s'hauria d'haver celebrat l'1 de juny de 1283.

En el context de la conquesta de Siclia per part de Pere el Gran, el seu rival Carles d'Anjou, un cop venut utilitz la seva capacitat per a influir al Papa Mart IV per tal de denunciar a Pere el Gran per robar-li el regne de Siclia.

A banda d'aquest fet Carles d'Anjou va desafiar Pere a celebrar un torneig, a celebrar en la terra neutral de la vila de Bordeus, llavors en mans del rei d'Anglaterra, de cent cavallers francesos contra cent valencians, catalans i aragonesos, en el qual es jugarien els seus regnes. Deu donaria la victria al mes just, i castigaria al ron. Pere va acceptar el desafiament, navegant fins el Regne de Valncia i desembarcant a Cullera. A Valncia va preparar el seu pas a Bordeus. L'acompanyarien els valencians Blasco d'Alag i Conrad Llana, Bernat de Peratallada, i un traginer, nascut en Saragossa.

Pere el Gran es va disfressar de criat i travess la frontera, arribant a Bordeus, a on s'identific davant de les autoritats locals, provant que havia complit el comproms, mentre que Carles d'Anjou no s'havia mogut de Npols.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325261" title="Cheiromeles parvidens" nonfiltered="1728" processed="1721" dbindex="126766">

Cheiromeles parvidens s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Indonsia i Filipines.

Referncies.


Enllaos externs.
 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 UNEP-WCMC Species Database ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325263" title="Platja de la Torre de Sant Vicent" nonfiltered="1729" processed="1722" dbindex="126767">

La platja de la Torre de Sant Vicent s una platja de sorra del municipi de Benicssim, en la comarca de la Plana Alta (Pas Valenci).

Limita al nord amb la platja de l'Almadrava i al sud amb la platja dels Terrers. T una longitud de 650 m. i una amplria mitjana de 85m. 

s una platja d'arena fina i daurada que mostra unes netes aiges. s una platja de marcat carcter urb amb passeig martim en la qual se succexen nombroses terrasses que li donen un aspecte molt viu a qualsevol hora del dia. En el mar, una plataforma flotant servix d'animat punt de reuni.

Ha estat guardonada amb la Bandera Blava.

 Vegeu tamb .
 Benicssim;
 Platja de l'Almadrava (Benicssim);
 Platja Helipolis;
 Platja de Voramar;
 Platges del Pas Valenci;

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Benicssim;
 Fitxa de la platja al web turstic de la CV;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325267" title="Cheiromeles torquatus" nonfiltered="1730" processed="1723" dbindex="126768">

Cheiromeles torquatus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Indonsia, Tailndia, Filipines i Malisia.

Subespcies.
 Cheiromeles torquatus torquatus;
 Cheiromeles torquatus caudatus;
 Cheiromeles torquatus jacobsoni;

Referncies.


Enllaos externs.
 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325268" title="Narcs Tom" nonfiltered="1731" processed="1724" dbindex="126769">

Narcs Tom (1690 - 1742) va ser un arquitecte i escultor espanyol, nascut a Toro. 

Juntament amb el seu germ Diego va esculpir el 1715 la faana de la Universitat de Valladolid. Al 1721 va ser anomenat mestre major de la catedral de Toledo, per a la que va construir el clebre Transparent(1721-1732), un dels millors exemples del barroc espanyol.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325277" title="Mops mops" nonfiltered="1732" processed="1725" dbindex="126770">

Mops mops s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Indonsia i Malisia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325280" title="Leonardo de Figueroa" nonfiltered="1733" processed="1726" dbindex="126771">

Leonardo de Figueroa (Utiel (Valncia); 1650 -   Sevilla; 1730), arquitecte que va construir diverses esglsies i convents a Sevilla en els ltims anys del segle XVII i primers del XVIII.
 Biografia .
Entre 1670 i 1675 sabem es troba ja a Sevilla on treballa en l'ofici de mestre paleta. En aquesta ciutat viur la resta de la seva vida, es casar dues vegades i adquirir fama com a arquitecte. La seva primera obra important va ser lHospital dels Venerables Sacerdotes de Sevilla dirigint la construcci entre 1686 i 1696. 

Entre 1691 i 1709 va treballar en la construcci de l'esglsia i el claustre del convent dominic de San Pablo el Real. L'esglsia s l'actual parrquia de Santa Maria Magdalena. El claustre ja desaparegut va ser acabat de derruir als anys 1950 del segle XX. Destaca l'atrevida cpula octogonal que va realitzar a la intersecci del creuer. El carcter intensament decoratiu i molt policromat de la seva obra adquireix gran esplendor tant a l'exterior com l'interior d'aquest temple on s'alternen el ma tallat, les rajoles de Valncia de vius colors, les guixeries i les pintures ornamentals. 

Entre 1696 i 1712 treball a les voltes, cpula, faana i torre de l'esglsia del Salvador tamb a Sevilla. Temple que recentment restaurat ha tornat a adquirir tota la seva esplendor. 

Finalment, la seva obra mestra va ser l'esglsia de Sant Llus dels Francesos. Construda a partir de 1691, presenta la novetat de ser de planta central amb absis semicirculars als eixos, a imitaci de l'esglsia de Santa Ins a la plaa Navona de Roma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325285" title="Mops condylurus" nonfiltered="1734" processed="1727" dbindex="126772">

Mops condylurus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Angola, Benn, Botswana, Burkina Faso, Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Etipia, Gmbia, Ghana, Guinea, Kenya, Malawi, Mali, Moambic, Nambia, Nger, Nigria, Rwanda, Senegal, Sierra Leona, Somlia, Sud-frica, Sudan, Swazilndia, Tanznia, Togo, Uganda, Zmbia i Zimbabwe.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325286" title="Mops congicus" nonfiltered="1735" processed="1728" dbindex="126773">

Mops congicus s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba al Camerun, Ghana, Nigria, Repblica Democrtica del Congo i Uganda.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325288" title="Clavijo" nonfiltered="1736" processed="1729" dbindex="126774">


Clavijo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.  Limita al nord amb Alberite, al sud amb Soto en Cameros (llogaret de Trevijano) i amb Leza de Ro Leza, a l'est amb Ribafrecha i a l'oest amb Nalda i amb Albelda de Iregua.

 Histria . 
En les proximitats de la localitat tindria lloc la suposada batalla de Clavijo en l'any 844 en la qual Ramir I d'Astries venceria enfront d'Abd al Rahman II grcies a l'aparici de l'Apstol Sant Jaume. En l'any 960 Garcia II Sanxes I de Navarra va fer presoner al comte Fernn Gonzlez a Ciruea, confinant-lo al Castell de Clavijo, fet que constitueix la primera referncia documental al Castell. 

La vila apareix en els vots de Fernn Gonzlez a San Milln de la Cogolla. L'any 1033, San III de Navarra dona el castell al Monestir de San Martn d'Albelda. Sembla que en aquesta poca van poder existir dos castells, prevalent un sobre l'altre i fent-lo desaparixer. En 1074 San IV de Navarra dona el Castell a Urraca Iiguez, donant-lo aquesta en 1085 al Monestir de Sant Prudencio de Monte Laturce a canvi d'oracions per la seva nima. El 12 de febrer de 1285, San IV de Castella, sent infant, confirma la donaci de la vila juntament amb el Castell de Clavijo, al concejo de Logronyo. En 1311 Fernando IV retorna el control de la zona al Monestir de San Martn de Albelda. En 1396 Diego Lpez de Ziga lliur la vila juntament amb Baos de Rioja, Hurcanos i Bobadilla al seu fill Iigo Ortiz de Ziga, pel seu matrimoni amb Juana, filla bastarda de Carles III de Navarra. 

En 1476, Pedro de Ziga, fill gran de Diego Lpez de Ziga, va vendre la vila juntament amb el castell als Comtes d'Aguilar per 400.000 maravedins . 

 Referncia .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325290" title="Mops demonstrator" nonfiltered="1737" processed="1730" dbindex="126775">

Mops demonstrator s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Burkina Faso, Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Ghana, Kenya, Mali, Sudan i Uganda.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325295" title="Mops midas" nonfiltered="1738" processed="1731" dbindex="126776">

Mops midas s una espcie de ratpenat de la  famlia dels molssids que es troba a Benn, Botswana, Burkina Faso, Burundi, Repblica Centreafricana, Txad, Repblica Democrtica del Congo, Eritrea, Etipia, Gmbia, Ghana, Kenya, Madagascar, Malawi, Mali, Moambic, Nambia, Nger, Nigria, Rwanda, Arbia Saudita, Senegal, Sud-frica, Sudan, Tanznia, Togo, Uganda, Zmbia i Zimbabwe.

Referncies.


Enllaos externs.

 Animal Diversity Web. ;
 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325296" title="Iron Man" nonfiltered="1739" processed="1732" dbindex="126777">


Iron Man (L'home de ferro) s una pellcula de superherois, dirigida per Jon Favreau, basada el personatge d'historieta de la Marvel Comics Iron Man, creat per Stan Lee i Jack Kirby. El film est protagonitzat per Robert Downey Jr.



 Preproducci .
Al principi New P.T. Cinema va anunciar que Jon Favreau dirigiria aquesta pellcula i es comenaria a filmar en el 2006. Desprs, el 28 d'abril del 2006 es va anunciar que Jon Favreau es faria crrec de la direcci, i la distribudora seria Paramount Pictures. El pressupost s d'aproximadament 100.000.000 de dlars U.S.A. i es va comenar a filmar el febrer de 2007 a Los Angeles. El dibuixant de cmics Adi Granov est al crrec del disseny de l'armadura. L'actor que dna vida a Tony Stark / Iron Man s Robert Downey Jr. i Terrence Howard s Jim Rodhes. Es comenar a treballar en la captura de moviment 8 mesos desprs de completar la fotografia perqu els moviments amb l'armadura no es vegin forats.

 Estrena .

Llanament als Estats Units l'1 maig i 2 de maig per als altres pasos.

 Argument .

La pellcula segueix de forma bastant fidel als cmics, sent tant l'armadura com la majoria dels personatges prcticament idntics. Tony Stark s un industrial milionari, faldiller i genial inventor, amo de Stark Enterprises, una poderosa empresa de la costa oest de EE.UU. el negoci del qual consisteix en la fabricaci i venda d'armes d'alta tecnologia.

Desprs d'una demostraci a l'Afganistan del devastador nou mssil Jeric per a l'exrcit nord-americ, Tony Stark s segrestat pel grup terrorista cridat els 10 Anells del Mandar. Desperta en una cella-taller dins d'una cova, amb un aparell empeltat en el seu pit i connectat a una bateria d'autombil, que desprs descobreix que s un electroiman que mant la metralla allunyada del cor de Stark. Coneix llavors Yinsen, un altre presoner afgans, que li explica que les ferides sofertes durant l'assalt l'haurien matat en una setmana de no ser pel dispositiu que ell mateix li ha empeltat. A continuaci, els terroristes entren a la cella i obliguen amb tortura Stark a acceptar fabricar-los un mssil Jeric. Irnicament, tant les armes utilitzades pels terroristes com els materials que li faciliten han estat fabricats per la prpia empresa de Stark, Stark Enterprises.

En comptes de fabricar el mssil, Stark fabrica una poderosa bateria, de la mida d'un puny, per empeltar-la-hi com reemplao de la que li va implantar Yinsen. A continuaci, construeix una armadura de combat per fugir; per la fugida es complica i Yinsen acaba donant la seva vida per garantir el seu xit. L'armadura esclata en mil trossos al desert; ms tard, Stark s rescatat per James "Rhodey" Rhodes, el seu millor amic i oficial de l'exrcit.

En arribar a EE.UU., Stark anuncia que Stark Enterprises no tornar a fabricar armes. Aix desencadena una brutal caiguda de l'empresa en borsa, i fa que la junta directiva busqui declarar-lo incapa de dirigir l'empresa. La reacci de Stark s deixar-lo tot a les mans d'Obadiah Stane, l'home de confiana tant del seu difunt pare com d'ell, per dedicar tot el seu temps a la construcci d'una nova armadura.

Una vegada construda, s'assabenta per la televisi que els terroristes que el van segrestar han desencadenat una campanya de terror entre els civils afganesos amb armes marca Stark. Vola fins all amb la seva armadura, i els ataca, deixant amb vida noms el seu cap, a qui deixa a les mans de les seves vctimes. A la tornada, t un enfrontament amb caceres nord-americanes, que acaba amb la destrucci d'un d'ells.

Stark descobreix, amb l'ajuda de la seva secretria "Pepper" Potts, que no solament Stane ha continuat venent armes, sin que el seu segrest va ser originalment un pla per matar-lo, per quan els lders dels 10 Anells van veure a qui havien capturat, van canviar de plans. Stane viatja fins a Afganistan, on mata el lder dels 10 Anells i els seus homes, emportant-se les restes de l'armadura que els terroristes havien rescatat del desert.

Finalment, Potts, amb l'ajuda d'agents d'una nova agncia governamental sense nom definitiu, detindr Stane per la seva traci. Per Stane, que havia estat intentant reconstruir l'armadura de Stark, va fins a casa seva, el paralitza, i li roba la bateria del pit, ja que s l'nica pea que no pot replicar. A continuaci, en veure's emboscat pel grup de Potts, es posa la seva nova armadura, ms gran i poderosa que les altres. Llavors apareix Stark, rescatat per Rhodes, amb la seva armadura, i lluiten fins que, finalment, Stane mor.

Descoberta ja l'existncia de l'armadura per la premsa, que bateja el nou heroi com "Iron Man", Stark es veu obligat a explicar a la premsa l'ocorregut. La nova agncia governamental, de nou batejada com a S.H.I.E.L.D. ("Escut"), li ofereix el seu suport i li escriu un discurs segons el qual Iron Man seria un guardaespatlles de Stark (com ocorria al cmic durant els seus 40 primers anys). La pellcula acaba amb Stark tirant les notes de SHIELD i reconeixent davant de la premsa que ell s Iron Man.

Desprs dels crdits hi ha una escena extra, en la qual Nick Fury (interpretat per Samuel L. Jackson), el Director Executiu de S.H.I.E.L.D., es presenta a Stark dient-li que Iron Man s noms el principi de tot un nou univers, i oferint-li unir-se a la "Iniciativa Els Venjadors".

Durant la pellcula s'insinuen a ms les segents trames clssiques del cmic amb vista a seqeles:

 El roman entre Stark i la seva secretria.
 Rhodes posant-se una armadura similar a la d'Iron Man.
 L'alcoholisme de Stark.

 Repartiment .

Robert Downey Jr. s Anthony "Tony" Stark / Iron Man: un industrial bilionari, geni inventor, i playboy consumat, l's un executiu de Stark Industries, una manufacturadora d'armes per a la milcia nord-americana. Sent el fill de l'enginyer del Projecte Manhattan, Howard Stark, Stark s un prodigi que aconsegueixo construir una taula de circuits als seus 4 anys d'edat i un motor als seus 6 anys, asi com haver-se graduat de la MIT en summa cum laude a l'edat de 17, breument desprs d'heretar Indstries Stark posteriorment a la mort dels seus pares. El construeix una armadura de poder escapar per a poder desprs de ser segrestat per terroristes afganesos.
Terrence Howard s Lt. Coronel James "Rhodey" Rhodes: un pilot amic de Stark, i la connexi entre Stark Industries i el departament d'adquisicions de la milcia.
Gwyneth Paltrow s Virgnia "Pepper" Potts: la secretria personal de Stark i actual inters amors.
Jeff Bridges s Obadiah Stane / Iron Monger: el segon en comando de Stark, que desitja el control de la compaia. Quan Stark declara que el no fabriqus ms armes, Stane roba els plans de l'armadura Mark I per crear la prpia. La seva versi de l'armadura s de major mida i amb major armament que la de Stark.
Shaun Toub s Dr. Yinsen: l'amic captivo de Stark a l'Afganistan. Ell s un cirurgi que ha viatjat pel mn i va ser segrestat pel grup terrorista: "Els deu anells". Ell salva Stark de la mort quan aquest s danyat pels fragments de metralla, i aquest el salva en utilitzar un electromagnet per suspendre els fragments que no va poder remoure, els quals podrien causar-li un dany fatal al cor de Stark. Ell actua com a mentor de Stark ensenyant-li la humilitat durant el temps que van portar junt, i sent un dels motius pels quals canviar la direcci de la companyia. L'ajudo en la creaci de l'armadura Mark I, amb la qual ajudo Stark a escapar dels seus capturadors. En els cmics, Yinsen s d'origen Xins i fsic, per a la pellcula el prov d'un llogarret afgans cridat Gulmira.
Faran Tahir s Raa: un terrorista enviat per Stark, que li ordena a aquest construir un mssil teledirigit per a la seva organitzaci, els Deu Anells.
Leslie Bibb s Christine Everhart: una columnista de la revista Vanity Fair amb la qual Stark s'ajeu abans de partir cap a Afghanistan. Posteriorment ella apareix de nou per dir-li a Stark sobre l'aparici de l'organitzaci "Els Deu Anells" a Gulmira. Ella sospita que Stark pugui ser Iron Man.
Clark Gregg s Agent Phil Coulson: un agent de l'organitzaci S.H.I.E.L.D;
Samuel L. Jackson s Nick Fury: cap de l'organitzaci S.H.I.E.L.D, qui apareix per informar Stark sobre la creaci d'un nou equip;

 Seqela .

El director Jon Favreau va comentar que en aquest primer film no inclour problemes personals de Stark com l'alcoholisme. Favreau va deixar en clar que d'haver-hi seqeles, els problemes de Stark serien explorats. Favreau va planejar inicialment Iron Man com una trilogia, amb tots els actors amb un contracte firmat. A ms a ms, va indicar el seu inters per treballar amb els dolents Mandar i Fing Fang Foom, de poder adaptar-los al to de les pellcules.

Tamb va afirmar que hi hauria spin-offs en acabar la trilogia com per exemple: War Machine/James Rhodes i d'Obadiah Stane/Iron Monger.

Com a dada extra, Downey va tenir un cameo a la pellcula El Increible Hulk . Favreau ha mostrat l'inters per dirigir a Downey com Iron Man, per en els Venjadors.

 Marvel Studios .

Iron Man s la primera pellcula produda directament per la prpia Marvel Studios, que fins ara s'havia limitat a coproduir i cedir llicncies. El propsit de Marvel s produir directament totes les pellcules basades en els seus personatges, i crear en elles una continutat nica com en els cmics, de tal manera que els personatges i situacions d'una puguin aparixer en d'altres. Aix, Downey tornar a aparixer com Tony Stark en la prxima L'increble Hulk, i es prepara una pellcula sobre els Venjadors el 2011 en la que seria un dels protagonistes.

Les segents pellcules de Marvel Studios sn sobre membres fundadors dels Venjadors (a excepci de la de Nick Fury, directament relacionat amb la versi Ultimate).

Per ordre cronolgic:

 The Incredible Hulk (2008), que ignora l'anterior dirigida per Ang Lee i que no va ser produt directament per Marvel.
 Ant-Man (2009), sobre l'Home Formiga.
 Captain America (2009), sobre el Capit Amrica.
 Nick Fury (2010). Samuel L. Jackson ha manifestat un gran inters per protagonitzar-la; notis que l'aspecte de la versi Ultimate de Nick Fury es basa precisament en la imatge d'aquest actor.
 Thor (2009), sobre el superheroi del mateix nom.
 The Avengers (2011), sobre els Venjadors, que presumiblement reuniria tots els anteriors.

 Enllaos externs .
 Lloc web Oficial;
 Iron Man pellcula - 2008 ;
 Fitxa del doblatge a Espanya;
 Primer Teaser Trailer de Iron Man;
 Iron Man pellcula a Marvel.com;
 Entrevista con Jon Favreau Iron Man;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325297" title="Corera" nonfiltered="1740" processed="1733" dbindex="126778">

Corera s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.   













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325298" title="Daroca de Rioja" nonfiltered="1741" processed="1734" dbindex="126779">


Daroca de Rioja s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.   
 Histria . 
Abans del segle XI solament era una zona de pasturatge i on est situat actualment era la ubicaci dels corrals de vaques, cabres, ovelles, etc. A partir del segle XII es va fer l'esglsia del Patrocini i amb ella es va comenar a registrar la poblaci; naixements, bateigs, casaments i morts, aix com la Cofradia del Patrocini que t per objecte ajudar als inanes i ms necessitats en les almoines per a la supervivncia. Una vegada format el padr iniciat per Mara Daroca orinda de Medrano es va desenvolupar juntament amb el pasturatge l'agricultura de la ribera del riu Daroca amb naixement en la font El Colorido i el riu Cabaas amb naixement en el Crucero. En aquesta ribera es van implantar les hortes per al consum particular i en les zones de sec com Cabezo, Les llecas, La Cabaera, Parejon, Val, etc. es destinava als cereals. A principis del segle XIII es va edificar l' ermita de San Lorenzo en la zona del Toll i una vegada a l'any es baixava el Sant a l'esglsia del poble, romanent en l'esglsia fins al dia 11 de setembre quan se li retornava a la seva ermita. 

En 1732 se celebra un plet del llogaret de Daroca amb Navarrete per la propietat del monte Moncalvillo i amb Hornos sobre l'aprofitament del mateix. Aquestes disputes seran freqents al llarg de la histria. Mitjanant una Real Provisi en la qual es realitza un cens per a sufragar les despeses, es porta a terme la compra de la jurisdicci a la vila de Navarrete en 1793.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325301" title="Oliver Twist (any 1933)" nonfiltered="1742" processed="1735" dbindex="126780">

Oliver Twist s una pellcula del 1933 dirigida per William J. Cowen basada en la novella homnima de Charles Dickens.

 Argument .

Oliver Twist (Dickie Moore) s un nen orfe que el porten a un orfenat. A causa del mal tractament que se li dna, un dia decideix escapar-se a Londres. Tot just arribar a la ciutat coneix Artful Dodger (Sonny Ray) qui li dna acollida. Amb la innocncia d'un nen de 10 anys, sense adonar-se s'endinsa en una banda de nois carteristes dirigit pel malvat Fagin (Irving Pichel).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325303" title="El Redal" nonfiltered="1743" processed="1736" dbindex="126781">


El Redal s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana. Pertany al partit judicial de Calahorra i va estar integrada en la denominada Valle de Ocn. Est situada en una plana, al Nord-est de la Villa de Ocn. s un poble eminentment agrcola, on es conrea una creixent plantaci de vinyers, en detriment dels ametllers. La resta del paisatge agrcola est dedicat a l'olivera, l'ordi i els productes d'horta (bolets i xampinyons principalment), al costat dels extensos prats que serveixen de pastura als ramats d'ovelles. 
 Histria . 
En els voltants del Redal es van assentar pobladors berons i, ms tard, romans i rabs. Desprs de la conquesta de la zona per San III de Navarra, a principis del segle IX, es va convertir en un senyoriu que acabaria cedit en 1040 com dot de Garcia IV de Njera a Estefania de Berenguer. Les disputes territorials entre Castella i Navarra arribarien a la Vall, resolent-se moltes vegades amb l'intermediari Enric II d'Anglaterra. El senyoriu va passar en 1379 en mans dels Comtes de Trevio, qui ho van mantenir fins a l'abolici d'aquest sistema jurisdiccional, en el segle XIX. A mitjan aquest segle es va independitzar de la vila d'Ocn. Va formar part de la provncia de Burgos fins a la creaci, per Reial decret (30 de novembre de 1833), de la provncia de Logronyo. 
 Arqueologia . 
El Jaciment de Partelapea ocupa onze hectrees aproximadament i es troba al costat del Barranco de la Madre o de la Amoladera. Aqu van viure els primitius habitants de la Vall de Ocn entre finals de l'Edat del Bronze (segles IX i X a. C.) i els segles I i II de la nostra era. Els treballs realitzats han aportat peces que podrien pertnyer a l'Eneoltic. La major extensi d'aquest assentament es va arribar en poca celtibrica i en la romanitzaci. Les cabanyes ms antigues es van situar sobre la superfcie rocallosa. El poblat va ser ampliant-se i les construccions van comenar a adossar-se a la roca, amb materials poc resistents a les inclemncies del temps. Les activitats principals d'aquests habitants eren l'agricultura, la ramaderia i l'artesania. S'han trobat atuells de gran grandria que servirien per a albergar els excedents de producci agrcola. L'assentament va ser abandonant-se d'una manera paulatina a la recerca d'altres nuclis d'explotaci.   

 Enllaos externs .
Ajuntament d'El Redal;
Pobles de La Rioja;
La cermica de Partelapea;
El Mol d' Ocn;
Pobles d'Espanya;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325305" title="Oliver Twist (any 2005)" nonfiltered="1744" processed="1737" dbindex="126782">

Oliver Twist s una pellcula del 2005 dirigida per Roman Polanski basada en la novella homnima de Charles Dickens. La reproducci del Londres del segle XIX es va fer en un espai obert de Praga. La fitxa tcnica en aquesta pellcula s prcticament la mateixa que a la pellcula El pianista.


 Argument .
Oliver Twist (Barney Clark) s un nen orfe que ingressen en una instituci. A causa del mal tractament que se li dna, un dia decideix escapar-se a Londres.

Tot just arribar a la ciutat coneix Jack Dodger " L'habl Doddger", que li dna acollida. Amb la innocncia d'un nen de 10 anys, sense adonar-se s'endinsa en una banda de nois carteristes dirigit pel malvat Fagin. Vol la destinaci que el petit Oliver sigui acollit per un escriptor benestant que li obre les portes de casa seva i del seu cor. Per el nen s segrestat pels seus antics amfitrions que l'obliguen a participar del robatori a la casa del seu benefactor. Desprs de molt sofriment la situaci finalment es resolgui amb el petit novament en comoditat de la vida casolana i els malvats rebent seu just cstig.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325309" title="Galilea (La Rioja)" nonfiltered="1745" processed="1738" dbindex="126783">

Galilea s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.   












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325315" title="Hornos de Moncalvillo" nonfiltered="1746" processed="1739" dbindex="126784">


Hornos de Moncalvillo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.  Es troba situat en la vall occidental del Iregua. 
 Historia . 
Les primeres referncies a la localitat apareixen en el segle XI, en el testament d'Estefania de Foix, dona del rei Garcia IV Sanxes III de Navarra, en favor de la seva filla Jimena. La localitat va ser inclosa en el Senyoriu de Cameros que Enric de Trastmara va lliurar a Juan Ramrez de Arellano en canvi dels seus serveis en la guerra contra Pere I el Cruel, en 1366. Ms endavant va passar a pertnyer als Ducs de Njera. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325319" title="Lagunilla del Jubera" nonfiltered="1747" processed="1740" dbindex="126785">


Lagunilla del Jubera s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana. Limita al nord amb Murillo de Ro Leza, al sud i est amb Santa Engracia del Jubera (i els llogarets Bucesta i Santa Cecilia), i a l'oest amb Ribafrecha, Leza de Ro Leza i Soto en Cameros (i el seu llogaret Trevijano).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325320" title="Aqfer Guaran" nonfiltered="1748" processed="1741" dbindex="126786">


L'Aqfer Guaran s la major reserva subterrnia d'aigua dola del mn, sent tamb un dels majors en totes les categories. 

La major part (70% o 840 mil km) de l'rea ocupada per l'aqifer - a prop d'1,2 milions de km - est en el subsol del centro-sud-oest de Brasil. El restant es distribueix entre el nordest d'Argentina (255 mil km), nord-oest de l'Uruguai (58 500 km) i sud-est de Paraguai (71 700 km), en les conques del riu Paran i del Chaco-Paran. La poblaci actual del domini de l'aqfer s estimada en quinze milions d'habitants. 

A Brasil, l'aqfer integra el territori de vuit estats,

 Mato Grosso do Sul (213 200 km) ;
 Rio Grande do Sul (157 600 km) ;
 So Paulo (155 800 km) ;
 Paran (131 300 km) ;
 Gois (55 000 km) ;
 Minas Gerais (51 300 km) ;
 Santa Catarina (49 200 km) ;
 Mato Grosso (26 400 km);

Anomenat aix en homenatge a la tribu Guaran, posseeix un volum d'aproximadament 55 mil km i una profunditat mxima al voltant d'1800 metres, amb una capacitat de recrrega d'aproximadament 166 km a l'any per precipitaci. Es diu que aquesta vasta reserva subterrnia pot subministrar aigua potable al mn per dos cents anys. A causa d'una possible falta d'aigua potable en el planeta, que comenaria en vint anys, aquest recurs natural est rapidament essent polititzat, fent-se el control de l'Aqfer Guaran cada vegada ms controvertit.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325325" title="Lardero" nonfiltered="1749" processed="1742" dbindex="126787">


Lardero s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, situat a a pocs quilmetres de la capital, Logronyo. Ha experimentat un gran creixement en els ltims anys a l'haver-se convertit en una ciutat residencial propera a Logronyo. En els ltims anys ha crescut fins a superar els set mil habitants, i les previsions sn que d'aqu a cinc anys la poblaci arribi a els 15.000 habitants empadronats. 

D'acord a les xifres oficials de l'INE, Lardero va guanyar 546 habitants entre 2005 i 2006, el que representa un creixement d'un 8,7%, que ho situa entre els municipis de la Rioja amb major dinamisme demogrfic. L'activitat principal de Lardero ha estat l'agricultura. No obstant aix, a causa del seu creixement, s'ha ajuntat prcticament amb el seu poble ve, Alberite, al mateix temps que Lardero i Logronyo han quedat units.  
 
 Histria . 
Les restes arqueolgiques trobats dintre del seu mbit territorial ens fan pensar que els primers habitants de la zona van ser pobles centreeuropeus, en concret els cltics, entre els segles VIII i VI abans de Crist. No obstant aix, les primeres cites de la localitat no apareixerien fins al segle XI, sent citat en el fur de Njera donat pel rei San III de Navarra i confirmat per Alfons VI. Va pertnyer a Logronyo des del segle XIV i va comptar amb el seu primer alcalde en 1645. Va arribar el ttol de vila en 1820 i es va independitzar de Logronyo en 1834.   
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325329" title="Fiomorf" nonfiltered="1750" processed="1743" dbindex="126788">

Els fiomorfs (Phiomorpha) sn un parvordre de rosegadors, compost de diferents famlies vivents i extingides originries nicament o principalment d'frica. Juntament amb els anomaluromorfs i possiblement els zegdomids, representen una de les poques colonitzacions primerenques d'frica per part dels rosegadors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325333" title="Medrano" nonfiltered="1751" processed="1744" dbindex="126789">


Medrano s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.  Limita al nord amb Navarrete, a l'est amb Entrena, al sud amb Sojuela i Daroca de Rioja i a l'oest amb Hornos de Moncalvillo.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325334" title="Lir gris" nonfiltered="1752" processed="1745" dbindex="126790">

El lir gris (Glis glis) s un petit lir, l'nica espcie del seu gnere Glis. Els antics romans el criaven i se'l menjaven. Els romans els cultivaven en grans forats o (en ambients urbans menys espaiosos) en contenidors de terracota (els "gliraris"), no gaire diferents de les gbies de hmster d'avui en dia. Ms endavant, els lirons grisos eren cuinats i menjats, normalment com a aperitiu.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325338" title="Murillo de Ro Leza" nonfiltered="1753" processed="1746" dbindex="126791">


Murillo del Ro Leza s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.  Situat en la confluncia dels rius Jubera i Leza, aquest ltim, afluent de l'Ebre pel seu marge dreta. Est situat a 407 metres d'altitud i la seva superfcie s de 46 quilmetres quadrats. Dista uns 14 km de la capital riojana (Logronyo). 

La dinmica de la poblaci fa que aquesta funcioni prcticament com un centre comarcal i de referncia per a altres poblacions menors que es troben riu amunt, tant en la vall del riu Leza com del riu Jubera. s destacable la seva esglsia parroquial de grans dimensions i dedicada a Sant Esteve protomrtir. Va ser construda entre els segles XVI i XVII en cadirat. T un important retaule barroc en el seu altar major. La festa major se celebra el dia 3 d'agost i el seu patr s Sant Esteve.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325340" title="Rata dormidora rogenca" nonfiltered="1754" processed="1747" dbindex="126792">

La rata dormidora rogenca (Muscardinus avellanarius) s un petit rosegador, l'nic membre vivent del gnere Muscardinus. Mesura 6-9 cm de longitud, amb una cua de 5,7-7,5 cm. Pesa 17-20 grams, tot i que arriba als 30-40 g just abans d'hibernar. La seva hibernaci dura entre octubre i abril-maig.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325350" title="Festival Internacional de Msica Antiga i Barroca" nonfiltered="1755" processed="1748" dbindex="126793">
El Festival Internacional de Msica Antiga i Barroca s, com el seu propi nom indica, un festival internacional de msica antiga i barroca.

Es celebra cada any a l'agost a Penscola (Baix Maestrat).

En 2008 es celebr la XIII edici del 2 al 12 d'agost i congreg a ms 2.000 espectadors.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Institut Valenci de la Msica;
 Informaci i agenda del festival;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325353" title="Castor de muntanya" nonfiltered="1756" processed="1749" dbindex="126794">

El castor de muntanya (Aplodontia rufa) s un rosegador primitiu; malgrat el seu nom, ni t una relaci propera amb els castors, ni viu sempre en zones muntanyoses. s l'nica espcie vivent del seu gnere Aplodontia i la seva famlia Aplodontiidae.

Referncies.


Bibliografia.
 NCBI: Aplodontidae, Aplodontia rufa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325355" title="Siero" nonfiltered="1757" processed="1750" dbindex="126795">

Siero s un concejo d'Astries troba situat a la comarca d'Oviedo, on ha passat a jugar un paper important dintre de la vida socioeconmica del Principat d'Astries. Est envoltat de concejos i dintre del seu territori s'inclou el municipi de Norea. Limita al nord amb Gijn, a l'est amb Villaviciosa, Sariego, Nava, i Bimenes, al sud amb els concejos de Langreo i San Martn del Rey Aurelio, i a l'oest amb Oviedo i Llanera. La seva extensi total s de 209,32 km, i la seva poblaci actual s de 49.376 habitants, sent La Pola, Lugones i El Berrn els seus tres principals nuclis de poblaci. 

Donat el seu carcter centralitzat compte amb una important i extensa xarxa comunicativa, tant per via ferroviria com per carretera. Aix sn de destacar les autopistes A-66, que uneix Oviedo, Gijn i Avils, i l'A-8, la nacional N-634, o la famosa carretera carbonera, estant en fase de terminaci l'autovia minera, que enllaa les conques amb Gijn i que tamb travessar el municipi sierense. De la seva xarxa ferroviria cal dir que Siero conta en el seu territori amb les dues lnies que operen en el nord del pas, s a dir la FEVE i la RENFE. 

 Geografia .
Des del punt de vista geolgic la major part del sl de Siero s cretaci amb areniscas, pudingas i margas, encara que tamb hi ha terreny alluvial en les proximitats dels rius Nora i Norea i terr carbonfer en la zona suroriental. Topogrficament parlant el concejo de Siero est emmarcat en la suau depressi prelitoral asturiana, flanquejat per suaus muntanyes amb major elevaci en la seva part ms oriental, quedant enquadrada la part centreccidental en una enorme plana que va des de les proximitats de la capital fins a Oviedo i Llanera. Aquesta plana rep el nom de "llanera de Siero". Les elevacions septentrionals comencen en el lmit de Peaferruz, continuen per les Serres de Rodis, Creus, el bec de San Martn i acaba en la penya de Huergo. En la vora oriental es troba el Pico Fariu, en aquell temps mxima altitud del concejo amb 734 metres, i tamb tenim els cordales de Nava i Bimenes. Un poc ms a l'interior trobem la Pea Careses de 520 metres. En la part limtrofa meridional tenim la serra de Paranza, i les llomes de San Justo, Molledo i Arenas. Finalment parlarem d'un pic molt singular que est situat al noreste i que s el pic dels Cuatro Jueces, que serveix de lmit dels concejos de Villaviciosa, Gijn, Sariego i Siero, i rep el seu nom ja que all es reunien quatre jutges de cadascun dels concejos per a debatre problemes comuns. 

Els seus accidents fluvials ms importants sn el riu Nora i el riu Norea. El Nora procedeix de la font de Valvidares en el concejo de Sariego, travessa el concejo per la zona central en direcci Est-Oest, sortint del concejo a la recerca del Naln. El Norea neix en les estribaciones de les llomes de La Collada, travessa el concejo i flueixen les seves aiges al Nora a Lugones. 

Quant al clima del concejo de Siero, s dels ms temperats d'Astries i es troba englobat dintre del clima temperat-ocenic, no obstant aix presenta uns trets diferenciadors que li concedeixen cert carcter de continentalitat, a conseqncia de la distncia al mar i de l'existncia de barreres orogrfiques. De la seva vegetaci cal comentar que en el concejo de Siero els prats naturals ocupen la major part del sl municipal, estant la superfcie forestal poblada de pins, eucaliptus de repoblaci, castanys i fagedes.

 Capital . 
La Pola de Siero s la capital del concejo que va sorgir de la otorgacin per part del monarca Alfons X de Castella de la carta de poblament al territori de Siero, sent el nucli on van formar els habitatges al voltant de l'antiga alberguera de San Pedro. Avui dia s la segona localitat del concejo amb ms habitants darrere de Lugones, sent centre administratiu i comercial incrementant els serveis. 
 Evoluci demogrfica . 
Siero s sens dubte un dels concejos amb major explosi demogrfica durant el passat segle XX. Aix des que a principis de segle el concejo tingus 22.503 habitants, l'augment de poblaci ha estat una constant fins a arribar a 48.368 en l'actualitat. Aquest creixement segueix diverses etapes que a continuaci detallem. Des de comenaments de segle fins als anys trenta el creixement s de 8.114 habitants afectant a tots els pobles del municipi, sent els relacionats amb la mineria els quals ms creixen a causa de un augment de la demanda de carb originada per la Primera Guerra Mundial. 

Durant l'poca de la Guerra Civil Espanyola es produeix un petit estancament, palliant les prdues en les zones industrials l'augment de 400 persones en Pola de Siero. De 1940 a 1970 l'increment de 4.965 habitants correspon de nou a la zona minera, la industrial i a la capital del Concejo, amb un important descens en l'agrcola. De 1970 a 1980 el creixement s de 4.453 persones, encara que es registren prdues de 1.250 en mineria i 834 en agricultura. De l'any 1980 al 1995 segueix la lnia creixent amb un augment de 5.960 persones i un ritme semblant a l'etapa anterior, s a dir, disminuci en agricultura i mineria, i augment en indstria i serveis. 

El major creixement de poblaci ho han experimentat les localitats de Pola de Siero que arriba als 10.504 habitants i Lugones que amb els 10.953 se situa com nucli ms poblat del concejo. El Berrn amb 2.820 habitants s el tercer nucli ms nombrs del concejo, sent tamb mencionable el cas de Viella que incrementa el nombre dels seus habitants per la urbanitzaci residencial de la Fresneda. Respecte a la seva activitat econmica cal dir que aquesta s'articula sobretot en relaci amb els sectors secundari i terciari, sent aquest ltim el qual major nombre d'ocupacions genera amb un total del 55,37%.

El sector primari ocupa, en l'actualitat un paper subsidiari en l'economia del concejo representant a un 5,43% de les ocupacions, predominant la seva activitat en els llogarets situats al nord del Municipi com Anes, Argelles o Vega de Poxa. El bestiar ms present en Siero s el bov tenint en l'any 1996, 19.263 caps especialitzant-se la majoria en el sector lacti a causa del paper ocupat per les importants fbriques de productes lactis que hi ha en l'interior del concejo, les quals han actuat d'una forma clara en la transformaci de la cabanya ramadera de producci lletera. Cal destacar la importncia del mercat de bestiars que se celebra en Pola i que ho converteix en uns dels ms importants del nord d'Espanya.

El sector secundari representa al 39,20% de la poblaci activa, sent un sector important dintre de l'economia local. La branca de la construcci s la qual ms ha augmentat en aquests ltims anys emprant en l'actualitat a un 7% del total. No ens podem oblidar de la importncia tamb de les ocupacions produdes per les indstries de productes agroalimentaris i que es van situar als voltants de Granda, Meres, Colloto, etc. Important tamb per a la vida econmica del concejo va ser la indstria minera, radicada en la zona suroriental del concejo, i de la qual avui noms s'exploten els pous de Mosquitera a Santiago de Arees, el de Pumarabule en Santa Marta de Carbayn, i el de mines de Lieres a Lieres, encara que tamb es tem per la seva vida laboral. 

El sector terciari dels serveis s el qual major nombre d'ocupacions genera, com ja vam comentar anteriorment. La capital sempre va tenir una funci administrativa i de serveis i avui dia aquesta condici s'ha vist afavorida tant pel creixement econmic de les parrquies circumdants en el procs d'industrialitzaci, com pel fet d'anar convertint-se en zona residencial i la proximitat a Oviedo. L'altre nucli poblacional en importncia en relaci amb els serveis s Lugones, que havia estat petit nucli rural fins a finals del segle XIX i que s'ha anat convertint en una ciutat residencial i de serveis. Aquest creixement del sector serveis es deu a l'increment de la producci industrial amb la creaci i desenvolupament d'una srie de polgons industrials, aix com tamb a una srie de grans superfcies comercials que desborden els lmits de Lugones, tant per la seva ubicaci com pel fet de qui dirigeix la seva oferta, com sn Carrefour i  Leroy Merln. Ms recentment l'obertura d'altra gran superfcie, Parque Principado, ajuda per a la catalogaci del concejo com de gran dependncia del sector terciari.
 
Parrquies.


 Histria . 
El territori que actualment ocupa Siero, va estar habitat des d'poca paleoltica, com ho testifiquen diversos jaciments prehistrics trobats en ell. Apareix un grup de quatre tmuls en l'Alt de la May (Espinera) i altre grup de tres en el "Cantu Negru" (Bobes). Altres jaciments oposats sn: el conjunt ltic de Meres en Tiana, el Jaciment de "Regueru del Campn" en Argelles, el jaciment de Parets en Lugones, i el conjunt ltic de Valln en Limanes. De l'poca compresa entre l'edat del bronze i l'edat de ferro sn els castros descoberts al concejo destacant el trobat en el Pico Castiello de La Collada que pertany avui al museu arqueolgic d'Astries. Altres castros del concejo sn els de La Canterona en Tiana, el Cuito en Valdesoto, i la Torre i Monte Les Muries en Lugones.

La colonitzaci romana deixa diferents mostres en el municipi, com els ponts de Colloto, Bergueres, Lugones, i la Pola, el qual passava pel riu Seco i que va quedar totalment destrut en el segle XIX. La primera referncia documental de Siero apareix en l'edat mitjana, aproximadament en l'any 905, en el qual el monarca Alfons III d'Astries, dona a la baslica ovetense la Esglsia de Santa Mara, aix com la de San Martn de Siero. El 967 es dona la esglsia de San Flix de Hevia. Durant l'edat mitja ,i al ser travessat el concejo per la ruta coneguda com Cam de la Costa, apareixen en el concejo diversos hospitals i albergs per a les persones que feien la peregrinaci, fundant-se en l'any 1141 un hospital en el lloc conegut com Riu Seco. Altres centres hospitalaris del concejo sn La Malatera de Marcenado en 1274 i la de La Paranza. 

El segle XIII va a ser un segle molt decisiu en la histria del concejo, grcies a la implantaci d'una poltica repobladora encaminada a la concentraci de la poblaci rural, molt dispersa fins a llavors. Aix en 1270 el rei Alfons X el Savi, concedeix la carta de poblament als homes de la terra de Siero fixant els lmits territorials, aix com les quantitats de diners a pagar al merino i al representant real, quantitats que no sn satisfetes de manera immediata per les gents del concejo i que fa que el fill del monarca Alfonso X, San IV cedeixi el territori a Oviedo en 1287, no tornant a sser dels seus habitants fins que Rodrigo lvarez de Les Astries aconsegueix el senyoriu de Siero de mans de la reina regente Mara de Molina en 1310 i permet al poble la constituci del concejo. L'establiment del nucli urb en Siero es va establir en la Alberguera de San Pedro. Amb la donaci de la carta de poblament es donan al concejo part dels territoris de Sariego, Norea, Gijn, Villaviciosa, Langreo, Nava i Bimenes. 

El monarca Enric II concedeix a les gents de Siero un privilegi amb importants llibertats en agrament a la seva ajuda en les lluites contra Pere I. En 1504 es constitux formalment l'ajuntament de Siero. En 1827 s'incorporen al concejo de Siero els Vedats i Jurisdiccions de Norea que ms tard es va disgregar i formo municipi independent, Marcenado amb ajuntament en 1744, del vedat del qual van ser amos els Marquesos de Santa Cruz de Marcenado. Tamb La Paranza i Arenas. A ms en el territori de Siero s'incloen els vedats de Mieres de Limanes, de Valdesoto i el de Tiraa. A principis del segle XIX el concejo de Siero suporta la invasi francesa. Al maig de 1808 Siero interv en el triomf de la causa d'Astries contra les tropes franceses ja que en Siero existien unes tropes dirigides per l'Alferes Major Ramn Garca Bernardo. Siero s envada pels francesos al maig de 1809 per les tropes del general Franois tienne Kellermann. Una segona invasi francesa t lloc al gener de 1810 al comandament del general Bonet, ocupant novament la capital del concejo en 1811, fins a juny de 1812 data en la qual van abandonar Astries. 

Durant el segle XX es produx un moviment migratori a Amrica a la recerca de millores econmiques, causes que van aconseguir i que van ajudar a l'enlairament industrial del concejo. En la dcada dels 30 t lloc la contesa civil espanyola sumint-se la poblaci en una depressi de la qual s'aniria recuperant a poc a poc fins a fer de Siero un dels concejos ms importants d'Astries. 

Personatges illustres.
Alberto Hevia, pilot de rallis, campe d'Espanya en 2004;
Javi Fuego, Futbolista del Llevant Uni Esportiva;
Javi Venta, Futbolista del Villarreal CF;
Cipriano Tejada, president de la fundaci VDBA;

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325356" title="Ramon Teixidor i Martnez" nonfiltered="1758" processed="1751" dbindex="126796">
Ramon Teixidor i Martnez (Prigoux, Frana 1945 - Barcelona, 24 de maig de 1999) va ser un actor, director, empresari i professor de teatre catal. Malgrat la seva slida carrera teatral va ser conegut, sobretot, per la seva interpretaci teatral -i posteriorment televisiva- del Sargento Arensibia, personatge de Historias de la puta mili.

Trajectria professional.
actor de teatre.
 1971. El retaule del flautista de Jordi Teixidor (el seu germ).
 1973. La moscheta d'Angel Beolco, Ruzzante.
 1982. Bent de Martin Sherman. Direcci de Iago Pericot.
 1997. El retaule del flautista (reestrena), amb direcci de Joan Llus Bozzo.
 1998. Mesura per mesura de William Shakespeare, amb direcci de Calixto Bieito, estrenada al Teatre Nacional de Catalunya.
actor de cinema.
 1991. Barcelona, lament;
 1996. Mor, vida meva;
 1997. En brazos de la mujer madura;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325359" title="Anavilhanas" nonfiltered="1759" processed="1752" dbindex="126797">
L'Estaci Ecolgica Anavilhanas s el major arxiplag fluvial del mn amb a prop de 400 illes.Es situa en el Riu Negro,al Parc Nacional del Ja, compren els municipis de Manaus i Novo Airo. T una rea de 350.018ha i va ser creada pel decret n. 86.061 de 2 de juny de 1981. 

Pels grups definits pel SNUC (Sistema Nacional d'Unitats de Conservaci de la Naturalesa) s una Unitat de Protecci Integral. Sent aix l's dels seus recursos naturals, noms de forma indirecta.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325369" title="Escirid" nonfiltered="1760" processed="1753" dbindex="126798">

Els escirids (Sciuridae) sn una gran famlia de rosegadors. El nom Sciurus significa "cua d'ombra", i es refereix a la cua pelosa que posseeixen molts dels membres de la famlia. Viuen en tots els continents trets d'Australsia i Oceania.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325371" title="Diego Lpez II d'Haro" nonfiltered="1761" processed="1754" dbindex="126799">
Diego Lpez II d'Haro el Bo (Njera prop de 1140 -   16 d'octubre de 1214). Fill de Lope Daz I d'Haro i Aldonza Ruiz de Castro. Va ser cinqu senyor de Biscaia entre els anys 1170 i 1214. Des de 1186 apareix al capdavant de La Rioja, Castella la Vella, Asturias de Santillana, laba i Guipscoa com governador, a ms dels seus senyorius hereditaris. En 1187 va tenir gran intervenci en la concessi del furs de Haro i en la confecci del de Santo Domingo de la Calzada. Probablement va intervenir tamb en la concessi de privilegis a altres poblacions de La Rioja, com Njera, Logronyo i Calahorra. Va ser banderer en les batalles contra els almohades en Alarcos (19 de juliol de 1195), que pels seus mals resultats va rebe el malnom el dolenti a Les Navas de Tolosa (16 de juliol de 1212) sota el comandament d'Alfons VIII de Castella i desprs del gran xit en aquesta batalla van canviar el seu lies a el bo. D'aquesta ltima li van encarregar realitzar el repartiment del bot, fent-lo sense reservar-se gens per a ell, pel que el rei li pregunt "i per a vos, Diego?", i va contestar No vull ms, senyor, sin que al monestir de Santa Mara la Real, de Njera, se li retorni la vila i l'honor del port de Santoa, que els seus avantpassats antigament li donaren.

El rei Alfons el 29 de desembre de 1212 li don amb carcter hereditari el senyoriu del Duranguesat, amb el que va reunir la Biscaia completa. El 19 d'octubre de 1214 va ser enterrat en el claustre del Monestir de Santa Mara la Real de Njera. Durant molts anys l'ajuntament de Njera va conservar el costum de presentar-se en corporaci davant el sepulcre de Diego en els canvis d'ajuntament. 

Matrimonis i descendncia. 
Va casar-se amb Mara Daz de Lara, filla del comte Manrique de Lara amb la qual va tenir: 
Lope Daz. ;
En segones npcies amb Tota Prez de Azagra, filla de Pedro Rodrguez de Azagra matrimoni del que van nixer: 
Lope Ruiz d'Haro: va formar la lnia dels senyors dels Molares. ;
Pedro Daz d'Haro: senyor de Crcar per consideracions de la seva mare i avis materns. ;
Urraca Diaz d'Haro: va casar amb Alvaro Nuez de Lara. ;
Aldonza Diaz d'Haro: va casar amb Rui Diaz dels Cameros. ;
Mara Diaz d'Haro: va casar amb el comte Gonzalo Nuez de Lara. ;
Teresa Diaz d'Haro: va casar amb el seu cos l'infant don Sancho de Len, fill del rei Ferran II de Lle. ;
Mencia Diaz d'Haro: va casar amb Alvaro Diaz de Cameros, germ del marit de la seva germana Aldonza. ;

 Referncies .





 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325374" title="Gustav Regler" nonfiltered="1762" processed="1755" dbindex="126800">

Gustav Regler (Merzig, 25 de maig del 1898 - Nova Delhi, 14 de gener del 1963) fou un novelista alemany de pensament socialista, comissari poltic de la XII Brigada Internacional durant la Guerra Civil espanyola.

Regler fou ferit durant la Batalla de Guadalajara. Va escriure sobre les seves experincies a Espanya en l'obra The Great Crusade (Nova York, 1940). Les seves memries foren publicades sota el ttol The Owl of Minerva, el 1959 a Londres.

Bibliografia.
Hugh Thomas The Spanish Civil War, 2003. 4 Edici.
Gustav Regler, The Owl of Minerva, Hart-Davis, Londres, 1959.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325375" title="Lope Daz II d'Haro" nonfiltered="1763" processed="1756" dbindex="126801">
Lope Daz II d'Haro "Cap Brau" (cap a l'any 1170 -   15 de novembre de 1236). Fill de Diego Lpez II d'Haro i Mara Manrique. Va ser sis senyor de Biscaia entre els anys 1214 i 1236. Va combatre amb el seu pare en la Las Navas de Tolosa (1212) sota el comandament de Alfons VIII de Castella. Tom els seus crrecs en temps agitats, desprs de la mort del seu pare el 16 d'octubre de 1214, pocs dies desprs de la defunci del rei Alfons VIII de Castella qui deixava com hereu al seu fill de deu anys Enric I de Castella. 

La famlia Lara es va apoderar de la regncia, enfrontant-se amb Berenguera de Castella, germana d'Enric i a qui donava suport Lope. En 1217 mor accidentalment Enric, passant a ocupar el tron la seva germana, qui amb suport per diversos nobles entre els quals es trobava Lope, delegaria el tron en el seu fill Ferran III de Castella coronant-lo a Njera. Alfons IX pare de Ferran, no es conformava amb la proclamaci del seu fill com rei de Castella, comenant a envair la naci. Durant aquesta lvar Nez de Lara es va apoderar de Njera, sent derrotat i fet presoner per Lope. El suport aportat per Lope en l'afianament de Ferran III al tron va ser premiat amb el crrec d'Alferes Major de Castella, el matrimoni amb Urraca Alfonso, germana del rei, la donaci de les viles d'Haro i Pedroso o confirmaci de la possessi que ja tenien. Participo en moltes guerres en suport a Ferran III, com les expedicions contra els sarrans a Andalusia, sent la ms important la presa de Baeza en 1227, desprs de la qual va rebre el ttol de conquistador de Baeza.' 

El bisbe de Calahorra va voler exigir drets a esglsies subjectes al Monestir de San Milln de la Cogolla, comportant plets que acabarien amb el trasllat en 1232 de la dicesi a Santo Domingo de la Calzada. Aix creo ms discrdies que van fer que en 1235 Lope expulss al bisbe que va fugir a Roma, tornant la dicesi a Calahorra. Va ser fundador de Plentzia. Es troba enterrat al Monestir de Santa Mara la Real de Njera.

Famlia. 
Va contreure matrimoni amb Urraca Alfonso, filla del rei Alfons IX de Lle. Va tenir amb ella sis fills: 
Diego Lpez III d'Haro ;
Sancho Lpez d'Haro ;
Lope el noi ;
Alonso Lpez d'Haro pare de Juan Alonso d'Haro el vell ;
Berenguella Lpez d'Haro casada amb Rodrigo Gonzlez Girn ;
Urraca Daz d'Haro casada amb Fernando de Castro ;
Va tenir uns altres tres fills amb Tota de Santa Gadea, senyora molt noble i principal del llinatge dels Salcedos senyors d'Ayala, que foren: 
Menca Lpez d'Haro reina de Portugal, dona del rei San II de Portugal ;
Lope Daz d'Haro bisbe de Segvia;
Diego Lpez de Salcedo casat amb Mara lvarez, filla de Alvaro Fernndez Potesta. ;

 Referncies .





 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325377" title="Diego Lpez III d'Haro" nonfiltered="1764" processed="1757" dbindex="126802">
Diego Lpez III d'Haro (? -   Baares 4 d'octubre de 1254). Fill de Lope Daz II d'Haro i Urraca Alfonso. Va ser set senyor de Biscaia entre els anys 1236 i 1254. En els primers anys va servir amb fidelitat al seu oncle i rei Ferran III de Castella, qui no el va confirmar en els terrenys que governava, llevant-li La Rioja i deixant-li Castella la Vella. Diego no va acatar aquesta decisi rebellant-se contra el rei diverses vegades, aconseguint posteriorment el seu perd. Es va mantenir al seu costat fins a la seva defunci en 1252, desprs del qual va arribar al tron Alfons X el Savi amb qui Diego Lpez (el seu cos) va continuar en la seva posici fins que van comenar a xocar. Diego llavors  va exercir el seu dret de negar l'obedincia al rei (era un dret que reconeixia la legislaci de l'Edat Mitjana als senyors feudals), buscant un altre senyor, que seria el rei de Navarra. El 4 d'octubre de 1254 moria en el seu palau de Baares abrasat a l'introduir-se en una banyera d'aigua bullint en un intent de aplacar els seus dolors reumtics. '
Famlia. 
Va estar casat amb Constana de Bearn i del seu matrimoni va tenir quatre fills:
Lope Daz III d'Haro, que li va succeir en el Senyoriu de Biscaia ;
Diego Lpez V d'Haro, que tamb ho va ocupar ;
Urraca ;
Teresa Daz d'Haro, que es va casar amb Juan Nuez de Lara, a la descendncia del qual va venir a parar el Senyoriu bisca.
 Referncies .






 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325379" title="Llop ibn Muhmmad" nonfiltered="1765" processed="1758" dbindex="126803">
Llop ibn Muhmmad, de nom complert en rab                                                                   Lubb ibn Muhammad ibn Lubb ibn M s al-Qasaw  ibn M s ibn Furt n ibn Q s  ibn Furt n, (? - 907), fou Val de Lleida (890-907).

Antecedents familiars.
Llop era membre de la important famlia musulmana dels Banu Qassi, Llop era fill de Muhmmad ibn Llop, descendent del val Mussa el Gran de Saraqusta. 

Germans seus foren Mussa ibn Muhmmad, Yusuf ibn Muhmmad, Abd-Allah ibn Muhmmad, Yunus ibn Muhmmad i Mutrrif ibn Muhmmad. Aquests es van barallar entre ells i provocarien, en gran part, la destrucci del poder dels Banu Qassi.

Npcies i descendents.
Llop ibn Muhmmad va tenir tres fills:
Abd-Allah ibn Llop;
Muhmmad ibn Llop;
Furtun ibn Llop, convertit posteriorment al cristianisme.

Lluites i mort de Guifr el Pils.
En constant lluita amb els nobles cristians del Comtat d'Arag i dels comtats catalans que s'anaven expandint i repoblant lentament des de les muntanyes dels Pirineus cap al sud, sovintejaven les incursions cristianes i les rtzies musulmanes en territori enemic. Fou aleshores quan Llop orden fortificar diverses ciutats, com Lleida, Monts o Balaguer. Tamb orden la construcci d'una mesquita a Lleida, l'actual Seu Vella, i l'aljama.

El 897, Llop atac el comtat de Barcelona, En aquesta acci va morir l'11 d'agost el comte Guifr el Pils a la Valldora, prop de Solsona. Aquest fet s l'origen de la llegenda de les quatre barres catalanes.

Conquestes de Llop.
Va ocupar Tudela, Tarassona (899), laba, va conquerir Toledo i fins i tot va assolar els camps prxims de Jan. En una altra rtzia molt important va enfrontar-se amb el comte Ramon I de Pallars el 904, assolint la mxima extensi dels seus dominis. Va causar grans destrosses i saquejos pel comtat pirinenc; va segrestar prop de set-centes persones i fins i tot el fill del comte, Isarn.

El 907 va intentar atacar Pamplona per amb resultats nefastos. Poc temps desprs, Llop va caure en una emboscada preparada per San Garcs de Navarra i fou assassinat.

El senyor d'Osca i antic rival de Llop, el mulad Muhmmad al-Tawil, va prendre l'herncia al fill de Llop, Furtun ibn Llop, i va convertir-se en Val de Lleida.

Referncies.
Histries de Catalunya de TVC;
Caada Juste, Alberto; Los Banu Qasi (714 - 924), Prncipe de Viana, ISSN 0032-8472, Any 41, Nm. 158-159, 1980 , pgs. 5-96  ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325382" title="Lope Daz III d'Haro" nonfiltered="1766" processed="1759" dbindex="126804">
Lope Daz III d'Haro (? - Alfaro, 8 de juny de 1288) Fill de Diego Lpez III d'Haro i Constana de Bearn. Va ser vuit senyor de Biscaia entre els anys 1254 i 1288. 
 Vida . 
Va encarregar-se del Senyoriu de Biscaia sent encara menor d'edat desprs de la defunci del seu pare i com aquest havia tingut disputes amb el rei de Castella Alfons X el Savi, fins i tot fins al punt de canviar de senyor, posant-se sota les ordres de rei de Navarra, Lope va ser dut pels seus tutors a Estella el 1255 per a oferir igualment els seus serveis al rei navarrs. 

Ms endavant hagu de reconciliar-se amb el rei de Castella, doncs aconsegu que li confirms els privilegis sobre Haro que el seu pare havia perdut i va ser armat cavaller per Fernando de la Cerda primognit d'Alfons X. Desprs de la mort de Ferran en 1275 el seu fill Alfonso de la Cerda i el seu germ San es van comenar a disputar la successi del regne de Castella. Lope va decidir donar suport San, que al principi tenia tamb el suport d'Alfons, per el 1282 aquest va passar a donar suport al seu nt, privant Lope del senyoriu d'Haro, en favor de l'infant Jaume, qui moriria el 1283 als divuit anys, ra per la que s probable que no arribs a prendre possessi. 

En morir Alfons X el 4 d'abril de 1284, San va ser nomenat rei de Castella. Aquest estava casat amb Mara de Molina, germana de la dona de Lope Daz III, per la qual cosa, el senyor de Biscaia era cunyat del rei San. Aix va donar a Lope un gran poder, nomenant-li aquest Majordom Real, Canceller i Alferes Major, juntament amb la devoluci d'Haro i el govern de tota la regi, des de Burgos al Cantbric. En 1287 s regent del regne al costat del bisbe d'Astorga. La desmesurada ambici de Lope provoc les protestes d'altres nobles i va provocar molts problemes al rei San IV de Castella. Trobant-se aquest a Alfaro el 8 de juny de 1288 va convocar entre altres nobles a l'Infant Joan i Lope, per a reclamar-los els castells que li havien usurpat. Enverinada la discussi, va ordenar que capturessin al d'Haro. Aleshores aquest ... se levant mucho asina e dijo: "Presos? Cmo? A la merda! Oh, los mos!" e meti mano a un cuchillo e dejse ir para la puerta donde estaba el Rey el cuchillo sacado e la mano alta ... ballesteros e caballeros, veyendo que el Conde iva contra el Rey, firieron al Conde, e dironle con una espada en la mano, e cortronsela, e cay luego la mano en tierra con el cuchillo; e luego dironle con una maza en la cabeza, que cay en tierra muerto.

 Descendncia .
Va estar casat amb Juana de Molina amb qui va tenir dos fills. Diego Lpez IV d'Haro i Mara Daz I d'Haro. 
 Referncies .





 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325388" title="Chuck Palumbo" nonfiltered="1767" processed="1760" dbindex="126805">

Charles Ronald conegut com a "Chuck Palumbo" (West Warwick, Rhode Island, 15 de juny de 1971). Mesura 2,01 metres i pesa 129 quilos. Chuck Palumbo debut en la lluita lliure profesional el 1998. Actualment, el seu finisher s Full Throttle.

Lluitador que actualment treballa per a l'empresa WWE, en la seva marca RAW.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325389" title="Diego Lpez IV d'Haro" nonfiltered="1768" processed="1761" dbindex="126806">
Diego Lpez IV d'Haro, va morir en 1289. Fill de Lope Daz III d'Haro i Juana de Molina. Va ser nov senyor de Biscaia entre els anys 1288 i 1289. Amb la mort del seu pare van comenar els enfrontaments entre Biscaia i Castella. Diego Lpez es va unir a Navarra i Arag per a combatre San i reconixer com a rei de Castella a Alfonso de la Cerda. La cosa se li complicava ja que diversos pobles van ser caient en mans de San, entre ells Labastida, Ordua i Balmaseda. En aix, Biscaia va respondre a la crida de Diego i es van armar les seves cases, fortes i castells. Finalment San va ocupar Biscaia. La mort de Diego Lpez IV sense fills va fer que el seu herncia fos disputada.'

 Referncies .
 




 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325393" title="East Riding de Yorkshire" nonfiltered="1769" processed="1762" dbindex="126807">

East Riding de Yorkshire s un comtat situat al nord-est d'Anglaterra. La seva capital s la ciutat de Beverley amb aproximadament 29.000 habitants. La ms poblada per s Hull, que  supera clarament els 200.000 habitants. Hi ha ms ciutats importants que formen part de l'East Riding de Yorkshire com Moor i Wetwang.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325395" title="Centre d'Estudis Francesc Eiximenis" nonfiltered="1770" processed="1763" dbindex="126808">
Centre d'Estudis Francesc Eiximenis (CEFE) s un centre d'estudis creat el 1961 per intellectuals cristians catalans procedents de la Lliga Espiritual de la Mare de Du de Montserrat, encapalats per Mossn Josep Maria Bards i Huguet, qui en fou cap fins a la seva mort el 1996. El 1972 es vincul al Moviment Internacional d'Intellectuals Catlics (MICC - Pax Romana) i fou reconegut com a federaci Nacional Catalana del MICC. Des del 1984 t personalitat social i des del 1996 impulsa la iniciativa eclesistica Espai Obert. El seu objectiu s l'estudi de les qestions entre fe i cultura i fomentar el dileg entre la fe cristiana i els diversos aspectes de la cultura actual. Forma part de FOCIR.

 Presidents .
 Josep Maria Bards i Huguet (1961-1996);
 Manuel Ribas i Piera (1996-);

 Enllaos externs .
 Web del CEFE;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325397" title="Antoni Rovira i Trias" nonfiltered="1771" processed="1764" dbindex="126809">

Antoni Rovira i Trias (Barcelona, 1816 - Barcelona, 1889) fou un arquitecte catal, guanyador del concurs de l'Eixample de Barcelona.

De famlia amb tradici en les arts de la construcci i el mestratge d obres, els seus progenitors es van installar a la ciutat el segle XVIII essent el seu cap visible en Antoni Rovira i Riera, fuster i mestre d obres al qual se li atribueixen diverses obres per de les quals, realment documentades, noms tenim constncia d un pont de fusta, segons projecte de Toms Soler i Ferrer, construt el 1802 entre la Duana i el Palau Reial, amb motiu d una visita a Barcelona dels reis d Espanya Carles IV i Maria Llusa per rebre reis d Etrria que arribaven a la ciutat i uns treballs dins de la construcci del cementiri del Poblenou els quals, errniament, se li atribueixen al seu fill Antoni Rovira i Trias.

Del matrimoni d en Rovira amb Gertrudis Trias, filla del fabricant d indianes Narcs Trias, naixeria a Grcia, el mes de maig de 1816, l Antoni Rovira i Trias. En ra de la situaci administrativa de la futura vila de Grcia que aleshores encara era un barri fora muralles de la ciutat, el petit Antoni fou batejat a la Catedral de Barcelona el vint-i-set d aquell mes de maig i li foren posats, segons els costums de casa nostra tres noms, i aquests foren els de Antoni de Pdua, Josep i Ramon Nonat.
Influt segurament per l antiga tradici familiar, Rovira i Trias es va inclinar cap a la branca de l arquitectura i sembla, malgrat la mancana de dades al voltant seu, que ja als setze anys era mestre d obres.

Durant el perode del seu servei militar a la comandncia de Sant Feliu de Codines va elaborar, conjuntament amb dos companys, el que es el seu primer treball conegut, encara com a estudiant d arquitectura: el plnol de la Vila de Sant Feliu, dut a terme el 1836. Tamb de la seva poca d estudiant const que va publicar uns plnols dels desapareguts Banys Nous, avui perduts.

L any 1839, retornat a la vida civil i, malgrat les dificultats de tota mena que el segle XIX va dur marcades permanentment, tamb va assistir al naixement de nombroses societats que vetllaven per aplegar conreadors de diverses branques del saber.

Una d aquestes associacions, la Societat Filomtica de Barcelona, va nixer el 15 de novembre de 1839 de la m d en Rovira i d un redut grup d intellectuals i poltics que es reunia a casa seva.

Antoni Rovira i Trias va obtenir el ttol d arquitecte el 30 de mar del 1842, en aprovar-ho per unanimitat el tribunal que el va examinar a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, de Madrid, nica instituci autoritzada a emetre aquella titulaci.

Juntament amb en Josep Oriol Bernadet i Miquel Garriga i Roca va tirar endavant el Boletin Enciclopdico de Nobles Artes que va aparixer des de l 1 d abril del 1846 fins el 15 de mar de 1847, i en el qual s hi van anar reflectint les idees i els pensaments dels comentats personatges entre d altres arquitectes.

Autor dels mercats de la Barceloneta (1873), la Concepci (1885), el Born (1876) o Sant Antoni (1879). Es tamb l autor dels projectes del Passatge del Comer (1865-66), el Teatre Circ Barcelons (1853) o la reforma i construcci de la loggia del Palau Moja (1856).

Arquitecte de la Sociedad de Seguros Mutuos Contra Incendios va ser, amb el temps, el qui va municipalitzar la companyia de bombers que havia creat per a aquesta societat.

L any 1859 es va produir el que es pot considerar com a fet cabdal per al seu esdevenir historiogrfic: la proclamaci d en Rovira i Trias, per part de l ajuntament de la ciutat, com a guanyador del Concurs d Eixample de Barcelona convocat pel consistori, i la posterior imposici governamental des de Madrid del pla dissenyat per Cerd. El projecte d en Rovira s establia sota la base d un creixement radial de la ciutat, unint aquesta amb els pobles del pla de Barcelona i va ser presentat sota el lema Le trac d une ville est oeuvre du temps plutt que d architecte

Casat amb Magdalena Rabassa i Barenys, el matrimoni va tenir dos fills l Antoni i el Ricard, que van seguir camins oposats ja que, mentre que el gran, l Antoni Rovira i Rabassa va seguir les passes del pare, l altre va optar per fer estudis de Dret i es va convertir en advocat i jutge a la ciutat de Barcelona.

Arquitecte municipal de Barcelona, de Grcia i de Sant Mart de Provenals, Cap d Edificaci i Ornat del mateix ajuntament el 1872, assessor de l ajuntament de Manresa, Regidor, Diputat, Cap Honorari del Cos de Bombers de Barcelona, Ciutad Honrat de la ciutat,... en resum, persona d ordre i treballadora, que ens va deixar sobtadament a l edat de 73 anys en patir un vessament cerebral, a trenc d alba del dia 2 de maig de 1889 a casa seva, al carrer dels Banys Nous, sense veure acabades algunes de les obres que amb tant d entusiasme havia projectat.

Des del 29 de mar de 1922 la plaa que abans (des de 1861) noms es deia Rovira, va passar a denominar-se Rovira i Trias. En un dels bancs de pedra de la plaa hi ha una figura de bronze d un home assegut, es tracta d Antoni Rovira i Trias i, just als peus, hi t una placa que representa la proposta urbanstica que l arquitecte va presentar per a l Eixample barcelon.

 Fonts .

 Graciapedia.gracianet.cat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325399" title="Leicestershire" nonfiltered="1772" processed="1765" dbindex="126810">

Leicestershire s un comtat situat al centre d'Anglaterra. Tot i que Leicester s la ciutat ms coneguda, la capital de Leicestershire s Glenfield. El comtat t frontera amb Lincolnshire, Rutland, Northamptonshire, Warwickshire, Staffordshire, Derbyshire i Nottinghamshire.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325407" title="Llista de comtats cerimonials d'Anglaterra per superfcie" nonfiltered="1773" processed="1766" dbindex="126811">
Aquesta s una llista dels comtats cerimonials d'Anglaterra ordenats en forma decreixent segons la superfcie que ocupen.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325412" title="Union sportive dacquoise" nonfiltered="1774" processed="1767" dbindex="126812">


L'Union sportive dacquoise (US Dax) s un club omnisports de la ciutat occitana de Dacs, departament de les Landes. Aquest club t com a secci principal la de rugbi a 15. Actualment l'equip de rugbi juga al Top 14.

 Palmars .
 campionat de Frana: ;
 Campi: 1956, 1961, 1963, 1966 i 1973 (5);
 Challenge Yves du Manoir: ;
 Campi: 1957, 1959, 1969, 1971 i 1982;
 Challenge du Club complet: ;
 Campi: 1980;
 Copa d'Europa:
 Quarts de final: 1997;

 Les finals de l'US Dax.
 Campionat de Frana .


 Al Pro D2  .


 Joueurs emblmatiques .


 Enllaos externs .
 Lloc oficial del club ;
 Pgina dels aficionats de l'US Dax ;
 Penya de l'US Dax ;
 Foto de l'equip del Dacs guanyador del Challenge Yves du Manoir del 1959;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325414" title="The Long Walk" nonfiltered="1775" processed="1768" dbindex="126813">
The Long Walk (La llarga marxa) s una novella escrita per l'escriptor nord-americ Stephen King publicada originalment sota el pseudnim de Richard Bachman l'any 1979. Situada en un futur proper, l'argument gira en torn els participants en un horrible concurs de caminar, que t lloc anualment en una versi desptica i totalitria dels Estats Units d'Amrica.

Resum.

Cent nois adolescents (escollits a l'atzar d'entre un gran nombre de sollicitants) partipen en un concurs de caminar anual anomenat "La Llarga Marxa". Cada Marxador ha de mantenir una velocitat d'almenys 6,5 kilmetres per hora; si baixa d'aquesta velocitat durant ms de 30 segons (tots a la vegada o durant un lapse de temps), rep un avs verbal. Els avisos es donen per una gran varietat d'ofenses, incloent-hi assaltar un altre Marxador o acceptar l'ajuda dels espectadors. Els marxadors poden perdre avisos caminant durant una hora sense rebre'n un altre. Si un Marxador amb tres avisos baixa la seva velocitat un altre cop o trenca alguna regla, rebr "el seu passaport".

Al principi del llibre, el significat de l'expressi "donar el passaport" es mant intencionadament vague per poc desprs de l'inici de la Marxa ja queda clar que "guanyar-se el passaport" significa sser disparat fins a la mort per uns soldats que vigilen l'event des d'uns vehicles-oruga. Un Marxador sense avisos que comena a baixar el seu ritme t un lapse total de dos minuts abans de ser mort. De totes formes, els Marxadors poden ser disparats a l'acte per haver coms certes violacions a les normes, com abandonar la carretera o assaltar un vehicle-oruga.

L'event est organitzat per un personatge anomenat "El Comandant", qui s el mxim responsable de la Marxa i en ell concentra una gran quantitat de poder.

No hi ha parades, ni descansos, ni lnies d'arribada establertes durant La llarga marxa, que acaba quan noms queda un sol Marxador. D'acord amb les regles establertes, els Marxadors poden obtenir ajuda noms dels soldats que els vigilen des dels vehicles-oruga.  Els Marxadors poden demanar una cantimplora plena d'aigua fresca tants cops com vulguin i uns cinturons especials amb concentrats alimenticis (similars als desenvolupats pel programa espacial de la NASA) sn repartits cada dia a les 9:00 a.m. Els Marxadors poden portar de casa tot el que vulguin sempre que ho pugin carregar, incloent-hi menjar; per no poden acceptar l'ajuda que els sigui subministrada des de l'exterior un cop la Marxa hagi comenat. Mentre que no est perms que un Marxador interfereixi amb un altre amb l'intenci d'eliminar-lo de la competici, s que es permet que els Marxadors s'ajudin mtuament, sempre i quan no baixin dels 6,5 kilmetres per hora. El guanyador de la Marxa rep "El Premi" que consisteix en tot el que ell vulgui durant la resta de la seva vida. s interessant remarcar que molts dels guanyadors de la Llarga Marxa han mort poc desprs d'acabar donades les extremes condicions fsiques i psicolgiques a les que es veuen sotmesos. La Llarga Marxa no s tant una prova fsica com una de psicolgica, ja que els Marxadors es veuen pressionats contnuament contra la idea de la mort i de la seva prpia mortalitat. Els concursants han arribat a gatejar a 6,5 kilmetres per hora per sobreviure un cop les seves cames han fet fallida. La histria compta amb alguns personatges amb collapse mental total i altres amb algunes degeneracions mentals producte de l'estrs i la falta de son.

La Llarga Marxa comena cada any a les 9:00 a.m. del dia 1 de Maig a la frontera entre Maine i Canad i continua cap al sud bordejant la costa est dels EUA fins que queda un sol Marxador en competici. El protagonista de la novella s Ray Garraty, un noi de 16 anys. En poca estona, Garraty es fa amb altres nois -com Peter McVries, Arthur "Art" Baker, Hank Olson, Collie Parker, Pearson i Abraham- als qui ms tard coneixer com "Els mosqueters". Un altre Marxador, Gary Barkovitch, es converteix rpidament ell mateix en un antagonista extern, ja que enrabia els altres Marxadors amb les mltiples promeses de "ballar sobre les seves tombes". Aix acaba amb la mort inmediata d'un company Marxador, Rank; que rep el seu passaport quan es barallava amb Barkovich. Per ltim, el ms enigmtic Marxador s un noi anomenat Stebbins. Durant la Marxa, l'Stebbins s'estableix com un solitari observant el terra per sota seu mentre escolta queixar-se els altres Marxadors. L'nic personatge amb el que Stebbins interactua realment s en Ray Garraty i les seves converses alludeixen al conte Alcia al Pas de les Maravelles ja que en Garraty relaciona Stebbins amb L'Oruga. Stebbins el corregeix, i es creu ser ms proper al Conill Blanc.

A la carretera, els Marxadors s'assabenten un del grup, l'Scramm -que s el favorit de la Marxa a les cases d'apostes- est casat. Quan l'Scramm contrau la pneumnia els Marxadors restants acorden que el guanyador haur de cedir part del Premi a la vdua embarassada de l'Scramm, la Cathy.

Durant la Marxa es pot comprovar que les persones externes que intefereixen a la Marxa poden "guanyar-se el passaport". El primer exemple es pot veure quan la mare d'un marxador anomenat Percy intenta "salvar-lo" (de fet, el maten quan intenta escapar-se camp a travs). Noms l'acci de la polica local evita que la dona sigui executada. Un altre exemple s quan el gos d'un dels espectadors salta a la carretera davant dels Marxadors i els soldats l'executen all mateix.

En Garraty es fa molt amic de'n McVries, un noi amb una caracterstica cicatriu a la cara que es va apuntar a la marxa amb nsies de suicidar-se.

Desprs de cinc dies i centenars de kilmetres de caminar, la Marxa es redueix a Garraty i Stebbins, on aquest ltim admet ser fill illegtim del Comandant i la "llebre" de la cursa, que fa que els altres participants corrin ms lluny i ms rpid. Al final del llibre, en Garraty decideix rendir-se desprs d'adonar-se que l'Stebbins no ha mostrat cap signe de debilitat durant la Marxa. Garraty arriba a Stebbins amb l'intenci d'explicar-l'hi-ho per abans que l'Stebbins pugui parlar, agafa la samarreta d'en Garraty, diu "Oh, Garraty", es desmaia i cau a terra. Per tant, Garraty s declarat el guanyador.

En aquest punt, amb un estat mental severament degenerat, en Garraty veu una "figura fosca" venint cap a ell. Alguns lectors han interpretat aquesta figura fosca com el personatge recorrent d'Stephen King, Randall Flagg. Una segona especulaci ve de la referncia anterior de l'Stebbins sobre les nimes dels Marxadors morts prop seu, i que la figura fosca s l'nima d'en McVries o d'en Baker. Una ltima especulaci s que en Garraty est perseguint una part de la seva personalitat, la seva esperana que creia abandonada a Freeport. Ignorant (o ms aviat no adonant-se) de la celebraci que hi havia al seu voltant, en Garraty s'aparta del cos de l'Stebbins i camina cap a la figura fosca; quan alg, possiblement el Comandant, intenta agafar-lo; en Garraty comena a crrer.

Trasfons de la histria.
La Marxa t lloc als Estats Units d'Amrica en un futur prxim. Encara que la histria se situa dins una histria alternativa, com es pot deduir a partir de la referncia als "atacs de l'aviaci alemanya a la Costa Est dels EUA durant la Segona Guerra Mundial" d'entre altres exemples. Els detalls de la vida ordinria es deixen vagues intencionadament, encara que es poden captar trossos d'informaci provinents de les converses dels nois. Evidentment, es va produir com una mena de cop d'estat militar encara que no se sap si va ser intern o extern i els drets civils van ser retallats drsticament. Hi ha referncia a 51 estats, encara que a vegades els estats sn referits com a "regions" i el governador de l'estat de Nova Hampshire s referit com a governador Provo. Tamb es fan referncia als "Esquadrons", que es poden emportar persones de les seves cases (com li va succeir al pare d'en Garraty) per ofenses com parlar en contra de la Llarga Marxa o intentar fer-se enrere si hi ha de concursar un cop passada la data lmit de retirada. El concepte de la Llarga Marxa sembla ser una mena de "pa i circ", un intent deliberat d'aplacar les masses amb espectacle per tal que no pensin gaire.

Personatges.

 Peter McVries - s un home jove, atltic i amb bons msculs, amb un sentit del humor sardnic i una actitut cnica. Crea la idea dels Mosqueters i es fa amic d'en Garraty, a qui salva en diverses ocasions que que aquest ltim "es guanyi el passaport". Dna consells contnuament a en Garraty, encara que admet que perdr el joc i est esperant a morir. Revella que una vegada va estar enamorat d'una noia per la relaci va acabar malament a causa de les diferncies financeres entre un i l'altre, deixant en Peter amb la seva cicatriu i una depressi suicida. Aquest atac masoqusta es manifesta diverses vegades incurrint l'idea de la rbia dels Marxadors amb la seva actitut de "mosqueter", el seu estat d'nim canvia al atzar entre ser molt confident amb els altres i arribar a rebutjar-los; i amb la seva actitut antagonstica amb en Barkovich. En Pearson remarca que la Marxa s una forma d'auto-cstig per en McVries i que hauria de portar un cartell de "Pega'm fort" al clatell. Durant un moment d'especulaci, li diu a en Garraty que quan no pugui avanar ms, simplement seur a l'asfalt i esperar la seva mort. Quan la Marxa es redueix a tres participants, en McVries mant la seva paraula i seu amb les cames creuades sobre la carretera. En Garraty intenta salvar-lo per en McVries es mant resignat al seu dest. Abans del final, obre els seus ulls i somriu a en Garraty un ltim cop abans de ser disparat.

 Stebbins - s el membre ms estrany del grup original i l'ltim Marxador en morir. Encara que rep el seu avs noms comenar la Marxa, l'Olson comenta que s una jugada astuta ja que ara ja sap on s el lmit del ritme i estaba fresc per esborrar aquesta avs ms endavant. Silenciosament, es converteix en un solitari i camina separat del grup principal sense parlar amb ning. Garraty est estranyament fixat amb Stebbins i comena converses amb ell en diferents ocasions. Desprs de la mort de l'Scramm, l'Stebbins es converteix en el favorit de les apostes, ja que no ha mostrat en tota la Marxa cap signe de fatiga i el descriuen com "fet de diamant" i impossible de derrotar. Desprs de tot, s'esgota al final del llibre i li revella a en Garraty la seva condici; que s la de fill illegtim del Comandant. El seu Premi per guanyar la Marxa seria que el Comandant admets que era el seu fill i "ser portat a casa del seu pare". Desafortunadament, sembla que el Comandant sabia que l'Stebbins era fill illegtim seu i el va distanciar psicolgicament d'ell fent-lo ser la "llebre" (en referncia a l'esquer mecnic emprat a les curses de gossos) aix que provoca els altres Marxadors amb la intenci de fer-los caminar ms lluny i ms rpid amb la intenci de agafar-lo. Al final l'Stebbins cau mort als peus d'en Garraty.

 Art Baker - s un dels primers Marxadors en fer-se amic d'en Garraty durant la Marxa i a ms, part del grup dels "mosqueters" (a ms, s dels ltims en morir, abans d'en Garraty i l'Stebbins). Amists i sincer, s el personatge ms honest i el que tendeix menys a parlar crpticament o amb metfores. Desprs d'un curt perode de deliri, cau al terra fent-se un trau al front i trencant-se alguna cosa que li provoca una hemorrgia nasal. Just abans de rebre el passaport, li demana a en Garraty un ltim favor si aquest guanya la Marxa. Vol un tat folrat de plom; en referncia a una conversa anterior sobre l'oncle d'en Baker, que era enterrador. En Garraty li demana "caminar una mica ms lluny" per en Baker no pot. Tamb li diu a en Garraty que no miri "com ho fan" quan els soldats l'han de matar.

 Hank Olson - des d'un principi, l'Olson fa bromes i insulta els altres participants. Creu que arribar ms lluny que els altres perqu al recollir el seu dorsal el Comandant li diu "aixafa'ls a tots". Tot i aix, l'Olson s dels que es cansa ms rpidament, convertint-se en una "closca dorment". Encara que est exhaust, continua caminant ali als seus voltants. En Garraty compara l'Olson amb L'holands errant, que continuava al seu vaixell quan tota la tripulaci era morta. L'Stebbins es refereix a l'Olson com una demostraci del poder de la ment sobre el cos perqu encara que ja ha sucumbit mentalment a la fatiga, les seves cames segueixen caminant. Sorprenentment, l'Olson sobreviu a gran part dels altres Marxadors, admetent finalment a en Garraty que "no vol morir". Al final, intenta assaltar un dels vehicles-oruga i s disparat pels soldats encara que no el maten. L'Olson segueix caminant per a sorpresa dels Marxadors fins que els seus intestins comenen a caure al terra "com salsitxes" i mor desprs d'alar els seus braos cridant "Ho he fet malament!".

 Gary Barkovich - en Barkovich basa el seu personatge en ser un Marxador cridaner al que tothom vol sobreviure. Primer provoca un noi anomenat Rank i es barallen, finalment morint en Rank. Grcies a aix, els altres Marxadors es posen en contra d'en Barkovich titllant-lo d'"assass". En McVries afirma diverses vegades que el seu nic objectiu s sobreviure a en Barkovich. En un moment de debilitat amb en Garraty, en Barkovich afirma que voldria tenir amics per que no sap actuar d'una altra forma. Acorda, si guanya la Marxa, donar part del premi a la vdua de l'Scramm encara que ms tard comena a embolicar els altres Marxadors fins que s'adonen que en Barkovich finalment ha perdut el cap. En un punt durant la nit se senten uns quants trets i en Garraty pregunta si en Barkovich ja s mort. Aquest contesta des del final del grup que encara no est acabat. Llavors comena a cridar d'agonia, s'arrenca la seva prpia gola i finalment s disparat pels soldats.

 Collie Parker - el dur dels Marxadors, Parker o "Collie" com li diuen durant la histria s el ms expressiu del grup i ho demostra constantment contra els soldats, la Marxa i les multituds d'espectadors. Contnuament parla en contra del "malet temps de Maine" i punxa a en Garraty (natural de Maine) dient que Maine s l'estat "ms fotut dels 51". En un punt de la Marxa, en Garraty sent uns trets i pensa que un altre marxador "s'ha guanyat el passaport". Per a la seva sorpresa, veu a en Collie sostenint un dels rifles dels soldats, robat mentre feien el canvi de torn. En Parker ha matat un dels soldats i demana que els Marxadors l'ajudin fins que s disparat per l'esquena. ;

 Scramm - s un home jove agradable, descrit com un noi simple que va deixar els estudis i es va casar abans d'hora, favorit en les apostes de Las Vegas. Tot i ser el favorit i comentar que s capa de caminar llargues distncies, sucumbeix a la pneumnia. Adonant-se que se li acaba el temps, agraeix els seus companys els intents per ajudar econmicament la seva dona, jove i embarassada. Llavors camina cap en Mike (que t rampes a l'estmac) i en Joe, dos germans hopis i acorden tots tres sortir de la carretera i esquivant les multituds. Seuen a la gespa i parlen tranquilament fins que els maten a tots tres.

 Jan - s la nvia d'en Garraty amb qui t una relaci estable. Estableix la Jan com a smbol de la seva vida i la seva esperana per seguir caminant. Quan arriba la notcia de qu en Ray ha sigut escollit com a Marxador, la Jan s'enfada molt i intenta convence'l de qu no hi vagi. A la primera part del llibre, en Garraty es determina per seguir caminant al menys fins a arribar al seu poble, on podr veure la Jan i la seva mare. Quan els Marxadors arriben, en Garraty noms pot tocarla breument abans que en McVries l'arrenqui de les mans de la Jan amb l'objectiu de qu no sigui disparat.

 El Comandant - no es presenta gaire informaci biogrfica al llibre per grcies al testimoni de l'Stebbins sabem que ronda els 38-39 anys i s'ha encarregat de la Llarga Marxa des de en fa tretze. s un home metdic conegut per la seva puntualitat i decrum, fa la seva primera aparici a la lnia de sortida repartint els dorsals i donant inici de la cursa amb la seva principal frase: "Sort a tots". Reapareix estratgicament cada cop que es trenca algn rcord o a seccions predeterminades de la Marxa; mentre que la opini dels Marxadors sobre el Comandant va degenerant rpidament, dient-li assass i sdic. Apareix al final de la Marxa, preparat per donar a en Garraty el premi, per aquest no el reconeix i creu que s un "malet ximple" que ha saltat a la carretera.

 La multitut - els espectadors de la Llarga Marxa fan un paper cada cop ms important mentre la Marxa progressa. No es permet que ning miri el principi de la Marxa (es rumoreja que per no minar la concentraci dels Marxadors), es permet que cada cop vagin apareixent en ms quantitat. Els espectadors vnen de tot el pas per a animar els Marxadors amb pancartes i lemes. En Garraty veu molts cartells que el proclamen "el de Maine" i altres que diuen "nims, Garraty". Mentre la Marxa progressa, la multitut cada cop s ms intrusiva amb diferents espectadors intentant ajudar als marxadors oferint llaunes de refresc, donant mel o en un cas, una mare intenta tibar del seu fill per a intentar que abandoni la Marxa. A mesura que la intensitat i el volum dels espectadors va augmentant, els Marxadors es van tornant cada cop ms hostils i paranoics. Al final, tal com l'Stebbins va predir, els Marxadors s'obliden completament de l'existncia dels espectadors quasi per complet, mentre es concentren en la carretera que tenen al davant.

Llista de morts.
L'asterisc (*) indica que els Marxadors sn mencionats al llibre a la vegada, vol dir que no hi ha forma de determinar un ordre correcte. Moltes de les raons de mort expressades amb un "?" es tracten de qu el Marxador ha baixat el seu ritme masses vegades a falta de ms informaci




Consells i procediments.
Tots els Marxadors reben abans de la Marxa un llibret amb una srie de consells, que van sent nomenats al llarg del llibre:

 Consell 13: conservar les energies sempre que sigui possible.
 Consell 6: anar el ms lent possible i d'una forma relaxada estalvia energia.
 Consell 3: no portar sabatilles amb sola de cautx. A la Llarga Marxa, res provoca tantes butllofes als peus, i tant rpidament, com unes soles de cautx.
 Consell 12: (no es pronuncia de forma especfica, per recomana portar mitjons blancs esportius);
 Consell 10: tracta d'estalviar aire. Si fumes, procura no fer-ho durant la Llarga Marxa.

Cada any, centenars de nois solliciten participar a la Llarga Marxa. Els sollicitants han de passar una srie d'examens dels quals destaca una redacci sobre per qu creuen que han de ser escollits. Els que aproven l'examen, sn portats a un sorteig de loteria que s'emet per televisi per a tot el pas. Dos-cents noms sn extrets, dels quals cent sn Marxadors titulars i hi ha altres cent que sn suplents. El sorteig se celebra mesos abans de l'inici de la Marxa, amb diverses dates lmit per a retirar-se. Si alg es retira, el primer suplent (basat en el nmero d'extracci) es mou a la posici de titular. Les notificacions sobre si un Marxador s titular o reserva no s'envien fins el dia lmit per poder retirar-se, que s el dia anterior a l'inici de la Marxa.

La ruta.
 Si ens basem en els detalls donats per l'autor, la Marxa comena a Van Buren, Maine.
 A la novella, la Marxa discorre per la carretera Interestatal 1, a travs de Limestone, Caribou, Jefferson, Oldtown, Augusta, Lewinston; la completament fictcia Portervile, el poble natal d'en Garraty, Freeport; Portland i South Portland, Kittery, passen per un bra de terra pertanyent a Nova Hampshire acabant a Danvers, Massachusetts.
 Jefferson s mencionada com la ciutat "El Club dels Cent", ja que marca les 100 primeres milles de la Marxa. En realitat, Jefferson est a 287 milles de Van Buren (assumint que aquest sigui el punt d'inici), i a 150 milles del punt ms proper pertanyent a la frontera Maine/Canad.

Edicions.
La Larga Marcha (en castell): 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325417" title="Gssing" nonfiltered="1776" processed="1769" dbindex="126814">


Gssing (en hongars Nmetjvr) s una ciutat austraca situada a l'est del pas, en l'estat de Burgenland. s la capital del districte homnim. Es troba situada molt prop de la frontera amb Hongria, amb la qual l'uneixen llaos histrics.

El castell de Gssing va ser construit al 1157 per senyors feudals hongaresos. Es tracta de la major atracci turstica de la ciutat.

A banda dels seu castell, Gssing s coneguda per la seva activa poltica ecolgica, conseqncia de la seva flebesa econmica i afavorida per les ajudes de la Uni Europea. Ja en 1992 tots els edificis pblics de la ciutat van deixar de fer servir combustibles fssils. L'aposta per les energies renovables, principalment la biomassa, a perms que a la ciutat tindre una producci energtica exedentria que, en ser exportada, a millorat sensiblement la situaci econmica del municipi.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325418" title="Jennersdorf" nonfiltered="1777" processed="1770" dbindex="126815">


Jennersdorf (en hongars Gyanafalva i en eslov enavci) s una ciutat austraca situada al sudest del pas, en l'estat de Burgenland. s la capital del districte homnim. Al 2006 la ciutat superava els quatre mil habitants. El riu Raba, afluent del Danubi, travessa el municipi.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325421" title="Jean Lucienbonnet" nonfiltered="1778" processed="1771" dbindex="126816">
 Jean Lucienbonnet  va ser un pilot de curses automobilstiques francs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Jean Lucienbonnet va nixer el 7 de gener del 1923 a Nia, Frana i va morir en un accident el 19 d'agost del 1962 disputant una cursa de la Frmula Jnior al circuit d'Enna, Siclia, Itlia.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de maig del 1959 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Jean Lucienbonnet va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint classificar-se per la prova  i no assolint cap punt per la classificaci del campionat del mn.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325422" title="Alain de Changy" nonfiltered="1779" processed="1772" dbindex="126817">
 Alain Carpentier de Changy  va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Alain de Changy va nixer el 5 de febrer del 1922 a Brusselles, Blgica i va morir el 5 d'agost del 1994 Etterbeek, Brusselles, Blgica.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de maig del 1959 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Alain de Changy va participar a una nica cursa puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint classificar-se per la prova  i no assolint cap punt per la classificaci del campionat del mn.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325423" title="Rudolf Schmundt" nonfiltered="1780" processed="1773" dbindex="126818">


Rudolf Schmundt (13 d'agost de 1896 - 1 d'octubre de 1944) va ser un oficial del Wehrmacht Heer durant la Segona Guerra Mundial.

Va nixer a Metz, al s d'una famlia d'oficials. Desprs de finalitzat la seva educaci secundria a Brandenburg al Havel. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial va ingressar a l'exrcit, servint com a Tinent al 9 Regiment d'infanteria a Potsdam. 

Segu a l'Exrcit durant la Repblica de Weimar. A partir de 1931 serv al departament de personal del Ministeri de les Forces Armades, sent promogut a capit, i al 1936 a Major. Entre 1935 i 1936 va ser nomenat comandant de companyia a la 18a Divisi d'Infanteria a Liegnitz. El 29 de gener de 1938 pass a ser ajudant de Hitler, passant a formar part dels qui tenien accs directe al Fhrer, al qui admirava sense reserva; i a partir d'aquell moment, promocion rpidament a l'escalaf: tinent coronel al 1939, coronel al 1939, Major General al 1942 i Tinent General al 1943.

Pass la Segona Guerra Mundial com a Cap Adjunt de l'Exrcit davant Hitler i, des de l'1 d'octubre de 1942, serv com a Cap del Departament de Personal de l'Exrcit.

Va morir a l'hospital de Rastenburg (Prssia Oriental), de resultes de les ferides rebudes a l'atemptat contra Hitler al Wolfschanze el 20 de juliol. A ttol pstum va rebre l'Orde Alemany el 7 d'octubre de 1944. Va ser enterrat al cementiri dels invlids de Berln.

Schmundt va ser substitut com a Cap del Departament de Personal pel General Wilhelm Burgdorf, el Cap Adjunt. 

Scmundt va ser un nazi convenut fins a la seva mort. Desprs d'assumir el control del departament de personal de l'exrcit, seleccion als oficials sobretot en base a criteris de confiana poltica. Sovint funcion com un mitjancer entre Hitler i la cpula militar.

 Promocions  . 
 General der Infanterie: 1/9/1944 (antiguitat 1/7/1944);
 Generalleutnant: 1/4/1943;
 Generalmajor: 1/1/1942 (antiguitat 1/10/1941);
 Oberst: 4/8/1939;
 Oberstleutnant: 1/10/1938;
 Major: 1936;
 Hauptmann: 1931;
 Oberleutnant;
 Leutnant: 22/3/1915;
 Fahnenjunker: 10/8/1914;

 Condecoracions  . 
 Orde Alemany: 7/10/1944 (a ttol pstum);
 Creu de Ferro 1914 de 1a classe ;
 Creu de Ferro 1914 de 2a classe;
 Creu d'Honor 1914-1918 ;
 Medalla dels 12 anys de Servei a la Wehrmacht;
 Creu dels 25 anys de Servei a la Wehrmacht;
 Insgnia d'Or del Partit;
 Insgnia de Ferit del 20 de juliol de 1944;

 Fonts .


Article tradut de l'article alemany a ;
Article tradut de l'article angls a ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325426" title="Radovan Karadi?" nonfiltered="1781" processed="1774" dbindex="126819">

Radovan Karadzic (Petnjica, Montenegro, 1945) s un poltic serbi de Bsnia, psicleg, i poeta acusat de crims de guerra i genocidi pel Tribunal Penal Internacional per a l'antiga Iugoslvia (ICTY) a L'Haia.

Fill de txtnik presoner, va ajudar a la seva mare en la llar i en el camp durant gran part de seva la infncia.

L'any 1960 es va traslladar a Sarajevo, on ms tard va conixer a la seva esposa, Ljiljana, es va graduar com a metge, i treball com a psicleg en un hospital de la ciutat.

Tamb es va convertir en un poeta i va caure sota la influncia de l'escriptor nacionalista serbi Dobrica  osi , qui el va animar a entrar en poltica. Anys ms tard, desprs de treballar breument per al Partit Verd, va ajudar el 1990 a crear el Partit Democrtic Serbi en resposta al creixement dels partits nacionalistes croats i bosnians, i dedicat a la meta d'una Gran Srbia. Menys de dos anys ms tard, amb Bsnia i Hercegovina reconeguda com un estat independent, va declarar la creaci de la independent Repblica Srbia de Bsnia i Hercegovina, posteriorment rebatejada com Republika Srpska amb capital a Sarajevo, i ell mateix com cap d'estat.

Va ser el principal impulsor de la guerra de Bsnia (1992-95) contra els musulmans bosnians i els croats i va dirigir durant 43 mesos el setge de Sarajevo, que va causar ms de dotze mil morts, i la matana de Srebrenica, que en va fer ms de vuit mil. Va ser conjuntament acusat en 1995, juntament amb el cap militar dels serbis de Bsnia Ratko Mladi , per crims de guerra que es van cometre durant la guerra 1992-95, i es va veure obligat a dimitir com a president l'any 1996 per l'amenaa de sancions contra la Repblica Srpska, i ms tard va passar a la clandestinitat.

Fou capturat la nit del 21 de juliol de 2008 als afores de Belgrad (Srbia) quan anava sol pel carrer.

Referncies.


Enllaos.
 CNN, 21/7/2008, Notcia: Bosnia war crime suspect Karadzic arrested ;
 Vdeo de la BBC, 22/7/2008: Conferncia de premsa de les autoritats srbies sobre la detenci de Karadzic ;
 Vilaweb, 23/07/2008: La detenci de Karadzic acosta Srbia a Europa;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325428" title="Comparatiu entre netbooks" nonfiltered="1782" processed="1775" dbindex="126820">


Aquesta s una comparativa entre diferents dispositius considerats netbooks.
Disponibles.

L'OLPC es produeix actualment per 195-210$. L'objectiu s produir un porttil per 100$. No est disponible per a usuaris privats, noms per a governs que en facin grans comandes. Existeix el projecte anomenat "Give one Get one" que fa possible comprar un OLPC sempre que se'n faci una donaci d'un altre.;

Properament.

Aquesta s una llista de netbooks que seran produts properament.


Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325429" title="Boundiali" nonfiltered="1783" processed="1776" dbindex="126821">
Boundiali s una ciutat de Costa d'Ivori, cap de districte de prefectura del departament del mateix nom des de 1974, a la Regi de les Sabanes, al nord del pas, prop de Mali. Els seus habitants, dels quals el nombre s estimat en 41.000, sn anomenats els Boundialikas.

La ciutat s situada entre Korhogo i Odienn, Seguela i Tingrla. A ms a ms de Boundiali, el departament comprn les sotsprefectures de Ganaoni, Kouto, Gbon, Kolia, Kassr, Sianhala i Siempurgo.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325437" title="Nurikabe (joc)" nonfiltered="1784" processed="1777" dbindex="126822">
El nurikabe (japons:      o mur invisible) s un trencaclosques de collocaci, de l'estil del sudoku, que requereix noms pacincia i l'aplicaci lgica d'una srie de regles. Aparentment, Nikoli ha inventat i donat el nom a aquest joc, que va aparixer publicat per primera vegada el 1991. El nom del joc, nurikabe, s el d'un esperit de la mitologia japonesa, un mur invisible que barra el pas en un cam.

 Regles .

El joc es juga tpicament en una rea rectangular quadriculada en celles. Algunes de les celles contenen nmeros. L'objectiu del joc s pintar determinades celles per acabar construint una figura contnua (segons la metfora que fem servir, un cam o un riu) que ha de seguir aquestes regles:

 Qualsevol cella ha d'acabar formant part o b d'una paret (o illa) o b del cam (o riu). Les parets del cam (o les illes del riu) es formen amb blocs de celles contiges. Les parets (o illes) no es poden tocar costat per costat, per s en diagonal o pels vrtexs.

 Els nmeros indiquen quantes celles ha de tenir exactament una paret (o illa), incloent la cella del nmero. Cada paret (o illa) noms pot contenir un nmero.

 El cam (o riu) ha d'acabar formant un sol continu (amb tantes ramificacions com calgui) i totes les seves celles han d'estar connectades costat per costat almenys amb una altra.

 El cam (o riu) no pot tenir blocs de 2 x 2 celles, s a dir, no poden haver-hi sales (ni llacs). Per altra banda, les parets (o illes) s que poden tenir blocs de 2 x 2 celles o qualsevol altra forma.

Tpicament, els jugadors marquen amb un punt les celles no numerades que ja s'ha determinat que han de ser parets, i ombregen les celles que ja s'ha determinat que han de ser part del cam continu. Per aix, les celles de les parets tamb s'anomenen blanques i les del cam s'anomenen negres.

 Soluci .

Com en altres trencaclosques de pura lgica, s'espera una nica soluci, i una quadrcula amb nmeros a l'atzar s molt improbable que proporcioni un trencaclosques nurikabe
amb una nica soluci.

Per a solucionar un nurikabe no s'ha intentar endevinar, sin que cal seguir una srie de procediments i regles ben simples, assumint que el jugador s prou despert per trobar on cal aplicar cadascuna.

L'errada ms comuna dels jugadors novells s concentrar-se en determinar noms celles negres o celles blanques, quan la majoria de nurikabe requereixen canviar alternativament de procediment. Per exemple, marcar alguna cella blanca pot comportar marcar-ne alguna altra de negra perqu no quedi allada, i recprocament. Curiosament, la regla ms fcil d'oblidar s la ms bsica: totes les celles han de ser o b negres o b blanques, aix que si es pot provar que una cella no pot ser d'una mena llavors ha de ser de l'altra.

 Estratgia bsica .



 Les celles que queden entre dues illes incompletes (celles amb nmeros i celles blanques adjacents) han de ser negres, ja que dues illes noms es poden tocar diagonalment. Sovint aquesta s la manera de comenar un nurikabe, marcant com negres les celles adjacents a dos o ms nmeros.

 Quan es completa una illa (quan ja cont tantes celles blanques com requereix el seu nmero), totes les celles que hi toquen de costat han de ser negres. bviament, qualsevol cella amb un '1' s una illa completa ja d'entrada, i ja es poden allar amb quatre negres al voltant de bon principi.
Exemple: si la cella central cont '1', les quatre al voltant seu han de ser negres:




 Quan tres celles negres formen un angle en L o colze, la quarta cella que queda envoltada ha de ser blanca, altrament es formaria una sala o llac (que no pot ser d'acord amb la regla que no permet rees negres de 2 x 2).
Exemple: si A, B, C sn negres, llavors X no pot ser negre, X ha de ser blanc:




 Totes les celles negres han d'acabar connectades. Per tant, si queda una regi negra amb una nica manera possible de connectar-se a la resta d'rees negres, llavors aquest nic cam de connexi ha de ser negre.

 Totes les celles blanques han d'acabar formant part d'una illa en particular. Per tant, si queda una rea blanca sense nmero amb una nica manera possible de connectar-se a una regi numerada blanca, llavors aquest nic cam de connexi ha de ser blanc.

 Per a solucionar alguns trencaclosques caldr determinar celles inabastables (celles que no es poden connectar amb cap nmero, o b per ser massa lluny de cap d'ells o b per tenir l'accs bloquejat per altres nmeros). Aquestes celles inabastables han de ser negres. Sovint resoldre aquestes celles remotes permetr continuar progressant cap a la soluci, potser perqu noms tindran un nic cam de connexi a la resta de celles negres, o potser formaran algun colze que requerir donar per blanca la seva quarta cella i que potser noms es pot connectar amb una rea numerada determinada, etc.

 Estratgia avanada .

 Si hi ha una rea quadrada amb dues celles negres i dues celles desconegudes, almenys una de les dues desconegudes ha de quedar blanca (d'acord amb la regla que no permet rees negres de 2 x 2). Aix que si una de les dues celles desconegudes (diguem-li 'X') noms es pot connectar amb una cella numerada a travs de l'altra cella desconeguda (diguem-li 'Y'), llavors Y ha de ser necessriament blanca (ara b, X tant podria ser blanca com negra).
Exemple: Si A i B sn negres, llavors almenys un de X o Y ha de ser blanc. Si a ms cal connectar amb F blanc, llavors Y ha de ser tamb blanc:



 Si una illa de mida N ja t N-1 celles blanques identificades, i noms queden dues celles per poder triar quina s la que falta, i aquestes dues celles desconegudes es toquen per una punta (en diagonal), llavors la cella per on es toquen, a la banda ms lluny de l'illa, ha de ser necessriament negra.
Exemple: Si A i B sn blancs, i per acabar la seva illa noms falta per decidir una cella que pot ser X o Y, llavors Z ha de ser negre, perqu almenys un de X o Y ha de ser blanc:



 Com a corollari de l'anterior, per a qualsevol cella que cont '2', si dos costats contigus ja s'han identificat com a negres, la cella al vrtex oposat ha de ser negra.
Exemple: Si la cella central cont '2', i A i B sn negres, llavors X ha de ser negre:



 Un altre exemple: Si la cella amb 3 est arraconada, o b A o b B o b tots dos han de ser blancs, per tant, davant de la cella amb 2, la cella X ha de ser negra:



Enllaos externs.
Pgina sobre Nurikabe de Nikoli, en angls;
Nurikabe is NP-Complete (en angls) (cal Adobe Acrobat Reader);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325438" title="Copa de les Ciutats en Fires 1961-62" nonfiltered="1785" processed="1778" dbindex="126823">
La Copa de les Ciutats en Fires 1961-62 fou la quarta edici de la Copa de les Ciutats en Fires i es disput la temporada 1961-62. Van participar cinc seleccions de ciutats, tres de les quals van quedar eliminades a la primera ronda. La final la van disputar dos clubs dels Pasos Catalans, el Valncia CF i l'FC Barcelona, emportant-se els primers el ttol per primer cop.

Primera Ronda.


Segona Ronda.


Quarts de final.


 Semifinals .


 Final .




 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325439" title="Copa de les Ciutats en Fires 1962-63" nonfiltered="1786" processed="1779" dbindex="126824">
La Copa de les Ciutats en Fires 1962-63 fou la cinquena edici de la Copa de les Ciutats en Fires i es disput la temporada 1962-63. Van participar cinc seleccions de ciutats, quatre de les quals van quedar eliminades a la primera ronda. El Valncia CF derrot el NK Dinamo Zagreb, assolint per segon cop consecutiu el tttol.

Primera Ronda.


Segona Ronda.


Quarts de final.


 Semifinals .


 Final .




 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325440" title="Copa de les Ciutats en Fires 1963-64" nonfiltered="1787" processed="1780" dbindex="126825">
La Copa de les Ciutats en Fires 1963-64 fou la sisena edici de la Copa de les Ciutats en Fires, que es disput la temporada 1963-64. La competici fou guanyada pel Saragossa en una final a partit nic disputat al Camp Nou de Barcelona contra el Valncia CF, que arribava a la seva tercera final consecutiva. Noms particip una selecci de ciutat, la de Copenhaguen.

Primera Ronda.


Segona Ronda.


Quarts de final.


 Semifinals .


 Final .




 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325441" title="Dora Santacreu" nonfiltered="1788" processed="1781" dbindex="126826">
Dora Santacreu s una actriu catalana de teatre i de cinema de dilatada trajectria. Tamb va tenir companyia prpia a la dcada dels anys 60 del segle passat. Va estar casada amb l'actor de teatre i cinema Carlos Lucena.

 Trajectria artstica .

 Teatre .

 1955. Antgona de Sfocles, adaptaci de Jos Mara Pemn. En el personatge dAntgona.
 1962. Cena de matrimonios d'Alfonso Paso.
 1963. El glorioso soltero de Joaqun Calvo Sotelo. Estrenada al teatre Guimer de Barcelona.
 1973. Las gatas sicilianas d'Enric Ortenbach;
 2002. Dramtic, d'Albert Mestres. Estrenada a l'Brossa Espai Escnic de Barcelona.

 Cinema .

 1976. Las largas vacaciones del 36. Director: Jaime Camino;
 2006. La silla. Director: Julio D. Wallovits;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325442" title="Copa de les Ciutats en Fires 1964-65" nonfiltered="1789" processed="1782" dbindex="126827">
La Copa de les Ciutats en Fires 1964-65 fou la setena edici de la Copa de les Ciutats en Fires, disputada la temporada 1964-65. La competici fou guanyada pel Ferencvrosi TC en una final disputada a partit nic en camp contrari, contra la Juventus F.C. a l'Stadio Comunale. Fou el primer cop que el ttol marx a un club de l'Europa Oriental.

Primera Ronda.


Segona Ronda.


Tercera Ronda.


Quarts de Final.


Semifinals.


 Final .




 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325443" title="Copa de les Ciutats en Fires 1970-71" nonfiltered="1790" processed="1783" dbindex="126828">
La Copa de les Ciutats en Fires 1970-71 fou la tretzena i ltima edici de la Copa de les Ciutats en Fires, disputada la temporada 1970-71. Fou guanyada per segon cop pel Leeds United que derrot a doble partit a la Juventus FC. Per primer cop la final es decid pel doble valor dels gols en camp contrari. A partir de la temporada segent, la UEFA agaf el control de la competici i reorganitz la competici creant la Copa de la UEFA.

Per tal d'assignar el trofeu en propietat, s'organitz una final entre els dos clubs ms triomfants a la competici, el Leeds United, darrer campi, amb dos ttols i un segon lloc, i el FC Barcelona, primer campi, mxim guardonat amb tres ttols i un cop ms finalista.


Primera Ronda.


Segona Ronda.


Tercera Ronda.


Quarts de final.


 Semifinals .


 Final .




 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325444" title="Setge d'Hostalric (1810)" nonfiltered="1791" processed="1784" dbindex="126829">



El setge d'Hostalric de 1810 fou el setge que pat la vila d'Hostalric durant el 1810 en el marc de la Guerra del Francs. Desprs de 5 mesos de setge la vila acab rendint-se a les tropes franceses. La defensa  fou liderada pel comandant espanyol Julin Estrada. 
Antecedents.
Des d'antic Hostalric es una plaa d'importncia estratgica ja que es l'nic pas natural entre Girona i Barcelona.

Aquest fet feu que les tropes franceses intentessin, sense xit, ocupar la vila el juliol de 1808. Durant els dos primers setges de Girona des d'Hostalric es dificultaven les comunicacions entre Barcelona i Frana i s'enviaven, moltes vegades sense xit, queviures i forces per a resistir dits setges.

desprs de la rendici de Girona els francesos es plantegen seriosament el setge de la fortificaci d'Hostalric
El setge.
L'11 de gener de 1810 arriben a Hostalric 2.500 infants i 200 cavalls francesos que serien reforats, ven aviat, per 3.500 soldats sota les ordres del general Mazzuchelli. La fortalesa, sota les ordres del comandant Julin Estrada, qued bloquejada. S'inicia el setge.

Els assetjadors francesos havien de fer front, a banda del foc de la fortalesa, a les accions hostils dels sometents dels pobles vens de Breda, Sant Celoni i Tordera, entre altres.
 
El 21 de gener el francesos aconsegueixen la primera victria: ocupen la Torre dels Frares, defensada per 25 miquelets del ter de Girona que desprs de 3 dies d'atacs i veient que el seu capit es mort rendeixen la torre.

El 20 de febrer les tropes franceses reben l'atac de de diferents partides provinents del Valls que procuren trencar el setge par a fer entrar queviures i reforos. La resposta francesa fou acarnissada, iniciaren un bombardeig ininterromput durant els segents 9 dies.

El 5 de mar miquelets del Maresme aconsegueixen trencar el setge i poden fer entrar reforos a la plaa, s l'ultim com que s'aconsegueix.

Els francesos fortifiquen les seves posicions i inicien un bombardeig sistemtic per tal d'enderrocar les muralles de la fortalesa.

Finalment, la nit del 12 de maig, amb les muralles derrudes, el subministre d'aigua tallat i sense possibilitat de resistir amb xit, el comandant Estrada organitza una sortida a la desesperada per tal de fugir. Malgrat que inicialment, i gracies al foc de cobertura del sometent i els ferits que resten a la fortalesa, poden fugir de la plaa, els fugits es troben a l'alada de Sant Feliu de Buixalleu amb una columna francesa que aconsegueix captura, entre d'altres, al comandant Estrada.

El 13 de maig les tropes franceses ocupen la fortalesa.

Conseqncies.

La vila d'Hostalric queda prcticament derruda. Desprs de cinc mesos de setge i mes de 6.000 bombes llenades feren que de les dos centes cases de la vila noms quatre restaren intactes.

Del setge aconseguiren escapar uns set cents homes que es reuniren a Vic on el Capit General O'Donnell els conced una medalla d'or.

Els malalts i ferits que quedaren en la fortalesa, unes 100 persones, salvaren la vida gracies a les negociacions que pogu fer l'interventor del hospital, Manuel Miguel Mellado, amb el general Mazzuquelli, qui convenut per l'interventor retingu les seves tropes d'entrar a "sang i foc" a la fortalesa.

Enllaos.
Asedio y huida de Hostalric (castell);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325445" title="Copa de les Ciutats en Fires 1965-66" nonfiltered="1792" processed="1785" dbindex="126830">
La Copa de les Ciutats en Fires 1965-66 fou la vuitena edici de la Copa de les Ciutats en Fires disputada la temporada 1965-66. El triomf final fou pel FC Barcelona, que assolia aix el seu tercer ttol a la competici.

Primera Ronda.


Segona Ronda.


Tercera Ronda.


Quarts de final.


 Semifinals .


 Final .




 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325446" title="Amparo Bar" nonfiltered="1793" processed="1786" dbindex="126831">
Empar Bar i San Martn, ms coneguda amb el nom artstic d'Amparo Bar (Barcelona, 21 de setembre de 1937) s una actriu catalana de teatre, cinema i televisi que ha fet prcticament tota la seva carrera professional a Madrid. Va comen fent teatre a Barcelona al costat d'Adolf Marsillach. Aquests darrers anys s'ha fet molt popular arran de la seva participaci a la srie televisiva Siete vidas, interpretant el personatge de la Sole.

Trajectria professional.
teatre
 1957. No s mai tard...si s'arriba d'hora de Jaume Villanova i Torreblanca. Estrenada al teatre Romea de Barcelona per la Companyia Maragall. En el personatge de Marisa.
televisi
 1991. Quart segona (srie), dirigida per Esteve Duran. Produda per Televisi de Catalunya;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325449" title="Pawe? M?ciwoda" nonfiltered="1794" processed="1787" dbindex="126832">

Pawe  M ciwoda (; (20 de febrer de 1967) s un msic de rock polons que es va unir a Scorpions en el 2003 com a baixista, tornant com a membre oficial del grup el 10 de gener de 2004.

 Carrera .
Nascut en Wieliczka, Polnia, Mciwoda va comenar a tocar el baix semi-professionalment a l'edat de 15 anys. El seu primer grup va ser the Little Egoists. Ms tard es va unir a les agrupacions d'avant-garde Dupa i Pudelsi. Gaireb al mateix temps va llanar el seu primer disc en solitari, anomenat Radi Wieliczka. Amb Scorpions ha estat en l'enregistrament dels discs Unbreakable i Humanity Hour 1. 

 Articles relacionats.


 Enllaos externs .
   Web de Scorpions;
   Info al web oficial de Scorpions;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325450" title="Francis Buchholz" nonfiltered="1795" processed="1788" dbindex="126833">

Francis Buchholz (19 de febrer de 1954), s un baixista alemany, fams per haver pertangut a la banda de Heavy Metal Scorpions.

 Carrera .
Com a baixista de Scorpions, Francis va aconseguir un xit mundial, especialment en els Estats Units, Canad, Jap, Brasil, Mxic, a tota Europa i en altres pasos.

El 1992 deixa l'agrupaci. Va escriure el llibre "Bass Magic", material de consulta per als baixistes.

El 2005 va decidir tornar als escenaris, quan va decidir sortir de gira amb Uli Jon Roth, ex-guitarrista tamb de Scorpions. 

 Discografia amb Scorpions .
 Fly to the Rainbow (1974);
 In Trance (1975);
 Virgin Killer (1976) ;
 Taken by Force (1977);
 Tokyo Tapes (1978, en directe);
 Lovedrive (1979);
 Animal Magnetism (1980);
 Blackout (1982);
 Love at First Sting (1984);
 World Wide Live (1985, en directe);
 Savage Amusement (1988);
 Crazy World (1990);


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
  Web oficial del msic;
  Info de Francis Buchholz;
  lbums de Francis Buchholz;
  Info de Francis Buchholz;
  Info de Francis Buchholz;
  Citacions de Francis Buchholz;
  Info de Francis Buchholz;
  Info de Francis Buchholz;
  Info de Francis Buchholz ;
  Discs de Scorpions amb en Buchholz;
  Francis Buchholz a AOL Music;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325451" title="Enric Arredondo i Gil de Bernab" nonfiltered="1796" processed="1789" dbindex="126834">
Enric Arredondo i Gil de Bernab (Barcelona, 5 d'abril de 1940 - desembre 2006) va ser un actor catal de teatre, cinema i televisi. Va estudiar a l'Institut del Teatre. Premi Nacional de Cinema de la Generalitat de Catalunya, l'any 1993.

Trajectria professional.
teatre
 1957. Cam d'estrellas de Josep Castillo Escalona. Estrenada a l'Orfe Gracienc.
 1958. Carlos V, Emperador, original de Manuel Macas Genes. Al teatre Romea, de Barcelona.
 1959. Un pobre diable, original de Xavier Regs. Estrenada al teatre Alexis.
 1962, mar. Joc de taula, original d'Enric Ortenbach. Estrenada al Teatre Candilejas de Barcelona.
 1962, 27 juliol. Voces de gesta, original de Ramn Mara del Valle-Incln. Estrenada al teatre Grec de Barcelona.
 1963, gener. L'ngel de la guarda de Frederic Soler (Seraf Pitarra). Al teatre Romea.
 1963, novembre. Quan no sigui amb tu de Ventura Porta i Ross. Estrenada al Teatre Romea, de Barcelona.
 1964. La dida de Frederic Soler (Seraf Pitarra). Al teatre Romea.
 1965, juny. Pariente lejano sin sombrero, original de Mercedes Ballesteros. Estrenada al Teatre Windsor, de Barcelona.
 1965, octubre. Solo para hombres de Sacha Guitry. Estrenada al Teatre Romea de Barcelona.
 1969. Aquell atractiu que es diu el knack o qui no te grapa no endrapa. Estrenada al Teatre Windsor de Barcelona. Direcci de Ventura Pons.
 1971, gener. Noies perdudes en el parads, original d'Antoni Ribas. Estrenada asl Teatre CAPSA, de Barcelona.
 1975. El criat de dos amos, de Carlo Goldoni. Al Teatre Espanyol de Barcelona. ;
cinema
 1991/3. La febre d'or. Director: Gonzalo Herralde;
 1994. Sombras paralelas. Director: Gerardo Gormezano;
 1996. Asunto interno. Director: Carles Balagu;
 1996. El pasajero clandestino. Director: Agust Villaronga, en el paper de comandante. ;
 1999. No respires: El amor est en el aire. Director: Joan Potau;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325453" title="Kissing Cup's Race (any 1920)" nonfiltered="1797" processed="1790" dbindex="126835">

Kissing Cup's Race s una pellcula entorn d'un fams cavall de curses britnic anomenat Kissing Cup. Sobre aquest tema s'han filmat altres pellcules. Es basa en un poema de Campbell Rae Brown.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325455" title="Herman Rarebell" nonfiltered="1798" processed="1791" dbindex="126836">

Herman Rarebell (conegut com el The German, L'Alemany en catal) (18 de novembre de 1949) s un bateria alemany, popular per ser part del grup de heavy metal Scorpions.

 Carrera .
Rarebell va ser un important compositor en la histria del grup, escrivint clssics com Another Piece of Meat, Falling in Love, Passion Rules The Game, Rock You Like a Hurricane, Make It Real, Dynamite, Blackout, Arizona, Bad Boys Running Wild, Don't Stop At the Top, Tease Me Please Me, entre altres.

Al 1982 va llanar el seu primer disc en solitari: Nip In The Bud.

El 3 d'agost de 2006, s'uneix novament a Scorpions en el festival Wacken, com a convidat especial, al costat dels guitarristes Uli Jon Roth i Michael Schenker.

Al 2007 Rarebell llana un nou disc en solitari, anomenat I'm Back.

 Discografia amb Scorpions .
 Taken by Force (1977);
 Tokyo Tapes (1978, en directe);
 Lovedrive (1979);
 Animal Magnetism (1980);
 Blackout (1982);
 Love at First Sting (1984);
 World Wide Live (1985, en directe);
 Savage Amusement (1988);
 Crazy World (1990);
 Face the Heat (1993);
 Live Bites (1995, en directe);


 Vegeu tamb .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Entrevista a HardRadio.com;
  Info de Herman Rarebell a MySpace.com;
  Discs de Herman Rarebell;
  Info de Herman Rarebell;
  Info de Herman Rarebell;
  Info de Herman Rarebell i el seu disc del 2007;
  Herman Rarebell: Is Back;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325456" title="Ralph Rieckermann" nonfiltered="1799" processed="1792" dbindex="126837">

Ralph Rieckermann (8 d'agost de 1962) s un baixista alemany, millor conegut pel seu treball amb el grup Scorpions de 1993 a 2004. Va tocar en tots els discs de Scorpions des de Face the Heat (1993) fins a Acoustica (2001). Va ser reemplaat pel baixista polons Pawel Maciwoda per a l'enregistrament del disc Unbreakable. 

 Discografia amb Scorpions .
 Face the Heat (1993);
 Live Bites (1995, en directe);
 Pure Instinct (1996);
 Eye II Eye (1999);
 Moment of Glory (amb la filarmnica de Berlin, 2000);
 Acoustica (acstic, 2001);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325458" title="Copa de les Ciutats en Fires 1966-67" nonfiltered="1800" processed="1793" dbindex="126838">
La Copa de les Ciutats en Fires 1966-67 fou la novena edici de la Copa de les Ciutats en Fires disputada la temporada 1966-67. La competici fou venuda pel NK Dinamo Zagreb a dos partits contra el Leeds United. Per primer cop en la histria de la competici, no es disputaren partits de desempat. Si els dos clubs quedaven empatats el vencedor es decidia per la regla del valor doble dels gols en camp contrati o pel llanament d'una moneda, desprs de la prrroga. El Dinamo fou beneficiat per aquesta nova regla.

Primera Ronda.


Segona Ronda.


Tercera Ronda.


Quarts de final.


 Semifinals .


 Final .




 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325461" title="Jrgen Rosenthal" nonfiltered="1801" processed="1794" dbindex="126839">


Jrgen Rosenthal s un bateria alemany de Rock. Va ser membre del grup Dawn Road de Uli Jon Roth, per va ser tamb membre de Scorpions, amb en Roth i en Francis Buchholz, quan Dawn Road va annexar la formaci amb Klaus Meine i Rudolf Schenker. En Rossenthal apareix a Fly to the Rainbow abans de marxar. Per apareix desprs a Eloy, i escriu les lletres de les canons de l'lbum de 1977 anomenat Ocean.

Discografia.
 Scorpions - Fly to the Rainbow (1974);
 Eloy - Dawn (1976);
 Eloy - Ocean (1977);
 Eloy - Live (1978);
 Eloy - Silent Cries and Mighty Echoes (1979);
 Ego on the Rocks - Acid in Wounderland (1981);
 Echo Park - Echo Park (1988);


 Vegeu tamb .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325465" title="Coix" nonfiltered="1802" processed="1795" dbindex="126840">


Un coix s un sac de tela, cuir, etc, rectangular, rod, etc, cosit per tots costats, ple de llana, ploma, crin, escuma de nil o altra matria filamentosa i elstica, per a recolzar-hi el cap, repenjar-hi l'esquena, els braos, posar sota els peus, etc.

Referncies.


Enllaos externs.
 Coixins de porcellana ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325467" title="Frankenstein (any 1910)" nonfiltered="1803" processed="1796" dbindex="126841">


Frankenstein s una pellcula de 1910 basada en la novella Frankenstein o el modern Prometeu, de Mary Shelley i dirigida per J. Searle Dawley.

Aquesta cinta de 16 minuts s la primera adaptaci a la pantalla dels personatges de la novella de Mary Shelley i va ser produda per Thomas Alva Edison. La pellcula va ser rodada en cinema mut i cmera fixa en pla general durant tota la seva durada.

Es va rodar en tres dies als edificis Edison Studios del Bronx a Nova York, a pesar que Edison era el seu productor no va tenir una participaci activa en la pellcula, nicament va posar el seu nom. El director, J. Searle Dawley la va escriure i va dirigir per a la seva visi en el Quinetoscopi. Es va estrenar el 18 de mar d'aquell mateix any i va ser una adaptaci lliure de la novella.

El personatge de Vctor Frankenstein de 35 anys; no era gaire fidel a la visi que va plasmar Shelley a la seva novella, no era tan complex ni minucis, i tenia un semblant semblant al d'un mag, en comptes d'un cientfic. En la seva primera versi Frankenstein va crear el monstre en un calder bullint a diferncia d'altres de posteriors en les quals es valia de l'energia d'un llamp.


 Repartiment .
 Augustus Phillips   Dr. Frankenstein;
 Mary Fuller   Elizabeth;
 Charles Ogle   El Monstre de Frankenstein;

 Argument .
Victor Frankenstein s un jove estudiant de 35 anys d'edat, que tracta de crear la criatura perfecta. Tanmateix, els seus experiments el porten a crear un terrible monstre deforme; que constantment ataca. Per aquella criatura desapareix en mirar-se en un mirall.

 Conservaci .
Durant molts anys, aquesta pellcula, es creia perduda. En 1963, una descripci de l'argument i imatges van anar descobertes publicades a vells arxius d'Edison.

Els anys 50 una impressi d'aquesta pellcula va ser comprada per Wisconsin film collector a Alois F. Dettlaff, que no va comprendre la seva raresa fins gaires anys ms tard. La seva existncia primer va ser revelada a mitjan els anys 1970. Encara que una mica deteriorada, la pellcula estava en condici de ser visible completa, amb ttols i tints com el 1910. Detalff tenia una cpia de preservaci de 35 mm feta per Jorge Eastman House a finals dels 70.

 Curiositats .
En la publicitat de la pellcula, lEdison Film Company va informar que: S'ha intentat eliminar amb compte totes les situacions realment repulsives i concentrar-se sobre els problemes mstics i psicolgics que es troben en aquest sorprenent relat".

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325471" title="Jimmy Bain" nonfiltered="1804" processed="1797" dbindex="126842">
Jimmy Bain (nascut el 19 de desembre de 1947) s un baixista escocs fams per haver tocat en els grups Rainbow i Dio amb Ronnie James Dio. Va treballar amb Thin Lizzy amb en Phil Lynott, co-escriptor en els seus lbums en solitari.

Bain va nixer a Newtonmore, Highland, a Esccia. 
Jimmy Bain va actuar en diversos grups locals novells abans d'emigrar a Vancouver amb la seva famlia. En els seus primers vint anys va actuar professionalment a Street Noise. Va tornar a Londres, i es va unir a Harlot a principis de 1974, desprs de haver rebutjat l'oferta per entrar a The Babys.

Rainbow.

En Bain va demanar d'unir-se a Rainbow desprs d'en Ritchie Blackmore hagus fet un concert a Marquee. 
Jimmy hauria d'haver gravat el Rising i actuat a la segent gira mundial. El gener de 1977, en Bain es va unir al grup.

En Jimmy llavors va rondar per Europa amb en John Cale i desprs va aparixer al Overnight Angels de Ian Hunter.

Discogragia.

Amb Rainbow.
 Rising (1976);
 On Stage (1977);
 Live in Germany (1994);

Amb Mike Montgomery.
 Solo (1976);

Amb Phil Lynott.
Solo in Soho (1980);
The Philip Lynott Album (1982);

Amb Wild Horses.
 Wild Horses (1980);
 Stand Your Ground (1981);

Amb Gary Moore.
 Dirty Fingers (1983);

Amb Dio.
 Holy Diver (1983);
 The Last in Line (1984);
 Sacred Heart (1985);
 Intermission (1986);
 Dream Evil (1987);
 Magica (2000);
 Killing the Dragon (2002);

Amb World War III.
 World War III (1991);

 Enllaos externs .
Entrevista del 2007 amb Jimmy Bain












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325473" title="10.000 A.C." nonfiltered="1805" processed="1798" dbindex="126843">

10.000 a. C. s una pellcula estatunidenca de l'any 2008 sobre la prehistria, dirigida per Roland Emmerich i protagonitzada per Camilla Belle i Steven Strait.

 Sinopsi .

Era un temps en el qual l'home i la bstia eren indomables i el poders mamut vagava per la terra. Un temps en qu les idees i creences van nixer i van donar forma a la humanitat. 10.000 a. C. Un jove caador D'Leh (Steven Strait) segueix en la seva recerca per liderar un exrcit al vast desert, combatent contra les dents sable, mamuts i els depredadors prehistrics, mentre desenterrava una civilitzaci perduda i intentava rescatar la dona que estimava Evolet (Camilla Belle) del malvat Seor de las Guerras, que estava decidit a posseir-la.

 Producci .

Warner Bros. Pictures, en associaci amb Legendary Pictures, presenta 10.000 a. C., dirigida per Roland Emmerich (Independence Day, The Day After Tomorrow). Aquesta aventura pica s protagonitzada per Steven Strait (Sky High) i Camilla Belle (When a Stranger Calls).

Una producci de Centropolis Entertainment de Roland Emmerich Film, 10.000 a. C. s dirigida per Roland Emmerich, el gui va ser realitzat per Emmerich i Harald Kloser i va ser produda per Michael Wimer (Welcome to America), Roland Emmerich i Mark Gordon (The Day After Tomorrow).

Els productors executius sn Tom Karnowski (Everything is Illuminated), Harald Kloser, Thomas Tull (Superman Returns) i Bill Fay. El coproductor s Ossie Von Richthofen (Welcome to America). El director de fotografia s Ueli Steiger (The Day After Tomorrow) i la producci s dissenyada per Jean Vincent Puzos (Lord of War). La pellcula est sent editada per Alex Berner (Perfum: The Story of a Murderer). El compositor s Harald Kloser i el vestidor s dissenyat per Renee April (The Day After Tomorrow).

10.000 a. C. va ser filmada a Nova Zelanda, Sud-frica i Nambia i ser distribuda per Warner Bros. Pictures, una companyia de Warner Bros. Entertainment.

El director, Roland Emmerich, i el compositor, Harald Kloser, van escriure el gui original. Quan el projecte va rebre llum verda de Columbia Pictures, el guionista John Orloff va comenar el treball redactant un nou projecte sobre la base del gui original. Columbia, sota Sony Pictures Entertainment, va abandonar el projecte a causa de problemes de calendari, pel qual Warner Bros. el va recollir posteriorment.

 Protagonistes .

 Steven Strait, com D'Leh, caador de mamuts.
 Camilla Belle, com Evolet, l'amor de D'Leh.
 Cliff Curtis, com a Tic-Tic, mentor de barba.
 Omar Sharif, com Old Baku (narrador).
 Reece Ritchie, com Moha;
 Nathanael Baring, com Baku.

 Enllaos externs .

 Lloc  web oficial de 10.000 a. C.;
  10.000 A.C. a Internet Movie Database;
  10,000 BC a Rotten Tomatoes;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325475" title="Godzilla (any 1998)" nonfiltered="1806" processed="1799" dbindex="126844">



Godzilla s una pellcula de cincia-ficci nord-americana de 1998 dirigida per Roland Emmerich i protagonitzada per Matthew Broderick, Jean Reno, Maria Pitillo, Hank Azaria, Michael Lerner i Kevin Dunn. s el remake americ de la pellcula japonesa de 1954 del mateix nom que va comenar la popular franqucia del mateix nom.


Lema
 La mida s importa;

 Desenvolupament .
TriStar Pictures va garantir els drets de Toho per produir una pellcula nord-americana de Godzilla el 1992. Un dels principals actors d'aquest acord va ser Henry G. Saperstein, que ha portat diverses pellcules de Godzilla a Amrica amb el seu United Productions of America. TriStar originalment esperava tenir la pellcula acabada el 1994. Tanmateix, no va ser fins a maig de 1993 que a Terry Rossio i a Ted Elliott se'ls va demanar que escriguessin un gui. El gui es va acabar el novembre, per encara TriStar no havia seleccionat un director de la pellcula.

El juliol de 1994, molt desprs de la data de llanament originalment anunciada, TriStar va utilitzar Jan de Bont per dirigir la pellcula. de Bont va confessar que li van agradar les velles pellcules de Godzilla, encara que va dir que molts dels dels films de ms tard amb el seu monstre van ser una mica ximples. Encara que tenia la intenci de mantenir l'humor en la imatge, de Bont tamb es va comprometre a lliurar impressionants efectes i preservar l'esperit indomable del japons Godzilla. de Bont va reunir un equip i Elliott i Rossio per reelaborar el gui perqu sigui ms al seu gust. La revisi final del gui va ser llesta el desembre de 1994.

Godzilla, igual com la seva contrapart tradicional japons, t el seu al atmic. Godzilla va ser creat per una antiga raa d'extraterrestres per protegir a la Terra d'un monstre alien gegant de forma canviant, el Gryphon (originalment planejat per ser el Rei Ghidorah). Els dos gegants finalment es van reunir a la ciutat de Nova York, destruint la major part de Manhattan en la lluita.

 Argument .
Els crdits d'obertura desempenyoren un muntatge dels assaigs nuclears francesos a l'Oce Pacfic (que sn realment enregistraments histrics dels assaigs nuclears d'Amrica), observats per diverses espcies de llangardaix. El niu d'una iguana verda s irradiat per la pluja.

Anys ms tard, un vaixell de pesca japons s atacat per un monstre gegant que no es veu, que ataca des de baix de l'aigua: noms sobreviu un mariner. Traumatitzat, s interrogat en un hospital per un misteris francs (Jean Reno) que li pregunta junt amb un equip de cientfics francesos quant al que va veure. La seva nica resposta s, "Gojira".

Un altre atac martim a l'Oce Pacfic culmina en l'eventual destrucci d'una flota de vaixells de pesca. La tripulaci sobreviu, desprs de l'enfonsament del vaixell, per s'enfonsa sota de les aiges i amb un gran xipolleig a la superfcie.

El Dr. Niko "Nick" Tatapolous (Matthew Broderick), un cientfic del NRC, s un investigador de la zona d'exclusi de Chernobyl (Ucrana) que investiga els efectes de la radiaci sobre la vida silvestre, es veu interromput per l'arribada d'un agent dels EE.UU. del Departament d'Estat. Ell s enviat a Panam, acompanyat pels militars, per observar les restes recuperades del vaixell de pesca japons (que tenia tres marques gegantina grapa d'un costat) i un conjunt enorme d'empremtes com de dinosaure en l'herba del terra. El francs tamb s all, observant l'escena i es presenta a si mateix com un agent d'assegurances. A bord d'un avi militar, Tatapolous identifica mostres de pell es va recuperar com a pertanyents a un animal "desconegut per a la cincia". Els militars descarten la teoria que la criatura sigui un dinosaure reviscut, teoritzen els seus orgens a la Polinsia francesa, un hbrid canviat creat pels assaigs nuclears.

La criatura llavors es dirigeix a la ciutat de Nova York, i desprs de crear el caos al Mercat de pesca Fulton, corre a travs de la ciutat. La bstia es mostra com un sser un gegant, un llangardaix bpede. Manhattan s'ha evacuat i els militars intenten matar el monstre, primer atraguen-lo amb un enorme munt de peix (en haver-se adonat que era l'aliment bsic de la dieta de la criatura). Mossega l'ham, per desprs s'encongeix d'espatlles davant les armes petites i mostra la capacitat de respirar foc, destruint dos tancs.

s perseguit per tres helicpters d'atac AH-64. Li disparen mssils rastrejadors de calor, noms per eliminar la part superior de l'Edifici Chrysler (el monstre t sang freda, i les armes rastrejadores de calor no el segueixen). El monstre derrota els seus atacants i s'escapa, per no abans que Nick reculli una mostra de sang. Les proves revelen que el monstre es reprodueix asexualment, i recollia aliments no solament per a si mateix, sin tamb per a la seva descendncia. Nick est decidit a trobar el seu niu.

Tanmateix, una cinta del vdeo de Panam s robada per l'exnvia de Nick, Audrey Timmonds (Maria Pitillo), per ser periodista de televisi del canal de notcies "FDIM". Audrey originalment destina a difondre la cinta ella mateixa, per el seu cap es posa al seu lloc i pronuncia malament "Gojira" com "Godzilla". Els militars estan indignats per la difusi de la cinta classificada i Nick s llanat fora de l'equip. Nick s segrestat pel francs que es presenta a si mateix com Philippe Roach, un agent de la DGSE, el Servei Secret francs. Ell i el seu equip han mantingut una estreta vigilncia sobre els esdeveniments, i ara estan disposats a ajudar a aclarir l'embolic del que se senten responsables, per no poden reconixer.

Els militars atreuen a Godzilla de nou, tractant d'atrapar-lo al terreny obert de Central Park. Tanmateix, Godzilla no mossega l'ham, i fuig dels militars abans d'obrir foc. La criatura se submergeix en les aiges del riu Hudson, on s atacat per tres submarins nuclears de la Marina de EE.UU. dues torpedes sn disparats a Godzilla. Tanmateix, a travs d'alguna evasi, Godzilla guia els torpedes per colpejar el submar Anchorage. L'altre submar obre foc de nou, i aquesta vegada, Godzilla s minat, i sembla estar mort. Els militars celebren la seva aparent victria.

Mentre tant, Nick i un equip francs, dirigit per Roach, subreptciament seguit per Audrey i el camargrafo Vctor "Animal" Palotti (Hank Azaria), segueixen Godzilla a travs dels tnels del metre fins a Madison Square Garden, trobant cents d'ous. Comencen a posar explosius, per els ous fan eclosi abans de temps. Els bebs Godzillas comencen a buscar menjar, i com l'equip t olor de peix, es converteixen en objectius inevitablement. Desprs de no poder contenir-los i la prdua de diversos membres de l'equip, els quatre que queden d'ells (Nick, Phillipe, Animal i Audrey) es refugien en una cabina d'emissi de televisi. A posta que els bebs Godzillas conduirien a la humanitat extinci en cas que escapin, Nick, Audrey i Animal alerten a les autoritats, per a que lanzen tot seguit un trio de mssils de F/A-18 Hornets. Els quatre escapen just abans que l'edifici sigui destrut, i els bebs Godzillas sn assassinats.

Tanmateix, segons ms tard, un enfurismat Godzilla (que va aconseguir sobreviure a l'assalt al riu) sorgeix de les runes. Els quatre aconsegueixen escapen en un taxi, i alerten els militars de la supervivncia de Godzilla. Els quatre intenten atreure a Godzilla al Pont Brooklyn, on s'enreda als cables de suspensi d'acer, i es torna un blanc fcil per a l'atac d'avions de combat. Godzilla es veu colpejat per dotze mssils Harpoon: ferit de mort, dna crits de dolor i cau al terra, el seu cor batega lentament fins que es dna el seu ltim al i mor.

La multitud, i els militars celebra la mort de Godzilla. Nick, Audrey i Animal es reconcilien, Roach en camina en silenci amb la cinta de vdeo que Animal havia registrat, detallant tot l'incident. Phillipe flama a Nick per dir-li que se'l tornar novament desprs que "determinades informacions" s'hagin eliminat, i desapareix en la nit, dient "Au revoir" i donant grcies a Nick per la seva ajuda.

Tanmateix, mentre que la poblaci celebra, a les runes fumejants del Madison Square Garden, es revela que un nic ou ha sobreviscut als bombardeigs. A mesura que la pellcula arriba a la conclusi, l'ou s'agita i es trenca. Zilla surt, rugint amb fria.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325476" title="Matals" nonfiltered="1807" processed="1800" dbindex="126845">

Un matals s la part del llit que consisteix en una mena de sac rectangular de tela cosit de tots costats, ple de llana, cot, escuma, molles, crin, ploma, poliuret expandit, etc, que serveix ordinriament per a jeure-hi al damunt.

Tipus de matalassos.

 Matals d'aigua: matals que est ple d'aigua.
 Matals inflable: matals de tela o de plstic ple d'aire, que sura a l'aigua.

Referncies.



Enllaos externs.

 Informaci sobre matalassos ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325477" title="Ronnie James Dio" nonfiltered="1808" processed="1801" dbindex="126846">

Ronnie James Dio (nascut com a Ronald James Padavona el 10 de juliol de 1942 a Portsmouth, New Hampshire, EUA), s un cantant que va assolir la fama i el reconeixement pel seu treball en grups com Elf, Rainbow, Black Sabbath i DIO. La seva inconfusible tcnica, timbre i registre ha deixat que molts el considerin la veu ms emblemtica de la histria del rock dur. Dins dels clssics fonamentals de la seva discografia figuren Ritchie Blackmore's Rainbow (1975), Rising (1976) i Long Live Rock & Roll (1978) de la seva etapa a Rainbow; Heaven and Hell (1980), Mob Rules (1981) i Dehumanizer (1992), del seu perode a Black Sabbath; i Holy Diver (1983) i The Last in Line (1984), al costat de la seva banda DIO, plaques que van marcar la pauta del heavy metall dels '80.

 Histria .

Va nixer a Portsmouth el 10 de Juliol de 1942, amb el nom de Ronald James Padavona. Va donar els seus primers passos en el rock and roll cap al 1956-57, cantant i tocantel baix i la trompeta, en bandes com Red Cap. i Ronnie and the Prophets. Durant la dcada dels seixanta, la seva msica va evolucionar del rock and roll dels 50 a un so amb ms influncies de The Beatles, per sempre amb un toc Rythm & Blues. Cap a finals dels '60, la seva banda es converteix a The Elves nom que aviat canviaria simplement a ELF. No s difcil entendre perqu: Ronnie era el ms alt del grup, i aix que ell amb prou feines arriba al metre seixanta d'estatura.

 Rainbow .

El 1971, dos membres del llegendari grup angls Deep Purple -la bateria Ian Paice i el baixista Roger Glover- van veure una actuaci d'ELF i van quedar tan impressionats que els van oferir produir-los. Aix, el 1972 la banda va treure el seu primer disc, anomenat simplement Elf, i desprs va acompanyar a Deep Purple en una gira per Europa i Amrica del Nord. Ms tard, durant una gira que van realitzar com a teloners de Deep Purple, el guitarrista d'aquests ltims, Ritchie Blackmore, va veure un gran potencial en aquest grup, i va decidir gravar un disc al marge de Deep Purple amb els membres d'Elf anomenat Ritchie Blackmore's Rainbow. Al principi aquest grup no anava a realitzar gires ni concerts, per la primavera del 1975, tot just desprs d'enregistrar l'lbum, Ritchie es va separar de Deep Purple i va decidir dedicar-se al complet a Rainbow, i llavors va reclutar definitivament Ronnie James Dio tot expulsant la resta de la banda. A part de Ritchie Blackmore's Rainbow (1975), Dio va gravar amb Rainbow Rising (1976), On Stage (1977) i Long Live Rock and Roll (1978), discos que van deixar un gran nombre d'himnes com Man on the Silver Mountain, Long Live Rock and Roll Stargazer i Sixteen Century Greensleeves, entre d'altres. Desprs de l'enregistrament de Long Live Rock and Roll, Ronnie James Dio va deixar el grup, que ms tard passaria a ser ms comercial i americanitzat amb l'arribada de Graham Bonnet i, ms tard, de Joe Lynn Turner, i deixaria de costat la imatge medieval que abundava als discs que van realitzar junts Blackmore i Dio.

 Etapa a Black Sabbath .

Tot just en deixar Rainbow Ronnie James Dio va entrar com a vocalista en un dels ms grans grups dels '70 i que havia definit a comenaments d'aquella dcada els fonaments del que ms tard es denominaria Heavy Metal. Aquest grup era Black Sabbath. Dio va reemplaar a un Ozzy Osbourne que va entrar en tractaments de desintoxicaci per la seva afici a la beguda i altres substncies.
Al grup se li presentava la difcil tasca d'intentar continuar havent perdut a la bretxa al seu cantant original, no obstant aix, Ronnie va infondre sang nova en un grup que va deixar de costat la seva imatge d'ocultista i de mgia negra per apropar-se ms al Hard Rock dels 80. Amb Ronnie, Black Sabbath va gravar Heaven and Hell (1980), Mob Rules (1981), el directe Live Evil (1982) i Dehumanizer (1992), deixant grans temes com Children of the Sea , Die Young, Heaven and Hell...

 Carrera com a solista .

Desprs de l'edici del disc en directe, Ronnie James Dio va abandonar definitivament Black Sabbath (on que tornaria fugament el 1992 per gravar Dehumanizer), per fundar el seu propi grup, anomenat Dio. Dio va debutar el 1983 amb Holy Diver, plstic amb xits com a Estand Up and Shout', Rainbow in the Dark, Don't Talk to Strangers, Holy Diver... A la portada es veia un dimoni llanant a un clergue encadenament al mar. En aquesta imatge el dimoni t a una m les famoses "banyes" que tant fa la gent en els concerts de Rock, ja que aquest s el seu origen.
Dio va seguir traient grans discs de Hard Rock i Heavy Metal durant els vuitanta: The Last in Line (1984), Sacred Heart (1985), Intermission (1986) i Dream Evil (1987). I els noranta: Lock up the Wolves (1990), Strange Highways (1994), Angry Machines (1996) i el directe Inferno - Last in Live (1998).

Els seus ltims discs d'estudi han estat el conceptual Magica (2000), Killing the Dragon (2002) i Master of the Moon (2004). Durant la seva ltima gira va gravar el directe Holy Diver Live (2006). Des de finals dels 70 va ser ell que ha vingut popularitzant el popular signe de Heavy Metal, la m traient banyes.

 Actualitat .

Ronnie James Dio, malgrat tenir ms de 65 anys, continua gravant discs, realitzant gires i concerts. Actualment va tornar a ser el cantant de Black Sabbath (el seu nom ara s Heaven and Hell per problemes legals) i ja van anunciar una gira mundial per al 2007/2008 on passaran per Europa, sia, EUA i Amrica del Sud.
En el 2006 va tenir una participaci en la pellcula Tenacious D: The Pick of Destiny (Tenacious D i l'ungla del dest) de Jack Black. 


 Discografia .

 Amb Elf .

Elf(1972) ;
Carolina County Ball (1974) ;
Trying to Burn the Sun (1975} ;
The Gargantuan (1978) Compilaci;
The Elf Albums (1991) ;

 Amb Rainbow .

Ritchie Blackmore's Rainbow (1975) ;
Rising (1976) ;
On Stage (1977) ;
Long Live Rock 'n' Roll (1978) ;
Live In Germany '76 (1990) ;
 
 Amb Black Sabbath .

Heaven and Hell (1980) ;
Mob Rules (1981) ;
Live Evil (1982) ;
Dehumanizer (1992) ;
Under Wheels of Confusion (1996) ;
The Sabbath Stones (1996) Sencillo ;
Black Sabbath: The Dio Years (2007) ;
Black Sabbath: Live at Hammersmith Odeon (2007);

 Amb Dio .
Holy Diver (1983) ;
The Last in Line (1984) ;
Sacred Heart (1985) ;
Intermission (1986) ;
Dream Evil (1987) ;
Lock up the Wolves (1990) ;
Diamonds   The Best of Dio (1992) ;
Strange Highways (1994) ;
Angry Machines (1996) ;
Anthology (1997) ;
Inferno - Last in Live (1998) ;
Magica (2000) ;
Anthology, Vol. 2 (2001) ;
Killing the Dragon (2002) ;
Stand Up and Shout: the Dio Anthology (Elf, Rainbow, Black Sabbath i Dio) (2003) ;
Master of the Moon (2004) ;
Evil or Divine - Live In New York City - En directe des de la ciutat de Nova York (2005) ;
Holy Diver Live (2006);

 Videografia .

Sacred Heart (DVD) (1986) ;
Evil or Divine - Live In New York City (DVD) (2003) ;
We Rock (DVD) (2005) ;
Holy Diver Live (DVD) (2006) ;


 Enllaos externs .
  Pgina oficial de l'artista;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325478" title="El patriota" nonfiltered="1809" processed="1802" dbindex="126847">


El Patriota s una pellcula de l'any 2000 potagonizada per Mel Gibson i dirigida per Roland Emmerich. Va ser produda per Mutual Film Company i Centropolis Entertainment, escrita per Robert Rodat i distribuda per Columbia Pictures.

 Argument .

La pellcula t lloc, principalment, a Carolina del Sur i descriu els esdeveniments ficticis dins de la vida d'un heroi durant la Guerra de la Independncia dels Estats Units.

 Premis .

 Oscar 2000 .



 Enllaos externs .

  The Patriot en Internet Movie Database;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325482" title="Nebulitzador" nonfiltered="1810" processed="1803" dbindex="126848">

Un nebulitzador o atomitzador pot sser:
 Un petit difusor de reg que vaporitza l'aigua a distncia reduda. Funciona a pressi elevada, entre 3 i 8 kg/cm2, i s emprat preferentment en els hivernacles per tal d'aconseguir una alta humitat relativa a l'aire.
 Un aparell mdic que permet escampar un medicament en gotes molt petites.
 Un aparell destinat a la dispersi de microgotes. Generalment associat a l' l'aplicaci de desinfectants o insecticides. Normalment elctrics o a motor d'explosi. Generen un flux variable i permet l'arribada del producte en un tractament volumtric, ja que dispersen el producte per tot el volum tractat.

Referncies.


Enllaos externs.
 Informaci sobre els nebulitzadors mdics ;
 Guia d's dels nebulitzadors mdics ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325484" title="Adepte" nonfiltered="1811" processed="1804" dbindex="126849">

 Adepte (doctrina).

 Adepte (Golden Sun); personatges del videojoc Golden Sun, usuaris de la Psnergia, equivalent a mgia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325486" title="Asesinato y entierro de don Jos Canalejas" nonfiltered="1812" processed="1805" dbindex="126850">


Asesinato y entierro de don Jos Canalejas s un curtmetratge del 1912 dirigit per Enrique Blanco i Adelardo Fernndez Arias on es reconstitueix l'assassinat de Jos Canalejas (president del govern mort en un atemptat a Madrid) i es filma l'enterrament del mandatari. El curtmetratge es important perqu es va rodar tot just desprs dels esdeveniments.

 Curiositats .
 Primera pellcula interpretada per Jos Isbert amb 26 anys. Actor novell, mentre la cmera filma els transents que socorren la vctima, es veu com Isbert, qu se suposa mort, es posa dret.

 Repartiment .

 Rafael Arco: Jos Canalejas;
 Jos Isbert: Manuel Pardias (l'assass);

 Enllaos externs .

 A la filmoteca d'Albacete;
 Histria del curtmetratge a Espanya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325488" title="Ritchie Blackmore" nonfiltered="1813" processed="1806" dbindex="126851">



Richard Hugh Blackmore o tamb Ritchie Blackmore (nascut el 15 d'abril de 1945 a Weston-super-Mare, Anglaterra), s un guitarrista de rock que ha tocat per a grups com Deep Purple, Rainbow i Blackmore's Night. s considerat un dels guitarristes ms grans de la histria.

 Carrera .

Msic influt per la manera de tocar la guitarra elctrica de Jimi Hendrix, la tcnica del qual va saber combinar amb tons clssics en els seus solos de guitarra (Bach, Mozart, etc.) a causa de la formaci de guitarrista clssic que tenia.

Des del punt de vista tcnic, destaca per la seva manipulaci de la escala pentatnica, escala i frases de blues, i modalitats clssiques. Aix com d'evolucionar la improvisaci al mxim en els seus concerts en directe, convertint-se en un referent, particularment en els anys de la seva agrupaci a Rainbow en un prcer de l'estil neoclssic dels anys 80.

Blackmore, criticat pel seu carcter temperamental i sobrenomenat "Man in Black" pel seu estrany comportament tant dins com fora de l'escenari, va tenir una gran influncia entre molts dels guitarristes que van venir desprs d'ell, i no noms en la seva influncia clssica popularment reconeguda en el rock. El seu fraseig va ser sempre exemplar, i el llenguatge de les seves improvisacions singularment pur. Sempre ha estat un admirador de la Fender Stratocaster, guitarra que li ha acompanyat al llarg de gaireb tota la seva trajectria musical, encara que noms usava, en tocar, dues de les tres pastilles de l'instrument (en les posicions pal i pont, concretament), el que confereix a seus solos un to molt particular i recognoscible. La resta del seu equip "clssic" el conformen una enregistradora que posava entre l'instrument i el seu amplificador, un preamplificador a vlvules i sens dubte un enorme Marshall modificat perqu tingus una sortida al voltant de 200 W. En algunes ocasions va utilitzar un pedal de Flanger, especialment recognoscible en el fams tema Mistreated (de l'lbum Burn, amb David Coverdale) i en algunes canons de Rainbow.

A finals de 1974, Ritchie Blackmore no es troba del tot satisfet amb Deep Purple. L'ona funky-soul que impregnava l'estil de la banda, motivat per la incorporaci de Glenn Hughes i David Coverdale, no era de grat per en Ritchie. D'altra banda, la negaci de la resta de la banda d'interpretar el tema de Quatermass "The black sheep of the family" va desencadenar l'enuig definitiu d'en Ritchie.

Ritchie havia estat en contacte amb Ronnie James Dio, cantant d'ELF, grup que havia telonejat a Deep Purple a la seva gira anglesa d'aquell mateix any, i amb ell decideix formar la seva prpia banda. Per a aix incorpora a tota la banda de Dio, a excepci del guitarrista i es fiquen a l'estudi d'enregistrament. Amb aquesta formaci gravar el que ser el primer disc de Rainbow: Ritchie Blackmore's Rainbow.

s conegut per tocar amb desmesurada intuci, el que no ha de portar a menysprear el seu bagatge teric i la seva indiscutible tcnica. Majors, menors, disminuts; qualsevol manera tonal sembla ser-li cmode. En les seves actuacions en directe se li va arribar a acusar de tocar molt brut, ja que era freqent que comencs a colpejar la guitarra a mitja actuaci, trenqus el pont a cops de palanca o senzillament es dediqus a deixar sonar alguns grups de notes mentre variava el seu so a cops amb l'instrument. A l'lbum en directe Made in Japan, que va gravar amb Deep Purple en els '70, es dna una bona prova d'aix.

s considerat tamb un dels pares del Heavy Metal especialment desprs de formar equip amb el vocalista Ronnie James Dio, amb qui va fundar Rainbow.

 Curiositats .
Ritchie Blackmore va participar en la California Jam Festival amb el Mark III l'abril de 1974, com que no havia arribat a un acord amb la cadena ABC, al final del concert va sorprendre al pblic destrossant l'equip Marshall i les diverses Fender Stratocaster de la cadena i provocant un incendi, el qual va provocar seu espectacular fugida en helicpter.

La seva primera guitarra va ser una Gibson ES-335. Ms tard Eric Clapton li regala una Fender Stratocaster i des d'aqu s'aficiona a la mateixa.

En la seva joventut, Ritchie tenia molt humor una prova d'aix s que quan els fans s'amuntegaven a l'autobs del grup i plovia, Blackmore els buidava sacs de farina. Una altra mostra d'humor a Doing Their Things de 1970.

A Viena, en Ritchie va ser detingut per trencar la mandbula d'un dels membres de l'equip de seguretat (que va resultar ser un policia), havent de pagar una multa de 5.000 lliures. Desprs de quatre dies a l'ombra va arribar tard a Munic per al concert que havien de gravar per a la TV i que no va comenar fins a mitjanit. Els teloners feia ja una bona estona que havien acabat i ja quedava poca gent al recinte. El vdeo s el fams Munic 77.

Discografia.
Pre-Deep Purple. 
1963 "Just Like Eddie" (Heinz);
1989 Rock Profile (Ritchie Blackmore);
1991 Rock Profile Vol. 2 (Ritchie Blackmore);
1991 The Derek Lawrence Sessions Take 1;
1992 The Derek Lawrence Sessions Take 3;
1994 Dreams Do Come True - The 45's Collection (Heinz);
1994 Take It! Sessions 63/68 (Ritchie Blackmore );
2005 Getaway - Groups & Sessions (Ritchie Blackmore );

Aparicions com a convidat.
1971 Green Bullfrog (Green Bulfrog);
1972 Hands Of Jack The Ripper (Screaming Lord Sutch & Heavy Friends);
1973 Hurry To The City (Randy Pie & Family, SP);
1974 I Survive (Adam Faith, "I Survive");
1980 Humanesque (Jack Green, "I Call, No Answer");
1990 The Earthquake Album (Rock Aid Armenia, "Smoke On The Water '90");
1992 Cach Derrive (Laurent Voulzy, "Guitare hraut");
1996 Twang! A Tribute To Hank Marvin & The Shadows ("Apache");
1996 All Right Now (Sweet, "All Right Now By Now", recorded live 1976);
1997 In A Metal Mood - No More Mr Nice Guy (Pat Boone, "Smoke On The Water");
2003 Und Dein Roter Mund (Die Geyers, "Shepherd's Walk");

Discografia a Blackmore's Night.   
lbums:   
 Shadow of the Moon (1997)   ;
 Blackmore's Kingdom (1998);
 Under a Violet Moon (1999)   ;
 Fires at Midnight (2001)   ;
 Ghost of a Rose (2003)   ;
 The Village Lanterne (2006)   ;
 Winter Carols (2006)   ;
 Secret Voyage (2008);
   
lbums en directe:   
 Past Times with Good Company (2002)   ;
   
lbums de compilaci:   
 Beyond the Sunset: The Romantic Collection (2004)   ;
   
VHS/DVD en directe:   
 Shadow of the Moon (1997);
 Live in Germany '99 (2000);
 Castles and Dreams (2005);
 Paris Moon (2007);

Aparicions en pellcules.   
1991 Deep Purple - Heavy Metal Pioneers;
1995 Rock Family Trees - Deep Purple;
2002 Classic Albums - Deep Purple's Machine Head;
2006 Rainbow - In Their Own Words (arxiu);

 Vegeu tamb .

Deep Purple;
Rainbow;
Blackmore's Night;

 Enllaos externs .
 Pgina principal de Blackmore's Night;
 Pgina principal de Deep Purple;
1975 Entrevista amb en Ritchie Blackmore a la revista Modern Guitars;
Entrevista amb en Ritchie Blackmore;
Entrevista amb en Ritchie Blackmore sobre els treballs del renaixement de les acstiques;
Una bona collecci d'imatges - pgina 1;
Una bona collecci d'imatges - pgina 2;
Fotos de concert de Blackmore's Night;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325490" title="Pasqual Alapont" nonfiltered="1814" processed="1807" dbindex="126852">
Pasqual Alapont va nixer el 1963 a Catarroja, un poble de l Horta-Sud, a prop de la ciutat de Valncia Llicenciat en Geografia i Histria per la Universitat de Valncia, ha seguit altres camins professionals, sempre que ha estat possible relacionats amb el mn del llibre. Ha desenvolupat el seu treball a cavall de la literatura i el teatre, on ha fet d editor, traductor, guionista i dramaturg, actor i director d escena. A ms de les obres infantils i juvenils, ha publicat una novella per a adults i ha estrenat cinc obres de teatre.

 Bibliografia . 

 Narrativa .

 Mitjacua i la sargantana del mar 1985 (infantil) ;
 No sigues bajoca!  1988 (infantil)  ;
 Ests com una moto!.1988 (infantil)  ;
 Me'n vaig de casa! 1993 (infantil)  ;
 Pipistrellus Pipistrellus, set dies en la vida d'un quirpter. 1994 (infantil)  ;
 Quin sidral de campament! 1996 (juvenil)  ;
 Ara s que t'has refredat. 1998 (infantil) ;
 Un estiu sense franceses. 2000 (juvenil)  ;
 Menjar bollycaos per tu. 2000  (juvenil)  ;
 L'ovella negra. 2001 (juvenil)  ;
 Tota d'un glop. 2003  ;
 L'infern de Marta.2003  ;
 Cagadets de por.  2004 (infantil) ;
 El secret de Cristina. 2004 (infantil) ;
 Vctor se n va d excursi. 2004 (infantil);
 Sara fa preguntes. 2005 (infantil);
 Plens de rbia. 2005 (juvenil);
 Barrots daurats.  2005 (juvenil)  ;
 
 Teatre .  
 
 Els viatges de Marco Polo. 1996 (infantil)  ;
 Beatrius. 1997  ;
 Alcia. 1997 (infantil)  ;
 Currculum (amb Carles Alberola Ortiz).  1998  ;
 Aix era i no era.  1998 (infantil)  ;
 Tres tristos traumes.  2000  ;
 Pell de corder. Una teoria sobre aix.  2005;

 Referncies .

 http://www.clijcat.cat/diccionari/Catala/Diccionari.html;

 http://cultura.gencat.net/ILC/qeq/FitxaAutors.asp?idregistre=3501;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325491" title="Mare de Du de la Victria" nonfiltered="1815" processed="1808" dbindex="126853">
La imatge de la Mare de Du de la Victria s la patrona de la ciutat d'Alcdia.  La talla tan venerada de la verge s gtica, feta de fusta i t una mida de 69 cm d'alada.  Hi ha dades histriques que mos trasllada a l'any 1395 quan un ermit, dit Arnau Got, vivia en aquests paranys, de manera que es podria considerar el precursor del santuari.

En juny de 1535 la imatge fou traslladada a la ciutat d'Alcdia, davant les moltes incursions de pirates turcs al nord de Mallorca.
Fra Antoni d'Avila, prior de la ermita i principal dels frares carmelites de la Victria es traslladaren a viure a una petita casa de la cofraria, que servia d'ermita o capella per aquell temps.  El vespre del dia 4 de juny de 1535, l'emperador Carles V va sopar amb fra Antoni d'Avila i va poder pregar davant la verge, "los ruegos que fueron escuchados por la Virgen de la Victria ya que, mediante ella, pudo conquistar la ciudad de Tnez, acuchillar a treinta mil infieles y liberar a diez mil cautivos cristianos que geman en las tristres prisiones del feroz Barbarroja". (Ventayol Suau, Pere)

El Santuari de la Mare de Du de la Victria.


En 1252 ja existia una torre i en part santuari per els alcudiencs. Hi ha alguns documents que ho acrediten. Llavors, se l'anomenava "Santa Maria de la Torre d'Alcdia" i molt possiblement fou construda com a torre defensiva contra els musulmans en poca de Jaume I. 

Els documents trobats mos situen originalment en 1403, quan al santuari vivia l'ermit fra Diego Garca, a qui el bisbe Llus de Prades conced perms per celebrar missa el 2 de novembre d'aquell mateix any.

En 1429 segons l'historiador Pere Ventayol Suau, ja vivia dins l'oratori un altre ermit, fra Joan Coll, que havia vingut de Ternelles (Pollena).

A principis del segle XVI es relacionaren amb la Victria els frares carmelitans, dirigits per fra Antoni d'vila, el qual es va intitular prior del santuari de la Mare de Du de la Victria, el 23 de mar de 1522. L'any 1524a l'ermita s'hi instaur una capellania per dir-hi misses els diumenges i dies de festa.

Desprs dels carmelites, el Santuari torn a ser habitat per ermitans, entre els anys 1576 i 1653.  Posteriorment, pass a ser custodiat per donats, matrimonis que guardaven l'ermita i tenien els pelegrins, sota les directius  dels jurats d'Alcdia i dels obrers del Santuari (el primer data de 1669).

Pel que fa al culte, s significativa la data de 1643, quan els jurats nomenaren la Mare de Du de la Victria patrona d'Alcdia i fixaren el 2 de juliol, dia de la Visitaci, per celebrar la festa al Santuari.

L'any 1652 s'acab de construir una torre ms important i elevada i es va concebre la planta baixa com a espai eclesial on poder celebrar oficis.  

Durant el segle XVII es feren obres importants a l'edifici, concretament entre 1608 i 1644, encara que la reforma definitiva de nova construcci va tenir lloc entre els anys 1685 i 1704, grcies a l'impuls del reverend Dr. Toms Serra i Joan.  La fesomia del nou oratori, que es bene el 2 de juliol del mateix 1704, s la que ha arribat als nostres dies: una construcci slida i d'aspecte defensiu.

L'edifici comprn l'esglsia, situada a la planta baixa, i l'hostatgeria, que ocupa les dues plantes superiors a les quals originriament s'hi accedia des de l'interior.

Goigs a la Verge de la Victria d'Alcdia del segle XVIII.

Mare del Verbo incread
i dels angels Mara;
o Santssima Mara,
i patrona d'Alcdia
fidelssima Ciutat,

De Victria eus nomenam,
puis foreu victoriosa
triunfant i gloriosa
entre tots los fills d'Adam;
i tal favor merexa
la vostra gran santeadad: etc.

Trobaren vostra figura
en aquesta alta montanya,
per la qual nos asegura
la victria en la campanya;
ab llums i gran claridad
que del Cel aparexa, etc.

Els ngels del cel venan
en cantar vostros loors
ensenyants a certs pastors
del modo millor poran;
amb cant del Magnificat,
entonant qui mes pora, etc.

Fundaren religiosos
en vostra casa un convent,
miracles prodigiosos,
obrava el Omnipotent;
cada qual en sentedad
un ngel aparexa: etc.

Vos sou de nostra Ciutat
la fortalessa i lo amparo,
i en tota necesitat
nos asistiu com a mare,
es exercit esforsad
vostro nom de valentia, etc.

Los nostros antepassats
victria per vos tingueran
quant a citarlos vengueran
exrcits agermanats;
fonch sou valor premiad
vostro favor asistia;etc.

Un breu de La Santendad
fonch decret i llei solemne
que cada poble i regne
un Sant tengus advocad;
molt abans aquesta ciutat
per Patrona a Vos tenia, etc.

Vos sou la nube d'Elias,
per Vos gozam un nom nou, 
que'en temps sc i quan no plou
donau aigua i alegrias
i al blat qui ja patia, 
arrib a ser ben granat, etc.

Al malalt donau salut,
an al jove bona sort,
an al davot gran virtud,
i al navegant duis a port;
escapa de tempestad
la barca qui en Vos confa, etc.

s la major senya aquesta
de la Visitasi,
missa cantada i serm
ab jubileu i gran festa;
s un dia apropiad,
qu'el trist en goig convertia, etc.

Per tenirvos en memoria
no cesarm nit i dia
de invocar-vos, Verge pa,
amb titol de Victria;
Victria, Senyoria mia,
tenim amb vos al costat, etc.


Referncies.
Notes histriques sobre la imatge de la Mare de Du de la Victria i el Santuari- Publicaci realitzada amb motiu de la restauraci de la talle de la Mare de Du- (2008)- Parrquia d'Alcdia.

Llibres.
"El Santuari de la Mare de Du de la Victria" -Quaderns d'Alcdia- N 9- Ajuntament d'Alcdia (rea de Cultura) (2002) Autor: Bartolomeu Serra Mart.

"Historia de Alcdia" Vol I, Vol II, Vol III (1928)-Referncies sobre l'Ermita i Mare de Du de la Victria- Autor: Pere Ventayol Suau.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325493" title="Pierre Franois Charles Augereau" nonfiltered="1816" processed="1809" dbindex="126854">


Pierre Franoise Augereau (Pars, 1757   La Houssaye, 1816). Militar francs ascendit a mariscal de Frana l'any 1804.

D'origen humil, treball en molts oficis a Sussa i a Itlia, fins que torna a Frana el 1792 i s'allist en l'exrcit. Tres anys desprs ja era general de divisi. Amb aquest grau particip en la campanya dels Pirineus orientals, concretament en els combats del Fluvi, abans del final d'aquesta guerra.

Durant el Directori destac en la campanya d'Itlia, on crid l'atenci de Napole desprs de la presa de Castiglione. Per els seus saqueigs i crueltats li feren perdre prestigi entre els alts crrecs militars. Desprs del 18 de Brumari (mes del calendari republic), reb el comandament del exrcit dels Pasos Baixos, i amb l'Imperi ascend a mariscal i reb el ttol de duc de Castiglione. Destac a la Batalla de Jena contra els prussians.

A finals de 1809 fou destina a Espanya on aconsegu la capitulaci de Girona. Fou nombrat governador general de Catalunya, casi independent de Josep I. Fou destituit d'aquest crrec tres mesos ms tart per l'emperador que no estava satisfet de la seva gesti, principalment per l'acorralament al que estava sotms per les tropes liderades per Joan Clars.

Durant la Restauraci francesa, acat a Llus XVIII i fou nomenat par de Frana. Durant els Cent Dies intent reconciliar-se amb Napole, per no ho aconsegu. Es retir a les seves terres de La Houssaye, on mor apartat de la activitat militar.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325494" title="Bernat Vivancos i Farrs" nonfiltered="1817" processed="1810" dbindex="126855">
Bernat Vivancos i Farrs (Barcelona, 1973) s un compositor, professor de composici i d'orquestraci de l'ESMUC i director musical de l'Escolania de Montserrat.

S'inicia en la msica amb el seu pare, organista a Barcelona. Als deu anys entra a formar part de l'Escolania de Montserrat iniciant estudis de piano, viol i orgue sota la direcci del P. Ireneu Segarra. El contacte permanent amb el cant i la bona formaci dels anys passats en aquesta instituci, esdevindran fonamentals per al seu futur musical i la prctica del cant ser considerada per ell com una eina imprescindible per a la formaci de tot msic. De retorn a Barcelona, es dedica principalment a l'estudi del piano, sota el mestratge de Maria Canals i Raquel Mills a l'Acadmia de Msica Ars Nova de Barcelona, on hi obt el Ttol Superior amb Matrcula d'Honor en l'examen de fi de carrera. Durant aquesta poca porta una intensa activitat com a concertista, guanya premis internacionals (Barcelona, Salern ) i efectua enregistraments per a la rdio i la televisi (Primer Premi Msica Clssica TV3). Paral.lelament, treballa el viol amb Eva Graubin, i agafa prctica orquestral en diverses orquestres de Catalunya. L'any 1997 s nomenat mestre de capella de la Seu de Manresa, i, el mateix any, organista titular del Santuari de la Mare de Du dels ngels de Barcelona. Durant aquests anys, Bernat Vivancos no deixa mai de banda la creaci musical, cursa estudis d'harmonia i contrapunt amb Xavier Boliart i estudia composici durant set anys amb David Padrs. L'any 1997 publica, sota el Patrocini de la Fundaci Agrupaci Mtua, el llibre ngel Rodamilans, evocaci i recerca, un estudi aprofundit sobre aquest compositor montserrat.

L'any 1998 esdev un any decisiu per a la seva formaci com a compositor, entrant, amb el nmero 3, a la classe de Guy Reibel al Conservatoire National Suprieur de Musique et Danse de Paris amb la finalitat de tenir una visi internacional i actual de la creaci contempornia. En aquest prestigis centre estudia tamb amb Frderic Durieux (composici), Laurent Cuniot, Luis Naon, Yan Geslin (noves tecnologies), Marc-Andr Dalvabie (orquestraci) i Alain Louvier (anlisi), obtenint, l'any 2002, els Premis d'Anlisi i Orquestraci, i, el 2003 el Premi de Composici del Conservatoire i el DFS (Diplme de Formation Suprieure) en composici. El primer semestre del curs 2000/2001 estudia amb Lasse Thoresen (Composici, Sonologia) a The Norwegian State Academy of Music (Oslo) becat per la Fundaci Sasakawa Young Leader Fellowship (Tquio), descoberta que marcar de manera decisiva el seu treball i orientacions musicals. Durant els estudis a Pars, Bernat Vivancos s becat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Ministeri de Cultura Espanyol, la Fundaci AIE, la Fundaci Agrupaci Mtua, l'AFFA i la Fundaci Nadia et Lili Boulanger.

Desprs d'obtenir premis de composici al seu pas (Generalitat de Catalunya, Reus, St. Joan de Vilatorrada ), Bernat Vivancos guanya diversos premis internacionals, on destaquen el Primer Premi del Concours "Mtamorphoses" de msica electroacstica (Brusel.les, 2000), el Primer Premi per Unanimitat i Tercer Premi del Festival des Cathdrales de Picardie (Frana, 2001), el Segon Premi del Concours de Jeneusses Musicales de Belgrad (1999) -obra retransmesa en directe per la Radio-Televisi Srbia-, Segon Premi del Concours Jihlava 2000 (Repblica Txeca), i finalista del "Ladislav Kubik" sota la presidncia de K. Penderecki (Florida, 2001). L'any 2002 la seva obra "La ciutat dels ngels", per a orquestra de cordes, guanya una  Honorable Mention  en el prestigis Concurs Gaudemaus (Amsterdam), i s convidat a estrenar una obra per a l'any segent. L'any 2003 el Ministeri de Cultura espanyol li otorga el Premi INAEM-Colegio de Espaa.

La msica de Bernat Vivancos ha estat interpretada per grups i orquestres de prestigi internacional com l'Ensemble Court-Circuit, ASKO Ensemble, Holland Symphony Orchestra, Orchestre Philarmonique i Matrise de Radio France, Orquestra Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Orquesta de la Radio Television Espaola, i ha estat dirigida per directors de renom internacional com Pierre-Andr Valade, Rumon Gamba, Arturo Tamayo, Pascal Roph, Dominique My, Peter Hirsch, Roland Kluttig, Salvador Mas, Toni Ramon, Guillaume Bourgogne, Ketil Grtting, entre d'altres.

Bernat Vivancos s professor de Composici i d'Orquestraci a l'ESMUC, Escola Superior de Msica de Catalunya]. L'any 2005 s nomenat director de l'EMC (Escola de Msica Casp).

L'any 2007 s nomenat director musical de l'Escolania de Montserrat.

Compositor original, obert a tot tipus de proposici en l'art sonor, dna importncia a la idea musical, creu en la inspiraci, en la transcendncia i espiritualitat musicals, aprecia l'harmoniositat i bellesa sonores, i est convenut de les vastes possibilitats que la msica contempornia pot oferir a la societat actual.

Enllaos externs.
Bernat Vivancos i Farrs







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325497" title="Ritual" nonfiltered="1818" processed="1811" dbindex="126856">

Un ritual s el conjunt de ritus i frmules que cal observar en un culte; agrupa una srie d'accions, realitzades principalment pel seu valor simblic, establertes per una religi o per les tradicions d'una comunitat. El terme prov del llat ritus.

Els rituals es realitzen per diverses raons, tals com l'adoraci d'un du en el context d'un ritual religis, o simplement per denominar a una acci quotidiana que es repeteix des de fa molt temps com, per exemple, desprs d'aixecar-se al mat obrir les finestres. Els rituals responen a una necessitat, en el cas dels religiosos per demanar a un du la millora en la collita o una cacera abundant, o responen a un costum en el cas dels ritus quotidians.

En psicologia el terme "ritual" en ocasions es refereix a una acci o srie d'accions que una persona realitza en un context ja que no tenen un altre propsit o ra aparent. El terme pot referir-se especialment a comportaments compulsius de persones que pateixen el trastorn obsessiu-compulsiu.

Articles relacionats.
 Boda;
 Baptisme;
 Comuni;
 Bar Mitzv;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325505" title="WALLE" nonfiltered="1819" processed="1812" dbindex="126857">


WALLE s una pellcula animada de cincia-ficci produda per la companyia Pixar i llanada per Walt Disney Pictures. Va ser estrenada el 27 de juny del 2008 als Estats Units, i el 6 d'agost a l'Estat Espanyol (amb algunes cpies doblades al catal al Principat de Catalunya).

El film, animat per computadora, narra la histria de dos robots, un d'ells (Walle) s l'encarregat de netejar la Terra en el futur. Va ser dirigit per Andrew Stanton, el treball previ del qual, Buscant en Nemo, va guanyar el premi Oscar a la millor pellcula d'animaci. La majoria dels personatges de WALLE no tenen veus humanes i es comuniquen amb sons -dissenyats per Ben Burtt- que s'assemblen a veus.

 Publicitat .

Disney i Pixar han llanat una campanya publicitria tan fascinadora com el film, tenint com protagonisme tres anuncis d'aquesta cinta, expliquen des de la iconografia, la histria de Pixar fins a acabar de forma potica en la ra de la trama d'un individu solitari i la seva nica amiga.

El primer triler promocional comena amb una xerrada d'Andrew Stanton comentant com WALLE s l'ltim personatge d'una collecci d'idees que va realitzar una tarda al costat dels seus companys John Lasseter, Peter Docter i Joe Ranft, en les quals tamb donarien lloc a les pellcules Toy Story, A Bug's Life, Monsters, Inc., Buscant en Nemo i finalment a WALLE.

En el segon, el personatge WALLE juga amb el logotip de Pixar en la introducci emblemtica de l'empresa.

El tercer presenta una mica de la trama de la pellcula i mostra a l'altra protagonista del film, la robot de nom EVE, la qual en altres traduccions porta per nom EVA.

 Recepci .
WALL.E va ser aclamada per la crtica. El lloc web Rotten Tomatoes port que de 181 persones que van qualificar la pellcula, noms 6 la van qualificar com "podrida" donant-li una qualificaci de total de 97% . El lloc web Metacritic va una puntuaci del 93%, basada en 38 crtiques.

 Curiositats .
 "WALLE" sn les sigles de "Waste Allocation Load Lifters Earth-Class" (en angls, "Aixecadors de Crrega de Residus Classe-terrestre").
 La msica de fons que s'escolta mentre WALLE treballa s de la pellcula Hello, Dolly!, pellcula que apareix en els agraments, al costat de la 20th Century Fox, pels drets.
 A la pellcula Star Wars apareix WALLE entre els robots que han segrestat R2-D2 i C3P-O, el qual se surt a veure'ls quan aquests arriben.
 Els ulls i les rodes de WALLE sn molt semblants al robot 5 de les pellcules Corto circuito I i II (1986, 1988).
 Al triler de la pellcula, exhibit en Real Player, hi ha una escena on s'assembla tamb a unes preses de la pellcula Corto circuito on aquest aixafa sense estimar un insecte.
 WALLE t certa semblana amb el robot del videojoc de Nintendo "R.O.B".
 En l'extra nord-americ es pot veure que WALLE arriba a la nau on sn els humans i troba altres robots.
 Al triler, quan l'atrapen els carros de compra, fan un acostament molt semblant al de les cambres de filmaci real, no digital.
 Una part del film -on es veu a AUTO, el pilot automtic de la nau espacial L'AXIOMA t una semblana amb la pellcula .
 A noms 3 dies de la seva estrena als Estats Units, WALLE ja s'ubica en la sisena posici de les "250 millors pellcules" segons els usuaris d'IMDb.
 Quan WALLE acaba de recarregar-se a travs de les seves celles solars se sent el mateix so que quan s'encn una computadora MAC.
 Steve Jobs apareix en els crdits al final de la pellcula, en la part d'agraments.
 En la versi en angls, la veu del robot AUTO s la veu que per defecte tenen les computadores MAC en el seu programari MacInTalk.
 El nombre de protocol que segueix el robot AUTO de la nau L'AXIOMA s l'A-113, aquest mateix nombre apareix a Cars s el nombre d'una locomotora, i a Toy Story s la matricula de l'auto de la mare d'Andy i En Lilo i Stitch el cami que Stitch llana al volc.
 En una escena a la ciutat plena d'escombraries, quan EVE aquesta analitzant el terreny, es veu la camioneta repartidora de pizzes de Toy Story.
 Quan WALL-E insereix el video casette (VHS) en l'aparell per veure la pellcula Hello, Dolly!, es veu que usa un iPod per veure la imatge i a ms li posa una lupa perqu es vegi mes a prop.

 Referncies .



 Enllaos externs .
 Triler en catal;
 Web oficial de la pellcula ;
 Club de Fans de WAALLE en Xile (no oficial);
 WALLE puntuaci i crtiques de internautes a FilmAffinity ;
 WALLE (2008) Avanos, Review i Pster;
 Lloc web oficial de WALLE  ;
 Club de fans de WALLE a Espanya (no oficial);
 Rotten Tomatoes  ;
 Metacritic ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325506" title="Copa de les Ciutats en Fires 1967-68" nonfiltered="1820" processed="1813" dbindex="126858">
La Copa de les Ciutats en Fires 1967-68 fou la desena edici de la Copa de les Ciutats en Fires disputada la temporada 1967-68. Fou guanyada pel Leeds United en derrotar en doble partit al Ferencvrosi TC. Fou la primera victria anglesa de la competici.

Primera Ronda.


Segona Ronda.


Tercera Ronda.


Dundee FC, Rangers FC, Athletic Bilbao and Bologna FC received byes to the Quarts de Final.

Quarts de final.


 Semifinals .


 Final .




 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325508" title="Guineu grisa" nonfiltered="1821" processed="1814" dbindex="126859">

La guineu grisa (Urocyon cinereoargenteus) s un mamfer carnvor que s'estn per gran part de la meitat meridional de Nord-amrica, des del sud del Canad fins el nord de Veneuela i Colmbia. Aquesta espcie i la properament relacionada guineu grisa de les illes Santa Brbara (Urocyon littoralis) sn els nics membres vivents del gnere Urocyon, considerat un dels cnids vivents ms primitius.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325509" title="Copa de les Ciutats en Fires 1968-69" nonfiltered="1822" processed="1815" dbindex="126860">
La Copa de les Ciutats en Fires 1968-69 fou la onzena edici de la Copa de les Ciutats en Fires disputada la temporada 1968-69. La final fou guanyada pel Newcastle United que derrot a doble partit a l'jpest FC. Fou la segona edici consecutiva que un club angls derrot un club hongars a la final. Tamb s el darrer gran trofeu guanyat pel Newcastle a data d'avui (juliol 2008).

Primera Ronda.


Segona Ronda.


Tercera Ronda.


Quarts de final.


 Semifinals .


 Final .




 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325511" title="The Penalty (1912)" nonfiltered="1823" processed="1816" dbindex="126861">

The Penalty de Thomas H. Ince s un curtmetratge ambientat en el salvatge oest.

 Altres crdits .
 Color: blanc i negre;
 So: muda;
 Negatiu: rodada en 35 mm en un format gran 1.37:1;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325513" title="Monogmia" nonfiltered="1824" processed="1817" dbindex="126862">
La monogmia s el costum o la condici de tenir noms una parella en una relaci. El terme "monogmia" ve dels mots grec "     " monos, que significa "nic"; i "     ", gamos, que significa "matrimoni" o "uni". La monogmia serial s el fet de no tenir ms d'un company sexual, per haver-ne tingut diversos al llarg de la vida. Aquest tipus de monogmia s com en els humans a la cultura occidental; n's una prova l'alta taxa de divorci. 

Articles relacionats.
 Poligmia;
 Bigmia;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325515" title="The Penalty (1915)" nonfiltered="1825" processed="1818" dbindex="126863">


The Penalty s un curtmetratge de Ray Myers.

 Altres crdits .

 Color: blanc i negre;
 So: muda;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325519" title="Fennec" nonfiltered="1826" processed="1819" dbindex="126864">

El fennec (Vulpes zerda) s una guineu que habita al desert del Shara d'frica septentrional, amb unes unes grans orelles distintives. Es tracta de la guineu ms petita de tot el mn.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325536" title="Giovanni dalle Bande Nere" nonfiltered="1827" processed="1820" dbindex="126865">

Giovanni dalle Bande Nere, tamb conegut amb el seu nom de naixement Joan de Mdici, ( Forl, Estats Pontificis 1498 - Mntua, Ducat de Mntua 1526 ) fou un condottiero itali del Renaixement pertanyent a la famlia Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer el 5 d'abril de 1498 a la ciutat de Forl fill de Giovanni de Mdici i Caterina Sforza. Fou nt per lnia paterna de Pierfrancesco di Lorenzo de' Medici i Laudomia Acciajuoli, i per lnia materna del duc Gales Maria Sforza.

Des de ben jove va mostrar una gran aptitud per a activitats fsiques i de combat, aprenent esgrima i hpica. Als 12 anys va cometre el seu primer assassinat i a causa del seu comportament fou expulsat dues vegades de Florncia. 

Npcies i descendents.
Es cas el 17 de novembre de 1516 a la catedral de Florncia amb Maria Salviati, filla de Jacopo Salviati i Lucrcia de Mdici. D'aquesta uni tingueren un fill:
Cosme I de Mdici (1519-1574), duc de Florncia i Gran Duc de Toscana;

Al servei de l'esglsia.
Giovanni es va fer condottiero, prestant els seus serveis al papa Lle X, cos de la seva mare, i va rebre el su baptisme de foc als 18 anys, en la guerra contra el duc Francesc Maria I della Rovere, al qual venc. A la mort de Lle X, ocorreguda el 1521 afeg a la seva insgnia unes bandes negres, en senyal de duel pel seu protector i parent, d'aqu el seu apellatiu de Giovanni delle Bande Nere i el de la seva esquadra mercenria, les Bandes Negres. 

Desprs d'una curta, per illustre vida militar, Giovanni mor a causa de la gangrena a la ciutat de Mntua el 30 de novembre de 1526, desprs d'una batalla prop de Governolo contra les tropes imperials.

Vegeu.

Condottiero;
Guerres italianes;

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325539" title="Maria Salviati" nonfiltered="1828" processed="1821" dbindex="126866">

Maria Salviati ( Florncia, Repblica de Florncia 1499 - d. 1543 ) fou una noble italiana.

Orgens familiars.
Va nixer el 17 de juliol de 1499 a la ciutat de Florncia sent filla de Jacopo Salviati i Lucrcia de Mdici. Fou nta per lnia paterna de Giovanni Salviati i Elena Gondi Buondelmonti, i per lnia paterna de Lloren de Mdici i la seva esposa Clarice Orsini. 

Fou germana dels cardenals Giovanni Salviati i Bernardo Salviati, i de Francesca Salviati, que casada amb Ottaviano de' Medici foren pares del papa Lle XI.

Npcies i descendents.
Es cas el 17 de novembre de 1516 a la catedral de Florncia amb Giovanni dalle Bande Nere, fill de Giovanni de Mdici i Caterina Sforza. D'aquesta uni tingueren un fill:
Cosme I de Mdici (1519-1574), duc de Florncia i Gran Duc de Toscana;

Amb aquest matrimoni s'aconsegu unir les dues branques de la famlia Mdici, i que a la mort d'Alexandre de Mdici sense descendents Cosme I esdevingus senyor de Florncia.

Mor a la residncia de la famlia Mdici de Florncia el 12 de desembre de 1543. 

Enllaos externs.

  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici2.html;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325540" title="Aviron bayonnais rugby pro" nonfiltered="1829" processed="1822" dbindex="126867">


L'Aviron bayonnais rugby pro s la secci de rugbi d'un club omnisports de Baiona. Triple campi de Frana, el 1913, 1934 i el 1943), actualment juga el Top 14. 

El club t una mascota des del 2004. Es tracta d'un pottok conegut amb el nom de pottoka. A ms a ms, el 2007 l'afici del Baiona va rebre el premi de la millor afici el Top 14 per la intensitat del seu suport a l'equip.

 Palmars .
 National .
 Campionat de Frana:
 Campi: 1913, 1934 i 1943;
 Finalista: 1922, 1923, 1944 i 1982;
 Copa de l'Esperana: ;
 Finalista: 1919 ;
 Challenge Yves du Manoir:
 Campi: 1936 i 1980;
 Copa Andr Moga:
 Campi: 1995;

 Internacional .
 1/2 final del European Shield enfront del FC Auch;
 1/4 de final del European Challenge Cup enfront del London Irish;

 Les finals de l'Aviron bayonnais .
 Campionat de Frana .


 Copa de l'Esperana .


 Challenge Yves du Manoir .


 Jugadors emblemtics .


 Bibliografia .
 Un sicle de rugby  Bayonne, de Manuel Castiella, ed. Atlantica, 2001;

 Enllaos externs .
 Lloc oficial del club ;
 Complements d'informaci ;
 Frum dels seguidors ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325544" title="Nalda" nonfiltered="1830" processed="1823" dbindex="126868">


Nalda s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana. Limita al nord amb Albelda de Iregua, al sud amb Viguera, a l'est amb Clavijo i Soto en Cameros (llogarets de Trevijano i Luezas) i a l'oest amb Sorzano.

 Histria . 
La localitat va ser escenari dels preliminars de la famosa Batalla de Clavijo entre rabs i cristians en l'any 844. Apareix citada per primera vegada en el segle XI, en la relaci de propietats que el rei Garcia de Njera va concedir a la seva esposa Estefania. En el testament de la reina Estefania, vdua de Garcia rei de Pamplona anomenat el de Njera, deixa al seu fill el rei San el de Pealn, tretze viles, entre les quals est Nalda. 

El 1064, l'el rei San el Noble, don al monestir de San Prudencio el de San Agustn de Nalda, dient que era, per remei de la seva nima i per haver-se'l pregat Jimeno Fortnez. En 1067 el monestir de San Prudencio ho va donar en canvi al Monestir de San Martn de Albelda pel de Pampaneto. Nalda est compresa en l'escriptura del Senyoriu de Cameros, concedit a Juan Ramrez de Arellano pel rei Enric II de Castella en 1366. Des d'aleshores i fins al segle XIX es va convertir en la capalera d'aquest senyoriu. Es veuen dhuc relquies de l'antiga muralla i, en el cim del poble, el castell i palau dels senyors de Cameros. En aquest alcsser es conserva l'interessant arxiu del senyoriu. Tamb es va conservar all durant molts anys el punyal amb el qual el rei Enric II va matar al seu germanastre Pere el Cruel.

 Bibliografia .
 GOVANTES, ngel Casimiro de (1846), Real Academia de La Historia, Diccionario Geogrfico Histrico de Espaa, Seccion II comprende La Rioja o toda la Provincia de Logroo y algunos pueblos de la de Burgos., reimp., Logroo, Consejera de Educacin, Cultura y Deportes, (1986). ISBN 84-505-3985-4.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325548" title="Ocn" nonfiltered="1831" processed="1824" dbindex="126869">


Ocn s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana. Forma part del Vall de Ocn, compost per La Villa, Pipaona, Aldealobos, Las Ruedas, Santa Luca, Los Molinos i el despoblat d'Oteruelo. 
Patrimoni. 
La Vila es troba situada al peu d'un vell castell de la invasi rab que est bastant deteriorat, per que mereix una visita. Es troba situada tamb a les faldes de "sierra la Hez" amb el seu pic ms alt Cabimonteros, amb una vegetaci de transici entre bosc atlntic i mediterrani (alzines, roures, fajos, pi...). 

Pel que fa a l' art religis compta amb l'esglsia parroquial de San Miguel amb un magnfic retaule, un rgan i les relquies de Sant Cosme i Sant Dami. Tamb conta amb diverses ermites com Santa Mara, San Juan, Santo Domingo i San Bartolom al costat de la Fuente de los Santos. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325550" title="Atenci" nonfiltered="1832" processed="1825" dbindex="126870">
L'atenci s la selecci de determinats estmuls de l'exterior en el moment de la percepci, destinant ms recursos cognitius a la seva elaboraci. Inclou una srie de fenmens que es donen de forma simultnia al cervell. Si l'atenci augmenta de forma intensiva la concentraci sobre l'estmul s'anomena alerta i sorgeix de forma instintiva davant possibles perills. 

L'atenci dna un significat a all percebut i ordena la informaci provinent dels sentits de forma jerrquica de manera que la ment la pugui elaborar. Es relaciona amb la memria humana, ja que aquesta aporta el context per fer significatiu all percebut i alhora cal atenci per poder retenir una dada. Per aquest motiu el seu estudi s clau per a la pedagogia i la psicologia. 

Tipus d'atenci.
Els tipus d'atenci han sorgit de l'mbit clnic, ja que enumeren les activitats que pot fer un individu en sortir d'un coma:
Atenci focalitzada: es pot respondre discretament a l'estmul fsic extern (ex: girar el cap en sentir un soroll);
Atenci sostinguda: es pot mantenir la concentraci en una activitat perllongada (ex: escoltar una classe);
Atenci selectiva: es pot seleccionar un element de la resta i ignorar les distraccions (ex: memoritzar);
Atenci alternant: es pot canviar la focalitzaci segons els requeriments d'una tasca (ex: endrear una habitaci);
Atenci dividida: es pot respondre de manera adequada a diverses tasques simultnies (ex: atendre diversos alumnes per part del professor);

Factors que condicionen l'atenci.
Factors externs.
 potncia de l'estmul (ex: un soroll fort atreu l'atenci de forma ms immediata que un de molt fluixet);
 canvi (ex: una interferncia a la rdio atreu l'atenci perqu canvia l'estmul);
 repetici (ex: una tornada d'una can s'acaba fixant a la memria);
 estructura (ex: s ms senzill buscar una informaci en un esquema que en una llista catica);

Factors interns.
 motivaci (ex: es llegeix amb ms atenci una novella que un fullet comercial);
 necessitats del moment (ex: la persona que t set, s ms sensible als estmuls relacionats amb la beguda);
 connexi (ex: es copsa millor all que t a veure amb el que s'estava pensant que el desconnectat, en relaci amb l'aprenentatge significatiu);

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325551" title="Ribafrecha" nonfiltered="1833" processed="1826" dbindex="126871">


Ribafrecha s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.

Histria. 
En el testament de la Reina Estefania, vdua del rei Garcia, el de Njera, dona al seu fill San, amb Viguera, Albelda, Nalda, etc., el poble de Frechuela, que per proximitat als altres, ha de ser l'actual Ribafrecha. En la visita eclesistica que el Senyor Funes, Bisbe de Njera i Calahorra, feia de les esglsies del seu bisbat en 1153 visitant la d'aquest poble i la de Leza de Ro Leza, va ser mort per uns dolents clergues, sepultat en el monestir de San Prudencio, on se li venera com sant. En 1478 els vens de Clavijo i Lagunilla (pertencecientes al Senyoriu de Cameros) van talar el terme de Ribafrecha (dels Gmez Manrique) en represlia a la destrucci de les fortificacions de Entrena (Cameros) per part dels vens de Navarrete (Gmez Manrique). Era de l'antic partit de Logronyo i de la provncia de Burgos i posteriorment de la de Sria. Va passar a formar part de la provncia de Logronyo en 1833. 

 Bibliografia .
 GOVANTES, ngel Casimiro de (1846), Real Academia de La Historia, Diccionario Geogrfico Histrico de Espaa, Seccion II comprende La Rioja o toda la Provincia de Logroo y algunos pueblos de la de Burgos., reimp., Logroo, Consejera de Educacin, Cultura y Deportes, (1986). ISBN 84-505-3985-4.

 Enllaos externs .
Ribafrecha.com Pgina sobre Ribafrecha editada per un ve;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325553" title="Robres del Castillo" nonfiltered="1834" processed="1827" dbindex="126872">


Robres del Castillo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.
 Historia . 
Robres s esmentada en els delmes donats al cabildo de Calahorra el 1156. Tamb est en l'assignaci de la tercera part dels delmes que va fer a la taula capitular de Calahorra el seu bisbe Juan de Prjano en l'any 1200. Entre els cavallers de la casa del primer Duc de Njera, Pedro Manrique de Lara, a fins del segle XV, est Juan de Lezana, senyor de la vila de Robres. Va pertnyer al senyoriu dels Lizanas, qui posaven alcalde. Desprs de l'abolici dels senyorius pas a formar part de la provncia de Sria i ms tard a la de Logronyo. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325557" title="16a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="1835" processed="1828" dbindex="126873">

La 16a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el dimarts 22 de juliol, entre Cuneo (Itlia) i Jausiers, amb un recorregut de 157 quilmetres.

Perfil de l'etapa.
L'endem de la segona jornada de descans, el Tour pren la sortida de la vila italiana de Cuneo, al Piemont. El comenament de l'etapa discorra per la vall del riu Stura, on es troben els dos esprints intermitjos del dia, a Vignolo i a Vinadio. Un cop passat aquest segon esprint els ciclistes afronten l'ascensi al coll de la Lombarde, primera de les dues dificultats muntanyoses del dia. Aquest port t 21,5 km de llargada, amb una pendent mitjana del 6,9%, marca la frontera entre Itlia i Frana. El descens condueix fins a Isola, d'on, en direcci nord-oest, comena la segona ascensi del dia, el coll de la Bonette, situat a 2.802 msnm, als quals s'arriben desprs de 25,5 km d'ascensi a una pendent mitjana del 6,5%. Els darrers 23,5 darrers km sn de descens fins a l'arribada, a Jausiers.

 Desenvolupament de l'etapa .
 
Esprints intermitjos.

 1r esprint intermig. Vignolo (km 20,5);


2n esprint intermig. Vinadio (km 50);


Ports de muntanya.
 Coll de la Lombarde. Categoria especial (km 72,5) ;


 Coll de la Bonette-Restefond. Categoria especial (km 133,5) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.



 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.



Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.


Classificaci per equips.


Combativitat.
 Stefan Schumacher (Team Gerolsteiner)

Abandonaments.
 Sbastien Chavanel ()

 Francesco Chicchi (), fora de control

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325558" title="Santa Engracia del Jubera" nonfiltered="1836" processed="1829" dbindex="126874">


Santa Engracia del Jubera s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.

Histria.
Santa Engracia va pertnyer durant segles a la poblaci de Jubera, fet que es va invertir a mitjan segle XX. Aquesta ltima apareix citada per primera vegada al segle IX, poca en la qual es converteix en plaa forta. Dos segles ms tard, Jubera va formar part d'una transmissi que Estefania de Foix va fer a l'infant de Pamplona don Ferran. En el segle XIII, el castell de Jubera va passar a les mans de San de Navarra, usat com garantia en la treva amb Alfons VIII de Castella. La poblaci va pertnyer a la famlia Rodrguez Cisneros durant el segle XVIII i va ser part de la provncia de Sria fins a la creaci, en 1833, de la provncia de Logronyo. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325563" title="Sojuela" nonfiltered="1837" processed="1830" dbindex="126875">


Sojuela s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, situat a 14 km de Logronyo que conta amb una poblaci de 166 habitants (2007). En aquest terme municipal es troba el Club de Golf de Sojuela o Moncalvillo Green Club. 

 Histria . 
En 1044, Garcia IV Sanxes III de Navarra don les viles de Medrano i Sojuela al monestir de San Julin de Sojuela, lloc que s'han trobat sepultures medievals. Va ser una de les set viles de Camp per privilegi de la reina Estefania de Njera. Fins a 1811 quan es va portar a terme la abolici dels senyorius, va pertnyer als marquesos de Villacampa. Va formar part de la provncia de Burgos i ms tard a la de Sria fins a la creaci de la Provncia de Logronyo el 30 de novembre de 1833. 

Enllaos externs.
 Ajuntament;
 Fitxa municipal, Govern de La Rioja;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325574" title="Sorzano" nonfiltered="1838" processed="1831" dbindex="126876">


Sorzano s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, a la vall occidental del riu Iregua. El terme limita amb Sojuela a l'est, Entrena al nord i Nalda a l'est. Al sud se situa una mancomunitat que comparteixen Sorzano, Nalda i Viguera. 

Histria. 
En el testament de la reina Estefania, vdua del rei Garcia de Njera, deixa al seu fill San, amb Viguera i altres pobles, el de Soricano, seguint-li Nalda. En 1070 els reis de Pamplona San i Placencia donaren al monestir dels Sants Cosme i Damin la part dels delmes de la seva pertinena a Viguera, Hornos, Entedigone (Entrena) "et medio molino de Solarana". Tots aquests pobles estan prxims a Logronyo. 

Va ser llogaret de Nalda fins a 1632, quan el solzanero Juan Calvo Estefana va aconseguir una cdula real de Felip IV d'Espanya, per la qual la vila passava a ser independent. Els comtes d'Aguilar, senyors de Cameros, van mantenir el senyoriu de la vila fins a la abolici dels senyorius i mayorazgos per les Corts de Cadis el 1811. 

 Referncies .
 GOVANTES, ngel Casimiro de (1846), Real Academia de La Historia, Diccionario Geogrfico Histrico de Espaa, Seccin II comprende La Rioja o toda la Provincia de Logroo y algunos pueblos de la de Burgos., reimp., Logroo, Consejera de Educacin, Cultura y Deportes, (1986). ISBN 84-505-3985-4.

Enllaos externs.

 Asociacin Amigos de Sorzano;
 C.R.A. Moncalvillo;
 Sorzano a canales.larioja.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325576" title="Copa de les Ciutats en Fires 1969-70" nonfiltered="1839" processed="1832" dbindex="126877">
La Copa de les Ciutats en Fires 1969-70 fou la dotzena edici de la Copa de les Ciutats en Fires disputada la temporada 1969-70. La competici fou guanyada per l'Arsenal F.C. en derrotar a doble partit el RSC Anderlecht. Fou el primer ttol europeu de l'Arsenal.

Primera Ronda.


Segona Ronda.


Tercera Ronda.


Quarts de final.


 Semifinals .


 Final .




 Enllaos externs .
 Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325577" title="Pla de l'Ermita" nonfiltered="1840" processed="1833" dbindex="126878">
El Pla de l'Ermita s una urbanitzaci situada a un extrem nord-est de l'Alta Ribagora.

 Caracterstiques .
Es una urbanitzaci construda d'hotels i pensions, per al turisme a l'estiu i per a la gent que hi va a esquiar a Bo-Tall Resort. El Pla de l'Ermita hi ha una gran quantitat de serveis: botigues, restaurants, pubs...

S'ofereixen moltes activitats esportives, rutes amb BTT, excursions, escola d'esqu i tir amb arc. Com ja s'ha dit abans, noms hi ha hotels, de dos i tres estrelles. Per als nens tamb s'ofereixen activitats, especialment hi ha parcs infantils i piscines.

 Situaci .
Els accessos sn la N-230, que va de Lleida a Vielha. Desprs d'haver passat el Pont de Suert, s'ha d'agafar a m dreta la L-500, la principal carretera de la vall de Bo. Passat Barruera, ms amunt s'ha d'agafar la carretera de la dreta, la L-501. La carretera passa pels pobles de Bo i de Tall, fins arribar al Pla de l'Ermita. 

 Geografia .
Situat als peus del Tuc de la Comamarja (aproximadament 2750m). Per carretera est a 1 km de Tall i de les pistes d'esqu ms de 10 km. La urbanitzaci est damunt d'un tur, on els seus peus est el riu de Sant Mart. Pel tur s veu clarament on treu el cap una petita ermita. Des del Pla de l'Ermita s'hi pot arribar per un cam ben marcat a aquesta petita ermita, dedicada a Sant Quirc de Tall.

 Llocs d'inters .
 Sant Quirc de Tall;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325579" title="Sots" nonfiltered="1841" processed="1834" dbindex="126879">


Sots s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, situada en la vall occidental del riu Iregua, afluent de l'Ebre, i a una distncia de 17 km. de Logronyo i a 10 de Njera. La seva altitud sobre el nivell del mar s de 672 metres. El nucli urb es troba en un pujol, augmentant el relleu escalonadament a mesura que ens acostem al sud, fins a arribar al Serradero de 1491 m. El clima, propi d'aquesta latitud, s mitjanament fred: lleugerament humit a l'hivern i suau a l'estiu. 

 Histria . 
El terreny que ocupa actualment Sots ha estat habitat per variades cultures al llarg dels segles. S'han trobat nombrosos vestigis de origen predominantment rom, si b el ms important s "Pea Lacita", un poblat de finals de l'Edat de Bronze i primera Edat de Ferro. Ja en l'Edat Mitjana, cap destacar la data de 2 de novembre de 1044, sobre dotaci al monestir de san Juan de Sojuela. El rei Garca "el de Njera", fa esment a "Sotiello", al descriure els lmits d'aquest monestir. Un altre dels documents que fan referncia a aquesta poblaci va ser subscrit en l'any 1068. En el mateix, el rei San "el de Pealn" nomena a Sots. En l'any 1137, Alfons VII de Castella lliur al Monestir de Santa Mara la Real de Njera les heredades que tenia en Sots. No obstant aix, s a partir del segle XVIII, quan podem comenar a parlar dels "segles d'or" de la histria sotesina: la creaci d'hospitals per a pelegrins jacobeos, la concessi en 1747, per part del rei d'Espanya Ferran VI, del ttol de "Vila" i consegent independizacin de Navarrete o el naixement de Domingo Dulce y Garay en 1808, marquen sens dubte l'esdevenir d'aquest petit poble rioj durant molts anys. 

Sots, situat en plena crulla, sempre ha roms als canvis histrics, i actualment, en els comenaments del segle XXI, es presenta com un poble acollidor, i en constant transformaci.

 Bibliografia .
 Palacios Snchez, Juan Manuel (2005), "Sots, Villa riojana". Depsito legal: LR-378-2005.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325581" title="Torremontalbo" nonfiltered="1842" processed="1835" dbindex="126880">

Torremontalbo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325582" title="Londres XI" nonfiltered="1843" processed="1836" dbindex="126881">
s coneix com Londres XI a una selecci de futbol que represent la ciutat de Londres i que fou especialment creada per a prendre part de l'edici 1955-58 de la Copa de les Ciutats en Fires, precursora de la Copa de la UEFA.

La competici es cre el 18 d'abril de 1955, i s'allarg durant tres anys, fins el 1958. Els participants eren els majors clubs de les ciutats que eren seu d'una Fira de Mostres. La ciutat de Londres tenia diversos equips potents per participar pero noms un en podia ser inscrit. Aleshores es decid enviar una selecci amb els millors jugadors dels clubs de la ciutat. L'equip de seleccionats va anar variant de partit a partit.

La selecci, que fou dirigida pel president del Chelsea Joe Mears, assol la final, desprs de vncer les seleccions de Basilea i Frankfurt, i el club del Lausanne Sports. Londres va perdre per 8-2 en l'agregat a doble partit enfront el FC Barcelona.

A partir de la segent edici de la competici, la ciutat de Londres ja fou representada per clubs i no pas per cap selecci.

 Partits .
 Fase de grups .
Basilea XI 0-5 Londres XI   4 de juny, 1955;
Equip: Ron Reynolds (Tot), Peter Sillett (Che), Jim Fotheringham (Ars), Stan Willemse (Che), Ken Armstrong (Che), Derek Saunders (Che), Harry Hooper (Wes), Johnny Haynes (Ful), Cliff Holton (Ars), Eddie Firmani (Cha), Billy Kiernan (Cha).
Substitut: Brian Nicholas (QPR), per Saunders 37'.
Gols: Firmani 33', Holton 37', 43', 74', Hooper 81'.

Londres XI 3-2 Frankfurt XI   26 d'octubre, 1955 a Wembley;
Equip: Ted Ditchburn (Tot), Peter Sillett (Che), Stan Willemse (Che), Danny Blanchflower (Tot), Charlie Hurley (Mil), Cyril Hammond (Cha), Vic Groves (Ley), Bobby Robson (Ful), Bedford Jezzard (Ful), Roy Bentley (Che), Charlie Mitten (Ful).
Gols: Jezzard 46', 76', Robson 60'.

Londres XI 1-0 Basilea XI   4 de maig, 1956 a White Hart Lane;
Equip: Jack Kelsey (Ars), Peter Sillett (Che), John Hewie (Cha), Danny Blanchflower (Tot), Stan Wicks (Che), Ken Coote (Bre), Jim Lewis (Che), Derek Tapscott (Ars), Cliff Holton (Ars), Bob Cameron (QPR), George Robb (Tot).
Gols: Robb 87'.

Frankfurt XI 1-0 Londres XI   27 de mar, 1957;
Equip: Ron Reynolds (Tot), John Bond (Wes), Peter Sillett (Che), Ken Armstrong (Che), Malcolm Allison (Wes), Tony Marchi (Tot), Terry Medwin (Tot), Stuart Leary (Cha), David Herd (Ars), Johnny Haynes (Ful), Billy Kiernan (Cha).

Semifinals .
Lausanne Sports 2-1 Londres XI   16 de setembre, 1957;
Equip: Ted Ditchburn (Tot), Stan Charlton (Ars), Dennis Evans (Ars), Brian Nicholas (Che) , Jim Fotheringham (Ars), Phil McKnight (Ley), Peter Berry (Cry), Geoff Truett (Cry), Les Stubbs (Che), Phil Woosnam (Ley), Joe Haverty (Ars).
Gols: Haverty 70'.

Londres XI 2-0 Lausanne Sports   23 d'octubre, 1957 a Highbury;
Equip: Jack Kelsey (Ars), Stan Charlton (Ars), Peter Sillett (Che), Ken Coote (Bre), Bill Dodgin (Ars), Derek Saunders (Che), Roy Dwight (Ful), Jimmy Greaves (Che), Cliff Holton (Ars), Johnny Haynes (Ful), Billy Kiernan (Cha).
Gols: Greaves 10', Holton 76'.

Londres guany 3-2 en l'agregat

Final.
Londres XI 2-2 FC Barcelona   3 de mar, 1958 a Stamford Bridge;
Equip: Jack Kelsey (Ars), Peter Sillett (Che), Jim Langley (Ful), Danny Blanchflower (Tot), Maurice Norman (Tot), Ken Coote (Bre), Vic Groves (Ars), Jimmy Greaves (Che), Bobby Smith (Tot), Johnny Haynes (Ful), George Robb (Tot).
Gols: Greaves 10', Langley (pen) 88'.

FC Barcelona 6-0 Londres XI   1 de maig, 1958;
Equip: Jack Kelsey (Ars), George Wright (Ley), Noel Cantwell (Wes), Danny Blanchflower (Tot), Ken Brown (Wes), Dave Bowen (Ars), Terry Medwin (Tot), Vic Groves (Ars), Bobby Smith (Tot), Jimmy Bloomfield (Ars), Jim Lewis (Che)

FC Barcelona guany 8-2 en l'agregat

Clau d'abreviatures:
Ars   Arsenal ; Bre   Brentford ; Cha   Charlton Athletic ; Che   Chelsea ; Cry   Crystal Palace ; Ful   Fulham ; Ley    Leyton Orient ; Mil   Millwall ; QPR   Queens Park Rangers ; Tot   Tottenham Hotspur ; Wes   West Ham United

 Vegeu tamb .
Copenhaguen XI;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Detalls de la Copa de Fires 1955-58;
Londres XI;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325583" title="Jean-Andoche Junot" nonfiltered="1844" processed="1837" dbindex="126882">


Jean-Andoche Junot, Duc de Abrantes (23 d'octubre de 1771 ; 29 de juliol de 1813) fou un general francs durant la Revoluci Francesa i les Guerres Napoleniques.
Inicis.
Junot nasqu a Bussy-le-Grand, Frana, i estudi a Chatillon. Mentre estudiava Dret a Pars s'inici la Revoluci Francesa, s'allist com a voluntari en un batall. Fou ferit dos cops i fet sergent. Don la primera satisfacci militar a Napole Bonaparte durant el Setge de Toln de 1793. degut a aquest fet Napole el feu el seu asssitent de camp

Campanya italiana.
Junot destac amb valentia a Itlia. Fou ferit al cap a Lonato (Brescia), aquest fet el feu canviar la manera de pensar i el seu carcter tornant-lo menys reflexiu i ms impetus i temperamental. Fou enviat com a general a la campanya egpcia, on torn a ser ferit, aquest cop en un duel,  i capturat mentre tornava,invlid, a Frana.

Al seu retorn fou nomenat comandant de Pars, tot i que  el fet de no ser mariscal el constern. En aquesta poca es cas amb Laura Permon. Fou nomenat  embaixador a Portugal abans de apressar-se a tornar a la vida militar sota les ordres de Napole a la Batalla d'Austerlitz (2 de desembre de 1805).

Guerra del Francs.
Junot ascend a Comandant en cap durant la Guerra del Francs. Orden l'invasi de Portugal l'any 1807, el novembre sort de Salamanca dest a Lisboa i a principis de desembre prengu la ciutat. Un cop presa la capital el nomenaren governador de Portugal i se li conced el ttol de duc d'Abrantes.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325588" title="Ventosa (La Rioja)" nonfiltered="1845" processed="1838" dbindex="126883">


Ventosa s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana.

 Histria .
Els esments documentals ms antigues  d'aquesta localitat daten de el segle XI, quan el Rei de Njera San III el Major concedeix el senyoriu del lloc de Ventosa al Monestir de San Milln en l'any 1020. Aix mateix, diferents donacions reals del segle XI alludeixen a Troseca, un desaparegut barri de Ventosa que estaria situat entre les viles de Santa Coloma, Ventosa i Manjarrs. Troseca va ser donado pel rei Garcia III el de Njera en 1046 a la seva esposa Estefania de Foix, i el mateix any de la mort del monarca (1054), la reina vdua el va incorporar a el monestir de Santa Mara la Real de Njera.

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325591" title="Ball del Rotllet" nonfiltered="1846" processed="1839" dbindex="126884">
El ball del rotllet s una variant de la dansa "del rotllet o rotllet" que es balla en diferents punts del pas.

La seva msica ben coneguda descriu, en certa manera, l'evoluci que va prenent el ball. Cada vegada que la can indica que el "pomer perd una poma", una de les parelles dansaires abandona el ball, fins quedar-ne noms la primera. A la conca de Tremp la primera parella portava una capa lligada a la cintura, un gran barret i dos grans esquellots o campanes que el noi feia sonar per la plaa quan quedava com a nica parella de la dansa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325593" title="Villamediana de Iregua" nonfiltered="1847" processed="1840" dbindex="126885">


Villamediana de Iregua s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana. s limtrof amb Logronyo, la capital. 
 Histria . 
Existeixen indicis que en la zona havia un assentament templer, en un tur a l'esquerra de l'entrada a Villamediana des de Logronyo. A mitjan segle XI, la reina Estefania de Foix, vdua del rei Garcia de Njera cedeix el poble a la seva filla Ermesinda Garcs sota la forma jurdica de Senyoriu de Reialeng, segons apareix en el seu testament. El 19 d'abril de l'any 1162 se signa a Jubera la donaci del terme de Ruete que fa Pedro Jimenez (Senyor dels Cameros), a un monestir, i un testimoni s de Villamediana. El 1187 una persona natural de Villamediana, figura com testimoni davant la donaci per part d'Aldonza, vdua de Lope Daz I d'Haro (Senyor de Biscaia) dels seus bns localitzats a Nalda. En 1680 va aconseguir per fi la seva independncia de Logronyo, amb la categoria de vila, deixant de ser considerada com llogaret.
Etimologia. 
Villamediana: villametrana. pel que sembla era una vila situada entre la calada que anava des de Batolla (Vareia) a Alberite. 
 Demografia . 
La proximitat a la ciutat de Logronyo ha impulsat el creixement demogrfic de la poblaci. D'acord a les estimacions de l'INE, Villamediana de Iregua ha passat de tenir 3.335 habitants en l'any 2004, a 3.982, el 2005 i a 4.668 ( 2.433 homes i 2.235 dones), en el 2006, el que representa un augment del 40% (1.333 habitants) en 2 anys. Aquest increment s el ms alt registrat per un municipi de La Rioja en el mateix perode.

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325594" title="Cam de bast" nonfiltered="1848" processed="1841" dbindex="126886">
Un cam de bast s un cam que permet el pas d'animals de ferradura carregats amb srries i arreus, per no el pas dels carros 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325597" title="Ball del Triai" nonfiltered="1849" processed="1842" dbindex="126887">

El ball del Triai s una dansa que es ballava a Olot el dilluns de Pasqua Florida. Era molt concorregut per la gent de les rodalies, que formaven una mplia rodona amb els carros i enmig de la qual restava una plaa on feien el ball. Era punt de reuni del jovent que desitjava trobar proms i s'hi concertaven molts prometatges i casaments.

En aquesta festa s'havia ballat un ball propi anomenat "Triai" (nom que prov segurament del mot "triall", terme derivat del verb triar) en el qual es triava promesa. El ballador es declarava oferint la m al final del ball.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325599" title="L'Indiot" nonfiltered="1850" processed="1843" dbindex="126888">

L'Indiot s una dansa ballada a Solsona. Aquest ball de parelles, de carcter senyorvol, s usat com a ritus de passatge. Les parelles no es donen mai la m sin que van unides amb un mocador o una cinta i han d'anar passant per sota dels ponts formats per la resta de parelles. Ser el capdancer era equivalent a ser el ms important i corresponia a qui ms pagava.



Els indiots,presenten un atipologia comuna en qu els participants s'agrupen en una filera de parelles realitzant dues parts del ball.Responen a aquesta estructura els indiots de La Seu d'Urgell,Ripoll,Sant Feliu de Torell,Solsona i Sort i els balls de la Ratolinesa de Sant Juli de Vilatorta i Viladrau ( AMADES J. PUJOL F. diccionari de la dansa 1936 p.295 i 402)
El nom d'indiot s enigmtic i suggerent alhora.Enigmtic perqu no sabem del cert d'on li ve,per molt suggerent ja que indiot s una forma habitual d'anomenar els galls d'indi a casa nostra (FUNDACI ENCICLOPDIA CATALANA : Diccionari de la llengua catalana 1982 p.878)s a dir el ball del gall d'indi.El que a les espanyes coneixen com a "pavo".s possible doncs que indiothagus estat una forma colloquial d'anomenar el ball de la pavana.
La introducci de mocador i cintes en molts balls correspondria al zel que mostrava l'Esglsia per tal d'evitar el contacte fsic entre homes i dones cap al segle xviii.Aspecte que est ben estudiat en la dansa basca.(SANCHEZ C. "Del danboln al silbo" 1999 pp.64-70)-- (discussi) 22:23, 25 ago 2008 (CEST)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325602" title="Tierra de Cameros" nonfiltered="1851" processed="1844" dbindex="126889">

Tierra de Cameros s una comarca de La Rioja, (Espanya), situada a la regi Rioja Mitjana, a la zona de Sierra. Coneguda colloquialment com Cameros, est situada entre La Rioja i la provncia de Sria (el municipi de Montenegro), formada pel Camero Viejo i el Camero Nuevo, separats entre s per les muntanyes de Cameros. Els uneixen les carreteres que passen per l'alt de La Rasa i la collada de Sancho Leza.

 N de municipis: 25;
 Superfcie: 800,27 ;
 Poblaci (2007): 3.242 habitants;
 Densitat: 4,05 hab/;
 Latitud mitjana: 42 12' 47" nord;
 Longitud mitjana: 2 33' 23" oest;
 Altitud mitjana: 951,83 msnm;

 Municipis de la comarca .

 Camero Nuevo .
Almarza de Cameros (Ribavellosa), El Rasillo de Cameros, Gallinero de Cameros, Lumbreras (El Horcajo, San Andrs, Venta de Piqueras), Montenegro de Cameros (provncia de Sria), Nestares, Nieva de Cameros (Montemediano), Ortigosa de Cameros (Pealoscintos), Pinillos, Pradillo, Torrecilla en Cameros, Viguera (Castaares de las Cuevas, El Puente, Panzares), Villanueva de Cameros, (Aldeanueva de Cameros),  Villoslada de Cameros.

 Camero Viejo .
Ajamil (Larriba, Torremua), Cabezn de Cameros, Hornillos de Cameros, Jaln de Cameros, Laguna de Cameros, Leza de Ro Leza, Muro en Cameros, Rabanera, San Romn de Cameros (Avellaneda, Montalvo en Cameros, Santa Mara en Cameros, Vadillos, Valdeosera, Velilla), Soto en Cameros (Luezas, Treguajantes, Trevijano), Terroba i Torre en Cameros.

 Enllaos externs .
 Senderisme a Cameros;
 Romnic a Tierra de Cameros;
 Cameros;
 Jaciments a la conca de Cameros;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325604" title="Stvnet" nonfiltered="1852" processed="1845" dbindex="126890">

L'Stvnet (en catal: "la reuni") o Copenhaguen XI fou una selecci de futbol que representava la ciutat de Copenhaguen.

L'equip es cre el 1904 i dur fins el 1994, tot i que els partits ms destacats foren abans de 1970. L'Stvnet particip a la Copa de les Ciutats en Fires, precursora de l'actual Copa de la UEFA, els anys 1955-58, 1958-60, 1961-62, 1962-63 i 1963-64. A excepci dels partits d'aquesta competici la majoria d'encontres disputats per l'Stvnet foren partits d'exhibici, b contra una altra selecci danesa anomenada Alliancen, o b contra equips estrangers, la majoria britnics. D'aquests partits el ms interessant fou el que disput el 10 de maig de 1960 contra la selecci de Brasil campiona del mn el 1958. Guany la selecci brasilera per 4 a 3, amb un equip format pels jugadors: Gilmar, Djalma Santos, Bellini, Vtor, Nlton Santos, Zito, Chinesinho, Garrincha, Quarentinha, Pel i Pepe.

 Clubs membres .
L'Stvnet va tenir un total de 11 clubs membres. En negreta els anomenats Stvnet Clubs (en dans:Stvneklubberne). Aquests sn considerats els membres principals.

L'any d'ingrs entre parentesi:
B 93 (1904);
KB (1904);
AB (1912);
B 1903 (1912);
Frem (1912);
Fremad Amager (1949);
B (1949);
Kge (1955);
Skovshoved (1955);
Hvidovre (1964);
Kastrup (1976);

 Partits .
Copa de les Ciutats en Fires.
 FC Barcelona 6-2 Stvnet - 25 de desembre, 1955;
Gols: 1-0 Areta 8', 2-0 Areta 10', 3-0 Tajeda 32', 4-0 Villaverde 41', 5-0 Kubala 59', 5-1 Lundberg (pen) 65', 6-1 Areta 81', 6-2 Lundberg 85'.

Stvnet 1-1 FC Barcelona  - 26 d'abril, 1956;
Gols: 1-0 Lundberg (pen) 60', 1-1 Villaverde 85'.

Barcelona guany el grup per 3pts vs 1pt

-
Stvnet/BK Frem 1-3 Chelsea F.C.  - 30 de setembre, 1958;
Gols: 0-1 Harrison 24', 1-1 Gronemann 26', 1-2 Greaves 54', 1-3 Nicholas 90'.

 Chelsea F.C. 4-1 Stvnet/BK Frem - 4 de novembre, 1958;
Gols: 1-0 (p.p.) (Lees) 5', 1-1 V.S. Hansen 7', 2-1 Greaves 40', 3-1 Greaves 72'.

Chelsea guany 7-2 en l'agregat

-
 Dinamo Zagreb 2-2 Stvnet - 7 de setembre, 1961;
Gols: 1-0 Remete 29', 1-1 Rasmussen 31', 1-2 Andersen 40', 2-2 V. Markovic 70'.

Stvnet 2-7 Dinamo Zagreb  - 4 d'octubre, 1961;
Gols: Stvnet: Srensen, Ravn ; Dinamo Zagreb: D. Jerkovic (2), Cvetkovic (2), Santek, Knel, Matua.

Zagreb guany 9-4 en l'agregat

-
 Hibernian F.C. 4-0 Stvnet - 3 d'octubre, 1962;
Gols: 1-0 Byrne 17', 2-0 Baker 20', 3-0 M. Stevenson 24', 4-0 (p.p.) (Rnnov) 30'.

Stvnet 2-3 Hibernian F.C.  - 23 d'octubre, 1962;
Gols: 1-0 Dyrmose 17', 1-1 Byrne 33', 1-2 M. Stevenson 47', 1-3 M. Stevenson 63', 2-3 Christensen 67'.

Hibernian guany 7-2 en l'agregat

-
Stvnet 1-7 Arsenal F.C.  - 25 de setembre, 1963;
Gols: 0-1 MacLeod 9', 0-2 Baker 24', 0-3 Strong 27', 0-4 Strong 35', 0-5 Strong 40', 0-6 Baker 46', 0-7 Baker 71', 1-7 Jrgensen 81'.

 Arsenal F.C. 2-3 Stvnet - 22 d'octubre, 1963;
Gols: 1-0 Skirton 1', 2-0 Baker 30', 1-2 Dyrmose 30', 2-2 Dyrmose 78', 2-3 Dyrmose 88'.

Arsenal guany 9-4 en l'agregat

Amistosos destacats .
Stvnet 2-3 Sheffield Wednesday  - 25 de maig, 1911 Inauguraci d'Idrtsparken;
Stvnet 1-2 Rangers F.C.  - 5 de juny, 1921;
Stvnet vs. Blackpool  - 1947;
Stvnet/Alliancen 1-2 Dinamo Moscou  - 1954;
Stvnet 3-4 Brasil  - 10 de maig, 1960;
Stvnet 4-5 Benfica  - 21 d'agost, 1962;

 Vegeu tamb .
Londres XI;
Selecci de futbol de Dinamarca;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Resultats de la Copa de Fires a Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation;
Haslund.info - Europacup;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325609" title="Camero Viejo" nonfiltered="1853" processed="1846" dbindex="126891">

El Camero Viejo s una subcomarca de Tierra de Cameros, La Rioja, (Espanya, a la regi Rioja Mitjana, de la zona de Sierra.

 N de municipis: 12 ;
 Superfcie: 298,04 ;
 Poblaci (2007): 810 habitants;
 Densitat: 2,72 hab/;
 Latitud mitjana: 42 13' 38" nord;
 Longitud mitjana: 2 28' 30" oest;
 Altitud mitjana: 933 msnm;

 Geografia . 
Una de les set valls de La Rioja s la del riu Leza. Com tots les valls riojanos, t dos paisatges molt diferents. Per la zona alta, l'aigua del riu corre prieta entre vessants empinats per un ja rocalls. En la zona baixa, quan ja escolta prop a l'Ebre, va entre pujols i terres d'alluvi. En la part muntanyenca de la vall del Leza est tancat el llegendari Camero Viejo. El Camero Vell limita al Sud amb Sria, a l'Est amb la vall del Cidacos i amb la vall del Jubera, que t com afluent el Leza, quan han quedat enrere les muntanyes, ja molt prop de l'Ebre. A l'oest el seu lmit s la vall de l'Iregua, conca del Camero Nuevo. 

 Municipis .
Ajamil (Larriba, Torremua), Cabezn de Cameros, Hornillos de Cameros, Jaln de Cameros, Laguna de Cameros, Leza de Ro Leza, Muro en Cameros, Rabanera, San Romn de Cameros (Avellaneda, Montalvo en Cameros, Santa Mara en Cameros, Vadillos, Valdeosera, Velilla), Soto en Cameros (Luezas, Treguajantes, Trevijano), Terroba i Torre en Cameros.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325612" title="Camero Nuevo" nonfiltered="1854" processed="1847" dbindex="126892">

Camero Nuevo s una subcomarca de la Tierra de Cameros, La Rioja, (Espanya), a la regi Rioja Mitjana, de la zona de Sierra.

 N de municipis: 14 (contant amb Montenegro de Cameros, provncia de Sria) ;
 Superfcie: 502,23 ;
 Poblaci (2007): 2.432 habitants;
 Densitat: 4,84 hab/;
 Latitud mitjana: 42 12' 0" nord;
 Longitud mitjana: 2 37' 53" oest;
 Altitud mitjana: 970,67 msnm;

 Geografia . 
Set valls parteixen de la Serralada Ibrica cap al nord, obrint solc en les terres de La Rioja cap a l'Ebre. Una d'aquestes set valls s la del riu Iregua, riu que raja en el vessant septentrional de la corda que uneix la Sierra Cebollera amb el Castillo de Vinuesa. A la part muntanyenca de la vall de l'Iregua est tancat el Camero Nuevo. El Camero Nuevo limita al Sud amb la provncia de Sria, a l'Est amb la vall de Leza, -conca de Camero Viejo- i a l'Oest amb la vall del Najerilla. Pel nord acaba quan arriba a les roques de Viguera. 

 Municipis .
Almarza de Cameros, El Rasillo de Cameros, Gallinero de Cameros, Lumbreras, Montenegro de Cameros (provncia de Sria), Nestares, Nieva de Cameros, Ortigosa de Cameros, Pinillos, Pradillo, Torrecilla en Cameros, Viguera, Villanueva de Cameros i Villoslada de Cameros. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325615" title="Muros de Naln" nonfiltered="1855" processed="1848" dbindex="126893">

Muros de Naln s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb el mar Cantbric, a l'est amb Soto del Barco, al sud amb Pravia i a l'oest amb Cudillero. s el segon ms petit d'Astries per extensi.

T dues poblacions importants, la seva capital Muros de Naln, al sud del concejo i San Esteban de Pravia, situada al llarg de la desembocadura del riu Naln, que a mitjan segle XX era un important port martim a causa de l'exportaci de carb des de les conques mineres. Destaquen els edificis del palau de Valdecarzana i Vallehermoso del segle XV i l'esglsia de Santa Mara. Es pot contemplar un mplia panormica de la costa asturiana des del Mirador de l'Esperit Sant, amb la seva ermita propera. 
 Historia .
La seva histria est lligada fins al segle XIX, als actuals concejos de Pravia, Cudillero i Soto del Barco, doncs aquests municipis estaven integrats en una nica demarcaci concejil, resultant molt difcil individualitzar la seva evoluci histrica de la resta dels concejos. Fins a mitjans d'aquest segle, any 1847, va pertnyer al concejo de Pravia, constituint-se com a Ajuntament independent el 14 d'abril del mateix any. En els seus orgens era coneguda com Muros o Muros de Prava, fins al 27 de juny de 1916 que va comenar a denominar-se Muros de Naln, un cop acordat per Reial decret. 
 Prehistria i romanitzaci .
No es coneixen restes del paleoltic ni estructures megaltiques. Recents estudis situen l'aparici d'un castro en la seva zona costanera. S est clar que la desembocadura del riu Naln estava habitada pels pobles psics. S va tenir una romanitzaci molt forta a causa de les explotacions mineres d or, d'aquesta manera, en la plaa de l'ajuntament de Muros s'han trobat restes d'una edificaci atribuda a l'poca romana. 
 edat mitjana i Moderna .
En la edat mitjana es va construir l'esglsia de Santa Mara i s'habilita la seva plaa cntrica. Aix generar la futura vila de Muros i ens donar les primeres dades sobre aquest territori integrat a Pravia. Hi ha diferents donacions com la d'Urraca Vermdez qui don al monestir de San Esteban de Boca de Mar, actual San Esteban de Pravia, el cenobi de Santa Mara de Lapedo. Tamb apareixen altres donacions com la de Martn Vermdez que cedeix un hereteu d'un suposat territori de Muros al mateix monestir. Ser en la Baixa edat mitjana quan quedar palesa la integraci administrativa de Muros a l'alfoz de la pobla de Pravia. No sabem ni com ni quan aquestes terres es van convertir en vedat per queden definitivament inscrites en les propietats de la casa de Miranda, ms tard marquesos de Valdecarzana. 

En el segle XVIII, seguia el vedat en mans del marquesat de Valdecarzana. D'aquesta poca hi ha molt poques dades referits a aquest concejo individualment. Se sap que en aquesta centria es va fer un projecte de canalitzaci del Naln, que tenia com meta el desembarcament de la producci de carb de les conques asturianes, projecte que acabaria fracassant per les crescudes del riu.

 Segle XIX endavante .

El segle XIX, va portar grans canvis, aix en la Guerra de la Independncia, les tropes franceses, al comandament del mariscal Ney, van saquejar la localitat. Fou en aquest segle quan les gents del concejo van posar plet contra la casa de Valdecarzana, sent suprimit el vedat en 1827 i s'integraria en la jurisdicci ordinria del concejo de Pravia. Dues dcades ms tard al vedat de Muros es constitueix en Ajuntament independent. En aquest segle s'obre la carretera de San Esteban de Pravia. 

A principis del segle XX, compta Murs amb una agrupaci socialista. En 1916 l'Ajuntament adquireix la nova denominaci oficial de Muros de Naln. Un fet a destacar va ser al setembre de 1934 es produx l'armament previ al procs revolucionari, el Vapor Turquesa desembarca un important carregament d'armes que suposadament anaven a Etipia, quedant definitivament a Astries desprs de diversos problemes. A Muros la rebelli esclata amb un dia de retard respecte a altres zones d'Astries, la Guerra Civil no conta amb fets transcendents. Desprs de la postguerra i la installaci d'ENSIDESA, aquest concejo experimenta un gran desenvolupament industrial fins a la crisi dels anys setanta que afects a tot el sector. 
 Geografia .
T una poblaci de 1.989 habitants i els seus principals pobles sn: San Esteban, Murs, Era, Villar i Reborio. T com principals vies de comunicaci la N-632 de Ribadesella a Canero i altres carreteres locals. Est a una distncia de la capital del Principat de 54 quilmetres. El conjunt del paisatge amb la seva ria del Naln, la seva gran quantitat de platges i les suaus ondulacions del seu rasa litoral li proporcionen una indubtable bellesa. L'altitud s la ms baixa dels concejos amb Gozn, que tot just arriba a els 130 metres. El seu principal eix fluvial s el riu Naln, hi ha altres petits rierols com el Pontigo, o el Ricarbo. El seu paisatge vegetal est dominat per les graderas destinades a pastures. En la seva massa arbria cap destacar l'eucaliptus, que ocupa gran part dels seus vessants. 
 Parrquies .
El concejo de Murs de Naln est dividit en dues parrquies: 
Muros de Naln ;
San Esteban de Pravia ;
 Evoluci demogrfica .
La seva evoluci est lligada al desenvolupament de la producci carbonfera asturiana, ja que el seu port de San Esteban de Pravia ha estat el port exportador de les extraccions de la conca d'Aller. La seva poca de ms densitat va anar entre 1900 i 1930 que coincideix amb la inauguraci del ferrocarril de Collanzo a Port de San Esteban, duplicant la seva poblaci fins a arribar a 3.915, tenint en les dues segents dcades una fase de recessi, per ja en 1960 la crisi del carb arrossega aquest concejo que estava lligat a aquest sector baixant els seus efectius a les 2.263 persones. Tanmateix la seva densitat s elevada si tenim en compte la petita grandria del concejo. La seva emigraci i la taxa de natalitat, fa que el grup ms petit de poblaci sigui el de menors de 20 anys que s un 18% de la poblaci, el major de 65 anys suposa el 25%. La seva poblaci es reparteix principalment en dos nuclis que sn: San Esteban de Pravia i la de Santa Mara de Murs. Aquesta localitat s la capital i t una srie de barris com els de Reborio, Villar i La Pumariega que formen ja un sol nucli urb amb la capital. 
 Poltica .
En el concejo de Murs de Naln, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE, que ho fa des de 1987 (vegeu Llista d'alcaldes de Muros de Naln). L'actual alcaldessa s la socialista Mara del Carmen Arango, qui governa amb majoria absoluta: 





Font: El Pas.

 Enllaos externs .

Federaci Asturiana de Concejos;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325616" title="Conca amaznica" nonfiltered="1856" processed="1849" dbindex="126894">
La conca amaznica engloba tot el conjunt de recursos hdrics que convergeixen al riu Amazones. Est coberta en gran part per la selva tropical i conforma una regi de l'Amrica del Sud coneguda com l'Amaznia.

La conca amaznica comprn una rea de 7 milions de km i s'estn per diversos estats i territoris sud-americans (Bolvia, el Per, l'Equador, Colmbia, Veneuela, Guyana, Surinam, la Guaiana Francesa i el Brasil). s la major conca fluvial del mn. 

De la seva rea total, prop de 3,8 milions de km es troben al Brasil, comprenent els estats d'Acre, Amazonas, Roraima, Rondnia, Mato Grosso, Par i Amap. Aquesta conca forma part de la regi hidrogrfica de l'Amazones, una de les dotze que conformen el territori brasiler. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325617" title="Torsten Frings" nonfiltered="1857" processed="1850" dbindex="126895">

Torsten Frings (Wrselen, 22 de novembre del 1976) s un  jugador de futbol alemany que juga de centrecampista al Werder Bremen.

 Carrera .
 Equip .

Frings va comenar a fer esport als sis anys a Rot-Wei Alsdorf i va jugar fins al 1988 pel Rhenania Alsdorf. Des del juliol del 1990 fins al desembre del 1996 Frings va jugar pel Alemannia Aachen. 

Al gener de 1997 va canviar per al Werder Bremen, on va ascendir a jugador nacional. Des del 2002 fins al 2004 va jugar pel Borussia Dortmund. All va patir, durant un partit de la copa de la lliga contra el VfL Bochum el 16 de juliol de 2003, un esquinament al genoll esquerre que el va fer perdre la primera volta de la temporada 2003/04. El seu retorn a la Bundesliga va ser al 30 de gener de 2004 contra el FC Schalke 04. A la temporada 2004/2005 va canviar pel FC Bayern Mnchen, on era una pea important i podia fer realitat el seu somni de ser campi d'Alemanya. 

A la temporada 2005/06 va tornar al Werder Bremen. Al Werder Bremen va ser capit juntament amb Frank Baumann, Per Mertesacker i Diego. Al 9 de maig de 2007 el Bremen va saber, que Frings podia anar al Juventus de Tor trencant el seu contracte que anava fins al 2009 i el van renovar 2 anys fins al 2011.

 Equip nacional .
El seu debut a la selecci nacional va ser al 27 de Febrer de 2001 a Pars que va acabar amb  0:1 contra Frana. A la Copa Confederacions 2005 Frings va ser el recanvi del capit (Michael Ballack o Bernd Schneider).

Durant el Mundial del 2002 va quedar bicampi perdent la final contra Brasil 0:2.
 
L'any 2004, Fring va participar a l'Europeu de Portugal. Va destacar especialment al primer partit de la fase de grups en qu va jugar contra Holanda marcant el 1:0. El partit va acabar amb empat (1:1) amb un gol de Van Nistelrooy al minut 81.

Al partit d'inauguraci del Mundial celebrat a Alemanya contra Costa Rica, va fer el gol del 4:2 al minut 87 amb un xut de quasi 30 metres de distncia.

Desprs del partit de Quarts de Final contra Argentina (1:1), 5:3 als penals., es va crear una pica-baralla al camp entre jugadors i assistents dels dos pasos. Frings va exibar un cop a l'argent  Julio Ricardo Cruz i va ser sancionat per la FIFA a no jugar les Semifinals contra Itlia. Tot i aix se'l va multar amb 5000 francs sussos.

A l'Europeu de Sussa i ustria va ser convocat a la selecci nacional per Joachim Lw. Va jugar els tres partits de la fase de grups, per a l'ltim partit va contraure una lesi de costella i no va poder jugar els Quarts de Final contra Portugal.

 Posici .
Abans d'anar al Werder Bremen Torsten Frings era Davanter. A mesura que passava el temps i entrenaments s va anar desenvolupant ms com a un jugador de migcamp. Tamb s'anava designant de tant en tan com a lateral dret o migcampista. Mentrestant s una pea fixa per Thomas Schaaf per al rombe del migcamp del Werder Bremen. Si falta Frank Baumann a la posici de central defensiu, ell agafa el relleu. A l'equip nacional actua ell des de Jrgen Klinsmann al costat de Michael Ballack com a centrals defensius del mig del camp.



 Palmars .
 Campionats nacionals .


 Selecci estatal .


 Vida privada .
Frings viu a Lilienthal a Bremen amb la seva dona i les seves dues filles.

Referncies.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325622" title="Pravia" nonfiltered="1858" processed="1851" dbindex="126896">

Pravia s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Cudillero i Muros de Naln, a l'est amb Candamo i Soto del Barco, a l'oest amb Cudillero i Salas i al sud amb Candamo i Salas.

 Histria .


Vestigis histrics trobats al concejo, proven l'existncia de vida humana ja en temps del paleoltic inferior. Dintre d'aquests cal assenyalar els descobriments de Sandamas, on es va trobar una gran macheta de pedra, un destral de m realitzada en material frric i una mena de ratlladora convergent de quars trobada a Las Campas de Luerces. Del paleoltic superior hi ha tamb elements significatius com les puntes de fletxa trobades. Tamb existeixen dades corresponents a la edat de bronze i la edat del ferro, on van ser trobats diversos castros al llarg del territori. A ms, d'aquestes etapes histriques provenen els noms dels rius pravians, el que prova l'existncia de pobles cltics, preceltes i indoeuropeus al concejo. 

De l'etapa de la romanitzaci Pravia ofereix diversos testimoniatges. Un d'ells es refereix a la identificaci de Pravia amb Santianes o amb la ciutat de Flavionavia, que l'historiador grec Ptolomeu situava al marge esquerra del riu Naln. Es creu que va ser fundada en temps de l'emperador Flavi Titus Vespasi, que en honor seu va ser nomenada (municipium) Flavium Avia. Altres troballes romniques trobats sn les restes de La Magdalena de la Llera a Santianes, l'estela funerria trobada a Los Cabos, i els denaris de Plata trobats al Castro de Doa Palla. Aix mateix durant l'poca Pravia es va convertir en una important xarxa de comunicaci al ser lloc de passada de la via que comunicava Lugo de Llanera amb el Lugo gallec. 

Durant l'etapa de la monarquia asturiana, Pravia adquir una importncia significativa al ser traslladada als seus terrenys la capital del regne. Aquest fet va ser realitzat grcies a la uni en matrimoni del rei Silo amb Adosinda, filla d'Alfons I i germana de Fruela I. El rei Silo mor i Adosinda intenta collocar com rei a Alfons II el Cast, fill de Fruela, al que li seria arrabassat el tron pel seu oncle Mauregat I, qui regna de l'any 783 al 789. L'hereu seria llavors Bermudo. Finalment Alfons II el Cast seria el qual trasllads la cort a Oviedo posant fi a l'hegemonia Praviana. 

En el segle XIII s quan t lloc la fundaci de la Pobla de Pravia durant regnat de Ferran III el Sant, el qual li concedeix els furs a Pravia. Aix no implica que en aquest territori no hagus assentament hum, car era coneguda l'existncia d'un monestir en aquest lloc. En concret el monestir de San Andrs, tancada al culte en el segle XVIII a l'amenaar runes. D'aquesta poca tamb daten la construcci de les muralles, que han anat desapareixent amb el pas del temps. Pravia est representada en la Junta General del Principat d'Astries des dels seus orgens, i de la mateixa manera est present en nombrosos enteniments amb els concejos vens creant-se ja des de temps del baix medievo associacions, com la uni dels cinc concejos en els quals es germanava amb Salas, Grado, Valds i Belmonte de Miranda. Amb aquests mateixos concejos ms el vot de Somiedo es va formar en la Junta General el partit que participava en l'elecci del representant en la diputaci i del procurador general del Principat. 

Histricament la pesca sempre va ser un important element econmic per al concejo, donada la bona qualitat de les seves aiges. El ric Naln era el riu salmoner per excellncia i el concejo gaudia del privilegi de la renda de la pesca mitja des de Las Mestas del Narcea fins a Espilonga, prxima a la desembocadura del riu en San Esteban, sent el perode de pesca des del 1 de gener al 24 de juny. Aquest privilegi data de 1669. L'ajuntament s'encarregava de recaptar els diners i ho utilitzava en la construcci de fonts, camins, escoles per al poble, etc. Una altra dada histrica de gran importncia per al concejo va tenir lloc en 1836 en la qual Pravia perd la meitat de la seva extensi aproximadament al segregar-se els terrenys pertanyents a Muros de Naln, Soto del Barco i Cudillero que van passar a formar ajuntaments propis. De les poques actuals cal destacar que Pravia ha estat i s un dels concejos on ms presents estan representades les obres indianes en tot el territori, amb multitud d'edificis notables aix com capelles, fonts i escoles que formen part ja de l'entorn pravi. 

 Geografia . 


El territori de Pravia t unes caracterstiques comunes amb la regi central-occidental del Principat. El seu sl est compost essencialment per materials paleozoics, sent els devnicos els de major presncia, amb domini de l'arenisca, quarsita, dolomia, pissarra i calcria. Des del punt de vista orogrfic, no es pot destacar el terreny Pravi com a muntanyenc, ja que hi sn majoria les petites i mitjanes muntanyes. En el nord tenim les serres de Sangrea i les Autedas, al sud la serra de Sandamas, a l'oest les de Ablanedo i la Castaal i a l'aquest la serra de Fontebona. La seva altitud mxima es troba en la serra nortea de Sangrea i correspon al Bec de Llan de Cubel que arriba a una altura de 678 metres. Altres becs importants sn els del Pic de la Uz en Sangrea (648 m), el Llagunn de la Mata de Morella o Andolinas en Ablanedo (642 m), el Muxagre en Sandamas (655 m), el Pic Cueto de Pravia, forestes Santa Catalina en Agones i el Pic Mirabeche en Peaulln, on sn aprofitades les seves argiles per a la realitzaci de cermiques. 

 Hidrografa .

La seva xarxa hidrogrfica s de gran importncia, car l'erosi de les seves aiges determina la formaci del relleu. Tres rius sn els quals destaquen en la zona, el Naln, el Narcea i el Arangun que formen unes magnfiques vegues. El Naln entra en el concejo per Candamo, banyant terres Pravianas en una longitud de 13,5 quilmetres. En el punt intermedi del riu, en la desembocadura del rierol del Pontigo, es troba la concordana dels concejos de Muros de Naln, Pravia i Soto del Barco. Histricament sempre va ser el Naln un riu de pesca. El Narcea entra en el concejo pel sud, recorre en Pravia una superfcie de 4,5 km, en forma de zig-zag i dna les seves aiges al Naln a Forcinas. s avui dia el riu ms important quant a pesca del concejo i la captura del salm s la seva activitat ms destacada. L'Arangun s el tercer riu en importncia del concejo. S'endinsa en territori pravi per Caedo i al seu cam s'albiren multitud de torrents i de rierols. s riu eminentment truiter. 

 Clima . 
Quant al seu clima cal dir que aquest s suau i temperat presentant unes temperatures molt suportables tant en poques invernals, com en etapes estivals, arribant rares vegades els termmetres als 30C, o baixant dels 0C. La seva vegetaci est repleta de verds prats, aix com d'algunes taques boscoses de pins i d'eucaliptuss. 
 Parrquies . 
El concejo de Pravia est format per 15 parrquies: 



 Evoluci demogrfica .
L'evoluci mantinguda pel concejo durant aquest ltim segle, en relaci amb la seva poblaci ha estat sempre positiva fins als ltims trenta anys que ha comenat una regressi bastant forta, passant de 12.000 habitants en 1970 a 9.200 que t actualment, ms de la meitat es concentra en la cabdal Praviana, quedant palesa que el descens de la poblaci es desenvolupa majoritriament en la zona rural. L'emigraci tamb es va deixar notar al concejo, sobretot fins a meitat del segle XX, sent Cuba el lloc triat per la majoria i que va influir en l'esdevenir del territori en forma de millora i construcci d'edificacions.

 Economia . 
 
L'activitat econmica principal del concejo ha sofert tamb un canvi en aquests ltims anys deixant de ser el sector primari la base essencial de l'ocupaci local, a favor dels serveis, que avui dia s el qual genera ms ocupaci. El sector primari ocupa a un total del 18,63% de les ocupacions sent la cabanya bovina orientada al sector lctic la predominant. Quant al cultiu de terres s'ha passat de collites tradicionals com escanda, sgol, blat, cnem, a conrear productes de horta de qualitat. En relaci amb sector secundari i la construcci, cal dir que en l'actualitat empra a un percentatge del 29,27%, sent la branca de la construcci i obres pbliques, les indstries transformadores de metalls, les fusteres i les alimentries, que concentren el major nombre de les ocupacions. L'eix principal de l'activitat econmica s el sector terciari que genera un 52,1% de les ocupacions del concejo afermant-se Pravia com centre distribudor de serveis de l'rea d'influncia de la comarca del baix Naln. No obstant aix, dues sn els grans inconvenients amb els quals va a jugar el concejo en aquest sentit. Una que seria la insuficincia de les comunicacions, i altra que seria la competncia d'altres centres de serveis com poden ser els d'Avils i Grado. 

 Poltica . 
Al concejo de Pravia han governat gaireb tots els grups poltics actuals espanyols (vegeu llista d'alcaldes de Pravia). L'actual alcalde s el socialista Antonio de Luis Solar, qui governa en aquesta ltima legislatura amb majoria absoluta. En la legislatura 2003-2007, en la qual tamb va ser alcalde, va governar amb el suport del grup local Unin Praviana. 




Fonts: Ministeri de l'Interior i Federaci Asturiana de Concejos

 Enllaos externs .

Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325624" title="Concejo" nonfiltered="1859" processed="1852" dbindex="126897">

Concejo (del castell) s la denominaci que reben els municipis o ajuntaments a Galcia i Astries. Alhora, aquests es divideixen a efectes administratius en parrquies. En asturi se li dna el nom de conceyu i en gallec el de concello. Els concejos van existir tamb a Lle durant tota l'edat moderna i a Cantbria fins a 1822. 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325626" title="The Penalty (1920)" nonfiltered="1860" processed="1853" dbindex="126898">


The Penalty s un thriller del 1920 protagonitzat per Lon Chaney basada en la novella homnima de Gouverneur Morris. Lon Chaney va haver de portar un dolors arns per donar la sensaci que li havien estat amputades ambdues cames.

 Argument .

Un home decideix venjar-se del metge que quan era nen li va amputar innecessriament les dues cames.

 Altres crdits .

 Productora: Goldwyn Pictures Corporation (Encara que no apareixen en els crdits, tamb van participar Eminent Authors Pictures i Incorporated).
 Productor executiu: Rex Beach;
 Direcci artstica: Gilbert White;
 Muntatge: J.G. Hawks i Frank E. Hull;
 Decorats: Charles Kenyon i Philip Lonergan;
 Distribudora: Goldwyn Distributing Corporation;
 Data d'estrena: 24 de juliol de 1920;
 Color: blanc i negre;
 So: muda;
 Negatiu: rodada en 35 mm en un format gran 1.37: 1;

 Enllaos externs .

 http://www.rottentomatoes.com/m/penalty/;
 http://www.digitallyobsessed.com/showreview.php3?ID=1571;
 http://www.missinglinkclassichorror.co.uk/penalty.htm;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325628" title="The Penalty" nonfiltered="1861" processed="1854" dbindex="126899">


En l'poca del cinema mut quatre pellcules foren titulades com The Penalty i una cinquena que anava a ser-ho, va canviar el ttol en l'ltim moment per no coincidir amb cap altra que anava a ser estrenada el mateix any.

 1912 - The Penalty.
 1915 - The Penalty.
 1920 - The Penalty.
 1920 - The Tattlers.
 1921 - Her Penalty. Pellcula britnica titulada The Penalty, els nord-americans li van canviar el ttol.

Ja en l'poca del sonor es rodaria una altra pellcula amb aquest ttol original el 1941.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325630" title="Illes Santa Brbara" nonfiltered="1862" processed="1855" dbindex="126900">

Les illes Santa Brbara sn un arxiplag de vuit illes situades a l'oce Pacfic davant la costa de Califrnia del Sud, al canal de Santa Brbara als Estats Units d'Amrica. Cinc de les illes formen part del Channel Islands National Park. Durant el Plistoc, estaven unides al continent per un pont de terra (grcies a un nivell del mar ms baix), i quan el nivell del mar puj de nou, alguns animals que hi quedaren allats evolucionaren en noves espcies endmiques d'aquesta illa, com el mamut nan o la guineu grisa de les illes Santa Brbara.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325631" title="The Tattlers" nonfiltered="1863" processed="1856" dbindex="126901">

The Tattlers s una pellcula de 1920 dirigida per Howard M. Mitchell. Mentre es rodava va portar el ttol provisional de The Penalty, no obstant aix, aquell any es va estrenar una altra pellcula amb aquest ttol i es va canviar el d'aquesta pel definitiu The Tattlers.

 Altres crdits .
 Color: blanc i negre;
 So: muda;
 Decorats: Denison Clift;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325636" title="Illa Anacapa" nonfiltered="1864" processed="1857" dbindex="126902">

L'Illa Anacapa s una petita illa volcnica situada a uns 23 quilmetres de la costa de Ventura, Califrnia. s la nica de les vuit illes Santa Brbara que no t un nom d'origen espanyol: el nom Anacapa vol dir "illa miratge" en Chumash. Forma part del Parc Nacional de les illes Santa Brbara.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325639" title="Illa San Miguel" nonfiltered="1865" processed="1858" dbindex="126903">

L'illa San Miguel s una de les vuit illes Santa Brbara de Califrnia. Amb  37,74 km, s la sisena illa ms gran de l'arxiplag.

Fa tretze quilmetres de longitud i fins a sis metres d'ample. Forma part del Parc Nacional de les illes Santa Brbara al comtat de Santa Barbara. Entre el 1850 i el 1950, uns ramaders portaren ovelles a l'illa. Posteriorment, l'illa fou utilitzada per l'Armada dels Estats Units.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325644" title="Mara Daz I d'Haro" nonfiltered="1866" processed="1859" dbindex="126904">
Mara Daz I d'Haro, anomenada la Bona (c.1270 - 1342), desena Senyora de Biscaia. Era filla de Lope Daz III d'Haro, assassinat a Alfaro (La Rioja) el juny de 1288, vuit Senyor de Biscaia  i d'una Montcada - Bearn . 

Biografia. 
Filla de Lope Daz III d'Haro i de Montcada - Bearn . La mare , Juana de Molina i de Lara , era filla de l'Infant de Castella Alfonso de Molina i de Subia i d'una Lara casada per pacte de pau amb l'Infant en el seu primer matrimoni). Mara Diaz d'Haro va contreure matrimoni sent encara molt jove, amb l'Infant Joan de Castella, Senyor de Valncia de Campos que era germ del rei Sancho el Brau. Les noces amb aquest fill segon d'Alfons X de Castella "El Savi" es va celebrar el 10 de gener de 1287. D'aquesta uni van nixer Joan (Yaez de Castella) El Borni, assassinat 1326, Lope i Alonso. Aquests dos ltims van morir sense deixar successi. 
Primer perode al capdavant del Senyoriu. 
A l'any segent de les seves noces, el 8 de juny de 1288, moria a Alfaro el seu pare en una discussi amb San IV de Castella en la qual estava present el germ del rei San, el seu marit l'Infant castell Juan (Alfonsez de Castella), qui va entrar a la pres per aquest assumpte. El Senyoriu vacant per l'assassinat va passar a les mans del primognit i germ de Mara , Diego Lpez IV d'Haro i de Molina - Lara que mantenia disputes amb el cunyat d'ambds, el futur rei San IV de Castella. La ra de les disputes d'aquests dos senyors de Biscaia era que ambds eren propicis a posar en detriment del fill segon Sancho en el tron castell als successors eventuals del mort successor i primognit castell Alfonso de la Cerda. 

L'Infant reial San havia estat desheretat formalment pel seu pare Alfons X el Savi quan , aparentment , les Corts de Castella , amb l'excepci entre uns altres dels sevillans, l'havien destitut com rei a de Castella-Lle pels anomenats en l'poca "los fechos del Imperio", que tenen a veure amb l'execuci en 1277 sense cap classe de perd del germ del rei Alfons, l'Infant Fadrique de Castella i de Su`sbia i el seu gendre Simon Ruiz de los Cameros , Senyor dels Cameros, La Rioja, i amb els intents d'exacci fiscal per Alfons X, igual que havia fet el rei Carles I d'Espanya en 1520, per a comprar el vot d'electors palatins del Sacre Imperi Romanogermnic tenint en compte que la mare de l'executat Fadrique i d'Alfons X era Beatriu de Subia. 

Diego Lpez IV va morir en 1289, solament una any desprs de la defunci del seu pare, sense deixar descendncia, pel que el ttol passava a pertnyer a Mara, segons opinion dels bascos, encara que el poder real es trobs en realitat per fora de les armes en mans de San IV. Aquest primer perode de Senyora de Biscaia es va estendre des de l'any 1289 fins a 1295. 
Usurpaci del Senyoriu. 
El 25 d'abril de 1295 mor el qual havia estat desheretat pel seu pare Alfons X el Savi i no obstant aix rei castell Sancho el Brau i li substitux el fill del rei San IV, Ferran IV amb solo nou anys. S'obr un perode turbulent de lluites de poder a la cort castellana, regida per la vdua del rei o i tutora del rei nen, Mara de Molina, que fou aprofitat per Diego Lpez V d'Haro, amb suport de Jaume II, rei d'Arag, per a ocupar Biscaia i arrabassar el Senyoriu a la seva neboda Mara i al seu marit, l'Infant castell Juan Alfnsez.

Diego Lpez d'Haro V no va cap trobar oposici a la seva entrada en el Senyoriu, en bona part perqu el marit (Senyor Consorte de Biscaia) de Mara, l'Infant castell Juan Alfonsez de Castella, es trobava a la pres pels successos d'Alfaro. Aquesta acci li va valer a Diego Lpez V l'lies de l'Intrs. Al quedar lliure l'Infant castell i Senyor Consorte de Biscaia don Joan Alfonsez de Castella , va intentar aconseguir que li retornessin el Senyoriu en nom seu i el de la titular la seva esposa Mara , i al no aconseguir-lo, es va unir a altres descontentaments, per a lluitar contra la reina regent Mara de Molina y de Meneses , germanastra de Juana, mare de Mara Diaz d'Haro. 

La vida de l'Infant castell don Joan Alfnsez va estar marcada des de llavors fins a la seva mort en batalla contra els nazarinds granadins uns 25 anys ms tard, per les conspiracions contra la cort castellano-lleonesa de la seva cunyada Mara de Molina y Meneses , b per a fer valer els drets d'altres membres de la famlia real al tron, o b defensant els de la seva esposa al Senyoriu de Biscaia. Mara de Molina y Meneses , a ms de germanastra de la senyora vdua de Biscaia Juana de Molina y de Lara, i per tant "tia" de Mara Diaz d'Haro era tamb "tia" del seu propi marit del rei San "El Brau". Aix havia estat utilitzat per grups dissidents "legitimistes" biscans i aragonesos que ans en una poca declarada pel papat de Roma com de matrimoni "nul", el que feia al fill primognit d'ambds, el desprs rei Ferran IV , indigne de successi a la Corona de Castella-Lle , pesant ms altres membres de la famlia real. El Papat Rom i desprs l'avinyonenc van rectificar tals decisions no obstant aix a travs de les pressions i canvis poltics del rei de Frana i de les quantioses donacions a fons perdut del fams Senyor i empresari financer i pesquer d' "allendelmar" Alfonso Perez de Guzman "El Bo", Senyor de Sanlcar (Cadis) , mort en batalla en la frontera nazar (castell de Gaucn) amb els gaditans i tropes templeres el 1309  

Una vegada legalitzada la successi "irregular" per al Papat de San IV i de Ferran IV, al mar 1307 reunides les Juntes Generals del Senyoriu de Biscaia a Aretxabalaga Diego "L'Intrs" reconeix Mara Diaz d'Haro com legtima hereva del Senyoriu i demana que sigui acceptada com Senyora de Biscaia quan ell mori, cosa que ocorrer en 1310. 
Segon perode al capdavant del Senyoriu. 
En els primers dies de l'any 1300 Diego Lpez d'Haro V , funda Bilbao i cau mort durant el setge d'Algesires on estava, al costat del rei Ferran IV, guerrejant contra els musulmans. Maria Diaz d'Haro va tenir, al principi, algunes reclamacions per part del seu "primer" Lope Daz d'Haro, el fill i hereu de l'anterior Senyor pactat, Diego Lpez V d'Haro "L'Intrs". Penedit de la renncia que havia fet del Senyoriu i confiant en el favor del rei Ferran IV de Castella i en l'oposici que contnuament li plantejava al rei l'Infant castell Joan, marit de Maria, va intentar, per tots els mitjans al seu abast, privar a la seva cosina del Senyoriu. Per no va poder aconseguir res ni del rei ni de la cort castellana grcies, sobretot, a una nova intervenci de la reina mare, abans tutora, Mara de Molina y Meneses, germanastra de la mare de Maria, Joana de Molina y de Lara . En conseqncia, Mara Daz d'Haro va quedar com definitiva i pacfica possedora del Senyoriu de Biscaia. 

Mort el 1312, el rei Ferran IV, l'Emplaat, va quedar l'infant Joan, esps de Mara Daz d'Haro, com tutor i governador del regne de Castella. Acompanyava assduament a l'infant Pere a les batalles i en les tasques reconqueridores. En intentar prendre la ciutat de Granada (Andalusia)1Granada, les tropes cristianes van ser atacades i derrotades pels sarrans a uns 15 Km d'aquesta ciutat, a Pinos Puente], en el lloc conegut encara avui encara com Cerro de los Infantes. En aquella escaramussa hi van perdre la vida molts cristians i, entre ells, els dos infants, Pedro Sanchez de Castella, oncle del rei infant Alfons XI de Castella i el seu oncle Joan Alfonsez de Castella i Arag, Senyor Consorte de Biscaia. Era el dia 26 de juny de 1319. El cos de l'infant don Joan va ser traslladat a Burgos, i a la seva Catedral reposen les seves restes. 

Durant el seu mandat es legitima la carta de fundaci de Bilbao (1310) i es funden les viles de Portugalete, en 1322; Lekeitio, en 1325 i Ondarroa, en 1327. Maria Diaz I d'Haro "La Bona" va combatre per la defensa dels interessos de Biscaia fins i tot contra els reis de Castella, ja que va ser nora d'Alfons X, cunyada de San IV "El Brau" , neboda de la reina vdua, regent i tutora Mara de Molina y Meneses, i famlia prxima doncs del fill d'aquesta Ferran IV de Castella "L'Emplaat" i del nt de San IV, Alfons XI "El Justicier".  

En 1322 funda el convent de dominiques de Valencia de Campos, pren hbits a Perales i es retira deixant com XII Senyor de Biscaia al seu fill Joan (Yaez de Castella) el Borni que havia estat en la cort com a tutor d'Alfons XI,  on no havia destacat pel seu bon comportament. Joan "El Borni" fou assassinat per mediaci d'Alfons XI en 1326 i la seva mare es veu obligada a sortir del seu retir conventual per a tornar a posar-se al capdavant del Senyoriu. 
Tercer perode front del Senyoriu. 
El rei va intentar comprar els drets de Senyor de Biscaia per Mara es va negar a vendre-se'ls. Surt del convent i comena un nou mandat enfront del Senyoriu. En 1334 renncia de nou, aquesta vegada a favor de la seva nta, que tamb es diu Mara, Mara Daz II d'Haro i que era filla de Joan el Borni i d'Isabel de Portugal. No hi ha Isabel de Portugal Infanta de Reis de Portugal que sapiguem. L'nica Regna Consorte de Portugal en l'poca de nom Isabel s aragonesa i no hi ha ascendents ni descendents amb aquest nom. La jove Mara Daz II d'Haro es casaria amb Juan Nez de Lara IV i governaria Biscaia amb el nom de Mara Daz II d'Haro. Aquest perode de govern s'estn des de 1326 fins a 1334. Mara Daz I d'Haro, desena Senyora de Biscaia va morir a l'alba d'un dimecres, dia 3 d'octubre de l'any 1342. 

Enllaos externs.
 Mara Daz I d'Haro;






 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325645" title="Illa Santa Barbara" nonfiltered="1867" processed="1860" dbindex="126905">


L'illa Santa Barbara s una de les vuit illes Santa Brbara, a aproximadament vuitanta quilmetres de la costa de Califrnia. Amb noms 2,6 quilmetres quadrats, s la ms petita de totes. Es form per processos volcnics.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325647" title="Conca del So Francisco" nonfiltered="1868" processed="1861" dbindex="126906">


La conca del riu So Francisco s una de les dotze regions hidrogrfiques del Brasil. 

La regi comprn terres de 521 municipis, distributs en set Unitats de la Federaci: Sergipe,Alagoas, Pernambuco, Bahia, Gois, Mines Gerais i Districte Federal. 

El Riu So Francisco s el principal curs d'aigua de la conca, amb a prop de 2.700 km d'extensi i 168 afluents. 

Els principals biomes de la regi sn la Caatinga en el nordest de Bahia, el "cerrado" entre Mines Gerais i el sud-oest bahi, i a Mata Atlntica, on es troben els naixements del So Francisco en la Serra de la Canastra. En virtut de la forta ocupaci de la conca, aquests biomes es presenten amenaats. 

El principal nucli poblacional de la conca del So Francisco correspon a la Regi Metropolitana de Belo Horizonte, a la regi de l'Alto So Francisco. 

Una de les curiositats en relaci a la hidrografia brasilera s el fet de que el riu So Francisco es conegut com el "Nil Brasiler", a causa de similituds entre els dos, ambds passen per regions de clima rid i beneficien les regions on passen amb les seves pujades, essent importants econmicament per a les localitats que travessen. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325653" title="Joan de Mdici" nonfiltered="1869" processed="1862" dbindex="126907">

Giovanni de Bicci de Mdici (1360-1429), fundador de la dinastia Mdici.
Joan de Cosme de Mdici (1421-1463), segon fill de Cosme el Vell.
Giovanni de Mdici (1467-1498), fill de Pierfrancesco de Lorenzo de Mdici.
Giovanni di Lorenzo de Mdici (1475-1521), fill de Lloren de Mdici i escollit papa amb el nom de Lle X.
Giovanni dalle Bande Nere (1498-1526), fill de Giovanni de Mdici.
Joan de Mdici (1544-1562), fill de Cosme I de Mdici.
Don Giovanni de Mdici (1563-1621), fill illegtim de Cosme I.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325654" title="Lucien Bianchi" nonfiltered="1870" processed="1863" dbindex="126908">

 Lucien Bianchi  va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Lucien Bianchi va nixer el 10 de novembre del 1934 a Mil, Itlia i va morir el 30 de mar del 1969 en un accident al circuit de Le Mans, Frana. 

Fora de la F1 va guanyar les 24 hores de Le Mans de l'any 1968.

 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de maig del 1959 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Lucien Bianchi va participar a un total de dinou proves puntuables pel campionat de la F1, disputats en set temporades diferents no consecutives (1959 - 1968) assolint un tercer lloc com a millor classificaci final en un GP.

 Resultats a la Frmula 1 .



 Resum .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325656" title="Hippie" nonfiltered="1871" processed="1864" dbindex="126909">

La subcultura Hippie va ser originalment un moviment juvenil que va nixer als Estats Units durant els primers anys de la dcada del 1960 i que posteriorment es va estendre per tot el mn. La paraula hippie derivada de hipster, i s'utilitzava originriament per descriure als Beatniks que s'havien traslladat al districte de Haight-Ashbury, a San Francisco. Van heretar els valors contraculturals de la generaci beat i crearen les seves prpies comunitats, escoltaren el seu rock psicodlic, foren partidaris de la revoluci sexual, i prenien drogues com el cnnabis i el LSD per explorar estats alternatius de la conscincia.

L'any 1967, es va celebrar el Human Be-In a la ciutat de San Francisco que va populartizar la cultura hippie, com tamb el llegendari Summer of Love a la Costa Oest dels Estats Units, i en el 1969 en el Woodstock Festival a la Costa Est. 

A Mxic, el jipitecas formaren La Onda Chicana i es reunien a "Avndaro", mentre que a Nova Zelanda, els nmades housetruckers practicaven formes alternatives de vida i promovien l'energia sostenible a Nambassa. Al Regne Unit, el autombils "peace convoys" dels New age travellers  feien a l'estiu un pelegrinatge pels festivals de msica gratis d'Stonehenge.

A finals de la dcada dels anys 1960, els hippies a EUA van constituir un corrent juvenil massificat, per desprs va quedar antiquada, encara que les segents generacions anomenats neo-hippies mantindrien viu el moviment com una subcultura establerta de moltes formes i amb noves generacions fins a dia d'avui. Aix doncs, han emergit fenmens com el Rainbow Family, la escena psytrance i goa trance o els deadheads i phishheads. En petites comunitats continuen desenvolupat en part el seu estil de vida, encara que amb algunes modificacions, tant en la ciutat com en el camp.

La moda i els valors Hippies han tingut una efecte essencial en la cultura, influenciant a la msica popular, televisi, cinema, literatura, i a les arts. Des de la dcada del 1960, molts trets de la cultura hippie van ser assimilats per la cultura comercial. La religi i la diversitat cultural que defensaven els hippies, va aconseguir una gran acceptaci, i la filosofia Oriental i els conceptes espirituals han arribat a una gran audincia. El llegat hippie es pot observar en la cultura contempornia en una mirada de formes   des del menjar saludable, fins a festivals de msica, passant per nous costums sexuals contempornis, i fins i tot, em la revoluci del ciberespai.

 Etimologia . 

El lexicgraf Jesse Sheidlower, principal editor americ del Oxford English Dictionary, sost que els termes hipster i hippie deriven de la paraula anglesa hip, la qual se'n desconeix l'origen. El terme hipster va ser encunyat per  Harry Gibson l'any 1940, amb el seu nom artstic "Harry el Hipster". Hipster  era sovint utilitzat durant la dcada del 1940 i 1950 per descriure els artistes de jazz. La paraula hippie pertanyia a l'argot del jazz des de la dcada del 1940, i un dels primers enregistraments on apareix la paraula hippie va ser en un programa de rdio el 13 de novembre de 1945, en el qual Stan Kenton va anomenar a Harry Gibson, "Hippie". Tanmateix, l's que fera Kenton de la paraula fou un joc de paraules amb el malnom de Gibson "Harry el Hipster" En l'autobiografia de Harlem de 1964 quan parla dels ltims anys de la dcada de 1940, explica que Malcolm X es refereria amb la paraula hippy a un terme que els afroamericans utilitzaven per descriure un tipus especfic d'home blanc que "treballava ms que un negre".

Encara que la paraula hippie aparegu en moments allats durant els primers anys de la dcada del 1960, el primer s clarament contemporani del terme va apareixer en l'article "A New Haven for Beatniks" el 5 de setembre de 1965 en mans del periodista de San Francisco, Michael Fallon. En aquest article, Fallon va escriure sobre la cafeteria Blue Unicorn, utilitzant el terme hippie per referir-se a la nova generaci de beatniks que s'havien mogut de North Beach cap al districte de Haight-Ashbury.

L'any 2002, el fotoperiodista John Bassett McCleary va publicar 650 pgines, 6000 entrades ntegrades en un diccionari d'argot dedicat a la llengua dels hippies amb el ttol The Hippie Dictionary: A Cultural Encyclopedia of the 1960s and 1970s (El Diccionari Hippie: Una Enciclopdia Cultural des les dcades del 1960 i 1970). El llibre va ser revisat i ampliat fins a les 700 pgines l'any 2004. McCleary creia que la contracultura hippie va adherir un nombre significatiu de paraules a la llengua anglesa prestades del lxic de la generaci beat, escurant paraules i popularitzant-ne el seu s.  

 Referncies .












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325659" title="Diego Lpez V d'Haro" nonfiltered="1872" processed="1865" dbindex="126910">
Diego Lpez V d'Haro (mort en 1310) conegut com l'Intrs, era fill de Diego Lpez III d'Haro i Constana de Bearn, i germ de Lope Daz III d'Haro. Va ser senyor de Biscaia entre els anys 1295 i 1310. 
 
En 25 d'abril de 1295, mor San el Brau i aprofitant els disturbis de la Cort en la minoria de Ferran IV, va entrar a Biscaia i la va ocupar sense resistncia i sense que se li pogus oposar la legtima senyora de Biscaia Mara Daz I d'Haro, perqu el seu marit l'infant Joan es trobava encara a la pres des de la catstrofe d'Alfaro (on mor Lope Daz III d'Haro). Al quedar lliure l'infant Joan, va intentar aconseguir que li retornessin el Senyoriu i al no aconseguir-lo, es va unir a altres descontents, per a lluitar contra la reina regent Mara de Molina, que va ser defensada per Diego Lpez V d'Haro. Va convertir el llogaret martim de Bilbao en vila el 15 de juny de 1300. Al mar de 1307 arriba a un acord amb Mara Daz d'Haro perqu aquesta fos la seva successora a la seva mort. 

Com que continuava la guerra contra els sarrans, Diego Lpez V d'Haro acompanyava al rei Ferran IV, durant el setge d'Algesires, on Diego va morir els primers dies de gener de 1310. Com a descendncia va tenir a Lpe Daz, qui desprs de la mort del seu pare intentaria accedir al Senyoriu.

 Referncies .







 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325662" title="Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya" nonfiltered="1873" processed="1866" dbindex="126911">
Collegi Oficial de Psiclegs de Catalunya (COPC) s una corporaci de dret pblic que agrupa a tots els professionals de la psicologia que exerceixin a Catalunya. L'actual deg s Jaume Almenara i Aloy. Forma part del FOCIR.

 rgans de govern .
El Collegi t dos rgans de govern: La Junta General de Collegiats i la Junta de Govern. 
 Junta General de Collegiats s l'rgan mxim de govern del Collegi; els seus acords obliguen tots els collegiats. Hi poden participar tots els collegiats amb veu i vot, sempre que estiguin en plenitud dels seus drets. Es reuneix dues vegades a l'anyd'una maneraordinria; la primera dintre delsprimers mesos i la segonadurant l'ltim trimestre. ;
 Junta de Govern, constituda per un deg president, dos vicedegans, un secretari, un vicesecretari, un tresorer i quatre vocals.

 Enllaos externs .
 Web del COPC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325663" title="Pete Lovely" nonfiltered="1874" processed="1867" dbindex="126912">
 Gerard Carlton "Pete" Lovely  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Pete Lovely va nixer el 11 d'abril del 1926 a Livingston, Montana, Estats Units.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 10 de maig del 1959 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Pete Lovely va participar a un total de onze proves puntuables pel campionat de la F1, disputats en cinc temporades diferents no consecutives (1959 - 1971) assolint un set lloc com a millor classificaci final en un GP i no aconseguint cap punt pel campionat del mn de pilots.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325664" title="Federaci Catalana d'Associacions i Clubs Unesco" nonfiltered="1875" processed="1868" dbindex="126913">
Federaci Catalana d'Associacions i Clubs Unesco (FCACU) s una associaci creada el 1984 que agrupa totes les Associacions d'Amics de la UNESCO i t com a finalitat fomentar totes les relacions entre la cultura catalana i la UNESCO. La primera fou el Club d'Amics de la Unesco de Barcelona, creat el 1959. s membre de la Federaci Europea d'Associacions i Clubs UNESCO i de la Federaci d'Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR). Est formada per 18 associacions catalananes i una associada (del Pas Basc).

Entre els seus objectius hi ha la defensa i promoci de la cultura catalana, promoci de la cultura de la pau, la cooperaci internacional, la promoci del dileg interreligis i intercultural, la defensa del patrimoni natural i cultural de la humanitat, del medi ambient i dels drets humans individuals i collectius.

Vegeu tamb.
 Centre UNESCO de Catalunya;

 Enllaos externs .
 Web de la FCACU;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325665" title="Giovanni de Mdici" nonfiltered="1876" processed="1869" dbindex="126914">

Giovanni de Mdici o senzillament Joan de Mdici, anomenat Giovanni de' Medici il Popolano, ( Florncia, Repblica de Florncia 1467 - San Pietro de Bagno 1498 ) fou un noble itali de la famlia Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer el 21 d'octubre de 1467 a la ciutat de Florncia sent fill de Pierfrancesco de Lorenzo de Mdici i Laudomia Acciajuoli. Fou nt per lnia paterna de Lloren de Mdici el Vell i Ginevra Cavalcanti. Fou germ de Lloren de Pierfrancesco de Mdici.

Joventut.
A la mort del seu pare, ocorreguda l'octubre de 1440, reb juntament amb el seu germ la tutoria dels seus cosins Lloren i Juli de Mdici, i foren educats pels humanistes Marsilio Ficino i Agnolo Poliziano. La relaci amb Lloren el Magnfic posteriorment es deterior per motius econmics, havent-se quedat aquest el patrimoni de Giovanni enlloc d'administrar-lo. A la mort del Magnfic es posicion en la facci contrria del seu successor, Pere II de Mdici, sent exiliat de la ciutat el 1494.

Grcies a la invasi de Carles VIII de Frana de la pennsula Itlica l'octubre d'aquell mateix any aconsegu retornar a la ciutat de Florncia, la qual havia expulsat del poder Pere II i havia instaurat una autntica repblica. Installat novament a la ciutat don suport a Girolamo Savonarola, el qual li don el sobrenom de il Popolano (en catal: "el Popular").

Npcies i descendents.
Es cas el 1497 amb Caterina Sforza, filla illegtima del duc Gales Maria Sforza. D'aquesta uni nasqu un fill:
Giovanni dalle Bande Nere (1498-1526), casat amb Maria Salviati i pares de Cosme I de Mdici;

Giovanni mor el 14 de setembre de 1498 a San Pietro de Bagno.

Enllaos externs.

  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325666" title="Federaci d'Ateneus de Catalunya" nonfiltered="1877" processed="1870" dbindex="126915">
Federaci d'Ateneus de Catalunya (FAC) s una associaci creada el 1983 desprs del Tercer Congrs d'Ateneus, celebrat al Centre de Lectura de Reus i convocat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb la finalitat de potenciar, facilitar i millorar la tasca de les entitats socioculturals d'arreu de Catalunya, fer de pont entre les entitats i les administracions, i programar activitats de caire formatiu i ldic per reforar el treball en xarxa de totes les associacions culturals que en formen part. La seva seu s a la Plaa Vctor Balaguer de Barcelona i en formen part 140 associacions. Forma part de la FOCIR. El seu actual president s Pere Joan Pujol i Macau, delCasino Menestral Figuerenc  

 Algunes de les entitats federades .
Centre Moral i Instructiu de Grcia, Cercle Catlic de Grcia, Foment Hortenc, Foment Martinenc, La Farinera, Ateneu del Clot, Llusos de Grcia, Llusos d'Horta, Orfe Martinenc, Reial Cercle Artstic, Uni Excursionista de Catalunya, Agrupaci Congrs, Agrupaci Cultural Folklrica de Barcelona, Associaci per a la Difusi del Folklore, Ateneu Barcelons, Ateneu Enciclopdic Popular, Ateneu Popular La Flor de Maig, Casal Catlic de Sant Andreu, Casino l'Aliana de Poble Nou, Centre Catlic de Sants, Centre Comarcal Lleidat, Centre Cultural Els Catalanistes, Centre Moral i Cultural del Poblenou, Ateneu Igualad de la Classe Obrera, Centre d'Amics de Reus, Centre de Lectura de Reus, Scoris Club, Ateneu Santjustenc, Crcol Catlic de Badalona, Foment Mataron.

 Enllaos externs .
 Web de la FAC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325667" title="Nottinghamshire" nonfiltered="1878" processed="1871" dbindex="126916">


Nottinghamshire s un comtat situat a l'est d'Anglaterra. La seva capital s la ciutat de Nottingham sent tamb la ms poblada. Nottinghamshire t frontera amb els comtats de South Yorkshire, Lincolnshire, North Lincolnshire, Leicestershire i Derbyshire.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325673" title="Shropshire" nonfiltered="1879" processed="1872" dbindex="126917">


Shropshire s un comtat situat a l'oest d'Anglaterra. La seva capital s la ciutat de Shrewsbury. Shropshire t frontera amb els comtats de anglesos de Cheshire, Staffordshire, Worcestershire, Herefordshire, i amb els comtats gallesos de Powys i Clwyd.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325676" title="Grup de Juristes Roda Ventura" nonfiltered="1880" processed="1873" dbindex="126918">
Grup de Juristes Roda Ventura s una organitzaci sense nim de lucre catalana d'orientaci cristiana, vinculada al Centre d'Estudis Francesc Eiximenis, formada per un grup d'advocats especialitzats en Drets Humans. Integrats a l organitzaci Pax Romana i s membre del Consell de Drets Humans de Nacions Unides i de la FOCIR. Un dels seus membres ms destacats ha estat Agust de Semir i Rovira La seva presidenta s Eullia Pascual i Lagunas i la seva seu s al carrer Rocafort 242 de Barcelona.

 Enllaos externs .
 Informaci sobre el grup;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325679" title="Probal Dasgupta" nonfiltered="1881" processed="1874" dbindex="126919">
Probal Dasgupta (Calcuta, ndia, 19 de setembre de 1953) s un lingista i esperantista. Doctorat a la Universitat de Nova York amb una tesi sobre la sintaxi de la seva llengua materna, el bengal, membre honorfic de la societat lingstica de Estats Units des de 2004, va ensenyar lingstica en tres universitats de l'ndia i actualment investiga sobre lexicografia en l'Institut Indi d'Estadstica. s coredactor, des de 1990, de la revista Language Problems and Language Planning (John Benjamins). Ha tradut diverses obres de la literatura bengal a l'esperanto.

L'agost de 2007 va ser escollit president de l'Associaci Universal d'Esperanto per a un perode de tres anys.

 Enllaos externs .
  Informaci sobre Dasgupta;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325681" title="South Yorkshire" nonfiltered="1882" processed="1875" dbindex="126920">


South Yorkshire s un comtat situat al nord d'Anglaterra. La seva capital s la ciutat de Barnsley. South Yorkshire t frontera amb els comtats de anglesos de Derbyshire, West Yorkshire, North Yorkshire, East Riding de Yorkshire, Lincolnshire i Nottinghamshire. Les principals ciutats del comtat a part de la capital sn Sheffield, Doncaster i Rotherham.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325682" title="Caterina Sforza" nonfiltered="1883" processed="1876" dbindex="126921">

Caterina Sforza ( Mil, Ducat de Mil 1463 - Florncia, Repblica de Florncia 1509 ) fou una membre de la noblesa italiana que va esdevenir comtessa consort de Imola i Forl, i que fou una de les dones ms influents de la seva poca. 

Orgens familiars.
Va nixer a la ciutat de Mil vers el 1463 sent filla illegtima del Gales Maria Sforza i Lucrcia Landriani. Fou nta per lnia paterna de Francesc I Sforza i Blanca Maria Visconti, i germ aix mateix del duc Joan Gales; de Blanca Maria Sforza, casada successivament amb Filibert I de Savoia i Maximili I del Sacre Imperi Romanogermnic; i Anna Sforza, casada amb Alfons I d'Este.

Npcies i descendents.
Primer matrimoni.

Tot i la seva condici bastarda, fou educada dins de la famlia Sforza. Es cas, en primere npcies, el 1473 amb Jeroni Riario, nebot del papa Sixt IV. La relaci entre la parella va ser complicada i sempre a costa de les contnues infidelitats de Jernim, d'aquesta uni tingueren:
Ottaviano Riario (1479-1523), bisbe de Viterbo;
Cesare Riario (1480-d1518), arquebisbe de Pisa;
Blanca Riario (1481-?), casada el 1503 amb Troilo de' Rossi ;
Giovanni Livio Riario (1484-?);
Galeazzo Maria Riario (1485-?);
Francesco Riario-Sforza (1487-d1546), bisbe de Lucca;


El 1484, desprs de la mort de Sixt IV, Caterina  embarassada de set mesos  ja va donar mostres del seu fort esperit quan, per a defensar el seu patrimoni territorial, va encapalar un petit contingent militar en la presa del Castell de Sant'Angelo de Roma per a justificar el seu dret sobre Imola davant el nepotisme del nou papa Innocenci VIII, el qual li acab concedint la plaa de Forl. El 1488 Jeroni fou assassinat a Forl per alguns detractors, sent empresonada ella mateixa per aquest crim juntament amb els seus fills. Aconsegu escapar i va aconseguir que el seu fill Ottaviano hereds els ttols del seu pare.

Ferma defensora dels seus dominis, plant cara a qualsevol atac, sent especialment dura la seva resistencia als atacs francesos de Carles VIII de Frana.

Segon matrimoni.
El 1489 es cas, en segones npcies, amb Giacomo Feo, cinc anys ms jove que ella. D'aquesta uni nasqu un fill:
Bernardino Carlo Feo (1490-?);

Giacomo fou assassinat el 1495, deixant consternada Caterina.

Tercer matrimoni.

Es cas, en terceres npcies, el 1497 amb Giovanni de Mdici. D'aquesta uni nasqu un fill:
Giovanni dalle Bande Nere (1498-1526), casat amb Maria Salviati i pares de Cosme I de Mdici;


Caterina, per, pat un nou revs el 1498 a la mort del seu esps, quedant a la merc del perill encarnat en la famlia Borja, el mxim representant de la qual, el papa Alexandre VI, havia declarat la illegitimitat dels senyors que governaven la Romanya. 

Conscient que la guerra seria l'nic cam a seguir, Caterina es va preparar per a defensar els seus dominis enfront de les tropes pontifcies, dirigides per un autntic geni militar, el fill del papa Csar Borja, i va decidir utilitzar  donats els seus coneixements alqumics  l'enverinament contra el Sant Pare. Per aquest atemptat es va desbaratar en l'ltim instant, pel que la Sforza es va convertir en l'enemic nmero u del Vatic, duent des de llavors l'lies all de "La diablessa d'Imola". El 17 de desembre de 1499 els exrcits pontificis assetjaren Forl, desprs d'haver pres Imola sense oposici. No obstant aix, aqu si que va plantejar una fero resistncia parapetada amb 1.000 soldats desprs dels murs de la inexpugnable ciutadella interior. Rebent el suport del rei Llus XII de Frana els combats van ser terribles i van culminar al gener de 1500 amb la massacre de la guarnici de Forl, desprs d'una gran resistncia, mentre que Caterina fou duta presa fins a Roma i reclosa al Castell de Sant' Angelo. 

Aconsegu escapar de la pres grcies a la complicatat del propi Csar Borja, retornant als seus dominis. Veient que aquests havien estat ocupats pels Orsini es retir en un convent de Florncia al costat del seu fill Giovanni, on mor el 28 de maig de 1509.

Enllaos externs.

  http://genealogy.euweb.cz/italy/sforza.html;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325684" title="Congrs Universal d'Esperanto" nonfiltered="1884" processed="1877" dbindex="126922">





El Congrs Universal d'Esperanto (esperanto: Universala Kongreso d'Esperanto) t la ms llarga tradici d'entre les convencions internacionals de esperanto, organitzant-se gaireb ininterrompudament per ms de cent anys. Els congressos s'han organitzat cada any des de 1905, excepte durant les Guerres Mundials. L'Associaci Universal d'Esperanto ha estat organitzant aquestes trobades des de 1920. Aquests congressos s'organitzen any a any i reuneixen un terme mitj de 2000 participants (des de la segona guerra mundial. La quantitat ha oscillat entre els 800 i 6000 depenent del punt de reuni). El nombre terme mitj de paises representats s de 60. El Congrs Mundial es porta a terme normalment entre l'ltima setmana de juliol i la primera d'agost, iniciant-se i acabant-se un dissabte (8 dies en total).





 Enllaos externs .
 Web de l'Universala Kongreso de Esperanto 2006;
 Web de l'Universala Kongreso de Esperanto 2007;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325689" title="Fotbal Club Timi?oara" nonfiltered="1885" processed="1878" dbindex="126923">

El Fotbal Club Timi oara s un club de futbol romans de la ciutat de Timi oara.

 Histria .
El club fou fundat el 1921 per Traian Lalescu i un grup de joves estudiants, essent pioner dels clubs d'estudiants. L'any 1948 ascend per primer cop a la primera divisi romanesa. Els seus majors xits foren dues Copes els anys 1958 contra el Progresul Bucure ti, i el 1980 enfront Steaua Bucure ti.

A primers dels 90 el club se separ de la Universitat Politcnica de Timisoara, esdevenint un club professional privat. El seu propietari, l'itali Claudio Zambon, decid moure el club fora de Timi oara, cap els afores de Bucarest, l'any 2001. Aquest any, un antic jugador de l'AEK Atenes, Anton Dobo , trasllad el seu club, el FC Rocar Fulgerul Bragadiru a Bucarest i el remonbr FC AEK Bucaresti. El 2003 es trasllad a Timisoara i es renombr FC Politehnica AEK i el 2004 FC Universitatea Politehnica Timisoara.

 Evoluci del nom .
1921 : FC Politehnica Timi oara;
1948 : CSU (Clubul Sportiv Universitar) Timi oara;
1950 :  tiin a Timi oara;
1966 : FC Politehnica Timi oara;
2002 : Es trasllada a Bucarest;
Parallelament:
1951 : FC Rocar Fulgerul Bradigaru;
2002 : FC AEK Bucaresti;
2003 : FC Politehnica AEK Timi oara;
2004 : FC Universitatea Politehnica Timi oara;

 Palmars .
Copa romanesa de futbol: 1958, 1980;

 Colors .
Els primers colors del club foren el blanc i el negre, com molts clubs d'estudiants. Canvi el 1950 a blanc i blau, i no fou fins el 1966 quan adopt els actuals colors blanc i violeta.

 Jugadors destacats .


 Silviu B lace (2003-2006);
 Florin B trnu (2003-2006);
 Romulus Buia (2002-2004);
 Cosmin Contra (2005);
 Viorel Moldovan (2005);

 B nel Nicoli   (2004);
 Ovidiu Petre (2005-2006);
 Mih i   Ple an (2006-2007);
 Alin Stoica (2006);
 Gabriel Torje (2005-2007);

 Jonathan McKain  (2005-2007);
 Emmanuel Osei (2005-2006);
 Ifeanyi Emeghara (2005-2007);
 Ersin Mehmedovi  (2004-2007);
|}

 Entrenadors destacats .
 Ion Ionescu;
 Costic  R dulescu;
 Basarab Panduru;
 Cosmin Ol roiu;
 Gheorghe Hagi;

 Referncies .


Enllaos externs.
Web oficial ;
Web oficial de seguidors ;
Portal del Poli Timi oara;
Web no oficial ;
Web no oficial;
Web no oficial;
Blog;
Blog ;
Poli Timi oara - Liga 1;
Resultats a Liga 1;
Notcies;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325700" title="Ciutat de Londres" nonfiltered="1886" processed="1879" dbindex="126924">




Tot i el seu nom, la Ciutat de Londres (en angls City of London) s una petita part de Londres, Anglaterra, Regne Unit. La moderna connurbaci va crixer al voltant d'aquesta petita ciutat i que a partir del segle XIX el terme Londres s'utilitzava per referir-se a la metropolis que s'havia desenvolupat fora del seus lmits. Tot i que la Ciutat de Londres forma part de Londres, no forma part dels 32 districtes londinencs. 

La Ciutat de Londres s geogrgicament una petita ciutat de l'rea administrativa del Gran Londres juntament amb els 32 districtes londinencs. A la vegada el Gran Londres s un Comtat cerimonial d'Anglaterra, els 32 districtes formen part d'aquest comtat mentre que la Ciutat de Londres s ella sola un altre Comtat cerimonial d'Anglaterra, situaci bastant anomala.

Normalment se la coneix com la Ciutat o tamb Milla Quadrada (en angls the City o Square Mile) perqu ms o menys fa una milla quadrada s a dir 2'6 km.

A part d'sser el cor histric de Londres, la Ciutat de Londres, sobretot el terme la Ciutat, ha esdevingut sinnim de la indstria financera o serveis financers, que principalment tenen seu a la Ciutat. 

La Corporaci de Ciutat de Londres s l'administraci encarregada del govern local, per damunt es troba l'Autoritat del Gran Londres que governa l'rea administrativa del Gran Londres. 

El cap de la Corporaci de Ciutat de Londres s el Senyor Alcalde de Londres i l'Autoritat del Gran Londres est composada per l'Alcalde de Londres, que no sn una mateixa persona. El primer s l'alcalde local de la Ciutat de Londres i el segon s l'alcalde de la regi del Gran Londres.

El lema llat de la Ciutat s Domine dirige nos, Senyor, guia'ns.

Extenci.

La Ciutat de Londres s el Comtat cerimonial d'Anglaterra ms petit i amb menys poblaci i a la vegada la segona ciutat britnica ms petita i amb menys poblaci desprs de Sant David's, Gales.

Canvis al llarg del temps.

La mida de la Ciutat es veia limitat per la Muralla de Londres que l'envoltava, que va ser construda pels Romans a finals del segle II per protegir l'estratgic port fluvial de la ciutat. Tot i que els lmits de la Ciutat de Londres no corresponen als de l'antiga ciutat, la Ciutat s'ha expandit lleugerament. Durant l'poca medieval, la jurisdicci de la Ciutat es va estendre per Fleet Street fins a Temple Bar i tamb cap a altres barreres de la Ciutat com Holborn, Aldersgate, Bishopgate i Aldgate. Totes aquestes eren les entrades ms importants de la Ciutat i controlar-les era vital.

Les muralles han desaparegut, tot i que encara hi ha algunes seccions visibles. Una secci al costat del Museu de Londres es va deixar veure desprs d'un bombardeig el 29 de desembre de 1940. Altres seccions sn la de Saint Alphage i dos properes a la Torre de Londres.

Els lmits es van refixar per ltim cop el 1993, quan es va expandir lleugerament cap a l'oest, nord i est, agafant petites parcelles de terra dels lmits amb la Ciutat de Westminster, Camden, Islington, Hackney i Tower Hamlets. Els canvis de 1993 tenien la finalitat d'ordenar els lmits on el paisatge urb havia canviat drsticament. 

Southwark, al sud de la Ciutat a l'altre costat del riu Tmesi, va esdevenir part de la ciutat entre 1550 i 1899 com a guardi del pont. Avui forma part del districte de Southwark. La Torre de Londres sempre ha estat fora de la Ciutat de Londres i forma part del districte de Tower Hamlets.

Lmits actuals.

A l'oest hi ha els lmits amb la Ciutat de Westminster, el lmit s'extent pel dic Victoria del Tmesi, passant per Stand Street i Fleet Street, cap al nord pel carrer Chancery Lane, on hi ha el lmit amb Camden. Continua cap al nord per Holborn i continua cap a l'est per Holborn Circus, i llavors cap al nord-est per Charterhouse Street. Atravessa Farringdon Road que limita amb Islington. Segueix cap al nord per Aldersgate i cap a l'est Goswell Road. Aqu es troba la part ms al nord de la Ciutat, exactament a a Baltic Street West. Anant cap a Norton Folgate es troba el lmit amb Hackney i seguint Norton Folgate trobem Tower Hamlets i desprs el riu Tmesi.

Els lmits de la Ciutat de Londres acaben al centre del Tmesi, encara que la Ciutat controla totalment el Pont de Londres i el Pont de Blackfriars per noms la meitat del riu de sota els ponts, cosa inusual en les administracions locals britniques. Els lmits estan marcats amb pilons negres en els punts emblemtics i en la majoria d'entrades, com la barrera de Temple Bar a Fleet Street.

Mapa dels lmits oficials.

Histria.
La Ciutat de Londres ha estat administrada separadament des de l'any 886, quan Alfred el Gran va nomenar Governador de Londres el seu fillastre Earl thelred of Mercia. Alfred es va assegurar que hi haguessin allotjaments adequats per als comerciants que venien del nord-oest d'Europa, i que desprs es va estendre per als comerciants del mar Bltic i Itlia.

La Ciutat va desenvolupar el seu propi codi mercantil, amb tal autonomia que la Ciutat semblava un Regne apart. La Ciutat estava vigilada pels guardies governats per Aldermen. Hi havia un governador general (en angls anomenat folkmoot o folkmote) per a tota la ciutat recolzat per l'ombra de la Catedral de Saint Paul. Al segle X, Athelstan va permetre que s'establissin vuit seques (cases on s'acunyen monedes), aix indicava la riquesa de la Ciutat.

Amb la Batalla de Hastings, Guillem I d'Anglaterra va conquerir Londres i va donar al ciutadans de Londres un privilegi el 1075, sent la Ciutat de Londres una de les poques institucions on els anglesos tenien alguna autoritat.

Guillem I d'Anglaterra va construir tres castells al voltant de la Ciutat per evitar els atacs:
 Torre de Londres;
 Castell de Baynard;
 Castell de Montfichet;

El 1132. Enric I d'Anglaterra va reconixer l'estatus de Comtat de la Ciutat de Londres, i el 1141 el total de la ciutadania es considerava una sola comunitat. Aquest s l'origen de la Corporaci de la Ciutat de Londres.

La Ciutat ha estat destruida dues vegades les flames de dos grans incendis, el primer el 1212, i desprs el ms fams anomenat el Gran incendi de Londres el 1666.

La Ciutat elegeix quatre membres de la no reformada House of Commons, que desprs

La poblaci de la Ciutat va caure rpidament al segle XIX i encara ms al segle XX pel trasllat de molta gent cap als suburbis i moltes cases han estat substituides per grans blocs d'oficines. Actualment la zona residencia ms extensa s la de Babican Estate, construida entre 1965 i 1976, aqu tamb s'hi troba el Museu de Londres i diferents serveis de la Corporaci.

A la dcada de 1970 es van conmenar a construir molts edificis d'oficines de ms de 600ft, 42-storey Natwest Tower va esdevenir el primer rascacels del Regne Unit. L'espai per a oficines s'ha intensificat sobretot al centre, al nord i a l'est de la Ciutat.

Urbanitzaci actual.
La tendncia actual de l'oficina d'urbanitaci ha comenat a canviar al igual que la Corporaci de la Ciutat de Londres fomenta l's residencial, encara que no s'espera que la poblaci resident augmenti de 10.000. Algunes acomodacions sn edificis comercials petits anteriors a la Segona Guerra Mundial, que no sn idonis per a l'ocupaci de grans companyies que ara proporcionen la majoria de llocs de treball de la Ciutat.

Des de la dcada de 1990, la Ciutat s'ha diversificat de l'exclusiu espai per oficines. Per exemple, s'han obert alguns hotels i centres comercials o magatzems. S'est construint un centre comercial prop de la Catedral de Saint Paul. Encara que amplies zones de la Ciutat es mantenen tranquilles durant el cap de setmana, especialment les rees ms a l'oeast, i s habitual trobar pub's i cafeteries tancades durant aquests dies.

Poblaci.


Ciutats agermanades.
ndia Bombai 
 Algria Alger 
Alemanya Hamburg 

Indstria financera.

La Ciutat alberga la Borsa de Londres (en angls London Stock Exchange), Lloyd's of London (asseguradora) i el Banc d'Anglaterra (banc central del Regne Unit). A la dcada de 1980 el Docklands, antiga zona porturia per que se segueix anomenant docklands (zona porturia), es va convertir en l'alternativa per localitzar els centres financers a Londres i actualment s'hi pot trobar l'Autoritat de Serveis Financers, com tamb el Deutsche Bank, Credit Suisse, Barclays Bank, Bank of America, Citigroup i HSBC. Hi ha ms de 500 bancs amb oficines a la Ciutat i Docklands. L'Alternative Investments Market (en catal Mercat d'Inversions Alternatives), submercat de la Borsa de Londres, ha estat un mercat amb un gran creixement la passada dcada i que ha perms a Londres expandir firmes ms petites.

Des de 1991 Canary Wharf, a unes milles a l'oest de la Ciutat al districte de Tower Hamlets, ha esdevingut el segon centre de serveis financers de Londres i ara s seu d'alguns bancs i altres institucions que antigament estaven a la Ciutat de Londres. La por que la Ciutat es vegi damnificada pel desenvolupament d'aquesta segona zona sembla infundada ja que el creixement ha estat a ambds llocs. A Canary Wharf les empreses hi han trobat llargs espais per a localitzar els seus grans edificis d'oficines cosa que a la Ciutat resultava difcil tenint en compte la seva mida de 2,6 km.


Govern local.


La Ciutat de Londres t un estatus poltic nic (sui generis), un legat de la seva integritat com a ciutat des del perode Anglo Saxon i de la seva relaci singular amb la Corona. Histricament el seu sistema de govern no era inusual, per no fou reformat en l'Acta de Reforma Municipal de 1835 i que desprs si tingu alguns petits canvis per altres reformes.

L'administraci encarregada de la Ciutat s la Corporaci de la Ciutat de Londres (City of London Corporation en angls), encapalada pel Senyor Alcalde de Londres (en angls Lord Mayor of London que cal diferenciar de l'Alcalde de Londres, alcalde electe del Gran Londres). La Ciutat s un comtat cerimonial, encara que t una Comissi, aquesta est encapalada pel Senyor Alcalde a diferncia dels altres comtats encapalats per un Lord-Lieutenant.

La Ciutat cont dos enclavaments independents, Inner Temple i Middle Tempe. Formen part de la Ciutat i del Comtat cerimonial, per no estan governats per la Corporaci de la Ciutat de Londres. La Corporaci governa la resta de la Ciutat i s responsable d'un nombre de funcions i s propietria d'algunes localitzacions ms enll dels lmits de la Ciutat.

La Ciutat t 25 entitats locals menors que recentment han canviat els seus lmits, encara que el nombre i noms no han canviat.


Eleccions.
La Ciutat de Londres t un sistema electroal nic. La majoria dels seus votants sn representants dels negocis i altres establiments a la Ciutat. Les seves entitats menors locals (wards) tenen nombres de vots desiguals.

La principal justificaci del vot no-residencial s que uns 450.000 no residents constitueixent la poblaci diria de la Ciutat i sn qui utilitzen la majoria dels serveis, lluny de la poblaci real de menys de 10.000 habitants. No obstant el sistema ha estat una gran controversia. El vot de negocis es va aboliar a la resta del Regne Unit a les eleccions locals de 1969.

Un Acte privat del Parlament el 2002 va reformar el sistema de vot per elegir els membres de la Corporaci de Londres. Amb el nou sistema el nombre de vots de no residens s'ha duplicat de 16.000 a 32.000. 

Menys de 10 empleats equival a un vot, aquells qui donen treball de 10 a 50 nomenen a un votant per cada 5 empleats. Si s'emplea a ms de 50 persones han de nomenar a 10 votants i un votant adicional per cada 50 empleats desprs dels 50 primers. Aix que empreses de 1 a 10 persones tenen un vot, una empresa de 10 dos vots, una empresa de 50 deu vots i una empresa de 100 onze vots.

===Propsits===


The present system is widely seen as undemocratic, but adopting a more conventional system would place the 7,800 residents of the City in control of the local planning and other functions of a major financial capital that provides most of its services to hundreds of thousands of non-residents.

Proposals to annex the City to one of the neighbouring London boroughs, possibly the City of Westminster, have not widely been taken seriously. One proposal floated as a possible reform is to allow those who work in the City to each have a direct individual vote, rather than businesses being represented by appointed voters.

In May 2006 the Lord Chancellor stated to Parliament that the government was minded to examine the issue of City elections at a later date, probably after 2009, in order to assess how the new system has bedded down.

Altres funcions.

The Corporation owns and is responsible for a number of locations beyond the boundaries of the City. These include various open spaces (parks, forests and commons) in and around London, including most of Epping Forest and Hampstead Heath. Within the City, the Corporation owns and runs the Smithfield Market, but it also owns Old Spitalfields Market and Billingsgate Fish Market, both of which are within the neighbouring London Borough of Tower Hamlets. The Corporation also owns and helps fund the Old Bailey criminal court, despite its use as a central criminal court for England and Wales.

The City has its own independent police force, the City of London Police - the Corporation is the police authority. The rest of Greater London is policed by the Metropolitan Police Service, based at New Scotland Yard.

The City of London has one hospital, St Bartholomew's Hospital.  Founded in 1123 and fondly known as 'Barts', the hospital is at Smithfield, and is about to undergo a much-publicised and controversial but long-awaited regeneration.

The City is a major patron of the arts. It oversees the Barbican Centre and subsidises several important performing arts companies. 

The Port of London's health authority is also the responsibility of the Corporation, which includes the handling of imported cargo at London Heathrow airport. The Corporation oversees the running of the Bridge House Trust, which maintains five key bridges in central London, including London Bridge and Tower Bridge. The City's flag flies over Tower Bridge..


Educaci.
La Ciutat de Londres s'encarrega del manteniment d'una sola escola de primria, Sir John Cass's Foundation Primary School a Aldgate (4 a 11 anys). I una escola concertada, Church of England School.

Els residents de la Ciutat poden enviar els seus fills a escoles d'autoritats educatives locals (LEAs) veines.

Els nens d'educaci secundria es matriculen a LEAs veines com Islington, Tower Hamlets, Ciutat de Westminster i Southwark. Els nens que tenen la residncia permanent a la Ciutat sn aptes per anar a l'Acadmia de Ciutat de Londres, una escola de secundria independent a Southwark subvencionada per la Ciutat.

La Ciutat Controla tres altres escoles independents. L'Escola Ciutat de Londres (per a nens) i l'Escola per Noies Ciutat de Londres que es troben a la ciutat, i l'Escola dels Homes Lliures Ciutat de Londres (mixta) a Ashted, al comtat de Surrey. 

La Ciutat tamb s seu de la renovada escola de negocis Cass Business School, l'Escola Guildhall de Msica i drama i parts de les tres universitats de Londres.

 Jardins .

La Corporaci de la Ciutat de Londres es l'encarregada del manteniment dels jardins de la Ciutat. 

Jardins:
 Barber-Surgeon's Hall Garden - London Wall;
 Cleary Garden - Queen Victoria Street;
 Finsbury Circus - Blomfeld Street o London Wall o Moorgate;
 Jubilee Garden - Houndsditch;
 Portsoken Street Garden - Portsoken Street o Goodman's Yard;
 Postman's Park - Aldersgate o King Edward Street;
 Seething Lane Garden - Seething Lane;
 St Dunstan-in-the-East - St Dunstan's Hill o Idol Lane;
 St Mary Aldermanbury - Aldermanbury;
 the churchyard of St Olave Hart Street - Seething Lane;
 St Paul's Churchyard - Catedral de Saint Paul;
 West Smithfield Garden - West Smithfield;
 Whittington Gardens - College Street o Upper Thames Street;

Security.
The City's position as the United Kingdom's financial centre and a critical part of the country's economy, contributing about 2.5% of the UK's gross national product, has resulted in it becoming a target for political violence. The Provisional IRA exploded several bombs in the City in the early 1990s, including the 1993 Bishopsgate bombing.

The area is also spoken of as a possible target for al-Qaeda. For instance, when in May 2004 the BBC's Panorama programme examined the preparedness of Britain's emergency services for a terrorist attack on the scale of September 11, 2001 attacks, they simulated a chemical explosion on Bishopsgate in the east of the City.

See City of London's "Ring of Steel" for measures that have been taken against these threats.

London Fire Brigade.

The City has many fire risks, including St Paul s Cathedral, The Old Bailey, Mansion House, Smithfields Market, the Bank of England, the Guildhall, Tower 42 (formerly the NatWest Tower) and the Swiss Re Tower. There is one fire station within the City, at Dowgate, with one pumping appliance.  The City relies upon stations in the surrounding London boroughs to support it at some incidents. Within the City the first fire engine is in attendance in roughly five minutes on average, the second when required in a little over five and a half minutes.  1,814 incidents were attended in the City in 2006/2007 - the lowest in Greater London amongst the 32 London boroughs. No one has died in an event arising from a fire in the City in the last four years prior to 2007. 

Rascacels.
Els edificis ms alts de la Ciutat sn:





Edificis de ms de 150 metres proposats o en construcci:





Referncies.


Enllaos externs.

Pgines oficials;
Corporaci de la Ciutat de Londres;
Museu de Londres;

Informaci geogrfica;
Carrerer;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325701" title="Uni Autonomista Navarresa" nonfiltered="1887" processed="1880" dbindex="126925">
La Uni Autonomista de Navarra (UAN) va ser una coalici electoral que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 per al Diputats per la circumscripci electoral de Navarra. En aquesta coalici electoral es van agrupar tres agrupacions poltiques nacionalistes basques: Partit Nacionalista Basc (PNB), Acci Nacionalista Basca (ANV) i Euskal Sozialista Biltzarrea (ESB), que tenien com punt programtic com la seva aposta per la integraci de Navarra en el Pas Basc. 

La coalici electoral va ser la cinquena formaci poltica en Navarra amb una mica ms de 18.000 vots (6,99%), per darrere d'Uni de Centre Democrtic (UCD), Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), UNAI i Aliana Foral  Navarresa, quedant sense representaci parlamentria. Els mals resultats obtinguts per ANV i ESB a les circumscripcions de Guipscoa, Biscaia i laba van forar a aquests partits a buscar aliances amb altres petits partits nacionalistes d'esquerres, que van conduir a la formaci d'Herri Batasuna en 1978, de tal forma que la coalici UAN no va tornar a reunir-se. A les eleccions generals espanyoles de 1979, ANV i ESB es van presentar com part de la coalici Herri Batasuna, mentre que el PNB es va presentar en solitari.
Vegeu tamb. 
Front Autonmic;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325704" title="Demcratas Independientes Vascos" nonfiltered="1888" processed="1881" dbindex="126926">
Demcratas Independientes Vascos (DIV) va ser una candidatura poltica basca present en les primeres eleccions generals espanyoles de 1977 a les Corts espanyoles, per la circumscripci de Guipscoa. Es tractava d'una formaci poltica de centre-dreta que venia a ocupar l'espai poltic de la UCD que no va presentar en aquelles eleccions candidatura per Guipscoa. Va obtenir un 4,68% dels vots a Guipscoa i va quedar sense representaci parlamentria, com la setena fora poltica del territori. No va tornar a presentar-se a unes eleccions. Els seus militants i candidats quedarien integrats en UCD. Entre ells es trobava un jove Jaime Mayor Oreja. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325707" title="Staffordshire" nonfiltered="1889" processed="1882" dbindex="126927">


Staffordshire s un comtat situat al nord-oest d'Anglaterra. La seva capital s la ciutat de Stafford. Staffordshire t frontera amb els comtats de anglesos de Cheshire, Derbyshire, Leicestershire, Warwickshire, West Midlands i Shropshire. Les principals ciutats del comtat a part de la capital sn Stoke-on-Trent, Burton-upon-Trent, Lichfield, Newcastle-under-Lyme i Tamworth.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325717" title="Tyne i Wear" nonfiltered="1890" processed="1883" dbindex="126928">


Tyne i Wear s un comtat situat al nord-est d'Anglaterra. A diferencia de la majoria de la resta dels comtats no t una capital. Tyne i Wear t frontera amb els comtats de anglesos de Durham i Northumberland. Les principals ciutats del comtat sn Newcastle upon Tyne, Gateshead, Tynemouth i Sunderland.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325718" title="SSD" nonfiltered="1891" processed="1884" dbindex="126929">

Una unitat d'estat slid (de l'angls SSD, solid state drive) s un dispositiu d'emmagatzematge de dades que utilitza una memria no voltil (NAND) com la flash, o memria voltil com l'SDRAM, per a emmagatzemar dades, en lloc dels plats giratoris que es troben als discs durs convencionals. Encara que tcnicament no sn "discs", molts cops es tradueix errniament al catal D de SSD com disk encara que la paraula correcta s drive, que es tradueix com a dispositiu o unitat.

Definici.
Una unitat d'estat slid s un dispositiu d'emmagatzematge secundari fet amb components electrnics en estat slid per al utilitzar-se en ordinadors com a recanvi d'una unitat de disc convencional, com a memria auxiliar o per a la fabricaci d'unitat hbrides formades per SSD i disc dur.

Est formada per una memria no voltil, en comptes dels plats giratoris i el capal tradicionals que formaven part dels discs durs. Sense parts mbils, una unitat en estat slid intenta reduir enormement el temps de cerca, espera i altres, i espera diferenciar-se dels seus cosins segons, els discs durs 'HD'.

Com que s immune a vibracions externes, l'SSD s molt til als ordinadors porttils que estiguen sotmesos a moviments bruscos.

Disseny i funcionament.  
Els SSD basats en memria voltil com l'SDRAM sn categoritzats pel seu rpid accs a les dades, menys de 0,01 millisegons.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325720" title="Fernando Martn lvarez" nonfiltered="1892" processed="1885" dbindex="126930">
Fernando Martn lvarez (Trigueros del Valle, 1947)  s un empresari espanyol, nascut a Valladolid, dedicat a la promoci immobiliria i expresident del Real Madrid Club de Ftbol. El 27 de febrer de 2006 va assumir la Presidncia del Real Madrid i el 26 d'abril del mateix any, tot just dos mesos desprs, es va veure obligat a deixar la presidncia, per pressions de la Junta directiva i dels afeccionats. s propietari de l'empresa Martinsa i tamb possex participacions de Unin Fenosa, Telefnica, Banco de Santander i el BBVA. 
 
 Biografia . 
Va nixer el 30 de maig de 1947 a Trigueros del Valle, Valladolid. s llicenciat en Cincies Qumiques per la Universitat de Valladolid. Va ser secretari provincial de la Unin de Centro Democrtico de Valladolid fins el 1982. 

El 1991 va crear el grup immobiliari Martinsa i el 1995 es va unir a Florentino Prez per a les eleccions presidencials al Real Madrid on sortiria triat Ramn Mendoza. 

Va entrar a formar part del consell d'administraci del club blanc l'any 2000 i el juny de 2004 del de la constructora Sacyr Vallhermoso. D'aquest ltim va formar part fins a juny de 2005, quan va vendre el 6% de les accions de l'empresa. Aquest mateix any la seva empresa es va aliar amb la immobiliria Noza para projectes urbanstics a Madrid. 

El 27 de febrer de 2006 es va anunciar que seria president del Real Madrid desprs de la dimissi de Florentino Prez. El 26 d'abril del mateix any, la junta del club va decidir convocar unes eleccions a la presidncia a les quals ell s'oposava, pel que es va veure obligat a presentar la seva dimissi, encara que amb la intenci de presentar-se a aquestes eleccions. 

Al mar de 2007, Fernando Martn va comprar una part important de les accions de la constructora Fadesa, convertint-se en el president d'una de les majors constructores d'Europa. 

El 14 de juliol de 2008, davant les dificultats per a obtenir prstecs bancaris i plantar cara als creditors, el consell d'administraci de Martinsa-Fadesa va decretar la suspensi de pagaments que va ser presentada a l'endem als jutjats de La Corunya (seu de la immobiliria), a ms va proposar al Ministeri de Treball un expedient de regulaci d'ocupaci (ERE) que, en principi, afectaria a 234 empleats (un 26,5% de la plantilla). 

S'estima que el deute del grup s de 7.000 milions d'euros i que 12.500 famlies podrien haver iniciat la compra d'habitatges amb MARTINSA-FADESA i no tenir clara l'adquisici definitiva. Aquesta suspensi de pagaments s'ha convertit en la ms important de la histria econmica d'espanya. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325722" title="Fadesa" nonfiltered="1893" processed="1886" dbindex="126931">

FADESA va ser un dels principals grups immobiliaris de l'estat espanyol. Creada en La Corunya (Espanya) per Manuel Jove a finals dels anys 70, al comenament es va especialitzar en el desenvolupament de grans projectes d'habitatge protegit. 

L'empresa va tenir presncia en la prctica totalitat del territori espanyol a travs de 20 delegacions i ms de 50 punts de venda. A nivell internacional va participar en grans projectes com el major resort turstic d'El Marroc amb una superfcie de 300.000 metres quadrats. 

En 2008, i desprs de la seva fusi amb Martinsa, va anunciar la fallida i posterior concurs de creditors (el ms gran de la histria espanyola fins al moment) per no poder atendre el seu deute, contret, en bona mesura, durant la fusi d'ambdues empreses.

 Histria . 
L'any 1993 va comenar la seva activitat fora de Galcia. Primer a Castella-Lle i ms endavant en la resta de comunitats de l'estat. L'any 1999 l'empresa dna el salt internacional i entra en el mercat de Portugal i l'any 2000 obre la seva delegaci al Marroc. 

L'any 2004 1200 vens agrupats sota el Collectiu Nacional d'Afectats Sindrome Fadesa, van iniciar la via penal contra la companyia, sota les acusacions de delicte de risc, falsedat documental i estafa. Actualment i desprs de diversos mesos es va a iniciar la vista sobre la denncia.

El 2006, la immobiliria Martinsa, el president de la qual s Fernando Martn, va llenar una OPA amistosa pel 100% de Fadesa per 4.045,2 milions d'euros, obligant a Fadesa a  abandonar l'Ibex-35. 

El 14 de desembre de 2007, Fadesa va realitzar la seva fusi amb Martinsa per donar lloc a un nou grup cotitzat amb el nom Martinsa-Fadesa. El nou grup tenia previst diversificar la seva activitat cap a l'obra civil i les energies renovables i, traslladant la seva seu operativa a Madrid, per mantenint la seu social a La Corunya. 

El 14 de juliol de 2008, Martinsa-Fadesa decideix el concurs voluntari de creditors davant la seva greu situaci de tresoreria, desprs de negar-se-li el finanament necessari per a treure endavant el seu projecte. Aquesta decisi del consell d'administraci de Martinsa-Fadesa, que equival a la suspensi de pagaments, va ser presentada a l'endem en els jutjats de La Corunya (seu de la immobiliria), a ms va proposar al Ministeri de Treball un expedient de regulaci d'ocupaci (ERE) que, en principi, afectaria a 234 empleats (un 26,5% de la plantilla). 

S'estima que el deute del grup s de ms de 7.000 milions d'euros i que 12.500 famlies podrien haver iniciat la compra d'habitatges amb MARTINSA-FADESA i no tenir clara l'adquisici definitiva. Aquesta suspensi de pagaments s'ha convertit en la ms important de la histria econmica d'Espanya.

 Xifres econmiques . 

Martinsa-Fadesa va reduir la venda d'habitatges en 2007 en un 36%, venent 6.691 habitatges enfront de 10.446 en el 2006. 

En 2007, el deute de Martinsa-Fadesa ascendien a 5.153 milions. Endeutament equivalent al 40% del valor total dels actius del grup, estimat en uns 13.000 milions d'euros.
Part del deute correspon al finanament que Martinsa va sollicitar per a abordar la compra de Fadesa a travs d'una Oferta Pblica d'Adquisici d'accions (OPA).

 Referncies .

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325726" title="Batall Garibaldi" nonfiltered="1894" processed="1887" dbindex="126932">
El Batall Garibaldi fou una unitat militar composta majoritriament per voluntaris italians que lluit en la Guerra Civil espanyola des del mes d'octubre del 1936, primer enquadrada en la XI Brigada Internacional en el front de Madrid i posteriorment formant part de la XII Brigada Internacional, la qual fou coneguda tamb, des del mes de juliol del 1937, com a Brigada Garibaldi.

 Enllaos externs .
Associaci catalana de Vexillologia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325760" title="Deg" nonfiltered="1895" processed="1888" dbindex="126933">

Els degs (Octodon degus) sn una espcie de rosegador caviomorf originari de Xile. Sn animals altament socials que viuen en grups dins de caus subterranis. Estan properament relacionats amb les xinxilles i conills porquins.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325762" title="Gran apagada de Barcelona" nonfiltered="1896" processed="1889" dbindex="126934">
El 23 de juliol de 2007, a mig mat, es produeix la Gran apagada de Barcelona. Ms de 350.000 llars es queden sense llum a Barcelona durant uns 4 dies, a causa d'una cadena d'accidents, agreujats per la desastrosa manca d'inversions, tant de Red Electrica Espaola com de Endesa. L'avaria no se solucionar fins al cap d'un o dos mesos, temps durant el qual moltes zones de la ciutat conviuran amb la presncia d'enormes generadors disel per poder disposar d'electricitat.

L'empresa Fecsa-Endesa indemnitz milers de particulars que van presentar allegacions. Els va pagar entre 60 i 300 euros, depenent del temps durant el qual no van tenir subministrament elctric. Es calcula que ha pagat un total d'uns 17 milions d'euros.

La Generalitat, el juliol de 2008 va multar les empreses responsables, Red Elctrica i Fecsa-Endesa, amb onze i deu milions d'euros respectivament. Ambdues encara sn a temps de recrrer la sanci. La sanci imposada per la Generalitat recull que Fecsa-Endesa, com a responsable de la xarxa de distribuci, i REE, com a responsable de la xarxa de transport, cometeren una infracci administrativa 'molt greu'. 

Enllaos externs.
 Vilaweb, dossier especial: Apagada elctrica de Barcelona;
 Vilaweb, 23-7-2008: Un any de la nit ms fosca;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325765" title="Barry Sparks" nonfiltered="1897" processed="1890" dbindex="126935">
Barry Sparks (20 de juny de 1968, a Lucasville, Ohio, Estats Units), s l'actual baixista del grup nord-americ de Hard Rock Dokken, liderada pel vocalista Don Dokken. Va ser el substitut de Jeff Pilson (ex - Dio) en aquest grup. Ha estat amb Dokken en els discs Long Way Home (2002), Then And Now (2002), Japan Live '95 (2003), Hell To Pay (2004) i From Conception (2007). 

Amb el seu grup actualment es troba treballant en noves canons que es convertiran en el seu des disc en estudi, que possiblement s'anomenar "Lighting Strikes Again". 

 Discografia amb Dokken .

Alone Again And Other Hits (2002) ;
Long Way Home (2002) ;
Then And Now (2002) ;
Japan Live '95 (2003) ;
Hell To Pay (2004) ;
From Conception (2007);


 Enllaos externs .

Pgina Oficial de Dokken;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325769" title="Her Penalty" nonfiltered="1898" processed="1891" dbindex="126936">


Her Penalty o The Penalty (ttol original britnic) s una pellcula muda del 1921. Els americans van canviar el ttol perqu ja s'havien rodat tres pellcules amb aquest ttol, l'ltima el 1920; fins i tot aquell any (1920), una quarta pellcula va haver de canviar el ttol abans de l'estrena per no coincidir amb l'altra.

El gui es basa en una histria original de Benedict James.

 Vegeu tamb .

 The Penalty;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325772" title="Don Dokken" nonfiltered="1899" processed="1892" dbindex="126937">

Donald Maynard Dokken (29 de juny de 1953) s un cantant de rock i heavy metal, ms conegut per haver pertangut a la banda Dokken.

 Carrera .

Inicis.
Va iniciar la seva carreraa la banda 'Airborn'. Desprs, va presenciar un show de l'agrupaci 'Xciter', i als seus futurs companys George Lynch i Mick Brown, i va pensar que ells podrien ser els indicats per formar un grup. Al cap d'uns mesos, va aconseguir que aquests dos msics acceptessin la seva proposta, i al costat del baixista Juan Croucier van formar Dokken.

Durant la seva estada a l'Alemanya firmant el seu primer contracte discogrfic, van participar a alguns shows amb el grup Scorpions. Don tamb va collaborar com a corista en algunes canons de l'lbum Blackout, dels alemanys.

Reconeixement.
Al 1983 llancen al mercat Breaking the Chains. Per no seria fins al llanament de Tooth and Nail que Dokken gaudirien de gran reconeixement. Desafortunadament, a causa de problemes de direcci musical, el grup se separa al 1988. Don grava llavors el seu primer disc en solitari, anomenat Up From the Ashes, al 1990, el qual s bastant similar al so de Dokken.

L'esperada notcia de la retorn de Dokken arriba al 1994. Des d'aquell moment el grup ha gravat tres discs d'estudi, dos en directe i un recopilatri. George Lynch altre cop es retira del grup, donant-li pas a Reb Beach, i desprs a John Norum, que no estaria per gaire temps en el grup.

Actualitat.
D'acord amb declaracions d'en Don, Dokken llanar un nou material en el 2007, incloent un altre disc en solitari de la seva autoria. 


 Discografia amb Dokken .

Back In The Streets (1979) ;
Breaking The Chains (1982) ;
Tooth And Nail (1984) ;
Under Lock And Key (1985) ;
Back For The Attack (1987) ;
Beast From The East (1988) ;
Dysfunctional (1995) ;
One Live Night (1996) ;
Shadowlife (1997) ;
Erase The Slate (1999) ;
The Very Best Of Dokken (1999) ;
Live From The Sun (2000) ;
Yesterday & Today (2001) ;
Alone Again And Other Hits (2002) ;
Long Way Home (2002) ;
Then And Now (2002) ;
Japan Live '95 (2003) ;
Hell To Pay (2004) ;
From Conception (2007) ;

Solo. 
Up from the Ashes - (1990);
Solitary - (2008);

 Enllaos externs.
  Web oficial de Don Dokken;
  Don Dokken a Myspace;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325774" title="How Pimple saved Kissing Cup" nonfiltered="1900" processed="1893" dbindex="126938">


How Pimple saved Kissing Cup s una pellcula cmica protagonitzada pel personatge Pimple (Mim similar a Charlot, Buster Keaton, etc.). s una pantomima entorn d'un fams cavall de curses britnic anomenat Kissing Cup. Sobre aquest tema s'han filmat altres pellcules (Vegeu Kissing Cup's Race).

 Altres crdits .

 So: muda;
 Color: blanc i negre;
 Productora: Phoenix;

 Enllaos externs .

 How Pimple Saved Kissing Cup a ScreenOnline;
 Fitxa de How Pimple saved Kissing Cup;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325776" title="Conill porqu" nonfiltered="1901" processed="1894" dbindex="126939">

El conill porqu (Cavia porcellus), tamb conegut com a conillet d'ndies, s una espcie de rosegador del gnere Cavia, dins la famlia dels cvids. Malgrat el seu nom, aquests animals no sn ni conills, ni porcs, ni vnen de les ndies. Sn originaris dels Andes i, tot i que actualment estan extingits en estat salvatge, estan properament relacionats amb diverses espcies que abunden a les planes herboses i altiplans de la regi. El conill porqu juga un paper important en la cultura de molts grups indgenes sud-americans, especialment com a font d'aliment, per tamb com a medicina tradicional i en cerimnies religioses de les comunitats. Des de la dcada del 1960, s'han fet esforos per augmentar-ne el consum fora de Sud-amrica.

Ha estat fora emprat com a organisme model en experimentaci durant els segles XIX i XX, i va tenir un paper important en l'allament de la vitamina C: des del segle XVIII se sabia que hi havia aliments que evitaven l'escorbut, i el 1907 els metges noruecs Axel Holst i Theodor Frlich van postular que aquesta malatia era deguda a una carncia nutricional i van aconseguir provocar-la en conills porquins alimentant-los amb una dieta adient, ja que els conills porquins sn dels pocs animals que no poden produir vitamina C i agafen escorbut si no n'ingereixen amb l'aliment, igual que els humans i alguns primats propers. A partir d'aleshores es va disposar d'un mtode viable per determinar quan una substncia contenia vitamina C i fins i tot tenir una idea de la quantitat, ja que es podia subministrar a conills porquins amb escorbut per comprovar si es curaven. Amb aquesta guia el bioqumic estatunidenc Charles Glen King va poder allar vitamina C pura el 1931.

Referncies.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325783" title="Cvid" nonfiltered="1902" processed="1895" dbindex="126940">

Els cvids (Caviidae) sn una famlia de rosegadors originria de Sud-amrica, que inclou el conill porqu, la llebre de la Patagnia, i el capibara, entre altres animals. Viuen en tot el continent sud-americ, en rees obertes, des de la sabana humida fins a boscs o deserts amb arbusts.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325786" title="Cars" nonfiltered="1903" processed="1896" dbindex="126941">


Cars s una pellcula d'animaci de l'any 2006 dirigida per John Lasseter i Joe Ranft.

 Sinopsi .

Llamp McQueen s un autombil de competici novell i apassionat que es troba perdut a la ciutat fantasma Radiator Springs de la Ruta 66. Travessant el pas en direcci al gran Campionat de la Copa Piston a Califrnia per competir amb dos veterans, McQueen coneix els originals personatges que habiten la ciutat -inclosa Sally (un vists Porsche de 2002 amb veu de Bonnie Hunt), Doc Hudson (un Hudson Hornet de 1951 amb un misteris passat, amb la veu de Paul Newman), i Mater (una lleial grua rovellada amb la veu de Larry The Cable Guy). Tots l'ajudaran a comprendre que hi ha coses ms importants que aconseguir premis, fama i patrocinis. Aquest repartiment tamb inclou les actuacions de llegendes de les carreres de cotxes com Richard Petty i Cheech Marin. Plena d'humor, acci, sentiments i proeses tcniques, Cars s una pellcula d'alta velocitat per a espectadors de totes les edats.

 Banda sonora .
A ms de les composicions de Randy Newman (un habitual de les pellcules de Pixar), a la banda sonora de Cars s'inclouen temes de:
 Sheryl Crow - Reial Gone;
 Chuck Berry - Route 666;
 Rascal Flatts - Life Is A Highway;
 Brad Paisley - Behind The Clouds;
 James Taylor - Our Town;
 The Chords - Sh-Boom;
 John Mayer - Route 666;
 Brad Paisley - Find Yourself;
 Hank Williams - My Heart Would Know;

A Espanya es va incloure tamb una can del grup El sueo de Morfeo anomenada Reencontrar. Al triler de la pellcula presentat el 2004 s'utilitza la can Westbound sign de Green Day.

 Curiositats .

 A Argentina dues de les veus que van interpretar els personatges van incloure Marcos Di Palma com Chick Hicks i a Juan Mara Traverso com Doc Hudson, que sn en veritat automobilistes de Turisme Carretera.
 El nom original de la pellcula era Route 66, per perqu ning no relacions la pellcula amb el programa de televisi del mateix nom, es va decidir canviar-lo per Cars.
 "Dinoco", la marca que afavoreix El Rey, i que McQueen vol obtenir guanyant la copa, s la mateixa marca de l'estaci de gasolina en la qual Woody i Buzz Lightyear arriben quan cauen de l'auto a Toy Story.
 "El Rei" est basat en el gran corredor nord-americ Richard Petty, el sobrenom del qual s precisament "The King". L'autombil recorda un Plymouth Superbird 1970 en el que Richard Petty obtingus diversos triomfs. Aix mateix, el nombre 43 i el color blau cel han estat utilitzats tradicionalment als seus autos de carrera. Finalment, en angls, el mateix Richard Petty presta la seva veu a El Rei.
 Un dels narradors de la primera carrera, a Espanya s doblat pel propi Antonio Lobato,
 Es va realitzar una trivia en la qual tres afortunats van poder prestar les seves veus en el doblatge a Mxic.
 Michael Schumacher surt a la pellcula personificant a un Ferrari F-430, a ms a ms es pot veure que l'acompanyen dos Maserati Quatroporte.
 Fernando Alonso tamb va prestar la seva veu a un dels personatges.
 En la seqncia en la qual Llamp McQueen creua in extremis un pas a nivell, a punt de ser arrossegat per una locomotora, podem veure que la locomotora porta la numeraci A 113. Aquesta numeraci apareix tamb en la matrcula del cotxe de la mare d'Andy (Toy Story) o en la matrcula del cami cisterna que Stich llana dins d'un llac de lava (Lilo & Stich) i a WALLE s el protocol que segueix el robot AUTO de la nau AXIOM.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial de Disney;
 Lloc web oficial de Disney;
 Lloc web oficial de Pixar;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325787" title="Dokken" nonfiltered="1904" processed="1897" dbindex="126942">

Dokken s un dels grups nord-americans de Hard Rock/Heavy Metal amb ms xit de la dcada dels 80, que combinant la veu caracterstica de Don Dokken i l'energtica i virtuosa guitarra de George Lynch, van saber crear canons amb intensos riffs com "Kiss Of Death" i "Power", balades com "Alone Again, que van convertir als discs del grup en els ms venuts de l'estil. Els LPs com el "Tooth and Nail" i "Under Lock and Key" encara sn considerats clssics i van aparixer en el moment precs; l'apogeu del Heavy metal era enorme i els seus primers vdeos promocionals van comptar amb tot el suport de la MTV.

 Histria .

Inicis.
La histria de Dokken comena a finals dels 70, quan el guitarrista George Lynch i la bateria Mick Brown es van ajuntar amb en Don Dokken com a cantant i Jim Monanteras com a baixista temporal per formar 'Xciter' i gravar Back in the Streets amb Carerre Records. Al 1978 Juan Croucier va substituir a Jim Monanteras en el baix, el mateix any que el grup publicava els singles: "Hard Rock Woman" i "Paris is Burning". Al 1981 en Don viatja a Alemanya i canvia el nom del grup a Dokken, llavors graven el seu primer lbum anomenat "Breaking The Chains" al 1982. El disc es fa bastant popular a Europa, per no s aix als Estats Units.

Desprs d'una gira per Alemanya, en el que van aconseguir una gran amistat amb el grup local Scorpions, aconsegueixen un contracte amb Elektra Records, que va reeditar "Breaking the Chains" al 1983, i Jeff Pilson s'integra com el primer baixista oficial substituint Juan Croucier que va deixar el grup al 1982 per unir-se a Ratt.

Reconeixement.
1984 va ser l'any en qu va debutar realment Dokken, ja que es va publicar el 13 de setembre l'lbum "Tooth And Nail", que es converteix en un esdeveniment amb els singles "Into The Fire", "Just Got Lucky" i la ja esmentada "Alone Again", venent ms d'un mili de cpies noms als Estats Units i assolint el lloc #49 en les llistes d'xits. Desprs de sortir de gira amb Scorpions, al 1985 graven el LP "Under Lock And Key", publicat el 9 de novembre, que aconsegueix un xit similar al del disc anterior amb temes com " In My Dreams" (#24), "The Hunter" (#25) i "It's Not Love"  .

Desprs d'una gira amb molt d'xit una vegada ms amb Scorpions al 1986, tornen a l'estudi per gravar "Dream Warriors", un tema elaborat per a la banda sonora de "Malson al Carrer Elmo 3: Els Guerrers dels Somnis". La can ms tard es va publicar com un single del seu disc Back for Attack el 10 de febrer de 1987 i amb un videoclip amb els actors de la pellcula que possiblement va ser el seu vdeo ms conegut. A ms l'escultor Steve Fiorilla va realitzar una guitarra amb forma d'esquelet per a aquesta realitzaci. Hi va haver un perode de gaireb mig any abans de tornar a l'estudi per gravar "Back For The Attack", el qual va veure la llum el 27 de novembre de 1987, i es va convertir en poc temps al seu tercer Disc de Plat amb temes com "Burning Like a Flame" (#20) i "Heaven Sent".

Conflictes interns.
Dokken es va passar una temporada fent gegantines presentacions al costat de Van Halen en el marc del US Monsters Of Rock . L'lbum segent va ser la compilaci en directe, "Beast From The East", publicada el 16 de novembre de 1988. D'aquest lbum va sortir el senzill "Walk Away". Aix mateix, aquest va ser l'ltim material que van realitzar junts abans que trenquessin relacions entre Don Dokken i George Lynch per diferncies musicals. Lynch volia poder en el grup, la qual cosa va arribar al punt de convertir-se en una situaci insuportable. Fins i tot, Lynch va argumentar en algun moment que no volia participar en un grup que tingus el cognom del cantant i que aix li feia sentir-se desplaat. El guitarrista va renunciar al grup i se'n va anar junt amb Mick Brown "Wild" per formar Lynch Mob i gravar aix dos albums: Wicked Sensation al 1990 i Lynch Mob 1992.

Desprs de dissoldre's, en Don Dokken tamb comena la seva carrera com a solista, editant amb una superbanda l'lbum "Up From The Ashes" en 1990. Jeff Pilson va dirigir el grup War and Peace.

Reuni.
El grup es va reunir al 1993, per no van arribar a publicar un nou treball fins al 1995 on grcies a la mgia del fams John Kalodner van firmar amb Columbia Records per publicar "Dysfunctional", que no va aconseguir tenir molta repercussi i a la llarga s'entendria gaireb com un disc solista d'en Don Dokken. A l'any segent amb CMC Records graven el disc acstic en directe "One Live Night" i al 1997, la llarga durada en estudi "Shadowlife", (ara era el torn de plasmar totes les idees solistes de George Lynch) que tampoc no troba una resposta positiva en el pblic.

Al 1998, George Lynch se'n va del grup per segona vegada, desprs d'un violent altercat amb en Don Dokken, per reunir-se amb Lynch Mob, i s reemplaat pel guitarrista Reb Beach del grup Winger, un altre virtus. Al 1999 surt al mercat "Erase The Slate", que lentament s'ha convertit en un disc ms i ms requerit pels fans. Al poc temps la banda va llanar "Live From The Sun" al 2000, que captura el so en directe en el Sun Theater d'Anaheim (Califrnia), i que mostra les capacitats tcniques del nou integrant Reb Beach. Al 2001, Beach va ser reemplaat per John Norum (Exguitarrista de Europe), i Jeff Pilson va ser substitut pel baixista Barry Sparks. Al 2002 es va publicar l'lbum Long Way Home. Aquell mateix any van ser protagonistes en el Metal Edge Rockfest 2002.

Al 2004, John Norum va deixar el grup per tornar amb Europe i va ser reemplaat per Jon Levin (Exguitarrista de Dauro a Force Majeure), i van publicar llavors el seu lbum Hell to Pay.

Dokken va mostrar un slid rendiment a la gira "Power to the People", al costat de Poison, Cinderella i Slaughter; i a diferncia dels anteriors grups, es nota la poltica del grup de no voler viure de la nostlgia i continuar produint Hard Rock Meldic amb harmonies elaborades vocals. Actualment el grup realitza alguna gira amb grups del que reflecteixen l'estil dels 80 com Great White, i acaba de publicar el passat 13 de maig de 2007 un concert en directe de 1981, anomenat "From Conception". A ms, estan treballant en noves canons que es convertiran al seu des disc en estudi, possiblement s'anomenar "Lighting Strikes Again" a causa d'una continutat al seu lbum "Under Lock and Key".

El seu ltim lbum confirma el ttol de "Lighting Strikes Again" i ha sortit en venda en el segon trimestre de 2008. 

Membres.
Membres actuals.
 Don Dokken   cantant, guitarra (1976-1988, 1993 actualitat);
 Jon Levin   guitarra (2003 actualitat);
 Barry Sparks   baix, veus de fons (2001 actualitat);
 Mick Brown   bateria, veus de fons (1981-1988, 1993 actualitat);

Membres anteriors.
 George Lynch   guitarra (1981 1988, 1993-1997);
 Reb Beach   guitarra (1998 2001);
 John Norum   guitarra (1997, 2001 2003);
 Jeff Pilson   baix (1983-1988, 1993-2001);
 Juan Croucier   baix (1978 1982);
 Greg Leon - guitarra (1977-1979);
 Peter Baltes - baix (1977-1978);
 Gary Holland - bateria (1979);
 Greg Pecka - bateria (1978);
 Tom Croucier - guitarra (1981);

Membres temporals en gira.
 Mikkey Dee - baix (Gira del 2001);
 Alex De Rosso - guitarra (Gira del 2004 per Europa);
 Kelly Keeling;
 Jeff Tappen - baix;
 Frankie Banali - bateria (9-21-2002);
 Adam Hamilton - baix (9-21-2002);
 Greg Smith - baix (5-22 ~ 25-2005);
 Sean McNabb - baix (6-30-2006);
 Chris McCarvill - baix (Gira del 2008 );
 Jeff Martin - bateria (Gira del 2008);

Discografia.
lbums d'estudi.
Breaking the Chains (18 de setembre de 1983) #136;
Tooth and Nail (13 de setembre de 1984) #49;
Under Lock and Key (9 de novembre 1985) #32;
Back for the Attack (27 de novembre de 1987) #13;
Dysfunctional (1995) #47;
Shadowlife (1997) #146;
Erase the Slate (1999) ;
Long Way Home (2002);
Hell to Pay (2004);
Lightning Strikes Again (2008) #133;

lbums en directe.
Beast from the East (16 de novembre de 1988) #33;
One Live Night (1996);
Live from the Sun (2000);
Japan Live '95 (2003);
From Conception: Live 1981 (2007);

Compilacions.
The Best of Dokken (1994) (noms al Jap);
The Very Best of Dokken (1999) ;
Then and Now: Dokken (2002);
Alone Again and Other Hits (2002);
Change The World: An Introduction (2004);
The Definitive Rock Collection (2006);

Singles/EPs.
Back in the Streets (EP) (1979);
Breaking the Chains (1983) #32;
Into the Fire (1984) #21;
Just Got Lucky (1984) #27 ;
Alone Again (1985) #20;
The Hunter (1985) #32;
In My Dreams (1986) #24;
It's Not Love (1986);
Dream Warriors (10 de febrer de 1987) #22;
Burning Like A Flame (1987) #72;
Heaven Sent (1988) #13;
Prisoner (1988) #37;
Walk Away (1988);
Too High to Fly (1995) #29;
Standing on the Outside (2008);

Referncies.


 Enllaos externs .
  Web oficial de Dokken;
  Dokken a Myspace;
  Fotos de concert al 2008;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325788" title="Louis Gabriel Suchet" nonfiltered="1905" processed="1898" dbindex="126943">

Luis Gabriel Suchet (Li, 2 de mar 1770-Montredn, 3 de gener 1826). Mariscal del Imperi Francs. 1er Duc d'Albufera. Es considerat un dels generals ms brillants de Napole.

L'any 1791 ingress a la Gurdia Nacional i l'any segent ho feu en l'exrcit, primer com a capit de voluntaris a Ardche.
amb el grau de comandant prengu part en el setge de Toulon (1793), on feu presoner al General angls O'Hara.

Destinat a Itlia, particip en diferents combats; fou ferit en els combats de Urca i Neumark. L'any 1799 ascend a general de divisi Lluitant a les batalles de Novi i de Marengo (en aquesta ltima ajud decisivament al general Massna, del qual era el segon en comandament). 

En les campanyes de 1805 i 1806 la seva reputaci augment notablement distingint-se en les batalles d'Austerlitz, Saalfeld, Jena, Pultusk i Ostrolenka.

L'any 1808 fou nomenat comte i fou traslladat a Espanya al front del cinqu cos del exrcit, con el qual  intervingu en el setge de Saragossa. Fou nomenat general en cap del exrcit d'Arag. Desprs es dirig a Barcelona, on derrot als generals Blake i O'Donnell, conquer Lleida, Tortosa i Tarragona. Com a premi reb, el 8 de Juliol de 1811, la dignitat de mariscal de Frana. l'any 1812 entr a Valncia i rev el ttol de duc de l'Albufera.

Quan Josep I es retir de Madrid, Suchet abandon Valncia i es despla a Tarragona, on rest a l'espera d'esdeveniments. Finalment Suchet es retir cap el Nord unint-se al exrcit de Soult, amb el que prengu part a la batalla de Tolosa.

Estant en els Pirineus, rep la noticia de la abdicaci del emperador. Ofer els seus serveis a Llus XVIII, que el recompens nomenant-lo par de Frana.
Quan Napole retorn durant els Cent Dies, es pos novament a les seves ordres, obtenint el comandament del exrcit de Savoia.

Durant la Restauraci fou destitut, i no torn a tenir cap comandament important.

L'any 1823  form part dels Cent Mil Fills de Sant Llus, expedici que tenia per objectiu restaurar a Ferran VII com a rei absolut.

Mor en el castell de Montredn, prop de Marsella, el 1826.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325793" title="Lilo & Stitch" nonfiltered="1906" processed="1899" dbindex="126944">


Lilo & Stitch s una pellcula animada de l'any 2002 produda per Walt Disney Feature Animation i realitzada per Walt Disney Pictures i Buena Vista Distribution el 21 de juny del 2002. La pellcula va ser escrita i dirigida per Chris Sander i Dean DeBlois, a ms va ser la segona de tres pellcules animades de Disney produdes principalment pel seu estudi d'animaci Disney-MGM a Orlando, Florida. La pellcula va ser catalogada com PG pel seu s de cincia-ficci.

 Sinopsi .

En una comunitat extraterrestre, el cientfic Jumba crea el seu Experiment 626: Una petita criatura blava, programada per destruir tot el que troba, amb una fora capa de carregar 3000 vegades el seu pes. Descobert per la Comunitat Intergalctica, Jumba s capturat i l'Experiment 626 condemnat a l'exili. Tanmateix, aquesta criatura fuig en una nau, i s'estavella en un planeta no molt conegut, on abunda l'aigua: la Terra, especficament a Hawaii.

Per fugir dels qui ho busquen, l'experiment es fa passar per un gos i aconsegueix ser adoptat per Lilo, una nena rfena, a la recerca d'un verdader amic. Ella cridar la seva nova mascota "Stitch".

La Comunitat Intergalctica enviar a la Terra a Jumba, el seu creador, vigilat per l'agent Pleakley, a fi de capturar Stitch, que troba una verdadera amistat a Lilo, la seva germana Nani, i el nuvi d'aquesta, David. A poc a poc, Stitch comprendr que la vida t sentit ms enll de destruir, en el companyerisme, l'amabilitat, i la famlia.

 Seqeles .

 Lilo & Stitch 2 : En curtcircuit .

Interseqela entre "Lilo i Stitch" i "La Pellcula de Stitch", on Stitch es torna dolent a causa que la seva energia electromagntica s'extingeix per un error que hi va haver durant la seva creaci

 La pellcula de Stitch .

Seqela de la pellcula original, on el geni malvat Hamsterville i l'excapit Gantu intenten recuperar els 625 experiments restants.

 Lilo & Stitch : La Srie .

Desprs de la pellcula va seguir al canal Disney Channel Lilo & Stich la srie on Stitch va continuar trobant mes experiments als que els diu "primers". Si ell s el 626 On sn els 625 mes?, aquesta s la trama de la srie, per no noms aix, han de fer-los bons abans que els "dolents" (Gantu i l'Experiment 625), els capturin primer.

 Leroy & Stitch .

Hamsterviel escapa de la pres i crea un exercito de Leroys, el clon maligne de Stitch, qui captura als 624 experiments menys Stitch i 625 (Amic de Gantu que prepara sandvitxos)

 Curiositats .

 En aquesta pellcula apareixen ms canons d'Elvis Presley que en una pellcula del mateix cantant.

 Hi ha una botiga per la que passen els protagonistes cridada Mulan, a part en el quart de Nani hi ha un pster de la pellcula (Mulan), aix es deu al que el director de Mulan s el coordinador de dibuixos en aquesta pellcula;

 Enllaos externs .

  Lloc web oficial de Disney;
 Lloc web oficial de Disney Espanya;
 Lloc web oficial de DisneyLlat;
 Vdeo Clip "Muero de amor por ti" de Bandana;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325794" title="Bobby Rondinelli" nonfiltered="1907" processed="1900" dbindex="126945">
Bobby Rondinelli (nascut el 27 de juliol de 1955, a Port Jefferson Nova York) s un bateria de rock ms conegut per actuar amb grups com Blue yster Cult, Rainbow, Quiet Riot i Black Sabbath. 

Rondinelli va comenar a tocar la bateria als 11 anys desprs d'haver tocat anteriorment una mica de guitarra. Va actuar amb Black Sabbath en els lbums Cross Purposes i Cross Purposes Live i en va ser membre el 1994 i altre cop al 1996. Tamb va actuar en grups com Rondinelli i Sun Red Sun amb l'anterior Ray Gillen.

Quan estava a Rainbow, en Rondinelli va actuar en un show a San Antonio, TX per la MTV. Va actuar de manera solitria.

En Rondinelli tamb va actuar davant amb Scorpions amb el disc de 1984 Love at First Sting. El guitarrista rtmic Rudolph Schenker li va demanar per unir-se a Scorpions fins que va tenir el gran xit als Estats Units, a causa d'aquest ltim lbum.

En Rondinelli va contribuir en The Encyclopedia of Double Bass Drumming publicat per la Modern Drummer. 

El seu equip de bateria compta amb bateria del tipus Ludwig amb plates Attack, platerets de Paiste i gongs, i toca amb els seus pals del tipus Vater.

Discografia.
Amb Rainbow.
Difficult to Cure (1981);
Straight Between the Eyes (1982);
Finyl Vinyl (1986) (Rondinelli apareix en algunes canons);

Amb Black Sabbath.
Cross Purposes (1994);
Cross Purposes Live (1995);

Amb Sun Red Sun.
Sun Red Sun (1995);
Lost Tracks (1999);
Sunset (2000);

Amb Rondinelli.
Wardance (1996);
Our Cross, Our Sins (2002);

Amb Blue yster Cult.
 Heaven Forbid (1998);
 Curse of the Hidden Mirror (2001);
 A Long Day's Night (2002);

Amb Riot.
 Through the Storm (2002);

 Enllaos externs .
  Web fan de Black Sabbath;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325798" title="Frum Valenci del Llibre" nonfiltered="1908" processed="1901" dbindex="126946">
El Frum Valenci del Llibre s una plataforma unitria, creada pel sector valenci del llibre el 23 d abril del 2008 per a reivindicar un major protagonisme del mateix en la societat actual.

 Integrants .

Associaci de Bibliotecaris Valencians (ABV),
Collegi Oficial de Bibliotecaris i Documentalistes de la Comunitat Valenciana (COBDCV);
Associaci de Distribudors de Llibres de Valncia (ADILEVA);
Associaci d'editors del Pas Valenci (AEPV);
Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (secci del Pas Valenci) (AELC);
Associaci Professional d'Illustradors de Valncia (APIV);
Gremi de Llibrers de Valncia;

 Declaraci sobre els valors del llibre i la lectura .

El Frum Valenci del llibre va fer coincidir la seua constituci amb el dia mundial del llibre i amb una declaraci sobre els valors del llibre i la lectura.

Un instrument de sensibilitat, de coneixements i de cultura ;
Una mirada crtica sobre la realitat del mn i alhora un nutrient de la imaginaci imprescindible per a viure d'una manera personal i creativa ;
Un antdot contra la banalitzaci creixent ;
Una porta oberta al dileg amb un mateix i amb els altres. ;
Un plaer que ens obri a altres plaers vinculats al mn de la cultura. ;
Una contribuci ferma encaminada a la progressiva normalitzaci lingstica quan afavorim la lectura en valenci.

 Enllaos externs .
 http://forumllibre.blogspot.com;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325799" title="Neil Murray" nonfiltered="1909" processed="1902" dbindex="126947">
Philip Neil Murray (nascut el 27 d'agost de 1950 a Edimburg, Esccia) s un baixista britnic, conegut per actuar amb Whitesnake i Black Sabbath.


Discografia (com a membre de grups).
Amb Hanson.
 Self-titled (1974);
Amb Colosseum II.
 Strange New Flesh (1976);
Amb National Health.
 Self-titled (1978);
Amb Whitesnake.
 Live At Hammersmith (1978);
 Snakebite (1978);
 Trouble (1978);
 Lovehunter (1979);
 Ready an' Willing (1980);
 Live...In the Heart of the City (1980);
 Come an' Get It (1981);
 Saints & Sinners (1982);
 Slide It In (als EUA) (1984);
 Whitesnake (1987);
Amb Gogmagog.
 I Will Be There EP (1985);
WAmb Vow Wow.
 V (1987);
 Helter Skelter (1988);
Amb Black Sabbath.
 Tyr (1990);
 Forbidden (1995);

Amb The Brian May Band.
 Live At Brixton Academy (1993);
Amb Peter Green Splinter Group.
 Self-titled (1997)  ;
 The Robert Johnson Songbook (1998);
Amb Company of Snakes.
 Here We Go Again (2001);
 Burst The Bubble (2002);
Amb Empire.
 Hypnotica (2001);
 Trading Souls (2003);
 The Raven Ride (2006);
 Chasing Shadows (2007);

Amb Rondinelli.
 Our Cross, Our Sins (2002);
Amb M.
 Classic 'Snake Live Volume 1 (2003);

Discografia (sessi / treball propi).
AmbGraham Bonnet.
 Line-Up (1981)  ;
Amb Cozy Powell.
 Tilt (1981);
 The Drums Are Back (1992);
 Especially For You (1998);
Amb Badlands.
 Badlands demo (1982);
Amb Gary Moore.
 Corridors of Power (1982);
 Victims of The Future (1983);
 Rocking Every Night - Live In Japan (1986);

Amb Phenomena.
 Phenomena (1985);
 II - Dream Runner (1987);
Amb Fastway.
 On Target (1988);

Amb Mona Lisa Overdrive.
 Self-titled (1988);
Amb Brian May.
 Back To The Light (1992);
 Another World (1998);
Amb Micky Moody.
 I Eat Them For Breakfast (2000);
Amb Queen & Ben Elton.
 We Will Rock You - The Rock Theatrical (Original) (2002);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325801" title="Fliks Iuspov" nonfiltered="1910" processed="1903" dbindex="126948">

Flix Jusupov, prncep Jusupov i comte Sumarokov-Elston (Sant Petersburg 1887 - Pars 1967). Cap de la casa principesca dels Jusupov possedors d'una de les ms importants fortunes mundials a principis del segle XX i autor material de l'assassinat del monjo Grigori Rasputin.

Nascut a la ciutat de Sant Petersburg el dia 23 de mar de 1887 essent fill del comte Flix Sumarokov-Elston i de la princesa Zenaida Jusupov. Els Jusupov eren una famlia de l'alta aristocrcia russa, propera a la Cort imperial i d'origen tartar. Possedors d'una immensa fortuna basada en negocis miners, de la pell i en enormes propietats rurals tant a Rssia com a Sibria. La seva proximitat a la cort fu que el comte Sumarokov-Elston obtingus el crrec de Governador General de Moscou. 

L'any 1909 entr en contacte amb la societat europea amb la seva incorporaci a la Universitat d'Oxford on fund la Societat russa de la Universitat d'Oxford. L'any 1912 retorn a Sant Petersburg amb una clara influncia de la moda europea, portant una vida desenrenada i amb gustos sexuals variats.

El 22 de febrer de 1914 contragu matrimoni amb la princesa Irene de Rssia, filla del gran duc Miquel de Rssia i de la gran duquessa Xnia de Rssia, Irene era neboda del tsar Nicolau II de Rssia, nta del tsar Alexandre III de Rssia i besnta del rei Cristi IX de Dinamarca. El matrimoni se celebr al Palau d'Anichkov de Sant Petersburg amb la participaci de diversos representants de les cases reials europees. El matrimoni tingu una nica filla:

 SAS la princesa Irene Jusopov, nada a Sant Petersburg el 1915 i morta a Cormeilles el 1983. Contragu matrimoni a Pars amb el comte Nikolai Dmitrievich Sheremetev.

El principal fet pel qual Flix Jusupov pass a la histria fou l'assassinat la nit del 16 al 17 de desembre de 1916 del monjo Grigori Rasputin a la seva residncia de Sant Petersburg, el Palau Moika. Arran de l'esclat de la Primera Guerra Mundial entre la societat russa, per especialment entre la noblesa, s'havia ests l'opini que el monjo Rasputn dominava els fils de la poltica russa grcies al domini que generava sobre la tsarina Alexandra F'dorovna pel control de la malaltia que patia el tsarevitx.

Flix Jusupov i el gran Demetri de Rssia, nt del tsar Alexandre II de Rssia, fill del gran duc Pau de Rssia i cos del tsar Nicolau II de Rssia, idearan l'assassinat de Rasputn amb la complicitat d'un redut cercle de la noblesa palatina de Sant Petersburg. Aix, atraieren el monjo fins al Palau Moika, l'enverinaren, li dispararen i el colpejaren amb una barra de ferro sense causar-li la mort, el llenaren al riu Neva, glaat en aquella poca de l'any, causant-li la mort, el cos sense vida es trob dies desprs a la riba del riu.

La rapidesa amb qu la Cort conegu les actuacions de Dimitri i Flix els hi ocasion l'exili. Aix, Dimitri fou enviat a la frontera russopersa i Flix fou arrestat en un estat de camp de la seva propietat al sud del pas. Setze membres de la famlia imperial, entre els quals s'hi trobava la tsarina viuda Maria F'dorovna i els tres germans del tsar, el gran duc Miquel de Rssia, la gran duquessa Xnia de Rssia i la gran duquessa Olga de Rssia, sollicitaren al tsar Nicolau II de Rssia la commutaci de la pena a la qual s'hi neg degut a les pressions de la seva muller.

L'assassinat de Rasputn no pogu evitar l'esclat de la Revoluci russa que ocorregu escassos tres mesos desprs de la mort del monjo. Amb l'abdicaci del tsar Nicolau II de Rssia, Jusupov pogu retornar a Sant Petersburg on recuper nombrosos quadres i joies de la famlia que pogu transportar a Crimea juntament amb la seva muller i la seva filla. 

L'any 1919 embarcaren al vaixell britnic HMS Malborough que el rei Jordi V del Regne Unit pos a la disposici de la famlia imperial per evitar la seva mort a mans dels bolxevics. A part de Jusupov i Irene, al vaixell s'hi embarcaren diversos grans ducs, la tsarina viuda i diferents membres de la noblesa russa. Des de Malta, la famlia pass a Itlia des d'on passaren a Pars on s'installaren. 

L'any 1922 fundaren la casa de modes IRF (Irene-Flix) que hagueren de tancar l'any 1931 arran de la Gran Depressi causada per la caiguda borsatil de 1929. Les dificultats econmiques, juntament amb les infules de grans senyors dels Jussupov, provocaren enormes problemes de subsistncia a la famlia malgrat que sempre disposaren de ms recursos que d'altres emigrats russos.

L'any 1932 s'inici una forta batalla legal entre els Jusupov i la MGM sota l'acusasi d'intromissi a la privacitat de la MGM arran de la pellcula "Rasputn i l'emperadriu". El judici se sald a favor dels Jusupov que obtingueren l'enorme suma de 25.000 lliures esterlines. El cas Jusupov establ jurisprudncia i fou el detonant que fu que moltes pellcules posteriors s'emmarquessin sota la frmula de obres de ficci.

Flix Jusupov mor a Pars l'any 1967



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325807" title="Esquirol volador" nonfiltered="1911" processed="1904" dbindex="126949">

Els esquirols voladors (Pteromyini o Petauristini) sn una tribu d'escirids. Hi ha quaranta-tres espcies a la tribu, la ms gran de les quals s l'esquirol volador llans (Eupetaurus cinereus). Les dues espcies del gnere Glaucomys (G. sabrinus i G. volans) sn originries d'Amrica del Nord, mentre que l'esquirol volador siberi (Pteromys volans) prov de parts del nord d'Europa.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325811" title="Miquel ngel Llompart Hernndez" nonfiltered="1912" processed="1905" dbindex="126950">
Miquel ngel Llompart Hernndez Coris(Alcdia, 1 de juny de 1969) s un poltic i jugador de bsquet mallorqu.

Estudi a la Universitat de les Illes Balears la carrera de turisme. Comen a treballar de portuari al Port d'Alcdia al deixar la carrera.  

Des de 1999 fins a l'actualitat, s regidor del ajuntament d'Alcdia pel partit d'UM (Uni Mallorquina). 

LLompart ostenta:
La presidncia de la companyia municipal de Serveis Municipals d'Alcdia (EMSA) des de 2007.
Membre del Consell d'Administraci dels Ports de Balears per a la delegaci del Port Alcdia i com representant del ajuntament d'Alcdia.;

Membre de la Confraria del Sant Crist d'Alcdia des de 1987.
Membre del Alcdia CB de bsquet des de la dcada dels 80.  Actualment s aler del equip i ha estat capit durant uns anys.

Com a jugador ha destacat sempre, des de molt jove, amb la seva gran fora de voluntat i bon joc, arribant a destacar entre els millors jugadors de bsquet de les Balears.  Fou jugador dels equips, del Drac Inca, Bsquet Muro i Bsquet de S'Arenal, en la categoria EBA, com a aler. Actualment s jugador del Alcdia CB de la Primera Divisi Masculina.  

Aficionat a la histria, a l'arqueologia, a la lectura, al cine, a montar en moto aqutica, a la msica heavy i a la informtica. Practic esports com el bsquet, el futbol, el tennis,el futbito i atletisme. 

 Referncies .


Enllaos externs.

 Fitxa a l'Ajuntament d'Alcdia;
 http://www.felib.es/organitzacio/centre.es.html?ClaveCentro=1582;
 http://boib.caib.es/pdf/2003064/mp43.pdf ;
 http://www.mundofree.com/metge/ClasCursa2004.html;
 http://www.confrariasantcrist.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325812" title="Batgirl" nonfiltered="1913" processed="1906" dbindex="126951">
Batgirl s una superherona de DC Comics i ajudant del superheroi Batman.

 Betty Kane .
La Batgirl de l'Edat d'Or (que va ser la primera de totes) va ser encarnada per Betty Kane, neboda de Kathy Kane, lies Batwoman. Batwoman i Batgirl van ser creades com els interessos romntics de Batman i Robin en resposta a la suposada relaci homosexual del Duo Dinmic. Desprs de Crisis on Infinite Earths, es va usar la continutat retroactiva per a esborrar l'existncia de Batwoman i de Batgirl.

En la continutat postcrisi, Betty Kane va ser reviscuda com a Mary Elizabeth "Bette" Kane, una distingida herona coneguda com Flamebird.

 Barbara Gordon .
La Batgirl de l'Edat d'Argent i la ms coneguda de les Batgirls va ser Barbara Gordon, bibliotecria de dia i filla del Comissari de Policia de Gotham City James Gordon. Vestida com la versi femenina de Batman, Barbara (coneguda com a Babs) va detenir un intent de segrest de Bruce Wayne a les mans del malvat Killer Moth, la qual cosa va atreure l'atenci de Batman i la va convertir en una superherona. Sorpresa a la seua llar amb son pare, el Joker li va disparar dues vegades a la columna vertebral, la va deixar paraltica i va havar d'abandonar la seua carrera de Batgirl per sempre. (Alguns fans han especulat sobre si el Joker va violar Batgirl desprs de disparar-li. El que se sap certament s que li va prendre fotos nua i desprs les va mostrar a son pare, el comissari Gordon.) Barbara va adoptar la identitat de Oracle per a continuar ajudant Batman. Ella va entrenar Cassandra Can, l'ltima Batgirl. Barbara va ser atacada pels sequaos de Mscara Negra, Batman la va salvar per li va advertir que ja no estava segura a Gotham, per la qual cosa va haver de mudar-se. Desprs de marxar a Metrpolis, va ser infectada pel virus Brainiac. Una vegada que es va desfer del virus, va descobrir que ara podia moure els peus. 

Ella i les Aus de Presa continuen treballant a Metrpolis. Oracle ha tornat a treballar amb Batman, per no coneix retir de Cassandra Can com a Batgirl, ni sap tampoc que Cassandra s'ha tornat una supermalvada i lder de la Lliga d'Assassins.

 Helena Bertinelli .
Filla d'una famlia mafiosa, Helena va ser segrestada als cinc anys per una famlia rival. Durant el segrest va ser violada, la qual cosa la va marcar per a tota la vida. La seua famlia va ser assassinada durant una guerra entre mfies. 

Durant la histria No Man's Land a final dels anys 90, una nova Batgirl va emergir. Ella va ser Caadora (Huntress), Helena Bertinelli.

Un terratrmol havia arrasat Gotham City, el govern va declarar la ciutat com una "Terra de Ning" i Batman va desaparixer. Per a portar ordre a la ciutat, Caadora va assumir la identitat de Batgirl i va descobrir que els criminals li tenien ms por que abans. Quan Batman va tornar, li va dir que si li fallava hauria de renunciar al vestit.

Quan Helena va fallar a protegir Batman de Dues Cares i la seua banda de 200 criminals, ell li va llevar el mantell de Batgirl i va tornar a la disfressa de Caadora.

 Cassandra Can .
De descendncia asitica parcial, Cassandra Can, anomenada "Cassie", va ser l'ltima Batgirl. Va prendre el rol amb l'aprovaci de Batman i de Barbara Gordon. Entrenada per son pare, l'assass David Can, per a ser la mxima artista marcial i assassina, tot i que Cassandra no va saber parlar. En lloc d'aix, les parts del seu cervell usades per a la parla van ser entrenades per a poder llegir els moviments i llenguatge corporal d'una altra gent. Ella va abandonar la identitat de Batgirl en el nmero 73 (l'ltim) del seu propi ttol. Cassandra va tornar a ser una vagabunda. Un any desprs, Cassandra va prendre el rol de supermalvada i es va tornar lder de la Lliga d'Assassins.

Un Any Desprs, la Batgirl de "Birds of Prei".

En Birds of Prei N 96, una parella s salvada dels lladres per una dona que porta el que sembla la clssica disfressa de Batgirl de Barbara Gordon. Ella despatxa un dels lladres amb un batarang i els altres amb uns colps ben donats. El mascle de la parella rescatada diu "Batgirl ha tornat". 

S'envia a Canari Negre i a Caadora perqu troben la nova Batgirl en el nmero 98. Elles fingixen atacar Gypsy i aix atraure la nova Batgirl perqu isquera d'on s'ocultava. Elles se sobresalten quan Batgirl apareix, una xica jove en un vestit casol i usant diverses frases de batalla com "la Venjana Fosca". No obstant aix, ella anomena Caadora pel seu nom real i sembla tenir poders metahumans, com la teletransportaci, fora sobrehumana i habilitats curatives rpides. Ella va salvar Caadora d'un assass i la va teletransportar lluny, noms per a reaparixer darrere d'Oracle al quarter general, dient, "nosaltres hem de dedicar ms temps juntes, Babs". 

En el nmero 99, Oracle i la nova Batgirl (qui aparentment tamb t cobertes algunes habilitats) lluiten i Oracle persuadeix la xica per a deixar de portar la disfressa de Batgirl mostrant-li imatges de l'autpsia d'Stephanie Brown (lies Spoiler). La xica diu a Oracle que ella deixar de ser Batgirl per afegeix que no deixar de ser una superherona. En el nmero 101, ella reapareix al quarter general d'Oracle, portant una nova i semblant disfressa, i anomenant-se Misfit.

 Batgirl de Batman i Robin .
La pellcula de 1997 Batman i Robin va introduir una nova Batgirl: Barbara Wilson neboda d'Alfred, interpretada per Alicia Silverstone. Aquesta Batgirl d'alguna forma era semblant a Barbara Gordon, per el rol relativament xicotet de James Gordon en les pellcules va contribuir a les diferncies. Aquesta versi del personatge s mpliament menyspreada pels fans, i no t cap similitud al material d'origen ms que el nom "Batgirl".














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325813" title="Cadel Evans" nonfiltered="1914" processed="1907" dbindex="126952">

Cadel Evans (nascut el 14 de febrer del 1977 a Katherine, Territori del Nord) s un ciclista professional australi. El 2007, Evans acab segon el Tour de Frana, aconseguint el millor resultat de la histria per un australi, i esdevingu el primer ciclista d'aquesta nacionalitat en guanyar l'UCI ProTour. Abans de passar al ciclisme en ruta el 2001, Evans fou un campi de la mountain bike amb l'equip Volvo-Cannondale, guanyant la Copa del mn de mountain bike el 1998 i 1999, i acabant set a la cursa de MTB masculina als Jocs Olmpics d'estiu 2000 a Sydney.

Enllaos externs.
Web oficial ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325814" title="Tractat de Valenay" nonfiltered="1915" processed="1908" dbindex="126953">
El tractat de Valenay s l'acord signat a la localitat francesa de Valenay, l'11 de desembre de 1813, que posa fi a la Guerra del Francs.




En aquest tractat l'emperador Napole I oferia la pau i reconeixia a Ferran VII com a rei d'Espanya, com a conseqncia de les derrotes patides en la guerra i, especialment, el declivi progressiu del exrcit francs i de la moral dels soldats per l'assetjament que patien per part de la guerrilla.

Les negociacions s'iniciaren el 20 de novembre de 1813 a Valenay, residencia reial  a Frana de Ferran VII, entre Jos Miguel de Carvajal, duc de San Carlos, i Antoine Ren Mathurin, comte de Laforest. l'acord fou signat l'11 de desembre del mateix any.

Segons el tractat Napole acceptava la suspensi d'hostilitats i el retorn de Ferrnan VII al tron d'Espanya i reconeixia tots els territoris sota sobirania de la famlia reial espanyola, d'acord a la situaci anterior a la guerra. Els dos pasos es retornarien les places i territoris ocupats.

El monarca espanyol es comprometia a retornar els drets i honors als partidaris del ex rei Josep I, a ms de concertar un tractat de comer i a passar als seus pares, Carles IV i Maria Llusa de Parma, una pensi de trenta mil reals anuals.

El tractat fou ratificat un mes ms tart a Pars, i, en pocs mesos , las tropes napoleniques ja s`havien retirat totalment dels  territoris espanyols.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325821" title="Tricomicet" nonfiltered="1916" processed="1909" dbindex="126954">

Els Tricomicets (Trichomycetes) sn una classe cosmopolita de fongs que creixen a les vsceres dels insectes, crustacis, i milpeus que viuen a un hbitat d'aigua dola, marina, o terrestre.

 Sistemtica .
 Ordre Asellariales;
Famlia Asellariaceae;
Gnere        Asellaria;
Gnere Baltomyces;
Gnere Orchesellaria;
 Ordre Eccrinales;
Famlia Eccrinaceae;
Gnere         Alacrinella;
Gnere         Arundinula;
Gnere        Astreptonema;
Gnere        Eccrinidus;
Gnere        Eccrinoides;
Gnere        Enterobryus;
Gnere        Enteromyces;
Gnere        Enteropogon;
Gnere        Leidyomyces;
Gnere        Paramacrinella;
Gnere        Passalomyces;
Gnere        Ramacrinella;
Gnere        Taeniella;
Gnere        Taeniellopsis;
Famlia Palavasciaceae;
Gnere        Palavascia;
Famlia Parataeniellaceae;
Gnere        Lajasiella;
Gnere        Parataeniella;
 Ordre Harpellales;
Famlia Harpellaceae;
Gnere        Carouxella;
Gnere        Harpella;
Gnere        Harpellomyces;
Gnere        Stachylina;
Gnere        Stachylinoides;
Famlia Legeriomycetaceae;
Gnere        Allantomyces;
Gnere        Austrosmittium;
Gnere        Bojamyces;
Gnere        Capniomyces;
Gnere        Caudomyces;
Gnere        Coleopteromyces;
Gnere        Ejectosporus;
Gnere        Furculomyces;
Gnere        Gauthieromyces;
Gnere        Genistelloides;
Gnere        Genistellospora;
Gnere        Glotzia;
Gnere        Graminella;
Gnere        Graminelloides;
Gnere        Lancisporomyces;
Gnere        Legerioides;
Gnere        Legeriomyces;
Gnere        Legeriosimilis;
Gnere        Orphella;
Gnere        Pennella;
Gnere        Plecopteromyces;
Gnere        Pseudoharpella;
Gnere        Pteromaktron;
Gnere        Simuliomyces;
Gnere        Smittium;
Gnere        Spartiella;
Gnere        Stipella;
Gnere        Trichozygospora;
Gnere        Zygopolaris;

 Enllaos externs .

An overview of Trichomycetes systematics;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325824" title="Dens Nikolievitx Mnxov" nonfiltered="1917" processed="1910" dbindex="126955">

Dens Nikolievitx Mnxov (en rus:                         ), nascut el 25 de gener del 1978 a Or'ol, s un ciclista professional rus. Se'l considera un escalador i corredor de voltes per etapes. Ha aconseguit dues victries generals a la Volta a Espanya.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325827" title="Front Navarrs Independent" nonfiltered="1918" processed="1911" dbindex="126956">
El Front Navarrs Independent va ser una agrupaci electoral navarresa creada en 1977 amb la finalitat de concrrer a les eleccions generals espanyoles de 1977 en la circunscipci de Navarra. La seva ideologia era de centre-esquerra, socialdemcrata i navarrista (defensora del rgim foral de Navarra). El seu principal referent electoral era el sacerdot navarrs Vctor Manuel Arbeloa Muru. 
El Front Navarrs Independent va obtenir uns 10.606 vots (4,1%) al Congrs dels Diputats (quedant en set lloc de les candidatures que es presentaven), millorant els resultats al Senat (Vctor Manuel Arbeloa, el seu principal candidat electoral, va obtenir 25.618 vots). Desprs d'aquest fracs electoral l'agrupaci es va dissoldre integrant-se diversos dels seus membres en altres partits (Arbeloa es va afiliar al PSN, encara que posteriorment ho va abandonar per a situar-se en l'rbita d'UPN) o Toms Caballero Pastor (que anys desprs s'un al Partit Reformista Democrtic i, posteriorment, a UPN fins que va ser assassinat per ETA en 1998). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325832" title="Zigomicot" nonfiltered="1919" processed="1912" dbindex="126957">

Els zigomicots sn una divisi dels fongs. Segons algunes fonts, noms inclou la classe Zigomicets, per segons d'altres, inclou les segents classes:
 Microsporidia;
 Trichomycetes;
 Zygomycetes;
 Incertae sedis;

Referncies.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325835" title="Castell de Chambord" nonfiltered="1920" processed="1913" dbindex="126958">

El castell de Chambord s el ms vast dels castells del Loira, construt per ordre de Francesc I per acostar-se a la seva amant la comtessa de Thoury que hi vivia aprop. La construcci es va fer entre 1519 i 1547 sobre una corba del Cosson, petit afluent del Beuvron, al seu torn afluent del Loira, a aproximadament 6 km de la riba esquerra del Loira, i a 14 km a l'est de Blois, al departament de Loir i Cher, a Frana.

s una de les mostres ms notables de l'arquitectura renaixentista francesa. Probablement el projecte fou dissenyat per l'itali Domenico da Cortona, per el realitz Pierre Nepveu, dit Trinqueau. El cos central, de planta quadrada i coronat per un bosc de xemeneies, cont una doble escala helicodal; a l'exterior, grans torres cilndriques voregen els angles de l'edifici i del cos central.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325836" title="Toms Caballero Pastor" nonfiltered="1921" processed="1914" dbindex="126959">
Toms Caballero Pastor (Alfaro, La Rioja, 25 de febrer de 1935 - Pamplona, 6 de maig de 1998) va ser un sindicalista i poltic navarrs d'Uni del Poble Navarrs. Va viure la seva infncia a Tudela. Als 18 anys comena la seva vida professional a Iberdrola, i dos anys desprs s traslladat a Pamplona. En 1963, presideix el Sindicat Sectorial de l'Energia i en 1967 s escollit President del Consell de Treballadors de Navarra, crrec que ocupa fins a 1974, en una candidatura alternativa a l'oficial i donada suport pel seu sindicat, Uni Sindical Obrera, i per Comissions Obreres, que per aquell temps practicaven una estratgia d'infiltraci en l'estructura del Sindicat Vertical franquista. 

Entra en la vida poltica en 1971 com a regidor de l'Ajuntament de Pamplona en el bloc dels anomenats regidors "socials". En 1976 assumeix l'ajuntament accidental fins a mitjans de 1977, data en la qual dimiteix per a presentar-se a les primeres eleccions generals pel Front Navarrs Independent, partit que va fracassar en les seves aspiracions. Com fet destacable, durant el seu ajuntament es va procedir a hissar la ikurria, recentment legalitzada, al costat de la resta de banderes oficials. Desprs del fracs del Front Navarrs Independent, abandon la poltica activa durant uns anys i segu lligat al sindicalisme independent d'inspiraci cristiana (a travs d'Uni Sindical Obrera) fins a 1987. En 1986 es presenta com candidat en les llistes del Partit Reformista Democrtic, sense obtenir resultats destacats. 

En 1984 s escollit president de la societat esportiva-cultural Oberena, funci que ocupa durant deu anys, fins a 1994. En 1995 torna a l'Ajuntament de Pamplona com a independent en les files de Uni del Poble Navarrs, convertint-se en portaveu del grup municipal, desprs de la marxa del llavors portaveu, Santiago Cervera, al Govern de Navarra. El 6 de maig de 1998, mor vctima d'un atemptat terrorista d'ETA quan sortia per a anar a treballar al seu despatx municipal. El seu trasllat i soterrament van suposar, juntament amb els actes contra l'assassinat de Miguel ngel Blanco, una de les majors manifestacions de duel de la histria de Pamplona, provocant entre molts ex companys veterans d'acci poltica de la transici democrtica espanyola que estaven situats en l'rbita i militncia d'Herri Batasuna (com l'exregidor d'HB Jos Antonio Lpez Cristobal, Patxi Zabaleta o Miguel Angel Muez) una forta reacci de condemna contra ETA i, en molts casos, una ruptura total amb HB i ETA. 

Toms Caballero estava casat i tenia cinc fills. Un dels seus fills, Javier Caballero, va ser deg del Collegi d'Advocats de Pamplona i s actualment vicepresident segon i conseller de justcia del Govern de Navarra de UPN. Una altra de les seves filles, Mar Caballero Martnez fou escollida al Senat dins les llistes d'UPN-PP a les Eleccions generals espanyoles de 2008. 

Bibliografia.
Arbeloa, Vctor Manuel y Fuente Langas, Jess Mara, Vida y asesinato de Toms Caballero: 50 aos de lucha democtrtica en Navarra, Oviedo, Novel, 2006, 1, XXV, 901 pp.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325846" title="Sindicat Vertical" nonfiltered="1922" processed="1915" dbindex="126960">
Sindicat Vertical era com era conegut popularment l' Organizacin Sindical Espaola, nica organitzaci de sindicat legal a Espanya (1940-1976) durant el franquisme. Les unions anteriors, com l'anarquista CNT i la UGT socialista, van ser proscrites i van passar a la clandestinitat. El Sindicat vertical o OSE fou fundada el 1940, com resultat de les diversess legislacions aprovades pel nou rgim, encara que no va celebrar el seu primer congrs fins a mar de 1961. L'origen de l'OSE residia en la Central Nacional-Sindicalista dels Treballadors, fundada en 1935 per Falange Espaola de las JONS. 

L'OSE fou el resultat de la fusi de les organitzacions obreres del falangisme, el tradicionalisme i les organitzacions patronals, amb la finalitat d'organitzar a treballadors, tcnics i a patrons dintre d'una sola estructura vertical, ideal del feixista per a les relacions laborals en un estat corporatiu. En ella, tots els treballadors, anomenats  productors,  i els seus patrons tenien el dret d'escollir els seus representants mitjanant eleccions. En aquesta OSE els treballadors i els patrons, suposadament, estaven en situaci d'igualtat. Per aix, les vagues van ser prohibides. Per en realitat, els candidats a aquestes eleccions havien de ser aprovats pel rgim i tot el procs era controlat frriament, en coherncia amb una poltica intervencionista cap al mercat de treball d'orientaci falangista: ocupaci completa per als homes, fins i tot a costa de salaris o inflaci baixa, la gaireb negaci del dret de treballar per a les dones casades i cap subsidi d'atur per a ning. 

En aquell context, al comenament dels anys 60, el Partit Comunista d'Espanya (llavors clandest) va decidir una poltica d'infiltraci a l'OSE, en teoria, per a arribar als augments prctics per a les condicions dels treballadors. En realitat es tractava d'aprofitar les estructures del rgim per a propiciar la seva caiguda. D'aqu van sorgir les Comissions Obreres. Al final del rgim de Franco, l'OSE va perdre la seva energia, sempre limitada i els sindicats illegals van guanyar la fora (CCOO, UGT, USO,...etc). De fet, una vegada mort Franco i fins a la supressi de l'OSE, la majoria dels empresaris preferien acordar convenis i pactes d'empresa amb la representaci de l'organitzacions sindicals clandestines que amb els representants de l'OSE. En aquest context, i davant la pressi dels treballadors que demandaven una representaci lliure i democrtica, el Sindicat Vertical va ser abolit pel govern d'Adolfo Surez el 1976, i els sindicats de classe van ser legalitzats definitivament el 30 d'abril de 1977.


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325849" title="Pardal de bardissa" nonfiltered="1923" processed="1916" dbindex="126961">




El pardal de bardissa o xalambr (Prunella modularis) s un ocell de l'ordre dels passeriformes com a l'hivern a tota la Catalunya continental.

Morfologia.

 Fa 15 cm de llargria total i 21 cm d'envergadura alar.
 Pesa 20 g.
 s semblant al pardal com, per se'n diferencia en qu s ms esvelt i en qu el seu bec s fi i fosc.
 T les celles, la gola i el pit grisos i el dors bru amb ratllat fosc.
 No presenta dimorfisme sexual.

Subespcies.

 Prunella modularis euxina (nord-oest d'sia Menor).
 Prunella modularis fuscata (muntanyes de Crimea).
 Prunella modularis hebridium  (Irlanda i les Hbrides);
 Prunella modularis mabbotti  (Pirineus, sud de Frana, Pennsula Ibrica, Itlia al sud dels Apenins i Grcia).
 Prunella modularis meinertzhageni (Srbia, Montenegro, Macednia i Bulgria).
 Prunella modularis modularis  (centre i nord d'Europa des del centre de Frana, Pasos Baixos i Noruega fins als Urals, pasos balcnics, sud dels Alps i centre de Romania). ;
 Prunella modularis obscura  (est de Turquia i Iran cap al nord a travs del Caucas a les terres baixes de Crimea).
 Prunella modularis occidentalis (est d'Esccia, Anglaterra i Galles).

Hbitat.

Ocupa els medis arbustius ben desenvolupats especialment les brugueres i les gatoveres. Pot criar fins als 2000 m d'altitud ocupant els matollars de bruc (Erica vagans) i blec (Cytisus purgans) on s localment molt abundant. A l'hivern ocupa el sotabosc dels pinars i alzinars, les bardisses i els secans abandonats amb creixement d'ullastres (Olea europea) i mates (Pistacea lentiscus). 

Distribuci geogrfica.

Viu a Eursia i fou introdut a Nova Zelanda entre 1867 i 1882.

Reproducci.

Nia gaireb a tot Europa, fins als Pirineus i el nord de la Pennsula Ibrica. La seua rea de nidificaci als Pasos Catalans est circumscrita a les zones humides muntanyenques (als Pirineus i als Ports de Beseit), on fa un volumins niu amagat dins les mates i a les bardisses, a la vora dels boscos i en els prats alpins. El niu est fet de molsa i herba, amb un revestiment de llana i pl i en el seu interior la femella covar els 3-5 ous blavencs corresponents durant 13 dies, ms o menys els mateixos que, ambds pares, necessitaran per nodrir els petits que en neixin. De vegades poden fer 3 cries. No cria a les Balears.

Alimentaci.

S'alimenta en terra menjant llavors, insectes i llurs larves, i arcnids.

Costums.

 Fa un crit estrident.
 Camina a passes curtes i ajupit.
 Molt discret per no pas tmid.
 Aquest ocell terrejant pot sser mongam o polgam (no s estrany trobar-ne niuades alimentades per una femella i dos mascles a la vegada);
 A l'hivern arriben exemplars extrapirinencs que, junt amb els indgenes de l'alta muntanya, baixen a la terra baixa per ocupar les bardisses, per en aquest cas les situades entre conreus o a la vora dels rierols, puix que durant aquesta poca freda canvien els seus hbits alimentaris i es dediquen a cercar llavors.

Observacions.

 s una de les espcies ms sovint parasitades pel cucut.
 Pot arribar a viure 9 anys.

Referncies.



Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana ;
 Descripci i fotografies ;
 IUCN ;
 Animal Diversity Web ;
 Informaci diversa i imatges ;
 Avibase ;
 Fotografies i enregistraments sonors ;
 Encyclopedia of Life ;
 El xalambr al Principat de Catalunya ;
 Vdeos en el seu hbitat natural ;
 The Taxonomicon ;
 El pardal de bardissa a les Illes Britniques ;
 UNEP-WCMC Species Database ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325853" title="Agrupacin Electoral de Trabajadores" nonfiltered="1924" processed="1917" dbindex="126964">
Agrupacin Electoral de Trabajadores (AET) foren les sigles sota les que es va presentar l'Organitzaci Revolucionria dels Treballadors (ORT) a les eleccions generals espanyoles de 1977, ja que encara era illegal. Va assolir 77.575 vots (0,42%). A les eleccions generals espanyoles de 1979 l'ORT ja era legalitzada i es va poder presentar amb les seves prpies sigles.

 Vegeu tamb .
 ORT;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325855" title="Discografia de Scorpions" nonfiltered="1925" processed="1918" dbindex="126965">
Aquesta s la discografia del grup de msica rock i heavy metal alemany Scorpions.

Discografia.
lbums.



Compilacions.
Best of Scorpions (1978/1984) # 180 EUA;
Rock Galaxy (1980);
Hot & Heavy (1982);
Best of Scorpions Vol. 2 (1984) # 175 EUA;
Still Loving You (1 EP : 1 Single) (1984);
Gold Ballads (1985) # 25 Alemanya;
Best of Rockers 'n' Ballads (1989) # 43 EUA, # 14 Alemanya; Certificaci de la RIAA: - Platinum;
Hurricane Rock (Collection 1974-1988) (1990);
Wind of Change (compilaci japonesa) (1991);
Hot & Slow: The Best of the Ballads (1991);
Still Loving You (1992) # 18 Alemanya;
Hot & Hard (1993);
Selection (1993);
Deadly Sting (1995) # 28 Alemanya;
Born To Touch Your Feelings (1995);
Deadly Sting: The Mercury Years (1997);
Hot & Slow: Best Masters of the 70's (1998);
Master Series (1998);
Best (1999);
The Millennium Collection (compilaci a l'sia) (1999);
Pictured Life: All The Best (2000);
20th Century Masters: The Millennium Collection: The Best of Scorpions (2001);
Classic Bites / Wind of Change (2002);
The Essential (2003);
Bad for Good: The Very Best of Scorpions (2002) # 161 EUA;
Box Of Scorpions (2004);
The Platinum Collection (2005);
Gold (2006);
No. 1's (Collecci a Corea) (2006);

DVD & VHS.
 First Sting (1985);
 World Wide Live (1985);
 To Russia With Love (1988);
 Moscow Music Peace Festival (1990);
 Roger Waters The Wall Berlin 1990 (1990);
 Crazy World Tour Live ... Berlin 1991 (1991);
 Moment Of Glory Live (2000);
 Acoustica (2001);
 A Savage Crazy World (2002);
 Unbreakable World Tour 2004: One Night in Vienna (2004);
 Live At Wacken Open Air 2006 (2007);

Singles.



Referncies.

Posicions a Amrica;
Posicions a Alemanya;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325856" title="Uni Democrtica de les Illes Balears" nonfiltered="1926" processed="1919" dbindex="126966">
Uni Democrtica de les Illes Balears (UDIB) fou un partit poltic fundat a Palma deMallorca el 1977 fundat per democristians de Mallorca, Eivissa i Formentera, propers a l'Equip de la Democrcia Cristiana de Joaqun Ruiz-Gimnez Corts, per tal de concrrer a les eleccions generals espanyoles de 1977. Els caps ms visibles foren Joan Casals al Congrs dels Diputats i Ernest Alts Coll al Senat d'Espanya. Noms va obtenir 2.946 vots i cap esc. Poc desprs es va dissoldre i molts dels seus membres s'integraren a la UCD.

 Referncies .
 Enciclopdia d'Eivissa i Formentera;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325858" title="Antoni Maria Ques Ventayol" nonfiltered="1927" processed="1920" dbindex="126967">
Antoni Maria Ques Ventayol (Alcdia 1889 - Palma 1937) fou un poltic i empresari mallorqu. Fou accionista de Trasmediterranea i milit en el Partit Liberal dirigit a Mallorca per Joan March Ordinas, per es decant cap el republicanisme i el 1934 fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana Balear, ocupant el crrec de comptador en el comit executiu. 

Quan comen la guerra civil espanyola fou detengut pels militars sublevats i va ser condemnat a mort per un Consell de Guerra. Fou afusellat amb Emili Darder, Alexandre Jaume Rossell i Antoni Mateu Ferrer el 24 de febrer de 1937 al cementeri de Palma.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Sentncia a una prova de Selectivitat d'Histria d'Espanya de l'any 2003.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325860" title="Almarza de Cameros" nonfiltered="1928" processed="1921" dbindex="126968">


Almarza de Cameros s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, a la subcomarca de Camero Nuevo.
 Comunicacions . 
Situada sobre la LR-245, a la qual es pot accedir des de la N-111 (que segueix la Vall de l'Iregua), o des del Camero Viejo, a travs del port de La Rasa. Un autobs diari (de dilluns a divendres) enllaa la localitat amb Logronyo. 
 Economia . 
Basada en la ramaderia. En la dcada de 2000, s'ha tractat de fomentar el turisme, amb la construcci de dues cases rurals. 
 Turisme . 
A part de les dues cases rurals esmentades, el poble inclou en el seu terme la Finca Ribabellosa, gestionada per l'Organisme Autnom Parcs Nacionals, que inclou installacions esportives (front, pistes de tnis i futbol) aix com diverses rutes de senderisme. Altres camins de senderisme que passen pel terme municipal sn la Ruta Romana (en realitat, medieval) de l'Iregua i la La Caada Real Soriana Oriental. 

 Enllaos Externs .
 fitxa estadstica del Govern de La Rioja;
 Wikirioja;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325864" title="El Rasillo de Cameros" nonfiltered="1929" processed="1922" dbindex="126969">


El Rasillo de Cameros s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana. Forma part de la subcomarca Camero Nuevo, un lloc situat al sud de la comunitat. Al costat del nucli de poblaci principal transcorre el Rierol de San Mams que duu les seves aiges fins al Pant Gonzlez Lacasa situat a 2 km. S'accedeix al mateix per la carretera N-111, entre Logronyo i Sria, b per l'encreuament de Nieva de Cameros, o b arribant fins a Villanueva, en l'encreuament d'Ortigosa. 
 Histria . 
Tot i que la primera cita documentada del Rasillo data del segle XII, quan San III i Blanca donaren l'ermita de San Mams de la localitat al bisbe de Calahorra, restes trobades en la zona demostren que aquestes terres ja van estar habitades en la Edat de Bronze i en l'poca romana. Va pertnyer a Ortigosa de Cameros fins que, sota el regnat de Ferran VII, es va constituir com a vila independent en 1817, desprs del pagament de 12500 reals a Ortigosa de Cameros. Va formar part de la provncia de Burgos fins a la creaci de la provncia de Logronyo (avui La Rioja), el 30 de novembre de 1833.

 Enllaos externs .
El Rasillo a Google Maps;
Club Nutic El Rasillo;
Previsi del tempe per a El Rasillo;
Fitxa d'El Rasillo al Canal Pueblos de la Rioja;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325866" title="Gallinero de Cameros" nonfiltered="1930" processed="1923" dbindex="126970">


Gallinero de Cameros s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325867" title="17a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="1931" processed="1924" dbindex="126971">

La 17a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el dimecres 23 de juliol, entre Embrun i l'Alpe d'Huez, amb un recorregut de 210 quilmetres.

Perfil de l'etapa.
La 17a etapa s la darrera del Tour de Frana als Alps i dur els ciclistes des d'Embrun fins a l'Alpe d'Huez. L'inici de l'etapa remunta el curs del riu Durance, amb un recorregut amb falsos plans fins a trobar la primera dificultat del dia: la cte de Ste-Marguerite, de 3a categoria. A partir d'aqu el recorregut es fa ms exigent. A Brianon d'abadona el curs del Durance per remuntar el riu Guisane. Desprs del primer dels dos esprints intermitjos de la joranda, a Montier-les-Bains, s'inicia l'ascens del primer coll de categoria especial: el coll del Galibier. La seva llargada s de 20,9 km, amb una pendent mitjana del 5,6% i un mxim del 10%. Desprs d'un rpid descens passant pel coll del Tlgraphe, els ciclistes hauran d'afrontar la segona de les grans dificultats, el Coll de la Croix-de-Fer, tamb de categoria especial i amb una llargada de 29 kms, al 5,2 % de mitjana, tot i que t uns pendents mxims del 10%. Desprs del descens hauran de superar el segon esprint intermig, a Bourg-d'Oisans, als peus de la pujada final, a l'Alpe d'Huez, amb els coneguts 21 revolts en 13,8 kms de recorregut, al 7,9 % de mitjana i pendents mxims de ms del 12%..

 Desenvolupament de l'etapa .
La sortida es fa a Embrun sota un jol de justcia. Durant els primers quilmetres es van succeint els atacs, sense xit fins que al km 16 Peter Velits (Team Milram), Rubn Prez () i Rmy di Grgorio () agafen uns segons respecte el gran grup. Poc desprs se'ls afegeix Stefan Schumacher () i poc a poc van agafant diferncia.

Per la cota de Ste. Margueritte (km 31) tenen una diferncia de 2' 45" sobre el gran grup, i de 5' 30" a l'esprint intermig de Montier-les-Bains, on comena l'ascens al Galibier. Durant l'ascensi no aconsegueixen augmentar les diferncies ja que el Team CSC va imposant un ritme constant al gran grup. Stefan Schumacher ser el primer en passar pel cim d'aquest cols alp. Cinc minuts ms tard passar Bernhard Kohl, lder de la muntanya, encapalant el gran grup i confirmant d'aquesta manera aquest maillot. 

Durant el descens Rmy di Grgorio perd contacte amb els escapats. Rubn Prez pedr el contacte durant les primeres rampes del Coll de la Croix-de-Fer, quedant d'aquesta manera sols dos ciclistes al capdavant de la cursa.

Els companys del maillot groc Frnk Schleck imprimeixen un fort ritme al gran grup, perdent d'aquesta manera molts ciclistes pel darrere, agafant els despenjats del davant i retallant temps a Stefan Schumacher i Peter Velits.

Durant l'ascens Velits distancia Schumacher i passa en solitari pel cim. Bernhard Kohl, encapalant el gran grup, passa en segona posici, confirmant encara ms el seu liderat en el gran premi de la muntanya.

Durant el descens la diferncia entre Schumacher i el gran grup s'estanca entre 1' i 1' 30". Jrme Pineau (), que s'havia escapat durant el descens, enllaa amb Velits, arribant ambds a les primeres rampes de l'Alpe d'Huez, on seran agafats. 

El grup principal s'ha vist redut a una desena de corredors, principalment els lders dels equips. Carlos Sastre (Team CSC), quart a la general ataca des de lluny i aconsegueix desfer-se de la resta de ciclistes per marxar tot sol cap el cim. Poc a poc va augmentant la diferncia fins a 1' 30". Per darrere els nervis comencen a aparixer entre alguns corredors, veient com les diferncies augmenten i ells no es poden d'acord per caar l'escapat. Christian Vandevelde, Vladmir fimkin i Bernhard Kohl intenten atacar sense sort, mentre Dens Mnxov pateix dificultats a l'hora de seguir aquest grup.

La diferncia de Sastre puja fins a 2' 30". Per darrere, Cadel Evans, tercer de la general, i favorit per obtenir el maillot groc a la contrarellotge de la penltima etapa, es posa al capdavant del grup per reduir la diferncia. 

Finalment Carlos Sastre passa la lnia de meta de l'Alpe d'Huez en primera posici, aconseguint tamb el maillot groc, en superar per ms de 2' la resta de favorits. Samuel Snchez () arriba segon, mentre que el company de Sastre, i maillot blanc dels joves, Andy Schleck s tercer.

Frnk Schleck arriba poc desprs, cendint el liderat al seu company Sastre, del qual queda distanciat en 1' 24". Bernhard Kohl queda en tercera posici, a 1' 33" i Cadel Evans quart, a 1' 34". La resta de classificacions no canvien de mans: els punts per scar Freire, la muntanya per Bernhard Kohl i els joves per Andy Schleck.

El premi de la combativitat del dia s per a Peter Velits.

Esprints intermitjos.
 1r esprint intermig. Montier les Bains (km 57,5);


2n esprint intermig. Bourg d'Oisans (km 195);


Ports de muntanya.
 Cte de Sainte-Marguerite. 3a categoria (km 31);

 Coll del Galibier. Categoria especial (km 79);

 Coll de la Croix de Fer. Categoria especial (km 156);

 Alpe d'Huez. Categoria especial (km 210,5);


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.

Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.

Classificaci per equips.

Combativitat.
 Peter Velits (Team Milram)

Abandonaments.
 Jimmy Casper (Agritubel), fora de control

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325869" title="Lumbreras" nonfiltered="1932" processed="1925" dbindex="126972">


Lumbreras s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana a Camero Nuevo, limitant el seu terme amb la provncia de Sria. El municipi est enclavat en el Parc Natural Serra de Cebollera. 
 Historia .
El primer esment de Lumbreras apareix en un privilegi d'Enric II de Castella en 1366 a Pedro Manrique de Lara en el qual li atorgava aquest municipi i els de Villoslada i Ortigosa pel seu recolzo en l'enfrontament contra Pere I el Cruel. Va viure la seva poca d'esplendor en el segle XVIII grcies a la seva abundant cabanya de ovelles merines, amb ms de 70.000 caps, i a la seva indstria txtil, que sustentava bona part de l'exportaci espanyola de llana a Frana i Anglaterra. Va pertnyer a les provncies de Burgos i de Soria fins a la creaci en 1833 de la Provncia de Logronyo. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325871" title="Nestares" nonfiltered="1933" processed="1926" dbindex="126973">


Nestares s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, a Camero Nuevo.

 Llocs d'inters .
Esglsia de San Martn. Construda a principis del segle XVI i ampliada en el XVIII, consta d'una nau dividida en tres trams incloent una capalera quadrada ms baixa i estreta. El cor se situa sobre una crucera de tercelete i presenta un cadirat per a 14 seients, i un rgan rococ del segle XVIII. La sagristia presenta una coberta amb cpula sobre petxines i t en el seu interior un crucifix classicista del segon quart del segle XVII. El retaule major presenta imatges de Sant Pere, Sant Mart i Sant Pau. En la part alta s'ala una Assumpci de grandria natural. ;
Ermita de la Verge de Manojar. Aquesta situada en un tur proper al poble. s un edifici construt en maoneria i ma protegida per un mur de maoneria obert enfront de la porta d'entrada. Consta d'una nau de tres trams coberts amb voltes d'arestes sobre arcs recolzats en piles toscanes. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325874" title="Picot negre" nonfiltered="1934" processed="1927" dbindex="126974">




El picot negre o formiguer (Dryocopus martius) s un ocell de l'ordre dels piciformes que, als Pasos Catalans, s com als Pirineus.

Morfologia.

 s el ms gran dels picots amb els seus 46 cm de llargria total i 67-73 cm d'envergadura alar.
 Pesa entre 300 i 350 g.
 Color negre amb els ulls grocs.
 Iris de l'ull de color blanc.
 El mascle t tot el pili roig i la femella una taca roja al clatell.
 Bec clar.

Subespcies.

 Dryocopus martius khamensis ;
 Dryocopus martius martius ;
 Dryocopus martius pinetorum ;

Reproducci.

A l'abril-maig, la parella de picots negres forada un tronc gran d'un faig o d'una confera (els s indiferent un arbre vell o un de jove) i el folren molt poc, amb sorra i encenalls. All dins coven els 4 ous corresponents i alimenten els petits que en neixin. La primera operaci dura 12 dies i la segona 24-27. Igual que el picot verd, els progenitors regurgiten l'aliment a l'hora de nodrir els novells. 

Alimentaci.

Menja cireres i llavors, tot i que la base de la seua dieta sn les formigues.

Hbitat.

Viu a les fagedes i boscs muntanyencs de conferes. Al Principat de Catalunya es troba restringit a les rees pirinenques de boscos subalpins, on viu de forma sedentria, encara que els joves poden efectuar desplaaments curts. 

Distribuci territorial.

Es troba a Eursia. 

Costums.

 s un ocell dirn.
 Fa un vol ms pesat i no tan ondat com la resta de picots.
 Si b s un ocell difcil de veure, es pot localitzar grcies a les tpiques tamborinades, soroll que produeix en colpejar les branques seques amb el bec, sobretot a partir del mar.

Conservaci.

Per una banda, es veu molt afectat per la degradaci dels boscos alpins, per, per una altra, sembla que la poblaci de la Catalunya occidental prospera sensiblement. De totes maneres, s molt difcil d'assegurar res perqu moltes vegades no se n'arriben a trobar els nius i els estudis estadstics s'han de basar nicament en els senyals acstics. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana ;
 IUCN ;
 Animal Diversity Web ;
 Avibase ;
 Fotografies i enregistraments sonors ;
 Encyclopedia of Life ;
 El picot negre al Principat de Catalunya ;
 Vdeos en el seu hbitat natural ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Fauna Europaea ;
 ITIS , ,  i ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325876" title="Mosquiter pllid" nonfiltered="1935" processed="1928" dbindex="126976">

El mosquiter pllid o ull de bou pllid (Phylloscopus bonelli) s un ocell de l'ordre dels passeriformes com a la Catalunya continental i migratori a les Balears.

Morfologia.

 Fa 11 cm de llargria total.
 s griss per sobre i blanc immaculat per sota.
 T les bandes de sobre l'ull de color crema i el carp groguenc.
 Primries i rectrius amb marges verd groguenc clar.
 Secundries amb marges clars que creen un pannell pllid amb l'ala plegada.
 Terciries fosques amb contrastats marges blanquinosos.
 Anell ocular pllid no trencat.
 Auriculars gris clar i brides clares.
 Cella pllida molt poc marcada.
 Potes gris terroses.

Reproducci.

Cerca els vessants ms assolellats i lluminosos dels boscos amb clarianes i, a terra, la femella basteix un niu cobert, amb fulles, arrels, molsa i pl. Al maig pon 4-6 ous, els quals seran covats durant 13 dies, dos ms que els que necessiten els pollets nounats per aprendre a volar. 

Alimentaci.

Menja insectes, larves i arcnids. A la tardor tamb menja baies.

Hbitat.

Viu a la majoria dels boscos catalans, tot i que prefereix els de conferes, i, fins i tot, s un dels comptadssims ocells insectvors que s'habitua als boscos de repoblaci.

Distribuci geogrfica.

Habita a l'Europa Central i mediterrnia, i hiverna a l'frica Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Descripci i fotografies ;
 Enciclopdia Catalana ;
 Fauna Europaea ;
 ITIS ;
 Avibase ;
 IUCN ;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 Fotografies ;
 El mosquiter pllid al Principat de Catalunya ;
 Vdeos en el seu hbitat natural ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;
 UNEP-WCMC Species Database ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325877" title="PIMESTIC" nonfiltered="1936" processed="1929" dbindex="126977">
El PIMESTIC s un pla d'actuaci de la Generalitat de Catalunya per a promoure la implantaci i l's de les tecnologies de la informaci i la comunicaci (TIC) a l'empresa catalana. Preveu diverses actuacions en l'mbit territorial i sectorial (jornades comarcals, jornades sectorials, assessoraments tecnolgics, ajuts...) amb la finalitat d'augmentar la percepci del valor de les TIC entre els empresaris catalans i accelerar-ne el procs d'adopci de noves solucions tecnolgiques.



Enllaos externs.
Lloc web del PIMESTIC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325884" title="Stade Montois" nonfiltered="1937" processed="1930" dbindex="126978">


L'Stade montois s un club de rugbi a 15 de la ciutat occitana de Lo Mont. Campi de Frana de rugbi a 15 l'any 1963, participa actualment al Top 14.

 Palmars .
 Campionat de Frana (Bouclier de Brennus): ;
 Campi: 1963;
 Finalista: 1949, 1953 i 1959;
 Challenge Yves du Manoir: ;
 Campi: 1960, 1961 i 1962;
 Finalista: 1958 i 1966;
 Campionat de Frana de Pro D2: ;
 Campi: 2002;
 Copa d'Europa dels Clubs FIRA:
 Finalista: 1964 (enfront del Grivita Rosie a Romania);

 Les finals de l'Stade montois.
 Campionat de Frana .


 Jugadors emblemtics .


 Notes i referncies .


 Enllaos externs .
 Lloc oficial de l'Stade montois Rugby ;
 Informe Final de 1949 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325886" title="Eduard I d'Anglaterra" nonfiltered="1938" processed="1931" dbindex="126979">

Eduard I d'Anglaterra va nixer al Palau de Westminster, el 17 de juny de 1239, com a primognit del Rei Enric III d'Anglaterra i d'Elionor de Provena. 

El 18 d'octubre de 1254 es cas al monestir de 'Las Huelgas', a Burgos, amb Elionor de Castella, filla del rei Ferran III de Castella. Aquesta princesa, noble i virtuosa, seria la fidel companya d'Eduard (arrib a anar amb ell a la Setena Croada, esdevenint un dels matrimonis reals amb ms xit de tota la histria. 

D'aquesta uni van nixer quinze fills:

 Una nena (n.i m. Bordeus, Frana, V.1255).
 Catalina (n. a Frana, 17.6.1264 - m. a Frana, 5.9.1264).
 Joana (n. Abbeville, Ponthieu, Frana, I.1265 - m. a Frana, 7.9.1265).
 Joan (n. castell de Windsor, 13.7.1266 - m. castell de Wallingford, 3.8.1271).
 Enric (n. castell de Windsor, 6.5.1268 - m. castell de Guildford, 14.10.1274).
 Elionor d'Anglaterra i de Castella (n. castell de Windsor, 18.6.1269 - m. Ghent 29.8.1297), casada primer amb Alfons III d'Arag (en un matrimoni per poders, mai consumat per la mort del nuvi abans de la boda), i desprs amb Enric III, comte de Bar. ;
 Juliana Catalina (n. a Palestina, V.1271 - m. a Palestina, 5.9.1271).
 Joana (n. Acre, Palestina, primavera 1272 - m. Clare, Suffolk, 7.4.1307), casada primer amb Gilbert de Clare, comte de Gloucester i Hertford. En enviudar (1295), el seu pare va pretendre casar-la amb Amadeu V de Savoia, per ella s'havia casat en secret (1297), amb Ralph de Monthermer, servent del seu primer marit.
 Alfons (n. Baiona, Gascunya, Frana, 24.11.1273 - m. castell de Windsor, 19.8.1284), comte de Chester.
 Margarida (n. castell de Windsor, 15.3.1275 - m. Brusselles, Blgica, III.1333), casada amb Joan II, duc de Brabant.
 Berenguella (n. Kempton, Middlesex, 1.5.1276 - m. 27.6.1278).
 una filla (n. palau de Westminster, XII.1277 - m. palau de Westminster, I.1278).
 Maria (n. palau de Windsor, 11.3.1279 - m. abadia d'Amesbury, Wiltshire, 29.5.1332), monja el 1291, abadessa d'Amesbury.
 Isabel (n. castell de Rhuddlan, Carnarvon, 7.8.1282 - m. Quendon, Essex, 5.5.1316), casada primer amb Joan I, comte d'Holanda i desprs amb Humphrey de Bohun, comte de Hereford i Essex.
 Eduard II d'Anglaterra (n. castell de Caernarvon, 25.4.1284 - m. assassinat, castell de Berkeley, 21.9.1327), successor del seu pare en el tron.

A la mort del seu pare Enric III (16 novembre 1272), Eduard puj al tron, desprs d'haver participat victoriosament a la Setena Croada i guanyant batalles a Acre i Haifa.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325890" title="Pierfrancesco de Lloren de Mdici" nonfiltered="1939" processed="1932" dbindex="126982">
Pierfrancesco de Lloren de Mdici (en itali: Pierfrancesco di Lorenzo de' Medici), tamb anomenat Pierfrancesco el Vell, ( Florncia, Repblica de Florncia 1430 - ? 1476 ) fou un banquer florent de la famlia Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer a la ciutat de Florncia sent el segon fill de Lloren de Mdici el Vell i Ginevra Cavalcanti. Fou nt per lnia paterna de Giovanni de Bicci de Mdici i Riccarda Bueri, nebot de Cosme de Mdici el Vell i cos de Pere I de Mdici.

Vida.
Orfe l'any 1440, fou educat pel seu oncle i el 1458 fou nomenat ambaixador de la Repblica de Florncia davant el Papat i el 1463 davant el Ducat de Mntua. A la mort de Cosme el Vell inicialment fou partidari de Pere I de Mdici, per posteriorment es rebell i relitz un cop d'estat fallit juntament amb Lucca Pitti. Posteriorment fou absolt i perdonat per Pere I, esdevenint responsable del banc familiar.

Npcies i descendents.
Es cas el 1456 amb Laudomia Acciajuoli, amb la qual tingu dos fills:
Lloren de Pierfrancesco de Mdici (1463-1503);
Giovanni de Mdici (1467-1498), casat amb Caterina Sforza i pares de Giovanni dalle Bande Nere;

Mor el 19 de juliol de 1476, sent els seus fills adoptats per Lloren el Magnfic.

Enllaos externs.
  http://www.palazzo-medici.it/mediateca/it/Scheda_Pierfrancesco_di_Lorenzo_di_Giovanni;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325893" title="Pelegrinatge" nonfiltered="1940" processed="1933" dbindex="126983">
Un pelegrinatge s un viatge a un lloc considerat sagrat per la religi per tal d'obtenir els favors de la divinitat o augmentar l'autoconeixement durant la ruta. Les rutes dels pelegrins sovint creen molta riquesa, pel comer i el trfec de persones i s'han convertit en una atracci per al turisme modern. Un pelegr s un viatger que visita algun lloc sagrat, gaireb sempre per motius religiosos. Etimolgicament pelegr significa expatriat o estranger i la connotaci religiosa la va adquirir per la naturalesa dels llocs on es duia a terme el pelegrinatge. Posteriorment el terme es va estendre a qualsevol indret destacat, com per exemple les cases dels artistes per als fans. Un exemple destacat d'aquest pelegrinatge laic seria la casa d'Elvis Presley.

A l'Europa de l'edat mitjana es distingien tres classes de pelegrins: 
 Romans, aquells que anaven A Roma .
 Palmers, aquells que anaven A Jerusalem .
 Pelegrins prpiament dits, aquells que anaven a Santiago de Compostella. ;

 Llocs de pelegrinatge .
 Antiguitat .
En l'Antiguitat el pelegrinatge tenia com a objectiu retre culte a un du per guanyar el seu favor o consultar un oracle o endev sobre el dest que esperava a cada persona
Oracle de Delfos;
Temple de Karnak;
Dodona;
Efes;
Baalbek;

 Budisme .
El propi Buda va indicar quatre llocs de pelegrinatge, als quals la tradici va afegir quatre ms pels miracles que all van tenir lloc (o que s'hi lliguen per tradici)
Lumbini;
Bodh Gaya;
Sarnath;
Kushinagar;
Sravasti;
Rajgir;
Sankassa;
Vaisali;

 Cristianisme .
El pelegrinatge primer es limitava als llocs on va transcrrer la vida de Jess, desprs es va ampliar als llocs on havua tingut lloc un miracle o on havia viscut o mort un sant. Tamb s'inclouen els indrets d'aparicions (en especial de la Verge Maria), santuaris amb relquies o esglsies famoses. En l'actualitat els viatges del Papa provoquen desplaaments massius de creients per veure'l en persona.
Jerusalem;
Betlem;
Roma;
Lourdes;
Santiago de Compostella;
Ftima;

 Pelegrins a Santiago de Compostella .
Els pelegrins de Santiago feien el viatge moguts per motius molt diversos: 
 Devoci ;
 Penitncia ;
 Negocis ;
 Robament;
 Prostituci;
 Ampliaci d'una promesa;
 Penitncia imposada ;
 Sentncia dictada per un tribunal;
 Per diners, fent el Cam en nom d'altra persona ;

El penitent emprenia el viatge amb l'esperana que se li reduiria el cstig div. Alguns penitents duien el pecat escrit en una cdula que dipositaven en l'altar del santuari. Una vegada all i de manera miraculosa, s'esborrava l'escrit. 

Els pelegrins solien dur una vestimenta especial, sobretot pel que fa a complements, que van arribar a ser tot un smbol: el sarr o morral, el bord o bast, un barret d'ala ampla, una capa amb esclavina i la carabassa per a emmagatzemar aigua o vi. Tamb solien dur com distintiu la famosa "closca de pelegr" o "venera".

 Arribada dels pelegrins a Santiago .
Desprs del recorregut pels distints Camins que existien arribaven a un lloc proper a Santiago anomenat Lavacolla. All es rentaven i purificaven, molt especialment el sexe. 

Pujaven al Monte do Gozo des d'on ja es veia la catedral. Des d'all havia una gran carrera per arribar el primer a la Plaa de l'Obradoiro. Qui ho aconseguia obtenia el ttol de Rei amb dret a utilitzar la paraula com cognom. D'aqu els cognoms de Rei, Roi, Leroi, etc. 

Entraven per la Porta del Camino i seguien per Cases Reals, Plaa de Cervantes (aqu va tenir lloc l'nic Acte de Fe que va haver a Galcia). Si era Any Sant, per la Via Sacra per a arribar a la Plaa de la Quintana. Dalt, en la Creu dels Farraps es despullaven de les robes velles i aconseguien les noves. Obstaculitzen a la catedral per la Porta Santa. 

poca actual: Si s'arriba amb cotxe o autobs, s'aparca en un lloc especial en l'Avinguda de Joan XXIII, molt prop de la Plaa de l'Obradoiro.

 Judaisme .
El lloc de pelegrinatge ms important s el conjunt de ruines del temple de Jerusalem, centre de la vida religiosa dels jueus. La dispora va accentuar el desig del pelegrinatge, usual ja en temps antics.

 Islam .
El pelegrinatge a la Meca (Haj) s un dels pilars bsics de la religi i s'ha de dur a terme un cop a la vida com a mnim. Altres llocs destacats inclouen la mesquita d'Al-Aqsa, a Jerusalem, i la ciutat de Medina.

 Amrica precolombina .
Cozumel;
Chichn Itz;
Teotihuacan;
Izamal;

 Hinduisme .
El circuit de pelegrinatge ms important es coneix amb el nom de Char Dam i inclou quatre ciutats, cadascuna a un dels punts cardinals de l'ndia.
Yamunotri;
Gangotri;
Kedarnath;
Badrinath;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325897" title="Giuseppe Gazzaniga" nonfiltered="1941" processed="1934" dbindex="126984">
Giuseppe Gazzaniga (Verona, 5 d'octubre de 1743 - Crema, 1 de febrer de 1818) fou un membre de l'escola napolitana de compositors d'pera. Va compondre msica religiosa i 51 peres per les que se'l considera un dels ltims compositors d'opera buffa italiana.

La seva pera ms reconeguda s Don Giovanni, versi que vuit mesos ms tard Da Ponte va afusellar i ampliar per a Mozart. La versi de Gazzaniga insisteix molt ms en els aspectes ms cmics.

Entre 1761 i 1770 va ser alumne de Nicola Porpora a Vencia i ms tard a Npols, on tamb va ser deixeble del celebrat compositor Niccol Piccinni. El 1768 va escriure la primera de les seves 18 peres per a Vencia, on hi viuria fins al 1791, anys en qu s nomenat mestre de capella de la catedral de Crema.

Referncies.

 ALIER, Roger. Guia Universal de la pera. Barcelona, 2007, Ediciones Robinbook. ISBN 978-84-96924-03-1;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325899" title="Nieva de Cameros" nonfiltered="1942" processed="1935" dbindex="126985">


Nieva de Cameros s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo. Pertany tamb al municipi el llogaret de Montemediano.

 Histria .
La poblaci apareix documentada per primera vegada en el segle XII, arran de qu fos donada per San III i Blanca al monestir calagurrit de Castejn de Valdejasa. La localitat va formar part del majoratge que va deixar al seu fill Sancho de Velasco el primer comte d'Haro i senyor d'Arnedo, Pedro Fernndez de Velasco. Va pertnyer primer a la provncia de Burgos i desprs a la de Sria fins que es va crear la provncia de Logronyo (avui La Rioja) en 1833. 


 Enllaos externs .
 Pgina personal sobre Nieva de Cameros;
 Pgina personal sobre Montemediano;
 Nieva de Cameros a Riojainternet;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325901" title="Hull City Association Football Club" nonfiltered="1943" processed="1936" dbindex="126986">

El Hull City Association Football Club s un club de futbol angls de la ciutat de Kingston upon Hull a Yorkshire.

 Histria .
El club fou fundat al juny del 1904.

 Colors .
La camiseta de l'equipaci titular del Hull City s de color taronja. Els pantalons sn negres aix com les mitges. En l'equipaci alternativa tamb apareix el negre en els costats dels braos, la resta s de color crema.

 Palmars .
Tot i haver aconseguit alguns ascensos el Hull City mai no ha conquerit cap ttol important.

 Plantilla 2007/08 .


































 Enllaos externs .

Web oficial del club;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325902" title="Ortigosa de Cameros" nonfiltered="1944" processed="1937" dbindex="126987">


Ortigosa de Cameros s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo. La seva activitat econmica es basa, principalment, en la ramaderia, l'explotaci forestal, la indstria maderera i el turisme rural. La seva patrona s la Verge del Carmen, la festa de la qual se celebra el 16 de juliol. 
 Historia . 
L'origen del seu nom prov del terme llat "urtica", que significa ortiga. En el seu territori va haver assentaments prehistrics, com ho demostren les coves explorades de "La Paz" i de "La Via", situades en el masss del encinedo, a 1073 metres d'altitud. Segons la tradici, els vens d'aquesta localitat van participar en la famosa Batalla de Clavijo, coneguda perqu en ella va participar, segons la llegenda, l'apstol Santiago Matamoros sobre un cavall blanc, unit a l'exrcit de Ramir I d'Astries contra les tropes musulmanes de Abd al Rahman II. 

Va ser un dels tres pobles, al costat de Lumbreras i Villoslada de Cameros que el rei Enric II de Castella don a Pedro Manrique de Lara per abandonar la causa del rei Pere I el Cruel i passar-se al seu bndol. En 1482 els Comtes de Trevio reben de mans dels Reis Catlics el ttol de Ducs de Njera, passant Ortigosa a dependre d'aquest ducat, fins que en 1781 es constitux en vila realenga. Va tenir per llogaret a El Rasillo de Cameros fins que en 1817 Ferran VII la va declarar vila, i a Pealoscintos, a 2 quilmetres del nucli urb, i que continua sota la seva dependncia. 

El 18 de setembre de 1932 es va collocar la primera pedra del pant Gonzlez Lacasa, amb la presncia del President de la Repblica Niceto Alcal Zamora i d'Indalecio Prieto, amb el que les millors terres cultivables van desaparixer. De totes maneres, durant la postguerra es va observar una tendncia creixent del Barri de l'Iregua a causa de la regulaci de les aiges de l'embassament. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325904" title="Lloren de Pierfrancesco de Mdici" nonfiltered="1945" processed="1938" dbindex="126988">

Lloren de Pierfrancesco de Mdici', anomenat Il Popolano, (en itali: Lorenzo di Pierfrancesco de' Medici) ( Florncia, Repblica de Florncia 1463 - d. 1503 ) fou un banquer i poltci de la famlia Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer el 4 d'agost de 1463 a la ciutat de Florncia sent el fill primognit de Pierfrancesco de Lloren de Mdici i Laudomia Acciajuoli. Fou nt per lnia paterna de Lloren de Mdici el Vell i Ginevra Cavalcanti. Fou germ de Giovanni de Mdici.

Vida.
A la mort del seu pare, fet ocorregut el mar de 1469, fou tutoritzat juntament amb el seu germ per Lloren el Magnfic, i va estudiar al costat de figures com Marsilio Ficino i Agnolo Poliziano.

El 1483 inici la seva carrera diplomtica representant la Repblica de Florncia davant el Regne de Frana. Posteriorment la relaci amb Lloren el Magnfic es deterior per motius econmics, ja que aquest es neg a retornar el patrimoni de Lloren i el seu germ. A la mort del Magnfic es posicion en la facci contrria del seu successor, Pere II de Mdici, sent exiliat de la ciutat el 1494. Desprs de la invasi de la pennsula Itlica realitzada per Carles VIII de Frana aquell mateix any aconsegu retornar a Florncia. En aquesta ciutat don suport a Girolamo Savonarola, el qual havia instaurat una autntica repblica i havia expulsat Pere II del poder. Fou Savonarola qui li don l'apellatiu de Il Populano (en catal: "el Popular").

A la mort de Savonarola fou un dels candidats a rebre el control de la Repblica, si b refus l'oferiment. Mor el 20 de maig de 1503 en aquesta ciutat.

Npcies i descendents.
Es cas el 1484 amb Semiramide Appiani, filla de Jaume III Appiani d'Aragona i Battistina Campofregoso. D'aquesta uni nasqueren:
Pierfrancesco de Mdici (1487-1525), pare de Lorenzino de Mdici;
Ginevra de Mdici ;

 
El seu nt Lorenzino de Mdici (1514-1548) fou l'assass del duc Alexandre de Mdici, ltim governant de la Repblica de Florncia de la branca principal dels Mdici. A la seva mort, el poder pass al seu renebot Cosme I de Mdici.

Patr de les Arts. 
Lorenzo es va convertir en un dels ms destacats mecenes del Renaixement, sent considerat per molts com l'hereu cultural de Lloren el Magnfic. Proteg artistes de la talla de Sandro Botticelli, Michelangelo Buonarroti, Filippino Lippi, Bartolomeo Scala, i el 1494 va fundar un taller de cermica a la Villa Mdici de Cafaggiolo. 

Lloren il Popolano s conegut per haver encarregat a Sandro Botticelli dues de les seves obres ms importants,  lAllegoria de la primavera i El naixement de Venus, aquesta ltima una de les ms famoses pintures del Renaixement. 

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325906" title="Pinillos" nonfiltered="1946" processed="1939" dbindex="126989">

Pinillos s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325907" title="Pradillo" nonfiltered="1947" processed="1940" dbindex="126990">

Pradillo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325911" title="Torrecilla en Cameros" nonfiltered="1948" processed="1941" dbindex="126991">


Torrecilla en Cameros s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo. s el cap comarcal de la Tierra de Cameros.
Divisi administrativa. 
El poble est format per tres barris. 
 San Martn (El Barri) el ms important, cap al qual confluxen els altres dos, presidit per l'esglsia del mateix nom. A l'estar situat en un vessant, algunes dels seus carrers sn molt empinats. ;
 Barruelo, s nic dels tres situat en la ribera dreta del riu Iregua. ;
 Villamayor o El Campillo, primitiu assentament de la vila que conta amb una esglsia dedicada a San Antn. ;
 Histria . 
Antigament a Torrecilla va haver un assentament de Pelendons. A la fi  el segle X i a mitjan segle XI va haver una repoblaci de colons vascons, castellans i navarresos. Les primeres dades escrits apareixen el 1066 en el testament de Estefania de Foix, vdua del Rei Garcia IV Sanxes III de Navarra, el de Njera, en el qual atorga la vila, juntament amb Leza i altres pobles de Cameros al seu fill l'infant Ramir de Navarra, el qual en 1081 don al monestir de Santa Mara la Real de Njera. 

Durant l'edat mitjana va haver un gran desenvolupament econmic grcies a la ramaderia d'ovella merina i la transhumncia. D'aquesta raa d'ovelles s'obtenia una gran abundncia de llana, el que donava lloc a una important indstria txtil. Va ser un poble molt prsper en els anys de la Mesta de pastors i les fbriques de draps. Torrecilla no va estar compresa en el privilegi del Senyoriu de Cameros atorgat per Enric II de Trastamara a Juan Ramrez de Arellano en 1366. Durant el regnat de Carles I, es va fundar la Germandat de les Tretze Viles. 

El segle XVII va ser una poca de gran creixement econmic per a la poblaci. En aquesta poca existien en el poble tretze mil caps de bestiar ov transhumant que tamb contribua a una activa producci txtil. En aquest temps va ser seu de la Noblesa Camerana i queden mansions i casones d'aquella poca. A mitjan segle XIX havia 9 fbriques de draps, 2 de paper, 1 de xocolata, diferents molins fariners, 3 tafones, 6 tints amb les seves corresponents premses tundidoras. 

 Personatges ilulstres .
Prxedes Mateo Sagasta (1825-1903), president del govern espanyol.
Jos Antonio Manso de Velasco y Snchez de Samaniego (1688-1767), governador de Xile i virrei del Per.

 Enllaos externs .
 Torrecilla als Canals del diari La Rioja;
 Mapa de situaci;
 NUESTRO PUEBLO: Torrecilla en Cameros;
 Torrecilla en Cameros a la guia turstica de la Federaci d'Empresaris de la Rioja;
 Torrecilla en Cameros;
 Torrecilla en Cameros a Pueblos-espana.org;
 Fitxa elaborada pel Govern de La Rioja ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325912" title="Lloren de Mdici el Vell" nonfiltered="1949" processed="1942" dbindex="126992">
Lloren de Mdici, anomenat Lloren de Giovanni de Mdici o Lloren el Vell (en itali: Lorenzo di Giovanni de' Medici o Lorenzo il Vecchio) ( Florncia, Repblica de Florncia 1395 - d. 1440 ) fou un banquer de la famlia Mdici que va ser l'iniciador de la branca familiar anomenada "Il Popolano".

Orgens familiars.
Va nixer vers el 1395 a la ciutat de Florncia sent fill de Giovanni de Bicci de Mdici i Riccarda Bueri. Fou germ de Cosme el Vell i fou educat per Carlo Marsuppini.

Npcies i descendents.
Es cas el 1416 amb Ginevra Calvalcanti, amb la qual va tenir dos fills:
Francesco de Mdici;
Pierfrancesco de Lloren de Mdici (1431-1469);

Vida.
Lloren segu al seu germ, el qual s'install temporalment a Ferrara, Verona i Vicenza. El 1433 intent reunir un exrcit per a alliberar Cosme quan aquest va ser detingut sota l'acusaci de tirania, i ms tard es va unir a ell a Vencia i van retornar junts a Florncia, on Cosme fou rebut com un heroi i nomenat senyor de la ciutat. 

Encara que centr part de la seva vida a l'activitat familiar de la Banca, Lloren tamb va esdevenir ambaixador davant el papa Eugeni IV i la Repblica de Vencia en nom de la Repblica. El 1435 es va traslladar a Roma per a supervisar els assumptes del Banc Mdici a la cort papal. 

Va morir el 23 de setembre de 1440 a la Villa Mdici de Careggim, sent enterrat a la Baslica de Sant Lloren de Florncia.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325917" title="Viguera" nonfiltered="1950" processed="1943" dbindex="126993">


Viguera s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.
 Histria . 
La primera cita documental apareix en la crnica berber Ajbar Machmua, que narra com Abd al Rahman I va recuperar La Rioja en el 759, desprs d'haver estat conquistada per Alfons I d'Astries l'any 755. Particularment comenta que desprs de prendre el castell de Viguera, Abd al Rahman I va travessar tota La Rioja i va penetrar a laba. Va ser una de les fortificacions que van tenir els Banu Qasi per a defensar La Rioja de les escomeses cristianes. 

En la segona meitat del segle IX, Lubb ibn Musa, un dels fills de Musa II, va reconstruir la fortalesa. Lubb va morir caant crvols desprs de desballestar-se un bra a l'enganxar-se'l en un arbre, i fou enterrat en la localitat. En la Reconquesta el fet ms important de la zona s la caiguda del Regne de Viguera que passa de mans dels musulmans altra vegada als cristians, per aquesta vegada no com Regne de Viguera,si no com part del Regne de Navarra, encara que posteriorment aquesta zona passaria a les mans del Sr. de Cameros, formant tamb parteix del Senyoriu de Cameros. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325919" title="Generaci Y" nonfiltered="1951" processed="1944" dbindex="126994">
La Generaci Y s'anomena aix per seguir cronolgicament la Generaci X i agrupa els nascuts als anys 80 i 90, usualment els fills dels nascuts al baby boom. Les seves caracterstiques centrals sn:
 s molt alt de la tecnologia, especialment d'Internet i el telfon mbil;
 estan marcats per les poltiques contra el terrorisme massiu;
 tenen un alt accs a l'educaci superior per pel cost de vida no poden dur el ritme dels seus pares;
 canvien de feina amb facilitat;
 formen models de famlia diversos, molt ms que a les poques precedents;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325920" title="Villanueva de Cameros" nonfiltered="1952" processed="1945" dbindex="126995">


Villanueva de Cameros s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.
 Historia . 
El primer esment apareix en l'escriptura del vot de Fernn Gonzlez, anomenant-la "Villanova". En 1366 va ser inclosa entre les localitats del Senyoriu de Cameros, que seria cedit per Enric II de Trastmara a Juan Ramrez de Arellano pel seu suport en la lluita contra Pere I el Cruel. Posteriorment, va ser propietat dels senyors de Cameros, comtes d'Aguilar i ducs d'Abrantes. Desprs de l'desaparici dels senyorius, en 1811, es va convertir en vila exempta de la provncia de Sria, fins a la creaci de la provncia de Logronyo el 30 de novembre de 1833. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325921" title="Villoslada de Cameros" nonfiltered="1953" processed="1946" dbindex="126996">


Villoslada de Cameros s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Mitjana, dins la subcomarca de Camero Nuevo.

 Histria .
La seva primera aparici en un document esdev el 1366, amb el nom de Villaoslada, i fou una de les viles que Enric II de Castella entreg a Pedro Manrique com a compensaci per desertar de la causa de Pere I el Cruel. Posteriorment pertany als Ducs de Njera, fins a l'abolici dels senyorius en 1811.

 Enllaos externs .
Villoslada de Cameros;
Villoslada de Cameros a Google Maps;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325924" title="Andrew Hodges" nonfiltered="1954" processed="1947" dbindex="126997">
Andrew Hodges (nascut a Londres, 1949) s un matemtic, escriptor i pioner del moviment d'alliberament gai dels anys 70. Durant les ltimes dcades (des de 1972) Hodges ha centrat les seves activitats d'investigaci en el camp de la denominada teoria de twistors  la teoria matemtica proposada per Roger Penrose que tracta de generar l'espai-temps a partir de l'estructura dels raigs lluminosos, o ms precisament de les partcules que es desplacen a la velocitat de la llum. Potser s ms conegut com autor dAlan Turing: The Enigma, la biografia de l'extraordinari matemtic britnic Alan Turing, un dels fundadors de la computaci i de la intelligncia artificial. El llibre va ser incls l'any 2002 pel diari The Guardian en la seva llista dels 50 llibres essencials de tots els temps. Aix mateix, s autor d'altres llibres de divulgaci cientfica. Actualment treballa al Wadham College de la Universitat d'Oxford. 

 Llibres .
 Alan Turing: The Enigma, Vintage edition 1992, first published by Burnett Books Ltd, 1983, ISBN 0099116413;
 One to Nine: The Inner Life of Numbers, Short Books, London 2007, ISBN 1904977758 ;
 With downcast gays: Aspects of homosexual self-oppression, Pink Triangle Press 1977, ISBN 0920430007;

 Vegeu tamb .
 Alan Turing;
 Twistor;
 Roger Penrose;

Enllaos externs.
Pgina personal d'Andrew Hodges;
Twistor diagrams;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325925" title="Stade Franais" nonfiltered="1955" processed="1948" dbindex="126998">

L'Stade Franais s un club poliesportiu parisenc, a Frana.

 Histria .
El club es fund el 13 de desembre de 1883 al Caf Procope de Saint-Germain-des-Prs per alumnes del liceu Saint-Louis, situat al boulevard Saint-Michel, al 6 arrondissement de Pars. Altres fonts situen la data de fundaci el 1887 i el centre on nasqu el liceu Buffon (boulevard Pasteur, 15e arrondissement) .

Les primeres seccions del club foren l'atletisme, el ciclisme, el rugbi i el tennis. D'elles, el rugbi esdevingu la ms important. El primer ttol nacional fou en camp a travs el 1889. L'any 1890 particip en la creaci de la Union des socits franaises de sports athltiques, predecessora de les actuals federacions esportives. El 1901 s'installa a La Faisanderie dins el Parc de Saint-Cloud. Per iniciativa seva es constru l'estadi de Roland-Garros (en collaboraci amb el Racing Club de France) inaugurat el 1928. Aquest mateix any guany el campionat de Frana de futbol. Als anys 50 destacaren les seccions d'atletisme, tennis taula, o hoquei gel. Tamb es crearen les d'handbol o voleibol.

Els anys 60 comena una poca de declivi. La secci d'atletisme deixa Roland-Garros per installar-se a l'estadi Go-Andr. Els anys 70, una fusi amb el club de nataci de Courbevoie port a la creaci del SFOC, amb excellents resultats. Als anys 80 destacaren algunes atletes femenines com Marie-Jos Perec, i les seccions d'handbol i bsquet. Es crearen les de golf, esquaix o bdminton. Als noranta la secci de rugbi del club es fusiona amb la del CASG creant l'Stade franais CASG.

Els colors del club sn el vermell i el blau. Actualment t 12.000 membres actius. Histricament, els seus atletes han guanyat ms de 80 medalles olmpiques i ms de 1.000 ttols de campions de Frana individuals i ms de 100 per equips.

 Seccions .
L'Stade Franais compta actualment amb 22 seccions esportives:

 Secci de futbol .


 Secci de rugbi .


 Altres seccions .
Atletisme (des de 1883);
Bdminton;
Basquetbol ;
Bridge;
Dansa;
Escacs;
Esgrima;
Esqu;
Esquaix;
Golf;
Gimnstica;
Handbol;
Halteroflia;
Hoquei herba;
Judo;
Nataci;
Nataci sincronitzada;
Patinatge;
Tennis;
Triatl;
Vela esportiva;
Voleibol;

 Jugadors destacats .
Atletisme.
Go Andr;
Alain Mimoun;
Laurence  Bily;
Yves Brouzet;
Guy Drut;
Laurence  Elloy;
Fabienne Fischer;
Jean Galfione;
Marcel Hansenne;
Jules Ladoumgue;
Odile Lesage;
Micheline Ostermeyer;
Marie-Jos Perec;

Basquetbol.
Patrick Cham;
Herv Dubuisson;
Laurent Dorigo;

Esgrima.
Ren Monal;

Halteroflia.
Charles Rigoulot;

Judo.
Patrick  Roux;

Nataci.
Maurice Lusien;
Jean Pommat;

Nataci sincronitzada.
Maud Egond;
Jessie Porcher;

Patinatge.
Pierre  Brunet;
Andre  Joly;

Tennis.
Blanche Amblard;
Suzanne Amblard;
Marcel Bernard;
Arthur Briggs ;
Patrice Dominguez;
Ren Lacoste;
Simone Mathieu;
Pascal Portes;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325934" title="Stade Franais Football" nonfiltered="1956" processed="1949" dbindex="126999">

L'Stade Franais Football s la secci de futbol del club esportiu Stade Franais, a la ciutat de Pars, i que juga al suburbi de Vaucresson. Actualment la secci de futbol est a l'ombra de la de rugbi (Stade franais CASG Paris), la ms destacada actualment. El futbol, avui en dia, juga els campionats amateurs i regionals.

 Histria .
El club esportiu es fund el 1883. La secci de futbol fou creada el 1900. Aquesta fou professional entre 1942 i 1968 i entre 1981 i 1985.

L'evoluci del nom ha esta la segent:
 1900-1942 : Stade Franais ;
 1942-1943 : Stade-CAP ;
 1943-1944 : Stade Franais ;
 1944-1945 : Stade-Capitale ;
 1945-1948 : Stade Franais ;
 1948-1950 : Stade Franais-Red Star;
 1950-1966 : Stade Franais FC ;
 1966-1968 : Stade de Paris FC ;
 1968-1981 : Stade Franais ;
 1981-1985 : Stade Franais 92 ;
 des de 1985 : Stade Franais ;

 Palmars .
 Ligue 2: 1952;
 Campionat DH Paris: 1926, 1928, 1979. ;
 Campionat USFSA Paris: 1909.

 Stade Franais a Europa .


 Jugadors destacats .


Internacionals amb Frana:
Henri Arnaudeau;
Larbi Ben Barek ;
Georges Carnus;
Raoul Chaisaz ;
Robert Dauphin ;
Edmond Delfour ;
Jacques Dhur ;
Marcel Domingo ;
Jean Grgoire;
Andr Grillon;

Louis Hon;
Andr Lerond ;
Maryan Synakowski;
Jules Monsallier;
Henri Pavillard;
Robert Pri ;
Pierre Ranzoni;
Yvon Sgalen;
Henri Skiba ;
douard Stachowitz;
Jacques Wild ;

Altres:
Alfred Aston (1947/48);
Dominique Colonna (1949-1955);
Helenio Herrera (1945-1948, jugador-entrenador);
Istvn Nyers (1946-1948);
Joseph Ujlaki (1947/48);
Simon Zimny (1958-1960);


 Entrenadors .
 Davidovitch;
 Accard;
 Rose;
   Helenio Herrera (1945-1948);
  Andr Riou (1948-1950);
  J. Drugeon (1950);
  W. Wolf (1950-1951);
  Jean Grgoire (1951);
  Edmond Delfour (1952-1953);
  Andr Grillon (1953-1954);
  Joseph Mercier (1954-1961);
  Wadoux + Lerond (1961);
  Joseph Mercier (1961);
  Lon Rossi (1961-1963);
  Henri Priami (1963-1965);
  Andr Grard (1965-1967);
?
  Alain Avisse (1975-1982);
  Claude Dusseau (1982-1984);
   Yves Todorov (1984-1985);
?


 Referncies .


 Bibliografia .
 Coll., Dictionnaire historique des clubs de football franais, St-Maur, Pages de Foot, tome 2, 1999, p.416-419 ISBN 2-913146-02-3 ;

 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Breu resum;
 Histria;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325936" title="Pierre-Antoine Dupont de l'tang" nonfiltered="1957" processed="1950" dbindex="127000">


Pierre-Antoine, comte Dupont de l'tang (14 de juliol de 1765 -  9 de mar de 1840), general francs durant les Guerres napoleniques. Fou germ de Pierre Antoine Dupont-Chaumont, tamb comte i general. 

Fill de famlia noble, neix a Chabannais (Charente). Inici la seva carrera militar amb 19 anys, 1784 a la legi francesa, amb el grau de sotstinent i va servir als Pasos Baixos. L'any 1791 serv como sotstinent en el 12 regiment d'infanteria. El 10 de juny de 1792 rep la creu de Cavaller de Sant Llus de mans de Llus XVI per les seves accions en lafer de Pas-de-Baisieux  i aquest mateix any ascendeix a tinent coronel. L'any 1793 ascend a coronel i a general de brigada, servint a l'Estat Major de l'Exrcit del Nord.

l'any 1795 s nomenat director del Gabinet Topogrfic d'histria militar creat pel Directori, de la m de Carnot. El 2 de maig de 1797 s ascendit a general de divisi i director del departament de guerra.

La lleial adhesi de Dupont al Primer Cnsol durant el cop del 18 de Brumari li valgu el nomenament de cap de l'Estat Major de la Reserva del general Berthier.
Intervingu en la campanya d'Itlia (1799 - 1800), participant, entre d'altres, a la batalla de Marengo contra els austracs. 

L'any 1804 fou nombrat Gran oficial de la Legi d'Honor. Durant la campanya del Danubi el 1805, com a lder de la 1 Divisi del 6e Cos sota les ordres del Mariscal Ney, es fu valedor de les majors distincions, especialment en l'acci de Albeck-Haslach, en la que evit la fugida dels austracs d'Ulm, contribuint a l'allament i la captura del general austrac Mack i el seu exrcit. La Batalla de Friedland el fu encara ms fams.

A finals de desembre del 1807 s enviat a combatre a la Guerra de la Independncia Espanyola. El 26 de desembre entra a Vitria, el 12 de gener de 1808 a Valladolid, l'11 d'abril a Aranjuez, el 24 a Toledo i el 2 de juny a Andjar.
Per aquesta poca el seu prestigi arriba al zenit. El general Foy escriu d'ell en el seu llibre Histria de la guerra dins la pennsula:


Desprs de l'aixecament del 2 de maig de 1808 a Madrid, la situaci de l'exrcit francs empitjor. Dupont marx cap a Crdova amb la Divisi Barbou, composta per uns 12.000 homes. A Alcolea es troba amb la resistncia dels espanyols dirigits pel general Echavarri mentre que el general Castaos, amb 40.000 homes a les seves ordres, amenaa de collapsar les seves comunicacions amb Madrid. Dupont retrocedeix fins Andujar i Bailn, on es trob amb tot l'exrcit espanyol que el derrot.


Tots el mrits obtinguts fins el moment desaparegueren. Desprs de la derrota a la Batalla de Bailn, Dupont fou culpat per Napole del desastre, fou empresonat a l'arribar a Frana, juntament amb altres generals venuts i les seves causes se sotmeteren al dictamen d'una comissi especial. Pel dictamen de la comissi, Dupont fou privat de tots els seus graus, ttols i condecoracions, esborrat el seu nom de l'anuari de la Legi d'Honor, prohibint-se-li l'us de l'uniforme militar i del  ttol de comte, se li confiscaren totes les pensions i se'l tanc a la pres.

Quan Llus XVIII retorn al tron de Frana l'excarcer i li restitu tots els honors i propietats. El 3 de desembre de 1814, el rei el nomena Ministre de la guerra. El seu ministeri no fou reeixit i fou reemplaat pel general Soult.

Durant els Cent Dies, Napole el tron a degradar i l'empreson. Fou, altre cop, restitut a la tornada del Borbons. El 19 de setembre de 1815 fou nomenat ministre d'estat i membre del consell privat del rei. 

Desprs de fer de diputat per la Cherente des de 1815, el 1830 renunci i el 1832 es retir de l'exrcit a l'edat de 66 anys.

Mor a Pars el 9 de mar de 1840.

 Vegeu tamb .
Batalla de Bailn;

 Enllaos externs .
Guia en lnia Bicentenari de la Batalla de Bailen ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325941" title="Comtessa de Thoury" nonfiltered="1958" processed="1951" dbindex="127001">

La comtessa de Thoury va ser una de les nombroses amants del rei Francesc I. Procedia d'una gran casa de la Nivre i de l'Allier: la Casa de Thoury. Aquesta maca i rica comtessa del Nivernais fou convidada pel rei a reunir-se amb ell a la cort francesa cap a 1510. Molt enamorat, Francesc I li donar una propietat amb el seu nom: Thoury i el ttol de comtessa del lloc. Per far sobretot construir el molt clebre castell de Chambord per tal d'acostar-se a la comtessa. Les armes de la comtessa figuren al castell.

Bibliografia.

Mmoires de la socit, des sciences et des belles lettres de la ville de Blois Tom V, de Jean-Franois-Paul de Gondi de Retz (1856).
Dictionnaire encyclopdique de l'histoire de France Tom IV, de Philippe Le Bas (1841);
La Loire historique, pittoresque et biographique Tom III, de Georges Touchard-Lafosse (1858);
Voyages et voyageurs d'Alfred-Auguste Cuvillier (1837-1854);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325946" title="Gran Purga" nonfiltered="1959" processed="1952" dbindex="127002">
La Gran Purga (rus:               , transliterat: Bolshaya chistka) van ser una srie de campanyes de repressi poltica i persecuci que van tenir lloc a la Uni Sovitica entre 1937 i 1938, sent orquestrades per Isif Stalin. Alguns autors tamb l'anomenen com un Holocaust Sovitic, que embolcall la purga del Partit Comunista de la Uni Sovitica, la repressi de la pagesia, les deportacions de les minories tniques i la persecuci de gent sense afiliaci, caracteritzada per la brutalitat dels mtodes policials, l'empresonament i les morts. Les estimacions de les vctimes associades amb la Gran Purga varien entre la xifra oficial de 681.692 a prop de 2 milions de repressaliats. 

 Introducci .
El terme repressi va ser oficialment emprat pel govern sovitic per denominar la persecuci d'aquells considerats com a contra-revolucionaris i enemics del poble. La purga va ser motivada pel desig de part dels lders per eliminar elements dissidents del Partit i sovint s considerat com la voluntat de consolidar l'autoritat de Stalin. Posteriorment es portaren a terme ms campanyes de repressi contra grups socials dels que es creia (o al menys eren acusats) de tenir motivacions poltiques contra l'Estat Sovitic i les poltiques del Partit Comunista.

A ms, diverses purgues van explicar-se com l'eliminaci de les possibilitats d'espionatge i sabotatge en vistes a l'esperada guerra amb Alemanya. La principal atenci pblica es dirig en la purga dels lders del propi Partit Comunista, aix com dels burcrates del govern i dels comandants de l'Exrcit Roig, tots ells majoritriament membres del Partit. No obstant aix, les campanyes van afectar totes les categories socials: la intelligncia, la pagesia (i especialment als kulaks) i als professionals. Diverses operacions del NKVD van afectar diverses minories nacionals, acusades de formar part d'una quinta columna.

D'acord al Discurs Sobre el culte a la personalitat i les seves conseqncies de Nikita Khrusxov del 1956, juntament amb descobriments ms recents, gran part de les acusacions, incloent les presentades als Judicis de Moscou, sovint van ser obtingudes mitjanant la tortura. Centenars de milers de vctimes van ser falsament acusades de diversos crims poltics (espionatge, sabotatge, agitaci anti-sovitica, conspiraci per preparar alaments i cops d'estat, etc.), sent afusellades o enviades als camps de treballs forosos dels Gulags. Molts van morir als camps de treball penals de fam, malalties, tortures i esgotament. 

La Gran Purga s'inici amb Genrikh Yagoda com a cap del NKVD, per el punt lgid de les campanyes tingueren lloc mentre que el NKVD era dirigit per Nikolai Iejov, entre setembre de 1936 i agost de 1938, sent aquest perode conegut com la Iejovsxina (rus:         , l'era de Iejov); per en lnies generals, les campanyes es desenvoluparen d'acord i sota les ordes directes del Politbur del Partit, encapalat per Stalin.

 Rerefons .
El terme purga dins del parlar poltic sovitic era una abreviaci de l'expressi purga dels rangs del Partit. Al 1933, per exemple, unes 400.000 persones van ser expulsades del Partit. Per entre 1936 i 1953, el terme vari el seu significat, perqu ser expulsat del Partit comportava la detenci gaireb segura, l'empresonament i fins i tot l'execuci.

La purga poltica va ser primerament un esfor de la facci del Partit encapalada per Stalin per eliminar l'oposici de les ales dreta i esquerra del Partit, encapalades per Nikolai Bukharin i per Lev Trotski, respectivament. Desprs de la Guerra Civil i de la reconstrucci de l'economia sovitica a finals de la dcada del 1920, la dictadura temporal de temps de guerra que havia passat de Lenin a Stalin semblava que ja no era necessria pels comunistes veterans. Els opositors a Stalin d'ambds costats de l'espectre poltic afirmaven que era antidemocrtic i un pou de corrupci burocrtica. Aquestes tendncies podien acumular molt recolzament entre les classes treballadores que protestaven davant dels privilegis i els luxes de qu gaudia l'elit. L'Afer Riutin semblava reivindicar els temors de la camarilla de Stalin. S'inici una divisi en faccions del Partit i s'assenyal a aquells membres que se li havien opossat, acabant definitivament amb el centralisme democrtic. En aquesta nova forma d'organitzaci del Partit, el Partit i Stalin en particular eren els nics dipositaris de la ideologia comunista. Aix necessitava l'eliminaci de tots aquells marxistes amb diferents opinions, especialment entre la prestigiosa vella gurdia revolucionria. Herois comunistes com Tukhatxevski i Kun, aix com tot el politbur de Lenin, van ser afusellats per desacords poltics menors. El NKVD era igualment despietat cap als seguidors, amics o familiars d'aquells heretges marxistes, visquessin o no a Rssia. El cas ms infame va ser el de Trotski, la famlia del qual va ser prcticament anihilada abans que ell mateix fos assassinat a Mxic per l'agent del NKVD Ramon Mercader, que formava part d'un escamot d'assassinat comandat per l'agent especial Pavel Sudoplatov, seguint les ordres directes de Stalin.

Una altra justificaci oficial va ser eliminar qualsevol "quinta columna" en cas de guerra, per aquesta se sost menys. La vehemncia de Stalin per eliminar qualsevol opositor poltic podia tenir alguna justificaci en la necessitat de solidificar a la Uni Sovitica contra els seus vens, especialment Alemanya i Jap, els governs dels quals ja havien envat i ara amenaaven sense miraments la integritat del territori sovitica. El Partit Comunista tamb volia eliminar el que percebia com a "elements socialment perillosos", com a antics kulaks, antics membres dels partits poltics opositors com el Partit Socialista Revolucionari o antics oficials del Tsar.

La repressi contra els enemics clars dels Bolxevics havia estat un mtode sistemtic per instaurar la por i facilitar el control social, i havia estat aplicada de manera contnua per Lenin des de la Revoluci d'Octubre, havent-hi perodes en qu la repressi s'increment, com van ser el Terror Roig, la deportaci dels kulaks que s'havien oposat a la collectivitzaci i les fams massives creades artificialment. Un tret caracterstic de la Gran Purga va ser que, per primer cop, el propi partit governant tamb patia les repressions a gran escala. No obstant aix, noms una minoria dels afectats per les purgues eren membres del Partit Comunista i amb crrec. La purga del Partit va ser acompanyada per la purga de tota la societat. Per demarcar els perodes dins de la Gran Purga habitualment es fan servir els segents punts:

 El Primer Judici de Moscou, 1936;
 La introducci de les Troikes del NKVD per a la implementaci de la "justcia revolucionria" al 1937;
 La introducci de l'Article 58-14 sobre "sabotatge contra-revolucionari" al 1937.

 Els Judicis de Moscou .

Entre 1936 i 1938 tingueren lloc 3 enormes Judicis a Moscou d'antics lders del Partit Comunista. Els acusats havien de defensar-se dels crrecs de conspiraci amb les potncies occidentals per assassinar a Stalin i a d'altres lders sovitics, desmembrar la Uni Sovitica i restaurar el capitalisme.

 El primer judici va ser contra 16 membres de l'anomenat "Centre Terrorista Trotskista- Zinovievista", celebrat a l'agost de 1936, i en el que entre els acusats es trobaven Grigori Zinviev i Lev Kamenev, dos dels antics lders ms prominents del Partit, que formaren un triumvirat amb Stalin desprs de la mort de Lenin. Entre d'altres acusacions, van ser acusats de l'assassinat de Sergei Kirov i de conspirar per assassinar a Stalin. Van ser condemnats a mort i executats.
 El segon judici va ser al gener de 1937, i va ser contra 17 figures menors, com Karl Radek, Iuri Piatakov i  Grigori Sokolnikov. Tretze dels acusats van ser afusellats, i la resta van ser condemnats a treballs forats als camps de treball, a on no trigarien en morir.
 El tercer judici, celebrat al mar de 1938, conegut com el Judici dels Vint-i-un, contra 21 acusats de pertnyer a l'anomenat "Bloc dels Trotskistas i de Dretes", comandat per Nikolai Bukharin, antic cap de la Internacional Comunista, l'antic Primer Ministre Alexei Rikov, Christian Rakovsky, Nikolai Kretinski i Genrikh Iagoda. Tots els principals acusats van ser executats.
 Tamb es va jutjar secretament en un tribunal militar a diversos generals de l'Exrcit Roig, incloent a Mikhal Tukhatxevski  al juny de 1937.

Alguns observadors occidentals que van assistir als judicis afirmaren que havien estat justos i que la culpa dels acusats havia quedat establerta. Basaven aquestes afirmacions en les confessions dels acusats, fetes obertament al tribunal, sense cap evidncia aparent que havien sigut extretes mitjanant l's de la tortura o de drogues. Bastants d'entre els observadors sentien clares simpaties cap a la Uni Sovitica, o almenys havien idealitzat la societat sovitica. D'altres, com Fitzroy Maclean, van ser una mica ms astuts en les seves observacions i les seves conclusions. Per exemple, l'advocat i Membre del Parlament Britnic D.N. Pritt va escriure "Un cop ms, els socialistes ms pusillnimes estan plens de dubtes i ansietat", per "un cop ms poden sentir-nos confiats que quan s'esvaeix el fum del camp de batalla de la controvrsia queda clar que els crrecs eren certs, les confessions correctes i l'acusaci ben conduda".

Ara se sap que les confessions es produren desprs d'una gran pressi exercida sobre els acusats. De les notes de l'antic oficial del OGPU, Alexander Orlov, els mtodes emprats per extraure informaci eren tortures com pallisses repetides, caigudes simulades, mantenir als presoners drets o sense dormir durant dies, o amenaces de detenir i executar als familiars. Desprs de mesos d'interrogatoris, els defensors queien en la desesperaci i l'esgotament.

Zinoiev i Kamenev demanaren, com a condici per a "confessar", una garantia directa del Politbur de qu les seves vides i les de les seves famlies serien respectades. Desprs d'una trobada noms amb Stalin, Kliment Voroixlov i Iejov, s'acord que aix seria; per desprs del judici, Stalin no noms va trencar la promesa que tindria pietat, sin que gaireb tota la famlia dels acusats va ser detinguda i afusellada. Burkhanin tamb acord "confessar" amb la condici de qu la seva famlia seria respectada. En aquest cas, la promesa va ser parcialment respectada, car la seva esposa, Anna Larina va ser enviada a un camp de treball, per va sobreviure.

Al maig de 1937 s'establ als Estats Units la Comissi d'Investigaci pels crrecs contra Lev Trotski als Judicis de Moscou, coneguda com la Comissi Dewey, pels seguidors de Trotski, per establir la veritat sobre els judicis. La comissi va ser presidida pel filsof i educador John Dewey. Van establir que diversos dels crrecs especfics del judici no podien ser veritat. La Comissi Dewey public les seves conclusions en un llibre titulat "Not Guilty" ("Innocent"), a on es mantenia la innocncia de tots els comdemnats als Judicis de Moscou. Al seu sumari, s'afirmava que:
 la conducta dels Judicis de Moscou va ser per convncer que no s'havia intentat esclarir la veritat.
 que mentre que les confessions eren preses amb la mxima consideraci, aquestes contenien grans improbabilitats per convncer la Comissi de qu representessin la veritat, apart dels mitjans emprats per aconseguir-les.
 que Trotski mai no don instruccions a qualsevol dels acusats o dels testimonis dels Judicis de Moscou perqu establissin acords amb les potncies estrangeres contra la Uni Sovitica i que Trotski mai no recoman, particip en cap conxorxa o intent la restauraci del capitalisme a la Uni Sovitica.

La comissi va concloure afirmant que els Judicis de Moscou han estat maquinacions.

 La Purga de l'Exrcit .
La purga de l'Exrcit Roig va ser realitzada basant-se en l'afirmaci de suposats documents nazis que contenien correspondncia entre el Mariscal Tukhatxevski i diversos membres de l'Alt Comandament alemany.

Aquesta afirmaci, no obstant, no se sustenta pels fets, car en els moments en qu se suposa que es crearen aquests documents, dos dels vuit membres del grup de Tukhatxevski ja es trobaven empresonades, i en el moment en qu s'afirm que el document arrib a Stalin, ja havia tingut lloc el procs. No obstant aix, aquest se sustent en les confessions forades. La Purga de l'Exrcit elimin a 3 dels 5 Mariscals sovitics existents (llavors equivalents a generals de 6 estrelles), 13 dels 15 comandants d'exrcit (equivalents a generals de 4 i 5 estrelles), 8 dels 9 almiralls (la purga caigu especialment en la Marina, car se suposava que explotaven les seves oportunitats d'establir contactes a l'estranger), 50 dels 57 comandants de cos d'exrcit, 154 dels 158 comandants de divisi, tots 16 comissaris poltics d'exrcit i 25 dels 28 comissaris de cos d'exrcit. En total, uns 30.000 membres de l'Exrcit Roig van ser arrestats i executats. 

 La purga ms ample .
Gaireb tot els Bolxevics que havien tingut un paper prominent durant la Revoluci Russa de 1917, o un crrec al govern sovitic de Lenin van ser executats. Dels 6 membres del Politbur original de la Revoluci d'Octubre de 1917 que encara vivien durant la Gran Purga, l'nic supervivent va ser el propi Salin. Quatre dels cinc restants van ser executats, i el cinqu, Lev Trotski, exiliat a Mxic desprs de ser expulsat del Partit, va ser assassinat per l'agent sovitic Ramon Mercader al 1940. Dels 7 membres electes del Politbur del perode entre la Revoluci d'Octubre i la mort de Lenin al 1924, 4 van ser executats (un, Tomsky, es va sucidar, i els dos restants, Molotov i Kalinin, van sobreviure. Dels 1.966 delegats al XVII Congrs del PCUS al 1934 (el darrer congrs abans dels judicis), 1.108 van ser detinguts i la majoria van morir. No obstant aix, els judicis i execucions dels antics lders bolxevics noms van ser una part menor de les purgues.

 Ex-kulaks i d'altres "elements anti-sovitics" .
El 30 de juliol del 1937, va donar-se l'Orde 447 del NKVD, dirigida directament contra els "ex-kulaks" i d'altres "elements anti-sovitics", com els antics oficials del rgim tsarista, antics membres dels partits poltics apart del Partit Comunista, etc. Van ser executats o enviats als Gulags sense judici, sota les decisions de les troikes del NKVD.

L'orde feia classificar als kulaks i als "elements anti-sovitics" en dues categories: la Primera Categoria dels detinguts havien de ser afusellats, la Segona Categoria havien de ser enviats als camps de treball. L'orde assignava quotes segons territori i categories. Per exemple, s'estimava que a la RSS de Bielorssia hi havia 12.000 elements anti-sovitics: 2.000 de 1a classe i 10.000 de 2a. Aquestes quotes eren estrictament estimacions i no podien superar-se sense l'aprovaci personal de Iejov. Per a la prctica, aquesta aprovaci era senzilla d'obtenir, i aquestes quotes inicials se superaven per ordres de magnitud. Per exemple, al setembre de 1937, l'obkom del Dagestan sollicit l'increment de la 1a Categoria de 600 a 1.200; aprovant-se al dia segent.

La implementaci va ser rpida: cap el 15 d'agost de 1937, 101.000 persones havien estat detingudes i 14.000 eren convictes.

 Operacions nacionals del NKVD .
Entre 1937 i 1940 es portaren a terme diverses operacions nacionals del NKVD, justificades pel temor de la quinta columna davant l'expectaci d'una guerra amb l'enemic ms provable (Alemanya), aix com d'acord a la noci del capitalisme hostil circundant, que volia desestabilitzar el pas. L'Operaci polonesa del NKVD va ser la primera d'aquesta mena, establint un paradigma d'actuaci amb altres minories seleccionades. Diverses d'aquestes operacions es portaren a terme mitjanant un sistema de quotes. Els oficials locals del NKVD ordenaren detenir i executar un nombre especfic de "contra-revolucionaris", escollits per oficials superiors, basant-se en estadstiques diverses.

 Vida de la Gran Purga .

La Gran Purga de 1936-1938  pot dividir-se en 4 perodes:
 Octubre 1936-Febrer 1937: Reforma dels organismes de seguretat i adopci de plans oficials per purgar les elits.
 Mar 1937-Juny 1937: Purga de les elits; adopci de plans per a les repressions en massa contra les "bases socials" dels agressors potencials i inici de la purga de les elits de l'oposici.
 Juliol 1937-Octubre 1938: Repressions en massa contra els kulaks, les minories tniques "perilloses", les famlies dels repressaliats, els oficials militars i els sabotejadors de l'agricultura i la indstria.
 Novembre 1938-1939: Aturada de les operacions en massa, abolici de diversos organismes d'execucions extrajudicials i repressi contra els propis organitzadors de les repressions en massa.

 Final de la Iejovsxina .
A l'estiu de 1938, Stalin i el seu cercle se n'adonaren que les purgues ja havien anat massa lluny; Iejov va ser rellevat del seu crrec al capdavant del NKVD i poc desprs va ser ell mateix purgat. Lavrenti Bria, georgi i amic de Stalin, el succe. El 17 de novembre de 1938 un decret del Sovnarkom URSS i del Comit Central del VKP i la subseqent ordre del NKVD signada per Bria cancell la major part de les ordres del NKVD sobre repressi sistemtica i va suspendre la implementaci de les sentncies a mort. El decret senyal el final de les purgues massives.

No obstant aix, la prctica de les detencions en massa i exilis continu fins a la mort de Stalin al 1953. Les execucions poltiques tamb continuaren, per amb l'excepci de la Massacre de Katyn i d'altres massacres del NKVD	durant la Segona Guerra Mundial van ser a una escala molt menor. Un exemple notori va ser la Nit dels Poetes Assassinats, (12 d'agost de 1952), quan almenys 13 poetes jueus van ser executats.

S'ha de remarcar que quan les famlies d'aquells que van ser executats al 1937-38 van preguntar sobre el seu dest, el NKVD els responia que havien estat sentenciats a "10 anys de pres sense dret a rebre correspondncia". Quan va transcrrer el perode i van tornar a preguntar per ells entre 1947-48 i els detinguts no tornaven, el MGB els responia que havien mort a la pres. Les causes i les dates de la mort eren inventades pel MGB.

 Reaccions occidentals .
Si b els judicis contra els antics lders sovitics van ser mpliament publicades, els centenars de milers d'arrestats i executats no ho van ser. Aix noms va ser conegut a l'oest pels ex-gulags. A l'oest noms es conegueren les histries d'alguns interns als glags que van aconseguir-hi arribar. No noms els corresponsals estrangers occidentals a la Uni Sovitica van fallar en informar sobre els gulags, sin que en molts pasos occidentals, especialment a Frana, es va  intentar silenciar o desacreditar aquests testimonis, fins al punt que Jean-Paul Sartre adquir la posici de qu aquestes proves de l'existncia dels camps havia de ser ignorada, per tal que el proletariat francs no es desmoralitzs. 

Les proves i els resultats de la recerca van comenar a aparixer desprs de la mort de Stalin, quan es mostr tota l'enormitat de les Purgues. La primera d'aquestes fons van ser les revelacions de Nikita Khrusxov, que van afectar en particular els editors del diari del Partit Comunista dels Estats Units, el Daily Worker, que, seguint l'estela del The New York Times, public el Discurs Secret sencer.

Els esforos per minimitzar l'extensi de la Gran Purga van seguir a travs del revisionisme acadmic als Estats Units.

 La Rehabilitaci .

La Gran Purga va ser denunciada per Nikita Khrusxov, que esdevingu el lder de la Uni Sovitica desprs de la mort de Stalin. Al seu Discurs Secret al XX Congrs del Partit Comunista de la Uni Sovitica al febrer de 1956 (publicat un mes desprs), Khrusxov es referia a les purgues com un "abs del poder" per part de Stalin, que desemboc en un dany enorme al pas. En el mateix discurs, Khrusxov va reconixer que moltes de les vctimes eren innocent i van ser sentenciades en base a confessions falses extretes mitjanant la tortura. Prendre aquesta posici va ser polticament til per a Khrusxov, car es trobava immers en una lluita de poder amb rivals que havien estat associats a la Purga, els anomenats Grup Anti-Partit. La nova lnia de les Grans Purgues minava el seu poder, i l'ajudava a propulsar-lo cap a la Presidncia del Consell de Comissaris del Poble.

Des de 1954, algunes de les condemnes van ser anullades. Mikhal Tukhatxevski i d'altres generals sentenciats al Judici dels Generals de l'Exrcit Roig van ser declarats innocents (rehabilitats) al 1957. Els antics membres del Politbur Ian Rudzutak o Stanislav Kosior, aix com ms vctimes de nivells inferiors tamb van ser declarades innocents a la dcada dels 50. No obstant aix, d'altres sentenciats als Judicis de Moscou com Nikolai Bukharin no van ser rehabilitats fins al 1988.

 Quantitat de gent executada .
D'acord amb els arxius sovitics desclassificats, entre 1937 i 1938 el NKVD va detenir 1.548.367 persones, de les quals 681.692 van ser afusellades (una taxa de 1.000 execucions diries). L'historiador Michael Ellman afirma que l'estimaci de morts de resultes de la repressi sovitica durant aquests dos anys estaria entre 950.000 i 1.200.000, incloent als morts durant la detenci i als que van morir poc desprs d'haver estat alliberats del Gulag, de resultes del tractament rebut. D'acord a la Societat del Memorial:
 Als casos investigats pel Departament de Seguretat de l'Estat del NKVD (GUGB NKVD):
 al menys 1.710.000 persones van ser detingudes;
 al menys 1.440.000 persones van ser comdemnades ;
 al menys 724.000 persones van ser executades. D'elles:
 al menys 436.000 persones van ser sentenciades a mort per les Troikes del NKVD com a part de l'"Operaci Kulak";
 al menys 247.000 persones van ser sentenciades a mort per les Dvoikes del NKVD i les Troikes Especials Locals com a part de l'Operaci tnica;
 al menys 41.000 persones van ser sentenciades a mort per Tribunals Militars;
 Entre els altres casos entre octubre de 1936 i novembre de 1938:
 al menys 400.000 persones van ser sentenciades a treballs forats per les Troikes Policials com a Elements Socialment Nocius (         -               ,    );
 al menys 200.000 persones van ser exiliades o deportades mitjanant "procediments administratius";
 al menys 2 milions de persones van ser sentenciades pels tribunals per crims comuns, de les quals 800.000 van ser sentenciades als Gulags.

No obstant aix, hi ha experts que creuen que les proves lliurades pels arxius sovitics son incomplertes o falsificades. Per exemple, Robert Conquest suggereix que la xifra provable de les execucions durant la Gran Purga no van ser 681.692, sin ms aviat dues vegades i mitja aquesta xifra. Ell creu que el KGB va camuflar-ho falsificant les dates i causes de la mort de les vctimes rehabilitades.

 Comissions sovitiques d'investigaci .
Com a mnim dues comissions sovitiques van investigar els judicis espectacle desprs de la mort de Stalin. El primer va ser encapalat per Mlotov i va incloure a Voroixlov, Kaganovitx, Suslov, Furtseva, Ixvernik, Aristov, Pospelov i Rudenko. Se'ls encarreg la tasca d'investigar la documentaci relativa a Bukharin, Rikov, Zinoiez, Tukkhatxevski i d'altres. La comissi treball entre 1956 i 1957. Com que incloa a gent com Mlotov i Kaganovitx, no podia ser objectiva i, mentre que confirmaven que les acusacions contra Tukhatxevski haurien d'haver-se abandonat, no van rehabilitar totalment les vctimes dels Judicis de Moscou, si b les conclusions finals admetien que les acusacions no havien estat provades durant els judicis i que les "proves" s'havien aconseguit mitjanant mentides i l's de la fora fsica. Bukharin, Rikov, Zinoiev i d'altres encara eren vistos com a oponents poltics i, tot i que els crrecs en contra d'ells eren obviament falsos, no podien ser rehabilitats perqu durant molts anys van encapalar la lluita anti-sovitica contra la construcci del socialisme a la URSS.

La segona comissi treball entre 1961 i 1963 i va ser encapalada per Ixvernik (La Comissi Ixvernik). Va incloure a Xelepin, Serdiuk, Mironov, Rudenko i Semitxastni. La dura tasca qued reflectida en dos grans informes, que detallaven el mecanisme de falsificaci dels judicis-espectacle contra Bukharin, Zinoiev, Tukhatxevski i d'altres. La comissi basava les seves trobades en gran part grcies a testimonis visuals d'antics treballadors del NKVD i vctimes de la repressi, aix com en molts documents. La comissi recomanava rehabilitar a tots els acusats, amb l'excepci de Radek i Iagoda, car la documentaci de Radek requeria ms recerca i Iagoda havia estat un criminal i un dels falsificadors dels judicis (si b gran part dels crrecs contra ell van caure). La comissi senyalava:
"Stalin va cometre un gran crim contra el Partit Comunista, l'Estat Socialista, el Poble Sovitic i el Moviment Revolucionari de tot el mn. Juntament amb Stalin, la responsabilitat pels abusos de la llei, les repressions en massa i la mort de molts milers de gent innocent tamb recau sobre Mlotov, Kaganovitx, Malenkov...";

No obstant aix, Khrusxov va ser deposat poc desprs i el "Desgel" acab, i aix la majoria de les vctimes dels tres judicis-espectacle no van ser rehabilitades fins a l'poca de Gorbatxev.

 Escepticisme i negaci .
Alguns autors que s'alineaven polticament amb Stalin, com Ludo Martens, mantenien que l'abast de les purgues havia estat molt exagerat i que les prpies purgues van ser un mitj necessari per lluitar contra els enemics poltics de l'poca. Afirmaven que el punt de vista que prevalia sobre les purgues era el resultat de la coincidncia d'interessos dels poltics i historiadors sovitics post-estalinistes i dels occidentals: l'objectiu de Khruitxtox era desacreditar a Stalin, mentre que pels occidentals era desacreditar a la Uni Sovitica.

 Tombes comunes i memorials .

Desprs de la dissoluci de la Uni Sovitica es descobriren nombroses tombes comunes plenes de les vctimes del terorr. Algunes, com les dels camps de la mort de Kurapaty (prop de Minsk) i Bikivnia (prop de Kev) contenien uns 200.000 cadvers.

Al 2007, el camp de tir de Butovo, prop de Moscou va erigir-se com a mausoleu a les vctimes de l'Estalinisme. Entre agost de 1937 i octubre de 1938 ms de 20.000 persones van ser afusellades i enterrades all.

 Vegeu tamb .
 Purgues stalinistes a Monglia;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325949" title="Liofilitzaci" nonfiltered="1960" processed="1953" dbindex="127003">
La liofilitzaci consisteix en fer desaparixer l'aigua dels aliments, que hauran d'estar en un recipient al buit. s una tcnica bastant cara i noms s'aplica a productes d'alt preu i a algunes medicines. L'avantatge respecte a la deshidrataci tradicional s que la recuperaci d'aigua s instantnia.

 Origen .
La liofilitzaci es va desenvolupar, com a procs industrial, a mitjans del segle XX, per el seu origen ve de lluny.

Es tracta d'una tcnica ancestral ja utilitzada pels inques per conservar i emmagatzemar els aliments durant llargues temporades i, fins i tot, anys. utilitzaven els altiplans, les nits glacials i el sol del mat per transformar la patata en chuo i la carn de llama en charqui. Exposaven els aliments, doncs, a cicles de congelaci i d'assecatge al sol per a deshidratar-los i poder-los guardar durant molt de temps. Aix, els primers elements liofilitzats de la histria ho van ser per les comunitats indgenes.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325952" title="Diplodcid" nonfiltered="1961" processed="1954" dbindex="127004">

Els diplodcids (Diplodocidae, "bigues dobles" en llat) sn un grup de dinosaures saurpodes. La famlia inclou algunes de les criatures ms llarges que mai han caminat sobre la Terra, incloent-hi Diplodocus i Supersaurus, que podrien haver assolit mides de fins a 34 metres de llarg; i el gegantesc Amphicoelias, conegut a partir d'una nica vrtebra pertanyent a un exemplar que podria haver excedit la llargada de 40 metres o assolir la de 60 metres.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325959" title="Leire Pajn Iraola" nonfiltered="1962" processed="1955" dbindex="127005">
Leire Pajn Iraola (Sant Sebasti, 16 de setembre de 1976) s una poltica espanyola, Secretria d'Estat de Cooperaci Internacional i secretria d'Organitzaci del PSOE.

Des de jove va residir a Benidorm on estudi batxillerat. Llicenciada en Sociologia per la Universitat d'Alacant el 1998. Fou presidenta de l' Associaci d'Estudiants Campus Jove (1995-1997) i membre del Claustre i de la Junta de la Facultat d'Econmiques i Sociologia de la Universitat d'Alacant (1995-1999). 

Tamb ha estat membre del Comit Federal de les Joventuts Socialistes d'Espanya, secretria de Poltica Institucional de les Joventuts Socialistes de Benidorm, presidenta de Solidaritat Internacional i membre del Patronat de la Fundaci Jaime Vera.

A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou elegida diputada per Alacant, ssent la diputada ms jove de la histria. A les eleccions generals espanyoles de 2004 renov el seu esc encapalant la llista del PSPV-PSOE per Alacant. L'abril del mateix any deix l'acta de diputada quan fou nomenada Secretria d'Estat de Cooperaci Internacional. El 2008 torn a ser candidata per Alacant, aquest cop com a nmero dos, darrera el ministre de Sanitat, Bernat Soria Escoms. Secretria d'Organitzaci del PSOE des del XXXVII Congrs Federal (4, 5 i 6 de juliol de 2008), en substituci de Jos Blanco, qui fou nomenat vicesecretari general del PSOE.

Un cop fou escollida secretria d'Organitzaci del PSOE abandon el crrec de Secretria d'Estat de Cooperaci Internacional, i hi fou succeda per Soraya Rodrguez.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325963" title="Manat amaznic" nonfiltered="1963" processed="1956" dbindex="127006">

El manat amaznic (Trichechus inunguis) s una espcie de manat que viu als hbitats d'aigua dola de la conca del riu Amazones. Viu al Brasil, Per, Colmbia, Equador, Guiana i Veneuela. Els manatins amaznics sn animals aqutics i herbvors.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325964" title="Becadell sord" nonfiltered="1964" processed="1957" dbindex="127007">

El becadell sord, cegall menut o territ becadell (Lymnocryptes minimus) s un ocell de l'ordre dels caradriformes, el nom del qual fa referncia a l'actitud que adopta davant els caadors i, en general, davant el perill, puix que no aixeca el vol fins que l'intrs no s prcticament al damunt, i quan, finalment, fuig, ho fa sense emetre cap so.

Morfologia.

 s ms petit que el becadell com: 19 cm, i t el bec ms curt que aquell.
 Envergadura alar entre 33 i 36 cm.
 Pesa entre 35 i 70g.
 T el plomatge bru amb taques de diversos colors i ratlles al dors.
 T una franja negra al cap. ;
 Ales arrodonides i cua punxeguda.
 Quan est posada s'observa la cella xapada i una mitja lluna sota l'ull.
 La coroneta no t llista central i s fosca.
 T dues llistes grogues, molt visibles, al dors.

Subespcies.

 Lymnocryptes minimus nipponensis (Momiyama, 1939);

Reproducci.

No cria als Pasos Catalans. Nidifica a prats humits de la zona boreal al lmit entre la tundra i la taiga. Fa el niu a terra i la femella hi pon 4 ous d'un color gris groguenc amb clapes violcies que covar exclusivament ella durant 17-24 dies.

Alimentaci.

S'alimenta de cucs, d'insectes (colepters) i llurs larves, i de molluscs que troba al fang produt per la presncia d'aigua dola. Tamb aprofita les llavors de les herbes. 

Hbitat.

Viu, a l'hivern o durant l'poca de la migraci, en terrenys humits i enfangats, tant del litoral com de l'interior (aiguamolls, depuradores, torrents, prats humits, basses de rec i, en general, a qualsevol lloc on hi hagi aigua dola encara que sigui d'una extensi reduda).

Distribuci geogrfica.

s una espcie de distribuci palertica septentrional (des del nord-est d'Escandinvia fins a l'oest de Sibria). Hiverna a la Gran Bretanya, costes atlntiques i mediterrnies d'Europa, frica i ndia. A les Balears s migrant i hivernant escs a tot l'arxiplag. 

Costums.

 Es desplaa amb un vol ms constant i ms lent que el becadell com, aix mateix el seu vol s silencis i rectilini.

Observacions.

Pot confondre's amb el becadell com, per aix totes les caracterstiques fsiques i etolgiques sn comparades amb les d'aquest. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana ;
 IUCN ;
 Animal Diversity Web ;
 El becadell sord a Portugal ;
 Avibase ;
 Encyclopedia of Life ;
 El cegall menut al Principat de Catalunya ;
 Vdeos en el seu hbitat natural ;
 El territ becadell a les Illes Britniques ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;
 UNEP-WCMC Species Database ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325968" title="Pont del Clop" nonfiltered="1965" processed="1958" dbindex="127008">



El pont del Clop s un pont que es troba a 613 m d'altitud, a la carretera de Solsona a Montpol, dins el terme municipal de Lladurs i que permet travessar la Ribera Salada. En aquest punt, la Ribera Salada surt de la gorja del Clop, cosa que fa que es presenti entollada i, en conseqncia, s un punt que als estius s molt freqentat per banyistes. A la banda dreta del riu hi ha les runes d'un antic hostal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325969" title="Enriqueta Seller Roca de Togores" nonfiltered="1966" processed="1959" dbindex="127009">
Mara Enriqueta Seller Roca de Togores (Elx, 1962) s una poltica valenciana. Ha treballat com a procuradora en Tribunals i ha estat regidora de l'ajuntament d'Elx, diputada provincial d'Alacant i diputada pel PP per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000 i 2004.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325971" title="Rcords del Mn d'Atletisme" nonfiltered="1967" processed="1960" dbindex="127010">
 Categoria masculina .

 
   Prova
   Marca
   Atleta
   Data
   Lloc
 
 
   100 m
   9,72
   Usain Bolt (Jamaica)
   31/05/2008
   Nova York, Estats Units
 
 
   200 m
   19,32
   Michael Johnson (Estats Units)
   01/08/1996
   Atlanta Estats Units
 
 
   400 m
   43,18
   Michael Johnson (Estats Units)
   26/08/1999
   Sevilla, Espanya 
 

   800 m
   1:41,11
   Wilson Kipketer (Dinamarca)
   24/08/1997
   Colnia, Alemanya 
 

   1.500 m
   3:26,00
   Hicham El Guerrouj (Marroc)
   14/07/1998
   Roma, Itlia 
 

   5.000 m
   12:37,35
   Kenenisa Bekele (Etipia)
   31/05/2004
   Hengelo, Pasos Baixos 
 

   10.000 m
   26:17,53
   Kenenisa Bekele (Etipia)
   26/08/2005
   Bruselles, Blgica 
 

   Marat
   2h 4:26
   Haile Gebreselassie (Etipia)
   30/09/2007
   Berln, Alemanya
 
 
 
   110 m tanques
   12,87
   Dayron Robles (Cuba)
   12/06/2008
   Ostrava, Repblica Txeca
 
 
   400 m tanques
   46,78
   Kevin Young (Estats Units)
   06/08/1992
   Barcelona, Catalunya
 

   3.000 mobstacles
   7:53,63
   Saif Saaeed Shaheen (Qatar)  
   03/09/2004
   Bruselles, Blgica
 

   Llargada
   8,95 m
   Mike Powell (Estats Units)
   30/08/1991
   Tquio, Jap
 
 
   Triple Salt
   18,29 m
   Jonathan Edwards (Gran Bretanya)
   07/08/1995
   Gotemburg, Sucia
 
 
   Alada
   2,45 m
   Javier Sotomayor (Cuba)
   27/07/1993
   Salamanca, Espanya
 
 
   Perxa
   6,14 m
   Serguei Bubka (Ucrana)
   31/07/1994
   Sestriere, Itlia
  
 
   Pes
   23,12 m
   Randy Barnes (Estats Units)
   20/05/1990
   Los ngeles, Estats Units
 
 
   Disc
   74,08 m
   Jrgen Schult (RDA)
   06/06/1986
   Neubrandenburg, Alemanya
 
 
   Martell
   86,74 m
   Yuriy Sedykh (URSS)
30/08/1986
   Stuttgart, Alemanya



   Javelina
   98,48 m
   Jan elezn (Repblica Txeca)
25/05/1996
   Jena, Alemanya




   Relleus4  100 m
   37,40
   Estats Units(Marsh, Burrell, Mitchell i Lewis)Estats Units(Drummond, Cason, Mitchell i Burrell)
   08/08/199201/08/1993
   Barcelona, CatalunyaStuttgart, Alemanya
 


   Relleus4  400 m
   2.54.20
   Estats Units(Young, Pettigrew, Washington i Johnson)
   22/07/1998
   Nova York, Estats Units
 
    

   20 km marxa
   1h16:43
   Sergey Morozov (Rssia)
08/06/2008
   Saranks, Rssia


 	 	 	 	
   50 km marxa
   3h34:14
   Denis Nizhegorodov (Rssia)
11/05/2008
   Cheboksary, Rssia





   Decatl
   9.026 punts
   Roman ebrle (Repblica Txeca)
27/05/2001
   Gtzis, ustria




 Rcords en proves no-olmpiques .


 Categoria femenina .


 Rcords en proves no olmpiques .



 Vegeu tamb .
 Atletisme;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325972" title="Iigo Herrera Martnez de Campos" nonfiltered="1968" processed="1961" dbindex="127011">
Iigo Herrera Martnez de Campos (Madrid, 1950) s un empresari, poltic i advocat espanyol. Llicenciat en dret, s casat amb Beatriz Sainz de Vicua Bemberg. Fou secretari segon de la Comissi Mixta per a la Uni Europea. Ha estat diputat pel PP per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1986, 2000 i 2004, per deix l'esc el 2006 i fou substitut per Amparo Ferrando Sendra.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325973" title="Bosc del Palatinat" nonfiltered="1969" processed="1962" dbindex="127012">


El Bosc del Palatinat (en alemany Pflzerwald) s una zona muntanyosa al sud-oest d'Alemanya, a la regi del Palatinat a l'estat de Rennia-Palatinat. El parc natural (Naturpark) del "Bosc del Palatinat" ocupa 177.100 hectrees (1771 km), que s equivalent a aproximadament una tercera part del Palatinat.

Juntament amb la part nord del la serralada dels Vosges, a Frana, forma la Reserva de la Biosfera de Pflzerwald-Vosges du Nord de la UNESCO. Aquesta reserva de la biosfera s una de les ms grans d'Europa.


Geografia.

Lmits.

La serralada del Bosc del Palatinat continua cap al nord per la zona muntanyosa del nord del Palatinat de Nordpflzer Bergland, on el punt ms alt s la muntanya volcnica Donnersberg (687 m). Pel sud la serralada s'allarga amb la part nord de la serralada dels Vosgues, a Frana.

La frontera est del Bosc del Palatinat s la serra del Haardt, la qual dona peu a la part vincola del Palatinat. Aquesta zona utilitzada pel cultiu de la vinya s una plana causada per la vall del Rin, i s travessada per la Ruta Alemanya del Vi. Per l'oest, el Bosc del Palatinat s limitat per Kaiserslautern i Pirmasens

Divisions.



El Bosc del Palatinat s sol dividir en tres rees.

Nrdlichen Pflzerwald: Ocupa la part nord de la reserva, la fronteres aproximada pel sud la limitaria una lnia entre Kaiserslautern i Bad Drkheim, concretament el riu Isenach. En aquesta part nord de la reserva, s'hi distingeixen dos subseccions principals: el Diemersteiner Wald, i el Stumpfwald.

Mittleren Pflzerwald: Aquesta secci del bosc s'estn des de la lnia anterior, entre Kaiserslautern i Bad Drkheim, fins a una frontera marcada pel riu Queich entre les localitats de Pirmasens i Landau. Al mittleren Pflzerwald tamb hi han dos subseccions: La Grfensteiner Land i el Pflzisches Holzland a la zona occidental, i Frankenweide al centre.

Sdlichen Pflzerwald: Finalment, el Bosc del Palatinat del sud ocupa des de la lnia Pirmasens-Landau fins la frontera francesa. Aquest es divideix en les subseccions de Dahner Felsenland al sud de la reserva i el Mundatwald a la part sud-est.

Muntanyes per sobre dels 600m.

 Kalmit (673 m);
 Kesselberg (663 m);
 Roberg (637 m);
 Hochberg (635 m) ;
 Hohe Loog (619 m) ;
 Schafkopf (617 m);
 Blttersberg (617 m);
 Steigerkopf/Schnzel (614m);
 Eschkopf (609 m);
 Morschenberg (608 m);
 Mosisberg (608 m);
 Weienberg (607 m);
 Rotsohlberg (607m);
 Hortenkopf (606 m) ;
 Taubenkopf (603 m) ;

Geologia.

La zona muntanyosa del Bosc del Palatinat es va formar fa 300 milions d'anys, al Devoni, com a producte de la collisi de la placa africana amb la placa eurasitica.

Al Trisic, fa uns 200 milions d'anys, el pas es va enfonsar, formant la Conca Germnica, i posteriorment s'hi van sedimentar tres capes: una de gres rogenc, una de cal formada per restes de petxines procedents d'un mar interior i una capa ms sedimentada durant el Trisic Superior. Aix va quedar formada la composici geolgica del sud-oest d'Alemanya.

Fa 180 milions d'anys, es van erosionar uns 100 metres del sl, arribant en alguns punts a la capa de gres rogenc, com a la part occidental del Pflzerwald. En canvi, a la part de les muntanyes del Haardt, a l'est de la reserva, encara sn visibles els dipsits sedimentaris de cal.

L'ltim canvi geolgic va succeir fa 45 milions d'anys, quan la Falla del Rin es va enfonsar pronunciadament respecte a la Escora terrestre, formant una depressi de 20 kilmetres de llargada i de 2500 metres de fondria. En aquella zona tamb s'hi troben sediments marins, ja que fa uns 20 milions d'anys el mar del Nord arribava a la regi de Wetterau (a Hessen) i a l'alt Rin.

El trencament de la falla s encara present en l'actualitat, aix ho demostren els petits terratrmols ocasionals o els dipsits de lava a la vora de la falla. A Forst an der Weinstrae hi ha la muntanya de Pechsteinkopf (que pertany a la serra del Haardt), on ha aparegut cobalt. El magma lquid que fa aproximadament 29 milions d'anys (35 milions diuen altres fonts) aflua a l'exterior s'enduria i formava columnes de basalt. Les erupcions de gas causades pel magma, trencaven les roques de basalt. Aquestes es van extreure als anys 1980 per s industrial.

Hidrologia.



Llacs.

El que gran part de la reserva tingui una composici geolgica formada per gres afavoreix al manteniment de l'aigua a la superfcie i en cursos fluvials subterranis, de manera que en aquesta zona s'hi formen molts llacs i aiguamolls, com el Gelterswoog, el Clausensee o el Eiswoog.

Rius.

El Bosc del Palatinat s divideix en quatre conques fluvials principals: la del riu Speyerbach, la del Quiech, la del Wieslauter i la del Schwarzbach. Els tres primers desemboquen al Rin, i les aiges de l'ltim flueixen al Blies, posteriorment al Saar i finalment al Mosella. La majoria de rierols acaben afluint a conques ms importants, com sn els casos del Speyerbach, que recull l'aigua del Hainbach, el Modenbach i el Krebsbachs. La lnia divisria entre la vessant del Mosella i la del Rin passaria aproximadament per la frontera entre el districte de Kaiserslautern i el de Sdwestpfalz, cap al sud entre Johanniskreuz i Eschkopf i llavors cap al sud-oest entre Lemberg i Eppenbrunn.

Biologia.



Flora.

Els boscos ocupen ms d'un 76% del la reserva de la biosfera. Al Pflzerwald hi predominen els boscos de faig, que creixen abundantment a causa del sl format per gres. Aquesta composici del terreny tamb afavoreix al creixement de la vinya, el roure, el roure pnol i el vern (aquests dos ltims en les valls ms humides). Prop del Rin tamb hi solen haver exemplars de castanyers. A la zona francesa de la reserva hi han boscos de conferes com pins, avets. Aquestes classes d'arbres no sn autctones del Bosc del Palatinat, de manera que s'hi han plantat posteriorment.

Fauna.

Juntament amb un alt nombre d'espcies d'insectes, com escarabats i papallones, hi ha una srie d'ocells poc comuns en altres llocs, com ara el falc pelegr, la puput, el blauet o el clit. Tamb hi han mamfers amenaats o en perill d'extinci, per exemple, els ratpenats, la marta, el gat salvatge o el linx nrdic, i d'altres que sn ms comuns als boscos de muntanya: cabriols, crvols i senglars. 

Infraestructures.

Pobles.





EL Pflzerwald s una rea poc poblada. Dades del 1999 diuen que la reserva tenia un total de 237.000 habitants, el que feia una densitat de poblaci de 76 hab/km.
Cap de les poblacions de dins del Bosc del Palatinat passa dels 10.000 habitants. 

Les ciutats ms importants de la reserva sn, al lmit oriental:

 Eisenberg;
 Bad Drkheim;
 Grnstadt;
 Neustadt an der Weinstrae;
 Edenkoben;
 Landau;
 Bad Bergzabern;
 Wissembourg (a Frana);

Al lmit occidental:

 Kaiserslautern;
 Rodalben;
 Pirmasens;

Trnsit.

Carreteres.

Les autopistes i carreteres principals que passen pel Pflzerwald sn:
 La Bundesautobahn 6 (Saarbrcken Kaiserslautern Grnstadt Mannheim)la qual enllaa amb la carretera europea entre Pars i Praga.
 La Bundesstrae 10 (Pirmasens Landau);

Les d'importncia regional sn:
 La Bundesstrae 37 (Kaiserslautern Bad Drkheim);
 La Bundesstrae 39 (Frankenstein-Neustadt an der Weinstrae);
 La Bundesstrae 48 (Enkenbach-Alsenborn Bad Bergzabern);
 La Bundesstrae 427 (Hinterweidenthal Bad Bergzabern);

Ferrocarril.



La lnia actual de ms importncia, i l'nica que t trens de llarga distncia s la Pflzische Ludwigsbahn (Ludwigshafen-Saarbrcken). La Queichtalbahn (Pirmasens-Landau) i la Biebermhlbahn (Kaiserslautern-Pirmasens) han perdut importncia i avui noms s'utilitza per a desplaaments de poca distncia.

La Kuckucksbhnel (Lambrecht-Elmstein) va comenar usant-se com a tren per al transport de la fusta talada al bosc, i ocasionalment, per al trnsit de persones. Actualment aquesta lnia t la funci de tren-mirador, per a contemplar el paisatge del Pflzerwald, i no per al transport de persones.

L'Eistalbahn (Grnstadt-Eisenberg) es va construir el 1876. Aquesta lnia te el pont de ferrocarril ms llarg del Palatinat, anomenat Eistalviadukt.

Economia.

Mineria.

Les pedreres de la zona extreuen material per a la construcci. Aquestes proporcionen gres rogenc (les del Palatinat central i occidental) i roca calcria de colors clars (les de l'rea oriental). 

Turisme.

El Bosc del Palatinat, tot i haver estat poc poblat, mant una herncia paisatgstica, cultural i histrica molt rica. 

Castells

El Bosc del Palatinat es caracteritza per la multitud de castells que s'hi han anat edificant. A Annweiler hi ha el castell de Trifels que va servir de residncia al rei angls Ricard Cor de Lle. A l'est, a Neustadt an der Weinstrae hi ha el castell de Hambacher del 1832. A Edenkoben hi ha el petit castell de mitjans del segle XIX de  Villa Ludwigshhe, utilitzat com a residncia d'estiu pel rei bavars Llus I.

El castell de Berwartstein a Erlenbach bei Dahn va pertnyer al cavaller Hans von Trotha i s l'nic del Palatinat que continua sent habitat. 

Tamb hi han unes petites fortificacions construdes dins de penyals de roca, aquestes sn el castell de Drachenfels, que pertanyia al cavaller Franz von Sickingen, el de Falkenburg i el de Wilgartaburg.   

Al Palatinat del nord-est hi governaven els Leiningen, els castells d'aquesta famlia eren el castell d'Altleiningen, el de Neuleiningen a Grnstadt, aix com el castell de Hardenburg a Bad Drkheim. Altres castells de la regi pertanyents als Leiningen sn el castell de Grfenstein i el d'Erfenstein al sud.





Un grup de tres castells construts d'una manera inusual est situat a l'area de Wasgau. Els castells estan situats un al costat de l'altre a dalt d'un tossal. Els tres castells sn el d'Altdahn, el de Grafendahn i el de Tanstein.


Zones naturals

La pedania de Johanniskreuz s considerada com el centre del Pflzerwald, en aquesta localitat hi havia un balneari i actualment hi ha la Haus der Nachhaltigkeit (Casa de la Sostenibilitat). Al municipi de Fischbach bei Dahn hi ha la Biosphrenhaus (Casa de la Biosfera), equipada amb una ruta per sobre dels arbres. 

Sn caracterstiques de la zona sud del Palatinat (Dahner Felsenland), les formacions rocoses com la Teufelstisch, Jungfernsprung, Hochstein o Braut und Brutigam.

Rutes

Pel Palatinat hi transcorren nombrosos camins marcats pel Pflzerwald-Verein. El ms conegut s el cam de Sant Jaume ("Camino de Santiago" en castell) del Palatinat, que va de l'est de la regi (Espira) a travs de dues rutes, una pel nord i una pel sud, fins a Hornbach (al sud-oest).


Mapa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325975" title="Agustn Jimnez Prez" nonfiltered="1970" processed="1963" dbindex="127013">
Agustn Jimnez Prez (Pulp, provncia d'Almeria, 1951) s un poltic valenci d'origen andals. Establit a Alacant, estudi filosofia i lletres i treball com a catedrtic de grec a un institut d'ensenyament secundari. Membre de primera hora del PSPV-PSOE cap del partit a la comarca de l'Alacant, fou director territorial de cultura i educaci de 1984 a 1994 i diputat a les eleccions generals espanyoles de 2004 per la provncia d'Alacant.

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325980" title="Josu Iaki Erkoreka" nonfiltered="1971" processed="1964" dbindex="127017">
Josu Iaki Erkoreka Gervasio (3 de juliol de 1960, Bermeo, Biscaia) s un poltic basc membre del Partit Nacionalista Basc (PNV-EAJ) i diputat al Congrs dels Diputats per aqueest partit des del 2000.

Formaci.
Llicenciat en 1982, s doctor en Dret per la Universitat de Deusto des de 1990, on exerceix com a professor de Dret Administratiu. 

Tamb s Lletrat en serveis especials de la Secretaria General de Rgim Jurdic del Govern Basc. 

Crrecs pblics.
Fou director de l'IVAP/HAEE (Instituto Vasco de Administracin Pblica/Herri Arduralaritzaren Euskal Erakundea) de 1995 a 2000, any en el que fou elegit diputat per Biscaia al Congrs dels Diputats a les eleccions generals espanyoles de 2000, i portaveu del Grup Parlamentari Basc en la VIII Legislatura, concretament des de mar de 2004. Ha estat novament escollit a les eleccions generals espanyoles de 2008.

Altres actividats.
Ha escrit, junt a Iaki Anasagasti el llibre 'Dos familias vascas: Areilza y Aznar', on relata la histria de Manuel Aznar Zubigaray, avi de Jos Mara Aznar.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Josu Erkoreka al Congrs;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325986" title="Fernando Vicente Castell Boronat" nonfiltered="1972" processed="1965" dbindex="127018">
Fernando Vicente Castell Boronat (Castell de la Plana, 18 de juny de 1958) s un poltic valenci, diputat per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 2004. Membre del Grup Parlamentari Popular al Congrs dels Diputats.

s llicenciar en Cincies Poltiques i Sociologia per la Universitat Complutense de Madrid. Diplomat en Comer Exterior. Executiu del sector financer i assegurances. Regidor de l'Ajuntament de Castell pel Partit Popular (1987-1991). Diputat a les Corts Valencianes (1991-2003). Conseller d'Indstria i Comer de la Generalitat Valenciana (1999-2003) i Secretari d'Estat de la Seguretat Social (2003-2004).

 Activitat Professional .
Portaveu de la Comissi d'Indstria, Turisme i Comer ;
Vocal de la Comissi Mixta per a l'Estudi del Problema de les Drogues ;
Vocal de la Subcomissi anlisis mesures sobre processos deslocalitzaci (154/6) ;

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial del Congrs dels Diputats;
 Nomenament com a Secretari d'Estat;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325993" title="Begoa Lasagabaster" nonfiltered="1973" processed="1966" dbindex="127019">
Begoa Lasagabaster Olazabal (Irun, Guipscoa, Euskadi, 22 de setembre de 1962) s una advocada i poltica basca d'ideologia nacionalista basca. Ha estat diputada al Congrs dels Diputats a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000 i 2004.  Ha estat la representant del seu partit poltic, Eusko Alkartasuna, en el Congrs fins al  l'1 d'abril de 2008. 

Llicenciada en Dret per la Universitat de Salamanca i diplomada en Alts Estudis Europeus, especialitat jurdica, pel Collegi d'Europa (Bruges, Blgica), s advocada especialitzada en Dret Comunitari, Dret Civil i Dret Internacional Privat. Va ser secretria de Carlos Garaikoetxea quan aquest va ser membre del Parlament Europeu, entre 1987 i 1991. Militant d'Eusko Alkartasuna, s la responsable de relacions internacionals de la seva Executiva Nacional i va ser escollida diputada al Congrs dels Diputats per Guipscoa en 1996, 2000 i 2004. s Vicepresidenta del Consell Basc de Moviment Europeu. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="325998" title="Mary Leakey" nonfiltered="1974" processed="1967" dbindex="127020">
Mary Leakey (1913-1996), nascuda com a Mary Nicol, va ser una paleontloga i arqueloga britnica que va consagrar la seva recerca a la prehistria antiga de l'est d'frica. Era la dona del tamb arqueleg Louis Leakey. Conjuntament amb d'altres investigadors va descobrir el primer crani fssil d'un simi a l'Illa Rusinga. Durant anys va treballar al amb el seu marit a la Gorja d'Olduvai, descobrint diverses eines i restes fssils de diversos homnids. Tamb va descobrir les petjades de Laetoli.


Biografia.
Mary Leakey va nixer com a Mary Nicol el 6 de febrer de 1913 a Londres, Anglaterra. Debut a la feina del seu pare, era pintor, la famlia Nicol es va anar mudant de residncia, visitant llocs com Frana o Itlia. Va ser precisament en un d'aquests viatges, quan la famlia Nicol es va installar a la Dordonya, on va conixer l'Abbe Lemozi quan estava dirigint una excavaci a Cabrerets. Va ser en aquest moment quan Mary va comenar a interessar-se per la prehistria. 

Amb la mort del seu pare l'any 1926, la seva mare la va dur a un convent catlic d'on la van expulsar. Interessada encara pel mn de la prehistria va assistir a diverses conferncies sobre arqueologia i geologia a la Universitat de Londres. Com a illustradora del llibre The Desert Fayoum, de la doctora Gertrude Caton-Thompson va ser quan va conixer qui esdevindria el seu marit, Louis Leakey, ja que li va demanar que illustrs tamb el seu llibre Adam Ancestors (Els ancestres d'Adam). Es van casar el 1936 i van tenir tres fills: Jonathan el 1940, Richard el 1944, y Philip el 1948. Louis va morir l'1 d'octubre de 1972 d'un infart. Finalment Mary va morir el 9 de desembre de 1996 a l'edat de 83 anys.

Carrera professional com a arqueloga.

Fort Hembury, a Devon (Anglaterra), va ser la seva primera excavaci el maig de 1934. Aquell mateix any, Mary va dirigir la seva prpia excavaci a Jaywick Sands. 

De 1935 a 1959, va estar treballant a Olduvai, a les plancies del Serengeti del nord de Tanznia, on hi va trobar diverses eines de pedra del paleoltic inferior i mitj. Conjuntament amb el seu marit va desenterrar un crani de Proconsul africanus a l'Illa Rusinga, l'octubre de 1947. Aquest crani va ser el primer d'un simi fssil trobat fins llavors.
    
El segent descobriment de rellevncia, el 1959, va ser un altre crani de Australopithecus boisei d'1.75 milions d'anys d'antiguitat. Tamb van trobar restes dHomo habilis consistents en quatre troos d'un mateix crani i els ossos d'una m. Els ossos d'aquesta m van demostrar que els habilis eren capaos d'efectuar manipulacions molt precises. El 1965 la parella encara va descobrir el crani d'un Homo erectus, datat en un mili d'anys.
 
Desprs de la mort del seu marit, Mary Leakey va continuar treballant a Olduvai i a Laetoli. Va ser en aquest lloc on va descobrir diverses restes fssils d'homnids de ms de 3.75 milions d'anys. De 1976 a 1981 Mary i el seu equipo van estar treballant en el desenterrament de les petjades de la plana de Laetoli. Aquestes petjades, pertanyents suposadament a un petit grup dAustralopithecus afarensis, havien estat deixades feia 3.6 milions d'anys sobre les cendres d'un volc en erupci.

Mary Leakey va morir  a Nairobi el 9 de desembre de 1996. 

Enllaos externs.
Biografia de Mary Leakey ;
Fundaci Leakey ;
Mary Leakey, per Karla Cerecero Calzadaz ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326002" title="Mops niveiventer" nonfiltered="1975" processed="1968" dbindex="127021">

Mops niveiventer s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels  molssids que es troba a Rwanda, Burundi, Tanznia, Moambic, Angola, Repblica Democrtica del Congo i Zmbia.

El seu hbitat natural s la sabana i els boscos tropicals i subtropicals humits.

Est amenaada per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326007" title="Aller" nonfiltered="1976" processed="1969" dbindex="127023">


Aller (en asturi Ayer) s un concejo de la comunitat autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Mieres, al sud amb la provncia de Lle, a l'est amb Laviana, Caso i Sobrescobio i a l'oest amb Lena.

 Entorn .
Creuat pel riu del mateix nom, forma part juntament amb els concejos de Lena i Mieres de la conca minera del Caudal. La seva principal activitat econmica ha estat la mineria del carb, especialment en la part baixa de la vall, compaginada amb l'agricultura i la ramaderia. El curs baix del riu Aller, prop de la seva confluncia amb el Caudal, forma una vall profunda entre empinades vessants coberts de boscos. Dominen el paisatge les torres dels pous de carb i les edificacions dels pobles miners. Riu amunt s'arriba a Cabaaquinta, capital del concejo des de 1869, passada la qual el paisatge es transforma a poc a poc en una vall d'alta muntanya que culmina en el port de San Isidro (1.520 m), lmit d'Astries amb Lle. La bellesa d'aquest paisatge i l'atracci de la lleonesa estaci d'esqu en el port han suposat un espectacular creixement del sector turstic en els ltims anys, destacant la localitat de Felechosa, a 13 km de l'alt. Entre les belleses naturals es troben les Hoces del Pino i les del Aller, profundes goles excavades per aquests rius en la calcria de muntanya. A ms, el concejo oferix una gran varietat de rutes que segueixen els camins dels pastors tradicionals des dels pobles del fons de les valls fins a les belles braas impossibles d'endevinar des de baix. Tamb es pot accedir a cims emblemtics com el Torres (2.100 m), el Toneo, Penya Rodona, el Retrin, Pea Mea. 

 Histria . 
La primera presncia humana es pot atribuir als temps neoltics i al comenament de la edat dels metalls, atribuint-se a aquest ltim marc dues estructures neoltiques prop de Boo. La comunitat assentada aqu ens ha llegat tils i instruments de la seva activitat, en concret, es van trobar dos punyals, un d'espiga i altre alabardat. La poca de bronze, apareix representada per un braalet oposat prop de Cabaaquinta. Tamb destacarem el mayn de la Corral, encara que t una incerta atribuci cronolgica i s un monlit d'arenisca clavat en el sl verticalment, la seva forma ens recorda representacions fliques, cont diversos motius gravats: creus, cassoletes i una figura humana. 

Respecte a la romanitzaci, hi ha algunes dades que destacarem: una via romana que divideix els concejos de Lena i Aller coneguda com via Carisa, la qual es dirigiria de Lena a Lugo de Llanera. Finalment, dades poc concretes i mal contrastades fan referncia a diferents vestigis. Un casc de coure amb diversos relleus, gran quantitat de monedes de plata anteriors a Tiberi. Tots ells constituxen les ltimes restes arqueolgics, coneguts anteriors a l'edat mitjana. 



La Alta edat mitjana suposa contar amb les primeres notcies escrites sobre Aller. Una primera referncia la trobem en un document de la catedral ovetenca, suposadament del 857 que fa referncia a un afluent del riu Ayer. En el perode de vigncia del regne astur trobem documents que ens parlen del creixement espacial de la vall. Les fonts arqueolgiques daten el poblament d'aquests llocs en els segles IX i X, com aix ens ho demostren les inscripcions de l'esglsia de San Vicente de Serrapio, que data del 894, i l'esglsia de San Julin de Llamas que conta amb un epgraf que situa la seva primitiva construcci en el any 940. A partir del segle XI, l'organitzaci espacial de la comarca apareix molt ms definida, com ho demostra un document en el qual un tal Senior i la seva dona Olimpia, cedeixen una srie de propietats per a la fundaci d'un hospital. 

s en la Baixa edat mitjana on hi ha modificacions en l'estructura del poblament de la vall, concretament durant el regnat d'Alfons X, en el qual la pobla d'Aller pertany a l'elenc de noves viles creats per aquest rei. A partir de llavors la corporaci allerana comena a funcionar de forma regular i es registren els primers crrecs del concejo. 

De totes maneres s de sobres coneguda l'escassesa d'estudis durant els segles moderns, i pocs sn les dades que ens permeten individualitzar la seva evoluci. A partir del segle XVIII les dades d'Hisenda i de l'Arxiu Histric Nacional, ens revelen un poderossssim sector ramader, la cabanya del qual en totes les seves modalitats es compta entre les ms nombroses de Astries. Una altra de les activitats que van tenir el seu enlairament en aquesta poca va ser la comercial, especialment atractiva per la seva situaci d'enclavament en l'itinerari entre Astries i la Meseta. 

Per el que realment consolida com el veritable canal de comunicaci aller amb l'exterior, va anar el Port de San Isidro en el segle XIX, amb la construcci d'una carretera que unia la vall principal amb la conca del Caudal. Arran d'aquesta nova i parca infraestructura viria, van comenar a explotar-se els primers jaciments carbonfers de Aller. D'aqu des d'ara va ser una expansi constant, augmentada en les ltimes dcades del segle amb l'aparici del ferrocarril, que va articular les valls del Caudal i Lena. La hulla allerana rebr un important impuls davant les facilitats per a connectar la vall d'Aller amb la principal via asturiana, la seva histria fou d'un constant creixement. 

Passat per la guerra civil espanyola, el concejo d'Aller qued enclavat com la resta del sector centre-oriental en la zona republicana, situaci en la qual va romandre fins a gaireb la definitiva caiguda del front nord peninsular. Paradoxalment la postguerra, amb la seva autarquia econmica, va afavorir el ressorgir de l'activitat minaire, apareixent noves modalitats d'extracci, a causa del progressiu esgotament de les mines de muntanya, circumstncia que va obligar a l'explotaci dels pous, concentrant-se la poblaci encara ms en el fons de les valls i proliferant les construccions de barriades de protecci oficial. Tot aix ha portat un canvi significatiu en els pobles, doncs molts d'ells van ser abandonats en els vessants de les muntanyes, com fou el cas de Boo, el que arriba a provocar un desajustament en l'organitzaci administrativa existent, creant-se noves parrquies com va anar el cas de Caborana. La nova poltica econmica aperturista gravar la crisi econmica del carb que donar lloc a la creaci de Hunosa en 1967, resultant de la intervenci estatal. A partir de llavors, l'activitat econmica allerana entra en evident declivi, noms ralentida per les bones perspectives que les terres altes oferixen, per al sector turstic.

 Geografia .

El concejo est format per tres zones b diferenciades entre si: Alt, Mig i Baix Aller, amb unes altures mitges sobre el nivell del mar de 1.000, 500, i 300 metres respectivament. Aquest concejo pren el seu nom del riu que ho travessa de sud-est a nord-oest, tenint al seu torn altres dos rius de certa importncia. El riu Aller fa tamb altra diferent demarcaci, aix en la part baixa del riu Aller, s on es donen cita els majors nuclis de poblaci des de fa poc ms d'un segle: Caborana, Moreda, Oyanco, que s'han desenvolupat amb la mineria del carb, i la part alta del riu Aller on el concejo mant l'aspecte rural tradicional, tenint en aquesta zona esplndids paisatges i nombrosos atractius turstics. En el concejo hi ha dos llocs catalogats com Monuments Naturals: Les Hoces del Pino i el Tejo de Santibez de la Fuente. 

El seu clima s temperat com a conseqncia de la protecci que oferix les muntanyes contra els vents de l'altipl. La seva orografia molt abrupta amb trencades i frondoses muntanyes, algunes amb pendents que van entre els 40 i els 50 graus. El 60% del seu territori s d'inters paisatgstic ja que sn terrens summament accidentats. Els seus vessants tenen abundants boscos, diferenciant diferents espcies d'arbres segons les zones en la qual ens trobem, aix en la zona alta tenim el faig, i en les zones mitges i baixes el castanyer. Pel seu clima, el sl s bo per a l'agricultura en les zones baixes prop de les lleres dels rius, tenint de la mateixa manera, unes bones pastures, el que els fa tenir una bona cabanya de bov, especialment la marr alpina que s molt rica en sag. Tamb cal destacar les seves bones cabanyes caballar i lanar. 
Parrquies. 
El concejo d'Aller est dividit en 18 parrquies rurals:


 Evoluci demogrfica .

L'explotaci en el segle XIX dels recursos hullers existents en el subsl, porta una dinmica demogrfica molt lligada a l'ocupaci en l'activitat minaire, aix en 1900, la seva poblaci era de 13.159 persones, xifra molt elevada si tenim en compte el carcter muntanyenc de la major part del terreny. Tot aix va seguir creixent mentre s'intensificaven les labors d'extracci de carb, el que va ocrrer durant les tres primeres dcades del segle XX, assolint arribar al municipi els 24.658 habitants en 1930. En els deu anys segents, la producci de carb decau al tancar-se moltes petites mines i amb aix la poblaci que perd s una mica ms de 1.000 habitants. 

Finalitzada la guerra civil, es dna un nou impuls a l'activitat minera i amb aix la consegent recuperaci demogrfica, arribant a tenir en 1960 ms de 28.690 habitants. Des de llavors el ritme imposat de continus tancaments i el seu perduda de llocs de treball va portar un descens demogrfic. Aix en 30 anys es perd una poblaci de ms de 11.000 habitants. s rara la seva emigraci a nacions americanes, per s ms important la produda a pasos centreeuropeus en els anys setanta. Aquelles persones tornen al jubilar-se, el que aquesta augmentant el seu percentatge de senectut. 

La major part de la poblaci est concentrada al Baix Aller, a causa de la gran explotaci minera del carb en zones com Moreda, Caborana, Pieres i Boo, disminuint la poblaci a mesura que es va al sud-est, sent molt escassa la poblaci en l'Alt Aller. La seva poblaci ha estat basada en la seva riquesa econmica, directament relacionada amb el carb. En l'any 1960 treballen en la mineria en aquest concejo 5.050 persones, avui difcilment arriben a les 2.000. El descens de la producci i explotaci del carb i l'expansi de la indstria, produx una caiguda de l'ocupaci en la zona, d'aqu l'emigraci a Centreuropa o al centre d'Astries. En el segle XX, est sorgint un altre recurs econmic que s el turisme, atret per les nombroses ofertes del concejo d'Aller: paisatge, senderisme, rutes de muntanya, esports d'hivern i una gastronomia important. 


 


 Personatges illustres .
 Jos Surez Arias-Cachero;

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntameno;
Federaci Asturiana de Concejos;
Aller i els seus pobles;

 Bibliografia .

Geografa de Asturias, Oviedo, Editorial Prensa Asturiana S.A..
Gran ATLAS del Principado de Asturias, Oviedo, Ediciones Nobel S.A.;
Panizo Gmez, Eduardo, Herldica Institucional y Vexilologa del Principado de Asturias, Ediciones del Principado de Asturias.
 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326015" title="Lena (Astries)" nonfiltered="1977" processed="1970" dbindex="127024">

Lena (en asturi,   ena) s un concejo del Principat d'Astries. Limita al nord amb el concejo de Mieres, al sud amb la provncia de Lle, a l'est amb el concejo d'Aller i a l'oest amb els concejos de Riosa i Quirs. La capital s Pola de Lena, amb 9.200 habitants, la ms poblada del concejo i la desena del Principat d'Astries.

 Histria . 
 Prehistria i poca romana . 
Les seves primeres troballes daten de la neolitizaci, les seves estructures megaltiques es troben b representades, tenint un bon exemple en el dolmen del Padrn. Hi ha tmuls per no han estat tots investigats, aix tenim els de La Cobertoria, La Campa, Los Fitos, El Castichu. Des de l'antiguitat el territori del concejo va ser una de les principals vies de comunicaci amb la Meseta. En el recorregut de la via de la Carisa s'han trobat nombrosos assentaments romans. Un exemple d'aquests assentaments s el mosaic oposat a Mamorana i el propi Castro de La Carisa. La via romana de La Carisa, va deixar tamb al descobert una srie de castros estratgicament situats per on van entrar les tropes romanes, tenim els castros de: El Cantn de Chaguenzas, Curriechos, Carraces, El Pandrn, etc. Hi ha altres castros en els cordales del centre i de l'oest: El Curuchu, Les Corochas, El Questru, etc. 

 Edat mitjana i moderna . 
Durant els regnats de Ramir I i Ordoni I, en el segle IX, va ser construda l'esglsia de Santa Cristina. El concejo va servir de passada als pelegrins que realitzaven el Cam de Santiago en l'Edat Mitjana per a venerar les relquies de la Catedral d'Oviedo. En l'any 1266 el rei Alfons X el Savi va atorgar la Carta Puebla a Pola de Lena.  



La Reial Ordre del 14 d'abril de 1836, per la qual es crea l'Ajuntament de Mieres, fa que Mieres s'escindeixi del concejo de Lena, que es queda amb la configuraci actual. En l'Edat Mitjana al voltant segle XI, ja hi ha un domini d'importncia, el del comte Fruela Muez, ms tard apareixen institucions de carcter eclesistic com el de San Vicente d'Oviedo que rebr una ampliaci de territori per una donaci de Fruela II, un altre monestir amb gran influncia va ser el de Santa Mara de Arbas, assentat prop del port gaireb en la zona lleonesa. Fou en els segles XIII i XIV, quan es funda la pobla de Lena promoguda per Alfons X amb intenci de repoblar el territori, assentant-se aquesta sobre una altra ja existent que era la vila de San Martn de Parajes. El centre administratiu va ser dotat d'un vastssim alfoz, sent la quarta demarcaci ms extensa d'Astries. Va ser dotada amb el fur de Benavente i beneficiada amb un mercat setmanal. Un segle ms tard Enric de Trastamara ja rei li concedeix el privilegi de no pagar ni portatge, ni peatge. Entre els segles XIV-XVI, comencen a desapareixen tots els vedats tant senyorials com eclesistics, quedant noms un vedat que seria el vedat de Pajares amb senyoriu eclesistic. 



Ser en el segle XVIII, quan l'Ajuntament de Lena tindr alguns enfrontaments amb el vedat eclesistic, per no ser fins a la desamortitzaci de Felip II quan aquest vedat s'incorpors a aquest concejo. Va anar en aquest segle quan el port de Pajares va ser triat per a inserir la carretera Gijn-Oviedo-Len, aquest projecte va ser protegit per Jovellanos i Campomanes, encara que va ser interromput i no s'acabo fins a 60 anys desprs, en 1834. 

 Segle XIX des d'ara . 
En el segle XIX, la invasi francesa va portar diferents actes violents en la vila que van acabar amb la crema de l'ajuntament, arxiu i esglsia. Durant les guerres carlines va haver un enfrontament entre liberals i absolutistes en la comarca. El que ms va marcar aquest concejo va ser la Reial Ordre del 14 d'abril de 1836, pel qual es crea l'Ajuntament de Mieres, escindit del de Lena, quedant aquest concejo amb la configuraci que t avui dia. Apareixen noves activitats laborals que portar una gran transformaci en la vida local, s'establix la Companyia Lenense Asturiana amb una fabrica d'acer, la fosa de ferros a Villallana i les primeres explotacions mineres. En aquesta poca s'inaugura el tram de ferrocarril que portar les explotacions de les mines de cinabri a Mun Cinero i la installaci d'unes altres fabriques. En el segle XX, cal destacar els conflictes que van des de 1934-1937, aix en la zona de Campomanes s el centre neurlgic del Front Sud. En 1936 el Front Popular obt la majoria de vots lenencs i amb l'alament de juliol el concejo queda en la zona lleial a la Repblica, destacant com lloc estratgic el Port de Pajares, no caient el concejo en mans nacionals fins a octubre de 1937, per tanmateix va seguir operant la partida guerrillera de Germn lvarez el comisario. A mitjan segle XX el sector miner es converteix en el factor de desenvolupament del concejo arribant al seu moment lgid en els anys setanta. Es crea HUNOSA que integrs a les ms importants explotacions del terme municipal, en un moment que el declivi del sector ja s pals. Aix i tot Lena queda un poc fora de l'ambient depressiu dels concejos miners en part per les seves principals vies de comunicaci que ja tenien tradici des de l'poca romana. 

 Geografia . 


El seu relleu s molt accidentat, la seva major elevaci s el Pea Ubia de 2.417 metres, que s un Paisatge Protegit, estant aquest territori compartit amb Quirs. Altres cims a destacar sn: El Ceyn de 2.035 metres, La Tesa de 1.905 i La Boia de 1.731 metres. 

 Flora i fauna . 
La seva massa arbria est composta de fagedes, castanys i acebales. Tamb existeixen mplies prades juntament amb pasturatges d'altura de tipus comunal, destinades al manteniment del bestiar bov i una mica del caballar i lanar. Entre la seva fauna destaquen: cabirols, rebecos, senglars i algunes espcies en perill d'extinci com l'urogallo, l'guila reial i el llop. 

 Rius . 
El seu riu ms important s el Lena, que neix de la uni del riu Huerna i el riu Pajares a l'altura de Campomanes. Aquest riu juntament amb el Aller sn els principals afluents del riu Caudal, i formen l'anomenada conca del Cabal. 

 Accessos . 
Pel concejo passen la N-630 a travs del Port de Pajares i l'autopista A-66 per la vall del Huerna. Pola de Lena est a una distncia de 33 quilmetres d'Oviedo. A travs de la lnia de RENFE C-1 de rodalia, entre Gijn i Puente de los Fierros, i de lnies de llarg recorregut, amb desocupada en Pola de Lena que uneixen Astries amb la Meseta pel port de Pajares. 

 Demografia .
Amb una poblaci de 13.799 habitants. La seva evoluci durant els ltims segles aquesta marcada per diferents fases. A la fi del XIX, es comet la construcci del tram de Pajares del ferrocarril Gijn-Lena que atreu a gran numero de famlies, a l'acabar la seva construcci aquest concejo adquireix la seva mxima poblaci amb 13.064 habitants en el segle XIX, aquesta poblaci es mantindr durant les dues primeres dcades del segle XX, i per l'auge de la mineria fins i tot seguir augmentat fins a la seva mxim histric en 1960 arribant a els 16.457 habitants, data a partir de la qual comena una caiguda en part deguda a la desarticulaci de l'espai agrari, el tancament dels pous miners de la zona i la debilitat de les empreses hulleres. 

Grcies a la construcci de noves infraestructures de transport i comunicaci es va evitar una deterioraci de la poblaci com en altres concejos. La distribuci de la poblaci tamb va ser canviant, hi ha pobles que han estat abandonats com Alceo de los Caballeros, uns altres com Bendueos que tenia 103 habitants avui compta amb tot just una dotzena. Tamb va haver un canvi invers, aix La Pola que no tenia ms de 1.500 habitants t avui dia 9.148. La seva pirmide demogrfica s molt desigual ja que la poblaci ens 65 i 100 anys sobrepassen les 3.000 persones, entre els 0 anys i 10 anys no arriben a les 90 persones. Aix ens indica les conseqncies de la crisi que va portar una emigraci rural protagonitzada per una mitjana de gent en edat adulta. 

 Divisi parroquial .
El Concejo de Lena es divideix en 24 parroquies que es relacionen a continuaci junt al seu nom en asturi quan difereix del castell.



 Poltica .
Al concejo de Lena, des de 1979, el partit que ha governat ms temps ha estat el PSOE (vegeu Alcaldes de Lena). L'actual alcalde s Ramn Argelles Corero, d'Izquierda Unida, des de 2007.



Font: Ministeri de l'Interior


 Enllaos externs .

Federaci Asturiana de Concejos;
Consorci de la Muntanya Central Asturiana;
Valgrade-Pajares;
Societat Esportiva Lenense;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326017" title="Conca de Paran" nonfiltered="1978" processed="1971" dbindex="127025">
La conca del riu Paran s una de les dotze regions hidrogrficas del territori brasiler. 

La regi comprn una rea de 879.860 km, distributs en set Unitats de la Federaci: Mines Gerais, Gois, Mato Grosso do Sul, So Paulo, Paran, Santa Catarina i el Districte Federal. 

El Riu Paran s el principal curs d'aigua de la conca, per de gran importncia tamb sn els seus afluents i formadors com els rius Grande, Paranaba, Tiet, Paranapanema, Igua, d'entre uns altres. 

La seva vegetaci era la Mata Atlntica, el Cerrado i la Mata d'Araucrias, que van anar fortament desforestat al llarg de l'ocupaci de la regi. 

La conca de Paran s la regi ms industrialitzada i urbanitzada del pas. En ella resideix gaireb un ter de la poblaci brasilera, destacant-se com principals aglomeracions urbanes les regions metropolitanes de So Paulo, Campinas i de Curitiba. 

Es tracta de la conca hidrogrfica amb la major capacitat installada d'energia elctrica del pas i tamb la de major demanda. Es destaquen les fbriques d'Itaip, Furnas, Puerto Primavera, etc




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326019" title="Gonzalo Herralde" nonfiltered="1979" processed="1972" dbindex="127026">
Gonzalo Herralde i Grau, conegut com Gonzalo Herralde (Barcelona, 1949) s un director de cinema catal.

Filmografia.
 1975. La muerte del escorpin;
 1977. Raza, el espritu de Franco;
 1978. El asesino de Pedralbes;
 1980. Vrtigo en Manhattan;
 1983/4. ltimas tardes con Teresa, basada en la novella de Juan Mars;
 1986. Laura a la ciutat dels sants, basada en la novella de Miquel Llort;
 1991/3. La febre d'or, basada en la novella de Narcs Oller;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326021" title="Ricard Torres Balaguer" nonfiltered="1980" processed="1973" dbindex="127027">
Ricard Torres Balaguer (Llria, 1955) s un empresari i poltic valenci. s llicenciat en Dret i en Cincies Econmiques, va obtenir un master en auditoria financera i treballa com a auditor de comptes. Militant del PSPV-PSOE, ha estat alcalde de Llria (1991-1995) i president de la Comissi Revisora de Comptes del PSOE. Fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2004, on ha estat portaveu d'economia i hisenda. El novembre de 2004 la comissi d'incompatibilitats del Congrs dels Diputats li va atorgar autoritzaci per a seguir exercint la seva activitat privada en les set empreses a les quals est vinculat. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Currculum;
 Entrevista;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326025" title="Maria ngels Ramn-Llin i Martnez" nonfiltered="1981" processed="1974" dbindex="127028">
Maria ngels Ramn-Llin i Martnez (Valncia, 1963) s una advocada i poltica valenciana. Es llicenci en dret per la Universitat de Valncia i fou professora de valenci a Lo Rat Penat. El 1982 es va afiliar a Uni Valenciana, on va presidir les Joventuts d'UV de 1983 a 1991 i fou membre del consell nacional fins el 1999. Fou diputada per UV a les eleccions a les Corts Valencianes de 1987, 1991 i 1995 i consellera d'agricultura i medi ambient (1995-1997) i d'agricultura, pesca i alimentaci (1997-2003).

El 1999 abandon UV i el 2003 dimit com a consellera. Aleshores ingress al Partit Popular, partit amb el que fou membre del comit provincial i amb el que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 2004. 

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Petita biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326027" title="Margarida Minguilln i Aran" nonfiltered="1982" processed="1975" dbindex="127029">
Margarida Minguilln i Aran (Barcelona, el 24 de febrer de 1947) s una actriu de teatre, cinema i televisi. Tamb ha doblat pellcules. s molt coneguda arran de la seves intervencions en colobrots televisius de sobretaula.

Trajectria professional.
teatre
 1970, desembre. Quiere ser polgamo? de Xavier Lafleur. Estrenada al Caf-teatre Gaslight de Barcelona.
 1971, juliol. Napolen soy yo de J.A. de la Iglesia. Estrenada al Martin's caf-teatre de Barcelona.
 1971, novembre. Cuando el diablo lleva faldas de Rafael Richart. Estrenada al teatre Talia de Barcelona.
 1973, abril. Berenveu a les fosques de Josep Maria Benet i Jornet;
 1973, juliol. Superboeing de Marc Camoletti. Direcci Albert Closas. Estrenada al teatre Barcelona, de Barcelona.
 1977. La cambrera s perillosa de Serge Vber. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1979, maig. Les arrels d'Arnold Wesker. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1982. Baal de Bertold Brecht. Director: Joan Oll. Estrenada al teatre Lliure de Barcelona.
televisi
 1984. Misteri (captol: Histria negra. TV2.
 1985. Ocpate de Amelia de Georges Feydeau. Direcci: Angel Alonso. Televisi Espanyola.
 1986. Planeta imaginario. Televisi Espanyola.
 1994. Poblenou (serial), en el paper de Rosa;
 Rosa (srie), en el paper de Rosa (una continuaci de Poblenou) ;
 2000. El cor de la ciutat (serial), en el paper de Cinta Noguera;
cinema
 2002. Volvers d'Antonio Chavarras ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326028" title="Antnia de Armengol Criado" nonfiltered="1983" processed="1976" dbindex="127030">
Maria Antnia de Armengol Criado (Pars, 1950) s una advocada i poltica valenciana. Llicenciada en dret, s membre del PSPV-PSOE i de Greenpeace. Fou escollida diputada a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, 1987, 1991, 1995 i 1999. Ha estat tamb diputada per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2004.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografia a El Mundo;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326032" title="El Riard" nonfiltered="1984" processed="1977" dbindex="127031">

El torrent de Riard (anomenat tamb, simplement, el Riard) s un afluent per l'esquerra de la Ribera Salada de 11,3 km de curs que realitza ntegrament al terme municipal de Lladurs. 

Neix al Cap del Pla, a 1.080 m d'altitud, a un centenar de metres al SW de la Casanova de la Salada. El primer km el realitza en direcci NW-SE. Seguidament agafa la direcci NE-SW que mant durant 4,4 km, fins a la confluncia amb la rasa de Cinca. All, durant un curt tram  agafa la direcci SE-NW fins que travessa la carretera que va del Pla de Cirera fins a Montpol. A continuaci, agafa la direcci W-E fins la seva confluncia amb la rasa de Solanelles i l'ltim tram del seu recorregut el fa en direcci NE-SW. (3,4 km) 

Des del seu naixement rep per la dreta, entre altres, la rasa de Vilardell, la rasa del Clot de la Roca, la rasa del Barranc, la rasa de Solanelles i la rasa del Sastre. I per l'esquerra, entre altres, rep la rasa de Cinca i la rasa de la Recuita.

Durant el seu recorregut deixa a la dreta les masies de Cal Sarri, el Soler de Timoneda, Dolanelles i la Casanova de Solanelles i a l'esquerra, les masies de Riard, Can Sivella, la parrquia de Santa Eullia de La Llena i l'Alzina.

Desemboca a la Ribera Salada a 562 m d'altitud, a 1,3 km ribera amunt del Pla dels Roures i 340 m al NW del serrat de la Centinella.

Coordenades d'alguns punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la rasa de Cinca: ;
 Encreuament de la ctra del Pont del Clop: ;
 Confluncia amb la Ribera Salada: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona recorreguda per aquest riu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326033" title="Vicente Antonio Martnez-Pujalte Lpez" nonfiltered="1985" processed="1978" dbindex="127032">
Vicente Martnez-Pujalte Lpez (Murcia, 11 de gener de 1956) s un poltic valenci d'origen murci.

Llicenciat en Cincies Econmiques, s tcnic de la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Valncia. Ha estat professor d'econmiques de la Universitat de Valncia. Ha estat membre del Comit Executiu Provincial de PP de Valncia i del regional de la Comunitat Valenciana. En el camp empresarial, ha estat administrador de Omarest S.A, societat valenciana, i vicepresident de la UE Llevant. 

Diputat per la provncia de Valncia del PP a les eleccions generals espanyoles de 1993, en la qual va ser donat d'alta el 28 de juny de 1996, en substituci de Jos Manuel Garca-Margallo y Marfil, va repetir a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000, 2004. A les eleccions de 2008 fou escollit diputat per Mrcia. s germ del diputat per UCD en la legislatura constituent, Jess Roque Martnez-Pujalte. 

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs;
 Martnez-Pujalte es presenta per Mrcia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326037" title="Asuncin Oltra Torres" nonfiltered="1986" processed="1979" dbindex="127033">
Asuncin Oltra Torres (les Tavernes de la Valldigna, 1963) s una poltica valenciana. Ha treballat com a cap en una empresa d'assegurances fins que fou escollida regidora pel Partit Popular a les Tavernes de la Valldigna de 1995 a 2003. Posteriorment fou diputada per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326044" title="Margarita Pin Arboledas" nonfiltered="1987" processed="1980" dbindex="127034">
Margarita Pin Arboledas (Valncia, 1949) s una poltica valenciana. Treballa com a treballadora social i educadora del carrer en l'rea del Menor de la Generalitat Valenciana. Alhora, com a militant del PSPV-PSOE, s membre de l'executiva comarcal del Camp de Morvedre. Ha estat diputada per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1996, 2000 i 2004, on ha estat membre de la comissi encarregada de vigilar el compliment del Pacte de Toledo. Tamb s assessora de l'rea institucional de l'Institut de Cultura Gitana.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326045" title="Joaqun Calomarde Gramage" nonfiltered="1988" processed="1981" dbindex="127035">
Joaqun Calomarde Gramage (Valncia, 30 de novembre de 1956) s un poltic valenci  Llicenciat en Filosofia i Cincies de l'Educaci. Catedrtic de Batxillerat. Fou diputat pel Partit Popular a les Corts Valencianes (III Legislatura, 1991-1995). Expresident del Consell Escolar Valenci. Exvicepresident del Consell Valenci de Cultura i diputat a els eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004.

El 14 d'abril de 2007 va fer pblica una carta al president del PP comunicant-li la seva baixa. Calomarde havia publicat un article d'opini el 29 de mar en el diari El Pas. El seu partit havia comunicat dies abans als seus membres que s'abstinguessin de participar en qualsevol mitj de comunicaci del grup PRISA fins que el seu president, Jess de Polanco, es disculps per unes declaracions que van considerar ofensives. El Partit Popular el va destituir del crrec de portaveu adjunt del grup parlamentari en la comissi d'Educaci. Posteriorment, Calomarde va criticar en un diari digital la falta de rigor del seu partit al parlar de terrorisme i va acusar Mariano Rajoy de tractar aquesta qesti amb fins electorals. No va renunciar al seu esc i pass al grup mixt. En la votaci de la reprobaci de la ministra Magdalena lvarez va unir el seu vot al del PSOE.

 Enllaos externs .
 Pgina Oficial del Congrs dels Diputats;
 Causes de l'aband del Partit;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326046" title="Campionat de Copenhaguen de futbol" nonfiltered="1989" processed="1982" dbindex="127036">
El Campionat de Copenhaguen de futbol fou una competici danesa de futbol que enfront clubs de la capital Copenhaguen entre 1889 i 1936. Durant molts anys fou el campionat ms important del pas, tot i que els seus campions no sn considerats oficialment campions de Dinamarca.

El campionat comen amb la denominaci, en dans, de Fodboldturneringen, literalment en catal "El Torneig de Futbol", i es disput durant 14 anys entre 1889 i 1903. Fou organitzat per l'Associaci Danesa de Futbol.

A partir de 1903 el campionat fou organitzat per l'Associaci de Futbol de Copenhaguen. Entre 1912 i 1927 serv per determinar el club de Copenhaguen que disputaria el campionat dans al campi de la resta del pas. En tots aquests anys, el campi de la capital fou tamb campi nacional. De 1927 a 1936 coexist amb la lliga danesa, amb els millors clubs de la ciutat competint en ambdues competicions.

 Fodboldturneringen.
 Historial .


 Palmars .


 Campionat de Copenhaguen .
 Historial .


 Palmars .


 Articles relacionats .
Copa de Copenhaguen de futbol;
Lliga danesa de futbol;

 Notes .


 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326048" title="Jos Ramn Mateos Martn" nonfiltered="1990" processed="1983" dbindex="127037">
Jos Ramn Mateos Martn (Madrid, 1975) s un poltic de les Illes Balears. Militant del PSIB-PSOE, ha estat regidor de l'ajuntament de Formentera de 2000 a 2007 i diputat per Eivissa-Formentera a les eleccions generals espanyoles de 2004.

 Enllaos externs .
 Bloc de Jos Ramn Mateos Martn;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326049" title="El Pla dels Roures" nonfiltered="1991" processed="1984" dbindex="127038">

El Pla dels Roures s una urbanitzaci d'unes 4 hectrees situada a la riba esquerra de la Ribera Salada, al terme municipal de Lladurs (Solsons) i a 550m d'altitud. Est integrada per una quinzena de xalets i una zona esportiva amb un front, una pista poliesportiva, una pista de tenis, un camp de futbol i una piscina. A l'altra banda del riu hi ha el Club de Golf Ribera Salada. El 2005 tenia vuit habitants censats.

Fonts.
 Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326050" title="Stoke City Football Club" nonfiltered="1992" processed="1985" dbindex="127039">

El Stoke City Football Club s un club de futbol angls de la ciutat de Stoke-on-Trent a Staffordshire. Actualment participa a la Premier League.

 Histria .

El Stoke City va ser fundat l'any 1863 amb el nom de Stoke Ramblers, sent aix el segon equip ms vell d'Anglaterra. Durant la temporada 2007/2008 el Stoke City va aconseguir l'ascens a la Premier League per primera vegada en la seva histria, fet histric ja que l'equip no disputaba la mxima competici professional anglesa des del 1985.

Llista d'entrenadors al llarg de la histria.

 Tony Pulis (Juny del 2006 - );
 Johan Boskamp (Juny del 2005 - Maig del 2006);
 Tony Pulis (Novembre del 2002 - Juny del 2005;
 Dave Kevan (Octubre del 2002) Utiller Entrenador;
 Steve Cotterill (Maig del 2002 - Octubre del 2002);
 Gudjon Thordarson (Novembre del 1999 - Maig del 2002);
 Gary Megson (Juliol del 1999 - Novembre del 1999);
 Brian Little (Juny del 1998 - Juny del 1999);
 Alan Durban (Abril del 1998 - Juny del 1998) Utiller Entrenador;
 Chris Kamara (Gener del 1998 - Abril del 1998);
 Chic Bates (Juliol del 1997 - Gener del 1998);
 Lou Macari (Octubre del 1994 - Juliol del 1997);
 Asa Hartford (Setembre del 1994) Utiller Entrenador;
 Joe Jordan (Novembre del 1993 - Sep del 1994);
 Lou Macari (Maig del 1991 - Octubre del 1993);
 Graham Paddon (Febrer del 1991 - Maig del 1991) Utiller Entrenador;
 Alan Ball (Novembre del 1989 - Febrer del 1991);
 Mick Mills (Maig del 1985 - Novembre del 1989);
 Tony Lacey (Abril del 1985) - Utiller;
 Bill Asprey (Dec del 1983 - Abril del 1985);
 Richie Barker (Juny del 1981 - Desembre del 1983);
 Alan Durban (Febrer del 1978 - Juny del 1981);
 Alan A'Court (Gener del 1978) - Utiller;
 George Eastham (Febrer del 1977 - Gener del 1978);
 Tony Waddington (Juny del 1960 - Mar del 1977);
 Frank Taylor (Juny del 1952 - Juny del 1960);
 Bob McGrory (Juny del 1935 - Maig del 1952);
 Tom Mather (Octubre del 1923 - Juny del 1935);
 John Rutherford (Mar del 1923 - Abril del 1923);
 Arthur Shallcross (Febrer del 1919 - Mar del 1923);
 Joe Schofield (Abril del 1915 - Febrer del 1919);
 Peter Hodge (Juny del 1914 - Abril del 1915);
 Alfred Barker (Maig del 1908 - Juny del 1914);
 Horace Austerberry (Setembre del 1897 - Mar del 1908);
 William Rowley (Maig del 1895 - Setembre del 1897);
 Arthur Reeves (Gener del 1892 - Maig del 1895);
 Joseph Bradshaw (Agost del 1890 - Gener del 1892);
 Harry Lockett (Abril del 1884 - Agost del 1890);
 Walter Cox (Juny del 1883 - Abril del 1884);
 Thomas Slaney (Agost del 1874 - Juny del 1883);

 Colors .

La samarreta de l'equipaci titular del Stoke City esta formada per ratlles blanques i vermelles. Els pantalons aix com les mitges sn de color blanc. L'equipaci alternativa s completament de color groc fins la cintura. La resta s de color blau fosc.

 Palmars .

 Football League Cup (1): 1971-72;
 Football League Second Division (2): 1932-33, 1962-63;
 Football League Second Division (3 Divisi) (1): 1992-93;
 Football League Third Division North (1): 1926-27;
 Football League Trophy (2): 1991-92, 1999-00;

 Enllaos externs .

Web oficial ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326057" title="Innes Ireland" nonfiltered="1993" processed="1986" dbindex="127040">
 Robert McGregor Innes Ireland  va ser un enginyer, militar i pilot de curses automobilstiques escocs que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Innes Ireland va nixer el 12 de juny del 1930 a Mytholmroyd, Yorkshire, Anglaterra i va morir de cncer el 22 d'octubre del  1993 a Reading, Berkshire, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la tercera cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 31 de maig del 1959 el GP dels Pasos Baixos al Circuit de Zandvoort.

Innes Ireland va participar a un total de cinquanta-tres proves puntuables pel campionat de la F1, disputats en set temporades diferents consecutives (1959 - 1966) assolint una victria final en un GP i aconseguint un quart lloc en el campionat del mn de pilots com a millor resultat.


 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326059" title="Joan Piris i Frgola" nonfiltered="1994" processed="1987" dbindex="127041">
Joan Piris i Frgola (Cullera, 28 de setembre del 1939) s bisbe de Lleida (2008).

Desprs d'estudiar Humanitats i Filosofia, i Teologia al Seminari Metropolit de Valncia, va ser ordenat sacerdot a Montcada el 21 d'octubre del 1963. Al 1967 es llicenci en Pedagogia i diplom en Catequtica al Pontifici Ateneu Salesi de Roma; tres anys ms tard revalidaria part d'aquests estudis llicenciant-se en Pedagogia a la Universitat de Valncia el 1971.

En l'any 1968 fou nomenat vicari de la parrquia de Sant Ferran Rei de Valncia quan n'era rector el futur bisbe i cardenal Ricard Maria Carles), a qu substitu en el rectorat de la parrquia a l'any segent, i fins al 1974. Posteriorment, compagin tasques pedaggiques amb les de delegat episcopal per a la Pastoral de la Famlia (1972-1981), rector de Sant Lltzer (1982), arxipreste dels Sants Patrons (1982-1985) i rector de Santa Caterina, de Valncia (1985-1990). Desprs de ser arxipreste de Sant Bernat Mrtir d'Alzira (1987-1988), fou nomenat vicari episcopal de La Ribera (1988-1990), de Valncia-Nordest (1990-1993), de Llria-Via de Madrid (1992-1993), i novament de Valncia-Nordest (1993-1996). Era rector de la parrquia del Bon Pastor (1996-2001) quan a l'1 de mar del 2001 fou fet bisbe de Menorca, crrec que exerc fins a l'any 2008.

Al 16 de juliol del 2008 va ser nomenat bisbe de Lleida.

Ha publicat articles de temes de pastoral familiar i pastoral urbana en revistes especialitzades, i s autor de diversos llibres, especialment de catequtica (escrits, en general, en collaboraci amb Antonio Alonso Nez i Francisco Millet Escriv i publicats a Valncia per Lpez Mesquida entre els anys 1968 i 1973).

 Obres .
 Casarse en la fe de Jess: encuentros de preparacin al sacramento del matrimonio Valncia: Edicep, 1983;
 Para que tengan vida: orientaciones de vida cristiana y propuestas pastorales Valncia: Edicep, 1996;
 Mi primera visita pastoral = La meva primera visita pastoral Ma: Bisbat de Menorca, 2003;

 Enllaos .
 Biografia presentaci a la plana del bisbat de Lleida;
 Recull de cartes pastorals ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326067" title="Mops sarasinorum" nonfiltered="1995" processed="1988" dbindex="127042">

Mops sarasinorum s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels  molssids que es troba a Indonsia i Filipines.

Subespcies.

 Mops sarasinorum sarasinorum;
 Mops sarasinorum lanei;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326068" title="Mops trevori" nonfiltered="1996" processed="1989" dbindex="127043">

Mops trevori s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels  molssids que es troba a la Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Nigria, Sudan i Uganda.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326070" title="Mops brachypterus" nonfiltered="1997" processed="1990" dbindex="127044">

Mops brachypterus s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels  molssids que es troba al Camerun, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Guinea, Kenya, Libria, Moambic, Nigria, Sierra Leone, Tanznia, Zanzbar i Togo.

Subespecies.

 Mops brachypterus brachypterus;
 Mops brachypterus leonis;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326071" title="Mops nanulus" nonfiltered="1998" processed="1991" dbindex="127045">

Mops nanulus s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels  molssids que es troba al Camerun, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Etipia, Ghana, Guinea, Kenya, Nigria, Sierra Leone, Sudan i Uganda.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326073" title="Mops petersoni" nonfiltered="1999" processed="1992" dbindex="127046">

Mops petersoni s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels  molssids que es troba al Camerun i Ghana.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326074" title="Toy Story 3" nonfiltered="2000" processed="1993" dbindex="127047">



Toy Story 3 s una pellcula d'animaci per computadora produda per The Walt Disney Company i que s'estrenar el 18 de juny de 2010 en tres dimensions (3D). El control de la producci de la pellcula, que s una seqela de Toy Story i Toy Story 2, inicialment havia estat atorgat a l'empresa Circle 7 Animation, per una vegada que Disney va adquirir Pixar, aquesta va prendre el control del desenvolupament el febrer de 2006. El director ser Lee Unkrich, que va editar les cintes anteriors, substituint John Lasseter, mentre que aquest supervisar personalment la cinta.

 Histria .

La pellcula anava a ser produda sense involucrar Pixar, que va produir les 2 primeres pellcules, ja que, com a part de l'acord original amb Pixar, Disney tenia el dret de produir seqeles amb els personatges creats per Pixar sense majors problemes, ja que passaven automticament a la seva propietat. Aix en va molestar molts, incloent John Ratzenberger, qui fa la veu d'"Hamm el porc", qui va refusar posar la seva veu per a la tercera pellcula llevat que Pixar estigus involucrada. A ms, Jim Varney, la veu del gos salsitxa Slinky, va morir el 2000. Aix significa que o reemplacen la veu de Slinky, o eliminen el personatge del gui.

El gener de 2006, Disney va adquirir Pixar; gaireb tot seguit el cofundador de Pixar, i nou Oficial Creatiu a Cap John Lasseter va concloure la producci de la pellcula. D'acord a un missatge publicat a Animation Nation, Lasseter i el President de Pixar Edwin Catmull van anunciar que la producci de Toy Story 3 acabaria definitivament. Noms hi hauria seqeles si existeix un molt bon gui, i la seqela estaria a les mans de les persones que van realitzar la pellcula original." Un article d'AP va confirmar les notcies: "un senyal immediat de la influncia de Lasseter s que els plans de Disney de fer la molt esperada seqela Toy Story 3 sense intervenci de Pixar, han estat abandonats. Si la cinta es fa, ser amb Lasseter i els altres creadors de la pellcula original, va dir la companyia."

Posteriorment l'agncia Reuters, a travs de fonts no citades, va informar que Disney estava en procs de transferir la producci Pixar. Aquesta notcia va ser confirmada desprs pel CEO de Disney, Robert Iger, el febrer de 2006.  En maig, Disney va anunciar que la pellcula era en producci. El gui est sent reescrit en aquests moments. Inicialment es va dir que anava a ser produda per a 2008, a inicis de l'any 2007, es va dir que es produiria el 2009, i ms recentment es va dir que el 2010 sortir a les cartelleres de cinema.

 Toy Story 3D .

Pixar Animation Studios va dir que la tercera part del reeixit film ser filmada en 3D, s a dir ha de ser vista amb ulleres de llarga vista especials per captar moviments que li donen un toc de realitat a l'escena, tamb es va dir que les pellcules anteriors seran llanades en 3D. Les dates de llanament sn les segents.

 Trama .

Andy, creix i se'n va a la Universitat, on descubrir el frum de MeriStation i els seus famosos post+18, finalment acabs la carrera donant-li a la maneta. Llavors regala les joguines a un orfenat i all les joguines viuran noves aventures.Una vegada arriben a la guarderia descobreixen que en realitat s una tapadora d'una agncia governamental que controla el mn a traves d'una intelligncia artificial perfecta el pla secret de la qual s provocar un collapse econmic a nivell mundial i tornar els humans a l'edat de pedra, una vegada aconseguint la dominaci mundial seriosa seva. Les joguines tendran per evitar-lo.

 Referncia .

 Toy Story 3D: octubre del 2009;
 Toy Story 2 3D: febrer del 2010;
 Toy Story 3 3D: 18 de juny del 2010;

 Vegeu tamb .

 Toy Story;
 Toy Story 2;

 Referncies .


 Enllaos externs .

  'Toy Story 3' en obres;
  Web oficial de Pixar;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326075" title="Mops spurrelli" nonfiltered="2001" processed="1994" dbindex="127048">

Mops spurrelli s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels  molssids que es troba al Camerun, Repblica Centreafricana, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Ghana, Libria, Sierra Leone i Togo.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326081" title="Kecskemti Testedz? Egyeslet" nonfiltered="2002" processed="1995" dbindex="127049">

El Kecskemti Testedz  Egyeslet s un club de futbol hongars, de la ciutat de Kecskemt. Va ser fundat en 1911 i actualment juga a la primera divisi de la lliga hongaresa.

 Histria .
Evoluci del nom:
1911 : Kecskemti Testedz  Egyeslet;
1999 : fusi amb Kecskemti TE esdevenint Kecskemti SC;

Equip tcnic.
 Entrenador:  Tomislav Sivic;
 Segon entrenador:  Zoltn Szab;
 Entrenador de porters:  Sndor Erdei;
 Recuperador:   Lszl Jjrt;

Palmars.

Tornejos nacionals.

 Segona Lliga hongaresa: 2008;

Enllaos externs.

 Pgina oficial  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326082" title="Mops" nonfiltered="2003" processed="1996" dbindex="127050">

Mops s un gnere de ratpenats de la famlia dels molssids que es troba al continent afric, Iemen, Madagascar, Zanzbar, Malisia, Sumatra, Borneo i Java.

Espcies.

 Mops condylurus ;
 Mops congicus ;
 Mops demonstrator ;
 Mops midas;
 Mops mops ;
 Mops niveiventer ;
 Mops sarasinorum ;
 Mops trevori ;
 Mops brachypterus ;
 Mops nanulus ;
 Mops petersoni ;
 Mops spurrelli;
 Mops niangarae;
 Mops leucostigma;
 Mops thersites;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326083" title="Mops niangarae" nonfiltered="2004" processed="1997" dbindex="127051">

Mops niangarae s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels  molssids que es troba a la Repblica Democrtica del Congo.

El seu hbitat natural s la sabana.

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326084" title="Mops leucostigma" nonfiltered="2005" processed="1998" dbindex="127052">

Mops leucostigma s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels  molssids que es troba a Madagascar.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326088" title="Myopterus" nonfiltered="2006" processed="1999" dbindex="127053">

Myopterus s un gnere de ratpenats de la famlia dels molssids que es troba a Costa d'Ivori, Zaire, Senegal, Ghana, Nigria, Camerun i Uganda.

Espcies.

 Myopterus daubentonii;
 Myopterus daubentonii daubentonii;
 Myopterus daubentonii albatus;
 Myopterus whitleyi;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326090" title="Bromur de bari" nonfiltered="2007" processed="2000" dbindex="127054">































El bromur de bari, BaBr2, s un compost inic inorgnic format per cations Ba2+ i anionsbromur, Br-. Com el clorur de bari, BaCl2, es dissol molt fcilment en aigua. Es presenta en forma de cristalls blancs o incolors, i cristallitza en el sistema ortormbic, amb una estructura tipus clorur de plom (II), PbCl2. s higroscpic i es pot presentar, tamb, en forma d'hidrats, amb una o dues molcules d'aigua, el ms important dels quals s el dihidrat, BaBr22H2O.

 Preparaci .
El bromur de bari es pot preparar a partir del sulfur de bari o del carbonat de bari per reacci amb l'cid bromhdric segons les segents reaccions:

BaS + HBr   BaBr2 + H2S ;

BaCO3 + HBr   BaBr2 + CO2 + H2O ;

S'obt la forma hidratada que pot deshidratar-se a 120 C per obtenir-ne la forma anhidra. 

 Reaccions .
El bromur de bari reacciona amb els anions sulfat, SO42-, produint un precipitat de sulfat de bari:

BaBr2(aq) + SO42-   BaSO4(s) + 2 Br-(aq) ;

Aplicacions.
El bromur de bari s'empra com a precursor d'altres compostos utilitzats en fotografia i, en general, per a l'obtenci d'altres bromurs.

Cal destacar que fou emprat per Marie Curie per precipitar el radi, la qual cosa va suposar el seu descobriment.

Bibliografia.
 ACROS ORGANICS http://www.acros.be;
 LIDE D.R. (Ed.) Handbook of Chemistry and Physics. CRC Press. 77th Ed. (1996-1997) New York;
 STEELE, D. Qumica de los elementos metlicos. Alhambra. Madrid, 1971 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326093" title="Myopterus daubentonii" nonfiltered="2008" processed="2001" dbindex="127055">

Myopterus daubentonii s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels  molssids que es troba a la Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori i Senegal.

Subespcies.

 Myopterus daubentonii daubentonii ;
 Myopterus daubentonii albatus ;

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326095" title="US Open 2008" nonfiltered="2009" processed="2002" dbindex="127056">
L'Open dels Estats Units de tennis 2008 (o US Open 2008) es va celebrar a Nova York, des del 25 d'agost al 7 de setembre de 2008.

Quadre mascul.


Quadre femen.


Web Oficial US Open

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326096" title="Myopterus whitleyi" nonfiltered="2010" processed="2003" dbindex="127057">

Myopterus whitleyi s una espcie de ratpenat  de la famlia  dels  molssids que es troba al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Ghana, Nigria i Uganda.

Viu als boscos tropicals i subtropicals humits.

Est amenaat per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326097" title="Intereconoma TV" nonfiltered="2011" processed="2004" dbindex="127058">


Intereconoma TV s un canal d'informaci econmica i borsria en espanyol pertanyent al Grupo Intereconoma.

La cadena de televisi sorgeix amb l'adquisici el maig de 2005 a Recoletos dels actius d'Expansin  TV, emissora que va cessar les seves transmissions dies abans. L'operaci es va emmarcar dins dels plans del president del grup, Julio Ariza, de fer un bloc meditic que uns altres actius del grup Intereconoma com la seva emissora Radio Intereconoma.

La cadena es va llanar el juliol del mateix any a travs de la mateixa freqncia d'Expansin TV en Digital+, i per part de la cadena de TDT Veo TV com a emissi en proves fins al comenament de les prpies emissions regulars del canal.

Continguts.
Intereconoma TV es basa en presentar informaci econmica i borsria les 24 hores del dia, combinada amb informatius d'actualitat nacional com al telenotcies "Crnica" (amb 2 edicions a les 14:45 i 20:45 respectivament) o programes de debat com El gato al agua o "Tiempo de tertulia". 

Des de principis de 2007 el grup va decidir unir els programes de l'emissora de rdio junt amb els de la televisi. Aix, el programa principal de la franja del mat en Radio Intereconoma, Capital, dirigit per Luis Vicente Muoz, s'emet des de mar de 2007 alhora en rdio i en televisi de 8 a 12 del mat.

L'emissora de TV igual com el seu grup es defineixen ideolgicament liberals i conservadors.

Intereconoma TV va tornar a veure's a nivell nacional substituint al canal de TDT Net TV des de mar de 2008.

 Litigi entre Digital+ i Intereconoma TV .

El Setembre de 2007,  l'empresa de TV de pagament Digital+ va anunciar al Grup Intereconoma la intenci de no renovar el contracte que permetia l'emissi d'Intereconoma TV a la plataforma, el qual portava a la cessaci d'emissions per aquesta plataforma. Al principi, la mesura s'aplicaria a partir de Desembre del mateix any, per Intereconoma va recrrer la decisi de Sogecable davant dels tribunals allegant un "incompliment del contracte" i "domini" per part de la propietria de Digital+.

El Jutjat nmero 4 del mercantil de Madrid va fallar a favor de Grup Intereconoma, afirmant a l'auto de la sentncia que la decisi "era un abs de posici de domini a la plataforma de satlite", pel que el canal va continuar les seves emissions.

Sogecable va recrrer la sentncia, allegant que el contracte hi havia expirado. Finalment, la Comissi Nacional de Competncia va donar la ra a Sogecable i va rebutjar la denncia d'Intereconoma TV, ja que la cadena t assegurada cobertura suficient en emetre's en TDT per a tot el pas i als principals operadors de Cable, i afirmava que Digital+ no possea una posici de domini sobre aix en ser la cobertura del canal borsari bastant ms gran que la de la plataforma satllital. Per tant, la plataforma de Sogecable t l'ltima paraula sobre el manteniment del canal en el seu plataforma.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Lloc web del Grupo Intereconoma;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326100" title="La Otra" nonfiltered="2012" processed="2005" dbindex="127059">


laOtra, s el segon canal de Telemadrid, la televisi autonmica pblica de la Comunitat de Madrid, que, actualment, t una concessi per a la seva emissi exclusivament a travs del sistema de Televisi Digital Terrestre. Malgrat no comptar amb la llicncia preceptiva, emet tamb en analgic.

Afiliada a la FORTA des del seu naixement, en tant que depn de l'Ente Pblico Radio Televisin Madrid, s una cadena pblica que pertany en exclusiva al govern autonmic. Va comenar la seva emissi l'1 d'octubre de 2000 en exclusiva per al nou sistema digital, la qual cosa la converteix en la primera cadena de televisi espanyola creada per emetre nicament a travs d'aquest sistema.

A ms d'aquesta cadena, l'Ens Pblic RadioTelevisin Madrid engloba una emissora de rdio, Onda Madrid, i unes altres dues cadena de televisi: Telemadrid, i Telemadrid SAT, la cadena internacional que emet a travs del satllit Astra.

 Histria .

 Inicis .

L'1 d'octubre de 2000, l'Ente Pblico Radiotelevisin Madrid va comenar les seves emissions en el nou sistema de Televisi Digital Terrestre. A partir de llavors, la transmissi de Telemadrid en el sistema analgic es completaria amb l'emissi en digital de la cadena. A ms, aquell mateix dia es van iniciar, exclusivament en el sistema digital, les transmissions de laOtra, el segon canal autonmic de la Comunitat de Madrid.

El 19 de mar de 2001, un any desprs, van comenar les seves emissions definitives en el sistema digital. Alberto Ruiz-Gallardn, president de la Comunitat de Madrid, va inaugurar, de forma oficial, el nou canal, al que va qualificar d'una televisi alternativa, amb un alt contingut cultural amb programes com a "Bsico", "Nos queda la msica", "laOtra entrevista", "laOtra navegacin", "De formas", "Trasluca", "Uno ms", "La vieja ceremonia"...

L'escassa cobertura i penetraci d'aquest sistema de televisi durant aquests primer anys van fer que laOtra passs desapercebuda per a la major part dels ciutadans de la Comunitat de Madrid.

 L'obertura al sistema analgic .

El 15 de setembre de 2005, va comenar l'emissi en proves de laOtra a travs del sistema analgic de televisi (canal 40 de l'UHF / 623,250 MHZ) per a tota la Comunitat de Madrid, sense la pertinent llicncia per part del Ministeri d'Indstria. Durant aquesta nova etapa, es va modificar la programaci de laOtra, a la qual es van sumar redifusions de Telemadrid, programaci infantil, informatius i continguts esportius (entre ells, futbol de segona divisi). L'emissor principal de La Otra est situat en uns dipsits del Canal d'Isabel II al carrer Hermanos Garca Noblejas.

Aquest inici de les seves emissions es va veure envoltat de cert enrenou poltic davant de la decisi del govern autonmic d'emetre en analgic escudant-se en el dret dels madrilenys a gaudir del seu segon canal en analgic tal com fan en altres autonomies com Euskadi, Comunitat Valenciana o Catalunya. Per la seva part, el Ministeri d'Indstria va informar a l'ens pblic que l'espai radioelctric analgic ja estava assignat i que era moment de potenciar el sistema digital, per la qual cosa no tenia autoritzaci per continuar emetent pel canal 40 UHF.

Desprs de la resoluci de les concessions de Televisi Digital Terrestre en la Comunitat de Madrid, algunes televisions "histriques" que portaven en algun cas ms de 10 anys emetent, no van obtenir la seva corresponent concessi. Aix que algunes com TeleK o Canal 33 Madrid van posar sengles emissors a travs del canal 40 UHF per anullar el senyal de laOtra, que emetia illegalment des d'un dipsit d'aigua propietat del Canal d'Isabel II, en la madrilenya carrer de Germans Garca Noblejas. En realitat, en ser totes aquestes televisions illegals, cap administraci no podia acceptar denncies entre elles, ni tan sols de laOtra.

 Situaci actual .

Una vegada passada la polmica, l'assumpte va quedar oblidat sense saber molt b la situaci legal de laOtra, TeleK, Canal 33 i en general, les concessions de Televisi Digital Terrestre en la Comunitat de Madrid, encara que, el setembre de 2006, el Ministeri d'Indstria va anunciar una sanci contra l'ens madrileny per valor d'un mili d'euros que, a ms, obliga a la clausura de les installacions de laOtra.

 Programaci .

La programaci de la cadena ofereix des dels seus inicis una oferta cultural i alternativa a Telemadrid. Tanmateix, des de 2005 s'ha ampliat el pblic de la cadena, passant a tenir una oferta ms generalista encara que tractant de mantenir una alternativa al primer canal.

 Programes culturals: Es van mantenir els microespais sobre tendncies, el programa sobre art "Hay otros mundos", i l'espai diari "Bsico", l'espai ms veter del canal que ocupa el prime time.

 Programes musicals: Hi ha 2 espais dins de la cadena: Central de sonidos, pensat en la msica actual, i Nos queda la msica, destinat a cicles i novetats alternatives. Ambds estan presentats per Jos Luis Casado. Tamb poden veure's els acstics de grups musicals, tant dins de l'espai Bsico com en un programa recopilatori cridat "Actuaciones".

 Espais infantils: Des del salt a l'analgic del canal s'emeten diverses sries destinades al pblic infantil i juvenil a la franja de tard. Algunes d'aquestes sries sn El s de la casa blava, Doremi, Skyland, o Totally Spies entre d'altres.

 Esport: Enfocat principalment en el futbol, LaOtra emet regularment la Segona divisi de la Segona Divisi i la Segona B enfocant la seva atenci en els partits d'equips madrilenys. Tamb va emetre partits de la Liguilla Final de la Liga equatoriana, enfocant les retransmissions cap al collectiu immigrant d'aquest pas.

 Redifusions de Telemadrid: Tals com els Telenotcies (en horaris diferents), Madrid Directo, Qu comemos hoy, Cifras y Letras o Mi cmara y yo, a ms d'altres espais. Ocupen aproximadament 8 hores de la programaci de la cadena.

 Imatge corporativa .

Al llarg de la seva histria el canal ha tingut 2 logotips.

 2001 a 2005: El logotip s el smbol  , smbol que demostra que 2 nmeros no sn iguals.

 2005 a l'actual: El logotip s similar al de Telemadrid amb el pentgon, per l'estrella interior t una ubicaci irregular.

 Freqncies .

Noms en la Comunitat de Madrid:

TDT
- Multiplex 63 UHF

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de laOtra;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326101" title="Corporacin Extremea de Medios Audiovisuales" nonfiltered="2013" processed="2006" dbindex="127060">
La Corporacin Extremea de Medios Audiovisuales (CEXMA) s un organisme de la Junta d'Extremadura encarregat de produir i difondre productes audiovisuals que serveixin de curs per potenciar les peculiaritats del poble extremeny i l'afermament de la seva identitat a travs de la difusi, coneixement i desenvolupament dels valors histrics i culturals en tota la seva varietat i riquesa. Va ser creada el 2000 a travs de la Llei 4/2000, de 16 de novembre. No pertany a la FORTA per decisi prpia. La seva seu es troba a la ciutat de Mrida, capital d'Extremadura.

 Empreses de la CEXMA .
 Canal Extremadura TV (Sociedad Pblica de Televisin Extremea, S.A.U.);
 Canal Extremadura Radio (Sociedad Pblica de Radiodifusin Extremea, S.A.U.);

 Directors Generals .
 Gaspar Garca Moreno (2004-actualitat);

 Enllaos externs .
 Web de la CEXMA;
 Web de Canal Extremadura TV;
 Web de Canal Extremadura Radio;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326104" title="Canal Extremadura TV" nonfiltered="2014" processed="2007" dbindex="127061">
Canal Extremadura Televisin s el nom comercial de la televisi autonmica d'Extremadura. La Societat Pblica de Televisi Extremenya, S.A.U. es va crear el 27 de mar de 2005. Tant Canal Extremadura Televisi com a Canal Extremadura Radi, l'emissora de rdio autonmica, pertanyen a la Corporacin Extremea de Medios Audiovisuales (CEXMA) creada en la Llei 4/2000.

Desprs d'un perode d'emissi en proves iniciat el 30 de novembre de 2005, el 15 de febrer de 2006 va arrencar la seva primera fase de programaci amb nou hores d'emissi diria, compreses entre les 15:30 i les 00:30 hores. El seu primer informatiu, denominat Extremadura 20:30, es va estrenar el 7 de juny de 2006, amb Rosada Gavira i Luis Daniel Martn com presentadors, i Carlos Benito com "home del Temps". La direcci d'informatius corria de la m de gueda Zarco.

Les seves installacions es troben a Mrida, la capital autonmica, on a ms de la seva seu prpia t un centre de producci en el Centre Territorial de Televisi Espanyola. A ms, compta amb delegacions a Cceres, Badajoz, Plasencia, Villanueva de la Serena i Madrid.

Pel seu pressupost encara ajustat, Canal Extremadura Televisi no forma part de la FORTA (Federacin de Organismos de Radio y Televisin Autonmicos), pel que la seva programaci externa l'aconsegueix a travs d'acords directes amb productores i distribudores.

Des de febrer de 2007 Canal Extremadura, seguint amb l'exemple d'altres televisions autonmiques com Canal Sur o Telemadrid, crea un canal internacional dedicat a la promoci de la regi en combinaci amb part de la seva programaci autonmica. Es trfic d'Extremadura TV les emissions del qual se segueixen a travs del satllit Astra.

 Histria .

 Comenaments .

 Desembre de 2000: l'Assemblea d'Extremadura aprova la creaci de la Corporacin Extremea de Medios Audiovisuales (CEXMA).
 Maig de 2001: PSOE i PP trenquen el pacte per elegir el consell d'administraci, la qual cosa impossibilita la seva formaci, en necessitar-se 43 diputats.
 Juliol de 2001: la Junta d'Extremadura acorda amb la Junta d'Andalusia que Canal Sur emeti a Extremadura amb desconnexions per a informatius i programes regionals sota el nom de Canal Sud Extremadura.
 8 de setembre de 2001: coincidint amb el Dia d'Extremadura, comena a emetre Canal el Sud Extremadura.
 Juny de 2002: Canal el Sur Extremadura cessa en les seves emissions per ordre judicial.

 Acord final .

 Abril de 2004: desprs de llargues negociacions, PSOE, PP i IU pacten que presentaran candidats al consell de CEXMA. L'acord est a punt de trencar-se, en rebutjar-se la candidata d'IU.
 Octubre de 2004: el consell s elegit. PSOE i IU comencen a negociar el nom del director general.
 29 de desembre de 2004: el Parlament extremeny confirma Gaspar Garca com a director de l'ens pblic.

 Posada en marxa .

 15 de febrer de 2006: comencen les emissions de Canal Extremadura.
 12 de febrer de 2007: comencen les retransmissions d'Extremadura Tv, la versi internacional de Canal Extremadura.

 Directors de Canal Extremadura Televisi .

 Pablo Snchez (2005 - actualitat);

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial de Canal Extremadura TV;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326112" title="Operaci Alba Roja" nonfiltered="2015" processed="2008" dbindex="127062">

L'Operaci Alba Roja (Operation Red Dawn en angls), va ser una acci de les tropes de l'exrcit estatunidenc que va suposar la captura de l'ex-president d'Iraq Saddam Hussein el 13 de desembre del 2003, a Ad-Dawr, una petita poblaci d'Iraq propera a Tikrit.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326113" title="Curroc" nonfiltered="2016" processed="2009" dbindex="127063">



El curroc o llambritja de bec negre (Sterna nilotica) s un ocell palmpede de l'ordre dels caradriformes, molt semblant al xatrac, del qual es distingeix pel bec, ms semblant al de les gavines, i per la mida, lleugerament superior. 

Morfologia.

 Fa 38 cm de llargria total i 76-86 cm d'envergadura alar. ;
 Pesa entre 200 i 300 g.
 T el mantell de color gris cendra i el dessota blanc.
 Bec fort de color negre i s'uneix amb el negre del capell sense discontinutat.
 Potes negres -caracterstica til per diferenciar-lo dels altres xatracs-.
 El capell deriva a blanc durant l'hivern, mentre que el bec s negre tothora.
 En vol les primries ms externes, gastades, esdevenen gris fosc.
 Els joves tenen el dors tnuement tacat d'ocre clar amb la coroneta i el front ocre pllid.

Subespcies.

 Sterna nilotica affinis (Horsefield, 1821)    ;
 Sterna nilotica addenda ;
 Sterna nilotica aranea (A. Wilson, 1814)    ;
 Sterna nilotica groenvoldi (Mathews, 1912)    ;
 Sterna nilotica macrotarsa (Gould, 1837)    ;
 Sterna nilotica nilotica (J. F. Gmelin, 1789) -Europa, nord-oest d'frica, i de l'Orient Mitj fins al Kazakhstan, Manxria i Pakistan- ;
 Sterna nilotica vanrossemi (Bancroft, 1929);

Reproducci.

Cria molt localitzadament i en colnies al Delta de l'Ebre, ms concretament en illots sorrencs o fangosos de la costa, on folra una petita depressi amb herbes, que far la funci de cau quan, a l'abril-juny, la femella hi dipositi 2-4 ous. La incubaci, en la qual intervenen ambds progenitors, dura 22 dies i els pollets volen a les 4-5 setmanes.

Alimentaci.

Menja preferentment insectes i, tamb, cucs, peixos, amfibis i petits rosegadors (ratolins, talpons, etc.).

Hbitat.

Habita a la vora de les platges, a les maresmes, als arrossars, a les llacunes i, ms rarament, a les aiges de l'interior.

Distribuci geogrfica.

Cria al sud d'Europa, Alemanya, Dinamarca, sia Oriental, ambdues costes de Nord-amrica, l'est de Sud-amrica i Austrlia. 

Costums.

s estiuenc als Pasos Catalans i desprs migra cap a l'frica per hivernar. Les poblacions dels altres continents hivernen al Carib, al nord de Sud-Amrica, sud d'sia i Nova Zelanda.

Observacions.

Pot arribar a viure 16 anys.

Referncies.



Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana ;
 IUCN ;
 Encyclopedia of Life ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;
 Animal Diversity Web ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 El curroc a Portugal ;
 Avibase ;
 El curroc al Principat de Catalunya ;
 Vdeos en el seu hbitat natural ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Enregistraments sonors ;
 Fotografies a Flickr ;
 Diccionari de la llengua catalana de l'IEC ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326114" title="Elionor de Toledo" nonfiltered="2017" processed="2010" dbindex="127064">

Elionor de Toledo (en castell: Leonor lvarez de Toledo y Pimentel-Osorio ( Alba de Tormes, Corona de Castella 1522 - Pisa, Gran Ducat de Toscana 1562 ) fou una aristcrata castellana que va esdevenir Duquessa consort de Florncia.

Orgens familiars.
Va nixer vers el 1522 a la ciutat d'Alba de Tormes, poblaci que en aquell moment formava part de la Corona de Castella i que avui en dia forma part de la provncia de Salamanca sent filla de Pedro lvarez de Toledo y Ziga i de la marquesa de Villafranca Juana Osorio y Pimentel.

Npcies i descendents.
Es cas el 29 de mar de 1539 a la catedral de Florncia amb el duc Cosme I de Mdici, fill de Giovanni dalle Bande Nere i Maria Salviati. D'aquesta uni nasqueren:
Maria de Mdici (1540-1557);
Francesc I de Mdici (1541-1587), Gran Duc de Toscana;
Isabella de Mdici (1542-1576), casada el 1565 amb Paolo Giordano I Orsini;
Joan de Mdici (1543-1562), bisbe de Pisa i cardenal;
Lucrcia de Mdici (1544-1561), casada el 1558 amb Alfons II d'Este;
Pere de Mdici (1546-1547);
Garcia de Mdici (1547-1562);
Antoni de Mdici (1548);
Ferran I de Mdici (1549-1609), Gran Duc de Toscana;
Anna de Mdici (1553);
Pere de Mdici (1554-1604);


El matrimoni amb Cosme I Mdici es va organitzar, sense cap mena de dubte, no noms pel seu gran dot sin tamb per raons poltiques i dinstiques. Elionor descendia d'una de les famlies ben possicionades en el seu moment a la Corona de Castella i tenia grans vincles amb els Habsburg, espcialment amb Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic, del qual el seu pare n'estava al seu servei i posteriorment serv com a virrei de Npols. Amb aquesta aliana Carles V va poder mantenir les tropes espanyoles i imperials dins de la Toscana i fer front a qualsevol possible invasi francesa de la pennsula italiana.

La parella va residir al principi a l'actual Palau Mdici-Riccardi, traslladant-se posteriorment al Palazzo Vecchio, millorat i engrandit per a l'ocasi. Deu anys desprs de les noces, la parella es va traslladar a la seva nova residncia del Palau Pitti, palau que fou comprat per iniciativa d'Elionor. Va ser una gran mecenes, protegint a artistes com Bronzino i Pontormo, augmentant enormement la collecci de pintura dels Mdici, installada actualment a la Galeria dels Uffizi. 

Va morir a la ciutat de Pisa el 18 de desembre de 1562, poblaci on s'havia traslladat a la recerca de l'ambient costaner, tractant aix d'alleujar la malaltia pulmonar que sofria, i que finalment va acabar amb la seva vida. 

Referncies.



Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326120" title="Maria de Mdici (1540-1557)" nonfiltered="2018" processed="2011" dbindex="127068">

Maria de Mdici, tamb anomenada Maria de Cosme I de Mdici, (en itali: Maria di Cosimo I de' Medici) ( Florncia, Ducat de Florncia 1540 - d. 1557 ) fou una princesa italiana membre de la Dinastia Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer el 3 d'abril de 1540 a la ciutat de Florncia sent la filla gran del duc Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo. Fou nta per lnia paterna de Giovanni dalle Bande Nere i Maria Salviati, i per lnia materna de Pedro lvarez de Toledo y Ziga i de la marquesa de Villafranca Juana Osorio y Pimentel.

Fou germana, entre d'altres, dels Grans Ducs Francesc I i Ferran I de Mdici; d'Isabella de Mdici, casada amb Paolo Giordano I Orsini; i de Lucrcia de Mdici, casada amb Alfons II d'Este.

Vida.
Va ser educada juntament amb els seus germans dins de les idees humanistes del Renaixement, destacant especialment en les llenges. Fou concertat el seu matrimoni amb Alfons II d'Este, per la seva mort prematura als 17 anys i ocorreguda el 19 de novembre de 1557 a Florncia, comport que aquest finalment es cass amb la seva germana Lucrcia.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;
  The Tragedies of the Medici;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326124" title="Rasa de la Mosella" nonfiltered="2019" processed="2012" dbindex="127069">

La rasa de la Mosella s un afluent per l'esquerra de la Ribera Salada.  

Neix a 782 m d'altitud, a les obagues de Villar, en un punt situat a 600 m (vo) al NE de la masia de Villar. Durant tot el seu recorregut segueix la direcci E-W. Cap a la meitat del seu recorregut passa pel sud de la masia de la Mosella que s'ala dalt d'un tur que es troba un centenar de metres per damunt de la rasa i que li dna el nom i desguassa a la Ribera Salada a 550 m d'altitud, just desprs de qu aquesta hagi deixat enrera la urbanitzaci del Pla dels Roures.

Coordenades d'alguns punts significatius del seu curs.
 Al seu pas per sota de la Mosella: ;
 Confluncia amb la Ribera Salada: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona recorreguda per aquesta rasa;

Fonts.
Totes les dades han estat extretes de l'edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326131" title="Francesc I de Mdici" nonfiltered="2020" processed="2013" dbindex="127070">

Francesc I de Mdici o Francesc I de Toscana ( Florncia, Ducat de Florncia 1541 - d., Gran Ducat de Toscana 1587 ) fou un noble itali, membre de la Dinastia Mdici, que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1574 i 1587.

Orgens familiars.
Va nixer el 25 de mar de 1541 a la ciutat de Florncia sent el segon fill, el primer mascle, del duc Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo. Fou nt per lnia paterna de Giovanni dalle Bande Nere i Maria Salviati, i per lnia materna de Pedro lvarez de Toledo y Ziga i de la marquesa de Villafranca Juana Osorio y Pimentel.

Fou germ, entre d'altres, del Gran Duc Ferran I de Mdici; de Maria de Mdici; d'Isabella de Mdici, casada amb Paolo Giordano I Orsini; i de Lucrcia de Mdici, casada amb Alfons II d'Este.

Npcies i descendents.
Es cas, en primeres npcies, el 18 de desembre de 1565 amb Joana d'ustria, filla petita de l'emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermnic i Anna d'Hongria. D'aquesta uni nasqueren:
Elionor de Mdici (1487-1611), casada el 1584 amb Vicen I de Mntua;
Romola de Mdici (1568);
Anna de Mdici (1569-1584);
Elisabet de Mdici (1571-1572);
Lucrcia de Mdici (1572-1574);
Maria de Mdici (1575-1642), casada el 1600 amb Enric IV de Frana i posteriorment regent de Frana (1610-1617);
Felip de Mdici (1577-1582);

Es va casar, en segones npcies, el 5 de juny de 1578 amb la seva amant Bianca Cappello. D'aquesta uni no tingueren fills, si b Francesc I adopt els fills que Bianca havia tingut anteriorment:
Pellegrina (1564-?);
Antoni de Mdici (1576-1621);

Ascens al poder.

A la mort del seu pare, ocorreguda l'abril de 1574, fou nomenat Gran Duc de Toscana, si b a diferncia del seu pare, que sab mantenir la independncia del Gran Ducat, el seu govern estigu sopeditat a la voluntat imperial. De carcter despta, increment molt els impostos per poder fer front a les demandes provinents de l'Imperi.

Cre un centre manufacturer especialitzat en porcellana i gres, si b aquests centres no prosperaren fins a desprs de la seva mort. Continu amb la tradici de patricini de les arts, creant el Teatre Mdici i fundant l'Accademia della Crusca. A l'igual que el seu pare fou un apassionat de l'alqumia.

Francesc I mor el 19 d'octubre de 1587, el mateix dia que Bianca Cappello, a la ciutat de Florncia, sent enterrat a la Baslica de Sant Lloren d'aquesta ciutat. La mort dels dos esposos el mateix dia feu pensar d'una mort per enverinament i no pas per malria, raons oficials de la mort. A la mort sense descendents masculins fou succet pel seu germ Ferran I de Mdici.

Referncies.


Enllaos externs.
 http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326134" title="7 Regin de Murcia" nonfiltered="2021" processed="2014" dbindex="127071">


7 Regin de Murcia (7RM) s la televisi autonmica pblica de la Regi de Mrcia. L'Ens Pblic Radiotelevisin de la Regin de Murcia, est constitut per dues empreses pbliques que gestionen, respectivament, la rdio i la televisi autonmiques: Ona Regional de Mrcia i Televisi Autonmica de Mrcia, S.A. (TAM,S.A.).


La seu central s a la ciutat de Mrcia, encara que existeixen delegacions a Cartagena, Llorca, Iecla i Madrid. El centre de produccions es troba en el polgon de San Gins, en el municipi de Mrcia.

Va comenar la seva emissi en proves el 14 d'abril de 2006, en Setmana Santa, amb les retransmissions de les processons de Mrcia, Cartagena i Llorca, noms per televisi analgica encara que a finals del mes de juny de 2006, tamb va comenar a emetre en digital TDT al costat d'altres televisions autonmiques, Canal 6 (Televisi del diari La Verdad), Televisi Murciana i Popular TV.

La seva programaci ha anat augmentant fins que el dia 20 de setembre va comenar a emetre les 24 hores del dia i la seva programaci definitiva va comenar el 23 d'octubre de 2006.

Compta amb programes informatius, debats, retransmissions de lliga de 1a i 2a Divisi, aix com presentadors coneguts com Carlos Lozano o Bertn Osborne.

El seu pressupost per a l'any 2007 s de 45 milions d'euros, sent, el mitj de comunicaci de Televisi ms barat d'Espanya.

 Enllaos externs .

 7 Regin de Murcia;
 Televisi Digital (TDT);
 Asociacin Regional de Empresarios de Telecomunicaciones de Murcia (ARETELMUR);
 Radio Televisin de Murcia (RTRM);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326137" title="Cantabria TV" nonfiltered="2022" processed="2015" dbindex="127072">


Cantabria TV s la primera cadena de televisi privada de carcter regional que va nixer a Cantbria. La cadena pertany a la societat Setecisa (Serveis Televisius Cntabres d'Informaci, S.A.). Les seves emissions regulars van comenar a finals de 1995. Des de sempre, en la seva programaci han predominat els serveis informatius, orientats cap a la poblaci de la regi. El seu mbit d'influncia inclou prcticament la totalitat de la comunitat autnoma: el seu senyal arriba al 90%  de les llars cntabres.

El 2 de maig de 2008, coincidint amb la celebraci del 2n centenari de l'Aixecament del 2 de maig, la cadena va experimentar el comenament d'una nova etapa empresarial: va deixar de cridar-se Tele Cabarga, nom que havia tingut des dels seus inicis, per passar a ser Cantbria TV. A ms del canvi de nom, tamb es va modificar la imatge corporativa i els continguts, augmentant els programes de carcter generalista per mantenint la programaci prpia.

 Histria .

 Inicis: 1995-2001 .

Cantbria TV va nixer amb el nom de Tele Cabarga a finals de 1995. El nom inicial de la cadena (Tele Cabarga) resultava molt familiar per als cntabres, ja que "Cabarga" s un nom molt arrelat a aquesta regi. Durant l'any 1996, la cadena va dur a terme una mplia campanya publicitria amb l'objectiu de donar-se a conixer la poblaci de Cantbria. Amb aquest objectiu, es va realitzar un important desemborsament econmic que es va materialitzar en la collocaci de diferents cartells publicitaris en les parades de bus de Santander. A ms, entre altres esdeveniments, la cadena va retransmetre, en directe, un important partit del Racing i va ocupar aquell any un estand a la Fira de Mostres de Torrelavega.

Durant aquests sis primers anys d'existncia, Cantbria TV es va consolidar com la televisi de referncia de Cantbria. Els seus continguts van anar adquirint un carcter cada vegada ms regional i es va augmentar el nombre d'hores d'emissi aix com la cobertura del senyal a zones de la regi d'accs ms difcil.

El logotip durant aquests anys estava format per una T blava i una C roja juntes (les inicials de Tele Cabarga).

 La competncia: 2001-2008 .

L'arribada del nou millenni va implicar a Cantbria la creaci d'altres televisions de carcter regional. Aix va suposar un increment de la competncia televisiva, que portaria a Cantbria TV a realitzar un canvi d'imatge, continguts i, en definitiva, un procs de modernitzaci adaptat als nous temps.

Fruit d'aquest canvi va ser el reforament de la imatge i els continguts de la cadena. El canvi ms representatiu va ser el del logotip: la T del logo anterior va adoptar la forma de la silueta del conegut pirul de Pa Cabarga (Monument a l'Indi) i la C representava el perfil d'una gran antena parablica que descansava sobre la T. Els colors d'ambdues lletres van romandre invariables. De tel de fons, hi havia un rectangle verd amb un cert angle d'inclinaci. El color verd feia referncia a la verdor caracterstica de les muntanyes i prats de Cantbria.

Al costat del canvi d'imatge va venir el canvi de programaci. La producci prpia va augmentar i es va crear, per primera vegada a la cadena, un magacn nocturn a qu es deia A La Noche, presentat pel comunicador Jess Mazn. L'espai va comptar amb una bona acceptaci per part de l'audincia. A ms, durant els primers dos anys aproximadament (2001-2003), Cantbria TV va firmar un contracte amb UNE, la xarxa de televisions de proximitat propietat de Telecinco, per poder emetre els programes d'aquesta. D'aquesta manera es va millorar notablement, respecte a l'etapa anterior, la qualitat dels continguts generalistes de la cadena.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Neix CantabriaTV;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326144" title="Imagenio" nonfiltered="2023" processed="2016" dbindex="127073">


Imagenio s el nom comercial de la televisi digital interactiva que ofereix Telefnica Espaa a travs de tecnologia ADSL i ADSL2+. En concret, s'utilitza la tecnologia IPTV de transmissi de televisi sobre xarxes IP. Aquest servei ja opera a Xile des de mitjan el 2007 sota el nom d'"On Demand", i es comercialitza com un complement als actuals serveis que Telefnica Chile ofereix mitjanant la seva plataforma satelital.

Imagenio s un dels serveis ms importants comercials de televisi sobre IP del mn. L'oferta bsica consta de 65 canals de televisi i 15 canals d'audio amb emissi en obert.

A ms, en modalitat de pagament per visi, s'ofereixen diferents esdeveniments esportius i pellcules d'estrena. Aquestes ltimes s'ofereixen en la modalitat de vdeo sota demanda. Tamb s'ofereixen sries, notcies, documentals i videoclips.

 Caracterstiques Tcniques .

El servei Imagenio est basat en tecnologia ADSL2+ i requereix unes condicions mnimes per al seu correcte funcionament:


Velocitat de Baixada 6016 Kbps;
Velocitat de Pujada 520 Kbps;
Max. Atenuaci Baixada 40 dB;
Max. Atenuaci Pujada 21 dB;
Marge soroll Baixada / Pujada 9 dB;

Aix vol dir, que imagenio no t per qu arribar a totes els domicilis i locals correctament, sin que s'han de complir una srie de parmetres com a distncia amb la central de telefnica, estat del cablatge de la lnia de telfon, xarxa interior del client, perqu sigui viable la seva correcta visi i installaci. A causa d'aix, i al gran ample de banda que requereix el servei, hi ha llocs on de moment s inviable la seva installaci.

 Canals i Dials .

Generalistes.

 1.La 1;
 2.La 2;
 3.Antena 3;
 4.Cuatro;
 5.Telecinco;
 6.La Sexta;
 7.TV3;
 8.Canal 33;
 10.Intereconoma TV;
 11.Veo TV;
 12.Popular TV;

Entreteniment i sries.

 13.Fama 24H;
 14.OT 24H;
 20.FOX;
 21.Calle 13;
 22.AXN;
 23.Cosmopolitan TV;
 24.People & Arts- Pertany al paquet de Sries;
 25.Paramount Comedy;
 26.Animax;
 27.Sci-Fi Channel - Pertany al paquet de Sries;
 30.Buzz;
 31.FDF Telecinco;
 32.Sony Entertainment Television;

Cinema.

 40.Canal Hollywood;
 41.TCM - Pertany al paquet de cinema;
 42.XTRM - Pertany al paquet de cinema;
 43.MGM- Pertany al paquet de cinema;
 44.Somos- Pertany al paquet de cinema;
 45.CTK- Pertany al paquet de cinema;

Dibuixos animats.

 50.Disney Channel;
 51.Disney Channel + 1;
 52.Cartoon Network;
 53.Nickelodeon;
 54.Jetix;
 55.Toon Disney;
 56.Playhouse Disney;
 57.Clan TVE;
 58.Baby TV- Canal a la Carta;

Oci i documentals. 

 65.Destino Galicia;
 66.Canal Euskadi;
 68.Decasa;
 69.Canal Cocina;
 70.Viajar;
 71.National Geographic;
 72.Canal de Historia;
 73.Odisea;
 74.Discovery Channel;
 75.Biography;
 76.Discovery Science- Pertany al paquet de documentals;
 77.Discovery Civilization- Pertany al paquet de documentals;
 78.Discovery Turbo- Pertany al paquet de documentals;
 81.Andaluca Turismo;
 83.Aprende Ingles TV;
 121.Hogar 10;

Esports.

 90.Eurosport;
 91.Eurosport 2;
 92.Sportmana;
 93.ESPN Classic - Pertany al paquet d'esports;
 95.Bara TV - Canal a la Carta;
 96.Telecinco 2;
 97.Teledeporte;
 98.The Poker Channel - Canal a la carta;
 102.Extreme Sports - Pertany al paquet d'esports;
 103.Sailing Channel - Canal a la carta;

Msica.

 110.40 Latino;
 111.Sol Msica;
 112.40 TV;
 113.MTV Espaa;
 114.VH1;
 115.VH1 Classics - Pertany al paquet de msica;
 116.Trace TV - Pertany al paquet de msica;
 117.MTV 2- Pertany al paquet de msica;
 118.MTV Base- Pertany al paquet de msica;
 119.MTV Hits- Pertany al paquet de msica;
 120.Fly Music;
 123.Classica - Canal a la Carta;

Notciess i Internacional.

 130.Bloomberg;
 131.Intereconoma TV;
 132.Euronews;
 133.CNN +;
 134.BBC World;
 135.Fox News Pertany al paquet de notcies internacionals;
 136.Al Jazeera English Pertany al paquet de notcies internacionals;
 137.France 24 English Pertany al paquet de notcies internacionals;
 138.Russia Today Pertany al paquet de notcies internacionals;
 139.CNBC Pertany al paquet de notcies internacionals;
 140.Libertad Digital TV;
 141.Tribunal TV;
 142.Canal Parlamento Canal a la Carta;
 150.TV5 Monde;
 151.Canal 24 Horas;
 152.CNNi;
 153.Phoenix CNE Pertany al paquet asitic;
 154.Phoenix Channel Pertany al paquet asitic;
 155.TV Chile Internacional Pertany al paquet llat 2;
 156.TV Record  Pertany al paquet llat 2;
 157.Telef Internacional  Pertany al paquet llat 2;
 160.Caracol TV Internacional  Pertany al paquet llat 1;
 162.RTU Pertany al paquet llat 1;
 163.Ecuavisa Internacional Pertany al paquet llat 1;
 166.Atel Pertany al paquet llat 3;
 167.Azteca Internacional Pertany al paquet llat 3;
 168.Sun Channel Tourism Television Pertany al paquet llat 3;
 169.Cubavisin Internacional Pertany al paquet llat 3;
 170.Telesur Pertany al paquet llat 3;
 172.Canal de las Estrellas Europa Pertany als paquets llat 1, 2 i 3;
 173.Canal Latino TV Pertany als paquets llat 1, 2 i 3;

Autonmios i Internacionals.

 174.TVG Europa;
 175.ETB sat;
 176.Andalucia TV;
 177.Telemadrid sat;
 178.TVVi;
 179.TV Canaria internacional;
 180.TVC Internacional;
 181.IBSat Emisi en Proves Tcniques;
 182.Aragn SAT;

Altres.
 0. Canal Promocional;
 15. La Tienda en casa;
 183. Adivina TV;
 184. EWTN Canal a la Carta;

 Enllaos externs .

 Imagenio;
 Telefonica;
 Informaci sobre Imagenio;
 Informaci i manuals d'ajuda sobre Imagenio;
 Imagenio i Telefnica: ltimes notcies;
 Blog no oficial de notcies sobre Imagenio;
 Prximes emissiones de cinema en canals d'Imagenio;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326147" title="El Molinar d'Alcoi" nonfiltered="2024" processed="2017" dbindex="127074">

El paratge del Molinar es localitza a uns dos quilmetres al sud de la ciutat d'Alcoi (Alacant) i a una altitud mxima de 570 metres sobre el nivell del mar. S'accedix al brollador i a la capalera del barranc (primeres fbriques) des de la carretera N-340, a l'altura de la Venda Saltera.

La zona alta mitja del conjunt fabril t comunicaci amb el nucli urb per una carretera que conflux als carrers Carretera del Molinar, de Sant Vicent i de Sant Nicolau.

Dades historicoartstics.


El topnim Molinar, o Riu dels Molins, indica l'existncia d'antics molins fariners i batans, l'origen del qual cal situar-lo en el segle XV. El cabal permanent i l'existncia de forts desnivells van afavorir l'establiment d'indstries. L'aigua, com a font d'energia, condiciona l'emplaament de la fbrica en el territori. L'energia hidrulica requerix una utilitzaci de l'aigua racional i collectiva per mitj d'una infraestructura compartida (squies i canals).

La ciutat d'Alcoi oferix un dels casos paradigmtics del procs d'industrialitzaci valenci, els inicis del qual es remunten a la segona dcada delsegle XIX, si b la rellevncia i precocitat de les activitats preindustrials  realitzades en batans de draps  es documenten de forma continuada des del segle XV.

Com a testimoni de la industrialitzaci alcoiana, la ciutat compta amb exemples notables d'edificacions fabrils, des dels primitius molins paperers i batans localitzats a la vora dels rius Molinar i Barxell, fins a grans fbriques de manufactura combinada que es comencen a edificar en les primeres dcades del segle XX, i en les que es realitzava la totalitat del procs txtil.

La localitzaci de les antigues edificacions industrials va estar afavorida i condicionada per l'existncia de petits cursos d'aigua que creuen el terme d'Alcoi, sent el riu Barxell o Riquer el punt triat per a l'establiment de molins paperers, en el seu curs alt, i tints per a llanes, en el seu curs baix, localitzats ja prop de la seua uni amb el riu Molinar, escenari que des d'antany va observar una extraordinria activitat manufacturera en els processos txtils i paperers.

La majoria dels edificis fabrils que s'han conservat fins als nostres dies mostren uns patrons constructius de caracterstiques semblants. Es pot parlar d'una tipologia: voltes en la planta baixa o semi soterrani, pilars de carreus o rajoles en la planta primera, i planta superior difana que deixa veure les cintres articulades que sustenten la coberta.

Les ximeneres s'incorporen als edificis gradualment, a partir de l'ltim ter del segle XIX. La primera caldera i ximenera es va installar l'any 1832 en un dels edificis industrials de les Cinc Moles o La Riba, localitzat en el curs mitj del Molinar. Junt amb l's de l'energia hidrulica, se van anar incorporant altres fonts d'energia: els motors de vapor i els de gas pobre, turbines hidruliques i, a partir dels inicis del segle XX, s'incorpora l'energia elctrica. Tanmateix, algunes rodes hidruliques no van deixar d'utilitzar-se incls en els anys '60.

L'any 1960 existien 56 concessions d'aigua en els 20 edificis del Molinar. s tamb a partir dels anys '60 quan ja no s rendible la ubicaci de moltes d'aquestes fbriques, per les dificultats dels accessos i comunicacions. Comencen a sorgir nous assentaments industrials, millor ubicats i prxims a la poblaci, o en el seu interior i junt a les vies de comunicaci, que ja no precisen de l'energia hidrulica.

En l'actualitat perdura tota l'estructura que conformava este enclavament industrial que es va adaptar amb gran habilitat a l'orografia permetent la utilitzaci de l'energia hidrulica d'una forma racional.


Immobles histrics del conjunt.

Font del Molinar.

Es localitza a l'inici del barranc de la Batalla. El seu autor va ser Josep Abat i Carbonell.

Es tracta d'un edifici que consta d'una cpula i un llantern adornat amb franges de vius colors en qu predominen l'ocre i el blau amb la tcnica del trencads. El llantern es tanca amb una volta i a ms es troben finestres formant arcs de mig punt.

Rodeja l'edifici una tpia octogonal que consta d'una porta per a accedir a l'interior del brollador. Aquesta porta s de mig punt. La pedra de la tpia apareix formant cadiratge.

Els antecedents de l'edifici, que es va construir en 1912, es remunten a 1540, aquest any es van canalitzar les aiges del riu Molinar per obra de Melcior Llopis i posteriorment, en 1780, es va realitzar una altra prop que tamb era octogonal.

Xarxa hidrulica.

Les aiges del riu Molinar sorgixen a la superfcie a travs d'un llit de graves, amb un cabal aproximat de 300 litres/segon. La formaci geolgica configura en aquest punt una falla farcida d'argila, a manera de dic, que constitux el nivell fretic que dna origen a la sorgiment, captant aiges subterrnies de la conca alta.

La font del Molinar ha abastit d'aigua a la poblaci d'Alcoi des de l'any 1421. La primera conducci es realitzava per mitj d'una squia descoberta, i en 1848 es va edificar un partidor d'aiges per a la distribuci del cabal. L'aigua destinada a la indstria (6/9 parts) circulava per un canal inicialment a cel obert, posteriorment subterrani, sent utilitzada per a moure les rodes hidruliques dels artefactes. Una de les obres de major presncia en aquest primer tram del riu Molinar s un imponent mur de carreu de 20 metres d'altura, que va ser realitzat per a consolidar les vessants on s'assenten els edificis que ocupen encara l'rea del antic Mol del Ferro.

Des d'aquest punt, l'aigua era conduda per mitj d'una squia o canal successivament a les rodes dels molins que es troben en aquest marge esquerre.

Cal entendre com a part d'aquesta xarxa les restes fsiques i traces de les conduccions d'alimentaci i evacuaci vinculats al sistema fabril en el seu conjunt.

Mol Nou del Ferro.

Es localitza en el marge esquerre del riu Molinar i va ser construt a finals del segle XVIII.

Es tracta d'un conjunt de dos naus amb planta baixa i tres pisos d'altura, amb 5 i 9 vans en els pisos superiors. Est tot ell construt amb carreus i maoneria, amb reforos en els cantons. T vivenda i horta sobre el marge del riu Molinar. La seua estructura interior era totalment de fusta amb una ximenera adossada a la cara oest, de fust quadrangular, rematada per doble capitell, molt afectat per un incendi de fa poc.

L'energia utilitzada era la hidrulica, era la primera fbrica que rebia l'aigua del Molinar.

Mol del Ferro.

Es localitza al marge esquerre del riu Molinar i  va ser construt en 1779.

Es tracta d'un mol paperer edificat sobre les restes d'un altre ms antic, tamb del mateix nom. Amb les transformacions va passar de tindre 3 a 4 piles. Com era habitual en les fbriques del Molinar, se simultaniejava la fabricaci de paper amb la txtil.

Els Solers.

Es localitza en el marge esquerre del riu Molinar i va ser construt a principis del segle XIX.

Consta de 3 naus d'amplitud i 7 de profunditat en el pis semi soterrat i 10 en el principal i el segon, les quatre ltimes naus d'aquesta segona planta tenen un pis ms amb coberta ordinria i les sis restants amb tota l'amplitud de l'edifici amb galeries subterrnies de ferro i fusta.

Forma part del conjunt denominat fbriques de la primera aigua. En un principi es va destinar a la fabricaci de paper, transformant-se ms tard en una fbrica de filar i cardar llanes.

Mol de Tort / Mol de la Figuera.

Es localitza en el marge esquerre del riu Molinar i es t notcies que abans de 1842 funcionava com a batan.

Est annex a l'edifici del Mol de la Figuera, amb el que compartix el sistema d'alimentaci, partici i regulaci del cabal de les aiges i al que est unit per un llen de paret per la cara est. Consta de semi soterrani voltat i tres pisos, ocupant l'edifici i els annexos 1.600 metres quadrats de superfcie. La ximenera adossada a la cara sud s de forma quadrangular, rematada per un capitell i construda amb rajola.

Bat de Silvestre.

Es localitza en el marge esquerre del riu Molinar i va ser construt en el segle XIX.

De planta rectangular de dos crugies amb tancaments i fbrica de carreu de pedra tosca. Consta de planta baixa i dos altures. Forma unitat amb el Mol de Tort, amb el que compartix el sistema d'alimentaci, partici i regulaci del cabal de les aiges, emprant la mateixa roda hidrulica que movia els arbres de transmissi.

Bat de Pastor.

Es localitza en el marge esquerre del riu Molinar i va ser construt en el segle XIX.

Sn les restes d'un edifici destinat a la indstria txtil, que en l'actualitat testimonia i dimensiona l'antic assentament.

Borrera de Sanus.

Es localitza en el marge esquerre del riu Molinar i va ser construt en el segle XIX.

Sn les restes d'un edifici que tenia planta octogonal i forma basilical amb tres naus laterals i sis longitudinals. La primera planta era en semi soterrani amb voltes d'arestes menys l'ltima crugia. La ximenera s'adossa al mur longitudinal, vinculant-se la seua silueta a l'edifici com a forma representativa d'aquest.

Mquina de Graus.

Es localitza en el marge esquerre del riu Molinar i va ser construt en el segle XIX.

Sn les restes d'una edificaci d'activitat txtil, que en l'actualitat testimonia i dimensiona l'antic assentament.

Ermita de la Mare de Du del Pilar.

Es localitza en el marge esquerre del riu Molinar i va ser construda en 1840.

La primitiva ermita, construda en 1769 pels fabricants de paper i batans del riu Molinar, es localitzava en el marge dret, enfront de l'actual ermita. En la majoria dels edificis industrials de la conca del Molinar es t documentada l'existncia d'una imatge de la Mare de Du del Pilar, reproduda sobre taulellets i generalment entronitzada en una forncula, que se situa sobre la porta principal de la fbrica.

L'edifici consta d'una nau de planta rectangular, coberta de teula a dos aiges i amb una espadanya en la part posterior; faana principal amb pilastres i motlures (d'algeps) d'estil neoclssic i una petita forncula en la zona central superior. En l'interior s'identifiquen restes de la decoraci pintada d'un dosser que emmarca la forncula per a entronitzar una imatge de la Mare de Du del Pilar, que se situaria sobre l'altar. S'advertixen les restes d'un petit plpit. Segons Remigio Vicedo Sanfelipe res t de notable ni en l'interior ni en l'exterior. 

Fbrica El Xurro.

Es localitza en el marge esquerre del riu Molinar i va ser construt a finals segle XIX.

L'edifici arranca del llit del riu, que definix i limita la faana de tres ordenes verticals de vans. El primer format per vans de mig punt que coincidixen amb les voltes del soterrani. El segon intercala un buit en cada va i el tercer s'identifica amb les terrasses de la zona. A causa de la seua particular ubicaci, la seua planta esta adaptada al terreny, resultant un edifici de tipologia indeterminada que seguix la corba descrita pel riu.

Borrera d'Esp.

Es localitza en el marge esquerre del riu Molinar i va ser construda en data anterior a 1776.

Es tracta d'un edifici de planta lineal de tres crugies amb dos nivells, el primer sobre voltes d'aresta i la coberta a dos aiges, amb una rea de coberta de 342 metres quadrats. Construda amb pedra de carreu, en la faana sud s'afig un porxe amb pilars de rajola.

Bibliografia.
DIVERSOS AUTORS, (1997). Alcoy paso a paso. Alcoy: PG Ediciones;
DIVERSOS AUTORS, (2006). Histria d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics. ISBN 84-89136-50-5;
GARCA PREZ, Joel (2001). Arquitectura industrial en Alcoy. Alacant: Institut Alicant de cultura Juan Gil Albert ISBN 84-7784-374-0;
VICEDO SANFELIPE, Remigio, (1925). Gua de Alcoy. Alcoy: Imp "El Serpis".


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326148" title="Joana d'ustria" nonfiltered="2025" processed="2018" dbindex="127075">

Joana d'ustria o Joana d'Habsburg ( Praga, Sacre Imperi Romanogermnic 1547 - Florncia, Gran Ducat de Toscana 1578 ) fou una princesa imperial i arxiduquessa d'ustria que va esdevenir Gran Duquessa consort de Toscana.

Orgens familiars.
Va nixer el 24 de gener de 1547 a la ciutat de Praga, poblaci situada en aquells moments al Sacre Imperi Romanogermnic, sent filla de l'emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermnic i Anna d'Hongria. Fou nta per lnia paterna de Joana I de Castella i Felip el Bell, i per lnia materna de Ladislau II d'Hongria i Anna de Foix.

Fou germana, entre d'altres, d'Elisabet i Caterina d'ustria, casades successivament amb Segimon II August de Polnia; l'emperador Maximili II del Sacre Imperi Romanogermnic; l'arxiduc Ferran II d'ustria; Elionor d'ustria, casada amb Guillem I de Mntua; i Brbara d'ustria, casada amb Alfons II d'Este.

Npcies i descendents.
Es cas el 18 de desembre de 1565 amb Francesc I de Mdici, fill del duc Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo. D'aquesta uni nasqueren:
Elionor de Mdici (1487-1611), casada el 1584 amb Vicen I de Mntua;
Romola de Mdici (1568);
Anna de Mdici (1569-1584);
Elisabet de Mdici (1571-1572);
Lucrcia de Mdici (1572-1574);
Maria de Mdici (1575-1642), casada el 1600 amb Enric IV de Frana i posteriorment regent de Frana (1610-1617);
Felip de Mdici (1577-1582);

No fou feli al costat del seu esps, tot i comptar amb el vist-i-plau i gust del seu sogre, el qual decor per a ella el Palazzo Vecchio amb pintures de pobles austracs pintats per alumnes de Giorgio Vasari. Joana d'ustria mor l'11 d'abril de 1578 a la ciutat de Florncia, en la qual mai se sent a gust.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/habsburg/habsburg4.html;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326150" title="Boldklubben 1903 Kbenhavn" nonfiltered="2026" processed="2019" dbindex="127076">

El Boldklubben 1903 Kbenhavn o B 1903 s un club dans de futbol de la ciutat de Copenhaguen.

 Histria .
Va ser fundat l'any 1903. Fou set cops campi de la lliga danesa i dos ms de la copa. A nivell internacional, la seva millor actuaci fou uns quarts de final de la Copa de la UEFA la temporada 1991/92 (elimin els clubs Aberdeen FC, Bayern de Munic i Trabzonspor).

L'any 1992 es fusion amb el Kjbenhavns Boldklub (KB) formant el F.C. Kbenhavn. El club continua existint en les categories inferiors.

 Palmars .
 Lliga danesa de futbol (7): 1920, 1924, 1926, 1938, 1969, 1970, 1976;
 Copa danesa de futbol: 1979, 1986;

55 temporades a la primera divisi danesa.
3 temporades a la segona divisi danesa.

 Enllaos externs .
Web oficial;

 Bibliografia .
Jens Jam Rasmussen and Michael Rachlin, "Slaget om Kbenhavn" (The battle of Copenhagen), Denmark, 2005, ISBN 87-91693-55-1;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326157" title="Kjbenhavns Boldklub" nonfiltered="2027" processed="2020" dbindex="127077">

El Kjbenhavns Boldklub o KB s un club dans de futbol de la ciutat de Copenhaguen.

 Histria .
El club fou fundat el 26 d'abril de 1876, a la zona de Flledparken, a la capital del pas. El futbol i el criquet es comenaren a practicar el 1879, fet que situa el KB com el club de futbol ms antic d'Europa continental i el club poliesportiu ms antic de tot el continent. El tennis s'inici el 1883. Avui dia tamb t seccions de bdminton, nataci i petanca.

L'any 1991, el KB i el B 1903 fusionaren les seves seccions professionals de futbol formant el F.C. Kbenhavn. L'equip continua existint en categories inferiors.

 Palmars .
 Lliga danesa de futbol (15): 1912-13, 1913-14, 1916-17, 1917-18, 1921-22, 1924-25, 1931-32, 1939-40, 1947-48, 1948-49, 1949-50, 1952-53, 1968, 1974, 1980;
Copa danesa de futbol: 1969;

53 temporades a la primera divisi danesa.
6 temporades a la segona divisi danesa.
1 temporada a la tercera divisi danesa.

 Jugadors destacats .
 Nicklas Bendtner;
 Poul Nielsen (1891 1962);

 Enllaos externs .
Web oficial;

 Bibliografia .
Jens Jam Rasmussen and Michael Rachlin, "Slaget om Kbenhavn" (The battle of Copenhagen), Denmark, 2005, ISBN 87-91693-55-1.
Allan Mylius Thomsen, "K.B.   125 r. Et kalejdoskopisk billede af en boldklub og dens by";















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326158" title="TeleCable" nonfiltered="2028" processed="2021" dbindex="127078">



TeleCable s una operadora de cable amb seu al Principat d'Astries (Espanya). s la marca utilitzada per Telecable d'Astries, S.A.U., empresa participada ntegrament per Societat Promotora de les Telecomunicacions a Astries, S.A., que al seu torn est controlada per la Caixa d'Estalvis d'Astries en posseir el 91,90% de les seves accions.

 Histria .

Telecable estava format inicialment per Telecable d'Oviedo, Telecable de Gijn i Telecable d'Avils que es van crear el 1995. L'octubre de 1997 ja havien obtingut els permisos municipals pertinents a Gijn i van comenar a donar servei de televisi per cable, telfon i Internet en aquesta rea. En aquest punt inicial es va partir amb:

 500 km de fibra ptica installada (cables de 48 i 96 fibres);
 1.200 km de cable coaxial installat;
 230.000 habitatges enganxats a la xarxa;

El gener de 1998, Telecable obt llicncies per als municipis d'Avils, Castrilln i Corvera, encara que des de 1996 ja es pot veure en aquests municipis. L'octubre de 2002 aquestes tres empreses s'uneixen sota la denominaci de Telecable d'Astries.

El desembre de 2005 la companyia rep autoritzaci de la Comissi del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) per prestar serveis com a operador mbil virtual, comercialitzaci que a la prctica no resulta rendible per la situaci d'oligopoli en la telefonia mbil. Davant d'aquesta circumstncia, la CMT va elaborar un projecte per a la seva regulaci que en la seva fase final passa per l'aprovaci de la Comissi Europea el 2006.

A mitjan 2006, HC Energia, l'accionista majoritari de la companyia matriu de Telecable, es desprn de les seves accions anant a parar aquestes al segon accionista, la Caixa d'Estalvis d'Astries, que d'ara endavant ser el soci de referencia.

L'1 de mar de 2007, la companyia va firmar un acord amb Vodafone per oferir un servei de telefonia movil als seus clients usant la xarxa d'antenes d'aquesta ltima empresa.

La companyia tamb es troba interessada en assumir la xarxa de fibra ptica de la resta d'ajuntaments de les Conques Mineres que havia estat assumida anteriorment pel Govern del Principat d'Astries i encarregada la seva construcci a Alcatel. L'obertura cap a altres municipis de la regi dependr de l'inters i les facilitats mostrats per aquests, segons l'empresa.

 Accionistes .

Els accionistes de Societat Promotora de les Telecomunicacions a Astries, S.A., empresa que t el total de les accions de Telecable d'Astries, S.A.U. sn:

 Caixa d'Estalvis d'Astries: 91,90%;
 Prensa Ibrica (editora del diari La Nueva Espaa): 8,10%;

 Resultats .

Resultats obtinguts per l'empresa:



 Serveis .

Telecable usa per donar els seus serveis una combinaci de fibra ptica que forma una xarxa principal i que dna servei a la majors clients i cable coaxial que s el que realment arriba als domicilis o empreses dels seus clients. L'empresa oferta actualment els seus serveis en packs sent obligatori, almenys, la contractaci de televisi per als clients particulars.

L'empresa pot oferir aquests serveis en les segents poblacions: Oviedo, Gijn, Avils, Castrilln, Corvera, Mieres, Langreo, Pravia, Cands, Villaviciosa i part de Siero. Abans de finals de 2008, operaran a Ribadesella, Cangas de Ons, Arriondas i Llanes.

 Canals de TV que s'emeten per TeleCable .



 Altres canals de TeleCable .



 Referncies .


 Enllaos externs .

 TeleCable;
 OcioCable;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326162" title="Carcarnid" nonfiltered="2029" processed="2022" dbindex="127079">





 

La famlia de peixos carcarnids (Carcharhinidae) s una de les que t ms representants de l'ordre dels carcariniformes i cont espcies perilloses per als humans.

Morfologia.

 Presenten un cos cilndric i la forma tpica de taur.
 El cap i la boca (amb gran nombre de dents) sn amples.
 Els ulls sn rodons i presenten la membrana nictitant ben desenvolupada.
Hbitat.
Sn pelgics d'aiges clides i temperades per tamb n'hi ha espcies costaneres.
Costums.
Sn molt actius i grans nedadors i, per aix, cada vegada es capturen amb ms freqncia a la pesca esportiva.
Gneres i Espcies.
 Gnere Carcharhinus ;
 Carcharhinus acronotus ;
 Carcharhinus albimarginatus ;
 Carcharhinus altimus ;
 Carcharhinus amblyrhynchoides ;
 Carcharhinus amblyrhynchos ;
 Carcharhinus amboinensis ;
 Carcharhinus borneensis ;
 Carcharhinus brachyurus ;
 Carcharhinus brevipinna ;
 Carcharhinus cautus ;
 Carcharhinus dussumieri ;
 Carcharhinus falciformis ;
 Carcharhinus fitzroyensis ;
 Carcharhinus galapagensis ;
 Carcharhinus hemiodon ;
 Carcharhinus isodon ;
 Carcharhinus leiodon ;
 Carcharhinus leucas ;
 Carcharhinus limbatus ;
 Carcharhinus longimanus ;
 Carcharhinus macloti ;
 Carcharhinus melanopterus;
 Carcharhinus obscurus ;
 Carcharhinus perezi ;
 Carcharhinus plumbeus ;
 Carcharhinus porosus ;
 Carcharhinus sealei ;
 Carcharhinus signatus ;
 Carcharhinus sorrah ;
 Carcharhinus tilsoni ;
 Gnere Galeocerdo ;
 Galeocerdo cuvier ;
 Gnere Glyphis ;
 Glyphis gangeticus ;
 Glyphis glyphis ;
 Glyphis siamensis ;
 Gnere Isogomphodon ;
 Isogomphodon oxyrhynchus;
 Gnere Lamiopsis ;
 Lamiopsis temmincki ;
 Gnere Loxodon ;
 Loxodon macrorhinus ;
 Gnere Nasolamia ;
 Nasolamia velox ;
 Gnere Negaprion ;
 Negaprion acutidens ;
 Negaprion brevirostris ;
 Gnere Physogaleus    ;
 Physogaleus aduncus    ;
 Physogaleus americanus    ;
 Physogaleus aralensis   ;
 Physogaleus cappetti    ;
 Physogaleus fischeuri    ;
 Physogaleus latecuspidatus    ;
 Physogaleus latus    ;
 Physogaleus muelleri    ;
 Physogaleus rosehillensis    ;
 Physogaleus secundus    ;
 Physogaleus springeri   ;
 Physogaleus tertius    ;
 Physogaleus zerinus   ;
 Gnere Prionace ;
 Prionace glauca ;
 Gnere Rhizoprionodon ;
 Rhizoprionodon acutus ;
 Rhizoprionodon lalandei ;
 Rhizoprionodon longurio ;
 Rhizoprionodon oligolinx ;
 Rhizoprionodon porosus ;
 Rhizoprionodon taylori ;
 Rhizoprionodon terraenovae ;
 Gnere Scoliodon ;
 Scoliodon laticaudus ;
 Gnere Triaenodon ;
 Triaenodon obesus;
Referncies.

Enllaos externs.
 FishBase ;
 Bajolagua.es  i ;
 ITIS , ,  i ;
 ARKive ;
 AQUATAB.NET;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326167" title="18a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="2030" processed="2023" dbindex="127080">


 
La 18a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el dijous 24 de juliol, entre Bourg-d'Oisans i Saint-tienne, amb un recorregut de 196,5 quilmetres.

Perfil de l'etapa.
La 18a etapa del Tour de Frana 2008 condueix els ciclistes des de Bourg-d'Oisans, al departmanet de l'Isra, fins a Saint-tienne, al departament del Loira, amb un recorregut de 196,5 km. 

El recorregut t un inici amb llargs descensos, fins arribar al primer dels esprint intermitjos del dia, a Grenoble, on es torna ms pla, per per poc temps, ja que poc desprs comena l'ascensi a la primera de les dificultats de la jornada, el Coll de Parmenie, de 3a categoria. s una ascensi relativament curta, 5,3 km, per amb uns desnivells considerables, del 7% de mitjana. Desprs del descens hi ha situat l'avituallament, a Bevenais.

La ruta, plena de falsos plans, mena els cicilistes als peus de la Croix de Montvieux, de 13,7 km al 4,7% de mitjana i classificat de 2a cotegoria. 

El segon esprint intermig, a Saint-Chamond, es troba a l'inici de la darrera de les dificultats del dia, la Cte de Sorbiers, de 4a categoria (4,3 km, al 3,2% de mitjana). Els darrers quilmetres, fins a Saint-tienne sn plans .

 Desenvolupament de l'etapa .
El patr inicial d'aquesta etapa segueix el mateix de les precedents: es produeixen nombrosos atacs de sortida tot buscant l'escapada del dia. Els primers km estaran marcats per una caiguda del lder de l'equip Lampre, Damiano Cunego. Pateix un fort trau a la barbeta que necessitar diversos punts de sutura. De resultes de la caiguda no aconseguir reintegrar-se dins el gran grup i finalitzar l'etapa a ms de 20' del vencedor. 

En aproximar-se la cursa a la primera ascensi del dia, l'espanyol Carlos Barredo (Quick Step) s'escapa del gran grup. L'alemany Marcus Burghardt (Columbia i el francs Romain Feillu (AG2R Prvoyance) intenten atrapar-lo, per sols el primer ho aconsegueix, quedant Feillu en terra de ning fins que s atrapat per dos altres ciclistes, tamb escapats del gran grup: Mikel Astarloza () i Christophe Le Mvel ().

El gran grup deix fer als escapats, els quals rpidament aconsegueixen 5' de diferncia. Carlos Barredo s el que passa en primera posici per la primera dificultat muntanyosa del dia, el Coll de Parmenie. 

Desprs del descens i l'avituallament, el grup dels tres perseguidors es troba a ms de 4' dels dos capdavanters i el gran grup a vora dels 10'. Les diferncies es mantindran al cim de la Croix de Montvieux, amb la qual cosa ja veuen que no se'ls pot escapar la victria.

La Cota de Sorbiers no canvia gran cosa. Els escapats es comencen a observar, reduint la velocitat i atacant-se per tal de deixar el company d'escapada. s Carlos Barredo el que ms vegades ho intenta, coneixedor de la seva inferioritat en la lluita a l'esprint. 

L'esprint final no t color i s guanyat clrament per Marcus Burghardt. s la 5a victria de l'equip Columbia, desprs dels 4 triomfs assolits a l'esprint per Mark Cavendish. L'esprint dels perseguidors s encapalat per Romain Feillu.

Per darrere, al gran grup, hi ha diversos atacs tot aprofitant les dificultats orogrfiques dels darrers quilmetres. El principal atac s l'efectutat per Roman Kreuziger, que lluita pel maillot blanc de millor jove. Amb tot, el lder d'aquesta classificaci, Andy Schleck, no el deix en cap moment. 

A les altres classificacions no hi ha cap canvi. scar Freire, que encapalar el gran grup a l'arribada a meta, consolida el seu liderat a la classificaci per punts. La classificaci de la muntanya ja la t assegurada Bernhard Kohl i el maillot groc continua en mans de Carlos Sastre.

Esprints intermitjos.

 1r esprint intermig. Grenoble (km 43);


2n esprint intermig. Saint-Chamond (km 181,5);


Ports de muntanya.
 Coll de Parmenie. 3a categoria (km 78) ;


 Coll de la Croix de Montvieux. 2a Categoria (km 163) ;


 Coll des Sorbiers. 4a categoria (km 188) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.

Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.

Classificaci per equips.

Combativitat.
 Marcus Burghardt (Columbia)

Abandonaments.
No n'hi ha cap

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326171" title="Punto TV" nonfiltered="2031" processed="2024" dbindex="127081">


Punto TV, en catal Punt TV, era una xarxa de televisions locals i autonmiques repartides per Espanya. Les televisions que engloba Punt TV pertanyen al grup Vocento.

Punto TV comptava amb 50 canals de televisi a 39 provncies, emetent en tecnologia analgica, arribant a una audincia potencial de 12 milions de persones.

A partir de l'1 de maig Vocento deix de produir el senyal de Punto TV per a les seues televisions. A partir d'eixe dia, una part de les antigues associades continu emetent continguts en cadena, ara distribuits per Bainet, la productora de Karlos Arguiano.

 Continguts .

Totes les televisions locals emetien amb la mateixa imatge corporativa i difonien continguts en cadena, com sol succeir en la rdio. Cada televisi emetia una srie de continguts especfics: informatius, debats, programes culturals, esdeveniments locals... que es produen i emetien des de les emissores ms properes a l'espectador. La Llei estableix que les cadenes locals han d'emetre almenys 4 hores diries de producci prpia en horari de mxima audincia.

 Televisi Digital Terrestre .

Punto TV es trobava immersa en el procs de concessions de llicncies de Televisi Digital Terrestre (TDT). El govern central va imposar com finals de 2005 la data lmit per resoldre aquests concursos, encara que encara no han estat adjudicats tots. En total, dotaran Espanya de 1.000 emissores ms, repartides en 281 demarcacions.

 Autonmiques .

Punto TV disposava de llicncies d'emissi regionals en la Comunitat de Madrid (Onda 6), La Rioja (TVR), el Pas valenci (Las Provncias Televisin) i la Regi de Mrcia (Canal 6). A ms ha obtingut a Andalusia una de les dues llicncies autonmiques.

 Locals .

Comptava amb llicncies locals a Barcelona (Urbe TV), Gijn, Oviedo i Avils. A ms, unes altres dues televisions associades a aquesta xarxa van aconseguir llicncia de TDT: M7, a Mallorca, i ZTV a Saragossa.

 Enllaos externs .

 Pgina web de Punto TV;
 Informaci de Punto TV a Vocento;
 Llistat de canals de Punt TV, propis i associats;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326176" title="Ajamil" nonfiltered="2032" processed="2025" dbindex="127082">


Ajamil s un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya). Est format pels nuclis d'Ajamil, Larriba i Torremua. El 16 de maig de 2008 el Parlament de La Rioja aprov el canvi del nom del poble, d' Ajamil a Ajamil de Cameros.

 Histria . 
El 1366 quan Enric II de Castella de Trastmara es va fer coronar rei a Calahorra, el cavaller navarrs Juan Ramrez de Arellano en va rebre el Senyoriu de Cameros en recompensa als serveis prestats. Ajamil estava compresa entre els pobles i llocs d'aquest senyoriu i va passar a poder dels comtes d'Aguilar, senyors de Cameros, fins a l'abolici dels senyorius amb la Constituci espanyola de 1812. En el cens de la poblaci de Castella del segle XVI figura Ajamil, al costat de Njera, amb 50 vens, al voltant de 300 individus. Fins a la creaci de la provncia de Logronyo (Decret de 30 de novembre de 1833) va ser vila eximida i va pertnyer a la provncia de Sria amb jurisdicci prpia independent de l'avanat. 

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326178" title="Local Media TV" nonfiltered="2033" processed="2026" dbindex="127083">



Local Media TV s una agrupaci de televisions locals d'Espanya creada el 1994. aVUI aquest projecte es troba recolzat per 115 televisions locals que emeten a travs d'ones, i 76 televisions locals de cable. L'audincia acumulada de Local Media TV. s superior a 1.600.000 espectadors diaris i 7.800.000 de mensuals a Espanya. (Dades: Infosys, Sofres. Setembre 2006), el que li converteix en el tercer grup de TV Local a nivell nacional desprs de Localia (Prisa) i Punto TV (Vocento). Compta, a ms, amb una sintonitzaci de 9.303.000 espectadors, el que suposa el 25,4% de la televisi local (Dades: EGM 3r Ona 2005).

Local Media TV emet diriament i per a tots els seus integrants amb les ms modernes tecnologies a travs del satllit Hispasat, i els ofereix una graella de programaci 24 hores que inclouen programes de producci prpia de les televisions del grup i la millor producci aliena a qu pot accedir una televisi local.

Es tracta, per tant, d'un projecte que, basat en l'afiliaci de televisions, s'ha convertit en realitat. L'esmentada realitat t la seva filosofia i ra de ser en la uni, la cooperaci i la complementarietat de televisions locals de tot Espanya, respectant sempre la independncia, particularitats i carcter local de cada una d'elles, per sota una mateixa unitat de cadena.

 Programaci .

 Informatius .
Diario Nacional: Dues edicions diries en directe amb tota l'actualitat nacional i internacional, edicions especials davant d'esdeveniments de rellevncia.

La Tribuna: Espai d'entrevistes poltiques que aborda setmanalment l'actualitat per boca dels seus principals protagonistes.

 Megazins .
Castilln en Compaa: Totes les tardes Albert Castilln i el seu equip s'apropen a les nostres llars per posar-nos al dia de l'actualitat, sempre des d'un punt de vista original i no exempt d'humor. La millor combinaci d'informaci, novetats, entrevistes, actuacions musicals, cor i periodisme d'investigaci concentrada en una hora i quart de programa.

Toni Rovira y t: Les nits sn de Toni Rovira i el seu espai on els entrevistats es converteixen en confidents, els convidats en amics, i les actuacions musicals en concerts ntims.

 Cinema .
Tots els caps de setmana diverses pellcules, als contenidors Tarde de Western i Noche de cinema. A ms, el millor Cinema clssic.

Dues Butacas: Totes les novetats, estrenes, trilers, entrevistes i reportatges sobre el mn del celluloide i els seus protagonistes. Una cita imprescindible per a cinfils de totes les edats.

 Sries .
Mait: comdia on s'entremesclen les cultures les cultures basca i cubana a travs de la relaci que s'estableix entre dos germans, Juan Luis i Mikel, i una srie de personatges que coneixen en un viatge de negocis a l'illa i que passen a formar part de la seva vida. Embolic i humor assegurats.

Alquila2 compta la histria de David i Alba, dos germans que descobreixen que el seu pare s a la runa i ser empresonat per estafa. La seva casa est embargada i el seu tren de vida perilla, per obtenir recursos decideixen arrendar habitacions de la seva llar.

64 s una comdia de situaci que es desenvolupa en una residncia per a ancians, i on els equvocs i la convivncia diria entre els residents i els treballadors dna lloc a les situacions ms catiques i divertides.

Platos sucios retrata la vida de Lpez, un presentador de radi, i David, un immadur estudiant d'actor, ambds compartiran pis per diferents raons.

 Humor .
Louviers Express, tots els dissabtes i diumenges desprs del cinema no hi ha millor pla que riure's de tot i de tots, fins i tot d'un mateix, grcies a Oscar Terol i el seu equip.

Ms Humor: un grup d'humoristes mostren els seus dots per fer riure l'espectador a travs d'acudits, monlegs i converses.

 Msica .
Els millors programes, del primer canal musical del mn: Interactivitat amb Love Text, Top 20 i Top 10, MTV2, MTV live, rock, balli, disc... Toda la msica que s'escolta i es balla avui, set dies a la setmana, per no deixar de ballar.

Local Musical: aborda cada setmana a nous cantants i grups, estils majoritaris i minoritaris. Els espectadors elaboren la llista d'xits d'un programa on caben totes les msiques.

 Infantil .
Els continguts i horaris de Nickelodeon en Local Media Tv. es renoven per millorar. Aix, Bob Espona, el dibuix animat preferit de milions de nens de tot el mn forma part ja de les sries animades que poden veure's tots els dies dins de la programaci infantil de la cadena. A ell s'uneixen Jimy Neutron, Yu Gi Oh, Arnold, Rocket Power, Padrins mgics...,

 Esports .
Tot el Campionat del Mn de Trial Indoor, en Local Media TV 12 proves plenes d'emoci i espectacle, en les quals l'espanyol Adam Raga intentar revalidar el seu ttol de campi del mn, a l'abast de tots els espectadors de la cadena. Alternativa 7: magazn d'esports extrems i d'aventura que cada setmana es llana a la prctica de submarinisme, escalada, parapent i totes aquelles activitats que permetin alliberar adrenalina als paratges ms bells naturals.

Camp de Regates: L'actualitat del mn de l'espelma a l'abast de tots. Regates, premis, novetats...

 Cuina .
Les millors receptes de JJ Castell: Ms de 2000 programes amb les seves corresponents receptes fan de JJ. Castell tot un veter de la gastronomia en televisi. Un dels millors cuiners d'Espanya que cada dies posa tota la seva illusi i bo fer en ensenyar-nos a gaudir de l'art de la bona cuina, amb ingredients assequibles i una elaboraci a l'abast de tots.

 Debat .
X Qu tu lo digas: El programa de debat fet per joves i per a joves, amb els temes de major actualitat i les polmiques ms apassionades.

 Telenovelles .
Les millors telenovelles llatinoamericanes, precedides de l'xit als seus pasos d'origen, posen a disposici dels espectadors de Local Media TV tota una varietat d'histries i personatges. Carmencita la cuaima, Por qu Diablos?, o La hija del jardinero, sn un bon exemple d'aix.

 Viatges .
Pel mn, per Espanya, i fins i tot pels racons amb ms encant de les prpies localitats on Local Mitjana emet, un bon viatge no es mesura per la distncia recorreguda sin per la qualitat del viscut en ell. Per aix en 'Meridi 0' i 'El Rac de Carlos' els viatges no es compten, es viuen.

 Motor .
En dos i quatre rodes, els amants del motor tenen en Local Media Tv. els millors programes per ser al dia de les novetats, comparatives i consells de conducci i conservaci dels seus vehicles. Un autombil i una motocicleta sn ms que un mitj de transport, per aix 'Motomania' i 'Sobre Rodes' sn dos programes imprescindibles a la nostra graella.

 Altres programes .
Infoconsumo aborda tots els dubtes i inquietuds dels espectadors en matria de consum i temes d'inters general. Local Media TV produeix aquest programa en collaboraci amb l'Organitzaci de Consumidors i Usuaris (OCU). 'Informatic.com' sn jocs, aplicacions, Internet, perifrics, maquinari...Informtica a l'abast de tots.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326179" title="Bianca Cappello" nonfiltered="2034" processed="2027" dbindex="127084">

Bianca Cappello ( Venecia, Repblica de Vencia 1548 - Poggio a Caiano, Gran Ducat de Toscana 1587 ) fou una noble italiana que va esdevenir Gran Duquessa consort de Toscana.

Orgens familiars. 
Va nixer el 1548 a la ciutat de Vencia seent filla de Bartolomeo Cappello, un membre d'una de les ms riques famlies de la Repblica de Vencia.

Npcies i descendents.

Pietro Bonaventuri.
Als quinze anys es va enamorar de Pietro Bonaventuri, un jove florent treballador en el banc de la famlia Salviati. El 28 de novembre de 1563 van escapar-se a Florncia, on es van casar i el 1564 van tenir una filla anomenada Pellegrina. El govern Veneci va fer tot el que va poder para posar Bianca sota arrest i deportar-la, per el Gran Duc Cosme I de Mdici va intervenir a favor seu i d'aquesta manera la van deixar tranquilla. 

Amistanada de Francesc de Mdici.
No es va dur b amb els familiars del seu esps, persones pobres, dedicades a treballs domstics. En aquest moment Francesc de Mdici, fill de Cosme I i que estava casat amb Joana d'Habsburg, es va dedicar a seduir-la amb joies i diners, donant un treball al seu esps a la cort i oferint-li altres dones a canvi. Finalment Pietro va ser assassinat als carrers de Florncia el 1572. 

A la mort de Cosme I l'any 1574 Francesc I el succe com a Gran Duc, i aquest install Bianca en un luxs palau, prop de la seva prpia residncia i sense importar l'ofensa que aix significava per a la seva esposa. 

Matrimoni amb Francesc I.
A la mort de Joana d'Habsburg, ocorreguda l'abril de 1578, Francesc I es va casar en secret el 5 de juny del mateix any amb Bianca, realitzant una noces posteriorment pbliques. D'aquesta uni no tingueren fills, si b Francesc I adopt els fills que Bianca havia tingut anteriorment:
Pellegrina Bonaventuri (1564-?) ;
Antoni de Mdici (1576-1621) ;

Mort.
Francesc i Bianca van morir el 19 d'octubre de 1587 a Poggio a Caiano, poblaci situada a l'actual provncia de Prato. La coincidncia de la mort fou fet que durant molts anys ha posat en dubte la mort oficial (la malria) i ha posat en boca de nombroses historiadors un possible enverinament.

Experts forenses i toxiclegs de la Universitat de Florncia van reportar evidncies d'enverinament per arsnic en un estudi publicat el desembre de 2006 al British Medical Journal, en el qual relaten que mostres del fetge de Francesc, preses de la cripta, van indicar nivells d'arsnic "molt superiors" als normals.

 Bibliografia .
 Romanin. Samuele, Lezioni di storia Veneta, vol. ii. (Florence, 1875) ;
 Saltini, G. E. Tragedie Medicee domestiche (Florence, 1898) ;
 Stedman, Elizabeth Clementine Bianca Capello, A Tragedy (1873) ;
 Steegman, Bianca Cappello (Baltimore, 1913);

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326180" title="Parlament de La Rioja" nonfiltered="2035" processed="2028" dbindex="127085">
 
El Parlament de La Rioja s  al costat del President i govern regionals  una dels tres rgans institucionals de la Comunitat Autnoma de La Rioja (Espanya).

 Funcions . 
El parlament representa al poble de La Rioja, exerceix la potestat legislativa, aprova els pressuposts i els comptes de La Rioja, impulsa i controla l'acci poltica i de Govern aix com qualsevol altra competncia que li correspongui dintre del marc legal en el que es troba (constituci, ordenament jurdic, etc.). Les seves funcions es detallen en l'article 19 de l'Estatut d'Autonomia. 

 Composici . 
 rgans del Parlament . 
President (Jos Ignacio Ceniceros Gonzlez) ;
Taula ;
Junta de portaveus;
Diputaci permanent ;
Comissions del Parlament de La Rioja;

 Repartiment d'escons (legislatura 2003-2007) . 
Grup Parlamentari Popular: 17 diputats ;
Grup Parlamentari Socialista: 14 diputats ;
Grup Parlamentari Mixt (Partido Riojano): 2 diputats;

 Seu . 
L'edifici on es troba el Parlament de la Rioja data del segle XIV, encara que va sofrir importants reformes durant el segle XVI. Destaca la seva faana barroca, que data de 1685. Durant el segle XIX s utilitzat com caserna, hospital militar, magatzems, pres... fins que en 1889 s'establix en ella una Fbrica de Tabacs, realitzant-hi importants reformes. En 1978 torna a mans municipals. Desprs de l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia, l'edifici s restaurat en 1988, i el claustre del convent es converteix en l'hemicicle del Parlament. La resta de l'antic convent ha estat reutilitzat com sala d'exposicions (sala Ams Salvador) i com a Biblioteca Municipal.

 Vegeu tamb . 
Presidents de La Rioja ;
Govern de La Rioja ;
Estatut d'Autonomia de La Rioja ;
Parlament Autonmic;

Referncies.


 Enllaos externs .
Pgina oficial del Parlament de La Rioja;
Reglament del Parlament de La Rioja;
Histria del Convent de la Merced;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326184" title="Companyia Maragall" nonfiltered="2036" processed="2029" dbindex="127086">
La Companyia Maragall va ser una companyia de teatre en activitat a les dcades dels anys 50  i 60 del segle passat. Va esdevenir companyia titular catalana del teatre Romea, subvencionada per l'Ajuntament de Barcelona. Fou Premio Nacional de Teatro l'any 1953.

Van pertnyer a la Companyia Maragall actors i actrius com: Rafael Anglada, Merc Bruquetas, Josep Castillo i Escalona, Carme Contreras, Teresa Cunill, Montserrat D. Porta, Ramon Duran, Joan Fernndez, Pepita Gelabert, Carles Lloret, Llus Nonell, Llus Torner, Llus Teixidor, Maria Vila, Domnec Vilarrasa... El director d'escena fou Esteve Polls.

Estrenes.
 1956, 8 febrer. Jo ser el seu gendre de Jaume Villanova i Torreblanca.
 1957, 23 gener. Partits pel mig, de Xavier Fbregas. Direccci d'Esteve Polls.
 1957, 27 febrer. Passaport per a l'eternitat de Josep C. Tpias i Santiago Vendrell.
 1957, 17 maig. No s mai tard...si s'arriba d'hora, de Jaume Villanova i Torreblanca.
 1960. La dida de Frederic Soler, en collaboraci de la companyia de Joan Capri;
 1961. La gran aventura de Jaume Salom. Direcci de Francisco Daz. Estrenada al teatre Candilejas de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326185" title="Une TV" nonfiltered="2037" processed="2030" dbindex="127087">


UNE era una xarxa de televisions locals d'Espanya pertanyent al grup Telecinco.

La seva activitat va comenar a desenvolupar-se el 2002 i emetia programes d'entreteniment -alguns de producci prpia-, actualitat i telesries.

La programaci d'UNE es distribua a travs de fins 65 emissores locals de tot Espanya. Qualsevol emissora local podia contractar aquest servei de televisi d'Atlas.

Per a partir de 2004, les emissores locals pertanyents a Vocento (la participaci empresarial de la qual en Telecinco era d'un 13%) que no tenien relaci amb UNE, van comenar la seva activitat conjunta amb la xarxa d'Atlas Telecinco.

El 2005, Vocento va trencar la relaci amb UNE i va crear la seva prpia xarxa de televisions locals, Punto TV. Les emissores locals de Vocento que van ser, en certa manera, obligades a emetre UNE, ara estan de la mateixa manera, obligades a pertnyer a Punto TV, pel que UNE ara noms es distribuir a qualsevol emissora de televisi local no pertanyent a Vocento que contracti amb Atlas Telecinco l'esmentat servei de producci audiovisual.

Finalment, el febrer de 2007, potser a causa de la impulsi dels canals de la TDT, Telecinco decideix cessar l'emissi d'UNE, el senyal del qual es distribua a les emissores locals clients a travs del satllit Hispasat.

 Programaci .

En els seus inicis, la programaci era de dilluns a diumenge de 16.00 a 20.00 h ms endavant, els caps de setmana es va ampliar pels matins de 10.00 a 11.30 h de 16.00 a 18.30 h i per les nits, de 22.00 a 0.30 h

Finalment, la programaci es va retallar de dilluns a diumenge de 16.00 a 19.30 h

Comptava amb sries produdes per Telecinco, com a "Mdico de Familia" o "Periodistas", i programes com "El buscador", "TNT", "Cdigo Rojo" (Successos amb Paco Prez Abelln) "Los caballeros" (Entrevistes a famosos), "Nunca es tarde" (Magazine amb Idioa Bilbao), "Latidos del corazn" (Premsa rosa), dibuixos animats, programes musicals i cinema.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326186" title="Pmpol" nonfiltered="2038" processed="2031" dbindex="127088">

El pmpol, vair, pmpol feixat, pmpol rascs, pmpol ratllat o peix pilot (Naucrates ductor) s un peix teleosti de la famlia dels carngids. 

Morfologia.
 Pot arribar als 60 cm de llargria total.
 Cos cilndric i poc comprimit.
 Dors blau i flancs argentats, solcats per 5-7 amples bandes transversals de color blau fosc o negres i que tamb apareixen a la segona dorsal i a l'anal.
 Ventre de color gris clar.
 Presenta una quilla en el peduncle caudal.
 La lnia lateral t una carena longitudinal a l'eix de la cua.
 El cap s allargat amb un perfil oval.
 La boca s ampla i quasi horitzontal.
 T dues dorsals: la primera t 4-5 radis espinosos lliures i la segona s llarga amb un radi espins i comena a la part ms alta del cos i arriba fins al peduncle caudal.
 Les pectorals sn curtes i similars a les plviques.
 L'anal t dues espines anteriors i s similar a la segona dorsal, per ms petita.
 La caudal s convexa i t la vora blanca.

Reproducci.

La maduresa sexual arriba quan fan 25 cm. La reproducci ocorre durant la tardor i l'hivern. Els ous i les larves sn constituents del plncton. Presenta diversos estadis larvaris.

Alimentaci.
La seua alimentaci s variada: inclou petits peixos planctnics, cirrpedes ectoparsits de peixos i les restes del menjar dels taurons i altres espcies.

Hbitat.

s una espcie pelgica que acompanya els taurons, tortugues i altres peixos pelgics, dels quals s comensal. Aix li proporciona protecci davant dels predadors, i els seus hostes es veuen lliures de parsits.

Distribuci geogrfica.
Apareix a mars clids i temperats. s present a tot el Mediterrani i a l'Atlntic se'l pot trobar des de la Mar Cantbrica (espordicament tamb a les Illes Britniques) fins a Angola.

Costums.
 Els alevins formen bancs davall l'umbella dels grumers, algues que suren o qualsevol altre objecte que els proporcioni ombra.
 Acompanya tota mena de taurons per sent una especial predilecci pel taur de mans llargues (Carcharhinus longimanus).

Pesca.
La seua pesca no est regulada ni t talla mnima legal. Tot i aix, es captura davall objectes a alta mar i a capcers collocats per a la pesca de pelgics on es pot pescar amb volant sense esca.

Observacions.
 Es pensava que conduen els taurons cap a les preses, d'ac ve el nom de peix pilot. ;
 s inofensiu per a l'sser hum.

Referncies.


Enllaos externs.

 FishBase ;
 Enciclopdia Catalana ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;
 UNEP-WCMC Species Database ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326188" title="Guitar Hero (videojoc)" nonfiltered="2039" processed="2032" dbindex="127089">


Guitar Hero s un videojoc musical que va donar origen a la saga Guitar Hero. Llanat l'any 2005, va ser desenvolupat per Harmonix i publicat per RedOctane nicament per la consola PlayStation 2. La principal caracterstica del joc s la inclusi d'un controlador que recrea una guitarra Gibson SG que substitueix el controlador convencional (DualShock 2), tot i que el aquest es pot utilitzar igualment. S'inclouen un total de 30 versions de canons de rock molt populars que van des dels anys 60 fins a l'actualitat i tamb 17 canons de bonificaci de grups independents.

Des del seu llanament va tenir molt xit de crtica i sobretot de pblic ja que rpidament es va convertir en un joc per a festes i locals. Aix es va traduir en la creaci d'una saga que avui dia es continua ampliant amb ms jocs i per a ms plataformes.





 Desenvolupament .

La idea de Guitar Hero est inspirada en el joc d'arcade GuitarFreks de Konami, on el jugador utilitzar una reproducci d'una guitarra per interaccionar amb el joc. Harmonix , que prviament havia fet els videojocs musicals Frequency, Amplitude i Karaoke Revolution es va unir a RedOctane per desenvolupar el nou videojoc.

Desprs del desenvolupament, l'equip necessitava una llista de canons pel joc final. Inicialment es van centrar en canons de rock dur per estaven limitats per les llicncies i sentien l'obligaci d'incloure canons clssiques. Finalment es va contractar l'empresa WaveGroup Sound perqu realitzs les versions de la canons amb llicncia. Per a les canons de bonificaci es va organitzar un concurs per a bandes desconegudes on la can guanyadora s'incloa al joc. Finalment, la llista de canons final es va completar pocs dies abans del llanament del joc.

El joc va sortir a la venda amb el controlador de guitarra Gibson SG al preu inicial de  69.99$. Des de llavors, es van llanar altres cpies de jocs i altres guitarres dels distribudors RedOctane, TAC i Nyko.


 Jugabilitat .



El sistema de joc s semblant a la majoria de videojocs de msica i ritme, on el jugador ha de prmer els botons que indiquen les notes que es van succeint fins a completar la can. La diferncia recau en qu enlloc del controlador convencional de la consola es pot utilitzar una guitarra dissenyada expressament pel joc. Aquesta guitarra est formada per cinc botons de trast al mnec, una barra de "rascar" i una palanca de vibraci, apart d'altres botons de navegaci pels mens del joc. Mentre sona la can, a la pantalla hi apareix el mnec d'una guitarra on es van succeint les notes ha tocar, i el jugador ha de prmer alhora el bot de trast concret segons el color i la barra de "rascar". Si s'utilitza el controlador convencional (DualShock 2), cal utilitzar els botons L2 (verd), L1 (vermell), R1 (groc), L2 (blau), X (taronja), Select (potncia). Algunes canons tamb inclouen algunes tcniques com acords, notes sostingudes, hammer-ons i pull-offs.

El principal mode de joc s el mode carrera, on el jugador a de superar diversos escenaris ficticis, els quals estan formats per una llista de quatre o cinc canons. Quan es completa un escenari, es desbloqueja el segent fins al final. Segons el nivell del concert es rep una qualificaci i una quantitat de diners que permet comprar complements a la botiga (The Store). Es permet seleccionar un personatge que fa de guitarrista, la guitarra i l'escenari sempre i quan s'hagin superat o comprat.

En multijugador, hi ha la possibilitat de jugar en mode duel, on dos jugadors poden competir entre ells tocant la mateixa can alhora. En aquest mode, en la pantalla apareixen dos mnecs de guitarra, un per cada jugador, i guanya el jugador que aconsegueixi ms punts. Tamb s'inclouen un mode partida rpida i tutorials per millor l'experincia.

Disposa de quatre nivells de dificultat (fcil, mig, difcil i expert) per permetre al jugador un aprenentatge correcte i poder millorar les seves habilitats. Els nivells es diferencien en la quantitat de botons de trast a utilitzar i en el nombre de notes que s'han de tocar.


 Banda sonora .


El Guitar Hero ofereix 47 canons, de les quals 30 conformen la llista principal i les 17 restants sn de bonificaci. La llista principal est formada per reedicions de canons populars que van des dels anys 60 fins a l'actualitat. Com que es tracta de versions, quan apareixen per pantalla tenen el crdit "as made famous by" ("famosa per"). Les canons de bonificaci sn gravacions de grups independents seleccionats.


 Recepci .


De bon principi, el joc va rebre ressenyes molt positives, bsicament respecte a la banda sonora i al controlador en forma de guitarra, tamb es va destacar en alguns mitjans la corba gradual d'aprenentage. La crtica principal va recaure en la manca de grups internacionals i en l'absncia de artistes originals.

Rpidament va esdevenir en un xit no esperat per la indstria, ja que es va convertir en el segon ttol ms venut per PlayStation 2 el febrer de 2006 i va aconseguir vendes milionries. Aquest xit va provocar que Harmonix comencs a treballar en successives seqeles i s'amplis la disponibilitat a altres plataformes.

Guitar Hero va guanyar nombrosos premis de diversos mitjans especialitzats entre els que es destacaven el millor joc musical, la millor banda sonora i el millor perifric (Gibson SG).


 Referncies .



 Enllaos externs .

 Lloc oficial Guitar Hero;
 FanClub;
 Com jugar a Guitar Hero - Un article de WikiHow ;












 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326189" title="Govern de La Rioja" nonfiltered="2040" processed="2033" dbindex="127090">
El Govern de La Rioja s  al costat del Parlament i President regionals  una dels tres rgans institucionals de la Comunitat Autnoma de La Rioja (Espanya). Es compon del President de la Comunitat, el Vicepresident o Vicepresidents, si escau, i els Consellers.
 Funcions . 
El Govern de La Rioja exerceix el poder executiu i l'administraci de la Comunitat Autnoma. Les seves funcions es detallen en l'article 24 de l'Estatut d'Autonomia  En particular: 
Exerceix la potestat reglamentria que no pertany al Parlament ;
Interposa recursos davant el Tribunal Constitucional ;
Executa les funcions que es derivin de l'ordenament jurdic estatal i regional ;

 Estructura . 
L'estructura del govern s variable, ja que correspon al president designar el nombre i composici del mateix. L'estructura actual (2006) s:

 Seu . 
La seu del Govern de La Rioja es troba en l'antiga Diputaci Provincial, al centre de Logronyo. 
 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina oficial del Govern de La Rioja;
Estructura del Govern de La Rioja;

 Vegeu tamb .
Parlament de La Rioja;
Presidents de La Rioja;
Estatut d'Autonomia de La Rioja;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326193" title="Don Giovanni (Gazzaniga)" nonfiltered="2041" processed="2034" dbindex="127091">
	
Don Giovanni s una pera en un acte de Giuseppe Gazzaniga, amb llibret de Giovanni Bertati. S'estren al Teatro San Mos de Vencia el 5 de febrer de 1787. A Catalunya s'estren l'octubre de 1787 al teatre de la Santa Creu de Barcelona.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.

	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326194" title="Estatut d'Autonomia de La Rioja" nonfiltered="2042" processed="2035" dbindex="127092">
 
Estatut d'Autonomia de La Rioja (tamb conegut com Estatut de San Milln) s la norma institucional bsica de la regi espanyola de La Rioja, sancionada per llei orgnica de 9 de juny de 1982 i mitjanant la qual es constitux oficialment com a comunitat autnoma. L'estatut va permetre, a l'empara de l'article 147 de la Constituci espanyola  l'anomenada "via lenta", per a les regions "no histriques"  obtenir un cert grau d'autogovern; unes competncies que van ser ampliades en successives reformes aplicades en els anys 1994 i 1999. 
Historia. 
Rgim preautonmic. 
Al contrari que la majoria de les altres comunitats espanyoles  exceptuant Madrid i Cantbria  La Rioja no va formar una "preautonomia" (rgim aprovat per la constituci de 1978), sin que va formar part de la de Castella i Lle. Fins i tot es va arribar a plantejar la seva incorporaci dintre d'altres autonomies, com el Pas Basc, Navarra o Arag. No obstant aix, des de la societat civil, grups com la "Associacin de Amigos de La Rioja", el "Colectivo Riojano" (grup d'estudiants riojans establerts a Madrid) o Carmen, Jess e Iaki (banda folklrica regional), van ajudar a impulsar una identitat prpia per a la regi. Abans de les primeres eleccions democrtiques de 1979 va ser constituda una assemblea de parlamentaris amb l'objectiu de discutir el rgim preautonmic, arribant-se a redactar un projecte de "Decret Llei sobre Rgim Preautonmic per a La Rioja". No obstant aix, la campanya electoral va dur l'inters dels poltics cap a altres temes, deixant en suspens la qesti autonmica.

Projecte d'estatut.

L'ajuntament de Logronyo va iniciar en 1979 els trmits per a la creaci de l'estatut, realitzant una consulta als 174 ajuntaments, dels quals 172 es van mostrar a favor, quedant al marge Quel per reclamar la via de l'article 153 (seguida pel pas Basc i Catalunya) i Entrena per no decantar-se per un model especfic.  Desprs del suport dels municipis, es trasllada la qesti a la diputaci provincial, que es pronuncia amb la seva incorporaci al procs autonmic el 12 de desembre del mateix any. Tant el canvi de nom de la provncia (aprovada per llei del 15 de novembre de 1980), fins a llavors coneguda com a provncia de Logronyo, com la selecci de la seva bandera (usada popularment des de 1978), van ser tasques no trivials i que van generar gran discussi. L'anomenada "assemblea dels 32", formada en 1980 pels 24 diputats provincials i els 8 parlamentaris de la primera legislatura democrtica, van treballar en un projecte d'estatut, que va ser signat finalment el 8 de maig de 1981 al Monestir de San Milln de Yuso (d'aqu el nom popular de "Estatut de San Milln"). El projecte va ser dut a les corts, aprovat pel senat (21 d'abril) i el congrs (25 de maig), i sancionada pel Rei el 9 de juny; des d'aquest dia, el Dia de La Rioja.

Reformes. 
Des de la seva aprovaci en 1982, l'Estatut de San Milln ha estat modificada dues vegades, per les lleis orgniques 3/1994 i 2/1999. El 24 de mar de 1994 s'incorpora a l'estatut la Llei Orgnica 9/1992, per a incorporar les noves transferncies de competncies pactades entre el govern central i el autonmic. La reforma va ser proposada al Parlament de La Rioja el 11 de febrer de 1993, com una proposici de Llei dels grups PSOE i Partit Popular. El 7 de gener de 1999, a iniciativa dels grups socialista, populars i Izquierda Unida, es dugu a terme la reforma de l'Estatut, modificant-se aquesta vegada, no noms les competncies de la regi, sin tamb les disposicions generals, la regulaci, administraci, relacions i hisenda de la mateixa. La proposta va ser presentada el 16 de mar de 1998. Aix mateix, en 2002, es modifica l'apartat 1 de la disposici addicional primera, que canvia el rgim de finanament de la comunitat per la Llei 22/2002 (no orgnica), que com preveu el propi apartat 2, no t consideraci de modificaci de l'Estatut. 
Contingut. 
La Llei Orgnica 3/1982 (i les seves modificacions) han establert un marc regulador base que ha estat posteriorment desenvolupat per diferents lleis aprovades en la Comunitat de La Rioja. 
Definicions.
 
Com altres normatives semblants, l'estatut comena en el seu ttol preliminar aclarint el sentit d'alguns termes relacionats amb la identitat riojana: 
Estableix el territori de la comunitat com el format pels municipis de la Provncia de La Rioja ;
Defineix la bandera i els seus altres smbols ;
Estableix la capital en Logronyo ;
Fita el sentit de la identitat riojana ;
Establix els drets i deures com els reconeguts en la Constituci ;
Competncies. 
 
En el ttol I, enumeren les seves competncies, aix com l'execuci de les mateixes: 
Institucions d'autogovern ;
Regulaci de territoris sub-autonmics ;
Comer interior ;
Turisme territorial ;
Obres pbliques en el propi territori ;
Habitatge ;
Agricultura, cacera i pesca ;
Investigaci i cultura (amb mfasi en la llengua castellana) ;
Esport ;
Serveis socials ;
Sanitat ;
Medi ambient ;
Organitzaci. 
En els ttols II, III i IV, desenvolupa la seva organitzaci poltica, gesti administrativa i jurdica. Defineix els rgans institucionals com el Parlament, el Govern i el seu President. Tamb delimita l'actuaci i competncies del Tribunal Superior de Justcia de La Rioja, aix com les fonts de finanament i regulaci dels seus pressupostos.

 Referncies .


Enllaos externs.

Estatut d'Autonomia de La Rioja;
Sinopsis de l'Estatut de La Rioja;
Especial El Mundo: "La Espaa de las autonomas (La Rioja)";




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326195" title="Dieter Dierks" nonfiltered="2043" processed="2036" dbindex="127093">
Dieter Dierks (nascut a Stommeln, a prop de Colnia) s un productor alemany ms conegut per la collaboraci amb el grup de rock Scorpions.

 Joventut .
Va nixer a Stommeln, Alemanya, fill d'una mare jueva i un pare catlic. Va estar darrera del grup Scorpions, des de 1975 al 1990. Va comenar com a actor, per desprs va esdevenir com a enginyer de so i productor de gravacions.

 Dierks Studios .

s propietari de la famosa Dierks Studios, (estudis de vdeo i so) ubicat a aprop de Colnia, Alemanya. Han sigut molts els artistes i grups que han passat pels seus estudis com pot ser: Accept, Michael Jackson, Tina Turner, Twisted Sister, Scorpions, Timothy Leary, Die Toten Hosen,Rory Gallagher, Tangerine Dream i molts ms.

 Krautrock .

Dieter Dierks va comenar la seva carrera musical amb els grups de: Hush, Ash Ra Tempel, Nektar (part del projecte Cosmic Jokers) i Tangerine Dream, i aviat va esdevenir com una figura del gnere musical "Krautrock".

 Scorpions .

En Dieter va trobar una forta passi pel Heavy Metal, quan ell i la seva ex-dona, Corina Fortmann, van descobrir als encara desconeguts "Scorpions". (SCORPIONS van publicar sense en Dierks dos LPs: Lonesome Crow i Fly to the Rainbow) Al 1975 va produir el seu primer lbum: In Trance, llavors Virgin Killer (1976), Taken by Force (1978), Tokyo Tapes (1978),  Lovedrive (1979), Animal Magnetism (1980), Blackout (1982), Love at First Sting (1984), World Wide Live (1985) i Savage Amusement (1988). Scorpions va esdevenir aleshores el grup ms fams de tots els temps d'Alemanya, tenint un xit mundial i obtenint diversos Or i Platinum dels seus discs ms destacats.

 Altres produccions .

Dieter Dierks tamb va produir un lbum de Twisted Sister i diversos d'Accept i Nino de Angelo. Al 2005, va tornar a la producci de msica quan l'antic mnager de Michael Jackson, Dieter Wiesner, el va convncer en promocionar Nisha Kataria. La producci del seu primer lbum es va finalitzar el novembre del 2005.

 La invenci del DVD-plus .

Al 1990, juntament amb Scorpions es va provar una nova tecnologia, anomenada DVDplus, que va provocar una srie de crtiques al voltant de la semblana de format DVD.

 La seva vida privada .

S'ha casat dues vegades i t quatre fills. El seu fill, Michael Dierks s un actor i la seva filla, Dominique Schilling s escriptora, vivint a Los Angeles. La filla gran, Michaela Dierks s una promotora d'artistes en la msica i la televisi i el fill ms petit, en Julien Freundt, s un Breakdancer. El seu antic cunyat, en Thomas Fortmann, s un compositor sus.

 Treballs realitzats com a productor i enginyer de so .

1969 - Ihre Kinder / Ihre Kinder

1969 - Various Artists / Atlantic Jazz Fusion

1970 - Orange Peel / Orange peel

1970 - Hairy Chapter / Eyes

1971 - Hairy Chapter / Can't get through

1971 - Dull Knife / Electric Indian

1971 - Embryo / Embryo's Rache

1971 - Epsilon / Move On

1971 - Frame / Frame of Mind

1971 - Gila / Free Electric Sound

1971 - Rufus Zuphall / Phallobst

1971 - Tangerine Dream / Alpha Centauri

1971 - Witthueser und Westrupp / Trips und Traeume

1971 - Wallenstein / Blitzkrieg

1972 - Message / The Dawn anew is coming

1972 - Emtidi / Saat

1972 - Ash Ra Tempel / Schwingungen

1972 - Ash Ra Tempel / Seven Up

1972 - Wallenstein / Mother Universe

1972 - Demon Thor / Anno 1972

1972 - Hoelderlin / Hoelderlins Traum

1972 - Jeronimo / Time Ride

1972 - Jerry Berkers / Unterwegs

1972 - Nektar / A Tab in the Ocean

1972 - Nektar / Journey to the Centre of the Eye

1972 - Midnight Circus / Midnight Circus

1972 - Pell Mell / Marburg

1972 - Tangerine Dream / Zeit

1972 - Twenty Sixty Six & Then / Reflections of the Future

1972 - Walpurgis / Queen of Saba

1972 - Wind / Morning

1972 - Witthueser und Westrupp / Bauer Plath

1972 - Electric Sandwich / Electric Sandwich

1973 - Tangerine Dream / Atem

1973 - Wallenstein / Stories, Songs & Symphonies

1973 - Ash Ra Tempel / Join Inn

1973 - Ash Ra Tempel / Starring Rosi

1973 - Embryo / Rocksession

1973 - Floh de Cologne / Geier Symphonie

1973 - Jane / Here we are

1973 - Lily / V.C.U.

1973 - Message / From Books and Dreams

1973 - Nektar / Sounds like this

1973 - Passport / Handmade

1973 - Walter Wegmueller / Tarot

1974 - Birth Control / Live

1974 - Cosmic Jokers / Cosmic Jokers

1974 - Cosmic Jokers / Planeten Sit-In

1974 - Cosmic Jokers / Galactic Supermarket

1974 - Cosmic Jokers / Sci-Fi Party

1974 - Demon Thor / Written in the Sky

1974 - Eric Burdon Band / Sun Secrets

1974 - Sergius Golowin / Lord Krishna von Goloka

1974 - Grobschnitt / Ballermann

1974 - Passport / Looking Thru

1974 - Passport / Cross-Collateral

1974 - Popol Vuh / Seligpreisung

1974 - Santiago / New Guitar

1975 - Omega / Omega

1975 - Tea / The Ship

1975 - Eric Burdon Band / Stop

1975 - Scorpions / In Trance

1976 - Scorpions / Virgin Killer

1976 - Schicke Fuehrs Froehling / Symphonic Pictures

1976 - Jackie Carter / Treat me like a Woman

1976 - Lady / Lady

1976 - Passport / Infinity Machine

1976 - Tea / Tax Exile

1977 - Schicke Fuehrs Froehling / Sunburst

1978 - Nektar / Down the Ears

1978 - Galaxy / Nature's Clear Well

1978 - Schicke Fuehrs Froehling / Ticket to Everywhere

1978 - Scorpions / Taken by Force

1978 - Scorpions / Tokyo Tapes

1979 - Scorpions / Lovedrive

1979 - Scorpions / The Best of the Scorpions

1980 - Scorpions / Animal Magnetism

1981 - Rory Gallagher / Jinx

1982 - Plasmatics / Coup d'Etat

1982 - Revolver / First Shot

1982 - Scorpions / Black Out

1983 - Accept / Balls to the Wall

1984 - Scorpions / Love at First Sting

1984 - Scorpions / Love at First Sting (Clean Version)

1984 - Black N'Blue / Black N'Blue

1984 - Scorpions / Living for Tomorrow/Bad Boys Running Wild

1985 - Accept / Metal Heart

1985 - Scorpions / World Wide Live

1985 - Twisted Sister / Come Out and Play

1988 - Scorpions / Savage Amusement

1989 - Accept / Eat the Heart

1990 - New Legend / New Legend

1996 - Diversos artistes / Bordello of Blood (banda sonora)

1997 - Scorpions / Deadly Sting: The Mercury Years

1997 - Scorpions / Deadly Sting: The Mercury Years (versi polida)

1998 - Diversos artistes / Geffen Vintage 80's Presents: It Rocks

1998 - Klaus Doldinger / Cross Collateral

1998 - Diversos artistes / Heard it on the Radio: FM Hits, Vol.1

1999 - Diversos artistes / Jawbreaker (banda sonora)

2000 - Scorpions / In Trance / Virgin Killer (re-publicaci)

2000 - Michael Schenker / Into the Arena 1972-1995 (Highlights & Overtures)

2001 - Diversos artistes / Heart of Metal, Vol.2

2001 - Scorpions / 20th Century Masters: The Millennium Collection

2001 - Black N'Blue / Ultimate Collection

2002 - Scorpions / Bad for Good: The Very Best of Scorpions

2002 - Tangerine Dream / Alpha Centaury (can extra)

2002 - Diversos artistes / Like, Omigod! The 80's Pop Culture Box (Totally)

2003 - Tangerine Dream / Atem (remasteritzat)

2003 - Scorpions / Ballads (DVD extra)

2004 - Scorpions / Box of Scorpions

2004 - Accept / Metal Hearts (can extra a Frana)

2004 - Nektar / Journey to the Centre (can extra)

2004 - Nektar / Tab in the Ocean (can extra)

2004 - Accept / Eat the Heat (can extra)

2005 - Nisha Kataria / If You Want to Be Mine

 Enllaos externs .
  DVDplus International;
  DVDplus International (Alemanya);
  DVDplus Frana;
  DVDplus Austrlia;
  Dierks Studios;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326196" title="Club athltique Brive Corrze Limousin" nonfiltered="2044" processed="2037" dbindex="127094">



El Club athltique Brive Corrze Limousin, CA Brive, s un club de rugbi a 15 amb seu a la ciutat occitana de Briva la Galharda. Campi de la Copa d'Europa l'any 1997, juga actualment al Top 14.

 Palmars .

 Internacional .

 Copa d'Europa:
 Campi: 1997;
 Finalista: 1998;
 Copa Intercontinental:
 Finalista: 1997 ;

 Nacional .
 Campionat de Frana (Bouclier de Brennus):
 Finalista: 1965, 1972, 1975 i 1996;
 2a divisi:
 Campi: 1957;
  Copa de Frana:
 Finalista: 2000;
 Challenge Yves du Manoir:
 Campi: 1996;
 Finalista: 1963 i 1974 ;
 Bouclier d'automne: ;
 Campi: 1972 i 1973;
 Challenge Bguere:
 Campi: 1973;
 Challenge Jules Cadenat:
 Finalista: 1975;
 
Les finals del CA Brive.
 Campionat de Frana .


 Copa d Europa .


 Jugadors emblemtics .


 Bibliografia .
Brive, un grand parmi les grands du rugby, de Thierry Degoulange, editat el desembre de 1976. Prefaci d'lie Pebeyre, president general del CA Brive i membre del comit director de la Federaci francesa de rugb.
Destins croiss de Franois Duboisset amb la collaborai de Patrick Sbastien.

 Enllaos externs .
 Lloc oficial del club;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326197" title="ONO" nonfiltered="2045" processed="2038" dbindex="127095">



ONO s una empresa de telecomunicacions i entreteniment per banda ampla que opera a Espanya des de 1998. Ofereix de manera integrada serveis de veu convergent, televisi de pagament i accs a Internet a travs de la seva prpia xarxa de banda ampla.

Segons un estudi independent, l'any 2007 ONO s la penltima empresa ISP en relaci amb la satisfacci dels seus usuaris.

La marca ONO es va llanar el 1998. Abans de comenar a operar ONO va participar en una srie de concursos convocats desprs de l'entrada en vigor de la Llei General de Telecomunicacions per Cable. Entre 1996 i 1998 ONO va obtenir les llicncies necessries per deixar serveis de televisi i telecomunicacions per cable a les demarcacions de Comunitat Valenciana, Regi de Mrcia, Cadis, Huelva, Cantbria, Mallorca i Albacete.

A mesura que la companyia va desplegar a les seves regions la seva prpia xarxa d'ltima generaci, els consumidors van comenar a gaudir aix de serveis de televisi, telefonia i Internet. La companyia va guanyar la llicncia de Castella-la Manxa i va adquirir Retecal el 2004.

ONO va adquirir l'empresa de telecomunicacions Auna el novembre de 2005. D'aquesta forma es va consolidar com a companyia lder de comunicaci i entreteniment per banda ampla d'Espanya i va ampliar els seus serveis a les comunitats d'Arag, Andalusia (menys Cadis i Huelva que ja pertanyien a ONO), Canries, Catalunya, La Rioja, Madrid i Navarra.

Es va convertir a l'operador de telecomunicacions per cable ms important d'Espanya oferint serveis combinats de (telfon, internet i televisi).

 Dades de l'empresa .

Segons dades de la seva prpia web, al tancament del primer trimestre de 2008, ONO en t 1.878.000 de clients i ha desplegat una xarxa d'ltima generaci que n'assoleix ms de 6.850.000 de llars en la seva cobertura. En els ltims dotze mesos ONO ha cablat un total de 414.000 nous habitatges, la qual cosa suposa una taxa de creixement interanual del 6,4%. 

Els serveis oferts als usuaris amb connexi per cable a 31 de mar de 2008 es reparteixen de la segent manera:

 Telefonia: 1.616.000;
 Internet: 1.241.000;
 Televisi: 1.011.000;

ONO t desplegada la seva prpia infraestructura de cable per per a aquelles llars a les quals encara no arriba amb la seva xarxa, ofereix serveis de telefonia i Internet a travs d'ULL o ltima milla. La seva xarxa bidireccional mant la mxima qualitat en tots els serveis que es proporcionen al temps: serveis convergents de veu fix-mbil, televisi digital, vdeo sota demanda, Internet d'alta velocitat.

 Estructura de l'accionariat .

Principals accionistes d'ONO:

 Multitel (21%);
 CCMP Capital Advisors (15,2%);
 Providence Equity (15,2%);
 Thomas H.Lee Company (15,2%);
 Quadrangle Group (9,1%);
 Grup Santander (4,5%);
 GE Structure Finance (8,9%);
 Caisse de Depot et Placement du Quebec (6,7%);
 Sodinteleco (4,5%);

 Histria .

ONO va obtenir llicncies de cable per construir la seva prpia xarxa d'ltima generaci en onze demarcacions a Espanya el 1998.

 El maig de 2004 ONO va adquirir Retecal, cablera de Castella i Len. A causa del seu desequilibri equilibri deteriorat patrimonial, Ono va haver d'acudir al rescat de l'operadora i injectar 30 milions d'euros perqu pogus seguir endavant sense problemes contables.;

 L'agost de 2005 es va fer pblic que l'empresa havia assolit un acord amb els accionistes del Grupo Auna per adquirir la seva filial de telecomunicacions per 2.200 milions d'euros. El novembre de 2005 s'acaba la compra de la secci de cable d'Auna i ONO comena la integraci d'ambdues companyies que dna lloc al major operador d'entreteniment i telecomunicacions a Espanya alternatiu a l'exmonopoli, Telefnica.

En l'adquisici d'Auna, es va donar entrada a empreses de capital de risc (JP Morgan Partners, Providence Equity, Thomas H.Lee Company, GE Capital Services Structures Finance Group, Inc., Quadrangle Group).

 A l'Estiu de 2005, ONO arriba a Conca.

 A finals de 2005, ONO va comenar a emetre els nous canals de TDT.

 L'any 2006, ONO va dur a terme un ERE que va afectar a uns 1.000 treballadors.;

 El desembre de 2006 ONO pacta amb Telefnica per poder oferir telefonia mbil mitjanant la llicncia d'OMV.

 ONO va llanar a finals de 2007 'ONO io', un servei convergent mbil amb tots els avantatges del fix ;


 ONO ha anunciat que oferir 100 megues de banda ampla grcies a la tecnologia "docsis 3.02". L'operador de cable ha invertit ja ms de 9.000 milions d'euros a desplegar la seva xarxa. ;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Pgina principal d'ONO;
 Portal de serveis d'ONO;
 Portal de servidors de jocs online d'ONO;
 Pgina no oficial d'informaci d'ONO;
 Pgina de la botiga online d'ONO;
 Publicaci oficial sobre la Qualitat de Servei de la companyia;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326200" title="Localia Televisin" nonfiltered="2046" processed="2039" dbindex="127096">


Localia Televisin (o Localia TV, o simplement Localia), marca pertanyent a Pretesa, s una xarxa de televisions locals repartides per Espanya que va comenar la seva activitat l'any 2000. Les televisions que engloben Localia pertanyen al grup PRISA.

 Histria .

Localia va nixer l'any 2000 a Madrid, quan el grup PRISA va comprar Tele Lleure. Des de llavors s'ha anat ampliant aquest conglomerat de televisions locals fins a comptar, a l'actualitat, amb ms de 90 canals o b comprat per PRISA o b en rgim d'associaci.

Totes aquestes televisions locals emeten amb la mateixa imatge corporativa i difonen continguts en cadena, com sol succeir a la rdio. Els programes emesos solen ser pellcules, telesries. A ms, l'aposta de la cadena es complementa amb continguts locals. A cada ciutat hi ha una srie de continguts especfics: informatius, debats, programes d'esdeveniments i culturals... que es produeixen i emeten des de les estacions ms properes al ciutad. La Llei estableix que les cadenes locals han d'emetre almenys 4 hores diries de producci prpia en horari de mxima audincia.

En aquests moments Localia s immersa en el procs de concessions de llicncies de Televisi Digital Terrestre (TDT). El govern central va imposar com data lmit per resoldre aquests concursos finals de l'any 2005, encara aix, encara no han estat adjudicats tots. En total, dotaran a Espanya de 1.000 emissores ms, repartides en 281 demarcacions.

Dels concursos resolts fins al moment, Localia ha obtingut llicncies autonmiques a Andalusia, Astries, Balears, Extremadura i Navarra, aix com xarxes locals a Arag, Catalunya, Galcia i la Comunitat Valenciana.

El 13 de novembre de 2008, el consell d'administraci de Pretesa va anunciar que el proper 31 de desembre es clausuraran les emissions dels seus canals de televisi. L'empresa considera que el seu negoci audiovisual no s viable per els dificultats i incoherncies que presenta el marc regulatori actual, la saturaci de llicncies de TDT i el desordenat desenvolupament del sector.

 Telenovelles .

Localia ha estat una de les majors potenciadores del gnere dramtic, el qual li ha donat molts bons resultats. La primera telenovella que es va emetre va ser "La dama de rosa" a finals de 1999 i comenaments del 2000, quan Localia va comenar les seves emissions.

Destaquen les telenovelles: Mujer secreta", "Carita pintada", "La intrusa", "Cuando seas mia", "Pobre diabla", "Luz Maria", "Corazn salvaje", "Maria Emilia querida", "Soledad", "Abrzame muy fuerte", "El seoro de Larrea", "Luisa Fernanda", "Luna la heredera", "La ex", "Amores cruzados" i "Amor a palos" entre d'altres.

 En l'horari de les 14:30 s'han ems: El baile de la vida", "Rosalinda", "Esmeralda" i actualment, "Isabella mujer enamorada. Totes han aconseguiy gran xit d'audicia.

 En l'horari de tarda, en el passat, s'han ems diverses telenovelles infantils amb xit com a: Carita de angel", "Maria Beln", "Vivan los nios!","Rebelde", "Amy la nia de la mochila azul", "Cmplices al rescate" i "Sueos y caramelos entre d'altres, gaireb totes repetides, Rebelde ha estat la ms vista.

 En l'actualitat s'han canviat les telenovelles infantils per les juvenils argentines i mexicanes destacan: Rebelde", "El refugio", "Lola ... Erase una vez", "Alma pirata", "Chiquititas" i "Rebelde way. La majoria sn produccions de Cris Morena.

 En l'actualitat, s'emeten les segents telenovelles: La ex", "Mundo de fieras", "El baile de la vida" (redifusin), "Isabella mujer enamorada", "Rebelde", "Alma pirata", "Pasin de gavilanes" i "Lola ... Erase una vez".

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Web Oficial de Localia TV;
 Informaci de Localia a PRISA;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326204" title="Hornillos de Cameros" nonfiltered="2047" processed="2040" dbindex="127097">

Hornillos de Cameros s un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya). 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326209" title="Jaln de Cameros" nonfiltered="2048" processed="2041" dbindex="127098">

Jaln de Cameros s un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya). 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326212" title="Popular Televisin" nonfiltered="2049" processed="2042" dbindex="127099">


Popular TV, cadena de televisi de difusi en obert a Espanya. En algunes ciutats emet a travs d'una xarxa d'emissores locals prpia. La seva programaci de contingut generalista, es caracteritza de programes religiosos especialment en dates assenyalades del calendari catlic com a Setmana Santa, a ms de pellcules, sries, programaci infantil o transmissions en directe d'alguns programes radiofnics com El Tirachinas.

L'any 2006, va ser la televisi local que ms va incrementar la seva audincia a Espanya segons TNSofres. Malgrat aquest augment, la mateixa font certifica que el 2007 va rebre un 3,3% sobre el total de les locals.

 Televisi Digital .

No t cap emissi de televisi d'mbit nacional. A nivell autonmic o local, t concessions de canals regionals a Navarra, Galcia, Astries, Comunitat de Madrid, Regi de Mrcia, La Rioja i Comunitat Valenciana aix com diversos canals locals.

En algunes zones, emet amb identitats diferents en funci de les agrupacions locals establertes:

 TMT (Madrid);
 Rioja 4 (La Rioja);
 CDT (Toledo);
 Via Norba (Cceres);
 Emerita TV (Mrida);

L'emissi es podia rebre en analgic i tamb a travs de la plataforma via satllit Digital+, sempre i quan la parablica estigus orientada al satllit Hispasat (30 Oest), l'antiga orientaci utilitzada per Via Digital. Ara poder rebre-la qualsevol abonat a Digital+, independentment del satllit utilitzat, i integrada al dial ordinari de la plataforma. Tamb a travs del satllit Astra, gratutament.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;
 Lloc web oficial de Popular TV a Navarra;
 Canal de Popular TV a YouTube.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326214" title="Laguna de Cameros" nonfiltered="2050" processed="2043" dbindex="127100">


Laguna de Cameros s un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya). 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326215" title="Muro en Cameros" nonfiltered="2051" processed="2044" dbindex="127101">

Muro en Cameros s un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya). 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326220" title="Rabanera" nonfiltered="2052" processed="2045" dbindex="127105">

Rabanera s un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya). 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326228" title="Soto en Cameros" nonfiltered="2053" processed="2046" dbindex="127113">

Soto en Cameros s un municipi situat a la comarca de Camero Viejo, de La Rioja (Espanya). 

 Enllaos externs .
Ajuntament. ;
Soto en Cameros. Pgina personal sobre Soto en Cameros;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326229" title="Mateu Jaume i Garau" nonfiltered="2054" processed="2047" dbindex="127114">
Mateu Jaume i Garau (Llucmajor, 1813   19 de febrer del 1886) va ser sacerdot, bisbe de Menorca i de Mallorca.

Al 1826 estudiava a la Universidad Luliana de Mallorca. Fou canonge de Palma. Va ser creat bisbe de Menorca a l'any 1858, i al 8 de desembre del mateix any inaugur el Seminari Dioces, que havia comenat el seu antecessor Toms de Roda . En la dicesi menorquina el succe el bisbe Mercader quan, a l'any 1875, Jaime va ser destinat a la seu de Mallorca.

El nou bisbe exerc el crrec una dotzena d'anys (1875-1886), i el seu mandat estigu marcat per diverses actuacions de futur. Aix, en l'any 1878 comen una collecci de peces artstiques, provinents d'esglsies i monestirs mallorquins, que seria l'embri del Museu Dioces de Mallorca que crearia el bisbe Campins al 1906  i, dos anys ms tard, patrocin la creaci de la Societat Arqueolgica Lulliana que fund el 1880 Bartomeu Ferr; tamb fou actor en el salvament de tres pintures de Pere Nisart procedents de l'esglsia de Sant Antoni de Pdua de Ciutat (derruda a comenaments del segle XX), que es passaren a conservar a la "Societat Arqueolgica Lulliana" .
Finalment, Mateu presid, en nom del sant Pare, la coronaci solemne de la imatge de la Mare de Du de Lluc, el 10 d'agost del 1884 . 

En el camp social, va donar suport a la fundaci dels "Cercle d'Obrers Catlics" de Ciutat i de Manacor, i a la fundaci de l'"Associaci de Sant Josep" .

Mor entre el 10 i el 25 de febrer del 1886.

El seu germ Antoni va ser president de la Societat Arqueolgica Lulliana.

 Obres .
 Discurso panegrico que con ocasin de celebrarse en la iglesia de religiosas capuchinas de la ciudad de Palma la solemne canonizacin de Santa Vernica Juliani pronunci en la citada iglesia da 11 de 1840 don Mateo Jaume Pro. Palma: Imp. Nacional de Juan Guasp Pascual, 1840;
 Carta pastoral que ... Mateo Jaume y Garau, Obispo de Menorca dirige a sus diocesanos con motivo de la situacin actual de los estados pontificios y de la declaracin de guerra al Imperio de Marruecos Mahn: Tip. Juan Fbregues y Pascual, 1859;
 Carta pastoral que ... Mateo Jaume y Garau Obispo de Menorca dirige  sus diocesanos con motivo de la encclica expedida por Nuestro Santsimo Padre el Papa Pio IX  8 de diciembre de 1864 Mahn: Tip. Juan Fbregues y Pascual, 1865;
 pastoral: "de la restauracin del templo construdo por la colonia griega establecida en Mahn durante la dominaci inglesa" Mahn: Tip. de Fbregues hermanos, 1866;
 Carta pastoral que ... Mateo Jaume y Garau Obispo de Menorca dirige  sus diocesanos con motivo de la alocucin pronunciada por Nuestro Santsimo Padre el Papa Pio IX en el Consistorio de 29 de octubre de 1866 Mahn: Tip. de Fbregues hermanos, 1867;
 Instruccin pastoral del ... Obispo de Menorca sobre la reduccin de dias festivos otorgada por su Santidad al Reino de Espaa con decreto de 2 de mayo de 1867 Mahn: Tip. de Fbregues hermanos, 1867;
 Carta pastoral del ... obispo de Menorca, al Clero y fieles de su Dicesis, publicando la Idulgencia Plenaria en forma de Jubileo que con motivo de la celebracin del Concilio General ha concedido el Soberano Pontifice Mahn: Imp. M. Parpal, 1869;
 Carta pastoral en que ... Mateo Jaume y Garau Obispo de Menorca se despide de sus diocesanos con ocasin de su viage  Roma para asistir al Concilio Ecumnico Mahn: Imp. M. Parpal, 1869;
 pastoral Mahn: Imp. M. Parpal, 1871;
 Carta Pastoral que ... Mateo Jaume y Garau, Obispo de Menorca, dirige a sus diocesanos anunciando el jubileo concedido  todos los fieles del orbe catlico por nuestro Santisimo Padre el Papa Pio IX Ciudadela: Tip. S. Fbregues, 1875;
 Carta pastoral que ... Mateo Jaume y Garau Obispo de Menorca dirige en despedida  sus diocesanos con motivo de su traslacin  la silla y Obispado de Mallorca Ciudadela: Tip. S. Fbregues, 1875;
 Carta pastoral Palma: Imp. de Villalonga, 1883;

 Enllaos .
 Plana del bisbat de Menorca ;
 Necrolgica ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326232" title="San Romn de Cameros" nonfiltered="2055" processed="2048" dbindex="127115">

San Romn de Cameros s un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya). Limita al nord amb Terroba, al sud amb Jaln de Cameros, a l'oest amb Torrecilla en Cameros, Torre en Cameros i Muro en Cameros. 

Histria. 
La primera notcia de la poblaci s un document mitjanant el qual Ennec I Lpez, primer senyor de Biscaia, (-1077), va comprar en 1076 unes cases en San Romn de Cameros. Va donar com pagament "8 vaques parides i destetades i 20 sous de plata". El seu cunyat Ximeno Fortunin, tercer senyor dels Cameros i governador de Meltria, va signar com testimoni. (Ubieto Arteta, p. 409).

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326237" title="Terroba" nonfiltered="2056" processed="2049" dbindex="127116">

Terroba s un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya). 

Histria. 
s possible que el nom de Terroba provingui de terra alba, a causa de l'existncia d'antigues pedreres de pedra calcria. El document ms antic en el qual es nomena a Terroba, pertany a un trasllat de les Ordenances celebrades en 1579 i 1581 entre el lloc de Terroba i la vila de Luezas, sobre l'aprofitament de pastures. Va ser un llogaret independent del municipi de Calahorra alhora que pertanyia a la provncia de Sria. El 30 de novembre de 1833 va passar a formar part de la provncia de Logronyo una vegada convertida en vila. La casa tpica de Terroba s la construda amb adobe o pedra, de dues o tres altures. 




ttol de l'enlla








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326238" title="Muralles del Caire" nonfiltered="2057" processed="2050" dbindex="127117">
Les importants restes de les muralles del Caire envolten aquesta ciutat i es troben en diversos sectors de la mateixa. Formen part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Els diferents trams i elements han estat inclosos en el catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. 

Babilnia del Caire.
Situat al lloc conegut con el Caire Vell, al sud de l'actual centre histric i on els rabs van fundar la seva primera ciutat desprs de la conquesta: al-Fustat, el 642. En aquest lloc encara hi ha importants restes d'una fortalesa d'origen rom, concretament de l'poca de Traj. Es va utilitzar en poca bizantina fins la conquesta islmica i va formar part de les defenses d'al-Fustat. Aquesta ciutat era tancada per una muralla de tova a llevant, nord i sud; a ponent limitava amb el Nil.
 
Muralla fatimita.
Els fatimites van fundar una nova ciutat ms al nord: al-Qahira. Gawhar, el militar que va fer realitat la conquesta sota les ordres d'al-Muizz fou el seu fundador. Tradicionalment hom considera que fou el mateix Gawhar qui va marcar sobre el terreny el permetre de la ciutat, on en poc temps s'hi va aixecar un recinte de muralla de tova, s a dir amb peces de fang assecades al sol. Aquella muralla, del 969, era de planta sensiblement rectangular, aproximadament orientada al nord i amb una superfcie tancada de 136 ha. Era de construcci fora dbil, un viatger de l'poca va dir que en 1050 ja havia desaparegut.

Entre 1087 i 1092 el visir Badr al-Gamali es va encarregar de refer les muralles, ampliant sensiblement el seu permetre. D'aquesta construcci es conserven alguns llenos, especialment entre les portes de Bab al-Futuh i Bab al-Nasr, a tocar de la mesquita d'al-Hakim. La primera porta (1087) es troba entre dues torres de planta circular a la seva part exterior, Bab al-Nasr (porta de la Victria) es troba entre torres de planta quadrada. s de la mateixa poca.

Al costat sud del recinte es troba Bab Zuwayla, similar a Bab al-Futuh per les seves torres circulars. En aquest cas aquestes defenses serveixen de base de dos minarets de la mesquita d'al-Muayyad (1420).
 
Muralla aibida.
Salad, el fundador de la dinastia aibida, va fer importants obres de defensa a la Ciutadella i la va unir amb una muralla a la ciutat fatimita d'al-Qahira. Des de la mateixa Ciutadella va iniciar la construcci d'un llarg llen de muralla que havia d'arribar fins la primitiva ciutat d'al-Fustat, encara  en apogeu malgrat que la cort ja no hi era des de molt abans. Possiblement aquesta muralla no es va acabar mai. Es conserven restes importants de les construccions d'aquesta poca.   

Enllaos externs.
 Muralles del Caire

Bibliografia.
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326241" title="Antoni Jaume i Garau" nonfiltered="2058" processed="2051" dbindex="127118">
Antoni Jaume i Garau (Llucmajor cap a 1820   Palma de Mallorca, 1885)

A l'any 1844 va ser elegit rector del Collegi de Nostra Senyora de la Sapincia de la seva ciutat natal, crrec que abandon a l'any segent per traslladar-se a Montpeller a doctorar-s'hi en medicina. Obtingut el ttol el 1850, s'establ a Palma de Mallorca on, a ms d'exercir la professi mdica, va ser regidor de l'ajuntament (1858-1862, 1867, 1875-1877), vocal d'Instrucci Pblica de les Illes (1864), metge substitut (1854-1864) i metge cirurgi de la Inclusa (1864), vocal de la Junta de Beneficincia i Sanitat i responsable de diverses institucions (com l'Hospital de Colrics de Sa Lonja) en l'poca de l'epidmia de clera  del 1865. A l'any 1874 va ser elegit membre de la Reial Acadmia de Medicina i Cirurgia de Palma. Mor el 1885, quan era president de la Societat Arqueolgica Lulliana.

El seu germ, Mateu Jaume i Garau, va ser bisbe de Menorca i de Mallorca.

 Obres .
 Quelques considrations sur les rtrcissements du canal de l'urthre doctoral Montpeller: Imprimerie de Ricard Frres, 1850;
 Henri Hermite; Antoni Jaume, trad. 	Los pozos artesianos en Mallorca, rectificacin  la obra de Mr. Alfonso Richard titulada "Los pozos artesianos en Espaa" en la parte referente  Mallorca Palma: Tip. Pedro Jos Gelabert, 1879;

 Enllaos .
 Notcia necrolgica ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326243" title="David McKee" nonfiltered="2059" processed="2052" dbindex="127119">
David McKee (Devon, Regne Unit, 1934) s un escriptor i un illustrador britnic, conegut especialment per ser el creador de la srie d'Elmer, l'elefant de colors, inspirat en l'obra de Paul Klee. Tamb ha treballat com a animador en la companyia King Rollo Films, en ocasions amb personatges de la seva creaci.

 Alguns llibres .

 Dos monstres ;
 Elmer (i tota la collecci);
 Ara no, Bernat;
 Negres i blancs;
 La trista histria de la Vernica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326244" title="Torre en Cameros" nonfiltered="2060" processed="2053" dbindex="127120">


Torre en Cameros s un municipi situat en la comarca del Camero Viejo, de La Rioja (Espanya). 
Historia. 
La primera aparici de la localitat en documents histrics data de 1366. Aquest any, Enric II de Castella va lliurar al cavaller Juan Martnez de Arellano diversos pobles, entre els quals es trobava Torre, com agrament al suport ofert en l'enfrontament contra Pere I el Cruel. Aquests municipis van constituir posteriorment el Senyoriu de Cameros. Va pertnyer a les provncies de Burgos i Sria fins a la creaci en 1833 de la provncia de Logronyo. 
 Economia .
Fins a 2006 el municipi rioj no contava amb energia elctrica. Aquest problema ara est solucionat desprs de la construcci d'una estesa, que el govern regional va retardar 4 anys. Actualment l'economia de Torre se sustenta en la ramaderia intensiva. Dintre del Camero Viejo, s dels pocs pobles que conten amb una superfcie forestal respectable. Dos boscos envolten a Torre: per la zona de Muro en Cameros (el ms extens, de fajos i roures), i de San Romn. El primer d'ells s travessat per l'estreta carretera d'accs; mentre que el segon s penetrat per un antic cam comercial cap a San Romn.

Enllaos externs.
Vista de Torre en Cameros a Google Maps;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326245" title="Torrent de la Vila" nonfiltered="2061" processed="2054" dbindex="127121">

El torrent de la Vila s un afluent per la dreta de la Ribera Salada de 10,7 km de llargada. 
Neix a 1.170 m d'altitud a 350 m al sud de Coll Pregon, al terme municipal d'Odn, per b que noms al cap de 200 metres ja  entra al terme municipal de Lladurs per on transcorren els 7 km segents. En el quilometre segent fa de frontera entre els termes municipals de Lladurs (riba esquerra) i Castellar de la Ribera (riba dreta), terme municipal on fa els seus darrers 2,8 km. de recorregut.

Durant els primers 500 m del seu recorregut pren la direcci NW-SE per al passar pel costat de la masia de Carrissols (a uns 400 m cap a l'est, a l'altre costat de la carretera, va agafant paulatinament la direcci N-S i quan passa a l'alada de la Casanova de Senterill (a menys de 700 m cap a l'est) ja ha assolit plenament aquesta direcci en la qual continuar fins que arribi a l'alada de l'Hostal del Roquer (a 225 m cap a l'est). Fins aqu tamb se li dona el nom de rasa del Pont de l'Hostal. Aqu comena a agafar la direcci NE-SW i passa per la vora d'Angrill (400 m cap a l'est). Des del seu inici fins a aquest lloc el seu curs ha estat fora parallel a la carretera del Mol de Querol a Cambrils d'Odn per a partir d'aqu s'aniran separant ja que el torrent continua avanant en direcci NE-SW que mantindr fins el seu aiguabarreig amb la Ribera Salada a 495 m d'altitud, a l'altre costat de la gravera que hi ha on es deixa la carretera de Solsona a Bassella per agafar el cam que puja a Ceur.

Pel que fa als afluents que li aboquen les seves aiges, nicament cal esmentar la rasa de la Guineu, que ho fa per l'esquerra.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
Al seu pas per vora l'Hostal del Roquer: ;
Confluncia amb la rasa de la Guineu: ;
Confluncia amb la Ribera Salada: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou el curs d'aquest torrent;

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326246" title="Comarca d'Alfaro" nonfiltered="2062" processed="2055" dbindex="127122">

La Comarca de Alfaro s una comarca de La Rioja, (Espanya), situada  la regi Rioja Baixa, a la zona de Valle.

 Nm de municipis: 3;
 Superfcie: 253,17 ;
 Poblaci (2007): 15.845 habitants;
 Densitat: 6259 hab/;
 Latitud mitjana: 42 12' 47" nord;
 Longitud mitjana: 1 49' 12" oest;
 Altitud mitjana: 310 msnm;

 Municipis de la comarca .

Aldeanueva de Ebro;
Alfaro;
Rincn de Soto.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326249" title="Nicolas Jean de Dieu Soult" nonfiltered="2063" processed="2056" dbindex="127123">
Nicolas Jean-de-Dieu Soult, 1er Duc de Dalmcia (29 de mar de 1769 - 26 de novembre de 1851), conegut amb el sobrenom de la m de ferro, fou un general i home d estat francs, nomenat Mariscal del Imperi el 1804.  Es un dels sis oficials que, al llarg de l historia francesa, han rebut la distinci de Mariscal General de Frana. Fou Primer Ministre de Frana en tres ocasions.


Biografia.
Soult neix a Saint-Arnans-la-Bastide (actualment Saint-Amans-Soult prop de Castres a la regi de Tarn), Fill del notari de la ciutat Jean Soult (1726 - 1779) i la seva dona Brigitte de Grenier.
 
Es cas amb Jeanne Louise Elisabeth Berg, que mor al Chteau de Soult-Berg el 22 de mar de 1852.

Inicis militars.
La prematura mort del seu pare oblig a Soult a cercar fortuna pel seu compte i feu que s allists a l infanteria francesa l any 1785, la seva educaci li permetr d ascendir fins al grau de sergent desprs de 6 anys de servei, i el Juliol de 1791 es nomenat instructor del primer batall de voluntaris de Bas-Rhin.L any 1794 es ajudant-general (amb el rang de cap de brigada). Desprs de la batalla de Fleurus (1794),en la qual destac,fou ascendit a general de brigada. 

Els segents cinc anys els pass destinat a Alemanya sota les ordres de Jourdan, Moreau, Klber i Lefebvre.

L any 1799 es ascendit a  general de divisi i destinat a sussa. En aquest perode comena a llaurar-se la seva reputaci i fama militar, es distingeix particularment al llarg de la campanya sussa duta a cap pel general Massna, i especficament a la segona batalla de Zurich. Acompany a  Massna a Genoa, on actu com el seu principal lloctinent durant el setge de la ciutat. El 13 d abril de 1800 es ferit i fet presoner a Monte Cretto.

Mariscal del Imperi.

La victria a Marengo li retorn la llibertat, i Soult rep el comandament de la part sud del regne de Npols, l any 1802 fou triat com un dels quatre generals que comandaren la gurdia consular.

Soult sap guanyar-se la confiana de Napole, qui pensa, inicialment, que fou un dels generals que serviren amb Moreau i que, com a norma, no agradaven al emperador.
L agost de 1803 es nomenat comandant en cap en la campanya de Boulogne, i el mar de 1804 es ascendit a Mariscal de Imperi. Comand un cos en la batalla d Ulm, i a la Austerlitz dirig l atac decisiu sobre el centre aliat.

Soult particip en la major part de batalles ms renombrades de la Grande Arme, incloent la Batalla de Jena el 1806. Per altra banda, perd en la batalla de Friedland.

Un cop signada la pau pel Tractat de Tilsit, torna a Frana on, l any 1808, es nomenat duc de Dalmcia. Rebre aquest ttol el disgust molt, degut a que Soult considerava que havia de ser nomenat duc d Austerlitz, ttol que Napole es reserva per a ell.

Guerra del Francs .

Soult rep el comandament del II cos del exrcit amb el que Napole pretn conquerir Espanya. Desprs de guanyar la Batalla de Gamonal rep ordres del emperador de perseguir l exrcit angls del general Moore. A la Batalla de Corunya, on mor el general angls, Soult es derrotat i els anglesos escapen per mar. 

L any 1809, envaeix Portugal i pren Porto, per es allat per l estratgia de contenci emprada pel general Silveira. Ms preocupat per mirar d aconseguir el tron de Portugal no aten els consells dels seus oficials. Trobant-se allat es derrotat en la segona batalla d Oporto per Arthur Wellesley, iniciant una retirada, desastrosa, per les muntanyes perseguit per Beresford i Silveira.

Desprs de la Batalla de Talavera (1809) fou nomenat cap de les tropes franceses a Espanya. EL 19 de novembre de 1809 obt una gran victria a laBatalla d Ocaa.

El 1810 envaeix Andalusia. Tot i que redueix rpidament la resistncia no rendeix Cadis, ja que deixa la ciutat de banda per assetjar Sevilla. Soult digu: "Doneu-me Sevilla i respondr per Cdiz." Aquest fet fa que el setge de Cdiz no prospers. L any 1811 es dirigeix cap a Extremadura i pren Badajoz. Quan l exrcit Anglo-Portugus posa setge a la ciutat, Soult acut en ajuda i lliura la batalla d Albuera el 16 de maig. Guany la batalla, que passa a ser una de les mes sagnats de la guerra. 

L any 1812, Desprs de la victria de les tropes comandades pel Duc de Wellington a la Batalla de Salamanca, Soult ha de retirar-se d Andalusia. En el Setge de Burgos, Soult aconsegueix fer retirar les tropes enemigues fins a Salamanca. On, Soult falla en atacar a Wellington tot i la superioritat numrica (d entre 80.000 a 65.000) i l exrcit angls es replega cap a Portugal..
Poc desprs es retirat d Espanya,a petici de Josep I, amb el qual no tenia bona relaci. 

Guerra de la Sisena Coalici .
El mar de 1813 assumeix el comandament del IV cos de la Grande Arme i dirigeix el centre a la Batalla de Ltzen i a la Batalla de Bautzen. Es enviat, amb poders illimitats, al sud de Frana per tal d intentar reparar el mal sofert en la gran derrota de la Batalla de Vitria. En aquesta campanya Soult demostra el seu talent com a general, malgrat que fou venut repetidament per les tropes comandades per Wellington. Les seves ultimes ofensives a Espanya son rebutjades per Wellington en la batalla de Sorauren i pel general Manuel Alberto Freire Andrade Armijo a la Batalla de San Marcial. L exrcit de Soult es perseguit pls aliats dins de frana on lliura les batalles de Nivelle, Nive i Orthez, abans de batre s amb Wellington en una sangranta batalla final a Tolosa (1814).

Carrera Politica.

La carrera politica de Soult dista molt de la seva carrer militar, s ha arribat a dir que Soult noms tenia caracter davant de l enemic. Desprs de la primera abdicaci de Napole, el 1814, es declara monrquic, rep l ordre de St.Lluis i actua coma ministre de guerra entre el 3 de desembre de 1814 a l 11 de mar de 1815.

Quan Napole retorna d Elba, Soult es declara Bonapartista, es nomenat par de Frana i actua com a General en cap del emperador a la batalla de Waterloo.

Durant la Segona Restauraci (1815) fou exilat, per no per massa temps, el 1819 es reclamat i el 1820 el tornen a nomenar Marical de frana. Aquesta vegada Soult es mostra com un fervent monarquic i es nomenat par de Frana el 1827. Despres de la Revoluci de Juliol de 1830 dona suport a Lluis-Felip, El qual en agrament al seu suport el nomen Mariscal General (fins al moment Lluis-Felip noms tingu el suport de Turenne, Claude Louis Hector de Villars i Maurice de Saxe).

Serveix com a ministre de guerra entre 1830 i 1834, com a Primer Ministre del 1832 al 1834, Coma a Ambaixador extraordinari a Londres Durant la coronaci de la reina Victoria el 1838   on el duc de Wellington l agaf pel bra i exclam   A la fi et tinc!  -, Fou tornat a nomenar Primer Ministre del 1839 al 1840 i un tercer cop del 1840 al 1847, Fou nomenat altre cop ministre de Guerra del 1840 al 1844.

El 1848, quan Lluis-Felip es destronat, Soult es declara Republic. 

SOult mor en el seu castell de  Soultberg.

Escrits.
Soult public unes memories justificant el seu suport a Napole durant els Cent Dies. Les seves notes i diaris foren recollits perl seu fill Napoleon Hector (1801-1857), qui public la primera part (Mmoires du marchal-gnral Soult) el 1854.
El llibre Mmoires sur les operations des Franais en Galicie suposadament es escrit a partir de les notes del Mariscal.

Commentari.
Soult excelleix com a estrateg militar. Un exemple es la conducci de l expulsi del exrcit de Wellington de Portugal desprs de Talavera. Malgrat que perdr repetides batalles davant Wellington entre 1813 i 1814, Organitz una defensa astuta i clara contra un dels grans genis militars de l historia. 

Els exrcits comandats per Soult estaben, normalment, em bon estat abans d entrar en batalla. Desprs de Vitoria, reorganitz les desmoralitzades tropes de josep Bonaparte en un exrcit formidable en un temps record. 

Tacticament, Soult planejava correctament les batallles, per solia delegar massa en els seus subordinats. Un esxemple el trobem a la batalla d  Albuera, On obr, d una manera brillant el flanc de les tropes de Beresford. Pero quan es trob davant de l inesperada oposici de les tropes espanyoles Soult permet als seus generals adoptar una maldestre formaci d atac, ferror que fou decissiu per a perdre la batalla. Un altre exemple es pot apreciar a la batalla de Nive. Soult anticip el dilema estrategic de Wellingtoni prengu avantage llanant atacs sorpresa als flancs dels aliats. Per l execuci de la tctica fou pobre i el General Britanic anul l avantage.
Soult permet que les seves ambicions personals el distraguessin del seu deure militar. L avaricia i l ambici el feren perdre una oportunitat d or de capturar Cadis. Netre ocupava el nord de Portugal, les seves intrigues li valeren el mal nom de "rei Nicolas." Ms tart , es coloc al mateix com a virtual virrei d  Andalusia, gastant 1.5 milions de francs en obres d art. un  historiador l anomena  "saquejadord ordre mundial."

Referencies.
 Glover, Michael. The Peninsular War 1807-1814. London: Penguin, 2001. ISBN 0-141-39041-7.
 Chandler, David (ed.). Griffith, Paddy. Napoleon's Marshals, "Soult: King Nicolas." New York: Macmillan, 1987. ISBN 0-02-905930-5.

Notes.


 That article, in turn, references:
A. Salle, Vie politique du marchal Soult (Paris, 1834);
A. de Grozelier, Le Marchal Soult (Castres, 1851);
A. Combes, Histoire anecdotique du marchal Soult (Castres, 1869).

 Enllaos externs .
 La sangrenta batalla de Heilsberg, 1807. Napole i Soult contra Bennigsen.;

Bibliografia.
Bukhari, Emir: Napoleon's Marshals. Osprey Publishing, 1979, ISBN 0850453054.
Chandler, David: Napoleon's Marshals. Macmillan Pub Co, 1987, ISBN 0029059305.
Connelly, Owen: Blundering to Glory: Napoleon's Military Campaigns. SR Books, 1999, ISBN 0842027807.
Elting, John R.: Swords Around a Throne: Napoleon's Grande Armee. Weidenfeld & Nicholson, 1997, ISBN 0029095018.
Gotteri, Nicole: Soult: Marchal d Empire et homme d Etat. Besanon: La Manufacture, 1991. ISBN 978-2737702853.
Hayman, Peter: Soult: Napoleon's Maligned Marshall. Sterling Pub, 1990, ISBN 0853689318.
Haythornthwaite, Philip: Napoleon's Commanders (2): c.1809-15. Osprey Publishing, 2002, ISBN 1841763454.
Humble, Richard: Napoleon's Peninsular marshals: A reassessment. Taplinger Pub., 1975, 0800854659.
Linck, Tony: Napoleon's Generals. Combined Publishing, 1994, ISBN 0962665584.
Macdonell, A. G.: Napoleon and His Marshals. Prion, 1997, ISBN 1853752223.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326251" title="Aldeanueva de Ebro" nonfiltered="2064" processed="2057" dbindex="127124">


Aldeanueva de Ebro s un municipi situat en la comarca d'Alfaro, de La Rioja (Espanya). situat a 10 quilmetres de Calahorra i a 59 de Logronyo. T 2.574 habitants, 39 km de superfcie. 
 Histria .
El seu origen es remunta al segle XI, quan va ser fundada per pastors camerans i de Calahorra, desprs de la reconquesta d'aquesta pel rei Garcia IV Sanxes III de Navarra, el de Njera, en 1045, va ser llogaret de Calahorra fins a independitzar-se en 1664, regnant Felip IV, mitjanant el pagament d'una considerable suma prestada pels frares de Fitero, monestir amb el qual va mantenir vincles. Desprs de molts plets, el que llavors s'anomenava Arnedo de Ebro pass a les mans de Manuel iguez de Arnedo. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326252" title="Rincn de Soto" nonfiltered="2065" processed="2058" dbindex="127125">


Rincn de Soto s un municipi situat en la comarca d'Alfaro, de La Rioja (Espanya). 

 Personatges illustres .
 Juan Antonio Llorente, erudit del segle XVIII;
 Fernando Llorente Torres, jugador de futbol de l'Athletic Club de Bilbao;

Enllaos externs.
Ajuntament de Rincn de Soto;
Web de La Ratonera, amb contingut sobre Rincn de Soto;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326260" title="Carmen, Jess e Iaki" nonfiltered="2066" processed="2059" dbindex="127126">
Carmen, Jess e Iaki va ser un grup de msica folk i can social de La Rioja, Espanya, durant l'poca de la transici, autors de la can La Rioja existe, autntica icona del sentiment autonmic d'aquesta comunitat. 
 Histria . 
El 1970 Carmen Medrano i Jess Vicente Aguirre van comenar a cantar sota el nom de "Carmen y Jess" i ms tard, en 1971 formarien el grup Rebao Feliz. Entre 1974 i 1975 recorren Europa donant concerts entre grups d'emigrants i exiliats de la dictadura franquista juntament amb altres cantautors com Amancio Prada, Imanol o Joaqun Sabina. A Nuremberg s'incorpora al grup Iaki Ramos, fill d'emigrants, per a formar el definitiu Carmen, Jess e Iaki. 

Desprs de la fi de la dictadura tornen a Espanya en 1976, multiplicant les seves actuacions per tota La Rioja i Espanya, a ms de diverses gires per Frana, Alemanya, Blgica i Anglaterra. Gravaren el seu primer disc, De lunes a sbado, en 1977 i a l'any segent altre ms anomenat Iregua. Es van convertir en la veu del moviment autonmic rioj, culminat en 1982 amb la proclamaci del Estatut d'Autonomia. El 2 de juliol de 1979 Carmen mor prematurament d'una malaltia, acabant d'aquesta trista manera la histria del grup. 

Se li va rendir un emotiu funeral en la plaa de toros de Logronyo, al que van acudir ms de deu mil persones; i amics com Elisa Serna, La Bullonera, Labordeta, Imanol, Joaqun Sabina, Jorge Melgarejo o Chema Purn van aportar el seu homenatge. A la ciutat de Logronyo es recorda a Carmen Medrano amb un carrer en el seu nom. 

 Discografia .

 De lunes a sbado, 1977, (La Rioja existe, La Balada de San Asensio, Mi pueblo dormido, De lunes a sbado...);
 Iregua, 1978, (Ya se van los quintos, Masa, La Rioja empieza a caminar, Iregua...);
 Resumen, 1986, resum dels dos LP's anteriors, amb dues canons noves;
 Balance de sumas y saldos, 1996, recopilatori en CD;

 Enllaos externs .
 Carmen, Jess e Iaki;
 Carmen, Jess e Iaki;
 Carmen Medrano a valvanera.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326262" title="Imanol Larzabal Goi" nonfiltered="2067" processed="2060" dbindex="127127">
Imanol Larzabal Goi, ms conegut com Imanol (Sant Sebasti, 11 de novembre de 1947 - Oriola, 25 de juny de 2004) fou un cantant i compositor en euskera i castell, gran defensor de la cultura i la llengua basques. Exiliat durant la dictadura franquista, va haver d'abandonar de nou el Pas Basc en els ltims anys de la seva vida, davant l'assetjament de l'entorn etarra. Va comenar a cantar en euskera en 1964. El seu primer disc va aparixer sota pseudnim, titulat de la mateixa manera, Mikel Etxegaray. En 1971, desprs de ser empresonat durant sis mesos per terrorisme, organitzaci i propaganda illegal, es va exiliar a Frana, on va contactar amb futurs amics i collaboradors com Paco Ibez, el grup bret Gwendal o Elisa Serna. Desprs de l'amnistia de 1977, va tornar a Espanya i va continuar la seva carrera musical al Pas Basc, comprometent-se en diverses iniciatives de defensa de la cultura i la llengua basques, com la marxa reivindicativa anual en favor del euskera, Korrika, i musicant composicions de  Jon Mirande, Mikel Arregi, Koldo Izagirre, Xabier Lete i Juan Mari Lekuona. 

El 1986 va participar en un concert en homenatge a la ex activista d'ETA Yoyes, assassinada pels seus antics companys en la localitat d'Ordizia. La participaci en aquest homenatge li va valer ser boicotejat per part del seu pblic, el sector social simpatitzant amb ETA. En els anys segents va rebre amenaces de mort i va rebre suport per molts companys de professi en un concert (Contra el miedo) que es va convertir en un allegat contra ETA, cosa que va dificultar la seva vida al Pas Basc fins al punt de veure's obligat a exiliar-se en l'any 2000. Va morir sobtadament d'un vessament cerebral quatre anys ms tard quan es preparava per a participar en un concert-homenatge als republicans espanyols. La seva ltima obra, un disc de canons de bressol, va quedar inconclusa. 

Discografia.
 Herriak ez du barkatuko (1974).
 Lau haizetara (1977).
 Jo ezan (1981).
 Orhoituz (1985).
 Muga beroetan (1989).
 Viajes de mar y luna (1990).
 Barne kanta (1994).
 Hori bera da denen ixtoria (1996).
 Ausencia (2000).
 Versos encendidos (2003).

Enllaos externs.
En recuerdo de Imanol, per l'escriptor Fernando Aramburu;
El cantautor basc Imanol mor als 56 anys per un vessament cerebral, article a La Vanguardia, 27 de juny de 2004;
Entrada d' Imanol a la Enciclopedia General Ilustrada del Pas Vasco "Auamendi";









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326263" title="Campinense Clube" nonfiltered="2068" processed="2061" dbindex="127128">

El Campinense Clube s un club de futbol brasiler de la ciutat de Campina Grande a l'estat de Paraba.

Histria.
El club va ser fundat el 12 d'abril de 1915 com un club de dansa per Elias Montenegro, Dino Belo, Antnio Lima i alguns d'altres. La seu del club era al Colgio Campinense. Jos Cmara en fou el primer president.

L'any 1960, el Campinense guany el seu primer campionat estatal, el primer de sis consecutius. El 1972, el club fou derrotat pel Sampaio Corra al Campionat Brasiler de segona categoria (Srie B). L'any 1975 particip al Campionat Brasiler de Srie A per primer cop, acabant en darrera posici. Hi torn a participar els anys 1978, 1979, i 1981. 

Palmars.
 Campionat paraibano (17): 1960, 1961, 1962, 1963, 1964, 1965, 1967, 1971, 1972, 1973, 1974, 1979, 1980, 1991, 1993, 2004, 2008;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial del club ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326265" title="Paul Michael Levesque" nonfiltered="2069" processed="2062" dbindex="127129">

Paul Michael Levesque (27 de juliol de 1969) s un lluitador professional nord-americ ms conegut com Triple H, abreviatura del seu antic nom artstic Hunter Hearst Helmsley. Actualment lluita en la marca SmackDown! de la World Wrestling Entertainment.

s 12 vegades Campi Mundial: 7 vegades Campi de la WWE (el seu cinqu regnat ho va fer com Campi Indiscutit) i 5 vegades Campi Mundial dels Pesos Pesats. A ms ha guanyat les edicions del King of the Ring 1997 i del Royal Rumble 2002. Tamb ha estat el set lluitador en convertir-se en Campi de Tres Corones i el segon a ser Gran Campi, desprs de Shawn Michaels. 

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326267" title="Gwendal" nonfiltered="2070" processed="2063" dbindex="127130">
Gwendal s un grup de msica cltica d'origen bret.

Histria. 
La banda es forma en 1972 per iniciativa deYouenn le Berre i Jean-Marie Renard. El primer lbum no es va fer esperar, i va sortir a la venda el 1974 amb el nom d' "Irish Jig". Des del primer moment es pot apreciar que aquest grup compta amb una gran multiplicitat d'influncies, des de la msica tradicional irlandesa fins al rock passant pel jazz i la msica clssica. L'xit va ser rotund quant a crtica de mitjans especialitzats i quant a vendes, cosa que duu al grup a publicar el seu segon LP tan solament un any ms tard amb el ttol de "Joe can't reel". En aquesta obra es produx la primera aparici del viol elctric de Robert Le Gall, i compta amb les illustracions de Claire Bretcher. 

A la fi d'aquest any Gwendal incorpora la bateria a les seves composicions, amb el msic Arnaud Rogers. El tercer LP, "Rainy day", contava amb illustracions de Bilal. El quart treball, "4", surt a la venda en 1979 i s el qual ms proper est al rock progressiu i al jazz. A comenaments dels anys 80 Gwendal publica el seu primer disc en directe, gravat en un concert fet a Madrid. L'evoluci del grup s tremenda, i en aquest perode hi ha alguns canvis. Jean-Marie Renard deixa de costat l'apartat musical i es converteix en el manager del grup, sent reemplaat per Franois Ovide. A ms, Paul Fort entra en el combo per a fer-se crrec dels sintetitzadors, mentre que Pascal Sarton pren les regnes del baix. Tamb el bateria s substitut, per David Rusaouen.

Desprs de tots aquests canvis el sis disc de Gwendal, "Locomo" (1983), t uns aires una mica diferents. "Danse la Musique" segueix amb aquesta dinmica, i ms encara desprs del canvi de Robert le Gall, que deixa el viol en favor del baix. En 1989 publiquen "Glen River", que oferix unes influncies molt setanteres i que obt el premi de l'Acadmia Charles Cros. El prxim disc trigaria sis anys a arribar, i "Pan Ha Diskan" (1995) dna un gir radical amb la inclusi d'instruments i ritmes africans i indis. A partir d'aqu Gwendal entra en un perode de reps en el qual els seus membres donaran regna a projectes ms personals i treballaran per separat. No obstant aix, el 2003 torna a l'activitat amb la inclusi de Ludovic Mesnil i Donen Ar Braz que es materialitza en 2005 amb "War Raog".

Discografia.
Discs.
 Irish Jig (1974);
 Joe can t reel (1976);
 Rainy day (A vos desirs) (1977);
 4 (Les mouettes se battent) (1977);
 en concert (1981);
 Locomo (1983);
 Danse la musique (1985);
 Glen river (1989);
 Pan Ha Discank (1995);
 War Raog (2005);
 The rolled tit;

Recopilatoris.
 Les Plus Belles Chansons de Gwendal (1994);
 Aventures Celtiques (1998);

 Enllaos externs .
 Web oficial del grup;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326269" title="Isabella de Mdici" nonfiltered="2071" processed="2064" dbindex="127131">

Isabella de Mdici (en itali: Isabella Romola de' Medici) ( Florncia, Ducat de Florncia 1542 - Empoli, Gran Ducat de Toscana 1576 ) fou una noble florentina que va esdevenir duquessa consort de Bracciano.

Orgens familiars.
Va nixer el 31 d'agost de 1542 a la ciutat de Florncia sent la tercera filla del duc Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo. Fou nta per lnia paterna de Giovanni dalle Bande Nere i Maria Salviati, i per lnia materna de Pedro lvarez de Toledo y Ziga i de la marquesa de Villafranca Juana Osorio y Pimentel.

Fou germana, entre d'altres, dels Grans Ducs Francesc I i Ferran I de Mdici; de Maria de Mdici; i de Lucrcia de Mdici, casada amb Alfons II d'Este.

Npcies i descendents.
El 1553, a l'edat d'onze anys, fou promesa amb el condottiero Paolo Giordano I Orsini, matrimoni que es realitz el 1565. D'aquesta uni nasqueren:
Francesca Elionor Orsini (1571-);
Virginio Orsini (1572-1615);

Cosme I al negociar el matrimoni amb la poderosa famlia Orsini va fer possible que Isabella podria seguir vivint a Florncia en comptes d'amb el seu marit al Ducat de Bracciano. A la mort de la seva mare va actuar com a primera dama de Florncia durant un temps, mostrant l'aptitud de qualsevol Mdici per a la poltica. Durant les absncies del seu marit tingu relacions amoroses amb el cos del seu marit, Troilo Orsini, i en assabentar-se de la notcia estrangul Isabella a la seva residncia d'Empoli el 16 de juliol de 1576.

Bibliografia.
Murphy, Caroline P. (2008) Murder of a Medici Princess Oxford University Press. ISBN 978-0-19-531439-7;

Enllaos externs.

  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326271" title="Stargate (pellcula)" nonfiltered="2072" processed="2065" dbindex="127132">

Stargate s una pellcula de cincia-ficci de 1994 de l'univers Stargate, dirigida per Roland Emmerich i escrita per ell mateix juntament amb Dean Devlin, amb banda sonora de David Arnold.

La pellcula tracta del descobriment a Egipte d'un aparell per a transport interestellar, l'Stargate o "porta estellar", que condueix un equip de militars nord-americans a un planeta en qu troben una civilitzaci d'humans, amb la cultura dels antics egipcis, que adoren el du Ra.

s l'origen de les sries Stargate SG-1, Stargate Atlantis, Stargate Universe i dues pellcules ms, per a edici directa en DVD, de ttol  i .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326273" title="Mark Gordon Henry" nonfiltered="2073" processed="2066" dbindex="127133">

Mark Gordon Henry (12 de juny del 1971 - ) ms conegut al ring com Mark Henry s un lluitador professional nord-americ que treballa a la marca ECW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326277" title="Sant Joan de Palau-saverdera" nonfiltered="2074" processed="2067" dbindex="127134">

Sant Joan s una esglsia situada en el municipi alt-empordans de Palau-saverdera.

El temple s'esmenta per primer cop a un document de l'any 1070  en qu s'especifica que havia estat donat al monestir de Santa Maria de Roses. Est format per tres naus i tres absis. L'absis central t forma semi-circular, essent lels altres dos ms irregulars; aquestes sn les niques parts de l'esglsia dotades de decoraci llombarda.

A l'interior de l'absis principal, sobre una cornisa bisellada, hi trobem un fris de doble arcada entre lesenes; a l'exterior, aquesta comporta tres sries de dobles arcades entre lesenes, mentre les absidioles no en comporten ms que dues. Estan cobertes per una volta de quart d'esfera i s'obren sobre les naus a un plec que marca la graduaci. La nau central est coberta per una volta de ple arc lleugerament sobrepassada. Les naus laterals estan dividides en quatre travesses per uns arcs trics amb voltes de diferents tipologies.

 Imatges de l'esglsia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326279" title="Akademisk Boldklub" nonfiltered="2075" processed="2068" dbindex="127135">

L'Akademisk Boldklub o AB s un club de futbol dans de la ciutat de Copenhaguen.

 Histria .
El club va ser fundat el 1889 per un grup d'acadmics de la universitat. Fou un dels clubs dominants del futbol dans a inicis del segle XIX amb 9 campionats danesos entre el 1919 i el 1967.

Un dels ms renombrats futbolistes del club fou Harald Bohr, germ del cientfic Niels Bohr, qui tamb arrib a jugar alguns partits de porter. Altres futbolistes famosos del club foren Knud Lundberg i Karl Aage Hansen, que jugaren al club desprs de la Segona Guerra Mundial, perode en el que el club guanya 4 ttols en 10 anys.

A partir dels anys 70 i sobretot des de la introducci del professionalisme als anys 80, el club deix de ser dels punters del futbol dans, a excepci de finals dels 90 on el club jug a primera divisi i guany la copa del 1998-99.

 Palmars .
 Lliga danesa de futbol (9): 1919, 1921, 1937, 1943, 1945, 1947, 1951, 1952, 1967;
 Copa danesa de futbol (1): 1998-99;
 Supercopa danesa de futbol (1): 1999;

45 temporades a la primera divisi danesa;
20 temporades a la segona divisi danesa;
8 temporades a la tercera divisi danesa;

 Enllaos externs .
  Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326281" title="Joan de Mdici (cardenal)" nonfiltered="2076" processed="2069" dbindex="127136">

Joan de Mdici (en itali: Giovanni di Medici), anomenat Giovanni el Jove, ( Florncia, Ducat de Florncia 1543 - Livorno 1562 ) fou un membre de la famlia Mdici que va esdevenir cardenal de l'Esglsia Catlica.

Orgens familiars.
Va nixer el 29 de setembre de 1543 a la ciutat de Florncia sent fill del duc Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo. Fou nt per lnia paterna de Giovanni dalle Bande Nere i Maria Salviati, i per lnia materna de Pedro lvarez de Toledo y Ziga i de la marquesa de Villafranca Juana Osorio y Pimentel.

Fou germ, entre d'altres, dels Grans Ducs Francesc I i Ferran I de Mdici; d'Isabella de Mdici, casada amb Paolo Giordano I Orsini; de Maria de Mdici; i de Lucrcia de Mdici, casada amb Alfons II d'Este.

Vida religiosa.
Orientat a la vida religiosa des del seu naixement, la seva trajectria fou fulgurant grcies a les influncies de la seva famlia dins de la cort papal. Aix el 31 de gener de 1560 fou nomenat cardenal pel papa Pius IV i el 19 de juny del mateix any arquebisbe de la ciutat de Pisa, si b mai fou consagrat donada la seva joventut.

Malalt de tuberculosi, va morir prematurament el 20 de novembre de 1562 a causa de la malria contreta quan es trobava a Livorno amb la seva mare i el seu germ Garcia, que moriren dies ms tard. El seu cos fou traslladat a Florncia, on fou sepultat a la Baslica de Sant Lloren d'aquesta ciutat, i a la seva mort el seu germ petit, Ferran de Mdici, fou nomenat cardenal.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;
  The Cardinals of the Holy Roman Church - Biographical Dictionary;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326282" title="Primera Edat" nonfiltered="2077" processed="2070" dbindex="127137">
La primera edat s un perode de temps de la Terra Mitjana que comena amb el sorgiment del Sol i acaba amb la guerra de la ira (on Morgoth fou derrotat). 

Aquesta edat va conixer la glria dels elfs i homes de Belerand i la seva desfeta final davant del Senyor Fosc, Melkor. Finalment els Vlar, Maiar i elfs de Vlinor van socrrer els habitants de la Terra Mitjana a causa de la splica d'Earendil. En la guerra de l'ira l'exrcit conjunt de dus, homes, elfs i guiles va derrotar els exrcits de Mrgoth acabant aix amb el seu regnat a ngband i tancant-lo al Buit.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326285" title="Salm" nonfiltered="2078" processed="2071" dbindex="127138">
Un salm era una poesia destinada a ser cantada. El mot prov del grec antic     o ,  de          , instrument musical anomenat en catal saltiri i que s'utilitzava, precisament, per a acompanyar el cant de poemes. Actualment el terme designa nicament uns certs poemes religiosos inclosos en la Bblia, tant jueva com cristiana (Llibre dels Salms, Salms de Salom).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326288" title="Carreo" nonfiltered="2079" processed="2072" dbindex="127139">

Carreo es un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita a l'oest amb Corvera, amb Gozn i el Mar Cantbric al nord, amb el Mar Cantbric i Gijn a l'est, i amb Gijn al sud. Forma juntament amb Gozn la Mancomunitat del Cap de Peas.

 Histria .


 Prehistria i romanitzaci .
Les primeres restes humans tenen una antiguitat de 100.000 anys, trobats en la propera ancorada de Baugues al concejo de Gozn. Del Paleoltic Superior hi ha restes prop de Perlora a la Cueva Oscura, de la qual es va fer un estudi que va oferir materials del solutri i magdaleni. 

De l'poca Megaltica, es troben restes en El Mont Areo, i restes tumulars que tenen una edat cronolgica del 3.000 abans de Crist, amb gran quantitat de restes fnebres. A l'Edat de Bronze, es van trobar dues destrals, una procedent de Perlora i altra en el castro de la Barrera, aquest ltim de la cultura castrenya, ja que a ttol orientatiu es creu que per aquesta zona habitava el poble astur. De l'poca de la romanitzaci, hi ha poques restes. nicament els localitzats a Coyanca i diverses desenes de monedes de les quals noms es conserven set auris encunyats i la torre de Yabio de dubtosa arquitectura romana, sn totes les restes oposades. No es torna a tenir informaci fins als segles posteriors. 

 edat mitjana i Moderna . 
En la edat mitjana, el concejo de Carreo va pertnyer a les terres de Gauzon i desprs es va integrar a l'alfoz d'Avils, per no fou fins el segle XIII, quan el concejo de Carreo va ser reconegut com a territori autnom i dotat d'una carta pobla. Aquesta autonomia no duraria molt doncs Ferran IV, atorga al concejo d'Avils una srie de terres entre les quals estaven les de Carreo incloses, sent la seva capacitat limitada enfront de les decisions d'Avils. S cal dir, que Carreo fou sempre de reialeng, sense dependncia de senyorius i va estar representat en les Juntes Generals del Principat des dels segles XIV i XV, estant integrat en el partit d'Avils, encara que aix no vol dir que en les seves terres no exists aristocrcia regional o local. 

En els segles XV i XVI, la vila de Cands ja t un reconegut trafico portuari i pesquer, aix en el segle XVI, es fan les reformes del port en el qual participa Juan Cerecedo, mestre d'obres de la Catedral d'Oviedo. En el XVII, ja la vila de Cands comena a ser un nucli de poblaci destacat, contant amb un mestre, un cirurgi, etc. No s fins al segle XVII, quan aconsegueix la seva emancipaci definitiva del alfoz aviles, comprant el concejo de Carreo a l'abadia de Santa Mara de Arbas del Port, el seu vedat d'Overiz, convertint-se en un municipi autnom i unificat tal com ho coneixem avui dia. En el segle XVIII, hi ha una gran activitat porturia de drassanes per a la construcci i reparaci de vaixells. Cal tenir en compte que Cands era un important port pesquer. En la faldilla de la foresta de Sant Sebasti, estava la fbrica amb les calderes per a fondre el greix de les balenes. En aquest segle es funden les cofradies de pescadors de Nostra Senyora del Carmen i les nimes del Purgatori. Es fan nous arranjaments en el port i s'installen els canons en el promontori de San Antonio per a la defensa de la vila. En aquest segle s quan totes les funcions administratives se centralitzen en les cases consistorials de Cands. 

 Segle XIX fins ara .
En el segle XIX, amb la guerra de la Independncia, Carreo contribuir amb un regiment de Cands i Luanco, per amb la derrota del pont de San Sebastin de Avils, caur tota aquesta zona. Des de llavors la seva poblaci patir expolis i patiments, fins al final de la invasi. Durant el trienni liberal el concejo es disgregus en tres, amb capitals a Cands, Guimaran i Tamn, encara que aquesta situaci no va durar molt temps. L'ltima part del segle XIX i el comenament del XX, portar un perode de profundes transformacions. S'obren diverses mines de ferro, nombroses indstries conserveres, la fbrica de productes qumics d'Aboo o la inauguraci de la lnia de ferrocarril. 

En la guerra civil no va tenir un paper protagonista, tot el territori va caure en bloc en mans del bndol nacional. Desprs de la guerra, Carreo culmina el procs de transformaci, convertint-se en un dels concejos amb major concentraci industrial, per cal destacar la progressiva crisi en els ltims decennis, tant del sector pesquer com de l'industrial. 

 Geografia .


Aquest concejo t una poblaci de 10.842 habitants, el seu capital s la vila de Cands i els seus nuclis ms poblats sn: la vila de Cands, La Granda, La Matiella, Rebollada i Fondo. Est a una distncia de la capital del Principat de 35 quilmetres, estant b comunicat amb els principals nuclis urbans del Principat a travs de l'autopista  I . Compte tamb amb diverses carreteres autonmiques i comarcals. 

Aquest concejo no t grans altures, la seva cota mxima est en la Serra Areo al sud amb una altura de 264 metres, alguns accidents litorals de Carreo sn el cap de San Antonio i les puntes de Bec de Castiello i La Banya. De les seves ancorades cap destacar les del port de Cands, la de Xivares i Peran. Entre les llomes es disposen cinc belles valls, prenent tots ells adrea aquest-oest. La vegetaci ms abundant en tot el concejo s l'eucaliptus, encara que tamb hi ha castanys i roures. Hi ha abundncia de poma, de les seves pomeres surt una poma molt apropiada per a la sidra. Aquest concejo tamb t una rica varietat d'animals com raposos, lldries, teixons, martas i unes 180 espcies diferents d'aus marines i migratries. 

 Parrquies . 
El concejo de Carreo est dividit en 12 parrquies rurals: 



Cands ;
Perlora ;
Albandi ;
Carri;
Prendes ;
Pervera ;
Piedeloro ;
Guimarn;
Logrezana;
El Valle;
Ambs;
Tamn;

 Evoluci demogrfica . 
Ha estat un concejo que ha experimentat diferents canvis, aix mentre el concejo en si no fa ms que anar perdent poblaci, la seva cabdal Cands presenta la situaci inversa, amb un augment progressiu d'ella. En el cens de 1996, Carreo tenia una poblaci censada de 6.370 habitants, podent observant que fins a 1981 el concejo de Carreo no fa ms que augmentar la seva poblaci fins als 12.000 habitants, moment en el qual la situaci canvia de rumb comenant a decaure la xifra poblacional. El creixement de la seva capital no ha valgut per a palliar les negatives conseqncies de l'emigraci de la poblaci ms jove, resident en les rees rurals, el que origina que la seva estructura demogrfica sigui una de les ms envellides d'Astries. Aquesta poblaci jove emigra en l'ltim ter del segle XIX, tenint especial predilecci per Cuba i desprs Mxic, Argentina, Veneuela i Estats Units. Va tenir molta menor incidncia l'emigraci cap a pasos europeus. 

 Poltica . 

Al concejo de Carreo, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat IU (vegeu Llista d'alcaldes de Carreo). L'actual alcalde s el socialista Manuel ngel Riego Gonzlez que det el crrec des de 1999 . 





Font: El Comercio Digital

 Personatges illustres .
Antn de Marirreguera, escriptor del segle XVII, un dels primers autors en escriure en asturi.
Juan Carreo de Miranda (1614-1685).
Carlos Gonzlez Posada (1745-1831), historiador  ;
Antonio Rodrguez, Antn, (1911-1937), escultor, mort durant la guerra civil espanyola. T un museu propi a Cands.
Pedro Braa, mestre i compositor.
Anbal carreo, pintor i mestro.
Miguel Carreo Caballero, pintor i mestre (1976-1990);

 Enllaos externs .

Pgina oficial de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
Palau dels Carreo  Palau del Segle XIII. Un dels principals monuments histrics del Concejo;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326290" title="Garcia de Mdici" nonfiltered="2080" processed="2073" dbindex="127140">

Garcia de Mdici (en itali: Garzia de' Medici) ( Florncia, Ducat de Florncia 1547 - Livorno 1562 ) fou un membre de la famlia Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer el 5 de juliol de 1547 a la ciutat de Florncia sent fill del duc Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo. Fou nt per lnia paterna de Giovanni dalle Bande Nere i Maria Salviati, i per lnia materna de Pedro lvarez de Toledo y Ziga i de la marquesa de Villafranca Juana Osorio y Pimentel.

Fou germ, entre d'altres, dels Grans Ducs Francesc I i Ferran I de Mdici; d'Isabella de Mdici, casada amb Paolo Giordano I Orsini; de Maria de Mdici; el cardenal Joan de Mdici; i de Lucrcia de Mdici, casada amb Alfons II d'Este.

Vida.
Mor de malria a la ciutat de Livorno el 12 de desembre de 1562 pocs dies desprs que ho feu el seu germ, el cardenal Joan de Mdici, i pocs dies abans que ho fes la seva mare. 

Referncies.


Enllaos externs.

  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326298" title="Persones Humanes" nonfiltered="2081" processed="2074" dbindex="127141">

Persones Humanes fou un programa de TV3 ems durant tres temporades (1993-1996). Presentat per Mikimoto, comptava amb collaboradors com Quim Monz, Dr. Soler, Andreu Buenafuente, Toni Claps,... El programa destacava pel seu humor intelligent i desconcertant.

L'expressi "persona humana" era una absurda redundncia amb intenci humorstica. Molta gent, per, va adoptar l'expressi amb normalitat fins que finalment s'ha incorporat a la llengua com a sinnim d'"sser hum".

Un programa dedicat a la infanta Helena va ser objecte d'una forta polmica. L'aleshores President de la Generalitat, Jordi Pujol, va demanar disculpes a la casa reial, tot i admetre que ell no havia vist el programa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326299" title="Domnec Vilarrasa i Prez" nonfiltered="2082" processed="2075" dbindex="127142">
Domnec Vilarrasa i Prez (Sabadell, 4 de mar de 1923) s un actor de teatre catal. s el marit de la tamb actriu Teresa Cunill. A la dcada dels anys 50 del segle passat va pertnyer a la Companyia Maragall, on feia tamb d'administrador.

Trajectria professional.
 1956, 8 febrer. Jo ser el seu gendre, de Jaume Villanova i Torreblanca. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. En el personatge dAlfred.
 1957, 23 gener. Partits pel mig, de Xavier Fbregas. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. En el personatge de Tinent americ.
 1957, 17 maig. No s mai tard...si s'arriba d'hora, de Jaume Villanova i Torreblanca. Estrenada al teatre Romea de Barcelona. En el personatge de Miquel.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326315" title="Boldklubben 1893 Kbenhavn" nonfiltered="2083" processed="2076" dbindex="127143">

El Boldklubben af 1893 o B 93 o Boldklubben 1893 Kbenhavn s un club de futbol dans de la ciutat de Copenhaguen.

Fou un dels clubs punters al futbol dans a inicis del Segle XIX. Actualment juga a les categories inferiors daneses. Juga els seus partits a l'estadi sterbro, a sterbro, Copenhaguen.

 Palmars .
 Lliga danesa de futbol (9): 1916, 1927, 1929, 1930, 1934, 1935, 1939, 1942, 1946;
 Copa danesa de futbol (1): 1982;

35 temporades a la primera divisi danesa;
28 temporades a la segona divisi danesa;
11 temporades a la tercera divisi danesa;

 Jugadors destacats .
 Jan Hoffmann;
 Michael Jakobsen;
 Daniel Jensen;
 Niclas Jensen;
 Per Krldrup;
 Mirko Selak;
 Magnus Troest;

 Enllaos externs .
  Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326316" title="Antn de Marirreguera" nonfiltered="2084" processed="2077" dbindex="127144">


Antn Gonzlez Reguera, conegut com Antn de Marirreguera s l'autor de la que es considera la primera obra literria conservada en asturi, el Pleitu ente Uviu y Mrida pola posesin de les cenices de santa Olaya, escrita el 1639.  Altres obres seves sn el poema Dilogu polticu, les faules Dido y Eneas i Hero y Lleandro i els entremesos L ensalmador, L alcalde i Los alcaldes.

 Elements biogrfics . 
Antn Gonzlez Riego va nixer en els primers anys del segle XVII a Llorgozana (Carreo), en una famlia de gentilhomes. De la mare, que es deia Mara Gonzlez Riego, procedeix l'lies d'Antn de Marirreguera. Es creu el seu pare s'anomenava Pedro lvarez Hevia i que va morir jove; en quedar orfe de pare i emprendre estudis eclesistics, seguint la tradici materna, va poder prendre el cognom de la seva mare. Aix explicaria que, en alguns manuscrits, aparegui amb el nom d'Antonio lvarez. 

Desprs d'estudiar Llat, Humanitats i Teologia en la Universitat d'Oviedo, va ser ordenat sacerdot en 1631 i ms tard, es va fer crrec de diverses parrquies en Carreo. En els padrons de hidalgua d'aquest concejo apareix amb el nom d'Antonio Gonzlez Riego com capell de Priendes en 1640 i 1644. En 1645 apareix com a capell d'Albandi, per amb el nom d'Antonio Gonzlez Moiz, al prendre el cognom del seu oncle Xoan Moiz, qui el va precedir en la mateixa parrquia. En la documentaci d'Albandi segueix apareixent com a rector fins a 1661, quan s succet en el crrec pel seu nebot Xuan Rodrguez Riego. Al no aparixer als padrons d'hidalguia de 1662, se suposa que va deure morir entre 1661 i 1662. 
 Obra . 
Antn de Marirreguera ja era conegut com escriptor des que estudiava en la Universitat i les seves obres van arribar gran popularitat durane la seva vida. No obstant aix, al transmetre's de forma manuscrita i fins a oralment, moltes d'elles es van perdre. Segons Gonzlez Posada, el mateix Antn de Marirreguera va manar al seu nebot, poc abans de morir, que crems alguns papers seus  perqu no es digui que un capell es va entretenir en aquestes coses . Les obres perdudes de les quals es t constncia sn Los impuestos,  Padrenuesu, Razonamientu ente Xuan Moiz y Pero Suare i Dcimes, a les que conv afegir Pramo y Tisbe, per considerar-se avui dia d'atribuci dubtosa la versi recollida per Xos Caveda y Nava.  
 
La primera edici de les seves obres es deu a Gonzlez Posada, qui public el Pleitu ente Uviu y Mrida i la primera octava de Dido y Eneas a Memorias Histricas del Principado de Asturias y Obispado de Oviedo (1794).  

Ms tard, Xos Caveda y Nava va incloure en la seva Coleccin de poesas en dialecto asturiano  ( 1839 ) aquests dos poemes, afegint-hi Hero y Lleandro, Pramo y Tisbe, Dilogu polticu i L ensalmador.  

L'edici ms recient, i la ms completa, s la de Xulio Viejo, que es titula Fbules, Teatru y Romances (1997). En l'estudi introductori d'aquesta edici, es qestiona l'atribuci a Marirreguera de la faula de Pramo y Tisbe que recoll Caveda.  Xulio Viejo  considera probable que aquesta composici sigui obra de Benito de l'Auxa, encara que se sap que Marirreguera escriv una altra amb el mateix ttol.

El maig de 2000, la Setmana de les Lletres asturianes fou dedicada a la seva obra. Amb aquest motiu, s'escenific l'adaptaci de L ensalmador feta per Lluis Antn Gonzlez i dirigida per Xulio Vixil. L'escriptor asturi, Marino Busto Garca, ha escrito sobre ell, el llibre titulat: "El Prncipe de los poetas asturianos, Antn de Marirreguera", Cands, Ayuntamiento de Carreo, 1985

 Enllaos externs .
Registro bibliogrfico de autores asturianos;  Inclou biografia, bibliografia completa i llista de manuscrits de Gonzlez Reguera;
Proyectu Caveda y Nava, on es poden llegir cinc de les obres conservades de Marirreguera;
El sombreru de virxiliu. Cont una biografia de Gonzlez Reguera, bibliografia bsica i el text del Pleitu ente Uviu y Mrida.




 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326321" title="Ren Primevre Lesson" nonfiltered="2085" processed="2078" dbindex="127145">


Ren Primevre Lesson (Ren-Primevre Lesson)  (20 de mar del 1794 - 28 d'abril del 1849) fou un cirurgi, botnic i naturalista francs.

Estudi a Rochefort, i a l'edat de setze anys, entr a l'Escola Mdica Naval. Serv a l'armada francesa durant les guerres napoleniques; el 1811 esdevingu tercer cirurgi de la fragata Saal i el 1813 segon cirurgi de la Regulus.

Serv com a cirurga en el viatge al voltant del mn de La Coquille (1822-1825) i fou el responsable de colleccionar els exemplars d'histria natural amb el seu company cirurgi Prospre Garnot. Fou el primer naturalista en veure ocells del parads vius a les Moluques i Nova Guinea.

Desprs de tornar a Pars, pass set anys preparant la secci de zoologia vertebrada de l'expedici realitzada, Voyage au tour du monde sur La Coquille (1826-39). Durant aquest temps tamb realitz les obres Manuel d'Ornithologie (1828), Trait d'Ornithologie (1831), Centurie Zoologique (1830-32), i Illustrations de Zoologie (1832-35). Tamb realitz diverses monografies sobre els colibrins i un llibre sobre els ocells del parads.

Utilitz la seva experincia com a cirurgi de bord per publicar l'obra de dos volums Manuel d'Histoire Naturelle Mdicale et de Pharmacologie (1833), com un manual per als cirurgians navals.

El 1832 esdevingu farmacutic en cap designat de l'armada francesa a Rochefort.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326323" title="Susan Bassnett" nonfiltered="2086" processed="2079" dbindex="127146">
Susan Bassnett s una investigadora de renom en el camp de la Literatura Comparada i els Estudis de Traducci. Actualment s Adjunt a Vicerector de Comunitat Universitria a la Universitat de Warwick (Anglaterra) i dirigeix el Centre for Translation and Comparative Cultural Studies ("Centre de traducci i estudis interculturals"), que ella mateixa va fundar a principis dels anys vuitanta.

Ha estudiat en diversos pasos europeus. Va comenar la seva trajectria acadmica a la universitat de Roma i, desprs d'una estada als Estats Units, es va establir a la universitat de Warwick. A ms de la seva tasca de professora i investigadora, tamb s requerida sovint per a fer conferncies arreu del mn.

s autora d'una vintena d'obres sobre literatura i traducci. Entre elles, destaca especialment Translation Studies (1980), que avui s un dels llibres de text ms emprats en les facultats de traducci d'arreu del mn. Altres ttols importants de Bassnett sn Constructing Cultures (juntament amb Andr Lefevere, 1998); Post-Colonial Translation (1999) o Translator as writer (juntament amb Peter Bush, 2006). s traductora (ja al 1969 tradu The Renaissance City de Giulio Carlo Argan) i tamb ha publicat diversos llibres de poesia, com per exemple Ex-changing Lifes: Poems and Translations (2002), inspirat en l'obra de la poetessa argentina Alejandra Pizarnik.

 Enllaos externs .
 Plana personal al Centre for Translation and Comparative Cultural Studies ;
 Entrevista per a estudiants de la universitat Jaume I ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326324" title="Anclagon" nonfiltered="2087" processed="2080" dbindex="127147">
En l'obra de J.R.R. Tolkien Anclagon el negre fou el ms gran i poders dels dracs alats creats per Mrgoth, l'enemic fosc. 
Anclagon i el seu seguici de dracs va ser l'ltima arma que Melkor llan contra l'exrcit de l'Oest a la guerra de la ira. 
Fou derrotat per n'Earendil el Mariner en una lluita que dur tota una nit, a l'alba Earendil mat al drac, que caigu sobre les immenses torres de Thangordrim, destrossant-les. Aquest fet propici la victria dels Vlar sobre Mrgoth.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326325" title="IES Fort Pius" nonfiltered="2088" processed="2081" dbindex="127148">

L'IES Fort Pius s un centre educatiu situat al barri de Fort Pienc a l'Eixample de Barcelona al carrer Ausis Marc entre c. Roger de Flor i c. Npols. S'hi ofereix formaci d'ESO i batxillerat. IES Fort Pius consta de ms de 40 aules, 2 patis, un gimns i una cripta. Fou construt a principis de la dcada de 1980 a partir d'una antiga caserna de la gurdia civil, d'on prov l'actual cripta que segurament funcionava com a cavallerisses armeria. Els seus arquitectes foren Josep Bonet i Cristian Cirici, el tret ms destacable de l'edifici s la construcci a obra vista i la porta d'accs semicircular. A partir del 2008 s'hi estan realitzant obres per a millorar els equipaments del barri i obrir el passatge de l'antiga carretera d'Horta.

Referncies.
 Fort Pius. 10 anys 1984-1994. Nm. Extraordinari. Any V. Juny 1994. Revista autoeditada al centre per part de l'alumnat i el professorat. Consultable en el centre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326327" title="Illa San Clemente" nonfiltered="2089" processed="2082" dbindex="127149">


L'Illa San Clemente s la ms meridional de les illes de Santa Brbara (Califrnia). s propietat de, i est gestionada per, l'armada dels Estats Units, i s part del comtat de Los Angeles. Fa 39 km de llarg i t una superfcie de 147,13 km.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326329" title="Villaviciosa" nonfiltered="2090" processed="2083" dbindex="127150">

Villaviciosa s un concejo, una parrquia i un poble de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb el mar Cantbric, al sud amb Sariego, Nava, Cabranes i Piloa, a l'oest amb Gijn i Siero i a l'est amb Colunga.

La seva ria s la major d'Astries. Hi ha un important port pesquer a Tazones. El municipi est germanat amb Villaviciosa de Odn, Madrid. s conegut per la qualitat de la seva sidra i per l'abundncia en pumaraes (nom amb el qual es coneix a Astries a les arboledas de pomeres). En l'Edat Mitjana es va anomenar Maliayo, topnim que va donar lloc al conegut gentilici de maliays. El topnim actual "Villaviciosa", significa "vila frtil". 
 Histria . 
 Prehistria i poca romana . 
La fertilitat de la terra i les bones condicions fsiques, geogrfiques i climtiques de tot el concejo ens fan suposar que des de l'poca epipaleoltica, en l'etapa Asturienca, ja estigus colonitzat el territori, tenint el concejo una important mostra de monuments megaltics. Els assentaments castrenys tamb van ser mltiples i diversos, localitzant-se la majoria d'ells en l'eix de la ria, ms cap a la costa-rasa occidental. 

L'etapa dominadora romana es deixa sentir en gran manera en el municipi, ats que el territori era molt frtil i a ms tenia una sortida al mar. Diverses so les lpodess i esteles repartides per tot el concejo que proven aquesta colonitzaci, com les oposades en l'esglsia de Grases o la de Miravalles. D'igual manera tamb s'han trobat restes arqueolgiques d'antigues Viles Romanes en la desembocadura de la ria en l'actual Rodiles i que se suposa que era la famosa Noega. Durant l'poca de la monarquia Asturiana, la poblaci s'allunya de Rodiles i s'assenta en altres llocs com Amandi, Camoca, Fuentes o Bedriana.

 Edad mitjana i moderna .


Durant el segle XII, representants del territori es reuneixen amb el Bisbe Pelai d'Oviedo amb la finalitat de posar fi als desordres que s'estaven produint a tota la zona. Ja en temps de Alfons IX de Castella, es comena a constituir el concejo grcies a la poltica repobladora i urbanitzadora que ell mateix va iniciar, sent l'any 1270, quan el rei Alfons X el Savi, concedeix la carta de poblament mitjanant document datat a Vitria i en el qual establix que la poblaci s'assenteix a partir del lloc anomenat Buetes. Al mateix temps que es crea el territori maliayo, una ordre Cistercenca s'establix en el fons de la vall a Boides, fundant-se el monestir de Valle de Dios (Valdedios), constituint un senyoriu jurisdiccional i que va exercir una labor civilitzadora i ordenadora. 

En el segle XIV, el territori passa a denominar-se ja com Villaviciosa, prenent aquest nom per la fertilitat que tenien les seves terres, que oferia una abundncia de productes. Tamb durant aquest segle les gents del municipi donarien suport al bisbe Guterre en la seva lluita contra el comte de Gijn, salvaguardant els interessos del prncep Enric. Ja a la fi del segle XV un esdeveniment marca la vida de la vila, i aquest no s altre que l'incendi que va assolar la Capital destruint-la per complet. Per aquest motiu els Reis Catlics expedeixen un document mitjanant el qual lliuren una quantitat de diners amb la finalitat de reconstruir tota la zona. Es t constncia durant aquesta poca, de l'existncia d'un hospital en els voltants del temple de Santa Mara, al ser el concejo lloc de passada en el peregrinar a Santiago per la ruta de la Costa. 

El segle XVI, deixa en Villaviciosa un dels successos ms rellevants dintre de la histria del concejo, que s el desembarcament i allotjament a la vila de l'emperador Carles I d'Espanya en 1517. El monarca, va arribar a port en Tazones per culpa d'una tempesta que va fer variar el rumb que seguia tota la cort a Santander. Una vegada en el concejo es va dirigir juntament amb la seva germana Leonor cap a la Vila allotjant-se en la casa de Rodrigo de Hevia, en la qual va romandre tres dies i quatre nits completes, rebent durant la seva estada als regidors del concejo. Passats aquests tres dies, va abandonar el concejo per terra en direcci a Colunga. 




En el segle XVII es produx un gran canvi en la vila, transformant-se per complet el panorama urbanstic de la mateixa, apareixent nobles casonas, palaus i plazuelas, conservant-se actualment bona part d'aquest desenvolupament urb. A la fi del segle els franciscans funden un convent en la vila amb la finalitat de predicar els ensenyaments derivats del concili de Trento, situant-se en un primer lloc a la Vallera, sent substitut per un altre en un lloc prxim, de major capacitat i l'esglsia de la qual conventual s l'actual temple parroquial. 

 Segle XIX fins ara . 
El segle XIX ens deixa en el concejo les conseqncies de la guerra de la Independncia contra Frana, sofrint la vila nombrosos atacs, assolint ocupar els francesos el territori durant diverses ocasions, fins que se'ls va expulsar definitivament. En 1835 s'instaura definitivament l'ajuntament constitucional, desapareixent els poders concejils que van ser ocupats durant molt temps per famlies poderoses. A la fi de segle una nova classe social emergeix en la zona, la burgesia liberal, que origina al seu torn el naixement d'un sindicalisme obrer molt revolucionari. L'activitat comercial creix de manera considerable grcies a l'emplaament de la seva ria, navegable llavors. Ja en el segle XX, la dictadura de Primo de Rivera porta una nova urbanitzaci sent de destacar la portada d'aiges i la creaci de les escoles graduades. La repblica t en el concejo un dels bastions ms reaccionaris, al ser els seus regidors majoritriament monrquics. 

La guerra civil dur en Villaviciosa 15 mesos, acabant el 19 d'octubre de 1937, amb la presa de la vila per les tropes nacionals. Als temps actuals ens deixen una important indstria alimentosa (llet i sidra), aix com una major dependncia del sector turstic, gran reactivador econmic del concejo, el qual ens oferix uns espectaculars paisatges, tant en la zona interior com en la part costanera, on les seves platges sn de les ms visitades de tot el Principat. 

 Geografia .

L'accident geogrfic ms destacat dintre de tot el municipi s la ria de Villaviciosa, que recorre des de la localitat de Getes, un total de 7 Km. configurant al seu pas un traat irregular, per a anar a parar al mar entre el Puntal i la platja de Rodiles. A la dreta de la ria, la costa origina una enorme rasa a la qual la hi crida rasa de Selorio, originant una altra de la mateixa manera pel seu costat esquerre a la qual s'anomena Las Maries. Tal s la importncia de la ria dintre del concejo que aquesta condiciona la posici de la vila cabdal dintre d'ell. Altres accidents fluvials d'importncia sn els rius Espanya, La ora, Fabares, Grases, Sebrayu i el riu de Amandi, format per la confluncia dels rierols Espadaal, Viacaba, Grases i Sotu. Aquest ultimo riu t continutat a la ria en Getes. 

 Geologia . 
Des del punt de vista geolgic la caracterstica ms significativa l'oferix l'estuari de Villaviciosa i la conca que drena a travs d'ell. Alguns autors com Caveda Solares afirmen que est ntegrament incls dintre de la conca Gijn-Villaviciosa sent una de les tres principals unitats dintre de la conca mesozoico-terciria d'Astries, arribant a constituir una conca de sedimentaci durant els perodes trisic, jursic i cretcic inferior. 

 Costa . 
El concejo es caracteritza per tenir unes mplies extensions de rases, estant alterada la superfcie d'igual manera per pujols, valls, altures, i cordals dirigits gaireb en lnia recta des dels extrems al centre, amb altures poc pronunciades i amb poca pendent. La foresta de Cualmayor en el lmit de Colunga, s el qual presenta una major altitud amb 322 metres, sent importants tamb els cordals de Pe, Cobertoria i Cubera, que travessen el concejo transversalment. La seva franja costanera abasta una longitud de 28 Km. barrejant-se penya-segats molt abruptes amb platges com les de la Conejera, ora, Espanya, Mern, Bols, El Puntal, Rodiles i Misiego. 

 Clima . 
El seu clima, igual que la resta dels concejos costaners de la regi, es pot dir que s suau, temperat i humit, tenint unes temperatures bastant agradables, tant en les poques invernales com en les estiuenques, presentant unes temperatures mitges mximes de 18,9C a l'agost i una mnima de 7,7C al febrer.

 Evoluci demogrfica .
L'evoluci que ha seguit el concejo durant tot el segle XX i el que duem d'aquest, ens ha ofert un saldo decreixent entorn de les 5.000 persones, prenent com data d'inici 1900. Dos sn les etapes en la podem separar aquesta evoluci. Una primera que aniria des de comenaments de la centria passada fins a la dcada dels 40, i en la qual la poblaci es troba estabilitzada entorn de 22.000 habitants. A partir d'aquesta data, comena la segona etapa, que dura fins als nostres dies. Aqu la tendncia anterior es trenca i s'inicia una contnua reculada, molt ms marcat en el perode de 1960-1980, presentant en l'actualitat una xifra de 14.457 habitants. Amb tot aix, les estructures demogrfiques del concejo comencen a trencar-se i desequilibrar-se, augmentant l'edat mitjana de la poblaci i provocant-ne un envelliment. 

La construcci de l'autovia del Cantbric obre noves expectatives per al concejo, ja que a l'estar situada relativament prop de les rees centrals industrials de la regi i al reduir-se notablement el temps a anar cap a elles, es pensa que Villaviciosa pot ser una ciutat residencial, el que augmentaria considerablement la seva poblaci. Actualment aquesta es troba dividida en 41 parrquies, sent les de la capital, Amandi, Quintes i Arroes les ms poblades. La parrquia d'Amandi, prcticament es troba unida a la capital, amb el que no sembla estrany que es trobi fora habitada, i pel que fa a les altres dues cal destacar que es troben molt prop de la poblada i industrial Gijn, el que fa que aquestes es trobin ficades en l'espai periurb del concejo de Gijn. Els nuclis de poblaci ms deshabitats els trobem en l'interior del concejo.

 Divisi parroquial .
El Concejo de Villaviciosa es dividideix en 41 parrquies:

Poltica. 
A Villaviciosa, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PP (vegeu Llista d'alcaldes de Villaviciosa). L'actual alcalde de Villaviciosa s Manuel Busto Alonso, d'URAS, escollit l'any 2007 i que governa en coalici amb el PP, partit que va abandonar Busto per a passar a formar part de la formaci asturianista, escisi que va perjudicar enormement al PP, que, a pesar de ser la fora poltica ms votada, va perdre la majoria absoluta que gaudia i va empatar a escons amb el PSOE, 7, passant URAS d'1 a 3 i convertint-se en clau de la governabilitat del concejo. 






Personatges illustres.
Juan Fernndez, explorador (s.XVI).
Hevia, gaiter (1967- ).
Francisco de Paula Caveda y Solares, historiador (1760-1811).
Xos Caveda y Nava, escriptor (1796-1882).
Jos Manuel Prez Mors, periodista (1840-1881).
Vctor Garca de la Concha, director de la Reial Academia Espaola de la Llengua (1934-).
Arturo Cortina Llosa, cardileg (1936- ).
Jos Noriega, cantant de tonada (1920-2006).
Manuel Busto, piragista (1975- ).
Aquiles Tuero, Aquiles Garcia Tuero, Promotor de la cultura espanyola als Estats Units (1941- ).

Enllaos externs.

Pgina oficial de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
Associaci Amics del Paisatge de Villaviciosa;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326331" title="Tom Bombadil" nonfiltered="2091" processed="2084" dbindex="127151">
En l'obra de J.R.R. Tolkien, Tom Bombadil fou, probablement, una detat menor (Maiar) que marx de Vlinor per quedar-se a viure al Bosc Vell (que antigament ocupava bona part d'riador). Es va casar amb Orifraula, la filla de la dona del riu Tombasalzar.

Apareix a la primera entrega d'El Senyor dels Anells: acull al Portador de l'Anell (Frodo) i els hbbits Samseny, Peregrin i Meriadoc a casa seva, desprs d'haver-los salvat del Vell home Salze. Ms endavant torna a salvar-los de les mans dels espectres o tumularis.

Els hbbits i els homes li deien Tom Bombadil, els elfs Iarwain Ben-adar i els nans Forn.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326334" title="Jordi Boixaderas i Trulls" nonfiltered="2092" processed="2085" dbindex="127152">
Jordi Boixaderas i Trulls (Sabadell, Valls Occidental, el 12 de juliol de 1959) s un actor catal molt conegut en  teatre i televisi. Tamb s doblador de pellcules.

Trajectria professional.
sries de televisi
 1994. Poblenou, en el personatge de Xavier;
 1998. Laberint d'ombres, en el personatge de Quim Gispert.
 2002. Mirall trencat, en el personatge de Quim Bergad.
 2005. Ventdepl, en el personatge de Dami Delms.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326339" title="Copa del Rei de futbol 2008-09" nonfiltered="2093" processed="2086" dbindex="127153">
La Copa del Rei de futbol 2008-09 s la 32a edici de la competici i la 105a si tenim en comte els diferents noms que ha rebut la Copa d Espanya des de la seva creaci. La competici es disputa entre el 27 d'agost de 2008 i el 13 de maig de 2009. Participaren un total de vuitanta-tres equips, tots els de Primera i Segona divions de la temporada anterior (excepte el Sevilla Atltico com a filial) a ms de vint-i-quatre equips de Segona B (els 6 primers de cada grup) i divuit de Tercera (tots els campions de grup).

Primera eliminatria.
La primera eliminatria la disputen trenta-sis equips: tots els de Segona B i Tercera. No s'inclouen els sis que quedaren exents: UD Fuerteventura, Benidorm CD, SD Lemona, Mrida UD, Zamora CF i Granada 74. Quedaren sortejats en divuit eliminatries amb no ms un encontre.



Segona eliminatria.
La Segona eliminatria la disputen quaranta-quatre conjunts: els divuit supervivents de la primera, els sis exents i vint dels equips de Segona. L'Albacete Balompi queda exent. Els equips es divideixen en trenta-quatre emparellaments, tenint en comte que els de Segona noms poden enfrontar-se entre ells mateixos. El partit entre l'Alacant i el Celta de Vigo es va disputar el dia 4 de setembre en coincidir que l'Hrcules Club de Ftbol tamb dispitava el seu partit com a local al Rico Prez. Tanmateix l'encontre entre el Gav i la Universidad de Las Palmas es jugar l'11 de setembre pel replantament de la gespa de La Bbila.



Tercera eliminatria.
La Tercera eliminatria la disputen els vint-i-tres equips provinents de les rondes anteriors. Tres son de Tercera divisi, nou de Segona B i onze de Segona divisi. Els de Tercera i Segona s'enfronten entre ells en sis eliminatries a partit nic, mentre que els de segona fan el mateix en altres cinc partits. El Real Murcia queda exent en aquesta ronda.



Setzens de final.
En aquesta eliminatria entren els equips de primera divisi.



Vuitens de final.
En aquesta eliminatria es decideixen en emparellaments per sorteig pur.



Quarts de final.
En aquesta eliminatria es decideixen en emparellaments per sorteig pur.



Semifinals.
En aquesta eliminatria es decideixen en emparellaments per sorteig pur.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326340" title="Josep Guardiola (cantant)" nonfiltered="2094" processed="2087" dbindex="127154">

Josep Guardiola (Barcelona, 1930) s un cantant, saxofonista i violinista catal.

Breu trajectria artstica.
De ben petit va fer estudis de viol i tamb va comenar a cantar a la seva parrquia. Dotat d'una veu de matisos suaus, aviat participaria en diversos festivals de la can; aix li va donar una fama creixent i rpidament es va consolidar com una de les mximes figures de la can espanyola. Pioner de la can popular espanyola, amb gran xit tamb a Llatinoamrica, es va especialitzar en versionar al castell canons d'altres idiomes. Va participar en el Festival d'Eurovisi de 1963, assolint-hi el dotz lloc amb el seu tema Algo prodigioso. s autor de l'himne del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

Amb 540 ttols registrats, s el cantant que ms canons ha enregistrat a Europa.

xits.
En catal.
La primera vegada;
El vell carrer de l'aimada;
Besa'm en silenci;
Diumenge s sempre diumenge (versi catalana de Domenica  sempre domenica, original de Renato Rascel);
Aquest vespre pago jo;
La terra (Chariot);
Dna'm felicitat;
Dna'm les mans i corre;
Se'n va anar (can de Lle Borrell sobre un text de  Josep Maria Andreu i Forns, guanyadora del primer premi del V Festival de la Can Mediterrnia en les veus de Raimon i Salom);
Pau (segon premi);
Sc aqu... a prop teu (Je suis l, tercer premi);
Dubtes;

En castell.
Diecisis toneladas (Sixteen Tons, original de Merle Travis);
Mackie el Navaja (Mack the Knife);
Pequea flor;
Verde campia;
Di pap (1962);
Los nos del Pireo;
Cuando Cuando (original de Tony Renis, 4t lloc en el Festival de San Remo);
La Balada del Vagabundo (Pierantoni-Mapel, 1963);
Algo prodigioso (Eurovisi 1963, amb lletra de Camillo Murillo Janero i msica de Fernando Garcia Morcillo).
Estrella errante (Wandering Star);

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326341" title="Ferran I de Mdici" nonfiltered="2095" processed="2088" dbindex="127155">

Ferran I de Mdici o Ferran I de Toscana ( Florncia, Ducat de Florncia 1549 - d. 1609 ) fou un membre de la famlia Mdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1587 i 1609.

Orgens familiars.
Va nixer el 30 de juliol de 1549 a la ciutat de Florncia sent fill del duc Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo. Fou nt per lnia paterna de Giovanni dalle Bande Nere i Maria Salviati, i per lnia materna de Pedro lvarez de Toledo y Ziga i de la marquesa de Villafranca Juana Osorio y Pimentel.

Fou germ, entre d'altres, dels Grans Ducs Francesc I i Ferran I de Mdici; d'Isabella de Mdici, casada amb Paolo Giordano I Orsini; de Maria de Mdici; i de Lucrcia de Mdici, casada amb Alfons II d'Este.

Vida religiosa.
Va ser ordenat cardenal de l'Esglsia Catlica el 1562, amb 14 anys d'edat, i a Roma cre la Villa Mdici, on adquirir nombroses obrs d'art. Va retenir aquest crrec fins i tot en ser nomenat Gran Duc de Toscana el 1587, renunciant a ell el 1589, any en el qual es va casar.

Gran Duc de Toscana.

A la mort del seu germ gran, Francesc I de Mdici, ocorreguda l'octubre de 1587, fou nomenat hereu i successor, esdevenint Gran Duc de Toscana. Oposat al su germ, fou accessible i geners i govern de indulgent, restablint el sistema judicial i preocupant-se sincerament pel benestar dels seus sbdits. Durant el seu govern, Toscana va ressuscitar i va recuperar la independncia perduda davant el sotmetiment al Sacre Imperi Romanogermnic. 

Ferran I va fomentar el comer i va obtenir grans riqueses a travs dels bancs dels Mdici, que estaven presents en les majors ciutats d'Europa. Va promulgar un edicte de tolerncia vers els jueus i els heretges, de manera que Livorno es va convertir en un port d'acollida dels jueus espanyols, expulsats de la pennsula Ibrica el 1492, aix com per a altres forasters perseguits. Va millorar el port d'aquesta ciutat, que el seu pare havia construt, alhora que va desviar part del curs del riu Arno en un canal anomenat Naviglio, a travs del qual va estimular el comer entre Florncia i Pisa. Va fomentar un projecte d'irrigaci a la Val di Chiana, que va permetre conrear les planes d'al voltant de Pisa i Fucecchio, aix com a la Val di Nievole. 

Respecte a la seva poltica exterior, va intentar alliberar Toscana de la dominaci espanyola. Desprs de l'assassinat d'Enric III de Frana el 1589, va donar suport al futur Enric IV de Frana en les seves disputes amb la Lliga Catlica. Ferran I va deixar diners al rei francs i, juntament amb el papa Gregori XIII, fou un dels principals instigadors de la seva conversi al catolicisme. La relaci entre els dos posteriorment es refred, esforant-se Ferran I a mantenir la seva independncia. Va donar suport a Felip II de Castella en la seva campanya a Algria, i al Sacre Imperi Romanogermnic contra l'amenaa dels turcs otomans. Va obtenir finalment el reconeixement oficial de la seva possessi sobre Siena, ciutat que el seu pare havia conquistat. 

Tamb va enfortir la flota toscana, assistint a importants victries sobre els pirates berberiscos (1607), i vencent a una flota superior dels otomans a l'any segent.

Npcies i descendents.

Es cas el 3 de maig de 1589 a la catedral de Florncia amb Cristina de Lorena, filla del duc Carles III de Lorena i Cludia de Valois. D'aquesta uni nasqueren:
Cosme II de Mdici (1590-1621), Gran Duc de Toscana;
Elionor de Mdici (1591-1617) ;
Caterina de Mdici (1593-1629), casada el 1617 amb Ferran I de Mntua;
Francesc de Mdici (1594-1614), militar;
Carles de Mdici (1595-1666), cardenal;
Filippino de Mdici (1598-1602) ;
Lloren de Mdici (1599-1648);
Maria Magdalena de Mdici (1600-1633), reclosa en un convent;
Cludia de Mdici (1604-1648), casada el 1621 amb el duc  Frederic Ubald della Rovere i el 1626 amb l'arxiduc Leopold V d'ustria;

A la seva mort, ocorreguda a la ciutat de Florncia el 17 de febrer de 1609 va ser succet pel seu fill gran, Cosme II de Mdici

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326343" title="Placa de la Pioneer" nonfiltered="2096" processed="2089" dbindex="127156">

La placa de la Pioneer s un tros d'alumini i or ubicat a les naus espacials Pioneer 10 i Pioneer 11 que porta inscrit un missatge grfic susceptible d'sser desxifrat per una altra civilitzaci amb coneixements mnims similars als humans actuals.

Les sondes espacials Pioneer 10 i 11 van ser unes de les primeres sondes del programa d'exploraci espacial de la NASA. La sonda Pioneer 10 va ser llanada des de Cape Canaveral el 2 de mar de 1972 i la Pioner 11 el 5 d'abril de 1973 des del mateix lloc.

La missi de les Pioneer era explorar els planetes gegants (Jpiter i Saturn) del sistema solar i tamb establir contacte amb civilitzacions extraterrestres per al qual se'ls han installat sengles plaques inscrites amb un missatge simblic informant a una possible civilitzaci extraterrestre, que pogus interceptar les sondes, sobre l'sser hum i el seu lloc de procedncia, la Terra; una espcie de "missatge en una ampolla" interestelar. En elles apareixen:

 A la dreta, la imatge de la sonda amb l'nica finalitat de donar proporci a les dues figures humanes dibuixades davant, una de femenina i una altra de masculina.
 A l'esquerra, un feix de lnies que parteixen radialment d'un mateix punt. Aquest punt s el planeta Terra, les lnies indiquen la direcci dels plsars ms significatius propers al nostre sistema solar i a cada un, en sistema de numeraci binari, que s la seqncia de polsos de cada un. Aquest apartat constitueix la nostra "adrea" dins l'univers. Una civilitzaci tcnicament avanada, amb coneixement dels plsars, podria interpretar les plaques. ;
 A la part inferior es representa un esquema del sistema solar, amb els planetes ordenats segons la seva distncia al Sol i amb una indicaci de la ruta inicial de les Pioneer. ;
 L'esquema situat a la part superior esquerra de la placa, representa una inversi en la direcci de l'electr d'espn en un tom d'hidrogen, l'element ms abundant a l'univers. Aquesta transici provoca una ona de radi de 21 centmetres.

Les plaques van ser dissenyades pels astrnoms nord-americans Carl Sagan i perFrank Drake, i dibuixades per Linda Salzman Sagan. De fet, va ser el propi Sagan qui va convncer la NASA perqu la Pioneer ports la placa.

 Vegeu tamb .
Programa Pioneer;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326350" title="Bard l'Arquer" nonfiltered="2097" processed="2090" dbindex="127157">
En l'obra de J.R.R. Tolkien Bard l'Arquer era el descendent, a travs de moltes generacions, de Girion, senyor de Dale.

Bard era un noble de la ciutat d'Esgaroth quan aquesta fou atacada pel drac Smaug. Va ser l'ltim que va resistir al foc del drac i el va aconseguir matar, grcies a l'ajuda d'un vell tord. Bard deu el seu sobrenom a aquest fet: matar el drac amb una fletxa; a partir d'aquell moment va esdevenir un heroi pel seu poble.
Ms endavant Bard va encapalar les negociacions amb Thorin i va comandar els homes d'Esgaroth en la Batalla dels Cinc Exrcits. Passada la batalla va reconstruir l'antiga ciutat de Dale amb l'ajut d'homes i nans. 

Va passar a ser el primer rei de la nova ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326351" title="Pioneer 11" nonfiltered="2098" processed="2091" dbindex="127158">

La Pioneer 11 va ser una de les primeres sondes del programa d'exploraci espacial de la NASA. Va ser llanada des de Cape Canaveral el 5 d'abril de 1973. Desprs de travessar amb xit el cintur d'asteroides el 19 d'abril de 1974, es va reajustar la seva velocitat per situar la seva trajectria a prop de Jpiter. Mentre sobrevolava Jpiter va obtenir imatges de la Gran Taca Vermella, va realitzar les primeres observacions de les regions polars i va determinar la massa de Callisto.

L'1 de setembre de 1979 va arribar aSaturn, fent les primeres fotografies d'a prop del planeta, i on va poder descobrir dos nous satllits i anells addicionals. Desprs de la seva trobada amb Saturn, prossegu la seva ruta cap a l'exterior del sistema solar, estudiant les partcules energtiques del vent solar.

Les sondes Pioneer obtenien la seva energia d'un generador termoelctric per radioistops (RTG). La prdua d'eficcia d'aquests generadors elctrics va determinar el final de la seva missi a finals de 1995.

Com portava la Pioneer 10, i les Voyager posteriorment, la sonda incloa una placa amb informaci sobre la seva estructura i un missatge explicant, a una possible cultura extraterrestre, l'origen de la sonda. La placa inclou una figura d'un home, una dona, les transicions de l'tom d'hidrogen i la posici del Sol i la Terra a la galxia, la qual moltes vegades s atribuda a les naus Voyager 1 i Voyager 2, portant a la confusi general, ja que les esmentades naus tenen plaques diferents. La placa va ser dissenyada perCarl Sagan i Frank Drake i dibuixada per Linda Salzman Sagan.

 Vegeu tamb .
Programa Pioneer;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326353" title="Joan Salord Torrent" nonfiltered="2099" processed="2092" dbindex="127159">
Joan Salord Torrent (Ciutadella, Menorca, 1948) s un empresari i poltic menorqu. Estudi Cincies Econmiques i ha estat conseller delegat de les empreses de joieria i bijuteria "Juan Valera. S.A." i "Manufacturas Industriales Menorquinas, S.L.". s vocal del comit executiu del Partit Popular de les Illes Balears i de Menorca i fou escollit diputat per Menorca a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004. Form part de la comissi de seguiment dels acords del Pacte de Toledo i es va fer fams perqu es va equivocar en la votaci dels pressupostos generals de l'Estat per a 2007, pitjant la tecla del SI.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326355" title="Miguel ngel Martn Soledad" nonfiltered="2100" processed="2093" dbindex="127160">
Miguel ngel Martn Soledad (Palma, Mallorca, 1954) s un psiquiatre i poltic mallorqu. Llicenciat en Medicina i Cirurgia, especialitzat en psiquiatria, tamb s mster en direcci i gesti d'organitzacions i empreses sanitries. Ha treballat en la seva consulta prpia a Palma i a l'Hospital Psiquitric de Palma de Mallorca. Afiliat al Partit Popular, del 1996 al 1999 fou nomenat director general d'Acci Social del Govern Balear i diputat per Mallorca a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004.

 Enllaos externs .
 Fitxa a El Mundo;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326356" title="Isabel Maria Oliver Sagreras" nonfiltered="2101" processed="2094" dbindex="127161">
Isabel Maria Oliver Sagreras (Campos, Mallorca, 1967) s una biloga i poltica mallorquina. Es llicenci en biologia per la Universitat de les Illes Balears. Ha treballat com a funcionria de la comunitat autnoma de les Illes Balears i est afiliada al PSIB-PSOE, on s secretria de poltica econmica. 

Polticament, ha estat secretria general tcnica de la Conselleria de Turisme del Govern Balear (1999-2003), regidora de l'ajuntament de Palma (2003-2004) i diputada per Mallorca a les eleccions generals espanyoles de 2004.

 Enllaos externs .
 Biografia al Consell de Mallorca;
 Fitxa al Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326357" title="Cristina de Lorena" nonfiltered="2102" processed="2095" dbindex="127162">


Cristina de Lorena ( Bar-le-Duc, Ducat de Lorena 1565 - Florncia, Gran Ducat de Toscana 1636 ) fou una princesa de Lorena que va esdevenir consort, i posteriorment regent, del Gran Ducat de Toscana.

Orgens familiars.
Va nixer el 16 d'agost de 1565 a la poblaci de Bar-le-Duc, en aquells moments situada al Ducat de Lorena i que avui en dia forma part del departament del Mosa, sent filla del duc Carles III de Lorena i Cludia de Valois. Per lnia paterna fou nta del duc Francesc I de Lorena i Cristina de Dinamarca, i per lnia materna del rei Enric II de Frana i Caterina de Mdici.

Fou germana dels ducs Enric II i Francesc II de Lorena; i d'Elisabet de Lorena, casada amb Maximili I de Baviera.

Npcies i descendents.
A la mort de la seva mare, ocorreguda el febrer de 1575, fou educada per la seva via Caterina de Mdici, restant a la cort francesa durant un llarg perode de temps.

Es cas el 3 de maig de 1589 a la catedral de Florncia amb Ferran de Mdici, fill del duc Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo. D'aquesta uni nasqueren:
Cosme III de Mdici (1590-1621), Gran Duc de Toscana;
Elionor de Mdici (1591-1617) ;
Caterina de Mdici (1593-1629), casada el 1617 amb Ferran I de Mntua;
Francesc de Mdici (1594-1614), militar;
Carles de Mdici (1595-1666), cardenal;
Filippino de Mdici (1598-1602) ;
Lloren de Mdici (1599-1648);
Maria Magdalena de Mdici (1600-1633), reclosa en un convent;
Cludia de Mdici (1604-1648), casada el 1621 amb el duc  Frederic Ubald della Rovere i el 1626 amb l'arxiduc Leopold V d'ustria;


A la mort del esps, ocorreguda el febrer de 1609, actu com a regent del Gran Ducat de Toscana en nom del seu fill Cosme II de Mdici. Ocup aquest crrec fins el 1611, moment en el qual seu fill fou nomenat major d'edat. A la mort prematura del seu fill (febrer de 1621) rest a la cort de Florncia al costat del seu nt Ferran II de Mdici.

Interessada pels afers cientfics, va mantenir una relaci epistolar amb Galileu Galilei, el qual va dedicar a ella una de les seves quatre Lettere copernicane datada el 1615, on el cientfic refutava que les seves doctrines estiguessin en contra de la Bblia. Aix mateix, Antonio Santucci li va dedicar la Ruota perpetua, un complex sistema de clculs astronmics realitzat desprs de 1582. 

Va morir a la ciutat de Florncia el 19 de desembre de 1936.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/lorraine/lorraine4.html;
  Carta de Galileu enviada a Cristina de Lorena;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326359" title="Belerand" nonfiltered="2103" processed="2096" dbindex="127163">
Belerand fou, en l'obra de J.R.R. Tolkien, una regi de la Terra Mitjana. S'extenia des de les Muntanyes Blaves (Ered Luin) fins al gran Belegaer. Limitava al nord amb les Muntanyes de Ferro. En un principi aquest terme servia per referir-se a les terres costaneres al sud de Nevrast i Hitlum per al final el terme es va fer servir per nombrar totes les terres a l'oest d'Ered Luin (on vivien els nans).

Els ldar van passar per Belerand en el seu cam cap a Vlinor i els elfs grisos, falthrim i nndor s'hi van quedar a viure, all es conegueren Thngol i Mlian la Maia; i al cor de Belerand (Driath) fund n'Elw el seu reialme.
Quan Mrgoth va comenar a atacar els sndar van arribar del nord els nldor exiliats, els quals van derrotar fcilment els orcs de Melkor. Els prnceps dels nldor van fundar els seus reialmes a l'exili a Belerand (Hitlum, Nargthrond, Gndolin, Tharglion...) 

Al cap d'un temps van arribar els homes de Hildrien: eren els edain, els pares dels homes, que van aliar-se amb els elfs. Homes, elfs i nans van patir llargues guerres contra el Senyor Fosc, lentament van anar decaient fins que Belerand va esdevenir un feu de Mrgoth. Va ser llavors quan la host de Vlinor atac Melkor i el derrot; arran del gran impacte entre el poder de l'Oest i del Nord Belerand s'esfondr i s'enfons sota el mar; noms va romandre intacte una part d'Ossriand anomenada Lindon i fou all on Gil-Galad i la resta d'elfs es refugiaren. A partir d'aquell moment alguns elfs marxaren cap a Vlinor, d'altres s'endinsaren a la Terra Mitjana i fundaren el regne dels Gwaith-i-Mrdain, uns pocs van anar a viure amb els elfs silvans i els van governar i molts es quedaren a viure a Lindon amb Gil-Galad i Crdam, el mestre d'Aixa.
En el moment en qu Crdam fund els Ports Grisos (Mithlond) comen la Segona Edat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326361" title="Uni Regional Valenciana" nonfiltered="2104" processed="2097" dbindex="127164">
Uni Regional Valenciana (URV) fou un partit poltic valenci de caire blaver fundat el 1978 per l'ex-alcalde de Valncia, Miguel Ramn Izquierdo, i el president de la Diputaci, Ignacio Carrau, amb sectors exclosos d'UCD amb fort passat franquista, oposats a l'adopci dels smbols que consideraven catalanistes i a que el Pas Valenci assols l'autonomia per la via de l'article 143 de la Constituci espanyola de 1978, i no per la del 151 (com Catalunya i el Pas Basc). A les eleccions generals espanyoles de 1979 va obtenir 15.694 vots (0,09 % dels vots) i cap representaci. Tot i els pocs vots, va obtenir algun protagonisme durant la batalla de Valncia i fou l'origen d'Uni Valenciana (UV), fundada el 1982.	

 Vegeu tamb .
 Batalla de Valncia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326362" title="XI Brigada Internacional" nonfiltered="2105" processed="2098" dbindex="127165">
La XII Brigada Internacional va ser una unitat militar composada per voluntaris internacionals que lluit al costat del govern de la Repblica durant la Guerra Civil espanyola.

 Constituci .
Va ser la primera brigada en constituir-se el 22 d'octubre del 1936 a La Roda (Albacete). Els seus batallons originaris van ser els francesos Edgar Andr , el Commune de Pars i l'itali Garibaldi, als qual se'ls afeg durant el perode d'instrucci el Dombrowsky i unint-se com a quart batall de la brigada l'Asturias-Heredia.

Dirigida al principi per Jean-Marie Franois, aquest va ser substitut per Emilio Klber, el cap ms carismtic de la XI Brigada i com a comissari poltic l'itali Giuseppe di Vittorio ("Nicoletti").

 La Batalla de Madrid .
Inici la seva participaci en la Guerra als aferrissats combats de la Casa de Campo i la Ciutat Universitria, a la Batalla de Madrid, on va patir greus baixes, fins al punt d'haver de ser retirada del front per a ser refeta a Archena, canviant el batall Garibaldi pel Thlmann amb la XII Brigada Internacional, substituint tamb Klber per l'alemany Hans Kahle.

 Desfeta final .
En els successius combats de la Ciutat Universitria, el Jarama, Guadalajara, Belchite i Terol va ser dessagnada contnuament, fins al punt d'haver de recrrer a soldats espanyols per a cobrir les baixes a partir del mes de mar del 1938 restant noms alguns voluntaris alemanys. Desprs del pas de l'Ebre va ser novament massacrada, passant a denominar-se 11 Brigada Mixta al desaparixer ja el component internacional i sent destrossada finalment en la defensa de Catalunya el novembre del 1938 en la zona de la Granadella.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326364" title="Baelen" nonfiltered="2106" processed="2099" dbindex="127166">

Baelen (Baillou en Val) s un municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona. Al 2007 comptava amb uns 4110 habitants. La selva del Hertogenwald cobreix la part meridional del municipi i s regat pel Vesdre. 

Histria.
 El primer esment escrit Bailus del poble data de 888. Fins a la fi de l'antic rgim. Al segle X, la parrquia de Baelen comprenia Go, Limburg, Bilstain, Henri-Chapelle, Welkenraedt, Eupen et Membach, un domini enorme per poc poblat. 

Administrativament feia part de la  dicesi de Lieja per no del Principat de Lieja, formava un dels cinq jutjats del Ducat de Limburg, que des del 1283 va formar una uni personal amb el ducat de Brabant. Al segle XI, el duc Enric I de Limburg va atorgar la juridicci de la parquia a l'Abadia de Rolduc, situada avui a Kerkrade als Pasos Baixos, que en cobrava els delmes i n'anomenava els curats. Al segle dotze, Bilstain, Limburg i Go van esdevenir una parrquia independent. Desprs, les parrquies d'Henri-Chapelle (1445), Eupen (1695), Membach (1803) i Welkenraedt (1803) van destacar-se, tot i continuar a dependre de l'abat de Rolduc. Fins al Tractat de Versalles de 1919, la frontera oriental del municipi era tamb frontera d'estat amb Prssia.

Llengua.
Tot i fer part de la Comunitat Francesa de Blgica des de 1963, molta gent encara parla un dialecte fronterer germnic. Es troba al lmit de tres llenges: el francs, el neerlands i l'alemany. Les escoles poden domanar un rgim de facilitats lingistiques. L'origen germnic del poble est troba en molts topnims: Membach,  De Hoevel, Runschen, Corbusch, Medael, Loussack. Els topnims francesos al centre sn ms recents.

Nuclis.
 Baelen;
 Membach;
Punts d'inters turstic.
L'esglsia Sant Pau del segle XI, de la qual la fletxa cargolada del campaner s molt tpica.;
El llac de la presa del Gileppe;
La selva del Hertogenwald;
La reserva natural de les Hautes Fagnes ou Hohes Venn;

Enllaos externs.
Web del municipi de Baelen 
Referncia.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326369" title="Pepeta Gelabert" nonfiltered="2107" processed="2100" dbindex="127167">
Pepeta Gelabert o Pepita Gelabert va ser una actriu caracterstica de teatre, catalana, que va actu al teatre Romea, a les dcades dels anys 20, 30, 40 i 50 dels segle passat. Va form part de la Companyia Maragall.

Trajectria professional.
 1921, 7 octubre. En el paper de Tarongina de l'obra El jardinet de l'amor de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1946, 17 octubre. En el paper de Senyora Jlia de l'obra El prestigi dels morts de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea amb direcci de Joan Cumellas;
 1949, 17 novembre. En el paper de Rosalia de l'obra L'hereu i la forastera de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona amb direcci de Pau Garsaball. ;
 1950, 18 abril. En el paper de Mnica de l'obra Els comediants de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326371" title="Roser Coscolla" nonfiltered="2108" processed="2101" dbindex="127168">
Roser Coscolla fou una actriu catalana de dilatada trajectria teatral que actu, sobretot al teatre Romea des dels anys 20 als anys 70 del segle passat.

Trajectria professional.
 1923, 10 octubre. En el paper de Margarideta de l'obra Les veus de la terra de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1924, 18 mar. En el paper de Maria de l'obra Cada cosa en el seu lloc de Pompeu Crehuet. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1934, 9 novembre. En el paper dElvira de l'obra La plaa de Sant Joan de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1948, 15 desembre. En el paper dEugnia de l'obra Galatea de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Victria, de Barcelona.
 1949, 17 novembre. En el paper dAmlia de l'obra L'hereu i la forastera de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1950, 18 abril. En el paper de Rosaura de l'obra Els comediants de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1950, 8 novembre. En el paper de Tecla de l'obra Les vinyes del Priorat de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1973, 10 juliol. En el paper dEspaa de l'obra Numancia de Miguel de Cervantes. Estrenada al Teatre Grec de Barcelona. Direcci de Miguel Narros;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326372" title="Ramon Duran" nonfiltered="2109" processed="2102" dbindex="127169">
Ramon Duran va ser un actor catal en actiu en les dcades dels anys 40 i 50 de segle passat. Actu al teatre Romea de Barcelona. Form part de la Companyia Maragall.

Trajectria professional.
 1948. El personatge de Samson de l'obra Galatea de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Victria de Barcelona.
 1949. El personatge de Pere de Rupi de l'obra L'hereu i la forastera de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.
 1950. El personatge dHctor de l'obra Els comediants de Josep Maria de Sagarra.
 1952. El personatge de Brescarrossa de l'obra L'amor viu a dispesa de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1954. El personatge dEl doctor Enric Molins de l'obra La ferida lluminosa de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea de Barcelona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326373" title="ETB Sat" nonfiltered="2110" processed="2103" dbindex="127170">


ETB Sat s la versi internacional emesa per satllit de la Televisi Pblica Basca Euskal Telebista (ETB). En aquest canal se sintetitza la programaci de les dues cadenes que t la Televisi al Pas Basc. s possible veure-la a tot el mn excepte en el Pas Basc, a causa que en aquest lloc es pot gaudir d'ETB 1 i ETB 2 gratutament i en obert. La primera cadena s'emet ntegrament en basc i la segona en castell. Tanmateix en ETB sat. s'alternen els dos idiomes intentant oferir continguts semblants a les dues llenges.

 Programes .

 Teleberri: Informatiu;
 Lazkao Txiki: Dibuixos animats;
 Dokugune: Espai presentat per Izaro Iraeta, en qui cada setmana abordaran un tema diferent.
 EiTB Kultura: Espai que recull l'actualitat sobre totes les manifestacions i disciplines artstiques. A ms de cinema, arts plstiques, teatre, msica, literatura o moda, es fa atenci a temes relacionats amb arquitectura, disseny o gastronomia, en aquest programa obert a tot tipus de pblics.
 Exclusivas ETB: Reportatges dirigits per Luis Mendizabal.
 Surf in ` Euskadi: Programa presentat per Ana Urrutia sobre "l'esport de les ones".
 Objectivo Euskadi: Espai de reportatges d'aborda temes d'actualitat social.
 La nit de...: Programa de cinema presentat per Felix Linares amb reportatges sobre actors, directors i pellcules; variades seccions que ajuden a descobrir aspectes desconeguts del set art, i concursos.
 Vaya Semanita: Programa humorstic que parodia l'actualitat al Pas Basc.
 Gaur Egun: Informatiu;
 Basxtrem: Concurs presentat per Julian Iantzi;
 Chilo: Espai presentat per Maider Egues Pies.
 Mihiluze: Jocs de paraules en euskara.

 Enllaos externs .

 EiTB (Rdio Televisi Basca);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326375" title="Necrpolis de Ceur" nonfiltered="2111" processed="2104" dbindex="127171">
La necrpolis de Ceur s un conjunt de tres dlmens pertanyent al Neoltic mitj i ms concretament, a final del quart milleni aC. que es troba ubicada a la riba dreta de la rasa de les Grioles,  a 1 km al SE del poblet de Ceur, al costat d'un cam en prou bon estat com per a poder-lo recrrer amb qualsevol tipus de turisme.  

|
|
|


Enllaos externs.
Fragment de l'edici digital del mapa de Catalunya 1:50.000 de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que mostra la ubicaci de la necrpolis;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326376" title="Llus Teixidor" nonfiltered="2112" processed="2105" dbindex="127172">
Llus Teixidor va ser un actor secundari catal en actiu en les dcades dels anys 20, 30, 40 i 50 del segle passat. Form part de la Companyia Maragall que actu al teatre Romea.

Trajectria professional.
 1924. En el paper de l'Ermit de Sant Ramon de l'obra Fidelitat de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea, de Barcelona.
 1935. En el paper de Lloren de l'obra Roser florit de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Novetats de Barcelona, amb direcci d'Enric Gimnez.
 1949. En el paper de El jutge Vallhonrat de l'obra L'hereu i la forastera de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al teatre Romea i direcci de Pau Garsaball.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326378" title="The X-Files: I Want to Believe" nonfiltered="2113" processed="2106" dbindex="127173">

The X-Files: I Want to Believe s la segona pellcula basada en la srie de televisi, The X-Files, desprs de The X-Files: Fight the Future el 1998. Aquesta seqela s dirigida pel creador de la srie Chris Carter, i est escrita per ell mateix junt amb Frank Spotnitz. En un inici, el film va ser anticipat al novembre del 2001, en acabar-se la novena temporada de la srie televisiva. Aquest nou lliurament es va comenar a rodar el mes de desembre de l'any 2007, a Vancouver, i es va finalitzar l'abril de l'any segent, estrenant-se el 24 de juliol del 2008.

 Sinopsi .

La trama se centra en el segrest d'un grup de dones als turons de Virginia, sobre el qual, l'nica pista que es t sn una srie de restes humanes trobats sobre la neu. Amb l'ajuda d'un sacerdot que t visions sobre el fet, la policia local descobreix un experiment mdic secret que podria estar relacionat amb la desaparici. Malgrat que els agents Mulder i Scully no desitgen tornar al seu fosc passat, seran els nics capaos de resoldre aquest misteri.

 Repartiment .

 David Duchovny com Fox Mulder;
 Gillian Anderson com Dana Scully;
 Mitch Pileggi com Walter Skinner;
 Amanda Peet com l'Agent Especial del FBI, Dakota Whitney;
 Xzibit com l'Agent Mosley Drummy;
 Billy Connolly com Padre Joe;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Lloc Oficial  ;
 Lloc Oficial  ;
 X-Files 2 Bloc  ;
 Grup The X-Files Xile;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326381" title="Hertogenwald" nonfiltered="2114" processed="2107" dbindex="127174">
L Hertogenwald (neerlands: Hertogenwoud) s una selva a l'est de la provncia de Lieja a Blgica a la frontera amb Alemanya.

L'Hertogenwald fa part del parc natural Haute-Fagne-Eifel, situat am ambds costats de la frontera. Cobreix cinq municipis: Jalhay, Limburg, Baelen, Eupen i Raeren i s regat pel Getz(bach), Gileppe, Helle, Soor i Vesdre. S'hi troben tamb dos llacs artificials, el de la presa del Weser a Eupen i el de la presa del Gileppe a Jalhay. s la foresta contgua ms llarga de Blgica.

La selva era la caa privada dels ducs de Limburg, d'on prov el nom (hertog = duc en neerlands). Feia part del feu de Baelen. Al 1815 (Tractat de Pars) el riu Helle va esdevenir una frontera estatal entre Blgica i Prssia, el que va trencar el forest, per a la primera vegada a la seva histria, en dues parts. Al 1919, desprs del Tractat de Versalles, la unitat va ser restaurada. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326382" title="Kissing Cup" nonfiltered="2115" processed="2108" dbindex="127175">


Kissing Cup s una pellcula entorn d'un fams cavall de curses britnic anomenat Kissing Cup. Sobre aquest tema s'han filmat altres pellcules.

 Altres crdits .

 So: muda;
 Color: blanc i negre;

 Vegeu tamb .

 Kissing Cup's Race;

 Enllaos externs .

 Kissing Cup a ScreenOnline;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326383" title="Guerra civil xinesa" nonfiltered="2116" processed="2109" dbindex="127176">

La Guerra Civil xinesa, (en xins tradicional,     ; en xins simplificat,     ; en pinyin, Gugng Nizhn, que literalment vol dir Guerra Civil Nacionalista-Comunista) o (xins tradicional,     ; xins simplificat     ; pinyin, Jiefang Zhanzheng, que es tradueix com a Guerra d'alliberaci), va ser el conflicte que va tenir lloc a la Xina entre el Guomindang o Partit Nacionalista xins (KMT) i el Partit Comunista xins (PCX). Es va iniciar l'abril del 1927 desprs de l'Expedici del Nord, quan la facci dretana del KMT, dirigida per Chiang Kai-shek, va depurar els comunistes de l'aliana formada entre el KMT i el PCX.

La guerra va acabar el maig del 1950 amb una cessaci no oficial de les hostilitats entre els dos bans, quedant finalment sota control dels comunistes la Xina continental (inclosa la illa d'Hainan), on es va proclamar el nou rgim de la Repblica Popular de la Xina, mentre els nacionalistes aconseguien mantenir el control sobre els territoris insulars de Taiwan, Pescadores i diverses illes costaneres de la provncia de Fujian, territoris en qu s'ha mantingut fins a l'actualitat el rgim de la Repblica de la Xina.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326384" title="Cyrano Fernndez" nonfiltered="2117" processed="2110" dbindex="127177">


Cyrano Fernndez s una pellcula veneolana del 2008, basada en Cyrano de Bergerac.

La trama de la pellcula aquesta plantejada sobre un lider cridat Cyrano Fernndez d'un grup denominada els Tupamaros, la qual tracten de defensar el seu barri de narcotraficants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326385" title="Ed, Edd and Eddy's Big Picture Show" nonfiltered="2118" processed="2111" dbindex="127178">


Ed, Edd and Eddy's Big Picture Show s una pellcula basada en la srie Ed, Edd i Eddy que s'estrena a finals del 2008.

 Argument .

Els Eds comencen una pica aventura a la recerca del germ d'Eddy.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326386" title="Abadia de Cluny" nonfiltered="2119" processed="2112" dbindex="127179">

L'abadia de Cluny, s una abadia benedictina de la localitat de Cluny, situada en el departament de Saona i Loira, a la regi de Borgonya, en el centre-aquest de Frana. Va ser fundada en una reserva forestal de cacera el 2 de setembre de l'any 909 per Guillem I, duc d'Aquitnia, comte d'Alvrnia, el qual va installar all a l'abat Bern de Baume, i va posar l'abadia sota l'autoritat immediata del Papa Sergi III. L'abadia i la seva constellaci de dependncies es van convertir aviat en l'exemple del tipus de vida religis del segle XI.

L'ordre benedictina va ser clau en l'estabilitat aconseguida per la societat europea del segle XI, i en part a causa de la seva va ser el model d'estil de la vida monacal a Occident des de finals del segle X. Una successi d'abats competents van ser tamb figures rellevants al terreny internacional. El mateix monestir de Cluny es va convertir en el monestir ms gran i prestigis, i en la instituci monstica millor preparada d'Europa. La influncia de Cluny es va estendre des de la segona meitat del segle X fins a principis del segle XII.

L'abadia va ser saquejada i destruda per una torba de revolucionaris el 1790. Actualment, noms sobreviu una petita part del conjunt arquitectnic original.

 Enllaos externs .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326387" title="Guillem I d'Aquitnia" nonfiltered="2120" processed="2113" dbindex="127180">

Guillem I d'Aquitnia, anomenat tamb Guillem el Piads o Guillem de Alvrnia, va nixer l'any 875 i va morir el 6 de juny del 918. Va ser sobir franc, marqus de Gothia, comte d'Alvrnia, de Berry, de Limoges, de Li, de Mcon i duc d'Aquitnia (893 a 918).

Fill del comte de Tolosa, Bernat III i d'Ermengarda, filla del comte d'Alvrnia, Bernat I. L'any 886, a la mort del seu pare, va obtenir el ttol de comte d'Alvrnia. Cap a l'any 898 es va casar amb Engelberga, filla de Bos I, rei de la Provena i de Borgonya, i d'Ermengarda, filla nica de l'emperador Llus II. D'aquest matrimoni va nixer un fill anomenat Bos que va morir abans que el seu pare.

L'any 893 va donar hospitalitat i protecci al duc d'Aquitnia, Ebalus i li va prendre el ttol i la propietat, arribant aix a ser un dels majors senyors feudals de Frana. 

Durant el seu govern tant Aquitnia com Alvrnia van haver de sofrir dures devastacions per part dels vkings: el 897, quan el rei de Frana tOd I els va pagar perqu deixessin la vall del Sena i els vkings es van dirigir i van travessar la vall del Loira i, desprs l'any segent, desprs de la mort del rei Od, els vkings van ser ms enll del Loira sense que el nou rei de Frana, Carles III, fes gens per ajudar el ducat o el comtat. Ja que un cert nombre de vkings s'havia establert al llarg de la vall del Loira, els atacs i saqueigs en el ducat van continuar succeint-se fins i tot desprs del tractat de Saint-Clair-sud-Epte, ja que aquesta soluci no incloa els vkings presents al Loira.

Entre el 909 i el 910, Guillem va fundar l'abadia benedictina de Cluny, nomenant com a primer abat Bern de Baume. A ms havia concedit en donaci a l'esglsia de Roma tots els drets sobre l'abadia i aquest dret va ser ests desprs a tots els monestirs que es van unir a la congregaci de Cluny, que se sostreien aix tant del poder del rei de Frana com dels bisbes de la zona.

Guillem va morir sense deixar descendents directes el 6 de juliol de 918 a Brioude, deixant els ttols de duc d'Aquitnia i comte d'Alvrnia al seu nebot Guillem, fill de la seva germana Adelaida.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326393" title="Colin Davis" nonfiltered="2121" processed="2114" dbindex="127181">
 Colin Charles Houghton Davis  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va nixer el 29 de juliol del 1933 a Marylebone, Londres, Anglaterra i que va arribar a disputar curses de Frmula 1.


 A la F1 .

Va debutar a la quarta cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 5 de juliol del 1959 el GP de Frana al Circuit de Reims.

Colin Davis va participar a un total de dues proves puntuables pel campionat de la F1, disputades ambdues a la temporada 1959 i assolint un onz lloc en un GP com a millor resultat i no aconseguint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326394" title="Punta del Diablo" nonfiltered="2122" processed="2115" dbindex="127182">

Punta del Diablo s un balneari de l'Uruguai, situat al departament de Rocha. Es troba a 298 quilmetres a l'est de la capital del pas, la ciutat de Montevideo. T una poblaci aproximada de 650 habitants, per en els mesos d'estiu (desembre - mar), supera els 2.000 habitants. 

El poble s fams per les seves platges de sorra blanca sobre l'oce Atlntic. El corrent d'aigua, aix com la seva temperatura baixa, representen un risc per a alguns banyistes que tots els anys moren ofegats a causa de la forta pressi i de la intensitat de les ones. De fet, Punta del Diablo rep el seu nom de la fora de la seva aigua, la perillositat de les seves ones, i la relativa tranquillitat de la seva costa i els seus voltants. s, potser, al costat d'altres balnearis de Rocha, un dels ms actius del departament i del pas. 

Punta del Diablo ha anat creixent amb el pas dels anys. La caracterstica de les seves aiges, faciliten la prctica d'esports aqutics com el surf o el wind surf. Existeix tamb una zona habilitada per a la pesca. No obstant aix, la platja t algunes zones rocoses, tenyides d'un to vermell, de les quals s'ala un far en l'rea porturia. 

D'altra banda, l'arribada de turistes estrangers s'incrementa any a any. En la seva majoria provenen de l'Argentina i el Brasil, per tamb els hi ha des de Xile, Mxic, Estats Units i Europa. El creixement del turisme ha propiciat la construcci d'hotels, estades, centres comercials i ofertes de recreaci tals com piscines i parcs aqutics. 

 Enllaos externs .
 www.portaldeldiablo.com.uy ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326396" title="Asdrbal Fontes" nonfiltered="2123" processed="2116" dbindex="127183">
 Asdrbal Esteban Fontes Bayardo  va ser un pilot de curses automobilstiques uruguai que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Asdrbal Fontes va nixer el 26 de desembre del 1922 a Pan de Azcar, Uruguai i va morir el 9 de juliol del 2006 a Montevideo, Uruguai.
 A la F1 .

Va debutar a la quarta cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 5 de juliol del 1959 el GP de Frana al Circuit de Reims.

Asdrbal Fontes va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1 no aconseguint classificar-se per disputar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326398" title="Gran Premi d'Itlia del 2008" nonfiltered="2124" processed="2117" dbindex="127184">
La cursa del Gran Premi d'Itlia de Frmula 1 ha estat la catorzena cursa de la temporada 2008 i s'ha disputat al Circuit de Monza el 14 de setembre del 2008. 


 Qualificaci per la graella .




 Cursa .




 s la primera victria per Sebastian Vettel, que es converteix amb el pilot ms jove en aconseguir una victria a la F1.

 s la primera pole per Sebastian Vettel, que es converteix amb el pilot ms jove en aconseguir una pole a la F1.

 s la primera victria de l'histria per l'escuderia Toro Rosso.


 Altres .

 Volta rpida: Kimi Rikknen 1'28.047  (Volta 53);

 Pole: Sebastian Vettel  1: 37. 555;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326400" title="Carloman" nonfiltered="2125" processed="2118" dbindex="127185">

Nom de diversos reis francs i germnics.

Carloman, fill primognit de Carles Martell, que desprs d'un curt regnat, abdic en el seu germ Pip el Breu.
Carloman I, rei dels francs associat al seu germ Carlemany.
Carloman de Baviera, rei de Baviera i d'Itlia (fill de Llus el Germnic).
Carloman II, rei de la Frana Occidental.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326402" title="Bree (Terra Mitjana)" nonfiltered="2126" processed="2119" dbindex="127186">
Bree era una poblaci de la Terra Mitjana en l'obra de J.R.R. Tolkien.

Aquest poble estava situat en una crulla de camins: el Cam Verd que enllaava Gndor i Rhan amb rnor i la Carretera Est-Oest que conectava Rivendell amb Mithlond.
Era la capital del Pas de Bree, una mena de comarca, que tamb incloa els pobles de Combe, Archet i Estandill. La poblaci de Bree i de tots aquests pobles estava composta per homes i hbbits. 

Dins la vila s'hi trobava la taverna d'El Cavallet Presumit, regentada per la familia Oliu des de temps immemorials.
Per Bree van passar-hi les tribus de hbbits procedents de Rhovanion, s'hi van trobar en Gndalf i en Thorin i hi van passar els hbbits Frodo, Sam, Pippin i Merry. Fou all on el Portador de l'Anell  es trob amb l'ragorn, que el cond fins a Imladris



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326411" title="Castanyola" nonfiltered="2127" processed="2120" dbindex="127187">

La castanyola o saputa (Brama brama) s un peix mar semblant al besuc per ms comprimit lateralment, teleosti, de la famlia dels brmids i de l'ordre dels perciformes. 

Morfologia.
 La seua talla mxima s de 70 cm i 6 kg de pes.
 Cos oval amb el dors bastant alt i comprimit lateralment.
 La lnia lateral segueix el perfil del cos.
 El cap presenta un perfil rod.
 Morro molt curt i semblant al de la piranya.
 La boca s ampla i est inclinada quasi verticalment. Interior de la boca fosc.
 La mandbula inferior s prominent i les dents sn curtes i fortes.
 Els ulls sn grossos.
 L'aleta dorsal s llarga i a la part anterior s on hi ha els radis espinosos ms llargs.
 L'anal s llarga.
 Les pectorals sn bastant llargues i arriben fins a la meitat de la dorsal.
 Les plviques sn les ms petites.
 La caudal s bifurcada.
 s de color gris blavs i, de vegades, quasi negre.
 El ventre s platejat.
 Al cap i a les pectorals apareix una taca daurada.

Reproducci.
Es reprodueix a l'estiu (d'agost a setembre) en el Mediterrani. s una espcie cosmopolita de mars temperats i clids, per a l'hora de reproduir-se requereix una temperatura major de 20C.

Alimentaci.
Menja petits peixos, calamars, gambetes, pops i spies.

Hbitat.
s pelgic d'aiges profundes i ocenic, normalment es pot trobar entre 100 i 400 m, per pot arribar fins als 1.500-2.000 m. 

Distribuci territorial.
A ms de la Mar Mediterrnia, es troba a l'Oce Atlntic (des de Noruega a Sud-frica), a l'Oce ndic i al sud de l'Oce Pacfic. 

Costums.
S'agrupa en petites moles i les migracions depenen de la temperatura de l'aigua. A l'estiu es pot trobar ms a prop de la costa.

Pesca.
La seua carn s molt apreciada. Es captura amb palangres de superfcie o de fons, tresmalls i arts d'encerclament i d'arrossegament. La talla mnima legal de captura s de 16 cm. 

Observacions.
s una espcie que allotja nombrosos parsits 

Referncies.


Bibliografia.
 Tony Ayling & Geoffrey Cox: Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand,  (William Collins Publishers Ltd, Auckland, Nova Zelanda, 1982). ISBN 978-0-00-216987-5.

Enllaos externs.
 Enciclopdia Catalana ;
 ITIS ;
 FishBase ;
 PescaBase ;
 Biodiversity Institute of Ontario ;
 Generalitat de Catalunya ;
 Encyclopedia of Life ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;
 UNEP-WCMC Species Database ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326422" title="Intel Atom" nonfiltered="2128" processed="2121" dbindex="127191">

Intel Atom es el nom d'una nova gamma de microprocessadors x86 i x86-64 fabricats per Intel, anteriorment anomenats Silverthorne i Diamondville, usant tecnologia de 45 nm CMOS i pensat per ser equipat en ultra-mobile PC, netbook, smart phone i altres equips de baix consum.

 Presentaci .

Intel va anunciar el mar de 2008 a Santa Clara, Califrnia (EUA) la nova famlia de processadors de baix consum dissenyats especficament per equips mbils per internet (els MID, netbook) i equips d'ordinador personal econmics preparats per internet (els netops). Amb velocitats de fins a 1,8 Ghz, el seu consum energtic es de 0,6 a 2,5 Watts, molt redut si es compara amb el promitg de 35 Watts dels Core 2 Duo.

El disseny del xip ocupa menys de 25 mm2, convertint-lo en el processador ms petit i de menor consum d'energia; fins a 11 nuclis ("dies") poden cabre en una extensi de la mida d'un centau de dlar EUA.

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Nota de premsa ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326426" title="Torrent de la Riera" nonfiltered="2129" processed="2122" dbindex="127192">


El Torrent de la Riera s un torrent de l'illa de Mallorca que desemboca a la capital, Palma, entre el Parc de la Feixina i el Museu del Baluard.

Neix al terme de Puigpunyent i desaigua a la badia de Palma. A Palma, abans passava per la Rambla, carrer Uni i El Born, per el segle XVII fou desviat fora del centre histric. Actualment, passa per la part exterior de les antigues murades de Palma i en el seu darrer tram, forma el Passeig Mallorca.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 14;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326429" title="Nelson Piquet Jr." nonfiltered="2130" processed="2123" dbindex="127193">


Nelson Angelo Tamsma Piquet Souto Maior (nascut el 25 de juliol del 1985, a Heidelberg, Alemanya), tamb conegut com Nelson Piquet Junior, s un pilot de carreres brasiler. s el fill del triple campi del mn de Frmula 1 Nelson Piquet, un dels millors pilots del pas.

Nelson s fill de Nelson Piquet i la model holandesa Sylvia Tamsma. Va comenar la seva carrera a Karting el 1993, als vuit anys d'edat, quan es trasllada al Brasil. Roman en aquesta categoria fins a 2000. El 2002 es va proclamar campi de la Frmula 3 Sud-Americana. Desprs d'una excellent temporada en Frmula 3 Britnica, on es va proclamar campi en la temporada 2004. Piquet es va traslladar a la GP2 Sries on no obtindria el mateix xit en la primera temporada per estar en un equip mitj perjudicat per les desavinences entre Piquet Sports (organitzaci del seu pare, creada exclusivament per ajudar en el seu ascens a la Frmula 1) i Hitech, les dues companyies que integraven l'equip Hitech Piquet Sports.

L'any 2006 Piquet Sports va assumir el control total de l'equip aconseguint que Nelson Angelo Piquet aconsegus el subcampionat, per darrere de l'angls Lewis Hamilton. Tamb va participar en la competici automobilstica A1 Grand Prix, una competici entre nacions, que es va disputar per primera vegada entre finals de 2005 i inicis de 2006. A ms, a finals de 2006 va ser presentat com piloto emprovador de l'equip Renault F1 per a la temporada 2007 de Frmula 1, junt amb l'altre pilot brasiler Ricardo Zonta. Desprs de les bones sensacions de l'equip en la seva temporada com a emprovador, va ser confirmat per a la temporada 2008 de Frmula 1 com a segon pilot titular, fent parella amb el bicampi del mn espanyol Fernando Alonso. Nelsinho i Fernando tindran, junt amb la resta de l'equip Renault, que crear un auto capa de guanyar carreres, desprs d'un any sense molts triomfs amb el R27. Piquet tindr la gran oportunitat de debutar en un dels millors equips de la graella i al costat d'un bicampi del mn, el que pocs han pogut fer.

Comena la temporada malament, amb un 21 lloc en classificaci i retirada en carrera, gaireb tots els problemes derivats a la seva inexperincia en la categoria i en el circuit. Tanmateix en el Gran Premi de Malisia no ho fa tan malament i aconsegueix l'onzena posici de disset cotxes que van acabar, demostrant la seva capacitat de progressar de carrera en carrera, encara que de nou per darrere d'Alonso. En el Gran Premi de Bahrin, un circuit gens propici per al seu R28, no va aconseguir acabar la carrera i l'equip Renault no va aconseguir emportar-se cap punt del Gran Premi. Tanmateix, l'equip va prometre grans millores a partir del Gran Premi d'Espanya. Les millores van quedar evidenciades amb el 2n lloc de Fernando Alonso i el 10 lloc de Nelson Piquet en la sessi de classificaci, on el brasiler va entrar per primera vegada en la Q3. En carrera les coses se li van torar molt a Piquet, que no va poder completar la prova en sofrir un accident amb Sbastien Bourdais. A Turquia, Nelson tampoc no millora i finalitza 15; i a Mnaco suma un nou abandonament. Desprs del Gran Premi del Canad, en el que va tornar a decebre, es va dir que podria ser substitut per David Coulthard. Tanmateix, en el Gran Premi de Frana aconsegueix per fi els seus primers punts, en acabar 7. Desprs, a Alemanya, aconsegueix el seu primer pdium grcies a la sortida del cotxe de seguretat i a una estratgia d'una sola parada.

 Resultats en Frmula 1 .

Les carreres en negreta indiquen pole position; les carreres en cursiva indiquen tornada rpida.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326431" title="Torrent de la Riera (Escorca)" nonfiltered="2131" processed="2124" dbindex="127194">
El Torrent de la Riera s un torrent de Mallorca que neix a les faldes del Puig Tomir, al municipi d'Escorca i arriba al municipi de Campanet on aflueix al Mal Torrent de Massana, que, amb el Torrent de Comafreda, formen el Torrent de Sant Miquel.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 14;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326433" title="Brmid" nonfiltered="2132" processed="2125" dbindex="127195">



Els brmids sn peixos que pertanyen a l'ordre dels perciformes, integrada per escassos representants, el ms conegut dels quals als Pasos Catalans s la castanyola.

Morfologia.

 Cos oval, comprimit lateralment i alt.
 Cap arrodonit.
 Cua falciforme;
 El peduncle caudal s fort.
 Les escames apareixen en el cos i en el cap.
 Boca obliqua.
 Els ulls sn ovals i grossos.
 Aletes dorsal i anal llargues, aix com les pectorals que sn punxegudes.
 Els primers radis de la dorsal sn ms alts que la resta.
 La caudal s escotada.

Distribuci geogrfica.

Se'ls troba als oceans Atlntic, ndic i Pacfic sud. Tamb sn comuns a la Mediterrnia. 

Gneres i espcies.

Es classifiquen en vint espcies repartides en 8 gneres:

 Gnere Brama;
 Brama australis .
 Castanyola (Brama brama) .
 Brama caribbea .
 Brama dussumieri .
 Brama japonica .
 Brama myersi .
 Brama orcini .
 Brama pauciradiata .
 Gnere Collybus;
 Collybus drachme .
 Gnere Eumegistus;
 Eumegistus brevorti .
 Eumegistus illustris .
 Gnere Pteraclis;
 Pteraclis aesticola .
 Pteraclis carolinus .
 Pteraclis velifera .
 Gnere Pterycombus;
 Pterycombus brama .
 Pterycombus petersii .
 Gnere Taractes;
 Taractes asper .
 Taractes rubescens .
 Gnere Taractichthys;
 Taractichthys longipinnis .
 Taractichthys steindachneri . ;
 Gnere Xenobrama;
 Xenobrama microlepis .

Referncies.



Enllaos externs.

 FishBase ;
 Enciclopdia Catalana ;
 Encyclopedia of Life ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326435" title="Torrent dels Llops" nonfiltered="2133" processed="2126" dbindex="127196">

El torrent dels Llops s un afluent per la dreta de la Ribera Salada de 3,1 km de llargada que neix a 650 m d'altitud a 320 m al SW de la masia de Comardons. Tot el seu curs transcorre pel terme municipal de Castellar de la Ribera.

Els primers 650 m del seu recorregut els fa en direcci NW-SE per en topar-se amb la serra de Comardons, agafa la direcci NE-SW que mantindr durant la resta del seu curs. Una mica ms avall d'aquest tomb deixa a la seva esquerra (a 250 m) la masia de Perdiguers i desguassa a la Ribera Salada a 477 m d'altitud, desprs de travessar la carretera de Solsona a Bassella a l'alada del km 88 i a escassos 300 m del lmit amb la comarca de l'Alt Urgell.

Coordenades.
Naixement: ;
Desembocadura: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou el curs d'aquest torrent;

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326436" title="Boldklubben 1909 Odense" nonfiltered="2134" processed="2127" dbindex="127197">

El Boldklubben 1909 Odense o B 1909 s un club dans de futbol de la ciutat d'Odense.

La temporada 2006-07 es fusion amb el B 1913 i el Dalum IF, per formar el FC FYN.

 Palmars .
 Lliga danesa de futbol (2): 1959, 1964;
 Copa danesa de futbol (2): 1962, 1971;

26 temporades a la primera divisi danesa;
37 temporades a la segona divisi danesa;
8 temporades a la tercera divisi danesa;

 Enllaos externs .
  Web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326442" title="Kazuki Nakajima" nonfiltered="2135" processed="2128" dbindex="127198">


Kazuki Nakajima va nixer l'11 de gener del 1985, a Aichi, el Jap. s pilot de Williams F1 Team en Frmula 1 des de 2007.

s fill del pilot retirat i expert de Frmula  1 Japns Satoru Nakajima.

Nakajima va comenar en el karting el 1996 guanyant la beca de l'Escola de Frmula Toyota el 2002 i la Frmula Toyota el 2003.

Kazuki va participar en la Frmula 3 Nipona el 2004, on va aconseguir 2 victries consecutives en el seu debut demostrant la seva competitivitat i capacitat acabant finalment al cinqu lloc del campionat.

El 2005 va tornar a participar en la Frmula 3 Nipona acabant segon. El 2006 va participar en la Frmula 3 Euro Series en el programa de joves pilots de Toyota.

A causa de l'acord de subministrament de motors de Toyota Racing amb l'escuderia Williams F1 Team firma contracte amb aquesta com a tercer pilot per a 2007. Encara que el 2007, correria normalment en la GP2. El seu primer any en la categoria es va saldar amb una magnfica 5a posici global (44 punts), sent proclamat "principiant de l'any". Va aconseguir cinc pdiums i una pole.

Va debutar en la Frmula 1 en el Gran Premi del Brasil del 2007, substituint a l'escuderia Williams F1 l'austrac Alexander Wurz que va anunciar la seva retirada desprs del Gran Premi de la Xina. La classificaci no va ser gaire b per a Nakajima, ja que no va poder passar a la Q2 amb una pobra 19 posici, per darrere d'Anthony Davidson i dels dos Spyker. En carrera va atropellar dos dels seus mecnics (sense conseqncies greus) en no regular b la velocitat del pitlane. El pilot japons va acabar la carrera en la desena posici.

 Temporada 2008 de Frmula 1 .

En la temporada 2008 Nakajima va passar a ser el segon pilot de Williams F1.

 AUSTRLIA: Va comenar amb un sis lloc en Gran Premi d'Austrlia del 2008, sent la primera vegada que puntua en la F1.

 MALISIA: Una carrera per oblidar a Malisia. La penalitzaci de 10 llocs en graella li va fer sortir 22. Al final va acabar 17 i ltim, desprs d'un toc quan remuntava.

 BAHRAIN: A Bahrain, Kazuki assoliment la 16a posici a la graella de sortida i va acabar la carrera en 14 lloc, per darrere de Lewis Hamilton. Li va sortir malament l'estratgia de carrera.

 ESPANYA: En el Gran Premi d'Espanya finalitza 7 i aconsegueix dues unitats ms.

 TURQUIA: Quan Kazuki entrava en la primera corba, en l'Istambul Park, es el "va menjar" un Force India, el de Giancarlo Fisichella. Va ser el seu primer abandonament en la F1.

 MNACO: A Mnaco torna a ser set desprs de no cometre cap error en el circuit, demostrant que t capacitat per conduir en condicions difcils. A ms, es va convertir en el primer japons en puntuar all.

 CANAD: Al Canad va fer un carrern i tenia opcions de pdium fins que va perdre el control del seu Williams-Toyota en entrar en boxes i va xocar contra el mur.

 FRANA: A Frana fa una carrera mediocre, ja que va comenar en 15a posici i va acabar al mateix lloc.

 GRAN BRETANYA: Kazuki torna a puntuar amb un 8 lloc. s l'nic pilot, junt amb els de McLaren, que han puntuat en les carreres en moll que s'han disputat el 2008.

 ALEMANYA: A Hockenheim realitza una altra fluixa carrera, finalitzant catorz.

 Resultats Complets F1 .

Nota: Carreres en negreta surt pole position;








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326456" title="Cranc dels cocoters" nonfiltered="2136" processed="2129" dbindex="127208">

El cranc dels cocoters (Birgus latro) s l'artrpode terrestre ms gran del mn. s un bernat ermit altament apomrfic i se'l coneix per la seva capacitat d'obrir cocos amb les seves potents pinces per tal de menjar-se'n el contingut. s l'nica espcie del gnere Birgus.

En algunes llenges se'l coneix tamb amb el nom de "cranc lladre" o "lladre de les palmeres", perqu es rumoreja que alguns crancs dels cocoters han robat objectes brillants com ara cassoles i coberts de cases i tendes de campanya. Tamb se li ha donat el nom de "bernat ermit terrestre", ja que els exemplars joves utilitzen closques; tanmateix, hi ha altres bernats ermitans terrestres que no es desfan de la closca ni quan sn adults. Aquests   generalment del gnere proper Coenobita   sn els animals que hom anomena habitualment "bernats ermitans terrestres"; donada l'estreta relaci entre Coenobita i Birgus, el terme seria utilitzat en general pels membres dels cenobtids. 

El cranc dels cocoters tamb t altres noms locals com ayuyu a Guam, o unga o kaveu a les illes Cook. A Guam, en ocasions se'l denomina com a "cranc dels cocoters taotaomo'na" per la creena tradicional que els esperits dels avantpassats poden tornar en forma d'animals com l'ayuyu.

Morfologia.

Varien les descripcions de la mida de B. latro, per la majoria de referncies donen un pes de fins a quatre quilograms, una llargada corporal de fins a quaranta centmetres, i una envergadura de les potes d'uns vint centmetres. Els mascles solen ser ms grans que les femelles. Es creu que aquest animal est a prop del lmit teric per un artrpode terrestre. Les diferents fonts li donen una longevitat d'entre trenta i seixanta anys.

El cos del cranc dels cocoters, com el de tots els decpodes, est dividit en una secci anterior (cefalotrax), que t deu potes, i un abdomen. El parell de potes davanter t unes grans pinces que utilitza per obrir cocos, i que poden alar objectes de fins a 29 kg de pes. Els dos parells segents, com en altres bernats ermitans, sn potes caminadores grans i potents que permeten als crancs dels cocoters enfilar-se per arbres, sovint cocoters, de fins a sis metres d'alada. El quart parell de potes s ms petit, amb unes pinces a la punta que permeten als crancs joves arrapar-se a l'interior d'una closca de mollusc o de coco per protegir-se; els adults les utilitzen per caminar i per grimpar. L'ltim parell de potes s molt petit i noms serveixen per netejar els rgans respiratoris. Pel que fa al color, els crancs de diferents illes presenten certes diferncies, amb tons que van des d'un violat clar, passant per un lila fosc, fins al marr.

Tot i que B. latro s un tipus derivat de bernat ermit, noms els exemplars juvenils utilitzen closques de cargol per protegir els seus abdmens tous, i els adolescents, en ocasions, utilitzen closques de coco trencades per protegir-se, com ho fan molts crancs autntics. L'abdomen endurit protegeix el cranc dels cocoters i en redueixen la prdua d'aigua a la terra ferma, per l'han de mudar cada cert temps. La muda dura uns trenta dies, durant els quals el cos de l'animal s tou i vulnerable, i roman amagat per protegir-se.

Respiraci.
Excepte en el seu estat larval, els crancs dels cocoters no poden nedar, i fins i tot els exemplars petits s'ofeguen dins l'aigua. Utilitzen un rgan especial denominat pulm branquiostegal per respirar. Aquest rgan pot ser considerat un estadi de desenvolupament entre les brnquies i els pulmons, i s una de les adaptacions ms significatives del cranc dels cocoters al seu hbitat. Les cambres d'aquest rgan respiratori es troben a la part posterior del cefalotrax. Contenen un teixit similar al de les brnquies, per adaptat per absorbir oxigen de l'aire en lloc de l'aigua. Utilitzen el seu parell posterior de potes, el ms petit, per netejar aquests rgans i per humitejar-los amb aigua marina. Els rgans requereixen aigua per funcionar, i el cranc els en dna fregant les potes mullades amb els teixits esponjosos. Els crancs dels cocoters tamb poden beure aigua dola o salada, utilitzant la mateixa tcnica per dur-se aigua a la boca.

A ms d'aquest rgan respiratori, el cranc dels cocoters t un conjunt de brnquies rudimentari. Tanmateix, mentre que aquestes brnquies foren probablement utilitzades per respirar dins l'aigua en algun punt de la histria evolutiva de l'espcie, en l'actualitat ja no subministren prou oxigen, i un cranc submergit dins l'aigua s'ofegar en pocs minuts; el temps exacte varia, i depn probablement del nivell d'estrs i d'activitat fsica de l'animal, amb el conseqent consum d'oxigen.

Olfacte.
Un altre rgan distintiu del cranc dels cocoters s el seu "nas". El procs olfactori funciona molt diferentment segons si les molcules inspirades sn molcules hidrofliques dins l'aigua o molcules hidrofbiques a l'aire. Com que la majoria de crancs viuen a l'aigua, tenen rgans especialitzats anomenats estetascs a les antenes que serveixen per determinar tant la concentraci com la direcci d'un olor. En canvi, com que els crancs dels cocoters viuen a la terra, els estetascs de les seves antenes difereixen significativament dels d'altres crancs, i s'assemblen ms als rgans olfactoris dels insectes, anomenats sensilles. 

Tot i que els insectes i els crancs dels cocoters han seguit camins evolutius diferents, la mateixa necessitat de detectar olors a l'aire port al desenvolupament d'rgans marcadament similars, fent-ne un exemple d'evoluci convergent. Com els insectes, els crancs dels cocoters tamb mouen rpidament les antenes per millorar la recepci. Tenen un excellent sentit de l'olfacte i poden detectar olors a grans distncies; l'olor de carn podrida, pltans o cocos, que sn fonts d'aliment potencials, atreuen especialment la seva atenci.

Reproducci.
Els crancs dels cocoters s'aparellen freqentment en terra ferma durant el perode de maig a setembre, especialment al juliol i agost. El mascle i la femella es barallen, i el mascle bolca la femella de panxa enlaire per aparellar-s'hi. El procs d'aparellament complet es fora rpid, i dura aproximadament un quart d'hora. Poc desprs, la femella pon els ous i els enganxa a la part inferior del seu abdomen, portant els ous fertilitzats sota el seu cos durant uns mesos. Al perode d'eclosi, normalment octubre o novembre, la femella deixa els ous dins l'oce durant la marea alta. Les larves sn del tipus zoea, com s habitual pels crustacis decpodes. Es creu que tots els crancs dels cocoters ho fan a la mateixa nit, amb nombroses femelles alhora a la platja.

Les larves floten a l'oce durant quatre setmanes, durant les quals gran part d'elles sn menjades per predadors. Desprs, viuen al fons mar i a la costa com a bernats ermitans, utilitzant closques que han deixat altres animals per protegir-se durant quatre setmanes ms. En aquesta fase, en algunes ocasions, visiten la terra ferma. Com tots els bernats ermitans, canvien les closques a mesura que creixen. Desprs d'aquestes quatre setmanes, deixen l'oce per sempre i perden la capacitat de respirar dins l'aigua. Els exemplars joves que no poden trobar una closca de la mida adient sovint tamb utilitzen cocos trencats. Quan ja sn massa grans fins i tot per les closques de coco, desenvolupen un abdomen endurit. Entre quatre i vuit anys desprs de l'eclosi, els crancs dels cocoters assoleixen la maduresa sexual i es poden reproduir. Aquest s un perode de desenvolupament inusualment llarg per a un crustaci.

Dieta.

La dieta dels crancs dels cocoters consisteix principalment en fruita, incloent-hi cocos i figues. Tanmateix, mengen gaireb qualsevol cosa orgnica, incloent-hi fulles, fruita en descomposici, ous de tortuga, animals morts, i les closques d'altres animals, aquestes ltimes perqu porten calci. Tamb poden menjar animals vivents que sn massa lents per fugir, com ara tortugues marines acabades de nixer. En un experiment, s'observ un cranc dels cocoters caant i menjant-se una rata de la Polinsia (Rattus exulans). Els crancs dels cocoters intenten sovint robar-se menjar els uns als altres, i s'emporten l'aliment als caus per estar segurs mentre mengen.

Els crancs dels cocoters s'enfilen als arbres per menjar cocos o fruita, per fugir de la calor o per evitar predadors. s una creena comuna que el cranc dels cocoters arranca els cocos dels arbres per menjar-se'ls a terra; d'aqu vnen els noms alemany Palmendieb, que literalment vol dir "lladre de les palmeres", i el neerlands Klapperdief. Tanmateix, segons el difunt bileg alemany Holger Rumpf (escrit a vegades Rumpff), l'animal no s prou intelligent per fer aquest tipus d'accions planejades, sin que deixa caure accidentalment els cocos mentre intenta obrir-los als arbres. Els crancs dels cocoters utilitzen les seves potents urpes per obrir forats en els cocos i, seguidament, se'n mengen el contingut; aquest comportament s nic en el regne animal.

Thomas Hale Streets tract aquest comportament el 1877   dubtant que el cranc pogus escalar arbres per arribar a les nous. A la dcada del 1980, Holger Rumpf fou capa de confirmar les observacions de Streets, observant i estudiant com els crancs obren cocos en estat salvatge. El cranc ha desenvolupat una tcnica especial per fer-ho: si el coco encara est cobert de bajoca, utilitza les seves pinces per arrancar-ne tires, comenant sempre per un costat amb els tres porus de germinaci, el grup de tres petits cercles situats a l'exterior del coco. Una vegada els porus sn visibles, el cranc en colpeja un amb les pinces fins que es trenquen. Seguidament, es gira i utilitza les pinces ms petites de les altres potes per retirar la polpa blanca del coco. Amb les seves pinces potents, els exemplars ms grans poden fins i tot trencar el dur coco en fragments ms petits per menjar-se'l amb ms facilitat.

Hbitat i difusi.

Els crancs dels cocoters viuen en solitari en caus subterranis i fissures en les roques, depenent del terreny. Excaven els seus propis caus en sorra o sls sense cohesi. Durant el dia, l'animal roman ocult, per protegir-se de predadors i reduir la prdua d'aigua per la calor. Els caus dels crancs contenen unes fibres molt fines per fortes de la bajoca de coco que els animals utilitzen com a estratificaci; aquestes fibres eren recollides pels habitants locals que desitjaven el material per treballs manuals. Mentre reposen al cau, els crancs dels cocoters en tanquen l'entrada amb una de les seves urpes per crear-hi el microclima humit que requereixen els seus rgans respiratoris. Tot i aix, els crancs poden sortir de dia si les condicions meteorolgiques sn favorables  s a dir, amb pluja o amb una humitat elevada , i aix poden respirar amb ms facilitat. L'alta densitat de poblaci tamb els empeny a sortir de dia, potser per aconseguir un avantatge en la recerca d'aliment. Viuen exclusivament a la terra, i alguns se'ls ha trobat fins a sis quilmetres del mar.

Els crancs dels cocoters viuen en regions des de l'oce ndic fins el Pacfic central. L'Illa Christmas de l'oce ndic t la poblaci ms gran i ms ben conservada. Altres poblacions de l'oce ndic sn les de les Seychelles, especialment Aldabra, les illes Glorioses, Astove, l'Illa d'Assumpci, i Cosmoledo, per el cranc est extingit a les illes centrals. Tamb habiten en algunes de les illes Andaman i Nicobar al Golf de Bengala. N'hi ha molts a les illes Chagos, tamb conegudes com a Territoris Britnics de l'Oce ndic. En aquestes illes est prohibit caar-los o consumir-los, amb multes de fins a 1.500 lliures (aproximadament 1.900 ) A Maurici i Rodrigues, els crancs dels cocoters estan extingits.

Al Pacfic, la seva difusi s'an coneixent gradualment. Charles Darwin creia que noms es trobava en "una nica illa de corall al nord de les illes de la Societat." En realitat, el cranc t una difusi molt ms ampla, tot i que certament no s abundant en totes les illes del Pacfic en qu viu. N'existeixen grans poblacions a les illes Cook, especialment Pukapuka, Suwarrow, Mangaia, Takutea, Mauke, Atiu i Palmerston. Aquestes illes es troben a prop del lmit oriental de la seva distribuci, igual que les illes de la Lnia, on el cranc s especialment com a Teraina, amb els seus abundants boscs de cocoters, i l'Illa Carolina.

Com que els adults no poden nedar, els crancs dels cocoters deuen haver colonitzat les illes al llarg del temps mitjanant les larves, que s que poden nedar. Tanmateix, a causa de les grans distncies entre les illes, alguns investigadors creuen que un estadi larval de quatre setmanes no s suficient per recrrer la distncia, i assumeixen que crancs dels cocoters joves arribaren a altres illes sobre troncs i altres restes flotants.

La distribuci dels crancs presenta alguns forats, per exemple al voltant de Borneo, Indonsia o Nova Guinea. Aquestes illes eren fcilment accessibles pels crancs, i tamb tenen un hbitat apte per a ells, per no hi ha poblacions de crancs. Aix es deu a qu foren caats i menjats fins l'extinci pels humans. Tanmateix, se sap que viuen crancs dels cocoters a les illes del Parc Nacional Mar de Wakatobi a Clebes, Indonsia.

Relaci amb els humans.
Aquest cranc, amb la seva mida i fora intimidants, ocupa un lloc especial en la cultura de moltes societats humanes amb qu comparteix la seva distribuci. El cranc dels cocoters s admirat per la seva fora, i es diu que hi ha pagesos que utilitzen aquest animal per vigilar les seves plantacions de cocos. Aquest cranc tamb s venut com a animal de companyia, especialment si encara no ha acabat de crixer, per exemple a Tquio. La gbia ha de ser prou resistent com perqu l'animal no pugui usar les seves potents pinces per fugir-ne. Si un cranc dels cocoters pessiga alg, no noms li far mal, sin que, espantat, s'hi agafar fort. Thomas Hale Streets recull un truc utilitzat pels micronesis de les illes de la Lnia, per fer que un cranc dels cocoters es deixi anar:

Podria resultar interessant saber que, en una situaci com aquesta, unes suaus pessigolles a les toves parts inferiors del cos amb un material lleuger faran que el cranc es deixi anar.

El cranc dels cocoters s menjat pels illencs del Pacfic, i s considerat una delicadesa i un afrodisac, amb un gust similar al de la carn de llagosta i de cranc. Les parts ms preuades sn els ous que es troben dins la femella i el greix situat a l'abdomen. Els crancs poden ser cuinats de manera similar a les llagostes, bullint-los o fent-los al vapor. A les diferents illes hi ha diferents receptes, com ara cranc dels cocoters cuinat en llet de coco. Mentre que el cranc dels cocoters no s intrnsecament verins, pot esdevenir-ho segons la seva dieta, i hi ha hagut casos d'enverinament pels crancs dels cocoters. Es creu que aquest ver ve de toxines vegetals, cosa que explicaria per qu alguns animals sn verinosos i altres no. En alguns llocs, aquest ver s considerat un afrodisac, igual que l'altament verins peix globus que es menja al Jap. Tanmateix, els crancs dels cocoters no sn una mercaderia i no se'ls sol vendre.

A vegades, els nens juguen amb crancs dels cocoters posant herba molla en un angle sobre una palmera on hi hagi un cranc. Quan l'animal baixa, es pensa que l'herba es troba al terra, es deixa anar de l'arbre i cau.

Estat de conservaci.
Segons els criteris de la Llista Vermella de la IUCN, actualment no hi ha prou dades per determinar si el cranc dels cocoters s una espcie amenaada, i per tant se'l llista provisionalment com a DD (dades insuficients), avisant que aquesta valoraci ha de ser actualitzada. Tanmateix, segons alguns informes, les poblacions sn bastant grans, i una de les ms grans s la de l'Illa Carolina. Es creu que el cranc s bastant com en algunes illes, per ms aviat rar en altres. El desenvolupament a les costes de moltes illes en redueix l'hbitat natural.

Els exemplars juvenils sn vulnerables a espcies introdudes carnvores com ara rates i porcs, o formigues com ara la formiga boja groga (Anoplolepis gracilipes). Els exemplars adults tenen pocs predadors naturals, i els humans sn els nics que se'n mengen quantitats significatives. Els adults tenen una vista pobra i detecten els enemics grcies a les vibracions del terra.

En general, sembla que les grans poblacions humanes tenen un efecte negatiu sobre les poblacions de crancs dels cocoters, i, en algunes zones, s'ha informat d'un declivi de les poblacions causat per una caa excessiva. El cranc dels cocoters est protegit en algunes rees, amb la fixaci de mides mnimes de captura i un perode de protecci durant l'aparellament.

Referncies.


Bibliografia.


















Enllaos externs.

ARKive - imatges i grabacions del cranc dels cocoters (Birgus latro) ;
 The Coconut Crab (Birgus latro): A Comprehensive Account Of The Biology And Conservation Issues ;
 Vdeo a Youtube.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326459" title="Estrs oxidatiu" nonfiltered="2137" processed="2130" dbindex="127209">

L'estrs oxidatiu s un fenomen causat per un desequilibri entre la producci d'oxigen reactiu i la capacitat d'un sistema biolgic de detoxificar rpidament els reactius intermedis o reparar els danys produts. 

Totes les formes de vida mantenen un entorn reductor dins les seves cllules. Aquest entorn reductor s preservat pels enzims que mantenen l'estat redut a travs d'un constant aportament d'energia metablica. Desequilibris en aquest estat normal redox poden causar efectes txics a travs de la producci de perxids i radicals lliures que danyen tots els components de la cllula, incloent les protenes, els lpids i el DNA.

En l'sser hum, l'estrs oxidatiu est involucrat en moltes malalties, com l'arterosclerosi, el Parkinson i l'Alzheimer, i tamb pot ser important en l'envelliment. Tanmateix, les espcies reactives d'oxigen poden resultar beneficioses ja que sn utilitzades pel sistema immunitari com un mitj per atacar i matar els microorganismes patgens. 

Les espcies reactives de l'oxigen sn utilitzades tamb en la senyalitzaci cellular. Aquesta s denominada senyalitzaci redox.

 Efectes .

En termes qumics, l'estrs oxidatiu s un gran augment, cada cop menys negatiu, en la reducci del potencial cellular, o una gran disminuci en la capacitat reductora dels parells redox cellulars com el glutati. Els efectes de l'estrs oxidatiu depenen de la magnitud d'aquests canvis, de si la cllula s capa de superar les petites pertorbacions i de si pot recuperar el seu estat original. Tanmateix, l'estrs oxidatiu sever pot causar la mort cellular i encara una oxidaci moderada pot desencadenar l'apoptosi, mentre que si s molt intensa pot provocar la necrosi.

Un aspecte particularment destructiu de l'estrs oxidatiu s la producci d'espcies d'oxigen reactiu, que inclouen els radicals lliures i els perxids. Algunes de les menys reactives d'aquestes espcies, com el superxid, poden ser convertides per una reacci redox en metalls de transici o altres composts de cicle redox en quinones, espcie radical ms agressiva que pot causar danys cellulars molt extensos. La majoria d'aquestes espcies derivades de l'oxigen es produeixen en un nivell baix, en condicions normals de metabolisme aerbic, i el mal que causen a les cllules pot ser reparat constantment. Tanmateix, sota els greus nivells d'estrs oxidatiu que causa la necrosi, el mal produeix un esgotament de l'ATP existent, i impedeix la mort cellular per apoptosi controlada, provocant que, simplement, es "desmunti"la cllula.

 Referncies i notes .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326462" title="Rasa de Villar" nonfiltered="2138" processed="2131" dbindex="127210">

La rasa de Villar s un afluent per l'esquerra de la Ribera Salada dtranscorre integrament pel terme municipal de Castellar de la Ribera excepte l'ltim tram de 650 m que ja els fa a la comarca de l'Alt Urgell.

Neix a 695 m d'altitud, a 700 m a l'oest de la masia de les Grioles i a 500 m a l'est de la masia de Cal Bernat. Els seus primers 870 m, fins que la rasa de les Grioles (d'uns 1.100 m de llargada) li aboca les seves aiges per la dreta al lloc on es troba la necrpolis de Ceur, els fa en direcci nord. Llavors agafa la direcci cap a l'oest, direcci que mantindr durant la resta del seu curs.  800 m desprs passa a poc menys de 300 m al sud de Ceur i una mica ms avall, a 200 m al nord de la masia del Villar que li dna el nom. Poc desprs d'haver-la deixat enrere, rep per l'esquerra les aiges de la rasa de Cal Bernat (d'uns 1.700 m de longitud). 600 m ms avall entra a l'Alt Urgell i desguassa a la Ribera Salada a 472 m d'altitud, a 250 m a l'oest del lmit amb el Solsons i a 800 m a l'est del poble d'Ogern.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la rasa de les Grioles (Necrpolis de Ceur): ;
 El seu pas entre Ceur i la masia del Villar: ;
 Confluncia amb la Ribera Salada: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou el curs d'aquest torrent;

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326471" title="Eucrid" nonfiltered="2139" processed="2132" dbindex="127211">

Els eucrids (Eucarida) sn un superordre de crustacis que inclou els decpodes, el krill i el gnere Amphionides. Es caracteritzen per tenir la cuirassa fusionada a tots els segments torcics, i perqu tenen ulls muntats.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326474" title="Hans Jacob Hansen" nonfiltered="2140" processed="2133" dbindex="127212">

Hans Jacob Hansen (10 d'agost del 1855 - 26 de juny del 1936) fou un zoleg dans. Entre altres grups, descrigu la famlia dels pseudeufasis.

Referncies.
Biographical Etymology of Marine Organism Names   H ;

Literature.
Damkaer, David M.: Hans Jacob Hansen. Journal of Crustacean Biology 15(4), pp. 795   796; 1995.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326476" title="Manel Forcano i Aparicio" nonfiltered="2141" processed="2134" dbindex="127213">
Manel Forcano i Aparicio (Barcelona, 1968) Poeta i traductor. Va estudiar hebreu a la Universitat de Barcelona i a Israel, al kibbutz Ha `Oguen, a la Universitat de Haifa i a la Universitat Hebrea de Jerusalem. Ha completat la seva formaci estudiant rab a Sria, a la Universitat de Damasc i a Egipte, a l'International Language Institut del Caire. s doctor en filologia semtica i ha exercit de professor d'hebreu, arameu i d'histria del Prxim Orient Antic a Universitat de Barcelona des de 1996. Tamb ensenya Histria del Prxim Orient Antic a la Fundaci Arqueolgica Clos, Museu Egipci de Barcelona. Tamb ha estat professor d'hebreu a l'Associaci de Relacions Culturals Catalunya-Israel (1992-98) i a la Universitat de Girona (1995). Durant 1995 i 1996 va ser el traductor oficial del consulat d'Israel a Barcelona. s un dels membres del Projecte Manumed de la Uni Europea per a la catalogaci a les biblioteques dels manuscrits rabs i siris dels pasos de la riba sud de la Mediterrnia, amb missions actives a Alep i Damasc. 

Forma parte del grup conegut com als "Imparables" i ha participat al volum collecu Dogmtica imparable (2004).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326483" title="Imparables" nonfiltered="2142" processed="2135" dbindex="127214">
Imparables s un grup de poetes catalans format per:

 Joan-Elies Adell;
 Sebasti Alzamora;
 Hctor Bofill;
 Llus Calvo;
 Maria Josep Escriv;
 Manuel Forcano;
 Txema Martnez Ingls;
 Isidre Martnez Marzo;
 Susanna Rafart;

El nom s'atribueix a unes declaracions d'Hctor Bofill que, en rebre el premi Premio Josep Pla de narrativa de 2003 hauria dit "Som una generaci imparable!".

Antologies.
 Imparables. Una antologia (2004) Proa;
 Dogmtica imparable: abandoneu tota esperana (2005) Esfera dels llibres;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326487" title="Francesc Ribera" nonfiltered="2143" processed="2136" dbindex="127215">
  


Francesc Ribera, pblicament conegut com Titot, s un bergued cantant dels Brams, de Dijous Paella, de Mesclat i d'Aramateix. Ha collaborat en altres projectes, com tamb homenatges i grups de menor importncia, i tamb actua com a Josep Maria Cantimplora.

s coautor del llibre "Historia de Catalunya al revs".
Autor del llibre "Entestat en la independncia: raons de la meva militncia a la CUP"

L'any 2003 va treure el disc Guillem de Bergued, en el qual hi ha la versi traduda i musicada de l'obra del trobador. En aquest disc hi collaboren artistes d'arreu dels Pasos Catalans, com Xavi Sarri (Obrint Pas), Feliu Ventura, Josep Thi (Sopa de Cabra) o Roger Mas, entre molts d'altres.


Referncies.









-- (discussi) 00:36, 8 des 2008 (CET)
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326489" title="Copa Intertoto de la UEFA 2006" nonfiltered="2144" processed="2137" dbindex="127216">
La Copa Intertoto de la UEFA 2006 va ser la primera desprs d'un gran canvi en el format de la competici. Hi va haver tres rondes en comptes de cinc, i van ser onze els equips que es van classificar per a la segona ronda classificatria de la Copa de la UEFA (en comptes dels tres que es classificaven abans). A ms, per primera vegada en la histria moderna de la competici,  es va determinar un nic guanyador. Aquest guanyador es va determinar triant l'equip participant en la Copa Intertoto que ms lluny va arribar en la Copa de la UEFA. Aquest honor va ser pel Newcastle United. 



Primera ronda (17/18 i 24/25 de juny).



!colspan="5"|Regi sud-est / Mediterrani

|-









|-

!colspan="5"|Regi Central-Est

|-









|-

!colspan="5"|Regi septentrional

|-











|}



Segona ronda (1/2 i 8/9 de juliol).



!colspan="5"|Regi sud-est / Mediterrnia

|-











|-

!colspan="5"|Regi Central-Est

|-











|-

!colspan="5"|Regi septentrional

|-









|}



1El FK Zeta es va classificar per a les competicions de la UEFA d'aquesta temporada como a membre de l'Associaci de Futbol de Srbia i Montenegro durant la temporada 2005/06, per en el moment d'aquest partit ja era membre de l'Associaci de Futbol de Montenegro.

2es va jugar al camp del FK Partizan a Belgrad, Srbia, perqu l'estadi del FK Zeta a Golubovci no reuneix els requeriments de la UEFA.

3es va jugar a Hertseliyya perqu l'estadi del Maccabi Petah Tikva a Petah Tikva estava en obres de renovaci.



Tercera ronda (15 i 22 de juliol).

Els onze equips guanyadors es van classificar per a la segona ronda classificatria de la Copa de la UEFA 2006-2007.





!colspan="5"|Regi sud-est / Mediterrnia

|-









|-

!colspan="5"|Regi Central-Est

|-









|-

!colspan="5"|Regi septentrional

|-







|}

^jugat el 16 de juliol



1Desprs de consultar-ho amb la UEFA, l'equip itali Palermo va ser excls per la Federaci Italiana de Futbol (FIGC) el 6 de juny de 2006. Degut a l'escndol a Itlia en aquells moments, la FIGC no va poder confirmar oficialment la classificaci de la Serie A 2005-2006 a temps per competir a la Copa Intertoto, i el club francs Auxerre va substituir al Palermo, segons el sistema de classificaci de la UEFA.



Resum.

Dels guanyadors del 2006, 

Tots excepte el Twente, el Ried i el Maribor van guanyar els segents partits classificatoris per a la Copa de la UEFA.

Newcastle United, Auxerre, Grasshoppers i  Odense van avanar a la fase de grups de la Copa de la UEFA.  ;

Newcastle United es va classificar per als setzens de final de la Copa de la UEFA i van ser l'ltim equip que va quedar de la Intertoto, convertint-se en el guanyador de la Copa Intertoto 2006. Desprs es van classificar tamb per als vuitens de final. El capit Scott Parker va alar el trofeu al St. James Park abans del seu partit contra el AZ Alkmaar.


Notes i referncies.





Enllaos externs.

 Lloc oficial de la UEFA;

 Regions de la UEFA;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326493" title="Siboc" nonfiltered="2145" processed="2138" dbindex="127217">

El siboc (Caprimulgus ruficollis) s un ocell de l'ordre dels caprimulgiformes, semblant a l'enganyapastors per ms clar. 

Morfologia.

 s ms gros que l'enganyapastors (30 cm) i la seua envergadura alar s de 64 cm.
 T el cap ms gran i la cua ms llarga que l'enganyapastors (arriba als 16 cm).
 Potes curtes.
 Ulls grossos i de color negre.
 Presenta una grossa taca blanca a la gorja.
 Collar roig daurat.
 Ales llargues.
 El plomatge d'ambds sexes s similar.
 Totes les coberteres alars amb les puntes pllides i amples.
 Ambds sexes tenen taques pllides a les ales i als costats de la cua.
 Bec curt, petit i de color negrs.
 L'interior de la boca s de color rogenc.
 Al voltant de la boca t com una mena de pls forts per a enxampar insectes voladors;

Subespcies.

 Caprimulgus ruficollis ruficollis;
 Caprimulgus ruficollis desertorum (Erlanger, 1899) -rees desrtiques del Marroc, Algria i Tunsia-.

Reproducci.

Cria a la Pennsula Ibrica i a l'frica del Nord. Al maig-juliol pon 2 ous que deixa directament a terra, vora uns arbusts a dins del bosc o en els lmits. Els pollets que en neixen sn alimentats per ambds pares. Fan dues cries. 

Alimentaci.

Menja insectes que caa al vol o a terra.

Hbitat.

En general prefereix un clima ms clid, un terreny ms sec i obert i situat a menys alada, i tamb prefereix viure ms a prop del terra, per aix defuig els arbres. 

Distribuci geogrfica.

Habita en pinedes i garrigues de l'frica del Nord, al Iemen, a tot el centre i sud de la Pennsula Ibrica, al Pas Valenci, i al sud i oest del Principat de Catalunya. De totes maneres no s excessivament abundant a Catalunya (de fet, a Europa no es troba), i noms el podem trobar a la part ms meridional (l'enganyapastors ocupa, preferentment, la part nord del territori, mentre que el seu parent, el siboc, ho fa a la part sud).

Costums.

 Tal com l'enganyapastors s migrador i estiuenc, per el siboc arriba als Pasos Catalans ms tard (abril-maig) que l'enganyapastors (mar-abril). A finals d'agost inicia el viatge que el dur a l'frica Occidental de clima tropical, lloc on hivernar. ;
 s un ocell nocturn. ;
 T un cant disillbic i ronc.

Conservaci.

Es troba amenaat per la destrucci de les seues rees de nidificaci, per la manca d'aliment a causa dels plaguicides, per l'atropellament per part d'autombils i per certes prctiques agrcoles.

Referncies.



Enllaos externs.

 Descripci i fotografies ;
 IUCN ;
 El siboc a Portugal ;
 Encyclopedia of Life ;
 BirdLife ;
 Oiseaux.net ;
 El siboc al Principat de Catalunya ;
 Vdeos en el seu hbitat natural ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Avibase ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326506" title="Les crniques de Nrnia i el prncep Caspian" nonfiltered="2146" processed="2139" dbindex="127219">


Les crniques de Nrnia i el prncep Caspian s una adaptaci cinematogrfica dirigida per Andrew Adamson de la novella homnima de Clive Staples Lewis, publicada l'any 1951. La pellcula s produda per Walden Media i distribuda per Walt Disney Pictures.

 Resum .


En el regne telmar el rei en funcions, Miraz, oncle de l'hereu al tron Caspian, acaba de tenir un descendent. Tot just conixer la notcia el tutor del prncep corre a advertir-li que fugi d'una mort segura a les mans del seu oncle. El proveeix d'un cavall i una banya que ha de fer sonar noms en cas de gran perill. El perill no es fa esperar i el prncep Caspian, perseguit pels telmarins fa sonar la banya.

En aquell moment els germans Pevensie estan en cam de l'internat en el qual estudien a Londres, quan un fort vent embolicat en gran mgia envaeix l'estaci de metre on esperaven fent-la desaparixer i els porta al mn de Nrnia. Apareixen en una platja i corren cap al mar. Desprs troben el castell de Cair Paravel en runes; els nens descobreixen que a Nrnia han passat 1300 anys mentre al seu mn noms n'ha passat un.

Peter, Susan, Edmund i Lucy hauran d'enfrontar-se al cruel Miraz i el seu exrcit acompanyats d'un nou personatge: el prncep Caspian, que connecta de manera especial amb Susan. Lucy diu veure Aslan, per Peter i Susan no el creuen i encara que Edmund s que creu el que diu, no s'enfronten als majors. Els Narnians amb Peter, Susan i el prncep Caspian al capdavant, lluiten amb denuedo contra els telmarins, per aquests fan caure nombrosos minotaures i forces armades narnians en el transcurs de la lluita. Al final, i amb l'ajuda d'Aslan al que Lucy buscar, guanyen la batalla: Aslan amb el seu rugit mgic invoca al monstre de l'aigua que aconsegueix eliminar nombrosos guerrers telmarins, el rei Miraz mor i tot Nrnia regressa a la normalitat. Al final, s'obre un arbre que condueix al mn dels humans i l'esposa del rei Miraz i seu beu junt amb un soldat de Miraz es dirigeixen all i desapareixen, mentre que Peter i Susan anuncien que no tornaran a Nrnia, a causa que la seva estada all havia acabat i ja eren majors per tornar, en assabentar-se Caspian, s'entristeix. Susan s'acomiada de Caspian amb un pet i dient-li que el seu no hauria funcionat ja que ella era 1300 anys gran, els nois s'acomiaden de tots i creuen l'arbre i acaben en l'estaci de metro on es dirigien al seu internat, pugen a un metro i Edmund diu que va oblidar la seva llanterna a Nrnia i els nois somriuen sabent que Edmund i Lucy algun dia tornaran a Nrnia.

 Trivia .

 L'empresa neozelandesa Weta Workshop va dissenyar gaireb 600 armadures i armes per als Telmarins.
 Desprs d'aconseguir els seus papers entre milers de postulants, Skandar Keynes i Anna Popplewell van descobrir que viuen molt a prop un de l'altre al nord de Londres.
 El plat del castell del Rei Miraz, construt en els Estudis Barrandov, s el major plat que ha dissenyat mai. Va ocupar 20 mil metres quadrats, va ser influt per castell parisenc Pierrefonds i va ser necessari el treball de 200 fusters i pintors durant 15 setmanes.
 En aquesta segona cinta s la primera vegada que apareixen centaures femella, aix com nens centaure i un faune de 80 anys.
 El Prncep Caspian comparteix escenes rodades en regions remotes de l'Illa Sur de Nova Zelanda, on va ser presentada abans a la Terra Mitja en la trilogia de "El Senyor dels Anells".
 La dissenyadora de vestidor Iris Mussenden afirma que es va inspirar en "El Greco" per crear els vestits dels Telmarins.
 L'actor Skandar Keynes, que interpreta Edmund Pevensie, va crixer 16 cm entre el rodatge de "El lle, la bruixa i l'armari" i el de "El Prncep Caspian".
 En el plat del rodatge es parlava ms de 9 idiomes diferents ja que tant el repartiment com l'equip tcnic prov de pasos com la Repblica Txeca, Nova Zelanda, els Estats Units, la Gran Bretanya, Austrlia, el Canad, Alemanya, Polnia, Eslovnia, Espanya, Mxic, Itlia i Frana.
 La cinta va ser rodada majoritriament a Nova Zelanda, la Repblica Txeca, Eslovnia i Polnia per Andrew Adamson, el director, va visitar cinc continents buscant locacions per a la cinta.
 Els encarregats del catering alimentaven ms de 1.100 persones del repartiment i l'equip per dia. En total es van servir ms de 200 mil menjars durant el rodatge.
 Anna Popplewell li va demanar uns dies lliures al director per assistir al seu ball de final de curs a Londres. Anna es va posar el seu vestit de festa en un bany, va ballar dues canons i va tornar a Praga.
 Durant el rodatge, Georgie Henley (Lucy Pevensie) va perdre dues dents de llet. Per la qual cosa li van haver de fer un pont per tapar els buits.
 L'actor Warwick Davis (Nikabrik) va interpretar als personatges Reepicheep i Glimfeather a les produccions del la BBC "Prince Caspian and the Voyage of the Dawn Treader" (1989) i "The Silver Chair" (1990), ambdues per a televisi.
 Ben Barnes estava actuant a l'obra "The History Boys" quan se li va oferir el paper.
 Al principi, estava planejat que s'estrens en el 2007.

 Vegeu tamb .
 Les Crniques de Nrnia;
 El prncep Caspian;
 Les Crniques de Nrnia: el lle, la bruixa i l'armari;

 Enllaos externs .

 Lloc web Oficial ;
 Bloc Oficial ;
 Lloc web a MySpace ;
  Les crniques de Narnia: el prncep Caspian en Internet Movie Database ;
 NarniaSpain.com Nrnia a Hispanoamrica ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326508" title="Capit Amrica" nonfiltered="2147" processed="2140" dbindex="127220">
El Capit Amrica s un superheroi creat per Jack Kirby i Joe Simon que pertany a Marvel Comics. Va aparixer per primera vegada en Captain America Comics #1 el mar de 1941. El personatge va ser un dels ms populars als anys 40, on va protagonitzar diverses histries de la Segona Guerra Mundial, per quan va acabar la guerra va caure en l'oblit, a pesar d'alguns esforos per reviscolar-lo els 50, com a heroi anticomunista. Va ser rescatat el 1964 i des d'aleshores s'ha convertit en un dels herois ms importants d'aquesta companyia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326512" title="Antoni Comellas i Cluet" nonfiltered="2148" processed="2141" dbindex="127221">

Antoni Comellas i Cluet (Berga, 1832-1884) fou un filsof. Est considerat un dels percussors del moviment neo-escolstic.

Biografia.
Comellas estudi filosofia i teologia a Vic, i entr al seminari dioces de Solsona. Desprs de la seva ordenaci (1856) continu ensenyant llat a Solsona fins al 1862, quan fou nomenat professor de  teologia. La seva explicaci en un pamflet (1866) de les processions divines en el misteri de la Trinitat no fou aprovada per la congregaci de l'ndex. Per tal de dedicar-se en la seva lnia de treball dimit de la seva ctedra i es retir a Berga el 1871. Abans del 1880 public Demostracin de la armona entre la religin catlica y la ciencia, un treball de naturalesa apologtica, escrita per refutar Conflict Between Science and Religion de William Draper.

Obra.
 De misterio sanctissimae trinitatis dissertatio, Solsona, 1867.
 Demostracin de la armona entre la religin catlica y la ciencia , Barcelona, 1880.
 Introduccin  la filosofa,  sea doctrina, sobre la direccin al ideal de la ciencia, Barcelona, 1883.
 Apuntes de Apologtica (indita).
 El matrimonio civil (indita).
 La tolerancia (indita).
 Las misiones (indita).

Fonts.
Antoni Comellas i Cluet, L'Enciclopdia;
 Antonio Comellas y Cluet, Catholic Encyclopedia, 1913 (en angls);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326514" title="Andrew Adamson" nonfiltered="2149" processed="2142" dbindex="127222">

Andrew Adamson s un director de cinema nascut a Nova Zelanda. Entre les seves direccions destaquen:

 The Chronicles of Narnia: Prince Caspian (2008);
 The Chronicles of Narnia: The Lion, the Witch and the Wardrobe (2005);
 Shrek 2 (2005);
 Shrek (2001);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326519" title="Born Without a Face" nonfiltered="2150" processed="2143" dbindex="127223">


Born Without a Face s un pellcula del 2008 d'una nena amb sndrome de Treacher-Collins.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326524" title="A Busy Day" nonfiltered="2152" processed="2144" dbindex="127225">


A Busy Day s una pellcula de cinema nord-americ estrenada el 7 de maig del 1914 amb la direcci i actuaci de Charles Chaplin.

 Repartiment .

 Charles Chaplin - Esposa;
 Mack Swain - Esps;
 Phyllis Allen - L'altra dona;

 Sinopsi .

Chaplin representa el personatge d'una dona de carcter fort que troba el seu marit cortejant una dona. En la seva fria la dona irromp en una set de filmaci fent caure el director de la pellcula, roig per Mack Sennett i a un policia representat per Billy Gilbert fins que finalment l'esps empeny la seva dona d'un moll fent-la caure a l'aigua.

 Crtica .

Es va filmar en amb prou feines dues hores i Chaplin va prendre prestat un vestit d'Alice Davenport per travestir-se. Cont les bufonadas de costum: dona li pega a home, home li pega a dona, dona trepitja l'home al darrere, etc. Un dels ttols alternatius de la pellcula The Militant Suffragette indica que potser estava satiritzant les dones que en aquell moment volien tenir drets civils.

 Enllaos externs .

  A Busy Day en Internet Movie Database;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326526" title="Terra del Sol de mitjanit" nonfiltered="2153" processed="2145" dbindex="127226">
La Terra del Sol de Mitjanit s un nom utilitzat per referir-se a moltes regions nrdiques del mn que es troben per sobre del cercle polar rtic, incloent-hi:

Sucia;
Finlndia;
Noruega;
Islndia;
Les regions septentrionals del Canad, incloent-hi el Yukon, els Territoris del nord-oest, i Nunavut;
Grenlndia;
Lapnia ;
Alaska;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326529" title="Cabot de fang" nonfiltered="2154" processed="2146" dbindex="127227">

El cabot de fang, gobi d'alga, cabot d'alga, cabot mocs, gobi negrs, gbit, gmbit, gmit, peix del diable o ruc d'alga (Gobius niger) s un peix de la famlia dels gbids.

Morfologia.

 La talla mxima s de 15 cm.
 Cos allargat i de secci cilndrica.
 El cap s gros.
 Els ulls sn grossos i es troben a la part superior del cap.
 Els tentacles que surten dels orificis nasals es troben poc desenvolupats.
 Les aletes dorsals i l'anal sn llargues.
 La primera dorsal s molt alta en els mascles.
 Els radis lliures de les pectorals es troben poc desenvolupats.
 El disc plvic s rod.
 Presenta quasi la mateixa coloraci que Gobius geniporus, per s ms fosc. ;
 T una taca negra a la part anterior de la primera dorsal.

Reproducci.

T lloc durant la primavera i l'estiu. En aquest perode pot realitzar diverses postes. La posta s bentnica, els ous sn aferrats davall qualque objecte i els mascles s'encarreguen de protegir-los. Tenen 4 anys de vida i a partir del segon ja sn sexualment madurs.

Alimentaci.

Menja crustacis, molluscs i poliquets.

Hbitat.

s bentnic de fons tous preferentment fang amb pedres. Tamb apareix a praderies de Posidonia oceanica i Caulerpa prolifera. Arriba fins als 75 m de fondria. s molt freqent a l'interior de ports. 

Distribuci geogrfica.

Apareix a tot el Mediterrani, a l'Atlntic oriental (des de Noruega a Mauritnia), a la Mar Bltica i a la Mar Negra.

Observacions.

Suporta grans variacions de parmetres fisicoqumics.

Curiositats.

 Fou la primera espcie de gbid descrita per Linneus.
 El mascle produeix feromones per atreure la femella. ;

Referncies.



Enllaos externs.

 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 NCBI ;
 Encyclopedia of Life ;
 Taxonomia d'aquesta espcie ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 El maestro pescador ;
 El cabot mocs a les Illes Britniques ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326533" title="Philip Pullman" nonfiltered="2155" processed="2147" dbindex="127228">


Philip Pullman (Norwich, Anglaterra, 19 d'octubre del 1946) s un escriptor angls, autor de la popular trilogia narrativa Llums del nord que va obtenir al 11995 el prestigis premi Carnegie Medal concebut a les millors obres del gnere infantil i juvenil. A ms, la srie completa es colloc en el tercer lloc de the Big Read, la enquesta sobre gusts literaris que organitz la BBC a l'any 2005 va guanyar el premi Memorial Astrid Lindgren.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326534" title="Pegaso" nonfiltered="2156" processed="2148" dbindex="127229">








Pegaso era la marca comercial de l empresa espanyola ENASA, actualment integrada al grup IVECO i utilitzada als seus autombils i camions.


 Histria d ENASA .
ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones S.A.) va ser una empresa espanyola dedicada a la fabricaci de vehicles industrials, principalment camions i autobusos que, durant els anys 50 tamb va produir els mtics autombils esportius Pegaso.
ENASA va ser fundada pel Instituto Nacional de Industria (INI) en 1946, amb  Wifredo Ricart, com a responsable tcnic.

ENASA va ser un dels puntals sobre els que es va desenvolupar la indstria automobilstica espanyola durant els anys d allament econmic i poltic del franquisme. ENASA es va crear sobre les cendres del que va ser Hispano-Suiza i tenia com a prioritat la producci de vehicles per al transport pesat i pblic.

 Autombils .
La realitzaci de supercotxes com els turismes Pegaso, dintre d un programa d industrialitzaci autrquic, es justifica per la necessitat del rgim de crear un smbol que represents l orgull per un passat industrial perdut. En aquell moment estava molt present la referncia dels luxosos Hispano-Suiza construts a les mateixes installacions del barri industrial de La Sagrera, a Barcelona, que s havien de recuperar per a fabricar els Pegaso. El dissenyador tcnic va ser l enginyer Ricart. Amb la fabricaci d aquests cotxes es donava prestigi i publicitat a una marca que acabava de nixer.

La necessitat d organitzar un aprenentatge de qualitat va ser un altre dels motius per al llanament dels esportius. Es considerava que un procs lent, amb alts ndex de rebuig, com s la fabricaci artesana, donaria com a resultat un producte car, per amb nivells de qualitat molt elevats. La idea de fabricar petites sries, amb els elevats estndards de qualitats d un esportiu de luxe s ajustava a aquell plantejament. 

Una altra caracterstica dels Pegaso era que la major part de les peces havien d estar fetes a la mateixa fbrica, sense gaire subcontractaci. Noms alguns components s adquirien a tercers i altres, com l equip d encs Bosch, les llantes d alumini Borrani i els frens Lockeed, etc... eren d importaci.

Els Pegaso esportius Z-102 i Z-103, van ser construts entre 1951 i 1957. Aquests autombils disposaven d un disseny, tecnologia i qualitat de primer nivell per a l poca, sent considerats entre els cotxes de millor qualitat de fabricaci a nivell mundial. 

Entre els propietaris d aquests cotxes es trobaven:

 El Sha de Prsia, el Pegaso del qual era considerat el millor i ms bell.
 El Bar Thyssen, va ser el propietari d una unitat carrossada per "Saoutchik" que estava tapissada en pell de lleopard, amb accessoris i tiradors d or de 24 quirats.
 Leonidas Trujillo, President de la Repblica Dominicana.
 Creveiro Lopes, President de Portugal.

Els Pegaso van participar en diverses competicions entre els que cal destacar:

 24 horas de Le Mans de 1953.
 Carrera Panamerica de 1954 a Mxic, guanyada per Juan Manuel Fangio.

Aix mateix es van obtenir diversos rcords com el de cotxe de producci ms rpid del mn a l autopista de Jabbeke, Blgica, assolint una velocitat de 250 Km/h.

La manca de fons econmics, els problemes tcnics i mecnics i un preu de 15.000$ de l poca van propiciar el final d aquests vehicles extraordinaris. Pegaso va abandonar la producci d autombils en 1957 desprs d haver fabricat nicament 86 exemplars. En total els distints carrossers van elaborar 125 carrosseries. La resta de cotxes a mig fabricar, utillatges, motlles i recanvis van ser destruts o venuts com a ferralla, dispersant-se l arxiu i plans de fabricaci, la qual cosa va suposar una prdua irreparable.

S estima que al voltant del 85% dels exemplars ha sobreviscut fins als nostres dies. El preu mig que assoleixen els exemplars en bon estat a les subhastes de cotxes clssics es troba al voltant de 1.000.000 $.

 Model Z-102 .
Presentat al Sal de Pars de 1951 va ser vestit per quatre carrossers diferents:

 ENASA, amb dissenys propis (Cranc, Bisilur   caarcords);
 Carrozzeria Touring, que va ser la que ms unitats va carrossar (Thrill).
 Saoutchik, de formes barroques.
 Serra, encarregat sobretot dels descapotables.

Entre las diverses referncies i versions existents cal destacar els presentats a l exposici "Memria d un miratge" que es va fer al Centre de Cultura Contempornia de Barcelona (CCCB) en mar de 2001:

 Berlineta Barcelona (1952);
 Berlineta Touring Bipsito (1953);
 Spider Gran Competizione (1953);
 Cabriolet Saoutchik II (1953);
 Thrill(1953);
 Spider Rabasada (1953);
 Cabriolet Saoutchick 2 srie (1954);
 Panaramerica (1954);
 Spider Pedralbes (1954);
 Pegaso BT Z-103 (1956);
 Spider Serra (1956);
 
 Caracterstiques tcniques .
 Suspensi: independent a les quatre rodes. Davantera: barres de torsi. Posterior: eix De Dion, en una disposici revolucionria per a l poca, incorporada ms tard en models ms moderns com l ALFA 75.
 Xasss: multitub;
 Rodes: llantes de radis Borrani de 16".
 Distncia entre eixos: 2.337 cm.
 Caixa de canvis: ZF de 5 velocitats de dents rectes no sincronitzades i diferencial autoblocant.
 Motor: 8 cilindres en V amb una cilindrada efectiva de 2474 cc (70 x 75 mm) i quatre arbres en cap (dos per bancada) (2816 cc. en el Z-102B).
 Carburadors Webber (opcional 1, 2 o 4);
 Relaci de compressi: diverses opcionals mitjanant compressors Roots.
 Potncia: Z-102, entre 160 i 180 CV a 6.300 rpm. Z-102B (1953) 200 CV a 6300 rpm;

 Model Z-103 .
En 1955 es va introduir el Z-103 amb motors de major cilindrada (de 4 a 4,5 litres) i tamb frens de disc experimentals, incorporant una nova carrosseria realitzada per Serra.

 Camions .

Els camions Pegaso, continuadors de la tradici iniciada amb la fbrica de Hispano Suiza, estan ntimament relacionades amb l evoluci del transport de mercaderies i persones a Espanya. Eren camions amb una potncia ajustada per que s adequaven a les necessitats i les carreteres existents. Els models van ser ntegrament dissenyats a Espanya. Les fbriques pertanyien al INI, fins que van ser privatitzades i venudes a IVECO.

Les fites ms assenyalades en la histria de la producci de camions Pegaso serien les segents: 
 1946: neix al CETA el primer cami dissenyat per ENASA: el Pegaso I, basat en l Hispano Suiza 66G, que per la forma de la cabina va ser popularment conegut com a "mofletes". ;
 1947 Pegaso II Z-203 com a evoluci del Pegaso I.
 1949 Pegaso Z 701, primera cap tractor del fabricant.
 1951 versi disel del Pegaso II. ;
 1953 prototip de cami militar, el M-3.
 1954 es trasllada la fabricaci de camions a Barajas (Madrid). S inicia la fabricaci del Z-207 "Barajas".  ;
 1955 prototip de Z-201, amb tres eixos i doble direcci. ;
 1963 presentaci del 4x4. ;
 1964 neix el "Comet". S inicia la producci de camions de 3 i 4 eixos.
 1966 s obri el segment de furgonetes i camions lleugers. ;
 1975 s introdueix la cabina basculant.
 1977 se sconstrueixen vehicles blindats per a s militar.
 1983 apareix el T-1.
 1987 neix el Troner. ;
 1990 comencen a fabricar-se els models integrats de la gamma IVECO. ;
 1995] es fabrica l ltim motor Pegaso espanyol.

 Llibres relacionats .
 Manuel Lage (1992). Hispano-Suiza/Pegaso. Un siglo de camiones y autobuses. Lunwerg Editores, S.A.. ISBN 847782236 0.

 Enllaos externs .






 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326536" title="Estadi Ernest-Wallon" nonfiltered="2157" processed="2149" dbindex="127230">
L'Estadi Ernest-Wallon, abans Parc des Sports i desprs Stade des Sept Deniers, s l'estadi de l'equip de rugbi Stade toulousain el qual n's tamb el propietari. Desprs de la seva renovaci a principis dels anys 2000, disposa de 19.500 places per a espectadors. Es troba situat al barri dels Sept-Deniers aprop de Blanhac, al nord-oest de Tolosa de Llenguadoc.

Duu el nom d'Ernest Wallon, president del tamb equip de rugbi Stade olympien des tudiants de Toulouse (SOET) i professor de dret a la Universitat de Tolosa, de principis del segle XX. Wallon va participar tamb en la creaci de l'Estadi dels Ponts Bessons de Tolosa. 

 Enllaos interns .
 Stade toulousain;

 Enllaos externs.
 La pgina "Ernest Wallon" dins del web oficial de l'Stade toulousain;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326541" title="Compagnie Internationale des Wagons-Lits" nonfiltered="2158" processed="2150" dbindex="127231">

Compagnie Internationale des Wagons-Lits (en catal: Companya internacional dels cotxes llit (i dels grans expressos europeus)), anomenada tamb CIWL, Compagnie des Wagons-Lits, o simplement Wagons-Lits, s una important companyia de serveis logstics per al ferrocarril, coneguda sobretot pel seu servei de ctering a bord dels trens i dels cotxes llit.

Ara dins el grup francs Accor, la Compagnie Internationale des Wagons-Lits (et des Grands Express Europens) va sser fundada a Blgica per Georges Nagelmackers l'any 1872. La companyia es va establir, a finals del segle XIX com el principal operador d'expressos nocturns a Europa, servint cotxes llit i restaurant, aix com a furgons.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326542" title="La molinara" nonfiltered="2159" processed="2151" dbindex="127232">
	
La molinara s una pera en tres actes de Giovanni Paisiello, amb llibret de Giuseppe Palomba. S'estren al Teatro dei Fiorentini de Npols l'agost de 1788.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	

	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326545" title="Le astuzie femminili" nonfiltered="2160" processed="2152" dbindex="127233">
	
Le astuzie femminili s una pera en dos actes de Domenico Cimarosa, amb llibret de Giuseppe Palomba. S'estren al Teatro dei Fiorentini de Npols el 26 d'agost de 1794.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326549" title="Odense Boldklub" nonfiltered="2161" processed="2153" dbindex="127234">

L'Odense Boldklub, tamb conegut com Odense BK o OB, s un club dans de futbol de la ciutat d'Odense.

 Histria .
L'OB va ser fundat el 12 de juliol de 1887 amb el nom d'Odense Cricketklub, essent el criquet l'nic esport. Dos anys ms tard foren introduts el futbol i el tennis i s'adopt l'actual nom d'Odense Boldklub.

L'any 1916 guany el campionat provincial per primer cop i es classific per les semifinals del campionat nacional. Desprs de la II Guerra Mundial el campionat dans fou reorgantizat i l'OB fou incls a la tercera divisi. Rpidament ascend a Primera Divisi. Aquells anys, els altres dos clubs de la ciutat, el B 1909 i el B 1913 eren ms reeixits que l'OB. A partir de 1975, per, l'OB es converteix en el primer club de la ciutat. Des d'aquell any i fins el 2008, guanya 3 lligues daneses i cinc copes.

Debut en una competici europea el 1978. A nivell internacional destac el triomf assolit a la Copa Intertoto el 2006, per sobretot s recordada la seva actuaci a la Copa de la UEFA de la temporada 1995-96.

 Copa de la UEFA 1994-95 .
A la Copa de la UEFA 1994-95, l'OB va arribar a quarts de final del torneig. A la primera ronda derrot els estonians del FC Flora Tallinn per 3-0 i 3-0. A la segona ronda es desfu dels nord-irlandesos del Linfield per 1-1 i 5-0.

La tercera ronda l'enfront a un dels grans d'Alemanya, el 1. FC Kaiserslautern, i l'OB assol la classificaci desprs de dos emptas 1-1 i 0-0 i el valor doble dels gols en camp contari.

L'apoteosi, per, arrib a la quarta ronda. L'OB s'enfront al Reial Madrid, que aquells anys comptava amb el capit de la selecci danesa Michael Laudrup. En el primer partit, el Madrid guany a Odense per 2 a 3, deixant mig resolta l'eliminatria. En el partit de tornada, per, l'Odense guany per 0-2 a l'estadi Santiago Bernabeu en un partit que fou conegut com "El miracle de Madrid", eliminant els blancs de la competici.

L'aventura finalitz a quarts de final. Els italians del Parma van derrotar l'OB per un global 1 a 0 en els dos partits.

 Jugadors destacats .
Kasper Bgelund;
Jesper Christiansen;
Lars Elstrup;
Thomas Helveg;
Lars Hgh;
Viggo Jensen;
Allan Nielsen;
Brian Steen Nielsen;
Thomas Srensen;
Mwape Miti;
Ulrik Laursen;
Christian Bolaos;
Richard Mller Nielsen;

 Palmars .
 Lliga danesa de futbol (3): 1977, 1982, 1989;
 Copa danesa de futbol (5): 1983, 1991, 1993, 2002, 2007;
 Copa Intertoto (1): 2006;

50 temporades a la primera divisi danesa;
16 temporades a la segona divisi danesa;
1 temporades a la tercera divisi danesa;

 Enllaos externs .
 Web oficial





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326552" title="Teatro dei Fiorentini" nonfiltered="2162" processed="2154" dbindex="127235">
El Teatro dei Fiorentini fou un fams teatre napolit, actiu principalment com a teatre d'pera al segle XVIII.

Fins a la seva clausura, era el teatre ms antic de Npols en ser fundat el 1618 prenent el nom de la vena esglsia de San Giovanni dei Fiorentini. En el primer segle d'activitat noms s'hi presenciaren obres en prosa, per, al 1706, alguns nobles van decidir renovar-lo per transformar-lo en un teatre d'pera. Va esdevenir aix un dels millors teatres de l'poca on s'hi representaren assduament intermezzi i peres bufes dels millors compositors.

Posteriorment es va convertir en un cinema i actualment s un bingo.

Estrenes absolutes.

L'Ergasto de Tommaso de Mauro (1706);
Candaule re de Lidia de Domenico Sarro (1706);
Il ritorno de Ulisse alla patria de Giuseppe Porsile (1707);
Amore fra gli impossibili de Domenico Sarro (1707);
Turno Aricino de Francesco Mancini (1708);
La Rosmene, ovvero L'infedelt fedele de Giuseppe Vignola (1709);
Patr Calienno de la Costa d'Antonio Orefice (1709);
Teodora Augusta de Giuseppe Vignola (1706);
La Camilla d'Antonnio Oreficie (1710);
Le fenzejune abbendurate de Nicola Fago (1710);
La Cassandra indovina de Nicola Fago (1711);
La Cianna de Nicola Fago (1711);
I gemelli rivalli de Domenico Sarro (1713);
Basilio re d'oriente de Nicola Porpora (1713);
Spilleta e Frullo de Domenico Sarro (1713);
Circe delusa d'Antonio Orefice (1713);
Sidonio de Carlo Ignazio Monza (1714);
Patr Tonno d Isca de Giovanni Veneziano (1714);
Lo mbruoglio de li nomme aleas Le Doje pope de Giovanni Veneziano (1714);
Lo Pippo de Giovanni Veneziano (1715);
Lo finto Armeneo d'Antonio Orefice (1717);
Lo mbruoglio d'ammore de Michele Falco (1717);
Le finte zingare d'Antonio Orefice (1717);
La fenta pazza co la fenta malata d'Antonio Orefice (1718);
Il gemino amore d'Antonio Orefice (1718);
Il trionfo dell'onore d'Alessandro Scarlatti (1718);
Lisa pontegliosa de Gianpaolo de Domenico (1719);
Lo cecato fauzo de Leonardo Vinci (1719);
La forza della virt de Francesco Feo (1719);
Le ddoie lettere de Leonardo Vinci (1719);
Lo scassone de Leonardo Vinci (1720);
Lo castiello saccheiato de Michele Falco (1720);
Lo scagno de Leonardo Vinci (1720);
Lo castiello saccheato de Leonardo Vinci (1720);
Lo barone de Trocchia de Leonardo Vinci (1721);
Chi la dura la vince d'Antonio Orefice (1721);
Don Ciccio de Leonardo Vinci (1721);
La finta fattucchiera d'Ignazio Prota (1721);
Li zite  ngalera de Leonardo Vinci (1722);
Li stravestimiente affortunate de Gianpaolo de Domenico (1722);
La festa de Bacco de Leonardo Vinci (1722);
Le pazzie d'ammore de Michele Falco (1723);
Lo labborinto de Leonardo Vinci (1723);
La Locinna d'Antonio Orefice (1723);
La 'mpeca scoperta de Leonardo Leo (1723);
L'ammore fedele de Leonardo Leo (1724);
Lo schiavo d amore de Giampaolo de Domenico (1724);
Lo pazzo apposta de Leonardo Leo (1724);
Le fente zingare de Leonardo Leo (1724);
Lo 'ngiegno de le femmine de Francesco Corradini (1724);
La vecchia sorda de Riccardo Broschi (1725);
Lo finto laccheo de Giuseppe de Majo (1725);
La Carlotta de Pietro Auletta (1726);
La donna violante de Leonarda Leo (1726);
Lo vecchio avaro de Giuseppe de Majo (1727);
Lo matrimonio annascuso de Leonardo Leo (1727);
L'annore resarciuto d'Antonio Orefice (1727);
La cantarina de Michele Caballone e Costantino Roberto (1728);
La Ciulla o puro Chi ha freuma arriva a tutta de Michele Caballone (1728);
La fenta schiava de Michele Caballone (1728);
Ammore v speranza de Michele Caballone (1729);
Lo trionfo d'ammore o pure chi dura vence de Cristoforo Manna (1729);
Lo matremmonejo pe' mennetta de Francesco Araja (1729);
La baronessa ovvero Gli equivoci de Giuseppe de Majo (1729);
Oronte, ovvero Il custode de se stesso de Giuseppe Sellitto (1730);
La Rina de Nicola Pisano (1731);
Li zitelle de lo vmmero de Pietro Pulli (1731);
Li marite a forza de Gaetano Latilla (1732);
Lo frate 'nnamorato de Giovanni Battista Pergolesi (1732);
Amore imbratta il senno de Giovan Gualberto Brunetti (1733);
L'Ippolita de Nicola Conti (1733);
L'Ottavio de Gaetano Latilla (1733);
La marina de Chiaja de Pietro Pulli (1734);
Chi dell'altrui si veste presto si spoglia d'Antonio Aurisicchio (1734);
Gl'Ingannati de Gaetano Latilla (1734);
Gli amanti generosi de Domenico Sarro (1735);
Il finto pazzo per amore de Giuseppe Sellitto (1735);
Angelica ed Orlando de Gaetano Latilla (1735);
Onore vince amore de Leonardo Leo (1736);
I due baroni de Giuseppe Sellitto (1736);
La Rosaure de Domenico Sarro (1736);
L'amico traditore de Leonardo Leo (1737);
Da un disordine nasce un ordine de Vincenzo Legrenzio Ciampi (1737);
Gismondodi Gaetano Latilla (1737);
Il conte de Leonardo Leo (1738);
Odoardo de Niccol Jommelli (1738);
Inganno per inganno de Nicola Bonifacio Logroscino (1738);
L'amor costante de Pietro Auletta (1739);
La matilde de Gioacchino Cocchi (1739);
Ortensio de Giovan Gualberto Brunetti (1739);
L'amico fedele de Nicola Porpora (1739);
L'Alidoro de Leonardo Leo (1740);
Gl'intrichi delle cantarine de Domingo Miguel Bernabe Terradellas (1740);
L'impostore de Pietro Auletta (1740);
L'Alessandro de Leonardo Leo (1741);
Amore ed Amistade de Nicola Bonifacio Logroscino (1742);
La Lionora de Vincenzo Legrenzio Ciampi e Nicola Bonifacio Logroscino (1742);
La vendetta generosa de Gaetano Latilla (1742);
Il Riccardo de Nicola Bonifacio Logroscino (1743);
Il geloso de Girolamo Abos (1743);
L'Arminio de Vincenzo Legrenzio Ciampi (1744);
La fedelt odiata de Leonardo Leo (1744);
L'Elisa de Gioacchino Cocchi (1744);
L'amore ingegnoso de Vincenzo Legrenzio Ciampi (1745);
L'Eugenia de Matteo Capranica (1745);
L'Irene de Gioacchino Cocchi (1745);
La moglie gelosa de Girolamo Abos (1745);
La finta vedova de Nicola Conforto (1746);
L'amor costante de Nicola Conforto (1747);
Gl'inganni fortunati de Giuseppe Sellitto (1747);
Capitan Giancocozza de Gregorio Sciroli (1747);
L'Emilia de Matteo Capranica (1747);
La Faustina de Geronimo Cordella (1747);
L'amore in maschera de Niccol Jommelli (1748);
La serva bacchettona de Gioacchino Cocchi (1749);
Il finto turco de Gioacchino Cocchi e Pasquale Errichelli (1749);
La Celia de Gaetano Latilla (1749);
Il mercante innamorato d'Antonio Corbisiero (1750);
L'amor comico de Giuseppe Sellitto (1750);
La Gismonda de Gioacchino Cocchi (1750);
Donna Laura Pellecchia de Giuseppe Sellitto (1750);
La Maestra de Gaetano Latilla (1751);
Il geloso d'Antonio Palella (1751);
Gli inganni per amore de Nicola Conforto (1752);
La Costanza de Tommaso Traetta (1752);
Il pazzo per amore de Domenico Fischietti (1752);
La Griselda de Nicola Bonifacio Logroscino (1752);
La schiava amante de Matteo Capranica (1753);
La serva astuta de Gioacchino Cocchi e Pasquale Errichelli (1753);
L'Olindo de Matteo Capranica e Nicola Conti (1753);
La commediante de Nicola Conforto (1754);
Le donne dispettose de Niccol Piccinni (1754);
La finta contessina de Nicola Conforto (1754);
Le nozze contrastate de Giacomo Tritto (1754);
Le gelosie de Niccol Piccinni (1755);
L'amore alla moda de Giuseppe Sellitto (1755);
L'incredulo de Tommaso Traetta (1755);
La madamigella de Giuseppe Scarlatti (1755);
Le finte magie de Nicola Bonifacio Logroscino (1756);
Lo funnaco revotato de Giacomo Insanguine (1756);
La Zita correvata de Gregorio Sciroli (1756);
Lo solachianello  mbroglione de Pietro Alessandro Guglielmi (1757);
La marina de Chiaia de Gregorio Sciroli (1757);
Lo barone Senerchia de Giuseppe Sellitto (1757);
La Matilde generosa de Giacomo Insanguine (1757);
Il filosofo burlato de Pietro Alessandro Guglielmi (1758);
Olimpia tradita d'Antonio Sacchini (1758);
I capricci de una vedova de Pietro Alessandro Guglielmi (1759);
La moglie imperiosa de Pietro Alessandro Guglielmi (1759);
L'Origille de Niccol Piccinni (1760);
La canterina de Niccol Piccinni (1760);
La furba burlata de Niccol Piccinni e Nicola Bonifacio Logroscino (1760);
La fante de buon gusto de Nicola Bonifacio Logroscino (1760);
Le beffe giovevoli de Niccol Piccinni (1760);
Il finto cieco de Pietro Alessandro Guglielmi (1761);
Lo stravagante de Niccol Piccinni (1761);
Il curioso imprudente d'Antonio Sacchini (1761);
L'astuto balordo de Niccol Piccinni (1761);
La donna de tutti i caratteri de Pietro Alessandro Guglielmi (1762);
I due bari d'Antonio Sacchini (1762);
Don Ambrogio de Pietro Alessandro Guglielmi (1762);
La pupilla de Giuseppe Avossa (1763);
La francese brillante de Pietro Alessandro Guglielmi (1763);
L'equivoco de Niccol Piccinni (1764);
Il nuovo Belisario de Giacomo Insanguine (1765);
L'orfana insidiata de Niccol Piccinni (1765);
Il corsaro algerino de Gennaro Astarita (1765);
La fiammetta generosa de Pasquale Anfossi e Niccol Piccinni (1766);
Le  mbroglie de le Bajasse de Giovanni Paisiello (1767);
La finta baronessa de Niccol Piccinni (1767);
La direttrice prudente de Niccol Piccinni (1767);
L'osteria de Marechiaro de Giacomo Insanguine (1768);
La finta maga per vendetta de Giovanni Paisiello (1768);
L'osteria de Marechiaro de Giovanni Paisiello (1769);
Don Chisciotte della Mancia de Giovanni Paisiello (1769);
Pulcinella vendicato del ritorno de Marechiaro de Giacomo Insanguine (1769);
La pastorella incognita de Carlo Franchi (1770);
Gelosia per gelosia de Niccol Piccinni (1770);
La dama bizzarra de Giacomo Insanguine (1770);
La donna de bell'umore de Niccol Piccinni (1771);
Il finto sordo de Pasquale Fago (1771);
La Corsara de Niccol Piccinni (1771);
Gli amanti dispersi de Niccol Piccinni (1772);
L'amante confuso de Pasquale Anfossi (1772);
Le trame zingaresche de Niccol Piccinni (1772);
Le stravaganze del conte de Domenico Cimarosa (1772);
Gl'inganni amorosi de Gaetano Latilla (1774);
Il maritato fra le disgrazie de Gaetano Latilla (1774);
Gli amanti mascherati de Niccol Piccinni (1774);
L'ignorante astuto de Niccol Piccinni (1775);
Enea in Cuma de Niccol Piccinni (1775);
I viaggiatori de Niccol Piccinni (1775);
Il matrimonio in contrasto de Pietro Alessandro Guglielmi (1776);
Il fanatico per gli antichi romani de Domenico Cimarosa (1777);
Le astuzie per amore de Giacomo Insanguine (1777);
I fuorusciti de Pietro Alessandro Guglielmi (1777);
L'Armida immaginaria de Domenico Cimarosa (1777);
Gli amanti comici de Domenico Cimarosa (1778);
Le stravaganze d'amore de Domenico Cimarosa (1778);
Il raggiratore de poca fortuna de Pietro Alessandro Guglielmi (1779);
La villanella ingentilita de Pietro Alessandro Guglielmi (1779);
I finti nobili de Domenico Cimarosa (1780);
Il falegname de Domenico Cimarosa (1780);
La dama avventuriera de Pietro Alessandro Guglielmi (1780);
La serva padrona de Pietro Alessandro Guglielmi (1780);
Le nozze in commedia de Pietro Alessandro Guglielmi (1781);
L'amante combattuto dalle donne de punto de Domenico Cimarosa (1781);
I Mietitori de Pietro Alessandro Guglielmi (1781);
La ballerina amante de Domenico Cimarosa (1782);
La semplice ad arte de Pietro Alessandro Guglielmi (1782);
I tre gobbi rivali de Vincenzo Fabrizi (1783);
I due gemelli de Giacomo Tritto (1783);
La Quakera spiritosa de Pietro Alessandro Guglielmi (1783);
Il convitato de pietra de Giacomo Tritto (1783);
Chi dell'altrui si veste presto si spoglia de Domenico Cimarosa (1783);
La creduta infedele de Giuseppe Gazzaniga (1783);
L'apparenza inganna o sia La villeggiatura de Domenico Cimarosa (1784);
La scuffiara de Giacomo Tritto (1784);
I finti amori de Pietro Alessandro Guglielmi (1784);
La finta zingara de Pietro Alessandro Guglielmi (1785);
Le sventure fortunate de Pietro Alessandro Guglielmi (1785);
Il marito disperato de Domenico Cimarosa (1785);
La virtuosa in Mergellina de Pietro Alessandro Guglielmi (1785);
La grotta de Trofonio de Giovanni Paisiello (1785);
Le gare generose de Giovanni Paisiello (1786);
Le astuzie villane de Pietro Alessandro Guglielmi (1786);
La convulsione de Luigi Caruso (1787);
La convulsione de Giuseppe Curcio (1787);
La modista raggiratrice de Giovanni Paisiello (1787);
L'amor contrastato (La molinara) de Giovanni Paisiello (1788);
La scaltra avventuriera de Giacomo Tritto (1788);
La finta matta de Silvestro Palma (1789);
La prova reciproca de Giacomo Tritto (1789);
Le vane gelosie de Giovanni Paisiello (1790);
La serva innamorata de Pietro Alessandro Guglielmi (1790);
Gli accidenti inaspettati de Gaetano Marinelli (1790);
La finta baronessa de Angelo Tarchi (1790);
Le false apparenze de Pietro Alessandro Guglielmi (1791);
La dispettosa in amore de Adamo Marcori (1791);
La serva onorata de Niccol Piccinni (1792);
Lo sposo a forza de Gaetano Marinelli (1792);
Le trame in maschera de Niccol Piccinni (1793);
Le nozze inaspettate de Gaetano Andreozzi (1793);
I vecchi delusi de Gaetano Marinelli (1793);
Le astuzie femminili de Domenico Cimarosa (1794);
La pietra simpatica de Silvestro Palma (1795);
L'inganno poco dura de Marcos Antnio Portugal (1796);
Gli amanti ridicoli de Silvestro Palma (1797);
L'apprensivo raggirato de Domenico Cimarosa (1798);
Le cantatrici villane de Valentino Fioravanti (1799);
Gli amanti in cimento de Pietro Carlo Guglielmi (1800);
L'amore per inganno de Luigi Mosca (1801);
La fiera de Pietro Carlo Guglielmi (1801);
Il ritorno impensato de Luigi Mosca (1802);
Il pallone aerostatico de Silvestro Palma (1802);
Le nozze per impegno ovvero L'impegno superato de Luigi Capotorti (1802);
Amore ed interesse, ossia L'inferno ad arte de Raffaele Orgitano (1802);
Il servo furbo de Giovanni Prota (1803);
La vendetta feminina de Luigi Mosca (1803);
Il naufragio fortunato de Pietro Carlo Guglielmi (1804);
L equivoco fra gli sposi de Pietro Carlo Guglielmi (1804);
Bref il sordo de Luigi Capotorti (1805);
Le seguaci de Diana de Silvestro Palma (1805);
Amor tutto vince de Pietro Carlo Guglielmi (1805);
La sposa del Tirolo de Pietro Carlo Guglielmi (1806);
Amori e gelosie tra congiunti de Pietro Carlo Guglielmi (1807);
I finti viaggiatori de Luigi Mosca (1807);
Il libretto alla moda d'Antonio Brunetti (1808);
L'erede senza eredit de Silvestro Palma (1808);
Lo scavamento de Silvestro Palma (1810);
Le spose a sorte de Luigi Mosca (1810);
I furbi amanti de Silvestro Palma (1810);
Gli amori e l'armi de Giuseppe Mosca (1812);
Il palazzo delle fate de Silvestro Palma (1812);
Una follia de Giacomo Cordella (1813);
La diligenza a Joigni o sia Il collaterale de Giuseppe Mosca (1813);
L'audacia delusa de Luigi Mosca (1813);
Le miniere dii Polonia de Silvestro Palma (1813);
Don Gregorio imbarazzato de Giuseppe Mosca (1813);
Eginardo e Lisbetta de Pietro Generali (1813);
Elena de Johann Simon Mayr (1814);
L'avaro de Giacomo Cordella (1814);
Carlotta ed Enrico de Giuseppe Mosca (1814);
Ernesta e Carlino ovvero I due Savoiardi de Luigi Capotorti (1815);
L'azzardo fortunato de Giacomo Cordella (1815);
La casa da vendere d'Hippolyte-Andr-Baptiste Chelard (1815);
Il cimento felice de Giovanni Prota (1815);
La gelosia corretta de Michele Carafa (1815);
Il disperato per eccesso de buon cuore ossia Don Desiderio de Giuseppe Mosca (1816);
Amor avvocato de Johann Simon Mayr (1817);
Emilia de Laverpaut de Vittorio Trento (1817);
Paolo e Virginia de Pietro Carlo Guglielmi (1817);
Pia dei Tolomei de Giacinto Bianco (1836);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326557" title="Wikijunior" nonfiltered="2163" processed="2155" dbindex="127236">

Wikijnior s un projecte de Wikimedia, allotjat a Viquillibres. Va ser iniciat a comanda de la Beck Foundation que va sollicitar el desenvolupament de material educatiu amb temes d'inters per als nens.

 Projecte .

La idea s proporcionar llibres impresos en color amb un contingut adaptat i verificat per a l'audincia infantil. Tamb tindr el seu parell en lnia. S'est discutint millorar el nom si fos possible (el seu ttol en angls s Wikijunior) i crear un logotip que representi el projecte. A ms es va proposar realitzar una distribuci mundial a un preu accessible per als nens, comenant per la srie en idioma angls i desprs per altres idiomes.

 Enllaos externs .

 ;
 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326558" title="Meta-Wiki" nonfiltered="2164" processed="2156" dbindex="127237">


Wikimedia Meta-Wiki, Meta-Wikipedia, Metapedia o, simplement Meta, sn un lloc web de suport a Wikipedia, l'enciclopdia lliure i els seus projectes germans de la Fundaci Wikimedia. Com a aquesta, Meta-Wikipedia s'edita com un wiki.

Durant la primera fase d'existncia de Wikipedia, les discussions sobre el projecte de Wikipedia i en especial, sobre les poltiques a seguir, tenien lloc freqentment en la prpia Wikipedia, encara que l'esmentada metadiscussi no era de contingut enciclopdic.

A ms, alguns usuaris volien un frum on no haguessin d'estar limitats per la poltica del punt de vista neutral de Wikipedia, de manera que poguessin escriure assaigs expressant les seves prpies opinions sobre els assumptes que cobria l'enciclopdia.

En resposta a aquestes preocupacions, els escriptors de Wikipedia van crear la Meta-Wikipedia el novembre de 2001.

La Meta-Wiki serveix actualment com una de les tres majors vies de discussi per als , junt amb les llistes de correu i les pgines de discussi d'articles concrets (que estan reservats a la discussi d'aquest article en particular).

Originriament enfocada cap a la versi a llengua anglesa de la Wikipedia, Meta-Wiki s'ha convertit des de la seva actualitzaci a la fase III del programa de Wikipedia, en un frum de discussi multilinge utilitzat per totes les comunitats lingstiques dels projectes Wikimedia.

Meta-Wiki no s'ha de confondre amb MetaWiki.

 Enllaos externs .

 Lloc web principal;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326559" title="Ruta Alemanya del Vi" nonfiltered="2165" processed="2157" dbindex="127238">


La Ruta Alemanya del Vi (en alemany Deutsche Weinstrae) transcorre per la regi del Palatinat (concretament al Vorderpfalz), a l'estat alemany de Rennia-Palatinat, al llarg de les carreteres Bundesstrae 38 i 271. La ruta comena a Schweigen-Rechtenbach, a la frontera francesa, i finalitza 85 kilmetres al nord, a Bockenheim an der Weinstrae (Districte de Bad Drkheim).

Geografia.



El Vorderpfalz s la zona que queda entre les muntanyes del Haardt, que delimiten per l'est el Bosc del Palatinat, i el riu Rin. 
El paisatge d'aquesta rea es caracteritza pels seus turons verds, coberts per camps de vinya (la vall del Rin del Palatinat s una de les regions vincoles ms importants d'Alemanya).

La ruta comena al Portal de la Ruta Alemanya del Vi (del 1936), a la frontera amb Alscia, d'all passa per molts pobles coneguts per la seva producci de vi. Molts dels noms d'aquests pobles van acompanyats de les paraules "an der Weinsrae" (a la Ruta Alemanya del Vi) que ha substitut al acabament "an der Haardt" (al Haardt). Els municipis de la Ruta Alemanya del Vi formen part de la Weingaubiet Pfalz, o l'rea vinicultora del Palatinat.

El rtol indicatiu de la ruta s un quadrat groc, on hi consten les paraules Deutsche (alemany) i Weinstrae (carrer o ruta del vi), al centre hi ha un dibuix negre d'una branca de ram.

Histria.

La ruta passa des de 1935 per la segona rea vincola ms important d'Alemanya, i s la ruta del vi ms antiga del pas.

La situaci econmica de la regi entre els anys 1918 i 1930 va estar marcada per la ocupaci francesa. El comer del vi estava sotms a les autoritats franceses, com deia una clusula del Tractat de Versalles, i a ms, el vi alemany era poc valorat a Frana en comparaci al francs.
La creaci de la Ruta Alemanya del Vi va potenciar la venta de vi a la zona. Aix va fer que molts municipis vinicultors, per on passava el cam, fossin rebatejats amb la terminaci an der Weinsrae.

El 10 d'octubre de 1935 es van comenar a arreglar els trams de la ruta que es trobaven en mal estat, perqu al cap de nou dies, el 19 d'octubre de 1935, seria inaugurat oficialment per Josef Brckel, el director de la provncia de Westmark (durant l'alemanya nazi el territri es dividia administrativament en provncies, i la de Westmark incloa l'actual Palatinat, Saarland i el departament de Mosella (a Frana).
El dia segent, 20 d'octubre, se celebrava a tota Alemanya el "dia del ram i el vi", aquell dia 300 vehicles van fer el viatge d'obertura des de Schweigen fins a Kleinbockenheim.



Des de 1986, l'ltim diumenge d'agost se celebra el Erlebnistag Deutsche Weinstrae. En aquest dia, la Ruta Alemanya del Vi es tanca al trnsit motoritzat durant unes 8 hores per a que fins a  300.000 ciclistes i patinadors la recorrin.

La Ruta Alemanya del Vi ha pres un significat ms extens que el d'un simple cam, aquesta ruta s representativa del paisatge del Vorderpfalz i de l'rea vinicultora, per tant, s un tpic del turisme en aquesta regi.  

Clima i vegetaci.



A causa de les 1800 hores anuals de sol i del clima semblant al mediterrani, aquesta regi es coneguda com la "Toscana alemanya". Degut a aquest clima suau, als voltants de la Ruta Alemanya del Vi hi creixen arbres ms propis de pasos amb climes temperats, com palmeres, xiprers o arbres fruiters. Sn molt abundants tamb els ametllers, creixen fins a una altura d'uns 150 metres i floreixen blancs i roses a finals de febrer principis de mar. En aquesta poca a Gimmeldingen se celebra la Gimmeldinger Mandelbltenfest, una festa celebrada per la floraci dels ametllers. 

Tot i aix, la planta tpica i tradicional del Vorderpfalz i de la Ruta Alemanya del Vi s la vinya. Aquesta predomina exclusivament en l'agricultura regional. La vinya va ser introduda en aquestes terres pels romans poc desprs del naixement de Crist.

Cultura del vi.

Nombroses festes del vi (Weinfeste) tenen lloc en aquesta zona, les festes es celebren entre mar i octubre, i atrauen un alt nombre de turistes.
Les festes del vi ms importants sn:
Drkheimer Wurstmarkt (setembre, Bad Drkheim);
Deutsches Weinlesefest (octubre, Neustadt an der Weinstrae);
Fest des Federweien (octubre, Landau);
Kndelgassenfest (juliol, Grokarlbach);
Stadtmauerfest  (juliol, Freinsheim);
Geibockversteigerung (el dimarts desprs de Pasqua, Deidesheim);

s inslit per a alguns viatjants que els vasos en els que es veu el vi al llarg de la Deutsche Weinstrae no sn com els tpics de 0,25 litres, sin que sn de 0,50 litres. Aix ho explica la can palatina, traduda del pflzisch:

"Sobre, germans vostres, al Pfalz,;
on el quart s encara el mig litre...";

s tradicional que el mig litre de vi sigui begut en un Dubbeglser, un got on la part superior s ms ample que el cul, i mostra clots arrodonits, els Dubbe. Aquest got s ms fcil de subjectar que una copa tradicional.

Galeria d'imatges.



Enllaos externs.
Pgina oficial de la Deustche Weinstrae ;
Pgina del vi del Palatinat   ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326560" title="MetaWiki" nonfiltered="2166" processed="2158" dbindex="127239">
MetaWiki s un motor de recerca que permet trobar els ttols de pgina de diversos wikis llistats. Va ser creat per .

MetaWiki no ha de ser confs amb Meta-Wiki.

 Enllaos externs .

 La mquina de recerca MetaWiki;
 Discussi sobre el concepte;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326561" title="Wikimedia Incubator" nonfiltered="2167" processed="2159" dbindex="127240">

Wikimedia Incubator s un wiki de la Fundaci Wikimedia. S'usa com a  i incubadora per a nous projectes de la fundaci o versions en nous idiomes de projectes existents.

 Enllaos externs .


 Wikimedia Incubator;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326562" title="Kenny Burrell" nonfiltered="2168" processed="2160" dbindex="127241">


Kenny Burrell neix a Detroit (Michigan 1931). La seva mare cantava al cor d una esglsia baptista, i el seu pare tocava el banjo i l ukelele. Dos dels seus germans sn tanmateix guitarristes. Les seves influncies van ser Charlie Christian, Oscar Moore, Django Reinhardt i T-Bone Walker. Al 1951 efectua la seva primera gravaci d importncia, amb un grup de Dizzy Gillespie que incloa a John Coltrane, Milt Jackson i Percy Heath. A la Wayne State University es gradua en msica l any 1955, al temps que estudia la tcnica de la guitarra clssica amb Joseph Fava.

Al 1955 substitueix a Herb Ellis al trio d Oscar Peterson, el que el port per primera vegada a New York. A l any segent, Kenny i Tommy Flanagan decideixen installar-se definitivament a aquesta ciutat i en poc temps eren uns dels msics amb ms demanda per sessions de gravaci i gires. Kenny treballa amb Kenny Dorham, Billie Holiday, Gene Amons, Thad Jones, Stant Getz i John Coltrane. A principis dels seixanta flirteja amb la msica comercial, gravant un disc com a vocalista per Colmbia, per a partir de 1965 es dedica exclusivament al jazz. Aquest mateix any firma un disc aclamat al costat de Gil Evans,  Guitar Forms .

Al 1967 treballa a la Costa Oest, i al 1969 efectua la seva primera gira per Europa. Visita el Jap entre 1970 i 1971, obtenint un important xit. Inicia a continuaci un activitat didctica intensa.

Al 73 es trasllada a Califrnia, per treballar com a msic d estudi i amb el seu trio regular.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326565" title="Cntera" nonfiltered="2169" processed="2161" dbindex="127242">

La cntera, calet, cntara o xopa (Spondyliosoma cantharus) s un peix mar, teleosti, de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 La talla mxima s de 50 cm i arriba a pesar 3 kg.
 El cos presenta un perfil dorsal ellptic i s llarg i comprimit.
 Els mascles presenten el dors ms alt.
 El cap, de perfil convex, i la boca sn petits.
 Rostre punxegut.
 Els ulls sn grossos.
 Dents curtes i fines.
 Manca de molars. ;
 La dorsal s llarga.
 Les pectorals arriben fins a l'inici de l'anal.
 Les plviques sn curtes.
 La caudal s escotada.
 El dors s gris i els costats sn d'un gris ploms.
 T unes 15-20 lnies longitudinals grogues.
 L'opercle s de color marr.
 Les rbites oculars sn de color blau.

Reproducci.

s un peix hermafrodita proterognic. Durant els mesos d'abril i maig dipositen els ous dins forats excavats amb la caudal a la sorra. Els mascles, que prenen un color molt ms fosc, protegeixen els ous i que eclosionaran al cap de nou dies.

Alimentaci.

s carnvor d'invertebrats bentnics, per pot alimentar-se d'algues.

Hbitat.

s semipelgic costaner. Viu sobre fons rocallosos i a praderies entre els 20 i 150 m. Els mascles viuen a major fondria que les femelles i a fons sorrencs. 

Distribuci geogrfica.

Apareix al Mediterrani i a l'Atlntic nord-oriental (des d'Escandinvia fins a Nambia).

Costums.

Els juvenils poden formar bancs molt nombrosos i els adults sn ms solitaris.

Pesca.

La seua carn s apreciada i la pesca es realitza amb nanses, tremalls, palangres i volant. Els adults es poden pescar amb fusell, per no s una presa molt comuna als Pasos Catalans.

Referncies.



Bibliografia.

 Andreas Vilcinskas: Fische - Mitteleuropische Swasserarten und Meeresfische der Nord- und Ostsee. BLV Verlagsgesellschaft, Munic, 2000, ISBN 3-405-15848-6.

Enllaos externs.

 Informaci taxonmica d'aquesta espcie ;
 Enciclopdia Catalana ;
 Informaci a FishBase ;
 Fotografies a FishBase ;
 Fotografies a Biopix ;
 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;
 Ictimed ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 Reproducci ;
 La cntera a les Illes Britniques ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326570" title="Get Smart" nonfiltered="2170" processed="2162" dbindex="127245">



Get Smart (El superagent 86) s una adaptaci cinematogrfica del 2008 de la srie pardica d'espies de Mel Brooks i Buck Henry del 1960, Superagent 86 (Get Smart a la versi original). Est dirigida per Peter Segal i protagonitzada per Steve Carell com Maxwell Smart i Anne Hathaway com l'Agent 99. Alan Arkin interpreta el Cap. Tamb en formen part: Dwayne Johnson, Terrence Stamp, Terry Crews, David Koechner, Masi Oka, Ken Davitian, Larry Miller, Patrick Warburton i Dalip Singh. Bernie Kopell, que va interpretar Siegfried a la srie original i tamb hi fa una breu interpretaci Bill Murray hi apareix com l'Agent 13, amagat en el tronc buit d'un arbre.

Part de la pellcula es va filmar al campus de la Universitat McGill a Mont-real, Quebec. Altres escenes van ser filmades a Washington DC i Los Angeles, Califrnia.

 Sinopsi .

Maxwell Smart (Steve Carell), analista de la ultrasecreta agncia d'intelligncia CONTROL dels EE.UU., espera convertir-se en un agent de camp com el seu dol, l'Agent 23 (Dwayne Johnson). Per, malgrat la seva alta puntuaci en les proves d'acceptaci, se li nega la promoci, ja que el Cap de CONTROL (Alan Arkin) creu que Max s massa valus com a analista. Aix canvia quan la seu de CONTROL s atacada per integrants de l'organitzaci KAOS, dirigida per Siegfried (Terence Stamp). Durant l'atac a CONTROL, les identitats dels agents sn revellades i comencen a ser assassinats. Davant d'aquesta situaci, Max es converteix en l'Agent 86 i juntament amb l'Agent 99 (Anne Hathaway), la identitat de la qual ha pogut ser protegida grcies a la seva recent operaci de cirurgia plstica, s enviat a investigar l'organitzaci. Mentrestant, els antics agents de camp, com l'Agent 23, sn degradats a treballs burogrtics.

Max i l'Agent 99 viatgen a Rssia per tal de determinar com KAOS ha estat obtenint armes nuclears. El viatge a Moscou per, ja comena mogut. En un principi, tenien previst llanar-se en paracaigudes de l'avi que els duia a la capital, per el mercenari de Sigfried, Dalip, els persegueix tractant d'atrapar-los. Afortunadament, la persecuci acaba b pels agents els quals escapen per poc de Dalip. El viatge continua per terra i, cam de Moscou, paren en un poblet on, per casualitat, el principal assass de KAOS, Krstic, est donant una festa. Desprs d'infiltrar-se a casa seva, Max lluita amb ell i el mata, continuant de seguida el seu viatge a Moscou. En arribar all, Max descobreix un dipsit d'armes nuclears encobert per una fleca. Per tant, s'hi infiltren i el fan esclatar completament. Per tal de supervisar la situaci posterior a l'explosi i netejar qualsevol pista, el Cap hi envia a l'Agent 23. Malauradament, no s'hi troben proves d'armes nuclears, la qual cosa provoca sospites sobre la lleialtat de Max i fa creure al Cap (i a una trista Agent 99) que s un agent doble.

En aquest moment s quan Siegfried proclama que ha distribuit armes nuclears entre diferents dictadors i amenaa al Govern dels Estats Units d'activar-les si no se li paguen 200 milions de dlars. A ms, per tal de donar credibilitat a la seva amenaa, Siegfried decideix collocar una bomba nuclear a Los Angeles durant la visita del President. El vice-president per, no creu les advertncies de CONTROL de la seriositat d'aquesta amenaa i el Cap i els Agents 99 i 23 decideixen arribar-se a la ciutat per tal d'avisar directament al President. Pel seu compte, Max, que havia estat tancat acusat de ser agent doble, descobreix l'existncia de la bomba. Per aix, s'escapa utilitzant l'antena d'una rdio i s'equipa per anar tamb a Los Angeles, reunir-se amb el Cap i avisar-lo. Quan es retroben, Max aconsegueix convncer al seu Cap i a l'Agent 99 de la seva innocncia per, tot i aix, l'Agent 23 en segueix dubtant. s en aquest moment quan Max detecta rastres de radiaci en l'Agent 23 (que havia caminat a travs de la installaci nuclear de Moscou), i els tres s'adonen de qu l'Agent 23 s el vertader agent doble. Desprs d'una impressionant persecuci, en la qual l'Agent 23 pren com a ostatge a l'Agent 99 i fuig amb el rdio-detonador de la bomba, l'Agent 89 aconsegueix detenir-lo. En el procs per, la bomba nuclear localitzada a Los Angeles s'activa fent que el principal objectiu ara sigui trobar-la abans que exploti. Mitjanant un procediment analtic, Max dedueix que la bomba es troba a l'auditori on es celebrar un concert en honor al President i que aquesta s'activar al sonar l'ltima nota de la melodia de l'"Himne a l'Alegria". Amb aquest perill, Max i els altres agents arriben al concert just a temps per evitar que el pianista teclegi el final de la partitura i, per tant, es detingui la bomba. Davant el fracs del seu pla, Siegfried, que es troba en un cotxe en direcci contrria a Los Angeles, provoca a Dalip insultant la seva esposa i aquest, cansat i enfadat amb el seu comportament, acaba llanant-lo al riu.

La pellcula conclou amb els herois celebrant el seu xit a la nova seu de CONTROL reconstruda. El President est molt impressionat amb l'organisme, especialment amb Max. A ms, Max i l'Agent 99 comencen a sortir junts i compren un cadell. La pellcula acaba amb Max i 99 deixant el CONTROL a travs de les portes de seguretat, per quedant en Max atrapat en l'ltima porta.

 Referncies a la srie .
Moltes de les frases de Max i el Cap apareixen a la pellcula.
Els objectes del museu de CONTROL sn de la srie, com el sabatfon, el Con del Silenci, el Sunbeam Tiger vermell i un revlver... De fet, Max utilitza alguns d'aquests objectes cap al final de la pellcula. Altres cotxes de la srie -un Opel GT i un Karmann Ghia- tamb hi surten.
Bernie Kopell, qui va interpretar a Sigfried a la srie, hi fa una breu interpretaci com el conductor d'un Opel GT que Max detn.
Leonard Stern, productor de la srie, hi t una curta aparici com el propietari de l'avioneta Cessna 206 a la qual s'enfilen Max i el Cap.
L'entrada a CONTROL ha estat modernitzada, per l'escala amb la lnia vermella en el centre i la cabina telefnica segueixen igual. Les portes que condueixen a la cabina tamb s'han mantingut encara que han estat adaptades. Max ha de teclejar el codi d'obertura en una d'elles al tancar-se-li abans d'acabarde passar. Durant aquesta escena, se sent la sintonia de la srie.
A l'avi en el que van Max i l'Agent 99 es llegeix: "Yarmy International Airlines". "Yarmy" s el vertader cognom de Don Adams.
La perruca que l'Agent 99 porta a la festa s igual que el pentinat que duia l'Agent a la srie.
Desprs dels crdits finals hi ha una dedicatria a Don Adams i Edward Platt, els quals van interpretar a Maxwell Smart i al Cap a la srie.
Tamb apareixen personatges secundaris de la srie, com Larabee, Hymie el Robot, l'Agent 13 (interpretat per Bill Murray), amagat en un tronc d'arbre, i el gos Fang.
A l'episodi de la srie anomenat Double Agent ("Agent Doble"), un dels cientfics de CONTROL construeix una mosca-robot controlada a distncia que Max mata accidentalment amb un diari. A la pellcula, Bruce i Lloyd, els cientfics de CONTROL, construeixen igualment una mosca-robot per, s destruda per l'Agent 23 que creu que s real.
Patrick Warbuton hi fa un cameo com Hymie el Robot al final de la pellcula.
James Caan, qui interpreta al President dels Estats Units, surt en un episodi de la srie de dues parts anomenat From Sire, With Love.

 Referncies a pellcules de James Bond .
El personatge de Dalip Singh se semblant al de Richard Kiel a L'espia que em va estimar i Moonraker. Dalip fa un salt a l'estil de Moonraker des de l'avi i sobreviu a la caiguda. Tamb es torna "bo" al final de la pellcula.
Dalip entra a l'avi vestit com Gobinda, dOctopussy.
El cotxe esportiu condut per l'Agent 23, durant la seva fugida, va per les vies del tren, rebentant-se els pneumtics i circulant sobre les llandes del cotxe, com a Octopussy.
L'instrument que Max utilitza per alliberar-se de les manilles a l'avi se similar al que utilitza James Bond a Moonraker i a la ballesta que utilitza Melina Havelock (Carole Bouquet) a Noms per als teus ulls.
L'Agent 99 trenca el seu vestit per poder caminar ms fcilment entre uns lsers, com feia Carey Lowell a Llicncia per matar.
Max menciona a James Bond a l'escena en la qual ell i l'Agent 99 van caminant a travs del clavegueram, dient que "James Bond mai caminaria entre rates i caca".

 Repartiment .
Steve Carell com Maxwell Smart / Agent 86;
Anne Hathaway com l'Agent 99;
Alan Arkin com El Cap;
Dwayne Johnson com l'Agent 23;
Terence Stamp com Siegfried;
David Koechner com l'Agent Larabee;
Terry Crews com l'Agent 91;
Masi Oka com Bruce;
Nate Torrence com Lloyd;
Ken Davitian com Shtarker;
Dalip Singh com Dalip;
James Caan com el President dels Estats Units ;

Cameos
Bill Murray com l'Agent 13;
Patrick Warburton com Hymie el Robot;
Bernie Kopell com el conductor de l'Opel GT;

 Mrqueting .
En un inusual gir de mrqueting, un derivat de la pellcula, Get Smart's Bruce and Lloyd: Out of Control (amb Oka, Miller, Warburton, Torrence, Terry Crews i un cameo d'Anne Hathaway), va ser llanat en DVD l'1 de juliol de 2008, onze dies desprs de qu el seu llargmetratge fos estrenat a les sales de cinema.

A ms dels tradicionals anuncis de televisi i trilers de la pellcula, Warner Bros va encarregar a l'empresa Pepsi que produs un refrescant amb el sabor de Serra Mist denominat "Undercover Orange" per ajudar a promoure la pellcula. Warner Bros tamb ha finanat una comunitat en lnia anomenada "CONTROL Vs. KAOS" on els visitants poden participar en els concursos i missions del Superagent.

Finalment, un vdeo promocional de 7 minuts i 45 segons, amb una seqncia d'acci de Max i l'Agent 99 caient en paracaigudes des d'un avi, ha estat penjat a la pgina web d'iTunes amb la possibilitat de descarregar-lo gratutament.

 Recepci Crtica .
La pellcula va rebre comentaris molt diversos dels crtics. A partir del 26 de juny de 2008, Rotten Tomates va informar que el 53% dels crtics de cinema valoraven positivament la cinta, basant-se en 128 opinions - amb el consens de qu la pellcula "sap canalitzar l'encant de Steve Carell permetent algunes rialles espontnies encara que, al final de tot, la pellcula no s res ms que una comdia d'estiu ordinria". Metacritic va informar de qu la pellcula havia tingut una puntuaci mitjana de 53 sobre 100, sobre la base de 26 comentaris. Tamb va rebre bones crtiques de Roger Ebert i Entertainment Weekly. De fet, el creador de la srie, Mel Brooks va dir-ne: "Em va agradar. Em va agradar molt. Vaig pensar que (Steve Carell) era l'elecci perfecta". Richard Roeper del Chicago Sun Times tamb en va donar la seva impressi comentant que havia estat una de les millors sorpreses de l'any.

 Curiositats .
Steve Carrell i Alan Arkin van treballar prviament junts a la pellcula Little Miss Sunshine.

 Enllaos externs .
 Sinopsi i producci del Superagent 86;
 Crtica de la pellcula;
 Opini de Labutaca.net;
 El superagent 86 a HoyCinema;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326579" title="Gest" nonfiltered="2171" processed="2163" dbindex="127246">
Un gest s un moviment d'una certa part del cos amb intenci comunicativa, s a dir, amb un significat, sigui conscient o inconscient. s un component essencial de la comunicaci no verbal i el codi de les llenges de signes. El sentit de cada gest est condicionat culturalment, com per exemple sacsejar el cap verticalment, que pot indicar afirmaci o negaci segons la comunitat. Alguns gestos comuns sn aixecar el polze per indicar aprovaci o aplaudir per vitorejar en un espectacle.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326580" title="Comarca de Calahorra" nonfiltered="2172" processed="2164" dbindex="127247">

La Comarca de Calahorra s una comarca de La Rioja, a la regi Rioja Baixa, dins la zona de Valle.

 Nm. de municipis: 5;
 Superfcie: 247,92 ;
 Poblaci (2007): 32.646 habitantes;
 Densitat: 131,68 hab/;
 Latitud mitjana: 42 17' 38" nord;
 Longitud mitjana: 2 2' 52" oest;
 Altitud mitjana: 431 msnm;

 Municipis de la comarca .

Autol;
 Calahorra;
 El Villar de Arnedo;
 Pradejn;
 Tudelilla;

 Vegeu tamb .
 Comarques de la Rioja;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326582" title="Unitat didctica" nonfiltered="2173" processed="2165" dbindex="127248">
Una unitat didctica s la divisi que es fa dels continguts acadmics totals segons el temps, equival a les llions del llibre de text o als mduls dels tallers prctics. Cada unitat didctica s'articula al voltant d'un tema, t coherncia interna i, tot i les variacions individuals, sol contenir aquests elements:

 objectius que s'han d'assolir;
 coneixements que s'han d'impartir;
 temps total ;
 mitjans emprats per a la didctica;
 sistema d'avaluaci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326583" title="Autol" nonfiltered="2174" processed="2166" dbindex="127249">


Autol s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.

 Economia .
Autol s el primer centre productor d'Espanya de bolets i xampinyons. Ha estat tradicionalment un poble agrcola els cultius bsics del qual han estat els de sec i en menor proporci els de regadiu. Aix, destaca el cultiu de vinya, cereal i olivera. Tamb t una rica horta, que s la base de les empreses de conservas, una de les principals fonts econmiques de la poblaci. Actualment t un cultiu intensiu de esprrecs, hortalissa, fruita, bolets i xampinyons. Tamb existeixen empreses dedicades a la producci de compost i de llavors.

 Medi natural .
Autol est situat en plena Conca del Riu Cidacos, entre la Sierra de Yerga i Pea Isasa. Es caracteritza per tenir un clima continental d'hiverns freds i estius secs i calorosos. Aix fa que la serra propera al municipi estigui composta de forest baixa amb abundants herbes aromtiques, pins laricis i negrals. Respecte a la fauna, destaquen el senglar i el cabirol i les abellas, ja que hi ha una gran quantitat de ruscs artificials que es construeixen a causa de l'abundncia de plantes aromtiques. 

Enllaos externs.
Ayuntamiento de Autol;
Una altra pgina personal de la localitat ;
Cofradia del Santssim d'Autol;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326588" title="Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall" nonfiltered="2175" processed="2167" dbindex="127250">


Indiana Jones i el regne de la calavera de cristall (ttol original: Indiana Jones and the Kingdom of the Crystal Skull) s una pellcula d'aventures nord-americana, dirigida per Steven Spielberg, estrenada el 2008 i basada en el personatge fictici d'Indiana Jones. Dies abans de la seva estrena mundial, va ser projectada al Festival de Cannes, sent la primera pellcula de Spielberg en ser-hi presentada des dE.T. l'extraterrestre.

L'argument situa Indiana Jones (interpretat per Harrison Ford) als anys 50, amb l'objectiu de trobar un crani de vidre, que tamb s buscat per agents de la Uni Sovitica. Recolzat per la seva antiga amant Marion Ravenwood (Karen Allen), el jove motociclista Mutt (Shia LaBeouf) i el seu collega Mac (Ray Winstone), Jones ha d'evitar que els sovitics trobin la relquia i la utilitzin amb finalitats sinistres.

La producci de la pellcula va estar programada des del 1989, a partir de l'estrena dIndiana Jones i l'ltima croada -tercera pellcula en la srie-. Tanmateix, Spielberg i Ford no estaven d'acord amb l'element argumental del crani de vidre per a aquesta quarta pellcula. George Lucas -productor executiu de la pellcula i cocreador del personatge- havia escrit una histria basada en la probable relaci de l'anterior relquia histrica i una nova aventura de Jones, desprs d'utilitzar-la com a element argumental d'un dels captols de Les aventures del jove Indiana Jones. 

A causa del desacord entre Spielberg i Ford, la producci d'Indiana Jones 4 es va aturar indefinidament. A partir de la dcada dels anys 2000, l'inters va reprendre amb la participaci de Jeb Stuart, Jeffrey Boam, M. Night Shyamalan, Frank Darabont i Jeff Nathanson a la redacci d'un gui, basat en l'argument escrit per Lucas. El 2006, el gui de David Koepp va ser aprovat per Lucas, Spielberg i Ford, i el 18 de juny del 2007 va comenar el rodatge.

A fi de mantenir la continutat esttica amb les anteriors pellcules, Spielberg i Lucas van decidir no incloure efectes digitals generats per CGI, per tal de seguir l'estil artstic de rodatge utilitzat en els seus antecesores.

La promoci publicitria per a la pellcula va estar basada, principalment, en provocar la nostlgia en els seguidors de la srie amb la incorporaci d'algunes escenes de les anteriors pellcules en l'estrena dels avenos. Els detalls de la producci i l'argument van ser mantinguts en estricta confidencialitat.

 Argument .

El 1957, a Nevada, la doctora i coronel Irina Spalko (Tasti Blanchett) encapala un comboi de tropes sovitiques a bord de vehicles militars a un lloc al desert, denominat "Hangar 51", on obliguen Indiana Jones (Harrison Ford) a conduir-los cap a un objecte que ell havia estudiat, temps enrere, amb altres cientfics: el fretre d'un presumpte aliengena de Roswell. El misteris lloc s, per coincidncia, el mateix on es troba emmagatzemada l'Arca de l'Aliana. Quan el fretre s obert, descobreixen que cont les restes d'una criatura extraterrestre. Quan Jones intenta escapar, s trat pel seu vell soci i company, George "Mac" Mchale (Ray Winstone), que est treballant amb els sovitics. Malgrat aix, Jones aconsegueix finalment escapar a bord d'un turboreactor amb qu sobrevola el desert fins a arribar a un petit poble on es realitzar, en aquell precs instant, una prova nuclear. Desprs de salvar-se de la detonaci en ficar-se en l'interior d'un refrigerador, descobreix que des que Mac s un agent sovitic, ell mateix ha estat sent investigat pel FBI, per la seva presumpta associaci. Jones torna a la Universitat Marshall per trobar que, a causa de la investigaci de l'FBI, se li va oferir un perms d'absncia per evitar ser empresonat pels agents de l'Oficina Federal d'Investigaci. Mentre abandona la Universitat, es topa amb Mutt Williams (Shia LaBeouf), que li demana ajuda perqu un vell collega d'Indy, Harold Oxley (John Hurt), junt amb la seva mare, van desaparixer desprs de descobrir un crani de vidre a Nazca, el Per.

A la seva arribada al Per, Jones coneix que Oxley havia roms tancat en un manicomi, fins al moment en qu va ser traslladat a un altre lloc. Al terra de la cella on va estar tancat, Indy troba pistes per arribar a la tomba del conquistador Francisco de Orellana, que va desaparixer, l'any 1500, mentre buscava Akator. Amb ajuda d'aquestes pistes, Indy troba la tomba, junt amb el crani de vidre que Oxley va amagar en el seu interior. Suposadament, les tribus paracas van convertir els seus cranis en aquest tipus de relquies histriques. Tanmateix, els sovitics capturen de nou Jones, aquesta vegada junt amb Mutt, i els porten al campament on es troben Oxley i la mare de Mutt, Marion Ravenwood (Karen Allen). Els sovitics creuen que la relquia s, en realitat, el crani d'un extraterrestre i, per tant, t poders psquics que ells podrien utilitzar com a arma definitiva de guerra. Per mitj d'una conversa, Marion li revela a Jones que Mutt s el fill d'ambds. Desprs d'una llarga persecuci, Indy, Mutt, Marion i Oxley troben el Temple d'Akator. Perseguits per Mac, s'assabenten per mitj d'aquest que s un agent doble que treballa contra els sovitics. Desprs, entra al temple amb Jones i el grup.

Desprs d'entrar al Temple, Jones utilitza el crani per obrir una porta que condueix a una habitaci maia que cont tretze esquelets de vidre, amb un d'ells sense el crani. Quan els sovitics arriben, Indy acusa a Mac de ser un agent triple (desprs que ell treu una arma apuntant cap a Indy) i la seva resposta s "No, els vaig mentir sobre que jo sc un agent doble". Quan Spalko colloca el crani al seu lloc, l'esquelet comena a parlar al grup, a travs d'Oxley i utilitzant un antic dialecte maia. Jones el tradueix en el sentit que els extraterrestres volen donar-los un gran regal. No satisfeta, Spalko vol saber-ho tot i els cranis comencen a "disparar" el coneixement per mitj dels seus ulls, causant la commoci del grup. Quan un portal a una dimensi parallela apareix a l'habitaci, Oxley recupera el seu seny i explica que els extraterrestres sn ssers interdimensionals que van brindar als maies la seva tecnologia avanada. Indy, Mutt, Marion i Oxley escapen del temple, mentre Mac queda atrapat al portal. Al final, els esquelets formen un sol extraterrestre que trasllada tot el coneixement ntegre de la humanitat al capdavant de Spalko, que mor per la sobrecrrega d'informaci. Desprs d'aix, el temple s'esfondra i un OVNI emergeix de les runes i emprn el vol feia l'espai exterior. De tornada a casa, Jones torna a la Universitat Marshall, on rep el nomenament de Deg de la Facultat d'Arqueologia, i es casa amb Marion.

 Estrena .
La pellcula es va estrenar el 21 de maig en alguns pasos del mn. s la segona pellcula de Spielberg, desprs dE. T.: l'extraterrestre, presentada a Cannes. Ms tard, la pellcula va sortir en 4.000 cinemes nord-americans i ha estat doblada o subtitulada en 25 idiomes.

Les dates d'estrena mundial sn les segents:



 Crtica .
Fins al moment el film ha recaptat 126 milions de dolares a tot el mn, i posicionant-se al primer lloc a les taquilles.

Generalment, la pellcula va rebre crtiques positives de la premsa especialitzada desprs de la seva projecci a Cannes. El 23 de maig de 2008, un dia desprs de la seva estrena a Hispanoamrica, Rotten Tomatoes va reportar que un 79% de les crtiques havien assenyalat bons aspectes d'aquesta pellcula, basant-se en un total de 146 missatges. A Metacritic la pellcula va rebre una mitjana de 67, partint de 35 mensajes. 

Yahoo! va estimar una mitjana B per a un total de 15 revisions. Roger Ebert va puntuar al seu torn la pellcula amb 3,5 estrelles d'un total de 4, argumentant "Puc dir que si et van agradar les altres pellcules d'Indiana Jones, segurament aquesta t'agradar tamb. Si no et van agradar, llavors no ens estem entenent. "James Berardinelli, va proporcionar-li 2 estrelles de 4, dient que "la maledicci ms prudent ha deixat als aficionats amb les seves memries nicament".

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;
 Fitxa a IMDB ;
 Puntuaci i crtiques d'internautes a FilmAffinity ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326589" title="El Villar de Arnedo" nonfiltered="2176" processed="2168" dbindex="127251">


El Villar de Arnedo s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326590" title="Edat" nonfiltered="2177" processed="2169" dbindex="127252">
L'edat s el nombre d'anys o temps que t un sser viu, tot i que a vegades s'usa amb el sentit de perode histric. Aquesta edat se sol indicar des del moment del naixement, per tant una persona que tingui un any vol dir que ja ha passat el seu primer aniversari i que fa ms d'un any que ha nascut. 

Segons l'edat, la vida de les persones es divideix en aquestes etapes (condicionades culturalment):
 embars (l'edat s negativa perqu encara no s'ha produt el naixement);
 infncia ;
 pre-adolescncia (prpia d'Occident);
 adolescncia;
 joventut;
 etapa adulta;
 vellesa (o tercera edat);

A vegades se celebra el pas d'una etapa a l'altra amb ritus de pas i en ocasions el trnsit t conseqncies legals, com la majoria d'edat, que implica drets i deures d'adult. Usualment, per, el pas d'una etapa a una altra s informal i depn de la percepci exterior. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326591" title="Pradejn" nonfiltered="2178" processed="2170" dbindex="127253">


Pradejn s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa. Limita al nord amb Monte Alto (474 msnm) i el riu Ebre; al sud amb les localitats de Calahorra, Autol i Quel; a l'est amb Murillo de Calahorra i els termes de La Plana i Valroyuelo (ambds de Calahorra); i a l'oest amb els termes de Piuela, Los Horcajos, Campo Viejo i Nocelen (ambds d'El Villar de Arnedo i Arnedo).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326592" title="Tudelilla" nonfiltered="2179" processed="2171" dbindex="127254">


Tudelilla s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326593" title="Calahorra" nonfiltered="2180" processed="2172" dbindex="127255">


Calahorra s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa. Limit al nord amb San Adrin i Azagra a Navarra; al sud amb Autol i Quel;  a l'est amb Rincn de Soto, a l'oest amb El Villar de Arnedo, i Pradejn.

 Histria . 
Les primeres notcies d'assentaments humans en el territori municipal daten del perode mosteri tal com testifiquen les nombroses restes d'indstria ltica trobats a la zona. Les troballes realitzades en el jaciment de Sorbn indiquen que grups procedents de les emigracions indoeuropeas es van assentar en la zona. Hi ha proves d'un assentament estable per a l'Edat del Ferro. Cap al segle II aC, el general rom Cat va assolir la submissi o l'aliana a Roma dels pobles de la vall de l'Ebre. 

Entre el segle I aC i el segle II la ciutat va pertnyer al poble dels vascons com citen expressament els gegrafs Estrab (Str.III, 4, 10) i Claudi Ptolomeu (Ptol.2.6.66). Kalakorikos que destacaria com un important centre urb en la vall mitja de l'Ebre. Segons es dedux del relat Titus Livi (Liv. frag. XCI), durant les guerres Sertorianes, entre el 75 aC i el 74 aC Sertori va construir un pont en aquesta ciutat que era la seva aliada en la seva lluita contra Pompeu i Metel, qui finalment la van assetjar en l'any 72 aC forant la resistncia dels habitants que segons la crnica de Sallusti, van recrrer al canibalisme. Aquest fet va inspirar posteriorment als escriptors de Roma per a conformar la llegenda histrica de "La Matrona" i de la fames calagurritana. La interpretaci del text de Titus Livi tamb s origen de la discrepncia tnica de la ciutat en aquell perode.  

 Calagurris Iulia Nasica . 
La reconstrucci de la ciutat es va portar a terme en l'antic nucli original i a l'aquest del mateix. El perode rom va ser molt afavoridor per a la ciutat. La Calagurris inicial va obtenir el ttol de Nassica en l'any 171 abans de Crist. Li va ser atorgat per Publi Corneli Escipi Nasica. Juli Csar li va afegir el de Iulia poc temps desprs de la seva conquesta, a mitjan segle I abans de Crist. Tal era la fama dels seus guerrers que August formo una gurdia personal amb soldats procedent de Calagurris. Va obtenir el ttol de municipium civium Romanorum que atorgava als seus habitants la ciutadania romana. L'extensi de la ciutat va transcendir les seves muralles, situades sobre el tur que domina la vega, i va obligar a la construcci d'alguns edificis pblics, com el circ, fora d'elles, el circ se situava en el que avui s el passeig del Mercadal, com qualsevol ciutat romana rellevant tenia tots els serveis necessaris, temples, frums, termes, teatres, amfiteatre... Va ser seu d'administraci de justcia i va encunyar moneda almenys en tres perodes histrics, en les guerres Sertorianes, en el regnat d'August i Tiberi i en poca visigtica sota el regnat de Suintila. 

La primera notcia de l'establiment del cristianisme a Calahorra es t en referncia al martiri dels seus patrons, Sant Emeteri i Sant Celedoni que van ser legionaris romans qqque van ser decapitats per abraar el cristiannisme. La llegenda conta que van llenar els seus caps al riu Ebre i que aquests, en comptes de ser arrossegades pel corrent van ascendir riu amunt. El martiri d'aquests soldats de les legions romanes va succeir cap a l'any 300 desprs de Crist i es creu que va succeir en el lloc on ara s'aixeca la Catedral de Santa Mara. 
 La Calahorra cristiana . 
En el segle IV es designa seu episcopal a la ciutat de Calahorra. D'ella depenia un ample territori que tal com descriu Eliseo Sinz Ripa en la seva obra sedes episcopales de La Rioja
 arribava a comprendre, en adrea oest-aquest, les dues ribes de l'Ebre des de la desembocadura del Bayas a Miranda, fins a Mendavia i solament el marge dret des de Mendavia fins a Alfaro, al costat de les aiges de l'Alhama en Alfaro; en direcci nord-sud, des de les aiges del mar Cantbric fins a la divisria fluvial dels Cameros amb les seves cotes ms altes de San Lorenzo i els ports de Piqueras, Oncala i El Madero, en les proximitats del Moncayo on es troben Cervera i Magaa. Dintre del regne de Navarra s'estenia fins a les viles de Desojo, Torralba i El Busto. A ms de la franja de les valls basques fins al mar i les terres d'Eulate a Navarra. Aquesta extensi es va mantenir fins a l'any 1861. 

El manteniment de la residncia del bisbe ha arribat als nostres dies, encara que hi ha hagut intents de traspassar-la a la capital riojana, denominant-se en l'actualitat dicesi de Santo Domingo, Logronyo i Calahorra. Ramir I d'Astries va proclamar en el segle IX el Vot de Santiago en la Catedral de Santa Mara, que va estar vigent fins a la promulgaci de la Constituci de les Corts de Cadis. Els musulmans van conquistar la ciutat l'any 714 deixant la seva empremta en l'agricultura i l'urbanisme. La importncia estratgica de Calahorra tamb seria fonamental en la dominaci rab. A causa de ella van ser diverses vegades les quals va canviar de mans fins que a l'abril de 1045 el rei Garcia IV Sanxes III de Njera la va conquistar i va unir al regne de Njera-Pamplona, antecessor del regne de Navarra. Com tota La Rioja, va ser terra cobejada pels regnes fronterers de Castella, Navarra i Arag. 

Va ser incorporada al Regne de Castella per Alfons VI de Castella encara que es van mantenir les lluites frontereres amb Navarra i Arag. Amb la conquesta de Navarra per Ferran el Catlic, en 1512, es pacific definitivament tota la zona. La ciutat va ser visitada pel papa Adri VI el 22 de mar de 1522.
 El call . 
La ciutat de Calahorra va contar amb una jueria que estava allada per muralles de la resta de la ciutat i tenia les seves prpies lleis. Els primers assentaments jueus es remunten al segle XI i el seu major auge es va donar en el segle XIV quan va contar amb uns 600 habitants que gaudien de gran prosperitat. Quan Enric II de Trastmara va ocupar Calahorra, molts dels habitants de la jueria van fugir a Navarra. Quan els reis Catlics van publicar el decret de Granada que va suposar l'expulsi dels jueus dels regnes d'Espanya, molts d'ells es van anar (duent el cognom de Calahorra o Calahora) i es van situar en Cracvia, mentre altres s'aconvertiren al cristianisme. 

La jueria va ser ocupada per cristians arribats de fora de la ciutat i els jueus que desprs van tornar a ser situats per altres barris per a facilitar la seva integraci. La sinagoga es trobava en el terreny que actualment ocupa l'ermita de Sant Sebasti i la seva Torh es guarda en el museu dioces situat en la Catedral de Santa Mara. En aquesta jueria va passar l'ltima etapa de la seva vida el poeta, literat i astrnom Abraham ben Meir ibn Ezra rellevant personatge de la cultura hispnica hebraica. 

 Perode contemporani . 
Si els segles XV, XVI i XVIII van ser importants per al desenvolupament urbanstic de la ciutat el segle XIX va significar, amb l'arribada del ferrocarril i el desenvolupament de la indstria conservera, la transformaci ciutadana fins a arribar a convertir-se en el cap comarcal de la Rioja Baixa. 

 Personatges illustres .
 Marc Fabi Quintili  (35 - 95), retric i pedagog hispanorrom. Escriv Institutio Oratoria (c. 95 d. C.).   ;
 Aureli Prudenci Clement (348 - ?), aristcrata, governador d'importants ciutats i autor de Peristephanon himnes en honor de mrtirs cristians.
 Padro Snchez de la Hoz 1514 1547;
 Juan Jess de Mara (1564 - 1615), religis carmelita.  ;
 Pedro Garca Carrero (? - ?), metge de Felip II.
 Santiago Ezquerro (1976), futbolista.

 Referncies .

 Bibliografia .
 Gmez Fraile, Jos M (2001): Sobre la adscripcin tnica de Calagurris y su entorno en las fuentes clsicas, rev. Kalakorikos n 6, pp 27-70.
 Amela Valverde, Luis (2002): Calagurris y la fijacin de nuevos lmites territoriales en la antigedad, rev. Kalakorikos n 7, pp 31-50.
 Schulten, Adolf (1927): Las referencias sobre los Vascones hasta el ao 810 despus de J.C.. Revista Internacional de Estudios Vascos,

 Enllaos externs .
Ajuntament de Calahorra;
Publicaci digital Calahorra Nazin;
Pgina amb informaci de Calahorra;
Fotos de Calahorra;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326596" title="Segona Edat" nonfiltered="2181" processed="2173" dbindex="127256">
En l'obra de J.R.R. Tolkien la Segona Edat fou un perode de temps.

Comen amb la derrota de Mrgoth i la fundaci de Mithlond i acab amb la victria de la Darrera Aliana sobre en Suron.

La Segona Edat va conixer la glria i la destrucci de Nmenor, la guerra entre Suron i els elfs i la destrucci del regne dels Gwaith-i-Mrdain. Desprs de l'arribada dels exiliats dnedain va tenir lloc la batalla de Dagorlad que va enfrontar els elfs (dirigits per Gil-Galad), els dnedain (dirigits per n'Elendil i els seus fills) i els nans amb les forces d'en Suron; al final la Darrera Aliana va obtenir una victria prrica, ja que a la guerra hi van morir en Gil-Galad, Elendil, Anrion i molts d'altres guerrers valents.
Isldur va morir poc desprs en una emboscada que li van preparar els orcs i aix es perd l'Anell nic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326604" title="Torrent del Grau" nonfiltered="2182" processed="2174" dbindex="127257">

El torrent del Grau s un afluent per l'esquerra de la rasa de Coll de Jou (la qual, a l'ensems, ho s de la Riera de Canalda). 

Neix a 1.415 m d'altitud,  a gaireb 500 m al SE de Coll de Jou i a una mica ms de 600 m al nord de la font del Teix i desguassa a la rasa de Coll de Jou a 1.219 m d'altitud al sud del planell de Les Planes

Una rasa d'un recorregut tant curt segurament no mereixeria un article especfic. En aquest cas, per, s'ha creat per exposar exposar un possible confusi de noms doncs la denominaci de torrent del Grau en ocasions s'aplica al corrent fluvial que a la Viquipdia s'ha denominat com rasa de Coll de Jou. Aquesta inconcreci de topnims es dna, fins i tot, als mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya ja que en els mapa d'escala 1:50.000 al es denomina torrent del Grau al corrent fluvial que aqu s'ha descrit amb la denominaci de rasa de Coll de Jou. Per contra, en els mapes del mateix ICC de menor escala (1:25000, 1:10.000 i 1:5.000), la denominaci que hi apareix s la que s'ha emprat aqu.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la rasa de Coll de Jou: ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326607" title="Buf" nonfiltered="2183" processed="2175" dbindex="127258">
Un buf era una persona encarregada de fer riure els reis i la cort a l'edat mitjana. Molts dels bufons tenien anomalies fsiques i se'ls permetia la stira de temes prohibits als altres, podien anar vestits com els pallassos i acumular poder per la proximitat als governants. 

La figura del buf t les seves arrels a les festivitats clssiques que permetien alterar l'ordre establert de forma momentnia, com les celebracions dionisaques que van desembocar al Carnestoltes. Els bufons, per, podien actuar tot l'any. Els seus descedents sn els clowns de tota mena i la figura del gracis a la literatura, en auge al barroc. L'antecedent mitolgic s la figura de Momus, que divertia els dus de l'Olimp.

Un dels bufons ms famosos ha estat el francs Triboulet, que va inspirar obres com el Rigoletto de Verdi, entre d'altres. Els seus vestits representen l'arquetip del buf (amb barret de tres puntes, cascavells i ceptre), que apareix a la carta del Tarot del buf.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326623" title="Lond Daer" nonfiltered="2184" processed="2176" dbindex="127259">
En l'univers imaginari de J.R.R. Tolkien Lond Daer s el gran port numenore de l'Occident de la Terra Mitjana. Fundat perAldrion "El Navegant" al segle VIII de la Segona Edat del Sol, a la desembocadura del riu Curs-Gris, a la regi d'Enedwaith.

Originalment anomenat Vinyalond, paraula quenya que significa "Port Nou", va ser construt primer, amb l'objectiu de tenir una colnia a l'Oest de la Terra Mitjana i poder explorar terra endins en busca de riqueses. Per desprs i donada la necessitat de fusta de Nmenor per a la construcci de vaixells s'utilitz pel transport de fusta i es van construir unes drassanes, per a la producci d'aquests.

Els habitants originals de la regi d'Enedwaith i Minhiriath es van mostrar poc disposats a acceptar els nmenreans, perqu aquests van iniciar una tala indiscriminada que va posar en perill la seva supervivncia; per aix el port va ser moltes vegades atacat i incendiat. Noms quan es va convertir en una important base militar els pobles indgenes van ser obligats a dispersar-se. 

Al 1693 S.E., amb l'inici de la guerra entre Suron i els nldor pel domini d'riador; Lond Daer, paraula sindarin que significa "Gran Port", es va transformar en un punt estratgic d'aquesta guerra: Suron va intentar destruir-lo diverses vegades, per al no tenir fora suficient per destruir la fortalesa que vigilava el port es va haver d'acontentar amb incursions a la vora cremant i destruint arbres i installacions. L'any 1700 S.E. Tar-Minastir, onz rei de Nmenor,  va enviar a la Terra Mitjana una poderosa flota per lluitar contra Suron, una part d'ella comandada per Ciryatur es dirig a Lond Daer i desprs va remuntar el Gwathl fins a Tharbad, lloc on, juntament amb Gil-Galad va derrotar en Suron expulsant-lo d'riador. Desprs de la guerra el port es va dir Lond Daer Enedh "el Gran Port del Mig" per trobar-se entre Pelrgir i Lindon.

A la Tercera Edat del Sol, Gndor i rnor van mantenir el port per la seva importncia estratgica, va ser restaurat i preparat per evitar els atacs per mar dels Nmenreans Negres. Desprs de la decadncia d'rnor i la Gran pesta que va assolar Gndor al 1636 T.E. el port va perdre importncia entrant en decadncia fins a  transformar-se en un port de pescadors.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326624" title="Santa Maria de Colera" nonfiltered="2185" processed="2177" dbindex="127260">

Santa Maria de Colera s una esglsia romnica situada a una dos-cents metres a la vora del monestir de Sant Quirze, en el municipi de Rabs (Alt Empord). Es troba en el parc natural de l'Albera.

Es creu que correspon a la consagraci que s'hi va fer en l'any 1123. s un petit temple d'una sola nau rectangular amb volta apuntada, la capalera s en un absis semi-circular dels segles XII o XIII. Santa Maria havia estat l'esglsia parroquial del terme.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326626" title="Mde (Cherubini)" nonfiltered="2186" processed="2178" dbindex="127261">
	
Mde s una pera en tres actes de Luigi Cherubini, amb llibret de Franois-Benoit Hoffmann basat en Medea d'Eurpides. S'estren al Thatre Feydeau de Pars el 13 de mar de 1797.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326627" title="Randy Orton" nonfiltered="2187" processed="2179" dbindex="127262">

Randal "Randy" Keith Orton (1 d'abril del 1980 - ) s un lluitador professional nord-americ que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;
 Randy-Orton.com ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326628" title="John Cena" nonfiltered="2188" processed="2180" dbindex="127263">



John Felix Anthony Cena (23 d'abril del 1977 - ) s un actor, cantant de Hip-Hop i lluitador professional nord-americ que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Abans de lluitar en la WWE, va estar a Ultimate Pro Wrestling i Ohio Valley Wrestling. Dins dels seus assoliments en la WWE, destaquen els seus tres regnats com a Campi de la WWE, dels quals el tercer s el sis regnat ms llarg en la histria del campionat. Tamb destaca la seva victria en l'edici 2008 del Royal Rumble.

 World Wrestling Entertainment .

 2002-2003 .
La seva primera lluita televisada en la WWE va ser la resposta a un repte a qualsevol persona de Kurt Angle el 27 de juny del 2002. Cena va lluitar b contra Kurt Angle, salvant-se de l'"Angle Slam" i suportant l'"Angle Lock", per igualment va perdre la lluita, amb un paquetito de lluita amateur. Desprs de la gaireb-victria de Sopar, va entrar en un petit feu amb Chris Jericho. L'octubre es va unir a Billy Kidman per participar en un torneig per coronar els primers Campions en Parelles de la WWE, per van perdre en la primera ronda. La segent setmana Cena va trair Kidman, culpant-lo per la derrota soferta.

Durant les segents setmanes, va comenar a utilitzar la seva personalitat de raper.

En la primera meitat del 2003 Cena va reptar en diverses ocasions al llavors Campi de la WWE Brock Lesnar. Durant aquest feu, va estrenar un nou moviment especial, el FU. Finalment va tenir la seva lluita amb Lesnar a Backlash 2003 guanyant un torneig, per no va poder guanyar el campionat. Cap a final d'any, va entrar en feu amb Kurt Angle, abans de tornar novament face. Va participar en l'Equip Angle en Survivor Series 2003.

 2004-2005 .
 
John Cena, usant el seu renovat Campionat dels Estats Units.Cena va participar en el Royal Rumble 2004. l va estar dins dels 6 participants finals abans de ser eliminat per Big Show. Desprs del Royal Rumble, Sopar i Big Show van entrar en un feu, la qual cosa va fer que guanys el Campionat dels Estats Units de Big Show en WrestleMania XX. Cena va mantenir el campionat fins a juliol, quan el Mnager General de SmackDown! Kurt Angle li tragus el campenato desprs de qu John l'"ataqus".

Va recuperar el campionat en No Mercy 2004 derrotant Booker T en la lluita final del Mejor de 5 Lluites, per el seu regnat es va acabar desprs que el debutant Carlito li tragus el campionat en el SmackDown! desprs de No Mercy. Aquesta derrota va iniciar un feu amb Carlito, on va ser acusat de protagonitzar una lluita en un bar amb un amic de Carlito, anomenat Jess. La lesi que Jess li va propinar el va mantenir fora del ring durant un mes (Cena en realitat es trobava gravant la seva primera pellcula, The Marine). En la seva tornada, va recuperar el Campionat dels Estats Units derrotant Carlito, debutant amb un nou campionat giratori.

Cena novament va participar en Royal Rumble 2005, aquesta vegada quedant dins dels 2 participants finales. Tant ell com el lluitador de RAW Batista van sortir sobre la tercera corda alhora, fent que la lluita acabs, per Vince McMahon va ordenar que la lluita es reinicis una "Muerte Sobtada" entre ambds lluitadors, on Batista va resultar guanyadora.

El segent mes, va derrotar Kurt Angle a la final d'un torneig per determinar el retador pel Campionat de la WWE en WrestleMania 21. Com retador N1, va iniciar un feu amb el llavors Campi de la WWE: John Bradshaw Layfield i el seu Gabinente, durant el qual va perdre el seu Campionat dels Estats Units amb el membre del gabinet Orlando Jordan. JBL i Jordan van destrossar el campionat giratori de Cena, tornant el ttol normal. Quan Sopar i JBL es van enfrontar en WrestleMania 21 el ttol va canviar de mans guanyant Cena el seu primer Campionat de la WWE. John novament va inventar un campionat giratori mentre que JBL va mantenir la rplica original i va reclamar que ell continuava sent el campi de la WWE. Cena va obtenir el control d'ambdues repliques desprs d'un I Quit Match en Judgment Day 2005. 

 
Sopa aplicant el FU a Kurt Angle.La seva carrera en SmackDown! es va acabar quan Eric Bishoff li va anomenar com a nou membre de RAW el 6 de juny de 2005. Desprs d'arrivar a RAW, immediatament va entrar en un feu amb Chris Jericho i Christian. Durant aquest feu, es va transformar en enemic del Mnager General de RAW, Eric Bischoff, perqu no volia acatar els "jocs poltics" de Bischoff. Bischoff va transformar l'estada de Sopar en RAW en un infern i Chris Jericho va intentar sense xit derrotar-lo pel campionat.

El 22 d'agost, va derrotar a Jericho en una lluita de "You're Fired" pel Campionat de la WWE. Desprs de la lluita, amb Jericho acomiadat de RAW a causa de la seva derrota, Kurt Angle va ingressar al ring i va atacar a Cena, amb Bischoff assenyalant que Angle era el nou retador N1 pel Campionat de la WWE. Desprs de diverses setmanes d'atacs per part d'ambds lluitadors, a Unforgiven 2005 es van enfrontar, amb una derrota per a Sopar per desqualificaci, desprs que colpegs a Angle amb el campeonato. Los dos es van enfrontar novament en Survivor Series 2005 el segent mes, on va derrotar a Angle aquesta vegada de manera "neta". La nit desprs de Survivor Series, va defensar el seu campionat en una "Triple Amenaa" amb l'nica regla de rendici davant Chris Masters i Kurt Angle. Cena va guanyar la lluita, estrenant el seu nou finisher especial de rendici, la STFU.


 2006-2007 .
En l'esdeveniment New Year's Revolution 2006, va sobreviure la Cambra d'Eliminaci, per Edge va entrar i va utilitzar el seu Contracte de Diners al Banc, guanyant-li el Campionat WWE. Tres setmanes desprs, en el Royal Rumble 2006, Cena va recuperar el Campionat de la WWE de mans de Edge.

En RAW es va realitzar un torneig on el guanyador va ser Triple H, contra el qual Cena es va enfrontar i va derrotar en WrestleMania 22. Setmanes desprs, a Backlash 2006, Cena va retenir el campionat novament, aquesta vegada en una Triple Amenaa davant Edge i Triple H. Tanmateix, perdria el ttol contra Rob Van Dam en ECW One Night Stand 2006.  En Vengeance 2006, Cena es va enfrontar i va derrotar a Sabu.

Desprs d'aix, en l'edici de RAW del 3 de juliol participo en una triple amenaa pel Campionat de la WWE contra el campi Rob Van Dam i Edge, finalment la lluita la va guanyar Edge.

Desprs Cena va entrar en feu amb el Campi de la WWE, Edge s'enfrontarien a Saturday Night's Main Event on Cena va guanyar per desqualificaci. En SummerSlam 2006, Sopar i Edge novament es van enfrontar pel ttol, amb victria per a Edge. Finalmente, a Unforgiven 2006, Cena va derrotar a Edge, guanyat el seu tercer Campionat de la WWE en un TLC match.

En Cyber Sunday 2006 es va enfrontar al Campi Mundial Pes Pesant Booker T i al Campi de l'ECW The Big Show, amb un triomf per a King Booker, a causa que K-Fed va atacar a Cena, ajudant a Booker a retenir el campionat mundial. Sopar va continuar el seu feu amb Big Show i es van enfrontar en Survivor Series 2006, on va estar com a capit del seu propi equip, que comptava amb Kane, Bobby Lashley, Rob Van Dam i Sabu, els quals van lluitar contra l'equip de Big Show, els integrants dels quals eren Finlay, Montel Vontavious Porter, Umaga, Test i el propi Big Show. Cena va guanyar la lluita, quedant com a nic supervivent junt amb Lashley.

A Armageddon 2006 va formar parella amb Batista per derrotar a Finlay i King Booker.

A New Year's Revolution 2007 Cena va derrotar a Umaga, acabant amb l'invicte de 8 mesos de Umaga. Ms tard, en el Royal Rumble 2007 va tornar a derrotar a Umaga en un Last Man Standing match.

El dia desprs del Royal Rumble, en RAW, Cena va fer parella amb Shawn Michaels per enfrontar-se a Rated-RKO (Edge i Randy Orton) pel Campionat Mundial en Parelles, gananado la lluita i transfomndose en doble campi.

En No Way Out 2007, John Cena i el seu company Shawn Michaels s'enfretaron a Batista i a Undertaker, amb triomf per a Sopar i HBK. El 1 d'abril, en WrestleMania 23, va defensar el seu ttol davant de Shawn Michaels, on Cena va vncer desprs d'aplicar-li el STFU.

L'endem en RAW HBK va trair a Cena, el quin va perdre el Campionat Mundial en Parelles davant The Hardys. A Backlash 2007 va posar seu titulo en joc davant de Randy Orton, Edge i Shawn Michaels en una Fatal-4-Way, on va sortir novament victoris.

 
Sopa, parlant amb els fans en un xou de Raw.En Judgment Day 2007, Cena va vncer The Great Khali, convertint-se en la primera persona que aconseguia una rendici per part de Khali. Durante aquesta rendici el peu de Khali va estar a la corda inferior, el que l'rbitre no va veure. Khali va reclamar revenja, pel qual a Saturday Night's Main Event, Cena va ser derrotat per Khali un dia abans de WWE One Night Stand 2007, per aquella vegada la lluita no va ser pel ttol. En WWE One Night Stand 2007 Cena novament va vncer a Khali pel Campionat de la WWE, en un Falls Count Anywhere partit, propinant-li la seva primera derrota per conteo de 3 a Khali.

A Vengeance 2007, Cena va tornar a retenir el Campionat de la WWE, aquesta vegada davant Mick Foley, Bobby Lashley, King Booker i Randy Orton. Un mes desprs, en Great American Bash 2007, va defensar amb xit el seu ttol davant Bobby Lashley. En SummerSlam 2007 va retenir novament el seu ttol en derrotar Randy Orton desprs d'aplicar-li el "FU". En Unforgiven 2007, Cena va perdre davant Randy Orton per desqualificaci, la qual cosa li va permetre retenir el seu campionat.

El 2 d'octubre de 2007 va ser anunciat en WWE.com que Cena va sofrir una greu lesi un esquin al seu dorsal major, pel qual hauria de deixar el seu Campionat de la WWE vacant, acabant amb el seu regnat de 385 dies. A causa d'aquesta lesi, Cena haur d'estar fora entre 6 i 12 mesos.

En l'esdeveniment especial realitzat el 7 de desembre (televisat el 24 de desembre) per la WWE cridat Tribute to the Troops, Cena fa una petita aparici al quadrilter vestit de Pap Noel i amb el seu bra embenat, aplicant-li el "FU" a Mr. McMahon.


 2008 .
En el Royal Rumble, fa una inesperada tornada participant en el Royal Rumble partit entrant el nmero 30, aconseguint eliminar finalment Triple H, guanyant l'encontre. Durant el programa de la WWE RAW Sopar decideix reptar a Orton No Way Out en lloc de fer-ho en WrestleMania XXIV. En No Way Out derrota el Campi de la WWE Randy Orton per desqualificaci, desprs que Orton colpegs l'rbitre. En la segent edici de Raw va aconseguir classificar-se per lluitar pel Campi de la WWE en WrestleMania XXIV, en la qual s'enfrontar a Randy Orton i Triple H. En WrestleMania XXIV va perdre davant Randy Orton.

A Backlash, Triple H va derrotar John Cena, JBL i Randy Orton, guanyant el Campionat de la WWE. Ms tard en Judgment Day, John Cena va derrotar JBL desprs d'un "FU", igual com en One Night Stand, on el va derrotar quan ho va fer sagnar amb una cadena en un First Blood Match. A Night of Champions va ser derrotat per Triple H perdent la seva oportunitat de tornar a guanyar el Campionat de la WWE. En l'esdeveniment The Great American Bash, JBL es va enfrontar i va derrotar John Cena, en un Prquing Lot Brawl, aconseguint la seva primera victria sobre Sopar en un esdeveniment pagui-per-veure.

Posteriorment, va entrar en un feu amb Batista, amb qui va guanyar el Campionat Mundial en Parelles al derrotar Cody Rhodes i Ted DiBiase el 4 d'agost en RAW, noms per perdre'l una setmana desprs l'11 d'agost en RAW.


------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
 Moviments de lluita .


 Moviments finals i signatura;
FU ;
STFU;
Five Knuckle Shuffle;
Throwback;
Proto Bomb;
Killswitch;
Freestyle / Protoplex;
Flying shoulder block;
Twisting belly to belly side slam;
  

Accesoris caracteristics;
Puny americ;
cadena metllica  ;



Alies ;
The Doctor of Thugonomics;
The Champ;
The Chain Gang Soldier;
The Marine;

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326629" title="Valentino Fioravanti" nonfiltered="2189" processed="2181" dbindex="127264">

Valentino Fioravanti (Roma, 11 de setembre de 1764 - Capua, 16 de juny de 1837) fou un clebre compositor itali d'peres bufes.

Va ser un dels millors compositors de d'pera buffa entre Cimarosa i Rossini. Era especialment popular a Npols, i era el primer a Itlia en introduir el dileg parlat a la manera francesa en les seves obres, a vegades utilitzant el dialecte napolit. Va compondre unes 70 peres, la ms famosa de les quals fou Le cantatrici villane des de 1799.

El seu fill Vincenzo Fioravanti (1799-1877) tamb es convertiria en un compositor de d'pera buffa clebre, escrivint 35 peres.

Referncies.

 The Complete Dictionary of Opera & Operetta, James Anderson, (Wings Books, 1993), ISBN 0-517-09156-9;
		









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326630" title="CM Punk" nonfiltered="2190" processed="2182" dbindex="127265">

Phil Brooks (26 d'octubre del 1978 - ) ms conegut al ring com a CM Punk s un lluitador professional nord-americ que treballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326640" title="Boldklubben Frem af 1886" nonfiltered="2191" processed="2183" dbindex="127266">

El Boldklubben Frem af 1886 (tamb anomenat Frem, BK Frem o BK Frem Kbenhavn) s un club de futbol dans de la ciutat de Copenhaguen, al districte de Valby. El club tamb t una secci de criquet.

 Histria .
El BK Frem va ser fundat com Fremskridtsklubbens Cricketklub el 17 de juliol de 1886. L'any 1887 s'introdu la secci de futbol i el nom fou canviat a Boldklubben Frem, stiftet af Fremskridtsklubben (literalment, El Club de Pilota Endavant, fundat pel Club Progrs).

Amb la creaci de la primera competici futbolstica del pas el 1889, el Frem fou convidat a participar-hi, i el 1890 fou el primer club capa de derrotar el KB. El 1902 guany el seu primer campionat oficial. El 1912 s'un a la selecci local Stvnet, que jug molts partits d'exhibici arreu del pas.

Entre 1923 i 1944 va guanyar 6 campionats danesos. A partir del 1983 el club comen a partir problemes econmics que el portaren a descendir el 1993 fins les Danmarksserien desprs d'una fallida causada per un deute de 8.500.000 de corones daneses.

 Palmars .

Futbol.
 Lliga danesa de futbol (6): 1922-23, 1930-31, 1932-33, 1935-36, 1940-41, 1943-44;
 Copa danesa de futbol (2): 1956, 1978;
Campionat de Copenhaguen de futbol (4): 1902, 1904, 1923, 1933;
Copa de Copenhaguen de futbol (6): 1927, 1927, 1938, 1940, 1943, 1946;
Copa Baneklubberne (1): 1911;

Criquet.
Campionat de Copenhaguen (2): 1894, 1898;

 Estadis .

Els primers anys, el Frem jug a sterbro (Copenhaguen), al camp de Blegdamsflleden, juntament amb els seus rivals AB i KB. El 1905 es trasllad als terrenys de Enghavevej, Vesterbro.

El 1942 es trasllad al Valby Idrtspark, tot i que molts partits els va jugar a Idrtsparken. Actualment est en planificaci la construcci d'un nou estadi a la zona.

 Jugadors destacats .


Flemming Ahlberg 1967-1979;
Finn Bje 1968-1973;
Lars Broustbo 1982-1995;
Axel Byrval 1893-1895, 1896-1909;
 Stefan Campagnolo 1999-2003;
Walter Christensen 1937-1947;
Kaj Christiansen 1942-1948;
Knud Christophersen 1926-1935;
Hans Colberg 1942-1950;
 Dan Eggen 1990-1993;
Svend Frederiksen 1936-1947;
Michael Giolbas 1997-2001;
John Hansen 1943-1948, 1957-1960;
Kaj Hansen 1960-1967;
Sophus Hansen 1906-1921;
Per Henriksen 1949-1960;

Eiler Holm 1921-1934;
Jrn Jeppesen 1967-1980;
Martin Jeppesen 1992-1994, 1996-2005, 2006-2007;
Pauli Jrgensen 1924-1942;
Sophus Krlben 1904-1910, 1912-1921;
Birger Larsen 1961-1969;
Lars Larsen 1970-1989;
Otto Larsen 1913-1924;
Sren Larsen 2003-2004;
 George Lees 1951-1960;
Sren Lyng 1987-1991;
Ole Mrch 1967-1980;
Jrgen Nielsen 2003-2007, 2008;
Leif Nielsen 1961-1967;
Leif "Osten" Nielsen 1962-1972;

Leo Nielsen 1940-1949;
Johannes Plger 1939-1948;
Jan B. Poulsen 1969-1976;
Leif Printzlau 1967-1977;
Ole Rasmussen 1979-1989;
 Mirko Selak 2001-2005;
Helmuth Sbirk 1935-1937, 1939-1949;
Egon Srensen 1935-1945;
Erling Srensen 1939-1948;
Finn Willy Srensen 1960-1967;
Thomas Thgersen 1988-1993, 2002-2003;
Mikkel Thygesen 2002-2004;
Kaj Uldaler 1924-1927;
Kim Vilfort 1981-1985;
Per Wind 1973-1993, 1998;


 Galeria .











 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Arxiu histric;
 Web oficial de seguidors;
 Frum oficial;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326641" title="Bitxac com" nonfiltered="2192" processed="2184" dbindex="127267">

El bitxac com o vitrac (Saxicola torquata) s un ocell de l'ordre dels passeriformes que cria als Pasos Catalans i hi s sedentari. 

Morfologia.

 Fa 13 cm de llargria total.
 Presenta colors variats.
 Cua curta i cap gros que adopta, sovint, una postura erta.
 Presenta unes taques blanques a les coberteres majors de les terciries visibles en vol i quan est aturat.
 Ulls, potes i bec de color negre.
 A l'estiu, el mascle t el cap i el dors de color negre, unes taques blanques al coll, a les ales i al carp i el pit rogenc.
 La femella s semblant amb uns colors ms apagats i no tan contrastats. ;
 Els joves sn ms pllids i no presenten el cap tan fosc com en els adults.

Subespcies.

Saxicola torquata torquata (Linnaeus, 1766) -est de Sud-frica-.
Saxicola torquata clanceyi (Latimer, 1961) -oest de Sud-frica-.
Saxicola torquata stonei (Bowen, 1932) -des de Sud-frica fins a Zaire i Tanznia-.
Saxicola torquata oreobates (Clancey, 1956) -muntanyes Drakensberg de l'frica austral-.
Saxicola torquata promiscua (Hartert, 1922) -Moambic, Zmbia i Tanznia-.
Saxicola torquata altivaga (Clancey, 1988) -Zimbabue, Moambic, Malawi-.
Saxicola torquata axillaris (Shelley, 1884) -Kenya, Uganda, Tanznia, Rwanda, Burundi i Zaire-.
Saxicola torquata salax (J. & E. Verreaux, 1851) -Angola, Zaire, conca del riu Congo i Gabon-.
Saxicola torquata adamauae (Grote, 1922) -Camerun-.
Saxicola torquata pallidigula (Reichenow, 1892) -Camerun-.
Saxicola torquata moptana (Bates, 1932) -oest del Sahel des del Senegal fins a Nger-.
Saxicola torquata nebularum (Bates, 1930) -des de Sierra Leone fins Costa d'Ivori-.
Saxicola torquata jebelmarrae (Lynes, 1920) -Darfur i Sudan-.
Saxicola torquata felix (Bates, 1936) -Arbia Saudita i Iemen-.
Saxicola torquata sibilla (Linnaeus, 1766) -Madagascar-.
Saxicola torquata voeltzkowi (Grote, 1926) -Grande Comore-.
Saxicola torquata albofasciata (Rppell, 1845) -Etipia-. ;
Saxicola torquata rubicola -oest i sud d'Europa, Pasos Catalans, nord-oest d'frica, Turquia, Caucas i Transcaucsia fins a Tblisi-.
Saxicola torquata hibernans -Illes Britniques, Irlanda, oest de Bretanya, Pasos Catalans i la costa oest de la Pennsula Ibrica-.
Saxicola torquata variegata -estepes del baix Volga i des de la desembocadura del riu Ural, al llarg de la costa oest de la Mar Cspia, fins al Caucas-.
Saxicola torquata armenica -muntanyes de l'est de Turquia, sud i oest de Transcaucsia i nord de l'Iran-.
Saxicola torquata maurusstejnegeri -Pasos Catalans-.

Reproducci.

Cria a matollars, marines, vores de secans, pastures amb arbusts dispersos i clarianes de boscos (a l'hivern ocupa els mateixos hbitats). Al mar-juny el bitxac com femella fa un niu vora el terra, amb molsa, herba i pl, hi pon 5 o 6 ous, els cova durant 14-15 dies i alimenta els pollets que en neixen durant 13 dies, amb l'ajut del pare, fins que aquests deixen el niu. A voltes fan 3 cries.

Hbitat.

Viu en bruguerars i jonqueres, a les planes o a les zones costaneres.

Distribuci geogrfica.

s una espcie politpica de distribuci etipica i bona part de la regi palertica de forma discontnua. 

Costums.

 s molt habitual de trobar-lo aturat dalt d'una branca, als cims dels branquillons, cables de telfon, etc., espiant els insectes i arcnids del sl, que, com ell, viuen en terrenys oberts amb no gaire vegetaci.
 s sedentari i, de vegades, pot coincidir en el mateix hbitat amb el bitxac rogenc (Saxicola rubetra), que a l'hivern abandona els Pirineus, on viu, normalment, a Catalunya (a la resta d'Europa el bitxac rogenc viu a les planes).

Referncies.



Enllaos externs.

 The Taxonomicon ;
 IUCN ;
 Enciclopdia Catalana ;
 Avibase ;
 Fotografies i enregistraments sonors ;
 Encyclopedia of Life ;
 Fotografies ;
 Vdeos en el seu hbitat natural ;
 El vitrac a les Illes Britniques ;
 UNEP-WCMC Species Database ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326642" title="Johann Christian Daniel von Schreber" nonfiltered="2193" processed="2185" dbindex="127268">


Johann Christian Daniel von Schreber (Weissensee, Turngia (Alemanya), 17 de gener del 1739 - Erlangen (Alemanya), 10 de desembre del 1810) fou un naturalista alemany, discpul de Carl von Linn.

Schreber estudi medicina, teologia i histria natural a les universitats de Halle i Uppsala. El 1760, desprs de doctorar-se, comen a exercir medicina a Btzow; l'any segent comen a donar classes a la universitat local. A partir del 1770 enseny medicina i botnica a Erlangen; el 1773 li fou confiada la direcci del jard botnic de la ciutat, i el 1776 fou nomenat catedrtic d'histria natural.

El 1774, Schreber comen la redacci d'un tractat, titolat Die Sugethiere in Abbildungen nach der Natur mit Beschreibunge, "Els mamfers amb illustracions segons llur natura amb descripcions", en el qual fu la descripci de totes les espcies conegudes de mamfers. Moltes d'elles foren descrites cientficament per primer cop en aquesta obra, i classificades segons el sistema binomial desenvolupat per Linn. Les illustracions, tanmateix, mancaven del rigor d'altres obres de l'poca.

El 1787 fou nomenat membre de la prestigiosa Acadmia Sueca de les Cincies.

Desprs de la seva mort, la seva rica collecci botnica fou adquirida pel rei Maximili I de Baviera, i serv de base per la collecci estatal de botnica de Munic.

Diverses espcies recorden Schreiber en el seu nom llat, com ara Arum schreberi, Muhlenbergia schreberi, Potamogeton schreberi i Rumex schreberi.

Galeria.
Plaques de Die Sugethiere in Abbildungen nach der Natur mit Beschreibungen 1774-1804.



Enllaos externs.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326650" title="Llista de gneres ediacarans" nonfiltered="2194" processed="2186" dbindex="127269">
Aquesta s una llista de tots els gneres coneguts d'organismes ediacarans.



A.
Albumares;
Anfesta;
Annulusichnus - icnotxon;
Andiva;
Arborea;
Archaeaspinus;
Archaeichnum - icnotxon;
 Arenicolites - icnotxon;
Arkarua;
Aspidella;
Ausia;

B.
Baikalina;
Beltanella - sinnim dAspidella?
Beltanelliformis;
Beltanelloides;
Bomakella;
Bonata;
Bradgatia;

C.
Charnia;
Charniodiscus;
Chondroplon;
Circulichnis - icnotxon;
Cloudina;
Cochlichnus - icnotxon;
Conomedusites;
Cyclomedusa - sinnim dAspidella?

D.
Dickinsonia;

E.
Ediacaria - sinnim dAspidella?
Eoporpita;
Ernietta;

F.

Funisia;

G.
Gehlingia;
Glaessneria - sinnim dAspidella?
Glaessnerina;
Gordia;

H.
Hagenetta;
Harlaniella;
Helminthoidichnites - icnotxon;
Hiemalora;

I.
Inaria;
Intrites - icnotxon;
Irridinitus - sinnim dAspidella?
Ivesia o Ivesheadia;
Ivovicia;

J.
Jampolium - sinnim dAspidella?

K.
Karakhtia;
Kimberella;
Kuibisia;

L.
Lossinia;
Lorenzinites;

M.
Madigania - sinnim dAspidella?
Marywadea;
Mawsonites;
Medusina;
Medusinites - sinnim dAspidella?

N.
Namacalathus;
Namalia;
Namapoikia;
Nasepia;
Nemiana;
Neonereites - icnotxon;
Nimbia;

O.
Onega;
Ovatoscutum;

P.
Palaeohelminthoida;
Palaeopascichnus - icnotxon?
Paliella - sinnim dAspidella?
Paracharnia;
Paramedusium - sinnim dAspidella?
Parvancorina;
Persimedusites;
Phyllozoon;
Planolites - icnotxon;
Planomedusites - sinnim dAspidella?
Praecambridium;
Protodipleurosoma - sinnim dAspidella?
Protolyella;
Protoniobia;
Pseudorhizostomites;
Pseudorhopilema;
Pteridinium;

Q.

R.
Rangea;
Redkinia;
Rugoconites;

S.
Sekwia;
Sellaulichnus - icnotxon;
Skinnera;
 Skolithos - artefacte geolgic;
Solza;
Spatangopsis;
Spriggia;
Spriggina;
Swartpuntia;

T.
Tamga
Tateana - sinnim dAspidella?
Temnoxa;
Tentaculato;
Thectardis;
Tirasiana - sinnim dAspidella?
Treptichnus - icnotxon;
Tribrachidium;
Triforillonia;

V.
Vaveliska;
Vendella - sinnim dAspidella?
Vendia;
Vendomia - sinnim de Dickinsonia?;

W.
Wigwamiella;
Windermeria;

Y.
Yelovichnus - icnotxon;
Yorgia;

Notes.


Referncies.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326654" title="2001 (desambiguaci)" nonfiltered="2195" processed="2187" dbindex="127270">

El nombre 2001;
L'any 2001;
La pellcula , de Stanley Kubrick.
L'lbum 2001 del raper Dr. Dre;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326655" title="Albumares brunsae" nonfiltered="2196" processed="2188" dbindex="127271">

Albumares brunsae fou un trilobozou molt proper a  Tribrachidium heraldicum. Mesurava 10 mm de dimetre i, a diferncia del proper Anfesta stankovskii, que era circular, quedava dividit en tres lbuls, donant-li un aspecte de trifoli. Se n'han trobat fssils en estrats ediacarans de la mar Blanca.

Referncies.
 Anatomical Information Content in the Ediacaran Fossils and Their Possible Zoological Affinities, Jerry Dzik, Instytut Paleobiologii PAN, Twarda 51/55, 00-818 Warszawa, Poland;
 The Ediacaran Biotas in Space and Time, Ben Waggoner, Department of Biology, University of Central Arkansas, Conway, Arkansas 72035-5003;
 McMenamin, Mark A. S. The Garden of Ediacara New York: Columbia University Press, 1998. ISBN 0-231-10559-2;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326659" title="Regino Ms i Mar" nonfiltered="2197" processed="2189" dbindex="127272">
Regino Ms i Mar (Benifai, 7 de setembre de 1899 - Valncia, 31 de Maig de 1968) va ser un innovador artista faller, considerat un dels millors de la histria.

Va plantar la seua primera falla en 1918, si b prviament ja havia conegut l'ofici fent d'aprenent. Va ser el primer artista en plantar falles grans, i agradava de plantar un elegant ninot central rodejat pels ninots menors, on predominava la stira i l'humor, a ms de la bellesa. 

El seu comproms satric li van valdre sis mesos i un dia de pres al acabar la Guerra Civil Espanyola, acusat d' auxili a la rebelli; a ms de rebre dos galtades per part del responsable de la Fira de Mostres valenciana, ofs per un ninot on apareixia parodiat, i es criticava el negoci d' estraperlo amb caf guine en 1947.

Durant la Repblica va presidir l' Associaci d'artistes fallers, i en eixir de la pres, va ser membre fundador del Gremi Artes d'Artistes Fallers, al 1943. Una iniciativa seua va ser la creaci del museu faller, on s'exposaria el ninot indultat, s a dir, aquell que cada any se salva de ser cremat a les festes. Exemple de la qualitat del seu treball sn els cinc ninots seus que encara hui podem trobar all, que sn dels anys 1941, 1942, 1944, 1947 i 1958.

Fora de l' mbit faller, com molts altres artistes fallers, va participar a la creaci d'atrezzo per a pellcules, sent la seua pea ms afamada la titella de la gosseta Marilyn, de la TVE dels anys 60.

 Referncies .
Regino Ms : historia de una poca - ed. Albatros 1999.
Llibre de Festes de Benifai 2008 - V-3282-2008;

Enllaos externs.
Regino Mas, artista mtico  a Distritofallas.com ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326664" title="Ovatoscutum" nonfiltered="2198" processed="2190" dbindex="127273">

Ovatoscutum s un gnere d'organismes ediacarans que cont una espcie, Ovatoscutum concentricium. s un organisme en forma de disc amb simetria radial.

Ovatoscutum fou descrit inicialment per Martin Glaessner i Mary Wade el 1966. Mikhail A. Fedonkin situa Ovatoscutum dins el flum de bilateris extingit dels proarticulats, mentre que Waggoner sost que podria haver estat un cnidari nedador.
Dima Grazhdankin creu que molts fssils ediacarans, incloent-hi Ovatoscutum, representen les restes de colnies microbials.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326666" title="Joan Goula i Soley" nonfiltered="2199" processed="2191" dbindex="127274">
Joan Goula i Soley (Sant Feliu de Guxols, Baix Empord, 1843 - Buenos Aires, 1917) fou compositor i director d'orquestra. Fundador i director del Conservatori de Msica de Buenos Aires.

Treball en totes les facetes de la msica. Va estudiar amb Nicolau Manent, a Barcelona. Exerc diferents crrecs en el Teatre dels Camps Elisis i en el Liceu de Barcelona. Actu com a director d'orquestra a Palma (Mallorca) (1866-1870), on fund l'Orfe Mallorqu. El 1870 fou contractat a Moscou com a director d'orquestra al Teatre Imperial de Moscou. Fou director d'pera italiana a Sant Petersburg. Dirig tamb a Baden i a Hamburg. Dirig al Liceu cinc concerts de la Missa de Rquiem de Verdi amb 134 professors i 102 coristes (el primer concert fou el 22 d'agost de 1875 un any desprs de l'estrena a Mil de la citada obra).

Es va traslladar definitivament a l'Argentina on reb la consagraci de la seva carrera. Fund el Conservatori de Msica de Buenos Aires. Organitz al Teatro Coln de Buenos Aires un cicle d'pera espanyola, on don present Els Pirineus, de Felip Pedrell, obra que havia estat estrenada el 1902 a Barcelona. Dirig en el Casal Catal de Buenos Aires l'himne Gloria a Espaa de Clav, entre altres obres. 

Com a compositor, va escriure la msica de l'opereta A la vora de la mar de Damas Calvet de Budalls i El testamento de un brujo, de Josep Feliu i Codina. Altres obres seves sn el ball espectacle Clye o el triomf de Venus (1899) i una cantata dedicada al tsar de Rssia Alexandre II.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326672" title="Astrix a l'ndia" nonfiltered="2200" processed="2192" dbindex="127275">
Astrix a l'ndia (francs: Astrix chez Rahzade) s el vint-i-vuit lbum de la srie Astrix el gal. Va ser el quart publicat desprs de la mort de Ren Goscinny, quedant Albert Uderzo encarregat del gui i del dibuix. Va ser publicat en francs al 1987, amb una tirada original d'1.700.000 exemplars.

 Sinopsi .
Els habitants del poblet gal coneixen a Khabut, un fakir arribat des de l'ndia sobre la seva catifa voladora. Hi ha anat fins all per trobar al bard Asseguratrix, qui t el poder de provocar (involuntriament) una tempesta amb el seu cant (horrible). Els explica que a l'ndia no ha caigut ni una gota de pluja en tota l'estaci del mons, i que el gur Kinbandharr pretn que l'nic mitj per apaivagar als dus i que facin caure la pluja sobre el Ganges s sacrificar a la princessa Maharajada, la filla del raj Vapagalivah. Per tant, li demana que vagi amb ell fins a l'ndia, perqu canti i provoqui la pluja, i aix doncs la princesa no ser executada. El bard accepta de fer el viatge, i Astrix i Oblix l'acompanyen al viatge per protegir-los.

 Comentaris .
 El ttol original en francs, Astrix chez Rahzade, s un joc de paraules que suggereix el nom Xahrazad, protagonista del llibre de Les mil i una nits.
 En aquest lbum es veu al bard Asseguratrix bevent la poci mgica per primera vegada (p. 44);
 Hi trobem una picada d'ull cap a un dels altres personatges clssics del cmic francs: Iznogud. el gur Kinbandharr diu que ser raj enlloc del raj (tot i que Iznogud volia ser califa enlloc del califa);
 Aquesta s la primera referncia a l'ndia en una aventura d'Astrix. Si b hi ha detalls histricament correctes (com les detats del Rig Veda, per exemple), els detalls arquitectnics o de vestimenta sn clarament islmics, uns quants segles posteriors.
 El gag en que Asseguratrix provoca la pluja al cantar s nou d'aquest llibre, i Uderzo el tornar a fer servir a Astrix la rosa i l'espasa.
 Quan Asseguratrix canta a la casa del cap Abraracrcix, plou a l'interior de la casa (provocant l'ira de Karabella) (p. 10) No obstant, quan canta a la seva cabana, plou a tot el poble (p. 6 i 7).
 El petit raj Vapagalivah, la seva filla la princesa Maharajada i el malvat Gran Visir gur Kinbandharr recorden als personatges de la pellcula de Walt Disney Aladdin: el Sult, la Princessa Jasmina i el Gran Visir Jafar.
 Astrix, Oblix i Asseguratrix mengen caviar, un menjar pels pobres, com diuen els cuiners. s, evidentment, una referncia al fet de que avui noms els rics poden menjar-ne. ;
 Per provocar la pluja, Asseguratrix canta "Singin' in the Rain" ("Cantant sota la pluja"), feta famosa per Gene Kelly.
 La princesa Maharajada s una de les poques persones que expressen que els agrada la msica d'Assegurattix: els altres sn Gudurix, d'Astrix i els normands, Pep, d'Astrix a Hispnia i Plaintcontrix d'Astrix gladiador;
 Mentre que els herois volen cap a l'ndia, es troben amb els Pirates a la mar Tirrena. En aquesta ocasi no hi ha baralla, per mentre que Oblix busca alguna cosa per menjar, va llenant per la borda tots els diners que havien aconseguit els pirates... i finalment, quan els gals ja han marxat, el vigia negre enfonsa el vaixell perqu aix no els derrotaran. ;
 Al banquet final, el ferrer Esautomtix seu sol als peus de 'arbre on habitualment est lligat el bard, i s'ho mira tot amb cara de melangia. ;

 Personatges citats .
 Agni (p 38) : du del foc;
 Ahura Mazda (p 28) : sser suprem dels Perses.
 Cbele (p 18) : deessa de la fertilitat;
 Esculapi (p 17) : du de la medicina.
 Gran Deesa (p 29) : divinitat principal des Escites.
 Indra (p 10) : du de les aiges;
 Iznogud (p 43) : cos de Kinbandharr.
 Kla (p 38) : du del temps.
 Pusan (p 43) : du dels animals domestics.
 Skambha (p 43) : du pilar csmic que suporta el cel.
 Surya (p 38) : du del Sol.
 Ulisses (p 21) : heroi grec.
 Vac (p 38) : du del la paraula.
 Vayu (p 38) : gran divinitat vdica a l'ndia.
 Vixnu (p 45) : "du que t diversos braos".

Referncies.
  Astrix a l'ndia R. Goscinny, A. Uderzo. Edicions Salvat  (2001) ISBN 84-345-6860-8;
 Article tradut de l'article francs a ;
 Article tradut de l'article angls a ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326677" title="Club sportif Bourgoin-Jallieu rugby" nonfiltered="2201" processed="2193" dbindex="127276">


El Club sportif Bourgoin-Jallieu rugby, CS Bourgoin-Jallieu, s un club de rugbi a 15 de la poblaci francesa de Bourgoin-Jallieu. Campi del Campionat europeu el 1997, participa actualment al Top 14.

Histria. 
El club va nixer el 1906 amb el nom de  Club sportif bergusien ; bergusiens s l'antropnim de Bourgoin. Durant el perode d'entreguerres, el club va jugar a la segona divisi del rugbi francs (anomenada Honneur, Excellence A o Deuxime Division segons les poques), amb breus estades a Promotion (3a division). A partir de 1949, el CSBJ es va mantenir sistemticament a la 2a division. El 1956 va prendre el nom actual de Club sportif Bourgoin-Jallieu.

El 1965, el Bourgoin es va endur el seu primer ttol d importncia, el Campionat d Excellence (14-6 contra l'Beaumont-de-Lomagne amb final a Aviny) i va pujar per primer cop a la 1a divisi (anomenada llavors Nationale). Tanmateix el club va anar pujant i baixant de categoria durant els segents 12 anys: baix el 1968, va tornar a pujar el 1971, torn a descendir el 1972, puj altre cop el 1973 i un altre cop torn a baixar de categoria el 1979. Desprs d'un darrer ascens el 1981, ja no deixar la mxima categoria del rugbi francs.

Grcies a bones generacions de joves esportistes, el CSBJ ha anat aconseguint regularment bones posicions dens del campionat, per sense imposar-se mai al capdamunt. Desprs d'una primera semi-final de campionat el 1995, perduda contra l'Stade toulousain, l'equip de Bourgoin-Jallieu va arribar a la fi a una final el 1997, que va perdre davant del Tolosa. Aquell any va esdevenir el millor fins al moment del club, ja que va alar tamb el ttol de campi del Campionat d'Europa, la  segona  Cope d Europa, guanyant el Castres. Aquell mateix any tamb va jugar la final del Challenge Yves du Manoir. El 1999, le club va tornar a jugar una final de l'Yves du Manoir perdent aquest cop contra l'Stade franais. Durant els darrers anys, el CSBJ ha jugat dues semi-finals ms d'aquesta competici el 2004 i el 2005.

Fonts :
Pgina sobre el lloc del Consell general de l'Isre;
Pgina sobre la histria del club al web oficial del CSBJ;
Le Grand livre du rugby franais 1981-1982, FMT Editions, 1981.

 Palmars .

 2a divisi: ;
 Campi: 1965, 1971 i 1973;
 Campionat d'Europa:
 Campi: 1997;
 Finalista: 1999;
 Campionat de Frana:
 Finalista: 1997;
 Semi-finalista: 2004 i 2005 ;
 Challenge Yves du Manoir:
 Finalista: 1997 i 1999 ;
 Copa de la Lliga;
 Finalista: 2003;

 Les finals del Bourgoin .
 Campionat de Frana .


Campionat europeu.


 Joueurs emblmatiques .


 Bibliografia .
Dans l'intimit du CS Bourgoin-Jallieu -Entrez au cur du CSBJ Rugby, d'Eric Clert i Cline Derbekian, ed. CSBJ Rugby, 2005;

 Enllaos externs .
 Lloc oficial del club;
 Lloc oficial de l'associaci Section Amateur;
 Web d'aficionats;
 Una altra web d'aficionats;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326686" title="Gat salvatge afric" nonfiltered="2202" processed="2194" dbindex="127281">

El gat salvatge afric (Felis silvestris lybica) s una subespcie del gat salvatge (F. silvestris). Sembla que divergiren d'altres subespcies fa uns 131.000 anys. Alguns exemplars de F. s. lybica foren domesticats per primer cop fa uns 10.000 anys al Prxim Orient, i sn els avantpassats del gat domstic. S'han descobert restes de gats domstics en tombes humanes de fa 9.500 anys a Xipre.

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326688" title="Imperi mogol" nonfiltered="2203" processed="2195" dbindex="127282">


L'imperi mogol (persa:         Gurakni; urd:             Soldanat Mu al ah) fou un imperi mongolicomusulm que domin una gran part del subcontinent indi entre els anys 1527 i 1858.

Aquest imperi fou el resultat de l'expansi dels mongols al segle XV sota la impulsi de Baber (1483-1530). Durant aquest perode, s'instaur una nova frmula d'Estat basada en la tolerncia religiosa i en una certa igualtat davant l'impost; si aquesta temptativa no sobrevisqu al seu principal promotor, l'emperador Akbar, facilit mpliament l'obertura de l'ndia a la resta del mn i en particular a les empreses colonials dels europeus. Aquest domini tamb represent el floriment de la cultura i de les arts, sobretot per la barreja del mn hind amb el persa.











 








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326693" title="Porc esp del Nou Mn" nonfiltered="2204" processed="2196" dbindex="127283">

Els porcs espins del Nou Mn (Erethizontidae) sn grans rosegadors arborcoles que es caracteritzen per la coberta d'espines que els dna nom. Viuen en boscos i regions boscoses de Nord-amrica i de Sud-amrica septentrional. Tot i que tant els porcs espins del Nou Mn com els porcs espins del Vell Mn pertanyen a l'infraordre dels histricognats dins el vast ordre dels rosegadors, en realitat sn bastant diferents i no tenen una relaci propera.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326697" title="Gregori XIII" nonfiltered="2205" processed="2197" dbindex="127284">

Gregori XIII (1502-1585), nascut Ugo Boncompagni va ser Papa entre 1572 i 1585. Va estudiar dret a Bolonya i va participar al Concili de Trento en qualitat de jurista. Va ser ordenat el 1558 i el 1566 va ser nomenat secretari pontifici.

A la seva obra destaca la instituci del calendari gregori que comena el dia 1 de gener a travs de la butlla Inter gravissimas. Va fundar diversos collegis i seminaris per lluitar contra el protestantisme. Tamb va enviar una missi dels jesutes a l'imperi otom.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326698" title="Dasiprctid" nonfiltered="2206" processed="2198" dbindex="127285">

Els dasiprctids (Dasyproctidae) sn una famlia de grans rosegadors sud-americans que inclou els agutins i agutins verds. El seu pelatge s vermells o d'un color fosc per dalt, i ms plid per sota. Sn animals herbvors, i sovint s'alimenten de fruita madura que cau dels arbres. Viuen en caus i, com els esquirols, enterren una part del seu aliment per consumir-lo ms tard.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326699" title="Pius IV" nonfiltered="2207" processed="2199" dbindex="127286">

Pius IV (1499-1565), nascut Giovanni Angelo Medici di Marignano, va ser Papa entre 1559 i 1565. Investit amb ajuda del monarca espanyol, va collaborar al Concili de Trento reformant els seminaris i endurint la llista de llibres prohibits com a perillosos per a la fe. Va millorar les relacions entre l'esglsia i els trons de Frana i Espanya grcies a les aliances de la seva famlia, els Medicis.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326700" title="Aston Martin" nonfiltered="2208" processed="2200" dbindex="127287">



Aston Martin Lagonda Limited  va ser un constructor britnic de cotxes de luxe amb la seu a Gaydon, Warwickshire, Anglaterra. Va fabricar tamb monoplaces per competicions automobilstiques que van arribar a disputar curses a la Frmula 1. 

s tamb molt coneguda  per ser el cotxe oficial de James Bond en moltes de les seves pelicules.

Va ser fundada el 1913 per Lionel Martin i Robert Bamford. Al llarg de la seva histria ha tingut un gran protagonisme esportiu enfront de les italianes Ferrari i Maserati i l'alemanya Porsche, aportant-hi un diferenciat estil angls en la fabricaci manual (manufactura) dels seus exclusius cotxes, dels que ha realitzat sempre una tirada curta de serie.

L'any 2006 ha estat venuda pel grup automobilstic Ford a un grup d'empresaris encapalats per David Richards propietari de l'escuderia Prodrive.


 Palmars a la F1 .

 Temporades: 1959 i 1960;
 Primera cursa: Gran Premi dels Pasos Baixos del 1959;
 Punts: 0;


 Models .


  Enllaos externs .
 ;
 Aston Martin - Web Oficial d'Aston Martin  ;
 Aston Martin Racing - Web oficial de la part de competici ;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326703" title="Bolg" nonfiltered="2209" processed="2201" dbindex="127288">
Bolg s, dins l'univers de J.R.R. Tolkien, el fill de l'uruk Azog, assass de Thror a les mines de Mria.

Bolg va comandar l'atac dels orcs i els wargs a la Batalla dels Cinc Exrcits, la seva escorta va ferir greument en Thorin que va morir poc desprs. Bolg va morir en aquesta mateixa batalla a mans d'en Beorn, que l'aixaf. Quan ell va ser esclafat l'exrcit dels uruks es va dispersar i els seus enemics (elfs del Bosc, homes d'Esgaroth i nans) els van encalar fins a liquidar-los gairab a tots.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326706" title="Mimesi" nonfiltered="2210" processed="2202" dbindex="127289">
La mimesi s el concepte grec d'imitaci, pel qual l'art copia o representa la natura (la vida). Aquesta relaci entre art i realitat va ocupar el centre de moltes potiques o obres prescriptives sobre esttica. 

Plat considerava la mimesi negativa, ja que allunyava les persones de la veritat, en oferir una falsa representaci d'all que les envolta i per tant va condemnar els poetes, especialment al seu dileg I.

Aristtil, per contra, creia que la mimesi era una necessitat humana, igual que els nens petits aprenen imitant els adults, els artistes volen simbolitzar la realitat amb les seves obres. La mimesi, com que apropa ficci i vida, permet al receptor experimentar la catarsi de determinats sentiments, s a dir, com que sent emocions provocades per la versemblana de l'art, pot purgar aquestes passions sense haver de patir els fets en la prpia pell. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326708" title="Santa Marina de Soriana" nonfiltered="2211" processed="2203" dbindex="127290">

Santa Marina de Soriana s una ermita del segle XII situada a Soriana, municipi d'Estopany, a la Franja de Ponent.

Enllaos externs.
 Fitxa a Europaromanica.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326709" title="Rasa de Fontferrera" nonfiltered="2212" processed="2204" dbindex="127291">

La rasa de Fontferrera s un afluent per l'esquerra de la Riera de Canalda. 

Neix a 1.295 m d'altitud al Prat d'Estaques, a 60 m escassos de la carretera de Solsona a Coll de Jou. Des de bon comenament agafa la direcci E-W que mantindr durant tot el seu recorregut. 750 m desprs passa per la font Ferrera que li dna nom i una mica ms avall, passa a 150 m al sud de Sant Agust d'Isanta.  Desguassa a la Riera de Canalda a 800 m d'altitud.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 El seu pas per Sant Agust d'Isanta: ;
 La seva confluncia amb la riera de Canalda: ;
   
Mapa.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326711" title="Cinoglssid" nonfiltered="2213" processed="2205" dbindex="127292">






Els cinoglssids sn peixos plans de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

 Aletes imparelles contnues.
 La caudal pot sser absent.
 El cos s molt allargat en forma de llengua.
 Poden arribar a tindre fins a tres lnies laterals, totes al costat ocular.
 No tenen pectoral i, de vegades, les plviques poden no aparixer.

Distribuci geogrfica.

Es troben als oceans tropicals i subtropicals, tot i que n'hi ha espcies que viuen a estuaris i rius. 

Espcies.

Hi ha 137 espcies repartides en 3 gneres:

 Gnere Cynoglossus;
 Cynoglossus abbreviatus .
 Cynoglossus acaudatus .
 Cynoglossus acutirostris .
 Cynoglossus arel .
 Cynoglossus attenuatus .
 Cynoglossus bilineatus .
 Cynoglossus broadhursti .
 Cynoglossus browni .
 Cynoglossus cadenati .
 Cynoglossus canariensis .
 Cynoglossus capensis .
 Cynoglossus carpenteri .
 Cynoglossus cynoglossus .
 Cynoglossus dispar .
 Cynoglossus dollfusi .
 Cynoglossus dubius .
 Cynoglossus durbanensis .
 Cynoglossus feldmanni .
 Cynoglossus gilchristi .
 Cynoglossus gracilis .
 Cynoglossus heterolepis .
 Cynoglossus interruptus .
 Cynoglossus itinus .
 Cynoglossus joyneri .
 Cynoglossus kapuasensis .
 Cynoglossus kopsii .
 Cynoglossus lachneri .
 Cynoglossus lida .
 Cynoglossus lighti .
 Cynoglossus lineolatus .
 Cynoglossus lingua .
 Cynoglossus maccullochi .
 Cynoglossus macrolepidotus .
 Cynoglossus macrophthalmus .
 Cynoglossus macrostomus .
 Cynoglossus maculipinnis .
 Cynoglossus marleyi .
 Cynoglossus melampetalus .
 Cynoglossus microlepis .
 Cynoglossus monodi .
 Cynoglossus monopus .
 Cynoglossus nigropinnatus .
 Cynoglossus ogilbyi .
 Cynoglossus oligolepis .
 Cynoglossus pottii .
 Cynoglossus puncticeps .
 Cynoglossus purpureomaculatus .
 Cynoglossus robustus .
 Cynoglossus roulei .
 Cynoglossus sealarki .
 Cynoglossus semifasciatus .
 Cynoglossus semilaevis .
 Cynoglossus senegalensis .
 Cynoglossus sibogae .
 Cynoglossus sinicus .
 Cynoglossus sinusarabici .
 Cynoglossus suyeni .
 Cynoglossus trigrammus .
 Cynoglossus trulla .
 Cynoglossus waandersii .
 Cynoglossus zanzibarensis .
 Gnere Paraplagusia;
 Paraplagusia bilineata .
 Paraplagusia blochii .
 Paraplagusia guttata .
 Paraplagusia japonica .
 Paraplagusia longirostris .
 Paraplagusia sinerama .
 Gnere Symphurus;
 Symphurus arawak .
 Symphurus atramentatus .
 Symphurus atricaudus .
 Symphurus australis .
 Symphurus bathyspilus .
 Symphurus billykrietei .
 Symphurus callopterus .
 Symphurus caribbeanus .
 Symphurus chabanaudi .
 Symphurus civitatium .
 Symphurus diabolicus .
 Symphurus diomedeanus . ;
 Symphurus elongatus .
 Symphurus fasciolaris .
 Symphurus fuscus .
 Symphurus gilesii .
 Symphurus ginsburgi .
 Symphurus gorgonae .
 Symphurus hondoensis .
 Symphurus insularis .
 Symphurus jenynsi .
 Symphurus kyaropterygium .
 Symphurus leei .
 Symphurus ligulatus .
 Symphurus lubbocki .
 Symphurus luzonensis .
 Symphurus macrophthalmus .
 Symphurus maldivensis .
 Symphurus marginatus . ;
 Symphurus marmoratus .
 Symphurus melanurus .
 Symphurus melasmatotheca .
 Symphurus microlepis .
 Symphurus microrhynchus .
 Symphurus minor .
 Symphurus monostigmus . ;
 Symphurus nebulosus . ;
 Symphurus nigrescens .
 Symphurus normani .
 Symphurus novemfasciatus .
 Symphurus ocellatus .
 Symphurus oculellus .
 Symphurus oligomerus .
 Symphurus ommaspilus .
 Symphurus orientalis .
 Symphurus parvus .
 Symphurus pelicanus .
 Symphurus piger . ;
 Symphurus plagiusa .
 Symphurus plagusia .
 Symphurus prolatinaris .
 Symphurus pusillus .
 Symphurus regani .
 Symphurus reticulatus .
 Symphurus rhytisma .
 Symphurus schultzi .
 Symphurus septemstriatus .
 Symphurus stigmosus .
 Symphurus strictus .
 Symphurus tessellatus .
 Symphurus trewavasae .
 Symphurus trifasciatus .
 Symphurus undatus .
 Symphurus undecimplerus .
 Symphurus urospilus .
 Symphurus vanmelleae .
 Symphurus variegatus .
 Symphurus varius .
 Symphurus williamsi .
 Symphurus woodmasoni .;

Referncies.



Enllaos externs.

 FishBase ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 NCBI ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;
 The Taxonomicon ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326712" title="Kofi Kingston" nonfiltered="2214" processed="2206" dbindex="127293">

Kofi Sarkodie-Mensah (14 d'agost del 1981 - ) ms conegut al ring com a Kofi Kingston s un lluitador professional ghans que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326714" title="Sant Miquel de Siscar" nonfiltered="2215" processed="2207" dbindex="127294">

L'ermita de Sant Miquel de Siscar s a l'entitat de poblaci Siscar o Ciscar que pertany al municipi de Benavarri. 

 Referncies .
Web de Benabarri.;
Es nombra la ermita de Sant Miquel de Siscar.;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326715" title="Erbor" nonfiltered="2216" processed="2208" dbindex="127295">
Erbor fou, en l'imaginari de J.R.R. Tolkien, un regne dels nans de la Terra Mitjana ubicat a la Muntanya Solitria, prop dels lmits del Bosc Llobregs.

La Muntanya Solitria va ser ocupada per primer cop per Thrain I per el seu fill Thorin I la va abandonar per emigrar a les Muntanyes Grises.

Els dracs del fred expulsaren Thror i el seu seguici de les Muntanyes Grises. D'aquesta manera  Thror retorn a Erbor, on acumul una gran quantitat de riqueses i fu amistat amb els homes de Dale. Decennis desprs un drac (de nom Smaug) va baixar d'el Glever Marcit, va foragitar els nans del seu regne i va destruir la populosa ciutat de Dale. 

Alguns nans emigraren a les Serralades de Ferro per la majoria es van dirigir a les Muntanyes Blaves encapalats per Thror, Thrain i Thorin Escutderoure. Temps desprs Thror mor a Mria a mans d'Azog, aquest fet provoc la terrible guerra entre els nans i els orcs de les Muntanyes Boiroses. El resultat va ser d'una victria ajustada per part dels nans. Ms endavant Thrain va emprendre un viatge deseperat cap a Erbor per recuperar el regne; l'intent fou desastrs i Thrain acab a les masmorres de Dol Guldur.

Llavors Thorin pass a ser el rei de tots els nans i desprs d'una trobada amb en Gndalf decid marxar amb tretze nans i un hbbit cap a la Muntanya Solitria, per tal de foragitar el drac i recuperar el seu regne. Fou en aquest viatge quan en Bilbo Saquet trob l'Anell nic al bell mig de les Muntanyes Boiroses.
Finalment i desprs de moltes aventures els nans van recuperar Erbor tot i que Thorin i dos dels seus companys van morir a la Batalla dels Cinc Exrcits (Smaug ja havia estat mort per Bard l'Arquer d'Esgaroth). 

Dain II (cos de Thorin) va passar a ser el Rei sota la Muntanya i grcies al seu savi regnat els nans van prosperar durant molts anys ms.

Durant la Guerra de l'Anell Erbor va ser atacada pels aliats orientals d'en Suron. Els exrcits de Dale i de la Muntanya Solitria van lluitar junts contra els Orientalencs i van aguantar el setge dins de la muntanya. Quan el Senyor Fosc fou derrotat els assetjats van vncer els seus enemics. En aquesta batalla perderen la vida el rei Dain d'Erbor (que fou succet pel seu fill Thorin Elm de Pedra) i Brand el rei de Dale (que fou succet pel seu fill Bard II)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326716" title="Sant Rom d'Estanya" nonfiltered="2217" processed="2209" dbindex="127296">

L'esglsia de Sant Rom d'Estanya es troba situada de l'entitat de poblaci d'Estanya, al municipi de Benavarri. El temple s el parroquial i la seva construcci est datada del segle XVI amb estil renaixentista popular.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326719" title="Santa Maria de Calladrons" nonfiltered="2218" processed="2210" dbindex="127297">

L'esglsia Santa Maria de Calladrons s l'esglsia parroquial de l'entitat de poblaci de Calladrons, al municipi de Benavarri. 

L'edifici romnic del segle XII es va reformar durant el segle XVI i posteriorment va ser ampliada dintre del segle XVIII.

Enllaos externs.
 Fitxa a Europaromanica.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326722" title="Santa Anna de Calladrons" nonfiltered="2219" processed="2211" dbindex="127298">

Santa Anna de Calladrons s una ermita situada a Calladrons, al municipi de Benavarri, a la Ribagora.
 Referncies .
Web de Benavarri.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326723" title="Fricativa bilabial sorda" nonfiltered="2220" processed="2212" dbindex="127299">
La fricativa bilabila sorda s un fonema que no existeix en catal. El seu smbol a l'AFI s , una phi grega. Es troba a idiomes com el japons, el maori o l'ainu, entre d'altres.

Caracterstiques.
s un so fricatiu perqu l'aire passa fregant els rgans fonadors;
s un so sord, ja que no hi ha vibraci de les cordes vocals;
Pot aparixer com alln dels sons oclusius  i .
s una consonant oral;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326724" title="Torrent de Junyent" nonfiltered="2221" processed="2213" dbindex="127300">



El torrent de Junyent s un afluent per la dreta de la Riera de Canalda.

Neix a 1.365 m d'altitud, sota la roca de Canalda i pren la direcci N-S. 150 m desprs creua la carretera de Coll de Jou a Cambril d'Odn a l'alada del km 37,2 i 175 m ms avall passa per l'oest de la Casanova de Canalda que li queda a 200 m a vol d'ocell. Poc menys de mig km ms avall s el poble deCanalda el que deixa a l'est distant a uns 650 m  tot agafant la direcci NE-SW. 600 m desprs arriba a l'alada del bosc de Cavallera que deixa a la seva dreta.

1200 m desprs, quan ja porta recorreguts uns dos km i mig, rep per la seva dreta les aiges de la rasa d'Esplugapalla, a 940 m d'altitud i torna a agafar la direcci N-S per uns 800 m ms avall topa amb el cingle de Sant Juli, a l'estribaci meridional de la serra de Canalda que l'obliga a agafar de nou la direcci NE-SW (amb alguns trams de direcci E-W). Quan porta mig km resseguint la base del cingle, passa a 250 m (vol d'ocell) al nord de la masia de Soldevila que s'aixeca dalt la cinglera. Poc menys d'un km desprs deixa enrere el cingle i torna a agafar la direcci N-S. Soldevila li queda a l'est a uns 350 m (sempre calculats a vol d'ocell) i la masia de Junyent que li dna nom, a l'altra banda  a uns 450 m de distncia. Llavors noms li queda poc ms de 250 m per a desguassar a la riera de Canalda, a Fonts Caldes, a 786 m d'altitud.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la rasa d'Esplugapalla: ;
 Confluncia amb la riera de Canalda (Fontscaldes): ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona recorreguda per aquest torrent;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326725" title="Sant Esteve d'Estanya" nonfiltered="2222" processed="2214" dbindex="127301">

Sant Esteve d'Estanya s una ermita romnica restaurada al nucli d'Estanya (municipi de Benavarri), a la Franja de Ponent.

Enllaos externs.
 Fitxa a Europaromanica.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326729" title="Advance and Follow" nonfiltered="2223" processed="2215" dbindex="127302">

Advance and Follow s el primer disc del grup de msica electrnica VNV Nation. Fou publicat el mes de desembre del 1995.

Cinc anys desprs de l'aparici de l'EP "Strength of Youth", va aparixer el primer disc de VNV Nation, encara format nicament per Ronan Harris, i que mostra la influncia de grups clssics d'EBM com Front 242 o DAF, comprovable en temes com "After fire" o "Cold". L's d'elements orquestrals va donar un toc pic a algunes peces del disc, com "Anthem" o "Amhrn Comhrac".

L'lbum va ser remasteritzat posteriorment el 2001; la nova versi incorpora alguns retocs a la producci i, a ms, cinc temes extra.

Temes.

 Anthem   2:05;
 After fire   5:40;
 Frika   5:55;
 Serial code   2:45;
 Serial killer   6:30;
 Cold   4:34;
 Amhrn Comhrac (en irlands, "camp de batalla")   3:54;
 Requiem QCN   5:05;
 Outremer   5:32;
 Fiume   2:55;

Temes extra:

 Aftershock (Remescla d"After fire")   4:57;
 Serial killer (Tormented)   5:35;
 Circling overland (versi de Front 242)   4:58;
 DSM02 (versi de Front 242)   5:49;
 After fire (Storm)   5:42;

Enllaos externs.

 http://www.vnvnation.com/Webfiles/products.htm;
 http://www.discogs.com/release/346216;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326730" title="Taotaomo'na" nonfiltered="2224" processed="2216" dbindex="127303">
Taotaomo'na ("la gent d'abans de la histria", o "gent antiga" en chamorro) sn els esperits dels avantpassats que es diu que encanten les muntanyes i llocs salvatges de les illes Mariannes, que inclouen Rota, Saipan, Tinian i Guam, a Micronsia. La creena en els Taotaomo'na no noms es troba a Guam sin a moltes de les illes de les Mariannes.

Amb la conquesta de Guam per part dels espanyols als segles XVII i XVIII, i la destrucci resultant de l'antic mode de vida dels chamorros nadius, tamb desaparegu l'adoraci de detats nadiues i el culte als avantpassats. Els estudiosos creuen que el concepte dels Taotaomo'na entremaliats fou creat pels chamorros com a resposta a la submissi dels espanyols.

Es creu que els taotaomo'na viuen en qualsevol lloc natural recls de l'illa   especialment al sud de l'illa   i, malgrat la modernitat de la majoria dels habitants de Guam, encara existeix un sa respecte envers aquests esperits. Es creu que si sn ofesos poden provocar males influncies en un lloc particular o envers una determinada persona.

Referncies.
"Pre-Contact Marianas Folklore, Legends, and Literature: A Critical Commentary", Micronesian Journal of the Humanities and Sciences, University of Hawaii, Desembre del 2003, pp. 12-13.
Taotaomo'na a Guampedia. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326738" title="Arthroleptis adelphus" nonfiltered="2225" processed="2217" dbindex="127304">

Arthroleptis adelphus s una espcie de granota que viu al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon i, probablement tamb, a la Repblica Centreafricana.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 The Taxonomicon ;
 UNEP-WCMC Species Database ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326741" title="Cefalotrax" nonfiltered="2226" processed="2218" dbindex="127305">

El cefalotrax (anomenat prosoma en alguns grups) s la primera gran secci del cos dels arcnids i dels crustacis malacostracis. La resta del cos s l'abdomen (opistosoma), que pot presentar els membres laterals i la cua, si estan presents. El terme "prosoma" tamb es pot aplicar al cap dels insectes, per com els dos sn sempre sinnims en els insectes (a diferncia de mesosoma/trax o metasoma/abdomen) s'utilitza el terme ms com, cap.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326746" title="Abdomen" nonfiltered="2227" processed="2219" dbindex="127306">

En vertebrats com ara els mamfers, l'abdomen (ventre) constitueix la part del cos entre el trax (pit) i la pelvis. La regi delimitada per l'abdomen rep el nom de cavitat abdominal. En els artrpodes, s la regi ms distal del cos, situada darrere el trax o cefalotrax.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326749" title="Rash?mon" nonfiltered="2228" processed="2220" dbindex="127307">

 Porta de Rash mon, la porta principal de la ciutat de Heij -ky , a la prefectura de Nara, al Jap.
 Rash mon, un conte escrit el 1915 per Ry nosuke Akutagawa.
 Rash mon, una pellcula d'Akira Kurosawa;
 Rash mon s una pea tradicional de teatre n ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326755" title="Rash?mon (pellcula)" nonfiltered="2230" processed="2221" dbindex="127309">

Rash mon (   ) s una pellcula japonesa produda i dirigida el 1950 pel director Akira Kurosawa, considerada com una de les seves obres mestres, amb l'actor Toshir  Mifune com a protagonista. Basada una la novella de Rynosuke Akutagawa  del 1915, descriu un crim a travs del punt de vista dels de diversos testimonis, incloent la versi del criminal. Rash mon va ser una de les tres pellcules en les quals Kurosawa va collaborar amb el tamb director Kazuo Miyagawa.

La pellcula va ser un dels referents que va obrir les portes del cinema japons als espectadors occidentals. Es va estrenar al Jap, el 25 d'agost de 1950 i als EUA el 26 de desembre de 1951. Es van realitzar diverses adaptacions posteriors, entre les que cal destacar el western The Outrage (1964) amb Paul Newman, Claire Bloom i Edward G. Robinson.

La pellcula va obtenir el Lle d'Or en la Mostra de Cinema de Vencia i l'Oscar Honorari de l'Acadmia en la seva XXV edici.

 Context histric .

Potser per comprendre millor el pes d'aquesta pellcula tant en el cinema japons com en el cinema occidental caldria contextualitzar-la en el seu perode histric i dins el seu entorn. Cal dir que aquesta pellcula va ser una petita joia que flor en el desert de la censura i la intolerncia de la postguerra.

El Jap, era un pas que venia de perdre la Segona Guerra Mundial i la societat vivia immersa en una espcie de pessimisme, d'altra banda lgic. Per hi va haver un canvi substancial amb el cmul d'idees que els directors van experimentar, i s que per primera vegada la censura ja no era tan dura. Si els artistes van patir una forta pressi per part de les autoritats locals per "conduir" la direcci de les seves pellcules en poca de guerra, amb la nova censura americana les coses van canviar. Aquests canvis van afectar al propi Kurosawa, al que abans se li presentaven innombrables problemes perqu segons la censura japonesa les seves pellcules eren "massa occidentals", i per tant, tenia que reconstruir, canviar l'enfocament, o directament desestimar projectes per centrar-se en pellcules comercials i que exaltessin els valors patritics, com per exemple la pellcula, Zoku Sugata Sanshiro (La nova llegenda del gran judo). Sota el control dels nord-americans, seguia existint censura, per els creadors tenien bastant ms llibertat per expressar les seves idees.

Rash mon n's un clar exemple; s una espcie d'explosi d'originalitat que destap la caixa de pandora de la indstria cinematogrfica japonesa. No sol s una pellcula revolucionria per al cinema japons, tamb ho s per al cinema occidental que a partir d'aquell moment es va veure molt influda per l'obra de Kurosawa.

 Producci .

Aquesta pellcula va tenir molts problemes per sortir a la llum. El director va mostrar el gui a diversos estudis, els quals es van negar a finanar un projecte tan "rar". I s que, igual que la majoria de persones, no entenien de qu anava i els semblava que un projecte tan extravagant no podria tenir xit en pantalla.

Van ser uns anys desprs quan finalment es van decidir a produir el film. Sens dubte no s una pellcula de gaires recursos econmics, aix salta a la vista. s ms aviat un clar exemple d'economia cinematogrfica, com s habitual en una gran part del cinema de Kurosawa.

En la planificaci inicial, havia de filmar-se completament en exteriors, per van tenir bastants problemes per trobar una porta prou majestuosa. Van buscar per tot el pas, per cap no s'assemblava a la real (la porta de Rash mon), que havia estat destruda feia temps. Davant d'aquesta circumstncia, i a causa de la meticulositat de Kurosawa que de vegades ratllava en la malaltia, van haver de construir un decorat per a aquesta part. Un decorat que mereix una menci especial pel seu realisme i grandesa. Sens dubte Kurosawa tornava a demostrar que tenia ra, ja que seria inimaginable el desenvolupament de la histria sense aquest marc arquitectnic.

Aquesta pellcula es basa en dues diferents histries per del mateix autor: Ryunosuke Akutagawa. La primera es titula "La porta de Rasho", amb la porta d'escenari, la seva atmosfera i la discussi moral. La segona es titula "Al bosc", de la que pren la histria de la dona violada i el marit assassinat, i a grans trets l'estructura en la qual es narra tot recollint els diferents punts de vista narratius.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326759" title="Llista de fssils humans" nonfiltered="2231" processed="2222" dbindex="127310">
La segent llista de fssils humans, que agrupa uns quants descobriments de fssils de primats, i presentada en quadres sinttics, dona una visi de conjunt sobre l'evoluci humana. Com existeixen milers de fssils, no pretn ser un recull exhaustiu, sin que mostra alguns dels descobriments ms rellevants.

Els fssils es classifiquen segons l'edat aproximada determinada per la dataci radiomtrica i/o la dataci de les restes trobades. El nom de l'espcie es basa en el consens actual, i quan no hi ha aquest consens cientfic, s'indiquen les altres classificacions possibles; les classificacions recriminades es poden trobar a la pgina del fssil. No tots els fssils mostrats es consideren avantpassats directes dHomo sapiens per sn molt propers i ajuden a la comprensi i a l'estudi del llinatge.

 Ms de 4 milions d'anys .


 De 3 milions a 4 milions d'anys .


 De 2 milions a 3 milions d'anys .


 D'1 mili a 2 milions d'anys .


 De 100.000 a 1 mili d'anys .


 De 50.000 a 100.000 anys .


 Menys de 50.000 anys .


 Abreviacions usades en el catleg de fssils .
AL - Afar Locality, Etipia;
ARA-VP - Aramis Vertebrate Paleontology, Etipia;
BOU-VP - Bouri Vertebrate Paleontology, Etipia;
ER - East (Llac) Rudolf, Kenya;
KGA - Konso-Gardula, Etipia;
KNM - Kenya National Museum;
KP - Kanapoi, Kenya;
OH - Olduvai Hominid, Tanznia;
SK - Swartkrans, Sud-frica;
Sts,Stw - Sterkfontein, Sud-frica;
TM - Transvaal Museum, Sud-frica;
TM - Toros-Menalla, Txad;
WT - West (Llac) Turkana, Kenya;


 Referncies .
;
;
;
;
Grine, F.E, Jungers, W.L, Schultz, J. (1996) Phenetic Affinities Among Early Homo Crania from East and South Africa. Journal of Human Evolution 30 pp.189-225;

 Vegeu tamb .
Procs d'hominitzaci;
Jaciment paleontolgic;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326760" title="Les Crniques de Nrnia: el lle, la bruixa i l'armari" nonfiltered="2232" processed="2223" dbindex="127311">


Les Crniques de Nrnia: El lle, la bruixa i l'armari s un pellcula de gnere fantstic estrenada el 2005 i dirigida per Andrew Adamson, basada en l'obra de l'escriptor C.S. Lewis que porta el mateix nom. La pellcula va ser produda per Walden Media i va distribuda per Walt Disney Pictures.

Va ser estrenada el 9 de desembre de 2005 a Europa i Nord Amrica on va ser un xit de taquilla i de critica guanyant el premi Oscar en la categoria de millor maquillatge, entre altres guardons, i s la primera del que ser una srie de pellcules basades en els llibres.

 Argument .

Durant la segona guerra mundial, quatre nens sn enviats a la casa d'un vell professor. Avorrits per les estrictes regles imposades per la majordoma, es dediquen a explorar la casa. Un dia Lucy, la ms jove dels quatre, troba un gran armari (armari de la roba) bellament decorat, en el qual entra per curiositat, apareixent en una mgica terra coberta de neu (Nrnia). En sortir de l'armari, tractar de convncer els altres nens de la seva aventura i, diverses setmanes desprs, desprs de diversos aventures que els obliguen a amagar-se al gran armari, entren junts en aquest mn mgic on coneixeran entre moltes altres criatures, al gran lle slan, i prendran part en la batalla per derrotar el diablic i increble poder de la Bruixa Blanca.

 Curiositats .
 William Moseley, que interpreta Peter, t per segon nom Peter.
 A Skandar Keynes (Edmund) van haver de refer-li l'armadura diverses vegades a causa del seu creixement accelerat (va crixer 16 centmetres durant la filmaci);
 Noms es van fer 11 fletxes per a Susan, i Anna Popplewell (Susan), creient que n'havien fet ms, es va parar al tur on es filmava la batalla i va comenar a disparar-les totes.
 Anna Popplewell tenia para de les rates i hi va haver d'interactuar durant la filmaci.
 Havien de repetir diverses vegades les escenes ja que William Moseley no es quedava quiet un minut i sortia de quadre constantment.
 Skandar Keynes va trencar un equip d'illuminaci jugant amb una pilota.
 Skandar Keynes s addicte al sucre i aix el mantenia hiperactiu, pel qual van haver de suspendre-se-la per un temps.
 A Georgie Henley (Lucy) no li agrada el te, i durant l'escena en la qual Lucy prenia el te amb el Seor Tumnus, ella en realitat estava prenent llet.
 Harry Gregson-Williams, el compositor, tamb s qui fa la msica d'El Reino de Los Cielos (Kingdom of Heaven), i en diverses escenes d'aquesta ltima se sent amb claredat les mateixes melodies que a Las Crnicas de Narnia;
 El fillastre de C.S. Lewis s un dels productors.
 Qui va fabricar les armes i va dissenyar la decoraci va ser el mateix equip que el del Seor de los Anillos, Weta Workshop.
 Anna Popplewell actua d'Edmund en una escena. Desprs, digitalment, van canviar la seva cara per la de Skandar Keynes.
 Al pster, van posar el cos de William Moseley i el cap de Skandar Keynes.
 En el doblatge, qui feia la veu d'Edmund, era Sumaya Keynes, la germana de Skandar.
 Evanescence va escriure dos temes per a aquesta pellcula, The Narnia Song i Lacrymosa, les quals van ser descartades per ser massa fnebres.

 Vegeu tamb .

 Les Crniques de Nrnia;
 El lle, la bruixa i l'armari;
 Les crniques de Nrnia i el prncep Caspian;
 Enllaos externs .

  Lloc web oficial;
 Web oficial espanyola;
 Nrnia a Disney Llat;
  Web Dedicada a la pellcula;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326774" title="Wanted" nonfiltered="2233" processed="2224" dbindex="127312">


Wanted (literalment, Es busca) s una pellcula nord-americana d'acci la data d'estrena de la qual s prevista per al 2008. El film est dirigit per Timur Bekmambetov, basant-se en el cmic homnim de Mark Millar. En el repartiment destaquen actors com James McAvoy, Angelina Jolie i Morgan Freeman.

 Argument .

Wesley Gibson (James McAvoy) s un jove cansat i aclaparat per haver de viure'n com un ms al mn, sense destacar en res, suportant la pressi que rep per part dels seus superiors en el treball i per un altre costat, la incomprensi per part de la seva nvia. Convenut que no podr fer res ms en la seva vida per seguir igual, el sobtat assassinat del seu pare, donar un bolc a la seva vida. Fox (Angelina Jolie) troba Wesley en una farmcia i li dna l'oportunitat de venjar el seu pare, explicant-li que era membre d'una organitzaci d'assassins. Desprs d'acceptar l'oferiment Fox el presenta al lder de l'organitzaci, Sloan (Morgan Freeman), qui l'ensenyar a seguir els passos del seu pare perqu arribi a ser millor que ell i poder venjar la seva mort.

 Repartiment .

 Angelina Jolie com Fox.
 Chris Pratt com Barry.
 Common com Gunsmith.
 David O'Hara com a Sr. X.
 James McAvoy com Wesley Gibson.
 Morgan Freeman com Sloan.
 Thomas Kretschmann com Cros.

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;
 de Wanted amb Angelina Jolie;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326778" title="Alvin and the Chipmunks" nonfiltered="2234" processed="2225" dbindex="127313">

Alvin and the Chipmunks (Alvin i els esquirols) s una pellcula apta per a tot pblic del 2007, que tracta sobre la vida del grup musical Alvin and the Chipmunks (i sobre la srie del mateix nom). Va ser dirigida per Tim Hill i va produda per Bagdasarian Productions, New Regency Productions, i 20th Century Fox. La pellcula ha rebut crtiques generalment negatives dels crtics de cinema, per va ser un xit financer, ja que va recaptar ms de $210 milions de dlars a Amrica del Nord i aproximadament $330 milions de dlars a tot el mn.

 Sinopsi .

La histria comena en la part posterior d'un tur, ubicat en un bosc, durant lestiu. Tres esquirols (anomenats Alvin, Simon i Theodore) estan cantant la can "Bad Day", de Daniel Powter. Desprs, comencen a queixar-se de la seva reserva de menjar quan Alvin, accidentalment, buida el seu rebost, ja que el dipsit era ple i l'esquirol l'havia tirat per un clot, fent que totes les nous volin per l'aire. Alvin es queixa de la seva prpia vida i fins i tot crida al seu arbre "estpid"; desprs, l'arbre s talat (amb el desafortunat trio dins del mateix). Mentre el tronc cau i els esquirols sn agitats, aquestes pensen que Alvin havia fet que l'arbre s'enutgs. L'arbre s pujat a un cami i portat a una ciutat, per convertir-se en un arbre de Nadal. Mentrestant, el compositor David "Dave" Seville (Jason Lee) envia una de les seves canons a la discogrfica JETT, per s rebutjat per un dels seus executius, Ian Hawke, qui diu que odia l'ltima can de Dave. Quan surt de la discogrfica, Dave es roba una canastra plena de pastelillos. Els esquirols i l'arbre, per la seva part, acaben a la recepci de la companyia discogrfica JETT. Alvin, Simon i Theodore aconsegueixen escapar de l'arbre i entren a la canastra de Dave. Quan Dave arriba a casa seva, tira la canastra al cistell d'escombraries i comena a llanar totes les seves composicions per la porta. Els esquirols decideixen amagar-se als rebosts. Quan Dave els descobreix, comena a voler aixafar-los amb una esptula. Dave s atacat per Alvin i aconsegueix atrapar-lo, per l'esquirol aconsegueix escapar.

Els Chipmunks finalment causen que Dave quedi inconscient llanant-lo una gerra de vidre plena de crispetes de blat de moro sobre el seu cap. Desprs, comencen a preocupar-se, ja que Dave no desperta, per quan aquest ho fa, tanca els esquirols i comena a netejar. Poc desprs, queda sorprs en sentir-los cantar. Decideix fer un tracte amb ells: els deixaria quedar-se, menjar i mirar TV si canten per a ell, i, a ms, si no portaven cap altre animal a la casa. Simon diu que ells no s'associaven amb altres animals. Desprs de negociar el tracte, Alvin li recorda a Dave que havia deixat tot el seu equipament musical fora de la casa, per la qual cosa aquest ho buscar.

Dave els arma un llit als esquirols en una butaca; mentre aquestes dormen, els seus roncs es transformen en una can, despertant la creativitat de Dave. Havent recuperat el seu equip musical, escriu una can de Nadal ("The Chipmunk Song (Christmas Don't Be Late) "). Desprs, durant la nit, compon la msica. Al mat, quan els Chipmunks estan tractant d'atrapar una torrada cremada i Simon tracta de menjar-la, aquesta cau davant ell, encara que no aconsegueix veure-la. Dave s'adona, per la qual cosa li dna un parell d'ulleres de llarga vista, amb la qual cosa se soluciona el problema, que l'esquirol s curt de vista.

Dave, desprs, torna a la discogrfica JETT per mostrar-li a Ian el que havia descobert, tres esquirols cantant amb la seva can de Nadal com a fons. Malgrat que els Chipmunks canten la can perfectament, sofreixen pnic escnic i es neguen a cantar. Dave s novament acomiadat de la companyia. En el viatge en auto de tornada al treball oficial de Dave, els esquirols li diuen que noms havien sentit vergonya. Dave no els fa cas. Quan finalment arriba al seu treball, descobreix que els esquirols havien dibuixat imatges desagradables per tot el local, provocant que l'acomiadin. Dave torna furis la seva casa i queda molt enutjat amb els esquirols.

Theodore, desprs, li recorda a Dave que t una cita amb la seva nvia, Claire. Alvin creu que pot ajudar Dave amb la seva cita, baixant els llums, posant canons romntiques al reproductor de CD's i encenent el foc a la xemeneia, per accidentalment acaba separant Dave i Claire. Quan Dave admet que la seva vida estava sent sabotejada per esquirols parlants, Claire no el creu i se'n va.

Els Chipmunks, enutjats pel fet que Dave sigui enutjat amb ells, tracten d'arreglar-se anant a la mansi d'Ian per cantar-li la can de Nadal, desprs del qual Ian respon "Benvinguts a la discogrfica JETT". Estant de compres amb els esquirols, Dave s'enutja amb ells per anar a la mansi d'Ian sense avisar-lo, i, com a cstig, els prohibeix quedar-se desperts desprs de les nou de la nit. Desprs admet que no t gaires diners, desprs que els esquirols posen grans quantitats de torrades al carro de la compra. En aquest punt, la seva can de Nadal comena a sonar en la rdio de la botiga. Desprs, Ian truca per telfon a Dave, i li torna el seu treball.

En la viglia de Nadal, Theodore li diu a Dave que havia tingut un malson, per la qual cosa vol dormir amb ell. Dave li diu "Est b, per dorm en l'altre costat del llit". Desprs, Theodore s vist dormint al cap de Dave.

Al mat segent, Alvin i Simon desperten Dave i Theodore per intercanviar regals. Simon li dna a Dave un clip fet per ell mateix, Alvin la seva prpia billetera (ja que volia regalar-li una cosa que usi tots els dies), i Theodore un targeta amb imatges d'anans en ella, les quals els representaven a ells quatre com una famlia. Malgrat aix, Dave aclareix que ells no sn ms que amics. Sobtadament, Ian entra a la casa vestit de Pap Noel i portant una borsa omple de regals, que resulten ser joguines per als esquirols, qui comencen a cridar-lo To Ian.

Quan els esquirols donen el seu primer concert (en el qual canten Witch Doctor), sn separats de Dave per Ian, que els diu que podrien ser molt bons artistes si estiguessin amb ell en lloc d'amb el compositor. A ms, els diu que Dave els anomenava "rates" a les seves esquenes, quan, en realitat, qui feia aix era Ian. Aquella nit, Theodore descobreix una carta que Dave havia escrit desprs del seu desastrs sopar amb Claire, demanant-li els esquirols que marxessin. Tristos, decideixen deixar a Dave i anar-se'n a viure amb Ian, que els omple de regals per els fa treballar fins al cansament. Tamb li dna a Simon noves ulleres de llarga vista, malgrat que l'esquirol no aconsegueix veure b amb ells (desprs del qual Ian diu "Els teus ulls s'acostumaran").

Mentre graven la can "Get Munk'd" en l'estudi, els esquirols es cansen tant de cantar que acaben caient de son. Ian creu que la cafena podria ajudar-los. Per tant, els dna caf, desprs del qual s'asseguin prou b com per cantar, excepte que prenen massa, quedant desorientat. Simon les hi arregla per prendre el micrfon, i comena a balancejar-se per a tots costats, fins a estavellar-se amb el vidre de la finestra.

Ian no li permet a Theodore dormir amb ell quan t un malson (com havia fet Dave), i, a ms, li diu que ell tamb havia tingut un malson, per que no s'havia acabat en despertar, ja que continuava estant de gira amb els "molestos esquirols".

Els Chipmunks comencen a realitzar un tour de costa a costa. Abans del segent concert, Simon troba el seu vell parell d'ulleres de llarga vista i els uneix amb el nou parell que li havia donat Ian. Desprs, es posa el vell parell i l'ajusta una mica. Ian no sembla adonar-se que Simon havia tornat a usar les seves velles ulleres de llarga vista.

En el concert a Los Angeles, un doctor diu que els esquirols no podrien cantar, ja que les seves veus estaven molt cansades. Ian, que no vol deixar de guanyar diners, els diu que moguin els llavis en lloc de cantar (que Simon diu que s "fer trampa"). Els esquirols queden convenuts que Dave no vol que tornin amb ell quan Ian els diu que Dave l'havia cridat per dir-li que li estava anant molt b, per que no podria anar al concert perqu estava ocupat. Dave, tanmateix, les hi arregla per entrar al concert dels Chipmunks. Els encarregats de seguretat tracten de treure Dave del lloc, per els esquirols aconsegueixen escoltar-ho. Desprs, acomiaden Ian parlant, amb la qual cosa l'audincia s'adona que estaven fent play back, i comencen a omplir d'escombraries l'escenari. Les ltimes paraules d'Alvin per a Ian Hawke van ser " Tu, Oncle Ian! Besa les meves peludes galtes! ". Dave prev Ian, dient-li que des que des que els Chipmunks van arrunar el concert, tota la gent s'assabentaria de la seva farsa, i la seva popularitat decauria. Els encarregats de seguretat acorralen als esquirols i Ian les tanca en una gbia, ubicant-los a prop d'uns ninots d'ells mateixos, mentre ell, rpidament, tracta d'escapar en un vol a Pars per al segent recital dels esquirols. Ian corre junt amb la gbia cap al seu auto i comena a manejar. Dave ho persegueix, tractant de salvar els esquirols. Desprs, frena el seu auto, i aconsegueix atrapar els Chipmunks separant la gbia de l'auto d'Ian. Finalment, els esquirols tornen amb ell desprs del qual l'home accepta que sn una famlia, i desprs de permetre'ls esgarrapar l'auto, tocar la botzina i pujar i baixar les finestretes. Ms tard, Ian mira dins de la gbia i se sorprn en trobar en ella noms els peluixos, en lloc dels esquirols. Mentre l'auto d'Ian desapareix per l'horitz, se'l sent cridar "NOOOOOOOOOOOOOO!!".

Dave finalment arriba a casa seva i, al mat segent, veu que els Chipmunks havien preparat l'esmorzar per a ell i per a Claire. Alvin tracta de treure'l el suro a una ampolla de sidra. Quan ho aconsegueix, tot el lquid es vessa del vas en el qual el serveix. La pacincia de Dave es veu posada a prova, pel que ell decideix "no dir-ho". El lquid arruna la installaci elctrica de la casa, causant una apagada. Dave decideix "dir-lo", i crida "AL-VINN!!!!!!!!!" Alvin respon amb "OK! "

Al principi dels crdits finals, Ian tracta de cantar com ho fan els esquirols mentre toca el teclat, per falla.

Finalment, apareix un cartell que diu "Cap esquirol no va ser danyat en fer aquesta pellcula".

 Trivia .

 Val destacar que mentre que en les caricatures els Chipmunks amb esquirols antropomrfics de la mida de nens, a la pellcula tenen la mida d'esquirols normals.
 El nmero de la casa de Dave s 1958, el qual s el mateix nmero de la casa on es van escriure les canons originals.
 En una propaganda sobre la pellcula, una frase que pot sentir-se s "L'ltim Home de la Terra No Est Solo". sto s una referncia de la pellcula Soy Leyenda, de Will Smith, estrenada el mateix dia.
 Al principi, Ross Bagdasarian, Jr. i Janice Karman feien les veus d'Alvin, Simon i Theodore a la pellcula, per van ser reemplaats per actors ms joves: Justin Long, Matthew Gray Gubler i Jesse McCartney respectivament. ;

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;
  Alvin and the Chipmunks a Internet Movie Database ;
  Alvin and the Chipmunks a Rotten Tomatoes;
 Alvin and the Chipmunks a Metacritic;
 Alvin and the Chipmunks a All Movie Guide;
 Alvin and the Chipmunks a BeenToTheMovies.com;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326782" title="rhus Gymnastikforening" nonfiltered="2235" processed="2226" dbindex="127314">

L'rhus Gymnastikforening (tamb anomenat AGF o AGF rhus) s un club de futbol dans de la ciutat d'rhus.

 Histria .
s un dels clubs amb ms ttols (t el rcord de copes daneses guanyades) i ms antics de Dinamarca, fundat el 1880. s un club poliesportiu, destacant la secci d'atletisme.

 Palmars .
 Lliga danesa de futbol (5): 1954-55, 1955-56, 1956-57, 1960, 1986;
 Copa danesa de futbol (9): 1954-55, 1956-57, 1959-60, 1960-61, 1964-65, 1986-87, 1987-88, 1991-92, 1995-96;

65 temporades a la primera divisi danesa;
9 temporades a la segona divisi danesa ;

 Jugadors destacats .


 Brian Steen Nielsen;
 Claus Thomsen;
 Flemming Povlsen;
 Frank Olsen;
 Hans Christian Wedelsted Nielsen;
 Henry From;
 Henning Enoksen;
 Henning Jensen;
 Jan Bartram;
 John Stampe;
 John Sivebk;

 Johnny Mlby;
 Jrgen Olesen;
 Kent Nielsen;
 Kim Sander;
 Lars Bastrup;
 Leon Andreasen;
 Martin Jrgensen;
 Marc Rieper;
 Morten Donnerup;
 Per Knudsen;
 Peter Kjr;

 Stig Tfting;
 Torben Piechnik;
 Troels Rasmussen;
 Aage Rou Jensen;
 Hvard Flo;
 Jan Halvor Halvorsen;
 Erik Solr;
 Scott Sellars;
 Willy Scheepers;
 Liam Miller;
 Michael Doyle;


 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial (futbol);
Web oficial (atletisme);
Web oficial de seguidors;
Frum;
Web no oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326791" title="Fry F1" nonfiltered="2236" processed="2227" dbindex="127315">
Fry  era un constructor angls de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Fry va construir un monoplaa de la categoria Frmula 2 amb el que va arribar a competir al campionat del mn de la Frmula 1 en una nica cursa, el GP de la Gran Bretanya de la temporada 1959.

El monoplaa era un Coventry Climax modificat, amb el que l'nica particularitat destacable era que tenia una posici de conducci ms avanada.


Resultats a la F1.




 Palmars a la F1 .

 Curses: 1;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326800" title="Llengua (peix)" nonfiltered="2237" processed="2228" dbindex="127316">

La llengua (Symphurus ligulatus) s un peix de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

 s de mida petita (arriba als 10 cm) i la femella s major que el mascle.
 El cos, extremadament comprimit, s molt llarg, ovalat i punxegut a la part del peduncle caudal.
 L'alada mxima del cos es troba compresa ms de quatre vegades en la seua llargria.
 La lnia lateral no s visible a ambds costats.
 El cap s petit i presenta un perfil rod.
 La boca presenta una inflexi.
 Els ulls sn petits, situats al costat esquerre i molts junts un de l'altre.
 La dorsal, que comena ms enrere dels ulls, i l'anal s'uneixen a una petita i estreta caudal.
 Les pectorals no es troben gaire desenvolupades.
 s de color gris pllid.

Reproducci.

Els mascles arriben a la maduresa sexual als 2 anys i tenen les gnades madures tot l'any. Les femelles arriben a la maduresa sexual al tercer any de vida i les gnades maduren entre els mesos de maig i octubre, que s quan t lloc la reproducci en el Mediterrani. Els ous i les larves sn pelgics.

Hbitat.

s bentnic de fons sorrencs i fangosos entre els 50 i 800 m de fondria.

Distribuci territorial.

Apareix a la Mediterrnia i a l'Atlntic oriental.

Costums.

S'enterra en el fons esperant que passi qualque presa (petits invertebrats bentnics).

Observacions.

s una espcie inofensiva per a l'sser hum.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 The Taxonomicon ;
 ICTIMED ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 ITIS ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326803" title="Associaci Internacional de Meteorlegs als Mitjans de Comunicaci" nonfiltered="2238" processed="2229" dbindex="127318">
IABM, sigles en angls de l'Associaci Internacional de Meteorlegs als Mitjans de Comunicaci

Una de les tasques fonamentals de l IABM es representar les opinions dels comunicadors del temps d arreu del mn, a la vegada de transmetre aquestes opinions a d altres rgans i garantir una mateixa veu per part dels organismes de radiodifusi en els debats sobre el subministrament de la informaci meteorolgica.

Per a donar pas a aquesta tasca l IABM ha entrat en dileg amb organismes com l Organitzaci Meteorolgica Mundial (OMM), EUMETSAT i ECOMET. Al 1998 l IABM fou reconeguda com una entitat consultiva amb l OMM, un estat que li confereix el poder de contactar amb els ms alts nivells dins de la meteorologia. 

Els membres de l IABM participen activament amb equips d experts i grups de tasques que presenten informes a l OMM.
 
Els objectius principals de l associaci sn:
 millorar la situaci de la meteorologia en els mitjans de tot el mn;
 representar les opinions dels comunicadors del temps i transmetre aquestes a altres rgans,
 garantir que els organismes de radiodifusi meteorolgica tingui veu en els debats referents al subministre d informaci meteorolgica,
 establir i mantenir un registre dels membres com a recurs per als que estiguin dins de l associaci,
 promoure i organitzar conferncies, seminaris per a difondre la meteorologia en els medis de comunicaci.

Els membres que la conformen
El nombre de membres que l Associaci proposa tenir registrats s de 1000 per excepcionalment es podr ampliar aquest nombre. Els membres poden ser de tres tipus:
 membre de ple dret obert a les persones que es dediquen principalment a la meteorologia o a la radiodifusi que emeten amb regularitat, ja sigui a travs de la radio o de la televisi, ;
 membres associats obert a persones que donen suport o estan interessats en emetre la meteorologia, per no es dediquen a l emissi meteorolgica com a la seva principal ocupaci. Tamb poden ser membres associats les persones que participen en la publicaci de material meteorolgic.
 membres empresaris obert a organitzacions, empreses o corporacions involucrades al subministrament de dades i serveis de suport a la meteorologia en els mitjans audiovisuals.

 Breu histria .
La idea de crear l organitzaci internacional de meteorlegs als mitjans de comunicaci era ficar en conjunt les opinions dels que participen de la indstria de la meteorologia dins dels mitjans de comunicaci. La idea d una organitzaci es plantej per primera vegada al International Weatherman s Festival celebrat a Pars al districte de Issy-Les-Moulineax al 1993. 

Durant el festival de l any 1993 els organitzadors van donar una targeta a cada participant que els autoritzava com a membres de  World Weatherman Association .

L any 1994 durant la reuni anual del World Weatherman Association els participants van demanar una cpia dels estatuts i els reglaments. En els fons molta gent considerava que la iniciativa i la direcci de l associaci havia d estar dirigida per aquells membres que realment treballaven en la indstria de la comunicaci. 

Al novembre de 1994, en una reuni celebrada a Gran Canaria, 25 membres fundadors es reuniren i decidiren formar International Association of Broadcast Meteorology. 

Durant la reuni fundacional es van adonar que la creaci de l associaci representava un dels majors desafiaments al que s enfrontava la indstria dels mitjans audiovisuals que a la vegada estava essent examinada per l Organitzaci Meteorolgica Mundial. La resoluci es va programar al Congrs de l OMM celebrat a Ginebra el mes de juny de 1995.

El gran problema al que s enfrontava la nova associaci era ficar una mica d ordre i establir unes bases comunes per a les dades meteorolgiques que s intercanviaven amb el National Met Services (NMSs). Hi havia dues grans posicions: per una banda els EUA on la base de dades d informaci meteorolgica s intercanviava lliurement i el valor afegit s afegia per a la millora i la distribuci. Per l altra banda hi havia la posici europea encapalada pels anglesos, francesos i alemanys NMs que volien que les dades estiguessin lligades a diferents barems de preus. Al centre hi havia la posici de pasos emergents que s enfrontaven al temor del tancament de l accs de dades per part dels seus governs i serveis locals, perdent aix la connexi internacional. 

Hi havia un clar risc a l anarquia. Els membres fundadors es preocupaven pel fet de que ells tenien una clara responsabilitat vers als seus teleespectadors i oients d oferir-los una mplia gamma de serveis i que qualsevol canvi en les dades afects el contingut de les seves emissions i qualsevol augment dels costos tindria que ser sufragats per les empreses de radiodifusi. 

De tots aquests debats en sorg una visi ms mplia de no noms proporcionar una veu per a la indstria en aquests debats internacionals, sin tamb proporcionar un marc per a desenvolupar i fomentar les emissions meteorolgiques i compartir i difondre informaci. En la prctica s observ que la major part dels qui participaven en la indstria treballaven en uns entorns on es trobaven una mica allats i privades d informaci. Era important que l Associaci fos vertaderament representativa de la indstria. La composici estaria oberta a qualsevol persona del mn: periodistes i meteorlegs. 

No hi ha hagu cap dubte en la necessitat de crear l associaci, la proximitat del proper congrs de l OMM feu avanar fora la primera constituci. En el projecte fundacional s acordaren objectius i un petit grup de treball que fou nomenat a partir dels membres assistents en la reuni del 75 aniversari de la Societat Meteorolgica Americana (AMS) celebrada a Dallas el gener de 1995.

El grup de treball collabor en diferents projectes entre els quals hi havia la constituci d una estructura organitzativa i en discutiren una composici i unes finances. Tamb van ser fora importants a partir d aleshores els contactes que s establiren amb l AMS, el director de l American MNs i els funcionaris de l OMM per a informar-los de la recent creaci de l Associaci. 

El dijous 9 de mar de 1995 els membres fundadors es tornaven a reunir per acordar formalment la creaci d una associaci limitada registrada a Irlanda sota el ttol de l Associaci Internacional de Meteorologia en els Mitjans audiovisuals.

 Comit .
 President   Claire Martin;
 Vice-president   Toms Molina;
 Secretari honorari   John Teather;
 Tresorer   Gerarld Fleming;
 Secretaria de membres: Inge Niedek;
 Secretari de publicacions   Bill Giles;

 Membres .
 Paul Gross;
 Dieter Walch;
 Tammy Garrison;
  Gemma Puig;
 Steve Quao;
 Yashikazu Idesako;

 Enllaos .
 International Association of Broadcast Meteorology ;
 Meetings  ;
 Articles publicats ;
 Membres ;
 Membres corporatius ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326804" title="Symphurus arawak" nonfiltered="2239" processed="2230" dbindex="127319">

Symphurus arawak s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326807" title="Symphurus atramentatus" nonfiltered="2240" processed="2231" dbindex="127320">
 
Symphurus atramentatus s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326808" title="Symphurus atricaudus" nonfiltered="2241" processed="2232" dbindex="127321">

Symphurus atricaudus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326809" title="Symphurus australis" nonfiltered="2242" processed="2233" dbindex="127322">

Symphurus australis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'ndic i a l'oest del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326811" title="Apollo 15" nonfiltered="2243" processed="2234" dbindex="127323">

L'Apollo 15 va ser el quinz vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-510), va ser llanat el 26 de juliol de 1971 mitjanant un coet del tipus Saturn 5, en direcci a la Lluna.

Va ser la primera de les missions del tipus J, s a dir, amb modificacions en la astronau que permetien una durada del vol de fins a 14 dies.

Poc desprs de comenar l'rbita lunar nmero 12, el mdul de descens va aconseguir efectuar l'allunatge a 26,08 N 3,66 I (a noms un centenar de metres del punt teric a la regi del Mons Hadley-Apenins, al Mare Imbrium) duent com tripulants a David R. Scott -comandant-, i James B. Irwin.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326813" title="Symphurus bathyspilus" nonfiltered="2244" processed="2235" dbindex="127324">

Symphurus bathyspilus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a Filipines i al sud d'Indonsia

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326818" title="Symphurus billykrietei" nonfiltered="2245" processed="2236" dbindex="127325">

Symphurus billykrietei  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic nord-occidental .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326822" title="Symphurus callopterus" nonfiltered="2246" processed="2237" dbindex="127326">
 
Symphurus callopterus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al Pacfic Oriental (des de Mxic fins al Per).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326823" title="Symphurus caribbeanus" nonfiltered="2247" processed="2238" dbindex="127327">
 
Symphurus caribbeanus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326826" title="Symphurus chabanaudi" nonfiltered="2248" processed="2239" dbindex="127328">
 
Symphurus chabanaudi  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al Pacfic oriental (des de Califrnia fins al Per).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326827" title="Rodenbach" nonfiltered="2249" processed="2240" dbindex="127329">


Rodenbach s un municipi del Districte de Kaiserslautern, a la regi del Palatinat de l'estat de Rennia-Palatinat (Alemanya). Rodenbach t el mateix nom que el rierol que hi passa. Amb la pluja, el rierol de Rodenbach es tenyeix a causa del fang rogenc que arrossega l'aigua del riu. Primerament el riu va ser anomenat Rotenbach (rierol roig) i amb el pas del temps el nom va ser canviat pel de Rodenbach.

Geografia.

Rodenbach est situat a 9 kilmetres al nord-oest de Kaiserslautern. El municipi pertany al subdistricte de Weilerbach, que t la seu administrativa localitzada a Weilerbach. Els municipis vens de Rodenbach sn Weilerbach, Mackenbach, Einsiedlerhof i Siegelbach (aquests dos ltims pertanyents a la ciutat de Kaiserslautern).

Al sud del municipi hi ha una petita serra boscosa que separa Rodenbach de la depressi on est la ciutat de Kaiserslautern. Als voltants del poble hi predominen els camps, que s'estenen al nord, est i oest, amb algunes zones boscoses. Cap al nord el relleu es va marcant, s el principi del que ms endins s la zona muntanyosa del nord del Palatinat (Nordpfalz).

Clima.

El clima de Rodenbach sol ser moderat:


Histria.



El poble es va fundar aproximadament l'any 1300, el 2000 es va celebrar el seu 700 aniversari. 

El 1595 va ser descoberta una cort pagana, utilitzada pels celtes com a lloc d'assemblea. La cort consta de 12 pedres, utilitzades antigament com a seients, en rotllana i una tretzena ms alta al centre, probablement per al cap o el president de la cerimnia.

El 1614, durant el regnat de Frederic V al Kurpfalz, es va aixecar als voltants de Rodenbach un edifici de comandncia per a controlar l'rea conegut com Komtureihofgebude. 

El 1874 s va trobar un tmul celta anomenat Fuchshbel. Els nombrosos objectes enterrats juntament amb la tomba, indiquen que es tractava d'un home important. La tomba celta est datada del 400 a.C., i en l'any del seu descobriment va ser considerada la troballa ms important de l'poca La Tne del nord dels Alps. 

La Glockenturm, o torre del rellotge, va ser construda el 1911 a la Turmstrae.

Blas.

L'escut d'armes de Rodenbach t un fons blau cel, sobre el qual hi ha, de color plata, una pala que simbolitza la desforestaci, o la tala d'arbres per a crear espais oberts amb el fi de fer crixer cultiu; i a sota la pala, una sanefa serpentejant que representa el rierol de Rodenbach.

Poltica.



Consell municipal.

En les eleccions al consell municipal (Gemeinderat en alemany) del 13 de juliol de 2004 va donar el resultat segent:

 SPD (Partit Socialdemcrata d'Alemanya) 37,6 %, 8 escons;
 FWG (Associaci de votants independent) 24,2 %, 5 escons;
 CDU (Uni Cristiana Demcrata d'Alemanya) 20,9 %, 4 escons;
 WeinROD 17,3 %, 3 escons;

El major percentatge de vots per un partit noms ha sigut superat en una ocasi al del 2004, el 1999 es va arribar al 39,3 % (8 escons).

Alcalde.

En aquest moment, l'alcalde de Rodenbach s Georg Reu, del Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD).

Economia i infraestructures.

Trnsit.

La Verkehrsverbund Rhein-Neckar enllaa Rodenbach amb les parades de Haltestellen Aral, Bahnhof Abzweigung, Ortsmitte, Hnengrab, Schwimmbad i Weilerbacher Wldchen.

El municipi tamb t connexions a la Bundesautobahn 6 que travessa Alemanya d'est a oest.

Altres edificacions antigues del pobles sn una granja de llet i un safareig pblic.

Cultura.

La Grundschule Rodenbach s l'escola primria del poble. A ms a ms Rodenbach conta amb una biblioteca, un centre de contingut multimdia i una granja-escola de la associaci d'agricultors i horticultors de Rodenbach. 

Indstria.

Rodenbach t l'anomenada Am Trnkwald, una zona industrial on tenen lloc empreses com "Zwicky Gmbh" o "Hhn Baumarkt". Al nord hi ha una altra zona industrial, la Industriegebiet KL-Nord, on estan situades una srie d'empreses, per exemple, "Wessamat" o la tradicional empresa de Kaiserslautern, Pfaff.

Lleure.

A Rodenbach hi ha la piscina Waldschwimmbad, un camp de minigolf, una ruta de marxa nrdica, un camp de futbol, diverses taules de tennis de taula, una pista de bsquet, una de voleibol-platja, dues granges eqestres i camins per fer a peu i amb bicicleta. 

El Skulpturenweg Rodenbach s un cam de 3 kilmetres que passa pel mig del bosc i arriba prop de Kaiserslautern. En aquesta ruta t l'atractiu que es poden veure fins a 19 escultures  de diferents escultors a mesura que es va caminant. 

Continuant en l'mbit de l'aire lliure Rodenbach posseeix la reserva natural Rodenbacher Bruch i una secci de tells protegits, aix com un roure centenari.

Personalitats.

 Helene Valentin (* 23 de gener de 1895,   7 de juliol de 1941), pintora i poeta.
 Kurt Albrecht (*4 de juny de 1927,   28 d'abril de 1945), mariner de l'armada Kriegsmarine, va ser executat per deserci.
 Gerold Scheuermann (*29 de gener de 1929), historiador i escriptor.
 Hans-Peter Briegel (*11 d'octubre de 1955), futbolista i entrenador. Campi d'Europa el 1980.

Literatura.

 Anette Lenzing: Gerichtslinden und Thingpltze in Deutschland. Verlag Langewiesche, ISBN 3-7845-4520-3.
 Gerold Scheuermann: Rodenbach. Die Geschichte eines Dorfes. Ortsgemeinde Rodenbach, Rodenbach 1978;
 Gerold Scheuermann: Rodenbach. Eine Bildergeschichte unseres Dorfes - wie es einmal war und wie es ist. 1300   2000. (Editat en celebraci del 700 aniversari del poble; estructurat i organitzat per Gerold Scheuermann), Ortsgemeinde Rodenbach, Rodenbach / Weilerbach 2000;

Enllaos externs.

Pgina oficial de Rodenbach al portal del subdistricte de Wielerbach  ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326828" title="Symphurus civitatium" nonfiltered="2250" processed="2241" dbindex="127330">
 
 Symphurus civitatium s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental (des de Carolina del Nord fins a Texas).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326834" title="Symphurus diabolicus" nonfiltered="2251" processed="2242" dbindex="127331">
 
Symphurus diabolicus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al sud-est del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326842" title="Symphurus diomedeanus" nonfiltered="2252" processed="2243" dbindex="127332">

Symphurus diomedeanus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental (des del Canad fins a l'Uruguai).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326844" title="Abrocmid" nonfiltered="2253" processed="2244" dbindex="127333">

Els abrocmids (Abrocomidae) sn una famlia de rosegadors caviomorfs. Tenen una aparena semblant a la de les xinxilles, amb un pelatge suau i de color gris argentat, per la seva estructura corporal s'assembla ms a la d'una rata de cua curta. Sn animals socials que viuen en tnels subterranis, i viuen als Andes de Sud-amrica. Probablement sn herbvors, tot i que no est totalment clar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326847" title="Symphurus elongatus" nonfiltered="2254" processed="2245" dbindex="127334">
 
Symphurus elongatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al Pacfic oriental (des de Mxic fins l'Equador).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326855" title="Llenges etipiques" nonfiltered="2255" processed="2246" dbindex="127335">
Llenges etipiques s la denominaci tradicional de les llenges semtiques parlades als actuals estats d'Etipia i d'Eritrea i que, ensems amb el sud-arbic, constitueixen la branca oriental del semtic meridional. El terme llenges etipiques, talment el seu sinnim etipic, pot ser considerat inexacte arran de la independncia d'Eritrea l'any 1991, ja que el grup etipic del nord s'estn per territori etiopicoeritreu: el tigrinya com a llengua oficial i el gueez com a llengua de culte sn prpies d'ambds estats, i el dahalik i el tigre (aquest amb una minsa bossa de parlants al Sudan) sn, de fet, llenges exclusivament eritrees. 

La classificaci generalment acceptada de les llenges etipiques s de base geogrfica i distingeix entre les varietats lingstiques del nord (amb gueez, tigrinya i tigre com a representants ms remarcables) i les del sud (entre les quals destaquen l'amhric i el harari).

 Etipic septentrional;
 Tigrinya;
 Tigre;
 Gueez;
 Dahalik;

 Etipic meridional;
 Etipic meridional transversal;
 Amhric;
 Argobba;
 Harari;
 Llenges gurage orientals;
 Silt'e (wolane, ulbareg, inneqor);
 Zai;
 Etipic meridional exterior;
Grup n;
 Soddo (kistane);
 Gafat;
 Grup tt (llenges gurage occidentals);
 Inor (ennemor, endegen);
 Mesmes;
 Mesqan;
 Sebat bet gurage (txaha, ezha, gumer, gura, gyeto, muher);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326858" title="Symphurus fasciolaris" nonfiltered="2256" processed="2247" dbindex="127336">

Symphurus fasciolaris  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al Pacfic oriental (des de Mxic fins a Panam).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326859" title="Hutia" nonfiltered="2257" processed="2248" dbindex="127337">

Les huties sn rosegadors moderadament grans similars als cvids que viuen a les illes del Carib. La seva mida va de 20 a 60 cm, i poden pesar fins a 7 kg. S'han descrit 20 espcies d'hutia, de les quals la meitat podrien estar extingides. Entre les que s'extingiren hi ha les huties gegants. En alguns aspectes s'assemblen a les lldries. Tenen cues que van des de vestigials fins a prnsils. Tenen un cos robust i un cap grans. La majoria d'espcies son herbvores, tot i que algunes consumeixen petits animals. En lloc de fer caus subterranis, la majoria aniua en arbres o fissures en les roques. Noms algunes espcies sn comunes, mentre que d'altres estan en perill.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326865" title="Symphurus fuscus" nonfiltered="2258" processed="2249" dbindex="127338">

 Symphurus fuscus s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'oest de l'Oce ndic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326871" title="Symphurus gilesii" nonfiltered="2259" processed="2250" dbindex="127339">

Symphurus gilesii  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al Pacfic occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326872" title="Tuco-tuco" nonfiltered="2260" processed="2251" dbindex="127340">

Els tuco-tucos (Ctenomyidae) sn un grup de rosegadors caviomorfs. Els tuco-tucos s'agrupen tots en un nic gnere, Ctenomys, per inclouen unes cinquanta espcies diferents. Les relacions entre les espcies encara sn objecte de debat entre els taxonomistes. Els seus parents ms propers sn els degs i altres octodntids. Totes les espcies de tuco-tuco viuen a Sud-amrica. Els tuco-tucos de Sud-amrica juguen un paper ecolgic semblant al del gemids de Nord-amrica.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326875" title="Symphurus ginsburgi" nonfiltered="2261" processed="2252" dbindex="127341">

Symphurus ginsburgi  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al sud-oest de l'Atlntic (des del Brasil fins a l'Uruguai).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326878" title="19a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="2262" processed="2253" dbindex="127342">

La 19a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el divendres 25 de juliol, entre Roanne i Montluon, amb un recorregut de 165,5 quilmetres.

Perfil de l'etapa.
La 19a etapa del Tour de Frana 2008 condueix els ciclistes des de Roanne, al departmanet del Loira, fins a Montluon, al departament de l'Alier, a l'Alvrnia, amb un recorregut de 165,5 km.

La primera part de l'etapa discorre per terrenys ondulats, tpics del centre de Frana, trobant en ella les dues dificultats muntanyoses del dia: el Coll de la Croix-du-Sud (3a categoria, km 17,5) que dona pas al departament de l'Alier; i la Cte de la Croix-Rouge (4a categoria, km 42).

Un cop superada aquesta segona dificultat el recorregut es torna ms planer. Poc desprs de l'avituallament de Saint-Pourcain-sur-Sioule hi ha el primer esprint intermig de la jornada: Chantelle (km 102,5). Apartir d'aquest punt el recorregut torna a ondular-se, per sense passar per cap dificultat puntuable. Durant uns breus qilmetres la cursa passar pel departament del Pui Domat, abans de tornar al departament de l'Alier per afrontar el segon dels esprints intermitjos, a Commentry, quan tan sols falten 20 km per l'arribada final a Montluon.

 Desenvolupament de l'etapa .
Els primers moments de l'etapa venen marcats per la no sortida de l'itali Damiano Cunego com a conseqncies de les ferides sofertes en la caiguda patida el dia abans. 

L'etapa, com les precedents, s molt moguda des d'un bon comenament, amb atacs constants en busca de l'escapada del dia. Aquest fort ritme fa que un grup format per Fabian Wegmann, Romain Feillu i Joan Antoni Flecha perdin contacte amb el gran grup al km 10, sense que puguin reintegrar-s'hi durant tota l'etapa.

 Per davant, al km 16, es forma un grup de quatre homes: Stefan Schumacher, Egoi Martnez, Alessandro Ballan i Pierrick Fdrigo; que poc a poc van augmentant les diferncies, per sense que mai superin el minut i cinc segons respecte el gran grup. Els quatre seran agafats al km 69. Nou km ms endavant Sylvain Chavanel ataca, i Jrmy Roy aconsegueix enllaar amb ell. Els dos aniran augmentant les diferncies fins a tenir ms de 5', diferncia que minvar una mica en els km finals. La victria se la disputaran a l'esprint els dos escapats, sent al final per a Chavanel. A ms d'un minut arribar el gran grup, encapalat per Gerald Ciolek. scar Freire aconseguir els punts necessaris per assegurar-la victria final en la classificaci per punts.

Fabian Wegmann, Romain Feillu i Joan Antoni Flecha arriben finalment fora de control.

Esprints intermitjos.

 1r esprint intermig. Chantelle (km 102,5);


2n esprint intermig. Commentry (km 143,5);


Ports de muntanya.
 Coll de la Croix-du-Sud. 3a categoria (km 17,5) ;


 Cte de la Croix-Rouge. 4a categoria (km 42) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.

Classificaci per equips.

Combativitat.
 Sylvain Chavanel ()

Abandonaments.
 Damiano Cunego, no surt (Lampre) 

 Christophe Brandt, abandona (Silence-Lotto) 

 Romain Feillu, fora de control (Agritubel) 

 Joan Antoni Flecha, fora de control () 

 Fabian Wegmann, fora de control ()

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326882" title="Symphurus gorgonae" nonfiltered="2263" processed="2254" dbindex="127343">

Symphurus gorgonae  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al Pacfic oriental (des de Mxic fins a l'Equador).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326900" title="Symphurus hondoensis" nonfiltered="2264" processed="2255" dbindex="127344">
 
Symphurus hondoensis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al sud del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326923" title="Symphurus insularis" nonfiltered="2265" processed="2256" dbindex="127345">

Symphurus insularis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic oriental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326924" title="Dahalik" nonfiltered="2266" processed="2257" dbindex="127346">


El dahalik (dahlik, dahlak) s la llengua prpia de Dahlak Kebir, Nora i Dehil, les tres illes principals de l'arxiplag eritreu de Dahlak, a la Mar Roja, enfront de la costa de Massawa.

Membre, juntament amb el gueez, el tigrinya i el tigre, del grup septentrional de les llenges etipiques, el dahalik compta amb uns 2.500 parlants nadius i no ha estat sin recentment que ha rebut l'atenci dels lingistes.


 Esbs lingstic del dahalik .

 Trets fonolgics .
El sistema consonntic del dahalik consta de 24 fonemes, com el del tigre, per, a diferncia d aquesta llengua, hi manca la srie ejectiva (l nic so ejectiu registrat, , es limita a un redut nombre de mots possiblement manllevats al tigre)

Els fonemes / / i / /, amb correspondncies ejectives en tigre i emftiques en rab, mostren un baix grau de faringalitzaci.

El vocalisme del dahalik presenta sis timbres tnics (/u/, /o/, / /, /e/, /a/ i /i/) i una vocal neutra / / en s laba tona.

Les investigacions dutes a terme fins al moment han palesat, entre d altres, fenmens d harmonia voclica, per no s ha pogut confirmar encara l estatus fonolgic de les vocals llargues.


 Morfologia .

 Morfologia nominal .
El dahalik mostra, com la resta de llenges semtiques, una oposici morfolgica  mascul / femen pel que respecta al gnere gramtical, mentre que l oposici de nombre es limita a singular / plural (cf. el dual present a d altres membres de la branca semtica).

 Destaca la utilitzaci de l apofonia com a marcadora del gnere: m. ellam  negre : f. ellim, m. n   petit; jove  : f. n .
 Els plurals fractes es troben ben representats en dahalik (sg.   f  ocell  : pl.  ayaf, sg. bett n  catxalot  : pl. bet tin), mentre que els plurals externs obtinguts per sufixaci raregen ( a an  nen  : pl  a anet).


Pronoms personals.



Referncies.
Simeone-Senelle, Marie-Claude (2000) "Situation linguistique dans le sud de l'Erythre", in Wolff/Gensler (eds) Proceedings of the 2nd World Congress of African Linguistics, 1997, Kln: Kppe, p. 261-276.

Bibliografia.
Simeone-Senelle, Marie-Claude. 2001. "Les langues en Erythre", Chroniques Ymnites 2000. Sanaa: 167-173.
Simeone-Senelle, Marie-Claude. 2002. Communication  Le systme verbal en dahalik (langue afro-smitique d'Erythre)  in the 32nd Colloquium on African languages and linguistics in Leiden 25/08/2002 - 29/08/2002.
Simeone-Senelle, Marie-Claude. press.  La dtermination en dahalik (langue afrosmitique d'Erythre) , in Proceedings of the 11th Italian meeting of Afro-asiatic Linguistics. Bergamo 5/06/2003 - 7/06/2003.
Simeone-Senelle, Marie-Claude. press.  Some characteristics of Dahalik, a newly discovered Afro-Semitic language spoken in Eritrea , in S. Uhlig et alii (eds), Proceedings of the XVth International Conference of Ethiopian Studies in Hamburg, July 2003.
Simeone-Senelle, Marie-Claude. .  A survey of the Dahalik language, an Afro-Semitic language spoken exclusively in Eritrea , Eritrean Studies 2005.

Enllaos externs.
;
Shaebia: Dahalik - Mysterious Tongue of the Dahlak Islands;
Aljazeera: Lost Eritrean language put on record;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326926" title="Symphurus jenynsi" nonfiltered="2267" processed="2258" dbindex="127347">
 
Symphurus jenynsi  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al sud-oest de l'Atlntic (des del sud-est del Brasil fins a l'Argentina).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326928" title="Symphurus kyaropterygium" nonfiltered="2268" processed="2259" dbindex="127348">

Symphurus kyaropterygium  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al sud-oest de l'Atlntic (Brasil).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326929" title="England expects that every man will do his duty" nonfiltered="2269" processed="2260" dbindex="127349">

"England expects that every man will do his duty" (Anglaterra espera que cada home complir el seu deure) fou un senyal enviat per l'Almirall Horatio Nelson, 1r Bar Nelson del seu buc insgnia HMS Victory quan la Batalla de Trafalgar estava a punt de comenar el dia 21 d'octubre del 1805. Trafalgar fou el combat naval decisiu de les guerres napoleniques. Atorg al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda el control del mar, evitant qualsevol possibilitat que el Primer Imperi Francs envas i conquers Gran Bretanya. Tot i que hi hagu una gran confusi quant a les paraules exactes del senyal desprs de la batalla, la importncia de la victria i la mort de Nelson durant la batalla feren que la frase queds gravada en la conscincia britnica, i ha estat citada, parafrasejada i referenciada en mltiples ocasions fins l'actualitat.

Lord Nelson i l'HMS Victory.


Horatio Nelson fou nomenat almirall el 1797, sent destinat a lluitar contra els espanyols a les costes de l'Atlntic, on perd un bra en un dels combats. Un cop recuperat de les ferides fou destinat a atacar la flota francesa del Mediterrani, que finalment pogu fer desembarcar un exrcit a Egipte per tallar la ruta britnica a l'ndia. Desprs de buscar-lo durant mesos, finalment sorprengu i destru l'estol francs l'1 d'agost de 1798 a la batalla del Nil, deixant Napole allat a frica durant mesos. 

El 1800 Nelson reb el comandament d'un estol que s'un al de l'almirall Sir Hyde Parker per combatre la coalici entre Dinamarca, Sucia, Rssia i Prssia, anomenada la "neutralitat armada". Destru la flota danesa a la Primera Batalla de Copenhaguen l'abril del 1801, i la coalici es desfu immediatament. Ms tard reb el comandament de l'HMS Victory com a cap de la flota del Mediterrani el 1803, bloquejant la flota francesa al port de Tol fins el 1805, quan se li escap per a iniciar els plans de conquesta de les illes Britniques.

La guerra de la Tercera Coalici.

Napole planejava envair les Illes Britniques reunint la Grande Arme de 180.000 soldats a Boulogne-sur-Mer, desembarcant tropes a Irlanda per provocar una rebeli, eliminar les afeblides defenses britniques al canal i ajudar a transportar les tropes franceses a travs del Canal de la Mnega. Per aix, elabor un complex pla per a distreure els britnics, amenaant les seves possessions a les illes del Carib. 

A principis del 1805, l'esquadra francesa de Tol s'un a l'espanyola i naveg fins a les Antilles amb la intenci d'allunyar la flota anglesa d'Europa. Els continus conflictes navals i colonials, incloent-hi l'anomenada Acci de 1805 (quan tres vaixells francesos atacaren un navili i un vaixell de crrega britnics) marcaren la tnica durant uns mesos. El pla de distracci de la flota britnica fall quan la flota francoespanyola, comandada per l'almirall Pierre-Charles Villeneuve, ja de retorn de les Antilles, es retir desprs d'una acci poc decidida al juliol de 1805 a la batalla del Cap Finisterre. Villeveuve es vei bloquejat a Cadis per Nelson fins que la flota combinada sort de nou el 19 d'octubre amb destinaci a Npols, sent encalada per l'estol britnic el 21 d'aquell mateix mes.

Senyals durant la batalla.
Mentre la flota britnica s'acostava a les flotes rivals combinades de Frana i Espanya, Lord Nelson envi per mitj de senyals totes les instruccions de batalla necessries a les seves naus. Tanmateix, conscient de la transcendncia dels esdeveniments que estaven a punt de tenir lloc, Lord Nelson sent que calia quelcom ms. Orden al seu oficial de senyals, el Tinent John Pasco, que envis el senyal a la flota, tan aviat com fos possible, el missatge "Englands confides that every man will do his duty" (Anglaterra confia en qu cada home complir el seu deure). Pasco sugger a Nelson que confides fos substitut per expects ("espera"), car aquesta ltima paraula es trobava al llibre de senyals, mentre que confides hauria de ser lletrejada lletra per lletra. Nelson hi estigu d'acord (tot i que "expects" dna menys sensaci de confiana que "confides"):

El Lord vingu a mi a la toldilla i, desprs d'ordenar que s'enviessin certs senyals, vers tres quarts de dotze del migdia, em digu: "Mr. Pasco, desitjo dir a la flota: England confides that every man will do his duty", i afeg: "Cal anar rpid, car he d'enviar un altre missatge quant al combat proper". Jo respongu: "Si el Lord em permet substituir confides per expects, el senyal estar rpidament complet, car la paraula expects es troba al vocabulari, i confides ha de ser lletrejat." El Lord respongu rpidament i, amb una satisfacci aparent: "Aix valdr, Pasco, faci-ho directament.

En aquell temps, el terme Anglaterra era utilitzat habitualment per referir-se al Regne Unit, tot i que la flota britnica incloa contingents significatius d'Irlanda, Esccia i Galles, a ms d'Anglaterra. Aix, vers les 11:45 del 21 d'octubre del 1805, el senyal naval ms clebre de la histria britnica fou enviat. No es coneix l'hora exacta en qu s'envi el senyal (una font diu que fou tan aviat com dos quarts d'onze), car el missatge fou repetit per la flota, i els diaris de bord no foren escrits fins desprs de la batalla, per Pasco diu que fou "vers tres quarts de dotze", i els diaris d'altres naus de l'estol tamb situen el missatge vers aquesta hora.



El senyal fou enviat utilitzant el codi de banderes numric conegut com a "Telegraphic Signals of Marine Vocabulary", dissenyat el 1800 pel Contralmirall Sir Home Popham, i basat en els llibres de senyals creats anteriorment per l'Almirall Lord Howe. Aquest codi assigna els dgits 0-9 a deu banderes de senyals. Aquestes banderes combinades representen nmeros en codi als quals s'assignaven significats per mitj d'un llibre de codis, distribut a tots els vaixells de la Royal Navy i carregat amb plom per poder llanar-lo per la borda en cas que la nau fos capturada. Es creu que els nombres en codi eren hissats al pal de messana, un desprs de l'altre, i que tamb s'hiss la "bandera telegrfica" per indicar que els senyals utilitzaven el codi de Popham. La paraula "duty" (deure) no estava al llibre de codis, per no fou substituda, a diferncia de "confides" (les dues paraules ms properes, "best" millor, i "utmost" mxim, no foren considerades apropiades), de manera que calgu lletrejar-la, fent que el missatge sencer requers dotze "hissades". (La paraula "duty" fou codificada com es mostra car els nmeros 1-25 representaven les lletres A-Z, sense la J. A ms, en l'alfabet d'aquells temps, la V precedia la U). Es creu que aix hauria tardat uns quatre minuts. Un equip d'entre quatre i sis homes, encapalats pel Tinent Pasco, haurien preparat i hissat les banderes a bord del buc insgnia de Nelson, l'HMS Victory. El missatge fa evident un dels problemes del codi de Popham: fins i tot la paraula de dues lletres "do" necessitava que s'hissessin tres banderes per enviar el senyal. Es diu que sorg una gran aclamaci mentre la senyal era hissada i repetida per tota la flota.

El missatge "engage the enemy more closely" (entreu en combat amb l'enemic ms a prop) fou l'ltim senyal de Nelson a la flota, enviat a un quart d'una del migdia, abans que cap can britnic hagus estat disparat a l'enemic. Aquest missatge fou enviat utilitzant la bandera telegrfica i les banderes 1 i 6. Nelson orden que aquest senyal fos hissat i deixat al pal. Hi romangu fins que una canonada el fu caure durant la batalla.

Desprs de la batalla.

Gaireb immediatament, el senyal comen a ser citat amb errors. Alguns vaixells de la flota enregistraren el missatge com a "England expects every man to do his duty" (ometent "that" i substituint "will" per "to"). Aquesta versi esdevingu tan prevalent que s la que est gravada a la base de la Columna de Nelson i a la seva tomba a la Catedral de Saint Paul. 
Tanmateix, el diari del Victory i els informes de l'oficial de senyals John Pasco i de Henry Blackwood (capitl de la fragata Euryalus), ambds presents durant la preparaci del senyal, estan d'acord amb la forma que es dna aqu. El 1811, el tenor John Braham compongu una can, "The Death of Nelson" (La mort de Nelson) incloent-hi les paraules del senyal. La cano esdevingu popular gaireb immediatament i fou cantada arreu de l'Imperi Britnic durant el segle XIX. Perqu les paraules encaixessin amb la mtrica, foren canviades a "England expects that every man this day will do his duty". Aquesta versi de les paraules tamb s persistent.

Entre el 1885 i el 1908 es cregu que el senyal fou enviat utilitzant el llibre de codis del 1799, car el 1885 s'observ que aquest llibre no fou substitut fins el 1808. El 1908 es descobr que, de fet, l'Almirallat havia canviat el llibre de codis al novembre del 1803, desprs que la versi del 1799 fos capturada pels francesos, i nous llibres de codis havien estat lliurats a la flota de Nelson a Cadis al setembre del 1805. Com a resultat, els llibres publicats entre aquelles dues dates mostren el senyal amb les banderes equivocades.

El senyal encara est hissat al Victory al seu dic sec de Portsmouth a la Diada de Trafalgar (21 d'octubre) una vegada a l'any, tot i que les banderes de senyals estan hissades totes alhora, anant de la proa a la popa, en lloc de ser hissades al pal de messana.

Senyals similars.
El clebre senyal de Nelson ha estat imitat en altres flotes del mn. Napole orden que una traducci francesa, "La France compte que chacun fera son devoir", fos inscrita a les naus franceses. A l'obertura de la Batalla de Plattsburgh al setembre del 1814, el Comodor Thomas MacDonaugh de la US Navy hiss el senyal "Els mariners conscrits criden cada home a complir el seu deure", en referncia al fet que la conscripci de mariners dels Estats Units havia estat una causa popular de la Guerra del 1812. Abans de la Batalla de Tsushima, l'almirall japons Togo Heihachiro (que havia estudiat cincies navals a Anglaterra entre el 1871 i el 1878) envi el segent senyal a la seva flota: "El dest de l'Imperi depn de la batalla d'avui: que cada home faci el mxim que pugui".

Referncies en la cultura popular.

La frase ha esdevingut molt coneguda a Anglaterra per la fama duradera de Lord Nelson i la importncia de la Batalla de Trafalgar a la histria britnica. Generacions de nens anglesos han aprs sobre Trafalgar a l'escola, juntament amb altres punts clau de la histria britnica com la Batalla de Hastings, la Magna Carta, la Conspiraci de la plvora i la Batalla d'Anglaterra.

Charles Dickens el cita a Martin Chuzzlewit:
"...tal com ens informa el poeta, Anglaterra espera que cada hom complir el seu deure, Anglaterra s el pas ms confiat de la fa de la terra, i es trobar contnuament decebuda.";

A l'obra de Lewis Carroll La cacera del Snark, el capit diu:
"Car Anglaterra espera - no continuar. s una mxima tremenda, per desgastada.";

Tamb fou citada per Margaret Thatcher durant el seu discurs crucial al Gabinet, que finalment els convenc perqu s'unissin a ella en el tema controvertit del "Poll Tax". Ms enll, ha estat utilitzada per James Joyce a la seva novella Ulisses, que cont nombroses repeticions del missatge de Nelson, incloent-hi algunes que estan expressament fragmentades o citades errniament (fins i tot com a "Irlanda espera que cada home complir el seu deure"). Als Estats Units, l'antic Secretari de l'Armada Gordon England portava una corbata amb les banderes del clebre missatge quan visitava bucs de guerra. 
La frase s repetida per un personatge en una barca de Jaws 2, que fingeix que s un comandant naval britnic, just abans que el taur ataqui.

Actualment, la versi abreujada de la frase "England expects..." s sovint adaptada per utilitzar-la en els mitjans de comunicaci, especialment en relaci a les expectatives de victria de seleccions esportives angleses. La relaci d'aquesta frase amb l'esport s tal que un llibre de James Corbett publicat recentment sobre la selecci de futbol d'Anglaterra es titula England Expects. Un drama de televisi de BBC Scotland tamb porta aquest nom.

Referncies.


Bibliografia.
;
;
;
;
;

Enllaos externs.
National Maritime Museum ;
Pgina de The Historical Maritime Society sobre les citacions errnies ;
Royal Navy ;
Primera i segona part d'una breu histria del vaixell HMS Victory;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326932" title="Coma de la Comtessa" nonfiltered="2270" processed="2261" dbindex="127350">
La Coma de la Comtesa s una coma situada a la Serra del Port del Comte  a una 2300 m d'altitud. T una llargada d'1,5 km, unes 75 ha d'extensi i est orientada de NE a SW. La part situada a ms altitud s'inicia entre el Pedr dels Quatre Batlles (al nord) i El Vultur (al sud) i la seva part ms baixa (al SW) s troba al sud de la Gespeguera.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326933" title="Symphurus leei" nonfiltered="2271" processed="2262" dbindex="127351">
 
Symphurus leei  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al Pacfic oriental (des de Califrnia fins a Panam).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326934" title="Symphurus lubbocki" nonfiltered="2272" processed="2263" dbindex="127352">
 
Symphurus lubbocki  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al sud-est de l'Atlntic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326935" title="Gueez" nonfiltered="2273" processed="2264" dbindex="127353">


El gueez s una llengua etipica membre, amb el tigrinya, el tigre i el dahalik, de la branca septentrional i que, extingida com a llengua parlada amb la decadncia del Regne d'Aksum, roman avui dia com a llengua litrgica de l'Esglsia ortodoxa tawhedo a Eritrea i a Etipia, de l'Esglsia catlica d'Etipia i de la comunitat jueva de Beta Israel.


El Ge'ez s una llengua quasi morta, parlada prcticament per persones grans repartides per tota la banya  d'frica. Es calcula que s parlat per unes 200 persones (cens del 2004). Els dialectes ms importants son l'Amhric, el Tigrinya, el Afar, l'idioma oromo, el Gurage, el Issa i el Walayta. A ms, t influncia d'un 40% en el Somali i 10% amb el Francs-Afar de Djibuti. La lletra del himne de Djibuti s en Ge'ez. No t reconeixement internacional. Presenta una escriptura quasi nica.



Gramtica del gueez.

Sistema fonolgic.

Vocalisme.

Consonantisme.
El gueez es mostra, en general, relativament conservador del sistema consonntic protosemtic. Presenta la tpica oposici triple d'oclusives, amb les sries sorda, sonora i ejectiva o emftica (enriquida aquesta ltima amb un nou fonema /p'/).

Pel que respecta a les innovacions, destaquen la prdua de les fricatives interdentals i de la ghain ([ ], cf. rab  ), la fusi, compartida amb l'rab, de */ / i */s/ protosemtiques en /s/ (, consonant coneguda com a  la se dis t  foc ) i l'adquisici de rang de fonemes de les consonants labiovelars, que es remunten a grups protosemtics bifonemtics.

Des del punt de vista de la reconstrucci de la protollengua comuna, d'altra banda, s interessant el reflex en gueez de la sonora lateral fricativa protosemtica *: //  sawt (anomenada en amhric  la se de   rei ).

La taula segent recull els valors AFI dels fonemes del gueez:



La srie emftica s de naturalesa ejectiva, mentre que les velars emftiques poden realitzar-se fonticament com a  uvulars: ( i  (cf. rab  ).

Histria de la llengua gueez.


Bibliografia.


Gramtica.
Alqa Tayy, Ma  afa saw s w. Monkullo: Swedish Mission 1896/7 (= 1889 EC).
Chane, Marius, Grammaire thiopienne. Beyrouth: Imprimerie catholique 1907, 1938 (Nouvelle dition). (Versi electrnica a l'Internet Archive).
Cohen, Marcel, "la pronunciation traditionelle du Guze (thiopien classique)", in: Journal asiatique (1921) Sr. 11 / T. 18 (versi electrnica a Gallica, biblioteca digital de la Bibliothque nationale de France PDF).
Dillmann, August; Bezold, Carl, Ethiopic Grammar, 2nd edition translated from German by James Crichton, London 1907. ISBN 1-59244-145-9 (reimpressi del 2003). (Publicada en alemany: 1857, 1899). ;
Gbr-Yohann s Gbr-Maryam, G ss - Mzgb- alat - G ' z- nna Amar a; y-G ' z   an  a mmmariya (Gramtica d'etipic clssic). Addis Ababa 2001/2002 (= 1994 EC);
Gene Gragg "Ge`ez Phonology," in: Phonologies of Asia and Africa (Vol 1), ed. A. S. Kaye & P. T. Daniels, Eisenbrauns, Winona Lake, Indiana (1997).
,  ("A new grammar and dictionary"), Dire Dawa: Artistik Matmiya Bet 1955/6 (= 1948 EC).
Lambdin, Thomas O., Introduction to Classical Ethiopic, Harvard Semitic Studies 24, Missoula, Mont.: Scholars Press 1978.  ISBN 0-89130-263-8.
Ludolf, Hiob, Grammatica aethiopica. Londini 1661; 2nd ed. Francofurti 1702.
Praetorius, Franz, thiopische Grammatik, Karlsruhe: Reuther 1886.
Weninger, Stefan, Ge ez grammar, Munich: LINCOM Europa, ISBN 3-929075-04-0 (1ra edici, 1993), ISBN 3-89586-604-0 (2na edici revisada: 1999).
Weninger, Stefan, Das Verbalsystem des Altthiopischen: Eine Untersuchung seiner Verwendung und Funktion unter Bercksichtigung des Interferenzproblems", Wiesbaden: Harrassowitz 2001. ISBN 3447044845.
Tropper, Josef, Altthiopisch: Grammatik der Ge'ez mit bungstexten und Glossar, Elementa Linguarum Orientis (ELO) 2, Mnster: Ugarit-Verlag 2002. ISBN 3-934628-29-X;
Vittorio, Mariano, Chaldeae seu Aethiopicae linguae institutiones, Roma 1548.
Wemmers, Linguae aethiopicae institutiones, Roma 1638.

Diccionaris.
Dillmann, August, Lexicon lingu thiopic cum indice Latino, Lipsiae 1865.
Leslau, Wolf, Comparative Dictionary of Geez (Classical Ethiopic): Geez-English, English-Geez, with an Index of the Semitic Roots, Wiesbaden: Harrassowitz 1987.  ISBN 3-447-02592-1.
Leslau, Wolf, Concise Dictionary of Ge ez (Classical Ethiopic), Wiesbaden: Harrassowitz 1989.  ISBN 3-447-02873-4.
Ludolf, Hiob, Lexicon Aethiopico-Latinum, Ed. by J. M. Wansleben, London 1661.
Wemmers, J., Lexicon Aethiopicum, Rome 1638.


Enllaos externs.

Gramtica.
 Notes compilades per Jouni Maho (Dept. de Llenges Orientals i Africanes, Universitat de Gteborg, 1999);

Histria de la llengua.
Inscripcions en gueez sobre monedes aksumites;


Textos en gueez.
Co leccions etipiques de la British Library;
J. M.Harden, An Introduction to Ethiopic Christian Literature (1926);

Software i recursos informtics.
Carta Unicode;
Senamirmir Projects:  Font etipica gratuta (Win32, MacOS, Linux);
Fonts i teclats gueez a Ethiopian News Headlines;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326936" title="Pedr dels Quatre Batlles" nonfiltered="2274" processed="2265" dbindex="127354">


El Pedr dels Quatre Batlles s el cim de major altitud de la Serra del Port del Comte i, per tant, del Solsons. Per b que l'altitud que se li sol assignar de manera generalitzada s la de 2.383 m. en l'edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya se li assigna una altitud de 2.384,5 m. 

No t la forma d'un pic que destaqui de manera notria sin que apareix com una ms de les suaus ondulacions que formen la carena de la serra. Tant s aix que la superfcie que supera els 2.380 m d'altitud s d'1,6 ha.

A les seves rodalies s'hi troben els segents accidents geogrfics:

 A 650 m de distncia en direcci nord, el segon pic de major altitud de la serra: la Tossa Pelada, de 2.379 m.
 A 582 m de distncia cap el sud i separat d'ell per la Coma de la Comtesa, el tercer pic de major altitud de la serra: el Vultur, de 2.348,9 m.
 A 1.863 m cap el NE, el quart pic de major altitud de la serra: el Tossal de l'Estivella, de 2.338,3 m.
 A 1.746 m cap al SW, el cinqu pic de major altitud de la serra: el Gespeguera, de 2.332,9 m.
 Al vessant SW, la ja esmentada Coma de la Comtesa.
 Al vessant SE, el Prat del Duc amb la Font del Duc.

El seu nom fa referncia al fet que all hi conflueixen quatre termes municipals: els d'Odn (SW) i la Coma i la Pedra (SE i E) del Solsons i els de Fgols i Aliny (W) i la Vansa i Frnols (N i NE) de l'Alt Urgell. I un pedr s el nom amb que es designava la pedra o el munt de pedres que es posaven per a indicar els lmits d'un terme o d'una finca.

Fonts.
Totes les dades han estat extretes de l'edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou aquesta serra;
Fotografia area de la Serra del Port del Comte;
Web dedicda a aquest cim amb fotos, rutes, etc;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326937" title="Usain Bolt" nonfiltered="2275" processed="2266" dbindex="127355">







Usain Bolt s un atleta jamaic que va nixer a Trelawny (Jamaica), el dia 21 d'Agost del 1986 i que es considerat per molts com l'home ms velo de tots els temps.

T l'actual rcord del mn tant en els 100, 200 metres llisos i dels 4x100 metres llisos juntament amb Nesta Carter, Michael Frater i Asafa Powell , grcies a les marques de 9.69, 19.30 i 37,10 segons respectivament que va fer als Jocs Olmpics de Pequn del 2008 i que li van valdre tres medalles d'or. A ms, va ser el primer atleta en aconseguir aquesta proesa (guanyar l'or en els 100, 200 i 4x100 metres llisos) desprs que ho fes Carl Lewis als Jocs Olmpics de Los Angeles 1984.

El velocista, a qui anomenen "the Lightning Bolt" ("Llampec Bolt"), tamb t el rcord del mn junior en 200 metres llisos (19.93 segons).

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326939" title="Symphurus luzonensis" nonfiltered="2276" processed="2267" dbindex="127356">
 
Symphurus luzonensis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a les Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326940" title="Symphurus macrophthalmus" nonfiltered="2277" processed="2268" dbindex="127357">
   
Symphurus macrophthalmus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al Golf Prsic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326942" title="Symphurus maldivensis" nonfiltered="2278" processed="2269" dbindex="127358">
 
Symphurus maldivensis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a les illes Maldives.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326944" title="Symphurus marginatus" nonfiltered="2279" processed="2270" dbindex="127359">

Symphurus marginatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326945" title="Tigr" nonfiltered="2280" processed="2271" dbindex="127360">


El tigre (o tigr) s una llengua semtica eritrea (amb una petita comunitat tigrfona al nord del Sudan) que conforma, juntament amb el gueez, el tigrinya i el dahalik, la branca de l'etipic septentrional.

 Gramtica .

 Sistema fonolgic .

 Consonantisme .




 Vocalisme .
El tigre presenta un sistema heptavoclic en qu la distinci entre els dos fonemes voclics propers a  (s a dir, l'anomenada "vocal de primer ordre" i la vocal generalment transcrita com a ) i el fonema  s de caire ms quantitatiu que no pas qualitatiu ( vs ), altrament que en tigrinya o en amhric.

L'estatus fonolgic de // s en tigre, com en d'altres llenges etipiques, discutible i pot sser considerat no pas un fonema, sin una mera vocal epenttica condicionada per la necessitat de simplificar grups consonntics complexos.






 Literatura en tigre .

 Bibliografia .
Beaton, A.C. i A. Paul (1954) A grammar and vocabulary of the Tigre language (as spoken by the Beni Amer). Khartum: Publications Bureau.
Elias, D.L. (2005) Tigre of Habab: Short Grammar and Texts from the Rigbat People (Ph.D. dissertation). Harvard University.
Leslau, W. (1945) Short Grammar of Tigr. Publications of the American Oriental Society, Offprint Series, No. 18. New Haven: American Oriental Society.
Leslau, W. (1945) "The Verb in Tigr", Journal of the American Oriental Society 65/1, p. 1-26.
Leslau, W. (1945) "Grammatical Sketches in Tigr (North Ethiopic): Dialect of Mensa", Journal of the American Oriental Society 65/3, p. 164-203.
Leslau, W. (1948) "Supplementary observations on Tigr grammar", Journal of the American Oriental Society 68/3, p. 127-139.
Littmann, E. (1897) "Die Pronomina in Tigr", Zeitschrift fr Assyriologie 12, p. 188-230, 291-316.
Littmann, E. (1898) "Das Verbum der Tigre-Sprache", Zeitschrift fr Assyrologie 13, p. 133-178; 14, p. 1-102.
Littmann, E. (1910-15) Publications of the Princeton expedition to Abyssinia (4 volums). Leiden.
Littmann, E. i M. Hfner (1962) Wrterbuch der Tigr -Sprache: Tigr -Deutsch-Englisch. Wiesbaden: Franz Steiner Verlag.
Nakano, Aki'o i Yoichi Tsuge (1982) A Vocabulary of Beni Amer Dialect of Tigre. Tokyo: Institute for the Study of Languages and Cultures of Asia and Africa.
Palmer, F.R. (1956) "'Openness' in Tigre: a problem in prosodic statement", Bulletin of the School of Oriental and African Studies 18/3, p. 561-577.
Palmer, F.R. (1961) "Relative clauses in Tigre", Word 17/1, p. 23-33.
Palmer, F.R. (1962) The morphology of the Tigre noun. Londres: Oxford University Press. ;
Raz, Sh. (1980) "Tigre syntax and Semitic Ethiopian", Bulletin of the School of Oriental and African Studies 43/2, p. 235-250.
Raz, Sh. (1980) "The morphology of the Tigre verb (Mansa  dialect)", Journal of Semitic Studies 25/1, p. 66-84; 25/2, p. 205-238.
Raz, Sh. (1983) Tigre grammar and texts. Malibu (California): Undena Publications.
Sundstrm, R. (1914) "Some Tigre texts", Le Monde Orientale 8, p. 1-15.

 Enllaos externs .
Entrada Tigre a lEthnologue;
Introducci al tigre en lnia;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326946" title="Symphurus marmoratus" nonfiltered="2281" processed="2272" dbindex="127361">
 
Symphurus marmoratus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a les Filipines, Hawaii i Maldives.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326947" title="Symphurus melanurus" nonfiltered="2282" processed="2273" dbindex="127362">

Symphurus melanurus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al Pacfic oriental (des de Mxic fins a l'Equador).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326949" title="Symphurus melasmatotheca" nonfiltered="2283" processed="2274" dbindex="127363">
 
 Symphurus melasmatotheca s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al Pacfic oriental (des de Mxic fins a Panam).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326952" title="Regal" nonfiltered="2284" processed="2275" dbindex="127364">
Un regal, obsequi o present s la transferncia de diners o objectes sense demanar quelcom a canvi; en extensi es pot dir qualsevol cosa que faci a l'altre persona ms feli o menys trista, especialment com un favor, incloent-hi el perd i l'amabilitat (encara que l'altre no sigui amable).

Algunes situacions freqents en qu succeeix aquesta transferncia sn:
 Quan alguna persona t ms que l'altre.
 Quan li ha succet quelcom dolent a una altre persona.
 Expressi d'amor o d'amistat.
 Expressi de gratitud per un regal anteriorment rebut.
 Costum, en ocasions (normalment celebracions) com:
 Un aniversari   Aquell qui compleix anys s beneficiat amb pasts i regals.
 El Dia del Pare   El pare rep regals.
 El Dia de la Mare   La mare rep regals.
 Nadal   La gent intercanvia regals (molts cops acostuma a ser el Ti el provedor dels regals).
 Un casament   La parella rep regals i proveeix de menjar.
 Un funeral   Els visitants porten flors, els familiars del mort donen de menjar i beure desprs de la cerimnia.
 Un naixement   El nounat rep regals.
 El fet d'aprovar un examen   L'estudiant rep regals.
 Proveir de menjar o begudes a algun invitat a casa.
 Donar begudes d'una bodega.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326954" title="Marc Orozco i Torres" nonfiltered="2285" processed="2276" dbindex="127365">
Marc Orozco i Torres (Olesa de Montserrat, 4 de setembre del 1989) s un atleta catal que actualment corre per l'equip del Futbol Club Barcelona. T l'actual rcord jnior en 400 metres llisos de pista coberta, que va fer als Campionats d'Espanya Absoluts del 2008 que es van celebrar al Palau dels Esports de Sant Sebasti, amb una nova marca de 47'91. L'antiga marca la tenia en David Canal, que l'havia fet onze anys enrera (al 1997), amb un temps de 48'01. 

Va ser l'nic atleta catal que va disputar el Mundial del 2008 en pista coberta de Valncia, on va debutar en un mundial d'atletisme. Va concursar en relleu de 4x400, que ha entrat a l'equip, ja que, tot i ser campi d'Espanya, no va aconseguir la mnima individual per anar al Mundial. 

Quan Marc Orozco corria per l'equip del Club Atletisme Olesa, va quedar sots-campi d'Espanya jnior de pista cuberta. Aquesta temporada 2008 tamb s'ha proclamat Campi de Catalunya Jnior i Absolut en 400 metres llisos, prova en la qual t el rcord ja esmentat.

Referncies.
 http://www.3cat24.cat/noticia/259036;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326955" title="Vu Cao Dam" nonfiltered="2286" processed="2277" dbindex="127366">
Vu Cao Dam (Vietnam, 1908- Frana, 2000) Pintor vietnamita i un dels pintors ms importants de la pintura Indoxina del segle XX.

Neix a la ciutat de Hani (Vietnam) en 1908.  Emigr en 1931 a Paris per seguir amb els seus estudis de Belles Arts desprs de graduar-se a l Escola de Belles Arts d Indoxina entre 1926 i 1931. 
_S estableix a Pars fins a 1949. T dos fills, Michel (Paris, 1940) i Yannick ( Montfort-L Amaury, 1942). De 1949 fins a 1951 viu a Bziers.
El 1951 es trasllada a Vence on coneix el pintor impressionista rus, Marc Chagall (1887-1985).  i el 1959 es domicilia a Saint-Paul de Vence on roman fins a la seva mort.
A partir de 1963 la seva filla Yannick s estableix a Mallorca, primer amb el pintor itali Domenico Gnoli (1933-1970) i desprs amb el seu marit l artista Ben Jakober, amb el qual crea la Fundaci Yannick i Ben Jakober a Alcudia, Mallorca, el 1994. 


Vu Cao Dam morir a Saint-Paul de Vence, Frana en l'any 2000.

Referncies.

http://www.vucaodam.com;
http://www.artnet.com/artist/580583/vu-cao-dam.html;
http://www.cvtreasures.com/index.php?main_page=product_info&cPath=137&products_id=297;
http://www.artistsearch.com/artists/VU_CAO_DAM.htm;
http://www.findartinfo.com/search/listprices.asp?keyword=97988;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326962" title="100 Greatest Britons" nonfiltered="2287" processed="2278" dbindex="127367">
100 Greatest Britons fou un programa de televisi britnic en el qual els teleespectadors votaren el que consideraren el 100 personatges britnics ms importats de tots els temps.

El format ha estat adaptat o copiat per diverses cadenes de televisi a tot el mn, que tamb han elegit els seus propis ciutadans ms importants de la histria, amb el segents resultats.



* La part francfona i flamenca de Blgica organitzaren dos concursos independents

Imatges dels guanyadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326966" title="Le cantatrici villane" nonfiltered="2288" processed="2279" dbindex="127368">
	
Le cantatrici villane s una pera en dos actes de Valentino Fioravanti, amb llibret de Giovanni Palomba. S'estren al Teatro dei Fiorentini de Npols el 1798.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326970" title="Symphurus microlepis" nonfiltered="2289" processed="2280" dbindex="127369">
  
Symphurus microlepis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a Panam.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326972" title="Falstaff (Salieri)" nonfiltered="2290" processed="2281" dbindex="127370">
	
Falstaff s una pera en tres actes de Antonio Salieri, amb llibret de Carlo Prospero Defranceschi, basada en The Merry Wives of Windsor de Shakespeare. S'estren al Teatre de la Cort de Viena el 3 de gener de 1799. A Catalunya, es va estrenar el 25 de juliol de 1987 al Festival de Peralada, a l'Alt Empord.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326976" title="Symphurus microrhynchus" nonfiltered="2291" processed="2282" dbindex="127371">

 Symphurus microrhynchus s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu als oceans Pacfic i ndic.

Referncies.


Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326977" title="Symphurus minor" nonfiltered="2292" processed="2283" dbindex="127372">
 
 Symphurus minor s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'oest de l'Oce Atlntic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326978" title="La cambiale di matrimonio" nonfiltered="2293" processed="2284" dbindex="127373">
	
La cambiale di matrimonio s una pera en un acte de Gioacchino Rossini, amb llibret de Gaetano Rossi. S'estren al Teatro San Mois de Vencia el 3 de novembre de 1810. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 26 d'abril de 1816.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.

	









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326979" title="Symphurus monostigmus" nonfiltered="2294" processed="2285" dbindex="127374">
 
Symphurus monostigmus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a la costa de Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326981" title="Symphurus nebulosus" nonfiltered="2295" processed="2286" dbindex="127375">

Symphurus nebulosus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental (desde Nova York fins a Florida) .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326983" title="Symphurus nigrescens" nonfiltered="2296" processed="2287" dbindex="127376">
 
 Symphurus nigrescens s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic oriental i a la Mediterrnia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326984" title="Symphurus normani" nonfiltered="2297" processed="2288" dbindex="127377">
  
Symphurus normani  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic oriental (des del Golf de Guinea fins al nord de Nambia).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326987" title="Symphurus novemfasciatus" nonfiltered="2298" processed="2289" dbindex="127378">

 Symphurus novemfasciatus s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a la costa de Taiwan.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326992" title="Symphurus ocellatus" nonfiltered="2299" processed="2290" dbindex="127379">

Symphurus ocellatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'oest de l'Oce ndic -des de Moambic fins a Durban (Sud-frica)-.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326993" title="Symphurus oculellus" nonfiltered="2300" processed="2291" dbindex="127380">

Symphurus oculellus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'oest de l'Atlntic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326995" title="Dinmid" nonfiltered="2301" processed="2292" dbindex="127381">

Els dinmids (Dinomyidae) sn un famlia de rosegadors histricognats sud-americans, que antigament tingu molt d'xit per que actualment noms inclou una espcie vivent, la pacarana. Els dinmids inclouen els rosegadors ms grans coneguts: Josephoartigasia monesi, de la mida d'un bis, i J. magna, ms petita. Ambds estan extingits. Es creu que els dinmids pogueren ocupar nnxols ecolgics tpics dels grans mamfers pasturadors degut a la manca d'ungulats autntica a Amrica del Sud fins que qued connectada amb Amrica del Nord. La pacarana moderna t una mida modesta, considerablement ms petita que el capibara.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="326997" title="Symphurus oligomerus" nonfiltered="2302" processed="2293" dbindex="127382">

Symphurus oligomerus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'est del Pacfic (des de Califrnia fins al Per).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327004" title="Symphurus ommaspilus" nonfiltered="2303" processed="2294" dbindex="127383">

 Symphurus ommaspilus s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a les costes insulars del Carib.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327011" title="Eudyptes" nonfiltered="2305" processed="2295" dbindex="127385">

El gnere Eudyptes ("bon bucejador") cont sis espcies vivents de pingins coneguts collectivament com a pingins crestats. Una espcie de les lles Chatham fou extingida al segle XIX.

 Classificaci .

ORDRE SPHENISCIFORMES      
 Famlia Spheniscidae;
 Eudyptes pachyrhynchus;
 Eudyptes robustus;
 Eudyptes sclateri;
 Eudyptes chrysocome;
 Eudyptes chrysocome filholi;
 Eudyptes chrysocome chrysocome;
 Eudyptes moseleyi;
 Eudyptes schlegeli;
 Eudyptes chrysolophus ;
 Eudyptes sp.
La forma de les lles Chatham s coneguda nicament per restes subfssils, per fou dut a l'extinci com a molt tard l'any 1872.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327018" title="Symphurus orientalis" nonfiltered="2306" processed="2296" dbindex="127386">

 Symphurus orientalis s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al nord-oest del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327019" title="Pcari" nonfiltered="2307" processed="2297" dbindex="127387">

Els pcaris (Tayassuidae) sn mamfers de mida mitjana del subordre dels suins. Viuen a la regi sud-occidental d'Amrica del Nord, i a Meso i Sud-amrica. Els pcaris solen mesurar entre 90 i 130 cm de llarg, i un adult pesa generalment entre 20 i 40 kg.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327023" title="Symphurus parvus" nonfiltered="2308" processed="2298" dbindex="127388">

 Symphurus parvus s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental (des de Carolina del Nord fins a la Pennsula de Yucatn).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327025" title="Symphurus pelicanus" nonfiltered="2309" processed="2299" dbindex="127389">

Symphurus pelicanus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental (des de Florida fins a l'Illa de Trinitat).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327026" title="Symphurus piger" nonfiltered="2310" processed="2300" dbindex="127390">

Symphurus piger  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental (des de Florida fins a les Petites Antilles).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327027" title="Llus Francesc Ladaria Ferrer" nonfiltered="2311" processed="2301" dbindex="127391">
Llus Francesc Ladaria Ferrer (Manacor, 19 d'abril de 1944) s un jesuta mallorqu.

El juliol del 2008 fou designat pel Papa Benet XVI com a nou secretari de la Congregaci per a la Doctrina de la Fe, la instituci vaticana, hereva de la Sagrada Congregaci de la Romana i Universal Inquisici, a la qual correspon la defensa del cnon doctrinal catlic. Aquest nomenament du implicit el nomenament d'Arquebisbe.

Referncies.


Enllaos externs.
 Entrevista ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327029" title="Symphurus plagiusa" nonfiltered="2312" processed="2302" dbindex="127392">

Symphurus plagiusa  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental (des de Nova York fins a Florida, el nord del Golf de Mxic fins a l'Estat de Campeche, les Bahames i Cuba).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327030" title="Symphurus plagusia" nonfiltered="2313" processed="2303" dbindex="127393">

Symphurus plagusia  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental (des de les Bahames i el Carib fins a Rio de Janeiro).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327035" title="Symphurus prolatinaris" nonfiltered="2314" processed="2304" dbindex="127394">

Symphurus prolatinaris  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'est del Pacfic (des de Mxic fins al Per).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327037" title="Symphurus pusillus" nonfiltered="2315" processed="2305" dbindex="127395">

 Symphurus pusillus s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al nord-oest de l'Atlntic (des de l'Estat de Nova York fins a Carolina del Nord).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327038" title="Symphurus regani" nonfiltered="2316" processed="2306" dbindex="127396">

 Symphurus regani s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a Indonsia i Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327040" title="Symphurus reticulatus" nonfiltered="2317" processed="2307" dbindex="127397">

Symphurus reticulatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a les illes de Madeira i Santa Helena.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327041" title="Paul s mort" nonfiltered="2318" processed="2308" dbindex="127398">


La mort de Paul McCartney s una llegenda urbana que assegura que el cantant i compositor de la llegendria banda The Beatles va morir fsicament l'any 1966, i que va ser reemplaat per un doble molt semblant a ell fsicament i fins i tot amb la mateixa veu anomenat William Campbell. Oficialment, McCartney encara s viu.

L'evidncia de la falsa mort de Paul consisteix en indicis trobats entre molts dels enregistraments de The Beatles molts dels quals han estat interpretats com si haguessin estat deliberatament collocats per ells mateixos o per uns altres, de tal manera que fessin una espcie d'endevinalla o trencaclosques que havia de ser resolt pel mateix pblic. Aix s'ha vist reforat amb afirmacions de persones que alleguen que al escoltar certes canons girant en sentit contrari es troben missatges ocults. Junt amb aix molts han analitzat els dissenys grfics de les portades originals de tots els seus discos per a complementar el desxiframent d'aquesta llegenda.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327042" title="Symphurus rhytisma" nonfiltered="2319" processed="2309" dbindex="127399">

 Symphurus rhytisma s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327043" title="Estadi de la Mediterrnia" nonfiltered="2320" processed="2310" dbindex="127400">
L'Estadi de la Mediterrnia s un estadi de rugbi a 15 de la ciutat occitana de Besiers, utilitzat principalment per l'AS Bziers. Aquest recinte va ser construt el 1989 en motiu dels Jocs del Mediterrani del 1993 i s'assembla a una immensa petxina o a una pilota de rugbi. En 1998, aquest estadi va acollit dos partits de la Copa del Mn. La capacitat inicial era per a 20 000 persones, tot i que l'any 2005 es van reduir fins a les 18 555, de les quals 16 110 assegudes, desprs de la seva renovaci.
El 2006 va obrir una cerveseria de 430 m a la tribuna d'honor, amb una capacitat per a 280 persones i amb vistes sobre el terreny de joc. L'any segent s va obrir una cafeteria, oberta tots els dies de partit, a la tribuna  de just al davant d'on s'havia obert la cerveseria de l'any anterior.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327044" title="Symphurus schultzi" nonfiltered="2321" processed="2311" dbindex="127401">

Symphurus schultzi  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al sud del Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327047" title="Copa danesa de futbol" nonfiltered="2322" processed="2312" dbindex="127402">

La Copa danesa de futbol (en dans: Landspokalturneringen) s una competici per eliminatries danesa de futbol. Es disputa des de l'any 1955. Actualment s patrocinada per Ekstra Bladet i rep la denominaci dEkstra Bladet Cup. Antigues denominacions comercials foren: 
 1990-1996 Copa Giro;
 1997-1999 Copa Compaq;
 2000-2004 Copa DONG;

El campi es classifica per la Copa de la UEFA.

 Historial .


1955: AGF rhus;
1956: BK Frem Copenhaguen;
1957: AGF rhus;
1958: Vejle BK;
1959: Vejle BK;
1960: AGF rhus;
1961: AGF rhus;
1962: B 1909 Odense;
1963: B 1913 Odense;
1964: Esbjerg fB;
1965: AGF rhus;
1966: AaB Aalborg;
1967: Randers Freja;
1968: Randers Freja;
1969: KB Copenhaguen;

1970: AaB Aalborg;
1971: B 1909 Odense;
1972: Vejle BK;
1973: Randers Freja;
1974: Vanlse IF;
1975: Vejle BK;
1976: Esbjerg fB;
1977: Vejle BK;
1978: BK Frem;
1979: B 1903 Copenhaguen;
1980: Hvidovre IF;
1981: Vejle BK;
1982: B 93 Copenhaguen;
1983: OB Odense;
1984: Lyngby BK;

1985: Lyngby BK;
1986: B 1903 Copenhaguen;
1987: AGF rhus;
1988: AGF rhus;
1989: Brndby IF;
1990: Lyngby BK;
1991: OB Odense;
1992: AGF rhus;
1993: OB Odense;
1994: Brndby IF;
1995: F.C. Copenhaguen;
1996: AGF rhus;
1997: F.C. Copenhaguen;
1998: Brndby IF;
1999: AB Copenhaguen;

2000: Viborg FF;
2001: Silkeborg IF;
2002: OB Odense;
2003: Brndby IF;
2004: F.C. Copenhaguen;
2005: Brndby IF;
2006: Randers FC;
2007: OB Odense;
2008: Brndby IF;


 Referncies .


Enllaos externs.
Web oficial;
RSSSF;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327049" title="Symphurus septemstriatus" nonfiltered="2323" processed="2313" dbindex="127403">

Symphurus septemstriatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a Sri Lanka i Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327050" title="Symphurus stigmosus" nonfiltered="2324" processed="2314" dbindex="127404">

Symphurus stigmosus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental (Florida i Carib).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327052" title="Symphurus strictus" nonfiltered="2325" processed="2315" dbindex="127405">

Symphurus strictus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a Moambic, les Maldives, el Jap, les Filipines i les illes Hawaii.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327053" title="Symphurus tessellatus" nonfiltered="2326" processed="2316" dbindex="127406">

Symphurus tessellatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327054" title="Comarca d'Arnedo" nonfiltered="2327" processed="2317" dbindex="127407">

La comarca d'Arnedo es una comarca de la comunitat autnoma de La Rioja. Es troba situada a la Rioja Baixa, en la zona anomenada de Valle.

 Nm. de municipis: 15;
 Superficie: 589,63 km2;
 Poblaci (2007): 18.544 habitants;
 Densitat: 31,45 hab/km2;
 Latitud mitjana: 42 10' 45" nord;
 Longitud mitjana: 2 9' 38" oest;
 Altitud mitjana: 733,43 msnm;

 Municipis de la comarca .

 Arnedillo;
 Arnedo;
 Bergasa;
 Bergasillas Bajera;
 Cornago;
 Enciso;
 Grvalos;
 Herce;
 Munilla;
 Muro de Aguas;
 Prjano;
 Quel;
 Santa Eulalia Bajera;
 Villarroya;
 Zarzosa.

 Vegeu tamb .
 Comarques de la Rioja;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327055" title="Symphurus trewavasae" nonfiltered="2328" processed="2318" dbindex="127408">

Symphurus trewavasae  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu des del sud-est del Brasil fins a la costa central d'Argentina.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327056" title="Symphurus trifasciatus" nonfiltered="2329" processed="2319" dbindex="127409">

Symphurus trifasciatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Oce ndic (Golf d'Oman, Badia de Bengala i Sri Lanka).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327059" title="Symphurus undatus" nonfiltered="2330" processed="2320" dbindex="127410">

Symphurus undatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a Filipines i Hawaii.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327061" title="Symphurus undecimplerus" nonfiltered="2331" processed="2321" dbindex="127411">

Symphurus undecimplerus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'est del Pacfic (des de Mxic fins al Per).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327062" title="Symphurus urospilus" nonfiltered="2332" processed="2322" dbindex="127412">

Symphurus urospilus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'Atlntic occidental (des de Carolina del Nord fins a l'Estat de Campeche i, tamb, a Cuba).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327063" title="Symphurus vanmelleae" nonfiltered="2333" processed="2323" dbindex="127413">

Symphurus vanmelleae  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a les costes de l'frica occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327067" title="Copa de Copenhaguen de futbol" nonfiltered="2334" processed="2324" dbindex="127414">
La Copa de Copenhaguen de futbol, anomenada tamb Copa de la DBU, fou una competici danesa de futbol que disputaren clubs de la capital entre els anys 1910 i 1953. Es deix de disputar amb la introducci de la Copa danesa de futbol. En els 44 anys en que es disput es celebraren 743 partits i es marcaren 3.723 gols.

 Historial .


 Palmars .


 Articles relacionats .
Campionat de Copenhaguen de futbol;
Copa danesa de futbol;

 Referncies .


 Bibliografia .



Enllaos externs.
RSSSF;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327068" title="Symphurus variegatus" nonfiltered="2335" processed="2325" dbindex="127415">

 Symphurus variegatus s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327069" title="Fets d'Arnedo" nonfiltered="2336" processed="2326" dbindex="127416">
Els Fets d'Arnedo sn els esdevenimens que es van produir a Arnedo (La Rioja) entre 1931 i 1932 a partir d'uns acomiadaments a una fbrica de calats i que acabarien amb la mort d'onze persones per trets de la Gurdia Civil. 

Durant 1931 i 1932, es va produir una vaga obrera que va rebre suport del sindicat socialista Uni General de Treballadors en resposta a uns acomiadaments en una fbrica de calat per qestions poltiques. La vaga va concloure amb un acord i una reuni de treballadors en la plaa de Nostra Senyora de Vico, el 5 de gener de 1932. Segons els treballadors d'Arnedo, aquesta era una reuni pacfica per a celebrar la fi de la vaga, fins que van acudir forces de la Gurdia Civil a la plaa on es manifestaven els treballadors. Entre l'avalot un gurdia va caure del cavall i els altres efectius, davant el dubte, van disparar contra la poblaci all present. 

Segons la Gurdia Civil, els agents es van veure forats a disparar al ser atacats. Si b, els trets es van iniciar en el moment que els representants dels treballadors, els empresaris i les autoritats arribaven a un acord en un edifici proper a la plaa. Segons alguns historiadors de dretes, el succet a Arnedo fou una de diverses revoltes armades dissenyades per les forces d'esquerra per a iniciar una revoluci socialista. Van morir onze persones, i trenta van ser ferides; cap d'aquestes persones pertanyia a la Gurdia Civil i entre els morts va haver homes, dones i nens.

 Biografia . 
 Gil Andrs, Carlos (2002), La Repblica en la plaza: los sucesos de Arnedo de 1932, Instituto de Estudios Riojanos. ISBN 84-95747-31-6.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327071" title="Symphurus varius" nonfiltered="2337" processed="2327" dbindex="127417">

 Symphurus varius s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'est del Pacfic (Illes Cocos i Galpagos).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327072" title="Symphurus williamsi" nonfiltered="2338" processed="2328" dbindex="127418">

Symphurus williamsi  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'est del Pacfic (des de Califrnia fins al Per).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327073" title="Arnedillo" nonfiltered="2339" processed="2329" dbindex="127419">


Arnedillo s un municipi de la Rioja. Es troba en la Rioja Baixa, a pocs quilmetres d'Arnedo, entre les serres de Hez i Pealmonte. s travessat pel riu Cidacos. Sn molt conegudes les aiges termals naturals que sorgeixen en la superfcie desprs d'haver-se filtrat a gran profunditat adquirint una alta temperatura (uns 52,5 C). Aquestes sn aprofitades pel balneari situat en la riba dreta del riu, a la sortida del poble. Santa Eulalia Somera s una pedana situada a 5 km d'Arnedillo, al costat de Santa Eulalia Bajera, per pertanyent al municipi d'Arnedillo. 

 Historia . 
Els seus orgens es troben sobre el segle X. En el vot de Fernn Gonzlez la poblaci apareix nomenada com "Arnietello". 

En 1170 Alfons VIII de Castella donava la vila i el castell a la catedral de Calahorra sent bisbe Rodrigo. El bisbe Juan Prez arriba a un acord amb el cabildo en 1224 pel qual es fa amb el senyoriu, per en 1252 la vila es va aixecar contra ell per no reconixer-lo com el seu senyor, atacant el seu palau i castell. Els rebels van ser controlats i multados amb 300 maravedis per les danys ocasionats, havent de rendir jurament de vassallatge. En 1366 Enric de Trastmara va ser proclamat rei. A canvi va haver de concedir als seus aliats ttols i riqueses com pagament per l'ajuda rebuda en la seva fugida desprs de la derrota soferta en la batalla de Njera. Per aix va cedir Arnedillo a Juan Ramrez de Arellano. 

En 1817 va sofrir un terratrmol que va esquerdar les forests circumdants i destrueixo part dels seus edificis.

 Enllaos externs .


Balneari d'Arnedillo - Motor turstic de la localitat;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327074" title="Symphurus woodmasoni" nonfiltered="2340" processed="2330" dbindex="127420">

 Symphurus woodmasoni s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a les Filipines i a les Illes Andaman.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327075" title="Union sportive Quillan Haute valle" nonfiltered="2341" processed="2331" dbindex="127421">


L'US Quillan s un club de rugbi a 15 de la poblaci occitana de Quillan, el qual juga actualment al Fdrale 3. s un dels pocs clubs francesos, conjuntament a l'US Carmaux, en haver guanyat el ttol nacional de 1a, 2a i 3a divisi. 

 Palmars .
 Campionat de Frana (Bouclier de Brennus):
 Campi: 1929;
 Finalista: 1928 i 1930;
 Campionat de Frana 2a Divisi:
 Campi: 1964;
 Campionat de Frana 3a Divisi:
 Campi: 1955;

 Les finals de l'US Quillan .



 Jugadors emblematics .

 Marcel Baillette;
 Ren Bins;
 Charles Bigot (4 cops internacional des del 1930);
 Amde Cutzach (1 - 1929);
 Joseph Desclaux;
 Louis Destarac ;
 Jean Galia ;
 Eugne Ribre Originari de Thuir, el capit de l'equip de l'any 29, va ser tamb capit de l'quipe de France.
 Jean Bonnet ;
 Jean-Claude Rouan ;
 Marcel Soler (1 - 1929);
 Henri Pidoux ;
 Thierry Fvrier;

 Enllaos externs .
 Lloc oficial del club;
 Lloc no oficial sobre el club;
 Fitxa del club al Finalesrugby.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327078" title="La scala di seta" nonfiltered="2342" processed="2332" dbindex="127422">
	
La scala di seta s una pera en un acte de Gioacchino Rossini, amb llibret de Giuseppe Maria Foppa. S'estren al Teatro San Mois de Vencia el 22 de maig de 1813.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.

	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327080" title="Cynoglossus abbreviatus" nonfiltered="2343" processed="2333" dbindex="127423">

Cynoglossus abbreviatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a les costes de Hong Kong, Canton, Taiwan, Xangai, Corea, Jap i Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327081" title="Bergasa" nonfiltered="2344" processed="2334" dbindex="127424">

Bergasa s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327082" title="Cynoglossus acaudatus" nonfiltered="2345" processed="2335" dbindex="127425">

Cynoglossus acaudatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'oest de l'Oce ndic (des de Somalia fins a KwaZulu-Natal i, tamb, a les Seychelles).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327083" title="Bergasillas Bajera" nonfiltered="2346" processed="2336" dbindex="127426">


Bergasillas Bajera s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327085" title="Cynoglossus acutirostris" nonfiltered="2347" processed="2337" dbindex="127427">

 Cynoglossus acutirostris s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al Mar Roig i al Golf d'Aden.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327086" title="Cynoglossus arel" nonfiltered="2348" processed="2338" dbindex="127428">

 Cynoglossus arel s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu des del Golf Prsic fins a Sri Lanka, Indonsia i sud del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327088" title="Cornago" nonfiltered="2349" processed="2339" dbindex="127429">


Cornago s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa. Es troba dins de la Sierra d'Alcarama, limitant amb la provncia de Sria al sud. Al nord es troba la sierra de Pealosa. Les altituds ms grans es troben a l'alt de la Nevera amb 1366 msnm, al de Cabeza de la Hoya amb 1349 msnm, i a l'Alto de los Tres Mojones.

Enllaos externs.
Histria de Cornago;
Web de notcies i informaci;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327089" title="Cynoglossus attenuatus" nonfiltered="2350" processed="2340" dbindex="127430">

Cynoglossus attenuatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'oest de l'Oce ndic -des de Moambic fins a Durban (Sud-frica)-.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327090" title="Cynoglossus bilineatus" nonfiltered="2351" processed="2341" dbindex="127431">

Cynoglossus bilineatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al Golf Prsic, a la costa oest de l'ndia i Sri Lanka, Indonsia, Filipines, Jap i a l'est i al nord d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327091" title="Enciso" nonfiltered="2352" processed="2342" dbindex="127432">


Enciso s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa, proper al lmit amb la provncia de Sria. Est travessat pel riu Cidacos. Al municipi dna comenament La Ruta dels Dinosaures, que discorre diversos quilmetres per pobles de la serra. 

Histria. 
En el vot de Fernn Gonzlez es nomena Enciso: "Omnes vill de ambobus cameris, Orticosa, Enciso." En el segle XIII, els castells de Prjano i Enciso pertanyien a l'Orde de Calatrava, de qui els tenia per la seva vida Vela Ladrn de Guevara, i en agrament a aquest favor i en remissi dels seus pecats, va donar a l'ordre tot quant possea a cija; por Enciso y Prjano vuestros castilols que me dades, que tenga de vs en tenencia en toda la mi vida. 

 Localitats del municipi .
 Enciso;
 Garranzo;
 La Escurquilla;
 Navalsaz;
 Poyales;
 Las Ruedas de Enciso;
 Valdevigas;
 El Villar de Enciso;

 Bibliografia .
 GOVANTES, ngel Casimiro de (1846), Real Academia de La Historia, Diccionario Geogrfico Histrico de Espaa, Seccion II comprende La Rioja o toda la Provincia de Logroo y algunos pueblos de la de Burgos., reimp., Logroo, Consejera de Educacin, Cultura y Deportes, (1986). ISBN 84-505-3985-4.

 Enllaos externs .
EncisoNet. Histria i dades d'Enciso;
Centre paleontolgic d'Enciso;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327092" title="Cynoglossus broadhursti" nonfiltered="2353" processed="2343" dbindex="127433">

 Cynoglossus broadhursti s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'oest i al sud d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327093" title="Il signor Bruschino" nonfiltered="2354" processed="2344" dbindex="127434">
	
Il signor Bruschino s una pera en un acte de Gioacchino Rossini, amb llibret de Giuseppe Maria Foppa, basat en La fils par Hasard (1809) d'Alissan de Chazet i E. T. Maurice Oury. S'estren al Teatro San Mois de Vencia el 27 de gener de 1813. A Catalunya es va estrenar l'agost de 1964 als jardins de Senya Blanca, a S'Agar.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	
	








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327094" title="Cynoglossus browni" nonfiltered="2355" processed="2345" dbindex="127435">

Cynoglossus browni  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'est de l'Atlntic (des de Senegal fins a Angola).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327095" title="Cynoglossus cadenati" nonfiltered="2356" processed="2346" dbindex="127436">

Cynoglossus cadenati  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'est de l'Atlntic (des de Senegal fins a Angola) .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327097" title="Cynoglossus canariensis" nonfiltered="2357" processed="2347" dbindex="127437">

Cynoglossus canariensis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu a l'est de l'Atlntic (des de Mauritnia i les Illes Canries fins a Angola).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327099" title="Apollo 14" nonfiltered="2358" processed="2348" dbindex="127438">


L'Apollo 14 va ser el catorz vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-509), llanat en direcci a la Lluna el 31 de gener de 1971 mitjanant un coet del tipus Saturn 5.

Va aconseguir efectuar l'allunatge amb el mdul de descens (LM) batejat  Antares  en la zona de Fra Mauro a 3,7 S 17,5 W duent com tripulants a Alan B. Shephard i Edgar D. Mitchell, mentre Stuart A. Roosa romania en el mdul de comandament (CM) anomenat  Kitty Hawk .



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327102" title="Hellboy II: L'exrcit daurat" nonfiltered="2359" processed="2349" dbindex="127439">

Hellboy II: L'exrcit daurat (2008) s una pellcula de dirigida per Guillermo del Toro que t com a protagonista principal a Hellboy, un dimoni bo que lluita contra el mal, entre els seus enemics est Nuada, prncep demonac del mn subterrani.

 Repartiment i doblatge .



 Enllaos externs .

 Lloc web oficial  ;
 Hellboy 2, Fitxa en IMDb ;
 Hellboy 2 Fitxa en labutaca ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327104" title="Cynoglossus capensis" nonfiltered="2360" processed="2350" dbindex="127440">

 Cynoglossus capensis s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu al sud-est de l'Atlntic (des de Nambia fins a KwaZulu-Natal).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327105" title="Grvalos" nonfiltered="2361" processed="2351" dbindex="127441">


Grvalos s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.
 Llocs d'inters . 
Balneari: en el segle XVI es descubrio una deu natural de propietats medicinals del tipus sulfuroso-clcica. En 1839 l'ajuntament va decidir construir un balneari per a aprofitar aquestes aiges en la sortida direcci a Fitero. Al novembre de 2006 es va signar un conveni amb el Govern de La Rioja, per a la construcci d'un nou balneari sobre l'estructura de l'anterior. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327106" title="Cynoglossus carpenteri" nonfiltered="2362" processed="2352" dbindex="127442">

Cynoglossus carpenteri  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu des del Golf Prsic fins a l'ndia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327109" title="Mos in Egitto" nonfiltered="2363" processed="2353" dbindex="127443">
	
Mos in Egitto s una pera en tres actes de Gioacchino Rossini, amb llibret d'Andrea Leone Tottola. S'estren al Teatro San Carlo de Npols el 5 de mar de 1818.	

Rossini va adaptar l'obra per a la seva estrena a Pars. Amb el ttol Mose et Pharaon, ou Le passage de la mer Rouge, i augmentada a quatre actes i amb llibret de Victor-Joseph tienne de Jouy, va estrenar-se el 26 de mar de 1827 a l'Acadmie Royale de Musique de Pars.
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327111" title="Cynoglossus cynoglossus" nonfiltered="2364" processed="2354" dbindex="127444">

Cynoglossus cynoglossus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que viu des de Filipines fins a Pakistan passant per Birmnia, Bangladesh, Malisia i ndia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327112" title="Octodntid" nonfiltered="2365" processed="2355" dbindex="127445">

Els octodntids (Octodontidae) sn una famlia de rosegadors que habita exclusivament a Sud-amrica. Es reconeixen tretze espcies d'octodntid repartides en nou gneres. L'espcie ms coneguda s el deg (Octodon degus).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327118" title="Copa de la Lliga danesa de futbol" nonfiltered="2366" processed="2356" dbindex="127446">

La copa de la Lliga danesa de futbol (Tele2 LigaCup) fou una competici danesa de futbol patrocinada per l'empresa Tele2. Aquests partits no sn considerats oficials per l'Associaci Danesa de Futbol.

 Format .
El torneig va ser disputat entre els 3 primers classificats de la lliga danesa de futbol, en enfrontaments tots contra tots, en partits de 45 minuts de durada.

 Historial .


 Palmars .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327128" title="Cynoglossus dispar" nonfiltered="2367" processed="2357" dbindex="127447">

Cynoglossus dispar  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes que van des de Pakistan fins a Madrs (ndia).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327130" title="La donna del lago" nonfiltered="2368" processed="2358" dbindex="127448">
	
La donna del lago s una pera en dos actes de Gioacchino Rossini, amb llibret de Andrea Leone Tottola, basat en un poema de Walter Scott. S'estren al Teatro San Carlo de Npols el 24 d'octubre de 1819. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 17 de maig de 1823.

Histria de les representacions.
En l'estrena al Teatro San Carlo de Npols van participar Isabella Colbran (Elena), Benedetta Rosmunda Pisaroni (Malcolm) i Giovanni David (Rei Jaume).  A Londres es va presentar al febrer de 1823, i a Nord-amrica es va estrenar a Nova Orleans, al juny de 1829.  L'obra va ser oblidada gaireb durant un segle, fins a la seua recuperaci a Florncia l'any 1958.  L'any 1969 es va representar al Camden Festival de Londres, amb la soprano  Kiri Te Kanawa en el paper principal.

L'any 1981, desprs d'una absncia de gaireb 150 anys, es va tornar a representar a Nord-amrica, aquesta vegada a la Houston Grand Opera, amb Frederica von Stade, Marilyn Horne i Rockwell Blake, sota la direcci de Claudio Scimone. La mateixa producci es va presentar posteriorment al Covent Garden. L'any 1983, el Festival Rossini de Pesaro va programar-la amb Katia Ricciarelli, Lucia Valentini Terrani i Samuel Ramey.   

L'any 1992, coincidint amb el bicentenari del naixement de Rossini, La Scala va programar-la per primera vegada en 150 anys, amb un repartiment de cantants especialistes en bel canto: June Anderson, Rockwell Blake i Chris Merritt, sota la direcci escnica de Werner Herzog i musical de Ricardo Muti.
	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327132" title="Ratol espins" nonfiltered="2369" processed="2359" dbindex="127449">


Els ratolins espinosos (Echimyidae) sn una famlia de rosegadors histricognats. Viuen a Mesoamrica i gran part de Sud-amrica. Tamb vivien al Carib fins la dcada de 1800. Algunes autoritats creuen que el coip del sud i cente de Sud-amrica s part d'aquesta famlia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327137" title="Cynoglossus dollfusi" nonfiltered="2370" processed="2360" dbindex="127450">

Cynoglossus dollfusi  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Canal de Suez.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327140" title="Cynoglossus dubius" nonfiltered="2371" processed="2361" dbindex="127451">

Cynoglossus dubius  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'oest de l'ndia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327142" title="Aplodntid" nonfiltered="2372" processed="2362" dbindex="127452">

Els aplodntids (Aplodontiidae o Aplodontidae) sn una famlia de rosegadors del subordre dels esciuromorfs. Actualment noms en queda l'espcie nord-americana Aplodontia rufa, per en el passat n'hi hagu espcies tamb a Eursia.

 Referncies .
 ITIS: Aplodontiidae,  Brandt, 1855;
 NCBI: Aplodontidae;
 Universitat de Michigan, Museu de Zoologia: Aplodontidae;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327147" title="Cynoglossus durbanensis" nonfiltered="2373" processed="2363" dbindex="127453">

Cynoglossus durbanensis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes que van des de Kenya a KwaZulu-Natal i, tamb, a Zanzbar i Madagascar.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327151" title="Herce" nonfiltered="2374" processed="2364" dbindex="127454">

Herce s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.

 Histria . 
Hi ha restes arqueolgiques que poden ser identificats amb l'antiga Illurcis romana. Hi ha ressenyes de l'any 1200 que alludeixen al castell d'Herce que el seu alcaide era Miguel Jubera. En 1173 el rei Alfons VIII de Castella don la vila a Giomar i el seu esps Diego Ximenez. En 1246 Alfonso Lpez d'Haro fund el Monestir de les Monges Bernardes i li don la vila d'Herce juntament amb la de Murillo de Calahorra i Hornillos de Cameros, amb d'altres possessions que all hi tenien. Des de llavors Herce va passar a ser un lloc d'abadia, nomenant l'abadessa alcalde ordinari. El convent va ser abandonat arran de la Desamortitzaci de Mendizbal en 1834.

 Enllaos externs .
Web del collegi pblic d'Herce;
Castell d'Herce;
Amigos de Herce;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327156" title="Cynoglossus feldmanni" nonfiltered="2375" processed="2365" dbindex="127455">

 Cynoglossus feldmanni s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Borneo, Sumatra i Cambodja.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327158" title="Cynoglossus gilchristi" nonfiltered="2376" processed="2366" dbindex="127456">

Cynoglossus gilchristi  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes que van des de Moambic fins a KwaZulu-Natal i, tamb, a Madagascar.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327160" title="Otrid" nonfiltered="2377" processed="2367" dbindex="127457">

Els otrids (Otariidae) sn mamfers marins de la superfamlia dels pinnpedes. Agrupen setze espcies en nou gneres que tenen els noms comuns de lleons de mar o ssos marins, diferents de les foques autntiques (Phocidae) i les morses Odobenidae). Estan adaptats a un estil de vida semiaqutic, alimentant-se i migrant dins l'aigua per aparellant-se i reposant a terra o sobre el gel. Viuen en aiges subpolars, temperades i equatorials de l'oce Pacfic i Antrtic, aix com el sud de l'oce ndic i l'Atlntic. Sn notablement absents de l'Atlntic nord.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327164" title="Cynoglossus gracilis" nonfiltered="2378" processed="2368" dbindex="127458">

Cynoglossus gracilis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Mar de la Xina Meridional fins a Corea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327166" title="Munilla" nonfiltered="2379" processed="2369" dbindex="127459">


Munilla s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa. Se situa al peu de les serres de la Hez, Hayedo de Santiago i Camero Viejo. 
Histria. 
Apareix en documents de l'any 1024. En 1366 pertanyia als comtes d'Aguilar i Inestrillas. En el segles XVIII i XIX es va consolidar una gran indstria de draps, famosos en tota Espanya. Munilla va tenir llum elctrica abans que Logronyo, que Haro i fins i tot abans que Saragossa.
Economia local. 
Va tenir una important indstria txtil i del calat, per el municipi s'ha anat despoblant progressivament amb el trasllat d'aquesta ltima a Arnedo. Actualment l'activitat predominant s la ramaderia: ov, bov i capr, encara que tamb existeixen petites explotacions agrcoles de patata i fruiteres. 

 Localitats del municipi .
 Munilla;
 Antoanzas;
 La Monja;
 La Santa;
 Peroblasco;
 Ribalmaguillo;
 San Vicente de Munilla;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327169" title="Cynoglossus heterolepis" nonfiltered="2380" processed="2370" dbindex="127460">

 Cynoglossus heterolepis s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del sud de Nova Guinea fins al nord d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327170" title="Ameniscomys" nonfiltered="2381" processed="2371" dbindex="127461">


Ameniscomys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Europa durant el Mioc mitj.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327171" title="Cynoglossus interruptus" nonfiltered="2382" processed="2372" dbindex="127462">

Cynoglossus interruptus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de l'illa d'Hokkaido fins al Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327172" title="Muro de Aguas" nonfiltered="2383" processed="2373" dbindex="127463">


Muro de Aguas s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.
 Histria . 
Des de la edat mitjana s'explotaven mines de pirita,  mineral tamb anomenat Cantalobos en la zona. El 12 de juny de 1369, Muro de Aiguas i Entrambas Aguas es van afegir al Senyoriu de Cameros. En el cadastre 1751-1754 el municipi apareix encara lligat al Senyoriu de Cameros i reflecteix una poblaci de noranta-quatre vens caps de famlia i setze vdues. 

Desprs de la desaparici dels senyorius, en 1811, es va convertir en vila exempta de la provncia de Sria, fins a la creaci de la provncia de Logronyo el 30 de novembre de 1833.

 Referncies .

 Enllaos externs .

Estadstiques del poble a www.larioja.org;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327174" title="Ansomys" nonfiltered="2384" processed="2374" dbindex="127464">


Ansomys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Amrica del Nord i sia entre l'Oligoc i el Mioc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327175" title="Cynoglossus itinus" nonfiltered="2385" processed="2375" dbindex="127465">

Cynoglossus itinus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes del Jap fins a la Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327177" title="Dakotallomys" nonfiltered="2386" processed="2376" dbindex="127466">

Dakotallomys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Amrica del Nord durant l'estatge Rupeli de l'poca de l'Oligoc.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327178" title="Abolici dels senyorius a Espanya" nonfiltered="2387" processed="2377" dbindex="127467">
L'Abolici dels senyorius a Espanya va ser realitzada el 1 de juliol de 1811 per les Corts de Cadis, i constitueix la pea bsica del conjunt de canvis que va significar la revoluci burgesa a Espanya. Del 4 de juny al 1 de juliol de 1811, es va estar debatent (encara que ja s'havia estat plantejant abans) a Cadis, l'abolici dels senyorius, que finalment va ser aprovada. El decret abolia els senyorius jurisdiccionals convertint-los en propietat privada, el vassallatge i les prestacions personals al senyor, obrint  pas a un major desplegament de les relacions socials i econmiques capitalistes. 

El decret fou abolit per Ferran VII d'Espanya quan va recuperar el tro. Els posteriors governs van aprovar lleis semblants el 1823 i el 1837 per a intentar tamb regular la situaci, i van marcar el grau de radicalisme a cada moment, barrejats amb els conflictes entre conservadors i liberals durant les guerres carlines. 

 Bibliografia .
 Francisco J. Hernndez Montalbn La abolicin de los seoros en Espaa : (1811-1837) Ed. Biblioteca Nueva, Madrid, 1999;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327179" title="Leptoromys" nonfiltered="2388" processed="2378" dbindex="127468">


Leptoromys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Amrica del Nord durant l'estatge Rupeli de l'poca de l'Oligoc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327181" title="Cynoglossus joyneri" nonfiltered="2389" processed="2379" dbindex="127469">

Cynoglossus joyneri  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Corea i del sud del Jap fins a les de la Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327182" title="Liodontia" nonfiltered="2390" processed="2380" dbindex="127470">

Liodontia s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Amrica del Nord durant el Mioc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327183" title="Tossa Pelada" nonfiltered="2391" processed="2381" dbindex="127471">

La Tossa Pelada s el cim de la Serra del Port del Comte que est situat ms al nord. Els seus 2.379 m d'altitud el converteixen en el segon cim ms alt de la serralada i, a la vegada, del Solsons. 

Talment com passa amb la resta de cims d'aquesta serralada, no s un pic que destaqui de manera notria sin que apareix com una ms de les suaus ondulacions que formen la carena de la serra. Tant s aix que la superfcie que supera els 2.370 m d'altitud s de 0,8 ha.

La seva carena fa de parti entre els termes municipals de La Coma i la Pedra i La Vansa i Frnols.

A les seves rodalies s'hi troben els segents accidents geogrfics:

 A 1.500 m de distncia en direcci est, el Tossal de l'Estivella.

 A 666 m de distncia cap el sud , el tercer pic de major altitud de la serra: el Pedr dels Quatre Batlles.
 Al seu vessant nord, l'estaci d'esqu nrdic Tuixent-La Vansa.

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou aquesta serra;
Fotografia aria de la Serra del Port del Comte;

Fonts.
Totes les dades han estat extretes de l'edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327185" title="Elaea (desambiguaci)" nonfiltered="2392" processed="2382" dbindex="127472">


En catal Elea, en llat Elaea, i en grec , s un nom geogrfic:

Elaea, antiga ciutat grega d'Elia, i desprs port de Prgam ;
Elaea, port a l'antiga  Etipia (Aethiopia);
Elaea (Epir), capital de la comarca d'Eleatis (Elaeatis) a l'Epir, a la desembocadura de l'Aqueron;
Elaea (Lban), antiga ciutat al sud-est de Sid;
Elaeaticus Sinus, badia d'Elaea a Elia;
Promontori d'Elaea (Creta), cap de Creta proper a Palaikastron, al nord-est de l'illa;
Promontori d'Elaea (Xipre), cap al nord-oest de Xipre;
Riu Elaea, riu de Becia a Grcia;
Illa Elaea, illa del grup de Demonisi a la costa de Bitnia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327186" title="Supercopa danesa de futbol" nonfiltered="2393" processed="2383" dbindex="127473">
La Supercopa danesa de futbol fou una competici de futbol de Dinamarca que enfrontava el campi de la lliga i la copa danesa de futbol.

 Historial .
1994  :  Brndby IF   4-0  Silkeborg IF;
1995  :  F.C. Copenhaguen   2-1  Aalborg BK;
1996  :  Brndby IF     4-0  AGF Aarhus;
1997  :  Brndby IF     2-0  F.C. Copenhaguen;
1998   no es disput ;
1999  :  AB Copenhaguen    2-2  Aalborg BK    per penals;
2000  :  Viborg FF      1-1  Herflge BK          per penals;
2001  :  F.C. Copenhaguen   2-0  Silkeborg IF;
2002  :  Brndby IF     1-0  Odense BK;
2003  no es disput ;
2004  :  F.C. Copenhaguen   2-1  Aalborg BK;

 Palmars .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327187" title="Meniscomys" nonfiltered="2394" processed="2384" dbindex="127474">

Meniscomys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Amrica del Nord durant l'Oligoc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327189" title="Cynoglossus kapuasensis" nonfiltered="2395" processed="2385" dbindex="127475">

 Cynoglossus kapuasensis s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'oest de Borneo.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327190" title="Niglarodon" nonfiltered="2396" processed="2386" dbindex="127476">


Niglarodon s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Amrica del Nord durant l'Oligoc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327191" title="Cynoglossus kopsii" nonfiltered="2397" processed="2387" dbindex="127477">

Cynoglossus kopsii  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes del Golf Prsic fins a Taiwan.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327192" title="Oligopetes" nonfiltered="2398" processed="2388" dbindex="127478">

Oligopetes s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Europa durant l'Oligoc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327193" title="Prjano" nonfiltered="2399" processed="2389" dbindex="127479">


Prjano s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa. Es troba en la marge esquerra del riu Ruesca, afluent del Cidacos. Va ser un antic poble miner, avui dia els seus habitants es mantenen grcies a l'agricultura i la indstria de la capital de la comarca: Arnedo.

 Enllaos externs .
 Prejano.tk;
 Prejano.es.vg;
 www.prejano.com;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327194" title="Paracitellus" nonfiltered="2400" processed="2390" dbindex="127480">

Paracitellus s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Europa durant el Mioc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327196" title="Cynoglossus lachneri" nonfiltered="2401" processed="2391" dbindex="127481">

 Cynoglossus lachneri s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'Oce ndic (Mar Roig, Golf d'Oman, Seychelles, Maurici, Madagascar, Comores i la costa continental africana des de Kenya fins a Moambic).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327197" title="Prosciurus" nonfiltered="2402" processed="2392" dbindex="127482">


Prosciurus s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Amrica del Nord i sia durant l'Oligoc i el Mioc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327198" title="Pseudaplodon" nonfiltered="2403" processed="2393" dbindex="127483">

Pseudaplodon s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a sia durant el Mioc i el Plioc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327199" title="Quel" nonfiltered="2404" processed="2394" dbindex="127484">


Quel s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa. Quel destaca pel seu castell, que corona el poble, i ho ha marcat des de sempre, no en va el nom de Quel procedeix de l' rab Qalat, que significa castell. Protegit pel tur, abrupta, en la qual s'alcen les restes del castell, el poble s'obre a la vega del Cidacos que rega una rica horta. 

 Histria .
La ubicaci estratgica de Quel va determinar la construcci del seu castell. El fet que pels seus voltants passs la calada romana que unia Calagurris Iulia (Calahorra) amb Numncia justifica la construcci del baluard defensiu. La conquesta musulmana, al comandament de Tarif, d'aquesta terres va forar a l'aband dels habitants cristians. La histria de la vila aquesta unida al castell que la corona. Va comptar amb muralla que la defensava i de la qual encara queden alguns rastres. El nom antic de Quel era Kelle, tal com apareix en l'escriptura del vot de Fernn Gonzlez juntament amb els assentaments d' Arneto, Abtole i Calagurris que semblen derivar directament de la paraula kal que vol dir castell en rab. 
El senyoriu de Quel. 
En 1040 el rei del regne Pamplona Njera, anterior al regne de Navarra, Garca, el de Njera, don a la seva dona, per la denominada Carta d'Arres les seves possessions en la vall del Cidacos que comprenia Arnedo i la seva vall que els possea en senyoriu Fortn Ochoa. En 1060 el senyor de Quel era Fortn Garcs. La histria de Quel, com la de tota la Rioja, aquesta lligada a les guerres que els regnes de Navarra, Castella i Arag mantenen per a apoderar-se d'aquestes terres. Desprs de la mort del rei San el de Pealn, Alfons VI de Castella incorpora el terrenys als seus dominis, per aviat passaria a forma parteix de la corona d'Arag. La disputa territorial que ambds regnes tenia es va dur a un acord de submissi d'arbitratge sobre la mateixa. L'rbitre fou el rei Enric II d'Anglaterra que va fallar a favor dels castellans passant-se a incorporar La Rioja a aquesta corona, pel que Quel passaria definitivament al regne de Castella. En 1789 Quel continuava com una vila de senyoriu, sota els senyors Gant i Sanz de Tejada. Va pertnyer a la provncia de Sria fins que en 1833 es cre la de Logronyo i s'inclou en ella. A l'any segent s'inclouria en el partit judicial d'Arnedo.

 Personatges Illustres .
 Manuel Bretn de los Herreros (1796 - 1873), escriptor  ;
 Juan Jos de Escalona y Calatayud (1677 - ?), Bisbo de Caracas i Michoacn. ;
 Pedro Mota Sarmiento (? - ?), prior i governador de Castella, virrei i Capit General de Siclia.

 Enllaos externs .

 Web de Quel;
 Histria de Quel;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327201" title="Cynoglossus lida" nonfiltered="2405" processed="2395" dbindex="127485">

 Cynoglossus lida s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de l'frica Oriental, Pakistan i ndia fins a Malisia i Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327203" title="Sciurodon" nonfiltered="2406" processed="2396" dbindex="127486">

Sciurodon s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Amrica del Nord durant l'Oligoc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327204" title="Cynoglossus lighti" nonfiltered="2407" processed="2397" dbindex="127487">

 Cynoglossus lighti s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de la Xina.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327205" title="Selenomys" nonfiltered="2408" processed="2398" dbindex="127488">

Selenomys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a sia durant l'Oligoc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327206" title="Cynoglossus lineolatus" nonfiltered="2409" processed="2399" dbindex="127489">

Cynoglossus lineolatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de la Xina.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327207" title="Sewelleladon" nonfiltered="2410" processed="2400" dbindex="127490">

Sewelleladon s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Amrica del Nord durant el Mioc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327208" title="Grande Arme" nonfiltered="2411" processed="2401" dbindex="127491">
 



La Grande Arme s el nom utilitzat per referir-se a les forces multinacionals reunides sota el comandament de Napole al llarg de les Guerres Napoleniques d'inicis del segle XIX.

Les campanyes.
Inicialment La Grande Arme s el nom que rep l'exrcit creat el 1805 a partir de l'Exrcit de la costa ocenica que es preparava al Camp de Montreuil-sur-mer per intentar envair el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda, i que a finals de 1805 fou enviat rpidament a l'est quan Napole descobreix que la Tercera Coalici, formada per l'imperi Austrac i l'Imperi Rus estaven preparant-se per a envair Frana. La Grande Arme, formada per sis cosos sota les ordres dels Mariscals i Generals de Napole va vncer a la batalla d Ulm i la Batalla d Austerlitz. 

Posteriorment, el nom fou utilitzat per l'exrcit principal francs en les campanyes de 1806-07, 1812, i 1813-14, amb unes dimensions creixents a mesura que augmenta el domini Napolenic d Europa, assolint un mxim de 600.000 homes a l inici de la invasi de Rssia el 1812. Tots els cossos eren dirigits per generals francesos, tret dels cossos polons i austrac. 

L'enorme exrcit multinacional marx lentament cap l est amb els russos retrocedint davant seu. Desprs de la captura de Smolensk i la victria a la Batalla de Borodino, Napole i gran part de la Grande Arme pren Moscou el 14 de setembre de 1812; tanmateix, les forces Napoleniques foren drsticament redudes a causa de les sagnants batalles contra els russos, les malalties (principalment el tifus) i les llargues lnies de comunicaci. L exrcit rest un mes a Moscou, per finalment fou obligat a retrocedir. Acossat pel fred, la fam i les malalties, amb les constants rtzies dels cosacs i les milcies russes, la retirada destrueix la Grande Arme com a fora d atac. Al voltant d uns 400.000 homes moren i noms retornen unes desenes de milers de soldats destrossats. 

Napole comand un nou exrcit a la Batalla de les Nacions a Leipzig el 1813, en la defensa de Frana el 1814, i a la batalla de Waterloo el 1815, per l exrcit napolenic no tornar a aconseguir les dimensions de la Grande Arme de juny de 1812.

 Sistema de comandament .
A finals del segle XVIII, l organitzaci dels exrcit normalment requeia principalment en el cap de la unitat militar amb l'ajut, mes o menys informal, dels seus subordinats, els quals, normalment, no estaven ensinistrats per a realitzar tasques especifiques com les d intelligncia militar, logstica i intendncia. 

La primera utilitzaci d un estat major sota les ordres del general fou durant les Guerres de la Revoluci Francesa, quan el General Louis Alexire Berthier (posteriorment primer mariscal del imperi) fou assignat com a cap del exrcit d Itlia el 1795. Berthier estableix un ben organitzat grup de suport. Napole Bonaparte es fixa en el sistema implantat per Berthier i l adopta com a seu, tot i que el limita al seu grup de comandament.

El grup de comandament de la Grande Armee fou conegut com el Quarter general del Imperi i fou dividit entre el comandament militar de Napole i el quarter general del exrcit. 

 Comandament militar de Napole .
El Comandament militar de Napole incloa el departament d Ajudants de Camp (Aide-de-camp), nomenats oficials (a partir 1809), El Ganivet del Emperador amb el Secretariat, un departament d intelligncia (emprant espies) i el departament Topogrfic. Tamb hi era assignat el Gabinet Civil del Emperador que contenia l oficina del Gran Mariscal de Palau i el  Gran Cavaller (?).

 Quarter General del Exrcit .

El Grand tat-Major General incloa el gabinet del Cap de l estat major (Berthier) amb els seus 4 departaments: Moviments, Secretariat,comptabilitat i  Intelligncia (ordres de batalla). Berthier tamb tenia els seus propis ajudants privats. Per ultim hi havia l estat major del exercit amb els assistents dels gabinets del 3 Generals majors a Berthier.

El General en cap Berthier donava les ordres amb la precisi d'un consumat guerrer, i a Marengo mantingu la reputaci adquirida a Itlia i Egipte sota les ordres de Napole. Ell mateix fou ferit a un bra i a dos dels seus, Dutaillis i La Borde, els hi mataren els cavalls.


 Rangs de la Grande Arme .
a diferencia dels exrcits de l'Antic Rgim i altres monarquies, els ascensos en la Grande Arme eren basats en les mostres de habilitat i destresa ms que en la classe social o les riqueses . Napole busc que el seu exrcit fou una meritocrcia, on cada soldat, sense importar el seu origen, pogus ascendir als mes alts nivells de comandament (procurant que aquesta ascensi no fos massa alta i rpida). Aquesta igualtat fou aplicada tant als oficials francesos com als estrangers ( ms de 140 adquiriren el rang de general). Aquest fet propici que els homes capaos, amb les oportunitats oportunes, poguessin ascendir al mes alt en pocs anys, mentre que en altres exrcits assolir aquests graus podien ocupar dcades. Es deia que cada soldat portava un bast de mariscal a la seva motxilla.



 Mariscals de la Grande Armee .

Louis Alexire Berthier, Prncep de Neufchatel i de Wagram, Duc de Valengin. (1753 - 1815), Mariscal de l'Imperi el 1804;
Joachim Murat, Prncep de l'Imperi, Gran Duc de Clves i Berg, Rei de Napols (1767 - 1815), Mariscal de l'Imperi el 1804;
Bon Adrien Jeannot de Moncey, Duc de Congliano (1754 - 1842), Mariscal de l'Imperi el 1804;
Jean-Baptiste Jourdan, Comte Jourdan (1762 - 1833), Mariscal de l'Imperi el 1804;
ir Massna, Duc de Rivoli, Prncep de Essling (1758 - 1817), Mariscal de l'Imperi el 1804;
Charles Pierre Francois Augereau, Duke de Castiglione (1757 - 1816), Mariscal de l'Imperi el 1804;
Jean Baptiste Jules Bernadotte, Princep de Ponte Corvo, Mariscal de l'Imperi el 1804;
Guillaume Marie Anne Brune, Comte Brune (1763 - 1815), Mariscal de l'Imperi el 1804;
Jean de Dieu Soult, Duc de Dalmcia (1769 - 1851), Mariscal de l'Imperi el 1804, Mariscal General de Frana el 1847;
Jean Lannes, Duc de Montebello (1769 - 1809), Mariscal de l'Imperi el 1804;
douard Adolphe Casimir Joseph Mortier, Duc de Treviso (1768 - 1835), Mariscal de l'Imperi el 1804;
Michel Ney, Duc de Elchingen, Princep de Moscou (1769 - 1815), Mariscal de l'Imperi el 1804;
Louis Nicolas Davout, Duc de Auerstaedt, Princep de Eckmhl (1770 - 1823), Mariscal de l'Imperi el 1804;
Jean-Baptiste Bessires, Duc de Istria (1768 - 1813), Mariscal de l'Imperi el 1804;
Franois Christophe de Kellermann, Duc de Valmy (1737 - 1820), Mariscal de l'Imperi el 1804 (Honorific);
Franois Joseph Lefebvre, Duc de Dantzig (1755 - 1820), Mariscal de l'Imperi el 1804 (Honorific);
Dominique Catherine de Prignon, Marques de Grenade (1754 - 1818), Mariscal de l'Imperi el 1804 (Honorific);
Jean-Mathieu-Philibert Srurier, Comte Srurier (1742 - 1819), Mariscal de l'Imperi el 1804 (Honorific);
Claude Victor-Perrin, Duc de Belluno (1764 - 1841), Mariscal de l'Imperi el 1807;
tienne-Jacques-Joseph-Alexire MacDonald, Duc de Tarento (1765 - 1840), Mariscal de l'Imperi el 1809;
Nicolas Oudinot, Duc de Reggio (1767 - 1847), Mariscal de l'Imperi el 1809;
Auguste Marmont, Duc de Ragusa (1774 - 1852), Mariscal de l'Imperi el 1809;
Louis Gabriel Suchet, Duc d'Albufera (1770 - 1826), Mariscal de l'Imperi el 1811;
Laurent Gouvion Saint-Cyr, Marques de Gouvion-Saint-Cyr (1764 - 1830), Mariscal de l'Imperi el 1812;
Jzef Antoni Poniatowski, Princep Poniatowski (1763 - 1813), Mariscal de l'Imperi el 1813;
Emmanuel de Grouchy, (1766 - 1847), Mariscal de l'Imperi el 1815;




 Organitzaci .
Un dels factors ms importants en l'xit de la Grande Arme fou l'organitzaci, ms flexible i superior a la resta. Estava dividida en diferents Cossos (mormalment de 5 a 7),cada cos estava format per entre 10.000 a 50.000 soldats. Aquests Corps d'Arme eren  petits exrcits amb elements de tots els cossos i serveis, capaos d'operar independentment. Els Cossos usualment operaven prxims mantenint un dia de marxa de distancia entre un i altret. Un Cos, depenent de la grandria i de la importancia de la missi, era comandat per un Mariscal.

Napole tenia gran fe amb el comandants dels cossos i normalment els permetia una gran llibertat d'acci, confiant que actuarien dintre de les lnies mestres dels seus objectius estrategics i que treballarien junts per acomplir-los.  Quan no s'aconseguien els objectius Napole assumia el comandament dels cosos personalment i normalment no degradava als seus generals. Els cossos es formaren per primer cop l'any 1800, quan el general Moreau divid l'exrcit del Rin e 4 cossos. Aquests foren uns grups temporals i no fou fins 1804 que Napole organitz les unitats permanents. Alguna vegada Napole formaria la cavalleria en un cos separat per tal d'explotar la seva mobilitat.

La principal unitat tctica dels cossos foren les Divisions, formades per 4.000/6.000 soldats (de infanteria o Cavalleria). Aquestes al seu torn eren formades per dues o tres Brigades de 2 regiments i recolzades per una brigada d'Artilleria, composta per 3 o 4 bateries, cada una d'elles amb 4 canons i 2 obusos, fen un total de 18 a 24 peces d'artilleria en total. Les Divisions Tamb eren unitats plenament operatives per separat i eren  comandades per un General de Divisi.

Unitats Militars de La Grande Arme.
Gurdia Imperial.
----
La Garde Impriale era la unitat d'elit del exrcit, formada a partir de la Garde des Consuls i la Garde Consulaire. D'un simple regiment l'any 1800 es convert en  un  Corps d'Arme per si sol amb divisions d'infanteria, cavalleria i artilleria. Napole pretengu que aquest fos el cos d'exemple par a tot l'exrcit i una fora completament lleial. Amb tot la infanteria rarament fou emprada en massa , la cavalleria era, sovint, enviada a massacrar durant la batalla i l'artillera era emprada per castigar als enemics abans dels assalts. 

Infanteria de la Gurdia.
Hi havien 3 seccions:
Vella gurdia (Vieille Garde): Composta per veterans que havien servit entre 3 o 5 campanyes en l'exrcit napolenic. Estava formada per dos regiments i era la crme de la crme de La Grande Arme.

Grenadiers  Pied de la Garde Impriale: els Grenadiers de la Gurdia era el regiment mes vell de La Grande Arme. Durant la campanya de Polonia, el 1807,Napole els hi pos el mal nom de les grognards ("els rondinaires"). Estava composat per els soldats d'infanteria ms experimentats i braus de la gurdia, alguns veterans serviren al voltant d'unes 20 campanyes.
Chasseurs  Pied de la Garde Impriale: The Chasseurs de la Gurdia eren el segon regiment ms vell de la Grande Arme. El 1er Chasseurs era la formaci germana del 1er Grenadiers  Pied.
Middle Guard (Moyenne Garde): Constituida per  veterans de 2-3 campanyes.
Fusiliers-Chasseurs: El 1806 es form el regiment.  Anaven armats amb mosquetons (Charleville model 1777)bayoneta i un sabre curt.
Fusiliers-Grenadiers: Format el 1807. Amb el mateix armament que l'anterior.
Marines de la Gurdia (Marins de la Garde):  Inicialment creats per a ser els tripulants dels vaixells que havien de dur al Emperador a Anglaterra desprs de la invasi d'aquesta, un cop anullada la invasi restaren en la guardia per a menar els vaixells i bots en qu viatges Napole.
Jove Gurdia(Jeune Garde): Inicialment composada per veterans amb almenys una campanya al seu haver i comandats per joves oficials. Foren coneguts ms pel seu entusiasme ms que per les seves habilitats en combat.
Tirailleurs-Grenadiers;
Tirailleurs-Chasseurs;

Cavalleria de la Gurdia.

El 1804, la Cavalleria de la Guardia era formada per 2 regiments de cavalleria: els Chasseurs  Cheval i els Grenadiers  Cheval, junt a una petita unitat d'elit de Gendarmes i un esquadr de Mamelucs. 

El 1806 s'hi un elRegiment de Dragons de la Garde Impriale (o Dragons de l Imperatice), el 1807 el regiment de Llancers Polacs, el Regiment de Chevau-Lgers de la Garde Impriale Polonais fou afegit. Finalment, el 1810, s'integr un altre regiment de llancers, el 2e Regiment de Chevau-Lgers Lanciers de la Garde Impriale o  Llancers rojos. Entraren en lluita nombroses vegades, Potser l'episodi ms fams en la seva historia fou La carrega dels Llancers polonesos a la Batalla de Waterloo, on derrotaren als Scots Greys i a la Union Brigade.

Grenadiers a Cavall (Grenadiers  Cheval de la Garde Impriale): coneguts com els  Deus or els Gegants eren l'elit de la cavalleria. Tota la formaci muntava cavalls negres. Per a ingressar calien un minim de 10 anys de servei, haver participat en almenys 4 campanyes i fer 172 cm. d'alada. Junt amb el Llacers Polonesos son les uniques unitats de cavalleria que mai han estat venudes.

Chasseurs  Cheval de la Gurdia (Chasseurs  cheval de la Garde Impriale): coneguts com els "fills favorits". Eren la cavalleria lleugera, era l'unitat preferida de Napole.
Gendarmes d'elit (Gendarmerie d Elite): nomenats Els Immortals, perqu rarament entraren en combat. Els Gendarmes eren la policia militar de La Grande Arme i la gurdia de gala.
Esquadr de Mamelucs (Escadron de Mamalukes): Soldats del desert reclutats per Bonaparte durant la campnya d'Egipte. Combinaven la maestria a cavall i amb l'espasa amb un coratge fantic.
Llancers de la Gurdia (Chevau-Lgers-Lanciers de la Garde Impriale):;
 1e Regt : Format per polonesos;

 2e Regt : Format per francesos i neerlandesos. Tamb nomentats Les Lanciers Rouges (els Llancers rojos) pel seu uniforme.
 3e regt : Format per polonesos.

Dragons de l'Emperatriu (Dragons de l Impratice): Formad el 1806 com el Regiment de Dragons de la Garde Impriale. Fou ms una unitat ceremonial que de combat i rarament entr en combat.

Exploradors de la Gurdia Imperial (Eclaireurs de la Garde Impriale) : Creats el desembre de 1813, durant la reorganitzaci de la Gurdia Imperial desprs de la desfeta de Rssia. Napole prengu nota dels regiments de cosacs i els empr com a model per la formaci d'aquesta brigada. foren 3 regiments de 1.000 homes cada  i foren assignats (per esquadrons) a regiments existents:
1st Rgt: exploradors-grenadiers sota les ordres del Coronel-Major Claude Testot-Ferry;
2nd Rgt: scouts-dragoons Sota les ordres del Coronel Hoffmayer;
3rd Rgt: scouts-lanciers Sota les ordres de Jean Kozietulski;
Els exploradors noms pogueren distingir-se durant la campanya francesa de 1814 i foren dissolts per Llus XVIII en la restauraci.

 Tropes Estrangeres a La Grande Arme .
----
La majoria dels exrcits europeus reclutaven tropes estrangeres, l'exrcit napolenic no fou una excepci. Aquestes tropes tingueren un paper important al llarg de les Guerres Napoleniques. El 1805 35.000 soldats de la  Confederaci del Rin foren emprades per protegir les linees de comunicaci i els flancs de l'exrcit principal. El 1806 20.000 soldats extres foren allistats amb la mateix missi, ms 20.000 Saxons  foren emprats en opercions contra els Prussians. En la campanya d'hivern de 1806-7, alemanys, polonesos, i espanyols ajudares a assetjar els ports Bltics a Stralsund i Danzig en el flacn esquerra de La Grande Arme. a la Batalla de Friedland de 1807, els cossos del Mariscal Lannes foren formats en gran nombre per Polonesos, Saxons i Alemanys. Per primera vegada les tropes estrangeres tingueren un rol en la batalla principal, i ho feren amb distinci. El 1809 a la campanya Austraca es considera que un ter de  La Grande Arme provenia de la Confederaci del Rin, i un quart de l'Exrcit a Itlia era itali . En la desfeta de 1812 ms de la meitat de les tropes que marxen a Russia eren no francesos i representaven 20 nacionalitats diferents.

Cavalleria.
----
Per decret del Emperador la cavalleria fou, normalment, entre d'una cinquena a sexta part de l'exrcit. Els regiments de cavalleria d'entre 800 a 1.200 homes eren formats per 3 o 4 esquadrons de dues companyies cada un, ms els elements de suport. el Primers esquadr de la primera companyia de cada regiment era sempre designat com l' "elit",suposadament, amb els millors homes i cavalls. Durant la revoluci francesa lla cavalleria perd la majoria dels millors oficials, normalment aristcrates i lleials al antic regim. Conseqentment, la qualitat de la cavalleria francesa descendeix drsticament. Napole reconstrueix el cos convertint-lo en el millor del seu temps, fins 1812 no pogu ser derrotada. Hi ha 2 tipus de cavalleria, amb rols diferents, la Pesada i la lleugera.

Cavalleria Pesada.
 Cuirassiers .
La cavalleria pesada, equipada i armada com els cavallers medievals amb cuirasses i cascs, armats amb sables llargs i, posteriorment, amb pistoles. S'empraven com a forces de xoc. A causa del pes de l'armadura i les armes, el cavall i el genet havien de ser grans i forts. D'aquesta manera s'aconseguia una fora molt gran en les carregues. Malgrat tot, la cavalleria pesada fou emprada, normalnet, com a suport de la cavalleria lleugera i els dragons. Els Cuirassiers demostraren ser una fora potent en batalla, deixant als seus oponents impressionats. Els anglesos, en particular, varen creure que els cuirassiers eren la gurdia personal de Napole i volgueren adaptar els cascs i pitralls per a els seus propis Horse Guards. Inicilament hi havien 25 regiments de cuirassiers, posteriorment foren 18.

 Dragons (Dragons) .
La cavalleria mitjana del exrcit, d'altra banda considerada pesada, eren emprats en batalles, escaramusses i exploracions. El cos era fora verstil, anaven armats amb el sabres (els millors dels quals, amb 3 fulles, fet d'acer Toled), pistoles i mosquets (que mantenien en fundes mentre cavalgaven). Aquest armament els permetria lluitar a peu, com l'infanteria, tamt b com a cavall. Amb tot, el preu d'aquesta versatilitat feu que el nivell dels seus "cavallers" i espadatxins no fos tant alt com en altres cosos. Inicialment es formaren 25 regiments, posteriorment en foren 30. Durant els Cent Dies (1815) noms es formaren 15 regiments.

 Carabiniers--Cheval .
Similar en armament i rol als dragons. Tot i aix, menys armats que els primers, inicialment no anaven armats. Aquest fet els feu menys verstils. Inicialment es componien de 2 regiments nicament.

Caballeria lleugera.
 Husars (Hussards) .
Aquests rapits i lleugers genets eren els ulls i les orelles dels exrcits napolenics. Ells mateixos es consideraven els millors genets i espadatxins (beau sabreurs) de tota l'Arme. Aquesta opini no era del tot injustificada. Tacticament, eren emprats en missions de reconeixement, en escaramusses i com a pantalla de l'exercit amb la finalitat de mantenir els alts comandaments dels moviments enemics mentre evitaven que l'enemic obtingues la mateixa informaci i per a perseguir tropes en retirada. Armats amb sabres corbats i pistoles, tenien tenien fama de ser temeraris fins al punt d'sser fins i tot sucides. Es deia que l'Husar que arribs als 30 anys era un vella Gurdia de pl dret i molt afortunat. el 1804 eren 10 regiments, el 1810 s'hi afeg un i dos mes el 1813.

 Chasseurs--Cheval .
(Caadors Montats) Aquests eren iguals en funcions i armament als Husar. A diferencia dels chasseurs de la Gurdia Imperial eren considerats d'inferior categoria. Era el cos ms nombrs de la cavalleria amb 31 regiments, 6 dels quauls eren integrats per no francesos (belgues, sussos, italians i alemanys).

 Llancers (Lanciers) .
Un dels cossos mes tamuts de la cavalleria napoleonica foren els Llancers polonesos. Anomenats Los Diablos Polacos (els digles polacs) pels Espanyols, Aquesta cavalleria mitjana i lleugera (Chevau-lgers Lanciers) tenien una velocitat equiparable a la dels Husar, fora de xoc similar als Cuirassiers I gaireb tant verstils com els Dragons. Anaven armats amb Llances, com indica el seu nom, sabres i pistoles. Els Llancers eren la millor opci per carregar contra l'infanteria disposada en esquadra, ja que les seves llances superaven les baionetes (un exemple el trobem a la Batalla d'Albuera, on la brigada anglesa del coronel Colborne fou mpliament superada, el 1811) i tamb en la persecuci i caa del enemic derrotat. Excloent els regiment de la Gurdia, hi hagueren 9 regiments de Llancers . Desprs de les guerres els anglesos crearien els seus propis cossos de Llancers a semblana dels napolenics.

Infanteria.
----
La  infanteria estava dividida en 2 grans grups: la Infanteria de linea (Infanterie de Ligne) i la infanteria lleugera (Infanterie Lgre).

Infanteria de Linea. 
La Infanteria de linea formava la major part de la Grande Arme. El 1803, Napole reinstaura el terme Regiment, Durant la revoluci francesa s'empr el terme demi-brigade ( ja que de fet eren dues brigades i no tenia connotacions monarquiques). Quan es form la Grande Arme, l'exrcit frances tenia 89 Rgiments de Ligne, 1 per cada departament de Frana. S'arribaren a formar 156 regiments.

Els Rgiments de Ligne varien de dimensions al llarg de les guerres napoleoniques, El bloc basic de la infanteria de linea era el  batall. Un batall d'infanteria podia arribar a estar format per uns 840 homes. La dimensi tipica era de 400-600 homes. Del 1800 al 1803 un batall tenia 8  companyies de fusilier i una de grenadier. Del 1804 al 1807  el batall era compost per 7 companyies de fusilier, una de grenadier i una de voltigeur. Del 1808 al 1815 fou compost per 4 companyies de fusilier, una de grenadier i una de voltigeur.

 Fusiliers .


Els Fusiliers anaven armats amb un mosquet i una baioneta. L'entrenament dels Fusilier posava mfasi en la velocitat de la marxa i la resistncia , junta amb practiques de tir i tcniques de formaci de combat. Aquest entrenament es diferenciava molt dels entrenaments d'altres exrcits europeus que l'emfatitzaven en moviments en formacions rgides i foc en massa. Les primeres victries  napoleniques foren gracies a la velocitat del exrcit, gracies al entrenament de l'infanteria. Des de 1803, cada batall estaba compost per 8 companyies i cada companyia teni al voltant de 120 soldats. 

El 1805, una de les companyies de Fusilier fou dissolta i refoprmada com a comapanyia de Voltigeur. El 1808, Napole re-organitza els batallons d'infanteria passant de 9 a 6 companyies. Les noves companyies tenin 140 homes, 4 d'elles eren de Fusiliers, una de Grenadiers i l'altre de Voltigeurs.

 Grenadiers .
Els Grenadiers eren les tropes de xoc veteranes del exrcit. Els batallons d'infanteria acabats de formar no tenien companya de grenadiers. Per a ser considerat Grenadier coma a mnim s'havia de haver participat en dues campanyes, per aquest motiu els batallons nous havien de lluitar en dues campanyes, com a mnim, per a tenir una companyia de Grenadiers.

Per altra banda les normes indicaven que tot Grenadier havia de tenir, obligatriament, Bigoti (Moustuache). A banda del armament dels Fusiliers tamb portaven un sabre curt per a emprar-lo en el combat cos a cos.

La companyia de Grenadier normalment ocupava el costat dret de la formaci, lloc d'honor tradicional.

 Voltigeurs .

Els Voltigeurs eren l'elit. El 1805, Napole orden que es triessin els mes petits i gils soldats de lnia per a formar la companyia de Voltigeur. El seu nom el deuen a la seva missi original. Els Voltigeurs tenien que combatre la cavalleria enemiga saltant sobre dels cavalls, una desgraciada idea que falla en combat. Enlloc d'aix, els Voltigeurs duien a terme tasques valuoses, fent d'exploradors i d'avanada a cada batall, proveint, aix, d'una infanteria lleugera per cada regiment de lina

Inicialment armats amb mosquets com els dels Dragons, acabaren equipant les mateixes armes que els Grenadiers.

A partir de 1808, la companyia de Voltigeur se situava a l'esquerra de la lnia de combat, Tradicionalment la segona posici d'honor.

Infanteria Lleugera.
Infanterie Lgre. ELs regiments de la Lgre may superaren de 35 (comparat amb els  155 dels regiments de Ligne regiments), i la  Ligne podria executar les mateixes maniobres. La diferencia estriba en l'entrenament i, com a resultat, l'alt esprit de corps. 

L'entrenament de la 'Lgre posava mfasi en els franctiradors i els moviments rpids. En general un soldat de la Lgre podia disparar millor i moure's ms rpid que un soldat de la Ligne. La Lgre solia entrar ms en combat, ja que s'emprava en ms missions que la  Ligne. Les tropes de la  Lgre eren ms petites que les tropes de linia, fet que les permetia moure's ms rapidament entre els boscos i els permetia amagar-se millor.

 Chasseurs .
Caadors, eren els fusiliers de la Lgre. armats amb un mosquet(Charleville model 1777, molt com en l'Arme), baioneta i un sabre curt per al combat cos a cos (com passa en la majoria de cosos de l'exrcit  napolenic aquest sabre s'acabar utilitzant ms com a eina per a taller fusta que com a arma).

A partir de 1803, cada batall tenia 8 companyies de  chasseur (cada companyia amb uns 120 homes). El 1808 els batallons passaren 9 a 6 companyies de 140 homes,quatre de les quals eren de chasseurs.

 Carabiniers .
Els Carabiniers eren els grenadiers de la Lgre. Despres de dues campanyes els mes alts i valents chasseurs eren triats per unir-se a la companyia de Carabiniers. Com els grenadiers, els Carabiniers tenien que dur bigoti.

 Voltigeurs .
Els Voltigeurs tenien la mateix missi en la Lgre que en els batallons de lnia, noms que eren mes gils i millors tiradors.

 Artilleria .
----
Donat que Napole era de fet un oficila d'artilleria, i que ell mateix digu: 
 Du lluita la costat del qui t millor artilleria. 
. L'artilleria es convert en l'espina dorsal de la Grande Arme, tenint un enorme poder de foc i una gran habilitat per a infligir grans danys als enemics. Els canons francesos foren sovint emprats en grans bateries(grandes batteries) per a castigar al enemic  abans que entressin a l'abast de la cavalleria i la infanteria. Un gran entrenament dels canoners francesos permeteren a Napole poder moure la disposici de les bateries molt rpidament, proporcionant-li un plus d'avantatge.

a banda d'un entrenament superior, l'artilleria napolenica tingu l'ajud de nombrosos avenos tcnics dels canons ideats per Jean Baptiste Vaquette de Gribeauval. Qui va fer canons ms lleugers, rpids i fcils de carregar i de transportar, i que, tanmateix, introdu l'estandaritzaci dels calibres (facilitant la producci de bales). Per norma, els canons francesos eren de  4 lliures, 8 o 12, mentre que els obusos eren de 6 polzades. La resta de calibres varen anar canviant-se per canons de 6 lliures de calibre. Els canons francesos equipaven barrils de metall i el seu equip, les rodes eren untades amb oli d'oliva. Una organitzaci superba, plenament integrada amb la infanteria i la cavalleria. Es distingueixen 2 tipus bsics: lArtillerie  Pied (artilleria a peu) i la Artillerie  Cheval (artilleria a cavall). 

Artilleria a peu.
El 1805 hi havien 8, ms tard 10, regiments d'artilleria a peu, ms els dos de la gurdia Imperial, per a diferencia dels altres dos braos del exrcit, aquests eren divisions administratives. Les unitats principals eren les bateries ( o companyies) de 120 homes formades en brigades i assignades a les divisions i cosos. 
Divisi d'artilleria: Estava composada per una brigade de 3 o 4 bateries de 8 armes (6 canons i 2 obusos) cada una.
Cos de reserva d'artilleria: Cada Cos tenia la seva propia artilleria de reserva, d'una o ms brigades, armada amles armes de major calibre.

El personal d'una bateria no eren noms els canoners i els oficials, tamb incloa fusters, ferrers artificiers i obrers, que s'encarregaven de preparar recanvis, mantenir i reparar tot el que tingues relaci amb els canons.

Artilleria a Cavall.
La cavalleria rebia l'ajud de la mes rapida, en moviment i en capacitat de disparar, i al mateix temps mes lleugera, artilleria a cavall. Aquest cos era un hibrid entre la cavalleria i l'artilleria. Donat que operaven ms aprop de primera linia els oficials i soldats estaven millor entrenats i armats. Les tropes de la cavalleria a cavall eren entrenades a muntar i desmontar rpidament els seus canons, d'aquesta manera podien arribar a una posici muntar els canos disparar, desmuntar, desplaar-se a una nova posici, muntar i tornar a disparar. Per acomplira aquests objectius foren entrenats per els millors artillers i entrenadors del exrcit. la artilleria a cavall podia anar cavalgant cavalgant a galop, arribar a la posici i muntar i disparar els canons en un minut. Desprs de presenciar la seva manera d'actuar, un astorat Duc de Wellington indic: "Son capaos de moure els seus canons com si fossin una pistola".

Hi havien 6 regiments administratius, ms el regiment de la Guardia. a banda de les bateries assignades a les unitats de cavalleria, Napole procur assigar, almenys, una bateria a cada cos d'infanteria o, si era possible, a cada divisi. Les bateries a cavall eren molt cares de mantenir, per aquest motiu foren menys nombroses (aproximadament una cinquena part de tot el bra de l'artilleria). Corria la brama, infundada, que l'Emperador coneixixia el nom de cada artiller a cavall.

Tren d'Artilleria.
El Train d artillerie, fou establert per Bonaparte el gener de 1800. La seva funci era la de proveir de conductors i cuidadors que havien de tenir cura dels cavalls i dels vehicles emprats per l'artilleria.  Abans d'aquest els francesos, com tots els exrcits, contractaven cuidaros civilas, els quals, algunes vegades avandonaven les armes sota el foc enemic, amb el risc de perdre els valuosos equis de cavalls.  El personal contractat per Napole, a diferencia dels seus predecessors civils, eren entrenats i uniformats com a soldats. Els conductors foren armats amb una carabina, una espasa curta i una pistola. Donat a que la disciplina, a causa d'un entrenament bsic, era de baix nivell i que no necessitaven massa raons per a emprar les armes, rpidament es feren amb la fama de tramposos i buscaraons.

Cada batall de train d artillerie estava composat per 5 companyies. la 1 era considerada l'elit i era assignada a les bateries de l'artilleria a cavall; les 3 del "centre" eren assignades a l'artilleria a peu i tasques diverses (reparacions, forga de camp, subministrament, etc.); l'ultima es convert en la companyia per a entrenar reclutes i muntures. Desprs de les campanyes de 1800, el tren fou reorganitzat en 8 batallons de 6 companyies cada un. A mesura que augmentava la artilleria es crearen ms batallons, arribant a 14 el 1810. AL 1809, 1812 i 1813 els primers 13 batallons foren "doblats" per a crear 13 batallons addicionals. Aix mateix, a partir de 1809 alguns batallons tenien companyies extra per ajudar als regiments d'artilleria assignats a la infanteria. 

La Gurdia Imperial tenia el seu propi tren, organitzat en regiments en lloc de batallons. El el punt lgid, 1813-14, la Vella Gurdia tenia 12 companyies i la Guardia Jove en tenia 16, un per cada bateria.

 Infanteria de marina Imperial.
----

Els 4 regiments de "mariners" de l'Antic Regim desaparegueren el 20 de gener de 1794.
Els Marins de la Grande Armee foren dividits en el Bataillon des Marins de la Garde Imperial, tamb coneguts com Matelots de la Garde, format el 17 de setembre de 1803, i els Matelots des Bataillons de la Marine Imperiale dels quals uns  32.000 serviren a la marina francesa. Altres unitats foren creades per servir a terra subscrits al personal naval, sota requeriment de la marina. Tamb existien unitats d'artilleria, formades principalment per canoners navals emprats a les bateries i fortaleses de la costa nomenats bataillons de la Matelot du Haut-Bord (o Les Equipages de Haut-Bord) cretas per un decret de Napole del 1 d'abril de 1808. l'ensenya del  1er Rgiment d'Artillerie de Marine perviu avui en dia, i apareix a la Batalla de Lutzen com un dels honors de la batalla. Foren establertes 63  bateries (algunes romangueren vacants). Alguns dels quals foren:
22ime quipage de Haut-Bord del vaixell Donauwrth;
Marine Regiment de Rochefort incls en el 16ime bataillon de marins;
Marine equipage de vasseux Admiral de Ruyter;
Marine equipage de vasseux L Hannibal (incls en el Regiment de Rochefort 16ime bataillon);
4ime quipage de Haut-Bord de vasseux Friedland;
5ime and 48ime quipage de Haut-Bord de vasseux La Licorne ;

Els Marins de la Gurdia foren organitzats en cinc equipages (companyies per vaixell), cada un amb 5 escouades, amb un total de 737 homes, L'unitat fou creada per a la preparaci de l'invasi d'Anglaterra. 

Aquesta unitat fou totalment destruda a la Batalla de Bailn de 1808, durant la Guerra del Francs. Fou resconstruida i l'any 1810 el batall augment a 8 equipages amb 1.136 homes, Fou severament redut a la campanya de Rssia, l'any 1813 noms hi restaren 350 homes i oficials en els seus rancs. En la primera abdicaci de Napole, 21 marins l'acompanyaren a Elba, i retornaren amb ell. Durant els Cent Dies es reun un equipage de 150 homes i oficials.

Els batallons dArtillerie de Marine foren reformats el 1813, i inclogueren 4 regiments am el 1er amb 8 batallons,el  2n amb 10 batallons i els 3r i 4rt regiments amb 4 batallons, amb un total de 9.640 homesl assignats al 6 Cos sota les ordre del Mariscal Marmont. Combinats amb batallons de mariners formaren part de la Divisi de Marina a les batalles de Lutzen, Bautzen, Dresden i es guanyaren grans elogis a la Batalla de Leipzig. Les unitats de Marins foren desmuntades el 1815.

 Unitats de suport.
----
Enginyers.
Mentre que la gloria de les batalles requei en la cavalleria, la infanteria i l'artilleria, l'exrcit tamb incloa enginyers militars de difrents tipus.

Els constructors de ponts de la Grande Arme, els pontonniers, foren indispensables en la maquina de guerra napolenica. Els ponts erigits per aquests permeteren a  Napole flanquejar les posicions enemigues, creuant rius, per la banda ms inesperada. El la gran desfeta de Moscow, salvaren a l'exrcit de la completa anihilaci a Beresina. 

Els no tingueren la gloria, per Napole considerava molt al seus pontonniers i tenia 14 companyies assignades als seus exrcits, sota el comandament del General Jean Baptiste Ebl, un brillant enginyer.  Una sola companyia de pontonniers podia construir un pont d'uns 80 pontons (de 120 a 150 metres de llarg) en noms 7 hores.

Junt amb els pontonniers, ha havien companyies de minadors, amb la missi de danyar (minar) les fortificacions enemigues. Foren molt meny emprats que els pontonniers des que Napole aprengu, en les primeres campanyes, que era millor sobrepassar i isolar les fortificacions fixes, sempre que fos possible, que assaltar-les directament. D'aquesta manera els minadors foren emprats en altres tasques.

Els diferents tipus de companyies d'enginyers acabaren sent anomenades Gnie, inicialment per un joc de paraules (jeu de mot) fent referencia a l'habilitat que demostraven a l'hora de crear estructures "mgiques" tal com ho farien els Genis mitolgics.

Logstica.
Napole digu que "Un exrcit es una criatura que marxa rere el seu estomac". les tropes de la Grande Arme portaven provisions per a 4 dies. els trens de suport en carregaven per a 8 dies, que noms havien de ser emprats en cas d'emergncia. Napole encoratjava als seus homes a que s'alimentessin i requisessin el menjar de la zona per la que passaven (aquest fet fou conegut com la La Maraude).

Les provisions addicionals eren emmagatzemades en bases i diposit de rereguarda, establerts abans de comenar les campanyes. Aquests es movien a mesura que l'exrcit avanava. Les bases de suport reomplien les bases dels Cosos i Divisions, les quals, al seu torn, reomplien el trens de suport dels regiments i les brigades, els quals distribuen les racions i les municions a les tropes. Mentre marxaven en territori amic les tropes tenien instruccions de "de viure amb tot el que el camp pot proporcionar", per mentre marxaven en territori neutral eren alimentats per les provisions. Aquest sistema permetia rapides marxes, d'unes 15 milles per dia durant 5 setmanes. Aix mateix els avenos tcnics ajudaren a la logstica, Nicolas Appert invent una nova tcnica de conservaci d'aliments, que permetr els mtodes d'"enllaunament" del aliments.

Cos Mdic .

Cada divisi i Cos tenia el seu propi cos mdic, consistia amb homes per fer les primeres cures i per al transport dels ferits a rereguarda, apotecaris cirurgians i doctors. Amb tot els serveis mdics no foren molt efectius. Molts soldat moriren per les ferides i les malalties. No hi havia nocions d'higiene o d'antibitics. I, virtualment, l'nic procediment cirurgic foren lesamputacions. L'nic anestsic consistia en beure alcohol o, en alguns casos, golpegant al pacient. Nomalment noms una tercera part sobrevivia a les operacions.

Donat a que la tcnica mdica no evolucion significativament durant les guerres napoleniques, la Grande Arme noms es pogu beneficiar dels avenos i millores en l'organitzaci del cos mdic, s'establ un sistema d'Ambulncies flotants, ideat pel Cirurgi General, el Bar Dominique Jean Larrey. Desprs d'observar la velocitat i les maniobres de l'Artilleria lleugera el General Larrey les adapt pel rpid transport dels ferits. Aquest predecessor de les ambulncies militars modernes fou copiat i implantat per la resta d'exrcits en les segents dcades. Aix mateix, Larrey increment la mobilitat i augment l'organitzaci dels hospitals de campanya, creant un prototip dels hospitals cirurgics mbils moderns.

Donats els patiments que patien els ferits, Napole anot que "Requereix mes coratge patir que morir", d'aquesta manera es procur que tots aquells que sobrevivien tinguessin el millor tractament possible en els millors hospitals Francesos mentre es recuperaven. Aix mateix Els ferits eren, normalment, tractats com a herois, se'ls concedien medalles, pensions i se'ls provea de prtesis si eren necessries. Saber que si eres ferit series ats amb rapidesa, que rebries honors i series tractat com a heroi provoc, de retruc, un augment en la moral de la Grande Arme.

Comunicacions .
Les Comunicacions, encara que descrites al final, no fou, certament, el menys important dels serveis. Molts dels missatges (despatxos) eren agrupats i enviats via missatgers a cavall. Els Husars, Donada la seva valentia i habilitat, foren sovint emprats en aquesta tasca. Les senyals tctiques de curat distancia podien ser enviades visualment mitjanant l'utilitzaci de banderes  o auditivament emprant tambors, tropetes o algun altre instrument. 

Les comunicacions a llarga distancia no patiren grans avenos. tot i aix l'exrcit francs fou el primer en emprar coloms missatgers, aix com, tamb, fou el pioner en emprar globus d'observaci per a missions de reconeixement i comunicacions.  Amb tot el gran aven vingu en la forma d'un ingenios Telgraf ptic inventat per Claude Chappe.

El sistema de Chappe estava format per una xarxa de petites torres, una a la vista d'un altre. Al sostre de les quals hi havia uns mastils de 9 metres d'alada amb 3 llargues vares de fusta movibles. Aquestes vares, nomenades rgulateur (regulador), eren operades per tropes entrenades emprant una serie de politjes i nivells. Les 4 posicions bsiques de les vares podien ser combinades, creant, 196 "senyals". En bones condicions de visibilitat i bons operadors un senyal podia ser trames, mitjanant 15 estacions (torres), entre Pars i Lilla (uns 193 kilmetres)en 9 minuts. Un missatge sencer de 36 senyals era enviat en uns 36 minuts. De Paris a Venecia, un missatje podia ser trams en noms 6 hores. 

El telgraf de Chappe es convert rpidament en una de les favorites i ms important arma secreta de Napole. una versi porttil del semfor telgraf viatja amb el seu quarter general. Amb la seva utilitzaci era possible coordinar la logstica i les forces des de llargues distancies en menys temps que el que empraven els seus enemics.

 Formacions i tctiques .
Tot i que Napole es ms reconegut com un mestre en estratgia i per la seva presencia carismtica en el camp de batalla, fou tamb un innovador tctic. Combinava formacions i tctiques clssiques, amb d'altres de modernes com, per exemple, l'"ordre obliquo" de  Frederic el Gran i les "tctiques de massa" de les primeres Leve en masse (lleves en massa). les formacions i tctiques napoleniques eren molt fluides i flexibles, en contrast a moltes de les formacions que empraven els seus enemics, que empraven, encara, el rigid sistema de "lnia", en el qual gran quantitat d'infanteria era, simplement, alineada i intercanviava trets intentant escombrar l'enemic o sobrepassar-lo pels flancs. Donada la vulnerabilitat de la lnia pels  flancs, es considerava que la millor maniobra era superar-los. Els exrcits solien rendir-se o retirar-se si s'acomplia aquest objectiu. Conseqentment, els comandants que empraven aquest sistema, posaven gran mfasi en la seguretat dels flancs, sovint a expenses d'un fort centre o de la reserva. Napole empr, freqentment,aquesta mentalitat "lineal" per a prendre avantatge, Simulant atacs als flancs o oferint els seus flancs com a esquer ( com a la batalla d'Austerlitz o la de Ltzen), Llavors Napole atacava fortament el centre enemic, superava les seves lnies i girava sobre els flancs. Sempre mantenia una forta reserva, principalment en forma de la Gurdia  Imperial Guard, a la qual podia enviar en una "escombrada final" si la batalla era favorable o fer canviar el signe de la batalla si no ho era.

Breu descripci d'algunes de les mes famoses, i emprades, tctiques i formacions:
Lnia (Ligne): La formaci bsica de 3 rengles en lnia, prctica per obtenir gran potencia de foc era tamb una formaci decent per a la infanteria i la cavalleria, amb tot era lenta de moviment i vulnerable en els flancs.
Columna de Marxa (Colonne de Marche): La millor formaci per a aconseguir un moviment de tropes rpid o sostingut i una bona formaci d'atac en massa, tot i que ofereix poca potencia de foc i es vulnerable a atacs pels flancs, emboscades i a l'artilleria".
Crrega (Colonne de Charge): Una formaci per a cavalleria en forma de creu o cap de llana, dissenyada per a caure rpidament i trencar la lnia enemiga. Clssica i efectiva, aquesta formaci "muntada" ha estat emprada en totes les poques, i avui en dia encara es utilitzada pels tancs. Per si la punta es aturada, o l'atac perd el ritme, es converteix en vulnerable a un atac en forma de pina pels flancs.
Columna d'atac (Colonne d'Attaque): Una gran columna d'infanteria, un hibrid entre la linia i la columna, Amb infanteria lleugera al front per tal distreure l'enemic i fer de pantalla al avan de la columna. un cop la clumna es aprop de la posici el front es mouen cap els flancs, moment en qu la columna obre foc sobre l'enemic i carrega amb les seves baionetes. Una excellent formaci contra la estandar, i fina, formaci de lnia.  Entre els desavantatges hi trobem una pobre potencia de foc i la vulnerabilitat a l'artilleria.
Ordre Mixta (Ordre Mixte): La formaci d'infanteria preferida per Napole. Algunes unitats (normalment regiments o batallons) se situaven en formaci de lnia, amb altres unitats en columna d'atac  darrere i entre elles. D'aquesta manera es combinava el poder de foc de la lnia amb la velocitat, la massificaci i fora  de la columna d'atac. Al mateix temps te les desavantatges de les dues formacions, per tant el suport de l'artilleria i la cavalleria eren vitals per que la tctica tingues xit.
Ordre Obert (Ordre Ouvert): a peu o a cavalls es podia desplegar per a u na unitat o individualment. aquesta formaci era ideal per a les tropes lleugeres. Permetia el moviment rpid, especialment en terrenys escabrosos com turons o boscos, i permet la millor protecci contra el foc enemic un cop les tropes han estat desplegades. La desavantatge es que no permet el foc en massa i que no es aplicable per a un xoc de masses i per les lluites prop dels quarters, deixant especialment vulnerable a la cavalleria.
Esquadra (Carr): Formaci d'infanteria clssica per a la defensa contra la cavalleria. Els soldats formen un quadrat buit al centre amb almenys 3 o 4 lnies de fundaria en cada costat, amb els oficials l'artilleria o la cavalleria a l'interior.Ofereix la millor protecci contra les carregues. Les esquadres son lentes de moviment, gaireb esttiques, fet que les fa molt vulnerables al foc d'artilleria o el foc d'infanteria. Un cop es trenca la esquadra tendeix a collapsar-se completament.
Bateria volant (Batterie Volante): Dissenyada per a treure partit de la mobilitat i l'entrenament de l'artilleria francesa.  la bateria es movia d'una posici a un altre rpidament, obrint foc i tornat-se a moure,... L'efecte combinat i acumulatiu de nombroses bateries fent el mateix pot ser devastador per l'enemic. Malgrat tot presenta problemes de coordinaci i de control.
Gran Bateria (Grande Batterie): L'artilleria disparava en massa com una sola bateria en un punt crucial de la batalla (normalment al centre del enemic).Podia ser devastador si s'agafava l'enemic per sorpresa. Per un cop esvada la sorpresa  es poden prendre mesures per evitar-la. I la bateria es trona vulnerable al foc de l'artilleria enemiga i necessita protecci davant d'un atac de cavalleria. Amb tot va esdevenir la tctica de l'artilleria francesa ms coneguda. Napole preferia les bateries volants i emprava aquesta quan creia que li oferia ms possibilitats d'xit. Sovint a l'inici de la batalla, collocava les bateries en massa, creant la Gran Bateria, que desprs d'unes quantes salves trencaven la formaci i es reconvertien en bateries flotants. En les primeres campanyes l'utilitz pocs cops, per a mesura que declinava la qualitat dels cavall i els artillers, Napole es vei forat a a emprar-la ms sovint. ;
Cap de Senglar (Tte du Sanglier): Era un altre formaci hibrida, Semblant al ordre mixta per combinant els tres braos del exrcit en una falca quadrada, que podia ser emprada tant en defensa com en atac. l'infanteria formava una curta, per densa, linia amb molts rengles de fundaria, que forma el morro del senglar (boutoir). Darrere seu hi havien 2 grups de bateries d'artilleria, els "ulls". En els flancs i rere seu, i de forma obliqua, es disposa ms infanteria en columna, lnia o esquadra, formant la "cara". Protegint els flancs i el darrera es disposaven 2 grups de cavalleria , que formen els "ullals" del senglar.s una formaci de gran complexitat i no es podia formar tant rpidament com les altre, la seva mobilitat era reduda, exceptuant els ullals. Ms rpida i menys vulnerable al foc d'infanteria i d'artilleria que l'esquadra. Els "ullals" li atorgaven millors capacitats ofensives. Fou emprada en les conquestes franceses a Africa durant les dcades de 1830 i 1840, i se segui emprant fins la dcada de 1920.

 Historia .
1804 1806.


La Grande Arme fou formada originalment com L'Arme des ctes de l'Ocan (exrcit de les costes oceniques) creat per a envair Anglaterra, en el  port de Boulogne-sur-Mer el 1803. Desprs de la coronaci de Napole com a Emperador de Frana el 1804, es form la Tercera coalici contra ell. La Grande Arme es dirig cap l'est el 1805. Deixaren la zona de la Boulogne a finals d'agost, desprs d'una rpida marxa deixaren al exercit Austrac, comandat pel General Karl Mack allat a la fortalesa de Ulm. La Campanya d'Ulm acab amb 60.000 Austracs captius i, noms, 2.000 soldats francesos morts. El novembre es prengu Viena, malgrat la caiguda de la capital ustria no capitula, mantenint un exrcit en el camp i amb els aliats Russos preparats per entrar en combat. La guerra es podria haver allargat molt de temps. a finals de 1805 s'esdevingueren alguns fets decisius, la Victria el 2 de desembre a la Batalla d'Austerlitz, on una Arme numricament inferior derrot l'exrcit rus-Austrac dirigits pel Tsar Alexandre I de Rssia. La signatura del Tractat de Pressburg del 26 de desembre,en el qual se signa la pau entre ustria i Frana, i la dissoluci del Sacre Imperi Rom del 1806. 

L'increment de poder de la Frana napolenica destorb a Prssia, que havia restat neutral fins al moment. desprs de molts moviments diplomtics, Prssia promet ajuda militar a Rssia i la  Quarta Coalici contra Frana s'inicia el 1806. La Grande Arme avana dins del territori Prussi emprant el sistema del bataillon-carr, per aquest sistema els batallons marxaven en curtes distancies entre ells i podien fer funcions de avantguarda, rereguarda o forces de flancs segons ho requers la situaci, i derrotaren els exrcits prussians a la Batalla de Jena i la Batalla de Auerstadt, les dues lliurades el 14 d'octubre de 1806. desprs d'una persecuci llegendria, els francesos capturaren al voltant d'uns 140.,000 Prussians i mataren i feriren uns 25.000. El III cos deDavout, guanyadors a Auerstadt, reveren l'honor de marxar primers dins Berln. Una vegada ms, els francesos derrotaren a l'enemic abans que els aliats poguessin arribar, i una vegada mes, aquest fet no port la pau.

1807 1809.

Napole gir les seves atencions cap a Polnia, on els exrcits prussians s'estaven unint amb els seus aliats russos. es produ una dificultosa campanya d'hivern, que no don cap guany important cap dels dos bndols, a la  Batalla de Eylau lliurada el 7-8 de febrer de 1807 russos i francesos patiren moltes baixes per a aconseguir un petit guany. La campanya es resolgu en la primavera i aquest cop els exrcits russos, sota les ordres del comte von Bennigsen foren derrotats a la Batalla de Friedland el 14 de Juny de 1807. Aquesta victori produ el Tractat de Tilsit entre Frana i Rssia, deixant a Napole sense enemics en el continent.   

QuantPortugal refus de participar en el Bloqueig Continental, els francesos dirigiren una expedici de castig a finals de 1807. Aquesta campanya pos les bases de la nomenada Guerra del Francs, que dur sis anys i dren al Primer Imperi de recursos i homes. Els francesos intentaren ocupar Espanya el 1808, per una serie de desastres, encapalats per la Batalla de Bailn, obligaren a Napole a intervindre personalment cap a finals d'any. Amb una fora de 125.000 homes la Grande Arme marx inexorablement en direcci a Madrid, capturant la fortalesa de Burgos, i netejant el cam a la  Batalla de Somosierra,forant a l'exrcit espanyol a retirar-se. Llavors l'Arme es dirig contra l'exrcit britnic comandat per Moore, i l'expuls de la pennsula Ibrica desprs de la batalla de Corunya el 16 de gener de 1809. La campanya fou un xit, per hauvia de passar un temps abans que els francesos fossin capaos d'ocupar el sud d'Espanya.  

Mentrestant, un revifada ustria es preparava per atacar. Els Falcons de la guerra de la cort del rei Francesc I el convenceren de prendre avantatge de la situaci d'Espanya. L'abril de 1809, els austracs iniciaren la campanya sense una declaraci formal de guerra i agafaren als francesos per sorpresa. els austracs foren massa lents en treure partit de la situaci i la arribada de Napole, des de Paris, estabilitz la situaci. Els francesos guanyaren la Batalla de Eckmhl, obligant als austracs a creuar el Danubi i perderen la fortalesa de Ratisbon. Les austracs seguien mantenint una fora de combat cohesionada, fet que feu necessria una campanya per tal de tancar el "tema". Els francesos capturaren Viena i porvaren de creuar el Danubi a travs de l'illa Lobau, fet que desemboc en la Batalla de Aspern-Essling, la primera derrota de La Grande Arme. El segon intent de creuar el riu, al juliol, desemboc en la Batalla de Wagram, que guany l'Arme, inflingint al voltant de 40.000 baixes. La desfeta desmoralitz als austracs, els quals acceptaren un armistici poc desprs, l'octubre de 1809 se sign la  Pau de Schnbrunn. La Grande Arme havia acabat amb la Cinquena Coalici. L'Imperi Austrac perdr 3 milions de ciutadans, a causa de la nova disposici de les fronteres.

1810 1812.

Amb l'excepci d'Espanya, Foren tres anys de treva. Les tensions amb Rssia finalitzaren en guerra el 1812. Napole reun l'exrcit ms gran que comand.

La nova Grande Arme era diferent de les anteriors; al voltant de la meitat dels soldats eren no francesos vinguts d'estats satellits i aliats de Frana. La campanya s'inici el 23 de juny de 1812 quan l'Arme creu el riu Niemen. Napole esperava que una marxa rpida situaria els seus omes entre els dos principals exrcits russos, comandats per Barclay de Tolly i Pyotr Bagration. Per, els russos evadiren els moviments en pina de Napole no menys de 3 vegades. El 7 de setembre de 1812 es lliura la massiva Batalla de Borodino. L'Arme aconsegueix una prrica victria en una batalla tant sagnat com intil. Set dies ms tard, els francesos entre a Moscou trobant-se una ciutat Buida i cremada. Els soldats hagueren de lluitar contra els incendis mentre caaven als incendiaris i custodiaven els districtes histrics de Moscou. Napole rest un mes a Moscou, esperant que el Tsar respongus als emissaris de pau francesos. Quan els esforos fallaren, els francesos abandone Moscou el 19 d'octubre. La pica retirada durant l'hivern rus domina les concepci popular de la guerra, tot i que ms de la meitat del exrcit francs es perdr en l'estiu.. Els francs foren arrasats repetidament pels exrcits russos, Ney condu una famosa separaci de la rereguarda entre les seves tropes i els russos. Quan creuaren el riu Berezina  Napole noms tenia al voltant de 49.000 soldats i 40,000 ressagats d'escs valor militar. El resultar de la  Batalla de Berezina i el monumental treball fet per els enginyers de Jean Baptiste Eble salvaren els remanents de l' Arme. Dels  690.000 homes que componien la Grande Arme noms sobreviviren 93.000. 

1813 1815.

La catstrofe a Rssia envalent els sentiment anti-francesos a Alemanya i ustria. La Sisena Coalici fou formada i Alemanya esdevingu la pea central de la campanya posterior. Napole arm nous exrcits i inici la campanya amb un seguit de victries a la Batalla de Ltzen i a la de Bautzen. Per, a causa de la baixa qualitat de la cavalleria francesa, junta amb error de clcul d'alguns Mariscals, Aquests triomfs no foren decisius, i noms asseguraren un armistici. Napole procur emprar aquesta aturada per incrementar la quantitat i la qualitat de l'Arme. ustria s'un als aliats aliats. La guerra es reobr el mes d'agost amb una significant victria francesa a la Batalla de Dresden. Amb tot, l'adopci del Pla Trachenburg per part dels aliats, El qual indicava que s'havia d'evitar l'enfrontament directe amb Napole i dirigir el pes de la guerra cap els seus subordinats, don els efectes desitjats. Els francesos foren derrotats a  Katzbach, Kulm, Grossbeeren i Dennewitz. El creixen nombre d'aliats  vorejaren als francesos a Leipzig, on es lliura la fomsa batalla de tres dies coneguda com la Batalla de les Nacions Deixant una severa prdua per a Napole quan es destru un pont prematurament, abandonant 30.000 soldats a l'altre riva del riu Elster. Amb tot, la campanya no acab amb la victori aliada donat que els francesos destruren un allat exrcit bavars que intentava tallar la retirada d'Hanau.  

El Gran Imperi s'ha acabat; Ara hem de defendre Frana foren les paraules de Napole al Senat a finals de 1813. L'Emperador ala nous exrcits, per es trobava en una situaci sense esperana. Les tropes aliades envaien Frana des de els Pirineus, travessant les planes del nord d'Itlia i per la frontera est de Frana. La campanya s'inici fatdicament quan Napole fou derrotat a la  Batalla de La Rothiere, Per rpidament gir les tornes. En la Campanya dels Sis Dies, el febrer de 1814, els  30.000 soldats francesos causaren 20.000 baixes a les tropes del comandades per Blucher, patn noms 2.000 baixes. Llavors l'exrcit es dirig cap el sud i derrot les tropes de Schwarzenberg a la Batalla de Montereau. Malgrat aquestes victries la situaci continuava essent dolenta, els francesos perderen les batalles de Laon i  Arcis-sur-Aube. a finals de Mar batalla de Pars cau de costa dels aliats. Napole vol seguir lluitant, per els seus Mariscal no ho volen, forant a l'Emperador dels Francesos a abdicar el 6 d'abril de 1814.  

Desprs del retorn des d'Elba el febrer de 1815, Napole procur fer un nou impuls per assegurar el seu imperi. Per primera vegada des de 1812, L'Arme du Nord que comandar el la campanya venidera era professional i competent. Napole pretenia agafar i derrotar els aliats, sota les ordres de Wellington i Blucher a Blgica abans que hi arribessin els exrcits russos i austracs. La campanya, iniciada el 15 de juny de 1815, fou inicialment exitosa, guany las prussians a la Batalla de Ligny el 16 de juny; amb tot, el poc nivell dels comandament i subalterns del exrcit portaren molts problemes al llarg de la campanya. l'avan tard de Grouchy sobre el prussians permetr a Blucher to reunir les seves tropes desprs de Ligny i marxar a socrrer a Wellington a la Batalle de Waterloo, que result decisiva en la derrota de Napole i el seu estimat exrcit.

Referncies.


Bibliografia.
  La Grande Arme: Introduction to Napoleon s Army, Mas, M.A. M., Andrea Press, 2005. ;
  Swords Around a Throne: Napoleon's Grande Armee, John Robert Elting. 784 pages. 1997. ISBN 0306807572;
  Napoleon's Line Infantry, Philip Haythornthwaite, Bryan Fosten, 48 pages. 1983. ISBN 085045512X;
  Napoleon's Light Infantry, Philip Haythornthwaite, Bryan Fosten, 48 pages. 1983. ISBN 0850455219 ;
  Campaigns of Napoleon, David G. Chandler. 1216 pages. 1973. ISBN 0025236601 ;
  The Napoleonic Wars: The Rise and Fall of an Empire., Fisher, Todd & Fremont-Barnes, Gregory,  Oxford: Osprey Publishing Ltd., 2004. ISBN 1-84176-831-6;
  Royal, Republican, Imperial, a History of the French Army from 1792-1815: Vol 1 - Infantry - History of Line Infantry (1792-1815), Internal & Tactical Organization; Revolutionary National Guard, Volunteers Federes, & Compagnies Franches; and 1805 National Guard., Nafziger, George. 98 pages. (http://home.fuse.net/nafziger/NAFNAP.HTM);
  Royal, Republican, Imperial, a History of the French Army from 1792-1815: Vol 2 - Infantry - National Guard after 1809; Garde de Paris, Gendarmerie, Police, & Colonial Regiments; Departmental Reserve Companies; and Infantry Uniforms., Nafziger, George. 104 pages. (http://home.fuse.net/nafziger/NAFNAP.HTM);
  Royal, Republican, Imperial, a History of the French Army from 1792-1815: Vol 3 - Cavalry - Line, National Guard, Irregular, & Coastal Artillery, Artillery & Supply Train, and Balloon Companies., Nafziger, George. 127 pages. ;
  Royal, Republican, Imperial, a History of the French Army from 1792-1815: Vol 4 - Imperial Guard, Nafziger, George. 141 pages. (http://home.fuse.net/nafziger/NAFNAP.HTM);
  1812: Napoleon's Fatal March on Moscow, Adam Zamoyski, ISBN 0007123752;
  Blundering to Glory: Napoleon's Military Campaigns (2nd edition) Owen Connelly. 254 pages. 1999. ISBN 0842027807;
  Napoleon on the Art of War, Jay Luvaas. 196 pages. 1999. ISBN 0684851857;
 The Bridges That bl Built: The 1812 Crossing Of The Berezina, James Burbeck, War Times Journal.
  With Napoleon in Russia, Armand-Augustin-Louis de Caulaincourt, , Duc de Vicence, Grosset & Dunlap, 1959;
  Dictionary of the Napoleonic Wars, David Chandler London 1979.
  Who Was Who in the Napoleonic Wars, Phillip Haythornthwaite, London, 1998.
  The Encyclopedia Of Military History: From 3500 B.C. To The Present. (2nd Revised Edition 1986), R. Ernest Dupuy, and Trevor N. Dupuy. ;
  Supplying War: Logistics From Wallenstein to Patton, 2nd Edition, Martin van Crevald. 2004. ISBN 0521546575;
  Napoleon's Elite Cavalry: Cavalry of the Imperial Guard, 1804-1815, Edward Ryan with illustrations by Lucien Rousselot, 1999 , 208 pages ISBN 1853673714;
  Napoleon's mercenaries: foreign units in the French Army under Consulate and Empire, 1799 to 1814, Guy C. Dempsey, Greenhill Books, London, 2002;

Enllaos externs.
 Napoleonic Artillery:Firepower Comes Of Age, James Burbeck. War Times Journal* Memoirs of the Duke Rovigo;
 The Journal of the International Napoleonic Society;
 The Revolutionary Flying Ambulance of Napoleon's Surgeon, Capt. Jose M. Ortiz.*French website displaying flags of the Grande Arme ;
Soldiers of Fortitude: The Grande Armee of 1812 in Russia by Major James T. McGhee;
French Heavy and Light Cavalry (Lourde et Lgre Cavalerie);
French article on Chappe telegraphs, Les Tlgraphes Chappe, l'Ecole Centrale de Lyon;
Uniforms of Napoleon's Guard;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327209" title="Tardontia" nonfiltered="2412" processed="2402" dbindex="127492">

Tardontia s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Visqu a Amrica del Nord durant el Mioc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327210" title="Santa Eulalia Bajera" nonfiltered="2413" processed="2403" dbindex="127493">


Santa Eulalia Bajera s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327213" title="Cynoglossus lingua" nonfiltered="2414" processed="2404" dbindex="127494">

Cynoglossus lingua  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Malisia, Tailndia, Vietnam, Filipines i Indonsia fins a les de l'ndia, Pakistan i Mar Roig.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327214" title="Trigonomys" nonfiltered="2415" processed="2405" dbindex="127495">

Trigonomys s un gnere de rosegador extingit de la famlia dels aplodntids, que actualment noms compta amb una espcie vivent, el castor de muntanya. Fou descrit per Kurt Heissig l'any 1979.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327216" title="Cynoglossus maccullochi" nonfiltered="2416" processed="2406" dbindex="127496">

Cynoglossus maccullochi  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'oest del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327217" title="Cynoglossus macrolepidotus" nonfiltered="2417" processed="2407" dbindex="127497">

 Cynoglossus macrolepidotus s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Xina i Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327218" title="Villarroya" nonfiltered="2418" processed="2408" dbindex="127498">

Villarroya s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.

 Demografia .
Amb tan sols 10 habitants censats en el 2008, Villarroya s una de les sis localitats amb menys habitants d'Espanya, i la ms deshabitada de la Rioja empatada amb Valdemadera.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327221" title="Cynoglossus macrophthalmus" nonfiltered="2419" processed="2409" dbindex="127499">

Cynoglossus macrophthalmus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del nord-oest d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327222" title="Estall" nonfiltered="2420" processed="2410" dbindex="127500">
Estall s un poble deshabitat del municipi de Viacamp i Lliter, a la Ribagora, al vessant meridional del Montsec d'Estall, a l'esquerra del barranc de Fet. Al segle XIX formava un municipi amb el terme de la Cerulla anomenat Estall i la Cerulla.

L'esglsia parroquial s Santa Maria d'Estall. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327224" title="Cynoglossus macrostomus" nonfiltered="2421" processed="2411" dbindex="127501">

 Cynoglossus macrostomus s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'ndia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327225" title="Zarzosa" nonfiltered="2422" processed="2412" dbindex="127502">


Zarzosa s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.
 Histria . 
El 1366 va ser inclosa entre les localitats del Senyoriu de Cameros, que va ser cedit per Enric II de Trastmara a Juan Ramrez de Arellano pel seu recolzo en la lluita contra Pere I el Cruel. En 1556, Martn Gil apuntava en el seu "Relacin del Arciprestazgo de Arnedo": "Aquest lloc de Carcosa s de vuitanta vens jurisdicci del comte d'Aguilar  ". Fins a 1708 va ser llogaret de Munilla pertanyent al senyoriu dels comtes d'Aguilar i Inestrillas, qui nomenaven el seu alcalde ordinari, per aquest any es va independitzar desprs de pagar vuit mil cinc-cents reals. Desprs de la desaparici dels senyorius, en 1811, es va convertir en vila de la provncia de Sria, fins a la creaci de la provncia de Logronyo el 30 de novembre de 1833. A mitjan segle XIX, contava amb una fbrica de draps i tres tinys. 
 Poltica . 
En tenir tan poca poblaci, el seu ajuntament t un sol membre que s actualment Jos Mara Senz Blanco del Partit Popular que va aconseguir 15 vots de 16 totals (l'altre va ser per al PSOE) i dues abstencions. A partir de 1983, l'alcalde sempre ha estat del Partit Popular. En 1979 va guanyar les eleccions la UCD amb 11 vots vlids i 6 abstencions. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327228" title="I masnadieri" nonfiltered="2423" processed="2413" dbindex="127503">

I masnadieri (Els bandolers) s una pera en quatre actes de Giuseppe Verdi sobre llibret itali d'Andrea Maffei, basada en Die Ruber de Friedrich von Schiller. Va ser estrenada al Her Majesty's Theatre (Teatre de sa Majestat) de Londres el 22 de juliol de 1847.

Histria de la composici. 
L'any 1842 Benjamin Lumley va posar-se al front de la gesti del Her Majesty's Theatre, seu tradicional per a l'pera italiana a Londres. Tres anys desprs s'hi va estrenar Ernani, de Verdi, el que va constituir la primera representaci britnica d'aquesta pera. El gran xit va convncer Lumley de l'oportunitat d'encarregar una nova pera al compositor, qui aleshores era un valor emergent en el mn de l'pera italiana, per a l'estrena absoluta a Londres. Verdi va acceptar l'encrrec i la producci va ser programada per a l'estiu de 1846. Malhauradament, la salut de Verdi es va resentir i l'estrena va haver d'ajornar-se a l'any 1847. 

Durant la convalescncia, un dels millors amics de Verdi, Andrea Maffei, un distingit poeta que havia tradut a Shakespeare i a Schiller a l'itali, va suggerir que Macbeth de Shakespeare i Die Ruber de Schiller podrien esdevenir ben b uns bons temes operstics. El mateix Maffei va treballar en el llibret basat en el tema de Schiller, que en itali va rebre el nom de I masnadieri; mentre que un dels habituals llibretistes de Verdi, Francesco Piave, va ser l'encarregat de proporcionar la versi operstica de Macbeth.

La intenci original de Verdi era estrenar I masnadieri durant el carnaval de 1847 a Florncia, i deixar el Macbeth per a Londres. El fet s que no es va poder trobar a Florncia cap tenor adequat per al paper de Carlo, i conseqentment Verdi va decidir acabar primer Macbeth i desprs concloure I masnadieri per a Londres.

Verdi va abandonar Itlia a finals de maig de 1847 amb l'pera londinenca acabada llevat de l'orquestraci, que el va mantenir ocupat fins a l'inici dels assaigs. El repartiment per a l'estrena del 22 de juliol de 1847 va ser de qualitat internacional. En particular, presentant-se en la seua primera temporada a Londres, la famosa soprano sueca de coloratura, Jenny Lind, va ser l'encarregada de crear el paper d'Amalia, la protagonista de l'pera.

La reina Victoria i el prncep Albert de Saxnia-Coburg Gotha van assistir a l'estrena acompanyats pel duc de Wellington i els ms destacats membres de l'aristocrcia britnica i de l'alta societat que va ser capa d'aconseguir entrada.

Desprs de molta pressi, Verdi va accedir a dirigir l'orquestra en l'estrena, la qual va ser un gran triomf tant de pblic com de crtica. Dissortadament, aquest xit inicial no va gaudir de continutat; potser (almenys parcialment) per les inconsistncies i els excessos del llibret.

Sinopsi.

Lloc: Alemanya;
Temps: entre 1755 i 1757.

Acte I.
Escena 1: una taverna a les fronteres de Saxnia.

Durant una pausa en els seus estudis a la Universitat de Desden, Carlo, el primognit del comte Massimiliano Moor s'ha enrolat en una banda d'atracadors de camins i assassins que terroriza la zona amb robatoris i extorsions. No obstant aix, es mostra cansat d'aquesta vida de depravacio, i somia tornar a casa amb Amalia, la seua encisadora cosina, de qui est enamorat ( "O mio castel paterno"). Est esperant resposta d'una carta que va trametre a son pare, en qu demana perd per les seues malifetes.

Rolla i els altres bandoles arriben amb la tan esperada resposta. Per l'alegria de Carlo aviat es torna angoixa i preocupaci ("Nell'argilla maledetta"), quan s'adona que la carta no s del pare, sin del seu germ menor, Francesco, qui l'adverteix que no torne a casa, perqu el pare, en lloc de perd, vol castigar-lo i desterrar-lo per sempre.

Carlo renuncia a la seua vida anterior i jura romandre amb els seus nous camarades la resta de la seua vida. Els bandits l'eligeixen com a nou cap de la colla.

Escena 2: Una cambra del castell de comte Moor a Francnia.

Francesco es felicita per haver pogut interceptar la carta del seu germ al pare, sabedor que Massimiliano segurament l'hauria perdonat. Ara com a nic hereu ja no hi ha obstacle que s'interpose en la seua ambici d'accedir al poder i les propietats familiars, i a ms ha ideat un pla per a accelerar la mort del pare ( "La sua lampada vitale").

Obliga Arminio, camarlenc del comte, a disfressar-se com a soldat recentment arribat, amb la trgica notcia de la mort de Carlo, i canta la cabaletta, "Tremate, o miseri".

Escena 3: habitaci del comte Moor al seu castell.

Amalia vigila el malalt comte. Ambds pensen amb afecte en l'extraviat Carlo ("Lo sguardo avea degli angeli").

Francesco introdueix el disfressat Arminio en l'habitaci. Arminio conta com va lluitar amb Carlo en les files de l'exrcit del rei Frederic en una batalla per la ciutat de Praga, i com el va veure ferit de mort.  La darrera cosa que va fer va ser escriure un missatge sobre la lmina de la seua espasa; el seu desig que Amalia i Francesco s'uniren en matrimoni.

Amalia i el comte queden completament abatuts; Massimiliano sembla trobar-se a punt d'expirar, i Amalia surt d'escena en un atac d'histria, deixant a Francesco exultant, gaudint del seu triomf.

Acte II.
Escena 1: un cementeri prop del castell.

Han passat uns quants mesos des de l'escena anterior i Amalia es dirigeix a pregar a la tomba del comte ("Tu del mio Carlo al seno"). S'escolta en la distncia el soroll d'un banquet oferit per Francesco, el nou comte.
 
Arminio ha seguit Amalia des del castell perqu sent remordiments d'haver participat en la perversa estratagema de Francesco. Noms revelar a Amalia que tant Carlo com el comte estan encara vius (provocant la cabaletta d'Amalia "Carlo vive? O caro accento")  s descobert per Francesco i obligat a abandonar l'escena.
 
Francesco arriba amb la intenci de demanar a Amalia que es case amb ell. El menyspreu d'Amalia li provoca un atac d'ira i violncia. Amalia simula un canvi d'opini i l'abraa, per noms amb la intenci de furtar-li la daga i atacar-lo, abans de crrer a refugiar-se dins del bosc.

Escena 2:  un clar d'un bosc a Bohmia.

Rolla ha estat capturat a Praga i els bandolers esperen el retorn del seu cap, Carlo, que ha anat a rescatar-lo. El rescat ha estat un xit. per Carlo ha fet cremar part de la ciutat, i ara un grup de ciutadans armats han eixit a la seua cerca. L'escena conclou amb Carlo exhortant la seua colla de bandolers a lluitar com a llops per a poder salvar-se.


Acte III.
Escena 1: un clar d'un bosc de Francnia.

Els bandolers canten al plaer de llur vida de criminals. Es troben al mateix bosc on s'ha refugiat Amalia. Aquesta no reconeix el seu estimat Carlo quan se li acosta. Carlo li revela la seua identitat, sense esmentar els seus camarades, i t lloc una joiosa reconciliaci. Carlo es mostra horroritzat en assabentar-se del fracasat intent del seu germ d'atacar la virtut d'Amalia. 

Escena 2: un altre clar del bosc de Francnia.

Carlo, sol, contempla el seu negre futur ("Di ladroni attorniato"). Pensa a sucidar-se, per decideix que deu acceptar el seu trist dest i viure en la soledat i la misria, rebutjat per la gent decent.

Arminio entra cautelosament i s'acosta a unes runes prximes. En sentir una veu dins de les runes, Carlo s'acosta a investigar i descobreix la pllida figura de son pare. Massimiliano no reconeix el seu fill, per tot i aix li conta com Francesco va intentar enterrar-lo desprs del seu collapse provocat en assabentar-se de la mort de Carlo ("Un ignoto tre lune or saranno"). Afortunadament, Arminio el va salvar i el mant amagat en aquestes runes ocultes en qu Carlo l'ha trobat.

Carlo deixa son pare i crida la seua colla de bandolers per a prendre el castell i castigar el seu malvat germ.

Acte IV.
Escena 1: altra cambra del castell del comte Moor.

Francesco es desperta desprs d'una nit de terribles malsons provocats pels remordiments ("Pareami che sorto da lanto convito").  Convoca el pastor, el qual refusa atorgar-li l'absoluci atesa la cruel naturalesa dels seus crims. En aquest moment s'escolta l'atac dels bandolers contra el castell. Francesco s'afanya a sortir a la lluita, jurant que ser capa de desafiar el mateix foc de l'infern.

Escena: el segon clar del bosc de Francnia.

Massimiliano lamenta la mort de Carlo, incapa de reconixer el seu estimat fill en la persona del jove que t davant seu. Beneeix l'estrany desconegut que li ha salvat la vida.

Els bandolers reapareixen i informen que no han estat capaos de capturar Francesco. Aix satisf Carlo, qui pensa canviar els seus plans. En aquest moment arriba Amalia, arrossegada pels bandolers. Carlo es veu forat a admetre davant d'ella i de son pare el seu paper de cap de la colla de lladres. Massimiliano expressa el seu horror i la seua desesperaci, mentre que Amalia declara que malgrat tot continua estimant-lo i que desitja romandre al seu costat.

Tot i que Carlo desitja canviar el seu dest, tamb ha fet jurament d'aliana permanent amb la colla de bandits. No pot permetre's arrossegar la dona que estima a aquesta vida de degradaci i amargor, i tampoc pot evitar el seu propi i dissortat dest. Resol aquesta paradoxa apunyalant Amalia fins a la mort. Desprs, Carlo abandona l'escena a la recerca de la seua prpia mort.

Recepci.
I masnadieri s una de les ms interessants i inspirades peres del perode de joventut de Verdi. Est farcida de meravelloses melodies i presenta significatius avanos musicals respecte de les ms primerenques obres del compositor. Va ser una de les favorites del dramaturg i crtic musical George Bernard Shaw al llarg de tota la seua vida.

No obstant aix, ni tan sols a Itlia ha gaudit d'un lloc regular en el repertori, possiblement perqu requereix una soprano i un tenor del major calibre, el que la fa una obra massa exigent per al marc de les produccions rutinries de repertori, o potser perqu el llibret pot ser considerat massa truculent pel pblic modern.

I masnadieri s exactament el tipus d'pera que  W. S. Gilbert tenia al cap quan va escriure The Pirates of Penzance l'any 1879, la seua famosa pardia de l'pera romntica. No obstant aix, I masnadieri roman com una de les obres de Verdi ms injustament oblidades, amb molt per a admirar i gaireb cap moment mediocre.

Referncies.
 ;
 ;
 ;

 Notes .


Enllaos externs.
  Llibret;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327229" title="Cynoglossus maculipinnis" nonfiltered="2424" processed="2414" dbindex="127504">

Cynoglossus maculipinnis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de l'oest d'Austrlia fins a Queensland i Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327230" title="Cynoglossus marleyi" nonfiltered="2425" processed="2415" dbindex="127505">

 Cynoglossus marleyi s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Moambic fins a les de Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327232" title="Cynoglossus melampetalus" nonfiltered="2426" processed="2416" dbindex="127506">

Cynoglossus melampetalus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de la Xina.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327234" title="Senyoriu de Cameros" nonfiltered="2427" processed="2417" dbindex="127507">
El senyoriu de Cameros va ser creat cap a 1040 per Garcia Sanxes III "El de Njera", rei de Pamplona i per la seva dona Estefania de Foix, filla dels Comtes de Barcelona, rebent-lo Fortn Ochoa, membre de la poderosa famlia Fortn, descendents del comte got Casi i dels Fortn, ltims reis de la primera dinastia de Pamplona (dinastia Iiga), i parents dels Banu Qasi de Tudela. 

El senyoriu va romandre en aquesta famlia fins el 1334 quan Juan Alfonso de Lpez d'Haro II va ser desposset del senyoriu pel rei Alfons XI de Castella i executat a llanades a Agoncillo. La famlia va estar histrica i familiarment molt lligada al senyoriu de Biscaia. En 1366 el rei Enric II de Trastmara, va concedir el senyoriu (quaranta-quatre poblacions) a Juan Ramrez de Arellano com a recompensa per la seva ajuda al facilitar-li la fugida desprs de la derrota soferta en la batalla de Njera, romanent el senyoriu en poder d'aquesta famlia fins a 1812, data en la qual van ser abolits els senyorius per la Constituci espanyola de 1812.

 Senyors de Cameros .
Fortn Ochoa, (vers 980 al 1057), primer senyor de Cameros.
Sancho Fortnez, (1057 al ?), segond senyor de Cameros.
Ximeno Fortunin, tercer senyor de Cameros.
igo Ximnez, quart senyor de Cameros.
Ximeno Fertungones, nascut vers 1090, cinqu senyor de Cameros.
Pedro Ximnez, sis senyor de Cameros.
Juan Ramrez de Arellano;
Alonso Ramrez de Arellano, 1r comte d'Aguilar;
Carlos Ramrez de Arellano, 2n comte d'Aguilar ;
Alonso Ramrez de Arellano, 3r comte d'Aguilar ;
Ana Ramrez de Arellano, 4rt comtessa d'Aguilar ;
Felipe Ramirez de Arellano, 5 comte d'Aguilar ;
Felipe Ramirez de Arellano, 7 comte d'Aguilar ;
Juan Ramirez de Arellano, 8 comte d'Aguilar;

 Bibliografa .
Julio Caro Baroja. Los pueblos de Espaa. Tomo II. Madrid 1981.
Angel Casimiro de Govantes. Diccionario Geogrfico-Histrico de Espaa. Seccin II. Madrid, 1846. ;
Bernardo Ibez de Echavarri. Vida de S. Prudencio, obispo de Tarazona. Vitoria 1754.
Jess de Leza. Los Lpez de Daz de Haro, seores de Vizcaya y los seores de Cameros. Logronyo 1954.
Miguel A. Moreno Ramirez de Arellano, Seoro de Cameros y Condado de Aguilar. Cuatro siglos de rgimen seorial en La Rioja (1366-1733), Logroo, Instituto de Estudios Riojanos, 1992.
Ildefonso Rodrguez R. de Lama. Coleccin Diplomtica Medieval de La Rioja. Tomo I y II. Logroo, 1976-1979.
A. Ubieto Arteta. San Milln de la Cogolla, 759 - 1076. Valencia 1976.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327238" title="Cynoglossus microlepis" nonfiltered="2428" processed="2418" dbindex="127508">

Cynoglossus microlepis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Tailndia fins a Vietnam, Borneo i Sumatra.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327240" title="Tossal d'Estivella" nonfiltered="2429" processed="2419" dbindex="127509">

El Tossal de l'Estivella s el cim ms oriental de la Serra del Port del Comte. Assoleix els 2.338,3 m d'altitud.

Juntament amb el Vultur, es el cim de la serralada amb ms aparena de pic. Tot i aix, la superfcie que supera els 2.330 m d'altitud s de 3,4 ha.

s la part de tota la serralada que ms ha patit l'acci de l'home ja que l'estaci d'esqui del Port del Comte hi ha instalat 2 tele-arrastres i 3 telecadires, hi ha construt una cafeteria i hi ha obert diverses pistes de als seus vessants nord, oest i sud. 

Fonts.
Totes les dades han estat extretes de l'edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou aquesta serra;
Fotografia area de la Serra del Port del Comte;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327241" title="Apocalypto" nonfiltered="2430" processed="2420" dbindex="127510">

Apocalypto s una pellcula nord-americana dirigida per Mel Gibson l'any 2006. La pellcula es va estrenar el 8 de desembre del 2006 als cinemes nord-americans i ben aviat esdevingu un xit de taquilla.

s una pellcula ambientada a les terres maies de Mesoamrica fa 500 anys, poc abans de la colonitzaci espanyola d'Amrica. Els dilegs de la pellcula sn exclusivament en maia yucatec. Els espectadors que no comprenen l'idioma maia noms poden seguir els dilegs mitjanant subttols.

 Trama .

El caador Arpa de Jaguar viu amb la seva dona embrassada, el seu fill i el seu pare en un idllic poble de la selva mesoamericana. De cop i volta, el poble s atacat per uns ferotges guerrers maies i s obligat a veure com maten el seu pare. No obstant aix, aconsegueix ocultar la seva dona i el seu fill en un forat a terra (segurament es tracta d'un petit cenote) dels guerrers. Arpa de Jaguar s, juntament amb altres membres de la seva tribu, fet presoner i dut a una ciutat dels enemics. Pel cam es troben una nena que segurament ha contret la verola. Mentre un dels soldats la mant allunyada amb un pal per evitar que els infecti, ella profetitza que el sol es far fosc i arribar la fi dels podrosos maies.  

A la ciutat, les dones sn venudes com a esclaves mentre els homes sn pintats de blau i duts a una pirmide on seran sacrificats. Quan Arpa de Jaguar s a punt de ser sacrificat, el sol es fa fosc (hi ha un eclipsi solar). Aix ajuda als sacerdots a mantenir el seu poder, ja que demostren als maies tenir una comunicaci directa amb el du del sol. Desprs de mirar al rei, el sacerdot suggereix al du del sol que es torni a fer clar si ja no li calen ms sacrificis i, aleshores, es torna a fer clar, per la qual cosa dedueixen que no calen ms sacrificis. 

Aleshores Arpa de Jaguar i altres presoners sn duts a un camp on han de crrer per la seva vida mentre els disparen fletxes. Arpa de Jaguar s tocat per una fletxa i cau a terra. El fill del general que els fa captius s a punt de rematar-lo quan Arpa de Jaguar aconsegueix fer girar el punyal i matar-lo. Aleshores fuig a la selva mentre el general i els seus homes el persegueixen. A la selva, Arpa de Jaguar fa servir les seves habilitats de caador per matar els seus perseguidors. Quan el general ja ha mort i noms queden dos soldats vius, Arpa de Jaguar es limita a fugir quan, de cop i volta, els perseguidors veuen l'arribada dels vaixells espanyols i es distreuen. Arpa de Jaguar aprofita la distracci dels soldats per arribar al seu antic poble i treure la seva dona, la qual ja ha parit el seu nou fill, i els seus fills del cenote poc abans que la pluja l'ompli d'aigua i els ofegui. Un cop s'ha retrobat amb la seva famlia, decideix endinsar-se a la selva i buscar un nou comenament.    

 Crtiques .
 Segons la revista The New Yorker aquesta pellcula s "una obra d'art patolgica". Mel Gibson s "en molts aspectes un idiota", per que "ja ha aprs com s'explica una histria i com accelerar el pols de l'espectador amb una histria". Segons The New Yorker, cal "admirar aquest do, ja que al Hollywood de l'actualitat s ben estrany" per tamb cal preguntar-se quines obsessions l'impulsen.;
 La revista alemanya Cinema va arribar a dir que a pellcula s "violenta, plena d'emocions i bellesa".;
Altres crtiques retreuen a la pellcula el fet d'enfortir l'estereotip dels indigenes americans precoombins com a pobles sanguinaris. ;

 Guardons .
Apocalypto va ser nominada a tres Oscars: Millor so, Millor muntatge sonor i millor maquillatge. Tamb va ser nominat com a millor pellcula de parla no anglesa als premis Globus d'Or, BAFTA, BFCA i Satellite.

 Curiositats .
 El rodatge de la pellcula va comenar el 25 de novembre del 2005 amb un pressupost de 40 milions de dlars a Catemaco, Veracruz i al Yucatn.

 Durant el rodatge no es van fer servir pellcules, sin cmeres digitals (les Panavision Genesis). Desprs es grav en HDCAM SR.

 Es va provar de rodar la pellcula en maia yucatec, la llegnua maia del Yucatn. Aquesta llengua s parlada per prop d'un mili de persones a Mxic i s considerada com una de les llenges mexicanes ms importants. El yucatec que es parla a la pellcula t, segons el doctor Grube de la univeristat de Bonn, un accent tan fort que s incomprensible per a un parlant natiu.  ;

 Mel Gibson no apareix a la pellcula en cap moment, per al triler se'l pot veure en un moment (al segon 1:46).

 Enllaos externs .
  Pgina oficial de la pellcula;
  Apocalypto a IMDb;
  Apocalypto a Rotten Tomatoes ;
  Resum dels articles de la premsa alemanya sobre la pellcula a film-zeit.de;

 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327242" title="Cynoglossus monodi" nonfiltered="2431" processed="2421" dbindex="127511">

 Cynoglossus monodi s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Mauritnia fins a les del Repblica del Congo.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327244" title="Cynoglossus monopus" nonfiltered="2432" processed="2422" dbindex="127512">

Cynoglossus monopus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes d'ndia, Sri Lanka, Tailndia, Indonsia i Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327247" title="Navia" nonfiltered="2433" processed="2423" dbindex="127513">

Navia, concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Es troba situat nord-occident al costat de la ria que forma en la seva desembocadura el riu Navia, limita al nord amb el mar Cantbric, al sud amb Villayn, a l'est amb Valds i a l'oest amb Coaa. Tamb s el nom d'una parrquia i de la capital del concejo. Aix com del riu que fa de frontera natural amb el concejo de Coaa. 

T 62,58 km i una longitud de costa de de 14 km. Compte amb diverses indstries destacables: la paperera del grup ENCE, Drassanes Armn, o la lctia Reny Picot, per esmenar algunes de les ms rellevants.

 Histria .
 



 Prehistria i assentaments cltics .
Els primers assentaments homnidos tenen lloc al paleoltic inferior, fa uns 300.000 anys com proven les restes oposades de diferents eines de pedra Parc histric del Riu Navia 4.000 anys abans de Crist, ja habitava en el territori un element hum famlia del neandertal, que vivia conforme als seus costums prehistrics. Aix apareixen restes tumulars al llarg del concejo, a Ands, Anleo, Tox (Villapedre) o Valleincln entre altres. Fou el 600 a.c., quan hi apareixen els primers pobles cltics procedents de centre d'Europa, van arribar manant i imposant els seus costums a les gents del territori fent la convivncia una mica difcil. 

Apareixen en aquesta poca les agrupacions humanes en els castros que tenen gran valor arquitectnic i els quals representen en els nostres dies importants monuments. s durant la coexistncia en la zona de la tribu cltica-galaica dels albions i de l'astur dels Pesics quan es t referncia del primer assentament hum en la marge dreta de la ria de Navia el nom de la qual ve donat per l'admiraci i tribut que els pobles primitius donaven a l'aigua, que era un element sagrat. 

 poca Medieval .
Existeix una gran ombra, histricament parlant, durant el temps que transcorre entre la desaparici de la forma de vida cltica, fins al naixement dels primers nuclis urbans medievals. Apareixen nous canvis en la societat i nous hbits de vida que van a aportar innovadors elements culturals. L'poca romana (segle I aC), aix com la visigtica (segle V a.C) sn de clara mostra en aquest canvi anteriorment ressenyat. 

Desprs de la batalla de Covadonga, el nou regne es divideix en territoris amb els consegents comtats, governadors, jutges..., nomenant els monarques d'entre gent en la qual delegar els seus poders en aquests territoris, cosa que ajud perqu sorgeixin les classes nobles, qui durant els segles X, XI i XII acapararen grans dosis de poder i de fortunes. s en aquesta poca quan apareixen les primeres esglsies i monestirs en la zona (Santa Marina de Vega, San Salvador de Piera, San Martn de Siloyo), les quals ocupen una funci administrativa i religiosa. s en el segle XII quan s'aglutinen les "Villae" en pobles, creant-se les primeres jurisdiccions i apareixent per primera vegada a figurar els distints concejos. El de Navia comprenia els territoris de Villayn, la muntanya, i la prpia Navia, situaci aquesta que es va mantenir fins al segle XIX. 

La primera notcia documentada de Navia data del segle X, i es refereix a una donaci feta al bisbe d'Oviedo d'unes terres a Ands. Durant els segles XI i XII t lloc una millora econmica en la zona deguda a una gran acumulaci de terres, bestiars i fortunes monetries per part dels senyorius. El segle XIII, Navia no s aliena a la poltica de desenvolupament i repoblaci que es dna en tot el territori, concedint-li el rei Alfons X de Castella " la carta de poblament " en 1270. 

Els segles XIV i XV sn etapes de gran recessi en tots els sentits degut en gran mesura per les catstrofes climatolgiques que acaben amb collites i bestiars, i per les incessants lluites dinstiques, fent condir la delinqncia i el terror. Els segles esdevenidors (XVI i XVII) van estar marcats encara per la gran penria econmica heretada del segle anterior, encara que tamb van aparixer nous problemes per a la societat com va anar la lluita contra els pirates i corsaris anglesos i francesos. 

 Segle XVIII .
El segle XVIII porta amb si una millora en la situaci econmica del concejo a causa de l'expansi dels cultius i plantacions, l'increment de la producci de carn i la diversificaci d'oficis i artesanies. La invasi francesa del segle XIX altera la vida social arreu de Navia, ajudant la gent del concejo a tirar del territori als pobles invasors. Entrem en una gran poca de prosperitat econmica grcies als burgesos adinerats i als emigrants d'ultramar. A ells s hagut de la millora de les comunicacions, de les infraestructures i en general del nivell de vida dels habitants del concejo durant finals del XIX i comenaments del XX. s a la fi del segle XIX quan s'emancipen els territoris de Villayn i La Montaa deixant el concejo de Navia com s en l'actualitat. 

 Geografia .
Ocupa una superfcie de 62,58 Km2 i la seva poblaci actual s de 9.068 habitants, concentrant-se la major part en la capital, en Puerto de Vega i a Villapedre (60% del total). La principal carretera que recorre el concejo s la N-634, contant amb bons accessos rodats a la majoria dels pobles del municipi. Tamb posseeix infraestructura ferroviria, passant per Navia la lnia de FEVE. 

 Geologia .
Des del punt de vista geolgic, el sl de Navia, a causa de la zona irrigada pel riu, correspon a un perode d'evoluci de la terra anomenat siluri. El diminut riu es va llaurar la seva llera, i encaixant-s'hi a mesura que es retiraven les aiges oceniques per acumulaci d'enormes glaceres polars. Encara en el segle passat la ria era un gran estuari que coronava la forest de San Esteban per l'oest i el pujol de Buenavista pel sud-est. La pissarra s l'element geolgic ms destacable formant complexos rocosos de diferents colors, generalment gris i blavos, i estructura amb una gran facilitat de fractura. 

La quarsita s un altre element que es dna sobretot en la part oriental del concejo. La topografia litoral est b definida amb uns 3 Km. d'ample i una altura de mitjana de 60 m. Tot aix origina una topografia modulada entorn de tres unitats de relleu molt b definides: la rasa costanera, les valls mitges i la zona muntanyenca de l'interior. Les elevacions ms pronunciades les trobem pel sud en els lmits amb Villayn, amb altures que no arriben mai als 1000 metres, sent el pic Panondres amb 842 metres el seu accident ms destacat. Altres altures destacades sn les del pic de La Cueva i Costillones amb cotes situades entorn dels 500 metres. 

 Hidrografa .
Dintre de la seva xarxa hidrogrfica, l'accident ms destacat el representa el riu Navia, que travessa el concejo de sud a nord pel seu costat occidental, servint de lmit amb el concejo ve de Coaa, i que es converteix en ria ja en la seva part final. Sempre va tenir una gran importncia en el concejo, ja que gran part de l'economia local s'articulava entorn d'ella. Un altre riu mencionable s l'Anleo, que neix en la serra del mateix nom i cedeix les seves aiges al Navia en la localitat de Les Aceas. Els rius Villaoril i Del Monte s'uneixen per a formar el Frejulfe, desembocant en el mar Cantbric en la platja del mateix nom, el mateix que el Barayo, aquest ja en el lmit amb Valds. 

 Climatologia .
El clima en la zona pot considerar-se de temperat i humit, sense grans oscillacions, grcies en bona mesura de l'acci moderadora del mar que suavitza les temperatures, a l'hivern fent-les ms temperades, i a l'estiu suavitzant-les. 

 Flora i fauna .
Grcies a les favorables condicions tant geolgiques com climtiques, t el concejo una extensa i variada riquesa vegetal i animal. Aix gaireb la meitat de terreny de la superfcie correspon a forests de pins, eucaliptus, i roures. I en menor mesura castany, noguera, bedoll i faig. Quan la vida animal cal destacar l'abundncia de pesca tant de riu com de mar que sempre va tenir el territori, i que avui dia s'ha anat extingint a poc a poc, donant lloc a plans de repoblaci d'algunes espcies com el salm. 

 Parrquies .
El concejo de Navia est dividit en 8 parrquies: 



 Evoluci demogrfica .
Fins al segle XVIII Navia presentava una demografia catastrfica a causa de una agricultura extensiva que liquidava els boscos i acabava amb les pastures, el que feia que en poques de recessi apareguessin fams i epidmies. Eren temps d'alta mortalitat infantil i poca esperana de vida. L'ocupaci es trobava poc diferenciada i el moviment de persones noms es donava en contades ocasions com eren les sortides a Castella o les sortides a ultramar. 

En el segle XIX caigu progressivament la taxa de mortalitat i es comena a veure una modernitzaci demogrfica. Es millor la dieta alimentosa, es construeixen millors habitatges, es milloren les xarxes de sanejament i les comunicacions. Desapareixen les pestes encara que apareixen noves malalties com el clera, la verola, la grip. Per s en el segle XX quan s'augmenta la poblaci de manera ms significativa grcies a l'articulaci econmica del concejo amb la regional, accelerant el desenvolupament local. S'explota l'energia hidroelctrica del riu grcies als embassaments de Doiras, Grandas i Arbn i aquesta energia molt ms verstil i barata atreu molta indstria com la conservera, les drassanes i la fbrica de farines. Ms recentment empreses com la paperera, la Reny-Picot, Armon, etc, expliquen l'xit del concejo a l'hora d'explotar els seus avantatges competitius.

 Economia .
Avui dia la representaci de les ocupacions segons sectors ens dna les segents dades: El sector primari ocupa un 23,03% de les ocupacions. En aquest sector va tenir gran incidncia la pesca, font de vida durant molt temps de Puerto Vega. La ramaderia s l'activitat que major nombre d'ocupacions concentra, mostrant-nos aqu una gran especialitzaci Lctia, com ho demostra el tant per cent de vaques de la raa frisona que es comptabilitzen, sent aquest de gaireb el 90 per cent. 

El secundari i el de la construcci representa a un 38,86% del total, sent la branca del paper la qual major nombre d'ocupacions produx, grcies a la fbrica de CEASA, de gran importncia dintre de tota la comarca del Navia. Altres activitats amb bona presncia sn les de l'alimentaci i les transformadores de metalls. La construcci, est en contnua expansi. Finalment, el sector terciari ocupa al 38,11% de la poblaci activa, el que ens revela que hi ha un important equilibri sectorial i es veu com a poc a poc el sector terciari cada vegada ms modern i funcional, va a anar absorbint m d'obra del secundari, al demandar la indstria molt menys requeriments laborals. Destaquen dintre d'aquest sector el comer i l'hostaleria, desenvolupant-se majorment en la capital i en Puerto de Vega. Actualment Navia s'ha convertit en un dels centres comercials ms important dintre de l'occident asturi, en lluita directa amb la seva vena Luarca.

 Poltica .
En el concejo de Navia, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PP (vegeu Llista d'alcaldes de Navia). A pesar d'aix, l'actual alcalde s el socialista Ignacio Garca Palacios. 







 Ciutats agermanades .
  Mstoles (Madrid);

 Enllaos externs .

Web del Descens de la ria del Navia;
Web de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
Associaci Jovenil de Navia (AJUNA);
Enllaos sobre Navia. Guia de l'Occidente;
Club Nataci Villa de Navia;
NaviaDigital.net Comunitat de Notcies de l'Occident asturi;
Parc histric del Riu Navia;
Televisi EoNaviega web de la Comarca amb vdeos de la zona;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327249" title="Cynoglossus nigropinnatus" nonfiltered="2434" processed="2424" dbindex="127514">

 Cynoglossus nigropinnatus s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del nord-oest del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327251" title="Cynoglossus ogilbyi" nonfiltered="2435" processed="2425" dbindex="127515">

 Cynoglossus ogilbyi s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes del sud de Queensland fins a Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327252" title="Cynoglossus oligolepis" nonfiltered="2436" processed="2426" dbindex="127516">

 Cynoglossus oligolepis s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Xina i Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327253" title="Cynoglossus pottii" nonfiltered="2437" processed="2427" dbindex="127517">

Cynoglossus pottii  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Mar Roig.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327254" title="Shelton Benjamin" nonfiltered="2438" processed="2428" dbindex="127518">

Shelton Benjamin (9 de juliol del 1975 - ) s un lluitador professional nord-americ que treballa a la marca Smack Down de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327255" title="Cynoglossus puncticeps" nonfiltered="2439" processed="2429" dbindex="127519">

 Cynoglossus puncticeps s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de l'est de l'ndia fins a Malisia i des de la Mar de la Xina Meridional fins a Filipines, el nord d'Austrlia i l'est de Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327257" title="Cynoglossus purpureomaculatus" nonfiltered="2440" processed="2430" dbindex="127520">

Cynoglossus purpureomaculatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del nord-oest del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327259" title="John Layfield" nonfiltered="2441" processed="2431" dbindex="127521">

John Charles Layfield (29 de novembre del 1966 - ) ms conegut al ring com a JBL s un lluitador professional nord-americ que treballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;


 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327260" title="Cynoglossus robustus" nonfiltered="2442" processed="2432" dbindex="127522">

Cynoglossus robustus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del sud del Jap i a la Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327261" title="Cynoglossus roulei" nonfiltered="2443" processed="2433" dbindex="127523">

 Cynoglossus roulei s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de la Xina.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327262" title="Cynoglossus sealarki" nonfiltered="2444" processed="2434" dbindex="127524">

Cynoglossus sealarki  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'oest de l'Oce ndic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327267" title="Apollo 13" nonfiltered="2445" processed="2435" dbindex="127525">

L'Apollo 13 va ser el tretz vol del programa Apollo, llanat en direcci a la Lluna el 11 d'abril del 1970 mitjanant un coet del tipus Saturn 5. Va ser una missi espacial que tenia com missi efectuar un allunatge a la regi Fra Mauro, per una explosi a bord de la nau en el seu cam a la Lluna va obligar la tripulaci a avortar la missi i orbitar al voltant de la Lluna sense assolir la seva comesa de dur el cinqu i el sis sser hum a la superfcie lunar. A l'Apollo 14 se li va reassignar aquesta tasca, que va completar amb xit.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327268" title="Cynoglossus semifasciatus" nonfiltered="2446" processed="2436" dbindex="127526">

Cynoglossus semifasciatus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'est de l'ndia i Sri Lanka.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327270" title="Cynoglossus semilaevis" nonfiltered="2447" processed="2437" dbindex="127527">

Cynoglossus semilaevis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de la Xina.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327271" title="Cangas del Narcea" nonfiltered="2448" processed="2438" dbindex="127528">




Cangas del Narcea s el concejo ms gran de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries i un dels ms grans d'Espanya. Est situat al sudoest del Principat. La capital s Cangas del Narcea, que es travessada pel riu Narcea del que procedeix el seu nom i pel riu Naviego. Limita al nord amb Allande i Tineo, a l'oest amb Ibias, al sud amb Degaa i el municipi lleons de Laciana, i per l'est amb Somiedo.

T una poblaci de 15.437 habitants, amb capital a la vila de Cangas del Narcea, i les seves poblacions amb ms nombre d'habitants sn per aquest ordre, la capital Cangas del Narcea, Corias, Lims, Moal, Llano, Rengos i Gedrez. La capital est a una distncia de 90 kilmetres d'Oviedo, la seva principal via de comunicaci s la carretera autonmica del corredor del Narcea.

 Historia .
 Prehistria i poca romana . 
El concejo no t una similitud en restes del paleoltic amb els concejos vens que si els tenen, aix les restes tumulars que en els concejos limtrofs hi ha en gran abundncia, aqu tot just existeixen. Els indrets ms arcaics on es van detectar restes corresponen a l'Edat de Ferro i la Cultura Castrenya, que s representada amb ms de vint emplaaments de gran importncia, amb abundants restes de treball d'or que es poden agrupar en tres conjunts: en primer lloc el de la vall del riu Eirrondu, en segon lloc prop del cabal del Narcea i un tercer lloc al costat del riu Ibias, on es van trobar restes de monedes i de cermica que completa les proves de la presncia romana en aquesta zona. 

El que s hi ha s una absncia de notcies que va des del poder rom fins a l'edat mitjana, on vam comenar a trobar ja notcies d'aquest territori per no amb la configuraci que t avui dia el concejo de Cangas del Narcea, ja que en un primer moment les seves extensions es reduen a la vall del riu Naviego. Per altra banda es creu que en els segles X i XI havia en aquesta zona una gran quantitat d'aristocrcia amb grans propietats que van fundar monestirs. Tots aquests petits monestirs van caure sota el predomini del de Corias, que va tenir una gran influncia en la histria d'aquest concejo. Va ser fundat pels comtes Piolo i Aldonza, pertanyents a la ms influent noblesa asturiana, amb una gran fortuna tant en terres com en diners.

 Edat mitja i moderna . 
En el segle XIII, va ser Alfons X de Castella qui amb el seu programa de repoblaci, fund una pobla a la qual es deia Cangas de Sierra en 1255, centralitzant-se aqu la hi activitat administrativa i econmica d'aquesta zona. La baixa edat mitjana va portar per al concejo de Cangas, el pas per diferents mans senyorials, com una manera de portar el suport d'aquests a la corona. Va ser Alfons XI de Castella el qual va donar una srie de privilegis a la gent de la zona i al monestir de San Juan de Corias, per a evitar el despoblament de la zona. 

Els segles XIV i XV, estan marcats per diferents tipus de lluites, fins a caure el concejo en mans de la poderosa famlia Quiones, sent restitut ms tard a la corona per Enric III de Castella, per tanmateix va haver diferents enfrontament entre els corregidors manats per la corona i la famlia Quiones, que ara ostentaven el comtat de Luna, que acaba en un plet que es va resoldre en 1553 a favor del rei, aconseguint Cangas la seva autonomia, amb jurisdicci ordinria de reialenga. L'Edat Moderna, portar grans canvis, tant territorials com administratius, destacant la desamortitzaci de Felip II que no va assolir esfondrar el podero del monestir de San Juan de Corias, que ja havia anat perdent influncia i algunes terres en els anys anteriors, per que seguia tenint la seva influncia sobre un vast territori. 

En els segles XVI i XVII, el concejo de Cangas del Narcea passa a formar part de la Junta General del Principat d'Astries. En aquest segle, la dedicaci del concejo s principalment ramadera i agrcola. En el segle XVIII, cal destacar una activitat antisenyorial pels abusos comesos per la noblesa, manant un memorial al rei amb totes les queixes, aquest va ser un llarg procs que continuar en l'Audincia d'Oviedo i en el Consell de Castella, fins a assolir l'abolici de tots els drets senyorials. 

 Segle XIX des d'ara . 
El segle XIX, porta la guerra de la Independncia i el concejo va ser envat per dues vegades, amb l'incendi del seu arxiu i ajuntament. Per el ms important d'aquesta poca va ser la desamortitzaci de Mendizbal, que va acabar completament amb el monestir de San Juan de Corias, venent-se tot el seu patrimoni quedant el monestir abandonat durant trenta anys, fins que va anar de nou ocupat per una comunitat de dominics. En aquest segle Cangas seguia dintre del seu tradicional allament, ampliat per la falta del ferrocarril, encara que malgrat tot, la vila de Cangas va comenar a tenir un gran creixement a causa de altre tipus de comunicaci com van anar les carreteres: Espina-Ponferrada, Cangas-Oviana, i Puente Nuevo. El segle XX, portar en els seus comenaments un canvi de nom, la corporaci de Cangas del Tineo la canvia per Cangas del Narcea, aix va ser degut al fet que la vila s ja el centre de tot aquest territori i no volia tenir una dependncia de Tineo. 

 Parrquies .
El concejo de Cangas del Narcea est dividida en 54 parrquies:


 Evoluci demogrfica . 
T les mateixes caracterstiques que molts municipis rurals asturians, com pot ser la seva incapacitat per a mantenir la seva poblaci i un xode cap a les zones industrialitzades del centre d'Astries. Aquest concejo t una peculiaritat i s que a l'estar tan separat del centre, el seu xode rural no havia comenat quan ja havia comenat en altres concejos, pel que aqu es retard i fins i tot va ser molt ms lent, arribant la seva capital a tot el contrari, en la dcada dels 70 emparada per la seva activitat minera, que estava en gran auge per aquella poca.

Fins i tot avui dia el seu capital segueix augmentant arribant a tenir ms de 9.000 habitants i rondant la categoria de petita ciutat, encara que geogrficament es pot considerar com a tal ja que possex tots els serveis d'una gran ciutat (hospital, jutjat, hisenda, conserjeras...), la capital s un pur nucli de serveis que es troba situat entre el top 10 dels nuclis mes urbans i grans d'Astries, actua com una autntica capital del suroccident, vertebrant aquest i arribant a ser el nucli urb ms gran l'occident, Cangas capital estn el seu arc d'influncia per la resta de l'occident asturi i la comarca de laciana (Lle). 

La capital ha quadruplicat la seva poblaci en contraposici amb la resta del concejo que va ser tenint una emigraci cap a diferents punts com van ser Repblica Argentina, Madrid i el centre industrial d'Astries.Actualment es percep certa tornada dels emigrats, especialment dels madrilenys desprs de la jubilaci. Destacar que el nombre d'habitants del concejo segueix baixant (actualment a un ritme normal)i s'espera que prcticament s'estabilitzi en els prxims anys, a pesar del baix experimentat qualificat per alguns sectors com alarmant no pot ser qualificat com a tal ja que altres concejos miners de la conca minera central han experimentat un despoblament major dhuc estant molt ms prop o inclosos en l'rea metropolitana central asturiana. Amb tot aix, Cangas del Narcea t una estructura demogrfica de les ms joves d'Astries i la seva taxa de natalitat s de les ms altes del Principat, sent tot aix a causa de la seva explotaci minera que encara que est en forta reculada proporciona ms del 30% de l'ocupaci, encara que es preveu que per al 2005 haur una reducci del 50% de llocs de treball pels nous plans de reconversi. 

 Economia . 
A part del sector miner, Cangas del Narcea posseeix un important sector ramader i agrcola, sent tamb d'esment la seva producci vincola d'elaboraci artesanal, per que, en el cas de la indstria agropecuria, tamb est en franca reculada. No s aix el cas del sector vitivincola que ha apostat per una producci de qualitat basada en les varietats tradicionals de ram. El futur econmic de Cangas del Narcea depn de la cada vegada major afluncia de turistes que visiten els carrers de la Vila a ms del vast patrimoni cultural i ecolgic repartit al llarg de tot el Concejo. Com punt lgid d'aquest gir cap al turisme trobem la inaguarcin del Parador Nacional de Corias que es produir en l'any 2010 i les obres del qual ja han donat comenament, ser el major parador d'Espanya. 

 Poltica . 
Al concejo de Cangas del Narcea, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE de la m de Jos Manuel Cuervo Fernndez, que ha governat des de 1983 fins a 2007 (vegeu Llista d'alcaldes de Cangas del Narcea). En 2007, va arribar a l'ajuntament IU, el grup amb menys representaci poltica del concejo. Aquest fenomen, es va produir grcies al suport dels 6 regidors del PP, que sumats als 3 d'IU, superen als 8 del PSOE. 

Jos Manuel Cuervo Fernndez, candidat del PSOE i exalcalde, des del primer moment va manifestar la seva intenci de governar en solitari, encara que posteriorment va comenar a negociar amb IU per sense massa entusiasme, trencant-se les negociacions al poc temps, la qual cosa li acabaria costant el bast de comandament. Aquest inesperat pacte va posar en risc les negociacions per a arribar a un govern de coalici entre IU i PSOE en la Junta General del Principat d'Astries, (encara que finalment no es va portar a terme) i va motivar l'expulsi del partit del candidat d'IU i als seus altres dos companys de partit, tal com va exigir el PSOE per a reprendre les negociacions a nivell autonmic, encara que aprofitaria aquesta situaci per a trencar unes negociacions que s'estaven portant a terme de mala gana de Javier Fernndez (secretari general de la FSA). Aquest nou govern parteix amb bastants dificultats al ser governat gaireb en exclusiva pels 3 regidors d'IU (o exregidors) i haver de contar amb el suport dels 6 regidors del PP per a aprovar les seves propostes. 







Fonts: Ministerio del Interior i Federaci Asturiana de Concejos

 Canguesos illustres .
 Piolo Ximenez y Aldonza Muoz;
 Diego Rodrguez Mun Can;
 P. Luis Alfonso de Carballo;
 Fernando de Valds Queipo de Llano;
 Juan Queipo de Llano;
 Alonso de Sierra Flrez Valds;
 Alonso de Llano;
 P. Agustn Jess Barreiro;
 Diego de Sierra Osorio;
 Lope de Sierra Osorio;
 Benito de Omaa;
 Jos Francisco Ura y Riego;
 Pedro del Tronco;
 Jos M Flrez;
 Nicols Suarez Cantn;
 Alejandro Casona;
 Comtes de Toreno;
 
 Enllaos externs .
 ;
 Cangas del Narcea, LA PORTA DEL PARADIS;
 Ajuntament de Cangas del Narcea;
 Federaci Asturiana de Concejos;
 Reserva natural de Muniellos;
 Pgina Personal sobre el concejo de Cangas del Narcea;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327272" title="Pl-roig" nonfiltered="2449" processed="2439" dbindex="127529">


El pl-roig s un color de cabells que varia des del roig profund dins al coure brillant. Es caracteritza per alts nivells del pigment rogenc feomelanina i uns nivells baixos de eumelanina. A la gent que t els cabells de color vermell se'ls diu pl-rojos. A aquest fenomen gentic tamb se l'anomena rutilisme.

El roig s un color inusual entre els humans; com a molt, el dos per cent de la poblaci s pl-roja. El pl-roig es troba principalment a la poblaci del nord i oest d'Europa, encara que apareix tamb, amb baixa freqncia per, a altres parts d'Europa, sia i frica. El pl-roig sembla ser causat per un gen recessiu al cromosoma 16 que causa una mutaci a la protena del receptor de la melanocortina 1 (MC1R). Aquest gen est associat amb fototips de pell baixos, pigues i sensibilitat a la llum ultraviolada. Les reaccions culturals cap als pl-rojos han sigut des de la ridiculitzaci fins a l'admiraci; s un estereotip com en algunes cultures el "malhumor del pl-roig".

Com als humans, el pl-roig es pot trobar en altres mamfers com els orangutans, esquirols, i les vaques de les Highland. El pl-roig tamb es pot trobar en algunes races de gossos i gats, i algunes races de raboses i crvols.

Distribuci geogrfica.
Histrica.
Existeixen molts relats d'escriptors grecs descrivint pl-rojos. Un fragment del poeta grec Xenophanes descriu els tracis com a pl-rojos amb ulls blaus. L'historiador grec Herodotus descriu els "budini", segurament udmurts i finesos permiacs al riu Volga (Rssia), com a pl-rojos. L'historiador grec Dio Cassius descriu Boudica, la reina celta famosa dels icenis, de: "ser alta i terrible en aparena ... una gran massa de cabells rojos ... damunt dels muscles".

El rom Tacitus va comentar de "els cabells rojos i les llargues extremitats dels habitants de Calednia (Esccia)" , amb quins va relacionar amb tribus galles que tenien una relaci amb germans i belgues.

Tamb hi hagu pl-roig a l'sia, especialment entre els tokharis, els quals van ocupar el que hui s la regi autnoma xinesa de Xinjiang.


Moderna.


El pl-roig es troba, avui dia, principalment al nord d'Europa. S'associa el pl-roig amb britnics (especialment amb els escocesos, gallesos i crnics) i Irlanda.

El pl-roig s troba ms freqentment a l'Anglaterra ms septentrional, on hi ha una freqncia de ms del 15%. Al Pas de Galles, el pl-roig t un 10% de freqncia. Una gran proporci de pl-rojos tamb es troba a Esccia on el 13% de la poblaci ho s. 

Irlanda tamb t molts pl-rojos; on el 10% t els cabells rojos o amb tonalitats vermelloses (strawberry blonde). Es pensa que ms del 35% de la poblaci irlandesa porta el recessiu "gen pl-roig".

El pl-roig o els cabells amb tonalitats rogenques tamb es troben en altres poblacions d'Europa, particularment als pasos nrdics i baltics aix com parts dels Pasos Baixos, Blgica, Frana, Espanya, Itlia, Alemanya, Rssia i el sud-est d'Europa.

Als Estats Units, s'estima que entre el 2 i el 6% de la poblaci s pl-roja. A dna al Estats Units la major poblaci de pl-rojos del mn, entre 6 i 18 milions, comparats als aproximadament 650.000 a Esccia i 420.000 a Irlanda.

Entre els berbers (nord d'frica) tamb s'hi pot trobar ocasionalment pl-rojos. 

A sia, tamb es podien trobar cabells rojos foscos o amb matisos espordicament al nord de l'ndia, a l'Iran i al Paquistan, i fins i tot al Jap. Comunament es poden trobar pl-rojos entre els que foren descendents de pobles iranians, com els paixtuns.

 Bioqumica i gentica.

El pigment feomelanina s el que dna al pl-roig el seu color distintiu. Els cabells rojos sn els que ms feomelanina tenen i molt ms que el pigment oscur eumelanina. El color castany vermells t a part iguals feomelanina i eumelanina.

La gentica del pl-roig, descoberta al 1997, sembla estar associada al receptor melanocortina 1 (MC1R), el gen de la qual es troba al cromosoma 16. El pl-roig est associat a la pell clara i a la sensibilitat pels rajos ultraviolats. El gen recessiu MC1R, el qual dna a la gent pigmentaci vermella als cabells i una pell clara, tamb est associat a les pigues, encara que no s estrany veure un pl-roig sense pigues. El vuitanta percent dels pl-rojos tenen una variant del gen MC1R, i la prevalncia d'aquests allels s ms alta a Esccia i a Irlanda. Els allels que codifiquen els cabells rojos sn prxims als allels que marquen el color de la pell, resultant en una expresi interrelacionada entre el fenotip de les pells clares i el color vermell dels cabells.

Gentica.
La gentica dels cabells vermells encara no est del tot resolta, se sap que hi ha connexions entre el pl-roig amb el melanoma, malalties de la pell en general, i diferents reaccions a l'anestsia. El gen MC1R no est lligat amb el color dels ulls. Existeix l'evidncia, per, de la connexi del color dels ulls amb altres colors de cabells com el castany. L'herncia del pl-roig es prxim al que els genetistes anomenen "herncia autosmica recessiva". Aix significa que els pares de xiquets pl-rojos porten el gen pl-roig per aquests possiblement no siguin pl-rojos.

Hi ha evidncies que indiquen que el pl-roig pot ser un exemple de dominncia incompleta. s a dir, que en presncia de l'allel, el color vermell pot fusionar-se amb altres colors, resultant diferent tipus de pl-roig com sn el ros-vermells (Strawberry blonde) o el castany-vermells (Auburn).

Els allels Arg151Cys, Arg160Trp, Asp294His, i Arg142His al MC1R sn recessius al fenotip pl-roig.

Existeix la possibilitat que el gen HCL2 (tamb coneguts com a RHC, RHA) al cromosoma 4 estiguen relacionats amb el pl-roig. 

Evoluci.
El pl-roig s el tipus de color de cabells natural ms estrany i les raons per la seua ocurrncia no estan gaire clares. La pell clara associada al pl-roig deu ser un avantatge en climes d'altes latituds on la llum solar s escassa. Estudis fets per Bodmer and Cavalli-Sforza (1976) van fer la hipotesi que la pigmentaci en pells clares prevn el raquitisme en latituds fredes fomentant la producci de nivells alts de Vitamina D i permet que la pell retinga millor la calor que qualsevol amb la pell fosca. Rees (2004) va suggerir que la vivor i la raresa del pl-roig pot haver fet que es tornara desijable en una parella i que fos ms com davant la selecci sexual.

Harding i cols. (2000) va proposar que el pl-roig no era resultat de la selecci positiva per s podria ser degut a una manca de selecci negativa. En frica, per example, el pl-roig es desselecciona a causa dels alts nivells de sol, els quals serien nocius per a la pell clara. Tanmateix, al nord d'Europa a no passa i aix els pls-rojos apareixen mitjanant deriva gentica.

Hi ha estimacions sobre l'aparici original del gen actiu actual del pl-roig que diuen que va ser fa entre 20.000 i 100.000 anys. En un estudi fet al 2001 per la Oxford University, alguns comentaristes especulaves que els homes de Neanderthal tenien els cabells rojos, i que alguns pl-rojos amb pigues hui dia comparteixen un poc d'herncia gentica amb els Neandethals. Altres investigadors discreparen aquestes afirmacions, i els cercadors que realitzaren l'estudi varen dir que malinterpretaren les seues troballes.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 OMIM entry on red hair;
 The roots of red hair;
 Red Hair genetics for non-specialists;
 Melanocortin 1 receptor: What s red got to do with it?;
 The Melanocortin 1 Receptor (MC1R): More Than Just Red Hair;
 Why is red hair with brown eyes so uncommon? MadSci Network;
 A 2007 Sunday Times article, summarising the latest research on red hair in the British Isles.
Red and Proud - a website about, for and by redheads;
 Red Heads & Freckles Resource Center;
 Distribution of hair and eye color and sex in 592 statistics students. from Snee, R. D. (1974). ;
 Painkiller Requirements May Be Less in Redheaded Women;
 The Art of Being a Redhead - Gallery of 19th Century portraits of women with red hair;
 Box NF, Wyeth JR, O'Gorman LE, Martin NG, Sturm RA. Characterization of melanocyte stimulating hormone receptor variant alleles in twins with red hair. Hum Mol Genet. 1997 October;6(11):1891 7.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327273" title="Lliga txeca de futbol 2007-08" nonfiltered="2450" processed="2440" dbindex="127530">
La Lliga txeca de futbol 2007-08 comen el 4 d'agost de 2007 i finalitz el 17 de maig de 2008. 

 Classificaci final .


 1. FC Brno no entra a la Copa Intertoto.

Llegenda: PJ-partits jugats, PG-guanyats, PE-empatats, PP-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, Pts-punts



Mxims golejadors.


 *juguen a l'estranger desprs del mercat d'hivern;

 Equips txecs a les competicions europees .
Sparta Praga   Lliga de Campions eliminat a la tercera ronda classificatria i Copa de la UEFA eliminat a la fase de grups;
Slavia Praga   Lliga de Campions eliminat a la fase de grups i Copa de la UEFA 32 de final;
FK Mlad Boleslav   Copa de la UEFA eliminat a la fase de grups;
FK Jablonec 97   Copa de la UEFA eliminat a la segona ronda classificatria;
Slovan Liberec   Copa Intertoto eliminat a la segona ronda;

 Enllaos externs .
Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327288" title="Llanes" nonfiltered="2451" processed="2441" dbindex="127531">


Llanes s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb el mar Cantbric, al sud amb Ons, Cabrales, Peamellera Alta i Peamellera Baja, a l'est amb Ribadedeva i a l'oest amb Cangas de Ons i Ribadesella. S'exten prop de 30 km al llarg de la costa a l'extrem oriental de la regi. 

 Histria . 

 Prehistria . 
La presncia humana en aquest territori es remunta a l'poca del Paleoltic Inferior, de la qual es t constncia d'una srie de restes ltiques apareguts a la cova de la Ribera i en la cova de Balmori i restes del perode Mig com els de la cova d'Arnero o del Superior com els trobats en les coves del Cueto de la Mina. Es pot dir que en el concejo de Llanes estan representades totes les etapes de la prehistria. De l'poca magdaleni hi ha restes en les coves de: La Ribera, Balmori, etc. De l'edat de ferro hi ha escassesa de restes, aix com de la poca prerromana i romana on no apareixen restes de castros, encara que si han arribat altres mostres com una lpida dedicada a la deessa Manes. 

 Edats mitjana i moderna . 
En la edat mitjana, aquestes terres eren anomenades terres de l'Aguilar (i la vila de Llanes Puebla de Aguilar), el seu centre administratiu estava al castell de Soberrn, situat en la sierra del Cuera, on encara afloren les seves restes, L'ordenaci del territori est repartida entre les institucions religioses, aix el monestir de San Salvador de Celorio del segle XII i la noblesa local com Alfonso Surez i Cristilde figuren al capdavant d'un gran patrimoni. Alfons IX concedeix la carta de poblament a Llanes com una manera de potenciar les defenses d'aquestes terres. Ms tard Alfons X el Savi concedeix nou fur a la vila. Tot el nucli estava envoltat per una muralla el que indica el seu carcter defensiu. Aquesta muralla, iniciada per Alfons X, s'acaba en el segle XV. Aquest nucli es consolida rpidament entre els segles XIII i XIV, on ja tenia entre 1.000 i 1.500 habitants traslladant-se a Llanes les funcionis administratives i militars. Alfons XI de Castella els concedeix el privilegi de fer dues fires anuals, tamb aquest rei els concedeix el seu propi alfol de la sal, ja que Llanes per aquestes dates tenia un puixant port. Les seves naus arribaven als ports andalusos, portuguesos, francesos, flamencs o anglesos. Aquest privilegi va ser rescindit pels Reis Catlics en 1493. En aquesta poca en l'acabo concejil de Llanes la seva ramaderia i agricultura era un pilar molt bsic en la seva economia. 



En els segles XIII i XIV, aquest concejo mantindria relacions de germanor amb Lle i Castella com una manera de defensa cap als abusos de la noblesa, ja que aquesta vila passaria per diferents mans, aix Enric II la passaria al seu fill bastard Alfonso, comte de Norea. Desprs de diverses disputes entre el comte i la corona, aquest s venut i el concejo de Llanes recupera la seva condici de concejo de reialeng. En el segle XV, Joan II don aquesta vila i la de Ribadesella a Diego Fernndez de Quinez, en compensaci per la confiscaci d'altres viles seves, aquesta famlia seria expulsada d'Astries pel futur rei Enric IV a causa de les seves disputes constants amb la corona, incorporant-se de nou al reialeng amb els Reis Catlics en 1490. En aquestes dates Llanes, va sofrir dues grans incendis. En els segles XVI i XVII, destaca la gran influncia del monestir benedict de Celorio i de la gran florida de l'activitat pesquera i comercial que va viure el port llanisco. En el segle XVIII, l'economia de la vila va comenar un declinar, en part a causa de les contnues guerres i per la instituci de la matrcula per a la Real Armada que es duia a la gent del mar, per a servir en l'Armada Reial. 

 Segle XIX des d'ara . 


En el segle XIX, amb la Guerra de la Independncia les tropes franceses van entrar en Llanes i les hostilitats van comenar de seguida estant al comandament de les tropes locals de Blas de Posada. En 1809 les tropes franceses van entrar a Llanes cremant el seu arxiu i el palau dels ducs d'Estrada. Llanes va anar caient diverses vegades en poder francs durant aquest segle, destacant la batalla del riu Purn. El trienni liberal va portar que algunes parrquies es constitussin com ajuntament independent. A mitjan aquest segle cal destacar la gran emigraci a Ultramar. El final d'aquest segle ens deixa la realitzaci de diverses obres com el passeig de San Pedro, l'hospital municipal, el mercat cobert, etc. 

En el segle XX, l'activitat industrial era escassa. Durant la Guerra Civil espanyola, es van lliurar importants batalles en els cims de les forests llaniscos. Les tropes republicanes van ser derrotades i el concejo majoritriament de dretes queda en mans de Franco. En la lluita antifranquista se signific Horacio Fernndez Inguanzo, El Paisano, que va viure en la clandestinitat i amb l'arribada de la democrcia fou dues legislatures diputat nacional per Astries.

Parrquies.

El concejo de Llanes es divideix en 28 parrquies rurals:


Evoluci i distribuci demogrfica.
Amb una poblaci de 13.232 habitants ha sofert diferents canvis. A principis del segle XX, la seva poblaci era de 18.684 habitants, arribant al seu punt mxim en 1920 amb 23.349 habitants. A partir d'aquesta data va comenar una prdua de poblaci que represento la quarta part dels seus efectius. Aquesta dinmica d'emigraci de 1920 t per destinaci pasos d'Ultramar entre els quals destacarem Mxic i Veneuela, on sn famoses les colnies llanisques en aquest pas. Desprs l'emigraci va canviar a causa de noves ofertes de treball que havia en les zones industrialitzades del centre de la provncia, encara que tamb va haver una forta emigraci cap a Madrid. 

s poc coneguda l'emigraci llanisca als pobles dels municipis costaners muntanyencs de Val de San Vicente i San Vicente de la Barquera, sent poc nombrosa en quantitat absoluta per important i singular ja que l'alt percentatge de persones d'origen llanisc en el total de poblaci d'aquests dos municipis costaners s de gran importncia. El major problema de la poblaci de Llanes s el seu envelliment, les persones majors de 60 anys sn el 30% de la poblaci, tenint molt poca poblaci jove. La majoria dels habitants del concejo viuen en la zona costanera, en la qual la vila ms gran s la prpia Llanes, amb una poblaci de prop de 4.000 habitants dels prop de 13.000 que t el concejo; encara que durant l'estiu la poblaci total del concejo es multiplica. 

 Economia . 
La seva economia est basada en el sector terciari, destacant el potent sector serveis que noms en temporada d'estiu ocupa a un gran nombre d'habitants, no en va es considera a Llanes com una de les capitals turstiques d'Astries. L'economia del sector est basada tamb en l'agricultura, ramaderia i la pesca, generant aquesta una petita indstria de conserves i assalament. 

 Poltica .
Al concejo de Llanes, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE (vegeu llista d'alcaldes de Llanes). L'actual alcalde s Dolores lvarez del PSOE, qui governa amb majoria absoluta des de 2003. Cal destacar, que el predecessor de l'actual alcaldessa fou Antonio Trevn, actual delegat del govern a Astries i ex-President del Principat d'Astries.






Enllaos externs.

Ajuntament de Llanes;
Federaci Asturiana de Concejos;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327290" title="Karni Singh de Bikaner" nonfiltered="2452" processed="2442" dbindex="127532">


Karni Singh de Bikaner (formalment Maharajadhiraj Raj Rajeshwar Narendra Shiromani Maharajah Sri Karni Singh Bahadur) (Bikaner 21 d'abril de 1924-4 de setembre de 1988) fou el 23 maharaj del principat de Bikaner, fill gran del tinent general maharaj Sadul Singh, home d'estat i un dels arquitectes de la unitat ndia, al que va succeir al crrec el 1950.

Es va educar primer a Bikaner i desprs al collegi de Sant Esteve (Saint Stephen College) de Delhi i al de Sant Xavier (Saint Xavier College) de Bombai, i va obtenir el doctorat en filosofia per la universitat de Bombai per la seva tesis "Les relacions entre la casa de Bikaner i els poders centrals del 1465 al 1949".

El 25 de febrer de 1944 es va casar amb la princesa Sushila Kumari, filla del maharawal Laxman Singh de Dungarpur amb la que va tenir un fill, el maharaj Narendra Singh (nascut el 13 de gener de 1946 i mort el 24 d'octubre del 2003), i dues filles, les princeses Rajyashree Kumari (nascuda el 4 de juny de 1953) i Madhulika Kumari (nascuda el 9 d'agost de 1956). El 1952 fou escollit diputat pel districte electoral de Bikaner (constituency) i fou rellegit quatre vegades a la Lok Sabha (Parlament de l'estat), fins el 1977, sempre com a independent. Va participar en diversos comits parlamentaris, i va destacar pel suport a la llengua rajasthan. Va donar suport a iniciatives com ajuts als aturats, educaci obligatria i gratuta pels nens, i ajudes legals pels pobres, vells i malalts. Pels seus esforos es va obrir el Collegi Mdic de Bikaner. Tot el seu sou i complements com a parlamentari durant 25 anys el va destinar a ajuts i beques per estudiants pobres de Bikaner.

Fou el creador (1961) del Maharaja Rai Sanghji Trust que va posar en valor turstic el vell fort de Junagarh a Bikaner, un dels mes bonics de l'ndia. La Casa de Bikaner a Mont Abu va esdevenir un hotel el 1962 (Palace Hotel). Desprs va crear el Maharaja Ganga Singhji Trust, entitat a la que es va transferir el edifici i les terres annexes del Palau de Lallgarh (1972), esdevenint l'edifici un hotel que inclou tamb el Museu Sri Sadul. Altrament el maharaj va crear set fundacions de caritat.

Fou un esportista destacat en tir, que va representar a l'ndia en cinc olimpades a Roma (1960), Tquio (1964), Mxic (1968), Munich (1972) i Moscou (1980), i als campionats del mon d'Oslo (1961), El Caire (1962, en el que va guanyar la medalla de plata), Wiesbaden (1966), Bolonya (1967) i Sant Sebasti (1969). Tamb va representar a l'ndia en altres campionats com els Jocs Asitics de Tokio (1967), Sel (1971 on va guanyar una medalla d'or i una de bronze), Teheran (1974, on fou medalla de plata), Kuala Lumpur (1975, tamb medalla de plata) i Delhi (1982, en aquesta ocasi fou el portador de la bandera de la delegaci ndia i va obtenir medalla de plata). El 1961 va rebre el nomenament d'esportista indi de l'any i la medalla Arjuna, la ms alta de l'esport indi.

Va morir el 1988.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327291" title="Cynoglossus senegalensis" nonfiltered="2453" processed="2443" dbindex="127533">

Cynoglossus senegalensis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Mauritnia fins a les d'Angola.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327292" title="Cynoglossus sibogae" nonfiltered="2454" processed="2444" dbindex="127534">

Cynoglossus sibogae  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Malisia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327320" title="Supercopa russa de futbol" nonfiltered="2455" processed="2445" dbindex="127535">
La Supercopa russa de futbol (                 ) s una competici a partit nic de futbol que es disputa anualment a Rssia. Per raons de patrocini actualment s'anomena Supercopa russa TransTeleCom (                              ). Hi prenen part el campi de la Lliga russa de futbol i el de la Copa russa de futbol. Si els dos campions sn el mateix club, hi participa el segon classificat de la lliga. El partit es disputa a inicis de la segent temporada, normalment al mar.

 Historial .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327324" title="Horacio Fernndez Inguanzo" nonfiltered="2456" processed="2446" dbindex="127536">
Horacio Fernndez Inguanzo, conegut com El Paisano, (8 d'abril de 1911, Llanes - 21 de febrer de 1996, Gijn) fou un dirigent comunista asturi nascut a Pesa de Pra. Era fill d'un mestre d'escola socialista i va participar ja des de jove en organitzacions poltiques d'esquerra. En esclatar la Guerra Civil va entrar en les milcies del Partit Comunista d'Espanya, en les quals va assolir el rang de tinent d'artilleria. Al caure Astries sota el comandament de les tropes nacionals va intentar marxar a Frana amb el seu germ, per va ser capturat a Tresviso i condemnat a mort. 

Primer va ser enviat al camp de concentraci de La Magdalena i ms tard al Collegi dels Escolapis, a Madrid. A causa de un error amb el seu cognom va assolir romandre un mes ms en el Collegi, el que li va servir per a evitar l'execuci, ja que se'n va canviar el criteri. Al sortir de la pres el 1943 va tornar a Gijn. En els seus anys de presidi va treballar construint carreteres i l'estaci de ferrocarril de Santander. Va ser detingut novament en 1945 per les seves activitats en contra del rgim franquista. Aquest cop va ser condemnat a 14 anys, encara que sortiria en 1954. En 1958 va passar de nou a la clandestinitat i va fugir a Frana usant documents falsos. Durant el seu exili va viatjar per nombrosos pasos, alternant-lo amb entrades clandestines a Espanya. En una d'aquestes entrades va ser capturat a Mieres (Astries), el 1969. 

Va romandre detingut fins a la mort de Franco i l'amnistia que va decretar Adolfo Surez. Desprs del polmic congrs de Perlora del Partit Comunista d'Astries en el qual Vicente lvarez Areces i altres membres el van abandonar n'esdevingu el mxim dirigent. Va ser diputat pel PCE a les eleccions generals espanyoles de 1979 i 1982, i fou Conseller de Sanitat, Assistncia i Seguretat Social del govern preautonmic d'Astries.

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;
Fundaci Horacio Fernndez Inguanzo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327325" title="Copa de la Lliga russa de futbol" nonfiltered="2457" processed="2447" dbindex="127537">
La Copa de la Lliga russa de futbol fou una competici de futbol que es disput a Rssia, organitzada per la Lliga Premier Russa.

Fou una competici per eliminatries on participaren els 16 equips de la Premier League. Totes les eliminatries, inclosa la final, es disputaren a doble partit. El campi no va rebre cap premi espacial (com una classificaci europea), i els partits es disputaren en jornades reservades per les seleccions estatals. Aquest fet va fer que molts equips no juguessin amb els millors jugadors. Per aquest motiu, la competici no fou cap xit i la primera edici, el 2003, tamb en fou la darrera.

 Historial .
 2003: FC Zenit Sant Petersburg 5-2 (agregat) FC Chernomorets Novorossiysk;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327327" title="Histria del futbol" nonfiltered="2458" processed="2448" dbindex="127538">

La histria del futbol sol considerar-se a partir del 1863, any de fundaci de The Football Association, encara que els seus orgens, igual que els dels altres tipus de futbol, es poden remuntar diversos segles en el passat, particularment a les Illes Britniques durant l'edat mitjana. Si b existien punts en com entre diferents jocs de pilota que es van desenvolupar des del segle III aC i el futbol actual, l'esport tal com se'l coneix avui en dia t els seus orgens a les Illes Britniques.

Els primers tipus de futbol britnics que van donar origen al futbol es caracteritzaven per la seva poca organitzaci i violncia extrema. No obstant aix, tamb existien altres tipus menys violents i millor organitzats: potser un dels ms coneguts va ser el calci florent, esport d'equip molt popular a Itlia que va tenir incidncia en el tipus de futbol d'algunes escoles britniques. La formaci definitiva del futbol va tenir el seu moment culminant durant el segle XIX. En 1848 representants de diferents collegis anglesos es van donar cita a la Universitat de Cambridge per a crear el codi Cambridge, que funcionaria com a base per a la creaci del reglament del futbol modern. Finalment el 1863 a Londres es van oficialitzar les primeres regles del futbol.

Des de llavors el futbol ha tingut un creixement constant, fins a arribar a ser l'esport ms popular del mn amb uns 27 milions de persones involucrades. Amb la primera reuni de la International Football Association Board el 1886 i la fundaci de la FIFA en 1904, l'esport s'ha expandit fins a arribar a tots els racons del mn. A partir de 1930 es comen a disputar la Copa del Mn, que es convertiria en l'esdeveniment esportiu amb major audincia del planeta.   

 Orgens . 
 Jocs antics similars . 
 
L'activitat ms antiga que s'assembli al futbol o a algun altre tipus de futbol de la qual es tingui coneixement data dels segles III i II aC. Aquestes dades es basen en un manual d'exercicis militars corresponents a la dinastia Han de l'antiga Xina. El joc era anomenat ts'uh Kh (tamb es pot trobar com tsu chu o cuju), i consistia a llanar una pilota amb els peus cap a una petita xarxa. Una variant agregava una modalitat on el jugador havia de sortejar l'atac dels seus rivals. Tamb a l'Orient Lluny, encara que uns cinc o sis segles desprs del joc esmentat anteriorment, existia una variant japonesa anomenada kemari, que tenia un carcter ms cerimonial, sent l'objectiu del joc mantenir una pilota en l'aire passant-se-la entre els jugadors.

En la Mediterrnia es van destacar dues formes de jocs: el harpastum a Roma i l'epislcyros a Grcia, sobre el qual es t molt poca informaci. El harpastum era disputat per dos equips en un terreny rectangular demarcat i dividit per la meitat amb una lnia. Els jugadors de cada equip podien passar-se una petita pilota entre ells, i l'objectiu era passar-la al camp contrari. Aquesta variant va ser molt popular entre els anys 700 i 800, i a pesar d'haver estat introduda a les Illes Britniques la seva relaci amb el futbol actual s dubtosa.

Durant l'Era dels descobriments es van comenar a conixer esports provinents del Nou Mn. S'estima que el pok ta pok de la cultura maia tindria 3.000 anys d'antiguitat. A Groenlndia tamb es jugava un esport que s'assemblava al futbol, mentre que el joc denominat marngrook d'Oceania tenia caracterstiques que l'assemblaven ms al futbol australi. En el que avui s Estats Units els aborgens practicaven altres jocs: el pasuckuakohowog a l'rea continental i l'asqaqtuk a Alaska. Si b tots aquests jocs tenien certes caracterstiques que s'assemblen al futbol associaci i a altres tipus moderns, la incidncia d'aquests en els esports actuals s discutible, ja que prcticament no hi ha vinculaci amb les Illes Britniques, la llar del futbol modern.

 Edat mitjana . 
 
 
Es coneix com futbol medieval als diferents tipus de futbol practicats en l'Europa de l'edat mitjana, particularment a les Illes Britniques i zones del voltant. El registre ms antic d'una activitat similar al futbol modern a l'poca va sorgir als anys 1170 de la m d'un text de William FitzStephen, on explicava la realitzaci d'un joc de pilota (no s'usava la paraula futbol) practicat pels joves londinencs. La violncia d'aquests jocs i la necessitat que els soldats practiquessin l'arqueria en lloc del primer van fer que Eduard II d'Anglaterra prohibs el joc en 1314. Des de llavors els jocs van continuar de forma illegal.

El soule era un joc de pilota francs que es practicava als prats, els boscos i, fins i tot, a les viles o estanys. La finalitat era retornar la pilota a un lloc indicat, el fog d'una casa per exemple. En certs casos, calia mullar el soule en una font abans d'allotjar-lo en la cendra. El joc era doncs noms una galopada immensa entretallada de baralles (scroumages o mles) ms o menys aferrissades. L'instrument de joc podia ser una pilota de cuir, una bufeta de porc plena de heno, una pilota de tela o una bola de fusta. Un dels documents ms antics que concerneixen a la soule s una ordenana del rei Carles V de Frana el 3 d'abril del 1365, en la qual precisa "que no pot figurar entre els jocs que fan servir l'exercici del cos". En 1440, altra interdicci feta pel bisbe de Trguier precisa que aquest joc ja es practica des de fa moltssim temps i amenaa als jugadors amb l'excomuni i 100 sous de multa, el que prova que la soule va ser molt benvolguda en aquella poca: calia inspirar la por per a acabar amb el joc.

El futbol de carnaval era practicat a les Illes Britniques i no estava regulat. El nombre de participants per equip era generalment illimitat, arribant fins i tot a participar pobles sencers. Prcticament qualsevol forma de traslladar la pilota a la meta contrria, de vegades situada en el poble rival, era vlida, encara que no es permetia assassinar a l'altra persona. Els orgens del futbol de carnaval sn incerts, encara que existeix una hiptesi que afirma que provenia del nord de Frana. Algunes d'aquestes variants es continuen practicant l'poca prvia a la quaresma (shrovetide en angls), sent una de les ms coneguda l'Ashbourne Shrovetide Football, esport practicat al poble angls d'Ashbourne. Els equips estan formats per persones nascudes a un costat i a l'altre del riu Henmore, i l'objectiu del joc s portar una pilota fins a la meta contrria, un monument de pedra situat en l'aigua, i copejar la pilota 3 vegades contra aquest.

A Itlia es practicava una variant del futbol medieval anomenada calcio florent, esport ms organitzat i menys violent que el dels britnics. L'esport va tenir els seus orgens a Florncia al segle XVI, sent 1580 l'any que Giovanni Bardi va presentar el primer joc de regles. Es jugava amb dos equips de 27 jugadors cadascun, i l'objectiu era sumar ms punts que l'equip rival. Es collocava un forat a cada costat del camp de joc, que era de dimensions similars a un camp de futbol actual, per cobert de sorra. Utilitzant qualsevol part del cos s'havia d'introduir la pilota en aquests forats, amb la qual cosa s'obtenien 2 punts, per si es fallava el tir se sumava mig punt a l'equip rival. El partit durava 50 minuts i era controlat per 8 rbitres. Els tornejos que s'han disputat fins a l'actualitat consten de 4 equips, representats per certs colors, un per a cada zona de la ciutat. Un tractat de 1561 assegura que l'esport va tenir incidncia en una variant del futbol de carnaval britnic. En 1930 el joc es va tornar a practicar desprs de 200 anys d'absncia, aquesta vegada com autopromoci de la cultura italiana a crrec de Benito Mussolini.

 Escoles britniques . 
 Durant el segle XVI les variants del futbol de carnaval, caracteritzades fins al moment per la seva violncia, desorganitzaci i constants prohibicions a causa dels punts abans esmentats, van comenar a formar part de les activitats de recreaci i educaci fsica estudiantils de les diferents escoles privades de les Illes Britniques, conegudes en aquest lloc com escoles pbliques, sent supervisades i legislades per les autoritats escolars.

Durant els segles XVIII i XIX els diferents collegis van anar oficialitzant els seus jocs de regles. Les escoles de Rugby, Marlborough i Cheltenham van desenvolupar jocs on es permetia l's dels peus i les mans; Shrewsbury i Winchester prevalien l's dels peus per a copejar i traslladar la pilota (driblar); Charterhouse disputava les seves trobades en els claustres dels monestirs; Eton i Harrow van introduir la disputa de trobades en grans terrenys a l'aire lliure, la qual cosa fomentava el llanament del bal a grans distncies utilitzant els peus; Westminster (Cambridge) utilitzava un joc ms rude, on es permetien els tackles. En 1848 diversos d'aquests collegis es van donar cita en la Universitat de Cambridge per a unificar els seus codis i crear un joc de regles estndard: les Regles de Cambridge.

En la primera meitat del segle XIX es van reglamentar les primeres regles del fora de joc. Es podien apreciar diferents varietats de lleis, moltes de les quals han evolucionat a les regles actuals de off-side de diversos tipus del futbol.

Dels diferents codis escolars actualment noms tres collegis continuen disputant trobades en forma regular amb aquestes regles: Eton, Harrow i Winchester. Eton posseeix dues variants: el joc de camp, molt similar al futbol actual encara que amb aspectes del rugbi com els scrums i els tries, i el joc de la paret, un esport que es juga en un camp allargat i molt estret amb un mur al seu costat i l'objectiu del qual s portar la pilota a l'extrem contrari. El futbol a Harrow es juga principalment amb els peus, encara que es poden utilitzar les mans per a parar la pilota o per a espitjar a un adversari, i el seu objectiu s passar la pilota entre dos pals verticals situats als extrems del terreny. El joc de Winchester es juga en un terreny de 73 per 24,5 metres, que posseeix xarxes en els seus laterals per a impedir que la pilota abandoni el camp. Combina aspectes del futbol i el rugbi, i t com principal caracterstica que un jugador d'un equip no pot tocar la pilota desprs que hagi estat tocat per un company.       

 Unificacions del segle XIX . 
A mitjan segle XIX a Gran Bretanya va comenar un procs regulador del futbol de carnaval, establint regles escrites que poguessin ser compartides mpliament. En aquells dies el futbol era practicat entre els estudiants de les escoles secundries privades amb regles molt imprecises que variaven considerablement d'escola a escola. En algunes escoles es podia crrer amb la pilota a les mans, mentre en unes altres no; en algunes havia una lnia de fora de joc, per en unes altres no; en algunes es podia prendre, placar (tacklear) i copejar al jugador contrari, per en unes altres no; algunes promovien un joc ms grupal basat en la passada, incls la passada ha de ser cap endavant (pass forward), mentre unes altres promovien un joc ms individual basat en l'habilitat (driblatge, esquivament) i la fora de cada jugador. I en cada escola existien infinites variants i modificacions.

En els anys 1840 Gran Bretanya va tenir un gran desenvolupament de la seva xarxa ferroviria que va permetre a les persones traslladar-se a majors distncies. Aquest procs va fer possible la realitzaci de competncies intercollegials, per al poc temps es va fer evident que era necessari unificar les regles, perqu encara que aquestes solien acordar-se abans de cada trobada, aix no permetia evitar els reclams i discussions sobre el que es podia i el que no es podia fer.

Si b les lleis del futbol van ser oficialitzades en 1863, les regles de Cambridge van ser preses com a base per a la creaci del codi actual. Un altre reglament popular en l'poca, el de Sheffield, tamb va aportar caracterstiques importants al nou esport.

 Regles de Cambridge . 
 
Els registres de la prctica de diferents codis de futbol en la Universitat de Cambridge es remunten a l'any 1579. Des de llavors fins a mitjans del segle XIX cada equip de la zona disputava els seus partits amb el seu propi joc de regles. Va ser en 1848 quan dos estudiants de la universitat, Henry de Winton i John Charles Thring, van fer una crida a membres d'altres escoles per a definir un nic joc de regles: les regles de Cambridge, creades juntament amb l'University Foot Ball Club. A part de Cambridge, tamb va participar Eton, Harrow, Winchester, Shrewsbury i Rugby. Actualment no es conserva cap cpia de les regles del 1848, per encara existeix una del 1856, possiblement diferent quant a contingut, que es conserva a Shrewsbury.

Les regles de Cambridge van ser preses com base per a la creaci del futbol i de la Football Association el 1863. Les niques diferncies van radicar que les regles de l'Associaci no permetien el joc brusc i la utilitzaci de les mans per a traslladar la pilota.

"Les Regles de Cambridge semblen ser les ms adequades per a ser adoptades per l'Associaci."

Les regles de 1856, les ms antigues que es conserven, contemplaven diferents aspectes del joc: l'inici i represa del joc desprs de cada gol, els serveis de meta i de banda, la utilitzaci de les mans per a tocar la pilota i empnyer o subjectar als rivals, la definici de les trobades i fins i tot una regla de fora de joc. En 1862 Thring va presentar un joc de regles simples que reduen la quantitat de text i de nombre de regles.

Un cop establertes les regles de Cambridge, van ser clavades als arbres de Parker's Piece, un ampli parc de la ciutat usat per als jocs populars, i all es va jugar el primer partit seguint les noves regles. Per aquesta ra els habitants de Cambridge van collocar una placa recordatria en el parc que diu:
"Aqu, a Parker's Piece, en els 1800s, els estudiants van establir un conjunt de simples regles de futbol emfatitzant habilitat sobre fora, que van prohibir atrapar la pilota i fer la traveta. Aquestes regles de Cambridge van ser la influncia definitiva de les regles del 1863 de la Football Association."

 Regles de Sheffield . 
 
Un altre codi que va tenir incidncia en la creaci del futbol van ser les regles de Sheffield. Si b des del 1855 diversos membres del Sheffield Cricket Club van comenar a practicar jocs de pilota sense regles fixes, la fundaci d'aquest codi es va produir el dia 24 d'octubre del 1857 per Nathaniel Creswick i William Prest. La creaci del codi va incloure la creaci del Sheffield Football Club, reconegut per la FIFA, amb una Ordre de Mrit, i la Football Association com el club de futbol ms antic del mn. En 1867 es va fundar la Sheffield Football Association, actual Sheffield and Hallamshire County Football Association, rgan que regeix en l'actualitat el futbol de l'rea de Sheffield.

El codi Sheffield va aportar diverses regles que actualment s'utilitzen en el futbol modern. La utilitzaci d'un travesser de material slid per a unir els pals verticals de la porteria, la introducci dels crners, els tirs lliures desprs de rebre una falta i els serveis de banda, els primers partits amb illuminaci artificial i els sistemes de desempat, inclosa la noci de prrroga i el gol d'or.

Aquestes regles tamb es van utilitzar per a la disputa del primer torneig de qualsevol codi que va incloure un trofeu: la Copa Tommy Youdan. Van participar 12 clubs de la Sheffield FA en el format d'eliminaci directa i la final es va disputar a Bramall Lane, actual estadi del Sheffield United Football Club. En aquesta compeici, el Hallam Football Club va empatar sense gols davant Norfolk, obtenint el ttol els primers per 2 rogues a 1. 
L'any segent es va disputar un altre torneig, la Copa Oliver Cromwell, que va guanyar The Wednesday desprs de vncer al seu rival amb el que avui es coneix com gol d'or, desprs d'empatar 0 a 0 amb 0 rogues a 0 en el temps reglamentari davant Garrick.

 El futbol i la Football Association . 
 
 
Si b s difcil establir una data exacta i acceptada en general, el naixement del futbol sol datar-se el 26 d'octubre del 1863, dia de la fundaci de The Football Association. Poc abans d'aquesta data Ebenezer Cobb Morley havia fet una crida a les diferents escoles i clubs de Londres per a mantenir una reuni per tal de reglamentar un nou codi del futbol. Des del 26 d'octubre fins al 8 de desembre del 1863 es van realitzar sis reunions a la Taverna Freemason's amb l'objectiu de reglamentar el codi i crear un rgan que regs el nou esport. Van participar dotze clubs de diferents punts de Londres: Barnes, Blackheath, Blackheath Proprietary School, Charterhouse, Civil Services (ms conegut com War Office Club), Crystal Palace (fundat en 1861, no confondre amb l'actual Crystal Palace), Forest of Leytonstone (futur Wanderers FC), Kensington, NN Football Club, Perceval House, Surbiton i The Crusaders.

En l'ltima reuni va ser definit el reglament del nou esport, el qual rebria el nom de association football (futbol associaci en catal) per a diferenciar-lo d'altres codis de futbol de l'poca. Durant les ltimes reunions el Blackheath Football Club abandonaria la FA disconforme amb la prohibici dels tackles; aquest club es convertiria en un dels fundadors de la Rugbi Football Union, el mxim rgan del rugbi angls.


 
Les 13 regles oficialitzades durant les reunions van ser creades prenent com base el codi Cambridge, el qual era considerat com el ms apte per la FA. Les regles consideraven diversos aspectes del joc: les mesures del camp i les metes, el sorteig i comenament de la trobada, les situacions desprs d'un gol, el gol marcat, els serveis de banda, el fora de joc, els serveis de meta, les marques, la prohibici de crrer amb la pilota en mans, de copejar o agafar amb les mans a l'adversari, d'utilitzar les mans per a llanar o passar el bal, de prendre el bal des del sl amb les mans, el dret a passar el bal si es pren desprs d'una marca o el primer rebot i els materials del calat.

Amb la creaci del joc tamb es va formar la Football Association, que fins a l'actualitat regeix el futbol a Anglaterra. El primer president de l'associaci va ser Arthur Pember, mentre que el crrec de secretari el va ocupar per primera vegada Ebenezer Cobb Morley.

A pesar de la unificaci en un sol codi, les disputes sobre la creaci d'un codi definitiu i universal van continuar fins a finals dels anys 1870, particularment amb els seguidors de les regles de Sheffield. En 1878 es va donar la fusi definitiva entre Sheffield i Londres (FA). La creaci de la International Football Association Board va posar fi a totes les diferncies. En els anys 1880 un estudiant i futbolista cridat Charles Wreford-Brown hauria estat el creador del terme soccer, paraula que es mant fins a l'actualitat com substantiu per a denominar al futbol associaci. El terme s'utilitza de la mateixa forma que rugger (rugby-er) s usat per a denominar el rugbi, per utilitzant la combinaci de asocc (per association football, futbol associaci en angls) i el sufix -er.

 Professionalisme i amateurisme . 
 
Des dels seus comenaments el futbol a Anglaterra es va caracteritzar per sser amateur, no obstant aix, des de la creaci de la FA Cup el 1871 i el cobrament d'entrades per a presenciar els partits, els futbolistes van comenar a rebre ofertes econmiques per jugar. Aix va rebre un ampli rebuig per part de la Football Association, al lmit de prohibir el professionalisme en el futbol.

El primer club amb jugadors professionals hauria estat el Darwen Football Club, que el 1878 va contractar a dos jugadors escocesos: James Love i Fergus Suter. La contractaci pagada es va mantenir en secret, encara que es van aixecar sospites quan Fergus va abandonar el seu treball com a picapedrer. En anys posteriors altres clubs van seguir els passos del Darwen FC, encara que rebent suspensions per part de les autoritats a l'admetre el pagament.

En 1884 diversos clubs van formar una associaci escindida de la Football Association: la British Football Association, en resposta a la prohibici del professionalisme. Finalment el 20 de juliol del 1885 la Football Association es va veure forada a oficialitzar el professionalisme, encara que va mantenir restriccions econmiques, geogrfiques i fins i tot els seus dirigents descoratjaven aquesta prctica en el futbol. Per a finanar la paga de jugadors els clubs ms poderosos van organitzar una srie de trobades en el format de tots contra tots: la Football League, la primer competici de lliga de la histria.

 Primers esdeveniments . 
 

Desprs de l'oficialitzaci del nou codi, el 19 de desembre del 1863 es va disputar el primer partit oficial d'aquest nou esport: Barnes Rugby Football Club va empatar sense gols amb el Richmond Football Club en una trobada disputada a Mortlake, Londres, Anglaterra.

A nivell de seleccions nacionals la Football Association havia disputat diverses trobades no oficials entre la seva selecci i un equip conformat per jugadors londinencs amb arrels escoceses en els primers anys d'existncia del futbol associaci.

La primera trobada oficial entre seleccions arribaria el 30 de novembre del 1872, partit que va ser disputat al Hamilton Crescent (actual camp de crquet), Partick, Esccia: davant 4.000 persones. Esccia i Anglaterra van igualar sense gols. Ambds equips van lluir la indumentria que mantenen en l'actualitat.

El 20 de juliol del 1871 el secretari honorari de la Football Association, Charles Alcock, va fer una crida per a organitzar un campionat entre els clubs de l'associaci: la FA Cup, el torneig ms antic de la histria d'aquest esport. El 11 de novembre d'aquest any, 15 equips van comenar la disputa de la primera edici d'aquest torneig, el vencedor del qual va ser el Wanderers Football Club.

Grcies a la unificaci de regles per part de les associacions britniques el 1882, que posteriorment resultaria en la fundaci de la International Football Association Board, se celebraria la primera edici del British Home Championship el 1884. El torneig es va realitzar entre gener i mar, i el va guanyar la selecci escocesa quedant invicta, guanyant tots les seves trobades. Aquest torneig va ser el ms antic de la histria a nivell de seleccions fins a la seva desaparici en 1984, any que la Copa Amrica passaria a ostentar aquest assoliment.

Des que el futbol es convert en professional a Anglaterra el 1885, realitzar partits amistosos es feia molt complicat donada la poca organitzaci dels clubs. Per solucionar-ho, William McGregor, dirigent de l'Aston Villa, convoc una reuni el 22 de mar del 1888 per a organitzar la primera competici de lliga: la Football League. La competici s'inici el 8 de setembre del 1888. En la primera edici varen participar 12 clubs i la guany, sense perdre cap partit, el Preston North End Football Club. Cada equipo disput un partit como local i un altre com visitant enfront la resta de participants, totalitzant 22 partits por club.

 Expansi internacional . 
 IFAB i les regles del joc . 
 
Des de la unificaci de regles de 1863 per part de la Football Association d'Anglaterra, cada associaci del Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda jugava els seus partits amb regles lleument diferents, la qual cosa causava problemes al moment de disputar trobades entre si. Per a remeiar-ho els anglesos van fer una crida a les altres associacions per a crear una srie de regles universals. El primer pas per a assolir-lo es va donar el 6 de desembre de 1882, quan en una conferncia a Manchester les quatre associacions es van posar d'acord i van elaborar un joc de regles per a ser utilitzat en tot el regne. La fundaci del Board com a tal es va donar quatre anys ms tard: el 2 de juny de 1886 a Londres la Scottish Football Association (Esccia), la Football Association of Wales (Galles), la Football Association (Anglaterra) i la Irish Football Association (tota Irlanda fins a 1921 i sol Irlanda del Nord des de la divisi de l'illa) van celebrar la primera reuni oficial. L'apropament de les Home Nations, sobrenom de les quatre associacions, va donar lloc a la creaci del British Home Championship, que es va comenar a disputar en 1884 i va perdurar durant 101 anys.

En 1912 un petitori de la FIFA per a ingressar com membre del Board va ser rebutjat alludint que el moment no era el ms adequat. Durant una reuni especial de 1913 el tema va ser tractat novament, encara que aquesta vegada es va donar un termini de temps perqu les Home Nations analitzessin el tema internament. Finalment el 4 d'abril de 1913 la FIFA va passar a formar part de l'IFAB i en juny d'aquell mateix any va participar per primer cop com a membre en una reuni oficial.

El funcionament de la IFAB consta de dues reunions ordinries: entre febrer i mar de cada any es porta a terme la Reuni General Anual, on es discuteixen els canvis en les regles del joc, i entre setembre i octubre la Reuni Anual de Negocis, que s el centre de debat de temes relacionats amb el funcionament del Board, per no es permeten canvis a les regles del joc.

 Desenvolupament fora del Regne Unit .

El futbol es va anar estenent gradualment a la resta dels pasos europeus a finals del segle XIX grcies a l'activitat dels soldats, mariners, funcionaris de les colnies, homes de negocis, enginyers i mestres anglesos, que practicaven el nou esport i promovien la seva difusi entre els locals, de la mateixa manera que havia succet amb altres esports, com el criquet.

 Els primers pasos europeus en rebre al futbol van ser els de la zona central. Dinamarca i els Pasos Baixos, ambds en 1889, van ser els primers en formar les seves associacions. La gran colnia britnica a ustria va iniciar el futbol en aquest pas, on es va destacar la presncia de Hugo Meisl, figura de la creaci de la Copa Mitropa, el prototip dels esdeveniments europeus de clubs moderns. A la fi de segle l'esport ja s'havia arrelat en diversos pasos a ms a ms dels ja esmentats: Itlia, Hongria i tamb Rssia. A comenaments del segle XX Alemanya, Blgica, Noruega, Txecoslovquia, entre d'altres, tamb comenarien a tenir una prctica habitual del futbol.

A Amrica del Sud els mariners britnics van introduir el futbol als habitants del Con Sud a partir dels anys 1870, principalment al sud de Brasil i en la zona del Riu de la Plata: Argentina i Uruguai. A poc a poc el joc es va anar expandint a altres pasos, com va ser el cas de Paraguai al comenament del segle XX. 
El 1901 Uruguai i Argentina es van enfrontar per primera vegada, sent aquest el primer partit internacional fora de les Illes Britniques; aquest clssic es va convertir en el partit internacional ms jugat de la histria del futbol. A Amrica del Nord i Oceania el creixement de l'esport ha estat considerablement ms lent, dhuc amb la gran influncia anglesa que hi ha en aquestes zones. Als Estats Units els primers esdeveniments relacionats amb el futbol daten dels anys 1860. A frica el moviment colonial britnic va tenir una gran notorietat en la introducci del futbol, per l'esport ha tingut un creixement ms lent en aquesta zona. A sia el futbol no va poder sortir de l'mbit universitari fins als anys 1980, quan el creixement econmic i les relacions amb occident van permetre un millor avan del joc.

 FIFA .
 
La Fdration Internationale de Football Association, ms coneguda pel seu acrnim FIFA, va ser fundada el 21 de maig de 1904 a Pars, Frana, per representants de 7 pasos: Blgica (Union Belge donis Socits de Sports), Dinamarca (Dansk Boldspil Union), Espanya (Madrid Football Club), Frana (Union donis Socits Franaises de Sports Athltiques), Pasos Baixos (Nederlandsche Voetbal Bond), Sucia (Svenska Bollspells Frbundet) i Sussa (Association Suisse de Football); Alemanya (Deutscher Fuball-Bund) va confirmar la seva afiliaci el mateix dia per telegrama. La seva fundaci va comenar a perfilar-se davant la realitzaci de les primeres trobades internacionals entre seleccions no pertanyents al Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda; aquestes van rebutjar la idea d'un rgan mundial de futbol. L'endem passat de la fundaci, Robert Gurin va ser nomenat primer president de la FIFA. El primer gran assoliment de l'organisme va ser l'afiliaci de The Football Association com membre ple, a la qual es van sumar anys desprs les altres associacions britniques. Durant els anys 1910 es van afiliar membres de fora d'Europa, sent el primer d'ells Sud-frica entre 1909 i 1910. La realitzaci d'un torneig de carcter mundial en 1906 va fallar, mentre que el futbol en els Jocs Olmpics no tenia l'envergadura esperada per la FIFA per a un torneig de classe mundial.

Durant la Primera Guerra Mundial la FIFA va estar a punt de desaparixer, encara que aix no va passar grcies al treball de Carl Anton Wilhelm Hirschmann. L'1 de mar de 1921 seria una data de vital importncia per a la histria del futbol: Jules Rimet es convertia en el tercer president de la FIFA. En 1929 a Barcelona, Uruguai va ser triada seu de la primera Copa del Mn de Futbol, a disputar-se en 1930. Si b Uruguai pagaria totes les despeses dels participants, moltes seleccions europees es van abstenir de participar a causa de la crisi post guerra que vivia el vell continent. La Segona Guerra Mundial frenaria novament el creixement de la FIFA, per grcies als fons recaptats pel denominat Partit del Segle l'organitzaci va poder sortir endavant. Aquesta trobada es va disputar el 10 de maig de 1947 entre Gran Bretanya i un combinat de la resta d'Europa. Davant 135.000 persones els britnics van golejar per 6 gols a 1. Aquest partit i la realitzaci de la Copa Mundial de 1950 a Brasil donarien la puntada de peu inicial per a l'etapa de major xit de la FIFA. En 1954 Jules Rimet, El pare del Campionat Mundial, deixaria el seu crrec, sent condecorat amb el ttol de President Honorari de la FIFA. Des de llavors el creixement de la FIFA ha estat imparable, arribant a tenir 208 associacions dividides en 6 confederacions.

 Jocs Olmpics . 
 
 
La primera edici dels Jocs Olmpics moderns, disputada en 1896, no va tenir al futbol com esdeveniment. L'esport va formar part del calendari en 1900 i 1904 com esport d'exhibici i en els Jocs Intercalats de 1906, encara que de carcter no oficial. Tots aquests tornejos van ser disputats per equips de diferents tipus: seleccions nacionals, regionals, clubs i combinats que fins i tot, en ocasions, utilitzaven jugadors de ms d'un pas. El Comit Olmpic Internacional reconeix les edicions de 1900 i 1904 i les inclou en el medaller.

L'edici de 1908 va ser la primera de carcter oficial i reconeguda per la FIFA, a ms s considerada la primera edici d'un campionat de nivell mundial. El ttol va quedar en mans de la selecci del Regne Unit. A partir de 1924 el torneig va comenar a ser organitzat per la FIFA, i les edicions de 1924 i 1928, ambdues obtingudes per Uruguai], serien reconegudes com Campionats mundials de futbol. El torneig va quedar relegat a partir de 1930 quan es va realitzar la Primera Copa del Mn de Futbol a Uruguai.

En principi, el torneig estava obert a jugadors de qualsevol nivell, per des de 1936 fins a 1980 es va limitar nicament a jugadors amateurs. En 1984 i 1988 es va permetre l's de futbolistes professionals, excepte jugadors d'Europa i Sud-Amrica que havien participat en alguna Copa del Mn de Futbol. En 1992 es va introduir el sistema actual: es permeten jugadors de qualsevol tipus amb 23 anys o menys d'edat, encara que es podran presentar fins a 3 futbolistes que sobrepassin aquesta edat. Des de 1996 tamb se celebra una edici femenina del torneig, que est oberta a jugadores de qualsevol condici i edat.

 Enllaos externs .


 Histria .
Futbol Clssic - Histria a la pgina oficial de la FIFA ;
Histria del futbol a ExpertFootball.com ;

 Estadstiques .
Rec.Sport.Soccer Statistics Foundation ;
Federaci Internacional d'Histria i Estadstica de Futbol ;

 Documents oficials .
Arxius de reunions de l'IFAB a SSBRA.org ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327340" title="Cynoglossus sinicus" nonfiltered="2459" processed="2449" dbindex="127539">

 Cynoglossus sinicus s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes d'sia.

Referncies.


Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327343" title="Premi President Companys" nonfiltered="2460" processed="2450" dbindex="127540">
El Premi President Companys s una distinci que atorga anualment la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes, adreada a aquelles persones o entitats que hagin destacat per la defensa i promoci de les seleccions esportives catalanes i del seu reconeixement internacional.

La concessi del guard es va iniciar el 2005 i des de llavors s'han distingit les segents persones o entitats:



 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327344" title="Cynoglossus sinusarabici" nonfiltered="2461" processed="2451" dbindex="127541">

Cynoglossus sinusarabici  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Mar Roig, Canal de Suez i Israel .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327346" title="Cynoglossus suyeni" nonfiltered="2462" processed="2452" dbindex="127542">

Cynoglossus suyeni  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Clebes, Timor, Filipines i Taiwan.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327348" title="Cynoglossus trigrammus" nonfiltered="2463" processed="2453" dbindex="127543">

Cynoglossus trigrammus  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Xina i Vietnam.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327350" title="Xatrac" nonfiltered="2464" processed="2454" dbindex="127544">

Els xatracs (Sterna) formen un gneres d'ocells caradriformes. Antigament agrupava la majoria d'estrnids "blancs" indiscriminadament, per comparacions de seqncies d'mtDNA han revelat recentment que aquesta classificac seria parafiltica (Bridge i cols., 2005). Actualment queda restringit als tpics estrnids grans blancs que viuen gaireb arreu del mn en zones costaneres.

Classificaci.
Gnere Sterna - estrnids blancs tpics;
 Xatrac de Forster Sterna forsteri;
 Xatrac de Trudeau Sterna trudeaui;
 Xatrac com Sterna hirundo;
 Xatrac rosat Sterna dougallii;
 Xatrac de front blanc Sterna striata;
 Xatrac de Sumatra Sterna sumatrana;
 Xatrac sud-americ Sterna hirundinacea;
 Xatrac antrtic Sterna vittata;
 Xatrac de les illes Kerguelen Sterna virgata;
 Xatrac rtic Sterna paradisaea;
 Xatrac de riu Sterna aurantia;
 Xatrac de ventre negre Sterna acuticauda (possiblement Chlidonias);
 Xatrac de galtes blanques Sterna repressa (possiblement Chlidonias);

Referncies.
Bridge, E. S.; Jones, A. W. & Baker, A. J. (2005): A phylogenetic framework for the terns (Sternini) inferred from mtDNA sequences: implications for taxonomy and plumage evolution. Molecular Phylogenetics and Evolution 35: 459 469. PDF ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327353" title="Cynoglossus trulla" nonfiltered="2465" processed="2455" dbindex="127545">

 Cynoglossus trulla s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de la Mar de la Xina Meridional, Malisia, Indonsia i Tailndia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327354" title="Pontoppidan" nonfiltered="2466" processed="2456" dbindex="127546">

Erik Pontoppidan, teleg i zoleg dans;
Henrik Pontoppidan, novellista dans;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327357" title="Cynoglossus waandersii" nonfiltered="2467" processed="2457" dbindex="127547">

 Cynoglossus waandersii s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Borneo i Sumatra.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327358" title="Erik Pontoppidan" nonfiltered="2468" processed="2458" dbindex="127548">


Erik Pontoppidan, nascut el 24 d'agost del 1698 a rhus i mort el 20 de desembre del 1764 a Bergen, fou un teleg i ornitleg dans.

Estudi teologia a la Universitat de Copenhague. Fou tutor de diversos noble, cosa que li permet viatjar per Europa. Posteriorment, esdevingu un dels professors del rei.

El 1738 comen a ensenyar teologia a Copenhague i esdevingu bisbe de Bergen el 1745.

Encara que gran part de la seva obra fou teolgica, public nombroses obres sobre zoologia. Fou amic de Morten Thrane Brnnich (1737-1827), considerat el fundador de la zoologia danesa.

A la seva Histria natural de Noruega parl notablement del llegendari Kraken.

Bibliografia parcial.
 Theatrum Daniae veteris et modernae. Bremen 1730.
 Kurzgefate Reformations-Historie der dnischen Kirche. Lbeck 1734.
 Kort Forestilling af de store Velgierninger. Kopenhagen 1736.
 Marmora Danica selectiora sive Inscriptionum. Kopenhagen 1739-41.
 Gesta et vestigia Danorum extra Daniam. Preuss, Leipzig, Kopenhagen 1740/41.
 Annales ecclesi danic diplomatici. Mller, Kopenhagen 1741-52.
 Ein paar erweckliche Predigten vom Elend des irdischen Lebens und wie demselben mge geholfen werden. Kothert, Bergen 1749.
 Glossarium norvagicum. Kothert, Bergen 1749.
 Det forste Forsorg paa Norges Naturlige Historie. Kopenhagen 1752.
 Erich Pontoppidans ... Versuch einer natrlichen Historie von Norwegen. Mumme, Kopenhagen, Flensburg 1753-69.
 Erich Pontoppidans ... Erbauliche Hirtenbriefe, welche er an die Priesterschaft des Bergischen Stifts geschrieben. Berger & Boedner, Rostock 1754.
 Menoza. Kopenhagen 1754.
 The natural history of Norway. Linde, London 1755.
 Erich Pontoppidans unvorgreifliche Bedenken ber die natrliche Ursache der vielen und starken Erdbeben und des ungewhnlichen Wetters, welches man seit einiger Zeit sowohl in als auer Europa vernommen hat. Pelt, Kopenhagen 1757.
 Erich Pontoppidans Kraft der Wahrheit, den atheistischen und naturalistischen Unglauben zu besiegen. Pelt, Kopenhagen 1759.
 Eutropii Philadelphi Oeconomiske Balance. Godiche, Kopenhagen 1759.
 Menoza, welcher die Welt umhergezogen, Christen zu suchen. Kopenhagen 1759.
 Sannleiki Gudhraedslunnar. 1759.
 Origines Hafnienses eller den kongelige Residentz-Stad Kibenhavn, forestillet i sin oprindelige Tilstand. Godiche, Kopenhagen 1760.
 Den Danske Atlas eller Konge-Riget Dannemark. Kopenhagen 1763-81.
 Erich Pontoppidans kurzgefate Nachrichten, die Naturhistorie in Dnemark betreffend. Rothe & Profft, Kopenhagen 1765 (p.m.).
 Erich Pondoppidans schrift- und vernunftmige Abhandlung von der Unsterblichkeit menschlicher Seelen, von deren Befinden in dem Tode, von deren Zustand gleich nach dem Tode, bis an das jngste Gericht. Rothe, Kopenhagen 1766 (p.m.).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327362" title="Lliga russa de futbol 2007" nonfiltered="2469" processed="2459" dbindex="127549">


La Lliga russa de futbol 2007 fou la 16a edici de la lliga russa de futbol. S'inici el 10 de mar del 2007 i finalitz l'11 de novembre del 2007. El Zenit es proclam campi, segon club de fora de Moscou en assolir-ho.

 Classificaci final .


Llegenda: PJ-partits jugats, PG-guanyats, PE-empatats, PP-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, Pts-punts

Clau de colors;


1 Classificat com a campi de copa


 Resultats .



 Mxims golejadors .


 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327363" title="Cynoglossus zanzibarensis" nonfiltered="2470" processed="2460" dbindex="127550">

Cynoglossus zanzibarensis  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Kenya fins a Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327365" title="Paraplagusia bilineata" nonfiltered="2471" processed="2461" dbindex="127551">

Paraplagusia bilineata  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a les Filipines, el sud del Jap, Nova Guinea i el nord-est d'Austrlia .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327366" title="Paraplagusia blochii" nonfiltered="2472" processed="2462" dbindex="127552">

Paraplagusia blochii  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes del sud d'Oman fins a Papua Nova Guinea, nord de Taiwan i Jap .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327367" title="Paraplagusia guttata" nonfiltered="2473" processed="2463" dbindex="127553">

Paraplagusia guttata  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Xina fins a les d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327368" title="Paraplagusia japonica" nonfiltered="2474" processed="2464" dbindex="127554">

Paraplagusia japonica  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Jap i Corea fins a les de Taiwan i Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327369" title="Paraplagusia longirostris" nonfiltered="2475" processed="2465" dbindex="127555">

Paraplagusia longirostris  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del sud de Papua Nova Guinea i el nord d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327370" title="Ram Baran Yadav" nonfiltered="2476" processed="2466" dbindex="127556">


Ram Baran Yadav (Sapahi, Districte de Dhanusa 1948, per per error a la seva partida de naixement consta nascut el 1947) s un poltic del Nepal, de l'tnia terai o madhesh, que fou escollit primer president del pas, el 21 de juliol del 2008.

Va nixer en el s d'una famlia humil d'tnia terai del sud del pas a Sapahi, al districte de Dhanusha a les planes dels Terai al Nepal, fill de Dhan Yadav i de Ram Rati Yadav. Va estudiar al seu districte i desprs a Katmand. Va anar a Calcuta per estudiar medicina i va entrar al Calcutta Medical College on es va graduar i va fer les practiques. Desprs va obtenir un postgrau de medicina del Post Graduate Institute of Medical Education and Research de Chandigarh (ndia). Un temps desprs va esdevenir metge personal del destacat poltic nepals Bishweshwar Prasad Koirala, que el va introduir en poltica. 

Va participar activament desprs de qu el seu amic B. P. Koirala fou destitut pel rei Mahendra que va assolir poders absoluts (1960), i es va afiliar al Partit del Congrs del Nepal, del que aviat fou nomenat secretari general per la seva participaci en el reforament de l'organitzaci, i va esdevenir conseller del germ de B.P. Koirala, Girija Prasad Koirala. En aquestos anys va exercir com a metge a la regi Terai.

A les eleccions del 1991 va concrrer al districte de Dhanusha i fou escollit membre de la cambra de representants. Fou desprs dos vegades ministre de Salut, al primer govern del Congrs (1991-1994) i al govern del 1998-1999 i al primer tamb ministre d'estat. A les darreres eleccions a l'assemblea constituent fou escollit altre cop per Dhanusha amb 10.393 vots. Tot i ser d'tnia madheshi s'oposa als desitjos del seu poble d'obtenir autonomia i dret a la lliure determinaci.

A l'elecci presidencial al Parlament del 21 de juliol del 2008 va representar a l'Aliana Democrtica del Nepal formada pel partit del Congres, el Partit Comunista del Nepal (Unificat-Marxista-Leninista), i el Madheshi Janadhikar Forum, i va derrotar el candidat del Partit Comunista del Nepal (Maoista) (majoritari, per sense arribar a la majoria absoluta) Ram Raja Prasad Singh. Yadav va obtenir 308 vots contra 282 del seu rival. Al darrer moment va aconseguir el suport de tres petits partits comunistes: el Partit Comunista del Nepal (Unitat), el Partit dels Treballadors i Camperols del Nepal, i el Rashtriya Jana Morcha, que amb 11 vots van decantar l'elecci. El nombre total de vots fou de 590 (els diputats eren 594).



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327371" title="Paraplagusia sinerama" nonfiltered="2477" processed="2467" dbindex="127557">

Paraplagusia sinerama  s un peix teleosti de la famlia dels cinoglssids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del nord d'Austrlia i del sud de Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327373" title="Pilot Cosmonauta de la Uni Sovitica" nonfiltered="2478" processed="2468" dbindex="127558">


La insgnia de Pilot Cosmonauta de la Uni Sovitica (rus:      -              ; transliterat Lyotchik-kosmonavt SSSR) s una insgnia sovitica, creada mitjanant Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS el 14 d'abril de 1961 i atorgada a tots els cosmonautes sovitics que hagin realitzat un vol al cosmos. 

S'atorgava al acabar el primer vol espacial. No hi havia classes segons els vols espacials que es realitzessin. 

Juntament amb la medalla es rebia un diploma de la Presidncia del Soviet Suprem.
En total va ser concedida a 70 astronautes.

 Disseny .
Una medalla pentagonal. Al centre apareix el globus terraqui, amb la URSS ressaltada en esmalt vermell. Al voltant apareixen diverses naus amb les seves rbites. A la part superior apareix la inscripci  E    -          (Pilot Cosmonauta) i a la inferior CCCP (URSS). Als costats inferiors hi ha dues branques de llorer.

Penja d'un gal rectangular vermell.

 Receptors .
 1960 .
 1961 .
 Iuri Gagarin ;
 Gherman Titov ;
 1962 .  
 Andrian Nikolaiev;
 Pavel Popovitx ;
 1963 .  
 Valeri Bikovski;
 Valentina Tereixkova ;
 1964 . 
 Boris Iegorov;
 Vladimir Mikhailovitx Komarov;
 Konstantin Feoktistov  ;
 1965 . 
 Pavel Beliaiev;
 Alexei Lenov ;
 1968 . 
 Georgi Beregovoi  ;
 1969 . 
 Vladislav Volkov;
 Boris Volinov;
 Viktor Gorbatko;
 Aleksei Ieliseiev;
 Valeri Kubasov;
 Anatoli Filiptxenko;
 Ievgeni Khrunov;
 Vladimir Xatalov;
 Georgi Xonin;
 1970 . 
 Vitali Sevastianov ;
  1971 . 
 Nikolai Rukavixnikov ;
  1973 . 
 Piotr Klimuk;
 Vasili Lazarev;
 Valentin Lebedev;
 leg Grigorievitx Makarov ;
  1974 . 
 Iuri Artiukhin;
 Lev Diomin;
 Gennadi Sarafanov  ;
 1975 . 
 Georgi Gretxko;
 Aleksei Gubarev ;
 1976 . 
 Vladimir Aksionov;
 Vitali Jolobov;
 Viatxeslav Zudov;
 Valeri Rojdestvenski ;
 1977 . 
 Iuri Glazkov;
 Vladimir Kovalionok;
 Valeri Riumin ;
 1978 . 
 Vladimir Djanibekov;
 Aleksandr Ivantxenkov;
 Iuri Romanenko ;
 1979 . 
 Vladimir Liakhov;
 1980 . 
 Leonid Kizim;
 Iuri Malixev;
 Leonid Popov;
 Gennadi Strekalov ;
  1981 . 
 Viktor Savinikh  ;
 1982. 
 Anatoli Berezovoi;
 Svetlana Savitskaia;
 Alexandr Serebrov  ;
 1983 . 
 Aleksandr Pavlovitx Aleksandrov;
 Vladimir Titov  ;
 1984 . 
 leg Atkov;
 Igor Volk;
 Vladimir Alekseyevitx Soloviov ;
 1985.  
 Vladimir Vasiutin;
 Alexander Alexandrovitx Volkov ;
 1987 . 
 Alexander Viktorenko;
 Aleksandr Laveikin;
 Anatoli Levtxenko ;
 1988 . 
 Musa Manarov;
 Anatoli Soloviev ;
 1989 . 
 Sergei Krikalev;
 1990 . 
 Aleksandr Balandin ;
 1991 . 
 Anatoli Artsebarski;
 Toktar Aubakirov;
 Viktor Mijailovitx Afanasiev;
 Gennadi Manakov;

Els cosmonautes Georgi Dobrovolski i Vctor Patsaev van morir al 1971 durant el primer vol i no la van rebre.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327378" title="Mesquita i madrassa d'Hasan" nonfiltered="2479" processed="2469" dbindex="127559">
La mesquita i madrassa d'Hasan, s un dels principals monuments islmics d'poca mameluca de la ciutat del Caire, forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 133 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situada al centre histric de la ciutat, prop de la Ciutadella, a ponent d'aquesta.

Histria.
El fundador d'aquesta casa fou un dels fills i successors d'al Nasir Muhammad: el sold al-Nasir Nasir al-Din Hasan, el qual va regnar  en dues ocasions, primer entre el 1347-1351 i finalment entre 1354 i 1361. Quan va pujar al tron per primer cop noms tenia tretze anys, de fet, el govern va estar a les mans de l'emir Manjaq que va dirigir el pas fins el 1350, quan Hasan el va arrestar. Un any desprs el mateix Hasan fou empresonat i el poder va passar al seu germ al-Salih Salih, fins que el va poder recuperar de nou el 1354. El seu govern es va desenvolupar amb contnues confrontacions amb els emirs. 

La construcci de la madrassa va comenar el 1356 i es va inaugurar el 1361, poc abans del seu assassinat a mans de Yalbugha al-Umari, cap de l'exrcit. El seu cos es va amagar i mai ms es va trobar, per aix no reposa al gran mausoleu que es va aixecar al mateix edifici. La construcci es va acabar desprs de la seva mort i desaparici, el 1363. Hasan fou un personatge fora controvertit i ja a l'poca hom li retreia aspectes del seu comportament, aix com la gran despesa i malbaratament de mitjans que va representar aixecar aquest gran monument, el ms costs dels que s'havien construt al Caire.
 
L'edifici.
Aquesta mesquita i madrassa es va aixecar en el mateix lloc on trenta anys abans el seu pare havia bastit un gran palau, possiblement els fonaments de l'edifici actual siguin, en bona part, els de la construcci anterior.

Es tracta d'un edifici de grans dimensions, centrat per un pati envoltat de quatre iwans, el de l'alquible molt ms ampli. T un gran portal d'entrada de 38 m d'alada i una srie de construccions auxiliars prpies d'una madrassa, tamb sales pels administradors del lloc, i fins i tot un sabil. La zona del pati i mesquita est separada de la resta donada la doble funci que tenia: el de madrassa i la de mesquita del Divendres, oberta al pblic per a la pregria. Al mur de l'alquible es troba el mihrab i un minbar, de marbre. Al bell mig de l'iwan principal hom troba la dikka, amb columnes tamb de marbre. El pati central s ocupat per una font d'ablucions de planta octogonal, amb una cpula sobre columnes.

El mausoleu.
s tamb excepcional la situaci del mausoleu, darrera del mur de l'alquible. No s un cas nic per noms es troba en mausoleus de redudes dimensions. Aquesta construcci est coberta per una gran cpula, que inicialment era de fusta i amb un dimetre de 21 m. La cpula actual s de l'poca d'una reconstrucci del 1671.

Els minarets.
La madrassa es va projectar amb quatre minarets, dos als extrems del mur de l'alquible, a banda i banda del mausoleu, i dos ms a la porta principal. Un dels minarets de l'alquible va caure en 1659 i fou reemplaat per l'actual, de redudes dimensions, el 1671.

Un cop eren enllestits els minarets de l'alquible, va comenar la construcci dels del portal. Un d'ells va caure el 1361 provocant la mort de molts alumnes de la madrassa, aix fou considerat un mal auguri; poc desprs el sold moriria assassinat.



Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Cairo of the Mamluks. American University in Cairo Press. El Caire, 2007. ISBN 978-977-416077-6;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;

Enllaos externs.
  Madrassa d'Hasan;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327380" title="Amparo Ferrando Sendra" nonfiltered="2480" processed="2470" dbindex="127560">
Amparo Ferrando Sendra (Alcoi, 1965) s una poltica valenciana. 

s llicenciada en dret i en peritatge mercantil. Militant del Partit Popular, fou regidora de turisme a l'ajuntament d'Alcoi i diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004.

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327385" title="Isabel Dez de la Lastra Barbadillo" nonfiltered="2481" processed="2471" dbindex="127561">
Isabel Dez de la Lastra Barbadillo (Madrid, 1944) s una poltica espanyola. Llicenciada en filosofia i lletres, ha estat diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1996 i 2000.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327387" title="Gespeguera" nonfiltered="2482" processed="2472" dbindex="127562">

El Gespeguera s el cim ms occidental de la serra del Port del Comte que assoleix els 2.332,9 m. d'altitud. Com la resta de cims de la serralada, no presenta forma notria de pic i la superfcie que est per damunt dels 3.330 m. s de 3,4 ha.  De fet, en aquesta zona que ultrapassa els 2.330 m hi ha tres cims alineats SW-NE i el que ocupa el lloc central arriba als 2,337,9 m. Tot i aix, el topnim Gespeguera s'aplica al cim ms oriental dels tres malgrat tenir 5 metres menys d'altitud a causa de qu s un vrtex geodsic de primer ordre de la xarxa geodsica de Catalunya. I s que, de fet, la Gespeguera s, de tots els cims de la Serra del Port del Comte, aquell que ofereix una vista panormica de ms abast, especialment pel que fa a les terres del sud.

La carena de la Gespeguera fa de parti entre els termes municipals d'Odn (vessant sud) i Fgols i Aliny (vessant nord .

Fonts.
Totes les dades han estat extretes de l'edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou aquesta serra;
Fotografia area de la Serra del Port del Comte amb la Gespeguera en primer terme;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327389" title="Justo Gonzlez Serna" nonfiltered="2483" processed="2473" dbindex="127563">
Justo Gonzlez Serna (Elx, 1957) s un poltic i treballador sanitari valenci. Treballa com ATS en un centre de salut de la Generalitat Valenciana. Membre del PSPV-PSOE, ha estat regidor de l'ajuntament d'Elx el 1991-1995 i diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 2000.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Justo Gonzlez al Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327390" title="Apollo 12" nonfiltered="2484" processed="2474" dbindex="127564">

L'Apollo 12 va ser la sisena missi tripulada del programa Apollo de la NASA, i la segona en allunar a la Lluna. Llanada uns mesos desprs de l'Apollo 11, l'Apollo 12 va efectuar un allunatge a l'Oceanus Procellarum, molt a prop de la sonda nord-americana Surveyor 3, posada a la Lluna des de l'abril de 1967. Els astronautes van dur-se algunes peces d'aquesta sonda cap a la Terra per al seu estudi, entre elles la cmera fotogrfica.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327392" title="Menuet antique de Ravel" nonfiltered="2485" processed="2475" dbindex="127565">
El Menuet antique (Minuet antic) s una obra per a piano del compositor francs Maurice Ravel, escrita el 1895 i orquestrada pel mateix msic, el 1929. Va ser composta en homenatge a Emmanuel Chabrier que havia acollit amb benevolncia les seves primeres obres.

L'estrena de la versi per a piano va tenir lloc el 18 d'abril de 1898 i va ser interpretada per Ricardo Vies, gran amic del msic i a qui havia dedicat aquesta composici, com ho faria tamb en  altres obres. L'estrena de la versi orquestral va tenir lloc l'11 de gener de 1930.

S'observa que Ravel reprengu la forma minuet en altres obres ms tardanes, com en el moviment central de la seva Sonatina i en el cinqu moviment del Le Tombeau de Couperin.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327395" title="Soleid" nonfiltered="2486" processed="2476" dbindex="127566">










La famlia dels soleids es troba constituda per peixos plans de l'ordre dels pleuronectiformes i que, als Pasos Catalans, s representada pels llenguados i espcies afins.

Morfologia.

 Tenen el cos oval i allargat.
 Rostre arrodonit.
 Els orificis nasals sn simtrics.
 El peduncle caudal s curt i pot no aparixer.
 Els ulls normalment es troben a la dreta.
 Les aletes ventrals sn simtriques;

Alimentaci.

Mengen petits crustacis i d'altres invertebrats.

Hbitat.

Prefereixen els fons sorrencs i fangosos. N'hi ha espcies que viuen al mar i d'altres que prefereixen l'aigua dola.

Costums.

Sn bentnics.

Espcies.

 Gnere Achiroides;
 Achiroides leucorhynchos .
 Achiroides melanorhynchus .
 Gnere Aesopia;
 Aesopia cornuta ;
 Gnere Aseraggodes;
 Aseraggodes bahamondei .
 Aseraggodes borehami .
 Aseraggodes crypticus .;
 Aseraggodes cyaneus .
 Aseraggodes dubius .
 Aseraggodes filiger .
 Aseraggodes guttulatus .
 Aseraggodes haackeanus .
 Aseraggodes herrei .
 Aseraggodes holcomi .
 Aseraggodes kaianus .
 Aseraggodes klunzingeri .
 Aseraggodes kobensis .
 Aseraggodes macleayanus .
 Aseraggodes melanostictus .
 Aseraggodes microlepidotus .
 Aseraggodes normani .
 Aseraggodes ocellatus .
 Aseraggodes persimilis .
 Aseraggodes ramsayi .
 Aseraggodes sinusarabici .
 Aseraggodes smithi .
 Aseraggodes texturatus .
 Aseraggodes therese .
 Aseraggodes whitakeri .
 Gnere Austroglossus;
 Austroglossus microlepis .
 Austroglossus pectoralis .
 Gnere Bathysolea;
 Bathysolea lactea .
 Bathysolea lagarderae .
 Bathysolea polli .
 Bathysolea profundicola .
 Gnere Brachirus;
 Brachirus aenea .
 Brachirus annularis .
 Brachirus aspilos .
 Brachirus dicholepis .
 Brachirus elongatus .
 Brachirus harmandi .
 Brachirus heterolepis .
 Brachirus macrolepis .
 Brachirus muelleri .
 Brachirus orientalis .
 Brachirus pan .
 Brachirus panoides .
 Brachirus siamensis .
 Brachirus sorsogonensis .
 Brachirus swinhonis .
 Gnere Buglossidium;
 Buglossidium luteum .
 Gnere Dagetichthys;
 Dagetichthys lakdoensis .
 Gnere Dicologlossa;
 Dicologlossa cuneata .
 Dicologlossa hexophthalma .
 Gnere Heteromycteris;
 Heteromycteris capensis .
 Heteromycteris hartzfeldii .
 Heteromycteris japonicus .
 Heteromycteris matsubarai .
 Heteromycteris oculus .
 Heteromycteris proboscideus .
 Gnere Leptachirus;
 Leptachirus alleni .;
 Leptachirus bensbach .;
 Leptachirus darwinensis .;
 Leptachirus kikori .;
 Leptachirus lorentz .;
 Leptachirus polylepis .;
 Leptachirus robertsi .;
 Leptachirus triramus .;
 Gnere Liachirus;
 Liachirus melanospilos .
 Liachirus whitleyi .
 Gnere Microchirus;
 Microchirus azevia .
 Microchirus boscanion .
 Microchirus frechkopi .
 Palaia de Sant Pau (Microchirus ocellatus) .
 Microchirus theophila .
 Llenguado pelut (Microchirus variegatus) .
 Microchirus wittei .
 Genus Monochirus;
 Monochirus hispidus .
 Monochirus trichodactylus .
 Gnere Parachirus;
 Parachirus diringeri .
 Parachirus xenicus .
 Gnere Paradicula;
 Paradicula setifer .
 Gnere Pardachirus;
 Pardachirus balius .
 Pardachirus hedleyi .
 Pardachirus marmoratus .
 Pardachirus morrowi .
 Pardachirus pavoninus .
 Pardachirus poropterus .
 Gnere Pegusa;
 Pegusa cadenati .
 Pegusa impar .
 Llenguado nassut (Pegusa lascaris) .
 Pegusa triophthalma .
 Gnere Phyllichthys;
 Phyllichthys punctatus .
 Phyllichthys sclerolepis .
 Phyllichthys sejunctus .
 Gnere Rendahlia;
 Rendahlia jaubertensis .
 Gnere Rhinosolea;
 Rhinosolea microlepidota .
 Gnere Solea;
 Solea aegyptiaca .
 Solea bleekeri .
 Solea capensis .
 Solea elongata .
 Solea fulvomarginata .
 Solea heinii .
 Solea humilis .
 Solea ovata .
 Solea senegalensis .
 Solea solea .
 Solea stanalandi .
 Gnere Soleichthys;
 Soleichthys heterorhinos .
 Soleichthys maculosus .;
 Soleichthys microcephalus .
 Soleichthys siammakuti .
 Soleichthys tubifera .
 Gnere Strabozebrias;
 Strabozebrias cancellatus .
 Gnere Synaptura;
 Synaptura albomaculata .
 Synaptura cadenati .
 Synaptura commersonnii .
 Synaptura lusitanica lusitanica .
 Synaptura lusitanica nigromaculata .
 Synaptura marginata .
 Synaptura megalepidoura .
 Synaptura nigra .
 Synaptura salinarum .
 Synaptura selheimi .
 Synaptura villosa .
 Gnere Synapturichthys;
 Synapturichthys kleinii .
 Gnere Typhlachirus;
 Typhlachirus caecus .
 Gnere Vanstraelenia;
 Vanstraelenia chirophthalma .
 Gnere Zebrias;
 Zebrias altipinnis .
 Zebrias annandalei .
 Zebrias captivus .
 Zebrias craticula .
 Zebrias crossolepis .
 Zebrias fasciatus .
 Zebrias japonica .
 Zebrias keralensis .
 Zebrias lucapensis .
 Zebrias maculosus .
 Zebrias munroi .
 Zebrias penescalaris .
 Zebrias quagga .
 Zebrias regani .
 Zebrias scalaris .
 Zebrias synapturoides .
 Zebrias zebra .
 Zebrias zebrinus ;

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327397" title="El Vultur" nonfiltered="2487" processed="2477" dbindex="127567">


El Vultur (anomenat tamb la Tossa de la Comtessa) s un cim de la serra del Port del Comte que assoleix els 2.348,9 m d'altitud. S'aixeca 582 m al sud del Pedr dels Quatre Batlles quedant separat d'ell per la Coma de la Comtessa.

Aquesta externalitat de la carena principal de la serralada fa que aquest cim sigui, conjuntament amb el Tossal de l'Estivella, el que tingui ms aparena de pic de tots els cinc que conformen la serralada.

El cim del Vultur fa de parti entre els termes municipals de La Coma i la Pedra (E) i Odn (W).

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou aquesta serra;
Fotografia area de la Serra del Port del Comte;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327399" title="Pavane pour une infante dfunte de Ravel" nonfiltered="2488" processed="2478" dbindex="127569">
 
La Pavane pour une infante dfunte (Pavana per a una infanta difunta) s una famosa pea per a piano sol escrita pel compositor francs Maurice Ravel. La Pavana va ser composta el 1899 quan Ravel estudiava composici al Conservatori de Pars amb Gabriel Faur. El 1910, Ravel tamb va publicar una versi orquestral de la mateixa pavana. Una interpretaci normal dura al voltant d'uns sis minuts.

L'obra evoca la digna elegncia d'una recepci en la cort real d'Espanya, aix com el grcil moviment d'una infanta seguint els passos d'una pavana, una dansa lenta de tipus processional, que va gaudir de gran popularitat durant els segles XVI i XVII. Aquesta petita miniatura antiga no significa que desitgi homenatjar alguna princesa histrica en particular, sin ms aviat expressar un entusiasme nostlgic per la moda i la sensibilitat espanyola que Ravel compartia amb seus molts dels seus contemporanis (sobre tot Debussy, de Sverac i Albniz) i que va manifestar en altres obres com, per exemple, la Rapsdia espanyola i el Bolero. Segons alguns, Ravel potser pensava en Margarita Teresa d'Espanya, filla del rei Felip IV d'Espanya.

Ravel va dedicar la Pavana a la seva patrona, la Princesa de Polignac. El pianista espanyol Ricard Vies va oferir l'estrena el 5 d'abril de 1902. La Pavana va ser calorosament acollida pel pblic, per va rebre ressenyes ms crtiques dels msics seguidors de Ravel. Fins i tot, el mateix Ravel la va considerar d'una "forma fora pobre". Posteriors interpretacions han tendit a ser massa lentes i pesades. En una ocasi, Ravel va escoltar una versi aix, i desprs li va esmentar al pianista que el ttol era "Pavana per a una infanta difunta", i no "Pavana difunta per a una infanta".

 Interpretacions i versions .

 En 1972, els guitarristes John Williams i Julian Bream van enregistrar la Pavana amb un duet per a dues guitarres a l'lbum Together.
 El 1973 el msic de jazz brasiler Eumir Deodato va enregistrar la Pavana al seu segon lbum Deodato 2.
 El 1979 l'artista de msica electrnica Isao Tomita va enregistrar una versi electrnica de la Pavana al seu lbum Daphnis et Chlo.
 El 1997 la cantant d'pera britnica Lesley Garrett va enregistrar una versi especialment arranjada per a l'lbum Tribute, dedicada a Lady Di que havia mort l'agost d'aquell any.
 El 2000, l'artista de msica electrnica William Orbit va arreglar la pea per al seu lbum d'arranjaments electrnics ambientals d'obres "clssiques", Pieces in a Modern Style. Va ser posteriorment llanat en un single, amb un altre arranjament.
 Un enregistrament de l'obra tocada pel mateix Ravel s'ha conservat en rotlles de pianola. Aquest enregistrament est disponible comercialment des d'abril de 2004.

Audici.
;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327401" title="Chris Jericho" nonfiltered="2489" processed="2479" dbindex="127570">

Christopher Keith Irvine (9 de novembre del 1970 - ) ms conegut al ring com a Chris Jericho s un lluitador professional canadenc que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 Perfil a WWE.com ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327407" title="Shawn Michaels" nonfiltered="2490" processed="2480" dbindex="127571">

Michael Shawn Hickenbottom (22 de juliol del 1965 - ) ms conegut al ring com a Shawn Michaels s un lluitador professional nord-americ que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327413" title="Gregory Helms" nonfiltered="2491" processed="2481" dbindex="127572">

Gregory Shane Helms (12 de juliol del 1974 - ) s un lluitador professional nord-americ que treballa a la marca Smack Down de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 Perfil a WWE.com ;
 Helms al MySpace ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327415" title="Jeux d'eau de Ravel" nonfiltered="2492" processed="2482" dbindex="127573">
Jeux d'eau (Jocs d'aigua) s una pea per a piano de Maurice Ravel composta el 1901. La va dedicar al seu mestre Gabriel Faur i l'estrena va tenir lloc el 5 d'abril de 1902 interpretada per Ricard Vies, gran amic del compositor. La partitura porta en epgraf una citaci de Henri de Rgnier: Dieu fluvial riant de l'eau qui le chatouille. L'execuci de l'obra dura aproximadament uns cinc minuts.

Encara que la reputaci de "debussyste" i d'impressionista de Ravel s'inicia amb aquesta obra, Jocs d'aigua, en aquest cas s en Liszt (A la vora d'una font, 1855 i Jocs d'aigua de la villa d'Este, 1883) on cal buscar les fonts del compositor.



Faur tenia els Jocs d'aigua en gran estima, per Saint-Sans no va voler veure en aquesta pea d'avantguarda ms que una cacofonia. Tanmateix l'obra va tenir rpidament un gran xit, va afirmar definitivament la personalitat musical de Ravel i va tenir una influncia sobre alguns dels seus contemporanis com, per exemple, Debussy (Preludis, Estudis). La seva brevetat i la seva dolor la fan una pgina preuada en els concerts.


Jeux d'eau, compassos 1 & 2

 Notes .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327418" title="The Big Show" nonfiltered="2493" processed="2483" dbindex="127574">

Paul Wight (Aiken (Carolina del Sud), 8 de febrer del 1972 - ) ms conegut al ring com a The Big Show s un lluitador professional nord-americ que traballa a la marca Smack Down de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;







Enores d'ara ja no lluita per va guanyar eltitl dels pesos pesants






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327419" title="The Miz" nonfiltered="2494" processed="2484" dbindex="127575">

Michael Mizanin (8 d'octubre del 1980 - ) ms conegut al ring com a The Miz s un lluitador professional nord-americ que traballa a la marca ECW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;
 The Miz al MySpace ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327421" title="Apollo 10" nonfiltered="2495" processed="2485" dbindex="127576">

L'Apollo 10 va ser el des vol del programa Apollo (denominat oficialment com AS-505), va ser llanat el dia 18 de maig de 1969 amb Thomas P. Stafford -comandant-, John W. Young i Eugene A. Cernan a bord. 

Aquesta missi va ser una combinaci de les dues anteriors, ja que per primera vegada es va situar el mdul lunar L.M. en una rbita prxima a la Lluna, i alla es van realitzar les maniobres necessries que ja s'havien efectuat en rbita al voltant de la terra.

Stafford y Cernan es van situar en el mdul lunar  Snoopy , desprs d'abandonar el mdul de comandament i servei C.S. M., i van assolir situar-se en l'rbita lunar ellptica, que el seu periluni va quedar situat a uns 10 quilmetres sobre la seva superfcie.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327423" title="Apollo 16" nonfiltered="2496" processed="2486" dbindex="127577">

L'Apollo 16 va ser el setz vol del programa Apollo (denominat oficialment AS-511), va ser llanat el 16 d'abril de 1972 mitjanant un coet de llanament del tipus Saturn 5. Va ser la cinquena missi tripulada a la Lluna. 

Va aconseguir posar-se a la Lluna a 8,6 S 15,5 i duent com tripulants a John W. Young -comandant- i Charles M. Duke a bord del mdul de descens lunar (LM) batejat  Orin . 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327425" title="Gopachal" nonfiltered="2497" processed="2487" dbindex="127578">




Gopachal s el nom d'un tur on es troba la anomenada fortalesa de Gwalior (o fort de Gwalior), una construcci amb un conjunt de sis palaus, sis temples, vuit estanys, una mesquita i diverses edificacions.

Es tracta d'una formaci rocosa de prop de 100 metres d'altura, de pedra calcaria. El tur es a 115 kms d'Agra i ocupa una posici estratgica com a lloc de vigilncia sobre la frtil plana del nord i l'rid altipl central, que calia conquerir si es volia dominar la zona. Per la part nord forma un penya-segat de pedra, utilitzat com a pedrera, i al seu peu t el palau renaixentista de Jai Vilas i la ciutat vella de Gwalior. El seu accs occidental es per dues branques del barranc Urwahi, i estan tancades per dos bastions; cap al sud se situa el barri de Lashkar (Campament) que va agafar el nom per haver estat campament militar del maharaj Dawlat Rao Scindia al comenament del segle XIX. La fortalesa t uns 3 km de llarg en sentit nord-sud i una amplada de entre 190 i 900 metres; les muralles tenen entre 9 i 11 metres; a la part oriental hi ha el palau de Man Singh amb accs per una rampa.

 Llegenda de la seva fundaci .

Al segle X el cabdill rajput de Kotwai (40 km al nord de Gwalior), Suraj Sen, que patia de lepra, es va perdre per la zona durant una cacera. Buscant als seus homes va pujar al tur on va trobar un home sant de nom Gwalipa que va donar a Suraj aigua d'un estany proper a la seva barraca; desprs de beure d'aquesta aigua el cap rajput es va curar de la lepra i en agrament va oferir al sant una recompensa, i aquest va demanar l'embelliment de l'estany i la construcci d'una fortalesa. Suraj va complir la petici i va fundar la fortalesa de Gwaliawar ("El favor de Gwalia o Gwalipa"). El sant va canviar el nom del seu beneficiat, que es va dir Suhanpal o Surajpal i li va profetitzar que els seus successors governarien la regi fins que un dels hereus adopts un nom que no acabs en "pal". En aquest temps el territori era part del regne dels Kachhawaha. En realitat per se sap que la fortalesa ja existia abans, car s esmentat a la consagraci d'un temple dedicat al sol just al cim del tur Gopachal; el temple el va consagrar Matricheta en el 15 any del regnat de Mihirakula, el rei dels huns heftalites (vers 525).

 La fortalesa fins al segle XIII .

El 875 i 876 dues inscripcions ms (al temple de Chaturbhuj)  estableixen que la fortalesa pertanyia al regne de Kanauj dels Pratihara, sota el rei Mihira Bhoja; els Pratihara van conservar la regi fins al segle X, quan els hi fou arrabassada pels rajput Kachhawaha (o Kachhapaghata) dirigits per Vajradaman. La van dominar durant dos segles. Una branca dels Pratihara va recuperar la regi a la segona meitat del segle XII i la van conservar fins el 1232 en qu va caure en mans dels musulmans dirigits per Iltumish. Els musulmans van assetjar el fort i el van conquerir desprs d'una lluita aferrissada, en la que el raja pratihara va morir amb els seus seguidors, i les dones de l'harem van fer el ritual del johar o autodestrucci. Els musulmans de Delhi van governar Gwalior fins el 1398, quan foren atacats per Tamerl.

 Govern dels Tomar .

Aprofitant la confusi de l'atac, un rajput del clan tomar es va imposar com a governador de la fortalesa. El govern d'aquest clan va durar fins la primera part del segle XVI. Sota Dungar Singh Tomar es van esculpir a la roca moltes de les figures jainistes que es conserven. La cimera del poder del clan va arribar amb Man Singh (1486-1516) protector de la msica i l'arquitectura i constructor del palau conegut com a Palau de Man Singh. Desprs de la seva mort la fortalesa no va tardar a caure en mans dels Lodi de Delhi.

 La fortalesa sota els musulmans .

Derrotat i exiliat Humayun, la fortalesa es va rendir a Sher Shah, els successors del qual la van convertir en la virtual capital fins el 1559 quan fou recuperada per Akbar el Gran. Va romandre en poder dels mogols durant dos segles en els que va servir com a pres, i va allotjar entre d'altres presos, a Murad Baksin, germ d'Aurangzeb, que hi fou finalment enverinat.

 Gopachal i els marathes .

El 1754 els marathes van conquerir el fort per primer cop. En els segents anys el van perdre i recuperar diverses vegades. El 1777 el ministre executiu dels marathes, el peshwa, va concedir la fortalesa a Mahadji Scindia. El 1780 la fortalesa fou ocupada per sorpresa pels britnics dirigits pel major Popham, escalant la muralla per la part sud de la porta Gargaj (que fou destruda pel general White en el bombardeig del 1804). El 1781 Popham va concedir la fortalesa a Chhatrapati Singh de Gohad, per els marathes la van recuperar desprs de mesos de lluita, el 1783, sota la direcci del general Khanderao Hari, al servei de Mahadji Scindia. El 1804, a la Segona Guerra Maratha, el general White, desprs de bombardejar la fortalesa, la va ocupar, per fou retornada a Scindia pel tractat del 1805.

Desprs de la batalla de Maharajpur el 1844, s'hi va establir una guarnici britnica. El 1853, sota el vell maharaj Jayaji Rao, la fortalesa fou retornada pels britnics a la dinastia dels Scindia, que la va conservar fins la rebelli ndia de 1857 en qu fou ocupada pels sipais. El 1858 aquestos es van rendir a Sir Hugh Rose i els britnics la van mantenir fins el 1886 en qu fou retornada a la dinastia Scindia a canvi de Jhansi. Va pertnyer al principat de Gwalior fins a l'abolici dels drets sobirans el 1949 i des llavors es part del Rajasthan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327427" title="Dansa de la pluja" nonfiltered="2498" processed="2488" dbindex="127579">


La dansa de la pluja s una dansa cerimonial que s'interpreta per invocar la pluja i assegurar la protecci de la collita.

Existeixen moltes versions de la dansa de la pluja en diferents cultures, des de l'Antic Egipte fins a certes tribus amerndies. Se la troba encara actualment als Balcans, en un ritual dit paparuda (romans) o perperuna (eslau). 

 Tradici americana .

Els Cherokee, una tribu d'indis d'Amrica del Nord, al sud-est dels Estats Units, efectuaven aquest tipus de danses per promoure la pluja i per netejar la terra d'esperits malignes La llegenda de la tribu sost que la pluja provocada pel ritual cont els esperits d'antics caps tribals que, en caure, s'enfronten als esperits malignes en el pla intermedi entre la nostra realitat i el mn espiritual.

Julia M. Butree, esposa d'Ernest Thompson Seton, escriu al seu llibre sobre les danses de la pluja, entre aquestes descriu les danses de la gent indgena d'Amrica, en particular "la dansa de la pluja dels Zuni".

Durant la cerimnia, els ballarins s'adornen amb plomes i turqueses que simbolitzen el vent i la pluja respectivament. Moltes tradicions de la dansa de la pluja han estat transmeses a travs de tradicions orals.

 Argot informtic .

El terme "dansa de la pluja" ha passat en l'mbit informtic, tot designant: tot acte complert amb l'objectiu de resoldre un problema del maquinari, sense esperar-ne el menor efecte benfic. L'ordinador no s'encn, haurem de demanar-li a en Greg que faci la seva dansa de la pluja. 

 Referncies .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327436" title="CEIP Vall de Lord" nonfiltered="2499" processed="2489" dbindex="127580">


El CEIP Vall de Lord s una escola d'Educaci Infantil i Primria de Sant Lloren de Morunys.

Enllaos externs.

Web del CEIP;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327450" title="Borgward" nonfiltered="2501" processed="2490" dbindex="127582">
Borgward  era un constructor alemany de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Borgward va ser fundada l'any 1929 per Carl F. W. Borgward (10 de novembre del 1890 - 28 de juliol del 1963). i tenia la seu a Bremen, Alemanya.

La companyia va tancar portes l'any 1961 encara que la maquinaria va ser venguda a Mxic on es va continuar amb la producci fins l'any 1970.

 Models .



 A la F1 .

Borgward va construir motors amb els que va arribar a competir al campionat del mn de la Frmula 1 en varies curses, debutant en el GP de la Gran Bretanya de la temporada 1959.

Resultats a la F1.




 Palmars a la F1 .

 Curses: 4;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;


 Enllaos externs .

Borgward Interessengemeinschaft Essen ;
Borgward Club d'Austrlia ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327451" title="Miroirs de Ravel" nonfiltered="2502" processed="2491" dbindex="127583">
Miroirs (en catal, Miralls) s una obra per a piano de Maurice Ravel composta el 1905. Est formada per cinc peces del quals dues (Une barque sur l'ocan el 1906, i Alborada del gracioso el 1919) van ser orquestrades posteriorment pel mateix compositor. El conjunt participa de l'estil impressionista de Ravel, que va justificar en el ttol amb aquesta cita de Shakespeare (Juli Csar, acte I, escena 2)): La vista no es coneix ella mateixa abans d'haver viatjat i haver trobat un mirall on es pot reconixer.

Les cinc peces sn les segents:

Noctuelles;
Oiseaux tristes (Ocells tristos);
Une barque sur l'ocan (Una barca sobre l'oce);
Alborada del gracioso;
La valle des cloches (La vall de les campanes);

 Comentari del compositor .


 Audici .


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327452" title="Dennis Taylor" nonfiltered="2503" processed="2492" dbindex="127584">
 Dennis Taylor  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Taylor va nixer el 12 de juny del 1921 a Sidcup, Kent, Anglaterra i va morir el 2 de juny del 1962 en un accident disputant una cursa a Montecarlo, Mnaco.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de juliol del 1959 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Dennis Taylor va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint classificar-se per disputar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327453" title="Aseraggodes bahamondei" nonfiltered="2504" processed="2493" dbindex="127585">

Aseraggodes bahamondei  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Pacfic sud.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327454" title="Aseraggodes borehami" nonfiltered="2505" processed="2494" dbindex="127586">

Aseraggodes borehami  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de les Illes Hawaii.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327455" title="Aseraggodes cyaneus" nonfiltered="2506" processed="2495" dbindex="127587">

 Aseraggodes cyaneus s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes d'Indonsia i a l'est de l'Oce ndic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327456" title="Aseraggodes dubius" nonfiltered="2507" processed="2496" dbindex="127588">

 Aseraggodes dubius s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Java, Bali i Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327457" title="Aseraggodes filiger" nonfiltered="2508" processed="2497" dbindex="127589">

Aseraggodes filiger  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes d'Indonsia i Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327458" title="Aseraggodes guttulatus" nonfiltered="2509" processed="2498" dbindex="127590">

Aseraggodes guttulatus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Reuni i Maldives fins a les del Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327459" title="Aseraggodes haackeanus" nonfiltered="2510" processed="2499" dbindex="127591">

Aseraggodes haackeanus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del sud d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327460" title="Aseraggodes herrei" nonfiltered="2511" processed="2500" dbindex="127592">

Aseraggodes herrei  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de les Illes Cocos i Galpagos.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327461" title="Aseraggodes holcomi" nonfiltered="2512" processed="2501" dbindex="127593">

 Aseraggodes holcomi s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Pacfic oriental central.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327462" title="Aseraggodes kaianus" nonfiltered="2513" processed="2502" dbindex="127594">

Aseraggodes kaianus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del sud del Jap, Xina, Taiwan, Filipines i Moluques.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327463" title="Aseraggodes klunzingeri" nonfiltered="2514" processed="2503" dbindex="127595">

Aseraggodes klunzingeri  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del sud de Nova Guinea i nord d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327464" title="Aseraggodes kobensis" nonfiltered="2515" processed="2504" dbindex="127596">

Aseraggodes kobensis  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes del sud del Jap fins a la Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327465" title="Aseraggodes macleayanus" nonfiltered="2516" processed="2505" dbindex="127597">

Aseraggodes macleayanus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'est d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327466" title="Aseraggodes melanostictus" nonfiltered="2517" processed="2506" dbindex="127598">

 Aseraggodes melanostictus s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'Oce Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327467" title="Aseraggodes microlepidotus" nonfiltered="2518" processed="2507" dbindex="127599">

Aseraggodes microlepidotus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'est de l'Oce Pacfic central.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327468" title="Aseraggodes normani" nonfiltered="2519" processed="2508" dbindex="127600">

Aseraggodes normani  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327469" title="Aseraggodes ocellatus" nonfiltered="2520" processed="2509" dbindex="127601">

 Aseraggodes ocellatus s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Sri Lanka.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327470" title="Aseraggodes persimilis" nonfiltered="2521" processed="2510" dbindex="127602">

 Aseraggodes persimilis s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327471" title="Aseraggodes ramsayi" nonfiltered="2522" processed="2511" dbindex="127603">

Aseraggodes ramsayi  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del sud-oest del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327472" title="Aseraggodes sinusarabici" nonfiltered="2523" processed="2512" dbindex="127604">

 Aseraggodes sinusarabici s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Mar Roig.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327473" title="Aseraggodes smithi" nonfiltered="2524" processed="2513" dbindex="127605">

Aseraggodes smithi  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'Oce Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327477" title="Aseraggodes texturatus" nonfiltered="2525" processed="2514" dbindex="127606">

Aseraggodes texturatus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'oest de l'Oce Pacfic Central.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327478" title="Aseraggodes therese" nonfiltered="2526" processed="2515" dbindex="127607">

 Aseraggodes therese s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de les Illes Hawaii.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327480" title="Aseraggodes whitakeri" nonfiltered="2527" processed="2516" dbindex="127608">

Aseraggodes whitakeri  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de les Illes de la Societat i de les Illes Marshall.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327481" title="Brachirus aenea" nonfiltered="2528" processed="2517" dbindex="127609">

 Brachirus aenea s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327482" title="Brachirus annularis" nonfiltered="2529" processed="2518" dbindex="127610">

Brachirus annularis  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del nord-oest d'Austrlia i Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327488" title="Brachirus aspilos" nonfiltered="2530" processed="2519" dbindex="127611">

Brachirus aspilos  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Filipines, Tailndia, Indonsia, Singapur i Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327506" title="Brachirus dicholepis" nonfiltered="2531" processed="2520" dbindex="127612">

 Brachirus dicholepis s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'oest del Pacfic Central.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327507" title="Brachirus elongatus" nonfiltered="2532" processed="2521" dbindex="127613">

Brachirus elongatus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a l'estuari del Mekong.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327508" title="Maometto II" nonfiltered="2533" processed="2522" dbindex="127614">
	
Maometto II s una pera en dos actes de Gioacchino Rossini, amb llibret de Cesare Della Valle, basada en Anna Erizo del mateix autor. S'estren al Teatro San Carlo de Npols el 3 de desembre de 1820.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327509" title="Brachirus harmandi" nonfiltered="2534" processed="2523" dbindex="127615">

 Brachirus harmandi s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Laos, Tailndia, Cambodja, Malisia i la Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327510" title="Brachirus heterolepis" nonfiltered="2535" processed="2524" dbindex="127616">

Brachirus heterolepis  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'oest del Pacfic Central.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327511" title="Brachirus macrolepis" nonfiltered="2536" processed="2525" dbindex="127617">

 Brachirus macrolepis s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'Oce ndic i a l'oest del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327512" title="Brachirus muelleri" nonfiltered="2537" processed="2526" dbindex="127618">

 Brachirus muelleri s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Sri Lanka fins a Samoa, Tonga, Filipines i nord d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327514" title="Brachirus orientalis" nonfiltered="2538" processed="2527" dbindex="127619">

Brachirus orientalis  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Mar Roig, Golf Prsic, oest de l'ndia, Sri Lanka, Malisia, Xina i nord d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327515" title="Brachirus pan" nonfiltered="2539" processed="2528" dbindex="127620">

 Brachirus pan s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'est de l'ndia, Bangladesh, Birmnia, Malisia i Xina.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327516" title="Brachirus panoides" nonfiltered="2540" processed="2529" dbindex="127621">

 Brachirus panoides s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Tailndia i Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327518" title="Brachirus siamensis" nonfiltered="2541" processed="2530" dbindex="127622">

Brachirus siamensis  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Tailndia i de la Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327519" title="Brachirus sorsogonensis" nonfiltered="2542" processed="2531" dbindex="127623">

 Brachirus sorsogonensis s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de les Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327520" title="Brachirus swinhonis" nonfiltered="2543" processed="2532" dbindex="127624">

 Brachirus swinhonis s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327526" title="Charles Lucien Bonaparte" nonfiltered="2544" processed="2533" dbindex="127625">


Charles Lucien (Carlo) Jules Laurent Bonaparte, 2n prncep de Canino i Musignano (24 de maig del 1803 - 29 de juliol del 1857) fou un naturalista i ornitleg francs. Fou el fill de Lucien Bonaparte i Alexandrine de Bleschamp, i nebot de l'emperador Napole.

Bonaparte fou educat a Itlia i, desprs de casar-se amb la seva cosina Zenaida el 29 de juny del 1822 a Brusselles, viatj als Estats Units. Abans de marxar d'Itlia ja havia descobert un nou slvid desconegut fins aleshores, la boscarla mostatxuda, que fou descrita per Temminck. Durant el viatge recoll exemplars d'un nou petrell, que fou descrit per Kuhl.

Bonaparte es dedic a posar al dia lAmerican Ornithology d'Alexander Wilson, i la versi revisada fou publicada entre el 1825 i el 1833. El 1824 Bonaparte intent fer que l'aleshores desconegut John James Audubon fou acceptat per l'Academy of Natural Sciences, per l'ornitleg George Ord s'hi opos.

A finals del 1826, Bonaparte i la seva famlia tornaren a Europa. Visit Alemanya, on conegu  Philipp Jakob Cretzschmar, i Anglaterra, on conegu John Edward Gray al British Museum i torn a trobar Audubon. El 1828, la famlia s'assent a Roma. Entre el 1832 i el 1841, Bonaparte public la seva obra sobre els animals d'Itlia, Iconografia della Fauna Italica. El 1849 fou elegit per l'Assemblea Romana i particip en la creaci de la Repblica Romana. Segons Jasper Ridley, quan l'Assemblea es reun per primera vegada: "Quan el nom de Carlo Bonaparte, que era membre de l'Assemblea per Viterbo, fou cridat, ell respongu al passatge de revista cridant Viva la Repubblica!" (Jasper Ridley, Garibaldi, Viking Press (1976) p. 268). Particip en la defensa de Roma contra els 40.000 soldats francesos enviats pel seu cos Llus Napole. Deix Roma desprs que l'exrcit republic fos derrotat al juliol del 1849. Desembarc a Marsella per Napole li orden deixar el pas.

Viatj a Anglaterra, anant a la reuni de la British Association a Birmingham. Aleshores visit Sir William Jardine al sud d'Esccia. Bonaparte comen a preparar una classificaci metdica de totes les aus del mn, visitant museus d'arreu d'Europa per estudiar-ne les colleccions. Durant aquest temps se li permet tornar a Fran, i s'assent a Pars durant la resta de la seva vida. Public el primer volum del seu Conspectus Generum Avium abans de morir, i el segon volum fou editat per Hermann Schlegel.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327531" title="Benedetto Ghirlandaio" nonfiltered="2545" processed="2534" dbindex="127626">


Benedetto Ghirlandaio (Florncia, 1458 - Florncia 17 de juliol de 1497) va ser un pintor itali del Renaixement.  Era germ dels pintors Davide Ghirlandaio (1452-1525) i Domenico Ghirlandaio (1449-1494) i oncle del tamb pintor Ridolfo Ghirlandaio (1483-1561).

 Referncies .
 Thieme, Ulrich and Felix Becker, Allgemeines Lexikon der bildenden Knstler von der Antike bis zur Gegenwart, Reimpressi de l'edici de 1907, Leipzig, Veb E.A. Seemann Verlag, 1980-1986.
 Vasari, Giorgio, Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, ed architettori, moltes edicions i traduccions.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327536" title="Joel Asaph Allen" nonfiltered="2546" processed="2535" dbindex="127627">

Joel Asaph Allen (19 de juliol del 1838 - 29 d'agost del 1921) fou un zoleg i ornitleg estatunidenc.

Estudi a la Universitat de Harvard com a alumne de Louis Agassiz. Particip en una expedici al Brasil i en diverses altres dins els Estats Units. El 1873 encapal l'equip de naturalistes de l'expedici de la North Pacific Railroad de Bismarck (Dakota del Nord) fins al Yellowstone, i de tornada, per la Smithsonian.

Allen fou el primer conservador d'ocell i mamfers a l'American Museum of Natural History (a partir del 1885) i posteriorment en fou el cap del Departament d'Ornitologia.

El 1886 fou un dels fundadors de la primera Audubon Society a Nova York. Tamb fou membre de l'American Association for the Advancement of Science, i de l'American Philosophical Society. Entre el 1883 i el 1886 fou president de la Uni d'Ornitlegs Americans.

La regla d'Allen que determina una correlaci entre la forma corporal i el clima, fou formulada per ell el 1877.

A ms d'un gran nombre d'obres acadmiques, s l'autor de diversos llibres:  
 Mammals and Winter Birds of Eastern Florida, (1871)  ;
 The American Bisons, (1876)  ;
 Monographs of North American Rodentia (with Elliott Coues, 1877)  ;
 History of North American Pinnipedia, (1880)  ;
 Mammals of Patagonia, (1905)  ;
 The Influence of Physical Conditions in the Genesis of Species, (1905)  ;
 Ontogenetic and Other Variations in Musk-Oxen (1913).  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327541" title="Lepisosteiforme" nonfiltered="2547" processed="2536" dbindex="127628">

Els lepisosteiformes (Lepisosteiformes), s un ordre de peixos actinopterigis que cont una nica famlia, la dels lepisosteids. El grup inclou set espcies vivents repartides en dos gneres que viuen en aiges dolces, salobroses i ocasionalment marines de l'est de Nord-amrica, Mesoamrica i les illes del Carib.

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327543" title="William Perry Hay" nonfiltered="2548" processed="2537" dbindex="127629">
William Perry Hay (nascut a Eureka el 8 de desembre del 1872; mort el 1947) fou un carcinleg estatunidenc conegut pel seu treball sobre els crancs de riu. Era fill d'Oliver Perry Hay.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327550" title="Eudyptula" nonfiltered="2549" processed="2538" dbindex="127630">

El gnere Eudyptula ("Petit i bon bucejador") cont dues espcies de pingins. Es troben al sud d'Austrlia, Tasmnia, Nova Zelanda i les lles Chatham.

 Classificaci.
ORDRE SPHENISCIFORMES
 Famlia Spheniscidae;
 Gnere Eudyptula;
 Eudyptula minor;
 Eudyptula albosignata (provisional);
 Eudyptula albosignata albosignata;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327551" title="Zebrias altipinnis" nonfiltered="2550" processed="2539" dbindex="127631">

 Zebrias altipinnis s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de l'est de l'ndia fins a Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327552" title="Zebrias annandalei" nonfiltered="2551" processed="2540" dbindex="127632">

 Zebrias annandalei s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'ndia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327554" title="Zebrias captivus" nonfiltered="2552" processed="2541" dbindex="127633">

Zebrias captivus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Golf Prsic i a Bahrain.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327555" title="Megadyptes" nonfiltered="2553" processed="2542" dbindex="127634">

El gnere Megadyptes actualment cont una nica espcie, Megadyptes antipodes, que es troba a Nova Zelanda. Com la majoria de pingins, s piscvor.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327557" title="Zebrias craticula" nonfiltered="2554" processed="2543" dbindex="127635">

Zebrias craticula  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del nord-oest d'Austrlia.

Referncies.


Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327558" title="Zebrias crossolepis" nonfiltered="2555" processed="2544" dbindex="127636">

 Zebrias crossolepis s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de la Xina.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327563" title="Zebrias fasciatus" nonfiltered="2556" processed="2545" dbindex="127637">

Zebrias fasciatus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del nord-oest del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327564" title="Zebrias japonica" nonfiltered="2557" processed="2546" dbindex="127638">

Zebrias japonica  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Corea, Xina i Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327569" title="Exrcit Popular de la Repblica" nonfiltered="2558" processed="2547" dbindex="127639">

L' Exrcit Popular de la Repblica (EPR) fou la denominaci adoptada pel Govern de la Segona Repblica Espanyola a partir del mes d'octubre del 1936 per a denominar les forces armades reorganitzades a partir dels elements de l'exrcit espanyol que es mantingueren lleials desprs del cop d'Estat del 17 i 18 de juliol del 1936 i de les milcies populars creades durant els primers mesos de la Guerra Civil espanyola i que s'enfrontaren a l'exrcit constitut pels generals revoltats, denominat Exrcit Nacional.

  Histria .
 Orgens .
La creaci de l'Exrcit Popular va ser impulsada pel cap del govern republic i ministre de la guerra Francisco Largo Caballero amb el suport dels seus companys socialistes (PSOE), comunistes (PCE) i republicans moderats (Izquierda Republicana). La seva primera data clau s el 16 d'octubre del 1936, quan es va concretar un comandament nic de l'exrcit. Les milcies que s'havien enfrontat fins aleshores als militars revoltats havien estat organitzades a voluntat de sindicats i partits poltics, principalment pels integrants de la coalici del Front Popular (unitats com ara el Cinqu Regiment comunista o les Milcies Confederals anarquistes) i sense cap mena de coordinaci efica. Des del comenament, s'havia assalariat tot milici amb deu pessetes mensuals, per el Govern continuava sense tenir el control real sobre l'Exrcit, esvat desprs de l'inici de la guerra.

El 16 d'octubre es va crear tamb el Comissariat de Guerra. Els comissaris poltics tenien com a missi donar moral als soldats a totes les unitats i assegurar la seva cooperaci amb els oficials d'alt grau (en els quals molts milicians republicans no confiaven).

El 18 d'octubre de 1936 es crearien les sis primeres brigadas mixtes (organitzacions que anirien substituint les columnes i les milcies). La primera fou dirigida pel coronel comunista Enrique Lster, la segona per Jess Martnez d'Arag, la tercera per Jos Mara Galn, la quarta per Eutiquiano Arellano, la cinquena per Fernando Sabio i la sisena per Miguel Gallo Martnez. Tamb s'organitzarien les XI i XII Brigades Internacionals amb els combatents voluntaris de tot el mn entrenats a Albacete. Aviat s'organitzarien ms brigades que enquadrarien uns 80.000 homes a comenaments de novembre.

El 30 d'octubre s'havia mobilitzat tota la poblaci masculina entre els 20 i els 45 anys. Tot i aix, foren nombrosos els casos de nois de fins i tot noms 16 anys afiliats a organitzacions d'esquerres que havien buscat la manera d'allistar-se.L'arribada de tancs i aviaci sovitica serv per abastir d'armes l'emergent Exrcit republic.

Durant els primers combats desencadenats al front d'Arag i a les envistes de Madrid, durant els primers mesos de guerra, serien les milcies les que contindrien l'aven franquista, mentre es forjaven les brigades mixtes i l'Exrcit Popular. La primera i tercera brigada mixta entrarien en combat precipitadament en la Batalla de Madrid on partits i sindicats havien mobilitzat tots els seus membres formant-se batallons de milicians, sovint agrupats per gremis professionals, que mai no havien tocat un fusell abans i que a causa de l'escassetat d'armes haurien d'esperar freqentment a la caiguda d'un company per agafar una arma. Per aquesta poca, encara hi hagu una certa barreja d'aquestes brigades mixtes ms militaritzades amb les columnes i milcies diverses sense experincia, moltes d'elles formades per milicians des del comenament de la guerra.

 Transcurs de la guerra .

Durant els primers mesos de lluita l'any 1936 i en molts casos fins i tot mes tard, els soldats no rebien ni roba ni armes o bales suficients o de bona qualitat. Noms el menjar i el sou (que podien cobrar les famlies dels combatents a les ciutats) eren quasi assegurats.

No ser fins el 1937 que la reorganitzaci de les forces republicanes fou completa, agrupant unitats armades com ara les Milcies Antifeixistes Obreres i Camperoles (MOAC), les milcies de les Joventuts Socialistes Unificades, el Cinqu Regiment comunista i els milicians anarquistes i comunistes. En fronts com els d'Arag, els anarquistes es van resistir inicialment a abandonar el model de milcies i a enquadrar-se sota un poder nic.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327570" title="Euplrid" nonfiltered="2559" processed="2548" dbindex="127640">

Els euplrids (Eupleridae) sn una famlia de carnvors endmics del Madagascar i que comprn vuit espcies conegudes en set gneres. Probablement, l'espcie ms coneguda s la fossa (Cryptoprocta ferox), de la subfamlia dels euplerins. Totes les espcies d'aquesta subfamlia eren antigament classificades com a vivrrids, mentre que les de la subfamlia dels galidins eren classificats com a herpstids (mangostes).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327571" title="Zebrias keralensis" nonfiltered="2560" processed="2549" dbindex="127641">

 Zebrias keralensis s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'ndia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327576" title="Riu d'Odn" nonfiltered="2561" processed="2550" dbindex="127642">

El riu d'Odn s un  riu afluent per la dreta de la riera de Canalda.

Descripci del seu curs.
Inicia el seu curs a 2.311 m d'altitud, a la Coma de la Comtesa, entre el vessant sud del Pedr dels Quatre Batlles i el vessant nord-oriental del Vultur. Al cap de 5,3 km de recorregut ha salvat un desnivell de 1.000 m i passa pel costat de les primeres cases del poble disseminat del Montnou. Quan porta recorreguts 6,6 km, rep per l'esquerra les aiges del barranc de les Cedres i travessa la carretera de Coll de Jou a Cambrils d'Odn. 500 m ms avall rep, per la dreta les de la rasa de les Marranes (803 m de recorregut) i 1.100 m desprs, entra travessa el grau de Riulac tot deixant a la dreta les restes del castell d'Odn i a l'esquerra, la font del Vermell.

10,2 km desprs d'haver iniciat el seu curs a la Coma de la Comtesa deixa la direcci NE-SW i pren la direcci N-S. 1.700 m desprs de fer-ho, rep, per l'esquerra,  les aiges de la rasa d'Odn. 700 metres ms avall canvia novament de direcci i torna a avanar en direcci N-S. 400 m desprs de fer-ho passa per sota les masies de Junyent (masia) Junyent (que deixa a la seva banda esquerra) i d'Orrit (a la banda dreta). 250 metres ms avall desguassa a la riera de Canalda a 765 m d'altitud, 230 m aiges amunt del pont d'Orrit. 

Durant els primers 6 km del seu curs, s a dir, mentre recorre la vall del Montnou fins que travessa per sota la carretera de Coll de Jou a Odn, se'l coneix tamb amb la denominaci de rasa de la Covil. 

Perfil del seu curs.



Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
Al seu pas pel Montnou: ;
Al seu pas per Riulac: ;
A la confluncia amb la rasa d'Odn: ;
A la confluncia amb la Riera de Canalda: ;


Enllaos externs.
Fragment del mapa de lInstitut Cartogrfic de Catalunya;

Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327577" title="Zebrias lucapensis" nonfiltered="2562" processed="2551" dbindex="127643">

 Zebrias lucapensis s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de les Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327578" title="Zebrias maculosus" nonfiltered="2563" processed="2552" dbindex="127644">

Zebrias maculosus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'ndia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327586" title="Zebrias munroi" nonfiltered="2564" processed="2553" dbindex="127645">

 Zebrias munroi s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327590" title="Zebrias penescalaris" nonfiltered="2565" processed="2554" dbindex="127646">

Zebrias penescalaris  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del sud d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327592" title="Henri-Chapelle" nonfiltered="2566" processed="2555" dbindex="127647">

 Henri-Chapelle (en neerlands Hendrik-Kapelle, en Limburgus Kapel, en val  Hinri-Tchapele ) s una entitat del municipi de Welkenraedt, a la provncia de Lieja de la regi valona de Blgica. Fins al 1977 era un municipi independent. Es troba a l'altipla d'Herve, un terra molt ric. Els rius Berwijn i Gulp hi neixen. El 31 de desembre de 2007 comptava 2115 habitants.

Feia part del feu de Baelen, una de les cinq jurisdiccions del Ducat de Limburg, del qual depenia fins a la ocupaci francesa de 1795. Al 1445 va esdevenir una parquia independent de Baelen. El 1 de gener de 1977 fa fusionar amb Welkenraedt.

Avui com ahir, la principal activitat econmica del poble queda l'agricultura. De 1815 fins a 1919 tenia una certa importncia administrativa, com que hi havia una oficina de duana a la carretera Carlemany (N3) Lieja-Aquisgr, que a aquesta poca era la carretera commercial ms important entre la conca industrial de Lieja i Prssia. Desprs del tractat de Versalles, el municipi ve de Moresnet va esdevenir la frontera.
Llengua.
Tot i fer part de la Comunitat Francesa de Blgica des de 1963, molta gent encara parla un dialecte fronterer germnic dit ripuric. Es troba al lmit de tres llenges: el francs, el neerlands i l'alemany. L'origen germnic del poble est troba en molts topnims: Gulpen, Auweg, Ruijff, Lekker, Kinkenweg, Hockelbach .
Llocs d'inters.
Esglsia Sant-Jordi;
El museu del cam, una reconstrucci de sis trams de cam, de la qual el ms vell s un cam rom.
Font del Gulp;
Mausoleu i cementiri americ d'Henri-Chapelle amb 7992 sepulcres de militars american caiguts a la batalla de les Ardenes i a l'ofensiva de penetraci d'Alemanya;
Castell de Baelen.
Castell de Ruyff;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327593" title="Zebrias quagga" nonfiltered="2567" processed="2556" dbindex="127648">

 Zebrias quagga s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes del Mar Roig i del Golf Prsic fins a Malisia, Tailndia, Xina i Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327596" title="Zebrias regani" nonfiltered="2568" processed="2557" dbindex="127649">

 Zebrias regani s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327597" title="Beauchamps (Somme)" nonfiltered="2569" processed="2558" dbindex="127650">

Beauchamps s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 987 habitants.

Situaci.
Beauchamps s troba a l'oest del Somme, a menys de dos quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Beauchamps forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Alain Brire (2008-2014).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Beauchamps al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Beauchamps;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327599" title="Zebrias scalaris" nonfiltered="2570" processed="2559" dbindex="127651">

 Zebrias scalaris s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327600" title="Zebrias synapturoides" nonfiltered="2571" processed="2560" dbindex="127652">

 Zebrias synapturoides s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes del Golf Prsic fins a les de Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327601" title="Beauchamps" nonfiltered="2572" processed="2561" dbindex="127653">

Beauchamps (Manche), al departament de la Manche;
Beauchamps (Somme), al departament del Somme;
Beauchamps-sur-Huillard, al departament del Loiret;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327603" title="Zebrias zebra" nonfiltered="2573" processed="2562" dbindex="127654">

Zebrias zebra  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Tailndia fins al sud del Jap, Filipines, Borneo i Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327604" title="Zebrias zebrinus" nonfiltered="2574" processed="2563" dbindex="127655">

Zebrias zebrinus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327605" title="Inhibidor enzimtic" nonfiltered="2575" processed="2564" dbindex="127656">


Els inhibidors enzimtics sn molcules que s'uneixen a enzims i disminuxen la seva activitat. Donat que el bloqueig d'un enzim pot matar a un organisme patogen o corregir un desequilibri metablic, molts medicaments actuen com inhibidors enzimtics. Tamb sn emprats com herbicides i pesticides. No obstant aix, no totes les molcules que s'uneixen als enzims sn inhibidors; els activadores enzimtics s'uneixen als enzims i incrementen la seva activitat.

La uni d'un inhibidor pot impedir l'entrada del substrat al lloc actiu de l'enzim i/o obstaculitzar que l'enzim catalitzi la seva reacci corresponent. La uni de l'inhibidor pot ser reversible o irreversible. Normalment, els inhibidors irreversibles reaccionen amb l'enzim de forma covalent i modifiquen la seva estructura qumica a nivell de residus essencials dels aminocids necessaris per a l'activitat enzimtica. En canvi, els inhibidors reversibles s'uneixen a l'enzim de forma no covalent, donant lloc a diferents tipus d'inhibicions, depenent de si l'inhibidor s'uneix a l'enzim, al complex enzim-substrat o a ambds.

Molts medicaments sn inhibidors enzimtics, pel que el seu descobriment i millora s un camp d'investigaci actiu en la bioqumica i la farmacologia. La validesa d'un inhibidor enzimtic medicinal sol venir determinada per la seva especificitat (la seva manca d'unir-se a altres protenes) i la seva potncia (la seva constant de dissociaci, la qual indica la concentraci necessria per a inhibir a un enzim). Una alta especificitat i potncia assegura que el medicament tindr pocs efectes secundaris i per tant una baixa toxicitat.

Els inhibidors enzimtics tamb sn usats en la naturalesa i estan implicats en la regulaci del metabolisme. Per exemple, els enzims en una ruta metablica poden ser inhibits pels productes resultants de les seves respectives rutes. Aquest tipus de retroalimentaci negativa alenteix el flux a travs de la ruta quan els productes comencen a acumular-se i s una manera important de mantenir l'homestasi en una cllula. Altres inhibidors enzimtics cellulars sn protenes que s'uneixen especficament i inhibeixen una diana enzimtica. Aix pot ajudar a controlar enzims que poden ser nocives per a la cllula, com les proteases o nucleases. Un bon exemple s l'inhibidor de la ribonucleasa, que s'uneix a aquest enzim en una de les interaccions protena protena ms fortes conegudes. Com inhibidors enzimtics naturals tamb cap destacar els verins, que sn usats com defensa contra els depredadors o com forma de matar a una presa. 

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327607" title="Semiramide" nonfiltered="2576" processed="2565" dbindex="127657">
	
Semiramide s una pera en dos actes de Gioacchino Rossini, amb llibret de Gaetano Rossi. S'estren al Teatro la Fenice de Vencia el 20 d'abril de 1823.A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 17 de maig de 1826.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327608" title="Beatus de la Seu d'Urgell" nonfiltered="2577" processed="2566" dbindex="127658">
El Beatus de la Seu d'Urgell s un manuscrit miniat annim del final del segle X, d'importaci mossrab, conservat a la Catedral de la Seu d'Urgell, concretament al Museu dioces que es troba al centre de la Seu d'Urgell. Pertany a un estil avanat de l'evoluci dels Beatus i es caracteritza per l'acusada estilitzaci de les figures.

Cap a l'any 786 l'abat del monestir de San Martn de Libana -Santander- conegut pel nom de Beat va escriure un comentari a l'Apocalipsi. A partir del segle X, d'aquesta obra, s'en van fer cpies amb moltes miniatures o gravats, que son els Beatus que van ser difosos per monestirs i catedrals durant tota l'Edat Mitjana. D'entre la vintena d'aquests cdexs, anomenats "Beatus", que encara resten escampats pel mn, un dels exemplars ms bells i complets s el Beatus de la Seu d'Urgell.

Actualment consta de set folis numerats amb xifres romanes i d'altres 243 folis amb numeraci arbiga. Conte 79 miniatures. En el primer ter d'aquest segle fou estudiat per tcnics tan prestigiosos com H. A. Sanders, W Neus i Mn.Pere Pujol, Arxiver de la Catedral, tots els quals s'han esforat a remarcar l'inters paleogrfic i l'importncia artstica del Cdex i a esclarir-ne els problemes bibliografics que de fet presenta. A diferncia d'altres Beatus existens, que solen consignar el noms dels autors, el lloc de procedncia i la data d'elaboraci, aquest Beatus no ens en dna cap de referncia, cosa que fa prcticament impossible l'identificaci dels calgrafs i del miniaturista. Pel que fa al lloc i la data una bona part dels especialistes actuals el consideren provinent d'algun monestir de la Rioja, cap a les darreries del segle X.

Pel que fa al Beatus de la Seu d'Urgell hi trobem 12 illustracions incloses en els folis que integren els Preliminars, n'hi ha 67 referents al Comentari de l'Apocalipsi, i 11 ms que illustren el Comentari de Daniel. Sumen, doncs un total de 90 illustracions, comptant-hi els medallons dibuixats en els Arbres genealgics. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327609" title="Ball Cerd" nonfiltered="2578" processed="2567" dbindex="127659">
El Ball Cerd s una dansa popular, de carcter cerimonis, variant del ball pla, ballada principalment a les comarques pirinenques entre el Ripolls i el Pallars fins a poques recents, a les festes majors. Presentava nombroses variants: generalment les parelles formaven una rodona dins la qual el paborde o administrador de la confraria del sant iniciava la dansa amb la seva balladora, seguits per cada una de les parelles, executava el seu propi ball, fins a la ballada de conjunt final. Sovint acabava amb un ritme molt precipitat. 

A la Seu d'Urgell encara es pot veure el Ball Cerd el diumenge de la festa major que comena l'ltim divendres del mes d'agost.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327612" title="Le comte Ory" nonfiltered="2579" processed="2568" dbindex="127660">
	
Le comte Ory s una pera en dos actes de Gioacchino Rossini, amb llibret de Eugne Scribe i Charles-Gaspard Delestre-Poirson, basada al seu torn en la seva obra homnima. S'estren al Opra de Paris el 20 d'agost de 1828. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona l'1 de juliol de 1830.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327614" title="La dame blanche" nonfiltered="2580" processed="2569" dbindex="127661">
	
La dame blanche (La dama blanca) s una pera en tres actes de Franois-Adrien Boeldieu, amb llibret de Eugne Scribe, basat en episodis de no menys de cinc novelles de l'escriptor escocs Sir Walter Scott, entre elles El monestir i  Guy Mannering. S'estren a l'Opra-Comique de Pars el 10 de desembre de 1825.	A Catalunya es va estrenar al Teatre dels Camps Elisis de Barcelona el 23 de juny de 1866.

La dame blanche incorpora elements del Romanticisme gtic, incloent-hi ambients tpics escocesos, una hereva desapareguda, un castell misteris, una fortuna amagada i un fantasma, en aquest cas bondads. Va ser una de les primeres peres d'xit sobre tema escocs, a la qual seguirien posteriorment Lucia di Lammermoor, I puritani i La jolie fille de Perth. Tamb va ser un dels primers intents d'introducci de l'element fantstic en l'pera.

Actualment gareb ha desaparegut dels escenaris, tot i que Marc Minkowski ha ajudat a reviscolar-la als escenaris francesos i que n'hi ha enregistraments disponibles.  

L'ria ms sovint interpretada en recitals s la corresponent al tenor "Viens, gentille dame".

Enregistraments selectes.
 1962 - Michel Snchal (Georges Brown), Franoise Louvay (Anna), Jane Berbi (Jenny), Andr Doniat (Dickson), Adrien Legros (Gaveston), Genevive Baudoz (Marguerite) - Orchestre symphonique et Choeur de Paris, Pierre Stoll (director) - (Accord);
 1964 - Nicolai Gedda, Mimi Aarden,  Sophia Van Sant,  Guus Hoekman,  Erna Spoorenberg, Henk Drissen i Franz Vroons with Jean Fournet dirigint el Cor i Orquestra de Rdio Hilversum. N'hi ha dues edicions: Melodram nm catleg: 50033 - Opera D'Oro nm. catleg: 1364 ;
 1996 - Rockwell Blake (Georges Brown), Annick Massis (Anna), Mireille Delunsch (Jenny), Jean-Paul Fouchcourt (Dickson), Laurent Naouri (Gaveston), Sylvie Brunet (Marguerite), dirigits per Marc Minkowski amb el Cor de Radio France i l'Ensemble Orchestral de Paris (EMI Classics);
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327617" title="Microchirus azevia" nonfiltered="2581" processed="2570" dbindex="127662">

 Microchirus azevia s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Portugal fins a Senegal) i a la Mediterrnia (Pennsula Ibrica i Algria).

Referncies.


Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327618" title="Microchirus boscanion" nonfiltered="2582" processed="2571" dbindex="127663">

 Microchirus boscanion s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Gibraltar fins al nord d'Angola).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327619" title="Microchirus frechkopi" nonfiltered="2583" processed="2572" dbindex="127664">

Microchirus frechkopi  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Senegal al Golf de Guinea).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327620" title="Comarca de Cervera" nonfiltered="2584" processed="2573" dbindex="127665">

La Comarca de Cervera s una comarca de La Rioja, tamb coneguda com a comarca de l'Alhama-Linares, la zona ms sudoriental de la Rioja Baixa, amb lmits amb Navarra i Soria. Est situada a la zona de Sierra. En els ltims anys, s'ha produt un important xode.

 Nm. de municipis: 5;
 Superfcie: 291,23 ;
 Poblaci (2007): 4.254 habitants;
 Densitat: 14,61 hab/;
 Latitud mitjana: 41 59' 52" nord;
 Longitud mitjana: 2 1' 40" oest;
 Altitud mitjana: 725,2 msnm;

 Municipis de la comarca .

Aguilar del Ro Alhama;
Cervera del Ro Alhama;
Igea;
Navajn;
Valdemadera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327622" title="Palaia de Sant Pau" nonfiltered="2585" processed="2574" dbindex="127666">

La palaia de Sant Pau, llengua de Sant Pau, llenguado ocellat, pala, perdiu de Sant Pau o soldat (Microchirus ocellatus) s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes. 

Morfologia.

 La talla mxima s de 20 cm.
 Presenta el cos pla, allargat i ovalat.
 Els ulls es troben al costat esquerre i el superior es troba per davant de l'inferior.
 L'aleta dorsal comena per davant l'ull i acaba abans d'arribar al peduncle caudal.
 L'anal t la mateixa forma i mida que la dorsal.
 Tant les pectorals com les plviques sn petites.
 La caudal s petita i arrodonida.
 El costat superior s de color marr fosc amb quatre o cinc ocels.;

Reproducci.

T lloc durant l'hivern.

Alimentaci.

Menja petits invertebrats bentnics.

Hbitat.

s bentnic de fons sorrencs i fangosos a fondries compreses entre els 50 i 300 m.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (Madeira, Canries, Senegal, Ghana, Guinea Bissau, Sierra Leone, sud-oest de la Pennsula Ibrica), Mar Mediterrnia i oest de l'Oce ndic (Sud-frica).

Costums.

S'enterra a la sorra per passar desapercebut i per aguaitar les preses.

Pesca.

Es captura amb arts d'arrossegament.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327623" title="Aguilar del Ro Alhama" nonfiltered="2586" processed="2575" dbindex="127667">


Aguilar del Ro Alhama s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa. Limita al nord i est amb Cervera del Ro Alhama, a l'oest (de N a S) amb Valdemadera i Navajn, i al sud amb quatre municipis de la provncia de Sria (d' O a E), Cigudosa, San Felices, Dvanos i greda.

 Histria .
Les primeres notcies daten del segle XII. Es va incorporar a Castella en 1198. En 1269 Teobald II de Navarra la va incloure en el fur de Viana i va concedir un mercat setmanal els dimarts. Enric I de Navarra orden en 1271 als vens del llogaret de Ro, que es traslladessin a la vila per a formar un sol terme. En 1273 Pedro Snchez de Monteagut, senyor de Cascante i a qui pertanyia la vila, la donaba al rei Enric. En 1302 els peatgers de Tudela pretenien exigir drets als aguilarenys i aquests es van queixar a Alfonso Robray, governador de Navarra, qui va manar que no se'ls inquietessin per estar aforats. 

Carles II de Navarra va trobar la vila molt despoblada en 1373, ordenant que s'uns a ella com llogaret la vila d'Azuelo amb tot el seu terme, donant els d'Aguilar als seus vens situats per a edificar les seves cases. Tamb va manar que es fortifiqus, la qual cosa va ser confirmat tamb pel seu successor, Carles III de Navarra en 1392. En el segle XIV s'integra al senyoriu de Cameros. Joan II d'Arag en 1452 va alliberar a la vila a perpetu de tot impost sobre el vi que venguessin, per haver-li estat fidel, fins i tot encara que aix va comportar robatoris, detinguts i morts. 

En 1463 Enric IV de Castella va sotmetre al seu domini a molts pobles, entre ells Aguilar, en virtut de la sentncia compromisal de Llus XI de Frana. En el segle XVI es crea el comtat d'Aguilar. En el lloc denominat Santo de la Pea es va descobrir en 1747 una mina d'alcohol, en la qual es va realitzar una petita extracci que es va vendre als alfarers d'greda  No hi ha constncia que se segus explotant desprs

 Bibliografia .
 Madoz, Pascual (2008), Asociacin de Libreras de La Rioja, "Diccionario Geogrfico-Estadstico-Histrico de Espaa y sus posesiones de ultramar - Rioja". LR-99-2008.

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327624" title="Regncia d'Urgell" nonfiltered="2587" processed="2576" dbindex="127668">
la Regncia d'Urgell fou un organisme de govern dels reialistes, revoltats contra el rgim constitucional, institut a la Seu d'Urgell desprs de la presa d'aquesta ciutat per el Trapense (juliol del 1822). El 15 d'agost fou instituda oficialment, a partir d'una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l'arquebisbe preconitzat de Tarragona, Jaume Creus, per Bernardo Mozo de Rosales, marqus de Mataflorida, i per Joaquim d'Ibez-Cuevas, bar d'Eroles. Si b l'arquebisbe Creus en detenia la presidncia, el marqus de Mataflorida en fou la veritable nima, mentre que el bar d'Eroles s'ocupava principalment de convertir les partides de guerrillers en un exrcit organitzat, tasca que li result impossible. D'altra banda, no sembla haver-hi hagut gaire avinena entre els membres de la Regncia: la proclama d'aquesta en nom de Ferran VII com a rei absolut fou seguida d'una altra de particular del bar d'Eroles adreada als catalans i en la qual demanava l'existncia d'unes corts que moderessin el poder del monarca. La instauraci de la Regncia mogu el govern liberal a actuar fermament a Catalunya; el general Francisco Espoz e Ilundain (conegut amb el nom d'Espoz y Mina), nomenat capit general de Catalunya, emprengu una campanya rpida que li permet d'ocupar la Seu d'Urgell (11 de novembre de 1822). La Regncia pass a Llvia i, d'all, a Frana, on els seus membres se separaren. Ni el govern francs ni Ferran VII, en recuperar aquest el poder absolut, no agraren a la Regncia la seva actuaci, ja fos per les queixes dels mateixos caps de partida contra el marqus de Mataflorida, ja fos per les intrigues del grup absolutista rival, que dirigia Francisco Ramn de Egua. Noms el bar d'Eroles fou nomenat per a dirigir l'avantguarda de reialistes que s'adher a l'exrcit francs dels Cent Mil Fills de Sant Llus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327625" title="Microchirus theophila" nonfiltered="2588" processed="2577" dbindex="127669">

Microchirus theophila  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'Atlntic oriental (Mauritnia, Canries i des de Portugal fins a la Gran Bretanya).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327626" title="Llenguado pelut" nonfiltered="2589" processed="2578" dbindex="127670">

El llenguado pelut o peluda (Microchirus variegatus) s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes. 

Morfologia.

 La talla mxima s de 20 cm.
 s un peix pla amb el cos relativament llarg,oval i deprimit.
 La lnia lateral apareix a la cara oculada i s recta.
 El cap s petit.
 Els ulls es troben al costat dret i el superior es troba per davant de l'inferior.
 El morro s arrodonit i la boca es troba en posici una mica nfera i s petita i obliqua.
 Les dents sn petites.
 El preopercle no s visible (es troba recobert per la pell).
 Tant l'aleta dorsal com l'anal sn bastant llargues.
 La pectoral de la cara oculada s un poc ms grossa que la de la cara no oculada.
 s de color groc griss amb bandes transversals amples i fosques que apareixen tamb a les aletes.
 La cara no oculada s blanca.;

Reproducci.

Es reprodueix durant l'hivern i la primavera al Mediterrani occidental.

Alimentaci.

Menja petits invertebrats bentnics.

Hbitat.

s bentnic de fons sorrencs i fangosos entre els 20 i 400 m. Pot aparixer a vaires (zones sorrenques) de les praderies submarines.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic nord-oriental (des de les Illes Britniques fins al Senegal) i a la Mediterrnia.

Pesca.

Es captura amb xarxes de rssec.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327628" title="Microchirus wittei" nonfiltered="2590" processed="2579" dbindex="127671">

Microchirus wittei  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Senegal fins a Ghana).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327629" title="Cervera del Ro Alhama" nonfiltered="2591" processed="2580" dbindex="127672">


Cervera del Ro Alhama s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa. Es troba a la vora de Cabretn, Aguilar del Ro Alhama, Valverde, Fitero, Cintrunigo, a uns 30 km de Tudela, a 87 km de Logronyo, passant per Arnedo i Grvalos, als marges del riu Alhama. Est dividit en dos barris per "La Pea", al cim de la qual es troben les runes del castell.

 Histria .
En el nomenclator del Comte de Floridablanca apareix com "Vila exempta", pertanyent a Sria de la segent forma: "V. Cervra. R. A.M.R. per S: M." que vol dir Vila de Cervera de Realengo. Alcalde Major de Realengo per Senyoriu: Militar. 

 Enllaos externs .
Ajuntament de Cervera del Ro Alhama;
Pgina sobre Cervera del Ro Alhama;
Punt de trobada de Cerverans;
Contrebia Leucade, Galeria fotogrfica;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327631" title="Pardachirus balius" nonfiltered="2592" processed="2581" dbindex="127673">

 Pardachirus balius s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Mar d'Arbia i Golf d'Oman.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327632" title="Ball pla" nonfiltered="2593" processed="2582" dbindex="127674">
El ball pla s una forma de ball de parelles, potser la ms tpica del Principat de Catalunya, on fou molt estesa, sobretot durant el segle XIX, i on ha deixat testimoniatges des del segle XVII. Espcie de baixa dansa, generalment de comps ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distncia de terra i per l'absncia de salts. 

A la primera part, o comenament, les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sost, amb la m dreta, l'esquerra de la balladora. A la segona part, o caiguda, ballador i balladora dansen l'un de cara a l'altre, s'acosten, s'allunyen, es canvien de lloc, amb ms moviment de braos i cames. s freqent en el ball pla el moviment anomenat rstol, o giravolt de la balladora sobre si mateixa i sota el bra que el ballador li enlaira per fer-li com un pont. Amb el crit i la realitzaci del rstol, s'incorpora una nova parella al ball ja comenat, sempre obert. Molt sovint el ball s'acaba amb una precipitaci del ritme que invita a saltar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327633" title="Pardachirus hedleyi" nonfiltered="2594" processed="2583" dbindex="127675">

 Pardachirus hedleyi s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes del sud de Queensland fins a les de Nova Galles del Sud (Austrlia).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327635" title="Pardachirus marmoratus" nonfiltered="2595" processed="2584" dbindex="127676">

Pardachirus marmoratus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes del Mar Roig i del Golf Prsic fins a Sud-frica i Sri Lanka.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327636" title="Pardachirus morrowi" nonfiltered="2596" processed="2585" dbindex="127677">

 Pardachirus morrowi s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Kenya fins a les de Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327637" title="Igea" nonfiltered="2597" processed="2586" dbindex="127678">


Igea s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.

 Evoluci demogrfica als darrers vint anys .


 Fills illustres .
Toribio Minguella;

Enllaos externs.
Galeria fotogrfica del poble;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327638" title="Pardachirus pavoninus" nonfiltered="2598" processed="2587" dbindex="127679">

Pardachirus pavoninus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Sri Lanka fins a les de Samoa, Tonga, Jap i Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327640" title="Pardachirus poropterus" nonfiltered="2599" processed="2588" dbindex="127680">

Pardachirus poropterus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes d'Indonsia, Nova Guinea, nord d'Austrlia i Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327644" title="Francesco Casagrande" nonfiltered="2600" processed="2589" dbindex="127681">

Francesco Casagrande (Florncia, 14 de setembre del 1970) s un ex-ciclista professional itali.

Casagrande pass a professionals el 1993 desprs d'haver guanyat el Baby Giro el 1991. Al seu segon any de professional es revel com un escalador de qualitat, amb victries a les semiclssiques Mil-Tor, la Volta a l'Emlia i la Volta a la Toscana. Les seves primeres grans victries arribaren el 1996, emportant-se les generals de la Tirreno-Adriatico i la Volta al Pas Basc. Un any ms tard guany el Tour de Romandia i fou sis al Tour de Frana, la millor classificaci que hi aconsegu. El Giro d'Itlia li fou ms favorable i hi combat regularment per la victria, un resultat que no aconsegu mai. La seva segona plaa l'any 2000 fou la vegada que ms s'hi acost, quan perd la maglia rosa el penltim dia a mans de Stefano Garzelli.

Casagrande tamb guany la Volta a Sussa el 1999, dues vegades la Clssica de Sant Sebasti (1998 i 1999), la Fletxa Valona el 2000, i diverses curses ms petites. El 2000 ocup durant un any el primer lloc de la Classificaci UCI. Casagrande fou sancionat diverses vegades per dopatge. Fou expulsat del Giro del 2002 desprs d'un incident amb un altre corredor. Quan el seu equip Naturino - Sapore di Mare no fou elegit per crrer el Giro del 2004, Casagrande decid sobtadament posar punt i final a la seva carrera.

 Enllaos externs.
 Web oficial ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327648" title="Navajn" nonfiltered="2601" processed="2590" dbindex="127682">


Navajn s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa. s conegut mundialment per les mines de pirita, que s'exploten com a minerals ornamentals. Es poden trobar exemplars de pirita de Navajn en qualsevol lloc del mn incls, per exemple, el Museu Nacional d'Histria Natural de Londres. 
 Histria .
El nom del poble prov possiblement del terme prerrom nava, que en euskera vol dir amplria, en relaci que el seu terme municipal t igual distancia de nord a sud que d'est a oest. El primer esment del seu nom apareix en 1381, amb motiu de les donacions d'Enric II de Trastmara en favor del cavaller navarrs Juan Ramrez de Arellano pel donar-li suport en la lluita contra Pere I el Cruel. 

Va pertnyer a la provncia de Sria fins a la creaci de la de Logronyo en 1833. 

 Comunicacions .
Navajn pertany a la Mancomunitat Alhama-Linares, i s un dels pobles ms meridionals de la Rioja Baixa. S'accedeix b per la N-113 o per la N-232 a partir de la LR-123, per la LR-284, i finalment per la LR-490, que la uneix amb la localitat vena de Valdemadera. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327649" title="Ruggero Marzoli" nonfiltered="2602" processed="2591" dbindex="127683">

Rugero Marzoli (Pescara, 2 d'abril del 1976) s un ciclista itali.

Palmars.
2002;
 Vencedor d'una etapa de la Settimana Ciclistica Internazionale Coppi-Bartali;
 Vencedor d'una etapa del Giro de la Provncia de Lucca;
2003;
 Vencedor d'una etapa de la Tirreno-Adriatico; 3r a la classificaci general;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Polnia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Abruos;
2004;
 Vencedor d'una etapa de la Settimana Ciclistica Internazionale Coppi-Bartali;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Abruos;
2005;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Eslovnia;
 Trofeu Matteotti;
2007;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Lorena;

Resultats al Giro d'Itlia.
2004. 23 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
2006. Abandona (15a etapa);

 Enllaos externs .
Fitxa de Ruggero Marzoli a www.sitiodeciclismo.net;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327655" title="Daniele Contrini" nonfiltered="2603" processed="2592" dbindex="127684">

Daniele Contrini (Garone Valtrompia, 15 d'agost del 1974) s un ciclista professional itali.

Palmars. 
1996;
 1r del Giro de les Sis Comunes;
1997;
 Vencedor d'una etapa de l'Olympia's Tour  ;
 Vencedor d'una etapa dels Quatre dies de Dunkerque;
1998;
 1r del GP Krka;
2003;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Saxnia;
2005;
 1r de la Route Adlie;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Picardia;
2006;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
2007;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Gergia;

Enllaos externs.
Fitxa de Daniele Contrini a www.sitiodeciclismo.net;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327660" title="Valdemadera" nonfiltered="2604" processed="2593" dbindex="127685">


Valdemadera s un municipi de la Rioja, a la regi de la Rioja Baixa.
 Demografia . 
Amb tan sols 10 habitants censats en el 2008, Valdemadera s una de les sis localitats amb menys habitants d'Espanya i la ms deshabitada de la Rioja, empatada amb Villarroya.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327661" title="Christian Knees" nonfiltered="2605" processed="2594" dbindex="127686">

Christian Knees (Colnia, 5 de mar del 1981) s un ciclista professional alemany.

Palmars. 
2003
 Etapa 4 del Tour de Gironde;

2006
 Volta a Colnia;

2008
 General de la Volta a Baviera;

Tour de Frana.
2006 - 104;
2007 - 47;

Equips.
2004 - Team Wiesenhof;
2005 - Team Wiesenhof;
2006 - Team Milram;
2007 - Team Milram;
2008 - Team Milram;

Enllaos externs.
Website Christian Knees ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327669" title="Cabrales (Astries)" nonfiltered="2606" processed="2595" dbindex="127687">

Cabrales s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Llanes, al sud amb Cantbria i Lle, a l'est amb Peamellera Alta i a l'oest amb Ons. 

La capital municipal s Carrea, el concejo t una poblaci de 2.257 habitants, amb una extensi de 238,29 quilmetres quadrats. s creuat per diferents carreteres, l'AS-114, creua el seu municipi, l'AS-345 va cap a Peamellera Alta, i l'AS-264 que va cap a Puente Ponabos. s un concejo eminentment ramader, per l'orografia i els seus pasturatges, tenint merescuda fama la seva llet, amb la qual s'elabora el formatge de Cabrales, de fama internacional. 

 Histria . 
 Prehistria i poca romana . 
La seva prehistria conta amb quantioses restes del paleoltic superior que han proporcionat abundants mostres d'instruments ltics i ossis. Aix en la cova de Las Canes, hi ha gravats realitzats en les parets i el sostre. Destacarem tamb diferents coves amb mostres de pintures com sn: la Covaciella, i El Bosque, totes elles amb dibuixos d'animals. En la cova de las Canes a part de les seves pintures, hi ha un recinte funerari amb tres sepultures. 

De l'edat de bronze apareixen dues destrals que li donaran nom a aquest tipus i que passaran a denominar-se com destral Cabrales. De l'poca preromana i romana, sn prcticament inexistents les restes en el municipi. Altres notcies, ens fan referncia a la fugida per aquest municipi de les tropes musulmanes, venudes per Pelai a Covadonga.

 Edat mitjana i moderna . 
Comencem a trobar ms dades a partir de l'Edat Mitjana, com una donaci que es fa a l'esglsia de San Pedro a Camarmea. On vam trobar una gran documentaci, i es descriu a Cabrales com entitat territorial, s en el segle XII. Per en aquesta poca aquest concejo estar fora de la poltica real, que ira creant pobles i viles per diferents concejos d'Astries. Cabrales mai es va caracteritzar per tenir grans senyorius laics, ni eclesistics. 

s en el segle XIV, quan ja apareix Cabrales com a concejo, acudint els seus representants a l'assemblea convocada en el monestir ovetenc de Santa Mara de Vega, per a donar suport al rei Pere O. Tamb va participar en la Junta General que es va celebrar en el convent de San Francisco en 1444. En aquesta poca l'administraci concejil est dominada per les poderoses famlies locals, com sn els Barcena i els Gonzlez de Buerdo, durant el segle XVI. Ja en el segle XVII, els crrecs concejils eren nomenats cada any per cadascun dels quatre districtes en els quals estava dividit el territori. Amb la invasi francesa, va haver diferents actes que es barregen entre la histria i tradici, com que les restes dels francesos venuts, reposen en la Cova de los Huesos de la Loma del Toro, o com el rebuig de les tropes franceses, al ser-los llanats pedres des de la Pea la Cantina. Per si pertany a la realitat histria, el gran valor dels nombrosos soldats locals que van morir en la guerra.


 Segle XIX fins ara . 
Durant el segle XIX, aquest concejo va romandre al marge de les transformacions que va haver en altres concejos asturians. Fins a passada la segona meitat del segle, la seva agricultura seguiria sent deficitria, la principal riquesa ser la ramaderia i la seva indstria ms important seria el formatge, que es venia en la resta dels concejos i provncies, exportant-se ja a Amrica. La seva obertura a l'exterior arriba en el segle XIX, amb la construcci de la carretera Cangas de Ons-Panes. 

El segle XX est marcat per una major evoluci, amb nous avenos. Aix destacarem, el canal del Cares, la central de les Sorres, l'embassament de Poncebos, etc. La guerra civil va tenir escassa importncia en aquest segle, ja que aquest concejo, estava allunyat dels focus industrials i obrers, per s va tenir importncia amb la caiguda del front oriental, ja que moltes persones fugides es van amagar als Picos de Europa. 

 Geografia . 
s el concejo que t l'orografia ms accidentada d'Astries, la meitat del seu territori s part del Masss Central dels Picos de Europa, amb elevacions superiors als 2.000 metres, i amb becs com els de Dobresengo, Cabrones, Torrecerredo, que s el sostre amb 2.648 metres. Altres pics a destacar sn: Horcados Vermells, etc. Tot el seu territori s muntanyenc, si exceptuem la depressi prelitoral entre els Picos de Europa i la serra de Cuera. Entre ambdues, tenim les vegas dels rius Casao i Cares, que s la zona on s'assenta la majoria de la seva poblaci. El 95% del seu terreny t desnivells superiors al 20%. Hem de destacar el Naranjo de Bulnes o Picu Urriellu en asturi, tot un mite de l'alpinismes, amb els seus 2.519 metres, presentant el seu famosa cara oest, amb caigudes verticals de ms de 600 metres. 



Parrquies.

El concejo de Cabrales est dividit en 9 parrquies:

Berodia;
Bulnes;
Carrea;
Las Arenas;
Poo;
Prado (en asturi: Prau);
Puertas;
Sotres;
Tielve;

 Evoluci demogrfica . 
En l'actualitat, t un problemtic equilibri entre les seves activitats tradicionals que no han pogut mantenir el seu volum demogrfic i el nou desenvolupament turstic. La seva poblaci mxima va arribar als 4.943 habitants, per es va reduir fins a arribar a la meitat de la poblaci. El seu descens ms acusat fou en la dcada dels 60 i 70, com a tota Astries. La seva pirmide demogrfica est marcada per un gran envelliment de la poblaci. 

 Economia .
La seva economia est basada en la ramaderia, sent el bov el ms important seguit pel cabrum i ov. La seva producci agrcola abans molt variada, ara a causa de la falta de m d'obra, es dedica prcticament al autoconsumo, dedicant-se la major part del sl a la pastura. 

 Poltica . 
Al concejo de Cabrales, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PP (vegeu Llista d'alcaldes de Cabrales). Malgrat aix, l'actual alcalde s el socialista Jos Vicente del Carmen, qui governa des de 2007 amb el suport d'URAS. 






Enllaos externs.

Web de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
Rutes als Picos de Europa;
Portal de Cabrales i la seva gent;
Cabrales a travs del temps;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327670" title="Patagi" nonfiltered="2607" processed="2596" dbindex="127688">
El patagi s el nom d'una membrana que fan servir diversos tipus d'animals per volar o per planar.

En les ratapinyades, s la pell que forma la superfcie de l'ala. s una extensi de la pell de l'abdomen que arriba fins la punta de cada dit, unint la pota anterior amb el cos.
El patagi d'una ratapinyada es divideix en quatre parts:
Propatagi: la part que va del coll al primer dit;
Dactilopatagi: la part entre els dis;
Plagiopatagi: la part entre l'ltim dit i les potes posteriors;
Uropatagi: la part anterior del cos entre les dues potes posteriors;

En espcies planadores, com ara alguns llangardaixos, rosegadors i altres mamfers, el patagi s l'extensi plana i semblant a un paracaigudes de la pell que frega contra l'aire, permetent-los planar.

En els ocells, s el plec de pell que s'estn des de l'hmer amb l'articulaci carpal, formant la vora d'atac de l'ala.

Lepidpters.
En alguns lepidpters, es denomina patagi a un d'un parell de petits rgans sensorials situats a la base de les ales anteriors.
       










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327674" title="Fortalesa de Gwalior" nonfiltered="2608" processed="2597" dbindex="127689">


La fortalesa de Gwalior (o fort de Gwalior) s un conjunt fortificat edificat al tur Gopachal, al costat de la ciutat de Gwalior, format per sis palaus, sis temples, vuit estanys, una mesquita i diverses edificacions, tot envoltat de muralles.

La fortalesa t uns 3 km de llarg en sentit nord-sud i una amplada d'entre 190 i 900 metres; les muralles tenen entre 9 i 11 metres d'altura. Per la seva histria, vegeu Gopachal.

 Accessos .

S'hi arriba per dues carreteres, una a l'est i una a l'oest del tur Gopachal:

L'oriental t entrada per la porta anomenada de Gwalior i la porta de Ganesha, construdes per Dunbgar Singh Tomar al segle XV. Segueix la porta de Lakshmana, d'estil hind, que es pensa que podria ser originalment del segle IX, per fou reconstruda durant la dominaci del clan tomar, i va agafar el nom del fill del fundador de la dinastia; alguns dels seus elements foren collocats de manera errnia pels encarregats de la reconstrucci, i es poden veure algunes gorgones (kirtimukha) posades del revs. Finalment s'arriba a la porta Hatia Paur o de l'Elefant (per haver tingut una figura de pedra d'un elefant de mesura real) que forma part de la faana oriental del palau de Man Singh. A l'altra part del palau, a la faana sud, tenia una porta anomenada Hawa Paur o Porta dels Vents, per fou demolida fa molts anys.

L'occidental t dues portes, de la que la primera que es troba es coneguda com porta d'Urwahi, i form part de la lnia de defensa exterior construda per Iltumish al segle XIII. La segona porta no t nom.

 Edificis.



Palaus:
Palau de Man Singh;
Palau de Gujari (Gujari Mahal);
Palau de Karan Mandir;
Palau de Vikram Mandir;
Jahangir Mahal (estil musulm);
Shah Djahan Mahal (estil musulm);

Temples:
Temples de Sas Bahu;
Temple de Teli (Teli ka Mandir);
Temple de Gwalipa;
Temple de Chaturbhuj;
Temple de Mata Devi;
Temple jainista de Gwalior;

Estanys, aljubs i pous:
Estany de Suraj Kund (o Suradj Kund);
Estany de Johar Tal;
Estany de Man Sarovar;
Estany de Gangola Tal;
Estany d'Ek Kahamba Tal;
Estany de Rani Tal;
Estany de Katora Tal;
Estany de Chedi Tal;
Aljub de Anar Baodi;
Aljub de Sarad Baodi;
Pou d'Assi Khamba;

Altres edificis:
Bale Quila (fort interior);
Cementiri;
Museu arqueolgic de la fortalesa de Gwalior;
Cenotafi de Bhim Singh;

 Escultures a la roca .

Les parets de roca de la fortalesa estan cobertes per nombroses escultures bramniques i jainistes esculpides a la pedra; les bramniques a la paret oriental, i a l'occidental sn jainistes. Tamb sn jainistes les escultures d'altres cares de la fortalesa.

 Galeria d'imatges .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327686" title="Solea aegyptiaca" nonfiltered="2609" processed="2598" dbindex="127690">

Solea aegyptiaca  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de la Mar Mediterrnia (des de Tunsia fins a Egipte, el Canal de Suez i el sud de la Mar Adritica).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327687" title="Aleta caudal" nonfiltered="2610" processed="2599" dbindex="127691">

L'aleta caudal s l'aleta situada a la cua d'un animal nedador. No s igual en tots els animals nedadors; alguns grups, com els extingits ictiosaures, o els peixos, tenen una aleta caudal vertical que els permet nedar mitjanant un moviment horitzontal de la cua. En altres, com els cetacis, l'aleta caudal s horitzontal, i el moviment natatori s vertical.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327688" title="Solea bleekeri" nonfiltered="2611" processed="2600" dbindex="127692">

Solea bleekeri  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Moambic fins a les Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327689" title="Palau de Man Singh" nonfiltered="2612" processed="2601" dbindex="127693">

El Palau de Man Singh s el principal palau i el ms artstic de la fortalesa de Gwalior. s d'estil hinduista antic.

El seu front oriental mesura uns 100 metres de llarg i 25 d'alt, i est ornamentat per sis torres a intervals regulars, coronades per cpules voltades. La cara sud del palau t 50 metres de llarg i entre 18 i 20 metres d'alt, amb tres torres. Els murs estan decorats amb cermiques blavoses, verdes i grogues que formen figures. L'edifici principal t dos pisos i tres de subterranis a la part oriental penjats sobre el penya-segat. Als subterranis, dotats d'un sistema de ventilaci enginys, hi viuen dotzenes de ratpenats; els pilars servien per mantenir encadenats als presoners, entre els quals Murad, el germ d'Aurangzeb, que hi va morir enverinat. Els patis sn de mesura relativament petita per amb un disseny exquisit  amb gelosies, cornises volades, motllures, mosaics de patrons geomtrics i florals de cermica de colors.

 Galeria d'imatges .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327690" title="Solea capensis" nonfiltered="2613" processed="2602" dbindex="127694">

 Solea capensis s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327691" title="Solea elongata" nonfiltered="2614" processed="2603" dbindex="127695">

Solea elongata  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes del Mar Roig i del Golf Prsic fins a les de l'ndia i Sri Lanka.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327692" title="Solea fulvomarginata" nonfiltered="2615" processed="2604" dbindex="127696">

Solea fulvomarginata  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327696" title="Acrobtid" nonfiltered="2616" processed="2605" dbindex="127697">

Els acrobtids (Acrobatidae) sn una petita famlia de marsupials planadors que cont dos gneres, cadascun amb una nica espcie: el pssum pigmeu acrbata (Acrobates pygmaeus) d'Austrlia i el pssum pigmeu de cua de ploma (Distoechurus pennatus) de Nova Guinea.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327698" title="Pssums pigmeus" nonfiltered="2617" processed="2606" dbindex="127698">


 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327702" title="Pssum pigmeu" nonfiltered="2618" processed="2607" dbindex="127699">

Els pssums pigmeus (Burramyidae) sn una famlia de petits pssums. N'hi ha cinc espcies vivents agrupades en dos gneres. Quatre de les espcies sn endmiques d'Austrlia, i una d'elles tamb viu a Papua Nova Guinea i Indonsia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327705" title="Solea heinii" nonfiltered="2619" processed="2608" dbindex="127700">

Solea heinii  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'Oce ndic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327709" title="Boy (lbum)" nonfiltered="2620" processed="2609" dbindex="127701">

Boy s l'lbum de debut de la banda irlandesa de rock U2. Realitzat el  20 d'octubre de 1980 i produt per Steve Lillywhite, l'lbum reb fora crtiques positives. Els temes ms recurrents de les canons de l'lbum tracten sobre els somnis i les frustracions de l'adolescncia.  L'lbum inclogu el seu primer single publicat al Regne Unit, "I Will Follow". La publicaci de Boy fou seguida per la primera gira continental europea i pels Estats Units de la banda. Tot i ser poc brillants, aquestes primeres actuacions ja demostraren el potencial d'U2. 

Histria.
L'lbum fou precedit pel single "I Will Follow". El senzill fou un xit en les rdios d'instituts i universitries. La can fou mpliament percebuda com a can religiosa, afirmant la fe Cristiana de la banda (confirmat per Bono en una entrevista l'any 2007). La can, al igual que l'lbum, es focalitza en l'infantesa de Bono i a la prdua de la seva mare a l'edat de 14 anys.

Originriament, el productor de Joy Division, Martin Hannett (que ja produ el single d'U2 "11 O'Clock Tick Tock") havia de ser l'encarregat de produir l'lbum de debut d'U2, per no fou aix fruit de la consternaci provocada pel sucidi d'Ian Curtis. Boy fou gravat als Windmill Lane Studios a Dubln amb el productor Steve Lillywhite . Algunes de les canons, com "An Cat Dubh" i "The Ocean", foren escrites i gravades a l'estudi. Moltes de les canons foren extretes del repertori de 40 canons que tenia la la banda en aquell moment, com "Stories for Boys", "Out of Control", i "Twilight".  The Edge grav totes les canons utilitzant la seva Gibson Explorer.

L'lbum t certs sobretons de sexualitat, fet que contribu en la rebuda entusistica en bars gays americans. Bono declar sobre aquest fenomen dient, "Primer de tot vam comenar i realitzar Boy, que s una LP sexual, desprs vam haver de canviar la cartula als Estats Units d'Amrica per aturar qualsevol relaci que hi pogus haver amb la pedoflia i altres, ja que era el nostre primer lbum. Per cpies importades arribaren a Amrica i tingurem un pblic gay ampli, dels quals molts cregueren que la msica era especfica per ells. Aix que es tingu una idea equivocada del disc, si ho vols dir aix" 

La can final de l'lbum, "Shadows and Tall Trees", s un homenatge a la novella Lord of the Flies de William Golding; comparteix nom amb un captol del llibre.

La posici ms alta de Boy a la llista d'xits Billboard 200 fou la #63, per desprs de l'xit de material publicat per U2 posteriorment, va re-entrar les llistes d'xits americanes per un perode ms llarg que en l'inicial. Al Regne Unit escal fins la posici #52. "I Will Follow" arrib a la posici #20 de la Mainstream Rock charts.

Malgrat crtiques de les seves actuacions en directe, com  predictibles i amb Bono utilitzant "massa eco" , aquestes actuacions primerenques ajudaren a demostrar el potencial d'U2, aix com tamb que Bono era molt "carismtic" i "apassionat" durant els concerts, recordant un jove Rod Stewart . Boy s l'nic lbum d'U2 en el qual cada can (aix com cada cara-B ha estat tocada en directe com a mnim una vegada.

El 2003, l'lbum fou classificat en el nmero 417 de la Llista dels 500 millors discos de la histria, publicada per Rolling Stone.

Cartula.
El nen de la portada s Guggi amic de Peter Rowan (germ de Bono) i actualment un conegut fotgraf irlands. Tamb apareix en les cartules de Three, War, The Best of 1980 1990, and Early Demos. El fotgraf, Hugo McGuiness, i el dissenyador, Steve Averill (amic del baixista Adam Clayton), tamb participaren en altres cartules d'U2. 

La imatge fou canviada per una de distorcionada de la banda pel llanament als Estats Units d'Amrica, a causa de la por a possibles acusacions de pedoflia.  Sandy Porter apareix als crdits com a fotgrafa de la portada dels Estats Units.

El 2008, la portada de l'edici remasteritzada fou la mateixa que la realitzada el 1980 al Regne Unit, aquest cop per a tot el mn.

Canons.
Totes les canons escrites per U2, lletra per Bono.

 "I Will Follow"   3:36;
 "Twilight"   4:22;
 "An Cat Dubh"   6:21;
 "Into the Heart"   1:53;
 "Out of Control"   4:13;
 "Stories for Boys"   3:02;
 "The Ocean"   1:34;
 "A Day Without Me"   3:14;
 "Another Time, Another Place"   4:34;
 "The Electric Co."   4:48;
 "Shadows and Tall Trees"   4:36;

"A Day Without Me" i "I Will Follow" foren realitzades com a senzills. L'lbum fou precedit per Three, un EP de tres canons amb diferents gravacions de "Out of Control" i "Stories for Boys" aix tamb de la can anomenada "Boy/Girl".

Les primeres cpies en vinil de l'lbum tenen una curta versi instrumental de trenta segons del que esdevindria "Fire" (lbum October) al final del disc, desprs de "Shadows and Tall Trees."  Aix tamb apareix a la versi remasteritzada del 2008.

En la majoria d'edicions del Regne Unit i del Jap la durada de les canons "An Cat Dubh" i "Into the Heart" fou reduda a 4:47 i 3:28, respectivament. Els primers discs compactes unificaren les dues canons en una de 8:14 de durada. L'edici remasteritzada del 2008 utilitza aquestes durades.

Edici remasteritzada (2008).
Seguint el re-llanament de l'edici remasteritzada de The Joshua Tree del 2007, fou rumorejat que la banda remasteritzaria i re-llanaria Boy, aix com tamb els lbums October, i War. Aix fou confirmat per U2.com el 9 d'abril de 2008.  L'edici remasteritzada de l'lbum fou llanada al 21 de juliol de 2008 al Regne Unit i als EUA el dia segent. Tal i com succe amb The Joshua Tree, la cartula fou la mateixa del llanament original al Regne Unit. Fou realitzat en tres formats diferents:  

1. Format Estndard: Un CD estndard amb l'udio remasteritzat i amb la capsa renovada.
Inclou un llibret amb 16 pgines on hi figuren fotos mai vistes, les lletres completes i una nova presentaci de Paul Morley. Les 11 canons sn les mateixes que les realitzades prviament en l'lbum.

2. Format Deluxe : Un CD estndard (com a dalt) i un CD bonus que inclou cares-b, canons en directe i rareses. Tamb inclou un llibret amb 32 pgines on hi figuren  fotos mai vistes, les lletres completes, una nova presentaci de Paul Morley i notes explicatives en el material extra de The Edge.

3. Vinyl format: L'lbum estndard en la versi remasteritzada en un vinil de 180 grams i amb la capsa renovada.

CD Bonus  (Edici Deluxe Remix 2008).
Canons del CD Bonus:
Totes les canons escrites per U2, lletra per Bono
 "I Will Follow" (previously unreleased mix);
 "11 O'Clock Tick Tock" (single A-side) Produced by Martin Hannett;
 "Touch" (single B-side from "11 O'Clock Tick Tock") Produced by Martin Hannett;
 "Speed of Life" (previously unreleased);
 "Saturday Night" (previously unreleased);
 "Things to Make and Do" (single B-side from "A Day Without Me") Produced by Steve Lillywhite;
 "Out of Control" (from Three) Produced by Chas De Whalley and U2;
 "Boy/Girl" (from Three) Produced by Chas De Whalley and U2;
 "Stories for Boys" (from Three) Produced by Chas De Whalley and U2;
 "Another Day" (single A-side) Produced by Chas De Whalley and U2;
 "Twilight" (demo, single B-side from "Another Day" Produced by Chas De Whalley and U2;
 "Boy/Girl" (Live from the Marquee, London, , single B-side from "I Will Follow") Produced by Steve Lillywhite;
 "11 O'Clock Tick Tock" (Live at the Marquee, London - previously unreleased);
 "Cartoon World" (Live from National Stadium, Dubln) - previously unreleased);

Personal.
Bono   veu principal;
The Edge   guitarra, veu secundria;
Adam Clayton   Baix elctric;
Larry Mullen Jr.   bateria;

Llistes d'xits i vendes.
lbum.


Senzills.


Vegeu tamb.
Discografia d'U2;

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327712" title="Oberon (pera)" nonfiltered="2621" processed="2610" dbindex="127702">
	
Oberon s una pera en tres actes de Carl Maria von Weber, amb llibret de James Robinson Planch, basat en El somni d'una nit d'estiu de Shakespeare. S'estren al Covent Garden de Londres el 12 d'abril de 1826.

 Sinopsi .

 Acte I .
Al palau d'Oberon;
(Cor d'elfs:  Light as fairy feet. ) Puck conta que Oberon i Titnia s'han barallat i que han jurat no reconciliar-se fins trobar una parella d'enamorats la fidelitat dels quals puga suportar qualsevol calamitat fins a la mort. Aviat Oberon lamenta aquest jurament i ofereix la seua ajuda al cavaller Huon de Bordeus, qui ha matat un parent de l'Emperador Carlemany en prpia defensa, i que noms ser perdonat sota una condici: ha d'anar a Bagdad, matar l'home que estiga assegut a l'esquerra del califa, besar la princesa Reiza i fer-la la seua muller (una prova garireb impossible!). Oberon fa que Reiza se li presente en somnis a Huon, i que Huon se li presente en somnis a Reiza, de manera que l'amor naix entre ells. Dna a Huon una trompa mgica, la subjugant msica de la qual el progerir del perill. A ms, si toca la trompa amb fora, el mateix rei dels elfs acudir en persona en la seua ajuda. Tamb li proporciona un got buit, que t la meravellosa qualitat d'omplir-se en apropar-hi els llavis. Desprs transporta Huon i Scherasmin a Bagdad amb la seua vareta mgica. (ria, Huon:  Bred to the camp from early youth. )

Canvi d'escena: a l'harem de Bagdad;
Reiza ha de casar-se amb el prncep Babekan. (ria:  Yes, O lord! my life, my salvation. ) Ftima, la seua esclava, li informa de l'arribada d'Huon a Bagdad.

 Acte II .
Sal de palau del califa;
Huon aconsegueix penetrar al sal, dna mort al prncep Babekan, qui seu a l'esquerra del califa, besa Reiza com la seua nova promesa. El poder mgic de la trompa els ajuda a fugir.

Canvi d'escena: jard del palau;
Scherasmin troba Ftima i tracta de seduir-la. (ria, Ftima:  Arabia s desolate child. ) Huon arriba amb Reiza i Oberon. El rei dels elfs, desprs d'alertar-los contra qualsevol infidelitat, els condueix sans i estalvis fins al port d'Askalon. (Quartet:  On the blue sea. )

Canvi d'escena: una gruta en una illa deserta.
Per posar a prova la fidelitat dels enamorats Puck ordena els follets (Puck:  Spirite of the air, the earth and sea ) fer naufragar el vaixell d'Huon i Reiza. Huon porta Reiza a terra i se'n va a la recerca d'ajut. Sola, Rezia albira un vaixell i li fa senyals. (ria:  Ocean, thou mighty monster. ) Es tracta d'un vaixell pirata, i els corsaris rapten la princesa. Els follets condueixen Huon a Tunis, el cau dels corsaris.

Canvi d'escena;
Can de les sirenes. ( How delightful the waves. ) Oberon i Puck reuneixen els follets per a dansar sota la llum de la lluna.

 Acte III .
Jard de l'Emir de Tunis;
Ftima s'hi troba com a esclava. (ria:  Arabia, my country. ) Scherasmin, qui tamb ha estat rescatat de les aiges, la troba. (Duet:  On the banks of the Garonne. ) Troben a Huon, li conten que ara Reiza s una esclava i li aconsellen que intente rescatar-la disfressat de gurdia. (Tercet:  I must myself disguise. )

Canvi d'escena: sal del palau de l'Emir;
(Cavatina, Reiza:  Grieve, my heart. ) Almanzor sollicita a Reiza els seus favors, per s rebutjat. L'Emir tracta Roshana, la favorita oficial, amb fredor, i ella jura venjar-se'n. Roshana ordena la presncia d'Huon. Ell es mostra eufric perqu creu que es trobar amb Reiza. ( I rejoice in new hopes. ) Quan veu que es tracta de Roschana, qui vol aconseguir el tron amb ell, i li demana que assassine Almanzor, queda consternat; a ms la parella s sorpresa per l'Emir i Huon s condemnat a mort.

Canvi d'escena: davant del palau;
Reiza i Huon estan a punt de ser cremats vius, quan Scherasmin troba la trompa perduda, i, amb un fort bufit, convoca Oberon. Ats que els enamorats han respectat llur jurament de fidelitat i han perms la reconciliaci d'Oberon i Titnia, Huon, Reiza, Scherasmin i Ftima sn transportats a Aquisgr, on sn rebuts i coberts d'honors per l'Emperador Carlemany.


Bibliografia.
 Argument extret de 
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327713" title="Solea humilis" nonfiltered="2622" processed="2611" dbindex="127703">

Solea humilis  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Madrs (ndia) fins a les de Filipines, Xina i Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327716" title="Solea ovata" nonfiltered="2623" processed="2612" dbindex="127704">

 Solea ovata s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba des de les costes de Pakistan fins a les de Tailndia, Filipines, Indonsia i Mar de la Xina Oriental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327719" title="Solea senegalensis" nonfiltered="2624" processed="2613" dbindex="127705">

 Solea senegalensis s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes de l'Atlntic oriental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327720" title="Ratpenat de nas porc" nonfiltered="2625" processed="2614" dbindex="127706">

El ratpenat de nas porc (Craseonycteris thonglongyai) s una espcie amenaada de ratapinyada, l'nic membre de la famlia dels craseonictrids. Viu a l'oest de Tailndia i el sud-est de Myanmar, on viu en coves de llims a prop de rius.

El ratpenat de nas porc s l'espcie ms petita de ratapinyada, i un dels mamfers ms petits del mn. T un pelatge d'un roig marrons, o gris, amb un musell distintiu semblant al d'un porc. Les colnies varien molt en mida, amb una mitjana de cent exemplars per cova. Aquest ratpenat s'alimenta en perodes curts d'activitat als crepuscles, buscant insectes en les zones boscoses. Les femelles donen a llum a nica cria per any.

Enllaos externs.

 IUCN ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327721" title="Solea stanalandi" nonfiltered="2626" processed="2615" dbindex="127707">

Solea stanalandi  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del Golf Prsic i d'Arbia Saudita.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327724" title="Il pirata" nonfiltered="2627" processed="2616" dbindex="127708">
	
Il pirata s una pera en dos actes de Vincenzo Bellini, amb llibret de Felice Romani. S'estren al Teatro alla Scala de Mil el 27 d'octubre de 1827.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;


	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327725" title="La muette de Portici" nonfiltered="2628" processed="2617" dbindex="127709">
	
La muette de Portici s una pera en cinc actes de Daniel Auber, amb llibret de Eugne Scribe i Germane Delavigne. S'estren al Opra de Paris el 29 de febrer de 1828.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327726" title="Niels Poul Nielsen" nonfiltered="2629" processed="2618" dbindex="127710">






Niels Poul Nielsen, tamb conegut com Poul "Tist" Nielsen, (25 de desembre, 1891    9 d'agost, 1962) fou un futbolista dans dels anys 10 i 20.

 Trajectria .
Nielsen pass tota la seva trajectria de futbolista al Kjbenhavns Boldklub (KB), on romangu durant vint anys i guany sis campionats danesos. Amb la selecci debut el 5 de maig de 1910, essent el jugador ms jove en debutar amb la selecci en aquell moment amb 18 anys i 131 dies. Va guanyar la medalla d'argent als Jocs Olmpics de 1912. Es retir de la selecci el 1925, amb un total de 52 gols marcats en 38 partits. A data de 2008 encara mant el rcord de gols marcats a la selecci.

Palmars.
Lliga danesa de futbol: 1913, 1914, 1917, 1918, 1922, 1925;
Medalla d argent als Jocs Olmpics: 1912;

Enllaos externs.
Perfil a la selecci;
 Perfil a Haslund;
 Perfil a Peders Fodboldstatistik;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327729" title="Zai" nonfiltered="2630" processed="2619" dbindex="127711">



El zai s una llengua etipica parlada per uns 5.000 membres del poble zai a la zona del llac Zwai, al sud d'Etipia.

Pel que respecta a la nomenclatura, zwai s un topnim que es refereix tant al llac com a la ciutat, mentre que zai s l etnnim i, alhora, l ape latiu com de la llengua, que rep tamb el nom de zayia (amb el tpic sufix -ia). Existeixen, a ms, els exoglotnims lak'i i lak'ia, utilitzats pels oromos i per d altres comunitats no zai (Gardner i Siebert 2001: 5).

La conscincia dels parlants reconeix una sola varietat lingstica sense fragmentaci dialectal (Gardner i Siebert 2001: 5).

Correspondncies lxiques entre el zai i d'altres llenges etipiques.
El zai comparteix un 60 per cent del seu vocabulari amb el harari i un 59 per cent amb el silt e segons una recerca duta a terme l any 1994 (Gardner i Siebert 2001: 12), mentre que les dades de M. L. Bender (1971) palesen percentatges superiors: 61 per cent respecte del harari i 70 per cent pel que fa al silt e. Aquestes diferncies podrien derivar-se de les circumstncies especfiques de les enquestes realitzades: mentre que els 320 tems lxics fornits per Bender van ser recollits arreu de l rea de la llengua, la llista del S.L.L.E., molt ms reduda (98 mots) es compil 23 anys ms tard en una rea (Herera Mendoio) en qu el volum dels manlleus a l oromo no ha cessat de crixer (Gardner i Siebert 2001: 12).


Bibliografia.
 Ambaw Demissie (1990) The phonology of Zay: A generative approach (M.A. thesis). Addis Ababa University. ;
 Gardner, Simon i Ralph Siebert (2001) Sociolinguistic Survey Report of the Zay Language Area, SIL International.
 Getu Shikur (1999) Morphology of Zay (M.A. thesis). Addis Ababa University. ;
 Leslau, Wolf (1999) Zway Ethiopic Documents. Aethiopische Forschungen, Band 51. Wiesbaden: Harrassowitz.
 Meyer, Ronny (2005) Das Zay: Deskriptive Grammatik einer Ostguragesprache (thiosemitisch). Grammatical Analyses of African Languages, vol. 25. Colnia: Rdiger Kppe.

Enllaos externs.
Entrada Zay a l'Ethnologue;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327733" title="Mausoleu i cementiri americ d'Henri-Chapelle" nonfiltered="2631" processed="2620" dbindex="127712">




El Mausoleu i cementiri americ d'Henri-Chapelle s'ha creat des del 1944 al lloc d'un cementiri provisional a Henri-Chapelle a Blgica. Hom hi troba els sepulcres de 7992 soldats americans, morts durant la penetraci de l'exrcit americ a Alemanya al 1944 i durant la batalla de les Ardenes al 1945. 

El mausoleu est fet d'una columnata a la qual es troba una capella i una sala de mapes. A la sala de mapes es troba dues mapes escolpits en granit negre, recordant el tribut de les forces americanes. A les parets rectangulars de les columnes s'han inscrit els noms de 450 soldats mancants. S'han posat rosetes a costat dels noms dels soldats que des d'aleshores van poder identificar-se.

Des del cementiri provisional d'Henri-Chapelle ha comenat la repatriaci dels restos humans fins a les seves sepultures definitives als Estats Units al 1947. A l'octubre 1947 ms de 30.000 belgues van assistir a una cerimnia d'adu al port d'Anvers.

El monument s obert tots els dies de les 9 del mat fins a les 5 del vespre. Sempre hi ha un encarregat que pot donar informacions i acompanyar familiars als sepulcres.

Enllaos externs.
 In Honored Glory   Web amb biografies de soldats sebollits a Henri-Chapelle (en angls);
 Informaci sobre el cementiri per a la American Battle Monuments Commission(en angls);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327735" title="Peamellera Alta" nonfiltered="2632" processed="2621" dbindex="127713">

Peamellera Alta s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Llanes, a l'oest amb Cabrales, a l'est amb Peamellera Baja i al sud amb Cantbria.

Amb una superfcie total de 92,19 Km2, sent les localitats d' Alles (Capital), Llonn i Mier les quals major nombre de persones concentren. Les regionals AS-114 i l'AS-345, configuren les seves dues principals vies de comunicaci. s una comarca molt b definida pels accidents geogrfics, que serveixen de lmit amb altres terres. Aix, limita amb Llanes a travs de la sierra del Cuera, avui espai protegit, sent la seva altura mxima de 1.315 metres en el Pic Turbina. Amb Cantbria actua de lmit els Pics d'Europa, els ms destacats accidentalment parlant, sent la Tajadura la seva altitud mxima amb 1.446 metres. Per la seva banda oriental s el mtic pic Peamellera (765 metres) el qual divideix a l'alta de la baixa. Finalment per l'oest els lmits els formen la gola del riu Cares i les valls de Rozagas i Arangas. 

 Hidrografia .
De la seva xarxa hidrogrfica destacarem els rius Jana, Rubo, el dels Molins, el de Besnes, el Candaliega, la Molinuca i sobretot el Cares que banya ambdues Peamelleras i en el qual podem gaudir d'unes rutes estupendes. Poden diferenciar-se tres zones dintre del concejo ben clares: una primera que seria la situada en les estribacions de la serra d'Andara en els Pics d'Europa. Una segona contigua a l'anterior que discorre per la zona central en la vall del Cares, i finalment tenim la comarca nortea que faldeja la serra del Cuera i que va des de Rozags a Llonn. Respecte al clima direm que s diferent segons la zona en la qual ens trobem, sent molt ms suau i benigne en el nord que en el sud, tenint hiverns freds i duradors i estius curts i clids. 

 Vegetaci .
Quan la seva vegetaci tamb hi ha una gran varietat podent contemplar zones de bosc tancat, pins, xiprers, fajos, bedolls, nogueres, castanys, pereres, pomeres i quantitat d'herbes medicinals com rnica, salvia, artemisa, camamilla o titmal. La seva fauna era de gran importncia amb espcies com l's, el urogall, o el crvol que prcticament s'han extingit, quedant altres com cabirols, rebecos, jabals i llops en el mateix perill. El que podem dir que es mant sn les truites que es troben als seus rius.

 Capital . 
Alles s la capital de Peamellera Alta des de 1869, any en el qual es va acordar la partici de les dues Peamelleras. s el nucli ms poblat i possex un interessant patrimoni monumental i artstic com sn l'esglsia parroquial i diverses casones indianes. Tamb sn de destacar les belles panormiques que ens oferix, mostrant-nos uns paisatges ideals per a gaudir totalment d'ells. 

 Evoluci demogrfica . 
A pesar de l'emigraci ultramarina de comenaments del segle XX, no fou fins a la dcada dels 50 i 60 d'aquest segle quan apareixen els veritables problemes demogrfics amb l'emigraci de moltes persones del concejo al centre industrial de la regi i a Europa. s durant aquesta etapa quan la poblaci descendeix de 2.273 habitants de 1940 a les 718 persones comptabilitzades en l'ltim padr. Actualment sn espordiques les sortides que es fan, sent el lloc triat la vena comarca de Llanes grcies a les oportunitats que all oferix el sector hosteler. Tot aix ens presenta unes estructures demogrfiques on es comena a notar un envelliment de la poblaci, encara que la relaci entre sexes es troba bastant b repartida. Totes les parrquies mostren prdues en la poblaci, sent les de Oceo i Caraves amb ms del 50%, les quals ms retrocedeixen, i la de Rozags la qual menys amb un 10%, deixant-nos actualment una densitat de poblaci d'entorn de 9,4 habitants/km2. 

Quant a la contribuci dels diferents sectors en l'ocupaci local podem afirmar que la ramaderia segueix centrant l'activitat econmica de la comarca proporcionant un 55,5% de l'ocupaci total. En total existeixen al voltant de 1.800 caps de bestiar de les quals la majoria corresponen a la cabanya bovina. Com activitat derivada de la producci Lctia, s important en la zona, l'elaboraci artesanal de formatges. El sector secundari i el de la construcci originen un total del 13,10% sent aquesta ltima activitat la qual major nombre d'ocupacions genera. Finalment, cal dir que el sector terciari ocupa a un 31,4% de la poblaci, sent la branca del comercia la qual oferix un major nombre de llocs de treball, creient-se que aquest segueixi creixent grcies a la implantaci d'un turisme rural i actiu que potenci la comarca. 

Parrquies.


 Histria . 
Separada de la seva vena la Baja en 1869, Peamellera Alta va compartir destinaci histrica amb aquesta i amb el concejo de Ribadedeva, sent aquests territoris apartats del territori astur el 1230, per a ser retornats a la seva jurisdicci en 1833. Les primeres mostres humanes que apareixen a Peamellera pertanyen a l'art parietal del paleoltic superior, sent trobades en diverses coves com la de Coimbre, Subores i sobretot la de Llonn, en la qual podem admirar gravats i figures de diferents animals com cavalls, crvols, bisons. Tamb hi ha signes i fins a una representaci humana femenina. De l'poca neoltica sn les troballes oposades en la Portilla vora de Turbina, en la qual es van trobar restes cermiques i un tmul. 

De l'edat del bronze s una punta d'una llana descoberta en Trescares aix com diferents materials oposats en Llonn i Coimbre. No es troben descobriments que ens mostrin una mica de l'poca prerromnica i romnica. Del perode de la monarquia asturiana es creu que pertanyen els descobriments oposats sota temple de San Pedro de Plecn i que segons sembla corresponia a altra esglsia. La primera prova documental de Peamellera data de 1032, data en la qual es permutaron els comtes de Piniolo i Aldonza i el rei Beremund III de Lle territoris cedint els primers la meitat de Peamellera. Desprs d'incorporar totalment el territori al regne, el monarca Ferran II va desposseir a Astries d'aquestes zones per a incloure-les en el regne de Lle encara que eclesisticament encara depengus del bisbat d'Oviedo.

En 1340 el rei Alfons XI de Castella atorga al poble de Peamellera el fur pel qual les gents del concejo podien nomenar als seus representants sense haver d'acudir als emplaaments de Santillana. Apareixen en aquest moment diversos poders senyorials com els d'Aguilar, que van ostentar el senyoriu de Peamellera. Aquesta senyorialitzaci va portar aconsegueixo l'aparici de torres senyorials i la patrimonialitzaci dels crrecs pblics. En aquest perode de temps es parla per primera vegada de la intenci de dividir la vall en dues unitats administratives, l'alta vall i el baix. En l'edat moderna la vall de Peamellera formava part de la mancomunitat de les cinc valls de la comarca de Burgos. 

Entre 1514 i 1522 va formar part junta amb San Vicente de la Barquera d'una jurisdicci independent. En 1749 va ser agregat a la intendncia de Burgos i Bastn de Laredo, i va estar present en 1778 en la formaci de la provncia de Cantbria. Les activitats ramaderes i agricultores van estar presents en la vida del concejo histricament, quedant eximides les seves gents dels impostos derivats de la venda del bestiar grcies a un privilegi que els va ser concedit per Carles II. A partir del segle XVIII se celebra en Ruenes la fira ramadera de Jana. La capital de la vall s'establia en la seva cueto baix, a Abndames. Cada cueto, l'alt i al baix tenien un regidor, un jutge noble per a cadascun i altre per a la vall en general. En la vall alta, el crrec de jutge noble era ostentat des del segle XIV pels membres senyorials de Escandon, Cossio, Mier, i Trespalacios, sent aquests despossets de tal privilegi en 1603. 

La vall va sofrir tamb les conseqncies de la guerra de la independncia sent ocupat per tropes franceses en 1809 i 1810. En 1833 es retornen els terrenys a territori asturi, i comencen a aparixer les discussions per a la capitalitat del mateix entre Alles i Abndames. En 1869 es divideix la vall en dues, quedant Alles com a capital de la vall alta. Aquesta etapa va ser una poca d'emigracions de joves a ultramar, el que es va traduir desprs en immenses riqueses tradudes en enormes casones indianes, carreteres, camins, etc. 

El segle XX va estar marcat per la guerra civil espanyola sent la vall escenari de cruents i dolorosos combats, acabant aqu els enfrontaments el 10 de setembre de 1937, amb l'entrada en la zona de les tropes navarreses en collaboraci de la legi Cndor. Durant la postguerra foren vistos pel concejo diversos guerrillers refugiats en les muntanyes dels Pics d'Europa. 

Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327743" title="Peamellera Baja" nonfiltered="2633" processed="2622" dbindex="127714">
 
Peamellera Baja s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Llanes i Ribadedeva, a l'oest amb Peamellera Alta i a l'est i al sud amb Cantbria.

 Demografia . 
Igual que la seva vena la alta i la majoria dels concejos de la comarca, Peamellera Baja s'ha caracteritzat per una prdua progressiva de la poblaci en aquest ltim segle passat. Primer van ser les migracions a ultramar per a desprs dirigir-se la poblaci a mitjan la centria, a Europa i els nuclis industrials de la regi. Aix des que en 1930 s'arribs a la cota mxima de poblaci amb 4.910 habitants, la situaci que ms es dna des de llavors s el descens de la poblaci, deixant una xifra actual de 1.579 habitants. 

Tota aquesta situaci fa que les estructures demogrfiques de la zona es trobin bastant desequilibrades, quant a l'envelliment, presentant una de les taxes ms elevades de tota la regi. No ocorre el mateix amb la relaci de sexes, presentant el concejo una de les millors relacions de tota la comarca dels Pics d'Europa. Actualment la majoria de la poblaci es concentra als voltants del riu Deva en el nord, trobant-se el sud bastant despoblat llevat de les Parrquies de Cuaba i San Esteban, que dhuc amb tot han perdut bastant poblaci en aquests ltims temps. 

 Economia .
Pel que fa a l'activitat econmica esmentar que el sector agropecuari segueix sent el ms rellevant de la comarca, generant el 46,52% de les ocupacions. La terra utilitzada per a cultius representa un total del 2,21% del territori, utilitzant-se ms del 60% per a s ramader. La cabanya predominant s la vacuna, orientada principalment a la producci lctia. Tamb sn censades en el concejo caps de cavall, cabra i ovella. 

El sector secundari crea el 16,40% de l'ocupaci local, concentrant-se la majoria en el sector de l'edificaci i obres pbliques amb un 16,22%. Tamb important s la indstria quesera, produint-se en San Esteban formatge de Peamellera a travs d'una societat cooperativa, a Panes el formatge Monje i a Buelles el formatge chivita. 

El sector terciari de serveis est eradicat gaireb en la seva totalitat en la capital del concejo, Pans, generant un total del 37,08 % de les ocupacions. Aquesta capital possex una bona quantitat de serveis, estant bastant b cobertes les seves necessitats. ltimament s de ressenyar l'auge que est tenint el turisme rural i actiu grcies a l'atractiu natural de la zona. 

Parrquies.
Abndames;
Alevia;
Buelles;
Cuaba;
Merodio;
Panes;
Siejo;
Tobes;

 Histria . 
La histria de Peamellera Baja s bsicament la mateixa que la de la seva vena l'Alta fins que es va realitzar la seva escisi en 1869. No obstant aix cal comentar algunes coses referents noms al denominat anteriorment cueto baix, aix com esmentar les quals van passar conjuntament. De l'poca prehistrica sn de destacar els descobriments oposats a Panes i els seus voltants. La cova de La Loja ens mostra diversos tils ltics oferint-nos un important conjunt d'art parietal corresponents a l'edat magdaleniense i en la qual podem gaudir de gravats d'animals com els cavalls i bisons. 

La primera prova documental de Peamellera data de 1032, data en la qual es van intercanviar els comtes de Piniolo i Aldonza i el rei Beremund III de Lle territoris, cedint els primers la meitat de Peamellera. Desprs d'incorporaci total al regne del territori el rei Ferran II va desposseir Astries d'aquestes zones per a incloure-les al regne de Lle encara que eclesisticament encara depengus del bisbat d'Oviedo. 

En 1340 el rei Alfons XI de Castella atorga al poble de Peamellera el fur mitjanant el qual les gents del concejo podien nomenar als seus representants sense haver d'acudir als emplaaments de Santillana. Apareixen llavors diversos poders senyorials com els d'Aguilar, que van ostentar tamb el senyoriu de Peamellera. Aquesta senyoralitzaci va portar aconsegueixo l'aparici de torres senyorials i la patrimonialitzaci dels crrecs pblics. Dintre d'aquesta seoralizacin trobem les torres de Colosia i de Siejo. s durant aquesta poca de la Baixa Edat Mitjana quan apareix per primera vegada la intenci de dividir la vall en dues unitats administratives, l'alta vall i el baix. En l'edat moderna la vall de Peamellera formava part de la mancomunitat de les cinc valls de la comarca de Burgos. 

Entre 1514 i 1522 va formar part junta amb San Vicente de la Barquera d'una jurisdicci independent. En 1749 va ser agregat a la intendncia de Burgos i Bastn de Laredo, i va estar present en 1778 en la formaci de la provncia de Cantbria. A pesar d'aix sempre es van mantenir les vinculacions histriques amb Astries com ho demostra la presncia de Panes en la junta General del Principat en 1584. Sempre la ramaderia i l'agricultura van estar presents en la vida de la vall, quedant eximides les seves gents dels impostos derivats de la venda del bestiar grcies a un privilegi que els va ser concedit pel rei Carles II. La capital de la vall s'establia a Abndames. Cada cueto, l'alt i al baix tenien un regidor, un jutge noble per a cadascun i altre per a la vall en general. La poblaci era una barreja de senyors rurals i una mnima noblesa d'illustres nissagues. 

La vall va sofrir tamb les conseqncies de la guerra de la Independncia sent ocupat per les tropes franceses en 1809 quan el coronel Gauthier va trencar la vigilncia del riu Deva i va envair el concejo regressant en 1810. En 1833 es retornen els terrenys a territori asturi, i comencen a aparixer les discussions per a la capitalitat del mateix entre Alles i Abndames. En 1869 se separen administrativament els dos cuetos quedant Abndames com a capital de la vall baixa. Aquesta situaci va perdurar fins a 1890, moment en el qual s traslladada la capitalitat a Panes, localitat que experimento un augment progressiu en la poblaci. Tamb de la vall baixa va ser caracterstica l'emigraci de joves a Amrica, invertint anys ms tard les seves fortunes en forma de casones, palaus, escoles i diversos serveis que beneficien a tot el poble, com van anar les millores en carreteres i la portada de l'aigua. Durant la guerra civil espanyola destacar que el cueto baix va comptar amb la resistncia de l'exrcit republic sota ordres de Manoln lvarez, sent conquistada la zona el 9 de setembre de 1937 per les tropes navarreses amb ajuda de la legi Cndor. 


Enllaos externs.
Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327745" title="Jess Vicente Aguirre" nonfiltered="2634" processed="2623" dbindex="127715">
Jess Vicente Aguirre (Logronyo, La Rioja; 6 de juny de 1948), s un cantautor i escriptor espanyol. 
 Obra . 
En els anys 70 va formar part amb la seva dona, Carmen Medrano, d'alguns grups de can social, o de protesta, que es deia llavors. AlL final de la dcada i ja com  Carmen, Jess e Iaki, van posar la msica de fons a la transici riojana. Desprs de la prematura mort de Carmen, Jess Vicente va explorar altres camps com la rdio, el cinema i la literatura. Durant la seva trajectria va escriure i va collaborar en nombroses publicacions. En 1986 va publicar Introduccin al Folklore Musical de La Rioja. Ms tard, a la fi dels noranta, va escriure un llibre sobre el procs autonmic rioj que es va publicar en el 2000 amb el nom de La Rioja comienza a caminar, que era el ttol d'una de les seves canons. A partir de l'any 2000 va comenar una investigaci sobre els assassinats durant la Guerra Civil Espanyola que va comenar amb els quatre-cents morts de la Barranca i va acabar per abastar prop de dos mil assassinats arreu de La Rioja. La investigaci va durar ms de cinc anys i va acabar publicant-se al desembre de 2007 i se'n van vendre ms de cinc mil exemplars en uns pocs mesos, una fita en la venda de llibres d'escriptors autctons a la comunitat de La Rioja. 

 Bibliografia . 
Introduccin al Folklore Musical de La Rioja 1986;
La Rioja empieza a caminar 2000;
La vida que te empuja 2004;
Aqu nunca paso nada 2007;

 Discografia .

 De lunes a sbado, 1977, (La Rioja existe, La Balada de San Asensio, Mi pueblo dormido, De lunes a sbado...);
 Iregua, 1978, (Ya se van los quintos, Masa, La Rioja empieza a caminar, Iregua...);
 Resumen, 1986, resum dels dos LP s anteriors, amb dues canons noves;
 Balance de sumas y saldos, 1996, recopilatori en CD;

Enllaos externs.
Carmen Jess e Iaki;
Repressi a La Rioja;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327746" title="Palau de Gujari" nonfiltered="2635" processed="2624" dbindex="127716">


El Palau de Gujari (Gujari Mahal) s un palau que s troba al peu de la fortalesa de Gwalior, a Gwalior, a l'ndia.

Est format per un edifici de dos pisos en pedra, de 100 per 70 metres; l'exterior s llis i adornat per unes petites torres amb volta, una lnia de mnsules corbades i algunes bandes horitzontals de motllures tallades que van arribar a tenir cermica esmaltada. Al seu interior un gran pati obert envoltat de cambres; a la part central, al soterrani, hi ha una sala envoltada per una galeria de dos pisos i es feia servir per allotjament als mesos de ms calor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327751" title="Palau de Karan Mandir" nonfiltered="2636" processed="2625" dbindex="127717">



El Palau de Karan Mandir s un antic palau d'estil hinduista, que s troba a l'interior de la fortalesa de Gwalior, a Gwalior, a l'ndia.

El seu estat actual es deplorable, completament abandonat. En el seu front principal una torre amb volta marca el centre de l'edifici; a l'interior un gran pati central, de decoraci austera, amb algunes columnes. Aquesta part de la fortalesa ha de ser restaurada, i tericament est tancada al pblic ja que presenta cert perill, per la porta metllica d'accs va ser oberta i els guies locals no dubten en mostrar-la als visitants. Al costat del palau es domina una magnifica vista de la ciutat de Gwalior.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327753" title="Amancio Prada" nonfiltered="2637" processed="2626" dbindex="127718">
Amancio Prada (Dehesas, al municipi de Ponferrada, dins la comarca d'El Bierzo, Lle, 3 de febrer de 1949 -) s un Cantautor espanyol. Va estudiar sociologia an la Universitat de la Sorbona (Pars), on tamb va estudiar harmonia, composici i guitarra. 

A Frana es va donar a conixer apareixent en la televisi i en les rdios franceses, i fins i tot hi va gravar el seu primer disc, Vida e morte. D'aleshores en inici una gran etapa de producci discogrfica juntament amb actuacions arreu del mn. En la seva msica, d'arrels en gran part populars, tenen cabuda composicions  prpies i canons basades en textos dels ms diversos poetes antics i moderns, entre els quals cap citar Rosala de Castro, Federico Garca Lorca, Agustn Garca Calvo i Chicho Snchez Ferlosio. Cal destacar la seva versi per a veu, guitarra, viol i violoncel del Cntico espiritual de San Juan de la Cruz que ha merescut diverses reedicions i l'acord unnime de la crtica.

En la seva obra apareixen recurrentment temes en gallec, la seva llengua, que es parla tamb a El Bierzo. Al principi de la seva carrera com a cantautor alguns mitjans de comunicaci de Lle, com el Diario de Len, el van atacar durament per cantar en gallec, fet que provoc una forta polmica. La seva trajectria professional ha merescut diverses distincions entre les quals cap destacar la Medalla IV Centenario de San Juan de la Cruz, el 1991, la Medalla de Oro del Crculo de Bellas Artes de Madrid, el 2001 i el Premi Xarmenta, el 2006. 

 Discografa .
 Vida e morte (1974);
 Rosala de Castro (1975);
 Caravel de caraveles (1976);
 Lelia Doura (1977);
 Cntico espiritual (1977);
 Canciones de amor y celda (1979);
 Canciones y soliloquios (1983);
 De la mano del aire (1984);
 Dulce vino de olvido (1985);
 Sonetos del amor oscuro (1986);
 Canta a Galicia (1986)- Disc que la pgina web oficial no esmenta, editat per FONOMUSIC -;
 A dama e o cabaleiro (1987);
 Navegando la noche (1988);
 Trovadores, msticos y romnticos (1991);
 Cntico espiritual (1991, Edici commemorativa del 4t centenari de la mort de San Juan de la Cruz);
 Emboscados (1994);
 Rosas a Rosala (1997);
 Tres poetas en el crculo (1998);
 Cntico espiritual (1998, Edici internacional);
 De mar e terra (1999);
 Escrito est (2001);
 Canciones del alma (2002);
 Sonetos y canciones de Federico Garca Lorca (2004);
 Hasta otro da, Chicho (2005);
 Rosala siempre (2005);
 Huellas de Salamanca (2005);
 Zamora (2006);
 Concierto de amor vivo (2007);
 Vida de artista (canons de Leo Ferr) (2007);

Enllaos externs.
Web oficial d'Amancio Prada;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327758" title="Palau de Vikram Mandir" nonfiltered="2638" processed="2627" dbindex="127719">


El Palau de Vikram Mandir s un antic palau d'estil hinduista, que s troba a l'interior de la fortalesa de Gwalior, a Gwalior, a l'ndia.

El seu estat actual es dolent tot i que millor conservat que el palau de Karan Mandir. En el seu front principal una torre coronada amb diverses petites torretes formades per quatre pilars amb cpula; a la part inferior un pati amb grans columnes; la seva decoraci se simple.

Al costat del palau es domina una magnifica vista de la ciutat de Gwalior.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327760" title="Premi Xarmenta" nonfiltered="2639" processed="2628" dbindex="127720">
Premi Xarmenta s un premi que organitza i lliura des de 2005 l' Asociacin Berciana da Lingua Xarmenta per a promocionar la llengua gallega del Bierzo. La galla de lliurament dels guardons t lloc en el Teatre Bergidum de Ponferrada en el mes de gener de cada any. El guard s una voluta de Sagardelos

 Categories . 
 Premi Xarmenta per a uns  personalitat que es distingeixi pel seu defensa de la llengua gallega fora de la Galcia administrativa, especialment al Bierzo. ;
 Premi Xarmenta per a una instituci, collectiu, empresa, etc., que collabori de forma decidida amb el desenvolupament i promoci de la llengua gallega al Bierzo.
 
 Premiats .
2005: Luis Tosar i el Consejo Comarcal del Bierzo.
2006: Amancio Prada i la Real Academia Galega.
2007: Manuel Rivas i conjuntament la Xunta de Galicia i Junta de Castella-Lle.
2008: Susana Seivane i conjuntament la Escola de Gaitas de Vilafranca do Bierzo i Aira da Pedra.

 Membres del jurat . 
 rea de Normalitzaci Lingstica de la Universitat de Vigo ;
 Ajuntament de Cacabelos ;
 Ajuntament de Puente de Domingo Flrez ;
 Comissi Cultural Martn Sarmiento ;
 Consell Comarcal del Bierzo ;
Associaci Berciana da Lingua Xarmenta, que promou el gallec a la comarca del Bierzo. ;

 Enllaos externs .
 Web del Premi;
Vdeo de la Gala de lliurament dels premi Xarmenta 2005;
Vdeo de la Gala de lliurament dels premi Xarmenta 2006;
Vdeo de la Gala de lliurament dels  premi Xarmenta 2007;
Vdeo de la Gala de lliurament dels premi Xarmenta 2008;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327765" title="Pedro Sanz Alonso" nonfiltered="2640" processed="2629" dbindex="127721">

Pedro Sanz Alonso (Igea, La Rioja, 1953) s un professor d'Educaci primria i poltic espanyol, s President de La Rioja des de 1995. 
 Biografia . 
Nascut a Igea, est actualment casat i t una filla. Va exercir la docncia en la comunitat vena del Pas Basc i en la localitat de Njera entre 1977 i 1981. Va ser director del CEE Marqus de Vallejo i fundador d'Asprodema-Rioja. En 1989 va ocupar el seu primer crrec al Govern de La Rioja, com a Director General de Benestar Social. 

En 1990 va passar a ser Secretari General del PP de La Rioja, crrec que va mantenir fins a 1993, any que va passar a ser President Regional del PP. Va ser escollit diputat regional a les eleccions de 1991, repetint en 1995, 1999, 2003 i 2007. En 1995 va ser nomenat President del Govern de La Rioja, crrec que ocupa en l'actualitat (Juny de 2007). Ha guanyat per majoria absoluta les quatre cites electorals a les quals s'ha presentat com candidat. s a ms, membre del Comit Executiu i de la Junta Directiva del Partit Popular. 
Altres mrits. 
 1994: Premio 'Rioj de l'Any' ;
1998: Professor  Honoris causa  per la Universitat de Cincies Socials i Empresarials de Buenos Aires (Argentina). ;
2001: President de l'Assemblea de Regions Europees Vitivincoles (AREV) ;
2001: Medalla Honorfica de l'Associaci Espanyola contra el Cncer ;
2002: Ordre de la Repblica d'ustria  per la seva tasca en defensa del Medi ambient ;
2004: Vicepresident del Comit de les Regions en la Uni Europea ;
2006: President del Intergrup Vi, constitut en el Comit de les Regions ;

Enllaos externs.

Informaci de Pedro Sanz Alonso s www.larioja.org;
Partit Popular de La Rioja Web del Partit que presideix Pedro Sanz;
Fitxa a PP.es;
Encontre digital i galeria d'imatges, Eleccions 2007;
Encontre digital an elmundo.es (2007);
Encontre digital a elmundo.es (2003);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327766" title="Arquitectura (informtica)" nonfiltered="2641" processed="2630" dbindex="127722">


L' arquitectura de computadors s le disseny conceptual i l'estructura operacional fonamental d'un sistema de computador. s a dir, s un model i una descripci funcional dels requeriments i les implementacions de disseny per diverses parts d'una computadora, amb especial inters a la forma en la qual la unitat central de procs (CPU) treballa internament i accedeix a les direccions de memria.

Tamb sol definir-se com la forma de seleccionar i interconnectar components del maquinari per crear computadores segons els requeriments de funcionalitat, rendiment i cost.

La segmentaci d'instruccions s similar a l's d'una cadena de muntatge a una fbrica de manufacturaci. A les cadenes de muntatge, el producte passa a travs a de diverses etapes de producci abans de tenir el producte acabat. Cada etapa de la cadena est especialitzada en una rea especfica de la lnia de producci i porta a terme sempre la mateixa activitat. Aquesta tecnologia s aplicada al disseny de processadors eficients. A aquests processadors se'ls coneix com pipeline processors.

Un pipeline processor est compost per una llista de segments lineals i seqencials a on cada segment porta a terme una feina o un grup de tasques computacionals.

Les dades que provenen de l'exterior s'introdueixen al sistema per ser processades. La computadora realitza operacions amb les dades que t emmagatzemades a la memria, produeix noves dades o informaci per a s extern.

Les arquitectures i els conjunts d'instruments es poden classificar considerant els segents aspectes:
 Emmagatzemament d'operands a la CPU: on s'ubiquen els operands a la part de la memria.
 Nmero d'operands explcits per instrucci: quants operands s'expressen en forma explcita en una instrucci tpica. Normalment sn 0, 1, 2 i 3.
 Posici de l'operand: Pot qualsevol operand estar a la memria?, o deuen estar alguns o tots en els registres interns de la CPU. Com s'especifica la direcci de memria (modes de direccionament disponibles;
 Operacions: Quines operacions estan disponibles en el conjunt d'instruccions.
 Tipus i mida d'operands i com s'especifiquen.

 Emmagatzemament d'operands a la CPU .

La diferncia bsica est en el emmagatzemament intern de la CPU. Les principals alternatives sn:
 Pila;
 Acumulador;
 Conjunt de registres;
 Caracterstiques ;

En una arquitectura d'acumulador un operand est implcitament a l'acumulador sempre llegint i ingressant dades. (Ex: calculadora Standard -estndar-) 

A l'arquitectura de pila no s necessari nombrar als operands ja que aquests es troben al tope de la pila. (Ex: calculadora de pila HP) 

L'Arquitectura de registres t sols operands explcits (s aquell que es nombra) a registres o a memria.


Avantatges dels diferents tipus d'arquitectures.
 Pila : Model senzill per a l'avaluaci d'expressions (notaci polonesa inversa). Instruccions curtes que poden donar una bona densitat de codi.
 Acumulador: Instruccions curtes. Minimtiza estats interns de la mquina (unitat de control senzilla) .
 Registre: Model ms general per al codi d'instruccions similars. Automatitza generaci de codi i la reutilitzaci d'operands. Redueix el trfic a memria. Una computadora actualment t com a estndard 32 registres. L'accs a les dades s ms rpid.

Desavantatges dels diferents tipus d'Arquitectures.
Pila: A una pila no s'hi pot accedir aleatriament. Aquesta limitaci fa difcil generar codi eficient. Tamb dificulta una implementaci eficient, ja que la pila arriba a ser un coll d'ampolla.
Acumulador: Com l'acumulador s solament emmagatzematge temporal. el trfic de memria s el ms alt en aquesta aproximaci.
Registre: Tots els operadors han de ser nombrats, conduint a instruccions ms llargues.

Vegeu tamb.
 Ordinador;
 Arquitectura Harvard;
 Arquitectura Eckert-Mauchly;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327768" title="Jos Ignacio Prez Sez" nonfiltered="2642" processed="2631" dbindex="127723">
Jos Ignacio Prez Sez (Calahorra, 1951) s un advocat i poltic rioj. Membre del PSOE, fou regidor a l'ajuntament de Calahorra el 1979 al 1983 i diputat al Parlament de La Rioja de 1983 al 2003. Ha estat conseller d'educaci i cultura del Govern de La Rioja (1983-1987).

El 1990 va promoure una moci de censura contra el govern de Joaqun Espert Prez-Caballero (PP), juntament amb Leopoldo Virosta (PRD) que el va dur a la presidncia de la Rioja, crrec que va ocupar fins el 1995, quan fou venut per Pedro Sanz Alonso (PP). Ha estat candidat del PSOE a la presidncia de la Rioja fins el 2003. Posteriorment fou escollit senador a les eleccions generals espanyoles de 2000 i 2004.

 Enllaos externs .
 Notcia de la moci de Censura a El Pas;
 Fitxa de Jos I. Prez al web del Senat.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327769" title="Sofus Peter Hansen" nonfiltered="2643" processed="2632" dbindex="127724">






Sophus Peter Hansen (16 de novembre, 1889 - 19 de febrer, 1962) fou un futbolista dans dels anys 1910s.

 Trajectria .
Va jugar tota la seva carrera de porter al Boldklubben Frem. Amb la selecci debut el 1911, essent el primer jugador que arrib a les 25 internacionalitats. En total disput 31 partits, fins el 1920. Guany la medalla d argent als Jocs Olmpics de 1912 i tamb particip als de 1920.

Entre 1922 i 1934 fou un destacat rbitre de futbol, arbitrant al voltant de 20 partits internacionals. L any 1930, a la Copa Mitropa, Hansen arbitr les dues semifinals i els dos partits de la final entre l'Sparta Praga i el Rapid Viena. Hansen fou tamb un respectat jurista futbolstic.

Enllaos externs.
Perfil a la selecci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327783" title="Joaqun Espert Prez-Caballero" nonfiltered="2644" processed="2633" dbindex="127725">
Joaqun Espert Prez-Caballero (Logronyo, 1938) s un advocat i poltic rioj. Dirigent del Partit Popular a La Rioja, ha estat diputat per aquest partit al Parlament de La Rioja de 1983 a 1995. Ocup el crrec de President de La Rioja de 1987 fins a 1995, quan fou desallotjat per una moci de censura. Posteriorment ha estat escollit senador per la Rioja a les eleccions generals espanyoles de 1993 i de 1996.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Joaqun Espert al Senat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327784" title="Joan de Tours" nonfiltered="2645" processed="2634" dbindex="127726">



Joan de Tours o Jean de Tours (Tours, Turena, segle XV - Calella, 1563) fou un imatger i esculptor francs que treball molt activament a Catalunya des de 1509. Fou deixeble de Girart Spirich 

Entre 1522-1527 treballa al Palau de la Generalitat de Catalunya. Realitz, per a la cambra daurada, unes talles en fusta policromada d'uns ngels sostenint l'escut de la Generalitat amb la creu de Sant Jordi. Tamb se li atribueixen la decoraci del coronament de les portes d'accs a la cambra daurada i a la sala Verge de Montserrat des de la galeria gtica.
Collabor en nombroses obres de diversos artistes, principalment amb Mart Dez de Liatzasolo i el mestre orguener Joan Masiques amb els que, el 23 d'agost de 1531, va formar una companyia escultrica per atendre els encrrecs de quatre retaules: Sant Vicen de Mollet, Santa Coloma de Marata, Sant Esteve de Canyamars i Sant Iscle i Santa Victria de Dosrius. Els de Mollet i Dosrius foren destruts el 1936.

Tornar a treballar amb Dez de Liatzasolo en el retaule major de l'esglsia dels Sants Just i Pastor de Barcelona segons un contracte de 2 de desembre de 1531. Per a realitzar aquest retaule prviament havien fet un acord amb Dami Forment, per finament no va participar, tot i que sovint s'ha adjudicat el retaule a aquest darrer artsta. Altre treball de Tours i Mart Dez fou el retaule per a la confraria de carnissers a l'esglsia del Carme de Barcelona .  

Se li ha atribut una collaboraci en algunes talles del cor de la Catedral de Barcelona .

s l'autor de la portada barroca de l'esglsia de Santa Maria i Sant Nicolau de Calella, coneguda com la portada dels apstols, amb un relleus del cap dels dotze apstols .

El 1542, realitz el retaule renaixentista de l'altar major de l'esglsia de Sant Mart d'Arenys de Munt en collaboraci amb el pintor Pere Seraf. Destrut durant la guerra civil, noms es conserven dues talles.


Referncies.

Bibliografia.
 Un "escultor sin obra" del siglo XVI:  mestre Joan de Tours, imaginaire, ciutad de Barcelona , a Homenaje al profesor Martn Gonzlez Valladolid: Publicaciones de la Universidad de Valladolid, 1995;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327785" title="Tim Parnell" nonfiltered="2646" processed="2635" dbindex="127727">
 Tim Parnell  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Tim Parnell va nixer el 25 de juny del 1932 a Derby, Anglaterra.
 

 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de juliol del 1959 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Tim Parnell va participar a quatre proves puntuables pel campionat de la F1, aconseguint un des lloc de la cursa com a millor classificaci i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327787" title="Temples de Sas Bahu" nonfiltered="2647" processed="2636" dbindex="127728">



Els temples de Sas Bahu sn dos temples bessons de la fortalesa de Gwalior a l'ndia. Ocupen un sortint de la part oriental del tur de Gopachal. Sas Bahu vol dir sogra i jove; generalment es pensa que sn jainistes pel seu estil, per les imatges aix com una inscripci, demostren que sn hinduistes .

El temple gran est dedicat a Vixnu i mesura31 x 23 metres. La sala central, de 10 x 9,5 metres, est flanquejada per tres costats per porxos i al quart costat i ha l'altar actualment sense culte. Est coronada per cpula. La sala est formada per dotze pilars formant un dodecgon; pilars i pilastres estan decorats amb arabescs i algunes escultures. La cpula s de tipus hind tallada, aixecada sobre base quadrada; la cpula central est tancada per una cpula major erigida sobre la base dodecagonal. L'entrada est molt elaborada, amb figures dels tres deus hinds, Brama, Vixnu i Xiva, i del deu ocell Garuda, vehicle de Vixnu, a ms d'altres figures de deus i deesses. A l'exterior restes d'una torres que hauria mesurat uns 30 metres. La inscripci conservada diu que fou fundat per Mahipala, un senyor rajput del clan Kachhawaha, que fou prncep de Gwalior el 1093. La inscripci s valuosa per la histria: assenyala que al poble de Kachhapawata o Kachhapari vivia un prncep de nom Lakshman que tenia un fill de nom Vajradaman, el qual va derrotar el governador de Gandhinagara (Kanyakuba, desprs Kanauj) i va conquerir el fort de Copadri (Gwalior); el van succeir Mangala Raja i Kirtti Raja; aquest darrer va derrotar el rei de Malwa i en commemoraci va construir un temple dedicat a Xiva a Simhapaniya (probablement la moderna Suhania a uns 50 km al nord de Gwalior, on encara existeix un temple). Els segents successors foren Muladeva, Devapala i Padmapala; el darrer va morir jove desprs d'una carrera militar que el va portar a fer grans conquestes territorials; el seu successor Mahipala va completar el temple que hauria iniciat el seu antecessor, el 1093, just desprs de ser coronat.

El temple menor s un santuari de Vixnu erigit al mateix temps que el temple major. Noms una part est conservada. L'ornamentaci s similar a l'altra temple.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327788" title="Temple de Mata Devi" nonfiltered="2648" processed="2637" dbindex="127729">
El temple de Mata Devi s un temple de la fortalesa de Gwalior, a l'ndia. Est situat a un costat de la carretera d'accs a la fortalesa, proper a la cantonada sud-oriental de l'estany de Suradj Kund. 

El temple est mal conservat; el prtic i l'agulla ja no hi sn i la cpula actual s de construcci moderna.

Pel seu estil arquitectnic i les escultures que inclou, es considera que s una construcci del segle XII.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327789" title="Jos Mara de Miguel Gil" nonfiltered="2649" processed="2638" dbindex="127730">
Jos Mara de Miguel Gil (Logronyo, 1950) s un economista, advocat i poltic rioj. Ha estat membre de la comissi executiva regional del PSOE. Fou escollit senador per la Rioja a les eleccions generals espanyoles de 1982, on negoci l'estatut d'autonomia per La Rioja i fou escollit el primer president de la comunitat autnoma el 1983. Ocup el crrec fins el 1987.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Senat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327791" title="Temple jainista de Gwalior" nonfiltered="2650" processed="2639" dbindex="127731">
El temple jainista de Gwalior s un temple de la fortalesa de Gwalior situat a uns 400 metres al sud de l'estany de Suraj Kund.

Es tracta d'un santuari de tres pisos que actualment no disposa de sikhara; el santuari no t culte, per a la seva rodalia es troben algunes imatges dels tirhankars (profetes) jainistes. El temple no t relleus decoratius excepte algunes escultures al marc de la porta del pis de dalt i alguns frisos de dibuixos geomtrics dels murs tamb del pis superior. Els llindars de totes les portes mostren un tirhankara assegut al seu centre. L'estil de les figures indica que el temple correspon a la mateixa poca que les esttues jainistas de la paret de roca, s a dir al segle XV.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327795" title="Temple de Gwalipa" nonfiltered="2651" processed="2640" dbindex="127732">
El temple de Gwalipa s un temple hind de la fortalesa de Gwalior a l'ndia.

Originalment fou un santuari de l'ermit Gwalipa, que es trobava prop de la porta de Ganesha, per el 1664 fou enderrocat per Motamid Khan, governador mogol de la fortalesa, i substitut per una petita mesquita; al costat d'aquesta es pot veure un petit santuari erigit desprs per a recordar el lloc original del temple. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327796" title="Temple de Chaturbhuj" nonfiltered="2652" processed="2641" dbindex="127733">
El temple de Chaturbhuj s un temple hind de la fortalesa de Gwalior a l'ndia.

Una mica ms endavant del temple de Gwalipa, a l'esquerra de la carretera, s troba aquest petit temple, excavat a la roca, format per un santuari quadrat i un prtic d'estil indoari del perode inicial medieval. El santuari est coronat per una sikhara o torre d'agulla, amb la imatge de Vixnu amb quatre braos (Chaturbhuj) que li dona nom. La imatge original estava esculpida a la roca i fou restaurada modernament, igual que la part alta de la torre. 

El temple est datat al 875 i la seva construcci s'atribueix a Alla fill de Vaillabhata, durant el regnat de Rama Deva de Kanauj.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327797" title="Mignon" nonfiltered="2653" processed="2642" dbindex="127734">

Mignon s una pera en 3 actes i 5 quadres d'Ambroise Thomas, sobre llibret francs de Jules Barbier i Michel Carr, basat en Els anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister de Goethe. Va ser estrenada a l'Opra-Comique de Pars el 17 de novembre de 1866.

Histria.

El projecte de Mignon va sorgir dels llibretistes, Jules Barbier i Michel Carr. Desprs de la reeixida adaptaci del Faust, amb msica de Charles Gounod, van decidir treballar sobre Els anys d'aprenentatge de Wilhelm Meister, tamb de Goethe. Inicialment van oferir el llibret a Meyerbeer, qui el va refusar en considerar-lo massa allunyat del seu estil; desprs a Gounod; i finalment a Ambroise Thomas. Aquest darrer, conegut sobretot com a compositor d'opras-comiques, havia gaudit ja d'algun xit, per cap de les seues obres havia roms massa temps als cartells. Amb Mignon, i amb ms de cinquanta anys d'edat, el compositor hauria de conixer el triomf i una anomenada internacional, confirmada dos anys desprs amb el seu Hamlet.

Inicialment, Mignon va ser concebuda amb un final trgic en qu Mignon, com a la novella de Goethe, moria brutalment en el transcurs d'una festa popular. Aquest final violava una convenci aleshores vigent   i que no va ser abandonada fins a la Carmen de Georges Bizet l'any 1875   que dictava que les opras-comiques tingueren un final feli. D'aquesta manera, i des de les primeres representacions, va rebre una tbia acollida.  Va ser llavors, conta Jules Barbier, que, com a persones prctiques que rem, ens vam dir: per si per respectar aquesta mort de Mignon, a penes indicada en la novella de Goethe, perdem entre 7 i 800 representacions ! Ms val la pena casar-los com si foren uns valents burgesos i deixar la porta oberta a llur nombrosa posteritat.  Aix es va fer, i l'obra va gaudir d'un gran xit.

Napole III va assistir a la representaci nmero 22 i, entusiasmat, va fer donar 15 representacions l'any segent per als sobirans europeus, reunits a Pars arran de l'Exposici Universal. L'any 1868 va ser representada a Weimar i a Viena, llocs on va aconseguir una immediata popularitat. L'any 1870 es va estrenar a Londres en itali, amb un gran xit. El 1894 va atnyer la representaci nmero 1000 a l'Opra-Comique, esdevenint aix la primera pera que va ser representada 1000 vegades en vida del compositor.

Per a donar resposta al gran xit, Ambroise Thomas transform Mignon en grand opra, amb l'orquestraci dels dilegs parlats, transformant-los en recitatius. s en aquesta versi amb la qual ha estat representada habitualment des d'aleshores. El compositor tamb va elaborar una versi amb final dramtic, especiament destinada als pasos germnics, als quals l'obra de Goethe era ben coneguda pel pblic.

Sinopsi.

Acte I.
Lloc: al pati d'una posada;
Davant dels camperols reunits, un msic ambulant, Lothario, canta la seua tristesa: va a la recerca de la seua filla Sperata, desapareguda fa molt de temps. Arriba una troupe de gitanos dirigida pel cruel Jarno, que fa la seua representaci sota la mirada de dos comediants, la coqueta Philine i l'espiritual Larte. Jarno anuncia que la jove Mignon executar el clebre  pas des ufs , pero la noia hi refusa. Al moment en qu Jarno vol colpejar-la, un jove i ric estudiant, Wilhelm Meister, s'hi interposa. Philine es mostra molt interessada pel jove estudiant, qui explica a Larte que duu una existncia ociosa i feli. Interessat recprocament per Philine, Wilhelm decideix de fer-ne la conquesta.


Arriba Mignon per agrair a Wilhelm Meister la seua ajuda. El jove la interroga per ella respon de manera misteriosa, perqu ignora la seua edat, ha perdut els pares, i noms se'n recorda d'haver crescut a un pas assoleiat, potser Itlia: canta la celebrssima ria  Connais-tu le pays o fleurit l'oranger ? . Corprs per aquesta contalla, Wilhelm Meister compra a Jarno la llibertat de Mignon.

Philine es troba amb un dels seus pretendents, Frdric, qui est furis amb la presncia de Wilhelm. Larte duu una invitaci del bar de Rosenberg, oncle de Frdric, perqu acudisquen a donar una representaci al seu castell.

Mignon vol seguir Wilhelm Meister ; aquest inicialment s'hi oposa, per acaba per cedir amb la condici que ella es transvestisca.

Acte II.
Lloc: al gabinet del castell de Rosenberg;
Philine es prepara per a la representaci del Somni d'una nit d'estiu de Shakespeare. Wilhelm la visita, acompanyat de Mignon vestida de patge. Philine es burla de Mignon. Aquesta decideix vestir-se amb la roba de Philine per a seduir Wilhelm. Aquest t un enfrontament amb Frdric i ambds joves es barallen. Mignon surt del seu amagatall amb la intenci de separar-los per Wilhelm, conscient que Mignon no s ms que una noia, li demana que se'n vaja. Arriba Philine i veu Mignon amb el seu vestit. Li'l deixa amb menyspreu, per Mignon es lleva el vestit desesperada en veure que Wilhelm estima Philine. Mignon es confia a Lothario, el qual acaba d'arribar al castell, qui decideix ajudar-la a venjar-se'n.

Al parc, Philine triomfa en el seu paper de Titnia: canta la clebre polonesa  Je suis Titania la blonde  . Apareix Lothario com embogit: ha calat foc al castell. Philine envia Mignon a buscar el reu ram de flors entre les flames. s salvada del foc per Wilhelm.

Acte III.
Lloc: la galeria d'un palau itali;
Lothario ha portat Mignon i Wilhelm al palau dels Cipriani. Vetlla una Mignon adormida. Wilhelm la contempla i s'adona que est enamorat d'ella. Vol comprar-li el palau. Larte li comunica que Philine els ha seguit i que es troba ac. Mignon es desperta i Wilhelm li declara el seu amor, per la veu de Philine l'interromp i Mignon s'esvaneix.

Lothario entra, abillat amb vestits magnfics i portant un cofret i els revela que el palau li pertany. Wilhelm i Mignon el prenen per boig. Lothario ofereix a la noia un xal brodat, una polsera de corall i un llibre d'hores. Per a Mignon no li cal obrir el llibre per dir les pregries. A poc a poc, el seus records tornen i finalment reconeix el palau de la seua infantesa. Lothario s son pare i ella no s altra que Sperata. Mignon defalleix corpresa per l'emoci.

Intrprets.

En la seua estrena l'any 1866, Mignon va gaudir d'un repartiment de gran qualitat. La interpretraci de Clestine Galli-Mari en el paper protagonista va contribuir molt a l'xit de l'obra. Va estar acompanyada per Marie Cabel (Philine), Lon Achard (Wilhelm) i Charles Aimable Bataille (Lothario).

A Londres, l'any 1870, Christina Nilsson, la qual havia estrenat, amb el paper d'Oflia, el Hamlet de Thomas l'any 1868, va triomfar en el paper de Mignon. Jean-Baptiste Faure va encarnar Lothario.

Sigrid Arnoldson va ser una de ms clebres Mignon en la dcada del 1900. Havia debutat en el paper a l'Opra-Comique l'any 1887, i el va cantar pertot arreu: el 1907 va celebrar a Dresden la seua 500ena representaci de l'obra.

 Vegeu tamb .
 Llista d'peres ms importants;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327798" title="Antonio Rodrguez Basulto" nonfiltered="2654" processed="2643" dbindex="127735">
Antonio Rodrguez Basulto (vila, 1945) s un poltic espanyol. Estudi a Alfaro i a Saragossa i va obtenir el ttol de Diplomat en Tecnologia d'Aliments pel IOAT i Tcnic Superior en Direcci i gesti de Mrqueting per l'escola internacional de negocis CESTE. 

Va treballar com a director tcnic en diverses fabriques de conserves a Badajoz, Mrcia, Navarra i La Rioja i va fundar diverses cooperatives i asocietats alimentries, entre elles Diasa Industrial i Laboratoris Lac, de les quals actualment s President. 

Durant la transici democrtica espanyola fou alcalde d'Alfaro per la UCD, Diputat Provincial de Logronyo i President de La Rioja sis mesos durant el rgim de preautonomia. Durant el seu mandat deman al ministre de defensa, Narcs Serra i Serra, un nou emplaament per a les installacions militars de Logronyo.

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Petita biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327799" title="Apollo 9" nonfiltered="2655" processed="2644" dbindex="127736">

L'Apollo 9 va ser el nov vol del programa Apollo, llanat el 3 de mar de 1969. Seria l'encarregat de provar el mdul lunar. Va ser la tercera missi tripulada del programa Apollo. L'equip estava format per en James A. McDivitt (comandant), David R. Scott i Russell L. Schweickart, els quals van utilitzar l'habitacle que hauria de dipositar als astronautes a la superfcie de la Lluna.

Schweickart va efectuar una sortida a l'espai de 37 minuts de durada, destinada a provar el vestit espacial que hauria de ser utilitzat en el descens a la Lluna i valorat en 100.000 dlars (de l'poca) cadascun.

Aquests equips autnoms, capaos de resistir temperatures de l'ordre de menys 150C a ms 130C, devien a ms protegir als astronautes de l'impacte de micrometeorits (amb velocitats properes als 100.000 km/h), garantir les comunicacions i subministrar suport vital durant tres hores. Es va realitzar aix mateix un acoblament perfecte amb el mdul lunar  Spider  que es va anar allunyant del mdul de comandament denominat  Gumdrop , fins a una distncia de 160 km. 

El vol va amarar el dia 13 de mar desprs d'orbitar 151 vegades el nostre planeta i desprs de 241 hores de vol.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327803" title="Milions que ara viuen no moriran mai" nonfiltered="2656" processed="2645" dbindex="127737">

Milions que ara viuen no moriran mai s el ttol d'un llibre escrit per Joseph Rutherford editat l'any 1920 per la Watch Tower dins de l'anomenada Campanya dels Milions, a on l'autor calculava que l'any 1925 es compliria el gran jubileu de la humanitat i esdevindria l'inici del compliment de diverses profecies bbliques sobre el regnat millenari de Jesucrist. Aix implicava tamb la resurrecci dels servents fidels del passat; Abraham, Isaac, i Jacob entre d'altres.

Contingut.
Seguint les teories escatolgiques de Charles Taze Russell, Rutherford repassa els esdeveniments histrics de l'poca a la llum de la bblia. Critica la federaci d'esglsies i condemna la Lliga de Nacions al fracs. Culpa dels mals de l'humanitat a la imperfecci de l'home heretada del pecat original d'Adam. Proclama a Jesucrist com a salvador dels homes mitjanant el seu rescat. I finalment promet un temps de restauraci a on els morts seran ressuscitats a vida eterna.  

Jubileu de la humanitat.
Segons Rutherford el Jubileu de l'humanitat estava molt prxim en el temps:  
El Senyor orden a Moiss instituir el sistema sabtic a l'any en que Israel entr a la terra de Canaan, que fou l'any 1575 aC  (Levtic 25:1-12), tamb va imposar que cada cinquanta anys tenien un any de Jubileu.- Milions que ara viuen no moriran mai, plana 88,89.

Fonamentant-se en el llibre bblic de Jeremies 25:11; i en 2 Crniques 36:17-21) Rutherford calculava per quan seria el Jubileu de la humanitat i la restauraci de totes les coses:

...Setanta aniversaris de cinquanta anys cada un, seria una suma de 3500 anys. Aquest espai de temps que comena l'any 1.575 aC (entrada a la terra de Canaan) i acabaria forosament pels voltants de l'any 1925, en aquest moment el tipus acaba i el gran arquetip a de comenar. Qu, em d'esperar que passi? En el tipus a d'haver una restauraci plena; per lo tant el gran arquetip t de marcar el principi de restauraci de totes les coses. La cosa principal que ha de ser restaurada es la raa humana a la vida; i des de que altres escriptures fixen definitivament el fet que hi haur una resurrecci d'Abraham, Isaac, Jacob i altres fidels de l'antiguitat, i que aquest tindran el primer favor, nosaltres podem esperar que 1925 presenciem el retorn d'aquest homes fidels d'Israel de la condici de la mort, per ser ressuscitats i per ser restaurats completament a la perfecci humana i fer-los els representants visibles i legals del nou ordre de coses en la terra. - Milions que ara viuen no moriran mai, plana 88,89.

Estat Jueu.
Rutherford vei en els esdeveniments mundials, i en especial als nombrosos assentaments de jueus a Palestina per formar el futur estat jueu, el compliment de les profecies bbliques, que corroboraven que un canvi mundial s'aproximava.
1917 Els exercits aliats conquisten Palestina expulsant als turcs.
1918 La Gran Bretanya reconeix el Sionisme.
1920 Compliment de les profecies bbliques referent a que Israel ser restaurada a la seva prpia terra; Isaes 41:18-20 i Isaes 61:21-23.

Els escollits.
Recolzant-se en textos bblics com; Joan 8:51, a on Jess digu als seus apstols "...els qui guarden la meva paraula no veuran mai la mort", Rutherford assegurava que es podia aplicar les paraules de Jess a la seva poca i que un grup de persones (milions de testimonis) sobreviurien al canvi mundial i no moririen mai.   

Nom en angls: Millions Now Living Will Never Die

Enllaos externs.
Milions que ara viuen no moriran mai ;
Milions que ara viuen no moriran mai ;
Vdeo;

Referencies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327805" title="Temple de Teli" nonfiltered="2657" processed="2646" dbindex="127738">
El temple de Teli (Teli ka Mandir) s un temple hinduista de la fortalesa de Gwalior a l'ndia. El seu nom es tradueix com a "temple del que fa oli". Es troba proper a l'estany de Gangola Tal. s l'edifici ms alt de la fortalesa mesurant ms de 30 metres. Fou construt al segle IX i dedicat al deu Vixnu.

La forma de la siikhara o torre d'agulla s d'estil dravdic propi del sud de l'ndia, i la decoraci es indoaria, prpia del nord. El seu nom original es creu que fou Telangana Mandir, per la forma de la seva torre (Telangana = del pas telugu), i es va corrompre a Teli o Teli ka Mandir (Telangana Mandir). La decoraci es espectacular i s considera superior a la dels temples de Sas Bahu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327807" title="Estany de Suraj Kund" nonfiltered="2658" processed="2647" dbindex="127739">
L'estany de Suraj Kund s un estany de la fortalesa de Gwalior a l'ndia.

Segons la tradici est dedicat a la memria de Suraj Sen, el fundador de la fortalesa, per ms probablement deriva d'un petit temple de la seva rodalia, conegut com temple de Surya, construt per Matricheta el 15. any del regnat del conqueridor dels huns heftalites, Mihirakula (vers 525). Ocupa la posici central a l'interior de la fortalesa. Al mig t un petit santuari de pedra, amb quatre pilars i cpula. 

El seu origen fou probablement l'excavaci per obtenir pedra per la construcci, arranjant-se desprs per servir d'estany.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327808" title="Luis Javier Rodrguez Moroy" nonfiltered="2659" processed="2648" dbindex="127740">
Luis Javier Rodrguez Moroy (Logronyo, 1944) s un advocat i poltic rioj. Treball com advocat i durant la transici democrtica espanyola fou un dels caps del Partit Social Demcrata a la Rioja, fins que es va integrar en la UCD el 1976. Fou escollit diputat per la UCD per Logronyo a les eleccions generals espanyoles de 1979. Durant aquesta legislatura particip en la negociaci de l'Estatut d'Autonomia de La Rioja, i fou escollit president del govern preautonmic. A les eleccions generals espanyoles de 1982 no fou escollit, i quan la UCD es va enfons, fou un dels promotors del Partido Riojano Progresista, desprs Partido Riojano, amb el qual fou escollit diputat al Parlament de La Rioja el 1983.

 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327809" title="Colagog" nonfiltered="2660" processed="2649" dbindex="127741">
Un colagog s aquell medicament o substncia que provoca l expulsi de la bilis cap al duod. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327810" title="Estany de Johar Tal" nonfiltered="2661" processed="2650" dbindex="127742">
L'estany de Johar Tal s un estany de la fortalesa de Gwalior a l'ndia.

Es tracta d'un estany quadrat, artificial, vorejat d'escalons d'obra pels seus quatre costats. Es troba proper a la cantonada nord del palau de Shah Djahan. 

El seu nom deriva de la cerimnia del Johar, s a dir la cremaci a la que es van sotmetre voluntriament les dames rajputs de la fortalesa per evitar caure en mans de l'enemic, el sult Iltumish, quan va entrar a Gwalior el 1252.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327813" title="Estany de Man Sarovar" nonfiltered="2662" processed="2651" dbindex="127743">
L'estany de Man Sarovar s un estany de la fortalesa de Gwalior a l'ndia.

Fou construt per orde del rei Man Singh. Probablement al lloc s'havia fet excavaci de pedra per la construcci del palau de Man Singh, i es va aprofitar el forat per acondicionar-lo i convertir-lo en estany.

Est situat a la part occidental de la fortalesa, junt a l'arcada nord del barranc d'Urwahi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327816" title="Llista d'unitats de massa d'Assria" nonfiltered="2663" processed="2652" dbindex="127744">
Aquesta s una llista de les unitats de pes emprades a l'antiga Assria.

Biltu.
Biltu (talent) era una unitat de pes assria equivalent a 30 kg de metall. Estava dividida en 60 mines i 3.600 sicles. 

Bitqu.
Bitqu (tall) era una divisi de la unitat de pes assria anomenada sicle (1 sicle = 8 bitqu) i era equivalent a 1,04 grams

Giru.
Giru (quirat) era una divisi de la unitat de pes d'origen assiri anomenada sicle (1 sicle = 24 giru) i era equivalent a 0,35 grams.

Halluru.
Halluru (cigr) era una divisi de la unitat de pes d'origen assiri anomenada sicle (1 sicle = 40 halluru) i era equivalent a 0,21 grams.

Mahat.
Mahat (gra) era una divisi de la unitat de pes d'origen assiri anomenada sicle (1 sicle = 12 mahat) i era equivalent a 0,69 grams.

Manu.
Manu (mina) era una unitat de pes de l'Orient Mitj. A Assria era equivalent a mig quilo i estava dividida en 60 sicles.

Sicle.

El sicle (de l'hebreu    , sheqel, a travs del llat siclus) era una antiga unitat per mesurar els pesos usada a l'Orient Mitj (Palestina) i a Mesopotmia (Assria i Babilnia), que corresponia al dric persa. 

Uttetu.

Uttetu (civada de moresc) era una divisi de la unitat de pes d'origen  assiri anomenada sicle (1 sicle = 180 uttetu) i era equivalent a 0,0463 grams.

Zuzu.

Zuzu (paraula que vol dir divisi) era la meitat d'un sicle, unitat de pes assria i babilnia. Un zuzu equivalia a 4,17 grams.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327817" title="Estany de Gangola Tal" nonfiltered="2664" processed="2653" dbindex="127745">
L'estany de Gangola Tal s un estany de la fortalesa de Gwalior a l'ndia.

Est situat a la part central de la fortalesa, no lluny de l'estany de Suraj Kund. s l'estany de major mesura de tots els que existeixen a l'interior de la fortalesa de Gwalior, i dobla al de Suraj Kund.

Es tracta d'un estany sensiblement quadrat (excepte per un cant), artificial, vorejat de pared.

El seu nom es creu que s una corrupci de Gangalaya Tal, i derivaria de la deessa Ganga, la deessa-riu, o b d'alguna princesa que portava aquest mateix nom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327818" title="Estany d'Ek Kahamba Tal" nonfiltered="2665" processed="2654" dbindex="127746">
L'estany d'Ek Khamba  Tal s un estany de la fortalesa de Gwalior a l'ndia.

s un estany artificial, probablement construt aprofitant excavacions fetes per obtenir pedres per la construcci. La seva caracterstica principal s un alt monlit que s'aixeca a la seva vora, i que li dona el seu nom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327819" title="Comarques de la Comunitat de Madrid" nonfiltered="2666" processed="2655" dbindex="127747">

La Comunitat de Madrid s una comunitat autnoma espanyola uniprovincial. En el seu article 75 la Llei 2/2003, d'11 de mar, d'Administraci Local de la Comunitat de Madrid (BOCM de 18 de mar de 2003), es preveu la creaci de comarques: 

 Segons disposa l'article 3.3 de la Llei Orgnica 3/1983, de 25 de febrer, d'Estatut d'Autonomia de la Comunitat de Madrid, per Llei de l'Assemblea de Madrid es podran crear Comarques mitjanant l'agrupaci de Municipis limtrofs les caracterstiques dels quals determinin interessos comuns precisats d'una gesti prpia o demandin la prestaci de serveis en aquest mbit en els termes previstos en l'article 42 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les Bases de Rgim Local. 

No obstant aix, l'Assemblea de Madrid no va aprovar cap llei per a la formaci de comarques. Tot i aix, amb diversos propsits (agrcoles, turstics...) diversos organismes de l'administraci autonmica han definit informalment comarques: 
 La Guia de Turisme Rural i Actiu, editada per la Direcci general de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme) defineix vuit comarques (deixant-ne fora els municipis interiors, pertanyents a l'rea metropolitana de Madrid o al Corredor de l'Henares. ;
 El Llibre Blanc de la Poltica Agrria i el Desenvolupament Rural, editat per la Direcci general d'Agricultura i Desenvolupament Rural (Conselleria d'Economia i Innovaci Tecnolgica)  defineix sis comarques agrcoles que cobreixen tot el territori de la Comunitat. Aquestes classificacions, no oficials, conviuen amb comarques tradicionals o amb altres agrupacions ms modernes (com el Corredor de l'Henares), tamb sense regulaci oficial. ;
 Comarques: classificaci turstica . 
Segons la primera classificaci (turstica) es defineixen vuit comarcas (els municipis centrals no pertanyen a cap comarca): 










]]
 Sierra Norte (Torrelaguna);
 Cuenca del Guadarrama (Collado Villalba);
 Cuenca Alta del Manzanares (Colmenar Viejo);
 Cuenca del Medio Jarama (Algete);
 Sierra Oeste (San Martn de Valdeiglesias);
 rea Metropolitana y Corredor del Henares (Madrid);
 Cuenca del Henares (Rivas-Vaciamadrid);
 Comarca Sur (Valdemoro);
 Comarca de Las Vegas (Aranjuez);


 Comarques: classificaci agrcola .
Segons la segona classificaci, es defineixen sis comarques agrcoes:







]]
Lozoya Somosierra;
Guadarrama;
rea Metropolitana;
Campia;
Sur Occidental;
Las Vegas;


 Vegeu tamb .

Comunitat de Madrid;
Municipis de la Comunitat de Madrid;

 Enllaos .
 Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid), dipsito legal M-35.626 - 2006, edici octubre 2007.
 Dades bsiques territorials de la Comunitat de Madrid al Libro Blanco de la Poltica Agraria y el Desarrollo Rural, que inclou una classificaci de comarques agrcoles, editat per la Direcci General d'Agricultura i Desenvolupament Rural (Conselleria d'Economia i Innovaci Tecnolgica de la Comunitat de Madrid).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327820" title="Estany de Rani Tal" nonfiltered="2667" processed="2656" dbindex="127748">
L'estany de Rani Tal s un estany de la fortalesa de Gwalior a l'ndia.

s un estany artificial, probablement construt aprofitant excavacions fetes per obtenir pedres per les construccions que es van fer al segle XV.  La seva caracterstica principal s que es tracta d'un estany cobert que es va utilitzar pels banys i el plaer de les dames nobles, tal com indica el seu nom (Estany de les princeses)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327826" title="Aljub de Anar Baodi" nonfiltered="2668" processed="2657" dbindex="127749">


L'aljub d'Anar Baodi s un aljub que es troba a la fortalesa de Gwalior a l'ndia.

Est situat entre la porta de Lakshman i la Porta de l'Elefant o Hatia Paur. Est al costat de l'aljub de Sarad Baoni, i ambds retenen aigua tot l'any, aigua que ve de la pluja principalment durant el mons (mesos de juliol, agost i setembre); en aquesta aigua es banyen els nois de la zona. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327833" title="Aljub de Sarad Baodi" nonfiltered="2669" processed="2658" dbindex="127750">
L'aljub de Sarad Baodi s un aljub que es troba a la fortalesa de Gwalior a l'ndia.

Est situat entre la porta de Lakshman i la Porta de l'Elefant o Hatia Paur. Est al costat de l'aljub d'Anar Baoni, i ambds retenen aigua tot l'any, aigua que ve de la pluja principalment durant el mons (mesos de juliol, agost i setembre); en aquesta aigua es banyen els nois de la zona.  Aquest aljub t una petita entrada en arc per internament s un dipsit espais amb una coberta aguantada per grans pilar excavats a la roca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327835" title="Pou d'Assi Khamba" nonfiltered="2670" processed="2659" dbindex="127751">
El pou d'Assi Khamba s un pou notable de la fortalesa de Gwalior a l'ndia. Es tracta d'un pou escalonat, i el seu nom vol dir "vuitanta pilars", pels pilars de l'edifici on es troba, suposadament en nombre de vuitanta.

Es troba proper a la cantonada sud-oest del palau de Man Singh. El seu recinte est protegit per una paret amb una porta amb arc, i envoltat d'habitacions amb columnes (habitacions hipstiles). Actualment no s'utilitza.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327836" title="Remersdaal" nonfiltered="2671" processed="2660" dbindex="127752">

Remersdaal (francs: Rmersdael) s un nucli del municipi de Voeren de la provncia de Limburg a Blgica a la vall del Gulp. Remersdaal compta amb 400 inhabitants. 

Remersdaal era un nucli d'Homburg fins que al 1851 van crear-se dues entitats separades, per qu la llengua de l'esglsia a Homburg era l'alemany i la de Remersdaal el neerlands (limburgus). Al 1963, desprs de la fixaci de la frontera lingstica, va passar de la provncia de Lieja a la provncia de Limburg. Amb Teuven sn els nics dos nuclis de l'actual provncia que feien part del ducat de Limburg histric.  De 1921 a 1957 hi havia una estaci ferroviria a la lnia 24 avui noms utilitzat per al transport de mercaderies.

El nucli es troba al Pas d'Herve, una regi de fruticultura. El punt culminant de Flandes (287m d'altitud) s'hi troba.

 Llocs d'inters .
 Het Hoes;
 Castell d'Obsinnich ;
 El viaducte ferroviari de la lnia 24;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327837" title="Cementiri de la fortalesa de Gwalior" nonfiltered="2672" processed="2661" dbindex="127753">
El cementiri de la fortalesa de Gwalior s un recinte situat fora de la fortalesa, al peu d'aquesta, al costat del palau de Gujari (ndia). 

Fou un cementiri dedicat exclusivament a europeus (ja que els indis sn cremats i no enterrats), i concretament utilitzat per a els soldats britnics que van morir a les lluites pel seu domini o defensa, o de malalties i accidents durant el perode en qu els britnics van dominar la fortalesa i hi van tenir guarnici. 

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327839" title="Medalla al Valor Militar (Itlia)" nonfiltered="2673" processed="2662" dbindex="127754">


La Medalla al Valor Militar (itali: Medaglia al Valore Militare) s la mxima condecoraci italiana concedida per l'heroisme. Pot ser atorgada en 3 classes (d'Or, de Plata o de Bronze; sent la classe Or la superior). Va ser creada el 21 de maig de 1793 pel rei Rei Vctor Amadeu III de Sardenya. 

Es tracta de la condecoraci al valor ms alta dins del sistema honorfic itali. La seva concessi estava reservada al Rei i, actualment, pel President de la Repblica (a proposta del Ministre de Defensa) com a Comandant en Cap de les Forces Armades, motiu pel qual la seva concessi ha de ser sancionada mitjanant Decret Reial. Tanmateix, en cas de guerra, la potestat per a la seva concessi pot ser concedida als comandants militars (amb rang no inferior al de Comandant d'Exrcit). En cas de guerra, en cas de ser un acte de valor extrem, la seva concessi pot tenir un procediment singularment accelerat. 

Pot ser concedida en temps de guerra com de pau; aix com tamb a civils. 

Pot ser concedida a ttol pstum. En aquest cas es concedeix a la viuda o als parents ms propers (els fills o desprs els pares). La pensi aniria destinada als parents ms propers. 

No s'admet el canvi de diverses modificacions de rang inferior per una de rang superior.


 Histria .

Va ser creada pel Rei Vctor Amadeu III de Sardenya en motiu de les Guerres Napoleniques. En el moment de la seva creaci noms era atorgada a sots-oficials i soldats, i noms era en classes or i plata, per ser atorgada al membres dels cossos d'infanteria, artilleria i cavalleria. Curiosament, en el cas en qu un sots-oficial i un soldat l'haguessin de rebre pel mateix fet d'armes, un soldat rebria la d'or, mentre que el sots-oficial rebria la de plata.

La seva concessi seria en nom del Rei i de mans del comandant del regiment, batall o cos, i en presncia de tots els oficials, sots-oficials i soldats. La medalla d'or estava pensionada amb una paga sencera, mentre que la de plata noms amb mitja. En cas de trasps del receptor, la medalla quedava en mans de la famlia. La seva venta estava estrictament prohibida, i comportava la prdua de tots els privilegis adquirits amb la seva concessi.

Al 1833, el rei Carles Albert I revif la medalla, obrint-la tamb a l'armada, aix com als generals i als oficials. Als seus estatuts especificava que es tractava noms d'una condecoraci reservada a les accions personals de valentia, no podent ser concedida de manera collectiva ni als oficials per la conducci de les accions militars. Les recomanacions per a la seva concessi havien de ser trameses al Primer Secretari de la Guerra, el qual les transmetria al rei per a la seva aprovaci, i la seva concessi seria feta pblica pel General comandant del Cos d'Exrcit en l'Ordre del Dia de la prpia divisi, juntament amb una descripci detallada de l'acci mereixedora de la condecoraci, i la concessi es faria de mans del comandant del regiment i en presncia de tots els seus membres. Les segent concessions s'indicarien mitjanant una barra sobre la cinta de la condecoraci. La medalla d'or estava pensionada amb 100 lires, mentre que la de plata amb noms 50 (en cas de posteriors condecoracions, les pensions s'anaven incrementant). En el cas excepcional de qu tot un regiment fos mereixedor de la condecoraci, aquesta seria concedida de manera collectiva, figurant a les banderes regimentals. En cas de trasps del receptor, la medalla quedava en mans de la famlia. En cas de qu un receptor fos comdemnat a pres, se li sostrauria la condecoraci, aix com els seus drets; igualment succeiria amb una concedida a ttol collectiu en cas de covardia davant l'enemic. El 31 de desembre de 1848 s'incrementaren les pensions, passant la de la medalla d'or a 200 lires anuals i la de plata a 100.

Amb l'Expedici a Orient de 1855-1856 (Guerra de Crimea) es concediren 1.200 a membres de l'Exrcit Francs i 400 al Britnic.

El 8 de desembre de 1887, el rei Humbert I va instituir la 3a classe, la Medalla de Bronze, destinada a substituir la menci honorfica al valor i coratge concedida a aquells que, tot i al valor mostrat, no eren mereixedors de la medalla de plata. La medalla de bronze ocupava el tercer lloc dins de les condecoracions al valor italianes, situant-se entre la Medalla de Plata al Valor Militar i la Creu de Guerra al Valor Militar.

Al 1936, davant de les sancions de la Societat de Nacions contra Itlia per la Guerra d'Abissnia, enmig d'una gran campanya propagandstica, el Partit Nacional Feixista va portar a terme una gran campanya de recollida de metalls preciosos i estratgics. A tots aquells que oferiren les seves Medalles d'Or al Valor Militar se'ls atorg una medalla de bronze igual que la del Mrit, per al gal, en lloc de l'estrella d'or, llua un feix de bronze amb la llegenda "18 NOVEMBRE 1935-XIV". De les 446 medalles atorgades, tots els receptors vius la canviaren llevat de 4.

Al 1949, amb l'establiment de la Repblica Italiana, es modific el disseny de les medalles, eliminant els smbols monrquics i posant en el seu lloc els nous smbols republicans (decret 773 del 8 de setembre de 1947).

 Receptors Notables .
 Medalla d'Or .
 Francesco Baracca;
 Cesare Battisti;
 Carlo Emanuele Buscaglia;
 Nicola Calidari;
 Inigo Campioni;
 Salvo D'Acquisto;
 Carlo Fecia di Cossato;
 Amedeo Guillet;
 Hans-Joachim Marseille;
 Joachim Mncheberg;
 Sandro Pertini;
 Enrico Toti ;

 Medalla de Plata .
 Italo Balbo;
 Carlo Emanuele Buscaglia;
 Italo Gariboldi;
 Joachim Helbig;
 Ernest Hemingway;
 Sir William Holmes;
 Hans Kroh;
 Hans-Joachim Marseille;
 Walther Nehring;
 Alfredo Madau;
 Erwin Rommel;
 Nazario Sauro;
 Achille Starace;
 Attilio Teruzzi;
 Edmond Thieffry;

 Disseny .

 Versi 1793: Una medalla de 38mm d'ample, en or o plata (segons el grau). A l'anvers apareix l'efgie del Sobir en uniforme, mirant a la dreta. A la part superior apareix la inscripci "VITTORIO   AMEDEO   III". Al revers apareix una corona de llorer a la part superior amb la inscripci "AL VALORE" a sota. A la part inferior hi ha un trofeu format per un can, 5 banderes, un tambor i diverses bales de can. Penja d'una cinta blau fosc.
 Versi 1833: Una medalla de 33,5mm d'ample, en or o plata (segons el grau). A l'anvers apareix l'escut oval amb la creu de la Casa de Savoia sota la corona, enmig d'una corona formada per una branca d'olivera i una de palma i la inscripci "AL VALORE MILITARE". Al revers apareix una corona de llorer amb un espai central per gravar el nom del receptor, la campanya on s'ha guanyat la condecoraci i la data. Penja d'una cinta blava de 32mm d'ample.
 Versi Guerra de Crimea 1855-1856: Una medalla de 33,5mm d'ample, en or o plata (segons el grau). L'anvers s igual que l'anterior. Al revers, a la part superior de la corona apareix la inscripci "SPEDIZIONE D'ORIENTE"  (Expedici d'Orient), i a la part inferior, les dates "1855   1856). Penja d'una cinta blava de 32mm d'ample.
 Versi Guerra contra l'Imperi d'ustria 1859: Una medalla de 33,5mm d'ample, en or o plata (segons el grau). L'anvers s igual que l'anterior. Al revers, a la part superior de la corona apareix la inscripci "GUERRA CONTRO L'IMPERO D'AUSTRIA" (Guerra contra l'Imperi d'ustria). Penja d'una cinta blava de 32mm d'ample.
 Versi Repblica de Sal 1943-1945: Una medalla de 33,5mm d'ample, en or, plata o bronze (segons el grau). A l'anvers una espasa romana substitueix les armes de Savoia. Al revers, s igual que les anteriors. Penja d'una cinta blava de 32mm d'ample.
 Versi Repblica Italiana 1949-: Una medalla de 33,5mm d'ample, en or, plata o bronze (segons el grau). A l'anvers apareix l'escut de la Repblica Italiana amb la inscripci "AL VALORE MILITARE" a la part superior. Al revers apareix una corona de llorer amb un espai central per gravar el nom del receptor, la campanya on s'ha guanyat la condecoraci i la data. Penja d'una cinta blava de 32mm d'ample.

Quan noms es llueix el gal, s'indica el grau de la medalla per mitj d'una estrella de 5 puntes en or, plata o bronze.

Enllaos externs .
Decret Reial num. 1423 del 4 de novembre de 1932 del Quirinal;
Condecorats amb la Medalla d'Or al Valor Militare;
Pgina oficial de l'Exrcit Itali;

Bibliografia.
 Ercoli, Ercole - Le Medaglie al Valore, al Merito e Commemorative - Militari e Civili nei Regni di Sardegna, d'Italia e nella Repubblica Italiana - 1793-1976 I.D.L. Milano 1976;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327840" title="Cenotafi de Bhim Singh" nonfiltered="2674" processed="2663" dbindex="127755">

El cenotafi de Bhim Singh s un monument erigit en memria del sobir Bhim Singh a la fortalesa de Gwalior (ndia).

El cenotafi t al front un estany o aljub. A l'esquerra de l'estany la paret de pedra al peu de la qual hi ha Gwalior (ciutat); al darrera i a la dreta s'ubiquen edificacions i muralles.

Altres cenotafis destacats sn el del gran msic Tansen (pare de la msica clssica hind, a la cort d'Akbar), el del prncep afgans Ghous Muhammad, i el de la reina de Jhansi (en realitat una escultura de la reina a cavall sobre una pedra damunt una pedra ms gran), tots dins la ciutat de Gwalior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327842" title="20a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="2675" processed="2664" dbindex="127756">

La 20a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el dissabte 26 de juliol, entre Crilly i Saint Amand Montrond. Amb un recorregut de 53 quilmetres es tractava de la segona contrarellotge individual d'aquesta edici de la cursa francesa.

Perfil de l'etapa.
La 20a etapa del Tour de Frana 2008 fou la segona contrarellotge individual d'aquesta edici i la que havia de confirmar o modificar totes les classificacions en joc. L'etapa es disput entre les localitats de Crilly, al departament de l'Alier, i Saint Amand Montrond, al departament de Cher. El recorregut, sense cap dificultat muntanyosa, era de 53 km.

 Desenvolupament de l'etapa .
 El gran favorit per a la victria final en aquesta contrarellotge era Fabian Cancellara, dues vegades campi del mn de contrarellotge. En arribar a meta confirm aquest paper i super el fins llavors lder, Sebastian Lang, per quasi dos minuts. Amb tot, finalment no es far amb la victria final, ja que Stefan Schumacher, vencedor de la primera contrarellotge del Tour, el superar per tan sols 21" a la lnea de meta, tot i que Cancellara havia marcat el millor temps en tots els controls intermitjos. 

Carlos Sastre va mantenir el liderat en fer una excellent contrarellotge i pedre sols 29" respecte el principal rival,  Cadel Evans. Amb tot, Evans s aconsegu passar de la quarta a la segona posici final. Bernhard Kohl, revelaci d'aquesta edici del Tour, finalitz en una meritria 3a posici. El principal perjudicat de la contrarellotge fou el luxemburgus Frnk Schleck, que pass de la 2a a la 6a posici final.

En la resta de classificacions no hi hagu cap canvi i tothom mantingu el lideratge en les respectives categories.

Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.

Classificaci per equips.

Combativitat.
No es disputa

Abandonaments.
No n'hi hagu

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327847" title="Reial Ctedra Gaud" nonfiltered="2676" processed="2665" dbindex="127757">


La Reial Ctedra Gaud s una instituci pertanyent a la Universitat Politcnica de Catalunya dedicada a l'estudi i conservaci de l'obra de l'arquitecte modernista catal Antoni Gaud. Es troba ubicada als Pavellons Gell de Pedralbes, a Barcelona, obra del propi Gaud per encrrec del seu mecenes, Eusebi Gell (1884-1887). Fundada el 1956, el seu primer director fou Josep Francesc Rfols.

 Histria .
La Ctedra Especial Antoni Gaud fou creada el 3 de mar de 1956 per ordre del Ministeri d'Educaci. Josep Francesc Rfols i Fontanals, ajudant i primer bigraf de Gaud, fou nomenat director pel claustre de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona. La Ctedra s'insta l al recinte dels Pavellons Gell, que havien sigut adquirits per la Universitat de Barcelona el 1950. Entre 1966 i 1975 els Pavellons foren restaurats per Joan Bassegoda Nonell, director de la Ctedra entre 1968 i 2000. 

Un cop adaptada l'obra de Gaud a les noves insta lacions, a les antigues cavallerisses s'insta l l'"Aula Discretorum", que fa la funci de sala de lectura de la biblioteca de la Ctedra, mentre que a l'antic picador s'ubic la denominada "Rotonda", on es troba el sal d'actes, l'arxiu, la biblioteca i el museu. La biblioteca s privada, propietat del director de la Ctedra, per est integrada a la xarxa de biblioteques de la Generalitat de Catalunya i i la del Ministeri de Cultura, i est a disposici de qualsevol estudis de l'obra de Gaud; disposa de prop de 14000 llibres, dedicats tant a l'arquitectura com a l'urbanisme, jardineria, construcci, restauraci, etc. Com s lgic la seva especialitat s l'estudi de l'obra d'Antoni Gaud, aix com del modernisme catal.

El Museu d'Arquitectura de la Ctedra, inaugurat el 1981 i adherit a l'ICAM (International Council of Architectural Museums = Consell Internacional de Museus d'Arquitectura) acull obres de Gaud i altres arquitectes modernistes, com Josep Puig i Cadafalch i Llus Domnech i Montaner. Entre les obres de Gaud destaquen mobles dissenyats pel propi arquitecte, ferros forjats, peces cermiques del Parc Gell i la Casa Batll, maquetes, vidrieres (com les de la Catedral de Mallorca), plnols i dibuixos de Gaud i un fons de ms de 75000 diapositives i fotografies.

La Ctedra es dedica principalment a l'estudi i difusi de l'obra de Gaud, conservaci i restauraci de moltes de les seves obres, publicaci d'un gran nombre de treballs d'investigaci i obres de divulgaci sobre la vida i obra del genial arquitecte, aix com l'organitzaci de nombroses exposicions tant a Espanya com arreu del mn. Tanmateix, a la Ctedra s'imparteixen dues assignatures de la carrera d'arquitectura (Histria de l'Urbanisme i dels Jardins i Restauraci de Monuments), aix com tres cursos de doctorat (Conservaci i Restauraci de Monuments i Ambients, Jardineria i paisatge i Arquitectura de Gaud).

El 12 de desembre de 1997 el rei Joan Carles I entreg a la Ctedra Gaud la Medalla al Mrit en les Belles Arts en la categoria d'or, aix com li otorg el ttol de "Reial", passant a denominar-se Reial Ctedra Gaud.

Desprs de la jubilaci del professor Rfols la Ctedra fou ocupada interinament per Josep Maria Sostres i Maluquer (1959-1968), ocupant la plaa des de llavors Joan Bassegoda Nonell, arquitecte i historiador, autor d'un gran nmero de llibres sobre la vida i obra de Gaud i un dels mxims divulgadors del genial arquitecte reusenc. Al passar igualment a la jubilaci el doctor Bassegoda, l'any 2000, la gesti de la Ctedra pass a una fundaci formada per la Universitat Politcnica de Catalunya, la Caixa de Catalunya i la Universitat de Barcelona.

 Bibliografia .
 Bassegoda i Nonell, Joan (1989), El gran Gaud, Ed. Ausa, Sabadell. ISBN 84-86329-44-2.
 Burn Alegre, Josep Llus (1996). Real Ctedra Gaud. Diario del Alto Aragn.

Vegeu tamb.
Antoni Gaud;
Modernisme catal;
Casa Museu Gaud;

 Enllaos externs .
Web de la Ctedra Gaud;
Pgina de la Ctedra Gaud de la UPC;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327853" title="Maria Llusa de Borb-Parma (princesa de Saxnia)" nonfiltered="2677" processed="2666" dbindex="127758">
Maria Llusa Carlota de Borb-Parma (en mar, prop de Barcelona, 2 d'octubre del 1802   Roma, 18 de mar del 1857) filla de Maria Llusa de Borb i Llus I d'Etrria.

El 1825 es convert a Lucca en la segona muller del Prncep Maximili de Saxnia, vidu de la seva tia Carolina de Borb-Parma. No tingueren fills, per la qual cosa, Maria Llusa s'ocup dels de Maximili i Carolina, entre els quals els futurs reis Frederic August II de Saxnia i Joan I de Saxnia.

Qued vdua el 1838 i el mateix any es cas amb el comte Ferdinando Rossi. Novament vdua el 1854, es torn a casar el 1855 el comte Giovanni Vimercati (1788-1861), amb el qual pass a Roma els ltims anys de la seva vida.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327855" title="Sierra Norte de Madrid" nonfiltered="2678" processed="2667" dbindex="127759">
La Sierra Norte de Madrid s una comarca informal definida en la Guia de Turisme Rural i Actiu editada per la Direcci general de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme) de la Comunitat de Madrid. Es troba en l'extrem septentrional d'aquesta comunitat. Abasta un total de 1.265 km i t una poblaci lleugerament superior als 17.000 habitants repartits en 42 municipis.


 Municipis de la comarca .
La comarca est formada pels segents municipis, amb la superfcie en kilmetres quadrats, i la seva poblaci el 2006.




 Territori .







]]

Es poden diferenciar dues zones caracterstiques en el territori de la Sierra Norte de Madrid. D'una banda la zona de muntanya, que correspon a la major part de la comarca, incloent les serres de Somosierra, Sierra del Lobosillo, La Cabrera, La Morcuera i part de la de Guadarrama, i la zona de campia, en el seu extrem sud-est. El principal riu de la Serra Nord de Madrid s el Lozoya, si b, pel seu territori tamb flueix parcialment el Jarama. El curs del Lozoya es veu interromput per cinc embassaments interconnectats (Pinilla, Riosequillo, Puentes Viejass, El Villar i El Atazar), el que li confereix una vital importncia com font de subministrament d'aigua per a tota la Comunitat de Madrid. Dintre de la Serra Nord de Madrid, i corresponent-se en bona part amb les valls que la travessen, poden distingir-se les segents subcomarques: 

 La Cabrera;
 Valle del Jarama;
 Valle Alto del Lozoya;
 Valle Medio del Lozoya;
 Valle Bajo del Lozoya;
 Valle de la Puebla;

 Flora i fauna . 
En les valls i les zones de campia es troben cultius tradicionals de cereals, vinyers i oliveres. Si b la seva superfcie es va veient a poc a poc reduda per l'aband de la agricultura degut en bona part a la despoblaci soferta pel territori. Les rees boscoses estan compostes principalment de roures i pins, si b es desenvolupen tamb sureres, galers, pollancres, oms, freixes, ginebre com i piornos. En les zones ms altes no existeix presncia de espcies arbries i aquestes sn substitudes per pasturatges de muntanya.
 
 Economia . 
Tradicionalment la poblaci s'ha vingut dedicant a la agricultura i la ramaderia, i en temps ms recents a la construcci i els serveis (hosteleria). ltimament el turisme ha anat adquirint major importncia, existint nombroses iniciatives tant pbliques com privades per a fomentar aquesta activitat.
 
 Vegeu tamb . 
 Comunitat de Madrid ;
 Comarques de la Comunitat de Madrid ;
 Municipis de la Comunitat de Madrid ;

 Enllaos externs .
 Guia de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid), dipsito legal M-35.626 - 2006, edici octubre 2007.
Portal turstic de la Sierra Norte;
Notcies i actualitat de la Sierra de Madrid;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327856" title="Mangosta" nonfiltered="2679" processed="2668" dbindex="127760">

Les mangostes (Herpestidae) sn una famlia de petits carnvors semblants a gats. La paraula "mangosta" prov del mot marat mangus. Les mangostes sn clebres perqu s'alimenten en part de serps.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327858" title="Museu arqueolgic de la fortalesa de Gwalior" nonfiltered="2680" processed="2669" dbindex="127761">


El museu arqueolgic de la fortalesa de Gwalior s un museu situat a la fortalesa de Gwalior a l'ndia. Est obert cada dia menys divendres de 10 del mat a 5 de la tarda. Est situat a l'entrada de la fortalesa, a l'esquerra de la carretera d'accs. L'entrada pels nacionals s de 2 rupies (uns 3 cntims d'euro) i pels estrangers 20 rpies; els menors de 15 anys no paguen. No es permeten fotografies ni tant sols de les figures de l'exterior.

El museu el formen quatre sales de no massa superfcie. Es va fundar el 1984.

Les troballes principals que es conserven en aquest museu (procedents de Gwalior i de les comarques venes com Amrol, Kherat, Ater, Naresar, Batesar, Mitawali, Padhawali, Sihonia, Terahi, i Surawaya) abraant el perode entre el 100 aC i el 1700 dC, i sn principalment escultures de variats estils i formes, entre les quals:

Alguns dels objectes prehistrics i de l'poca maurya, sunga i kushana, trobats a Gupteshawar (3 km a l'oest de Gwalior). Els objectes sn estructures de rajola, terracotes, objectes metllics i columnes o pilars variats, datats entre 600 aC i 600 dC;
Escultures dels Sunga i Kushana (100 aC-300 dC);
Escultures o objectes dels Nanda de Pataliputra (600 aC), dels reis Naga (capital a Pawaya, antiga Padavati, vers 100 dC), dels Ksatrapa (governadors per compte dels Kushana), dels segons Naga (desprs del 300-400) i els Gupta (400-500).
Escultures del primer perode dels Gurjara-Pratihara (vers 800-1000 en una primera lnia i vers 1000-1200 una segona branca, fins la conquesta de Muhammad de Ghor, el general del qual Kutb al-Din Aibak va nomenar a Iltumish com a governador);
Escultures del perode mogol, especialment les corresponents a escultors sota patronatge dels reis de Bhadoria (vers 1700);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327873" title="Civeta de palmera africana" nonfiltered="2681" processed="2670" dbindex="127762">

La civeta de palmer africana (Nandinia binotata) s un petit mamfer carnvor amb potes curtes, orelles petites, un cos semblant al d'un gat, i una llarga cua flexible tan llarga com el seu cos. Els adults pesen generalment entre 1,70 i 2,10 kg. s originari dels boscs de l'est d'frica, on sol viure als arbres. La seva dieta s omnvora, i inclou rosegadors, insectes, ous, carronya, fruita, ocells i megaquirpters. Es tracta d'un animal generalment solitari i nocturn.

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327879" title="Teuven" nonfiltered="2682" processed="2671" dbindex="127763">

Teuven s un nucli del municipi de Voeren de la provncia de Limburg a Blgica a la vall del Gulp.

Teuven formava part de la jurisdicci de Baelen al ducat de Limburg fins a l'ocupaci francesa de 1795, quan l'administraci francesa va incorporar-lo al departament de l'Ourthe, la futura provncia de Lieja. Al 1963, en traar la frontera lingstica, va passar a la provncia de Limburg. Al 1977, va fusionar-se amb cinc altres municipis per a formar el municipi nou de Voeren.

 Llocs d'inters .
 Castell De Hoof, antiga residncia dels senyors de Teuven;
 Castell de Sinnich, una antiga abadia de monjos augustinians ;
 El bosc comunal Bovenste Bos, un anti bosc senyorial que avui pertany a la Regi Flamenca;


Nuclis.
Nurop, De Plank, Sinnich, Gieveld

Fills predilectes de Teuven.
Charles Vandenhove (1927- ), arquitecte;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327880" title="Megas Doux" nonfiltered="2683" processed="2672" dbindex="127764">

El ttol de Megas Doux (en grec:           ) (en catal: Megaduc) (en llat: Megadux) era el quart crrec en importncia desprs de l'emperador dins de l'alta jerarquia poltico-militar del darrer Imperi Bizant.

Inicialment, quan va ser creat per Aleix I Comn vers el segle XI, el ttol corresponia al comandant en cap de la flota de guerra, equivalent al d'Almirall. Per durant el govern imperial de la dinastia Paleleg, el Megas Doux es convert en primer ministre de l'emperador bizant, passant per sobre de tota la burocrcia bizantina. El darrer Megas Doux abans de l'ensorrament de l'Imperi Bizant va ser Loukas Notaras (?-3 o 4 de juny de 1453). 

Els Megaducs de la Companyia Catalana d'Orient.
Al 1303, l'emperador Andrnic II Paleleg atorg aquest ttol a Roger de Flor, comandant de la Companyia Catalana d'Orient, com una de les condicions que pactaren per a contractar els serveis de la companyia mercenria d'almogvers. Al 1305, desprs d'haver investit a Roger de Flor amb el ttol encara ms poders de Kaisar, el ttol de Megas Doux fou per a Berenguer d'Entena. Al 1307, a la mort de Berenguer d'Entena, Ferran Eiximenis d'Arens fou nomenat nou Megas Doux de l'Imperi Bizant. 

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327882" title="Vivrrid" nonfiltered="2684" processed="2673" dbindex="127765">

Els vivrrids (Viverridae) sn una famlia de carnvors feliformes que cont 35 espcies. Inclou les genetes, el binturong, la majoria de civetes, i els quatre linsangs.

Sn originaris de la majoria de zones tropicals del Vell Mn: gran part d'frica (tret de la part just al sud del Mediterrani), Madagascar i la pennsula Ibrica.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327885" title="Valle del Jarama" nonfiltered="2685" processed="2674" dbindex="127766">
Valle del Jarama s una subcomarca de la Sierra Norte de Madrid, a la Comunitat de Madrid, formada pels segents municipis:
 
 Patones;
 Reduea;
 Torrelaguna;
 Torremocha de Jarama;
 El Velln;

El riu Jarama en aquesta zona forma l'inici d'una vall que es va a caracteritzar per l'amplitud de les seves terrasses i per la seva fertilitat, anunciant ja un paisatge tpic de regadiu encara en aquesta tram del Jarama barrejat amb agricultura de sec. Destaquem de la subcomarca la importncia de l'aigua, com ho demostra el gran nombre d'infraestructures hidruliques (canals, antigues caceres, ponts, almenares, etc.), distributs per tot el seu territori. Des del punt de vista del mitj fsic, vam destacar la presncia de calcries en Torrelaguna i Patones que contrasta amb el granit al que la Serra Nord de Madrid ens t acostumats. Els municipis que componen aquesta subcomarca conten amb un patrimoni cultural i natural de gran importncia: la presa del Atazar, l'entorn de Patones, el bosc de sureres de Torrelaguna, el museu d'agricultura de Torremocha del Jarama, etc. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327886" title="Campionat d'Europa de fistbol 2008" nonfiltered="2686" processed="2675" dbindex="127767">


El Campionat d'Europa de fistbol 2008 es disput entre el 25 i el 27 de juliol del 2008 a Stuttgart (Alemanya), amb la participaci de les seleccions masculines de fistbol d'Alemanya, ustria, Catalunya, Itlia, Repblica Txeca, Srbia i Sussa. Els partits es van disputat al districte de Stammheim.

El sistema de competici -atpic- es va basar en el potencial de les diverses seleccions per establir dos grups classificatoris: els quatre millors ubicats al grup A i els altres tres al grup B, amb la particularitat que els tres primers classificats del grup A passaven a semifinals i el darrer del grup A es jugava una plaa a les semifinals amb el primer classificat del grup B (els tres considerats pitjors inicialment). Pel que fa al dos pitjors del grup B passaven lluitar amb el perdedor del partit qualificatori per les tres darreres posicions. Tots els partits van ser "al millor de 3 sets" i les semifinals i final "al millor de 4".

Equips.
Grup A



Grup B



Primera fase.

Llegenda


Grup A.














Grup B.








Classificatori semifinals.
Partit classificatori 4t grup A - 1r grup B



Llocs 5 al 7.









Fase Final.


Semifinals.





Finals.
3r i 4t llocs


Final




Classificaci final.


Enllaos externs.
Fotos del campionat 1;
Fotos del campionat 2;
Associaci Internacional de Fistball  ;
Associaci Fistball Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327891" title="Assemblea de Madrid" nonfiltered="2687" processed="2676" dbindex="127768">

Assemblea de Madrid s el parlament autonmic de la Comunitat de Madrid. Representa als habitants de la regi exercint la potestat legislativa. Aprova els pressupostos del govern regional i controla i impulsa l'acci poltica i de Govern. Els diputats que formen l'Assemblea de Madrid sn escollits per un termini de quatre anys mitjanant sufragi universal, lliure, igual, directe i secret. L'edifici de l'Assemblea de Madrid, inaugurat en 1998, est situat en la Plaa Asamblea de Madrid, 1, al districte de Vallecas, Madrid. La seva actual presidenta s Elvira Rodrguez.
Composici de l'Assemblea de Madrid. 
L'Assemblea de Madrid es compon dels segents grups parlamentaris:



 Grup Parlamentari Popular : 67 diputats;
 Grup Parlamentari Socialista: 42 diputats;
 Grup Parlamentari d'Izquierda Unida: 11 diputats;

Presidentes de l'Assemblea.

I Legislatura: Ramn Espinar Gallego (PSOE);
II Legislatura: Rosa Mara Posada Chapado (CDS);
III Legislatura: Pedro Dez Olazbal (IU);
IV Legislatura: Juan van-Halen Acedo (PP);
V Legislatura: Jess Pedroche Nieto (PP);
VI Legislatura: Concepcin Dancausa Trevio (PP)   ;
VII Legislatura: Concepcin Dancausa Trevio (PP);
VIII Legislatura: Elvira Rodrguez (PP);

 Enllaos externs .

Web oficial de l'Assemblea de Madrid;
Blog de la Presidenta;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327894" title="President de la Comunitat de Madrid" nonfiltered="2688" processed="2677" dbindex="127769">
El President de la Comunitat de Madrid s escollit peridicament cada quatre anys, en eleccions conjuntes dels municipis i la comunitat. La Comunitat de Madrid s uniprovincial i aquesta s homnima, la provncia de Madrid. El President de la Comunitat s el representant de la Comunitat i capdavantera del Govern regional. Al llarg de la histria de la Comunitat, des de la seva creaci desprs de la Constituci de 1978, hi ha hagut tres Presidents. L'actual presidenta de la Comunitat de Madrid s Esperanza Aguirre, del Partit Popular. 

 Llista de Presidents de la Comunitat de Madrid .
 




Todas las longitudes se miden en pxeles;
ImageSize = width:600 height:600 #Tamao de la imagen: ancho, alto 
PlotArea = width:50 height:580 left:50 bottom:10 #Tamao de la grfica en s dentro de la imagen: ancho, alto, margen izquierdo, margen derecho
DateFormat = yyyy #Formato de fechas= y-cifra de ao, m-cifra de mes, d-cifra de da.
Period = from:1983 till:2008 #Perodo de tiempo representado: desde, hasta
TimeAxis = orientation:vertical #Orientacin del eje de tiempos: horizontal o vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1983 #Escala

 No se da cuenta de cundo chocan dos frases, as que hay;
 que moverlas a mano con la variable $dx;

Define $dx = 20 # shift text to right side of bar




PlotData=
barra, color, ancho, ?, alineamiento, tamao de fuente (XS,S,M,L,XL);
  bar:Lderes color:blue width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:M
 
 #desde     hasta desplazamiento($dx, pxeles) texto y enlace
 from:1983 till:1995 shift:($dx,0) color:red text: Joaqun Leguina 
 from:1995 till:2003 shift:($dx,0) color:blue text:Alberto Ruiz-Gallardn 
 from:2003 till:2008 shift:($dx,0) color:blue text:Esperanza Aguirre 




 Vegeu tamb .

Comunitat de Madrid;
Alcaldes de Madrid;

 Enllaos externs .

Comunitat de Madrid (web oficial);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327898" title="Mike Parkes" nonfiltered="2689" processed="2678" dbindex="127770">
 Mike Parkes  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.



Mike Parkes va nixer el 24 de setembre del 1931 a Richmond, Surrey, Anglaterra i va morir el 28 d'agost del 1977 a Tor, Itlia.
 


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de juliol del 1959 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Mike Parkes va participar a set proves puntuables pel campionat de la F1, disputats en tres temporades diferents en el interval 1959 - 1967, aconseguint dos podis (dos segons llocs) i una pole com a millor classificaci i assolint catorze punts pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327899" title="Joaqun Leguina Herrn" nonfiltered="2690" processed="2679" dbindex="127771">
Joaqun Leguina Herrn (Villaescusa, Cantbria, 5 de maig de 1941) s un poltic i intellectual socialista espanyol. Va ser el primer president de la Comunitat de Madrid (1983-1995). 
 Formaci i activitat acadmica . 
Va obtenir la llicenciatura en cincies econmiques a la Universitat de Bilbao en 1965. Ms tard va aconseguir el doctorat en Cincies Econmiques en la Universitat Complutense de Madrid (1972) i en Demografia per la Universitat de la Sorbona a Pars (1973). Des de 1967 s funcionari de l'Estat, com Estadstic Facultatiu de l'Institut Nacional d'Estadstica. Entre 1968 i 1972 i, posteriorment, entre 1974 i 1979, va ser professor en la Universitat Complutense de Madrid. Va representar a Espanya, entre 1970 i 1973, en diversos frums internacionals en qualitat de demgraf (Nacions Unides, OCDE, Consell d'Europa). En 1973 va ser contractat com a Demgrafo Expert per la Comissi Econmica per a Amrica Llatina i el Carib (CEPAL) de Nacions Unides, sent comissionat per aquesta instituci a Xile. All, va ser testimoni del cop d'estat del general Augusto Pinochet contra el govern de Salvador Allende. 

 Activitat poltica .
L'activitat poltica de Joaqun Leguina comen en la universitat, en grups antifranquistes. Posteriorment milit al Felipe, a Convergncia Socialista de Madrid (on coincid amb Juan Barranco, Enrique Barn o Jos Barrionuevo) i, quan aquesta va confluir amb l'Agrupaci Socialista Madrilenya, en el PSOE (1977).

El 1979 fou elegit regidor de l'ajuntament de Madrid, encarregant-se de la regidoria d'Hisenda en la corporaci presidida per Enrique Tierno Galvn. El desembre d'aquell any, Joaqun Leguina fou elegit secretari general de la Federaci Socialista Madrilenya. En el congrs, els antics "convergents", amb suport de l'aparell central del PSOE, en mans de Felipe Gonzlez, es van fer amb el poder, desbancant la facci encapalada per Alonso Puerta (que posteriorment abandonaria el PSOE per a ingressar al Partido de Accin Socialista, un de los fundadors d'Izquierda Unida).

A les eleccions generals d'octubre de 1982, va ser escollit diputat per la provncia de Madrid, encara que va abandonar l'esc a l'any segent quan, com a cap de llista del PSOE a la Comunitat de Madrid, va ser-ne escollit president. Va ser el primer president de la instituci, crrec que va ocupar entre 1983 i 1995, quan va ser derrotat per Alberto Ruiz Gallardn. Durant els anys noranta, la Federaci Socialista Madrilenya va travessar una etapa turbulenta. Leguina, lder dels anomenats "renovadors" (oposats als "guerristes"), va ocupar la secretaria general fins a 1991. En aquest any, va donar el relleu a Tefilo Serrano al qui substitu en 1994, el tamb renovador i home de confiana de Leguina Jaime Lissavetzky (que es mantindria al capdavant de la FSM fins a 2001). 

A les eleccions generals espanyoles de 1996, Leguina va ser escollit diputat, sent reelegit en la segent legislatura (2000-2004), en la qual va ser nomenat president de la Comissi de Defensa del Congrs. Va donar suport Joaqun Almunia en les primries socialistes per a escollir candidat a la presidncia del govern en 1998 (que van ser guanyades per Josep Borrell), i aquest mateix any es va postular com a candidat del PSOE a l'ajuntament de Madrid, per fou derrotata les primries per Fernando Morn. Desprs de la dimissi de Joaqun Almunia com a secretari general del PSOE, Leguina va donar suport Jos Bono en el XXXV Congrs del PSOE, el qual va ser derrotat pel desprs president del Govern, Jos Luis Rodrguez Zapatero.
 


Desprs de les Eleccions generals espanyoles de 2004 (2004-2008) fou diputat i president de la Comissi de Defensa del Congrs dels Diputats. El 2006 anunci la seva retirada en finalitzar la legislatura, no presentant-se a la segent convocatria electoral.

La biblioteca de la Comunitat de Madrid porta el seu nom: Biblioteca Regional Joaqun Leguina.

 Obra literria .

 Assaig .
 Los ros desbordados, un ensayo poltico. Plaza & Jans Editores, (1994).
 Defensa de la poltica. Ediciones B, (1995).
 Malvadas y virtuosas: retratos de mujeres inquietantes. Temas de Hoy, (1997).
 El Chile de la unidad popular, 1970-1973. Ateneo de Crdoba, (1998).
 Aos de hierro y esperanza. Espasa-Calpe, (2000).
 Ramn Franco. El hermano olvidado del dictador. J. Leguina y A. Nez. Temas de Hoy, (2002).
 Conocer gente: recuerdos casi polticos. Aguilar (2005). ;

 Novella .
 Historias de la Calle Cdiz. Ediciones Akal, (1985).
 La fiesta de los locos. Editorial Mondadori, (1990).
 Tu nombre envenena mis sueos. Plaza & Jans editores, (1992).
 La tierra ms hermosa. Alfaguara, (1996).
 El corazn del viento. Alfaguara, (2000).
 Cuernos. Cuentos. Alfaguara, (2002).
 Por encima de toda sospecha. Ediciones Tmpora, (2003).
 El rescoldo. Novela. Editorial Alfaguara, (2004).
 Por encima de toda sospecha. Ediciones Tmpora, (2006).
Las pruebas de la infamia: un nuevo caso del abogado Baquedano. Novela negra. Tropismos, (2006).

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Biografia al Congrs dels Diputats;
 El blog de Joaqun Leguina;
 Curriculum Vitae de Joaqun Leguina;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327906" title="scar Freire Gmez" nonfiltered="2691" processed="2680" dbindex="127772">









scar Freire Gmez (Torrelavega (Cantbria), 15 de febrer de 1976) s un ciclista espanyol que fou campi mundial de fons en carretera els anys 1999, 2001 i 2004.

Freire com aficionat va ser subcampi del mn en ruta sub-23, en el mundial celebrat a San Sebasti el 1997.

L'any 1998 va passar a professional en el conjunt espanyol Vitalicio Seguros.

El 1999 s l'any de la seva explosi al guanyar el Mundial de fons en carretera celebrat a Verona (Itlia). Al finalitzar la temporada amb aquesta victria va ser contractat per l'equip Mapei.

El seu debut en una gran volta per etapes va ser el 2000 al crrer la Vuelta a Espanya on va aconseguir dues victries.
Va anar amb l'equip espanyol als Jocs Olmpics de Sidney on va acabar en una discreta 17na posici a la prova de fons en carretera. A partir de llavors comena a patir problemes fsics que no li permeten entrenar amb normalitat i l'afecten anmicament. Els metges sn incapaos de descobrir l'origen dels dolors. Per a pesar d'aquest fet aconsegueix la 3era posici a la prova en ruta del Mundial celebrat a Plouay (Frana). 

El 2001 va estar ms de set mesos sense pujar a la bicicleta per una lesi a l'esquena. Va reaparixer a la Volta a Alemanya on va guanyar una etapa desprs de noms quatre dies de competici. Va preparar amb molta cura el poc d'any que quedava i al Mundial de Lisboa va tornar a ser Campi del Mn de fons en carretera.

El 2004 va aconseguir el seu tercer mundial de ciclisme en ruta igualant a: Binda, Merckx i Van Steenbergen que tamb tenen tres campionats respectivament.

El 2005 va superar al seu mxim rival, l'itali Alessandro Petacchi per aconseguir guanyar la classificaci general de la Tirreno-Adriatico en la que va endur-se tres etapes. Desprs de vncer a la Fletxa Brabanona, un quist al gluti va deixar fora de forma i sense competir a Freire, que el seu objectiu era vncer en els mundials celebrats a Madrid.

El 2006 va guanyar per segon any consecutiu en la Fletxa Brabanona, 1 etapa en la seva prova talism, la Tirreno-Adriatico, una etapa a la Volta al Pas Basc, dues etapes al Tour de Frana i la clssica Vattenfall Cyclassics Hamburgo, desprs de la que no va poder tornar a competir la resta de la temporada en condicions, degut a una lesi.

El 2007, recuperat de la lesi, va guanyar una etapa de la Challenge a Mallorca i una altra de la Vuelta a Andaluca, emportant-se tamb la general d'aquesta ltima. El 24 de mar va guanyar la Mil-San Remo per segona vegada en la seva carrera. Recuperat dels seus problemes encara que amb un furncol es va presentar al Tour de Frana arribant entre els 10 primers a les etapes massives per noms va arribar a ser segon en dues etapes. Finalment no va sortir a l'etapa del dissabte catorze de juny per problemes amb el furncol, per no patir ms dolor a les etapes dels Alps i preparar la resta de la temporada. Tamb va abandonar a la Vuelta a Espanya desprs de guanyar tres etapes.

El 2008 el va estrenar amb la victria a la primera etapa de la Tirreno-Adriatico sobre Alessandro Petacchi, i ms tard amb la victria a la sisena etapa d'aquesta mateixa prova, a la que acudia com a preparaci per a la clssica Mil-San Remo. Anteriorment havia aconseguit dos segons llocs en etapes del Tour de Califrnia i la Clssica de Almera.

Al Tour de Frana de 2008 va guanyar la 14ena etapa del Tour de Frana que anava des de Nimes fins a Digne-les-Bains, i va guanyar la classificaci per punts, el Mallot Verd, sent el primer espanyol en aconseguir-ho. 

 Palmars .
1998

 1 etapa de la Volta a Castella i Lle;

1999

 Campi del Mn de fons en carretera a Verona  ;

2000

 1 etapa de la Challenge a Mallorca;
 1 etapa de la Volta a la Comunitat Valenciana;
 2 etapes de la Tirreno-Adriatico;
 2 etapes de la Volta a Arag;
 2 etapes de la Volta ciclista a Espanya;
 Medalla de bronze al Campionat del Mn de fons en carretera a Plouay ;
 1 etapa del Giro di Lucca;
 1 etapa de l'Escalada a Montjuc;

2001

 1 etapa de la Volta a Alemanya;
 1 etapa de la Volta a Burgos;
 Campi del Mn de fons en carretera a Lisboa  ;









 Enllaos .


Web d'scar Freire;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327907" title="JBW" nonfiltered="2692" processed="2681" dbindex="127773">
JBW Cars  era un constructor angls de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

JBW es va formar amb el pilot Brian Naylor i el mecnic Fred Wilkinson, que van construir uns monoplaces amb els que van arribar a competir al campionat del mn de la Frmula 1 en sis curses repartides en tres temporades diferents, debutant al GP de la Gran Bretanya de la temporada 1959.


Resultats a la F1.




 Palmars a la F1 .

 Curses: 6;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327911" title="Russell Crowe" nonfiltered="2693" processed="2682" dbindex="127774">

Russell Ira Crowe  (7 d abril del 1964) s un  actor, director i productor de cinema de Nova Zelanda, guanyador d un Oscar. Tamb t la nacionalitat australiana.

Biografia.
Crowe va nixer a Wellington, a Nova Zelanda, per la seva famlia es trasllada a  Australia quan tenia 4 anys.  Comena molt jove a aparixer a la televisi, als 6 anys, en un paper a  Spyforce. T un germ, Terry.
Va formar part d un grup de rock, "30 Odd Foot of Grunts".
s propietari d una granja de  226 hectrees situada al nord-oest de Sydney, a Australia.
A Russell li agrada diversificar els seus papers, no li agrada repetir-se.
Russell Crowe es va casar amb Danielle Spencer. Tenen dos fills, Charlie i Tennison.

 Filmografia .
 com actor .
 1987 : Neighbours de Reg Watson (srie TV);
 1988 : Living with the Law (serie TV);
 1990 : Prisoners of the Sun de Stephen Wallace;
 1990 : El pas a nivell (The Crossing) de George Ogilvie;
 1991 : Acropolis Now (srie TV) ;
 1991 : Proof de Jocelyn Moorhouse;
 1991 : Brides of Christ de Ken Cameron (srie TV);
 1992 : Spotswood de Mark Joffe;
 1992 : Sidney Police (Police Rescue) (srie TV) ;
 1992 : Romper Stomper de Geoffrey Wright;
 1993 : Hammers Over the Anvil de Ann Turner;
 1993 : For the Moment de Aaron Kim Johnston;
 1993 : Love in Limbo de David Elfick;
 1993 : El Brumby platejat (The Silver Brumby) de John Tatoulis;
 1994 : The Sum of Us de Geoff Burton i Kevin Dowling;

 1995 : Rpida i mortal (The Quick and the Dead) de Sam Raimi;
 1995 : La fora de la sang (No Way Back) de Frank A. Cappello;
 1995 : Virtuosity (Virtuosity) de Brett Leonard;
 1995 : Encanteri a la ruta maia (Rough Magic) de Clare Peploe;
 1997 : L.A. Confidential de Curtis Hanson;
 1997 : Fugida desesperada (Heaven's Burning) de Craig Lahiff;
 1997 : Breaking Up de Robert Greenwald;
 1999 : Mystery, Alaska de Jay Roach;
 1999 : The Insider de Michael Mann;
 2000 : Gladiator de Ridley Scott;
 2000 : Proof of life  de Taylor Hackford;
 2001 : A Beautiful Mind de Ron Howard;
 2003 : Master and Commander: The Far Side of the World de Peter Weir;
 2005 : Cinderella Man  de Ron Howard;
 2006 : A Good Year  de Ridley Scott;
 2007 :   de James Mangold;
 2007 : American Gangster de Ridley Scott;
 2008 : Body of Lies de Ridley Scott;
 2009 : Nothingham de Ridley Scott;

 com a director .
 2002 : Texas ;
 2002 : 60 Odd hours in Italy (documental);

 com a productor .
 2002 : Texas ;

 Premis i nominacions .

 Premis .
 Oscar al millor actor el 2000 per Gladiator;
 Globus d'Or al millor actor dramtic el 2001 per A Beautiful Mind;
 BAFTA al millor actor el 2002 per A Beautiful Mind;

 Nominacions .
 Oscar al millor actor en 1999 per The insider;
 Oscar al millor actor en 2001 per  A Beautiful Mind ;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Rusell Crowe a IMDB;
  Amicalement Crowe;
 30 Odd Foot of Grunts (lloc oficial del seu grup);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327913" title="Convergncia Socialista de Madrid" nonfiltered="2694" processed="2683" dbindex="127775">
Convergncia Socialista de Madrid va ser un partit poltic espanyol d'mbit regional actiu durant la Transici. Format a partir de Reconstrucci Socialista de Madrid, creat en 1974, va formar part de la Federaci de Partits Socialistes, per va acabar decidint la seva integraci en la Federaci Socialista Madrilenya del PSOE el 15 de maig de 1977, poc abans de la celebraci de les eleccions generals de 1977, les primeres de la democrcia. Estava liderat per Enrique Barn i Jos Mariano Bentez. Membres d'aquest partida van tenir posteriorment gran rellevncia en la poltica madrilenya i espanyola, com militants del PSOE: Juan Barranco, alcalde de Madrid, Joaqun Leguina, president de la Comunitat de Madrid o Jos Barrionuevo, Ministre d'Interior. Tamb van militar a Convergncia Miguel ngel Fernndez Ordez o Emilio Lamo de Espinosa

 Referncies .


 Enllaos externs .
ndex d'institucions de l'Arxiu Linz de la Transici Espanyola.
Perfil del Juan Barranco, al diari El Pas.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327917" title="Agrupaci Socialista Madrilenya" nonfiltered="2695" processed="2684" dbindex="127776">
Agrupaci Socialista Madrilenya va ser la denominaci que va tenir la primera secci socialista-marxista a Espanya, en temps de la I Internacional. Fundada el 1879 per Pablo Iglesias i altres socialistes internacionalistes a Madrid, fou el nucli originari del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE). Va mantenir el seu nom fins a fins de la dcada de 1970, que va passar a anomenar-se Federaci Socialista Madrilenya. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327920" title="'s-Gravenvoeren" nonfiltered="2696" processed="2685" dbindex="127777">

's-Gravenvoeren s un nucli del municipi de Voeren de la provncia de Limburg a Blgica al marge del Voer.

's-Gravenvoeren era un feu del Pas de Dalhem, un dels tres Pasos enll del Mosa. A l'inici, el castell dels comtes es trobava a Voeren (s graven significa del comte en neerlands) que desprs van transferir la seu a Dalhem. De 1244 a 1795 pertanyia al ducat de Brabant fins a la revoluci francesa quan va incorporar-se al departament de l'Ourthe, la futura provncia de Lieja. Al 1963, en traar la frontera lingstica, va passar a la provncia de Limburg.

 Llocs d'inters .
Esglsia Sant Lambert;
 Capella Steenboskapel;
 Castell Altenbroek;
 Castell Ottegraven;

Nuclis.
Schoppem, Ketten, Mariahof

Fills predilectes de 's Gravenvoeren.
Rob Brouwers, (1941- ), pintor;
Pierre de Schiervel (1783-1866), Gobernador de la provncia de Limburg;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327921" title="Partit Socialista de Madrid-PSOE" nonfiltered="2697" processed="2686" dbindex="127778">
El Partit Socialista de Madrid-PSOE (PSM-PSOE) s el nom de la federaci del Partit Socialista Obrer Espanyol a la Comunitat de Madrid. Els seus orgens estan en Congrs Regional de febrer de 1977, quan l'antiga Agrupaci Socialista Madrilenya passa a denominar-se Federaci Socialista Madrilenya (FSM). Al maig de 1977 es fusiona amb la Convergncia Socialista de Madrid. Van arribar aix a la FSM Joaqun Leguina, Juan Barranco, Jos Barrionuevo o Enrique Barn. 

Desprs de les eleccions generals espanyoles de 1977 inicia converses amb les agrupacions madrilenyes del PSOE-histric i Partido Socialista Popular, aconseguint la incorporaci d'aquesta ltima al gener de 1978. Aix es va incorporar, per exemple, Enrique Tierno Galvn. Al constituir-se la Comunitat de Madrid en la primeres eleccions de l'Assemblea de Madrid de 1983, el seu candidat i Secretari General Joaqun Leguina va ser escollit President de la Comunitat de Madrid. En la seu 10 Congrs Regional (2004) va adoptar el nom de Partit Socialista de Madrid-PSOE. 

Desprs del desastre electoral del PSM a les eleccions autonmiques i municipals de 2007, en els quals els candidats a Comunitat i ajuntament de Madrid, Rafael Simancas, secretari general del PSM, i Miguel Sebastin, respectivament, van empitjorar els seus resultats respecte als de 2003, i es van perdre ajuntaments histricament en mans del PSOE, com les de Torrejn de Ardoz, Alcobendas i San Sebastin de los Reyes, Simancas va dimitir i el PSM va passar a ser dirigit per una gestora presidida per Cristina Narbona, Ministre de Medi ambient. Desprs de la constituci de la gestora, l'alcalde de Parla, Toms Gmez, va anunciar la seva candidatura a la secretaria general del PSM.

Congrs Extraordinari 2007. 
En el Congrs Extraordinari celebrat entre el 27 i 28 de juliol de 2007 es requerien almenys el 25% d'avals dels delegats del conclave per a declarar vlida la candidatura a la secretaria general. Toms Gmez va obtenir gaireb el 77% de suports a la seva candidatura, la qual cosa va impossibilitar matemticament que prosperaran les candidatures dels altres 2 precandidats (Jos Cepeda i Manuel Garca-Ferro). Posteriorment, Toms Gomz Franc va ser proclamat secretari general amb el 91% dels vots, mentre que la seva proposta de Comissi Executiva Regional va ser donada suport pel 76% dels vots. En l'actualitat la Comissi Executiva Regional est composta pels segents membres: 

Presidncia: Delia Blanco Tern;
Secretaria General: Toms Gmez Franco;
S. de organitzaci: Francisco Jos Prez Fernndez;
S. de poltica autonmica: Carmen Menndez Gonzlez-Palenzuela;
S. de Poltica Municipal: Manuel Robles Delgado;
S. Adjunt de Poltica Municipal: Oscar Monterrubio Rodrguez;
S. de Movimentos Socials: Ftima Peinado Villegas;
S. de Transports i Infraestructurrs: Trinidad Rolln Sierra;
S. de SuportTerritorial a Petits Municipis: Jos Luis Garca Snchez;
S. de Benestar Social: Pilar Snchez Acera;
S. de Acci Electoral: Javier Gmez Gmez;
S. de Poltica d'Igualtat: ngeles lvarez lvarez;
S. de Economia i Empleu: Antonio Miguel Carmona Sancipriano;
S. de Poltica Sanitria i Consum: Macarena Elvira Rubio;
S. de Vivenda i Poltica Territorial: Jess Miguel Dionisio Ballesteros;
S. de Educaci: Ana de Sande Guilln;
S. de Universitat i I+D+i: Flix Garca Lausin;
S. de Cultura: Mara Dolores Agudo Masa;
S. de Medi ambient: Miguel Aguado Arnez;
S. de Inmigracin: Mara Antonia Garca Fernndez;
S. de Estudios y Programas: Elviro Aranda lvarez;
S. de Administracin: Mara Virtudes Cediel Martnez;
S. de Formacin: Mara Dolores del Campo Pozas;
S. de Innovacin Tecnolgica: Francisco David Lucas Parrn;
S. de Esports: Almudena Fernndez Canto;

Secretaris generals de la FSM/PSM.
Alonso Puerta (1977 - 1979);
Joaqun Leguina (1979 - 1990);
Tefilo Serrano (1990 - 1994);
Jaime Lissavetzky (1994 - 2001);
Rafael Simancas (2001 - 2007);
Cristina Narbona (juny-juliol de 2007, presidenta de la Comissi Gestora);
Toms Gmez (2007 -);

 Referncies .

 
Enllaos externs.
Web del PSM-PSOE;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327925" title="Petrodlar" nonfiltered="2698" processed="2687" dbindex="127779">
El petrodlar es un dlar EUA obtingut a travs de la venta de petroli per part d'un pas exportador a un altre.

 Context .

Des del 1945 la fora del dlar ha residit en ser la divisa internacional per a les transaccions petrolieres globals. Llavors, Estats Units d'Amrica ha anat imprimint centenars de billons d'aquests "petrodlars" que usaven les nacions per comprar petroli i energia a pasos productors (com els que formen l'OPEP). Aquests estats venien el producte a d'altres nacions a canvi de dlars, que eren reciclats cap a EUA a travs de productes econmics com bons, obligacions i deute en general.

 Terme petrodlar .

Com a conseqncia d'aquest fenomen, Ibrahim Oweiss, professor d'economia de la universitat de Georgetown l'any 1973 va encunyar el terme "petrodlar".

Aquests "petrodlars" han actuat favorablement a la economia dels pasos de l'OPEP, deixant-los en una posici d'avantatge. Fruit d'aquesta, alguns pasos han creat els fons sobirans, que han perms paradoxalment ajudar a empreses amb dificultats davant d'una situaci econmica complicada.

La recent pujada del preu del barril de Brent que ha experimentat durant el primer semestre del 2008, arribant a preus de fins a 146 dlars ha donat ms petrodlars a aquests pasos exportadors de cru.

 Referncies .

 Anlisi: s la guerra de Bush contra Europa (Qu passaria si de sobte l'Opep es canvia a l'euro?) ;
 La benedicci dels petrodlars ;
 El barril de Brent marca un nou record ;

 Vegeu tamb .

 Petroeuro;
 Reciclatge de Petrodlars;
 Petroruble;
 Fons sobirans;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327927" title="Juan Antonio Barranco Gallardo" nonfiltered="2699" processed="2688" dbindex="127780">
Juan Antonio Barranco Gallardo s un poltic espanyol nascut a Santiago de Calatrava (Jan) el 13 d'agost de 1947. Va iniciar la seva trajectria a la Convergncia Socialista de Madrid per a acabar formant part del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE) Va ser alcalde de Madrid des del 1986, desprs de la defunci d'Enrique Tierno Galvn, del que va ser primer tinent d'alcalde des de 1983. 

Va ser triat alcalce en les segents eleccions municipals, en 1987. Va perdre l'ajuntament al juny de 1989 desprs d'una moci de censura en la qual va sortir escollit alcalde Agustn Rodrguez Sahagn del CDS (Centre Democrtic i Social) amb el suport dels vots del Partit Popular. A ms, Juan Barranco va ser regidor de l'Ajuntament de Madrid entre 1983 i 1999. Va ser a ms diputat en les Corts Constituents (1977-1978) i en les dues primeres legislatures de les democrcia, entre 1979 i 1986. Tamb ha estat senador per Madrid des de 1989 fins a 2008, quan torna a ser escollit diputat. Tamb va ocupar el crrec de President de la Federaci Madrilenya de Municipis entre 1986 i 1991 i de la Uni de Ciutats Iberoamericanes en el mateix perode

 Enllaos externs .
La lenta ascensi fins al cim, perfil de Juan Barranco publicat al diari El Pas, 12 de gener de 1986.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327929" title="Sint-Pieters-Voeren" nonfiltered="2700" processed="2689" dbindex="127781">

Sint-Pieters-Voeren s el nucli ms petit del municipi de Voeren de la provncia de Limburg a Blgica al marge del Voer, t uns tres cents habitants.

Sint-Pieters-Voeren era un feu del Pas de Dalhem, un dels tres Pasos enll del Mosa. De 1244 a 1795 pertanyia al ducat de Brabant fins a la revoluci francesa quan va incorporar-se al departament de l'Ourthe, la futura provncia de Lieja. Al 1963, en traar la frontera lingstica, va passar a la provncia de Limburg.

Al 1242, els Templars van construir-hi una fortificaci que ms tard va esdevenir una comanderia de l'Orde Teutnic. L'edifici actual data del segle XVI.

 Llocs d'inters .
 Esglsia Sant Pere;
 La comanadoria;
 Capella Santa Ana ;
 El castellet Magis;
 
Nuclis.
Zwaan, Rulen, Drink i Paerds










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327930" title="Alcalde de Madrid" nonfiltered="2701" processed="2690" dbindex="127782">
Alcalde de Madrid s l'encarregat de presidir l'ajuntament de la ciutat de Madrid. Actualment Alberto Ruiz-Gallardn s l'encarregat d'exercir el crrec. 
 Llista d'alcaldes . 

 Jos Urbina, 1803-1805;
 Jos de Marquina Galindo, 1805-1808;
 Pedro de Mora y Lomas, 1808-1810;
 Dmaso de la Torre, 1810-1811;
 Manuel Garca de la Prada, 1811-1812;
 Juan Antonio Pico, 1812;
 Marqus de Iturvieta, 1812 y 1813;
 Conde de Villapaterna, 1812;
 Pedro Sainz de Baranda y Gorriti, 1812, 1813 y 1820;
 Magn Ferrer, 1812;
 Frutos lvarez Benito, 1812;
 Conde de Moctezuma, 1814;
 Juan de Mata Garro Robles, marqus de las Hormazas 1814-1816;
 Jos Manuel de Arjona, 1816-1820;
 Rodrigo de Aranda, 1820-1822;
 Flix Ovalle, 1820;
 Jos Po de Molina, 1820-1821, 1823;
 Conde de Clavijo, 1821;
 Conde de Goyeneche, 1821-1822;
 Marqus de Santa Cruz, 1822;
 Ramn Casella, 1822;
 Cayetano Rubio, 1822;
 Miguel Njera, 1822;
 Arias Gonzalo de Mendoza, 1822-1823;
 Luis Beltrn de Leo, 1823;
 Joaqun Lorenzo Mozo, 1824;
 Len de la Cmara Cano, 1824-1828;
 Tadeo Ignacio Gil, 1828-1830;
 Domingo Mara de Barrafn, 1830-1834;
 Marqus de Falces, 1834-1835;
 Jos Mara Galdeano, 1835;
 Marqus de Pontejos, 1835-1836;
 Juan Losaa, 1836;
 Jos Mara Basualdo, 1837;
 Juan Bautista del Llano, 1837;
 Victor Lpez Molina, 1838;
 Manuel Ruiz Oganio, 1838;
 Toms Fernndez Vallejo, 1839;
 Luis Osealde, 1839;
 Salustiano Olzaga, 1840;
 Joaqun Mara Ferrer, 1840;
 Francisco Javier Ferro Mateo, 1840;
 Marqus de Peaflorida, 1842-1845;
 Juan lvarez Mendizbal, 1843;
 Ignacio de Olea, 1843-1854;
 Jacint Feliu Domnech i Sastre, 1843;
 Manuel de Larran, 1843-1844;
 Marqus de Someruelos, 1844-1847;
 Manuel de Brbara, 1844;
 Duque de Veragua, 1845-1846;
 Jos Laplana, 1846;
 Conde de Vistahermosa, 1847;
 Marqus de Santa Cruz, 1848-1851;
 Luis Piernas, 1851-1852;
 Conde de Quinto, 1852, 1853-1854;
 Jos Seco Baldor, 1854;
 Valentn Ferraz, 1855-1856;
 Duque de Berwick y Alba, 1857;
 Carlos Marfori, 1857;
 Duque de Sesto, 1857-1864;
 Duque de Tamames, 1864;
 Conde de Puonrostro, 1864;
 Conde de Belascoin, 1864-1865;
 Jos Ramn Osorio, 1865;
 Marqus de San Saturnino, 1865-1866;
 Marqus de Villaseca, 1866-1867;
 Marqus de Villamagna, 1867;
 Marqus Viudo de Villar, 1867-1868;
 Nicols Mara Rivero, 1868-1870;
 Manuel Mara Jos de Galdo, 1870;
 Fernando Hidalgo Saavedra, 1870-1872;
 Marqus de Sardoal, 1872-1874;
 Carlos Mara Ponte, 1872;
 Simen Avalos, 1872-1873;
 Pedro Menndez Vega, 1873;
 Pedro Bernardo Uncasitas, 1873-1874;
 Francisco de Borja Queipo de Llano y Gayoso de los Cobos, VIII Conde de Toreno, 1874-1875;
 Conde de Heredia Spinola, 1875-1877;
 Marqus de Torneros, 1877-1881;
 Jos Abascal y Carredano, 1881-1883, 1885-1889;
 Marqus de Urquijo, 1883;
 Marqus de Bogaraya, 1884-1885;
 Alberto Bosch y Fustegueras, 1885, 1891-1892;
 Andrs Mellado, 1889-1890;
 Cayetano Snchez Bustillo, 1890;
 Duque de Vistahermosa, 1890;
 Faustino Rodrguez San Pedro, 1890-1891;
 Marqus de Cubas, 1892;
 Conde de Pealver, 1892, 1895-1896, 1907-1909;
 Conde de San Bernardo, 1892-1893;
 Santiago Angulo, 1893-1894;
 Conde de Romanones, 1894-1895, 1897-1899;
 Conde de Montarco, 1896;
 Joaqun Snchez de Toca, 1896-1897, 1907;
 Marqus de Aguilar de Campoo, 1899-1900;
 Manuel Allende Salazar, 1900;
 Mariano Fernndez de Henestrosa Mioo, duque de Santo Mauro (1900-1901);
 Alberto Aguilera y Velasco (1901-1902);
 Vicente Cabeza de Vaca y Fernndez de Crdoba, marqus de Portazgo (1902-1903);
 Salvador Bermdez de Castro y O'Lawlor, marqus de Lema (1903* 1904);
 Gonzalo de Figueroa y Torres, conde de Mejorada del Campo y marqus de Villamejor (1904-1905);
 Eduardo Vincenti (1905-1906);
 Alberto Aguilera y Velasco (1906-1907);
 Eduardo Dato e Iradier (1907-1907);
 Joaqun Snchez de Toca (1907-1907);
 Nicols de Pealver Zamora, conde de Pealver (1907-1909);
 Alberto Aguilera y Velasco (1909-1910);
 Jos Francos Rodrguez (1910-1912);
 Joaqun Ruiz Jimnez (1912-1913);
 Eduardo Vincenti (1913-1913);
 Luis Marichalar y Monreal, vizconde de Eza (1913-1914);
 Carlos Prast y Rodrguez de Llano (1914-1915);
 Jos del Prado y Palacios (1915-1915);
 Joaqun Ruiz Jimnez (1915-1916);
 Martn Rosales Martel, duque de Almodvar del Valle (1916-1917);
 Luis Silvela Casado (1917-1917);
 Jos Francos Rodrguez (1917-1918);
 Luis Silvela Casado (1918-1918);
 Luis Garrido Juaristi (1918-1920);
 Ramn Rivero de Miranda, conde de Limpias (1920-1921);
 Alfredo Serrano-Jover (1921-1921);
 lvaro de Figueroa y Alonso Martnez, marqus de Villabrgima (1921-1922);
 Jos Mara Garay, conde del Valle Suchil (1922-1922);
 Joaqun Ruiz Jimnez (1922-1923);
 Faustino Nicoli (1923-1923);
 Alberto Alcocer y Ribacoba (1923-1924);
 Fernando Surez de Tangil y Angulo, Conde de Vallellano (1924-1925);
 Jos del Prado Palacio (1925-1927);
 Emilio Antn (1927-1927);
 Manuel Semprn y Pombo (1927 1927);
 Rafael Carlos Gordon Arstegui, conde de Mirasol (1927-1927);
 Jos Mara de Aristizbal Manchn (1927-1930);
 Jos Mara de Hoyos y Vinent de la Torre O Neill, marqus de Hoyos (1930-1931);
 Joaqun Ruiz Jimnez (1931-1931);
 Pedro Rico Lpez (1931-1934);
 Jos Martnez de Velasco (1934-1934);
 Rafael Salazar Alonso (1934-1934);
 Sergio lvarez de Villaamil (1935-1935);
 Pedro Rico Lpez (1936-1936);
 Cayetano Redondo Acea (1936-1937);
 Rafael Henche de la Plata (1937-1939);
 Melchor Rodrguez Garca (1939);
 Alberto Alcocer y Ribacoba (1939-1946);
 Jos Moreno Torres, conde Santa Mara de Babio (1946-1952);
 Jos Finat y Escriv de Roman, conde de Mayalde (1952-1965);
 Carlos Arias Navarro (1965-1973);
 Miguel ngel Garca-Lomas Mata (1973-1976);
 Juan de Arespacochaga y de Felipe (1976-1978);
 Jos Luis lvarez y lvarez (1978-1979);
 Luis Mara Huete y Morillo (1979-1979);
 Enrique Tierno Galvn (1979-1986);
 Juan Barranco Gallardo (1986-1989);
 Agustn Rodrguez Sahagn (1989-1991);
 Jos Mara lvarez del Manzano y Lpez del Hierro (1991-2003);
 Alberto Ruiz-Gallardn Jimnez (2003-actualidad);

 Lnia temporal des de 1979 .

Todas las longitudes se miden en pxeles;
ImageSize  = width:600 height:600 #Tamao de la imagen: ancho, alto 
PlotArea   = width:50 height:580 left:50 bottom:10 #Tamao de la grfica en s dentro de la imagen: ancho, alto, margen izquierdo, margen derecho
DateFormat = yyyy #Formato de fechas= y-cifra de ao, m-cifra de mes, d-cifra de da.
Period     = from:1979 till:2008 #Perodo de tiempo representado: desde, hasta
TimeAxis   = orientation:vertical #Orientacin del eje de tiempos: horizontal o vertical
ScaleMajor = unit:year increment:1 start:1979 #Escala

 No se da cuenta de cundo chocan dos frases, as que hay;
 que moverlas a mano con la variable $dx;

Define $dx = 20 # shift text to right side of bar




PlotData=
barra, color, ancho,  alineamiento, tamao de fuente (XS,S,M,L,XL);
  bar:Lderes color:blue width:25 mark:(line,white) align:left fontsize:M
 
 #desde     hasta desplazamiento($dx, pxeles) texto y enlace
 from:1979 till:1986 shift:($dx,0) color:red text: Enrique Tierno Galvn 
 from:1986 till:1989 shift:($dx,0) color:red text:Juan Barranco Gallardo 
 from:1989 till:1991 shift:($dx,0) color:green text:Agustn Rodrguez Sahagn 
 from:1991 till:2003 shift:($dx,0) color:blue text:Jos Mara lvarez del Manzano
 from:2003 till:2008 shift:($dx,0) color:blue text:Alberto Ruiz-Gallardn


 Enllaos externs .

Llista completa d'alcaldes de Madrid;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327933" title="Jos Mara lvarez del Manzano" nonfiltered="2702" processed="2691" dbindex="127783">
Jos Mara lvarez del Manzano y Lpez del Hierro (Sevilla, 17 d'octubre de 1937), poltic espanyol.
 Biografia . 
Encara que va nixer a Sevilla viu a Madrid des dels tres anys. Va estudiar als jesutes de Chamartn. Ha estat Alcalde de Madrid de 1991 a 2003. Sota el seu mandat es va llanar la idea de la candidatura de Madrid als Jocs Olmpics de 2012. Est llicenciat en Dret per la Universitat Complutense. Actualment presideix IFEMA (Institut de Fires i Exposicions de Madrid). Est casat amb Mara Eulalia Mir Ramrez i t quatre fills: Jos, Mara, Marta i Mnica. En 1963 va aprovar les oposicions per al Cos d'Inspectors Tcnics de Timbre de l'Estat (ara Cos Superior de Finances de l'Estat). Ha treballat en les Delegacions d'Hisenda de Ciudad Real, Badajoz, Toledo, Santander, Biscaia i en la Diputaci d'laba. Des de 2003, s president de la Junta Rectora d'Ifema, l'organisme que gestiona els recintes firals i palaus de congressos de la capital d'Espanya. Tamb ha estat professor en un institut a Vitria 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327938" title="Eucrpia" nonfiltered="2703" processed="2692" dbindex="127785">
Eucrpia (grec Eukarpia) fou una antiga ciutat de Frgia. L'esmenten diversos gegrafs entre els quals Estrab (XII, 576) que la situa en la via entre Dorilea i Eumnia, segurament a l'entorn de la moderna Emin Hissar al vilaiat de Brusa. Hamilton va veure en aquest lloc importants runes el 1837, per al segle XX havien desaparegut.

Es sospita que fou un dels centres del poble dels corpens (corpeni, desprs eucarpeni) junt amb les properes ciutats de Bruzos (Bruzus), Hierpolis, i Otros (Otrus), i presumptament fou la capital dels corpeni que van donar a la ciutat un nom grec que recordava el seu nom com a poble. Part del regne de Prgam, va passar amb aquest a Roma. Form part de l'Imperi Roma i va emetre les seves prpies monedes (amb la llegenda Eucarpitis o districte d'Eucarptia) des del temps d'August fins al temps de Volusi (les quatre ciutats esmentades van emetre moneda prpia); fou tardanament part de la provncia de Frgia Salutaris. Seu d'un bisbat sufragani de Sinnada, s esmentada a Notitiae episcopatuum fins al segle XII i probablement va existir fins al segle XIII quan hauria quedat destruda pels mongols o els turcmans. Dels seus bisbes es coneix el nom de sis:

 Eugeni, present al concili de Nicea (325);
 Auxmen, bisbe el 381;
 Ciriac, bisbe el 451;
 Dions, bisbe el 536;
 Constant o Constant, bisbe el 787 (no figura a la llista de Lequien);
 Constant, bisbe el 879;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327939" title="Clemencia Torrado Rey" nonfiltered="2704" processed="2693" dbindex="127786">
Clemencia Torrado Rey (Badajoz, 1961) s una poltica valenciana d'origen extremeny. Treballa com a administrativa i s afiliada al PSPV-PSOE. Ha estat diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 2000 i a les de 2004 en substituci de Leire Pajn Iraola. Ha estat membre suplent de la Delegaci Espanyola en l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Clemencia Torrado al web del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327943" title="Fernando Villalonga Campos" nonfiltered="2705" processed="2694" dbindex="127787">
Fernando Villalonga Campos (Valncia, 1960) s un poltic valenci, descendent d'Ignasi Villalonga. Llicenciat en Dret em la Universitat de Valncia, on fou alumne de Carme Alborch Bataller, i diplomtic de carrera, s cos de Juan de Villalonga. s militant del Partit Popular des del 1992, fou director de l'Institut de Cooperaci Iberoamericana (ICI) a Buenos Aires (1992-1995). El 1995 fou nomenat per Eduardo Zaplana Conseller d'Educaci i Cultura de la Generalitat Valenciana. El 1996 fou nomenat Secretari d'Estat per a la Cooperaci Internacional i per a Iberoamrica. Diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 2000, fou nomenat president de la Fundaci Telefnica i dimit el 2001 i fou substitut Jos Ramn Calpe Saera. El 2008 fou nomenat cnsol general a Nova York.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Nomenament en la Fundaci Telefnica;
 Petita semblana a El Pas;
 Fitxa al Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327955" title="Graaff-Reinet" nonfiltered="2706" processed="2695" dbindex="127788">


Graaff-Reinet fou un establiment fundat pels holandesos el 1760, al nord de la seva colnia del Cap de Bona Esperana. El districte va rebre una carta de drets de la Companyia de les ndies Orientals Holandeses el 1785 adoptant el nom de Graaff-Reinet del governador Cornelis Jacob Van de Graaf (de nom matern Reynet), i un comissionat fou nomenat per governar el territori. L'administraci de la companyia fou corrupta i va portar a la desafecci dels pobladors.

El 1795 els xhosa de la regi van comenar una srie d'atacs per frenar l'expansi europea; per rebaixar la tensi el comissionat  H.C.D. Maynier va intentar negociar amb els xhosa, per aquestos no van cedir i van continuar els atacs. Llavors els bers, enfurismats, van formar un comit d'emergncia dirigit per  Adriaan Van Jaarsfeld (1745-1801) i Fiedrich Carl David Gerotz (1739-1828) com a nacional Landdrost (6 de febrer de 1795) i van foragitar al comissionat Maynier. Similar actitud van tenir els bers de Swellendam. Un nou comissionat va arribar quan tres-cents bers estaven a punt per fer un atac de cstig contra els xhosa, i com que no hi va voler donar suport, els colons el van expulsar igualment i van proclamar la independncia de la regi. Abans de poder reaccionar, els holandesos es van haver d'enfrontar als britnics. 

L'agost d'aquell mateix any els britnics van ocupar la colnia del Cap i van demanar als bers de jurar fidelitat a la corona britnica, cosa que els bers van refusar i van demanar ajut a un vaixell francs ancorat a la badia de Delagoa, sense xit. Els britnics van fer diversos atacs que van devastar l'economia de Graaff-Reinet i tanmateix va esclatar una nova guerra amb els xhosa. Finalment els bers es van rendir al coronel (desprs general) J. O. Vandeleur (22 d'agost de 1796)

El gener de 1799 el cap ber Marthinus Prinsloo, es va revoltar novament per es va haver de rendir l'abril segent i fou empresonat junt amb 19 companys a Ciutat del Cap. Pinsloo i un altre lder foren condemnats a mort, i la resta al desterrament, sentencies que no es van executar.

Els bers es van revoltar un altra cop el 1801, per la situaci fou dominada per les conciliatries mesures del governador inter del Cap de Bona Esperana, general F. Dundas

La sobirania del Cap fou retornada a Holanda (ara Repblica Batava) el  mar del 1803, i els bers presoners foren alliberats, per esgotats, van acceptar la sobirania de la nova repblica. Quan van tornar els britnics els bers de Graaf-Reinet van participar al Gran Trek (1835-1842).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327961" title="Association sportive montferrandaise Clermont Auvergne" nonfiltered="2707" processed="2696" dbindex="127789">


L'Association sportive montferrandaise Clermont Auvergne (ASM Clermont Auvergne i antiga AS Montferrand) s un club de rugbi a 15 de la ciutat occitana de Clarmont d'Alvrnia). Doble vencedor del European Challenge Cup, el (1999 i el 2007), juga actualment al Top 14.

El club.

L'any 1911, Marcel Michelin va crear l Association sportive Michelin, club omnisports de 3 seccions: rugbi, futbol i cross-country. Poc temps desprs el club poliesportiu va incloure tamb les seccions de ciclisme, petanca, esgrima i tennis. El 1922, i obent a una recomanaci de l'Union des socits franaises de sports athltiques, l Association sportive Michelin va canviar de nom pel d'Association sportive montferrandaise en honor al barri de Clarmont, Monferrand, on s'ubicaba el club.

El 1925, l'AS Montferrandaise va vncer al Biarritz olympique a la que llavors s'anomenava Divisi d'Honor. D'aquesta manera el club de Clarmont d'Alvrnia va pujar a la 1a Divisi francesa, categoria en la que es mantindr fins avui.

Des de l'estiu de 2006, l'equip va posar-se sota la direcci de Vern Cotter. Els dirigents van tirar endavant un progecte esportiu ambicis basat en el fitxatge de jugadors de nivell internacional, tals com (John Smit, capit dels Springboks (campions del mn al mundial de 2007, Julien Bonnaire arribat el 2007 del CSBJ o el centre internacional sud-afric Marius Joubert. Aquesta poltica, a ms de la conservaci dels talents (Aurlien Rougerie, Pierre Mignoni o Mario Ledesma) i la modernitzaci general de les infraestructures, va aconseguir que el club aconsegus triomfs tals com el Campionat europeu o arribar a la final del campionat de Frana en dues ocasions consecutives el 2007 i el 2008.

Nou cops finalista del campionat de Frana, l'ASM Clermont Auvergne posseeix un trist rcord: les ha perdudes totes.

 Palmars .

 Campionat europeu (2): ;
 Campi: 1999 i 2007;
 Finalista: 2004;
 Campionat de Frana: ;
 Finalista (9 cops): 1936, 1937, 1970, 1978, 1994, 1999, 2001, 2007 i 2008;
 Challenge Yves du Manoir (3): ;
 Campi: 1938, 1976 i 1986 ;
 Finalista: 1935, 1957, 1972, 1979, 1985 i 1994 ;
 Copa de Frana (1):
 Campi: 2001 ;
 Finalista: 1945 i 1947 ;
 Challenge Armand Vaquerin (1): ;
 Campi: 2003;

 Les finals de l ASM Clermont Auvergne.
 Campionat de Frana .




Rcord en el nombre de finals perdudes : 9

Challenge Yves du Manoir.


Copa de Frana.


Campionat europeu.



 Jugadors emblemtics .



 Llistat dels darrers entrenadors .

Tim Lane (Australi) (2000-2001);
Steve Nance (Australi) (2001-2002);
Laurent Travers (2002-2003);
Alain Hyardet (2003-2004);
Olivier Sasset (2004-2005);
Philippe Agostini (2005-2006);
Vern Cotter (Neozelands) (2006-...);

 Bibliografia .
 La Grande pope du rugby montferrandais, de Robert Boisson i Christophe Buron, ed. Grard Tisserand, 2002;
 http://img296.imageshack.us/img296/614/asmlecoeurrugbyayc1.jpg;

Enllaos externs.
 Lloc oficial del club ;
 oficial de les seccions ;
 Cybervulcans, club de supporters de l'ASM Clermont Auvergne ;
 Web del club de supporter de l'ASM Les Ultravulcans ;
 Web del club de supporters Les Vignerons ;
 Web dels supporters del Bouclier Arverne ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327964" title="Bandera de Natlia" nonfiltered="2708" processed="2697" dbindex="127790">
La bandera de la Repblica boer de Natlia fou adoptada el 1839, amb els colors de la bandera holandesa, la qual havien utilitzat fins aleshores, per la disposici modificada formant dos triangles rectangles amb base al pal i vrtex al vol (vermell a dalt i blau a la part inferior) deixant un triangle rectangle blanc al centre amb base al vol. Una imatge contempornia es troba als arxius del Flag Research Center a Massachusetts.

Referncia.
Flagmaster #102.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327965" title="Rasa de Puig-arnau" nonfiltered="2709" processed="2698" dbindex="127791">

La rasa de Puig-arnau s un afluent per la dreta de la rasa de Coll de Jou. 

Neix a 1.525 m d'altitud, 400 m amunt de la corba de la ctra de Coll de Jou a Cambrils d'Odn on hi ha el la frontera entre els municipis de Guixers i Odn i molt a prop de la Font de Sant Joan.

Des del seu naixement pren la direcci N-S que mant al llarg de tot el seu recorregut en el decurs de qual deixa a la dreta (150 m a vol d'ocell) la masia de Cal Pubill i a continuaci la de Puig-arnau (a 75 m, tamb a la dreta a vol d'ocell) per anar a desguassar a la rasa de Coll de Jou a 1.035 m d'altitud.

Mapa.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Del seu pas vora Puig-Arnau: ;
 De la seva confluncia amb la rasa de Coll de Jou: ;
   


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327966" title="Voeren" nonfiltered="2710" processed="2699" dbindex="127792">

Voeren (en francs Fouron, en limburgus Voere, en val Foron) s un municipi belga de la provncia de Limburg regat pels rius Voer, Berwijn i Gulp. El 2007 comptava amb 4.261 habitants. Es troba a la frontera lingstica belga, enclavat entre la provncia de Lieja i la frontera amb els Pasos Baixos. s conegut per un conflicte entre neerlandfons i francfons, que va durar del 1977 al 2000, i que en certs moments va arribar a desestabilitzar el govern nacional (i desprs federal) de Blgica.

Histria.
El municipi s el resultat de la fusi, l'1 de gener de 1977, dels sis municipis amb "facilitats lingstiques": Moelingen, 's-Gravenvoeren, Sint-Pieters-Voeren, Sint-Martens-Voeren, Teuven i Remersdaal. Histricament, els quatre primers pertanyien al pas de Dalhem, i Teuven i Remersdaal al ducat de Limburg.

La poblaci parlava el limburgus, una variant del neerlands a mig cam entre aquest idioma i l'alemany. Des de la revoluci francesa, els municipis van ser integrats al departament de l'Ourte, que ms tard va esdevenir la provncia de Lieja, de majoria francfona. La pressi perqu s'abandons l's del neerlands i es passs al del francs va ser molt important des del 1830 i durant els primers cent anys d'existncia de l'estat belga. La llengua a les escoles i a les esglsies era el neerlands, per molta gent se n'anava treballar a Lieja, on parlava el francs. Tot i tenir el limburgus (plat) com a llengua vehicular, junt amb els pobles del pas d'Herve i de la regi d'Eupen, la gent responia diversament als diferents censos belgues i les proporcions entre la gent que deia parlar neerlands, francs o alemany variava fora. Hi havia tamb pressi social per triar el francs. Tot i aix, al 1962 es va decidir de transferir els sis municipis a la provncia de Limburg, ja que hi havia una majoria de gent de parla neerlandesa.

Els habitants eren, doncs, culturalment neerlandfons, per econmicament depenien molt de Lieja. El canvi de provncia no va pas agradar a tothom, i aviat va crear-se un moviment anomenat Retour  Lige (Retorn a Lieja). Altrament, els pobles romanien plcids i sense conflictes i la gent parlava plat entre ells i altres llenges amb els altres, governats per burgmestres que pertanyien a l'aristocrcia francfona. 

Aquesta tranquillitat va canviar fora quan, desprs de la fusi del 1977, el moviment Retour  Lige va trobar un lder, Jos Happart, que al 1982 va obtenir la majoria dels escons al consell municipal. El consell va proposar Happart com a burgmestre, cosa que legalment no era possible, ja que Happart, nascut a Chertal, noms parlava francs. La seva nominaci va ser ajornada un any per donar-li la possibilitat d'aprendre la llengua administrativa, cosa que va refusar. Aix va originar una srie de plets davant el Consell d'Estat i de discussions entre els flamencs i els francfons. 

Aquesta poca s'anomena el carrusel de Voeren: el consell municipal va trobar el truc de nomenar un burgmestre bilinge (Nico Droeven) i Happart com a primer adjunt; immediatament desprs, Droeven va dimitir i Happart va esdevenir burgmestre provisional. El Consell d'Estat va anullar aquesta decisi, per aquest tripijoc es va continuar fent vuit vegades ms fins que, el 19 d'octubre de 1987, el govern nacional belga es va veure obligat de dimitir. Al 1989, desprs de llargues negociacions i compromisos nacionals, Droeven va ser nomenat burgmestre i Happart primer regidor. Els habitants francfons del municipi van obtenir el dret de votar a Aubel per a les eleccions nacionals i regionals. El mateix any, Happart va dimitir i va tornar a Lieja, on va prosseguir la seva carrera poltica com a diputat al Parlament europeu.

Desprs de les eleccions municipals del 8 d'octubre del 2000, la situaci va canviar quan el partit flamenc Voerbelangen va obtenir una majoria del 53%, grcies als sufragis dels nombrosos immigrants neerlandesos que van obtenir el dret de vot dins del marc dels decrets europeus. De fet, el marc agradable, els preus del sector immobiliari molt ms baixos que al Limburg neerlands i l'afinitat cultural (parlen el mateix dialecte) van atreure molts neerlandesos de la regi de Maastricht, que van aprofitar l'obertura de les fronteres de 1991 per establir-se a Voeren. Al 2001, Huub Broers (que ensenya francs a l'institut provincial de Vis) va esdevenir el primer burgmestre flamenc del municipi. A les eleccions del 2006, la majoria flamenca va obtenir un 60,8% dels vots i nou escons. El partit Retour  Lige es va reanomenar Retour@Liberts i obtingu sis escons.

Sembla que el municipi ha tornat a trobar la seva placidesa tradicional.

 Llocs d'inters .
El municipi s ric en monuments: castells, cases nobles, esglsies, molins. Tamb s conegut pel turisme rural i el cmping, els paisatges interessants i molt verds. 
Per a fotografies i ms detalls, vegeu els articles sobre els nuclis respectius.;
Moelingen.
 Esglsia de la Mare de Du;
's-Gravenvoeren.
 Esglsia de Sant Lambert;
 Capella de Steenboskapel;
 Castell d'Altenbroek;
 Castell d'Ottegraven;
Sint-Martens-Voeren.
 La casa Veltmans, centre cultural;
 L'esglsia de Sant Mart;
Sint-Pieters-Voeren.
 Esglsia de Sant Pere;
 La comanadoria;
 Capella de Santa Anna ;
 El castellet Magis;
Teuven.
 Castell De Hoof, antiga residncia dels senyors de Teuven;
 Castell de Sinnich, una antiga abadia augustiniana ;
 El bosc comunal de Bovenste Bos;
Remersdaal.
 Het Hoes;
 Castell d'Obsinnich ;
 El viaducte ferroviari de la lnia 24 ;

Fills predilectes de Voeren.
 Rob Brouwers, (1941- ), pintor;
 Pierre de Schiervel (1783-1866), governador de la provncia de Limburg;
 Mossn Hendrik Veltmans;
 Jos Happart, poltic;
 Huub Broers, poltic;
 Charles Vandenhove, arquitecte;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327970" title="Lydenburg" nonfiltered="2711" processed="2700" dbindex="127793">


Lydenburg fou una ciutat capital de la repblica ber del mateix nom a Sud-frica, i desprs ciutat de la provncia de Transvaal i darrerament de Mpumalanga, situada entre Pretria i la Badia de Delagoa a Moambic. Fou rebatejada Mashishing el 2006.

El 1842 un grup de bers es va establir a la zona d'Ohrigstad i altres sel's van unir el 1845 procedents de Winburg i Potchfestroom dirigits per Andries Hendrik Potgieter, per va haver d'abandonar la regi entre 1846 i 1849 a causa del paludisme, i es van dirigir, encapalats per Andries Hendrik Potgieter, a un altre regi on van fundar Lydenburg (Ciutat del patiment) que va esdevenir una repblica. L'escola es va fundar el 1851   i l'esglsia el 1853, sota el govern de Willem Joubert.

El 1856 la repblica de Lydenburg i la Repblica d'Utrecht (al Natal) no es van voler integrar al Transvaal i el 1857 Utrech i Lydenburg es van aliar i es van unir formalment el 8 de maig de 1858 amb el nom de "De Republiek Lydenburg in Zuid Afrika". El 1859 va arribar al poder (succeint a Joubert), Josep h Van Dyck. L'assamblea o Volksraad va estar presidida per Philippus Jeremias Coetser (des del 1856) i desprs per Cornelis Potgieter. Finalment el 1860 Lydenburg va ser annexionada al Transvaal (Zuid Afrikaanse Republiek). Potegier va esdevenir el cap de l'oposici al president de Transvaal Pretorius.

Una carretera entre Pretria i la badia Delagoa es va iniciar el 1871 i acabar el 1874. El 6 de febrer de 1873, al descobrir-se or, la vila va esdevenir un gran centre miner. Va ser assetjada a la primera guerra dels bers (1881) al final de la qual Utrech fou separada del districte que va ser reincorporat a Natal; i fou seu d'una guarnici britnica a la segona guerra dels bers (1900-1902). El 1910 hi va arribar el ferrocarril i el 1927 va esdevenir municipalitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327974" title="Mickie James" nonfiltered="2712" processed="2701" dbindex="127794">

Mickie Laree James (31 d'agost del 1979 - ) ms coneguda simplement al ring com a Mickie James s una lluitadora professional nord-americana que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE). Mickie James posseeix actualment el Campionat femen de RAW.

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327982" title="Winburg" nonfiltered="2713" processed="2702" dbindex="127795">


Winburg s una petita ciutat de l'Estat Lliure a Sud-frica i antiga capital d'un estat ber amb igual nom. 

Fou la primera ciutat de l'Estat Lliure d'Orange, el 17 de gener de 1837. Est situada a mig cam entre els rius Orange i Vaal, a 120 Km de Bloemfontein.

Els voortrekkers holandesos, dirigits per  Andries Hendrik Potgieter, van arribar a la regi quan aquesta estava deshabitada; els ms propers eren la tribu tswana del cap Makwana a Thaba Nchu, 60 km al sud-est, i les tribus de sothos a les muntanyes (modern Lesotho) a 100 km a l'est. Els holandesos van comerciar amb el cap Makwana que fou amenaat per altres tribus tswana i sotho. Els bers van oferir protecci a Makwana i van rebre a canvi el territori entre els rius Vet i Vaal (1836). La ciutat fou fundada el 1837. Andries Wilhelmus Jacobus Pretorius (successor de Potgieter com a cap, el 1 de setembre de 1838) la va anomenar Winburg (Ciutat de la victria). Va esdevenir un centre important dels voortrekkers. Una part dels colons dirigits per Potgieter va emigrar a Potchefstroom la primavera del 1844, i un any desprs un altra grup va marxar a Andries-Ohrigstad. 

Mentre van sorgir establiments a Thaba Nchu i altres llocs; un bon nombre de grangers bers s'establiren a la zona incloent els territoris dels griques i molts d'aquestos colons estaven disposats a acceptar el domini britnic. Un primer intent britnic del ministre Menzies (1842) no fou acceptat pel govern del Cap. Pero el 1845, en el curs d'una guerra entre grangers i griques, els britnics van avanar un contingent dirigit pel capit Henry Douglas Warden, en suport dels griques (8 de mar de 1845), conforme el termes del tractat que tenien amb aquestos, i desprs d'una escaramussa a Zwartkopjes (2 de maig de 1845) es va fer un nou acord entre britnics i els griques de la terra de Waterboer signat per Adam Kok i el governador del Cap Sir Peregrine Maitland,`per el qual els territoris griques ms enll del riu Orange quedaven sota autoritat britnica, per mig d'un resident crrec que va ser per el capit (desprs major) Warden, que va escollir com a residncia la granja de Bloemfontein, que desprs va esdevenir una ciutat i capital del pas. Per aquesta proclamaci no afectava realment a tots els establiments bers, sin noms als que abans estaven sota nominal autoritat griqua. Altres comunitats, a ms de Winburg, s'havien format en altres llocs, i el volksraad de Winburg reclamava l'autoritat sobre les terres entre l'Orange i el Vaal. Una primera i curta ocupaci de Winburg per Warden (1846), va portar a ms colons a l'emigraci cap el Transvaal.

Sir Harry Smith, governador del Cap desprs del 1 de desembre de 1847, va emetre una proclamaci datada el 3 de febrer de 1848 per la que tots els territoris entre el riu Orange i el Vaal a l'est de les muntanyes Drakensberg, i els seus colons passaven a sobirania britnica sota el nom de "Sobirania del Riu Orange" (Orange River Sovereignity) i dependent de la colnia del Cap. Smith era popular entre els bers, i la proclamaci fou acceptada per bona part per Andries Pretorius al front del partit repblica centrat a Winburg, va rebutjar l'acci i va decidir lluitar. Derrotat Pretorius per les forces britniques  a la batalla de Boomplaats el 29 d'agost de 1848, la posici britnica es va consolidar; Pretorius es va retirar ms enll del Vaal i Wiunburg va passar al domini britnic. Delegats del resident britnic (crrec que romangu en mans de Warden a Bloemfontein) es van establir a Winburg i Caledon River. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327984" title="Ashley Massaro" nonfiltered="2714" processed="2703" dbindex="127796">

Ashley Marie Massaro (26 de maig del 1979 - ), ms coneguda al ring simplement com a Ashley, s una model i lluitadora professional nord-americana d'ascendncia italiana i irlandesa que treballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE). Actualment est inactiva degut a assumptes personals.

Joventut.

L'Ashley es va criar a Long Island, Nova York. El seu germ i pare van competir en lluita lliure amateur. Aconsegu el seu grau de Bachelor of Science en Comunicacions, amb un grau complementari en Comer, a la State University of New York.

World Wrestling Entertainment.

 2005 .

Al juny del 2005 l'Ashley va fer la seva primera aparici a la WWE com a concursant de la RAW Diva Search. Finalment a l'agost guany la competici amb el que s'assegurava un any de contracte amb l'empresa i 250.000 dlars de premi.

 2006 .

Durant el 2006 va participar en diversos PPV. Un del seus exits ms importants es va produir al New Years Revolution 2006 quan va derrotar Victoria, Maria, Torrie Wilson i Candice Michelle en un Bra and Panties Gauntlet match. Uns dies desprs, al Royal Rumble 2006 va lluitar contra Mickie James  en un combat arbitrat per la diva Trish Stratus. Eventualment va ser derrotada.

A l'edici de Raw del 20 de febrer Massaro es va lesionar fracturant-se el peron de la cama esquerra quan era eliminada d'un Battle Royal amb altres dives. Posteriorment hauria de passar pel  quirfan per sotmetre's a una operaci.

Al mes de juliol, poc desprs de fer la seva reaparici, va guanyar un altre combat en un PPV, en aquest cas va ser al The Great American Bash 2006 on va vncer Kristal, Jillian Hall i Michelle McCool en un Fatal Four-Way de quatre dives.

Ashley Massaro acompanyava al ring com a mnager a Paul London i Brian Kendrick en la majoria dels seus combats per parelles.

En aquell mateix any tamb va prolongar el seu contracte amb la WWE per tres anys mes.

 2007 .

A mitjans de febrer en una edici de Smack Down l'Ashley va anunciar que posaria nua per la prestigiosa revista Playboy al mes d'abril.

L'1 d'abril l'Ashley va participar per primera vegada en el PPV ms important de la WWE, WrestleMania 23 en un combat estil Lumberjack pel Campionat Femen contra Melina, que acabaria sent la guanyadora.

 2008 .

Ashley, desprs d'un llarg temps sense aparixer a la WWE va tornar a Raw a l'edici del 7 de gener. En aquell mateix show va derrotar Melina i Jillian Hall en un Pyjama's Match. Unes setmanes ms tard, en una edici de Smack Down de finals de mar l'Ashley va ser venuda junt amb Jerry Lawler i Maria en un enfrontament contra la llavors actual campiona Melina, Beth Phoenix i Santino Marella (homes i dones podien lluitar entre ells).

El 30 de mar l'Ashley va tornar a aparixer a Wrestlemania XXIV com a substituta de la lesionada Candice Michelle, formant parella amb Maria. El combat era en motiu del BunnyMania de Playboy. L'equip de l'Ashley va tornar a ser derrotat per Beth Phoenix i Melina.

L'ltim PPV on l'Ashley ha participat fins ara ha estat el Backlash 2008 el 27 d'abril. En aquest PPV va formar equip amb cinc altres dives, Kelly Kelly, Michelle McCool, Mickie James, Maria i Cherry. Al final van acabar perdent.

Malgrat que l'Ashley va rescindir el seu contracte amb l'empresa al juliol de 2008, a finals d'any es va confirmar que el seu personatge apareixeria en el videojoc oficial de la WWE, SmackDown vs. RAW 2009 per segona any consecutiu.

En lluita.
Movimients finals;
Starstruck (Second Rope Elbow Drop);

Movimients caracterstics ;
Headscissors takedown;
Hurricanrana;
Diving crossbody;
Spear ;
Monkey flip ;

Lluitadors dirigits per Ashley;
Trish Stratus;
Brian Kendrick;
Paul London;

Temes musicales;
"Be Yourself" - Audioslave ;
"Light a Fire" - Bryan Seeley;

Com a model i actriu.

Ashley ha participat en dues ocasions al concurs de bellesa Miss Hawaiian Tropic. La primera vegada va ser al 2002 on va ser coronada Miss Hawaiian Tropic EUA, i la segona a l'agost de l'any 2004 on tamb va sortir com a guanyadora del Miss Hawaiian Tropic Canad. Ashley ha aparegut en diverses revistes per homes. Un exemple en sn la FHM la Stuff la Maxim, i la PlayBoy ja a la WWE.

Al febrer del 2007 junt amb la super estrella de la WWE Kane va aparixer  en un episodi de la srie de televisi Smallville que va ser retransms als Estats Units al mar d'aquell mateix any.

Ashley tamb ha aparegut al videoclip de la can "Hell Yeah" del grup musical Rev Theory.

Vida personal.

Ashley va mantenir una relaci sentimental amb Chuck Comeau i amb els lluitadors de lluita lliure, Matt Hardy al 2006 i Paul London  al 2007.

Massaro t uns quants tatuatges per tot el cos. Un dels ms destacats s el que t al seu costat esquerra on hi fica en carcters xinesos "confia en ning". Tamb t diversos pircings com el del llavi inferior.

Ashley s mare soltera, t una filla la qual a mitjans del 2008 va emmalaltir. Desde llavors no ha tornar a aparixer en cap show de la WWE perque ha cessat el seu contracte amb l'empresa. Tot i aix ella mai no a descartat l'opci de tornar als rings.

Massaro sap parlar correctament en angls i castell.

Palmars.

WWE Diva Search (2005);
Noia portada de la revista PlayBoy a l'abril del 2007;

Enllaos externs.

 Pgina oficial ;
 Ashley al MySpace ;
 ArdentAsh.org ;
 Ashley a la revista Maxim ;

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327988" title="Muntatge" nonfiltered="2715" processed="2704" dbindex="127797">
 El muntatge pot ser definit com l'ordenaci narrativa i rtmica dels elements objectius del relat. Consisteix a escollir (abans de filmar o gravar la pellcula), ordenar i unir una selecci dels plans a registrar, segons una idea i una dinmica determinada, a partir del gui, la idea del director i l'aportament del montador.

Ja que de cada escena es fan diverses preses, i que hi ha milers de preses diferents en una pellcula, el muntatge constitueix una rdua tasca. Seguint la trama del gui, el montador, en general, t llibertat per muntar les diferents preses realitzades d'una escena de la manera que estimi ms apropiada. Aix mateix pot utilitzar ms o menys metratge de pellcula de cada presa, i decidir com enllaar una escena o seqncia amb la segent. Per tot aix es considera que el muntatge s una de les disciplines fonamentals en la realitzaci d'una pellcula.

Tipus de muntatge.

Segons la totalitat del relat cinematogrfic.

 Muntatge narratiu o clssic: Compta els fets, o b cronolgicament o fent salts tant al futur (flaix-forward) com al passat (flaix-back) per sempre estructurant-se amb la idea de dotar-les de forma narrativa.
Muntatge ideolgic: Quan utilitza les emocions ja sigui basant-se en smbols, gests, etc.
Muntatge creatiu o abstracte: Ordenar sense tenir en compte una cronologia determinada com a recurs cinematogrfic, sin com una operaci totalment nova, que tractar de donar coherncia, ritme, acci i bellesa a l'obra flmica.

 Muntatge Analtic o Extern i Sinttic o Intern Pla (llenguatge audiovisual).
Analtic o Extern: Amb enquadraments de plans curts ("tancats") i en general de curta durada. S'analitza la realitat estudiant-la per parts.
Sinttic o Intern: A base d'enquadraments de plans llargs ("oberts") i amb freqncia s de la profunditat de camp (es veu en focus tant el front, la figura, com el fons). Es dna una visi ms mplia de l'escena, sense voluntat d'anlisi.

El muntatge analtic es contrueix sobre la premissa que hi ha una nica informaci significativa per pla, mentre que el muntatge sinttic suposa diverses informacions simultnies ocorrent, en general, en diferents proximitats i llunyanies a la cmera. Moltes vegades els directors fan s de diferents recursos per jerarquitzar aquestes informacions. El renquadrament (el marc d'una finestra retalla a Kane jugant amb el seu trineu, mentre que veiem en primer pla la seva mare cedir la tutoria al banquer en "Ciutad Kane" d'Orson Welles) s una eina que la major part de les vegades ajuda a construir aquest "Pla total" (Bazin) de muntatge sinttic.

Hi ha altres formes de donar diverses informacions simultnies en un mateix pla, i a la vegada, continuar amb la lgica d'un "muntatge analtic" o "extern". El canvi d'enquadrament (primer veiem el professor que interromp la classe i assenyala a alg, desprs la cmera es mou i veiem Lisa sortir de l'aula tocant el saxo en la presentaci de "Els Simpson"), el canvi de focus (d'un costat de l'enquadrament veiem un tex a la llunyania i de l'altre costat del quadre veiem una taca en primer pla, desprs el focus s'inverteix i veiem en focus una arma en primer pla i una figura amorfa a la llunyania) i les entrades i sortides de personatges del quadre, sn formes de donar informacions diferents dins d'un mateix pla, per operant de la mateixa forma que amb un "muntatge extern": les informacions sn alternes, no simultnies, i es presenten analitzades a l'espectador.

 Normes sobre el muntatge clssic .

Escala: Els talls de cada escena que suposen supressi de fotogrames d'un moviment, no poden elegir-se a l'atzar. Un petit canvi produeix una incomoditat visual, es tracta d'un salt d'imatge.
Angulaci: Quan el mateix error que l'anterior s'aplica a l'angulaci, es produeix un salt d'eix, o efecte ptic que ocorre quan es creuen els eixos de l'acci i es dna una perspectiva errnia en la continutat dels plans seguits;
Direcci dels personatges o objectes: Hem de produir la impressi correcta en el cas de la direcci dels personatges en preses diverses. Els moviments de diferent direcci s'han de prendre amb direccions oposades, i els d'igual direcci, amb iguals direccions. L'error s el salt d'eix. Hi ha d'haver "raccord" o continutat. Exemple:la direcci de les mirades dels personatges determinen l'eix d'acci, que s la lnia imaginria al llarg de la qual es desenvolupa l'acci dels personatges en l'espai.
Muntatge en moviment: En tot muntatge en moviment, les figures que se segueixen deuen ser semblades, noms diferents en la seva magnitud i posici.
Velocitat: Es pot variar la rapidesa dels plans en un moment donat per augmentar o disminuir l'inters. La velocitat del muntatge ha de respondre al desenvolupament de l'episodi, no a la seva velocitat fsica o a la seva rapidesa dramtica.
Distancia focal: Cal mantenir-la sense variar. Si no, es produeix un salt de distncies.

Vegeu tamb.
Claqueta;

 Referncies .
 
Morales Morante, Luis Fernando (2001), Teora y Prctica de la Edicin de Vdeo Universitat de San Martn de Porres - Lima Per;
 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327989" title="Primera divisi espanyola 1959/60" nonfiltered="2716" processed="2705" dbindex="127798">
Els resultats de la temporada 1959/60 de la Primera Divisi de futbol espanyola es mostren a continuaci.

 Classificaci general .



La victria es premiava amb 2 punts i l'empat amb 1.



Resultats.

 Lliga de Campions: FC Barcelona.
 Copa del Generalssim: Atltic de Madrid.
 Descensos: Osasuna i U.D. Las Palmas.
 Ascensos: Reial Mallorca i Racing de Santander.

 Mxims golejadors.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327990" title="Primera divisi espanyola 1958/59" nonfiltered="2717" processed="2706" dbindex="127799">
Els resultats de la temporada 1958/59 de la Primera Divisi de futbol espanyola es mostren a continuaci.

 Classificaci general .



La victria es premiava amb 2 punts i l'empat amb 1.



Resultats.

 Lliga de Campions: FC Barcelona.
 Copa del Generalssim: FC Barcelona.
 Descensos: Sporting de Gijn i Celta Vigo.
 Ascensos: Elx CF i Real Valladolid;

 Mxims golejadors.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327991" title="Bill Moss" nonfiltered="2718" processed="2707" dbindex="127800">
 Bill Moss  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Bill Moss va nixer el 4 de setembre del 1933 a Luton, Bedfordshire, Anglaterra. No t cap tipus de relaci familiar amb Stirling Moss, fams pilot britnic amb qui comparteixen cognom.
 


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de juliol del 1959 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Bill Moss va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint classificar-se per disputar la cursa  i  no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327992" title="David Piper" nonfiltered="2719" processed="2708" dbindex="127801">
 David Piper  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

David Piper va nixer el 2 de desembre del 1930 a Edgware, Anglaterra. [[



 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de juliol del 1959 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

David Piper va participar a tres proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents (1959 - 1960 ), aconseguint un dotz lloc com a millor classificaci i no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327993" title="Setge de Constantinoble (1260)" nonfiltered="2720" processed="2709" dbindex="127802">




El setge de Constantinoble de 1260 a 1261 signific la conquesta de la ciutat, dominada fins llavors per l'Imperi Llat de Constantinoble, per l'Imperi de Nicea.

Antecedents.
Durant la quarta Croada el 1204, l Emperador bizant Aleix IV ngel va fugir de Constantinoble en comptes de fer front a l'exrcit croat. Constant Lscaris va ser coronat en la baslica de Constantinoble, per poc desprs, junt amb el seu germ Teodor, gendre d Aleix III ngel, va haver de fugir a la ciutat de Nicea de Bitnia, en comprendre que la situaci resultava insostenible. 

Els croats van establir l'Imperi Llat a Constantinoble, per no van aconseguir el control sobre l'antic territori bizant, i van sorgir el Despotat d'Epir, l Imperi de Trebisonda, i l'Imperi de Nicea. Nicea era la ms propera a l'Imperi Llat i es trobava en la millor posici per a intentar reestablir l'Imperi Bizant. Teodor I Lscaris no va aconseguir un xit immediat, sent derrotat a la batalla de Poemaneum i la batalla de Bursa el 1204, per va arrabassar-li gran part de l Anatlia nord-occidental a l'emperador llat Baldu I, quan a aquest no li va quedar ms remei que defendre's dels atacs de Kaloyan de Bulgria. Teodor tamb va derrotar a un exrcit de Trebisonda, aix com a altres rivals menors, i es fu amb el ms poders dels estats successors de Bizanci. El 1206, sentint-se segur, es va confirmar com a emperador coronant-se a Nicea.

Durant els segents anys, es van establir i trencar nombroses treves i aliances entre els distints estats successors de Bizanci, l'Imperi Llat i els turcs seljcides d Iconi o Sultanat de Rum. Teodor va tractar de reforar els seus drets anomenant un nou Patriarca de Constantinoble a Nicea. El 1219 es va casar amb la filla de l'emperadriu llatina Violant de Flandes, per va morir el 1222 i va ser succet pel seu fill poltic Joan III Ducas Vatatzs.

Finalment, el 1260 Miquel VIII Paleleg va comenar el Setge de Constantinoble que els seus predecessors havien sigut incapaos de dur a terme. S'ali amb la Repblica de Gnova i el seu general Alexios Strategopoulos va dirigir-se a Constantinoble per a planejar el seu atac. 

El setge.
El 25 de juliol del 1261, Alexios Strategopoulos, recentment alliberat pel despotat de l'Epir, va ser enviat amb una petita fora de 800 soldats, la majoria d'ells cumans, a mantenir una vigilncia sobre els blgars i espiar les defenses dels llatins. Quan la fora bizantina va arribar al llogaret de Silivri van saber dels pagesos que tota la guarnici Llatina i la flota veneciana eren atacant als niceus de Dafnousia. Tot i que va dubtar per les redudes dimensions de la seva fora i per anar ms enll de les seves ordres, va decidir no perdre aquesta oportunitat d'or per a reprendre la ciutat. Va poder convncer els gurdies que obriren les portes de la ciutat i una vegada dins, va incendiar el barri veneci, car els venecians en gran manera foren els responsables de la presa de la ciutat el 1204. 

Conseqncies.
Miquel VIII Paleleg va ser reconegut emperador poques setmanes ms tard, i hi va restaurar l'Imperi Bizant. Els habitants de l'Imperi restaurat van considerar l'Imperi de Nicea com el vertader successor de l'Imperi Bizant, tot i que encara continuaven existint l'Imperi de Trebisonda i el Principat d'Acaia. Acaia fou reconquerida, per Trebisonda va romandre independent fins a la conquesta otomana. L'Imperi restaurat va haver de fer front des de llavors a la nova amenaa que representaven els turcs otomans que van sorgir en substituci dels derrotats seljcides.

Referncies.


 Bibliografia .
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327994" title="Argobba" nonfiltered="2721" processed="2710" dbindex="127803">




L'argobba s una llengua etipica del grup meridional parlada per uns 11.000 individus del poble argobba establerts en diversos indrets al llarg de la Vall del Rift com ara Yimlawo, Gusa, Shonke, Berket, Keramba, Mellajillo, Metehara, Shewa Robit i d'altres petites poblacions rurals.

L'argobba forma part, juntament amb l'amhric, el harari i les llenges gurage orientals (silt'e i zai), de l'etipic meridional transversal, i se'n reconeixen almenys dues varietats dialectals fonamentals: lankober i el xonke, varietat aquesta considerada la ms "pura" pels parlants d'argobba (Ethnologue 15).



 Bibliografia.
 Cohen, Marcel (1931) tudes d'thiopien mridional. Collection d'ouvrages orientaux. Pars: Geuthner.
 Cohen, Marcel (1939) Nouvelles tudes d'thiopien mridional. Pars: Ancienne Honor Champion.
 Leslau, Wolf (1997) Ethiopic Documents: Argobba. Grammar and dictionary Wiesbaden: Harrassowitz.
 Zelealem Leyew and Ralph Siebert (1994) Survey on Least Known Languages of Ethiopia - Argobba. S.L.L.E. Linguistic Reports Addis Ababa: S.I.L./Institute of Ethiopian Studies, Addis Ababa University.
 Zalealem Leyew, Ralph Siebert (2002), Sociolinguistic Survey Report of the Argobba Language of Ethiopia SIL Electronic Survey Reports, SILESR 2002-026 (PDF);

 Enllaos externs .
 Entrada Argobba a l'Ethnologue;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327996" title="Juno (pellcula)" nonfiltered="2722" processed="2711" dbindex="127804">

Juno s una comdia amricano-canadenca dirigida per Jason Reitman, guanyadora de l'Oscar al millor gui original. Aquesta pellcula confirma la jove revelaci canadenca Ellen Page. 

 Argument .

Juno MacGuff s una adolescent confrontada a un embars imprevist. Amb 16 anys d'edat, es troba embarassada del seu company de classe Paulie Bleeker. Amb l'ajuda de la seva millor amiga Leah, Juno marxa a la recerca de pares ideals per criar el futur nen : una parella afortunada vivint als afores, Mark i Vanessa Loring. Feliment, Juno t el suport total dels seus pares mentre ha de plantar cara a decisions difcils, abraant el mn dels adults, tot descobrint - finalment - on s el seu vertader lloc.

Una pellcula lleugera per lluny de ser superficial. Si el tema - una adolescent embarassada busca una parella feli per adoptar el seu futur nen - pot semblar d'entrada melodramtica, la tonalitat juga essencialment sobre la diferncia.

Diferncia generacional primer de tot : Juno s un petit dimoni, totalment conscient de ser-ho, per t una mirada molt distanciada sobre el seu mn, la qual cosa la situa ms madura que els seus companys d'estudis. Embarassada desprs de la seva primera experincia sexual, considera un temps l'avortament, desprs prefereix buscar als petits anuncis una parella que busqui un nen. Ho anuncia de cop als seus pares que, feliment per a ella, sn pacients i amorosos.

Diferncia social, quan l'adolescent  bruta  desembarca al mn burgs dels adoptants. Lcida com s, est lluny de ser un trencament moral per a ella confiar-los el seu beb, conscient que ser ms ben educat per ells que per una alumna d'institut de 16 anys.

 Repartiment .
 Ellen Page : Juno MacGuff, 16 anys i embarassada;
 Michael Cera : Paulie Bleeker, company de Juno i pare del nen;
 Jennifer Garner : Vanessa Loring, la dona de la parella adoptant;
 Jason Bateman : Mark Loring, l'home de la parella adoptant;
 Allison Janney : Bren MacGuff, la mare de Juno;
 J.K. Simmons : Mac MacGuff, el pare de Juno;
 Olivia Thirlby : Leah, la millor amiga de Juno ;
 Rainn Wilson : Rollo;
 Lucas MacFadden : el professor de qumica;
 Candice Accola : una tcnica del laboratori;
 Daniel Clark : Steve Rendazo;
 Steven Christopher Parker i Robyn Ross : les persones del laboratori de qumica;
 Emily Tennant : la filla  fantstica ;
 Valrie Tian : Su Chin Quah;

 Msica original .
 All I Want Is You, interpretat per Barry Louis Polisar;
 My Rollercoaster, interpretat per Kimya Dawson;
 A Well Respected Man, interpretat per The Kinks;
 Dearest, interpretat per Buddy Holly;
 Up The Spout, interpretat per Mateo Messina;
 Tire Swing, interpretat per Kimya Dawson;
 Piazza, New York Catcher, interpretat per Belle & Sebastian;
 Loose Lips, interpretat per Kimya Dawson;
 Superstar, interpretat per Sonic Youth;
 Sleep (instrumental), interpretat per Kimya Dawson;
 Expectations, interpretat per Belle & Sebastian;
 All The Young Dudes, interpretat per Mott The Hoople;
 So Nice So Smart, interpretat per Kimya Dawson;
 Sea Of Love, interpretat per Cat Power;
 Tree Hugger, interpretat per Kimya Dawson & Antsy pants;
 I'm Sticking With You, interpretat per The Velvet Underground;
 Anyone Else But You, interpretat per The Moldy Peaches;
 Vampire, interpretat per Antsy pants;
 Anyone Else But You, interpretat per Michael Cera & Ellen Page;

 Premis .

 Oscar al millor gui original  2007;
BAFTA Millor gui original;

Critic's Choice Awards;
Millor comdia;
Millor gui;

National Board of Review;
Millor gui;
Revelaci femenina per Ellen Page;

Satellite Awards;
Millor actriu per Ellen Page;
Millor pellcula;
Millor gui original;

Film Independent's Spirit Awards;
Millor pellcula;
Millor actuaci femenina per Ellen Page;
 Millor gui original;

 Chicago Film Critics Association Awards;
 Millor gui original;
 Millor actriu per Ellen Page;
 Millor paper mascul per Michael Cera;

 Premi del pblic al Festival internacional de cinema de Saint-Louis ;
 Premi del pblic, al Festival Internacional de cinema de Stockholm;

 Nominacions .

 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar a la millor actriu per Ellen Page;
 Oscar al millor director per Jason Reitman;

 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or a la millor actriu dramtica per Ellen Page;
 Globus d'Or al millor gui;

BAFTA Millor actriu per Ellen Page;

Critic's Choice Awards;
 Millor actriu per Ellen Page;
 Millor casting ;

Film Independent's Spirit Awards;
 Millor director;

 Enllaos externs .
 Lloc oficial;
 } Juno critica a Tlrama;
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="327998" title="Adela Pla Pastor" nonfiltered="2723" processed="2712" dbindex="127805">
Adela Pla Pastor (Sedav, 1938   16 d'agost del 2005) va ser la primera dona a Espanya que va ocupar el crrec de consellera en un Govern preautonmic, i tamb la primera dona diputada per Valncia en les dues primeres legislatures de la democrcia .

Adela Pla Pastor, mestra, jutge de pau del seu municipi (Sedav, Valncia) i socialista activa durant dcades, va morir el 2005, en la seua llar de Sedav a causa d'un cncer.

Filla de l'ltim alcalde republic de Sedav, Vicent Pla, i de Carmen Pastor, Adela Pla es va adscriure des de ben jove a moviments progressistes en contra del rgim franquista.

Socialista convenuda des dels seus orgens, sempre va ser gran amiga dels socialistes valencians, entre ells, l'exministre de l'Interior Antoni Asuncin i l'exsecretari d'Organitzaci del PSOE Cipri Ciscar Casaban.

Mestra de EGB de professi i mare de dos fills, sempre va estar lligada a la cooperativa La Nostra Escola Comarcal de Picassent (Valncia), una escola plantejada com una alternativa pedaggica a l'escola del franquisme, que la socialista qualificava com un projecte educatiu de qualitat. Mestra fundadora de La Nostra Escola Comarcal, Adela sempre va advocar per una escola de qualitat, digna, pblica i en valenci.

En el terreny poltic la seua vida ha estat lligada al Partit Socialista del Pas Valenci (PSPV).

Pla, una socialista histrica, es va afiliar al partit l'any 1976. Des de llavors va participar activament en poltica, i ja el 1977 sonava el seu nom en les llistes. Per no va ser fins a 1979 quan va ocupar un crrec; va ser consellera sense cartera en el primer Govern preautonmic del Pas Valenci, que presidia el socialista Josep Llus Albinyana.

El 1980 es va traslladar a Madrid com a diputada per Valncia a les Corts Generals. All va romandre fins a les eleccions generals espanyoles de 1993, durant quatre legislatures, sent una altra vegada la primera dona diputada per Valncia durant les dues primeres legislatures.

En el seu treball en el grup socialista en les Corts Generals Pla va treballar en les comissions d'Educaci i Cultura, Assumptes Exteriors i Control de Rdio Televisi Valenciana (RTVE). D'esta ltima comissi va ocupar la vicepresidncia.

Des de 1982 i fins a 1987 va formar part de la delegaci espanyola en el Consell d'Europa. En esta ocasi tamb va ser pionera, ja que en l'assemblea del dit consell va ser la primera dona que va formar part de la delegaci de les Corts.

A ms, Adela Pla ha representat a Espanya en distintes conferncies de Parlamentaris per la Pau celebrades a Mxic, Sydney i Nairobi.

Dins de l'executiva del PSOE, Adela va formar part de la Secretaria General d'Emigraci, crrec que li va obligar a desplaar-se a diferents pasos durant anys.

Adela Pla va tornar al seu poble natal, Sedav, en 1993 i va tornar a exercir funcions de professora en La Nostra Escola Comarcal, a la que sempre va estar lligada.

Des de mitjans dels anys noranta era jutge de pau de Sedav i va ser nomenada filla predilecta del municipi per part de la corporaci a penes quatre mesos abans de la seua mort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328000" title="Michael Doohan" nonfiltered="2724" processed="2713" dbindex="127806">
Michael Sydney Doohan (4 de juny de 1965, Brisbane, Austrlia), ms conegut com a Mick Doohan, est considerat un dels millors pilots de la histria del motociclisme de velocitat en haver-hi guanyant de forma consecutiva cinc ttols mundials (1994 a 1998) en la categoria reina dels grans premis, els 500 cc o del "mig litre", sent superat noms en el cmput global de campionats mundials guanyats en l'esmentada categoria per Giacomo Agostini que va aconseguir vuit ttols entre 1966 i 1975 i tamb amb cinc (un en 500cc i quatre en MotoGP) per Valentino Rossi.


 Inicis .
Originari de Gold Coast, Queensland, prop de Brisbane (Austrlia), va tenir els seus primers contactes amb el mn del motor a l'edat de 9 anys. A finals dels anys 80 va despuntar en els campionats de Superbikes d'Austrlia i el Jap.

Va fer el seu debut en els Grans Premis de motociclisme ja en la categoria regna el 1989 als comandaments d'una Honda de l'equip oficial Honda HRC (Honda Racing), equip que no abandonaria fins al final de la seva carrera esportiva i tenint com a companys d'equip, al campi del mn d'aquells temps el tamb australi Wayne Gadner, i a Eddie Lawson. 

Rpidament va comenar a demostrar una habilitat inusual per a un principiant en la categoria, i apuntant bones maneres va acabar 9 en el seu debut. El 1990 arribaria la primera victria en el Grans Premis d'Hongria, a Hungaroring, i finalitzaria 3r en el campionat d'aquell any. El 1991 continuant amb la seva progressi va aconseguir guanyar 3 curses i va acabar 2n en el campionat, desprs de Wayne Rainey (Yamaha), demostrant que estava preparat per a l'assalt al ttol mundial.

 Accident a Assen i el retorn .

Tanmateix el 1992, desprs d'un impecable inici i meitat de temporada, desprs de guanyar cinc dels primers set Grans Premis, i amb 65 punts d'avantatge sobre el segon classificat (Wayne Rainey), un terrible accident esdevingut durant els entrenaments del vuit Gran Premi, en el mtic circuit d'Assen, (Holanda), va estar a punt de costar-li la cama dreta a causa d'una posterior complicaci en la recuperaci. Aquest accident el va fer abandonar la lluita pel ttol mundial degut a la llarga convalescncia que va requerir per a la recuperaci de les greus lesions. Tanmateix, la seva voluntat, va fer que, quan tot el mn ja donava per campi Wayne Rainey, contra tot pronstic, reaparegus a falta de dos Grans Premis en el final de l'esmentada temporada, amb intencions de mantenir l'avantatge que encara tenia a la taula classificatria i que, durant la seva absncia, Wayne Rainey havia anat retallant; aix, va poder crrer la darrera cursa encara amb possibilitats matemtiques d'obtenir el ttol mundial. Per minvant fsicament, no va poder evitar que Wayne Rainey revalids el ttol obtingut ja el 1990 i el 1991, havent de conformar-se, amb quatre punts de desavantatge, amb un 2n lloc en la classificaci final.

En la temporada 1993 a causa de la lenta recuperaci i encara amb seqeles del terrible accident de l'anterior temporada, noms va poder finalitzar 4rt en el campionat, ttol que va anar a parar a mans del tex Kevin Schwantz (Suzuki). Va poder tanmateix aconseguir una nova victria, que situava a un recuperat Mick Doohan en la lluita, i el collocava entre els aspirants a la corona mundial de la segent temporada.

 L'era Doohan .

El 1994 comenaria l'"era Doohan" ja que va guanyar consecutivament els campionats de 1994, 1995, 1996, 1997 i 1998. Tots aquests campionats van tenir com a denominador com un domini incontestable de l'australi, com a mostra, la temporada 1997, en la qual va guanyar dotze dels quinze Grans Premis disputats, acabant segon en els tres restants. Aix les seves victries estan repartides de la segent manera: va guanyar nou Grans Premis el 1994, sis el 1995, nou el 1996 i vuit el 1998.

Millores en la moto.

Una de les caracterstiques de Doohan, s que malgrat tenir diversos competidors amb motos idntiques a la d'ell, al contrari que va succeir amb Agostini que sovint comptava amb una moto molt superior a la dels seus rivals, cap d'ells no era capa d'extreure el mxim potencial de la Honda NSR 500 com ho feia l'australi. I aix grcies a aquest marge de superioritat, es limitava a pilotar al lmit fins a tenir una confortable avantatge respecte als seus rivals, que li assegurs la victria. Encara que les seves habilitats innates de pilotatge van tenir gran part de culpa del seu xit, no s'ha d'oblidar que la seva facilitat per posar a punt les suspensions i aerodinmica de la seva moto, van jugar un paper important i li van donar un avantatge extra sobre els seus rivals, fins i tot sobre aquells (en general els seus companys d'equip) que es beneficiaven d'uns reglatges similars als seus. 

Cal tenir en compte que en el desenvolupament i evoluci de Honda en els anys 90, els xits de Michael Doohan van tenir una gran gran influncia en el futur de la competici, i posteriors campions mundials (com, per exemple, Alex Crivill o Valentino Rossi) es van beneficiar del desenvolupament que va deixar desprs de la seva retirada de la competici. En el moment del seu comiat, i grcies als seus coneixements, la Honda NSR 500 s'havia transformat en la Honda NSR 500, ms dcil i fcil de conduir.

Desprs del seu accident a Assen el 1992 i a causa de les seqeles, com la falta de sensibilitat al peu dret, va decidir collocar un fre posterior accionat amb el polze de la m dreta. Aquesta idea va sortir del propi Doohan i de la seva passi per les motos aqutiques, que generalment porten un accelerador accionat amb el dit polze. Aquest fet diferenciador ha estat usat per molts com a base per explicar la superioritat de Doohan, ja que permet controlar amb major precisi la frenada amb la roda posterior. Malgrat que diversos rivals, basant-se en aquest argument, van adoptar tamb una maneta per accionar el fre posterior, no van aconseguir batre'l. Actualment, aquesta innovaci s'ha incorporat a les altres motos de competici.

 Comiat definitiu .

El 8 de maig de 1999, un accident durant els entrenaments del Gran Premi d'Espanya de Motociclisme, a Jerez de la Frontera, amb el trencament de la cama dreta, marcaria el comiat definitiu de la competici. Al llarg de la seva carrera, malgrat patir pocs accidents, aquests van ser greus i van tenir seqeles.

Desprs de la seva retirada, va continuar lligat fins a 2004 als Grans Premis: com a director esportiu de l'equip Honda HRC, encarregant-se dels nous valors i, sobretot, de Valentino Rossi.

 Curiositats .

Michael Doohan s conegut amb diversos renoms, el ms conegut per tots s "Quick Mick". Tanmateix tamb s conegut per "Mad Mick" i "The Thunder from Down Under".

Respecte a Michael Doohan, Valentino Rossi, ltim campi de 500 cc el 2001 i campi de MotoGP des de 2002 fins a 2005, ha dit:
"Mick Doohan tenia un estil de pilotatge diferent al meu, no usava tant la velocitat en corba, pel que tenia menys problemes amb els ajusts. Solia derrapar i sortir, com un autntic pilot de 500. Ara crec que sc bastant bo en 500, per he vist algunes de les lectures de dades de Mick, i f**k, era molt rpid. Era ell qui marcava la diferncia, no la moto".;

 Estadstiques .
 Campionats mundials de 500 cc: 5 (1994, 1995,1996,1997,1998);
 Subcampionats mundials de 500 cc: 2 (1991,1992);
 Altres posicions en el mundial de 500 cc: 3 (1990), 4 (1993), 9 (1989 - Any de debut), 27 (1999 - Any de retirada - Desprs dels Grans Premis de Sud-frica i Espanya);
 Grans Premis de 500 cc disputats: 137;
 Grans Premis de 500 cc guanyats: 54 (39,4 %);
 Grans Premis de 500 cc pdiums: 95 (69,3 %);
 Grans Premis de 500 cc pole positions: 58 (42,3 %);

Estadstiques de carreres de Doohan .


 Referncies i notes .


Enllaos externs.
MickDoohan.com.au Web oficial de Mick Doohan ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328005" title="Mel Gibson" nonfiltered="2725" processed="2714" dbindex="127807">

Mel Gibson  3 de gener de  1956, (Peekskill, Estat de Nova York,  Estats  Units) s un actor, director, productor i guionista australo-americ. s conegut sobretot pels seus papers a la trilogia Mad Max, a la tetralogia Arma letal i per la pellcula Braveheart, la qual va produir, dirigir i protagonitzar.

 Biografia .
Mel Gibson va nixer a Peekskill el 3 de gener de 1956, Nova York. s el sis dels set fills de Hutton Gibson i d'Anne Reilly Gibson. La famlia Gibson s installa a Austrlia el 1968  quan Mel t dotze anys. El pare acabava de guanyar un procs per un accident de treball contra el seu empresari i havia rebut 145.000 dlars d indemnitzaci. Emigrar  a Austrlia era un signe de protesta contra la guerra del Vietnam en un moment en qu el gran dels Gibson s arriscava a ser cridat pel seu servei militar. La seva via paterna, Eva Mylott, era una cantant d pera australiana. Tot aix explica en part per qu el seu pare va voler marxar a Austrlia, la seva terra d origen.

El 1977,  Mel Gibson es diploma per l institut nacional dels arts dramtiques de Sydney. Pocs haguessin apostat que un marrec educat a Austrlia en el s d una famlia amb pocs recursos esdevindria un dels actor millors pagats de la seva generaci. Malgrat no tenir gaire talent per la interpretaci, tenia al seu favor un parell d ulls blaus cridaners que el van collocar, grcies a la intervenci providencial de la seva germana, en el plat de rodatge de Summer City. Ning no se n recorda ja d aquest film  per el director de Mad Max  (George Miller) va veure en ell un diamant en brut que ja s tard perqu el poleixin. I aix arriba el seu primer xit cinematogrfic (1979), amb  Mad Max . Pellcula independent de baix pressupost, troba un xit inesperat, amb uns ingressos de cent milions de dlars. Mel Gibson s llavors propulsat cap al rang d estrella del cinema. Es fan tres pellcules ms del personatge de Mad Max .
Aquesta histria postapocalptica el va convertir en estrella de la nit al dia. Qui sap si Gibson li va trobar el gustet a aix de fabular sobre l extinci de civilitzacions perqu s evident que les pellcules que ha dirigit (a excepci de The Man without a face) parlen d una forma o altra de la fi de diferents cultures. El cas ms representatiu acaba d aterrar a les pantalles de mig mn i si no noms fa falta fixar-se en el ttol: Apocalypto. 
Desprs d encarnar per segona vegada el guerrer venjatiu de Mad Max, Peter Weir el va acollir a L any que vam viure perillosament, on l actor va oferir la que probablement sigui la seva millor interpretaci. 
El 1984, Mel Gibson reprn el paper de Fletcher Christian a la pellcula Mot a bord, on dna la rplica a Anthony Hopkins. El 1987, la comdia policaca L Arma letal (Lethal Weapon), on fa un tndem de policies amb Danny Glover, s un enorme xit internacional que el fa encara ms popular. La saga d Arma Letal va fer d ell tot una assegurana de vida  a les taquilles i els productors el veien com la gallina dels ous d or.  Potser conscient que corria el risc d encasellar-se com a actor va sorprendre  positivament o negativa, segons els gustos- amb Hamlet i, ms endavant, va signar la seva  opera prima  com a director. The Man without a face  va ser concebuda com un projecte petit que poc o res tindria que veure amb la segona proposta darrere de les cmeres.
Desprs de pellcules d aventures, policaques o comdies, s orienta cap als clssics reprenent el paper de Hamlet a la pellcula de Franco Zeffirelli, on s company d actors com Ian Holm i Alan Bates. Gibson es llana tamb a la producci i la direcci. El 1995, guanya l'oscar a la millor pellcula i l oscar al millor director per a la pellcula Braveheart en la qual interpreta William Wallace, un independentista escocs. A Braveheart, Gibson exercia d home orquestra perqu a ms de dirigir-se ell mateix tamb es va encarregar del gui parcialment. La histria del mrtir escocs William Wallace li va permetre organitzar un bon espectacle, darrere del qual una vegada dissipat el fum i la pluja d Oscar, la pellcula no va suportar el pas del temps. Gibson, una espcie d alter ego de Martin Riggs , apareixia ple de sang, torturat i disposat a donar la seva vida i la d uns quants ms en favor de la llibertat.
Van haver de passar gaireb deu anys des de Braveheart perqu Gibson torns a interessar-se per un projecte com a director. El seu retorn, per, no va passar desapercebut. Amb el ttol La Passi de Crist el director australi va voler donar la seva particular visi del via crucis de Crist. El resultat, una rabiosa pollmica que li va fer guanyar ms de 500 milions de dlars i l enemistat de bona part dels jueus de mig mn. Ms endavant, el propi Gibson s ha encarregat de fer latent el seu antisemitisme amb unes declaracions poc afortunades, per b que desprs hagi demanat perd per activa i per passiva. 
La pellcula s rodar en arameu, en hebreu i en llat. La pellcula va ser tanmateix un gran xit comercial als Estats Units, sobretot entre els cristians evanglics i els catlics. La pellcula va ser nominada per l Oscar i va rebre el premi del pblic per a la millor obra dramtica.
.
L ltima pellcula de Gibson s Apocalypto (estrenada el 2006). L acci se situa just abans de la conquesta espanyola d Amrica del Sud. El tema central s el declivi de l imperi maia. Apocalypto tampoc s tant diferent de Braveheart. Les vicissituds d un home senzill que es resisteix a sotmetre s al seu dest i que lluita perqu la civilitzaci que coneix no desaparegui.
Intolerant, ultraconservador, antiptic i alcohlic en sempiterna rehabilitaci. Masclista, desordenat, antisemita, catic i fins i tot sorprenent. Mel Gibson s ha guanyat a pols tots aquests qualificatius i molts altres. Per sigui com sigui aquest rara avs de l univers hollywoodi aconsegueix que les seves pellcules rebentin taquilles i que estiguin en boca de tothom. Potser el millor actiu d un personatge que mai va destacar per la seva qualitat interpretativa ni per la seva percia darrere la cmera sigui la seva extraordinria capacitat per l escndol.
Mel Gibson, en definitiva, sap com esprmer els rendiments de la seva innegable capacitat per generar odis i diversitat d opinions. s capa de treure un sucs profit d un producte que milions de persones compren independentment de la seva qualitat artstica i moguts per una curiositat morbosa que s perfectament lcita i comprensible. 
 Vida familiar i religiosa .
Mel Gibson es va casar amb Robyn Moore el 7 de juny de  1980, a la ciutat de Forestville, a Nova Galles del Sud. La parella t set fills (una noia i sis nois). Mel Gibson s un tradicionalista de religi catlica mentre que la seva dona s anglicana. Molt practicant, a favor de la missa en llat, Mel Gibson ha denunciat pblicament les investigacions sobre les cllules mare a partir d'embrions humans, aix com la desconnexi dels aparells que mantenien Terri Schiavo en vida.  Est a  favor de la pena de mort segons la idea tradicionalista que no la concep ms que per a circumstncies excepcionals. Mel Gibson participa en nombroses accions filantrpiques o obres de caritat com  Healing the Children .
A partir de la direcci d'Apocalypto, Mel Gibson va fer donaci de diversos milers de dlars per construir cases als habitants de la regi de Yucatan afectats per inundacions.

Mel Gibson finana la construcci d una esglsia que pot acollir 400 persones amb un donatiu de 37 milions de dlars en els pujols de Malib. D altra banda, Gibson s el propietari de  la companyia que efectuar aquests treballs.
Cada mati s fan misses segons el ritus trident.

 Opinions politiques . 

Mel Gibson mai no s'ha identificat pblicament amb els conservadors (Partit republic) americans malgrat afirmacions contrries en diaris com el Washington Times o el lloc web WorldNetDaily. Havia de produir la pellcula de Michael Moore, Fahrenheit 9/11,  per finalment va cedir els seus drets a Miramax Films. Moore havia afirmat llavors que els republicans havien intimidat Mel Gibson. El 1995, en una entrevista a Playboy, Gibson criticava el president Bill Clinton en qui veia un oportunista de baix nivell. Contrari a la guerra de l'Iraq, Mel Gibson ha indicat en 2006 que en certs esdeveniments o personatges de la seva pellcula Apocalypto, hi havia una mica del president  George W. Bush i dels seus xicots.
Encara que ha passat una gran part de la seva vida a Austrlia, no en posseeix la nacionalitat australiana. Per contra, posseeix a la vegada la nacionalitat americana i la nacionalitat irlandesa, ats que la seva mare era irlandesa.

 Filmografia .
 com a actor .

 1976  : The Sullivans, de Pino Amenta i Graeme Arthur (Telesrie);
 1977  : I Never Promised you a Rose Garden, d Anthony Page ;
 1977  : Summer City, de Christopher Fraser;
 1979  : Mad Max, de George Miller;
 1979  : Tim, de Michael Pate;
 1980  : The Chain Reaction  de Michael Pate ;
 1981  : Punishment, de Julian Pringle (srie TV);
 1981  : Gallipoli, de Peter Weir;
 1981  : Mad Max 2, el guerrer de la carretera (Mad Max 2 : The Road Warrior), de George Miller;
 1982  : Attack Force Z, de Tim Burstall i Jing Ao Hsing;
 1982  : L'any que vam viure perillosament (The Year of Living Dangerously), de Peter Weir;
 1984  : Mot a bord (The Bounty), de Roger Donaldson;
 1984  : The River, de Mark Rydell;
 1984  : Mrs Soffel, de Gillian Armstrong;
 1985  : Mad Max i la cpula del tro (Mad Max Beyond Thunderdome), de George Miller i George Ogilvie;
 1987  : Arma letal (Lethal Weapon), de Richard Donner;
 1988  : Connexi tequila (Tequila Sunrise), de Robert Towne;
 1989  : Arma letal 2 (Lethal Weapon 2), de Richard Donner;
 1990  : Bird on a Wire , de John Badham;
 1990  : Air America, de Roger Spottiswoode;
 1990  : Hamlet, l'honor de la venjana (Hamlet), de Franco Zeffirelli;
 1992  : Lethal Weapon 3 , de Richard Donner;
 1992  : Earth and the American Dream, de Bill Couturi ;
 1992  : Eternament jove (Forever Young), d Steve Miner;
 1993  : The Man without a Face , de Mel Gibson;
 1993  : The Chili Con Carne Club, de Jonathan Kahn (curt-metratge de 21 minuts);
 1994  : Maverick, de Richard Donner;
 1995  : Braveheart, de Mel Gibson;
 1995  : Pocahontas, la llegenda (Pocahontas), de Mike Gabriel i Eric Goldberg ;
 1996  : Rescat (Ransom), de Ron Howard;
 1997  : Un bon embolic (Fathers' Day), de Ivan Reitman ;
 1997  : Conspiraci (Conspiracy Theory), de Richard Donner;
 1998  : Arma letal 4 (Lethal Weapon 4), de Richard Donner;
 1999  : Payback, de Brian Helgeland;
 2000  : The Million Dollar Hotel, de Wim Wenders;
 2000  : Chicken Run, de Peter Lord i Nick Park ;
 2000  : El patriot (The Patriot), de Roland Emmerich;
 2000  : What Women Want , de Nancy Meyers;
 2002  : We Were Soldiers , de Randall Wallace;
 2002  : Signs , de M. Night Shyamalan;
 2003  : El detectiu cantant (The Singing Detective), de Keith Gordon;
 2004  : Paparazzi, de Paul Abascal ;
 2006  : Under and Alone, de Antoine Fuqua;
 2007  : Sam and George, de Richard Donner;
 2009  : Edge of Darkness (Lethal Weapon 5), de Martin Campbell;

 com a productor .
 1992 : Eternament jove (Forever Young),, de Steve Miner ;
 1995 : Braveheart, de Mel Gibson;
 2000 : The Three Stooges, de James Frawley (TV) ;
 2001 : Invincible, de Jefery Levy (TV);
 2003 : Family curse, de Dan Angel i Billy Brown (TV) ;
 2003 : El detectiu cantant (The Singing Detective), de Keith Gordon;
 2004 : The Passion of the Christ , de Mel Gibson;
 2004 : Evel Knievel, de John Badham (TV) ;
 2004 : Paparazzi, de Paul Abascal;
 2004 : Complete Savages, de Paul Abascal i Mel Gibson (TV) ;
 2004 : Clubhouse, de Steve Gomer, Gavin O'Connor i Oz Scott (TV);
 2006 : Warrior, de Gavin O'Connor;
 2006 : Under and alone, d Antoine Fuqua;
 2007 : Sam and George, de Richard Donner;

 com a director .

 1993  : The Man without a face ;
 1995  : Braveheart;
 2004  : The Passion of the Christ (tamb com a guionista);
 2004  : Completes Savages, co-dirigida amb Paul Abascal (TV);
 2006  : Apocalypto;

 Premis i nominacions .

 Oscar .



 Globus d Or .




 Referncies .


 Vegeu tamb .
Bibliografia.
 John McCarty, The Films Of Mel Gibson, 2001. ISBN 0806522267;
 Wensley Clarkson, Mel Gibson, Man on a Mission (John Blake), 2004. ISBN 1-85782-537-3;
 Corinne Doucet, Mel Gibson : Passion sur grand cran. Boulogne-Billancourt : Horizon illimit, 2004, 285 p., 24 cm. ; ISBN 2-84787-082-2;

 Enllaos externs .
 Mel Gibson a IMDB;
  Time Magazine: Apocalpto Now;
  Papers rebutjats per Mel Gibson;






























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328009" title="Tndem Edicions" nonfiltered="2726" processed="2715" dbindex="127808">
Tndem Edicions va ser fundada a Valncia el 1990 per un grup de persones vinculades amb la literatura infantil i juvenil. El projecte responia inicialment a un doble objectiu: editar llibres de qualitat per a infants i joves i oferir materials rigorosos i tils per a l aprenentatge del valenci. Amb el pas dels anys, s ha anat configurant un fons editorial amb ms de 500 ttols, original i coherent, que s endinsa tamb en els diferents vessants de la literatura per a adults. Actualment, Tndem Edicions publica tant en valenci com en castell.

 Principals colleccions .

La Rata Marieta;
lbums illustrats;
El tricicle;
La bicicleta groga;
La bicicleta negra;
Filosofia per a profans;
Tndem de la memria;
Tndem de la Terra;

 Enllaos externs .
http://www.tandemedicions.com/index.html;
http://www.aepv.net/;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328016" title="Milos Forman" nonfiltered="2727" processed="2716" dbindex="127809">

Jan Tom Forman , ms conegut per Milo Forman (18 de febrer, 1932) s director  i guionista de cinema txec-estatunidenc. Guanyador dues vegades de l Oscar.

 Biografia .
Forman va nixer a slav, Txecoslovquia (avui Repblica Txeca), fill d'Anna Svabova, que portava un hotel d'estiu, i Rudolf Forman,  professor. Els Seus pares eren Protestants; el seu pare va ser arrestat per distribuir llibres durant l'ocupaci nazi i va morir a Buchenwald el 1944, i la seva mare va morir a Auschwitz el 1943 
Forman va viure amb uns familiars durant la Segona Guerra Mundial i ms tard descobria que el seu pare biolgic era un arquitecte Jueu. Desprs de la guerra, Forman va anar a l escola privada Universitria del Rei Jordi a la ciutat balneria de Pod brady, on va tenir de condeixebles  Vclav Havel i els germans Man. Ms tard va estudiar per guionista a l Acadmia d'Arts de Praga.

Forman va dirigir unes quantes comdies en Txec a Txecoslovquia. Tanmateix, quan el 1968 la URSS i seu Pacte de Varsvia van envair el pas per acabar amb la Primavera de Praga, era a Pars negociant per a la producci de la seva primera pellcula americana. L'estudi de txec pel qual treballava el va acomiadar, afirmant que estava fora del pas illegalment. Va anar a Nova York, on ms tard es convertia en professor de cinema a la Universitat de Columbia i estava amb el seu anterior professor Frantisek Daniel) de la divisi de cinema de Columbia. Un dels seus protegits era el futur director James Mangold, que havia aconsellat Forman sobre guions.

Malgrat dificultats inicials, va comenar a dirigir al seu nou pas, i va aconseguir l xit el 1975 amb l'adaptaci de la novella de Ken Kesey Alg va volar sobre el niu del cucut , que va guanyar cinc Oscars, incloent-hi un per a la direcci. El 1977, es convertia en un ciutad naturalitzat del Estats Units. Altres xits notables han estat  Amadeus, que guanyava vuit Oscars, i  L escndol de Larry Flynt  per al qual rebia una Nominaci per l Oscar al millor director i un premi Globus d Or.

Les primeres pellcules de Forman sn encara molt populars entre els txecs. Moltes de les situacions i frases s han convertit en s quotidi: per exemple el terme txec  zhasnout  (apagar llums) de The Firemen's Ball associat amb un insignificant robatori a la pellcula, ha estat utilitzat per descriure la situaci que passa al pas durant els anys 1990.

El 1997 va rebre el Globus de Cristall premi per a la contribuci artstica excepcional al cinema mundial al Festival de Cinema Internacional de Karlovy Vary. Forman coprotagonitzava amb Edward Norton en el debut com a director de l'actor a  Keeping the Faith (2000) com l'amic assenyat de Norton,  jove capell en conflicte.

Ha estat casat amb Jana Brejchov (1951-1956),  Vera K esadlov (1964-1999) i Martina Zbo ilov (1999-)
Forman t dos fills bessons: Petr Forman i Matj Forman (nascuts el 1964) i sn tamb actors de cinema i teatre. 

Filmografia.
 1963 : Audition;
 1964 : Black Peter;
 1965 : Loves of a Blonde;
 1967 : The Firemen's Ball;
 1971 : Vull volar (Taking Off);
 1975 : Alg va volar sobre el niu del cucut (One Flew Over the Cuckoo's Nest);
 1979 : Hair;
 1981 : Ragtime;
 1984 : Amadeus;
 1989 : Valmont;
 1996 : L'escndol de Larry Flynt (The People vs. Larry Flynt);
 1999 : Man on the Moon;
 2006 : Els Fantasmes de Goya (Goya's Ghost);

 Premis i nominacions  .

 Premis .
 1975 : Oscar al millor director per Alg va volar sobre el niu del cucut ;
 1984 : Oscar al millor director per Amadeus ;
 1976 : BAFTA al millor director per Alg va volar sobre el niu del cucut;
 1975 : Globus d'Or al millor director per Alg va volar sobre el niu del cucut;
 1984 : Globus d'Or al millor director per Amadeus;
 1996 : Globus d'Or al millor director per L'escndol de Larry Flynt;
 1984 : CESAR a la millor pellcula estrangera  per   Amadeus ;

 Nominacions .
 1996 : Oscar al millor director per L'escndol de Larry Flynt;
 1981 : Globus d'Or al millor director per Ragtime;

 Referncies .


Enllaos externs .
 Milos Forman a IMDB;
 Bibliography of books and articles about Forman via UC Berkeley Media Resources Center;
  Milos Forman, BBC News of March 2001;
  Interview with Milos Forman: Defender of the Artist and the Common Man;
  Courtney Love interviews Milos Forman;
  Milo Forman perfil;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328036" title="Editilde" nonfiltered="2728" processed="2717" dbindex="127810">
Editilde s una editorial valenciana creada el 1997 que agrupa els segells Dilogo i Tilde. Principalment, es dediquen a l edici d obres relacionades amb la Filosofia i el pensament humanstic: lectures i assajos sobre Filosofia, tica, Psicologia, Antropologia, Filosofia de la Cincia, Histria, etc. sempre en un estil divulgatiu, clar i rigors.

Tamb publiquen autors clssics de filosofia, de cultura clssica i de literatura espanyola; edicions didctiques amb comentaris, explicacions, esquemes, informaci complementria, activitats i vocabulari que faciliten l accs del lector al text original.Recentment han comenat a publicar una collecci de novella de contingut filosfic.

Per ltim, tamb es dediquen a editar lbums illustrats infantils acurats, atractius i de qualitat, els qual ja han rebut dos premis: 

Premi Llibreter 2005 del Gremi de Llibreters de Barcelona i Catalunya;

Premi al llibre en castell millor illustrat 2006 de la Conselleria de Cultura de la Comunitat Valenciana.

 Principals colleccions .

Coleccin Tbano;
Historia de la filosofia;
Materiales didcticos;
Coleccin derecho;
Dilogo Infantil (en castell i valenci);
Avatar;
Narrativa;

 Enllaos externs .
 http://www.editorialdialogo.com/index1.htm;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328049" title="Jos Moreno Carbonero" nonfiltered="2729" processed="2718" dbindex="127811">
Jos Moreno Carbonero va ser un pintor realista espanyol nascut a Mlaga. Es va formar sota la direcci de Bernardo Ferrndiz i assist a la Escuela de Bellas Artes de Mlaga. D'entre les seves obres destaca La posada de la Corona (1872), El prncipe de Viana (1881), que li valgu una medalla de la "Exposicin Naciona de Bellas Artes", o Entrada de Roger de Flor en Constantinopla (1888), obra encarregada pel Senat espanyol.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328053" title="Antilocprid" nonfiltered="2730" processed="2719" dbindex="127812">

Els antilocprids (Antilocapridae) s una famlia de cetartiodctils endmica de Nord-amrica. Els seus parents vivents ms propers sn els girfids. Totes les espcies de la famlia estan extingides tret d'una, l'antlop americ (Antilocapra americana). Es tracta d'un animal remugant semblant a un antlop. Presenta petites banyes bifurcades.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328061" title="Crvol mesquer" nonfiltered="2731" processed="2720" dbindex="127813">

Els crvols mesquers (Moschus) sn mamfers cetartiodctils de la famlia dels msquids. Sn ms primitius que els crvids, o crvols autntics, car no tenen glndules facials o a les banyes, tenen un nic parell de mamelles, i tenen una vescula biliar, una glndula caudal, un parell de dents semblant a ullals i   cosa de gran importncia econmica pels humans   una glndula mesquera.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328063" title="Trocnter (desambiguaci)" nonfiltered="2732" processed="2721" dbindex="127814">


El trocnter s una de les parts del fmur.

 Trocnter gran;
 Trocnter petit;
 Tercer trocnter;
Quart trocnter;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328064" title="Cant de les aus" nonfiltered="2733" processed="2722" dbindex="127815">

Es denomina cant de les aus els sons vocals que les aus emeten. A un nivell no tcnic, sn els sons que emeten les aus i que sn melodiosos per l'orella humana. En ornitologia, el cant de les aus es diferencia dels sons curts distintius sovint denominats "crides".

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328069" title="Entrada de Roger de Flor a Constantinoble" nonfiltered="2734" processed="2723" dbindex="127816">


Origen de l'obra.
El pintor malagueny Jos Moreno Carbonero va ser l'escollit pel Senat espanyol per tal de realitzar una de les teles que havien de decorar el sal de conferncies del Palau del Senat espanyol. Jos Moreno Carbonero va escollir com a protagonista del tema a Roger de Flor en el moment de l'entrada de la Companyia Catalana d'Orient a Constantinoble. El Senat espanyol va pagar per l'obra 40.000 pessetes. 

L'obra.
Roger de Flor, vestit de blau amb cadenes d'or, apareix per l'esquerra de la imatge muntat a cavall engalant tamb en or i arnesos bizantins, mentre saluda a l'emperador. Roger de Flor apareix ja lluint els atributs del crrec Megaduc de l'Imperi Bizant, o s, el birret i el ceptre d'or en forma de bast, mentre davant seu hi camina un patge portant-li el cas de batalla. A l'esquerra de Roger de Flor, i parcialment tapat per la seva figura, se situa el seu oficial muntant un cavall blanc.

Al seu darrera hi ha un cavaller que porta una bandera amb l'efgie de patr catlic de la Companyia Catalana d'Orient, Sant Jordi. En primer terme s'hi veuen les tropes dels temibles almogvers, portant un d'ells la bandera del Rei d'Arag. 

A la dreta de la imatge hi apareix assegut al tron l'anci emperador de Bizanci, Andrnic II Paleleg, i en un gra inferior el seu fill, Miquel IX Paleleg, qui acabaria ordenant l'assassinat de Roger de Flor. Ms a la dreta s'hi aprecien diversos membres de la cort oriental. 

Al fons hi apareix la imatge de l'Esglsia ortodoxa de Santa Sofia, abans que els otomans la convertissin en una mesquita, i ms al fons s'hi aprecien els mstils de les galeres que acaben de desembarcar la Companyia Catalana d'Orient a Constantinoble.

Valoracions i ancdotes de l'obra.
Jos Moreno Carbonero aconsegu un efecte visual impressionant, en collocar el pla de la calada on transcorre la desfilada a la mateixa alada de l'espectador. El pintor es va documentar profusament pel qu fa als temes bizantins, tant en el vestit com en l'orfebreria. Per contra, se li han de retreure errors en l'armament que porten els almogvers.

Per tal de poder pintar una obra de tals proporcions, Jos Moreno Carbonero no dubt a portar la tela a la plaa de toros de la seva ciutat, Mlaga, on desfilaren alguns dels seus amics com a models.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328072" title="Korado Korlevi?" nonfiltered="2735" processed="2724" dbindex="127817">

Korado Korlevi  s un astrnom croat.

Va nixer a Pore , Crocia el 1958, i s un dels astrnoms ms importants del seu pas. s el descobridor d'un gran nombre d'asteroides i alguns estels.

Premis i honors.

Premi de la ciutat de Pore  "Sant Mauro";
 L'asteroide Korado pren el seu nom en el seu honor.
Premi Edgar Wilson 1999;
Premi Edgar Wilson 2000;
Premi Ivan Filipovi  2002 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328073" title="Rasa de la Canaleta" nonfiltered="2736" processed="2725" dbindex="127818">

La Canaleta o  la rasa de la Canaleta s un afluent per l'esquerra de la rasa de Coll de Jou (la qual, a l'ensems, ho s de la Riera de Canalda).

Neix a 1.205 m d'altitud a 220 m. al SW de les runes de l'Hostalnou de Canalda des d'on surt un cam cap a l'oest que la travessa uns 600 m aiges avall. Fins a aquest punt, la rasa segueix la direcc NE-SW i a partir d'aqu agafa la direcci E-W que mant fins a la seva desembocadura que t lloc a 1.020 m d'altitud.

Uns 200 metres ms avall del lloc on la travessa el cam citat, ala vessant sud hi ha la cova de la Canaleta.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la rasa de Coll de Jou: ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328075" title="Heteromycteris capensis" nonfiltered="2737" processed="2726" dbindex="127819">

Heteromycteris capensis  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes que es troba a les costes del sud-est de l'Atlntic (des de Nambia fins a Sud-frica).

Morfologia.

 Es de color marr grisenc pllid.
 T 3 taques fosques al llarg de la lnia lateral;

Hbitat.

Els exemplars immadurs sn abundants als estuaris sorrencs.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328078" title="Heteromycteris hartzfeldii" nonfiltered="2738" processed="2727" dbindex="127820">

Heteromycteris hartzfeldii  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu a les badies i estuaris.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Indonsia, Filipines i Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328080" title="Heteromycteris japonicus" nonfiltered="2739" processed="2728" dbindex="127821">

 Heteromycteris japonicus s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic nord-occidental (Corea, Jap -incloent-hi les Illes Ryukyu- i la Mar de la Xina Oriental).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328083" title="Traglid" nonfiltered="2740" processed="2729" dbindex="127822">

Els traglids (Tragulidae) sn una famlia de petits mamfers cetartiodctils que actualment noms es troben als boscs tropicals d'frica, l'ndia, Sri Lanka, i el sud-est d'sia. Sn els nics membres vivents de l'infraordre Tragulina.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328084" title="Heteromycteris matsubarai" nonfiltered="2741" processed="2730" dbindex="127823">

Heteromycteris matsubarai  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Jap fins a les de la Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328089" title="Heteromycteris oculus" nonfiltered="2742" processed="2731" dbindex="127824">

Heteromycteris oculus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce Pacfic i a l'ndic.

Inters gastronmic.

s un peix de sabor excellent.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328091" title="Delfnid" nonfiltered="2743" processed="2732" dbindex="127825">

Els delfnids (Delphinidae) sn una famlia de cetacis odontocets. Aquests mamfers aqutics estan relacionats amb les balenes i marsopes. Viuen arreu del mn, majoritriament als mars somers de la plataforma continental. Solen viure en mar obert, a diferncia dels dofins de riu, tot i que algunes espcies com ara el cap d'olla de l'Irauadi viuen en zones costaneres o en rius.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328096" title="Rasa de Palou" nonfiltered="2744" processed="2733" dbindex="127826">

La rasa de Palou s un afluent per l'esquerra de la riera de Canalda.

Neix a 967 m d'altitud, a uns escassos 15 metres a l'oest de la bifurcaci del cam que mena de la masia de La Salada fins al pont d'Orrit amb el que porta fins a la masia de Palou. En aquest punt el veral del cam que va cap el pont d'Orrit fa un pronunciat revolt que s conegut, precisament, amb el nom del revolt de la rasa.

Des de bon comenament agafa la direcci E-W que mantindr duran tot el seu recorregut. 500 m desprs del seu inici passa a 175 m al nord de la masia de Palou que li dna el nom. Desguassa a la riera de Canalda a 760 m d'altitud, 55 m aiges amunt del pont d'Orrit.

Mapa.
Mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la Riera de Canalda: ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328097" title="Histria d'Iron Maiden" nonfiltered="2745" processed="2734" dbindex="127827">
Histria del grup de heavy metal, Iron Maiden.

El Naixement de la Donzella de Ferro.
El 1975 en el Regne Unit no hi havia lloc per a una altra cosa que no fos el tpic so punk. L'epicentre local de l'acci punk era qualsevol club que tingus caracterstiques antisocials, com ho era el club conegut com Cart & Horses, ubicat en un suburbi agitat londinenc anomenat Leytonstone. Igual com el moviment punk, un altre moviment s'estava gestant en el centre del local i tres dels principals involucrats en el mateix -el baixista Steve Harris, el guitarrista Dave Murray- es comptaven entre els ms ardorosos defensors del reviscut heavy metal. El propi Paul Dianno va ser en els seus inicis seguidor de la msica i esttica "punk".

Iron Maiden va obtenir llavors la seva primera presentaci. Presentaci marcada per privacions de tot tipus i alguns cops de puny, per amb la suficient fora com per aconseguir un nom i una reputaci. Va ser aix que, nit a nit, davant d'un pblic fred i descregut, la "Donzella de Ferro" va aconseguir asseure precedent per a que les seves actuacions al The Cart & Horses fossin cada vegada ms assdues.

En el transcurs dels anys que van seguir les seves primeres presentacions en aquell reducte, el punk va anar poc a poc cedint territori i el nou heavy metal va poder fortificar-se amb una suficient quota de credibilitat. Va ser aix que Steve Harris i Dave Murray van aconseguir contactar amb els amos dels principals bars del West End londinenc, cita obligada per als executius discogrfics anglesos i on les possibilitats d'aconseguir un contracte d'enregistrament eren molt ms grans que a Leytonstone.

La poltica dels segells estava clarament orientada cap al suport indiscriminat al punk i la new wave. A ms calia sumar la reticncia d'alguns propietaris a incloure bandes metlliques en les programacions dels seus locals. A fora de constncia i tenacitat, Iron Maiden va aconseguir a mitjan 1978 un contracte en el club West End per trenta lliures diries, grcies al qual la banda va poder gaudir d'una relativa tranquillitat econmica. Steve Harris recordava: "Sempre vam estar segurs que arribaria la nostra hora i, per damunt de tot, que viurem prou com per gaudir-ne. Fins i tot m'atreviria a confessar que vam tenir sort. No ens oblidem que Iron Maiden va nixer en una Anglaterra dominada mpliament per sectors punk.

Primer Demo.
Desprs de 24 hores d'enregistrament del 30 al 31 de desembre de 1978 el grup va gravar quatre temes, Iron Maiden, The Prowler, Invasion, Strange World. Els temes van ser enviats a Neal Key, un discjquei de renom com a cultor i difusor del metal britnic, el qual, visiblement impressionat pel so eixordador de l'agrupaci, va convncer els amos del Band Wagon Soundhouse per presentar-los al local. La repercussi obtinguda per la banda en el seu debut li va donar la possibilitat d'obtenir un contracte d'actuaci. En retribuci, Iron Maiden va batejar el demo amb el nom de The Soundhouse Tapes, desprs del qual va haver premsa de manera independent i distribut en les discoteques de Londres. Cinc de les sis mil cpies registrades es van vendre en una setmana, i malgrat les contnues comandes de reposici el maxi-simple mai va ser reeditat.

Neal Key seria el productor del disc Metal For Muthas, per a alguns alguna cosa aix com la bblia de la NWOBHM (New Wave Of British Heavy Metal), conformat per les bandes ms representatives des de llavors. En aquest lbum Iron Maiden gravar en realitat les seves dues primeres canons per a EMI Sanctuary i Wrathchild i iniciar una gira al llarg i ample de Gran Bretanya.

Al 1979 i per mera casualitat un d'aquells simples va caure en poder d'un exmembre de MAM Agency, Roderick Charles Smallwood, que havia estat vinculat a l'agncia en qualitat de promotor. Smallwood va sentir la necessitat de reunir-se amb la banda i desprs de la nit de l'encontre es va convertir en el representant d'Iron Maiden. Smallwood va aconseguir contractar rpidament una quantitat important de concerts als llocs ms variats del territori angls a fi d'atreure l'atenci de la premsa i del pblic.

El naixement de l'Eddie.

Mentre Iron Maiden afirmava la seva popularitat i acceptaci davant del mn metaller, es va anar delineant acuradament un espectacle concorde a la magnitud de les seves aspiracions. I aix va arribar Eddie, de la m de Dave Beasley, la mascota redissenyada desprs per Derek Riggs, que va anar guanyant-se un lloc tan especial com important en la histria del grup. Eddie es va convertir en el sis i potser el ms fams integrant d'Iron Maiden.

Els esbossos inicials d'Eddie van merixer l'aprovaci de tots els integrants del grup, desprs de la qual cosa Beasley es va lliurar amb absoluta dedicaci al perfeccionament d'aquest personatge. El febrer de 1980 i a noms un mes de la comanda original, la versi final de la mascota va quedar acabada, i la imatge d'Eddie va comenar a recrrer el mn.

El personatge va anar sent objecte de retocs nombrosos i continus, i si b s cert que Dave Beasley ha de ser considerat com el seu pare natural, no menys cert s que Derek Riggs va ser qui va saber transformar-la en l'inquietant smbol amb qu es coneix Iron Maiden.

Riggs va prendre com a punt de partida els trets bsics d'Eddie i va treballar sobre ells, oferint a cada un dels posteriors lbums d'Iron Maiden un Eddie constantment renovat i a to amb les diferents etapes musicals del grup.

A causa de la pressi a qu va ser sotms Riggs, no va voler realitzar ms portades d'Eddie per a Iron Maiden, encara que si va crear una fmina d'Eddie per al disc del grup de versions compost per noies, The Iron Maidens. Melvyn Grant qui ja realitzs la portada de Fear of the Dark, va ser l'elegit per realitzar la portada del disc en directe Death on the road.

Primers llanaments.
Smallwood va aconseguir que Brian Shepherd, president del segell EMI, presencis un show de la banda en el Marquee, i una setmana ms tard Iron Maiden firmava contracte amb la discogrfica.

El 8 de febrer de 1980, Paul Di'Anno en el cant, Steve Harris en sota i cors, Dave Murray en guitarra, Clive Burr (provinent de la banda Samson) en bateria i Dennis Stratton en guitarra van celebrar l'edici del primer simple "oficial" i, als pocs dies, Running Free escalava rpidament els rnquings britnics fins a posicions al lloc quaranta-quatre.

Desprs de Running Free, la premsa britnica va anar evidenciant un gradual gir en la seva actitud cap al grup.

Canvis fonamentals.
Llavors van llanar el seu primer lbum Iron Maiden (11 d'abril de 1980). Per a molts fans s un disc genial, ple de clssics com Prowler,Sanctuary, i Phantom Of The Opera. Tanmateix la banda no va quedar aix que com, ja que van considerar que el productor Will Malone no va treballar prou en el so. El disc t un so cru i la rudesa de la veu de Paul. Desprs del primer lbum el guitarrista Dennis Stratton, que ingresss en la setena alineaci del grup, va ser expulsat de la banda a causa de diferncies musicals. En el seu reemplaament va entrar Adrian Smith, el qual era amic personal de Dave Murray, i que anteriorment havia rebutjat unir-se ja que la seva banda Urchin estava tenint xit. Adrian s un guitarrista que posteriorment va demostrar capacitat com a compositor i que va aportar molt a la banda en els anys posteriors.

Desprs va venir l'lbum Killers (2 de febrer de 1981). El productor va ser Martin Birch, que havia treballat amb grups com Deep Purple, per exemple. En escoltar el material del grup, Birch li va preguntar a Steve Harris per qu no l'havien cridat per al primer disc. La resposta va ser "Pensem que una banda nova no t'anava a interessar". Comparat amb el primer disc, Killers s molt ms aconseguit en el que s el so, per menys elaborat en la part musical, ms rocker que progressiu, per dir-ho d'alguna manera. La veu d'en Paul, plena de passi i d'agressivitat, queda molt b plasmada en temes com Wrathchild o Killers. Paul no tenia una gran capacitat vocal ni registres molt alts, no era el tpic vocalista de heavy metal que cridava fins i tot arribar a les notes ms altes possibles, per el seu estil "punk" i la seva manera de cantar despreocupada i agressiva produa un contrast distintiu amb l'elaborada msica composta per Harris.
Desprs va venir la seva primera gira per Jap. El maxi-simple gravat al Jap (Maiden Japan, 23 de maig de 1981) li va valer al grup la conquesta del primer Disc d'Or. Aquest ascens vertigins a llocs|parades i rnquings no va frenar els canvis que es produirien al si de la banda. Paul Di'Anno s expulsat a causa de qu l'estil de vida que portava (excessos, alcohol, drogues, etc.) el tenien fsicament i psicolgicament destrut. Paul havia estat detingut en ocasions pels seus abusos i havia fallat a la banda en moments clau.

Bruce Dickinson (un altre ex Samson) va arribar per ocupar el lloc de vocalista.

Arriba la fama.
La definitiva consagraci d'Iron Maiden va arribar amb el seu tercer lbum, The Number Of The Beast (22 de mar de 1982). La gira promocional del disc va ser titulada The Beast On The Road i va comenar a Anglaterra per culminar deu mesos ms tard al Jap en la seva segona visita. Amb el single Run To The Hills, Iron Maiden va arribar fins al nmero 7 en el Top Ten britnic.

L'edici en 1983 de Piece of Mind (literalment Tros de ment, es pronuncia igual que Peace of Mind - pau mental), va marcar un perode gloris per a Iron Maiden. Per encara restava un canvi ms en la seva alineaci. Clive Burr va abandonar el grup i va ser reemplaat per Nicko McBrain, la intervenci del qual en el disc va deixar constncia de les seves qualitats com a instrumentalista i va afegir una nova dimensi al so del grup. Amb aquest lbum van aconseguir discs d'or i de plat a diversos pasos. El 1984 llancen l'lbum Powerslave, en la mateixa lnia musical que l'anterior, que va servir de marc per posar en marxa un altre projecte: "The World Slavery Tour 84-85". La gira va incloure 23 pasos i va constar de 191 concerts en 331 dies. D'aquesta forma, Dickinson, Harris, McBrain, Smith i Murray van acceptar el desafiament. El 5 de juliol de 1985 "The World Slavery Tour" va concloure als Estats Units.

Amb el llanament de Powerslave (1984), Amrica del Sud els va rebre durant el festival "Rock In Rio" que es va realitzar al Brasil el 1985.

Vida desprs de la mort.
Durant el transcurs de la "World Slavery Tour" va ser registrat Live After Death, lbum doble en directe, el 14 d'octubre de 1985. La portada del disc va incloure una citaci de Lovecraft, escriptor nord-americ d'horror metafsic, d'alguns msics del gnere. L'lbum comena amb el discurs que el primer ministre Sir Winston Churchill va pronunciar com encoratjament el poble britnic davant de la imminncia del bombardeig de Londres per part de l'exrcit nazi durant la Segona Guerra Mundial; una introducci per al tema Aces High. Aix mateix, Bruce Dickinson va utilitzar una citaci de l'"Himnari Angls" ("English Hymnal") de Gilbert K. Chesterton com a obertura del tema Revelations.

En algun lloc del temps.
El 29 de setembre de 1986 va ser llanat en venda el nou disc d'estudi de la banda, Somewhere In Time. Amb aquest es va posar de manifest que en l'interior d'Iron Maiden s'estaven produint alguns canvis: Dickinson va reduir el seu aportament creatiu, Adrian Smith va passar a escriure algunes lletres i Harris va semblar abstreure's encara ms en l'elaboraci acurada de la nova proposta Maideniana. L'aportament de Dickinson a Iron Maiden havia anat incrementant-se a tal punt que va passar a ser el collaborador principal de Steve Harris, l'a la baixa i fonamental pilar creatiu de la banda. Per en aquest ltim disc cap dels temes inclosos no li van pertnyer.
L'aparici de sintetitzadors aportant un aire modernista, va generar un debat que va dividir els fans.

L'edici internacional de Somewhere In Time no va complir les expectatives comercials creades entorn del seu llanament i la poca repercussi del disc va despertar una alluvi de versions separatistes. Els rumors de separaci van comenar a ser cada vegada ms audibles i un mitj de comunicaci nacional angls va anunciar que "les coses no caminen del tot b a Iron Maiden". Tamb va explicar amb detalls que Steve Harris havia decidit postergar el seu treball amb Iron Maiden a fi de dedicar-se a treballar amb la cantant Anita Dobson, a qui estaria produint i per a qui no solament va compondre alguns temes sin que a ms participaria de la seva banda durant l'enregistrament del seu lbum individual, arribant a interpretar a duet amb ella el clssic de Sonny i Cher I Got You Babe. 

Desprs, una revista especialitzada del mateix origen va comentar que Harris no era l'nic disconforme al grup, ja que Dickinson hauria decidit seguir els seus passos i treballar en forma independent "fart de les tibantors internes que imperen a Maiden".

Una notcia emanada del segell discogrfic que t fitxat al grup va venir a llanar ms llenya al foc: l'edici del nou lbum d'estudi seria postergada indefinidament sent reemplaada pel rellanament en barreja digital de l'lbum Killers.

Tanmateix, Dave Murray va sortir al pas tractant de detenir aquestes versions i va passar a convertir-se en la veu cantant del grup davant dels mitjans. Murray va dir: "La premsa va aconseguir entrar al terreny de la fantasia. Ning no arriba a integrar una banda que es mant en primera lnia per ser precisament un idiota. I qualsevol que est en aquesta situaci sap perfectament que no hi ha mrit prenent decisions que puguin posar en perill l'estabilitat del seu grup. Steve s que est produint i treballa amb Anita Dobson, que s un vell amic seu. Tenen el projecte des de fa molt i l'han vingut dilatant perqu estaven ambds ocupats. Per van decidir que ja tenien suficient material i ara treballaran en aix, en tant les seves ocupacions li ho permetin. All de fer un duet s una mentida total, un invent. Steve s un msic conscient de les seves limitacions i de les seves possibilitats i mai no es posaria en ridcul fent un duet vocal amb alg ".

El disc cont peces com Wasted years, Stranger in a strange land, Heaven can wait o Alexander the great.

Jugant amb la bogeria.
Abans del llanament de l'lbum d'estudi Seventh Son Of A Seventh Son el 1988, el grup va precedir el mateix amb el d'un single promocional Can I Play With Madness? al que va afegir un vdeo, del qual es va ocupar personalment Terry Gilliam (director del film Brazil) i al que va definir com "un encreuament entre A la recerca de l'arca perduda i Monty Python, alguna cosa realment mai no vist".

En sortir el disc, va escalar un fulminant primer lloc en el rnquing angls ubicant-se desprs i per moltes setmanes en el Top-5 britnic. En comenar la gira les vendes es van anar multiplicant.

En matria de posades escniques, Iron Maiden va introduir en el seu xou diferents innovacions. Per exemple, en el tram corresponent al material nou (Moonchild, Infinite Dreams Can I Play With Madness) va poder veure's a Harris fent cors a capella i un teclista convidat (Michael Count Kenney).

En el vdeo Maiden England es pueder veure la gira, amb una bitlla gravada en Birmingham on es pot veure hora i mitjana|mitja del seu xou ja que els bisos no van ser inclosos.

Un dels colofons finals a aquest "Seventh Tour of a Seventh Tour" va ser l'actuaci com a caps de cartell en el prestigis festival "Monsters of Rock" que es va celebrar a la localitat anglesa de Donnington, que comptava tamb amb Kiss, Megadeth, Dave Lee Roth, uns jovencisimos Guns n' Roses i Helloween.

 Missatge satnic? .
Als Estats Units, grcies als serveis de Tipper Gore i el PMRC, conjuntament amb l'aportament del reverend Jimmy Swaggart, va comenar la lluita entre la censura i Iron Maiden. La situaci va passar a prendre un color poc translcid i va ser aix que el PMRC va aconseguir vetar i qualificar les cobertes dels lbums metaleros. Fins i tot el mateix reverend va arribar a emprar una foto d'Harris per illustrar la coberta d'un llibre referit als abasts demonacs i degenerants del heavy-metal pel que Harris va iniciar judici contra Swaggart per haver emprat aquesta sense el seu perms.

Desprs de meditar sobre el tema Iron Maiden va fer pblica la seva determinaci: arrasar els Estats Units i obtenir no noms el reconeixement que mereixien sin tamb acabar amb el moviment de censura antimetaller. Harris va dir: "No puc creure que al mn hi hagi gent capa de qu ella es posi en marxa coses tals com el PMRC i ficar-se en la vida personal dels altres. s per aix que centrarem nostra prxima campanya promocional del nou lbum en EUA i romandrem en aquest pas quant temps sigui necessari, promocionant el disc fins i tot forar el mercat (que mai no ens va acabar d'acceptar com s ens accepta l'europeu) i aconseguir tenir tant xit com avui el t Whitesnake.   Jo mateix he vist com molts nois es quedaven com si res quan se'ls explicaven les lletres adherides a les cobertes dels lbums metaleros en EUA. Una joventut indiferent s smbol d'un pas sense esperana i em resisteixo a pensar que les coses hagin arribat tan lejos ". 

La partida d'Adrian Smith.

A mitjan 1989 va transcendir la notcia que Adrian Smith posaria en marxa un projecte solista, una cosa que venia madurant des de feia molt temps i que diverses vegades va haver de postergar per les obligacions que suposa ser membre d'Iron Maiden. Aix Smith va llanar Silver and Gold. La banda es va dir Adrian Smith And Project o A.S.A.P. (les sigles coincideixen amb l'expressi burocrtica as soon as possible s a dir, el ms aviat posible) i la va integrar amb uns vells amics i ell mateix es va fer crrec de la vocalitzaci.

Bruce Dickinson tamb va posar en marxa el seu projecte personal i va llanar el seu disc Tattoed Millionaire', que poc i res ha de veure amb Maiden i que est ms emparentat amb un estil rocanroller.

Desprs d'una slida carrera el grup de molts anys la Donzella de Hierro comenava a donar senyals de desigs individuals.

A inicis de 1990, any signado per l'anunciada absncia de Maiden dels escenaris i en el que celebrava els seus primers deu anys com a estrella de la companyia discogrfica EMI, Adrian Smith deixava la banda. Smith va manifestar que ja no desitjava continuar treballant "en una ona tan pesada com la d'Iron Maiden". La separaci es va realitzar en termes completament amistosos i la banda va deixar en llibertat el seu exguitarrista. Als set dies es va donar a conixer un comunicat que l'exWhite Spirit i Gillan, Janick Gers havia estat elegit com a reemplaant de Smith. Gers havia treballat amb Dickinson al seu disc solista i ja es trobava treballant amb el grup en el material que forms part del nou disc de Maiden, 'No Prayer For The Dying' (9 d'octubre de 1990).

Sense plegaries .
No Prayer For The Dying va debutar en les llistes britniques en el posat nmero dos. Desprs de dos anys sense sortir del cercle la "Donzella de Ferro" va comenar la gira "No Prayer On The Road", tornant als escenaris reduts i deixant de costat les produccions gegantines d'anys anteriors.

En aquesta gira es va poder veure un Janick Gers que en viu va marcar una gran diferncia amb Adrian Smith i que a causa del seu entusiasme i "pallassades" sobre l'escenari va ser la gran sorpresa de cada xou.

La gira va haver d'acabar abans del planejat cancellant-se les visites al Jap i Austrlia a causa del comenament de la Guerra del Golf. Finalment la gira va finalitzar en Salt Lake City, Utah el mar de 1991.

Nou Eddie.
1992 va ser l'any del llanament del nou lbum d'Iron Maiden Fear of the Dark. El disc va ser llanat el maig i en ell pot veure's a un Eddie molt ms terrorfic que en anys anteriors. El nou Eddie no va ser dissenyat per Derek Riggs (les seves idees no coincidien amb el que volia la banda en aquest disc) sin per un noi jove anomenat Melvyn Grant. Aquest lbum tamb li va donar al grup el seu tercer nmero 1 en les llistes britniques.

La nova gira mundial d'Iron Maiden, cridada "From Here To Eternity", es va iniciar el maig d'aquell any i la inauguraci oficial va ser en Reykjavk. Desprs la banda es va traslladar als EUA prosseguint el seu itinerari en Mxic i alguns pasos sud-americans (inclosos Veneuela, Brasil, Uruguai i Argentina). Novament, l'escndol va rondar el grup.
Tenint data confirmada per actuar en Xile, grups religiosos d'aquest pas, entre ells l'Esglsia Catlica i l'Esglsia Evanglica, novament van comenar a acusar-los de "satanisme", fins al punt que el concert va ser susps. L'esmentada data, era intermdia entre Buenos Aires i Porto Alegre, pel que, grcies a productors Uruguaians, l'esmentada data va ser coberta a Montevideo, a l'Estacin General Artigas, que s una estaci de trens abandonada. En l'esmentat lloc, el grup va quedar fascinat, sobretot quan van conixer l'arquitectura de l'estaci (tpica anglesa), i van trobar moltes mquines i vagons del mateix origen, bastant antigues. En aquest lloc es va realitzar una sessi fotogrfica, que no ha vist la llum, llevat d'una foto a l'aeroport (en arribar a territori uruguai) al llibret que acompanya al doble lbum en directe A Real Live / Dead One.

Concls el tram sud-americ, Iron Maiden es va dirigir a Europa, on va actuar a molts pasos i va ser cap de cartell en el Festival "Monsters Of Rock" que va tenir lloc en el circuit de Donington Park dissabte 22 d'agost de 1992, davant de desenes de milers de fans. El segent tram de la gira el va portar a Austrlia, Nova Zelanda i Jap per concloure al sud-est asitic amb els primers xous en Indonsia, Coreja, Taiwan i la ndia.

La gran deserci.
1993 va comenar amb una notcia bomba, Bruce Dickinson abandonava Iron Maiden. Alguns seguidors es preguntaven si podria ser Bruce Dickinson sense Iron Maiden - La Donzella sense el seu coll de Ferro-. S, desprs de 10 anys, Bruce va anunciar que volia comenar els seus projectes fora del grup i va renunciar al seu lloc com a vocalista d'Iron Maiden. Aix s, hi va haver temps per a tot, una nova gira "Real Live Tour", tres discs en directe (Live at Donington, A Real Live One, que incloa temes pertanyents a l'era posterior a Live After Death i A Real Dead One que incloa temes de l'era anterior a Live ), dates extres, video, etc.

Finalment l'ltim show i comiat de Bruce Dickinson amb Iron Maiden es va realitzar en un lloc secret (els estudis Pinewood) i noms per a set-centes persones convidades. Part de les entrades van ser per al club de Fans i per a concursos realitzats en rdios i programes de televisi. El show va ser transms en directe per la televisi codificada de diversos pasos i retransms en tota la seva extensi una setmana ms tard per la BBC. Al show va estar convidat l'illusionista angls Simon Drake i tot el conjunt va fer d'aquest show un comiat especial.

La distncia entre la banda i el vocalista va ser del ms cavallerosa; n'hi ha prou amb comparar-la amb l'escndol que va representar en la mateixa poca l'allunyament de Rob Halford de Judas Priest, durant el qual ambdues parts es van dir de tot a travs dels mitjans. Amb prou feines algun comentari posterior de Steve Harris deixa traslluir la incomoditat: "Suposadament, feia molt que no se sentia b amb nosaltres, estava cansat i creativament desmoralitzat, la qual cosa s molt estrany perqu mai no ens va dir res. Si se sentia aix, llavors s'hauria d'haver anat abans i jo mateix li hauria aconsellat que s'ans"

La nova era.
Abans del comiat de Bruce, Iron Maiden va comenar audicionar a diferents candidats a reemplaar-lo. Ser angls, tenir aspecte robust i desprolix semblant al de Dickinson, molta escena i adrenalina, i una veu interessant eren condicions de pes per aspirar al lloc|parada. Finalment la balana es va inclinar per Blaze Bayley, vocalista del grup Wolfsbane. Wolfsbane no solament tenia cert pes entre l'audincia heavy britnica, sin que Blaze era amic de la banda des que ambdues van sortir de gira juntes el 1990. Com ja havia ocorregut en el passat i a l'hora dels canvis, Iron Maiden va privilegiar coneguts sobre els aspirants ignots.

Per al nou lbum la Donzella no solament presentava nou cantant, sin que tamb apareixia amb nou productor. Des de 1980 cada lbum d'estudi de la banda havia estat produt o coprodut per Martin Birch. Per ara, ja retirat, es va decidir que Steve podia ocupar el paper de productor al costat de Nigel Green, operador de cinta als lbums Killers i The number of the beast i en l'actualitat productor del seu propi segell discogrfic. Finalment, desprs d'un any d'ardu treball, l'octubre de 1995 va sortir en venda The X Factor (el factor desconegut) previ inici de la gira "X Factour" que els va portar per primera vegada a Sud-frica i Israel. La gira tamb va incloure l'Est d'Europa (Romania, Bulgria, Eslovnia, Hongria, Polnia i Txquia), Europa Occidental, EUA, Canad, Jap i Sud-amrica.

Les vendes de The X Factor no van ser dolentes, per la crtica i la majoria dels fans no ho van acceptar com els seus anteriors treballs. El grup esperava una acollida escptica per a un disc sense Bruce Dickinson, amb un Blaze Bayley les pobres del qual qualitats vocals no encaixaven en el conegut so Maiden. En aquest lbum, les canons sn ms llargues per mancades dels elements "ganxers" que van fer fams al grup en els anys 80. s possible que per aix s'opts per no utilitzar una illustraci de portada, com ha estat sempre costum del grup, a manera d'expressar la nova direcci musical que s'havia adoptat en el treball. Aquesta vegada el fan es troba amb una portada fotorealista en la qual es veu Eddie mentre est sent disseccionat. L'excellent treball de la portada i del llibret intern s obra del mestre Hugh Syme, autor tamb de l'art grfic d'altres discs del panorama metaller com Moving Pictures, Roll the Bones i Counterparts de Rush, o tamb Countdown To Extinction i Youthanasia de Megadeth. Sens dubte The X Factor s el disc ms diferent del clssic estil d'Iron Maiden fins al moment, per un dels ms ben presentats.

Al 1996 va veure la llum Best Of The Beast, una compilaci del grup presentada en dues versions: un disc senzill de 16 temes o un disc doble de 27 temes. Com a allicient s'inclou el tema indit Virus gravat durant les sessions de l'ltim disc d'estudi.

Durant 1996 i 1997, en ple boom dels videojocs de consoles de 32 bits i de PC, Iron Maiden encarrega a l'empresa anglesa Virtual Studio la realitzaci d'un joc basat en la seva mascota, Eddie, i amb temes del grup com a banda sonora, el seu nom seria Melt (mirror de l'antiga web oficial de Melt). El joc hauria d'haver sortit en dos formats, per a PC i per a PlayStation. Desprs de diversos retards, i encara que es va arribar fer una prereserva a travs del club de fans oficial del grup, el joc va ser cancellat degut a la baixa qualitat del mateix.

A continuaci d'aquest disc, en 1998 va ser llanat Virtual XI que no va presentar grans novetats ni major repercussi. Mentre la banda gestava aquest lbum, van encarregar a la companyia de desenvolupament multimdia Synthetic Dimension la creaci d'un videojoc basat en l'art grfic que ha vingut acompanyant al grup al llarg de la seva carrera i que tingus com a protagonista a Eddie. El videojoc seria anomenat Ed Hunter' i es va publicar el 1999 acompanyat d'un recopilatori de 20 temes, encara que tampoc no va complir les expectatives dels videogamers.

Per aquest llavors, alguns fans estaven molt disconformes amb Bayley, sobretot per la seva pobra actuaci en viu, i els reports des del si de la banda tampoc no eren bons. Cap a finals de 1998 el grup finalitza la seva gira mundial en suport a Virtual XI, desprs a comenaments de 1999, s'anunciava l'anada de Blaze, i un nou comenament.

 El nou comenament .

Per a 1999, la Donzella tenia guardada una gran sorpresa, que molts fans havien esperat: el retorn de Bruce Dickinson.
A aix, cal agregar-li la tornada tamb d'Adrian Smith, conformant un trio de guitarres, que crearia moltes expectatives en els seguidors, sobretot, sobre el seu so en viu, amb els temes "vells".

Aquell mateix any, es va llanar el joc per a ordinadors Ed-Hunter', i com a promoci, es va realitzar la mini-gira "Ed-Hunter tour", que alhora va servir com|com a "gira del rencontre".
Una vegada culminada, el grup es va embocar de ple a la preparaci del que seria a la fi, el seu dotz disc, titulat 'Brave New World' (2000). Com novetat, a ms del trio de guitarres i la tornada de Dickinson, va ser la tornada|volta (almenys collaborant) de Derek Riggs en el coveure. La gira va incloure diversos pasos de Sud-amrica.

En 2003 Iron Maiden es dedica a gravar el nou lbum d'estudi, Dance Of Death. El primer tema del disc, titulat Wildest Dreams, va ser presentat un temps abans a la gira "Give Me Ed  Til I'm Dead" que va comenar a la ciutat espanyola de La Corunya i en la que es gravaria el concert en directe del festival "Rock-am-Ring" d'Alemanya. Posteriorment, aquest enregistrament va ser posat en Internet, al lloc oficial, com a promoci. A continuaci es va llanar el single Wildest Dreams, incloent una versi orquestral de Blood Brothers, i una setmana desprs va ser llanat l'lbum tan esperat. La portada va rebre crtiques per molts fans, fins a l'extrem de ser votada com la pitjor de la histria del grup.

A ms de l'abans esmentat Wildest Dreams, es va llanar un segon single, titulat Rainmaker, que inclou una versi orquestral del tema que dna ttol a l'lbum, Dance Of Death.

Novament es van llanar a una gira mundial que va culminar al Jap i que es publicaria en 2005 un doble CD i DVD en directe titulat Death On The Road amb el concert de Dortmund, Alemanya.

Culminada la gira, va ser llanat un Souvenir EP anomenat No More Lies que a ms de contenir 4 temes i un parell de videos, inclou una altra classe de "souvenirs" del grup.

Finalment, el novembre de 2004, van llanar un DVD doble: The Early Days, que mostra enregistraments indits dels primers anys, s a dir, l'poca que va des del primer lbum, fins a Piece of mind. Per el principal del DVD s l'aparici dels integrants de la banda en el perode 1975-1983 (fins i tot els que mai no van arribar a gravar un disc amb Maiden). Per promocionar el DVD, es va fer en 2005 una gira que va incloure Europa i parteix de Amrica en la que noms es van interpretar temes dels quatre primers discs.

L'agost de 2006 va sortir A Matter of Life and Death, amb l'avan del primer senzill: The Reincarnation of Benjamin Breeg. L'lbum ha estat tot un esdeveniment al mn, arribant a estar per primera vegada en el Billboard Top 10 en EUA, el que cap disc anterior no va aconseguir; a ms de destacades posicions en els charts de vendes al mn, per exemple:

 Alemanya, Sucia, Itlia, Finlndia, Grcia, Eslovnia, Repblica Txeca, Crocia, Polnia, Brasil, Espanya;
 Canad, Sussa, Noruega, Hongria, Colmbia;
 Xile;
 Regne Unit, ustria, ndia;
 Frana, Irlanda, Arbia Saudita;
 Islndia, Blgica;
 Pasos Baixos;
 Dinamarca;
 Estats Units;
 Mxic;
 Portugal, Jap;
 Austrlia;
 Hong Kong;
 Nova Zelanda;

(El nombre indica la posici en el rnquing de vendes);

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328098" title="Ecir Editorial" nonfiltered="2746" processed="2735" dbindex="127828">
Ecir Editorial s una editorial valenciana fundada l any 1942 per un grup de professors motivats per Emilio Lpez Mezquida. Es dedica a la publicaci de materials per al mn educatiu, adaptats a la situaci de cada moment i d acord amb el currculum de les distintes Comunitats Autnomes, amb els seus propis continguts i en la seua llengua.

Amb ms de 1.000 ttols en catleg, recentment han incorporat una lnia de literatura infantil. Publiquen en castell, valenci i gallec.

 Enllaos externs .
 Web de l'editorial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328101" title="Fra Diavolo" nonfiltered="2747" processed="2736" dbindex="127829">
	
Fra Diavolo s una pera en tres actes de Daniel Auber, amb llibret de Eugne Scribe, basada en la vida del bandoler napolit Michele Pezza. S'estren al Opra-Comique de Pars el 28 de gener de 1829. A Catalunya es va estrenar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona l'11 de novembre de 1853.	

Referncies.

	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328102" title="Discografia d'Iron Maiden" nonfiltered="2748" processed="2737" dbindex="127830">
La discografia del grup britnic de heavy metal, Iron Maiden. Els codis dels noms dels pasos sn en format de la ISO 3166-1 alpha-3.

 lbums d'estudi .


lbums en directe.


lbums de compilaci.


Videos/DVDs.


Singles i EPs.


Referncies.

RIAA-Chart Singles Source link;
Austrlia-;
ustria-;
Brasil-;
Dinamarca-;
Finlndia-;
Alemanya-;
Pasos Baixos-;
Norway-;
Polnia-;
Sucia-;
Sussa-;
Regne Unit-Unit/platinum/platintro.html;
IFPI Europe-;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328103" title="Ramon Coll" nonfiltered="2749" processed="2738" dbindex="127831">

Ramon Coll i Rods (Lloret de Mar, Selva 1883 - Barcelona 1948), advocat i poltic catal.
Ramon Coll i Huguet (Ma, 1941), pianista menorqu.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328118" title="Heteromycteris proboscideus" nonfiltered="2750" processed="2739" dbindex="127832">

Heteromycteris proboscideus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

s una espcie marina per al Senegal tamb ha estat observada en ambients d'aigua dola.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Mauritnia fins a les d'Angola.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328119" title="Edicions de Ponent" nonfiltered="2751" processed="2740" dbindex="127833">
Edicions de Ponent s una editorial que naix a Alacant el 1995 amb el projecte de donar un nou impuls al mn del cmic.

Autors consagrats i noves promeses han contat les seues histries a les diferents colleccions de l editorial des de la seua creaci fins avui: Sento,  Micharmut, Calatayud, Max, Pere Joan, Mara Colino, Keko, El Cubri, Ana Juan, etc.

 Colleccions .

Mercat;
Solysombra;
Crepsculo;
Fueraborda;
Seisdedos;
Papers Grisos;
El Cuarto Oscuro;

 Premis a la labor editorial .

2000 24 Premios Diario de Avisos a la Labor Prohistorieta (Decano de la prensa canaria) de Santa Cruz de Tenerife (Islas Canarias);

2001 Menci Especial Frum de Cmic Europeu;

2003 Millor Contribuci Cultural del Cmic XII Premis Tria 2003;

2005 Premi Yellow Kid ad un editore.Roma Cartoon;

 Enllaos externs .

 http://www.edicionsdeponent.com/cgi-bin/principal.asp;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328121" title="Soleichthys heterorhinos" nonfiltered="2752" processed="2741" dbindex="127834">

Soleichthys heterorhinos  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Costums.

s ms actiu a les nits.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'est de l'Oce ndic i a l'oest del Pacfic (des de l'ndia fins a Samoa, sud del Jap i Nova Galles del Sud a Austrlia).
 
Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328123" title="Soleichthys maculosus" nonfiltered="2753" processed="2742" dbindex="127835">

Soleichthys maculosus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328124" title="Soleichthys microcephalus" nonfiltered="2754" processed="2743" dbindex="127836">

 Soleichthys microcephalus s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu a estuaris i ports.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Nova Galles del Sud.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328125" title="Soleichthys siammakuti" nonfiltered="2755" processed="2744" dbindex="127837">

Soleichthys siammakuti  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Golf de Tailndia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328126" title="Soleichthys tubifera" nonfiltered="2756" processed="2745" dbindex="127838">

Soleichthys tubifera  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Reuni i Maurici.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328128" title="Amrica Sanchez" nonfiltered="2757" processed="2746" dbindex="127839">
America Sanchez s el nom utilitzat, en homenatge a la seva mare, pel dissenyador grfic, fotgraf i dibuixant argent, installat a Barcelona, Juan Carlos Prez Snchez, nascut a Buenos Aires el 1939.

Tot i que ja comen la seva carrera de grafista a l'Argentina els primers anys seixanta, dins un estil modern i amb influncies el Pop-art, ha estat a Catalunya, des del 1965, on ha desenvolupat la seva llarga tasca professional. 

Ha fet cartells, logotips i campanyes publicitries per les marques Vieta, Vinon, la Caixa, Torraspapel, Cerveses Moritz, i per l'escola EINA, el Collegi d'Arquitectes, la Generalitat de Catalunya, la Candidatura Olmpica de Barcelona, el Futbol Club Barcelona, el Gran Teatre del Liceu, el Festival Grec, l'Ajuntament de Barcelona, el Tricicle, el Casal Lambda, entre moltes altres institucions. El seu estil s'aparta del racionalisme d'origen bauhausi i busca molt sovint el toc irnic amb molt d'enginy.

s autor del llibre, bsicament fotogrfic, Barcelona grfica (2001).

Va donar els originals dels seus cartells a la Biblioteca de Catalunya, que public sobre la seva obra el llibre 202 cartells America Sanchez (2006).

Ha obtingut el premi Laus en sis ocasions, aix com el Nacional de Disseny del 1992 i el Ciutat de Barcelona del 2001.

 Fonts .

America Sanchez: deu estrategies grfiques, Ajuntament de Barcelona 1991.
America Sanchez, Ed. Gustavo Gili, Barcelona 1993.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328129" title="Pegusa cadenati" nonfiltered="2758" processed="2747" dbindex="127840">

Pegusa cadenati  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu a aiges poc fondes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Cap Verd.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328133" title="Pegusa impar" nonfiltered="2759" processed="2748" dbindex="127841">

Pegusa impar  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Mar Mediterrnia i des de Gibraltar fins al Senegal.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328135" title="Llenguado nassut" nonfiltered="2760" processed="2749" dbindex="127842">

El llenguado nassut (Pegusa lascaris) s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Alimentaci.

Menja poliquets, gambes, crustacis i bivalves.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental, Mar Mediterrnia i Mar Negra.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328137" title="Pegusa triophthalma" nonfiltered="2761" processed="2750" dbindex="127843">

Pegusa triophthalma  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Alimentaci.

Menja molluscs i d'altres invertebrats.

Hbitat.

Viu als fons sorrencs.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Oriental Central (des de Mauritnia fins al Golf de Guinea).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328138" title="Paul Di'Anno" nonfiltered="2762" processed="2751" dbindex="127844">

Paul Andrews (nascut el 17 de maig de 1958, a Chingford, Essex), ms conegut com a Paul Di'Anno, va ser el primer vocalista prominent del grup de Heavy Metal Iron Maiden, de 1978 a 1981.

 Carrera .

 Inicis .
La histria comena al 1978, quan desprs de la partida d'un vocalista anomenat Dennis Wilcock, Paul es presenta a l'audici d'una banda que vnia fent coses interessants dins del circuit angls, Iron Maiden. Abans d'aix, Di'Anno sol havia participat en bandes no professionals de Punk, un dels seus principals gusts i referncies segons les seves prpies paraules.

Desprs de quedar a Iron Maiden, la seva contribuci a la banda de Steve Harris comena a fer-se notar en el primer treball gravat pel grup al 1979, el demo "The Soundhouse Tapes" (6.000 cpies al Regne Unit). s aqu quan es comena a formar la seva imatge de frontman dur, d'una gran cabal vocal i increble presencia escnica.

 Iron Maiden .
Al costat de Maiden va assolir gran notorietat en l'escena i va ser puntal fonamental al rpid ascens de la banda amb les seves dues primeres plaques, "Iron Maiden" de 1980 i "Killers" de 1981. Lamentablement, Paul no estava preparat en aquell moment per a afrontar mida desafiament, a causa del problema que havia desenvolupat d'addicci a l'alcohol i les drogues, el que comena a fer-se notori especialment en el seu acompliment en directe a la gira a Jap, on amb prou feines aconseguia acabar els xous a causa de l'afectada de la seva salut fsica, el que acaba a la seva sortida d'Iron Maiden abans de comenar l'enregistrament de "The Number of the Beast", on apareixeria com a vocalista Bruce Dickinson i Maiden assoliria finalment el cim.

El pas de Paul per Iron Maiden va quedar profundament marcat en la legi d'admiradors de la Donzella, on fins al dia d'avui la seva figura s idolatrada pels fans de tota la vida de l'agrupaci.

 Tornada als Escenaris .
Desprs d'aquesta sortida abrupta de la banda, i prenent les coses amb calma, Paul decideix tornar al grup el 1983 de la m d'un projecte cridat "Lonewolf", que a causa de problemes amb el nom acaba al final sent anomenat "Di'Anno". Entre els msics que participen d'aquest projecte hi ha els guitarristes Lee Slater i P.J. Ward, el baixista Kevin Browne, Mark Venables en teclats i Dave Irving en bateria. La banda edita sol un treball de nom homnim el 1984, caracteritzat per cert, per la inclusi de teclats i un vessant ms proper al Hard Rock, una cosa no tan estranya si sabem de l'afici de Paul per bandes com Deep Purple. Entre els temes destaquen el single "Flaming Heart" i "Road Rat. L'lbum no assoleix gaire notorietat enmig i la banda acaba separant-se aquell mateix any.

Malgrat que les coses no havien estat del tot satisfactries, Paul decideix seguir endavant i s aix com en 1985, arriba a les seves mans la possibilitat de participar en un projecte anomenat "Gogmagog", una espcie d'Opera Rock en la que participarien nombrosos i msics aclamats, com Pete Willis (Def Leppard), Janick Gers i Clive Burr (Iron Maiden), que finalment finalment no va resultar. Tot i aix, Paul es va unir a un altre msic bastant conegut per a ell, com el seu ex-company de Maiden, el baterista Clive Burr, ms la incorporaci d'uns altres tres msics entre qui destaca un jove guitarrista i que treballs amb Ian Gillan cridat Janick Gers, graven tres temes que al final van acabar sent editats en un EP anomenat "I Will Be There". D'aquesta miniplaca que al final va ser l'nic mostrat per aquesta formaci, destaca "Living in a Fucking Time Warp", un tema estrany i bastant festiu, de carcter lleuger, una mica diferent per a la imatge de Paul.

 Paul Di'Anno's Battlezone .
En 1986 Paul forma un nou projecte que es convertiria en el ms destacat del que ha fet a posterior en repercussions com davant de la critica, "Paul Di'Anno's Battlezone". Aquesta banda es forma al principi amb la incorporaci de John Hurley i John Wiggins en guitarres, Bob Falck en bateria i Pete West a crrec del baix. Amb aquesta formaci s'edita aquell mateix any l'increble "Fighting Back", una gran placa que marca el retorn de Paul a la clssica tradici de l'Heavy Metal que veis en els seus inicis. La placa destaca per tracks com "Welcome to the Battlezone" i "Warchild".

Malgrat l'imminent xit i una excellent gira promocional, sorgeixen problemes a l'interior de la banda i parteixen Hurley i Falck, sent reemplaats per Graham Bath i Steve Hopgoog respectivament. Amb aquesta formaci Paul Di'Anno's Battlezone graven la seva segona placa titulada "Children of Madness" el 1987, d'una qualitat bastant similar a la seva antecessora. Lamentablement, i el que sembls ser la tnica i sort de la carrera|cursa de Paul en la seva carrera|cursa, comencen a produir-se diferents problemes al si de la banda el que motiva un constant anar i venir de msics que acaba produint el final de la banda desprs de la gira en 1989.

Durant els tres anys segents, Paul s'embarca en una srie de projectes particulars com ho sn una srie de concerts al Jap durant 1990 en qu participa com a vocalista convidat de "Praying Mantis" acompanyat a ms de Dennis Stratton, junt amb els quals interpreta alguns temes clssics de l'etapa de Paul a Iron Maiden, quedant com a testimoni d'aquest esdeveniment el registre "Live at Last", existeix tamb un disc tribut a la NWOBHM dit "a True Brits" editat en 1993 (amb una segona part i tercera part editades en 1994 i 1995 respectivament).

 Altres projectes .
No seriosa fins i tot 1992 que Paul s'embarca ja en un projecte estable per tractar de tirar endavant la seva carrera, aquesta vegada portaria per ttol "Killers". Per a aquesta nova banda es decideix a treballar amb Steve Hopgood en bateria, Cliff Evans i Nick Burr (germ de Clive Burr) en guitarres i Gavin Cooper en sota. Amb aquesta formaci, Killers edita aquell mateix any la seva placa titulada "Murder One", una placa que es caracteritza per un so clssic del Heavy Metal, directe i agressiu. Destaquen de la placa per cert, "Children of the Revolution" i el gran "Marshall Lokjaw".

Desprs de la gira de promoci de "Murder One", la carrera d'en Paul es det quant a projectes estables per un temps i sol participa en coses espordiques com els anteriorment nomenats "True Brits" fins i tot 1995, on Paul s'ajunta novament amb el seu vell amic, el tamb ex-Iron Maiden, Dennis Stratton, i al costat d'aquest guitarrista edita un disc anomenat "The Original Iron Men" en 1995. Una placa simple, en la que aquests dos baluards anglesos realitzen uns quants temes molt a l'estil clssic. L'esmentada experincia va tenir una segona part amb "The Original Iron Men 2" de 1996, per no va prosperar. Aquell mateix any, Paul participa en un estrany projecte anomenat "Metall Christmas", una espcie d'lbum nadalenc per amb canons de Metal. Participa en 4 temes de l'lbum destacant especialment "Another Rock'N Roll Christmas", tema que va sonar bastant en el seu temps a Anglaterra. Es pot destacar en tot cas, que aquest treball va ser reeditat novament en el 2000 sota el nom de "The 21st Century Rock Christmas Album".

En 1997, Paul novament s'embarca en un altre projecte, en aquesta oportunitat firmat sota el seu propi nom, "Paul Di'Anno". Aquest projecte en qu participa una infinitat de msics dna vida a "The Worlds First Iron Man". Un disc molt estrany on Paul prova amb un collage d'estils molt diferents per sempre emparentats amb el Metal. A ms, es dna el luxe i ms que res motivat per la pressi dels fans d'incloure quatre temes en viu d'Iron Maiden que realitzs amb Killers en els seus xous i "Children of Revolution" tamb de Killers. Aquest projecte es traduiria a ms en una placa editada tamb en 1997, titulada "As Hard as Iron", un projecte bastant eclctic igual com el seu antecessor.

Paul com ha estat ja una de les seves caracterstiques, continua treballant en ms d'un davant la vegada i ressuscita a Killers novament aquell mateix any editant "Menace to Society", de la m de Steve Hopgood en bateria, Cliff Evans en guitarra i Gavin Cooper en sota. El treball en si, demostra un nou perfil de Paul, que comena a incorporar noves influncies en els seus treballs, en particular el que vnia fent Judas Priest a "Painkiller" i la proposta sonora de Pantera. El treball a ms, compta amb la particularitat d'incloure una nova versi d'estudi del clssic de Maiden, "Remember Tomorrow". Abans de finalitzar aquell any, Di'Anno decideix immortalitzar el seu segon projecte ms estable desprs de Battlezone amb un disc en viu de Killers titulat simplement "Live".

Una vegada ms, i conforme a la tradici maleda que sembls seguir a Di'Anno, Killers es dissol a comenaments de 1998 deixant com ultimo llegat un disc doble titulat " New Live & Rare", que contindria tracks del disc en viu ms algunes rareses.

Aquell mateix any, i davant de la sorpresa de molts, "la bstia" decideix ressuscitar una vegada ms a un dels seus antics projectes, aquesta vegada s el torn de "Paul Di'Anno's Battlezone". Aquesta vegada la formaci quedaria amb Johnny "Brau" Wiggins i Paolo Turin en guitarres, Colin Riggs en sota i Mark Angel en bateria. Producte d'aquesta reuni quedaria un sol disc de nom "Feel my Pain", lbum bastant diferent en so a les plaques anteriors de Battlezone, ja que aquesta clarament emmarcat en el so agressiu que conrea Paul actualment. El disc va passar sense pena ni glria i una vegada ms va ser el final d'un nou intent de mantenir un projecte estable per part de "la bstia".

En 1999 es produeix el llanament de dos discs dobles sota el nom de Paul Di' Anno que intenten rescatar els grans xits de tots els seus projectes, "Beyond the Maiden. The Best of..." i "The Masters". Ambds treballs editats per diferents segells per que al paper sn gaireb iguals quant a canons.

Aquest mateix any, Paul decideix complir un vell anhel de la seva joventut. Com ja es va esmentar al principi, Di'Anno va participar en moltes bandes no professionals de Punk, que s un dels seus majors gusts, tant aix que el mateix ha manifestat que una de les seves majors influncies de tota la vida van anar The Ramones. s d'aquesta manera, com "la bstia" es decideix a formar gaireb com un hobbie una banda de Punk i fer uns quants xous noms per gaudir de l'ocasi. Per a tals efectes recluta a Attila en teclats, Colin Holton en guitarres, Dave Caroll en sota i Jim Blackwell en bateria, donant vida a "The Almighty Imbredz" i un lbum homnim que no va ser posat en venda, ja que Paul va preferir fer cpies limitades i regalar-los en els concerts.

 Nou Millenni .
En el 2000, i desprs del seu pas per Brasil, Paul pren contacte novament amb Paulo Turin i junt amb altres msics brasilers com el guitarrista Chico Dehira, el baixista Felipe Andreoli i Aquiles Priester saca sota el nom de "Di'Anno" una nova placa titulada "Nomad". Aquesta deixa ja de manera confirmada el nou rumb en so de la carrera de Paul i que vingus experimentant des d'abans. Destaca d'aquesta placa per cert, una balada anomenada "The Living Dead", tema que per a molts significa el balan final de la carrera|cursa plena d'incerteses de Paul des que algun dia sorts d'Iron Maiden.

En el 2001, Paul apareix en l'escena discogrfica amb dues plaques en viu. La primera sota el nom de Killers titulada "Live at the Whiskey", un disc que deixa un testimoni del que va ser aquest projecte en directe. La segona va ser un vell anhel dels fans, que sempre se sentia en tots els seus concerts i per on la bstia passs, un registre integro de Paul cantant els clssics de la seva poca a Iron Maiden, "The Beast Live" va anar el titulo escollit per a obra tan memorable.

En el 2001 i el 2004, Paul efectua dues gires per Amrica del Sud acompanyat per la banda de metall argentina Jeriko. En la segona van recrrer amb gran xit Argentina, Equador, Colmbia i Brasil.

 Actualitat .
L'ultimo editat per la bstia, sense tenir en compte les seves participacions en diferents tributs a Nazareth, ZZ Top, Thin Lizzy, UFO i per cert, Iron Maiden, va ser un LP de grans xits de Killers en el 2002 titulat "Screaming Blue Murder".

Actualment Paul es troba de gira realitzant diferents xous tant en Europa com en altres pasos, a ms de realitzar una srie de projectes parallels que encara no veuen la llum, entre els quals estarien fins i tot alguns temes per al soundtrack d'una pellcula filmada en la ndia, i on el mateix fa un petit paper. Tamb es troba embocat en superar els problemes amb la seva addicci a les drogues que ve des dels seus temps de frontman en la Donzella, una baralla dura que pel que sembla ja s difcil que aconsegueixi vncer. 

 Discografia .
 lbums amb Iron Maiden .
 Soundhouse Tapes (1979);
 Iron Maiden (1980);
 Killers (1981);

 lbums com a Di'Anno .
 Di'Anno, 1984;
 Nomad, 2000;

 lbumes com a Paul Di'Anno .
 The World's First Iron Man, 1997;
 As Hard As Iron, 1997;
 Beyond The Maiden (The Best Of), 1999;
 The Masters, 1999;

 lbums amb Battlezone .
 Fighting Back, 1986;
 Children of Madness, 1987;
 Warchild, 1988;
 Feel My Pain, 1998;
 Cessation of Hostilities, 2001;

 lbums amb Killers .
 Murder One, 1992;
 Menace to Society, 1997;
 Live, 1997;
 New Live & Rare, 1998;
 Killers Live at the Whiskey, 2001;
 Screaming Blue Murder - The Very Best of Paul Di'Anno's Killers, 2002;

 lbums amb Gogmagog .
 I Will Be There, 1985 (EP);

 Referncies .

  Biografia de Paul Di'Anno;

 Enllaos externs .
  Web oficial - amb les dades de propers concerts;
  Web oficial al MySpace;
  Web de fans - inclou moltes descrregues;
  Entrevista de Paul Di'Anno a RockSomething;
  Entrevista;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328140" title="Bathysolea lactea" nonfiltered="2763" processed="2752" dbindex="127845">

Bathysolea lactea  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Cap Verd.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328141" title="Bathysolea lagarderae" nonfiltered="2764" processed="2753" dbindex="127846">

Bathysolea lagarderae  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'oest de Madagascar.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328142" title="Llengua harari" nonfiltered="2765" processed="2754" dbindex="127847">


El harari s una llengua etipica del grup meridional parlada al kilil (estat regional) de Harar per uns 20.000 membres del poble harari, que anomenen llur idioma tamb gey sinan "llengua de la ciutat". Conforma, juntament amb l'amhric, l'argobba, el gafat i les llenges gurage orientals (silt'e i zai) la branca transversal de l'etipic meridional.

Bibliografia.
Cerulli, Enrico (1936) Studi etiopici. Roma: Inst. P. L'oriente.
Garad, Abdurahman i Ewald Wagner (1998) Harari-Studien : Texte mit bersetzung, grammatischen Skizzen und Glossar. Wiesbaden: Harrassowitz. ;
Gardner, Simon i Ralph Siebert (2001) "Sociolinguistic survey report of the Zay language area", SIL Electronic Survey Reports, 2002-024. PDF;
Cohen, Marcel (1931) Etudes d'thiopien mridional. Pars.
Leslau, Wolf (1938) Contributions a l etude du Harari (Abyssinie meridionale). Pars: P. Geuthner.
Leslau, Wolf (1958) The verb in Harari : (South Ethiopic). Berkeley: University of California Press.
Leslau, Wolf (1965) Ethiopians speak. Studies in cultural background. Part I: Harari. Near Eastern Studies, no. 7. Berkeley: University of California Press.
Mondon-Vidailhet, Franois Marie Casimir (1902) La langue Harari et les dialectes Ethiopies du Gouraghe. Pars: Imprimerie nationale.
Wagner, Ewald (1983) Harari-Texte in arabischer Schrift : mit bersetzung und Kommentar. Wiesbaden: F. Steiner.

Enllaos externs.
 Entrada Harari a l'Ethnologue;
 Christian recordings in Harari in Global Recordings;
 Harraris.com;
 Grammatical Outline and Vocabulary of the Harari Language;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328143" title="Bathysolea polli" nonfiltered="2766" processed="2755" dbindex="127848">

Bathysolea polli  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

T entre 42 i 44 vrtebres.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Oriental (des de Senegal fins a Angola).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328144" title="Bathysolea profundicola" nonfiltered="2767" processed="2756" dbindex="127849">

Bathysolea profundicola  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

T entre 43 i 46 vrtebres.

Alimentaci.

Menja poliquets i amfpodes.

Hbitat.

Viu als fons fangosos de la plataforma continental entre els 200 1350 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des del sud d'Irlanda fins a Angola, incloent-hi les Canries) i penetra a la Mediterrnia per no hi forma poblacions abundoses (Siclia, Crsega).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328145" title="Bruce Dickinson" nonfiltered="2768" processed="2757" dbindex="127850">



Paul Bruce Dickinson (nascut el 7 d'agost de 1958 a Worksop, Nottinghamshire, Anglaterra) s el vocalista principal al grup de heavy metal Iron Maiden que va entrar per substituir a Paul Di'Anno el 1981, es va iniciar a Iron Maiden amb uns concerts en unes carpes de circ italianes. Fins abans d'unir-s'hi el 1981 per gravar The Number of the Beast, va ser el cantant de Samson, on era conegut pel nom de Bruce Bruce a causa d'un sketch de Monty Python (en ingressar a Iron Maiden el mnager d'aquests li va fer usar el seu nom original).
Per els seus comenaments en la msica es remunten a la seva poca amb una banda britnica anomenada Styx (no confondre-la amb la famosa banda nord-americana homnima) el 1976, d'all va passar a cantar a Speed des de 1977 a 1978 i quan aquest grup es va separar es va unir a Shots fins a l'estiu de 1979.

A ms de cantar tamb escriu, practica esgrima olmpica i pilota Boeings 757 per a l'empresa d'aviaci Astraeus amb el rang d'Oficial Primer. T un nivell tocant la guitarra bastant bsic, com es pot veure en el vdeo en directe d'Iron Maiden Live After Death o en diversos altres vdeos musicals de la seva carrera en solitari. Va estudiar histria en el Queen Mary and Westfield College de la Universitat de Londres, i va ser un membre actiu de partit conservador de seu Regne Unit natal.
Ademas s esquerr, tal com ell mateix explica al documental del concert Rock in Rio, quan practica esgrima.

Actualment presenta Rock Show en una emissora de rdio de la BBC anglesa que s'especialitza en el rock alternatiu, i tamb est encarregat del programa Masters of Rock (Mestres del Rock) en un altre dial de la mateixa rdio. Tamb va ser el protagonista del documental Flying Heavy Metal del canal Discovery Channel en el que combina les seves dues grans aficions: els avions i el metal.

Tamb ha escrit el gui de la pellcula Chemical Wedding, basada en Aleister Crowley, figura mgic-satanista que ms ha influt en la cultura, i en les seves ms diverses expressions, del passat segle XX, astrleg, cabalista, tarotista, ma, alpinista, escaquista, etc. La pellcula est dirigida per Julian Doyle i Bruce Dickinson tamb participa en la banda sonora.

 Carrera en Solitari .

La seva carrera fora d'Iron Maiden va comenar amb l'enregistrament de Bring Your Daughter to the Slaughter, que va aparixer en la BSO de Malson a Elm Street 5 i ms tard al segon disc de recopilaci The Best of Bruce Dickinson. Es tractava d'una versi diferent de la que es posaria desprs al disc d'Iron Maiden No Prayer for the Dying.
La versi original d'aquesta can li posaria a les mans un contracte per fer un lbum complet. Bruce es va ajuntar amb el seu amic, i futur membre d'Iron Maiden, Janick Gers per compondre Tattooed Millionaire en dues setmanes: un disc bastant allunyat del so 'heavy' d'Iron Maiden per tanmateix amb un estil propi ben definit. Potser algunes de les canons van ser compostes pel mateix Bruce per al disc Somewhere In Time, per que Steve Harris no va acceptar per posar-les a l'lbum i i per aix no hi hagi cap can composta per ell publicades en aquest disc.

Abans de treure en venda el seu segon treball Balls to Picasso, Bruce va deixar Maiden i intent aconseguir ajuda de Myke Gray i de Keith Olsen a continuaci. D'aquesta etapa sol van sortir a la llum unes quantes canons en forma de B-Sides (Cares B) i noms una No Way Out... Continued va aparixer al recopilador anteriorment esmentat. Bruce no estava content amb la majoria del material, pel que va comenar a treballar amb el guitarrista de Tribe of Gypsies, Roy Z. Aix es va traduir en l'eliminaci de totes les canons de l'lbum de Keith, excepte Tears of the Dragon. Llavors va gravar junt amb tota la banda de Roy Z el nou disc que combina canons fortament estructurades deixant entreveure la guitarra de Roy.

Quan Trives va comenar la seva gira i a gravar sota la seva prpia marca, a Bruce li va quedar encarregada la recerca d'una altra banda. El seu nou company en la composici seria Alex Dickson i entre ambds van crear l'lbum Skunkworks. La idea era que la banda es crids aix, per els productors van insistir que fos el nom de Bruce a la portada; Bruce va recordar l'intent fallit de David Bowie amb Tin Machine i com aix tampoc no va funcionar per a ell, per la qual cosa va acceptar. L'lbum es pot considerar com grunge per no s una definici exacta, encara que la curta durada de les canons i els sols puguin recordar aquest estil.

Skunkworks aviat va desaparixer desprs d'acabar la gira, i desprs d'un perode d'inactivitat Bruce va cooperar de nou amb Roy Z per gravar Accident of Birth. Adrian Smith, que en aquell moment tamb estava fora d'Iron Maiden, va tocar la guitarra per a l'lbum i la posterior gira. L'lbum, considerat ms proper al heavy metall que els anteriors, va ser un gran xit des de la seva estrena que li va donar peu per treure un any desprs un altre lbum, The Chemical Wedding. Aquest lbum conceptual basat en els escrits de William Blake tamb es va convertir en un gran xit i es va usar la gira de presentaci del disc per publicar un directe en solitari: Scream for Me Brazil.

Ja desprs de tornar a Iron Maiden va sortir en venda el recopilatori The Best of Bruce Dickinson que inclou dues canons noves amb Roy Z i una edici limitada d'un segon disc amb rareses. Al seu ltim disc d'estudi Tyranny of Souls, continua la collaboraci amb Roy Z que tan bons fruits li va donar al llarg de la seva etapa en solitari. 

 Discografia .
 Samson .
 Head On (1980);
 Shock Tactics (1981);
 Live at Reading 1981 (1990);

 Iron Maiden .

The Number of the Beast (1982);
Piece of Mind (1983);
Powerslave (1984);
Live After Death (1985);
Somewhere In Time (1986);
Seventh Son of a Seventh Son (1988);
No Prayer for the Dying (1990);
Fear of the Dark (1992);
A Real Live/Dead One (1993);
Brave New World (2000);
Rock In Rio (2002);
Dance of Death (2003);
Death on the Road (2005);
A Matter of Life and Death (2006);

 Bruce Dickinson .
 Tattooed Millionaire (1990);
 Balls to Picasso (1994);
 Alive in Studio A (1995);
 Skunkworks (1996);
 Accident of Birth (1997);
 The Chemical Wedding (1998);
 Scream for Me Brazil (Directo 1999);
 The Best of Bruce Dickinson (2001);
 Tyranny of Souls (2005);

 Bibliografia .
 The Adventures of Lord Iffy Boatrace (1990);
 The Missionary Position (1992);

 Filmografia .
 Chemical Wedding (2008) Guionista;

 Enllaos externs .
  Web oficial de Bruce Dickinson;
  Web oficial d'Iron Maiden;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328149" title="Winnipeg (vaixell)" nonfiltered="2769" processed="2758" dbindex="127851">


Winnipeg s el nom del vaixell que Pablo Neruda va llogar, com a cnsul de Xile a Frana per salvar a ms de 2500 exiliats republicans catalans i espanyols de la guerra civil espanyola, el 3 de Setembre de 1939.

 Histria .
El 1937 el poeta xil Pablo Neruda va tornar de la seva destinaci com a cnsul de Xile a Barcelona, des de 1934 exercia les seves responsabilitats visquen els intensos canvis poltics de la poca (Segona Repblica Espanyola) , molts amics i intenses histries va deixar enrere al tornar a la seva Xile natal, obligat per l'avan de les tropes feixistes, sobre Catalunya.

Novament a Xile, Neruda retirat de la vida diplomtica prova de concentrar-se amb la seva carrera literria a l'hora que interv en articles i assajos sobre la situaci a Espanya, simpatitzant en la lluite republicana.

Les notcies de la guerra a Espanya eren continues, les victries del exercit de Francisco Franco al front, la caiguda de Barcelona i el massiu xode de molts d'aquells amics que ara, creuaven la frontera catalana-francessa dirigint-se a un dest, igual de miserable, els caps de refugiats de Frana.

Commogut i desolat per aquest fets, va pensar des de la seva posici privilegiada que podia fer molt anvers als milers d'exiliats, entre ells nombrosos amics, aix s com va deixar de banda la seva passi com a escriptor i decid utilitzar els seus dots com a diplomtic per convncer el president de Xile en aquell moment, Pedro Aguirre de la necessria ajuda de Xile per tots aquells refugiats republicans espanyols que havien fugit a Frana.


El president xil el va nomenar Cnsol Especial per la Immigraci Espanyola amb seu a Pars i des de all, Neruda va provar de negociar amb el govern francs, que no hi estava gaire pel cas, per facilitar en el que fos possible la vida d'aquells refugiats, sempre sota la pressi de la dictadura de Franco.

La seva gran proposta personal va ser llogar un antic vaixell francs el Winnipeg (vaixell) que transportes a 2500 exiliats, que es dirigiria a Xile per comenar una nova vida. Avalat pel president de xil que li agradava aquesta idea, i mediant amb el govern republic a l'exili, es varen seleccionar 2500 persones, que anirien a Xile amb aquell vell vaixell en un principi per noms 20 persones prviament reformat per capacitar-lo per 2500 persones, el vaixell havia de salpar des de Trompeloup - Paulliac, proper a Bordeus i rumb el port de Valparaso, Xile,

Neruda va participar activament en la organitzaci del viatge en el Winnipeg, la proposta personal del poeta va permetre reagrupar gran part de famlies separades per la guerra, i sobre tot salvar a moltes d'aquelles persones que la guerra havia destrossat la vida.

El dia 2 de Setembre de 1939 el Winnipeg va atracar al port de Valparaso, la majoria dels exiliats es vam establir al nord de Xile, pocs d'ells van tornar als seus orgens, els seus descendents ara arriben a Catalunya i es troben un present molt diferents del passat del que varen fugir els seus avis. 

Potser aquesta, la del Winnipeg, va ser la major de les obres de Pablo Neruda.

 Enllaos externs .


blog d'inters;
Anunci Oficial Generalitat de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328150" title="Gafat" nonfiltered="2770" processed="2759" dbindex="127852">



El gafat s una llengua etipica extingida que va ser parlada, abans de la seva substituci per l'amhric, a les vores del riu Abbai fins a la dcada dels 1960 i de la qual no es disposa sin d'una molt escassa documentaci: una traducci moderna (s. XVII-XVIII) del Cntic dels cntics i les informacions fornides per quatre informadors ancians al etiopicista Wolf Leslau durant la seva visita a la zona l'any 1947.

El gafat s classificat, ensems amb el soddo o kistane, dins el grup n, branca de l'etipic meridional exterior.


 Bibliografia .
 Bruce, James (1804) Travels to Discover the Source of the Nile, In the Years 1768, 1769,1770, 1771, 1772 and 1773. 2na ed. Edinburg 2, p. 491-499: "Vocabulary of the Amharic, Falashan, Gafat, Agow and Tcheretch Agow languages"; vol. 7, lmina III: text gafat del Cntic dels cntics.
 Tilstone Beke, Charles (1846) "On the languages and dialects of Abyssinia and the countries to the south", in Proceedings of the Philological Society 2. Londres: p. 89-107.
 Leslau, Wolf  (1944) "The position of Gafat in Ethiopic", Language 20, p. 56-65.
 Leslau. Wolf (1945) Gafat Documents. Records of a South-Ethiopic Language. Grammar, Text and Comparative Vocabulary. American Oriental series, no. 28. New Haven.
 Leslau, Wolf (1956) tude descriptive et comparative du gafat (thiopien mridional). Collection Linguistique de la Societ de Linguistique de Paris LVII Pars: C. Klincksieck.
 Praetorius, Franz (1879) Die amharische Sprache. Halle: p. 13-14.
 Ludolf, Hiob Historia Aethiopica. Francofurti ad Moenum. frases en gafat acompanyades de la traducci al llat: cap. 10, 60.

Enllaos externs.
Entrada Gafat a lEthnologue;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328152" title="Silt'e" nonfiltered="2771" processed="2760" dbindex="127853">


El silt'e (      o         ) s una llengua etipica del grup meridional parlada per ms de 800.000 persones a l'Etipia central, principalment a la regi reconeguda amb l'estatut de Zona Silt'e (Regi de les Nacions, Nacionalitats i Pobles del Sud).

Bibliografia.
Cohen, Marcel (1931). tudes d'thiopien mridional. Socit Asiatique, Collection d'ouvrages orientaux. Paris: Geuthner.
Drewes, A.J. (1997). "The story of Joseph in Slt'i Gurage", in: Grover Hudson (ed.), Essays on Gurage language and culture: dedicated to Wolf Leslau on the occasion of his 90th birthday, November 14th, 1996, Wiesbaden: Harrassowitz, pp. 69-92.
Gutt, E.H.M. & Hussein Mohammed (1997). Silt'e - Amharic - English dictionary (with a concise grammar by E-A Gutt). Addis Ababa: Addis Ababa University Press.
Gutt, E.-A. (1983). Studies in the phonology of Silti. Journal of Ethiopian Studies 16, pp. 37-73.
Gutt, E.-A. (1991). "Aspects of number in Silt'i grammar", in: Proceedings of the 11th International Conference of Ethiopian Studies (Addis Ababa), pp. 453-464.
Gutt, E.-A. (1997). "Concise grammar of Silt'e", in: Gutt, E.H.M. 1997, pp. 895-960.
Leslau, W. (1979). Etymological Dictionary of Gurage (Ethiopic). 3 vols. Wiesbaden: Otto Harrassowitz. ISBN 3-447-02041-5;
Wagner, Ewald (1983). "Selt'i-verse in arabischer Schrift aus dem Schlobies-Nachlass", in: Stanislav Segert & Andrs J.E. Bodrogligeti (eds.), Ethiopian studies dedicated to Wolf Leslau, Wiesbaden: Harrassowitz, pp. 363-374.

Enllaos externs.
Msica silte en directe;
http://www.siltie.com;
Frum Webaja Silte  de debat;
http://www.ethnologue.com/show_language.asp?code=xst;
 Gravacions cristianes en silt'e al lloc web Global Recordings.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328153" title="Synaptura albomaculata" nonfiltered="2772" processed="2761" dbindex="127854">

 Synaptura albomaculata s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu a aiges costaneres poc fondes i estuaris.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'est de l'ndia, Bangladesh i Birmnia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328157" title="Synaptura cadenati" nonfiltered="2773" processed="2762" dbindex="127855">

Synaptura cadenati  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu als fons sorrencs i fangosos.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Oriental Central (des de Senegal fins al Golf de Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328158" title="Parrquia de Sant Francesc d'Asss de Badalona" nonfiltered="2774" processed="2763" dbindex="127856">


La parrquia de Sant Francesc d'Asss de Badalona pertany a l'Arxidicesi de Barcelona i es remunta a l'any 1932, quan mossn Joan Serra i Morat va fundar una capella i una escola pel barri de Bufal. L'any 1963, la capella de Sant Francesc fou erigida en parrquia per l'arquebisbe Gregorio Modrego i confiada als agustins recollectes. Des de 1988, aquesta parrquia ha estat regida per capellans diocesans.

L'edifici que acull actualment l'esglsia de Sant Francesc d'Asss i les dependncies parroquials fou promogut pel rector mossn Jaume Aymar, projectat pels arquitectes David Alegret, Joan Puig Pey i Jaume Pujol, i consagrat el 25 de juliol de 2008.

 Imatges .


Enllaos externs.
Web de la Parrquia de Sant Francesc d'Asss





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328159" title="Synaptura commersonnii" nonfiltered="2775" processed="2764" dbindex="127857">

Synaptura commersonnii  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Alimentaci.

Menja petits crustacis.

Hbitat.

Viu als fons sorrencs i fangosos de les aiges costaneres.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar Roig, Golf Prsic, costa oest de l'ndia i de Sri Lanka, Maurici, Seychelles i des de la costa oriental de l'ndia fins a Malisia.

s gastronmic.

s comercialitzat fresc, en sala i congelat.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328162" title="Synaptura lusitanica lusitanica" nonfiltered="2776" processed="2765" dbindex="127858">

Synaptura lusitanica lusitanica  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.
Viu als fons sorrencs i fangosos.

Distribuci geogrfica.
Es troba des de les costes de Mauritnia fins a les d'Angola.

Referncies.


Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328168" title="Synaptura lusitanica nigromaculata" nonfiltered="2777" processed="2766" dbindex="127859">

 Synaptura lusitanica nigromaculata s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Oriental (des de Mauritnia fins a Nigria). Penetra als rius de Freetown (Sierra Leone).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328170" title="Ted DiBiase" nonfiltered="2778" processed="2767" dbindex="127860">
Theodore Marvin "Ted" DiBiase, Jr. (8 de novembre de 1982 -) s un lluitador dels  Estats Units que actualment treballa per a l empresa World Wrestling Entertainment, lluitant en la seva marca RAW, en la que es  Campionat Mundial en Parelles amb Cody Rhodes. 

Ted Jr. es un lluitador de tercera generaci; el seu avi "Iron" Mike DiBiase, la seva avia Helen Hild i el seu pare "The Million Dollar Man" Ted DiBiase han sigut lluitadors professionals.

 Carrera .
 Inicis.
DiBiase i el seu germ gran, Mike DiBiase, Jr., van decidir seguir al seu pare i entrar al negoci de la lluita lliure professional. Ambds germans van rebre un entrenament a la Harley Race's Wrestling Academy.

Michael i Teddy van fer el seu debut professional el 8 de juliol de 2006, per a la empresa World League Wrestling (WLW), una acadmia de lluita de Harley Race, a Eldon, Missouri. Teddy, va lluitar tamb per a l empresa japonesa Pro Wrestling NOAH.

 Florida Championship Wrestling (2007 - 2008) .
El 24 de juliol de 2007, el membre del Sal de la Fama de la WWE Harley Race anunci que Teddy havia firmat un contracte amb la World Wrestling Entertainment, i que tindria que anar a entrenar-se a la Florida Championship Wrestling.

El 18 de desembre de 2007, DiBiase va derrotar a TJ Wilson guanyant el Campionat Sureny Peso Pesat de la FCW a New Port Richey, Florida. Desprs, el 19 de gener va patir una lesi que el va obligar a deixar vacant el campionat.

Tamb el 15 de febrer de 2008, Ted va desperdiciar la oportunitat de coronar-se com al primer Campi Pes Pesat de Florida, al ser derrotat por Jake Hager.

 World Wrestling Entertainment (2008 - Present) .
Ted DiBiase  va debutar en la WWE el 26 de maig de 2008, on el van entrevistar i declar les seves intencions de coronar-se campi, al igual que el seu pare Ted DiBiase. Tamb, es va establir com heel i va retar a una lluita a Cody Rhodes i Hardcore Holly pel campionat mundial de parelles amb un company misteris a Night of the Champions.

A Night of Champions ell i Cody Rhodes (que result ser el misteris company de DiBiase) van derrotar a Hardcore Holly en un Handicap Match por el Campionat Mundial en Parelles. D aquesta manera Rhodes es va tornar heel traicionant a Holly, aix Ted DiBiase i Cody Rhodes es van tornar en els nous possedors del Campionat Mundial en Parelles de la WWE.



En la edici de Raw del 21 de juliol (la primera desprs de  The Great American Bash), DiBiase, Rhodes y JBL van ser derrotats per Cryme Tyme Genation.

En lluita.
Moviments finals i de firma;
Cobra Clutch Legsweep;
Million Dolar Dream (Cobra Clutch);
Elevated Stunner;
DDT;
Vertical Suplex;
Armlock;

 Campionats i assoliments .
Florida Championship Wrestling;
FCW Southern Heavyweight Championship (1 vegada);
Fusion Pro Wrestling;
Fusion Pro Tag Team Championship (1 vegada) - con Mike DiBiase II ;
Pro Wrestling Illustrated ;
Ranquejat N470 en els PWI 500 del 2007;
World Wrestling Entertainment;
World Tag Team Championship (1 vegada, actual) - con Cody Rhodes;

 Enllaos externs .
Perfil a Online World of Wrestling.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328171" title="Llenges cuixtiques" nonfiltered="2779" processed="2768" dbindex="127861">
Les llenges cuixtiques sn un conjunt de llenges africanes parlades a la Banya d'frica i que constitueixen una de les branques del phylum afroasitic. 

El membres ms destacables de la famlia cuixtica sn l'oromo (amb al voltant de 25 milions de parlants), el somali (15 milions), el sidamo (2 milions) i l'far (1.5 milions).



La classificaci de les llenges cuixtiques, establerta per l'africanista Joseph Greenberg i modificada per Harold Fleming, en distingeix tres grups fonamentals: 

 Cuixtic central;
 Cuixtic oriental de les Terres Altes (que inclou alaba-k'abeena, burji, gedeo, hadiyya, kambaata, libido i el sidamo);
 Cuixtic oriental de les Terres Baixes (amb, entre d'altres, l'far, el saho i l'oromo);
 Dullai;
 Cuixtic meridional (amb llenges com ara l'aasx, l'iraqw i el burunge);


Classificaci de les llenges cuixtiques.
L'nica subdivisi no controvertida dins el conjunt de les llenges cuixtiques s la conformada per les llenges agaw, que representen el cuixtic central en totes les classificacions lingstiques. Tot un altre s, en canvi, l'estatus de la branca del cuixtic oriental, la qual englobaria les llenges cuixtiques orientals de les Terres Altes, les llenges cuixtiques orientals de les Terres Baixes i les llenges dullai i el yaaku. La investigaci duta a terme pel lingista Richard Hayward el condugu a descartar aquest txon hipottic i a elevar a la categoria de subfamlies independents el cuixtic oriental de les Terres Altes, el cuixtic oriental de les Terres Baixes (que inclou les branques africa, somlica i ormica) i el dullai, deixant sense classificar el yaaku.

No hi ha unanimitat, tanmateix, en la consideraci del beja com a llengua cuixtica (sol representant d'un cuixtic septentrional) o com a membre nic d'una altra branca afroasitica.

Bibliografia.
 Bender, Marvin Lionel (1975) Omotic: a new Afroasiatic language family. Southern Illinois University Museum series, n 3.
 Bender, M. Lionel (1986) "A possible Cushomotic isomorph", Afrikanistische Arbeitspapiere 6: 149-155.
 Fleming, Harold C. (1974) "Omotic as an Afroasiatic family", in Proceedings of the 5th annual conference on African linguistics William  Leben (ed.), African Studies Center i Department of Linguistics, UCLA, p. 81-94.
 Kieling, Roland i Maarten Mous (2003) The Lexical Reconstruction of West-Rift Southern Cushitic. Cushitic Language Studies Volume 21.
 Lamberti, Marcello (1991) "Cushitic and its classification", Anthropos 86(4/6): 552-561.
 Zaborski, Andrzej (1986) "Can Omotic be reclassified as West Cushitic?", in Gideon Goldenberg (ed.), Ethiopian Studies: Proceedings of the 6th International Conference. Rotterdam: Balkema, 525-530.

Enllaos externs.
 Entrada Cushitic languages a lEthnologue;
 Bibliografia cuixtica;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328172" title="Synaptura marginata" nonfiltered="2780" processed="2769" dbindex="127862">

Synaptura marginata  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Alimentaci.

Menja invertebrats .

Hbitat.

Viu a les aiges costaneres poc fondes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Moambic fins a les de KwaZulu-Natal (Sud-frica). Tamb al Jap i a les Filipines.

s gastronmic.

Es comercialitza exclusivament fresc.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328174" title="Synaptura megalepidoura" nonfiltered="2781" processed="2770" dbindex="127863">

Synaptura megalepidoura  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu entre els 27 i 37 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328175" title="Synaptura nigra" nonfiltered="2782" processed="2771" dbindex="127864">

Synaptura nigra  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu als fons fangosos dels rius costaners i estuaris.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'est d'Austrlia.

s gastronmic.

La carn s d'excellent qualitat.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328176" title="Synaptura salinarum" nonfiltered="2783" processed="2772" dbindex="127865">

Synaptura salinarum  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Alimentaci.

Menja peixos i crustacis.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Austrlia .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328177" title="Robert le diable" nonfiltered="2784" processed="2773" dbindex="127866">
	
Robert le diable s una pera en cinc actes de Giacomo Meyerbeer, amb llibret de Eugne Scribe i Casimir Delavigne. S'estren a l'Opra de Paris el 21 de novembre de 1831.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328179" title="Synaptura selheimi" nonfiltered="2785" processed="2774" dbindex="127867">

Synaptura selheimi  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Alimentaci.

Menja insectes aqutics, crustacis i peixos.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328180" title="Synaptura villosa" nonfiltered="2786" processed="2775" dbindex="127868">

Synaptura villosa  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del sud de Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328181" title="Achiroides leucorhynchos" nonfiltered="2787" processed="2776" dbindex="127869">

Achiroides leucorhynchos  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Tailndia fins a les d'Indonsia.

s gastronmic.

Es comercialitza exclusivament fresc.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328184" title="Lucrezia Borgia" nonfiltered="2788" processed="2777" dbindex="127870">
	
Lucrezia Borgia s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Felice Romani. S'estren al La Scala de Mil el 26 de desembre de 1833.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	
	








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328185" title="Reduea" nonfiltered="2789" processed="2778" dbindex="127871">

Reduea s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328186" title="Achiroides melanorhynchus" nonfiltered="2790" processed="2779" dbindex="127872">

Achiroides melanorhynchus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

 Talla mxima: 14 cm.

Alimentaci.

Menja invertebrats bentnics.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Cambodja i Tailndia fins a les d'Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328188" title="Bumerang" nonfiltered="2791" processed="2780" dbindex="127873">

El bumerang (de l'angls boomerang, transcripci directa de la pronunciaci aborigen de Austrlia) s un arma que desprs de ser llanada regressa al seu punt d'origen a causa de el seu perfil i forma de llanament especials. Pertanyent a la classe dels bastons arrossegadors s'utilitza per a atordir i, en casos excepcionals, matar a petits animals o hostigar a la infanteria enemiga durant la batalla. 

Qualsevol material s vlid per a construir un bumerang: fusta, plstic, cartr, fibra de carboni, alumini, etc. Consisteix en un pal d'una longitud variable, per rarament superior a 50 cm, lleugerament corbat en angle cap a la seva meitat (el que li confereix l'efecte necessari per a descriure vols circulars). Pot ser rod o amb les vores afilades, encara que tamb existeixen models amb forma d'aspa. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328189" title="El Velln" nonfiltered="2792" processed="2781" dbindex="127874">

El Velln s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid.

Demografia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328191" title="Escultures a la roca de Gwalior" nonfiltered="2793" processed="2782" dbindex="127875">


Les escultures a la roca de Gwalior sn figures esculpides a les parets rocoses de la fortalesa de Gwalior. Aquestes figures sn bramniques i jainistes, les primeres a la faana oriental del tur Gopachal, fins a la porta Lakshmana.

Entre el temple de Chaturbhuj i la porta de Lakshmana hi ha un nnxol tallat a la roca, amb una oraci per Ganesha, el deu hind de la saviesa; una imatge a la roca del deu fou destruda; al costat i a l'altra part de la carretera hi ha escultures de Xiva, Parvati, Ganesha i potser Kubera (no s segur ja que l'esttua est mutilada).

La paret de la dreta pujant fins a la porta Lakshmana est totalment tallada amb nombroses escultures; totes les imatges sn de dus hinduistes, excepte dues o tres que sn jainistes. Prop de la porta una gran figura que representa a Xiva en la seva forma terrorfica (Rudra), aguantant la pell d'un elefant. Un altre grup inclou figures de Vixnu, Sria (Surya, la deessa Mahishamardini) i lingams de Xiva. Les escultures bramniques estan datades al segle IX.

Tamb es troben figures jainistes a ambds costats; algunes porten inscripcions que permeten datar-les entre 1440 i 1472, sota el regnat de Dungar Singh i el seu fill Kirti Singh, de la dinastia tomar dels rajputs de Gwalior. Formen cinc grups dels quals el principal s el que es troba a la cantonada nord-oest d'un parc conegut com Parc del Rei Jordi. Les esttues representen les figures nues d'alguns dels vint-i-quatre tirthankares o profetes, en posici aixecada o asseguda. La ms gran mesura 17 metres d'alt i representa a Adinath; es troba a la dreta pujant per la carretera del barranc d'Urawahi.

 Galeria d'imatges.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328192" title="Aesopia cornuta" nonfiltered="2794" processed="2783" dbindex="127876">

Aesopia cornuta  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu als fons sorrencs i fangosos de les aiges costaneres fins als 100 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar Roig, Moambic, Sud-frica, ndia i Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328193" title="Torremocha de Jarama" nonfiltered="2795" processed="2784" dbindex="127877">

Torremocha de Jarama s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid. El municipi s travessat pel riu Jarama i el rierol San Romn.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328197" title="Austroglossus microlepis" nonfiltered="2796" processed="2785" dbindex="127878">

Austroglossus microlepis  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Alimentaci.

Els adults mengen cucs, crustacis, peixos i molluscs.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del nord de Nambia fins a False Bay (Sud-frica) .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328199" title="Estatut d'Autonomia d'Arag" nonfiltered="2797" processed="2786" dbindex="127879">
Estatut d'Autonomia d'Arag s la norma bsica d'Arag. El primer Estatut d'Arag va ser aprovat l'any 1982 i va ser reformat dos cops: 1994 i 1996. L'actual Estatut d'Autonomia substitueix el de 1982 i va entrar en vigor el 23 d'abril de 2007, Dia d'Arag, desprs d'assolir un consens gran a les Corts d'Arag. Compta amb el suport del PSOE d'Arag, del PP, del PAR i d'IU, mentre que Chunta Aragonesista es va abstenir en el trmit en la Cmera autonmica en considerar que el text no cobria al cent per cent les aspiracions d'autogovern d'Arag i que tenia mancances quant al reconeixement de les llenges prpies, al sistema de fiananciaci, a les competncies que podria assumir la Comunitat o que no blindava prou l'Ebre davant una amenaa de transvasament.

 Els recursos hidrulics .
Com a principals premisses, l'Estatut d'Autonomia d'Arag obliga als poders pblics a vetllar per a evitar transvasaments de les conques hidrogrfiques de les que Arag forma part, dintre del principi d'"unitat de conca". I en aquesta lnia, a ms, estableix que Arag haur d'emetre un "informe preceptiu" sobre qualsevol proposta de transferncia d'aiges, mentre que el Govern d'Espanya haur de propiciar "de forma efectiva" l'acord entre les Comunitats que puguin resultar afectades per un transvasament. Tamb respecte a l'aigua, garanteix una reserva d'aigua per a "s exclusiu dels aragonesos" de 6.550 hectmetres cbics, encara que atribux a la planificaci hidrolgica de l'Estat "les assignacions i reserves" per al compliment del principi de prioritat en l'aprofitament dels recursos hidrulics de la conca de l'Ebre. El text reconeix que l'Estat, per a fixar les seves inversions a Arag, ponderar, "amb carcter prioritari", la superfcie del territori, les despeses de construcci derivades de l'orografia i el carcter fronterer de la Comunitat. Es mant la redacci de l'article 48, que parla de la subscripci d'un acord bilateral de cooperaci per a concretar la participaci territorialitzada d'Arag en els tributs generals, possibilitat que existeix en l'Estatut aragons des de 1996 per que no s'ha posat en prctica en una dcada.

 Recursos financers .
L'Estatut regula la creaci d'una comissi mixta d'assumptes econmico-financers Estat-Comunitat d'Arag com rgan bilateral de relaci sobre finanament especfic aragonesa, dintre del marc establert per la Llei Orgnica de Finanament de les Comunitats Autonmiques (LOFCA), que haur de constituir-se en un termini de sis mesos des que l'Estatut entre en vigor, s a dir, abans del 23 d'octubre de 2007, i que haur de resoldre el litigi entre ambdues administracions sobre la cessi del rendiment de determinats tributs. En tot cas, es recull expressament el concepte de "lleialtat institucional" com a principi en el qual s'assenten les relacions entre Arag i l'Estat i com a compensaci per part d'aquest ltim quan adopti decisions que suposin una despesa inesperada per a les arques autonmiques. A ms, es possibilita la creaci d'una Agncia Tributria prpia que collaborar amb la de l'Estat, de forma paritria.

 Definici territorial .
El text reconeix a Arag com "nacionalitat histrica", mant la disposici addicional en la qual "no renuncia" a "els drets que com a tal li haguessin pogut correspondre en virtut de la seva histria" i inclou un nou ttol sobre l'Administraci de Justcia i altre sobre drets i deures dels aragonesos i principis rectors de les poltiques pbliques. Entre ells s'inclou l'obligatorietat de desenvolupar les actuacions necessries per al retorn a Arag dels bns del seu patrimoni que estan fora del seu territori.

 Reforma estatutria .
En la regulaci d'una posterior reforma, s'establix que una vegada sigui aprovada per les Corts d'Arag, ser debatuda de forma conjunta en una comissi mixta paritria en el Congrs dels Diputats i, desprs, podr ser sotmesa a referndum a Arag, i tamb s'establix la potestat del President d'Arag per a dissoldre les Corts i convocar eleccions que obrin una legislatura sencera.

 Augment de Competncies .
S'incrementa el nombre de competncies exclusives de 41 a 59 i s'inclou un article especfic sobre la Policia Autonmica, amb la potestat per a crear-la en el marc de l'Estatut. El nou Estatut passa de sis ttols (cinc ms el preliminar) a deu i de tres disposicions addicionals a sis, inclou 115 articles (enfront de 61 del text de 1996) i, per primera vegada en la seva histria, inclou un prembul que va sortir de les Corts amb detall histric de la trajectria d'Arag i que fou drsticament retallat en el trmit parlamentari en el Congrs.

Vegeu tamb. 
Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia d'Arag de 1936;

Enllaos externs.

 Estatut d'Autonomia de 2007;
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328201" title="Austroglossus pectoralis" nonfiltered="2798" processed="2787" dbindex="127880">

 Austroglossus pectoralis s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Alimentaci.

Menja petits invertebrats bentnics i peixets.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328202" title="Torrelaguna" nonfiltered="2799" processed="2788" dbindex="127881">

Torrelaguna s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid. Se situa en un terreny d'orografia complicada envoltat de serres, la de Somosierra al nord i la de la Concha a l'est. El territori municipal est creuat pels rius Jarama i Lozoya. Prop, al nord, est l'embassament del Atazar. 
 Histria .
 Orgens . 
Els orgens de l'actual poblaci estan en el llogaret independent de la ciutat d'Uceda (Guadalajara) que es va crear quan ciutadans d'aquesta poblaci van establir una granja en l'actual ubicaci de la vila per a aprofitar les frtils vegues al peu de les serres. 
 poca musulmana i reconquesta . 
Quan els musulmans van arribar a la poblaci, aquesta ja contava amb els seus set barris o granjeries. Durant la reconquesta es va agrupar la poblaci en el barri de Magdalena que possea una talaia, i es va procedir a amurallar l'assentament sobre els segles X i XI. En l'any 1085 el rei Alfons VI de Castella conquist la vila als rabs i s incorporada als dominis de l'arquebisbe de Toledo. En 1390 el rei Joan I de Castella i l'Arquebisbe toled Pedro Tenorio nomenaren Torrelaguna Vila Lliure desannexant-la d'Uceda. 

A partir del segle XIV es produx en Torrelaguna l'assentament d'importants famlies que porten la prosperitat a la localitat. En aquesta poca es va construir l'esglsia parroquial de Santa Mara Magdalena. 
 Fur local . 
Carles I, en 1539, li concedeix, per motiu de no haver participat en la guerra de les Comunitats de Castella l'autonomia judicial en primera instncia i un Fur Local propi. El seu fill Felip II ven la jurisdicci senyorial de la Vila als seus vens i Carles III, en 1749 li concedeix el rang de municipi. 
 Guerra de la Independncia . 
Durant la guerra de la Independncia Torrelaguna sofreix un saqueig de les tropes franceses. La guerra civil va produir bastants destrosses en el patrimoni monumental de Torrelaguna. Les obres de provement d'aigua potable a Madrid, realitzades en 1852, van dur a la reina Isabel II a romandre alguns dies en la vila. Tamb ho van fer Alfons XII i Alfons XIII. 
 Segle XX . 
Durant el principi de la segona meitat del segle XX es va produir una forta emigraci a la propera capital, encara que en els primers anys del segle XXI est comenant a produir-se una recuperaci demogrfica sostinguda. En 1974 la Vila va ser declarada Monument Histric Artstic Nacional. 

 Enlaces externos .
 Ajuntament de Torrelaguna;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328203" title="Buglossidium luteum" nonfiltered="2800" processed="2789" dbindex="127882">

 Buglossidium luteum s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Alimentaci.

Menja crustacis i poliquets .

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Oriental (Islndia, Esccia, Mar del Nord, Mar Bltica) i de la Mediterrnia (incloent-hi la Mar Adritica).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328207" title="Dagetichthys lakdoensis" nonfiltered="2801" processed="2790" dbindex="127883">

Dagetichthys lakdoensis  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de talla mxima.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Camerun.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328208" title="Francesc de Montcada i de Montcada" nonfiltered="2802" processed="2791" dbindex="127884">
Francesc de Montcada i de Montcada, tamb conegut com Francesc II de Montcada (Valncia, 1586 - Goch, Rennia, 1635) va ser un militar, diplomtic i escriptor valenci pertanyent a l'antic llinatge catal dels Montcada, gran d'Espanya al servei del Comte-Duc d'Olivares, tercer marqus d'Aitona, vescomte de Cabrera i de Bas, comte d'Osona, bar de Llagostera i Mestre Racional de Catalunya.

 Llinatge i familia .
Francesc de Montcada i de Montcada va ser fill i hereu de Gast II de Montcada i de Gralla, segon marqus d'Aitona, virrei de Sardenya i Arag, i de Catalina de Montcada, baronesa de Callosa. Al 1613 es cas en primeres npcies amb Margarida d'Alag-Esps i de Cervell-Castre, (dita Margarida de Castre), baronesa de la Laguna, amb qui va tenir un fill, Guillem Ramon de Montcada.. Margarida de Castre mor el 1624, aportant-li la baronia d'Alfajarn i diverses senyories aragoneses.

 Carrera militar i formaci intelectual .
Reb formaci militar en les galeres del Marqus de Santa Cruz. Poc desprs es trasllad a la Cort Hispnica de Felip IV d'Espanya, on es form culturalment.

 Carrera diplomtica .
Des del 1622 estigu sota la protecci del Comte Duc d'Olivares, i a instncies seves fou enviat als Pasos Baixos en missi protocolria.

Posteriorment fou enviat a Catalunya en missi especial i reeixida amb l'objectiu de sofocar el rebuig dels catalans que no acceptaven a Joan Sents com a nou virrei de Catalunya si abans el rei Felip IV d'Espanya no jurava les constitucions catalanes, tal com estava establert en les mateixes constitucions.
 
Del 1624 al 1629 fou embaixador a Alemanya, prop de l'emperador de la Casa d'ustria. A partir de 1629 fou enviat d'ambaixador als Pasos Baixos, esdevenint canceller de la governadora general, la infanta Isabel Clara Eugnia.

 Carrera militar .
Del 1630 al 1633 assum el comandament de les forces navals hispniques amb el ttol de general de l'armada i des del 1632 assum interinament de les tropes terrestres. A la mort de la infanta Isabel Clara Eugnia l'any 1633 assum interinament les funcions de governador general, fins a l'arribada del cardenal-infant Ferran.

Va morir l'any 1635 en un campament militar a Goch. Mai va arribar a presenciar la Guerra dels Segadors

 Obra literria .
Es pot perfilar la visi poltica que tenia dels problemes de la seua poca mercs a l'abundant correspondncia diplomtica que es conserva. Part de la seva correspondncia tamb correspon a la documentaci que envi a Pire de Marca per a la redacci de Historia de Bearne.

De la seva producci historiogrfica destaca Expedicin de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, publicada a Barcelona l'any 1623), per b que la dedicatoria porta data de 1620, sobre els fets de la Companyia Catalana d'Orient. Com a font va emprar la Crnica de Ramon Muntaner, a qui contrast amb diversos cronistes grecs de l'Imperi Bizant.

Quedaren sense publicar un estudi anomenat Antigedad del santuario de Montserrate (hui en dia perdut), i una Genealoga de la casa de los Moncada. 

 Expedicin de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos, publicada a Barcelona el 1623;
 Vida de Anicio Manlio Torquato Severino Boecio, publicada el 1642.
 Genealoga de la casa de los Moncada , part de l'obra de Historia de Bearne de Pire de Marca;
 Antigedad del santuario de Montserrate indit i desaparegut;
 Genealoga de la casa de los Moncada indit;

 Notes i Referncies .


 Bibliografia .
 Bar i Queralt: Tesi doctoral:"La historiografia catalana en segle del Barroc (1575.1709) ;

 Enllaos .
 Expedicin de los catalanes y aragoneses contra turcos y griegos;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328209" title="Valle Alto del Lozoya" nonfiltered="2803" processed="2792" dbindex="127885">


El Valle Alto del Lozoya constitueix la part superior del riu Lozoya. Pertany a la Comunitat de Madrid. 

 Municipio .
La subcomarca del Valle Alto de Lozoya, pertany a la Sierra Norte de Madrid i est formada pels municipis de:

 Alameda del Valle;
 Canencia;
 Garganta de los Montes;
 Gargantilla del Lozoya y Pinilla de Buitrago;
 Lozoya;
 Navarredonda y San Mams;
 Pinilla del Valle;
 Rascafra;

 Geografia . 
La Vall Alta del Lozoya es caracteritza per gran varietat de paisatges i recursos naturals que alberga, trobant-se en aquesta subcomarca els cims ms elevats de la Comunitat de Madrid com s el cas de "Pealara" (2.429 m). El seu relleu accidentat, aix com l'existncia de diferents ports de muntanya de difcil accs han facilitat la inaccessibilitat d'aquests llocs el que ha contribut favorablement a la seva conservaci. 

La Vall del Lozoya s un dels enclavaments de major inters geobotnic de tota la Comunitat de Madrid. Precisament dintre dels seus lmits es localitza el Parc Natural del Cim, Circ i Llacunes de Pealara, l'embassament de Pinilla i les Llacunes de l'Entorn de Pealara, totes elles figures especialment protegides pel seu alt valor naturalstic, paisatgstic i ecolgic. A tot aix cal afegir l'alt valor cultural de la comarca, amb importants mostres de patrimoni histric - artstic, entre les quals destaquem el Reial Monestir de Santa Mara del Paular, excellents exemples d'arquitectura religiosa i civil, aix com arquitectura tradicional serrana, ja que tots els municipis conserven avui dia mostres de construccions tradicionals (poltres, antics conjunts agropecuaris, fargues, pallers, etc.). Cap afegir que en la conservaci de les pinedes caracterstiques de la vall va collaborar la Societat Belga de Pinedes del Paular que es va fer crrec del seu tala ordenada. 

 Enllaos externs .

Web oficial del Parc Natural de Pealara;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328211" title="Dicologlossa cuneata" nonfiltered="2804" processed="2793" dbindex="127886">

 Dicologlossa cuneata s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Alimentaci.

Menja crustacis, bivalves, cucs i poliquets.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf de Biscaia i la Mediterrnia fins al Cap de Bona Esperana (Sud-frica).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328214" title="Dicologlossa hexophthalma" nonfiltered="2805" processed="2794" dbindex="127887">

Dicologlossa hexophthalma  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu a aiges poc fondes per, de vegades, s'ha observat a 150 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de ibriques de Portugal, Madeira, la costa oest d'frica des de Mauritnia fins a Sierra Leone, el Golf de Guinea, Congo i Angola. Tamb al Mediterrani Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328216" title="Alameda del Valle" nonfiltered="2806" processed="2795" dbindex="127888">

Alameda del Valle s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid.

 Histria . 
Els musulmans, per culpa de la sierra de Guadarrama, van iniciar des del poble moltes incursions cap a Segvia. L'Arxiprest d'Hita, en el Libro del Buen Amor, nomena el port de Malagosto com al lloc de trobada amb la serrana, el port fou durant segles, via de comunicaci entre la Vall del Lozoya i Segvia, a la provncia a la qual hi va pertnyer fins a 1833, que es va incorporar a Madrid.

La ramaderia sempre va ser el major recurs econmic del municipi, exportaven llana, cobraven pejae a tots els ramats que travessaven les terres... En el segle XVIII, va comenar a tenir importncia la indstria de lli. Fins a fa poc el municipi ha mantingut prosperitat, grcies a la qualitat de les seves pastures, els seus regadius, l'explotaci dels boscos del municipi..., pitjor quan la ramaderia i l'agricultura van perdre el poder econmic, molta gent va haver d'emigrar del poble passant de 408 habitants en 1900, a 153 habitants 91 anys desprs. Avui dia, una font important d'ingressos s el turisme, els boscos, l'embassament de Pinilla, i d'altres, atreuen turistes.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328217" title="Liachirus melanospilos" nonfiltered="2807" processed="2796" dbindex="127889">

Liachirus melanospilos  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu als estuaris.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Singapur, Indonsia, Filipines, Xina, Taiwan i Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328218" title="Bandera de Noruega" nonfiltered="2808" processed="2797" dbindex="127890">



La bandera de Noruega s de color vermell amb una creu blava bordada de blanc que s'estn fins als lmits de la banda. El centre de la creu est desplaat vers el fust, d'aquesta manera el bra de la creu que va a la part que flota s ms llarga que les altres tres. Aquesta particularitat, a partir del model de la Bandera de Dinamarca i d'altres banderes escandinaves est destinada a corregir l'efecte ptic que faria d'aquest bra ms curt que els altres quan la bandera fos agitada pel vent. Evidentment es tracta d'una creu nrdica. 

Les proporcions dels elements que figuren a la bandera sn:
 En la llargada d'esquerra a dreta, 6-1-2-1-12;
 En l'alada de dalt a baix, 6-1-2-1-6;

Histria.
 
Del segle XVI fins el 1814, Noruega va usar la mateixa bandera que Dinamarca, ja que els dos regnes estaven unificats. El 1814, el pas va assolir la independncia i va adoptar la bandera danesa, per amb el lle noruec en el rac superior del fust. Aquesta bandera es va usar fins el 1821, per b que el regne de Noruega estava unit amb Sucia sota la figura del rei. El 1815, en conseqncia, es va crear una nova bandera amb els dos estats unificats. Aquesta reprenia la bandera de Sucia, excepte una creu blanca sobre fons vermell que hi havia al rac superior. 

Parallelament, una bandera diferent de Noruega fou proposada per Frederik Meltzer, membre del parlament noruec (Storting), i oficialitzada el 1821.

El 1844 es va introduir un emblema com a les banderes dels dos regnes units, per significar la igualtat a la uni. 

Per ra de la impopularitat creixent de la uni amb Sucia, l'Storting va abolir el 1899 l's de l'emblema com en les banderes nacionals i mercants. Desprs de la independncia completa de Noruega el 1905 va tenir un s en les banderes de guerra. Ara b, el nou pas va escollir la bandera de Fredrik Meltzer com a bandera nacional. 

Simbolisme.
Frederik Meltzer va triar de fer figuerar a la bandera una creu del cristianisme, per tal de seguir la tradici dels pasos nrdics. El vermell i el blanc van ser escollits per representar la democrcia, com a altres banderes d'estats democrtics i lliures, tals com Estats Units, Frana, el Regne Unit, Holanda... 

La forma de la bandera t unions amb la bandera de Dinamarca, que fou la de Noruega fins el 1814. La creu blava pot ser considerada com una referncia al blau de la bandera sueca. 

Ancdota.
Durant l'obertura dels Jocs olmpics d'hiver de Lillehammer el 12 de febrer de 1994, Noruega va donar al mon un espectacle televista que va posar en escena la seva bandera nacional, "caiguda del cel el 1219" com diu la histria de "Dannebrog". Quatre paracaigudistes van descendir del cel mentre sostenien els quatre costats de la bandera, primer blanca com la neu, per que es va anar colorejant, primer vermell i desprs va aparixer la creu, com a la batalla de REvel. Finalment la bandera noruega es va distingir de la danesa per una segona creu que tenia el blau a l'interior de la primera. 

Cronologia.

Fitxer:Flag of Denmark.svg|Bandera de Noruega ca. 1536-1814.
Fitxer:Flag of Norway 1814-1821.PNG|Bandera de Noruega 1814-1821.
Fitxer:Flag of Norway.svg|Bandera de Noruega 1821-1844.
Fitxer:Norge-Unionsflagg-1844.svg|Bandera de Noruega 1844-1898.
Fitxer:Flag of Norway.svg|Bandera de Noruega 1898- .














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328219" title="Liachirus whitleyi" nonfiltered="2809" processed="2798" dbindex="127891">

Liachirus whitleyi  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Queensland (Austrlia).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328220" title="Monochirus hispidus" nonfiltered="2810" processed="2799" dbindex="127892">

Monochirus hispidus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu als fons sorrencs i fangosos.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Portugal i de la Mediterrnia fins a Ghana.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328221" title="Eve Torres" nonfiltered="2811" processed="2800" dbindex="127893">


Eve Marie Torres (Denver, 5 de maig, 1984) s una ballarina, model i actriu dels Estats Units guanyadora el concurs Diva Search 2007. Ella va ser anunciada com a la guanyadora a RAW el 29 d'octubre del 2007.

 Biografia .
Eve t un pare espanyol i una mare italiana. A Eve li agradava l'esport i estudiar. 

A l escola, Eve va iniciar els seus passos com a ballarina professional i al 2006 es gradu como Enginyera industrial i de sistemes des de la Universitat del Sud de Califrnia. Eve va ser co-capitana del USC Fly Girls.

Junt amb ballar, Eve tamb va actuar en series como Days of our Lives, The Drop y The Underground.

Eve es coneguda por la seva forta passi per la caritat, degut a les mltiples donacions a llars de menors i hospitals.

 World Wrestling Entertainment .
 2007 .
En el concurso del Diva Search, Eve va ser la primera seleccionada dins de las 8 finalistes.
Eve va fer les seves  primeres aparicions en RAW y SmackDown! el 22 i 26 d'octubre, respectivament, como una de les dues finalistes del concurs. El 29 d'octubre del 2007, Eve es va transformar oficialment en una Diva de la WWE, desprs de guanyar el Diva Search 2007.

Desprs va fer la seva aparici en el Swimsuit Contest amb 4 Dives ms, per 2 setmanes desprs va ser eliminada sense aconseguir el premi.
Eve va tenir que ser rbitre especial en una baralla entre Maryse  & Victoria vs Michelle McCool & Cherry.
Desprs Eve no va aparixer a la pantalla fins al el concurs de Dives que es va realitzar a Raw. Va guanyar Maria.

 En lluita .
Tema musical;
"Let it Roll" - de Velvet Revolver;
"Energia Pop" - de Juan Estefan;

 Campionats i assoliments .
World Wrestling Entertainment;
Guanyadora del Diva Search (2007);

 Enllaos exteros .
web oficial de Eve;
Perfil en WWE.com;

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328223" title="Monochirus trichodactylus" nonfiltered="2812" processed="2801" dbindex="127894">

Monochirus trichodactylus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328228" title="Parachirus diringeri" nonfiltered="2813" processed="2802" dbindex="127895">

 Parachirus diringeri s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

La seua talla mxima s de 10,4 cm.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Kenya fins a les de KwaZulu-Natal (Sud-frica).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328230" title="Parachirus xenicus" nonfiltered="2814" processed="2803" dbindex="127896">

Parachirus xenicus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 8 cm de talla mxima.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica, Moambic i Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328231" title="Canencia" nonfiltered="2815" processed="2804" dbindex="127897">

Canencia s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328232" title="Paradicula setifer" nonfiltered="2816" processed="2805" dbindex="127898">

 Paradicula setifer s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'oest del Pacfic Central.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328233" title="GPRS" nonfiltered="2817" processed="2806" dbindex="127899">
GPRS (General Packet Radio Service) s el sistema que, afegit al GSM permet l's de la commutaci de paquets. D'aquesta manera es millora la capacitat de la tecnologia mbil 2G a l'hora de transmetre paquets de dades no vocals.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328234" title="Phyllichthys punctatus" nonfiltered="2818" processed="2807" dbindex="127900">

 Phyllichthys punctatus s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de talla mxima.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest d'Austrlia .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328235" title="Garganta de los Montes" nonfiltered="2819" processed="2808" dbindex="127901">

Garganta de los Montes s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328236" title="Phyllichthys sclerolepis" nonfiltered="2820" processed="2809" dbindex="127902">

Phyllichthys sclerolepis  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328237" title="Recta real" nonfiltered="2821" processed="2810" dbindex="127903">
En matemtiques, la recta real s simplement el conjunt R  dels nombres reals.
Ara b, aquesta expressi es fa servir habitualment quan R ha de ser tractat com un espai d alguna mena, com ara un espai topolgic o un espai vectorial.
La recta real ha estat estudiada pel cap baix des dels temps da la Grcia antiga, per no va ser definida rigorosament fins el 1872.
Abans i desprs d aquesta data, ha estat un exemple prolfic que ha jugat un paper important en moltes branques de les matemtiques.
La recta real comporta una topologia estndard que es pot presentar de dues formes diferents per equivalents.

Vegeu: Topologia en els nombre reals 

Aquesta topologia permet una relaci entre una recta de l espai fsic i el conjunt dels nombres rals, i aix visualitzar el conjunt dels nombres reals com els punts d una recta de l espai.
Es considera una recta R que cont un punt O que es diu, per convenci, origen. S agafa un punt l diferent d'O que pertany a R i s'identifica al nombre 1. Es diu que la distncia d'O a l s igual a 1 (aix s arbitrari i correspon a l establiment de la unitat de mesura de longitud de l espai fsic) i que l'orientaci de la recta s la que va d'O cap a l. A tot punt M de la recta, se li associa la distncia entre O i M (prenent la distncia entre O i l com a unitat de mesura de distncies). Si el M i I sn al mateix costat respecte de O llavors la distncia es considera positiva, si no negativa.

Aquesta relaci, que la formalitzaci actual en diu bijecci permet identificar un nombre real a un punt d'una recta.



L'abscissa del punt  s igual a ,

 i  designen les distncies de  a  i de  a  respectivament

Com a espai vectorial, la recta real s un espai vecrtorial sobre el cos R dels nombres reals (es a dir, sobre si mateixa) de dimensi 1.
T un producte escalar, que el fa ser un espai euclidi.
(El producte escalar s simplement la multiplicaci de nombres reals.)
Com a espai vectorial no resulta gaire interessant i de fet va ser l espai vectorial de dimensi 2 el primer que va ser estudiat com a espai euclidi.

En contexts purament algebraics s rar que es faci servir l expressi "recta real" per referir-se al conjunt R dels nombres reals, en canvi en clcul infinitesimal s acostuma a parlar i a visualitzar el conjunt dels reals com la "recta real".

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328238" title="Una vida pel tsar" nonfiltered="2822" processed="2811" dbindex="127904">
	
Una vida pel tsar s una pera en quatre actes i epleg de Mikhal Glinka, amb llibret de Georgy Fiodorovich Rosen. S'estren al Teatre Bolshoi de Sant Petersburg el 9 de desembre de 1836. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 12 de gener de 1969.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328239" title="Phyllichthys sejunctus" nonfiltered="2823" processed="2812" dbindex="127905">

Phyllichthys sejunctus  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328240" title="Gargantilla del Lozoya y Pinilla de Buitrago" nonfiltered="2824" processed="2813" dbindex="127906">

Gargantilla del Lozoya y Pinilla de Buitrago s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328241" title="Rendahlia jaubertensis" nonfiltered="2825" processed="2814" dbindex="127907">

Rendahlia jaubertensis  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328242" title="Napster" nonfiltered="2826" processed="2815" dbindex="127908">
Napster era un servei de distribuci d'arxius de msica (en format MP3) i pioner de les xarxes P2P d'intercanvi creat per Shawn Fanning. La seva popularitat va comenar durant l'any 2000. La seva tecnologia permetia als aficionats a la msica compartir les seves colleccions de MP3 fcilment amb altres usuaris, la qual cosa va originar protestes de les institucions de protecci dels drets d'autor.

El servei va ser anomenat Napster ("dormilega") pel pseudnim de Fanning (es diu que acostumava a fer moltes migdiades).

La primera versi de Napster va ser publicada a finals del 1999. Va ser el primer dels sistemes de distribuci d'arxius P2P de popularitat massiva, era una xarxa centralitzada, ja que utulitzava un servidor principal per mantenir la llista d'usuaris connectats i els arxius compartits per cada un d'ells. Les transferncies d'arxius, per, eren realitzades entre els usuaris sense intermediaris.

Al desembre del 1999, diverses empreses discogrfiques van iniciar un judici en contra de Napster. Aix va portar a Napster una gran popularitat i diversos millons de nous usuaris. Napster va arribar al seu mxim amb 26,4 millions d'usuaris al febrer de l'any 2001.

Per als seguidors de Napster el judici va ser una mica confs. Per a ells la possibilitat de compartir arxius era una caracterstica prpia d'internet, i no de Napster, el qual actuava com un simple motor de bsqueda. Molts argumentaven que tancar Napster noms aconseguiria que els seus usuaris emigressin cap a altres sistemes d'intercanvi d'arxius. Aquest ltim fet va ocrrer, amb software com Ares Galaxy, Audiogalaxy, Morpheus, Gnutella, Kazaa, LimeWire i eDonkey2000.

Al juliol del 2001 un jutge va ordenar el tancament dels servidors de Napster per prevenir ms violacions dels drets d'autor. Cap al 24 de setembre del 2001, havia prcticament arribat al seu final. Napster va acceptar pagar a les empreses discogrfiques 26 millions de dllars per danys i uns altres 10 millions de dllars per futures llicncies.

El baterista de Metallica, Lars Ulrich va ser el primer fams a demandar a Napster per drets d'autor.

Al 19 de maig del 2008 Napster va anunciar el llanament de la tenda ms gran i detallada de MP3 del mn, amb 6 millions de canons, a www.napster.com/store. L'avs tamb va indicar que totes les ventes de descrregues a Estats Units fetes amb Napster estarien amb el format MP3 amigable per l'usuari i sense DRM, el qual es compatible amb visrtualment qualsevol reproductor MP3 o telfon musical incloent l'iPod i l'iPhone.

 Vegi's tamb .
 P2P;
 Histria de les aplicacions P2P;
 Dret d'autor;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Lloc web de Napster;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328243" title="Rhinosolea microlepidota" nonfiltered="2827" processed="2816" dbindex="127909">

 Rhinosolea microlepidota s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 2,4 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les Illes Ryukyu.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328244" title="Navarredonda y San Mams" nonfiltered="2828" processed="2817" dbindex="127910">

Navarredonda y San Mams s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328245" title="Strabozebrias cancellatus" nonfiltered="2829" processed="2818" dbindex="127911">

 Strabozebrias cancellatus s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 27 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328246" title="Commutaci de circuits" nonfiltered="2830" processed="2819" dbindex="127912">
La commutaci de circuits s una tcnica per permetra l's compartit de xarxes de telecomunicacions, millorant-ne aix l'eficincia. Es basa en la idea de crear un enlla fix entre l'emissor i el receptor a travs dels diferents nodes de la xarxa. Aquest enlla un cop establert es manter en s exclusiu per la comunicaci en servei, i els recursos (nodes de la xarxa) no son alliberats fins que la comunicaci finalitza.

Les comunicacions amb aquesta tcnica requereixen de tres pasos:

 Inici de conexi. En aquesta etapa s'estableix el canal que comunicar l'emissor amb el receptor.
 Transmissi de la informaci. Un cop creat el canal ja es pot transmetre la informaci.
 Finalitzaci de la conexi. Quan s'ha acabat la comunicaci s'ha de desfer el canal creat per alliberar els recursos.

Aquesta tcnica s la que s'utilitza en la telefonia fixa, per exemple, i s ms eficient que la commutaci de paquets quan s'ha de transmetre grans quantitats de dades durant perodes prolongats de temps.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328247" title="Synapturichthys kleinii" nonfiltered="2831" processed="2820" dbindex="127913">

 Synapturichthys kleinii s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mediterrani fins a Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328248" title="Pinilla del Valle" nonfiltered="2832" processed="2821" dbindex="127914">

Pinilla del Valle s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid. situat entre les localitats de Rascafra i Lozoya s una franja molt estreta que va del riu Lozoya fins al cordal que divideix les provncies de Madrid i Segvia. 

 Histria . 
En la cova de Pinilla s'han trobat vestigis arqueolgics del paleoltic i de la Edat de Bronze. El seu poblament definitiu, no obstant aix, comena en l'edat mitjana arran de la reconquesta per part dels reis de Castella de la vall de Lozoya. L'edifici histric ms important s l'esglsia de San Miguel, construda en el segle XVI. 

 Naturalesa . 
Possex un clima tpic de muntanya, amb hiverns freds i estius temperats. Les precipitacions sn majors que en la resta de la Comunitat de Madrid i, grcies a aix, gaudeix d'una rica vegetaci. A la vora de l'embassament abunden els lbers i els boscos de freixes. En el pis superior apareixen les rouredes i les pinedes que serveixen de frontera entre les dues Castelles. En els vessants de la muntanya hi ha multitud de prats oberts per a la pastura de la ramaderia. 

 Economia . 
El fet d'estar situat a la vora mateixa de l'embassament de Pinilla, que ret les aiges del riu Lozoya en el seu curs alt, Pinilla del Valle s'ha convertit en un poble turstic, activitat aquesta que constitux avui la seva principal font d'ingressos. Abans de la irrupci del turisme rural, els habitants de Pinilla del Valle vivien de la ramaderia, les hortes i les explotacions forestals. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328251" title="Typhlachirus caecus" nonfiltered="2833" processed="2822" dbindex="127915">

 Typhlachirus caecus s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 14 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328254" title="Vanstraelenia chirophthalma" nonfiltered="2834" processed="2823" dbindex="127916">

Vanstraelenia chirophthalma  s un peix teleosti de la famlia dels soleids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 28 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Guinea-Bissau fins a Angola.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328257" title="Ohrigstad" nonfiltered="2835" processed="2824" dbindex="127917">


Ohrigstad  fou un establiment ber a Sud-frica planejat inicialment vers el 1842; el 1845 va rebre colons que s'havien establert primer a Winburg sota la direcci d'Andries Hendrik Potgetier, i desprs a Potchefstroom, sota el mateix lder. L'establiment va ser conegut com Andries-Ohrigstad per Andries Hendrik Potgetier, el cap dels colons, i George Ohrig, un comerciant holands. Els bers suposaven que estaven al nord de la lnia que delimitava la colnia del Cap segons la Cape of Good Hope Punishment Act, per aix no era completament cert. La zona era poc saludable i el colons van comenar a marxar de la comarca el 1 de setembre de 1846 sota la direcci de Johannes Gerhardus Stephanus Bronkhorst i el lloc va restar abandonat desprs del 1849, degut a la malria amb l'aparici de paludisme. El colons van formar llavors la Repblica de Lydenburg. A Ohrigstad es va trobar or el 1873. Es va repoblar desprs del 1900 quan es va controlar la malria. Actualment forma part de la provncia de Mpumalanga. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328261" title="Fomento de Construcciones y Contratas" nonfiltered="2836" processed="2825" dbindex="127918">

Fomento de Construcciones y Contratas, S.A. (FCC) s un grup empresarial espanyol, les activitats principals del qual sn la construcci, els serveis mediambientals i ciments. La facturaci de l'any 2007 va superar els 13.000 milions d'euros. T una mica ms de 96.000 treballadors. La seva seu social est situada a Barcelona.

Va nixer de la fusi de l'empresa barcelonina FOCSA i la madrilenya Construcciones y Contratas. A l'actualitat es troba molt diversificada, ja que ha estat pionera entre les constructores espanyoles en entrar en altres activitats per no dependre tant del sector del totxo.

L'accionariat est controlat en gaireb un 60% per la societat instrumental B1998SL, propietat de l'empresaria Esther Koplowitz, Cartera Deva, Ibersuizas i la Famlia Faustino. Un 15% s propietat d'Inmocaral, que recentement ha comprat aquesta participaci a la competidora Acciona. La resta est repartit entre accionistes minoritaris.

 Enllaos externs .
 Pgina Web Oficial de FCC;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328266" title="Repblica d'Utrecht" nonfiltered="2838" processed="2826" dbindex="127921">


La repblica d'Utrecht fou un estat ber que va existir a Sud-frica, al nord-est de Natal, a la vora del riu Buffalo. La capital fou Utrecht, que portava el seu nom per la seva homnima holandesa, que avui es una petita ciutat al peu de les muntanyes  Balele a KwaZulu-Natal, amb activitat minera i ramadera

L'establiment es va formar el 1852, i el 1854 els bers s'havien ests mitjanant la compra de terrenys al rei zulu Mpande i van formar una repblica de 32 x 64 km, dirigida per un landdrost (magistrat) que fins el 1855 fou  Andreas Theodorus Spies  (1800-1889)

El 1855 el Transvaal (des de 1853 Repblica Sud-africana) va reconixer al govern d'Utrecht com a govern provincial, sota la direcci de  J.C. Steyn (Landdrost) i J.C. Klopper (Comandant). Una situaci semblant es donava a Lydenburg, per aquesta regi el 1856 va trencar vincles amb el Transvaal. 

El 1856 Spies va substituir a Steyn, favorable a Transvaal. Utrecht i Lydenburg es van aliar (1857) i finalment el 8 de maig de 1858 Utrecht es va incorporar a Lydenburg; no obstant una part dels colons d'Utrecht va romandre fidel a Transvaal. Finalment Lydenburg fou incorporat a la Repblica Sud-africana (Transvaal) el 1860 per Utrecht fou cedida per tractat a la colnia britnica de Natal junt amb els districtes de Vryheid i Wakkerstroom.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328272" title="Festus" nonfiltered="2839" processed="2827" dbindex="127922">

Andrew William "Drew" Hankinson (22 de desembre de 1983 -) es un lluitador professional dels Estats Units, que treballa actualment en la empresa World Wrestling Entertainment (WWE), lluitant en la seva marca SmackDown! sota el nom de Festus.

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328274" title="Challenge de Mallorca" nonfiltered="2840" processed="2828" dbindex="127923">
La Challenge de Mallorca es la prova ciclista que obre el calendari ciclista professional a Espanya. T la particularitat que cada etapa es un trofeu independent, per la qual cosa nicament opten a la victria a la general els ciclistes que completin la totalitat dels trofeus que formen la Challenge. Encara que s una classificaci oficial, no es considerada com a victria per part de la UCI, al no ser una "cursa" complerta.

Resultats.



 Els noms dels Trofeus individuals, no sempre sn els mateixos, ja que depn del recorregut que es faci. Per aquesta ra tamb hi ha hagut, entre altres, el Trofeu Manacor o el Trofeu Alcdia. A la capalera figuren els noms dels trofeus de l'ltima edici, la de 2008.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328278" title="Paulina Andreu i Busto" nonfiltered="2841" processed="2829" dbindex="127924">
Paulina Andreu i Busto, tamb coneguda amb els noms de Paulina Schuman o Paulina Rivel ( Barcelona, Catalunya 1921 ) s una pallassa i domadora eqestre catalana.

Biografia.
Va nixer el 1921 a la ciutat de Barcelona sent filla de Josep Andreu i Lasserre, ms conegut amb el nom de Charlie Rivel, i Carmen Busto. De ben petita inici les seves collaboracions amb el seu pare en el mn del circ, destacant la victria que aconseguiren el 1927 en un concurs d'imitadors de Charles Chaplin, concurs en el qual particip el mateix Chaplin. 

El 1927 es trasllad, juntament amb el seu pare i la resta de la famlia a Alemanya, on actu amb ells al Circ Schuman, un dels ms famosos del moment. El 1945 es cas amb Willy Schuman, amb qui formar parella artstica i on destacar com a domadora eqestre. El 1969, al tancament del Cric Schuman, es retir del mn del circ i a partir de 1972, a la mort de la seva mare, reiniciar les seves collaboracions amb el seu pare durant onze anys. Actualment viu retirada a la poblaci de Cubelles (Garraf), poblaci natal del seu pare.

El juliol de 2008 fou guardonada amb el Premi Nacional de Circ concedit per la Generalitat de Catalunya "per la seva extraordinria trajectria com a acrbata, equilibrista, funmbula, ballarina, ensinistradora de cavalls en llibertat i amazona d'alta escola" i per "la seva trajectria artstica s una valuosa aportaci a la historiografia circense i un vigors estmul per a les noves generacions".

Referncies.


Enllaos externs.
  El meu avi: Charlie Rivel;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328286" title="Volta a la Comunitat Valenciana" nonfiltered="2842" processed="2830" dbindex="127925">
La Volta a la Comunitat Valenciana s una competici ciclista per etapes que es disputa al Pas Valenci des del 1929. En el moment de la seva creaci, el 1929, i fins el 1977, la cursa va rebre el nom de Volta a Llevant. El 1979 fou anomenada Volta a la regi de Valncia i entre 1980 i 1983 el de Volta de les Tres Provncies. El 1984 va rebre l'actual nom i actualment forma part de l'UCI EuropeTour en la categoria 2.1.

El primer vencedor fou Salvador Cardona i els ciclistes que ms han inscrit el seu nom al palmars han estat Federico Ezquerra, Salvador Botella, Fernando Manzaneque, Jos Prez Francs, Melcior Mauri, Alex Zlle i Alejandro Valverde, amb dues victries cadascun.

 Palmars .


Enllaos externs.

 Pgina oficial de la Volta a la Comunitat Valenciana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328287" title="Casa Pere Carreras i Robert" nonfiltered="2843" processed="2831" dbindex="127926">

La Casa Pere Carreras i Robert s un edifici de la vila de Sitges, al Garraf.

Aquest edifici s un dels millors exponents de l'estil modernista de Sitges. Va ser un encrrec de l'"indiano" Pere Carreras i Robert quan torn a Sitges per a establir-s'hi amb la seva esposa. L'obra va ser una creaci de l'arquitecte Josep Pujol i Brull, i encara que no est datada amb precisi, els permisos es demanaren a finals de l'any 1906. En tornar a Cuba el matrimoni Carreras, adquir l'edifici el tamb "americano" Pau Barrabeitg i Bertran.

Es tracta d'un edifici entre mitgeres, composat en dos blocs: el de l'esquerra, de planta baixa i pis, amb el portal i el vestbul de la casa; i el de la dreta, amb planta baixa i pis amb tres obertures cadascun, i un segon pis amb sis finestres ms petites. El projecte inicial fou modificat durant la construcci, i la faana presenta elements com els dos balcons de pedra, que segons alguns experts no s'adiuen amb la resta de la faana. En aquesta hi destaquen, a ms, el trencads que en decora la part superior i els balcons de ferro amb un senzill disseny de trets modernistes. Tant a les llindes de les  finestres i del portal, com a la porta de fusta, com a l'estucat del vestbul (visible des del carrer), es repeteixen un seguit de motius florals. La casa est perfectament conservada en l'aspecte exterior i en els elements interiors com en el mobiliari, arrambadors, enteixinats i altres elements caracterstics del seu perode constructiu. Originalment la casa donava per darrera al carrer Illa de Cuba, on hi havia el jard i la casa dels porters (per no en l'actualitat). L'adrea actual de la casa Pere Carreras i Robert s: carrer de Francesc Gum 23.

 Bibliografia .
 Servei del Patrimoni Arquitectnic El Baix Peneds. El Garraf Barcelona: Generalitat de Catalunya, 1991. Col. Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya 3. ISBN 84-393-1227-X;
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;

 Imatges .


 Enllaos .

 Breu descripci i fotografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328288" title="Apollo 17" nonfiltered="2844" processed="2832" dbindex="127927">

L'Apollo 17 va ser el disset vol del programa Apollo. Va ser enviat a l'espai el 7 de desembre de 1972 per un coet Saturn V, des de la plataforma 39A del complex del Cap Canaveral, a Florida, EUA. Oficialment es va denominar com AS-512 i va ser l'encarregat d'enviar els ltims astronautes cap a la Lluna. Va ser la sisena i ltima missi de allunatge, que es va desenvolupar sense grans incidents, excepte el retard en l'enlairament en 2 hores i 40 minuts (quan el compte enrere arribava a T-30 segons) a causa d'una fallada en el control de pressuritzaci de la tercera fase. Va ser el primer vol tripulat que va enlairar-se de nit. 

La tripulaci de l'Apollo 17 estava composta pel comandant i veter de la missi Gemini 9 i Apollo 10 Eugene A. Cernan, el pilot del mdul lunar i geleg Harrison H. Schmitt anomenat Jack, i el pilot del mdul de comandament Ronald I. Evans.

La denominaci de les naus, privilegi del comandant, va ser Challenger para el mdul lunar i America pel mdul de comandament.

El comandant Gene Gernan va ser l'ltim sser hum que va trepitjar la superfcie de la Lluna, en els Muntis Taurus, al costat del Crter Littrow, a la frontera entre el Mare Tranquillitatis i el Mare Serenitatis. El mdul de descens  Challenger  va fer l'allunatge a 21,2N 30,6I (zona de Taurus Littrow) duent com tripulants Eugene A. Cernan i Harrison H. Schmitt. 

Durant la permanncia en sl lunar, van realitzar tres EVAs a peu i amb el rover lunar LRV de 7 hores cadascun (35 quilmetres en total), en els quals van recollir 110 kg de mostres de roques lunars i van deixar installat un ALSEP amb els segents instruments: un gravmetre de superfcie per a analitzar l'atracci que el Sol i la Terra exerceixen sobre la Lluna, un aparell que mesura la massa, velocitat i freqncia de caiguda de meteorits i l'erosi del material ejectat per l'impacte, un aparell per a determinar el perfil ssmic a fora de crregues explosives, aix com un mesurador de la composici atmosfrica lunar prxima a la superfcie. 

Tamb sense formar part del ALSEP, es va installar un aparell per investigar l'existncia de capes d'aigua sota la superfcie lunar, un gravmetre mbil installat sobre el LRV i un aparell de sondeig de neutrons per medir el ritme de captura dels neutrons secundaris de baixa energia de llamps csmics en relaci amb la profunditat del sl lunar.

Aquesta fou la missi on va ser presa La bala blava.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328291" title="Polokwane" nonfiltered="2845" processed="2833" dbindex="127928">
Polokwane (antiga Pietersburg) s una ciutat, municipalitat i capital de la provncia de Limpopo a Sud-frica.

El voortrekkers dirigits per Louis Trichardt van arribar a Zoutpansbergdorp avanat el 1836 o el 1837. Part dels colons eren del grup liderat per Andries Hendrik Potgieter, que va prometre unir-se a Trichardt ms tard. Trichardt va negociar amb els caps venda, Rasetuu Ramabulana i Mashau. Rambulana va cedir als colons un tros de terra al peu del Zoutpansberg el 1837 en agrament perqu l'havia ajudat a destronar al seu germ Ramavaaga, portant a Ramabulana a la direcci suprema dels nzelele. El 1838 Trichardt va anar a la badia Delagoa on va morir de malria als 55 anys. Fins el 1848 Potgieter no va arribar a Zoutpansbergdorp, per desprs de la seva arribada la ciutat va prosperar. 

Vers el 1851 eren 200 habitants. Al morir Potgieter (1852) el nom fou canviat (1855) a Schoemansdal (del nom del seu successor Stefanus Schoeman). El 1860 Zoutpansbergdorp (precedent de Pieterburg/Polokwane) va ser un dels districtes que van passar a formar part del Transsvaal (Repblica Sud-africana). La ciutat va existir del 1848 al 1867, per va anar minvant pels atacs dels vendes dirigits pel cap Makhado (1840-1895, al poder des de 1864) fins que fou evacuada el 15 de juliol de 1867, restant noms alguns grangers sota la direcci de Joao Albassini. Els emigrants es van establir a una ciutat que desprs es va anomenar Pietersburg (1886) en honor del voortrekker Petrus Jacobus Joubert.  Durant la guerra ber els britnics (1899-1902) hi van establir un camp de concentraci que va arribar a allotjar quatre mil bers.

Va ser declarada ciutat el 23 d'abril de 1992. El seu nom modern li fou donat el 2002, un nom sotho que vol dir "Lloc Segur" i adoptat formalment el 11 de juny de 2003. La poblaci de la municipalitat s de 302.957 habitants (2001) 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328293" title="Arnoglossus andrewsi" nonfiltered="2846" processed="2834" dbindex="127929">

Arnoglossus andrewsi  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 22,6 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Austrlia (incloent-hi Tasmnia).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328295" title="Arnoglossus arabicus" nonfiltered="2847" processed="2835" dbindex="127930">

 Arnoglossus arabicus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 10,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf d'Aden fins al sud d'Oman.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328296" title="Henry Fairfield Osborn" nonfiltered="2848" processed="2836" dbindex="127931">


Henry Fairfield Osborn (8 d'agost del 1857   6 de novembre del 1935) fou un geleg, paleontleg i eugenecista estatunidenc.

Nasqu a Fairfield, a l'estat de Connecticut, i estudi a la Universitat de Princeton.

Fou professor d'anatomia comparativa a Princeton des del 1883 fins el 1890. El 1891 esdevingu professor de biologia a la Universitat de Columbia, passant a ensenyar zoologia el 1896.

Fou president de l'American Museum of Natural History entre el 1908 fins el 1935, perode  al llarg del qual acumul una de les colleccions de fssils ms notables del mn. El seu mentor fou el paleontleg Edward Drinker Cope.

Osborn dirig diverses expedicions de cerca de fssils al sud-oest dels Estats Units, comenant amb una als estats de Colorado i Wyoming el 1877. Descrigu i don nom a Ornitholestes el 1903, Tyrannosaurus rex el 1905, Pentaceratops el 1923, i Velociraptor el 1924. Algunes de les seves contribucions sn menys clebres: la creena d'Osborn en la idea actualment descreditada de l'ortognesi n's una, i la seva promoci de l'eugnesi, l'altra.

Osborn escrigu un llibre influent, The Age of Mammals ("L'edat dels mamfers", 1910). Tamb fou autor de The Origin and Evolution of Life' ("L'origen i l'evoluci de la vida", 1916).

Fou un dels cofundadors de la Save-the-Redwoods-League el 1918.

Fou pare del conservacionista i naturalista Henry Fairfield Osborn, Jr (15 de gener del 1887 - 16 de setembre del 1969).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328297" title="LPIZ" nonfiltered="2849" processed="2837" dbindex="127932">
LPIZ s una revista mensual d'art contemporani fundada el 1982. Es distribueix de manera bilinge, en castell i en angls, a Europa i Llatinoamrica.
 
 Enllaos externs .
LPIZ pgina web de la revista;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328299" title="Arnoglossus armstrongi" nonfiltered="2850" processed="2838" dbindex="127933">

 Arnoglossus armstrongi s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 16,9 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Austrlia (incloent-hi Tasmnia).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328300" title="Soddo" nonfiltered="2851" processed="2839" dbindex="127934">


El soddo, anomenat k stane 'cristi' pels seus parlants, s una llengua etipica parlada per unes 300,000 persones a la Regi de Hadiyya, al sud-oest d'Addis Ababa (Etipia), i membre, ensems amb l'extingit gafat, del grup n, branca de l'etipic meridional exterior.


Enllaos externs.
 Entrada Kistane de lEthnologue;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328301" title="Arnoglossus aspilos" nonfiltered="2852" processed="2840" dbindex="127935">

 Arnoglossus aspilos s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 19 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf Prsic fins a les de l'ndia, Taiwan, Mar de la Xina Meridional i Queensland (Austrlia).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328302" title="Rascafra" nonfiltered="2853" processed="2841" dbindex="127936">

Rascafra s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid. Conserva una arquitectura popular prpia de la sierra de Guadarrama, i dintre del seu terme municipal es troba el Parc Natural de Pealara i el Arboreto Giner de los Ros. Entre alguns dels seus monuments es troba el Monestir del Paular, un dels ms importants de la zona nord de la Comunitat de Madrid. Tornant al tema de la situaci es troba entre la provncia de Segvia i la Comunitat de Madrid, pertanyent a la Comunitat de Madrid. 

Enllaos externs.

Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Fitxa municipal;
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Sries estadstiques del municipi;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328303" title="John Edward Gray" nonfiltered="2854" processed="2842" dbindex="127937">


John Edward Gray (12 de febrer del 1800   7 de mar del 1875) fou un zoleg britnic. Era germ gran de George Robert Gray i fill del farmacleg i botnic Samuel Frederick Gray (1766-1828).

John Gray fou Conservador de Zoologia al British Museum de Londres des del 1840 fins Nadal del 1874. Public diversos catlegs de colleccions del museu, que incloen discussions en profunditat de grups d'animals, aix com descripcions de noves espcies. Millor les colleccions zoolgiques fins fer-ne unes de les millors del mn.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328305" title="Arnoglossus bassensis" nonfiltered="2855" processed="2843" dbindex="127938">

Arnoglossus bassensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328307" title="Lloyd Mondory" nonfiltered="2856" processed="2844" dbindex="127939">

Lloyd Mondory (Cognac, 26 d'abril del 1982) s un ciclista professional francs.

Palmars. 
2002;
 Vencedor d'una etapa de la Triptyque des Barrages, sots-23;
2003;
 Vencedor d'una etapa del Tour du Loir-et-Cher;
2006;
 1r de la Copa de Frana;
2008;
 1r del GP del Cant d'Argvia;
 1r del Gran Premi de la Muntanya de la Tirreno-Adriatico;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Corrze;

Resultats al Giro d'Itlia.
2007. 108 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
2008. 120 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net';
Web personal ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328308" title="Arnoglossus boops" nonfiltered="2857" processed="2845" dbindex="127940">

Arnoglossus boops  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Nova Zelanda.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328311" title="Bonart" nonfiltered="2858" processed="2846" dbindex="127941">

Bonart s una revista mensual d'art fundada el 1999 a Girona. S'edita en catal i realitza un especial seguiment dels esdeveniments artstics d'arreu dels Pasos Catalans.
 
 REVISTA BONART .
Revista d'art, cultura visual i patrimoni escrita per especialistes del sector. Cont articles de reflexi, crtiques, reportatges, entrevistes, notcies i una completa agenda actualitzada d arreu dels Pasos Catalans. Bonart tamb inclou informaci i agenda d exposicions d Espanya i de la resta del mn. Es present a fires d art i esdeveniments culturals d arreu de la pennsula. s membre de l APPEC  Associaci de Publicacions Peridiques en Catal  i d ARCE  Asociacin de Editores de Revistas Culturales de Espaa. L any 2002 va ser elegida la millor publicaci catalana de l any per l APPEC. El febrer del 2008 va arribar al nmero 100. La difusi de bonart s de 10.000 exemplars i est controlada pel Barmetre de la Comunicaci i la Cultura

 HISTRIA .
El dia 19 de novembre del 1999  el mateix dia que 180 anys abans s havia inaugurat el Museu del Prado  es va presentar a Girona el nmero 1 de la revista bonart, iniciativa de la gestora cultural Anna Maria Camps i el crtic d art Ricard Planas. Nou anys desprs, la revista es ven i es distribuiex arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, el Pas Valenci, les Illes Balears, Andorra i Arag, i arriba tamb a les biblioteques de tot l Estat.
Coincidint amb el nov aniversari, bonart ha presentat la nova pgina web i la revista en format digital, elaborada per Zinio i que permetr a partir d ara dues opcions de subscripci: edici en paper i edici digital. Per donar un nou impuls a bonart cultural, els consellers delegats Anna Maria Camps Saur i Ricard Planas Camps han nomentat president del consell assessor el periodista Narcs Planas Gifreu, un rgan integrat per persones estretament vinculades al mn de la cultura, l economia i la comunicaci.

 El Primer Nmero .
Fa nou anys que la revista bonart s al carrer. El 19 de novembre del 1999 va presentar-se el primer nmero. Constava de 68 pgines. El seu preu era de 250 pessetes. Es va editar en blanc i negre i en color. Ricard Planas hi entrevistava el mtic Richard Hamilton. L angls, amb un estret contacte amb Cadaqus, li deia que Dal  s agenollava a terra quan parlava amb Marcel Duchamp . Modest Cuixart  que va col-laborar amb bonart fins a la seva mort  escrivia sobre l herncia de Dau al Set. El Centre d Art Contemporani de Girona era el tema del nmero u. Luis Antonio de Villena  un altre dels col-laboradors habituals de la revista  feia referncia a un Dal vist i no vist. La secci de  Temps fugit  es referia a l Enric Marqus. Joaquim Nadal, aleshores alcalde de Girona, comentava:  L art contemporani necessita camp per crrer, nous camins, instruments i infraestructures.  Gratacs Zoco era l artista convidat de la secci  Segle 21 . La cultura i la comunicaci era el tema abordat per l escriptor Vicen Villatoro. Carles Pramo, president de la Diputaci de Girona, es referia al servei que feia la revista a l art i la cultura. Rosa Serra ens deixava entrar al seu estudi. Joan Pluma, regidor de Cultura de l Ajuntament de Girona, afirmava que un centre d art  s hauria d orientar cap a les noves tecnologies . Per Josep Maria Salvatella, alcalde de Llanc,  penjar quadres i no fer res ms, no s l opci encertada . Arcadi Calzada no veia factible un centre d art contemporani a Girona. Enric Palls, regidor de Cultura de Salt, tenia com a objectiu  fer de Salt una ciutat de cultura i no de trnsit . Comentaris d exposicions i l agenda completaven el nmero 1 de bonart, dissenyat per Marta Vila. Aquelles 68 pgines en blanc i negre i color han deixat pas a les 164 en color que bonart presenta aquest mes. Han estat 108 mesos molt intensos; 108 nmeros en els quals la revista ha reflectit les anades i tornades, primer, del mn de l art a Girona, per passar desprs a Catalunya, la Catalunya Nord, el Pas Valenci, les Illes Balears, Andorra i, des del setembre del 2007, Arag, incorporant la traducci castellana del contingut ja que la revista arriba a les biblioteques d arreu de l Estat mitjanant un conveni subscrit amb el Ministeri de Cultura.

L estudi d Emlia Xargay, Premi Appec i Nou Disseny
 
L Associaci de Premsa Peridica en Catal (APPEC), desprs de dos anys de la sortida al carrer de bonart, li va atorgar el premi a la millor revista en catal. Aquell mateix any vam encetar una lnia d edici de llibres amb l exemplar de Rosa Guri Pintant la vida, que va ser presentat al Cercle Sant Lluc de Barcelona per Carles Duarte.  Al novembre de l any 2000 la seu de bonart es va traslladar a un edifici emblemtic de Girona: la casa estudi de l artista gironina Emlia Xargay. All hi vam ser fins que alguns anys ms tard a alg se li va ocrrer de trinxar els mosaics que hi havia a la faana, realitzats per la recordada artista gironina. Aquest fet ens va fer decidir a deixar un lloc on, precisament, no es defensava la creaci artstica. Al maig del 2003, el Palau de Fires de Girona va congregar ms de cinc-centes persones que van seguir fil per randa la presentaci del nou disseny de la revista. En el decurs de l acte es va anunciar la celebraci de la fira Inart, coorganitzada per Fira de Girona i la revista.

Inart, Cuixart i la Marat

A ms de la tasca que s anava fent des de la revista, bonart va decidir implicar-se en l organitzaci d una fira d art. Catalunya estava rfena d un esdeveniment d aquesta mena des de la desaparici d Artexo. El pavell de Girona va ser la seu els dies 3, 4, 5 i 6 de juny del 2005 de la primera edici d Inart. La revista, al gener del 2004 va collaborar amb Catalunya Rdio en l homenatge a Antoni Tpies amb motiu del seu vuitant aniversari. Tamb van ser a La Marat de TV3 pintant un mural gegant amb la col-laboraci del Club Bsquet Girona. Cent artistes van pintar l obra, que va servir per recaptar fons per a La Marat. Cuixart va fer 80 anys l octubre del 2005 i bonart li va organitzar un homenatge al Museu d Art de Girona amb la presncia de representants del mn de la cultura catalana.

El Sis Aniversari

Per commemorar els sis anys, el Parc de les Arts de Cass de la Selva va acollir una festa i es van concedir els primers premis bonart, que van ser per a Carles Fontser, Pepe Martnez Lozano i Josep Tarrs. Era el 19 de novembre del 2005. Dos anys desprs, bonart va col-laborar amb la subhasta solidria de l Associaci de Dones Empresries de Girona. Abans, el 2005, i amb motiu de La Marat de TV3, van coordinar la realitzaci d un mural que es va estendre des de l Argenteria fins a dalt de la Rambla de Girona. Un gran nombre de gironins van participar en aquesta acci cultural i solidaria.

Arag, Nmero 100 I Exposici Bonart Miracle

Desprs d arribar arreu de Catalunya, la Catalunya Nord, el Pas Valenci, Andorra i les Illes Balears, bonart va fer un altre pas endavant i al setembre del 2007 es presentava a Saragossa amb motiu de la fira d art aragonesa. La revista, a partir d aquell mes, tamb es tradua al castell ja que a principis d any havia signat un conveni amb el Ministeri de Cultura per distribuir-la a les biblioteques d arreu de l Estat. Van ser a la Fira del Llibre de Frankfurt amb una edici especial en alemany. La presncia en fires (Arco, Art Madrid, De Arte, Eivissa, Porto, Sal Antiquaris, Fiart Valncia, Loop...) tamb ha estat una constant de la revista. Al febrer del 2008 vam publicar el nmero 100. El recull de cent mesos va quedar reflectit amb una exposici al Centre Cultural Caixa Girona-Fontana d Or, que va acompanyada d un documentat catleg i  itinerari per diferents indrets de Catalunya. En aquests anys, bonart ha estat membre de l APPEC i posteriorment d ARCE. Tamb del Grup 10.

----GESTI CULTURAL

A banda de l edici de la revista, bonart cultural ha portat a terme una mplia tasca en el mn de la gesti cultural: 
Iniciat el 2001, ha desenvolupat tasques per entitats pbliques i privades d arreu de Catalunya. Organitza exposicions individuals i collectives, certmens d art i, aix mateix, assessora sobre temes relacionats amb la gesti i el mercat de l art. Ha organitzat exposicions individuals d autors com Eduard Arranz-Bravo, Enric Ansesa, Modest Cuixart, Roca D. Costa, Grau-Garriga, Carlos Pazos, Antn Lamazares, Pere Formiguera, Rom Valls, Josep Perpiny i Xavier Escrib, entre altres, i exposicions col-lectives com La cadira, De la foscor a la llum - El mite de la caverna, Un pas de revistes. Ha treballat per la Fundaci Caixa Girona, Fundaci  la Caixa , Palau Robert de Barcelona, Fundaci Caixa Manresa, Museu de Sant Cugat del Valls, Museu d Art i Museu d Histria de Girona, Edifici Miramar de Sitges, Col-legi de Dissenyadors d Interiors de Catalunya, Ajuntament de Castell Platja d Aro o Museu de Cadaqus. Ha organitzat la Fira INART d art contemporani durant dues temporades, el festival Remor de msiques experimentals i s impulsor de la tv per internet SIESTV.

 Enllaos externs .
Bonart pgina web de la revista;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328312" title="Jos Joaqun Rojas Gil" nonfiltered="2859" processed="2847" dbindex="127942">

Jos Joaqun Rojas Gil (Cieza, 2 de juny del 1985) s un ciclista professional espanyol des del 2006 i que actualment corre en l'equip .

Palmars. 
2003 (amateur);
 Campi d'Espanya de contrarellotge, sots 17;
2004 (amateur);
 1r de la Volta a Valladolid;
2006;
 1r de la classificaci de la muntanya de la Tirreno Adriatico;
2007;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Mrcia;
 1r de la classificaci per punts de la Volta a Polnia;
2008;
 1r del Trofeu Pollena;
 1r de la classificaci dels joves del Tour Down Under;

 Resultats al Giro d'Itlia.
2007. Abandona (10a etapa);

Enllaos externs.
Fitxa de Jos Joaqun Rojas Gil a sitiodeciclismo.net;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328313" title="Arnoglossus brunneus" nonfiltered="2860" processed="2848" dbindex="127943">

Arnoglossus brunneus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18,3 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Luzon (Filipines).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328315" title="Arnoglossus capensis" nonfiltered="2861" processed="2849" dbindex="127944">

Arnoglossus capensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 20 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328317" title="Lozoya" nonfiltered="2862" processed="2850" dbindex="127945">

Lozoya s un municipi del Nordest de la Comunitat de Madrid. Limita a l'est amb Navarredonda y San Mams i Gargantilla del Lozoya y Pinilla de Buitrago, al sud amb Canencia, a l'oest amb Pinilla del Valle i al nord amb Navafra i Aldealengua de Pedraza, (provncia de Segvia). Fams pel seu riu, el Riu Lozoya, que duu abastint a la ciutat de Madrid des del segle XIX i la qualitat del qual de les aiges s cantat en obres de Benito Prez Galds. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328318" title="Arnoglossus dalgleishi" nonfiltered="2863" processed="2851" dbindex="127946">

 Arnoglossus dalgleishi s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 19 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes africanes de l'Oce ndic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328320" title="Arnoglossus debilis" nonfiltered="2864" processed="2852" dbindex="127947">

 Arnoglossus debilis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 17 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les Illes Hawaii i al sud de Lombok (Indonsia).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328321" title="Zoutpansbergdorp" nonfiltered="2865" processed="2853" dbindex="127948">

Zoutpansbergdorp fou l'antic nom d'una ciutat dels bers al Transvaal al peu de la serralada de Zoutpansberg (Soutpansberg) d'uns 719 metres al puig Hanglip (possible corrupci d'Hanklip, que vol dir roca penjada). El nom li hauria estat donat per l'aventurer Coenraad de Buys, que hi va arribar fora abans que els voortrekkers, desprs de fugir de Graaff-Reinet (1795) i passar pel Cap, fins arribar a la zona (a Letshoyang, que vol dir Lloc de la sal) el 1820, on es va establir amb alguns seguidors. A la mort de la seva dona, va abandonar el grup i va fundar un establiment de nom Buysdorp

El voortrekkers dirigits per Louis Trichardt van arribar a la regi del Soutpansberg avanat el 1836 o el 1837 fundant l' establiment de Zoutpansbergdorp). Part dels colons eren del grup liderat per Andries Hendrik Potgieter, que va prometre unir-se a Trichardt ms tard. Trichardt va negociar amb els caps venda, Rasetuu Ramabulana i Mashau. Rambulana va cedir als colons un tros de terra al peu del Zoutpansberg el 1837 en agrament perqu l'havia ajudat a destronar al seu germ Ramavaaga, portant a Ramabulana a la direcci suprema dels nzelele. L'octubre del 1838, el general Piet Joubert va dirigir un contingent a travs del riu Doorn contra el cap venda Mphefu; el contingent va establir un fort a Rietvlei i al novembre va atacar als vendes, i va cremar la residncia reial obligant a Mphefu a fugir creuant el Limpopo; una ciutat es va formar amb les granges de Rietvlei i Bergvliet i fou anomenada Trichardtsdorp en honor de Louis Trichardt. 

El 1838 Trichardt va anar a la badia Delagoa on va morir de malria als 55 anys. Fins el 1848 Potgieter no va arribar a Zoutpansbergdorp, per desprs de la seva arribada la ciutat va prosperar. 

Vers el 1852 eren 200 habitants. Al morir Potgieter (1852) el nom fou canviat (1855) a Schoemansdal (del nom del seu successor Stefanus Schoeman); la ciutat va esdevenir un centre del comer de vor i els vende rebien armes dels blancs per dedicar-se a la cacera. El 1860 Zoutpansbergdorp (precedent de Pieterburg/Polokwane) va ser un dels districtes que van passar a formar part del Transvaal (Repblica Sud-africana) i es van establir taxes que van enemistar als vendes amb els blancs.

La ciutat va existir del 1848 al 1867, per va anar minvant pels atacs dels vendes dirigits pel cap Makhado (1840-1895, al poder des de 1864) fins que fou evacuada el 15 de juliol de 1867, restant noms alguns grangers a l'establiment d'Albassini Dam, a la vora del riu Luvuhhu, que tenia aquest nom pel gran casador portugus Joao Albassini (la seva famlia hi era enterrada i ell mateix havia emigrat a Ohrigstadt el 1847 i a Lydenburg el 1849, per havia tornat i fou nomenat vicecnsol portugus a la Repblica Sud-africana el 1858). Els emigrants es van establir a una ciutat que desprs es va anomenar Pieterburg. Zoutpansbergdorp fou destruda pels vendes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328322" title="Arnoglossus elongatus" nonfiltered="2866" processed="2854" dbindex="127949">

Arnoglossus elongatus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 11 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Indonsia, Filipines, nord d'Austrlia i, possiblement tamb, a Taiwan.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328323" title="Valle Medio del Lozoya" nonfiltered="2867" processed="2855" dbindex="127950">
Valle Medio del Lozoya s una subcomarca de la Sierra Norte de Madrid, comarca de la Comunitat de Madrid formada pels municipis:

 La Acebeda;
 Braojos;
 Buitrago del Lozoya;
 Gascones;
 Horcajo de la Sierra;
 Madarcos;
 Piucar-Gandullas;
 Robregordo;
 La Serna del Monte;
 Somosierra;

La majoria dels municipis que componen aquesta subcomarca es troben localitzats entorn de la Nacional I de Burgos. Sn municipis d'escassa poblaci si exceptuem a Buitrago del Lozoya, que alhora s el municipi al que des de sempre tots s'han sentit vinculats. Es tracta d'una subcomarca amb importants recursos naturalstics i mediambientals, als quals s'uneix un valus patrimoni histric-artstic de carcter religis i civil. 

Tots els municipis de la subcomarca compten amb una important mostra de l'arquitectura tradicional en la qual destaquem poltres, antigues fargues, safarejos, pajares, etc., elements que avui dia han estat restaurats i rehabilitats per a contribuir a la seva conservaci per al gaudi i coneixement de les generacions futures, ja que la major part d'aquests elements arquitectnics han perdut ja l's que en el passat van tenir. A tots els valors assenyalats, cal afegir una gran varietat de recursos turstics: allotjaments rurals, restaurants, activitats relacionades amb el Turisme Rural, agroturisme o turisme actiu, etc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328331" title="Boal" nonfiltered="2868" processed="2856" dbindex="127951">


Boal (Bual en asturi) s un concejo, una parrquia i una capital municipal de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb El Franco i Coaa, al sud amb Illano, a l'oest amb Castropol i a l'est amb Villayn.

La principal via d'accs al concejo s la carretera regional AS-12, que uneix Navia amb Grandas de Salime. La poblaci del municipi s de 2.121 habitants, rondant la de la capital els 600 habitants. 

 Histria .
Existeixen encara vestigis que testimonien el poblament d'aquest municipi ja en una poca anterior a l'arribada dels romans. De l'Edat de Bronze (aproximadament 1500-1100 aC) es creu que daten les pintures antropomorfes (tant masculines com femenines) trobades en la Cova del Demo, situada a les proximitats del nucli rural de Froseira, a la parrquia de Doiras. Aix mateix, els tmuls funeraris trobats en la serra de Penouta, els dlmens en les proximitats de Llaviada, ja desapareguts, i la massa grantica oscillant coneguda com a Penedo Aballn (situada en les proximitats de Penouta, i enderrocada el 2004 presumiblement per uns brtols), juntament amb les mostres de treball miner dedicat a l'extracci de metalls i, sobretot, els castros de Penda, Los Mazos i la Escrita proven tamb el citat poblament prerom. 

La posterior presncia romana va deixar petjades tals com diverses monedes i fragments de cermica, a ms de, presumiblement, l'origen de diversos noms de llogarets, com Vega de Ouria, lligats probablement a la presncia d'alguna explotaci aurfera fluvial en aquella poca. 

Poc se sap de la histria de Boal durant els comenaments de l'edat mitjana, durant la monarquia asturiana. Per, igual que va ocrrer amb tots els territoris compresos entre els rius Navia i el Eo, el de Boal va passar a ser sotms al bisbe d'Oviedo per donaci de l'any 1154, sota la denominaci genrica de territori de Castropol. 

mb Felip II es va deslligar de l'Esglsia, per a independitzar-se com municipi en 1584. En els segles XVII i XVIII, Boal es va poblar de boniques cases pairals i palaus desapareguts gaireb en la seva totalitat, excepte algunes excepcions com el Palau de Miranda, a la localitat de Prelo. s sabut, a ms, que en el curs de la guerra de la Independncia espanyola, les tropes franceses van ocupar Boal. 

Tamb en el segle XIX, Boal va veure nixer a un dels seus personatges ms illustres, Bernardo Acevedo y Huelves, el nom dels quals duu avui la biblioteca pblica municipal, i entre les obres de la qual cap destacar  Boal y su concejo , retrat molt clarificador sobre la manera de vida i els costums en el municipi a la fi del segle XIX, i que mostra la importncia que en aquesta poca tenia en el municipi la indstria de la forja del ferro, avui desapareguda. 

El final del XIX i els comenaments del XX van ser anys d'importants fluxos migratoris, especialment cap a Amrica. D'aquesta poca daten diverses casones d'indians, com per exemple Villa Anita. A ms, el capital aportat per molts emigrants va contribuir de manera decisiva a la construcci de nombroses escoles en diversos pobles del municipi, i de l'escola de primria de la capital, coneguda com "Las Graduadas", en 1934, promoguda per la "Sociedad de Naturales del Concejo de Boal" a L'Havana. La decadncia de la mineria del volframi en les proximitats de Penouta i la fi de les obres dels grans pantans de la zona, juntament amb el progressiu aband de la ramaderia (encara avui la principal activitat econmica del concejo) van propiciar, especialment a partir dels anys 50, nous fluxos migratoris, en aquest cas preferentment cap a altres zones d'Espanya (centre industrial d'Astries, Madrid, etc.) o d'Europa (Alemanya, Frana, Blgica, Sussa, etc.), iniciant-se un despoblament progressiu que encara avui perdura.

 Geografia .
Situat en la conca mitja del riu Navia, el municipi de Boal s travessat pel citat riu des de la seva zona sud i sud-est cap a la zona nororiental, en la qual la seva llera exerceix de frontera natural amb el ve municipi de  Villayn. El riu Navia, al seu pas per aquest concejo, est embassat en primer lloc amb la presa de Doiras, i posteriorment, aiges baix, amb la de Arbn, situada ja en el limtrof municipi de Villayn. Dos afluents reseables que aboquen les seves aiges al Navia en aquest concejo sn el riu Urubio (en l'embassament de Doiras) i el riu de Pendia (en l'embassament de Arbn). La principal elevaci del terreny es troba limitant ja amb els municipis d'Illano i Castropol: s el bec de La Bobia, de 1.201 m sobre el nivell del mar. Mereixen esment tamb la Cristaleira (1.036 m) en la zona sud del concejo, Pena Queimada (921 m) en la zona noroccidental, Penouta (899 m) en la zona nord (des d'all s visible una mplia panormica de la costa des dels municipis de Navia fins a les proximitats de Foz, a la provncia de Lugo) i Pencaros (732 m) en la zona central. La capital municipal es troba relativament allunyada de la vall principal del Navia, en la capalera del riu Pendia, envoltada per les tres ltimes muntanyes abans citades, i a uns 450 m d'altura sobre el nivell del mar. 
 Parrquies .


El concejo de Boal es divideix en 7 parrquies:
Boal (en gallec-asturi o fala: Bual): 1162 habitants.
Castrilln (en gallec-asturi: Castriyn): 250 habitants.
Doiras: 178 habitants.
Lebredo (en gallec-asturi: Llebredo): 18 habitants.
La Ronda (en gallec-asturi: A Ronda): 87 habitants.
Rozadas: 214 habitants.
Serandinas (en gallego-asturiano: Serandas): 271 habitants.
(Font: INE)

 Principals nuclis de poblaci .
Boal: 597 habitants.
Armal: 186 habitants.
Miagn: 122 habitants.
Doiras: 115 habitants.
Rozadas: 91 habitants.
Prelo: 81 habitants.
Serandinas: 80 habitants.
Los Mazos: 64 habitants.
Castrilln: 61 habitants.
Trev: 53 habitants.
Sampol: 52 habitants.
Villanueva: 50 habitants.
(Font: INE)

 La vila de Boal .
La cap de la parrquia la constitux la vila de Boal, cabdal del concejo, situada al vessant sudoriental de la serra de Penouta, a uns 450 m d'altitud, i amb 597 habitants, repartits entre els tres barris principals que la componen: 
 Boal de Arriba: nucli histric del poble, de carrers estrets i en el qual es troben les cases ms antigues, el recinte ferial que alberga el mercat de bestiar quinzenal, i el cementiri. ;
 La zona central: inclou la plaa de l'Esglsia, que alberga l'esglsia parroquial de Santiago Apstol, la plaa de l'Ajuntament, i l'Avinguda d'Astries, en la qual es troba la Casa de Cultura, sent aquesta zona la qual aglutina la major part del comer i l'hostaleria de la vila. ;
 Boal de Abajo: vertebrat per la carretera AS-12, es troben en ell algunes interessants mostres d'arquitectura indiana, destacant la Casa de Damiana (1919) i, ja a la sortida del poble cap a Grandas de Salime, Vila Anita (1926), decorada amb rajoles en totes les seves faanes. Aix mateix, es troben en aquesta zona les escoles Graduades (ara CPEB d'Educaci Bsica Carlos Bousoo), l'Institut d'Ensenyament Secundari i el poliesportiu i la piscina municipals. ;

 Evoluci demogrfica .
A les primeres dcades del segle XIX, el concejo de Boal va tenir un augment lent de poblaci, presentant amb la construcci de l'embassament de Doiras, en 1930 un creixement demogrfic sensacional, arribant a arribar a en aquest any el mxim histric dels 7.365 habitants. Els relativament alts nivells de poblaci es van mantenir fins a 1960, degut no noms a l'embassament sin tamb a les mines de volframi de Penouta i a l'existncia d'una agricultura tradicional que exigiria molta m d'obra. Grcies a tot aix, el concejo de Boal va arribar a ser el ms populs del tram mig del riu Navia. 

Per a partir de 1.960 i a causa del tancament de les mines i als canvis en l'agricultura tradicional, va sobrevenir una emigraci molt forta i en diferents trams. Aquesta emigraci ha marcat el concejo de diferents maneres. Aix, a la fi del segle XIX i principis del segle XX, l'emigraci va anar a Ultramar, especialment a Argentina i a Cuba, des d'on van seguir influint en el concejo. Una mostra d'aix sn les transferncies bancries enviades, que xifraven quantitats molt importants que van servir per a la construcci de diferents edificis, aix com per a la promoci d'educaci de la gent jove que quedava al concejo. Tot aquest trnsit de diners va ser tallat amb la revoluci cubana. 

A mitjan segle XX va brollar de nou i amb ms fora l'emigraci, per aquesta vegada a diferents destinacions; aix, l'emigraci es va dirigir en aquests anys cap al centre de Europa, Frana, Alemanya, i tamb als principals nuclis industrials de la mateixa provncia asturiana, particularment Gijn i Avils, etc. Tot aix ha portat un canvi brutal en la pirmide demogrfica del Concejo, fins al punt que en l'actualitat les persones majors de 60 anys representen el 34% de la seva poblaci, mentre la gent menor de 20 anys hi representa tan solament el 20%. 

 Economia .
La seva economia est basada en la ramaderia i especialment a la cabanya bovina, destinada a la producci lctia, sent el principal productor dels concejos occidentals. En els ltims anys, ha despuntat la apicultura, passant la mel a ser un producte tpic del concejo. S'ha creat la societat Boal Apcola que comercialitza unes 20 tones de mel a l'any. 

 Poltica .
Al concejo de Boal, des de 1979, el partit que ms temps hi ha governat ha estat el PSOE (vegeu Llista d'alcaldes de Boal). L'actual alcalde s el socialista Jos Antonio Barrientos, qui governa des de 1999 .




 

 Personatges illustres .
Bernardo Acevedo y Huelves, escriptor.
Carlos Bousoo, poeta i crtic literari.
 
 Enllaos externs .

Federaci Asturiana de Concejos;
Boal a la Gua del Occidente;
Estat de l'Embassament de Doiras;
Boal a asturiasturismo.com;
Pgina personal sobre Boal, amb fotografies del concejo;
Monografia sobre Boal al diari La Nueva Espaa;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328334" title="Arnoglossus fisoni" nonfiltered="2869" processed="2857" dbindex="127952">

Arnoglossus fisoni  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 13 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Austrlia (des del sud de Queensland fins a Sydney).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328335" title="Arnoglossus imperialis" nonfiltered="2870" processed="2858" dbindex="127953">

 Arnoglossus imperialis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes d'Esccia fins a Nambia. Tamb al Mediterrani Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328337" title="Arnoglossus japonicus" nonfiltered="2871" processed="2859" dbindex="127954">

Arnoglossus japonicus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 17 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del sud del Jap fins la Mar de la Xina Meridional. Tamb a Nova Calednia i al nord-oest d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328338" title="Arnoglossus kessleri" nonfiltered="2872" processed="2860" dbindex="127955">

Arnoglossus kessleri  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 10 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mediterrani i de la Mar Negra.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328339" title="Peluda vera" nonfiltered="2873" processed="2861" dbindex="127956">

La peluda vera (Arnoglossus laterna) s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Oriental (des de Noruega fins a Angola). Tamb a la Mediterrnia i a la Mar Negra.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328340" title="Coaa" nonfiltered="2874" processed="2862" dbindex="127957">

Coaa (Cuaa en asturi) s un concejo i una parrquia de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb el mar Cantbric, al sud amb Boal, a l'est amb el riu Navia, que fa de frontera amb Navia i Villayn i a l'oest amb El Franco.

 Histria .
No hi ha restes anteriors fins a l'poca castrenya, ara s, aquests sn els ms bonics exemples d'aquesta arquitectura. D'aquesta manera tenim els castros de Coaa i Mohias, que han estat durant poques tot un smbol del mn castreny a Astries. 
 Edat mitjana i moderna .
En la seva poca Medieval, ens dna informaci el monestir de Cartavio i el castell d'Aguilar i la seva vinculaci a l'esglsia d'Oviedo. El monestir de Cartavio posseeix inscripcions que daten del 970 que ens parlen de la donaci d'aquest centre a la seu oventenca. Un altre monestir amb gran influncia va ser el de Corias ja des de la seva fundaci que incloa donacions de propietats en aquesta zona. 

En els segles XII i XIII, les terres compreses entre el riu Eo i el Navia sn cedides al bisbe d'Oviedo per Alfons VII de Castella, pels continus problemes entre els prelats de Lugo i Oviedo, donant a canvi les terres que tenia el bisbe d'Oviedo en la zona de Lugo. 

La seva administraci se centralitza en el segle XIII amb la creaci de la pobla de Revoledo, en terres de l'actual concejo de Castropol. Aquesta zona s a la fi de l'edat mitjana un dels llocs amb major concentraci de patrimoni del cabildo ovetenc. 

En el segle XVI, el municipi segueix sota el poder del cabildo ovetense, sent amb Felip II, i el decret de la desvinculacin dels bns eclesistics el que va permetre la formaci de l'ajuntament autnom de Castropol. 
 Segle XIX des d'ara .
En el segle XIX, la guerra de la independncia va donar lloc al saqueig de Coaa i a diverses escaramuzas. Aquest segle tamb portar el progrs, aix aquest concejo es dota d'ajuntament i casa consistorial, es construx el pont de ferro sobre el riu Navia, s'inaugura la via de comunicaci entre Coaa i Navia. En el segle XX, cal destacar la construcci del aerdrom de Jarrio, durant la Guerra Civil espanyola i la construcci del seu Hospital Comarcal, que dna servei a bona part de l'occident astur. 

 Geografia .
Les seves principals vies de comunicaci sn: la carretera nacional de la costa i l'autonmica que va a Grandas de Salime. Est a una distncia de la capital del Principat de 58 quilmetres. T una poblaci de 3.495 habitants. Els seus nuclis ms importants per numero d'habitants sn: El Espn, Cartavio, Coaa capital del concejo, Loza i Trelles. El seu relleu est marcat per dues zones diferents, les terres baixes amb els seus forts penya-segats i les seves terres altes a l'interior, amb un complicat relleu format per les serres de Cuadramn i la Vara, les forests de Abredo i el de Cuaa, tots ells de moderada altura. Les seves elevacions mximes estan en el Pico Lebredo de 834 metres. Altres altures a destacar sn: el pic de l'guila i l'alt del Moqueiro ambds amb 756 metres i el pic Vidrosa de 641 metres. Les principals lleres fluvials sn: el riu Navia i dos dels seus afluents el Meiro i el Palmin. La seva flora autctona ha sofert grans prdues dominant cada vegada ms eucaliptus. 



 Parrquies .
El concejo de Coaa es divideix en 7 parrquies rurals:
Cartavio;
Coaa;
Folgueras;
Lebredo;
Mohas;
Trelles;
Villacondide;

 Evoluci demogrfica .
Coaa t una poblaci censada de 3.635 habitants. Aquest concejo ha sofert els efectes de l'emigraci que ha conegut tota aquesta zona i que s freturosa d'una ocupaci industrial suficient. Coaa s'ha beneficiat de la seva proximitat a Navia amb la qual complix les funcions d'rea residencial i d'expansi. La seva poblaci actual s la ms baixa que ha tingut des del segle XIX, aix s a causa de un declivi lent per continu partint de 1950 on arribs a la seva quota mxima de poblaci amb 5.169 habitants. Referent al seu pirmide demogrfica s similar als concejos martims de l'occident amb 1,09 persones majors per una jove, que dhuc sent greu, no ho s tant com en els concejos rurals de l'interior que solen duplicar les majors de seixanta a les joves. 

Coaa ha conegut l'emigraci en fases diferents, en el primer ter del segle XX, la seva emigraci es va dirigir cap a Amrica, sent Cuba i Argentina els quals ms emigrants van rebre. En una segona fase a partir de mitjans del segle XX es dirigeixen cap a Europa, principalment Alemanya, Frana, o Sussa. La majoria sn joves del mitj rural. 

 Economia .
La seva economia antigament puixant basada en la agricultura i la ramaderia, ha anat a poc a poc descendint, dedicant-se l'agricultura ms al autoconsumo, i sent la ramaderia la seva activitat principal. No obstant aix, en aquest any el nombre major d'ocupacions est en el sector de serveis, amb el 49,25%, mentre que el sector primari t el 34,59% i l'industrial el 16,16%. Del seu activitat minera i de l'existncia d'alguna ferreria en la conca del Nero, no queden rastres o senyals. 

 Poltica .
Al concejo de Coaa, des de 1979, el partit que ms temps ha governat han estat el PSOE (vegeu Llista d'alcaldes de Coaa). Tot i aix, l'actual alcalde s Salvador Mndez Mndez del PP, qui governa des de 1999. 






 Enllaos externs .

Federaci Asturiana de Concejos;
Guia de l'Occident. Coaa;
El Espn;
Fotografies del Castro de Coaa;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328343" title="Arnoglossus macrolophus" nonfiltered="2875" processed="2863" dbindex="127958">

Arnoglossus macrolophus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 13 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf Prsic i del Mar Roig, i passant pel nord de l'Oce ndic i la Mar de la Xina Meridional, fins a Nova Calednia, sud del Jap i Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328345" title="Arnoglossus marisrubri" nonfiltered="2876" processed="2864" dbindex="127959">

 Arnoglossus marisrubri s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar Roig.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328347" title="Il giuramento" nonfiltered="2877" processed="2865" dbindex="127960">
	
Il giuramento s una pera en tres actes de Saverio Mercadante, amb llibret de Gaetano Rossi. S'estren al Teatro alla Scala de Mil el 10 de mar de 1837.A Catalunya es va estrenar al Teatre del Liceu de Mont-Sion de Barcelona el 7 de novembre de 1839.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328353" title="Parrquia rural (Astries)" nonfiltered="2878" processed="2866" dbindex="127961">
Parrquia rural s el nom que reben les entitats locals menors del Principat d'Astries, que gaudeixen de personalitat jurdica prpia distinta al Concejo al que pertanyin i que han de constituir una comunitat rural slida assentada en un espai territorial determinat i definit, distint de la resta, on han de concrrer interessos propis. 

La iniciativa de creaci correpon als seus vens i ha de ser aprovada pel Consell de Govern del Principat d'Astries prvia audincia dels interessats. Les parrquies rurals tenen plena capacitat per a l'organitzaci de la seva comunitat i la gesti i administraci dels seus bns, a ms de tots aquelles que el Concejo o el Govern del Principat li deleguin. La parrquia es regeix per un President i una Junta. 

El President complix funcions similars a les d'un Alcalde dintre de la parrquia i la Junta les d'un Ple municipal. La Junta estar composta per un nombre no inferior a dos ni superior al ter de Regidors previstos en el municipi del que formin part, triats segons els resultats de les eleccions municipals per a aquest districte electoral. 

El President s escollit de forma directa pels vens. En ambds casos, el mandat s de quatre anys. Per extensi es denominen aix les entitats locals menors del Principat d'Astries que tramiten o poden tramitar la qualificaci oficial de parrquia i que, en s com del llenguatge, aix sn denominades, si b en aquest cas no gaudeixen de personalitat jurdica distinta del concejo al que pertanyen.

 Vegeu tamb .
Concejo obert;
Parrquia (civil);
Parrquies rurals d'Astries;

Enllaos externs.
Llei 11/1986, de 20 de novembre, per la que es reconeix la personalitat jurdica de la parrquia rural;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328355" title="Prosite" nonfiltered="2879" processed="2867" dbindex="127962">
PROSITE s una base de dades de famlies de protenes i dominis proteics. 

Aquesta base de dades consisteix en un conjunt d'entrades que recullen la descripci dels dominis, les famlies i els llocs funcionals, aix com les seqncies d'aminocids caracterstiques de les protenes d'inters. Prosite va ser creat el 1988 per Amos Bairoch i actualment s elaborada pel Swiss Institute of Bioinformatics. 

Els seus usos ms habituals inclouen la predicci de dominis i funcions per a noves protenes i l'anlisi de protenes ja conegudes a la cerca de funcions no predites anteriorment. Prosite forma part de les eines d'anlisi orientades a la protemica que ofereix el servidor ExPASy i est integrada en la base de dades de protenes Swiss-Prot

Vegeu tamb.
 Uniprot;
 InterPro;

Referncies.
 ;

 ;

 ;

Enllaos externs.
http://www.expasy.org/prosite/;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328356" title="Arnoglossus micrommatus" nonfiltered="2880" processed="2868" dbindex="127963">

Arnoglossus micrommatus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als  13,1 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'oest d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328358" title="Parrquia (civil)" nonfiltered="2881" processed="2869" dbindex="127964">


Parrquia s la denominaci d'algunes entitats subnacionals en diferents pasos. 
 Espanya . 
 L'Estatut d'Autonomia d'Astries assumeix la personalitat jurdica de les parrquies rurals, encara que en la realitat aquest fet encara manca de desenvolupament legal pel que fa a alguns concejos. Alhora, les parrquies es divideixen en barris ;
 L'Estatut d'Autonomia de Galcia es refereix a elles com ens de divisi territorial inferiors al "concello" i superiors als "llogarets". ;
Andorra.
A Andorra les parrquies constituxen la unitats administratives que est dividit el pas. 
Equador. 
A Equador la parrquia s la divisi politico-territorial de menor rang. El conjunt d'aquestes s'organitzen sota la forma jurdic-poltica de la municipalitat que s l'autoritat jurisdiccional del cant en assumptes administratius. Existeixen dos tipus de parrquies: la urbana i la rural. La parrquia urbana s aquella que es troba circumscrita dintre de la metrpoli o ciutat. Consta de tota la infraestructura necessria per a ser una ciutat principal. La parrquia rural sn aquelles que sn apartades de la ciutat principal o metrpoli. Solen ser comarques o conjunt de recintes els pobladors dels quals viuen de labors agrcoles i del camp. 
Veneuela. 
A Veneuela t 2.570 parrquies s la unitat poltico-territorial de menor rang, on es divideixen els municipis, la divisi administrativa serveix per a ambitos policial (prefectura civil), ademas la parrquia est composta per una junta parroquial. Des de les eleccions de 1992 la ciutadania tria directament als representants de les juntes parroquials, en l'any 2005 per primera vegada es van realitzar comicis per a escollir les juntes parroquials de forma separades a les de governador i alcalde. 
Estats Units. 
El estat nord-americ de Louisiana mant la denominaci de parrquia (en angls: parish) per a l'entitat que en la resta d'estats es coneix com comtat (en angls: county). 
Altres pasos. 
Altres regions del mn on les parrquies sn unitats administratives:

 Antigua i Barbuda;
 Barbados;
 Bermudes;
 Canad;
 Dominica;
 Galles;
 Grenada;
 Guernsey;
 Anglaterra;
 Jamaica;
 Jersey;
 Montserrat;
 Nova Galles del Sud;
 Portugal, anomenades freguesias;
 Saint Kitts i Nevis;
 San Marino;
 Saint Vincent i les Grenadines;
 Veneuela;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328359" title="Arnoglossus muelleri" nonfiltered="2882" processed="2870" dbindex="127965">

Arnoglossus muelleri  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 21 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes d'Austrlia Occidental fins a Tasmnia i Victria.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328360" title="Sospitosos habituals" nonfiltered="2883" processed="2871" dbindex="127966">
Sospitosos habituals (The Usual Suspects)  s una pellcula de Bryan Singer, estrenada el 1995. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

Una matana ha estat perpetrada en el port de Long Beach. Roger "Verbal" Kint (Spacey), s un lamentable petit estafador, que es troba en un interrogatori de la policia de Los Angeles i li explica al seu interrogador, l'Agent Kujan (Chazz Palminteri) una histria sobre els esdeveniments que van desencadenar el tiroteig i la matana dins d'un vaixell apostat al port de Los Angeles. Usant la narraci en retrospectiva, la histria de Verbal arriba a ser cada vegada ms complexa mentre intenta aclarir els fets, per a la satisfacci de l'Agent Kujan, que est interessat en saber el perqu ell i els seus companys de crim eren en aquest vaixell. En una atmosfera fosca dibuixada sobre fons de gran bandolerisme i de trfic de drogues, el gran problema s  saber qui s Keyser Sze, personatge central de la intriga.

 Repartiment .

Gabriel Byrne :  Dean Keaton.  ;
Kevin Spacey  : Roger "Verbal" Kint;
Benicio Del Toro : Fred Fenster. ;
Stephen Baldwin  : Michael McManus.
Kevin Pollak  : Todd Hockney;
Chazz Palminteri  : Dave Kujan.
Pete Postlethwaite : Kobayashi-;
Suzy Amis : Edie Finneran ;
Giancarlo Esposito  : Jack Baer;
Dan Hedaya  : Jeff Rabin.  ;
Paul Bartel  : Smuggler ;
Peter Greene : Redfoot.

 Premis i nominacions .

 Premis .
1996;
 Oscar al millor actor secundari  per  Kevin Spacey ;
 Oscar al millor gui original per Christopher McQuarrie;
 BAFTA millor pellcula;

 Nominacions .
 Premi Sant Jordi  Millor actor estranger  per Chazz Palminteri  ;

 Referncies .


Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328361" title="Arnoglossus multirastris" nonfiltered="2884" processed="2872" dbindex="127967">

Arnoglossus multirastris  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Xile.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328362" title="Arnoglossus nigrifrons" nonfiltered="2885" processed="2873" dbindex="127968">

Arnoglossus nigrifrons  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328363" title="Eonaviego" nonfiltered="2886" processed="2874" dbindex="127969">
 
Eonaviego, llengua eonaviega, gallec-asturi, fala de l'occident d'Astries o gallec d'Astries (o simplement fala per als seus parlants) s un conjunt de parles (o falas) de trnsit entre l'asturi i el gallec, el domini lingstic del qual s'estn, com el seu nom indica, en la zona asturiana compresa entre els rius Eo i Navia, si b la seva rea d'influncia abasta tamb zones ms orientals que el riu Navia. Aquest territori es coneix com Terres de l'Eo-Navia (un territori que no coincideix amb la comarca de l'Eo-Navia). Les Terres de l'Eo-Navia comprenen els municipis asturians de Boal, Castropol, Coaa, Illano, El Franco, Grandas de Salime, Ibias, Pesoz, San Martn de Oscos, Santa Eulalia de Oscos, San Tirso de Abres, Tapia de Casariego, Taramundi, Vegadeo, Villanueva de Oscos, i parts de Navia, Villayn, i Allande. 

Histricament aquesta zona ha estat i est molt allada de la resta d'Astries, i per descomptat de Galcia i Castella, a causa de les seves fronteres naturals: el riu Eo, la serralada Cantbrica i el riu Naln i el mar Cantbric. Tamb s cert que s una zona de paisatges abruptes, menys la part de la rasa costanera que s ms plana, pel que les comunicacions interiors tampoc eren fcils.

 Parlants . 
No existeixen dades precises del nombre de parlants, si b la zona en la qual es parla compte amb uns 45.000 habitants. Segons el II Estudi sociolingstic d'Astries. 2002, realitzat per l'equipo Euskobarmetro set de cada deu enquestats (72%) van dir ser parlants de gallec-asturi, encara que nicament un de cada cinc (24%) va afirmar saber llegir-lo, i un de cada sis (16%) escriure'l. Com a dada preocupant cal destacar la reculada generacional de la fala, que encara que segueixi sent la majoritria com llengua materna, avui dues de cada tres persones (67%) fa ms d'una dcada (en l'enquesta de 1990) eren tres de cada quatre (75%). La reculada entre generacions s clar, i avui nicament tres de cada deu enquestats afirmen utilitzar la llengua amb els seus fills.

 Caracterstiques Lingistiques . 
 Coincidints amb el gallec . 
 Sistema voclic de set unitats en posici tnica. ;
 Prdua de la -n- intervoclica (vent, irmao) encara que es conserva en diminutius (ventana, irmann) ;
 Final -n en les formes verbals de perfecte (perdn, diuen) ;
 palatalitzaci de la desinncia en la 2 persona del singular de les formes verbals de perfecte (faltache, fixiche) ;
 Formes verbals de 1 persona del singular com teo, veo, vexo. ;
 Existncia de l'infinitiu personal o conjugat (fxenlo pracomremos tot) ;
 Existncia del datiu d'inters (che gran, vaiye cansao) ;
 Pronom personal de complement indirecte che. ;
 Contracci dels pronoms de complement directe i indirecte (mo, mes, cho, chas, etc.) ;
 Finals en -eira (primeira, tarteira) ;
 Conservaci de -r d'infinitiu a l'ajuntar-se amb els pronoms ye, yes, em, es, et, che (meterye, diciryes, mancarme, tallar-se);
 Coincidints amb l'asturi . 
 Diptong ua. (cuatro, guardar) ;
 Diptong ui. (muito, cuiro, ui) enfront d' oi en gallec. ;
 Formes sense iods: caxa, baxo. ;
 Sufix en -in enfront del gallec -io (camn, padrn, paxarn) ;
 No es constata existncia de -d- en els finals de substantius i participis (prao, cansao, meto, peneo) ;
 Existncia de partitiu dl, della, dellos (dame della carne) ;
 Conjunci Y. ;
 Conservaci d' -L- intervoclica del llat (calente, zreixales, xelar) ;
 Terminacions en -n procedents del llat -ENU (centn, tarrn, chen);
 Article mascul el. ;
 Formes etimolgiques dels demostratius estos, esos, aquellos, del pronom ells i dels possessius tou, sou, contraposats als analgics estes, eses, aqueles, eles, teu, seu ;
 Resultats amb -l- en el marge posnuclear de la sllaba propis de l'asturi en paraules com yelso, ayalga, coldo, lleldo. ;
 Palatalitzaci (lluz, llume, caballo) ;
 Resultat -Y- (muyer, escoyer) ;
 Comunes al gallec i a l'asturi . 
 Conservaci del F- inicial llatina. ;
 Resultat / / en paraules del tipus coxo, xente, xurar, etc.
 Soluci -m- per al grup secundari -M N- (home, fame) ;
 Conservaci del grup -MB- (llombo, llamber). ;
 Diptongs decreixents ei, ou, oi (veiga, pousar, cobertoira), ;
 Resultat /n/ procedent del doble -NN- llatn (cabana, esconsonar, cana) ;
 Resultat -it- per als grups llatins -CT- i -ULT- (feita, muita) ;
 Resultat /t  / per als grups llatins PL- i KL- (chegar, chave). ;
 Caracterstiques prpies . 
 Resultats propis dels finals plurals en -is i en -is (folgazis, cais, camiis) ;
 Resultats propis dels finals en -a, -as del femen (pequena, veca, gallas) ;
 Resultats propis dels finals plurals en -os -us del mascul (camos, vecos) ;
 Pretrit cantein, cantn i futur canterein, cantarn ;
 Morfema verbal de segona persona del plural en -is-: cantais, cantabais, enfront de cantades, cantabades. ;
 Reducci del diptong en paraules del tipus estreto, dereto, peto, seta, proveto. ;
 Fenmens peculiars en el vocalisme. ;

 Identitat de la llengua .
Hi ha un conflicte poltic-lingstic referent a la identitat de la llengua. D'una banda, es troben aquells que ressalten la identitat asturiana de l'eonaviego (ja sigui com una llengua independent o com un dels dialectes de l'asturi). Per un altre, estan aquells que prevalen el substrat gallec de l'eonaviego, reclamant-ne un tractament similar al del gallec a Castella-Lle (parlat en part d'El Bierzo i alguns pobles sanabresos), reconegut com a tal per la Junta i, per tant, tutelat des de l'Oficina de Poltica Lingstica de la Junta de Galcia. 

Entre els que prevalen la galleguitat de l'eonaviego (el qual seria un dialecte oriental del gallec) es troben l'ILG (Instituto da Lingua Galega) i la RAG (Reial Acadmia Gallega), els que han estudiat l'idioma parlat en aquesta zona des de la dcada de 1980, la Promotora Espanyola de Lingstica (PROEL), que inclou l'eonaviego dintre del bloc oriental del gallec, amb el nom de galaico-asturi,  o Ethnologue, que afirma que "L'asturi es parla al Principat d'Astries, excepte a la part ms occidental, en la qual es parla gallec", . aix com nombrosos fillegs (vegeu la bibliografia). 

En el mateix sentit, l'escriptor i filleg Dmaso Alonso va afirmar: 
... Enfront de la tallant divisi administrativa entre Galcia i Astries, el llenguatge oferix una srie de gradacions. Com l'arc de Sant Mart entre dos colors immediats, hi ha un moment, en direcci cap a Occident, que ens vam sentir dintre del gallec, i altre, rumb a Orient, en la qual ens vam sentir dintre de l'asturi. Per existeix una zona intermdia, en la qual, desprs de tot, la designaci donada a la llengua dependr de la nostra manera d'apreciar i interpretar, un a un, tot un seguit de fisures lingstiques. Em proposo traar en altra ocasi aquest tema. Avui n'hi ha prou amb dir que l'afirmaci ja antiga que el gallec arriba, dintre d'Astries, fins al riu Navia (pres de Ramn Menndez Pidal en el seu "El dialecto leons", 1 2, 1906), s justssima, si b, com s sabut, alguns fenmens tpicament asturians penetren a l'oest d'aquesta lnia. Aquestes parles d'entre el Navia i el Eo, fonamentalment gallegues, mes amb alguns traos asturians, vam designar-les amb el nom de gallec-asturi 

D'altra banda, l'Academia de la Llingua Asturiana, instituci que s'encarrega de la normalitzaci, defensa i promoci de l'asturi, en general, no accepta que en aquest territori s'utilitzi el gallec, contant amb una "Secretaria Llingstica del Eo-Navia". La denominaci eonaviego, o llengua eonaviega s la preferida per l'Acadmia  (en comptes de gallec-asturi, la denominaci usada per l'administraci asturiana).

Per altra banda, el 25 de febrer de 2005, el govern asturi va aprovar el Pla de normalitzaci social de l'asturi, per a promocionar l's i presncia tant de l'asturi com del gallec-asturi. Ambds sn collocats en igualtat de condicions com llenges a protegir i promocionar i, implcitament, com llenges diferents: 
El gallec asturi o fala de l'occident d'Astries, tindr un tractament similar al bable o asturi en totes les mesures que es recullen en el present pla. 

En aquest sentit, alguns fillegs defensen la consideraci de l'eonaviego com una llengua independent, tant del gallec com de l'asturi. . Mentrestant, i sense que la llengua asturiana s'oficial, el Principat d'Astries segueix mantenint la potestat en poltica lingstica en aquesta zona. Associacions com la Xunta Pola Defensa de la Llingua Asturiana i Xeira defensen alhora l'oficialitat de l'asturi i la de l'eonaviego en el seu domini lingstic. Des dels habitants de la zona, no existeix una opini adscrita a una possible expansi de l'mbit lingstic gallec, per tampoc hi ha inclinaci a l'oficialitat d'un asturi homogeni normalitzat des del centre d'Astries. 

En canvi, i d'una forma minoritria, existeix la petici de la co-oficialitat d'un "gallec-asturi" i reconeixement de diferents estils de bable, per a incloure en els projectes d'oficialitat que els parlants d'asturi del centre vnen demanant per al bable. Entre els "falantes" de l'oest astur es t ms una sensaci d'hibridaci o mestissatge natural, que de pertinena a la lingstica oficial gallega o asturiana. Els accents, vocables i expressions varien cada pocs quilmetres. Per exemple en la zona de Navia els mateixos parlants poden fer s de registres del bable o els mateixos en traducci d'estil ms gallec, tot aix entreteixit juntament amb el castell. Existeixen formes prpies de la franja de construir frases i variar arrels de paraules. 

 Polmiques poltiques . 
Les polmiques poltiques entre partits i institucions gallegues i asturianes tenen dos fronts. D'una banda el relatiu a la possibilitat que la Junta de Galcia tuteli l'educaci en gallec-asturi en l'occident d'Astries, entenent aquell com dialecte del gallec. Per una altra, els propsits interpretats com annexionistes del nacionalisme gallec. Respecte a l'mbit educatiu, el govern del Principat s'ha negat a qualsevol possibilitat que s'ensenyi gallec en l'occident d'Astries, possibilitat oferta per la Junta de Galcia.

La postura de la Junta de Galcia en aquest sentit s clara. Entre els objectius del seu Pla General de Normalitzaci de la Llengua Gallega se cita com objectiu,
Reforar la idea entre la poblaci, especialment en el gallec d'Astries, que la seva llengua s gallec, amb les seves peculiaritats dialectals, per gallec. 

D'altra banda, tamb va causar polmica a Astries la possibilitat, inclosa l'esborrany d'Estatut d'Autonomia de Galcia presentada pel Bloc Nacionalista Gallec,, que territoris limtrofs poguessin unir-se a Galcia: 
Podran incorporar-se a Galcia aquells municipis limtrofs de caracterstiques histriques, culturals, econmiques i geogrfiques anlogues, mitjanant procediments democrtics que seran regulats per llei.
La qual cosa va ser interpretat (i confirmat per dirigents del BNG) com la possibilitat que municipis de l'occident asturi, si aix ho decidissin, s'unissin a Galcia. 

Alguns grups nacionalistes gallecs minoritaris, com Ns-Unidade Popular propugnen fins i tot, basant-se en l'adscripci del eonaviego al gallec, l'annexi directa de les Terres del Eo-Navia a Galcia. Aquesta tesi gaireb no t ress a Astries.

 Vegeu tamb .
Terra de Ribadeo;
Comarca de l'Eo-Navia;

 Referncies .

 Enllaos externs .
Resumo prtico de gramtica eonaviega (segundo a proposta Cotarelo Valledor), de Xavier Fras Conde;
FalaVIVA;
Asociacin Cultural Xeira;
Mesa per a la defensa del Gallec d'Astries;
Aproximaci al gallec exterior;
Biblioteca virtual eonaviega;
Nota sobre el collectiu ABERTAL;
Notcies en eonaviego sobre l'Eo-Navia;
Recorregut per la diversitat lingstica de les terras d'Espanya, article del professor Jos Enrique Gargallo.

 Bibliografia .
 Xoan Babarro Gonzlez: Galego de Asturias, Fundacin Pedro Barrie de la Maza, 2003; s una tesi doctoral en la Universidad de Santiago de Compostela, amb ms referncies bibliogrfiques i noves dades.
 Francisco Fernndez Rei: Dialectoloxa da lingua galega, edicins Xerais, 1990; hi ha una rea asturiana que inclou la llengua parlada a aquesta comarca.
 Francisco Fernndez Rei y Carme Hermida Gulas: A Nosa Fala, bloques e reas lingsticas do galego, editat per l'Instituto da Lingua Galega, 1996. Inclou etnotexts fontics i grabacions sonores del gallec parlat an Galcia, aix com a l'occident asturi.
 Francisco Fernndez Rei (ed.): Lingua e cultura galega de Asturias das 1s. Xornadas da Lingua e da Cultura Galega de Asturias : na busca das races da Terra Navia-Eo : homenaxe a Dmaso Alonso / organizadas pola MDGA (Mesa pr Defensa del Galego de Asturias e da Cultura da Comarca). Grandas de Salime, 15-16 decembro 1990; edicins Xerais, 1994.
 F.X. Fras Conde, F.X. El gallego exterior a las fronteras administrativas. Edici en CD-ROM. Universitat Complutense de Madrid, 2001.
 F.X. Fras Conde: A literatura eonaviega contempornea (notas sobre literatura galega de Asturias). MDGA-VTP. Gijn, 2003. ;
 Luis F. Lindley Cintra. Nova Proposta de Classificao dos Dialectos Galego-Portugueses Boletim de Filologia, Lisboa, Centro de Estudos Filolgicos, 1971, p. 16-17.
 Ramn Menndez Pidal: "El Dialecto Leons", Revista de Archivos, Bibliotecas y Museos, 2-3:130-131, 1906.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328364" title="Arnoglossus oxyrhynchus" nonfiltered="2887" processed="2875" dbindex="127970">

Arnoglossus oxyrhynchus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 22 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328366" title="Arnoglossus polyspilus" nonfiltered="2888" processed="2876" dbindex="127971">

Arnoglossus polyspilus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 24 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de la Badia de Bengala fins al sud del Jap, Taiwan i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328367" title="Ave verum corpus" nonfiltered="2889" processed="2877" dbindex="127972">
Ave verum corpus s un himne eucarstic curt que data del segle XIV que ha estat musicat per diversos compositors; la seva creaci s'atribueix al papa Innocenci VI, mort el 1362. Durant l'edat mitjana es cantava en l'elevaci de l'hstia durant la consagraci. Tamb s'utilitzava sovint durant la benedicci eucarstica.

El ttol de l'himne vol dir "Salut, cos veritable", i est basat en un poema que  deriva d'un manuscrit de segle XIV de l'Abadia de Reichenau, al costat del llac Constana. El poema s una meditaci sobre la creena catlica de la presncia real de Jess en el sagrament de l'eucaristia, i est relacionat amb les idees catliques sobre el significat redemptor del sofriment en la vida de tots els creients.

 Adaptacions musicals .
 Ave verum corpus, de Mozart .

Wolfgang Amadeus Mozart va compondre el motet Ave verum corpus (K. 618) a petici d'Anton Stoll, un amic seu i de Haydn, que era coordinador musical a la parrquia de Baden, prop de Viena. El va compondre per celebrar la festa del Corpus Christi i l'autgraf porta la data del 17 de juny de 1791, i s per a cor, instruments de corda, i orgue; t noms quaranta-sis compassos. El manuscrit de Mozart mateix cont unes mnimes indicacions, amb noms un senzill sotto voce al comenament.

Mozart el va compondre mentre escrivia la seva darrera pera, Die Zauberflte  moriria mig any desprs , mentre visitava a la seva muller Constanze, que estava embarassada amb el seu sis fill, que passava uns dies en el balneari de Baden.




 Altres versions .

Hi ha moltes altres adaptacions musicals del poema com, per exemple, la de William Byrd o la d'Edward Elgar. El text s'utilitza tamb en l'pera Dilegs de Carmelites de Francis Poulenc. La versi de Mozart va ser adaptada, noms per a instruments, en la Mozartiana de Piotr Ilitx Txaikovski, un homenatge del msic rus a Mozart.

Notes i referncies.


Enllaos externs.
Ave verum corpus de Mozart a Choral Wiki.
William Byrd's Ave Verum Corpus en una versi interactiva BinAural d'Hipertext collaboratiu;
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328368" title="Arnoglossus rueppelii" nonfiltered="2890" processed="2878" dbindex="127973">

Arnoglossus rueppelii  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als  15 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mediterrani Occidental fins al Shara Occidental, incloent-hi Gibraltar, el Marroc i les Illes Canries.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328370" title="Arnoglossus sayaensis" nonfiltered="2891" processed="2879" dbindex="127974">

 Arnoglossus sayaensis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 14,7 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328371" title="Arnoglossus scapha" nonfiltered="2892" processed="2880" dbindex="127975">

 Arnoglossus scapha s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 28,1 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Xina i Nova Zelanda.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328372" title="Arnoglossus septemventralis" nonfiltered="2893" processed="2881" dbindex="127976">

Arnoglossus septemventralis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud de Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328373" title="Arnoglossus tapeinosoma" nonfiltered="2894" processed="2882" dbindex="127977">

Arnoglossus tapeinosoma  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als  12,7  cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf d'Oman i del Golf Prsic fins a la Xina i Sumatra.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328375" title="Arnoglossus tenuis" nonfiltered="2895" processed="2883" dbindex="127978">

Arnoglossus tenuis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 12 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del sud del Jap i de la Mar de la Xina Meridional fins a Queensland (Austrlia) i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328376" title="Le domino noir" nonfiltered="2896" processed="2884" dbindex="127979">
	
Le domino noir s una pera en tres actes de Daniel Auber, amb llibret de Eugne Scribe. S'estren al Opra-Comique de Pars el 2 de desembre de 1837.

Va ser una de les peres de major xit d'Auber. Va atnyer 1207 representacions l'any 1909. L'any 1838 es va estrenar al Regne Unit, i l'any segent als Estats Units d'Amrica. Auber incorpor a la msica elements del folclore espanyol per a proporcionar-li un adequat aroma local.

L'any 1869, Txaikovski va musicar les parts parlades, transformant-les en recitatius arran d'una producci de l'pera a crrec d'una companyia italiana d'pera que visitava Rssia. Hom creu que finalment no va haver-hi representacions, per quatre dels recitatius de Txaikovski van ser inclosos en l'enregistrament de l'pera dirigit per Richard Bonynge.

Sinopsi.

L'acci t lloc a Espanya i conta les peripcies d'una jove novcia, Angle de Olivars. Gaudint dels seus darrers moments de llibertat abans de prendre els vots, Angle s'escapoleix del convent en companyia de Brigitte, altra novcia, per a assistir a un ball que se celebra per a festejar l'aniversari de la reina. Per a ocultar la seua identitat porta una mitja mscara negra (el "domino" del ttol). Un any abans, al mateix ball, Angle havia conegut un jove, Horace de Masserena. Horace s'ha enamorat d'ella i torna al ball amb l'esperana de tornar a veure-la. Per coneix a la jove emmascarada i balla amb ella. Amb la intenci d'ajudar Horace, el seu amic, el comte Juliano, retarda una hora el rellotge. El retard provoca que Angle abandone el ball desprs de mitjanit, hora en qu havia de retornar al convent abans que tancaren les portes. Angle fuig desesperada i tracta d'allotjar-se en una casa que troba pel cam. Malauradament la casa pertany al comte Juliano, qui hi ha organitzat una festa nocturna per als seus amics. Angle persuadeix la governanta de la casa perqu la disfresse com a neboda seua. Aix aconsegueix enganyar a tothom, a excepci, per descomptat, d'Horace, qui reconeix en ella la jove de qui es va enamorar un any enrere. Horace no fa cap comentari a ning, per tanca Angle en una habitaci, amb la intenci de forar-la a donar-li una explicaci. Per Angle s alliberada inadvertidament per l'amant de la governanta, el borratxo Gil Prez, qui obre la porta i fuig corrents creient que s'ha trobat amb un dimoni amb mscara i capot. Angle pot aconseguir tornar al convent i penetrar-hi sense ser descoberta. No obstant aix, aquell mateix mat, ha pres crrec del convent una nova abadessa, Ursule. Ursule, gelosa d'Angle, li ordena abandonar el convent i trobar un marit. Per una coincidncia, Horace va de cam al convent, es troba amb Angle i li demana matrimoni. Brigitte es casa amb el comte Juliano.


Enregistraments selectes.
Le domino noir Sumi Jo, Bruce Ford, Isabelle Vernet, Jules Bastin, London Voices, English Chamber Orchestra, dirigits per Richard Bonynge (Decca, 1995);

Bibliografia.
Notes de l'enregistrament de Bonynge.
The Viking Opera Guide ed. Holden (1993);

Enllaos externs.
Llibret a Karadar	;
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328377" title="Arnoglossus thori" nonfiltered="2897" processed="2885" dbindex="127980">

 Arnoglossus thori s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes d'Irlanda fins a Sierra Leone i Cap Verd. Tamb a la Mediterrnia Occidental i a la Mar Negra.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328378" title="Arnoglossus waitei" nonfiltered="2898" processed="2886" dbindex="127981">

Arnoglossus waitei  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 13 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar d'Arafura i al sud de Queensland (Austrlia).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328379" title="Arnoglossus yamanakai" nonfiltered="2899" processed="2887" dbindex="127982">

Arnoglossus yamanakai  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328381" title="Instituto da Lingua Galega" nonfiltered="2900" processed="2888" dbindex="127983">
El Institut da Lingua Galega (ILG), creat el 1971, s un institut universitari pertanyent a la Universitat de Santiago de Compostella dedicat a la investigaci lingustica del gallec. Realitza activitats de postgrau, formaci d'experts en llengua gallega, i assessoria tcnica i normativa del gallec. Juntament amb la Real Academia Galega, participa en la formulaci de les normes del gallec. 

Aquesta instituci s dirigida des de finals de 2005 per Rosario lvarez (anteriorment per Manuel Gonzlez Gonzlez i Constantino Garca Gonzlez) i la secci de lexicografia per Antn Santamarina Fernndez. A ms, realitza diversos treballs relacionats amb les noves tecnologies. En aquest sentit, un dels projectes significatius dels quals forma part s l'elaboraci del Tesaurus medieval informatitzat de la llengua gallega en collaboraci amb CIRP, i el Tesaurus informatitzat de la llengua gallega). Acull en la seva seu conferncies, simposis i trobades sobre diferents temes relacionats amb la llengua i literatura gallegues (normalitzaci, histria de la llengua, ensenyament, sociolingstica, etc.). 

Vegeu tamb. 
 Normativa de l'idioma gallec ;

 Enllaos externs .
 Instituto da Lingua Galega;
 TILG;
 TMILG;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328384" title="21a etapa del Tour de Frana 2008" nonfiltered="2901" processed="2889" dbindex="127984">

La 21a etapa del Tour de Frana 2008 es va crrer el diumenge 27 de juliol, entre tampes i els Camps Elisis de Pars, amb un recorregut de 143 quilmetres, sent la darrere de les etapes d'aquesta edici de la cursa francesa.

Perfil de l'etapa.
La 21a etapa del Tour de Frana 2008 condua els ciclistes supervivents entre les ciutats d'tampes, al departament d'Essonne i els Camps Elisis de Pars. El recorregut tamb passa pels departamens d'Yvelines, on es troben les dues dificultats muntanyoses del dia, la Cte de Saint-Rmy-les-Chevreuse (km 48, 4a categoria) i la Cte de Chteaufort (km 51,5, 4a categoria); Alts del Sena i Pars. Un cop a Pars els ciclistes havien de fer 9 voltes a un recorregut urb per la zona dels Camps Elisis. En dues d'aquestes voltes es disputaren els darrers esprints intermitjos del Tour 2008.

 Desenvolupament de l'etapa .

Esprints intermitjos.

 1r esprint intermig. Camps Elisis (km 99);


2n esprint intermig. Camps Elisis (km 118,5);


Ports de muntanya.
 Cte de Saint-Rmy-les-Chevreuse. 4a categoria (km 48) ;


 Cte de Chteaufort. 4a categoria (km 51,5) ;


Classificaci de l'etapa.


Classificaci general.


 Classificacions annexes .
Classificaci per punts.


Classificaci de la muntanya.


Classificaci del millor jove.

Classificaci per equips.

Combativitat.
 Nicolas Vogondy (Agritubel)

Abandonaments.
No n'hi hagu

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328385" title="Bothus assimilis" nonfiltered="2902" processed="2890" dbindex="127985">

 Bothus assimilis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic nord-occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328387" title="Promotora Espanyola de Lingstica" nonfiltered="2903" processed="2891" dbindex="127986">
PROEL o Promotora Espanyola de Lingstica s una Organitzaci no governamental d'ajuda al Desenvolupament (ONGD) sense nim de lucre. Els seus principis bsics poden resumir-se en els segents aspectes: la difusi d'estudis sociolingstics, l'intent de registrar la totalitat de les llenges humanes, donant especial importncia a aquelles que encara manquen de gramtica i la traducci de textos, especialment la Bblia, a llenges minoritries, i la difusi de programes de desenvolupament com per exemple programes de alfabetitzaci. 

PROEL participa activament en nombrosos projectes. Entre ells es troben el desenvolupament d'extenses investigacions lingstiques en Guinea Equatorial sobre el conjunt de llenges que es parlen en aquest pas; l'intent de crear nova literatura en aragons; el programa ABC d'alfabetitzaci de la poblaci qutxua i un programa per a alfabetitzar a sords espanyols en la llengua de senyals.

Enllaos externs. 
Pgina oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328391" title="Bothus constellatus" nonfiltered="2904" processed="2892" dbindex="127987">

 Bothus constellatus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 15,7 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic Occidental (Nova Zelanda i Illes Gambier) i al Pacfic Oriental (des del Golf de Califrnia fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328399" title="Pla de normalitzaci social de l'asturi" nonfiltered="2905" processed="2893" dbindex="127988">
El Pla per a la normalitzaci social de l'asturi 2005-2007 s un conjunt de mesures, aprovades pel govern del Principat d'Astries per a potenciar l's i promoci de l'asturi i el gallec-asturi. El pla perseguir els segents objectius: 
 Fomentar l's institucional i pblic per les administracions. ;
 Cooperar amb els ajuntaments asturians. ;
 Promoure l's en els mitjans de comunicaci de l'asturi i la fala de l'occident d'Astries. ;
 Garantir l'ensenyament de l'asturi en tots els nivells educatius. ;
 Fixar la toponmia tradicional, oficialitzar-la i generalitzar el seu s. ;
 Desenvolupar la informaci de la llengua asturiana. ;
 Fomentar l's de la llengua socialment.
 Impulsar l's de l'asturi. ;
 Fomentar l'edici de productes culturals en la llengua asturiana. ;
Va ser aprovat el 24 de febrer de 2005. 
 Enllaos externs . 
 Pla de Normalitzaci.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328400" title="Gato" nonfiltered="2906" processed="2894" dbindex="127989">
El gato s una forma musical i dansa del folklore de l'Argentina i de Bolvia. 

s una dansa de parelles de ritmo gil, que comparteix caracterstiques comuns amb altres tipus de dansa folklriques de la regi, tant a nivell musical com a nivell coreogrfic.

Hi ha gatos amb lletra i sense lletra, la qual, tradicionalment, pot ser en castell, en Qutxua o fins i tot bilinges. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328403" title="Bothus ellipticus" nonfiltered="2907" processed="2895" dbindex="127990">

 Bothus ellipticus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Cuba.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328406" title="Bothus guibei" nonfiltered="2908" processed="2896" dbindex="127991">

 Bothus guibei s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als  28,6 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'illa de Bioko (Guinea Equatorial).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328407" title="Bothus leopardinus" nonfiltered="2909" processed="2897" dbindex="127992">

Bothus leopardinus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 15 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf de Califrnia fins a Panam, incloent-hi les Illes Cocos.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328409" title="Bothus lunatus" nonfiltered="2910" processed="2898" dbindex="127993">

 Bothus lunatus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 46 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Occidental (des de Florida, Bermuda i les Bahames fins a Brasil) i a les de l'Atlntic Oriental (Golf de Guinea).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328410" title="Homolodeu" nonfiltered="2911" processed="2899" dbindex="127994">

Els homolodeus (Homoloidea) sn una superfamlia de crancs braquirs. L'estreta relaci entre Homoloidea i Dromioidea est establerta de manera primria mitjanant les caracterstiques de l'ultraestructura de l'esperma.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328411" title="Bothus maculiferus" nonfiltered="2912" processed="2900" dbindex="127995">

Bothus maculiferus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de les Bahames fins a les Antilles i, tamb, al nord de Sud-amrica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328413" title="Bothus mancus" nonfiltered="2913" processed="2901" dbindex="127996">

 Bothus mancus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Sud-frica fins a Hawaii, l'Illa de Pasqua, el sud del Jap, l'Illa de Clipperton i les Illes Cocos.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328414" title="Raninoidea" nonfiltered="2914" processed="2902" dbindex="127997">


Els raninodeus (Raninoidea) sn una superfamlia de crancs  braquirs, l'nica de la subsecci Raninoida. Aquest tipus de cranc, a diferncia de molts d'altres, l'abdomen no es plega sota el trax. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328416" title="Bothus mellissi" nonfiltered="2915" processed="2903" dbindex="127998">

 Bothus mellissi s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als  22,3 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Santa Helena.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328417" title="Cyclodorippoidea" nonfiltered="2916" processed="2904" dbindex="127999">


Els ciclodorippodeus (Cyclodorippoidea) son una superfamlia de crancs braquirs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328419" title="Bothus myriaster" nonfiltered="2917" processed="2905" dbindex="128000">

 Bothus myriaster s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 27 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Moambic fins al Vietnam, Java, Sumatra, Filipines, Taiwan, Corea del Sud i Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328420" title="Bothus ocellatus" nonfiltered="2918" processed="2906" dbindex="128001">

Bothus ocellatus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Canad fins a Nova York i Bermuda, i des del nord del Golf de Mxic fins al sud del Brasil.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328421" title="Klipdrift" nonfiltered="2919" processed="2907" dbindex="128002">



Klipdrift (Klip River o Klipriver) fou un establiment ber i una comarca del nord de Natal, a la regi del riu Klip (afluent del Thukela) que es va erigir en repblica ber el 1843. Abraava la regi al nord de Ladysmith

Quant Natlia fou annexada pels britnics, aquestos van oferir terres als bers per que hi restesin pero quasi tots van marxar cap a Potchefstroom. A la regi del riu Klip alguns bers van proclamar una repblica, per quan el domini britnic fou consolidat a Durban i a Pietermaritzburg, i van estendre la colnia fins els rius  Thukela, el Buffalo i el Mzimkhulu, i fins a les muntanyes  Drakensberg, els colons van haver de reconixer la sobirania britnica o marxar cap al Transvaal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328422" title="Bothus pantherinus" nonfiltered="2920" processed="2908" dbindex="128003">

Bothus pantherinus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als    cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i del Golf Prsic fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, les Illes de la Societat i sud del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328426" title="Tac" nonfiltered="2921" processed="2909" dbindex="128004">


El tac, peda o puput (Bothus podas) s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

 Pot arribar als 45 cm de llargria total.;
 T els ulls molts separats i a la banda esquerra.
 T l'espai intraocular excavat.
 La base de l'aleta ventral dreta s mes curta que l'esquerra.
 Les escates sn petites, adherents, ctenoides les del cant zenital i cicloides les del cant cec.;

Subespcies.

 Bothus podas podas;

Hbitat.

Viu en aiges de poca fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Oriental (des de Mauritnia fins a Angola, incloent-hi Madeira, Cap Verd i les Canries). Tamb al Mediterrani i a l'Adritic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328428" title="Bothus robinsi" nonfiltered="2922" processed="2910" dbindex="128005">

Bothus robinsi  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Nova York i de nord-est del Golf de Mxic fins al Brasil.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328432" title="Bothus swio" nonfiltered="2923" processed="2911" dbindex="128006">

 Bothus swio s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord de Moambic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328433" title="Bothus tricirrhitus" nonfiltered="2924" processed="2912" dbindex="128007">

 Bothus tricirrhitus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar Roig .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328434" title="Sonata per a piano nm. 11 de Mozart" nonfiltered="2925" processed="2913" dbindex="128008">

La Sonata per a piano nm. 11 en la major, KV 311 (300i) de W. A. Mozart s una de les sonates ms populars del compositor, especialment per la melodia del darrer moviment, la famosa "marxa turca". L'obra est estructurada en tres moviments:
 Andante grazioso - un tema i sis variacions;
 Menuetto - un minuet i trio;
 Alla Turca: Allegretto;

La interpretaci dura aproximadament 24 minuts.

No es coneix ni quan ni on va compondre Mozart la sonata, tanmateix es creu actualment que podria ser a Viena o Salzburg cap el 1783; tamb s'ha suggerit que fos a Pars i potser cap el 1778.

L'ltim moviment, Alla Turca, popularment conegut com la Marxa turca, s una de les peces de pianos ms conegudes de Mozart i, per extensi, de la msica clssica. Imita el so de les bandes turques del janssars, la msica de les quals estava de moda en aquella poca. Altres obres de l'poca imiten aquest tipus de msica, incloent-hi la prpia pera de Mozart Die Entfhrung aus dem Serail. 

Tots els moviments tenen la mateixa tonalitat, la major, i per tant s una obra homotonal.

 Relacions amb composicions posteriors .
 El tema del primer moviment va ser utilitzat per Max Reger en un de les seves obres ms conegudes, les Variacions i Fuga sobre un tema de Mozart (1914) per a orquestra.
 El msic de jazz Dave Brubeck anomen amb un ttol gaireb idntic la pea "Blue Rondo  la Turk" de l'obra Time Out (1959).

 Audici .
Fragments en format midi del Mutopia Project.














 Notes i referncies .


 Partitures .
 Partitura lliure de la Sonata nm 11 al Mutopia Project;
 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328439" title="Gordnia" nonfiltered="2926" processed="2914" dbindex="128009">



Gordnia (Gordonia) fou un districte al territori de Betxuanalndia (Bechuanaland).

Els districtes de la part oriental de la colonia del Cap de Bona Esperana a l'est de De Aar i Hopetown, estaven poblats per bers; davant la inminencia de la guerra (1899) el govern sud-afric de Transvaal i el govern de l'Estat Lliure d'Orange van enviar a aquestos districtes armes, diners i instructors. Al esclatar la guerra foren enviats comandos que van dominar els districtes entre l'Orange i el Molopo, districtes que aviat foren annexionats a Orange i Transvaal. Durant uns mesos l'agitaci va dominar la riba dreta del riu Orange. Lord Roberts va deixar de banda aquestos districtes poc importants per por de qu un atac obligus als boers a creuar el riu de manera ofensiva. 

El febrer de 1900 l'agitaci es va estendre a la riba esquerra del riu; els britanics es van replegar a De Aar i Hopetown; els bers van ocupar els districtes de Prieska i Hebert que foren annexionats. El remot districte de Gordnia, a l'angle entre l'Orange i el Molopo, dominat pels basters i mestissos (coloured), es va erigir en Repblica  que va demanar ser incorporada a Transvaal. L'annexi es va produir poc desprs .

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328441" title="Melina Prez" nonfiltered="2927" processed="2915" dbindex="128010">

Melina Prezdel 1979 - ), ms coneguda simplement al ring com a Melina s una lluitadora professional nord-americana que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE). Melina ha posseit  el Campionat femen de RAW en numeroses ocasions.

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328443" title="Paul London" nonfiltered="2928" processed="2916" dbindex="128011">

Paul Michael Sanchez-Garca London (16 d'abril del 1980 - ), ms conegut al ring com a Paul London s un lluitador professional nord-americ que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328453" title="Heliopolis" nonfiltered="2929" processed="2917" dbindex="128012">


Heliopolis, anomenada tamb Rooigrond, fou una petita ciutat a uns 10 km de Mafeking a Betxuanalndia, (moderna Botswana), capital de l'estat ber de Goshen o Goosen. Encara que la repblica fou fundada desprs d'un tractat l'octubre de 1884 a Mahikeng (Mafeking), Nicolaas Claudius Gey van Pittius (1837-1893) va fer la proclamaci el 21 de novembre de 1882 i va declarar la ciutat centre administratiu de l'estat. El 12 de maig de 1884 la ciutat va ser atacada per sorpresa per 300 guerrers del cap Ba Ralong (grup dels tswana) Montshioa; els colons van fugir a Transvaal. Quans el Ba Rolong foren posats sota sobirania directa britnica per tractat, Gey Van Pitius va reclamar 3500 lliures com a compensaci per l'atac tswana a Rooigrond o Heliopolis, i quan la quantitat no fou pagada, va declarar la guerra (24 de juny de 1884) i va ocupar el territori Ba Rolong.

Quatre altres ciutats sud-africanes porten aquest nom.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328454" title="Charles Vandenhove" nonfiltered="2930" processed="2918" dbindex="128013">
Charles Vandenhove,  nascut el 3 de juliol de 1927 a Teuven, Voeren, s un arquitecte belga.

Era un fill d'un commerciant. Va terminar els seus estudis a l'Institut Superior Saint-Luc a Lieja al 1945 i va terminar la seva especialitzaci a l'escola superior d'arquitectura La Cambre a Brusselles al 1951.

Una de les seves primeres realitzacions era la Cour Saint-Antoine a Lieja al 1979 junt amb l'enginyer Ren Greisch. Desprs del funcionalisme i les destruccions dels anys seixanta va mostrar que hi havia una possibilitat de combinar el respecte per a les  pedres velles' amb aportacions modernes en una combinaci a mesura de l'home. Aquesta realitzaci pot considerar-se com un moment revolucionari de la concepci de la renovaci de la ciutat de Lieja, fins aleshores dominada per a l'obsessi de sacrificar tota la ciutat a les necessitats del cotxe i del fludesa del trnsit, tret dels monuments majors, un moviment portat per a l'historiador de l'art i regidor Jean Lejeune. A la Cour Saint-Antoine va desenvolupar la seva signatura: l's de vidres quadrangulars colorides, les columnes amb capitell format de dues cercles i les creus de bronze que van reemplaar les creus de pedra de les finestres, desapareguts al segle XVI com a consequncia de la taxa de la llum.

El 2007 va donar la seva collecci d'obres d'art al museu d'art Bonnefantenmuseum a Maastricht.

Unes realitzacions.

A Blgica;
 Modernitzaci i eixample del teatre Royal de la Monnaie-Koninklijke Muntschouwburg a Brusselles.
 L'hospital universitari de la Universitat de Lieja a Sart-Tilman.
 La Cour Saint-Antoine a Lieja.
Le Balloir, orfanatge i cases protegides a Lieja;
 Renovaci de la casa Torrentius a Lieja, una casa noble del segle XVI disenyada per l'arquitecte i escultor liegs Lambert Lombard);
Als Pasos Baixos;
 L'Statenplein a Dordrecht;
 El palau de justcia a 's-Hertogenbosch;
 Hoogfrankrijk a Maastricht;
De Klleminder a Venlo.
A Frana;
 El Thtre des Abbesses a Pars.

Imatges.


Bibliografia.
Charles Vandenhove: Art in Architecture, ISBN 9055445460`;
Charles Vandenhove: Projects/Projecten 1995-2000 ISBN 9056621815 (2001);
Charles Vandenhove: Un architecte belge dans le sicle, Autor; Geert Bekaert ISBN 2804600122 (1998);
Charles Vandenhove, 1985-1995 / Geert Bekaert. - Amsterdam; ISBN 90-72469-72-0  (1994);
Charles Vandenhove: Une architecture de la densit, Autor Franois Chaslin (1985);

Enllaos externs.
Web oficial de Charles Vandenhove i associats;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328455" title="Keith Greene" nonfiltered="2931" processed="2919" dbindex="128014">
 Keith Greene  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Keith Greene va nixer el 5 de gener del 1938 a Leytonstone, Londres, Anglaterra. 
 


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de juliol del 1959 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Keith Greene va participar a cinc proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades diferents (1959 - 1962), aconseguint un quinz lloc com a millor classificaci i no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328456" title="Agust Radas" nonfiltered="2932" processed="2920" dbindex="128015">
Agust Radas fou un militar catal del segle XVII

Fou capit d'artilleria durant la batalla de Montjuc del 1641 durant la guerra dels Segadors, disparant terra, pedres i metralla metllica pels canons sorrers holandesos, sobre les tropes hispniques que no duien escales ni artilleria.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328457" title="Bandera de Luxemburg" nonfiltered="2933" processed="2921" dbindex="128016">



La bandera de Luxemburg est constituda per tres bandes horitzontals iguals de colors vermell (Pantone 032C), blanc i blau cel (Pantone 299C). s una bandera molt similar a la dels Pasos Baixos, per aquesta ltima s menys ampla i usa un blau ms fosc. 

Orgens.
Hi ha diverses teories que expliquen l'origen d'aquesta bandera:

Molts pensen que la bandera de Luxemburg s una cpia o una derivaci de la bandera dels Pasos Baixos a causa de les similituds evidents. A ms, els dos pasos foren governats per la casa d'Orange-Nassau des de 1815 a 1890. Per la bandera sembla aparixer per primera vegada el 1830 amb la Revoluci blega contra Guillem I dels Pasos Baixos. Si es considera que aquesta revoluci fou sostinguda per una gran part de la poblaci luxemburguesa i que el ducat de Luxemburg, a excepci de la ciutat-guarnici de Luxemburg va quedar sota control blega, sembla poc probable que la bandera derivi de la dels Pasos Baixos. 

L'escut de Limbourg i de Luxemburg sn diverses franges d'argent i atzur amb un lle rampant de gules, coronat i arma, la cua amb forma de forqueta. A la mateixa poca, Blgica va adoptar la seva bandera (negre, vermell i groc) que deriva de l'escut del ducat de Brabant, que cont un lle rampant d'or, armat de gules. Llavors s possible que els colors vermell, blanc i blau de la bandera de Luxemburg siguin derivats de l'escut dels antics comtes de Luxemburg, com la bandera belga dels de Brabant. 

Encara hi ha una ltima hiptesi, que sigui una derivaci indirecta a partir de la bandera de Frana. Fins a avui la bandera blava, blanca i vermella va ser molt popular en determinats cercles de Luxemburg perqu representava uns valors democrtics originats en la Revoluci Francesa. En diverses ocasions aquests colors foren enarbolats a Luxemburg durant el segle XIX, sobretot durant la revoluci belga. Per tant, una derivaci no seria pas estrany.

Oficilament la bandera no fou adoptada fins el 1972 amb la llei de 23 de juny i modificada el 1993. L'octubre de 2006 el diputat luxemburgus Michel Wolter va anunciar que volia proposar una nova llei per substituir la bandera pel pavell martim del pas. 

Enllaos externs .
, la llei de 1972;
, la llei de 1993;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328466" title="Engyprosopon arenicola" nonfiltered="2934" processed="2922" dbindex="128017">

Engyprosopon arenicola  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

s una espcie bentnica d'aiges poc fondes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Hawaii i a les de l'Illa de Pasqua.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328467" title="Mesmes" nonfiltered="2935" processed="2923" dbindex="128018">



El mesmes s una llengua etipica extingida pertanyent, ensems amb l'inor, el mesqan i el sebat bet gurage, al grup meridional de les llenges gurage occidentals, subdivisi de l'etipic meridional exterior.

Malgrat que encara avui dia mant individu mostra un sentiment d'identitat tnica mesmes recolzat en diversos trets culturals distintius, el mesmes va ser abandonat com a llengua de la comunitat per sser substitut pel hadiyya, una de les llenges cuixtiques d'Etipia.


 Bibliografia .
Ahland, Michael Bryan. 2004. Language death in Mesmes: a sociolinguistic and historical-comparative examination of a disappearing language.   M.A. thesis. University of Texas at Arlington.

 Enllaos externs .
 Entrada Mesmes a lEthnologue;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328468" title="Engyprosopon bellonaensis" nonfiltered="2936" processed="2924" dbindex="128019">

Engyprosopon bellonaensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 7,2 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'oest de Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328472" title="Engyprosopon cocosensis" nonfiltered="2937" processed="2925" dbindex="128020">

Engyprosopon cocosensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 12 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Moambic fins a les de Fidji, Jap i  Queensland (Austrlia).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328474" title="Inor" nonfiltered="2938" processed="2926" dbindex="128021">


L'inor, tamb anomenat ennemor, s una llengua etipica parlada per unes 280.000 persones als woredes de Ennemor i Endegeny (Regi Gurage Occidental, Etipia) i que amb el mesqan, el mesmes i el sebat bet gurage forma part de les llenges gurage occidentals, subdivisi de l'etipic meridional exterior.



 Bibliografia .
Berhanu Chamora. "Consonant distribution in Inor", in: G. Hudson (ed.), Essays on Gurage Language and Culture (Wiesbaden: Harrassowitz Verlag), pp. 53-67.
Berhanu Chamora and Hetzron, R. (2000). Inor. Munich: Lincom Europa. ISBN 3-89586-977-5;
Boivin, Robert (1996). "Spontaneous Nasalization in Inor", in: G. Hudson (ed.), Essays on Gurage Language and Culture (Wiesbaden: Harrassowitz Verlag), pp. 21-33.
Hetzron, R. (1977). The Gunnn-Gurage Languages. Napoli: Istituto Orientale di Napoli.
Leslau, W. (1979). Etymological Dictionary of Gurage (Ethiopic). 3 vols. Wiesbaden: Otto Harrassowitz. ISBN 3-447-02041-5;
Leslau, W. (1983). Ethiopians Speak: Studies in Cultural Background. Part V : Chaha - Ennemor. thiopistische Forschungen, Band 16. Wiesbaden: Franz Steiner Verlag. ISBN 3-515-03965-1;
Leslau, W. (1996). "Inor Lullabies", in: Africa 66/2, pp. 280-287.


 Enllaos externs .
Entrada Inor a l'Ethnologue;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328475" title="Engyprosopon filimanus" nonfiltered="2939" processed="2927" dbindex="128022">

Engyprosopon filimanus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 5,8 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals dels oceans ndic i Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328478" title="Hancock" nonfiltered="2940" processed="2928" dbindex="128023">


Hancock s una pellcula satrica de superherois, protagonitzada per Will Smith i dirigida per Peter Berg. La histria gira al voltant de John Hancock, un superheroi amb problemes d'alcoholisme que amb l'ajuda d'un publicista (Jason Baterman) intentar reconciliar-se amb la societat. Va ser estrenada l'1 de juliol del 2008.

 Argument .

John Hancock (Will Smith) s un superheroi alcohlic i agressiu amb poders com: vol supersnic, invulnerabilitat, immortalitat i superfora. Malgrat que usa dels seus poders per detenir els criminals de Los Angeles, la seva activitat causa milions de dlars en danys diversos a causa de la seva constant embriaguesa. Hancock tampoc fa cas de les citacions judicials de la ciutat per a pagar pels danys materials que ha causat.

Quan el portaveu de relacions pbliques Ray Embrey (Jason Bateman) surt d'una infructuosa reuni, s'embussa en les vies del ferrocarril. Hancock li salva la vida, per causa el descarrilament del tren.

Ray li ofereix ajudar-lo a millorar la seva imatge pblica, cosa que Hancock accepta de mala gana: conven el superheroi alcohlic de deixar-se empresonar a causa de les multes pendents a fi de mostrar a tothom com n's de necessria la seva presncia. Quan la taxa de delinqncia augmenta a causa de l'empresonament d'Hancock, el superheroi s contactat pel Cap de Policia. Amb un nou vestit, Hancock interv al robatori d'un banc, rescata un policia i det el cap dels lladres, Xarxa Parker (Eddie Marsan).

Hancock s aplaudit i es fa ms popular, tal com havia predit Ray. Surt a sopar amb Ray i la seva esposa Mary (Charlize Theron), a qui revela la seva aparent immortalitat i la seva amnsia des de fa 80 anys. Descobreix que Maria tamb t superpoders i amenaa en dir-ho si ella no li explica els seus orgens, i ella li diu que han viscut durant 3000 anys amb les seves facultats, desprs d'haver estat anomenats dus o ngels en el seu temps, que ara sn els ltims de la seva espcie.

Maria no diu tota la veritat a Hancock, i aquest explica a Ray la conversa. Aix provoca una batalla entre Hancock i Maria que acava al centre de Los Angeles], causant molts estralls. Ray, en plena reuni de negocis, veu i reconeix Maria utilitzant habilitats com Hancock.

Hancock s ferit i s hospitalitzat, Maria entra i explica que, com estan tan a prop, comencen a perdre els seus poders. Tamb explica que Hancock va ser atacat en un carrer 80 anys enrere, la qual cosa li va produir l'amnsia.

Mentre ell est hospitalitzat, l'hospital s assaltat per Xarxa Parker, el lladre del banc, i dos homes que Hancock ha humiliat durant el seu empresonament. Maria, de visita a Hancock, li disparen en el procs. Hancock s capa de detenir dos homes per s ferit per ells. Quaxarxa intenta matar Hancock, per Ray ve al rescat i mata el lladre amb un destral contra incendis. Amb Maria muribunda, Hancock fuig de l'hospital el que permitiria a Maria recuperar-se. Ms tard, l'apareix a la ciutat de Nova York, treballant com un superheroi. Com a agrament a Ray i li fa un petit favor.

 Repartiment .

 Will Smith com John Hancock;
 Jason Bateman com Ray Embrey;
 Charlize Theron com Mary Embrey;
 Johnny Galecki com Jeremy;
 Flix Martnez;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;
 Triler oficial (requereix Quicktime);
  Hancock a Internet Movie Database;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328479" title="Engyprosopon filipennis" nonfiltered="2941" processed="2929" dbindex="128024">

 Engyprosopon filipennis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328480" title="Sebat bet gurage" nonfiltered="2942" processed="2930" dbindex="128025">
Sebat bet gurage s el nom que rep el diasistema dialectal format pel txaha, l'ezha, el gumer, el gura, el gyeto i el muher, parlats a la Regi Gurage Occidental d'Etipia i inclosos, amb l'inor, el mesmes i el mesqan, dins les lenges gurage occidentals, branca de l'etipic meridional exterior.

Enllaos externs externs.
 Entrada Sebat Bet Gurage a l'Ethnologue;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328483" title="Engyprosopon grandisquama" nonfiltered="2943" processed="2931" dbindex="128026">

 Engyprosopon grandisquama s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 15 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a Nova Calednia, Austrlia i el sud del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328484" title="Engyprosopon hawaiiensis" nonfiltered="2944" processed="2932" dbindex="128027">

 Engyprosopon hawaiiensis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les Illes Hawaii.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328486" title="Engyprosopon hensleyi" nonfiltered="2945" processed="2933" dbindex="128028">

 Engyprosopon hensleyi s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 11,7 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328487" title="Txaha" nonfiltered="2946" processed="2934" dbindex="128029">
El txaha s un dels dialectes del sebat bet gurage parlat a Emdibir (Etipia).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328489" title="Engyprosopon hureaui" nonfiltered="2947" processed="2935" dbindex="128030">

 Engyprosopon hureaui s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i les Maldives fins a les del Mar del Corall.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328490" title="Ezha" nonfiltered="2948" processed="2936" dbindex="128031">
L'ezha s un dels dialectes del sebat bet gurage parlat a Agenna (Etipia).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328492" title="Engyprosopon longipelvis" nonfiltered="2949" processed="2937" dbindex="128032">

 Engyprosopon longipelvis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 7 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Xina i del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328493" title="Lemay Estrada Arce" nonfiltered="2950" processed="2938" dbindex="128033">
Lemay Estrada Arce (Cuba, 1976), ms conegut com a Lemay, s un jugador afeccionat de front valenci, tot i que comen en la pilota basca.

Va ser membre durant 10 anys de la Selecci cubana de pilota basca, essent-ne membre al Campionat mundial de pilota basca celebrat a Pamplona el 2002. L'any segent, marx de Cuba a Espanya i feu proves amb l'empresa pilotari Aspe, la qual no l'accept, per men al Pas Valenci, on tamb feu proves jugant a escala i corda (modalitat professional de la pilota valenciana). No hi reeix, per un empresari local el contract d'obrer esperonant-lo a continuar jugant. Aquest cop, per, a front valenci, modalitat amateur en qu s'ha demostrat jugador punter en el m a m i per parelles. Lemay ha arribat a representar la Selecci Valenciana de Pilota en el I Obert d'Espanya de Front valenci (2008) i a ser pre-seleccionat per als Campionats Internacionals de Pilota del 2008.

 Palmars .
 Front:
 Campi Autonmic individual: 2004, 2005, 2006 i 2007;
 Campi Autonmic per parelles: 2004, 2005, 2006, 2007 i 2008;
 Subcampi de l'Obert de Comunitats d'Espanya de Front valenci: 2008;
 Subcampi Trofeu President de la Diputaci de Valncia: 2006;

  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328494" title="Gumer" nonfiltered="2951" processed="2939" dbindex="128034">
El gumer s un dels dialectes del sebat bet gurage parlat a Etipia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328495" title="Llista de canons del Guitar Hero" nonfiltered="2952" processed="2940" dbindex="128035">
Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero. Desenvolupat per Harmonix, va sortir a la venda l'any 2005 exclusivament per la consola PlayStation 2. El videojoc es caracteritza per incloure un controlador en forma de guitarra que reprodueix una Gibson SG, i que permet substituir el controlador convencional per tocar les canons simulant un guitarrista verdader.





 Repertori principal .

El principal mode de joc s el mode carrera (individual), on el jugador a de superar diversos escenaris ficticis, els quals estan formats per una llista de cinc canons d'una dificultat semblant. Disposa de quatre nivells de dificultat (fcil, mig, difcil i expert) que es reflecteixen en el nombre de botons de trast a tocar i en el nombre de notes que s'han de tocar. Aquest mode cont una llista de 30 canons dividides en sis etapes o escenaris. Un cop completada la llista d'un escenari, es desbloqueja el segent i aix fins acabar l'ltim escenari.

Totes les canons sn reedicions especials de versions originals de manera que les canons s'acrediten amb "as made famous by" ("famosa per"). Per exemple: "Iron Man' as made famous by Black Sabbath". Totes les reedicions van anar a crrec de WaveGroup Sound. Posteriorment, WaveGroup va llanar una selecci d'aquestes versions en un servei de descrregues digitals de pagament amb el ttol "The Guitar Hero Recordings".




 Canons de bonificaci .

El Guitar Hero disposa 17 canons de bonificaci, que han de ser comprades a la botiga virtual del joc amb els diners aconseguits en el mode carrera. Un cop comprades, estan disponibles en qualsevol dels nivells de dificultat i dels modes de joc. Aquestes canons sn gravacions originals pels propis grups independents. La can "Cheat on the Chruch" de GaveyardBBQ va ser seleccionada en el concurs organitzat per Harmonix ("Be a Guitar Hero") on la guanyadora podia incloure la can al joc.




 Altres canons .

El joc inclou dues canons ms per noms poden ser desbloquejades mitjanant dispositius per fer trampes a la PlayStation 2, com ara GameShark, Code Breaker o Action Replay.

 "Graveyard Shift". Artista desconegut.
 "Trippolette". Per Andrew Buch, un compositor del Berklee College of Music que va treballar amb l'equip de Harmonix.;



 Notes .
  A partir de la informaci extreta del joc, els crdits de la can "You've Got Another Thing Comin' " de Judas Priest sn incorrectes ja que el joc titula la can com "You Got Another Thing Comin' ".
  El grup Artillery ha canviat el seu nom per Breaking Wheel.


 Referncies .



 Enllaos externs .
 Lloc oficial del Guitar Hero;
 FanClub;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328496" title="Engyprosopon latifrons" nonfiltered="2953" processed="2941" dbindex="128036">

Engyprosopon latifrons  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 8 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Filipines fins a les de la Xina.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328497" title="Gura" nonfiltered="2954" processed="2942" dbindex="128037">
El gura s un dels dialectes del sebat bet gurage parlat a les regions etipiques de Gura Megenase and Wirir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328499" title="Gyeto" nonfiltered="2955" processed="2943" dbindex="128038">
El gyeto s un dels dialectes del sebat bet gurage parlat al sud de Ark'it', a K'abul i a K'want'e (Etipia).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328500" title="Engyprosopon longipterum" nonfiltered="2956" processed="2944" dbindex="128039">

Engyprosopon longipterum  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 8,6 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar del Corall.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328501" title="Muher" nonfiltered="2957" processed="2945" dbindex="128040">
El muher s un dels dialectes del sebat bet gurage parlat a les regions de Muher i Aklil Wereda, a les muntanyes de la Regi Gurage Occidental (Etipia).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328502" title="Tsar i fuster" nonfiltered="2958" processed="2946" dbindex="128041">
	
Tsar i fuster s una pera en tres actes d'Albert Lortzing, amb llibret del mateix compositor, basat en Le Bourgmestre de Saardam d'H.J. Mlesville, J.T. Merle i E.C. de Borie. S'estren al Stadttheater de Leipzig el 22 de desembre de 1837. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 9 de gener de 1966.

En l'estrena, el mateix compositor va interpretar el paper d'Ivanov, mentre que sa mare va interpretar el de la viuda Browe. El vertader xit de l'bra no va arribar fins a la seua estrena a Berln, el 4 de gener de 1839. Des de llavors Tsar i fuster s una de les peres fonamentals del repertori alemany.

El fragment ms conegut de Tsar i fuster s l'ria del tsar Sonst spielt'ich mit Zepter, mit Krone und Stern (Altrament jo jugava amb ceptre, corona i estels acte III, nm. 14). Aquesta pea va ser originalment una can manica (Zum goldenen Rade) que Lortzing havia compost arran del seu ingrs a la lgia d'Osnabrck.

Sinopsi.

Lloc: Saardam, Holanda;
Temps: 1698;

Dos fusters russos resideixen a Saardam, on treballen al taller de construcci naval de la viuda Browe. Es tracta del tsar Pere, sota el nom de Peter Mikhailov, i el seu amic, el desertor Peter Ivanow. A la ciutat comencen a circurar rumors que el tsar s'hi troba a Saardam d'incgnit, i els ambaixadors de les potncies estrangeres hi acudeixen per a aconseguir tractats favorables. El francs Marqus de Chateauneuf rex, i arriba a un acord amb Pere i l'ambaixador Lefort. Mentrestant, el burgmestre i l'ambaixador britnic prenen a Peter Ivanov pel vertader tsar, sense convncer-los les negatives d'aquell. El britnic arriba a lliurar a Peter Ivanov un passaport, per aquest el lliura al vertader tsar Pere. El tsar rep la notcia d'una revolta al seu imperi i es veu obligat a acudir-hi. Perdona el seu amic Peter Ivanov per haver desertat i l'uneix amb la seua jove estimada, Marie.
Acte I.
Taller de construcci naval a Saardam. Ivanov es mostra gels de Chateaueuf, qui tracta de conquistar Marie, per ella el renya. Apareix el burgmestre, que es considera a si mateix molt astut per que en realitat s bastant estpid i no pot entendre les ordres de cerca d'un cert Pere. Ordena que sone la campana per a convocar tots els fusters, per no pot esbrinar res, tot i que sospita d'Ivanov. Chateauneuf descobreix el vertader tsar, el qual li demana discrecci i el convoca a una cita.
Acte II.
El jard d'una posada. Mentre els hostes es retiren hom veu asseguts en taules separades per una banda el burgmestre, Lord Syndham i Ivanov, i per altra Chateauneuf, l'ambaixador rus Lefort i el tsar. Els ambaixadors s'han disfressat per a evitar ser reconeguts. Marie torna amb els hostes i canta una can de prometatge. No obstant, la joia general es veu interrompuda per un oficial que porta una ordre secreta al burgmestre per a aturar l'allistament secret de soldats a la ciutat. Van Bett, que es troba borratxo, vol arrestar tothom, incloent-hi ell mateix, amb l'objectiu de detectar el vertader Pere. Tots sn obligats a dir el seu nom, per el vertader tsar hi refusa. Aprofitant una baralla, el tsar fuis sense ser reconegut.
Acte III.
Sala de l'Ajuntament. Van Bett es troba practicant una cantata que vol dedicar a Ivanov, a qui encara creu tsar, per s incapa de traure profit dels mediocres cantants. Arriba el vertader tsar i tots fugen perqu el burgmestre Van Bett el creu un criminal. Marie est desesperada perqu si el Pere (Ivanov) a qui ella estima s el vertader tsar, no podr casar-se amb ell. No obstant el vertader tsar la tranquilitza. Quan arriba Ivanov, el tsar es mostra preocupat perqu el tancament del port li impedeix anar-se'n. Ivanov li lliura un passaport que li ha proporcionat l'ambaixador britnic. Pere s'afanya a anar-se'n i Van Bett arriba per a cantar la cantata a Ivanov. Al fons es veu el vaixell que s'enduu al vertader tsar. Ivanov s nomenat superintendent imperial i rep el perms per a casar-se amb Marie.


	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	

Enllaos externs.
 Llibret en alemany a Opera Guide;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328503" title="Engyprosopon macrolepis" nonfiltered="2959" processed="2947" dbindex="128042">

Engyprosopon macrolepis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 5,9 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a les Maldives. Tamb a les Filipines i al Mar del Corall.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328504" title="Engyprosopon maldivensis" nonfiltered="2960" processed="2948" dbindex="128043">

Engyprosopon maldivensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 12,7 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les Maldives, Filipines, Borneo, nord i nord-oest d'Austrlia, el Mar del Corall, Taiwan i el sud del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328506" title="Engyprosopon marquisensis" nonfiltered="2961" processed="2949" dbindex="128044">

 Engyprosopon marquisensis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 6,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les Illes Marqueses.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328507" title="Engyprosopon mogkii" nonfiltered="2962" processed="2950" dbindex="128045">

 Engyprosopon mogkii s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 11 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce ndic i a Malisia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328514" title="Poliuto" nonfiltered="2963" processed="2951" dbindex="128046">
	
Poliuto (tamb coneguda com a Les martyrs o Paolina e Poliuto) s una opera seria en tres actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Salvadore Cammarano, a partir de la tragdia Polyeucte de Pierre Corneille.

Composta en 1838 per al Teatro San Carlo i prohibida per la censura napolitana, l'obra no s'hi estren. Traduda al francs per Eugne Scribe amb el ttol Les martyrs, i en quatre actes, va estrenar-se a l'Opra de Paris el 10 d'abril de 1840. Posteriormen, la versi italiana, amb modificacions a partir de l'adaptaci estrenada a Pars, va estrenar-se a Npols, al Teatro San Carlo de Npols el 30 de novembre  de 1848.	

	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	

	









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328515" title="Lena Yada" nonfiltered="2964" processed="2952" dbindex="128047">
Lena Yada (nascuda el 12 de novembre de 1978) es una model Nord-americana, actriu, surfista, i Diva de la WWE. Actualment ella treballa per a l empresa World Wrestling Entertainment (WWE) com a entrevistadora al backstage on a la seva Marca ECW.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328520" title="Engyprosopon multisquama" nonfiltered="2965" processed="2953" dbindex="128048">

Engyprosopon multisquama  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Taiwan fins a les del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328521" title="Engyprosopon natalensis" nonfiltered="2966" processed="2954" dbindex="128049">

Engyprosopon natalensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 6 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de KwaZulu-Natal (Sud-frica).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328524" title="Engyprosopon obliquioculatum" nonfiltered="2967" processed="2955" dbindex="128050">

Engyprosopon obliquioculatum  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 7,6 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sri Lanka i les Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328526" title="Engyprosopon raoulensis" nonfiltered="2968" processed="2956" dbindex="128051">

 Engyprosopon raoulensis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 8,2 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic sud-occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328528" title="Engyprosopon regani" nonfiltered="2969" processed="2957" dbindex="128052">

Engyprosopon regani  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als    cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Illa de Pasqua.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328529" title="Frnk Schleck" nonfiltered="2970" processed="2958" dbindex="128053">

Frnk Schleck (nascut el 15 d'abril del 1980 a Mondorf-les-Bains) s un ciclista professional luxemburgus que corre per l'equip CSC Saxo Bank. A la temporada 2005, Frnk i el seu germ petit Andy es reuniren al Team CSC, i es repartiren els campionats de Luxemburg: Frnk guany la cursa en ruta i Andy guany la contrarellotge. El seu pare Johnny Schleck tamb fou un ciclista en ruta professional entre el 1965 i el 1974. Frnk Schleck ha guanyat curses com ara l'etapa de l'Alpe d'Huez del Tour de Frana 2006 o l'edici del 2006 de l'Amstel Gold Race.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328530" title="Engyprosopon rostratum" nonfiltered="2971" processed="2959" dbindex="128054">

Engyprosopon rostratum  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 7 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328531" title="Engyprosopon sechellensis" nonfiltered="2972" processed="2960" dbindex="128055">

 Engyprosopon sechellensis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 7,6 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les illes Seychelles.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328532" title="Engyprosopon septempes" nonfiltered="2973" processed="2961" dbindex="128056">

Engyprosopon septempes  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 7,1 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar del Corall.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328533" title="Engyprosopon vanuatuensis" nonfiltered="2974" processed="2962" dbindex="128057">

 Engyprosopon vanuatuensis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 5,6 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Vanuatu.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328535" title="Engyprosopon xenandrus" nonfiltered="2975" processed="2963" dbindex="128058">

Engyprosopon xenandrus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 7,2 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les illes Hawaii.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328536" title="Engyprosopon xystrias" nonfiltered="2976" processed="2964" dbindex="128059">

 Engyprosopon xystrias s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 16 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar de la Xina Meridional, Mar del Corall i sud del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328537" title="Benvenuto Cellini (pera)" nonfiltered="2977" processed="2965" dbindex="128060">
	
Benvenuto Cellini s una pera en dos actes d'Hector Berlioz, amb llibret de Lon de Wailly i Auguste Barbier, basat en les memries de l'artista Benvenuto Cellini. S'estren al Opra de Paris el 10 de setembre de 1838. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 15 de gener de 1977.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
		
	








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328538" title="Laeops clarus" nonfiltered="2978" processed="2966" dbindex="128061">

Laeops clarus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 15,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328539" title="Laeops cypho" nonfiltered="2979" processed="2967" dbindex="128062">

Laeops cypho  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 14,9 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord de Mindanao (Filipines).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328540" title="Laeops gracilis" nonfiltered="2980" processed="2968" dbindex="128063">

Laeops gracilis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 16,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328541" title="Laeops guentheri" nonfiltered="2981" processed="2969" dbindex="128064">

 Laeops guentheri s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 14 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf Prsic fins al Golf de Tailndia i Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328542" title="Laeops kitaharae" nonfiltered="2982" processed="2970" dbindex="128065">

Laeops kitaharae  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.


Morfologia.

Pot arribar als 20 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'frica Oriental i Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328545" title="Terry Ray Gordy, Jr." nonfiltered="2983" processed="2971" dbindex="128066">

Terry Ray Gordy, Jr. (nascut el 23 de mar de 1979) es un lluitador professional dels Estats Units que actualment lluita a la World Wrestling Entertainment apareixent en la marca SmackDown! sota el nom artstic de Jesse. Es el fill del llegendari lluitador Terry Gordy dels Fabulous Freebirds.

Carrera.
Gordy ha treballat en varies empreses antes de treballar per a la WWE. Algunes d elles son la NWA Georgia i la North American Wrestling Association. Va tenir alguns  xits guanyant alguns ttols de les dues  promocions.

Durant el 2001, Gordy se n va anar a Jap per a lluitar en la NOAH. All va estar i va lluitar fins l any 2002, quan es va unir a  a Georgia, on va formar un equip juntament amb Nick Rampage i Jayson Phoenix, coneguts com a The New Varsity Club. A principis de 2003, Gordon va formar un nou equip amb Iceberg Slim i Tank Norton, coneguts com els Extreme Freebirds. Durant aquell temps va tenir uns quants combats contra els seus anteriors companys Phoenix i Rampage, apart de alguns grans combats contra a A.J. Styles.

World Wrestling Entertainment.
L agosto de 2005, Gordy va firmar un contracte de desenvolupament amb la World Wrestling Entertainment i va debutar a la Deep South Wrestling a principis de 2006 com a Ray Geezy. Va fer  equip amb Damien Steele. Al novembre de 2006 va comenar a fer equip amb Henry O. Godwinn, lluitant en un house show de SmackDown! contra Deuce 'N Domino i va canviar el seu nom a Cousin Ray, essent coneguts com a The Godwinns.

2007.
En la edici de SmackDown! del 11 de maig de 2007, va fer el seu debut en la WWE i va aparixer como Jesse Dalton amb Justice Dalton, essent coneguts com a The Daltons. Van aparixer com a The Daltons en diversos combats gravats de la Ohio Valley Wrestling fins al  29 de juny de 2007, on van canviar els seus gimmicks a Jesse i Festus, formant l equip Jesse and Festus.

Jesse and Festus van fer el seu debut oficial televisat el 5 de octubre de 2007, derrotant a Mike Tolar y Chad Collyer.


Desprs d aix van fer combats contra diversos equips en dark matches (s una lluita anterior o posterior a un show televisat. Es realitza per a mantenir al pblic actiu i/o per a fer debutar a nous lluitadors que encara no estan llests per a sortir en televisi.) fins a que van participar en una battle royal per equips per a decidir l Aspirant N 1 per al Campionat per Parelles, guanyant-la per perdent davant dels campions el 27 de novembre i el 7 de desembre de 2007.

2008.
Desprs d aix van comenar un feu amb els campions por parelles John Morrison i The Miz, acabant a SmackDown! el 21 de mar, on Jesse i Festus van tenir la oportunitat de guanyar el Campionat per Parelles de la WWE, van perdre contra Morrison y The Miz.

A  The Great American Bash, Hawkins i Ryder van aconseguir el Campionat per Parelles de la WWE al derrotar a John Morrison & The Miz, Finlay & Hornswoggle i Jesse & Festus.

En Lluita.
Moviments finals i de firma;
Swinging leg hook fireman's carry slam;
Diving leg drop;
Diving splash;
Sunset flip;
High angle senton bomb;
Push up facebusters;
German suplex;
Tiger suplex;
Swinging leg hook suplex;
Monkey flip;

AmbHenry Godwinn;
Country Thunder (Godwinn realitza un "pumphandle slam" seguit d un "diving splash" por Cousin Ray);
Con Festus;
Rocket Launcher;

Tema musical;
 "Biscuits and Gravy" de Jim Johnston - 2007;

Campionats y assoliments.
North American Wrestling Association;
NAWA Heavyweight Championship (1 vegada);
NAWA Junior Heavyweight Championship (1 vegada);
NWA Wildside;
NWA Wildside Heavyweight Championship (1 vegada);
NWA Wildside Junior Heavyweight Championship (1 vegada);

Referncies.


Enllaos externs. 
WWE Profile;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328548" title="Laeops macrophthalmus" nonfiltered="2984" processed="2972" dbindex="128067">

 Laeops macrophthalmus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Birmnia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328549" title="Laeops natalensis" nonfiltered="2985" processed="2973" dbindex="128068">

Laeops natalensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 14 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de KwaZulu-Natal (Sud-frica).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328550" title="Laeops nigrescens" nonfiltered="2986" processed="2974" dbindex="128069">

Laeops nigrescens  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Golf d'Aden.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328551" title="Laeops nigromaculatus" nonfiltered="2987" processed="2975" dbindex="128070">

 Laeops nigromaculatus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 21 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Moambic fins a les de KwaZulu-Natal (Sud-frica). Tamb al Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328552" title="Mesqan" nonfiltered="2988" processed="2976" dbindex="128071">


El mesqan s una llengua etipica parlada per unes 25.000 persones a la zona de Mareqo (Regi Gurage Occidental, Etipia) i que juntament amb l'inor, el mesmes i el sebat bet gurage forma part de les llenges gurage occidentals, subdivisi de l'etipic meridional exterior.


Enllaos externs.
 Entrada Mesqan a lEthnologue;
 Entrada Mesqan al Projecte Rosetta;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328553" title="Laeops parviceps" nonfiltered="2989" processed="2977" dbindex="128072">

Laeops parviceps  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 14 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Taiwan fins a les del nord-oest d'Austrlia i Papua Nova Guinea.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328554" title="Laeops pectoralis" nonfiltered="2990" processed="2978" dbindex="128073">

Laeops pectoralis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 19 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Kenya, Moambic i Sud-frica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328555" title="Laeops tungkongensis" nonfiltered="2991" processed="2979" dbindex="128074">

Laeops tungkongensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328557" title="Elionor de Mdici (1591-1617)" nonfiltered="2992" processed="2980" dbindex="128075">

Elionor de Mdici, tamb coneguda amb el nom d'Elionor de Ferran I de Mdici, ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1591 - d. 1617 ) fou una princesa de Toscana.

Orgens familiars.
Va nixer el 10 de novembre de 1591 a la ciutat de Florncia sent la segona filla del Gran Duc Ferran I de Mdici i Cristina de Lorena. Fou nta per lnia paterna de Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo, i per lnia materna de Carles III de Lorena i Cludia de Valois.

Fou germana, entre d'altres, de Cosme II de Mdici; Caterina de Mdici, casada amb Ferran I de Mntua; i Cludia de Mdici, casada successivament amb Frederic Ubald della Rovere i Leopold V d'ustria.

Vida.
Per tal d'establir una gran aliana amb la Monarquia Catlica espanyola fou proposada l'any 1611 en matrimoni a Felip III de Castella desprs de la mort de la seva primera esposa, Margarida d'ustria, si b el rei castell refus tornar-se a casar.

Mor el 22 de novembre de 1617 a Florncia a causa de la verola.

Enllaos externs.
 http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328561" title="Giovanni Pacini" nonfiltered="2993" processed="2981" dbindex="128076">

Giovanni Pacini (Catnia, Siclia, 2 de febrer de 1796 - Pescia, Toscana, 6 de desembre de 1867) fou un compositor itali, sobretot conegut per les seves peres.

Fill del baix buffo Luigi Pacini, que havia d'aparixer en les estrenes de moltes de les peres de Giovanni i amb qui es despla a Barcelona els anys 1878 a 1801. La famlia era d'origen tosc, i noms una coincidncia va fer que Giovanni nasqus a Catnia durant una estada de la famlia.

Durant la seva vida, Pacini va escriure una setantena d'peres. Les primeres foren escrites quan Gioacchino Rossini dominava el mn operstic itali, i Pacini en va seguir el seu estil.

Desprs del trasllat de Rossini a Pars el 1824, Pacini i els seus contemporanis (Giacomo Meyerbeer, Nicola Vaccai, Michele Carafa, Carlo Coccia, Vincenzo Bellini, Gaetano Donizetti, els germans Federico i Luigi Ricci, i Saverio Mercadante) van comenar a canviar la natura de l'pera italiana i portaven el bel canto cap a noves direccions. L'orquestraci va esdevenir ms pesada, la coloratura es redua, especialment per a les veus d'homes, i es donava ms importncia al patetisme lric. Tot i que hi havia excepcions, les iniciatives romntiques s'assignaven a tenors (en el temps de Rossini, eren freqentment cantats per contralts o mezzosopranos). Els canalles es convertien en baixos o posteriorment bartons (mentre sovint eren tenors per a Rossini). Gradualment, s'anava posant ms mfasi en el drama.

El paper que Pacini va jugar instituint aquests canvis s'est comenant noms ara a reconixer. Hi ha pocs dubtes que Pacini i el seu contemporani Nicola Vaccai van exercir una influncia ms important sobre Bellini que la que fins ara s'ha atribut. Aquest canvi d'actitud es pot atribuir al ressorgiment de dues de les seves obres: Vaccai's Giulietta e Romeo de Vaccai i L'ultimo giorno di Pompei de Pacini, que componien el 1825 en unes setmanes de diferncia.

L'xit de moltes de les peres ms lleugeres de Pacini, especialment Il Barone di Dolsheim, La sposa fedele, i La schiava in Bagdad (compostes entre 1818 i 1820) van fer de Pacini un dels compositors ms prominents a Itlia. La seva posici era en gran manera realada per grans xits com Alessandro nelle Indie (Npols, 1824), Amazilia (Npols 1824), i la ja mencionada L'Ultimo giorno di Pompei (Npols, 1825).

A Gli arabi nelle Gallie (Mil, 1827), el paper dAlessandro era creat per un barton alt, Andrea Nozzari, per fou cantat per la veu ms lleugera de Giovanni David a la reposici a Mil, indicant el desig de Pacini d'anar cap a una nova direcci. Aquesta pera va arribar a molts dels escenaris ms importants del mn i era la primera pera de Pacini en ser representada als Estats Units. Es repos freqentment a Itlia, i no era fins al 1830 quan el primer xit de Bellini, Il pirata (tamb a Mil, 1827) va sobrepassar l'obra de Pacini en nmero d'actuacions al Teatro alla Scala. Encara que no es reconeix normalment, era Pacini, ms que Donizetti, Mercadante o Bellini, el que va oferir competncia a Rossini a la Itlia dels anys 1820.

Varen seguir moltes peres que desprs quedarien en l'oblit. Tanmateix, un d'aquestes, Il corsaro (Roma, 1831) es reestrenava cent tres anys ms tard, el 2004, per b que noms amb l'acompanyament de pianos. 

Primer Bellini i desprs Donizetti superaren a Pacini en la fama. Moltes de les seves peres posteriors, com Carlo di Borgogna de 1835, van ser fracassos. El mateix Pacini reconeixia la seva derrota aparent i feia el segent comentari a les seves memries: Em comenava a adonar que m'havia de retirar del camp. Bellini, el Bellini div, m'ha superat. Alguns anys ms tard, tornava a compondre, i, desprs d'alguna altre contratemps, va gaudir del seu triomf ms gran amb Saffo (Npols, 1840).

Desprs de Saffo, Pacini entrava en un altre perode de prominncia. Donizetti havia marxat a Pars i els xits de Mercadante eren per darrere dels seus, noms Verdi oferia l'nica competncia important. Els xits de Pacini durant aquest perode van incloure La fidanzata corsa (Npols, 1842), Maria, regina d'Inghilterra (Palerm, 1843), Medea (Palerm, 1843), Lorenzino de' Medici (Vencia, 1845), Bondelmonte (Florncia, 1845), Stella di Napoli (Npols, 1845) i La regina di Cipro (Tor, 1846). Allan Cameron (Vencia, 1848).

 Aquest reeixit perode era seguit per una llarga decadncia, marcat noms pels xits moderats de La punizione (Vencia, 1854) Il saltimbanco (Roma, 1858) i Nicolo de'Lapi (Florncia, 1873).

Pacini moria a Pescia, a la Toscana, el 1867. Encara que actualment s prcticament oblidat, va produir molta msica de qualitat.

Referncies.
			 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328562" title="Brian Kendrick" nonfiltered="2994" processed="2982" dbindex="128077">

Brian David Kendrick (29 de maig del 1979 - ), ms conegut al ring com a Brian Kendrick s un lluitador professional nord-americ que treballa a la marca Smack Down de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328563" title="Francesc de Mdici (1594-1614)" nonfiltered="2995" processed="2983" dbindex="128078">

Francesc de Mdici o Francesc de Ferran I de Mdici ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1594 - Pisa 1614 ) fou un prncep de Toscana.

Orgens familiars.
Va nixer el 14 de maig de 1594 a la ciutat de Florncia sent el quart fill del Gran Duc Ferran I de Mdici i Cristina de Lorena. Fou nt per lnia paterna de Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo, i per lnia materna de Carles III de Lorena i Cludia de Valois.

Fou germ, entre d'altres, de Cosme II de Mdici; Elionor de Mdici; Caterina de Mdici, casada amb Ferran I de Mntua; i Cludia de Mdici, casada successivament amb Frederic Ubald della Rovere i Leopold V d'ustria.

Vida.
L'any 1611 fou nomenat Prncep de Capistrano, ttol que ostent fins la seva mort. Destinat a la carrera diplomtica ell, en canvi, prefer seguir la carrera militar. Va estar al comandament de les tropes toscanes enviades en ajuda del seu cunyat Ferran I de Mntua contra el duc Carles Manuel I de Savoia, si b s'establ la pau abans d'entrar en combat al Ducat de Mntua.

Desprs d'haver realitzat un peregrinatge al Santuari de Loreto va morir el 17 d'abril de 1614 a la ciutat de Pisa.

Enllaos externs.
  Documents dels Mdici: Francesc de Mdici;
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328565" title="Esdeveniments de pagament per visi de WWE" nonfiltered="2996" processed="2984" dbindex="128079">
La World Wrestling Entertainment realitza un esdeveniment mensual de pagament per visi transms cada any. Tenen una durada d'entre tres a quatre hores, i s'hi realitzen de sis a dotze enfrentaments especials. Existeixen altres organitzacions de lluita lliure professional que realitzen esdeveniments mensuals de pagament per visi similars, com per exemple la Total Nonstop Action Wrestling i l'empresa ROH.

Actuals esdeveniments PPV.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328567" title="Bundesautobahn 6" nonfiltered="2997" processed="2985" dbindex="128080">


La Bundesautobahn 6, abreviada com BAB 6 (Tamb anomenada Autobahn 6, A 6 o Via Carolina), es una autopista federal que va des de Saarbrcken, a Saarland, fins a Waidhaus a la frontera alemanya amb la Repblica Txeca. 

Un tram entre Amberg i el bosc dOberpflzer Wald est encara per construir, i el trnsit entre aquest dos punts es canalitza cap a la Bundesautobahn 93.

Histria.

Els primers plnols de la Bundesautobahn 6 es van fer el 1935, i la construcci de la majoria de trams es va comenar el 1938. El 1940 la construcci de la part de Mannheim va ser aturada quan un pont sobre el Rin es va enfonsar matant a molts treballadors. Un nou pont va ser inaugurat el 1953. Altres trams de l'autopista es van acabar el 1941. Una recta de la A 6 prop de Kaiserslautern era utilitzada com a pista d'aterratge per la Luftwaffe durant a Segona Guerra Mundial. Desprs la de la guerra aquest tram va ser ocupat per les tropes americanes i posteriorment es va convertir en la Base Aria de Ramstein, amb gran importncia militar en l'actualitat. L'autopista va ser reconstruda per un nou traat al sud de la base.

Als anys 60 la A 6 es va allargar, un nou tram es va construir aprop el Circuit de Hockenheim, de manera que el circuit es va haver de redissenyar.

Aix com la Bundesautobahn 8, que va pel sud, les dues han necessitat obres i millores degudes a la seva relativa antiguitat, cosa que ha influt negativament en el trnsit. El tram que passa per Mannheim s'est millorant amb la integraci de 2 carrils ms (de 4 que en tenia, ara en tindr 6) i un nou pont per sobre el riu Neckar.



Sortides i construccions.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328568" title="Peda" nonfiltered="2998" processed="2986" dbindex="128081">



El peda (Bothus podas podas) s un peix de la famlia dels btids, de l'ordre dels pleuronectiformes, i autcton de la Mediterrnia.

Morfologia.

 La seua talla mxima s de 25 cm.
 T el cos deprimit i de forma ovalada.
 La seua boca s petita.
 Els ulls, molt separats, amb l'inferior per davant el superior, apareixen al costat esquerre.
 Els mascles presenten una petita espina en el morro superior i els ulls es troben ms separats.
 La lnia lateral noms apareix a la cara oculada.
 L'aleta dorsal -que comena per davant els ulls- i l'anal sn llargues.
 L'anal es troba precedida per una espina.
 s mimtic, s a dir, la seua coloraci varia segons el fons en el qual es trobi.
 s de color gris amb taques negres i marrons.
 T una o dues taques a la part posterior.
 La cara inferior s blanca amb tons blaus.;

Reproducci.

Es reprodueix entre els mesos de maig i agost. Les larves sn transparents. Quan arriben als 3 cm pateixen la metamorfosi i passen al bentos.

Alimentaci.

Menja petits peixos i invertebrats bentnics.

Hbitat.

s bentnic de fons sorrencs on roman immbil enterrat sota una fina capa de sorra. s molt com a les platges i pot trobar-se entre els banyistes. Apareix a aiges somes fins als 400 m. Tamb apareix a vaires (zones sorrenques a les praderies de fanergames).

Costums.

Quan se sent amenaat surt nedant a gran velocitat aixecant la sorra i aprofita per enterrar-se quan no se'l veu.

Pesca.

Es captura amb arts d'arrossegament i amb volant quan es pesca el raor.

Referncies.



Enllaos externs.

 Descripci i hbitat ;
 ICTIMED ;
 Hbitat i alimentaci ;
 Ocean Biogeographic Information System ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328572" title="Carles de Mdici" nonfiltered="2999" processed="2987" dbindex="128082">

Carles de Mdici o Carles de Ferran I de Mdici ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1595 - d. 1666 ) fou un prncep de la Toscana de la famlia Mdici que va esdevenir cardenal de l'Esglsia Catlica.

Orgens familiars.
Va nixer el 19 de mar de 1595 a la ciutat de Florncia sent fill del Gran Duc Ferran I de Mdici i Cristina de Lorena. Fou nt per lnia paterna de Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo, i per lnia materna de Carles III de Lorena i Cludia de Valois.

Fou germ, entre d'altres, de Cosme II de Mdici; Elionor de Mdici; Caterina de Mdici, casada amb Ferran I de Mntua; Francesc de Mdici; i Cludia de Mdici, casada successivament amb Frederic Ubald della Rovere i Leopold V d'ustria.

Carrera religiosa.
Amant de les arts i de la vida acomodada, va embellir la Villa Mdici de Roma, va fer construir a Bernardo Buontalenti el Casino de San Marco a Florncia i va fer reestructurar la Villa de Careggi.

Va ser nomenat cardenal pel papa Pau V el 2 de desembre de 1615, i fou elector en els conclaus de 1621 i 1623, on va ser escollits respectivament Gregori XV i Urb VIII. El 1644 fou el Cardenal Protodiacon el conclau que va escollir Innocenci X.

Desprs de ser nomenat cardenal-bisbe de Sabina, pass a Frascati i posteriorment a Porto-Santa Rufina. El 29 d'abril de 1652 fou nomenat vicedeg del Collegi Cardenalici, i el 23 de setembre del mateix fou nomenat deg d'aquest Collegi i cardenal-bisbe d'stia i Velletri. El 1655, en virtut del seu crrec, va presidir el conclau que va escollir papa a Alexandre VII. 

Va morir el 17 de juny de 1666 a la ciutat de Florncia, sent sepultat a la cripta de la Baslica de Sant Lloren de Florncia amb els altres membres de la seva famlia.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328576" title="Lloren de Mdici (1599-1648)" nonfiltered="3000" processed="2988" dbindex="128083">

Lloren de Mdici o Lloren de Ferran I de Mdici ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1599 - d. 1648 ) fou un membre de la famlia Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer l'1 d'agost de 1599 a la ciutat de Florncia sent fill del Gran Duc Ferran I de Mdici i Cristina de Lorena. Fou nt per lnia paterna de Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo, i per lnia materna de Carles III de Lorena i Cludia de Valois.

Fou germ, entre d'altres, de Cosme II de Mdici; Elionor de Mdici; Caterina de Mdici, casada amb Ferran I de Mntua; Francesc de Mdici; Carles de Mdici; i Cludia de Mdici, casada successivament amb Frederic Ubald della Rovere i Leopold V d'ustria.

Vida.
Apassionat dels animals i de la caa fou un gran mecenes, protegint a la seva residncia del Casino del Parione a Stefano della Bella i Volterrano.

El 1617 va acompanyar a la seva germana Caterina de Mdici, que s'havia casat amb Ferran I de Mntua, a Mntua, i posteriorment va visitar Vencia, Gnova, Santuari del Loreto i Pesaro. 

El 1623 es va desplaar a Urbino en ajuda de la seva germana Cludia, que s'havia quedat vdua del duc Frederic Ubald della Rovere, per a convncer al seu sogre Francesc Maria II della Rovere, que s'havia quedat sense hereus, de cedir el Ducat d'Urbino als Mdici. Fallida aquesta temptativa, el 1626 va acompanyar a Cludia en el seu segon viatge nupcial, aquesta vegada direcci a Innsbruck, per a casar-se amb el comte del Tirol Leopold V d'ustria, visitant posteriorment Munic, Nuremberg, Ratisbona i Nancy. 

Sense arribar-se a casar, mor el 15 de novembre de 1648 a la ciutat de Florncia. 

Enllaos externs.
  Documents dels Mdici: Lloren de Mdici;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328585" title="Rosa Maria Subirana Rebull" nonfiltered="3001" processed="2989" dbindex="128084">
Rosa Maria Subirana i Rebull s una historiadora de l'art, nascuda a Barcelona el 1948. Formada a la Universitat de Barcelona, s'hi doctor amb la densa tesi La calcografia catalana al segle XVIII (1996), i hi esdevingu professora titular. Centrada en la histria del gravat, ha publicat Pascual Pere Moles i Corones : Valncia 1741-Barcelona 1797 (1990), Els Orgens de la litografia a Catalunya : 1815-1825 (1991), Josep March, un pioner de la litografia (1992), llibres editats per la Biblioteca de Catalunya.
Ha estat la comissria d'una mplia exposici sobre el xilgraf i pintor noucentista Ricard Marlet, a crrec de la Fundaci Caixa de Sabadell, el 1996. 

 Font .
Catleg de la Biblioteca de Catalunya 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328586" title="Pista del Club Atltico Huracn" nonfiltered="3002" processed="2990" dbindex="128085">


La Pista del Club Atltico Huracn, (en castell Cancha del Club Atltico Huracn o Pista del Club Atltico Huracn), s l'estadi del l'equip d'hoquei patins del Club Atltico Huracn, originari de la ciutat argentina de Buenos Aires. 

El juliol de 2008, en motiu del centenari del club, s'hi celebr la segona edici de la Copa Amrica d'hoquei patins en categoria masculina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328594" title="Parabothus amaokai" nonfiltered="3004" processed="2991" dbindex="128087">

Parabothus amaokai  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

T 30 vrtebres.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328595" title="Parabothus budkeri" nonfiltered="3005" processed="2992" dbindex="128088">

Parabothus budkeri  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar Roig.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328596" title="Parabothus chlorospilus" nonfiltered="3006" processed="2993" dbindex="128089">

 Parabothus chlorospilus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les illes Hawaii.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328597" title="Mas de la Muga" nonfiltered="3007" processed="2994" dbindex="128090">

El Mas de la Muga s un antic mas situat a Bellvei del Peneds. Actualment el seu estat s runs ja que al segle XVIII hi va haver unes reformes per es van fer amb molta fantasia i aix va fer que es deshabits. Va ser creat per un matrimoni ric aleshores de Bellvei, que volien viure cmodament fora de Bellvei, per la dona volia veure cada mat el seu poblet.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328598" title="Parabothus coarctatus" nonfiltered="3008" processed="2995" dbindex="128091">

Parabothus coarctatus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 22,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Nova Calednia, sud del Jap i Hawaii.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328599" title="Parabothus filipes" nonfiltered="3009" processed="2996" dbindex="128092">

 Parabothus filipes s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 8,8 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar del Corall.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328600" title="El Cucurull" nonfiltered="3010" processed="2997" dbindex="128093">
El Cucurull s el nom d'una torre medieval i avui dia totalment en runes. Es troba als afores de la localitat tarragonina de Roda de Ber.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328601" title="Parabothus kiensis" nonfiltered="3011" processed="2998" dbindex="128094">

 Parabothus kiensis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 20,3 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del sud del Jap fins al sud d'Indonsia, nord-oest d'Austrlia i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328603" title="Parabothus malhensis" nonfiltered="3012" processed="2999" dbindex="128095">

 Parabothus malhensis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce ndic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328604" title="Parabothus polylepis" nonfiltered="3013" processed="3000" dbindex="128096">

 Parabothus polylepis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 15 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sri Lanka.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328606" title="Parabothus taiwanensis" nonfiltered="3014" processed="3001" dbindex="128097">

Parabothus taiwanensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 14,8 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Taiwan.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328618" title="Cosme II de Mdici" nonfiltered="3015" processed="3002" dbindex="128098">

Cosme II de Mdici o Cosme II de Toscana ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1590 - d. 1621 ) fou un membre de la famlia Mdici que va ser Gran Duc de Toscana entre 1609 i 1621.

 Orgens familiars .
Va nixer el 12 de maig de 1590 a la ciutat de Florncia sent el fill primognit del Gran Duc Ferran I de Mdici i Cristina de Lorena. Fou nt per lnia paterna de Cosme I de Mdici i Elionor de Toledo, i per lnia materna de Carles III de Lorena i Cludia de Valois.

Fou germ, entre d'altres, d'Elionor de Mdici; Caterina de Mdici, casada amb Ferran I de Mntua; Francesc de Mdici; Carles de Mdici; i Cludia de Mdici, casada successivament amb Frederic Ubald della Rovere i Leopold V d'ustria.

 Npcies i descendents .
Es va casar el 19 d'octubre de 1608 a la catedral de Florncia amb l'arxiduquessa Maria Magdalena d'ustria, filla de Carles II d'Estria i Maria Anna de Baviera. D'aquesta uni nasqueren:
Maria Cristina de Mdici (1609-1632);
Ferran II de Mdici (1610-1670), Gran Duc de Toscana;
Joan Carles de Mdici (1611-1663), cardenal;
Margarida de Mdici (1612-1679), casada el 1628 amb Odoard I de Parma;
Mateu de Mdici (1613-1667);
Francesc de Mdici (1614-1634);
Anna de Mdici (1616-1676), casada el 1646 amb Ferran Carles d'ustria;
Leopold de Mdici (1617-1675), cardenal;

 Ascens al poder .
De carcter dbil i malalts va ser nomenat Gran Duc de Toscana a la mort del seu pare, ocorreguda el febrer de 1609. En la seva poltica exterior intent establir una equidistncia entre les dues grans potncies del moment, el Regne de Frana i el Regne d'Espanya. Va fer tancar el banc familiar i va continuar amb les tasques de mecenatge, protegint Galileo Galilei, el qual anomen els satllits galileians amb el nom de Cosmica Sidera (en catal: "estrelles de Cosme").

Mor precipitadament el 28 de febrer de 1621 a la ciutat de Florncia, sent enterrat a la Baslica de Sant Lloren de Florncia.

 Enllaos externs .
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328621" title="Monolene antillarum" nonfiltered="3016" processed="3003" dbindex="128099">

Monolene antillarum  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 11,8 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Canad fins a Florida i el nord del Golf de Mxic. Probablement tamb al nord de la costa de Sud-amrica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328622" title="Monolene asaedai" nonfiltered="3017" processed="3004" dbindex="128100">

Monolene asaedai  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 8 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic Oriental (des de Mxic fins a Panam) .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328623" title="Monolene atrimana" nonfiltered="3018" processed="3005" dbindex="128101">

Monolene atrimana  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals de l'Atlntic Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328624" title="Monolene danae" nonfiltered="3019" processed="3006" dbindex="128102">

Monolene danae  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic Oriental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328625" title="Monolene dubiosa" nonfiltered="3020" processed="3007" dbindex="128103">

 Monolene dubiosa s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 7 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Acapulco (Mxic).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328627" title="Monolene helenensis" nonfiltered="3021" processed="3008" dbindex="128104">

Monolene helenensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 20,8 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord de Santa Helena.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328628" title="Monolene maculipinna" nonfiltered="3022" processed="3009" dbindex="128105">

Monolene maculipinna  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic Oriental (des de Costa Rica a Per). Tamb es troba a Nicaragua.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328629" title="Monolene megalepis" nonfiltered="3023" processed="3010" dbindex="128106">

Monolene megalepis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328630" title="Temporada 2008-2009 del RCD Espanyol" nonfiltered="3024" processed="3011" dbindex="128107">
Plantilla 2008-09 del Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.
 Actualitzada el 1 de setembre de 2008.;
 






























Equip tcnic
Entrenador:  Jos Manuel Esnal;
2on entrenador:  scar Perarnau Figueras;
Preparador fsic:  Ramon Catal Peir;
Entrenador de porters:  Tommy N'Kono;

Pretemporada.
 19 de juliol: Peralada CF - RCD Espanyol, (0-5) a Peralada.
 25 de juliol: Swansea City FC - RCD Espanyol, (0-4) a Palams (IV Torneig de futbol Gamba de Palams).
 2 d'agost: Manchester United - RCD Espanyol, (1-0) a Manchester, a l'estadi d'Old Trafford (Partit d'homenatge a Ole Gunnar Solskjr).
 7 d'agost: Acadmica de Coimbra - RCD Espanyol, (1-1) a Combra.
 9 d'agost: Os Belenenses - RCD Espanyol, (0-2) a Lisboa.
 13 d'agost: FC Volendam - RCD Espanyol, (2-2) a Volendam.
 15 d'agost: Willem II Tilburg- RCD Espanyol, (0-0) a Tilburg.
 17 d'agost: VBV De Graafschap - RCD Espanyol, (3-1) a Doetinchem.
 19 d'agost: NEC Nimega - RCD Espanyol, (1-1) a Nimega.
 24 d'agost: RCD Espanyol - Udinese Calcio, (1-0) a Barcelona (Partit del 35 Trofeu Ciutat de Barcelona).

La temporada dia a dia.
Agost.
Dj. 28 - (Venda de jugadors) Pablo Zabaleta fitxa pel Manchester City per 8 milions d'euros. D'altra banda, el jugador mallorqu Albert Riera s fitxat pel Liverpool per la quantitat de 10 milions d'euros.
Ds. 30 - (Lliga) RCD Espanyol 1 - 0 Valladolid CF. L'Espanyol ha aconseguit trencar la mala ratxa que l'acompanyava des de l'any 2001, en qu no guanyava el partit de la primera jornada. Un gol de Luis Garca al minut 47, ha fet que els tres primers punts de la temporada es quedessin a Montjuc. La jornada acaba amb l'equip a la 6a posici i amb 3 punts.
Dg. 31 - (Fitxatges) Nicols Pareja i Nen fitxen pel RCD Espanyol. El primer prov de l'Anderlecht i signa per cinc temporades; i el segon s cedit pel Mnaco per una temporada.

Setembre.
Dl. 1 - (Fitxatges) Nicols Pareja i Nen sn presentats en societat com a nous jugadors de l'Espanyol. D'altra banda, el club notifica l'ltim fitxatge de la temporada amb la incorporaci del jugador irlands Stephen Finnan.
Dt. 9 - (Copa Catalunya) RCD Espanyol 5 - 1 FC Santboi. La semifinal disputada al camp de La Devesa de Sant Carles de la Rpita finalitza amb una golejada per part de l'equip perico. Els gols de l'Espanyol varen ser del jugador de l'Espanyol B, Luismi, al minut 30; Coro al 33; un altre jugador del filial, Gotor, al minut 53; Javi Mrquez, tamb del filial, al minut 53; i finalment Jonathan Soriano marc el cinqu gol al minut 81.
Dg. 14 - (Lliga) Recreativo 0 - 1 RCD Espanyol. Segona victria consecutiva de l'Espanyol, i aquest cop com a visitant. Un gol de Luis Garca al minut 85 ha certificat la victria perica. Al finalitzar la jornada, l'equip es posa lder de la Lliga en solitari amb 6 punts.
Ds. 20 - (Lliga) RCD Espanyol 1 - 1 Getafe. L'equip perico treu un valus punt en el partit amb l'equip madrileny. Els visitants es van avanar al minut 47 amb forma de penal que Kameni no va poguer aturar. Malgrat tot, al minut 58 un gol de Sergio Snchez igualava el marcador que no es va moure fins al final. Un cop acabada la jornada futbolstica, el conjunt blanc-i-blau es colloca 4t amb 7 punts, els mateixos que el primer classificat.
Dc. 24 - (Lliga) Sevilla 2 - 0 RCD Espanyol. L'equip barcelon perd el seu primer partit de Lliga davant un potent Sevilla FC. Un gol al minut 57 i l'altre al 85 van acabar amb la ratxa de tres partits consecutius sense perdre. Un cop acabada la jornada intersetmanal, l'equip es queda 8 amb 7 punts a la taula classificatria.
Ds. 27 - (Lliga) RCD Espanyol 1 - 2 Barcelona. L'ltim derbi lliguer disputat a l'Estadi Olmpic Llus Companys va ser el ms tens i amb ms enrenou de les ltimes dcades. Es pot afirmar que el partit va quedar en segon pla a causa del mal comportament d'un sector minoritari d'aficionats de l'equip visitant, que va provocar la suspensi del partit durant uns deu minuts. Pel qu fa al context esportiu, Ferran Corominas va marcar el primer gol de l'Espanyol al minut 19. Desprs, al minut 83 l'altre equip catal va igualar el marcador, fins que en temps afegit, un penal en contra dels periquitos va establir la victria a l'equip visitant. Un cop acabada la cinquena jornada de Lliga, l'Espanyol es colloca 10 amb 7 punts.

Octubre.
Dg. 5 - (Lliga) Real Madrid 2 - 2 RCD Espanyol. Feia set temporades consecutives que l'Espanyol no treia cap punt de l'Estadi Santiago Bernabu, per el partit d'aquesta temporada supos treure's aquesta maledicci i sumar un valus punt a l'empatar amb l'equip madrileny. Ral Tamudo va marcar el primer gol catal, en forma de penal, al minut 20; quatre minuts ms tard el capit merengue va estabir l'igualada al marcador, al minut 31 Luis Garca va tornar a avanar l'equip perico al marcador; fins que ja al temps afegit de la primera part, el Madrid va tornar a marcar per establir l'empat final. Un cop transcorregudes sis jornades de competici, l'Espanyol s 9 amb 8 punts.
Dt. 7 - (Sanci) El Comit de Competici de la Reial Federaci Espanyola de Futbol ha sancionat amb una multa de 3.000 euros i l'advertncia de tancament de l'estadi al RCD Espanyol, a causa dels incidents que es van produir en el derbi davant del FC Barcelona a l'Estadi Olmpic Llus Companys del passat 27 de setembre, en qu un grup minoritari d'afeccionats de l'equip visitant van causar greus aldarulls.
Dc. 8 - (Copa Catalunya) RCD Espanyol 1 - 2 UE Sant Andreu. La final de la Copa Catalunya, disputada a l'estadi de La Devesa de Sant Carles de la Rpita, va acabar amb la victria de l'equip quadribarrat, cosa que suposava el seu primer ttol de Copa de Catalunya a l'any del seu centenari. Jonathan Soriano va avanar a l'Espanyol al minut 24, per el Sant Andreu es va endur la victria final, amb gols als minuts 40 i 56.
Ds. 18 - (Lliga) RCD Espanyol 0 - 0 Vila-real. Desprs d'una setmana sense competici oficial, l'Espanyol empat el seu primer partit a 0 gols d'aquesta temporada. No obstant, l'equip perico va posseir d'una oportunitat d'or per avanar-se al marcador, per Tamudo va fallar el penal al minut 72. A l'acabar la jornada, l'Espanyol se situa 10 a la taula classificatria amb 9 punts.
Dg. 26 - (Lliga) Mallorca 3 - 0 RCD Espanyol. Jornada desastrosa per l'equip perico, en caure derrotat al camp del Mallorca per un contundent marcador. Els homes de Tintn Mrquez varen realitzar una segona part nefasta, cosa que l'equip balear va aprofitar sense despentinar-se. La vuitena jornada de Lliga deixa l'Espanyol 11 amb 9 punts.
Dc. 29 - (Copa del Rei) Celta 2 - 2 RCD Espanyol. En l'anada dels setzens de final de la Copa del Rei, l'Espanyol empat a 2 gols amb l'equip gallec. El Celta es va avanar al  minut 10, per Callejn i Valdo van capgirar el marcador en marcar els minuts 21 i 24 respectivament. No obstant, l'equip gallec va establir l'igualada final al marcador al minut 76. D'aquesta manera, caldr esperar a la tornada a Barcelona per saber qui passar a la segent roda, encara que ara mateix, l'equip perico t el gol average al seu favor.

Novembre.
Dg. 2 - (Lliga) RCD Espanyol 1 - 0 Osasuna. Des de la jornada nmero 2 de la Lliga que l'Espanyol no aconseguia la victria al campionat. Finalment, el partit contra l'equip navarrs va servir prqu l'equip aconsegus la tercera victria amb un gol solitari del capit Tamudo al minut 61. No obstant, el mateix futbolista va tornar a fallar un penal al minut 7, essent el segon que no l'introdueix dins la porteria contria en aquesta temporada. Amb aquesta victria, l'equip perico se situa 10 amb 12 punts.
Dg. 9 - (Lliga) Deportivo 1 - 0 RCD Espanyol. Un gol solitari de l'equip corunys va condemnar l'equip catal a la quarta derrota de la temporada. El duel entre entrenadors ms que coneguts, el va guanyar l'ex-entrenador periquito i actual del Deportivo Miguel ngel Lotina. Un cop transcorregudes deu jornades de la Lliga, l'Espanyol es situa 12 amb 12 punts.
Dt. 11 - (Assemblea anual) El Palau de Congressos de Catalunya fou el lloc escollit per celebrar la Junta General d'Accionistes 2008, on tots els punts presentats a la Junta General varen ser aprovats amb ms d'un 60% dels vots a favor.
Dc. 12 - (Copa del Rei) RCD Espanyol 3 - 0 Celta. L'Espanyol passa a vuitens de final de la Copa del Rei, en quedar un resultat final de 5-2 favorable als interessos pericos. Jarque, un jugador del Celta i Valdo varen ser els tres autors dels gols.
Dg. 16 - (Lliga) RCD Espanyol 3 - 4 Numncia. Gols de Moiss Hurtado, Jarque i Tamudo. Partit de la 11a jornada de lliga, on l'Espanyol acaba 16 amb 12 punts.
Dg. 23 - (Lliga) Racing 3 - 0 RCD Espanyol. Dotzena jornada de lliga, amb l'Espanyol 16 amb 12 punts.
Dg. 30 - (Lliga) RCD Espanyol 0 - 1 Sporting. Tretzena jornada de lliga amb l'Espanyol a dissetena posici amb dotze punts.
Dg. 30 - (Cessi de l'entrenador) En sessi urgent del Consell de Direcci, la Junta de l'entitat ha decidit la cessi de l'entrenador Bartolom "Tintn" Mrquez pels mals resultats de l'equip.

Desembre.
Dl. 1 - (Nou entrenador) Jos Manuel Esnal Man, s el nou entrenador del primer equip, en substituci de Bartolom "Tintn" Mrquez.

Gener.
Dl. 20 - (Nou entrenador) Mauricio Pochettino s el nou entrenador del primer equip fins a final de temporada, en substituci de Jos Manuel Esnal Man.

Resultats finals de les competicions oficials.
Lliga: ;
Copa del rei: ;
Copa de Catalunya: Finalista, desprs de caure derrotat amb l'UE Sant Andreu per 1 - 2 a l'estadi de La Devesa de Sant Carles de la Rpita al 8 d'octubre de 2008.




Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328631" title="Monolene mertensi" nonfiltered="3025" processed="3012" dbindex="128108">

Monolene mertensi  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als  cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf de Guinea fins a Angola.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328632" title="Monolene microstoma" nonfiltered="3026" processed="3013" dbindex="128109">

Monolene microstoma  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 20,1 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf de Guinea i Senegal fins a Nambia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328633" title="Maria Magdalena d'ustria" nonfiltered="3027" processed="3014" dbindex="128110">

Maria Magdalena d'ustria ( Graz, Sacre Imperi Romanogermnic 1589 - Pdua, Repblica de Vencia 1631 ) fou una arxiduquessa d'ustria que va esdevenir duquessa consort de Toscana.

Orgens familiars.
Va nixer el 7 d'octubre de 1589 a la ciutat de Graz, poblaci situada en aquells moments al Sacre Imperi Romanogermnic, sent filla de Carles II d'Estria i Maria Anna de Baviera. Fou nta per lnia paterna de l'emperador Ferran I del Sacre Imperi Romanogermnic i Anna I d'Hongria, i per lnia materna de l'elector Albert V de Baviera i d'Anna d'ustria.

Fou germana, entre d'altres, de l'emperador Ferran II del Sacre Imperi Romanogermnic; Lepold V d'ustria, casat amb Cludia de Mdici; Anna i Constana d'ustria, casades successivament amb Segimon III de Polnia; i Margarida d'ustria, casada amb Felip III de Castella.

Npcies i descendents.
Es va casar el 19 d'octubre de 1608 a la catedral de Florncia amb Cosme de Mdici, fill de Ferran I de Mdici i Cristina de Lorena. D'aquesta uni nasqueren:
Maria Cristina de Mdici (1609-1632);
Ferran II de Mdici (1610-1670), Gran Duc de Toscana;
Joan Carles de Mdici (1611-1663), cardenal;
Margarida de Mdici (1612-1679), casada el 1628 amb Odoard I de Parma;
Mateu de Mdici (1613-1667);
Francesc de Mdici (1614-1634);
Anna de Mdici (1616-1676), casada el 1646 amb Ferran Carles d'ustria;
Leopold de Mdici (1617-1675), cardenal;

Interessada en la cincia, proteg a la seva cort el cientfic Galileu Galilei. A la mort del seu esps, ocorreguda el febrer de 1621, s'encarreg de l'educaci dels seus fills, especialment del Gran Duc Ferran II de Mdici. Com a herncia va rebre el govern de la ciutat de San Miniato, aconseguint que fos reconeguda com a seu d'una dicesi.

Mor a la ciutat de Pdua, poblaci situada en aquells moments a la Repblica de Vencia, l'1 de novembre de 1631.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/habsburg/habsburg4.html;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328634" title="Monolene sessilicauda" nonfiltered="3028" processed="3015" dbindex="128111">

 Monolene sessilicauda s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Occidental (des del Canad fins al Brasil).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328636" title="Simfonia nm. 41 de Mozart" nonfiltered="3029" processed="3016" dbindex="128112">
La Simfonia nm. 41 en do major K. 551, o Simfonia Jpiter, s una simfonia de Wolfgang Amadeus Mozart el qual finalitz la seva composici el 10 d'agost de 1788. Va ser la seva darrera simfonia.

El sobrenom de Simfonia Jpiter, afegit posteriorment, no se'n sap la procedncia; podria ser una iniciativa de l'empresari Johann Peter Salomon, en la publicaci d'un primer arranjament per piano que es va fer.

 Composici i estrena .

La Simfonia nm. 41 s la darrera d'un conjunt de tres simfonies que Mozart va compondre, en una successi rpida, durant l'estiu de 1788. La nm. 39 es completava el 26 de juny, i la nm. 40, el 25 de juliol. En la mateixa poca, Mozart estava escrivint els seus trios per a piano en les tonalitats de mi i do, la seva sonata fcil, i una sonatina per a violins.

No se sap si la Simfonia nm. 41 va ser interpretada en vida del compositor. Segons Otto Erich Deutsch, en aquesta poca, Mozart estava preparant una srie de concerts en un casino nou al Spiegelgasse dirigit per Philipp Otto. Mozart fins i tot va enviar un parell d'entrades al seu amic Michael Puchberg. Per  no s'ha arribat a saber si la srie de concert es va realitzar, o es va anullar per manca de inters.

 Estructura .

Els quatre moviments s'organitzen en la forma simfnica tradicional en el classicisme:
Allegro vivace;
Andante cantabile;
Menuetto: Allegretto - Trio;
Molto allegro;

Una caracterstica notable d'aquesta simfonia s el fugat a cinc veus ja al final del quart moviment, que representa els cinc temes essencials. Tamb hi ha seccions de fuga durant el moviment, ja sigui desenvolupant un tema especfic o combinant-ne dos o ms temes junts, com es pot observar en la interacci amb els instruments de vent fusta. 
El tema principal consta de quatre notes:

A ms, en aquest darrer moviment que segueix la forma sonata, es poden escoltar quatre temes addicionals, i els cinc motius es combinen en la fuga, a la coda. En un article de 1906 sobre la Simfonia Jpiter, George Grove escrivia que "s per al final que Mozart ha reservat tots els recursos de la seva cincia, i tot el poder,... Enlloc no n'ha aconseguit ms." De la pea, en general, afirmava: "s l'obra orquestral ms grandiosa de totes, que va precedir la Revoluci Francesa."

Els especialistes creuen que Mozart estava estudiant la Simfonia nm. 28 en do major de Michael Haydn, que tamb t un fugat en el seu final. Charles Sherman especula que Mozart tamb estudiava una simfonia anterior de M. Haydn, la nm. 39 tamb en do major, ja que "sovint demanava al seu pare Leopold enviar-li l'ltima fuga que Haydn tingus escrita." La Simfonia nm. 39 de Michael Haydn  va ser composta noms unes quantes setmanes abans que la de Mozart; tamb t un fugato al final, i el tema comena amb dues rodones. Sherman ha assenyalat unes altres similituds entre els dues obres totalment contempornies.

Referncies.


Bibliografia.

Deutsch, Otto Erich (1965) Mozart:  A Documentary Biography.  Stanford:  Stanford University Press.


 Enllaos externs .
Audici: Interpretaci de David Bernard dirigint la Park Avenue Chamber Symphony;
Wolfgang Amadeus Mozart - Symphony No.41, KV 551 "Jupiter", amb comentaris de Elizabeth Schwarm Glesner.;
Jupiter in the Age of Enlightenment. Comentaris sobre la Simfonia nm. 41 per Ron Drummond.;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328639" title="Braojos" nonfiltered="3030" processed="3017" dbindex="128113">

Braojos s un municipi de la Comunitat de Madrid, a la Sierra Norte de Madrid. Limita a l'oest amb la provncia de Segvia i s travessat per cinc vies pequries: les canyades de la Puente Ancha, de la Cuerda, Vereda del Molino, Vereda del Lomo i Vereda de la Ermita. La xarxa hidrogrfica es compon dels rierols de la Dehesa, de la Cigeuela, de la Trocha i d'Hernn Gmez.
  
 Histria . 
Es desconeix l'origen de Braojos, encara que alguns historiadors apunten la possibilitat que ans una fundaci cltica a causa del prefix "bra-", que significava "brossa d'arbres". No obstant aix, sembla ms probable ser un nucli fundat desprs de la Reconquesta. El primer assentament, no documentat fins a l'edat mitjana, va ser realitzat per pastors i al voltant d'ell es van organitzar petites terrasses de cultius quedant la resta del territori dedicat a pastures comunals. L'interior del nucli presentava una disposici dispersa, combinant habitatges amb pajares i quadres i espais oberts per al cultiu. Les restes arquitectniques de l'poca sn d'un estil romnic rural. 

El lloc on s'assenta avui Braojos va passar a formar part de la Comunitat de Vila i Terra de Buitrago des del 18 de juliol de 1096, quan el rei Alfons VI de Castella va assignar termes a aquesta poblaci. s per aix que es regiria segons les ordenances de la mancomunitat, encara que Braojos va arribar a tenir ordenances prpies. Va ser a ms capalera d'un dels set cambres en els quals es dividia la terra de Buitrago. D'ell depenien Navarredonda y San Mams, Pinilla de Buitrago, Villavieja del Lozoya i La Serna del Monte. 

La terra de Buitrago i la seva jurisdicci van passar a formar part del senyoriu dels Mendoza (ms tard Ducs de l'Infantado) en temps de Pedro Gonzlez de Mendoza. Per aquest motiu va formar part de la provncia de Guadalajara, fins a la seva inclusi definitiva en la de Madrid en 1833. En el segle XVI formaven un solo concejo els pobles de Braojos, La Serna del Monte i l'actualment desaparegut de Ventosilla. Durant tota la Edat Moderna, Braojos va experimentar un creixement equilibrat i notable. A la ramaderia local, dominada per un petit nombre de grans propietaris s'afegien les necessitats dels bestiars trashumants que en un gran nombre travessaven el terme. L'agricultura, limitada pel conflicte d'usos, se centrava en el sgol, el blat i el lli, que va donar origen a una artesania d'obratge de draps.

 Economia . 
Avui dia Braojos mant encara un marcat carcter rural i l'activitat agropecuria segueix configurant l'essencial de la vida local i del seu paisatge, definit per mplies supeficies de pastura i cultius i per la xarxa de camins de vies pecuries. Per un nombre creixent de famlies ha introdut en les seves rendes ingressos procedents d'altres sectors com la construcci, el comer o l'hostaleria. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328643" title="Lliga israeliana de futbol" nonfiltered="3031" processed="3018" dbindex="128114">
La Lliga israeliana de futbol, oficialment anomenada Ligat ha'Al (en hebreu:         , literalment, Primera Lliga), i avui dia anomenada per raons de patrocini Ligat Toto (en hebreu:          ) s la mxima competici futbolstica d'Israel.

 Histria .
El campionat d'Israel de futbol existeix sota diversos noms des de l'any 1932, en temps del Protectorat Britnic de Palestina.

La Ligat ha'Al fou creada l'any 1999 i reempla la Liga Leumit (que esdevingu segona categoria). La Liga Artzit pass a ser de segona a tercera categoria.

Els darrers anys ha rebut els segents noms comercials:
 2002-2004: Ligat Pelephone             (patrocinada per la companyia telefnica Pelephone);
 2005-present: Ligat Toto           (patrocinada per l'empresa d'apostes Toto Organization);

El primer classificat de la competici es classifica per la prvia de la Lliga de Campions. El segon i tercer, aix com el campi de copa, es classifiquen per la Copa de la UEFA, si el campi de copa s un dels tres primers, el quart obt la seva plaa. El segent classificat obt plaa per la Copa Intertoto.

 Clubs participants, temporada 2008-09 .
Beitar Jerusalem ;
Bnei Sakhnin;
Bnei Yehuda;
FC Ashdod ;
Hakoah Amidar Ramat Gan;
Ironi Kiryat Shmona;
Hapoel Petah Tikva;
Hapoel Tel Aviv;
Maccabi Haifa;
Maccabi Netanya;
Maccabi Petah Tikva;
Maccabi Tel Aviv;

 Historial .
 Protectorat Britnic de Palestina .


1931/32 : British Police;
1932/33 : No es disput;
1933/34 : Hapoel Tel Aviv;
1934/35 : No finalitz;
1935/36 : Hapoel Tel Aviv;
1936/37 : Maccabi Tel Aviv;

1937/38 : No finalitz;
1938/39 : No es disput;
1939/40 : Hapoel Tel Aviv;
1940/41 : No es disput;
1941/42 : Maccabi Tel Aviv;
1942/43 : No finalitz;

1943/44 : Hapoel Tel Aviv;
1944/45 : No es disput;
1945/46 : No es disput;
1946/47 : Maccabi Tel Aviv;


 Lliga d Israel .


1948/49 : No es disput;
1949/50 : Maccabi Tel Aviv;
1950/51 : No es disput;
1951/52 : Maccabi Tel Aviv;
1952/53 : No es disput;
1953/54 : Maccabi Tel Aviv;
1954/55 : Hapoel Petah Tikva;
1955/56 : Maccabi Tel Aviv;
1956/57 : Hapoel Tel Aviv;
1957/58 : Maccabi Tel Aviv;
1958/59 : Hapoel Petah Tikva;
1959/60 : Hapoel Petah Tikva;
1960/61 : Hapoel Petah Tikva;
1961/62 : Hapoel Petah Tikva;
1962/63 : Hapoel Petah Tikva;
1963/64 : Hapoel Ramat Gan;
1964/65 : Hakoah Ramat Gan;
1965/66 : Hapoel Tel Aviv;
1966/68 : Maccabi Tel Aviv;
1968/69 : Hapoel Tel Aviv;

1969/70 : Maccabi Tel Aviv;
1970/71 : Maccabi Netanya;
1971/72 : Maccabi Tel Aviv;
1972/73 : Hakoah Ramat Gan;
1973/74 : Maccabi Netanya;
1974/75 : Hapoel Be'er Sheva;
1975/76 : Hapoel Be'er Sheva;
1976/77 : Maccabi Tel Aviv;
1977/78 : Maccabi Netanya;
1978/79 : Maccabi Tel Aviv;
1979/80 : Maccabi Netanya;
1980/81 : Hapoel Tel Aviv;
1981/82 : Hapoel Kfar Saba;
1982/83 : Maccabi Netanya;
1983/84 : Maccabi Haifa;
1984/85 : Maccabi Haifa;
1985/86 : Hapoel Tel Aviv;
1986/87 : Beitar Jerusalem;
1987/88 : Hapoel Tel Aviv;
1988/89 : Maccabi Haifa;

1989/90 : Bnei Yehuda;
1990/91 : Maccabi Haifa;
1991/92 : Maccabi Tel Aviv;
1992/93 : Beitar Jerusalem;
1993/94 : Maccabi Haifa;
1994/95 : Maccabi Tel Aviv;
1995/96 : Maccabi Tel Aviv;
1996/97 : Beitar Jerusalem;
1997/98 : Beitar Jerusalem;
1998/99 : Hapoel Haifa;
1999/00 : Hapoel Tel Aviv;
2000/01 : Maccabi Haifa;
2001/02 : Maccabi Haifa;
2002/03 : Maccabi Tel Aviv;
2003/04 : Maccabi Haifa;
2004/05 : Maccabi Haifa;
2005/06 : Maccabi Haifa;
2006/07 : Beitar Jerusalem;
2007/08 : Beitar Jerusalem;


 Notes .


 Enllaos externs .
Federaci Israeliana de Futbol ;
Soccerway ;
RSSSF;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328644" title="Buitrago del Lozoya" nonfiltered="3032" processed="3019" dbindex="128115">

Buitrago del Lozoya s un municipi de la Comunitat de Madrid, als peus del port de Somosierra. s l'nic poble de tota la comunitat que conserva ntegre el seu antic recinte emmurallat. El riu Lozoya, que dna lies al municipi, l'envolta per tot arreu menys el meridional, convertint-se aix en una fossa natural de defensa. Buitrago del Lozoya s Conjunt Histric-Artstic i B d'Inters Cultural des de 1993, i el seu recinte emmurallat s Monument Nacional des de 1931. 

 Historia . 

Les referncies histriques ms antigues respecte a Buitrago daten del segle I aC (la Litabrum conquistada per Gai Flamini, segons Titus Livi), per no hi ha cap vestigi material que ho avali, ja que no s'han fet prospeccions arqueolgiques. Tampoc hi ha vestigis medievals anteriors a la Reconquesta i per tant de la presncia musulmana anterior al segle XI. 
 

Buitrago apareix de ple en la histria de la Reconquesta en temps de Alfons VI, cap a el 1083 o 1085. El seu valor estratgic s la ra de la seva prompta repoblaci per mitj d'un privilegi atorgat pel mateix rei que facultava a la Vila per a repoblar els nuclis existents en la seva jurisdicci i crear altres nous. D'aquesta manera, en 1096, el rei Alfons VI concedeix a Buitrago les armes del seu escut consistents en un toro, una alzina i la llegenda Ad alenda pecora ("per al sustent del bestiar"), que en definitiva fa referncia al mitj de vida que s'anava a adoptar. 

L'ampli territori delimitat pel monarca s l'origen del que es coneix com el Senyoriu de Buitrago, una comarca que formava una sola unitat jurisdiccional i el cap de la qual era la Vila de Buitrago. Durant cinc segles, aquesta unitat jurisdiccional va tenir una doble naturalesa. Des de 1368 va ser un senyoriu atorgat per Enric II de Castella a Pedro Gonzlez de Mendoza, famlia a la qual segueix vinculat fins a la desaparici del Rgim Senyorial en el segle XIX. La famlia Mendoza va rebre en el segle XVI el ttol de Duc de l'Infantado. Buitrago i els pobles de la seva Terra formaven una Comunitat de Vila i Terra, instituci que els agrupava tant per a satisfer les seves obligacions de vassallatge com per a defensar els seus interessos enfront de tercers. Suposava el govern mitjanant ordenances generals que regulaven la major part de la vida econmica i social de la Comarca, aix com l'assentament de nous vens. 

La morfologia urbana de Buitrago guarda estreta relaci amb la seva circumstncia histrica. El nucli ms antic s "La Vila", s a dir, la part ms alta en el recinte amurallado (les muralles podrien remuntar-se a l'poca rab). La rpida saturaci d'aquest recinte va donar lloc a l'aparici de dos ravals: un al sud, anomenat San Juan; i altre al nord, a l'altre costat del riu Lozoya, conegut com Andarro. Aquesta estructura urbana que Buitrago mant fins a avui va estar plenament consolidada en la Baixa Edat Mitjana. Les parrquies van actuar com fites de referncia i elements generadors de la trama urbana. En la Vila, la Esglsia de Santa Mara del Castillo, nica que es mant de les quatre que encara existien en el poble en el segle XVI, era l'element central. Intramurs tamb calia destacar la Parrquia de San Miguel i el Hospital de San Salvador, fundat pel Marqus de Santillana en el segle XV. En el barri de San Juan, l'esglsia del mateix nom s'aixecava en l'actual plaa de Picasso, donant origen a l'actual carrer Real. En el Andarro, la Parrquia de San Antoln estava aixecada al costat de l'antiga carretera. 

Els segles XV i XVI, poca en la qual el poder dels Mendoza es va assentar definitivament, van constituir els de major esplendor de Buitrago en tot el referit a construcci d'edificis i desenvolupament urb. igo Lpez de Mendoza, Marqus de Santillana, va fundar la Esglsia de Santa Mara del Castillo i l'Hospital de San Salvador (desaparegut), va comprar una devesa cridada El Bosc com finca de caa major, i va construir en ella un conjunt residencial conegut com La Casa del Bosc, compost per una capella i un palau d'esbarjo de clar estil renaixentista itali, molt influenciat en el seu disseny per la Vila Rotonda de Palladio. Des del segle XVI es pot donar per completat el procs de poblament de la zona i les Ordenances Generals van canviar d'orientaci, tractant de protegir-se de l'establiment de nous vens, amb regulacions restrictives. El factor estratgic va perdre importncia i va comenar a ser dominant l'econmic. Una de les majors preocupacions dels vens en aquesta poca va ser la salvaguarda de boscos i forests.



Desprs del segle XVI es van registrar pocs canvis significatius des del punt de vista urb i arquitectnic. Durant els segles XVII i XVIII no es van aixecar edificis singulars ni es va modificar la trama urbana, sent dues centries caracteritzades per l'estancament demogrfic a la baixa. En 1787 Buitrago contava amb 620 habitants, el que suposa un grau important de despoblaci. 

Amb l'arribada del segle XIX, la vella importncia defensiva de Buitrago va tornar a primer plnol amb la invasi per part de les tropes de Napole. L'exrcit francs va trencar el crcol de resistncia posat al Port de Somosierra el 30 de novembre de 1808 i va ocupar a continuaci els pobles de la comarca, Buitrago entri ells. Tot el recinte emmurallat va ser pastura de les flames pel que parteix de la poblaci es va desplaar cap al raval de San Juan, que va prendre certes caracterstiques d'eixample vuitcentista, renovant-se la seva edificaci. Dcades desprs es va modificar l'estructura jurdica i econmica de la zona amb la desaparici del Senyoriu de Buitrago, de la Mesta, les Desamortitzacions eclesistica i civil i la nova divisi provincial de Espanya. La primera meitat de el segle XX es va caracteritzar per la progressiva deterioraci dels seus edificis singulars que va culminar amb la destrucci de el Hospital de San Salvador durant la Guerra Civil i de les ltimes restes de la Esglsia de San Juan. Tamb va ser danyada greument la Esglsia de Santa Mara del Castell. Malgrat tot aix, la ciutat no va ser acollida al programa de Regions Devastades. 

En la segona meitat de el segle XX, les obres de major envergadura van ser la construcci dels embassaments que inunden el seu terme (Puentes Viejas i Riosequillo), aix com l'Estaci de Seguiment de Satllits de Telefnica, del fams arquitecte Julio Cano Lasso. 

El desdoblament de l'antiga carretera Nacional 1 (Madrid-Irun), convertint-la en l'autovia A-1 en la dcada dels 90, va significar un canvi important per la millora de les comunicacions i la sortida del trnsit del nucli urb.

 Ciutats agermanades .
 } Santillana del Mar, Cantbria;
  Torrelavega, Cantbria;
  Guadalajara, provncia de Guadalajara;
  Manzanares el Real, Comunitat de Madrid;
  Carrin de los Condes, provncia de Palncia;


 Enllaos externs .
 Pgina oficial de Buitrago del Lozoya;
 Sierra Norte - Buitrago del Lozoya;
 Museu Picasso - Colecci Eugenio Arias;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328645" title="Joan Carles de Mdici" nonfiltered="3033" processed="3020" dbindex="128116">

Joan Carles de Mdici (en itali: Giovan Carlo de' Medici) ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1611 - d. 1663 ) fou un membre de la famlia Mdici que va esdevenir cardenal de l'Esglsia Catlica.

Orgens familiars.
Va nixer el 4 de juliol de 1611 a la ciutat de Florncia sent el segon fill mascle del Gran Duc Cosme II de Mdici i Maria Magdalena d'ustria. Fou nt per lnia paterna de Ferran I de Mdici i Cristina de Lorena, i per lnia materna de Carles II d'Estria i Maria Anna de Baviera.

Fou germ de Ferran II de Mdici; Margarida de Mdici, casada amb Odoard I de Parma; Anna de Mdici, casada amb Ferran Carles d'ustria; i el cardenal Leopold de Mdici.

Vida religiosa.
Inicialment destinat a la carrera militar el 1620 fou nomenat Cavaller de l'Orde de Malta i Gran Prior de Pisa, i posteriorment General del Mar Mediterrani el 1638.

Fou nomenat cardenal pel papa Innocenci X en el consistori del 14 de novembre de 1644, amb el ttol de Diaca de Santa Maria Nuova, passant el 1656 a ser titular de San Giorgio al Velabro.

Mecenatge.
Gran interessat en el mecenatge, el van dur a colleccionar un gran nombre d'obres artstiques, iniciant el naixement de la collecci general de l'actual Galeria dels Uffizi de Florncia. Gran amant del teatre, el 1657 va adquirir un terreny on va fer construir a Ferdinando Tacca el Teatro della Pergola, el primer teatre a la italiana (amb dues llotges i platea) d'Europa.

Va morir el 22 de gener de 1663 a la seva residncia de Villa di Castello de Florncia a conseqncia d'una apoplexia.

Enllaos externs.
 http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;
  Cronologia de la vida de Joan Carles de Mdici;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328656" title="Gascones" nonfiltered="3034" processed="3021" dbindex="128117">

Gascones s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb Villavieja del Lozoya, La Serna del Monte, Braojos, Buitrago del Lozoya i amb la Provncia de Segvia

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328659" title="Horcajo de la Sierra" nonfiltered="3035" processed="3022" dbindex="128118">

Horcajo de la Sierra s un municipi de la Comunitat de Madrid, al  Valle Medio del Lozoya. Limita amb Madarcos, Horcajuelo de la Sierra, Piucar-Gandullas, Robregordo i La Acebeda.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328660" title="Simfonia nm. 40 de Mozart" nonfiltered="3036" processed="3023" dbindex="128119">
La Simfonia nm. 40 en sol menor K. 550, s una simfonia de Wolfgang Amadeus Mozart el qual finalitz la seva composici el 25 de juliol de 1788. Va ser la seva penltima simfonia.

Aquesta simfonia est considerada com la "gran" simfonia en sol menor, tot distingint-la de la "petita" Simfonia nm. 25, tamb en sol menor. Les dues sn les niques simfonies en el mode menor que Mozart va compondre, amb la possible excepci d'una primerenca simfonia en la menor redescoberta recentment, que s coneguda com la Simfonia Odense.

 Composici i dubtes sobre l'estrena .

La composici de Simfonia nm. 40 es va realitzar en un perode excepcionalment productiu de Mozart ja que en els mesos d'estiu del 1788, va completar tamb la Simfonia nm. 39 i la nm. 41, el 26 de juny i el 10 d'agost, respectivament.

Com tamb passa amb la Simfonia nm. 41, no es coneix cap prova documental slida que confirmi que la Simfonia nm. 40 es va estrenar en vida de Mozart. Tanmateix, com assenyala Zaslaw (1983), les evidncies circumstancials semblen indicar que si que es va fer. En diverses ocasions fins a la mort del Mozart, es realitzaren concerts simfnics on es presentava la msica de Mozart, incloent-hi concerts en els quals els programes han sobreviscut, entre els que s'inclou una simfonia "desconeguda" on no es descriu ni dates ni tonalitats. Aquests inclouen concerts a:
 Dresden, 14 d'abril de 1789, durant el viatge a Berln de Mozart.
 Leipzig, 12 de maig de 1789, en el mateix viatge a Berln.
 Frankfurt, 15 d'octubre de 1790;
Existeixen cpies del cartell d'un concert donat per la Tonknstlersociett (La Societat de Msics) el 17 d'abril de 1791 al Burgtheater de Viena, dirigit pel collega de Mozart, Antonio Salieri. La primera obra del programa s'anunciava com Una Gran Simfonia composta per Herr Mozart.

Ms important s el fet que Mozart va revisar la seva simfonia; el manuscrit de les dues versions encara existeixen.Pertanyen a la Gesellschaft der Musikfreunde (Societat d'Amics de la Msica) a Viena; un regal a la Societat, de fa molt de temps, de Johannes Brahms (Zaslaw 1983, 10) Com Zaslaw comenta, aix "demostra que simfonia va ser interpretada, perqu Mozart no s'hauria dedicat a la feina d'afegir els clarinets i reescriure les flautes i obos per acollir-los, si no l'hagus escoltat en una actuaci en directe." L'orquestra del concert de Viena de 1791 incloa els germans clarinetistes Johann i Anton Stadler i, com Zaslaw assenyala, limita les possibilitats noms a la Simfonia nm. 39 i a la nm. 41. Zaslaw afegeix: "La versi sense clarinets tamb s'ha d'haver realitzat, perqu la versi reorquestrada de dos passatges en el moviment lent, que existeix de la m de Mozart, ha d'haver resultat que hagi sentit l'obra i haver descobert que algun aspecte necessitava corregir-se."

Probablement les tres simfonies s'escrigueren per ser interpretades en uns concerts projectats. Segons Otto Erich Deutsch, en aquesta poca, Mozart estava preparant una srie de concerts en un casino nou al Spiegelgasse dirigit per Philipp Otto i, el mateix Mozart, va enviar un parell d'entrades al seu amic Michael Puchberg. Per no s'ha arribat a saber si la srie de concert es va realitzar, o es va anullar per manca de inters. Zaslaw suggereix que noms el primer dels tres concerts va poder-se realitzar.

 La msica .

La simfonia, en la seva versi revisada, est escrita per a una orquestra amb: flauta, 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots, 2 trompes, i corda. Cal destacar l'absncia de trompetes i timbales.

L'obra consta de quatre moviments, en l'alternana habitual de moviment rpid, moviment lent, minuet i moviment rpid d'una simfonia del classicisme:
Molto allegro;
Andante;
Menuetto: Trio;
Allegro assai;

Tots els moviments, excepte el tercer, estan en la forma sonata; el minuet i trio est en la forma ternria habitual.

El primer moviment comena amb un clima fosc, no tant amb el primer tema com en l'acompanyament, tocat per els instruments de corda ms greus, i amb les violes dividides. La tcnica de comenar una obra amb un acompanyament orquestral no va ser utilitzat per Mozart fins al seu darrer concert per a piano (KV. 595), una frmula que, ms tard, es convertia en habitual durant el romanticisme musical. Trobem exemples en les obertures del Concert per a viol de Mendelssohn i el Concert per a piano nm. 3 de Rachmaninoff.

El primer tema s molt conegut:


El segon moviment s un pea lrica en comps de 6/8. Est en la tonalitat de mi bemoll major, el to relatiu principal de la tonalitat principal (sol menor).

El minuet comena amb un intens ritme d'hemilia; en general, es considera que mentre la msica s'etiqueta com a "minuet", en canvi s poc ballable. La secci del trio en la tonalitat de sol major, contrasta per la suavitat i la gentilesa del seu ambient. Pel que fa als instruments, hi ha una alternana entre la secci de corda i de vent.

El quart moviment est escrit, en una gran part, en frases de vuit compassos, i segueix la tendncia general en els finals de simfonies dels classicisme de cercar la perpendicularitat rtmica. 


A l'inici del de desenvolupament del tema, hi ha un passatge que modul de manera notable, i "desestabilitza" la sensaci tonal, passant per molts tons diferents de l'escala cromtica. L'nica nota exclosa s el sol natural, que s la tnica.


 Crtica .

La Simfonia nm. 40 ha provocat opinions molt diverses entre els crtics. Robert Schumann parla de "lluminositat grega i grcia". Donald Francis Tovey hi veia el carcter d'pera buffa. Tanmateix, la percepci ms comuna actualment s que s una simfonia trgica en el to i intensament emocional; per exemple, Charles Rosen descriu la  simfonia com "una obra plena de passi, violncia, i dolor."

Encara que les interpretacions difereixen, la simfonia s inqestionablement una de les obres ms admirades de Mozart, i s'interpreta i enregistra freqentment.

 Influncies en Beethoven i Schubert .

Ludwig van Beethoven coneixia molt b aquesta simfonia, i va copiar 29 compassos en un del seu quaderns. Es creu que el tema inicial de l'ltim moviment pot haver inspirat Beethoven en la composici del tercer moviment de la seva Simfonia nm. 5. A ms a ms, el moviment d'obertura de la Sonata per a piano Op. 2, nm. 1 en fa menor sembla que repeteixi alguns dels motius rtmics trobats en el moviment final de la simfonia de Mozart.

Unes quantes obres de Schubert, incloent-hi un dels seus quartets de corda i, especialment, el minuet de la seva cinquena simfonia, mostren tamb una certa influncia de la Simfonia nm. 40, encara que al minuet de Schubert li falten una part de les complexitats rtmiques i contrapuntstiques de Mozart.

 Audici .
Els segents arxius contenen un enregistrament digital de la interpretaci de la Simfonia nm. 40 per la Fulda Symphonic Orchestra, realitzada a l'Orangerie, a Fulda, Alemanya, el 18 de mar del 2001.







Referncies.


 Bibliografia .

 Deutsch, Otto Erich (1965). Mozart:  A Documentary Biography. Stanford, CA: Stanford University Press.
 Hopkins, Antony (1981). The Nine Symphonies of Beethoven. Heineman.
 Schoenberg, Arnold (1954, rvs. 1969) Structural Functions of Harmony (W.W. Norton and Company, 1954, rev. 1969).
 Zaslaw, Neal (1983). Introductory notes to a recording of the 31st and 40th Symphonies made by Christopher Hogwood and the Academy of Ancient Music, Oiseau-Lyre 410-197-2.

 Enllaos externs .
Kalmus miniature editions, de la "William and Gayle Cook Music Library" a la "Indiana University Jacobs School of Music". ;
Simfonia nm. 40, per The Danish Radio Sinfonietta, especialitzada en la msica de Mozart.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328663" title="Madarcos" nonfiltered="3037" processed="3024" dbindex="128120">

Madarcos s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb Horcajo de la Sierra al Nord i Noroest; Horcajuelo de la Sierra i Prdena del Rincn a l'Est; Puentes Viejas al Sud; i, Piucar-Gandullas a l'Oest. En el seu terme es troba el despoblat de La Nava, en el paratge del mateix nom, al Sud-est del municipi, a la vora de la M-137 que uneix Buitrago del Lozoya amb Montejo de la Sierra, passat el desviament cap a Madarcos. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328665" title="Piucar-Gandullas" nonfiltered="3038" processed="3025" dbindex="128121">

Piucar-Gandullas s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita amb  Buitrago del Lozoya, Gascones, La Serna del Monte, Madarcos i Puentes Viejas.

Piucar, s el cap del municipi i t com agregat nicament a Gandullas, i Bellidas, aquest ltim, despoblat a mitjan segle XX. Tamb existeix al Nord-oest de la poblaci de Piucar l'esglsia de Santo Domingo, de la qual solament queda una espadanya. Aquesta ermita era la seu del Tribunal d'Aiges, anomenada en nombrosos escrits com punt en el qual es dirimien els assumptes d'aiges de "Piucar i els seus agregats, Bellidas i Ventosilla", aquest ltim d'ubicaci desconeguda. En aquell temps, i fins al segle XVIII, Gandullas formava un municipi independent. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328669" title="Robregordo" nonfiltered="3039" processed="3026" dbindex="128122">

Robregordo s un municipi de la Comunitat de Madrid.  

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328670" title="La Serna del Monte" nonfiltered="3040" processed="3027" dbindex="128123">

La Serna del Monte s un municipi de la Comunitat de Madrid.  

Histria. 
El territori de La Serna formava part, en l'edat mitjana, del terme de Braojos. Eren terres que els senyors de Mendoza donaven a sembrar als seus vassalls. L'assentament s d'origen medieval; els colons van construir els seus habitatges al costat de les terres que treballaven. Per durant molt temps no va tenir entitat com poblaci, tenint els serveis del concejo i Esglsia en Braojos. En la mateixa poca va aconseguir l'emancipaci civil. 

En 1766 apareix com una poblaci, amb la mateixa entitat que Braojos, integrada en la Terra de Buitrago. El poble vivia de l'agricultura i de la ramaderia. Les terres de regadiu, dependents d'un rec compartit amb La Acebeda, produen hortalisses, lli i prats amb fruiters, freixes i xaparros. En sec es produa blat i sgol, mongetes i patates. Des de mitjans del segle XX l'agricultura ha desaparegut prcticament i l'activitat ha estat gaireb exclusivament ramadera. 

Demografia.



 Enllaos externs .
Ajuntament de La Serna del Monte;
Cases Rurals a la Sierra Norte de Madrid;
Restaurant a La Serna del Monte;
Hotel rural;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328672" title="Somosierra" nonfiltered="3041" processed="3028" dbindex="128124">

Somosierra s un municipi de la Comunitat de Madrid, situat a 93 quilmetres de Madrid per la A-1. Es troba situat en el port de muntanya del mateix nom (sent aquest l'nic cas en el qual ambdues vessants de la serra pertanyen a un mateix municipi), a una altitud de 1.434 metres. s per tant aquesta s la segona localitat de major altitud de la Comunitat de Madrid i la ms septentrional de la comunitat autnoma. Compte amb 116 habitants (INE 2005) i la seva vida s'ha desenvolupat principalment grcies al comer i els serveis que han ofert als viatgers que creuaven aquest pas de muntanya. Somosierra pertany a la Sierra Norte de Madrid, i com en la majoria de les localitats de la zona, s'ha desenvolupat el turisme rural com alternativa de vida per als seus habitants.

Enllaos externs. 

Somosierra, a la Sierra Norte de Madrid;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328673" title="Maria Kanellis" nonfiltered="3042" processed="3029" dbindex="128125">

Maria Frances Louise Kanellis (25 de febrer del 1982 - ), ms coneguda simplement al ring com a Maria s una lluitadora professional nord-americana d'ascendncia grega que treballa a la marca Smack Down de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;
 Pgina de fans ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328674" title="Valle Bajo del Lozoya" nonfiltered="3043" processed="3030" dbindex="128126">
Valle Bajo del Lozoya s una subcomarca de la comarca de Sierra Norte de Madrid, dins la Comunitat de Madrid. El riu Lozoya i les seves aiges sn un recurs important.

 Municipis .

 El Atazar;
 Berzosa del Lozoya;
 El Berrueco;
 Cervera de Buitrago;
 Robledillo de la Jara;
 Puentes Viejas;

 Geografia .
L'embassament de Puentes Viejas, l'embassament del Villar i l'embassament del Atazar es troben localitzats en aquesta subcomarca, on abunden les infraestructures hidruliques (canals, preses, etc.), que sn el fidel reflex de la importncia de l'aigua com recurs econmic i natural. Els nuclis de poblaci pertanyents a aquesta subcomarca es caracteritzen per la seva important vocaci ramadera, avui dia en procs recessiu, i que ha configurat una tipologia arquitectnica caracterstica en la qual dominen els elements tradicionals i les construccions agropecuries. Els recursos naturals i mediambientals amb els quals conta la comarca sn de gran valor, com ho demostra el fet que parteix de la mateixa es trobi dintre de la Reserva Nacional de Cacera de Sonsaz. La subcomarca compte tamb amb importants exemples d'arquitectura tradicional i amb variats recursos turstics orientats al desenvolupament del Turisme Rural. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328678" title="Saffo" nonfiltered="3044" processed="3031" dbindex="128127">
	
Saffo s una pera en tres actes de Giovanni Pacini, amb llibret de Salvatore Cammarano. S'estren al Teatro San Carlo de Npols el 29 de novembre de 1840.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328679" title="Santino Marella" nonfiltered="3045" processed="3032" dbindex="128128">

Anthony John Carelli (26 d'octubre del 1978 - ), ms conegut al ring com a Santino Marella s un lluitador professional nord-americ que treballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328681" title="Thirasia" nonfiltered="3046" processed="3033" dbindex="128129">


Thirasia (en grec        ) s una illa de l'arxiplag de Santorini, a les illes Cclades del Mar Egeu. Formava part de l'antiga illa rodona que desprs de l'erupci volcnica va partir-la i va donar l'actual configuraci geogrfica a l'arxiplag, amb l'illa gran de Santorini, les dues que formen el con volcnic i aquesta illa. 

s una illa relativament petita, no arriba als 10 km2 i el 2001 comptava amb noms 281 habitants censats. 

Pobles.
Agia Eirini (pop. 89);
Agrilia (0);
Ormos Korfou (2);
Potamos (30);
Thirasia (147);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328685" title="Psettina brevirictis" nonfiltered="3047" processed="3034" dbindex="128130">

Psettina brevirictis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 8 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica, ndia, Clebes i, possiblement tamb, Hong Kong i Taiwan.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328689" title="Psettina filimana" nonfiltered="3048" processed="3035" dbindex="128131">

Psettina filimana  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar de la Xina.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328698" title="Psettina gigantea" nonfiltered="3049" processed="3036" dbindex="128132">

Psettina gigantea  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 13 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Jap fins al Mar de la Xina Meridional. Tamb a Austrlia, sud d'Indonsia i Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328699" title="Psettina hainanensis" nonfiltered="3050" processed="3037" dbindex="128133">

Psettina hainanensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Hainan (Xina).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328700" title="Psettina iijimae" nonfiltered="3051" processed="3038" dbindex="128134">

 Psettina iijimae s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 8,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud del Jap, sud d'Indonsia i nord-oest d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328702" title="Psettina multisquamea" nonfiltered="3052" processed="3039" dbindex="128135">

Psettina multisquamea  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328703" title="Psettina profunda" nonfiltered="3053" processed="3040" dbindex="128136">

 Psettina profunda s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 11 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Java i al Mar de Timor.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328704" title="Psettina senta" nonfiltered="3054" processed="3041" dbindex="128137">

 Psettina senta s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 7,2 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328705" title="Psettina tosana" nonfiltered="3055" processed="3042" dbindex="128138">

 Psettina tosana s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Jap fins a les de Taiwan.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328706" title="El Atazar" nonfiltered="3056" processed="3043" dbindex="128139">

El Atazar s un municipi de la Comunitat de Madrid.  

Histria. 
Abans el nom del poble era "Latazar", s possible que El Atazar s'hagi format en un campament d'origen rab, en el segle XII. En el terme va ser trobada una de les torres de guaita de la xarxa de talaies de la marca mitja antemural. En l'any 1083 va ser reconquistat Buitrago del Lozoya, i 13 anys desprs Alfons VI de Castella tamb El Atazar, que segurament fossin tan sol cabanyes. En 1368 va passar a formar part del senyoriu de Buitrago, i en 1490 es va alar amb el ttol de vila, grcies a igo Lpez de Mendoza, pel que sembla es va fer amb el ttol de vila perqu es trobava lluny i allada. 

En el segle XVII El Atazar va prosperar molt, va arribar els 212 habitants, la seva major xifra. Es vivia de l'agricultura i ramaderia bsicament, i desgraciadament a mitjan segle XX, la major part de la poblaci va abandonar El Atazar, desprs de la guerra civil, encara que en els ltims anys el turisme de naturalesa ha atret milers de turistes, els caps de setmana o vacances, i ha recuperat nous vens, entre ells alguns joves que eren originaris d'aquest municipi. Ja en l'any 1833, igual que moltssims altres pobles, va passar a formar part de la provncia de Madrid, ja que abans formava part de la provncia de Guadalajara. Es diu que fa segles havia 2 assentaments avui desapareguts, La Venta de la Paradilla i Santa Mara de la Encina. 

Enlaces externos.

Album de fotografies del Pant de l'Atazar;
Sierra Norte;
Web Oficial de l'ajuntament;
Guia Madrid Rural;
Fotos del Atazar;
Ruta;
previsi meteorolgica;
Galera fotogrfica;
Gua Web;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328707" title="Psettina variegata" nonfiltered="3057" processed="3044" dbindex="128140">

 Psettina variegata s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 9,2 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Filipines, Mar de la Xina, Hong Kong i Austrlia Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328711" title="Basilio Nieto Barraco" nonfiltered="3058" processed="3045" dbindex="128141">

Basilio Nieto Barraco (Valncia, 8 d'agost de 1916 - Arenys de Mar, Maresme, 7 de novembre de 2007), ms conegut simplement com Basilio, va ser un futbolista que jugava de davanter. Va jugar a la Primera divisi durant els anys 40 per al Valncia, Castell, FC Barcelona, Espanyol i CE Sabadell. Fams per la seva facilitat golejadora, el el mxim anotador de tot els temps del CD Castelln, amb 122 gols en partits oficials.

Trajectria.
Abans de la Guerra civil Basilio jug en els infantils del Valncia. En un principi jugava de porter, fins que la seva capacitat golejadora comena a fer-se notar: arrib a marcar 45 gols en una temporada. Per la seva carrera, com la de molts altres jugador va quedar interrompuda per la Guerra. Va anara destinat a Barcelona, Crdova i, ja amb el conflicte acabat, Castell. Parallelament, durant la temporada 1939/40 va debutar al primer equip del Valncia, disputant tan sols dos partits. Desprs va marxar cedit a l'Olmpic de Xtiva.

L'estiu de 1940 Piz va recomanar a Federico Varella, secretari tcnic del club, el seu fitxatge i el de Arnau. Tots tres havien coincidit a les categories inferiors del club valencianista. Basilio va debutar amb la samarreta albinegra el 29 de setembre de 1940 a Cartagena. Els seus primers gols els pat el RCD Crdoba en la segona jornada. El club termin primer en el seu grup, per una mala lligueta l'oblig a jugar una promoci d'ascens. El partit decisiu fou jugat a Chamartn el 2 de maig de 1941 amb el Real Zaragoza com a rival. Basilio inaugur el marcador que assenyalava un 3-2 final favorables als de la Plana Alta. Al llarg d'aquella primera temporada, Basilio va anotar 25 gols en 24 partits.

Durant les tres temporades inicials amb el Castell a Primera, Basilio va jugar a un nivell esplndid. Va ser el mxim anotador de l'equip tot tres anys i sempre va estar entre els sis mxims anotadors de la competici. La seva mitjana fou de 19 gols per temporada en unes lligues de tan sols 26 jornades. Grcies a la seva mgnifica aportaci, els albinegres foren quarts la temporada 1942/43 i cinquens la 1943/44, en el que han estat les millors actuacions en la Lliga de tota la seva histria, juntament amb la temporada .

Les seves destacades actuacions li van valdre el trasps al Bara per al curs 1944/45, desprs d'acomiadar-se amb una carta de l'afici de El Sequiol. Malgrat arribar a Barcelona com un fitxatge gran, les relacions amb l'entrenador Josep Samitier no foren massa fluides. Tot i que guany la Lliga amb el Bara, Basilio va jugar nicament quatre partits de Lliga, en els que no va marcar.

Un any desps va tornar a Castell i, encara que el seu nivell no va assolir el d'abans de marxar-se a Barcelona, va ser sempre un fix en les alineacions. Aquesta segona temporada albinegra dur dos anys, ja que al final de la Lliga 1946/47 l'equip va tornar a Segona divisi desprs de sis anys en l'elit. Malgrat tot, Basilio va protagonitzar la seva vengana personal contra Samitier. Quan restaven quatre jornades per acabar la Lliga el Bara visitava com a lider un Sequiol que ja era prcticament de Segona. Basilio es va negar a acceptar un pacte entre les dues directives per tal que no jugara. El davanter valenci marc el primer gol i els albinegres va guanyar per 4-1. Basilio no va poder veure la permanncia del Castell, per s una devallada del Bara, que termin quart, i l'exida de Samitier de la banqueta de Les Corts.

L'Espanyol es va fer amb els serveis de l'ariet per una temporada, encara que a la primavera de 1948 jug la Copa amb el Castell. El rendiment va ser novament discret en la segona estada a Barcelona, pel que l'any segent marx al CE Sabadell. El nmeros van millorar lleugerament, per visqu el seu segon descens de categoria. La darrera temporada com a futbolista la va viure a la Balompdica Linense, de Segona divisi.

Basilio va deixar un empremta profunda en la afici albinegra, per tamb a l'inrevs. Un cop retirat, va fixar la seva residncia a Arenys de Mar. All llarg del temps va rebre diversos homenatges per part del CD Castelln, incls la Federaci de Penyes va posar el seu nom al trofeu que anualment prmia el mxim golejador albinegre. Tamb va participar en els actes del centenari del FC Barcelona. Amb la seva mort es va guardar un minut de silenci al Nou Castlia abans del partit Castell - Hrcules, corresponent a la 12a jornada de la Lliga BBVA 2007/08.

Selecci nacional.
Basilio Nieto fou convocat en una ocasi amb la selecci espanyola de futbol, encara que no va arribar a eixir al camp. Va ser el 28 de desembre de 1941, en un partit amists contra Sussa, al mateix escenari on debut com a jugador professional: Mestalla. Un antic company i tamb debutant, Mundo, li va tancar les portes de la internacionalitat en uns temps en qu Espanya jugava molt pocs partits: noms sis en els tres anys ms esplndids de la carrera de Basilio.

Palmars.
Ttols.
 1 Copa del Generalssim: 1945 amb el FC Barcelona.

Altres mrits.
 1 ascens a Primera divisi: 1940/41 amb el CD Castelln.
 Mxim golejador del CD Castelln en partits oficials: 122 gols en 176 partits.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328712" title="Pere Carreras i Robert" nonfiltered="3059" processed="3046" dbindex="128142">

Pere Carreras i Robert (Sitges, 1861   Camagey, Cuba, 1915 va ser un comerciant "indiano".

Com tant d'altres sitgetans de la seva poca, emigr a Cuba per a dedicar-s'hi al comer. S'establ a Nuevitas, on va ser soci-gerent de l'empresa "Carreras Hnos. y Compaa", fundada al 1870 pel seu germ Josep, que es dedicava a importaci-exportaci i a la consignaci naviliera. Pere Carreras tamb va ser soci comanditari de la societat "Ortiz, lvarez y Compaa", tamb de Nuevitas.

A l'any 1907 es va fer construir una magnfica casa a Sitges, obra de l'arquitecte modernista Josep Pujol i Brull (Casa Pere Carreras i Robert), per establir-se a la seva poblaci natal. El clima, per, i la societat sitgetana de l'poca no satisferen la seva esposa, i el matrimoni torn definitivament a Cuba.

 Bibliografia .
 Albert Manent, director Diccionari dels catalans d'Amrica Barcelona: Comissi Amrica i Catalunya 1992 Generalitat de Catalunya, 1992;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328715" title="Berzosa del Lozoya" nonfiltered="3060" processed="3047" dbindex="128143">

Berzosa del Lozoya s un municipi de la Comunitat de Madrid.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328718" title="WrestleMania XXIV" nonfiltered="3061" processed="3048" dbindex="128144">

WrestleMania XXIV, conegut tamb com WrestleMania 24, va ser l'edici nmero 24 de WrestleMania, esdeveniment de PPV de lluita lliure professional produt per la World Wrestling Entertainment. L'esdeveniment es va realitzar el 30 de mar del 2008 al Citrus Bowl a Orlando, Florida. L'eslogan per WrestleMania 24 va ser "The Biggest WrestleMania Under the Sun" (El WrestleMania ms gran sota el sol).

Els temes musicals per a aquest event van ser "Snow ((Hey Oh))" de Red Hot Chili Peppers i "Light It Up" de Rev Theory.

WrestleMania XXIV a ms a ms va ser el primer esdeveniment WrestleMania que es va realitzar a Florida. Aquest va ser a ms el segon WrestleMania que es va realitzar a l'aire lliure, la vegada anterior va ser a WrestleMania IX. Tot i els riscos d'un show a l'aire lliure, Vince McMahon va anunciar que "el show es far s o s", sense importar el clima. Els tiquets van sortir a la venda el 3 de novembre del 2007.

 Resultats .

 Kane derrot Mark Henry, Elijah Burke, Lance Cade, Deuce, Domino, Tommy Dreamer, Jim Duggan, Festus, The Great Khali, Hardcore Holly, Jesse, Brian Kendrick, Kofi Kingston, The Miz, Shannon Moore, Trevor Murdoch, Jamie Noble, Chuck Palumbo, Cody Rhodes, Snitsky, Stevie Richards, Val Venis i Jimmy Wang Yang pel Battle Royal de 24 homes. (6:50). Aquesta lluita va ser reproduida al web de la WWE en un dark match.
 JBL derrot Finlay (amb Hornswoggle) pel Belfast Brawl. (8:35). El final arriba amb el finisher de JBL.
 CM Punk derrot Shelton Benjamin, Chris Jericho, Carlito, Montel Vontavious Porter, Mr. Kennedy i John Morrison pel Money in the bank. (13:55).
 Batista derrot Umaga pel Battle for Brand Supremacy. (7:06). Lluita lenta que va acabar amb la Batista Bomb. ;
 Kane derrot Chavo Guerrero (c) pel ECW Championship. (0:08). T la caracteristica de ser la lluita ms curta a l'histria de Wrestlemania.
 Shawn Michaels derrot Ric Flair per la retirada d'aquest ltim. (20:23). Aix va causar la reitrada de Ric Flair. ;
 Beth Phoenix i Melina (amb Santino Marella) derrotaren Maria i Ashley pel Playboy BunnyMania. (5:56).
 Randy Orton (c) derrot Triple H i John Cena pel WWE Championship. (14:09).
 Floyd Mayweather derrot The Big Show per l'honor. (11:36).
 The Undertaker derrot Edge (c) pel World Heavyweight Championship. (23:50). Undertaker va continuar la seva ratxa de 16 victories seguides a Wrestlemania sense cap derrota 16-0.

 Incident .

Cal dir que al tancament de l'esdeveniment, durant la celebraci de la victria de The Undertaker va succeir un accident pirotcnic que va deixar unes 40 persones, aproximdamente, amb cremades lleus i 3 persones que van necessitar hospitalitzaci.

 Enllaos externs .

Pgina oficial 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328720" title="Josep Pujol i Brull" nonfiltered="3062" processed="3049" dbindex="128145">

Josep Pujol i Brull va ser un arquitecte i intellectual catal de comenaments del segle XX.

Es titul al 1899. Les seves obres ms conegudes sn possiblement la casa Pere Carreras i Robert de Sitges (del 1906-1907) i la Torre Boyer d'Igualada. Pels voltants del 1907 va fer un plnol per a la reforma de la casa Manuel Planas de Sitges, per tradicionalment es considera que l'obra va ser del mestre de cases Gaiet Miret i Ravents.

Tamb escrigu en la revista Joventut (1900, 1902), en la revista Arquitectura y construccin (1902), en la revista La Illustraci Catalana (on el 1903 criticava l'obra del moblista Gaspar Homar a l'article Marqueteria, plafons decoratius ), va formar part del nucli fundacional de la revista El Teatre Catal (1912)  i illustr postals per a la "Uni Catalanista" (pels voltants del 1912).

En el camp literari, i signant J.Pujol Brull, va ser l'autor de la lletra de la sardana coral d'Enric Morera, Marinesca (ca 1898), el traductor al castell de l'obra de teatre d'ngel Guimer Galla Placdia (1916) i el jurat del concurs de teatre que la revista Teatralia convoc el 1909.

Al 1907 dirig la collocaci d'una tanca per protegir el Pi de les Tres Branques .

 Obres .

 1901, casa a la plaa del Porcs 1, a Igualada;
 1903, "Casa Oll", antiga "Agncia de la Igualadina", al carrer de Sant Isidre 13, d'Igualada;
 1904, reforma de la casa "Josepa Vias" al carrer Tac, de Sitges;
 1906, casa Pere Carreras i Robert de Sitges (carrer Francesc Gum, 23);
 1907, projecte de reforma de la casa Manuel Planas de Sitges, no portat a terme;
 1910, Granja de Can Llevallol, en el Parc de Collserola ;
 1911, casa "Joaqun Mateo Eudal" de Barcelona (carrer del Carme 34  );
 1920, cinema "Ideal" de Barcelona (actualment, Estudis Ideal, al carrer del Doctor Trueta 196-198);
 1920, Torre Boyer d'Igualada (al carrer de sant Isidre 31-33, actualment restaurant "Cal Ble");

Referncies.

 Bibliografia .
 Isabel Coll Arquitectura de Sitges 1800-1930 Sitges: Ajuntament, 2001. Segona edici ISBN 84-931852-0-5;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328722" title="El Berrueco" nonfiltered="3063" processed="3050" dbindex="128146">

El Berrueco s un municipi de la Comunitat de Madrid. Es troba al nord de la Comunitat de Madrid entre dos alineaments muntanyencs que els separa de les provncies limtrofes de Segvia i Guadalajara en les ltimes estribaciones de la Sierra de Guadarrama. El nucli poblacional es troba en un terreny pla, a l'esquena de la Sierra de La Cabrera i just enfront de l'Embassament del Atazar, ocupant aquest grans extensions de terreny municipal. En aquest embassament desemboquen nombrosos rierols, entre els quals destaquem el Rierol Jobalo i el Rierol de La Dehesilla.   

 Historia . 
L'existncia dels primers assentaments situats en el territori d' El Berrueco es poden situar en les albors de la cristiandat, permetent-nos descendir ms o menys a l'Edat de Bronze. L'assentament actual de la vila del Berrueco se situa en dates no molt anteriors als segles X i XI. El Berrueco era uneixi dels llogarets de la vila d'Uceda. Aquesta vila pertanyia al Arquebisbat de Toledo fins que en 1575 la vila d'Uceda i els seus llogarets i llocs, per reial cdula de Papa Gregori XIII, al rei Felip II va passar a pertnyer a la corona. Davant aquesta situaci en 1593, El Berrueco va aprofitar per a independitzar-se i proclamar-se vila, eximint-se de la jurisdicci de la vila d'Uceda. Va ser llavors quan la corona va ordenar la installaci en el seu terme d'una forca i una picota. 

Entre els segles XVII i XVIII la majoria dels habitants de la vila es dedicaven a labors agrcoles i ramaderes imperant sobretot aquestes ltimes. Existia per aquell temps una associaci de ramaders pertanyent a la Mesta. Aquesta associaci era duta per un alcalde i un escriv nomenats pel Berrueco, Cabanillas, Venturada i Reduea. Tots els ramaders d'aquests pobles es reunien el dia de Sant Bernab, (el 11 de juny) a l'ermita de Santo Domingo de Cabanillas per a solucionar qualsevol tipus de problema derivat de l'activitat que realitzaven. A partir de 1873 tots lmits municipals van a mantenir la seva actual fesomia com a conseqncia de llargs plets, entre els quals destaquen els mantinguts amb els llogarets de La Cabrera i Sieteiglesias, principalment amb la primera, ja que entre els termes d'ambdues era per on corria La La Canyada Real Segoviana. 

En 1859 es produx la venda dels bns municipals per la desamortitzaci, a conseqncia de la qual cosa es va formar la Societat de Vens del Berrueco amb la finalitat de recuperar les finques venudes. La desamortitzaci de la Devesa Boyal conclou en 1898 amb el pagament a Hisenda de 3% de 7.000 ptes. Anterior a 1902 manquem de dades referents a matria d'educaci. Sabem que en 1956 es va produir un increment de poblaci important que va suposar una millorana en l'ordre soci-cultural. Tamb a la fi del S. XIX es van realitzar les obres del canal Isabel II promovent l'obertura de pedreres per a la construcci del canal. 

Enllaos externs.
Ajuntament d'El Berrueco;
Crniques d'El Berrueco;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328726" title="Cervera de Buitrago" nonfiltered="3064" processed="3051" dbindex="128147">

Cervera de Buitrago s un municipi de la Comunitat de Madrid.  

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328730" title="Robledillo de la Jara" nonfiltered="3065" processed="3052" dbindex="128148">

Robledillo de la Jara s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita a l'est amb la Puebla de la Sierra i El Atazar, al sud amb Cervera de Buitrago, a l'oest amb Puentes Viejas, i amb Berzosa del Lozoya al nord.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328732" title="Puentes Viejas" nonfiltered="3066" processed="3053" dbindex="128149">

Puentes Viejas s un municipi de la Comunitat de Madrid.  El municipi va nixer en 1976 a partir de la integraci de tres pobles i un dels seus annexos: Mangirn i el seu annex Cincovillas, Paredes de Buitrago i Serrada de la Fuente, prenent el seu nom de l'Embassament de Puentes Viejas.  

En el seu paisatge, destaca la presncia de diferents embassaments (Embassament de Puents Viejas, Embassament del Villar, Embassament del Atazar i el Azud de Tenebroso) construts pel Canal d'Isabel II amb l'objectiu d'abastir d'aigua a la Comunitat de Madrid.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Puentes Viejas.
 Embassaments d'Espanya;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328734" title="Valle de la Puebla" nonfiltered="3067" processed="3054" dbindex="128150">
Valle de la Puebla s una subcomarca de la comarca de Sierra Norte de Madrid, al nordest de la Comunitat de Madrid. Est formada pels municipis:

 Horcajuelo de la Sierra;
 La Hiruela;
 Montejo de la Sierra;
 Prdena del Rincn;
 Puebla de la Sierra    ;

Per la vall discorre un rierol (el rierol o riu de la Puebla). El seu nom s a causa del del municipi que travessa: Puebla de la Sierra. Per a arribar a aquesta vall cal agafar la carretera de Robledillo de la Sierra a Puebla de la Sierra, que s una impressionant carretera amb barrancs a la dreta que superen els 150 metres de caiguda, pujant muntanyes i arribant a cotes superiors als 1200 metres. Altra alternativa s la carretera de Prdena del Rincn, a Puebla de la Sierra, recorregut ms llarg si es ve des de Madrid, encara que menys perills que l'altra via, ms usada per a activitats de senderisme. 

Aquesta vall limita al sud amb el embassament de l'Atazar, on desemboca el riu de la Puebla. A partir d'aqu la cota baixa fins als 700 metres, encara que segueix havent muntanyes que superen els 1000 metres d'altitud. A l'aquest hi ha un sistema muntanyenc que supera els 1800 metres d'altitud en la Pea de la Cabra (el segon bec ms alt de la zona), sent l'altitud mitja d'uns 1600 metres. AL nord es tanca la vall amb muntanyes de ms de 1600 metres que sn travessades pel port de Prdena a la Pobla. A l'oest limita amb la provncia de Guadalajara, i la mxima altura aqu sn 1865 metres, sent la muntanya ms alta de tota la zona en la Serra del Lobosillo. Darrere d'ella es poden trobar llogarets de Guadalajara com La Vihuela o El Sendero. La vall es desenvolupa des dels 1600 metres del nord, entre les muntanyes citades abans, fins als 650 metres del sud, estant entre mitjanes la localitat de Puebla de la Sierra i el riu de la Puebla. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328735" title="La Hiruela" nonfiltered="3068" processed="3055" dbindex="128151">

La Hiruela s un municipi de la Comunitat de Madrid.  

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328736" title="El Web Negre" nonfiltered="3069" processed="3056" dbindex="128152">

El Web Negre s una publicaci satrica i humorstica digital catalana, segueix l'actualitat amb acudits, humor grfic, caricatures i crniques desenfadades i sarcstiques.

El Web Negre fou creat la primavera de l'any 2008, i intenta recuperar l'esperit de la tradici satrica i humorstica catalana  de ttols com El Be negre o L'Esquella de la Torratxa. 


 Autors .

Dibuixants i artistes grfics.

 A.
 Aleix Sal;
 Anna B.
 Jaume Bach;
 Bernal;
 Brito;
 Jordi Borrs;
 Broto;
 Devil;
 Ermengol;
 Faro;
 Roger Fillol;
 Franchu;
 Francisco Frankfurt;
 Gloria;
 Jou Ramrez;
 Kap;
 L'Avi;
 Malagn;
 Maral;
 Joaquim Muntaola;
 Napi;
 Nstor;
 Ojo;
 Ricardo Peregrina;
 Manel Puyal;
 Quim;
 Quel;
 Ricard Soler;

Escriptors i periodistes .

 Josep Ignasi Gras;
 Llus Sol i Dachs;
 Can Rbia;
 Eugeni Brandat;
 Intellectual Punk;
 Juli Vert;
 La Magina dels Ous;
 Marqus de Esade;
 Pompeu Fibra;
 Professor Josep;
 Sergi Rabone;
 Olissip;

Referncies.


 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328737" title="Comarca de La Cabrera (Madrid)" nonfiltered="3070" processed="3057" dbindex="128153">
Comarca de la Cabrera s una subcomarca de la comarca de Sierra Norte de Madrid, a la Comunitat de Madrid. Est situada a la Sierra de la Cabrera. Est formada pels municipis de:
 Bustarviejo;
 Cabanillas de la Sierra;
 La Cabrera;
 Lozoyuela-Navas-Sieteiglesias;
 Navalafuente;
 Valdemanco;
 Venturada  ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328739" title="Allande" nonfiltered="3071" processed="3058" dbindex="128154">

Allande (Ayande, en asturi) s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. La capital es Pola de Allande. Limita al nord amb Villayn, al sud amb Cangas del Narcea i Ibias, a l'est amb Tineo i a l'oest amb Pesoz, Grandas de Salime i Negueira de Muiz (provncia de Lugo).

La major part del seu territori est declarada Monument Natural. Destaquen d'entre les riqueses forestals els teixos milenaris de Santa Coloma i de Lago i la carrasquera de Boxu.

 Histria . 

 Prehistria i edat antiga . 
La ms antiga presncia humana que es va detectar en el seu territori, sn grups neolititzats, que han deixat la seva petjada en l'arquitectura megaltica, de la qual procedeix la pedra dolmnica de la Tomba de Castell. Altre perode b representat en les terres allandeses correspon a la cultura castrenya, i de la qual noms el Castro de Sant Chuis ha estat excavat, podent documentar-se una seqncia d'habitaci que arrencaria de moments finals del Bronze Final (s. VIII a. C.), continuant intensament durant l'Edat del Ferro, sent desprs ocupat tamb pels romans, moment en el qual el castro havia d'estar en directa relaci amb les mines d'or situades en el territori circumdant, metall que va anar precisament l'esper per a l'ocupaci romana d'aquests territoris. Aquestes explotacions aurferes han deixat multitud de vestigis i petjades en el paisatge d'Allande, i s impresionant la quantitat de metres cbics de terra i pedres que van ser remogudes. 

En lnies generals podem agrupar les mines d'aquesta zona en tres conjunts: el primer, la zona del Altu'l Palu on es troben les conegudes Cova de Xan Rata, Fama la Freita i el tnel de Montefurao. Altre conjunt estaria en la vall del riu d'Oro tributari del Navia, i l'ltim grup estaria entorn del castro de San Luis. Aquestes ltimes explotacions hagueren de comenar en el segle I i cessar al comenament del segle III. 

 Edat mitja i moderna . 
Segueix un perode poc conegut, s possible que per la seva situaci hagi estat sota el control del Regne dels sueus i desprs del visigot Regne de Toledo. Les primeres referncies documentals sn del segle X, per en la seva major part es consideren sospitoses de falsedat, per ja en el segle XI, certes entitats eclesistiques monstiques van comenar a deixar sentir la seva influncia econmica i feudalitzant en aquesta zona. Destaca l'influx del monestir de San Juan de Corias que contava en 1044 amb una dotaci d'abundants terres allandeses, per hi haur altres monestirs que cada vegada van acaparar ms terres, destacant aix, el de Santa Mara Celn. Tamb el cabildo catedralici disposava de propietats en la comarca durant la baixa Edat Mitjana. No van faltar els conflictes pels delmes de l'arxiprestatge d'Allande i l'esglsia d'Oviedo, aix tenim un exemple amb l'esglsia de San Salvador d'Oviedo entre els anys 1262 i 1269. El Bisbe Pedro atorga als homes del concello de Allande depenents de l'Esglsia, tot quant troba en la seva propietat perqu puguin "fazer poblu" imposant com fur la quantitat de 110 maravedns a l'any, aquesta decisi devia fer efecte, doncs el 1277 apareix Allande entre els pobles de l'occident asturi que establix germanor amb la vila d'Avils per a prestar-se ajuda en el manteniment de l'ordre en els seus territoris. Tamb hagu d'influir en el desenvolupament el privilegi atorgat per Alfons IX, ja que aquest concejo va ser pas en la peregrinaci del cam de Santiago. 

Durant el regnat de Ferran VI el concejo d'Allande va ser moneda de canvi que utilitzava la corona per a pagar els seus serveis als lleials, particularment a la famlia Quiones. Contra aquestes concessions van protestar els vens i en 1378 un representant de Allande va estar present en la Junta General reunida a Oviedo per a rebutjar aquestes prerrogatives imposades. 

Del domini de la famlia Quiones va passar a Rodrigo de la Ra qui la compra per un mili de maravedns. Rodrigo de la Ra va fundar mayorazgo a favor del seu fill major Gutirrez Gonzlez de Cienfuegos i des d'ara el senyoriu d'Allande va romandre lligat a la casa de Cienfuegos que obtindr en el segle XV, el ttol de comtes de Marcel de Pealba. Les prerrogatives van ser mantingudes fins a la reforma constitucional de 1812 La presncia del concejo d'Allande en la Junta General no va ser sempre continuada i la seva representaci va ser exercida per algun membre de la casa Cienfuegos. 

Els temps moderns no van portar grans transformacions ja que en el segle XVIII continuava sent fonamentalment un concejo agrari. L'escs complement industrial, estava en els malls de ferro hidrulics que s'utilitzaven per a estirar el ferro, situats en Mazo de Arriba, Mazol de Abajo, Colobredo i la Puente. Tots ells eren propietat d'un vell poder feudal: el comte de Pealba, senyor de Cienfuegos. Si hi ha una mica que crida l'atenci de l'evoluci histrica moderna d'Allande s la resistncia anti senyorial protagonitzada pels seus vens, hi ha contnues queixes i recursos contra el comte, fins que en 1742 el concejo de Allande ser castigat per la seva resistncia amb el "perpetu silenci". En 1744 es dicten unes ordenances en les quals es reconeix el senyoriu de la casa de Cienfuegos. 

 Segle XIX fins ara . 
El segle XIX portar la guerra de la independncia que afects al terme al ser creuat per les tropes franceses. La Constituci de Cadis portar la desitjada autonomia concejil per a Allande alliberada de la interferncia senyorial. Durant aquest segle l'activitat agrria es mant igual i la indstria del ferro es reconvertir en tres ferreries, que en la dcada dels vuitanta es veuen obligats a tancar davant la competncia de les factories industrials amb els alts forns. 

La guerra civil afecta de forma marginal al concejo, quedant a un costat de la penetraci de les columnes gallegues dels revoltats. Si va tenir certa incidncia posterior l'activitat dels escamots, sobretot les operacions de la partida de Serafn Fernndez, ms conegut com "el Santeiro". 

Els segles XIX i XX, estan marcats pel seu descens demogrfic, a causa de la emigraci transocenica que va ser parada momentniament, coincidint amb la construcci del salt d'aigua de Salime, encara que aquesta recuperaci no dur molt ja que l'embassament tancava els seus tradicionals canals de comunicaci i va convertir tot el Valledor, en un fons de sac que va provocar l'aband de pobles sencers. Els seus pobladors es dirigeixen en la seva emigraci cap a Europa i feia el centre industrial de la regi. En l'actualitat, el despoblament ha rems, per no pel millorament de l'ocupaci a Allande, sin per la falta d'ocupacions en els centres de destinaci d'aquesta emigraci. 

 Geografia . 
La major part del seu territori est declarat Monument Natural, sent els millenaris Tejos de Santa Coloma i de Lago i l'alcornocal de Boxu, els seus mxims exponents. La desforestaci i l'aband dels cultius tradicionals com el cereal i el vinyer han orientat la seva economia cap a la ramaderia, centrada en la cabanya bovina i caballar. Es mant, no obstant aix, alguna rea agrcola residual i destinada al autoconsum. En menor mida tamb segueix sent un recurs econmic la indstria fustera. El seu territori s extremadament muntanyenc i accidentat que s'organitza entorn de les serres de Pal i la dels Llagos de Ora que fa d'espins divisori tant en l'aspecte cultural, com en l'hum i l'econmic. D'aquesta serra el seu punt ms alt s el pico Pachn de 1.416 metres que es divideix en una srie d'estribacions que cobreixen tot el territori, tamb cal destacar la serra de Carondio els cims de la qual sn superiors als 1.200 metres, i les serres de Ibogo i Cazarmosa, que fan de lnia divisria amb Cangas de Narcea. En l'extrem sud s'aixequen les serres Valcacer amb altures superiors a 1.200 metres, i en el flanc occidental els cordals de Berduceo i Bedramn i la serra de Muriellos. Hi ha petits cordals que marquen valls i estretes canyades. Tot aix marca un territori amb una altitud mitja elevada, utilitzant-se totes aquests pendents per a un aprofitament agrcola. 

 Climatologia . 

El seu clima est marcat per la seva orografia, ja que en les serres altes s humit i fred i en les zones baixes una mica ms temperat, havent de destacar la vall de Valledor, que posi un microclima al ser una vall tancada. La vall presenta un clima ms suau i amb menys precipitacions, el que li permet tenir en el seu sl espcies de tipus mediterrani.  

 Organitzaci poltico-administrativa .
El concejo d'Allande es divideix en 17 parrquies:

Berducedo: Baldedo, Berducedo, Las Cabaas, Castello, El Castro, Corondeo, La Figuerina, La Grandera, Teijedo, Trapa i Trellopico.
Besullo: Comba, Forniellas, Fuentes, Iboyo i Noceda.
Bustantigo: Bustantigo, La Folgueriza i El Plantao.
Celn: Celn, Presnas, Pumar, San Martn de Beduledo i La Vega de Truelles.
Lago: Armenande, Carcedo de Lago, Castanedo, Lago, Montefurado, San Pedro, Villar de Castanedo i Villasdejusto.
Linares: Arganza, Linares i Puente de Linares.
Lomes: Carcedo de Lomes, Lomes, Otero i Tarall.
Parajas: Argancinas i Parajas.
Pola de Allande: Caleyo, Cereceda, Cimadevilla, Colobredo, Ferroy, Fresnedo, El Mazo, Peablanca, Peaseita, Pola de Allane, La Reigada, La Roza, Valbona i Villafront.
San Emiliano: Beveraso, Bojo, Buslavn, Ema, Fresnedo de San Emiliano, Murias, La Quintana, San Emiliano, Vallinas i Villadecabo.
San Martn del Valledor: Aguanes, Busvidal, Coba, Cornollo, El Engertal, La Furada, Paradas, El Provo, Robledo, Rubieiro, Salcedo, San Martn de Valledor, Tremado i Villasonte.
San Salvador del Valledor: Barras, Bustarel, Collada, Fonteta, San Salvador, Trabaces, Villalan i Villanueva.
Santa Coloma: Arbeyales, Bendn, Bustel, Cabral, El Caleyo, Is, Llaneces, Meres, Monn, Muriellos, Penouta, Pontenova, La Porquera, El Rebollo, Santa Coloma, El Selln i Vallinadosa.
Villagrufe: Carbadello, Prada, Pradiella, Santullano, Tamuo i Villagufre.
Villar de Sapos: Almoo, Selce i Villar de Sapos.
Villavaser: Figueras, Piniellas, Riovena i Villavaser.
Villaverde: Abaniella, Lantigo, Peruyeda, Santa Eulalia, El Valle i Villaverde.

 Demografia . 
s un dels concejos amb menor poblaci de tota Astries. Com la resta de zones rurals asturianes l'evoluci demogrfica del concejo s negativa. Al segle XX va haver dos perodes en els quals va perdre gran part de la seva poblaci. El primer va de 1900 a 1930, on gran part dels seus habitants va emigrar a Amrica, sobretot a Cuba, Puerto Rico, Argentina i Repblica Dominicana. El segon comena en 1960 i s a causa de la industrialitzaci del pas, que va motivar que el concejo perds gaireb les dues terceres parts de la seva poblaci. 


 

 Economia . 
Tot el moviment demogrfic va afectar a la seva economia, estant en franca reculada les prctiques agrcoles, diminuint la superfcie conreada, dedicant-se la major part de les terres a les plantes de farratge, i en conseqncia a una explotaci del bestiar bov, dominant la raa asturiana per a carn. Se celebren grans fires de bestiar que van del 8 de maig al 29 de setembre anomenades: San Miguel de Maig i San Miguel de Setembre. 
 Poltica . 
Al concejo d'Allande, el partit que ms temps ha governat s el PSOE (vegeu Llista d'alcaldes d'Allande). L'actual alcalde socialista s Jos Antonio Mesa Peiga. 










Fonts: Ministeri de l'Interior i Federaci Asturiana de Concejos

 Personatges illustres .
 Francisco Braa Prez (*1934-), actor;

 Referncies .


 Enllaos externs .

Ajuntament d'Allande;
Federaci Asturiana de Concejos;
Concejo d'Allande;
Fotografies del castro de San Chuis;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328744" title="Tosarhombus brevis" nonfiltered="3072" processed="3059" dbindex="128155">

 Tosarhombus brevis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 13,3 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328745" title="GOS (sistema operatiu)" nonfiltered="3073" processed="3060" dbindex="128156">

gOS es una distibuci linux creada per "Good OS LLC", una empresa que radica a Los Angeles (Califrnia, EUA), i que l'ha anunciat com un "sistema operatiu alternatiu amb aplicacions de google i altres aplicacions Web 2.0 per l'usuari actual". La primera versi del gOS (1.0.1_386) va basar-se amb el Ubuntu 7.10 i el gestor de finestres Enlightenment E17.
El 7 de gener de 2008 va presentar-se una versi de prova (2.0.0-beta1) del gOS per ser exhibida en el Everex CloudBook durant el Consumer Electronics Show del 2008, anomenada "gOS Rocket". Aquesta versi tamb estava basada amb el E17. No obstant aix, la segona versi d'aquesta distribuci no debutar fins al febrer del mateix any, juntament amb la presentaci del nou Everex gBook i Everex gPC. Aquest nou gOS presenta notables novetats com l's del gestor de finestres GNOME, el programa Compiz fusion i el Avant Window Navigator. En aquesta ocasi no es va fer publicitat d'aquesta nova versi, senzillament s'ha installat en els equips anteriorment esmentats.

El 6 d'abril del 2008 Good OS va presentar al pblic una nova versi del gOS, anomenat gOS 2.9 "Space", pensat per equipar-se amb el gPC mini, es tracta d'una versi pensava pels usuaris de MySpace, i es tamb basat amb el Compiz fusion, Gnome, Avant Window Navigator i tamb inclou codi del E17. T un dock amb un "stack" similar al que usa el Apple Mac OS X v10.5.

 Disseny .

Esta basada en la distribuci Ubuntu Gutsy Gibbon (7.10) i un entorn grfic que imita al Mac OS X Leopard. Les primeres versions (1 i 2-beta) usaven el gestor de finestres Enlightenment 17 en comptes dels GNOME i KDE, amb la idea de crear un escriptori que tingus una versatilitat similar a la que t el Mac OS X. Aix fou possible grcies al nivell de personalitzaci que presenta el Enlightenment; aquest funciona tant com a X window manager i com a entorn d'escriptori. Tot i que les primeres versions podien ser iniciades per ordinadors amb processador Intel Pentium II 350 Mhz i 196 Mb RAM, els sistemes que equipaven el gOS tenien un processador Intel Pentium III 1 Ghz i 256 Mb RAM. Desprs de la gOS2-beta, les segents versions van deixar d'utilitzar aquest gestor de finestres (sembla que el codi del E17 segueix sent usat) a favor del GNOME amb Compiz Fusion i el Avant Window Navigator. Aquest fet va incrementar la necessitat de memria a valors similars als que demana una versi estndard d'Ubuntu.

Basat en la idea del cloud computing, totes les versions del gOS inclouen una gran crrega d'aplicacions on-line amb tecnologia Web 2.0 i AJAX amb el qual no usen molt espai del disc dur. Tot el gOS-1 installat ocupava menys de 2 Gb. A dems, molts dels documents que es poden crear al gOS, com Google Docs, poden ser emmagatzemats en servidors de Google en comptes de desar-ho al disc dur, amb el qual, s'observa que el gOS pot ser usat en disc durs d'escassa capacitat. En la versi V2 Rocket, Good OS introdueix l's de la tecnologia "Google Gears", que segons indica permet l's de les aplicacions web de Google sense usar la connexi d'internet. En l'actualitat, Google Reader i Google Docs sn les niques que poden ser utilitzades, encara que tamb aplicacions com Remember the Milk han estat afegides a aquesta nova tecnologia.

Les principals funcions del gOS Rocket sn el "Launcher", un dock que cont icones per iniciar els programes Firefox, Rhythmbox, Xine i Skype (poden afegir-se ms programes tamb). En les primeres versions del gOS usaven un semblant anomenat iBar.

Tamb hi havia icones per iniciar el Firefox per obrir certs sites o aplicacions web com Google Mail, Google Talk, Google News, Google Calendar, Google maps, Google Docs, Google Spreadsheets, Google Reader, Google Product Search, Blogger, YouTube, Facebook, Meebo, Box.net per xatejar a travs dels serveis de Yahoo! Messenger, .NET Messenger Service i Wikipedia. L'icona ubicat ms a la esquerra era el de Faqly, un sistema desenvolupat per Rocket per oferir un sistema d'ajuda comunitari en xarxa.

Altres aplicacions que podien ser installats i iniciats a travs de mens, sn el The GIMP, Evince i OpenOffice.org. El Synaptic Package Managerpermet installar ms aplicacions al gOS.

 Versions .
En diferents cops aquest sistema operatiu ha estat analitzat en TigerDirect vlog.
gOS 1.0.1.

Presentat l'1 de novembre de 2007, va ser equipat en l'ordinador Everex Green gPC TC2502 que va vendre Wal-Mart. gOS era compatible amb el APM d'aquest ordinador, amb el qual el sistema podia posar-se en suspens i posteriorment iniciat en qesti de segons.

El desembre de 2007 PC Club va introduir de nou el seu Empower Fuzion desktop amb gOS installat per $189, convertint-se en el seu segon sistema en introduir una distribuci linux des de la seva controvertida Linspire (llavors LindowsOS) a finals del 2003 inicis del 2004 i la venta del Empower Essence amb Ubuntu durant el mes de gener del 2007.

Posteriorment Everex va presentar el CloudBook, un netbook basat amb el VIA NanoBook. Aquest ordinador va ser equipat amb el gOS Rocket amb una especificitat que versions posteriors inclouran una pantalla tctil. A un preu de $400 RRP, va competir amb el ASUS Eee PC en el mercat d'ordinadors de baix cost.
Menys conegut es el fet que Everex va treballar simultniament amb ordinadors com l'ordinador porttil gBook i el pc d'escriptori d'aspecte similar al Apple Mac mini gPC mini, ambds dissenyats per carregar el gOS v2.

gOS 2-beta (gOS Rocket E).

El 7 de gener de 2008 Good OS LLC va presentar una versi beta del gOS, anomenada "gOS-live-2.0.0-beta1" anomenat com "Rocket". Tot i que no es va veure com un substitut vlid a la versi 1.0.1, ja que li mancaven algunes funcions essencials del maquinari i eines del sistema per administradors, i la senzillesa d'usar una aplicaci que installi a l'estil "Add/Remove". Tamb mancava la capacitat d'accedir a CD's i particions de disc dur que no foren les seves. El fet que el Everex CloudBook, que estava programat per ser ofert el 25 de gener de 2008, va ser retardat 1 mes per permetre a Good OS per reescriure la segona versi del gOS per als CloudBook, gBook i la segona versi del gPC. L'11 d'abril del 2008 Good OS va presentar una versi actualitzada del gOS Rocket E.

gOS V2 Rocket (gOS Rocket G).


Desprs, es va veure la necessitat d'aquest mes d'espera perqu Everex havia decidit que les futures noves versions del gOS pels Cloudbook, gBook i gPC2 usarien el gestor GNOME enlloc del E17. Es va anunciar que aquesta versi s'anomenaria "Rocket", per per ser precs, gOS V2 "Rocket" (aquesta versi va ser ofert als nous usuaris del gPC2) i usaria el Avant Window Navigator. Fins al llanament del gOS 2.9, aquesta versi no va estar disponible com a Live CD (a excepci dels compradors d'un Cloudbook); posteriorment si es va oferir en aquest format via el site de Good OS. Aquesta versi es ara anomenada "gOS rocket G" ("G" de GNOME) per distingir de l'anterior versi beta anomenada "gOS rocket E", la qual encara es pot descarregar.

gOS 2.9 Space.

A partir del 7 d'abril de 2008 s'ofereix el gOS 2.9 com a distribuci linux genrica i es tracta d'una versi depurada i expandida de l'anterior gOS V2 Rocket G. Disponible per ser descarregada en format .ISO, requereix un DVD (ja que ocupa lleugerament ms que un CD) o pot ser installat en una targeta de memria (per exemple, la SD) o una unitat externa USB (com un pendrive). gOS Space incorpora noves funcions de MySpace, per amb totes les aplicacions de Google. Com a distribuci Linux, el 2.9 es ms complet que la versi 2.0-beta i t menys bugs. A dems, el gOS Space es menys "lleuger" (usant una quantitat de memria) que l'antiga, i es una combinaci de Ubuntu 7.10, GNOME amb Compiz fusion i Avant Window Navigator, un llanador tipus dock que ha incls stacks. D'acord a Good OS, s'ha utilitzat codi Enlightenment, per el propsit exacte no es coneix; en qualsevol cas, gOS Space requereix 384 Mb RAM per poder fer-lo crrer raonablement, uns requisits semblants al Ubuntu 7.10. Quan va sortir el Ubuntu 8.04 (Hardy Heron) el 24 d'abril de 2008, es va fer obvi que intentar actualitzar el gOS 2.9 a les noves caracterstiques d'Ubuntu va causar que el sistema no funcions, amb el qual, es va deshabilitar aquesta opci del gOS per part de Good OS. No s'espera que se solucioni, i en lloc, es presentar el gOS (revisi 3.0), que estar basat amb el nou Ubuntu 8.04.

Sylvania g netbook.

El 2 de juliol de 2008 Good OS i Osram Sylvania van presentar el Sylvania g netbook. Es similar al Everex Cloudbook original amb ms memria, trackpad i botons desplaats al principi del pc, funciona amb el gOS 2.9M, una versi especialment modificada del gOS 2.9 "space".

gOS 3.0 Gadgets.
Aproximadament un mes desprs de la primera versi beta, la versi final gOS 3.0 va ser lliberada al lloc web el 23 de setembre de 2008. Ofereix els Gadgets de Google integrats, i inclou Wine 1.0 i Mozilla Prism, i est basa amb la nova Ubuntu 8.04.1. Aquesta versi va "de tornada a les seves arrels", ja que est destina per netbooks. L'Avant Window Navigator (AWN o Awn) la barra semblant a dock s'ha eliminat a favor de la barra de llanament "lightweight" anomenada Wbar. s similar a la utilitzada en el primera versi de gOS basada amb Enlightenment. La versi Live CD de gOS 3.0 Gadgets pot ser descarregada del lloc web de thinkgos. En un comunicat de premsa oficial ems el 6 d'agost de 2006, gOS 3.0 Gadgets va anunciar que inclouria la tecnologia LXDE per aquesta idea va ser ms tard deixada de banda. Llanant Synaptic es posa de manifest que cap de les aplicacions que s'enumeren a LXDE's About page estan installades. No obstant, a ms de les principals versions basades en GNOME, Community Editions es pot utilitzar altres entorns d'escriptori com LXDE, XFCE, o Enlightenment (E17) est previst l'alliberament per finals d'any.

gOS 3.1 Gadgets.
gOS 3.1 Gadgets va ser llanat el 3 de gener de 2009 com una actualitzaci per corregir els errors de la versi de gOS 3.0 gadgets. Aquesta versi soluciona alguns errors de gOS 3.0, per no s una actualitzaci obligatoris per a gOS 3.0 com molts dels errord de gOS 3.0 seran solucionats utilitzant l'actualitzador automtic (per no ho feu manualment intentant actualitzar del repositori de la Ubuntu 8.10 ja que s incompatible amb gOS 3.0). gOS 3.1 no s un "paquet d'actualitzaci" per si una nova distribuci GNU/Linux, podeu descarregar-la del lloc web de good OS  versions ms antigues no estan disponibles per ms temps.

 Historial de versions .





Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina web oficial ;
 frums gOS ;
 gOS Universe ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328746" title="Tosarhombus longimanus" nonfiltered="3074" processed="3061" dbindex="128157">

Tosarhombus longimanus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 14 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328747" title="Estats Units de Stellaland" nonfiltered="3075" processed="3062" dbindex="128158">


Els Estats Units de Stellaland foren una confederaci de dues repbliques boers formada el 7 d'agost de 1883 entre la Repblica de Stellaland i la Repblica de la Terra de Goshen, adoptant el nom de Stellaland, pel qual era coneguda la regi que ocupaven, com a nom com a les dues.

El febrer de 1884 es va formalitzar la convenci de Londres que redefinia els lmits entre Transvaal i Betxuanalndia, segons la qual una part de la Betxuanalndia oriental era inclosa en territori ber. Stellaland i  Goshen, van haver de cedir part del seu territori a Transvaal (uns 3.000 km), per en la resta, fora de l'esfera de interessos de Transvaal, els governs republicans confederats van seguir subsistint formant de fet una punta de llana del Transvaal a l'oest de les seves fronteres. L'abril de 1884 John Mackenzie, successor de Livingstone, fou enviat a la zona per arreglar els afers. Mackenzie va negociar amb els caps betxuanes (tswanes) amb facilitat, per no va passar el mateix amb els bers; Goshen va desafiar la seva autoritat i Stellaland noms va acceptar les propostes a contracor. Aquesta diferencia va marcar de fet el principi del final de la confederaci.

El maig es va formar al Cap un nou govern sota control de l'afrikaner Bond, i Mackenzie fou acusat de ser favorable als betxuanes, i li fou refusat cap ajut militar en la seva missi, i finalment cridat el 30 de juliol per l'Alt Comissionat Sir Hercules Robinson; el cap de l'oposici parlamentaria del Cap, Cecil Rhodes, fou enviat a Betxuanalndia en el seu lloc. El prestigi britnic, minvant desprs de la guerra de 1881, va fer difcil la seva posici; Rhodes assumia que no podia esperar ajut efectiu de les autoritat colonials o imperials i va adoptar un to conciliador. Stellaland, que havia acceptat les propostes moderades de Mackenzie, romandria com una repblica sota una mena de protectorat britnic (1 d'agost de 1884). Per Goshen refus qualsevol arranjament, i accions militars unilaterals dels boers contra els tswana van provocar la guerra amb els britnics. El 10 de setembre de 1884 Goshen va demanar l'establiment del protectorat de Transvaal en violaci de la convenci de Londres, petici que fou acceptada, mentre que Stellaland acceptava les imposicions britaniques. Aix va suposar el final de la Confederaci.

Els britnics van despatxar a la zona (octubre) al general Sir Charles Warren. El mar del 1885 Warren va arribar a la Orange River Station, el final de la lnia frria (el pont sobre el riu Orange encara no existia); els bers de la regi no van oferir resistncia. El 15 de mar la Repblica de Stellaland quedava ocupada i el president Niekerk resignava el poder. Finalment Goshen fou igualment ocupada sense disparar un sol tret el 23 de mar de 1885. Les dues Repbliques foren annexionades a la colnia del Cap el 30 de setembre de 1885, al mateix temps que Betxuanalndia era declarada protectorat britnic.

 Bandera .

Probablement la bandera verda amb estel blanc correspon a la Repblica de Stellaland, mentre la bandera verde i vermella amb estel de vuit puntes seria la bandera confederal. Vegeu Stellaland.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328748" title="Tosarhombus neocaledonicus" nonfiltered="3076" processed="3063" dbindex="128159">

 Tosarhombus neocaledonicus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18,3 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328750" title="Tosarhombus nielseni" nonfiltered="3077" processed="3064" dbindex="128160">

Tosarhombus nielseni  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 17,2 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce ndic Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328751" title="Tosarhombus octoculatus" nonfiltered="3078" processed="3065" dbindex="128161">

Tosarhombus octoculatus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Jap (incloent-hi les Illes Ryukyu) i a l'est de Taiwan.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328753" title="Tosarhombus smithi" nonfiltered="3079" processed="3066" dbindex="128162">

 Tosarhombus smithi s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica i Kenya.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328756" title="Crossorhombus azureus" nonfiltered="3080" processed="3067" dbindex="128163">

Crossorhombus azureus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Badia de Bengala, nord-oest d'Austrlia, Mar de la Xina Meridional, Xina, Taiwan, Jap, Vietnam i Indonsia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328757" title="Belmonte de Miranda" nonfiltered="3081" processed="3068" dbindex="128164">

Belmonte de Miranda (Miranda o Balmonte en asturi) s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Salas, a l'est amb Grado, al sud amb Somiedo i Teverga i a l'oest amb Tineo. La capital del concejo s Belmonte.

La seva capital Belmonte es troba a 200 metres sobre el nivell del mar, encara que el seu territori supera en un 70%, la mitjana de 800 metres. T una extensi de 208 km. La AS-227 creua longitudinalment tot el sector occidental, i s la seva principal via de comunicaci. Aquest concejo est a 56 quilmetres de la capital d'Astries, i compte amb una poblaci, actualment, de 1.957 habitants.

 Histria .


Sn escasses les notcies sobre els primers assentaments humans que van habitar aquestes terres, per es t constncia de l'existncia d'una necrpoli a Balbona, encara que no es van trobar restes d'aixovars. La troballa ms important s l'aparici d'un dol a Llamos, encara que sense context arqueolgic, i s difcil la seva dataci, nicament comparant-los amb altres similars que es podrien datar en l'Edat de Bronze. La cultura castrenya hi t poques restes, identificant-se al pic Cervera un castro que potser sigui una antiga torre romana. 

S hi ha moltes restes romans, tal vegada a causa de tota l'explotaci aurfera portada a terme en aquesta zona. Hi ha una via romana que unia Astries amb la Meseta (Cam Reial de la Mesa), fou anteriorment una via natural, utilitzada des de la Prehistria recent. Aquesta via va ser ell ms important encreuament de cultures, per aqu van passar: centries romanes, hosts rabs, peregrinaci jacobea, etc. Resulta complicat datar histricament el nom de Miranda al de Belmonte, va aparixer en l'edat mitjana com un territori que ms o menys podria estar en aquesta zona. La histria d'aquest concejo est unida a la construcci d'un monestir, La Vila Lapideum, fundat per la reina Velasquita esposa del rei Beremund II de Lle, que va reunir en una sola propietat diverses disperses. 

Beremund III permut aquesta propietat amb els Comtes Pelayo Froilaz i Idontio Ordoniz, per una altra d'aquests que estava a Galcia. Aquests comtes van fundar un monestir, per els seus descendents van disgregar el patrimoni, que ms tard els seus hereus ho augmentarien i simultniament el rei Alfons VII de Castella ho va posar sota la seva protecci acreixent encara ms el seu patrimoni i consolidant-lo com senyoriu territorial i jurisdiccional. D'aquest monestir de Lapedo, no queda pedra alguna. Va determinar la histria del concejo i el seu predomini sobre la resta de monestirs de la zona. En els actuals territoris, estaven les terres de Miranda Alta i Miranda Baja i entre ambds el vedat abacial de Santa Mara de Lapedo, desprs havia dues jurisdiccions, la primera amb capital a Selviella i el segon el de Lapedo, on havia un petit poblat que s'anomenava. Les gents que estaven en les terres monstiques vivien sota una frria jurisdicci dels abats, mentre que qui habitaven Miranda, tenien representants propis en la Junta General del Principat.

En 1827 el vedat passa a sser per decret agregat al concejo de Miranda, al ser la vila de Belmonte ms important i estar millor situada, establint-se en ella el cap del partit judicial. La histria d'aquest concejo roman unida al monestir fins al segle XIX, monopolitzant els monjos, no noms terres sin tamb dominant als seus habitants, donant-se el cas que no podien contreure matrimoni sense el perms dels abats. Aquesta frria actitud es va acabar, amb el decret de la desamortitzaci de Mendizbal, que va fer que la revenja de la pagesia fos rpida i s'apresss a no deixar pedra sobre pedra del convent de Lapedo. En aquelles circumstncies molt poques famlies eren lliures i les quals eren pertanyien a la noblesa secundria. El major collectiu el constituen, els vaqueiros d'alada, a qui se'ls cedia l'explotaci de pastures i ramats, que van anar adquirint progressivament la propietat dels ramats, ms que de les terres, sobretot perqu les pastures van adquirir propietat comunal, al pujar totes les persones a les mateixes pastures de la muntanya. 

La histria d'aquest concejo sempre ha estat ramadera, si es destaca com parntesi, la construcci per Hidroelctrica del Cantbric del Salt de Miranda, que va donar al concejo una poca de bonana, recordada com "l'poca de les obres", ja que va ser tal la quantitat de llocs de treball, ms de 1.800 que van arribar de totes parts d'Astries. 

 Geografia .

El concejo t un espai privilegiat des del punt de vista mediambiental, amb nombrosos espais vegetals i autctons. El sector suroriental del concejo forma part del Parc Natural de Somiedo. La bellesa del seu ecosistema, ha obligat a les autoritats a ampliar els lmits del Parc Natural de Somiedo a les terres limtrofes del concejo de Belmonte. El seu secular allament va permetre la seva conservaci, amb una important massa arbria, en la qual dominen les espcies forestals autctones: boscos de roures, de espinares, de castanyers, etc. 
 Orografia .
La seva orografia est determinada per la Regi de Pliegues i Mantos de Somiedo, amb una antiguitat geoestructural de 350 a 550 milions d'anys, tots aquestes embranzides orognicos van formar unes barreres de muntanyes, el principal eix de les quals, ho constitux la conca del riu Piguea que actua com un passads, travessant de sud a nord tot el municipi. Els cims ms importants s'arriben a en la serra de Sag i el seu pic de major altitud s el de L'Horru que s'eleva a 1.527 metres. Altres becs d'aquesta mateixa serra sn: La Chana de 1.388, Los Calostres del Pousadoiro entre 1.428 i 1.474 metres, pel nord aquesta serra es comunica amb el masss de penya Aguda, el pic de la qual ms alt s El Couro de 1.017 metres. Cap al sud pel marge dret del riu Piguea, s'ala la serra de La Bustariega, el seu pic de major altitud s la Forca de 1.488 metres que marca els lmits entre els concejos de Somiedo i Belmonte. 
 Hidrografa .
El concejo est travessat de sud a nord per la conca del riu Pigea. En aquest riu es practica generalment la pesca de la truita. El Pigea s afluent del riu Narcea s l'altre gran riu que delimita per la zona septentrional del concejo amb Sales i en ell s habitual la pesca del salm. 
 Flora i fauna .
El sector suroriental del concejo forma part del Parc Natural de Somiedo. All es donen una gran varietat d'espcies forestals autctones: boscos de roures, d'espinares, de castanys, etc. Per sobre dels 800 metres abunden els esbarzers i la falguera, habitant diverses espcies com llops, guineus, teixons, cabirols, senglars i algun s bru. Dintre de la seva fauna pisccola, el rei s el salm en els nombrosos vedats que hi ha al Narcea. Al riu Piguea i els seus afluents, segueix havent salmons per l'espcie predominant s la truita. Aquesta recuperaci ambiental s deguda a tota la poltica de repoblaci dels rius del concejo. 

 Parrquies .
Els habitants del concejo es reparteixen en 66 nuclis principals i formen 15 parrquies, de les quals la ms extensa s Belmonte, amb 32,1 kilmetres quadrats i la menor Almurfe amb 5,9:

 Economia .
L'activitat econmica d'aquesta poblaci contnua centrada en el sector primari, presentant una agricultura dirigida bsicament cap a l'autoabastiment. Pel que fa a la seva cabanya ramadera cada any que passa descendeix ms. El sector secundari s gaireb irrellevant, recentment s'ha engegat el Projecte ric Narcea, per a l'explotaci aurfera amb l'empresa Rio Narcea Gold Mines, per la seva repercussi laboral s mnima, car la major part del personal s for. Gaireb una tercera part de la poblaci es dedica al sector serveis, sent cada dia ms freqents els negocis d'hosteleria. 

 Poltica .
En el concejo de Belmonte de Miranda, des de 1979 ha estat governat pel PSOE de la m del mateix alcalde, Roberto Prez. (Vegeu Llista d'alcaldes de Belmonte de Miranda). A ms, cap destacar la prdua de regidors en l'Ajuntament que ha sofert aquest concejo motivat per la prdua de poblaci, passant en les eleccions municipals de 2003 de tenir 11 regidors a les de 2007 en les quals solament va tenir 9. 






 Personatges illustres .
 P. Jos lvarez Fernndez O.P., (16 de maig de 1890 - 19 d'octubre de 1970). Missioner Dominic. Va viure a la selva amanica durant 53 anys, fins a la seva mort a Lima.
Alvaro de Cienfuegos y Sierra, (27 de febrer de 1657 - 19 d'agost de 1739). Cardenal i Arquebisbe de Roma.
 Xose lvarez Fernndez Pin, (1948-). Escriptor en asturi. Autor d' El bable de Xuann ia outrus cuentus (1980) i Fos de nadie (1981).
ngeles Villarta, escriptora, periodista i directora de novella curta del Setmanario d'Humor Don Venerando. ;

 Enllaos externs .

Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
Belmontedemiranda.net;
DOLIA, Belmonte de Miranda ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328760" title="Franois Berland" nonfiltered="3082" processed="3069" dbindex="128165">

 Franois Berland  (22 d abril de 1952) s un  actor de cinema francs, de pare rus d origen armeni  i de mare francesa.

 Biografia .
Explica la seva infantesa en un llibre aparegut el novembre de 2006, El Fill de l'home invisible ; hi relata el traumatisme que li va fer veure a partir d'onze anys les portes de la bogeria, traumatisme estranyament causat per una nica afirmaci del seu pare : De totes maneres, tu, ets el fill de l'home invisible, allusi al clebre fullet de l'poca.
En el transcurs d'estudis de comer, segueix una formaci teatral, una mica malgrat ell, i debuta en una obra titulada "Sobre una platja de l'Oest". Amb els seus estudis acabats, s'inscriu en un curs d'art dramtic de Tania Balachova, i coincideix amb Daniel Benoin, un escengraf amb el que treballar de 1974 a 1981, participant en una quinzena d'espectacles, tant clssics com contemporanis.

Desprs d'haver freqentat l'equip de  , comena la seva carrera cinematogrfica el 1978. Encadena llavors papers secundaris en els anys 1980. Desprs d'una srie de segons papers remarcables, entre els quals   Ma petite entreprise  pel qual aconsegueix el Csar del millor actor secundari el 2000, obt el seu gran primer paper a la pellcula Mon idole de Guillaume Canet, que el revelar al pblic. Per tamb grcies a la seva antiga companya, la directora i comedianta  Nicole Garcia.

A  Martin et La, encarna un inspector de policia, paper que far nombroses vegades a la pantalla (La Balance, Les mois d'avril sont meurtriers, Marche  l'ombre, L'Appt, La Mort du Chinois. A  Le Sourire du clown, pel seu fsic fred, distant, i  una mirada aguda. Ser militar (L'Otage de l'Europe, Stella, Les Milles Capitaine Conan), detectiu (Suivez cet avion), capell (Au revoir les enfants) i  psiquiatre a Le Septime Ciel, la pellcula que el revela realment al gran pblic, a finals de 1997. 
Va donar suport a  Franois Bayrou durant la campanya presidencial francesa del 2007.

Filmografia .
 Llargmetratges.
 1978 : Martin et La d'Alain Cavalier ;
 1980 : Un trange voyage d'Alain Cavalier ;
 1981 : Les Hommes prfrent les grosses de Jean-Marie Poir ;
 1981 : On n'est pas des anges... elles non plus de Michel Lang ;
 1982 : La Balance de Bob Swaim ;
 1983 : Ote-toi de mon soleil o Diogne de Marc Jolivet ;
 1983 : Stella de Laurent Heynemann ;
 1983 : Sign Charlotte de Caroline Huppert ;
 1984 : Marche  l'ombre de Michel Blanc ;
 1985 : Strictement personnel de Pierre Jolivet ;
 1986 : Poker de Catherine Corsini ;
 1986 : La Femme secrte de Sebastien Grall ;
 1986 : Les mois d'avril sont meurtriers de Laurent Heynemann ;
 1986 : Le Complexe du kangourou de Pierre Jolivet ;
 1987 : Au revoir les enfants de Louis Malle ;
 1988 : Un pre et passe de Sebastien Grall;
 1988 : Suivez cet avion de Patrice Amblard;
 1988 : Camille Claudel de Bruno Nuytten ;
 1988 : L'Otage de l'Europe de Jerzy Kawalerowicz ;
 1989 : L'Orchestre rouge de Jacques Rouffio ;
 1989 : Milou en mai de Louis Malle;
 1990 : Gnial, mes parents divorcent de Patrick Braoud;
 1992 : Tableau d'honneur de Charles Nms ;
 1993 : Le bateau de mariage de Jean-Pierre Amris ;
 1993 : Le Joueur de violon de Charlie Van Damme ;
 1993 :  l'heure o les grands fauves vont boire de Pierre Jolivet ;
 1994 : 3000 scnarios contre un virus  de Cdric Klapisch;
 1995 : Fugueuses de Nadine Trintignant ;
 1995 : L'Appt de Bertrand Tavernier ;
 1995 : Les Milles de Sbastien Grall ;
 1995 : Un hros trs discret de Jacques Audiard ;
 1996 : Capitaine Conan de Bertrand Tavernier;
 1997 : Tout le monde descend de Laurent Bacher ;
 1997 : Fred de Pierre Jolivet;
 1997 : Le Pari de Didier Bourdon et Bernard Campan ;
 1997 : Le Septime Ciel de Benot Jacquot ;
 1997 : L'Homme idal de Xavier Glin ;
 1997 : La Mort du Chinois de Jean-Louis Benot;
 1998 : Innocent de Costa Natsis ;
 1998 : Le Sourire du clown de Eric Besnard ;
 1998 : Place Vendme de Nicole Garcia ;
 1998 : Dormez, je le veux ! de Irene Jouannet ;
 1998 : L'cole de la chair de Benot Jacquot ;
 1998 : En plein cur de Pierre Jolivet;
 1998 : Le Plus beau pays du monde de Marcel Bluwal ;
 1999 : La Dbandade de Claude Berri ;
 1999 : Ma petite entreprise de Pierre Jolivet ;
 1999 : L'Homme de ma vie de Stephane Kurc ;
 1999 : Mauvaises Frquentations de Jean-Pierre Amris ;
 1999 : Une pour toutes de Claude Lelouch ;
 1999 : Six-Pack d'Alain Berbrian;
 1999 : Romance de Catherine Breillat ;
 2000 : Les Acteurs de Bertrand Blier;
 2000 : En la foscor del bosc (Promenons-nous dans les bois) de Lionel Delplanque ;
 2000 : Stardom de Denys Arcand ;
 2000 : Le Prince du Pacifique d'Alain Corneau;
 2000 : Cyrano de Bergerac de Vincent Lindon;
 2000 : La Fille de son pre de Jacques Deschamps;
 2001 : HS Hors Service de Jean-Paul Lilienfeld;
 2001 : Comment j'ai tu mon pre d'Anne Fontaine ;
 2001 : Les mes clines de Thomas Bardinet ;
 2001 : Vivante de Sandrine Ray ;
 2001 : Froce de Gilles de Maistre ;
 2001 : L'Adversaire de Nicole Garcia;
 2001 : Le Transporteur de Corey Yuen i Louis Leterrier;
 2002 : Le Frre du guerrier de Pierre Jolivet;
 2002 : Mon idole de Guillaume Canet ;
 2002 : La Mentale de Manuel Boursinhac;
 2002 : Filles uniques de Pierre Jolivet ;
 2002 : Une employe modle de Jacques Otmezguine ;
 2003 : En territoire indien de Lionel Epp ;
 2003 : Remake de Dino Mustafic  ;
 2003 : Les Amateurs de Martin Valente ;
 2003 : Les Choristes de Christophe Barratier ;
 2003 : Le Convoyeur de Nicolas Boukhrief ;
 2003 : Pour le plaisir de Dominique Deruddere ;
 2003 : Narco de Tristan Aurouet et Gilles Lellouche  ;
 2003 : Adorables Cratures de Dolors Payas;
 2004 : Le Grand Rle de Steve Suissa;
 2004 : Les germanes enfadades (Les Surs fches) d Alexandra Leclre ;
 2004 : Les Nouveaux Refus  de Laurent Baffie ;
 2004 : ros thrapie de Danile Dubroux ;
 2004 : Une vie  t'attendre de Thierry Klifa ;
 2005 : Le Plus Beau Jour de ma vie de Julie Lipinski ;
 2005 : Le Transporteur 2 de Louis Leterrier ;
 2005 : Edy de Sthpan Gurin-Till ;
 2005 : Quartier V.I.P. de Laurent Firode ;
 2005 : Aurore de Nils Tavernier ;
 2006 : L'Ivresse du pouvoir de Claude Chabrol ;
 2006 : Le Passager de l't de Florence Moncorg-Gabin;
 2006 : Ne le dis  personne de Guillaume Canet ;
 2006 : Fragile(s) de Martin Valente ;
 2007 : Pur week-end d' Olivier Doran ;
 2007 : Je crois que je l'aime de Pierre Jolivet ;
 2007 : La fille coupe en deux de Claude Chabrol;
 2008 : Ca$h  d'ric Besnard ;
 2008 : La Diffrence c'est que c'est pas pareil de Pascal Lathier;
 2008 : 15 ans et demi d'Thomas Sorriaux i Franois Desagnat ;
 2009 : Le Transporteur 3;

 Curtmetratges.
 1984 : La Voix de son matre ou deux jours de la vie de M. Lon de Patrick Zeyen ;
 1987 : Histoires de familles de Marion Lary;
 1988 : Jours de vagues d'Alain Tasma ;
 1989 : Perdue de Marion Lary;
 1991 : Sans rires de Mathieu Amalric ;
 1991 : Copie Conforme ou La sur d'Albert de Jean-Claude Marchant;
 1993 : La Vis de Didier Flamand ;
 1994 : Une belle me de Eric Besnard;
 1994 : Chacun pour soi de Sthpane Brisset;
 1996 : Ultima hora de Laurence Maynard;
 1996 : Gorille, mon ami d' Emmanuel Malherbe ;
 1996 : Bonjour ;
 1997 : C'est Nol dj;
 1998 : Stop;
 1998 : Coup de lune d' Emmanuel Hamon;
 1999 : Trait d'union de Bruno Garcia;
 2000 : Liste rouge de Jrme Bonnell ;
 2000 : Pour l'amour du ciel de Philippe Azoulay;
 2000 : Recrutement de Didier Loret ;
 2000 : Grand oral de Yann Moix ;
 2001 : Requiems de Stphan Gurin-Tilli;
 2001 : Notre besoin de consolation...;
 2003 : La chane du froid ;
 2004 : Toi, vieux ;
 2004 : Mprise;

 Televisi .
 1977 : Au plaisir de Dieu  ;
 1979 : Hamlet;
 1980 : La Cantatrice chauve;
 1982 : Messieurs les jurs ;
 1983 : Elle voulait faire du cinma;
 1985 : Srie noire ;
 1989 : Ceux de la soif;
 1989 : Srie noire ;
 1990 : La Belle Anglaise ;
 1991 : Le Pige de Serge Moati;
 1991 : C'est quoi ce petit boulot ?;
 1993 : Le Bal de Jean-Louis Benot;
 1993 : Feu Adrien Muset;
 1993 : Julie Lescaut ;
 1995 : Le juge est une femme;
 1996 : Les Cordier, juge et flic;
 1996 : Pardaillan d'Edouard Niermans;
 1997 : Madame le consul;
 1997 : Le Garon d'orage de Jrme Foulon;
 1997 : La Grande Bk;
 1998 : Anne Le Guen;
 1998 : Crimes en srie;
 1998 : Commandant Nerval;
 1999 : Fleurs de sel d'Arnaud Slignac;
 1999 : Le Boteux;
 2000 : Passeurs d'enfants ;
 2000 : Victoire ou la douleur des femmes de Nadine Trintignant;
 2000 : Un morceau de soleil;
 2000 : Ces forces obscures qui nous gouvernent;
 2001 : L'Hritire de Bernard Rapp;
 2002 : Le Jeune Casanova;
 2003 : Les parents terribles de Jose Dayan;
 2006 : Le Bureau ;
 2008 : Le petit ft,  de Claude Chabrol ;

Teatre .
 2008 : Batailles de Roland Topor, Jean-Michel Ribes, posada en escena de Jean-Michel Ribes, al Thtre du Rond-Point  Paris;
 2008 : Tailleur pour dames de Georges Feydeau, posada en escena de  Bernard Murat, amb Pierre Arditi, al Thtre Edouard-VII  Pars;

 Bibliografia .
 Franois Berland,  Le fils de l'Homme invisible , 2006;

 Premis .
 2000 : Cesar al millor actor secundari pour Ma petite entreprise;
 2003 : Estrelles d or de la premsa del cinema francs pel seu paper principal a la pellcula Mon idole, de Guillaume Canet.


Referncies.


 Enllaos externs .
 Franois Berland a IMDB;
 Le coin du cinphage ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328763" title="Els Muntanyans" nonfiltered="3083" processed="3070" dbindex="128166">

 L'espai natural del Tarragons: vegeu Els Muntanyans-Gorg;
 L'entitat de poblaci d'Alcover (Alt Camp): vegeu Cam dels Muntanyants;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328764" title="Matrimoni de convenincia" nonfiltered="3084" processed="3071" dbindex="128167">
Matrimoni de convenincia  s una pellcula de Peter Weir, estrenada el 1990. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
El ciutad francs Georges Faure (Grard Depardieu) desitja installar-se als Estats Units, ja que li han ofert una feina i vol comenar una nova vida. Necessita una targeta verda, document que permet a un estranger viure i treballar al pas. La forma ms rpida d aconseguir-la s casar-se amb una ciutadana americana. Anton (un amic seu) el posar llavors en contacte amb Bront Parish (Andie MacDowell), que s'ha de casar si vol conservar el seu pis. Organitzaran doncs un matrimoni de convenincia per el servei d  immigraci t alguns dubtes sobre aquest matrimoni i engegar una enquesta.

 Repartiment .
Grard Depardieu : Georges Faur;
Andie MacDowell : Bront;
Bebe Neuwirth : Lauren;
Gregg Edelman : Phil;
Robert Prosky : l'advocat de Bront;
Danny Dennis : Oscar;
Ronald Guttman : Anton;

 Premis i nominacions . 
 Premis .
 Globus d'Or al millor actor musical o cmic per Grard Depardieu ;

 Nominacions .
 Oscar al millor gui original per Peter Weir;

 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328770" title="Crossorhombus howensis" nonfiltered="3085" processed="3072" dbindex="128168">

Crossorhombus howensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 13 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Taiwan i al Pacfic sud-occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328771" title="Crossorhombus kanekonis" nonfiltered="3086" processed="3073" dbindex="128169">

Crossorhombus kanekonis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud de Jap i Taiwan.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328772" title="Crossorhombus kobensis" nonfiltered="3087" processed="3074" dbindex="128170">

 Crossorhombus kobensis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 12 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Jap i al nord del Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328773" title="TILG" nonfiltered="3088" processed="3075" dbindex="128171">
TILG s l'acrnim de Tesouro Informatizado da Lingua Galega, recurs electrnic de recerca en texts etiquetats en gallec. La tasca s duta a terme per l'Instituto da Lingua Galega en conveni amb el DXPL i permet la recerca lxica d'un gran nombre d'obres gallegues modernes sense drets d'autor (des de Ramn Otero Pedrayo i lvaro Cunqueiro fins a Manuel Rivas o Suso de Toro) i antigues (des de l'poca de Sarmiento).

Enllaos externs.
 Buscador del TILG;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328775" title="Crossorhombus valderostratus" nonfiltered="3089" processed="3076" dbindex="128172">

Crossorhombus valderostratus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 14 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Durban (Sud-frica) fins a les de Sri Lanka i ndia. Tamb a les Filipines.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328782" title="Antn Santamarina Fernndez" nonfiltered="3090" processed="3077" dbindex="128173">
Antn Lus Santamarina Fernndez (San Martn de Suarna, A Fonsagrada, 18 de febrer de 1942) s un lingista gallec, catedrtic de filologia romnica a la Facultat de Filologia de la Universitat de Santiago de Compostella i membre de la Real Academia Galega. s un expert en lexicografia reconegut internacionalment.

 Trajectria professional .
Estudi Filosofa i Lletres a la Universitat de Santiago, graduant-se en 1967 amb la memria de llicenciatura Vocabulario del Valle del Suarna i es doctor en 1973 amb la tesi El habla del valle de Suarna, sobre els dialectes orientals del gallec i en concret de la parla de Navia de Suarna, tsi dirigida per Constantino Garca. 

Simultanej el crrec de professor de la Universitat de Santiago amb el de director de l'Instituto da Lingua Galega entre 1971 i 2004. Fou secretari de l'Instituto da Lingua Galega des del 1977, fins el 1991, deixant el crrec el 2005.

Tamb fou secretari del departament de Llengua Gallega a la Xunta preautonmica el 1979, crrec que li va permetre comenar amb la inplantaci de l'ensenyament del gallec a EGB i BUP. Des de 1979 s secretari de la Comissi de Toponmia de la Consellera de Educacin e Ordenacin Universitaria.

El 1983 ontingu la ctedra de Filologia Romnica a Cadis per va romandre a la Universitat de Santiago, fins que el setembre de 1983 hi obtingu la plaa.

El 24 d'octubre de 1988 ingress en la Real Academia Galega amb el discurs A linguaxe e as linguas: Ramn Pieiro revisitado s 30 anos do seu ingreso na Real Academia Galega . Fou presentat per Ramn Pieiro Lpez, Marino Dnega Rozas i Carlos Casares Mourio.

Entre 1992 i 1997 fou vicepresident del Consello da Cultura Galega.

 Obra .
El 1971, junto a Guillermo Rojo, Ramn Lorenzo i Jos Luis Couceiro, public els llibres de text Galego 1, 2 e 3 (1971-1974). Aquell darrer any comen a dirigir la revista Verba. Anuario galego de Filoloxa, des del primer nmero fins el nm. 13, el 1986, quan esdevingu secretari de la publicaci.

Particip en nombroses obres collectives fonamentals en la fixaci estandart i en la recerca lexicogrfica i etnolingstica gallega. Particip en l'elaboraci de la primera edici de les Normas Ortogrficas e Morfolxicas do Idioma Galego (1982); coescriv el Cancioneiro Galego amb Doroth Schubart; collabor i dirig l' Atlas Lingstico Galego (1987-2003); coordin amb Constantino Garca Gonzlez, el Diccionario da Lingua Galega editat per la Real Academia Galega-Instituto da Lingua Galega (1990); ifou coordinador amb Manuel Gonzlez Gonzlez, del Vocabulario Ortogrfico da Lingua Galega (VOLGa), editat tamb per la Real Academia Galega-Instituto da Lingua Galega el 2004 .

Des de 1986 dirigeix des de l'ILG el Tesouro Informatizado da Lingua Galega (TILGA ), una base de dades amb 11.409.358 registres (novembre de 2007) extrets de texts publicats des de 1612 fins ara.

Dirig el Diccionario de Diccionarios (1998-2002), editat en format electrnic per l'Instituto da Lingua Galega i patrocinai per la Consellera de Educacin e Ordenacin Universitaria. Una tercera edici cont ms de 300.000 entrades extretes de 25 diccionaris i vocabularis editats o inditos, aix com de texts de fra Martn Sarmiento.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328788" title="Ihoud Bnei Sakhnin FC" nonfiltered="3091" processed="3078" dbindex="128174">

L'Ihoud Bnei Sakhnin FC (en hebreu:                 , Ihoud Bnei Sakhnin, en rab:                  , Ittihad Bnei Sakhnin, literalment Fills de Sakhnin Unit) s un club de futbol israeli de la ciutat de Sakhnin. s el club rab-israeli ms destacat.

 Histria .
El club es fund per la fusi dels clubs Maccabi Sakhnin i Hapoel Sakhnin el 1996, adoptant els noms Ihoud (en hebreu:      , Unit) i Bnei (en hebreu:    , Fills de). Malgrat no portar ja els noms Maccabi i Hapoel, de vegades se l'anomena Hapoel Bnei Sakhnin.

Va guanyar la Copa israeliana de futbol el 2004.

Jugadors destacats.
  Abbas Suan;
  Ilya Yavruyan;
  Gabriel Lima;

 Entrenadors .
 2002 Momy Zafran;
 2003 Eyal Lahman;
 2006 Momy Zafran;

 Palmars .
Copa israeliana de futbol: 2003-04;

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
Web de seguidors ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328791" title="Fira de Sant Ermengol" nonfiltered="3092" processed="3079" dbindex="128175">
La Fira de Sant Ermengol s una fira tradicional que se celebra cada any el tercer cap de setmana d'octubre a la Seu d'Urgell. s una de les fires ms antigues de Catalunya i s la fira documentada ms antiga de la pennsula. Dins del marc de la Fira de Sant Ermengol se celebra la Fira de Formatges Artesans del Pirineu. El 2008 se celebra la 14a edici de la Fira de Formatges, que de fet actualment s l'eix vertebrador de la Fira de Sant Ermengol. La Fira atrau uns 50.000 visitants i tamb inclou una mosta d'artesania, l'Auto Fira de vehicles i maquinria, un sector de venda ambulant i el Boulevard del Comer. 

A part de les paradetes que ocupen ms de la meitat dels carrers de la Seu d'Urgell (des de la Plaa de la Catedral fins a l'avinguda Salria, aquesta ltima no inclosa), tamb hi ha 5.000 m2 d'espai cobert.

El nom de la Fira prov d'un dels dos patrons de la ciutat: Sant Ermengol que fou bisbe d'Urgell al segle XI. Tradicionalment la fira era per bescanviar bestiar per avui en dia aquesta funci la substitueix la Fira de Primavera. Tamb es celebren altres fires i mercats durant l'any com el Mercat dels Canonges (mercat medieval), el Mercat tradicional (dos cops a la setmana) i el Mercat de les Oportunitats.

La fira conegu molts alts i baixos al llarg de la histria i canvis de data: per la Mare de Du d'Agost, per Sant Miquel, al setembre, i, a partir del segle XIV, per Tots Sants (3 de novembre); d'aleshores en prengu el nom de fira de Sant Ermengol, nom que ha perviscut malgrat que a partir del 1993 s'acord traslladar la fira al tercer cap de setmana d'octubre.

Vegeu tamb.
 Cuina de l'Alt Urgell;
 La Seu d'Urgell;
 Formatge de l'Alt Urgell i la Cerdanya;
 Pirineus;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328792" title="Mike Taylor" nonfiltered="3093" processed="3080" dbindex="128176">
 Mike Taylor  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Mike Taylor va nixer el 24 d'abril del 1934 a Westminster, Londres, Anglaterra. 
 


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de juliol del 1959 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Mike Taylor va participar a dues proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents (1959 - 1960), no aconseguint finalitzarcap cursa i no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328796" title="Peter Ashdown" nonfiltered="3094" processed="3081" dbindex="128177">
 Peter Ashdown  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Peter Ashdown va nixer el 16 d'octubre del 1934 a Danbury, Essex, Anglaterra. 
 


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de juliol del 1959 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Peter Ashdown va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1,,  aconseguint finalitzar dotz la cursa i no  assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328798" title="Platanistodeu" nonfiltered="3095" processed="3082" dbindex="128178">

Els platanistodeus (Platanistoidea) sn una superfamlia de dofins amb quatre famlies, cadascuna amb una nica espcie. Tres espcies viuen en rius d'aigua dola, mentre que la quarta espcie, el dof del Plata, viu en estuaris d'aigua salada i ambients marins costaners. Tanmateix, se'l classifica al grup dels dofins de riu i no a la del dofins ocenics.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328800" title="Simfonia nm. 39 de Mozart" nonfiltered="3096" processed="3083" dbindex="128179">
La Simfonia nm. 39 en mi bemoll major K. 543, s una de les darreres simfonies de Wolfgang Amadeus Mozart. Mozart va finalitzar la seva composici el 26 de juny de 1788 en un estiu en el que compondria tamb les seves dues darreres simfonies: la Simfonia nm. 40 (25 de juliol),  i la nm. 41 (10 d'agost). 

 Composici i estrena .

Com ja s'ha comentat, la Simfonia nm. 39 s la primera d'un conjunt format per les tres darreres simfonies de Mozart, que compongu fora rpidament al llarg de l'estiu de 1788. En la mateixa poca, Mozart estava escrivint els seus trios per a piano en les tonalitats de mi i do, la seva sonata fcil, i una sonatina per a violins. El bigraf de Mozart, Alfred Einstein, ha suggerit que Mozart va tenir com a model la Simfonia nm. 26 de Michael Haydn, escrita en la mateixa tonalitat:


Com tamb passa amb la Simfonia nm. 40 i la nm. 41, no existeix cap prova documental slida que confirmi que la Simfonia nm. 39 es va estrenar en vida de Mozart. Tanmateix, com assenyala Zaslaw (1983), les evidncies circumstancials semblen indicar que podria ser que s. El 1791, a Viena, va haver-hi un concert amb msica de Mozart, i l'orquestra incloa els germans clarinetistes Johann i Anton Stadler i, com Zaslaw assenyala, aquesta distribuci limita les possibilitats noms a la Simfonia nm. 39 i a la nm. 41. 

 Instrumentaci i estructura .

La simfonia est instrumentada per a flauta, clarinets, fagots, trompes i trompetes, timbales i corda. 
Est estructurada en quatre moviments:
Adagio - Allegro;
Andante con moto;
Menuetto: Trio;
Allegro;

El primer moviment comena amb una introducci majestuosa (Adagio) amb unes fanfrries a crrec de la secci del metall. A continuaci ve un Allegro en forma sonata, amb alguns contrastos molt marcats d'intensitat, molt dins l'estil galant que forma part de les seves primeres simfonies. La independncia de la secci de vent, la gran interacci de les parts en general, i el fet que el segon tema en aquelles simfonies primerenques era, parafrasejant Alfred Einstein, "sempre completament trivial"  que no s el cas de la nm. 39 , es combina amb el segon grup que cont uns quants temes, incloent-hi un "tema que camina", especialment adient. Aquests sn noms alguns dels punts que distingeixen aquest moviment d'aquells obres de joventut, amb les que t ms diferncies que similituds.

El moviment lent, en la forma sonata abreujada, s a dir, sense la secci del desenvolupament, comena silenciosament a la secci de corda i s'expandeix a la resta de l'orquestra. Caracteritza aquest moviment el material principal i les transicions bastant agitades i enrgiques. La comparaci amb la cinquena simfonia de Franz Schubert suggereix que podria haver tingut aquesta simfonia de Mozart com a referent.

El minuet i el trio sn molt interessants. El trio s una dansa folklrica austraca anomenada "landler" i presenta un solo de clarinet. El Menuetto s enrgic s incitat pel carcter del trio amb el segon clarinet que toca arpegis en el seu registre greu, el de chalumeau.

El moviment final tamb segueix la forma sonata; el tema principal del qual, com en el darrer Quintet de corda en re, s bsicament una escala, ascendint i descendint. La secci del desenvolupament s dramtica; no hi ha cap coda, per tant l'exposici, com el desenvolupament en la part final de la recapitulaci, sn repetitius.

Referncies.


Bibliografia.

Deutsch, Otto Erich (1965). Mozart:  A Documentary Biography. Stanford:  Stanford University Press.
Einstein, Alfred (1947). Mozart: Sein Charakter, sein Werk. Estocolm: Bermann-Fischer.

Enllaos externs .
 Comentaris sobre la Simfonia nm. 39 de Mozart en el programa de m de la St. Louis Symphony;
 ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328809" title="Henry Taylor" nonfiltered="3097" processed="3084" dbindex="128180">
 Henry Taylor  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Henry Taylor va nixer el 16 de desembre del 1932 a Shefford, Bedfordshire, Anglaterra. 
 


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de juliol del 1959 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Henry Taylor va participar a un total de onze proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en tres temporades diferents (1959 - 1961), aconseguint finalitzar quart en una cursa i   assolint tres punts pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328810" title="Santi Corts Carreres" nonfiltered="3098" processed="3085" dbindex="128181">
Santi Corts Carreres (el Puig, l'Horta Nord, 1954) s un filleg valenci. Estudi a la Universitat de Valncia. Especialitzat en estudis sobre la cultura del Pas Valenci sota el franquisme. Ha collaborat a Els Marges, Daina, Caplletra i altres publicacions.

 Obres .
 El valencianisme republic a l'exili (1993);
 Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) (1995);
 El teatre en la postguerra valenciana (1939-1962) (1997);
 Manuel Sanchis Guarner (1911-1981): una vida per al dileg (2002);
 Ensenyament i resistncia cultural: els cursos de llengua de Lo Rat Penat (1949-1975) (2006);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328812" title="Chris Bristow" nonfiltered="3099" processed="3086" dbindex="128182">
 Chris Bristow  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Chris Bristow va nixer el 2 de desembre del 1937 a Lambeth, Londres, Anglaterra i va morir en un accident pilotant un monoplaa a Spa Francorchamps el 19 de juny del 1960. 
 


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 18 de juliol del 1959 el GP de la Gran Bretanya al Circuit d'Aintree.

Chris Bristow va participar a un total de quatre proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents (1959 - 1960), aconseguint com a millor resultat un des lloc en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328813" title="Sphynx" nonfiltered="3100" processed="3087" dbindex="128183">

L'sphynx, o gat esfinx, s una raa de gat la caracterstica ms cridanera del qual s l'absncia de pl, resultant d'una mutaci gentica natural, vista per primer cop al Canad el 1966.

L'origen de l'sphynx s poc conegut, per la semblana morfolgica fa pensar que s el resultat d'una mutaci que aparegu en un Devon Rex. Les dues races sn molt similars, per tanmateix, noms es coneixen com sphynx els resultats dels creuaments entre sphynx. Les unions entre sphynx i Devon Rex, efectuades sobretot als Estats Units, produeixen el que s'anomenen "variants".


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328818" title="Els Marges" nonfiltered="3101" processed="3088" dbindex="128184">
Els Marges s una revista de llengua i literatura catalana de periodicitat quatrimestral fundada el 1974 per Joaquim Molas i Batllori. L'equip de redacci era format per Josep Maria Benet i Jornet, Jordi Castellanos i Vila, Josep Murgades i Barcel i Enric Sull i lvarez, als que s'hi afegiren posteriorment Manuel Jorba, Josep Maria Nadal, Joan Argenter, Josep Maria Balaguer. Ha publicat treballs d'investigaci, de crtica i de creaci literries, documents d'inters lingstic i literari, textos de creaci literria actual indits, ressenyes crtiques sobre publicacions recents i editorials de caire polmic, com el manifest Una naci sense estat, un poble sense llengua (1979) (conegut com a manifest d'Els Marges) i un article crtic sobre el Diccionari de la llengua Catalana de l'Institut d'Estudis Catalans de 1998. 

Fins a 2003 ha estat publicada per Curial Edicions Catalanes, i des d'aleshores s publicada per l'editora de l'Aven. Els directors actuals sn Jordi Castellanos i Josep Murgades, i com a redactors hi ha Marina Gust, Vctor Martnez-Gil, Josep Par, Maria Pilar Perea i Neus Real.

 Enllaos externs .
 Web d'Els Marges;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328819" title="Asterorhombus annulatus" nonfiltered="3102" processed="3089" dbindex="128185">

Asterorhombus annulatus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Es troba a una fondria d'entre 32 i 36 m.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar de Timor .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328820" title="Enric Sull i lvarez" nonfiltered="3103" processed="3090" dbindex="128186">
Enric Sull i lvarez (Barcelona, 1950) s un filleg i escriptor catal. Llicenciat en filologia catalana, ha estat professor de catal a Birmingham i a Montreal. Form part des de la seva fundaci de l'equip de redacci d'Els Marges, i particip en la redacci del manifest Una naci sense estat, un poble sense llengua?. Tamb ha collaborat a Serra d'Or, Vida Hispnica, Avui, L'Aven, Reduccions, Randa, Llengua Literatura, Faig i Destino. Des del 2008 s catedrtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada a la Universitat Autnoma de Barcelona. Tamb s membre de l'AILLC. 

 Obres .
 La poesia de Carles Riba, 1935-1946 (1988) premi literari de l'IEC;
  Lectura de les "Elegies de Bierville" de Carles Riba. Barcelona: Quaderns Crema, 1990;
 Introducci a la teoria de la literatura (amb Joan Abellan, Pere Ballart Fernndez). Manresa: Angle, 1997;

 Enllaos externs .
 Qui es qui de les Lletres Catalanes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328821" title="Asterorhombus bleekeri" nonfiltered="3104" processed="3091" dbindex="128187">

Asterorhombus bleekeri  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 8,4 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Queensland (Austrlia).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328823" title="Asterorhombus fijiensis" nonfiltered="3105" processed="3092" dbindex="128188">

Asterorhombus fijiensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 15 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'oest de l'Oce ndic, Illes Ryukyu, Filipines, Palau, l'oest d'Austrlia, el nord de la Gran Barrera de Corall i Fidji.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328828" title="Asterorhombus intermedius" nonfiltered="3106" processed="3093" dbindex="128189">

 Asterorhombus intermedius s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 20 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a les de Tonga, sud del Jap i Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328829" title="Curial Edicions Catalanes" nonfiltered="3107" processed="3094" dbindex="128190">
Curial Edicions Catalanes s una editorial catalana fundada el 1972 a Barcelona per Max Cahner i Garcia. Ha publicat diverses colleccions de literatura i histria de Catalunya (com La mata de jonc), ha  tradut clssics al catal, per es disting per editar el Petit Curial enciclopdic (1979) i el Diccionari etimolgic i complementari de la llengua catalana (sis volums, 1980-1986) de Joan Coromines i Vigneaux. Alhora, ha editat diverses revistes com Els Marges o Randa

 Enllaos externs .
 Web d'Edicions Curial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328830" title="Asterorhombus osculus" nonfiltered="3108" processed="3095" dbindex="128191">

 Asterorhombus osculus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 10,3 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'Austrlia Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328831" title="Dof de l'Amazones" nonfiltered="3109" processed="3096" dbindex="128192">

El dof de l'Amazones (Inia geoffrensis) s un dof d'aigua dola endmic dels sistemes fluvials de l'Amazones i l'Orinoco. s el riu fluvial ms gran. No se l'ha de confondre amb el dof d'estuari sud-americ (Sotalia fluviatilis), la distibuci del qual se solapa amb la del dof de l'Amazones, per no s un autntic dof de riu.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328833" title="Taeniopsetta ocellata" nonfiltered="3110" processed="3097" dbindex="128193">

Taeniopsetta ocellata  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 11,4 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328835" title="Taeniopsetta radula" nonfiltered="3111" processed="3098" dbindex="128194">

Taeniopsetta radula  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu a una fondria d'entre 150 i 300 m.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les illes Hawaii.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328836" title="Kamoharaia megastoma" nonfiltered="3112" processed="3099" dbindex="128195">

Kamoharaia megastoma  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 22,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del sud del Jap i Taiwan fins a l'oest d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328837" title="Jordi Castellanos i Vila" nonfiltered="3113" processed="3100" dbindex="128196">
Jordi Castellanos i Vila (Tagamanent, Valls Oriental, 1946) s un lingista catal. Estudi Filologia Hispnica a la Universitat de Barcelona (1965-1970) alhora que s'especialitzava en literatura catalana contempornia als Estudis Universitaris Catalans i treball el 1968 amb Gran Enciclopdia Catalana. Durant aquests anys form part del Sindicat Democrtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona, amb el que particip en les protestes contra el procs de Burgos (1970), i milit al Front Nacional de Catalunya (FNC), del qual es pass al PSAN amb Joan Josep Armet i Coma, per anys ms tard l'abandon. Es va doctorar el 1981 a la Universitat Autnoma de Barcelona i ha treballat com a lector de llengua espanyola i de llengua catalana a la Universitat de Durham (1970-1972), i ha estat professor inter (1972-1984), professor titular (1972-1984) i catedrtic (1988) de literatura catalana contempornia a la UAB. 

Tamb ha estat un dels fundadors i redactor de la revista Els Marges el 1974, de la que fou codirector des del 1990 i un dels redactors del manifest Una naci sense estat un poble sense llengua? (1979). Tamb ha estat redactor de la revista d'histria Recerques (1979-1987), ha elaborat el fons TRACES (amb aproximadament 40.000 registres), integrat dins el catleg unificat de les Biblioteques universitries de Catalunya i ha collaborat amb el CIRIT. Ha publicat articles a La Vanguardia, Tele-Exprs, Avui, El Punt i El Pas, i ha organitzat nombrosos congressos i exposicions. s membre de l'Institut d'Estudis Catalans des del 2003, de l'AILLC i de l'AELC.

 Obres .
 Raimon Casellas i el Modernisme (1983);
 El Modernisme: selecci de textos (1988);
 Antologia de la poesia modernista (1990);
 El clos matern dels clssics (1992);
 Bearn o la sala de les nines (1996) ;
 L'impacte del 98 a la literatura catalana (1998) ;

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'IEC;
 Currculum;
 Biografia a l'AELC;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328842" title="Japonolaeops dentatus" nonfiltered="3114" processed="3101" dbindex="128197">

Japonolaeops dentatus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 20 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del sud del Jap fins a Taiwan i la Mar de la Xina Meridional.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328845" title="Myzopoda" nonfiltered="3115" processed="3102" dbindex="128198">
;
Myzopoda s l'nic gnere de la famlia monotpica de ratapinyades Myzopodidae. Agrupa dues espcies endmiques de Madagascar, Myzopoda schliemanni i el ratpenat de ventoses de Madagascar.

Bibliografia.
S.M. Goodman, F. Rakotondraparany and A. Kofoky. The description of a new species of Myzopoda (Myzopodidae: Chiroptera) from western Madagascar Mammalian Biology - Zeitschrift fur Saugetierkunde (72,2) 26 de mar del 2007, pp. 65-81;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328847" title="Neolaeops microphthalmus" nonfiltered="3116" processed="3103" dbindex="128199">

Neolaeops microphthalmus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 21 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del sud del Jap, Taiwan, Austrlia i KwaZulu-Natal (Sud-frica).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328849" title="Elijah Burke" nonfiltered="3117" processed="3104" dbindex="128200">

Elijah Samuel Burke (24 d'abril de 1978- ), s un lluitador Professional dels Estats Units que treballa actualment a la World Wrestling Entertainment (WWE), lluitant en la seva marca ECW.

 Carrera .
 Boxa .
Burke va ser boxejador dins de l estat de Florida, on va aconseguir un rcord de 98 victries i 1 derrota. Segons la WWE, Burke t un rcord de 103-1 amb 102 nocauts, durant la seva carrera com a boxejador. No obstant aix, segons el kayfabe de WWE, l'nica prdua que ell va patir era una desqualificaci, desprs que ell colpegs el seu opositor fora del ring i rebutgs retrocedir a la seva cantonada, cap d aquests rcords no t cap registre histric. 

Burke, per a recordar la carrera com a boxejador colloca a la seva canellera la frase "4-Up", que segons Joey Styles significa "4  artells sobre la teva cara".

World Wrestling Entertainment.
 2003-2005 .
Desprs de firmar amb la World Wrestling Entertainment (WWE), Burke va ser enviat a la seva empresa de desenvolupament Ohio Valley Wrestling (OVW), on va guanyar el Campionat del Pes Pesat de la OVW derrotant Chad Toland. El 14 d'abril, Burke va perdre el campionat davant de Matt Morgan. 

L equip creatiu de la WWE va oferir a Burke un lloc en els Spirit Squad, per ell  va rebutjar la idea. Per la seva decisi, Burke va haver de romandre un temps extra a la Ohio Valley Wrestling abans de debutar a SmackDown! amb Sylvester Terkay.

 2006-2008 .
El 28 de juliol de 2006 Burke va debutar a SmackDown!, com a mnager de Sylvester Terkay. En el seu primer combat va derrotar Scott Wright i desprs va acabar amb els quatre mesos invictes  de Vito, grcies a l'ajuda de Terkay.

A finals del 2006, Burke i Terkay van ser enviats a l' ECW. A December to Dismember, ambds van derrotar Little Guido Maritato i Tony Mamaluke, desprs que Elijah cobrs Mamaluke.

El 18 de gener de 2007, Terkay va ser expulsat de la WWE i Burke comen una carrera com a lluitador individual. Burke va rebre la trucada de Vince McMahon per a representar "el futur de la ECW" i es va proclamar el lder de The New Breed (conformat per Burke, Marcus Cor Von, Matt Striker i Kevin Thorn), va iniciar un feu amb els ECW Originals (conformat por Tommy Dreamer, Rob Van Dam, The Sandman i Sabu) amb qui es va enfrontar WrestleMania 23, amb victria per a aquests ltims. Dos dies desprs, The New Breed va derrotar els ECW Originals en un combat de regles extremes.

Burke va fer diversos intents per unir CM Punk a la New Breed, incloent-hi una lluita contra ell a Judgment Day, que va perdre. Quan finalment va aconseguir unir Punk a l equip, Punk va trair a Burke i es va unir a ECW Originals. Burke, Cor Von & Sriker van ser derrotats per Punk, Sandman i Dreamer a One Night Stand, en una lluita de taules. Durant les setmanes segents, The New Breed es va veure debilitada, per finalment dissoldre s.

Durant els mesos posteriors, Burke va mantenir un baix perfil en la ECW, per va ser al mes de setembre quan, desprs de derrotar Balls Mahoney, va rebre una oportunitat per al Campionat de la ECW. A Unforgiven, CM Punk va derrotar Elijah Burke, retenint el Campionat de la ECW. Posteriorment Burke es va prendre un temps fora de la lluita lliure.

Quan va tornar el novembre de 2007, va introduir a la nova superestrella de la ECW, Shelton Benjamin, amb qui va formar equipo la resta de l any i inicis del segent. A Royal Rumble i WrestleMania XXIV, Burke va entrar en Batalles Reials, per en no va sortir victoris en cap.

 En lluita .
Moviments finals i de firma;
Elijah Express (Running exposed double high knee strike);
Elijah Experience (Forward Russian legsweep)   2006 2007;
Scissored armbar   2006;
Outer Limitz Elbow Drop (Turnbuckle handstand low angle diving elbow drop);
4 Up Combo (Punching combo uppercut);
STO;
Running flying shoulder tackle;
Abdominal stretch;
Rolling German suplexes;
Dropkick;
Diving clothesline;
Stinger splash;
Vertical suplex seguit d un back suplex;
First Drop (generalment fa una compte amb els dits des de cinc en el turbuncle , a l'arribar al zero o tancar el puny, efectua el salt);

Tema musical;
Don't Waste My Time de Jim Johnston;

Campionats i assoliments.
Ohio Valley Wrestling;
OVW Heavyweight Championship ;
 (1 vegada);

 Enllaos externs .
Perfil a WWE.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328850" title="Josep Murgades i Barcel" nonfiltered="3118" processed="3105" dbindex="128201">
Josep Murgades i Barcel (Reus, 1951) s un filleg catal. Es doctor en Filologia Catalana a la Universitat Autnoma de Barcelona. s professor de literatura catalana a la Universitat de Barcelona, i alhora ha estat lector de castell i catal a la Universitat de Ratisbona el 1976-1980. El 1974 fou un dels fundadors de la revista Els Marges i un dels redactors el 1979 del manifest Una naci sense estat, un poble sense llengua?. Tamb ha publicat a L'Aven, Revista de Catalunya i L'Espill.

S'ha especialitzat en estudis del noucentisme i ha fet l'edici crtica de l'obra d'Eugeni d'Ors, per tamb ha publicat treballs de sociolingstica i ha tradut al catal Franz Kafka, Hermann Hesse, Thomas Bernhard i Johann Wolfgang von Goethe. 

 Obres .
 Teoria de la llengua literria segons Fabra (1984) amb Xavier Lamuela ;
 Llengua i discriminaci (1996).   ;

 Enllaos externs .
 Currculum ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328853" title="Union sportive cognaaise" nonfiltered="3119" processed="3106" dbindex="128202">


L'Union sportive cognaaise (o US Cognac) s un club de rugbi a 15 francs de la ciutat de Cognac a Charente. La temporada 2006-2007 jugava al Fdrale 2. L'any 1954 va arribar a la final del Campionat de Frana.

 Palmars .
 Campionat de Frana de rugbi a 15: ;
 Finalista: 1954;
 Semi-finalista: 1953;
 Challenge Yves du Manoir:
 Campi: 1965;
 Campionat de Frana de 2a Divisi: ;
 Campi: 1995;
 Challenge Amiti: ;
 Campi: 1995;

 La final de l'US Cognac .

 Campionat de Frana .


 Jugadors emblemtics .

 Andr Bhotguy;
 Henri Bhotguy;
 Ren Bins;
 Henri Domec;
 Jacques Fouroux;
 Jean-Guy Gautier;
 Flix Lasserre;
 Grald Merceron;
 Jacques Meynard;
 Laurent Seigne;
 Sylvain Mirande;

 Bibliografia .
 US Cognac, 1899-1999 : cent ans au cur de la cit, per Patrick Chabelard, ed. Union Sportive Cognaaise, 1999;

 Enllaos externs .
 Lloc oficial del club;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328854" title="Consell Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica" nonfiltered="3120" processed="3107" dbindex="128203">
CIRIT sn les sigles del Consell Interdepartamental de Recerca i Innovaci Tecnolgica, organisme pblic creat el 1980 per la Generalitat de Catalunya per a coordinar de les diverses activitats i projectes dels departaments de la Generalitat en els camps de la recerca cientfica i de la innovaci tecnolgica a Catalunya, aix com elaborar la proposta del Pla de recerca i innovaci de Catalunya. El seu primer vicepresident fou Gabriel Ferrat i Pascual, i rep el suport de l'IEC.

La direcci del CIRIT s a mans del president de la Generalitat de Catalunya i incorpora tres vicepresidncies, ocupades actualment pel conseller d'Innovaci, Universitats i Empresa, la consellera de Salut i el conseller d'Agricultura, Alimentaci i Acci Rural. Funciona en ple o b amb una comissi permanent. L'actual director s Joan Roca i Acn.

 Enllaos externs .
 Web del CIRIT;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328858" title="Remacle" nonfiltered="3121" processed="3108" dbindex="128204">

Remacle (altres noms: Remaculus, Remaclus, Rimaglius, Remaclus de Maastricht) (nascut a Aquitnia aproxmadament a 600   mort a Stavelot el 673 era un monjo benedict, fundador de les abadies de Malmedy i de Stavelot i bisbe de Maastricht. 

Va ser un deixebla de Sulpici de Bourges i va esdevenir monjo a l'abadia de Luxeuil. Junt amb Sant Eligi va fundar l'abadia de Solignac aprop de Limoges de la qual va esdevenir el primer abot al 632. Vers 644 s'en va anar, encarregat pel rei Sigebert III d'Austrsia a les Ardenes per a crear un monestir al marge del Semois a Cugnon. Aquest no va crear-se com entre 648-649 Sigebert III, en concertaci amb el seu majordom de palau Grimoald va encarregar Remacle a desenvolupar el seti de Stavelot-Malmedy al 648. Primer va crear Malmedy, que depenia del bisbat de Colnia al marge del Warche per desprs va preferir el seti de Stavelot, ms protegit de les inundacions i amb vessants ben orientats per a l'agricultura i amb mines d'or.

Probablement el bisbe Amand de Maastricht va atorgar-li la dignitat bisbal quan el seu ttol canvia de venerandus abbas en episcopus abbas (bisbe-abat) el qui li dona el dret de consagrar altars i ordenar sacerdots. s una poltica habitual dels Pipnides per a envigorir l'independncia dels monestirsenvers els bisbes seculars. De 652 a 662 va ser bisbe de la dicesi de Maastricht.

Uns dels seus deixebles sn Trudo que va fundar l'abadia a l'entorn de la qual la ciutat de Sint-Truiden va desenvolupar-se i Hadel de Vis.

L'esglsia catlica va declarar-lo sant al 1042, el seu dies natalis s el 3 de setembre.
Vegeu tamb.
Llista dels bisbes de Tongeren, Maastricht i Lieja

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328861" title="Josefina Tpias" nonfiltered="3122" processed="3109" dbindex="128205">
Josefina Tpias (Barcelona, 1903 - 1988) fou una actriu catalana  de teatre i de cinema, de dilatada carrera.

Trajectria professional.
teatre
 1927, 1 octubre. En el paper de Mariagneta de l'obra Un estudiant de Vic de Josep Maria de Sagarra. Estrenada al Teatre Novedades de Barcelona.
cinema
 1920. Un millonario va a casarse. Director: Julin de la Cantera.
 1924. La revoltosa. Director: Florin Rey;
 1925. Pepita Jimnez. Director: Agustn Carrasco.
 1929. L'Auca del senyor Esteve. Director: Lucas Argils.
 1942. Pnico en el transatlntico. ;
 1944. ngela es as. Director: Ramon Quadreny;
 1947. Un viaje de novios. ;
 1950. Correo del rey. ;
 1955. Camino Cortado.
 1956. La crcel de cristal. ;
 1959. Miss Cupl. Director: Pere Lazaga.
 1959. Las locuras de Brbara ;
 1961. El amor de los amores. ;
 1962. Las hijas del Cid.
 1963. Los Tarantos. Director : Josep Rovira Beleta;
 1965. El castigador ;
 1975. Furia espaola. Director: Francesc Betriu;
 1978. Vmonos, Brbara. Directora: Ceclia Bartolom.
 1982. La revolta dels ocells. Director: Llus Josep Comern.
 1980. Los ltimos golpes del Torete (Perros callejeros III). Director: Jos Antonio de la Loma.
 1988. Bueno y tierno como un ngel. Director Josep Maria Blanco.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328863" title="Do major" nonfiltered="3123" processed="3110" dbindex="128206">

Do major (tamb DoM en la notaci europea i C en la notaci americana) s la tonalitat que t l'escala major a partir de la nota do; aix est constituda per les notes do, re, mi, fa, sol, la i si. La seva armadura no cont cap alteraci, ni sostinguts, ni bemolls. El seu relatiu menor s la tonalitat de la menor, i la tonalitat homnima s do menor.


 Do major en els instruments  .

El do major s una de les tonalitats ms usades en la msica. Molts instruments transpositors, quan sonen en la seva tonalitat original, per exemple, un clarinet en si bemoll que toca una escala en si bemoll major, est executant una escala de do major. Les tecles blanques del piano corresponen a les notes de l'escala de do major. Una arpa afinada en do major t tots els seus pedals en la posici central.

Si b no s molt difcil per a una guitarra, el fer msica en aquesta tonalitat, cal dir que do major no s una tonalitat ideal per a l'instrument. Les tres notes de l'acord de dominant (sol, si i re) sn possibles deixant les cordes a l'aire, per l'acord de la tnica no s tan senzill.

Gran part dels exercicis per a principiants del teclat sn en do major, ja que permet treballar noms amb les tecles blanques del piano, per la qual cosa la tonalitat tamb est associada a l'aprenentatge del piano. Algunes obres s'han aprofitat d'aquesta realitat per parodiar-la com, per exemple, a la pea Pianistes del El Carnaval dels Animals de Camille Saint-Sans o a Graddus ad Parnasum de Children's Corner de Claude Debussy. Tanmateix, anant en contra d'aquesta prctica comuna, el compositor Frdric Chopin considerava aquesta escala com la ms difcil de tocar, i tendia a treballar-la ms tard amb els seus estudiants. Considerava que la ms fcil era la de si major, perqu la posici de les notes blanques i negres encaixava millor amb les posicions naturals dels dits, i aix sovint feia comenar l'estudi del piano amb aquesta escala.

 s de do major en les composicions .

Moltes misses i Te Deums, en la msica clssica, estan en do major, com s'observa en la major part de les misses de Mozart i de Haydn. 

En el cas de les simfonies de Haydn, 19 de les 104, sn en do major, el que la converteix en la segona tonalitat ms usada desprs de la de re major. Abans de la invenci de la trompeta de vlvules, Haydn noms escrivia parts de trompeta i timbales en les seves obres en do major.  De les dues simfonies de Franz Schubert en aquesta tonalitat, a la primera se l anomena la "petita, en do major", i a la segona "la gran, en do major."

Compositors francesos del barroc com Charpentier i Rameau generalment van considerar do major com una tonalitat per a msica alegre, per posteriorment Berlioz, el 1856, la va descriure com a "una tonalitat seriosa per sorda i apagada". Ralph Vaughan Williams va quedar impressionat per la Simfonia nm. 7 de Sibelius, en do major, i va remarcar que noms Sibelius va poder fer que la tonalitat sons fresca. Claude Debussy va dir: "No crec en la supremacia de l'escala de do."

Un exemple d'un s ms actual de la tonalitat el trobem a l'obra IN C de Terry Riley, considerada la primera obra minimalista. En un altre nivell d'anlisi, molts dels sons de les mquines escurabutxaques estan en aquesta tonalitat.

Exemples de composicions en do major.
 Composicions clssiques .

Joseph Haydn: Simfonia nm. 30, Simfonia nm. 82.
Wolfgang Amadeus Mozart: Simfonia nm. 36 i Simfonia nm. 41, "Jpiter". ;
Ludwig van Beethoven: Simfonia nm. 1. Destaca el moviment final de la Simfonia nm. 5 i el de la Sonata per a piano nm. 21;
Franz Schubert: Simfonia nm. 9 la "Gran".
Robert Schumann: Simfonia nm. 2;
Richard Wagner: L'pera Die Meistersinger von Nrnberg (en l'obertura i en altres parts);
Georges Bizet: Simfonia en do;
Jean Sibelius: Simfonia nm. 7;
Terry Riley: In C;
Maurice Ravel: Bolero;

Altres tipus de msica.
Have You Ever Seen The Rain - Creedence Clearwater Revival;
I Am A Rock - Simon and Garfunkel;
 Himne de la Federaci russa;
Great Balls of Fire - Jerry Lee Lewis;
La Bamba - Los Lobos;
Piano Man - Billy Joel;
It's Not Unusual - Tom Jones;
Satin Doll - Duke Ellington;
Superman (tema) - John Williams;
Dammit, All The Small Things - Blink 182;
Like a Rolling Stone - Bob Dylan;
Let It Be - The Beatles;
I Will Follow Him - Little Peggy March;
Super Mario Bros (tema) - Koji Kondo;
Hallelujah - Jeff Buckley (Leonard Cohen);
For a Dancer - Jackson Browne;
I Love to See You Smile - Randy Newman;
Look what you've done - Jet;

 Referncies .


Bibliografia.

 David Wyn Jones. "The Beginning of the Symphony," captol A Guide to the Symphony editat per Robert Layton. Oxford University Press.
 H. C. Robbins Landon: Haydn. The Symphonies, BBC Music Guides.

 Vegeu tamb .
Llista de simfonies en do major;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328870" title="Llista de simfonies en do major" nonfiltered="3124" processed="3111" dbindex="128207">
Llista de simfonies en do major, que inclou totes les simfonies en la tonalitat de do major escrites pels compositors ms destacats, encara que sigui una obra poc coneguda d'aquests compositors.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328873" title="Upingtonia" nonfiltered="3125" processed="3112" dbindex="128208">


Upingtonia (catala Upingtnia) fou un efmer estat ber que va existir del 1885 al 1887 a la actual Nambia.

El 1885 un sud-afric de nom William Jordan va comprar cinquanta mil kilmetres quadrats de terra a Kambonde, el cap dels ondongas del interior del nord de la moderna Nambia, que confiava en l'ajut de Jordan per derrotar el seu rival pel poder, Nehale. Jordan va proclamar (20 d'octubre de 1885) la Repblica d'Upingtnia (Upingtonia Republic) del nom del primer ministre de la colnia del Cap de Bona Esperana, Thomas Upington, l'ajuda del qual esperava rebre. Jordan fou el comandant mentre la presidncia fou per George Diederik P. Prinsloo (1820-1888).

Un temps enrere alguns bers havien emigrat a territori portugus (Dorsland Trek 1874-1880), a la part sud d'Angola, i havien tingut conflictes amb les autoritats colonials portugueses, i ara estaven retornant a Transvaal, i una part es va establir a Upingtnia. Sota influncia d'aquestos bers la Repblica va prendre el nom de Lydensrust o Lijdensrust o Lydensrust (1886).

El 1887 el cap herero Nehele va atacar la regi i Jordan va morir a la lluita. Per escapar a la conquesta els colons van acceptar la sobirania alemanya (els alemanyes acabaven d'establir-se a la que fou anomenada frica Sud Occidental Alemanya) i la repblica es va dissoldre (juny de 1887).

 Bandera .

No s'ha pogut establir quina fou la bandera de la repblica, per es pensa que inicialment fou el voortrekker vlag (Bandera dels pioners) o  kruisvlag o Potgieter vlag (per ser obra de Andries Hendrik Potgieter), tal com s'havia dissenyat desprs del 1840, es a dir amb la fimbriaci blanca. Desprs del 1886 la bandera fou segurament el virkleur del Transvaal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328878" title="Repblica de Zululand" nonfiltered="3126" processed="3113" dbindex="128209">


La Repblica de Zululand fou un presumpte estat o govern zulu protegit pels bers i rival del regne zulu, el qual hauria suposadament existit entre 1884 i 1887.

Dinuzulu, successor de Cetiwayo el 1884, va demanar ajut als britnics contra el seu rival pel tron Usibhephu. Com que no la va obtenir va reclutar mercenaris principlment bers per tamb britnics i portuguesos. Amb aquest suport va poder derrotar el seu contrincant a la batalla de la muntanya del Fantasma (Ghost Mountain) o batalla de Etshaneni, al nord del riu Mkhuze (5 de juny de 1884); el cap zulu no va poder pagar en diners als mercenaris i els va haver de cedir extensos territoris, amb els que es va formar l'anomenada Nova Repblica de Sud-frica. Els bers reclamaven la meitat del pas zulu (Zululndia) incloent la badia de Santa Llucia (Saint Lucia Bay) que els donava acces al mar. Finalment un arbitratge va reconeixer la repblica encara que fora reduida en superfcie i sense accs al mar.

Els boers van establir a una part dels territoris zulus que no volien cedir, un govern repblic oposat a Dinuzulu; el 1887 els britnics van ocupar i annexionar Zululand, incloent els suposats territoris de la republica.

 Bandera .

Fou publicada per A. Usachev a Flaggenmitteilung 29. Es tracta de una bandera de tres franges horitzontals, groga a la part de dalt, verda a la central i vermella a la inferior.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328879" title="Christian Ariadna Nams" nonfiltered="3127" processed="3114" dbindex="128210">
Christian Ariadna Nams, ms coneguda com Chris Nams (Montevideo, 3 d'octubre de 1987), s una boxejadora uruguaiana, que es va convertir en la primera del seu pas en conquerir el ttol mundial de la WIBA en pes superlleuger, desprs de derrotar a la mexicana Perla "La Potranquita" Hernndez Campa.

Chris va nixer el 1987 a Montevideo. Va rebutjar diverses oportunitats dins del mn de la moda, per dedicar-se a la boxa. Actualment rau al barri de Pocitos, encara que ja t contracte a la televisi argentina amb el productor Gerardo Sofovich.

La boxejadora, coneguda com el "bomb assass", pel seu atractiu fsic i per la seva joventut, tamb t previst continuar la seva trajectria als Estats Units.

Ha fet histria en la boxa uruguaiana, desprs de ser la primera dona del seu pas en aconseguir un ttol en aquest esport. A ms, els ltims deu intents, de pgils masculins, han resultat fallits.

Amb l'ltima victria, per nocaut tcnic, Chris ja suma sis victries consecutives i cap derrota. El combat que la va consagrar com a campiona mundial es va celebrar al Palau Pearol de Montevideo, el 20 de juliol de 2008. L'esportista va rebre el cintur dels pesos superlleugers i un trofeu en mans del president de l'Uruguai, el doctor Tabar Vzquez.

 Referncies .




Enllaos externs.
Infobae.com notcies ;
Diari La Repblica: Chris Nams hizo historia en el boxeo uruguayo ;
Pgina web de la boxa uruguaiana ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328885" title="Mario de Araujo Cabral" nonfiltered="3128" processed="3115" dbindex="128211">
 Mrio Veloso de Arajo Cabral  va ser un pilot de curses automobilstiques portugus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Mario de Araujo Cabral va nixer el 15 de gener del 1934 a Cedofeita, Portugal. 
 


 A la F1 .

Va debutar a la setena cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 23 d'agost del 1959 el GP de Portugal al Circuit de Monsanto.

Mario de Araujo Cabral va participar a un total de cinc proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades diferents (1959 - 1960 i 1963 - 1964), aconseguint com a millor resultat un des lloc en una cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328886" title="Circuit de Monsanto" nonfiltered="3129" processed="3116" dbindex="128212">
El Circuit de Monsanto era un circuit de curses automobilstiques situat prop de Lisboa, Portugal.

El traat de 5.440 km estava construt per l'interior de un parc, i era complicat pels pilots i pels equips degut a que transcorria per diferents superfcies amb el que era dur pels reglatges del cotxe.

 


 Histria a la F1 .

Monsanto ha estat la seu en una nica ocasi del Gran Premi de Portugal de Frmula 1, el corresponent a la temporada 1959. 
 

 Guanyadors de les curses vlides per la F1 .




 Enllaos externs .

 | Circuit de Monsanto Park a la F1;
 Google Maps ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328895" title="La Nostra TV" nonfiltered="3130" processed="3117" dbindex="128213">

La Nostra TV s un programa informtic gratut catal que nasqu el 29 de juliol del 2008 amb la voluntat d'aplegar tots els canals televisius dels Pasos Catalans i que es puguin veure per la pantalla de qualsevol ordinador.

 Canals televisius .

El programari compta amb aquests canals:
 3/24;
 TVV Internacional;
 TVC Internacional;
 IB3;
 Canal Catal;
 Info TV;
 Andorra TV;
 Televisi de Mallorca;
 Barcelona TV;
 Maresme Digital TV;
 Televisi de Girona;
 Granollers TV;
 Catalan TV;

La cadena t prevista una versi amb ms canals i amb programaci tant televisiva com radiofnica. Ara mateix, noms hi ha una rdio, Som Rdio de Mallorca, que va ser clausurada pel govern de Jaume Matas el 2003 i que va optar per continuar emetent a travs de la xarxa, com a Som i Serem Rdio.

La versi actual, de moment, noms s compatible amb Windows XP i amb el Windows Vista la compatibilitat no s garanteix al 100%.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 La Nostra TV;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328896" title="Perissias taeniopterus" nonfiltered="3131" processed="3118" dbindex="128214">

 Perissias taeniopterus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 11 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic Oriental (des de Mxic fins a Panam).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328898" title="Lophonectes gallus" nonfiltered="3132" processed="3119" dbindex="128215">

Lophonectes gallus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 20 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'est d'Austrlia (incloent-hi Tasmnia) i Nova Zelanda.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328899" title="Engyophrys sanctilaurentii" nonfiltered="3133" processed="3120" dbindex="128216">

Engyophrys sanctilaurentii  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 20 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic Oriental (des de Mxic fins a Per).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328901" title="Journey to the Center of the Earth" nonfiltered="3134" processed="3121" dbindex="128217">



Journey to the Center of the Earth (en catal: Viatge al centre de la terra) s una pellcula en 3D adaptada de la novella homnima de Jules Verne. Va ser estrenada l'11 de juliol del 2008. Est protagonitzada per Brendan Fraser, Josh Hutcherson, Anita Breim.

 Producci .

 Rodar .

Aquesta pellcula traslladar la novella en el nostre dies i ser el seu major accion en viu. la pellcula s projectat mitjanant Real D Cinema tecnologia, aquest format va fer el seu debut amb la pellcula Chicken Little.

 Classificaci .

La seva classificaci s MPAA PG per intensa aventura i moments de por.

 Sinopsi .

Trevor, Sean i Hannah estan prenent una caminada per les muntanyes, desprs entren en una profunda fossa i descobreixen el centre de la Terra. Tanmateix, es troben amb els dinosaures i moltes criatures extintes, similar a la pellcula original. La temperatura de sobte es torna ms i ms alta, a causa de l'erupci d'un volc en massa. Els personatges han d'escapar abans que la calor i altres perills els matin.

 Repartiment .

 Brendan Fraser com Trevor;
 Josh Hutcherson com Sean;
 Anita Briem com Hannah;

 Enllaos externs .

  Lloc web oficial;
  Journey to the Center of the Earth a Internet Movie Database;
 Apple movie site;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328904" title="Engyophrys senta" nonfiltered="3135" processed="3122" dbindex="128218">

Engyophrys senta  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 10 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic Occidental (des del Canad fins al sud de Florida i des del nord del Golf de Mxic fins al Brasil).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328905" title="Lophonectes mongonuiensis" nonfiltered="3136" processed="3123" dbindex="128219">

Lophonectes mongonuiensis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Es troba a una fondria d'entre 26 i 55 m.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Nova Zelanda.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328906" title="Grammatobothus krempfi" nonfiltered="3137" processed="3124" dbindex="128220">

 Grammatobothus krempfi s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Vietnam i Taiwan.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328907" title="Grammatobothus pennatus" nonfiltered="3138" processed="3125" dbindex="128221">

Grammatobothus pennatus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic Occidental (est de Queensland, nord-oest d'Austrlia i Papua Nova Guinea).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328908" title="Assemblea de Batles i Batlesses de Mallorca" nonfiltered="3139" processed="3126" dbindex="128222">
Organisme consultiu del Consell de Mallorca que t per finalitat la participaci dels ajuntaments de l'illa de Mallorca en els assumptes d'abast insular que els afecten.

Creaci.
L'Assemblea fou creada per acord del Consell de Mallorca de 14 de gener de 2008 (publicat al BOIB nm. 12, de 24 de gener de 2008), que aprov definitivament els seus Estatuts .

Organitzaci.
L'Assemblea s'estructura en els segents rgans:
El Ple, integrat per la Presidncia del Consell de Mallorca, el conseller executiu de cooperaci local, els batles i batlesses dels municipis i els presidents de les entitats locals menors de l'illa.
La Mesa, formada per la Presidncia, les dues Vicepresidncies i la Secretaria Permanent.
La Presidncia, que recau en la persona que ocupi la Presidncia del Consell de Mallorca.
Les vicepresidncies, elegides entre els membres que siguin batles o batlesses.
Les comissions sectorials, creades per acord del Ple per tractar qestions especfiques.
La Secretaria Permanent, que correspon al conseller executiu de cooperaci local del Consell de Mallorca.

Funcionament.
El Ple de l'Assemblea celebra sessi ordinria dues vegades a l'any, la primera dins el primer semestre i l'altra en el segon semestre. Les assemblees extraordinries poden ser a iniciativa de la Presidncia o de un ter dels membres del Ple.

Vegeu tamb.
Consell de Mallorca




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328909" title="Forrest Gump" nonfiltered="3140" processed="3127" dbindex="128223">
Forrest Gump  s una pellcula de Robert Zemeckis, estrenada el 1994, guanyadora de 6 oscar. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

Una ploma s'enlaira i aterra als peus de Forrest Gump, un home senzill d'esperit, assegut en  un banc esperant l autobs. Explicar la fabulosa histria que s la seva vida als vianants que aniran seient en el banc. La vida de Forrest Gump ser en la imatge de la ploma, que es veu al comenament i al final de la pellcula i que es deixa portar pel vent tot com Forrest Gump es deixa portar per les seves aventures increbles a l'Amrica de la segona meitat del segle XX, i de la qual en retrata la vida. 
L abast de la pellcula va ser tan gran que, des d aleshores, una petita cadena de restaurants va ser creada amb el del nom de Bubba Gump (projecte que surt a la pellcula).

Des de la seva infantesa era fsicament discapacitat a causa de la seva esquena, per com que el perseguien altres nens, va aconseguir crrer ms de pressa que qualsevol d ells. Forrest Gump ser molt bo al futbol americ, ser soldat al Vietnam, i tamb campi de ping-pong, excepcional en la Marat, capit de corbeta, i fins i tot multimilionari. Es casa llavors amb la dona dels seus somnis que coneix des de sempre : Jenny. Tindr un nen amb ella per aquesta ltima morir poc temps desprs del seu matrimoni, i  deixar sol Forrest amb el seu fill... Forrest !

 La mama i la pellcula .
s en aquesta pellcula que apareix la rplica La mama deia sempre : La vida, s com una capsa de xocolates, no se sap mai sobre qui caur. 
s tamb en aquesta pellcula que Forrest diu:" La mama deia sempre no hi ha res ms estpid que l'estupidesa."
Forrest repeteix alguna vegada a la pellcula: "la mama tenia l'estil d'explicar les coses de manera que jo les entengus"

 En relaci amb la histria dels Estats Units .

Per procediments d'inserci en la imatge, Forrest Gump est fortament implicat en la histria del seu pas.
Troba Richard Nixon, George Wallace, Lyndon Johnson, Elvis Presley, John F. Kennedy, John Lennon i George H. W. Bush
La seva mare li hauria posat Forrest en memria de Nathan Bedford Forrest un fundador del Ku Klux Klan per subratllar el fet que de vegades, en la vida es fan coses que no tenen molt sentit". Conta aquesta ancdota a una jove dona que espera l'autobs al costat d'ell i que, ironia, s negra.

Forrest Gump denuncia el que ser l'assumpte  Watergate. Les llums que Forrest veu a l'immoble del davant i que li impedeixen dormir sn en realitat les llums del comando encarregat de posar un aparell d'escolta a la cambra dels demcrates (llavors adversaris de Richard Nixon) dins del Watergate, el gran hotel de Washington. La vertadera histria s que el conserge de l'hotel ha previngut la policia d'un robatori. 
En el moment de la seva tornada del Vietnam, desprs d'haver trobat Jenny entre els pacifistes que es manifestaven a Washington contra la guerra, coneix membres del Black Panther Party, que li presenta un estudiant de la Berkeley.
A favor de la distensi, els Estats Units intentaven un acostament amb la Xina. La ruptura xino-sovitica de 1964 s definitiva. Tot comena per relacions secretes entre Pequn i Washington que es manifesten per competicions de ping-pong del qual Forrest Gump s el fervent representant.
Grcies a les seves paraules en un plat de televisi tornant de la Xina, inspirar a John Lennon la seva clebre can  Imagine.

La casa dels Gump acull Elvis Presley a qui Forrest inspira el fams ball balancejat mentre el Rei interpreta Hound Dog
Jenny anuncia a Forrest que s victima d'un "virus desconegut que els metges no poden curar". En aquest moment de la pellcula els protagonistes sn al 1982, i es pot arribar a pensar que Jenny est malalta del sida.
Forrest Gump s un vertader testimoni inventat a la segona meitat del  Segle XX dels Estats Units.
La pellcula ha estat criticada pels que consideren que s estrany que es vulgui fer-nos veure la histria americana a travs d'alg del qual la intelligncia s molt limitada. Tota explicaci de la histria seria llavors exclosa.

 Repartiment .
Tom Hanks  : Forrest Gump adult;
Robin Wright Penn  : Jennifer Curran (Jenny);
Gary Sinise  : Tinent Dan Taylor;
Mykelti Williamson  : Benjamin Bufford-Blue (Bubba);
Sally Field  : mare de Forrest;
Haley Joel Osment : Forrest Gump, de jove;

 Premis . 
 Oscar 1995 : ;
 Oscar a la millor pellcula;
 Oscar al millor actor per Tom Hanks,
 Oscar al millor director  per  Robert Zemeckis,
 Oscar al millor muntatge per Arthur Schmidt, ;
 Oscar als millors efectes visuals, ;
 Oscar al millor gui adaptat per Eric Roth.

  Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
  Errors de la pellcula Forrest Gump;
  All movie;

 Referncies .








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328910" title="Grammatobothus polyophthalmus" nonfiltered="3141" processed="3128" dbindex="128224">

 Grammatobothus polyophthalmus s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 21 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'ndia i Sri Lanka fins a Filipines, Okinawa i el nord-est d'Austrlia. Tamb al Golf Prsic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328911" title="Alguna cosa per recordar" nonfiltered="3142" processed="3129" dbindex="128225">
 Alguna cosa per recordar   s una pellcula de Nora Ephron, estrenada el 1993. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
Annie Reed, periodista, s'emociona quan sent a la rdio la histria de Sam Baldwin. Afectada per aquesta histria, intenta entrar en contacte amb Sam, malgrat la proximitat del seu matrimoni amb Walter i la distncia que separa Seattle de Baltimore. s el comenament d'una histria d amor.

 Repartiment .
 Meg Ryan  : Annie Reed;
 Tom Hanks : Sam Baldwin;
 Bill Pullman : Walter Jackson;
 Ross Malinger : Jonah Baldwin;
 Rosie O'Donnell : Becky;
 Carey Lowell : Maggie Baldwin;
 Gaby Hoffmann : Jessica;
 Barbara Garrick : Victoria;
 Rob Reiner : Jay;
 Victor Garber : Greg;
 Rita Wilson : Suzy;

 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328912" title="Trichopsetta caribbaea" nonfiltered="3143" processed="3130" dbindex="128226">

Trichopsetta caribbaea  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord de Sud-amrica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328913" title="Etipic septentrional" nonfiltered="3144" processed="3131" dbindex="128227">
L'etipic septentrional s una de les dues branques en qu es divideix el conjunt de les llenges etipiques, oposant-se aix a l'etipic meridional, i comprn el gueez, el tigrinya, el tigre i el dahalik.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328914" title="Trichopsetta melasma" nonfiltered="3145" processed="3132" dbindex="128228">

 Trichopsetta melasma s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Occidental (des de les Bahames fins a Hondures i, probablement tamb, a Florida).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328915" title="Trichopsetta orbisulcus" nonfiltered="3146" processed="3133" dbindex="128229">

Trichopsetta orbisulcus  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 11,7 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals de l'Atlntic Occidental (Nicaragua i Veneuela).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328916" title="Etipic meridional" nonfiltered="3147" processed="3134" dbindex="128230">
L'etipic meridional s una de les dues branques en qu es classifiquen les llenges etipiques i presenta, al seu torn, una subdivisi interna en dos grups lingstics fonamentals: l'etipic meridional transversal (amb llenges com ara l'amhric i el harari) i l'etipic meridional exterior (que inclou, entre d'altres, el soddo o kistane i les llenges gurage occidentals).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328917" title="Trichopsetta ventralis" nonfiltered="3148" processed="3135" dbindex="128231">

Trichopsetta ventralis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 20 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Occidental (nord del Golf de Mxic i, possiblement tamb, fins a Surinam).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328918" title="Chascanopsetta crumenalis" nonfiltered="3149" processed="3136" dbindex="128232">

Chascanopsetta crumenalis  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Es troba entre 443 i 640 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Hawaii.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328919" title="Steve Harris (msic)" nonfiltered="3150" processed="3137" dbindex="128233">

Stephen Percy Harris (nascut el 12 de mar de 1956 a Leytonstone, Londres, Anglaterra), s el fundador, baix i compositor principal del grup britnic de heavy metal Iron Maiden.

 Biografia .

Va fundar el grup Iron Maiden quan era noms un adolescent l'any 1975. Al costat de Dave Murray, s l'nic membre original de la banda que encara roman, trenta anys desprs.

Solia treballar com a delineant d'arquitectura a la zona de l'Est de Londres, per el va deixar per formar Iron Maiden. A mitjan els setanta era un jove futbolista del West Ham United. s un bon jugador, pel que molts dels seus companys de la banda afermen que si no toqus el baix es dedicaria sens dubte al futbol professional.

Baixista autodidacte, el seu primer baix (una cpia d'una Fender Precision Bass) el va obtenir amb 15 anys pel preu de 40 lliures esterlines. Va continuar utilitzant un model "Unicorn" de la firma Costat i un Fender Precision amb cordes RotoSound. Ara usa les seves prpies cordes RotoSound Flatwound. s sorprenent ja que aquest tipus de cordes no donen un so reveixinant i clar. De fet, el soroll metllic es produeix en rebotar les cordes sobre els trasts, donant el peculiar estil de Steve Harris. Fender amb un disseny d'un baix amb la seva firma, va ser retirat del mercat per la seva escassa acceptaci.

Ha estat influt per altres baixistes com Geddy Lee de Rush, Chris Squire de Yes, John Deacon de Queen, Geezer Butler de Black Sabbath o John Entwistle de The Who, entre d'altres; per un dels baixistes preferits de sempre per Steve Harris va ser Pete Way, de UFO, de qui s'ha dit que ha influt fortament l'estil d'execuci d'Harris.

Les seves anteriors bandes abans de crear la seva prpia van ser Gypsy's Kiss i posteriorment Smiler, grup en la qual era molt ms jove que la resta de membres. Encara que cap de les dues no va treure discs al mercat sent Harris el baixista.

El nom d'Iron Maiden ho va idear en veure un instrument de tortura anomenat "pit i ferro " en la pellcula " L'home de la mscara de ferro ".

 Estil .

Steve Harris comunament utilitza un baix de tan sol 4 cordes . Diu que tan sol usa 4 cordes perqu sn les cordes tradicionals i perqu el so de Maiden canviaria amb ms cordes.

El seu estil tocant s molt ampli i variat: des dels seus famosos galops alternant els dits ndex i cor, fins a l'execuci de powerchords, depenent de la can, a ms dels riffs complicats i meldics com el de  Blood on the World hands ,  Powerslave ,  Phanthom of the opera  entre d'altres i del ritme que li vulgui imprimir. Ha assegurat que mai no ha usat pua per tocar i que mai no realitza exercicis d'escalfament abans de tocar.
A l'hora d'escriure les lletres presa com a font d'inspiraci la histria, la mitologia o pellcules.

En resum, considerat com el guia de la banda, s indubtable que Iron Maiden ha arribat fins al ms alt del panorama del Heavy Metal internacional grcies al seu dur treball i a la seva determinaci per dur a terme el seu somni d'xit musical. Per aix s considerat el millor baixista del mn. 

 Discografia amb Iron Maiden .

Iron Maiden (1980);
Killers (1981);
The Number of the Beast (1982);
Piece of Mind (1983);
Powerslave (1984);
Live After Death (1985);
Somewhere In Time (1986);
Seventh Son of a Seventh Son (1988);
No Prayer for the Dying (1990);
Fear of the Dark (1992);
A Real Live/Dead One (1993);
The X Factor (1995);
Virtual XI (1998);
Ed Hunter (1999);
Brave New World (2000);
Rock In Rio (2002);
Dance of Death (2003);
Death on the Road (2005);
A Matter of Life and Death (2006);

 Enllaos externs .

Pgina Oficial de Iron Maiden.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328920" title="Mamma Mia! (pellcula)" nonfiltered="3151" processed="3138" dbindex="128234">


Mamma Mia! s una pellcula musical del 2008 basada en diverses canons del grup ABBA. Est dirigida per Phyllida Lloyd i escrita per Benny Andersson i Bjrn Ulvaeus. El gui es basa en el musical creat per Catherine Johnson. 

El ttol s basa en el de la can d'ABBA del 1975 Mamma Mia. La pellcula va ser produda per Universal Studios i la companyia de Tom Hanks Playtone i Littlestar. Es va estrenar el 3 de juliol a Grcia i el 18 de juliol als Estats Units.

Meryl Streep n's l'actriu principal, en el paper de Donna Sheridan, i tamb hi actuen Pierce Brosnan, Colin Firth, Stellan Skarsgrd i Amanda Seyfried.

 Argument .


Sophie (Amanda Seyfried), una noia anglesa de 20 anys que viu a l'hotel de la seva mare en una illa grega, est per casar-se amb Sky (Dominic Cooper). La seva mare, Donna (Meryl Streep), mai no li ha dit qui s el seu pare, i quan Sophie troba el seu antic diari, troba la direcci de tres homes que podrien ser el seu pare i decideix convidar-los al seu casament sense que la seva mare s'assabenti.

Tot es complica quan Sam (Pierce Brosnan), Harry (Colinb Firth) i Bill (Stellan Skarsgrd) arriben a l'illa i es troben amb Sophie i Donna, l'ltima recolzada per les seves dues millors amigues Rosie (Julie Walters) i Tanya (Christine Baranski). Tots junts intentessin resoldre el misteri de qui s el verdader pare de Sophie, i la qui portar l'altar.

 Producci .

Encara que algunes escenes van ser gravades a les illes de Skopelos i Skiathos a Grcia, la majoria es van filmar a l'escenari 007 dels estudis cinematogrfics Pinewood Studios, a causa de qu la llum i la temperatura podien ser controlats. Les oficines de producci del film estaven ubicades a Pinewood Studios.

El primer aven de Mamma Mia! va ser estrenat durant la setmana del 10 de desembre, en el 2007 durant el programa "Entertainment Tonight", i per al mes de gener l'aven va ser llanat a l'internet. La versi original en alta definici de l'aven de la pellcula aquesta publicat a la pgina oficial del film.

 Publicitat .

Universal Studios i Playtone han llanat una campanya publicitria que consta de la publicaci de nou psters, vuit d'ells nord-americans i un francs, tamb la companyia va llanar 5 avenos, dos d'ells en format curt i tres per als cinemes.

La publicitat de Mamma Mia! va aconseguir ajuntar pblicament els quatre membres del grup musical ABBA, desprs de ms de 20 anys en no ser fotografiats junts.

 Trivia .

Els dos cantants Benny Andersson i Bjrn Ulvaeus d'ABBA tenen parts molt curtes a la pellcula, els cantants no sn acreditats per les seves aparicions. Benny apareix com un pescador durant el cor de la can Dancing Queen. Bjrn s el du grec, (al costat de Lyre), el banya a les noies amb terra d'or durant el final de la pellcula. Per pura casualitat Phyllida Lloyd tambien diriji l'obra de teatre.

 Classificaci .

La pellcula ha estat classificada com a: PG-13 als Estats Units; B a Mxic, a causa d'alguns comentaris sexuals; i, a Irlanda, PG, per llenguatge adult.

 Estrena .

Mamma Mia! es va estrenar a Londres el 30 de juny del 2008, noms dos dies abans de la seva estrena alternativa, el 2 de juliol, a Grcia. Durane la premier a Sucia els membres femenins del grup ABBA, Anni-Frid Lyngstad i Agnetha Fltskog van acompanyar a Bjrn Ulvaeus i Benny Andersson. s la primera vegada que els quatre membres del grup sn fotografiats junts des de de 1986. Les dates d'estrena de diversos pasos sn les segents: 



 Referncies .


 Enllaos externs .

  Mamma Mia! a Internet Movie Database;
  Mamma Mia! a All Movie Guide;
  Mamma Mia! a Rotten Tomatoes;
  Mamma Mia! a Metacritic;
  Mamma Mia! en cinema;
  Mamma Mia! - Triler;
  Mamma Mia! - Informaci;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328922" title="Chascanopsetta elski" nonfiltered="3152" processed="3139" dbindex="128235">

Chascanopsetta elski  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Es troba entre els 250   255 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328936" title="Chascanopsetta kenyaensis" nonfiltered="3153" processed="3140" dbindex="128236">

 Chascanopsetta kenyaensis s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Hom el troba fins als 350 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Kenya.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328938" title="Janick Gers" nonfiltered="3154" processed="3141" dbindex="128237">

Janick Robert Gers (pronunciat YA-nik Gerz) (nascut el 27 de gener de 1957 a Hartlepool, Anglaterra), s un dels tres guitarristes del grup britnic de heavy metal Iron Maiden, molt identificat amb els sons de l'antic rock dels 80.

 Carrera .

Abans d'unir-se a la Donzella de Ferro, va ser el guitarrista principal de la banda White Spirit. Desprs va fer part de la banda Gillan, al costat del vocalista de Deep Purple Ian Gillan. Desprs de desfer-se aquest projecte, va estar en diversos grups fins que va tocar la guitarra a Tattooed Millionaire, el primer lbum en solitari del cantant d'Iron Maiden Bruce Dickinson. Mentre estava gravant aquest disc, va acceptar una oferta per tocar a Iron Maiden en substituci d'Adrian Smith, que va abandonar el grup per dur a terme els seus altres projectes.

 Estil .

Destaca pels seus solos rpids i agressius, a ms de ser un excellent compositor. Gers s molt estimat pel pblic pel seu carisma sobre l'escenari. La seva influncia principal s Ritchie Blackmore (exguitarrista de Deep Purple i Rainbow, actual Blackmore's Night), com s'aprecia, a ms en la forma de tocar, en els seus continus balls i poses divertides sobre l'escenari. Els esmentats moviments, li van portar una vegada a l'hospital inconscient per una forta caiguda en un concert en directe a Alemanya durant la gira de l'lbum Brave New World.

En una entrevista a Kerrang va dir que Metallica era la seva banda favorita. 

 Discografia .

 White Spirit .
White Spirit (lbum);
Midnight Chaser (single);
Back to the Hrind (single);

 Gillan .
Double trouble;
Magic;

 Gogmagog .
I will be there (maxi);

 Fish .
Vigil in a Wilderness of Mirrors;

 Bruce Dickinson .
Tattooed Millionaire;

 Iron Maiden .
No Prayer for the Dying (1990);
Fear of the Dark (1992);
A Real Live/Dead One (1993);
The X Factor (1995);
Virtual XI (1998);
Ed Hunter (1999);
Brave New World (2000);
Rock In Rio (2002);
Dance of Death (2003);
Death on the Road (2005);
A Matter of Life and Death (2006);

 Enllaos externs .

Pgina Oficial de Iron Maiden.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328943" title="Dave Murray (msic)" nonfiltered="3155" processed="3142" dbindex="128238">

Dave Murray (nascut com a David Michael Murray el 23 de desembre de 1956,  Edmonton, Londres), s un dels tres guitarristes del grup britnic de Heavy Metal Iron Maiden.

 Carrera .

Dave s considerat el segon membre original d'Iron Maiden, ja que al costat del fundador Steve Harris s l'nic que ha aparegut a tots els discs d'Iron Maiden
des del seu debut en 1980.

Els seus solos sn caracteritzats com a fluids i nets, deixant progressar rpidament una nota desprs d'una altra a travs de tcniques que empren la m dreta especialment. Un tret identificatiu en els directes s la vocalitzaci que fa mentre toca parts rpides, com si estigus cantant alhora que traient sons de seu Fender Stratocaster.

 Primers Anys .

David Michael Murray, el seu nom complet, va nixer el 23 de desembre de 1956 a Edmunton, Anglaterra, i s germ de Paulina que s sis anys ms gran que ell i Janet, menor per tres anys.

La mare de Dave solia treballar a mitja jornada, a causa que el seu pare va ser jubilat molt jove a conseqncia d'una malaltia. Els diners per a l'aliment de la casa entraven irregularment.

La frustraci i pobresa portaven als seus pares a baralles contnues, el que ocasionava que la seva mare el ports junt amb les seves germanes al refugi de l'exrcit ms prxim, on solien passar setmanes protegits dels ocasionals atacs de fria del seu pare.

Durant la seva adolescncia, Dave es va interessar per la msica, pel que va elaborar una guitarra elctrica de cartolina per fer mmica amb els discs dels Beatles, a ms que tamb s'arriscava a joguinejar amb el piano d'un bar que s'ubicava en la part de baix d'un conjunt en el qual van viure per algun temps.

El 1970 la seva famlia finalment va arreglar un habitatge ms cmode al comtat de Clapton, i aix va ser com el futur company de Steve Harris, igual com molts altres adolescents de la seva poca, es va rapar.

El moment que va canviar completament la vida de Dave i que el va portar a tenir una carrera que semblava impossible en la seva poca i dels que seguien l'estil de cap rapat, va ocrrer als 15 anys, quan va escoltar per primera el tema "Voodoo Child" (part 2) de Jimi Hendrix en la rdio.

L'amor de Dave pel rock va comprendre tot que es referia a l'anomenada "cultura", per aix es va deixar crixer el cabell en excs, la qual cosa li va ocasionar problemes amb els seus amics de cap rapat.

Va adoptar roba "hippy" i va comenar a llegir el diari "Melody Maker" que parlava del rock de l'poca, amb el que tamb va comenar a freqentar espectacles i a sortir amb un nou grup d'amics, sent el ms prxim, Adrian Smith.

Quant al seu so emprava un 'humbucker superdistortion fabricat per Dimarzio, que va ser substitut per un humbucker compacte hot rails de la firma Seymour Duncan. Ambdues en posici pont.

 Informaci addicional .

Al costat de Steve Harris, Dave ha estat l'nic membre inamovible d'Iron Maiden des de la seva fundaci. Ha participat en totes les discografies, i ha estat pea clau per definir el so caracterstic de l'agrupaci, malgrat que no ha participat gaire en les composicions de lletres. Entre les seves composicions es troben les canons Charlotte the Harlot del primer disc, i Still Life del disc Piece of Mind.

Al costat de Adrian Smith, va formar un dels tndems en guitarres ms famosos del Heavy Metal. I s considerat el millor guitarrista de heavy metal.

 Altres Projectes .

Va formar part del grup Psycho Motel, liderada per Adrian Smith, tocant la guitarra en la can "With You Again" de l'lbum Welcome to the World. 

Referncies.


 Enllaos externs .
 Pgina web oficial;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328948" title="Service desk" nonfiltered="3156" processed="3143" dbindex="128239">
El Service Desk (servei tcnic) o tamb anomenat, Call Center (centre de trucades), Contact Center, (centre de contacte) o Help Desk, s una capacitat fonamental dins la Gesti de Serveis IT (ITSM),tal i com ho defineix l' Information Technology Infrastructure Library. El seu objectiu s proporcionar un punt nic de contacte(SPOC), per a satisfer les necessitats de comunicaci entre IT i els seus clients, de forma que tots dos compleixin all que han acordat als SLA (Service Level Agreement). Moltes organitzacions han implantat un Service Desk centralitzat per a gestionar incidncias, dubtes, consultes, peticions, etc. d'usuaris i clients (usuari fa referncia a l'usuari final d'un servei, mentre que client s l'entidad que est pagant pel servei).

El Service Desk doncs, gestiona incidncies (events que provoquen o poden provocar una prdua en la qualitat d'un servei) i demandes rutinries de nous serveis, a ms de servir d'interfcie als usuaris d'altres activitats ITSM com poden ser Gesti de Configuraci, Gesti de Canvis, Gesti de Continutat de Serveis IT, etc.

Es diferencia d'un Call Center o Help Desk en el fet que est ms enfocat al client, donat que s'encarrega de facilitar la integraci dels processos de negoci a la infraestructura IT, entre d'altres punts.

 Objectius principals . 

 Proporcionar un punt nic de contacte per als clients.
 Facilitar la restauraci dels nivells d'operaci normals (els acordats a l'SLA) desprs de qualsevol alteraci produda en el servei;

 Enllaos externs .

 Joc de simulaci de gesti d'un Service Desk.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328949" title="Bnei Yehuda Tel Aviv FC" nonfiltered="3157" processed="3144" dbindex="128240">

El Bnei Yehuda Tel Aviv F.C. (en hebreu:                                , Moadon Kaduregel Bnei Yehuda Tel Aviv), normalment anomenat Bnei Yehuda, s un club de futtbol israeli del barri de Hatikva a Tel Aviv. El seu nom significa Fills de Yehuda.

Histria.
El club va ser format el gener de 1936 per un grup d'amics encapalat per Nathan Sulami. Ascend a la primera divisi israeliana per primer cop l'any 1959, per sempre ha estat a l'ombra dels grans equips de la ciutat com el Hapoel Tel Aviv i el Maccabi Tel Aviv. L'any 1968 guany el seu primer ttol important, la Copa israeliana, que repet el 1981. El seu major xit fou la lliga guanyada la temporada 1990.

La major part de la seva histria el club jug a l'estadi Hatikva del seu barri original. L'any 2004 es trasllad a l'Estadi Bloomfield, a Jaffa.

 Palmars .
Lliga israeliana de futbol: 1 (1989-90);
Copa israeliana de futbol: 2 (1968, 1981);
Copa Toto: 2 (1992, 1997);

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial  ;
Web de seguidors ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328950" title="Chascanopsetta lugubris" nonfiltered="3158" processed="3145" dbindex="128241">

Chascanopsetta lugubris  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Oriental (des del Golf de Guinea fins a KwaZulu-Natal), de l'Atlntic Occidental (Florida i des del nord del Golf de Mxic fins a Brasil) i a l'ndic (des de les costes orientals d'frica fins a l'ndia, Sri Lanka i Jap).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328952" title="Adrian Smith" nonfiltered="3159" processed="3146" dbindex="128242">

Adrian Frederik "H" Smith (Adrian Frederik Smith, nascut el 27 de febrer de 1957 a Hackney, Londres, Anglaterra) s un dels tres guitarristes al grup britnic de Heavy Metal Iron Maiden.

 Inicis .

Mentre estava en el collegi, Adrian va travar amistat amb Dave Murray, i es va unir a la banda de Dave Urchin com a vocalista principal. Durant aquest temps, Adrian va aconseguir la seva primera guitarra en comprar-ne una de Murray. Dave va deixar "Urchin" per unir-se al grup d'un altre amic, Steve Harris amb Iron Maiden. Smith va continuar al capdavant d'"Urchin" fins que es va unir a Maiden en els ltims mesos de 1980 per a l'lbum Killers (que sortiria al 1981), reemplaant a Dennis Stratton.

 Iron Maiden .

Les primeres canons d'Adrian composades per a Maiden apareixen a l'lbum de 1982 The Number of the Beast, i es convertiria en el segon compositor de la banda a partir de llavors. El so d'ambdues guitarres principals d'Adrian Smith i Dave Murray va ajudar a forjar el so caracterstic d'Iron Maiden fins al seu abandonament en 1990. Probablement la marxa d'Adrian va poder ser causada perqu no li agradava la direcci que estava prenent la banda: desprs de l'lbum experimental Somewhere in Time i Seventh Son of a Seventh Son, Steve Harris va decidir reprendre una via d'heavy metall ms tradicional, ms semblant als seus primers discs, el que hauria generat una disparitat de criteris que va portar a Smith a abandonar el grup en aquell moment.

 ASAP, Psycho Motel, Bruce Dickinson i el retorn a Iron Maiden .

Smith se'n va anar d'Iron Maiden i va formar el grup ASAP (Adrian Smith and Project), amb la que va llanar el disc Silver and Gold el 1989; en aquest disc va gravar, a ms de la majoria de les guitarres, la veu, mostrant la seva faceta de vocalista com ja ho feia a Urchin. Passat un temps va formar un altre grup anomenat Psycho Motel amb el que va gravar dos discs, State of Mind de 1996 i Welcome to the World de 1997. Ms endavant va tocar la guitarra a diversos discs en solitari de Bruce Dickinson, Accident of Birth de 1997 i The Chemical Wedding en 1998, a ms del directe Scream for Me Brazil. Al 1999 Adrian va tornar a Iron Maiden per a la gira "Ed Hunter" que promocionava un videojoc del mateix nom basat en la mascota d'Iron Maiden, Eddie the Head. Abans d'unir-se a l'esmentada gira, Adrian va fer prometre a Steve Harris que amb la seva tornada no li trauria el lloc a Janick Gers (que havia entrat per substituir-lo). Steve Harris va acceptar i per aix les dues guitarres que va tenir a tots els seus lbums Iron Maiden es van convertir en tres a partir del disc Brave New World.

Adrian encara roman a Iron Maiden des de llavors. 

 Discografia .

 Iron Maiden .
 Killers (1981);
 The Number of the Beast (1982);
 Piece of Mind (1983);
 Powerslave (1984);
 Live After Death (1985);
 Somewhere in Time (1986);

 Seventh Son of a Seventh Son (1988);
 Brave New World (2000);
 Rock in Rio (2001);
 Dance of Death (2003);
 Death on the Road (2005);
 A Matter of Life and Death  (2006);

 Bruce Dickinson .
 Accident of Birth (1997);
 The Chemical Wedding (1998);
 Scream for Me Brazil (1999);

 Psycho Motel .
 State of Mind (1996);
 Welcome to the World (1997);

 A.S.A.P. .
 Silver and Gold (1989);

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Iron Maiden;
 Adrian's Lair, lloc web de fans;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328955" title="Chascanopsetta megagnatha" nonfiltered="3160" processed="3147" dbindex="128243">

 Chascanopsetta megagnatha s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 24,6 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est del Pacfic (entre el Xile continental i l'Illa de Pasqua).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328956" title="Chascanopsetta micrognatha" nonfiltered="3161" processed="3148" dbindex="128244">

Chascanopsetta micrognatha  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 27,4 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic Occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328957" title="Nicko McBrain" nonfiltered="3162" processed="3149" dbindex="128245">

Michael Henry McBrain (5 de juny de 1954 a Hackney, Londres Anglaterra) s el bateria del grup britnic de heavy metal Iron Maiden. El nom de Nicko el va adoptar com a sobrenom tal com es deia el seu oset de peluix preferit.

 Carrera .

Es va unir a la banda en 1983 per al lbum Piece of Mind, reemplaant a Clive Burr, desprs de qu amb el seu anterior grup, Trust?, actus de teloners per a Iron Maiden a la gira de 1982. En la dcada de 1970, va aparixer en alguns discs de Pat Travers, Streetwalkers i tamb a la banda McKitty en els primers anys dels 80. Va ser durant un concert de McKitty en Blgica quan va conixer a Steve Harris, a la baixa i fundador d'Iron Maiden.

 Estil .

Al contrari que la majoria de bateries del heavy metal, McBrain s'ha negat a usar un double bass drum (un mecanisme que permet tocar un mateix tambor amb els dos peus), perqu ho considera massa complicat. En lloc d'aix, ha desenvolupat una tcnica rpida en un senzill, amb la que no t cap problema en seguir els galops al baix de Steve Harris. L'nica can en la qual Nicko McBrain va usar el double bass va ser a Face in the Sand, al disc Dance of Death del 2003. A partir d'all va dir pblicament que va ser una de les coses ms complicades que va haver de tocar en la seva vida, i que per aquesta ra, la can no seria interpretada en directe a la gira de promoci de l'lbum. En aquest mateix lbum, Nicko McBrain tamb va contribuir, per primera vegada en ms de 20 anys en la composici d'una can, escrivint la lnia per al baix a New Frontier.

s un collaborador habitual a la pgina web oficial d'Iron Maiden, en la qual porta un diari durant les gires de la banda i tamb va gravar diversos vdeos curts dedicats als fans de la banda. Alguns veuen irnic que, considerant les acusacions de satanisme que van caure sobre la banda en els seus primers anys (veure aqu), Nicko s un cristi practicant que va a missa regularment.

 Discografia amb Iron Maiden .

Piece of Mind (1983);
Powerslave (1984);
Live After Death (1985);
Somewhere In Time (1986);
Seventh Son of a Seventh Son (1988);
No Prayer for the Dying (1990);
Fear of the Dark (1992);
A Real Live/Dead One (1993);
The X Factor (1995);
Virtual XI (1998);
Ed Hunter (1999);
Brave New World (2000);
Rock In Rio (2002);
Dance of Death (2003);
Death on the Road (2005);
A Matter of Life and Death (2006);
Somewhere Back in Time (2007);

 Enllaos externs .

Pgina Oficial de Iron Maiden. ;
Entrevista amb McBrain al web de la revista Drummer's Digest;
Perfil en la web oficial d'Iron Maiden;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328959" title="Marc Gomez" nonfiltered="3163" processed="3150" dbindex="128246">

Marc Gomez (Rennes, 10 de setembre de 1954) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1982 i 1989. 

Els seus xits esportius ms importants foren la victria a la Mil-San Remo de 1982, desprs d'una llarga escapada en companyia d'Alain Bondue i les tres etapes guanyades a la Volta a Espanya. En aquesta darrera prova el 1982 guany el prleg a Santiago de Compostella i fou lder durant 5 etapes i el 1986 guany dues etapes, a banda de liderar la prova durant 4 etapes.

Avui dia, una cursa esportiva, organitzada cada any, porta el seu nom.

Palmars.
1982;
 1r a la Mil-Sanremo;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 1r del Premi de Camors;
 1r del Premi de Langolen ;
 Vencedor d'una etapa del Tour d'Armrica;
1983;
 Campi de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Aude;
1984;
 1r a Lanester;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Avenir;
1985;
 1r de la Volta a Sucia i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Llemos;
1986;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa del Tour d'Armrica;
1987;
 1r del Premi de Zamora;
1988;
 1r de la Bordeus-Cauderan;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a la Comunitat Valenciana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Portugal;
Resultats a les Grans Voltes.
Resultats al Tour de Frana.
1982. 71 de la classificaci general;
1983. Abandona (4a etapa);
1985. 99 de la classificaci general;
1986. 123 de la classificaci general;
1987. 79 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1982. 35 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc 5 etapes;
1986. 74 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes. Porta el maillot groc 4 etapes;
1988. 66 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1985. 76 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Marc Gomez a www.cyclebase.nl;
Fitxa de Marc Gomez a sitiodeciclismo.net;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328960" title="Chascanopsetta prognatha" nonfiltered="3164" processed="3151" dbindex="128247">

Chascanopsetta prognatha  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Es troba entre els 494 i els 550 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les Maldives, Jap i les illes Ryukyu.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328961" title="Chascanopsetta prorigera" nonfiltered="3165" processed="3152" dbindex="128248">

Chascanopsetta prorigera  s un peix teleosti de la famlia dels btids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 3 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest del Pacfic (Midway) i al Pacfic Oriental (Hawaii).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328967" title="The Dark Knight" nonfiltered="3166" processed="3153" dbindex="128249">


The Dark Knight s una pellcula nord-americana, basada en el personatge de ficci Batman, dels DC Comics. Es tracta d'una seqela de la pellcula del 2005 Batman Begins, dirigida per Christopher Nolan, que reinaugura els drets de Warner sobre el personatge. 

Aquest episodi tracta de ser ms realista que el precedent, fent intervenir situacions quotidianes amb qu el pblic es pugui identificar. Nolan torna a assumir la tasca de la direcci i Christian Bale reprn el paper protagonista. En aquest segon lliurament pot apreciar-se l'aparici del seu principal nmesis: el Joker, interpretat per l'actor australi Heath Ledger.

L'estudi va dur a terme una intensa campanya de mrqueting en les webs creades per a l'ocasi, en qu s'anaven destillant teaser-posters, captures de pantalla o trilers. La pellcula tamb ser promocionada amb la venda de ninots basats en els personatges, i una antologia animada (directament en DVD) titulada Batman: Gotham Knight, composta per sis curtmetratges l'acci dels quals s'ubicar entre Batman Begins i The Dark Knight.

Es va estrenar el 14 de juliol del 2008 nicament a Nova York. Posteriorment, entre el 16 i 18 de juliol, es va estrenar a Austrlia, al Canad, a la resta dels Estats Units i a gran part de l'Amrica Llatina. El 13 d'agost es va estrenar als cinemes catalans.

 Sinopsi .

The Dark Knight reuneix el director Christopher Nolan amb l'estrella Christian Bale, que torna a continuar la guerra de Batman contra el crim. Amb l'ajuda del tinent James Gordon (Gary Oldman) i el Fiscal de Districte Harvey Dent (Aaron Eckhart), Batman es proposa destruir la delinqncia organitzada per al b de Gotham. El trio demostra ser efica, per aviat es veu presa d'una creixent ment criminal: conegut com el Joker (Heath Ledger), qui empeny a la ciutat cap a l'anarquia i fora el Cavaller Fosc a ser ms a prop de creuar la prima lnia entre heroi i vigilant.

 Rcord de taquilla .

Ja en el seu primer cap de setmana d'estrena, ha trencat diversos rcords de taquilla. El primer va ser el de la funci de mitjanit, que prviament sostenia Star Wars episodi III: La venjana dels Sith amb 16,9 milions de dlars, sent The Dark Knight qui el supers amb 18,5 milions de dlars. El seu segon rcord va ser el del primer dia d'obertura, sent Spiderman 3 qui sostingus aquest record amb 59,8 milions de dlars. The Dark Knight va recaptar el seu primer dia 66,4 milions de dlars. El tercer rcord que ha batut s el de la pellcula que ha recaptat ms diners en un cap de setmana, obtenint guanys de 158,4 milions de dlars. Spiderman 3 era tamb qui tenia en aquest rcord. The Dark Knight tamb va batre el record d'estrena en pantalla gegant IMAX en recaptar 6,2 milions de dlars, mentre que Spiderman 3 qui sostenia aquest record hauria recaptat 4,7 milions de dlars. Posteriorment va trencar el record de ser la pellcula que ms rpid ha recaptat 200 milions de dolares, els quals ho va aconseguir en noms 5 dies. Actualment segueix arrasant a la taquilla al recaptar en deu dies 314 milions i 75.6 al seu segon final de setmana.

 Enllaos externs .


  Pgina oficial de la pellcula The Dark Knight;
  The Dark Knight a Internet Movie Database;
  Puntuaci i crtiques d'internautes a FilmAffinity;
  Web de notcies sobre Batman;
  Primeres fotos de les figures de The Dark Knight;
  Triler de The Dark Knight;
  Crtica;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328977" title="The Mummy: Tomb of the Dragon Emperor" nonfiltered="3167" processed="3154" dbindex="128250">

The Mummy: Tomb of the Dragon Emperor, que es podria traduir com La mmia 3: la tomba de l'emperador drac, s la continuaci de les pellcules La mmia i The Mummy Returns. Es va estrenar el 2008. La pellcula sorgeix del treball de Rob Cohen com a director i Miles Millar com a guionista. Es filma a Mont-real i Quebec, al Canad. La pellcula s produda per la companyia cinematogrfica Alphaville Films. En principi, la pellcula tamb comptava amb la collaboraci de Rachel Weisz, per a causa de la seva enfeinada agenda, l'actriu ha rebutjat l'oportunitat. La pellcula va comenar a rodar-se el 27 de juliol de 2007 a Mont-real i desprs a la Xina.

 Sinopsi .

A la Momia 3, Brendan Fraser torna a encarnar l'explorador Rick O'Connell, que s'haur d'enfrontar al ressuscitat emperador Qin (Jet Li), en un conte pic que comena a les tombes de l'antiga Xina i acaba als gelats cims de l'Himlaia. En aquesta nova aventura, Rick t per companys el seu fill Alex (el nouvingut Luke Ford), la seva esposa Evelyn (Maria Bello) i el germ d'aquesta, Jonathan (John Hannah). La famlia O'Connell haur de detenir a una mmia que acaba de despertar-se d'una maledicci llanada fa 2.000 anys abans que esclavitzi al mn sencer.

Condemnats per una bruixa tradora (Michelle Yeoh) a romandre en mort aparent per a l'eternitat, el despietat emperador xins Dragn i els seus deu mil guerrers han esperat a la seva mplia tomba de fang, oblidats de tots, durant cents d'anys, qual exrcit de terracota. Per quan enganyen el jove aventurer i arqueleg Alex O'Connel perqu desperti del seu son etern al temible governant, no li queda ms remei que demanar ajuda a les niques persones que saben ms que ell sobre els no morts: els seus pares.

El monarca torna a la vida amb tot el seu poder i els nostres protagonistes descobreixen aviat que el seu afany de dominaci no ha fet ms del que creix en tots aquests anys. Servint-se de poders sobrenaturals inimaginables, l'Emperador Mmia creuar el Lluny Orient amb la seva legi sense que ning pugui detenir-lo... llevat que els O'Connell trobin la forma de fer-ho.

La Mmia 3 est dirigida per Rob Cohen (A tot gas, xXx) i escrita per Alfred Gough i Miles Millar (Spider-Man 2, la srie 'Smallville'). Tornen a encarregar-se de la producci Bob Ducsay, Sean Daniel, Stephen Sommers i James Jacks.

 Repartiment .

 Brendan Fraser com Richard O'Connell;
 John Hannah com Jonathan Carnahan;
 Jet Li com l'emperador Qin Shi Huang;
 Maria Bello com Evelyn Carnahan-O'Connell;
 Michelle Yeoh com Zijuan;
 Luke Ford com Alex O'Connell;

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial   ;
 Lloc web oficial d'Espanya ;
La Mmia 3 a Internet Movie Database   ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328984" title="Michelle McCool" nonfiltered="3168" processed="3155" dbindex="128251">

Michelle Leigh McCool (25 de gener del 1980 - ), ms coneguda simplement al ring com a Michelle McCool s una lluitadora professional nord-americana que traballa a la marca SmackDown de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;
 Michelle McCool al MySpace ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328985" title="Mariona Ribas" nonfiltered="3169" processed="3156" dbindex="128252">

Mariona Ribas i Deu s una actriu catalana nascuda a Sabadell el 18 de juny de 1984. Ha desenvolupat una mplia carrera a la televisi i el teatre. s especialment coneguda a Catalunya pel seu paper de "Marta" a la srie televisiva de TV3 "El Cor de la Ciutat".

Treballs.
Televisi.
 2000/05 - "El Cor de la Ciutat". Srie TV3.
 2005 - "Ms que hermanos", TV-Movie, Dir.: Ramn Costafera;
 2005 - "Msica Secreta", TV-Movie, Dir.: Joan Mallarach;
 2005 - "Hospital Central", Tele5.
 2006 - "Amistades Peligrosas", Boca Boca.
 2006/07 - "M.I.R.", Videomedia.
 2007/08 - "Gominolas", Cuatro.
 2007/08 - "El Cor de la Ciutat". Srie TV3.
 2008 - "El Internado", Antena3.

Teatre.
 2002/03 - "Tempesta de Neu", de Manuel Veiga, dirigida per Manuel Dueso. Sala Muntaner de Barcelona.
 2004 - "Ja en tinc 30!", dirigida per ngel Llacer.
 2005/06 - "Jugando con Molire", dirigida per Esteve Polls.

Enllaos Externs.
Web No Oficial sobre Mariona Ribas






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328986" title="Escoftlmid" nonfiltered="3170" processed="3157" dbindex="128253">



Els escoftlmids sn peixos teleostis, plans i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

 Talla: la mxima s assolida pel rmol empetxinat (Psetta maxima) que pot arribar a 1 m.
 Tenen la cara ocular al costat esquerre.
 El cos s oval i allargat per, en alguns casos, pot sser rombodal.
 Les escames, o sn absents o es troben modificades.
 La lnia lateral s present als dos costats.
 La boca s terminal i grossa, amb la mandbula inferior prominent.;

Espcies.

 Gnere Lepidorhombus ;
 Palaia bruixa (Lepidorhombus boscii) ;
 Bruixa sense taques (Lepidorhombus whiffiagonis) ;
 Gnere Phrynorhombus** Palaia misries (Phrynorhombus regius) ;
 Gnere Psetta ;
 Rvola (Psetta maxima) ;
 Psetta maxima maeotica ;
 Psetta maxima maxima ;
 Gnere Scophthalmus ;
 Rmol atlntic d'arena (Scophthalmus aquosus) ;
 Scophthalmus maeoticus ;
 Rmol (Scophthalmus rhombus) ;
 Gnere Zeugopterus ;
 Zeugopterus norvegicus;
 Zeugopterus punctatus;
 Zeugopterus regius;

Distribuci geogrfica.

Viuen a l'Atlntic Nord, Mar Bltica, Mar Mediterrnia i Mar Negra.

Observacions.

Tenen un cert inters comercial.

Referncies.



Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana ;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;
 ITIS ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328989" title="Wallace & Gromit: The Curse of the Were-Rabbit" nonfiltered="3171" processed="3158" dbindex="128254">


Wallace & Gromit: The Curse of the Were-Rabbit s una pellcula d'animaci de l'any 2005 dirigida per Nick Park i Steve Box. Se la coneix com Wallace i Gromit: La maledicci de les verdures.

 Argument .

Wallace i Gromit treballen al seu poble com antipesto dedicats al control de les feristeles que acaben amb les collites de vegetals. Tot va vent en popa fins que un conill, verdader monstre nocturn, comena a atacar i devastar els sagrats horts del poble, per la qual cosa el concurs de verdures gegants perilla. D'aquesta manera Lady Tottington, maca hereva i amfitriona del concurs, decideix contractar els serveis d'antipesto.

 Comentaris .

Wallace i Gromit: la maledicci de les verdures fou estrenada el 14 d'octubre del 2005.

 Premis .

2005;
 DFWFCA - Best Animated Film;
 LAFCA - Best Animation;
 SEFCA - Best Animated Film;
 TFCA - Best Animated Film;
 2006;
 Annie;
Best Animated Feature;
Best Animated Effects;
Best Character Animation;
Best Character Design in an Animated Feature Production;
Best Directing in an Animated Feature Production;
Best Music in an Animated Feature Production;
Best Production Design in an Animated Feature Production;
Best Storyboarding in an Animated Feature Production;
Best Voice Acting in an Animated Feature Production;
Best Writing in an Animated Feature Production;
 BAFTA - Alexander Korda Award for Best British Film;
 Motion Picture Producer of the Year Award - Animated Motion Picture;
 BFCA - Best Animated Feature;
 OFCS - Best Animated Feature;
 Oscar - Millor pellcula d'animaci;
 VES - Outstanding Animated Character in an Animated Motion Picture;

 Enllaos externs .

  Lloc web oficial;
  Fitxa als cartells de cinema;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328991" title="WWE SmackDown vs. Raw 2009" nonfiltered="3172" processed="3159" dbindex="128255">

WWE SmackDown vs. Raw 2009 s un videojoc en desenvolupament de lluita lliure professional per a les consoles PlayStation 2, PlayStation 3, Xbox 360 i Wii i les consoles porttils PSP i Nintendo DS per THQ i YUKE. Aquest joc sortir el dia 1 de novembre del 2008.

Aquest joc est basat en la promoci de lluita lliure professional World Wrestling Entertainment (WWE). A ms s el successor de WWE SmackDown vs. Raw 2008.

 Caracterstiques .

Aquest joc mantindr els estils de lluita estrenats en el joc WWE SmackDown vs. Raw 2008. A ms contar amb una millora dels combats d'equip, agregant moviments especials (finishers) en parelles, creant ms combinacions d'equip i donant la possibilitat de donar un "Hot Tag". A ms, un equip podr entrar junt al modo Histria o "Season".

En aquest joc debutar un nou mode anomenat Create a Finisher, amb el qual podrs personalitzar la teva prpia rematada.

En les versions de Xbox 360 i PlayStation 3, debutar el sistema de contingut descargable, tals com superestrellas, llegendes, escenaris, vestits alternatius, msica, moviments i altres. En la versi de Nintendo Wii les entrades dels lluitadors seran interactives. La revista oficial de PlayStation  revel que aquest ser el primer joc de lluita a tenir l'"Inferno Match" (tipus de lluita caracterstica del lluitador Kane, que consisteix en lluitar envoltat de flames de foc, i on perd el lluitador que pren contacte amb el foc).

Segons la pgina oficial, el videojoc tindra un roster de 63 lluitadors, les llegendes no han sigut comfrimades. Al Octubre es filtra un suposat roster, pero ni THQ, ni IGN no l' han comfirmat, encara que semble que es real, el suposat roster s el segent :

 Roster .

Els segents personatges van ser confirmats pel joc, els personatges marcats amb *, s' hauran  de desbloquejar i els marcats amb d, s' hauran de descargar :

RAW.
 Ashley;
 Batista;
 Beth Phoenix ;
 Candice Michelle;
 Charlie Haas (d);
 Chris Jericho;
 Chuck Palumbo;
 CM Punk (Campi Mundial dels Pesos Pesats);
 Cody Rhodes (Campi Mundial per Parelles);
 Hardcore Holly (Campi Mundial per Parelles);
 JBL;
 Jillian;
 John Cena;
 JTG;
 Layla(*);
 Kane;
 Kelly Kelly;
 Kofi Kingston (Campi Intercontinental);
 Lance Cade;
 Layla;
 Melina;
 Mickie James(Campiona femenina);
 Mr. McMahon (*);
 Paul London;
 Randy Orton;
 Rey Mysterio;
 Santino Marella;
 Shad;
 Shawn Michaels;
 Snitsky(*);
 Ted DiBiase (d);
 Trevor Murdoch;
 William Regal;

SmackDown!.
 Brian Kendrick;
 Carlito;
 Curt Hawkins;
 Edge;
 Festus;
 Jeff Hardy;
 Jesse;
 Jimmy Wang Yang;
 Maria;
 Michelle McCool (Campiona de les Dives);
 Mr. Kennedy;
 Montel Vontavious Porter;
 Ric Flair;
 Shelton Benjamin (Campi dels Estats Units);
 Super Crazy (d);
 The Big Show;
 The Great Khali;
 The Undertaker;
 Triple H (Campi de la WWE);
 Umaga;
 Victoria;
 Zack Ryder;

ECW.
 Big Daddy V;
 Chavo Guerrero (Campi Creuer);
 Elijah Burke;
 Finlay;
 John Morrison (Campi per parelles de la WWE);
 Mark Henry (Campi de la ECW);
 Matt Hardy;
 Tazz (*);
 The Boogeyman (*);
 The Miz (Campi per parelles de la WWE);
 Tommy Deamer;

 Enllaos externs .

Pgina oficial















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328997" title="Fruits Sex" nonfiltered="3173" processed="3160" dbindex="128256">


Fruits Sex s el qurt dic d'Els Pets tret al mercat l'any 1992. En aquest CD Marc Grau, a ms de ser el productor, hi toca la guitarra, i Toni Saigi ' Chupi ' es converteix en el teclista. 

A Fruits Sex hi han collaborat els Ia i Batiste, retrobats desprs de ms de 10 anys, i diversos membres de La Vella Dixieland, que van gravar els vents. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328998" title="Single Point of Contact" nonfiltered="3174" processed="3161" dbindex="128257">
El terme Single Point of Contact (Punt nic de Contacte) o SPOC s'utiliza a nivell tcnic per a referir-se al punt central de contacte per a mantenir la comunicaci amb clients i usuaris. Per a ITIL, el Service Desk hauria de ser l'SPOC de l'empresa, de manera que totes les comunicacions entre usuaris/clients i departament IT passessin per un mateix canal.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="328999" title="Aix s espectacle" nonfiltered="3175" processed="3162" dbindex="128258">

Aix s espectacle s el dotz CD/DVD del grup Els Pets.

El contingut del disc el formen sis canons enregistrades en directe, incloent-hi dues versions (una d elles instrumental) del tema que dna ttol al DVD, Aix s espectacle, escrit originalment per Paul Weller mentre comandava el dest dels llegendaris The Jam.

El DVD, veritable corpus central d aquest llanament, s una extensa producci amb un documental realitzat sota la direcci d lvaro Sanz on es compaginen imatges de les actuacions del grup amb material grfic enregistrat i cedit per a l ocasi pel pblic assistent a les actuacions. A ms a ms, incorpora entrevistes amb tots els components d Els Pets, galeria fotogrfica, un making-off de la filmaci del documental i videoclips.

 Contingut .

 CD .

 Aix s espectacle (3.09);
 Nria (3.03);
 Noia de vidre (4.24);
 Est plovent (2.33);
 Por (3.54);
 Aix s espectacle (3.09);

 DVD .

 Documental;
 Entrevistes;
 Videoclips;
 Fotografies;
 Making-off;
 Material indit;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329000" title="Iron Maiden (lbum)" nonfiltered="3176" processed="3163" dbindex="128259">

Iron Maiden, llanat el 14 d'abril de 1980, s el primer lbum de Iron Maiden, arribant a la quarta posici a les taules d'lbums britnics. Va ser llanat per EMI al Regne Unit. L'lbum va ser llanat pocs mesos desprs en els Estats Units originalment amb el segell de Harvest/Capitol Records i posteriorment amb Sanctuary/Columbia Records en ambds amb Sanctuary afegida a la llista de canons. Aquesta ja havia estat llanada com un senzill al Regne Unit i no apareixia al disc. El 1998, igual com altres lbums anteriors a The X Factor, l'lbum va ser rellanat, i Sanctuary va ser agregat a tots els pasos. L'lbum va arribar a ser Or al Jap i seria Or als Estats Units el 1988.

Aquest va ser l'nic lbum produt per Will Malone, qui va mancar d'inters en el projecte i va permetre a la banda produir la majoria de l'lbum per si mateixos. La banda (especialment Steve Harris) van criticar la qualitat de la producci, per a molts fans els va agradar el so rude, gaireb punk de les canons. Aquest, a ms, va ser l'nic lbum amb el guitarrista Dennis Stratton, que se'n va anar al poc temps d'haver llanat el disc. Va ser reemplaat per Adrian Smith.

Transylvania s una coneguda pea instrumental de la banda que va ser composta pel fundador i el baix Steve Harris. Iced Earth va fer un veure aquesta can al seu lbum Horror Show. Strange World parla sobre una societat distpica, on la gent mai no envelleix. Entre altres de les que el narrador (cantant) es lamenta aquesta el com "les cares somrients sn sempre tan rares" ("smiling faces  ever so rare"). Mentrestant Charlotte the Harlot s la primera de quatre canons que fan referncia a la prostituta no-fictcia Charlotte. L'pica can de 7 minuts Phantom of the Opera continua com una de les favorites dels fans, i encara s tocada en molts concerts, mentre que en la presentaci en viu de la can Iron Maiden sovint apareix a l'escenari la mascota del grup Eddie.

Running Free va ser llanada com un single el 23 de febrer de 1980 i va assolir el lloc 34 a la taula de singles del Regne Unit. La banda va presentar la can en viu en el programa del Regne Unit "Top Of The Pops". El com per als artistes era fer Play Back, i Iron Maiden va ser la primera banda en cantar-la en viu des de the Who en 1972.

El single Sanctuary va ser llanat el 7 de juny i assoleixo el lloc 29 de la taula de posicions. la companyia de management de Rod Smallwood va ser anomenada Sanctuary a causa d'aquesta can.

La can Prowler s una altra favorita dels fans. La can va ser tocada sovint en els primers anys de la banda, per desprs es tocava cada vegada menys. s considerada com un dels seus nmeros ms famosos.

En el rellanament de 1998, a part de la incorporaci de sanctuary a la llista de canons, es mostra una coberta diferent de la del disc original. La imatge s la mateixa, excepte que aquesta feta de nou, amb un Eddie amb els ull vermells i alguns canvis a l'escenari, per tot bsicament on mateix. Tanmateix, en cartells recents, i al lloc web de Iron Maiden, es mostra novament la coberta original, en comptes de la versi "nova". 

 Llista i udio de canons .
 "Prowler" (Harris) - 3:52;
 "Sanctuary" (Harris/Di'Anno/Murray) - 3:12;
 "Remember Tomorrow" (DiAnno/Harris) - 5:25;
 "Running Free" (DiAnno/Harris) - 3:14;
 "Phantom of the Opera" (Harris) - 7:05;
 "Transylvania" (Harris) - 4:06;
 "Strange World" (Harris) - 5:40;
 "Charlotte the Harlot" (Murray) - 4:10;
 "Iron Maiden" (Harris) - 3:31;

 Integrants .
Steve Harris - baixista;
Paul Di'Anno - vocalista;
Dave Murray - guitarrista;
Dennis Stratton - guitarrista;
Clive Burr - bateria;

 Enllaos .
BlackFlamer






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329004" title="Configuration Management Database" nonfiltered="3177" processed="3164" dbindex="128260">
La CMDB o Base de Dades de la Gesti de Configuraci s una base de dades que cont detalls rellevants de cada CI i de la relaci entre ells, incloent-hi l'equip fsic, software i la relaci entre incidncies, problemes, canvis i altres dades del servei de TI.

La CMDB s un repositori d'informaci on es relacionen tots els components d'un sistema d'informaci, ja siguin hardware, software, documentaci, etc. Tot i que els departaments TI han utilitzat repositoris similars durant molt temps, el terme CMDB prov d'ITIL. En el context d'ITIL, la CMDB representa la configuraci autoritzada de tots els elements significants de l'entorn TI. El seu propsit principal s ajudar a la organitzaci a entendre les relacions entre tots els components i mantenir el tracking de les seves configuracions. La CMDB s un component fonamental del procs de Gesti de la Configuraci d'ITIL. La implantaci d'una CMDB sovint implica la integraci amb altres sistemes, com la Gesti d'Actius. Un factor clau de l'xit aconseguit en les implantacions de CMBDs s la seva capacitat d'auto-discovery o descobriment automtic d'actius i els seus canvis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329005" title="Lidi" nonfiltered="3178" processed="3165" dbindex="128261">
El lidi s una de les llenges indoeuropees de la branca anatlica, parlat a l antiga Ldia a la costa occidental de l'actual Turquia. Es t constncia del seu s des del segle VII al segle I aC. Tenia el seu propi alfabet, i emprava una escriptura cuneforme  S han conservat uns 70 textos en lidi, bsicament inscripcions sepulcrals, la majoria a l antiga  capital de Sardis.

 Enllaos externs .
 http://www.wordgumbo.com/ie/cmp/lydi.htm;
 http://www.geocities.com/linguaeimperii/Anatolian/lydian_es.html;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329006" title="Brut Natural" nonfiltered="3179" processed="3166" dbindex="128262">


Brut Natural s el cinqu dics d'Els Pets tret al mercat 1994.

Les canons convinent diferent tipus de lletra: "La mort em ve a buscar", "Aquesta nit agafo una ceba", "No t'enyoro" (ms dures); "Pantalons curts i genolls pelats" o "Fins a la soca dels ous" (infantesa) o d'humor poltic com "Jo vull ser rei".

El rock es combina amb l'acid jazz, amb una rumba, un reggae i una can country ("La balada de l'Anton el ro", que canta Joan Reig).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329007" title="Piece of Mind" nonfiltered="3180" processed="3167" dbindex="128263">

Piece of Mind s el quart lbum del grup d'Iron Maiden. Va ser llanat el 16 de maig de 1983 assolint el tercer lloc en les llistes de rnquings britniques.

 Previ al llanament de l'lbum .
Va aparixer el single Flight of Icarus (11 d'abril de 1983) assolint el posat nmero 11, al costat de la cara B I've got the Fire. Mesos desprs es va llanar el segon i ms popular single The Trooper (20 de juny del mateix any) arribant al lloc nmero 12.

L'lbum est carregat de literatura, cinema i mitologia; Where Eagles Dare s un western que protagonitza Clint Eastwood, Revelations parla sobre les experincies d'Aleister Crowley a Egipte (aquest tema va servir de protoseqela per al disc Powerslave), Flight of Icarus inspirat en el mite grec d'car i Ddal, The Trooper basada en la pellcula Charge of the Light Brigade, Quest for Fire s una obra de G. K. Chesterton, Sun and Steel parla sobre el guerrer japons Miyamoto Musashi i To Tame a Land s sobre la novella de Frank Herbert anomenada Dune i tamb de la pellcula que David Lynch va fer al seu torn sobre el llibre. De fet, en la can es nomenen termes i noms relacionats (originalment el tema s'anomenaria Dune).

L'lbum va servir de debut per al bateria que reemplaaria al llegendari Clive Burr, Nicko McBrain.

En aquest lbum Eddie perd el seu abundant cabell i queda rapat, amb el front revelant els cargols de metall que li sostenen la tapa del cap notriament obert (guarda relaci amb el nom del disc, Piece of Mind significa literalment Un tros de Ment); encara que el ttol segueix en la lnia de capes de significat, car en angls hi ha l'expressi "peace of mind" de similar fontica i que significa "pau mental". Potser intentaven persuadir la gent que, posant-te al cap totes aquestes (o d'altres) referncies literries a les que s'alludeixen en les canons, un seria capa d'obtenir certa tranquillitat intellectual i trencar aix les cadenes de la ignorncia. Les esmentades cadenes estarien representades a la portada, i de fet Eddie, est trencant-les. 

 Llista i udio de canons .

 Where Eagles Dare (Harris) - 6:10;
 Revelations (Dickinson) - 6:48;
 Flight of Icarus (Smith/Dickinson) - 3:50;
 Die With Your Boots On (Smith/Dickinson/Harris) - 5:25;
 The Trooper (Harris) - 4:11;
 Still Life (Murray/Harris) - 4:55;
 Quest for Fire (Harris) - 3:41;
 Sun and Steel (Dickinson/Smith) - 3:26;
 To Tame a Land (Harris) - 7:25;

 Vegeu tamb .
The Trooper;

 Integrants .
Steve Harris - baixista;
Bruce Dickinson - vocalista;
Dave Murray - guitarrista;
Adrian Smith - guitarrista;
Nicko McBrain - bateria;

 Enllaos externs .

Tots els temes del disc ms el vdeo de Flight of Icarus per escoltar on-line



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329010" title="Llista d'actors de Pacific Blue" nonfiltered="3181" processed="3168" dbindex="128264">
Aquesta s una llista dels actors de la srie Pacific Blue.

Actors principals.
Jim Davidson T.C. Callaway;
Micky Dolenz Alcalde de Santa Monica;
Marcos A. Ferraez Victor Del Toro;
Amy Hunter Jaimie Strickland;
David Lander Elvis;
Mario Lpez Bobby Cruz;
Shanna Moakler Monica Harper;
Rick Rossovich Tony Palermo;
Jeff Stearns Russ Granger;
Paula Trickey Cory McNamara;
Darlene Vogel Chris Kelly;

Actors convidats.
Matthew Ashford;
Peter Barton;
Jason Behr;
Lauralee Bell;
Leslie Bibb;
Beau Billingslea;
Dennis Burkley;
Joseph Campanella;
Mark Lindsay Chapman;
Bailey Chase;
Mystro Clark;
J.J. Cohen;
Dennis Cole;
Ivonne Coll;
Barbara Crampton;
Pat Crowley;
Steffiana de la Cruz;
Anthony De Longis;
Ricky Dean Logan;
Lezlie Deane;
Jonathan Del Arco;
Cliff DeYoung;
Ami Dolenz;
Robert Donner;
John Ducey;
Michael Durrell;
Stacy Edwards;
Carmen Electra;
Shannon Elizabeth;
Erik Estrada;
James Franco;
Gary Frank;
Holly Gagnier;
Joanna Garca;
Gil Gerard;
Gary Graham;
Dorian Gregory;
Josh Hammond;
Rick Hearst;
Sam Hennings;
Richard Herd;
Joyce Hyser;
Don Jeffcoat;
Sam J. Jones;
Sam Jones III;
Leslie Jordan;
Brian Keith;
Wyatt Knight;
Eric Allan Kramer;
Art LaFleur;
Sarah Lancaster;
James Lesure;
Phill Lewis;
Kristanna Loken;
Marguerite MacIntyre;
Christopher Mayer;
Kent McCord;
Julie McCullough;
Maureen McGovern;
Art Metrano;
Christopher Michael;
Judson Mills;
Daniella Monet;
Devon Odessa;
Ken Olandt;
Susan Olsen;
Robert Pine;
Larry Poindexter;
Kevin Rahm;
Josh Richman;
Holly Robinson;
Wade Robson;
Robin Sachs;
Marco Sanchez;
Angela Shelton;
Deborah Shelton;
Robert A. Silverman;
Rex Smith;
Liza Snyder;
Eric Steinberg;
Skip Stellrecht;
Stu Stone;
Mark L. Taylor;
Robin Thomas;
Tim Thomerson;
Shaun Toub;
Tom Towles;
Shannon Tweed;
Greg Vaughan;
Eddie Velez;
Amy Weber;
Shannon Whirry;
Larry Wilcox;
Lisa Wilcox;
Karen Witter;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329011" title="Leopold de Mdici" nonfiltered="3182" processed="3169" dbindex="128265">

Leopold de Mdici (en itali: Leopoldo de' Medici) ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1617 - d. 1675 ) fou un cardenal de l'Esglsia Catlica pertanyent a la famlia Mdici.

Orgens familiars.
Va nxier el 6 de novembre de 1617 a la ciutat de Florncia sent el fill petit del Gran Duc Cosme II de Mdici i Maria Magdalena d'ustria. Fou nt per lnia paterna de Ferran I de Mdici i Cristina de Lorena, i per lnia materna de Carles II d'Estria i Maria Anna de Baviera.

Fou germ de Ferran II de Mdici; Margarida de Mdici, casada amb Odoard I de Parma; Anna de Mdici, casada amb Ferran Carles d'ustria; i el cardenal Joan Carles de Mdici.

Vida.
A la mort del seu pare, ocorreguda el febrer de 1621, va restar sota la tutella de la seva mare Maria Magdalena i la seva via Cristina de Lorena. Aix mateix reb educaci de mans de Jacob Soldano, Flaviano Michelini, ambds alumnes de Galileu Galilei, i Evangelista Torricelli. A l'ascens del seu germ com a Gran Duc l'ajud en la direcci poltica de l'estat, particularment en la promoci de les manufactures, l'agricultura i el comer.

Interessat per la cincia, va reconstituir el 1638 l'antiga Acadmia Platnica, mentre el 1657 va fundar, al costat del seu germ Ferran, lAccademia del Cimento, segons la seva precisa idea de la investigaci cientfica basada en l'observaci directa dels fets, en aplicaci del mtode cientfic de Galileu. 

Des de 1641 a ms va ser membre de lAccademia della Crusca, on va desenvolupar un important rol de regent de 1650 a 1663, a ms es va ocupar escrupolosament de la preparaci de les veus referents a les arts per a la III edici del Vocabolario della Crusca (1691). Va ser tamb un gran colleccionista de llibres rars, quadres (destacant la seva collecci de pintors venecians que es pot observar als Uffizi), de dibuixos, miniatures i monedes.

Vida religiosa.
Interessat per la religi des de ben petit, va ser nomenat cardenal el 12 de desembre de 1667 en el consistori presidit pel papa Climent IX amb el ttol de Sant Cosme i Dami. Des d'aquell moment va realitzar freqents viatges a Roma, durant els quals perseguia tamb els seus interessos artstics. 

Va morir de forma imprevista el 10 de novembre de 1675 a la ciutat de Florncia. 

Enllaos externs.

  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;
  Leopoldo d Medici;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329015" title="Jim Davidson" nonfiltered="3183" processed="3170" dbindex="128267">

Jim Davidson (Pennsylvania, 18 de gener de 1963) s un actor dels Estats Units. s conegut pels seus papers a les sries de televisi Pacific Blue i Guiding Light.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329016" title="Configuration Item" nonfiltered="3184" processed="3171" dbindex="128268">
Un CI o Configuration Item s cadascun dels components a gestionar pel departament IT (un mdem, una aplicaci, una base de dades, un Pla de Contingncia ). Resulta bsica la seva identificaci per a poder mantenir actualitzada la CMDB.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329018" title="Vine a la Festa" nonfiltered="3185" processed="3172" dbindex="128269">


Vine a la Festa es el sis disc d'Els Pets el qual est enregistrat en directe en els concerts de la gira del disc Brut Natural, on s'intueix la fora del grup. Comena amb la introducci de Marc Grau que servia per iniciar els concerts. 

A Vine a la Festa hi destaca la versi funky de "Qui s'ha llufat?" i les canons "Nria", "Vaig calent" i "Ulls de color mel", versions de Van Morrison.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329023" title="Sol (Els Pets)" nonfiltered="3186" processed="3173" dbindex="128270">


Sol s el set lbum d'Els Pets.

El disc, molt marcat per Marc Grau, est compost per canons intimistes que parlen de problemes existencials: la soledat, la individualitat, la por, la nostlgia... per tamb hi trobem un can divertida: "Cercles viciosos".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329024" title="Ricard Casas i Gurt" nonfiltered="3187" processed="3174" dbindex="128271">
Ricard Casas Gurt (Manresa, 12 de setembre de 1962) s un entrenador catal de bsquet professional. Com a jugador, va jugar a les files de la Salle Manresa. Com a entrenador, ha desenvolupat gaireb tota la seva carrera al Principat, dirigint al Bsquet Manresa, al CB Montcada, al CB Tarragona i altre cop al Manresa, fins que al 2004 fitx pel Pamesa Valncia. A octubre de 2006 fou destitut i poques setmanes desprs arrib a un acord amb el Menorca Bsquet, amb el qual aconsegu la permanncia amb una segona volta pica de 9 victries i 8 derrotes, motiu pel qual fou renovat el seu contracte per un any ms. 

Actualment continua dirigint el conjunt menorqu amb un contracte de dos anys. Personalment est molt lligat i integrat dins l illa, fet que li ha propiciat una gran estimaci per part de l afici menorquina

A nivell professional es caracteritza per ser un entrenador molt dur i exigent amb els seus jugadors.

 Trajectria esportiva .
1988-89 ACB. TDK Manresa. Entrenador ajudant. Flor Mennez.
1989-90 ACB. TDK Manresa. Entrenador ajudant. Flor Mennez.
07/03/1990 ACB. TDK Manresa. Sustitueix a Flor Mennez.
1990-91 ACB. TDK Manresa. Entrenador ajudant. Pedro Martnez.
1990-91 Bsquet Manresa Junior.
1991-92 ACB. TDK Manresa. Entrenador ajudant. Pedro Martnez.
1991-92 Bsquet Manresa Junior.
1992-93 ACB. TDK Manresa. Entrenador ajudant. Pedro Martnez.
1992-93 Uni Manresana Juvenil.
1993-94 ACB. TDK Manresa. Entrenador ajudant. Pedro Martnez.
1993-94 Segona Divisi. Allianz Ras Manresa.
1994-95 ACB. TDK Manresa. Entrenador ajudant. Salva Maldonado.
1994-95 Segona Divisi. Allianz Ras Manresa.
1995-96 ACB. TDK Manresa. Entrenador ajudant. Salva Maldonado.
1995-96 Segona Divisi. Allianz Ras Manresa.
1996-97 ACB. TDK Manresa. Entrenador ajudant. Salva Maldonado.
1996-97 EBA. C.B. Manresa.
1997-98 EBA. C.B. i Uni Manresana.
1997-98 Bsquet Manresa. Coordinador de los equipos de base.
1998-99 EBA. C.B. Montcada.
1999-00 EBA. C.B. Montcada.
2000-01 LEB2. C.B. Tarragona.
2001-02 LEB. Minorisa.net Manresa.
2002-03 ACB. Ricoh Manresa.
2003-04 ACB. Ricoh Manresa.
2004-05 ACB. Ricoh Manresa.
2005-06 ACB. Pamesa Valncia.
2006-07 ACB. Pamesa Valncia.
23/10/2006 ACB. Pamesa Valncia. Sustitut per Fotios Katsikaris.
24/11/2006 ACB. Menorca Bsquet. Sustitueix a Curro Segura.
2007-08 ACB. Menorca Bsquet.
2008-09 ACB. Menorca Bsquet. ;

 Palmars .
1997 Jocs del Mediterrani. Selecci d'Espanya Promeses. Bari. Medalla d'Or. Entrenador ajudant. Paco Garca.
1999 Jocs del Mediterrani. Selecci d'Espanya Promeses. Palma de Mallorca. Medalla de Plata. Entrenador ajudant. Paco Garca.
1995-96 Segona Divisi. Allianz Ras Manresa. Ascens.
2001-02 LEB. Minorisa.net Manresa. Subcampi. Ascens.
2002 Campionat d'Europa sub-20. Selecci d'Espanya. Vilnius. Medalla de Plata.
2005-06 Copa del Rei. Pamesa Valncia. Madrid. Subcampi. ;

 Distincions com a entrenador .
2000-01 LEB2. C.B. Tarragona. Entrenador de l'any. ACEB ;
2001-02 LEB. Minorisa.net Manresa. Millor entrenador LEB.

 Enllaos externs .
Fitxa ACB de Ricard Casas;
Vdeo de la histrica salvaci del Menorca Bsquet a la temporada 06-07;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329025" title="Respira" nonfiltered="3188" processed="3175" dbindex="128272">


Respira s el vuit lbum musical del grup Els Pets. Va sortir en venda al mercat catal el 2001.

 Llista de canons .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329026" title="Ferran II de Mdici" nonfiltered="3189" processed="3176" dbindex="128273">

Ferran II de Mdici o Ferran II de Toscana ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1610 - d. 1670 ) fou el Gran Duc de Toscana entre 1621 i 1670.

Orgens familiars.
Va nixer el 14 de juliol de 1610 a la ciutat de Florncia sent el fill mascle primognit del Gran Duc Cosme II de Mdici i Maria Magdalena d'ustria. Fou nt per lnia paterna de Ferran I de Mdici i Cristina de Lorena, i per lnia materna de Carles II d'Estria i Maria Anna de Baviera.

Fou germ de Margarida de Mdici, casada amb Odoard I de Parma; Anna de Mdici, casada amb Ferran Carles d'ustria; i els cardenals Joan Carles i Leopold de Mdici.

Ascens al poder.

A la mort del seu pare, ocorreguda el febrer de 1621, fou nomenat Gran Duc de Toscana, si b donada la seva joventut compt amb la regncia de la seva mare fins el 1628. Compt amb l'estima del seu poble grcies a la seva simpatia i predispossici, unes qualitats per que el van convertir en mal governant i que no li van permetre mantenir la independncia vers les potncies estrangeres. 

El botnic Paolo Boccone va servir a la seva cort, i continu amb la protecci de Galileu Galilei, tot i que no el pogu protegir de les acussacions d'heretgia realitzades per l'Esglsia Catlica.

Npcies i descendents.
Es cas el 26 de setembre de 1633 amb Victria della Rovere, filla de Frederic Ubald della Rovere i Cludia de Mdici. D'aquesta uni nasqueren:
Cosme de Mdici (1639);
Cosme III de Mdici (1642-1723), Gran Duc de Toscana;
Francesc Maria de Mdici (1660-1711), cardenal;

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329028" title="Petjada ecolgica" nonfiltered="3190" processed="3177" dbindex="128274">
La petjada ecolgica s un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjanant un valor de superfcie, expressant les hectrees de terreny que s necessari cultivar per proveir-nos d'aliments, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per desplaar-nos a treballar o estudiar, per anar de vacances, per consumir tot tipus de productes, etc. El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida i, consegentment, del seu grau de sostenibilitat.

Bsicament els seus resultats estan basats en l'observaci d'aquests aspectes:

1. La quantitat d'hectrees utilitzades per a urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball. 2. Hectrees necessries per a proporcionar l'aliment vegetal necessari. 3. Superfcie necessria per a proporcionar pastures que alimenten el bestiar. 4. Superfcie marina necessria per a produir el peix consumit. 5. Hectrees de bosc necessries per a compensar el CO2 que provoca el nostre consum energtic.


Des d'un punt de vista global, s'ha estimat en 1,7 hectrees la biocapacitat del planeta per cada habitant, s a dir, si hagurem de repartir el terreny productiu de la terra en parts iguals, a cada un dels ms de sis mil milions d'habitants de la Terra li correspondria 1,7 hectrees per a satisfer totes les sues necessitats. Actualment, el consum mitj per habitant s de 2,8 hectrees, pel que a nivell global estem consumint ms recursos i generant ms residus dels que el planeta pot produir i admetre.

Petjada ecolgica
De Viquipdia
Dreceres rpides: navegaci, cerca
La petjada ecolgica s un concepte que sintetitza l'impacte de l'activitat humana sobre el medi mitjanant un valor de superfcie, expressant les hectrees de terreny que s necessari cultivar per proveir-nos d'aliments, per tenir un habitatge, per escalfar-nos, per desplaar-nos al lloc de treball/estudi o de vacances, per consumir tot tipus de productes, etc. El seu objectiu fonamental consisteix a avaluar l'impacte sobre el planeta d'un determinat mode de vida i, conseqentment, del seu grau de sostenibilitat.

Bsicament els seus resultats estan basats en l'observaci d'aquestos aspectes:

1. La quantitat d'hectrees utilitzades per a urbanitzar, generar infraestructures i centres de treball. 2. Hectrees necessries per a proporcionar l'aliment vegetal necessari. 3. Superfcie necessria per a proporcionar pastures que alimenten el bestiar. 4. Superfcie marina necessria per a produir el peix consumit. 5. Hectrees de bosc necessries per a compensar el CO2 que provoca el nostre consum energtic.


Des d'un punt de vista global, s'ha estimat en 1'7 hectrees la biocapacitat del planeta per cada habitant, s a dir, si hagurem de repartir el terreny productiu de la terra en parts iguals, a cadasc dels ms de sis mil milions d'habitants de la Terra li correspondria 1'7 hectrees per a satisfer totes les sues necessitats. Actualment, el consum mitj per habitant s de 2'8 hectrees, pel que a nivell global estem consumint ms recursos i generant ms residus dels que el planeta pot produir i admetre.


 Enllaos externs .
Universitat de Barcelona;
Entrevista amb William Rees;
Test de petjada ecolgica ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329029" title="Paula Trickey" nonfiltered="3191" processed="3178" dbindex="128275">

Paula Trickey (Amarillo, 1966) s una actriu dels Estats Units. s coneguda pels seus papers a les sries de televisi Pacific Blue, Beverly Hills 90210,  Renegade, Sliders, One Tree Hill i The O.C., entre d'altres.

 Enllaos externs .
 Lloc oficial;
 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329030" title="Darlene Vogel" nonfiltered="3192" processed="3179" dbindex="128276">

Darlene Vogel (Modesto, 1962) s una actriu dels Estats Units.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329032" title="Acord de Nivell de Servei" nonfiltered="3193" processed="3180" dbindex="128277">
Un Acord de Nivell de Servei o SLA (Service Level Agreement) s un contracte escrit entre un provedor de servei i el seu client en qu es documenta el nivell acordat per a la qualitat del servei. Bsicament defineix la relaci entre ambdues parts: provedor i client. Un SLA identifica i defineix les necessitats del client a la vegada que controla les seves expectatives de servei en relaci a la capacitat del provedor, proporciona una rea d'entesa, simplifica assumptes complicats, redueix les rees de conflicte i afavoreix el dileg davant la disputa.




Enllaos externs.

Qu cont un SLA? ;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329033" title="Francisco Garrido Pea" nonfiltered="3194" processed="3181" dbindex="128278">


Francisco de Ass Garrido Pea.  (Sevilla, 1958).

s un poltica espanyol membre del Los Verdes. En l'actualitat exerceix el crrec de portaveu confederal de la Conferaci de Els Verds. Diputat, al Congrs dels Diputats en les eleccions generals de 2004, desprs d'un acord de concurrncia conjunta amb el PSOE. 

Doctor en Filosofa (Universitat de Granada). Professor Universitat de Jan. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329034" title="Marcos A. Ferraez" nonfiltered="3195" processed="3182" dbindex="128279">

Marcos A. Ferraez (27 d'Octubre de 1966) s un actor dels Estats Units conegut pels seus papers a les sries de televisi Pacific Blue i The Shield.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329036" title="Rick Rossovich" nonfiltered="3196" processed="3183" dbindex="128280">
Rick Rossovich (Palo Alto (Califrnia), 28 d'agost de 1957) s un actor dels Estats Units. Ha aparegut en ms de trenta pellcules (com Terminator, Top Gun...) i en algunes sries de televisi (com Pacific Blue)








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329037" title="Webinar" nonfiltered="3197" processed="3184" dbindex="128281">
Un webinar s un seminari impartit en lnia. El neologisme prov de la contracci anglesa de web-based seminar.

Aquesta caracterstica redueix les despeses d'operaci, aix com permet una cmoda participaci des de qualsevol lloc del mn amb l'nica necessitat de tenir accs a internet. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329040" title="Brisca" nonfiltered="3198" processed="3185" dbindex="128282">

La brisca (brscula en sicili, brcula o bric en napolit, brikula en croat, la brisca en castell, bisca en portugus, i brikola en eslov) s un joc de cartes de dos a quatre jugadors popular a diversos pasos, com Crocia, Puerto Rico, Espanya, Portugal, Itlia o als Pasos Catalans. El joc es juga amb una baralla espanyola de 40 o 48 cartes.



Les cartes i el seu valor.

Una baralla espanyola de cartes consta de 40 o 48 cartes, dividides en quatre tipus: monedes, copes, espases i bastos. Simbolitzen el poder de les armes (bastos i espases), del diner (oros) i de la beguda (copes).

La segent taula mostra els valors de les cartes. No es llisten les cartes sense cap valor, anomenades "blanques".

 

En total, la baralla t 120 punts. Per guanyar el joc, el jugador ha de tenir ms punts que cap altre jugador.

Referncies.


Enllaos externs.
 Regles del joc;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329041" title="Perol" nonfiltered="3199" processed="3186" dbindex="128283">
El Perol s un plat tpic de Menorca. Es cuina al forn i cont filets de porc, patates i diverses hortalisses com ara tomtic i ceba, tot cobert de pa ratllat amb all i julivert.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329046" title="Impala" nonfiltered="3200" processed="3187" dbindex="128284">

Els impales (Aepyceros melampus, del grec antic      , que significa "alt",      , que significa "banya" + melas, que significa "negre" i pous, que significa "peu": peus negres de banyes altes) sn una espcie d'antlop afric. El nom impala prov del zulu. Es troben a sabanes a Kenya, Tanznia, Moambic, Nambia, Botswana, Zmbia, Zimbabwe, Angola, Sud-frica i Uganda.

Taxonomia.
Abans, els taxonomistes classificaven a l'impala a la mateixa tribu que les gaseles. Malgrat aix van trobar que l'impala era fora diferent d'aquesta tribu, aix que el que van fer va ser posar-la a la seva prpia tribu, Aepycerotini repectivament.

Hi ha tres subespcies:
Aepyceros melampus petersi;
Aepyceros melampus rendilis;
Aepyceros melampus melampus;


Fitxer:Aepyceros.melampus.male.profile.jpg|Aepyceros.melampus melampus



Referncies.


Bibliografia.
 Estes, R. (1991). The Behavior Guide to African Mammals, Including Hoofed Mammals, Carnivores, Primates. Los Angeles, The University of California Press ;
 African Wildlife Fundation - Impala;
 Arkive - Impala;

Enllaos externs.


Impala: African Wildlife Foundation;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329050" title="Batalla de Dgorlad" nonfiltered="3201" processed="3188" dbindex="128285">
La Batalla de Dagorlad s una batalla fictcia de l'univers d'El Senyor dels Anells, de J.R.R Tolkien que va tenir lloc a Dagorlad (planura de la batalla en lfic) l'any 3434 de la Segona Edat entre els exrcits de la Darrera Aliana i les fores de Sauron.

Probablement, la batalla en realitat fu un setge prolongat del Morannon i les terres que envoltaven Brad-Dr, pel que en diu Gllum, que assegura que va durar mesos. Finalment, els homes de Nmenor liderats pel rei Elendil, i els elfs capitanejats pel rei dels Noldor Gil-Galad van obtenir la victria sobre les forces de la foscor. Va ser durant aquesta batalla que Elendil i Gil-Galad van caure morts a mans de Sauron, i quan el fill d'Elendil, Isildur, va tallar l'Anell nic de la m de Sauron amb l'espasa del seu pare, posant fi a la batalla.

Posteriorment, gran part de la planura va ser ocupada pels Aiguamolls Morts, on descansen els cossos d'un nombre important dels morts a la batalla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329053" title="Vlaquenta" nonfiltered="3202" processed="3189" dbindex="128286">
El Vlaquenta (Histria dels Vlar en alt lfic) s un breu llibre que forma part de l'univers fictici d'El Senyor dels Anells, de J.R.R Tolkien. ntimament relacionat amb el Quenta Silmarillion (de fet sempre han estat publicats conjuntament), tracta sobre els Vlar, els Maiar i els principals servidors de Melkor.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329054" title="Olaf Wildeboer" nonfiltered="3203" processed="3190" dbindex="128287">
Olaf Wildeboer (nascut a Sabadell el 4 de mar del 1983) s un nedador catal d'origen neerlands especialitzat en crol. Els seus pares, neerlandesos de naixement, es van establir a Sabadell l'any 1978. El pare d'Olaf, Paulus Wildeboer, va ser entrenador de nataci del Club Nataci Sabadell.

Olaf i el seu germ Aschwin, nedador especialista en esquena, van participar als Jocs Olmpics d'estiu 2004 amb l'equip espanyol, on Olaf Wildeboer va arribar a les semifinals en la prova de 200 metres lliures masculins.

Desprs dels campionats de mn de nataci de Montreal, l'any 2005, Olaf Wildeboer va decidir entrenar-se als Pasos Baixos. All va tenir com a entrenador l'excampi olmpic Pieter van den Hoogenband, entre d'altres. L'estiu del 2006 va decidir quedar-se a Eindhoven per competir per l'equip dels Pasos Baixos. Les autoritats esportives espanyoles van autoritzar el canvi. L'any 2006 va representar per primer cop el pas dels seus pares.

Enllaos.
 Perfil a Zwemkroniek (en neerlands);
 Lloc web oficial (en castell i en angls);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329055" title="Aschwin Wildeboer" nonfiltered="3204" processed="3191" dbindex="128288">
Aschwin Wildeboer (nascut a Sabadell el 14 de febrer de 1986) s un nedador catal d'origen holands especialista en esquena. Els seus pares, holandesos de naixement, s'establiren a Sabadell l'any 1978, on el seu pare Paulus Wildeboer va esdevenir entrenador de nataci del Club Nataci Sabadell.

Aschwin i el seu germ Olaf, nedador especialista en crol, participaren als Jocs Olmpics d'estiu 2004 amb l'equip espanyol, on Aschwin va participar en les proves de 100 i 200 metres esquena masculins. Ms tard, l'any 2006, el seu germ va decidir competir pels Pasos Baixos. Aschwin segueix competint per l'equip espanyol.

Als Jocs Olmpics d'estiu de 2008, Aschwin va classificar-se per la final de 100 metres esquena, essent el primer nedador de l'equip espanyol en fer-ho des de Martn Lpez Zubero. Va quedar en setena posici i va batre el rcord d'Espanya del mateix Zubero amb un temps de 53 segons i 51 centssimes, essent tamb la novena millor marca mundial de tots els temps. La prova de 200 metres esquena no la va poder nedar per culpa d'un encostipat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329061" title="Msica medieval" nonfiltered="3205" processed="3192" dbindex="128289">
La msica medieval s la msica europea escrita durant l'edat mitjana. Aquesta era comena amb la caiguda de l'Imperi Rom, (amb la deposici l'any 476 de l'ltim emperador de l'Imperi Rom d'occident) i acaba aproximadament a mitjans del segle XV. A nivell musical establir el final de l'era medieval i el comenament del Renaixement s indubtablement arbitrari, per s'acostuma a posar la frontera al voltant de l'any 1400.

Per tant, el terme msica medieval s un terme general que designa un perode que abasta gaireb 900 anys de la histria de la msica occidental tant religiosa com profana. Es caracteritza per l'aparici de la notaci musical, el naixement de la polifonia, la msica cortesana i el cant corts. Ser tamb el perode on sorgiran les primeres formes vocals i instrumentals, algunes de les quals seran el germen de les grans formes de la msica occidental.

Els grans perodes.
 La monodia medieval;
 Monodia sacre: el cant gregori;
 Monodia profana: El moviment trobadoresc;
 Ars antiqua;
 Escola de Saint-Martial;
 Escola de Notre-Dame;
 Ars nova;
 Ars subtilior;

 Les formes especfiques .
 El conductus;
 El discantus;
 El faux-bourdon;
 El gymel;
 El motet;
 El trop;
 L'organum;
 El madrigal del trecento;

Els instruments.
En comptes de classificar-los per famlies instrumentals, com es far posteriorment, a la msica medieval es classifiquen els instruments segons el seu volum sonor, que s ms una classificaci prctica (instruments per a la dansa, per a festes a l'aire lliure, instruments per a l'esglsia, per a la cort...) que no pas una classificaci organolgica
 Els instruments baixos;
 L'arpa;
 Les flautes ;
 El llat;
 L'orgue portatiu;
 El rebec;
 El saltiri;
 La viella;
Els instruments alts;
 La cornamusa;
 El sacabutx;
 La xirimia;
 El tambor i altres instruments de percussi;

 Els grans compositors .
 Bernart de Ventadorn (c.1125 - c.1195) ;
 Hildegard von Bingen (1098-1179);
 Lonin (c.1150 - c.1210);
 Protin (c.1160 - c.1230) ;
 Adam de la Halle (1240 - 1287);
 Philippe de Vitry (1291 - 1361);
 Guillaume de Machaut (c.1300 - 1377);
 Francesco Landini (c.1325 -1397);
 Johannes Ciconia (c.1335 - 1412);
 John Dunstable (c.1390 - 1453 );

 Les grans obres .
 Cantigas de Santa Mara;
 Carmina Burana;
 Llibre vermell de Montserrat;
 Missa de Notre-Dame;

 Bibliografia .
GROUT, Donald J. & Claude V. PALISCA. Historia de la msica occidental, 1. Madrid: Alianza, 2001. ISBN 84 206 7892 9;
HOPPIN, Richard H. La msica medieval. Madrid: Akal, 2000. ISBN 84 7600 683 7;

 Vegeu tamb .
Llista de compositors medievals;
Llista cronolgica de compositors de msica clssica;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329062" title="Sergio Snchez Ortega" nonfiltered="3206" processed="3193" dbindex="128290">
Sergio Snchez Ortega (Matar, 3 d'abril de 1986) s un futbolista catal que juga de defensa al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

S'ha format a les categories inferiors del RCD Espanyol i va debutar al primer equip a la temporada 2004-2005 amb una victria davant el Real Zaragoza per 3-1, al 24 d'abril de 2005.

Amb l'Espanyol, Sergio Snchez va disputar partits de la Copa de la UEFA i va guanyar la Copa del Rei. Des de llavors, el jugador va ser cedit a dos equips de l'estat espanyol, el qual el primer fou el Real Madrid Castilla la temporada 2006-2007, i al Racing de Santander a la temporada 2007-2008. Al finalitzar el contracte de cesi, el futbolista retorna a l'equip catal.

 Palmars .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329067" title="Etipic meridional transversal" nonfiltered="3207" processed="3194" dbindex="128291">
L'etipic meridional transversal s una subdivisi de l'etipic meridional constituda per l'amhric, l'argobba, el harari i les llenges gurage orientals (silt'e i zai) i oposada al grup etipic meridional exterior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329068" title="El caador del bosc" nonfiltered="3208" processed="3195" dbindex="128292">
	
El caador del bosc s una pera en tres actes de Albert Lortzing, amb llibret de Albert Lortzing. S'estren al Stadttheater de Leipzig el 31 de desembre de 1842.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329069" title="Etipic meridional exterior" nonfiltered="3209" processed="3196" dbindex="128293">
L'etipic meridional exterior s una subdivisi de l'etipic meridional que inclou el grup n (amb el soddo o kistane i el gafat) i el grup tt (que designa el conjunt de les llenges gurage occidentals) i que s'oposa al grup etipic meridional transversal.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329073" title="Cuixtic central" nonfiltered="3210" processed="3197" dbindex="128294">
El cuixtic central (que tamb rep el nom dagaw) s una branca de la famlia de les llenges cuixtiques conformada per un redut nombre de llenges parlades a Etipia i a Eritrea.

La ms recent classificaci de les llenges cuixtiques centrals (Appleyard 2006) distingeix els segents grups:

 Agaw septentrional:
Nord-central:
 Del nord:
 Bilin - parlat per uns 70.000 individus dels voltants del poble de Keren (Eritrea).
 Central:
  Khamtanga (tamb dit khamir, khamta) - uns 143,000 parlants al nord de la Regi Amhara.
 Occidental:
 Qimant - proper a l'extinci, llengua dels Qemant a la Zona Semien Gondar.
 Qwara - en perill d'extinci, parlat per membres de Beta Israel que visqueren a Qwara i ara resideixen a Israel.
 De transici entre l'occidental i el central:
 Kaila - extingit, antany parlat per individus de Beta Israel.

 Agaw meridional:
 Awngi - amb la quantitat ms gran de parlants (ms de 350.000), parlat al sud-est del llac Tana.
 Kunfal - parlat a l'oest del llac Tana, amb escassament 2.000 parlants, poguera sser considerat dialecte de l'awngi.

Bibliografia.
Appleyard, David L. (2006) A Comparative Dictionary of the Agaw Languages (Kuschitische Sprachstudien   Cushitic Language Studies Band 24). Kln: Rdiger Kppe Verlag.
Hetzron, Robert (1976) "The Agaw Languages", Afroasiatic Linguistics 3,3, p. 31-37.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329074" title="Agustn de Lancaster y Araciel" nonfiltered="3211" processed="3198" dbindex="128295">
Agustn de Lancaster y Araciel, duc d'Abrantes (Lisboa, 1639 - segle XVIII) fou un noble i militar portugus

Nascut el 1639 a Lisboa quan el Regne de Portugal pertanyia a Felip IV de Castella, es va casar amb Juana de Noroaamb qui va tenir dos fills, Josefa de Lancaster y Padilla i Juan Manuel de Lancaster, qui el va succer com a duc d'Abrantes. 

Fou Capit General de Catalunya entre els anys 1797 i 1799.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329076" title="I Lombardi" nonfiltered="3212" processed="3199" dbindex="128296">
	
I Lombardi alla prima crociata o I Lombardi s una pera en quatre actes de Giuseppe Verdi, amb llibret de Temistocle Solera. S'estren al Teatro alla Scala de Mil l'11 de febrer de 1843. A Catalunya es va estrenar al Teatre de la Santa Creu de Barcelona el 7 de juny de 1845.

L'any 1847 va ser revisada per a la seua estrena a Pars, amb el ttol de Jerusalem.

Verdi va dedicar la partitura a l'emperadriu consort de Frana Maria Llusa d'ustria, qui va morir poques setmanes desprs de l'estrena.

Sinopsi.

Acte I - La venjana.
Mil, entre 1097 i 1099. A la Baslica de Sant Ambrosi, Arvino ha concedit el perd al seu germ Pagano, qui temps enrere va agredir-lo en un atac de gelosia, per amor de la bella Viclinda, ara muller d'Arvino. Desprs de ser proscrit i exiliat, Pagano torna a Mil, amb el perd dels pares. Els ciutadans se n'alegren (O nobile esempio!), per ni Arvino ni la seua muller ni la filla d'ambds, Giselda, creuen en la sinceritat del penediment. En aquest moment, el prior anuncia que Arvino conduir els croats a Jerusalem. Una vegada sol amb el seu escuder Pirro, Pagano revela la seua rancnia per Viclinda i el seu germ, a qui es proposa assassinar, per a la qual cosa demana la complicitat de Pirro i d'alguns esbirros (Sciagurata! Hai tu creduto).

Mentrestant, al palau de Folco, Giselda i Viclinda es mostren preocupades per la sort d'Arvino: temen que succeir quelcom d'horrible i preguen (Salve Maria). Pirro comunica a Pagano que Arvino s'ha allitat i que s bon moment per als seus plans. Pagano entra, per, davant l'horror de Viclinda i de Giselda, no ha assassinat Arvino, qui apareix rpidament alertat pel soroll, sin a son pare. Pagano, horroritzat, invoca la maledicci de Du sobre ell mateix. Quan arriben a donar-li mort, Giselda s'hi oposa, dient que l'nic cstig per a Pagano s el remordiment.

Acte II - L'home de la caverna.
El segon acte comena a les cambres d'Acciano, tir d'Antioquia. El tir invoca la venjana d'All sobre els cristians, que han envat el seu pas. Oronte, el seu fill, demana a la mare, Sofia, secretament convertida al crisrianisme, notcies de Giselda, la bella cristiana presonera, a qui estima amb un amor correspost. La mare li comunica que Giselda noms es casar amb ell si es converteix al cristianisme. Oronte hi accepta (La mia letizia infondere).

En una cova viu un exiliat Pagano, com a ermit, esperant l'arribada dels cristians. Mentrestant se li presenta Pirro, ara convertit a l'Islam, qui no reconeix Pagano. Pirro li demana ajuda per a obtenir el perd div: com a custodi de les portes d'Antioquia, les obrir als llombards. En el mateix moment apareix Arvino, el qual, sense reconixer el seu germ, li prega ajuda per salvar la seua filla Giselda. Pagano anuncia que la ciutat caur aquella mateixa nit; segueix un cor de celebraci dels croats (Stolto Allah!).

A l'harem, Giselda demana perd a la mare difunta pel fet d'haver-se enamorat d'un pag (Madre, dal ciel soccorri). Sofia comunica a una trista Giselda, que un trador ha obert les portes als cristians, i ara Oronte i Acciano jeuen morts al camp de batalla. Arvino, noms arribar escolta la filla maleir el triomf cristi, i la repdia. Intenta matar-la, per l'ermit la salva, dient que la noia noms actuava aix per amor.

Acte - La conversi.
A la vall de Josafat. Giselda plora Oronte, el qual, de sobte se li apareix abillat de llombard. No era mort, sin noms ferit. Ambds (desprs del duet Teco io fuggo), fugen plegats. Arvino, per, la maleeix desprs d'haver-la vist fugir amb l'amant (S, del ciel che non punisce) i tamb Pagano, a qui alguns croats han cregut veure al campament.

Mentrestant, a la cova, Giselda acompanya Oronte, ferit mortalment. Arriba Pagano i exhorta Oronte a convertir-se per amor a Giselda. El musulm es converteix, i mor, invocant Giselda, i amb la benedicci de Pagano.

Acte IV - El Sant Sepulcre.
A la caverna. Pagano mostra a Arvino la filla assedegada i amb febra, invocant el perd. La noia delira: se li apareix Oronte en somnis, el qual anuncia als cristians que les aiges de Silo aplacaran la set que pateixen els croats (Qual prodigio!).

Mentrestant, els llombards preguen a Du, i recorden l'aire fresc, la natura i la pau de la terra llombarda amb la famosa pregria O signor, dal tetto natio. Apareixen Giselda, Pagano i Arvino, i anuncien que han trobat les aiges de Silo, com havia predit el somni de Giselda. Mentre els cristians celebren la troballa, Pagano, a punt de morir, revela a Arvino que ell no s un simple ermit, sin tamb el seu germ, i li demana perd. Arvino el beneeix mentre Jerusalem cau en mans dels croats.


Enregistraments selectes.

Nota: "Cat:" indica el nmero de catleg del segell discogrfic; "ASIN" s la referncia a amazon.com.

	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	

Bibliografia.
I Lombardi;

Enllaos externs.
 Llibret;
 Aria database;
	


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329079" title="Beitar Jerusalem FC" nonfiltered="3213" processed="3200" dbindex="128297">

El Beitar Jerusalem F.C. (en hebreu:                  "          M ad n Kad regel Beitr Yerushalyim) s un club de futbol israeli de la ciutat de Jerusalem.

 Histria .

David Horn i Shmuel Kirschstein decidiren fundar el 1936 un club de futbol a la ciutat de Jerusalem. David Horn era el cap local del moviment juvenil sionista Betar del Partit Revisionista (nacionalista liberal). Des d'aleshores, els seguidors del Beitar solen ser identificats amb el partit successor d'aquell moviment, el Likud. L'associaci Betar i el Partit Revisionista entraren en conflicte amb les autoritats britniques. Als anys 40 molts jugadors del club foren arrestats i exiliats a Eritrea i Kenya. Durant aquests anys, David Horn rebatej el club amb el nom de Nordia Jerusalem.

Desprs de la retirada britnica del territori i el naixement de l'estat d'Israel, el Beitar re emprengu les seves activitats comenant a jugar a la lliga B. El 1953 assol el primer ascens a la Primera Divisi. La primera copa la guany el 1976, repetint el 1979, preludi dels millors anys del club. Als anys 80, comandats pel davanter Eli Ohana, guany una lliga i tres copes. Als noranta assol tres cops el campionat nacional (1992/93, 1996/97, 1997/98).


Palmars.
 Lliga israeliana de futbol 6;
1986/87, 1992/93, 1996/97, 1997/98, 2006/07, 2007/08;
 Copa israeliana de futbol 6;
1976, 1979, 1985, 1986, 1989, 2008;
 Copa Toto 1;
1997/98;
 Copa de Campions d'Israel 2;
1976, 1986;
 Copa Lilian 1;
1985;
 Copa de la Pau 1;
2000;

 Jugadors destacats .


    Uri Malmilian;
    Eli Ohana;
    Avi Cohen - Hayerushalmi;
    Yossi Mizrahi;
    Itzik Kornfein;
    Danny Noyman;
    Itzik Zohar;
    Ronen Harazi;
    Avi Nimni;
    Alon Mizrahi;
    Yossi Abukasis;

    Udi Rubowitch;
    Simon Alfasi;
    Shaul Mizrahi;
    Gal Alberman;
    Artzi Ben Ya'akov;
    Ya'akov Schwartz;
    Hanan Azulay;
    Haim Azulay;
    Samuel Reznik;
    Raul Geller;
    Eli Miali;
    Shmuel Levi;
    David Davidoff;

       Giovanni Rosso;
    Jrme Leroy;
    Fabrice Fernandes;
     David Aganzo;
 Cristian Gastn Fabbiani;
     Milovan Mirosevic;
    Andrzej Kubica;
 Igor Mitreski;
   Tams Sndor;
   Istvn Pisont;
   Stefan Shaloi;
   Serheiy Tartiak;
    Vladimir Grechnyev;
    Rmulo;


Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
Beitar.org;
Beitar.net Web de seguidors;
Habeitarim.co.il Web de seguidors;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329084" title="Yume" nonfiltered="3214" processed="3201" dbindex="128298">
Yume s una novella de l'escriptor de Banyoles J. N. Santaeullia, aparegut el novembre de 2007 al seglle editorial de La Magrana. Yume vol dir somni en japons i s el motiu que travessa el llibre, en la persona que ha estat desgraciada per voler complir-los i el que ho ha estat per tocar de peus a terra.

Argument.
En certa manera ens trobem amb la novella que un dels protagonistes escriu sobre la seva vida i la dels seus amics. Ms aviat s la vida del seu millor amic Jan que ha mort d'una manera inesperada la que s narrada, un personatge vitalista, entusiasta i que desprs de casar-se i ordenar la seva vida, decideix marxar a fer una estada al Jap. En aquest viatge coneix una metgessa nipona amb la qual t una aventura i la seva esposa, la Laura, demana a l'amic que el vagi a buscar. L'amic contempla escpticament la vida al Jap de la mateixa manera que el tomb que ha fet la vida d'en Jan. Quan torna a Barcelona deixa la seva esposa i en comptes de millorar, va perdent la seva escncia vital mentre, que la Laura, que en principi havia patit molt, recupera els nims de viure. Mentrestant, el narrador contempla des de la seva posici escptica, cida i introspectiva tot aix. Al final, quan en Jan es mor inesperadament d'accident de trnsit sembla intentar un acostament sentimental amb la Laura, per s'adona que ja ha fet tard, que va tenir la seva oportunitat de jove i que amb la mort d'en Jan tamb ha fet tard, ja que ella est refent la vida al costat d'un ramader sus, que la va salvar un dia a la gola del Ter. 

La novella s narrada amb dos temps, el ms important s tota l'experincia vital d'en Jan i el narrador, on ocupa una part important l'estada al Jap. L'altre s el funeral d'en Jan i el posterior dinar de la Laura i el narrador, que reflexionen sobre les seves vides i el narrador observa com ha perdut l'oportunitat de tenir una relaci amb ella.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329086" title="Horcajuelo de la Sierra" nonfiltered="3215" processed="3202" dbindex="128299">

Horcajuelo de la Sierra s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Forma part de la mancomunitat de municipis de la Sierra del Rincn, junt amb Puebla de la Sierra, Prdena del Rincn, Montejo de la Sierra i La Hiruela.

 
 Enllaos externs .

 Horcajuelo de la Sierra a sierranorte.com;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329087" title="Montejo de la Sierra" nonfiltered="3216" processed="3203" dbindex="128300">

Montejo de la Sierra s un municipi de la Comunitat de Madrid.  situada en la denominada Sierra del Rincn. Es localitza al nord de la provncia, limitant amb la de Guadalajara, prop de les muntanyes de Somosierra i dintre de la Serralada Central. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329088" title="Avatar (2009)" nonfiltered="3217" processed="3204" dbindex="128301">


Avatar s una pellcula de cincia-ficci, dirigida i produda per James Cameron. S'espera la seva estrena per al 18 de desembre del 2009.

 Repartiment .

 Sam Worthington com Jake Sully, un infant de marina paraplgic que s subjecte d'un experiment per existir com a avatar (una altra versi de si mateix), un extraterrestre de tres metres d'alt i de color blau. Sully ser part d'un mn extraterrestre en el seu nou avatar.

 Zo Saldaa;

 Sigourney Weaver;

 Stephen Lang;

 Michelle Rodriguez;

 Giovanni Ribisi;

 Matt Gerald;

 Estrena .

Avatar va ser originalment programat per estrenar-se el 22 de maig del 2009, per la pellcula va ser ajornada a 18 de desembre del 2009. Aix es va fer per permetre ms temps de postproducci, i tamb per donar ms temps als cinemes de tot el mn per installar els projectors 3D.

 Enllaos externs .

  Avatar a Internet Movie Database;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329090" title="ngel Dealbert Ibez" nonfiltered="3218" processed="3205" dbindex="128302">

ngel Dealbert Ibez s un futbolista nascut a Castell de la Plana (1 de juliol de 1983), per d'ascendncia belloquina. Ha format part del Castell des de les categories inferiors fins debutar la temporada 2001-2002 amb el primer equip. Actualment s el primer capit i el jugador que ms temps porta en la disciplina albinaegra.

Trajectria.
Dealbert va entrar en el Castell en edat infantil. Quan tenia desset anys, encara jugant per al juvenil, va comenar a fer entrenaments amb el primer equip. A la pretemporada segent (2001/02) ja era un membre de dret, jugant com a central o pivot defensiu. Per aquell va ser el ms complicat del onze anys que el Castell pass a la Segona B. El seu debut es produ el 20 d'abril de 2002. Els orelluts visitaven el Benidorm, equip que ocupava plaa de promoci de descens tres punts per sota dels albinegres. Dealbert eix com a membre del trivot inicial que mont Santi Palau. Disput dos partits ms aquella temporada (incloent-hi el 0-5 del Novelda al Nou Castlia), per tant ngel com el seu equip sobrevisqueren a la Segona B aquella terrible temporada.

Amb l'arribada d'Oltra la situaci esportiva en el club de Plana s'invert radicalment. Desprs d'anys de fracasos esportius, s'alcanaren tres lliguetes de promoci de forma consecutiva. Dealbert fou suplent en aquella primera temporada, en la que el Castell obtingu el rcors d'invatibilitat de la categoria. La parella de centrals del Nou Castlia era una de les millors de la divisi de bronze: la formada per Pepe Mora i el gallec Miguel Figueira. Per ja des de la 2003/04 ngel Dealbert assol un lloc en l'eix de la defensa que conservaria per moltes temporades.

Quan ngel jugava la seva darrera temporada a la Segona divisi B, el Deportivo Alavs, controlat per Dimitr Piterman, es va interessar per contractar el defensa castellonenc a l'ivern de 2004. Finalment, les diferncies monetries entre els dos clubs es feren insalvables quan des del Castell es deman una quantitat propera als 300.000 euros. Tot plegat va permetre que Dealbert continus a la Plana per a aconseguir, sis mesos desprs, l'ascens a Segona divisi.

Ja en la divisi de plata i malgrat les noves incorporacions, Dealbert s'ha consolidat com un dels jugadors ms importants del primer equip. A ms a ms, es tracta del primer capit i un exemple per als joves valors de la pedrera albinegra. Amb la tornada de Pepe Mora l'estiu de 2005, han format una de les parelles de centrals ms longeves de la histria del club, a banda d'esdevindre una de les ms slides de la categoria. Actualment es tracta d'un fet quasi anacrnic, en estar integrada per dos jugadors formats futbolsticament al club de la ciutat on varen nixer. 

Seleccions nacionals.
Dealbert fou convocat amb la selecci valenciana pel partit que la enfronta el 27 de desembre de 2003 a Camreun. L'amists es disputava al Nou Castlia i Jos Luis Oltra, juntament amb Javier Subirats, era el tcnic, pel que el jove central estava en un ambient prou familiar. Va tindre la oportunitat de disputar la segona part completa d'un partit que no va alar massa inters a la ciutat, amb una entrada de tan sols 3.000 persones.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329093" title="Prdena del Rincn" nonfiltered="3219" processed="3206" dbindex="128303">

Prdena del Rincn s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al nord amb Horcajuelo de la Sierra i Montejo de la Sierra; a l'est amb La Hiruela; al sud amb Paredes de Buitrago, i a l'oest amb Madarcos.

 Histria .
No es coneix la data exacta de la seva fundaci, per ja en el Fur de Seplveda de 1076, donat pel rei Alfons VI de Castella, s'esmenta el terreny comprs entre les valls del Lozoya i del Jarama on avui s'assenta.Ac el 1085 conquer als musulmans la plaa de Buitrago del Lozoya que formava part delRegne de Toledo. A partir de 1096, al concedir Alfons VI a Buitrago un privilegi de repoblaci i les armes del seu escut: un toro i una alzina amb la llegenda "Ad alenda Pecora" -per a pasturar bestiar-, quan es va crear una Comunitat de Vila i Terra vinculada a aquest nucli poblacional.
 
 Enllaos externs .
Prdena a sierranorte.com;
Sierra del Rincn;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329099" title="Puebla de la Sierra" nonfiltered="3220" processed="3207" dbindex="128304">

Puebla de la Sierra s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita al sud amb El Atazar, al sudoest amb Robledillo de la Jara, a l'oest amb Berzosa del Lozoya i Puentes Viejas, al nordoest amb Prdena del Rincn, al nord amb La Hiruela, al nordest amb Colmenar de la Sierra i a l'est amb El Vado, ambds a la provncia de Guadalajara

 Demografia .


 
 Enllaos externs .
 Puebla de la Sierra a sierranorte.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329100" title="Bustarviejo" nonfiltered="3221" processed="3208" dbindex="128305">

Bustarviejo s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb Miraflores de la Sierra al sudoest i oest, amb Canencia al Nordoest i Nord, amb Garganta de los Montes al Nordest, amb Valdemanco al Nordest i Est, amb Navalafuente al Sudest i amb Guadalix de la Sierra al Sud.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Bustarviejo;
 Blog dels vens de Bustarviejo. Cultura, opini, etc.;
 Bustarviejo a www.sierranorte.com;
 Predicci meteorolgica per a Bustarviejo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329101" title="Magn" nonfiltered="3222" processed="3209" dbindex="128306">


Magn s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Cabaas de la Sagra, Villaluenga de la Sagra, Villaseca de la Sagra, Mocejn i Olas del Rey.

 Demografia .



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329102" title="Mazarambroz" nonfiltered="3223" processed="3210" dbindex="128307">


Mazarambroz s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Casasbuenas i Layos al nord, Ajofrn i Sonseca a l'est, Marjaliza i Retuerta del Bullaque al sud i Las Ventas con Pea Aguilera, Pulgar i Noez a l'oest, tots de Toledo llevat Retuerta del Bullaque que pertany a Ciudad Real. 

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329103" title="Pan (desambiguaci)" nonfiltered="3224" processed="3211" dbindex="128308">

 Pan, du de la mitologia grega de llinatge incert. ;
 Ximpanz pertanyen al gnere (biologia) Pan;
 Pan (satllit), una de les llunes del planeta Saturn.  ;
 Acrnims: PAN;
 Poltica: Partit Acci Nacional;
 Informtica: Xarxa d'rea Personal (de l'angls Personal Area Network);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329104" title="Mejorada" nonfiltered="3225" processed="3212" dbindex="128309">


Mejorada s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Montesclaros al nord, Segurilla a l'est, Talavera de la Reina al sud i Velada a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329105" title="Cabanillas de la Sierra" nonfiltered="3226" processed="3213" dbindex="128310">

Cabanillas de la Sierra s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita amb els municipis de Navalafuente, La Cabrera, Venturada, Valdemanco i Reduea.

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329106" title="Menasalbas" nonfiltered="3227" processed="3214" dbindex="128311">


Menasalbas s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb San Martn de Montalbn, La Puebla de Montalbn i Glvez al nord, Cuerva i Las Ventas con Pea Aguilera a l'est, San Pablo de los Montes al sud i Hontanar i Navahermosa a l'oest. 

 Demografia .



 Administraci .



 Enllaos externs .

Diputaci de Toledo.
Histria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329109" title="Miguel Esteban" nonfiltered="3228" processed="3215" dbindex="128312">


Miguel Esteban s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Campo de Criptana al sud, a la provncia de Ciudad Real i La Puebla de Almoradiel al nord i nordoest, Quintanar de la Orden al nod, El Toboso a l'est i Quero a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329110" title="Mocejn" nonfiltered="3229" processed="3216" dbindex="128313">


Mocejn s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Aranjuez a l'est, Magn i Villaseca de la Sagra al nord, Toledo al sud i Olas del Rey a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329111" title="Lozoyuela-Navas-Sieteiglesias" nonfiltered="3230" processed="3217" dbindex="128314">

Lozoyuela-Navas-Sieteiglesias s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Est format pels nuclis de poblaci de  Lozoyuela, Navas i Sieteiglesias.
 
 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329112" title="Navalafuente" nonfiltered="3231" processed="3218" dbindex="128315">

Navalafuente s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb els municipis de Bustarviejo, Valdemanco, Cabanillas de la Sierra i Guadalix de la Sierra. 

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329113" title="Llista d'abats de Montserrat" nonfiltered="3232" processed="3219" dbindex="128316">
Relaci dels abats del monestir de Montserrat al llarg de la histria. Per al perode 1070-1408, quan Montserrat depenia del monestir de Santa Maria de Ripoll, indicaci dels priors que el governaven en nom de l'abat de Ripoll.

 Priorat de Montserrat (1070-1408).


 Monestir de Montserrat (1409-1493) .
Abats en el perode 1409-1493, quan el monestir estava en la Congregaci Claustral Tarraconense 
 Marc de Vilalba (1409-1440);
 Antoni d'Aviny i de Moles (1440-1450);
 Antoni Pere Ferrer (1450-1471/72);
 Giuliano della Rovere (1472-1483);
 Joan de Peralta (1483-1493);

 Monestir de Montserrat (1493-1835).
Abats en el perode 1493-1835, quan el monestir estava en la Congregaci de San Benito de Valladolid, fins a la desamortitzaci de Mendizbal


 Monestir de Montserrat a partir de la reobertura del 1844 .
 Miquel Muntadas i Roman (1858-1885). El 1862, el Monestir s'uneix a la Congregaci de Subiaco;
 Josep Des i Villar (1885-1921);
 Antoni Maria Marcet i Poal (1921-1946);
 Aureli Maria Escarr (1946-1966);
 Gabriel Maria Bras i Tulla, abat coadjutor (1961-1966);
 Cassi Maria Just i Riba (1966-1989);
 Sebasti Bardolet i Pujol (1989-2000);
 Josep Maria Soler (2000-...);

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329114" title="Valdemanco" nonfiltered="3233" processed="3220" dbindex="128317">

Valdemanco s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita amb Bustarviejo, La Cabrera i Navalafuente.  

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329118" title="Mario Lpez" nonfiltered="3234" processed="3221" dbindex="128318">

Mario Lpez (San Diego, 10 d'octubre de 1973) s un actor dels Estats Units que s conegut pels seus papers a les sries de televisi com Saved by the bell o Pacific Blue.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329119" title="Venturada" nonfiltered="3235" processed="3222" dbindex="128319">

Venturada s un municipi de la Comunitat de Madrid. T dos nuclis urbans: Los Cotos de Monterrey, actualment el ms important i ms poblat, i Venturada Pueblo amb la seu de l'ajuntament, ms important histricament.     

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329121" title="Jeff Stearns" nonfiltered="3236" processed="3223" dbindex="128320">

Jeff Stearns (13 d'abril de 1977) s un actor dels Estats Units conegut pel seu paper a la srie de televisi Pacific Blue. Al 2003 va protagonitzar les pellcules Fighting Words i Fire Over Afghanistan.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329124" title="La Cabrera" nonfiltered="3237" processed="3224" dbindex="128321">


La Cabrera s un municipi de la Comunitat de Madrid, a la comarca de la Sierra Norte de Madrid.    













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329125" title="Shanna Moakler" nonfiltered="3238" processed="3225" dbindex="128322">

Shanna Moakler (Providence, 28 de mar de 1975) s una model i actriu dels Estats Units. Va ser Miss Estats Units al 1995 i actu a les sries de televisi Pacific Blue i Meet the Bakers.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329126" title="Amy Hunter" nonfiltered="3239" processed="3226" dbindex="128323">

Amy Hunter (Boston, 6 de maig de 1966) s una actriu i model dels Estats Units. Actua a varies sries de televisi i presenta programes.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329127" title="Cuenca del Guadarrama" nonfiltered="3240" processed="3227" dbindex="128324">
Segons la Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci general de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme) de la Comunitat de Madrid, la Cuenca del Guadarrama s una de les Comarques de la Comunitat de Madrid, banyada per les aiges del riu Guadarrama. 
 Municipis de la comarca . 
La comarca aquesta formada pels segents municipis, amb la superfcie en quilmetres quadrats, i la seva poblaci en l'any 2006.





 Vegeu tamb .
 Comunitat de Madrid;
 Comarques de la Comunitat de Madrid;
 Municipis de la Comunitat de Madrid;
 

 Enllaos externs .
 Guia de Turisme Rural i Actiu, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid), dipsit legal M-35.626 - 2006, edici octubre 2007.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329130" title="Venice" nonfiltered="3241" processed="3228" dbindex="128325">

Venice s un districte de Los Angeles, Califrnia, Estats Units. s coneguda pels seus canals, platges, zona residencial i pel passeig martim.
Hui en dia s una de les zones ms vibrants de Los Angeles. Al contrari que la major part de Los Angeles, s un rea peatonal (moltes cases tenen la porta principal en els carrers peatonals i la entrada del cotxe als carrerons de la part de darrere).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329133" title="Mofeta ratllada" nonfiltered="3242" processed="3229" dbindex="128326">


La mofeta ratllada (Mephitis mephitis), s un mamfer de la famlia Mephitidae. Es troba a la majoria del continent nordameric i el Nord de Mxic, s un dels mamfers ms coneguts al Canad i als Estats Units d'Amrica (vegeu la distribuci segons Animal Diversity Web).

Caracterstiques.

La mofeta ratllada t un cos negre amb una ratlla blanca a cada costat del seu cos. La mida d'aquestes ratlles depn de l'individu. Pesa d'1,2 a 6,3 kg amb una llargada del cos (sense comptar la cua) de 33 a 46 cm. La cua fa de 18 a 25 cm. Sn nocturns i la seva longevitat s de 2 a 6 anys.

Les potes sn curtes, i les ungles del davant sn ms llargues per a poder cavar millor.

La frmula dental s 3/3 1/1 3/3 1/2.

Hbitat.
Reproducci.
Dieta.

Galeria.


Notes.


 Referncies .


 Burt, William H., and Grossenheider, Richard P. A Field Guide to the Mammals (of America North of Mexico). (The Petersen Field Guide Series.) Houghton Mifflin Company. ISBN 0-395-24084-0;
 Striped Skunk a Animal Diversity Web;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329136" title="Bimenes" nonfiltered="3243" processed="3230" dbindex="128327">


Bimenes s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Siero i Nava, al sud amb Laviana i San Martn del Rey Aurelio, a l'est amb Nava i a l'oest amb San Martn del Rey Aurelio i Siero.

Est situat en la zona centre oriental d'Astries. El seu capital s Martimporra, a una distncia de 32 quilmetres d'Oviedo i la seva principal via de comunicaci s l'AS-25, que segueix parallela al curs fluvial de riu Pra. Els nuclis ms poblats d'aquest concejo sn, per aquest ordre: Martimporra capital del concejo, San Julin, Rozadas, Suares, Melendros i Taballes.

 Histria .


 Prehistria i poca romana .
Les seves primeres notcies van anar d'assentaments humans del neoltic, que van deixar els seus testimoniatges en tombes tumulares, com sn les de Piedrafita, o les de Lancosa. Anteriorment, no hi ha vestigis de l'ocupaci paleoltica. Els castros, van ser localitzats en el Pico Castiello, on es van trobar restes de cermica romana. Prop de les mines de Melendros, van ser trobats altres dos castros, els de La Millar i el de Santa Cristina, relacionats amb labors minaires. No es pot descartar que aquests assentaments seguissin sota l'ocupaci romana, per no hi ha restes que ho demostrin. 

 poca medieval .
En l'edat mitjana, hi ha escassesa de fonts escrites, encara que tenim referncia d'una donaci conservada en el monestir de San Vicente a Oviedo de 1161, per la qual Didaco Petri dna a la seva esposa una hereteu de la seva propietat a Ulimenes. Ja al final del medievo, aquestes terres formaven part de les possessions dels Norea, al llinatge dels quals pertanyia Rodrigo lvarez d'Astries, poders magnat d'aquesta famlia, que en el seu testament transfereix al monestir de San Vicente d'Oviedo la jurisdicci i el domini sobre les terres de Bimenes, excepte les joueries de San Millano i Fontoria que passarien al monestir de Santa Mara de Vega. El domini de San Vicente s gaireb complet sobre el municipi, mantenint el seu predomini fins a 1583, en el qual el seu senyoriu va ser redimit als seus habitants, que van pagar 800.000 maravedins quedant lliures i passant a constituir concejo independent i a integrar-se en la Junta General del Principat, dintre del partit del bisbat, encara que mai havia estat sota el senyoriu episcopal. 
 poca contempornia .
En el segle XIX, el sector lliure format per la noblesa conta amb uns vedats importants, com van anar: el vedat de Taballes pertanyent al marqus d'Estrada, amb una extensi de 4.000 dies de bous i el vedat de Melendreros, pertanyent al comte de Nava, de ms extensi, 4.200 dies de bous. Tot aix canviar amb l'entrada del segle XX, que portar grans transformacions, sobretot administratives, desapareixent tots els vedats senyorials i incorporant-se a la jurisdicci ordinria. Daltres transformacions van ser les econmiques, comenant per les activitats mineres, amb petites mines superficials, explotades mitjanant petites galeries. 

Hi ha nous projectes, com l'establiment del ferrocarril de via estreta, que permetr acostar el carb de Bimenes als ports costaners. L'arribada del ferrocarril, portar un canvi en les explotacions mineres, amb obertura de pous molt ms profunds, i una complexa xarxa de galeries subterrnies, per no comparables a les mines de les conques del Cabal i del Naln, que van arribar a degradar el seu tradicional paisatge. Totes aquestes transformacions van portar molts canvis, i entre aquests, els canvis socials. Aix, els moviments obrers van arrelar amb fora i en el segle XX marcarien la histria d'aquest concejo. 

En la Guerra Civil, Bimenes va quedar enclavat en la zona republicana del Front Nord fins que, en 1937, aquest va caure. Desprs de la postguerra el desenvolupament del municipi va estar relacionat amb el desenvolupament de la mineria en els concejos vens. 

Bimenes prov del llat vinies. En aquesta zona es van allotjar tribus nmades ramaderes i van comenar l'explotaci de la mineria a molt petita escala i en explotacions superficials. 

El 4 de juliol de 1997, l'Ajuntament de Bimenes, dirigit per Joaqun Garca (IU) va protagonitzar un fet histric al declarar l'oficialitat de l'asturi dintre del concejo, originant una reacci de diversos concejos on tamb surten endavant mocions que decreten explcitament la cooficialitat: Morcn, Castrilln, Caso, Teverga, Laviana, Langreo i Llanera. Finalment, el Tribunal Superior de Justcia del Principat declara nulles totes les mocions, estipulant que la competncia lingstica s nicament seva. Malgrat tot, des de llavors, tots els estius se celebra en Bimenes la Fiesta de la Oficialid, en commemoraci d'aquells fets. 

 Parrquies .
Bimenes es divideix en tres parrquies.
San Emeterio (nom oficial en asturi: Santu Medero);
San Julin (nom oficial en asturi: Santuyano);
Suares;

 Evoluci demogrfica .
Bimenes, va anar dels primers concejos que es va dedicar a explotar els seus recursos de carb, encara que fa diversos anys viu un perode de forta recessi, no noms en la mineria sin tamb en l'agricultura. Aix va portar altra conseqncia, que va anar una disminuci demogrfica de gran grandria. Si la poblaci a principis de segle XX era de 2.891 persones, a mitjan segle va arribar a la seva cota mxima de 4.550 persones, descendint lentament fins a avui dia que t al voltant de 2.134 persones. La seva poblaci es distribux en caserius, que estan concentrats en la vall del riu Pra. 

Una cosa a destacar s el grau d'envelliment de les seves dones, de les quals una de cada tres t ms de 60 anys, per en general la seva poblaci adulta representa el 50% de la poblaci del concejo, repercutint en la seva economia, ja que van deixar de treballar les terres que era un motor econmic important del concejo. Tot aix va ser a causa de una emigraci que va ser canviant a diferents llocs segons la demanda en cada poca. Aix des de finals del segle XIX, l'emigraci va anar a diferents pasos d'Amrica, a principis del segle XX, la demanda de m d'obra estava a Europa Central, que era la seva segona destinaci, per a canviar en els ltims anys, a una destinaci una mica ms favorable, cap als concejos ms industrialitzats d'Astries, ens referim a Gijn, a Siero, a Navia i a altres llocs de les conques mineres.

 Economia .
Noms existeix una activitat econmica de cert relleu, que s la de bns i serveis, la missi dels quals s satisfer les necessitats de la seva poblaci, per que obt els seus diners en altres concejos. 

 Poltica .
Al concejo de Bimenes, des de 1979, el partit que ms temps ha governat, ha estat IU de la m de l'alcalde, Joaqun Garca. (Vegeu Llista d'alcaldes de Bimenes). A ms cal destacar la gran presncia que tenen els partits locals, sent l'actual alcalde Jos Emilio Gonzlez Aller, del Bloc Independent de Bimenes. 
.





 Personatges illustres .
 Graciano Canteli Rodriguez (1895-1980) diplomtic.
 Xulio Vixil (1964), escriptor en asturi.

 Enllaos externs .
 ;
 Federaci Asturiana de Concejos;
 Expedient toponmic de Bimenes;
 Conixer Bimenes;
 Imatges de l'emblemtica ruta als Molins de Bimenes;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329137" title="La menor" nonfiltered="3244" processed="3231" dbindex="128328">

La menor (tamb LAm en la notaci europea i Am en la notaci americana) s la tonalitat que t l'escala menor natural a partir de la nota la; aix est constituda per les notes la, si, do, re, mi, fa i sol. La seva armadura no cont cap alteraci, ni sostinguts, ni bemolls; en el cas de les escales menors meldica i harmnica les alteracions addicionals s'afegeixen al costat de les notes i no a l'armadura. El seu relatiu major s la tonalitat de do major, i la tonalitat homnima s la major.

Johann Joachim Quantz considerava que tant la menor com do menor eren les dues tonalitats menors que millor expressaven "l'efecte de la tristor".

Exemples de composicions en la menor.
 Composicions clssiques .
Per a Elisa - Ludwig van Beethoven;
Concert per a viol en la menor - Johann Sebastian Bach;
Sonata per a piano nm. 8, K. 310 - Wolfgang Amadeus Mozart;
Concert per a  piano, Op. 54 - Robert Schumann;
Concert per a  piano, Op. 16 - Edvard Grieg;
Caprici per a viol nm. 24  - Niccolo Paganini;
Variacions sobre un tema de Paganini, Op. 35 - Johannes Brahms;
Rapsdia sobre un tema de Paganini - Serguei Rakhmninov;
Quartet de corda nm. 15 - Ludwig Van Beethoven;
Simfonia "Escocesa" - Felix Mendelssohn;
Simfonia nm. 6 - Gustav Mahler;

Canons.
Bailamos - Enrique Iglesias;
Can't Get You Out of My Head - Kylie Minogue;
Devil's Party - INXS;
Mr. Jones - Counting Crows;
Save Tonight - Eagle Eye Cherry;
Don't Tell Me - Madonna;
Holding Out For A Hero - Bonnie Tyler;
Here Comes The Rain Again - Eurythmics;
Losing My Religion - R.E.M.;
Love Is the Drug - Roxy Music;
Smooth Criminal - Michael Jackson;
Money, Money, Money - ABBA (tamb en si bemoll menor);
Another Sad Love Song - Toni Braxton (tamb en si bemoll menor);
Who's Crying Now - Journey;
Wrapped Around Your Finger - The Police;
Stairway to Heaven - Led Zeppelin;
Tribute - Tenacious D;

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329139" title="Bandera de Transvaal" nonfiltered="3245" processed="3232" dbindex="128329">


La primera bandera del Transvaal fou la bandera del voortrekkers o pioners (voortrekker vlag) o  kruisvlag o Potgieter vlag (per ser obra de Andries Hendrik Potgieter), tal com s'havia dissenyat desprs del 1840, es a dir amb la fimbriaci blanca (coneguda com a Burgers vlag), que ja s'utilitzava a algunes de les comunitats bers que progressivament van formar la Repblica.

El 3 de febrer de 1858 es va instituir la bandera anomenada Vierkleur  (literalment "Quatre colors") la qual es venia utilitzant de manera no oficial desprs del gener de 1857, en qu fou dissenyada per Dominee Dirk Van der Hoff. Aquesta bandera fou adoptada ms tard per la Nova Repblica (amb una lleugera variaci en l'amplada de la franja verda) i el Petit Estat Lliure, i probablement a la Repblica d' o Lyndensrust.

Durant la darrera guerra anglo-ber (1899-1902) es va utilitzar una bandera de guerra que afegia una franja taronja a la part inferior a tot el llarg de la bandera, per significar la uni dels exrcits de Transvaal i l'Estat Lliure d'Orange.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329141" title="Primer dels Reis" nonfiltered="3246" processed="3233" dbindex="128330">
El Primer dels Reis s un dels llibres de l'Antic Testament, que segueix al Segon de Samuel. El seu nom ve donat perqu formava una unitat amb el llibre Segon dels Reis i amb la histria de Samuel, per la seva mida va aconsellar els cronistes de dividir-lo.  Analitza la histria dels regnes de Jud i Israel entre el 1015 aC i el 586 aC, especialment el regnat del Rei Salom i la histria del temple de Jerusalem.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329147" title="Escut de Transvaal" nonfiltered="3247" processed="3234" dbindex="128331">


L'escut de la Repblica de Transvaal estava dividit en tres camps: el primer de gules amb lle descansant; el segon d'atzur amb un ber daurat sostenint un fusell que reposa a terra; i a la part inferior un nic camp sinople amb un carro ber daurat. Al mig, escudet de plata amb ancora daurada. Sobre l'escut un liga daurada amb la vista a l'esquerra. A la part inferior una cinta daurada doblegada en tres parts, a cadascuna de les quals una de les paraules del lema nacional (en negre) "Eendragt, maakt, magt". A cada costat tres banderes de l'estat sostingudes per llances daurades.

De l'escut es coneixen diverses variacions i interpretacions, pero el disseny essencial, datat el 1857, va romandre inalterat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329148" title="Lisa Marie" nonfiltered="3248" processed="3235" dbindex="128332">

Lisa Marie , o el seu nom de soltera Lisa Marie Sole,millor coneguda com a  "Victoria" va nixer el 10 de febrer de 1971 a San Bernandino, Califrnia , es una lluitadora professional nord-americana , actualment treballa en la  WWE para la Marca SmackDown .

Juntament amb altres lluitadores , Victoria te una notable fora a braos i la part superior del seu cos , podent fer en contades ocasiones la planxa coneguda com a aixecament militar on  aixeca als seus adversaris sobre el seu cap. Conegudes han sigut les seves rivalitats amb lluitadores com Trish Stratus, Molly Holly, Mickie James & Torrie Wilson, entre altres.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329150" title="Tonalitat relativa" nonfiltered="3249" processed="3236" dbindex="128333">

En msica, la tonalitat relativa menor d'una tonalitat major o, a l'inrevs, el relatiu principal d'una tonalitat menor, s la tonalitat que t la mateixa armadura per amb una tnica diferent. Per exemple, les tonalitats de sol major i mi menor tenen un sol sostingut en la seva armadura, en la posici del fa#; aix es diu que mi menor s el relatiu menor de la tonalitat de sol. El menor relatiu d'una tonalitat major sempre t la tnica una tercera menor ms greu.

Aqu es presenta la llista completa de les parelles de tonalitats relatives majors i menors, seguint el cercle de quintes:















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329152" title="Juan Cruz" nonfiltered="3250" processed="3237" dbindex="128334">
Juan Cruz s un DJ de msica mkina, professional des de 1996. En la seva trajectria destaquen les residncies a les discoteques La Festa, Chasis i el seu pas per Flaix FM, dins un programa anomenat Deciblia Flaix que el va portar a crear el seu propi segell discogrfic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329153" title="Tonalitat parallela" nonfiltered="3251" processed="3238" dbindex="128335">

En msica, la tonalitat parallela menor o tnica menor, tamb denominada homnima menor, d'una tonalitat major s la tonalitat menor que t la mateixa tnica; de la mateixa manera, la tonalitat parallela major d'una tonalitat menor tamb t la mateixa tnica. Per exemple, sol major i sol menor tenen diferents modes musicals per la mateixa tnica, el sol; per tant, podem dir que sol menor s la parallela menor de sol major, i Sol major s la parallela major de sol menor. Per a trobar l'homnima menor d'una tonalitat, cal agregar 3 bemolls a l'armadura.

A inicis del segle XIX, els compositors, i de manera notable Robert Schumann, van comenar a experimentar amb acords agafats lliurement de la tonalitat parallela.

A l'oda, el canvi d'una tonalitat major a la seva parallela menor sona com un senzill canvi de carcter, com un "entristiment" general. T algunes similituds amb el canvi a la tonalitat relativa menor.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329164" title="Romn Fernando Martnez" nonfiltered="3252" processed="3239" dbindex="128336">
Romn Fernando Martnez (Morn (Argentina), 27 de mar de 1983) s un futbolista argent que juga de centrecampista al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

Va iniciar la seva carrera professional com a futbolista en el Deportivo Morn l'any 2000. Tres anys ms tard, va traslladar-se a l'Arsenal de Sarand. No obstant aix, a causa de qu no podia demostrar les seves facultats com a futbolista, va optar per passar-se al Tigre l'any 2006. En aquest equip, el jugador va comenar-se a destacar i es va convertir en una de les mximes figures de l'equio i del campionat. Al maig de 2008, el director tcnic de la Selecci de futbol d'Argentina, Alfio Basile, va elogiar el seu estil de joc i va dir que el tindria en compte per a les properes convocatres. Al juliol de 2008, fitxa pel RCD Espanyol, comenant aix una nova etapa com a jugador fora del continent americ.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329167" title="Benet de Tocco" nonfiltered="3253" processed="3240" dbindex="128337">


Benet de Tocco (Npols, 1510   Montserrat, 1585) va ser un monjo benedict abat de Montserrat bisbe de Vic, de Girona i de Lleida.

De naixement es deia Marco Antonio Tocco, i provenia de la famlia dels antics dspotes d'Epir. Visqu a la cort de Carles I d'Arag. Visit Montserrat i hi profess com a monjo benedict el 1542 amb el nom de Benet. Molt aviat adquir anomenada en la comunitat i el 1552 Alfonso de Burgos li dedic l'obra De immensis Dei beneficiis. Va ser elegit abat pel perode 1556 al 1559, i el seu govern qued marcat per l'inici de la tanca de la clausura, l'establiment de la infermeria dels donats i la restauraci de Santa Ceclia de Montserrat; reelegit per al trienni 1562-1564, continu l'obra de l'esglsia, que havia iniciat el seu predecessor l'abat Garriga. Des d'aquesta posici assist a les corts de Barcelona-Monts (1564).

L'any 1564 va ser nomenat bisbe de Vic. En el seu pas per la dicesi osonenca implant les normes conciliars tridentines, feu imprimir un petit catecisme en catal i un ordinari manual per als curats (1568). 

En l'any 1569 va ser nomenat president de la Generalitat de Catalunya, crrec que ostent fins al 1572. 
Durant el seu primer trienni de mandat, la instituci millora la capacitat fiscal mitjanant un major control fronterer sobre la llana i el bestiar viu. Es reduren els fraus en el pagament del dret de la bolla i es cre el crrec d'advocat fiscal local a Perpiny. L'activitat poltica es centr en recuperar les relacions amb el Sant Ofici molt deteriorades al trienni anterior i en recuperar la llibertat dels consistorials i assessors empresonats pel lloctinent. El govern de Benet de Tocco es va haver d'enfrontar a la concessi que el papa Pius V feu al rei Felip II per la qual aquest rebia el delme dels fruits de la millor casa de cada parrquia. Tant els eclesistics com els barons s'oposaren a la mesura, ja que eren els receptors de la major part dels delmes afectats. En desembre de 1571, el comissari papal publica un interdicte per a "allunyar de sagraments i de l'enterrament en sagrat" a tots aquells que s'haguessin negat al pagament.

En el darrer any com a president, fou fet bisbe de Girona, lloc des d'on impuls la continuaci de l'obra de la catedral i dict alguns decrets per assuavir les relacions entre la ciutat i el captol catedralici. El respecte i autoritat de la seva figura propiciaren que la el rei Felip I d'Arag i la Santa Seu el nomenessin visitador cannic de Montserrat a fi que calms la recurrent tensi  entre els monjos castellans i els catalans; en aquest temps va ser elegit abat president del monestir, crrec que conserv fins a la mort.

A l'any 1583 va ser nomenat bisbe de Lleida on, aviat, convoc un snode demanant subsidis. Se li van atorgar a terminis, per noms se li'n pag el primer. Mor a Montserrat i fou sepultat all mateix en un luxs sepulcre.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;

 Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329171" title="Sndrome de Mnchhausen" nonfiltered="3254" processed="3241" dbindex="128338">
La sndrome de Mnchhausen s una malaltia psiquitrica, que es caracteritza per inventar-se i fingir malalties (o fins i tot provocar-se-les a un mateix, mitjanant la ingesta de medicaments o mitjanant autolesions) per cridar l'atenci dels metges o metgesses, i ser tractat com un malalt/a.

Forma part dels trastorns facticis en les classificacions psiquitriques internacionals (ICD-10 i DSM-IV).

s gaireb ms coneguda la sndrome de Mnchhausen por poders, pel qual un adult provoca o fa fingir les malalties sobre un nen que est sota el seu control, freqentment fills o nebots.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329174" title="Grgory Branger" nonfiltered="3255" processed="3242" dbindex="128339">
Grgory Branger (Nia, 30 d'agost de 1981), s un futbolista francs que juga de defensa al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

Va iniciar la seva carrera professional com a futbolista en diferents equips de futbol del sud de Frana. L'any 2006 deixa el seu pas natal i se'n va a jugar a Espanya, primer amb el Rcing de Ferrol i desprs amb el Numancia. Un cop aquest ltim equip aconsegueix l'ascens a la Primera Divisi, el jugador fitxa pel RCD Espanyol al juliol de 2008.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329177" title="Xulio Vixil" nonfiltered="3256" processed="3243" dbindex="128340">
Xulio Vixil Castan (1964, San Julin, Principat d'Astries) s un escriptor asturi en asturi nascut en el concejo de Bimenes. Es va llicenciar en Filologia Hispnica en la Universitat d'Oviedo. En 1987 va guanyar el concurs de poesia de la Acadmia de la Llengua Asturiana i en 1992 el concurs de creaci literria Lorenzo Novo Mier, tamb de l'Acadmia. 

Aquests dos premis li van donar un gran renom dintre de les lletres asturianes. La seva aportaci a la narrativa asturiana s molt important, amb el llibre de relats Silvia la negra i les seves novelles El parasu blancu i L'immoral. Amb aquesta ltima obra, Xulio Vixil Castan presenta una de les creacions ms innovadores de la histria de la literatura asturiana. A part de la seva labor literria (tamb participa les revistes com Lletres asturianes, Lliteratura, etc.), s autor de treballs d'investigaci lingstica i sociolingstica, s militant de la Xunta pola Defensa de la Llingua Asturiana i t un programa a l'emissora Radio Sele. 


Obras.
A la gueta l'alba (1987);
El parasu blancu (1992);
Silvia la negra (1993);
El suau de los vivos (1994);
L'inmoral (2005);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329189" title="Cabranes" nonfiltered="3257" processed="3244" dbindex="128341">

Cabranes s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Villaviciosa, al sud amb Piloa i Nava, a l'est amb Piloa i Villaviciosa i a l'oest amb Villaviciosa i Nava. Pobles destacats del concejo sn Santolaya, Torazo, Fresnedo, Vin, Niao i Valbuena. Forma part de la Comarca de la Sidra, i com a peculiaritat, a Cabranes, se celebra el Festival de l'Arrs amb Llet.

 Histria . 
 De la Prehistria a l'Edat Moderna . 
Sense troballes del paleoltic, les seves restes tumulars de l'poca Megaltica no sn molt prolfics, hi ha tres restes de tmuls, en la lnia divisria amb Villaviciosa i altres dos, en els monts Incs i Montaliu. En el seu cultura castrea i de romanitzaci, noms s'ha descobert un emplaament, en la Coroa Castru i altre possible vestigi en el Cam dels Moros. L'edat mitjana, segueix sent un poc fosc, no trobant els seus orgens per a saber com va comenar la seva histria com a concejo, per a poder emmarcar-lo, tal com va ocrrer en altres concejos asturians. Aquesta escassesa de fonts escrites, s'atenuen amb les restes arqueolgiques de tipus eclesistics, com sn els de l'esglsia de Gramedo atributs els seus orgens al 846 i la de Santa Eulalia. Referent als enclavaments defensius d'aquesta poca, sn els de La Cobertoria, La Coroa Castru i la torre del Cueto, encara que tots aquestes restes no estan cronolgicament molt b datats. En el segle XIII, comena a tenir-se una idea ms clara sobre aquestes terres. 

La installaci del monestir de Valdedios, va deure tenir una gran influncia sobretot el territori. Durant aquest segle el municipi de Cabranes ja comena a aparixer consolidat, per no encara amb els seus limitis actuals. Ja que la seva organitzaci administrativa, no t en aquesta poca la importncia que tenien altres concejos, ja que era simplement un concejo rural i de via de passada de Villaviciosa al Puerto de Tarna. En els segles XIV i XV havia un gran influx monstic. El monestir de Santa Mara de Valdedios fundat en el segle XIII, arriba al seu mxim desenvolupament amb la seva prpia organitzaci administrativa, per tamb hi ha una gran influncia de l'aristocrcia laica, aix el poders Rodrigo lvarez d'Astries, figura important de l'poca, tenia grans drets sobre part d'aquest concejo, deixant en el seu testament heredades al monestir de San Vicente. Tamb comena a destacar l'influx de la petita noblesa local, per amb continus enfrontaments familiars. 

En el segle XVI, es destaca la desamortitzaci feta per Felip II, que va estar a punt de posar fi al monestir de San Vicente i al seu predomini sobre el vedat de Cams, on tenien unes prerrogatives que cap a marcar aquest territori com independent dintre de l'rea, aix administrava justcia tant civil com criminal, o de vassallatge que devien les gents de la zona al monestir. Per les allegacions interposades van impedir la seva desvinculaci. Aquesta influncia del monestir, comena a desaparixer en l'ltim ter del segle esdevenidor. 

 Segle XIX fins ara. 
En el segle XIX, aquest territori segueix enclavat en el seu ambient rural, noms cap destacar el monestir de San Vicente, que segueix mantenint la seva influncia sobre li Vedat de Cams que desapareixer completament com zona independent, en ell ultimo ter del segle, incorporant-se en tots els seus aspectes al concejo de Cabranes. La seva evoluci industrial va ser gaireb inexistent, en part a causa del seu allament i en part per la seva exclusi de les principals vies de comunicaci. En el segle XX, aquest concejo va estar marcat per la seva emigraci, descrita ja en la seva evoluci demogrfica. La guerra civil no va tenir especial transcendncia en el municipi i el pas del temps no ha pogut modificar el seu carcter rural. 

 Geografia . 
L'ltim cens li donava una poblaci de 1.086 habitants, i les seves principals localitats sn, per nombre d'habitants: Santa Eulalia capital del concejo, Cams, Torazo, Pandenes i Piera. Les principals vies de comunicaci sn: la carretera AS-25 entre Infiesto i Villaviciosa, l'AS-335 que s'uneix a l'anterior en el centre del concejo i discorre d'oest a aquest i l'AS-334 que va cap a Piloa. Aquest concejo est a una distncia de la capital del Principat de 47 Quilmetres. Municipi petit d'orografia poc accidentada, ja que les seves altituds mximes no superen els 600 metres. Les seves cotes ms altes sn: Incs de 578 metres i el Montaliu de 546 metres. Cabranes, t una dotzena de rierols que discorren dintre del concejo, i destaquen per la seva longitud els rius: Sales i el Via. s un concejo de carcter rural i ramader, les seves explotacions sn en la seva majoria de petita extensi, tenint certa importncia l'explotaci de la poma i dels seus boscos.

Parrquies. 
El concejo de Cabranes est format per 6 parrquies rurals: 

Fresnedo (nom oficial asturi: Fresnu);
Gramedo (nom oficial: Gramu);
Pandenes;
Santa Eulalia (nom oficial: Santolaya);
Torazo (nom oficial: Torazu);
Vin;

 Evoluci demogrfica . 
La poblaci que t actualment s d'uns 1.225 habitants, xifra que s la menor que t des del segle XVIII. El seu mxim ho arriba a en 1910, amb una poblaci de 3.750 persones, produint-se tal caiguda demogrfica per culpa de l'emigraci, diferenciant dintre d'ella dues etapes distintes, segons les necessitats de l'poca. En un primer moment cap a 1950 la seva poblaci es va dirigir feia els pasos d'Ultramar, com Cuba, Mxic, Argentina, i Santo Domingo, canviant en un segon perode a destinacions ms properes, com va anar el centre de la regi, a les zones industrialitzades, Gijn, Avils i les conques mineres. Les seves conseqncies van ser, un despoblament i una inversi de la pirmide de poblaci. Tenint un gran envelliment, aix el 37% t ms de 60 anys i la presncia de parelles joves s noms del 17%. Cal destacar un percentatge molt elevat de poblaci inactiva ja jubilada que s el 40%. 
 Economia . 
El major nombre d'ocupacions, ve donat per la ramaderia i els seus derivats la llet i la carn. Ara comena a destacar el sector serveis, a causa de l'obertura de hospedajes rurals i altres activitats turstiques. La seva indstria s escassa, dedicant-se ms als productes bsics. 
 Poltica . 
Al concejo de Cabranes, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PP (vegeu Llista d'alcaldes de Cabranes). A pesar d'aix, l'actual alcalde s el socialista Alejandro Vega, qui governa des de 2003 amb majoria absoluta:







Enllaos externs.

Ajuntament de Cabranes;
Federaci Asturiana de Concejos;
 Pgina del Museo Escola  ;
Ms sobre el Museu Escola;
Vdeo de You Tube on s'ensenya el Museu de l'Escola Rural;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329192" title="Mur" nonfiltered="3258" processed="3245" dbindex="128342">

Els murins (Murinae) sn una subfamlia de rosegadors mrids que comprn un mnimde 519 espcies. Aquesta subfamlia s ms gran que qualsevol famlia de mamfers tret dels crictids, i s ms gran que qualsevol ordre de mamfers tret dels quirpters i la resta de rosegadors.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329194" title="Reconstrucci lingstica" nonfiltered="3259" processed="3246" dbindex="128343">
La reconstrucci lingstica s el procs d'establiment dels trets de l'avantpassat no documentat d'una o ms llenges donades. La reconstrucci interna t com a objectiu la investigaci d'una fase prvia d'una determinada llengua; la resconstrucci comparativa, en canvi, utilitza el mtode comparatiu per tal d'inferir les caracterstiques de la llengua mare comuna de dues o ms llenges cognades. Els elements reconstruts, ja siguin frases, mots o fonemes, van precedits d'un asterisc (*) que els distingeix dels elements documentats.

Bibliografia.
Fox, Anthony (1995) Linguistic Reconstruction: An Introduction to Theory and Method. Oxford: Oxford University Press, ISBN 0-19-870001-6. 
Hoenigswald, Henry M. (1960) Language Change and Linguistic Reconstruction. Chicago: University of Chicago Press, ISBN 0-226-34741-9.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329196" title="Son Forns" nonfiltered="3260" processed="3247" dbindex="128344">
El jaciment de Son Forns s un conjunt arqueolgic situat al municipi mallorqu deMonturi. Encara que presenta restes de diverses poques destaquen les troballes de l'etapa talaitica com el seu talaiot 1, el ms gran de l'illa. Pren el nom de la possessi on es troba.

El poblat es troba al nord-est del terme municipal vora el km 4 de la carretera entre Monturi i Pina. L'any 1966 fou declarat Monument Histric Artstic pel Decret nm. 2563 del 10 d'octubre i a partir de 1975 comenaren diverses campanyes d'excavaci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329198" title="Regi polar" nonfiltered="3261" processed="3248" dbindex="128345">

Les regions polars de la Terra sn les zones del globus que envolten els pols, tamb conegudes com a zones frgides. El pol Nord i el pol Sud en sn el centre, i aquestes regions estan dominades pels casquets polars, que es troben respectivament a l'oce rtic i a l'Antrtida. El gla mar polar est disminuint, possiblement com a resultat de l'escalfament global antropognic.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329200" title="Cos (anatomia)" nonfiltered="3262" processed="3249" dbindex="128346">
El cos d'un sser viu s la seva part fsica i material. En el cas dels humans en particular, ha estat associada al llarg dels segles amb l'nima, personalitat i comportament. En certs contexts, una part superficial del cos, com el cabell, pot no ser-ne considerat una part, fins i tot quan s'hi troba adjunt. El mateix es pot dir de substncies excretables. En general, es considera que les plantes no tenen cos.

L'estudi del cos s conegut com a anatomia.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329202" title="Manuel Gonzlez Gonzlez" nonfiltered="3263" processed="3250" dbindex="128347">
Manuel Gonzlez Gonzlez (Beba, Mazaricos, 25 d'octubre de 1951) s un catedrtic de Filologia Romnica de la Universitat de Santiago de Compostella i, actualment, director del Centro Ramn Pieiro para a Investigacin en Humanidades.

Es llicenci el 1974 amb la memria A fala do Incio i es doctor el 1980 amb la tesi O xugo e o carro: contribucin  estudio das denominacins dos apeiros de labranza en Galicia (indita).

Des del moment de la seva incorporaci en la Universitat de Santiago, es dedic a les investigacions dels problemes lingstics i sociolgics de Galcia, especialment en dialectologia i geografia lingstica, ja que fou coautor de l' Atlas Lingstico Galego i collabor en l' Atlas Lingstico de Espaa e Portugal i l' Atlas Lingistique Roman.

Fou coordinador del Diccionario Manual da Lingua Galega (de 1991) i codirector, amb Constantino Garca, del Diccionario da Real Academia Galega (de 1997). En collaboraci amb Antn Santamarina Fernndez fou responsable del Diccionario inverso da lingua galega (1990) i del Vocabulario ortogrfico da lingua galega (VOLGa), la seva obra ms rellevant.

Form part de les comissions que redactaren les Bases pr unificacin das normas lingsticas do galego (1977) i les Normas Ortogrficas e Morfolxicas do Idioma Galego (1982 i 2003). Presid la Comissi Tcnica que redact el Plan Xeral de Normalizacin da Lingua Galega (PXNLG), aprovat en setembre de 2004.

Fins a finals de 2005 dirig l'Instituto da Lingua Galega (ILG).
 
Fou nomenat acadmic numerari de la Real Academia Galega el 1992, instituci de la que s secretari, alhora que dirigeix els seminaris de Sociolingstica i de Lexicografa de l'Acadmia. Alhora, s director del Servizo de Terminoloxa de Galicia (Termigal) i del Centro Ramn Pieiro para a Investigacin en Humanidades (CIRP).

Enllaos externs.
 Biografia al web de la Real Academia Galega;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329204" title="Centro Ramn Pieiro para a Investigacin en Humanidades" nonfiltered="3264" processed="3251" dbindex="128348">
Centro Ramn Pieiro para a Investigacin en Humanidades (CIRP) s un organisme investigador dependent d laa Consellera de Educacin e Ordenacin Universitaria que s'anomen des de la seva fundaci el 1993 Centro de Investigacins Lingsticas e Literarias Ramn Pieiro. A aquest centre, que comparteix edifici amb la Sociedade para o Desenvolvemento Comarcal de Galicia, s'hi desenvolupen projectes a favor de la llengua i cultura gallegues. Entre elles cal destacar:

 Projecte Termigal: centre terminolgic del gallec on s'investiga la terminologia de certs camps i rls gallevs poden tamb fer consultes (telfon: 981542653);
 Projecte de Fraseologia: l'equip dirigit per Xess Ferro Ruibal posa en marxa els monogrfics i la revista Cadernos de Fraseoloxa Galega, ja pel nmero 8 (2006);
 Projecte Corga (Corpus de Referencia do Galego Actual);
 Projecte Diccionari de literatura;
 Projecte Diccionari de termes literaris;
 Projecte de Recuperaci de texts potics i periodstics galecs;
 Projecte de Dimensions de la identitat collectiva a Galcia;
 Projecte d'Informes anuals de literatura;
 Projecte de Cantigas de Santa Mara;
 Projecte d'Investigaci i estudi del gallec exterior;

El centro est situat a la carretera de Santiago de Compostela a Noia, km. 3, A Barcia - Lamas de Larao. Al mateix recinte tamb  hi s l'Escola Superior de Hostaleria de Galcia.

 Enllaos externs .
 CIRP;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329208" title="Great Bernera" nonfiltered="3265" processed="3252" dbindex="128349">


Great Bernera, en galic escocs Bearnaraigh Mr s una illa de les Hbrides Exteriors, al  nord-oest d'Esccia. L'illa s al loch Roag, al nord-oest de l'illa de Ledhas a la que est unida per un pont que va ser construt el 1953.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329209" title="Fa major" nonfiltered="3266" processed="3253" dbindex="128350">


Fa major (tamb FaM en la notaci europea, i F en la notaci americana) s la tonalitat que t l'escala major a partir de la nota fa; aix est constituda per les notes fa, sol, la, si, do, re i mi. La seva armadura cont un bemoll, el si bemoll. El seu relatiu menor s la tonalitat de re menor, i la tonalitat homnima s fa menor.


Fa major s la tonalitat natural del corn angls, el corno di basseto, la trompa en Fa, la trompeta en Fa i la tuba wagneriana. Aix, la msica a fa major per a aquests instruments transpositors est escrita en Do major. La majoria sona una quinta justa ms greu que el que est escrit, amb l'excepci de la trompeta en Fa, que sona una quarta justa ms aguda.

De les sis obertures que Francesco Maria Veracini va escriure per al prncep de Dresden, moltes sn en Fa major o en Si bemoll major, a causa de les limitacions dels instruments de vent de l'orquestra del prncep.

Exemples de composicions en fa major.
 Composicions clssiques .
Concert de Brandenburg nm. 1 i nm. 2  - Johann Sebastian Bach;
Simfonia  nm. 6 "Pastoral" - Ludwig Van Beethoven;
Octet - Franz Schubert;
Simfonia nm. 3 - Johannes Brahms;

Altres tipus de msica.
Himnes de Gran Bretanya (God Save the Queen) i Per.
Hey Jude - The Beatles;
Yesterday - The Beatles;
Sail Away - Randy Newman;
Bat out of Hell - Meat Loaf;
Kentucky Rain - Elvis Presley;
Space Oddity - David Bowie;
Scar Tissue - Red Hot Chili Peppers;
La Cucaracha - Tradicional mexicana;
Happy Birthday To You - Tradicional;
Don't Stop Me Now - Queen;
Right Where It Belongs - Nine Inch Nails;
Wouldn't It Be Nice - The Beach Boys;
You Sexy Thing - Hot Chocolate;
Go Your Own Way - Fleetwood Mac;
Nobody Does It Better - Carly Simon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329211" title="Phil Cade" nonfiltered="3267" processed="3254" dbindex="128351">
 Phil Cade  va ser un pilot de curses automobilstiques nord-americ que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Phil Cade va nixer el 12 de juny del 1916 a Charles City, Iowa, Estats Units i va morir el 28 d'agost del 2001 a Winchester, Massachusetts, Estats Units. 
 


 A la F1 .

Va debutar a la ltima cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 12 de desembre del 1959 el GP dels Estats Units al Circuit de Sebring.

Phil Cade va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint classificar-se per la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329225" title="Juan Goytisolo" nonfiltered="3268" processed="3255" dbindex="128352">
Juan Goytisolo (Barcelona, 1931) s escriptor i periodista. Provinent d'una famlia compromesa en la lluita contra el franquisme, va haver d'exiliar-se a Pars, on treball com a editor per a Gallimard. Ha impartit classes a diverses universitats americanes i ha estat articulista del diari El Pas. Des de 1997 viu al Marroc, on l'Institut Cervantes ha batejat la biblioteca de la seva seu a Tnger amb el seu nom. El 2008 el Ministeri de Cultura espaol va otorgar-li el Premi Nacional de les Lletres Espanyoles en reconeixement a la seva trajectria.

Obra.

Narrativa:

Juegos de manos (1954).
Duelo en el Paraso (1955). ;
El circo (1957). Trilogia El maana efmero.
Fiestas (1958). Trilogia El maana efmero.
La resaca (1958). Trilogia El maana efmero.
Para vivir aqu (1960). Contes;
La isla (1961).
La Chanca (1962).
Fin de Fiesta. Tentativas de interpretacin de una historia amorosa (1962). Contes;
Seas de identidad (1966). Trilogia lvaro Mendiola.
Reivindicacin del conde don Julin (1970). Trilogia lvaro Mendiola.
Juan sin Tierra (1975). Trilogia lvaro Mendiola.
Makbara (1980). ;
Paisajes despus de la batalla (1982). ;
Las virtudes del pjaro solitario (1988).
La cuarentena (1991).
La saga de los Marx (1993).
El sitio de los sitios (1995).
Las semanas del jardn (1997). ;
Carajicomedia (2000).
Teln de boca (2003).
Novelas y ensayo 1954 - 1959. Obras completas vol. I (2005).
Obra completa vol. II (narrativa y relatos de viaje) (2006).
Obras completas vol. III (novelas de 1966 a 1982) (2006).
Obras completas vol. IV (novelas de 1988 a 2003) (2008).
Obras completas vol. V (autobiografa y viajes al mundo islmico) (2008).

Assaig:

Problemas de la novela (1959). Literatura.
Furgn de cola (1967). ;
Espaa y los espaoles (1979). Historia i poltica.
Crnicas sarracinas (1982).
El bosque de las letras (1995). Literatura.
Disidencias (1996). Literatura.
De la Ceca a la Meca. Aproximaciones al mundo islmico (1997).
Cogitus interruptus (1999).
El peaje de la vida (2000). Amb Sami Nar.
El Lucernario: la pasin crtica de Manuel Azaa (2004).
La saga de los Marx (2005).
Contra las sagradas formas (2007).
Ensayos escogidos (2008).

Altres:

Campos de Njar (1954). Viatges;
Pueblo en marcha. Tierras de Manzanillo. Instantneas de un viaje a Cuba (1962). Viatges;
Obra inglesa de Blanco White (1972). Edici.
Coto vedado (1985). Memries.
En los reinos de taifa (1986). Memries.
Alquibla (1988). Gui.
Estambul otomano (1989). Viatges.
Aproximaciones a Gaud en Capadocia (1990). Viatges;
Cuaderno de Sarajevo (1993). Viatges;
Argelia en el vendaval (1994). Viatges;
Paisajes de guerra con Chechenia al fondo (1996). Viatges;
Lectura del espacio en Xema-El-Fn (1997). ;
El universo imaginario (1997).
Dilogo sobre la desmemoria, los tabes y el olvido (2000). Dileg amb Gnter Grass.
Paisajes de guerra: Sarajevo, Argelia, Palestina, Chechenia (2001). ;
Pjaro que ensucia su propio nido (2001). Articles;
Memorias (2002).
Espaa y sus Ejidos (2003).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329227" title="Associaci Protectora de l'Ensenyana Valenciana" nonfiltered="3269" processed="3256" dbindex="128353">
Associaci Protectora de l'Ensenyana Valenciana (APEV) fou una entitat creada a Valncia el 1934 a partir d'una proposta de Carles Salvador i Gimeno feta el 1921 i amb finalitat semblant a l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana.

El projecte va sorgir en el II Aplec de l'Assemblea de Solitaris Nacionalistes el 31 de juliol de 1921, on Carles Salvador va exposar la seua idea de crear una associaci per tal de demanar l'ensenyament del valenci a les escoles de la mateixa manera que feia a Catalunya l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana, la creaci d'una editorial per a fer llibres i formar els mestres. Va rebre el suport de la Lliga de Solitaris Nacionalistes i de l'IEC, va obrir una oficina a Benassal i public un fullet de 17 pgines. Tanmateix, la proclamaci de la Dictadura de Primo de Rivera va fer suspendre el projecte. 

El 7 de febrer de 1934 es va constituir novament amb Antoni Tarn i Sales (president), Carles Salvador, Enric Orts i Ausina, Robert Morder i Molina, Enric Valor i Vives, Lambert Castell, Gaiet Huguet i Segarra, Emili Bet i Belenguer, Pasqual Asins i Lerma, Ismael Rossell i Enric Soler i Godes, amb suport del Centre d'Actuaci Valencianista. Van convocar un curset de valenci per correspondncia i un curset de morfologia, adoptant com a prpies les Normes de Castell, i es proposaren crear una xarxa de biblioteques i publicar un butllet. Durant els anys segents va organitzar una Associaci per a Mestres i concursos, conferncies i una Escola en Llengua Valenciana, on hi van assistir 139 alumnes. Durant la guerra civil espanyola va decaure la seva activitat i el 1938 es va dissoldre. 

 Referncies .
  Joan Enric Pellicer i Borrs L'ensenyament de la llengua catalana al Pas Valenci (1238-1939) tesi en xarxa ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329229" title="Pterobranqui" nonfiltered="3270" processed="3257" dbindex="128354">

Els pterobranquis (Pterobranchia) sn una classe de petits animals en forma de cuc. Pertanyen al flum dels hemicordats, i viuen en tubs secretats al fons mar. S'alimenten filtrant plncton de l'aigua per mitj de cilis enganxats a tentacles. El grup cont unes trenta espcies vivents conegudes.

La classe Pterobranchia fou descrita per Ray Lankester el 1877. En aquell temps noms contenia el gnere Rhabdopleura. Rhabdopleura fou considerat originalmen un briozou aberrant, per amb la publicaci del Challenger Report (Cephalodiscus) el 1887, esdevingu clar que Cephalodiscus, el segon gnere actualment incls a la classe, tenia afinitats amb els enteropneusts.

Estudis sota un microscopi electrnic han suggerit que els pterobranquis pertanyen al mateix grup que els extints graptlits.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329231" title="Perdiguers (Pampa)" nonfiltered="3271" processed="3258" dbindex="128355">

Perdiguers s una masia del segle XI del poblament de Pampe. S'aixeca dalt d'un tossal, a 600 m d'altitud el vessant oriental del qual mena les seves aiges al torrent de la Vila i l'occidental al torrent dels Llops.

500 m.(vo) al sud s'hi aixeca la Vila de Perdiguers

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329234" title="Institut d'Estudis Valencians" nonfiltered="3272" processed="3259" dbindex="128356">
Institut d'Estudis Valencians (IEV) s una instituci fundada el 1937 a Valncia, a l'estil de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), a iniciativa de la Conselleria de Cultura del Consell Provincial Valenci, presidida per Francesc Bosch i Morata (PVE). El president fou Josep Puche i lvarez, rector de la Universitat de Valncia, i el secretari general Carles Salvador i Gimeno. Era dividit en quatre seccions:
 Histrico-Arqueolgica, presidida per Isidre Ballester i Tormo;
 Filologia valenciana, presidida per Llus Gonzalvo i Pars.
 Cincies, presidida per Josep Puche;
 Estudis Econmics, presidida per Rafael Font de Mora.
Fou el primer organisme valenci amb competncies normativitzadores. La conselleria de cultura li hi va adscriure el Museu de Prehistria i el Centre d'Estudis Econmics Valencians. Va promoure la fundaci d'una Biblioteca del Pas Valenci, per la guerra civil espanyola va impedir bona part de les activitats i desaparegu el 1939. Fou restablit per la Generalitat Valenciana per amb orientaci secessionista i blavera, sota la presidncia de Carles Recio Alfaro

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Web de l'IEV;
 Informaci sobre l'IEV;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329236" title="Gat Manx" nonfiltered="3273" processed="3260" dbindex="128357">

El gat Manx (kayt Manninagh o stubbin en Manx) s una raa de gats amb una mutaci natural de la columna vertebral. Molts manxs tenen un petit "muny" de cua, per sn especialment clebres per no tenir cua, una caracterstica que distingeix la raa.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329244" title="Josep Puche i lvarez" nonfiltered="3274" processed="3261" dbindex="128358">
Josep Puche i lvarez (Llorca, Mrcia, 1896 - Mxic, 1979) fou un metge i intellectual murci. Estudi medicina a la Universitat de Barcelona, ciutat on s'havia traslladat quan era petit, i va tenir com a mestres Jess Maria Bellido i Golferichs i August Pi i Sunyer, qui el va interessar per la fisiologia i la investigaci cientfica. Tamb fou secretari de la Societat Catalana de Biologia (1925-1929).

Es trasllad a la Residencia de Estudiantes de Madrid per a fer la tesi doctoral amb Juan Negrn el 1926 i va completar estudis a Brusselles, Gant i Utrecht. Desprs va tornar a Barcelona fins que el 1929 fou nomenat catedrtic de fisiologia a la Universitat de Salamanca. El 1930 fou nomenat catedrtic a la Universitat de Valncia, crrec que ocup fins a la fi de la guerra civil espanyola. Fou un referent important en la vida acadmica i cultural valenciana i fins i tot fou governador civil de Palncia uns mesos el 1932.

El 1937 fou nomenat president de l'Institut d'Estudis Valencians i el 1938 director general de Sanitat de l'exrcit de la Segona Repblica Espanyola. El 7 de mar de 1939 marx a l'exili i s'establ a Mxic, on el 1940 n'adquir la nacionalitat fou professor de fisiologia a l'Escola Politcnica Nacional de Mxic i a la Facultat de Medicina de la Universitat Nacional Autnoma de Mxic, on va investigar el control nervis de la glucmia i el metabolisme dels glcids.

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329249" title="Vila de Perdiguers" nonfiltered="3275" processed="3262" dbindex="128359">
La Vila de Perdiguers s una masia del segle XIII actualment mig enrunada del poblament de Pampa, al municipi de Castellar de la Ribera. Est a 571 m d'altitud, a l'oest del cam que mena de la carretera de Solsona a Bassella cap a la masia de Solanes i el poblament de Pampa i a 380 m a l'oest del torrent de la Vila

500 m al nord hi ha la masia de Perdiguers



|
|
|



Referncies.

 Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329253" title="Isidre Ballester i Tormo" nonfiltered="3276" processed="3263" dbindex="128360">
Isidre Ballester i Tormo (Nerpio, provncia d'Albacete, 1876 - Valncia, 1950) fou un arqueleg i advocat valenci d'origen castellano-manxec. La seva famlia era originria de la Vall d'Albaida, on hi fou dirigent del Partit Conservador, per la seva vocaci fou l'arqueologia. Entre 1906 i 1928 dirig les excavacions de La Covalta, a la Serra de Benicadell, a crrec del Servei d'Investigaci Prehistrica de la Diputaci de Valncia i el 1927 va promoure la fundaci del Museu de Prehistria de Valncia. Tamb va fundar la revista Archivo de Prehistoria levantina. Degut al seu prestigi, el 1937 fou nomenat cap de la secci d'arqueologia de l'Institut d'Estudis Valencians. En acabar la guerra civil espanyola va romandre a l'interior i el 1948 fou nomenat vocal de la Instituci Alfons el Magnnim.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329255" title="Dof del Plata" nonfiltered="3277" processed="3264" dbindex="128361">

El dof del Plata (Pontoporia blainvillei) s un dof que habita a les aiges costaneres atlntiques del sud-est de Sud-amrica. Taxonmicament, s un membre del grup dels dofins de riu, i l'nic que viu al mar o en estuaris d'aigua salada, en lloc de viure nicament en sistemes d'aigua dola.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329260" title="Club Bsquet Jovent" nonfiltered="3278" processed="3265" dbindex="128362">
El Club Bsquet Jovent d'Alaior nasqu l'any 1990. s, per tant, un club jove. Per, tot i aix, el bsquet al poble d'Alaior es remunta a l'any 1944, encara que no s fins a la dcada dels seixanta quan es comena a organitzar ms seriosament amb l'impuls donat pel collegi La Salle; l'any 1973 apareix un segon club, el CB Alaior. s a dir, que en una poblaci de poc ms de cinc mil habitants hi havia dos clubs de bsquet.

Per, com hem dit al principi, s l'any 1990 quan els dos clubs existents, CB La Salle i CB Alaior, decideixen fusionar-se per impulsar l'esport del bsquet al poble. s a partir d'aquest moment en qu el nou club, el CB Jovent d'Alaior, creix i s'organitza per oferir a tota la joventut del poble una millor qualitat en la prctica esportiva.

La primera Junta Gestora que es form fou presidida per Silverio Juanico i tingu com a vicepresidents Emiliano Meli i Ramon Timoner. Els objectius que es proposaren van ser la creaci d'una escola de bsquet que impulss la formaci i l'educaci esportives fomentant l'esfor, la companyonia i l'amistat. En aquesta primera temporada, el club va comptar amb setze equips i un pressupost de quasi quatre milions de pessetes.

Actualment el CB Jovent milita en la categoria LEB Bronze.

 Etapes presidencials .
De 1990 a 1992: Silverio Juanico.
De 1992 a 1996: Miquel Subirats.
De 1996 a 2002: Joan Marqus.
De 2002 a 2004: Joan Mascar.
De 2004 a 2006: Bosco Ameller.
I l'actual president: Xavier Saiz.

 Enllaos externs .
Pgina oficial del CB Jovent;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329271" title="Pante de Pars" nonfiltered="3279" processed="3266" dbindex="128363">



El Pante de Pars s un monument d'estil neoclssic, ubicat a la muntanya Santa Genoveva, en el 5 districte de Pars, al cor del barri llat. Edificat al segle XVIII, sota la direcci de l'arquitecte Soufflot, com esglsia per les relquies de Santa Genoveva. Actualment, aquest monument t per vocaci honorar personatges lligats a la histria de Frana: un recorregut en el seu interior permet veure la construcci lenta i contrastada de la naci francesa.

Algunes persones inhumades en el Pante sn:
 Jean-Jacques Rousseau (1712-1778), filsof i escriptor.
 Voltaire (1694-1778), filsof i escriptor.
 Jacques-Germain Soufflot (1713-1780), primer arquitecte del Pante.
 Jean Moulin (1899-1943), cap combatent de la Resistncia.
 Andr Malraux (1901-1976), escriptor i ministre de la Culture del Gnral De Gaulle.
 Ren Cassin (1887-1976), jurista, resistent, premi Nobel de la pau. A l'origen de la creaci de L UNESCO i autor de la Declaraci Universal dels Drets de l Home.
 Jean Monnet (1888-1979), economista, pare de la idea de la Uni Europea. Entra al Pante 100 ans desprs del seu naixement.
 Gaspard Monge, comte de Pluse, (1746-1818), matemtic. Inventor de la geometria descriptiva, s el fundador de l Escola Polytecnica.
 Marie-Jean-Antoine-Nicolas de Caritat, marqus de Condorcet (1743-1794), filsof, poltic i matemtic. ;
 Pierre Curie (1859-1906), fsic, premi Nobel de fsica l any 1903.
 Marie Curie (1867-1934), fsica, premi Nobel de fsica l any 1903, i tamb premi Nobel de qumica al 1911, nica dona que ha rebut dos premis Nobel.
 Jean Lannes, duc de Montebello (1769-1810), mariscal de l Imperi.
 Lazare-Nicolas-Marguerite, comte Carnot (1753-1823), membre de la convenci , general i cientfic.
 Sadi Carnot (1837-1894), President de la Repblica francesa de 1887 a 1894, assassinat a Li per un anarquista.
 Victor Hugo (1802-1885), escriptor.
 Alexandre Dumas (1802-1870), escriptor.
 mile Zola (1840-1902), escriptor.
 Paul Painlev (1863-1933), matemtic i poltic.
 Jean Perrin (1870-1942), fsic.
 Louis Braille (1809-1852), professor i inventor de l escriptura per a cecs.
 Marcellin Berthelot (1827-1907), qumic i home poltic, i la seva esposa Sophie Berthelot (1837-1907), cientfica.
 Paul Langevin (1872-1946), fsic.
 Jean Jaurs (1859-1914), Home poltic socialista. Assassinat la viglia de la Primera Guerra Mundial.
 Adolphe-Sylvestre-Flix bou (1894-1944), nascut a Cayenne, Home poltic, diputat per la Frana colonial. El primer home de color al Pante.
 Victor Schoelcher (1804-1893), Home poltic, capdavanter de la lluita per l abolici de l esclavatge.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329272" title="Sobirania del Riu Orange" nonfiltered="3280" processed="3267" dbindex="128364">
La Sobirania del Riu Orange fou un territori britnic depenent de la colnia del Cap de Bona Esperana, que va existir entre 1848 i 1954.

Sir Harry Smith (1787-1860, nom complert Sir Henry "Harry" George Wakelyn Smith)  va ocupar el crrec de governador del Cap el 1 de desembre de 1847; entre les questions que havia de decidir estava el futur del colons bers i europeus establerts ms enlla del riu Orange que en part estaven sota jurisdicci britnica des de 1845 (Transorngia) i en part de la Repblica de Winburg. Finalment va emetre una proclamaci datada el 3 de febrer de 1848 per la que tots els territoris entre el riu Orange i el Vaal a l'est de les muntanyes Drakensberg, i els seus colons passaven a sobirania britnica sota el nom de "Sobirania del Riu Orange" (Orange River Sovereignity) i dependent de la colnia del Cap. 

Smith era popular entre els bers que el consideraven contrari als caps nadius, i la proclamaci fou acceptada per bona part dels blancs, per Andries Pretorius al front del partit repblica, la va rebutjar i va decidir lluitar. Derrotar Pretorius per les forces britniques  a la batalla de Boomplaats el 29 d'agost de 1848, la posici britnica es va consolidar; Pretorius es va retirar ms enll del Vaal. Delegats del resident britnic (crrec que romangu en mans de Warden a Bloemfontein) es van establir a Winburg i Caledon River. 

La frontera amb els sotho es va definir el 1849 de manera favorable als britnics (fou coneguda com a lnea Warden); tamb es van fixar els lmits d'altres caps nadius, per les lluites entre aquestos i amb els colons no foren estranyes i els britnics no tenien prou soldats per mantenir la seguretat.

El 1851 el partit republic va convidar a Pretorius a tornar per a la continuaci de la lluita, i va obtenir l'aliana de Mosheshoe mel cap sotho. La intervenci de Pretorius i les lluites amb les tribus sotho provoc el desig de retirada britnica del territori (despatx de lord Grey, secretari colonial a Harry Smith, del 21 d'octubre de 1852). La Convenci de Sand River va reconixer (1852) la independncia de les comunitats bers ms enll del Vaal, per una assemblea de colons en votaci a ma alada a Bloemfontein (juny de 1852) va decidir mantenir la sobirania britnica.

A finals del 1852 es va fer un tractat amb Mosheshoe que fou favorable als sotho. El 1853 el govern ja havia decidit la retirada i va enviar a Sir George Russell Clerk com comissionat especial, el qual l'agost va reunir una assemblea per decidir sobre l'autogovern (els europeus de la zona eren uns quinze mil, per bona part eren britnics procedents del Cap i volien la continutat del domini britnic) i com que no hi va haver acord, Clerk va negociar amb el partit republic; el 30 de gener de 1854 el govern britnic va emetre una declaraci per la qual renunciava a la sobirania i finalment per la (Convenci de Bloemfontein, el 22 de febrer de 1854) es va reconixer la independncia dels establiments.

Un govern provisional es va formar el dia segent sota la direcci de Josias Philippus Hoffman que va donar origen a l'Estat Lliure d'Orange.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329274" title="Transorngia" nonfiltered="3281" processed="3268" dbindex="128365">
Transorngia fou el nom d'un territori britnic depenent de la Colnia del Cap de Bona Esperana, que va existir amb aquest nom del 1845 fins el 1848. 

El 1837 els bers van fundar l'establiment de Winburg ms enll de l'Orange, ms tard reforat per emigrants del Natal; en els segents anys van sorgir altres establiments, part dels quals en els territoris dels griques, i molts d'aquestos colons estaven disposats a acceptar el domini britnic. Aix va impulsar al ministre de Justcia de la colnia del Cap, Menzies, a creuar l'Orange (1842) i declarar el territori sota sobirania britnica, per fou desautoritzat pel governador Sir George Napier, el qual no obstant va manifestar que els colons conservaven la ciutadania britnica (havien emigrat des del Cap). Desprs els britnics van negociar tractats amb Adam Kok, cap dels griques, i Mosheshoe, cap dels sotho, el que va molestar als bers, que refusaven reconixer la sobirania de caps nadius.

Els pobladors inicials de Winburg eren antibritnics, per una bona part van marxar el 1844 a Potchefstroom, i desprs a Ohrigstad o a Lydenburg (1844-1849); la majoria del grangers tenien prou problemes amb els nadius. Els grangers del territori griqua van demanar igual tracte que els griques i formar un territori de blancs protegit pels britnics, i fins i tot van enviar una delegaci al comissionat britnic al Natal Henry Cloete. El 1844 la lluita va esclatar entre grangers bers i els griques; els britnics van avanar un contingent dirigit pel capit Henry Douglas Warden, en suport dels griques (8 de mar de 1845), conforme el termes del tractat amb aquestos, i desprs d'una escaramussa a Zwartkopjes (2 de maig de 1845) es va fer un nou acord entre britnics i els griques de la terra de Waterboer, signat per Adam Kok i el governador del Cap Sir Peregrine Maitland, pel qual els territoris griques ms enll del riu Orange quedaven sota autoritat britnica, per mig d'un resident crrec que va ser pel capit (desprs major) Warden, que va escollir com a residncia la granja de Bloemfontein, que desprs va esdevenir una ciutat i capital del pas. Per aquesta proclamaci no afectava realment a tots els establiments bers, sin noms als que abans estaven sota nominal autoritat griqua. Altres comunitats, a ms de Winburg, s'havien format en altres llocs, i el volksraad de Winburg reclamava l'autoritat sobre les terres entre l'Orange i el Vaal. Una primera i curta ocupaci de Winburg per Warden (1846), va portar a ms colons a l'emigraci cap el Transvaal.

L'establiment del territori anomenat Sobirania del Riu Orange, proclamat el 3 de febrer de 1848, va absorbir Transorngia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329275" title="Convenci de Sand River" nonfiltered="3282" processed="3269" dbindex="128366">
La Convenci de Sand River fou un acord entre la Gran Bretanya i els bers del Transvaal per la qual els britnics reconeixien la independncia de les comunitats bers de ms enll del Vaal. A canvi els bers van prometre abolir l'esclavatge i no interferir en els afers de la Sobirania del Riu Orange i en els seus afers interns. 

Fou signada el 17 de gener de 1952 per Andries Pretorius per part dels bers,  i William Hogge i Mostyn Owen per part dels britnics, a un lloc a la riba del riu Sand.

 Referncia .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329276" title="Drakensberg" nonfiltered="3283" processed="3270" dbindex="128367">

El Drakensberg (nom afrikaans que significa 'la Muntanya del Drac') s la cadena muntanyosa ms alta de l'frica Austral (t el seu punt ms elevat al Thabana Ntlenyana, de 3.482 metres) i s coneguda en zulu com a uKhahlamba i en sesotho com a Maluti (o Maloti). 

Les muntanyes Drakensberg estan situades a la part oriental de Sud-frica i s'estenen gaireb 1.000 km de sud-oest cap a nord-oest, formant la frontera nord-est amb Lesotho; tamb separen la provncia de KwaZulu-Natal de la de l'Estat Lliure. Estan regades a l'oest pels rius Orange i Vaal, a ms d'altres de menor importncia.

A causa de la seva formaci geolgica s una serralada molt caracterstica, gaireb nica al mn i noms comparable a les muntanyes Simien d'Etipia. Les muntanyes tenen al capdamunt una capa de basalt de ms de 1.500 metres de gruix, causada per una gran erupci volcnica fa uns 200 milions d'anys, mentre que la part baixa s de pedra sorrenca (gres), vestigi del llac gegant que cobria el sud de l'frica ara fa uns 500 milions d'anys. Aquesta dualitat de materials constituents, unida a l'erosi de l'aigua i el vent, dna una combinaci sorprenent de cingles, blocs de pedra i pinacles.

En aquestes muntanyes hi ha diverses reserves naturals, entre les quals destaquen dos parcs nacionals, el Royal Natal National Park i el Drakensberg National Park (o uKhahlamba), aquest darrer declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco l'any 2000.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329277" title="Convenci de Bloemfontein" nonfiltered="3284" processed="3271" dbindex="128368">
La Convenci de Bloemfontein (tamb Convenci del Riu Orange) fou un tractat per el qual Gran Bretanya va reconixer formalment la sobirania dels bers i europeus de la Sobirania del Riu Orange entre el riu Orange i el riu Vaal. La convenci va originar la formaci de la repblica de l'Estat Lliure d'Orange.

Fou signada el 23 de febrer de 1854 al Green Lodge de Bloemfontein, capital de la Sobirania i des de llavors de l'Estrat Lliure. El mateix dia va entrar en funcions el govern provisional dirigit per Josias Philippus Hoffman (1807-1879). El  El tractat no va definir els lmits del nou estat amb els sotho.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329278" title="Badia Delagoa" nonfiltered="3285" processed="3272" dbindex="128369">
La badia Delagoa s el nom histric de l'actual Badia de Maputo. s un entrant de l'oce ndic a la costa sud de Moambic amb una longitud de 90 km de nord a sud i de 32 km d'amplada.

Fou descoberta el 1502 pel portugus Antonio de Campo, un dels lloctinents de Vasco de Gama. Fou explorat pel mercader Loureno Marques i el rei Joan III de Portugal va ordenar donar-li el nom de badia de Loureno Marques, per el mercader i explorador es creu que la va anomenar Baia da Lagoa (Badia del Llac). Finalment va acabar com a Badia Delagoa, per sobre l'origen del nom hi ha diverses teories. La regi va ser visitada per naus portugueses per no s'hi va fer una ocupaci efectiva.

El 1720 la Companyia Holandesa de les ndies Orientals va fundar all un fort anomenat Lijdzaamheid (Lydsaamheid), just al lloc de la ciutat de Maputo (abans Loureno Marques). El fort depenia del govern de la colnia del Cap de Bona Esperana (excepte per una breu ocupaci del pirata Taylor de l'abril al 28 d'agost de 1722). El desembre de 1730 finalment, el fort fou abandonat.

El 1780 la Companyia Austraca de Trieste es va establir a la badia, per en fou expulsada militarment pels portuguesos l'any segent (1781). A diferencia d'altres llocs on fundaven factories (feitorias), all no podien fer front a un atac dels nadius i van fundar un presdio, que era un emplaament eminentment militar, del qual depenia una petita factoria. Aquest establiment fou batejat com a Loureno Marques, nom del comerciant i explorador que segles enrere havia estat a la zona. Les dificultats de navegaci fins a la vila ms propera, que era Inhambane, van convertir el presdio de Loureno Marques en un emplaament poc important. 

A partir de 1820 es van comenar a notar els efectes de la invasi dels nguni (que els portuguesos anomenaven vtua). El 5 de juny de 1821, les terres del regne de Catembe eren atacades per sorpresa, i el rei Capela va demanar refugi al governador del presdio, Caetano de Costa Matoso. Com que Capela tenia un acord amb els portuguesos, Costa Matoso va oferir coure i missanga (abaloris) al cap dels nguni, Inhaboza, a canvi de la seva retirada de Catembe, la qual va aconseguir temporalment; a mitjans de Juliol els nguni atacaven les terres de dos reis de la zona de la badia, Matola i Moamba. El 22 de juliol, uns mil cinc-cents homes dirigits pel fill d'Inhaboza, van anar al presdio i van demanar ms regals (bous, abaloris i coure). Els portuguesos noms disposaven de 25 soldats i poca munici, per Costa va fingir ms poder del que tenia i va aconseguir un bon tracte; el negociador fou el soldat Eleuterio Henriques, que finalment va aconseguir del fill del cap nguni, una vaca blanca que assenyalava la pau. 

La revoluci liberal a Portugal el estiu del 1820 va provocar canvis en els govern de les colnies. El dia 1 d'agost de 1821 Costa Matoso cedia el seu crrec al tinent coronel Antnio Maria de Oliva. En circumstancies estranyes aquest es va sucidar el 27 de novembre segent, i el seu ajudant, Caetano Manuel Pratas, es va fer crrec del govern. No gaire desprs es va produir un amotinament de soldats que protestaven per l'empresonament d'un inculpat de robatori, amb el rerefons de la manca d'aliments; els provements procedien de les terres venes que havien estat saquejades pels nguni i aix havia produt escassetat.

El 10 de maig de 1822 va arribar a Badia Delagoa el capit Jos Casimiro Pereira da Rocha e Vasconcelos, que per ser de ms alta graduaci que Pratas, va agafar el comandament i el govern inter. El 16 de setembre el destacament es va amotinar per segona vegada. El setembre de 1822 van arribar a la badia el capit (desprs vicealmirall) W. F. W. Owen, de la marina reial britnica, amb la missi de cartografiar la costa est del Cap de Bona Esperana, portant les corresponents credencials del govern portugus.

Owen va desembarcar i es va presentar al governador Pereira; la guarnici estava en estat d'indisciplina i amenaada per la fam, i Pereira estava escrivint una carta en la que demanava el seu trasllat per malaltia. Owen, en el seu relat, del qual la veracitat plena ha estat posada en dubte, diu que el seu campament fou atacat pels nguni, i que no va rebre ajut dels portuguesos, i fins i tort afirma que va evitar l'atac dels nguni al presdio. Acabada la seva feina Owen va anar cap a Ilha de Moambic on va entrevistar-se amb el Governador General de Moambic, Sebatio Xavier Botelho (nomenat tamb desprs de la revoluci del 1820 a Portugal). Durant la seva absncia va arribar el nou governador portugus de la Badia Delagoa, Miguel Lupe de Crdinas. El 1 de mar de 1823 Owen retorn a Badia Delagoa, i es va dirigir directament a les terres de Catembe, a l'altra banda de la badia, on era rei Capela. Segons els portuguesos Capela va cedir territoris als britnics. Owen va hissar la seva bandera i va declarar possessi britnica el territori al sud del que fou anomenat riu dels Anglesos.

Una vegada Owen va salpar, va arribar el governador Lupe; el rei Capela va negar haver fet cap cessi i va assegurar que havia signat els papers perqu li havien dit que era per rebre els abaloris. El 1824 Owen va tornar a la zona. Desprs d'un estira i arronsa el rei Capela va optar per l'aliana britnica o Owen va hissar altra cop la bandera britnica; quan el governador portugus se'n va assabentar va decidir organitzar una expedici a Catembe. Lupe havia promogut la colonitzaci agrcola portuguesa concedint el llicenciament i diferents facilitats a aquells soldats que volguessin establir-se a la part
alta de la badia; el governador general de Moambic, el general liberal Sebastio Xavier Botelho, va criticar a Lupe per no haver sabut guanyar-se al rei Capela i deixar-lo en braos dels anglesos. Al tornar Lupe de l'expedici en la que va substituir la bandera britnica per la portuguesa, fou atacat pels locals i va morir junt amb part dels seus homes.

Mort Lupe de Crdinas el va succeir  Xavier Schmidt von Belliken, que va intentar restablir les relacions amb els reietons ronga africans; en un informe al governador general datat el 22 de mar de 1825, indicava que els reis (entre els quals Mahete de Catembe i Maxecane de Matola) li havien enviat representats. Va seguir la poltica de llicenciar als soldats que es volessin establir com a colons. La qesti de la sobirania havia quedar en suspens i els britnics no van tornar.

Un notable de l'establiment comercial portugus, Vicente Toms dos Santos, va viatjar el 1825 a Lisboa per demanar ajut pel restabliment de la sobirania portuguesa i va proposar consolidar el domini portugus per mitj de l'explotaci econmica del territori. Va nixer aix la Vicente Toms dos Santos e C emprehendedores da Compahia Comercial das Feitorias de Loureno Marques e Inhambane, que va obtenir el monopoli del comer de vor per 14 anys, a canvi de fer un viatge anual de Lisboa a Loureno Marques, en el que l'estat portugus tindria dret a incloure passatgers i equipatge, i de mantenir magatzems a la badia Delagoa que poguessin abastir a la fortalesa de tot el necessari. 

La primera expedici de la companyia va arribar a Loureno Marques el 3 de maig de 1826 i no fou ben rebuda pel governador Schmidt que considerava que havia perdut el control de la factoria abans completament supeditada al presidi. Va escriure al rei demanant la revocaci de la concessi, per no fou ats. Caetano Costa Matoso fou enviat com a governador (exercia aquest crrec per segona vegada) i va arribar el setembre de 1826. El 1828 la companyia ja havia edificat els magatzems necessaris i entrar en contacte directe amb els reis locals. La guarnici depenia ara de la companyia pel provement, i creixia en influncia, per el governador Costa potser hauria pogut imposar una actuaci ms d'acord als interessos de l'estat, quan aleshores, el 24 de febrer de 1828, el pretendent absolutista En Miquel havia entrat a Lisboa i havia rebut el poder el dia 26 nomenant un govern de predomini absolutista; el 18 de juny el lliberal Costa Matoso fou substitut com a governador per Jos Antnio Teixeira, no significat amb els liberals, que va restar al crrec fins el 15 de setembre de 1829. 

El 1829 el govern de Lisboa va procedir a una depuraci de governants considerats liberals o desafectes; al govern general de Moambic Sebastio Xavier Botelho fou substitut (29 d'agost de 1829) per l'absolutista Paulo Miguel de Brito. Aquest va destituir als governadors de  Cabo Delgado, Jos Amante de Lemos,  d'Inhambane, Domingos Correia Arouca, i de Badia Delagoa, Jos Antnio Teixeira; aquest darrer fou substitut pel capit d infanteria Dionsio Antnio Ribeiro, un absolutista que va arribar el 15 de setembre de 1829. Tamb altres oficials de segon ordre considerats poc addictes a l'absolutisme foren depurats. Ribeiro tenia l'encrrec d'entorpir les activitats de la companyia comercial, creada sota el regim liberal i considerada deslleial al absolutisme; durant el seu govern a Moambic, Brito afavoria sempre al governador del presidi en contra de la companyia en tots els litigis que es van sotmetre a la seva consideraci.

El 26 de juliol de 1833 va arribar a la badia Delagoa la segona onada de ngunis dirigida pel rei Dingana. Els reietons locals, maltractats per Ribeiro, es van posar immediatament al costat dels invasors, destacant el rei Maxacana de Matola. Un rei, Macassana de Maputo, va restar al costat dels portuguesos. El 9 de setembre, desprs del saqueig de la zona a l'entorn del presidi, Ribeiro, per consell de Macassana, va decidir abandonar la fortalesa ja que no disposava de gaires municions, i el 12 de setembre va evacuar als seus soldats a l'illa Xafina, propera a la costa. Antnio Jos Nobre, responsable de la Companyia per absncia de Vicente Toms dos Santos, es va oposar a aquesta retirada i va oferir plvora de la Companyia, per la seva oferta no fou acceptada. Nobre es va poder quedar per els altres dos empleats de la companyia van haver d'embarcar tamb cap a Xafina. Aquesta illa no oferia medis d'aprovisionar-se i els soldats van quedar en un parany, sense aliments i sense municions. El 16 de setembre els ngunis van saquejar el presdio, la casa del governador i els magatzems reials; Nobre va aconseguir salvar les propietats de la companyia a canvi d'oferir abaloris. Xafina va quedar assetjada fins el 12 d'octubre quan els nguni van baixar a l'illa i van agafar a Ribeiro quan intentava fugir en una canoa amb els seus principals lloctinents. El 13 d'octubre se li va comunicar que havia estat condemnat a mort. Nobre, per salvar-se i mantenir els bens de la companyia, va haver d'accedir a que fossin dos esclaus de la societat els que executessin la sentencia, i acabada aquesta va haver d'aportar l'aiguardent per les celebracions. L'execuci fou imposada pels reietons locals i segurament el rei Dingana no hi va tenir part ja que el 3 de juny de 1835 quan va arribar al presidi, va negar haver donat el consentiment a l'execuci, de la que va acusar a Maxacane i a  Antnio Jos Nobre (que desprs fou acusat de traci i condemnat a pres pels portuguesos).

El 1836 el ber Van Rensburg i el seu grup, que volien establir-se a l'est del Transvaal, es van trobar en mig de la violncia zulu i van morir tots en circumstncies poc clares. En saber la sort dels seus compatriotes, el grup encapalat per Trichardt va decidir abandonar la regi i dirigir-se a Loureno Marques. Noms una part hi va arribar ja que foren delmats per les malalties i el cansament, per finalment hi van arribar el mateix 1836. Foren ben rebuts pels portuguesos, per finalment van morir tots per les malalties que arrossegaven i alguns a mans dels nguni. El 1840 Andries Hendrik Potgieter, dirigent de la comunitat ber de Winburg, va anar a Loureno Marques per assabentar-se que havia passat amb els seus compatriotes; a la badia va pregar per les seves animes i com que va veure que les condicions de vida eren molt dolentes, va retornar a Transvaal on va fundar Potchefstroom (1840) i ms tard tamb Ohrigstad (o Andries-Ohrigstad) entre 1842 i 1845 (ms tard els seus habitants van emigrar i van fundar Lydenburg) i finalment Zoutpansbergdorp (1845). El 1846, el comerciant portugus Joo Albasini i la seva dona (que era ber) van marxar de Loureno Marques per establir-se ms enll de la serralada dels Libombos amb la idea de servir d'enlla pel comer entre Transvaal i la badia Delagoa.

L'any 1852 es va signar la anomenada Convenci de Sand Rivers (Sand Rivers Convention), per la que els britnics reconeixien la independncia de les repbliques bers del Transvaal i d'Orange. Els britnics s'havien establert al Natal desprs de fer fora als bers, i havien iniciat la producci de canya de sucre, amb un terreny especialment apte per aquest fi, per que requeria molta ma d'obra. En anys segents poblacions del nord (del modern Moambic) van emigrar a aquesta zona per treballar a les plantacions. El 1853 l'estat portugus va abolir el monopoli comercial teric que tenia i va obrir el comer a tots els pasos contra pagament d'uns drets establerts. Aix va suposar l'establiment d'una duana a la badia Delagoa. El 1855 els bers de Transvaal i Portugal van signar un conveni on es reconeixien mtuament i es feia una declaraci de bones intencions. La comunitat de Zoutspansberg, aprofitant l'obertura de la duana a Inhambane, va enviar el 1855 una carta de convit al representant portugus a aquesta ciutat per anar a Zoutspansberg per establir relacions comercials; no hi va anar el governador portugus sin una comissi delegada, per es va constatar que el trajecte era llarg i perills i el risc de passar a traves de l'Imperi de Gaza massa alt, risc que a ms es va incrementar el 1859 quan es va iniciar la guerra civil entre els dos pretendents al tron, Mawewe i el seu germ Muzila.

El 1861 el capit Bickford va declarar les illes Inhaca i Elefant com a possessi britnica; Portugal va protestar i la situaci va tornar al status quo precedent.

El 1867 es van descobrir diamants a Kimberley, just quan l'economia de la badia Delagoa tenia dificultats per l'esgotament de la caa d'elefants que afectava al comer de vor, a ms dels efectes negatius que la guerra civil a Gaza havia tingut en la zona. Aix va provocar una emigraci en direcci a les mines de Transvaal. Quan la Repblica de Transvaal va reclamar (1868) el territori amb Santa Lucia Bay (on volien un accs per mar)   la qesti dels lmits es va fer urgent. Desprs de 1824 Gran Bretanya no havia fet cap pas per exercir jurisdicci efectiva i d'altra banda els zulus havien confinat als portuguesos als seus fortins. El 1869 Transvaal i Portugal van signar un tractat fronterer (Tratado de Paz, amisade e comrcio e limites entre Sua Magestade El-Rei de Portugal e dos Algarves e o governo da repblica da frica meridional) que posava fi al litigi sobre la badia Delagoa a la que els bers renunciaven. Els britnics van protestar, allegant que l'acord vulnerava els seus drets sobre la riba sud de la badia, establerts l'any 1823. 

Hbilment el portugus Joo Andrade Corvo va saber induir a sotmetre el litigi a un arbitratge internacional. El arbitratge designat fou Adolf Thiers, president de Frana; al morir Thiers es va acceptar com a rbitre al seu successor, el mariscal MacMahon duc de Magenta, el qual va donar la seva decisi el 19 d'abril de 1875, que fou favorable a Portugal. El dictamen final fou el 24 de juny de 1875 i declarava provada la sobirania portuguesa sobre els territoris de Tembe, Maputo, pennsula de Inhaca i les illes d'Inhaca i dels Elefants. Al cap d'un mes el governador general de Moambic va acceptar la proposta del governador del Natal sobre la ma d'obra que els britnics necessitaven: a Loureno Marques serien concentrats tots els esclaus que fossin alliberats de l'esclavatge per vaixells britnics en aiges moambiqueses, i aquestos homes podrien voluntriament ser contractats per treballar a les plantacions del Natal. El mateix any 1875 es va signar el segon Acord de Pau, Amistat i Comer amb la Repblica de Transvaal pel que els dos governs s'obligaven a construir un ferrocarril (per el qual el Transvaal podria importar armes i municions a travs de territori portugus, segons recollia el tractat). La guerra entre bers i britnics va impedir el seu desenvolupament fins uns anys desprs.

Els portuguesos encara van tardar uns anys a establir la seva autoritat a les terres del interior on les terres al sud del riu Manhissa els hi havien estat tericament cedides per cap matshangana Umzila el 1861. La vila de Loureno Marques, avui Maputo, fou fundada el 1876.

La qesti del ferrocarril es va reprendre el 1884. El 1881 els britnics havien posat sota protecci al regne dels swazis, pel qual el ferrocarril havia de passar en part, i fou necessari modificar el trajecte. Transvaal i Portugal s'havien comproms a construir les vies cadascun fins a la seva frontera, per Portugal va tenir dificultats per complir la seva part per manca d'empreses portugueses que volguessin tirar endavant el projecte (amb un cost fora elevat) i finalment es va haver de donar la concessi a l'americ McMurdo que va construir alguns trams molt malament i va perdre la concessi el 1889; l'estat portugus va haver d'assumir les reparacions, les indemnitzacions i la construcci per finalment el ferrocarril fou obert el 1 de gener de 1895 i inaugurat oficialment el juliol d'aquell any pel president Kruger, que va viatjar a Loureno Marques on fou rebut pel comissari reial (comissario rgio) Antnio Ennes. Portugal va autoritzar la emigraci lliure a Transvaal el 1896.

El 1899, durant la guerra entre britnics i bers, els portuguesos van confiscar el ferrocarril que anava des de la badia a Transvaal, i aix va portar a un conflicte amb els britnics que fou sotms a arbitratge i Portugal fou condemnat a un pagament de un mili de lliures.

Nota .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329281" title="Bob Said" nonfiltered="3286" processed="3273" dbindex="128370">
 Bob Said  va ser un pilot de curses automobilstiques nord-americ que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Bob Said va nixer el 5 de maig del 1932 a Nova York, Estats Units i va morir el 24 de mar del 2002 a Seattle, Estats Units. 
 


 A la F1 .

Va debutar a la ltima cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 12 de desembre del 1959 el GP dels Estats Units al Circuit de Sebring.

Bob Said va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

Fora de la F1 va participar als Jocs olmpics d'hivern de Grenoble'68 i Sapporo'72 com a practicant de bobsleigh.
 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 

 Enllaos externs .

Biografia de Bob Said ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329282" title="George Constantine" nonfiltered="3287" processed="3274" dbindex="128371">
 George Constantine  va ser un pilot de curses automobilstiques nord-americ que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Constantine va nixer el 22 de febrer del 1918 a Southbridge, Massachusetts, Estats Units i va morir el 7 de gener del 1968 a Southbridge, Massachusetts, Estats Units. 
 


 A la F1 .

Va debutar a la ltima cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 12 de desembre del 1959 el GP dels Estats Units al Circuit de Sebring.

George Constantine va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329283" title="TEU" nonfiltered="3288" processed="3275" dbindex="128372">

 Twenty-Feet Equivalent Unit (Unitat de capacitat de vaixells de crrega de contenidors).
 Titular d'Escola Universitria;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329284" title="Harry Blanchard" nonfiltered="3289" processed="3276" dbindex="128373">
 Harry Blanchard  va ser un pilot de curses automobilstiques nord-americ que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Harry Blanchard va nixer el 13 de juny del 1929 a Burlington, Vermont, Estats Units i va morir en un accident disputant una cursa el 31 de gener del 1960 a Buenos Aires, Argentina. 
 


 A la F1 .

Va debutar a la ltima cursa de la temporada 1959 (la desena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 12 de desembre del 1959 el GP dels Estats Units al Circuit de Sebring.

Harry Blanchard va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1,  aconseguint finalitzar en set lloc la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329287" title="Awngi" nonfiltered="3290" processed="3277" dbindex="128374">


L'awngi s una llengua cuixtica etipica parlada per uns 356.980 individus (cens 1998), principalment a la Zona Agew Awi (Regi Amhara) i a diversos indrets de la Zona Metekel (Regi Benixangul-Gumuz), al sud-oest del llac Tana. Representa la projecci sud del grup cuixtic central (d'on prov la designaci agaw meridional), en estreta associaci amb el kunfal, l'estatus taxonmic del qual resta encara motiu de debat cientfic.


Etimologia del nom awngi.
La literatura especialitzada europea va fer servir durant molts anys, en referir-se a l'awngi, el terme awiya, introdut a comenament del segle XX per Conti Rossini en un article enmarcat en la seva srie de notes sobre les llenges agaw: "Appunti sulla lingua Awiya del Danghela" (Conti Rossini 1905). L'ape latiu resultava incorrecte com a glotnim, ja que el mot awya (pl. awayr) significa en awngi "individu agaw" (etimolgicament i literal "fill d'Agaw"), i Hetzron propos (1969) el nom alternatiu de agaw meridional (Southern Agaw), el qual no trob l'acceptaci general dels afroasiaticistes, que va preferir utilitzar el nom nadiu de la llengua (Hetzron 1997: 477).

El nom mateix (awngi i) sembla ser un derivat per afixaci del sufix -, caracterstic dels glotnims i equivalent a l'amhric -a, a una base lxica remuntable a un antic *a  -, lexema del qual es deriva l'amhric agw (Hetzron 1997: 477).


El lloc de l'awngi dins les llenges cuixtiques.
Malgrat que en les classificacions de les llenges d'Etipia es troba sovint l'esment d'una llengua agaw, la diferncia lingstica entre els diversos integrants del cuixtic central (bsicament entre el bilin al nord, el khamir a l'est, el kemant a l'oest i l'awngi al sud) s tan gran  major, segons Hetzron (1997: 477), que no pas la que separa les llenges romniques- que resulta impossible de reduir aquesta diversitat a nic diasistema i s'ha de considerar cadascuna d'aquestes formes lingstiques com a llenges independents. D'altra banda, ni hi ha consens entre la comunitat cientfica sobre la categoria que correspondria al kunfel (o kunfl) que en determinades classificacions acompanya l'awngi com a llengua germana i no pas com a dialecte. Segons l'opini dels especialistes que ms contacte directe han tingut amb l'awngi, aquest seria l'nic representant del subgrup meridional del cuixtic central o agaw (Hetzron 1997: 477, Wedekind i Wedekind 2002: 7).


Esbs lingstic de l'awngi.

Fonologia.


Vocalisme.
L'awngi comparteix el vocalisme proto-agaw reconstrut per Appleyard (1988: 64), amb les vocals baixes /i/ i /u/, l'alta / /, i les centralitzades // i // (properes a / / i / / de l'AFI, respectivament), i sense quantitat voclica fonolgica (Hetzron 1997: 481). Pel que fa a les vocals mitjanes, /o/ s absent de l'inventari fonolgic awngi i /e/, si b existent, s fora infreqent.

La segent taula presenta el sistema voclic awngi segons Wedekind i Wedekind (2002: 10):





 En un article recent el focus del qual s l'estatus fonolgic de la vocal alta centralitzada  (/ /) de l'awngi, Joswig (2006: 786) elimina aquesta com a fonema i la relega a la categoria de vocal epenttica d'ocurrncia gaireb sempre predictible.

 Les consonants uvulars i labiouvulars provoquen un obertura de les vocals baixes /i/, / /, /u/, de tal manera que, per exemple, a la seqncia /i / li correspon una realitzaci fontica  (Hetzron 1997: 482), en una manera que recorda el fenmen del pata  furtiu de l'hebreu (    ).

Suprasegmentals.

Sistema tonal.
Arran del reconeixement de l'awngi com a llengua tonal per part de Palmer (1959), la investigaci lingstica en l'rea de les llenges cuixtiques va descobrir una creixent quantitat de sistemes tonals, cosa que apunta al fet que, talment les llenges actuals, tamb el protocuixtic va ser, molt probablement, una llengua tonal (Hetzron 1997: 484).

L'awngi presenta quatre tonemes, reconeixedors fins i tot en mots allats fora de context: alt , mitj a, baix  i descendent  (amb caiguda des de l'alt vers el baix).
aq "home (acusatiu) / q "sc", "s" / aq "no siguis! (imperatiu)";
kur "pendent" / kr "sella";
  una "dona" /  na "hem menjat" /  n "van menjar";

Els tons baix i descendent sn els ms rars (Hetzron 1997: 483): el primer est restringit a la marca de pretrit -   i a la partcula oracional interrogativa -m, mentre que el segon noms apareix en final de mot i sembla tenir el seu origen en la contracci de dues vocals originriament heterosi lbiques (*-i > -).

Accent.
L'accent en awngi, caracteritzat per una lleu elevaci del timbre (fontica), cau normalment en la penltima s laba. L'article referencial -k i el connectiu -k no afecten, aix no obstant, la posici de l'accent i hi ha, a ms, un petit grup de noms rizotnics en qu l'accent no abandona la s laba radical (Hetzron 1997: 483).

Morfologia.

Morfologia nominal.
Els substantius masculins es caracteritzen pel seu final -Ci, -Ce, -Cu, mentre que els femenis acaben invariablement en -a (Wedekind i Wedekind 2002: 7).

El complex sistema de pluralitzaci tpic del cuixtic central ha estat drsticament simplificat en awngi, fins al punt que presenta, innovadora excepci entre les llenges agaw, plurals regulars (Appleyard 1988: 585).


Morfologia verbal.
s dins el sistema verbal que l'awngi mostra ms conservador, dhuc "arcaic", respecte a la resta dels seus parents agaw (Appleyard 1988: 587).

Bibliografia.
 Appleyard, David L. (1996) "'Kalia' - A 'New' Agaw Dialect and Its Implications for Agaw Dialectology", African Languages and Cultures. Supplement, No. 3, Voice and Power: The Culture of Language in North-East Africa. Essays in Honour of B. W. Andrzejewski, p. 1-19.
 Appleyard, David L. (2006) A Comparative Dictionary of the Agaw Languages (Kuschitische Sprachstudien   Cushitic Language Studies Band 24). Colnia: Rdiger Kppe Verlag.
 Hetzron, Robert (1969) The Verbal System of Southern Agaw. Berkeley i Los Angeles: University of California Press.
 Hetzron, Robert (1976) "The Agaw Languages", Afroasiatic Linguistics 3/3. ;
 Hetzron, Robert (1978) "The Nominal System of Awngi (Southern Agaw)", Bulletin of the School of Oriental and African Studies 41, pt. 1. p. 121-141. Londres: SOAS.
 Hetzron, Robert  (1997) "Awngi Phonology", Phonologies of Asia and Africa, Volume 1.  Ed. Alan S. Kaye.  Winona Lake:  Eisenbrauns, p. 477-491.
 Joswig, Andreas (2006) "The Status of the High Central Vowel in Awngi", Uhlig, Siegbert (ed.), Proceedings of the XVth International Conference of Ethiopian Studies, Hamburg July 2003. Wiesbaden: Harrassowitz, p. 286-793. ;
 Palmer, Frank R. (1959) "The Verb Classes of Agaw (Awiya)", Mitteilungen des Instituts fr Orientforschung 7,2. p. 270-97. Berln.
 Tubiana, J. (1957) "Note sur la distribution gographique des dialectes agaw", Cahiers de l'Afrique et de l'Asie 5, p. 297-306.

Enllaos externs.
 Entrada Awngi a lEthnologue;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329288" title="Kunfal" nonfiltered="3291" processed="3278" dbindex="128375">



El kunfal (kunfl, kunfel) s una varietat lingstica de l'agaw septentrional, subdivisi del cuixtic central, parlada per uns 2.000 individus (dades de l'any 2000) a la regi occidental del llac Tana. La seva classificaci dins el grup com a llengua o com a dialecte de l'awngi s controvertida.


Enllaos externs.
Entrada Kunfal a lEthnologue;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329289" title="Uesugi Harunori" nonfiltered="3292" processed="3279" dbindex="128376">

 fou un daimyo japons, nov mandatari del domini feudal Yonezawa, una regi d'Okitama. Va nixer a Edo, i era el 
el segon fill d'un daimyo del clan Akizuki, que controlava part de la provncia d'Hyuga. La seva mare era la nta del quart mandatari de Yonezawa. Els seus noms d'infantesa foren "Matsusabur " (   ) i "Naomatsu" (  ). Fou adoptat per Uesugi Shigesada, llavors daimyo de Yonezawa, i el 1767 el va succeir en el crrec. Desprs de retirar-se va adoptar el nom de Yozan (  ).

Se'l coneix principalment per les reformes financeres que va dur a terme i sovint se'l cita com a exemple de bon governador de domini. El domini Yonezawa s'havia endeutat durant uns cent anys fins que Harunori va prendre el control. Shigesada fins i tot havia pensat en la idea de convertir el domini en un shogunat com a ltim recurs. Amb tot, fou convenut pel seu sogre, el daimyo de la provncia Owari, per tal que en comptes de tot aix, abdiqus com a daimyo. Fou llavors quan Harunori es va convertir en el nou daimyo de Yonezawa. 

Va introduir mesures disciplinries estrictes i va ordenar l'execuci de diversos kar  (assessors) que s'oposaven als seus plants. El resultat de les diverses mesures implementades fou que Yonezawa es va convertir en un domini bastant prsper i no va patir la fam que va patir el Jap en l'era Tenmei (1781-1789). El 1830, quan ja feia una dcada de la mort d'Harunori, Yonezawa fou declarat oficialment pel shogunat com a exemple de bon govern. 

Va exposar els seus punts de vista sobre el rol d'un senyor feudal i la tasca de govern en una carta dirigida al seu fill Uesugi Haruhiro:
L'estat (  , kokka) s heretat d'un avantpassat i es passa a un descendent; no ha de ser administrat egoistament.
El senyor existeix per al b de l'estat i del poble: l'estat i el poble no existeixen per al b del senyor.

 Referncies.

Frederic, Louis (2002). "Japan Encyclopedia." Cambridge, Massachusetts: Harvard University Press.
 Gordenker, Alice. "So, what the heck is that? Mistletoe," Japan Times. December 18, 2007.
 Sansom, George (1963). "A History of Japan: 1615-1867." Stanford, California: Stanford University Press.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329290" title="Nambroca" nonfiltered="3293" processed="3280" dbindex="128377">


Nambroca s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Toledo al nord, Almonacid de Toledo a l'est, Villaminaya i Chueca al sud i Ajofrn i Burguillos de Toledo a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329291" title="Navahermosa" nonfiltered="3294" processed="3281" dbindex="128378">


Navahermosa s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .



 Administraci .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329292" title="Noblejas" nonfiltered="3295" processed="3282" dbindex="128379">


Noblejas s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Colmenar de Oreja al nord, a la provncia de Madrid i Villarrubia de Santiago a l'est, Villatobas al sud, Ocaa al sudoest i el territori d'Oreja, pertanyent a Ontgola, a l'oest, a la de Toledo.

 Demografia .



 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329293" title="Numancia de la Sagra" nonfiltered="3296" processed="3283" dbindex="128380">


Numancia de la Sagra s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Illescas i Yeles al nord, Esquivias i Borox a l'est, Pantoja i Villaluenga de la Sagra al sud, i Yuncos a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329294" title="Bilin" nonfiltered="3297" processed="3284" dbindex="128381">



El bilin (   , tamb transcrit blin) s una llengua cuixtica parlada per uns 70.000 individus a la ciutat eritrea de Keren i als seus voltants i que forma part, ensems amb llenges com el khamtanga, el qimant i el qwara, de l'agaw septentrional, branca del cuixtic central oposada a l'agaw meridional, representat per l'awngi.


 Enllaos externs .
Entrada Bilen a lEthnologue;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329295" title="Olas del Rey" nonfiltered="3298" processed="3285" dbindex="128382">


Olas del Rey s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Yunclillos i Cabaas de la Sagra al nord, Magn i Mocejn a l'est, Toledo al sud i Bargas a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .


 Personatges illustres .
 Eloy Benito Ruano: historiador medievalista.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329296" title="Ontgola" nonfiltered="3299" processed="3286" dbindex="128383">


Ontgola s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Aranjuez al nord i oest a la provncia de Madrid, Noblejas a l'est, i Ocaa al sur, a la de Toledo.

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329297" title="Orgaz" nonfiltered="3300" processed="3287" dbindex="128384">


Orgaz s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Chueca i Villaminaya al nord, Mascaraque, Mora i Manzaneque a l'est, Los Ybenes i Marjaliza al sud, i Mazarambroz, Sonseca i Ajofrn a l'oest. 

 Demografia .



Administraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329298" title="Nombela" nonfiltered="3301" processed="3288" dbindex="128385">


Nombela s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Cenicientos al nord, a la provncia de Madrid i Aldea en Cabo al nordest, Escalona a l'est, Hormigos al sudest, El Casar de Escalona i Los Cerralbos al sud, Cardiel de los Montes i Garciotum, i Pelahustn a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329299" title="Khamtanga" nonfiltered="3302" processed="3289" dbindex="128386">


El khamtanga s una llengua cuixtica etipica parlada per uns 143.000 individus del poble khamir (cens 1998) al districte d'Avergele i a les zones de Lasta i de Waag, al nord de la Regi Amhara, i que s'agrupa amb el bilin del nord i amb el qimant i el qwara a l'oest per formar l'agaw septentrional, branca del cuixtic central oposada a l'agaw meridional, representat per l'awngi.


Enllaos externs.
Entrada Xamtanga a lEthnologue;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329300" title="Palaia bruixa" nonfiltered="3303" processed="3290" dbindex="128387">

La palaia bruixa, bruixa de quatre taques o llisria (Lepidorhombus boscii) s un peix teleosti de la famlia dels escoftlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

 Pot arribar als 40 cm de llargria total.;
 El cos s deprimit i allargat.
 La lnia lateral es troba arquejada a la part anterior.
 El cap s petit amb la boca grossa i les dues mandbules sn de la mateixa mida.
 Els ulls, grossos, es troben en el costat esquerre i es troben separats per una cresta ssia.
 L'aleta dorsal i l'anal sn llargues i comencen per davant els ulls.
 Les pectorals sn asimtriques.
 La caudal s rodona.
 El costat esquerre s de color groguenc i el dret s blanc.
 T quatre clapes a la part posterior de la dorsal i de l'anal.;

Reproducci.

Es reprodueix entre hivern i primavera. Tant els ous com les larves sn pelgics.

Alimentaci.

Menja cucs i crustacis.

Hbitat.

s un peix de costums bentnics. Apareix a fons sorrencs i fangosos entre els 100 i 900 m, on s'enterra.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic nord-oriental (des de les Illes Britniques fins al Cap Bojador -Shara Occidental-) i a la Mediterrnia (zones central i occidental). 

Pesca.

Es captura amb arts d'arrossegament.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329305" title="Palaia misries" nonfiltered="3304" processed="3291" dbindex="128392">

La palaia misries (Phrynorhombus regius) s un peix teleosti de la famlia dels escoftlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

 Pot arribar als 20 cm de llargria total.;
 El cos s deprimit, oval i llarg.
 La lnia lateral apareix a les dues cares.
 Els ulls es troben a l'esquerra, sn grossos i es troben a la mateixa alada separats per una protuberncia ssia.
 La boca s terminal i ampla.
 La mandbula inferior s prominent.
 L'aleta dorsal comena per davant els ulls i el primer radi s el ms llarg de tots.
 La caudal s rodona.
 La cara ocular s de color marr vermell amb taques de distintes tonalitats, tamb presents a les aletes.
 Presenta color mimtics amb l'entorn.;

Reproducci.

T lloc durant la primavera en el Mediterrani.

Alimentaci.

Menja cucs i crustacis.

Hbitat.

s bentnic de fons sorrencs i fangosos, on s'enterra. Els juvenils sn ms costaners que els adults, que poden arribar als 300 m de fondria. 

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic nord-oriental (des de les Illes Britniques fins al Marroc), al Mediterrani occidental i a la Mar Adritica.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329309" title="Maria di Rohan" nonfiltered="3305" processed="3292" dbindex="128394">
	
Maria di Rohan s una pera en tres actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Salvatore Cammarano. S'estren al Krntnertortheater de Viena el 5 de juny de 1843.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	

	








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329310" title="Kar?" nonfiltered="3306" processed="3293" dbindex="128395">
 s el nom que es donava als samurai de major rang que servien com a oficials de les forces armades o assessors del daimyo en el Jap feudal. Durant el perode Edo la poltica de sankin k tai requeria que cada daimyo tingus un karo en Edo i un altre en el seu propi han o domini feudal. El kar  en el han era anomenat jodai kar  (  ), mentre que el kar  en Edo era anomenat Edo kar  (    ).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329311" title="La damnation de Faust" nonfiltered="3307" processed="3294" dbindex="128396">
	
La damnation de Faust s una pera en quatre actes d'Hector Berlioz, amb llibret d'Hector Berlioz i Almire Gandonnire, basat en la primera part del Faust de Goethe. S'estren a l'Opra-Comique de Pars el 6 de desembre de 1846. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 18 de febrer de 1884 en forma de concert i el 18 de novembre de 1903 com a pera.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
		
	













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329313" title="Rvola (peix)" nonfiltered="3309" processed="3295" dbindex="128398">

La rvola, rmol empetxinat, rmol de petxines, rom, rom clavellat o turbot (Psetta maxima) s un peix teleosti de la famlia dels escoftlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

 La talla mxima s d'1 m i pot assolir els 25 kg de pes.;
 El cos s deprimit i quasi circular.
 Els ulls es troben al costat esquerre, l'inferior anterior al superior.
 La boca s grossa i es troba inclinada.
 La mandbula inferior s prominent.
 La dorsal comena per davant els ulls i t els primers radis bifurcats.
 L'aleta anal s llarga.
 Les plviques sn asimetriques.
 s de color gris clar i fosc amb taques de color groc, verd i negre.
 La cara inferior s blanca.

Subespcies.

 Psetta maxima maeotica (Pallas, 1814) ;
 Psetta maxima maxima (Linnaeus, 1758) ;

Reproducci.

Els mascles assoleixen la maduresa sexual abans que les femelles. Es reprodueix a la primavera i a l'estiu a fons de grava entre 30 i 80 m. Cada femella pot pondre 15 milions d'ous.

Alimentaci.

Menja crustacis i peixos bentnics.

Hbitat.

s bentnic de fons sorrencs, fangosos i pedregosos entre els 5 i 150 m. Els alevins i juvenils sn ms litorals. Pot aparixer en aiges salabroses. Presenta una distribuci batimtrica per talles, els adults apareixen a major fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mediterrani, a la Mar Bltica i a l'Atlntic nord-oriental fins al Cercle polar rtic. La subespcie Psetta maxima maeotica viu a la Mar Negra.

Pesca.

Es captura amb arts d'arrossegament i palangres a fons sorrencs. Es pot criar a piscifactories.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329318" title="Mofeta pigada" nonfiltered="3310" processed="3296" dbindex="128401">

La mofeta pigada (Spilogale gracilis) s una espcie de la famlia de les mofetes que habita a l'Est dels Estats Units d'Amrica, Nord de Mxic i al Sud-oest de British Columbia. La mofeta pigada s ms petita que la mofeta ratllada. La seva llargada total s de 35 a 55 centmetres.

Taxonomia i etimilogia.
La mofeta pigada va ser descrita per primer cop per Clinton Hart Merriam el 1890; el seu nom cientfic, gracilis, deriva de la paraula llatina que significa "esvelt".

Es reconeixen set subespcies de la mofeta pigada:
S. g. amphiala (=amphialus) (Dickey, 1929);
S. g. gracilis (Merriam, 1890);
S. g. latifrons (Merriam, 1890);
S. g. leucoparia (Merriam, 1890);
S. g. lucasana (Merriam, 1890);
S. g. martirensis (Elliot, 1903);
S. g. phenax (Merriam, 1890);

Galeria.


Referncies.




Enllaos externs.
 Entrada a Animal Diversity Web;
 Entrada a ZipcodeZoo;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329322" title="Martha (pera)" nonfiltered="3311" processed="3297" dbindex="128402">
	
Martha o Martha oder Der Markt zu Richmond (Martha o el mercat de Richmond) s una pera en quatre actes de Friedrich von Flotow, amb llibret de Friedrich Wilhelm Riese, basat en el ballet Lady Henriette de Jules-Henri Vernoy de Saint-Georges. S'estren al Krntnertor Theater de Viena el 25 de novembre de 1860. A Catalunya es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona el 9 de febrer de 1847.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.

	









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329324" title="Maccabi Tel Aviv FC" nonfiltered="3312" processed="3298" dbindex="128403">

El Maccabi Tel Aviv F.C. s la secci de futbol de l'entitat esportiva Maccabi Tel Aviv, de la ciutat de Tel Aviv.

 Histria .

s un dels clubs ms antics d'Israel. Va ser fundat el 1906 amb el nom de Rishon Le-Zion Jaffa. L'any 1909 adopt el nom actual. Tamb s el club amb ms ttols del pas, entre ells dues lligues de campions d'sia. s tamb l'nic club del pas que mai ha baixat a segona divisi.

El seu ms gran s l'altre club de la ciutat, l'Hapoel Tel Aviv, que s el segon club amb millor palmars del pas. El derbi entre tots dos clubs s'anomena "gran derbi de Tel Aviv". En contraposici, rep el nom de "petit derbi de Tel Aviv" els enfrontaments amb el Bnei Yehuda. Tamb mant rivalitat amb el Beitar Jerusalem i el Maccabi Haifa.

 Palmars .
Lliga de Campions de l'AFC 1968/69, 1970/71;
Lliga israeliana de futbol 1937, 1941/42, 1946/47, 1949/50, 1951/52, 1953/54, 1955/56, 1957/58, 1967/68, 1969/70, 1971/72, 1976/77, 1978/79, 1991/92, 1994/95, 1995/96, 2002/03;
Copa israeliana de futbol 1928/29, 1929/30, 1932/33, 1940/41, 1945/46, 1946/47, 1953/54, 1954/55, 1957/58, 1958/59, 1963/64, 1964/65, 1966/67, 1969/70, 1976/77, 1986/87, 1987/88, 1993/94, 1995/96, 2000/01, 2001/02, 2004/05;
Copa Toto 1992/93, 1998/99;

 Jugadors destacats .


 Erez Mesika;
 Tal Banin;
 Menahem Bello;
 Tal Ben Haim;
 Eyal Berkovic;
 Gadi Brumer;
 Avi Cohen;
 Eli Driks;
 Eli Fuchs;
 Bonni Ginzburg;
 Yehoshua Glazer;
 Motti Ivanir;

 Nir Klinger;
 Rafi Levi;
 Haim Levin;
 Uri Malmilian;
 Moshe Marcus;
 Avi Nimni;
 Vicki Peretz;
 Zvi Rosen;
 Uri Saliman;
 Tamir Cohen;
 Amir Shelah;

 Giora Spiegel;
 Benni Tabak;
 Itzik Zohar;
 Bruno Lino Reis;
  Cyril Makanaky;
 mile M'Bamba;
  Mauricio Aros;
  Rodrigo Goldberg;
  Giovanni Rosso;
    John Paintsil;
   Ferenc Horvth;

 Andrejs Prohorenkovs;
 Michael Emenalo;
 Andrzej Kubica;
 Grzegorz W dzy ski;
 Andrey Tikhonov;
 Alexander Polokarov;
  Alexander 'Shura' Uvarov;
   Andriy Bal;
  Armando Dely Valdes;
  Dragoslav Jevri ;
  Joe Bizera;


 Nmeros retirats .
 12:  Meni Levi;

Enllaos externs.

Web oficial;
Web de seguidors;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329325" title="Carl Otto Nicolai" nonfiltered="3313" processed="3299" dbindex="128404">

Carl Otto Nicolai (Knigsberg, Prssia, 9 de juny de 1810 - Berln, 11 de maig de 1849) va ser un compositor alemany, director i fundador de la Filharmnica de Viena. Nicolai s conegut per la seva versi per a pera de la comdia The Merry Wives of Windsor de Shakespeare (Les alegres casades de Windsor). A ms de cinc peres, Nicolai tamb va compondre obres per a orquestra, cors i solos per a instruments.

Biografia.

Nicolai, un nen prodigi, des de molt jove va abandonar a la seva llar i els seus pares per anar a estudiar amb Carl Friedrich Zelter a Berln. Desprs d'un cert xit a Alemanya, incloent la seva primera simfonia (1831) i concerts pblics, es va convertir en msic de l'ambaixada de Prssia a Roma. Durant la dcada de 1840 va ser la figura ms prominent de l'escena musical a Viena. El 1844 li van oferir el crrec, ocupat fins a aquell moment per Felix Mendelssohn, de mestre de capella de la catedral de Berln, malgrat que no s'hi establiria fins a l'ltim any de la seva vida.

Dos mesos desprs de l'estrena reeixida de Les alegres casades de Windsor, i noms dos dies desprs d'accedir a la direcci de la Berlin Staatsoper, va morir d'un despreniment cerebral. 

Les seves obres se segureixen escoltant a ustria i a Alemanya, entre les quals destaquen alguns lbums de lieder, una Missa en Re de considerable envergadura, i un Pater noster per a doble cor.

Obres.
peras.
Enrico II (Trieste, 1839);
Il templario (Tor, 1840);
Gildippe e Odoardo (Gnova, 1841);
Il proscritto (Mil, 1841);
Mariana (Mil, 1841);
Les alegres casades de Windsor (Berln, 1849);

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329326" title="Rebladora" nonfiltered="3314" processed="3300" dbindex="128405">

Una rebladora s una mquina en cas dels processos industrials o una eina manual en el cas de les activitats de bricolatge, que serveix per fixar amb reblons elements que no hagin de ser desmuntables ms endavant. El funcionament de la rebladora consisteix en una boterola accionada pneumticament o hidrulicament que colpeja repetidament un dels extrems del rebl fins a deformar-lo i fer-ne una segona cabota a l'altra banda de les peces a unir.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329327" title="Powerslave" nonfiltered="3315" processed="3301" dbindex="128406">

Powerslave, s un lbum d'Iron Maiden llanat el 1984 considerat un dels millors de la seva carrera. La portada presenta a l'Eddie (mascota oficial del grup) com un fara.

Aquest disc va ser gravat pels integrants del grup (Steve Harris, Bruce Dickinson, Nicko McBrain, Dave Murray, Adrian Smith) arran d'unes vacances que van passar a Egipte, ja que van quedar impressionats per la majestuositat de les pirmides. La primera can que va aparixer amb aquesta temtica va ser Revelations (Piece of Mind), que es considera una protoseqela de Powerslave.

Aquest disc est basat en diverses ancdotes que van succeir al llarg de la histria. Un exemple d'aix s la primera can del LP Aces High (Steve Harris), que est dedicada a tots aquells pilots anglesos que van morir defensant Anglaterra de la invasi de l'Alemanya Nazi. Tamb en aquest LP van experimentar la composici de les primeres canons de llarga durada com pot ser "The Rime Of The Ancient Mariner".

Aquesta ltima pista, que encara roman com la ms llarga composta fins a la data per la banda, est basada en el llarg poema del mateix nom (tradut al catal com "Rima de l'Anci Mariner) escrit per Samuel Taylor Coleridge a finals del segle XVIII.

Encara que sense cap dubte les canons que ms destaquen d'aquest disc sn l'anteriorment esmentada "Aces High", la magnfica "2 Minutes To Midnight" (Bruce Dikinson, Adrian Smith) i la can que dna el ttol al LP, "Powerslave" (Bruce Dickinson); aquest disc donaria l'oportunitat a la banda de fer la gira ms extensa de la seva histria, World Slavery Tour durant els anys 84-85, en la qual aprofitarien diversos shows per gravar el LP i VHS en directe Live After Death. 

 Llista i udio de canons .
 Aces High (4:29), Harris;
 2 Minutes to Midnight (6:00), Dickinson, Smith;
 Losfer Words (Big 'Orra) (4:13), Harris;
 Flash of the Blade (4:02), Dickinson;
 The Duellists (6:07), Harris;
 Back in the Village (5:00), Dickinson, Smith;
 Powerslave (7:18), Dickinson;
 Rime of the Ancient Mariner (13:36), Harris;


 Integrants .
Steve Harris - baixista;
Bruce Dickinson - vocalista;
Dave Murray - guitarrista;
Adrian Smith - guitarrista;
Nicko McBrain - bateria;


 Enllaos .
BlackFlamer


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329328" title="MISRA C++" nonfiltered="3316" processed="3302" dbindex="128407">
MISRA C++ s un estndard de desenvolupament de programari per al llenguatge de programaci C++. Ha estat desenvolupat per MISRA. L'objectiu s facilitar la fiabilitat en el context dels sistemes enquestats, especficament aquells programats amb C++. Tamb existeix un conjunt de normes conegut com MISRA C per per llenguatge C.

La primera edici del document de MISRA C++, "Guidelines for the use of the C++ language in critical systems", es va editar al Juny de 2008, i es coneix oficialment com MISRA-C++:2008. Aquest document s disponible a travs de MISRA. 

El comit de MISRA C++.

L'actual comit de MISRA C++ inclou els segents membres:

 Chris Tapp, Keylevel Consultants Ltd;
 Richard Corden, Programming Research Ltd;
 Mike Hennell, LDRA Ltd;
 Derek Jones, Knowledge Software Ltd;
 Keith Longmore, Lotus Cars Ltd;
 Clive Pygott, QinetiQ Ltd;
 

La direcci del projecte, publicaci i distribuci han estat gestionades per David Ward, MIRA Ltd. 

Suport d'eines.
Hi ha eines de desenvolupament de programari que asseguren la comprovaci del codi conforme a MISRA C++. Algunes d'aquestes sn:

 LDRA's C++ Testbed  ;
 Programming Research's QAC++  ;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329331" title="Pleuronectiforme" nonfiltered="3317" processed="3303" dbindex="128408">



Els pleuronectiformes constitueixen un ordre de peixos ostectis, generalment marins, i plans. Es classifiquen en 7 famlies, 120 gneres i ms de 500 espcies (35 de les quals sn prpies de la Mediterrnia), les ms importants de les quals sn les dels pleuronctids, la dels soleids i la dels btids.

Morfologia.

 Tenen el cos molt aplanat, de forma oval i asimtric amb els ulls a la banda pigmentada i molt propers l'un de l'altre a la cara ocular. L'altra cara, la que reposa sobre el fons, s'anomena cara cega i no t pigments.
 La majoria dels rgans tamb sn asimtrics: la boca s esbiaixada, la part davantera del crani s deformada, etc.
 Aletes dorsal i caudal molt desenvolupades, puix que comprenen gaireb totes dues vores del cos.
 No tenen bufeta natatria.
 Presenten colors mimtics amb l'entorn.;

Reproducci.

Els ous sn pelgics i les larves, simtriques, neden normalment i pateixen un complex procs de metamorfosi abans d'arribar al fons.

Alimentaci.

Sn carnvors.

Hbitat.

Sn bentnics en estat adult i habiten als fons sorrencs, on descansen sobre la banda despigmentada del cos.

Costums.

Es poden enterrar a la sorra i neden mitjanant ondulacions del cos i les aletes.

Referncies.



Bibliografia.

 Joseph S. Nelson: Fishes of the World, John Wiley & Sons, 2006, ISBN 0-471-25031-7. ;

Enllaos externs.

 Article sobre l'evoluci d'aquest ordre de peixos ;
 Article de National Geographic ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;
 ITIS ;
 MarBEF Data System ;
 Dr. Pez ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329332" title="Live After Death (lbum)" nonfiltered="3318" processed="3304" dbindex="128409">

Live After Death, s un lbum en directe d'Iron Maiden llanat el 14 d'octubre de 1985.

Gravat durant una srie de concerts al "Long Beach Arena" de Los Angeles durant els dies 14, 15, 16 i 17 de mar de 1985, Live After Death s el primer disc en directe d'Iron Maiden desprs de l'EP Maiden Japan. Iron Maiden no noms s un grup de bones composicions, sin que s una autntica banda de directes, en els quals exploten tota la seva fora i qualitat. Aquest lbum no noms s considerat com el millor directe d'Iron Maiden, sin com el millor directe de tota la histria del Heavy Metal.

La producci d'aquest directe s senzillament perfecta. Escoltant-lo amb uns bons altaveus, es pot distingir clarament les guitarres de Dave Murray i Adrian Smith, un a l'esquerra i un altre a la dreta, convertint-se en el primer lbum de la histria gravat en so estreo. 

 Llista i udio de canons .
"Churchill's Speech (Intro)" - 0:49
 Aces High - (Harris) 4:39;
 2 minutes To Midnight - (Smith/Dickinson) 6:03;
 The Trooper - (Harris) 4:31;
 Revelations - (Dickinson) 6:11;
 Flight of Icarus - (Smith/Dickinson) 3:27;
 Rime of the Ancient Mariner - (Harris) 13:18;
 Powerslave - (Dickinson) 7:13;
 The Number Of The Beast - (Harris) 4:53;
 Hallowed Be Thy Name - (Harris) 7:21;
 Iron Maiden - (Harris) 4:20;
 Run To The Hills - (Harris) 3:54;
 Running Free - (Harris/Di'Anno) 8:43;


 Integrants .
Steve Harris - baixista;
Bruce Dickinson - vocalista;
Dave Murray - guitarrista;
Adrian Smith - guitarrista;
Nicko McBrain - bateria;


 Enllaos .
BlackFlamer




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329337" title="Somewhere in Time" nonfiltered="3319" processed="3305" dbindex="128410">

Somewhere in Time,  (en algun lloc en el temps) va ser llanat el 29 de juny de 1986 i rpidament es va notar un canvi bastant gran en aquest lbum respecte als anteriors d'Iron Maiden.
La banda volia explorar nous camins musicals (sense sortir-se del caracterstic so de sempre) i va introduir l's de sintetitzadors. Molts fans es van veure sorpresos i van rebutjar aquest nou so, encara que els sintetitzadors no adquirien un protagonisme especial ni es canviava l'estil de les canons.

Va ser molt important l'activa participaci d'Adrian Smith en la creaci d'aquest lbum ja que contribueix amb un dels seus xits de ms renom, Wasted Years; tema caracteritzat pel seu memorable intro, les dobles veus del seu cor i el seu elaborat punteig.

Malgrat no tractar-se d'un disc conceptual, l'lbum s'ambienta en temps futuristes a l'estil de la pellcula "Blade Runner". Aquest fet s'observa a la gran detallada portada. Una portada que cont nombroses allusions a altres canons de la, fins llavors, histria d'Iron Maiden.

Un disc ple de molt bons temes com "Sea of Madness","Heaven Can Wait", o la majestuosa "Alexander The Great". Disc una mica oblidat per Iron Maiden, malgrat ser un dels millors lbums creat per aquesta banda i amb el major xit en vendes (ms de 2 milions 600 mil cpies). 

 Llista i udio de canons .
 Caught Somewhere In Time (Harris) - 7:22;
 Wasted Years (Smith) - 5:08;
 Sea Of Madness (Smith) - 5:41;
 Heaven Can Wait (Harris) - 7:23;
 The Loneliness Of The Long Distance Runner (Harris) - 6:31;
 Stranger In A Strange Land (Smith) - 5:42;
 De Ja Vu (Murray/Harris) - 4:56;
 Alexander The Great (Harris) - 8:35;

 Integrants .
Steve Harris - baixista;
Bruce Dickinson - vocalista;
Dave Murray - guitarrista;
Adrian Smith - guitarrista;
Nicko McBrain - bateria;

 Enllaos .
BlackFlamer






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329350" title="Temporada 2008-2009 del Vila-real Club de Futbol" nonfiltered="3320" processed="3306" dbindex="128412">
Plantilla 2008-09.
Els futbolistes que formen la plantilla 2008-2009 del Vila-real Club de Futbol sn els segents:

 


























Entrenador:Manuel Pellegrini;
Segon entrenador:Rubn Cousillas Fuse;
Mercat d'hivern.
Altes:



Baixes:





Altes.








Baixes.
















 del 15 de juliol fins al 25 de juliol pretemporada en Torremirona, a la localitat gironesa de Navata.



 30 de juliol: Vila-real CF - Liverpool FC (0-0) disputat al Madrigal a Vila-real.
 2 d'agost: Reial Saragossa - Vila-real CF (1-2) disputat a Terol pel II Trofeu Ciutat de Terol.
 9 d'agost: West Ham United FC - Vila-real CF (1-1) disputat a Boleyn Ground a Londres.
 15 d'agost: Vila-real CF - Sevilla FC (0-2) disputat a l'Estadi Ramon de Carranza amb motiu del Trofeu Ramn de Carranza.
 16 d'agost: Vila-real CF - Athletic de Bilbao (0-1) disputat a l'Estadi Ramon de Carranza pel 3r i 4t lloc en el Trofeu Ramn de Carranza;
 19 d'agost: Vila-real CF - Real Valladolid (1-5) amists disputat al Madrigal a Vila-real.
 22 d'agost: Vila-real CF - Udinese Calcio (0-1) disputat a l'estadi del Madrigal a Vila-real amb motiu del Trofeu de la Cermica.



Lliga: ;
Copa del rei: Eliminats en els setzens de finals davant el Poli Ejido (5-0 en l'anada i 1-1 en la tornada) ;
Lliga de Campions: ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329365" title="Bruixa sense taques" nonfiltered="3321" processed="3307" dbindex="128413">

La bruixa sense taques (Lepidorhombus whiffiagonis) s un peix teleosti de la famlia dels escoftlmids  i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic nord-oriental (des d'Islndia fins al Cap Bojador -Shara Occidental-) i del Mediterrani occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329367" title="Killers (lbum d'Iron Maiden)" nonfiltered="3322" processed="3308" dbindex="128414">

Killers,   llanat el mar de 1981, s el segon lbum d'Iron Maiden. Va ser llanat sota el segell EMI en el Regne Unit. Aquest treball els va consolidar com la banda que encapalaria el moviment NWOBHM. S'hi poden escoltar temes com Wrathchild,The Ides of March o la semibalada Prodigal Son. Destaca l'ingrs d'Adrian Smith com a guitarrista en reemplaament de Dennis Stratton i tamb seria l'ltim treball del vocalista Paul Di'Anno que se'n va anar de la banda per problemes amb alcohol i drogues. Posteriorment seria reemplaat per Bruce Dickinson. Tamb va ser el primer lbum produt per Martin Birch quen va produir els seus vuit segents treballs, abans de retirar-se desprs de Fear of the Dark el 1992.

L'lbum s inusual, ja que es presenten 2 temes instrumentals, i va ser escrit i composat majoritriament per Steve Harris. Totes les canons a excepci de Murders in the Rue Morgue i Killers, van ser escrites abans del llanament del seu disc debut (no podien cabre tots en un lbum, i posteriorment van ser regravades per incorporar a Adrian Smith); una primerenca versi de Wrathchild va ser inclosa en la compilaci Metal for Muthas.

L'edici per a Estats Units, que va sortir uns mesos desprs del llanament en el Regne Unit va ser inicialment llanada amb els segells Harvest Records/Capitol Records i posteriorment sota Sanctuary Records/Columbia Records, incorporant Twilight Zone a l'lbum.

La can Murders in the Rue Morgue est basada en la histria Els crims del carrer Morgue d'Edgar Allan Poe.

La can "Wrathchild" apareix a l'lbum tribut Numbers from the Beast amb Di'anno com a vocalista, Alex Skolnick en guitarra, Chris Traynor en guitarra rtmica, Frank Bello al baix, i John Tempesta en bateria. 

 Llista i udio de canons .
Totes les canons van ser escrites per Steve Harris, excepte les especificades.

 "The Ides of March"   1:45 ;
 "Wrathchild"   2:54 ;
 "Murders in the Rue Morgue"   4:19 ;
 "Another Life"   3:22 ;
 "Genghis Khan"   3:06 ;
 "Innocent Exile"   3:53 ;
 "Killers" (Di'Anno, Harris)   5:01;
 "Prodigal Son"   6:11 ;
 "Purgatory"   3:2;
 "Twilight Zone" (Harris, Murray)   2:34 ;
 "Drifter"   4:48;


 Integrants .
Steve Harris - baixista;
Paul Di'Anno - vocalista;
Dave Murray - guitarrista;
Adrian Smith - guitarrista;
Clive Burr - bateria;

 Enllaos .
BlackFlamer




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329387" title="Larousse" nonfiltered="3323" processed="3309" dbindex="128415">


 Pierre Larousse;
 Editorial Larousse;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329389" title="Rmol atlntic d'arena" nonfiltered="3324" processed="3310" dbindex="128416">

Rmol atlntic d'arena (Scophthalmus aquosus)  s un peix teleosti de la famlia dels escoftlmids  i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45,7 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des del Golf de Sant Lloren -Canad- al nord de Florida -Estats Units-).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329392" title="Editorial Larousse" nonfiltered="3325" processed="3311" dbindex="128417">
L'editorial Larousse, fundada el 1852 a Frana per Pierre Larousse, s actualment una editorial especialitzada en obres de referncia, com diccionaris, enciclopdies i llibres de divulgaci. En catal, va publicar la seva enciclopdia el 1990, amb successives actualitzacions. Un subsegell de l'editorial s VOX, que edita diccionaris plurilinges. Des del 2008, admet la redacci collaborativa d'articles, si b les edicions es validen posteriorment per un equip de l'empresa.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329393" title="Scophthalmus maeoticus" nonfiltered="3326" processed="3312" dbindex="128418">

Scophthalmus maeoticus  s un peix teleosti de la famlia dels escoftlmids  i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Mar Negra.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329399" title="Zeugopterus norvegicus" nonfiltered="3327" processed="3313" dbindex="128420">

Zeugopterus norvegicus  s un peix teleosti de la famlia dels escoftlmids  i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Hbitat.

Viu entre els 20 i els 50 m de fondria per, de vegades, ha estat observat fins als 170 m.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329401" title="The Getaway (saga de videojocs)" nonfiltered="3328" processed="3314" dbindex="128422">


The Getaway s una saga de videojocs, creats per l'empresa ubicada a Londres, Regne Unit, Sony Computer Entertainment Europe (SCEE) subsidiria de Team SOHO, que es va comenar a publicar pel desembre del 2002. El primer videojoc i la seva continuaci tenen lloc a la ciutat londinenca i tenen un estil a les pellcules de gangsters com Get Carter, The Long Good Friday i Lock, Stock and Two Smoking Barrels.

The Getaway est explicat en dos parts amb diferents personatges. Les parts tenen lloc a travs de vides paralleles, arribant junts al final del videojoc. Vegeu The getaway a ebgames.com o consumerelectronics.mybisi.com.

 Vegeu tamb.


Referncies.


Enllaos externs.
  Web oficial de Getaway;
  Web oficial de Getaway: Black Monday;
  TAG - Total Action Games (The Getaway Fansite);
  The Getaway al MobyGames;
  Anlisis de GameRankings de The Getaway;
  Anlisis de GameRankings de Black Monday;
  IMDB;
  IMDB pel Black Monday;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329404" title="Rmol de roca" nonfiltered="3329" processed="3315" dbindex="128423">

El rmol de roca (Zeugopterus punctatus) s un peix teleosti de la famlia dels escoftlmids  i de l'ordre dels pleuronectiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic Nord (des de Trondheim fins a la Mar Cantbrica, i a Terranova -Canad-).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329410" title="The Getaway (videojoc)" nonfiltered="3330" processed="3316" dbindex="128424">

The Getaway s un videojoc d'acci i aventura, creat per l'empresa britnica situada a Londres, Sony Computer Entertainment Europe (SCEE) subsidiria de Team SOHO, i va ser publicat el desembre de 2002 per la Playstation 2. El rol del videojoc t lloc a Londres i t un estil semblant a les pellcules britniques de gngsters com Get Carter, The Long Good Friday and Lock, Stock and Two Smoking Barrels.

The Getaway s'explica en dues parts amb diferents personatges. L'argument t lloc en dos vides paralleles, que es trobaran al final del videojoc.

Hi ha una continuaci de The Getaway, anomenada The Getaway: Black Monday que es va publicar al 2004.

 Referncies.


 Enllaos externs .
Info del videojoc a MobyGames;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329415" title="Vall de Xlima" nonfiltered="3331" processed="3317" dbindex="128425">
La Vall de Xlima (Vale de Xlima, tamb anomenada Vale do riu Elhas o Os Trs Lugares) es troba situada a la Raia hispano-portugesa, a l'extrem  nordoest de la provncia de Cceres (Extremadura), a l'interior de la Serra de Gata (entre las Hurdes i la frontera portuguesa). Situada en la part noroccidental de la comarca de la Serra de Gata, limita al Nord amb Navasfras i El Payo, els dos municipis de la provncia de Salamanca, al Sud amb Villamiel i Cilleros i a l'oest amb el municipi portugus de Penamacor.

La seua situaci geogrfica, en una vall orientada cap al sud a la falda del Sistema Central i de molt difcil accs per carretera fins a principis dels anys 90, ha afavorit la conservaci d'un paisatge, tradicions, llengua i formes de vida en un estat molt ms virginal que en altres municipis del nord d'Extremadura i de la resta de la comarca de la Serra de Gata.



Es troba situada a una altitud mitjana de 500m, i est presidit pel Xlima amb 1492 m d'altitud, d'on nixen nombrosos rierols i goles que formen el riu Ellas, que travessa tota la vall -afluent del Tajo que constitux una frontera natural entre Espanya i Portugal- el seu curs s d'uns 50 km, acabant a la dreta del riu Tajo, confluent del Salor. La Vall est protegida per abruptes fromacions muntanyoses de 1200-1500 m que l'allen de Castella; pel sudest una altra serra de 700-900 m la separa de la resta d'Extremadura i per l'oest s'obri cap a terres portugueses. s doncs, una conca natural perfectament delimitada i apartada dels territoris de llengua castellana per dificultats orogrfiques (i pel riu i la frontera portuguesa a l'oest). D'ah el fet de l'existncia de la llengua, de nombrosos cognoms, toponmia, arquitectura i incls gastronomia d'origen evidentment galaicoportugus. 

La Vall de Xlima amb una superfcie de 25.171 hectries i una poblaci de 5.190 habitants, t tres nuclis de poblaci: San Martn de Trevejo (S Martm de Trevelho), Eljas (As Elhas) i Valverde del Fresno (Valverde do Fresno). 

La Vall es distingeix dels municipis extremenys i castellans dels seus voltants per la llengua dels seus habitants, la coneguda com fala de Xlima. I es que en estes tres poblacions s'utilitzen uns falaris galaicoportuguesos: o manhego, en San Martn de Trevejo, o lagarteiro, en Eljas, i o valverdeiro, en Valverde del Fresno. Uns falaris que, encara que presenten xicotetes diferncies entre ells, tenen la mateixa base lingstica: el portugus de l'antic dialecte alto-beiro de Riba-Ca, impregnat d'arcasmes i lleonesismes i tamb ms modernament, de castellanismes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329419" title="The Getaway: Black Monday" nonfiltered="3332" processed="3318" dbindex="128426">

The Getaway: Black Monday s un videojoc d'acci i aventura, creat per l'empresa britnica ubicada a Londres, Sony Computer Entertainment Europe (SCEE) subsidiria de Team SOHO, ies va publicar al 2004 per la Playstation 2. L'argument t lloc a Londres i pren l'estil de les pellcules britniques de gngsters com Get Carter, The Long Good Friday i Lock, Stock and Two Smoking Barrels. s la continuaci de The Getaway.


 Enllaos externs .
Info a MobyGames;

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329420" title="Gangs of London" nonfiltered="3333" processed="3319" dbindex="128427">

Gangs of London s un videojoc publicat l'1 de setembre de 2006, desenvolupat per Team SOHO i publicat per Sony Computer Entertainment. Es va llanar per la PlayStation Portable de Sony. Malgrat tenir els mateixos desenvolupadors i est ubicat al mateix lloc de la saga The Getaway, l'argument del joc no es relaciona amb la saga.

El jugador pot triar cinc bandes diferents a Londres, totes elles amb diferents colors i tnies:
The Talwar Brothers;
The EC2 Crew;
The Water Dragon Triad;
Zakharov Organization;
The Firm;

Va ser qualificat com el cinqu videojoc ms venut el setembre del 2006.

 Enllaos externs .
 Web oficial de Gangs of London;
 The Real Gangs of London;
 Llista de noms de Gangs of London;

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329426" title="Hapoel Tel Aviv FC" nonfiltered="3334" processed="3320" dbindex="128428">

L'Hapoel Tel Aviv FC (en hebreu:         -    ) s un club de futbol israeli de la ciutat de Tel Aviv.

Histria.
El club va ser format oficialment el 1923, refundat 1925 i de nou el 1926. El 1927 se li un el club Allenby F.C., donant al club la forma actual. Rpidament es convert en un dels grans del pas. Abans de la independncia d'Israel ja va guanyar la Copa de Palestina els anys 1928, 1934 i consecutivament entre 1937 i 1939. Tamb guany les lligues de 1934 a 1936 i de 1938, 1940 i 1943.

A partir de la independncia, els ttols trigaren a arribar. El primer no ho feu fins el 1957. El segent el 1966, i la primera Copa de Campions d'sia el 1968, desprs de derrotar 2-1 el Selangor FA de  Malisia. Fou una de les millors dcades del club amb una darrera lliga el 1969. No guany camp ttol als 70. Als 80 guany tres lligues (1981, 1986 i 1988) i una copa el 1983, per acab amb el descens a segona el 1989. El 1999 guany la copa i el 2000 la lliga.

Polticament el club s associat a l'esquerra israeliana. Hapoel significa "Treballador".

Jugadors destacats.
    Elyaniv Barda;
    Shavit Elimelech;
    Yossi Abukasis;
    Pini Balili;
    Shalom Tikva;
    Shiye Feigenbaum;
    Amatzia Levkowitch;
    Ya'akov Hodorov;
    Gili Landau;
    Rehavia Rosenbaum ;
    Ben Sahar;
    Moshe Sinai;
    Jimmy Turk;
     John Paintsil;
   Gbor Halmai;
   Istvn Pisont;
 Sebastjan Cimiroti ;
 Milan Osterc;
   Ibezito Ogbonna;

Palmars.
 Lliga de Campions de l'AFC 1: 1967;
 Lliga israeliana de futbol 13: 1933/34, 1934/35, 1935/36, 1937/38, 1939/40, 1942/43, 1956/57, 1965/66, 1968/69, 1980/81, 1985/86, 1987/88, 1999/00;
 Copa israeliana de futbol 12: 1927/28, 1933/34, 1936/37, 1937/38, 1938/39, 1960/61, 1971/72, 1982/83, 1998/99, 1999/00, 2005/06, 2006/07;
 Copa Toto 1: 2001/02;

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
Red Fans;
Ultras Hapoel;
Frum;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329429" title="Pedralba de la Pradera" nonfiltered="3335" processed="3321" dbindex="128429">


Pedralba de la Pradera, s un municipi de la Raia fronterera d'Espanya i Portugal a la comarca de la Sanbria, (provncia de Zamora, a Castella i Lle). Es troba situat a 6 km de Puebla de Sanabria per la carretera C-622 en la latitud 042,01,35 nord i longitud 006,41,35 oest, a 1024 metres sobre el nivell del mar.

A banda del nucli de Pedralba, pertanyen a l'ajuntament les  segents pedanies: Calabor, Lobeznos, Santa Cruz de Abranes i Rihonor de Castilla. 

El balneari de Calabor d'aiges termals que brollen a una temperatura de 27, va ser declarat d'utilitat pblica en 1950. T mines d'estany i se celebra a la primavera la fira Internacional de la Frontera. Prop del poble est el castro cltic del Castell. Santa Cruz de Abranes, va pertnyer fins al segle XVII a Portugal i enmig del poblet de Lobeznos est l'esglsia del Cristu de la Pied i el cementeri. 

Rihonor de Castilla s un poblet dividit en dos parts, una espanyola i altra portuguesa,(Riu de Onor). El carrer que uneix els dos barris, se separava per una cadena que assenyalava el lmit fronterer. s un cas nic en tota la frontera hispanoportuguesa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329434" title="frica Occidental Espanyola" nonfiltered="3336" processed="3322" dbindex="128430">
Territoris de l'frica Occidental Espanyola (Territorios del frica Occidental Espaola) fou el nom que va designar el conjunt de les colnies espanyoles a l'frica Occidental.

El territori es va formar el 26 de juliol de 1946 amb els quatre antics districtes del Shara occidental (de nord a sud: Cap Juby (Cabo Juby), Saguiet al-Hamra, Riu d'Or (Ro de Oro) i La Agera); el territori de l'Ifni hi fou incorporat el 1952. Va emetre segells de correos desprs del 1949.

Entre el 23 de novembre de 1957 i el 25 de febrer de 1958, el Marroc va ocupar algunes zones de Cap Juby, incloent Edchera, Tant-Tan, Tarfudat, Smara, Bir Nazaran i Ausert. La colnia de l'frica Occidental fou llavors (12 de gener del 1958) suprimida i el Shara occidental amb els antics districtes (el de Cap Juby amb lmits indeterminats), fou convertit en provncia ultramarina amb el nom de "Shara Espanyol", mentre l'Ifni constitua tamb un altre provncia ultramarina. El lmit nord del Shara va quedar definit el 2 d'abril de 1958 quan Espanya va retornar Cap Juby (la capital era Villa Bens, desprs Tarfaya) a Marroc pel tractat d'Angra de Cintra.

 Governadors .

Jos Bermejo Lpez 1946-1949;
Francisco Rosaleny Burguet 1949-1952;
Venancio Tutor Gil 1952-1954;
Ramn Pardo de Santallana Surez 1954-1957;
Mariano Gmez Zamalloa y Guirce 1957-1958;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329438" title="Dasirid" nonfiltered="3337" processed="3323" dbindex="128431">

Els dasirids (Dasyuridae) sn una famlia de marsupials natius a Austrlia i Nova Guinea, incloent 61 espcies dividides en 15 gneres. Molts sn petits i semblats als ratolins, per tamb inclou els gats marsupials, de la mida dels gats. Es troben a molts tipus d'hbitats, com prats, boscos i muntanyes.






Taxonomia.

 Subfamlia Dasyurinae;
 Tribu Dasyurini;
 Gnere Dasycercus;
 Gnere Dasykaluta;
 Gnere Dasyuroides;
 Gnere Dasyurus;
 Gnere Myoictis;
 Gnere Neophascogale;
 Gnere Parantechinus;
 Gnere Phascolosorex;
 Gnere Pseudantechinus;
 Gnere Sarcophilus;
 Tribu Phascogalini;
 Gnere Antechinus;
 Gnere Micromurexia;
 Gnere Murexechinus;
 Gnere Murexia;
 Gnere Paramurexia;
 Gnere Phascomurexia;
 Gnere Phascogale;
 Subfamlia Sminthopsinae;
 Tribu Planigalini;
 Gnere Planigale;
 Tribu Sminthopsini;
 Gnere Antechinomys;
 Gnere Ningaui;
 Gnere Sminthopsis;

Fonts: Wikispecies, AnAge, Animal Diversity Web.;

Referncies.





Bibliografia.

Brands, S.J. (comp.) 1989-2005. Systema Naturae 2000. The Taxonomicon. Universal Taxonomic Services, Amsterdam, Holanda. Acceso: 4 de octubre de 2007.
McKenna, M.C., y Bell, S.K. (1997), Classification of Mammals Above the Species Level., Columbia University Press, New York. 0-231-11013-8. ;
Myers, P. (2001). "Dasyuridae" (On-line) Animal Diversity Web. Acceso: 7 de octubre de 2007.
Wilson, D.E. & Reeder D.M. (editors). (2005). Mammal Species of the World. A Taxonomic and Geographic Reference (3rd ed), Johns Hopkins University Press. 1-800-537-5487.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329441" title="Hapoel Haifa FC" nonfiltered="3338" processed="3324" dbindex="128432">

L'Hapoel Haifa FC (en hebreu:                          Moadon Kadouregel Hapoel Haifa) s un club de futbol israeli de la ciutat de Haifa.

Va ser fundat el 24 d'abril de 1924. Hapoel significa "Treballador", i el club representa polticament l'esquerra de la ciutat.

 Jugadors destacats .
  Dudu Aouate;
  Reuven Atar;
  Tal Banin;
  Zlatko  ajkovski;
  Ran Ben Shimon;
  Yitzhak Englander;
  Yechiel Hameiri;
  Elimelech Levental;
  Ofer Talker;
  Yochanan Vollach;
  Robby Young;
  Victor Young;
  Oren Zeituni;
  Carlos Olaran;
  Giovanni Rosso;
  Nsumbu Mazuwa;
  Jeff Tutuana;
  Alin Minteuan;

Palmars.
 
Lliga israeliana de futbol 1998-99;
Copa israeliana de futbol 1962-63, 1965-66, 1973-74;
Copa Toto (Ligat ha'Al) 2000-01;
Copa Toto (Liga Artzit) 1986-87;
Copa de la Dcada d'Israel  1 1957-58;

Notes.


Enllaos externs.
 Web oficial;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329447" title="Furiptrid" nonfiltered="3339" processed="3325" dbindex="128433">


Els furiptrids (Furipteridae) formen una famlia de rat-penats. Aquesta famlia noms cont dues espcies, Amorphochilus schnablii i Furipterus horrens. Els dos viuen a l'Amrica central i a l'Amrica del Sud. Com molts rat-penats, descansen en coves.

Taxonomia.
Gnere Amorphochilus;
Amorphochilus schnablii ;
Gnere Furipterus;
Furipterus horrens;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329449" title="Jos Mara Callejn Bueno" nonfiltered="3340" processed="3326" dbindex="128434">
Jos Mara Callejn Bueno (Motril, 11 de febrer de 1987), s un futbolista andals que juga de davanter al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

El jugador va fer el salt al futbol d'elit al Real Madrid Castilla al maig de 2007, en qu va jugar 4 partits en aquella temporada. La segent, la 2007-08, va participar en 37 partits i va anotar 21 gols, cosa que li supos ser el mxim golejador de la Segona Divisi B. Desprs d'aquest xit i al finalitzar la temporada, el futbolista va firmar un contracte de quatre temporades amb el RCD Espanyol.

Callejn va debutar a la selecci espanyola sub-21 al 25 de mar de 2008, contra el Kazakhstan. Va jugar 46 minuts en el terreny de joc i va annotar un dels cinc gols del partit, en qu Espanya va guanyar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329451" title="Platanista gangetica" nonfiltered="3341" processed="3327" dbindex="128435">

Platanista gangetica s una espcie de dofins que agrupa dues subespcies: el dof del Ganges (P. g. gangetica) i el dof de l'Indus (P. g. minor). Viuen a Bangla Desh, l'ndia, el Nepal i Pakistan. El dof del Ganges es troba principalment als rius Ganges i Brahmaputra, aix com els seus afluents. El dof de l'Indus es troba nicament a l'Indus. Entre la dcada del 1970 i el 1998 se les considerava espcies diferents, per el 1998 se'n revis la classificaci, convertint-les en subespcies d'una espcie diferent.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329454" title="Les alegres casades de Windsor (pera)" nonfiltered="3342" processed="3328" dbindex="128436">
	
Les alegres casades de Windsor (ttol original en alemany Die lustigen Weiber von Windsor) s una pera en tres actes de Carl Otto Nicolai, amb llibret de Salomon Hermann von Mosenthal. S'estren l'pera de la cort de Berln el 9 de mar de 1849.  A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona l'1 de febrer de 1905.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
		
	










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329457" title="Hapoel Petah Tikva FC" nonfiltered="3343" processed="3329" dbindex="128437">

El Hapoel Petah Tikva s un club de futbol israeli de la ciutat de Petah Tikva.

 Histria .
Fou un dels clubs ms destacats del pas a les dcades dels 50 i 60, on guany sis campionats del pas. El seu entrenador ms fams fou Avram Grant, qui posteriorment entren el Chelsea F.C.

Hapoel significa "Treballador", i el club representa polticament l'esquerra de la ciutat.

 Palmars .
Lliga israeliana de futbol 1954-55, 1958-59, 1959-60, 1960-61, 1961-62, 1962-63.
Copa israeliana de futbol 1957, 1992.
Copa Toto 1986, 1990, 1991, 2005.
Copa Toto (Ligat Leumit) 2007.

 Enllaos externs .
Web de seguidors;
Museu Hapoel Petah Tikva;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329464" title="Rihonor de Castilla" nonfiltered="3344" processed="3330" dbindex="128438">

Rihonor de Castilla s una aldea del municipi de Pedralba de la Pradera en la provncia de Zamora en la comunitat autnoma de Castella i Lle compta amb uns 25 habitants. A l'altre costat del riu Onor, i pertanyent al municipi de Bragana, ja en Portugal, est Rio de Onor (amb el qual comparteix un avantpassat sistema comunitari), en realitat sn el mateix poble partit pel riu per una frontera des del tractat d'Alcaices en 1292. En les dos parts del poble, conegudes com la vila de cima i vila de abaixo es parla un lleons mixte amb el portugus anomenat riodonors, a ms tots els habitants saben parlar portugus i castell. 

El Consell d'habitants en la localitat portuguesa de Rio de Onor ha estat durant molts anys la reuni magna d'aquest peculiar rac en la regi trasmontana de Portugal, donats a conixer al mn per l'etnleg Jorge Dias. Imitant als consells d'ancians de l'antiguitat, en aquestes assemblees s'ajunten un representant de cada casa i en elles es decideixen i aproven normes i regles que afecten a tots els habitants. Malgrat d'haver mantingut sempre una estreta relaci amb la localitat vena espanyola, Rihonor de Castilla, fins a ara aquest consell era noms per als portuguesos. 
A causa del projecte com que existeix entre ambds per a convertir-se en una euroaldea. Hi ha un projecte europeu per a crear una euroaldea que s'anomenaria Rionor de Europa, tamb estan previstos una escola trilinge, un consultori mdic i una farmcia per a les dos ribes del riu.    

L'intercanvi de recursos entre les dues localitats es manifesta de diverses formes, com per exemple en el cas de la gesti de l'aigua. Les aiges residuals tractades s el costat portugus, oferint a canvi l'espanyol aigua potable a l'estiu, quan hi ha problemes de provement. 

s com veure el bestiar que creuen la frontera lliurement. Les poblacions d'ambds pasos tenen sovint la terra el costat de la frontera, treballen com si anessin del seu costat de la frontera. Tamb comparteixen una comunitat de pastures, on s'alimenta una rajada de noms al voltant de 300 ovelles i 100 cabres. 

A ms del Consell existeixen altres tradicions comunitries com s la possessi collectiva d'alguns bns (camps, molins i ramats) i de l'administraci rural, que es porta a terme per dues persones designades en el consell. Antigament aquests administradors eren triats, per ara existeix un sistema de rotaci cclica perqu tots puguin exercir aquesta funci. Existeixen documents en els quals es data al llogaret de Rio de Onor en temps d'Alfons III encara que es creu que el seu origen s anterior. Ambds llogarets van ser un sol fins que es van tallar en dos quan van ser definides les fronteres de la regi. 

Durant anys, fins 1974, els dos barris feien vides idntiques per, disposaven, en cada lloc de la frontera, d'un lloc de vigilncia. En la zona portuguesa el gurdies fiscals (guardinhas) i en l'espanyola, la gurdia civil. El 25 d'abril de 1974 esclata a Portugal la revoluci dels clavells, i el tinent Pinheiro, conegut I temut guardinha lus, ala com una estacada antiimperialista una minscula cadena entre dos pivots de mig metre de ciment.

En aquesta xicoteta vall on tots els vens sn famlia, els idiomes i les monedes sn comunes, desprs de 16 anys, la cadena que partia el poblet en dos (amb tot el seu significat imposat desprs de la revoluci dels clavells), seria retirada el dia 19 d'agost de 1990,.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329465" title="Genoveva" nonfiltered="3345" processed="3331" dbindex="128439">
	
Genoveva s una pera en quatre actes de Robert Schumann, amb llibret de Robert Reinick i Robert Schumann. S'estren al Stadttheater de Leipzig el 25 de juny de 1850. No s'ha estrenat a Catalunya.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329466" title="Cristian Daro lvarez" nonfiltered="3346" processed="3332" dbindex="128440">

Cristian Daro lvarez (Rosario, 13 de novembre de 1985), s un futbolista argent que actualment juga en el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona com a porter.

El jugador va desenvolupar la seva carrera futbolstica a les categories inferiors del Rosario Central fins que al 23 de febrer de 2006 va debutar en el primer equip a la Copa Libertadores. Al juliol de 2008, el porter deixa el seu equip argent per fitxar pel RCD Espanyol de Barcelona.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329473" title="Alpedrete" nonfiltered="3347" processed="3333" dbindex="128441">

Alpedrete s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb Collado Villalba, Collado Mediano, San Lorenzo de El Escorial, Moralzarzal, Galapagar i Guadarrama.   

Enllaos externs.
 Alpedrete: Histria, cultura, naturalesa a Sierra Guadarrama-Alto Manzanares;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329474" title="Si j'tais roi" nonfiltered="3348" processed="3334" dbindex="128442">
	
Si j'tais roi s una pera en tres actes de Adolphe Adam, amb llibret de Adolphe d'Ennery i Jules Brsil. S'estren al Thtre Lyrique de Pars el 4 de setembre de 1852. A Catalunya es va estrenar al Teatre Principal de Barcelona el 15 d'octubre de 1866.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
		
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329477" title="Becerril de la Sierra" nonfiltered="3349" processed="3335" dbindex="128443">

Becerril de la Sierra s un municipi de la Comunitat de Madrid, a la Cuenca del Guadarrama.  Est situat entre els municipis de Navacerrada, Collado Mediano, Moralzarzal i El Boalo.  


 Enllaos externs .
 Becerril de la Sierra: Histria, cultura, naturalesa a Sierra Guadarrama-Alto Manzanares;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329478" title="Los Ybenes" nonfiltered="3350" processed="3336" dbindex="128444">


Los Ybenes s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. s el tercer municipi ms gran en extensi de tota Espanya, noms superat per Jerez de la Frontera (provncia de Cadis) i Don Benito (provncia de Badajoz)

 Enllaos externs .

 Guia til de Los Ybenes;
 Situaci geogrfica de Los Ybenes;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329479" title="Poln" nonfiltered="3351" processed="3337" dbindex="128445">


Poln s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329480" title="Urda" nonfiltered="3352" processed="3338" dbindex="128446">


Urda s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329481" title="San Pablo de los Montes" nonfiltered="3353" processed="3339" dbindex="128447">


San Pablo de los Montes s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Retuerta del Bullaque a la provncia de Ciudad Real i Menasalbas i Las Ventas con Pea Aguilera, a la de Toledo.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329482" title="Pulgar" nonfiltered="3354" processed="3340" dbindex="128448">


Pulgar s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Noez, Mazarambroz, Las Ventas con Pea Aguilera, Cuerva i Totans.

 Demografia .



 Administraci .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329483" title="Las Ventas con Pea Aguilera" nonfiltered="3355" processed="3341" dbindex="128449">


Las Ventas con Pea Aguilera s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Retuerta del Bullaque a la provncia de Ciudad Real i Menasalbas, Cuerva, Pulgar, Mazarambroz i San Pablo de los Montes a la de Toledo.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329484" title="Hontanar" nonfiltered="3356" processed="3342" dbindex="128450">


Hontanar s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Navas de Estena a la provncia de Ciudad Real i Los Navalmorales, Navahermosa, Menasalbas, San Pablo de los Montes i Los Navalucillos. 

 Demografia .



 Administraci .



 Enllaos externs .
Diputaci de Toledo.    ;
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329485" title="Brunete" nonfiltered="3357" processed="3343" dbindex="128451">

Brunete s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al nord i est amb Villanueva de la Caada, a l'est amb Villaviciosa de Odn, al Sud amb Sevilla la Nueva i a l'oest amb Quijorna.    

 Demografia .



 Estadstica .
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Fitxa municipal;
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Sries estadstiques del municipi;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329490" title="Cercedilla" nonfiltered="3358" processed="3344" dbindex="128452">

Cercedilla s un municipi de la Comunitat de Madrid. Est rodejat per diverses elevacions de Sierra de Guadarrama, com Siete Picos (2138 m), La Bola del Mundo, on hi ha un repetidor de televisi i La Peota (1945 m). Limita amb Los Molinos i Navacerrada.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Cercedilla;
 Cercedilla: Histria, cultura, naturalesa a Sierra Guadarrama;
Web amb informaci sobre Cercedilla;
Informaci sobre la calada romana;
Pgina amb les restes romanes de Cercedilla;

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329497" title="Maccabi Petah Tikva FC" nonfiltered="3359" processed="3345" dbindex="128453">

El Maccabi Petah Tikva FC (en hebreu:               ) s un club de futbol israeli de la ciutat de Petah Tikva.

 Histria .
El club va ser fundat per un grup de jueus Petah Tikva l'any 1912, que estaven estudiant a la ciutat otomana de Constantinoble. s, per tant, el segon club ms antic d'Israel, desprs del Maccabi Tel Aviv, creat el 1906. El seu rival ciutad, l'Hapoel, va ser fundat el 1934.

Com tots els clubs Maccabi, representa ideolgicament la branca conservadora de la ciutat. Mai ha guanyat la lliga israeliana, tot i que ha estat dos cops campi de copa (1935 i 1952) i guany el Torneig Haaretz el 1940. Els anys 2003/04 i 2004/05 assol una tercera i una segona posici a la lliga de primera divisi.

Palmars.
Copa israeliana de futbol 1934-35, 1951-52;
Copa Toto 1994-95, 1999-00, 2003-04;

Enllaos externs.
Web oficial  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329500" title="Collado Mediano" nonfiltered="3360" processed="3346" dbindex="128454">

Collado Mediano s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita amb  Cercedilla, Navacerrada, Becerril de la Sierra, Moralzarzal, Alpedrete, Guadarrama i Los Molinos.  

Demografia.


Histria. 
S'ha detectat presncia de pobladors, des dels temps romans, car ha estat descoberta a uns 2 kilmetors del nucli urb, les restes d'una posada romana i al costat d'ella una calada. El poble no adquir el carcter de vila fins el 1630, any en la qual Ana de Mendoza li va concedir carta de Vilatge, separant-se de la Vila de Manzanares. Als inicis de l'edat Mitjana, el poble estava sota la influncia de la ciutat de Segvia. En la part nord-oest de la vall, a la muntanya, dhuc es poden apreciar restes d'antigues trinxeres usades durant la guerra civil. 

Economia. 
Antigament la pedrera, agricultura i ramaderia, eren importants. En l'actualitat el sector serveis s el predominant i de les activitats antigues, encara mant certa importncia la ramaderia extensiva.


 Enllaos externs.
Web oficial de l'ajuntament ;
Collado Mediano: Histria, cultura, naturalesa a Sierra Guadarrama-Alto Manzanares;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329510" title="Collado Villalba" nonfiltered="3361" processed="3347" dbindex="128455">

Collado Villalba s un municipi de la Comunitat de Madrid. Est envoltada per les muntanyes  Abantos (1.754 m), Cuelgamuros, Cabeza Ljar (1.824 m), Puerto de Guadarrama (1.511 m), La Peota (1.944 m), Puerto de Fuenfra (1.796 m), Siete Picos (2.138 m), Puerto de Navacerrada (1.860 m), La Maliciosa (2.383 m), El Yelmo (1.714 m) i El Estepar (1.404 m).   

 Histria . 
Les primeres dades, es remunten al perode neoltic, fa uns 4.500   5.000 anys, quedant com mostra el Dolmen d'Entretrminos, l'aixovar del qual consistia en un punyal, un destral, un ganivet, una punta de llana, dues destrals de pedra lluentada, un ganivet de slex, una punta de fletxa del mateix material i abundants restes de cermica. Posteriorment, es tenen notcies d'assentaments de pobles celtibers, com el poble carpet, amb dues famlies extenses o clans ben documentades,  Amia Elarig  i  Cantaber Elkisme . Cap al 220 a C, es va experimentar un procs de romanitzaci, que li va donar nom al poble (Villae-Alba) que significa Vila Blanca, a causa de la blancor de la pedra de granit que forma el paisatge de Collado Villalba. 

Posteriorment passa a convertir-se en un assentament rab del que queden voltes de ma i sepultures excavades en roca per a en el segle XI ser reconquistat, i en el segle XIII repoblat pels segovians; ms endavant, per decisi del rei Alfons X de Castella, El Savi, va passar a ser un Senyoriu de realeng formant com un llogaret ms del conjunt del Real de Manzanares. En 1363 Joan I de Castella fa donaci del Real de Manzanares al seu majordom, Pedro Gonzlez de Mendoza, iniciant un tutelat pels Senyors de Mendoza, en el qual se li concedeix el ttol de vilatge, per ordre del tei Felip IV en l'any 1630, unida amb Alpedrete i formant una sola vila. En 1840 finalment se segrega, sent reina Governadora Maria Cristina de Borb, quarta dona de Ferran VII d'Espanya i mare d'Isabel II. La distant estaci de ferrocarril de Rodalies Madrid va donar origen a la creaci d'un nou nucli de poblaci en rpid creixement; aix va comenar una etapa d'industrialitzaci i creixement econmic, que al costat de l'arribada de l'aigua en els anys seixanta, es va iniciar un gran moment de desenvolupament en el municipi.
 Festivals de msica . 
Sn especialment representatius de Collado Villalba dos festivals de msica: Via Jazz i Via Cltica. La cinquena edici d'aquest ltim, referncia cultural per als amants de la msica cltica, va tenir lloc en 2006 i va contar amb la presncia d'artistes i grups com Zamburiel, Altan, Milladoiro o Carlos Nez. Per la seva banda, el Via Jazz, iniciat en l'any 2003, ha comptat amb la presncia, entre uns altres, de B. B. King, Gilberto Gil, Carlinhos Brown, Jorge Drexler, Brian Wilson, Elvis Costello, Bob Dylan, Elton John i Caetano Veloso. 

 Enllaos externs .
Ajuntament de Collado Villalba;
Collado Villalba a Google Maps;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329511" title="Alfons i Estrella" nonfiltered="3362" processed="3348" dbindex="128456">
	
Alfons i Estrella (ttol original en alemany Alfonso und Estrella) s una pera en tres actes de Franz Schubert, amb llibret de Franz von Schober. S'estren al teatre de la Cort de Weimar el 25 de juny de 1854. No s'ha estrenat a Catalunya.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329515" title="Hakoah Maccabi Amidar Ramat Gan FC" nonfiltered="3363" processed="3349" dbindex="128457">

El Hakoah Maccabi Amidar Ramat Gan FC (en hebreu:                      ) s un club de futbol israeli del barri de Ramat Shikma, a la ciutat de Ramat Gan.

Histria.
L'any 1909 va ser fundat a Viena el Hakoah Viena per un parell de sionistes austracs, Fritz "Beda" Lhrner i Ignaz Herman Krner. El club agaf forta popularitat i rpidament va tenir el suport de molts jueus d'arreu d'Europa als anys 20.

El 1924 i 1925, el Hakoah Viena visit les terres de Palestina on fou orgullosament rebut. Alguns dels jugadors d'aquest equip emigraren a Palestina i fundaren el Hakoah Tel Aviv l'any 1938.

L'any 1959, es produ la fusi del Hakoah Tel Aviv i el Maccabi Ramat Gan, naixent un nou club que s'anomen Hakoah Maccabi Ramat Gan. Aquells anys el Hakoah tenia un bon equip i el Maccabi el seu propi estadi (Gali-Gal). El nou club destac al pas durant els anys 60 i mitjans 70, guanyant dues lligues i dues copes israelianes.

Als anys 80 el club va arribar a baixar fins la tercera divisi nacional. A ms, el 1994 es va veure involucrat en un escndol de manipulaci de partits. El 2000 pat una greu fallida econmica i el 2002 estigu a punt de desaparixer. Per fi s'estabilitz i el 2003 retorn a la Liga Leumit. L'any 2005 es fusion de nou amb un petit club de Ramat Gan anomenat Maccabi Ramat Amidar, adoptant la denominaci actual.

Palmars.
Lliga israeliana de futbol 1964-65, 1972-73;
Liga Leumit (segona divisi) 2007-08;
Copa israeliana de futbol 1969, 1971;

Enllaos externs.
Web oficial ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329517" title="Temporades del Vila-real CF" nonfiltered="3364" processed="3350" dbindex="128458">
Resum esportiu del Vila-real Club de Futbol, temporada a temporada.

 Dcada de 1920 a 1930 .
 Moments destacats 
 1923: Fundaci del club.
 La vestimenta del club seria blanca i negra.

 Dcada de 1930 a 1940 .
 Temporades 
 1931-32 Segona Regional 5;
 1934-35 Primera Regional 3r ;
 1935-36 Primera Regional 1r;
 1936-39 Sense competici;
 1939-40 Segona Regional 2n ;

 Dcada de 1940 a 1950 .
 Moments destacats 
 No hi han fonts verificables per la vestimenta cambia al groc i blau, on des de llavors i fins a dia d'avui vesteix l'equip.
 Temporades 
 1940-41 Segona Regional ;
 1941-42 Segona Regional ;
 1942-43 Segona Regional ;
 1943-44 Segona Regional ;
 1944-45 Segona Regional ;
 1945-46 Segona Regional ;
 1946-47 Segona Regional ;
 1947-48 Segona Regional ;
 1948-49 Segona Regional ;
 1949-50 Segona Regional ;

 Dcada de 1950 a 1960 .
 Moments destacats 
 La temporada 55-56 l'equip consegueix l'ascens a la Tercera Divisi.
 Temporades 
 1950-51 Primera Regional 2n;
 1951-52 Primera Regional 4t;
 1952-53 Primera Regional 2n;
 1953-54 Primera Regional 2n;
 1954-55 Primera Regional 3r;
 1955-56 Primera Regional 1r ;
 1956-57 Tercera Divisi 8;
 1957-58 Tercera Divisi 5;
 1958-59 Tercera Divisi 6;
 1959-60 Tercera Divisi 12;


 Dcada de 1960 a 1970 .
 Moments destacats 
 L'equip perd la categoria a la temporada 60-61.
 Torna a recuperar la categoria en la temporada 66-67.
 En la temporada 68-69 Arriba per primer cop en la seva histria a la Segona Divisi.
 L'equip consegueix el liderat en la Segona divisi per no consegueix pujar al perdre el partit de la lligueta per a l'ascens.
 Temporades 
 1960-61 Tercera Divisi 14 ;
 1961-62 Primera Regional 14;
 1962-63 Primera Regional 15;
 1963-64 Primera Regional 6;
 1964-65 Primera Regional 3r;
 1965-66 Primera Regional 3r;
 1966-67 Primera Regional 1r;
 1967-68 Tercera Divisi 3r;
 1968-69 Tercera Divisi 9;
 1969-70 2a Divisi 1r;


 Dcada de 1970 a 1980 .
 Moments destacats 
 En la temporada 70-71 perd la categoria.
 En la 75-76 descendeix a Regional Preferent.
 La segent temporada torna a la Tercera divisi.
 Temporades 
 1969-70 2a Divisi 1r;
 1970-71 2a Divisi 16;
 1971-72 Tercera Divisi 17;
 1972-73 Tercera Divisi 12;
 1973-74 Tercera Divisi 12;
 1974-75 Tercera Divisi 8;
 1975-76 Tercera Divisi 13;
 1976-77 Regional Preferent 1r;
 1977-78 Tercera Divisi 15;
 1978-79 Tercera Divisi 13;
 1979-80 Tercera Divisi 9;

 Dcada de 1980 a 1990 .
Moments destacats
 En la temporada 86-87 s'aconsegueix l'ascens a la Segona divisi B.
En la 89-90 torna a la anterior categoria.
Temporades
 1980-81 Tercera Divisi 16;
 1981-82 Tercera Divisi 7;
 1982-83 Tercera Divisi 14;
 1983-84 Tercera Divisi 13;
 1984-85 Tercera Divisi 14;
 1985-86 Tercera Divisi 6;
 1986-87 Tercera Divisi 3r;
 1987-88 Segona Divisi B 2n;
 1988-89 Segona Divisi B 4t;
 1989-90 Segona Divisi B 18;

 Dcada de 1990 a 2000 .
Moments destacats
 A principis de la dcada dels 90' s'aconsegueix de nou l'ascens a la Segona divisi B.
 A la 92-93 desprs de uns 20 anys, l'equip torna a la Segona divisi.
 A la 98-99 arriba a la mxima categoria conseguint aix ascendre a la Primera divisi.
 La segent temporada no es pot mantindre a la mxima categoria i cau a la divisi de plata.
 A les acaballes de la dcada del 90' aconsegueix de nou l'ascens a la Primera divisi.
Temporades
 1990-91 Tercera divisi 2n;
 1991-92 Segona divisi B 2n ;
 1992-93 2a Divisi 13;
 1993-94 2a Divisi 16;
 1994-95 2a Divisi 10 ;
 1995-96 2a Divisi 15 ;
 1996-97 2a Divisi 10;
 1997-98 2a Divisi 4t;
 1998-99 1a Divisi 18 ;
 1999-00 2a Divisi 3r;
 Dcada de 2000 a 2010 .
Ttols
 2 Copes Intertoto 03 i 04;
Moments destacats
 En 2002 s subcampi de la Copa Intertoto.
 En 2003 arriba a les semifinals de la Copa de la UEFA.
 En la temporada 2004-2005 queda tercer a la Lliga i es classifica per a la Champions League.
 La segent temporada arriba a les semifinals de la Champions League.
 En 2006 s subcampi de la Copa Intertoto;
 En 2008 s subcampi de la Primera divisi i es classifica per segona vegada per a la Champions League.
Temporades
 2000-01 1a Divisi 7;
 2001-02 1a Divisi 15;
 2002-03 1a Divisi 15;
 2003-04 1a Divisi 8;
 2004-05 1a Divisi 3r;
 2005-06 1a Divisi 7 ;
 2006-07 1a Divisi 5;
 2007-08 1a Divisi 2n;
 2008-09 1a Divisi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329522" title="Colmenarejo" nonfiltered="3365" processed="3351" dbindex="128459">

Colmenarejo s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al nord amb El Escorial, a l'est amb Galapagar, al sud amb Villanueva del Pardillo i a l'oest amb Valdemorillo.   

Poblaci.
7.596 habitants (INE 2007).


Historia. 
L'origen de Colmenarejo es troba a l'edat mitjana, concretament en la meitat del segle XII desprs de la fundaci de la vila de Colmenar Viejo en 1136. Aquesta opini es troba avalada per les Descripciones Lorenzanas, les quals recullen l'expansi dels ramaders segovians que van creuar la sierra de Guadarrama en direcci sud a la recerca de pastures per al bestiar, creant posades i cabanyes de pastors al costat de La Canyada Reial de Las Merinas i La Canyada Reial Segoviana. A partir d'aquest nucli, anomenat en documents medievals "Colmenar de Don Mateo", es va crear un nucli de poblaci que, per la seva dimensi reduda en relaci amb Colmenar Viejo, va comenar a denominar-se "Colmenarejo". 

Colmenarejo va pertnyer alternativament a Segvia i a Madrid. En 1287, una sentncia del San IV "El Brau" el segueix adjudicant a Segvia, per aquest mateix monarca en 1294 atorga aquest territori al Concejo de Madrid. s en 1312 quan el rei Ferran IV de Castella inclou en terres segovianes, de nou, el Sexmo de Manzanares, en el qual es trobava incls Colmenarejo. Al llarg del segle XIV, els diferents monarques comencen a fer concessions territorials a la noblesa, convertint aquests llocs en terres de senyoriu. En 1445 la famlia Mendoza adquireix el ttol de propietat i la jurisdicci plena de senyoriu de tot el Real de Manzanares. En 1564 l'esglsia de Colmenarejo es va segregar de la parrquia de Galapagar, per Breu de Pius IV i a instncies de Felip II, qui devot de Santiago Apstol, parava a escoltar missa en el seu cam cap al monestir de San Lorenzo del Escorial. 

En 1630 Colmenarejo adquireix el ttol de villazgo que va suposar la independncia de la vena localitat de Galapagar. En el que a esport es refereix tenim a l'equip de futbol sala, UD Colmenarejo-La Santina com el ms clar exponent d'aquesta localitat, militant en Nacional B, desprs de pujar de categoria dos anys seguits, de 1a regional a Preferent en la temporada 2005-06 i de Preferent a Nacional B en la 2006-07. Aquest equip juga en el Pavell Prncep d'Astries, ms conegut com Ali Samiyen. 

 Enllaos externs .
Ajuntament de Colmenarejo;
Web de reuni online dels vens de Galapagar i Colmenarejo: GalaColme ;
Pobles d'Espanya;
Portals web de Colmenarejo;
Parrquia de Colmenarejo;
Izquierda Unida de Colmenarejo;
Colmenarejo;
Sierra Oeste;
Colmenarejo.net pgina web de Colmenarejo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329529" title="El Boalo" nonfiltered="3366" processed="3352" dbindex="128460">

El Boalo s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Est format per les localitats d'El Bolao, Cerceda i Mataelpino.  

Enllaos externs.
El Boalo: Histria, cultura, naturalesa a Sierra Guadarrama-Alto Manzanares;
Sierra Madrid: Informaci, notcies, actualitat i curiositats sobre El Boalo;
Pgina oficial El boalo;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329530" title="Galapagar" nonfiltered="3367" processed="3353" dbindex="128461">

Galapagar s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb Collado Villalba, Colmenarejo, Torrelodones, Las Rozas de Madrid, El Escorial, San Lorenzo de El Escorial, Villanueva del Pardillo, Hoyo de Manzanares, Moralzarzal i Guadarrama.
  

 Enllaos externs .
Reuni online dels vens de Galapagar i Colmenarejo: GalaColme;
Llista d'aus a Urbanizacin Molino de la Navata - Galapagar: http://www.rivassanti.net/molinodelanavata/avesNavata.htm;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329532" title="Hapoel Ramat Gan FC" nonfiltered="3368" processed="3354" dbindex="128462">

L'Hapoel Ramat Gan F.C. (en hebreu:                           , Moadon Kaduregel Hapoel Ramat Gan) s un club de futbol Israeli de la ciutat de Ramat Gan. Juga a l'estadi HaMakhtesh, literalment el crter.

Histria.
Va ser fundat l'any 1927. Desprs de la independncia d'Israel, fou un dels membres fundadors de la nova lliga d'Israel. Va baixar a segona divisi per primer cop el 1959-60. Retorn a primera la temporada 1962-63 i la temporada segent esdevingu campi de lliga. Posteriorment ascend i descend diverses vegades i no fou fins el 2002-03 que guany la seva segona copa.

Hapoel significa "Treballador", i el club representa polticament l'esquerra de la ciutat.

Palmars.
Lliga israeliana de futbol 1963-64;
Copa israeliana de futbol 2003;
Copa Toto (Liga Artzit) 2000, 2006, 2007;

Jugadors destacats.
 Ya'akov Hodorov;
 Shlomo Levi;
 Moshe Perl;
 Tsvika Heyman;
 Reuven Cohen;
 Roni Kaldaron;
 Avi Buksenboim;
 Avraham Lev;
 Igal Kohavi;
 Shooli Gilardi;
 Avi Barshatzki;
 Yuval Naim;
 Ronen Harazi;
 Ilan Bahar;
 Michael Zandberg;
 Ofir Halwani;
 Miki Maman;
 Tomar Brazilai;
 Shahar Kaduri;
 Omer Buchsenbaum;

Enllaos externs.
Web oficial;
Web de seguidors;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329535" title="Guadarrama" nonfiltered="3369" processed="3355" dbindex="128463">

Guadarrama s un municipi de la Comunitat de Madrid.    

 Histria .

Va ser fundada pels rabs, que van denominar Uad-er-ramel al riu que dna nom al poble i a la serra que aquest es troba enclavada. Guadarrama va obtenir el ttol de vila de Ferran V de Castella (II d'Arag) el 22 de novembre de 1504. 

Ferran VI va ordenar la construcci de la carretera de La Corunya pel port de Guadarrama, que va ser testimoni d'intensos combats durant la Guerra Civil. Desprs de la guerra civil la Direcci general d'rees Devastades va haver de reconstruir el poble gaireb per complet. 

Desprs d'un curt perode que va ser fams pels seus sanatoris antituberculosos, Guadarrama s'ha transformat en una important localitat turstica i en la segona residncia de molts habitants de Madrid. El seu inters turstic resideix en gran part en la proximitat a la sierra de Guadarrama. El punt ms alt del municipi s Cabeza Lijar amb una altura de 1.824 metres per sobre del nivell del mar.

Demografia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329536" title="Carlos Be" nonfiltered="3370" processed="3356" dbindex="128464">

Juan Carlos Blanco Garca (Vilanova i la Geltr, 4 de novembre de 1974) s un escriptor catal.

Als vint-i-dos anys decideix abandonar la llicenciatura de Medicina per dedicar-se plenament a l'escriptura i adopta el nom de ploma de Carlos Be.

s un dramaturg i director de teatre. Ha obtingut diversos guardons per obres com La caja Pilcik (Premi Serantes de Teatre 2008), Origami (Premi Born de Teatre 2006), La extraordinaria muerte de Ulrike M. (finalista del Premi Casa de Amrica - Festival de Escena Contempornea de Dramatrgia Innovadora 2005) i Noel Road 25: a genius like us (Premi Caja Espaa 2001). Tamb cultiva altres gneres com la novella, el relat, el gui i la poesia.  


 Obres premiades i publicacions .

Les seves obres s'han publicat en castell, catal i gallec.

2009. La caja Pilcik (Premi Serantes de Teatre 2008), publicada per Editorial Artezblai.
2008. Galimatas (Creaci Dramatrgica Iberescena 2008).
2008. Llueven vacas, publicada per Arola Editors.
2008. Achicorias, publicada per la revista La Ratonera.
2007. Origami (Premi Born de Teatre 2006), publicada en catal per Arola Editors, en castell per Primer Acto -traduda pel mateix autor- i en gallec per la Revista Galega de Teatro -traduda per Afonso Becerra de Becerre-.
2006. La extraordinaria muerte de Ulrike M. (finalista del Premi Casa de Amrica - Festival de Escena Contempornea de Dramatrgia Innovadora 2005), publicada al volum II Premio Casa de Amrica - Festival de Escena Contempornea de Dramaturgia Innovadora de la Coleccin Teatro Americano Actual de Casa de Amrica.
2006. El hombre de plstico, publicada al volum Grita: Tengo sida! de la Universitat Complutense de Madrid.
2006. Amn, publicada al volum Matrimonios de la Coleccin Laboratorio de Escritura Teatral de la Muestra de Teatro Espaol de Autores Contemporneos.
2002. Noel Road 25: a genius like us (Premi Caja Espaa de Teatre 2001), publicada en castell per Caja Espaa i en catal per lAssociaci d'Actors i Directors Professionals de Catalunya (2005).

 Estrenes .
Les seves obres s'han estrenat a Espanya i Panam.

Achicorias. 2008: Estrenada per la companyia The Zombie Company a L'Obrador de la Sala Beckett (Barcelona), amb direcci de l'autor i interpretada per Ester Aira i Fran Arrez. ;
Noel Road 25: a genius like us. 2005: Estrenada per la companyia The Zombie Company a L'Obrador de la Sala Beckett (Barcelona), amb direcci d'lex D. Capo i interpretada per Fran Arrez i Ludovic Tattevin. 2008: Estrenada per Adelas Producciones i Producciones Catarsis al Teatro La Quadra (Ciutat de Panam), amb direcci d'Abdiel Tapia i interpretada per Bernardo Augusto i Alejandro Rodrguez. ;
El hombre de plstico. 2005: Estrenada per la companyia Dante Teatro a Madrid, amb direcci de'Adolfo Simn i interpretada per Isaac Cuende. ;
Enemigos. 2004: Estrenada per la companyia La JaJa a l'Institut del Teatre (Barcelona), amb direcci de d'Ada Moraga i interpretada per Javiera Gazita, Juan Carlos Gonzlez i Alonso Torres.  ;
Elosa y el domador de mariposas. 2003: Estrenada per la companyia The Zombie Company al Teatre Artenbrut (Barcelona), amb direcci de l'autor i interpretada per Fran Arrez, Sandra Bells, Marian Bermejo, Gemma Charines, Marcel Dou i Xavi Sert.

 Enllaos externs .

Iberescena;
Premi Born de Teatre;
Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329539" title="Francesc Maria de Mdici" nonfiltered="3371" processed="3357" dbindex="128465">

Francesc Maria de Mdici (en itali: Francesco Maria de' Medici) ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1660 - Bagno a Ripoli 1711 ) fou un prncep de la Toscana i cardenal de l'Esglsia Catlica de la famlia Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer el 12 de novembre de 1660 a la ciutat de Florncia sent el segon fill del Gran Duc Ferran II de Mdici i Victria della Rovere. Fou nt per lnia paterna de Cosme II de Mdici i Maria Magdalena d'ustria, i per lnia materna de Frederic Ubald della Rovere i Cludia de Mdici.

Fou germ del Gran Duc Cosme III de Mdici.

Vida religiosa.
Nascut amb 18 anys de diferncia amb el seu germ Cosme III, de ben petit pat la separaci dels seus pares desprs que la gran duquessa descobrs al seu marit mantenint relacions extramatrimonials. 

L'any 1683 fou nomenat governador de Siena, crrec que va ostentar fins a la mort, i el 1686 va ser nomenat cardenal pel papa Innocenci XI, exercint una gran influncia en els conclaves de 1689 i 1700. No obstant aix, la seva temptatives per a obtenir noves prebendes i honors provoc la seva caiguda en el si de la cria romana. Francesc Maria no va viure a Roma sin que s'establ a Villa di Lappeggi, prop de Florncia, residncia que va fer reestructurar i que es va convertir en la seu de la seva personalssima cort.

Npcies.
El 1709 el cardenal, en pssimes condicions fsiques a causa dels seus excessos de tot tipus als quals s'havia dedicat, va ser obligat contra la seva voluntat pel seu germ Cosme III de Mdici a un tragicmic matrimoni per a salvar la dinastia: obtinguda la dispensa papal de l'hbit cardenalici el 19 de juny del mateix any, Francesc Maria es va casar el 14 de juliol de 1709 amb Elionor Llusa Gonzaga, filla de Vicen Gonzaga de Guastalla. La temptativa va ser fallida tant per la inicial resistncia de la princesa a consumar el matrimoni, com per les pssimes condicions de salut del seu esps, que posaven en dubte la seva capacitat de procrear. 

Francesc Maria de Mdici mor el 3 de febrer de 1711 a Lappeggi, situada a la poblaci de Bagno a Ripoli.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;
  The Cardinals of the Holy Roman Church: Francesco Maria de' Medici;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329548" title="Los Molinos" nonfiltered="3372" processed="3358" dbindex="128466">

Los Molinos s un municipi de la Comunitat de Madrid. Est situat al costat de la via romana de la Fuenfra. Disposa d'una estaci de Rodalies Madrid pertanyent a la lnia C-8b. 
Histria.
El municipi va estar antany vinculat a  Real de Manzanares des de temps de Alfons X de Castella el Savi. Deu el seu nom a la fabricaci de farina que es realitzava en els nombrosos molins de la localitat.    

Enllaos externs.
 Vista a Google Map;
 Los Molinos: Histria, cultura, naturalesa a Sierra Guadarrama-Alto Manzanares;
 Ajuntament;
 Primero Los Molinos;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329550" title="Moralzarzal" nonfiltered="3373" processed="3359" dbindex="128467">

Moralzarzal s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita amb Becerril de la Sierra al nord, El Boalo al nordest, Manzanares el Real i Colmenar Viejo a l'est, Hoyo de Manzanares, Torrelodones i Galapagar, al sud, Collado Villalba i Alpedrete a l'oest i Collado Mediano al nordoest.

Enllaos externs.
Blog independent sobre Moralzarzal;
Moralzarzal a Google Maps;
Moralzarzal: Histria, cultura, naturalesa a Sierra Guadarrama-Alto Manzanares;
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Fitxa municipal;
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Sries estadstiques del municipi;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329551" title="Santa Cruz de la Mar Pequea" nonfiltered="3374" processed="3360" dbindex="128468">
Santa Cruz de la Mar Pequea (o Santa Cruz de Mar Pequea) fou un antic establiment castell a la costa del modern Marroc, davant de les illes Canries. 

La senyoria de les illes Canries havia passat el 1452 a Ins Peraza i el seu marit Diego Garca de Herrera, que projectaren establir un fort a la costa africana on feien incursions per capturar esclaus. El lloc escollit fou un indret proper a la desembocadura del riu anomenat de la Mar Pequea, lloc ben conegut dels mariners d'aquell temps. El 1468 Enric IV de Castella va donar a Diego Garca de Herrera el ttol de  "verdadero seor de las islas de Canaria e de la Mar Menor en las partes de Berbera" el que l'habilitava per fundar el fort. L'orde es va donar el 1478, i el punt on es va edificar fou la badia anomenada Puerto Cansado, a uns 45 km al nord del cap Juby, que estava protegida de les ones de la mar per una barra d'arena i tenia poca fondria quan la marinada estava baixa dificultant l'actuaci de vaixells grans. 

La fortalesa va tenir considerable valor comercial (or i esclaus) i estratgic. El fort fou atacat pel berbers alguns cops, per sempre hi va poder fer-hi front. Desprs de quedar malmesa en alguna de les lluites va quedar abandonada per fou reconstruda el 1497 per l'adelantado Alonso Fernndez de Lugo  i dotada amb artilleria i materials de guerra millors. Aix va portar a l'enfrontament amb Ins Peraza, vdua de Diego de Herrera, que reclamava la jurisdicci de la zona pel seu inters comercial, i que ara quedava en mans de Fernndez de Lugo. La fortalesa va existir fins el 1527 en qu fou abandonada desprs d'un dur atac dels berbers.

Els drets espanyols foren reivindicats segles desprs, en el tractat de Tetuan entre Espanya i Marroc del 1860, en qu aquest pas va cedir tericament la comarca de Santa Cruz de la Mar Pequea, que no fou pas ocupada. No es va poder establir amb certesa on estava situada i finalment es va considerar acceptar com a lloc la petita vila de Sidi Ifni que fou ocupada el 1934.  Vegeu Ifni.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329552" title="Victria della Rovere" nonfiltered="3375" processed="3361" dbindex="128469">

Victria della Rovere (en itali: Vittoria della Rovere ( Urbino, Ducat d'Urbino 1622 - Pisa, Gran Ducat de Toscana 1694 ) fou una princesa d'Urbino que va esdevenir gran duquessa consort de Toscana.

Orgens familiars.
Va nixer el 7 de febrer de 1622 a la ciutat d'Urbino sent filla de Frederic Ubald della Rovere i Cludia de Mdici. Fou nta per lnia paterna de Francesc Maria II della Rovere i Livia della Rovere, i per lnia materna de Ferran I de Mdici i Cristina de Lorena, sent l'ltima en la lnia dinstica de la famlia della Rovere.

Legtima hereva.
Si b Victria era la legtima hereva del Ducat d'Urbino de mans del seu avi Francesc Maria II (el seu pare mor precipitadament el 1623), no es consider la possibilitat que el ducat passs a mans d'una dona i d'aquesta a la famlia Mdici, motiu pel qual fou annexat als Estats Pontificis per part del papa Urb VIII. El 1631, adduint els seus drets dinstics, els Mdici reberen com a compensaci la rica collecci d'art de la famlia della Rovere, que actualment es conserva als Uffizi i al Palau Pitti de Florncia.

Npcies i descendents.
Victria fou promesa al seu cos Ferran II de Mdici, fill de Cosme II de Mdici i Maria Magdalena d'ustria, l'any 1623, si b el matrimoni no es realitz fins el 26 de setembre de 1633. D'aquesta uni nasqueren:
Cosme de Mdici (1639);
Cosme III de Mdici (1642-1723), Gran Duc de Toscana;
Francesc Maria de Mdici (1660-1711), cardenal;


El matrimoni entre amds fou infeli, i desprs de descobrir la infidelitat del seu esps, Victria della Rovere visqu separada d'ell durant molt de temps. Retirada al convent de Montalve, mor el 6 de mar de 1694 a la ciutat de Pisa.

Enllaos externs.

  http://genealogy.euweb.cz/italy/rovere.html;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329553" title="Cap Bojador" nonfiltered="3376" processed="3362" dbindex="128470">

El Cap Bojador (     en rab o Abu Jatar "el pare del perill") s un cap a la costa nord-oest del Shara Occidental, que a ms dna nom a una dahira de la wilaya de Dajla a la RASD.

El primer navegant que consta que hi va arribar fou el mariner portugus Gil Eanes el 1434, en el seu cinqu intent, sota les ordres del prncep Enric el Navegant. A partir d'aquesta fita, s'obriren les portes a noves expedicions potugueses i d'altres pasos europeus en les rutes del sud d'frica i de la ndia.

El cap va servir de referncia per delimitar el protectorat espanyol de Ro de Oro el 1884.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329555" title="Navacerrada" nonfiltered="3377" processed="3363" dbindex="128471">

Navacerrada s un municipi de la Comunitat de Madrid. Situat a uns 1.200 m d'altitud, sobre l'Embassament de Navacerrada del mateix nom i a l'entrada de la Vall de la Barranca (Sierra de Guadarrama).
  

Galeria d'imatges.


 Enllaos externs .
 Informaci de Navacerrada;
 El Rastre de Navacerrada;
 Ajuntament de Navacerrada;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329558" title="Quijorna" nonfiltered="3378" processed="3364" dbindex="128472">

Quijorna s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb Brunete i Villanueva de la Caada a l'est, Navalagamella a l'oest, Valdemorillo al nord i Villanueva de Perales al Sud.

 Histria . 
En aquesta localitat va tenir lloc l'enfrontament de la Batalla de Brunete, desenvolupada des del 6 fins al 25 de juliol de 1937 durant la Guerra Civil Espanyola. Aquesta ofensiva llanada per l'exrcit de la Repblica tenia com objectiu disminuir la pressi exercida per les forces revoltades sobre Madrid i al mateix temps alleujar la situaci en el front Nord.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329560" title="Cap Juby" nonfiltered="3379" processed="3365" dbindex="128473">

El cap Juby es un cap de la costa sud del Marroc, proper a la frontera amb el Shara Occidental, en front de les illes Canries. Pel territori espanyol de Cap Juby, que va rebre el seu nom pel cap, vegeu Cabo Juby.

Al nord-est del cap es troba la ciutat de Tarfaya, l'antiga Villa Bens.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329561" title="San Lorenzo de El Escorial" nonfiltered="3380" processed="3366" dbindex="128474">

San Lorenzo de El Escorial s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al nord amb Guadarrama, a l'oest amb Santa Mara de la Alameda, Robledo de Chavela i la provncia d'vila, a l'est amb Alpedrete i Collado Villalba i al sud amb El Escorial i Zarzalejo.   

El poble va ser fundat en temps de Carles III, en el segle XVIII, i constitut en municipi en el segle XIX, quan va tenir el seu primer alcalde. Va sorgir com una escisi d'El Escorial, on Felip II va construir a la fi del segle XVI el Monestir de l'Escorial i va constituir, mitjanant l'annexi de les finques conlindants, el Reial Lloc del mateix nom. En la part segregada es trobaven els principals edificis i paratges d'aquest Reial Lloc, incls el Monestir, que en l'actualitat es troba, per tant, en el terme de San Lorenzo del Escorial. Per aquest motiu el citat monument rebi tamb el nom de Monestir de San Lorenzo del Escorial. 

El Monestir i el Reial Lloc van ser declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el dia 2 de novembre de 1984, amb la denominaci de "El Escorial, Monestir i Lloc". Al voltant d'aquest edifici, un dels principals monuments renaixentistes espanyols, s'ha articulat una potent indstria turstica i hostelera, que ha convertit a San Lorenzo del Escorial en un dels principals destinacions de la Comunitat de Madrid. Des del 21 de juny de 2006, el seu terme es troba protegit per la Comunitat de Madrid com a B d'Inters Cultural, en la categoria de Territori Histric o Lloc Histric. 

 Demografia .





 Enllaos externs .

Ajuntament de San Lorenzo de El Escorial;
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Fitxa municipal;
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Sries estadstiques del municipi;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329562" title="L'Aixviga" nonfiltered="3381" processed="3367" dbindex="128475">
, o L'Aixvega, s una entitat de poblaci del municipi de Mont-ral, Alt Camp. L'any 2005 tenia 14 habitants.

Es troba al sud-oest del nucli urb de Mont-ral. T un sol carrer, amb cases de pedra en bon estat de conservaci; una d'elles, medieval, amb portal adovellat i finestrals, fou residncia d'estiu dels comtes de Prades.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329567" title="El Bosquet" nonfiltered="3382" processed="3368" dbindex="128476">
El Bosquet s una entitat de poblaci del municipi de Mont-ral, Alt Camp. L'any 2005 tenia 24 habitants.

Es troba al sud-oest del nucli urb de Mont-ral, a prop de L'Aixviga, sota la paret rocosa d'els Motllats. El componen una dotzena de cases d'arquitectura rural.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329568" title="Valdemorillo" nonfiltered="3383" processed="3369" dbindex="128477">

Valdemorillo s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al nord amb El Escorial, a l'oest amb Robledo de Chavela i Navalagamella, a l'est amb Colmenarejo i al sud amb Villanueva de la Caada i Quijorna.   

 Demografia .





 Histria .
La histria de Valdemorillo es vincula al desaparegut llogaret de Valmayor, de la qual tot just queden constncies, ms enll de la utilitzaci del seu topnim per a designar a l'embassament homnim, aix com a una ermita. Ambds nuclis urbans van desenvolupar una intensa activitat ceramista, donada l'existncia d'abundants jaciments argilencs en la conca del riu Aulencia. Durant l'edat mitjana, Valdemorillo integrava diverses fbriques de teules, maons i cacharrera, al mateix temps que les seves forests eren utilitzats com cazaderos per diferents reis castellans, cas de Joan II i Enric IV.

La construcci del Monestir de l'Escorial, en el segle XVI, va ser mal rebuda pels vilatjans, que van veure com part de les seves terres eren absorbides pel Reial Lloc i les aiges dels seus rierols desviades als jardins i finques escurialenques. En qualsevol cas, els beneficis aconseguits van ser molt majors, ja que de seguida va florir una potent indstria hostelera, que cobria les necessitats de pernoctaci dels obrers, funcionaris i cortesans que es dirigirien a El Escorial des de Madrid. El 2 i 3 de febrer de 1574 el poble va donar recer a la comitiva que portava les restes mortals de l'emperador Carles I, pare de Felip II, que anaven a ser traslladats al pante real del Monestir de l'Escorial. 

Durant el regnat de Felip III, es van construir tres pavellons de cacera als paratges de Valdequemado, de la Casa del Pinp i de la Casa dels Plans, per a s reial. En 1628, Felip IV va concedir al poble el Privilegi de Villazgo. El segle XVIII va marcar l'inici de la decadncia de Valdemorillo, el terme de la qual va deixar de ser freqentat pels reis a efectes cinegtics. Malgrat aix, encara va seguir produint cermica, al mateix temps que es van desenvolupar altres activitats econmiques. s el cas de les seves pedreres de granit, de les quals van sortir els carreus de la baslica de San Francisco el Grande (Madrid), i de les seves mines de caol, explotades per la Societat de l'Aulencia, constituda a mitjan segle XIX. Aquesta companyia va tornar a activar l'economia del poble. 

En el segle XX, Valdemorillo va trobar en la construcci una altra forma de desenvolupament socioeconmic, seguint els passos de la major part dels pobles de la Sierra del Guadarrama. A aix es va afegir una incipient indstria centrada en el turisme rural. 

 Enlaces externos .
Ajuntament de Valdemorillo;
Valdemorillo.com - Revista sobre Valdemorillo i Comarca;
Estat de l'Embassament de Valmayor a www.embalses.net;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329571" title="Nom de ploma" nonfiltered="3384" processed="3370" dbindex="128478">
Nom de ploma s el nom artstic amb qu els autors publiquen les seves obres. Els noms de ploma es fan servir quan s probable que el nom real d'un escriptor es confongui amb el d'un altre autor ms conegut o si el seu nom real es considera poc escaient. Altres casos es donen quan els escriptors cultiven diversos gneres literaris i recorren a un nom de ploma per evitar la confusi als seus lectors, com s el cas del matemtic Charles Dogson, que escrivia novelles de fantasia sota el pseudnim de Lewis Carroll. Tamb hi ha algunes autores que han emprat noms de ploma masculins, com Caterina Albert i Parads que signava les seves obres com Victor Catal. Tamb es pot utilitzar el nom de ploma si l'autor pot quedar exposat a un perill, com pot ocrrer amb l'escriptura de llibres sobre espionatge, criminalitat o ficci ertica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329572" title="Cabo Juby" nonfiltered="3385" processed="3371" dbindex="128479">
Cabo Juby fou una colnia espanyola de la costa sud del Marroc. Tenia uns 20000 km, i la seva poblaci era d'una deu mil habitants quasi tots berbers.

David Mackenzie comerciava a la regi desprs del 1871; el 1875 va esdevenir agent de la British and Foreign Anti-Slavery Society. El 1876 va signar un acord amb el xeic de la regi Ibn Beiruk  el qual va cedir una franja entre Cap Juby i l'anomenada Punta Stafford. El 1878 MacKenzie va fundar una factoria comercial anomenada, Port Victoria en una petita illa davant de Tarfaya; el 1879 va establir la Companyia Britnica de l'frica Nord Occidental. La factoria fou atacada i destruda, sent reconstruda. El 1886 va rebre una oferta de compra del rei de Blgica, i llavors la companyia va comprar tots els drets, per l'oposici de Gran Bretanya va fer impossible la venda; el 1888 es van produir atacs dels berbers fins que finalment MacKenzie va vendre l'establiment al sold el 1895.

El 3 d'octubre de 1904 la colnia espanyola de Ro de Oro va incorporar per una proclamaci el Saguiet al-Hamra i la regi del cap Juby fins al Wadi Draa, per especialment a aquesta darrera regi no es va procedir a la ocupaci efectiva.

El 1912 Espanya va negociar amb Frana les seves possessions al sud del Marroc, reclamant el territori al sud del Wadi Draa, i es va acordar que aquesta zona, amb el nom de Cap Juby (castell Cabo Juby) passaria a formar part del protectorat espanyol del Marroc, tot i que administrat des de la colnia de Ro de Oro amb la que afrontava. Encara que el sold de Marroc no tenia jurisdicci a la zona, aquesta seria part integrant del regne en cas d'acabar el protectorat. El 29 de juliol de 1916 el governador de Ro de Oro, Francisco Bens, va ocupar formalment la comarca del cap Juby i va fundar Villa Bens (desprs Tarfaya) que va servir principalment com a base aria.

Cabo Juby va formar part doncs des del 1904 sobre el paper i des de 1916 efectivament del govern de Ro de Oro fins la formaci dels Territoris de l'frica Occidental Espanyola el 1946, per des de 1912 sobre el paper i des de 1916 efectivament, estava considerat com a part del protectorat espanyol del Marroc. El 26 de juliol de 1946 va quedar dins l'administraci dels Territoris de l'frica Occidental Espanyola per encara com a part del protectorat.

El 1956 Marroc va accedir a la independncia i va reclamar la cessi de Cabo Juby d'acord al tractat entre Espanya i Frana de 1912. Desprs del 27 de novembre de 1957 es van fer atacs per irregular marroquins a la regi, i foren ocupades entre d'altres Edchera (13 de gener de 1958), Tan-Tan (febrer), Tafirdat i Smara (10 de febrer). La lluita va durar fins el 25 de febrer de 1958; el 2 d'abril de 1958, pel tractat de Angra de Cintra, Espanya va cedir Cabo Juby a Marroc. El 10 d'abril  el governador va fer l'entrega oficial, quedant formalment dissolta la colnia de l'frica Occidental Espanyola ja que el govern de Madrid, davant la situaci, havia constituit Ro de Oro i Ifni en provncies espanyoles (Shara Espanyol i Ifni), per evitar la seva inclusi en els territoris pendents de descolonitzar de l'ONU.

 Nota .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329573" title="Villanueva de la Caada" nonfiltered="3386" processed="3372" dbindex="128480">

Villanueva de la Caada s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita al nord amb Valdemorillo i Villanueva del Pardillo, a l'est amb Majadahonda, Boadilla del Monte i Villaviciosa de Odn, al sud amb Brunete i a l'oest amb Quijorna.     

 Ciutats agermanades .

  Metepec (Mxic), des de 1995;
  Madaba Alkubra (Jordnia), des de 2005;
  L Vesinet (Frana), des de 2006.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329576" title="Tractat d'Angra de Cintra" nonfiltered="3387" processed="3373" dbindex="128481">
El Tractat d'Angra de Cintra fou un acord signat el 2 d'abril de 1958 entre Marroc i Espanya pel qual el Cabo Juby, el darrer dels districtes de l'frica Occidental Espanyola, era retornat a Marroc, ja que encara que el territori estava administrat des del govern de Ro de Oro (el gener de 1958 el Ro de Oro havia format una provncia espanyola anomenada Shara Espanyol), era legalment part del protectorat espanyol del Marroc segons un tractat entre Espanya i Frana signat el 1912, i el protectorat s'havia acabat el 1956. Entre novembre de 1957 i febrer de 1958 irregular marroquins havien atacat la regi de la que dominaren el interior. La capital Villa Bens i la sobirania fou entregada una setmana desprs (10 d'abril).

El nom del tractat deriva d'Angra de Cintra o Badia de Cintra, una badia situada al nord del Shara Occidental.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329580" title="Villanueva del Pardillo" nonfiltered="3388" processed="3374" dbindex="128482">

Villanueva del Pardillo s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita amb Majadahonda, Las Rozas de Madrid, Villanueva de la Caada, Galapagar i Valdemorillo.  

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Villanueva del Pardillo;
 InfoVillanueva.com  ;
 Blog de Villanueva del Pardillo;
 Clovert Servicios Informticos ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329581" title="La Cabrera (Mont-ral)" nonfiltered="3389" processed="3375" dbindex="128483">
La Cabrera, o Cabrera, s una entitat de poblaci del municipi de Mont-ral, Alt Camp. L'any 2005 tenia 3 habitants.

Tot i que pertany a Mont-ral, es troba fora allunyat al nord-est del seu nucli urb, i prop ja d'el Pinetell, al terme municipal de Montblanc; les seves aiges tributen al Brugent i no al Glorieta com les de Mont-ral.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329582" title="Cosme III de Mdici" nonfiltered="3390" processed="3376" dbindex="128484">

Cosme III de Mdici o Cosme III de Toscana ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1642 - d. 1723 ) fou un membre dels Mdici que va esdevenir Gran Duc de Toscana entre 1670 i 1723. 

 Orgens familiars .
Va nixer el 14 d'agost de 1642 a la ciutat de Florncia sent el fill primognit del Gran Duc Ferran II de Mdici i Victria della Rovere. Fou nt per lnia paterna de Cosme II de Mdici i Maria Magdalena d'ustria, i per lnia materna de Frederic Ubald della Rovere i Cludia de Mdici. Fou germ del cardenal Francesc Maria de Mdici.

 Educaci .
Si b el seu pare, persona interessada en la cincia i la literatura, hauria desitjat donar al seu fill una educaci laica i cientfica, va cedir a les pressions de la seva esposa, dona beata, que exig per a l'hereu una educaci religiosa. 

Aquesta elecci es va revelar desastrosa per al jove prncep i conseqentment per a l'estat: Cosme va desenvolupar de fet un carcter extremadament beat i la seva religiositat va arribar nivells patolgics. Des de jove va rebutjar tots els passatemps i divertiments dels seus coetanis (la caa, el teatre, l'equitaci) dedicant-se solament a les prctiques devocionals, pelegrinatges i cants religiosos. 

No obstant aix, no va ser immune als interessos cientfics, que van caracteritzar a tota la branca granducal dels Mdici. En particular, es va interessar per les cincies naturals, la botnica i la zoologia. Va patrocinar al metge Francesco Redi i, en les seves viles fora de la ciutat, es va dedicar a colleccionar espcies botniques i animals provinents de terres llunyanes, amb particular atenci, per les aberracions, el trrid i el grotesc molt al gust dels ideals barrocs, amb colleccions de plantes i animals deformes. Una part de la seva collecci es troba avui en el Museu Nacional d'Antropologia i Etnologia de Florncia, mentre queden traces pictriques o arquitectniques de les seves colleccions a les viles mediceas de la Topaia i dell'Ambrogiana. 

 El difcil matrimoni .

El 1658 el gran duc Ferran II II va iniciar alguns sondejos a les corts europees amb l'objectiu de buscar una esposa al jove Cosme, esperant que el matrimoni pogus desprendre al seu fill del seu extremada religiositat. Al final l'escollida, desprs de llargs intents i maniobres protagonitzades pel cardenal Mazzarino (que desitjava el suport dels Mdici per a les seves aspiracions a esdevenir papa) i Piero Bonsi, un frare tosc resident a Pars, va ser Margarida Llusa d'Orleans, filla de Gast d'Orleans i Margarida de Lorena, neboda de Llus XIII de Frana i cosina de Llus XIV de Frana. 

L'nic beneficiari del matrimoni, celebrat el 20 de juny de 1661 a la catedral de Florncia, va ser Bonsi, el qual fou nomenat bisbe de Besiers i desprs cardenal com a recompensa pels seus esforos. El matrimoni, per, va ser un complet desastre, tant per a Mazzarino, mort aquell mateix any, com per als dos esposos. No era de fet possible esperar un bon resultat de la uni entre el beat i misntrop Cosme i Margarida Llusa, dona culta, graciosa, de carcter alegre i acostumada a l'entorn festiu de la cort francesa. El seu matrimoni de va caracteritzar pels continus litigis entre els cnjuges, per les fugides de la princesa a les viles dels Mdici de Poggio a Caiano i Lappeggi; pels continus viatges de Cosme per Europa per a allunyar-se de la seva dona, i per breus perodes de reconciliaci, durant els quals van nixer tres fills:
Ferran de Mdici (1663-1713), prncep hereu;
Anna Maria Llusa de Mdici (1667-1743), casada el 1691 amb Johann Wilhelm von der Pfalz;
Joan Gast I de Mdici (1671-1737), Gran Duc de Toscana;

 Els anys de regnat .

El maig de 1670, a la mort de Ferran II de Mdici, Cosme fou nomenat Gran Duc de Toscana. Els primers anys de regnat no van ser decebedors: el nou sobir es va interessar personalment per l'administraci i les finances de l'estat, animant als seus sbdits a dirigir-se a elll directament per a qualsevol petici. Aquest sistema no va durar molt i el nou gran duc va preferir tornar a les seves ocupacions religioses, mentre esclatava un forta rivalitat entre la gran duquessa i la gran duquessa mare pel poder. 

El 1672 Margarida Llusa abandon per a sempre el Palau Pitti per a refugiar-se a la vila de Poggio a Caiano i, el 1675 retorn definitivament a Frana on va morir el 1721. Els successius anys de govern de Cosme III van estar caracteritzats per la seva religiositat patolgica, que va dur a la Toscana a la vora de la runa: es recorden, entre les decisions ms extravagants, l'ordre de treure de l'Esglsia de San Giovannino degli Scolopi l'espasa i l'elm de Guglielmino Ubertini, el bisbe guerrer de la dicesi d'Arezzo mort a la batalla de Campaldino el 1289, que es trobava all des dels temps de la batalla, perqu el gran duc no considerava convenient recordar a un bisbe dedicat a les armes; el retir de l'altar de la catedral de Florncia de l'escultura de Baccio Bandinelli que representava a Adam i Eva nus perqu la considerava pornogrfica, i la prohibici de celebrar l'antiga festa del Calendimaggio. 

Al costat d'aquestes disposicions ridcules per inncues es van prendre altres de condicions encara ms greus: es recorden els edictes contra els jueus, que fins a aquell moment havien gaudit a la Toscana, i especialment a Livorno, d'una gran tolerncia (es va arribar a prohibir qualsevol contracte entre famlies catliques i hebrees), i que van arribar a pressions inaudites per a induir-los al baptisme; la instituci del Ufficio del Decoro Pubblico, dotat d'una gurdia especial contra les prostitutes, els "amors illcits" i els sodomites; i una forta pressi fiscal sobre el poble. 

Enfront de tanta pietat religiosa, feien contrast les exorbitants despeses del gran duc, finanats amb sempre noves taxes que gravaven sobre el poble (i on els religiosos estaven exempts), del fast de la cort amb la finalitat d'aparentar enfront dels visitants estrangers. Aix destaca una gran festa en honor del rei Frederic IV de Dinamarca el 1709. 

Cosme III havia tingut sempre a ms l'ambici de transformar el gran ducat en regne. Per aquest motiu la major part dels ingressos s'anaven en despeses de representaci. La correspondncia de Cosme III amb els seus ambaixadors en Madrid, Pars, Viena i Londres va estar dominada per la mania d'obtenir l'anomenat "tractament regi" (aquest tractament consistia exclusivament en el fet que ell, de cara als altres reis, no hauria de treure's el barret). Quan Vctor Amadeu II de Savoia, sent solament un duc, va obtenir el dret al tractament regi, Cosme III va caure en una veritable i prpia malaltia, inundant a les corts europees amb cartes de protesta en les quals afirmava que, en la jerarquia italiana, el Gran Ducat de Toscana sempre havia estat per davant del Ducat de Savoia. Finalment, per a Cosme III va ser com haver venut en una guerra quan des de Viena, va ser autoritzat a usar la corona reial i fer-se anomenar "altesa reial", per en el transcurs de la seva vida va haver de solucionar diversos incidents diplomtics amb els estats que contestaven el seu tractament regi. A ms, no va deixar de gastar grans quantitats fins que va obtenir del papa el ttol honorfic de "Cannic del Later". 

 La descendncia .
 
Fallida va ser tamb la seva poltica lligada al matrimoni dels seus fills: el 1689 Cosme III va obligar al seu fill primognit, Ferran de Mdici, a casar-se amb la princesa Violant Beatriu de Baviera, matrimoni infeli que no va tenir fills: a part de l'hostilitat de Ferran vers a la seva dona, es va afegir la sfilis que l'hereu va contreure a Vencia i que el va dur a la demncia i posteriorment a una prematura mort. Anna Maria Llusa de Mdici va tenir un matrimoni feli, per no tingu hereus, i el seu ltim fill i herey, Joan Gast I de Mdici, tampoc aconsegu donar un hereu a la famlia.

Enfront del perill d'una possible extinci de la dinastia Mdici, Cosme III va intentar un moviment desesperat, obligant al seu propi germ, Francesc Maria de Mdici, a abandonar els hbits cardenalicis i casar-se amb la princesa Elionor Llusa Gonzaga. La seva edat avanada i la seva precria salut tampoc aconseguiren aportar un hereu a la famlia.

 El problema de l'extinci de la casa .
Amb la mort del primognit Ferran (1713) i sent impensable que Joan Gast I pogus tenir fills a causa de la seva suposada homosexualitat, la qesti de la successi al tron del Gran Ducat de Toscana es va convertir en una qesti europea, tamb pel fet que bona part del territori tosc, com l'antiga Repblica de Siena i les capitanies de la Lunigiana, eren feus imperials. 

Cosme III va proposar llavors que, a la seva mort, fos restaurada l'antiga Repblica de Florncia. El projecte va ser aprovat pel el Regne Unit i les Provncies Unides, per el gran duc va portar a terme una imprevista marxa enrere, nomenant hereva a la seva filla Anna Maria Llusa en cas de mort de Joan Gast. Aquest va ser l'inici d'una desesperada temptativa entre Cosme III i les potncies europees que certament no consideraven dignes les propostes del vell gran duc. El 1718, desprs d'infinites temptatives en les quals van ser exclosos els diplomtics dels Mdici, va ser establert amb el Tractat de Londres que sense hereus legtims els Gran Ducat passs a Carles de Borb. Al vell Cosme III li va ser negada fins i tot la petita satisfacci de rebre els Estat dels Presidis i el Principat de Piombino, territoris que havia demanat com contrapartida per a donar la seva conformitat al tractat. 

Finalment Cosme III va morir el 31 d'octubre de 1723 a la ciutat de Florncia.

 Enllaos externs .
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329586" title="Angra de Cintra" nonfiltered="3391" processed="3377" dbindex="128485">
Angra de Cintra s el nom portugus i castell d'una badia del sud del Shara Occidental, uns kms al sud de Dakhla, on fou signat el 2 d'abril de 1958 un tractat entre Marroc i Espanya pel qual el Cabo Juby era retornat a Marroc.

El 1885 el comissionat reial espanyol a la regi, Emilio Bonelli, va fundar en aquest lloc un establiment que es va dir Puerto Badia per fou abandonat poc desprs pels atacs dels berbers de la regi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329587" title="La Cadeneta" nonfiltered="3392" processed="3378" dbindex="128486">
La Cadeneta s una entitat de poblaci del municipi de Mont-ral, Alt Camp. L'any 2005 tenia 12 habitants.

Es troba a uns 6  km per carretera al nord-oest del nucli urb de Mont-ral, a uns 740 m d'alada, a prop de la carretera TV-7041 (Alcover - Capafonts).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329591" title="Bellavista (Nulles)" nonfiltered="3393" processed="3379" dbindex="128487">
Bellavista s una entitat de poblaci del municipi de Nulles, Alt Camp, al qual pertany des del 1846. L'any 2005 tenia 23 habitants.

Es troba al nord-oest del nucli urb de Nulles, a uns 235 m d'altitud. Una de les seves cases t grans contraforts que li donen aparena de fortificaci, per moltes de les cases del poble sn segones residncies.

Lloc d'inters.
Capella de la Santa Creu, petit edifici amb campanar d'espadanya i porta adovellada.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329592" title="Cuenca Alta del Manzanares" nonfiltered="3394" processed="3380" dbindex="128488">
Segons la Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme) de la Comunitat de Madrid, la Cuenca Alta del Manzanares s una de les Comarques de la Comunitat de Madrid, banyada per les aiges del riu Manzanares.

 Municipis de la comarca .
La comarca est formada pels segents municipis, amb les dades de 2006.




 Vegeu tamb .
 Comunitat de Madrid;
 Comarques de la Comunitat de Madrid;
 Municipis de la Comunitat de Madrid;

 Enllaos externs .
 Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid), dipsit legal M-35.626 - 2006, edici octubre 2007;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329594" title="Casafort" nonfiltered="3395" processed="3381" dbindex="128489">
 s una entitat de poblaci del municipi de Nulles, Alt Camp. L'any 2005 tenia 7 habitants.

Es troba al nord-est del nucli urb de Nulles, a uns 240 m d'altitud. L'any 1359 pertanyia a Francesc de Montbui i tenia cinc focs.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329596" title="John Tovey" nonfiltered="3396" processed="3382" dbindex="128490">

L'Almirall de la Flota John Cronyn Tovey, 1r Bar Tovey, GCB, KBE, DSO, DCL (7 de mar de 1885 - 12 de gener de 1971) va ser un almirall de la Royal Navy britnica.

Tovey ingress a la Royal Navy amb noms 14 anys. Amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial, Tovey serv al creuer "Amphion" i, posteriorment, comand el destructor HMS Onslow durant la Batalla de Jutlndia], per la qual va ser condecorat amb la DSO i una promoci especial a Comandant per la seva conducta valerosa.

Durant el perode interbllic, segu el Curs Imperial de Defensa al 1927 i ocup diversos serveis, com al HMS Victory a la Base Naval de Portsmouth, per la seva prompta promoci a Capit al 1923, amb noms 38 anys, ja feia veure una carrera prometedora. Tovey tingu diversos comandaments fins que, al 1932, se li atorg la comandncia del cuirassat HMS Rodney. A continuaci, va ser promogut a Comodor i a Contraalmirall, servint com a oficial de bandera a la Mediterrnia amb Destructors, sota un altre antic oficial de Destructors, l'Almirall Andrew Browne Cunningham, i posteriorment, com a Ajuda de Camp Naval del Rei. Al 1938 segu un curs de guerra per a oficials superiors a l'Acadmia de la Guerra de la Royal Navy a Greenwich.

Quan Itlia declar la guerra al 1940, Tovey havia estat promogut a Vicealmirall i Segon al Comandament de la Flota de la Mediterrnia, participant a la Batalla del Cap Spartivento. Al novembre de 1940 va ser Comandant en Cap de la Flota d'Aiges Nacionals, servint all fins al 1942. En aquell crrec tingu diverses topades amb Dudley Pound, el Primer Lord del Mar, aix com amb el Primer Ministre Winston Churchill. El seu xit ms notable va ser l'enfonsament del cuirassat alemany Bismark, a bord del cuirassat HMS King George V. 

Desprs de l'acci del Bismack, Tovey resist els moviments per portar davant d'un consell de guerra al capit del Prince of Wales, John Leach, aix com a Frederic Wake-Walker, Almirall comandant del Suffolk i del Norfolk, que havien abandonat la batalla amb el Bismark desprs de qu el Hood hagus estat enfonsat. Tovey estava horroritzat, i s'al un mur entre Tovey i Pound. Tovey afirm que tots dos oficials havien actuat correctament donades les circumstncies. Amena de dimitir del seu crrec i d'assistir a qualsevol Consell de Guerra que es realitzs en qualitat d'"amic dels acusats" i com a testimoni de la defensa. No es torn a sentir a parlar de la proposta.

Com a Comandant en Cap de la Home Fleet, Tovey tamb era responsable dels Combois de l'rtic que viatjaven cap a la Uni Sovitica. Aix tenia una dificultat extrema: no noms es veia obligat a protegir-los mentre es dirigien cap a l'est davant la costa enemiga de Noruega, sin que tamb els havia de protegir en el cam de tornada de les unitats de superfcie alemanyes. Situant els seus vaixells a una zona podia deixar als combois vulnerables a una altra. Tampoc no l'ajud l'Almirallat amb la seva tendncia a interferir en les seves disposicions. Tovey no era pas un diplomtic, per era un oficial de gran integritat i valentia que inspirava confiana en els seus subordinats.

Al juny de 1943, Tovey va ser nomenat Comandant en Cap de Nore, amb responsabilitat de controlar els combois de la costa est i d'organitzar les operacions de minat. Un parell de mesos desprs va ser promogut a Almirall de la Flota.

Tovey es retir del servei actiu al 1946, tot i que al ser |Almirall de la Flota rest com a membre actiu de la Royal Navy tota la resta de la seva vida. Al mateix any va ser ennoblit, sent nomenat Bar Tovey de Langton Matravers, ttol que s'exting amb la seva mort.

 Dates de Promoci .

 Guardamarina - 1901;
 Sots-tinent   20/10/1905 (antiguitat de 15/7/1904;
 Tinent - 15/7/1906;
 Tinent Comandant - 15/7/1914;
 Comandant - 30/6/1916;
 Capit   31/12/1923;
 Comodor   30/1/1935;
 Contraalmirall - 27/10/1935;
 Vicealmirall   3/05/1939;
 Almirall - 30/10/1942;
 Almirall de la Flota   22/10/1943;

 Condecoracions .
 Bar   1 de gener de 1946;
 Gran Creu de Cavaller l'Orde del Bany   13 d'abril de 1943;
 Cavaller Comandant de l'Orde del Bany   1 de gener de 1941 ;
 Company de l'Orde del Bany   1 de febrer de 1937;
 Cavaller Comandant de l' Orde de l'Imperi Britnic    14 d'octubre de 1941;
 Orde del Servei Distingit   10 de juliol de 1919;
 1 Menci als Despatxos   1919;
 Estrella de 1914-15;
 Medalla Britnica de la Guerra 1914-20;
 Medalla de la Victria 1914-1918;
 Estrella de 1939-45;
 Estrella de l'Atlntic;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Medalla del Jubileu de Plata del Rei Jordi V 1935;
 Medalla de la Coronaci del Rei Jordi VI 1937;
 Creu de Guerra 1914-1918 (Frana)   2 de novembre de 1917;
 Legi del Mrit (Estats Units)   28 de maig de 1946;
 Orde de Suvrov (Uni Sovitica)   29 de febrer de 1944;
 Orde del Fnix (Grcia)   15 d'abril de 1947;

Enllaos externs .

 Transcripci dels Informes Oficials a www.admirals.org.uk;
John Tovey: Apreciaci i obituri;

 Fonts .
Article tradut de l'article angls a ;
 IAN SUMNER, British Commanders of World War II   Osprey Publishing   Oxford 2003   ISBN 1-84176-669-0;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329597" title="Cangas de Ons" nonfiltered="3397" processed="3383" dbindex="128491">


Cangas de Ons (Cangues d'Ons en asturi) s un concejo, una parrquia, una localitat i un partit judicial de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Parres y Ribadesella, a l'est amb Ons i Llanes, a l'oest amb Amieva i Parres i al sud amb la provncia de Lle. El lema de l'escut s "Minima Urbium Mxima Sedium".

Va ser capital del Regne d'Astries fins a l'any 774. Aqu es va establir el rei Pelai I, i des d'aqu va emprendre amb les seves gents accions sobre els territoris del nord d'Espanya, com nic focus de resistncia al poder musulm, una vegada desaparegut el domini visigot. En aquest terme municipal es va donar la Batalla de Covadonga, on Pelai va vncer a la forces musulmanes i va consolidar un poder i prestigi que li va permetre romandre independent i fundar el primer regne cristi posterior a la derrota dels gots a Guadalete. 

Ms de 7.000 hectrees del concejo formen part del Parc nacional dels Pics d'Europa. Dintre del parc es troba el conjunt monumental de Covadonga, on es va iniciar la Reconquesta en l'any 722. A 12 quilmetres de Covadonga es troben els llacs de Covadonga (sn tres: Enol, Ercina i Bricial), de gran rellevncia en l'mbit ciclista. En la capital de Cangas de Ons es troba el conegut com "Pont Rom", encara que la seva construcci actual dati en realitat de la edat mitjana. La poblaci de Cangas de Ons est assentada en l'entroncament dels rius Sella i Gea, sent aquest ltim tributari de l'anterior. En la vall situada entre ambds rius es troba la capella de la Santa Cruz. Que va ser un temple d'poca romana, reconstrut durant el regnat de Ffila. 




 Histria . 
 Prehistria i romanitzaci . 
Des del Paleoltic Superior hi ha restes de vida humana, aix estan les coves de Boxu i les de los Azules. En la primera hi ha resta ltics i ossis i pintures rupestres de diversos tipus d'animals barrejats amb motius geomtrics. En la cova dels Azules s'ha trobat un cadver i un ric utillatge. Del neoltic, tenim tamb restes en les coves de Salmula, Trespando i el Cuelebre. De la mateixa manera tamb trobem dlmens com el de Santa Cruz, que s el millor conservat. Consta de cinc grans pedres que formen la cmera dolmnica. Un element molt important d'aquest dolmen s la decoraci pictrica i de gravats que t la seva part interior. 

L'poca de la romanitzaci, va deure ser bastant intensa ja que el Sella era el lmit entre els pobles Cntabre i Astur. Aquests pobles units van lluitar contra la invasi romana. Per a assegurar-se la seva romanitzaci van haver de construir una calada que unia aquesta zona amb Cantbria. Hi ha gran quantitat de restes, tant de sepultures com d'esteles funerries. L'estudi de fonts asturianes i rabs, estableixen amb claredat que Covadonga i Pelai representen l'inici de la rebelli dels pobles cntabre i astur, i que la victria de Covadonga en el 722 dna origen al Regne d'Astries amb capital a Cangas de Ons. Entre els seus successors est Alfons I d'Astries, que va augmentar les fronteres del regne i repobla amb cristians de l'altipl zones d'Astries. 

En el segle XII, ja es comencen a tenir proves d'una demarcaci canguesa, per els seus lmits sn diferents als coneguts, fins i tot en el segle XIII, segueix aquest territori sense tenir un apellatiu. 

 edat mitjana i Moderna . 
s en el segle XIV, en un inventari de drets de l'episcopat d'Oviedo en el qual apareix la zona amb la denominaci de Cangas de Ons. Altre exemple est en el testament d'Enric II de Castella que mplia els senyorius del seu fill bastard, incloent el concejo de Cangas de Ons que tornaria en anys ms tard novament a la corona. En el segle XVI, ja apareix Cangas de Ons, com a entitat concejil i figura en la Junta General del Principat d'Astries celebrada en 1504 en el convent ovetenc de San Francisco. Aquests crrecs recauen en aquestes dates en membres de famlies illustres de la comarca. 

Referent a Covadonga va ser Felip III, qui comena a transformar el Reial Lloc, grcies als esforos dels diferents abats, realitzant obres d'importncia en la cova, per a conseqncia d'un incendi es van perdre totes les imatges, joies, etc. Aquest incendi portar alguna cosa molt favorable i s que Carles III es preocupa pel reial Lloc i realitzar una srie d'obres i projectes, com van anar la construcci d'un nou temple i millores en les comunicacions portant tot aix un comer molt ms viu que donar una embranzida a la vida del concejo. 

 Segle XIX endavant . 
El segle XIX, portar la Guerra de la Independncia Espanyola, es crea el regiment de Cangas de Ons i la vila passar a ser capital d'un dels governs militars. Van ser ocupats diverses vegades per tropes franceses donant com resultat multitud de persones mortes per ambds bndols. La desamortitzaci de Mendizbal tamb va portar canvis, ja que van ser venuts els bns del monestir de San Pedro de Villanueva, menys l'edifici del monestir i l'esglsia, i els bns de Covadonga, menys els bns ms propers. Les guerres carlines, tamb van tenir la seva repercussi ja que la vila i els seus pobles van ser ocupats. 

A mitjan segle XIX Cangas de Ons t un gran creixement a causa de diferents millores com van anar les carreteres del Pontn i la de Ribadesella. L'explotaci minera de Buferrera per una companyia anglesa que emprs gran quantitat de m d'obra, tant local com dels concejos de tota Astries. En el segle XX, es crear el Parc Nacional de la Muntanya de Covadonga i se li concedeix a la capital del concejo el titulo de ciutat. Aquest segle tamb portar el tancament de les mines de Buferrera, que tanta m d'obra havia portat en el segle passat. Per alguna cosa que va anar un dur cop fou la Guerra Civil espanyola que va portar una gran destrucci a tot el concejo, fou bombardejada la capital diverses vegades, collocant el bndol republic crregues sobre els ponts del riu Sella per a destruir-los. Fins i tot durant la postguerra va haver problemes, ja que van actuar en el concejo partides guerrilleres, portant en conseqncia unes represlies per part del bndol nacional. Tot aix va conduir a Cangas de Ons a una dura i difcil postguerra. 

Un altre esdeveniment histric a destacar s que en l'any 1978, Cangas de Ons, va tornar a ser la capital del Principat d'Astries, ja que en el sal de sessions de l'ajuntament, s'acollia la constituci del Consell Regional d'Astries, futura Junta General del Principat d'Astries i ens encarregat de l'elaboraci del Projecte d'Estatut d'Autonomia. 

 Geografia . 
T una poblaci actual de 6.616 persones, i els seus principals nuclis per ordre de poblaci sn: Cangas de Ons que s la seva  capital, Mestas de Con, Soto de Cangas, Corao, Llano de Con, Labra i Tiongo.
 Comunicacions . 
Les seves principals vies de comunicaci sn la N-634 que uneix Oviedo a Santander i altres carreteres comarcals com l'AS-114 amb direcci entre Cangas de Ons i Panes i l'AS-262 amb direcci a Covadonga i al seu Parc Nacional. Es troba localitzada a una distncia de la capital del Principat de 72 quilmetres. 

 Relleu i orografia . 
La seva cota mxima d'altitud la trobem en la Torre de Santa Mara o Pea Santa de Enol amb 2.478 metres d'altitud. En aquest concejo es distingeixen diverses zones en el seu conjunt orogrfic: El vessant meridional amb les serres litorals de Santianes, Escapa i Forests de Cuana, amb una altura mxima en el Mofreche de 897 metres. En la zona de la depressi, s on es troben les ms riques vegas dels rius. El Pre-Cornin o muntanyes del sud que formen el masss occidental dels Pics d'Europa i amb precioses serres i praderas de gran bellesa. El masss de Cornin, constitux el ms extens i occidental dels Pics d'Europa, on est el Parc Nacional de Covadonga. Les valls del Dobra i Sella que es formen pel sud i l'aquest dels limiti del concejo. 
 Vegetaci . 
Les seves condicions d'altura i orientaci li fan tenir diferents tipus de vegetaci segons va descendint la seva altitud, passant dels lquenes i plantes alpines en altures de 2.500 metres, a matorrales i brucs als 800 i 1.500 metres, roures, faigs i freixes en altures que ronden els 400, i ja per sota d'aquestes altures estan les vegas dels rius Sella i Gea. Els boscos pasturatges i matorrales completen la seva vegetaci. 
 Parrquies . 
El concejo de Cangas de Ons est dividit en 11 parrquies: 

 Evoluci demogrfica . 
La seva evoluci t diferents aspectes, mentre el seu capital est creixent en els ltims anys, tota la seva poblaci rural disminux. La seva mxima cota de poblaci la va tenir a mitjan segle XX, amb 11.307 habitants, tenint un declivi que arriba fins als nostres dies i que fa que la poblaci, actualment sigui de 6.322 habitants. Tot aquest descens s a causa de una emigraci originada per culpa de no poder mantenir la seva poblaci, i que ha fet que la seva pirmide demogrfica estigui marcada per una diferncia molt gran, entre naixements i defuncions, aix per exemple noms el 20% de la poblaci est entre els 20 i els 40 anys, ja que molta de la seva poblaci ha emigrat de forma massiva sortint pel port de Ribadesella. 
 Economia . 
La seva activitat econmica se centra en la agricultura i la ramaderia, comenant a destacar el turisme rural a causa de la bellesa dels seus paisatges. Les visites al Santuari de Covadonga i els llacs, sn de llarg un dels emplaaments turstics ms visitats dintre de tot el Principat d'Astries, sent per aquest motiu, un dels concejos que major nombre de visitants rep en tot l'orient de la regi. 
 Poltica . 
En el concejo de Cangas de Ons, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE (vegeu Llista d'alcaldes de Cangas de Ons). L'actual alcalde s el socialista Alfredo Garca lvarez, qui governa des de 1999 amb majoria absoluta. 





 Canguesos illustres .
 Juan Vzquez de Mella, poltic (1861 1928);
 Jos Ramn Zaragoza (1874 1949), pintor;
 Flix Fernndez, actor, (1897 1966);
 Gerardo Zaragoza (1902 1985), escultor;
 Diego Carcedo (1940 ), periodista;
 Berta Pin (1963 ), escriptora;
 Rafael Reig (1963 ), escriptor;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial de l'Ajuntament;
 Federaci Asturiana de Concejos;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329599" title="Cap Blanc (Mauritnia)" nonfiltered="3398" processed="3384" dbindex="128492">

El cap Blanc (en rab            , Ras Nouadhibou; en francs Cap Blanc Cap Blanco Cap Branco,) s un cap de la costa atlntica de Mauritnia i el Shara Occidental; d'aquest darrer territori en marca la punta sud. Es troba a l'extrem meridional de la pennsula del Cap Blanc.

El nom li fou donat per uns puigs rocosos blancs vistos pel seu descobridor el 1441, un navegant portugus la identitat del qual s objecte de discussi, ja que segons les fonts podria ser Nuno Tristo, Gonalo de Sintra i Dinis Dias (junts), o b Anto Gonalves.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329603" title="Pennsula del Cap Blanc" nonfiltered="3399" processed="3385" dbindex="128493">


La pennsula del Cap Blanc o pennsula de Nouadhibou s una franja de terra que corre de nord a sud, a la costa meridional del Shara Occidental i septentrional de Mauritnia. Rep el nom del seu extrem sud, el Cap Blanc o de Nouadhibou. 

El 1912, en els acords entre Espanya i Frana, la pennsula fou dividida per la meitat entre tots dos estats, per una lnia que, sorgint del cap, avanava cap al nord fins al parallel 20 i deixava el mateix terreny a est i oest. A la part oriental els francesos tenien l'establiment de Port-tienne, la moderna Nouadhibou. La part occidental no estava ocupada pels espanyols, que el juny de 1920 van afermar els seus drets amb l'emissi de segells de correus, i el novembre del mateix any el governador de Ro de Oro fundava la ciutat de La Agera, avui virtualment deserta. La colnia espanyola de La Agera fou unida a Ro de Oro el 1924.

La pennsula va restar dividida entre Frana i Espanya fins el 1960. El 1960 Mauritnia va accedir a la independncia. El 20 de desembre de 1975, la part occidental de la pennsula fou ocupada pels mauritans en el marc dels acords de Madrid sobre el Shara Occidental. El 1979 Mauritnia, en la guerra que va seguir contra el Front Polisario, va renunciar a la seva part del Shara i va reconixer la Repblica rab Sahrau Democrtica, a la qual va traspassar jurdicament el territori, que fou rpidament ocupat pel Marroc; aix no obstant, Mauritnia va conservar l'administraci de la pennsula per consentiment tcit de marroquins i sahraus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329606" title="Juan Vzquez de Mella" nonfiltered="3400" processed="3386" dbindex="128494">

Juan Vzquez de Mella Fanjul (Cangas de Ons, Astries, 1861 - Madrid, 1928) s un poltic tradicionalista, escriptor i filsof catlic espanyol. Va estudiar al Seminari de Valdedis i la carrera de Dret an Santiago de Compostella. D'eloqent paraula, portentosa memria i brillant capacitat per a la oratria i la poltica, va abraar la causa del carlisme. Diputat a les Corts des de 1893 fins a 1916, escollit com el seu representant al Congrs pels districtes d'Aoiz, Estella i diverses vegades per Pamplona. 

Quan va presentar la seva candidatura a Diputat per Oviedo va ser derrotat per la coalici que reformistes i socialistes van presentar contra els conservadors. Va presentar a les Corts de Madrid una vigorosa petici sollicitant que sigui declarada illegal, facciosa i tradora a la a la Ptria la Maoneria, llevant de les ocupacions pbliques als masons. Va participar en el Congrs antimanic de Trento de 1896.   

Vzquez de Mella era germanfil, cosa que el va conduir a una sonada separaci amb Jaume de Borb, que a ms de pretendent a la corona era aliadfil. Jaume de Borb, que havia estat confinat pels austracs en el seu castell proper a Viena, va publicar en 1918 un manifest dirigit als tradicionalistes espanyols desautoritzant als que haguessin exterioritzat els seus sentiments germanfils: Vzquez de Mella es va oposar al document i d'aquest cisma es va produir l'escissi que li va dur a fundar en 1918 el Partit Catlic Tradicionalista. Les idees centrals en el seu pensament eren la Tradici, la monarquia, la unitat d'Espanya a travs del regionalisme i del foralisme i la concepci orgnica de la societat on es reclama la sobirania no per a l'Estat sin per a la societat a travs de les seves organitzacions naturals: la famlia, el municipi, la regi. 

 Bibliografia sobre Vzquez de Mella .

Lira, Osvaldo, Nostalgia de Vzquez de Mella, Difusin Chilena Verbo, Santiago de Chile 1942, 239 pgs. 2 edicin, Editorial Andrs Bello, Santiago de Chile 1979, 363 pgs.

 Enllaos externs .
Crculo Cultural Juan Vzquez de Mella;
Juan Vzquez de Mella 1861-1928 a filosofa.es;

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329609" title="Margarida Llusa d'Orleans" nonfiltered="3401" processed="3387" dbindex="128495">

Margarida Llusa d'Orleans ( Pars, Regne de Frana 1645 - d. 1721 ) fou una dama francesa que va esdevenir gran duquessa consort de Toscana.

Orgens familiars.
Va nixer el 27 de juliol de 1645 al castell de Blois, situat a Pars, sent filla del duc Gaston d'Orleans i Margarida de Lorena. Fou nta per lnia paterna del rei Enric IV de Frana i Maria de Mdici, i per lnia materna de Francesc II de Lorena i Cludia de Valois. Fou germana d'Anna Maria Llusa d'Orleans, duquessa de Montpensier; i de Francesca Magdalena d'Orleans, casada amb el duc Carles Manuel II de Savoia, alhora que neboda de Llus XIII de Frana i cosina de Llus XIV.

Fou coneguda a la cort francesa amb el nom de Mademoiselle d'Orlans.

Npcies i descendentes.
De ben jove fou una de les candidates ms ben situades per casar-se amb el seu cos, el futur Llus XIV de Frana, si b el Cardenal Mazzarino organitz el seu matrimoni amb el futur Gran Duc Cosme III de Mdici, que desprs de tres anys de negociacions es realitz a la catedral de Florncia el 20 de juny de 1661. D'aquesta uni nasqueren:
Ferran de Mdici (1663-1713), prncep hereu;
Anna Maria Llusa de Mdici (1667-1743), casada el 1691 amb Johann Wilhelm von der Pfalz;
Joan Gast I de Mdici (1671-1737), Gran Duc de Toscana;


El matrimoni fou del tot infeli, i la relaci de Margarida amb la seva sogra Victria della Rovere va ser particularment horrible. Sense adaptar-se a la cort toscana i sense llaos comuns amb el seu marit, el qual tenia un fervor religis malalts, Margarida va demanar la separaci i el perms per a regressar a Frana l'any 1675. Renunci als seus ttol i ingress en un monestir benedict de Montmartre de Pars, on mor en solitud el 17 de setembre de 1721.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/capet/capet40.html;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329610" title="Alberto Rodrguez Larreta" nonfiltered="3402" processed="3388" dbindex="128496">
 Alberto Rodrguez Larreta  va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Rodrguez Larreta va nixer el 14 de gener del 1934 a Buenos Aires, Argentina i va morir  el 11 de mar del 1977. 
 


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 7 de febrer del 1960 el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Glvez.

Alberto Rodrguez Larreta va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1,  aconseguint finalitzar en nov lloc la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329618" title="Caso" nonfiltered="3403" processed="3389" dbindex="128497">


Caso s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Piloa, al sud amb la provncia de Lle, a l'est amb Ponga i a l'oest amb Aller i Sobrescobio.

 Histria .

 Prehistria i edat Antiga .
Les seves primeres petjades es troben en la Edat del Bronze, que ha deixat restes, per no de tmulos que s es van trobar en altres trams del riu Naln, aqu apareix com una de les seves poques petjades, un destral de tal d'una sola anella. De la seva poca castrenya, hi ha unes restes d'un poblat que s El Collu Castiellu, encara que van existir altres emplaaments. Tampoc es pot descartar l'ocupaci en el perode rom, ja que s una zona travessada per una via romana que creuava tota aquesta regi pel port de Tarna, per no tenim restes d'aquesta poca encara que es creu que va estar molt romanizada. Hi ha una poca fosca que va des de la monarquia Asturiana, fins a l'edat mitjana, en la qual se sap molt poc sobre aquesta zona, ja que no ens ha arribat documentaci alguna. 

 Edat mitja i moderna .
En el segle VI, ja hi ha constncia d'una realitat espacial que aglutina diversos llocs i s'anomenava Caso. Un document del segle XII de l'arxiu de la catedral d'Oviedo ens parla d'una donaci de terres situades en aquest concejo a les esglsies de Santa Mara i Santa Marina de Caso. Durant els segles centrals de l'edat mitjana, tenim notcies d'una donaci d'Alfons VII de Castella a un ajudant seu de la vila de Tarna. El seu successor Ferran III, va seguir l'exemple donant l'hereteu de Suecita (nucli de la vall), a altre collaborador seu. 

En el segle XIV, ja hi ha notcies de la fundaci de diversos pobles que feien el recorregut al llarg de tot la vall com van ser, Langreo, Laviana i Sobrescobio. En la Baixa edat mitjana ja hi ha un monestir que t influx sobre aquestes terres, que s el monestir ovetenc de Santa Mara de la Vega, encara que tamb en aquesta poca va haver influncia patrimonial de les institucions eclesistiques lleoneses, com s el cas del monestir d'Erlonza. Aquesta zona no sempre va estar sotmesa administrativament al reialeng ordinari. Aix una clusula testamentaria d'Enric II de Castella deixaria aquestes terres al seu fill bastard el comte Alfons, i aquest amb el pas dels temps, tindria constants desafiaments amb la corona, fins al segle XIV que seria derrotat i la Corona donaria a l'esglsia d'Oviedo aquestes terres per l'ajuda prestada en les seves lluites contra el comte. 

En el segle XV, ja hi ha notcies de noves explotacions mineres del ferro, donant ms fora a la seva economia, basada en aquesta poca en la ramaderia i dintre d'aquesta especialment en la raa casina, de la qual ja en aquella poca es produa el formatge Casn. A l'Edat Moderna, la seva activitat era la cura de la seva cabanya ramadera. El seu ordenament municipal es dedica a la regularitzaci i aprofitament de les pastures comunals. 

 Segle XIX fins ara .
En el segle XIX, encara que ja hi ha una incipient activitat industrial en els concejos limtrofs, aquest concejo es mantindr ficat en les seves prpies tradicions. s en aquest segle quan el municipi adquireix la configuraci que t avui dia. Referent a les diferents guerres d'aquest segle, no van tenir especial rellevncia, nicament cal esmentar el port de Tarna com a zona de passada. 

En el segle XX, durant la Guerra Civil el concejo romandr fidel a les seves idees, estant en el bndol republic fins a la caiguda del Front Nord. Desprs de la victria, nombroses partides van seguir lluitant per les forests. En aquest segle tamb va haver millores, com l'obertura del port de Tarna al trafico rodat, per alguna cosa a destacar en la segona part d'aquest segle, s l'emigraci cap a zones amb ms oportunitats no noms d'Amrica, sin tamb cap a les zones industrialitzades d'Astries. 

 Geografia .
Geogrficament, en aquest concejo destaca la inclusi de gaireb tot el seu territori al Parc Natural de Redes, i per ser la terra on neix el Riu Naln, a Tarna. Els principals afluents del Naln en aquest concejo sn Monasterio, Ablanosa, Orll, Pendones i Corraln. Entre les seves muntanyes sobresurten el Pic Torres (2.014 metres), La Rapana (2.022 metres), La Rapaona (1.957 metres), El Cantu L Osu de (1.800 metres) i els cordals de gran bellesa, com el Cuetu Negru de (1.852 metres), el Canto del Oor de (1.800 metres) i Visu la Grande (1.709 metres). 

Tamb hi ha ms de 8.000 hectrees dedicades a pasturatges. T una poblaci propera als dos mil habitants, parlants d'espanyol i del "casn", dialecte de l'asturi central. Des de 1997 i en virtut d'un acord municipal subscrit per tots els partits poltics amb representaci en l'ajuntament casn, el castell i l'asturi sn llenges cooficials al concejo. 

 Parrquies .
El concejo de Caso es troba subdivit en 10 parrquies rurals:

 Evoluci demogrfica .
La duresa del seu medi de muntanya i l'escassetat de recursos unit a la proximitat amb les conques hulleras, van anar els factors que van abonar la seva emigraci. En seixanta anys ha perdut ms de 4.000 habitants, aix no s degut noms a l'emigraci, tamb va afectar la falta de naixements. Aquest concejo ens dna un exemple del grau irreversible d'envelliment al que es pot arribar, per la marxa d'aquest sector jove. s una emigraci marcada en diferents fases segons les demandes d'ocupaci del moment, aix en una primera fase aquesta es dirigeix cap a Amrica (Cuba i Argentina principalment), per fou a la fi del segle XX, quan el seu xode va ser massiu i cap a zones diferents com van anar les zones industrials d'Astries.
 
 Economia .
La seva economia es basa, en el sector primari i en les explotacions ramaderes en franca reculada per la falta de braos joves per al treball, que subsisteix grcies a les subvencions de la UE, encara que avui dia hi ha un sector que aquesta en franc procs de recuperaci, s l'elaboraci i comercialitzaci del quesu casn, joia de la gastronomia local. La seva activitat minera que va tenir tant auge en altres temps ara s inexistent degut molt a les fases de reconversi pel qual est passant aquest sector. 
 Poltica .
Al concejo de Caso, des de 1979, els partits que ms temps ha governat han estat el PP (vegeu llista d'alcaldes de Caso). L'actual alcalde s Elas Rodrguez Lozano d'IU-BA, qui governa des de 2003 amb el suport del grup Socialista. 






 Enllaos externs .

Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;


.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329620" title="Abadia de Cadouin" nonfiltered="3404" processed="3390" dbindex="128498">
L'abadia de Cadouin (en occit: Cadonh) est situada a la comuna francesa  de le Buisson-de-Cadouin al departament de la Dordonya (Aquitnia). Aquest lloc forma part del conjunt conegut com els Camins de Sant Jaume, declarat Patrimoni de la Humanitat per l UNESCO en 1998.

Histria.
El lloc de Cadouin fou ocupat ja el 1113 per seguidors de Graud de Salles, per la fundaci formal de l abadia no va tenir lloc fins el 1119 desprs d haver rebut unes donacions que van permetre el seu desenvolupament. Inicialment ja va passar a dependre de Pontigny, centre important de l orde del cister. L esglsia es va consagrar el 1154. Un dels motius de l esplendor d aquest lloc venia de la possessi del conegut com sant sudari de Cadouin, objecte d una gran devoci.

Amb la guerra dels Cent Anys (1337-1453) va arribar la decadncia i els monjos es van veure obligats a abandonar el recinte i captar per sobreviure. Al final del conflicte noms restaven a l abadia el superior i dos monjos, per es va poder refer. En el decurs d aquest perode d inestabilitat el sant sudari de Cadouin fou tret de l abadia i custodiat a Tolosa de Llenguadoc, entre el 1392 i 1455.

Desprs del perode d inestabilitat hom detecta una revifalla, que permet fins i tot refer totalment el claustre, es desmunta l antiga construcci romnica i es basteix un magnfic exemplar gtic. Llus XI, rei de Frana (1461-1483), li va donar una certa protecci i fins i tot va promoure la devoci del sant sudari.

A partir del 1516 l abadia va passar a estar regida per abats comendataris (no residents) i, com en tants altres llocs, aquest fet no va afavorir gens la vida monstica. Les guerres de religi (1562-1598) l afectaren greument i el lloc caigu a mans dels protestants que mutilaren el claustre.

En el segle XVII la protecci del bisbe li va retornar un cert impuls, amb la confirmaci de l autenticitat del sant sudari i la restauraci de l edifici.

Amb la revoluci, a finals del segle XVIII,  va arribar la fi del monestir. En aquell moment encara tenia sis monjos, els arxius foren cremats i els bns subhastats. El sant sudari fou amagat i salvat, i l esglsia va prendre les funcions de parrquia.

Desprs va venir la restauraci dels edificis, en poca de Prosper Mrime es fan els primers passos, per l obra no comena fins el 1892 i s acaba el 1945.
 
El sant sudari de Cadouin.
Es tracta d un teixit d origen egipci, elaborat a finals del segle XI i amb unes mides de 1,15 x 2,80 m. Durant molts anys s ha venerat a l abadia com el sant sudari de Crist, de manera similar a d altres peces que els fidels i la mateixa Esglsia han promogut la seva devoci, en altres indrets.

Hom pensa que aquesta pea fou importada d Orient a l poca de la Primera Croada i que ja es trobava en aquest lloc en el moment de la seva fundaci. La primera notcia certa s del 1214, en un document de Sim de Montfort. En el decurs dels segles, nobles, reis i papes s hi han atansat i l han venerat. En 1642, el bisbe Jean de Lingendes el va examinar, comprovar els documents que en fan referncia i desprs va proclamar la seva autenticitat. La devoci es va estendre i es feien ostensions anuals de la relquia que atreien multituds de fidels. Tot aix va acabar el 1934 amb un examen acurat de la pea que determin la seva procedncia, fins i tot t inscripcions cfiques que ajuden a datar-lo amb precisi. L Esglsia va comunicar que no es farien ms ostensions de la pretesa relquia, que va deixar de ser-ho.
 
Els edificis.
L esglsia.
Es tracta d un edifici d poca romnica, aixecat entre el 1118 i 1154. La seva faana reflecteix exteriorment les tres naus interiors: dos contraforts la divideixen en tres sectors. El central t una senzilla portada de mig punt i un finestral a sobre, del mateix estil. A l esquerra hi ha una doble arcada a la part baixa i un finestral a sobre, a la dreta noms hi ha el finestral superior. La part alta t una srie d arcs de mig punt, el central amb un cul.

s una esglsia de tres naus, amb un curt transsepte en el que s obren tres absis, alineats amb les naus. La seva decoraci s molt simple. A l interior es conserva una imatge Mare de Du de pedra, d poca gtica.

El claustre.
De ben segur la part ms interessant de l abadia. S hi pot accedir des de l esglsia per un portal apuntat. Tot i les mutilacions que ha patit encara conserva un important conjunt d escultura gtica: les mateixes traceries dels finestrals, les claus de volta, els capitells i un cadirat esplndidament decorat.

Altres dependncies.
El claustre centra el monestir: al nord es troba l esglsia, a llevant la sala capitular i altres dependncies secundries (a sobre hi ha el dormitori), a ponent les dependncies dels conversos, a migdia la cuina i el refetor.  Ms al sud, un altre pati centra altres dependncies auxiliars.

Bibliografia.
Brigitte i Gilles Delluc. L abbaye de Cadouin. d. Du Sud Ouest, 1992. ISBN 2.87901.011.0












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329623" title="Salvador Ferrandis i Luna" nonfiltered="3405" processed="3391" dbindex="128499">
Salvador Ferrandis i Luna (  Valncia el 1954) fou un advocat i periodista valenci. Fou un dels dirigents de la Joventut Valencianista el 1908-1910 i el 1914 i tamb collabor a Ptria Nova i La Correspondencia de Valencia.

Aprov les oposicions d'advocat de l'estat i es trasllad a viure a Madrid, on va collaborar amb la Dictadura de Primo de Rivera, es llig al mn de les finances i es cas amb la marquesa de Valverde, mentre que polticament es va adherir a Accin Espaola i s'enemist amb el valencianisme poltic. En esclatar la guerra civil espanyola va donar suport al sublevats, tot publicant el 1938 l'opuscle Valencia roja on defensa un regionalisme valenci aigualit que reivindicava com a franquistes figures valencianes com Sant Vicent Ferrer i Joan Llus Vives. Desprs de la guerra, com a destacat membre del Movimiento Nacional, fou nomenat delegat nacional del Servicio del Patrimonio Histrico al Pas Valenci. 

 Obres .
 Valencia roja (1938);
 La hora de la economa (1939);
 Urbanismo (1951);

 Referncies .
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995 pp. 44-47;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329625" title="Vicent Toms i Mart" nonfiltered="3406" processed="3392" dbindex="128500">
Vicent Toms i Mart (Artana, Plana Baixa, 1890 - 1924) fou un poltic i literat valenci. Estudi medicina a Barcelona i quan torn a Valncia particip en la fundaci el 1919 de l'Agrupaci Nacionalista Escolar i de la Lliga de Solitaris Nacionalistes, que basaven el seu programa en la reivindicaci del valenci i en la defensa dels interesos dels camperols valencians. Tamb collabor amb Ptria Nova i La Correspondencia de Valencia, rgan de la Uni Valencianista Regional.

S'opos a la dictadura de Primo de Rivera i el 1923 dirig una escisi de la Joventut Valencianista amb Adolf Pizcueta, que s'aproxim ideolgicament al PSOE merc la seva amistat amb el dirigent socialista valenci Isidre Escandell i beda. Tamb fund el diari El Crit de la Muntanya el 1922. Va morir prematurament de tifus.

 Obres .
 Flor de drap (1920) ;
 Campanes de la meva terra (1920);

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329632" title="Agrupaci Nacionalista Escolar" nonfiltered="3407" processed="3393" dbindex="128501">
Agrupaci Nacionalista Escolar (AVE) fou una associaci d'estudiants universitaris del Pas Valenci, fundada per Vicent Toms i Mart el 1919, propera a la Lliga dels Solitaris Nacionalistes. Fou la primera organitzaci ideolgicament valencianista que es va fundar entre els estudiants universitaris. Es va dissoldre el 1923, en plena Dictadura de Primo de Rivera i poc abans de la mort del seu fundador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329642" title="Joan Decorte dit Curtius" nonfiltered="3408" processed="3394" dbindex="128502">

Joan Decorte dit Curtius  (nascut a Lieja, 1551   mort a Lirganes (Cantbria) el 12 de juliol de 1628 ) era un industrial i empresari.

Joan era el fill d'un notari, Jacques Decorte que havia llatinitzat el seu nom, com era de costum a aquesta poca a Curtius i de Ptronille Braaz, la filla d'un comerant ric de la ciutat. Joan va esdevenir un fabricant i negociant de plvora, provedor, entre altres, de l'exrcit de la cort de Castella. Va installar les serves primeres fbriques al Mol Curtius a Vaux-sous-Chvremont. Des de 1595 va comenar l'explotaci de mines de minerals i de carb. Aviat va fer fortuna i va esdevenir commisari general de les municions de guerra del rei Felip II de Castella.

Va posseir la seva mina prpia de carb i el prncep-bisbe Ernest de Baviera va atorgar-li el monopoli  de l'extracci d'alum a Flmalle i anomenar-lo el mestre ms ric de les empreses soterrnies. A les diverses fbriques i tallers al principat va realitzar moltes innovacions tcniques.

La seva reputaci no va limitar-se al principat i la seva expertesa i fortuna va interessars els caps coronats europeus. Aix va esdevenir el financer de l'arxiduc Albert d'ustria, gobernador dels Pasos Baixos espanyols. La cort de Castella va atorgar a en Curtius el dret de construir fbriques a la pennsula ibrica. Desprs d'un plet llarg amb el Senyoriu de Biscaia que temia de perdre su monopoli, va establir-se a Lirganes a La Montaa a Cantbria on va morir el 1628. La fbrica a Lirganes que va vendre poc abans de morir va esdevenir la ms important fbrica d'artilleria de l'Imperi Espanyol.

Edificis.
L'edifici noble que va construir a Lieja, el palau privat ms gran de la ciutat histrica era la seu del museu d'art i histria de la ciutat. Avui, s'est construint "Le Grand Curtius", un illa musestica de la qual la casa Curtius ser el centre. Fora de la ciutat va adquirir els castells de Grand Aaz i d'Oupeye.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329651" title="Slvia Mars" nonfiltered="3409" processed="3395" dbindex="128503">

Slvia Mars (nascuda a Barcelona el 8 de mar de 1964) s una actriu i presentadora de televisi catalana (el seu nom artstic s un homenatge a Marcel Marceau).
Inici la seva carrera professional al concurs de Televisi Espanyola Un, dos, tres...responda otra vez, exercint la funci de secretria comptable a la tercera etapa del concurs, entre 1983 i 1984 i ms tard el 1987.

Posteriorment continuaria la seva carrera d'actriu en diferents mitjans, tant en teatre com al cinema i a la televisi. Entre els seus diferents treballs poden esmentar-se els segents:

 Treballs destacats a la televisi .

 1983/1984: Un, dos, tres...responda otra vez com a secretria comptable.
 1984: Y sin embargo...te quiero on substit Pastora Vega en les tasques de presentaci, juntament amb Ignacio Salas i Guillermo Summers.
 1984/1985: Los sabios tamb a TVE - Concurs infantil, que present en substituci d'Isabel Gemio.
 1985: La Comedia Musical Espaola.
 1986:
Histries de cara i creu a TV3, dirigida per Antoni Chic.
Segunda enseanza d'Ana Diosdado, interpretant el paper de Mari Paz. ;
 Turno de oficio. ;
 1987: Un, dos, tres...responda otra vez, torna com a secretria comptable.
 1998: Sota el signe d'aquari a TV3, dirigida per Carles Balaguer.
 1989: L'obra Ocho Mujeres a l'espai Primera funci.
 1990/1991: Telecupn als inicis de Telecinco - Presentat juntament amb Andoni Ferreo.
 1994: Canguros, interpretant el papel de Rita.
 1997: Dones d'aigua a TV3, dirigida per Toni Verdaguer;
 1998: Manos a la obra, en el paper de Noelia.
 2002/2004: Ana y los siete, en el paper d'Alexia Vzquez de Castro.
 2007: Hermanos y Detectives, en el paper de la doctora Ferreira.
 2008: El porvenir es largo.

 Treballs destacats en cinema.

 1994: La madre muerta, de Juanma Bajo Ulloa.
 2001: Amor, curiosidad, prozak y dudas, de Miguel Santesmases;
 2002: Nosotras, de Judith Colell;
 2005: Cuadriltero, de Jos Carlos Ruz;
 2007: Angeles S.A. d'Eduard Bosch, amb Maria Isabel, Pablo Carbonell i Anabel Alonso;
 2007: Freedomless , de Xoel Pamos;
 2007: Myway , de Toni Salgot;
 2008: Pjaros muertos, de Guillermo i Jorge Sempere;

 Treballs destacats en teatre .

 1989: La loca de Chaillot, Jean Giraudoux.
 1992: La Gran Sultana, de Miguel de Cervantes, amb direcci d'Adolfo Marsillach, encarnant La Gran Sultana.
 1995: Tres Mujeres Altas, d'Edward Albee. ;
 1998: Doa Rosita, la soltera, de Federico Garca Lorca, amb direcci de Jos Tamayo, encarnant Doa Rosita.
 2001: Te quiero, eres perfecto...ya te cambiar.
 2007: Tres versiones de la vida.

 Premis i candidatures.

1986:  Premi Ercilla de teatre com a actriu revelaci per Bscame un tenor. ;
1992:  Finalista del Premi Fotogramas de Plata com a millor actriu de teatre per l'obra La gran sultana. ;
1994: Nominada al Premi Mayte de teatre per l'obra El amor es un potro desbocado .
1995: Nominada al Premi Mayte de teatre per  l  obra tres mujeres altas. ;
1995: nominada per Unin de Actores com a millor actriu, per la srie Canguros.
1998: finalista premi Fotogramas de Plata com a millor actriu de teatre per l obra Doa Rosita, la soltera. ;
2001: menci  especial del jurat a les actrius protagonistes en el Festival de Cinema de Mlaga per la pellcula amor, curiosidad, prozak y dudas. ;
2006: nominada al Premio Chivas Teln com a millor actriu de comdia per aqu no paga nadie.

 Enllaos externs .
 Web oficial de l'actriu;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329652" title="Roberto Bonomi" nonfiltered="3410" processed="3396" dbindex="128504">
 Roberto Wenceslao Bonomi Oliva  va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Roberto Bonomi va nixer el 30 de setembre del 1919 a Buenos Aires, Argentina i va morir  el 10 de gener del 1992. 
 

 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 7 de febrer del 1960 el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Glvez.

Roberto Bonomi va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1,  aconseguint finalitzar en onzena posici la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329653" title="Nasif Estfano" nonfiltered="3411" processed="3397" dbindex="128505">
 Nasif Moiss Estfano  va ser un pilot de curses automobilstiques argent que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Nasif Estfano va nixer el 18 de novembre del 1932 a Concepcin, Tucumn, Argentina i va morir  el 21 d'octubre del 1973 a Aimogasta, La Rioja, Argentina. 
 

 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 7 de febrer del 1960 el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Glvez.

Nasif Estfano va participar a dues proves puntuables pel campionat de la F1,  disputades en dues temporades diferents (1960 - 1962)  aconseguint com a millor classificaci finalitzar en catorzena posici la primera cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329657" title="Felipe de Gante y Merode" nonfiltered="3412" processed="3398" dbindex="128506">
Felipe de Gante y Merode, comte d'Isinguien.

Durant la Guerra dels Segadors va participar comandant un ter d'infanteria de Valnia en el cos de reserva de la primera campanya, que va acabar amb la Batalla de Montjuc de 1641, de la que es va retirar a Tarragona en ser derrotat el seu exrcit.

Participant com a tinent general de la cavalleria espanyola, fou capturat a la Batalla d'Olivena de 1645

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329658" title="Pandolfo Reschi" nonfiltered="3413" processed="3399" dbindex="128507">

Pandolfo Reschi (Danzig, 1643-1699) fou un pintor polons que va exercir a Itlia.

Va emigrar de la Confederaci Lituano-Polonesa a Itlia de jove i va esdevenir un dels millors aprenents de Giacomo Borgognone. Va pintar batalles i imitar els paisatges de Salvator Rosa. Va excellir en pintures en perspectiva i d'edificis (quadratura).

Referncies.
;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329671" title="Copa Generalitat de Galotxa" nonfiltered="3414" processed="3400" dbindex="128508">
La Copa Generalitat de Galotxa s una competici organitzada per la Federaci de Pilota Valenciana en qu participen els millors equips aficionats de les diverses modalitats de la pilota valenciana.

Es comen a disputar l'any 2006 amb l'nim de congriar els millors equips de les provncies d'Alacant i Castell amb els dos millors equips de galotxa (que es juga principalment a la provncia de Valncia). Aix, aquell any el format fou de 2 semifinals a anada i tornada amb una final a partida nica. L'xit de la Copa Generalitat, per, port a que, el 2008, ja hi jugaren els equips aficionats campions de cada modalitat amb competici organitzada per la FPV: escala i corda, front, galotxa, llargues, palma, perxa, i raspall.

 Historial .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329683" title="Frit mallorqu" nonfiltered="3415" processed="3401" dbindex="128509">
El Frit (Fregit) o Frit mallorqu s un plat tradicional de Mallorca elaborat tradicionalment a partir de la carn, la freixura, el fetge i la sang cuita de porc, be, cabrit o fins i tot indiot.

El plat s un fregit amb oli d'oliva de la carn amb ceba, tomtiga, pebres vermells i patates. Com a condiments, s'hi sol posar sal, pebre de cirereta, pebre bo, all, fonoll i llorer.

La Freixura s un plat que se sol confondre sovint amb el Frit, per s ms aviat un aguiat d'entranyes.

Sembla que t origen semita, ja que presenta semblances a la cuina juevo-sefardita i rab. s ja citat a diversos receptaris antics com el Libre de Sent Sov (s. XIV).

Es coneixen diverses varietats del Frit:
 Frit de matances, que es fa l'poca de matances.
 Frit de rates, variant de Sa Pobla relacionada amb la caa.
 Frit de sang, de la comarca de la Serra de Tramuntana.
 Frit variat, versi amb ingredients variats.

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 6.

Enllaos externs.
 Recepta del frit;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329688" title="Septimi (emperador el 271)" nonfiltered="3416" processed="3402" dbindex="128510">
Septimi o Septim (Septimius o Septiminus) fou un dels usurpadors del tron imperial rom. Fou proclamat emperador per les legions a Dalmcia el 271, durant el regnat de l'emperador Aureli.

La proclamaci s'havia fet davant la amenaa d'una invassi dels gots, pero quan va passar el perill, Septimi fou mort per les seves prpies tropes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329693" title="Pebre de cirereta" nonfiltered="3417" processed="3403" dbindex="128511">


El pebre de cirereta (Illes Balears) o, simplement, cirereta (Pas Valenci) (Capsicum frutescens) s un arbust de la famlia de les solancies, una de les cinc espcies cultivades del gnere Capsicum, que proporciona diverses de les varietats ms picants de pebre.

Referncies.


Enllaos externs.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329701" title="Copa israeliana de futbol" nonfiltered="3418" processed="3404" dbindex="128512">
La copa israeliana de futbol, anomenada oficialment Copa de l'Estat (en hebreu:            , Gvia HaMedina) s la segona competici futbolstica en importncia d'Israel.

La competici s'inici el 1922, per fins el 1927 tots els campionats foren guanyats per clubs britnics i actualment no sn reconeguts per la Federaci com a campions d'Israel.

 Historial .
 Abans de la independncia d'Israel .
En cursiva els campions no oficials (no reconeguts per la Federaci)


1922 : Lancashire Troop;
1923 : Air Fleet Ramla;
1924 : Royal Air Force;
1925 : Royal Air Force;
1926 : Royal Air Force;
1927 : Royal Air Force;
1928 : Hapoel Tel Aviv ;
1929 : Maccabi Tel Aviv;
1930 : Maccabi Tel Aviv;

1931 : No es disput;
1932 : British Police;
1933 : Maccabi Tel Aviv;
1934 : Hapoel Tel Aviv;
1935 : Maccabi Petah Tikva;
1931 : No es disput;
1937 : Hapoel Tel Aviv;
1938 : Hapoel Tel Aviv;
1939 : Hapoel Tel Aviv;

1940 : Beitar Tel Aviv;
1941 : Maccabi Tel Aviv;
1942 : Beitar Tel Aviv;
1943 : Gunners;
1944/45  : Hapoel Tel Aviv;
1946 : Maccabi Tel Aviv;
1947 : Maccabi Tel Aviv;


 Copa d'Israel .


1951/52 : Maccabi Petah Tikva;
1953/54 : Maccabi Tel Aviv;
1954/55 : Maccabi Tel Aviv;
1956/57 : Hapoel Petah Tikva;
1957/58 : Maccabi Tel Aviv;
1958/59 : Maccabi Tel Aviv;
1960/61 : Hapoel Tel Aviv;
1961/62 : Maccabi Haifa;
1962/63 : Hapoel Haifa;
1963/64 : Maccabi Tel Aviv;
1964/65 : Maccabi Tel Aviv;
1965/66 : Hapoel Haifa;
1966/67 : Maccabi Tel Aviv;
1967/68 : Bnei Yehuda;
1968/69 : Hakoah Ramat Gan;
1969/70 : Maccabi Tel Aviv;
1970/71 : Hakoah Ramat Gan;
1971/72 : Hapoel Tel Aviv;

1972/73 : Hapoel Jerusalem;
1973/74 : Hapoel Haifa;
1974/75 : Hapoel Kfar Saba;
1975/76 : Beitar Jerusalem;
1976/77 : Maccabi Tel Aviv;
1977/78 : Maccabi Netanya;
1978/79 : Beitar Jerusalem;
1979/80 : Hapoel Kfar Saba;
1980/81 : Bnei Yehuda;
1981/82 : Hapoel Yehud;
1982/83 : Hapoel Tel Aviv;
1983/84 : Hapoel Lod;
1984/85 : Beitar Jerusalem;
1985/86 : Beitar Jerusalem;
1986/87 : Maccabi Tel Aviv;
1987/88 : Maccabi Tel Aviv;
1988/89 : Beitar Jerusalem;
1989/90 : Hapoel Kfar Saba;

1990/91 : Maccabi Haifa;
1991/92 : Hapoel Petah Tikva;
1992/93 : Maccabi Haifa;
1993/94 : Maccabi Tel Aviv;
1994/95 : Maccabi Haifa;
1995/96 : Maccabi Tel Aviv;
1996/97 : Hapoel Be'er Sheva;
1997/98 : Maccabi Haifa;
1998/99 : Hapoel Tel Aviv;
1999/00 : Hapoel Tel Aviv;
2000/01 : Maccabi Tel Aviv;
2001/02 : Maccabi Tel Aviv;
2002/03 : Hapoel Ramat Gan;
2003/04 : Bnei Sakhnin;
2004/05 : Maccabi Tel Aviv;
2005/06 : Hapoel Tel Aviv;
2006/07 : Hapoel Tel Aviv;
2007/08 : Beitar Jerusalem;


 Referncies .


 Enllaos externs .
Associaci Israeliana de Futbol ;
State Cup a Soccerway ;
RSSSF ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329702" title="Louis de Funs" nonfiltered="3419" processed="3405" dbindex="128513">


Louis Germain David de Funs de Galarza (Courbevoie, 31 de juliol de 1914 - Nantes, 27 de gener de 1983) fou un actor cmic francs d'origen espanyol.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329704" title="Obock" nonfiltered="3420" processed="3406" dbindex="128514">
Obock s una petita ciutat de Djibouti, a la costa nord del golf de Tadjourah (part del golf d'Aden). La seva poblaci es d'uns deu mil habitants amb majoria d'afars. El 1977, amb la independncia de Djibouti, Obok va ser capital d'un subdistricte del districte de Tadjoura (des del 2002 Tadjourah). Vers el 1981 va esdevenir capital d'un districte separat i el 7 de juliol de 2002 capital de la regi d'Obock (amb els mateixos lmits que l'anterior districte) amb una superfcie de 5.700 km2 i una poblaci dun 15.000 habitant.

Histria.

El port d'Obock fou comprat el 1857 al sult de Tadjoura pel cnsol francs a Aden i els francesos hi van ser fins el 1859; l'acord fou confirmat el 11 de mar de 1862. Desprs de l'obertura del canal de Suez el lloc va tenir certa importncia com a base pel carb pels vaixells francesos, que mancant aquest port s'havien de proveir a Aden, sota control britnic. L'rea fou efectivament ocupada el 29 de desembre de 1883 (el 1884 es va establir el protectorat sobre el sultanat de Tadjoura) i el 1885 tenia 800 habitants. Com que el port era ms exposat als vents que el del costat sud del golf, a Djibouti, l'administraci fou traslladada a aquest lloc desprs de 1891 i definitivament el 1894, i la poblaci es va reduir. 

El 5 de setembre de 1887 es va organitzar el govern regular de la colnia francesa d'Obock, que desprs del 1894 va agafar el nom de Djibouti per la nova capital , i el 20 de maig de 1896 el de Cte Franaise des Somalis (Costa Francesa dels Somalis).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329706" title="True Crime: New York City" nonfiltered="3421" processed="3407" dbindex="128515">


True Crime: New York City s un videojoc d'aventura urbana publicat per Activision i desenvolupat per Luxoflux per les consoles Xbox, PlayStation 2 i GameCube. Es va publicar pels ordinadors amb Windows el 24 de mar de 2006. s la continuaci de True Crime: Streets of LA. Pel gener del 2008 es va dir que no hi hauria versi per Xbox 360 per problemes de compatibilitat.

 Personatges .


 Repartiment de veus .
 Avery Waddell: Marcus Reed;
 Laurence Fishburne: Isaiah Reed;
 Esai Morales: Victor Navarro;
 Traci Lords: Cassandra Hartz;
 Christopher Walken: Gabriel Whitting;
 Mickey Rourke: Terrence Higgins;
 Mariska Hargitay: Deena Dixon;
 Redman: Ell mateix;
 Beetlejuice: Zeke;

 Missions .

Captols
----
 Intro;
 Vengeance;
 Precinct Test;
 Locker & Garage;
 Navigating Traffic;
 Street Test;
 Terry's Agenda;

 Magdalena Cartel;
 Teresa's Dare;
 The Messenger;
 Safe House;
 Zuma Museum;
 Escape Crazy;
 After Teresa;
 Bullet Opera;

 Palermo Mob;
 Ristorante;
 Morbid Antics;
 Mortician's Flight;
 Sour Candy;
 Bad Accounting;
 Vertigo;

 President's Club;
 Drug Den;
 Club Tadow;
 Meeting Kobi;
 Factory Rush;
 Print Factory;
 Benjamin's Studios;
 Zen Gardens;

 Shadow Tong;
 A Bad Crowd;
 Homeward Bound;
 Hard Sell;
 Workshop Rumble;
 Human Cargo;
 The Rat Race;
 Sesame;

 Conclusion;
 Prime Suspect;
 Way of Honor (Good Cop);
 Hustler's Exit (Bad Cop);


 Argument .
En Marcus Reed s un membre d'una banda de gngsters que ha heretat l'imperi criminal del seu pare a la ciutat de Nova York. Diversos anys desprs, en Reed s trat per un amic i reb una emboscada. Cobert de sang, en Reed apareix a la casa del trador per venjar-se. Desprs d'un sagnant tiroteig amb membres de la banda, en Reed acorrala el trador al subterrani i el dispara. Quan que la seva Uzi no t bales, apareix un gngster de la banda i li dispara, per un detectiu de la NYPD anomenat Terry Higgins salva en Reed.

En Isaiah Reed (el pare d'en Marcus) i en Higgins van ser amics durant molt temps. En Higgins li diu en Reed que hauria de matar-lo. Llavors en Reed, ximplement s'ofereix en Higgins per a que sigui detingut, en Higgins ho rebutja. Diu que ha de cobrir en Reed per acabar amb els gngsters per netejar la ciutat abans de marxar de la NYPD. En Reed n'est d'acord, mira en Higgins i li diu, "Bon nadal."

Cinc anys desprs, en Marcus Reed s ara un agent de la NYPD, ha estat treballant per ser el millor policia dels carrers de Nova York, mentre que en Higgins l'ajuda i li diu com ho ha de fer. Amb el desig d'en Higgins, en Reed prova de ser un bon detectiu i est en la Unitat de Crim Organitzat (OCU). Desprs de passar la prova de policia, el comissari no es creu que estigui en Reed preparat pels carrers i demana en Terry que porta donar un vol en Reed per aprendre com s'actua a peu de carrer, desprs en Reed i en Higgins van a visitar el pare d'en Reed que est a la pres. La visita s una curta trucada d'en Higgins. Llavors se sap que un contacte t informaci sobre un cas i demana que es dirigeixin al punt indicat. En Marcus Reed i en Higgins van al punt de contacte. Abans de sortir del cotxe, en Higgins ensenya en Reed que vingui disparant si triga en sortir. Com que en Higgins camina cap a l'edifici amb un malet, en Reed agafa uns quants cigarrets d'en Higgins que li van caure, i de cop, una massiva explosi mou el cotxe encobert fent-lo volar diversos metres. 

En acabat, li diuen en Reed que en Higgins ha sigut mort en l'explosi. Llavors s'informa en Reed que pot anar pels carrers amb roba normal i que el Departament estudiar l'assassinat d'en Higgins. En Reed veu que s el seu deure investigar el que ha passat, aix que contacta amb un agent del FBI anomenat Gabriel Whitting, que demana que la cita es faci en un prquing al centre. Llavors es veu que en la OCU hi ha membres implicats en la mort de Higgins. Llavors comena a estudiar les bandes de la ciutat: el Magdalena Cartel, el President's Club, el Palermo Mob i Shadow Tong. I en Reed investiga grcies en tenir possessi d'una carpeta amb informaci de Magdalena Cartel, en Reed comena la seva missi de revenja.

 Caracterstiques .
 Ciutat de Nova York .

Al True Crime: New York City es mostra una acurada recreaci dels barris de Manhattan i els espais urbans principals.

La major diferncia dels videojocs amb un mn obert s que es poden entrar en molts edificis, apart dels que sn necessris per l'argument del videojoc. Es poden incloure restaurants, hotels, habitatges, farmcies, botigues de roba, empreses de compra de cotxes, gimnasos, botigues de msica i ms. Aix permet al jugador l'oportunitat de comprar tota mena de coses, ja que per exemple, es pot comprar menjar que permet curar la salut del jugador. Tamb hi ha parades a peu de carrer de hot dog.


Ponts com el Pont de Brooklyn que surten de l'illa sn presents per estan bloquejats. Els parcs com el Washington Square Park i el Central Park sn accessibles; l'Esttua de la Llibertat noms es pot veure des del punt ms porper, Battery Park. Usant el mode debug des del men es pot accedir a les cmeres debug, i es pot apreciar les inscripcions reals.

Al Times Square es mostren els familiars llums de ne, i el Naked Cowboy es pot trobar tocant la guitarra. Tamb hi ha una rplica del TKTS. La Grand Central Terminal s l'edifici ms gran que el jugador pot accedir-hi en qualsevol moment, per el metro s inaccessible durant el joc. En l'argument del joc, un altre edifici que es pot visitar s el American Museum of Natural History.

Altres edificis com l'Empire State Building, el Waldorf-Astoria Hotel, la seu de les Nacions Unides, la Catedral de St. Patrick, el Rockefeller Center i el Chrysler Building sn presents per inaccessibles, i algunes rees, particularment al nord de Manhattan (com el campus de la Universitat de Columbia), no estan recreats amb exactitud com en la vida real. El Museu Guggenheim, el Manhattan Municipal Building, el Met-Life Building, el Metropolitan Museum of Art, el Citigroup Center i el Time Warner Center a Columbus Circle estan recreats acuradament, i el Castell de Belvedere i Victor Prevost Terrace a Central Park sn tamb presents. La zona del World Trade Center est recreat com en el 2005: netejat i tancat.

Si es mira per la cmera debug, es pot veure que hi ha versions incompletes de El Bronx, Roosevelt Island, Queens i Brooklyn. Aquestes rees sn inaccessibles, i si el jugador intenta sortir de Manhattan, el joc automticament et retorna a l'illa o es produeix un error al videojoc.

 Transport .
Apart de viatjar a peu o agafant vehicles com ja es podia fer en el primer videojoc True Crime, el jugador ara t la possibilitat d'utilitzar una gran i acurada de recreaci del sistema de metro de la Ciutat de Nova York City. Grcies al mapa de metro de la guia d'estratgia de Brady Games i el mapa imprs que venia amb l'edici de colleccionista es poden veure les lnies de metro utilitzant els diferents colors com en la vida real, el jugador no ha de transbordar a diferents lnies per a canvis d'estacions.

Totes les estacions estan recreades de manera igual, amb l'nic canvi dels senyals del nom de cada estaci que indiquen quina estaci se suposa que representa. L'estaci a la Grand Central Terminal s inaccessible durant la major part del videojoc (o b fins a les portes que van cap a la via), per s un lloc important en l'argument del videojoc. Desafortunadament, la gran densitat de poblaci de Manhattan no ha estat recreada realment, ja que les estacions de metro i els vagons sn buits, excepte la missi final a Grand Central.


Els jugadors poden tamb agafar un taxi de NYC que es poden trobar per tota la illa (els taxis poden ser conduts per altres vehicles si el jugador colpeja i incapacita al conductor).

Els nous modes de transport requereixen una taxa virtual.

 Minijoc extra .
Com en el videojoc anterior, aquest videojoc cont un minijoc extra desprs d'haver-se completat les missions de l'argument. Aquesta vegada, es t una hora (en joc, no en la vida real) de detenir una persona, per s'ha d'escapar de tots els malfactors que hi ha a Manhattan, ja que la ciutat est completament contra tu (p.e. Redman).
Teniu 4 minuts per escapar del baix Manhattan a Hell's Kitchen per es pot afegir ms temps matant a cadacivil guanyant 5 segons per cadascun, i hi ha una persona bloquejant el pas al principi: en Beetlejuice. Tamb, matant els civils es guanya ms salut del joc (algunes capses amb salut extra estan disponibles al mig del carrer), com tamb SMGs, rifles d'assalt, llanamines, pistoles, etc. La intelligncia artificial dels civils est millorada, ja que agafen armes i disparen o tiren aerosols als ulls del jugador.

El jugador t l'ajuda de trobar-se moltes armes repartides per tot Manhattan. Per l'nic mitj de transport s agafant els vehicles dels civils o el Hummer H1 d'en Redman, per no es pot reparar els cotxes si els civils els disparen i els danyen. Alguns dels problemes en el minijoc s que no resulta til disparar mentre es condueix, ja que hi ha una poca precisi de tir, ja que es necessiten moltes bales per abatre un civil.

 Diferncies del True Crime: Streets of LA .
El True Crime: New York City inclou totes les caracterstiques del videojoc anterior, amb una jugabilitat a l'estil de "sandbox", es t l'opci de lluitar contra la delinqncia, a ms es pot triar per ser un policia bo (lluitant contra el crim sense matar ni ferir als altres civils) o ser un policia dolent (matar els innocents i els agents de policia, utilitzant armes letals, danyant les propietats de l'entorn, i causar caos en general), i a ms hi ha diferents finals del videojoc (ja que depenent si el jugador s un bon o dolent policia afectar de manera important a l'argument del videojoc). Tamb hi ha la possibilitat de jugar a la missi que es vulgui triant-la des del men de pausa, i de seguida comenar la missi.

 Banda sonora .
 Resultat original .
En el True Crime: New York City es veu reflectit el so de Sean Murray que ens dona un so urb per la ciutat de Nova York, tamb en el Departament de policia. Per tamb hi ha una llista de canons seleccionades amb llicncia que podem escoltar quan estem en un vehicle. Tamb les podem escoltar en el men de pausa.

 Llista de canons .

Canons originals;

 Redman   True Crime;
 Redman   Show Yo True Crime;

Canons amb llicncia;

 Redman   "Fuck the Security";
 Cam'ron featuring Jay-Z   "Welcome to NYC";
 Run D.M.C.   "Sucker MC's";
 Kool Moe Dee   "Wild Wild West";
 The Sugarhill Gang   "Rapper's Delight";
 Public Enemy   "Bring The Noise (Chuck D Mix)";
 DMX   "Where The Hood At" although never heard in-game.
 Busta Rhymes   "Put Your Hands Where My Eyes Could See";
 Agnostic Front   "Police State";
 Bad Brains   "I Against I";
 Bob Dylan   "Knockin' on Heaven's Door";
 Danzig   "Mother";
 The Ramones   "Beat on the Brat";
 Interpol   "Slow Hands";
 Wu-Tang Clan   "Protect Ya Neck";
 Jungle Brothers   "Straight Out the Jungle";
 Grandmaster Flash & The Furious Five   "New York, New York";
 Hatebreed   "Another Day, Another Vendetta";
 The Misfits   "Last Caress";
 Blondie   "Hanging on the Telephone";
 Sonic Youth   "Kool Thing";
 Skarhead   "New York Crime";
 Dope   "The Life";
 Kool G Rap i DJ Polo   "Streets of New York";
 Biz Markie   "I'm The Biz";
 Big Daddy Kane   "Ain't No Half Steppin'";
 24-7 Spyz   "Yeah X 3";
 Suicide   "Ghostrider";
 Iggy & The Stooges   "Search and Destroy";
 New York Dolls   "Subway Train";
 Bloodsimple   "Blood in Blood Out";
 Biohazard   "Shades of Grey";
 Gang Starr   "Full Clip";
 Big Punisher   "Twinz (Deep Cover)";
 Vision of Disorder   "Imprint";
 Mandrill   "Echoes in My Mind";
 The Damned   "Neat Neat Neat";
 The Velvet Underground   "I'm Waiting for the Man";
 Helmet   "Unsung";
 The Rapture   "The Killing";
 Black Star   "Definition";
 Nas   "N.Y. State of Mind";
 Slick Rick   "Children's Story";
 Youth Of Today   "Break Down the Walls";
 The Cramps   "Wrong Way Ticket";
 The Casualties   "Sounds from the streets (Death Toll)";
 White Zombie   "Thunder Kiss '65";
 Unsane   "D train";
 A Tribe Called Quest   "Scenario";
 Mark Ronson   "'Bout to Get Ugly";
 X-ecutioners   "Let Me Rock";
 Black Rob   "Woah!";
 Madball   "Pride (Times Are Changing)";
 Richard Hell and The Voidoids   "Blank Generation";
 The Walkmen   "The Rat";
 Kurtis Blow   "The Breaks";
 Black Sheep   "The Choice Is Yours (Revisited)";
 De La Soul   "Thru Ya City";
 Gorilla Biscuits   "New Direction";
 Eric B & Rakim   "Paid in Full";
 Afrika Bambaataa & Soul Force   "Planet Rock";
 Sam Scarfo   "Homicide Chat";
 Bobby Womack   "Across 110th Street";
 Marley Marl   "The Symphony";
 My Chemical Romance   "I Never Told You What I Do for a Living";
 Mobb Deep   "Shook Ones Pt. II";
 Quicksand   "East 3rd Street";
 Vordul Mega   "Neva Again";
 Black Moon   "Who Got Da Props?";
 Jeru the Damaja   "D. Original";
 2pac - "Loyal to the Game" (from Above the Rim);
 Leaders Of The New School   "Case of the P.T.A.";
 LL Cool J   "I Can't Live Without My Radio";
 Sick of It All   "Potential for a Fall";
 The A.K.As   "Shout Out Loud";
 Blue yster Cult   "(Don't Fear) The Reaper";
 Digable Planets   "Rebirth of Slick (Cool Like dat)";
 Murphy's Law   "Crucial Bar B Q";
 Yeah Yeah Yeahs   "Black Tongue";
 Harleys War   "Criminal (4 Life)";
 The Bravery   "An Honest Mistake";
 Television   "See No Evil";
 We Are Scientists   "Callbacks";
 The Honorary Title - "Bridge and Tunnel";

 Referncies .


 Enllaos externs .
  Web oficial;
  Info, imatges, etc. a MobyGames;
  Info, imatges, etc. a IGN;
  Info, imatges, etc. a UltimaGame.com;
  Info, imatges, etc. a 3XL.cat;
  Info al IMDB.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329707" title="Llibre de Sent Sov" nonfiltered="3422" processed="3408" dbindex="128516">
El Llibre de Sent Sov (1324) s un receptari medieval d'autor annim. s dels manuscrits ms antics d'Europa i el primer receptari conegut de cuina catalana. Cont ms de dues-centes receptes.

Actualment, es conserva a la Universitat de Valncia i fou publicat per primera vegada el 1952 pel general Llus Faraudo de Saint-Germain, editor de molts altres textos medievals.

Edicions modernes.
 1952: a cura de Llus Faraudo de Saint-Germain.
 1979: a cura de Rudolf Grewe ;
 2003: a cura de Joan Santanach;
 2006: a cura de Joan Santanach;
 2007: ;
 2008: a cura de Joan Santanach ;

Referncies.


Vegeu tamb.
 Premi Sent Sov de Literatura Gastronmica;

Enllaos externs.
 Ressenya d'una nova edici, a cura de Joan Santanach;
 Sobre el llibre ;
 Estudi ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329708" title="Knol" nonfiltered="3423" processed="3409" dbindex="128517">
Knol, contracci anglesa del terme unit of knowledge o unitat de coneixement, s un projecte d'enciclopdia en lnia desenvolupat per Google Inc., els articles del qual (anomenats knols) sn escrits per una comunitat d'usuaris.

Una de les seues caracterstiques principals s que els knols sn creats i escrits completament pel mateix usuari. Pel fet que el nom de l'autor s destacat dins de l'article, cosa que en altres enciclopdies en lnia com Wikipedia no ocorre, s'incentivaria la redacci de knols per part d'experts en els temes, per la qual cosa esperen que estos aconseguesquen una qualitat acceptable en poques edicions. Addicionalment, es permetran mltiples knols per a un mateix tpic, la qual cosa n'estimularia el desenvolupament en afany de competncia per tenir una millor qualitat. 

Els autors podran triar incrustar publicitat als knols utilitzant el servici AdSense de Google. L'objectiu s que els autors puguen percebre una part de les rendes producte dels clics fets en la publicitat. D'aquesta manera s'encoratja la redacci de knols complets i de qualitat, pel fet que la comunitat d'usuaris podr comentar, avaluar, fer preguntes i proposar contingut addicional per a enriquir-los. Aquesta retroalimentaci generaria una millor avaluaci per part del motor de recerca de Google, la qual cosa faria que els knols ms destacats o de millor qualitat siguen ubicats ms amunt en els resultats de les busques, i milloraria les possibilitats que siguen visitats i que l'autor perceba diners.

Google no actuar com un editor. Ms aviat la idea s que la responsabilitat pel contingut de l'article caiga per complet sobre l'autor, qui posar la seua reputaci en joc quan el redacte.

El projecte es troba actualment en fase beta pblica.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329712" title="Costa Francesa dels Somalis" nonfiltered="3424" processed="3410" dbindex="128518">
Costa Francesa dels Somalis  (Cte Franaise des Somalis) fou el nom que va tenir la actual Repblica de Djibouti durant el perode de la colnia francesa entre 1896 i 1967.

El territori va rebre aquest nom el 20 de maig de 1896, integrat pels antics districtes d'Obock, Djibouti (ciutat), terra dels danakil, terra dels somalis i el sultanat de Tadjoura. La colnia fou lleial al govern de Vichy durant la Segona Guerra Mundial, fins que el 28 de desembre de 1942 va ser ocupat pels britnics de Somaliland i va passar al control de les forces de la Frana Lliure. El 27 d'octubre de 1946 fou declarat territori francs d'Ultramar. 

El 22 de juliol de 1957 es va concedir autonomia al territori amb una assemblea elegida i un consell executiu de vuit membres encarregats d'alguns serveis, i amb ttol de ministres, sota la presidncia del governador francs. El setembre de 1958 un referndum va ratificar el estatus de Territori Francs d'Ultramar. El 5 d'octubre de 1958 es va formar la V Repblica Francesa i el 23 de novembre de 1958 es van fer les primeres eleccions al territori; les segones es van fer el 1963 amb una nova llei electoral amb llistes tancades de partits en set districtes electorals; el partit far Uni Nacional per la Independncia (Union National pour la Independence), del pro francs Ali Aref Bourhan, vicepresident del consell des del 1960, va tenir la majoria. Contra el predomini far els isses van formar a Mogadiscio el 1967 el Front d'Alliberament de la Costa dels Somalis (Front de Liberation de la Cte des Somalis)  mentre els danakil formaven a Addis Abeba el Moviment d'Alliberament de Djibouti (Mouvement de Liberation de Djibouti). L'agost de 1966 el president francs Charles De Gaulle va visitar el territori i es van produir manifestacions en favor de la independncia. El governador Rene Tirant fou cessat i nomenat Louis Saget, que va anunciar la convocatria d'un referndum, que es va celebrar el mar de 1967, i en el qual el 60% es va decantar per mantenir la sobirania francesa.

El 5 de juliol de 1967 el territori va canviar per decret el seu nom a Territori Francs dels fars i dels Isses.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329714" title="Brigada Mixta" nonfiltered="3425" processed="3411" dbindex="128519">
La Brigada Mixta fou la unitat militar bsica i orgnica del nou Exrcit Popular de la Repblica durant la Guerra Civil espanyola. En la seva estructura inicial de l'octubre del 1936 estava formada per quatre batallons d'infanteria, cadascun dels quals era formats per cinc companyies, un batall mixt d'enginyers, una companyia d'intendncia i un grup de sanitat. Quan la brigada estava ben dotada tamb disposava de cavalleria. La uni de tres o quatre brigades mixtes donava lloc a una divisi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329715" title="True Crime: Streets of LA" nonfiltered="3426" processed="3412" dbindex="128520">

True Crime: Streets of LA s videojoc desenvolupat per Luxoflux i publicat per Activision per la Xbox, PlayStation 2 i GameCube al 2003. Activision va publicar versions per Windows i Mac al 2004. Les versions d'ordinador contenen continguts extra, com minijocs multijugador, personatges desbloquejables, videos d'entrenament i canons.

El videojoc es va convertir en Platinum de PlayStation 2 al 2004, com tamb l'Xbox Classics de Xbox i el Player's Choice per la Nintendo Gamecube. Hi ha una continuaci, True Crime: New York City, va ser llanat el 2005 per Xbox, PlayStation 2 i GameCube.

Jugabilitat.
Un dels primers videojocs d'acci en mn obert desprs de  Grand Theft Auto III, el True Crime: Streets of LA s'especifica en un gnere de la llei, en aquest cas el policial. A diferncia del GTA, el jugador pot triar si ser un policia dolent o bo a mesura que va fent accions. Aquestes accions afecten a l'argument del videojoc, fent que hi hagi d'u a tres finals diferents.

Repartiment de veus.
 Russell Wong: Nick (Kang) Wilson;
 Christopher Walken: George;
 Gary Oldman: Rasputin "Rocky" Kuznetskov, Agent Masterton;
 Michael Madsen: Rafferty;
 Michelle Rodriguez: Rosie;
 CCH Pounder: Chief Wanda Parks;
 Ron Perlman: Misha;
 Mako: Han Yu Kim;
 James Hong: Ancient Wu;
 Keyone Young: Jimmy Fu, Big Chong;
 Ryun Yu: Cary Wilson;
 Grey Delisle: Jill, Lola;
 Snoop Dogg: Himself;
 Vernee Watson-Johnson: dispatcher;

Referncies.


Enllaos externs.
  Info a MobyGames;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329716" title="Lazio" nonfiltered="3427" processed="3413" dbindex="128521">


Geografia:;
Nom original itali del Laci, regi d'Itlia amb capital a Roma. Pel que fa a la regi histrica de l'Antiga Roma, vegeu Latium.

Futbol:;
La Societ Sportiva Lazio, un dels equips de futbol de la ciutat de Roma.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329720" title="El gat amb botes" nonfiltered="3428" processed="3414" dbindex="128522">

El gat amb botes s un conte tradicional popularitzat per Charles Perrault. La histria ha vist nombroses adaptacions, incloses versions en dibuixos animats i un personatge pardic que apareix a Shrek.

Argument.
Un moliner tenia tres fills. Al petit noms li deix en herncia un gat mgic, que digu al seu amo que l'ajudaria a fer-se ric. Vestit amb unes botes, va anar al castell del rei a convidar-lo a visitar el Marqus de Carabs, nom que es va inventar per al seu amo. El rei acced i va muntar en la seva carrossa amb la seva filla. 

El gat va amenaar els camperols de la vora, dient-los que havien de dir que treballaven per al suposat marqus, o se'ls menjaria. Espantats per un gat que consideraven embruixat, tots deien al pas del rei que pertanyien al ric Marqus de Carabs. En arribar a un llac, el gat va fer ficar el seu amo a dins i va comenar a cridar que s'ofegava. El rei passava per all i va ordenar els seus homes que el rescatessin i el vestissin. Impressionat per la riquesa que se suposava que tenia i per l'enginy del jove, va donar-lo la m de la seva filla i va nomenar el gat conseller.

Interpretaci.
Al conte apareixen alguns dels tpics dels contes populars: el fill petit que no t herncia aparent per que acaba casat amb la princesa, l'element mgic (en aquest cas un animal, provinent del mn de la faula) que capgira la trama i un engany basat en l'enginy. Hi ha contes similars de tradici eslava on el gat s una guineu o altres animals que destaquen per la seva astcia.

Les botes subratllen el carcter mig hum del gat, que esdev un mirall d'un tipus concret, similar als de la novella picaresca de l'poca. El conte tamb es pot llegir com el triomf del mrit (l'enginy del gat) sobre els diners (l'herncia dels altres germans).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329722" title="Sultanat de Tadjoura" nonfiltered="3429" processed="3415" dbindex="128523">


El sultanat de Tadjoura fou un sultanat far a part del territori de la actual Repblica de Djibouti. La capital era el port de Tadjoura, des del 2002 Tadjourah.

Un sult de Tadjoura s esmentat desprs del segle XII, controlant el comer de caravanes amb Etipia. El smbol del seu poder eren dos timbals sagrats que eren enterrats un any desprs de la mort del sult. El 1840 el dardar va acceptar el protectorat britnic i va cedir l'illa de Musha a la Gran Bretanya. Al segle XIX el sult era del clan Ad-Ali. El sult (dardar) Ad-Ali Abli reclamava jurisdicci sobre tot el nord de les terres far d'Adoimara, fins a la frontera amb Shoa, per encara que alguns sub clans dels Ad-Ali i dels Adoimara pasturaven fins fora lluny, sembla clar que la seva autoritat no anava ms enll del llac Assal. Els sultanats de Raheita i Gobad eren considerats vassalls del sult de Tadjoura.

El sult va vendre Obock als francesos (1857) que van ocupar el port de 1858 a 1859. Un nou acord sobre Obock fou signat a Pars el 11 de mar de 1862 que permetia als vaixells francesos repostar al port de Tadjura. El 24 de juny de 1884 es va proclamar el protectorat francs. L'esclavatge fou abolit el 26 d'octubre de 1889, encara que va seguir a petita escala. El sultanat va quedar integrat en la colnia de la Costa Francesa dels Somalis el 20 de maig de 1896. El sult va conservar noms una autoritat honorifica (que encara t). Al mateix temps tamb foren abolits els sultanats de Raheita i Gohad.

La capital fou el port de Tadjoura (Tadjourah), de certa importncia al final del segle XIX, per que va disminuir desprs de l'entrada en funcionament del ferrocarril Djibouti-Etipia (22 de juliol de 1901).

 Bandera .

La bandera del sultanat era vermella llisa. El to del color vermell i les proporcions sn incertes.

 Referncies .
 Didier Morin, "Tadjoura," al Dictionnaire historique afar (1288-1982). Frana, 2004, p. 250.
 Abir, Mordechai (1968). Ethiopia: The Era of the Princes; The Challenge of Islam and the Re-unification of the Christian Empire (1769-1855). Londres,  Longmans. ;
 Richard K.P. Pankhurst, Economic History of Ethiopia (Addis Abeba: Haile Selassie University Press, 1968), p. 429;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329723" title="Premi Sent Sov de Literatura Gastronmica" nonfiltered="3430" processed="3416" dbindex="128524">
El Premi Sent Sov de Literatura Gastronmica s un guard literari que premia obres de temtica gastronmica. Rep el seu nom del Llibre de Sent Sov, el primer receptari en llengua catalana. El guard fou creat el 1997, per la primera edici del premi no s'atorg fins el 1998.

s convocat per la Universitat de Barcelona i la Fundaci Ferrer Sala-Freixenet, conjuntament amb RBA libros. Simultniament amb aquest premi, s'entreguen els premis Juan Mari Arzak que s'atorguen al millor article periodstic, al millor article de revista especialitzada, al millor programa de rdio i al millor de televisi.

Llista de premiats.
 1998: La rebelin de los rbanos. Javier Tomeo.;
 1999: Ni gordas ni flacas, apetitosas. Nora Lobo.;
 2000: Sobretaula amb cmera fixa. Albert Roca Horta.;
 2001: Un feroz apetito. Los banquetes del caballero Casanova. Marina Pino.;
 2002: Els aborgens. L'alimentaci en l'evoluci humana. Juan Luis Arsuaga.;
 2003: A taula amb el bar de Mald (editat: Xocolata cada dia. A taula amb el bar Mald. Un estil de vida del segle XVIII). Joan de Du Domnech.;
 2004: La Cocina del Pensamiento. Josep Muoz Redn.;
 2005: Gordo. Jess Ruiz Mantilla.;
 2006: El millor cuiner del mn (editat El Bulli des de dins. Biografia d'un restaurant). Xavier Moret.;
 2007: La vida es como un sufl (editat Hoy caviar, maana sardinas). Carmen Posadas i Gervasio Posadas.;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329727" title="Turok: Evolution" nonfiltered="3431" processed="3417" dbindex="128525">

Turok: Evolution s un videojoc d'acci en primera persona desenvolupat i publicat per Acclaim Entertainment.  El videojoc es va publicar en un principi per Xbox per es va llanar desprs per Nintendo GameCube, PlayStation 2, Xbox i Game Boy Advance el 2002. Tamb es va publicar un versi per PC al 2003 pel mercat europeu.
Tindr una continuaci al 2008, Turok.



 Enllaos externs .
  Info a MobyGames;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329728" title="Gloria Fuertes" nonfiltered="3432" processed="3418" dbindex="128526">
Gloria Fuertes (Madrid, 1917 - 1998) va ser una escriptora espanyola, que destac sobretot en el camp de la poesia. Els seus poemes barregen un humor proper al surrealisme amb rimes senzilles i reconeixibles, que l'apropen al pblic infantil. Va collaborar en programes televisius tamb dedicats a la infncia, com Un globo, dos globos, tres globos i durant un temps va ser professora convidada a la universitat estatunidenca de Bucknell, impartint classes de literatura espanyola.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329729" title="Turok: Battle of the Bionosaurs" nonfiltered="3433" processed="3419" dbindex="128527">

Turok: Battle of the Bionosaurs s un videojoc creat per Bit Managers per la Game Boy. Es va publicar al 1997, i s part de la saga de videojocs de Turok. Es va fer veure que aquest fos una versi del videojoc de Nintendo 64 . Inclou vuit escenaris i un sistema de contrasenyes.

 Enllaos externs .
  Entrada a IGN;




 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329730" title="Colmenar Viejo" nonfiltered="3434" processed="3420" dbindex="128528">

Colmenar Viejo s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Fins 1991 formava part del municipi Tres Cantos. Limita amb Madrid, Hoyo de Manzanares, Moralzarzal, Manzanares el Real, Soto del Real, Miraflores de la Sierra, Guadalix de la Sierra, Pedrezuela, San Agustn de Guadalix, Algete, San Sebastin de los Reyes i Tres Cantos.

Tamb hi ha al seu territori dues bases militars: les Forces Aerombils de l'Exrcit de Terra o F.A.M.E.T. i la base logistica San Pedro, que abans es coneixia com el CIR. 

 Etimologia . 
Sembla ser que els orgens del nom de la localitat es remunten segles enrere i amb motiu de ser lloc de passada de viatgers que anaven pel cam d' Alcal de Henares a Segvia, quan un vell apicultor va comenar a oferir allotjament als viatgers, optant alguns d'ells per assentar-se en la zona i donant lloc aix a un llogaret que va prendre com nom el de referncia per als viatgers, el colmenar del viejo, que aniria evolucionant en el que avui es coneix com Colmenar Viejo. 
 Histria . 
Restes arqueolgiques trobats en la zona permeten confirmar l'existncia d'assentaments en la zona des del segle VI. Desprs de la Reconquesta de Madrid (Magerit), a la fi del segle XI, Alfons VI de Castella va crear un alfoz (donada l'escassa poblaci de la zona) amb lmits geogrfics poc definits dependent de Madrid. Aquests lmits poc definits van provocar conflictes entre Segvia i Madrid durant ms d'un segle fins que Alfons X va posar fi a aquestes lluites, incorporant aquests llocs a la Corona.

Des de llavors es va denominar a aquest ampli territori el Real de Manzanares, que comprenia pobles com Colmenar Viejo, Soto del Real, Hoyo de Manzanares, Miraflores, Navacerrada, San Agustn del Guadalix, etc. No va anar fins a un segle ms tard quan Joan I de Castella adjudica definitivament el Real de Manzanares a Pedro Gonzlez de Mendoza (1340 1385). Per seria al segon fill d'aquest, igo Lpez de Mendoza (1398 1458), a qui amb posterioritat se li conceds el ttol de Comte del Real de Manzanares. En els segles segents la localitat va ser augmentant de poblaci assolint el 22 de novembre de 1504 la segregaci jurisdiccional de Manzanares. 

La major part de la seva poblaci va estar dedicada a l'agricultura i la seva evoluci va estar estancada fins a la segona meitat del segle XIX que es crea una plaa de bous (smbol de modernitat per als vilatjans de l'poca), una carretera que anava de Manzanares a Fuencarral passant per Colmenar Viejo, lnia de telgrafs i servei de correu diari. De la m d'Arturo Soria es va assolir fer arribar el primer convoy de Madrid a Colmenar Viejo, passant per Chamartn, era el 30 de maig de 1911. El seu desenvolupament continuaria amb l'escomesa d'aiges i energia elctrica encara que la regulaci del riu Manzanares arrunaria els molins i batanes que tanta importncia van tenir per a l'economia colmenarenya des de la baixa Edat Mitjana. 
 

 Enllaos externs .
Porta de la Sierra;
 Banda Sinfnica de Colmenar Viejo;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329731" title="Ugena" nonfiltered="3435" processed="3421" dbindex="128529">


Ugena s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Serranillos del Valle, Grin, Cubas de la Sagra y Casarrubuelos a la provncia de Madrid i a Illescas i Carranque a la de Toledo.

 Demografia .



Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329732" title="Concntric" nonfiltered="3436" processed="3422" dbindex="128530">
Concntric fou una productora i editora catalana de discos en catal que nasqu de l'escissi d'Edigsa i que estigu en actiu entre 1964 i 1973.

L'empresa fundada per Ermengol Passola i Badia i Josep Maria Espins tenia com a objectiu normalitzar el catal a travs de les canons.

El seu catleg consta de 145 ttols entre els que hi ha les canons dels Setze Jutges (Llus Llach, Maria del Mar Bonet ...),  la Nova Can (Joan Isaac, Maria Dolors Laffitte ...), enregistraments dels primers grups de pop i rock catal (Pau Riba), msica per a nens  i discos destinats a l'aprenentatge del catal.

Concntric va fer possible sentir, cantades en catal, canons franceses o americanes.

Dissolta la societat titular de Concntric, Hac, S.A., l'any 1990, es lliur el fons dels msters dels discs a la Generalitat de Catalunya.

Alguns dels premis atorgats a Disc de Concntric sn:

- 1966 Gran Premio del Disco, atorgat per la Revista Ondas.

- 1967 Gran Premio del Disco, atorgat per la Revista Ondas.

- 1968 Disco-Mundo de Oro - Finalista Msica Popular Espaola.

- 1968 Festival Internacional de la Can de Barcelona. Segon Premi.

- 1968 IV Gran Premi del Disc Catal: 

Premi can folk (Pau i Jordi)

Premi Cano Traduda (Nria Espert)

Premi al millor disc infantil (Canons per encarrillar criatures)

Premi Can Original Popular (Llus Llach)

Premi Cano Original, millor compositor i interpret (Merc Modolell)

Previ Revelaci: (Maria Dolors Laffitte)

- 1969 Gran Premio del Disco, atorgat per la Revista Ondas.





 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329733" title="Yeles" nonfiltered="3437" processed="3423" dbindex="128531">


Yeles s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Torrejn de Velasco de la provncia de Madrid i Esquivias, Numancia de la Sagra i Illescas de la provncia de Toledo.

 Demografia .



Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329735" title="Villaluenga de la Sagra" nonfiltered="3438" processed="3424" dbindex="128532">


Villaluenga de la Sagra s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329736" title="Pantoja (Toledo)" nonfiltered="3439" processed="3425" dbindex="128533">


Pantoja s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Numancia de la Sagra, Borox, Alameda de la Sagra, Cobeja, Villaluenga de la Sagra i Yuncler

Administraci.



 Demografia .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329737" title="Valmojado" nonfiltered="3440" processed="3426" dbindex="128534">


Valmojado s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Villamanta a la provncia de Madrid i Casarrubios del Monte i Mntrida a la de Toledo. 

 Demografia .



 Administraci .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329738" title="Guadalix de la Sierra" nonfiltered="3441" processed="3427" dbindex="128535">

Guadalix de la Sierra s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita al nord amb Navalafuente i Cabanillas de la Sierra, al nordest amb Venturada, a l'oest amb El Velln, al sudoest amb Pedrezuela, al sud amb Colmenar Viejo, a l'oest amb Miraflores de la Sierra i al nordoest amb Bustarviejo.

 Curiositats .
A Guadalix de la Serra va tenir lloc el rodatge de la pellcula de Luis Garca Berlanga, Bienvenido, Mister Marshall, i en la balconada de l'ajuntament, en la plaa del poble que encara es pot visitar, Pepe Isbert va pronunciar les famoses paraules: "Com alcalde vostre que sc, us dec una explicaci,...". Darrerament s conegut per tenir-hi la ubicaci la casa del programa concurs de Telecinco, Gran Hermano.
 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329739" title="Turok 2: Seeds of Evil" nonfiltered="3442" processed="3428" dbindex="128536">

Turok 2: Seeds of Evil s un videojoc d'acci en primera persona, per a Nintendo 64, Windows 9x, i Game Boy Color. Va ser llanat el 1998 i est basat en una srie de cmics d'Acclaim Comics, Turok. Va ser un joc que es va avanar als de la seva poca, mostrant uns grfics increbles i un arsenal d'armes vast i creatiu. A ms, va ser un dels primers jocs de N64 en utilitzar l'augment de RAM de l'Expansion Pak com Star Wars: Rogue Squadron, Top Gear OverDrive i NFL Quarterback Club '99.

El joc difereix alguna cosa del seu predecessor, estant ms inspirat en una de les bombes de la N64 d'aquella poca, GoldenEye 007. Ara hi havia una srie d'objectius a realitzar, opcions per al comandament per a jugadors que ja van jugar al GoldenEye 007 un Styracosaurus per cavalcar com el tanc i una mode multijugador. El joc tamb gaudeix de ms msica d'orquestra que de jungla, com en l'anterior joc. A ms, els enemics sn intelligents, cobrint-se del foc, atacant en grups i, algunes vegades, fugint del personatge quan porta i utilitza una arma devastadora. Els jugadors tamb poden elegir qualsevol arma immediatament durant el joc amb un men b pensat, el qual sembla que va insipirar a la seqela "espiritual" de GoldenEye 007, Perfect Dark. El joc cont gran quantitat d'escenes gores permetent al jugador arribar a desmembrar els enemics. El joc cont gran quantitat de veus en les escenes cinemtiques que utilitzen el motor del joc, una cosa bastant rara en els jocs de N64.

Els nivells sn enormes i de gran varietat, anant des de ciutats destrudes a jungles passant per coves i fins i tot per naus especials. El joc sofreix d'algunes caigudes en la taxa de frames que realment no van ser solucionats amb l'Expansion Pak i de llargues distncies entre llocs per guardar la partida. Al final de cada mn, el jugador es veu forat a defensar els pals d'energia Ttem de l'atac enemic.

Historia.

El joc comena amb el nou Turok, Joshua Fireseed, apareixent a travs d'un portal davant d'una persona de pell blava anomenada Adon. Ella li explica que ha estat cridat pel Senyor de Lost Land (la Terra Perduda), Lazarus Concordance, per vncer una poderosa entitat aliengena anomenada The Primagen.

El Primagen s una criatura empresonada durant un llarg perode a les restes de la seva aeronau desprs d'intentar conquerir Lost Land i segellament mitjanant cinc dispositius cridats els Ttems d'energia. Ara, a causa de les nostres accions en el primer Turok, ha mobilitzat diverses criatures, el seu propi exrcit de tropes artificials de Dinosoid i altres que ha comprat amb la promesa d'armes i recursos, per intentar destruir aquests objectes.

La tasca de Turok s bastant simple; ell ha de localitzar els cinc Ttems d'energia i destruir totes les forces mobilitzades per atacar-les, i llavors destruir al mateix Primagen per acabar l'amenaa creada sobre Lost Land des que ell est. Durant el transcurs de l'aventura, ell ha de vncer a les armades de Primagen mentre adquireix els ancians poders mgics dels Talisman Chambers.

En el transcurs del joc, una misteriosa entitat, cridada ella mateixa com Oblivion, intentar frustar l'aventura de Turok creant falses cpies dels portals enviant a llocs habitats pels seus servents, els Flesh Eaters. Aquesta part de l'argument donar lloc a la continuaci.

Resposta.
La resposta a Turok 2 immediatament desprs del seu llanament va ser molt positiva, amb una nota en la N64 Magazine ms alta que Goldeneye 007 en una anlisi de la versi de prellanament. Tanmateix, aix va anar seguit de quantitat de crtiques. El baix framerate va ser altament criticat, amb alguns nivells, en particular l'escenari final d'Oblivion, on es notava bastant aquesta baixada en el framerate danyant la jugabilitat. A ms, el joc t una boira als llocs oberts (evitant els problemes per moure polgons), encara que es pot destacar que el joc t menys boira que en la seva anterior versi.

On major crtica va rebre va ser en l'estructura dels nivells; especialment els nivells "The Lair of the Blind Ones" i "The Hive of the Mantids", el qual era fcil acabar on tornades o perdre's a causa de la semblana entre moltes rees. L'escassetat d'enemics era una altra pega del joc; alguns nivells consten de quatre o cinc tipus d'enemics nics, per havien grans rees que no contenien enemics en tota ella. A ms, el joc requeria que el jugador complets tots els objectius del nivell (fins i tot ha de complir algunes missions no especificades) i el jugador no pot progressar fins a no completar tots els objectius.

L'ltima crtica va anar sobre la poca quantitat de munici i tems de vida, que feia que el jugador fora sota de munici i vida en certs moments mentre que ms endavant el jugador se les veien negres per poder vncer l'enemic sense amb prou feines tems i munici obligant el jugador a racionar la munici.

Tamb, aquest joc va frustrar alguns jugadors perqu, com amb la majoria dels ttols d'Acclaim en la N64, no es podia salvar al cartutx sin que es necessitava el memory pak.

Per malgrat totes aquestes crtiques, el joc incloa diverses coses destacables per a l'poca:
Possea un dels millors apartats grfics de l'poca sent dels millors ttols que van aprofitar la potncia grfica de la Nintendo 64.
Los enemics podien ser matats eliminant parts del seu cos segons la potncia de l'arma i del lloc on impacti l'arma.
Un alt nivell gore. Els enemics podien ser assassinats eliminant parts del seu cos (segons la potncia i impacte de l'arma) amb grans quantitats de sang contenint escenes molt gores per a l'poca. Aix es feia ms especial en un catleg com la Nintendo 64 que contenia pocs jocs violents.
Se podien recuperar les fletxes que es llanaven (s un petit detall utilitzat actualment per diversos ttols).

Mons i Enemics.
El joc est divideixo a sis mons principals, havent-hi una secci principal, una secci Hub perqu puguin accedir als nivells i una lluita final contra Primagen quan es recuperen totes les claus de Primagen. Cada mn cont un nombre de claus per a ms tard accedir a mons ocults. Molts mons no indiquen tots els seus objectius; requereixen sovint que el jugador trobi les crregues de stachel sense haver-ho dit.

The Hub.
Realment no s un nivell com a tal, sin que aquesta rea apareix quan es completa la primera missi. Consisteix en una rea central bastant gran amb sis camins que en condueixen cada un a un portal blau de teletransport. Aquests transports porten a diversos nivells; inicialment, tots els portals es troben tancats amb uns pals rectangulars per a les claus davant d'elles, excepte per al primer mn. Quan tots els pals que es troben davant d'un portal s'obren, el portal s'obre permetent accedir a l'esmentat mn.

A ms, al mig de l'illa central hi ha un petita estructura en la qual s'han de collocar les claus de Primagen; quan es colloquen totes les claus, el terra es contreu permetent l'accs a l'ltim cap final.

Aquesta rea es troba suspesa en l'espai amb el portal de cada rea envoltat per objectes que mostren el tema del nivell, com|com a grans banderes de Purlinn per a The Death Marshes o els toadstools de la mort i molsa per a The Lair of the Blind Ones.

The Port of Adia (El port de Adia).
El primer nivell s un poble, destrut per les tropes de dinosaures de Primagen. Turok ha de salvar els presoners i activar els fars de socors . Un objectiu, no especificat, s localitzar les bateries del poder dels fars. .

The Port of Adia s el nivell ms curt del joc. Es troben nombroses petites explosions i moltes escenes cinemtiques on Adon introdueix el jugador a la cambra dels Talismans i en l'Oblivion Warps. Cont sis claus, suficients per desbloquejar el segon i tercer nivell.

En l'esmentat nivell comenarem amb un simple arc que amb prou feines utilitzarem abans d'aconseguir la pistola.

Talism: Cap

Enemics que apareixen per primera vegada:
 Raptors   s un dinosaure Theropoda de mida mitja. Els raptors poden atacar amb les seves grapes i dents, i sn bastants rpids amb la capacitat de saltar llargues distncies.
 Compys   s un dinosaure Theropoda petit com un ocell. Sn molt febles ( amb un simple tret n'hi ha prou per acabar), per sn extremadament rpids i simpre es troben en grups, atacant la seva presa mitjanant una mossegada seguida d'un so semblant als ocells.
 Raptoids   Criatures de pell groga semblants als dinosaures amb passos molt llargs, sol atacar a galop, que noms poden atacar en espais tancats. Aquests sn els primers enemics que el jugador s'enfronta.
 Endtrails   Grans dinosaures amb un potent arma d'energia a la seva m esquerra el qual integra una espasa per al combat cos a cos. A ms d'utilitzar la seva arma d'energia i de ser forts en el combat tancat, ells poden llanar granades|magranes i en posteriors fases sn capaos d'utilitzar un vestit que els fa invisibles. Si tenen moltes ferides i punt de morir sn capaos d'autodestruir-se.
 Sentinels   Grotesques criatures humanoides que s'autodenominen Flesh Eaters', que clamen servir al seu mestre "Oblivion". Sn molt rpids i estan armats de granades|magranes i una llarga espasa serrada.
 Death Guards   Grans criatures semblants als Sentinels que posseeixen una armadura blava i posseeixen una potent arma d'energia de llarga abast. Tamb porten armes i sn bastant mortals en distncies curtes.
 Lords of the Flesh   Vistos en les escenes cinemtiques d'"Oblivion", les quals trobarem en posteriors nivells, sn enormes criatures ms grans que els Death Guards amb un armadura vermell. Utilitzen encanteris mgics per invocar atacs de projectils i tamb tenen una gran fora que danya greument l'oponent, sobretot en les curtes distncies.

Slaughter by the River of Souls (Matana pel riu de les almas).
Una ciutat construda als bancs d'un misteris riu amb aigua altament txica cridat "River of Souls" (el Riu de les nimes). Els habitants van aprendre que l'energia Ttem era capa de purificar les aiges mortals creant una ciutat poderosa; tanmateix, les seves forces militars van crixer febles permetent a l'enemic devastar-lo. En la profunditat de la ciutat, les tres germanes fantasmals de la desesperaci estan revivint zombis, mentre les portes de les nimes no es destrueixin continuaran apareixent ms.

Fins i tot que el Talisman Breath of Life s adquirit, els instants en l'aigua poden ser mortals. El nivell comena amb una seqncia on turok cavalca als lloms d'un Styracosaurus armat amb el qual ha de destruir diverses installacions i barreres per accedir dins de la ciutat. En les profunditats de la ciutat se'n troba una llarga Necrpoli on Turok ha de vncer les germanes de la desesperaci.

Talism: Leap of Faith (El salt de la fe).

Enemics que apareixen per primera vegada:
 Gun turret(Torreta)   Un doble can automtic installat en una torreta rotable, la torreta pot ella mateixa pujar o enfonsar-se en veure el jugador.
 Bnquer   Un simple can automtic situat en portes concretes.
 Artillery   Un can pesat de morter que ataca utilitzant uns explosius mortals.
 Leapers   Dinosaures amb llargs braos i mans amb grapes que es mouen saltant com les granotes. Ataquen amb les seves grapes i poden nedar.
 Deadmen (Zombis)   Zombis humanoides que es troben en els ltims moments d'aquesta fase. Se'ls pot identificar pels grunyits que fan i sn capaos d'arrencar-se membres i llanar parts del seu propi cos com un atac a distncia (no poden fer aquest atac si el jugador ha tret l'opci de sang del men principal) i d'atacar amb les seves grapes en distncies curtes. Algunes vegades continuen perdent atacant encara la part inferior del cos arrossegant-se cap al jugador per atacar.
 Lords of the Dead (Senyors de la mort)   Zombis de gran mida que s'assembla a un dinosaure. Sn molt forts i perillosos en curtes distncies i poden crear boles de foc per atacar en llargues distncies.
 Sisters of Despair (Germanes de la desesperaci)   Tres "caps" que es troben en l'rea de la Necrpoli. Noms tenen un tors, de dona, que flota en l'aire. A ms tenen banyes, grapes a les mans, els ulls blancs i sn calbes. Ataquen amb poderoses mgies per a la distncia mitjana|mitja i invoca els zombis per atacar el jugador.

The Death Marshes (Els pantans de la mort).
Aquesta rea s un pant fosc i perills que s la llar de les criatures Purlinn (les quals semblen com a granotes) els quals donaven suport en armament, munici i armadures a Primagen a canvi de la seva ajuda. Turok ha de salvar un nombre de soldats humans, que han estat fets presoners, i destrut les installacions d'emmagatzemament de munici. Un objectiu sense especificar s que es necessita trobar crregues explosives per destruir aquestes installacions de munici.

Com en l'anterior missi, un dels perills ms comuns s l'aigua txica verda, encara que deixar de ser un perill en aquest nivell des que s'obt el Talism Breath of Life, el qual s adquirit aqu. La ruta d'aquesta fase ocorre a travs d'una gran quantitat de pobles i fortaleses dels Purlinn i inclou gran quantitat de batalles en llargs ponts contra ordes d'enemics.

Talisman: Breath of Life (El respir de la vida).

Enemics que apareixen per primera vegada:
 War Clubs   El clssic enemic a Purlinn, s una criatura enorme de pell verda semblant a un simi que ataqui en llocs tancats o llanant-se cap el jugador en certes rees. Alguns poden realitzar ones de xoc.
 Gunners   Un Purlinn petit amb una metralleta de fusta que dispara pedres.
 Juggernauts   Un Purlinn equipat amb una gran armadura i una espasa enorme que incorpora una arma semblant al rifle de Plasma del propi Turok.
 Wasps   Grans insectes voladors que ataquen amb poderoses picadures per a l'atac cos a cos. Sn generades per un rusc; si la destrueixis ja no tornen aparixer ms.
 Cavi Worms   Cucs que es troben amagats sota terra o sota l'aigua del pant atacant amb les seves llargues llenges.
 Fire Worms   Petites versions dels caveworms que ataquen mossegant i escopint boles de foc.
 Skimmers   Petits cucs que ataquen mossegant el jugador.

The Lair of the Blind Ones (El cau dels Blind Ones).
Sn coves fosques infectades d'unes criatures cridades Blind Ones, que s'assemblen als Morlock, les quals estan cec per que tenen un gran sentit de l'olor i de l'oda sent tan efectius com altres enemics (s'especula que aquestes criatures poden ser parentes dels "Flesh Eaters" encara que no es confirma en cap moment del joc). Turok ha de segellar tres vents termals per atrapar per sempre els Blind Ones. Un objectiu sense especificar s trobar les crregues explosives per fer l'anterior.

Aquesta zona cont llacs de lava bullint com a un perill afegit i enemics fets de foc. El nivell s enorme i costa diverses hores completar-lo i pots perdre't fcilment a causa que moltes rees sn visualment idntiques causant aquesta confusi; aix i el petit nombre d'objectius i punts per guardar fan que et perdis fcilment. El nivell comena des del punt ms alt, descendint a travs d'espectaculars cavernes connectades per tnels estrets i claustrofbics. Arribant al final de la fase, el jugador es trobar amb un poble poblat de Blind Ones, i seguit d'una batalla per protegir l'Energia Ttem seguit de la primera lluita contra un cap.

Talisman: Heart of Fire (El cor de foc)

Enemics que apareixen per primera vegada:
 Sentinels   Uns humanoides de pell groga armats amb granades i llargs destrals.
 Guardians   Sn semblants als Sentinel Blind Ones encara que una mica ms grans. Els Guardians estan armats amb un club que es dobla com un arc i pot disparar en llargues distncies. Alguns sn capaos d'invocar cucs de focs que ataquen tamb el jugador.
 Nalas   Una estranya criatura semblant a un goblin amb peus llargs i mans minscules que ataquen escopint cid.
 Fireborn   Creaturas que s'assemblen als Endtrails (els seus grunyits sn gaireb iguals), fets de lava i amb grans ullals. Deixen ardents trepitjades per on passen i sn immunes al llanaflames i ataquen amb foc i sn mortals en el combat cos a cos.
 Hatchling spiders   Sn aranyes assassines de diferents mides i colors, sent tan petits com un gat fins a tan grans com un petit cavall. Realitzen un caracterstic xerric i noms poden atacar mossegant encara que solen atacar en grans grups.
 Adult spiders   Aranyes monstruosament grans que poden moure's usant les corretges. Tenen una poderosa mossegada i pot escopir cid al jugador.
Jefe:
 The Blind One   Una enorme criatura el cos de la qual ocupa tota la caverna del voltant. La seva principal caracterstica s un immens ull que es troba al sostre. Ataca amb escopits d'cid de les seves boques, clavant amb els seus tentacles i mitjanant larves (que s'assemblen als cucs).

The Hive of the Mantids (El rusc dels Mantids).
El rusc s la llar d'unes criatures com Amantis. Turok ha de destruir diversos embrions de Mantid Reinas i l'ordinador central del rusc per prevenir que els Mantid usin les portes de l'esquerda per envair la terra. Un objectiu sense especificar s destruir el generador de l'escut principal del rusc i recollir quatre crregues d'explosius per destruir l'ordinador central.

El rusc es troba dividit en diverses barreres d'escuts que Turok ha de destruir per progressar. El rusc s un altre nivell molt llarg i cont rees amb aigua i lava txiques al llarg de nombrosos clots. A ms, no cont cap enemic introdut en la primera fase excepte els Flesh Eater.

Talisman: Whispers (Xiuxiueigs).

Enemics que apareixen per primera vegada:
 Heavy gun turret   Una arma doble enorme i de gran abast que es veu al principi del nivell, disparant descrregues similars als trets dels Death Guards.
 Ceiling gun   s una arma muntada al sostre present a diverses habitacions.
 Mites   Petits insectes que surten dels huegos o apareixen en quantitats dels forats a la paret. Ataquen mossegant i algunes vegades es poden veure ms grans a causa del creixement. De tant en tant se'n pot veure alguna al rusc tan gran com un Worker i se'n poden veure moltes de tan grans protegint la Mantid Reina.
 Workers   Criatures bastant petites que no sn agressives si no se'ls molesta. Tenen sis membres i salten utilitzant quatre d'elles i usant les altres dues per atacar si se'ls molesta o se'ls ataca, normalment emeten un so alhora.
 Drones   Aquestes criatures Mantid estan armades amb armes d'energia i equipades amb jetpacks permetent-los volar.
 Soldiers   s l'elit dels Mantid armada amb poderosos escuts, sn criatures de color bru armats amb poderoses armes d'energia i sn letals en les distncies curtes. Els protegeix una pesada exoesquelet de tot.
Jefe:
 La Reina Mantid   Una enorme criatura que resideix dins d'un capoll al cor del rusc. T armes d'energia a ambdues mans i pot llanar orbes explosives de foc des del seu abdomen, tamb llana una rfega massiva i danyosa del seu tors. Est protegit per una gran quantitat de Mites.

The Primagen's Lightship (L'aeronau de Primagen).
Dins de l'arenave de Primagen, bastant destrut per operacional com a vaixell de guerra, trobarem poderosos guardes biomecnicos. Turok ha de recalibrar el poder dels generadors i destruir un nombre de plantes d'asamblaje utilitzades per crear bio-bots, per eradicar tota la vida a Lost Land si Primagen fos derrotat. L'objectiu, sense especificar, s recuperar 16 condensadors d'I, quatre per a cada generador.

L'interior de la nau consisteix, sobretot, en passadissos estrets; l'interior de la nau s fosc amb unes estructures d'aspecte orgnic. Un dels objectius ens connecta amb l'argument de la fase 2; es descobreix que les cllules d'energia de l'aeronau produeixen l'aigua txica del River of Souls a causa del seu funcionamento. Recalibrar-los permetr que l'aigua de River of Souls es purifiqui. L'arma definitiva s'obt finalment en aquest nivell que s l'Energy Totem.

Talisman: Eye of Truth(El ull de la veritat).

Enemics que apareixen per primera vegada:
 Sentry Gun   Sn unes metralletes esttiques situades estratgicament per defensar la nau que apareixen de sobte del sostre sense previ avs.
 Trooper   Una criatura biomecnica enorme amb la cara com un calamar(que s'assembla a la cara de Cthulhu) armada amb una arma d'energia de gran abast amb una baioneta que la criatura pot utilitzar en espais tancats.
 Bio-bot   Una criatura robtica que consisteix en un tors a sobre d'una roda, en comptes d'utilitzar unes cames; es mou arrossegant-se amb les seves dues mans i pot disparar explosions d'energia des dels seus ulls o atacar des de prop amb les seves grapes.
 Elit Guard   Criatures enormes i amb pesades armadures similars als Troopers, amb doble can|gorja d'energia i la capacitat de camuflar-se.
Cap:
 "Mother"   Una criatura enorme d'un noms ull lluitant en una gran caverna en la qual sorgeixen mutants quan se'l va danyar. Quan li creixen tentacles de les seves mans i se li destrueixen llavors apareixen convertides en insectes. Utilitza el seu enorme cos i membres per a a tacar en les distncies curtes i pot vomitar unes estranyes criatures, com peixos, que poden volar per atacar. A ms, pot utilitzar un poders atac snic per a les llargues distncies.

The Primagen.
La batalla ocorre en el pont d'operacions de l'aeronau on es troba el mateix Primagen. Encara que la nau no es trobi sota el seu control, les trampes i abelles robtiques en aquesta habitaci es troben operacional i sn molt perilloses.

Enemics que apareixen per primera vegada:
 Dimorphodon   Una versi mecnica del Pterosauria que ataca intentant xocar contra el jugador. El Primagen els invonca sortint des dels buits laterals de l'rea on s'est lluitant.
Jefe:
 The Primagen   Una criatura enorme i horrible amb el cervell exposat, ales enormes com els insectes i uns membres com els crancs. El Primagen ataca usant les abelles de la sorra, un dispositiu que llana bombes enormes i la seva prpia gamma d'atacs a distncia curta i mitja. Pot curar-se a si mateix quan est molt danyat cridant furis "You dare?!".

Armes i objectes.
El joc cont un total de 23 armes utilitzables o dispositius coma armes, a ms d'usar vehicles armades amb dos ms. La quantitat de munici per a aquestes armes sn relativament baixes i l'tem backpack del joc original ha estat eliminat. Les armes a Turok 2 funcionen a l'estil "Doom" - no necessiten ser recarregades per tornar a disparar.

Armes. 
(Molt dolentes)
Flare   s un dispositiu que s'encn en la foscor durant un temps limitat mitjanant una flamarada verda inncua. Es carrega molt lentament desprs d'usar-la per t munici illimitada.
Talon   s l'espasa per defecte (de petita mida) la qual es troba lligada amb una corretja a la m dreta de Turok. Pot ser usada sota l'aigua.
War Blade   Versi millorada del Talon. Sn dues llargues lmines lligades a les mans de Turok permetent-li desmembrar els enemics. Tamb pot ser usada sota l'aigua.
Bow (Arc)  s el primer arma de Turok. Usa fletxes que poden ser recuperades del cos de l'enemic, encara que algunes vegades desapareixen. A ms, arriben ms lluny els trets|tirs quan ms s'aguanti el bot de tret.
Tek Bow   Versi millorada de l'arc que permet llanar fletxes explosives (aquestes no es poden recuperar) i a ms t un zoom que permet usar-lo com una arma de francontirador.
Pistol   L'arma de foc bsic del joc. s una pstola semiautomtica.
Mag .60   s la millora de la pistola i s una pstola d'assalt que dispara en rfegues de tres.
Tranquilizer Gun   Una arma no letal que s'usa per ensopir als enemics temporalment; diversos trets|tirs seguits s que poden ser letal per a l'enemic.
Charge Dart Rifle   Versi millorada del Tranquilizer Gun. Dispar una rfega elctrica deixant l'enemic en un estat de xoc permientiendo a Turok evitar-lo o matar-lo fcilment amb qualsevol arma. Deixar el bot de dispara abans de ser usada fa que el dany|mal de xoc sigui ms durador.
Shotgun   Aquesta escopeta de doble can|gorja s una arma poderosa amb un tret lent que pot usar munici normal o explosiva.
Shredder   Versi millorada del Shotgun. Els trets poden rebotar sobre les parets per donar els blancs. Pot utilitzar munici normal o explosiva. La munici corrent es fragmenta en contactar amb una superfcie mentre que l'explosiva rebota d'un costat a altres com una rfega de gran abast.
Plasma Rifle   Dispara explosions de plasma com un rifle; s relativament lent amb bastant retrocs. T un espiell que pot ser utilitzat com a franctirador en el cas del qual l'efecte de so i tret canvien.
Firestorm Cannon   Un minigun futurista basat en energia.
Sunfire Pods   Una arma com a granades enfocada per vncer els enemics blind, el qual cont l'essncia del sol. Els Blind Ones, els quals sn febles al sol, poden ser eliminats i cremat amb aix.
Cerebral Bore   Una arma aliengena que es dirigeix a l'activitat cerebral (fent-ho intil contra enemics poc intelligents). Quan es localitza a l'objectiu i es dispara, un projectil segueix l'enemic i trepa al seu crani a la recerca del cervell extraient-li els fluids cerebrals i explotant a continuaci, decapitant-lo.
Proximity Fragmentation Mine (PFM) Layer   Una arma llanadora de mines terrestres que, quan l'enemic el trepitja, li pot tallar els peus fins i tot destruir petites criatures. T molt poca munici i no inflinge molt dany|mal.
Grenade Launcher   Llana granades esfriques que es llancen i exploten als pocs segons o a l'instant si impacten amb un enemic.
Scorpion Missile Launcher   Un llanador de coets que llana tres homing missiles (mssils perseguidors) una a un.
Flame Thrower   s un llanaflames que llana una constant flama que s capa d'illuminar llocs foscos i s molt poderosa en distncies curtes.
Razor Wind   Una arma circular amb punxes que funciona com un bumerang sent capa d'inflingir dany|mal a distncia fins i tot decapitar o desmembrar l'enemic. Funciona llanat cap a l'enemic i aquesta torna automticament quan xoca amb una paret o recorre certa distncies, trobant-se xopa de sang si a tocat a l'enemic.
Nuke   s l'arma definitiva el qual s'acobla quan el jugador troba totes les seves peces. Ha de carregar-se abans de ser llanada. L'efecte s alentir el moviment de l'enemic mentre els trossos esclaten violentament. S'obt just abans de la batalla final amb Primagen; aquest arma no t cap efecte amb Primagen.
Harpoon Gun   s una arma bsica que s'utilitza sota l'aigua; com amb l'arc, poden recuperar-se la munici que s'ha perdut.
Torpedo Launcher   s un llanador de mssils sota l'arma que s'usa sota l'aigua. A ms, t un sistema de propulsi que permet anar ms rpid sota l'aigua.
Styracosaurus Weapons   Utilitzant al Styracosaurus com un tanc es pot utilitzar per envestir els enemics, utilitzant les banyes del cap, i utilitzar el can|gorja que porta equipat i un parell de llanacoets;

tems.

Talismans   Es necessita per progressar a travs dels nivells. Turok ha de trobar els Talismn Chambers per rebre els talismans que el gratificaran amb noves habilitats en certes rees. La majoria es necessiten per trobar les claus de Primagen.
 Leap of Faith   Permet a Turok saltar llargues distncies tocant una rajola per realitzar salts especials.
 Breath of Life   Permet a Turok trepitjar a travs de les aiges verdes verinoses que hi ha, per exemple, en el nivell 2 "river of souls".
 Heart of Fire   Permet a Turok caminar a travs de la lava.
 The Whispers   Permet a Turok fer-se que se'l llisqui cap a dalt trepitjant sobre les rajoles especials.
 Eye of Truth   Permet a Turok veure a travs de camins ocults, els quals apareixen com a translcids. Si intentes passar pels cminos que et mostra l'Eye of Truth sense posseir-la no podrs passar com si no existissin aquests camins. Per tant, es necessita aquest talism per veure i travessar els esmentats camins.
Feathers   Sn utilitzats pels talismans a canvi dels seus poders.
Tokens   Com en el joc anterior, els smbols groc i vermell poden ser trobats escampats pel terreny; un smbol vermell dna deu grocs i amb cent trossos colleccionats aconsegueixes una vida extra ( i s'escolta un crit "I am TUROK! ");
Health   Els tems de salut vnen en diferent varietat de mides per tots tenen forma de creu; est la platejada de salut fins un mxim de 200, Blau de salut fins un mxim de 100, Taronja restaura tota la vida fins 100 i Groga de salut fins un mxim de 200.
Key tems   Aquests tems s'utilitzen en el joc per obrir portes com les pedres tallades en el nivell The Lair of The Blind Ones.
Level keys   En tots els nivells per normalment pel final, hi ha diverses claus amagades; n'hi ha sis al primer mn mentre que noms tres hi ha en la resta. Aquestes claus es requereixen per entrar a qualsevol dels mons del 2 al 6; per l'ltim mn requereix 6 claus.
Primagen keys   Noms hi ha una clau de Primagen a cada mn i normalment requereix l's d'un Talism, que se sol obtenir en un mn posterior, per ser recuperat.
Flashlight   En diversos nivells amb quantitat de zones fosques es pot aconseguir aquest tem. Durant un temps limitat ens far llum solar cap a la direcci|adrea que Turok est mirant per les seves bateries s'acaben rpid.
Satchel Charge   S'utilitza per destruir objectius. Ens donar un curt compte enrere i llavors explota destruint on s'havia posat o causant una srie d'explosions.

Multijugador.
El joc t una manera multijugador de fins quatre jugadors on es poden elegir diversos personatges cada un amb diferent fora i debilitats. El personatge ms destacable s el Raptor que com en el joc Alien versus Predator, el Raptor es troba limitat a utilitzar atacs en llocs tancats (a causa que no utilitza armes, noms les seves grapes) per s extremadament rpid i gil.

Els personatges que es poden elegir sn:
Johnny fireseed-the que s l'heroi del joc.
Tal set-the heroi del primer turok.
Campainer- principal dolent del primer turok.
Raptor- dinosaure de mida mitja, no usa armes sin les seves grapes.
Adon- la noia de pell blava que ajuda durant tot el joc.
Dino guy.
Pur'lin- el ms gran per pitjor de manejar.

Hi ha disponibles tres modes de joc: un tpic tots contra tots (deatmatch), un tots contra tots per en equip (team deatmatch) i una manera original anomenada "Frag Tag". El Frag Tag s una manera divertit i interessant en la qual, quan comena el joc, un personatge es transforma en mona|granota, sense la possibilitat d'atacar i amb poca salut encara que s's ms gil. La tasca del jugador convertit en mona|granota s arribar a un dels especfics llocs creats en aquest nivell; en arribar a aquest punt, el personatge torna al seu personatge normal i un dels altres personatges es converteix en mona|granota. Si et maten, tornes a aparixer com a mona|granota.

Trucs/Curiositats.
Hi ha una manera en la qual el jugador pot introduir contrasenyes per aconseguir trucs com totes les armes, elegir nivell fins i tot posar grans tossuts per als enemics. Destaca que existeix un supertruc que s'escriu "BEWAREOBLIVIONISATHAND" en la versi de N64, i "OBLIVIONISOUTTHERE" en la versi de PC, en el qual s'activen tots els trucs disponibles. Com curiositat, sembla que quan van crear la segona part, a ms de per aquest truc, ja estaven pensant en la tercera part "Turok 3: Shadow of Oblivion".

Hi ha un error en la manera multiplayer que permet, utilitzant un truc, canviar de fase durant la manera multijugador que permetia als jugadors que estaven jugant en aquell moment jugar a les missions individuals (el mode histria ) cooperativamente; aquesta caractersitica estava afegida en les primeres versions del joc per que va ser eliminada en la versi final. La causa s que no es podia arribar gaire lluny perqu els teletransports i els portals no funcionen en aquesta manera provocant bloqueigs ocasionals. Tanmateix, la batalla contra els caps finals pot fer-se molt divertida utilitzant aquest truc. De totes maneres, existeix una manera de jugar tot el joc utilitzant aquest truc mitjanant el Action Replay o Gameshark que fixen els portals d'enllaos entre les rees del joc.


La versi de GameBoy/GameBoy Color.
La versi de GameBoy Color dista molta de les versions de les germanes ms grans quant a qualitat grfica per no quant a diversi. Aquesta versi va ser realitzada pel grup de desenvolupament espanyol Bit Managers, acompanyant el llanament de la GameBoy Color, que va realitzar una magnfica versi aprofitant la petita potncia de la GameBoy. Al contrari que les altres versions, es poden utilitzar contrasenyes per passar a travs dels nou nivells que consta el joc en les seves tres dificultats de joc (fcil, mig i difcil). A ms, el joc passa en cas de ser un joc d'acci en primera persona a un joc en tercera persona amb visi zenital.

 Referncies .


Enllaos externs.
Anlisi a Meristation;
Anlisi de IGN;
Anlisi Turok (2008);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329740" title="Recas" nonfiltered="3443" processed="3429" dbindex="128537">


Recas s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Chozas de Canales, Lominchar, Cedillo del Condado, Villaluenga de la Sagra, Yunclillos i Bargas.

 Demografia .



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329741" title="Premi Juan Mari Arzak" nonfiltered="3444" processed="3430" dbindex="128538">
El Premi Juan Mari Arzak s un premi de periodisme de temtica gastronmica convocat per la Universitat de Barcelona i la Fundaci Ferrer Sala-Freixenet, conjuntament amb RBA libros. Fou creat l'any 1997 i s'entrega juntament amb els Premis Sent Sov.

S'otorga a articles periodstics, articles de revistes especialitzades, llocs d'internet, programes de rdio o programes de televisi. 

Llista de guardonats.
 1998:
 1999: El Piripipao, A fuego lento.com;
 2000: Fernando Savater, per l'article Metafsica gastronmica publicat a El Correo.;
 2001: Miguel Angel Roman, per un article publicat al portal d'internet Terra.;
 2002: Carlos Lapea, per la seva secci gastronmica al programa de Telemadrid Los cinco sentidos.;
 2003: Jorge Wagensberg, per l'article Aproximacin a una copa de vino tinto publicat al suplement cultural de El Pas.;
 2004: Daniel Vzquez, per l'article El Bulli abans del Bulli.;
 2005: Juan Carlos Martn, per l'article La cultura del origen de la gastronoma.;
 2006: A vivir, que son dos das (Cadena SER), d ngels Barcel.;
 2007: Pau Arens, per la seva srie de quatre articles titulats La cuina tecnoemocional, publicada a El Peridico de Catalunya.;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329744" title="Hoyo de Manzanares" nonfiltered="3445" processed="3431" dbindex="128539">

Hoyo de Manzanares s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita al noroest amb Moralzarzal, a l'oest amb Colmenar Viejo i al sud amb Madrid i Torrelodones.

El municipi es troba dintre del Parc Regional de la Cuenca Alta del Manzanares que, amb una extensi de 52.796 hectrees, va ser creat per la Comunitat de Madrid en 1985. A ms, aquest espai s Reserva de la Biosfera des del 15 de febrer de 1993, i est catalogat com Lloc d'Inters Comunitari. El municipi est travessat per la carretera M-618 que ho comunica amb Torrelodones i Colmenar Viejo i una segona carretera que t consideraci d'Avinguda a pesar que surt del nucli urb ho connecta amb la Ciutat Residencial La Berzosa, urbanitzaci pertanyent al municipi i separada del nucli urb igual que la Urbanitzaci Las Colinas, situada entre aquest municipi i Torrelodones. 
 
 Poltica .
Actualment l'ajuntament est constitut per 13 regidors de cinc grups poltics diferents. L'alcalde es Jos Antonio Antolnez Sousa del Partit Popular (eleccions 2007).


 Enllaos externs .
Ajuntament d'Hoyo de Manzanares;
Hoyo de Manzanares: Histria, cultura, naturalesa a Sierra Guadarrama-Alto Manzanares;
Institut d'Estadstica de la Comunitat de Madrid > Fitxa municipal;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329745" title="Bandera de Moambic" nonfiltered="3446" processed="3432" dbindex="128540">



La bandera de Moambic fou adoptada el 11 de maig de 1983. Presenta la imatge d'un fusell AK-47 i s l'nica bandera del mn que representa un fusell modern. 

La bandera est basada en la del Front d'Alliberament de Moambic (Frelimo). La bandera del FRELIMO fou usada durant un breu perode, just desprs de la independncia del pas de Portugal. La bandera actual s'hi assembla molt i l'emblema no ha canviat. 

El 2005 es va organitzar un concurs per crear una nova bandera per a l'estat. S'hi van enviar ms de 100 proposicions, per la que es va escollir no va agradar a la Renamo. Tamb es va canviar l'himne nacional. La poblaci favorable al Frelimo no volia retirar la imatge del fusell d'assalt AK-47 que simbolitza els combats del poble per a la independncia del pas; els canvis proposats no van agradar a la poblaci, que es va manifestar en contra d'aquestos. Finalment l'afer fou posposat. 

Simbologia.
Verd: l'herba i la riquesa del sl;
Negre: el continent afric;
Groc: les riqueses minerals;
Blanc: la pau;
Vermell: el combat del poble per a la independncia;

Els emblemes.
L'estrella groga: la solidaritat del poble i la creena en el socialisme.
El llibre: l'educaci;
L'aixada: els pagesos i l'agricultura;
L'AK-47: la determinaci del poble per tal de protegir la seva llibertat.

Banderes histriques.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329747" title="Territori Francs dels fars i dels Isses" nonfiltered="3447" processed="3433" dbindex="128541">
Territori Francs dels fars i els Isses (Territoire Franais des Afars et des Issas) fou el nom donat a la Repblica de Djibouti durant el darrer perode del domini francs, entre 1967 i 1977.

El 5 de juliol de 1967 el nom li fou assignat per un decret, substituint el de Costa Francesa dels Somalis. Representava els dos majors grups del territori, l'tnia far i el clan dels isses (issas) somalis. El governador va passar a tenir la consideraci de Alt Comissionat, i el consell executiu s'ampliava a nou membres, sota la presidncia del designat pel partit majoritari (abans presidit pel governador, amb el cap del partit majoritari com a vicepresident).

 Histria .

Desprs del canvi administratiu del 5 de juliol de 1967, Ali Aref Bourhan, el poltic far pro francs i cap del partit Uni Nacional per a la Independncia, va assolir la presidncia del consell el dia 7. Tenia l'oposici dels somalis i de part dels fars, que el consideraven pro francs. El 1972 es va crear la Lliga Popular Africana per a la Independncia (Ligue Popular Africaine pour la Independence) dirigida per un issa (Hassan Gouled Aptidon) i un far (Ahmed Dini Ahmed). El Front d'Alliberament de la Costa dels Somalis (FLCS) va passar a constituir el seu bra militar.

Les demandes de independncia es van incrementar desprs del 1975. El 29 de juliol de 1976 Aref Bourhan va deixar el seu crrec a Abdallah Mohamed Kamil (tamb far). La llei de ciutadania que afavoria als fars (que eren minoritaris) fou revisada el 1976 per incrementar la representaci dels isses. El maig de 1977 es va fer un referndum en qu majoritriament es va optar per la independncia i el 18 de maig el issa Hassan Gouled Aptidon assolia el crrec de primer ministre. El 27 de Juny de 1977 es va proclamar la independncia amb el nom de Repblica de Djibouti, de la que Aptidon fou el primer president.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329751" title="Manzanares el Real" nonfiltered="3448" processed="3434" dbindex="128542">

Manzanares el Real s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita al nord amb Rascafra, a l'oest amb Soto del Real, al sudoest amb Colmenar Viejo, al sudoest amb El Boalo i al nordoest amb Navacerrada.

 Histria . 
S'admet la hiptesi que els druides irromperen a Manzanares cap al 1000 a C, quedant reminiscncies de ritus druides en una festa religiosa de la localitat: la de la Verge de Pea Sacra. Molt desprs, en els anys de la conquesta de Roma, els pobladors de l'enclavament van entaular guerres sense caserna contra els invasors, quedant un assentament rom a Manzanares, vestigi d'aquella civilitzaci. 

Desprs del perode visigot i de conquesta rab, el poble reneix en 1248, temps que molts madrilenys durant la Reconquesta van anar a la presa de Sevilla i els segovians van repoblar Manzanares, tal com es desprn del testimoniatge que consta en una missiva expedida per Ferran III. A causa del assentament i expansi cap al Sud dels segovianos en aquestes terres, comena en aquells dies una pugna entre aquests i els madrilenys que es va solucionar, passats els anys, quan Alfons X va incorporar aquests llocs a la Corona, passant llavors a denominar-se  El Real de Manzanares . Joan I va cedir el territori a Pedro Gonzlez de Mendoza a fins del segle XIV, sent precisament amb la saga dels Mendoza quan el Real de Manzanares viu la seva mxima esplendor, durant els segles XV i XVI. 

Posteriorment, va passar per matrimoni a les mans d'altres membres de la noblesa, fins que en el segle XVIII regressa als dominis dels Mendoza, a qui Felip V va concedir la possessi perptua. Finalment, destacar que Manzanares s el bressol de l'Autonomia Madrilenya, sent el seu castell l'emplaament triat en 1982 per a la celebraci de l'acte de constituci de l'Assemblea de Parlamentaris de Madrid i per al nomenament de la ponncia redactora de l'Estatut d'Autonomia. Les Institucions Pbliques i Privades i, el que s ms important, els vens de Manzanares, conscients de la seva fortuna davant l'enclavament natural privilegiat i l'herncia cultural que gaudeixen, han estat, sn i seran sempre els perfectes amfitrions en la qual s la seva casa, per assoleixen que un asseu com seva. 

 Enllaos externs .

 (Castell)
Web de l'ajuntament de Manzanares el Real;
Castell de Manzanares el Real - Histria i Fotos;
Manzanares El Real: Histria, cultura, naturalesa a Sierra Guadarrama-Alto Manzanares;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329752" title="Moadon Sport Ashdod" nonfiltered="3449" processed="3435" dbindex="128543">

El Moadon Sport Ashdod (en hebreu:                   , Moadon Sport Ashdod, literalment Club Esportiu Ashdod, i de vegades esmentat per les formes angleses de FC Ashdod o Ashdod SC) s un club de futbol Israeli de la ciutat d'Ashdod.

Histria.
La denominaci del club s poc ortodoxa, tenint en compte la tradici dels clubs esportius israelians (ie, Hapoel, Maccabi, Beitar, etc.). Aquest fet s degut a que fou el resultat de la fusi de dos clubs rivals de la ciutat, el Hapoel Ashdod i el Maccabi Ironi Ashdod (fundat el 1981), l'any 1999.

Els primers anys del club els seus colors foren completament blau. Amb l'arribada de Haim Revivo al capdavant del club, els colors canviaren al vermell i groc (que coincideixen amb els d'un ex equip de Revivo, el Galatasaray de Turquia). D'aquesta manera, els nous colors de l'equip incorporaven els dels clubs fusionats: Hapoel vermell i Maccabi groc i blau.

Palmars.
Sense ttols destacats

Jugadors destacats.
 Moshe Glam;
 Alon Hazan;
 Haim Revivo;
 Ofer Shitrit;
 Jan Telesnikov;

Enllaos externs.
Web oficial ;
Dolphinim ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329761" title="Front d'Alliberament de la Costa dels Somalis" nonfiltered="3450" processed="3436" dbindex="128544">

El Front d'Alliberament de la Costa dels Somalis (Front de Liberation de la Cte des Somalis) fou un moviment poltic i militar creat el 1967 a Mogadiscio basat en el clan issa somali majoritria al Territori Francs dels fars i dels Isses. Els principals fundadors foren Mahamoud Harbi i Adan Abdulle. Va fer accions armades a Djibouti desprs de 1968. 

El 1972 va esdevenir branca militar d'un partit de ms amplia base, la Lliga Popular Africana per a la Independncia, que va dirigir el cam de Djibouti vers la sobirania. Es suposa dissolt desprs del 1977.

La seva bandera era blava sobre verd horitzontal, amb triangle vermell al pal, dins del qual un estel blanc. El blau era pels somalis, el verd pels fars, i el vermell per la lluita armada. L'estel simbolitzava la unitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329762" title="Dodecasllab" nonfiltered="3451" processed="3437" dbindex="128545">
El dodecasllab s un vers de dotze sllabes molt usat en la mtrica castellana, sobretot en poemes de caire narratiu. La versi catalana s el vers alexandr


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329763" title="Miraflores de la Sierra" nonfiltered="3452" processed="3438" dbindex="128546">

Miraflores de la Sierra s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita al nord amb Canencia, amb Bustarviejo al nordoest, amb Guadalix de la Sierra al sudoest, amb Colmenar Viejo al sud, amb Soto del Real a l'oest i amb Rascafra al nordoest.
 
 Evoluci demogrfica .


 Histria .
 Edat Mitjana . 
No se sap quin va ser la data exacta de la seva fundaci. Diego Colmenares afirma que ja existien els pobles del Real de Manzanares en 1287. La fundaci de Porquerizas (antic nom del municipi) se suposa durant el regnat d'Alfons X de Castella el Savi, entre 1252 i 1284, es creu que va ser aquest monarca cap a 1268 quan posa aquestes terres sota la seva protecci denominant-les Real de Manzanares, i donant perms a ambdues comunitats a la seva repoblaci sense prejudici de qui corresponguin aquestes terres posteriorment. Aix sorgeixen definitivament Guadalix de la Sierra, Porquerizas, Colmenar Viejo o Manzanares el Real En 1363 Joan I de Castella cedeix aquest territori a Pedro Gonzlez de Mendoza antecessor dels Comtes del Real Manzanares, Marquesos de Santillana i Ducs de l'Infantado. 
 Edat Moderna . 
En 1501, amb la facultat dels Reis Catlics, Porquerizas i altres llogarets del Real porten a terme els amollonaments dels seus termes, sorgint amb aix problemes entre Porquerizas i Guadalix de la Serra, igual que sorgeixen conflictes amb Barracas (avui Soto del Real) i Bustarviejo. En 1523 Carles I, li atorga al nostre llogaret el rang de vila, pel qual deixava de dependre jurdicament de Manzanares. Per encara seguien pertanyent al senyoriu dels Ducs de l'Infantado. 
 Edat Contemporanea . 
A principis del S.XIX, l'Ajuntament d'aquest poble, partidari de la Junta de Defensa Nacional contra les tropes napoleniques, es converteix en alberg i zona de avituallament per a nombroses partides comandadas pel guerriller Abril que en 1812 va mantenir alguna escaramussa amb els francesos durant la Guerra de la Independncia Espanyola Des de finals del segle XIX, aquest poble s reconegut com centre habitual de visitants que vnen atrets pel poble en si i pels seus voltants que sn reclam per a nombrosos excursionistes i muntanyencs que s'endinsen en els ports de Canencia i Morcuera, on recorren nombroses rutes i senderes entre els quals destaca entre molts l'inici de la Cuerda Larga. 

Enllaos externs.
Ajuntament de Miraflores de la Sierra;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329765" title="Soto del Real" nonfiltered="3453" processed="3439" dbindex="128547">

Soto del Real s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita a l'oest amb Miraflores de la Sierra, al sud amb Colmenar Viejo, a l'oest amb Manzanares el Real i al nord amb Rascafra.
 
Origen i Histria. 
Va tenir el seu origen desprs de la Reconquesta, moment que va ser poblada per pastors segovians. No obstant aix, dels segles X i XI s'han trobat ja indicis de l'existncia concreta del poble, com restes d'habitatge i cermica. La llegenda diu que els pastors de temps llunyans van construir unes barraques en la part baixa de la Sierra de Guadarrama, dintre de l'actual terme de Soto del Real, en un lloc anomenat Casaes Quemadas. 

Durant el segle XIII va tenir lloc el fams litigi sostingut entre els concejos de Madrid i Segvia causat pel domini de les terres situades entre la Vila de Madrid i la serra, on es trobaven, entre uns altres, Barraques, Colmenar Viejo i Porquerizas (Miraflores de la Sierra). En 1389, el rei Joan I de Castella la va incorporar al Real de Manzanares, compensant amb aix a la famlia dels Mendoza per la prdua de Torija. El 31 de desembre de 1568, Felip II concedeix a Barracas de la Serra l'exempci del Real de Manzanares amb tots els atributs i signes de poder, forca i ganivet, picota, pres i cep. Ja en 1596, Barraques era un dels punts fonamentals del cam que unia les viles de Manzanares i Guadalajara. 
Denominaci. 
La denominaci actual data de 1959, moment que se sotmet a votaci popular el canvi del nom. Les opcions eren tres: Soto del Real, Albereda de la Serra o mantenir el nom histric. Els dos noms de la vila es reflecteixen en l'actual escut d'armes. El primer terme del nom actual, Soto, fa referncia als nombrosos arbres i sotos que envolten al poble, i el segon, del Real, alludeix al Real de Manzanares, al que va pertnyer. 

Enllaos externs.
 Ajuntament de Soto del Real;
 Parrquia Immaculada Concepci;
 Notcies de Soto, Los Verdes de Soto del Real;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329766" title="Lliga Popular Africana per a la Independncia" nonfiltered="3454" processed="3440" dbindex="128548">


La Lliga Popular Africana per a la Independncia fou un partit poltic del Territori Francs dels fars i dels Isses, creat el 1972 per l'issa Hassan Gouled Aptidon i l'far Ahmed Dini Ahmed. El Front d'Alliberament de la Costa dels Somalis (FLCS) va passar a ser el seu bra armat. La Lliga va obtenir la independncia del territori el juny de 1977, sota el nom de Repblica de Djibouti. Es va reconvertir en el partit Reagrupament Popular pel Progrs (Rassemblement Populaire pour le Progrs, RPP).

La seva bandera era blava sobre verd, amb un triangle blanc al pal, dins del qual una estrella vermella (els colors del triangle eren al inrevs que la bandera del FLCS). El blau simbolitzava als somalis, el verd als afars i el blanc la entesa entre les dues tnies. L'estel representava la independncia. Aquesta bandera fou la base de la bandera de la Repblica de Djibouti on noms la posici de l'estel fou modificada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329777" title="Turok: Rage Wars" nonfiltered="3455" processed="3441" dbindex="128549">

Turok: Rage Wars s un videojoc d'acci en primera persona per la Nintendo 64 i la Game Boy Color, que va ser publicat al mateix temps que els ttols multijugador d'acci en primera persona similars (anomenats, Quake III Arena i Unreal Tournament). El videojoc suporta els quatre jugadors, o controlats per la mquina (tamb fins a 4). En el mode d'un sol jugador, els modes de combat i missions sn disponibles. Com el seu predecessor, el videojoc permet l'Expansion Pak de RAM en la versi de la 64, per no es necessari per jugar.


 Enllaos externs .
Web oficial;
Anlisis de GameRankings;
Anlisis a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329778" title="Turok 3: Shadow of Oblivion" nonfiltered="3456" processed="3442" dbindex="128550">


Turok 3: Shadow of Oblivion s un videojoc de Nintendo 64 i Game Boy Color publicat l'agost del 2000. s la continuaci de Turok 2: Seeds of Evil, per el segueix  2002 en la saga, pel .

 Enllaos externs .
Web oficial;
Anlisi de IGN;
Anlisi a MobyGames;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329781" title="Frankie Goes To Hollywood" nonfiltered="3457" processed="3443" dbindex="128551">

Frankie Goes to Hollywood (FGTH) fou un grup musical angls de dance-pop molt popular a mitjans dels anys vuitanta. Aquest grup de Liverpool el componien Holly Johnson (cantant), ajudat per Paul Rutherford (vocalista, teclista), Peter Gill (bateria, percussionista), Mark O'Toole (baixista) i Brian Nash (guitarrista).

El primer single del grup, Relax fou categoritzat per la BBC com a nmero sis a la llista d xits, i es mantindria en les posicions ms altes entre els singles ms venuts a Anglaterra durant cinc setmanes consecutives, tot gaudint d un xit que es mantindria fins el 1984 i esdevenint el set single ms venut a Anglaterra de tots els temps (aix com tamb el maig del 2006). Desprs de l xit de  Two Tribes i The Power of Love, FGTH esdevingu   el segon grup en la histria d Anglaterra que aconseguia pujar fins el nmero u amb els seus tres primers singles; el primer fou Gerry and the Pacemakers el 1964.

 Biografia .

 Formaci .

A la cara B del primer single del grup, Johnson explic que el nom del mateix provenia d una pgina de  la revista The New Yorker magazine, que presentava el ttol Frankie Goes to Hollywood i una fotografia de Frank Sinatra. Una altra versi de la histria s que un article similar sobre Frankie Vaughan fou la inspiraci per al nom del grup. I finalment una altra versi s que el nom fou inspirat per una histria publicada en un diari sobre el cmic angls Frankie Howerd en un viatge a Hollywood.  De totes maneres el  grup musical anomenat "Frankie Goes to Hollywood" data del 1980.

El nucli del grup sorg a finals dels anys setanta, en un Liverpool prou influt per la cultura  punk. El cantant Holly Johnson havia tocat el baix amb Big in Japan, i havia enregistrat dos singles en solitari. Paul Rutherford   que s incorporaria desprs-  havia cantat amb  The Spitfire Boys. Els msics locals Peter Gill (bateria), Jed O'Toole (baix) i el cos d aquest, Brian Nash (guitarra) van unir-se a Johnson, tot anomenant-se a ells mateixos  Sons of Egypt, i aquest grup inicial efectu una srie de concerts en petits locals. El grup es va desfer durant un curt perode de temps per a sser reprs ms tard, quan Johnson es va unir amb Mark O'Toole (baix) i Ped per a formar FGTH, durant un perode especialment prolfic en canvis durant el qual en Jed prengu la guitarra. Una vocalista femenina, Sonya Mazunda, s un al grup ms tard, i aquesta formaci realitz el primer concert de FGTH a la sala The Warehouse, com a teloners de Hambi & The Dance. 

Rutherford, que havia fet de vocalista temporalment, va tenir tant d xit al concert que va substituir Mazunda aquella mateixa nit. La nova formaci composta noms per homes efectu concerts a nivell local juntament amb un duet anomenat  The Leatherpets (que anaven vestits amb escassa roba de cuir), i foren contractats per a realitzar vdeos promocionals i espectacles, tot i que en alguna ocasi foren rebutjats tant per la productora Arista Records com per Phonogram. L octubre de 1982, el grup va participar al programa de rdio  de John Peel a BBC Radio One, en el qual van interpretar Krisco Kisses, Two Tribes, Disneyland i The World Is My Oyster. En aquest temps Jed O'Toole deix el grup, i seria substitut pel retrobat Nash.

El febrer de 1983, el grup fou convidat a enregistrar el vdeo de  Relax pel programa de Channel Four The Tube al Liverpool State Ballroom. Desprs d aquesta emissi, la sessi del programa de rdio de John Peel fou repetida, i fou enregistrada una nova sessi per la BBC, que incloa Welcome to the Pleasuredome, The Only Star In Heaven i Relax. Aquestes actuacions, juntament amb el vdeo del programa The Tube, sembla que van convncer Trevor Horn per a contractar el grup per a la seva nova discogrfica, ZTT Records, el maig del 1983.

 Relax .
Relax fou publicat per ZTT l octubre del 1983 i va tenir un gran xit, tot arribant al Top 40 de les llistes angleses. Desprs d una aparici al programa de la BBC  Top Of the Pops el 5 de gener del 1984 quan eren al nmero  35, el single assol el nmero sis... i llavors ocorregu l incident que propelliria tant la can com el grup a la ms gran notorietat del mn del pop per sempre.

L 11 de gener del 1984, el disc jockey de la BBC Radio 1 Mike Read pos el disc al seu programa, i va notar que el disseny de la portada del mateix, (fet per Yvonne Gilbert) presenta un home i una dona d esquenes empenyent-se l un a l altre, lleugers de roba, i inclou una part de la lletra amb contingut picant. Aix el va portar a llegir amb ms deteniment la lletra, i sembla que la seva reacci fou la de retirar del tocadiscs el disc que estava en aquell moment sonant, per considerant-lo  repugnant .  
Un parell de dies desprs    gaireb tres mesos desprs del llenament del single, i vuit dies desprs de l actuaci del grup  a Top Of The Pops   la BBC va retirar del mercat el disc. 

Relax  va assolir immediatament  el nmero u de les llistes d xits d Anglaterra i s hi va quedar durant cinc setmanes, tot donant-se el cas que la BBC no podia emetre el single ms venut del pas en cap dels seus mitjans de rdio ni televisi durant un mes (aix doncs la sintonia de comiat del programa Top Of The Pops, que tradicionalment es reservava a la can ms reeixida del moment, va haver de cobrir-se amb diferents temes menys populars durant cinc setmanes consecutives).

Van establir-se comparacions entre Relax i el God Save el Queen dels Sex Pistols per la segent qesti: la BBC no va intentar incrementar les vendes dels seus discs tot prohibint Relax, per per altra banda el disc va desafiar clarament aquestes intencions, en el sentit que    no per primer cop   la BBC i els mitjans varen enfrontar-se amb un disc de grans i rpides vendes que podia ser molt trencador i motivar-los a explotar una suposada prohibici del mateix a nivell institucional  cosa que evidentment el feia ms atractiu-. Per altra banda, la BBC i els mitjans anglesos no estaven gens preparats per al fenmen Relax sense precedents que s esdevindria. L experincia de Relax en definitiva demostraria l existncia d un fenmen cultural capa de fer canviar les normes de la BBC relatives a la prohibici de discs provocatius, i de fer que els mitjans tinguin un especial inters en els treballs que desperten controvrsia.

Mike Read es va sentir aparentment ofs pel contingut sexualment explcit  del disseny de la portada i de les lletres. No obstant el text  Relax, don't do it, when you want to suck it to it" (relaxa t, no ho facis, quan vols fer-hi sexe oral)  presentava una errada provocativament deliberada. Les paraules correctes eren  ...when you want to sock it to it  (quan vols colpejar-lo). Nogensmenys, l expressi final  Relax, don't do it, when you want to come  (relaxa t, no ho facis, quan vols venir) sembla bastant ms ineludible,  o menys crptica per a certes persones (quan a la Revista de pop Smash Hits li van preguntar a Johnson:  Relaxa t, no ho facis... no fer el qu? , ell respongu:  no relaxar-se, s clar ).

El videoclip original dirigit per Bernard Rose mostra un bar gay (est filmat al teatre   Wilton's Music Hall, a l est de Londres), i fou aparentment censurat tant per la BBC com per la MTV, en el lloc del qual s emet un altre videoclip dirigit per Brian De Palma, coincidint amb l estrena de la seva pellcula  Body Double (Doble cos).  En aquesta apareix una versi lleugerament diferent del vdeo com a escena d una pellcula pornogrfica.

El text provocatiu al revers de la tapa de Relax fou atribut al periodista  musical  i soci de ZTT Paul Morley, responsable tamb de la campanya que va seguir a la censura de la BBC, i que provoc una demanda massiva envers el grup i la can. Part d aquesta promoci (si b va arribar uns mesos desprs, amb el llenament de Two Tribes) incloa la icnica samarreta amb el text  Frankie Say Relax Don't Do It , atribuda a Morley per dissenyada realment per Katharine Hamnett, que havia realitzat unes samarretes amb un disseny minimalista en blanc i negre molt similars mostrant eslgans positius com  Choose Life  i  Go Go  (aquestes ltimes emprades per Wham! al videoclip de Wake Me Up Before You Go-Go. Les samarretes "Frankie Say..." esdevindrien ubiqes  durant l estiu del 1984.

A ms de tota la polmica entorn Relax, comenaren a circular rumors de qu el single havia estat enregistrat realment per un altre grup de msics. Aquest rumor deriv en l acusaci  els Frankie no saben tocar , agreujat per la manca de concerts en directe durant tot el 1984. Un temps desprs el productor Trevor Horn admet que realment havia enregistrat una versi de mostra de Relax amb FGTH i The Blockheads, grup que tindria renom grcies a la icona del New Wave Ian Dury. Desprs enregistr una segona versi amb FGTH sols, per qued descontent amb el resultat, i finalment s endugu la cinta per a treballar-hi. Horn suposadament va passar-se cinc setmanes afegint pistes amb ms msics, tot incorporant-hi baixos pregravats del baixista dels Blockheads Norman Watt-Roy i unes pulsacions de baixos samplejades amb un teclat Fairlight CMI dos anys abans a Battery Studios pel baixista Mark 'Thumbs' Cunningham. Malgrat que aparentment esmer tant de temps i diners en un single, Horn afirmaria desprs que Relax representava una gran aposta per a ell mateix i per al seu nou segell discogrfic, ZTT, i que el seu fracs al mercat podria suposar-li una fallida. En el moment en qu fou completat, havia costat  70,000 noms en temps invertit a l estudi, amb un cost addicional de 15,000 per al videoclip.  El temps emprat a l estudi i els costos suposarien una qesti cabdal per a  FGTH (i per a altres grups contractats per ZTT com Propaganda) ms enll del 1984.

 Two Tribes .
Relax romania a les llistes d xits quan el segent xit, Two Tribes, fou publicat el maig del 1984.  A aquesta can de caire pacifista se li va donar un sentit relacionat amb la guerra nuclear. Acompanyat de sirenes, la inconfusible veu de Patrick Allen (que havia dut a terme la locuci dels anuncis reals de perill nuclear del Govern britnic, Protect and Survive   protegiu-vos i sobrevisqueu - ,  dos anys abans) i un altre innovador suport electrnic, va passar directament al nmero u de la llista d xits d Anglaterra i s hi va quedar durant nou setmanes (el primer single que ho feia des de Mull of Kintyre dels Wings  al 1977 78), amb un total de vendes que exced 1,5 milions de cpies i esdevenint un dels trenta discs ms venuts a Anglaterra de tots els temps.

Dirigit pel fams duet Kevin Godley i Lol Crme (banda de rock de mitjans dels seixanta), el vdeo presentava uns imitadors dels lders de la Guerra Freda Ronald Reagan i Konstantin Chernenko practicant lluita lliure en un ring mentre membres del grup i  altra gent feien apostes. El pblic, format per altres lders mundials, entraven a la lluita, i finalment la Terra acabava esclatant. La veu de Ronald Reagan en aquest tema fou obra de Chris Barrie.

Morley va iniciar una campanya comercial mitjanant samarretes, de disseny inspirat en les de Hamnett, en el moment de la publicaci de Two Tribes, tot afegint a la samarreta "Frankie Say Relax Don't Do It" altres dissenys com "Frankie Say War Hide Yourself" i "Frankie Say Arm The Unemployed" (un disseny molt controvertit, pel qual Johnson va haver d explicar en una entrevista radiofnica que l eslgan estava destinat a demanar al Govern que  arms  els aturats amb llocs de treball).

Two Tribes fou un single esplndid per propis mrits, per el seu regnat a la llista d xits fou ms notable grcies al continu xit del seu predecessor.  Relax va anar declinant de forma natural el maig de 1984, per amb el llanament de Two Tribes les seves vendes van revifar, i FGTH va obtenir els dos primers llocs a la llista d xits d Anglaterra durant el mes de juliol, essent el primer grup que ho aconseguia des de principis dels  seixanta).

El grup sugger (al programa The Tube de Channel 4) que el segon single ms venut podria haver estat Slave to the Rhythm, interpretat per Grace Jones.

 The Power of Love .
FGTH public un tercer  single, The Power of Love, a finals  del 1984. Balada sorprenentment inspirada i ben arranjada,  fou nmero u el desembre i atorg al grup l honor de ser la primera formaci des de feia dues dcades (des de Gerry and the Pacemakers (tamb de Liverpool) el 1963) en aconseguir el nmero u de vendes amb els tres primers treballs publicats. El vdeo no fou censurat en aquesta ocasi per tamb va aixecar una certa polmica   mostra una escena de Nadal (i no apareix cap membre del grup, noms se ls veu en unes imatges afegides als fotogrames), i fou considerat equivocadament un disc de msica nadalenca. Com a conseqncia, des de llavors les cadenes de rdio i televisi el tenen en compte noms per Nadal. Per la lletra no t en principi relaci amb aquesta festivitat. 

La can fou precedida per una campanya publicitria que declarava, abans de succeir realment, que The Power of Love era el tercer  nmero u del grup, tot seguint una estratgia de fets consumats.

El projecte benfic per a la gent del Tercer Mn anomenat Band Aid - per al qual Johnson enregistr un missatge a la cara B-, signific que The Power of Love  aconsegus collocar-se aquest cop al nmero u noms durant una setmana, abans que fos desplaat pel tema de  Band Aid  Do They Know It's Christmas?. The Power of Love  pertanyia al seu primer lbum, Welcome to The Pleasuredome, que aconsegu el nmero u de vendes. L lbum es va vendre relativament b per fou pobrament acceptat per la major part de la crtica.  Incloent els tres temes nmero u i mostrant un ttol tan suggerent, El disc presenta tamb un seguit de versions d altres temes com Born to Run de Bruce Springsteen, Do You Know The Way to San Jose de Dionne Warwick, Ferry 'Cross The Mersey de Gerry and the Pacemakers... juntament amb pardies de temes de Liverpool.

La BBC aixec la censura de Relax a finals del 1984 per tal de permetre a FGTH d interpretar-la a l edici nadalenca del programa Top Of The Pops (havia estat, apart de Band Aid, el single ms venut de l any).

 Welcome to the Pleasuredome .
El tema que dna nom a l lbum, Welcome to The Pleasuredome, fou publicat com a quart single el mar del 1985. Els primers posters promocionals del mateix el van proclamar com a  el seu FGTH quart nmero u , dhuc abans de la seva publicaci. Desafortunadament el single va arribar com a mxim al nmero 2, tot donant pistonada a algunes veus que vaticinaven un declivi del grup. Els pessimistes a la llarga   com no podia sser d una altra manera en un mercat on se succeeixen rpidament les ofertes    acabarien tenint ra, per no pas pel suposat  fracs  d'un nmero 2. Aquest declivi fou, en ltima instncia, atribuble a les creixents tensions internes i desillusi general dins del grup; algun d aquests moments de tensi fou detectat durant 1985, per noms evident en el moment del pblic i molt anunciat "retorn" del 1986.  El disc destaca per una llarga introducci narrada per Geoffrey Palmer que parla de mitologia grega i pensaments del poeta i filsof Samuel Taylor Coleridge.

Un nou tema, Disneyland, fou publicat al disc de ZTT Records Zang Tuum Tumb Sampled a finals del 1985.

 Retorn i declivi .
El 1986 FGTH aparegu al Festival de Rock de Montreux retransms per la televisi anglesa. Aquesta actuaci va servir per a presentar en pblic dos temes que serien dos futurs singles, Rage Hard i Warriors of The Wasteland. Ambdues en versions diferents de les posteriorment publicades. A l agost del 1986, el nou i molt esperat single de Frankie Goes to Hollywood, Rage Hard, fou publicat, i arrib al nmero 4 a Anglaterra. Inicialment promocionat amb canons com Warriors of The Wasteland, el so del grup va evolucionar significativament cap a un caire ms lric, ms orgnic i menys extravagant. Tot i que el single fou inevitablement promocionat com a buc insgnia de ZTT, el resultat va semblar una mica forat i gaireb una autopardia. El corresponent lbum, Liverpool (originalment, segons es deia, s havia de titular  Liverpool ... let's make it a double"), publicat a l octubre i que arrib al nmero 5 de les llistes,  fou tema recorrent a la premsa musical, i l xit comen a baixar de nou amb els posteriors singles Warriors of the Wasteland (single nm. 19) i Watching the Wildlife (nm. 28). El grup mentrestant va amenaar amb imposar la seva prpia voluntat, en el curs d una reeixida gira promocional del nou disc. Johnson va mantenir-se clarament al marge de la resta del grup en aquest perode, i les tensions van exacerbar-se quan Johnson i O'Toole van barallar-se al Wembley Arena el gener del 1987, la qual cosa va reflectir la difcil relaci entre el cantant i la resta del grup.  Les coses anaren tan malament que se li va proposar al cantant de Liverpool Pete Wylie de substituir Johnson, per va declinar l oferta.  FGTH completaria la gira, per Johnson va deixar el grup desprs, tot allegant que la msica que es feia no era del seu gust.

 Conseqncies .
Desprs de la divisi del grup, la companyia MCA Records ofer a Johnson enregistrar un treball en solitari. Nogensmenys, ZTT, que considerava que havia invertit molts diners amb  Liverpool (el sistema avanat d enregistrament digital usat per al disc fou tractat gaireb com si fos un sis membre del grup), tenia altres idees, i rpidament va demandar Johnson en un intent de mantenir el contracte inicial amb el segell. Entre d altres coses, ZTT creia que com a ex-membre de FGTH, Johnson havia de publicar tot el material en solitari amb aquest segell fins que l acord original de publicar diversos lbums s acompls. El plet fou dur, i va posar en evidncia l entrellat de la mquina ZTT/Frankie a una premsa musical anglesa vora. 

Desprs de dues setmanes, el Tribunal va fallar en favor de Johnson, tot sostenint que les excessivament restrictives clusules del contracte constituen  una prctica abusiva. El resultat del litigi, que tamb va alliberar la resta de membres de FGTH del seu contracte amb ZTT, esdevingu  vox populi  perqu fou una victria sense precedents de l artista enfront la corporaci que el contracta.

 Els anys segents .
La carrera en solitari de Johnson a MCA comen el 1989, amb una successi d exitosos singles i l lbum  nmero u Blast. Desprs arribaria el  remix Hollelujah, seguit per un  segon lbum d estudi Dreams That Money Can't Buy. No obstant les relacions de Johnson amb MCA es van refredar amb aquest treball, i ms tard acabaria deixant la msica i convertint-se en un pintor solitari per d xit, desprs d anunciar el 1993 que havia estat infectat amb HIV. L any segent, Johnson va relatar la seva versi de la histria de Frankie en la seva autobiografia A Bone In My Flute ( un os a la meva flauta ). El seu lbum - enregistrat per ell mateix el 1999 Soulstream -  incloa un nou enregistrament de The Power of Love, que tamb fou publicat com a single.

Paul Rutherford, l altre membre gay del grup pblicament reconegut, public un lbum parcialment produt pel grup musical ABC, titulat Oh World i diversos singles abans de retirar-se amb el seu soci neozelands a l illa Waikiki.  

Els altres tres membres de FGTH, 'other three', com va anomenar-los Smash Hits, continuaren treballant junts en un va intent de ressuscitar FGTH tot provant diferents cantants. Com a "Nasher", Nash public el 2002 un lbum en solitari titulat Ripe. Ped va treballar entre bambalines i va compondre un tema que arrib al  top ten  amb el grup Lovestation. Mark O'Toole va mudar-se a Florida i va unir-se al grup punk Trapped By Mormons.

El nom del grup continu viu en la mesura que els rellanaments de Relax i The Power of Love tornaven ambds al  Top ten  d Anglaterra el 1993. Els remix de The Power of Love (que va convertir-se en un himne dance a partir del seu format original de balada) i de Two Tribes  foren Top 20 de nou el 1997, mentre que Welcome to The Pleasuredome tamb tingu un tractament com a remix de gran xit comercial, arribant al  Top 20 quatre anys abans. ZTT continua en el seu intent de mantenir viu el catleg de FGTH en el nou segle, amb renovacions peridiques, remasteritzacions i remixs, en un mn on cada cop hi ha ms productors de msica dance, per tal de mantenir una suposada tradici que va comenar amb les mltiples versions del Relax de 1983. Fins ara ZTT ha intentat mantenir sempre les imatges del grup absents mentre ha anat fent el seu treball de remescles, i aquest misteri ha servit per a mantenir el mite viu.

Els dos primers singles del grup van aparixer al nmero sis i 22 respectivament a la llista oficial anglesa dels singles ms venuts de tots els temps, feta el 2002.
 
Aparegu un grup anomenat The New Frankie Goes to Hollywood , comandat per Davey Johnson, que deia ser el germ de Holly Johnson. El grup va tocar uns quants temes de Frankie, per realment no podia comparar-s hi. I per altra banda el suposat parentiu era fals. El nom del grup tamb cal no confondre l amb unes trobades d afeccionats al Rocky Horror Picture Show anomenades precisament "Frankie Goes to Hollywood".

 Retrobament .
El 2003, el programa de TV de VH-1 Bands Reunited  va reunir Johnson, Rutherford, Gill, Nash, i Mark O'Toole des dels confins del mn amb l'esperana de posar-los d'acord per a un espectacle improvisat. En totes les reaparicions, els ex-membres del grup van tenir bona relaci i van estar contents de tornar-se a veure, per els resultats del retrobament no van ser molt reeixits.   Johnson  i Nash no estaven d'acord en la manera com estava organitzat el show de TV.

No obstant aix, el novembre del 2004, en la celebraci del 25 aniversari de la carrera de Trevor Horn en la indstria musical, un concert especial  tingu lloc al Wembley Arena, on hi participaren tres dels membres originals de FGTH: Mark O'Toole, Peter (Ped) Gill i Paul Rutherford i un altre exmembre, Jed O'Toole. El vocalista original,  Johnson, que havia anunciat via Internet que no apareixeria,  i el guitarra Nash, que declin la invitaci per raons personals, no van participar. Jed O'Toole s'encarreg de la guitarra en aquesta actuaci, i se celebr una audici per a trobar un cantant per al concert. Ryan Molloy fou l' escollit.

La mateixa formaci (amb Molloy i Jed O'Toole, per sense Johnson or Nash) es va reunir per a  un tour el 2005 tocant en diversos festivals per Europa. Van participar al festival  Faceparty's Big Gay Out al Hyde Park de Londres.

Desprs de certa confusi amb les dates de la gira, el grup public un avs a la seva pgina web anunciant que moltes de les dates previstes per als concerts eren errnies. El grup es va anar centrant cada cop ms en el llanament d'un nou lbum per al 2007. No obstant aix, a primers d'abril del 2007 arrib la notcia de qu Gill, Rutherford, J. O'Toole i Molloy havien format el grup 'Forbidden Hollywood' ('Prohibit Hollywood') per a tocar llurs noves canons juntament amb temes antics de FGTH. Aix fou una manera d'evitar problemes jurdics amb Holly Johnson entorn l's del nom de Frankie Goes to Hollywood. Varen preveure's dates de concerts, per el juny de 2007 foren cancellats i el grup es va ensorrar degut al comiat de Molloy.

Els mnagers de Forbidden Hollywood afirmaren a mitjans d'octubre de 2007 que el grup continuaria actiu,  i que en un futur proper se'ls podria tornar a escoltar.

 Membres del grup .
 Holly Johnson   cantant (1980-1987);
 Mark O'Toole   baix (1980-1987, 2004-2007);
 Peter Gill   bateria (1980-1987, 2004-2007);
 Brian Nash   guitarra (1980-1987);
 Paul Rutherford   vocalista, ballar (1980-1987, 2004-2007);
 Ryan Molloy   cantant (2004-2007);
 Jed O'Toole   guitarra (2005-2007);

 membres de FGTH als anys vuitanta .
 Holly Johnson   Cantant;
 Mark O'Toole   Baix;
 Brian Nash   Guitarra;
 Peter Gill   Bateria;
 Paul Rutherford - Vocalista, ballar i encarregat del merchandising ("just for the smell of it");

 Membres de FGTH el 2004/5 .
 Ryan Molloy   Cantant;
 Paul Rutherford   Vocalista, ballar ;
 Mark O'Toole   Baix;
 Jed O'Toole   Guitarra;
 Peter Gill   Bateria;

 Discografia .
 lbums .
 Material original .
 Welcome To The Pleasuredome (1984);
 Liverpool (1986);

 Compilacions .
 Bang! (1985);
 Bang!  The Greatest Hits of Frankie Goes to Hollywood (1994);
 Reload - The Whole 12 Polzadeses (1994);
Maximum Joy  (2000);
The Club Mixes 2000 (2000);
Twelve Polzadeses (2001);
Rage Hard - The Sonic Collection  (2003);

 Compilacions en DVD .
Frankie Goes to Hollywood - Hard On! (2001) amb tots llurs vdeos i entrevistes exclusives.

 Singles .
Els singles originals publicats mentre el grup va estar unit:
Relax (Tres versions de 12 polzades: 'US Mix', '8 minute sex mix', '16 minute sex mix') (1983);
Two Tribes (quatre  versions de 12 polzades:  Carnage, Annihilation, War i Hibakusha) (1984);
The Power of Love (amb una versi alternativa 'Pleasurefix/StarFix' de 12 polzades) (1984);
Welcome to the Pleasuredome (dues versions de 12 polzades:  Alternative to Reality i The Alternative) (1985);
Rage Hard (Tres versions de 12 polzades: '+', '++' i 'ultra-rare Freddie Bastone Remix')  (1986);
Warriors of el Wasteland (Tres versions de 12 polzades: Twelve Wild Deciples Mix, Turn of el Knife Mix i Attack) (1986);
Watching the Wildlife (Tres versions de 12 polzades: Hotter, Movement 2 i Die Letzten Tage Der Menschheit Mix) (1987);

 Remixs Alternatius .
Per a coincidir amb el llanament de Bang!  The Greatest Hits of Frankie Goes to Hollywood, foren rellanats els temes Welcome to The Pleasuredome (1993) i Two Tribes (1994) al Regne Unit com a singles en format  remix.  Els temes Relax  (1994) i The Power of Love (1993) tamb foren rellanats, per en llur format original (els singles en CD presentaven almenys un dels remix de dotze polzades originals de 1984).  

Coincidint amb el llanament de Maximum Joy el 2000, nous remixs de The Power of Love, Two Tribes i Welcome to The Pleasuredome van entrar a les llistes d'xits del Regne Unit.

 Temes 'perduts' .
Hi ha quatre temes que foren enregistrats en cinta i en sessions de rdio que mai van passar a ser disc:
Junk Funk (Peel Sessions, 1983);
All Climb Up To Heaven (en cinta, 1986, a Liverpool);
Purple Haze (en cinta, 1986, a Liverpool);
Invade My Heart (BBC Session 1983);

 Posicions a les llistes d'xits .



 Joc d ordinador .
El 1985, fou creat a Frankie Goes to Hollywood computer game, basat en la msica del grup. L objectiu d aquest estrany joc s explorar Mundanesville i trobar el "Pleasuredome" (l "indret del plaer"). 

 Referncies .


 Enllaos externs .
Website oficial de Frankie Goes to Hollywood;
'Zang Tuum Tumb and all that', la discogrfica;
Una altra web sobre FGTH;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329782" title="Agustn Argelles lvarez" nonfiltered="3458" processed="3444" dbindex="128552">


Agustn Argelles lvarez (Ribadesella, Asturies el 28 d'agost del 1776 - Madrid, 27 de mar del 1844). Fou advocat, poltic del moviment lliberal espanyol i diputat i diplomtic. Pass a la histria amb els malnoms de: El Divino Argelles i Arstides espanyol.  Tamb fou tutor de la reina Isabel II d'Espanya.

Era fill d'una bona familia d'ascendncia aristocrtica, establerta a Ribadesella, a la costa asturiana.  De molt jove treball com a secretari del bisbe de Barcelona, Monsenyor Pere Daz Valds.

Va estudiar a la universitat d'Oviedo (Asturies).  S'establ a Madrid en 1800. Fou diputat per Oviedo a les Corts de Cadis.  Particip en l'aprobaci de les lleis com la llibertat d'imprenta i l'abolici del torment.

Tamb destac en la redacci del prembul de la primera constituci espanyola (1812), a la que anomenaven "La Pepa".  No tardaria que el rei Ferran VII l'envis a la prisi quan el monarca instaur l'absolutisme.  El desembre de 1814 el rei orden el trasllat d'Argelles a Alcdia, (Mallorca) on restar des de 1815 fins 1820.

Entre1820 i 1823 Argelles seria nombrat ministre de Governaci en el Trieni Lliberal.  

Fou ministre de Governaci en temps de Rafael de Riego. 

Co-autor de la Constituci de 1837.
En 1841 fou nombrat president del Congres.  Entre 1841 i 1843 Argelles fou tutor de la reina Isabel II d'Espanya per desig de les Corts.

Destac de la seva personalitat la improvisi, intelligncia i la gran facilitat de paraula.  

 Obres .

Catilinaria contra los reyes, papas, obispos, la Inquisicin, etc.
(Editorial Filadelfia, 1824)
Apndice de una sentencia pronunciada el 11 de mayo de 1825.
Audiencia de Sevilla contra 63 diputados (Londres 1834);
Exmen histrico de la reforma constitucional (Londres 1835);
Discurso -20 de juliol de 1841- sobre la venta de los bienes del clero (Madrid 1841).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329783" title="Moviment d'Alliberament de Djibouti" nonfiltered="3459" processed="3445" dbindex="128553">



El Moviment d'Alliberament de Djibouti (Mouvement de Libration de Djibouti) s un partit poltic de Djibouti format el 1967 per l'antic ministre de sanitat del govern autnom, Ahmed Bourhan Omar, a Addis Abeba. Basat en els danakils fars. La seva seu es va establir a Dire-Dawa i va tenir el suport d'Etipia.

La bandera fou verda  amb triangle vermell i estel groc (potser realment blanc) al pal, i dos estretes franges horitzontals blanques que simbolitzaven a Etipia (avui Eritrea) i Djibuti on viuen els danakil. El vermell era per l'alliberament, el triangle per la justcia i l'estel per la unitat. El verd s el color de la prosperitat dels danakil; el blanc simbolitzava la independncia. Posteriorment es va informar  d'una variant o modificaci en la que l'estel era substitut per una mitja lluna blanca per la religi musulmana; un document parlava del color blau com a representant dels somalis i probablement el color de les dues franges superior i inferior va passar a blau.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329789" title="Estaci de Molins de Rei" nonfiltered="3460" processed="3446" dbindex="128554">



 

 



Molins de Rei s una estaci de les lnies R1 i R4 de Rodalies Barcelona de Renfe situada al centre de Molins de Rei. Noms una part dels serveis de la R1 arriben i surten d'aquesta estaci i cap d'aquests passa de Matar excepte 1 que arriba a Arenys de Mar i 1 a Calella.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329790" title="Marta Grau" nonfiltered="3461" processed="3447" dbindex="128555">
Marta Grau va ser una actriu catalana de teatre i de cinema que exercir des de la dcada dels anys 30 fins la dels anys 60 del segle passat. Tamb va exercir la pedagogia teatral. A la dcada dels anys 70 del segle passat, va esdevenir professora de declamaci de l'Institut del Teatre de Barcelona. Amb l'escengraf Artur Carbonell cre una companyia de teatre.

Trajectria professional.
cinema
 1939. Eran tres hermanas. Director: Francisco Gargallo.
 1939. Julieta y Romeo. Director: Josep Maria Castellv.
 1942. Mosquita en palacio. Director: Joan Parellada.
 1942. Sangre en la nieve. Director: Ramon Quadreny.
 1942. Su excelencia el mayordomo. Director: Miguel Iglesias.
 1943. La boda de Quinita Flores. Director: Gonal Delgrs;
 1944. Altar mayor. Director: Gonal Delgrs.
 1946. Aquel viejo molino. Ignacio F. Iquino;
 1950. El pasado amenaza. Director: Antonio Romn;
 1950. Apartado de correos 1001. Director: Juli Salvador;
 1952. La forastera. Director: Antonio Romn.
 1955. Lo que nunca muere. Director: Juli Salvador.
 1964. Fontana di Trevi. Director: Carlo Campogalliani.
 1965. El castigador. Director Joan Bosch;
 1968. Le rouble  deux faces. Director: tienne Prier.
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329791" title="Bosc Llobregs" nonfiltered="3462" processed="3448" dbindex="128556">


En l'univers creat per J.R.R. Tolkien, el Bosc Llobregs s el nom que adopt el Gran Bosc Verd desprs de l'arribada del Nigromntic, l'any 1050 T.E. Es troba a l'est del Gran Riu nduin, a la regi de la Terra Mitjana anomenada Rhovanion. 

Desprs de la destrucci de Dol Guldur, el tur on es trobava la llar de Sauron al sud del Bosc, aquest va ser rebatejat per els elfs com Eryn Lasgalen, o Bosc de les Fulles Verdes, el 3019 T.E.

 Geografia .
Lmits.
El Bosc Llobregs s el bosc ms gran de Rhovanion. Ocupa l'espai comprs entre les Muntanyes Grises (red Mithrin) al nord i les Terres Brunes al sud. Limita tamb amb el Riu nduin i les seves valls a l'oest i amb el gran riu Celduin (el riu Corrent), el regne nan d'Erbor a la Muntanya Solitria, el Llac Llarg  i les immenses planes de l'est al lmit oriental.

 Dins el Bosc .

El Riu del Bosc atravessava el Bosc Llobregs per la part nord, anant de nord-oest a sud-est i desembocant al Llac Llarg. Abans per, passava per les Cavernes del rei Thrnduil, on Thorin i els seus companys van sser presoners durant el seu viatje a la Muntanya Solitria. El riu era utilitzat per al comer entre els elfs boscans de Thrnduil i els homes d'Esgaroth. El riu Encantat naixia als pendents septentrionals de les Muntanyes Fosques (al nord-est) i desembocava al Riu del Bosc.  s a les valls que envolten les Muntanyes del Bosc Llobregs (o Muntanyes Fosques) on van habitar durant un temps els Elfs Boscans d'Oropher, pare de Thrnduil. Aquesta raa lfica, va habitar tamb a les proximitats d'Amon Lanc, el "Tur Nu", al sud-oest del Bosc i que ms tard seria ocupat pel Nigromntic construint-hi Dol Guldur.

Molts eren els camins que creuaven el Bosc Llobregs, per el ms important s el Vell Cam del Bosc, conegut tamb com Men-I-Naugrim o Cam dels Nans, que en la S.E. era la principal via de comunicaci entre els pobles lfics, els nans i i els homes, d'ambds costats del bosc, encara que desprs de la batalla de Dgorlad el cam va comenar a caure en dess. Un altre cam important, s el que van seguir Bilbo Saquet i la Companyia de Thorin Escut-de-roure, que s'hi accedia per "La Porta del Bosc" al nord de La Carroca de Beorn, l'home-s. Una srie de cataclismes naturals havien afectat la part nord del Bosc Llobregs durant la T.E.; per la qual cosa molts dels camins oberts pels lfs havien desaparegut o es trobaven intransitables. Els pocs que quedaven, a finals de la T.E., eren poc freqentats pels perills que s'hi trobaven, com per exemple, les aranyes.

Rhosgobel.

Al llindar occidental del bosc, al nord del Vell Cam del Bosc i al sud de la Carroca, s'hi podia trobar Rhosgobel, el lloc on habitava el mag Rdagast el Bru, pel color de les seves robes. Rdagast era un mag, un Maia com Mithrndir (Gndalf) o Sruman el Blanc, enviat a la Terra Mitjana per ajudar als pobles lliures en la lluita contra Suron. Tot i aix, va fracassar, perqu noms d'arribar va tenir tractes amb ocells i animals, i no va cumplir amb la seva missi, retirant-se als llindars del Bosc Llobregs amb tota mena de criatures silvestres. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329792" title="Kogia" nonfiltered="3463" processed="3449" dbindex="128557">

Kogia s un gnere de cetacis odontocets, l'nic de la famlia monotpica dels kgids. El gnere cont una espcie extingida, K. pusilla, i dues espcies vivents: el catxalot nan (K. simus) i el catxalot pigmeu (K. breviceps). Els membres d'aquest gnere es troben en tots els oceans del mn tret de l'oce Antrtic i l'oce rtic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329795" title="Faust (Spohr)" nonfiltered="3464" processed="3450" dbindex="128558">
	
Faust s una pera en tres actes de Ludwig Spohr, amb llibret de Josef Carl Bernard. S'estren a Praga l'1 de setembre de 1816. No s'ha estrenat a Catalunya.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
		
	

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329796" title="Hapoel Kfar Saba FC" nonfiltered="3465" processed="3451" dbindex="128559">

El Hapoel Kfar Saba F.C. (en hebreu:                            }}, Moadon Kaduregel Hapoel Kfar Saba) s un club de futbol Israeli de la ciutat de Kfar Saba.

Palmars.
Lliga israeliana de futbol 19812;
Copa israeliana de futbol 1975, 1980, 1990;

Jugadors destacats.
 Bill Gonzlez (2008);
 Itzhak Shum (1959-83);

Enllaos externs.
Web oficial ;
Web de seguidors ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329798" title="Estaci de Sant Feliu de Llobregat" nonfiltered="3466" processed="3452" dbindex="128560">



 

 


Sant Feliu de Llobregat s una estaci de les lnies R1 i R4 de Rodalies Barcelona de Renfe situada al centre de Sant Feliu de Llobregat. L'estaci forma part de la lnia de Vilafranca, que uneix Barcelona i Sant Vicen de Calders per l'interior a travs de les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Baix Peneds.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329800" title="Ferenc Erkel" nonfiltered="3467" processed="3453" dbindex="128561">

Ferenc Erkel (7 de novembre de 1810 - 15 de juny de 1893) fou un compositor hongars. Va ser el pare de gran pera hongaresa, escrita principalment sobre temes histrics, que encara s'interpreten sobretot a Hongria. Tamb va compondre la msica dHimnusz, l'himne nacional d'Hongria, que s'adoptava el 1844.

 Erkel naixia a Gyula. El 1839 es casava amb Adl Adler, amb qui va tenir quatre fills. 

Els llibrets de les seves primeres quatre peres van ser escrits per Bni Egressy. Encara que s sobretot conegut per les seves peres, va escriure peces per a piano i cor. Va encapalar l'Orquestra Filharmnica de Budapest (fundada el 1853). Tamb fou el director i professor de piano de l'Acadmia hongaresa de Msica fins a 1886. L'pera Estatal Hongaresa, a Budapest, s'obria el 1884, i tamb en va ser el director musical.

peres.
 Btori Mria (1840);
 Hunyadi Lszl (1844);
 Erzsbet (1857);
 Bnk Bn (1861);
 Sarolta (1862);
 Dzsa Gyrgy (1867);
 Brankovics Gyrgy (1874);
 Nvtelen h sk (1880);
 Istvn kirly (1885);
 Kemny Simon ;
		 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329801" title="Uni Nacional per la Independncia" nonfiltered="3468" processed="3454" dbindex="128562">

Uni Nacional per la Independncia (Union National pour la Independence) fou un partit poltic del Territori Francs dels fars i dels Isses fundat per Ali Aref Bourhan.

Bourhan va assolir la vicepresidncia del consell de govern el 1960 i es va presentar a les eleccions de 1963 amb aquest partit. Desprs de les manifestacions de l'agost del 1966 Bourhan va dimitir i el partit va fer campanya en favor de mantenir la sobirania francesa al referndum del 19 de mar de 1967 i va tenir el suport dels poltics fars; a l'abril Boruhan va assolir altre cop la vicepresidncia del consell (el president era el governador francs), i desprs de la reforma del 5 de juliol de 1967, va pujar a la presidncia i a les eleccions del novembre de 1968 la UNI va obtenir la majoria amb 23 escons (de 32).

Bourhan va perdre el suport francs el 1976, i alguns dels seus diputats es van passar a l'oposici, fins que va haver de dimitir. Djibouti va obtenir la independncia el juny del 1977. El 1981 es va establir el sistema de partit nic i el partit de Bourhan va quedar dissolt. El 8 i 9 de gener de 1991 Bourhan va intentar suposadament un cop d'estat i fou detingut i condemnat a deu anys de pres, sent alliberat al desembre del 1994.

La bandera del partir era verda sobre negre amb triangle vermell al pal. Dins el triangle un matxet i un martell creuats simbolitzant el lema del partit: ""Lluita i reconstrucci".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329802" title="Estaci de Sant Joan Desp" nonfiltered="3469" processed="3455" dbindex="128563">



 

 



Sant Joan Desp s una estaci de las lnies R1 i R4 de Rodalies Barcelona de Renfe situada al centre de Sant Joan Desp. L'estaci forma part de la lnia de Vilafranca, que uneix Barcelona i Sant Vicen de Calders per l'interior a travs de les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Baix Peneds.

L'estaci es troba a uns 300 metres de la Estaci de la Fontsanta del Trambaix.




Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329805" title="Julin Lpez de Lerma Barahona" nonfiltered="3470" processed="3456" dbindex="128564">
Julin Lpez de Lerma Barahona (Badajoz, 27 de febrer de 1987), s un futbolista extremeny que juga de centrecampista al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona. 

Va desenvolupar la seva carrera futbolstica a les categories inferiors del RCD Espanyol fins que a la temporada 2006-2007 va fer el salt al primer equip. La segent temporada va ser cedit al Sevilla Atltico fins al finalitzar la campanya. Des de llavors, s'ha tornar a reincorporar al primer equip de l'Espanyol.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329812" title="Inter" nonfiltered="3471" processed="3457" dbindex="128565">


Inter s un prefix llat que significa 'entre' o 'mtuament'. Molt sovint s'utilitza com a abreviaci dinternacional.

 Futbol:;
 F.C. Internazionale Milano, club de futbol itali de la ciutat de Mil, conegut com l'Inter de Mil.
 Sport Club Internacional, club de futbol brasiler de la ciutat de Porto Alegre.
 FC Inter Turku, club de futbol finlands de la ciutat de Turku.
 FK Inter Bratislava, club de futbol eslovac de la ciutat de Bratislava.
 NK Inter Zaprei , club de futbol croat de la ciutat de Zaprei , prop de Zagreb.
 Internacional Limeira, club de futbol brasiler de la ciutat de Limeira, a l'estat de So Paulo.
 Inter Luanda, club de futbol angols de la ciutat de Luanda.
 FC  nter Bak , club de futbol azerbaidjans de la ciutat de Bak.
 Inter Club d'Escaldes, club de futbol andorr de la parrquia d'Escaldes-Engordany.

 Altres:;
 Inter, cadena de televisi d'Ucrana.
 Abreviaci de la Universitat Interamericana de Puerto Rico (UIPR).
 Tun Inter, lnia aria de Tunsia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329814" title="Amutat Hapoel Be'er Sheva FC" nonfiltered="3472" processed="3458" dbindex="128566">

L'Amutat Hapoel Be'er Sheva FC (en hebreu:                    }}, Amutat Hapoel Be'er Sheva) s un club de futbol Israeli de la ciutat de Beersheba.

Histria.
Va ser fundat l'any de la declaraci d'independncia d'Israel. El seu primer ascens a primera fou l'any 1965. Va viure la seva poca daurada a mitjans dels 70. Va guanyar la lliga israeliana els anys 1974-75 i 1975-76. Els anys 80 i 90 no van ser tampoc dolents, arribant al la final de la copa el 1983-84, guanyant la copa Toto el 1988-89 i el 1995-96, i la copa de l'estat el 1996-97.

Palmars.
Lliga israeliana de futbol 1974-75, 1975-76;
Copa israeliana de futbol 1996-97;
Copa Toto 1988-9, 1995-6;

Jugadors destacats.


   Elyaniv Barda;
   Yossi Benayoun;
   Ya'akov Cohen;

   Alon Mizrahi;
 scar Garr;
 Chaswe Nsofwa;

   Sead Halilovi ;
  Giovanni Rosso;
  Blessing Kaku;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329817" title="Bnk bn" nonfiltered="3473" processed="3459" dbindex="128567">
	
Bnk Bn s una pera en tres actes de Ferenc Erkel, amb llibret de Bni Egressy, basat en una tragdia de Jzsef Katona. S'estren al Teatre Nacional de Pest de el 9 de mar de 1861. No s'ha estrenat a Catalunya.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
		
	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329819" title="Degaa" nonfiltered="3474" processed="3460" dbindex="128568">


Degaa s un concejo i una parrquia de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Cangas del Narcea, al sud i a l'est amb la comunitat de Castella-Lle i a l'oest amb Ibias.

 Histria .
 De la Prehistria a l'Edat Moderna .
La histria d'aquest concejo est unida a la d'Ibias, en el territori de la qual va estar inclosa durant molt temps. Per aix sn molt pocs les dades que tenim sobre aquest concejo. Hi ha restes tumulars prop de La Prohida i diferents restes castrenses com Los Castros, el castro miner de Larn i l'estela romana d'Arnosa. 

Hi ha poca documentaci sobre la seva poca medieval. Apareix una mica sobre el monestir de Santiago de Degaa del 912, per la seva autenticitat s qestionada, ja que es creu que s una documentaci falsa. 

En el segle XIII, estava vinculat a les terres altes de Lle tal com queda palesa en la Carta de poblament de Laciana. Les relacions amb aquest concejo van continuar vigents fins a l'poca moderna. Hi ha molt poca documentaci sobre aquesta zona en aquesta poca que ens pugui donar dades sobre la seva estructura i forma de vida, en part a causa de la seva vinculaci amb les terres altes de Lle. El vedat de Degaa i Cerredo que ocupaven part d'aquestes terres van passar per diferents mans, la famlia Quiones o la famila Queipo de Llano que van tenir continus plets amb els habitants de l'indret, pels abusos que cometeren aquests senyors feudals, per el predomini senyorial dhuc continuaria durant molts anys fins a finals del segle XVIII i principis del XIX. 

 Segle XIX fins ara .
En el segle XIX, se suprimeixen els senyorius jurisdiccionals de Cerredo i Degaa, integrant-se en el concejo d'Ibias, per aquests concejos sempre han mantingut una activitat al marge de l'organitzaci concejil d'Ibias. Aix va conduir que en 1863 es constitus una demarcaci autnoma que inclour els antics vedats amb el nom de Degaa, ja que aquest era el nucli ms important per aquell temps. 



En el segle XX, durant la Guerra Civil espanyola, a Degaa i Ibias triomfen el Front Popular a causa de la influncia de les noves activitats mineres. Desprs del conflicte armat, el seu procs histric ms important ha estat el desenvolupament dels jaciments hullers. Aquest desenvolupament tamb va portar canvis urbanstics destacables, i la seva capital Degaa que era la principal localitat, passar a un segon pla, enfront de l'embranzida de Cerredo que de ser un petit enclavament rural passs a ser el nucli ms habitat del concejo. 

 Geografia .
La seva principal via de comunicaci s l'AS-15, que travessa tot el concejo, i l'AS-212 que va de Cecos a Degaa. Est a una distncia de la capital del Principat de 161 quilmetres. La seva poblaci s de 1.324 habitants i els seus principals nuclis de poblaci per numero d'habitants sn: Cerredo que s la vila ms poblada de Degaa, El Rebollar i Fondos de Vega. 

 Orografia .
El seu relleu est marcat en el lmit septentrional amb els becs de Grallos de 1.866 metres, Chagonacho de 1.870 metres, Rubio de 1.863 metres i el lmit meridional format per la Serralada Cantbrica, en la qual les seves cotes ms importants sn: la Moreda de 1.859 metres, Bveda de 1.923 metres, i Pea de Trayecto de 1.698 metres. 
 Hidrografa .
La seva xarxa hidrogrfica est marcada pel riu Ibias i els seus afluents que sn petits rierols de curt recorregut: Las Corradas, Regueira de Vasa, el Regueiran, etc. 
 Flora i fauna .
Les seves forests estan poblats de vegetaci autctona: faigs, roures, grvols. On hi ha espcies com el s, el cabirol, el senglar, etc. En els seus rius abunda la truita. La seva riquesa natural ha fet que el concejo fora declarat Parc Natural de les Fonts del Narcea i Ibias i la seva part Nord-oest s'integri en la Reserva de Muniellos. 

 Parrquies .
El concejo de Degaa est dividit en 3 parrquies rurals:
Cerredo;
Degaa;
Tablado;

 Evoluci demogrfica .
A pesar de la situaci marginal del concejo dintre de la regi, la seva evoluci ha estat molt diferent a la resta de concejos de la muntanya asturiana. La seva economia basada en la agricultura tradicional va desaparixer, a causa de l'explotaci minera que va impedir no noms la emigraci de la gent del concejo a altres zones, sin que ha portat a altre petit numero de persones de l'exterior, evitant el despoblament al que estaria condemnat el concejo. La seva poblaci t una estabilitat ja que s prcticament la mateixa que tenia a principis de segle. El que caracteritza a la seva poblaci s que a l'estar basada en l'extracci de mineral, predomina una mitjana d'edat jove, sent el seu percentatge de gent jove la segona major d'Astries, darrere del concejo de Corvera amb un 30% de menors de 20 anys i gaireb el 11% de majors de 60 anys. 
 Economia .
La installaci de l'empresa Hullera de Coto Cortes S. A, va obrir una nova etapa en l'economia del concejo, fins i tot transcendiendo la seva influncia a Villablino (Lle), ja que tota la seva producci va a la central trmica d'Anllares. L'activitat minera de Cerredo ha estat determinant en aquest sentit. En aquest mateix any, la taxa bruta de natalitat era la ms elevada d'Astries i constitua l'nic concejo amb un creixement vegetatiu positiu. La configuraci del relleu ha determinat la ubicaci de la poblaci en les valls, que est concentrada en pocs nuclis, encara que aquest assentament hum s'ha vist afectat en el segle XX, per l'explotaci minera, que va suposar un canvi en la nova distribuci de la poblaci. 
 Poltica .
En el concejo de Degaa, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE (vegeu llista d'alcaldes de Degaa). A pesar d'aix, l'actual alcalde s Jaime Gareth d'IU-BA, en coalici amb el PSOE. 






 Enllaos externs .

Pgina del Ajuntament de Degaa;
Federaci Asturiana de Concejos;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329820" title="La belle Hlne" nonfiltered="3475" processed="3461" dbindex="128569">
	
La belle Hlne s una pera en tres actes de Jacques Offenbach, amb llibret de Henri Meilhac i Ludovic Halvy. S'estren al Thtre des Varits de Pars el 17 de desembre de 1864.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329821" title="Fascolrctid" nonfiltered="3476" processed="3462" dbindex="128570">

Els fascolrctids (Phascolarctidae) sn una famlia de marsupials de l'ordre dels diprotodonts. Consisteix de noms una espcie, el coala, de sis espcies fssils ben conegudes i unes altres 5 no tan ben conegudes. La famlia dels fascolrctids data del Mioc mitj.

Classificaci.
Famlia Phascolarctidae
 ?Gnere  Cundokoala;
 Cundokoala yorkensis;
 ?Gnere  Nimiokoala;
 Riversleigh Rainforest Koala - Nimiokoala greystanesi;
 Gnere  Madakoala;
 Madakoala robustus;
 Madakoala wellsi;
 Madakoala devisi;
 Gnere  Litokoala;
 Litokoala garyjohnstoni;
 Litokoala kutjamarpensis;
 Litokoala kanunkaensis;
 Gnere  Koobor;
 Koobor jimbarrati;
 Koobor notabilis;
 Gnere  Perikoala;
 Perikoala palankarinnica;
 Perikoala robustus;
 Gnere Phascolarctos;
 Phascolarctos maris;
Coala - Phascolarctos cinereus;
 Coala gegant - Phascolarctos stirtoni;

 : Espcie o gnere extingit.



Vegeu tamb.
Phascolarctos;
Coala;

Referncies.


Bibliografia.

Walton, D. W. Ed. 1987. Fauna of Australia, Volume 1A. Australian Government Publishing Service, Canberra. ISBN 0-644-06055-7;
Feldhamer, G. A., L. C. Drickamer, S. H. Vessey, and J. F. Merritt. 1999. Mammalogy. Adaptation, Diversity, and Ecology. WCB McGraw-Hill, Boston. xii+563pp.
Strahan, R. (ed.). 1995. Mammals of Australia. Smithsonian Institution Press, Washington, D.C. 756 pp.
Marshall, L. G. 1984. Monotremes and marsupials. Pp 59-115 in Anderson, S. and J. Knox Jones, eds, Orders and Families of Recent Mammals of the World. John Wiley and Sons, NY. xii+686 pp.
Wilson, D. E., and D. M. Reeder. 1993. Mammal Species of the World, A Taxonomic and Geographic Reference. 2nd edition. Smithsonian Institution Press, Washington. xviii+1206 pp.
Vaughan, T. A., J. M. Ryan, N. J. Czaplewski. 2000. Mammalogy. Fourth Edition. Saunders College Publishing, Philadelphia. vii+565pp.


Enllaos externs.
Coales amb informaci sobre la seva evoluci;
Entrada a Animal Diversity Web;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329823" title="Maria Assumpci Balaguer i Golobart" nonfiltered="3477" processed="3463" dbindex="128571">
Maria Assumpci Balaguer i Golobart, nascuda a Manresa, el 8 de novembre de 1925, s una actriu de teatre, televisi i de cinema. Va estar casada des de 1951 amb el tamb conegut actor Francisco Rabal. Va estudi declamaci amb Marta Grau, a l'Institut del Teatre de Barcelona.

Trajectria professional.
teatre
 La discreta enamorada de Lope de Vega. Direcci d'Artur Carbonell.
 Eco y Narciso de Pedro Caldern de la Barca.
 Nuestra diosa de Massimo Bontenpelli;
 El tiempo es un sueo de Lenormand.
 Mara Estuardo de Friedrich Schiller.
 Otelo de William Shakespeare;
 Nuestra ciudad de Tornthon Wilder;
 Plaza de Oriente de Joaqun Calvo Sotelo.
 L'alcova vermella de Josep Maria de Sagarra. Estrenada l'any 1951 al teatre Romea.
 Dilogos de Carmelitas de Bernanos;
 Proceso a Jess.
 Despus de la cada d'Arthur Miller.
 El Barn de Leandro Fernndez de Moratn.
 Casa de muecas d'Henrik Ibsen.
 El sombrero de copa de Vital Aza.

cinema
 1955. El canto del gallo de Rafael Gil.
 1960. 091 Polica al habla de Jos Mara Forqu;
 1963. El camino de Ana Mariscal.
 1964. Mara Rosa d'Armand Moreno, amb Nria Espert i Francisco Rabal.
 1969. Los desafos de Jos Luis Egea.
 1975. El libro del Buen Amor de Julin Marcos;
 1981. Chi trova un amico, trova un tesoro de Sergio Corbucci;
 1982. Loca por el circo de Luis Mara Delgado;
 1985. La hoja bruja de Jaime de Armin.
 1985. Lul de noche d'Emilio Martnez-Lzaro, amb Chus Lampreave;
 1986. El hermano bastardo de Dios de Benito Rabal.
 1989. El sueo del mono loco de Fernando Trueba.
 1991. El llarg hivern de Jaime Camino.
 1991. El hombre que perdi su sombra d'Alain Tanner.
 1991. Cmo ser mujer y no morir en el intento d'Ana Beln.
 1993. Cmo ser infeliz y disfrutarlo d'Enrique Urbizu.
 1995. Una casa en las afueras de Pedro Costa.
 1995. El palomo cojo de Jaime de Armin;
 1997. Memorias del ngel cado de David Alonso;
 1998. El Evangelio de las Maravillas d'Arturo Ripstein;
 1998. Extraos d' Imanol Uribe.
 1999. El beso de la tierra de Lucinda Torre;
 1999. Las huellas borradas d'Enrique Gabriel-Lipschutz;
 2001. Silencio Roto de Montxo Armendriz.
 2001-02. Das de boda de Juan Pinzs;
 2001. Primer y ltimo amor de A Gimnez-Rico.
 2004. Mala uva. de Javier Domingo;
 2004. Las llaves de la independencia de Carlos Gil;
 2004.  gi ieri de Giulio Manfredonia;
 2008. La bella Otero de Jordi Frades;
 2008. My Way de Jos Antonio Salgot;
 2008. Enloquecidas de Juan Luis Iborra;
 La nia de mis ojos";
 La nevera;
 La casa de la colina", de Pedro Costa;
 Boca a Boca de Manolo Gmez Pereira ;
 Yo soy ma de Javier Balaguer;
 La Guerra de Dios de Rafael Gil.

televisi
 Juncal (srie).
 Una Gloria Nacional.
 Truhanes (srie).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329828" title="Ali Aref Bourhan" nonfiltered="3478" processed="3464" dbindex="128572">

Ali Aref Bourhan (Djibouti 1934) s un poltic de Djibouti, besnt d'Abu Bakr Pasha, un dels responsables de la presncia francesa a Obock, i net de Bourhan Bey.

Va treballar al servei de l'ensenyament i com a deixeble del fourlaba Mahamoud Harbi (que fou el primer vicepresident del consell de govern el 1957 fins el desembre de 1958) va militar al "Club de la jeunesse Somalis et Danakils", i va participar en poltica sent elegit diputat per Tadjoura (Tadjourah) a la llista d'Harbi. El 1958 fou escollit altre cop a la llista d'Ibrahim Mohamed Sultan. El 1960 fou escollit com a vicepresident del consell de govern, la presidncia del qual tenia el governador francs.

El 1963 va presentar la seva prpia llista i fou escolit. Va dimitir el setembre de 1966 desprs de les manifestacions per la independncia quan Charles De Gaulle va visitar el territori llavors anomenat Costa Francesa dels Somalis. El mar de 1967 va fer campanya a favor del manteniment de la sobirania francesa, que va obtenir el 60% i en el que va tenir el suport de la majoria dels poltics fars. El 18 de maig va retornar a la vicepresidncia del consell de govern. 

Desprs de la reforma administrativa del 5 de juliol de 1967 que va donar al pas el nom de Territori Francs dels fars i dels Isses, va ser nomenat president del consell de govern (7 de juliol). Fou reelegit diputat el novembre de 1968 amb una llista anomenada "Llista pel progrs i la defensa dels interessos del TFAI" i va obtenir 23 escons (de 32), i encara els seus aliats de la Uni Democrtica Issa van obtenir tres escons ms. Va perdre el suport francs i progressivament els electes el van abandonar i es van passar a l'oposici, fins que va haver de dimitir quan es va quedar amb noms 16 escons (29 de juliol de 1976). El pas va accedir poc desprs a la independncia (27 de juny de 1977). Bourhan va encapalar l'oposici fins el 1981 quan es va establir el rgim de partit nic. 

El 8 i 9 de gener de 1991 fou acusat d'instigar un cop d'estat que va fracassar, i fou detingut i condemnat a deu anys de pres per finalment alliberat el desembre del 1994. Desprs va passar a la vida privada.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329829" title="Estaci de Matar" nonfiltered="3479" processed="3465" dbindex="128573">



 


Matar s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al sud del nucli urb de Matar, a la vora de la lnia costanera, a la comarca del Maresme. s capalera d'una part dels serveis de la lnia, en concret de tots els que procedeixen i tenen com a destinaci Molins de Rei excepte un o dos que continuen cap a Calella i tamb s capalera de part dels trens que procedeixen de L'Hospitalet de Llobregat.

L'estaci est situada al costat de la platja, ja que la lnia va pel costat del mar. Antigament estava relativament separada del casc urb, ja que s'havia de creuar la N-II per arribar-hi, per des dels anys 90, amb la variant de la N-II i la C-32 i una posterior urbanitzaci del sector, forma un conjunt urbanitzat amb la resta de la ciutat.

L'estaci existeix des mitjans del segle XIX i pertany a la lnia Barcelona-Matar, la primera lnia frria que es va construir a la Pennsula Ibrica.


Alguns rodalies no efectuen parada a Cabrera de Mar - Vilassar de Mar, sent la segent o anterior Vilassar de Mar.

Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329830" title="Ferran de Mdici" nonfiltered="3480" processed="3466" dbindex="128574">


Ferran de Mdici, tamb conegut amb el nom de Ferran III de Mdici o el Gran Prncep, ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1663 - d. 1713 ) fou un prncep de Toscana i hereu de la dinastia familiar dels Mdici.

Orgens familiars.
Va nixer el 9 d'agost de 1663 a la ciutat de Florncia sent el fill primognit del Gran Duc Cosme III de Mdici i Margarida Llusa d'Orleans. Fou nt per lnia paterna de Ferran II de Mdici i Victria della Rovere, i per lnia materna de Gast d'Orleans i Margarida de Lorena.

Fou germ d'Anna Maria Llusa de Mdici, casada amb Johann Wilhelm von der Pfalz; i Joan Gast I de Mdici.

Mecenatge.
Els forts contrastos existents entre els seus progenitors, que van provocar la ruptura del matrimoni, el van dur a acostar-se ms a la seva mare: com ella, Ferran estimava els plaers mundans, l'art i la msica (ell mateix era msic), mentre que amb el seu pare Cosme, home profundament religis, les relacions van ser sempre tibants. 

A la seva residncia de Pratolino va fer construir un teatre, projectat per Antonio Maria Ferri. A Villa di Poggio a Caiano reuni en una sola sala anomenada "Gabinetto delle operi in piccolo di tutti i pi celebri pittori", una extraordinria collecci de 174 pintures de petites dimensions d'artistes com Albrecht Drer, Leonardo da Vinci, Raffaello Sanzio o Rubens. Entre els compositors que va introduir a la cort destaquen Alessandro Scarlatti i Georg Friedrich Hndel. 

El 1688, en una visita a Pdua, va contractar, en qualitat de custodi dels seus instruments musicals, a Bartolomeo Cristofori, inventor del fortepiano, precursor del piano.

Npcies i descendents.
El 21 de novembre de 1689 es cas a la ciutat de Munic amb Violant Beatriu de Baviera, filla de l'elector Ferran I Maria de Baviera i Adelaida Enriqueta de Savoia. D'aquesta uni, que fou del tot infeli, no tingueren fills.
 
Mort.
Conegut llibert, durant una visita al carnaval de Vencia l'any 1696 Ferran va contreure la sfilis, malaltia que el va dur a la bogeria i finalment a la mort el 31 d'octubre de 1713, abans d'haver pogut pujar al tron. 

A la mort de Cosme III va pujar al tron el germ petit de Ferran, Joan Gast I de Mdici, l'ltim Mdici que va ocupar el tron de Toscana. A la seva mort sense descendncia el Gran Ducat de Toscana va passar a Francesc de Lorena. 

Bibliografia.

Harold Acton, Gli ultimi Medici, Tor 1963, ISBN 8806598708;

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329832" title="Maccabi Netanya FC" nonfiltered="3481" processed="3467" dbindex="128575">

El Maccabi Netanya FC (en hebreu:                         }}, Moadon Kaduregel Maccabi Netanya) s un club de futbol Israeli de la ciutat de Netanya.

Histria.
Va ser fundat l'any 1934. El seu primer unforme era verd i blanc a franges verticals. L'any 
1975 adopt els colors groc i negre. Els anys daurats del clubs foren entre 1970 i mitjans dels 80. Durant aquests anys guany cinc lligues i una copa.

Palmars.
Lliga israeliana de futbol 1970/71, 1973/74, 1977/78, 1979/80, 1982/83;
Copa israeliana de futbol 1978;
Copa Toto (Liga Leumit) 2005;

Jugadors destacats.


    Oded Machnes;
    Gad Machnes;
    Mordechai Spiegler;
    Tal Banin;
    Isaac Wisocer;
    David Lavi;
    Ha'im Bar;
    Shraga Bar;
    Albert Gazal;
    Moshe Gariani;
    David Pizanti;
    Podi Halfon;
    Liran Strauber;
    Guy Zarfati;
    Kobi Hassan;
    Kobi Baladev;
    Michael Kadosh;
    Shay Holtzman;
    Klemi Saban;
    Baruch Hassan;
    Ori Uzan;
    Ravid Gazal;
    Avi Peretz;
    Dani Et'zioni;
    Yigal Menahem;

    Shalom Tikva;
    Avi Tikva;
    Beni Lam;
    Shlomo Shirazi;
    Victor Sarusi;
    Reuven Atar;
    Albert Nakash;
    Shay Biruk;
    Amir Shelach;
    Itzik Zohar;
    Roni Levi;
    Avishai Jano;
    Dedi Ben Dayan;
    Ofer Talker;
    Israel Zviti;
    Sebastian Rozental;
    Nicolas Tauber;
    Leonard Krupnik;
    Lszl Ze;
    Istvn Hamar;
    Jaros aw Araszkiewicz;
    Marius Bundea;
    Adrian Pitu;
    Daniel Dumitresco;

    Viorel T nase;
    Adrian De-Geman;
    Okocha;
    Imoro Lokman;
    Ibrahim Abdul Razak;
    Ishmael Ado;
    Toni Toklomety;
    Mazuwa Nsumbu;
    Jeff Tutuana;
    Alain Masudi;
    Papi Kimoto;
    Peter Cargill;
    Ruslan Liubarskyi;
    Luis Marin;
    Mauricio Solis;
    Slobodan Drapi ;
    Vladimir Kuul;
    Martin F  ko;
    Stefan V rnai ;
    Drako Raik Sudar;
    Ju ko Bili ;
    Christian Berera;
    Talas Shot;
    Moussa Sanogo;
    Georges Ba;


Enllaos externs.
Web oficial ;
Kufsa ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329836" title="Ferran de Mdici (desambiguaci)" nonfiltered="3482" processed="3468" dbindex="128576">


Onomstica:
Ferran I de Mdici (1549-1609), Gran Duc de Toscana (1587-1609);
Ferran II de Mdici (1610-1670), Gran Duc de Toscana (1621-1670);
Ferran III de Mdici (1663-1713), prncep hereu del Gran Ducat de Toscana;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329837" title="Ibias" nonfiltered="3483" processed="3469" dbindex="128577">

Ibias s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Allande i A Fonsagrada i Negueira de Muiz (Provncia de Lugo), a l'est amb Degaa i Cangas del Narcea, al sud amb Peranzanes i Candn (Provncia de Lle) i a l'oest novament amb A Fonsagrada i Navia de Suarna, ambdues de Galcia.

 Histria . 

 Prehistria i romanitzaci . 
En aquesta zona hi ha una falta de restes dels primers perodes. La seva histria ms antiga comena amb les restes de dolmens, com els catalogats de Seroiro, Pradas, Andeo o Villares de Arriba. Entre els seus tmuls estan els de Chao dos Moullois que no tenen grans restes. La seva edat del ferro, apareix marcada per la cultura castrenya entre ells destacarem els Cecos, Villameirn, Fondodevilla, Sena o Lagua. Cap d'aquests castros ha estat excavat, pel que no es pot saber quins sn posteriors a la conquesta romana. 

El que s es pot saber per les restes d'explotacions aurferas que aquest concejo t, s que la dominaci de l'imperi va tenir com objectivo el control dels jaciments d'or de l'occident asturi. En aquest concejo s on es troben la major resta de mines aurferas. Els assentaments romans tamb van explotar jaciments de plata a Penedela i riu de Porcos, on van aparixer llucanes i diverses eines. 

 Edat Mitjana . 
Les primeres referncies escrites d'aquesta zona es corresponen al perode altomedieval i pertanyen a institucions eclesistiques que volien enriquir el seu patrimoni, aix aquestes alludeixen a les fundacions monstiques de Sante Marie de Zeques i Sancti Antonini de Ibias, la primera inclosa en el fals testament de Fruela II d'Astries, encara que tamb hi ha molta documentaci falsa. Entre els monestirs amb influncia en aquesta zona destaca el de Corias. 

En els segles XI al XIII, ja comena a tenir unes caracterstiques ms prpies aquesta zona, apareix lel seu nom Ibia o Ibi, com una denominaci englobadora de territoris. En aquesta zona el que ms predominava era una presncia laica, aix la Casa d'Ibias o la de Ron, que sn de les principals famlies locals, ostenta durant un gran perode aquest territori sota el seu domini. 

En el segle XIV, cal destacar un fet que marca el poder laic, s el litigi contra les persones hereves de la Casa de Ibias, ja que volien que se'ls reconeguessin tots els seus drets, les gents del lloc van pledejar allegant que el senyoriu pertanyia al Prncep d'Astries sense aconseguir-lo. La Cancelleria resoldr a favor de la Casa de Ibias i aix portar una tensi antisenyorial. Es funden els mayorazgos d'Ibias i Ron que units als quals ja havia, creaven una gran zona exempta de jurisdicci ordinria. Arribant un moment que es definia a aquest concejo com a "concejo de Ybias que s de Lpez Nez Ron i d'altres senyors". En el segle XVIII, la situaci fou tibant i hi ha una gran quantitat de queixes al Rei sobre el poder i abusos d'aquests senyors i especialment de Miguel de Ron al que s'acusava d'haver fet en la vila de Cecos "vedat i jurisdicci tancada de forca i ganivet". 

El Rei envi un visitador i a causa de les contundents notcies del visitador, el monarca va decidir embargar alguns vedats. Amb l'apellaci dels seus titulars alguns els van recuperar i uns altres van passar definitivament a la jurisdicci ordinria. Els vedats s'havien redut per encara havia gran quantitat d'ells. En aquesta poca l'activitat agrria centrava l'economia del concejo, perqu indstria tot just havia, nicament la hidrulica per a la mlta del gra.

 Segle XIX fins ara . 
El segle XIX va estar marcat per diferents fets. La guerra de la Independncia, que va afectar al concejo d'una manera marginal. Ms activitat van tenir les guerres Carlines, a causa de els moviments de diverses partides. El que es destaca en aquest segle, sn les modificacions administratives, aix Ibias ingress en el partit judicial de Grandas de Salime i ms tard en el de Cangas de Tineo. Desprs s'aniran integrant en el concejo diferents vedats, encara que encara quedessin alguns amb relativa independncia. s en aquest segle quan Degaa se separa d'Ibias i aquest arriba a la configuraci que t en l'actualitat. 

En el segle XX, durant la dictadura de Primo de Rivera, la capital municipal es traslladar, per uns mesos a Cecos. La guerra civil espanyola no va tenir operacions blliques d'especial transcendncia. Va tenir ms importncia quan va concloure la guerra, la partida guerrillera de Serafn Fernndez Ramn "El Santeiro", que va seguir barallant durant un temps. El ms destacable en aquest segle va ser el seu xode rural, l'explotaci minera d'antracita de Tormaleo, que va portar una redistribuci de la seva poblaci passant la seva capital San Antoln de Ibias del des lloc per numero d'habitants a ser el primer. 



 Parrquies .
El concejo d'Ibias est dividit en 11 parrquies rurals:
Cecos;
Marentes;
Los Cotos (Os Coutos);
Pelliceira (A Peliceira);
San Antoln de Ibias (Santantoln d'Ibias);
San Clemente;
Sena;
Seroiro;
Sisterna (Astierna);
Taladrid (Taladriz);
Tormaleo;

 Evoluci demogrfica . 
En el concejo de Ibias cal destacar la seva posici marginal respecte als centres de decisi regional. Va conixer en el segle XX, un acusat despoblament que va ser unit a la runa del seu model histric basat en el treball rural. Va tenir una densitat de poblaci relativament alta per a ser un concejo de muntanya ja que en 1.920 tenia 7.387 habitants davant de les 2.469 persones que tenia en 1.995, o les 2.152 actuals. Aquesta prdua es va produir en l'ltima meitat del segle XX, on la seva emigraci va anar a diferents llocs Amrica, Europa, els centres industrials espanyols, o els centres industrials asturians. Tamb per la seva situaci de proximitat a la vall de Laciana. El seu despoblament ha estat de tal magnitud que la seva densitat de poblaci no arriba a 10 habitants per quilmetre quadrat, per que en les seves zones muntanyenques arriba a un aband total, tenint com a conseqncia un gran envelliment progressiu de la poblaci. 

 Economia . 
Destacarem l'inici de l'activitat minera de Tormaleo que va produir una redistribuci de la poblaci, aix el seu capital San Antoln de Ibias que era superada per diversos nuclis de poblaci en numero d'habitants, passa a ser el primer nucli amb una poblaci de 400 habitants. La distribuci de la poblaci en el sector econmic s diferent. El sector primari es dedica a la ramaderia en petites explotacions que tendiran a desaparixer a causa de l'edat. Les principals explotacions agrcoles estan orientades cap als cultius herbacis de sec, i la producci de patata, nap i alguns cereals. Un cultiu de vella tradici com era el vinyer, no arriba a l'extensi que va tenir antany. El sector secundari es redux a l'extracci minera de antracita, la resta d'activitat industrial tot just s significatiu, en l'actualitat conta amb extraccions de mines a cel obert, de gran impacte mediambiental, estant previst comenar altres en Fondo de Vila i Tormaleo. El sector terciari es concentra a San Antoln, la capital del municipi, i a Luia, tot aix derivat de l'activitat minera. 

 Poltica . 
Al concejo d'Ibias, des de 1979, el partit que ms temps han governat ha estat el PSOE (vegeu llista d'alcaldes d'Ibias). A pesar d'aix, l'actual alcaldessa s Nlida Barrero, exalcaldessa pel PSOE, i ara independent.






 Enllaos externs .

Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
Web de la festa de la campa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329839" title="Virginia Maestro" nonfiltered="3484" processed="3470" dbindex="128578">
Virginia Maestro Daz (Linares, Jan, 29 de setembre de 1982) s una cantant cantautora espanyola. Va adquirir popularitat per ser la guanyadora de la sisena edici d'Operacin Triunfo (Operaci Triomf) Durant la seva estncia a l'acadmia va aconseguir una gran massa crtica de fans que es fan anomenar Marea azul (Marea blava) anomenada aix per el sobrenom de la cantant, a la que li diuen "La Nia Azul" (La nena blava).

Tres de les canons que va gravar durant la seva estncia a Operacin Triunfo van aconseguir estar al mateix temps a les primeres posicions de la llista de vendes d' iTunes. Creep, My babe just cares for me i Moonlight Shadow van arribar al nmero 1, convertint a Virginia en la primera concursant de la historia d'OT en aconseguir-ho. Sis dels altres temes gravats per ella: Lovefool, Porque te vas, Cmo hablar, Isla de palma, I love to love i I'll stand by you van arribar als lloc 2,4,19,22,30 i 56 respectivament.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329841" title="Llista de canons del Guitar Hero II" nonfiltered="3485" processed="3471" dbindex="128579">
Repertori complet de la banda sonora que inclou el videojoc musical Guitar Hero II, segon ttol de la saga Guitar Hero. Desenvolupat per Harmonix i distribut per RedOctane, va sortir a la venda primer per la consola PlayStation 2 al novembre de 2006 i desprs per Xbox 360 a l'abril de 2007. 

La principal caracterstica del videojoc consisteix en qu el jugador pot simular que s el guitarrista principal d'un grup de rock grcies al controlador especial que incorpora el joc, encara que sempre es pot utilitzar el controlador convencional. En la versi per la PlayStation 2 es tracta de la reproducci d'una Gibson SG i per la Xbox 360, d'una Gibson X-Plorer. El videojoc permet jugar de forma individual de manera que es van superant diverses canons que gradualment van augmentant de dificultat o en parella, on els dos jugadors es poden enfrontar en un duel o tamb fer carrera junts. Els quatre nivells de dificultat que t el joc es diferencien en la quantitat de botons de trast que s'han d'utilitzar i en la quantitat de notes que t la can.

El repertori de la versi per PlayStation 2 cont 64 canons i el de la versi per Xbox 360 s de 74. Aquests repertoris estan formats per dos grups, una llista principal i una llista de canons de bonificaci. Per altra banda, la versi per Xbox 360 permet afegir canons addicionals descarregades mitjanant la plataforma Xbox Live Marketplace, on hi ha un total de 24 canons disponibles en diferents packs.





 Repertori principal .

El mode carrera (individual) cont 40 i 48 canons per PlayStation 2 i Xbox 360 respectivament. Les canons estan organitzades en nivells o escenaris segons la dificultat i aquests sn diferents en ambdues consoles ja que la Xbox 360 disposa de canons extres. Cada nivell cont entre tres i cinc canons que cal completar per superar el nivell, i un com superat, es desbloqueja el segent. Els nivells desbloquejats queden disponibles desprs per ser utilitzats en el mode multijugador, tan competitiu com cooperatiu.

La majoria de les canons sn versions de les canons originals realitzades per WaveGroup Sound. Cada can cont la pista per la guitarra principal i algunes tamb tenen la pista pel baix o per la guitarra rtmica que es pot utilitzar en el mode cooperatiu o en el mode prctica.




 Canons de bonificaci .

La versi per PlayStation 2 cont 24 canons extres i la versi per Xbox 360 en cont dues ms. Totes les canons extres es poden desbloquejar en la botiga virtual del joc mitjanant els diners aconseguits en el mode carrera, i es poden tocar en tots els modes disponibles del joc. La can "Raw Dog" de The Last Vegas va ser seleccionada en el concurs "Be a Guitar Hero".




 Canons descarregables .

La versi del joc per la consola Xbox 360 permet utilitzar les canons descarregables que hi ha disponibles en el Xbox Live Marketplace. Aquestes canons van ser llanades en packs de tres o en senzills. Algunes de les canons disponibles pertanyen al repertori del primer ttol del Guitar Hero de PlayStation 2.




 Notes .
  La can t una guitarra rtmica en lloc de baix en el mode cooperatiu.
  Can exclusiva de la versi Xbox 360.


 Referncies .



 Enllaos externs .
 Lloc oficial del Guitar Hero II;
 FanClub;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329843" title="Parth galen" nonfiltered="3486" processed="3472" dbindex="128580">


En l'univers fictici de J.R.R. Tolkien, Parth Galen (en sindarn, Prat Verd) s un terreny cobert d'herba a la riba oest del Gran Riu nduin, poc abans d'arribar als Salts del Rauros. Prop, s'hi trobava la Trona d'mon-hen (el Tur de la Vista en lfic), on en Frodo va tenir la visi de la guerra, de Brad-Dr i de Suron. Des de temps remots aquell havia estat un lloc de descans dels antics reis de Gndor, quan les fronteres d'antany arribaven fins all. 

Va ser a Parth Galen on es va dissoldre la Germandat, on Bromir va morir en mans dels Uruk-Hai i on van ser capturats els hbbits Merry (Meriadoc Brandiboc) i Pippin (Peregrn Tuc). A ms, des d'aqu en Frodo i en Samseny van marxar cap a Mrdor  i l'ragorn, en Lgolas i en Guimli van marxar en busca dels hbbits segrestats, desprs de posar Bromir en una barca i deixar-lo caure pels Salts del Rauros juntament amb les armes dels seus enemics. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329846" title="Tineo" nonfiltered="3487" processed="3473" dbindex="128581">


Tineo (Tinu, en asturi) s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Valds, al sud amb Cangas del Narcea, a l'oest amb Villayn i Allande, i a l'est amb Salas, Belmonte de Miranda i Somiedo. Endems s centre de la parrquia amb el mateix nom.

s el segon major concejo del Principat. La ramaderia s la principal activitat econmica, s el major productor de llet d'Espanya, encara que ho compagina amb la mineria (principalment de carb), aix com la producci d'energia elctrica mitjanant la central trmica que l'empresa Unin Fenosa posseex en Soto del Barco i la presa de Calabazos. 

 Histria .









 Prehistria i romanitzaci .
Ja des de temps prehistrics el territori de Tineo va tenir presncia humana, sent l'etapa neoltica la qual ms restes arqueolgiques d'importncia ens deixa, com aix ho demostren diversos camps tumulars trobats en la serra de Cabra, la Curiscada, Bustelln, Tamallanes, Bones, Campiello, el Baradal o Merills. Dels assentaments castrenys, es t constncia de l'aparici d'almenys una quinzena d'assentaments fortificats repartits per tot el territori, creient-se que van comenar a edificar-se al neoltic, van seguir durant l'edat del Bronze, arribant a arribar a la seva mxima plenitud en l'edat del Ferro. Alguns d'aquests assentaments sn els de Riocastiello, el Fresno o La Barca. 

La colonitzaci romana, porta amb si les primeres explotacions aurferes esdevingudes en el concejo, sent de gran importncia les de Navelgas i Cerrado. Tamb procedeix d'aquesta poca la primera calada que travessava el concejo, aix com diversos topnims locals i diverses monedes, ares, lpides, esteles i fins a la construcci d'algun aqeducte. 

 Edat mitja i moderna . 
Es creia que la primera notcia documental de Tineo procedia de la fundaci del monestir de Obana pel prncep Adelgaster, fill del rei Silo, el 780, per s'ha demostrat la falsedat de tal escriptura, tenint, no obstant aix el monestir una antiguitat considerable, com aix ho prova la seva existncia en el segle X. A aquest segle pertanyen diverses donacions efectuades a poders eclesistics, com les realitzades per Alfons III d'Astries i que incloa al monestir de Santa Mara i el d'Arganda, o les realitzades pel rei Fruela II d'Astries i que incloen diverses esglsies, aix com els monestirs de San Esteban de Sobrat, Sant Facundo i San Flix amb tots els seus territoris. 

En el segle XI es configura clarament el "Comisso de Tineggio", al capdavant del com havia comtes, tinents i governadors, apareixent en el testament de Petrus Alvariz i la seva esposa, la confirmaci del pare i la mare del monarca portugus com "Imperants Tineggio". En 1115 representants tinetencs acudeixen a la junta d'Oviedo convocada pel bisbe Pelai, a fi que es neutralitzessin les accions malfactores que s'estaven donant per tot el territori. En l'any 1125 el comte Suario governava tot el territori des de la Cabruana fins al riu Eo. Ja el 1178 el regente Ferran II de Lle dona al monestir de San Vicente a Oviedo, el seu reialeng de Tineo denominat Vallongo i Vega del Rey. 

s en el segle XIII quan t lloc la concessi de la carta de poblament a Tineo, concretament en l'any 1222 i per mediaci del rei Alfons IX de Lle, un enamorat de les terres del concejo. L'establiment es produx al voltant d'un antic assentament fortificat. Tamb d'aquest any pertany l'ordre dictada pel rei mitjanant la qual s'obligava a qui peregrinaven a Santiago de Compostella, el pas per Tineo, i ms concretament per davant del monestir de Obona. En 1277, t lloc en la localitat de La Espina, la signatura de diverses pobles del centre-occident, entre les quals es trobava Tineo, d'una carta de germanor en la qual es comprometien en la defensa dels interessos comuns. En 1295 el rei Ferran IV de Castella, grcies al suport rebut durant les revoltes, confirma els privilegis a diversos concejos que ho van donar i entre els quals es trobava Tineo. El 15 d'octubre de 1369 Enric II de Castella concedeix els terrenys de Cangas, Allande i Tineo a l'avanat d'Astries Pedro Surez de Quiones, sent retornats aquests territoris a la corona novament en temps de Enric III de Castella. 

Desprs de moltes baralles i ganes d'apoderar-se dels concejos de Cangas i Tineo, per part del comte de Lluna, Diego Fernndez de Quiones, el rei els hi cedeix al cavaller francs Armagnac en recompensa pels serveis prestats, sent aquests restituts ja definitivament a la corona en l'any 1533. Un poc ms tard, en 1579, s'integra en el concejo l'antic vedat senyorial de Brcena i 22 anys desprs el concejo, grcies a la mediaci de l'apoderat Diego Garca s'aconsegueix que aquest tingui veu i vot, estant en el seient 35.

 Segle XIX fins ara . 
Ja en el segle XIX, t lloc la integraci dels ltims vedats senyorials, amb la incorporaci en 1827 dels vedats d'Obona, Sangodeo i Mirallo. Altres fets importants esdevinguts durant aquesta centria sn les guerres de la Independncia, amb presncia de tropes tinetencs en el front contra la invasi francesa, i les diferents batalles carlines, tamb amb diversos disturbis esdevinguts en el concejo. Els ltims temps ens han portat altra guerra molt ms cruenta i desgraciada, com fou la Civil espanyola, encara que afortunadament el concejo es va recuperar de manera satisfactria convertint-se Tineo en un referent de tot l'occident astur. 

 Geografia . 
Geolgicament parlant Tineo s'emmarca dintre del perode siluri, amb abundncia de pissarra i quarsita. Tamb es pot observar una presncia important de calcria, sent aquestes utilitzades per a la construcci i per a rectificar les terres de labor. Les formes del seu relleu, igual que succex en tota la comarca occidental prelitoral asturiana, sn el resultat de la labor efectuada pels cursos fluvials sobre la morfologia heretada del negen. D'aquesta manera, l'erosi fluvial s la responsable del relleu, quedant encaixats els rius en les parts ms baixes. 

Amb tot aix podem afirmar que el concejo tinetenc, s accidentat predominant la mitjana i l'alta muntanya, presentant aquestes elevades pendents. Les seves altituds ms destacades sn les segents: Pel nord i limitant amb Valds, ens trobem amb el pic de Capiella Martn, el Estoupo i el Bustellan, amb altures que ronden els 1.000 metres. En els lmits meridionals de Cangas del Narcea tenim les altures del Presn, el Malato i la Pea Major, tenint unes elevacions entorn dels 1.400 metres. En la vora amb Somiedo i Belmonte de Miranda localitzem pics com els de La Fana, Gamonaln i La Cabra, que juntament amb els anteriorment exposats van a configurar les conques dels rius Genestaza i Tua. Encara en la seva part meridional, per una mica ms al centre albirem elevacions com El Braasn, la lloma de Mouro i l'alt d'Armayn. Finalment i en el seu lmit occidental ens trobem amb muntanyes com les de Buo, els Hospitales, el pic Quemado, el Mancebn o la Bobia, no arribant o tenint altituds entorn dels 1.000 metres. Si a tot aix unim les serres interiors com les de Tineo-Grullomayor, les llomes de la Flama, la del Mio, les Cogollas o la Silva, tindrem representada la major part de la topografia local. 

 Hidrografa . 
La seva xarxa hidrogrfica est dividida per les dues conques en les quals es configura el terreny. La de l'Esva pel nord, i la del Narcea pel sud. Aquest travessa el concejo, entrant per Argancinas i sortint per Calabazos rebent en el seu caminar les aiges dels rius Arganza, Gera, Rodical, Farandn i Tua. Les seves aiges sn aprofitades per a la producci elctrica, tenint el concejo tres centrals destinades a aquesta fi. L'Esva recull les aiges del Navelgas i del Brcena, abandonant el concejo desprs d'un recorregut de 40 km per Ese de Calleras.



 Parrquies .
El concejo de Tineo est format per 44 parrquies:


 Evoluci demogrfica .
L'evoluci de la poblaci en el concejo des de principis del segle XX ha tingut i t dues etapes bastant diferenciades. Aix, des que al comenament de segle el concejo presents una cota de 23.354 habitants, aquesta es va mantenir prcticament estable i invariable fins a meitat de la centria on la xifra era de 21.694. Fins a aquesta data arribaria la primera etapa. A partir d'aqu t lloc la segona, molt ms negativa per a la vida municipal, amb una constant prdua de poblaci, nicament palliada en la dcada dels 70 grcies a la reactivaci i ampliaci de la central elctrica de Soto del Barco. Aix ens trobem amb les 11.801 persones en l'actualitat (INE 2006), el que suposa una prdua de gaireb el 50% des de principis del segle passat. 

Durant aquesta ltima etapa s'ha produt un reagrupament de la poblaci entorn de les localitats de Tineo, Navelgas i Soto del Barco, produint-se el conseqent despoblament de les zones del camp. Quant a les seves estructures demogrfiques cal dir que encara que s'hagi produt un envelliment de la poblaci, aquest no ha estat tan acusat com es cabria esperar, presentant-se un equilibri bastant bo tant en edats, com en sexes.

 Economia . 
En el concejo tinetense, el sector primari s el qual major nombre d'ocupacions genera, amb un 54% del total. La ramaderia s la principal activitat desenvolupada dintre del sector, comptabilitzant-se una majoria d'explotacions que es dediquen al bestiar bovino, estant la seva producci clarament orientada al sector lacti, obtenint-se una xifra de llet que gira entorn al 10% de la producci total del Principat d'Astries. El sector secundari ha anat perdent importncia amb el pas dels anys, representant actualment al 19,71% de la poblaci. 

La major part dels treballs del sector es realitzen en les indstries extractives i en les generadores de electricitat, contant el municipi amb una important mineria d'antracita i tres centrals elctriques, dues hidruliques a Posada i Calabazos, i una trmica, en Soto del Barco. La construcci en canvi, ha estat l'activitat que ms ha augmentat en aquests ltims temps, seguint la tnica general de tota la regi. Finalment tenim un sector terciari que ocupa al 26,29% de la poblaci activa, i que es troba en un continu procs expansiu. El comer i els transports sn les branques d'activitat ms representatives dintre d'ell, sent la capital on es concentra la major part. 

 Poltica .
El concejo de Tineo trenca clarament la tnica de la resta de concejos asturians. A diferncia de la gran majoria de concejos, en Tineo, el partit que ms temps ha governat ha estat un partit local, Unidad Campesina de Tineo (abans Unin de Campesinos Asturianos), que ha governat des de 1979 a 2001, interromput en la legislatura 1987-1991 durant 3 anys per l'arribada al poder del PSOE. Ja en 2001, va governar el PP, i des de l'any 2003, qui ho fa s el PSOE. (Vegeu Llista d'alcaldes de Tineo). L'actual alcalde s el socialista Marcelino Marcos. 





Fonts: Ministeri de l'Interior y Federaci Asturiana de Concejos

 Tinetencs illustres .
 Pedro Rodrguez de Campomanes, poltic.
 Rafael de Riego, general i poltic liberal.
 Jos Maldonado Gonzlez, ltim president de la Segona Repblica Espanyola.
 Santiago Negrete;

 Enllaos externs .

 Pgina de l'Ajuntament;
 Museu de l'Oro;
 Federaci Asturiana de Concejos;
 La Naturalesa al Campo de San Roque - Entorn monumental de Tineo;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329848" title="Mireille" nonfiltered="3488" processed="3474" dbindex="128582">
	
Mireille s una pera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Michel Carr. S'estren al Thtre Lyrique de Pars el 19 de mar de 1864. A Catalunya es va estrenar al  Teatre Novedades de Barcelona el setembre de 1898.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329850" title="Anna Maria Llusa de Mdici" nonfiltered="3489" processed="3475" dbindex="128583">

Anna Maria Llusa de Mdici ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1667 - d. 1743 ) fou una princesa de Toscana, l'ltima representant de la famlia dels Mdici, que es convert en princesa electora pel seu matrimoni.

Orgens familiars.
Va nixer l'11 de juliol de 1667 a la ciutat de Florncia sent filla del Gran Duc Cosme III de Mdici i Margarida Llusa d'Orleans. Fou nta per lnia paterna de Ferran II de Mdici i Victria della Rovere, i per lnia materna de Gast d'Orleans i Margarida de Lorena.

Fou germana d'Ferran de Mdici, prncep hereu de la famlia, i de Joan Gast I de Mdici.

Npcies i descendents.
El 5 de juny de 1690 es cas amb Johann Wilhelm von der Pfalz, fill de Felip Guillem I del Palatinat i Elisabet Amlia de Hessen-Darmstadt. D'aquesta uni no tingueren fills.

Extenci dels Mdici.
A la mort del seu esps, ocorreguda el juny de 1716, retorn a Florncia, on estava ja prop l'extinci de la famlia Mdici. Havien estat, de fet, estrils els matrimoni dels seus germans Ferran i Joan Gast i tamb la tragicmica temptativa de Cosme III de fer abandonar els hbits cardenalicis al seu germ menor Francesc Maria amb l'esperana d'aconseguir un hereu. 

Cosme III, resignat a l'extinci de la seva dinastia, va intentar perllongar el govern disposant que a la seva mort el tron passs a Anna Maria Llusa, per la proposta va ser bloquejada per les potncies europees que consideraven el Gran Ducat de Toscana com una preciosa pea en el joc de mercadeig de trons. Desprs de diverses guerres i tractats, es va decidir que el tron tosc passs a Francesc de Lorena. 

A la mort del seu germ Joan Gast el 1737 el representant de Francesc de Lorena ofer a Anna Maria la regncia del Gran Ducat en nom seu, per la princesa va declinar l'oferta, romanent per al Palau Pitti dedicant-se a la seva passi per l'art i les antiguitats. Abans de mor, fet ocorregut el 18 de febrer de 1743, establ mitjanant la signatura d'un "Pacte de famlia" que les obres d'art dels Mdici romanguessin a Florncia i que no passs el mateix amb les obres dart dels ducs d'Urbino, que a l'extinci de la Dinastia della Rovere fou expoliada.

Enllaos externs.

  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;
  Biografia d'Anna Maria Llusa de Mdici;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329855" title="Expressionisme abstracte" nonfiltered="3490" processed="3476" dbindex="128584">

L'expressionisme abstracte s el primer dels grans moviments artstics de la postguerra, va tenir les seves arrels en el surrealisme, que era el moviment ms important del perode immediatament anterior a la segona Guerra Mundial (1939-45). El surrealisme havia desplaat al dadaisme a Pars a principis de la dcada de 1920.

Quan el moviment surrealista va arribar a Nova York, poc desprs del comenament de la guerra, dins dels exiliats s hi incloen no noms al propi fundador Andr Breton, sin tamb a alguns dels ms famosos pintors surrealistes: Max Ernst, Roberto Matta, Salvador Dal i Andr Masson, per posar alguns exemples.

Peggy Guggenheim, llavors casada amb Max Ernst, va proveir al grup d'un centre per a les seves activitats amb l obertura de la  Art of This Century Gallery  el 1942. Molts dels ms importants pintors nord-americans de la dcada dels quaranta exhibirien ms tard en aquesta galeria. 

Nova York oferia un territori fresc i desafiador per a les seves activitats i van comenar a reclutar conversos entre els artistes nord-americans.
Els Estats Units foren hospitalaris amb l art avantguardista dels europeus. Durant la Primera Guerra Mundial (1914-18) va haver un actiu grup de dadaistes en la ciutat, entre els quals destacaven Marcel Duchamp, Picabia, i Man Ray. Tot i aix, no van ser aquests, sin els surrealistes nouvinguts, els quals van subministrar l estmul decisiu: sense la seva presncia a Nova York, mai hagus nascut l expressionisme abstracte.

Caracterstiques generals del moviment.
 Absncia de tota relaci amb l objectivitat;
 Rebuig de tot convencionalisme esttic;
 Expressi lliure i subjectiva de d inconscient;
 Execuci totalment espontnia;
 Valoraci de l accidentalitat i exploraci de l atzar com a recurs operatiu;
 Intensitat del propsit: el que importa es el procs o l acte de la pintura;
 Utilitzaci de les grans dimensions ;
 Gran llibertat en el color(al principi preferien el blanc i el negre, per mes endavant es van decantar per colors brillants i vius per poder traduir estats d nim intensos.
 Gran varietat de configuracions estructurals. Entre elles destaquen:

 Composicions de camp extens (all-over field), on tota la superfcie del llen queda coberta uniformement mitjanant moltes lnies i fils de pintura gotejada que transmeten la sensaci d estendre s indefinidament pels marges del quadre (Pollock);

 Composicions de camp color (Color field), grans superfcies planes de color sense elements simblics ni gestuals, creant atmosferes i gran sensaci d espai (Rothko, Newman, Reinhardt, Still);

 Composicions gestuals: Embolics ondulants i rtmics de traos, empastaments, taques i gotejos sobre fons dominants.

 Composicions simbliques: A base de grans pinzellades sobreposats monocroms sobre fons blanc, que recorden calligrafies orientals.

En essncia, hi ha dues classes de pintura expressionista abstracta. La primera forma, representada per Pollock, Franz Kline i Willem de Kooning, s enrgica i gestual. L altra, simbolitzada per Mark Rothko, s purament ms abstracta i ms tranquilla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329857" title="Captol literari" nonfiltered="3491" processed="3477" dbindex="128585">
Un captol literari s cadascuna de les divisions d'un llibre en prosa. Cada captol t una certa unitat temtica i pot tenir un ttol independent, anar numerat o senzillament diferenciar-se del segent per la tipografia. La longitud dels captols disminueix amb el pas del temps, ja que al segle XX pren pes la seqncia, una divisi menor que el captol que es marca noms amb una separaci grfica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329858" title="La nvia venuda" nonfiltered="3492" processed="3478" dbindex="128586">
	
La nvia venuda s una pera en tres actes de Bed ich Smetana, amb llibret de Karel Sabina. S'estren al Teatre Provisional de Praga el 30 de maig de 1866. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 2 de febrer de 1924.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	
	













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329859" title="Estaci de Blanes" nonfiltered="3493" processed="3479" dbindex="128587">


 



Blanes es una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe situada a Blanes a la comarca de la Selva de la provncia de Girona. s capalera de ms o menys la meitat dels serveis que arriben fins a aqu procedents de L'Hospitalet.

L'estaci est situada al sud-oest del municipi, una mica separada del casc urb, per accedir-hi hi ha lnies de autobs urb que l'uneixen amb diferents zones de Blanes i amb la poblaci vena de Lloret de Mar.

Aquesta estaci existeix des que es va ampliar la lnia Barcelona-Matar cap al nord a travs de la costa del Maresme.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329863" title="Cuenca del Medio Jarama" nonfiltered="3494" processed="3480" dbindex="128588">
Segons la Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme) de la Comunitat de Madrid, la Cuenca del Medio Jarama s una de les Comarques de la Comunitat de Madrid, banyada per les aiges del riu Jarama.

 Municipis de la comarca .
La comarca est formada pels segents municipis, amb les dades de 2006.




 Vegeu tamb .
 Comunitat de Madrid;
 Comarques de la Comunitat de Madrid;
 Municipis de la Comunitat de Madrid;

 Enllaces externs .
 Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid), dipsit legal M-35.626 - 2006, edici octubre 2007.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329864" title="Monodntid" nonfiltered="3495" processed="3481" dbindex="128589">

Els monodntids (Monodontidae) formen una famlia de cetacis que inclou dues espcies inusuals: el narval, el mascle del qual t un llarg ullal, i la blanca beluga. Viuen en regions costaneres i a prop de les banquises de l'oce rtic, aix com a les altes latitudes septentrionals dels oceans Pacfic i Atlntic.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329867" title="Terra Natura (Benidorm)" nonfiltered="3496" processed="3482" dbindex="128590">


Terra Natura s un parc temtic de Benidorm que es va inaugurar el 18 de mar de 2005 pel president de la Comunitat Valenciana Francesc Camps Ortiz.

 rees del parc .
Est dividit en cinc zones temtiques: Pangea, Europa, Mare Nostrum, sia i Amrica.

Dedicat als animals i la naturalesa, compta amb 1500 animals de 200 espcies diferents.
Per al visitant experimentat en parcs temtics resulta ser una experincia paregudssima a la del fams parc Animal Kingdom de Walt Disney World, encara que, de moment, amb menor vegetaci, i sense atraccions mecniques.

 Descripci .

El parc resulta interessant especialment per als xiquets. T carrets de lloguer, tant individuals com dobles, que fan les visites infantils ms suportables. Aix mateix es poden llogar cadires de rodes i motos elctriques per a persones discapacitades o per a qualsevol que desitge veure el parc d'una manera ms cmoda.

Aquest parc oferix viatjar per 3 distints continents: Amrica,sia i Europa, precedits per la zona de Pangea (en la qual es recrea un gran volc i la vida animal i vegetal que pobla estes rees). En total, el poblen 1.500 animals. Els temaris educatius de l'oferta educativa oferida pel parc, comprenen des d'educaci infantil fins a batxiller. La detallada retolaci oferix als viatgers informaci curiosa sobre cada una de les espcies del recorregut.

s cert que no oferix les mateixes installacions que Animal Kingdom, per hem de tindre en compte que es troba d'un parc el qual encara est en el seu perode de rodatge i perfeccionament. Pel que fa a la vegetaci, esta s nicament espessa i frondosa en la zona d'Amrica, a causa de la recreaci de l'hbitat. En les zones d'sia i Europa es presenta vegetaci menys frondosa i abundant, pel fet que en les zones d'origen s semblant.

Els espectacles comprenen des del "Pal volador" en la zona d'Amrica al vol d'aus rapaces en la zona d'sia. La zona Aqua Natura consta de 8 tobogans amb ms de 600 metres de recorregut, una gran piscina d'onades, zona infantil, jacuzzis i una piscina amb taurons i altres espcies en qu els visitants poden banyar-se. En el parc aqutic s fams el "Bob Maister" pel gran repte de la llitera.

Recentment s'ha obert en l'interior del volc de la Pangea una exposici denominada "Mn verins" on s'exposen insectes, rptils, diversos tipus de bolets nocius etc.

Disposa d'un parc aqutic propi, Aqua Natura, de transport intern, una gegantina tirolina de ms de 400 m., "El repte de les rapaces", que s la de major longitud d'Europa, que t com a punt de partida la posici elevada del parc i que passa just per damunt de la praderia dels elefants, i, en un futur no molt lluny, un cine 3D en l'interior del volc de Pangea o "El bany amb ratlles", a l'estiu amb ratlles i taurons, en el que els visitants poden disfrutar dins de l'aquari i veure, mentre neden, les diverses espcies de peixos que all s'hi troben.

Hi ha una mplia gamma d'ofertes i descomptes facilitats per diverses marques comercials.

En cada zona hi ha un restaurant, un auto-servei en la zona del parc aqutic i a Amrica, encara que s'admet l'entrada de menjar i beguda per part dels visitants.

 Inconvenients .
Les escasses ombres del parc en l'actualitat, s el principal problema d'este parc, per la qual cosa cal anar preparat en dies solejats (molt habituals en Benidorm).

 Enllaos .
Pgina oficial de Terra Natura ;
Estaci Biolgica Terra Natura (Investigaci + Conservaci) ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329872" title="Terra Natura (Mrcia)" nonfiltered="3497" processed="3483" dbindex="128591">


Terra Natura s un parc temtic de Mrcia que es va inaugurar el 27 d'abril del 2007 un segon parc temtic, ubicat a Espinardo, un barri de Mrcia.

 Descripci.
Est format per uns 130.000 metres quadrats, dividits en tres rees: Kenya, Ibria (fauna ibrica) i una tercera on el protagonista s un parc aqutic similar al Mare Nostrum de Benidorm, i que s el primer de la regi murciana. El parc cull al voltant d'uns 700 animals de 50 espcies africanes i ibriques. En cada zona hi ha diverses animacions, la ms concorreguda de les quals s el "Desafo de las rapaces".

Al mirador dels lleons s'ubica un restaurant bufet lliure de menjar mediterrani. Al parc n'hi ha dos ms, que es preveu que augmentin en el futur amb un altre de normal i un de dedicat a l'alta gastronomia.

 Horari i tarifes .
L'horari d'obertura del parc s de 10 a 19 hores, encara que en estiu es preveu que siga ms ampli.  El preu actual (2007) s de 10  per persona i dia. 

 Enllaos .
Pgina oficial de Terra Natura Mrcia ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329875" title="Zfid" nonfiltered="3498" processed="3484" dbindex="128592">

Els zfids (Ziphiidae) sn una famlia de com a mnim vint espcies diferents de petits cetacis. Sn una de les famlies de grans mamfers menys conegudes; algunes espcies noms han estat descrites al llarg dels ltims vint anys, i s perfectament possible que n'hi hagi ms sense descobrir. Se n'han descrit sis gneres, tres dels quals (Indopacetus, Hyperoodon i Mesoplodon) formen la subfamlia Hyperoodontinae.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329880" title="Ajalvir" nonfiltered="3499" processed="3485" dbindex="128593">

Ajalvir s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al nord amb Cobea i Daganzo de Arriba, a l'est amb Paracuellos de Jarama i al sud amb Torrejn de Ardoz i Alcal de Henares. El nom del municipi prov de l'rab al-jalaoui, que vol dir allat.

 Poblaci .


Font: Institut d'Estadstica de la Comunitat de Madrid














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329881" title="Estaci de Terrassa" nonfiltered="3500" processed="3486" dbindex="128594">



 

 



Terrassa s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe situada al nord de Terrassa sota el passeig del Vint-i-dos de Juliol  a la comarca del Valls Occidental. 

s capalera de part dels serveis de la R4 i tamb hi tenen parada els trens de la lnia Ca-4b de Mitjana Distncia de Renfe. L'estaci es troba a la lnia ferroviria Barcelona-Manresa-Lleida. Popularment es coneix com l'estaci del Nord, ja que originriament hi operava la Companyia dels Camins de Ferro del Nord d'Espanya.

A ms d'aquesta, Terrassa t una estaci ms de Rodalies Renfe (Terrassa Est) i una altra del Metro del Valls de FGC (Terrassa-Rambla).


Alguns rodalies no efectuen parada entre Terrassa i Sant Vicen de Castellet, sent la segent o anterior Sant Vicen de Castellet. ;

Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329883" title="Biencourt (Somme)" nonfiltered="3501" processed="3487" dbindex="128595">

Biencourt s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 116 habitants.

Situaci.
Biencourt s troba a l'oest del Somme, a pocs quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Biencourt forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Rgis Caulier (2008-2014).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Biencourt al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Biencourt;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329887" title="Bouillancourt-en-Sry" nonfiltered="3502" processed="3488" dbindex="128596">

Bouillancourt-en-Sry s un municipi francs, situat al departament de Somme i a la regi de Picardia. L'any 1999 tenia 486 habitants.

Situaci.
Bouillancourt-en-Sry s troba a l'oest del Somme, a pocs quilmetres del Sena Martim.

Administraci.
Bouillancourt-en-Sry forma part del cant de Gamaches, que al seu torn forma part del districte d'Abbeville. L'alcalde de la ciutat s Thierry Vanpeperstrate (2008-2014).

Histria.

Llocs d'inters.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis del Somme;

Enllaos externs.
Bouillancourt-en-Sry al lloc web de l'INSEE;
Poblacions ms properes a Bouillancourt-en-Sry;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329893" title="Front per la Restauraci de la Unitat i la Democrcia" nonfiltered="3503" processed="3489" dbindex="128597">



El Front per la Restauraci de la Unitat i la Democrcia (Front pour la Restauration de l'Unit et la Dmocratie), ms conegut com FRUD fou un moviment poltic de Djibouti i actualment (2008) un partit poltic.

El febrer del 1990 dos dels principals grups fars clandestins, el Front Democratique pour la Liberation de Djibouti (FDLD, dirigit per Mohammed Adoyta Yussuf, i el MNDID van formar una aliana a Brusselles que es va dir Uni de Moviments Democrtics (UMD). Desprs del suposat intent de cop d'estat del 8 i 9 de gener de 1991, nombrosos lders afars foren detinguts i el dia 13 alguns fars van morir en la repressi de manifestacions. L'agost de 1991 tres grups de majoria afar es van unir i van formar el Front per la Restauraci de la Unitat i la Democrcia sota el lideratge de Mohammed Adoyta Yussuf. L'octubre de 1991 es van produir enfrontaments entre fars armats i l'exrcit a Kikhil, al sud-oest del pas i el govern va demanar suport francs el novembre quan els fars van iniciar una ofensiva a Tadjoura i Obock; el 1992 es lluitava a l'occident i sud del pas.

El 10 de febrer de 1992 el president Aptidon va prometre el multi partidisme amb participaci (a ms d'fars e isses) d'rabs, gardabusis i issaq i el 29 de febrer es va arribar a un primer alto el foc amb desplegament de forces franceses de pau, per unes setmanes desprs la lluita es va reprendre. El 27 de juny Aptidon va prometre una reforma constitucional que si era aprovada per referndum a celebrar el de setembre, portaria al multi partidisme. L'oposici es va reagrupar en el Front Opositor Unit de Djibouti (FOUD) que incloa el FRUD. La reforma, aprovada per referndum ,va portar a eleccions generals, les quals foren posposades fins el 18 de desembre, i a les que van participar noms cinc grups, el Rassemblement Populaire pour le Progres, del govern, i quatre ms, tots poc representatius. El 27 de novembre de 1992 les tropes franceses es van retirar de Tadjoura. A les eleccions del dia 18, el partit del govern va obtenir tots els 65 escons en joc. El febrer de 1993 l'exrcit va recuperar el sud del pas i el juliol va iniciar una ofensiva contra el FRUD a l'oest conquerint la base principal a Assa-Gueyla, i les ciutats de Balho, Dorra, i  Randa. Les forces del FRUD es van retirar a les muntanyes del nord i nord-oest. El gener del 1994 el sult de Tadjoura, lder tradicional afar, va demanar la intervenci de l'ONU per les matances de civils. 

El 22 de febrer de 1994 el ex cap militar del FRUD, Ougoureh Kifle Ahmed, va imposar una nova direcci, expulsant a Ahmed Dini Ahmed de la presidncia i al vicepresident Abbatte Ebo Adou. Ali Mohamed Daoud va esdevenir president poc desprs, i Kifle Ahmed secretari general. El FRUD va acceptar llavors l'estratgia negociadora.  Dini va mantenir una facci que va tenir el suport del FOUD (Front Opositor Unit de Djibouti). La pau es va signar el 26 de desembre de 1994 i es va acordar que el FRUD esdevindria partit poltic legal. El 9 de juny de 1995 Ali Mohamed Daoud fou nomenat Ministre de Salut i Afers Socials (desprs fou ministre d'agricultura) i Ougoureh Kifle Ahmed ministre d'agricultura i recursos aqfers (desprs fou ministre de defensa).

Ahmed Dini va mantenir la lluita i es van produir alguns enfrontaments, especialment el 1996 amb l'atac a vehicles de l'exrcit a Kouta Bouya i a un helicpter francs a les muntanyes Mabla. El 6 de mar de 1996 el FRUD va quedar legalitzat; com que la constituci noms permetia quatre partits poltics, van quedar establerts com a legals: El Reagrupament Popular pel Progrs (del president Aptidon), el Partit de Renovaci Democrtica, el Partit Nacional Democrtic i el FRUD. 700 membres d'aquest darrer foren integrats a l'exrcit i policia i 200 quadres van rebre crrecs civils. El primer congrs fou celebrat l'abril de 1997 i es va elegir un comit nacional de 153 membres i un comit executiu de 21 membres. Com a secretari general va quedar Mohamed Djama Elab.

El 23 de mar de 1996 Ibrahim Chehem Daoud, antic membre del FRUD, va anunciar la fundaci del FRUD-Renaissance com a moviment poltic i militar, oposant-se al proces de pau. El setembre de 1997 el FRUD-Renaissence va reprendre accions armades. Un congrs d'aquesta facci va reelegir a Ahmed Dini com a president amb un bur poltic de 13 membres.

El 19 de desembre de 1997 es van fer eleccions i el FRUD va donar suport al partit del president i junts van obtenir els 65 escons. L'oposici no va tenir representaci. La facci de Dini va intensificar els atacs el 1998. El 19 i 20 de mar va atacar Ali Adde a 100 km de Djibouti, mentre altres grups oposats atacaven Assamo, a la frontera amb Etipia i Guistir a la frontera amb Somaliland. A les eleccions de 1999 el FRUD va donar suport a Ismail Omar Guelleh, nebot d'Aptidon, que fou elegit en competici amb el candidat opositor Moussa Ahmed Idriss. 

Nous enfrontaments es van produir desprs amb la facci de Dini. El 2000 es van portar a terme a negociacions i un acord es va signar amb Dini el 12 de maig de 2001. Dini va tornar de l'exili i va formar l'Aliana Republicana per la Democrcia (ARD). El setembre de 2002 va finalitzar la limitaci de quatre partits i es van poder registrar noves organitzacions. El gener de 2003 la Uni per la Majoria Presidencial de Djibouti, que donava suport a Guelleh, i de la que el FRUD formava part, va guanyar les eleccions, i Guelleh fou reelegit president el 2005. El 2006 s'informava d'una ofensiva de l'exrcit contra bases del FRUD.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329895" title="Estaci de Vilafranca del Peneds" nonfiltered="3504" processed="3490" dbindex="128598">

 




Vilafranca del Peneds s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe situada a l'est de Vilafranca del Peneds a la comarca de l'Alt Peneds.

s una de les estacions de la Lnia de Vilafranca que uneix Barcelona amb Sant Vicen de Calders per l'interior per les comarques del Baix Llobregat, Alt Peneds i Baix Peneds. L'estaci es capalera de part dels trens de la lnia que arriben fins a Vilafranca.

L'any 2006 l'estaci va ser remodelada i la lnia va ser soterrada parcialment al seu pas pel casc urb de Vilafranca del Peneds, a causa de les obres del Tren d'Alta Velocitat.



Alguns rodalies no efectuen parada ni a La Granada ni a Lavern-Subirats, sent la segent o anterior Sant Sadurn d'Anoia. ;

Vegeu tamb.
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329898" title="Futbol (homonmia)" nonfiltered="3505" processed="3491" dbindex="128599">
 
El significat de la paraula futbol varia de pas en pas, principalment a causa de l'idioma d'aquests pasos, la seva aculturaci, o a la popularitat esportiva del pas o la regi. Futbol se sol associar a algun dels codis esmentats, per principalment al futbol associaci, per ser el ms popular a nivell mundial. Per a aquest ltim, tamb s'utilitza la paraula soccer (provinent de association football o futbol associaci), la qual s utilitzada en pasos on el futbol associaci no s l'esport ms popular, per exemple: Austrlia, Canad, Estats Units, Irlanda (excepte en rees urbanes), Nova Zelanda, part del Regne Unit i alguns de la Commonwealth o que hagin estat sota domini del Imperi Britnic. En els llocs esmentats, la paraula futbol sol fer referncia a un altre tipus de futbol, ja sigui rugbi, futbol australi, americ, canadenc o galic.

En els hispanoparlants, futbol fa referncia al futbol associaci, mentre que en la resta del mn tamb sol ser aix, per amb el seu corresponent calc semntic (per exemple, en alemany football es converteix en fuball).

D'aquesta forma, durant els segles XIX i XX, van aparixer diferents esports sorgits de l'evoluci del futbol de carnaval. Tots, a excepci del rugby (poques vegades anomenat "futbol rugby"), han conservat la denominaci "futbol". Altres jocs de pilota, encara sense guardar relaci amb el futbol de carnaval han estat denominats "futbol".




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329899" title="Piteas" nonfiltered="3506" processed="3492" dbindex="128600">
Piteas (380 -310 aC) va ser un explorador grec. Va navegar des del sud de Frana fins a les Illes Britniques per la banda de l'Atlntic, descrivint les regions que anava visitant en una obra perduda a l'incendi de la Biblioteca d'Alexandria per citada per autors de l'poca com Estrab (que el considerava un fabulador) o Plini. Hi ha un crter de la Lluna que porta el seu nom.

El viatge.
Piteas va partir de la colnia grega de Masslia (actual Marsella), va travessar l'estret de Gibraltar i va vorejar la costa gala fins a arribar a Gran Bretanya. Va seguir fins a una illa, Thule, que no va poder travessar. Aleshores va baixar pel Mar del Nord, visitant les seves illes fins a la costa de Germnia. No se sap si va tornar per mar o aprofitant el curs del Rin.

Troballes de Piteas.
Va ser el primer grec en travessar les anomenades columnes d'Hracles, considerades la fi del mn civilitzat;
Va descriure els costums necrfags dels pobles irlandesos;
Va descriure els pobles dels pictes, els britons i diverses tribus germniques, diferenciant-les de les celtes;
Va citar per primer cop el cercle polar rtic, parlant de fenmens com el sol de mitjanit o l'aurora polar;
Va iniciar el mite de Thule, illa que potser s Islndia o les Illes Shetland;
Va recolzar la hiptesi que la Terra era rodona i va aproximar el seu dimetre;
Va dur a terme mesures molt precises de la latitud;
Va descriure la marea (desconeguda al Mediterrani) i la va lligar a les fases de la Lluna;
Va proposar que les hores tinguessin sempre la mateixa durada (a l'poca es feien canviar per aconseguir que el dia i la nit tinguessin sempre dotze hores amb el canvi de les estacions);
Va escriure la primera menci de Britnia, mesurant la seva rea amb un error de sols el 2,5%;
Va ser el primer en considerar Hispnia una pennsula;
Va mencionar per primer cop un mar gelat;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329903" title="Illa Santa Rosa" nonfiltered="3507" processed="3493" dbindex="128601">

L'illa Santa Rosa s una de les vuit illes Santa Brbara de Califrnia. Amb  213,65 km, s la segona illa ms gran de l'arxiplag. Es troba situada a 42 km de la costa del comtat de Santa Barbara, del qual forma part.

Enllaos externs.
Illa Santa Rosa al web del National Park Service ;
Histria de l'illa per la Santa Cruz Island Foundation ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329907" title="Balstid" nonfiltered="3508" processed="3494" dbindex="128602">








Els balstids sn una famlia de peixos marins de l'ordre dels tetraodontiformes que comprn les ballestes.

Morfologia.

 Segons les espcies poden fer entre 20 i 90 cm de llargria total. ;
 Tenen el cos ovalat, alt i comprimit.
 Tenen 18 vrtebres.
 Els seus ulls petits, situats a dalt del volumins cap, poden moure's independentment l'un de l'altre.
 La boca s petita, per disposa d'unes dents grosses, fortes i soldades que li donen una forma de bec.
 La pell s dura i coricia.
 La primera aleta dorsal es troba inserida dins un solc.
 El peduncle caudal s estret.;

Reproducci.

Dipositen els ous en un petit forat del fons mar. Algunes espcies, ms les femelles que no pas els mascles, els protegeixen desprs de la posta contra els intrusos (fins i tot, d'una manera agressiva contra els bussejadors).

Alimentaci.

Segons les espcies mengen equinoderms, molluscs, plncton o algues.

Distribuci geogrfica.

Sn propis de les mars i oceans de clima tropical o temperat (Atlntic, Mediterrnia, ndic i Pacfic). 

Costums.

 Sn de nataci lenta i es deixen arrossegar sovint pels corrents marins.;
 La majoria d'espcies sn solitries i dirnes. ;

Gneres i espcies.

 Gnere Abalistes (Bloch & Schneider,  1801);
Abalistes stellaris ;
 Gnere Balistapus (Tilesius, 1820);
Balistapus undulatus;
 Gnere Balistes (Linnaeus, 1758);
Balistes capriscus;
Balistes ellioti;
Balistes polylepis ;
Balistes punctatus;
Balistes rotundatus;
Balistes vetula ;
Balistes willughbeii;
 Gnere Balistoides (Fraser-Brunner, 1935);
Balistoides conspicillum ;
Balistoides viridescens  ;
 Gnere Canthidermis (Swainson, 1839);
Canthidermis maculata;
Canthidermis macrolepis ;
Canthidermis sufflamen ;
 Gnere Melichthys (Swainson, 1839);
Melichthys indicus;
Melichthys niger ;
Melichthys vidua ;
 Gnere Odonus (Gistel, 1848);
Odonus niger ;
 Gnere Pseudobalistes (Bleeker, 1865);
Pseudobalistes flavomarginatus ;
Pseudobalistes fuscus ;
Pseudobalistes naufragium ;
 Gnere Rhinecanthus (Swainson, 1839);
Rhinecanthus abyssus;
Rhinecanthus aculeatus ;
Rhinecanthus assasi ;
Rhinecanthus cinereus;
Rhinecanthus lunula ;
Rhinecanthus rectangulus;
Rhinecanthus verrucosus ;
 Gnere Sufflamen (Jordan, 1916);
Sufflamen albicaudatum ;
Sufflamen bursa ;
Sufflamen chrysopterum ;
Sufflamen fraenatum ;
Sufflamen verres ;
 Gnere Xanthichthys (Kaup "a" Richardson, 1856);
Xanthichthys auromarginatus ;
Xanthichthys caeruleolineatus ;
Xanthichthys lineopunctatus ;
Xanthichthys mento ;
Xanthichthys ringens ;
 Gnere Xenobalistes (Matsuura, 1981);
Xenobalistes punctatus ;
Xenobalistes tumidipectoris;

Referncies.



Enllaos externs.

 FishBase ;
 ITIS ;
 Imatges ;
 Encyclopedia of Life ;
 Dr. Pez ;
 Fotografies i informaci diversa ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329910" title="Camarma de Esteruelas" nonfiltered="3509" processed="3495" dbindex="128603">

Camarma de Esteruelas s un municipi de la Comunitat de Madrid. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329913" title="Uni per la Majoria Presidencial de Djibouti" nonfiltered="3510" processed="3496" dbindex="128604">


La Uni per la Majoria Presidencial de Djibouti (Union pour la Majorit Presidentialle) s una coalici de partits poltics de Djibouti que dona suport al president Ismail Omar Guelleh. Es va formar per les eleccions del 2003 i va donar suport al president Guelleh a les eleccions presidencials del 2005. El 2008, a les leccions generals, va obtenir una gran majoria d'escons.

La coalici la formen el Reagrupament Popular pel Progrs (RPP), el Front per la Restauraci de la Unitat i la Democrcia (FRUD), el Partit Nacional Democrtic (PND) i el Partit Popular Social Democrtic (PPSD)
 
La coalici utilitza una bandera groga amb l'emblema.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329914" title="Cobea" nonfiltered="3511" processed="3497" dbindex="128605">

Cobea s un municipi de la Comunitat de Madrid, a la comarca de Cuenca del Medio Jarama. 
Histria. 
La seva fundaci s'estima en el segle IX, pels rabs, si b i a tenor dels documents apareguts s en el 1369 (s. XIV) quan Enric II de Castella expedeix carta de donaci dels pobles d'Alcobendas, Barajas i Cobea a favor de Pedro Gonzlez de Mendoza, majordom de l'infant Joan, el seu fill. La vila de Cobea queda aix baix el rgim senyorial de la Casa dels Mendoza, de Guadalajara, en la persona de Pedro Gonzlez de Mendoza, primer Comte de Corunya. 

L'assentament dels jueus en l'altipl castell va suposar per a Cobea una poca d'enriquiment, alhora que d'importncia en relaci amb pobles i viles de la seva al voltant, car es parlava, en la seva poca, de l'autntic poder econmic i financer que exercien les aljames que constituen l'eix de Torrelaguna-Cobea-Alcal. 

L'aljama (jueria) de Cobea era tan important en aquests aspectes referits, que per al "alfoz" d'Alcal (territori de diversos poblis que formen una jurisdicci) Cobea era una pea fonamental. Aquesta alfoz es va estendre per viles i llogarets situats entre l'Henares, el Jarama, i el Tajua, i entre elles va ser notable la riquesa de Cobea, car les 70 famlies jueves que componien la aljama d'aquesta Vila, estaven dedicades a ocupacions de tractants, mercaders, argenters i cerers, persones riques i acabalades que van motivar aquest de "Mes val Cobea que Alcal i les seves terres". Es va fer famosa per les noces que aquestes famlies jueves de Cobea celebraven amb unes altres tamb de Torrelaguna (matrimonis entre barons de Torrelaguna i donzelles de Cobea). 

Tamb est constatat que a una llegua de Cobea estava l'Ermita de Belvis, que San Isidro visitava mentre es va refugiar en Torrelaguna quan Al, fill de Yuste, va assetjar Madrid. Aix mateix, es tenen notcies que va existir un castell propietat de lvaro de Luna, conestable sota el regnat de Joan II de Castella, i a la mort d'lvaro, durant el regnat del propi Joan II de Castella, el castell va ser derrocat. Els seus carreus, es creu, van ser emprats per Gaspar de la Pea, deixeble de Juan d'Herrera, per a edificar l'Esglsia avui existent. En 1579 (segle XVI) aquesta vila contava amb dos alcaldes ordinaris, 213 casa amb 223 vens, que la Chancillera de Valladolid era la competent per a resoldre litigis i plets, que pertanyia al Arquebisbat de Toledo, que no tenia Esglsia Catedral ni collegial, i que no hi ha ms que una Esglsia parroquial sota la advocaci de San Cipri, que contava amb un hospital de 7 llits per a pobres, fundat per Sancho Lpez i la seva dona Mara Alfonso, naturals d'aquesta Vila, on es guareixen malalts no contagiosos, per exprs desig dels seus fundadors.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329915" title="Castlevania 64" nonfiltered="3512" processed="3498" dbindex="128606">

Castlevania (            Akumaj  Dracula Mokushiroku), conegut tamb com a Castlevania 64, s un videojoc del 1999 publicat per a Nintendo 64. s el primer de la saga en donar el salt a les tres dimensions, aix com en aparixer en el sistema de 64 bits de Nintendo. Va ser desenvolupat per KCEK (Konami Computer Entertainment of Kobe).

s un videojoc lineal que t diversos escenaris, en ells es troben diversos enemics clssics de Castlevania, com els esquelets, els ratpenats, els caps de drac, meduses, etc. Aix com nous enemics com l'esquelet en motocicleta i l'esquelet explosiu.
Curiosament s l'nic ttol de la saga junt amb el seu successor que inclou vampirs com a enemics casuals, sent en tres ocasions els caps finals d'algun nivell.

Al videojoc pots escollir entre dos personatges: Carrie Fernndez, descendent de la dinastia Renard, s una jove de 12 anys que usa per atacar una esfera d'energia i uns crcols verds. Tamb es troba Reinhardt Schneider Belmont, que porta el fuet de la seva famlia i una espasa.

El joc inclou les tamb clssiques armes secundries, s a dir, les dagues, la destral, l'aigua beneda, etc.

Histricament la seva protoseqela directa seria , la qual inclou com un extra en acabar la manera histria, la mateixa aventura de Castlevania 64.

Depenent de si s'aconsegueix o no acabar el joc abans de 15 dies s'aconseguir un final millor o pitjor. 

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329916" title="Romo et Juliette" nonfiltered="3513" processed="3499" dbindex="128607">

	
Romo et Juliette s una pera en cinc actes de Charles Gounod, amb llibret de Jules Barbier i Michel Carr, basat en la tragdia Romeu i Julieta de William Shakespeare. S'estren al Thtre Lyrique de Pars el 30 de maig de 1866.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329917" title="Reagrupament Popular per el Progrs" nonfiltered="3514" processed="3500" dbindex="128608">
El Reagrupament Popular pel Progrs (Rassemblement Populaire pour le Progres) s un partit poltic de Djibouti. 

Fou format el 1979 com a continuador de la Lliga Popular Africana per a la Independncia del president Hassan Gouled Aptidon. El 1881 una reforma constitucional va establir el rgim de partit nic, pero el 1992, revoltats els fars, es van haver d'autoritzar altres partits (tres ms). El 2003 es van aixecar les limitacions, i el Reagrupament Popular pel Progrs va anar a les eleccions dins la coalici "Uni per la Majoria Presidencial de Djibouti", que va obtenir la majoria.

Des de llavors resta dins aquesta coalici en la que ha participat a les eleccions presidencials de 2005 i legislatives de 2008. El lder del partit es el president del pas, Ismail Omar Guelleh.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329921" title="Daganzo de Arriba" nonfiltered="3515" processed="3501" dbindex="128609">

Daganzo de Arriba s un municipi de la Comunitat de Madrid. 

 Histria .

En 1580, segons consta en les pgines referents a aquesta vila en les Relacions Topogrfiques de Felip II, el nom era simplement Daganzo. En aquestes mateixes pgines llegim, que la poblaci ms propera cap al sud, era la vila de Daganzuelo. Aix mateix, en les pgines corresponents a Daganzuelo, es corrobora que aquesta vila avui desapareguda, en 1576 tenia el nom de Daganzuelo, i que el seu ve del nord tenia el nom de Daganzo. En 1586 Juan Vaca de Herrera va comprar la vila de Daganzuelo i la va canviar el nom pel de Daganzo de Abajo. L'antic nom no obstant aix no va caure en dess, havent fins i tot algun document de 1598, posterior al canvi de nom oficial, que continua referint-se a Juan Vaca de Herrera com  senyor de la vila de Daganzuelo . Des de llavors fins a l'actualitat, s'ha fet referncia a l'avui extinta poblaci, indistintament amb els noms de Daganzuelo o Daganzo de Abajo, sent aquest ltim el seu nom oficial i el primer el d's ms colloquial i quotidi. 

 Enllaos externs .
Ajuntament de Daganzo;
Daganzo.org;
Daganzo.eu DPZ;
Frum de Daganzo;
Daganzo de Arriba, foro Daganzo, fotos;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329923" title="Castlevania: Legacy of Darkness" nonfiltered="3516" processed="3502" dbindex="128610">

Castlevania: Legacy of Darkness s un videojoc que ha sigut desenvolupat i publicat per Konami per la Nintendo 64. s part de la saga Castlevania, i en va ser el primer llanat a Amrica del Nord el 30 de novembre de 1999. El ttol en japons s .

Personatges.
Protagonistes:
Cornell;
Henry Oldrey;
Carrie Fernandez;
Reinhardt Schneider;

Antagonistes:
Actrise;
Death;
Malus / Dracula;
Fernandez warrior;
Ortega;
Gilles de Rais;
Renon;

Repartiment de suport:
Ada;
The Ferryman;
J.A. Oldrey;
Mary Oldrey;
Charles Vincent;
Rosa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329927" title="El Molar (Madrid)" nonfiltered="3517" processed="3503" dbindex="128612">

El Molar s un municipi de la Comunitat de Madrid. 

 Enllaos externs .
Ajuntament d'El Molar;
Fotos i foro d'EL MOLAR;
C.D. Molareo;
Juventud El Molar;
Pla Local de Convivncia d'El Molar;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329929" title="Aidyn Chronicles: The First Mage" nonfiltered="3518" processed="3504" dbindex="128613">

Aidyn Chronicles: The First Mage s un videojoc desenvolupat per H2O Interactive i publicat per THQ.  s un dels pocs videojocs de rol per consola de Nintendo per la Nintendo 64.


Enllaos externs.
 Gamefaqs.com page about Aidyn Chronicles: The First Mage;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329930" title="Dalibor" nonfiltered="3519" processed="3505" dbindex="128614">
	
Dalibor s una pera en tres actes de Bed ich Smetana, amb llibret de Josef Wenzig, en alemany i traduci al txec d'Ervin pindler. S'estren al Teatre Novomestsk de Praga el 30 de maig de 1866. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 4 de gener de 1972.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329931" title="Surer (peix)" nonfiltered="3520" processed="3506" dbindex="128615">




La ballesta, el porcell o el surer (Balistes capriscus) s un peix de la famlia dels balstids i de l'ordre dels tetraodontiformes present als Pasos Catalans.

Morfologia.

 La seua talla mxima s de 60 cm.
 El cos s oval, molt comprimit lateralment i alt.
 La pell s coricia.
 El cap t el morro agut.
 La boca s petita amb els llavis carnosos i proveda de 8 dents incisives molt fortes.
 Els ulls sn petits i es troben a la part superior del cap.
 L'opercle s molt petit i es troba per damunt les pectorals.
 T dues aletes dorsals, la primera t tres espines i es troba inserida dins un solc i pot aixecar-la violentament per defensar-se. ;
 La segona dorsal s semblant a l'anal.
 Les plviques estan transformades en una placa mbil i rugosa.
 s de color gris amb tons blaus i violetes. El ventre s clar.;

Reproducci.

A principi d'estiu es pot veure uns forats bastant grossos a la sorra: es tracta dels nius que fan per realitzar la posta. Guarden la posta atacant tot el que s'hi aproxima. Les femelles fan els nius bufant i els mascles guarden la posta. La incubaci dura 2-3 dies. Les larves sn planctniques.

Alimentaci.

Menja crustacis (els gira amb una bufada i ataca al ventre), cucs, equinoderms i molluscs.

Hbitat.

Apareix a tot tipus de fons, praderies, zones rocalloses i, principalment,  sorrenques entre els 10 i 100 m de fondria. Tamb apareix als ports i davall objectes flotants. 

Distribuci geogrfica.

Est present a tot el Mediterrani i a l'Atlntic (des de Gibraltar fins a Angola i des de Nova Esccia fins a l'Argentina).

Costums.

 Presenta una nataci per ondulaci (dorsal i anal), per aix es desplaa lentament. ;
 En cas de perill aixeca la dorsal.

Pesca.

La seua carn, sense espines, s excellent i es captura amb arts d'arrossegament i ocasionalment amb volant. Tamb es pot capturar fent pesca submarina: s una presa molt fcil, ja que neda molt lentament i, fins i tot, pot agafar-se amb les mans (amb el risc de rebre una mossegada).

Depredadors naturals.

A banda de l'sser hum, els seus principals enemics naturals sn Thunnus albacares, Coryphaena hippurus i Acanthocybium solandri. 

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 NCBI ;
 Encyclopedia of Life ;
 The Taxonomicon ;
 Dr. Pez ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329938" title="Fresno de Torote" nonfiltered="3521" processed="3507" dbindex="128616">

Fresno de Torote s un municipi de la Comunitat de Madrid. Inclou la pedania de Serracines. Fundat pel primer marqus de Santillana en el segle XV, el seu temple de l'Assumpci de La nostra Senyora va oferir en 2000 una sorpresa: l'aparici en la sagristia d'un tat que contenia les restes de Juan Hurtado de Mendoza y Lujn, segon senyor de Torote. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329939" title="Fuente el Saz de Jarama" nonfiltered="3522" processed="3508" dbindex="128617">

Fuente el Saz de Jarama s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb els municipis d'Algete, Valdeolmos-Alalpardo i Cobea. 

Enllaos externs.
Ajuntament de Fuente el Saz de Jarama;
Web de Fuente el Saz de Jarama ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329941" title="Daikatana" nonfiltered="3523" processed="3509" dbindex="128618">

Daikatana (  )  s un videojoc llanat per a ordinador i la Nintendo 64, s d'acci en primera persona desenvolupat per Ion Storm i publicat per Eidos Interactive el maig del 2000. Des d'etapes molt primerenques del desenvolupament del videojoc, va ser publicitat de forma agressiva com el producte de John Romero, un home fams pel seu treball en id Software en el desenvolupament de Quake i la srie Doom. Una de les campanyes ms desafortunades en la histria dels videojocs s la campanya publicitria primerenca de Daikatana, que un pster vermell amb grans lletres negres proclamava "John Romero's about to make you his bitch " ("John Romero est a punt de convertir-te en la seva puta"). No hi havia res ms al pster llevat d'un petit escrit que deia "Suck It Down"" ("Llepa i s'empassa") i un logotip d'Ion Storm.

Daikatana es va retardar nombroses vegades des de la seva concepci a comenaments de 1997 fins al seu llanament definitiu el 2000, i per a llavors id Software ja havia posat en venda Quake III, amb el que era segur que Daikatana no podia competir tecnolgicament amb el seu motor Quake II. Aix, unit a l'animadversi que va resultar de les dates perdudes de llanament i el pster esmentat anteriorment, va contribuir enormement que Daikatana es converts en un fracs colossal, i que la reputaci de Romero com a desenvolupador de videojocs es taqus aparentment per sempre.


Enllaos externs.
 El lloc d'Eidos sobre Daikatana;
 Histria de Daikatana;
 PlanetDaikatana;

 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329943" title="Hamlet (pera)" nonfiltered="3524" processed="3510" dbindex="128619">
	
Hamlet s una pera en cinc actes de Ambroise Thomas, amb llibret de Michel Carr i Jules Barbier, basada en l'obra homnima de William Shakespeare. S'estren al Opra National de Paris el 9 de mar de 1868.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329947" title="Rosario lvarez" nonfiltered="3525" processed="3511" dbindex="128621">
Rosario lvarez Blanco (Pontevedra, 1952), s una filloga gallega, professora de Filologia Gallega a la Universitat de Santiago de Compostella i directora de l'Instituto da Lingua Galega.

Es llicenci en Filosofia i Lletres (Filologia Romnica) a la Universitat de Santiago de Compostella (USC) amb la memria "Notas lingsticas e etnogrficas de Ramirs" (1974). Es doctor amb la tesi "O pronome persoal en galego" (1980). Treball com a mestre fins el 1982 al Departament de Filologia Romnica de la USC, per a continuar al Departament de Filologia Gallega, que deix el 1998 quan fou nomenada Catedrtica de Filologia Gallega i Portuguesa. Fou membre del equip de l'Atlas Lingstico Galego des dels inicis. Entre altres crrecs acadmics rellevants ha estat Directora del Departament de Filologia Gallega (1995-1999) i Vicerectora de Professorat (1990-1994).

Fou proposta com a membre numerari de la RAG el 8 de setembre de 2001 i hi ingress el 6 de juliol de 2003 a la Real Academia Galega amb el discurs titulat "Variedade e diversidade da lingua. Algunhas reflexins sobre cambio, variacin e galego estndar", contestat per Antn Santamarina Fernndez. Dirigeix l'Instituto da Lingua Galega i succe A. Santamarina davant del Seminari de Gramtica de la RAG.

La investigaci de Rosario lvarez segueix tres lnies fonamentals:
 L'estudi de laa gramtica descriptiva del gallec, amb una perspectiva sincrnica per amb atenci a la histria de la llengua gallega i la gramtica contrastiva portugus-gallec.
 El canvi lingstic, tant en el gallec actual com en l'antic i mitj.
 L'edici i estudi de texts de gallec mitj i de galllec de l'etapa prvia al Rexurdimento.

Juntament amb Xos Xove s autora de la Gramtica da lingua galega editada per l'Editorial Galaxia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329951" title="Turok (videojoc del 2008)" nonfiltered="3526" processed="3512" dbindex="128622">



Turok s l'ltim videojoc acci en primera persona de la saga Videojocs de Turok basat en els cmics del mateix nom d'Acclaim Entertainment. En un principi es va anunciar per a ser publicat a l'Amrica del Nord per la PlayStation 3 i Xbox 360 el 5 de febrer de 2008, no obstant, es va dir desprs que es publicava el 31 de gener. Es va publicar el 22 d'abril de 2008 pels ordinadors. Turok va ser creat per Propaganda Games i publicat i distribut per Disney Interactive Studios sota Touchstone a l'Amrica del Nord i Regne Unit i per Capcom a la resta del planeta.

Argument.

Tot i ser titulat "Turok", el ttol s tractat com una srie completament diferent i no t relaci amb la continutat dels anteriors jocs o amb els cmics.

El jugador pren el paper de Joseph Turok. Anteriorment, Turok s un membre de Wolf Pack, un destacament militar especialitzat que els seus membres van ser entrenats en black ops pel General Roland Kane. Desprs de deixar el grup, turok s reassignat als militars i finalment i es fa el membre ms recent de la Companyia Whiskey, un equip que s'ha muntat per aturar al seu antic mentor i tornar a la Terra. Anteriorment 'General' Kane, que suposadament havia desaparegut tres anys abans noms per un cop que han sorgit de nou a un mn sota la jurisdicci de la Mendel-Gruman (M-G) Corporation.

En primer lloc, el grup pensa que ell s un combatent inexpert i insegur, i irresponsable. Un membre en particular, Slade, t un rancor contra turok, perqu el seu germ va ser assassinat a la mateixa batalla on Turok tracta de fugir, guanyant la seua dubtosa reputaci. Sense coneixement de l'equip, Roland Kane est al comandament d'una fora paramilitar secreta que treballa per a Mendel-Gruman.

Repartiment.
Gregory Cruz com a Joseph Turok;
Ron Perlman com a Slade;
Timothy Olyphant com a Cowboy;
Powers Boothe com a Roland Kane;
William Fichtner com a Logan;
Donnie Wahlberg com a Shepard;
Christopher Judge com a Jericho;
Sean Donnellan com a Grimes;
Mark Rolston com a Cole;
Gideon Emery com a Reese;
Lombardo Boyar com a Gonzales;
Joshua Gomez com a Parker;
Jon Curry com a Foster;
Jason Harris com a Carter;
Steven Van Wormer com a Henderson;
Mark Deakins com a MC Commander;

Referncies.


 Enllaos externs.

 Web oficial;
 Turok a MobyGames;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329958" title="Els Arcs (Puigpelat)" nonfiltered="3527" processed="3513" dbindex="128623">
Els Arcs, o les Parcelles Loren, segons est identificada als mapes topogrfics de l'Institut Cartogrfic de Catalunya, s una urbanitzaci del municipi de Puigpelat, Alt Camp. L'any 2005 tenia 19 habitants.

Es troba a menys d'un quilmetre al sud-est del nucli urb de Puigpelat, a uns 260 m d'altitud. La travessa la carretera TV-2034 (Valls - Vilabella).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329959" title="Hassan Gouled Aptidon" nonfiltered="3528" processed="3514" dbindex="128624">

Hassan Gouled Aptidon (Somali: Xasan Guuleed Abtidon) (Garissa 15  d'octubre de 1916 - Djibouti de novembre de 2006), fou un poltic de Djibouti, primer president del pas del 1977 al 1999.

Va nixer a Garissa, a Somaliland. Va participar en poltica i es va oposar al fourlaba Mahamoud Harbi Farah (vicepresident del consell del 1957 al 1958) que era partidari de la uni amb Somlia i Somaliland. A les eleccions del 23 de novembre de 1958, amb el suport dels afars, va guanyar les eleccions. Harbi va sortir del pas (i va morir poc desprs en accident aeri) i Aptidon va ascendir a vicepresident (el president era el governador francs) del consell de govern (desembre). L'abril de 1959 fou escollit per representar a Djibouti a l'Assemblea Nacional Francesa i va deixar el crrec a l'far Ahmed Dini Ahmed.

Ali Aref Bourhan va esdevenir vicepresident del consell el juny de 1960 i va guanyar les eleccions de 1963. El setembre de 1966 Aref va dimitir desprs de les manifestacions per la independncia quan Charles De Gaulle va visitar el territori, llavors anomenat Costa Francesa dels Somalis i Abdallah Mohamed Kamil va ocupar la vicepresidncia. Aptidon va donar suport a la independncia. Desprs del triomf de les posicions favorables a la sobirania francesa al referndum del mar de 1967, Aref va tornar al front del govern, i el 7 de juliol del 1967, per un canvi administratiu, fou nomenat primer ministre de l'ara anomenat Territori Francs dels fars i dels Isses.

Aptidon fou el cap de l'oposici a la poltica pro francesa de Bourhan El 1972 va fundar la Lliga Popular Africana per a la Independncia a Mogadiscio. Va poder aconseguir el suport dels francesos, que van abandonar a Burhan, i va guanyar una majoria a l'assemblea amb diputats que havien canviat de bndol. El 29 de juliol de 1976 Bourhan va dimitir i va tornar al govern Abdallah Mohamed Kamil. Desprs del referndum que va afavorir la independncia, Aptidon fou nomenat primer ministre el 18 de maig de 1977. Va conservar aquest crrec, junt amb el de president, quan el pas va accedir a la independncia el 27 de juny de 1977, per el 12 de juliol de 1977 el va cedir a l'far Ahmed Dini Ahmed.

El 1979 va transformar el seu partit en el Reagrupament Popular pel Progrs (RPP) i desprs de la seva primera reelecci el 1981 va establir el sistema de partit nic. Fou altra cop reelegit el 1985 i 1989. El 8 i 9 de gener de 1991 feu front a un intent de cop d'estat del que foren acusats els lders afars. La repressi va portar a la revolta dels fars el mateix 1991, amb una guerra civil que va durar fins el 1994. El 1992 va haver de permetre ms partits per a les eleccions del desembre segent noms partits poc representatius es van presentar i el RPP va obtenir els 65 escons. Finalment es va establir el sistema de un mxim de quatre partits pel perode 1993-2003. El maig de 1993, sota la nova constituci, fou reelegit per quarta vegada amb ms del 60% dels vots per a un periode de sis anys. 

El 4 de febrer de 1999, amb 83 anys, va anunciar que no es presentaria a les eleccions presidencials. Un Congrs extraordinari del RPP va designar al seu nebot Ismail Omar Guelleh, que havia ocupat ja elevats crrecs, com a successor. Guelleh fou escollit a les eleccions de l'abril de 1999 i va succeir al seu oncle el 8 de maig de 1999. 

La seva dona Aicha Bogoreh, famosa per les seves obres de caritat, va morir el 2001 i Aptidon es va tornar a casar. Va morir a Djibouti el 21 de novembre de 2006 quan tenia 90 anys, uns mesos desprs de qu el seu nebot fos reelegit (2005) pel seu segon mandat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329961" title="Rudolf Brummer" nonfiltered="3529" processed="3515" dbindex="128625">
Rudolf Brummer (Radebeul, Saxnia, 1907 - ? 1990) fou un filleg i lullista alemany. Fou professor a la Universitat de Rostock el 1946-1958, a la Freie Universitt Berlin el 1958-1959 i a la Universitat de Magncia el 1959-1972, on destac com a especialista en Ramon Llull i Sneca. Fou director de l'Auslands und Dolmetscherinstitut de Germersheim i public articles a les revistes Randa i Estudis Romnics. Una beca de recerca de la Deutscher Katalanistenverband rep el seu nom.


 Obres .
 Katalanische Sprache und Literatur. Ein Abriss (1975) ;
 Bibliographia Lulliana. Ramon-Llull-Schrifttum 1870-1973 (1976);

 Referncies .

  Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329963" title="Les Boveres" nonfiltered="3530" processed="3516" dbindex="128626">
Les Boveres s una urbanitzaci del municipi de Puigpelat, Alt Camp. L'any 2005 tenia 101 habitants.

Es troba a menys d'un quilmetre a prop del barri el Bon Sol de Valls, i a poc ms d'un quilmetre al nord-oest del nucli urb de Puigpelat, a uns 240 m d'altitud. S'hi accedeix des de la carretera TV-2034 (Valls - Vilabella).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329967" title="La Planella" nonfiltered="3531" processed="3517" dbindex="128628">
La Planella s una urbanitzaci del municipi de Puigpelat, Alt Camp. L'any 2005 no tenia cap habitant censat.

Es troba agregat a l'est del nucli urb de Puigpelat, a uns 260 m d'altitud. Rep el seu nom del tur de la Planella, sobre el qual est situada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329968" title="Brigitte Schlieben-Lange" nonfiltered="3532" processed="3518" dbindex="128629">
Brigitte Schlieben-Lange (Sttham, Baviera, 1943 - 2000) s una filloga alemanya, filla de Annemarie Lange-Seidl, una de les iniciadores de la semitica, i neta de l'escriptor alemany Florian Seidl. Estudi lingstica romnica i germnica, lingstica general i filosofia a les universitats de Munic, Ais de Provena, Marsella i Tbingen, i fou deixebla d'Eugen Co eriu. El 1971 fou catedrtica de romanstica i lingstica general de la universitat de Frankfurt del Main, i el 1991 substitu Coseriu a la Universitat de Gtingen. Ha dedicat bona part de la seva obra a les problemtiques de l'occit com del catal, i alhora fou una de les iniciadores de la sociolingstica. Tamb collabor amb Robrt Lafont i fou coeditora de Zeitschrift fr Katalanistik (Revista d'Estudis Catalans). El 1990 dirig el projecte Dialog der Kulturen amb lOffice Franco-Allemand pour la Jeunesse (OFAJ) La Deutscher Katalanistenverband ofereix un premi en honor seu.

 Obres .
 Okzitanische und katalanische Verbprobleme (1971);
 Okzitanisch und Katalanisch. Ein Beitrag zur Soziolinguistik zweier romanischer Sprachen (1971) ;
 Perlokution (1974) ;
 Metasprache und Matekommunikation (1975) ;
 Soziolinguistik (1973) ;
 Linguistiche Pragmatik (1975), influda per Jrgen Habermas i Karl-Otto Apel;
 Traditionen des Sprechens. Elemente einer pragmatischen Sprachgeschichtsschreibung (1983);
 Europische Sprachwissenschaft um 1800. Methodologische und historiographische Beitrge zum Umkreis der idologie (1989);

 Referncies .
 Brigitte Schlieben-Lange 1943-2000 per Irmela Neu-Altenheimer i Ela Berkembusch. Article a Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura,  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329971" title="Estaci de Manresa" nonfiltered="3533" processed="3519" dbindex="128630">









Manresa s una estaci de la lnia R4 de Rodalies Renfe situada al sud de Manresa, al costat del riu Cardener, a la comarca del Bages. s capalera de part dels serveis de la R4 i tamb hi tenen parada els trens de la lnia Ca-4b de Mitjana Distncia de Renfe. L'estaci es troba a la lnia ferroviria Barcelona-Manresa-Lleida. 

A ms d'aquesta, Manresa t tres estacions de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC, Manresa-Alta, Manresa-Viladordis i Manresa-Baixador



Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329977" title="Sant Joan de Ruanes" nonfiltered="3534" processed="3520" dbindex="128632">
Sant Joan de Ruanes s una urbanitzaci del municipi de Puigpelat, Alt Camp. L'any 2005 tenia 34 habitants.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329983" title="Francesc Ribas i Soberano" nonfiltered="3535" processed="3521" dbindex="128634">
Francesc Ribas i Soberano (Reus, 14 de febrer de 1893 - Barcelona, 8 de maig de 1965) fou un metge i poltic catal. Pertanyia a una famlia modesta que el 1907 es trasllad a Barcelona. El 1915 es llicenci en medicina per la Universitat de Barcelona. El 1928 marx a Pars per a especialitzar-se en malalties pulmonars i cardaques i treballa a l'Hpital de la Charit et Tnon com a deixeble dels professors Emile Sergent i Camille Lian, alhora que es familiaritzava amb el sistema suec de seguretat social i visitava centres contra la tuberculosi del nord d'Europa.

La seva amistat amb Llus Companys, de qui n'era metge, el va dur a afiliar-se a ERC el 1931, i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou escollit diputat per Barcelona. Participa activament a les Comissions de Sanitat, Pressupostos i Justcia. El 1932 funda i dirigeix el sanatori per a tuberculosos de Puig d'Olena, a Sant Quirze Safaja, on hi va estar internat Mrius Torres. El 1934 fou nomenat representant de la Generalitat de Catalunya a la Junta Administrativa de l'Hospital Clnic de Barcelona, per fou substitut al poc temps arran els fets del sis d'octubre. Recuper el crrec poc abans de laguerra civil espanyola, durant la qual organitz l'Hospital Clnic com a hospital de guerra. Hi destac per la creaci del servei d'urgncies i crear el primer centre de transfusi sangunia. Tamb el 1936 presid una comissi del Parlament de Catalunya per tal de redactar un projecte de llei d'Assistncia Social.

El 23 de desembre de 1938 marx amb la seva famlia a Oceja (Catalunya del Nord), per el 1943 torn clandestinament i s'amag a Centelles fins el 1945. Es va entregar a les autoritats franquistes, que el 1947 el condemnaren a ser desterrat a Alacant, on va exercir com a metge fins el 1962, any que va poder tornar a Barcelona. Va morir d'una angina de pit el 1965.

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329984" title="Heidenheim" nonfiltered="3536" processed="3522" dbindex="128635">


Heidenheim an der Brenz s una ciutat d'Alemanya de 49.626 habitants, situada al land de Baden-Wrttemberg.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329986" title="Balistes ellioti" nonfiltered="3537" processed="3523" dbindex="128636">

Balistes ellioti  s un peix teleosti de la famlia dels balstids i de l'ordre dels tetraodontiformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'ndia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329988" title="Balistes polylepis" nonfiltered="3538" processed="3524" dbindex="128637">

 Balistes polylepis s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes.

Referncies.


Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329989" title="Joan Baptista Soler i Bru" nonfiltered="3539" processed="3525" dbindex="128638">
Joan Baptista Soler i Bru (Sabadell, Valls Occidental, 1888 - Barcelona, 1954) fou un poltic i mutualista catal. Molt actiu, durant la dictadura de Primo de Rivera va militar a Estat Catal, fou membre del CADCI i un parell de cops form part de la directiva del FC Barcelona.

Desprs de la Conferncia d'Esquerres de 1931 ingress a Esquerra Republicana de Catalunya i fou escollit diputat per Barcelona al Parlament de Catalunya a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, on va formar part del Consell d'Economia i va impulsar l'aprovaci el 1934 de la Llei de Mutualitats. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Cuba, d'on va tornar per a morir a Barcelona el 1954.

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329990" title="Estaci de Martorell" nonfiltered="3540" processed="3526" dbindex="128639">











L'estaci de Martorell (Rodalies Renfe) i l'estaci de Martorell-Central (FGC) sn dues estacions de ferrocarril que formen un intercanviador rodalies Renfe-FGC situat a Martorell a la comarca del Baix Llobregat. s un punt d'enlla del bloc de lnies S4, S8, R5 i R6 de la Lnia Llobregat-Anoia de FGC, amb dues lnies de Rodalies Barcelona, R4 i R7. s capalera de la lnia R7, de part dels serveis de la R4 i des del 9 de febrer de 2008 tamb ho s de part dels serveis de les lnies R5 i R6 de FGC.

s l'estaci central de Martorell, encara que no s l'nica, ja que n'hi dos ms de FGC, Martorell-Enlla i Martorell-Vila. L'actual estaci de FGC es va inaugurar el 21 de maig de 2007, per antigament ja havia existit una estaci on est l'actual, per posteriorment es va variar el traat per Martorell i va desaparixer, per amb la construcci del LAV Madrid-Saragossa-Barcelona-Frontera Francesa es va tornar a variar el traat i es va construir l'estaci actual.

Serveis ferroviaris.



Vegeu tamb.

Lnia Llobregat-Anoia;
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329992" title="Jaume Salls i Figueras" nonfiltered="3541" processed="3527" dbindex="128640">
Jaume Salls i Figueras (Sant Vicen de Castellet, Bages, 1884 - Tolosa de Llenguadoc, 1975) fou un sindicalista i poltic catal. Era propietari de terres, fou un dels fundadors i directius de la Uni de Rabassaires, de la que en fou vicepresident del comit central a la Comarca del Bages el 1924 i tresorer el 1926. El 1931 fou escollit tinent alcalde de Sant Vicen de Castellet i fou un dels comissionats de la UR que va pactar amb l'Institut Agrcola Catal de Sant Isidre. A les eleccions de 1932 fou escollit diputat al Parlament de Catalunya dins les llistes d'Esquerra Republicana de Catalunya, on desenvolup una intensa activitat dins les comissions d'agricultura i form part de la comissi de la Llei de Contractes de Conreu el 1933. En acabar la guerra civil espanyola va marxar a Frana, d'on ja no va tornar.

 Referncies .
  Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329993" title="Enkenbach-Alsenborn" nonfiltered="3542" processed="3528" dbindex="128641">


Enkenbach-Alsenborn s un municipi localitzat a 11 kilmetres a l'est de Kaiserslautern situat al Districte de Kaiserslautern, a la regi del Palatinat de l'estat de Rennia-Palatinat (Alemanya). Est dividit en dues pedanies, Enkenbach i Alsenborn. El poble s la seu del subdistricte de Enkenbach-Alsenborn.

Geografia.

Enkenbach i Alsenborn sn dos pobles units en un mateix municipi. Els pobles vens sn Neuhemsbach, Sippersfeld, Kerzenheim, Ramsen, Wattenheim, Fischbach, Kaiserslautern i Mehlingen.

Enkenbach-Alsenborn est situat a uns 230 metres d'alada, en una vall que s'estn sobre els ltims turons del Bosc del Palatinat. Pel poble hi passa el rierol d'Alsenz i el d'Eselsbach.

Histria.





Les troballes de l'edat de pedra, un tmul de l'edat del ferro, restes d'objectes i edificacions celtes, germniques i romanes, i la proximitat d'una via romana indiquen que la poblaci ha estat colonitzada des de temps prehistrics, aix com abans del naixement de Crist. La vall d'Alsenztal, on est situat Enkenbach-Alsenborn, era en l'antiguitat un dels pocs passos cap a la vall del Rin, i a causa d'aix, aquesta zona, va ser l'escenari de guerres, migracions i rutes comercials. 

Segles desprs es va comenar a poblar la zona, situada al naixement del riu Alsenz, a causa d'una donaci de terres al convent de Mnsterdreisen, situat a Dreisen (Donnersbergkreis). Aquests fets apareixen en un document del duc franc Nantharius de l'any 872. 

Tres segles ms tard es va construir un castell anomenat Dieburg que s'utilitzava com a seu de l'administraci dels territoris feudals. Al mateix temps, el 1148, el comte Ludwig, juntament amb el noble Hunfried d'Alsenborn, va fundar un el monestir de premonstratesos d'Arnstein (prop del riu Lahn).

El 1225 es va comenar l'activitat de construcci de l'esglsia i el monestir d'Enkenbach. Al voltant del 1272 es va finalitzar la construcci.

L'esglsia parroquial, del segle XIII, va adquirir l'any 1273 el dret de jurisdicci i patronat sobre els pobles d'Enkenbach i Alsenborn, que quedaven, per primera vegada, sota la mateixa administraci. Les batalles entre els membres de la noblesa i els prnceps van portar una etapa inestable per a l'economia, cosa que va causar una srie de ventes i expropiacions de bns que van obligar al monestir a ficar-se sota la protecci i l'autoritat de l'elector del Kurpfalz. El 1420 les monges es van veure obligades a vendre la meitat dels territoris d'Enkenbach i Alsenborn a l'elector Llus III. El prncep elector elector nomenava els caps dels pobles (Schulthei) segons els seus interessos. 

En aquell temps la creixent influncia de les autoritats del Kurpfalz va provocar la prdua del tribunal de justcia, propietat dels comtes de Leinigen.



Desprs que el prebost Michael Raybold ceds el monestir d'Enkenbach i tots els seus bns el 1557 a l'elector Ot Enric, Frederic III va aixecar l'any 1564 el monestir definitiu a sobre, aquest comtava amb tots els bns de l'anterior. Amb aquest nou monestir al poble se l'hi va donar un crrec denominat Bttelamtes , amb el que passava a formar part del districte administratiu del Lautern, i per tant, guanyava importncia. Entre els privilegis que suposava el Bttelamtes, el poble tenia dret a una jurisdicci prpia, representada amb un segell utilitzat fins al segle XVIII que deia:

 S. D. G. ALSENTZBORN VND ENKENBACH;

La primera meitat de la Guerra dels Trenta Anys portava canvis administratius i religiosos. 
A mitjans del segle XVI Alsenborn es declarava de confessi protestant, per amb la Guerra dels Trenta Anys es va iniciar una tornada al catolicisme. Desprs de la retirada dels espanyols es va tornar a instaurar la religi luterana. 
El 1635 la guerra va arribar a la zona d'Enkenbach-Alsenborn, i Kaiserslautern va ser assetjat. Els pobles dels voltants van ser saquejats i devastats, i els habitants que no havien aconseguit fugir, queien vctimes dels soldats o la pesta. Finalment, els habitants d'Alsenborn van quedar reduts a uns 25, i sobre els d'Enkenbach no se'n tenen dades. 



Lentament la poblaci va augmentar, especialment per l'arribada d'immigraci de totes les parts de l'imperi, per tamb de Sussa i les rees occidentals com Frana. Degut a aquest augment dels habitants, el 1728 es va fundar la primera escola. Les guerres de la Successi del Palatinat i la de Successi Espanyola van  tornar a causar la destrucci al territori. Els dos edificis ms importants de l'edat mitjana no havien sobreviscut als temps de guerra, i es trobaven en estat de runes; l'esglsia parroquial d'Alsenborn va rebre una nova nau el 1733, el monestir d'Enkenbach, adjudicada el 1707 als catlics, no va adquirir fins al segle XIX el mateix aspecte d'abans la guerra. Els luterans van rebre el 1756 a Enkenbach una esglsia prpia, que va ser la precursora de l'esglsia protestant de 1832.

Restes de les guerres contra les tropes revolucionries franceses sn, per exemple, les petites fortificacions de la muntanya de Schorlenberg, o la lpida del lloctinent prussi C. F. A. Oswald de Diebitsch a l'antic cementiri d'Enkenbach.

L'estreta relaci establerta entre Enkenbach i Alsenborn a causa d'estar sota l'administraci del mateix Schulthei (fins a 1795), posteriorment anomenat Brgermeister, va acabar l'any 1825, i el 1832, els termes de cada poble van ser dividits.

La situaci dels pobles era propera a les vies de transport i a la ciutat de Kaiserslautern, la connexi a la xarxa de ferrocarril es va inaugurar el 1871, i es van comenar a crear indstries que van fer que el poble perds el carcter de pagesia que tenia, per prendre'n un de ms industrial.
A ms, durant el segle XIX es van obrir pedreres que extreien el gres rogenc tpic d'aquesta part del Palatinat. Aquests factors van fer que la poblaci creixes notablement durant el segle XIX:  

1800: 1095 hab.
1900: 3326 hab.
1975: 6900 hab.

La Segona Guerra Mundial va arribar a Enkenbach i Alsenborn el 20 de mar del 1945, quan l'exrcit americ va ocupar la zona. 

La reconstrucci i el desenvolupament del final de la guerra es va fer notar amb un creixement de la poblaci, l'any 1965 Alsenborn tenia 2505 habitants envers als 1706 l'any 1939.

Tot i el tradicional s de la terra per al cultiu, el 1965, el terme d'Alsenborn comptava amb un 61% de superfcie forestal, i noms un 20% de camps. Tamb s destacable que tan sols un 3% del bosc era de propietat privada, cosa que va obrir les portes a l'explotaci de la fusta.

El 7 de juny 1969 els dos pobles es van unir oficialment creant un nic municipi anomenat Enkenbach. La frustraci dels habitants d'Alsenborn causada per la desaparici del seu nom oficialment va originar protestes que van acabar quan el nom va ser modificat pel d'Enkenbach-Alsenborn.





Blas.

L'escut s composa d'una meitat blava, i una daurada. A l'esquerra hi ha una font coronada amb un lle daurat, de la columna de la qual en cauen dos rajos d'aigua platejats. A la dreta hi ha una esglsia vermella amb finestres platejades i amb la teulada i la creu blaves.

L'esglsia simbolitza al poble d'Enkenbach, i la font representa a Alsenborn.

Etimologia.

Enkenbach: Bach significa rierol en alemany, i Enken s una paraula antigament utilitzada per a referir-se als pastors de ramat. O sigui que Enkenbach significa "rierol dels pastors". El nom es va desenvolupar de la manera segent:
 1148 Ynkebach;
 1190 Enkinbach;
 1212 Enkenbach;
 1258 Enkinbach;
 1263 Enkenbach;
 1273 Enkinbach;
 1322 Engkenbach;
 1527 Enkenbach, Enckenbach;
 1837 Enkenbach;

Alsenborn: Alsen prov del riu Alsenz (del llat Alis'ontia), el nom del rierol evoca als verns que creixen a les seves ribes. Born s una paraula derivada de l'alemany brunnen que significa font. Per tant, Alsenborn significa "font de verns". EL nom es va anar modificant de la segent manera:
 865 Alsenzbrunne;
 1148 Alsenceburnen;
 1273 Alsenburne;
 1321 Alsentzborn;
 1551 Alsenborn;

Fotografies histriques d'Enkenbach-Alsenborn.



Poltica.

Consell municipal.

El consell municipal (Gemeinderat) consta de 22 membres.

A les eleccions de 2004 els resultats van ser els segents:


Alcalde.

L'alcalde (Ortsbrgermeister) d'Enkenbach-Alsenborn s Jrgen Wenzel d'Uni Demcrata Cristiana d'Alemanya (CDU).

Religi.



L'any 1707 es comptaven a Alsenborn 113 habitants, 78 de protestants, 29 catlics i 6 luterans. A Enkenbach, en canvi, hi havien 78 habitants, 58 protestants, 12 luterans i 8 catlics. En total entre els dos pobles, un 71,20% eren protestants, un 18,85% eren catlics i un 9,42% eren luterans.

El 1967 hi havia un 80% de protestants, un 18% de catlics i un 2% formaven part d'altres religions.

El 2007 un 45,1% dels habitants eren protestants i un 31,6% catlics eren evanglics un 45,1 per cent dels habitants i un 31,6 per cent catlic. Els sobrants pertanyen a una altra religi o sn ateus o indiferents.

Protestants.

El municipi pertany al districte evanglic de Winnweiler de l'Esglsia Evanglica del Palatinat.



Catlics.

La parrquia catlica d'Enkenbach-Alsenborn pertanyia als franciscans de Kaiserslautern, tot i que canviava freqentment de propietari.
L'esglsia Alsenborner Josefskirche era consagrada llavors el 7 de desembre de 1969 pel bisbe Friedrich Wetter. El primer rector catlic va ser un antic rector protestant convertit.

Mennonites.

A Enkenbach-Alsenborn hi ha la seu, des de 1990, de la Comunitat de Treballadors Mennonites d'Alemanya. La seva esglsia, la Mennonitische Kirche, t el nom del seu fundador, Menno Simons. Aquesta comunitat segueix la religi mennonista, una branca pacifista i trinitria del moviment cristi anabaptista, que es basa en els ensenyaments redactats a la Uni Fraternal de Schleitheim de 1527. Els mennonites van installar-se a Alsenborn arribats de Sussa i del Tirol a causa de la poltica de repoblaci de l'emperador Carles I LLus.

Patrimoni.



Edificis.

El monestir dels premonstratesos d'Enkenbach (Prmonstratenserklosters), del segle XIII.

L'esglsia Protestant d'Alsenborn, del 1733. En una restauraci del 1964 es van descobrir uns frescos de mitjans del segle XIII.

A l'est hi ha les runes del castell d'Alsenborn, (Burg Alsenborn o Dieburg) de l'any 1148 i d'estil Motte.

Festivitats.

El Peterstag se celebra cada 22 de febrer en record a una greu epidmia del bestiar bov que tindre lloc l'any 1776. En l'actualitat se celebra el final de la malaltia anant a missa i abstenint-se de menjar carn durant el Peterstag.

Cada any de divendres a de dimarts desprs del segon diumenge al juliol t lloc la tradicional Kuckuckskerwe, (Kerwe en pflzisch significa fira). Els actes ms importants entre auqests dies sn el seguici anomenat Kerweumzug, el preg (Kerwerede) del diumenge, aix com la Schubkarrenrennen o cursa de carretons o l'acte de clausura de les celebracions (Kerwebeerdigung ) del dimarts.

Escultures.



Groplastik "alltags"

Davant l'edifici d'oficines de l'empresa Firma Hegerguss GmbH es va collocar el maig del 2003 una bola de ferro de gaireb 3 metres de dimetre i un pes d'unes 10 tones. El model va ser creat per l'artista Gottfried Bruling de Hohenllen.

Verbandsgemeindebrunnen

Davant la seu del subdistricte (Verbandsgemeinde) d'Enkenbach-Alsenborn es troba un pou sobre el qual els pobles del subdistricte estn representats simblicament.

Relleu de pedra de la sala de consells

El relleu de gres a la Ratssal o sala de consells del subdistricte (Relief im Ratssaal) mostra els blasons dels cinc pobles del Verbandsgemeinde.

Relleu de la sala de consells

L'escrit del relleu de la sala de consells (Relief im Ratssaal) es basa en el versicle del profeta Isaes, 1r 2, 4 :

 Ell ser el jutge entre les nacions.;
 i arbitre de pobles nombrosos.;
 Amb les seves espases es forjaran arades;
 i fals amb les seves llances.;
 No aixecar l'espasa una naci contra l'altra;
 ni es prepararan ms per la guerra.;

L'artista, Wolfgang Seipenbusch, ha format el relleu amb diferents parts de fusta, amb aix se simbolitza que noms amb una bona cohesi es pot crear una base per a la humanitat.

A l'esquerra de l'obra, hi han representades dues tombes, una, amb un casc de soldat al costat, serveix com a memorial de les vctimes de les guerres, l'altra recorda que la vida no s infinita i que t un final.

Ms vistosament, a baix a l'esquerra, hi ha el relleu d'un puny que esta utilitzant una espasa com a una arada. Aquesta arada s estirada per un cavall alat (centre) muntat per un nen, aquest assenyala un rellotge de sorra que est sobre el cap del pegs.

A la part inferior hi ha un escut, llenat al terra perqu s innecessari. Al costat d'aquest hi ha una famlia reunida davant una plata de pa que est buida, un home llegint atentament un llibre, i un parell de msics que entonen melodies representades amb l'ocell.

Oci i lleure.







El museu de Fritz-Walter.

Desprs d'una restauraci i un condicionament de la casa que va tenir Friedrich Walter (Fritz Walter) al carrer de Leininger Strae d'Enkenbach-Alsenborn, es va inaugurar l'exposici que tracta sobre ell el 20 de maig de 2004. El 2006 l'exposici es va traslladar a Kaiserslautern per obrir-la a un pblic ms gran.

El museu del circ.

A Alsenborn hi ha un petit museu del circ que recorda als equilibristes i trapezistes que hi van haver al poble en el passat. El poble d'Alsenborn s representat a la font de Verbandsgemeindebrunnen amb aquest mateix personatge.

Aquest circ va protagonitzar moltes situacions i fets cmics que encara s'expliquen en l'actualitat, com la d'un elefant que s'utilitzava per llaurar els camps o la d'un barber que afaitava a les feres.

Associacions.

 La Turn und Polizeisportverein Enkenbach (TPSV) s una associaci esportiva amb seccions en mbits com l'handbol, el voleibol, l'atletisme o altres com la hpica, en la que competeix en les categories B i D.

 L'associaci de cant (Gesangverein Alsenborn e.V.) es va fundar com a cor mascul el 5 de maig de 1868, i el 1975 s'hi va incorporar el femen. Aquesta associaci ha fet actuacions a nacionals i internacionals, de manera que s supraregionalment coneguda.

 L'orquestra d'acordions d'Alsenborn, o Alsenborner Akkordeonorchester es va fundar el 1960 ha participat en concursos a Itlia, Gran Bretanya, Frana, als Pasos Baixos, ustria, Repblica Txeca, a Sussa i a Hongria.

 L'associaci gimnstica d'Alsenborn (Turnverein Alsenborn)  es va fundar el 1903, va comenar sent una associaci de ciclistes i ms tard es va obrir a l'esport en general. El 1946 es va dissoldre, i al mateix any es va re-fundar.

Economia i infraestructures.

Economia.

Enkenbach-Alsenborn t una zona industrial d'una rea de 10 hectrees, per t ms importncia que aquest, el Parc Industrial de Sembach que t unes 200 hectrees. Tot i aix, la majoria d'habitants van a treballar diriament a Kaiserslautern.

Trnsit.

Trnsit rodat.

Enkenbach-Alsenborn est ben connectat a l'autopista Bundesautobahn 6, que va des de Frana fins a la Repblica Txeca. El poble s travessat per la Bundesstrae 48 (Bingen am Rhein-Bad Bergzabern).

Enkenbach-Alsenborn t parada a les lnies regionals d'autobs 6501 i 6519 del Saar-Westpfalz, aix com a la lnia 457 de Rhein-Neckar.

Trnsit per ferrocarril.




El poble t connexi directa per ferrocarril a Kaiserslautern, Langmeil i a Grnstadt

Formaci.

Al municipi hi ha una escola primria, una escola secundria, l'escola Zulliger d'Hans (una escola d'educaci especial) i una escola professional de policia.

Personalitats.

Ciutad d'honor.

 Fritz Walter, Ehrenspielfhrer (capit honorfic de la selecci alemanya)  i campi del mn amb la selecci l'any 1954.

Fills i filles del municipi.

Daniel Hberle (* 8 de maig del 1864,   6 de mar del 1923), professor i historiador.
Wilhelm Mayer (* 18 de novembre del 1874,   6 de mar del 1923), poltic alemany (Zentrum, BVP), membre del Reichstag i Ministre del Tresor Alemany.

Ciutats agermanades.

 Saint-Mihiel, Lorena, Frana. Des del 9 d'octubre de 1983.

Enllaos externs.



Pgina oficial d'Enkenbach-Alsenborn;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329994" title="Antoni Dot i Arxer" nonfiltered="3543" processed="3529" dbindex="128642">
Antoni Dot i Arxer (Olot, Garrotxa, 1908 - Houston, Texas, 1972) fou un poltic i empresari catal. Va fer els estudis primaris a Olot, per finalment es gradu a la Universitat de Montpeller. El 1926 va fundar la Revista d'Olot i el 1930 el setmanari Acci Ciutadana. Desprs de la Conferncia d'Esquerres en la que es va constituir ERC el 1931 fou escollit membre del consell executiu, i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 fou escollit diputat per Girona. El 1932 fou nomenat primer secretari del Parlament de Catalunya, i durant la guerra civil espanyola fou director general d'Assistncia Social de 1937 a 1939.

En acabar la guerra es va exiliar a Frana, i d'all el 1942 marx a Mxic, on fund l'empresa d'assegurances Dot e Hijos y Asociados i particip activament en les activitats de la Comunitat Catalana de Mxic, on fou vicepresident de l'Orfe Catal de Mxic i don suport a la candidatura de Josep Tarradellas com a president de la Generalitat de Catalunya a l'exili. Va escriure Presncia (1965).

 Referncies .
 ;
 Vicen Riera i Llorca Els exiliats catalans a Mxic  Curial Edicions Catalanes, 1994;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329995" title="Abadia de Souillac" nonfiltered="3544" processed="3530" dbindex="128643">
L'abadia de Santa Maria de Souillac (o de Solhac, en occit) est situada a la comuna de Souillac al departament francs d lt (Migdia-Pirineus). La mateixa abadia fou l origen del nucli habitat.


Histria.
L origen de l abadia rau en una donaci feta de per Sant Graud d'Aurillac (855-909), abat d Aurillac (Cantal), d unes possessions personals que tenia en aquestes terres.  Aquesta donaci testamentria feta en el mateix any de la seva mort va constituir el nucli d una cella monstica que va veure incrementat el seu patrimoni grcies a altres donacions fetes per la noblesa. El lloc, depenent d Aurillac, inicialment era conegut com l Assumpci de Souillac, per ms endavant es va anomenar Santa Maria de Souillac. D acord amb l orde de la casa mare, Souillac era un establiment benedict. 

Els segles segents foren d una gran prosperitat, es van aixecar importants construccions monstiques, sobretot al segle XII. Una vuitantena d esglsies i priorats en depenien.

Com la majoria d establiments monstics, va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys (1337-1453), que fins i tot va despoblar les rodalies i es va haver de repoblar (1447).

En el segle XVI l abadia va passar a estar governada per abats comendataris, elegits fora dels seus murs i sovint amb personatges gents vinculats al cenobi i que no hi residien. Un altre episodi nefast pel cenobi foren les guerres de religi (1562-1598), que l afectaren greument. Tot el conjunt fou saquejat i incendiat, per l esglsia va poder resistir els atacs.

El 1632 l abat Henry de la Mothe Houdancourt va impulsar la seva reconstrucci, que degut a la seva complexitat s allarg fins el 1712. A final d aquell segle va patir els efectes de la revoluci, els bns foren venuts, els religiosos expulsats (1790) i l eglsia dedicada a la Ra.

Va recuperar les seves funcions religioses el 1801, passant a ser la parroquial el 1803. Des de mitjan del segle XIX hom treballa en la seva restauraci.

L esglsia.
Encara es conserva una massissa torre que pertany a la primitiva esglsia de l poca de la fundaci (segle X). L esglsia s un imposant edifici de nau nica, amb creuer. La nau es cobreix per dues cpules rematades per llanternes, un tercera cpula es troba a l encreuament de la nau i el transsepte. La capalera t una srie d absis poligonals, el central amb tres absidioles i els laterals simples. Bona part d aquesta obra s producte de la restauraci del segle XVII.

El portal.
Aquest portal decorat s una de les fites de l escultura romnica. Quan l esglsia va patir els efectes de les guerres de religi, aquest va quedar molt afectat, com la resta de l edifici. Llavors es va traslladar a l interior, on encara es pot veure. Sobre la porta es troba un gran relleu amb una escena central dedicada al sant Tefil el Penitent, que va arribar a fer un pacte amb el diable, per que va obtenir el perd de la Mare de Du i va acabar canonitzat. Als costats les imatges de sant Benet i de sant Pere.

Un altre element de la portada s la columna del mainell, encastada a la dreta del portal. Es tracta d una obra mestra de l escultura i presenta un garbuix de personatges i animals fantstics.

Als costats de la porta tamb trobem dos relleus de personatges: els profetes Isaes i Osees.

Bibliografia.
Secteur Pastoral de Souillac. Souillac, abbatiale Sainte Marie, Luzech, 1998





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="329996" title="Racing club de Narbonne Mditerrane" nonfiltered="3545" processed="3531" dbindex="128644">


El Racing club de Narbonne Mditerrane (RC Narbonne) s un club de rugbi a 15 de la ciutat occitana de Narbona. Doble campi de Frana, el1936 i el 1979), actualment participa al Pro D2.

Aquest club mtic del rugbi francs, fundat el 1907, ha passat 100 anys a la Primera Divisi abans de baixar de categoria el 2007. Gran club formador de rugbistes, ha fornit un nombre impressionant de jugadors a l'equip de Frana i posseeix un palmars eloqent amb dos ttols de Campi de Frana i el rcord de nou ttols del Challenge Yves du Manoir.

 Histria .
El RC Narbonne s el resultat de la fusi de dos grups rugbistes narbonesos: lSporting i el format pels militars del 80 regiment d'infanteria francs. El 26 de setembre de 1907 el Racing club narbonnais naixia adoptant els colors grana i negre per al seu uniforme; Aquests colors seran substituts el 1912 pels actuals taronja i negre. El primer president va ser Burgalat, un negociant de vins.

Desprs d'uns anys en qu el club de Narbona guanyar els seus primers ttols (el Challenge Gnie el 1908 i el Campionat del Llenguadoc el 1912), viur una etapa terrible amb la prdua de 22 dels seus membres durant la Primera guerra mundial. El Racing trigar anys en cicatritzar aquesta ferida.

Desprs que el president Arnaud rellancs el RCN dins del campionat de Frana l'octubre de 1919, va succeir-lo Alphonse Labau. En aquest perode l'estadi va ser dotat de tribunes fetes de ciment i es va fitxar el 2a lnia internacional Aim Cassayet. Amb Cassayet liderant l'equip, el Narbona va arribar a la seva primera semi-final del campionat de Frana el 1925.

Malauradament, la mort sobtada de Cassayet per una malaltia l'any 1927, va estroncar novament la carrera ascendent del club narbons.

L'any 1932, amb Joseph Choy com a capit, el Racing va arribar a la seva primera final del campionat e Frana, partit que va perdre a Bordeus contra el LOU per 9-3. Encara el Narbona jugar una altra final el 1933 abans de fer-se amb el seu primer ttol de campi de Frana l'any 1936, guanyat davant del Montferrand per 6-3. Narbona va reservar una rebuda triomfal per als seus "herois".

Tanmateix el RC Narbonne entrar novament en una etapa de regressi durant ms de vint anys on la sequera de ttols i de resultats ser la tnica principal.

No ser, doncs, fins les dues semi-finals jugades el 1964 i 1968 del Campionat de Frana i el seu primer ttol del Challenge Ives du Manoir, tamb el 1968, que el club no torn a ser un referent dins del rugbi francs. Guanyar un total de 9 ttols de l'Yves du Manoir entre 1968 i 1991 i esdevindr altre cop campi de Frana el 1979.

L'any 2001 el RC Narbonne encara jugar la final del Campionat europeu que perdr davant del NEC Harlequins angls per 42-33. Per una crisi de joc i de resultats van condemnar aquest histric del rugbi francs al descens de categoria l'any 2007, desprs de 100 anys jugant a la mxima categoria.

 Palmars .
Grans ttols.
 European Challenge Cup:
 Finalista: 2001;
 Campionat de Frana:
 Campi: 1936 i 1979;
 Finalista: 1932, 1933 i 1974 (i un total de 15 cops semi-finalista);
 Challenge Yves du Manoir:
 Campi: 1968, 1973, 1974, 1978, 1979, 1984, 1989, 1990, i 1991 (s el club que mes ttols t, 9);
 Finalista: 1967, 1982 i 1992 (i un total de 20 cops semi-finalista);
 Copa de Frana:
 Campi: 1985;

 Proves menors .
 Challenge Antoine Bgure: ;
 Campi: 1966, 1979 i 1980;
 Bouclier d'automne:
 Campi: 1978 i 1984;
 Finalista: 1971 i 1974;
 Challenge Jean Bouin: ;
 Campi: 1988;
 Finalista: 1989;
 Lion d'Ovalie: ;
 Campi: 1977;
 Challenge Jules Cadenat:
 Finalista: 1968 i 1977;

 Les finals del RC Narbonne.
 Campionat de Frana .


European Challenge Cup.


 Jugadors emblemtics .



 Enllaos externs .
 Lloc oficial del club;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330001" title="Laure Dalmau i Pla" nonfiltered="3546" processed="3532" dbindex="128645">
Laure Dalmau i Pla (Agullana 1886 - Girona 1969) fou un metge, escriptor i poltic catal. Era fill del forner del poble i estudi el batxillerat a Girona. Un cop llicenciat en medicina, exerc un temps a Vilajuga i s'establ a Girona, alhora que tamb es dedic a la literatura, particip en Jocs Florals, milit al Centre Nacionalista Republic  i public poemes al setmanari Catalanitat (1910-1911), fundat per ell amb Miquel de Palol. Des del 1931 milit a Esquerra Republicana de Catalunya, partit amb el qual fou escollit diputat per Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 juntament amb el futura alcalde Pere Cerezo i Hernez. Fou un dels ponents de l'Estatut de Nria.

Durant la guerra civil espanyola fou director de l'Hospital de Girona. En acabar la guerra va marxar cap a l'exili, del que va tornar el 1949. Fou pare de Francesc Dalmau i Norat, resistent antifranquista i tamb diputat al Parlament de Catalunya.
 
 Obres .
 Cercant la fossa (1908);
 El sacrilegi (1918) obra de teatre.
 A Girona, poema;
  
 Referncies .
 Petita biografia;
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330003" title="Francesc Dalmau i Norat" nonfiltered="3547" processed="3533" dbindex="128646">
Francesc Dalmau i Norat (Girona, 1915 - Palams, 2003) fou un metge i poltic catal. 

Fill del poltic i diputat Laure Dalmau i Pla, i en acabar la guerra civil espanyola marx a l'exili amb el seu pare. Es va establir a Montpeller, on fou amic d'Heribert Barrera i va estudiar medicina. A comenaments dels anys 40 va tornar a Catalunya, per fou detingut a la frontera i empresonat al castell de Sant Ferran de Figueres. Poc desprs fou traslladat al penal d'Algesires, d'on es va escapar nedant fins a Gibraltar. All es va enrolar en l'exrcit britnic i va participar en el desembarcament de Normandia.

Anys desprs va tornar i s'establ com a metge a Palams, on fou metge personal de Josep Pla i contact amb Josep Tarradellas. Desprs dela fi del franquisme fou escollit diputat per ERC per la provncia de Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980, on fou membre de les comissions d'Economia, Finances i Pressupost, de Poltica Territorial, de Govern Interior i d Alta Muntanya. Tamb fou alcalde de Palams de 1983 a 1985.

 Enllaos externs .
 Obituari a El Mundo;

Bibliografia.
 Pere Vigo, Francesc Dalmau, un metge comproms amb Catalunya. Esquerra Nacional num 107 9/15 de setembre de 2008;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330006" title="AEiG Pau Claris" nonfiltered="3548" processed="3534" dbindex="128647">



L'AEiG Pau Claris s un agrupament escolta i guia del barri de Sant Antoni. Forma part de l'organitzaci Minyons Escoltes i Guies de Catalunya. Enguany s'ha traslladat a l'escola Ferran Sunyer, situada al carrer Viladomat 2, tocant al Parallel. L'agrupament compta amb vora cent joves, entre nens i caps. Les edats oscillen entre els 6 anys els ms petits (castors) i els 19 anys dels ms grans (truc). 

La tasca fonamental recau en l'educaci en el lleure de nens, nenes i joves basant-se en el Mtode escolta. Els joves participen de tallers, activitats, excursions, campaments, projectes, descobertes i un llarg etctera de recursos, tot fomentant valors tics i morals. L'objectiu s que adquireixin esperit crtic amb el mn que els envolta, fent-se responsables i compromesos, descobrint que poden treballar per a la transformaci social. Sovint es busca un entorn natural on puguin alliberar-se del dia a dia, desenvolupant i potenciant totes les possibilitats del joc, que s l'eina bsica. 

 Branques .

L'agrupament est organitzat per branques o unitats seguint un criteri d'edat per tal d'educar als nens i nenes segons les seves necessitats.

  Dels 6 als 8 anys, trobem els Castors i Lldrigues, on els petits descobriran, a part de moltes aventures, l oportunitat de conixer la convivncia, el fet de compartir, l adquisici d hbits fonamentals...

  Els Llops i Daines, sn  la cantera  que agrupa als nens de 8 fins a 11 anys. En aquest instant de les seves vides, on l empenta, la vitalitat i l ambici de descobrir son els pilars, es passaran l estona jugant sense parar mai d aprendre.

  L adolescncia est arribant, i qu millor que el cau per a canalitzar tota aquesta eufria amb la que es troben, ara que es volen menjar el mn. Els Rngers i Noies Guies, d 11 a 14 anys, coneixeran que a part del joc hi ha moments en qu la reflexi ser l eina a utilitzar per a seguir endavant.

  Els Pioners i Caravel les, que sn grans per que no ho saben tot, li trobaran noves perspectives a qu/qui/com sn. Es plantejaran reptes diferents, i la seva iniciativa comenar a materialitzar-se en forma de projectes, ja que veuen el seu entorn, i hi ha coses que no els hi agraden i volen canviar. Tenen de 14 a 17 anys, us sorprn?

  El tram final de l adolescncia es troba a Truc. Els joves, dels 17 als 19, prendran conscincia de la societat que els envolta, i treballaran a fons dins l entorn del cau, on trobaran idees, conceptes i maneres de fer alternatives a l artificialitat de les ciutats que habitem.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330007" title="Dodge Journey" nonfiltered="3549" processed="3535" dbindex="128648">

El Dodge Journey es un vehicle mid-size crossover fabricat per Chrysler LLC i venut sota la marca Dodge. Va ser presentat al Frankfurt Autoshow 2007 i la seva comercialitzaci va iniciar-se el primer trimestre del 2008 a nord-amrica.

El Journey es fabrica a la planta de Toluca, Estat de Mxic, Mxic.

 Informaci general .

Identificat internament com JC49, comparteix la mateixa batalla (wheelbase) a la nova plataforma Chrysler destinada a les minivan (aquesta no es ms que el xasss modificat des del Dodge Avenger, la plataforma JS de Chrysler). A l'igual que l'Avenger, el seu exterior ha estat dissenyat per Ryan Nagode). 

El Journey ofereix 5 seients o una configuraci 5+2, aix es, 5 seients i 2 a la part posterior i 4 portes, les quals, les 2 laterals posteriors s'obren 90. Aquest punt difereix de l'anterior. A diferncia de l'anterior Dodge Caravan, model a qui substitueix, que tenia porta lateral corredissa.

 Motors i paquets d'equipament .

Disponible amb 5 paquets d'equipament: SE, SXT - FWD (SXT amb tracci davantera), SXT - AWD (SXT amb tracci integral), R/T - FWD (R/T amb tracci davantera) i R/T (R/T amb tracci integral).

Mides del Journey:

Batalla (Wheelbase): 2,891 m (113.8 in)

Llargada (Length): 4,884 m (192.3 in)

Amplada (Width): 1,905 m (75.0 in)

Alada (Height): 1,715 m (67.5 in)

Capacitat del dipsit: 77 l (20.5 galons d'EUA)

Pes (Curb Weight): 1722 kg (3796 lbs, model SE)

Mecnicament s'ofereix en 2 motors (encara que un tercer motor, el 2.7 V6, es ofert en altres mercats, a l'igual que la versi disel, (un 2.0 TDI PD de Volskwagen que desenvolupa 140 cv) que no s'oferir a nord-amrica.



En transmissions, s'ofereixen una automtica de 4 velocitats pel motor L4 i una automtica de 6 velocitats, nicament disponible pel motor V6. Pel motor 2.0 TDI podr elegir-se amb una manual de 6 velocitats o una automtica de 6 de doble-embragament fabricada per Getrag.

 Referncies .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial ;
 Informaci del Journey a Allpar.com ;
 Informaci sobre el Journey a terra.com ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330008" title="Louis-Charles-Antoine Desaix" nonfiltered="3550" processed="3536" dbindex="128649">
Louis Charles Antoine Desaix (Ayat-sur-Sioule, Frana, 17 de agost del 1768 - Marengo, Itlia, 14 de juny del 1800) fou un general francs que destac en les Guerres de la Revoluci Francesa i en la campanya d'Egipte.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330009" title="Francesc Arnau i Cortina" nonfiltered="3551" processed="3537" dbindex="128650">
Francesc Arnau i Cortina (Hostalric, Selva, 1889 - Perpiny, 1974) fou un comerciant i poltic catal. Des del 1919 es va establir a Malgrat, on es dedic al comer txtil i va fer conferncies. A les eleccions municipals de 1930 fou escollit regidor de Malgrat quan es proclam la Repblica en fou escollit alcalde. El 1931 s'afili a ERC, partit amb el qual fou escollit diputat per Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Fou un dels ponents de la Llei de Rgim Local de 1934. El novembre de 1936 dimit de l'alcaldia en desacord amb la poltica municipal republicana durant la guerra civil espanyola. Aleshores fou nomenat vicepresident de la Comissi Reguladora de Preus de la Generalitat de Catalunya.

En acabar el conflicte va marxar a Perpiny. El 1947 es va establir a Prada de Conflent, on va mantenir contacte amb intellectuals exiliats com Pompeu Fabra i Pau Casals. Cap el 1960 va retornar a Malgrat.

 Referncies .
 Ramn Garriga-Marqus  Francesc Arnau i Cortina, 1889-1974. Barcelona : Borrs, D.L. 1990;

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330011" title="Xavier Casademunt i Arimany" nonfiltered="3552" processed="3538" dbindex="128651">
Xavier Casademunt i Arimany (Figueres 1897-1988) fou un mestre i poltic catal. Exerc com a mestre a Sant Jordi Desvalls, on va escriure Notes breus de geografia i histria de Sant Jordi Desvalls (1967). Milit a Esquerra Republicana de Catalunya i fou escollit diputat per Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Durant la guerra civil espanyola fou delegat de la Generalitat de Catalunya en la junta administrativa de l'Hospital Clnic de Barcelona.

 Referncies .
 Referncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330012" title="Jaume Magre i Ubach" nonfiltered="3553" processed="3539" dbindex="128652">
Jaume Magre i Ubach (Cervera, Segarra, 1890 - Lleida, 1966) fou un poltic republic catal. Abans de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola va estar vinculat a la Uni Republicana i presid la Joventut Republicana de Lleida a Cervera. Desprs de la Conferncia d'Esquerres de 1931 va ingressar a ERC i en fou escollit diputat per Lleida a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Al Parlament de Catalunya particip en les comissions d'obres pbliques, peticions i justcia i dret. Poc abans d'acabar la guerra civil espanyola,el desembre de 1938, es va exiliar a Frana, d'on va tornar el 1948. Es va establir aleshores a Lleida.

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330013" title="Estaci de Maanet-Massanes" nonfiltered="3554" processed="3540" dbindex="128653">



 

 

 



Maanet-Massanes s una estaci de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al terme municipal de Maanet de la Selva, per lluny del centre urb, a la comarca de La Selva de la provncia de Girona. A ms de trens de rodalies, paren trens de Mitjana Distncia de Renfe de la lnia Ca2.

Serveis ferroviaris.
L'estaci s capalera de dues lnies de rodalies, una que es dirigeix cap a Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat per la costa, la R1 i l'altra que tamb es dirigeix cap a Barcelona i Sant Vicen de Calders via Granollers, la R2.

Noms hi ha 12/13 dels trens diaris en cada sentit de la R2 que arribin fins a Maanet-Massanes, i excepte 3 que tenen com a origen o destinaci l'estaci de Vilanova i la Geltr, noms cobreixen la part nord de la lnia fins a l'Estaci de Barcelona Sants. Tots excepte els tres trens esmentats son regionals cadenciats que figuren com a Regional en els horaris de Mitjana Distancia amb destinaci Cervera de la Marenda o origen Portbou.

Cap dels trens que arriben i surten d'aquesta estaci per la R1 realitza el recorregut sencer de la lnia fins a Molins de Rei, tots acaben a L'Hospitalet de Llobregat.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia regional Ca2;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330016" title="Re menor" nonfiltered="3555" processed="3541" dbindex="128654">


Re menor (tamb Rem en la notaci europea, i D en la notaci americana) s la tonalitat que t l'escala menor natural a partir de la nota re; aix est constituda per les notes re, mi, fa, sol, la, si i do. La seva armadura cont un bemoll, el si bemoll. El seu relatiu major s fa major, i la tonalitat homnima s re major.
 
Com succeeix en totes les tonalitats menors, la sensaci general s ms "fosca" que la que produeix l'escolta d'una tonalitat major. Des de molt antic, aquesta tonalitat se la identifica com la tonalitat de la tristesa o la pena.

Sembla que s la tonalitat menor ms usada en les obres per a  guitarra; de les 555 sonates per a teclat de Domenico Scarlatti, que recullen molts dels manierismes de la msica per a guitarra, 151 estan en tonalitats menors, i la tonalitat ms usada s re menor, amb 32 sonates.

Tot lArt de la fuga de Johann Sebastian Bach est en re menor. D'acord amb Alfred Einstein, la histria de l'afinaci ha donat lloc a que s'hagi associat re menor amb el contrapunt i el cromatisme (per exemple, la quarta cromtica), i cita la Fuga cromtica en re menor de Mozart. Tamb el Rquiem de Mozart est a re menor. Dels dos concerts per a piano que Mozart va escriure en menor, un d'ells, el Concert per a piano nm. 20 K. 466, s en re menor. Pel que fa a Michael Haydn, noms va escriure una simfonia en menor, i va ser en re menor (Perger 20, MH 393).

Re menor s la tonalitat de la Simfonia nm. 9 "Coral" de Beethoven, i Bruckner va escriure la seva prpia Simfonia nm. 9 en la mateixa tonalitat.

Diverses obres del classicisme, i tamb posteriors, comencen tpicament en menor i acaben en major, o almenys en un acord major (tercera picarda). La Simfonia nm. 9 de Bruckner, que va quedar inconclusa i s interpretada sense el final, s un altre exemple d'una simfonia que comena a re menor i acaba mi major. La Simfonia Dante de Liszt comena en re menor i acaba en si major.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Sherman, Charles H. Johann Michael Haydn (1737-1806), a chronological thematic catalogue of his works Nova York: Pendragon Press, 1993.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330019" title="Ricard Palacin i Soldevila" nonfiltered="3556" processed="3542" dbindex="128655">
Ricard Palacn i Soldevila (Lleida, 1886 - 1933) fou un advocat i poltic catal. Fou membre del Collegi d'Advocats de Lleida. El 1915 fou un dels fundadors de la Joventut Republicana de Lleida i de 1917 a 1923 fou regidor de Lleida durant el mandat d'Humbert Torres i Barber. Merc un pacte amb el Partit Liberal el 1923 assol ser nomenat alcalde de Lleida, per l'arribada de la Dictadura de Primo de Rivera l'oblig a dimitir. Poc desprs es va afiliar a la francmaoneria.

Quan es va proclamar la Segona Repblica Espanyola a Lleida fou nomenat governador civil. Particip en la Conferncia d'Esquerres i ingress a ERC, partit amb el qual fou escollit diputat per Lleida a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Va morir un any ms tard.

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330020" title="Institut Bblic Pastoral" nonfiltered="3557" processed="3543" dbindex="128656">

Institut Bblic Pastoral s una confessi religiosa creada l'any 1917 per dissidents de la Watch Tower no conformes amb el nomenament de Joseph Rutherford com a successor de Charles Taze Russell en la presidncia.

Histria.
De resultes del Cisma de 1917 en el  lideratge de la societat Watch Tower i dels Estudiants de la Bblia, quatre directors de la societat foren formalment expulsats de la Sede per Joseph Rutherford, segon president de la Watch Tower.

Al principi es reuniren dos Estudiants de la Bblia dissidents a Asbury Park, Nova Jersey. Alguns mesos ms tard, prop de 300 persones assistiren a una segona convenci realitzada a Providence, Rhode Island. A resultes d'aquesta convenci, es decid fundar el Institut Bblic Pastoral amb l'objectiu de donar continutat al treball pastoral de Charles Taze Russell, de manera totalment independent de la nova direcci de la societat.

El Desembre de 1918, es public el primer exemplar de The Herald of Christ's Kingdom. Fou editat per R. E. Streeter fins la seva mort, el Desembre de 1924. Avui, el Institut Bblic Pastoral continua realitzant les seves activitats religioses educatives.

Vegeu.
 Les Filles de la Torre;
 Charles Taze Russell;

 Enllaos externs .  
 Institut Bblic Pastoral (1918);
 Revista The Herald of Christ's Kingdom On-Line;
 Testament de Russell;
 El Pla div per l'humanitat, segons Russell;
  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330021" title="Carles Gerhard Ottenwlder" nonfiltered="3558" processed="3544" dbindex="128657">
Carles Gerhard Ottenwlder (Valls, 1889 - Mxic, 1976) fou un poltic catal, fill de pares sussos i germ del msic Robert Gerhard i Ottenwlder. Estudi comer a Sussa i durant la dictadura de Primo de Rivera milit a Acci Catalana, partit que abandon el 1932 per passar a Uni Socialista de Catalunya, partit amb el que fou escollit diputat per Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Durant la guerra civil espanyola fou comissari de la Generalitat de Catalunya al monestir de Montserrat.

En acabar la guerra civil marx a Frana i d'ac a Sussa, i s'establ a Mxic el 1945, on treball com a traductor. El 1954 fou nomenat secretari del Parlament de Catalunya, en la sessi en la que Josep Tarradellas fou escollit president de la Generalitat a l'exili. El 1982 es public el seu llibre de memries.

 Referncies .
 Vicen Riera i Llorca Els exiliats catalans a Mxic  Curial Edicions Catalanes, 1994;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330022" title="Erasmus Darwin" nonfiltered="3559" processed="3545" dbindex="128658">

Erasmus Darwin (12 de desembre de 1731   18 d'abril de 1802) fou un metge, naturalista, fisileg i filsof britnic que escriv profusament sobre temes de medicina, de botnica, a ms de llibres de poesia. Va ser un dels membres fundadors de la Societat Lunar, un grup de discussi d'industrials i filsofs de la naturalesa. Avi de Charles Darwin, va ser un dels defensors de l'evolucionisme. 

Obra.

Cincies naturals.
El treball cientfic ms important d'Erasmus Darwin s Zonomia (1794), que cont un sistema de patologa i un tractat sobre la "generaci" en el que avanava les postures evolucionistes de Jean-Baptiste Lamarck.

Darwin va experimentar amb l's de l'aire i gasos per calmar infeccions i cncer. Ms tard va enfocar els seus descobriments a la investigaci sobre la formaci dels nvols. 

Els experiments de Darwin en galvanisme van ser una important font d'inspiraci per la novella Frankenstein, de Mary Shelley.

Poesia.
La poesia d'Erasmus Darwin va ser elogiada per Coleridge i Wordsworth. En ella, Darwin reflexava els seus interessos cientfics. De fet, la seva obra ms important porta per ttol The Botanic Garden (El jard botnic).

Invents.
Darwin fou tamb un gran inventor, tot i que mai patent cap de les seves invencions, car pensava que aix podria fer malb la seva reputaci com a metge.

Arbre de famlia.



Enllaos externs.


;
"Preface and 'a preliminary notice'" by Charles Darwin in Ernst Krause, Erasmus Darwin (1879);
"Zoonomia, Vol. I Or, the Laws of Organic Life";
Erasmus Darwin House, Lichfield;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330023" title="Antoni Martnez i Domingo" nonfiltered="3560" processed="3546" dbindex="128659">
Antoni Martnez i Domingo (Barcelona, 1867 - 1942) fou un poltic catal. Inicialment milit al Partit Conservador, amb el que el 1897 fou regidor de l'ajuntament de Barcelona, i fins i tot alcalde de Barcelona el 1915-1916 i el 1917. En aquells anys se'l considerava seguidor de la lnia d'Eduardo Dato e Iradier, per el 1917 va dimitir en solidaritat amb l'Assemblea de Parlamentaris i el 1918 abandon els conservadors per a ingressar en la Lliga Regionalista, partit amb el que torn a ser nomenat alcalde de Barcelona el 1919 i el 1920.

Escollit alcalde de Barcelona el 1919-1922, va sobreviure a un atemptat el 1921 i fou escollit diputat a Corts Espanyoles per la Lliga el 1923, per deix l'esc en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera. Quan arrib al govern Dmaso Berenguer y Fust el 1930 fou novament regidor de Barcelona i delegat de Treball, per la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola l'apart del crrec. Fou escollit diputat de la Lliga Catalana a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932, on es disting pel seu esperit de concrdia. Desprs dels fets del sis d'octubre de 1934 li corresponia ocupar la presidncia de la Generalitat de Catalunya, per el govern republic prefer posar-hi un militar. En esclatar la guerra civil espanyola es va exiliar, i quan acab el conflicte, va tornar a Barcelona i no particip ms en poltica.

 Enllaos externs .
 Biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330024" title="Il Guarany" nonfiltered="3561" processed="3547" dbindex="128660">
	
Il Guarany s una pera en quatre actes de Antnio Carlos Gomes, amb llibret de Antonio Scalvini. S'estren al Teatro alla Scala de Mil el 19 de mar de 1870. A Catalunya es va estrenar al Liceu de Barcelona el 7 de mar de 1876.	
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;

Referncies.
	
	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330025" title="Everex CloudBook" nonfiltered="3562" processed="3548" dbindex="128661">

Everex Cloudbook es un ordinador tipus netbook (o UMPC) desenvolupat per Everex i basat en disseny al NanoBook de VIA. Aquest model esta pensat per competir amb els ASUS Eee PC, el OLPC XO-1 i el Classmate PC.

 Histria .

Les vendes de l'ordinador de sobretaula gPC TC2502 va permetre a Everex de buscar un concepte similar al gPC per en plataforma mbil. Amb aquesta finalitat la companyia va fabricar dos sistemes que tenien el gOS v2 com a sistema operatiu: el gBook i el netbook que havia pres el disseny de referncia del VIA Nanobook (disseny que tamb usar Packard Bell pel seu EasyNote XS).

La data de presentaci del CloudBook era el 25 de gener de 2008, per Everex va posposar-la degut a que volia que el gOS utilitzs l'escriptori GNOME] enlloc del Enlightenment 17, fent-lo ms compatible amb Ubuntu. El dock del E17 va ser substitut pel Avant Window Navigator per donar-li una mateixa funcionalitat i aspecte que tenia en les anteriors versions del gOS.

S'esperava que pel 15 de febrer del maetix any seria ofert als Estats Units d'Amrica a traves de Wal-Mart i ZaReason, per va ser desplaat fins el 21 de febrer per part de Wal-Mart (ZaReason havia rebut una part de la seva comanda). 

El preu de sortida va ser de 399 dlars i venia amb una garantia d'1 any amb servei 24/7 amb nmero de servei tcnic de franc. En agost de 2008 Wal-Mart l'est oferint per 299 dlars 

Caracterstiques.

El CloudBook destaca per tenir el ratol de tipus touchpad ubicat a la dreta de la pantalla, en comptes de ser ubicat al final del teclat tal i com la majoria de ordinadors porttils equipen. El disseny d'aquest netbook esta pensat per poder escriure amb una sola m, o amb les dos quan es pretn usar el ratol. Tant el teclat com el mousepad estan ubicats sota de la pantalla. Aquest disseny es va fer pensant per ser usada la mquina no solament quan ens asseiem (o la posem en una superfcie), sin que tamb per fer-la anar quan estem caminant. Degut a aquesta caracterstica, malgrat no inclogui pantalla tctil, es ven com a UMPC.

El sistema operatiu que usa es el gOS, una distribuci basada amb Ubuntu. La primera versi usava l'escriptori Enlightenment 0.17, per amb el nou gOS V2 Rocket (gOS Rocket G), basat amb GNOME.

 Especificacions .

Existeixen 2 versions del CloudBook: la que equipa gOS, la CloudBook CE1200V i la que equipa Microsoft Windows XP, la CloudBook CE1201V. Destaca la inclusi d'un port DVI-I en lloc de l'habitual VGA. I com es habitual amb la majoria de netbooks, s'afegeix lector de targetes multimdia.



 CloudBook MAX .

VIA Technologies va comunicar el 2 d'abril de 2008 va anunciar que Everex presentar un nou model de netbook. Aquest equipar una pantalla de 8,9" TFT WVGA, 2 gb memria DDR2, disc dur de 80 gb, Bluetooth, GPS integrat, webcam de 2 mpx, sortida S-VIDEO, processador VIA C7-M ULV 1,6 Ghz i Microsoft Windows Vista.

 Referncies .

 Vegeu tamb .

 ASUS Eee PC;
 MSI Wind PC;
 Acer Aspire One;
 Comparatiu entre netbooks;

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial del Cloudbook ;
 Review del Everex CloudBook ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330032" title="Marina (pera)" nonfiltered="3563" processed="3549" dbindex="128662">
	
Marina s una pera en tres actes de Emilio Arrieta, amb llibret de Francesc Camprodon, reformat per Miguel Ramos Carrin. S'estren al Teatro Real de Madrid el 16 de mar de 1871.

A Marina pertanyen dos dels fragments ms populars de tota la lrica espanyola: l'entrada de Jorge (Costa la de Levante, playa la de Lloret) i el brindis del tercer acte (A beber, a beber y a ahogar).

Histria.
Marina va ser concebuda inicialment com a sarsuela en dos actes amb llibret de Camprodon, i aix va ser estrenada el 21 de setembre de 1855 al Teatro Circo de Madrid davant un pblic que hi va reaccionar amb una absoluta indiferncia i un fredor que de cap manera anticipaven l grandssim xit posterior de l'obra. La crtica es va mostrar desconcertada i indecisa; mentre que alguns crtics van adonar-se de la seua qualitat  entre ells Barbieri , d'altres la van menysprear . Noms va gaudir de 10 representacions a Madrid, el que era ben poc per a l'poca. Tanmateix, posteriorment va anar guanyant una gran popularitat arran de les successives representacions per tota la geografia espanyola.

La transformaci en pera va ser propiciada 16 anys desprs pel tenor Enrico Tamberlick que volia cantar l'obra al Teatro Real. Ats que Camprodon ja havia mort, Arrieta va confiar l'adaptaci del llibret a Ramos Carrin. En aquesta ocasi l'pera va obtenir un xit indiscutible, es van haver de repetir diversos fragments i Arrieta va rebre una de les majors ovacions de la seua carrera. L'pera va gaudir de 7 representacions.

La transformaci va requerir la composici de noves peces i tamb l'eliminaci d'algun nmero. La nova estructura musical es va beneficiar de l'art ms madur i evolucionat d'Arrieta, tot i que tamb va patir els efectes d'un cert verns de carcter grandiloqent i pretencis, adient amb all que hom esperava d'una gran pera en la segona meitat del segle XIX. Tanmateix, el carcter sarsuelstic de l'obra roman gaireb inalterat malgrat la intervenci que la va transformar en pera.

 Repartiment de les estrenes .




 Msica .
Marina va ser concebuda com a sarsuela gran, per un compositor lric, Arrieta, que s'havia format i havia fet les seues primeres passes a Mil. En conseqncia, musicalment Marina pot enquadrar-se en el ms perfecte italianisme, ms aviat en la lnia meldica de Donizetti o Bellini   compositors que la partitura evoca amb fora   que en la dramtica de Verdi. L'element popular hi s prcticament absent, llevat d'aguna intervenci insubstancial per part de Roque al tercer acte.

La melodia s brillant, de vegades sublim, com correspon al gran melodista que va ser Arrieta.

La configuraci de l'orquestra s la segent: 1 flaut, 2 flautes, 2 obos, 2 clarinets, 2 fagots, 4 trompes, 2 trompetes, 3 trombons, 1 tuba, percussi, arpa, corda, orquestra de plectre.

 Nmeros musicals .
 Acte I .
 - Preludi. Cor de pescadors (Ya la estrella precursora...) i barcarola de Marina (Brilla el mar engalanado);
 - Escena i ria de Marina (Pensar en l...);
 - Escena. Duo de Marina i Pascual (Nigame que es tu amante!);
 - Escena. Cor de pescadors (Entre la bruma y espesa neblina) i ria de Jorge (Al ver en la inmensa llanura del mar...);
 - Escena. Roque, Pascual Jorge, Marina i cor (Sea bienvenido el bravo capitn...!);
 - Bis. Quartet. Marina, Jorge, Pascual i Roque (Alma ma que has soado...);
 - Escena i duo de Roque i Jorge (Feliz morada dnde nac...!);
 Acte II .
 - Preludi i cor d'introducci (nimo todos, fuera pereza...!). Concertant i ria de Marina (Oh grato bien querido...!). Escena.
 - Cor (Cumplido parabin!). Concertant. Marina, Jorge, Pascual, Roque i cor (Mi madre te espera...);
Acte III .
 - Preludi;
 - Escena i brindis de Jorge i cor (A beber, a beber y a ahogar...!);
 - Tercet de Marina, Jorge i Roque (No sabes t que yo tena...);
 - Seguidillas de Roque i cor (La luz abrasadora...);
 - Tango. Roque i cor (Dichoso aqul que tiene...). Escena;
 - Duo de Marina i Jorge (A quin entonces dijiste amar?);
 - Escena i rond de Marina (Iris de amor y bonanza...);

 Llibret .
El llibret gira al voltant d'un innocent i feble embolic amors entre el trio format per Marina, Jorge i Pascual. El paper de Roque serveix com a contrapunt de Jorge, perqu aquest puga expressar i confessar els seus sentiments. Segons Cotarelo, i malgrat la qualitat potica del text inicial de Camprodon, el llibret s d'or fals perqu el nus no pot durar ni els dos actes de la sarsuela original ni els tres de l'pera, perqu l'espectador n'intueix des del primer moment el desenlla i, malgrat aix, se li fa esperar tota la durada de l'obra sense que que la situaci dels personatges canvie el ms mnim.

Sinopsi.


Acte I.
Matinada a la platja de Lloret de Mar. Mentre els pescadors canten, Marina, rfena d'un mariner que ha estat recollida a casa del capit Jorge i de sa mare, espera el retorn de Jorge, de qui, tot i haver-se criat com a germans, est secretament enamorada. Ella no sap que els seus sentiments sn correspostos i que Jorge espera arribar per a demanar-li que es case amb ell.
El capit Alberto, amic del pare de Marina, s'acomiada de la noia abans de tornar a la mar. Marina li demana una carta de son pare que est en poder d'Alberto, perqu vol conservar-la com a record. Alberto hi accepta. De sobte apareix Pascual, un rude xicot que est enamorat de Marina, i que, en veure l'afectus intercanvi entre Marina i Alberto, ha cregut veure en aquell un possible rival. Quan Marina nega amb vehemncia que Alberto siga el seu amant, Pascual li demana matrimoni. Amb la intenci de provocar que Jorge revele els seus sentiments envers ella, Marina suggereix a Pascual que demane la seua m a Jorge, si ell hi accedeix el matrimoni se celebrar.

El vaixell de Jorge arriba a port i es rebut amb grans mostres d'entusiasme, a les quals replica Jorge amb un cant a la seua terra nativa (Costa la de Levante, playa la de Lloret...). Pascual no triga a demanar a Jorge la m de Marina, i aquest, completament decebut li la concedeix. Pascual surt a donar la notcia a sa mare mentre que Jorge i Marina lamenten la seua dissort.
Acte II.
Els treballadors de Pascual es dediquen a la feina. Pascual entra i els comunica la notcia del seu casament, presentant la seua futura esposa. Els treballadors s'estranyen de l'actitud malenconiosa de la jove, en un dia que hauria de ser feli per a ella. Jorge manifesta que Marina sempre ser ben rebuda a sa casa, on s'ha criat com a membre de la famlia. Pascual s'enduu Marina a visitar la sogra i Jorge es queda completament abatut.
Acte III.
En una taverna a la vora de la mar els mariners canten i beuen. Jorge, acompanyat per Roque, beu per a oblidar les penes d'amor (A beber, a beber y a apurar...!). Jorge lamenta el maltracte al qual l'ha sotms la dna que estima, mentre que Marina, qui ha arribat per veure el seu estimat, intenta esbrinar qui pot ser aquesta dona malvada que ha robat el cor de Jorge, sense pensar que es tracta d'ella mateixa. 
Arriba un mariner a la recerca de Marina. Li porta, de part d'Alberto, la carta de son pare. Pascual intercepta la carta i, gels, interpreta que es tracta de la carta d'un amant de la seua promesa. Encoleritzat, trenca pblicament el seu comproms, davant d'una Marina que per una banda tracta de defensar el seu honor per que per altra se sent alliberada. Pascual surt, i Marina explica a Jorge que es tractava d'una carta de son pare. Els joves resolen la confusi que els havia separat i es declaren el seu amor. Els mariners i la gent del poble pregunten si hi haur casament: Jorge respon que n'hi haur, per que ell ser el nuvi.


Enregistraments selectes.


Referncies.


 Bibliografia .
 Cortizo Rodrguez, M Encina. Marina, una pera espaola. Article contingut a les notes a l'enregistrament de Vctor Pablo Prez. 1998.
 Prieto Marugn, Jos. Marina. OpusMsica. Nm. 13. Mar de 2007. ;
 Emilio Cotarelo y Mori. Historia de la Zarzuela. Instituto Complutense de Ciencias Musicales. Madrid, 2003. Madrid, 2000. ;

Enllaos externs.
  Llibret;
  Informaci i sinopsi argumental a Zarzuela!;
 Costa la de Levante... per Jaume Aragall;
	
Vegeu tamb.	
Llista d'peres ms importants	;
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330034" title="Miquel Vidal i Guardiola" nonfiltered="3564" processed="3550" dbindex="128663">
Miquel Vidal i Guardiola (Barcelona, 1891 - Lisboa, 1950) fou un poltic i economista catal. Estudi als jesutes de Sarri i es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona el 1906. Especialitzat en dret tributari, el 1907 succe Pere Coromines i Montanya com a cap del negociat de finances de l'ajuntament de Barcelona i fou professor de l'Escola d'Alts Estudis Mercantils i de l'escola de l'administraci de la Mancomunitat de Catalunya, i treball per al Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya. Vinculat doctrinalment a Georg von Schanz i Max von Heckel, va publicar articles d'economia i tributaci a  El Diluvio, La Vanguardia i Diari Mercantil (1932-35). 

Ideolgicament proper a la Lliga Regionalista, collabor amb Francesc Camb en la constituci de la Compaa Hispano-Americana de Electricidad el 1920, a partir d'una societat alemanya, i fou el traductor al catal del discurs d'Albert Einstein a l'ajuntament de Barcelona el 1923. Durant la Segona Repblica Espanyola milit a la Lliga Catalana, en la que form part del consell de govern i amb la qual fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933 i a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. A les eleccions generals espanyoles de 1936 fou escollit diputat pel Front Catal d'Ordre.

 Obres .
 La reforma de los impuestos directos en Prusia (1891-1893) ante el estado actual de la tributacin espaola (1910);
 Programa de l assignatura de la teoria de la Hisenda Pblica (1921);

 Enllaos externs .
  Grans economistes: Miquel Vidal;
 Sopar en honor a Einstein, 1923;
 Biografia a www.enciclopedia.cat;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330035" title="Viquipdia en ucrans" nonfiltered="3565" processed="3551" dbindex="128664">

La Viquipdia en ucrans (en ucrans                     , Ukrayins ka Vikipediya ) s l'edici de la Viquipdia en ucrans. El primer article va ser escrit el 30 de gener de 2004. L'1 d'octubre de 2005 va arribar a l'article 20.000 i s actualment la setzena wikipdia ms gran. A l'agost de 2008 tenia ms de 120.000 articles.

 30 de gener, 2004   1r article ();
 4 d'abril, 2004   1,000 articles;
 1 d'octubre, 2005   20,000 articles;
 15 d'octubre, 2006   30,000 articles;
 12 de novembre, 2006   40,000 articles;
 16 de gener, 2007   50,000 articles;
 17 de maig, 2007   60,000 articles;
 9 de setembre, 2007 - 70,000 articles;
 13 de desembre, 2007 - 80,000 articles;
 24 de gener, 2008 - 90,000 articles;
 28 de mar, 2008 - 100,000 articles;
 13 de juliol, 2008 - 120,000 articles;


 Vegeu tamb .

 Viquipdia;
 Ucrans;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330036" title="Joan Valls i Pujals" nonfiltered="3566" processed="3552" dbindex="128665">
Joan Valls i Pujals (Terrassa, Valls Occidental, 1881 - Barcelona, 1966) fou un poltic, advocat i escriptor catal. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, especialitzat en dret mercantil, el 1909 organitz i presid a Barcelona el Primer Congrs de Govern Municipal. Tamb collabor a la Veu de Catalunya.

Inicialment milit en el Partit Liberal, per desprs es pass a la Lliga Regionalista, partit amb el que fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona (1909-1914), diputat provincial (1915-1924), senador per Girona (1916), president de la diputaci de Barcelona (1918-24) i conseller de la Mancomunitat de Catalunya, per en proclamar-se la dictadura de Primo de Rivera hagu de deixar els crrecs. Va intervenir en la redacci del projecte d'estatut d'autonomia de la Lliga que no va reeixir.

A la caiguda de Primo de Rivera recuper el seu esc com a diputat provincial fins que es proclam la Segona Repblica Espanyola. Fou escollit diputat per Girona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932 per la Lliga Catalana. Quan fou empresonat el govern de la Generalitat de Catalunya arran els fets del sis d'octubre de 1934, fou nomenat conseller d'obres pbliques d'abril del 1935 a febrer del 1936. 

Quan esclat la guerra civil espanyola, aconsegu de passar a Mallorca i es pos de part de les autoritats franquistes. En acabar el conflicte abandon la poltica i es dedic als negocis. Fou conseller de l'Empresa Nacional Hidroelctrica de la Ribagorana (ENHER). 

 Obres . 
 El Contrato de cuenta corriente (1906);
 De la vida i de la mort d'Espanya (1922) ;
 Elogi de Catalunya (1928);
 Hostes vingueren (1929) ;

 Enllaos externs .
 Presidents de la Diputaci de Barcelona;
 Biografia a www.enciclopedia.cat;
  Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330038" title="Antoni Secanell Aparicio" nonfiltered="3567" processed="3553" dbindex="128666">
Antoni Secanell Aparicio (Trrega, 1894-1959) fou un poltic catal. Militant de la Lliga Regionalista, del 1924 al 1928 fou regidor de l'ajuntament de Trrega com a conseller corporatiu del Sindicat Agrcola Catlic. A les eleccions municipals de 1930 fou escollit regidor a Trrega i posteriorment diputat per Lleida a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. 

 Enllaos externs .
 Petita biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330039" title="Flogging Molly" nonfiltered="3568" processed="3554" dbindex="128667">
Flogging Molly s un grup americ (Los Angeles, Califrnia) de rock celta. 

 Formaci .

 Dave King (veu, guitarra, bodhrn, banjo i culleres), ;
 Bridget Regan (viol, whistle, gaita i veu), ;
 Dennis Casey (guitarra i veu), ;
 Matt Hensley (accordi i concertina), ;
 Nathen Maxwell (baix, guitarra i veu), ;
 Bob Schmidt (mandolina i banjo) i ;
 George Schwindt (bateria i percusions). ;

Discografia.

lbums de estudi.
2000: Swagger;
2002: Drunken Lullabies ;
2004: Within a Mile of Home ;
2008: Float;

Compilacions i directes.
1997: Alive Behind the Green Door;
2006: Whiskey on a Sunday;
2007: Complete Control Sessions;
2008: Warped Tour 2008 Tour Compilation;

Singles.
2000: "Salty Dog"(7");
B-side is "Juan El Sentimental", p;
B-side is "Man with No Country";
2008: "Requiem For a Dying Song" (#35 Hot Modern Rock Tracks);

Trivia.
Han actuat tres vegades a Catalunya;

Enllaos externs.
Web oficial;
Myspace oficial;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330040" title="Josep Folch i Folch" nonfiltered="3569" processed="3555" dbindex="128668">
Josep Folch i Folch (Montblanc, Conca de Barber, 1897 - 1985) fou un poltic i propietari agrcola catal. Fou sindicalista agrari i membre del Partit Radical Autnom de les Comarques Tarragonines (PRAT) (escindit del Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux), amb el qual fou escollit alcalde de Montblanc i diputat per Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. Progressivament s'aproxim a ERC i el 1938 fou nomenat secretari del Parlament de Catalunya. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic, d'on en va tornar el 1977.

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330042" title="Bandera de Bretanya" nonfiltered="3570" processed="3556" dbindex="128669">


La bandera de Bretanya s anomenada Gwenn-ha-du, que vol dir blanc i negre en bret. Tamb s utilitzada (encara que no de manera oficial) al departament francs de Loire-Atlantique.

Les dimensions d ela bandera no estan fixades, i van de 9:14 cm a 8:12 m. La bandera no s nicament utilitzada per associacions culturals i autonomistes sin per tothom en general. Durant molts anys, l'administraci consider la bandera un smbol separatista, per aquesta actitud ha canviat i actualment la bandera ja no inclou connotacions poltiques i apareix a tot arreu, fins i tot en edificis pblics juntament amb les altres banderes oficials. s molt utilitzada a tota Bretanya i es troba en nombrosos ajuntaments bretons. Degut a la manca de legislaci sobre les banderes regionals a Frana, la bandera  tamb oneja en vaixells. El disseny dels erminis pot variar per la ms freqent s la mostrada a la imatge superior.

Alguns bretons diuen que s l'nica bandera al mn blanca i negra, tot i que, de fet, tamb n'hi ha d'altres com la del Cant de Fribourg, la de Ceuta, la de Cornualles i la de Lisboa entre d'altres. El que s que s cert s que segurament s l'nica bandera del mn que  a les desfilades es porta sobre el cap.

La bandera va ser creada el 1923 per Morvan Marchal. Es va inspirar en les banderes dels Estats Units i de Grcia, ja que aquests dos pasos eren vistos llavors respectivament com a smbols de llibertat i democrcia..

Les nou barres horitzontals representen les dicesis tradicionals de Bretanya en les quals histricament el ducat va ser dividit.Les cinc barres negres representen les comunitats on es parla francs i gall (Dol, Nantes, Rennes, Saint-Malo i Saint-Brieuc). Les quatre barres blanques representen al seu temps les dicesis on es parla bret (Trgor, Lon, Cornouaille i Vannes. L'ermini fa referncia al Ducat de Bretanya.






Vegeu tamb.
Bretanya;

EEnllaos externs.
  Bannielo Breizh, herlfica de Bretanya;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330044" title="Gonal Ibars Meseguer" nonfiltered="3571" processed="3557" dbindex="128670">
Gonal Ibars Meseguer (Ulldecona, Montsi, 1901 - 1993) fou un advocat i poltic catal. Era membre del Partit Radical Autnom de les Comarques Tarragonines, escissi del Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux amb el que fou escollit diputat per Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. El 1936 redact els estatuts del Comit Industrial Llaner (1936) i es va integrar en ERC. En acabar la guerra civil espanyola fou depurat per les noves autoritats i no es pogu dedicar novament a la seva professi fins el 1947.

 Enllaos externs .
 Biografia Hi figura com a Yvars, per a  i a  apareix com Ibars, i a  com Ivars.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330046" title="Miquel dels Sants Cunillera i Rius" nonfiltered="3572" processed="3558" dbindex="128671">
Miquel dels Sants Cunillera i Rius (el Palau d'Anglesola, Pla d'Urgell, 1904 - Escaldes-Engordany, Andorra, 1978) fou un metge i poltic catal. Era membre del Partit Radical Autnom de les Comarques Tarragonines, escissi del Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux i fou escollit diputat per Tarragona a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1932. S'integr a ERC i form part de les comissions de sanitat, presidncia, examen de comptes, i peticions del Parlament de Catalunya. Durant la guerra civil espanyola fou nomenat director de l'Agrupaci Hospitalria Militar de les Comarques de Girona. En acabar el conflicte es va exiliar a Xile, desprs a Uruguai i finalment a Andorra, d'on ja no en va tornar.

 Enllaos externs .
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330052" title="Historia de Djibouti" nonfiltered="3573" processed="3559" dbindex="128672">

L'antiga histria de Djibouti no t gaires referncies escrites ja que la zona fou habitada per pobles nmades, els far i els somalis. Els contactes principals foren amb la pennsula Arbiga. 

El 1839 Rochet d'Hericourt va explorar Shoa fins el 1842. El 1840 els britnics van establir el protectorat sobre el sultanat de Tadjoura. El 1840 el dardar o sold de Tadjoura va acceptar el protectorat britnic i va cedir l'illa de Musha a la Gran Bretanya.  El sold  Ad-Ali Abli reclamava jurisdicci sobre tot el nord de les terres far d'Adoimara, fins a la frontera amb Shoa, per encara que alguns sub clans dels Ad-Ali i dels Adoimara pasturaven fins fora lluny, sembla clar que la seva autoritat no anava ms enll del llac Assal. Els soldanats de Raheita i Gobad o Gobaad eren considerats vassalls del sold de Tadjoura. El protectorat no va tenir continutat.

El sold va vendre Obock al cnsol francs a Aden (1857); els francesos van ocupar el port de 1858 a 1859. Un nou acord sobre Obock fou signat a Pars el 11 de mar de 1862 que permetia als vaixells francesos repostar al port de Tadjoura. L'rea fou efectivament ocupada pels francesos el 29 de desembre de 1883 i el 24 de juny de 1884 es va proclamar el protectorat francs sobre el soldanat. L'esclavatge fou abolit el 26 d'octubre de 1889. 

Com que el port d'Obock era ms exposat als vents que el del costat sud del golf, a Djibouti (ciutat), l'administraci francesa establerta a aquella ciutat fou traslladada a la de Djibouti desprs de 1891 i definitivament el 1894. El soldanat va quedar integrat en la colnia quan va prendre el nom de Cte Franaise des Somalis  o Costa Francesa dels Somalis el 20 de maig de 1896. El sold va conservar noms una autoritat honorifica (que encara t). Al mateix temps tamb foren abolits els soldanats de Raheita i Gobad (o Gobaad). Els lmits amb Etipia foren demarcats el 1897. El 1901 es va obrir un ferrocarril entre Djibouti i Etipia que va arribar a Addis Abeba el 1917.

Desprs de la rendici de Frana davant Alemanya, el juny de 1940, la colnia va quedar sota control del govern de Vichy. El desembre de 1942 forces britniques van obligar a rendir-se al governador Pierre Nouailhetas (dia 28) i la colnia va quedar sota ocupaci britnica i el control de les forces de la Frana Lliure. El 27 d'octubre de 1946 fou declarat territori francs d'Ultramar.

El 22 de juliol de 1957 es va concedir autonomia al territori amb una assemblea elegida i un consell executiu de vuit membres encarregats d'alguns serveis, i amb ttol de ministres, sota la presidncia del governador francs. El setembre de 1958 un referndum va ratificar el estatus de Territori Francs d'Ultramar. El 5 d'octubre de 1958 es va formar la V Repblica Francesa. A les primeres eleccions del 23 de novembre de 1958, amb el suport dels afars, Hassan Gouled Aptidon va guanyar les eleccions. Harbi, l'anterior vicepresident (el president era el governador francs) del consell de govern, partidari de la uni amb Somlia, va sortir del pas (i va morir poc desprs en accident aeri) i Aptidon va ascendir a vicepresident (desembre). L'abril de 1959 fou escollit per representar a Djibouti a l'Assemblea Nacional Francesa i va deixar el crrec a l'far Ahmed Dini Ahmed, del que desprs va passar a Ali Aref Bourhan (1960).

Les segones eleccions es van fer el 1963 amb una nova llei electoral amb llistes tancades de partits en set districtes electorals; el partit far Uni Nacional per la Independncia (Union National pour la Independence), del pro francs Ali Aref Bourhan, vicepresident del consell des del 1960, va tenir la majoria. Contra el predomini far els isses van formar a Mogadiscio el 1967 el Front d'Alliberament de la Costa dels Somalis (Front de Liberation de la Cte des Somalis) mentre els danakil formaven a Addis Abeba el Moviment d'Alliberament de Djibouti (Mouvement de Liberation de Djibouti).

L'agost de 1966 el president francs Charles De Gaulle va visitar el territori i es van produir manifestacions en favor de la independncia. Bourhan va dimitir el setembre de 1966 i el governador Rene Tirant fou cessat i nomenat Louis Saget, que va anunciar la convocatria d'un referndum, que es va celebrar el mar de 1967, i en el qual el 60% es va decantar per mantenir la sobirania francesa com demanava Bourhan, mentre Hassan Gouled Aptidon reclamava la independncia. El 18 de maig Bourhan va retornar a la vicepresidncia del consell de govern (el governador era el president).

Desprs de la reforma administrativa del 5 de juliol de 1967 que va donar al pas el nom de Territori Francs dels fars i dels Isses, Bourhan va ser nomenat president del consell de govern (7 de juliol). Fou reelegit diputat el novembre de 1968 amb una llista anomenada "Llista pel progrs i la defensa dels interessos del TFAI" i va obtenir 23 escons (de 32), i encara els seus aliats de la Uni Democrtica Issa van obtenir tres escons ms. Va perdre el suport francs i progressivament els electes el van abandonar i es van passar a l'oposici, fins que va haver de dimitir quan es va quedar amb noms 16 escons (29 de juliol de 1976). Aptidon fou el cap de l'oposici a la poltica pro francesa de Bourhan, i el 1972 va fundar la Lliga Popular Africana per a la Independncia a Mogadiscio. 

Va tornar al govern Abdallah Mohamed Kamil. Desprs del referndum que va afavorir la independncia, Aptidon fou nomenat primer ministre el 18 de maig de 1977. Va conservar aquest crrec, junt amb el de president, quan el pas va accedir a la independncia el 27 de juny de 1977, per el 12 de juliol de 1977 el va cedir a l'far Ahmed Dini Ahmed.

El 1979 va transformar el seu partit en el Reagrupament Popular pel Progrs (RPP) i desprs de la seva primera reelecci el 1981 va establir el sistema de partit nic. Fou altra cop reelegit el 1985 i 1989. El febrer del 1990 dos dels principals grups fars clandestins, el Front Democratique pour la Liberation de Djibouti (FDLD, dirigit per Mohammed Adoyta Yussuf), i el MNDID van formar una aliana a Brusselles que es va dir Uni de Moviments Democrtics (UMD). Desprs d'un suposat intent de cop d'estat del 8 i 9 de gener de 1991, nombrosos lders afars foren detinguts i el dia 13 alguns fars van morir en la repressi de manifestacions. L'agost de 1991 tres grups de majoria afar es van unir i van formar el Front per la Restauraci de la Unitat i la Democrcia sota el lideratge de Mohammed Adoyta Yussuf. L'octubre de 1991 es van produir enfrontaments entre fars armats i l'exrcit a Kikhil, al sud-oest del pas i el govern va demanar suport francs el novembre quan els fars van iniciar una ofensiva a Tadjoura i Obock; el 1992 es lluitava a l'occident i sud del pas.

El 10 de febrer de 1992 el president Aptidon va prometre el multi partidisme amb participaci (a ms d'fars e isses) d'rabs, gardabusis i issaq i el 29 de febrer es va arribar a un primer alto el foc amb desplegament de forces franceses de pau, per unes setmanes desprs la lluita es va reprendre. El 27 de juny Aptidon va prometre una reforma constitucional que si era aprovada per referndum a celebrar el 4 de setembre, portaria al multi partidisme. L'oposici es va reagrupar en el Front Opositor Unit de Djibouti (FOUD) que incloa el FRUD. La reforma, aprovada per referndum, va portar a eleccions generals, les quals foren posposades fins el 18 de desembre, i a les que van participar noms cinc grups, el Rassemblement Populaire pour le Progres, del govern, i quatre ms, tots poc representatius (la constituci va establir que noms els quatre principals partits serien legals durant deu anys). El 27 de novembre de 1992 les tropes franceses es van retirar de Tadjoura. A les eleccions del dia 18, el partit del govern va obtenir tots els 65 escons en joc. 

El febrer de 1993 l'exrcit va recuperar el sud del pas. El maig de 1993, sota la nova constituci, Aptidon fou reelegit per quarta vegada amb ms del 60% dels vots per a un perode de sis anys. El juliol l'exrcit va iniciar una ofensiva contra el FRUD a l'oest conquerint la base principal a Assa-Gueyla, i les ciutats de Balho, Dorra, i Randa. Les forces del FRUD es van retirar a les muntanyes del nord i nord-oest. El gener del 1994 el sold de Tadjoura, lder tradicional afar, va demanar la intervenci de l'ONU degut a les matances de civils.

El 22 de febrer de 1994 el ex cap militar del FRUD, Ougoureh Kifle Ahmed, va imposar una nova direcci, expulsant a Ahmed Dini Ahmed de la presidncia i al vicepresident Abbatte Ebo Adou. Ali Mohamed Daoud va esdevenir poc desprs president del FRUD, i Kifle Ahmed secretari general. El FRUD va acceptar llavors l'estratgia negociadora. Ahmed Dini va mantenir una facci que va tenir el suport del FOUD (Front Opositor Unit de Djibouti). La pau es va signar el 26 de desembre de 1994 i es va acordar que el FRUD esdevindria partit poltic legal. El 9 de juny de 1995 Ali Mohamed Daoud fou nomenat Ministre de Salut i Afers Socials (desprs fou ministre d'agricultura) i Ougoureh Kifle Ahmed ministre d'agricultura i recursos aqfers (desprs fou ministre de defensa).

Ahmed Dini va mantenir la lluita i es van produir alguns enfrontaments, especialment el 1996 amb l'atac a vehicles de l'exrcit a Kouta Bouya i a un helicpter francs a les muntanyes Mabla. El 6 de mar de 1996 el FRUD va quedar legalitzat; com que la constituci noms permetia quatre partits poltics, van quedar establerts com a legals: El Reagrupament Popular pel Progrs (del president Aptidon), el Partit de Renovaci Democrtica, el Partit Nacional Democrtic i el FRUD. 700 membres d'aquest darrer foren integrats a l'exrcit i policia i 200 quadres van rebre crrecs civils. El primer congrs fou celebrat l'abril de 1997 i es va elegir un comit nacional de 153 membres i un comit executiu de 21 membres. Com a secretari general va quedar Mohamed Djama Elab.

El 23 de mar de 1996 Ibrahim Chehem Daoud, antic membre del FRUD, va anunciar la fundaci del FRUD-Renaissance com a moviment poltic i militar, oposant-se al proces de pau. El setembre de 1997 el FRUD-Renaissence va reprendre accions armades. Un congrs d'aquesta facci va reelegir a Ahmed Dini com a president amb un bur poltic de 13 membres.

El 19 de desembre de 1997 es van fer eleccions i el FRUD va donar suport al partit del president i junts van obtenir els 65 escons. L'oposici no va tenir representaci. La facci de Dini va intensificar els atacs el 1998 i el 19 i 20 de mar va atacar Ali Adde a 100 km de Djibouti, mentre altres grups atacaven Assamo, a la frontera amb Etipia i Guistir a la frontera amb Somaliland. 

El 4 de febrer de 1999, amb 83 anys, Aptidon va anunciar que no es presentaria a les eleccions presidencials. Un Congrs extraordinari del RPP va designar al seu nebot Ismail Omar Guelleh, que havia ocupat ja elevats crrecs civils i militars, com a successor. Guelleh fou escollit a les eleccions de l'abril de 1999 amb el suport del RPP i el FRUD, en competici amb Moussa Ahmed Idriss, i va succeir al seu oncle el 8 de maig de 1999.

Nous enfrontaments es van produir desprs amb la facci del FRUD de Dini; el 2000 es van portar a terme a negociacions a Pars (febrer). El desembre del 2000 hi va haver un intent frustrat de cop d'estat instigat pel destitut cap de la policia  General Yacin Yabeh Galab. Aquest fou detingut. 

Un acord es va signar amb el FRUD de Dini el 12 de maig de 2001, les forces del qual dirigia el mercenari escocs Callum Finn McKendrick. Dini va tornar de l'exili i va formar l'Aliana Republicana per la Democrcia (ARD). El 2002 va servir de base en l'anomenada lluita contra el terrorisme internacional: el gener amb el desplegament de mariners alemanys per patrullar a la mar Roja i el setembre amb la presencia de 900 soldats americans que hi van establir una base. El 4 de setembre de 2002 va finalitzar la limitaci de quatre partits i es van poder registrar noves organitzacions. El gener de 2003 la Uni per la Majoria Presidencial de Djibouti, que donava suport a Guelleh, i de la que el FRUD i el RPP formaven part, va guanyar les eleccions, i Guelleh fou reelegit president en les eleccions presidencials del 8 d'abril 2005. 

El 2006 s'informava d'una ofensiva de l'exrcit contra bases del FRUD-Renaissence el que posava de relleu la fragilitat de l'acord, que no obstant es va mantenir. El mar del 2006 es van fer eleccions regionals (el sistema de regions descentralitzades s'havia posat en vigncia el 2002). El febrer del 2008 la Uni per la Majoria Presidencial va guanyar mpliament les eleccions legislatives (tots els 65 escons, com habitualment), mentre l'oposici, amb un govern a l'exili, incrementava la seva activitat poltica. El juny del 2008 va esclatar un conflicte fronterer amb Eritrea a la zona de Ras Doumeira i tropes franceses es van desplaar a Djibouti per donar suport logstic a l'exrcit d'aquest pas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330054" title="Ettore Chimeri" nonfiltered="3574" processed="3560" dbindex="128673">
 Ettore Muro Chimeri  va ser un pilot de curses automobilstiques veneol que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Ettore Chimeri va nixer el 4 de juny del 1924 a Lodi, Llombardia, Itlia i va morir el 27 de febrer del 1960 en un accident preparant-se per una cursa en un circuit militar prop de  L'Havana, Cuba.
 

 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 7 de febrer del 1960 el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Glvez.

Ettore Chimeri va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330055" title="Gino Munaron" nonfiltered="3575" processed="3561" dbindex="128674">
 Gino Munaron  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Gino Munaron va nixer el 2 d'abril del 1928 a Tor, Piemont, Itlia.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 7 de febrer del 1960 el GP d'Argentina al Circuit Oscar Alfredo Glvez.

Gino Munaron va participar a quatre proves puntuables pel campionat de la F1, disputades totes en la temporada 1960 aconseguint un tretz lloc com a millor resultat i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330057" title="Yuncler" nonfiltered="3576" processed="3562" dbindex="128675">


Yuncler s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita al sud amb Villaluenga de la Sagra; al nord, amb Yuncos i Cedillo del Condado; al nordest, amb Numancia; a l'est, amb Pantoja i a l'oest, amb Cedillo. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330058" title="El Viso de San Juan" nonfiltered="3577" processed="3563" dbindex="128676">


El Viso de San Juan s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Casarrubios del Monte, Carranque, Illescas, Cedillo del Condado, Palomeque i Chozas de Canales.

 Demografia .



Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330059" title="Las Ventas de Retamosa" nonfiltered="3578" processed="3564" dbindex="128677">


Las Ventas de Retamosa s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb  La Torre de Esteban Hambrn, Casarrubios del Monte, Camarena i Santa Cruz del Retamar.

 Demografia .



Administraci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330060" title="Villaseca de la Sagra" nonfiltered="3579" processed="3565" dbindex="128678">


Villaseca de la Sagra s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Villaluenga de la Sagra, Cobeja, Alameda de la Sagra, Aover de Tajo, Aranjuez, Mocejn i Magn.

 Demografia .



Administraci.


 Personatges illustres.
Juan Pascual de Mena, escultor.
Manuel Mrquez Rodrguez, oftalmleg.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330061" title="Palomeque" nonfiltered="3580" processed="3566" dbindex="128679">


Palomeque s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb els municipis d'El Viso de San Juan a l'oest i nord, Cedillo del Condado a l'est, Lominchar al sud i Chozas de Canales a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330062" title="Yunclillos" nonfiltered="3581" processed="3567" dbindex="128680">


Yunclillos s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Recas, Villaluenga de la Sagra, Cabaas de la Sagra, Olas del Rey i Bargas.

 Demografia .




Administraci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330070" title="Valor propi, vector propi i espai propi" nonfiltered="3582" processed="3568" dbindex="128681">



En matemtiques, i ms concretament en lgebra el concepte de vector propi s una noci que es refereix a una aplicaci lineal d'un espai en si mateix. Correspon a l'estudi dels eixos privilegiats, en els quals l'aplicaci es comporta com una dilataci (o contracci si el mdul del valor propi s ms petit que 1), per tant, els vectors imatge en aquesta direcci corresponen als vectors origen multiplicats per una constant (si s negativa vol dir que canvien de sentit, per en cap cas no canvien de direcci). Aquest factor que multiplica el vector origen per trobar el vector imatge se'n diu valor propi, el conjunt format per tots els valors propis ms el vector nul s l'espai propi. Els grfics de les figures 1 i 2 illustren aquestes nocions.

El coneixement dels vectors i valors propis ofereix una informaci clau sobre l'aplicaci lineal en qesti. Existeixen a dems nombrosos casos on aquest coneixement caracteritza totalment l'aplicaci lineal.

Aquest concepte originalment pertanyia a la branca de les matemtiques anomenada lgebra lineal. La seva utilitzaci, tanmateix, avui en dia supera de lluny aquest marc. Interv tant en matemtiques pures com en matemtiques aplicades. Apareix per exemple en geometria en l'estudi de les formes quadrtiques, o en anlisi funcional. Permet resoldre problemes aplicats tan variats com el del moviment d'una corda vibrant, la classificaci de les pgines web per Google, la determinaci de l'estructura de l'espai-temps en la teoria de la relativitat general, o l'estudi de l'equaci de Schrdinger en mecnica quntica.

A part de la terminologia habitual de valors i vectors propis n'hi ha d'altres fora esteses. Per exemple, hi ha qui parla de d'un autovalor, autovector i autoespai. Seguint la nomenclatura original de l'alemany, tamb s'utilitza la denominaci de eigenvalor, eigenvector i eigenespai, on la partcula eigen precisament significa propi. Una altra variant ja menys usada s la de valor i vector caracterstic (potser per la relaci amb el polinomi caracterstic). Per ltim, s que s molt freqent l'abreviatura vap i vep fins al punt d'utilitzar-se com una paraula a l'hora de formar plural (vaps i veps).

 Per un article sinttic sobre el tema que no tracta ms que el contingut matemtic, vegeu: Valor propi (sntesi);

Histria.
Gnesi.


Si b s habitual prendre com a partida de naixement oficial de l'lgebra la publicaci del llibre d'Al-Khuwrizmi (783-850), que es descriu a si mateix com un compendi que engloba les ms fines i les ms nobles operacions del clcul, l'mbit de l'lgebra lineal ha d'esperar al segle XVI per anar ms enll de marc elemental d'algunes equacions.

L'associaci entre la geometria i l'lgebra, a travs de la noci de coordenades, va ser introduda   el 1637 per Ren Descartes (1596-1650) i Pierre de Fermat (1601-1665). Amb aix queda establert el context per a l'aparici dels primers resultats d'lgebra lineal com ara el clcul d'un determinant. Aquests resultats serviran ms tard d'eina d'anlisi dels valors propis. Tanmateix, les matemtiques d'aquesta poca no disposen encara de les nocions indispensables de l'lgebra lineal, com una geometria que correspongui al nostre espai vectorial, on els elements es defineixen per les seves operacions.

El comenament del segle XIX veu l'aparici d'eines importants per a la teoria dels valors propis. El 1799, Carl Friedrich Gauss (1777-1855) demostr el Teorema fonamental de l'lgebra . S'estudien espais vectorials ms amplis. Gauss formalitz el problema de la resoluci d'un sistema d'equacions lineals amb el mtode del pivot retrobant un mtode que ja havia estat descrit abans per un matemtic xins Liu Hui (Segle III) gaireb 1600 anys abans.

S'estudien problemes on els valors propis resultaran ser l'enfocament ms adequat. Joseph Fourier (1768-1830) estudi una soluci de l'equaci de conducci calorfica amb l'ajuda d'una eina que ms tard es dir una base de vectors propis. Finalment el 1834, Hamilton  (1805-1865) fa servir un polinomi caracterstic per a trobar el que ara es diu els valors propis associats a l'endomorfisme d'una equaci diferencial lineal de primer ordre que apareix en plantejar un problema de mecnica. Tanmateix, l'absncia de formalitzaci suficient de la noci d'espai vectorial impedeix l'aparici clara del concepte.

Origen de la paraula.


La formalitzaci algebraica dels espais vectorials apareix cap a mitjans del segle. Arthur Cayley (1821-1895) inicia l'estudi dels espais vectorials de dimensi n i de les seves aplicacions lineals . >. Grassmann (1809-1877) formalitz el concepte. Per en tant que matemtic s poc reconegut per aquesta poca, des de 1845, Cauchy  (1789-1857) reprengu idees anlogues i les public sota una forma ms definitiva nou anys ms tard. Sylvester (1814-1897) en collaboraci amb Cayley utilitz per primera vegada el terme matriu  el 1850. Dos anys ms tard, utilitz la noci de valor propi en el cas de les formes bilineals per a la resoluci de problemes basats en el principi mecnic de l'inrcia. Finalment Cayley el 1858 defin la noci de matriu de manera general i abstracta.



Jordan  (1838-1922) public un llibre definitiu sobre els endomorfismes de dimensi finita i per a una mplia famlia de nombres, entre els quals els complexos i els reals. Jordan analitz el paper dels vectors propis i del seu mbit d'aplicaci exacte en una teoria que ara es coneix amb el nom de reducci d'endomorfismes. La finalitat del seu text no s l'lgebra lineal sin la teoria de grups i les seves representacions. La teoria es present aix en el context dels cossos finits. El captol dels valors propis acaba amb el cas de la dimensi finita i dels cossos de nombres algebraicament tancats. La terminologia francesa i a partir d'aquesta la catalana prov dels treballs de Jordan.

 Desenvolupament al segle XX.
El comenament del segle XX porta una nou punt de vista sobre la geometria. La resoluci de l'equaci integral porta a alguns matemtic a considerar una geometria sobre el conjunts de les funcions. Frigyes Riesz (1880-1956) utilitza sistemes ortogonals de funcions. Erhard Schmidt (1876-1959) sost la seva tesi sobre un subjecte anleg sota la direcci de David Hilbert (1862-1943). Els travalls de Hilbert (1862-1943) aporten a la noci de valor propi una nova profunditat. Corresponen a la formalitzaci del pas intutiu que havia portat Fourier a la resoluci de l'equaci de la transferncia de calor. Els conjunts de funcions es veuen com un espai vectorial de dimensi infinita, la geometria del qual s calcada de la d'Euclides. L'equaci integral es fa l'equivalent a un sistema lineal i l'aplicaci lineal pren el nom d'operador diferencial. Neix una nova branca de les matemtiques: l'anlisi funcional. Aquesta nova branca esdev rpidament el marc general de resoluci d'una mplia famlia de problemes matemtics, en particular l'anlisi, les equacions diferencials o les equacions a les derivades parcials. Els valors propis sn una de les eines essencials per a la resoluci d'aquests problemes. Resulten indispensables en fsica per a teories com la mecnica quntica o la relativitat general. Durant un llarg perode els anglosaxons utilitzen indiferentment els termes de proper value i eigenvalue, que provenen respectivament de la traducci dels texts de Jordan i de Hilbert. El vocabulari actual s'ha fixat en benefici de la segona expressi.

Alhora en el context de la dimensi finita i per al cas general, el segle XX veu un desenvolupament massiu d'aquestes teories. El cas de dimensi finita experimenta dues evolucions: la teoria s generalitza a altres conjunts de nombres a dems dels reals i els complexos. A dems, matemtics com Issai Schur, A. Krilov, W. E. Arnoldi o N. Dunford desenvolupen quantitat d'algorismes per permetre la determinaci dels valors propis. Tanmateix el cas general s'estudia ms profundament. S'obre la via a una branca matemtica important al llarg d'aquest segle, l'anlisi funcional. La teoria dels valors propis, llavors es generalitza a la teoria espectral. Paul Dirac i John von Neumann estudien aquest concepte en un marc que serveix de modelitzaci a la fsica. Israel Gelfand, Mark Naimark i Irving Segal apliquen aquests conceptes a universos ms vastos, les C* Algbres . Sobre la base de resultats de geometria algebraica trobats per Alexander Grothendieck, Alain Connes desenvolupa un cas particular de C* Algbres , les geometries no commutatives. La teoria espectral continua sent encara un camp ampli de recerca, i molts problemes resten sempre oberts en aquest mbit.

Els valors propis, i en el seu cas ms general, la teoria espectral obren nombrosos camps d'aplicaci alhora terics i aplicats. En matemtica, aquest enfocament permet, per exemple, la resoluci d'equacions diferencials, o d'equacions diferencials en derivades parcials. La fsica utilitza molt mpliament la teoria espectral: serveix de marc general a la mecnica quntica i permet, per exemple, l'estudi de l'equaci de Schrdinger. Les solucions de l'equaci de Schrdinger independents del temps sn vectors propis. Les teories fsiques de finals del segle XX com les supercordes utilitzen mpliament les nocions d'espectre en marcs matemtics avanats, per exemple les geometries no commutatives. L'enginyeria no en queda al marge, fins i tot s'aplica general a un enfocament de dimensi finita. Utilitzen molts algoritmes procedents dels clculs de valors propis i vectors propis. Aquest enfocament permet resoldre mltiples problemes trets per exemple de la esttica o de la dinmicai fins i tot problemens d'altres sectors com ara l'economia.

Definici.
Definici intutiva.
Una aplicaci lineal s una funci que transforma els vectors (a cada vector de l'espai origen li assigna un vector de l'espai imatge) conservant les propietats d'addici dels vectors (el vector  imatge de la suma de dos vectors s el mateix que el vector suma de les imatges de cada un) i tamb conserva les proporcions entre vectors collineals (si els mduls de dos vectors collineals tenen una relaci donada, per exemple un s el triple que l'altre, els vectors imatge tamb sn collineals i tenen la mateixa relaci, en l'exemple, el mdul de la imatge de l'un s el triple que el mdul de la imatge de l'altre) . Aix, si un vector w s la suma de dos vectors u i v, llavors la imatge de w per l'aplicaci s la suma de la imatge d'u i la imatge de v. A dems la imatge de k v s k vegades la imatge de v. Diverses transformacions geomtriques usuals (homotcia de centre 0, rotaci de centre 0) sn aplicacions lineals.

La figura 3 illustra un exemple d'aplicaci lineal. Fixeu-vos que el vector vermell s la suma dels dos vectors grocs abans de transformaci, i que ho continua sent desprs. Igualment, el vector negre s el triple del vector verd abans de la transformaci, i aquest continua sent el cas una vegada que s'ha aplicat. En el cas del vector gris, multiplicant-lo per -1 s'obt la seva imatge, per tant el vector gris s un vector propi de la aplicaci amb valor propi -1.




 Un vector es diu vector propi d'una aplicaci lineal si s no nul i si l'aplicaci no fa ms que modificar el seu mdul sense canviar la seva direcci (no confondre amb el seu sentit! s'entn que canviar de sentit s equivalent a canviar de signe el mdul).

Un valor propi associat a un vector propi s el factor que multiplica el mdul, s a dir el nombre pel qual cal multiplicar el vector per obtenir la seva imatge. Aquest factor pot ser negatiu (inversi del sentit del vector) o nul (vector es transforma en el vector nul que t longitud zero).

 Un espai propi associat a un valor propi s el conjunt dels vectors propis que tenen un mateix valor propi afegint-hi el vector nul.

 Definici matemtica .
Sia E un espai vectorial sobre  i u un endomorfisme de E, llavors :

 El vector x de E no nul es diu que s un vector propi de u si i noms si existeix un element   de  tal que u(x) =  x,
 L'escalar  , element de  es diu que s un valor propi de u si i noms si existeix un vector x no nul de E tal que u(x) =  x,
 Sia   un valor propi de u llavors el conjunt format pels vectors propis amb valor propi  , conjuntament amb el vector nul, forma un subespai vectorial de E anomenat espai propi de  u associat al valor propi  .

 El vocabulari dels elements propis en diferents disciplines .

 En mecnica, s'estudien les freqncies prpies i els modes propis dels sistemes oscillants. Les freqncies prpies sn aquelles a les que oscilla el sistema en absncia de forces d'excitaci i de forces dissipatives. Sn els valors propis del sistema lineal d'equacions diferencials que descriu el comportament del sistema. El modes propis sn els vectors propis del sistema d'equacions i determinen la forma que adopta l'objecte vibrant.


 En Anlisi funcional, una funci prpia s un vector propi d'un operador lineal, s a dir de una aplicaci lineal tal que els seus conjunts origen i imatge sn espais de funcions.
 En geometria analtica i en ptica, es parla de direccions prpies per donar compte de la curvatura de les superfcies.
 En teoria de grafs, un valor propi s simplement un valor propi de la matriu adjacent del graf.

Exemples.
La imatge en un mirall s un bon exemple d'aplicaci lineal. Tot vector enganxat al mirall dna com a imatge ell mateix. Se'n dedueix que el pla del mirall s un espai propi associat al valor propi 1. Per contra, un vector perpendicular al mirall dna com a imatge un vector d'igual longitud, igualment direcci, per de sentit oposat. Se'n dedueix que aquest vector s un vector propi de valor propi -1. Finalment un vector ni enganxat ni perpendicular dna una imatge que no est en el seu mateix eix, no s doncs un vector propi. En aquest exemple, el comportament dels vectors propis descriu integralment l'aplicaci, en efecte tot vector s la suma d'un vector en el pla del mirall i d'un vector perpendicular. Per tant el coneixement del comportament en el pla del mirall i en l'eix perpendicular permet la determinaci de la transformaci de tots els vectors, per linearitat.

Existeix una transformaci particular, que s central en la teoria dels valors propis. Imaginem com a aplicaci lineal una dilataci que allunya per exemple tots els punts d'una pilota massissa de goma del seu centre en una proporci constant (per exemple en una dilataci trmica en augmentar la temperatura de la pilota). Aquesta dilataci engrandeix tots els vectors en una mateixa proporci sense canviar la seva direcci ni el seu sentit. Tots els vectors tret del vector nul (perqu el vector nul es pot multilicar per qualsevol escalar diferent del que es multipliquen els atres vectors i tamb dona el resultat correcte) sn doncs els vectors propis i existeix un nic valor propi. Aquesta aplicaci es diu una homotcia.


La Terra gira al voltant d'ella mateixa, i per tant tot vector que se situa a la recta que passa pels pols resta immbil, si no es considera el moviment al voltant del Sol. Els vectors d'aquesta reacta sn doncs vectors propis de valor propi 1. Qualsevol altre vector girar amb la Terra i per tant no s propi. Si l'estudi es limita al pla de l'equador, llavors tots els vectors giren i ja no hi ha vectors propis. Aquest cas particular es troba en l'estudi dels valors propis sobre els nombres reals.



Els dos primers exemples tracten d'un cas de dimensi 3, com el mn geomtric que ens envolta. Es poden tanmateix considerar espais vectorials de dimensi molt ms gran. Un exemple d'aplicaci s el de la corda vibrant per exemple la d'una guitarra. Cada punt de la corda oscilla entorn a la seva posici de reps. Per a cada punt de la corda, el seu moviment pot ser considerat com una dimensi d'un espai vectorial; l'espai vectorial aix obtingut reagrupa els moviments de tots els punts de la corda, s de dimensi infinita. A partir d'una posici inicial obtinguda pel dit del guitarrista, el moviment de la corda segueix una equaci que es diu equaci diferencial en derivades parcials que s lineal. Els vectors propis sn en aquest cas vibracions que deixen alguns punts fixos, se'ls en diu ones estacionries. La figura 4 illustra un exemple de vibraci. El primer vector propi correspon a l'ona amb dos punts fixos, els extrems, el segon vector propi correspon a l'ona que t com a punt fix suplementari el del mig, el tercer t dos punts fixos situats a un ter i a dos teros a ms a ms dels extrems, etctera. Resulta que en aquest cas precs, els vectors propis descriuen totalment el comportament de la corda (qualsevol vibraci es el sumatori d'una srie obtinguda multiplicant cada vector propi per un escalar). A dems, si es t en compte en l'equaci el fenomen d'esmortement (com que la velocitat creix al augmentar el nombre de punts fixos i el frec amb l'aire s proporcional al cub de la velocitat) resulta que les components de la vibraci corresponents a la majoria dels vectors propis es dissipen molt de pressa, sol el primer vector propi resta molt de temps. Correspon a la nota que ser emesa per la corda de la guitarra que depn doncs de la longitud de la corda per poc de la impulsi inicial.

 Aplicacions en dimensi finita .
 Sistema d'equacions lineals i valor propi.
Molts problemes s'acaben presentant sota la forma de la resoluci d'un sistema d'equacions lineals, fins i tot problemes no lineals es linealitzen (es representen per un sistema d'equacions lineals en l'entorn d'un punt) i es resolen per iteracions successives on en cada iteraci es resol un sistema d'equacions lineals. s a dir en un cas senzill es t un sistema de la forma:

i en el cas general, un sistema de la forma:



Es pot citar com a exemple d'aplicaci en arquitectura la resoluci d'estructures articulades  ] de barres unides entre elles en nusos. En carregar l'estructura es coneixen les crregues aplicades i s'ha de calcular les reaccions en els suports i les tensions a les barres. Les barres noms estan sotmeses a forces de tracci o de compressi (en estar articulades als nusos). L'esttica imposa que la suma de forces a cada nus sigui zero. Aix dona 3 equacions per a cada nus (una equaci per cada una de les components x, y i z de les forces que hi apliquen les barres i de les forces exteriors aplicades al node) la tensi a que est sotmesa cada barra s una incgnita, i les reaccions en els suports tamb per tant hi ha tantes incgnites com barres ms components desconegudes de les reaccions en els suports.
Per exemple en el cas d'una gelosia plana triangular com la de la Figura 5 hi ha 6 equacions (les components z de les forces sn totes zero en ser plana l'estructura)  i 6 incgnites (3 per les tensions de cada barra i 3 per les reaccions en els suports). 

El sistema d'equacions que en resulta s el segent:





Que en notaci matricial s'escriu:






Per altra banda si es pretn resoldre la cpula geodsica del museu Dal de Figueres cal calcular un sistema amb 3276 equacions i 3276 incgnites (3270 tensions a les barres i 6 components de les reaccions en els suports).. 

 

Si b s tericament possible resoldre aquests sistemes d'equacions amb clcul de determinants i de la matriu i del les matrius d'adjunts, aquest mtode no resulta factible a la prctica per la quantitat d'operacions que requeriria. Porta rpidament a una complexitat i una longitud de clcul que no s ni de lluny tractable pels ordinadors ms potents d'avui en dia. Aix s particularment cert en cassos d'estructures com la cpula del museu Dal de l'exemple.

Aquest problema es pot analitzar des de  un altre punt de vista. En primer lloc, el sistema d'equacions s pot considerat com la cerca d'un vector x, la imatge del qual per l'aplicaci lineal u s igual a b.

Llavors u, x i b es poden descriure amb  una matriu cada un i dos sistemes de coordenades:

  

Llavors n'hi ha prou amb entendre b la aplicaci u per resoldre de forma ms senzilla la qesti formulada. Es tracta de trobar un vector que en doni com a imatge per la aplicaci u el vector b. Aquesta aplicaci s una aplicaci lineal d'un conjunt en ell mateix. D'aquest tipus d'aplicacions sen diu endomorfisme]s. L'espai vectorial es descompon en subespais estables per u, s a dir que les seves imatges per u sn incloses en ells mateixos. Aix el problema se separa en un subproblema en cada un d'aquest subespais si sn de dimensi 1 la soluci s una simple divisi. Aquest subespais tenen propietats ben particulars. Entre tots generen l'espai vectorial sencer, per l'endomorfisme restringit a aquests subespais s particularment senzill. Un bon exemple b donat pel cas del mirall. Sobre la superfcie del mirall l'aplicaci s senzilla: no modifica res; a la recta dels vectors perpendicular, l'aplicaci t per a imatge, el vector oposat, i tot vector s la suma d'un component sobre el mirall i d'una perpendicular. Llavors trobar la antiimatge de b un cop coneguda aquesta base s tan senzill com: expressar b en aquesta base (suma d'un vector en la superfcie del mirall i un de la recta perpendicular al mirall) trobar les antiimatges d'aquests components (la del del mirall no canvia i la perpendicular canvia de signe) i sumar-les.

exemple numric

Sigui una equaci lineal la matriu de la qual s A (veure ms avall). La resoluci per inversi imposa clculs llargs i complexos. Un enfocament basat en els valors i els vectors propis, la reduda de Jordan, mostra que aquesta matriu, amb un canvi de base adequat es pot transformar en la matriu  J:

El problema, expressat inicialment sobre la matriu  es transforma en un problema expressat amb la matriu , i queda per tant molt simplificat. En aquest exemple, els valors propis de  i de  sn els coeficients de la diagonal de : 4,2,1 ; a cadascun d'aquests valors propis s'associa un subespai propi, en aquest cas tots sn de dimensi 1 (en el cas general si els escalars sn nombres reals els espais poden tenir com a mxim dimensi 2): la ra, en el cas dels valors 1 i 2, s que aquests coeficients no apareixen ms que una vegada sobre la diagonal de ; per al valor 4, encara que aparegui dues vegades, la dimensi del subespai propi associat no poden ser 2, a causa de la presncia del coeficient 1 sobre la diagonal, per tant es tracta de dos subespais de dimensi 1 i no d'un subespais de dimensi 2.

Cal dir que aquest problema, tot i ser el primer a aparixer en lgebra lineal, no va ser el que va obrir la via cap a la noci dels valors i vectors propis.

 Mtode general de resoluci en dinmica .



 

Si amb el problema precedent no ni va haver prou per formalitzar la teoria dels vectors i valor propis, s essencialment a causa d'una absncia de concepte de base. La geometria de llavors estava formalitzada pel concepte de punt. Els punts no se sumen, no posseeixen propietats algebraiques. La noci d'espai vectorial actual, no existia. Hamilton, el matemtic angls es va interessar per un problema on l'addici i la multiplicaci escalar sn naturals. Aquest problema prov de la fsica: els sistemes oscillants.

El cas de la figura illustra aquest problema. La massa s'uneix a una molla i experimenta un esmortement viscs (aix vol dir que la fora deguda als fregaments s proporcional a la velocitat). No existeix cap fora exterior, i el sistema oscillant verifica l'equaci diferencial lineal segent:



Aquesta equaci utilitza les derivades segones, s la ra per la qual se'n diu, una Equaci diferencial lineal de segon ordre. Tanmateix, s possible transformar una equaci de segon, en un sistema de dues equacions de primer ordre afegint una nova variable, i per tant una nova dimensi a l'espai:


Que fent


Queda

;

Si l'anlisi del moviment comena per convenci a l'instant t0 = 0, llavors:


 

La soluci d'aquesta equaci s coneguda i s'escriu de la segent manera:
  ;
La prova formal de qu l'exponencial s la soluci, es fcil del veure, noms cal derivar i comprovar que compleix la condici de contorn. Per la funci exponencial que apareix no s l'exponencial d'un nombre sin la d'un endomorfisme (fixeu-vos que a s una matriu), l'expressi que permet definir aquesta exponencial es troba seguint un cam formalment idntic al de trobar el desenvolupament en srie de Taylor de la funci exponencial real i resulta:
;
Vegueu funci exponencial d'una matriu
Aquesta expressi depn de totes les potncies d'aquest endomorfisme. El problema de calcular-la el reol Hamilton grcies a la noci de valors i vectors propis: en efecte, si existeix una base de vectors propis per a l'endomorfisme , amb valors propis  1 i  2 i si A s l'a matriu de ; s a dir si existeix una matriu de canvi de base P tal que:

;
llavors :
;

La soluci, tant per a la posici com per a la velocitat s doncs una combinaci lineal d'exponencials. 

Si existeixen dos valors propis reals, llavors la soluci s del tipus de la que representa la corba blava de la figura. L'esmortement porta a la massa sense cap oscillaci a la seva posici d'equilibri. Per contra, si no existeixen valors propis reals, cal trobar els complexos. La soluci ve donada llavors per la part real de la matriu, i s'obt una trajectria d'igual naturalesa que la corba vermella, amb oscillacions abans d'arribar al punt d'equilibri. La fsica s font de nombrosos exemples de problemes lineals de dimensi finita on els valors propis resulten el plantejament adequat per a la seva resoluci. Se'ls troba per exemple en l'anlisi dels circuits elctrics.

 Principi d'inrcia de Sylvester .

 Formulaci del principi d'inrcia de Sylvester.


Sylvester analitza l'energia que s'ha de transmetre a un slid per donar-li una velocitat de rotaci  . Es fixa que el vector propi representa en aquest context un eix de rotaci privilegiat, es a dir si s'aplica a l'objecte un parell de forces entorn a un eix principal d'inrcia, l'objecte gira entorn a aquest eix, en canvi si el parell de forces s'aplica entorn a un eix que no s un dels eixos principals d'inrcia, llavors l'objecte gira entorn a un eix diferent de l'eix entorn al qual se li est aplicant el parell. El valor propi correspon a la magnitud que en fsica es diu moment d'inrcia, s inversament proporcional a l'energia que cal subministrar-li per obtenir una determinadavelociat de rotaci elevada al quadrat (). 

;
Per obtenir una determinada velocitat angular amb la mnima energia, cal escollir l'eix que t el moment d'inrcia ms petit. La teoria demostra que l'eix on el moment principal d'inrcia s ms gran s sempre perpendicular a aquell on s ms petit. Aquesta perpendicularitat correspon a l'existncia d'una base ortonormal de vectors propis.

El cas de l'escombra de la figura, illustra un exemple d'aquest fenomen. L'eix principal amb el moment d'inrcia ms petit s l'eix vertical indicat per la fletxa 1. s intutiu que l'energia necessria per obtenir la mateixa velocitat de rotaci segons l'eix de la fletxa 2 ser molt superior. Els vectors propis i els valors propis apareixen com caracterstiques prpies de la geometria de l'objecte, en aquest cas els eixos privilegiats de rotaci. En aquest cas els valors propis sn sempre reals perqu el tensor d'inrcia s simtric.


Un enfocament similar s'aplica en  mecnica dels medis continus per a l'anlisi de les tensins i les deformacions elstiques els tensor tensi i tensor deformaci sn tamb simtrics i per tant els valors propis sn tamb reals. En aquest cas els valors propis corresponen a les direccions on l'estat de tensi correspon a una compressi (o una tracci) pura sense esfor tallant.

 Aplicaci en estadstica.



L'enfocament de Sylvester es fa servir en nombrosos mbits per comprendre la geometria d'un fenomen. Les tcniques estadstiques d'anlisi d'enquestes en sn un perfecte exemple. Si una enquesta, realitzada sobre una mostra de cent persones cont sis criteris. Si es pot avaluar cada pregunta per un criteri numric, llavors les respostes es poden interpretar com punts en un espai de dimensi 6 i es factible una anlisi dels components principals. Aix permet interpretar els resultats de l'enquesta.

Primer es normalitzen els resultats de l'enquesta multiplicant el resultats per una factor de forma que un criteri que, per exemple, pren valors entre un i cent no sigui deu vegades ms important que un altre que pren valors d'u a deu. Llavors el resultat de l'enquesta es considera com un slid en un espai de tantes dimensions com preguntes.



La primera figura representa l'ACP sobre els dos primers vectors propis, que es diuen en estadstica components principals. Els valors es reuneixen al voltant d'aquest eix, el que significa que s el ms explicatiu. Aquest carcter explicatiu ve donat pel quadrat del valor propi. En l'exemple, s degut a dos criteris fortament correlacionats. Aquest fenomen es veu a la segona figura on es representen els dos criteris correlacionats. Aquests criteris es reuneixen al voltant d'una recta, en l'exemple aquesta recta s la recta del component principal (aquell valor propi ms gran). Si els criteris sn ingressos i sobreps, llavors l'enquesta indica que l'obesitat colpeix prioritriament la gent amb ingressos ms febles. La tercera figura illustra un cas, on la correlaci entre els dos criteris s feble. Si els criteris sn talla i nivell d'estudis, llavors el grfic indica que la talla no s un criteri correlacionat amb el nivell d'estudis.

Aquests exemples illustren que, els valors i vectors propis no sn noms eines de clcul abstracte, sin elements constitutius de la geometria del problema.

 Aplicaci en relativitat.



A partir dels moments d'inrcia d'un slid, Sylvester va ms enll, no es va equivocar pas en el ttol del seu article de 1852 Teoria dels invariants algebraics. Els valors propis, que sn els invariants, superen de lluny el marc dels moments d'inrcia. La geometria de l'espai-temps relativista n's un exemple. Aqu la forma bilineal ja no descriu el moment d'inrcia d'un slid rgid, sin una modelitzaci de la geometria prpia i tot del nostre univers.

La transformaci de Lorenz s'aplica a la relativitat especial i permet calcular la posici i el temps en qu un observador detecta un fet puntual a partir de les dades de la posici i el temps en qu ha detectat aquest mateix fet puntual un altre observador. Aquesta transformaci, per cada velocitat relativa entre els dos observadors s una aplicaci lineal. La expressi matemtica que adopta aquesta aplicaci lineal s la segent:

On x, i t sn la posici i el temps mesurats pel primer observador i x  i t  sn els mesurats pel segon, v s la velocitat del segon observador respecte del primer i c s la velocitat de la llum. Aquesta equaci parteix de la hiptesi de qu els orgens dels sistemes de coordenades dels dos observadors coincideixen (en l instant inicial t=t =0 el punt de x=0 coincideix amb el punt x =0)
En aquesta equaci, l'espai i el temps juguen un paper que no s simtric, si es fa el canvi de coordenades:
 ;
On i s , la aplicaci adopta una forma especialment simtrica:

Fixeu-vos que si no s'afegeix el component i al canvi de variables les velocitats v al quadrat queden positives al numerador i negatives al denominador, no assolin-se la simetria que es busca.
Amb aquest canvi de variables l'espai es diu espai de Minkowski. La figura representa aquesta geometria. En aquest espai existeix un eix particular, on el quadrat de la distncia posseeix una propietat especial: s negatiu. La distncia d'aquesta teoria no s sempre positiva. Un vector de coordenades (x, y,z, t) t per mdul x2+y2+z2-c2.t2.  Hermann Minkowski 1864-1909 desenvolupa un sistema matemtic basat en aquests principis el 1907 en un article titulat Espai-temps, i l'aplica a la relativitat l'any segent.

El con d'inrcia de la figura representa l'univers per a un observador en el punt A. El punt C est a una distncia negativa, per arribar-hi caldria una velocitat superior a la de la llum, lo que, en el context d'aquesta teoria no s realitzable. s doncs inobservable i no pot tenir cap influncia directa o indirecta sobre l'observador. El punt B s en el que es diu el con de llum, s un punt possible, podr interactuar amb l'observador (enviant o rebent senyals a la velocitat de la llum).

En el cas que interessa Minkowski, els endomorfismes que tradueixen les lleis fsiques d'un observador a un altre observador, juguen un paper important; sn els que verifiquen l'equaci , o  s la forma bilineal que descriu la geometria considerada. Aquests endomorfismes deixen la geometria invariant, corresponen en una modelitzaci euclidiana a les isometries. En la geometria de la relativitat, 1 s valor propi i el seu espai propi associat s de dimensi 3 i i.c s un valor propi amb subespai propi associat de dimensi 1, on i designa el nombre imaginari i c la celeritat de la llum. Es parla de signatura de Sylvester (3,1). Totes les lleis fsiques han de ser invariants per aquests endomorfismes. Aquests endomorfismes formen una estructura de grup, anomenat grup especial unitari, la relativitat torna a escriure la fsica en lleis que resulten invariants pel grup especial unitari de dimensi 4 i de signatura (3,1).

 Representaci dels grups .



L'anlisi emprant vectors i valors propis tamb t com a mbit d'aplicaci la representaci dels grups. Una estructura de grup s una de les que t una definici algebraica ms simple, s un conjunt provet d'una sola operaci notada sovint com la multiplicaci. Si b la definici s senzilla, per contra, aquestes estructures resulten de vegades prou complexes perqu la seva teoria encara no sigui coneguda del tot. Com a exemple de grup, s possible citar el de les rotacions del cub que la seva superfcie invariant. La figura mostra que aquest grup s generat per tres permutacions, la que colloca la cara 1 en posici 2, representada amb la fletxa vermella, la representada amb la verda i finalment la blava. En total aquest grup implica 24 elements. Una representaci d'un grup consisteix a una identificaci dels seus elements amb endomorfismes de tal manera al que l'operaci del grup correspongui a la composici d'endomorfisme. Aix en l'exemple de la figura, existeix una identificaci natural entre el grup abstret de les 24 rotacions del cub amb un grup de rotacions en un espai de dimensi 3.

Aquest enfocament permet llavors disposar de les eines com els vectors o valors propis per a l'anlisi de l'estructura dels grups. La teoria mostra que els espais propis d'una representaci corresponen a la part commutativa del grup. En el cas d'un grup completament commutatiu, existeix una base de vectors propis per a tota la representaci. Aquest enfocament demostra, per exemple que els grups commutatius finits sn productes de cicles.

La representaci dels grups finits (s a dir que tenen un nombre finit d'elements) juga un paper important en la teoria dels vectors propis. Ha perms a Jordan, en un context relativament general, comprendre totalment el camp d'aplicaci i els lmits d'un enfocament per vectors propis. Llavors queden clares les condicions necessries i suficients d'existncia de vectors propis o de bases de vectors propis. A dems, s'identifiquen els casos on no existeix base de vectors propis aix com l'estructura exacta dels endomorfismes que entren en aquesta categoria i la proporci d'endomorfismes d'aquesta naturalesa en el total d'endomorfismes.

Si b el context s relativament general, no cobreix pas tots els casos d'espais vectorials coneguts. La teoria de Jordan es limita als de dimensi finita amb un cos de nombres algebraicament tancat. Un cos s'anomena algebraicament tancat si tots els seus polinomis tenen almenys una arrel. Aquest context s no obstant aix prou general per cobrir totes les aplicacions citades en aquest captol.


 Teoria en dimensi finita .
Enfocament elemental.


Una primera observaci que simplifica l'estudi. Si   s un valor propi d'un endomorfisme u, llavors un vector propi p s un vector no nul que t per imatge  u, per tant:


On I s l'endomorfisme identitat. 

Per tant, l'espai propi associat a   s el conjunt dels vectors que tenen imatge 0 per aquesta aplicaci. Aquest conjunt es diu que s el nucli de l'endomorfisme  . Les propietats generals estableixen que aquest conjunt s un subespai vectorial. 

Una funci important, en particular en aquest marc, s la funci determinant que associa a cada endomorfisme un nombre. El seu inters resideix sobretot en el fet de qu el determinant d'un endomorfisme s nul si i noms si existeixen vectors no nuls que tenen per a imatge el vector nul per aquest endomorfisme, s a dir si i noms si 0 s un valor propi per a aquest endomorfisme. El determinant de l'aplicaci  s diu el polinomi caracterstic. Aquestes observacions subministren a les propietats:

 Sigui   un valor propi, llavors l'espai propi de valor propi   s el subespai vectorial igual al nucli de ,
 un espai propi s un subespai vectorial ;
 les arrels del polinomi caracterstic sn els valors propis. ;


Aquesta ltima propietat mostra que l'existncia d'arrels de polinomis t influncia sobre la teoria dels valors propis. De fet, l'existncia dels valors propis depn de l'existncia d'arrels del polinomi caracterstic. s per aix qu en el marc del cos dels nombres complexos, que est algebraicament tancat segons el Teorema fonamental de l'lgebra, les propietats vinculades als valors propis s'estudien de forma ms simple que en el marc del cos dels reals.



Cas on l'endomorfisme s diagonalitzable.

 

El concepte de l'article s particularment clar en el cas on el comportament de l'endomorfisme queda descrit completament pels vectors i valors propis. Llavors es diu que l'endomorfisme s diagonalitzable.

Un endomorfisme s diagonalitzable si i noms si existeix una base de vectors propis.

s el cas del primer exemple, el del mirall. Es pot escollir una base prenent dos vectors lliures en el pla del mirall i un tercer de perpendicular a aquest pla. Els dos primers vectors tenen per a imatges ells mateixos i sn doncs de valor propi 1 i l'ltim s de valor propi -1. Aquesta situaci s interessant per tres motius: correspon a un cas simple de tractar, s sota certes hiptesis freqent, finalment existeix en mltiples criteris per identificar-lo.

 La simplicitat d'aquesta situaci prov de dos fets. Existeix una descomposici de l'espai en subespais estables, senzills en si mateixos, i sobre la qual l'endomorfisme s senzill de descriure. Aquests subespais sn senzills ja que sn de dimensi 1: sn rectes. La linealitat de l'endomorfisme permet conixer exhaustivament el comportament de la transformaci, una vegada es compren el comportament sobre aquestes rectes. Finalment la restricci de l'endomorfisme a aquestes rectes s una homotcia, s a dir una dilataci (o contracci), d'un factor el valor propi. Un exemple d'aquesta situaci s el donat a la figura: un paralleltop groc les arestes del qual sn la base de vectors propis, la imatge per l'endomorfisme s un paralleltop les arestes del qual han conservat les mateixes direccions, per les seves longituds han estat modificades.
Aquesta simplicitat obre la via a nombroses aplicacions evocades anteriorment a l'article. Permet per exemple el clcul d'una exponencial d'endomorfisme i per tant la resoluci de nombrosos problemes mecnics.



 Aquesta situaci s fora f freqentf. La figura de la dreta s una illustraci del cas on l'espai vectorial s de dimensi 2 sobre els nombres reals. El conjunt dels endomorfismes s llavors un espai de dimensi 4: tot endomorfisme admet una representaci matricial de la forma . Per poder obtenir una representaci grfica de dimensi 3, els coeficients b i c de la matriu s'han representat conjuntament a l'eix vertical a travs del valor -b.c. Utilitzant els criteris de diagonalitzabilitat, es comprova que hi ha una superfcie particular, de dimensi 2, que s la que apareix en aquesta representaci (seria de dimensi 3, si es pogus representar tot en l'espai, de dimensi 4, dels endomorfismes). Aquesta superfcies correspon a una situaci lmit per a la diagonalitzabilitat: la zona de fora de la superfcie cont els endomorfismes diagonalitzables, la zona de sobre cont dels endomorfismes diagonalitzables noms sobre els nombres complexos. En la representaci escollida, els endomorfismes diagonalitzables sobre els nombres complexos ocupen doncs gaireb tot l'espai; s en aquest sentit que el cas de diagonalitzabilitat s freqent. Per contra els endomorfismes que sn diagonalitzables fins i tot sobre els reals n'ocupen essencialment la meitat. Aquesta situaci de freqncia s'ha de posar en relaci amb la situaci dels polinomis de coeficients reals, dels quals les arrels o b reals, o b noms complexes. Hi ha un cas particular a la zona dels endomorfismes diagonalitzables noms sobre els nombres complexos: les rotacions, de les quals s'ha donat l'exemple de la rotaci de la Terra sobre ella mateixa. Finalment, pel que fa a la superfcie mateixa, hi ha dos tipus de situacions. La recta horitzontal d'equaci a = d amb b = c = 0 representa la recta de les homotcies, del mateix tipus que el segon exemple de l'article. Els altres punts de la superfcie representen els nics endomorfismes no diagonalitzables. ;

Finalment existeixen mltiples criteris per caracteritzar un endomorfisme diagonalitzable. Un primer enfocament consisteix en estudiar el polinomi caracterstic. Una altra d'mpliament ms sofisticat consisteix en estudiar els polinomis de l'endomorfisme. Llavors un dels conceptes clau s polinomi mnim que subministra, per exemple, a un criteri diagonalitzaci particularment senzill.

Els criteris associats a la diagonalitzaci es donen a la segent caixa desplegable.


Cas Complex.



La figura de la dreta mostra que, fins i tot en el cas on el cos s el dels nombres complexos, queden encara casos per estudiar, el dels endomorfismes que se situen sobre la superfcie, per no a la dreta de les homotcies. En el cas dels sistemes d'equacions diferencials lineals, no interv ms que com un cas lmit, en l'enfocament de Sylvester, no apareix mai. Per contra en la teoria dels grups, aquest cas s important. Aquest tipus d'endomorfisme permet la representaci dels grups no commutatius. Si aquests grups sn infinitament diferenciables, llavors permeten la representaci d'un cas important, el dels grups de Lie nilpotents.

Per estudiar aquesta problemtica, els mtodes utilitzats sn els que va posar a punt en Nelson Dunford. L'eina essencial consisteix a considerar les combinacions lineals de potncies de l'endomorfisme. S'obt aix un polinomi de l'endomorfisme. Aquests polinomis formen una estructura d'lgebra commutativa dotat d'un morfisme del conjunt dels polinomis cap a aquesta lgebra. Aquest enfocament s prolific, es troba tamb en l'estudi del cas on la dimensi no s finita. La teoria associada a aquest enfocament es troba a l'article Polinomi d'endomorfisme, i l'aplicaci al cas tractat aqu en Descomposici de Dunford.

El resultat destacable s que no existeix en aquest context ms que una nica excepci estructural al cas diagonalitzable. s el cas on l'endomorfisme u a la potncia p, on p s un enter, s igual a 0. Es diu llavors que l'endomorfisme s nilpotent. Es pot considerar per exemple en dimensi 3, si (e1, e2, e3, )  s una base l'endomorfisme que verifica u(e1)=e2, u(e2)=e3 i u(e3)=0. Aquest endomorfisme clarament s no nul i el seu polinomi caracterstic s igual a x3 per tant l'nic valor propi s 0. Aquest exemple s'illustra en figura.

Camille Jordan ha demostrat que en aquest context, tot endomorfisme s suma d'un endomorfisme diagonalitzable i d'un endomorfisme nilpotent i que commuten entre ells. L'aplicaci de la teoria dels endomorfismes mostra que el cas nilpotent disposa d'una representaci matricial particularment simple i triangular superior. En el cas general, aquesta representaci es diu la reduida de Jordan, demostra tamb que, en aquest cas, tota matriu s semblant a una matriu triangular.



Cas Real.

Sobre els reals un polinomi no sempre admet arrel. En el tercer exemple, el de la rotaci de la terra, l'espai s de dimensi 3, ara b tot polinomi del tercer grau posseeix una arrel sobre els reals. En conseqncia, existeix almenys una recta de vectors propis. s l'eix dels pols en l'exemple. Per contra, en el cas de dimensi parella, per exemple la restricci d'aquesta aplicaci al pla illustrat en blau sobre la figura de l'equador, l'existncia de valor propi ja no est garantida. Aqu, una anlisi geomtrica mostra que s en va buscar un vector propi ja que la rotaci modifica la direcci de tots els vectors no nuls.

En el cas complex, s'ha vist que noms un terme nilpotent pot prohibir la diagonalitzaci. En el cas real, una vegada retallat el terme nilpotent, sol les rotacions impedeixen la diagonalitzaci. Existeixen llavors dues maneres de reduir el cas real.
La primera soluci consisteix a submergir l'endomorfisme a un espai vectorial complex. s la soluci la ms senzilla i la ms freqent. La reducci de l'endomorfisme s llavors ms fcil. Una vegada realitzada aquesta reducci, l'aplicaci d'aquesta reducci a vectors reals donen sempre les solucions reals.

La segona soluci consisteix en debilitar la reducci. Tot endomorfisme sobre els nombres reals s la suma del producte d'un endomorfisme diagonalitzable i d'una rotaci amb un endomorfisme nilpotent. L'endomorfisme diagonalitzable commuta amb l'aplicaci nilpotente i la rotaci. Per contra, l'aplicaci nilpotent no commuta amb la rotaci.
Demostraci en Reducci d'endomorfisme

Cas d'un Mdul sobre un anell.

Les definicions no utilitzen pas el fet de qu  sigui un cos. Aquestes definicions tenen doncs sentit tamb en el cas on E no s un espai vectorial sin un Mdul sobre un anell. Si l'anell no s commutatiu, es parlar llavors de valor propi a la dreta (la imatge del vector s el vector multiplicat pel valor propi) o de valor propi  l'esquerra (la imatge del vector s el valor propi multiplicat pel vector). Si l'anell s commutatiu es parlar simplement de valor propi (perqu tant si es multiplica el vector pel valor com el valor pel vector el resultat obtingut s sempre el mateix). 

Cas de les formes bilineals.
Article associat: Teorema espectral


Els endomorfismes tamb es fan servir per a representar formes bilineals, que sn objectes d'igual naturalesa que les distncies euclidianes. Els valors i vectors propis prenen en aquest context un significat particular.

Les formes bilineals sn funcions que no sn lineals, sin quadrtiques, en el sentit de qu la funci ja no s'expressa com una combinaci lineal de les coordenades, s a dir un polinomi (de diverses variables) de grau 1 en les coordenades, sin com un polinomi del segon grau en les coordenades. La distncia euclidiana sobre l'espai  per exemple, s'obt a partir de la forma bilineal  en la que efectivament interv un polinomi de grau 2.

Hi ha certes propietats que de vegades tenen les formes bilineals, com per exemple la simetria, que  si es dona el cas les fan ms fcils d'estudiar. La distncia euclidiana per exemple s simtrica, aix la distncia d'un punt a en un punt b s la mateixa que la distncia d'un punt 'b a un punt a. Un endomorfisme que representa una forma bilineal simtrica s'anomena autoadjunt.

Aquests endomorfismes autoadjunts disposen, de fet, de propietats fortes en relaci amb valors i vectors propis: no noms admeten vectors propis, sin que a dems amb aquests n'hi ha prou per comprendre completament l'endomorfisme; un endomorfisme autoadjunt s diagonalitzable. Llavors, els vectors propis es poden escollir amb una propietat forta: existeix una base ortonormal de vectors propis. Finalment, per a aquest cas particular, existeixen mtodes de clcul senzills i rpids per obtenir els valors i vectors propis. Aquesta situaci s'illustra grficament a la figura. Un endomorfisme autoadjunt transforma la bola unitat en un ellipsoide del qual els eixos en sn els vectors propis i les longituds dels semieixos els valors absoluts dels valors propis.

D'altra banda, la forma bilineal inicial descriu aqu l'equivalent a una distncia d'un espai geomtric; l'espai estudiat, provet de la forma bilineal, s un nou espai geomtric. Sylvester mostra que els vectors i valors propis, de l'endomorfisme autoadjunt associat, sn invariants, dels ens que descriuen les grandries naturals i caracterstiques de la geometria considerada. El significat fsic d'aquestes grandries depn del context de l'espai estudiat. Sylvester va aplicar el que precedeix al principi d'inrcia d'un slid rgid en mecnica i en va deduir l'existncia d'eixos de rotaci (vectors propis) i de moment pincipals d'inrcia (valors propis) intrnsecs del slid. Els altres exemples d'aplicacions mostren que n'hi ha igualment en altres situacions, per exemple en estadstica on els components principals revelen la dimensi ms significativa d'una enquesta, o la relativitat que mostra l'existncia d'un invariant, la signatura de Sylvester, en l'estructura fins i tot de la geometria del nostre univers.

Aix, el paper dels vectors i valors propis es veu modificat. Ja no sn noms eines de clcul necessries per accelerar un algorisme o per resoldre un problema tcnic solucionant una equaci diferencial, adquireixen autonomia prpia, i resulten els invariants constitutius d'una geometria. Prenen llavors noms especfics en cada mbit d'aplicaci ; es parla per exemple d'eix de rotaci en mecnica, de components principals en estadstiques, o de direccions prpies en el cas d'espais corbats.

La demostraci de l'existncia d'una base de vectors propis en el cas dels endomorfismes autoadjunts es dona a l'article Diagonalitzaci.

Teoria Espectral.
Posicionament del problema.
L'anlisi del cas de la dimensi finita mostra que el coneixement dels valors propis i dels espais de Jordan associats permet una comprensi profunda dels endomorfismes. s doncs natural intentar estendre aquest enfocament als casos d'espais vectorials de dimensions no finites (normalment espais de funcions que s'estudien en el marc dels espais de Hilbert. 

Aquesta necessitat de generalitzaci apareix de forma natural en matemtiques. Els espais esdevenen espais de funcions on els endomorfismes els operadors diferencials, com les derivades els gradients o les laplacianes. L'exemple de la corda vibrant s caracterstic d'un enfocament d'aquesta naturalesa. En aquest context el vocabulari evoluciona, ja no es parla d'endomorfisme sin d'operador, s'utilitza el terme de funci prpia per designar un vector propi. Aquest pas pren el nom de teoria espectral. s una branca del que es diu l'anlisi funcional.

L'enfocament espectral s atractiu per molts aspectes. Analitzar no noms les propietats analtiques de les eventuals solucions, sin tamb fins i tot la naturalesa de l'espai geomtric s un enfocament elegant. Ofereix eines noves, com ara bases o distncies per resoldre dificultats sovint complexes. En el cas de la dimensi finita, aquest enfocament aporta teoremes potents, alhora terics i algorsmics. Joseph Fourier, mostra que aix tamb passa de vegades en casos ms generals, amb l'estudi de l'equaci del calor o de les cordes vibrants. David Hilbert confirma l'encert d'aquest cam obrint la via a una teoria espectral general.

Dificultats de l'enfocament.
Les propietats geomtriques dels espais de funcions sn per desgrcia molt ms febles que en el cas de dimensi finita. La primera diferncia s la presncia d'una base en el sentit algebraic de la paraula. En general, no s possible construir una famlia lliure i generadora de l'espai per combinaci lineal finita. Existeixen contraexemples com l'espai vectorial dels polinomis. Per aquest espai s massa estret per contenir moltes solucions de les equacions que s'intenta resoldre. Per exemple, la posici inicial d'una corda de guitarra pinada pel msic t molt poques oportunitats de ser en l'univers dels polinomis trigonomtrics.

Aquest tipus d'espai es pot generalitzar per obtenir una bona completitud. Llavors s'obt  l'espai de les sries trigonomtriques o el de les sries enteres. Llavors els resultats sn bons candidats per establir els fonaments d'una teoria espectral. Per comprendre la geometria d'aquests espais, s essencial la topologia. En efecte, per construcci de l'espai, les solucions apareixen com lmits de successions. Tanmateix la topologia amaga moltes sorpreses per als espais funcionals.

En dimensi finita, totes les normes defineixen la mateixa topologia. De fet, no existeix veritablement ms que una topologia interessant per a una anlisi en vectors propis. En dimensi infinita, ja no s el cas, la topologia feble per exemple no posseeix ni tan sols cap distncia associada, i parlar de completitud ja no s possible.

En dimensi finita, la compacitat s sempre certa per als tancats afitats. El teorema de Riesz indica que quest no s mai el cas si la dimensi no s finita. En el cas genera es fa illusori voler extreure subsuccessions convergents per trobar vectors propis.

Un endomorfisme s sempre continu en dimensi finita. No s el cas per als operadors lineals dels espais funcionals. La derivada, per exemple, no posseeix aquesta propietat. Per assegurar-se'n, n'hi ha prou amb considerar la successi de monomis  . Sobre l'interval , s afitada. Ara b la imatge de la successi per la funci derivada ja no posseeix aquesta propietat. En el cas general, un operador lineal s continu si i noms si la imatge de la bola unitat s afitada, aquesta s la ra per la qual es parla ms sovint d'operador afitat que d'operador lineal continu.

Espectre i conjunt de valors propis.
En dimensi finita, si un endomorfisme a un endomorfisme s suprajectiu llavors s bijectiu. Aix, l'aplicaci a -  Is una bijecci si i noms si    no s pas un valor propi. Aix no s cert en el cas general. Considerant per exemple E l'espai de les funcions infinitament derivables sobre l'interval , i considerant l'operador A, que, a la funci f(x), li associa la funci xf(x). s relativament senzill comprovar que s afitat i no posseeix valor propi. Es Considera l'operador A -  I que, a la funci f(x), li associa la funci f(x)(x- ). Si est comprs entre 0 i 1, llavors no s suprajectiu ja que la seva imatge no cont les funcions tals que la imatge de   s diferent de 0. Es parla llavors d'espectre per donar compte d'aquest fenomen. L'espectre cont sempre el conjunt dels valors propis, i en dimensi finita, aquestes dues nocions coincideixen. En aquest exemple l'espectre s l'interval  i el conjunt dels valors propis s buit.

La definici precisa de l'espectre s la segent: Sigui E un espai de Banach i O un operador lineal, llavors l'espectre s el conjunt dels escalars tal com l'operador O -  I no admet recproc. Segons el context, s possible afegir com a condici la continutat del invers. 

Cas de la dimensi qualsevol:

Un espai vectorial E sobre K s'anomena K_variant si es pot trobar un endomorfisme (llavors anomenat K_variant per a E) que no deixa estable cap subespai finit i que no posseeix, a fortiori, cap vector propi. 

Aquest espai habitualment tamb s'anomena Espai de Baire-Amofrn.

Observaci: Un espai que no s K_variant s'anomena K_invariant . Tot espai de dimensi finita sobre un cos algebraicament tancat s K_invariant (el polinomi caracterstic es descomposa sobre K!). R en canvi s torna K_variant per l'endomorfisme cannic d'Amofrn P->X*P .

Es diu famlia de K_varincia o famlia de Brenef una famlia lliure d'endomorfismes K_variant per a E. El teorema de Baire-Brenef diu que mentre que E s complet si la bola tancada per a la topologia induda sobre l'espai de varincia (engendrat per una famlia de Brenef) s compacta. En efecte, el Lema de Chabran assegura que l'espai de varincia s de dimensi enumerable, i aix sigui quin sigui el cos.

Un espai K_invariant s'anomena totalment invariant sobre K si l'espectre de tot endomorfisme K_invariant per E s un convex tancat de K.

Descomposici espectral dels operadors autoadjunts compactes.
En dimensi finita, el pargraf sobre l'lgebra bilineal explica ensenya que existeix un cas on s possible trobar una base de vectors propis sense utilitzar els polinomis d'endomorfismes. s un bon marc per a una generalitzaci ja que la noci de polinomi s'aplica malament en el cas dels espais funcionals. Per seguir aquest cam, a l'espai cal afegir-li  una distncia, euclidiana o hermitiana i l'endomorfisme posseeix sempre la bona simetria que es diu autoadjunta. En aquest context, la bola unitat es transforma en un ellipsoide com el representat a la figura de les formes bilineals. Els eixos principals d'aquest ellipsoide sn els vectors propis i les longituds d'aquests semieixos sn els valors propis. Aquest enfocament geomtric guia a David Hilbert per establir un resultat important de teoria espectral, en el cas de la dimensi infinita.

L'espai vectorial posseeix una distncia euclidiana o hermitiana. En el cas general, s necessari afegir la completitud i la separabilitat. Aquest tipus d'espai s'anomena un espai Hilbert separable. Les sries trigonomtriques o les funcions definides sobre un segment en el qual, el quadrat d'aquestes funcions s integrable, corresponen a aquest tipus d'espai. s tamb el marc que es fa servir en aquest pargraf.

L'operador posseeix una bona simetria. Continua sent la mateixa que la de la dimensi finita, aquest operador s aqu autoadjunt.

Finalment l'operador disposa d'una bona propietat de continutat. Amb el fet que sigui afitat ja no n'hi ha prou. s compacte, aix significa que la imatge de la bola unitat s compacte. Una de les conseqncies s que ja no s inversible.

En aquest context, s'estableixen resultats anlegs a la dimensi finita. Per exemple:

 En un espai de Hilbert, un operador autoadjunt compacte posseeix un espectre compacte que cont sempre el valor 0. ;

 En un espai de Hilbert, l'nic operador autoadjunt compacte que t per a espectre  s l'operador nul. ;

 Sigui un operador autoadjunt compacte en un espai Hilbert separable. Llavors existeix una base de hilbert de vectors propis per a l'operador. ;

Aplicaci a la qumica quntica.

 
La teoria espectral constitueix la base matemtica de la mecnica quntica. Els vectors propis troben innombrables aplicacions en aquest mbit. Per exemple en qumica, l'estudi de l'tom d'hidrogen mostra que els estats estables dels electrons es modelitzen per vectors propis dels quals els valors propis corresponen a nivells d'energia. 

En el context de la mecnica quntica, l'nica soluci per descriure la posici d'un electr, en l'exemple de la figura el de l'hidrogen, s la utilitzaci d'una funci d'ona complexa. El quadrat del mdul d'aquesta funci d'ona es pot interpretar com la probabilitat de presncia de l'electr en un punt donat de l'espai. L'espai de les funcions d'ones s un espai Hilbert separable, s l'espai de les funcions del nostre espai geomtric en els complexos tals que el quadrat del seu mdul s integrable.

L'equaci que regeix aquesta funci d'ona (que s'escriu aqu  E) s una versi simplificada de l'equaci de Schrdinger :
;

H s un operador lineal anomenat hamilton. s un operador diferencial d'ordre 2. Correspon a una transformaci de Legendre d'un Lagrangi. Es pot demostrar que aquest operador s autoadjunt.

E s un d'escalar, que representa el nivell d'energia de l'electr.

 E s la incgnita de l'equaci. s doncs per definici una funci prpia, correspon al que els qumics diuen una rbita estable. Els electrons noms poden saltar d'una rbita estable a un altre.

L'equaci d'ona que regeix l'electr correspon doncs al marc de la teoria espectral. Les solucions sn les funcions prpies d'un operador lineal. La geometria correspon a un context favorable, l'espai s un espai de Hilbert separable i l'operador s autoadjunt. Se'n pot per exemple deduir directament que l'energia s sempre un nombre real. En canvi les propietats de continutat no sn favorables. Per exemple, l'operador no s compacte. Aquesta absncia de bona continutat dificulta la cerca d'rbites estables.

El cas de l'tom d'hidrogen s particular. L'operador associat correspon a un cas relativament senzill. En aquest cas les funcions prpies es poden avaluar amb tanta precisi com es vulgui. La figura representa les primeres rbites estables de l'tom d'hidrogen. El color representa el quadrat del mdul de l'rbita, com ms s clar, ms gran es la densitat de la probabilitat de trobar l electr en el punt. El centre representa el nucli, aqu un prot.

Aquest enfocament no es limita a l'tom d'hidrogen, se'l pot utilitzar per a altres toms i fins i tot molcules. s el treball que realitz Linus Pauling al seu llibre The Nature of the Chemical Bond sobre la naturalesa dels enllaos qumics. El premi Nobel de Qumica, obtingut principalment grcies a aquest plantejament s un dels ms importants en la qumica del segle XX. La combinaci lineal de les rbites estables permet per exemple, en el cas de les molcules, descriure millor els compostos insaturats de l'etil.

Valor propi i recerca matemtica.
Els valors propis continuen sent un vast subjecte de recerca en les matemtiques d'avui. Aquest subjecte cobreix tan la recerca fonamental com la aplicada i la dimensi finita com el cas general en dimensi infinita.

Recerca fonamental i dimensi finita.
Si b en el cas dels cossos relativament coneguts com els nombres reals o complexos, la problemtica dels valors propis s mpliament coneguda, no n's igualment per als cossos ms esotrics o quant en comptes de cossos es treballa amb anells. En el cas dels cossos finits, aquest enfocament ofereix una visi particular per exemple sobre la criptografia. Altres cossos com els nombres p-dics encara sn mlt poc coneguts. Un enfocament lineal, amb l'anlisi dels valors propis representa una eina suplementria per a l'anlisi per exemple de l'anell dels polinomis.

Recerca aplicada i dimensi finita.
L'anlisi dels valors propis i dels vectors propis representa el millor mtode per a la posada a punt d'algorismes rpids de resoluci d'equacions lineals. Criteris com la velocitat de convergncia esdev llavors el principal subjecte de recerca. Una tcnica particularment utilitzada consisteix a allunyar els valors propis per accelerar la cerca de les solucions. Aquest sector, fins i tot si no s dominat per matemtics en el sentit teric del terme, ja que s ms sovint l'mbit de les matemtiques de l'enginyer o de l'informtic, s sempre en plena efervescncia. Uneix els treballs sobre l'anell dels nombres di-dics (representaci binria finita) i s'obre sobre una branca de les matemtiques difcil. 

La criptografia aplicada utilitza tamb les representacions lineals per oferir codis multiclau eficaos i flexibles. Aqu, els cossos rarament sn els reals o els complexos, sin ms aviat cossos finits.

Recerca terica en el cas general.
Aquest mbit s el que reuneix ms matemtics terics. L'lgebra lineal s un problema encara mpliament obert en el cas de la dimensi infinita. La via terica ms analitzada actualment s la de l'axiomatitzaci, que es materialitza en la geometria algbrica. Aquest enfocament considera els operadors com elements d'una lgebra abstracta, que posseeixen un cert nombre de propietats. L'objectiu s la comprensi d'aquesta lgebra per aplicar-lo llavors a casos particulars d'lgebra d'operadors. Aquest enfocament s particularment fecund en matemtiques aplicades a la fsica, com per exemple els treballs del matemtic rus Maxim Kontsevich (Medalla Fields 1998), se seus resultats ms clebres tracten de les deformacions quntiques sobre les Varietats de Poisson amb l'ajuda d'una jerarquia infinita d'estructures algbriques que generalitzen la noci d'lgebra que opera sobre un espai vectorial.

La geometria algbrica s particularment fecunda en l'mbit de l'aritmtica. El matemtic Laurent Lafforgue va rebre la Medalla Fields el 2002 pels seus treballs en aquesta branca sobre les conjectures de Langlands.


Referncies i notes.

Enllaos externs.
  Elments propres d'un endomorphisme;
  Comment fonctionne Google ?, utilisation et calcul de vecteurs propres dans l'algorithme PageRank.
  Calculateur en ligne de valeurs et vecteurs propres;
  Autour de la rduction de Jordan, traite le cas rel;
  Rduction des endomorphismes;
  Rfrence sur la naissance de l'algbre;
  Rfrence historique sur l'algbre abstraite;
  Rfrence historiques de l'universit de St Andrews;
  Le dveloppement de l'analyse fonctionnelle au dbut du XXe sicle Robert Rolland CNRS;

Bibliografia.
 Serge Lang Algbre Dunod;
 Ham Brezis Analyse fonctionnelle Thorie et applications Masson;
 Walter Rudin Functional analysis McGraw-Hill Science;
 R. Feynman R. Leighton M. Sands Le cours de physique de Feynmann Vol IV Mcanique quantique Dunod;
 N. Dunford J. Schwartz Linear Operator, General Theory Wiley-Inerscience;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330075" title="Bandera de Libria" nonfiltered="3583" processed="3569" dbindex="128683">


La bandera de Libria s l'ensenya d'aquest pas afric. El 1822, Libria es va fundar per una societat americana de colonitzaci, (The National Colonization Society of America), per installar-hi esclaus negres alliberats. Es van dotar d'una bandera el 1927 per substituir la dels Estats Units, que portava llavors 24 estrelles. La bandera de Libria es va inspirar en aquesta.

Aquesta bandera es fa servir molt en els vaixells del mn pel fet que hi ha taxes molt baixes. Es creu que hi ha 1600 vaixells que naveguen amb aquesta bandera de convenincia, cosa que aporta una bona part del pressupost del pas. 

 Histric.

 1822-1847 : colnia de Libria, desprse comunitat autnoma .



Bandera de Libria de 1822 a 1847]]

La bandera de la colnia fou adoptada el 9 d'abril de 1822 i confirmada el 1839, quan la colnia es va transformar en comunitat autnoma. 

La bandera portava una creu al lloc de l'estrella al costat superior del fust, cosa que mostrava la devoci cristiana dels colons, la capital Monrvia es va anomenar en origen City of Christ. Les bandes sn 13, com a la bandera dels Estats Unnits, que simbolitzen la pau en blanc i la sang vessada per la construcci del pas, en vermell. El blau representa l'oce o el continent afric. D'altres fonts diuen que s el coratge i l'excellncia moral del pas.

 Des de 1847 : Repblica de Libria .


 Bandera de Libria des de 1847]]

La nova bandera fou adoptada per la recent creada constituci republicana el 16 de juliol de 1847, uns dies abans de la declaraci d'independncia del 26 de juliol i hissada oficialment el 27 d'agost segent. Les proporcions 10:19, fixades el 1961, sn les mateixes que les de la bandera nord-americana. Les bandes van passar de 13 a 11 per recordar els 11 representants dels tres comtats (Montserrado, Grand Bassa i Sinoe) que van signar la declaraci d'independncia. L'estrella substitueix la creu per mostrar la independncia de l'nica repblica lliure d'frica. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330083" title="Estaci de Calella" nonfiltered="3584" processed="3570" dbindex="128691">



 


Calella s una estaci de la lnia R1 de Rodalies Renfe  de Rodalies Renfe situada al sud-est del nucli urb de Calella, a la vora de la platja, ja que la lnia va pel costat del mar, a la comarca del Maresme. 

L'estaci es troba al primer tram que es va ampliar de la lnia del Maresme abans que es construs la lnia Barcelona-Portbou pel interior.

s l'inici de trajecte d'un servei de la lnia que va pel mat cap a Molins de Rei i es capalera d'uns quants trens amb origen o destinaci L'Hospitalet de Llobregat durant tot el dia.



Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 1 (Rodalies Barcelona);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330087" title="Tirreno-Adriatico 2007" nonfiltered="3585" processed="3571" dbindex="128692">

La Tirreno-Adriatico 2007 fou la 42a edici d'aquesta cursa ciclista italiana. La cursa es disput entre el 14 i el 20 de mar, sent guanyada per l'alemany Andreas Klden de l'equip Astana. Kloden va tenir un bon rendiment tant a l'etapa contrarellotge com a la de muntanya, fent-se d'aquesta manera amb el liderat a la penltima etapa i superant per 4" el luxemburgus Kim Kirchen i per 13" el kazakh Alexandre Vinokrov.

Etapes.
 Etapa 1 - 14-03-2007: Civitavecchia-Civitavecchia, 160 km:.


 Etapa 2 - 15-03-2007: Civitavecchia-Marsciano, 202 km:.



 Etapa 3 - 16-03-2007: Marsciano-Macerata, 213 km:.



 Etapa 4 - 17-03-2007: Pievebovigliana-Offagna, 161 km:.



 Etapa 5 - 18-03-2007: Civitanova Marche-Civitanova Alta, 20.5 km (CRI):.



 Etapa 6 - 19-03-2007: San Benedetto del Tronto-San Giacomo, 164 km:.



 Etapa 7 - 20-03-2007: Civitella del Tronto-San Benedetto del Tronto, 177 km:.



Classificacions finals.
Classificaci general .



 NOTA: Els punts de l'UCI ProTour sols s'atorguen a aquells ciclistes que corren en equips ProTour i no pas als que ho fan en equips de la categoria continental, com s el cas de l'Acqua & Sapone-Caff Mokambo i el Tinkoff Credit Systems.

Classificaci de la muntanya .



Classificaci per punts .



Classificaci per equips .



Evoluci de les classificacions.



Equips que corren la Tirreno-Adriatico 2007.
Els segents equips de l'UCI ProTour i de l'UCI Professional Continental disputaren la Tirreno-Adriatico 2007:



Enllaos externs.
Web de la cursa ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330092" title="Cristallitzador" nonfiltered="3586" processed="3572" dbindex="128693">
Un cristallitzador s un element de vidre que consisteix en un recipient de base ampla i poca alada. Permet cristallitzar substncies. Tamb t altres usos, com contenidor, etc. La seva forma afavoreix una ms rpida evaporaci del lquid dissolvent de la substncia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330094" title="Balistes punctatus" nonfiltered="3587" processed="3573" dbindex="128694">

 Balistes punctatus s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des del Marroc fins a Angola, incloent-hi Madeira, Canries i Cap Verd).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330095" title="Balistes rotundatus" nonfiltered="3588" processed="3574" dbindex="128695">

Balistes rotundatus  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 27,2 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce ndic i a l'oest del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330097" title="Balistes vetula" nonfiltered="3589" processed="3575" dbindex="128696">

 Balistes vetula s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Cap Verd i les Aores fins a Angola) i de l'Atlntic occidental (des del Canad fins a Massachusetts, i des del nord del Golf de Mxic fins al sud-est del Brasil).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330098" title="Balistes willughbeii" nonfiltered="3590" processed="3576" dbindex="128697">

 Balistes willughbeii s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 13,1 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic oriental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330104" title="Rhinecanthus abyssus" nonfiltered="3591" processed="3577" dbindex="128698">

Rhinecanthus abyssus  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 16,6 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic occidental.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330106" title="Julio Cervera Baviera" nonfiltered="3592" processed="3578" dbindex="128699">

Julio Cervera Baviera (Sogorb, 26 de gener de 1854--circa 1929)

Aquest enginyer i comandant va cursar estudis de cincies fsiques a la Universitat de Valncia iniciant posteriorment la seva formaci militar com a cadet de cavalleria a Valladolid, entrant a formar part el 1878 de l'escola d'Enginyers Militars de Guadalajara.

Durant la Guerra Hispano-Americana de 1898, li va ser encarregada la defensa del Guaman, tur que domina el cam entre Cayey i Guayama, tenint el seu punt culminant en la batalla del mateix nom (9 d'agost de 1898), en la qual va aconseguir repellir un atac de les tropes nord-americanes. Desprs de la guerra es va fer fams en publicar un fullet, La defensa de Puerto Rico, en el qual amb la intenci d'afavorir el General Macas arremetia contra els voluntaris porto-riquenys.

El 1899, una vegada finalitzada la guerra, i centrant-se ja en la seva faceta d'enginyer, va comenar a collaborar amb Guillermo Marconi i el seu ajudant, George Kemp, resolent diferents problemes de la telefonia sense fils, obtenint les primeres patents abans de finalitzar l'any. Entre aquestes, una de les ms destacades s la del telecomandament d'equips i sistemes, antecessor del comandament a distncia.

Una altra notable contribuci va ser la creaci en 1903 de lEscola Lliure d'Enginyers a Valncia, una de les primeres experincies d'educaci a distncia de tot el mn.

Tamb va ser el creador del disseny de l'antic tramvia de Tenerife.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330107" title="Rhinecanthus aculeatus" nonfiltered="3593" processed="3579" dbindex="128700">

 Rhinecanthus aculeatus s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a Sud-frica, Hawaii, Illes Marqueses, Tuamotu i Jap. Tamb a l'Atlntic oriental (des de Senegal fins a Sud-frica).

Galeria.


Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330111" title="Estaci de Lleida Pirineus" nonfiltered="3594" processed="3580" dbindex="128701">



























L'estaci de Lleida d'ADIF, actualment denominada Lleida Pirineus, s un important eix de comunicaci entre l'interior de la Pennsula Ibrica i les grans ciutats del Corredor Mediterrani i la frontera francesa.

L'estaci consta de dos edificis, l'antic i l'annex construt recentment per l'arribada del tren d'alta velocitat (AVE). A ms a uns quilmetres de l'estaci hi ha un canviador d'ample per a material de Talgo actualment sense s.

 Descripci .
El tren arrib a la ciutat de Lleida l any 1860, era una poca de recuperaci, un cop passades les epidmies i les guerres. Durant el final del segle XIX, el tren va enllaar la ciutat amb Barcelona, Saragossa i Tarragona. Al segle passat es va construir l actual estaci de trens, que s un edifici d estil francs; tamb es va crear la Lnia Lleida   la Pobla de Segur, passant per Balaguer en direcci nord. Ja al 2003 amb l arribada de l AVE, l estaci va passar a anomenar-se Lleida  Pirineus, i entre les modificacions que hom va fer figura la installaci d una gran estructura d acer i vidre que protegeix les andanes de les inclemncies del temps.

En aquests darrers anys mentre es duia a terme la remodelaci de l estaci, s ha acabat de cobrir el ltim tram de via que encara estava al descobert, des del carrer de les Corts Catalanes fins al carrer dels Comtes d Urgell, i es preveu construir-hi un parc d uns 16.100 metres quadrats i amb un pressupost de 11.796.516 euros.

L estaci compta amb tot tipus de serveis, etre ells taquilles, atenci al client, cafeteria, quiosc, comeros diversos i un hotel; hi ha tamb un centre comercial Vialia en construcci, i en un futur s'hi construi la nova estaci d autobusos.

 Serveis .
A l'estaci paren serveis de llarga distncia AVE, Alvia, Talgo i Estrella.

L'estaci de Lleida a ms t un servei de FGC que la uneix amb Balaguer, Tremp i La Pobla de Segur, a travs de la Lnia Lleida - la Pobla de Segur que era de Renfe i es va transferir a FGC el 2005.

 Mitjana Distncia de Renfe i Lnia Lleida - la Pobla de Segur de FGC.
A Lleida tenen origen o final les lnies de Mitjana Distncia Ca4, R43, Lnia Lleida - la Pobla de Segur i l'Avant Barcelona - Lleida. 

Alguns regionals de la lnia Ca4a no efectuen parada a Puigverd de Lleida sent la segent o anterior Juneda.

 Renfe Llarga Distncia .
Els serveis de Llarga Distncia uneixen Lleida amb Barcelona, Tarragona, Saragossa, Madrid, Sevilla, Mlaga, Vigo, Bilbao, Gijn i la Corunya entre altres.



Vegeu tamb.
Lnia Ca4;
Lnia R43;
Lnia Lleida - la Pobla de Segur;
Renfe Avant;
AVE;
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330112" title="Sant Crist d'Alcdia" nonfiltered="3595" processed="3581" dbindex="128702">
Sant Crist d'Alcdia. Molt possiblement la talla del Sant Crist d'Alcdia sigui de les darreries del segle XV.

Durant els mesos d'hivern de 1507 Alcdia passava per una gran sequera, mancava aliments i havia malalties.
El 24 de febrer d'aquell mateix any, el Sant Crist d'Alcdia su sang i aigua dins la cova paleocristiana de Sant Mart del mateix municipi.
Cinc dies desprs es verificava el miracle per mossn Pere Dezcallar, Jurat en Cap de la Universitat del Regne de Mallorca; per l'advocat Nicolau de Montaans,el qual va veure com el Sant Crist suava durant la process de St. Maci.  Tamb assistiren mossn Rafael Garcia, prevere i els advocats Pere Joan Zaforteza, Joan Andreu, LLuis Anglada, Pere Nicolau Dezcallar, Joan Odon de Vallebor, Joan Fali, Bernat de Pachs, entre altres homes de lleis.

Desprs d'aquell dia, comenaren les pregrinacions constantes de les viles mallorquines per suplicar al Sant Crist.  Molts malalts d'arru s'encomanaren a la imatge.

L'any 1583 el mestre fuster Joan Cugullada constru l'altar del Sant Crist i en 1584 Mateu Lpez fou el pintor del altar.  En 1585 la venerable imatge fou traslladada a la capella del Sant Crist d'Alcdia.

Les procesions que duien al Sant Crist des de Alcdia fins a la cova del miracle foren constants. A la gruta se celebrava missa.  Al llarga del cam es pregava i es cantava alabances al Sant Crist.  Molts devots es mortificarven amb disciplina.  Un cop arribava la imatge a Sant Jaume, els Jurats obsequiaven als peregrins amb p, vi, olives i figues passes.

En 1582 es crearia la cofraria del Sant Crist d'Alcdia, la ms antiga actualment a la ciutat alcudienca.

Era tan gran i tan extraordinria la devoci entre els mallorquins que acudien a Alcdia a benerar la imatge que, a l'any 1675 es reuniren el rector de Sant Jaume, els Jurats i el Consell de la Cofraria, decidint construir una nova capella en mans de Pau Serra i Guillem Mart, auxiliats pel mestre picapedrer Pere Terrandell.  El 4 de maig de 1697 i desprs de vint-i-dos anys, s'acabaren les obres i es trasllad al Sant Crist fins a la capella que avui en dia es troba.  Vers 1697 ja es decid que cada 26 de juliol de cada tres anys, es celebraria el dia del Sant Crist d'Alcdia.

Cada any per St. Maci (24 de febrer) Alcdia recorda amb molta alegria aquell primer miracle del Sant Crist d'Alcdia.  Per St Maci, les portes de la esglsia de Sant Jaume (Alcdia) queden obertes tot el dia per rebre la beneraci de tots els alcudiencs i devots del Sant Crist.

La cofraria del Sant Crist va renixer en 1953.

Principals miracles del Sant Crist d'Alcdia.

1507- su sang i aigua.  Tornaren les pluges abundants desprs d'un llarg periode de squia.

1652- En temps de pesta per Mallorca, Alcdia fou l'nica que no pat aquesta malaltia.

1683- Amb la saquera molt cruda de superar, el prevere R. Llins s'endugu en process el San Crist fins a la cova de Sant Mart i a la segona vegada comen a produir-se a Alcdia abundantes collites.

10 d'Abril de 1703- Davant la manca d'aigua, portaren la imatge del Sant Crist a la cova de Sant Mart en process.  Tornaren el dia 20 del mateix mes i cap a les 18 h el cl comen a tapar-se.
Es repatiren les processions i misses i dies desprs comen a ploure.

Referncies.
HISTORIA DE ALCUDIA- Pere Ventayol Suau (Tomo II)-Mallorca 1982.
http://www.confrariasantcrist.com/;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330113" title="Rhinecanthus assasi" nonfiltered="3596" processed="3582" dbindex="128703">

Rhinecanthus assasi  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'oest de l'Oce ndic (des del Mar Roig fins al Golf d'Oman i el Golf Prsic).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330114" title="Rhinecanthus cinereus" nonfiltered="3597" processed="3583" dbindex="128704">

Rhinecanthus cinereus  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 16,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'oest de l'Oce ndic (Maldives, Reuni i Maurici).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330115" title="Rhinecanthus lunula" nonfiltered="3598" processed="3584" dbindex="128705">

Rhinecanthus lunula  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 28 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce Pacfic (des de Queensland fins a Pitcairn).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330116" title="Cogito ergo sum" nonfiltered="3599" processed="3585" dbindex="128706">
Cogito ergo sum ("penso, llavors existeixo") s una frase pronunciada per Descartes que resumeix el seu pensament respecte a la veritat i el coneixement. La formulaci apareix a les Meditacions Metafsiques i s'inscriu en una llarga tradici de pensadors, des de Plat a Agust d'Hipona, que van provar de fonamentar la realitat i l'autenticitat de la percepci humana.

Descartes no vol acceptar com a veritable res que no estigui absolutament comprovar (dubte metdic), per fugir de possibles fonts d'error que s'acumulin en la construcci del saber. Per aix comena a qestionar tot el que l'envolta. Comena pels sentits, que sovint proporcionen dades poc fiables (miratges, illusions...) i continua per la ra: ha d'admetre la possibilitat racional que tot all que pensa sigui mentida. Llavors s'adona que encara que dubti de tot, incls d'ell mateix, del seu raonament o del propi dubte, hi ha quelcom que roman: el subjecte que dubta. Si dubta, hi ha alg o alguna cosa que est dubtant (desprs ho identificar amb el jo). D'aix no pot dubtar, encara que sembli una paradoxa (s indubtable que alg est dubtant). Aquest alg que dubta, que pensa, existeix, aleshores formula el seu fams aforisme: "penso, llavors existeixo", pel qual demostra la realitat del subjecte com a primera veritat inqestionable.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330119" title="Rhinecanthus rectangulus" nonfiltered="3600" processed="3586" dbindex="128707">

Rhinecanthus rectangulus  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a Sud-frica, Indonsia, les Illes Marqueses i sud del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330120" title="Khan" nonfiltered="3601" processed="3587" dbindex="128708">
Khan, tamb escrit a vegades com Xan, Han, Ke-Han (en turc: kh n,, en mongol q  n, en xins:   ),  s un ttol equivalent al de rei utilitzat originriament per les tribus turques i mongoles a l'sia Central. El femen s Khatoun.

Un khan controla un Khanat. En temps de Genguis Khan, aquest ttol era d'un grau inferior al de Gran khan o Khagan (cap suprem o emperador). Desprs fou aplicat a diferents caps semiindependents del mn islmic. En els documents medievals catalans sovint apareix en la forma ca.

Referncies.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330121" title="Rhinecanthus verrucosus" nonfiltered="3602" processed="3588" dbindex="128709">

Rhinecanthus verrucosus  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 23 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de Chagos fins a les costes d'Indonsia, les Illes Salom, Jap i Vanuatu.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330123" title="Sufflamen albicaudatum" nonfiltered="3603" processed="3589" dbindex="128710">

Sufflamen albicaudatum  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 22 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins al Golf d'Oman.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330124" title="Sufflamen bursa" nonfiltered="3604" processed="3590" dbindex="128711">

Sufflamen bursa  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, sud del Jap, la Gran Barrera de Corall i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


	


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330127" title="Yepes" nonfiltered="3605" processed="3591" dbindex="128712">


Yepes s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita al nord amb Ciruelos i Ocaa (TO) i Aranjuez (M). Al sud amb Villasequilla i Huerta de Valdecarbanos (TO). A l'est amb Ocaa (TO) i a l'oest amb Aranjuez (M) i Almonacid de Toledo (TO).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330128" title="Villarrubia de Santiago" nonfiltered="3606" processed="3592" dbindex="128713">


Villarrubia de Santiago s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Aranjuez a la provncia de Madrid i Santa Cruz de la Zarza, Villatobas i Noblejas de Toledo.

 Demografia .



Administraci.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330129" title="Gran khan" nonfiltered="3607" processed="3593" dbindex="128714">
Gran khan o Khagan (en turc: ka an; mongol:      ; xins:   ; pinyin: khn) s un ttol equivalent al d'emperador en les llenges mongola i turca. El ttol s portat pel que dirigeix un khaganat (imperi, ms gran que un khanat). Khagan pot igualment ser tradut per Khan dels Khans, que significaria doncs rei dels reis.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330130" title="Sufflamen chrysopterum" nonfiltered="3608" processed="3594" dbindex="128715">

 Sufflamen chrysopterum s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a Samoa i sud del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330134" title="Villatobas" nonfiltered="3609" processed="3595" dbindex="128716">


Villatobas s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .



 Administraci .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330139" title="Villasequilla" nonfiltered="3610" processed="3596" dbindex="128717">


Villasequilla s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Yepes, Huerta de Valdecarbanos i La Guardia.

Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330140" title="Sufflamen fraenatum" nonfiltered="3611" processed="3597" dbindex="128718">

Sufflamen fraenatum  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 38 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'ndic i del Pacfic (des de l'frica Oriental fins a Hawaii, les Illes Marqueses, Tuamotu i el sud del Jap.

Referncies.


Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330141" title="Ciruelos" nonfiltered="3612" processed="3598" dbindex="128719">


Ciruelos s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Aranjuez en la provncia de Madrid i Ocaa i Yepes a la de Toledo.

 Demografia .



 Administraci .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330143" title="Sufflamen verres" nonfiltered="3613" processed="3599" dbindex="128720">

 Sufflamen verres s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Hbitat.

Viu entre els 3 i els 36 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic oriental (des de Mxic fins a Equador, incloent-hi les Illes Galpagos).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330145" title="Enriqueta Mart" nonfiltered="3614" processed="3600" dbindex="128721">
Enriqueta Mart i Ripolls (Sant Feliu de Llobregat 1868   12 de maig de 1913, Barcelona.
) fou una assassina en srie, segrestadora i proxeneta de nens. Coneguda popularment com la vampira del carrer de Ponent o la vampira de Barcelona.

De molt jove l'Enriqueta es trasllad des del seu Sant Feliu de Llobregat natal cap a Barcelona on treball de minyona per aviat comen a exercir la prostituci, tan a bordells com a llocs al dedicats a aquesta activitat, com eren el port de Barcelona o el Portal de Santa Madrona. Cap el 1895 es cas amb un artista, un pintor anomenat Joan Pujal, per el matrimoni fracass per, segons Pujal, l'afici de l'Enriqueta als homes, el seu carcter estrany, mentider, impredictible i les seves contnues visites a cases de mala vida. A pesar d'estar casada ella no va deixar de freqentar els ambients de prostituci ni el mn de gent de mal viure que voltava aquell mn. La parella es reconcili i separ unes sis vegades. En el moment de la detenci de l'Enriqueta el 1912 el matrimoni portava ms de cinc anys vivint separats. No tingueren fills.

L'Enriqueta duia una doble vida. Durant el dia mendicava i demanava menjar a cases de caritat, convents i parrquies, vestint parracs i duent de vegades nens de la m que feia passar pels seus fills. Posteriorment, els prostituia o assassinava. No tenia cap necessitat de mendicar ja que la seva doble feina de proxeneta i remeiera li donaven prou diners per viure sense problemes. De nit es vestia amb robes sumptuoses, barrets i perruques, i voltava el Teatre del Liceu, el Casino de l'Arrabassada i altres llocs on acudia la classe benestant de Barcelona. s probable que en aquests llocs ofers els seus serveis com a proxeneta especialitzada en criatures. El 1909 va ser detinguda al seu pis del carrer Minerva de Barcelona acusada de regentar un bordell on s'oferien els serveis sexuals de nens d'entre 3 i 14 anys. Amb ella va ser detingut un jove d'una famlia benestant. Grcies als seus contactes amb altes personalitats barcelonines que contractaven els seus serveis com a proxeneta infantil, l'Enriqueta mai va anar a judici per l'assumpte del bordell i el procs es va perdre en l'oblit judicial i burocrtic.

Alhora que feia de proxeneta de nens molt petits, tamb exercia la professi de remeiera. Els productes que utilitzava per fabricar els remeis eren fets amb les restes humanes de les criatures que matava, nens i nenes molt petits, que podien ser de pit o fins a criatures de 9 anys. Dels nens ho aprofitava tot, el greix, la sang, els cabells, els ossos (que sovint transformava en pols); per aquesta ra no tenia problemes per desfer-se dels cossos de les seves vctimes. Dels nens en quedaven quatre ossos mal comptats. L'Enriqueta oferia els seus ungents, pomades, filtres, cataplasmes i pocions, especialment per a curar la tuberculosi, tant temuda en aquella poca, i tot tipus de malalties que no tenien cura amb la medicina tradicional. Gent de classe alta pagava grans sumes de diners per aquests remeis.

Segrest un nombre indeterminat de criatures. En el moment de la seva ltima detenci es trobaren al seu pis del barri del Raval, concretament el nmero 29, entresl primera del carrer de Ponent (avui Joaquim Costa), i a diferents pisos de Barcelona on havia viscut, els ossos d'un total de dotze nens. Els forenses van tenir feina a destriar el ossos ja que en quedaven pocs i van aconseguir diferenciar-ne els de dotze nens i nenes. L'Enriqueta s possiblement l'assassina en srie ms mortfera que hi ha hagut al nostre pas; si s'arribs a saber del cert quantes criatures va arribar a segrestar i matar, la xifra probablement es dispararia. El que est clar s que portava molts anys actuant a la ciutat de Barcelona perqu en el saber popular se sospitava que alg s'emportava els nens petis. Hi havia molts i molts nens que havien desaparegut sense deixar rastre i hi havia un temor fundat entre la poblaci.

 L'entresl primera del 29 del carrer de Ponent.
El 10 de febrer de 1912 segrest la seva ltima vctima, la Teresita Guitart Congost. Durant dues setmanes tothom la busc arreu i aquest cop hi va haver una gran indignaci popular ja que es demostrava que el temor de la poblaci era cert i que les autoritats havien estat extremadament passives amb aquest tema. Seria una vena tafanera, Cludia Elas qui trobaria la pista de la Teresita. El disset de febrer va veure una nena amb el cabell rapat mirant des de un finestr del pati interior de la seva escala. El pis era l'entresl del nmero 29 del carrer de Ponent. La senyora Elas mai abans havia vist aquella nena. La petita jugava amb un altra criatura i la Cludia li pregunt a la vena quan la va veure aparixer pel finestr si aquella nena era tamb seva. La vena en qesti era l'Enriqueta Mart. Aquesta li va tancar la finestra sense dir-li res. La Cludia Elas estranyada li va comentar al matalasser del mateix carrer Ponent amb qui tenia amistat i li va fer saber que sospitava que aquella nena era la Teresita Guitart Congost. Li ho feia sospitar tamb l'estranya vida que duia la seva vena del entresl. El matalasser tamb angoixat li va fer saber a un agent municipal, Jos Asens de les sospites del que passava en el pis de 'Enriqueta. Aquest  ho va fer saber al seu cap, el brigada Ribot. El 27 de febrer, amb l'excusa d'una denncia per tinena de gallines al pis, el brigada Ribot i dos agents ms van anar a buscar l'Enriqueta que es trobava als safarejos del carrer de Ferlandina. Fent-li saber la denncia dugueren l'Enriqueta fins al seu pis. Ella es va mostrar sorpresa per no opos cap resistncia, probablement per a no aixecar cap sospita. Hi entraren els municipals i trobaren dues nenes al pis. Una era la Teresita Guitard Congost i l'altra una nena anomenada Angelita. La Teresita va ser retornada als seus pares, desprs que hagus declarat. Explic com en un moment en qu distreta s'alluny de la seva mare, l'Enriqueta se la havia endut de la m prometent-li caramels, per en veure Teresita que se l'enduia massa lluny de casa seva volgu marxar i l'Enriqueta la cobr amb un drap negre agafant-la amb fora fins dur-la al seu pis. Noms arribar a casa l'Enriqueta li havia tallat els cabells i li havia canviat el nom per al de Felicidad, dient-li que ja no tenia pares, que ella era la seva nova mare i que aix havia anomenar-la quan sortissin al carrer. Li donava mal menjar, patates i pa dur, no la pegava per s que la pessigava, i li havia prohibit sortir a finestres i balcons. Declar tamb que sovint les deixava soles a ella i l'Angelita i que un dia es van aventurar a mirar a les habitacions que l'Enriqueta els tenia prohibit entrar. En aquesta aventura van trobar un sac amb roba de nen plena de sang i un ganivet per a escorxar tamb ple de sang. La Teresita mai no va sortir del pis durant el temps que va estar segrestada. La declaraci de l'Angelita va ser ms esferedora. Abans de l'arribada de la Teresita a la casa hi havia hagut un altra nen, d'uns cinc anys anomenat Pepito. L'Angelita declar que va veure com la que ella anomenava mare, l'Enriqueta, l'havia mort a la taula de la cuina. L'Enriqueta no es va adonar que la nena l'havia vist i l'Angelita corregu a amagar-se al llit i fer-se l'adormida. La identitat de l'Angelita va ser ms difcil de concretar per les vaguetats de les primeres declaracions de l'Enriqueta. La nena no sabia quins cognoms tenia i afirmava l'Enriqueta li havia explicat que el seu pare es deia Joan. La segrestadora sostenia que era filla seva i de Joan Pujal. El marit de l Enriqueta es person davant del jutge per voluntat prpia noms assabentar-se de la detenci de la seva esposa i declar que feia anys que no vivia amb la seva dona, que no hi havia tingut fills i que no sabia d'on havia sortit la nena Angelita. Al final l'Enriqueta declar que l'havia presa nascuda de poc d'una cunyada, a qui va fer creure que la nena havia mort en nixer.

L'Enriqueta Mart Ripolls va ser detinguda i ingressada a la pres "Reina Amalia", instituci enderrocada l'any 1936. En el seu lloc avui dia es troba la plaa Josep Maria Folch i Torres. 

En una segona inspecci al pis, efectivament es va trobar el sac de qu parlaven les nenes, amb la roba de nen tacada de sang i el ganivet d'escorxar. Tamb trobaren un altra sac amb roba bruta per que en el fons tenia ossos humans de petites dimensions. N'hi havia uns trenta. Els ossos tenien marques d haver estat exposats al foc. Trobaren tamb un sal sumptuosament decorat amb un armari amb bonics vestits de nena i nen. Aquest sal contrastava amb la resta del pis que era d'una gran austeritat i pobresa i on pesava sempre una estranya mala olor. En una altra habitaci tancada amb pany i clau van trobar l'horror que amagava l'Enriqueta Mart. A l'estana hi havia cap a una cinquantena de gerres, pots i palanganes amb restes humanes en conservaci: greix fet mantega, sang coagulada, cabelleres de criatura, mans esqueletitzades, pols d'os, moll d'os... Tamb pots amb les pocions, pomades i ungents ja preparats per la seva venda. Seguint la inspecci, es van investigar dos pisos ms on havia viscut l'Enriqueta: un pis al carrer de Tallers, un altre pis al carrer Picalqus, una caseta al carrer Jocs Florals, a Sants. En els dos pisos es van trobar emparedats en falses parets i sostres restes humanes de criatures. En el jardinet de la casa al carrer Jocs Florals van trobar la calavera d'un nen de tres anys i una srie d'ossos que corresponien a nens de 3,6 i 8 anys.  Alguns ossos encara tenien peces de roba, com un mitj pobrament sargit, el que donava a entendre que l'Enriqueta tenia per costum segrestar nens de famlies molt pobres i d'escassos mitjans per a cercar el fill o filla desaparegut. Hi havia una tercera vivenda, a Sant Feliu de Llobregat, propietat de la famlia de l'Enriqueta, on tamb es van trobar restes de criatures en gerres i pots, i llibres de remeis. La casa pertanyia a la famlia Mart i era coneguda a la poblaci pel sobrenom de "Lindo", per estava tancada per la mala administraci del pare de l'Enriqueta, segons el testimoni del marit, Joan Pujal.

En el pis del carrer de Ponent tamb es van trobar coses curioses: un llibre molt antic amb tapes de pergam, un llibre de notes on hi havia escrites en catal receptes i pocions amb una calligrafia molt elegant, un paquet de cartes i notes escrites en llenguatge xifrat i una llista amb noms de famlies i personalitats molt importants de Barcelona. Aquesta llista va ser molt pollmica ja que entre la poblaci es va creure que era la llista de clients rics de l'Enriqueta. La gent creia que no pagarien els seus crims de pederstia o de compra de restes humanes per guarir la seva salut pel fet de ser gent rica.  La policia va intentar que la llista no transcends. Es va fer crrer que hi havia metges, poltics, empresaris, banquers. Les autoritats, que tenien la Setmana Trgica molt present i amb temor que hi hagus un mot popular van calmar els nims de la gent, fent que l'ABC publiqus un article on s'explicava que a la famosa llista noms hi havia noms de persones a qui l'Enriqueta mendicava i que aquestes famlies i personalitats havien sigut estafades per les mentides i precs de l'assassina.

L'Enriqueta qued reclosa a la pres "Reina Amlia" en espera de judici. Va intentar sucidar-se tallant-se les venes amb un ganivet de fusta, cosa que va fer esclatar la indignaci popular perqu la gent volia que l'Enriqueta passs judici i fos, ben versemblantment, ajusticiada a Garrot vil. Les autoritats de la pres van fer saber mitjanant la premsa que s'havien pres mesures per a que l'Enriqueta no es queds mai sola, fent que tres de les recluses amb ms carisma de la pres compartissin cella amb ella. Tenien instruccions de destapar-li els llenols en cas que es taps per evitar que s'obrs les venes amb les dents.

Per l'Enriqueta mai va arribar a judici pels seus crims. Un any i tres mesos desprs de la seva detenci i passada ja una mica la indignaci popular, li va arribar la mort. Les seves companyes de pres la van matar linxant-la en un dels patis del penal. El procs a l'Enriqueta es trobava en fase d'instrucci en aquells moments. L'assassinat de la dona no va donar oportunitat que en un judici se sabs tota la veritat i tots els secrets que amagava encara l'Enriqueta Mart. La segrestadora i assassina va morir la matinada del 12 de Maig de 1913, oficialment d'una llarga malaltia; la realitat com a resultat d'una brutal pallissa. Va ser enterrada amb tota discreci a la fossa comuna del Cementiri del Sud-Oest, situat a la muntanya de Montjuc de Barcelona.

Declaracions de l'Enriqueta. Testimonis.
Se la interrog sobre la presncia de la Teresita Guitard a casa seva i ella dna la explicaci que la havia trobada perduda i afamada el dia abans a la Ronda de Sant Pau. Cludia Elas desment aix perqu l'havia vista a la casa mols dies abans de la detenci.

L'Enriqueta canvi el seu primer cognom, Mart, a Marina. Amb aquest cognom es feia conixer i llogava els pisos on gaireb sempre la feien fora per no pagar el lloguer. Durant les declaracions a la policia confess el seu vertader cognom, aix com va ser tamb corroborat pel testimoni del marit Joan Pujal.

Tamb va ser interrogada per la presncia de ossos i altres restes humanes a ms del les cremes, pocions, cataplasmes, pomades i botelles amb sang preparades per vendre que possea al pis, aix com pel ganivet d'escorxar. Li van fer saber que els ossos, segons els forenses, havien estat sotmesos a altes temperatures, s a dir havien estat cremats o bullits per treure'n el moll. L'Enriqueta primer arg que ella feia estudis d'anatomia humana. Pressionada pels interrogatoris va acabar confessant que era remeiera i utilitzava els nens com a matria primera per fabricar el seus remeis. N'era un experta i sabia com confeccionar els millors remeis i que  els seus preparats eren molt ben pagats per gent molt adinerada i de molt bona posici social. En un moment de debilitat va ser quan va suggerir que investiguessin les vivendes dels carrers Tallers, Picalqus, Jocs Florals i la casa de Sant Feliu de Llobregat. En aquell moment, pel que es veu, ja sabia que seria condemnada i va voler que els que es beneficiaven dels seus serveis com a alcavota per a pedfils i com a remeiera tinguessin la seva mateixa sort. No obstant aquest moment de debilitat i d'ira per la sort que l'esperava, l'Enriqueta no va dir ni un sol nom dels seus clients.

En quant al nen Pepito, se li pregunt pel seu parador i ella va dir que ja no estava amb ella, que se l'havia endut al camp perqu s'havia posat malalt. Repetia l'excusa que li havia donat a la seva vena, la senyora Cludia Elas quan aquesta li pregunt pel nen estranyada de no veure'l ni sentir-lo. Pepito havia arribat al seu poder segons ella perqu una famlia li havia confiat el nen perqu se'n fes crrec. Sabien de la existncia del petit tant pel testimoni d'Angelina com el de la vena Cludia Elas, que l'havia vist algun cop. El testimoni del seu assassinat donat per Angelita ms les proves de la roba trobada al sac, el ganivet i algunes restes de greix fresc, sang i ossos van fer caure aquesta excusa. Aquelles restes eren les de Pepito. Tampoc va poder justificar quina era la famlia que li havia confiat en Pepito, quedant clar que el petit era un altra criatura segrestada.

Una immigrant aragonesa d'Alcanys la va reconixer com a la segrestadora del seu fill de mesos, uns sis anys abans, el 1906. L'Enriqueta amb manyagueries i una extraordinria amabilitat amb la dona esgotada i afamada per un viatge molt llarg des de la seva terra, aconsegu que li deixs la criatura. Amb una excusa enginyosa s'alluny de la mare per desprs desaparixer. La mare mai va poder recuperar el seu fill ni tampoc va arribar a saber qu en va fer l'Enriqueta d'ell. s probable que l'utilitzs per fabricar els seus remeis.

Intent fer passar Angelita per filla seva i de Joan Pujal. Fins i tot havia ensenyat a la nena a dir que el seu pare es deia Joan, per la nena desconeixia completament quins eren els seus cognoms i no havia vist mai el seu suposat pare. Pujal neg que la nena fos seva, que mai l'havia vista i que l'Enriqueta ja l'havia mentit en el passat amb un fals embars i un fals part. Un examen mdic corrobor que l'Enriqueta no havia parit mai. El testimoni final de l'Enriqueta va ser que l'Angelina era realment la filla que havia robat a la seva cunyada Maria Pujal a qui havia assistit en el part, fent-li creure que la criatura havia mort en nixer per quedar-se-la ella. Aix realment Pujal no n'era el pare de la nena sin l'oncle patern.

Nota a tenir en compte. 
El nom de la nena Angelita varia segons les publicacions de l'poca, d'Angelita a Angelina. Al diari La Vanguardia s anomenada Angelita. En cavi al diari La Actualidad on va ser revelada en primera plana la identitat de la vertadera mare de la petita, la Maria Pujal, l'anomenen Angelina. Es desconeix si s una errada informativa, d'impremta o una confusi de noms provocada per la tempesta informativa que provoc el cas en aquella poca. Com que no est clara quina es la forma correcta del nom, per a redactar aquest article s'ha seguit el criteri de La Vanguardia.

Notes i dades d'hemeroteca.


Bibliografia i referncies.
Hemeroteca: La Vanguardia, dia 27 de Febrer de 1912, pgines 3 i 4. 

 Marc Pastor La mala dona. ISBN 9788498672176;
 Miquel G. Aracil Vampiros: mito y realidad de los no-muertos. ISBN 9788441412422 ;
 Pierrot Los diarios de Enriqueta Mart. ISBN 9788496106628 ;
 Fernando Gmez El misterio de la calle Poniente. ISBN 9788483746738;

Enllaos externs.
 Pgina web dedicada, amb fotos i vdeos ;
 Article de 'El pas' sobre l'Enriqueta ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330147" title="Witu" nonfiltered="3615" processed="3601" dbindex="128722">


Witu (Wituland) fou un soldanat independent i desprs protectorat alemany i britnic de l'frica Oriental, amb una superfcie d'uns 3000 km, entre la ciutat de Witu i la costa. L'illa de Lamu es situava a la costa nord-est del territori, el qual estava banyat per la mar per la part oriental i sud-oriental; la part occidental i sud-occidental (amb la desembocadura del riu Tana) era propera al riu Tana encara que el lmit no era el propi riu.

Histria.

Al segle XVII a l'illa de Pate, governava Fumo Shah Ali, sota dependncia del iman de Mascat. El seu net i successor Bwana Tama Mku, vers el 1786-1787 reconeixia altre cop la sobirania de Mascat per es va independitzar. El 1848 els rabs de Zanzibar van voler dominar tota la costa i el sult Mohammed de Pate va abandonar l'illa i es va establir a Kau, al continent; el 1858 Ahmad ben Fumo Lati, successor de Mohammed, va enfrontar altre cop a les forces de Zanzibar i es va retirar cap al interior, a Witu, fundant el soldanat. La seva dinastia es va dir Nabahan. Witu fou refugi per esclaus que havien fugit del soldanat de Zanzibar, i objecte d'atacs per part d'aquest soldanat. El 1867 Ahmad va demanar el protectorat de Prssia al explorador Richard Brenner, per Prssia no estava interessada en l'afer.

El 1885 els germans alemanys  Clemens i Gustav Denhardt, al front de la Companyia de Tana des de 1878, van signar un tractat amb el sult Ahmad ben Fumo Lati, que el 8 d'abril de 1885 va cedir uns 65 km2 de territori a la companyia. Bismarck va enviar el vaixell SMS Gneisenau al riu Tana on un destacament de 3 oficials i 30 soldats va arribar a Witu i va establir el protectorat alemany el dia 27 de maig de 1885 (Deutsch-Witu). Clemens Denhardt fou nomenat pel sult ministre de Interior i Afers Exteriors del soldanat, i uns quants soldats alemanys van quedar estacionats a Witu. L'autoritat alemanya estava representada per un resident, el primer dels quals fou Gustav  Denhardt fins l' 1 de juliol de 1890). Gran Bretanya va reconixer el protectorat el 29 d'octubre de 1886.

El 1887 els germans Denhart van fundar la Companyia Alemanya de Witu, per econmicament van fracassar. El 1888 va morir el sult i el va succeir el seu fill Fumo Bakari. El 1889 els alemanys, allegant els drets de Witu, van estendre el domini nominalment fins a Kishimayu, amb l'oposici e Gran Bretanya.

Pel tractat entre Gran Bretanya i Alemanya de 1890 per el qual es bescanviava Helgoland per Zanzibar (18 de juny de 1890) el protectorat va passar als britnics (1 de juliol de 1890). Els habitants locals volien romandre sota protectorat alemany; alguns mercaders alemanys foren atacats i els britnics van haver d'enviar una expedici punitiva. El protectorat fou formalitzat el 19 de novembre de 1890 i administrativament fou transferit a la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental el 31 de mar de 1891. Mort Bakari (1891) el va succeir el seu fill Bwana Shayk que fou deposat al cap de tres dies i escollit el seu germ Fumo Umar ben Ahmad. El sult Fumo Umar no es va plegar a les directrius britniques i fou deposat el 1893, deixant el crrec vacant, per fou reposat el 7 de juliol de 1895; va governar fins a la seva mort  el 29 de gener de 1923. 

El 20 de juliol de 1920 el soldanat va integrar el protectorat de Kenya quan l'frica Oriental Britnica va esdevenir colnia de Kenya.

 Bandera i segell de correus .

La bandera fou acordada entre el primer ministre del sult de Zanzibar i la representaci a Lamu de la Imperial British East Africa Company sent hissada per primer cop el 31 de juliol de 1893. (National Archives (PRO) ADM 116/1063D). La proporci era 37:57 amb una Uni Jack al centre de proporci 15:27.

El 1889 Witu va emetre segells de correus locals, amb inscripcions rabs i swahili. Aquestes emissions no tenen el reconeixement internacional.

 Sultans (mfalume) .

  Ahmed ben Fumo Lati 1858 - 1888;
   Fumo Bakari ben Ahmad 1888 - 1891;
   Bwana Shaykh ben Ahmad  1891;
   Fumo Umar ben Ahmad 1891 - 1893 i 1895 - 1923;

 Referncia .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330150" title="Abadia de Saint-Benot-sur-Loire" nonfiltered="3616" processed="3602" dbindex="128723">

L'abadia de Saint-Benot-sur-Loire (antigament coneguda com abadia de Fleury i tamb amb el nom de Sant-Benot de Fleury) est situada al municipi francs de Saint-Benot-sur-Loire, al departament de Loiret (Centre). El monument va quedar catalogat com Monument Historique el 1840.

Histria.
L'abadia de Fleury es troba documentada per primer cop en el testament de Lodebode, a partir del qual hom pot deduir que fou fundada cap el 651 grcies a una donaci d'aquest personatge destinada a impulsar un centre monstic. Altres fonts la situen abans, cap el 630. El cert s que es tracta d'una fundaci doble: per una banda una comunitat aplegada al voltant d'una esglsia dedicada a la Mare de Du, i de l'altra una segona comunitat, molt propera, reunida al voltant de l'esglsia de Sant Pere. Les dues comunitats es fusionaren, formant l'abadia de Saint-Pierre de Fleury.

El lloc agaf molt de renom a causa de la suposada translaci del cos de sant Benet de Nrsia, mort al voltant de 547 i enterrat a Montecassino. Hom diu que l'abat Mummolus va enviar una expedici a Itlia per recuperar el cos del sant. Aix es va fer i els enviats van apoderar-se dels cossos de sant Benet i la seva germana santa Escolstica, els quals foren traslladats a Fleury en un nic contenidor. Aqu es van separar les restes, quedant-se a l'esglsia de Saint-Pierre les restes del sant fundador. Aquest suposat trasllat es va portar a terme entre els anys 670 i 672. Grcies a la presncia de les relquies, el lloc va prendre fora anomenada i va esdevenir un centre d'atracci, hom ha descobert una notable necrpolis d'aquella poca, sens dubte impulsada per la voluntat de ser enterrat prop del sant.

A la segona meitat del segle IX el monestir va passar per una poca de turbulncies motivades per la inestabilitat del territori, invasions normandes, etc. Es va refer de totes aquelles desgrcies i aconsegu importants donacions arreu, enriquint el seu patrimoni, tant material, com religis. Testimoni d'aquesta vitalitat sn els priorats dependents de Fleury, que ja en aquesta poca havia canviat el nom pel de Saint-Benot-sur-Loire: Saint-Benot-du-Sault (Indre, Centre), La Role (Gironda, Aquitnia) i Perrecy-les-Forges (Saona i Loira, Borgonya).

Al segle X el lloc passa sota de la tutela de l'abat Sant Od (Ot) de Cluny, que porta a terme una reforma per seguir l'esperit cluniacenc, cap el 934. A partir d'aquest fet, l'abadia s un important centre d'influncia per altres comunitats esteses arreu. 

El 1026 s'incendia l'esglsia, que es va refer i decorar amb pintures murals. El seu escriptori i biblioteca van aconseguir una reconeguda fama i importncia, s'hi van escriure i tamb conservar documents de moltes poques i procedncies.

El 1207 s'inaugura una nova arqueta d'argent daurat per a les relquies de Sant Benet, que se situa a l'esglsia de Santa Maria. La importncia i atracci que genera l'abadia i els seus priorats obliga a limitar el nombre de membres de les cases, amb la finalitat d'evitar problemes financers.

El lloc queda afectat per la guerra dels Cent Anys (1337-1453): s incendiat i saquejat. Un cop allunyada aquesta situaci bllica es disposa la seva restauraci. Al segle XVI passa a dependre d'abats comendataris i la vida monstica es desenvolupa amb ms o menys vitalitat fins que queda estroncada per la revoluci, els efectes de la qual fan enderrocar els edificis. El lloc va poder recuperar la vida monstica el 1944, amb l'arribada de monjos de l'abadia de La Pierre-qui-Vire (Yonne, Borgonya), desprs d'anys d'intents fallits.

Els edificis.
L'abadia de Saint-Benot-sur-Loire disposava de dues esglsies, una dedicada a la Mare de Du i la segona a Sant Pere, eren situades a menys de 100 m l'una de l'altra. Hom desconeix com eren les altres dependncies monstiques. L'esglsia de Sant Pere existia des dels inicis del cenobi i es va restaurar diverses vegades, entre les quals el 780-796, 1026 i als segles XV, XVII i XVIII. Fou destruda amb la revoluci. 

L'actual esglsia de Santa Maria s la tercera que es va aixecar en aquest lloc. Es va comenar a finals del segle 1067 i es va consagrar el 1108, per els treballs van continuar fins el 1218, data en la que hom fixa la finalitzaci de l'obra. L'estat actual de l'edifici s el resultat d'intervencions de diverses poques.

L'edifici s precedit per un cos masss, una torre que forma el nrtex de l'esglsia, de planta rectangular (17,16 x 14,60 m) amb 3 x 3 naus. La planta baixa reuneix un important conjunt de 128 capitells romnics, un d'ells porta la signatura de l'autor  UNBERTUS ME FECIT .

La planta de l'edifici s en forma de creu: Un primer cos format per tres naus de set trams, el transsepte i el presbiteri envoltat per un deambulatori amb absis radials. Aquesta part t un segon transsepte, de redudes dimensions.

El gruix de l'obra de la nau es va aixecar al segle XII, t una alada considerable en relaci a l'amplada. Els arcs sn apuntats i la volta nervada. El transsepte t un parell d'absis. L'encreuament de la nau i el creuer est cobert amb una cpula sobre la que descansa una torre. Tamb disposa d'una cripta.

Mobiliari.
L'esglsia conserva una part del cadirat del cor de 1413, fagments del paviment marmori en mosaic (segle XI), la tomba de Felip I de Frana, de factura moderna, i la Mare de Du de Fleury, imatge d'alabastre del segle XIV.

Bibliografia.
Dom J.-M. Berland. Saint-Benot-sur-Loire. Ouest-France, 1985. ISBN 2 85882 800 8

Enllaos externs.
  Pgina de l'abadia;
  L'esglsia de Santa Maria;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330154" title="Rasa de Vilardell" nonfiltered="3617" processed="3603" dbindex="128724">

La rasa de Vilardell s un afluent del Riard (el qual, a l'ensems, ho s de la Ribera Salada). 

Neix a 988 m d'altitud, a 327 m al NW de cal Sarri i durant prcticament tot el seu recorregut segueix la direcci NE-SW. 1.200 m desprs del seu naixement passa a 200 m a l'est de la masia de Vilardell i desguassa al Riard a 669 m d'altitud. 

Coordenades d'alguns punts significatius del seu curs.
 Al seu pas a prop de la masia de Vilardell: ;
 Confluncia amb el Riard: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona recorreguda per aquesta rasa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330157" title="Cabaas de Yepes" nonfiltered="3618" processed="3604" dbindex="128725">


Cabaas de Yepes s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Ocaa, Dosbarrios i Huerta de Valdecarbanos.

 Demografia .



Administraci.



 Enllaos externs .

Diputaci de Toledo   ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330158" title="Alcaizo" nonfiltered="3619" processed="3605" dbindex="128726">


Alcaizo s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Torralba de Oropesa, Calera y Chozas i Oropesa.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330159" title="Onofre Gomis" nonfiltered="3620" processed="3606" dbindex="128727">

Onofre Gomis fou canonge i cabiscol de la Seu d'Urgell. Va esser elegit President de la Generalitat de Catalunya a finals de 1563, desprs que en l'elecci del 22 de juliol fos nomenat el bisbe de Barcelona, Guillem Caador i no pogus incorporar-se per estar al Concili de Trento. Posteriorment s'anomenaren succesivament als bisbes de Vic, Tortosa i Lleida i tot tres renunciaren per la mateixa ra.

Onofre Gomis era fill de mercaders i abans de passar a la Seu d'Urgell, havia estat a l'esglsia de Sant Miquel de Barcelona.
Al comenament del seu mandat s'inicien les Corts de Barcelona-Monts (1564) que acabaren sobtadament el 13 de mar de 1564.

El 25 de juny de 1564 tornen a aparixer vaixells musulmans a la desembocadura del Bess i no va ser fins cinc setmanes ms tard quan varen aparixer 83 galeres reials comandades per Garcia Alvarez de Toledo. Poc ms tard. el 25 d'agost de 1564, el nou lloctinent de Catalunya, en Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda, jur les Constitucions.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330160" title="Navalmoralejo" nonfiltered="3621" processed="3607" dbindex="128728">


Navalmoralejo s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb  Villar del Pedroso a l'oest, a la provncia de Cceres i Azutn al nord, Aldeanueva de Barbarroya a l'est i La Estrella al sud, a la de Toledo.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330163" title="Trenet de Valncia" nonfiltered="3622" processed="3608" dbindex="128729">
El Trenet de Valncia va ser una xarxa de ferrocarrils de via estreta que connectava la ciutat de Valncia amb la major part de les localitats de la seva rea metropolitana i fins i tot algunes ms allunyades. En el seu moment lgid arrib a estar composta per cinc lnies comptant amb una longitud total de cent vint quilmetres de vies i seixanta-nou estacions. Actualment una part d'aquelles lnies es troben integrades en la xarxa de MetroValencia propietat de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

Orgens.

A l'any 1877 es va promulgar la Llei de ferrocarrils i tramvies que substitua a l'anterior de 1855 i que en el seu segon apartat, dedicat als tramvies, permetia la creaci de xarxes de ferrocarril d'ample mtric i menor longitud que les xarxes principals a causa del seu menor cost de construcci, de manteniment i de material mbil. Per aquest motiu, el trenet de Valncia tamb era conegut com els ferrocarrils econmics. Per a la construcci d'aquests ferrocarrils es va establir que no devien gaudir de cap subvenci directa per part del govern sent l'nica ajuda rebuda l'exempci d'impostos.

Acollint-se a aquesta llei es van crear a Valncia la Societat Valenciana de Tramvies i la Societat de carbons minerals de Dosaiges i del Ferrocarril del Grau de Valncia a Tors que van ser les quals es van encarregar de construir de manera independent dues xarxes de ferrocarrils de via estreta.

La Societat Valenciana de Tramvies.

Aquesta companyia fundada el 16 de gener de 1885 per Joan Navarrs Reverter comptava amb perms per a realitzar l'estudi d'un tramvia de vapor des de la ciutat de Valncia fins a la localitat de Llria. No obstant aix, en 1886 es va formular una petici al govern central per a canviar la concessi per la d'un ferrocarril econmic.

Les obres van comenar el 3 d'agost de 1887 i en tot just un any van ser finalitzades, el 18 de juliol de 1888. La lnia feia un total de vint-i-sis quilmetres i vuit-cents metres entre l'estaci central de Valncia (posteriorment coneguda com la del Pont de fusta, i popularment com estacioneta, i la de Llria.

A causa del xit de la lnia recn creada la SVT va iniciar la construcci de la lnia denominada Del Grau de Valncia a Btera amb ramal a Rafelbunyol. Les obres d'aquesta lnia es van dividir en tres fases. En la primera es va construir el ramal que connectava l'estaci de l'Entroncament en Burjassot amb Btera la qual comptava amb una longitud de catorze quilmetres i set-cents metres, sent inaugurat el 21 de novembre de 1891. En la segona fase es va construir el ramal que connectava l'estaci del Pont de Fusta amb El Grau amb una longitud de cinc quilmetres i vuit-cents metres sent inaugurat el 7 de juliol de 1892. Finalment, en la tercera fase es va construir el ramal entre l'estaci del Pont de Fusta i la localitat de Rafelbunyol de tretze quilmetres i tres-cents metres. Aquest tram es va inaugurar per fases arribant el tren a Alboraia el 17 de mar de 1893, a Museros el 27 de juliol i a Rafelbunyol el 18 de novembre d'aquest mateix any. En estudi va quedar l'ampliaci d'aquesta lnia fins a les localitats de Puol i Sagunt si b mai es va portar a terme.

La Societat de carbons minerals de Dosaiges i del Ferrocarril del Grau de Valncia a Tors.

Aquesta companyia va ser fundada el 8 de juliol de 1891 sota la presidncia de Joan Isla Domnech amb l'objectiu de transportar els vins de la Barona de Tors i del carb de les serres de Dosaiges al port de Valncia. Les obres es van executar per parts sent inaugurat el 11 de novembre de 1893 el tram que unia l'estaci de Jess, situada en el carrer del mateix nom en el sud de la ciutat de Valncia i la localitat de Torrent.

En aquest moment l'empresa va canviar de plans rebutjant la idea original de transportar vi i carb per la qual cosa, a la vila torrentina la via efectua un brusc gir de noranta graus encaminant-se cap a Picassent sent obert aquest tram el 27 de gener de 1894. El tercer tram entre Picassent i Carlet es va inaugurar el 9 de febrer de 1895. La quarta, entre Carlet i Alberic es va inaguruar l'1 de novembre del mateix any. En 1917 es va inaugurar un ltim tram entre Alberic i Castell de la Ribera. D'aquesta forma la longitud de la lnia va anar de cinquanta-dos quilmetres i quatre-cents metres.

Aquesta companyia tamb va construir un ramal de cinc quilmetres i sis-cents metres entre l'estaci de Jess i el barri martim de Natzaret sent inaugurat en 1912.

La Companyia de Tramvies i Ferrocarrils de Valncia.

Aquesta companyia va ser fundada en 1917 a partir de la fusi de la Societat Valenciana de Tramvies i la Compagnie Gnerale des Tramways de Valence Socit Lyonnaise dedicada a l'explotaci dels tramvies urbans de la ciutat de Valncia i coneguda popularment com la Lionesa a causa de els problemes de pagament d'impostos d'aquesta ltima ja que es tractava d'una companyia estrangera.

La nova companyia (rebatejada popularment com cacaus, tramussos, faves i vi va ser l'encarregada de gestionar els ferrocarrils de via estreta de la ciutat de Valncia durant quaranta-set anys ja que en 1924 va absorbir a la Societat de carbons minerals de Dosaiges i del Ferrocarril del Grau de Valncia a Tors.

El gran aport d'aquesta companyia va ser l'electrificaci de les vies, sent aquesta iniciada en 1916 en la lnia que comunicava l'estaci de Pont de Fusta amb la del Grau finalitzant en 1928 amb l'electrificaci de la lnia a Llria. El procs, a la resta de les lnies del sud de la ciutat es va fer esperar fins a 1959.

Tamb es van executar diversos estudis per a la uni de les lnies del nord de la ciutat amb les del sud, no obstant aix tots ells van ser rebutjats pel seu alt cost.

Com nota negativa cal destacar que a conseqncia dels greus danys produts per la Gran riuada de Valncia del 14 d'octubre de 1957 es va tancar definitivament a la circulaci el ramal entre l'estaci de Jess i el barri de Natzaret.

Finalment i a causa de la impossibilitat de plantar cara a les contnues prdues econmiques la CTFV va revertir de manera anticipada en 1964 les seves concessions de ferrocarril a l'Estat espanyol i les de tramvies i autobusos a SALTUV, gestionada per l'ajuntament.

Ferrocarrils Espanyols de Via Estreta.

Aquesta companyia creada en 1965 a partir de la reorganitzaci administrativa de l'antiga Explotaci de Ferrocarrils per l'Estat tenia com missi l'explotaci les lnies de via estreta pertanyents a l'Estat espanyol.

Durant vint-i-dos anys va ser l'encarregada de gestionar les lnies valencianes. Aquest perode es va caracteritzar per la seva falta d'inversions donat el fet que al ser un organisme estatal per motius solidaris redistribua els beneficis obtinguts per les lnies ms rendibles (com les valencianes) entre les menys rendibles.

En aquesta poca la utilitzaci dels ferrocarrils valencians va continuar incrementant-se arribant a ser l'estaci del Pont de Fusta una de les quals ms trfic de viatgers suportava a tota Europa.

Durant aquest perode es va iniciar la construcci d'un dels projectes ms anhelats pels valencians, la construcci d'un tnel que comuniqus les lnies del nord amb les del sud de la ciutat.

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

A causa de l'evoluci del procs autonmic la gesti de les lnies de FEVE en la Comunitat Valenciana (el Trenet de Valncia i el Trenet de la Marina) va ser cedida al novembre de 1986 a la Generalitat Valenciana que va crear per a aix l'empresa pblica Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana.

Poc desprs de la seva creaci es va inaugurar el tnel que uneix entre les estacions de l'Entroncament i Jess les lnies del nord i del sud de la ciutat.

La nova xarxa est basada no obstant aix en la del trenet continuant igual els trams entre l'Entroncament i Btera i Llria i entre Jess i Castell de la Ribera i amb escassa variaci en el seu traat el ramal de Rafelbunyol. Tot i aix, el ramal entre l'Entroncament i el Grau passant per Pont de Fusta ha estat reconvertit a una lnia de tramvia modern.

La histria d'aquesta nova i moderna xarxa en constant evoluci est basada en lnies de ms d'un segle d'antiguitat que van facilitar la mobilitat dels valencians durant la seva existncia i que es van convertir en un eix fonamental de la seva economia.

A partir del 16 de setembre de 1998, la xarxa de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana va passar a explotar-se sota la marca MetroValencia.

Enllaos externs.
El trenet de Valencia. La dimensin histrica y tecnolgica de un transporte pblico;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330168" title="Jesper Grnkjr" nonfiltered="3623" processed="3609" dbindex="128730">

Jesper Grnkjr (Nuuk, Groenlndia, 12 d'agost, 1977) s un futbolista dans que juga al F.C. Copenhaguen.

Trajectria.
Comen al futbol base del Thisted FC, fitxant pel Aalborg Boldspilklub (AaB) de la primera divisi danesa el 1995. Rpidament s'hi fixaren els grans clubs europeus i el 1999 fitx per l'Ajax Amsterdam on guany la copa i fou nomenat millor futbolista del club de la temporada 1999-2000. Aquesta mateixa temporada debut amb la selecci danesa absoluta i disput l'Eurocopa 2000. L'octubre del mateix any fitx pel Chelsea FC per 7.5m, essent en aquell moment el fitxatge d'un futbolista dans ms car. Al club angls no reeix, en part per les lesions i desprs de 4 anys marx al Birmingham City i ms tard a l'Atltico de Madrid i al VfB Stuttgart. Actualment juga al F.C. Copenhaguen.

Grnkjr ha estat 60 cops internacional amb Dinamarca, on ha marcat 5 gols. Ha disputat la Copa del Mn del 2002, a ms de dues Eurocopes. 

Palmars.
1995 Futbolista dans jove de l'any;
1999 Copa neerlandesa de futbol amb Ajax;
2007 Lliga danesa de futbol amb Copenhaguen;
2006-07 Jugador de l'any de TIPS-bladet's;
2007 Perfil de l'any de la lliga danesa;
2007 Jugador de l'any de la lliga danesa;

Referncies.


Enllaos externs.
Perfil a la selecci;
Perfil al F.C. Kbenhavn;
Perfil a l'AaB;
FootballDatabase;
Jesper Grnkjr a myspace;
Web sobre Jesper Grnkjr;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330173" title="Khublai Khan" nonfiltered="3624" processed="3610" dbindex="128731">

Khublai Khan o Kubilai (en mongol:              , xins:     ) (23 de setembre de 1215 - 18 de febrer de 1294) , va ser el cinqu i l'ltim khan (1260-1294) de l'imperi mongol. El 1271 va fundar la dinastia Yuan i en va esdevenir el primer emperador. Hbil administrador, industrialitz la Xina i proteg la cultura xinesa, el budisme i els nestorians.

Era el segon fill de Tolui Khan i de Sorghaghtani Beki i nt de Genguis Khan. La guerra civil entre ell i el seu germ Ariq Boke per la successi del seu germ ms gran Mongke (mort el 1259) van marcar el final d'un imperi unificat.

El 1276 va traslladar la capital a Cambaluc (actual Pequn), on acoll el viatger Marco Polo, un cop acabada la conquesta de l'imperi Song. Intent, infructuosament, l'annexi del Jap (1274-81), la Indoxina (1283-87) i Java (1293), per aconsegu la submissi de Corea, del regne khmer de Cambodja i del regne de Txampa al sud de l'actual Vietnam. 

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330174" title="Rasa del Clot de la Roca" nonfiltered="3625" processed="3611" dbindex="128732">
La rasa del Clot de la Roca s un afluent del Riard (el qual, a l'ensems, ho s de la Ribera Salada).

Neix a 905 m d'altitud, 60 m al sud de la parrquia de Timoneda, deixa a l'esquerra la masia de Puigpins, travessa el Clot de la Roca que li dna nom i desguassa al Riard a 635 m d'altitud just desprs d'haver travessat la carretera del Pla de Cirera a Montpol

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb el Riard: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona recorreguda per aquesta rasa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330185" title="Jon Dahl Tomasson" nonfiltered="3626" processed="3612" dbindex="128733">

Jon Dahl Tomasson (Roskilde, 29 d'agost, 1976) s un futbolista dans que juga de davanter.

Trajectria.
Va viure la seva etapa ms destacada al club holands del Feyenoord, amb qui guany la Copa de la UEFA del 2002, i al Milan, on fou campi d'Europa el 2003. A ms d'aquests dos clubs, Tomasson ha jugat a molts clubs europeus. A Dinamarca defens els colors del Kge BK, per amb noms 18 anys fou fitxat pel SC Heerenveen. La temporada 1997 1998 jug el Newcastle United i entre el 2005 i el 2008 jug al VfB Stuttgart  i al Vila-real CF . Fou el cinqu jugador que particip a les quatres lligues ms fortes d'Europa, Anglaterra, Itlia, Alemanya i Espanya.

Els anys 2002 i 2004 fou nomenat futbolista dans de l'any.

Ha marcat 51 gols en 99 partits amb Dinamarca, fet que se situa com el segon mxim golejador de la selecci de tots els temps, noms superat per Poul Nielsen. Va participar a la Copa del Mn de Futbol 2002, on marc 4 gols, a ms de disputar dues Eurocopes.

Palmars.
Domstic;
 1998-99 Lliga neerlandesa de futbol, amb Feyenoord Rotterdam;
 1998-99 Supercopa neerlandesa de futbol, amb Feyenoord Rotterdam;
 2002-03 Copa italiana de futbol, amb AC Milan;
 2003-04 Lliga italiana de futbol, amb AC Milan;
 2003-04 Supercopa italiana de futbol, amb AC Milan;
 2006-07 Lliga alemanya de futbol, amb VfB Stuttgart;

Continental;
 2001-02 Copa de la UEFA, amb Feyenoord Rotterdam;
 2002-03 Lliga de Campions de la UEFA, amb AC Milan;

Premis;
 1994 Futbolista dans de l'any sots 19;
 Futbolista dans de l'any : 2002 i 2004;

Referncies.


Enllaos externs.
 Perfil a la selecci;
  Estadstiques;
  CV de Jon Dahl Tomasson;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330186" title="Rasa del Barranc" nonfiltered="3627" processed="3613" dbindex="128734">

La rasa del Barranc s un afluent del Riard (el qual, a l'ensems, ho s de la Ribera Salada). 

Neix a 905 m d'altitud, a 100 m a l'est del Serrat de Sant Serni de Timoneda. 1.500 m ms avall, (150 m al SE de la masia de Solanelles), rep per la dreta la rasa de la Font del Mart i desguassa al Riard per la dreta a 628 m d'altitud, 200 m a l'oest de l'hort de Solanelles i poc desprs d'haver travessat la carretera que va del Pla de Cirera a Montpol.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la rasa de la Font del Mart, a Solanelles: ;
 Confluncia amb el Riard: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona recorreguda per aquesta rasa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330189" title="Balnid" nonfiltered="3628" processed="3614" dbindex="128735">

Els balnids (Balaenidae) sn una famlia de cetacis misticets que cont dos gneres vivents. La majoria d'aquestes sn balenes franques, per una de les espcies s la balena de Groenlndia, que s bastant diferent. Les balenes d'aquest grup viuen a les regions polars o a prop d'elles.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330192" title="Rasa de la Font del Mart" nonfiltered="3629" processed="3615" dbindex="128736">

La rasa de la Font del Mart s un afluent de la rasa del Barranc (la qual, a l'ensems, ho s del Riard que, al seu torn, ho s de la Ribera Salada).

Neix a 897 m d'altitud al vessant meridional de la serra de la Mra, agafa la direcci N-S i desguassa per la dreta a la rasa del Barranc, a 703 m d'altitud i a 150 m al SE de la masia de Solanelles.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la rasa del Barranc: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona recorreguda per aquesta rasa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330194" title="Xanthichthys auromarginatus" nonfiltered="3630" processed="3616" dbindex="128737">

Xanthichthys auromarginatus  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a Hawaii, Ryukyu i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330197" title="Xanthichthys caeruleolineatus" nonfiltered="3631" processed="3617" dbindex="128738">

Xanthichthys caeruleolineatus  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 35 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes occidentals de l'Oce ndic fins a Indonsia, les Tuamotu i les Ryukyu.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330198" title="Dodge Avenger (JS)" nonfiltered="3632" processed="3618" dbindex="128739">

El Dodge Avenger es un vehicle de tipus mid-size fabricat per Chrysler LLC i venut sota la marca Dodge des del febrer de 2008 com a model 2008. Substitueix al Dodge Stratus, que curiosament la versi coupe d'aquest model (el Stratus Coupe) va substituir a l'original Dodge Avenger l'any 2001.

Es fabrica a la planta de Sterling Heights, Michigan, EUA. Rivals del Avenger sn el Saturn Aura, Chevrolet Malibu, Ford Fusion i Nissan Altima, entre d'altres.

 Histria .

Construt sota la plataforma JS de Chrysler, t un aspecte que recorda fora al Dodge Charger, presenta unes lnies fora diferents respecte del seu antecessor, amb formes ms musculoses (part posterior), llantes de major mida i un aler posterior; les versions R/T equipen doble sortida cromada. El seu coeficient aerodinmic no es molt alt degut a la seva gran superfcie (0,33). L'autor del disseny del Avenger es el mateix que el del Dodge Journey: Ryan Nagode. El disseny interior ha estat obra de Ben S. Chang.

 Informaci general .


Disponible nicament amb carrosseria sedan de 4 portes, el Avenger s'ofereix en 4 paquets d'equipament: SE, SXT, R/T i RT/AWD. Tamb pot elegir-se amb tracci davantera o tracci integral (paquet R/T AWD).

Mides del Avenger:

Batalla (Wheelbase): 2,766 m (108.9 in)

Llargada (Length): 4,849 m (190.9 in)

Amplada (Width): 1,824 m (71.8 in)

Alada (Height): 1,496 m (58.9 in)

Capacitat del dipsit: 77 l (20.5 galons EUA)

Pes (Curb Weight): 1722 kg (3796 lbs, model SE)

Mecnicament s'ofereix en 3 motors (encara que s'ofereix un 2.0 Global Engine L4, es ofert en altres mercats, a l'igual que la versi disel, un 2.0 TDI PD de Volskwagen que desenvolupa 140 cv i 310 Nm, que no s'oferir a nord-amrica (els 2.0L i 2.0 TDI s'ofereixen a Europa, i els 2.0L i 2.4L s'ofereix a Mxic). Sobre les transmissions, equipa 2 automtiques del fabricant Ultradrive: de 4 velocitats 40TES/41TES, i de 6 velocitats 62TE. Pel mercat europeu a dems s'afegeix una transmissi manual de 6 velocitats.



 Seguretat .

Per part del Insurance Institute for Highway Security IIHS,

 El Dodge Avenger SXT 2.4L del 2008 va obtenir la qualificaci de "good" en els tests de xoc frontal i lateral.

Per part de la National Highway Traffic Safety Administration NHTSA,

 Atorga 5 estrelles al Dodge Avenger del 2009 en xoc frontal i 5 estrelles en el lateral passatger (amb una incidncia: la porta del conductor es va obrir, augmentant la possibilitat de poder sortir disparat) i 4 estrelles en el lateral al conductor. La protecci anti-volteig (rollover) es de 4 estrelles.

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Pagina web oficial ;
 Informaci del Avenger a Edmunds.com ;
 Informaci del Dodge Avenger a Km77.com ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330199" title="Xanthichthys lineopunctatus" nonfiltered="3633" processed="3619" dbindex="128740">

 Xanthichthys lineopunctatus s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a Sud-frica al sud, i fins al nord-oest d'Austrlia i les Ryukyu a l'est.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330200" title="Xanthichthys mento" nonfiltered="3634" processed="3620" dbindex="128741">

 Xanthichthys mento s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 29 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic occidental (sud del Jap i les Ryukyu, Hawaii) i del Pacfic oriental (sud de Califrnia, Pitcairn, Illa de Pasqua i les Illes Galpagos).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330206" title="Xanthichthys ringens" nonfiltered="3635" processed="3621" dbindex="128742">

 Xanthichthys ringens s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Carolina del Nord i Bermuda fins al Brasil).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330207" title="Rorqual" nonfiltered="3636" processed="3622" dbindex="128743">

Els rorquals (Balaenopteridae) sn el grup ms gran de cetacis misticets, amb nou espcies en dos gneres. Inclouen l'animal ms gran que ha viscut mai, la balena blava, que pot assolir un pes de 177 tones, i dues altres espcies que passen de llarg les 50 tones. Fins i tot el membre ms petit del grup, el rorqual d'aleta blanca, arriba a les 9 tones.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330209" title="Si bemoll major" nonfiltered="3637" processed="3623" dbindex="128744">


Si bemoll major (tamb Si M en la notaci europea, i B  en la notaci americana) s la tonalitat que t l'escala major a partir de la nota si ; aix est constituda per les notes si , do, re, mi , fa, sol i la. La seva armadura cont un bemoll, el si bemoll. El seu relatiu menor s la tonalitat de sol menor, i la tonalitat homnima s si bemoll menor.


 Si bemoll major s una tonalitat cmoda per a la majoria d'instruments de vent, en especial per a aquells que estan en la seva tonalitat prpia com, per exemple, el clarinet, la trompeta i els saxfon en si .

La Simfonia nm. 98 de Haydn s la primera simfonia que es va escriure en aquesta tonalitat, i en ella Haydn va incloure trompetes i timbales. Tot i aix, amb anterioritat, el seu germ Michael Haydn havia escrit una simfonia en si bemoll major, la nm. 36.  D'altra banda, cinc dels vint-i-cinc concerts per a piano de Mozart estan en si bemoll major. 
 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330210" title="Abalistes stellaris" nonfiltered="3638" processed="3624" dbindex="128745">

 Abalistes stellaris s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a les de l'frica Oriental, sia meridional, Jap i nord d'Austrlia. Tamb a l'Atlntic oriental (Santa Helena i sud d'frica).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330213" title="Balistapus undulatus" nonfiltered="3639" processed="3625" dbindex="128746">

Balistapus undulatus  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a les de KwaZulu-Natal (Sud-frica), les Illes Marqueses, les Tuamotu, sud del Jap, Nova Calednia i el sud de la Gran Barrera de Corall.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330215" title="Balistoides conspicillum" nonfiltered="3640" processed="3626" dbindex="128747">

Balistoides conspicillum  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a Durban (Sud-frica), Indonsia, Samoa, sud del Jap i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330216" title="Estaci d'enlla (srie)" nonfiltered="3641" processed="3627" dbindex="128748">
Estaci d'enlla s una srie de televisi dramtica produda per Televisi de Catalunya, escrita per Jaume Cabr amb Piti Espaol i emesa per primera vegada entre els anys 1994 i 1997.

Cada captol, de 45 minuts de durada, gira al voltant del microcosmos d'una estaci de tren, un espai que connota comiat, crulla, decisions, penediments, persecuci, viatge, somnis, fugida, retrobament, mosaic de vides i tipologies humanes diverses.

Les situacions dramtiques que es generen a Estaci d'enlla pivoten a l'entorn de la vida personal de personatges fixos, que fan de l'estaci el seu paisatge habitual, i d'altres d'espordics que, en cada captol, es converteixen en l'excusa argumental.

 L'ambient .

L'acci dEstaci d'enlla passa al vestbul d'una important estaci de tren d'una gran ciutat en l'interval que va de les 17.00 a les 23.00. No es tracta d'una estaci terminal com l'Estaci de Sants o l'Estaci de Frana, sin ms aviat d'una estaci d'enlla com les de Passeig de Grcia o Fabra i Puig. Per aquesta estaci passen trens de llarg recorregut i hi ha un enlla amb l'aeroport i el metro. Fora del recinte hi ha una important parada de taxis i una estaci d'autobusos.

L'escenari central de la srie s el vestbul de l'estaci, la seva zona comercial, lloc o estan ubicats alguns establiments importants en el transcurs de la srie:
 La botiga d'objectes de regal i la rebotiga;
 El quiosc-llibreria;
 El bar;
 El despatx del cap d'estaci;
 La casa del cap d'estaci;
 La casa de la mestressa de la botiga;

 Personatges .
 Manel Garcia (Josep Maria Pou);
 Glria (Merc Arnega);
 Toms Garcia (Ferm Casado);
 Pere Comes (Carles Sales);
 Fina (Marta Angelat);
 Teresa (ngels Poch);
 Laura (Aina Clotet);
 Esther (Laia Marull);
 Eduard (Ramon Madaula);
 Mesa (Pere Raich);
 Elena (Sabina Figueras);
 Estrad (Francesc Garrido);
 Arnau (Francesc Orella);

 Enllaos externs .
 Estaci d'enlla;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330217" title="Balistoides viridescens" nonfiltered="3642" processed="3628" dbindex="128749">

Balistoides viridescens  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 75 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a Moambic, les Tuamotu, el sud del Jap i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330218" title="Canthidermis maculata" nonfiltered="3643" processed="3629" dbindex="128750">

Canthidermis maculata  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic Occidental (des de Hokkaido fins a la Polinsia Francesa), del Pacfic Oriental (des de Mxic fins al Per, incloent-hi les Illes Galpagos), de Atlntic Occidental (des de Carolina del Nord i Bermuda fins a Sud-amrica), de l'Atlntic Oriental (Cap Verd i la costa occidental africana) i de les costes occidentals de l'Oce ndic (Sud-frica i Reuni).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330220" title="Canthidermis macrolepis" nonfiltered="3644" processed="3630" dbindex="128751">

Canthidermis macrolepis  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins al Golf d'Oman.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330223" title="Copa Martini Rossi" nonfiltered="3645" processed="3631" dbindex="128752">
La Copa Martini Rossi va ser el precedent de l'actual Supercopa d'Europa. Fou creada el 1952 per a distingir el vencedor del partit que enfrontava els guanyadors de la Copa Llatina i de la Copa Mitropa. El trofeu rebia el nom del seu patrocinador, l'empresa italiana de begudes Martini&Rossi.

El Bara va jugar aquesta competici en dues ocasions, com a campi de la Copa Llatina, guanyant totes dues vegades, els anys 1952 i 1953.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330227" title="Melichthys indicus" nonfiltered="3646" processed="3632" dbindex="128753">

Melichthys indicus  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a les de Tailndia i Sumatra.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330229" title="Melichthys niger" nonfiltered="3647" processed="3633" dbindex="128754">

 Melichthys niger s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic occidental (des de Ryukyu fins a les Tuamotu), del Pacfic oriental (des de Califrnia fins a Colmbia), de l'Atlntic occidental (des de Florida i les Bahames fins al Brasil), de l'Atlntic oriental (Santa Helena, Cap Verd i So Tom) i de les costes occidentals de l'Oce ndic (KwaZulu-Natal).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330230" title="Butrint" nonfiltered="3648" processed="3634" dbindex="128755">


Butrint (en albans Butrint o Butrinti, en grec           Buthroton, en itali Butrinto) s una ciutat en runes situada al sud d'Albnia, a prop de la ciutat albanesa de Sarand i de la turstica illa grega de Corf. 

Habitada des de temps prehistrics, Butrint ha estat una colnia grega, una ciutat romana i un bisbat. Desprs d'un perode de prosperitat sota administraci bizantina i una breu ocupaci pels venecians, la ciutat va ser abandonada al final de l'edat mitjana desprs que l'rea en la qual se situava la ciutat es torns pantanosa i insalubre a causa de la malria. L'actual recinte arqueolgic inclou runes que abasten tot aquest extens perode histric. Des que fou redescoberta el 1928 s'ha excavat i desenterrat aproximadament una cinquena part de la ciutat. 

Malgrat tot el treball que queda per realitzar a Butrint, es considera un dels conjunts monumentals i arqueolgics ms importants d'Albnia i passa per ser un dels reclams turstics ms importants del pas. Va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1992. A Albnia tamb formen part de la llista del patrimoni mundial Gjirokastr i Berat.

L'entorn del recinte arqueolgic ha estat declarat parc natural per la seva riquesa ecolgica i cultural. El 1999 el territori del parc va ser incls tamb com a Patrimoni de la Humanitat com una extensi del recinte original. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330231" title="Melichthys vidua" nonfiltered="3649" processed="3635" dbindex="128756">

Melichthys vidua  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a les de Durban (Sud-frica), les de Hawaii, les de les Illes Marqueses, les de les Tuamotu, les del sud del Jap, les del sud de la Gran Barrera de Corall i les de Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330232" title="Meco" nonfiltered="3650" processed="3636" dbindex="128757">

Meco s un municipi de la Comunitat de Madrid.   Limita al sud amb Alcal de Henares, a l'oest amb Camarma de Esteruelas, a  l'est amb Azuqueca de Henares i Villanueva de la Torre, de Guadalajara,

 Evoluci demogrfica .


 Historia . 
Hi ha restes arqueolgiques de la Edat del Ferro i d'una necrpoli romana. A l'origen va poder ser una finca agrcola romana dedicada al cultiu del blat, i en poca musulmana un assentament per a emmagatzematge de blat. Desprs de la reconquesta de la Marca Mitjana per Alfons VI de Castella en la penltima dcada del segle XI va passar a formar part del Comuna de Vila i Terra de Guadalajara. El 18 d'agost de 1430 el rei Joan II de Castella don la vila al Marqus de Santillana, Iigo Lpez de Mendoza, heretant-la ms tard el seu segon fill, igo Lpez de Mendoza y Figueroa, Comte de Tendilla. El fill d'aquest, tamb del mateix nom, afegir al mayorazgo el ttol de marquesat de Mndejar desprs de comprar aquesta vila als Reis Catlics. En l'any 1801, Alcal de Henares se separa de la intendncia de Toledo i es converteix al capdavant del partit administratiu, quedant Meco separat tamb de Guadalajara i passant a formar part del partit de Alcal de Henares. 

 Enllaos externs .
www.ayto-meco.es Web de l'ajuntament;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330233" title="Bernard Martorell i Puig" nonfiltered="3651" processed="3637" dbindex="128758">

Bernard Martorell i Puig (Barcelona, 1870 - dem, 1937) fou un arquitecte modernista catal, nebot del tamb arquitecte Joan Martorell i Montells. Titulat el 1902, reb la influncia d'Antoni Gaud i Llus Domnech i Montaner. Martorell estigu a cavall entre el modernisme i l'historicisme.

Les seves primeres obres foren el Collegi de les Teresianes a Vinebre i Can Ferran a Arenys de Mar (1904).  Com a arquitecte dioces de Solsona realitz l'esglsia de Puigreig (1917), la de Fgols de les Mines (1919) i la de Mollerussa (1928).


 Obres principals .
Convent de Valldonzella a Barcelona (1910-1913). ;
Escoles de Capellades (1913). ;
Cementiri d'Olius (1916). ;
Hotel Sant Roca, Solsona, 1920,
Celler de la Cooperativa de Cambrils (1921). ;
Can Montal a Arenys de Mar (1921).
Passeig Maristany, Camprodon, 1924,
Esglsia de Sant Agust (Escoles Pies) de Capellades, inacabada, 1924-1932,
Esglsia dels Escolapis de Sabadell (1924). ;
Convent del Redemptor, Barcelona, 1926,
Convent de les Teresianes, Tarragona. (1926). ;
Esglsia i convent de les Oblates de Bellesguard (1929). ;
Casa de Joaquim Duran i Barraquer a Sitges (1929). ;
Esglsia parroquial de la Sagrada Famlia, Navs, cpula i campanar, 1928-1931, ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330234" title="Ballesta de dents roges" nonfiltered="3652" processed="3638" dbindex="128759">

La ballesta de dents roges (Odonus niger) s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Hbitat.

Es troba a 5-40 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a les de Durban (Sud-frica), les Illes Marqueses, les de les Illes de la Societat, sud del Jap, sud de la Gran Barrera de Corall i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330236" title="Fra Valent Serra de Manresa" nonfiltered="3653" processed="3639" dbindex="128760">


Valent Serra i Fornell (Manresa, 1959), s religis caputx i sacerdot. Doctor en Histria per la Universitat de Barcelona. Col.laborador cientfic de la Facultat de Teologia de Catalunya (2007) forma part, alhora, del Claustre de Doctors de la Universitat de Barcelona (1997). Des de l'any 1987 s l'arxiver provincial dels caputxins i el director de la Biblioteca Hispano-Caputxina. Corresponsal a Barcelona de la Revue d'Histoire Ecclsiastique (Universitat de Lovaina) i membre del consell de redacci de la revista Analecta Sacra Tarraconensia (Balmesiana), s tamb redactor de la revista de crtica bibliogrfica ndice Histrico Espaol, fundada l'any 1953 per Jaume Vicens Vives i editada pel "Centro de Estudios Histricos Internacionales".

Ha investigat amb metodologia crtica la histria institucional dels framenors caputxins de Catalunya des de l'adveniment borbnic (1700) fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936); la de les clarisses-caputxines des de la seva fundaci a casa nostra (1599) fins al final de la Guerra civil espanyola (1939). Tamb ha estudiat l'evoluci del lacat francisc vinculat als caputxins en el perode contemporani (1883-1957) i la histria missionera dels caputxins catalans a ultramar (1680-1989); recerques que ocupen sis volums de la Col.lectnia Sant Paci que edita la Facultat de Teologia de Catalunya. Actualment est preparant un extens estudi sobre l'aportaci dels caputxins catalans a la cultura i pastoral (1578-1936) que tamb es publicar en l'esmentada col.lectnia. 	

Les altres obres, les col.laboracions en obres col.lectives, prlegs, articles cientfics i de divulgaci i, dhuc, participaci en congressos entre 1982 i 2007 es troben aplegats en l'obra Bibliografia de fra Valent Serra de Manresa, OFMCap. (anys 1982-2007). Noces d'argent, a cura del Dr. Joan Ferrer i Costa i de Nria Ferret i Canale O.Virg. (Barcelona 2007).

 Publicacions principals .

Els caputxins de Catalunya, de l'adveniment borbnic a la invasi napolenica: vida quotidiana i institucional, actituds, mentalitat, cultura (1700-1814), Barcelona, 1996.
Els framenors caputxins a la Catalunya del segle XIX. Represa conventual, exclaustracions i restauraci (1814-1900), Barcelona, 1998.
La Provncia de framenors caputxins de Catalunya: de la restauraci provincial a l'esclat de la guerra civil (1900-1936), Barcelona, 2000.
Les clarisses-caputxines a Catalunya i Mallorca: de la fundaci a la guerra civil (1599-1939), Barcelona, 2002.
El Ter Orde dels Caputxins. Aportacions del lacat francisc a la histria contempornia de Catalunya (1883-1957), Barcelona, 2004.
Tres segles de vida missionera: la projecci pastoral "ad gentes" dels framenors caputxins de Catalunya (1680-1989), Barcelona, 2006.
El cardenal Vives i l'Esglsia del seu temps, Museu-Arxiu Vives i Tut, Sant Andreu de Llavaneres, 2007.

Referncies.
Web dels caputxins catalans;
Web de la Facultat de Teologia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330238" title="Pseudobalistes flavomarginatus" nonfiltered="3654" processed="3640" dbindex="128761">

Pseudobalistes flavomarginatus  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes . 

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a les de KwaZulu-Natal (Sud-frica), Indonsia, les Tuamotu i el sud del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330240" title="Paracuellos de Jarama" nonfiltered="3655" processed="3641" dbindex="128762">

Paracuellos del Jarama s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Es localitza a proximitat de l'Aeroport de Madrid-Barajas. El seu terme municipal est format per sis localitats i nuclis de poblaci: Paracuellos de Jarama, La Granja / El Cruce, Los Berrocales del Jarama, Belvis de Jarama, INTA i El Avaln. Fou en aquest municipi on es van installar els primers centres de comunicacions del sistema de control de trfic aeri civil a Espanya, desprs de la signatura del tractat d'amistat i cooperaci amb els Estats Units en els anys 1950. Entre els seus atractius trobem l'rea recreativa del riu Jarama i la prctica del parapente. 

Alguns dels seus monuments sn la Esglsia dels Descalos de San Francisco, palau de Medinaceli, que encara conserva la seva estructura, un escut i el seu pati castell amb columnes de pedra per a recordar la vinculaci del poble amb aquesta casa ducal. I castell de Malsobaco una senzilla construcci de planta rectangular i origen rab, envoltat per una muralla que es troba sobre una forest al sud-oest de Paracuellos. 
Historia. 
L'origen del municipi es troba probablement en l'poca musulmana, qui van aprofitar la seva privilegiada situaci de mirador sobre l'altipl per a construir un senzill castell de planta rectangular que encara es conserva. Ja en l'etapa cristiana, entre finals del segle XII i principis del XIII es troben referncies escrites a la vila de Paracollos.   Ja en la Edat Moderna el rei Felip II ven la vila a una famlia de la noblesa, i finalment arriba a les mans de la casa de Medinaceli. 

En la Guerra Civil Espanyola, durant la Batalla de Madrid, el terme municipal de Paracuellos va ser escenari de les matances de Paracuellos: el de milers de persones per part de forces esquerranes, i en la qual molts dels seus vens van ser obligats a cavar les fosses on s'anaven enterrant els seus cossos. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Informaci Paracuellos;
 Ajuntament de Paracuellos;
 Histria de Paracuellos;
 Pobles d'Espanya;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330241" title="Pseudobalistes fuscus" nonfiltered="3656" processed="3642" dbindex="128763">

 Pseudobalistes fuscus s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 55 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a les de Durban (Sud-frica), les de les Illes de la Societat, sud del Jap, sud de la Gran Barrera de Corall i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330246" title="Institut Nacional de Tcnica Aeroespacial d'Espanya" nonfiltered="3657" processed="3643" dbindex="128765">
Institut Nacional de Tcnica Aeroespacial Esteban Terradas (INTA) s un organisme pblic espanyol dependent del Ministeri de Defensa encarregat de projectes d'investigaci espacial i aeronutica, fundat en 1942 per Felipe Lafita Babio, enginyer naval, industrial i aeronutic. 

Realitza projectes d'investigaci, tant en solitari com en combinaci amb altres organismes estatals, tant nacionals com internacionals (CSIC, universitats, la NASA) i empreses privades. s responsable dels programes de satllits cientfics Minisat i Nanosat. Des de la base de llanaments de coets sonda de El Arenosillo ha treballat amb diferents tipus de coets suborbitals, com l'INTA-300 i l'INTA-255. Entre 1991 i 1999 va treballar en el desenvolupament del coet llanador de satllits Capricorn, que va ser no obstant aix finalment abandonat. 

 Dades . 
Data del primer llanament o satllit: 1974, (Intasat) ;
Capacitat tecnolgica espacial de l'agncia o del pas;
 Estacions de seguiment: S: la Madrid Deep Space Communications Complex de Robledo de Chavela. ;
 Centres de llanament: S. El Arenosillo, Huelva. ;
 Fabricaci de satllits: S.

Enllaos externs. 
 Web oficial;
 http://www.tecnociencia.es/entidades/inta/inta.html;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330251" title="Xenobalistes tumidipectoris" nonfiltered="3658" processed="3644" dbindex="128766">

 Xenobalistes tumidipectoris s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals del Pacfic central.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330253" title="Pseudobalistes naufragium" nonfiltered="3659" processed="3645" dbindex="128767">

Pseudobalistes naufragium  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic oriental (des de Baixa Califrnia fins a Xile).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330255" title="Pedrezuela" nonfiltered="3660" processed="3646" dbindex="128768">

Pedrezuela s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb el Velln al nord, San Agustn del Guadalix al sud, el Molar a l'est i Guadalix de la Sierra i Colmenar Viejo a l'oest.  Destaquen de Pedrezuela la seva esglsia romnica, els seus camins rurals, la mtica presa del Mesto i la possessi de la "carta de poblament" que data de l'any 1331. Les festes populars se celebren el 29 de setembre, en honor a Sant Miquel Arcngel. 

Demografia. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330256" title="Michael Haydn" nonfiltered="3661" processed="3647" dbindex="128769">

Johann Michael Haydn (Rohrau, 14 de setembre de 1737 - Slazburg, 10 d'agost de 1806) va ser un compositor austrac, el germ ms jove de (Franz) Joseph Haydn.

Va nixer el 1737 al poble austrac de Rohrau, prop de la frontera hongaresa. El seu pare era Mathias Haydn, que feia i arreglava rodes de fusta, i tamb "Marktrichter", un crrec semblant a l'alcalde de poble. La mare d'Haydn, Maria Koller, havia treballat com a cuinera al palau del Comte Harrach, el gran aristcrata de Rohrau. Cap dels pares sabia llegir msica; tanmateix, Matthias era un amant de la msica tradicional, s'havia tocar l'arpa, i tamb procurava que els seus nens aprenguessin a cantar.

Els inicis de la carrera professional de Michael van rebre el suport del seu germ gran, Joseph; la bona veu va fer possible que cants com a soprano en el cor de la Catedral de Sant Esteve (Stephansdom) a Viena, sota la direcci de Carl Georg Reutter. Un escriptor de principis del segle XIX, Albert Christoph Dies, deixant constncia de detalls de la vida de Joseph Haydn, deix escrit: 
 

La mateixa font indica que Michael era un estudiant ms brillant que Joseph i, especialment quan Joseph va patir el canvi de veu, va ser el cant de Michael el ms admirat. Ms tard, desprs de deixar l'escola del cor, Michael va ser nomenat mestre de capella a Oradea, a l'actual Romania. Ms tard, el 1762, ho va ser a Salzburg on hi estigu 43 anys, durant els qual va escriure unes 360 obres per a l'esglsia, i molta msica instrumental.

Michael es cas amb la cantant Maria Magdalena Lipp, que era poc apreciada per les dones de la famlia Mozart. Leopold Mozart era crtic amb l'afecci a l'alcohol de Haydn. Coneixia b a Mozart, que tenia una opini molt bona de la seva obra, i era el professor de Carl Maria von Weber i Anton Diabelli.

Michael va romandre a la vora de Joseph tota la seva vida. Joseph tenia en gran consideraci al seu germ i trobava que les obres religiosos de Michael eren superiors a les seves. El 1802, quan a Michael li van oferir posicions lucratives i honorables "tant a Esterhzy com amb el Gran Duc de Tuscany", escrivia a Joseph a Viena demanant-li consell, tot i que, finalment, decid quedar-se a Salzburg. Existeix la hiptesi que Michael i Maria Magdalena posessin el nom de Josepha a la seva filla, en honor al germ. Michael Haydn mor a Salzburg a l'edat de 68 anys.

 Obra .

Les obres corals sacres de Haydn sn considerades, en general, com la seva producci musical ms important, incloent-hi:
 Requiem pro defuncto Archiepiscopo Sigismundo (Rquiem per a la mort d'Archbishop Siegmund) en do menor, que influ en el Rquiem de Mozart;
 Missa Hispanica (amb la que obtindria un diploma a Estocolm);
 Missa en re menor;
 Lauda Sion;
 Un conjunt de graduals, quaranta-dos dels quals es reimprimiren a la Ecclesiasticon d'Anton Diabelli. Va ser tamb un compositor prolfic de msica profana, incloent-hi quaranta simfonies i partites, un cert nombre de concerti i msica de cambra, entre les quals hi ha un quintet de corda en do major que es creia que pertanyia al seu germ Joseph. En aquest sentit, la confusi continua actualment.;

Hi havia un altre cas d'identitat equivocada en relaci a Michael Haydn; durant molts anys, la pea que es coneix ara com la Simfonia nm. 25 de Michael Haydn es creia que era la Simfonia nm. 37 i tenia assignat el nmero de catleg K. 444. La confusi sorg perqu s'havia descobert una partitura autgrafa que contenia l'obertura de la simfonia de la m de Mozart, i la resta de la msica pertanyia a algun altre compositor. Actualment, es creu que Mozart havia compost una nova introducci lenta, per raons desconegudes, per se sap que la resta de l'obra pertany a Michael Haydn. La pea, que abans d'aquesta rectificaci s'havia interpretat bastant, indicant que era una simfonia de Mozart, des del 1907, any de la descoberta de l'error en l'atribuci, s'ha interpretat molt menys.

Se sap que unes quantes obres de Michael Haydn influren clarament a Mozart. Cal citar noms dos exemples: 
el Te Deum "que, ms tard, Wolfgang tard seguiria molt de prop en la seva obra K. 141";
 el final de la Simfonia nm. 23 que queda reflectida en el final del Quartet en sol major, K. 387.

Michael Haydn mai va compilar un catleg temtic de les seves obres, ni supervis que alg ho fes. El primer catleg va ser elaborat el 1808 per Nikolaus Lang per a Biographische Skizze. Posteriorment, el 1907, Lothar Perger elabor un catleg de les obres orquestrals de Michael Haydn per a 'Denkmler der Tonkunst a sterreich', catleg que s molt ms fiable. I el 1915, Anton Maria Klafsky va fer el mateix  en relaci a la msica vocal sacra. Els nmeros Perger fan referncia a algunes de les obres de M. Haydn, que apareixen en aquest catleg de Lothar Perger, del 1907.

 Referncies i notes .


 Bibliografia .
 Charles H. Sherman, T. Donley Thomas (1993): Johann Michael Haydn (1737-1806), a chronological thematic catalogue of his works. Stuyvesant, Nova York, Pendragon Press.
Dies, Albert Christoph (1810): Biographical Accounts of Joseph Haydn, Viena. Traducci anglesa de Vernon Gotwals, a Haydn: Two Contemporary Portraits, Milwaukee: University of Wisconsin Press. ;
Rosen, Charles (1997): The Classical Style.  Nova York: Norton.

Enllaos externs .
The Michael Haydn Project Fets i obres de Michael Haydn i els seus contemporanis.
Michael Hadyn. Arxius MIDI a Classical Archives.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330257" title="Canthidermis sufflamen" nonfiltered="3662" processed="3648" dbindex="128770">

Canthidermis sufflamen  s un peix teleosti de la famlia dels balstids  i de l'ordre dels tetraodontiformes .

Morfologia.

Pot arribar als 65 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Canad fins a Massachusetts, Bermuda, i des del nord del Golf de Mxic fins a Sud-amrica) i de l'Atlntic oriental (Cap Verd, Santa Helena i Sao Tom).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330258" title="Rasa de Solanelles" nonfiltered="3663" processed="3649" dbindex="128771">

La rasa de Solanelles s un afluent per la dreta de la rasa del Barranc (la qual, a l'ensems, ho s del Riard que, al seu torn, ho s de la Ribera Salada) de 1,6 k de recorregut que fa ntegrament pel terme municipal de Lladurs.

Neix a 838 m d'altitud a 375 m a l'est d'El Vilar. 850 m mtres ms avall passa a tocar de la masia de Solanelles i desguassa a la rasa del Barranc a 644 m d'altitud, just despres de qu amdues hagin travessat la carretera del Pla de Cirera a Montpol.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la Rasa del Barranc: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona recorreguda per aquesta rasa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330265" title="Ferrando d'Ahones" nonfiltered="3664" processed="3650" dbindex="128773">
Ferrando d'Ahones (?,? - Constantinoble, 1305) (en catal: Ferran d'Auns; en castell: Fernando de Ahones) va ser un richome aragons i almirall de la flota de la Companyia Catalana d'Orient i de l'Imperi Bizant. Pertanyia al llinatge dels Ahones i era descendent de Pero d'Ahones.

Companyia Catalana d'Orient.
En arribar a Constantinoble l'any 1303, l'emperador Andrnic II Paleleg el nomen aix mateix almirall de Bizanci i el despos amb la filla del noble bizant Raul Pakeo, parent de la dinastia Paleleg. Com a almirall de flota de la Companyia Catalana d'Orient eixhivern  del 1303 al 1304 a l'illa de Quios, des d'on mantenia la vigilncia de les naus dels turcs. Al 1304 salp vers la ciutat d'nia.

Al 1305, Roger de Flor li orden que amb quatre galeres transports a Constantinoble a la seva muller, Maria de Bulgria, mentre ell es dirigia a Adrianpolis per entrevistar-se amb el fill de l'emperador, xor Miquel IX Paleleg. L'Almirall Ferrando d'Ahones va morir a Constantinoble mateix, a la llar del seu sogre, quan una multitud de grecs el cerc i incendi la casa, durant la matana d'aragonesos i catalans que segu a la notcia de l'assinat de Roger de Flor.

Notes i Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330266" title="frica Oriental Britnica" nonfiltered="3665" processed="3651" dbindex="128774">



frica Oriental Britnica (British East Africa) fou un territori de l'frica oriental sota domini britnic a partir del darrer quart del segle XIX. El territori considerat un conjunt administratiu estava format pel Protectorat d'frica Oriental Britnica, el que avui dia s Kenya per incloent Jubalndia, i el Protectorat d'Uganda un copnjunt anomenat Protectorats de l'frica Oriental Britnica i Uganda, creat el 1901. En aquest cas noms es tractara sobre el Protectorat de l'frica Oriental Britnica, territori que fou declarat protectorat el 1 de juliol de 1895 i va esdevenir colnia i protectorat de Kenya el 1920.

 Histria .

Els primers missioners europeus es van establir a la zona entre Mombasa i la muntanya del Kilimanjaro el 1844. La reputaci dels guerrers massai protegia l'interior de la presencia estrangera. El sult de Zanzibar exercia una autoritat, de vegades nominal, sobre una estreta franja costera que anava en aquesta regi entre el sud de Kishimayu fins al sud de Mombasa.

El 1886 els britnics van encoratjar a William Mackinnon, cap d'una companyia comercial, que tenia un acord comercial amb el sult de Zanzibar  a estendre la influncia britnica a la zona i Mackinnon va crear (25 de maig de 1887) la British East Africa Association que el 3 de setembre de 1888 va rebre privilegis de la corona i es va transformar en la Imperial British East Africa Company (Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental). Va administrar, per concessi del sult, els territoris zanzibaresos entre el riu Tana (just als sud-oest del protectorat alemany de Witu) fins als territoris de l'frica Oriental Alemanya al sud de Mombasa, en una lnia de 240 km. El 1885 la conferencia de Berln havia assignat aquesta zona i cap a l'interior, a l'esfera d'influncia britnica.

El 1 de juliol de 1890 desprs del tractat entre Gran Bretanya i Alemanya, el territori anomenat Witu Land (Sultanat de Witu) va passar a protectorat britnic. La regi costera ms al nord, domini feudal nominal del sult de Zanzbar, va passar a ser administrat pels britnics pagant un lloguer al sult. Aquestes regions foren incorporades el mateix dia al territori de la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental; una comissi va dictaminar el 1886 que les possessions del sult noms s'estenien deu milles (16 km) cap a l'interior, i el 1897 es va pagar una compensaci al sult per la seva prdua. Uganda va quedar tamb el 1890 dins l'esfera d'influncia britnica. El rei de Buganda va acceptar el protectorat de la companyia el 1890 i fins el 1893 quan aquesta el va renunciar a favor del govern britnic i es va formar el protectorat d'Uganda formalment declarat el 1894 i ampliat el 1896. 

La companyia va fer fallida el 1895 el dia 1 de juliol d'aquest any el govern britnic va declarar el protectorat d'frica Oriental Britnica (British East Africa Protectorate). El 1 d'abril de 1902 part d'Uganda (Uganda oriental) fou incorporat al protectorat directament i els regnes ugandesos sota protectorat foren transferits del Foreign Office a l'Oficina Colonial el 1905 junt amb el protectorat d'frica Oriental, i el crrec de comissionat va passar a ser de governador. Administrativament es va formar una uni postal i monetaria el 1901 entre el protectorat d'frica Oriental Britnica i el d'Uganda coneguda com Protectorats d'frica Oriental Britnica i Uganda (British East Africa and Uganda Protectorates), sota administraci de l'Oficina Colonial desprs del 1905.

Una concessi de 1300 km de terres es va fer el 1902 per promoure l'establiment de grangers europeus a la zona sent donats inicialment uns 500 km al East Africa Syndicate, una companyia amb capital en part de la Companyia Britnica de Sud-frica (British South Africa Company), cessi a la que en van seguir d'altres. El director del East Africa Syndicate, major Frederick Russell Burnham, va enviar l'abril de 1903 una expedici formada per John Weston Brooke, John Charles Blick, Bittlebank i Brown, per buscar minerals a la zona; el grup, conegut com les "4 B" va passar per la muntanya Elgon cap al nord fins a la riba de llac Rodolf, amenaats pels massai i mancats d'aliments i aigua. Centenars de colons, de majoria procedents de Sud-frica, arribats el 1903, van fer encasaries noves concessions de terra a aquesta gent, per Lord Lansdowne, Secretari del Foreign Office, va refusar concedir grans parcelles (va acceptar parcelles petites) contra el parer de Sir Charles Eliot, comissionat britnic del territori. Eliot va dimitir i el va substituir Sir Donald William Stewart, cap comissionat al pas Aixanti.

La capital del territori, Mombasa, fou traslladada el 1905 a Nairobi. El 1920 el protectorat va esdevenir la colnia i protectorat de Kenya.

 Administraci del protectorat d'frica Oriental .

L'administraci britnica va dividir el protectorat en tres districtes: Seyidie, Ukamba i Jubaland. A Seyidie es va establir una guarnici (principalment a Tana i Taveta) de 400 nadius i sudanesos sota el comandament del general Hatch, a les que ms tard es va afegir un contingent indi; a Ukamba es va establir una guarnici dirigida pel capit Harrison amb 125 homes (a Kanzalu i desprs a Machakos); a Jubaland l'oficial del districte, Middleton, va tenir el comandament d'uns 300 homes amb seu a Kishmayu.

Les forces britniques (East African Rifles) van participar a diverses campanyes: contra els nandi (que va durar des de 1897 fins el 1906), a Jubaland contra els ogadenis (1898 i 1890), i la supressi d'un mot de forces sudaneses de la Uganda Rifles a Uganda. El 1901 el govern va decidir unificar els cossos de diversos punts d'frica i va donar al tinent coronel Manning el comandament d'un nou cos que fou conegut com King's African Rifles (oficialment adoptat el 1 de gener de 1902). Les set companyies i la companyia de camells de lEast African Rifles va esdevenir el tercer batall del King's African Rifles (KAR). La seu de la KAR fou Mombasa fins el 1 d'abril de 1902 quan es va traslladar a Nairobi. Alguns batallons van lluitar a la Somlia Britnica contra el Mad Mullah (1903-1904) i contra els nandi (1905-1906). El cinqu batall fou dissolt el 1904 principalment per qestions econmiques, per reconstitut el 1916 i estacionat a Meru, i se li va donar la responsabilitat de les operacions al Jubaland (fou altre cop dissolt el 1926 i reconstitut el 1 de mar de 1930 i estacionat permanentment a Nairobi). 

La segent divisi administrativa, probablement del 1905 (consta en un llibre publicat el 1908 ), ja esmenta quatre provncies i un territori no organitzat
Seydieh (Seyidie) capital Mombasa;
Ukamba, capital Nairobi;
Tanalndia, capital Lamu;
Jubalndia, capital Kismayu ;
Territori de la Frontrera del Nord (North Frontier Provnce), al nord de la lonmgitud 1 grau nord, sense organitzar;

Vers el 1909 (llibre publicat el 1911 ) el territori estava dividit en les segents provncies (sota un comissionat) i districtes (sota subcomissionats) i subdistrictes (tamb sota subcomissionats)
Seyidie;
Mombasa (seu del primer comissionat i comandant en cap i de les corts de justicia);
Vanga;
Malindi;
Taita;
Rabai (subdistricte);
Takaungu (subdistricte);
Taveta (subdistricte);
Ukamba (capital Nairobi);
Masailand (Masailndia);
Ulu;
Tanaland (Tanalndia);
Lamu (capital);
Tana River;
Jubaland (Jubalndia) capital Kismayu a la Baixa Jubalndia;
Lower Jubaland (Baixa Jubalndia);
Upper Jubaland (Alta Jubalndia);
Kenya (abans Kenia);
Fort Hall, capital;
Nyeri;
Naivasha, capital Naivasha;
Naivasha;
Eldama Ravine;
Baringo;
Kisumu (reanomenada Nyanza) capital Port Florance;
Kisumu, ;
Mumias;
Nandi;
Kericho;
Soba;
Ugaya;

Vers el 1920, quan el protectorat va agafar el nom de Kenya, les provncies de Seyidie i Tanalndia es van fusionar formant la provncia de la Costa (Coast Province). La provncia de Kenya va canviar el seu nom a Kikuyu. Ukamba es va dividir en les provncies d'Ukamba i Masai (abans un districte). Aix vers el 1920 les provncies eren:

Coast Province, capital Mombasa;
Ukamba, capital Nairobi;
Masailand (Masailndia);
Jubalndia, capital Kismayu;
Territori de la Provncia de la Frontera del Nord (North Frontier Provnce), no organitzat;
Kikuyu, Fort Hall;
Naivasha, capital Naivasha;
Nyanza, Port Florance;

 Bandera .





Al llibre de banderes de l'Almirantazg, esmena de juny de 1896, apareix per primer cop l'emblema del lle, per usar sobre el pabell britnic blau, emblema probablement adoptat el 1895. L'almirallat britnic va concedir l's de l'emblema (lle) a la Uni Jack, probablement el mateix 1895 per a s del comissionat o el 1905, quan fou nomenat el primer governador. 

 Referncia .
Roland Olivier & Anthony Atmore, Africa desde 1980 (en castell), Editorial Francisco de Aguirre S.A. , Buenos Aires 1977 (ttol original "Africa since 1800", Universitat de Cambridge, Londres 1972).

 Nota .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330269" title="Dell Hymes" nonfiltered="3666" processed="3652" dbindex="128775">
Dell Hymes (Portland, 1927) s un lingista i socileg que tamb va realitzar recerca antropolgica amb tnies del Pacfic. Ha impartit classes a la Universitat de Berkeley i a Hardvard. Influt per Edward Sapir, ha estudiat la relaci entre pensament i llenguatge i com l'entorn modifica la manera de parlar i per tant de percebre la realitat.

La competncia comunicativa.
La seva aportaci ms rellevant s el concepte de competncia comunicativa, que implica dominar molt ms que el codi lingstic per poder-se comunicar en un idioma. Aquest concepte va fonamentar l'enfocament comunicatiu en didctica de la llengua, fugint d'un ensenyament merament gramatical o filolgic per centrar-se en l's real de la llengua.

Per recordar els diferents components de la competncia comunicativa, va crear un acrnim amb Speaking (parlar) , ja que la parla s la facultat primera que s'exercita en un idioma i la ms freqent:

S = Setting. Es refereix al context que envolta la comunicaci i que la condiciona, descrit en termes d'espai i temps i connotaci psicolgica de la situaci creada ;
P = Participants.
E = Ends. El propsit o intenci de l'acte comunicaci fa escollir una modalitat i un registre concret;
A = Acts. Sn les dades lingstiques que envolten la parla, com per exemple el que s'ha dit prviament. Afecta a l'ordre d'exposici i al fet d'incloure els receptors o no;
K = Key. El to del discurs, la comunicaci no verbal i tot all que reflecteixi l'actitud del parlant modifica el seu discurs;
I = Instrumentalities. Es refereix al codi i al canal emprats, incloent la varietat de llengua triada;
N = Norms. Sn les convencions socials que regeixen en el setting.
G = Genre. Hi ha gneres discursius que actuen com a patr per a l'enunciaci;

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330274" title="Cambaluc" nonfiltered="3667" processed="3653" dbindex="128776">
Cambuluc, Khanbaliq, o tamb Kaan-baligh (Gran residncia del Khan) s el nom en  mongol antic de la ciutat de Pequn, la capital actual de la Repblica Popular de la Xina. Tamb era coneguda en la llengua xinesa com Dadu o Tatu (   pinyin: Dd ), significant "gran metrpoli" o "gran capital". Sota el nom Zhongdu (  , capital central pinyin: Zh ngd ) la ciutat havia sigut anteriorment la capital de la dinastia Jin, tanmateix era cremada el 1215. El 1264, Kublai Khan decidia reconstruir completament aquesta ciutat per convertir-la oficialment en la capital de la dinastia Yuan (que s'establia el 1271) el 1272. Marco Polo sojorn a la ciutat durant els ltims anys del segle XIII.

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330275" title="Berat" nonfiltered="3668" processed="3654" dbindex="128777">


Berat (albans: Berat o Berati) s una ciutat d'Albnia i s la capital del districte de Berat i del comtat de Berat. Durant el rgim comunista se la va conixer com "la ciutat de mil finestres" o com la ciutat museu. 

A causa de la seva protecci els barris histrics van ser reservats per a nous edificis. Berat posseeix els tres cascos antics de la ciutat de la seva acomodacin Mangalem, Gorica i Kalaja (Alemany: Castell) i moltes mesquites i esglsies, un dels objectes d'inters ms importants del pas. 

Tamb s el lloc d'un bisbat ortodoxa i la capital del comtat amb el mateix nom. 

La seva poblaci s de 47.179 habitants (2006).

Forma part del Patrimoni Mundial de la Humanitat declarat per la UNESCO. On tamb hi formen part Gjirokastra i Butrint.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330277" title="Chelon" nonfiltered="3669" processed="3655" dbindex="128778">

Chelon s un gnere de peixos de la famlia dels muglids.

Espcies.

 Chelon vaigiensis;
 Chelon engeli;
 Chelon axillaris;
 Chelon bispinosus;
 Chelon haematocheilus;
 Llissa vera (Chelon labrosus);

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330278" title="Gjirokastr" nonfiltered="3670" processed="3656" dbindex="128779">


Gjirokastr (pronunciat st   en albans) o Gjirokastra (en grec             , Argirkastro; en itali Argirocastro, en turc Ergiri) s una ciutat d'Albnia. s la principal ciutat del sud del pas, i la capital del comtat i del districte homnims. La seva poblaci s de 24.000 habitants (estimaci de 2008). 

La importncia de Gjirokastr radica en el fet que s el bressol d'alguns dels albanesos ms clebres, com el dictador comunista Enver Hoxha o l'escriptor albans ms universal, Ismail Kadare. 

D'altra banda, el centre antic de la ciutat va ser declarat ciutat museu durant el rgim comunista. El 2005 la UNESCO va declarar la ciutat museu de Gjirokastr Patrimoni de la Humanitat com un rar exemple de poble otom ben conservat i construt per terratinents. Tamb en formen part Butrint i Berat.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330282" title="Ribatejada" nonfiltered="3671" processed="3657" dbindex="128780">

Ribatejada s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita amb Torrejon del Rey, Galpagos, Fresno de Torote i El Casar de Talamanca.

Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330283" title="San Agustn del Guadalix" nonfiltered="3672" processed="3658" dbindex="128781">

San Agustn del Guadalix s un municipi de la Comunitat de Madrid, proper a la Sierra de Guadarrama. Limita al nord amb Pedrezuela, a l'est amb El Molar i Algete, i al sud i oest amb Colmenar Viejo. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330284" title="Talamanca de Jarama" nonfiltered="3673" processed="3659" dbindex="128782">

Talamanca de Jarama s un municipi de la Comunitat de Madrid.  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330285" title="Valdeavero" nonfiltered="3674" processed="3660" dbindex="128783">

Valdeavero s un municipi de la Comunitat de Madrid, fronterer amb la provncia de Guadalajara.  

 Histria .
El seu nom prov de l'rab i significa Vall de les aus. Segons els cronistes va ser fundat pels sarrans i reconquistat per lvar Fez, depenent llavors d'Alcolea del Torote. Durant segles va pertnyer a l'alfoz d'Alcal, desprs va passar a ser senyoriu prelactici i desprs de la corona. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330289" title="Valdeolmos-Alalpardo" nonfiltered="3675" processed="3661" dbindex="128784">

Valdeolmos-Alalpardo s un municipi de la Comunitat de Madrid, formada de la uni el 1943 de les localitats de Valdeolmos i Alalpardo, juntament amb la urbanitzaci de Miraval.  Limita amb Valdetorres de Jarama al nord; amb Ribatejada al nord i est, amb Algete i Fuente el Saz de Jarama a l'oest i amb Fresno de Torote i Daganzo de Arriba al sud.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330290" title="Valdepilagos" nonfiltered="3676" processed="3662" dbindex="128785">

Valdepilagos s un municipi de la Comunitat de Madrid, fronterer amb la provncia de Guadalajara.  

Demografia.


 Ecoaldea . 
En 1996, com a resultat de les preocupacions d'un grup de persones per minimitzar l'impacte negatiu que l'habitatge exerceix sobre el Medi ambient, neix La Ecoaldea, un projecte pioner la filosofia del qual resideix en la creaci d'una trentena de cases veritablement ecolgiques, cases que se suposin un cicle ecolgic en el qual tot es recicla i gens es perd. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330292" title="Climent XII" nonfiltered="3677" processed="3663" dbindex="128786">

Climent XII (Florncia, 1652- 1740), nascut Lorenzo Corsini, va ser Papa de 1730 a 1740, escollit als 78 anys (el Papa ms vell en el moment del nomenament).

Va destacar com a impulsor de l'arquitectura romana (reforma de la baslica de Later, construcci de la Fontana di Trevi) i pel sanejament de les finances pontifcies. Va iniciar tamb la persecuci oficial de la francmaoneria.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330293" title="Llissa vera" nonfiltered="3678" processed="3664" dbindex="128787">

La llissa vera, caluga blanca, llissa agut o llssera vera (Chelon labrosus) s un peix mar costaner de la famlia dels muglids.

Morfologia.

 La seua talla mxima s de 60 cm i pot arribar als 8 kg de pes.
 El cos s fusiforme, allargat i de secci cilndrica.
 La lnia lateral no s visible.
 Les escames sn grosses.
 El cap s curt i ample.
 La boca s transversal i petita, t el llavi superior molt gruixat i es troba recobert per nombroses papilles crnies disposades en dues o tres fileres.
 Les dents sn molt petites.
 Les parpelles adiposes no es troben desenvolupades.
 Les dues dorsals es troben bastant separades i sn triangulars.
 La caudal s grossa i ampla.
 El dors s gris blavs i platejat als costats. Presenta lnies longitudinals fosques.;

Reproducci.

La maduresa sexual arriba als 4 anys. Es reprodueix durant l'hivern. Les femelles poden arribar a pondre fins a 2.000.000 d'ous, els quals sn pelgics.

Alimentaci.

La seua boca, petita, i els llavis, gruixats, estan adaptats per esquinar la fina capa superficial de les roques i de la sorra per alimentar-se de detritus i d'algues. A llocs calmats pot alimentar-se en superfcie: filtren la pellcula superficial on hi ha matria orgnica i on creixen microalgues.

Hbitat.

s costanera, d'aiges poc profundes, badies, albuferes, ports i estuaris. Ocasionalment es troben dins coves, sobretot si hi desemboca aigua dola (s una espcie que resisteix variacions de temperatura i salinitat).

Distribuci geogrfica.

Apareix al Mediterrani, al sud-oest de la Mar Negra i a l'Atlntic oriental (des d'Islndia fins al Senegal i Cap Verd).

Costums.

 Neden tant a prop de la superfcie com pel fons fins als 20 m. ;
 Els joves sn ms gregaris, formen bancs de devers 100 individus. Els adults formen bancs menys nombrosos o sn solitaris, i es troben a major fondria.
 En cas de perill o per desparasitar-se pot botar fora de l'aigua.

Pesca.

Es captura amb canya de suret i grumejant. Tamb es captura amb fusell amb la tcnica de l'espera i s una presa molt fcil quan es troba enrocada. Antigament es capturava amb el rall (xarxa rodona emprada des de la vorera).

Curiositats.

La seua carn no s molt apreciada i, freqentment, s emprada com a aliment per a peixos de piscifactoria o en captivitat.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Larompiente.com ;
 Fotografies ;
 La llissa vera a les Illes Britniques ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330295" title="Valdetorres de Jarama" nonfiltered="3679" processed="3665" dbindex="128789">

Valdetorres de Jarama s un municipi de la Comunitat de Madrid.  













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330296" title="Causses" nonfiltered="3680" processed="3666" dbindex="128790">


Els Causses (nom occit adoptat tamb en francs) sn plans calcaris que s'estenen al sud del Masss Central, del Llemos a les Cevenes seguint un eix d'est a oest. Es caracteritzen per l'absncia d'aigua superficial, a causa de la permeabilitat de la roca calcria, i tenen una vegetaci caracterstica.

Es distingeix els Grands Causses a l'est, alts i isolats, i els Causses de Carcin a l'oest molt ms accessibles i d'altitud mitjana:

Els Grands Causses;
El Causse Comtal;
El Causse de Sauvatrra;
El Causse de Severac;
El Causse Mejan (Causse Mitj);
El Causse Negre;
El Causse de Larzac;

Els Causses de Carc;
El Causse de Gramat;
El Causse de Martel;

Els causses marginals;
La plana de Montbl;
El Causse de Castras;

La natura calcria de la roca ha donat llocs a importants fenmens de carstificaci, amb llocs convertits en atracci turstica com ara:
L'avenc Armand sota el Causse Mejan. T una galeria de 60x100 m amb una alada de 45 m, on es diu que hi podria cabre la catedral de Notre Dame, i estalactites de fins a 25 metres d'alt. Va ser descobert el 1897 per Lois Armand.;
La cova de Dargilan, sota el Causse Negre. Descoberta el 1888, t sales amb estalactites perlades, una columna de 20 m, i draperies de calcita de 100 metres de llarg 40 d'alt.;
Lo Claps Vilh ("el claper vell" en catal, Chaos de Montpellier-le-Vieux en francs per un error de traducci), al Causse Negre, una formaci rocallosa de 120 hectrees que inclou circs, arcs naturals i roques de formes curioses.;
El claper de Nimes lo Vielh, menys espectacular, al Causse Mejan.;

No sn aliens als fenmens crstics els profunds engorjats que separen sovint els causses entre ells, com ara les gorges del Tarn entre el Causse de Sauvatrra i el Causse Mejan.

Bona part dels Causes es troben protegits als parc regionals dels Causes de Carc i dels Grans Causes, i al Parc Nacional de les Cevenes, que inclou l'extrem oriental dels Grans Causes. 



Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330298" title="Sophus Erhard Nielsen" nonfiltered="3681" processed="3667" dbindex="128791">







Sophus Erhard Nielsen (15 de mar, 1888   6 d'agost, 1963) fou un futbolista i entrenador de futbol dans.

 Trajectria .
Nielsen pass la major part de la seva carrera al Boldklubben Frem, del 1904 al 1921, amb excepci de la temporada 1910-1911, que la pass al club alemany Holstein Kiel.

Fou el primer jugador de la histria en marcar 10 gols en un partit de selecci. En total marc 16 per la selecci de futbol de Dinamarca en els 20 partits que disput amb la mateixa. Guany dues medalles d'argent als Jocs Olmpics de 1908 i 1912.

Fou als Jocs de 1908 quan debut amb la selecci marcant un gol en el primer partit de la histria de Dinamarca, contra Frana B, a qui derrot per 9 a 0. El 22 d'octubre de 1908 Dinamarca jug contra Frana A a qui derrot per 17-1. Sophus Nielsen marc 10 gols, als minuts 3, 4, 6, 39, 46, 48, 52, 64, 66 i 76. Dinamarca guany la medalla de plata en ser derrotat per Gran Bretanya per 0-2 a la final. Als Jocs de 1912, l'alemany Gottfried Fuchs igual el rcord de Nielsen marcant 10 gols en el 16-0 contra Rssia. No fou batut fins el 2001, quan l'australi Archie Thompson marc 13 gols en la victria 31-0 d'Austrlia sobre Samoa Americana. En aquests jocs tamb guany la medalla d'argent, marcant dos gols en tres partits.

Desprs de retirar-se fou entrenador del Holstebro BK per un curt perode el 1933. El 1940 fou entrenador inter de Dinamarca durant dos partits que acabaren amb empat davant Sucia l'octubre de 1940.

 Palmars .
Medalla d'argent als Jocs Olmpics: 1908, 1912.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Perfil a la selecci (jugador);
 Perfil a la selecci (entrenador);
 Perfil a Haslund.info;
  Fodboldlegender;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330299" title="Camilo Sesto" nonfiltered="3682" processed="3668" dbindex="128792">


Camilo Blanes Corts, ms conegut pel nom de Camilo Sesto, (Alcoi, L'Alcoi; 16 de setembre del 1946), s un dels referents ms destacats de  balada llatina, pop i rock. mpliament considerat l'artista ms complet de la seua generaci, ja que va ser l'autor, compositor, intrpret i productor de la seua prpia obra. La seua popularitat a l'Estat espanyol i a l'Amrica Llaina va arribar a cotes mximes, i encara avui en dia s un dol a pasos com l'Argentina, Xile, Mxic, Per, Costa Rica, Colmbia, Equador, Guatemala, Hondures o la Repblica Dominicana i molt reconegut a l'Estat espanyol. 
Va enregistrar dues canons en catal: El meu cor s d'Alcoi i Som.

 Discografia .

1971: Algo de m;
1972: Slo un hombre;
1973: Algo ms;
1974: Camilo;
1975: Amor libre ;
1975: Jesucristo Superstar ;
1976: Memorias ;
1977: Entre amigos ;
1977: Rasgos;
1977: Look in the eye (indit fins al 1997);
1978: Sentimientos;
1979: Horas de amor;
1980: Amaneciendo;
1981: Ms y ms;
1982: Camilo (en angls);
1982: Con ganas;
1983: Amanecer/84;
1985: Tuyo;
1986: Agenda de baile;
1991: A voluntad del cielo;
1992: Huracn de amor;
1994: Amor sin vrtigo;
1997: Camilo Superstar;
2000: El Fantasma de la pera (encara indit);
2002: Alma;
2004: Camilo Sesto N 1;
2005: Jesucristo Superstar  (edici 30 aniversari);
2006: Camilo Sesto Canta a Bujalance;






 Enllaos externs .
 Camilo Sesto interpretant Som. Vdeo de Youtube ac ;

 El meu cor s d'Alcoi. Vdeo de Youtube ac ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330300" title="Foto-Drama de la Creaci" nonfiltered="3683" processed="3669" dbindex="128793">
Foto-Drama de la Creaci, Es un film de contingut religis, compost de 4 parts, i una durada de 8 hores, produt sota la direcci de Charles Taze Russell, el fundador del moviment d'Estudiants de la Bblia. Va ser introdut l'any 1914 per la Watch Tower. Incorporava diferents medis sincronitzats: diapositives a color, so i pellcula.  Un llibre amb el mateix nom va ser tamb publicat l'any 1914 amb imatges i text explicant la cronologia del pla div, des de la creaci de la terra fins la fi dels 1000 anys del regnat de Jesucrist.

La primera projecci fou feta al gener de 1914 a Nova York, l'estiu de 1914 a Alemanya. A Nord Amrica, Europa, Nova Zelanda i Austrlia, ms de 9,000,000 de persones pogueren veure el "Foto-Drama" complert, o la versi abreviada anomenada Eureka-Drama.

Enllaos externs.
RealMedia: "The Photo-Drama of Creation";
Pastor Russell s ministry;
Photo-Drama from the Bible Students;
Scanned PDF of original book version of Photo Drama of Creation;
Full Photodrama available on two DVDs;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330303" title="Sierra Oeste de Madrid" nonfiltered="3684" processed="3670" dbindex="128794">
Segons la Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme) de la Comunitat de Madrid, la Sierra Oeste de Madrid s una de les Comarques de la Comunitat de Madrid.

 Municipis de la comarca .
La comarca est formada pels segents municipis, amb les dades de 2006.




 Vegeu tamb .
 Comunitat de Madrid;
 Comarques de la Comunitat de Madrid;
 Municipis de la Comunitat de Madrid;

 Enllaos externs .
 Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid), dipsit legal M-35.626 - 2006, edici octubre 2007.
 Web oficial de la Sierra Oeste de Madrid;
 Pgina de notcies de la Sierra Oeste;
Sierra Oeste;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330309" title="Aldea del Fresno" nonfiltered="3685" processed="3671" dbindex="128795">

Aldea del Fresno s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita al nord amb Chapinera, Navas del Rey i San Martn de Valdeiglesias; al sud, amb Mntrida i Santa Cruz del Retamar; a l'est amb Villamanta i Villamantilla, i a l'oest amb Villa del Prado.

 Histria . 
El poble s d'origen ibero-rom, i va ser ocupat per les legions d'August, encara que durant l'edat mitjana va ser totalment destrut i desprs va passar a formar part dels regnes cristians, i del sexme de Casarrubios. En 1627 va passar a possessi de Catalina de Mendoza, ms tard nomenada Marquesa de la Fresneda, Vescomtessa i Senyora del Fresno. En 1833 el llogaret va ser incls en la provncia de Madrid. En 1891 es va installar via frria que passava pel municipi, per ja en 1970 va deixar de funcionar; en l'actualitat s'est intentant adaptar com via verda. 

 Enllaos externs .
www.aldeadelfresno.com;
http://www.guiamadridrural.com/Pueblos/CuencaAlberche/AldeaDelFresno.htm ;
http://www8.madrid.org/gema/goc/008/;
http://www.pueblos-espana.org/comunidad+de+madrid/madrid/aldea+del+fresno/;
http://www.sierraoeste.org/aldea.htm;
http://www.ibercultura.com/Provincias/Madrid/Aldea_del_Fresno/;
http://www.guiaweb.org/pueblo-ZZ-comunidad-de-madrid-ZZ-madrid-ZZ-aldea-del-fresno.html;
http://enciclopedia.us.es/index.php/Aldea_del_Fresno_(Madrid);
http://images.google.es/images?q=aldea%20del%20fresno&hl=es&lr=&sa=N&tab=wi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330310" title="Districte de Berat" nonfiltered="3686" processed="3672" dbindex="128796">
Berat s un dels 36 districtes que formen Albnia. La seva capital s Berat.

T una poblaci de 128.000 (dades del 2007) i una extensi de 915 km.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330313" title="Districte de Prmet" nonfiltered="3687" processed="3673" dbindex="128797">
Prmet s un dels 36 districtes que formen Albnia. La seva capital s Prmet.

T una poblaci de 26.000 (dades del 2004) i una extensi de 929 km2.

Hi ha un nombre important d'habitants aromanesos.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330316" title="Cadalso de los Vidrios" nonfiltered="3688" processed="3674" dbindex="128798">

Cadalso de los Vidrios s un municipi de la Comunitat de Madrid, que limita amb les provncies de Toledo i vila.  

 Origen del nom .
L'origen del nom no s segur, encara que es parla d'un assentament jueu en la zona en temps romans anomenat "Cadalfarum" del que hauria derivat el terme de Cadalso. L'afegit "de los Vidrios" fa referncia a unes importants fbriques de vidre situades en aquesta localitat. El vidre fabricat en aquest poble va arribar prestigi en els segles XVI i XVII (gran part de la cristalleria de la Real Botica del Monestir de l'Escorial va ser fabricada a Cadalso). Aquests forns van estar operatius fins a principis del segle XX, quan van ser tancats definitivament. 
 Histria . 
Els orgens del poble abans de l'ocupaci musulmana de la pennsula ibrica no estan molt documentats, si b la zona en la qual est situat el poble estava ocupada per poblacions celtibriques, com demostren els Toros de Guisando situats a escassos quilmetres en El Tremolo, aix com algunes tombes. En poca romana es t constncia d'algun assentament en la zona de poca importncia relacionat amb les vies de comunicaci cap a Toledo. L'enclavament va ser ocupat pels musulmans durant prop de 3 segles, establint en ell una plaa defensiva per a Toledo, amb una talaia-observatori en la part superior de la propera Pea Muana. 

La vila va ser reconquistada en l'any 1082 pel rei Alfons VI de Castella, que la va nomenar Vila molt noble i molt lleial concedint diversos furs per al seu repoblament. s conegut que Isabel la Catlica va passar per Cadalso desprs de ser proclamada hereva de la corona de Castella en 1468. Tamb va passar per aquest poble Santa Teresa de Jess en l'any 1569, allotjant-se a casa d'uns parents seus, els Dvila, en el carrer de San Antn. En 1833 Cadalso es va integrar en la provncia de Madrid. Fins a aquest moment havia pertangut a la provncia de Toledo. 

 Estadstica .
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Fitxa municipal;
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Sries estadstiques del municipi;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330325" title="Liza" nonfiltered="3689" processed="3675" dbindex="128799">

Liza s un gnere de peixos que pertany a l'ordre dels mugiliformes i a la famlia dels muglids.

Espcies.

 Liza abu;
 Liza parmata;
 Liza alata;
 Liza affinis;
 Liza argentea;
 Llissa galta-roja (Liza aurata);
 Liza parsia;
 Liza subviridis;
 Liza dumerili;
 Liza carinata;
 Liza klunzingeri;
 Liza macrolepis;
 Liza grandisquamis;
 Llissa agut (Liza saliens);
 Liza melinoptera;
 Liza persicus;
 Liza ramsayi;
 Liza falcipinnis;
 Liza richardsonii;
 Liza vaigiensis;
 Liza tricuspidens;
 Liza tade;
 Liza ramado;
 Liza mandapamensis ;

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330327" title="Cenicientos" nonfiltered="3690" processed="3676" dbindex="128800">

Cenicientos s un municipi de la Comunitat de Madrid que limita amb les provncies de Toledo i vila.  

 Historia . 
L'origen de Cenicientos hi ha qui ho relaciona amb la Piedra Escrita, monument megaltic en honor a la deessa Diana datat entre els segles II i IV, suposadament d'origen rom, consisteix en una gran roca de granit de 7 m. d'altura i 9 de circumferncia. encara que b s cert que aquesta pedra fins a la data s un enigma, i solament existeixen especulacions sobre ella. Uns altres consideren que l'origen del poble s visigot. encara que de l'poca visigoda solament s testimoni una necrpoli excavada en granit propera a la vila, i en el mateix entorn de la Piedra Escrita. 

Cenicientos no va ser fundat com a tal, fins a desprs de la Reconquesta, per Alfons VI de Castella en el segle XI, sent en l'any 1188 quan per primera vegada es fa allusi a "La Penya de Cenicientos" i consta l'autoritzaci de l'Arquebisbe de Toledo per a fundar l'Esglsia a Cenicientos. Des de la seva conquesta castellana va pertnyer a les terres del Senyoriu d'Escalona (Toledo), igual que altres municipis de la comarca va passar a les mans de do lvaro de Lluna. Durant el segle XVII la localitat va conixer la seva esplendor mentre va estar vinculada a terres toledanas de tot aquest perode es conserven els traats de vells camins histrics que es conserven en el terme: el cordell de San Juan, la Via Pecuria que recorre el sud del terme en direcci a l'actual Pant de San Juan, o l'antic cam d'Escalona d'Alberche. La seva esglsia de San Esteban Protomrtir va ser acabada el 1564. Entre els anys 1598 i 1600, va assotar la pesta bubnica que assolava a tota Castella, castigant fortament a la ciutat i amb un total de ms de 1000 morts. 

El 1633, Cenicientos va obtenir el ttol de Vila sent rei Felip IV, amb una poblaci de penes 120 vens. En el segle XVIII la seva economia es basava en l'agricultura i ramaderia, a part de la indstria artesanal grcies als molins harineros i aquest segle va anar d'una gran prosperitat per al poble i especialment per les bones relacions comercials mantingudes amb els pobles de ms al sud, com Talavera de la Reina i per tot el traat de camins que es van fer. Cenicientos es va integrar en la provncia de Madrid en 1833 en la qual ha pertangut des de llavors.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330328" title="Balena grisa" nonfiltered="3691" processed="3677" dbindex="128801">

La balena grisa (Eschrichtius robustus) s una balena que migra cada any entre les seves zones d'alimentaci i de reproducci. Assoleix una longitud d'uns setze metres, un pes d'unes trenta-sis tones, i una edat de 50-60 anys. La balena grisa s l'nica espcie dins del gnere Eschrichtius, que al seu torn s l'nic gnere de la famlia dels escrctids. 

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330335" title="Chapinera" nonfiltered="3692" processed="3678" dbindex="128802">

Chapinera s un municipi de la Comunitat de Madrid.  

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330336" title="Balena franca pigmea" nonfiltered="3693" processed="3679" dbindex="128803">

La balena franca pigmea (Caperea marginata) s una espcie de balena, l'nica de la famlia dels neobalnids. Descrita per primer cop per Gray el 1846, s el misticet ms petit, amb una mida d'entre 4 i 6,5 metres de llarg i entre 3.000 i 3.500 kg de pes. Malgrat el seu nom, la balena franca pigmea t ms en com amb la balena grisa i els rorquals que amb la balena de Groenlndia o les balenes franques.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330338" title="Caravia" nonfiltered="3694" processed="3680" dbindex="128804">


Caravia s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb el mar Cantbric, al sud amb Parres, a l'est amb Ribadesella i a l'oest amb Colunga.

La zona sud del concejo forma al costat dels concejos de Colunga, Piloa, Parres i Ribadesella el Paratge Natural de la Serra del Sueve. 

 Histria . 
 Prehistria . 
Els vestigis humans ms antics trobats en Caravia corresponen al perode Paleoltic, perode en el qual es va comenar a treballar la pedra. D'aquesta poca sn Els Abrics de "Els Vaques" i el de "La Pongueta", situats en les proximitats de la localitat de Duyos. Prxims a un curs d'aigua i sota un escarpat rocs en el qual l'home del paleoltic va trobar aixopluc. A les proximitats de la Platja de la Beciella, a la desembocadura del riu de los Romeros s'ala el tmul dolmnic de la Beciella, de grans dimensions. A escassa distncia d'aquest es troba la Necrpoli de la Tuerba, formada per tres tmuls situats en la rasa litoral. 

Les primeres excavacions realitzades en el Picu el Castru, sn portades a terme el 22 d'agost de 1917, per Aurelio de Llano, trobant en el primer tall de terreny una fortificaci prehistrica, localitzada a 380 m d'altitud i a solo dos quilmetres del mar. Aquesta fortificaci tenia 225 m de permetre. Des d'aquest castro s'albirava el mar i la muntanya, sent el lloc de vigilncia de la zona de Caravia i Colunga. S'accedia a ell per mitj d'una rampa en ziga-zaga i en el seu interior es distribuen les barraques de planta rectangular de 4 per 3 m, separats unes d'unes altres per uns 90 cm. En el castro de Caravia, segons relata Aurelio de Llano en "El Libro de Caravia" es van trobar juntament amb les eines de treball i d'utensilis domstics, els adorns femenins: fbula de bronze i de ferro, arracades i comptes de collarets. s de destacar la fbula de bronze que representa un cavallet, decorada amb lnies de punts en baix relleu. Segons Aurelio de Llano el castro es remunta a l'Edat del Bronze (2500 a 900 aC). Totes les peces procedents de l'excavaci es troben actualment en el Museu Arqueolgic d'Astries. 

 poca Romana . 
Del perode rom solament existeix a Caravia una nica pea encara que de gran importncia, coneguda com Estela de Duesos. L'estela va ser descoberta a l'exterior de l'esglsia de Duesos i est tallada en un bloc de quarsita. s freqent l'existncia d'aquestes peces prximes a esglsies cristianes o b encastades en la fbrica de les mateixes a causa de la cristianitzaci de llocs de culte pag. s un fragment de deixant anepigrfic i decorat per les seves quatre cares. La decoraci es divideix en registres, i la capalera es reserva, per a un o diversos motius astrals. El ms repetit s l'esvstica mltiple de rdios corbs. Es relaciona amb el grup d'esteles romans per mant tradicions indgenes asturs. Entre els materials extrets del castro existeixen exemples de decoraci similar a la de l'estela. 

 poca Medieval . 


En l'poca Alt Medieval, ja hi ha fonts escrites que fan referncia a aquest espai, per dintre de la unitat geo-administrativa de Colunga. Per el germen diferenciador de Caravia dintre de les terres de Colunga, seria el monestir de Santiago, situat en el Ru los Romeros i fundat pel comte Munia Roderici amb el maldom del Ca, i del que sn conegudes les seves disputes amb el prevere Gevoldo. Hi ha altres documents ms tardans en els quals Ferran II de Lle dona al monestir de Santiago de Caravia a la influent esglsia d'Oviedo, aquest mateix document indica la pertinena de Caravia al territori Colungues. No va anar fins a Alfons IX de Lle, que va ser qui va fer lliure al vedat del monestir de Santiago de Caravia, amb tots els seus  bns i homes  donant-lo a la Mitra Ovetenca, en canvi d'uns terrenys que aquesta tenia en l'actual Ribadesella. 

En la Baixa Edat Mitjana ja apareixia el territori de Caravia com una vall independent de les terres de Colunga, tenint a partir d'aquesta etapa, poques notcies de la vida d'aquesta comarca, creient-se que a la fi del segle XVI el monestir estigus en runes no podent trobar documentaci que ens serveixi. 

 poca Moderna . 
En l'poca Moderna, es desconeix com es va desvincular aquest concejo de la Mitra Ovetenca, per s es t constncia que en el segle XVI, el municipi va caure sota la ingerncia de les principals famlies: Catre, Ruiz de Junco, Cangas, etc, fins al segle XVII, que els crrecs passen a ser ocupats lliurement. La segona meitat del segle XVIII, porta una srie de novetats i avanos com va anar la concedida per la Junta General del Principat d'Astries als concejos de Caravia i Parres, per a les obres d'obrir el pas del Fitu, en aquesta poca tamb va rebre el seu nou ordenament municipal.

 Segle XIX endavant . 
Ja en el segle XIX s'inicia amb la guerra de la Independncia que no va tenir fets destacables, solament les successives invasions i la labor guerrillera de les gents del lloc. Amb les reformes administratives liberals, va estar a punt de ser incls en terres de Colunga per l'ajuntament i els seus habitants van remetre una carta a la reina Isabel II lluitant per la seva independncia, cosa que van assolir. 

En el segle XX, i durant la Guerra Civil espanyola, aquest concejo queda immers en la zona republicana, fins que les tropes nacionals van creuar la regi, trencant la resistncia miliciana del cintur del Sella. Aquest segle va estar marcat per les explotacions de l'espato-flor que converteix Caravia en un centre receptor d'emigrants fins al tancament de les mines en la dcada dels vuitanta. Aix, aquest concejo va haver de plantejar-se una nova conversi econmica, intensificant el seu sector ramader i explotant un nou sector, el turstic, en el qual qui ho visita gaudeix de les dues caracterstiques ms important del panorama asturi, mar i muntanya. 

 Geografia .

Caravia s el tercer concejo ms petit d'Astries. Els seus principals nuclis de poblaci sn Prado (Prau en asturi), Duesos i Duyos. Est a uns 68 km de la capital del Principat i les seves principals vies de comunicaci sn la N-632 que s el seu eix bsic comunicant-la d'aquest a oest i l'AS-260 que uneix Colunga amb Arriondas, aix com l'A-8,que la uneix a Oviedo i Gijn en menys de 30 minuts. 

 Relleu i orografia . 
El relleu s poc accidentat, amb abundants planicies i pendents no excessives, s un municipi d'mplies valls amb sls fcilment cultivables. AL sud estan els seus majors cims, amb El Fito (631 m) com cota mxima. AL nord destaquen les seves tres platges: La Beciella, El Arenal de Mors i La Espada, que s'alternen amb grans penya-segats en la costa. La resta del concejo no presenta grans pendents ni desnivells, amb una orografia poc accidentada. El seu principal curs fluvial s el riu Los Romeros. 

 Clima . 
El seu clima s suau, temperat i humit. El seu pluviosidad s moderada i la seva temperatura va dels 4 a 9 graus a l'hivern als 20 a 22 graus a l'estiu. Tot el seu sector centre sud, est catalogat com a Paisatge Protegit de la Sierra del Sueve que inclou els municipis de Colunga, Piloa, Parres i Ribadesella.

 Parrquies .
El concejo de Caravia est dividit en dues parrquies rurals:
Caravia Alta (en asturi: Caravia l'Alta);
Caravia Baja (en asturi: Caravia Baxa);

 Evoluci demogrfica .
La seva poblaci va ser sempre petita, en part a causa de la seva grandria i a la seva prpia economia, basada en la tasca agrcola i ramadera. Aquest concejo va tenir constants oscillacions per sempre rondant el miler d'habitants, la seva quota mxima l'arriba a en 1910 i a partir de 1980 la seva poblaci descendeix un 28,2% a causa del tancament de les mines de fluorita. Va tenir un procs d'emigraci dirigit cap a Mxic, Cuba i Argentina, com cas anecdtic, direm que la repatriaci de divises va donar lloc a una gran activitat constructora en el concejo. El grup ms nombrs de poblaci el constituxen les persones majors de 60 anys amb un 27% de la poblaci i dintre d'aquest grup, les dones on un ter superen aquesta edat. 

 Economia . 
Els sectors ms productius sn el ramader i l'agrcola. El primer motor econmic va ser el seu explotaci minera del espato flor, encara que des de finals dels vuitanta ja no t activitat. L'atractiu de la zona ha provocat l'aparici de segons habitatges, un exemple ho tenim en el nucli de La Espasa on dels trenta-dos habitatges, noms una est censada com habitatge principal, sent la resta habitatge secundari. 
 Poltica . 
Al concejo de Caravia, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE (vegeu Llista d'alcaldes de Caravia). L'actual alcalde s el socialista Pablo Garca Pando, qui governa amb majoria absoluta des de 1999 . 






 Enllaos externs .

Federaci Asturiana de Concejos;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330345" title="Mugil" nonfiltered="3695" processed="3681" dbindex="128805">

Mugil s un gnere de peixos de la famlia dels muglids i de l'ordre dels mugiliformes.

Espcies.

 Mugil bananensis;
 Mugil broussonnetii;
 Mugil curvidens;
 Mugil gyrans;
 Mugil galapagensis;
 Mugil hospes;
 Mugil setosus;
 Mugil liza ;
 Mugil rammelsbergii;
 Mugil capurrii;
 Mugil incilis;
 Mugil soiuy;
 Mugil cephalus;
 Mugil curema;
 Mugil gaimardianus;
 Mugil platanus;
 Mugil trichodon;
 
Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;
 Fauna Europaea ;
 ITIS ;
 NCBI ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330346" title="Bilbi" nonfiltered="3696" processed="3682" dbindex="128806">

Els bilbis (Macrotis) sn uns metateris omnvors que viuen al desert. Sn membres de l'ordre dels peramelemorfs i estretament relacionats amb els bndicuts. Abans de la colonitzaci europea d'Austrlia n'hi havia dues espcies. Una d'elles s'exting a la dcada del 1950, mentre que l'altra sobreviu per est amenaada.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330353" title="Colunga" nonfiltered="3697" processed="3683" dbindex="128807">


Colunga s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb el mar Cantbric, al sud amb Parres i Piloa, a l'est amb Caravia i a l'oest amb Villaviciosa.

 Historia .
 Prehistria .
No sn molts per si han aparegut indicis de la presncia d'homes del paleoltic que habitaven en les cavernes. Prop de Gobiendes es troben les Coves d'Obaya, on, juntament amb les de Taraxu (a Nozaleda), El Molino (a Libardn), s'han trobat restes de talla que mostren que Colunga va ser habitada per aquells caadors entre el Paleoltic Mitj i el paleoltic Superior (fa uns 40.000 anys aproximadament. 

Del Neoltic, ultima etapa de la Prehistria i en la qual l'home es fa agricultor i pastor, comenant, a ms, a formar pobles s'han trobat, per vegada primera, destrals de pedra lluentada (Rasa de Luces). Passant ja a l'Edat de Bronze, existeixen restes metalticos procedents de Lastres. La majoria d'aquestes troballes es troben actualment en el Museu Arqueolgic d'Oviedo.
 
 Edat antiga .
De moment el Concejo de Colunga s el ms important quantitativament de tot l'Orient d'Astries en el que a establiments de la cultura castrea es refereix. Hi ha en el municipi alguns monticles que van ser habitats per agrupacions preromanes, destacant els de La Ria, La Isla i el de Villeda. D'ells, El Castiellu de La Ra, s el que mostra una especial singularitat, amb un sistema defensiu construt a fora d'acusades terrasses escalonades que es comuniquen entre si per mitj de rampes. Des del seu cim s'albira un ampli horitz. Les villae (viles) van ser desplaant a poc a poc als castros. Aix, en La Illa, la construcci de la seva actual esglsia i posteriorment diverses excavacions van descobrir una srie de vestigis corresponents a un enclavament rom. Aquests i altres troballes subratllen una romanitzaci bastant intensa de la poblaci a terres colunguesas. 
 Edat medieval .
En la histria medieval, no hi ha cap document durant els segles X i XI que aglutins una srie de llocs sota el nom de Colunga, s s'aplica a una vila. s en l'poca del rei Beremund III de Lle, quan es tenen notcies d'un territori denominat Colunga, aix els seus representants participen en el concili celebrat a Oviedo en 1115 per estava inclosa dintre del territori de Caravia. 

s en el segle XIII, quan l'alfoz de Colunga, es dota d'una nova capalera territorial que ser la pobla de Colunga que coincideix amb l'poca repobladora de la monarquia castellana a Astries. Aquesta pobla no aconseguir ser un veritable centre urb, pot ser que en part a causa de la proximitat de les pobles de Ribadesella i Maliayo, o tamb a causa del embranzida de La Illa o a l'enclavament pesquer de Lastres, com a centres importants. Aquestes terres van passar a Enric de Trastamar,a futur Enric II de Castella, qui les hi deixaria al seu fill bastard el comte Alfons, que va estar en contnua rebelli contra l'autoritat reial. El comte va ser derrotat en el segle XIV i totes aquesta terres tornen a la corona. En el segle XVI, el port de Lastres experimenta un important creixement tenint trfic mercantil, activitat pesquera que generava altres labors a la seva al voltant o la captura de balenes. Sent aquest port el major nucli urb del concejo. 
 Edat moderna .

L'Edat Moderna, encara havia dos vedats eclesistics, el de Caravia i el de Carrandi i no fou fins a la desamortitzaci de Felip II, quan l'enclavament de Carrandi va ser comprat per Gonzalo Ruiz de Junco, que pertanyia a una de les ms rellevants famlies de l'aristocrcia local. s en el segle XVI, quan va haver diversos canvis: es constituir l'ajuntament de Colunga, un temporal destrux les installacions porturies de Llastos que no es restauraria fins a finals del XIX, Aix va portar un progressiu declivi del port, durant aix segle Quedant Colunga baix uneixi economia i administraci de tipus medieval, amb una poblaci modesta.

 Edat contempornia .
s en el segle XIX, quan la guerra de la Independncia va portar la invasi de Colunga dues vegades, saquejant la vila i cremant l'arxiu municipal. Durant aquest segle el concejo va quedar fora del procs d'industrialitzaci i la seva estructura econmica estar basada en l'agricultura. El seu nou port de Llastos no va portar el trafico mercantil esperat, tal vegada per haver altres enclavaments portuaris millor dotats i millor situats. En el segle XX, van tenir un important paper les fortunes portades d'Amrica per les i els indians, materialitzat en un progrs del sector constructiu. 

En la Guerra Civil, Colunga va quedar dintre del territori republic fins a la caiguda del front nord. Avui dia s un concejo prcticament rural i ramader, segueix el port de Lastros sent el quart en importncia d'Astries. 

 Geografia .
Les seves vies de comunicaci sn: la N-632 que travessa el concejo i el seu capital, d'aquest a oest, l'AS-257 que va a Llastos, l'AS-258 que va Libardn i l'AS-330 que va A Villaviciosa. Est a una distncia de la capital del Principat de 58 quilmetres. La seva poblaci actual s de 3.838 habitants i els seus principals nuclis per nombre d'habitants sn: la vila de Colunga la seva capital, Lastres, Luces, Loroe, La Isla, Libardn i Lue. El seu relleu est marcat en diferents zones, al sud-oest est la zona Protegida del Paisatge del Sueve amb altures que no superen els 1.000 metres d'altitud exceptuant El Picu Pienzu de 1.159 metres, AL nord hi ha una espcie d'altipl d'entre 100 i 200 metres. Les seves lleres fluvials sn curts i poc cabalosos, sent el principal cabal El Ru Libardn. Del mont Sueve sorgeix el riu Carrandi, altres cursos fluvials sn La Rega'l Frayn i La Riega los Llorales. 

 Parrquies .
El concejo de Colunga est dividit en 12 parrquies rurals: 


 Demografia .
Compta amb una poblaci censada de 4.283 habitants, encara que va tenir la seva cota mxima en 1920 amb 8.241 habitants. A partir d'aqu comena una etapa de prdua de poblaci que arriba fins als nostres dies. El desenvolupament a mitjan segle XX dels focus industrials del centre de la regi va ser una de les causes de la seva disminuci. Aquesta reducci no afecta de la mateixa manera a tot el territori del concejo. Mentre que parteix del territori sofreix prdues de gaireb el 25%, la seva capital augmenta en un 10% la seva poblaci. 

La seva densitat s menys de la mitjana per quilmetres quadrat a Astries. El tret que distingeix a la poblaci d'aquest concejo s el seu alt grau d'envelliment, per cada 100 menors de 15 anys hi ha 190 majors de 65 anys. Hi ha dos centres que aglutinen ms de la meitat de la poblaci, que sn Colunga i Lastres. 

La histria de la seva immigraci est marcada per dos moments, com molts dels concejos d'Astries. Des de finals del XIX, fins a mitjans del XX, la seva emigraci anava A Hispanoamrica, especialment Cuba, Argentina i Xile. A mitjan segle XX es dirigeix al centre d' Europa, Sussa, Frana o Blgica i les zones industrials asturianes. 

 Economia .
La seva economia es basa en el sector primari i dintre d'aquest, el ramader, la producci de la poma i l'explotaci dels recursos forestals. La pesca t un important paper contant amb un dels principals ports pesquers d'Astries, el de Lastres. La seva evoluci demogrfica i la seva economia han anat unides, aix si la seva economia es fonamentava en quatre factors: agricultura, ramaderia, pesca i turisme, aquestes han estat condicionades per exigncies de la Comunitat Econmica Europea, fent que disminussin notablement en els ltims anys, aix la reducci de la flota ha portat altra conseqncia com va anar el tancament total de la indstria conservera en aquesta localitat. 
 Poltica .
Al concejo de Colunga, des de 1979, el partit que ms temps ha governat han estat el PP (vegeu llista d'alcaldes de Colunga). A pesar d'aix, l'actual alcalde s Jos Rogelio Pando Valle del PSOE, qui governa des de 2007. 






 Enllaos externs .

Federaci Asturiana de Concejos;
14 rutas per Colunga;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330359" title="Matances de Paracuellos" nonfiltered="3698" processed="3684" dbindex="128808">
 
Es coneixen com a matances de Paracuellos els episodis organitzats d'assassinat massiu de diversos milers de presoners, considerats oposats al bndol republic, ocorreguts durant la Batalla de Madrid de la Guerra Civil Espanyola, als paratges del rierol de San Jse, al municipi de Paracuellos de Jarama, i de Soto de Aldovea, al terme de Torrejn de Ardoz, prxims a la Madrid. Les matances van tenir lloc aprofitant els trasllats de presos de diverses presons madrilenyes, una operaci que es coneixia popularment com a saques, portades a terme entre el 7 de novembre i el 4 de desembre de 1936, mentre s'enfrontaven les tropes governamentals i franquistes  pel control de la ciutat.

Diversos d'aquests trasllats van ser desviats cap a llocs com el rierol San Jos, a la vora del riu Jarama, i a un rec o canal d'irrigaci fora d's, a la vora del riu Henares on diversos milers de presoners van ser assassinats. Entre ells es trobaven militars que havien participat en la revolta o que no s'havien incorporat a la defensa de la Repblica, segons afirma l'historiador Javier Cervera, uns 1.100 caps i oficials de l'Exrcit es trobaven reclosos en la Pres Model el 9 d'agost de 1936 falangistes, religiosos, militants de la dreta, burgesos i altres persones que en la seva immensa majoria havien estat detingudes per ser simplement considerades com a partidries de la revolta, i custodiades sense empara legal ni acusaci formal. Desprs de ser extrets de les presons amb llistes elaborades i notificacions de trasllat o llibertat amb capalera de la Direcci general de Seguretat i, en ocasions, signades per Segundo Serrano Poncela, el delegat d'Ordre Pblic de la Conselleria d'Ordre Pblic de la Junta de Defensa de Madrid, encapalada per Santiago Carrillo, i posteriorment afusellats de manera sumria per milcies pertanyents a les organitzacions obreres. 

Abans del 7 de novembre ja havien tingut lloc algunes saques, especialment durant el mes d'octubre, fruit del canvi de mans del control de les presons, que va passar de les dels funcionaris de presons a les de les milcies arran del assalt a la Pres Model que va tenir lloc el 22 d'agost de 1936, si b el nombre d'assassinats fou moltssim menor i van mancar del carcter sistemtic i organitzat que van tenir les de novembre i desembre. No totes les saques de presos que van tenir lloc en les dates citades (en total 33 extraccions) van acabar en assassinats. S ho van fer les dels dies 7, 8, 9, 18, 24, 25, 26, 27, 28, 29 i 30 de novembre i 1 i 3 de desembre (23). Entre el 10 i el 17 de novembre no va haver extraccions (ni perqu els presos fossin assassinats ni per a efectivament traslladar-los a altres llocs), i des del 4 de desembre, van cessar. Les dates es coneixen grcies a la documentaci de la Direcci general de Seguretat i els testimoniatges recollits per la Causa General. 

La magnitud dels assassinats va ser molt gran, ascendint a diversos milers d'assassinats, entre 2.000 i 5.000 (si b existeixen grans discrepncies sobre nombre exacte) i sn considerades les de major dimensi que van tenir lloc en la retaguardia de la zona republicana. El nombre de vctimes segueix sent objecte de controvrsia. Tamb sn objecte d'aferrissades discussions aspectes com qui va donar l'ordre d'executar als evacuats de les presons, per qu unes saques van acabar en assassinats massius mentre que en unes altres els presoners arribaven sans i estalvis a la seva destinaci (incloent a personatges de renom, com el lder falangista Raimundo Fernndez Cuesta) i en definitiva, les responsabilitats, directes i indirectes, dels afusellaments. 

 Les fonts . 
Les matances de Paracuellos segueixen sent objecte d'agra polmica, amb gran mfasi en la responsabilitat de Santiago Carrillo. El llibre de referncia sobre les matances de Paracuellos ha estat durant molt temps Paracuellos: cmo fue, de l'hispanista irlands Ian Gibson, publicat en 1983 i reimprs en 2005 sense cap modificaci, excepte un nou prleg. El seu llibre va ser el primer que va abordar de forma sistemtica i sense tesis preconcebudes aquest assumpte (aix, per exemple, en 1994, Ricardo de la Cierva va qualificar el llibre de Gibson com excellent  i al propi Gibson com un "historiador d'esquerres  es defineix com  socialista  en el prleg del seu llibre guanyat per la Histria per sobre de les seves inclinacions poltiques">. Aquest mateix any, el periodista i historiador gallec Carlos Fernndez va publicar Paracuellos del Jarama: Carrillo culpable?, amb molta menys repercussi (si b La Cierva indica que el seu mrit principal consisteix en "l'anlisi, generalment encertat, de les fonts que es refereixen a les execucions de novembre i desembre a Madrid").

En 1994, amb motiu de la presentaci per part de Santiago Carrillo de les seves Memries (en les quals, entre uns altres, narra la seva actuaci com conseller d'Ordre Pblic en la Junta de Defensa de Madrid i la seva relaci amb els episodis de Paracuellos), Ricardo de la Cierva va publicar Carrillo miente, en el qual afirma demostrar que les memries del poltic comunista contenien abundants inexactituds i falsedats (el subttol del llibre s 153 documents contra 106 falsedats). Dels seus deu captols, el quart, El responsable de Paracuellos, est dedicat ntegrament a la implicaci de Carrillo en les matances. 

En 2005 (abans de la reimpressi del llibre de Gibson), Csar Vidal va publicar Paracuellos-Katyn. Un ensayo sobre el genocidio de la izquierda. El llibre tracta de demostrar que les matances de Paracuellos no eren sin un episodi ms en els afanys exterminacionistes de l'esquerra   . De les seves tres parts, una d'elles est dedicada gaireb exclusivament a l'estudi de les matances de Paracuellos (set dels nou captols d'aquesta secci). 

En 1998, Javier Cervera havia publicat una anlisi de la repressi i la resistncia clandestina a Madrid durant la Guerra Civil, Madrid en guerra. La ciudad clandestina, 1936-1939, publicada en 1998, amb segona edici en 2006, sobre una tesi doctoral anterior de l'autor (Violencia poltica i accin clandestina: la retaguardia de Madrid en guerra, 1996). En aquest llibre, es dedica un captol (Les saques de presos) dintre de la secci Madrid: revuelta derrotada, Estado destrudo a l'anlisi de les matances de Paracuellos. La reimpressi de 2006 proporciona noves dades i troballes. 

Segons el periodista i historiador Jorge Martnez Reverte, els majors avanos en la dilucidaci del que realment va esdevenir a Paracuellos es deuen a Ian Gibson, Javier Cervera i ngel Vias. D'acord amb la seva opini, les investigacions franquistes (recollides en la clebre Causa General, amb confessions extretes sota tortura i amb errors de documentaci que qualifica d'evidents), no van ser gens tils. La primera reconstrucci dels fets es deuria a Paracuellos: cmo fue, d'Ian Gibson, publicada en 1983. El primer estudi consistent sobre el nombre i identitat de les vctimes es deuria a Javier Cervera, a la fi dels noranta. Ja en els primers anys del segle XXI, ngel Vias hauria avanat molt a esclarir els fets grcies als arxius sovitics. Respecte a Csar Vidal i Po Moa, qualifica les seves obres de pamflets que "no han fet ms que enfosquir la investigaci". Com ja s'ha citat anteriorment, en 1994, La Cierva va qualificar el llibre de Gibson com excellent. Per la seva banda, l'hispanista nord-americ Stanley G. Payne afirma que l'estudi ms recent i millor sobre les matances de Paracuellos s l'obra de Vidal Paracuellos-Katyn.

 Ian Gibson . 
Totes les obres citades sn fonts secundries, basades en l'anlisi de gran quantitat de fonts historiogrfiques. Pel que fa a Gibson, afirma haver utilitzat, entre unes altres, les segents fonts: 
Els fons de la Causa General, transferits en 1980 a l'Arxiu Histric Nacional i oberts a la investigaci en 1981; fins a llavors, noms s'havien conegut alguns dels resultats de les investigacions, publicades en 1944 com Causa General. La dominacin roja en Espaa. Avance de la informacin instruida por el Ministerio Pblico(el propi La Cierva va escriure que Gibson demostrava un excellent coneixement de la documentaci de la Causa General i l'havia aprofitat a fons . ;
Els teletipus intercanviats entre membres del Govern de la Repblica i d'aquests amb la Junta de Defensa de Madrid durant els dies 10 i 11 de novembre, conservats al Servei Histric Militar i la referncia del qual li va ser proporcionada per Ramn Salas Larrazbal. ;
El llibre de Felix Schlayer, diplomtic alemany que va ocupar el lloc de cnsol noruec a Madrid durant els primers mesos de la Guerra, Diplomat im roten Madrid, publicat en Berln en 1938 i prcticament desconegut fins que Gibson el va treure a la llum. El llibre narra les impressions de Schlayer sobre la repressi que va assolar la reraguarda republicana a Madrid durant la seva estada en la capital. El llibre de Schlayer, a pesar de les simpaties del diplomtic pel bndol franquista (Schlayer va collaborar amb la cinquena columna per a passar informaci a les tropes que assetjaven la capital) s gaireb unnimement considerada un document de primordial importncia per a conixer molts dels detalls de les matances (Gibson alludeix al llibre dient que "revesteix una importncia extraordinria per a nosaltres" ngel Vias matisa la fiabilitat de les memries de Schlayer a causa de la seva data i lloc de publicaci: "s improbable que no passessin per la ben greixada mquina de propaganda goebbelsiana, ja deslligada frenticament en una croada antiboltxevic" . ;
El llibre de Mikhail Koltsov, periodista agent sovitic a les ordres directes de Stalin, Diari de la guerra espanyola, publicat a Moscou en 1938, en el qual descriu, valent-se d'un sosias, Miguel Martnez, les seves aventures durant els primers mesos de la guerra i les seves converses amb els mitjans comunistes espanyols. Koltsov va tenir, segons Gibson, una importncia crucial en la destinaci dels presos de les presons madrilenyes. ;
Los vascos en el Madrid asediado, llibre del nacionalista basc Jess de Galndez, en el qual narra les seves experincies com a membre del Comit-Delegaci del Partit Nacionalista Basc a Madrid entre l'inici de la guerra i la seva marxa de la ciutat al maig de 1937 i com responsable de la secci de Presos i Desapareguts d'aquesta delegaci des d'octubre de 1936 fins a la seva marxa de Madrid. Va ser publicat per l'editorial Ekin a Buenos Aires en 1945 i reeditat per Txalaparta en 2005.
 Els llibres de diversos presos en la Pres Modelo al novembre de 1936. Gibson en cita dos, donant-los una valoraci molt diferent: de Emocionario ntimo de un cautivo. Los cuatro meses de la Modelo (1939), d'Antonio Cobanea, el Duende Azul, Gibson afirma que s "una font indispensable"; de Madrid bajo el Terror, 1936-1937 (1937) i La agona de Madrid, 1936-1937 (1938), d'Adelardo Fernndez Arias, el Duende de la Colegiata, un escriptor d'extrema dreta, diu en canvi que "no s de fiar", fonamentalment perqu va estar refugiat a l'ambaixada d'Argentina durant els fets i no va ser testimoni directe del succet. ;
Entrevistes amb diverses persones involucrades o relacionades amb els fets, com Santiago Carrillo, l'entrevista dels quals s transcrita en el llibre de Gibson, ocupant un captol sencer; Mximo de Dios, suplent del secretari de la Junta de Defensa de Madrid, socialista; o Ricardo Arest Yebes, testimoni presencial i fill de l'alcalde de Paracuellos en la data de les matances. ;
Els butlletins oficials de la Junta de Defensa de Madrid.

 Els fets . 
Entre el 7 de novembre i el 4 de desembre de 1936 es van dur a terme 33 extraccions de presos de presons madrilenyes. Les extraccions es portaven a terme mitjanant notificacions amb la capalera oficial de la Direcci general de Seguretat i signatura del seu director i, en ocasions, signatura de Segundo Serrano Poncela, delegat d'Ordre Pblic i situat immediatament a les ordres de Santiago Carrillo, conseller d'Ordre Pblic de la Junta de Defensa de Madrid, que s'havia constitut en la matinada del 7 de novembre. Les extraccions portaven llistes nominatives i incloen com ra de l'extracci la posada en llibertat dels llistats o el seu trasllat a presons allunyades de la lnia del front com les de Alcal de Henares o Chinchilla. D'acord amb les conclusions de l'historiador Javier Cervera, les saques que van tenir com ra el "trasllat" de presos van arribar efectivament a la seva destinaci sanes i estlvies, sempre a Alcal de Henares. 
 
Les autoritats de les presons procedien a cridar als presos que apareixien en les llistes. Una vegada congregats, els presos, en la seva major part, eren lligats per les mans. A continuaci se'ls pujava als vehicles encarregats del seu trasllat. Si l'expedici era nombrosa, s'utilitzaven autobusos de dos pisos de color verd del servei pblic de transports de la ciutat. Autobusos d'aquest tipus van ser usats en les saques de la Model del 7, 8 i 9 de novembre, aix com en l'evacuaci de la pres el dia 16. Quan el volum de trets era menor, s'utilitzaven camions. Les expedicions eren escortades per milicians, pertanyents en la seva major part a les Milcies de Vigilncia de la Rereguarda (una fora policial creada al setembre de 1936 per a integrar les milcies que ja efectuaven labors policials de forma autnoma i incontrolada en la Direcci general de Seguretat), a bord de cotxes balilla. Aquests milicians integraven els escamots d'afusellament

 La matinada del 6 al 7 de novembre . 
Aquesta mateixa nit tenien lloc altres esdeveniments rellevants en diversos llocs de Madrid. El periodista sovitic Mikhail Koltsov, formalment corresponsal de Pravda, descrit per Hugh Thomas i Ian Gibson com "l'agent personal de Stalin a Espanya" i com una persona que "sovint tenia lnia directa amb el Kremlin", va arribar A Espanya el 8 d'agost de 1936 (abans de l'establiment de relacions diplomtiques entre Espanya i la Uni Sovitica). En poc temps havia guanyat una enorme influncia no noms davant els quadres del PCE sin tamb en el govern i l'exrcit. De fet, assistia a les sessions del Comisariado de Guerra, creat a mitjan octubre, presidides per lvarez del Vayo. Koltsov havia estat alertant tant al Comisariat com al Govern de Largo Caballero del perill que representaven els milers de "feixistes" presos a les presons madrilenyes. 

Segons afirma Koltsov en el seu llibre Diario de la guerra espaola, el problema de l'evacuaci dels presos havia estat tractat l'1 de novembre pel govern, sent-li encomanada la missi al ministre de Governaci ngel Galarza. No obstant aix, quan el govern va fugir de Madrid en la tarda del 6 de novembre, no s'havia fet res d'aix. En paraules de Koltsov, Dels vuit mil feixistes detinguts no ha estat evacuat un sol.. Aquesta tarda, desprs de recrrer les dependncies oficials, trobant-se-les buides, Koltsov va acudir, ja de nit, a la seu del Comit Central del PCE, on observa que s l'nic partit que segueix actiu a Madrid, tractant d'organitzar la defensa de la ciutat davant l'imminent assalt. Segons conta al seu diari: 
  va preguntar qu havia de l'evacuaci dels feixistes detinguts. Va respondre  Checa que no s'havia fet res i que ja era tard. Per a vuit mil persones fa falta moltssim transport, escorta, una veritable organitzaci  . 
D'una banda es constitua extraoficialment el denominat Consell de la Direcci general de Seguretat. 
 Evacuacions i primeres saques . 
Durant la reuni de constituci de la Junta, en la matinada del 6 al 7 de novembre, es va decidir evacuar als presos internats en la Pres Model, entre els quals es trobaven nombrosos militars, a presons allunyades de Madrid. El motiu era la preocupaci per que els presos poguessin augmentar el potencial ofensiu dels revoltats  en aquell temps a les portes de Madrid  davant l'eventualitat de la caiguda de la capital. En aquest moment, els combats es portaven a terme en la prpia ciutat, havent arribat els rebels fins a la Ciutat Universitria, molt propera a la pres Model (aquest episodi bllic es coneix com batalla de Madrid). Mentre la reuni de constituci de la Junta t lloc, s'est preparant una saca a la pres de Porlier. 

De matinada encara, va partir d'aquesta pres un comboi d'autobusos de lnia regular pertanyents a la Societat Madrilenya de Tramvies, amb l'aparent propsit de traslladar als presos a Valncia. No obstant aix, una vegada arribat a Torrejn de Ardoz (la carretera de Valncia estava sota el foc dels assaltants), en lloc de seguir cap a Loeches i Campo Real per a enllaar amb la carretera de Valncia, es va desviar cap a la vega del Jarama (al municipi de Paracuellos de Jarama), i all els presos van ser afusellats. Els successos es van repetir l'endem passat, aquesta vegada a la vega de l'Henares (al municipi de Torrejn de Ardoz). Membres del cos diplomtic, com el cnsol de Noruega, l'alemany Felix Schlayer, ja el dia 7 a la tarda havien advertit al Conseller d'Ordre Pblic, Santiago Carrillo, dels fets. Carrillo no obstant aix, encara que va reconixer a les seves memries la conversa amb el cnsol noruec (al que confon amb l'ambaixador de Finlndia), ha sostingut en tot moment no estar al corrent de les matances.

Vaig tenir les primeres notcies del succs per l'ambaixador de Finlndia, que va venir a la meva conselleria a protestar. Era un nazi i uns anys desprs va publicar un llibre a Berln, on reconeix que quan em va visitar jo no sabia res de l'assumpte. Per en aquest moment ell tampoc va poder donar-me una informaci precisa. La veritat s que jo he comenat a sentir parlar de Paracuellos bastants anys desprs.  

 Segents saques . 
A pesar de les declaracions en contra de les autoritats republicanes, els afusellaments es van reprendre de nou. Ni les protestes del cos diplomtic ni la possible deterioraci de la imatge internacional del Front Popular van assolir detenir els assassinats.
 Primera intervenci de Melchor Rodrguez . 
Finalment, les matances es van detenir el 10 de novembre, quan l'anarquista Melchor Rodrguez, "El ngel Rojo", es va posar al capdavant de la Direcci de Presons, el qual, amb la seva enrgica actuaci individual va assolir detenir les matances massives de presos. La seva assumpci del crrec va mancar de nomenament oficial fins al dia 14, data que va dimitir. La seva dimissi va permetre la represa de les extraccions i assassinats de presos fins que el seu nomenament definitiu, causat per les pressions del cos diplomtic i del president del Tribunal Suprem, Mariano Gmez, va finalitzar definitivament amb les saques i assassinats massius.

 Les vctimes . 
Entre el 7 de novembre i el 4 de desembre van tenir lloc, doncs, 33 saques de presos de les presons de Madrid. D'elles, 23 van concloure amb l'assassinat dels seus integrants. Les expedicions van partir de la Pres Model (7, 8 i 9 de novembre; la pres va ser evacuada el dia 16 i els presos que encara quedaven en ella repartits entre altres presons madrilenyes), la de Porlier (7, 8, 9, 18, 24, 25 i 26 de novembre, 1 i 3 de desembre; d'aquesta pres, noms una saca, la del 30 de novembre, no va acabar en tragdia), la de San Antn (7, 22, 28, 29 i 30 de novembre) i la de Ventas (27, 29 i 30 de novembre i 1 i 3 de desembre). No va haver cap saca en les presons de dones, ra per la que no existeix cap presa assassinada a Paracuellos. La major part de les vctimes van provenir de la Pres Model. 

Quant a la tipologia de les vctimes, aquestes pertanyien en la seva major part a la classe mitjana conservadora i catlica, entre els quals es contaven advocats, jutges, periodistes, escriptors, catedrtics i mdics. Havia tamb un elevat nombre de militars, falangistes i religiosos, entre les quals hi ha documentats diversos casos de pares i fills i de germans morts junts. Entre les vctimes havia tamb menors de 21 anys.La majoria havien estat detinguts a Madrid (o traslladats a les presons madrilenyes des d'altres localitats) des de l'inici de la guerra. 

En el cas dels presos civils, en la seva immensa majoria sense haver participat en la revolta militar i sense haver rebut acusaci concreta ni judici algun. Entre les vctimes es trobaven Federico Salmn, ministre de Treball per la CEDA en 1935, Jess Cnovas del Castillo, poltic agrarista, i fins i tot un futbolista, Monchn Triana, que havia jugat a l'Atltic de Madrid i al Reial Madrid. En una de les saques, la del dia 27 de novembre, procedent de la pres de San Antn, va trobar la mort el dramaturg espanyol Pedro Muoz Seca. Muoz Seca, que va conixer dies abans la fi que li esperava i va tenir temps d'escriure a la seva dona, va deixar dit a altre pres:  Se m'acusa de monrquic, per haver dut a Roma per a Don Alfons XIII el mantell de la Verge del Pilar. Amb aquest mantell vaig a morir jo tamb . Tamb va morir Mateo Garca de los Reyes, almirall retirat, primer comandant de l'arma submarina i Ministre de Marina durant la dictadura de Primo de Rivera. Una altra vctima rellevant va ser Ricardo de la Cierva Codornu, un jove advocat la rellevncia del qual consistia en qu treballava per a l'ambaixada noruega, al capdavant de la qual s'havia collocat Flix Schlayer, que va ser qui va descobrir les fosses en Paracuellos precisament seguint la pista del seu advocat. La Cierva, mort el 7 de novembre en una de les saques procedents de la pres Model, era fill del poltic conservador Juan de la Cierva Peafiel, diverses vegades ministre de la monarquia, pare de l'historiador Ricardo de la Cierva, i germ de Juan de la Cierva, l'inventor de l'autogir. 

Les vctimes van ser dipositades en sis fosses excavades en Paracuellos entre el 7 de novembre i el 4 de desembre de 1936, en alguns casos pels propis vens del poble de Paracuellos, obligats pistola en m (existeixen tamb aqu discrepncies; mentre que Gibson sost que les fosses no estaven obertes quan van arribar les primeres saques, basant-se en el testimoniatge de Ricardo Arest Yebes, testimoni presencial, alcalde de Paracuellos el 1983 i fill de l'alcalde de la localitat en 1936, Vidal afirma que estaven ja excavades ja que s "la prctica habitual en aquest tipus de casos", descartant les afirmacions de Arest com una mera excusa per a assegurar que ning a Paracuellos, incls el seu pare, sabien res del que estava succeint ). Una ltima fossa, la nombre 7, va ser excavada en 1940, una vegada acabada la guerra, per a acollir els cadvers dels afusellats a Soto de Aldovea (Torrejn de Ardoz) en les mateixes dates, aix com les d'altres assassinats en dates diferents en llocs com Boadilla del Monte. Tots ells van ser traslladats al cementiri de Paracuellos en fretres individuals i amb tota formalitat. 

 Xifres .
Ian Gibson va oferir en la dcada de 1980 la xifra de 2.400 assassinats. Per a aix es va basar en la comparaci de les relacions nominatives registrades en la Causa General (les usades per a extreure els presos de les presons) amb els llistats inclosos en el diari ultradret El Alczar (que el 3 de gener de 1977, en els mesos previs a la legalitzaci del Partit Comunista d'Espanya, a la qual s'oposaven frontalment els hereus de la dictadura, va publicar una llista nominativa de 2.500 assassinats, afirmant que a Paracuellos havien estat assassinades entre 10.000 i 12.000 persones; el peridic titulava en portada Descansin en pau els dotze mil mrtirs vilment assassinats i enterrats en fosses comunes a Paracuellos del Jarama al novembre de 1936 per mandat exprs del conseller d'Ordre Pblic del Govern Roig, el comunista Santiago Carrillo), i determinar aix quines de les saques van acabar en assassinat.

D'acord amb Gibson, la llista d' El Alczar s una cpia literal de la publicada a Comunicacin. rgano oficial de la Delegacin Nacional de Ex Cautivos, Madrid, suplement extraordinari nombre 5, publicada el 7 de novembre de 1941, que al seu torn es basa en les investigacions portades a terme, desprs de la guerra, per l'Associaci de Familiars dels Mrtirs de Paracuellos del Jarama. Gibson tamb indica que va utilitzar el llibre del pare Vicua Mrtires agustinos del Escorial, San Lorenzo del Escorial, 1943 (sobre els monjos agustins del Monestir de San Lorenzo del Escorial, assassinats a Paracuellos; el pare agust Carlos Vicua Murguiondo va ser l'nic dels agustins de l'Escorial que no va trobar la mort en la tardor de 1936, sent alliberat grcies a les gestions del Partit Nacionalista Basc, per a realitzar aquest acarat. En el cas de la Pres Model, Gibson verifica la xifra d'assassinats procedents d'aquesta pres tamb amb el llibre de Schlayer i amb els registres oficiosos de la Creu Roja Internacional enviats per Georges Henny, delegat del Comit Internacional de la Creu Roja a Madrid. D'aquest acarat, dedux unes xifres aproximades de 2.000 assassinats. 

Tenint en compte les afirmacions de Ricardo de la Cierva que indica que existeixen 2.750 vctimes identificades (citat en El cementerio de Paracuellos del Jarama, Madrid, 1972), dades obtingudes dels arxius de l'Associaci de Familiars dels Mrtirs de Paracuellos (citat a La matanza de Paracuellos, incls en Espaa 1936-1976. La historia se confiesa, Barcelona, 1978), tot aix reiterat en la seva obra de 1994, Gibson ofereix una estimaci final dels citats 2.400 assassinats (curiosament, La Cierva afirma que "Gibson es declara d'acord amb les meves dades, confirmats per un estudi analtic d' El Alczar".

 Referncies .


 Vegeu tamb .

Vctimes de la Guerra Civil Espanyola;

 Bibliografia .
 Arstegui, Julio y Martnez, Luis (1984), La Junta de Defensa de Madrid, Madrid: Comunidad de Madrid. ISBN 84-505-0088-5.
 Cabanellas, Guillermo (1975), La guerra de los mil das: nacimiento, vida y muerte de la II Repblica Espaola, 2 ed. rev. y corr, Buenos Aires: Heliasta. 2 volmenes.
 Carrillo, Santiago (1994), Memorias, Barcelona: Planeta. ISBN 84-08-01049-2. ;
 Casanova, Julin (2001), La iglesia de Franco, Temas de hoy. ISBN 84-8460-080-7.
 Casas de la Vega, Rafael (1994), El Terror. Madrid 1936, Madrid: Fnix. ISBN 84-88787-04-9.
 Cervera, Javier (2006), Madrid en guerra. La ciudad clandestina, 1936-1939, segunda edicin, Madrid: Alianza Editorial. ISBN 84-206-4731-4. El primer tomo de la tesis doctoral en la que se basa este libro (Violencia poltica y accin clandestina: la retaguardia de Madrid en guerra, 1996) pot consultar-se online a Biblioteca de la Universitat Complutense.
 Cierva, Ricardo de la (1994), Carrillo miente. 156 documentos contra 103 falsedades, Madridejos (Toledo): Editorial Fnix. ISBN 84-88787-83-9.
 Elorza, Antonio i Bizcarrondo, Marta (1999) Queridos camaradas. La Internacional Comunista y Espaa, 1919-1939, Barcelona: Ed. Planeta. ISBN 84-08-02222-9.
 Fernndez, Carlos (1983), Paracuellos del Jarama: Carrillo culpable?, Barcelona: Ed. Arcos-Vergara. ISBN 84-7178-530-7.
 De Galndez, Jess (1945) Los vascos en el Madrid sitiado. Memorias del Partido Nacionalista Vasco y la delegacin de Euzkadi en Madrid desde septiembre de 1936 a mayo de 1937, Buenos Aires: Editorial Vasca Ekin. Reimpresin (2005), Tafalla: Txalaparta. ISBN 84-8136-334-0.
 Gibson, Ian (1983), Paracuellos: cmo fue, Madrid: Plaza & Jans. ISBN 84-01-45076-4. Segunda edicin (2005), Madrid: Temas de Hoy. ISBN 84-8460-458-6. El prleg de la segona edici est disponible en lnia.
 De Izaga, Arsenio (1940), Los presos de Madrid. Recuerdos e impresiones de un cautivo en la Espaa roja, Madrid: Imprenta Martosa.
 Juli, Santos (coord.) (1999), Vctimas de la guerra civil, Madrid. ISBN 84-8460-333-4.
 Payne, Stanley G. (2006), 40 preguntas fundamentales sobre la Guerra Civil, Madrid: La Esfera de los Libros. ISBN 84-9734-573-8.
 Preston, Paul (1994), Franco Caudillo de Espaa, Barcelona. ISBN 84-397-0241-8.
 Reig Tapia, Alberto (2006), Anti-Moa, Barcelona: Ediciones B. ISBN 84-666-2809-6.
 Reverte, Jorge M. Paracuellos, 7 de noviembre de 1936, reportatge al diari El Pas, 5 de noviembre de 2006.
 Schlayer, Flix (2006), Matanzas en el Madrid republicano, Madrid: ltera. ISBN 84-89779-85-6, con prlogo de Jos Manuel Ezpeleta, vocal de la Hermandad de Nuestra Seora de los Mrtires de Paracuellos. Versi online disponible a Fundacin Generalsimo Franco.
 Vidal, Csar (2005), Paracuellos-Katyn: un ensayo sobre el genocidio de la izquierda, Madrid: LibrosLibres. ISBN 84-96088-32-4.
 Vias, ngel (2007), Tcnicas de fraude en el caso de Paracuellos, Temas para el debate, n 147, febrero de 2007. pgs. 34-36. ISSN 1134-6574.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330361" title="Alexandre VIII" nonfiltered="3699" processed="3685" dbindex="128809">

Alexandre VIII (Vencia, 22 d'abril del 1610 -   Roma, 1 de febrer del 1691), papa nmero 241 de la Esglsia Catlica entre 1689 i 1691. 

 Biografia . 
 Orgens . 
El seu nom de naixena era Pietro Vito Ottoboni. Pertanyia a una illustre famlia veneciana d'origen dlmata: va ser el ms jove dels nou fills de Marco Ottoboni, Gran Canceller de la Repblica de Vencia, i de la seva emmanilla Vittoria Tornielli.

 Estudis i activitats prvies . 
Els seus estudis primerencs van ser realitzats amb brillantor en la Universitat de Pdua, on en 1627 va completar un doctorat en drets civil i cannic. Va anar a Roma durant el pontificat de Urb VIII, el qual ho va nomenar referendari del Tribunal de la Signatura Apostlica i desprs governador de les ciutats de Terni, Rieti i Spoleto. Es desconeixen les circumstncies de la seva ordenaci sacerdotal. 

 Cardenalat i episcopat . 
A petici de la Repblica de Vencia, en 1652 el papa Innocenci X ho va crear cardenal del ttol de S. Salvatore in Lauro. 

En 1654 va ser consagrat bisbe de Brscia. El 1660 va canviar el seu ttol cardenalici pel de S. Marco. Va dimitir de la seva seu episcopal de Brscia el 1664. Tres anys desprs el papa Climent IX el va nomenar datari de La seva Santedat. En 1677 va ser investit gran inquisidor de Roma i secretari del Sant Ofici pel papa Innocenci XI. Aquest mateix any va canviar el seu ttol cardenalici pel de S. Maria in Trastevere. Tamb com cardenal va optar successivament al ttol de Santa Prassede (1680), i als bisbats suburbicaris de Sabina (1681), Frascati (1683) i Porto-Santa Rufina (1687). Aquest mateix any va ser triat vicedeg del Sacro Collegi Cardenalicio. 

Va participar en els conclaves de 1667, 1669-1670, 1676 i 1689, resultant triat papa en aquest ltim. 

 Elecci papal . 
A la mort d'Innocenci XI l'ambaixador del Rei Llus XIV de Frana va pressionar al conclave perqu tris a Ottoboni, ja octogenari i a priori bastant dcil davant els propsits francesos. No obstant aix va ser difcil arribar a una majoria ja que vuit cardenals estaven absents. A ms, en el curs de la reuni un altre cardenal va morir i dos ms van haver d'abandonar-la per malaltia. Desprs de cinquanta dies de votacions i que funcionessin les pressions i les promeses de futur, va resultar triat per unanimitat: era el 16 d'octubre del 1689. Deu dies desprs va ser coronat papa en la Patriarcal Baslica Vaticana pel cardenal Francesco Maidalchini, protodiaca de S. Maria in Via Bategui. 

 Papat . 
El seu pontificat va durar noms un any i quatre mesos, per va resultar excepcionalment actiu. 

A la mort del seu predecessor el tresor pontifici estava en condicions sanejades. Alexandre VIII va invertir la situaci de bonana: va rebaixar els impostos i literalment va dilapidar les finances papals en ddives a la seva famlia.
 


Contravenint les prctiques del pontificat anterior, immediatament desprs que l'escollissin papa es va llanar a un nepotisme desenfrenat: a Roma es va registrar un autntic desembarcament de Ottoboni venecians i d'afins a aquests, tots prests a rebre crrecs i prebendes. Cenyint-se als seus familiars ms propers, va nomenar un nebot seu, Antoni, general en cap dels exrcits dels Estats de l'Esglsia; a un altre nebot, Pietro, que noms tenia dinou anys, el va nomenar cardenal diaca pro illa vice de S. Lorenzo in Damaso, governador de Fermo, Tivoli i Capranica, vicecanceller de l'Esglsia Romana, secretari de memorials i vicari papal en el territori d'Aviny; a un tercer nebot, Marco, que era geperut, coix i amb les facultats mentals una mica disminudes, el va nomenar superintendent de les fortaleses i les galeres papals i va comprar per a ell el ducat de Fiano mitjanant el pagament d'una autntica fortuna. Es diu que Alexandre VIII, preveient que li quedava poca vida i que el seu successor no seria tan prdig, instava als seus afavorits a acaparar rpidament el mxim de prebendes amb la frase: Li 24 stanno per scoccare (Falta poc per a la mitjanit). 

A finals del 1690 i mitjanant decret del Sant Ofici va condemnar 31 proposicions de les ms de 200 presentades per un grup de telegs jesutes belgues, especficament els de la universitat de Lovaina, a propsit de la grcia, la penitncia i de la eucaristia, aix com la teoria del "pecat filosfic". Tamb es va oposar al "rigorisme" excessiu de determinades corrents morals, contraposat al "laxisme" que havia estat denunciat en pontificats anteriors. 

A pesar del patrocini del monarca francs, va condemnar la declaraci realitzada el 1682 pel clergat d'aquest pas en relaci amb les llibertats de la esglsia gallicana. Mitjanant la butlla Inter multiciples del 1692 va declarar anullats quatre articles d'aquella declaraci, aix com el dret de regalia. No obstant aix Llus XIV, la situaci poltica de la qual estava en un moment crtic, va aconseguir guanys amb les disposicions pacfiques del nou papa, i va restituir a aquest el territori d'Aviny i del Comtat Venasino, al mateix temps que renunciava al dret d'asil de l'ambaixada francesa. En compensaci Alexandre VIII va nomenar al ms fervent dels gallicans, el bisbe de Beauvais i ambaixador de Frana davant la Santa Seu Toussaint de Forbin Janson, cardenal del ttol de S. Agnese fuori li mura. 

Va comprar els llibres i manuscrits de la reina Cristina de Sucia per a nodrir la Biblioteca Vaticana. Va ajudar a la seva Vencia natal amb generosos subsidis en la guerra en contra dels turcs. Va instituir a Xina les dicesis de Pequn i Nanjing. Canonitz Sant Lorenzo Giustiniani, a Sant Joan de Du i a sant Pascual Bailn. Va convocar tres consistoris, en els quals va crear un total de catorze cardenals.

 Mort . 
Va morir a Roma l'1 de febrer del 1691, i est sepultat en la Patriarcal Baslica Vaticana sota un mausoleu obra d'Arrigo di San Martino. 

Les profecies de Sant Malaques es refereixen a aquest papa com Pnitentia gloriosa (La penitncia gloriosa), cita que pel que sembla fa referncia al seu nom de pila, Pere, i a l'apstol Pere se li considera el "gran penedit", encara que una segona lectura associa la cita amb el dia en qu va ser triat est consagrat a San Bruno, considerat l'ngel de la penitncia. Existeix altra tercera explicaci a la cita, i s la qual fa referncia que va forar als bisbes francesos al penediment en la seva Declaraci del Clergat de Frana

Bibliografia.
Encyclopdia Britannica (edici del 1911).
Enciclopdia catlica .







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330362" title="Rasa de l'Espuella" nonfiltered="3700" processed="3686" dbindex="128810">

La rasa de l'Espuella s un afluent per la dreta del barranc de Querol (que a l'ensems, ho s de la Ribera Salada). 

Neix a 770 m. d'altitud, al vessant occidental del Serrat de Porredn (855 m d'altitud), segueix sempre la direcci NW-SE baixant entre la serra de Freixa i la serra d'Ocata per la seva banda dreta i la serra de la Teuleria per l'a seva banda esquerra. Desguassa al torrent de Querol  a 580 m. d'altitud, al vessant oriental del tur d'Ocata (764 m. d'alt.), 2 km aiges amunt del mol de Querol.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb el barranc de Querol: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona recorreguda per aquesta rasa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330366" title="Toros de Guisando" nonfiltered="3701" processed="3687" dbindex="128811">


Els Toros de Guisando sn un conjunt escultric vet que se situa en el tur de Guisando, en el terme municipal d'El Tiemblo, a la provncia d'vila (Castella-Lle). Es daten entre els segles IV i I abans de Crist, amb preferncia a la creaci en el segle II aC, durant l'Edat del Ferro. Es tracta de quatre escultures realitzades en granit que representen quadrpedes, identificats com toros o verracos (porcs sementals), amb preferncia a la suposici que es tracta de toros, ja que algunes de les peces presenten, en el cap, forats considerats per a la inserci de banyes. 

Les quatre escultures es troben costat contra costat, formant una linea en direcci Nord-Sud i totes elles mirant cap a l'Oest, cap a la lloma del tur de Guisando, del que reben el seu nom, deixant a les seves esquenes el rierol Trtolas, frontera natural que separa les comunitats de Castella-Lle i Madrid. La importncia de la ramaderia per a la subsistncia del poblo vet fa suposar que aquestes esttues eren protectores del bestiar, encara que aquesta s solament una de les moltes teories plantejades entorn de la funci d'aquestes escultures. 

 Tractat dels Toros de Guisando . 
El paratge dna nom al Tractat dels Toros de Guisando que all es va signar en el segle XV entre el rei Enric IV de Castella i la seva germana Isabel I de Castella (la futura reina Isabel la Catlica), pel qual aquest reconeixia la proclamaci d'aquella com a Princesa d'Astries i, amb aix, la d'hereva al tron. 

 Enllaos exteros .

Vdeo divulgatiu sobre els Toros de Guisando, Junta de Castella i Lle;
Toros de Guisando;
Sierra Oeste;
Fotografies dels Toros de Guisando a Panoramio;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330370" title="Hipsiprimnodntid" nonfiltered="3702" processed="3688" dbindex="128812">

Els hipsiprimnodntids sn una famlia de macrpodes. Inclou tres gneres extingits i un de vivent, tamb amb una nica espcie vivent, el cangur rata mesquer. Aquesta espcie viu al nord d'Austrlia i a Nova Guinea. Durant el Plistoc, espcies del gnere Ekaltadeta formaren part de la megafauna d'Austrlia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330371" title="Tractat dels Toros de Guisando" nonfiltered="3703" processed="3689" dbindex="128813">
El Tractat dels Toros de Guisando o Concrdia dels Toros de Guisando s el nom d'un acord establert al tur de Guisando (al costat del grup escultric homnim, a l'actual localitat d'El Tiemblo a vila), el 18 de setembre de 1468, entre el rei de Castella Enric IV i la seva germanastra Isabel I de Castella, pel qual aquesta era proclamada Princesa d'Astries, i per tant, reconeguda com a hereva de la Corona de Castella. 

Com que no hi ha documents o referncies contemporanis que confirmin la seva existncia, alguns historiadors pensen que va poder ser una histria creada ms tard per a legitimar la successi. La guerra civil havia comenat a Castella en 1464, quan una srie de nobles s'havia rebellat amb la intenci de fer abdicar al rei i deposar al seu valido, Beltrn de la Cueva. Els nobles rebels van arribar a deposar simblicament Enric IV i a entronitzar en el seu lloc al seu germanastre Alfons en 1465. No obstant aix, la mort de l'infant al juliol de 1468 va convertir a la germanastra d'Enric, Isabel, en el candidat dels nobles rebels. No obstant aix, la infanta va preferir pactar amb el seu germ, utilitzant com mediador a Antonio de Veneris. Desprs d'unes vistes realitzades a Castronuevo, es va arribar a un acord preliminar, pel qual finalitzaria la guerra. L'acord es va formalitzar el 18 de setembre de 1468 a Toros de Guisando. Mitjanant l'acord, tot el regne tornava a l'obedincia del rei i a canvi Isabel passava a sser princesa d'Astries i rebia un ampli patrimoni. El matrimoni de la princesa havia de realitzar-se noms amb el consentiment previ del rei. Joana, la filla d'Enric IV, quedava desplaada de la possible successi, al declarar-se nul el matrimoni del rei i la reina. No obstant aix, les noces d'Isabel amb l'infant aragons Ferran, sense aprovaci del rei, celebrades a Valladolid (1469), va motivar el repudi de la Concrdia per Enric IV. El rei va reconixer novament els drets de la seva filla Joana en la Cerimnia del Valle de Lozoya (25 de novembre de 1470). 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330373" title="Bouclier d'automne" nonfiltered="3704" processed="3690" dbindex="128814">
El Bouclier d'automne va ser una competici creada i organitzada per l'Stade toulousain, durant els anys 70 i part dels 80. Reunia els vuit millors equips del campionat precedent, poc abans de la represa de la competici. La final se celebrava a Tolosa, entre el 30 de setembre i el 12 d'octubre.

No s'ha de confondre el Bouclier d'automne amb el Champion d'automne, ttol honorfic donat durant la treva hivernal coincident amb la meitat del campionat.

 Palmars .

 1970: AS Bziers - Stade toulousain 11 - 6 (1a edici);
 1971: AS Bziers - RC Narbonne 6 - 4;
 1972: CA Brive - AS Bziers 12 - 6;
 1973: SU Agen guanya la Section paloise;
 1974: AS Bziers - RC Narbonne 26 - 0;
 1975: SU Agen - AS Bziers 23 - 22;
 1976: AS Bziers - US Dax 59 - 6;
 1977: AS Bziers - Stade toulousain 14 - 6;
 1978: RC Narbonne guanya a (?);
 1979: SU Agen l'emporte contra el FC Lourdes o l'Stade toulousain (?);
 1980: ?
 1981: Stade toulousain guanya l'AS Bziers;
 1982: ?
 1983: ?
 1984: RC Narbonne guanya a (?);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330378" title="Maa (arma)" nonfiltered="3705" processed="3691" dbindex="128815">
La maa s un arma de m consistent en un mnec i un capal pesant que fereix colpejant o aixafant l'adversari. T una forma similar a la del martell amb una mida ms gran. Les maces s'usen des de la prehistria per el desenvolupament d'armes ms efectives l'han fet caure en dess, ja que requereix proximitat entre els combatents i no acostuma a passar en la guerra moderna. 

Les primeres maces unien un mnec de fusta a la pedra. Posteriorment es van construir amb metalls i a l'Edat Mitjana van assolir formes especialitzades i van complementar-se amb pues o cadenes per dotar-les de ms mobilitat.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330379" title="Potoroid" nonfiltered="3706" processed="3692" dbindex="128816">

Els potoroids (Potoroidae) sn una famlia de metateris diprotodonts australians que inclou els cangurs rata. Tenen la mida d'un conill, sn marrons, es mouen saltant, i s'assemblen a un rosegador gran o un ualabi molt petit.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330380" title="Castropol" nonfiltered="3707" processed="3693" dbindex="128817">


Castropol sn un concejo, una parrquia i una vila de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. El concejo de Castropol limita al nord amb el Mar Cantbric, a l'oest amb la ria de l'Eo, que el separa del concejo gallec de Ribadeo, a l'est amb els de Tapia de Casariego, El Franco i Boal, i al sud amb els de Vegadeo i Villanueva de Oscos. La capital s la vila de Castropol.

 Historia . 
Les primeres restes que tenim en aquest concejo sn de la cultura hachense com sn les destrals bifaces de quarsita, trobats a Espiela (Villadn) i els cants treballats de Arnao-Figueres. De la seva poca castrense, t la ms alta densitat de castros catalogats, aix el de Punta del Cuerno en Barres, t tres recintes fortificats, altres castros a destacar sn: La Corona a San Juan de Moldes, Els Castros en Tol, Os Castros en Presno, etc. 

La comarca estava habitada pel poble egobarro, que durant la dominaci romana va quedar incls en la zona lucense que penetrava en les terres asturianes fins al corrent del riu Navia, predomini que seguiria durant molt temps marcant aquesta zona. En la edat mitjana ja apareixen reflectits en documentaci escrita, llocs de l'actual concejo. Un dels assentaments ms esmentats s el monestir de Taule (Tol). Uns anys ms tard va passar en usdefruit vitalici el convent i totes les seves pertinences al comte Gundemar i a la seva dona. Tamb sobre aquesta zona es va deixar sentir l'influx del poders monestir de San Juan de Corias. Aquesta zona va estar durant llarg temps en contnues disputes amb la zona de Lugo. 

En el segle XIII, el rei Alfons VII de Castella, posa fi a les disputes cedint al bisbe de Lugo, les terres gallegues que estaven sota la jurisdicci del prelat d'Oviedo i a aquest, les terres que s'estenen entre el riu Eo i el Navia. En una data que no es pot precisar per si al voltant de 1275, Alfons X el Savi funda la Pobla de Rovoredo (actual Reboledo), de la qual no es conserva el seu instrument fundacional, que sens dubte s la primera sorgida en Astries. Aquesta Pobla va deure fer-se a instncies del propi concejo de Ribadeo, per la reacci no va trigar molt per part senyorial i el Bisbe Fernando comunica al concejo de Ribadeo la decisi de crear una nova pobla en Castropol, lloc defensiu i comercial. Aquest procs s l'nic cas de l'establiment d'una pola que va suposar l'aband d'una altra. 

En el segle XIV, Castropol s'implantar com cap econmic i administrativa entre les zones del Navia i el Eo. Ser el bisbe Alfonso qui els donar la concessi d'un mercat setmanal. De totes maneres, les disputes amb la comunitat de Ribadeo perduraran fins al segle XVIII, en aquest segle les tropes angleses van prendre Castropol i altres pobles de la ria, els quals es van veure obligats a pagar per la seva independncia. 





En el segle XIX, amb la invasi francesa i la presa per ells de les principals ciutats de la provncia, es va traslladar la Junta Superior d'Astries a Castropol, ja que era el principal concejo de la zona lliure, per en aquesta mateixa zona estaven els grups adversaris de la Junta i en 1810 es va constituir la Junta Permanent del Partit de Castropol i es vota la dissoluci de la Junta Superior. Aquest va ser el punt culminant de la crisi, i fa que es manin tropes dirigides per Francisco Losada per a establir l'ordre assembleari. Hi ha una gran quantitat de canvis per a la Vila de Castropol en aquest segle, aix es lleven els elements que donaven un aire medieval a la vila, tamb haur canvis administratius, arribant a ser difcil distingir el centre comarcal, traslladant la capital judicial a Vegadeo i desprs tornant-se a traslladar a Castropol. 

A partir de 1905 va ser el concejo de Castropol escenari d'un interessant intent poltic de renovaci. Promogut per Vicente Loriente Acevedo, un castropolenc que havia fet fortuna a Cuba, es va crear el "Partit Independent de Castropol", popularment conegut com Partido Novo, amb l'objectiu declarat de lluitar contra el caciquisme conservador i regenerar no noms la vida poltica sin tamb l'educativa i cultural de l'Astries occidental. El Partit Independent va obtenir significatius xits en eleccions locals i provincials, per va fracassar en el seu desafiament mxim als conservadors en les eleccions a Diputats nacionals de 1910, en les quals Loriente no va assolir, per molt poc, el desitjat esc. La formaci castropolenca va acabar integrant-se al Partido Reformista liderat pel poltic republic Melquades lvarez, i va ser aquest el qual en 1923 va assolir finalment l'elecci com Diputat del districte de Castropol, i en qualitat de tal va arribar a ser President del Congrs dels Diputats. La Guerra Civil duu a Castropol a la zona nacional i aqu es van traslladar alguns organismes de la capital provincial. Una vegada acabada la contesa comena un lleuger declivi i un descens del 20% de poblaci per la competncia de Vegadeo i Ribadeo. 

Vila de Castropol. 
La cabdal del concejo s'assenta sobre un promontori en la riba oriental de la Ria de Ribadeo. Va Ser fundada com pobla (Pola de Castropol) al comenament del segle XIV pel bisbe d'Oviedo, en un lloc estratgic que sens dubte havia estat ja assentament hum des de temps preromans. 

El 1587 va cremar la vila de Castropol i les seves cases, ra per la qual sn molt escassos en el poble les restes anteriors a aquesta poca. Cal afegir a aix que diversos esfondraments, causats per l'erosi marina i l'acci atmosfrica, ocorreguts al llarg dels segles (l'ltim en l'any 2003) en l'abrupte vessant nororiental del penyal que s'assenta la vila han produt un desplaament de la mateixa en adrea meridional, havent-se obert diversos carrers en diverses poques per a compensar la prdua d'espai edificable. 

Va viure Castropol la seva poca ms brillant en els segles XVIII i XIX, arribant a una certa importncia comercial, administrativa i fins i tot martima, palesa aquesta ltima en les drassanes de l'ancorada de la Lieira, actius durant ms de tres segles. Ja entrat el XX no obstant aix, absorbida la capitalitat comarcal de facto per les seves venes Vegadeo i Ribadeo, es va sumir Castropol en una creixent crisi econmica i demogrfica; crisi de la qual noms ha comenat a sortir en els ltims lustres, grcies principalment a l'auge del turisme i les estades vacacionals, i ms recentment al polgon industrial obert a Barres. Fou en la primera meitat del segle XX quan una srie de literats -entre ells Luis Cernuda en el seu relat En la costa de Santiniebla (1937)- es van inspirar en Castropol, amb el seu nom real o sota la disfressa d'un fictici, per a reflectir un poble ttric i solitari, assotat per glids temporals i vents que embogeixen als seus escassos i fantasmals habitants. Entre realitat i ficci, aquest tpic d'un Castropol trist, misteris i gaireb deshabitat ba perdurar durant diverses dcades; i el programa dels "Festejos en honor del nostre Excels Patr Santiago Apstol" de 1964 ho assumia desafiadorament: "Al turista superficial que passa pels llocs sense assabentar-se de res, que necessita soroll d'altaveus, bullcia de gent i llums de Ne per a omplir un buit interior, poc ser el que li digui Castropol.   Els turistes d'aquest tipus s preferible que segueixin de llarg." 



Arquitectnicament, el ms notable de la poblaci s la capella del Camp (segle XV), els Palaus de Valledor i dels Marquesos de Santa Creu de Marcenado (segles XVI-XVIII), la Casa de les Cuatro Torres (segle XVIII), i el conjunt modernista, de principis del XX, format pel parc de Vicente Loriente, el Casino/Casa de Cultura (seu actual de la afamada Biblioteca Popular, fundada en 1921 i considerada de les millors, si no la millor, de la seva classe a Espanya) i el monument a Fernando Villaamil; no quedant prcticament cap rastre del Castell del Fidel que des de l'edat mitjana havia materialitzat el poder dels bisbes d'Oviedo sobre la vila i la seva concejo. Per s potser el conjunt del poble i la seva caracterstica silueta, visible tant des de Figueres com des de Ribadeo, el que produx una impressi ms inesborrable. 

El militar Pedro Bermdez de Santirso (segle XVI), el qumic, polgraf i Rector de la Universitat de Barcelona, Jos Ramn Fernndez de Luanco (1825-1905), el mariner Fernando Villaamil (1845-1898), el ja citat poltic i indiano Vicente Loriente (1859-1939), el professor i assagista Pedro Penzol (1880-1965) i el poeta Pedro G. Arias (1892-1980) figuren entre els castropolenses ms preclaros; mentre que ha estat l'esport del rem, amb els repetits xits nacionals i fins i tot internacionals del Club de Mar de Castropol, fundat en 1949, el que ha fet que el nom de Castropol hagi aparegut nombroses vegades en els mitjans de comunicaci, i que la vila hagi estat seu en diverses ocasions de Campionats d'Espanya de Rem i tots els anys d'una regata de traineres ja clssica: la Bandera Prncep d'Astries. 

En l'any 1997 la vila de Castropol va rebre el Premi "Poble Exemplar d'Astries", atorgat per la Fundaci Prncep d'Astries, en atenci que "Castropol, vila i cabdal del concejo del seu nom, ha estat des de sempre un exemple de respecte a les millors tradicions illustrades d'Astries, per tamb referencia a unes formes de vida collectiva les caracterstiques de la qual s'han projectat sobre un grup hum vital i despert. Aquesta comunitat ha mantingut viu el respecte cap al patrimoni cultural que li va ser llegat histricament, alhora que ha engegat iniciatives de la ms alta significaci". El Premi va ser lliurat per S.A.R. el Prncep Felip en el curs de la seva visita a Castropol a l'octubre d'aquest any. En l'any 2004 el Conjunt Histric de la Vila de Castropol va ser declarat oficialment B d'Inters Cultural del Patrimoni Histric Espanyol. 

 Geografia . 
La seva zona muntanyenca est a 4 quilmetres de la costa, anant des de petits pujols de 200 metres en San Marcos, fins a arribar a els 490 metres en el Polvoriedo i ascendint fins als 645 metres en Pousadoiro, des d'on descendeix fins al ric Suarn, per a tornar a ascendir a becs ms pronunciats com La Bobia de 1.202 metres que s el ms elevat del concejo. Altres altures a destacar sn: el bec de Galiga, pea Coba, el pic de Trombadello, el pic Selar, la penya Boa, etc. Entre els seus rius estan l'Eo, el Suarn, el Tol, l'Anguileiro, etc. L'orografia t condicions molt favorables per al desenvolupament de l'agricultura, encara que ha anat perdent importncia en favor de la ramaderia, dedicada sobretot a la producci lctia. 

Parrquies. 
El concejo de Castropol est dividit en 9 parrquies rurals: 
 Balmonte;
 Barres;
 Castropol;
 Figueras;
 Moldes;
 Piera;
 Presno;
 Seares;
 Tol;

 Evoluci demogrfica . 
T una poblaci de 4.303 habitants, i com altres concejos de la zona costanera el seu procs de despoblacin est marcat per dues fases diferents. Una fase es va donar en les primeres dcades del segle XX i la seva destinaci va anar cap als pasos d'ultramar, i una segona fase que comena a mitjan segle XX i la seva destinaci sn els principals nuclis industrialitzats de la provncia (Gijn, Avils i Mieres), els quals comenaven llavors un gran perode d'expansi. Aquesta emigraci regional va anar molt ms fort que la primera cap a ultramar. 

A partir de 1940 va iniciar un procs de prdua fins a 1991 en el qual va perdre 2.400 persones. La poblaci del municipi est dominat per dos grans nuclis de carcter mar com sn: Castropol, el seu capital, i Figueres. Aquest concejo t una taxa de natalitat relativament elevada que ha compensat en part el seu envelliment. El percentatge de joves i de majors de seixanta anys, s molt similar a la mitjana d'Astries. 

 Economia . 
En el sector industrial el ms important del concejo sn les Drassanes Gondn S.A. La seva construcci naval tamb est present a Barres i a Berbesa, amb un parell de tallers de fusters de ribera. En la seva ria es conra l'ostra i la clossa. 
 Poltica . 
En el concejo de Castropol, des de 1979, el partit que ms temps ha governat han estat el PSOE (vegeu llista d'alcaldes de Castropol) que ha governat en 6 de les 8 legislatures de la democrcia espanyola. L'actual alcalde s el socialista Jos ngel Prez Garca, qui governa des de 2003 amb majoria absoluta.






 Enllaos externs .

 Ajuntament de Castropol;
 Federaci Asturiana de Concejos;
 Biblioteca de Castropol;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330383" title="Bernhard Kohl" nonfiltered="3708" processed="3694" dbindex="128818">



Bernhard Kohl (nascut el 4 de gener del 1982 a Viena) s un ciclista professional austrac, considerat un bon escalador. El 2005 pass a professional amb l'equip de l'UCI ProTour T-Mobile Team, on guany el campionat austrac de ciclisme en ruta i qued tercer al Critrium del Dauphin Libr 2006. El 2008 aconsegu guanyar el maillot de la muntanya al Tour de Frana i pujar al podi, acabant tercer a 1'13" del guanyador final Carlos Sastre.

Enllaos externs.
Web oficial ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330385" title="Challenge Jean Bouin" nonfiltered="3709" processed="3695" dbindex="128819">
El Challenge Jean Bouin era una competici de rugbi a 15 francesa jugada a un sol partit i que oposava cada any els perdedors de les semi-finals del Campionat de Frana.

La  petite finale  del Campionat de Frana, jugada entre els anys 1985 i 1994, era organitzada pel CASG Paris a l'Estadi Jean-Bouin de Pars, situat a pocs metres del Parc dels Prnceps, que era el lloc on es jugava la  gran  final.

Finalment, la fusi de les seccions de rugbi del Paris Jean-Bouin-CASG i de l'Stade franais l'any 1995, va posar fi a l'organitzaci d'aquesta competici.

 Palmars .
 1985: AS Montferrand - FC Lourdes;
 1986: RC Toulon - SC Graulhet;
 1987: SU Agen - Stade toulousain;
 1988: RC Narbonne guanya al RC Toulon;
 1989: SU Agen guanya al RC Narbonne;
 1990: Stade toulousain - AS Montferrand;
 1991: AS Bziers - Racing club de France;
 1992: Castres olympique - FC Grenoble;
 1993: SU Agen - RC Toulon;
 1994: US Dax - FC Grenoble;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330386" title="Segrest" nonfiltered="3710" processed="3696" dbindex="128820">
Un segrest s un delicte consistent a privar a una persona illegalment de la seva llibertat, usualment retenint-la en un espai per demanar una compensaci o obtenir uns diners (rescat). Les niques persones que poden privar del dret de moviment a una persona sn els membres de la policia i altres cossos afins amb un ordre judicial. Actualment la majoria de segrestos tenen lloc a Colmbia i Iraq, tot i que s un delicte present a tot el mn. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330387" title="Corts de Barcelona-Monts (1564)" nonfiltered="3711" processed="3697" dbindex="128821">
Les Corts de Barcelona-Monts de 1564 van ser presidides pel rei Felip I d'Arag. Era President de la Generalitat quan es van convocar, en Miquel d'Oms i de Sentmenat, si b les sessions varen ser dins del mandat d'Onofre Gomis. 

De fet, la convocatoria inicial era per al 4 d'agost de 1563 a Monts. Posteriorment es modific la data per dues vegades, primer per al 26 d'agost i finalment per al 13 de setembre de 1563.

El 28 de gener de 1564, els diputats barcelonins s'en tornen amb la notcia de que el rei traslladaria la seu de les corts a Barcelona, a on jurar les Constitucions i privilegis de Catalunya. Felip I va entrar a Barcelona el 6 de febrer i jur les Constitucions l'1 de mar.

La permanent desconfiana de les institucions catalanes envers els oficials reials, provocava forces tensions i el rei decid finar les corts el 23 de mar de 1564, enpitjorant encara ms la relaci.





Bibliografia.
Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents. Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. Vol. 2. ISBN 84-412-0885-9 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330391" title="Androide" nonfiltered="3712" processed="3698" dbindex="128822">
Un androide s un robot amb trets antropomrfics. El terme data de 1270  per no es va popularitzar fins a final del segle XIX, amb l'adveniment de la cincia-ficci. Els principals projectes reals per a fabricar androides es desenvolupen al Jap, dins el camp del servei a les persones o la recepci a espectacles.

Androides famosos.
Els replicants de Blade Runner;
Bender, el robot de Futurama;
Els robots de la Guerra de les Galxies;
Terminator;
Mega Man, de la saga de videojocs homnima;
Coppelia;
Arale Norimaki;

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330392" title="Challenge Jules Cadenat" nonfiltered="3713" processed="3699" dbindex="128823">
El Challenge Jules Cadenat va ser una competici de rugbi francesa creada i organitzada per l'AS Bziers durant els anys 1970. Reunia sota invitaci equips de la 1a divisi a principis de temporada fins el 1973; ms tard es va jugar a mitjans de juny (de 1974 fins 1978, any en qu es va celebrar per darrer cop).

Aquesta competici duia el nom d'un dels fundadors de l'AS Bziers, Jules Cadenat, antic jugador de l'SCUF, i que fou president de l'ASB i membre del comit de selecci de l'quipe de France durant molts anys. 

 Palmars .
 1967: AS Bziers guanya a (?);
 1968: Anullat. El partit RC Narbonne - AS Bziers s interromput al minut 63 desprs de desencadenar-se disturbis generals, en el moment que el Narbona guanyava 12 - 3;
 1969: AS Bziers guanya a Avignon;
 1970: AS Bziers guanta a (?);
 1971: AS Bziers guanya a  SU Agen 28 - 6;
 1972: SU Agen i l'A.S Montferrand empaten 12 - 12. Finalment l'Agen va ser declarat vencedor en benefici dels assaigs marcats (3-0).
 1973: AS Bziers guanya a SU Agen 28 - 15;
 1974: AS Bziers guanya a SU Agen;
 1975: AS Bziers guanya a CA Brive 46 - 4;
 1976: AS Bziers guanya a SU Agen;
 1977: AS Bziers guanya a RC Narbonne 38 - 28;
 1978: AS Bziers guanya a una Selecci Challenge Cadenat 76 - 20 ;

El 30 de setembre de 1978 es va organitzar tamb la final del 1er "Trofeu Internacional Cadenat", que reagrup 4 equips, dels quals 3 eren d'altres lligues. L'AS Bziers guany al Glamorgan County RFC, del Pas de Galles, per 31 a 6.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330395" title="Aniversari" nonfiltered="3714" processed="3700" dbindex="128824">
El terme aniversari s'utilitza per designar el dia en qu hom commemora un fet o esdeveniment digne de record. Generalment, s'utilitza per rememorar anualment el naixament d'una persona. En nombroses cultures, els aniversaris acostumen a venir acompanyats d'una festa d'aniversari, i en alguns casos, d'un ritus de pas.

 Origen .

 Oposici . 

La celebraci dels aniversaris no s universal. En el mn cristi, algunes comunitats no celebren els aniversaris. Els Testimonis de Jehov, per exemple,  no els celebren perqu el seu origen es pag i les festivitats sn contraries a les prctiques cristianes, com tamb la part dels costums festius associats amb el Nadal o la Pasqua.

El Cristianisme ortodox prefereix la celebraci del dia del nom (Dia del Sant). Algunes comunitats celebren ambds dies tant el dels noms com l'aniversari de naixement, com per exemple, a les comunitats catliques del mn hispnic.

 Astrologia . 

Existeixen nombrosos sistemes astrolgics que determinen el signe astrolgic d'una persona a partir de la seva data de naixament, com el zodiacal, i en alguns casos, ve determinat per l'hora i el lloc de naixament. Aquests signes astrolgics pretenen deduir el seu carcter, les seves afinitats, o fins i tot, predir el seu dest.
Intenten|Tempten deduir-ne el seu carcter, les seves afinitats, o fins i tot, predir el seu dest. 
 Referncies .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330398" title="Challenge Armand Vaquerin" nonfiltered="3715" processed="3701" dbindex="128825">
El Challenge Armand Vaquerin s una competici estival amistosa francesa de rugbi a 15, de pre-temporada, organitzada anualment al mes d'agost al departament de l'Aveyron Sud, entre Camars i Saint-Affrique (i a vegades a Millau). A aquesta competici s'hi accedeix per invitaci i hi participen entre 4 i 6 clubs professionals del Pro D2 o del Top 16. Tamb ha estat comuna la invitaci d'un o dos equips estrangers.

L'inici d'aquesta competici es va produir un any desprs de la mort del jugador de rugbi Armand Vaquerin, ocorreguda el 10 de juliol de 1993. 

Armand Vaquerin (1951 - 1993) fou jugador de l'Association sportive de Bziers Hrault a l'poca del Grand Bziers. s recordman absolut del nombre de finals jugades per un jugador en el campionat de Frana (11) i del nombre de ttols de campi de Frana assolits (10; fou campi els anys 1971, 1972, 1974, 1975, 1977, 1978, 1980, 1981, 1983 i 1984 (finalista l'any 1976). Armand Vaquerin era nascut a l'Aveyron i va ser internacional 26 cops amb l'equip de Frana.

El 2006 aquesta competici va veure la participaci d'un doble campi d'Europa (Leicester Tigers) i d'un doble sots-campi europeu (l'Stade franais).

 Palmars .
 1994: AS Bziers ;
 1995: AS Bziers ;
 1996: AS Bziers ;
 1997: CS Bourgoin-Jallieu ;
 1998: AS Bziers ;
 1999: SU Agen ;
 2000: AS Bziers ;
 2001: AS Bziers guanya al RC Narbonne per 49 - 17;
 2002: US Colomiers ;
 2003: AS Montferrand guanya la US Colomiers per 39 - 22;
 2004: AS Bziers guanya la US Montauban per 16 - 6;
 2005: US Montauban ;
 2006: Cap campi designat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330401" title="Pseudoquirid" nonfiltered="3716" processed="3702" dbindex="128826">

Els pseudoquirids (Pseudocheiridae) sn una famlia de marsupials arboris que cont disset espcies vivents d'utes i parents propers. Viuen en zones de boscs i d'arbusts d'Austrlia i Nova Guinea.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330409" title="Pssum de la mel" nonfiltered="3717" processed="3703" dbindex="128827">

El pssum de la mel (Tarsipes rostratus) s un minscul marsupial australi que noms pesa 7-11 grams en el cas del mascle, i 8-16 en el cas de la femella; aproximadament la meitat del que pesa un ratol. La seva longitud corporal s de 6,5-9 cm. La seva longevitat mitjana s d'entre un i dos anys.

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330411" title="Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental" nonfiltered="3718" processed="3704" dbindex="128828">


La Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental (Imperial British East Africa Company, IBEAC) fou una companyia privada britnica que va administrar el protectorat de l'frica Oriental Britnica del 1888 (i de fet ja el 1887) fins el 30 de juny de 1895. 

El 1886 els britnics consideraven donar l'administraci de la seva zona d'influncia a l'frica oriental a una companyia privada, i van encoratjar a William Mackinnon, cap d'una companyia comercial, que tenia un acord de comer i navegaci amb el sult de Zanzibar, a assolir aquesta tasca i estendre la influncia britnica a la zona. Mackinnon havia fundat el 1856 una companyia martima a l'ndia, la Calcutta and Burma Steam Navigation Company, transformada el 1862 en la British India Steam Navigation Company; els seus negocis es van estendre al comer per l'oce ndic, Birmnia, el golf Prsic i la costa d'frica oriental entre Aden i Zanzibar. Sota l'impuls del govern angls, Mackinnon va crear (25 de maig de 1887) la British East Africa Association que va administrar, per concessi del sult, els territoris zanzibaresos entre el riu Tana (just als sud-oest del protectorat alemany de Witu) fins als territoris de l'frica Oriental Alemanya al sud de Mombasa, en una lnia de 240 km, territoris que, junt amb la seva continuaci natual cap a l'interior, havien estat assignats a l'esfera d'influncia britnica per la conferncia de Berln de 1885 . El 3 de setembre de 1888 la companyia va rebre carta real de la reina Victria (chartered) i es va transformar en la Imperial British East Africa Company (Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental). Mombasa fou el centre d'operacions i va tenir una oficina administrativa a Shimoni a uns 80 km ms al sud. 

El 1 de juliol de 1890 desprs del tractat entre Gran Bretanya i Alemanya, el territori anomenat Wituland (Sultanat de Witu) va passar a protectorat britnic i administrat per la companyia. La regi costera ms al nord, domini feudal nominal del sult de Zanzbar, va passar a ser administrat tamb per la companyia, pagant un lloguer al sult. Uganda va quedar tamb el 1890 dins l'esfera d'influncia britnica. El rei de Buganda va acceptar el protectorat de la companyia el 1888 (confirmat el 1890), fins que el 1893 quan aquesta el va renunciar a favor del govern britnic i es va formar el protectorat d'Uganda formalment declarat el 1894 i ampliat el 1896. Els territoris administrats per la companyia, exclosa Uganda, eren uns 640.000 km. Una de les tasques encarregades a la companyia era la construcci d'un ferrocarril que havia d'unir Mombasa amb el Llac Victria.

Els problemes a Buganda van culminar el gener de 1892 en una guerra civil entre el rei, els protestants (anglican), els catlics (francesos) i la companyia (vegeu Buganda). Frederick Lugard, encarregat per la companyia de construir una posici fortificada, va donar a la IBEAC una notable victria que va acabar en el tractat de 30 de mar de 1892, per ja havia entrat en dificultat financeres per els diners gastats en les lluites.

La companyia va fer fallida el 30 de juny de 1895, i el dia segent, 1 de juliol, el govern britnic va declarar el protectorat d'frica Oriental Britnica (British East Africa Protectorate), sota administraci del Foreign Office fins el 1905 (Uganda fins el 1903) 




Banderes .

Probablement l'emblema (badge) li fou concedit a la companyia el 3 de setembre de 1888, i fou usat pels vaixells com a bandera de proa posat dins d'un cercle blanc a la Uni Jack, aparentment sense garlanda. L'emblema apareix en una esmena del Llibre de banderes de l'Almirallat britnic de 1889 i es diferent per usar als pavellons i al "jack" o bandera de proa. Sobre els pavellons s'aplicava directament sense disc blanc. Probablament la concessi de l'almirallat per s de l'emblema al pavell vermell s del 6 de mar de 1890.

 Fonts .

 Roland Olivier & Anthony Atmore, "Africa desde 1980" (en castell), Editorial Francisco de Aguirre S.A. , Buenos Aires 1977 (ttol original "Africa since 1800", Universitat de Cambridge, Londres 1972).
 "Sir William Mackinnon". AIM25. SOAS (15 May 2000).
 Carlyle, E. I.; revised, John S. Galbraith (2004). " Mackinnon, Sir William, baronet (1823 1893) ", Oxford Dictionary of National Biography. Oxford University Press. doi:10.1093/ref:odnb/17618. ;
 London Gazette: no. 25854, pages 5017 5020, 7 September 1888. ;
 John S. Galbraith, "Italy, the British East Africa Company, and the Benadir Coast, 1888-1893,"The Journal of Modern History 42.4 (1970);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330417" title="Falangrid" nonfiltered="3719" processed="3705" dbindex="128829">

Els falangrids (Phalangeridae) sn una famlia de marsupials nocturns originria d'Austrlia i Nova Guinea, que inclou els cuscussos, pssums comuns, i els seus parents propers. La majoria d'espcies sn arborcoles, i viuen en una gran varietat d'hbitats boscosos, des del bosc alp fins els boscos d'eucaliptus i la jungla tropical.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330427" title="Lo Rosir" nonfiltered="3720" processed="3706" dbindex="128830">


Lo Rosir (nom occit, en francs Le Rozier) s un poble situat a la confluncia del riu Tarn i el seu afluent la Jonta, al peu dels espadats dels Causses (altiplans calcaris) de Sauvatrra, Negre i Mejan, dins de les gorges del Tarn i a l'inici de les de la Jonta.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330428" title="Bandera de Buganda" nonfiltered="3721" processed="3707" dbindex="128831">











Buganda ha tingut diverses banderes al llarg de la seva histria recent.

La primera bandera fou vermella llisa inspirada en la del sold de Zanzibar, que fou adoptada per Mutesa I vers 1860 o abans, i va durar fins el 1861 quan el rei (kabaka) hi va afegir una franja vertical blanca a la part del pal. Aquesta bandera va durar fins el 1876 o 1877 quan es va adoptar una bandera de tres franges verticals, blanca, vermella i blava, amb dos forques blanques al vol. Encara que s'atribueix aquest disseny a la influncia dels missioners francesos, no consta que haguessin arribat abans de 1877 quan la bandera ja estava en s. El rei va tornar a caure sota influncia dels musulmans el 1881 i l'anterior bandera va tornar a estar en s, per no va durar molt de temps, perqu mort Mutesa I el 1884 la bandera amb els colors francesos va retornar. No gaire temps desprs per, el nou rei Mwanga tornava a estar sota influncia musulmana i utilitzava altre cop la bandera vermella amb franja blanca al pal. Desprs dels fets de l'abril de 1888 els musulmans van proclamar rei a Mutebi II Kiwewa, germ gran de Mutesa, encara sota la bandera blanca amb franja vermella. Per Mutebi II no va acceptar el islam i va restaurar els cultes tradicionals, el que li va costar ser deposat i ser substitut pel seu mig germ Kalema, que va expulsar a tots els cristians. El 1888 va demanar una nova bandera al sold de Zanzibar per si va tenir alguna resposta no s coneguda.

Mentre Mwanga va formar una aliana de cristians i tradicionalistes, i va atacar la capital l'octubre de 1889. Els musulmans van fugir cap al regne de Bunyoro i Mwanga fou restaurat, encara que no va tardar a barallar-se altre cop amb els cristians. Mwanga havia demanat ajut a la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental, i el seu administrador li va enviar una bandera de la companyia, probablement el pavell blau, que fou adoptada per Mwanga com a bandera del regne el 15 de desembre de 1889. El tractat germano-britnic del 1 de juliol de 1890 va confirmar a Uganda com a zona de influncia britnica i el protectorat administrat per la Companyia Imperial. 

Tot seguit foren els missioners catlics, representants dels interessos francesos, i els anglicans, representants dels interessos britnics, els que van tractar de imposar el seu partit dins la cort. El 15 de juliol de 1891 el rei Mwanga va adoptar una nova bandera, vermella (to fosc) amb un escut blanc i dues llances blanques creuades. La lluita entre les dues faccions va esclatar el 25 de gener de 1892. L'administrador militar de la companyia, Lugard, va donar suport als anglicans que es van imposar i la guerra civil va acabar amb el tractat de 23 de mar de 1892 en el qual el rei quedava obligat a adoptar la bandera de la Companyia Imperial pel seu regne. El model de 1891 apareix dibuixat el 1892 una mica diferent amb l'escut en posici vertical i les llences al darrera.

Un emblema fou adoptat per Mwanga II vers 1893 per no es va utilitzar de moment en bandera: un lle ajagut i sobre ell un escut darrera del qual dues llances creuades. Desprs del 1900 el regne va adoptar una bandera amb tres franges verticals blava, groga i blava, simbolitzant el cel (blau) i la fertilitat (groc) i la proporci era 14:33.  L'emblema fou collocat al mig, sent la franja central una mica mes estreta, (5:4:5). Aquesta bandera no es clara ja que segons Karl Fachinger la proporci de la bandera era 9:17 y las franges es distribuen en 7:3:7, assenyalant la franja central com a blanca. Es va adoptar tamb un estendard reial de color marron amb l'emblema daurat brodat al centre i les lletres M (al costat de l'emblema a la part del pal) i II (al costat de l'emblema a la part del vol) lletres que tenien al seu entorn un filet negre; la proporci era 1:2 o propera.

Quan Yoweri Musaweni va restablir el Regne de Buganda el 1993, el nou rei Mutebi II va adoptar una nova bandera similar a la anterior, en proporci 2:3 i formada per tres franges verticals iguals: blava, blanca i blava, amb l'emblema daurat al centre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330436" title="Dynasty Warriors" nonfiltered="3722" processed="3708" dbindex="128832">

 sn una srie de jocs de tctiques i acci en temps real  ,videojocs creat per Koei. La guardonada srie s un spin-off de Koei de la srie de jocs d'estratgia per torns Romance of the Three Kingdoms , basats vagament entorn de l'pica xinesa del mateix nom. El primer joc anomenat Dynasty Warriors, Sangokumus  en Jap, s un joc de lluita i no una part veritable de la srie. Tots els ttols europeus tenen un nmero per davant de les seues contrapartides japoneses, a causa de la nominaci anglesa Shin Sangokumus , un spin-off del joc Sangokumus  prviament esmentat com Dynasty Warriors 2. 

Des de Novembre 18 de 1997, les sries Dynasty Warriors han venut ms de 9 milions d'unitats en tot el mn.

Games.
Joc Original.
 Dynasty Warriors (Sangokumus ) (1997) - PlayStation;
Sries.
 Dynasty Warriors 2 (Shin Sangokumus ) (2000) - PlayStation 2;
 Dynasty Warriors 3 (Shin Sangokumus  2) (2001) - PlayStation 2; (2002) - Xbox;
 Dynasty Warriors 3: Xtreme Legends (Shin Sangokumus  2 M sh den) (2002) - PlayStation 2;
 Dynasty Warriors 4 (Shin Sangokumus  3) (2003) - PlayStation 2, Xbox;
 Dynasty Warriors 4: Xtreme Legends (Shin Sangokumus  3 M sh den) (2003) - PlayStation 2;
 Dynasty Warriors 4: Empires (Shin Sangokumus  3 Empires) (2004) - Playstation 2;
 Dynasty Warriors PSP (Shin Sangokumus ) (2004) - PlayStation Portable;
 Dynasty Warriors 5 (Shin Sangokumus  4) (2005) - PlayStation 2, Xbox;
 Dynasty Warriors Advance (Shin Sangokumus  Advance) (2005) - Game Boy Advance;
 Dynasty Warriors 4 Hyper (Shin Sangokumus  3 Hyper) (2005) - Windows 2000/XP;
 Dynasty Warriors 5: Xtreme Legends (Shin Sangokumus  4 Moushouden) (2005) - PlayStation 2;
 Dynasty Warriors 5 Special (Shin Sangokumus  4 Special) (2005) - Xbox 360, Windows XP;
 Dynasty Warriors 5: Empires (Shin Sangokumus  4 Empires) (2006) - PlayStation 2, Xbox 360;
 Dynasty Warriors Vol. 2 (Shin Sangokumus  2nd Evolution) (2006) - PlayStation Portable;
 Dynasty Warriors BB (Shin Sangokumus  BB) (2006) - Windows 2000/XP (Online);
 Dynasty Warriors DS: Fighter's Battle (Shin Sangokumus  DS) (2007) - Nintendo DS;
 Dynasty Warriors 6 (Shin Sangokumus  5) (2007) - PlayStation 3, Xbox 360, Windows XP (2008);
 Dynasty Warriors 6 Special (Shin Sangokumus  5 Special) (2008) - Playstation 2;

Spin-offs.
 Dynasty Warriors Mahjong (Jan Sangokumus ) (2006) - PlayStation 2, PlayStation Portable, Nintendo DS;
 Warriors Orochi (Mus  Orochi) (2007) - PlayStation 2, Xbox 360, Windows, Playstation Portable;
 Dynasty Warriors: Gundam (Gundam Mus ) (2007) - PlayStation 3, Xbox 360;
 Warriors Orochi 2 (Muso Orochi: Maou Sairin) (2008) - Playstation 2;

Caracterstiques del joc.


El primer Dynasty Warriors fou un tradicional joc de lluita d'un contra un, distribuit en 1997 a la PlayStation. Amb un estil de joc que recordava al de Tekken amb l'addici d'armes i alguns moviments ms extics.

El segent joc va ser llanat a Jap com 'Shin (True) Sangokumusou'. Aquest joc fou llanat en altres pasos com Dynasty Warriors 2, induint a la discrepncia en els nmeros del ttol. A partir d'aquest joc endavant, el jugador tria un personatge jugable general, i juga a travs d'una srie de nivells que representen als diferents conflictes en temps dels tres regnes, finalment derrotar a dos dels altres regnes i convertir-se en el governant al comandament d'una Xina unificada. En esta mecnica de joc, coneguda com Musou Mode, els generals sn triats en general d'un dels tres regnes (Wu, Shu o Wei; tanmateix, de Dynasty Warriors 3: Xtreme Legends encara que ms tard, als generals independents se'ls dna una histria completa tamb en el mode). Dynasty Warriors 3 t dos personatges secrets, Nu Wa i Fu Xi, que no es podien jugar al Musou Mode.

Ambds Dynasty Warriors 3 i Dynasty Warriors 5 tenen Musou Modes individuals per cada personatge. Dynasty Warriors 4 t un individual, ms llarg, Musou Mode per a cada Regne sencer. Per exemple, tots els personatges alineats amb Wu juguen el Musou Mode de Wu. A permet al jugador canviar personatges amb altre general del mateix regne amb que est jugant el mode histria, si vol. 

Les pantalles estan presentades en una vista tercera persona, amb la cmera darrere del jugador que s'enfronta a les forces enemigues. Cada escenari pot tenir diferents condicions de victria o derrota, encara que la prpia mort del jugador, invariablement, duu a la pantalla de joc acabat. Alguns escenaris solen consistir en la mort del jugador de l'oficial superior, la prdua d'un aliat o fortificaci, o la fugida d'un lder enemic. Els generals en Dynasty Warriors tenen relativament capacitats sobrehumanes i poden enviar soldats enemics a volar per l'aire d'un sol colp, incls de donar-los mort instantnia. Alguns generals poden disparar projectils mgics o copejar a terra per a crear ones expansives. s possible que un solo general puga matar a centenars o fins i tot a milers de soldats enemics i derrotar el comandant enemic, sense l'ajuda de la AI que controla als aliats. De fet, el joc declara al personatge com imbatible (ja siga a travs de la naturalesa o el carcter d'oficial superior) cada vegada que el jugador mata 1000 soldats.

L'ordre dels esdeveniments en una partida completa de Musou Mode segueix l'ordre general establit per la histria del Roman dels Tres Regnes, amb assignacions fetes para hagen resultats invariables (per exemple, l'exrcit del jugador guanya una batalla que histricament s'haguera perdut).

Personatges.

Hi ha, com a Dynasty Warriors 5, un total de 48 personatges jugables en les sries Dynasty Warriors. 4 personatges que es trobaven en anteriors edicions han sigut des de llavors eliminats. Amb el llanament de Dynasty Warriors 6  7 personatges han estat eliminats del joc. Cada personatge est armat amb un arma, que pot ser un arma histrica convencional, una extica arma de guerra, o un arma mgica que augmenta els seus poders mstics i les seues estadstiques. 

Shu.


Liu Bei (  ) Disponible en Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Taijijian (King of Shu);

Guan Yu (  ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Guan Dao (Divine Dragon);

Zhang Fei (  ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Llana Serp (Venom);

Zhuge Liang (   ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Ventall de Guerra (Divine Feather);

Zhao Yun (  ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Qiang (Raging Dragon);

Ma Chao (  ) Available in Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Mao (Last Stallion);

Huang Zhong (  ) Disponible en Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Dao (Venerable Master);

Guan Ping (  ) Disponible en Dynasty Warriors 5-6;
Arma: Zhanmadao (Young Dragon);

Wei Yan (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3-6;
Arma: Double Voulge (Meteor Strike);

Pang Tong (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3-6;
Arma: Bast (Great Phoenix);

Yue Ying (  ) Disponible en Dynasty Warriors 4-6;
Arma: Scythe (Nether Realm) ;

Jiang Wei (  ) Disponible en Dynasty Warriors 2-5;
Arma: Trident (Prodigal);

Xing Cai (  ) Disponible en Dynasty Warriors 5;
Arma: Forc de Batalla (Ambition);

Wei.


Cao Cao (  ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Broad Sword (King of Wei);

Xiahou Dun (   ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Cimitarra (Kirin Blaze);

Zhang Liao (  ) Disponible en Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Guan Dao (Celestial Wyvern);

Dian Wei (  ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Destral de Pelar (Bull Rampage);

Sima Yi (   ) Disponible en Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Ventall d'estrateg (Abyssal Feather);

Xiahou Yuan (   ) Disponible en Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Vara de Batalla (Mystic Fang), Vara de Ferro (Ogre Rod);

Xu Huang (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3-6;
Arma: Poleaxe (Annihilator);

Cao Pi (  ) Disponible en Dynasty Warriors 5-6;
Arma: Doble Espasa (Chaos)  ;

Xu Zhu (  ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Maa (Earth Shaker);

Cao Ren (  ) Disponible en Dynasty Warriors 4-6;
Arma: Buckler Blade (Kai);

Zhang He (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3-6;
Arma: Tiger Claws (Infernal Talon) ;

Zhen Ji (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3-6;
Arma: Flauta (Twilight Flute);

Pang De (  ) Disponible en Dynasty Warriors 5;
Arma: Dual Halberds (Heavenly Halberd);

Wu.


Sun Jian (  ) Disponible en Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Taijijian (King of Wu);

Gan Ning (  ) Disponible en Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Dao (Leviathan);

Sun Shang Xiang (   ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Wind and fire wheels (Astral Chakram) Note: Les seues armes malament referides com Chakram;

Zhou Yu (  ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Sword (Scion Sword);

Lu Xun (  ) Available in Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Dual Sabers (Raptor);

Sun Ce (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3-6;
Arma: Dual Tonfa (Hierophant);

Huang Gai (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3-6;
Arma: Iron Rod (Shade);

Sun Quan (  ) Disponible en Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Taijijian (Legacy);

Zhou Tai (  ) Disponible en Dynasty Warriors 4-6;
Arma: Tachi (Setsuna) Note: La seua arma malament referida com Katana;

Lu Meng (  ) Disponible en Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Ge (Mystic Hunter);

Taishi Ci (   ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Dual Hard Whips (Demon Slayer);

Ling Tong (  ) Disponible en Dynasty Warriors 5-6;
Arma: Nunchuku (Dragon Fury);

Xiao Qiao (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3-6;
Arma: Ventall plegable (Fatal Grace);

Da Qiao (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3-5;
Arma: Ventall plegable (Mortal Beauty);

Altres.


Lu Bu (  ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Ji (Maelstrom);

Diao Chan (  ) Disponible en Dynasty Warriors 1-6;
Arma: Dual Chi (Muse);

Yuan Shao (  ) Disponible en Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Taijijian (Majesty);

Dong Zhuo (  ) Disponible en Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Jagged edged Sword (Pandemonium);

Zhang Jiao (  ) Disponible en Dynasty Warriors 2-6;
Arma: Staff (Staff of Peace) ;

Zuo Ci (  ) Disponible en Dynasty Warriors 5;
Arma: Card Deck (Trump Deck);

Meng Huo (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3-5;
Arma: Gauntlets (King of Nanman) ;

Zhu Rong (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3-5;
Arma: Boomerang (Fire Goddess);

Toukichi Disponible en Dynasty Warriors 1;
Arma: Espasa;

Fu Xi (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3;
Arma: Referred to as a Longsword, but is actually closer to a Zweihnder (Fengshen Sword);

Nu Wa (  ) Disponible en Dynasty Warriors 3;
Arma: Rapier and Buckler (Fengshen Rapier);

Escenaris.
Molts dels escenaris sn notables recreacions de batalles histriques o tretes de la novella Roman dels Tres Regnes, mentre que les creacions originals es van fer ms comunes amb nous edicions. Ac est una llista d'escenaris de Dynasty Warriors 2 a Dynasty Warriors 5 que apareixen amb bastant freqncia en tota la srie.

The Yellow Turban Rebellion (184A.D.);
Battle of Si Shui Gate (191);
Battle of Hu Lao Gate (191);
Battle of Wan Castle (197);
Battle of Wu Territory (197);
Battle of Xia Pi (198);
Battle of Guan Du (200);
Guan Yu's Escape (200);
Battle of Xia Kou (208);
Battle of Chang Ban (208);
Battle of Chi Bi (208);
Battle of Tong Gate (211);
Battle of Cheng Du (214);
Battle of He Fei (215);
Battle of Mt. Ding Jun (219);
Battle of Fan Castle (219);
Battle of Yi Ling (222);
Conquest of Nan Zhong (225) ;
Battle of Jie Ting (228);
Battle of Shi Ting (228);
Battle of He Fei Castle (234);
Battle of Wu Zhang Plains (234);

Banda sonora.
La serie Dynasty Warriors usa instruments tradicionals xinesos juntament amb rock dur. Per a la majoria dels escenaris especfics s'han creat pistes de msica exclusives, i la msica canvia depenent de la situaci de la batalla.

A partir de Dynasty Warriors 3, Lu Bu rep la seua prpia can, i ha continuat en cada joc des de llavors.

Popularitat.
A causa de l'enorme popularitat de Dynasty Warriors, Koei va llanar nombrosos jocs addicionals a la srie.

Spinoffs.
Seguint l'xit Dynasty Warriors, Koei llan Dynasty Tactics en 2002 i la seua seqela en l'any segent, centrant-se en l'estratgia i la tctica en les mateixa disposici dels Tres Regnes.

Probablement la segona ms reconeguda franchise de Koei, les sries Samurai Warriors (Sengoku Musou en Jap), fou llanada en 2004, usant en el seu lloc el Perode Sengoku de Jap al mateix temps que segueix mantenint similar jugabilitat que el seu predecessor.

2006 va veure el llanament de Dynasty Warriors Mahjong (Jan Sangoku Musou en Jap), que s completament diferent de la resta de la srie, ja que t als mateixos personatges jugant en el joc de Mahjong, en lloc de la dinmica general dels jocs.

En 2007, Koei llana el seu primer joc per la nova generaci de consoles de Xbox 360 i Playstation 3; Dynasty Warriors: Gundam (Gundam Musou en Jap), combinant la srie popular Gundam series amb la jugabilitat i motor del Dynasty Warriors, i anteriorment en eixe mateix any, Warriors Orochi (Musou Orochi en Jap) fou llanat, combinant les sries Dynasty Warriors i Samurai Warriors en un crossover de ficci. Una seqela d'eixe joc, Warriors Orochi 2, fou llanat en abril del 2008 a Jap and ser distribut en Nord Amrica en setembre del 2008.

 fou llanat tamb en 2007, usant una jugabilitat a la srie Kessen de Koei.

Xtreme Legends i Empires.
En 2002, un Xtreme Legends (Moushouden a Jap) es va publicar com suplement de Dynasty Warriors 3, amb les maneres historia dels personatges en l'altra categoria. Des de llavors, les expansiones Xtreme Legends han estat llanades per a tots els principals ttols de Dynasty Warriors para la Playstation 2 fins a la data, afegint noves maneres de joc i ms potents armes. En l'actualitat es desconeix si un Xtreme Legends ser llanat para Dynasty Warriors 6.

En 2004, altra expansi va ser llanada a partir de Dynasty Warriors 4. El suplement Empires utilitza l'acci del joc regular, i la combina amb els elements estratgics i tctics de la srie anterior del Roman dels Tres Regnes de Koei. Dynasty Warriors 5 tamb va rebre una expansi Empires en 2006. 

Les sries de Samurai Warriors segueixen al seu predecessor tenint expansions Xtreme Legends i Empires tamb, amb el primer Xtreme Legends pel primer Samurai Warriors llanat en 2004 i la primera expansi Empires llanada per Samurai Warriors 2 en 2007.

Conversions a altres sistemes.
Dynasty Warriors 3 va ser dut a la plataforma Xbox en 2002 i, des de llavors, els ttols posteriors han estat llanats directament al mateix sistema, sense les expansions de Xtreme Legends i Empires.

En 2004, Koei va crear el primer ttol de Dynasty Warriors per a una consola porttil, Dynasty Warriors, en la Playstation Portable, i l'any segent, Dynasty Warriors Advance per la Game Boy Advance. 

Dynasty Warriors 4 Hyper en 2005 est marcat com el primer joc per PC. En 2006, Dynasty Warriors BB (re-anomenat Dynasty Warriors Online en 2007) fou llanat. s nic, ja que s un joc en lnia, amb jugadors de tot el mn que interactuen uns amb uns altres.

Crtica al doblatge angls.
Les veus angleses de doblatge en la serie Dynasty Warriors utilitzen errniament senzilles pronunciacions de la romntica pinyin en noms de personatges i llocs. Els resultats sn ms aviat humorstics per a les opinions xineses i enganyosos per l'audincia occidental. Alguns exemples lamentables sn la malpronunciaci de Cao Cao (pronunciat com cow cow en lloc de tsao tsao, si s'utilitza Wade-Giles) i Cao Pi (pronunciat cow pee en lloc de tsao pee).

Vegeu tamb.
 List of Dynasty Warriors characters;
 Romance of the Three Kingdoms;
 Samurai Warriors;
 List of characters from Samurai Warriors;
 Warriors Orochi;
 ;

Referncies.


Enllaos externs.

Dynasty Warriors at GameFAQs;

Japons.
The Official Site of Shin Sangoku Musou 5 (Dynasty Warriors 6);

Angls.
The Official Site of Dynasty Warriors 6;
The Official Site of Koei;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330445" title="Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda" nonfiltered="3723" processed="3709" dbindex="128833">
Diego Hurtado de Mendoza y de la Cerda fill de Diego Hurtado de Mendoza i Lemos i Ana de la Cerda i Castro, va ser un noble espanyol que va arribar a ser lloctinent d'Arag des de 1553 o 1554 fins a 1556, president del Consell d'Itlia el 1558 i virrei de Catalunya (1564-1571).

 Biografia .
Va casar en 1538 amb Catalina de Silva, filla dels comtes de Cifuentes, amb qui va mantenir conflictes des de molt aviat a causa de les infidelitats i el difcil carcter d'aquest. Tanmateix del matrimoni va nixer Ana de Mendoza i de la Verra, duquesa de Pastrana i Princesa d'boli desprs del seu casament amb Ruy Gmez de Silva en 1553.

El seu gendre Ruy va intentar collocar en llocs rellevants de la cort el seu sogre, encara que el seu acompliment en els crrecs que va ostentar va provocar grans rebuigs. El 1553 o el 1554 s nomenat  Lloctinent del Regne d'Arag, fet que ja va suposar un greu desafur, car sol podien ostentar aquest crrec els naturals del Regne d'Arag. Felip II, en aquest perode, buscava imposar el seu poder sobre les institucions prpies dels regnes no castellans, i en aquest sentit, Diego Hurtado va servir al monarca sense comprendre ni valorar el peculiar rgim foral aragons, que va trencar reiteradament, i als dos anys va haver d'abandonar precipitadament Saragossa, si b el rei no va nomenar nou Lloctinent fins a 1566, que va ser substitut per l'arquebisbe de Saragossa Hernando d'Arag.
El 1555, transgredint un procs foral d'inhibici i el Privilegi de Manifestaci, va ordenar l'execuci d'un ferrer de Zuera acusat de contraban de cavalls, el que es va veure com un atac als Furs d'Arag, provocant una gran contestaci i un procs davant de la Justcia d'Arag incoat per la Diputaci del General. Desprs d'excusar-se en nom del rei, els diputats aragonesos van detenir les accions judicials. Tanmateix, a l'any segent, va tornar a executar un altre pres acollit al Dret o Privilegi de Manifestaci. Esgotada la pacincia dels aragonesos, Diego Hurtado de Mendoza va haver de refugiar-se al Palau de l'Aljaferia per a salvar la seva vida, i abandonar la ciutat de l'Ebre amb tota rapidesa.

Desprs d'aquest episodi Diego Hurtado va tenir de nou problemes conjugals per una nova infidelitat, i va fugir de nou amb la seva amant a Pastrana. El seu sogre, per allunyar-lo de la seva filla, va aconseguir que el ja Prncep de Mlito obtingus el crrec de president del Consell d'Itlia el 1558. Posteriorment, Ruy Gmez va aconseguir que fos nomenat virrei de Catalunya, crrec que jur el 25 d'agost de 1564 encara que no tardaria gaire a tenir conflictes amb el seu sogre. Pel que sembla tots els crrecs van tenir com objecte allunyar Diego en tot el possible de la seva filla i de la cort castellana, sabent que el seu carcter conflictiu anava a causar problemes all on fos.

A la mort de la seva dona el 1576 va contreure matrimoni amb Magdalena d'Arag, filla del Duc de Sogorb. Dos anys desprs mor, encara que la seva primera filla Ana va conservar la seva herncia.

Referncies.

 Enlaces externos .
Diego Hurtado de Mendoza, conde de Mlito a la Gran Enciclopedia Aragonesa.
La descendencia del Gran Cardenal Mendoza.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330449" title="La Snia" nonfiltered="3724" processed="3710" dbindex="128834">
La Snia s una entitat de poblaci del municipi de Puigpelat, Alt Camp. 

Es troba a uns 200 m al sud del nucli urb de Puigpelat, a uns 250 m d'altitud.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330451" title="La Puebla de Almoradiel" nonfiltered="3725" processed="3711" dbindex="128835">


La Puebla de Almoradiel s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Corral de Almaguer, Villanueva de Alcardete, Quintanar de la Orden, Miguel Esteban, Quero i La Villa de Don Fadrique. 

 Demografia .



Administraci.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330452" title="Villafranca de los Caballeros" nonfiltered="3726" processed="3712" dbindex="128836">


Villafranca de los Caballeros s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Historia . 
Els primers pobladors de Villafranca van ser els ibers i celtibers, qesti indiscutiblement certa desprs d'haver-se portat a terme diverses excavacions en el jaciment del Colomer de Pintat, dels segles VII i VI aC Aquest jaciment s l'nic existent en l'interior de la pennsula. Sota la dominaci romana en la ribera del ric Amarguillo, van viure els quals potser puguin cridar-se els primers pobladors, i de fet existeix una vila romana prop del poblat i la necrpolis ibrica. 

Amb la invasi dels rabs conviviren sarrans i cristians en el poblat i les seves construccions s'estenen sobre la part cridada Creu de Lozano. AL ser conquistada Toledo als rabs per Alfons VI en 1085, es recupera Consuegra i Villafranca passa a dependre d'aquesta, que era seu dels Cavallers de la Orde de Sant Joan. Els naturals del poble van prendre part, formant mesnada, a la batalla de Las Navas de Tolosa (1212) pel que Alfons VII de Castella la va concedir el ttol de molt lleial. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330453" title="La Villa de Don Fadrique" nonfiltered="3727" processed="3713" dbindex="128837">


La Villa de don Fadrique s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Corral de Almaguer, La Puebla de Almoradiel, Quero, Villacaas i Lillo. El nom del poble honra a Fadrique Alfonso de Castella, gran mestre de la Orde de Santiago, qui li va concedir la "Carta-Pobla" (el document fundacional i que recollia els furs i privilegis de la Vila) el 25 d'abril de 1343. Abans d'aquesta data la poblaci estava sota la adminitraci de Corral de Almaguer.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330454" title="Villanueva de Alcardete" nonfiltered="3728" processed="3714" dbindex="128838">


Villanueva de Alcardete s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Quintanar de la Orden, a la provncia de Toledo, i Villamayor de Santiago, a la provncia de Conca.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330455" title="Tembleque" nonfiltered="3729" processed="3715" dbindex="128839">


Tembleque s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330456" title="Quero" nonfiltered="3730" processed="3716" dbindex="128840">


Quero s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .



 Enllaos externs .
Web oficial de Quero;
Diputaci de Toledo;
Enciclopedia US;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330457" title="Turleque" nonfiltered="3731" processed="3717" dbindex="128841">


Turleque s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Tembleque, Madridejos, Consuegra i Mora.

 Demografia .



 Administraci .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330458" title="Villaminaya" nonfiltered="3732" processed="3718" dbindex="128842">


Villaminaya s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Nambroca, Almonacid de Toledo, Mascaraque, Orgaz i Chueca.

 Demografia .



Administraci.


 Enllaos externs .
Diputaci de Toledo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330460" title="Batalla del Mont Dingjun" nonfiltered="3733" processed="3719" dbindex="128843">


La Batalla del Mont Dingjun (     ) va tindre lloc a l'any 219, durant el preludi del perode dels Tres Regnes de Xina. La lluita entaulada va ser entre el regnes de Wei i Shu. La victria de Shu al Mont Dingjun s un important pas per a la posterior conquesta de Hanzhong, desprs que Liu Bei es proclamara a si mateix Prncep de Hanzhong.

Batalla.
En 217, Liu Bei va conduir tropes cap a Hanzhong, que estava sota el control de Cao Cao. La seua fora se top amb la resistncia liderada per Xiahou Yuan al Pas de Yangping (   ). L'enfrontament es va perllongar durant ms d'un any fins que una nit, Liu Bei va calar foc a la tanca de pues entorn del campament de Xiahou Yuan al peu del Mont Dingjun. Alarmat per l'atac, Xiahou Yuan va enviar Zhang He per a defensar el cant oriental del campament, mentrimentres ell vigilava el sud. La principal fora de Liu Bei de pressionava contra Zhang He, superant a aquest ltim. Xiahou Yuan va haver d'enviar una fracci de les seues prpies tropes a Zhang He de rescat.

Acompanyats per tambors, la divisi encapalada pel general Huang Zhong, va comenar a descendir el nombre de soldats de la fora de Xiahou Yuan. La batalla es va convertir en derrota per a Wei i Xiahou Yuan va ser mort en batalla.

Referncies.
Chen, Shou "Sanguo Zhi";
Luo, Guanzhong Romance of the Three Kingdoms;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330469" title="Oben am jungen Rhein" nonfiltered="3734" processed="3720" dbindex="128844">
Oben am jungen Rhein (literalment, Sobre l'alt del jove Rin) s l'himne nacional de Liechtenstein. Es canta amb la mateixa melodia que l'himne nacional del Regne Unit, Du salvi a la Reina. Les lletres van ser escrites al 1850 per en Jakob Josef Jauch. Fins al 1963, el primer vers i ttol era "Oben am deutschen Rhein" ("Sobre l'alt del Rin alemany").

 Lletres .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330475" title="Ermeds (Palafrugell)" nonfiltered="3735" processed="3721" dbindex="128845">
Ermeds s una petita i antiga poblaci del municipi catal de Palafrugell. Actualment t 46 habitants distributs pels masos i cases del seu voltant.











|}




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330489" title="Francesc Giginta" nonfiltered="3736" processed="3722" dbindex="128846">

Francesc Giginta fou abat de Santa Maria d'Amer (1536-1579). Va sser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1566.

Els conflictes entre la Inquisici i oficials de la Generalitat eren habituals amb detencions per part d'ambdes bandes. El 17 de juny de 1567, els inquisidors varen demanar una relaci del fogatge de Catalunya, que els hi va ser denegada. Mitjanant ambaixades es reclama al rei la seva intervenci en un conflicte de competncies.

El 17 de setembre de 1568, el rei envi una carta a la Generalitat en qu donava ordres al lloctinent de qu adopts les mesures per a permetre al nou inquisidor, Gernimo Manrique, que investigus "els excessos y desacatos fets per los deputats y officials y ministres del dit General". Aquest posicionament reial a favor de la inquisici, genera un conflicte poltic del mxim nivell. Els diputats es tanquen en protesta al Palau de la Generalitat, la inquisici det al veguer de Barcelona, Bernat d'Aimeric, i la Generalitat fa el mateix amb el secretari del Sant Ofici, Agustn Malo.
Desprs de mltiples incidents en qu cap de les dues institucions enfrontades reconeixia als representants i autoritat de l'altra, el 24 de gener de 1569 la Santa Seu va enviar un motu proprio que decretava l'absoluci amb carcter cautelar dels diputats excomunicats.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330492" title="Jos Maria Bakero Escudero" nonfiltered="3737" processed="3723" dbindex="128847">


Jos Mari Bakero (Goizueta, Navarra, 11 de febrer del 1963), va ser un futbolista professional basc. Jug en diverses posicions durant la seva carrera, que s'inici a la Real Sociedad de Sant Sebasti, assol els majors anys d'xits com a capit del Dream Team del FC Barcelona i finalitz a un equip de Veracruz, a Mxic. Posteriorment, ha vingut desenvolupant la seva carrera com a entrenador de futbol. 

 Biografia .
Va nixer a Goizueta (Navarra) el dia 11 de febrer del 1963, en una famlia nombrosa. De petit volia ser pilotari, per aviat es decant pel futbol i jug a les categories inferiors de la Real Sociedad de San Sebasti, on debut a primera divisi, amb noms 17 anys. Durant 8 anys (entre 1980 i 1988) va formar part del mtic equip que va aconseguir dues lligues espanyoles, els anys 1981 i 1982 amb jugadors tan importants com Luis Arconada, Jess Mari Zamora, Aitor Begiristain o Satrstegui. 

 Va comenar jugant com a davanter centre i va acabar com a centrecampista o mitjapunta, sempre amb una clara vocaci ofensiva. No era un golejador nat, per sempre va anar aconseguint un bon nombre de gols per temporada, grcies a la seva forta rematada, tant amb la cama dreta com de cap. Es va guanyar l'estima de l'afici, tant de la Real Sociedad com del FC Barcelona, grcies a la seva capacitat de lluita, el seu esfor infatigable i la seva marcada personalitat, que el convertien en tot un lder sobre el terreny de joc.

Amb 25 anys, el 1988, va fitxar pel FC Barcelona de Johan Cruyff, on va arribar a estar acompanyat de molts altres jugadors bascos (Andoni Zubizarreta, Txiki Begiristain, Lpez Rekarte, Julio Salinas o Goiko) per formar la base d'un dels millors equips de la histria, el posteriorment denominat Dream Team, que durant quatre anys va dominar totalment el futbol espanyol i va disputar cinc finals europees. Amb el FC Barcelona van arribar els millors xits de la seva carrera com a futbolista.

Cal destacar tamb que la seva intervenci va ser decisiva en el triomf del FC Barcelona a la Copa d'Europa 1991-1992, quan va marcar en la tornada dels vuitens de final disputats davant el Kaiserslautern el gol que va donar a l'equip el passi a la segent fase i que sense el qual el club blaugrana no hagus estat a la final de Wembley.

Entre 1988 i 1997 disput 329 partits en 9 temporades. Els ttols aconseguits amb el FC Barcelona foren:
4 lligues: 1990-1991, 1991-1992, 1992-1993 i 1993-1994.
1 Copa d'Europa: 1991-1992.
2 Recopa d'Europa: 1989 i 1997.
1 Supercopa d'Europa: 1993. ;
5 Supercopa d'Espanya: 1988, 1991, 1992, 1994 i 1996.
2 Copes el Rei: 1987 i 1990. ;

Un cop deix el Bara, es va retirar del futbol desprs d'un breu pas pel futbol mexic al Tiburones Rojos de Veracruz.  

s, amb 489 partits, i empatat amb Eusebio, el quart jugador que ms partits oficials ha disputat en la histria de la Lliga, tan sols per darrere d'Andoni Zubizarreta, Buyo i Manolo Sanchs.

Ja retirat com a jugador, va iniciar la carrera d'entrenador com a ajudant de Lloren Serra Ferrer i de Louis Van Gaal en el Bara. Desprs d'un breu perode en el qual va exercir el crrec d'assessor esportiu de la Generalitat de Catalunya i comentarista en diversos mitjans de comunicaci, es va iniciar com a primer entrenador en solitari al Mlaga B, filial del Mlaga Club de Ftbol, que militava en la Segona Divisi espanyola, a mitjan la temporada 2004-2005 i aconseguint la permanncia de l'equip.

L'agost del 2005 entr com a Director esportiu de la Real Sociedad i posteriorment, el mar del 2006, va ocupar el crrec d'entrenador, aconseguint la permanncia de l'equip a Primera divisi.

El 26 d'octubre del 2006 fou destitut com a entrenador del club, degut a la mala srie de resultats de l'equip, que ocupava l'ltima posici en la classificaci de Primera divisi.

El 31 d'octubre del 2007, entr al Valncia Club de Futbol com a segon entrenador de Ronald Koeman. El 21 d'abril del 2008 foren cessats dels seus crrecs pels mals resultats.
 
 Selecci nacional .
Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Espanya en 30 ocasions, marcant 7 gols. Debut a Sevilla el 14 d'octubre del 1987.

Tamb ha participat en la Selecci de futbol del Pas Basc.

 Clubs .


 Ttols .

 Campionats nacionals .


 Copes internacionals .


 Participacions en Copes del Mn .


 Bibliografia .
 "La balada de Wembley", de Josep Abril i Pere Cullell. 1994, Edicions La Campana. ISBN 84-88791-05-4.

 Enllaos externs .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330496" title="Clssica de Sant Sebasti 2008" nonfiltered="3738" processed="3724" dbindex="128848">

La Clssica de Sant Sebasti 2008 (28a edici) s una cursa ciclista que es va disputar el 2 d'agost de 2008 a Euskadi, sent la 10a prova de l'UCI ProTour 2008.

Alejandro Valverde (Caisse d'Epargne) en fou el vencedor final, desprs de guanyar a l'esprint al rus Alexandr Kolobnev (Team CSC-Saxo Bank) i l'itali Davide Rebellin (Gerolsteiner). 

 Recorregut .
El recorregut de l'edici del 2008  ha patit diversos canvis respecte les edicions anteriors . L'ascensi de l'Alt de Meagas, situat entre l'Alt d'Orio i l'Alt d'Azkrate, ha estat substituda per un port de segona categoria, l'Alt de Grate, ms curt (2,8 km enfront 4 km) per amb una pendent major (7,86% enfront 3,3%). L'Alt d'Udana, situat a mitja cursa, s el punt culminant de la prova. L'Alt de Jaizkibel, de primera categoria, s la principal dificultat d'aquesta edici, i poc abans de l'arribada han de superar un nou port de muntanya, l'Alt d'Arkale (2a categoria).

Classificaci general.
2 d'agost de 2008: Sant Sebasti, 225 km.



Classificaci individual de l'UCI ProTour 2008 desprs d'aquesta cursa .


Notes. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330497" title="Mugil bananensis" nonfiltered="3739" processed="3725" dbindex="128849">

Mugil bananensis  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja plncton i detritus.

Hbitat.

Viu a les aiges costaneres i estuaris.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Senegal fins a Angola).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330500" title="Escora cerebral" nonfiltered="3740" processed="3726" dbindex="128850">

L'escora cerebral s el mantell de teixit nervis que recobreix la superfcie dels hemisferis cerebrals. Assoleix el seu mxim desenvolupament en els primats. Aquestes xarxes neuronals en el crtex macroscpicament (a simple vista) s'observen com a matria grisa.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330502" title="Llista de reis de Buganda" nonfiltered="3741" processed="3727" dbindex="128851">
Llista dels reis de Buganda:

Mwanga I 1740 - 1741  ;
Namugala 1741 - 1750 ;
Kyabaggu Kabinuli 1750 - 1780 ;
Jjunju Ssendegeya   1780 - 1796 ;
Ssemakookiro Wasajja Nabbunga    1796 - 1814        ;
Kamaanya Kadduwamala Mukasa     1814 - 1836 ;
Ssuuna II Kalema Migeekyamye  1836 - 1856    ;
Mukaabya Mutesa I Kayiira 1856 - 1884    ;
Mwanga II Basammula-Ekkere 1884 - 1888 ;
Mutebi II Kiwewa 10 de setembre de 1888 - 21 d'octubre de 1888 ;
Kalema Muguluma 1888 - 1889;
Mwanga II Basammula-Ekkere 1889 -  1897 (segona vegada);
Daudi Cwa II  1897 - 1939;
Apolo Kagwa (regent) 1898 - 1914  ;
Edward Mutebi Mutesa II 1939 - 1955 (exiliat 1953-1955);
Paulo Kavuma (regent) 30 de novembre de 1953 -  8 de desembre de 1953 ;
Regencia de  Paulo Kavuma, Latimer Mpagi i  Matayo Mugwanya 1953-1955 (Mpagi fins 1954);
Regencia del prncep Badri Kakangulu, Mayangenda i Andrea Kyewa, 1955;
Edward Mutebi Mutesa II 1955-1966 (segona vegada), deposat 1966, rei a l'exili 1966-1969;
Vacant 1966 - 1967;
Regne abolit 1967-1993;
Ronald Muwenda Mutebi II  1993-   (rei a l'exili 1969-1993);
                   









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330503" title="Centre de distribuci" nonfiltered="3742" processed="3728" dbindex="128852">

Un centre de distribuci s una infraestructura logstica en la qual s'emmagatzemen productes i s'embarquen ordres d'eixida per a la seua distribuci al comer minorista o majorista. Generalment es constitueix per un o ms magatzems, en els quals ocasionalment es conta amb sistemes de refrigeraci o aire condicionat, rees per a organitzar la mercaderia i comportes, rampes o altres infraestructures per a carregar els vehicles.

Les companyies solen definir la localitzaci dels seus centres de distribuci en funci de l'rea o la regi en la qual aquest tindr cobertura, incloent els recursos naturals, les caracterstiques de la poblaci, disponibilitat de fora de treball, imposts, serveis de transport, consumidors, fonts de energia, entre unes altres. Aix mateix aquesta ha de tenir en compte a ms les rutes des d'i cap a les plantes de producci, i a carreteres principals, o a la ubicaci de ports martims, fluvials, aeris, estacions de crrega i zones franques.

 Avantatges .

La implementaci de centres de distribuci dins de la cadena de subministrament sorgeix de la necessitat d'assolir una distribuci ms eficient, flexible i dinmica, s a dir, assegurar una capacitat de resposta rpida al client, de cara a una demanda cada vegada ms especialitzada. La implementaci tamb ofereix una reducci de costs en les empreses i evita colls d'ampolla.

Altre avantatge s el fet de generar mecanismes de vincle fabrica   client, la qual cosa permet una atenci adequada a petits punts de venda, com quioscs, cafeteries o restaurants, amb una alta taxa d'entrada i eixida de productes, els quals tenen habitualment un curt termini per a fer les seues comandes o un perode molt curt per a la seua comercialitzaci.

 Bibliografia .
 Farah Jr., Moiss (2002), Os desafios da logstica e os centros de distribuio fsica. FAE Business. disponible en lnea consultado 21 de marzo de 2008. ISSN:1678-3840;
 Gutirrez, Gil & Prida, Bernardo (1998),  Logstica y Distribucin Fsica. McGraw-Hill Interamericana de Espaa, Madrid.
 Johnson, James & Wood, Donald (1990), Contemporary Logistics. 4th Edition, Macmillan Publishing Company, New York.

 Vegeu tamb .
Canal de distribuci;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330504" title="Batalla de Morlautern" nonfiltered="3743" processed="3729" dbindex="128853">


La batalla de Morlautern (o "batalla de Kaiserslautern") va tenir lloc entre el 28 de novembre i el 30 de novembre de 1793 durant les guerres de la Primera Coalici a Morlautern.
L'exrcit de Mosella, comandat pel general Lazare Hoche va ser venuda per exrcit prussi del Duc de Brunsvic Carles Guillem Ferran (Karl Wilhelm Ferdinand).

Context.

Havent fracassat en la presa del fort de Bitche, el duc de Brunswick va decidir retirar-se als Vosges juntament amb el seu exrcit prussi i sax. Les condicions meteorolgiques no eren favorables, nevava molt i el fang feia els camins inaccessibles. Lazare Hoche es va llenar a la persecuci dels prussians amb el fi de derrotar-los i prendre Landau on estava empresonat el General Coustine, per degut a la poca experincia del seu exrcit i d'ell, i al poc coneixement de la zona, els francesos van perdre molt temps buscant a l'enemic. El general dHoche va decidir dividir les tropes en tres columnes per localitzar-los ms fcilment. El Duc de Brunsvic aprofit aquest temps per escollir acuradament l'escenari de la batalla; Kaiserslautern era un lloc ben protegit per les ribes pantanoses del Lauter.

La batalla.







1r dia.

El 28 de novembre, l'exrcit francs s'avana dividit en tres columnes. La columna de la dreta s comandada per Alexandre Camille Taponier, la de l'esquerra per Jean-Jacques Ambert. Hoche marxa pel centre, per els camins que agafa tenen unes condicions dolentes, i perd molt temps.

La columna de Taponier s la que es trova primer amb els prussians i sembla que de moment, la victria es decanta pels francesos. Per la d'Ambert ha tingut baixes en creuar el Lauter i es troba, amb tot just 6.000 homes, de cara amb la columna prussiana de Friedrich Adolf von Kalckreuth, molt superior en nombre. Amenaats per veure's totalment envoltats, els homes d'Ambert es veuen obligats a replegar-se en espera de la columna de Hoche, que ve a socorre'ls.

2n dia.

El 29, l'exrcit francs passa el riu. L'avantguarda de Jacques Charles Dubois de Thimville i de Gabriel Jean Joseph Molitor sn capturats davant la plana d'Erlenbach, a poc ms de mig kilmetre de Morlautern, i Jean-Jacques Ambert s'ha d'ajudar amb ambdues avantguardes a la plana.

Lazare Hoche re-agrupa les seves tropes prop d'Otterberg. L'ala esquerra dels prussians rep diversos atacs dels francesos, per tot i estar bastant allada resisteix. La brigada de Simon ataca a l'ala dreta dels prussians, i cap al vespre s'agrupa amb la brigada de Nicolas Augustin Paliard. s fa tard i fosc per continuar la batalla, de manera que la brigada de Simon es retira i camina tota la nit per trobar-se amb Hoche.

Per la seva banda, Alexandre Camille Taponier intenta un atac a Kaiserslautern, per davant una forta resistncia, s guanyat al bosc i es veu obligat a retirar-se. Durant la nit els seus homes vigilen i estan en guarda per prevenir una emboscada.

3r dia.

Al mat del 30, els canons retronen als dos bndols i Hoche torna novament als atacs. A l'esquerra, al capdavant de quatre batallons, Molitor quasi t xit en la presa de Buchberg, per finalment s rebutjat pels prussians. A la dreta la divisi de Huet est prcticament venuda. Al centre, les cavalleries franceses i prussianes carreguen successivament sense ms ordre o objectiu que aquest, de manera que tots els atacs sn desordenats. Veient els seus flancs resistents i superiors, el Duc de Brunsvic uneix les seves lnies a Otterberg i Hoche, davant la diferncia de condicions del bndol prussi i sax, ordenat i superior estratgicament, i el francs, afeblit. decideix abandonar el combat i fugir en retirada.

Conseqencies.

Esgotat, l'exrcit de Mosella es replega, desprs d'haver perdut uns 3.000 homes. Amb cinc batallons  Jean-Jacques Ambert s l'encarregat de protegir la retaguardia durant la fugida, per el duc de Brunswick renuncia a la persecuci. Els francesos van fugir fins al riu Mosella.

Tot i la derrota, el general Hoche va complir el seu objectiu, alliberant el general Coustine de Landau el 28 de desembre de 1973.

Lazara Hoche va ser severament criticat pel Comit de Salvaci Pblica i el 20 de mar de 1794 perd el crrec i s empresonat, per ser sospits de traci. Fins a la caiguda de Robespierre no ser alliberat.

Al cap de 10 anys, a la tardor del 1804, l'emperador Napole Bonaparte va fer un viatge d'inspecci a les seves tropes. El 5 d'octubre va visitar Morlautern i va estudiar detalladament el territori on s'havia lliurat anys enrere la batalla contra els prussians i els saxons.

El 1893 es va construir a Morlautern, en commemoraci de la batalla, la torre anomenada Schlachtenturm.

Fonts.

Estudis francesos de literatura militar, per Louis Albert Beauvais - 1855;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330508" title="Mugil broussonnetii" nonfiltered="3744" processed="3730" dbindex="128854">

Mugil broussonnetii  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 19,4 cm de llargria total.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Zipcodezoo.com ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330510" title="Districte de Kor" nonfiltered="3745" processed="3731" dbindex="128855">
Kor s un dels 36 districtes que formen Albnia. La seva capital s Kor.

Situat al sud-est del pas, i amb una superfcie de 2180 km2, s el segon districte amb ms extensi d'Albnia. T una poblaci de 194.000 habitants (dades de 2004).

Limita al nord-est amb Macednia i al sud-est amb Grcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330511" title="Mugil curvidens" nonfiltered="3746" processed="3732" dbindex="128856">

Mugil curvidens  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Pot arribar als 10 cm de llargria total.;
 T entre 24 i 26 vrtebres.;

Alimentaci.

Menja algues i detritus.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de les ndies Occidentals fins al Brasil) i al sud-est de l'Atlntic.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330512" title="Mugil gyrans" nonfiltered="3747" processed="3733" dbindex="128857">

Mugil gyrans  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 46 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja algues i detritus.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Bermuda, Florida i nord del Golf de Mxic fins al Brasil).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330513" title="Canal de distribuci" nonfiltered="3748" processed="3734" dbindex="128858">
Canal de distribuci s el circuit a travs del com els fabricadors (o productors) posen a la disposici dels consumidors (o usuaris finals) els productes perqu els adquirisquen. La separaci geogrfica entre compradors i venedors i la impossibilitat de situar la fbrica enfront del consumidor fan necessria la distribuci (transport i comercialitzaci) de bs i serveis des del seu lloc de producci fins al seu lloc d'utilitzaci o consum.

El punt de partida del canal de distribuci s el productor. El punt final o de destinaci s el consumidor. El conjunt de persones o organitzacions que estan entre productor i usuari final sn els intermediaris. En aquest sentit, un canal de distribuci est constitut per una srie d'empreses i/o persones que faciliten la circulaci del producte elaborat fins a arribar a les mans del comprador o usuari i que es denominen genricament intermediaris.

Els intermediaris sn els quals realitzen les funcions de distribuci, sn empreses de distribuci situades entre el productor i l'usuari final; en la majoria dels casos sn organitzacions independents del fabricant.

 Funcions dels intermediaris .
La paraula intermediari ha tingut tradicionalment connotacions negatives, ja que es quedaven amb part del benefici de la venda. No obstant aix, les empreses de distribuci acosten el producte al consumidor i realitzen una srie d'activitats que redunden en benefici del client.

Aquesta activitat comercial no es realitza de forma gratuta, s una activitat lucrativa. Algunes de les funcions que desenvolupen els intermediaris sn:
Faciliten i simplifiquen els intercanvis comercials de compra-venda; s impensable que tots els consumidors pogueren posar-se en contacte amb tots els fabricants.
Compren grans quantitats d'un producte que desprs venen en menuts lots o unitats individuals. A ms, en el cas de productes agrcoles, compren a menuts agricultors, agrupen la producci, la classifiquen, envasen, etiqueten... i acumulen quantitats suficients per a atendre la demanda dels mercats de destinaci.

 Classes d'intermediaris .



Els ms importants sn:
Majorista. El comer majorista s un intermediari que es caracteritza per vendre als *detallistas, a altres majoristes o fabricadors, per mai al consumidor o usuari final. Els majoristes poden comprar a un productor o fabricador i tamb a altres majoristes. En angls s conegut com canal "tier-2", ja que els bns o serveis donen "dos salts", de majorista a retail o venda al detall, i d'ac a l'usuari o consumidor final del producte o servei.
Minorista o detallista. Els detallistes o minoristes sn els quals venen productes al consumidor final. Sn l'ltima baula del canal de distribuci, el qual est en contacte amb el mercat. Sn importants perqu poden alterar, frenant o potenciant, les accions de mrqueting i marxandatge dels fabricants i majoristes. Sn capaos d'influir en les vendes i resultats finals dels articles que comercialitzen. Tamb sn coneguts com "retailers" o tendas; poden ser independents o estar associades en centres comercials, galeries d'alimentaci, mercats...

 Tipus de canals de distribuci .

Es pot parlar de dos tipus de canals:

Canal directe. El productor o fabricador ven el producte o servei directament al consumidor sense intermediaris. s el cas de la majoria dels serveis; tamb s freqent en les vendes industrials perqu la demanda est bastant concentrada (hi ha pocs compradors), per no s tan corrent en productes de consum. Per exemple, un perruquer presta el servei i ho ven sense intermediaris; el mateix ocorre amb bancs i caixes d'estalvi. Exemples de productes de consum poden ser els productes Avon, el Crculo de Lectores, Dart Ibrica (Tupperware) que es venen a domicili. Tamb s un canal directe la venda a travs de mquines expenedores, tamb anomenat vending.

Canal indirecte. Un canal de distribuci sol ser indirecte, perqu existeixen intermediaris entre el provedor i l'usuari o consumidor final. La grandria dels canals de distribuci s'amida pel nombre d'intermediaris que formen el cam que recorre el producte. Dins dels canals indirectes es pot distingir entre canal curt i canal llarg.
Un canal curt noms t dos graons, s a dir, un nic intemediari entre fabricant i usuari final. Aquest canal s habitual en la comercialitzaci d'autombils, electrodomstics, roba de disseny... que els detallistes tenen l'exclusiva de venda per a una zona o es comprometen a un mnim de compres. Altre exemple tpic seria la compra a travs d'un hipermercat o hiper.

En un canal llarg intervenen molts intermediaris (majoristes, distribudors, almacenadors, revendedors, minoristes, agents comercials, etc.). Aquest canal s tpic de quasi tots els productes de consum, especialment productes de convenincia o de compra freqent, com els supermercats, les tendas tradicionals, els mercats o galeries d'alimentaci...

En general, es considera que els canals de distribuci curts condueixen a preus de venda al consumidor reduts i, al revs, que canals de distribuci llargs sn sinnim de preus elevats. A no sempre s veritat; pot donar-se el cas que productes comprats directament al productor (exemple, vi o cava a un celler, en origen) tinguen un preu de venda major que en un establiment comercial.

Vegeu tamb.
Distribuci (negocis);
;
Centre de distribuci;

 Bibliografa .

 Enrique Carlos Dez de Castro, Distribucin Comercial, McGraw-Hill / Interamericana de Espaa, S.A.U, ISBN 978-84-481-1093-2 ;

 Miguel  Santesmases Mestre, Marketing. Conceptos y estrategias, Ediciones Pirmide, S.A, ISBN 978-84-368-1033-2 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330514" title="Brke" nonfiltered="3749" processed="3735" dbindex="128859">
Brke, Berke o Berke Khan, fou el khan del Kiptxak o l'Horda d'Or que eficament va consolidar el poder de l'Horda Blava i l'Horda Blanca de 1257 a 1266. 

Era fill de Joci. Va representar al seu germ Batu a la coronaci de Guyuk (1246) i a la de Mongke (1251). El seu feu estava inicial situat a  Derbent per (1255) desprs fou canviat cap a l'est del Volga per separar-lo dels musulmans, religi a la que donava suport i a la que s'hauria convertit vers 1251. 

A la mort de Batu (vers 1255), mentre el seu fill Sartak va anar a la cort del gran khan i fou nomenat successor per Mongke, per va morir al cap de poc (vers 1257) i el va succeir el seu fill Ulagchi, un menor d'edat, sota la regncia de Borakchin, la vdua. El jove khan va morir el mateix anys i la successi va passar llavors a Berke.

Sembla que en els primers anys va exercir alguns drets sobirans a Transoxiana i va visitar Bukhar, ordenant castigar als cristians de Samarcanda i destruir les seves esglsies, per els atacs que els cristians feien als musulmans. Coneguda la mort de Mongke (1259) llavors la khutba es va fer en nom de Berke a Transoxiana i fins i tot al Khurasan i durant els quatre anys que van seguir (1260-1264) els dos germans del gran khan difunt, Kubilay Khan i Arigh Boke va disputar la successi. Berke va reconixer a Arigh Boke. Fou en aquestos anys que el prncep Alghu, net de Txagatai, es va presentar a l'sia Central com representant d'Arigh Boke, contra el que rpidament es va revoltar; va aconseguir dominar tot el khanat de Txagatai i Khwarizm que sempre havia format part de l'ulus de Berke i els seus antecessors, d'eon els funcionaris nomenats per Berke o lleials a aquest foren expulsats. Alghu i Berke van lluitar a Transoxiana (on sembla que el primer va obtenir una victria a Bukhar on van morir cinc mil soldats de Berke i ms tard va ocupar i destruir Otrar) fins que Alghu va morir quan ja dominava Transoxiana i Khwarizm.

Berke no va renunciar als seus drets sobre la part oriental per desprs de la mort d'Arigh Boke de fet va abandonar la zona. La lluita fou encarregada a Kaydu, net d'Ogodei, que havia combatut contra Arigh Boke i ara ho feia contra Alghu, amb el suport de Berke.

Cap a l'est va fer campanyes contra Daniel d'Halicz i contra els lituans,. dirigides pels seus generals. Daniel d'Halicz va haver de fugir cap a Polnia i Hongria i el seu fill i el seu germ van haver de destruir les fortificacions de les principals ciutats del principat de Halicz.

Les lluites principals foren les que va fer contra el seu cos Hulagu de Prsia. En general es considera que Berke actuava contra el seu cos com a defensor del islam, per es possible que en realitat Berke es sents amenaat per la formaci del khanat d'Hulagu, on es van incorporar territoris que com l'Arran i l' Azerbaidjan, havien de ser part del feu de Joci ja que els mongols ja els havien conquerit anys abans durant el regnat de Genguis Khan i aquest els havia llegat a Joci. Khurasan havia fet tamb per un temps la khutba en nom de Berke. Els mamelucs i Berke es van aliar contra l'enemic com, Prsia (1261). La guerra s poc coneguda: Hulagu va obtenir una victria inicial i va avanar fins ms enll del Terek (1262) per desprs fou derrotat per les forces de Berke perdent Hulagu part del seu exrcit en la retirada quan el gla del riu Terek es va trencar al passar els cavalls. En les negociacions amb els mamelucs, representants diplomtics mongols i egipcis foren retinguts a Bizanci, i aix va portar a la guerra contra els grecs; va enviar a la zona (Trcia) al prncep Nokhai o Nogai que es va aliar als blgars; el sult seljcida Izz al-Din Kay Kaus, que havia estat expulsat de l'sia Menor i estava detingut a la fortalesa d'Ainos a la costa de la mar Egea, fou alliberat i enviat a Crimea. El 1265 Berke i Hulagu tornaven a estar en guerra. Hulagu va morir aquesta any i el va succeir Abaka; desprs d'un temps en que els dos exercits es van observar a banda i banda del Kur, Berke es va dirigir a Tbilisi on va morir el 1266 i el seu exrcit es va retirar.

No va encunyar moneda al seu nom per de fet fou el sobir d'un estat independent i el primer que va establir el islam en un domini mongol . Fou el fundador de la Nova Sarai (o Saray) al costat de la vella Saray fundada per Batu, a uns 50 km a l'est de la moderna Volgograd.  El va succeir Mongke Temur, net de Batu.

Notes i referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330517" title="Pflzisch" nonfiltered="3750" processed="3736" dbindex="128860">


L'alemany del Palatinat (Pflzisch/Plzisch o Pfaelzisch/Paelzisch) s un dialecte de l'alemany parlat a la vall del Rin, entre les ciutats de Zweibrcken, Kaiserslautern, i Mannheim, i a la frontera de la regi d'Alscia a (Frana), i al Rin. L'alemany de Pennsilvnia, surt principalment dels dialectes palatins del alemany parlats per alemanys que van emigrar a Nort Amrica del segle XVII al XIX i van escollir mantenir les seves llengues natives.  Els Subis del Danubi a Crocia i Srbia tamb utilitzen molts elements d'aquest.

Es important dir que la pronunciaci i la gramtica varien amb les regions (fins i tot amb els pobles.) Per la parla dels alemanys del Palatinat, se sol poder saber de quina part d'aquest o de quin poble sn. El que tenen en com tots els dialectes del Palatinat s que el genitiu no s'utilitza, aix com l'imperfecte de l'alemany.

Alguns exemples de les diferncies entre l'alt alemany, parlat al sud d'Alemanya, Baviera i ustria, i el Pflzisch sn:

Fontica.

Al Saarpflzisch i al Vorderplzisch no existeixen les diresis a les o i les u (,). Enlloc d'aquestes s'utilitza la i o la e:



S'utilitza el ch de l'alemany tot i que no t el so de sch de l'alemany estndard:



Els sons finals sovint no es pronuncien:



La t es converteix en d o desapareix:



Gramtica.



Hi ha una reducci verbal i nominal respecte l'alemany estndard.

Sistema verbal.

El pflzisch noms t 4 temps: Present, Perfet, Plusquamperfet i el Futur simple. L'imperfet ha desaparegut fins a poques formes restants en els verbs auxiliars i s substitut pel Perfet.

Sistema nominal.

El genitiu no existeix, i se substitueix per construccions auxiliars amb l'ajuda del datiu.

Pronoms.

Els pronoms de personal difereixen de l'alemany estndard. Existeixen pronoms accentuats o marcats i pronoms no-accentuats o no-marcats:

Accentuats o marcats: 

"ich" (jo): isch, mir, misch;
"du" (tu): du, dir, disch;
"er/ sie /es" (ell, ella, aix): der, dem, den / die, derre, die / des, dem, des;
"wir" (nosaltres): mir, uns, uns;
"ihr" (vosaltres): ihr, eisch, ei(s)ch;
"sie" (ells): die, denne, die;

No-accentuats o no-marcats:

"ich" (jo): isch, ma, misch;
"du" (tu): (d), da, disch;
"er/ sie /es" (ell/ella/aix): a, (e)m, (e)n / se, re, se / s, (e)m, s;
"wir": ma, uns, uns;
"ihr" (vosaltres): (d)a, eisch, ei(s)ch;
"sie" (ells): se, ne, se;

Exemples de pronoms no-accentuats:

Wenn du meinst (Si penses) - wann (d) meensch(t);
Wenn er meint (Si pensa) - wann a meent;
Wenn ihr meint (Si penseu) - wann a meene;
Wenn sie meinen (Si pensen) - wann se meene;

Article i sexes gramaticals.

Com es com a la zona sud d'Alemanya, s'anomena a les persones mitjanant l'article i els cognoms s'avancen:
La frase Peter Meier va a Mllers en alemany estndard s Peter Meier geht zu Mllers, i tradut a pflzisch s De Meier Peder geht zu's Millers

AL Pflzisch hi han tres sexes (els seus articles determinats sn: de, die, es). L'article indeterminat e al Westpflzisch s'usa per a tots tres sexes, al Vorderpflzisch existeixen els articles en (mascul) i e/enni (femen, no accentuat i accentuat). Els femenins sn normalment neutres (a excepci del Vorderpflzisch).

En els femenins:
Al Westpflzisch es fa servir el neutre quan: normalment sempre si el nom est sol; a noies petites i dones joves; si es tracta d'una coneguda; si una relaci s'expressa com a relaci de propietat.
Es fa servir el femen quan: si la persona es considera indirectament i el gnere o acabament ho requereixen ; si es t el sentiment la forma del neutre no s adequada; quan parlem d'una persona que s lluny i/o eminent.

S'observa un creixement a l'rea urbana de Kaiserslautern i Pirmasens de l's de die en comtes de es davant els noms femenins.

Vocabulari.

En el vocabulari es troben (sobretot a la poblaci ms envellida) algunes paraules del francs com el Lawabo (de lavabo), el Bottschamber (de pot de chambre) o lHussjeh' (d'huissier) o b del Jiddisch com 'Kazuff' referint-se als carnissers o 'Zores' referint-se a una baralla. Aquests manlleus existeixen al pflzisch a causa de la proximitat geogrfica del Palatinat amb Frana.

Sn caracterstiques encara les locucions "Ah jo", de l'alemany estndard: "s, clarament" i "Alla hopp"/"Alla guud", de l'alemany estndard "vinga dons". S'hi poden trobar semblances amb altres expressions com l'"all jeeh" del dialecte d'Eifel o com "Ha noi" del dialecte de Baden.

El vocabulari en pflzisch es trobo escrit classificat al Pflzisches Wrterbuch.

Sociologia del pflzisch.

A causa de l'estructura rural de l'espai de difusi del pflzisch, aquest dialecte s un dels ms fort arrelats a la poblaci; es parla fins i tot en empreses, administraci i poltica. Sobretot al Westpfalz (Palatinat de l'oest) i al Sdpfalz (Palatinat del sud) on s una llengua que s'utilitza a les aules d'escoles i instituts de manera no-oficial. Aix com tamb encara s'usa en jutjats com ara el de Pirmasens.

Principalment, hi ha un escepticisme, i fins i tot resistncia, en parlar alemany entre els joves.  Cal observar que en l'edat de l'escola primria, molts nens del Westpfalz parlen generalment alemany estndard, mentre que a la pubertat, per processos dinmics, s'incrementa la parla i l's del pflzisch.

Tots els habitants del Palatinat acaben entenent el pflzisch tard o d'hora perqu el sent arreu, per tant s un esfor petit aprendre a parlar-lo. En parlar l'alemany es pot percebre l'accent del pflzisch, tot i que aix no representa cap problema. Helmut Kohl com a antic canceller federal, podria ser l'exemple ms conegut d'aquesta acceptaci.

En qualsevol cas, sembla clar que el Pflzisch t futur assegurat.

Subdialectes del Pflzisch.

El Parenostre.
 Sdpflzisch, pflzisch del sud: ;
Unser Vadder im Himmel / Dei(n) Name sell heilich sei, / Dei Kenichsherrschaft sell kumme, / Dei(n) Wille sell gschehe / uf de Erd genauso wie im Himmel. / Geb uns heit das Brot, was mer de Daach brauchen, / un vergeb uns unser Schuld / genauso wie mir denne vergewwe, wo an uns schuldich worre sin. / Un fiehr uns nit in Versuchung, / rett uns awwer vum Beese. / Dir gheert jo die Herrschaft / un die Kraft / un die Herrlichkeit / bis in alli Ewichkeit. / Amen.
 Westpflzisch, pflzisch del oest: ;
Unser Babbe im Himmel / Dei Nme soll heilich sinn, / Dei Reich soll komme, / Was de willsch, soll basseere / uf de Erd grad wie im Himmel. / Geb uns heit es Brot, was mer de Daach iwwer brauche, / un vergeb uns unser Schuld / genauso wie mer dene vergewwe, wo uns Unrecht geduhn hann.* / Un fiehr uns net in Versuchung, / sondern* erlees uns vum Beese. / Weil der jo es Reich geheert / un die Kraft / un die Herrlichkt / bis in alli Ewichkt. / Amen.
 Saarpflzisch, pflzisch del Saarland: ;
Unser Vadder obbe im Himmel / Geheilischd soll dei Name sinn / Dei Reich soll komme / Was de willsch, soll bassiere / Im Himmel genau wie uff de Erd / Gebb uns heit ess Brod, wo mer de Daa iwwer brauche / Unn ve(r)gebb uns unser Schuld, / Wie a mir unsre Schuldischer ve(r)gebbe. / Unn fihr uns nedd in Vesuchung / sunnern* erlees uns vom Beese / Weil derr jo es Reich geheerd / unn die Kraft / unn die Herrlischkd / biss in alli Ewischkt / Ame.
 Vorderpflzisch, pflzisch de l'est: ;
Unser Vadder im Himmel / Doi(n) Nme soll heilisch soi, / Doi Reisch soll kumme, / Des wu du willschd, soll bassiere / wie im Himmel, so aach uff de Erd / Unser dglisch Brod geb uns heid, un vergebb uns unser Schuld / genauso wie mer denne vergewwe, wo an uns schuldisch worre sin. / Un duh uns ned in Versuchung fihre, / sondern* erlees uns vum Beese. / Weil dir es Reisch g(e)heerd / un die Kraft / und die Herrlischkeid / in Ewischkeid. / Aamen.

Poesia i literatura.

Existeix una poesia lrica i de prosa en pflzisch que s escrita sobretot per poetes natals populars. En aquest gnere s'hi torben elements que sn indispensables per una llengua que en literatura s bastant pobre. La poseia sol tenir temtiques humorstiques i a vegades tracten sobre l'anomenat Weck, Worscht un Woi, un plat tpic del Palatinat.

En la competici anual Pflzischer Mundartdichterwettstreit es poden veure els fruits d'aquesta poesia en pflzisch. La lrica del dialecte moderna produeix, per exemple, poemes a nivells literaris alts i de (al contrari de la tradici) contingut avantguardista, hi ha tamb enfocaments a drames moderns. Aquest ltim es el sector principal del que es fa la representaci escnica, que la competici de Mundartwettbewerb Dannstadter Hhe ofereix des del canvi de millenni.

La literatura del dialecte va apareixer com a poesia de poble i amb els gneres principals de poema, sainet i narraci oral. El dialecte t llacunes de producci literria en alguns trams de la histria debut a perodes complicats al Palatinat. Hi ha hagut intents de crear formes de prosa llargues com ara novelles en el pflzisch, tot i que encara ning ha assolit un resultat notable en aquesta tasca. Predominen antologies de contingut pensatiu i/o humorstic.

Franz de Kobell (1803-1882), nascut a Munic, era d'una famlia de pintors de Mannheim. Kobell va ser un poeta del pflzisch, que trobava problemtica al escriure en el seu dialecte:

 Wer kann 'n liewe Glockeklang;
 so schreiwe, wie er klingt.;
 Un wer kann schreiwe mit de Schrift,;
 wie schee e Amsel singt?;
 Des kann mit aller Mh kee Mensch,;
 denk nor e biche nooch.;
 Un wie mit Glock un Vochelsang;
 is 's mit de Plzer Sprooch.;

L'obra ms coneguda de la literatura en pflzisch s de Paul Mnchs (1879-1951) "Die Plzisch Weltgeschicht" (1909), t un estil de lrica humorstica i epopeia en vers. La representaci absolutament autoirnica dels habitants del Palatinat com a corona de la creaci i el Palatinat com a centre del mn marca l'estil i la temtica l'obra. Entre els autors contemporanis que utilitzen el dialecte tamb figuren escriptors com ara Arno Reinfrank nascut a Mannheim (1934-2001), Michael Bauer i Albert H. Keil (els dos del 1947) aix com Bruno Hain (1954). Aquest cercle d'escriptors sa fixat l'objectiu de fomentar la literatura en pflzisch del seu espai de parla.

Tamb s'han editat exemplars en pflzisch de llibres internacionals com ara Astrix el gal o El Petit Prncep.

Llibres.

 Rudolf Post: Pflzisch. Einfhrung in eine Sprachlandschaft. 2., aktualisierte und erweiterte Auflage. Pflzische Verlagsanstalt, Landau/Pfalz 1992, ISBN 3876291836;
 Pflzisches Wrterbuch. Begrndet von Ernst Christmann, fortgefhrt von Julius Krmer, bearbeitet von Rudolf Post, 6 Bnde und 1 Beiheft. Franz Steiner Verlag, Wiesbaden/Stuttgart 1965 1998, ISBN 3515029281;
 Rudolf Post: Kleines Pflzisches Wrterbuch. Verlag Edition Tintenfa, Neckarsteinach 2000, ISBN 393746705X;
 Michael Konrad: Saach bloo. Geheimnisse des Pflzischen. Rheinpfalz Verlag, Ludwigshafen 2006, ISBN 3-937752-02-1;

Traduccions.
Expressions. 



Topnims.





Objectes.



Oficis.



Menjar.



Animals.



Bany.



Altres.



Enllaos externs.
 Dialectes alemanys actuals: Pflzisch ;
 ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330518" title="Mugil galapagensis" nonfiltered="3751" processed="3737" dbindex="128861">

Mugil galapagensis  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja algues i detritus.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de les Illes Galpagos.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330519" title="Sussa Italiana" nonfiltered="3752" processed="3738" dbindex="128862">

La Sussa Italiana (en itali: Svizzera Italiana, en alemany: Italienische Schweiz, en francs: Suisse italienne, en romanx:  Svizra Italiana), s el conjunt de zones de Sussa en qu s'utilitza usualment la llengua idioma itali per a comunicar-se, comprn:
el cantn de Ticino, que constitueix l'nic cant sus en el qual l'itali s la nica llengua oficial.
el cantn dels Grisons, en el qual l'itali s una de les tres llengues oficials juntament amb l'alemany i el romanx.
 l'itali s tamb una de les tres llenguas oficials de la comuna de Bivio, sempre als Grisons i nica comuna sussa situada a la part nord dels Alps on l'itali s l'idioma oficial. ;

En total, la extensi de la Sussa Italiana s d'aproximadament 3.500 km, amb cap al any 2000 una poblaci propera als 400.000 habitants.
 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330520" title="Barranc de Castellfollit" nonfiltered="3753" processed="3739" dbindex="128863">

El barranc de Castellfollit s un curs d'aigua que es troba dins del Paratge Natural d'Inters Nacional (PNIN) de Poblet, a la Conca de Barber.

Es forma a uns 750 m d'altitud de la uni de diversos barrancs que baixen de la serra del Bosc, a les muntanyes de Prades, i que s'ajunten en el pla de l'ssa. Dant el seu recorregut, principalment en direcci nord, recull les aiges d'altres barrancs, com ara el dels Teixos o el de l'Argentada, i, desprs de travessar la carretera T-700 (Poblet - Prades) desemboca al riu Sec, afluent del Francol, a uns 480 m d'altitud.

La llera del Castellfollit, que sol portar aigua durant tot l'any, va quedar molt malmesa arran de les inundacions de l'octubre de 1994.

Referncies.
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana - Barranc de Castellfollit;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330522" title="Mugil hospes" nonfiltered="3754" processed="3740" dbindex="128864">

 Mugil hospes s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja algues i detritus.

Hbitat.

Es troba a les aiges costaneres i als estuaris.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330523" title="Quadrat perfecte" nonfiltered="3755" processed="3741" dbindex="128865">
En matemtiques, un enter n s un quadrat perfecte (tamb es diu un quadrat si no hi ha risc d'ambigitat) si existeix un enter k tal que ; en altres paraules, un quadrat perfecte s el quadrat d'un enter. Per exemple, els enters 0, 1, 4 o 49 sn quadrats perfectes.

En el sistema de numeraci decimal, la xifra de les unitats d'un quadrat perfecte noms pot ser 0, 1, 4, 5, 6 o 9. En base dotze, seria obligatriament 0, 1, 4 o 9.

Els matemtics s'han interessat sovint per certes curiositats en relaci amb els quadrats perfectes. La ms coneguda, sobretot per a la seva referncia al teorema de Pitgores, s la igualtat , que enceta l'estudi de les ternes pitagriques.

A partir de 1995, se sap segur grcies a la demostraci de l'ltim teorema de Fermat que noms els quadrats poden formar identitats com la de les ternes pitagriques.  En efecte, no hi ha cap soluci a amb a,b i c enters, ni a  amb a, b, c i d enters i d ms gran que 2.

La suma dels primers quadrats perfectes ve donada per la segent frmula: 

;

 Llista dels 10 primers quadrats perfectes.


Vegeu tamb.
Nombre quadrat;
Terna pitagrica;
Identitat notable;

Enllaos externs.
 Dues nocions connexes;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330527" title="Mugil setosus" nonfiltered="3756" processed="3742" dbindex="128866">

Mugil setosus  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja algues i detritus.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330528" title="Mugil liza" nonfiltered="3757" processed="3743" dbindex="128867">

Mugil liza  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 80 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja detritus orgnics i algues.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Bermuda, Florida, Bahames i el Carib fins a l'Argentina).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330530" title="Kor" nonfiltered="3758" processed="3744" dbindex="128868">
Kor s una ciutat d'Albnia i capital del districte amb el mateix nom.
Compta amb una poblaci de 85.000 habitants.

El nom de Kor varia molt segons l'idioma: Aromans: Curceaua o C rcea ; Blgar:      , Kortxa o      , Kortxe; Grec:        , Korits; Itali: Coriza; Macedoni:       , Gorica; Turc: Grice.

Kor fou una ciutat important durant segles pels cristians ortodoxos i els musulmans. Compta amb una mesquita que duu 15 segles a la ciutat. 
Durant el perode otom es converteix en un dels punts importants del pas que ajuda a crixer i formar la identitat albanesa actual.

La ciutat s coneguda per un alt nivell d'educaci en els estudis. Alguns exemples sn els estudis de Matemtiques, Fsica, Qumica o Llenges estrangeres.
A Kor es funda la primera escola albanesa (1887) i la primera escola femenina (1891).

Respecte el mn de l'esport, a la ciutat hi juga el KS Sknderbeu. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330532" title="Peromyscus" nonfiltered="3759" processed="3745" dbindex="128869">

Peromyscus s un gnere de rosegadors. Les espcies d'aquest gnere sn ratolins del Nou Mn amb una relaci distant amb el ratol domstic, Mus musculus. Als Estats Units, les espcies de Peromyscus sn el gnere de mamfer amb la poblaci ms gran.

Llista d'espcies.
 Peromyscus attwateri J. A. Allen, 1895 ;
 Peromyscus aztecus (Saussure, 1860) ;
 Peromyscus boylii (Baird, 1855) ;
 Peromyscus bullatus, (Osgood, 1904);
 Peromyscus californicus (Gambel, 1848) ;
 Peromyscus caniceps Burt, 1932 ;
 Peromyscus crinitus (Merriam, 1891);
 Peromyscus dickeyi Burt, 1932 ;
 Peromyscus difficilis (J. A. Allen, 1891) ;
 Peromyscus eremicus (Baird, 1858) ;
 Peromyscus eva Thomas, 1898 ;
 Peromyscus furvus J. A. Allen and Chapman, 1897 ;
 Peromyscus gossypinus (LeConte, 1853) ;
 Peromyscus grandis Goodwin, 1932 ;
 Peromyscus gratus Merriam, 1898 ;
 Peromyscus guardia Townsend, 1912 ;
 Peromyscus guatemalensis Merriam, 1898 ;
 Peromyscus gymnotis Thomas, 1894 ;
 Peromyscus hooperi Lee and Schmidly, 1977 ;
 Peromyscus interparietalis Burt, 1932 ;
 Peromyscus keeni Merriam, 1897 ;
 Peromyscus leucopus (Rafinesque, 1818) ;
 Peromyscus levipes Merriam, 1898 ;
 Peromyscus madrensis Merriam, 1898 ;
 Peromyscus maniculatus (Wagner, 1845);
 Peromyscus mayensis Carleton and Huckaby, 1975 ;
 Peromyscus megalops Merriam, 1898 ;
 Peromyscus mekisturus Merriam, 1898 ;
 Peromyscus melanocarpus Osgood, 1904 ;
 Peromyscus melanophrys (Coues, 1874) ;
 Peromyscus melanotis J. A. Allen and Chapman, 1897 ;
 Peromyscus melanurus Osgood, 1909 ;
 Peromyscus merriami Mearns, 1896 ;
 Peromyscus mexicanus (Saussure, 1860) ;
 Peromyscus nasutus (J. A. Allen, 1891) ;
 Peromyscus ochraventer Baker, 1951 ;
 Peromyscus oreas Bangs, 1898 ;
 Peromyscus pectoralis Osgood, 1904 ;
 Peromyscus pembertoni Burt, 1932 ;
 Peromyscus perfulvus Osgood, 1945 ;
 Peromyscus polionotus (Wagner, 1843) ;
 Peromyscus polius Osgood, 1904 ;
 Peromyscus pseudocrinitus Burt, 1932 ;
 Peromyscus sejugis Burt, 1932 ;
 Peromyscus simulus Osgood, 1904 ;
 Peromyscus sitkensis Merriam, 1897 ;
 Peromyscus slevini Mailliard, 1924 ;
 Peromyscus spicilegus J. A. Allen, 1897 ;
 Peromyscus stephani Townsend, 1912 ;
 Peromyscus stirtoni Dickey, 1928 ;
 Peromyscus truei (Shufeldt, 1885) ;
 Peromyscus winkelmanni Carleton, 1977 ;
 Peromyscus yucatanicus J. A. Allen and Chapman, 1897 ;
 Peromyscus zarhynchus Merriam, 1898;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330538" title="Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="3760" processed="3746" dbindex="128870">

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) s l'operador ferroviari de la Generalitat Valenciana. Fou fundat el 10 de novembre de 1986 per explotar els servicis ferroviaris explotats per Ferrocarrils de Via Estreta (FEVE) al Pas Valenci traspassats el 13 de juny del mateix any.

A l'actualitat FGV s l'operadora dels tramvies i metros del Metro de Valncia sota el nom comercial Metrovalencia, el tren lleuger i tramvia de la Costa Blanca i Alacant anomenats TRAM, i una flota d'autocars interurbans a l'rea Metropolitana de Valncia davall el nom de Metrobs.

Enllaos externs.

Pgina oficial de Ferrocarils de la Generalitat Valenciana;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330540" title="Barranc de la Canal (Conca de Barber)" nonfiltered="3761" processed="3747" dbindex="128871">

El barranc de la Canal s un curs d'aigua de la Conca de Barber, de breu recorregut, que neix a uns 730 m d'altura, a uns 2 km a l'est de Conesa. Es dirigeix a l'oest vers aquesta poblaci, i, poc abans d'arribar-hi, travessa la carretera T-243 (Conesa - provncia de Lleida). Un cop a Conesa, recull les aiges de la riera de les Hortes i del barranc de les Codines, perdent el seu nom i formant el riu Seniol, afluent del riu Corb, a uns 690 m d'altitud.

Referncies.
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330543" title="Horda d'Or" nonfiltered="3762" processed="3748" dbindex="128872">

L'Horda d'Or (en mongol:           Altan Ord; ttar: Alt n Urda; rus:             , Zolotaya Orda; turc: Alt n Ordu) va ser un khanat mongol fundat per Batu el 1237. Comprenia el pas dels blgars del Volga i el Kiptxak, amb capital a Sarai, prop del Volga (anorreada per Tamerl). 

En temps del tercer khan, Brke (1257-66), els mongols de l'Horda d'Or foren islamitzats i s'expandiren per Corsmia, Transoxiana i el Caucas. Es varen aliar amb els mamelucs per impedir l'avan d'Hleg a Egipte. Els nombrosos i minsculs principats russos foren tributaris de l'Horda d'Or, a qui havien de sotmetre l'aprovaci de la seva investidura. 

Ivan III de Moscou s'alliber del seu domini i el khanat fou gradualment assimilat per Moscou. L'ltim reducte de l'Horda d'Or, el khanat dels Giray de Crimea, fou annexat per Rssia el 1783.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330544" title="PROXIMA" nonfiltered="3763" processed="3749" dbindex="128873">

PROXIMA s una pellcula espanyola de cincia ficci escrita i dirigida per Carlos Atanes, i produda per FORTKNOX Audiovisual i Ciberpsique Audiovisual amb la collaboraci de la Universitat de Huelva i de l Associaci d Antics Alumnes de la Universitat de Huelva 3 de marzo.

 Sinopsi .

El protagonista de PROXIMA, Tony (Oriol Aubets), s el propietari d un petit videoclub de cincia ficci que es troba a punt de la fallida; la relaci amb la seva xicota Natlia (Karen Owens) empitjora cada dia a conseqncia de la diferncia d interessos existent entre ells. Un dia Tony assisteix a una convenci de cincia-ficci per sentir a un fams autor del gnere parlant de la seva darrera obra. Per, quan l escriptor puja a l escenari fa una declaraci sorprenent: no escriur ms novelles de cincia ficci perqu ha trobat una forma real i senzilla de viatjar als estels, un nou portal. Escolteu el meu audiollibre i comproveu-ho vosaltres mateixos, crida. Aquesta afirmaci causa un gran rebombori, rebuig i estranyesa entre els seus fans, per el Tony sent curiositat i compra el CD de Felix Cadecq (Manuel Sols) per tal de provar-ho. 

A partir d aquest moment, la vida de Tony no ser la mateixa. Experimentar sensacions estranyes, coneixer a gent sorprenent que li assegurar que saben la forma de fugir de la flota de cuirassats extraterrestres que s aproxima a la Terra. Iniciar, en definitiva, un viatge cap a l estel Prxima Centauri. Per all que trobar no s exactament el que havia imaginat. 

 Producci .

PROXIMA s una pellcula produda per FORTKNOX Audiovisual i Ciberpsique Audiovisual amb la collaboraci de la Universitat de Huelva i de l Associaci d Antics Alumnes de la Universitat de Huelva  3 de Marzo . Es tracta del segon llargmetratge del director independent Carlos Atanes, tamb autor del gui, que s inscriu, altre cop, dins del gnere de la cincia ficci com abans ho va fer la seva opera prima . El director insisteix, un cop mes, en aquest gnere de la cincia ficci tan poc usual al cinema espanyol.  

La pellcula s ha rodat en vdeo digital (HDV, color, 116 min.) com ja es habitual a la filmografia d aquest director i ha tingut com a director de fotografia al Joan Babiloni (A.E.C.). El rodatge es va desenvolupar al llarg de gaireb dos mesos, entre Catalunya i Andalusia, concretament, a les provncies de Barcelona, Lleida i Huelva. A les dues primeres corresponen les seqncies de la vida real de  Tony (Oriol Aubets) com, per exemple, el tancament del seu videoclub o la trobada del protagonista amb El Missatger (Anthony Blake) a un lloc anomenat El Invernal (petita ermita de Lleida). A la provncia de Huelva es van rodar totes les seqncies extraterrestres de la pellcula. Aix, les escenes on es recrea el planeta que orbita l estel Prxima es graben a la Corta Atalaya, una conca minera ubicada a Minas de Riotinto, a la serra d Aracena. Es tracta d una de les mines ms antigues i grans del mn, amb un pou central, inundant a la seva part ms profunda per un llac cid, de ms de 1200 metres de dimetre, tot convertint-se en un emplaament sens dubte espectacular. 

 Temes .

PROXIMA s una pellcula de cincia ficci el punt de partida de la qual, s precisament, la visi d un amant del gnere, a partir de la qual se ns presenten els temes clssics de la cincia-ficci: la possibilitat de trencar la relaci espai-temps; el contacte amb civilitzacions extraterrestres (i l impacte social que aix suposaria); la presncia d un futur gens feli del qual es podria fugir; el viatge a un mn desconegut; la relaci entre l onric i all que s real; el rentat de cervell, etc. A tot aix cal afegir una nova perspectiva, aquella que impregna d un realisme cru l experincia de Tony al satllit de Prxima, experincia ms propera a un western que a un viatge sideral.

La pellcula fa una picada d ull als amants del gnere. Aix, un dels principals personatges, Felix Cadecq, que guia al protagonista en el cam per conixer a una civilitzaci ms avanada, s un transsumpte de Philip K. Dick, fams escriptor de cincia ficci a la vida real, entre quines obres se troben L Home al Castell Alt, The Minority Report o Somien els androides amb ovelles elctriques? (punt de partida de Blade Runner). La seqncia on l escriptor Felix Cadecq comunica la seva decisi d abandonar la literatura i afirma haver trobat un portal, recorda l ancdota real succeda al Philip K. Dick en un congrs de cincia-ficci a Metz (Frana) el 1977.

Per tamb es troben allusions a grans directors del gnere como Georges Mlis o Segundo de Chomn, les pellcules dels quals admira el protagonista especialment. I no falta una referncia a la polmica entre els amants de La Guerra de les Galxies i de Star Trek, amb personatges que discuteixen sobre all que s cincia ficci.  

 Repartiment .

PROXIMA compta amb un ampli repartiment ja que en el seu rodatge van participar ms de dos-cents extres, concretament en les escenes del planeta i en les del congrs de cincia-ficci. Entre els principals personatges es troben:  

 Oriol Aubets - Tony;
 Anthony Blake - El Missatger";
 Manuel Sols - Felix Cadecq;
 Abel Folk - Nestor;
 Hans Richter - Gabriel;
 Joan Frank Charansonnet - Lucas;
 Karen Owens - Natalia;
 Manuel Masera -  Goknur;
 Beatriz Urziz   I;
 Quim Castell -  Teo;
 Arantxa Pea   Susi;
 Enric Cervera   Ricardo;
 Alfonso Merelo   Director del congrs;
 Ernest Mascort   Client vdeo cub;
 Antonio Aroca   Client vdeo club;
 Paloma Merchan -  Client vdeo club;

 Msica .

El compositor barcelon Xavier Tort i el grup turins de rock lric-industrial Thee Maldoror Kollective han estat els encarregats de la creaci i la interpretaci de la musica de PROXIMA. S'hi afegeix Manolo Tena que ha cedit la seva can, El nico habitante de la Luna, per als crdits finals de la pellcula.  

En certa forma, i des d una perspectiva esttica i sensorial, es pot considerar que la msica (quant a la seva densitat i el seu tractament instrumental) discorre de forma parallela a les seqncies de la pellcula. Aix, a la primera part de PROXIMA, preval la sonoritat (timbre) del instruments de percussi metllica  com vibrfon o barres de ferro , per tamb diversos de pegat (d orquestracions per a cordes, bronzes, guitarres distorsionades, sintetitzadors, etc...), tot donant una sensaci de terr. A mesura que la pellcula avana i el personatge principal s implica en un mn sideral, la musica s hi torna ms ingrvida, utilitzant cordes i veus lriques, principalment de mezzosoprano i soprano per a petit format. 

A mitjans de l any 2007 el segell de producci discogrfica Foreshadow Productions va publicar el CD Themes from PROXIMA, on es reuneixen les sis peces (en la seva versi ampliada) que Thee Maldoror Kollective va compondre i interpretar per a la pellcula.

 Recepci .

De la mateixa manera que amb FAQ: frequently asked questions i, en general, amb tota la filmografia del seu director, la recepci de PROXIMA, tant per part de festivals com per part de la crtica, ha estat molt ms entusiasta a l estranger que a Espanya. PROXIMA es va estrena fora de concurs al Festival Internacional de Cinema Fantstic de Porto (Fantasporto 2007) un dia abans de la projecci especial que va tenir lloc a la Casa Coln de Huelva. Amb posterioritat ha estat seleccionada en diversos festivals de cinema de cincia ficci internacionals, com per exemple:  

 Sci-Fi London ;
 Festival de Cinema Fantstic Buenos Aires Rojo Sangre;
 Festival de Cinema Fantstic ICON de Tel-Aviv (pellcula nominada al premi ICON de cinema fantstic);
 Montevideo Fantstic (Uruguai);
 Hispacn - Congrs espanyol de cincia-ficci, Sevilla, Espanya (pellcula nominada al Premi Ignotus de la Associaci Espanyola de Cincia Ficci, Fantasia i Terror a la Millor Producci Audiovisual de 1008);
 Eurocon (Congrs Europeu de cincia-ficci, Copenhage, Dinamarca);
 Planet Ant Film & Video Festival, "Detroit's Independent Film Festival" ;

Des del proppassat 30 de juny de 2008, i a l espera de ser distribuda des de diferents plataformes als Estats Units, el DVD de la pellcula, subtitulada a l angls i al francs, es troba disponible al web oficial, en un edici especial que inclou el documental Made in PROXIMA i altres extres, com trilers de la filmografia del director Carlos Atanes. 

 Documentals .

El documental Made in PROXIMA (un rodatge de cincia ficci) recull com un making of les experincies del rodatge independent de la pellcula aix com els comentaris i opinions d alguns dels seus participants, entre ells, el propi director, Carlos Atanes, els productors, els msic Xavier Tort i alguns dels actors com Oriol Aubets, Karen Owens, Manuel Sols, Joan Frank Charansonnet, Manuel Masera i Arantxa Pea. Tamb rodat en vdeo digital, t una durada de 52 minuts i es troba disponible en castell amb subttols en francs i angls.  

 Referncies culturals .

 Els ttols dels llibres escrits pel personatge Felix Cadecq La segona mentida i Temps de Venus sn un guinyo a las novelles de Philip K. Dick La penltima veritat i Temps de Mart.
 La seqncia de la conferncia del escriptor Cadecq en el congrs de cincia-ficci est lliurement inspirada a la escandalosa compareixena de Philip K. Dick en un congrs similar celebrat a Metz, Frana, el 24 de setembre de 1977.
El Factor WARP s la unitat de Velocitat de Corvatura utilitzada en l univers fictici de Star Trek, a on el factor WARP 1 equival a la velocitat de la llum i el factor WARP 9,975 a 902.519 vegades la velocitat de la llum. Suposadament el factor WARP 10 es inabastable, i aquest s el motiu central del a discussi que mantenen els afeccionats a la cincia-ficci a la seqncia del  videoclub.
 El dileg Quina llstima que ella haja de morir, pero quin vive? s una cita de Blade Runner.
 La referncia al vestit de l'emperador de la conversa entre Tony i El Missatger sobre el vestit invisible, fa referncia al conte de Hans Christian Andersen El vestit nou de l emperador.
El comentari de Tony sobre el Coet de Magnetoplasma d Impuls Especfic Variable, desenvolupat pel Dr. Franklin Chang-Daz fa allusi al motor conegut per les sigles VASIMR, inventat per aquest astronauta americ i capa d imprimir a les naus espacials una velocitat molt superior a l actual.  ;
 Tony i el psiquiatra Nestor esmenten reiteradament el terme rentat de cervell, una tcnica de control mental utilitzada assduament pels rgims totalitaris del S. XX i aplicada en nombroses ocasions (molt sovint de forma illegal) com a terpia de desprogramaci per a pacients alliberats de sectes coercitives. ;
 En el segon viatge espacial, Tony desembarca en I, un dels quatre satllits ms grans de la planeta Jpiter.  I s tamb el nom d una amant de Zeus, segons la mitologia grega i el nom d un misteris personatge extraterrestre de PROXIMA.
El personatge del vell cosmonauta rus Komarov est basat en el coronel de las Forces Aries Sovitiques Vladmir Mijilovitx Komarov, mort a bord de la cpsula Soiuz 1 quan aquesta es va estavella contra la Terra, como a conseqncia d un error al sistema d obertura del paracaigudes.  A la pellcula s explica una ficci alternativa, segons la qual Komarov va ser rescatat en l ltim moment per una civilitzaci aliengena i va ser transportat a Prxima, on ha continuat amb vida fins als nostres dies.  ;
 El capadoci Goknur practica el gir levogir dervitx, tpic dels Mevlevi, o Dervitxs Voladors de Turquia, que utilitzen aquesta tcnica per entrar en trnsit i arribar a l xtasi mstic. ;
 Tony li ensenya a Goknur una fotografia autografiada del capit Jean-Luc Picard, personatge de la srie de cincia-ficci Star Trek: La nova generaci interpretat per l actor britnic Patrick Stewart.
 El tema musical que s escolta en els ttols de crdit finals havia estat composat i interpretat per Manolo Tena abans que la pellcula fossi concebuda i havia roms indit fins llavors. Tena va cedir el seu s als productors al donar-se n conte que, casualment, la lletra s ajustava molt a l argument de PROXIMA.

 Bibliografia .

 El filme andaluz "Proxima", nominado al Ignotus de la Asociacin Espaola de Ciencia-Ficcin, Fantasa y Terror, Revista Digital de la Fundacin Audiovisual de Andaluca, 31 de julio de 2008, nm. 1151.;
 Barahona, Carmen. La UHU estrena maana  Prxima , su primera produccin cinematogrfica, El Mundo (edici Andalucia), 2 de mar de 2007.
 Font, Dolors. Carlos Atanes present  Prxima , una pelcula de ciencia-ficcin, Diari de Terrassa, 17 de juliol de 2007, pg. 33.
 Font, Dolors. No le hara ascos a rodar una superproduccin, Diari de Terrassa, 18 de juliol de 2007.
 Rodrguez, Ana. La Universidad, escenario de ciencia-ficcin, Huelva Informacin, 24 de maig de 2006, pag. 25.
 Martn, Antonio. Prxima, ciencia-ficcin onubense. Odiel Informacin, 10 de decembre de 2006, pag. 45.
 Martn, Antonio. Preestreno de  Prxima  en la Casa Coln, Odiel Informacin, 2 de mar de 2007.
 Merelo, Alfonso. Prxima . El segundo largometraje de Carlos Atanes comparte muchos referentes de la ciencia ficcin clsica, SciFi.es, nm. 11, abril 2007, pg. 34.
 Pons, Albert. M uneixen molts vincles emocionals i cinematogrfics amb la ciutat de Terrassa, Diari Ms Terrassa, 13 de juliol de 2007, pg. 5.
 Serrano Cueto, Jos Manuel.  Prxima  (2007), de Carlos Atanes > Una pelcula? Un sueo?, Freek! Magazine, 6 de maig de 2008.
 Witt, Federico G. Entrevista a Marta Timn y Manuel Masera, productores de  PROXIMA , Portal de Ciencia Ficcin, 19 de febrer de 2007.


 Enllaos externs .
 Pgina web oficial de la pellcula;
 PROXIMA a IMDB;
 Science Fiction & Fantasy Media;
 The SF, Horror and Fantasy Film Review;
 Film Fanaddict;
 Film Arcade;
 Bad Lit;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330546" title="Teorema d'Euler" nonfiltered="3764" processed="3750" dbindex="128874">
En matemtiques, i en particular en  aritmtica modular, el teorema d'Euler s un teorema, anomenat aix en honor del matemtic sus Leonhard Euler, que estableix que





Aquest teorema s una generalitzaci del petit teorema de Fermat (que no tracta ms que el cas on n s un nombre primer), i al seu torn s una cas particular del teorema de Carmichal.

Aquest teorema permet simplificar el clcul de les potncies mdul n. Per exemple, si es vol trobar el valor de  mdul , s a dir trobar a quina classe s congruent  mdul , n'hi ha prou amb veure que 7 i 10 sn primers entre ells, i que . Per tant el teorema d'Euler indica que
;
se'n dedueix que
;
Per tant la xifra buscada s . 

Enllaos externs.

 Eric W. Weisstein, Teorema d'Euler a MathWorld.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330547" title="Dasypus" nonfiltered="3765" processed="3751" dbindex="128875">

Dasypus s un gnere d'armadillos de la famlia dels dasipdids. s l'nic gnere de la subfamlia dels dasipodins, i cont les segents espcies:

Armadillo de nou bandes, Dasypus novemcinctus;
Armadillo de set bandes, Dasypus septemcinctus;
Armadillo de musell llarg meridional, Dasypus hybridus;
Armadillo de musell llarg septentrional, Dasypus sabanicola;
Armadillo de musell llarg de Kappler, Dasypus kappleri;
Armadillo de musell llarg pelut, Dasypus pilosus;
 Dasypus bellus;

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330557" title="Rasa de Socarrats" nonfiltered="3766" processed="3752" dbindex="128876">

La rasa de Socarrats s un afluent per la dreta de la Ribera Salada.

Neix a 796 m d'altitud, a una 400 m a l'est de la masia de la Serra de Dalt i a 135 m a l'oest de la carretera del Pla de Cirera a Montpol. Desprs de 250 m en qu avana cap el nord, agafa la direcci E-W. 1.200 ms avall del punt on inicia el seu recorregut passa a 300 m al sud de la parrquia de Sant Sadurn de la Llena i 350 m  ms avall deixa al sud la masia del Prat. En aquest punt agafa la direcci NE-SW.  1.200 ms avall rep per la dreta la rasa de les Barraques (480 m de recorregut) i 700 m desprs rep per l'esquerra les aiges de la rasa del Roure, a uns 600 m d'altitud. A l'altra banda, a uns 60 m d'altitud per sobre de la confluncia, s'hi troba al masia de Cal Socarrats. Aqu torna a agafar la direcci E-W que mantindr durant 1,5 km i tornar a girar per agafar novament la direcci NE-SW que ja mantindr fins la seva confluncia amb la Ribera Salada, a 551 m d'altitud, just al costat nord del Pla dels Roures. 

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la rasa del Roure: ;
 Confluncia amb la Ribera Salada: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou el curs d'aquesta rasa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330564" title="Gliptodntid" nonfiltered="3767" processed="3753" dbindex="128877">

Els gliptodntids (Glyptodontidae) sn una famlia extingida, relacionada amb els pampatrids i els armadillos actuals. Els gliptodntids eren ms grans i tenien una armadura ms gruixuda que la dels seus parents moderns. Aparegueren per primer cop durant el Mioc a Sud-amrica, que romangu el seu centre de diversitat. Per exemple, un gliptodntid del Mioc inferior amb molts trets primitius en comparaci amb altres espcies, Parapropalaehoplophorus septentrionalis, fou descobert en un indret actualment elevat de Xile i descrit el 2007. Quan es form l'istme de Panam fa uns tres milions d'anys, algunes espcies, com ara Glyptotherium texanum, s'estengueren al nord com a migrants del gran intercanvi americ, igual que els pampatrids i armadillos.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330568" title="Mugil rammelsbergii" nonfiltered="3768" processed="3754" dbindex="128878">

 Mugil rammelsbergii s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 61 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic sud-oriental (Illes Galpagos i Per).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330569" title="Valldossera" nonfiltered="3769" processed="3755" dbindex="128879">
Valldossera s el nom com que reben un seguit d'urbanitzacions del municipi de Querol, Alt Camp. L'any 2005 tenia 294 habitants. Es troba a uns 6 km al sud-est del nucli urb de Querol, a uns 650 m d'altitud.

El seu nom prov de l'esglsia de la Mare de Du de Valldossera, a l'extrem sud-oriental del terme municipal.

Comprn les urbanitzacions Can Llenas, Mas Bermell (o Mas Vermell), Mas Gassons i Ranxos de Bonany.

Referncies.

 Web de l'ajuntament de Querol;
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330570" title="Mugil capurrii" nonfiltered="3770" processed="3756" dbindex="128880">

Mugil capurrii  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals de l'Atlntic oriental (des del Marroc fins a Guinea Bissau).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330571" title="Mugil incilis" nonfiltered="3771" processed="3757" dbindex="128881">

Mugil incilis  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de les ndies Occidentals fins al sud-est del Brasil).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330573" title="Mugil soiuy" nonfiltered="3772" processed="3758" dbindex="128882">

Mugil soiuy  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 80 cm de llargria total.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330580" title="Urbanitzaci Vallmoll Parads" nonfiltered="3773" processed="3759" dbindex="128883">
La Urbanitzaci Vallmoll Parads s una urbanitaci que pertany al municipi de Vallmoll, Alt Camp. L'any 2005 tenia 439 habitants.

Es troba a menys d'un quilmetre al nord del nucli urb de Vallmoll, a uns 180 m d'altitud.

Referncies.
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330583" title="Cap-pla" nonfiltered="3774" processed="3760" dbindex="128884">

El cap-pla, llissa llobarrera, cabeut, capgrs, llissa, llssera o llssera llobarrera (Mugil cephalus) s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Pot arribar als 1,2 m de llargria total.;
 Assoleix els 8 kg de pes.
 El cos s llarg i ample especialment a la part dorsal.
 El peduncle caudal s alt i comprimit lateralment.
 El cap s gros i ample (quasi rod) amb la boca terminal i el morro curt.
 El llavi superior s fi.
 Els ulls estan coberts per una membrana adiposa molt desenvolupada.
 Les dues dorsals sn triangulars.
 La caudal s grossa i cncava.
 El dors s gris blavs i els costats platejats amb lnies longitudinals de color marr.
 T una taca negra a la base de les pectorals.;

Reproducci.

T lloc entre mar i setembre.

Alimentaci.

Menja petits invertebrats i detritus orgnic.

Hbitat.

Es troba al litoral (fins als 10 m) a tot tipus de fons. S'apropa a la costa desprs de fortes pluges que arrosseguen matria orgnica cap a la mar. Freqenta les llacunes i els estuaris i surt a la mar per reproduir-se.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes d'aiges temperades i clides del Pacfic oriental (des de Califrnia fins a Xile), al Pacfic occidental (des del Jap fins a Austrlia), a l'Oce ndic occidental (des de l'ndia fins a Sud-frica), a l'Atlntic occidental (des de Nova Esccia fins al Brasil) i a l'Atlntic oriental (des de la Mar Cantbrica fins a Sud-frica, incloent-hi la Mar Mediterrnia i la Mar Negra).

Costums.

s gregari amb els costums similars a les altres llisses. 

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330584" title="Batu Khan" nonfiltered="3775" processed="3761" dbindex="128885">

Batu Khan (1204 - 1255) va ser un khan mongol (1227-1255), fill de J i i nt de Genguis Khan.

 Primera anys .

Dels seus primers anys no se sap gaireb res. El 1223 era present al kuriltay que va elegir a Ogodei com a gran khan.

A la mort del seu pare (febrer de 1227) els seus dominis, enormes, es van dividir: el modern Kazakhstan, la part inferior del Sir Darya i la Sibria occidental van passar al fill gran Orda, i el segon fill, Batu, va rebre els territoris ms a l'oest incloent Khwarizm i el pas dels Cumans o Dash-i Qiptxaq (Estepa de Kip ak) al nord i nord-est de la mar Negra.

 Expedici a Europa .

El 1234 o 1235 probablement era present al kuriltay que va decidir reprendre la guerra contra els russos i pobles vens i fou designat cap suprem de la gran expedici mongola de 150000 homes que va sortir la primavera del 1236.  L'acompanyaven els seus germans Orda, Berke i Shayban; Guyuk i Kaidan, fills de Ogodei; Kaidu, net d'Ogodei; Mongke, fill de Tului; Baidar, fill de Txagatai; i Buri, net de Txagatai. Segons el yuanshi l'orde es va donar el 1234 i Mongke s'hi va incorporar el 1235. La direcci efectiva de l'expedici corresponia al general Subotai que tenia llavors uns 60 anys, per la direcci titular era de Batu.

L'exrcit es va posar en marxa la primavera del 1236. A la tardor d'aquell any l'exrcit era al territori dels Blgars del Volga. a capital del pas, Bolghar, fou saquejada i arrunada . Segons les fonts russes aquesta destrucci es va produir a la tardor del 1237, per s ms probable que fos a la tardor del 1236. En tot cas, durant un any (1236-1237) els mongols van estar ocupats lluitant contra els turcs pagans, nmades i salvatges, de les estepes russes, als que els musulmans anomenaven turcs kiptxak . Els turcs es van sotmetre i van formar el gruix principal de la poblaci del futur khanat de Batu (conegut com Khanat de Qiptxaq o Kiptxak, o com Horda d'Or). Alguns caps turcs van resistir, el principal Batchman, que va organitzar la resistncia a la vora del Volga per fou finalment capturat a una illa a la part inferior del riu el hivern del 1236 al 1237  i fou esquarterat. Rashid al-Din diu que la darrera resistncia dels kiptxak fou liquidada el 1238 per Berke. El cap kiptxak Kutan va emigrar amb 40000 tendes cap a Hongria, on es va fer cristi.

El novembre de 1237 els mongols van creuar el Volga glaat i entre finals del 1237 i 1239 els mongols van atacar als principats russos. Yuri de Riazan es va tancar en aquesta ciutat mentre el seu germ Roman es tancava a Kolomna. Riazan fou ocupada, Yuri executat i tota la poblaci degollada (21 de desembre de 1237). Yuri II de Suzdal, van enviar ajut en debades al defensor de Kolomna, on Roman fou derrotat i mort, i la ciutat ocupada. Moscou, llavors una vila secundaria, fou saquejada el febrer del 1238. Yuri II no va poder impedir tampoc el saqueig de Suzdal (que fou cremada) i Wladimir (assaltada el 14 de febrer de 1238, cremada, i la poblaci degollada a les esglsies on s'havia refugiat). Yuri II fou derrotat i mort en una batalla a la vora del Sita o Siti, afluent del Mologa (4 de mar de 1238). Altres destacaments mongols van saquejar Yaroslav i Tver. Novgorod es va salvar pel desgla que va fer intransitables els camins.

El hivern segent les operacions es van reprendre en direcci cap a Ucrana; Txernigov fou saquejada i seguidament va ser conquerida Kev (6 de desembre de 1240) que fou parcialment destruda. Desprs van assolar el principat d'Halicz o Galtzia, el prncep del qual, Daniel, va fugir a Hongria.

En aquestes campanyes van esclatar dissensions: Guyuk, fill d'Ogodei, i Buri, net de Txagatai i fill de Mutugen, no estaven d'acord amb la preeminncia de Batu, i donaren mostres clares de insubordinaci. Ogodei els va haver de cridar. Buri va tenir fins i tot un altercat violent amb Batu. Mongke en canvi va deixar l'exrcit per va romandre en bons termes amb Batu.

El hivern del 1239 al 1240 els mongols van acabar de sotmetre les estepes de Rssia meridional, i sota direcci de Mongke van ocupar Maghas, capital dels alans o ases (asod en mongol). . La campanya que va seguir va culminar amb la conquesta de Kiev el 17 de desembre de 1240.

El hivern del 1240 l'exrcit de Batu, sota la direcci de Baidar i Kaidu, va marxar contra Polnia . Van creuar el Vstula glaat (13 de febrer de 1241) i van saquejar Samdomierz, arribant fins als afores de Cracvia; un exrcit polons fou derrotat a Chmielnik (18 de mar de 1241). Boleslau IV va fugir de Cracvia (evacuada tanmateix pels habitants) i es va refugiar a Morvia. La ciutat fou cremada pels mongols, que seguidament van entrar a Silsia sota la direcci de Baidar  i van creuar el Oder a Ratibor. El duc Enric els va fer front amb 30000 homes  que foren derrotats el 9 d'abril de 1241 a Wahlstadt, prop de Liegnitz; tot seguit els mongols van entrar a Morvia, assolant el pas, per sense poder ocupar la ciutat d'Olmutz defensada per Iaroslav de Sternberg. De Morvia aquesta part de l'exrcit mongol es va dirigir cap a Hongria on ja operava la resta de l'exrcit, sota la direcci del propi Batu i del general Subotai.

A Hongria l'exrcit mongol es va dividir en tres cossos: un dirigit per Shayban, va avanar des del nord, entre Polnia i Morvia; el segon dirigit per Batu, va avanar des de Galitzia, pels congosts dels Carpats entre Inghvar i Munkacz on van derrotar el comte palat encarregat de la defensa (12 de mar de 1241); i el tercer cos, sota la direcci de Qada'an, vingut de Moldvia, va ocupar Varadin i Czanad, destrudes i on la poblaci fou massacrada. La uni dels tres cossos es va fer prop de Pest entre el 2 i el 5 d'abril. A Pest el rei Bela IV reunia al seu exrcit; la batalla es va iniciar el dia 7 d'abril; els mongols van retrocedir en direcci a la confluncia del riu Sayo i el Theiss; al sud de Mohi, a la confluncia, Batu i Subotai van derrotar els hongaresos (11 d'abril de 1241); els mongols, dividits en dos parts pel riu Sayo, van creuar aquest per Girines i Nagy Czeks i es van ajuntar la nit abans de la batalla (10 a 11 d'abril). Pest fou assaltada i cremada i el rei Bela IV va fugir cap a la mar Adritica. Els degollaments massius de poblacions no foren infreqents. Tot el pas fins al Danubi fou dominat; alguns autors per comencen a veure un principi d'entesa entra magiars i mongols . Noms algunes fortaleses com Gran (Strigonia) i Alba Julia, van resistir. El juliol del 1241 els mongols van arribar a Neustadt, prop de Viena. Batu va creuar el Danubi glaat el 25 de desembre de 1241. Mentre Qada'an havia estat enviat en persecuci del rei Bela IV, refugiat a Crocia, i al saber que venien els mongols, es va refugiar a les illes dlmates. Els mongols van arribar fins a Spalato i Cattaro (que fou saquejada) per tornar desprs a Hongria (mar de 1242).

El 11 de desembre de 1241 va morir Ogodei. Aix va provocar la evacuaci se Hongria pels mongols. Passant per Bulgria els mongols  van retornar cap a la mar Negra (primavera del 1242) i el hivern del 1242 a 1243, per Valquia i Moldvia, i Ucrana van arribar a les seves bases del Volga. El mateix 1242 Iaroslav I de Wladimir va anar a veure al khan Batu per refermar la seva lleialtat i fou confirmat al crrec pel khan que el va considerar tanmateix "el primer de tots els prnceps del poble rus"; el 1245 el prncep Daniel d'Halicz va haver de demanar la consagraci a Batu.

 Conflicte amb Guyuk .

El 24 d'agost de 1246 Guyuk fou proclamat gran khan. El nou khan era enemic personal de Batu; al kuriltay havia enviat a cinc dels seus germans per va excusar la seva prpia assistncia per raons de salut. El 1247 Guyuk va sortir de Karakorum per dirigir-se "per raons de salut" a la regi de l'Imil (el seu domini hereditari) per probablement amb intenci de iniciar la guerra contra Batu que fou alertat per la princesa Sorgaqtani, cap de la casa de Tului, i es va avanar cap a Semirechie arribant a Alaqman, a set dies de Qayaligh (prop de la moderna Kopal) . La guerra era inevitable, per Guyuk, a causa de l'abs de l'alcohol i les dones, va morir  a una setmana de cam de Bechbaligh . La data exacta de la mort no s coneguda, per les fonts xineses la situen entre el 27 de mar i el 24 d'abril de 1249. 

 Cop d'estat .

La regncia va passar a la seva vdua Oghul Qamich que volia fer atribuir el tron a un dels prnceps de la lnea d'Ogodei, be Chiramon (nebot de Guyuk) o encara millor al fill que ella havia tingut amb Guyuk, de nom Qutcha . Per el deganat de la casa genguiskhnida el tenia Batu Khan de la lnea Djocida, que volia excloure a la branca d'Ogodei (Ogodedes), i es va aliar amb la vdua de Tului, Sorgaqtani. Aquesta va convncer fcilment a Batu de fer elegir a Mongke, fill de la mateixa princesa i de Tului.

El kuriltay per l'elecci de gran khan es va fer presidit per Batu, al seu campament d'Alaqmaq, al nord del riu Issiq Qul, el 1250. Els representants de les branques d'Ogodei i Txagatai no van assistir a la reuni o els que hi van anar la van abandonar abans de l'elecci; aix la decisi quedava en mans de les branques de Djoci i Tului. Elegit Mongke com estava previst, les branques absents es van negar a ratificar la elecci i reconixer al nou gran khan allegant que l'assemblea s'havia fet molt lluny dels llocs sagrats genguiskhnides i havia estat incomplerta. Batu va convocar llavors un segon kuriltay ms complert a la regi sagrada a la vora de l'Onon o del Kerulen, i va convidar a les branques refractaries a assistir-hi, per totes les requisitries van rebre un complet refs. Batu va seguir endavant i el seu germ Berke fou encarregat d'organitzar el kuriltay a Koda'a-aral o Kto'-aral, a la vora del Kerulen. Els representants de la branca d'Ogodei van protestar i igualYissu Magu, cap de l'ulus de Txagatai, que donava suport als ogodedes. Per Berke va fer proclamar a Mongke com a gran khan el 1 de juliol de 1251 , amb 43 anys d'edat, i l'imperi va passar aix de la branca d'Ogodei a la de Tului.

Aquest virtual cop d'estat fou possible per la debilitat dels prnceps ogodedes, tots joves, i per la influncia de Batu com a dec dels genguiskhnides i cap de la branca major. Per aix trencava la legitimitat i els perjudicats no s'hi podien conformar. Entre les revenges que es van produir una est especialment relacionada amb Batu: Buri, net de Txagatai, enfrontat amb Batu durant l'expedici a Europa, li fou entregat i el va fer matar.

Mongke va comenar el seu regnat en part obligat amb el seu oncle Batu que l'havia pujat al tron. Batu actuava prcticament com independent a l'oest del Balkai . Fins a la mort de Batu, Mongke no esdevingu un sobir absolut.

 Darrers anys .

Batu va tenir 26 esposes segons Rubrouck; segons Rashid al-Din tenia quatre fills. Al ms gran d'aquestos fills, Sartak, cristi nestori, li va delegar una part de l'autoritat els seus darrers anys; a partir del 1249 fou Sartak el que va rebre l'homenatge dels prnceps russos. 

La data de la mort de Batu no se sap amb seguretat ja que les fonts presenten fora divergncies per la ms probable s el 1255. Als darrers anys vivia a la riba oriental del Volga i al hivern baixava a la seva desembocadura on va fundar la vila de Saray al canal de l'Akhtuba a uns 100 km al nord d'strakhan. Encara que els russos el consideraven un conqueridor cruel, els mongols li donaven el malnom de sain (bo o savi) i fou considerat un sobir just i llest fins i tot per Djuzdjani, autor desfavorable als mongols. Segons Djuwayni mai es va arribar a decantar cap a una religi concreta i seguia practicant l'adoraci del cel com els seus avantpassats. El seu khanat fou conegut com de Kiptxak o de l'Horda d'Or i domin bsicament la conca del Volga  de Kazan a la mar Cspia  i la de l'Ural inferior.

Vegeu tamb.
Batides;

 Referncies .


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330586" title="Mugil curema" nonfiltered="3776" processed="3762" dbindex="128886">

Mugil curema  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 90 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Nova Esccia fins a l'Argentina), a l'Atlntic oriental (des de Senegal fins a Nambia) i al Pacfic oriental (des del Golf de Califrnia fins a Xile).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330587" title="Masmolets" nonfiltered="3777" processed="3763" dbindex="128887">
Masmolets s una entitat de poblaci del municipi de Valls, a l'Alt Camp. L'any 2005 tenia 10 habitants censats.

Es troba a uns 3 km al nord del nucli urb de Valls, a uns 300 m d'altitud, i s'hi accedeix des de la carretera N-240. Depn eclesisticament de Fontscaldes, i des del segle XIII formava part de la universitat de Valls.

A ms del nucli principal, comprn un seguit de masos  i una petita urbanitzaci anomenada "les Parcelles de Palau de Reig", a qu s'accedeix per un estret cam asfaltat.

Tamb i podem trobar el el restaurant cal ganxo ubicat en una casa pairal.

  

Referncies.
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330588" title="Mugil gaimardianus" nonfiltered="3778" processed="3764" dbindex="128888">

Mugil gaimardianus  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 6,7 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de l'est de Florida i Cuba fins al nord de Sud-amrica).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330589" title="Mugil platanus" nonfiltered="3779" processed="3765" dbindex="128889">

Mugil platanus  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-oest de l'Atlntic (des de Rio de Janeiro, Brasil, fins a l'Argentina).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330590" title="Diagnosi" nonfiltered="3780" processed="3766" dbindex="128890">
Una diagnosi o un diagnstic s un conjunt de prctiques adreades a la determinaci d'una situaci. En medicina, la diagnosi s el conjunt de mtodes (basats en els signes i smptomes del pacient, en els resultats de proves bioqumiques, microbiolgiques, radiogrfiques, etc.) que permeten determinar la malaltia exacta que afecta un pacient. El resultat de la diagnosi s el diagnstic.

 El diagnosi a la medicina .

Tpicament el diagnstic se desenvolupa en dues parts :
 Anamnesi (o histria de la malaltia) : que s l'etapa ms crucial de la consulta. El metge escolta el pacient, lliurement, orientant-lo en les preguntes. L'anamnesi permet conixer els antecedents del pacient els smptomes , l'antiguitat de la malaltia i la seva evoluci, els tractaments ja seguits...
 Examen fsic (anomenat tamb examen clnic : desprs de l'anamnesi el metge sovint t una idea fora precisa de la malaltia; l'examen cerca els signes fsics i aix aportar les proves per donar suport el diagnstic,
 presa de les constants vitals : temperatura, pressi arterial, polse ;
 auscultaci : auscultaci dels sorolls del cor i dels pulm amb un estetoscopi;
 palpaci del ventre ... Palpaci dels ganglis ;
 test des reflex : avaluaci neurolgica;
 examen dels timpans, de la gorja en infants ;
 examen gastro-enterolgic, ginecolgic... si s el cas.
Es pot completar amb exmens complementaris.

El diagnstic diferencial d'un estat mrbid s la uni de les patologies que presenten eventualment els smptomes i els signes clnics propis. 

Tamb hi ha un diagnstic infermer i un diagnstic quinesiterpic. 

 Diagnstic in vitro i in vivo .

Hi ha dos tipus de diagnstics mdics:
El diagnstic in vivo s en el cos del pacient per exemple amb raig X, ressonncia magntica, etc.).
El diagnstic in vitro amb mostres de fluids corporals (sang, orina, etc.) en laboratori.

 Notes .

 No s'ha de confondre amb el pronstic (estimaci del evenir del pacient).





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330591" title="Mugil trichodon" nonfiltered="3781" processed="3767" dbindex="128891">

Mugil trichodon  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Florida fins al nord-est del Brasil).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330592" title="El Mas d'en Bosc" nonfiltered="3782" processed="3768" dbindex="128892">
El Mas d'en Bosc s un llogaret del municipi de Vila-rodona, Alt Camp. L'any 2005 tenia 1 habitant censat.

Es troba aproximadament a 4 km a l'est del nucli urb de Vila-rodona, a uns 380 m d'altitud. S'hi accedeix des de la carretera TV-2444.

Referncies.


 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330593" title="Radiografia" nonfiltered="3783" processed="3769" dbindex="128893">
Una radiografia s una imatge obtinguda a travs de l'exposici d'una pellcula fotogrfica als raigs X. La penetraci dels raigs X en molts materials que sn opacs a la radiaci visible fa tils les radiografies en l'observaci de les estructures internes del cos hum.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330595" title="Liza abu" nonfiltered="3784" processed="3770" dbindex="128894">

Liza abu  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 20 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a l'Iraq, Pakistan i als rius Tigris i Eufrates al seu pas per Turquia.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330596" title="Liza parmata" nonfiltered="3785" processed="3771" dbindex="128895">

Liza parmata  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic occidental (des del sud de la Mar de la Xina Meridional fins a Indonsia i Nova Guinea).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330597" title="Il Pigmalione" nonfiltered="3786" processed="3772" dbindex="128896">
	
Il Pigmalione s una pera en un actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Antonio Simeone Sografi, basat en Les Metamorfosis d'Ovidi. S'estren al Teatro Donizetti de Brgam el 13 d'octubre de 1960.

s la primera pera de Donizzetti i es creu que no es va estrenar fins el 1960,  quan es va realitzar al XVII Festival delle novit al Teatro Donizetti, a la ciutat natal del compositor de Brgam, Itlia.
	
	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330598" title="Liza alata" nonfiltered="3787" processed="3773" dbindex="128897">

 Liza alata s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 75 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a Sud-frica, Madagascar, nord d'Austrlia, Nova Guinea i Tonga. Tamb al riu Zambeze (frica).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330599" title="Liza affinis" nonfiltered="3788" processed="3774" dbindex="128898">

Liza affinis  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic nord-occidental (Jap -llevat del nord d'Hokkaido-, Ryukyu, Taiwan i des de Shangai fins a Hainan).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330600" title="Precedents de la copa romanesa de futbol" nonfiltered="3789" processed="3775" dbindex="128899">
Abans que la Federaci Romanesa de Futbol comencs a organitzar la Copa romanesa de futbol oficial el 1933 es disputaren diversos precedents de la copa romanesa de futbol.

 Historial .
 Cupa Asocia iunii Romne de foot-ball .
1909    CA Colentina Bucure ti;
1910/11 SC Olimpia Bucure ti;

 Cupa Alexander Bellio .
1911/12 United AC Ploie ti;
1913    Bukarester FC;

 Cupa Hans Herzog .
1912    United AC Ploie ti;
1913    CA Colentina Bucure ti;
1914    CA Colentina Bucure ti;

 Cupa Harwaster .
1913    Bukarester FC;
1915    Bukarester IHC FC ;
1915    Romno-Americana FC Bucure ti ;
1919    Venus ASC Bucure ti;
1920    Tricolor FC Bucure ti;

 Cupa Jean Luca P. Niculescu .
1915    Romno-Americana FC Bucure ti;
1916    Prahova FC Ploie ti;
1919    Venus ASC Bucure ti;
1920    Venus ASC Bucure ti;
1921    Tricolor FC Bucure ti;

 Cupa Romniei .
Competici disutada dues temporades entre les cinc seleccions de les lligues regionals (Liga de Centru, Liga de Est, Liga de Nord, Liga de Sud, Liga de Vest).
1931    Liga de Nord          1-0 Liga de Sud;
1932/33 Liga de Nord          3-2 Liga de Est ;

 Cupa Basarabiei .
Competici no oficial amb una fase de grups i una d'eliminatries que reempla la lliga romanesa de futbol que no es disput per la guerra mundial.
1941/42 Rapid Bucure ti       2-1 CFR Turnu Severin;

 Cupa Prim verii .
Competici no oficial amb una fase de grups i una final que es disput la primavera de 1957 amb motiu del canvi de dates de la Lliga romanesa de futbol.
1957    Locomotiva Bucure ti 3-1 tiin a Timi oara ;

 Enllaos externs .
RSSSF;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330602" title="Liza argentea" nonfiltered="3790" processed="3776" dbindex="128900">

 Liza argentea s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud d'Austrlia (des d'Austrlia Occidental fins a Queensland).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330604" title="Barranc de la Coma (Conca de Barber)" nonfiltered="3791" processed="3777" dbindex="128901">

El barranc de la Coma s un curs d'aigua de la Conca de Barber, de breu recorregut, que neix a uns 820 m d'altura, a uns 500 m a l'oest de Vilanova de Prades. Es dirigeix inicialment a l'oest i va recollint les aiges de diversos tributaris. Desprs gira al sud i finalment, desprs d'un recorregut d'uns 2 km, desemboca, a uns 740 m d'altitud, al riu del Mol, el qual, via els rius Prades, Montsant i Siurana, desemboca a l'Ebre.

Referncies.
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330605" title="Llissa galta-roja" nonfiltered="3792" processed="3778" dbindex="128902">

La llissa galta-roja, llissaura, llssera, llisa galta-roig, galti-roig o galta roig (Liza aurata) s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Pot arribar als 59 cm de llargria total.;
 El cos s allargat i de secci cilndrica.
 El cap s curt amb la boca transversal.
 Els llavis sn fins i llisos, sense papilles.
 El maxillar es troba ocult pel preorbitari.
 La parpella adiposa es troba molt poc desenvolupada.
 L'espai jugular s ample.
 Les aletes pectorals sn molt llargues.
 El dors s de color gris i els costats platejats on hi ha una srie de franges longitudinals fosques.
 Presenta una taca daurada a l'opercle.;

Reproducci.

T lloc durant la tardor. 

Alimentaci.

Es nodreix de petits invertebrats, d'algues i de matria orgnica.

Hbitat.

s litoral de poca fondria principalment a fons fangosos i sorrencs fins als 10 m. Tamb pot aparixer a aiges salabroses i a l'interior de ports. No aguanta b les variacions brusques de temperatura, per aix prefereix la mar abans que els estuaris i albuferes, ja que en aquests indrets les variacions sn brusques.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des d'Esccia i Noruega fins a Cap Verd) i Senegal, de la Mar Mediterrnia i de la Mar Negra.

Costums.

s gregari i forma bancs que neden per superfcie contracorrent. s eurihal (resisteix variacions de salinitat). 

Espcies semblants.

Hi ha altres llisses com la llssera (Liza ramada) que s molt semblant i t una taca negra a la base de les pectorals, l'espai jugular ample i el preorbitari no tapa el maxillar. La llissa agut (Liza saliens) tamb s molt semblant i es diferencia per tindre l'espai jugular estret.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330606" title="Liza parsia" nonfiltered="3793" processed="3779" dbindex="128903">

 Liza parsia s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 16 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce ndic (Pakistan, ndia, Sri Lanka i Illes Andaman).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330607" title="Daniel Bensad" nonfiltered="3794" processed="3780" dbindex="128904">
Daniel Bensad (Tolosa, 1946) s un filsof francs. Fou un dels dirigents estudiantils de maig de 1968, militant a les files de les Jeunesses Communistes Rvolutionnaires, al costat d'Alain_Krivine. Des de llavors, ha estat una de les personalitats destacades del panorama de l esquerra anticapitalista i de la vida intellectual francesa. 

Bensad, profesor de filosofia a la de Pars VIIIi director de la revista Contre-Temps, s en l actualitat un dels intellectual marxistes contemporanis ms respectats internacionalment. s autor d una mplia i extensa obra que inclou ms d una trentena de llibres en francs. La seva obra abarca una gran diversitat de temes com ara l estudi del pensament de Marx (al qual ha dedicat diverses obres) i Walter Benjamin, l anlisi d autors com Bourdieu, Badiou, Derrida o Foucault, les transformacions de la sobirania, la poltica i l Estat en el marc del procs de globalitzaci, el nou imperialisme, el balan de la trajectria del moviment obrer del segle XX, o les promeses de futur que encarna el moviment altermundialista. En els seus darrers llibres ha polemitzat amb autors contemporanis com Antonio Negri o Holloway, o els  nous filsofs  com Bernard Henri-Lvy o Andr Glucksmann, entre d altres.

Obres.
s autor d un obra extensa que inclou els segents llibres: 
Mai 68. Une rptition genrale (1968, amb Henri Weber);
Le deuxime Souffl. Problmes du mouvement tudiant (1969, amb Camille Scalabrino);
Portugal, une rvolution en marche (1975, amb Charles Andr-Udry i Michael Lwy);
La Rvolution et le Pouvoir (1976);
Les Haillons de l utopie (1980);
Stratgies et Partits (1987);
Mai si!1968-1988. Rebelles et repentis (amb Alain Krivine, 1988);
Moi, la Rvolution (1989);
Walter Benjamn, sentinelle messianique (1990);
Jeanne de guerre lasse (1991);
La Discordance des Temps (1995);
Marx l intempestif (1995);
Le Pari Mlancolique (1997);
Le retour de la question sociale (1997, amb Christophe Aguiton);
Leur gauche et la notre. Lionel qu as tu fait de notre victoire? (1997);
loge de la rsistance a l air du temps (1999);
Qui est le juge? (1999);
Contes et legendes de la guerre thique (1999);
Le sourire du spectre (2000);
Les irreductibles, Thoremes d ela rsistance  l air du temps (2001);
Rsistances. Essai de Taupologie genrale (2001);
Passin Karl Marx (2001);
Les Trotskismes (2002);
Changer le monde (2003);
Le nouvel internationalisme (2003);
Une lente impatience (2004);
Fragaments Mcreants (2005);
l edici crtica de La Question Juive de Karl Marx (2006);
Les desposseds (2007);
loge de la politique profane (2008) ;
Un nouveau thologicien: Bernard Henri-Lvy (2008).

Bensad ha escrit mpliament tamb sobre el maig francs. Els seus darrers escrits sobre 1968 estan a punt de ser publicats a Frana en el volum Mai 68. Fin et Suites (co-escrit amb Alain Krivine). Tamb ha realizat una contribuci a l obra col.lectiva publicada recentment en castella 1968. El ao en qu el mundo pudo cambiar de base  (Ediciones La Catarata). 

Les seves obres han estat tradudes en varies llenges com ara l angls, el castell, l alemany, l itali, el portugus, el turc, o el vietnamita. En castell han estat publicades les obres: 
Cambiar el mundo (2002);
Marx Intempestivo (2003);
Clases, plebes, multitudes (2005);
Resistencias (2006);
Trotskismos (2006) ;

Altres.
En els darrers anys ha participat en nombroses conferencies arreu del mn i ha estat present en diverses activitats del moviment altermundialista com ara les diferents edicions del Frum Social Mundial de Porto Alegre. s tamb un bon coneixedor d Amrica Llatina, en particular d Argentina, Brasil i Veneuela. L any 2004 va publicar la seva autobiografia, Une lente impatience on repassa el seu itinerari militant i intel.lectual.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330608" title="Liza subviridis" nonfiltered="3795" processed="3781" dbindex="128905">

 Liza subviridis s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330609" title="Subdivisions de Buganda" nonfiltered="3796" processed="3782" dbindex="128906">

Buganda estava dividida en 20 districtes anomenats "comtats". D'aquestos, dos foren transferits a Bunyoro desprs d'un referndum el 1964. Els 20 comtats sn:
	
Buddu, capital Masaka (governada per un Ppookino);
Bugangazzi , capital Kakumiro (governada per un Kiyimba  	;
Bugerere, capital Ntenjeru (governada per un Mugerere);
Bulemeezi, capital Ggaga (governada per un Kangaawo);
Buruli, capital Nakasongola (governada per un Kimbugwe);
Busiro, capital Ssentema (governada per un Ssebwana);
Busujju, capital Mwera (governada per un Kasujju);
Butambala, capital Kaabasanda (governada per un Katambala);
Buvuma, capital Maggyo (governada per un Mbuubi);
Buyaga, capital Kibaale (governda per un Kyambalango);
Buweekula, capital Kiryannongo (governada per un Luwekula)	;
Ggomba, capital Kanoni (governada per un Kitunzi);
Kabula, capital Kabula (governda per un Luwama);
Kkooki, capital Rakai (governda per un Kaamuswaga);
Kyaddondo, capital Kasangati (governda per un Kaggo), comtat on es troba Kampala.
Kyaggwe, capital Mukono (governda per un Ssekiboobo);
Mawogola, capital Ssembabule (governda per un Muteesa);
Mawokota, capital Butoolo (governda per un Kayima);
Ssese, capital Kalangala (governda per un Kweba);
Ssingo, capital Mitiyana (governda per un Mukwenda);

 Nota .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330610" title="Colmenar del Arroyo" nonfiltered="3797" processed="3783" dbindex="128907">

Colmenar del Arroyo s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita al nord amb Fresnedillas de la Oliva i Robledo de Chavela, a l'est amb Navalagamella, al sud amb Chapinera i Villamantilla, i a l'oest amb Navas del Rey i Chapinera.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330611" title="Barranc de la Cova Cativera" nonfiltered="3798" processed="3784" dbindex="128908">

El barranc de la Cova Cativera s un curs d'aigua de la Conca de Barber, de breu recorregut (2 km aproximadament), que neix a la serra de Comaverd, a uns 860 m d'altitud, prop de la cova que li dna el nom, al terme municipal de Sarral. Es dirigeix a l'oest i va recollint les aiges de diversos tributaris fins a desembocar, a uns 560 m d'altitud, al barranc del Salt, un dels subafluents del riu Anguera.

Referncies.
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330612" title="Liza dumerili" nonfiltered="3799" processed="3785" dbindex="128909">

 Liza dumerili s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Mauritnia fins a Sud-frica) i a les de l'Oce ndic occidental (des de Moambic fins a Sud-frica).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330614" title="Fresnedillas de la Oliva" nonfiltered="3800" processed="3786" dbindex="128910">

Fresnedillas de la Oliva s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al nord i oest, amb Robledo de Chavela, a l'est,amb  Navalagamella, i al sud, amb Colmenar del Arroyo.

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330615" title="Estaci de Sant Celoni" nonfiltered="3801" processed="3787" dbindex="128911">


 

 



Sant Celoni s una estaci de la lnia R2 de Rodalies Renfe de Barcelona ubicada en el municipi homnim. A ms de trens de rodalies, tamb hi paren els trens de mitja distncia de la lnia Ca2. Est situada en la lnia Barcelona-Portbou.

Tots els trens procedents de Vilanova i la Geltr acaben el seu recorregut en aquesta estaci i tornen a sortir en sentit sud en aquesta estaci, excepte 3 trens que continuen fins a la capalera nord. A ms hi ha 9/10 trens diaris de tipus regional que refora el servei en el tram restant de la lnia de rodalies cap al nord.



 La gran majoria dels Catalunya Exprs no efectuen parada ni a Barcelona-Sant Andreu Comtal, ni a Granollers Centre, sent la segent o anterior Barcelona-El Clot-Arag.
 Els Catalunya Exprs no efectuen parada a Maanet-Massanes sent la segent o anterior Sils.

Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia regional Ca2;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330616" title="Liza carinata" nonfiltered="3802" processed="3788" dbindex="128912">

Liza carinata  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des del Mar Roig fins a l'ndia, Jap i Xina.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330618" title="Liza klunzingeri" nonfiltered="3803" processed="3789" dbindex="128913">

Liza klunzingeri  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 20 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic (des del Golf Prsic fins a l'ndia).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330619" title="Navalagamella" nonfiltered="3804" processed="3790" dbindex="128914">

Navalagamella s un municipi de la Comunitat de Madrid.  El seu terme municipal est banyat pel riu Perales, a les riberes del qual es conserven diversos molins fariners, sobre els quals la Comunitat de Madrid ha articulat diferents rutes de senderisme. 

L'edifici ms notable de la localitat s l'Esglsia de Nostra Senyora de l'Estrella, declarada B d'Inters Cultural. Va ser construda com un temple fortificat en gtic tard, estil que encara es conserva en els seus gruixuts contraforts i en la nau interior, rematada per una volta de creueria. L'exterior presenta traces herrerianes, fruit de la reforma impulsada a la fi del segle XVI. 


Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330625" title="Liza macrolepis" nonfiltered="3805" processed="3791" dbindex="128915">

 Liza macrolepis s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.
Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a Madagascar, Seychelles, Sri Lanka, ndia, les Illes Andaman i Nicobar, Indonsia, Xina, Filipines, Jap, Illes Marshall, Tuamotu, Melansia i Polinsia.

Referncies.


Enllaos externs.
 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330626" title="Uapit" nonfiltered="3806" processed="3792" dbindex="128916">

El uapit (Cervus canadensis) s una de les espcies de crvol ms grans del mn, i un dels mamfers ms grans de Nord-amrica i l'est d'sia. Dins la famlia dels crvids, noms l'ant (Alces alces) s ms gran, i el sambar (Cervus unicolor) pot rivalitzar amb el uapit en mida. Els uapitins sn gaireb idntics als crvols d'Europa, dels quals es cregu durant molt de temps que eren una subespcie; tanmateix, evidncia d'ADN mitocondrial del 2004 indica fermament que sn espcies diferents.

Morfometria.
Desprs de l'ant, el uapit s l'espcie ms gran de la famlia dels crvids, amb una alada de ms d'un metre i mig i un pes en nixer entre 11 i 18 kg, assolint amb facilitat els 200 kg en l'adult jove, el pes pot arribar a gaireb els 500 kg. Les banyes, de renovaci anual, noms estan presents als mascles (130 - 150 cm). Malgrat que normalment s reconegut com una espcie ben diferenciada, alguns autors el consideren tan sols una subespcie del crvol com. 

La seva longitud pot oscillar normalment entre 200 i 290 cm. La seva gestaci sol durar entre 255 i 275 dies, parint una o dues cries. Poden arribar a viure ms de 20 anys. 

Ecologia i hbitat actual.
La seva rea de distribuci comprn el nord i l'oest de l'Amrica del Nord i el centre d'sia, havent estat introdut a diferents llocs del mn com ara Nova Zelanda. 

Ocupa tota mena de boscos, principalment de conferes, i la seva alimentaci s herbvora, consumint sobretot herba, per tamb fulles i escora dels arbres. 

Els seus hbits reproductors sn semblants als del crvol com: a la tardor es produeixen les lluites dels mascles i els dominants reuneixen un nombre variable de femelles en harems. Desprs de 255-275 dies de gestaci, les femelles pareixen una sola cria, a vegades dues, que ja pesa entre 11 i 18 kg al nixer. 

Encara que les poblacions de uapits es mantenen estables a les regions ms apartades de la seva rea de distribuci, l'excessiva pressi humana (caa, destrucci del seu hbitat) l'ha fet desaparixer de moltes zones, principalment de l'Amrica del Nord. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330628" title="Liza grandisquamis" nonfiltered="3807" processed="3793" dbindex="128917">

Liza grandisquamis  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Mauritnia fins a Guinea Equatorial).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330630" title="Llissa agut" nonfiltered="3808" processed="3794" dbindex="128918">

La llissa agut (Liza saliens) s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330632" title="Teatre Apollo (Barcelona)" nonfiltered="3809" processed="3795" dbindex="128919">

El Teatre Apollo s un espai teatral situat en el nm. 59 de l'Avinguda del Parallel de Barcelona, en el barri de Poble-sec. L'antic Apollo fou bastit el 1901 i, de manera ininterrompuda fins l'actualitat, ha ofert espectacles de varietats, de msica i de teatre.

El 1901 hi havia una barraca de fira, que havia estat magatzem, on van comenar a fer-s'hi espectacles musicals. Al costat hi havia el Bar La Tranquilidad, punt de trobada de la zona. La barraca va ser enderrocada per una tempesta i va ser reconstrut amb un edifici d'obra. Els empresaris foren els germans Soriano (tamb empresaris del Pabelln Soriano), Joan Socias i Joan Mestres Calvet. Es va inaugurar el 19 d'octubre de 1904.

S'hi programaven espectacles de sarsuela, revista i music-hall. El 3 de desembre de 1910 s'hi estren El trust de los tenorios, sarsuela de Josep Serrano. El 1923 s'hi estrena El dictador, sarsuela de Rafael Milln, i el 1927  Las alondras, sarsuela de Jacinto Guerrero, totes dues amb llibret de Federico Romero i Guillermo Fernndez-Shaw, i el 1930, Campanela, del mateix msic, amb llibret de Jos Ramos Martn.

El teatre de text tamb hi tenia lloc: el 25 de febrer de 1928 s'hi va estrenar la versi revisada de La dama enamorada de Joan Puig i Ferreter.

El 1946, a l'Apollo va tenir lloc la primera representaci teatral en catal autoritzada de la postguerra (sense tenir en compte les de teatre d'aficionats): va ser El ferrer de tall de Frederic Soler, a crrec de la companyia de Jaume Borrs. El 15 de novembre de 1948, Margarida Xirgu hi estrena el drama en tres actes Ocells i llops de Josep Maria de Sagarra.

A mitjan els anys cinquanta del segle XX se'n va fer crrec l'empresari Matas Colsada, que era propietari, a ms, dels teatres Monumental i La Latina de Madrid. En aquests teatres va fer actuar nous artistes com Lina Morgan, Concha Velasco o Tania Doris. Els anys cinquanta i seixanta van ser-ne els de l'apogeu del teatre, dedicat sobretot a la revista musical: la can Las alegres chicas de Colsada va fer-se popular i va esdevenir una mena d'himne de l'empresa. El 1958 s'hi estrena la sarsuela-revista Bsame de Domingo de Laurentiis, amb llibret de Luis Cuenca, Pedro Pea, Matas Ynez.
 
A la vora del teatre hi havia la Bodega Apolo (popular lloc de trobada de preus barats que presentava actuacions de velles glries de l'escena) i un petit parc d'atraccions: Atraccions Apolo. El terreny va ser venut i totes les instalacions van ser enderrocades el 1991. S'hi van construir un aparcament i un hotel (Tryp Apolo), reservant-ne part del terreny i la planta baixa de l'edifici per a construir-hi un nou teatre, que s el que continua funcionant. Aquest teatre t 997 seients.


Enllaos externs.

http://www.teatreapolo.com

Bibliografia.
 1998. Miquel Badenas i Rico. El Parallel, histria d'un mite. Collecci Guimet, 26. Pags, editors. Lleida;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330634" title="Liza melinoptera" nonfiltered="3810" processed="3796" dbindex="128920">

Liza melinoptera  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a les Illes Marqueses, Filipines, el Mar de la Xina Meridional, Tonga i l'Austrlia tropical.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330635" title="Liza persicus" nonfiltered="3811" processed="3797" dbindex="128921">

Liza persicus  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Bahrain i Qatar.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330636" title="Navas del Rey" nonfiltered="3812" processed="3798" dbindex="128922">

Navas del Rey s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al nord amb Robledo de Chavela, a l'est amb Chapinera i Colmenar del Arroyo, al sud amb Aldea del Fresno i a l'oest amb Pelayos de la Presa i San Martn de Valdeiglesias. 

Llista d'alcaldes des de la fundaci.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330637" title="Liza ramsayi" nonfiltered="3813" processed="3799" dbindex="128923">

Liza ramsayi  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 26,1 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Queensland (Austrlia).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 UNEP-WCMC Species Database ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330638" title="Liza falcipinnis" nonfiltered="3814" processed="3800" dbindex="128924">

Liza falcipinnis  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 41 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Mauritnia fins al riu Congo i Angola.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 UNEP-WCMC Species Database     ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330639" title="Pelayos de la Presa" nonfiltered="3815" processed="3801" dbindex="128925">

Pelayos de la Presa s un municipi de la Comunitat de Madrid, envoltat pel de San Martn de Valdeiglesias llevat una punta oriental que limita amb Navas del Rey.  

Demografia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330640" title="Robledo de Chavela" nonfiltered="3816" processed="3802" dbindex="128926">

Robledo de Chavela s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al nord amb amb Santa Mara de la Alameda i Zarzalejo, a l'est amb San Lorenzo de El Escorial, Navalagamella i Fresnedillas de la Oliva, al sud amb Colmenar del Arroyo i Navas del Rey, i a l'oest amb Valdemaqueda i Cebreros.  Separada del nucli urb (a uns 3 km), es troba l'estaci de ferrocarril, formada, aproximadament, per una desena d'edificis (vestbul de viatgers, moll de crrega i alguns habitatges). Actualment funciona noms com a baixador. 
 
 Demografia .



 Resultat de les eleccions municipals de 2007 .


L'equip de govern de l'actual consistori s:

 Alcalde-President: Mario Anselmo De la Fuente Estvez (PP).
 Primer Tinente d'Alcalde - Concejal de Hacienda y Desarrollo Local: Fernando Casado Quijada (PP);
 Segon Tinent d'Alcalde - Concejal de Obras, Servicios y Urbanismo: Jos Luis Silva Ventero (PP);
 Regidor de Joventut, Esports i Festes: Flix Snchez Pascual (PP).
 Regidor de Sanitat, Serveis Socials, Dona i Tercera Edad: Mara Concepcin Herranz Moreno (PP).
 Regidor de Recursos Humans, Urbanitzacions i Atenci al Ciutad: ngel Madrid Castro (PP).
 Regidor d'Educaci, Cultura i Protocol: Melissa Valero Alberquilla (PP).
 Adjunt de Seguretat, Protecci Civil i Medi Ambient: Manuel Carlos Gmez Cerezo (PP).

 Installacions de la NASA i el INTA . 

 
Als afores de la localitat, propera a la forest de La Almenara, es troba una base de seguiment de satllits de la NASA i l'INTA (Institut Nacional de Tcnica Aeroespacial Esteban Terradas), coneguda com MDSCC (Madrid Deep Space Communications Complex). Tamb s coneguda com "Estaci de Seguiment i Adquisici de Dades de la NASA".

Una de les antenes de l'estaci (la de 34 m, apodada la Dino) va servir de suport, al costat de la resta d'antenes de la Xarxa de l'Espai Profund, al vol de l'Apollo 11 en 1969, primera missi tripulada a arribar a la Lluna, i a la resta de les missions Apollo. Sense les vitals comunicacions mantingudes entre l'Apollo 11 i l'estaci madrilenya de Robledo de Chavela, el nostre aterratge en la Lluna no hauria estat possible, va afirmar Neil Armstrong. . Per aquell temps, aquesta antena era noms de 24 m i es trobava en l'Estaci de Fresnedillas de la Oliva, avui clausurada. Posteriorment va ser traslladada a Robledo de Chavela, pea a pea, i va ser ampliat el seu dimetre fins als actuals 34 m. 

Prviament, en aquesta estaci, el 23 d'agost de 1966, s'havia rebut la primera fotografia de la Terra vista des de les proximitats de la Lluna. . 

 

 Referncies .

 Enllaos externs .

Ajuntament de Robledo de Chavela.
Pgina oficial d'Oci i Turisme de Robledo de Chavela;
Pginas de La Almenara sobre cultura popular de Robledo de Chavela i de la Sierra Oeste.
El Portal de Robledo de Chavela.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330641" title="Jaume Cerver" nonfiltered="3817" processed="3803" dbindex="128927">

Jaume Cerver fou ardiaca de Corbera i canonge de Tortosa. Va esser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1572. El seu nom estava insaculat 26 anys quan va ser elegit.

En el seu mandat segu la pressi fiscal iniciada per Benet de Tocco, amb una resposta de rebuig a la zona del Pallars. L'enviament de comissaris armats a la recerca dels encartats, provoc l'episodi conegut com la batalla de la conca d'dena que acaba amb el cap de 23 dels 80 revoltats plantats al pati del Palau de la Generalitat de Catalunya i a l'entorn de les cases del General.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330642" title="Liza richardsonii" nonfiltered="3818" processed="3804" dbindex="128928">

Liza richardsonii  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 UNEP-WCMC Species Database ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330643" title="Supercopa romanesa de futbol" nonfiltered="3819" processed="3805" dbindex="128929">
La Supercopa romanesa de futbol (en romans Supercupa Romniei) s una competici futbolstica que es disputa anualment a Romania i que enfronta als campions de la lliga i la copa del pas, a l'inici de la temporada segent.

Normalment es disputa a l'estadi Lia Manoliu deBucarest, excepte els anys en qu l'estadi estava renovant-se, i en qu es disput en un altres estadi de Bucarest. El partit no es disputa els anys en qu el campi de lliga i de copa s el mateix equip.

La competici s'inici l'any 1994. L'any 2005, la FRF i Samsung Electronics signaren un acord de patrocini i la competici pass a anomenar-se Supercupa Romniei Samsung per les edicions de 2005 i 2006.

El 2006, la FRF i Ursus Breweries signaren un acord de patrocini per tres anys i la competici pass a anomenar-se Supercupa Romniei Timi oreana, per la marca de cerveses Timi oreana.

 Historial .


 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330645" title="Teatre Apollo" nonfiltered="3820" processed="3806" dbindex="128930">

 Teatre Apollo (Barcelona);
 Teatre Apol.lo (Manresa);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330646" title="Liza vaigiensis" nonfiltered="3821" processed="3807" dbindex="128931">

Liza vaigiensis  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 63 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a les de Tuamotu, sud del Jap, sud de la Gran Barrera de Corall i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330647" title="Pere Oliver de Boteller i de Riquer" nonfiltered="3822" processed="3808" dbindex="128932">

Pere Oliver de Boteller i de Riquer fou cabiscol i canonge de Tortosa. Va sser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1575. El desembre de 1584 tornaria a ser nominat degut a la mort prematura de Jaume Beul que havia estat elegit uns mesos abans. Ell mateix tampoc acabaria aquest segon mandat al morir a l'abril de 1587, noms 3 mesos abans de l'elecci. El seu successor inter va ser Mart Joan de Calders.

Era fill de Llus Oliver i de Boteller, vescomte de Castellb i de Jernima de Riquer, nebot del tamb president Francesc Oliver i de Boteller i germanastre de Francesc Oliver de Boteller que tamb seria president en el perode 1587-88 i 1596-98.

Havia estat casat amb Joana Morales fins que va enviudar es va fer prevere. Havia estat rector a Vinars (1544) i cabiscol i canonge de la seu de Tortosa cap el 1565.
Primer mandat (1575-1578).
Havia estat collidor del fogatge a Tortosa al 1565. Quan va ocupar el crrec de president al seu primer trienni, engeg una campanya de recuperaci del deute i sanejament dels comptes pblics, i actualitz les tarifes dels drets aplicats sobre teles i merceries. En la lluita contra el frau arrib a cstigs exemplaritzants contra els bandolers com el fer penjar engabiats al portal de Sant Antoni de Barcelona els caps de Jaume Pey i un tal Cerdanyeta, "per causar perjudici al General".
Continuen les topades amb el poder reial pel control del comer, amb continues invasions competencials per part del lloctinent que enfurisma tant a la Diputaci com al Consell de Cent. Pere Oliver de Boteller hagu de reaccionar per l'actuaci de les autoritats militars reials, per afers com la invasi de la jurisdicci ordinria a la vila de Perpiny o la confiscaci de recaptacions del General.

Efectua una compilaci dels captols de redre aprovats des de les Corts de Barcelona (1480) fins a aquell moment. 

Dins d'un procs d'apropament de la instituci al territori, Pere Oliver va crear delegacions del General a Lleida i Tortosa i al 1575 s'iniciaren les obres de les de Cervera, Girona i Tarragona. Amb tot i, davant una certa inflaci de crrecs pblics, s'inici la eliminaci (per no renovaci a la mort del titular) d'un centenar d'"oficis mecnics". Amb Pere Oliver, a la Generalitat es viu un perode de contenci econmica
que arrib fins a publicar unes instruccions internes que fixen la quantitat de paper i plomes que havien de tenir els oficials.

Segon mandat (1584-1587).
En el segon mandat, compartir trienni amb Joan de Queralt i de Ribes, diputat pel bra militar, qui ser acusat de reialista i de frau i corrupci en crrecs pblics. Aquestes acusacions no eren benvingudes en un moment en qu la instituci estava sent molt rigorosa amb els deutors amb confiscaci de finques, castells i, fins i tot, pres. Les Corts de Monts (1585) acorden un concert amb alguns deutors per a recuperar progressivament el deute. Tamb en aquestes Corts es manifest la necessitat de posar fre a la poltica d'increments salarials de la Generalitat. 

Amb tot, una de les dificultats ms grans que va tenir durant el seu segon mandat va ser la manipulaci que va sofrir la publicaci de les Constitucions aprovades a les Corts de Monts (1585). A la documentaci rebuda de les autoritats reials per a ser impreses mancaven les actes relatives al Sant Ofici, la Capitania General, el comer de cavalls i s'havia afegit una relativa al aument salarial del Consell Reial. Darrera d'aquesta manipulaci torn a aparixer la intervenci de Joan de Queralt i de Ribes qui ser jutjat i, posteriorment exhonerat per la Reial Audincia.

 Bibliografia i referncies.
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330648" title="Liza tricuspidens" nonfiltered="3823" processed="3809" dbindex="128933">

 Liza tricuspidens s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 75 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est de l'Atlntic (Sud-frica).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330652" title="Liza tade" nonfiltered="3824" processed="3810" dbindex="128934">

Liza tade  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 70 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i Socotra fins a les de l'ndia, Sri Lanka, Bangladesh, Illes Andaman, Malisia, Xina, les Mariannes, Guam, Filipines i Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330653" title="Teatre Arnau" nonfiltered="3825" processed="3811" dbindex="128935">

El Teatre Arnau s un espai teatral, ubicat en el nm. 60 de l'Avinguda del Parallel de Barcelona, en el barri de Poble-sec. Es constru a principis del segle XX i va romandre en actiu fins la dcada dels anys noranta. S'hi ofer teatre, varietats i cinema. Actualment, es troba en un estat de total aband.

Va obrir com a pavell de fusta el 1894 i pren el nom del seu primer propietari, un cotiller que hi va provar fortuna en el mn de l'espectacle. L'xit va fer que s'edifiqus un edifici d'obra que va obrir el 28 d'octubre de 1903, s'hi representaven pantomimes, melodrames i concerts de can i msica popular. Des de 1904, tamb s'hi feien projeccions cinematogrfiques.

S'hi va presentar Raquel Meller, que va esdevenir-ne l'estrella. En ell, el 1914, Mary Focela estren la can El relicario de Jos Padilla, amb lletra d'Armando Oliveros i Josep Maria Castellv, composta per a la presentaci de l'artista a la ciutat. Tamb hi actu sovint "La Bella Dorita", com tamb Enric Borrs i Josep Santpere.

El 31 de maig de 1915 va canviar el nom pel de Teatro Follies Bergre. 

Des del 18 de setembre de 1930 es va dedicar exclusivament al cinema amb el nom de Cine Arnau. Cap al 1980, l'empresari Pepe Buira el va adquirir, retornant-lo als seus orgens de "music-hall". Aix, des del 1982 (des del 21 de desembre) fins al 2004 va tornar a funcionar com a teatre, amb obres de revista, comdia musical i varietats. El 17 d'abril de 1994 va tancar temporalment per problemes econmics.

El 2004 va tancar. Abandonat, l'edifici s'ha deteriorat. El 2007 va passar a ser de propietat municipal.

L'edifici va ser projectat per Andreu Audet i Puig. La faana s plana, trencada per dues fileres de finestres (sis a sota i quatre amunt). L'estructura s de fusta, t una sala t un anfiteatre, obert amb barana de ferro forjat. T 707 seients.


Bibliografia.
 1998. Miquel Badenas i Rico: El Parallel, histria d'un mite. Collecci Guimet, 26. Pags, Editors. Lleida.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330654" title="Mnica Huguet i Esteras" nonfiltered="3826" processed="3812" dbindex="128936">
Mnica Huguet i Esteras (Barcelona, 1962) s una periodista llicenciada en Cincies de la Informaci per la UAB, va ser la primera presentadora del Telenotcies Migdia de TV3, Televisi de Catalunya, l'abril de 1984, juntament amb Salvador Alsius. Ha dirigit tamb els espais La Revista i De Vacances, de TV3, en successives edicions. Autora del documental d'una hora Gaud, sobre l'obra de l'arquitecte modernista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330656" title="Llssera" nonfiltered="3827" processed="3813" dbindex="128937">

La llssera (Liza ramado) s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.
Pot arribar als 70 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des del sud de Noruega fins al Marroc, incloent-hi la Mar Mediterrnia i la Mar Negra).

Referncies.


Enllaos externs.
 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330657" title="Liza mandapamensis" nonfiltered="3828" processed="3814" dbindex="128938">

 Liza mandapamensis s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'ndia.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330658" title="Rozas de Puerto Real" nonfiltered="3829" processed="3815" dbindex="128939">

Rozas de Puerto Real s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita al sud amb Cenicientos i Cadalso de los Vidrios i al nord amb la provncia d'vila.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330660" title="Chelon vaigiensis" nonfiltered="3830" processed="3816" dbindex="128940">

 Chelon vaigiensis s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 63 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a Tuamotu, sud del Jap, sud de la Gran Barrera de Corall i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330661" title="San Martn de Valdeiglesias" nonfiltered="3831" processed="3817" dbindex="128941">

San Martn de Valdeiglesias s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb Cadalso de los Vidrios, Pelayos de la Presa, Villa del Prado, Aldea del Fresno, Navas del Rey, Colmenar del Arroyo, El Tiemblo (provncia d'vila) i Almorox (provncia de Toledo).

Poblaci.



 Nuclis de poblaci .
Costa de Madrid, zona urbanitzada junt a l'embassament de l'Alberche (Pant de San Juan).
San Ramn (Madrid), una urbanitzaci de luxe molt prxima a l'anterior.
Javacruz.

Histria. 
dhuc comptant amb vestigis anteriors, l'entrada de San Martn de Valdeiglesias en la histria comena en el segle XIII, quan es va formar un petit llogaret al voltant d'una ermita sota la advocaci de Sant Mart de Tours. Tot aix, d'acord amb els interessos del monestir de Santa Mara de Valdeiglesias (Pelayos de la Presa), que fou el veritable impulsor i aglutinador de la colonitzaci de tots els monjos li van donar el ttol de Vila, amb fur i privilegis. 

En 1430 es va produir una revolta camperola contra els monjos, el que va ser aprofitat per lvaro de Luna, privat de Joan II i Conestable de Castella, per a finalment posar San Martn de Valdeiglesias sota el seu senyoriu (1434), amb el que es van ampliar les propietats que ja possea a la comarca (Escalona o Cadalso). El seu castell de la Coracera s del segle XV, sent una mica posterior al moment de possessi de San Martn de Valdeiglesias per part d'lvaro de Luna. La seva denominaci prov d'un dels seus propietaris, Joan Antonio Corcuera. Va ser una errata en un fullet publicitari dels anys setanta la qual va donar origen a la seva actual denominaci. 

 Enllaos externs .
Web municipal;
Pgina de Protecci Civil SERSAM;
Consorci Sierra Oeste - San Martn de Valdeiglesias;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330663" title="Chelon engeli" nonfiltered="3832" processed="3818" dbindex="128942">

Chelon engeli  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a les de les Illes Marqueses i Tuamotu.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330667" title="Francesc Lorenzo i Gcia" nonfiltered="3833" processed="3819" dbindex="128944">
Francesc Lorenzo i Gcia (Llagostera, Girons l'1 d'agost de 1911 - Barcelona, el 16 de novembre de 2001) va ser un autor dramtic catal. Exiliat a Frana de 1939 a 1943.

Obra dramtica.
 1954. Berln, Plaa Alter nm. 2. Estrenada al teatre Romea.  ;
 1956. Guspireig d'estrelles.  ;
 1956. Quan els records parlen.  ;
 1957. Fantasia sobre Trieste.  ;
 1957. L'ambient mgic.  ;
 1959. El tmid de dos quarts de deu.  ;
 1961. Un gngster de paper fi.  ;
 1961. El millor dependent del mn. Estrenada al  teatre Guimer.   ;
 1965. Benvingut mossn Vidal. Estrenada al teatre Barcelona de Barcelona. ;
 1969. Un mort sobre l'asfalt  ;
 1980. Els rebels trgics.   ;
 1982. En Pau vol viure en pau.  ;
 1984. Els insurgents. Estrenada al Orfe de Sants.  ;
 1985. Rquiem per a una burgesa.   ;
 1987. Evocaci en blau.   ;
 1990. Leila, on vas?.   ;
 1992. El meu ve s un barrut.   ;
 1993. Si l'encerto l'endevino.   ;
 1994. Sota els fanals de Pars : Edith Piaf.   ;
 1994. La profetessa : Mary Baker-Eddy.   ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330669" title="Copa de la Lliga romanesa de futbol" nonfiltered="3834" processed="3820" dbindex="128945">
La Copa de la Lliga romanesa de futbol fou una competici futbolstica que es disptu a Romania durant un breu perode de temps.

 Historial .
s possible que es disputessin altres edicions de la competici temporades anteriors.


 Enllaos Externs .
RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330672" title="Santa Mara de la Alameda" nonfiltered="3835" processed="3821" dbindex="128946">

Santa Mara de la Alameda s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita a l'oest amb Valdemaqueda, al sud amb Robledo de Chavela, a l'est amb San Lorenzo de El Escorial i al nord amb la provncia d'vila.

 Histria . 
Va tenir molt forta implicanc comunera, dient-se que 60 persones van ser condemnades per aquesta ra. Aqu va estar un dels campaments de picapedrers per a aixecar el monestir de San Lorenzo del Escorial. Fins a l'arribada del ferrocarril, en 1863, que el seu pont salva el riu Cofio a travs d'un extraordinari paratge, la falta de comunicacions era un problema endmic. Ara, en l'entorn de l'estaci ha sorgit el nucli principal del poble i diverses urbanitzacions. El veritable poble de Santa Mara de la Alameda es troba a uns quants quilmetres al Nord del Barri de L'Estaci, on es pot notar l'acci del temps. A ms, possex les entitats de La Paradilla, Las Herreraes, La Hoyaa, Robledondo, Navalespino i El Pimpollar.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330673" title="Chelon axillaris" nonfiltered="3836" processed="3822" dbindex="128947">

Chelon axillaris  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a Transkei (Sud-frica), les Hawaii, les Illes Marqueses, sud del Jap i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330680" title="Chelon bispinosus" nonfiltered="3837" processed="3823" dbindex="128952">

Chelon bispinosus  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 15 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals de l'Atlntic oriental (Cap Verd).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330681" title="Chelon haematocheilus" nonfiltered="3838" processed="3824" dbindex="128953">

Chelon haematocheilus  s un peix teleosti de la famlia dels muglids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 53 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest del Pacfic (des del Jap i el riu Amur fins a Corea).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330682" title="Tipus cellular" nonfiltered="3839" processed="3825" dbindex="128954">
Un tipus cellular s cadascuna de les categories en les quals es poden classificar les cllules d'un organisme pluricellular. Encara que la definici s variable, s'estima que l'organisme hum es troba integrat per 210 tipus cellulars diferents.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330683" title="Teorema de Jordan-Hlder" nonfiltered="3840" processed="3826" dbindex="128955">
En matemtiques i ms precisament en teoria de grups el teorema de Jordan-Hlder estableix les propietats que compleixen les successions estrictament creixents mximes de subgrups d'un grup finit.

 Definici .

Sigui G un grup finit. Es diu successi de Jordan-Hlder una successi G0, G1, ..., Gn de grups tal que:

 G0 s el grup nul i Gn s G;
 Gi est estrictament incls en Gi+1;
 Gi s un subgrup normal de Gi+1;
Una successi d'aquest tipus es diu que s mxima quant no es pot introduir cap grup entremig d'altres dos.

 Exemples .

 Per a tot grup finit G (excepte el grup nul), la successi , G s una successi de Jordan-Hlder. Noms s mxima si G s simple.
  s una successi de Jordan-Hlder mxima.
 Un grup s resoluble quan admet una successi de Jordan-Hlder on tots els quocients  (Gi+1/Gi) sn commutatius i, si la successi s mxima, els grups quocients sn cclics i de primer ordre. s aquesta ltima afirmaci la que fa servir Galois per demostrar que resoluble s equivalent a resoluble per radicals.

 El teorema de Jordan-Hlder .

Sia G un grup finit, llavors :

 G admet pel capbaix una successi de Jordan-Hlder.
 Totes les successions mximes tenen la mateixa longitud.
 Els quocients sn els mateixos per poden presentar-se en un ordre diferent.

 Exemples .

 Pel grup de nombres modulo 6, es tenen les dues successions mximes segents :
 ;
 ;
Els quocients de les quals sn Z/3Z i desprs Z/2Z per la primera i Z/2Z i desprs Z/3Z per la segona.

 Generalitzaci .

En el marc de les categories (o estructures), es pot generalitzar el concepte de les successions de Jordan-Hlder reemplaant les inclusions pels monomorfismes (o funcions injectives) que permeten tenir un quocient. Per no es t per fora el teorema de Jordan-Hlder.

 Aix en el marc dels espais vectorials una bandera s una successi de Jordan-Hlder mxima, tal que els quocients sn cada vegada un espai vectorial de dimensi 1. El teorema s vlid i la mida d'una successi mxima s la dimensi de l'espai vectorial.

Enllaos externs.
 Podria Jordan haver demostrat el teorema de Jordan-Hlder? pet Dirk Schlimm

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330686" title="Expressi gnica" nonfiltered="3841" processed="3827" dbindex="128956">
En gentica clssica l'expressi gentica consisteix en el fet que una caracterstica del genotip es manifesti en el fenotip.

En gentica molecular l'expressi gentica es refereix al procs pel qual a partir d'un gen se sintetitza el producte gnic corresponent, normalment una protena.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330687" title="Innocenci XIII" nonfiltered="3842" processed="3828" dbindex="128957">

Innocenci XIII (Poli, prop de Palestrina, Estats de l'Esglsia, 13 de maig de 1655 - Roma, 7 de mar de 1724). Va ser el Papa nm. 244 de l'Esglsia Catlica, entre 1721 i 1724. Les profecies de Sant Malaquies es refereixen a aquest papa com De bona religione (de bona religi), cita que, pel que sembla, fa referncia a la famlia de la que formava part, els Conti, que havien donat a l'Esglsia, segon alguns genealogistes, de quatre a setze papes i molts cardenals.

El seu nom de naixement era Michelangelo Conti i pertanyia a la famlia aristocrtica dels Conti di Segni, famlia amb diversos papes i cardenals des del segle XII. Va ser fill de Carlo IV Conti, duc de Poli i de Guadagnolo, i d'Isabella Muti. Estudi als jesutes d'Ancona i, ms tard, en el Collegio Romano. Es va doctorar en dret civil i cannic a la Universitat de La Sapienza de Roma. A partir de 1690, va ocupar diversos crrecs civils quan va complir una missi protocollria a la Repblica de Vencia. Va tenir diversos nomenaments: referendari de la Signatura Apostlica, governador de les ciutats d'Ascoli Piceno i Frosinone (1691), comissari general contra banditos dels Estats de l'Esglsia (1692), i governador de la provncia de Campnia (1692) i de la ciutat de Viterbo (1693).

El 1695 va ser consagrat arquebisbe titular de Tars, i nunci apostlic a Lucerna, a l'actual Sussa. Tres anys desprs, va ser destinat a la nunciatura de Portugal, on va madurar la seva animositat contra els jesutes, molt influents en aquest pas.

El 7 de juliol de 1706 va ser nomenat cardenal prevere i, cinc anys desprs, se li va assignar el ttol de Ss. Quirico e Giulitta. Abans per, al 1709, havia estat nomenat bisbe d'Osimo mantenint-se-li ad personam la dignitat d'arquebisbe. El 1712 va ser traslladat a la seu arquebisbal de Viterbo i Toscanella, crrec al qual va renunciar per malaltia el 1719. Durant un any, entre 1716 i 1717, va exercir de cardenal camarlenc.

 Papat .

Al conclave que va seguir la mort de Climent XI, el cardenal Mihly Frigyes Althan, del ttol de S. Sabina i arquebisbe de Vc, Hongria, va presentar el vet de l'emperador Carles VI contra l'elecci del favorit, Fabrizio Paolucci de'Calboli, cardenal bisbe de Frascati; sembla ser que es va optar per un papa de transici. El cardenal Conti tenia un gran prestigi, per tamb un estat de salut precari; tot i aix, finalment va resultar elegit papa el 8 de maig de 1721. Va voler ser anomenat Innocenci en honor del gran papa Innocenci III (1198-1216), primer summe pontfex de la seva famlia. Deu dies desprs de la seva elecci va ser coronat pel cardenal Benedetto Pamphilii, protodiaca de S. Maria in Via Lata.

Poc desprs de la seva elecci, va corroborar l'acord del tractat d'Utrecht que atorgava a l'emperador Carles VI el regne de Siclia, feudatari de la Santa Seu. El 1723, tanmateix, es va oposar tenament, tot i que sense xit, a la decisi imperial d'atorgar els ducats de Parma, Piacenza i Guastalla, tamb feudataris papals, al prncep Carles de Borb-Anjou.

Igual que el seu antecessor, va donar suport al pretendent Jaume III d'Esccia, fill del destronat Jaume II Estuard, prometent-li una subvenci de 100.000 ducats en al cas que intents recuperar el tron angls per la fora de les armes. Tamb va socrrer econmicament la Repblica de Vencia per protegir la illa de Malta de l'amenaa otomana.

En la disputa entre dominics i jesutes per l'assumpte de les missions a la Xina, no noms va seguir la causa dels primers, sin que va prohibir a la Companyia de Jess l'admissi de nous membres. Aquesta manifestaci de les seves preferncies va animar set bisbes francesos a formular-li la petici per derogar la butlla Unigenitus de Climent XI (1713) per la qual les idees del jansenista Pasquier Quesnel, enemic frontal dels jesutes, havien estat condemnades. Innocenci XIII no solament va rebutjar la petici, sin que va exigir l'escrupolosa submissi a la butlla.

Malgrat tot, Innocenci XIII va sucumbir a les pressions franceses d'elevar (1721) a cardenal prevere a Guillaume Dubois, bisbe de Cambray i primer ministre de Llus XV, que s'havia distingit en l'atac al jansenisme, per que era un home de notoris costums depravats. Amb tot, Dubois no va arribar a ser investit ni rebre cap ttol, ja que va morir dos anys desprs sense haver ats les exhortacions del papa per reformar la seva vida dissipada.

Innocenci XIII va morir a Roma el 7 de mar del 1724 i va ser sepultat a les Grutes Vaticanes.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330688" title="Valdemaqueda" nonfiltered="3843" processed="3829" dbindex="128958">

Valdemaqueda s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita al nord amb Santa Mara de la Alameda, a l'est amb Robledo de Chavela i amb Santa Mara de la Alameda, al sud amb Robledo de Chavela i a l'oest amb la provncia d'vila.

 Histria . 
Encara que algunes hiptesis assenyalen que el seu origen s rom, les primeres referncies escrites de Valdemaqueda no apareixen fins a l'any 1340. s molt probable que, ja en el segle XI, exists un nucli de poblaci, sorgit desprs del procs de repoblaci portat a terme pel Regne de Castella, desprs de la Reconquesta. La localitat adquireix una entitat jurdica prpia en el segle XVIII. Amb una poblaci de tot just 100 habitants en aquells moments, Valdemaqueda va sollicitar a la Corona espanyola la seva desvinculaci de Las Navas del Marqus (vila), davant els elevats tributs que havia d'abonar al marquesat i les prohibicions de sembra en bona part de les terres de labor de la seva rea d'influncia. 

Les seves bases econmiques s'han sostingut tradicionalment en la producci d'argila, molt abundant en la vall del riu Cofio, i en la indstria fustera, grcies als seus frondosos boscos de pi i alzina. Valdemaqueda va ser un dels principals provedors de fusta al Monestir de l'Escorial durant el segle XVI, quan aquest edifici va ser construt. En el segle XVII van ser descobertes en el seu terme unes mines d'or. El ducat de Santiesteban les va explotar fins a 1845, any en el qual la propietat va passar als ducs de Medinaceli. En 1906 la Unin Resinera Espaola es va fer amb les terres on es trobaven aquestes mines, abandonant-se l'extracci d'or. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330689" title="Gentica clssica" nonfiltered="3844" processed="3830" dbindex="128959">
La gentica clssica s una part de la gentica que s'ocupa dels fenmens macroscpics i individuals de l'herncia biolgica. Nascuda en la segona meitat del segle XIX a partir dels experiments de Gregor Mendel, la gentica clssica es veur complementada ja en el segle XX per la gentica de poblacions i la gentica molecular, per formar totes tres les disciplines bsiques de la gentica.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330690" title="Jaume Beul" nonfiltered="3845" processed="3831" dbindex="128960">

Jaume Beul fou canonge de Vic. Va esser elegit President de la Generalitat de Catalunya el 22 de juliol de 1584. El seu nom estava insaculat des de 1561 en representaci de l'esglsia de Vic.

La seva famlia estava lligada a l'administraci vigatana de la Diputaci. Salvi Beul i Bernad Beul sn dos dels familiars que havien estat nomenats diputats locals en 1554 i 1572, respectivament.

Jaume Beul va morir sobtadament noms uns mesos desprs d'estar elegit i el va substituir Pere Oliver de Boteller i de Riquer que havia ocupat el crrec uns anys enrere.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330692" title="Villa del Prado" nonfiltered="3846" processed="3832" dbindex="128961">

Villa del Prado s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al nord amb San Martn de Valdeiglesias, a l'est amb Aldea del Fresno i al sud amb la provncia de Toledo. El 1833 es va independitzar com a municipi. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330693" title="Mart Joan de Calders" nonfiltered="3847" processed="3833" dbindex="128962">

Mart Joan de Calders fou prior de Sant Maral de Montseny. Va esser nomenat President de la Generalitat de Catalunya a l'abril de 1587 per substituir a Pere Oliver de Boteller i de Riquer a la mort d'aquest i noms per tres mesos fins a final de trienni. Havia estat insaculat com a odor al 1566 i com a diputat eclesistic al 1569.

Anys ms tard fou paborde de Sant Cugat i va participar en representaci dels braos en mltiples ocasions.

 Bibliografia .
 Histria de la Generalitat de Catalunya i els seus Presidents Barcelona: Enciclopdia Catalana, 2003. ISBN 84-412-0885-9 (Vol.2) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330695" title="Villamanta" nonfiltered="3848" processed="3834" dbindex="128963">

Villamanta s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb els municipis de Villamantilla, Villanueva de Perales, Navalcarnero i El lamo.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330699" title="Villamantilla" nonfiltered="3849" processed="3835" dbindex="128964">

Villamantilla s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb els municipis de Villamanta, Villanueva de Perales, Colmenar del Arroyo i Navalcarnero. 

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330711" title="Alexios Strategopoulos" nonfiltered="3850" processed="3836" dbindex="128966">
Alexios Strategopoulos (en grec:                       ) fou un general bizant deurant el regnat de Miquel VIII Paleleg.

General mediocre, la seva gesta ms important s la recuperaci de Constantinoble de mans de l'Imperi Llat de Constantinoble el 1261, que va suposar la reconstrucci de l'Imperi bizant.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330712" title="Villanueva de Perales" nonfiltered="3851" processed="3837" dbindex="128967">

Villanueva de Perales s un municipi de la Comunitat de Madrid.  Limita amb els municipis de Villamanta, Navalagamella i Villamantilla.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330717" title="Villavieja del Lozoya" nonfiltered="3852" processed="3838" dbindex="128968">

Villavieja del Lozoya s un municipi de la Comunitat de Madrid.  











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330719" title="Cuenca del Henares" nonfiltered="3853" processed="3839" dbindex="128969">
Segons la Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme) de la Comunitat de Madrid, la Cuenca del Henares s una de les Comarques de la Comunitat de Madrid, Es tracta d'una conca d'un riqussim patrimoni histric i artstic, el centre del qual gravita sobre la ciutat de Alcal de Henares. Altres municipis d'inters monumental sn Santorcaz i Loeches. 

En aquesta histrica zona, sembrada d'hortes i cereal, podem contemplar diverses aus aqutiques, cigonya blanca, avutarda i Xoriguer gros, aix com perdius i guatlles. Sn llocs d'inters natural les riberes de l'Henares i Jarama i la La Caada Real Galiana. La flora es compon principalment d'lbers, pollancres i salzes, tpica vegetaci de ribera. 

 Municipis de la comarca .
La comarca est formada pels segents municipis, amb la superfcie en kilmetres quadrats, i la poblaci el 2006.




 Vegeu tamb .
Comunitat de Madrid;
Comarques de la Comunitat de Madrid;
Municipis de la Comunitat de Madrid;

 Enllaos externs .
 Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid), dipsit legal M-35.626 - 2006, edici octubre 2007.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330728" title="La Rebelli dels Turbants Grocs" nonfiltered="3854" processed="3840" dbindex="128970">



La Rebelli dels Turbants Grocs, de vegades tamb traduda com La Rebelli dels Mocadors Grocs, (xins tradicional:     ; xins simplificat:     ; pinyin: Hung J n Zh  Lun) fou una rebelli camperola de 184 contra l'Emperador Lingdi de la Dinastia Han de Xina. s anomenada aix pel color dels mocadors que els rebels usaven al voltant dels seus caps. Els rebels es van associar en secret amb les societats Taoistes de Taiping ; la rebelli marc un punt important en la histria del Taoisme. Esta rebelli s l'acte d'obertura en literari clssic xins Roman dels Tres Regnes.

Causes. 
Una de les principals causes de La Rebelli dels Turbants Grocs fou una crisi agrria, en la qual la fam va obligar a molts agricultors i ex-militars colons en el nord a cercar ocupaci en el sud, on els grans terratinents s'aprofitaven de la m d'obra excedent i pastant grans fortunes. La situaci s'agreuja encara ms per menudes inundacions al llarg del curs inferior del Riu Groc. A ms es va afegir la pressi sobre els camperols pels alts imposats sobre ells amb la finalitat de construir fortificacions al llarg de la Ruta de la Seda i guarnicions estrangeres contra les infiltracions i les invasions. En aquesta situaci, els terratinents i els camperols sense terra formen bandes armades (al voltant de AD 170), preparant l'escenari per a un conflicte armat.

Al mateix temps, la Dinastia Han mostr debilitats internes . El poder dels terratinents havia estat un problema durant molt temps ja (s. Wang Mang), per en el perode previ a la Rebelli dels Turbants Grocs, el tribunal eunuc, en particular, va adquirir influncia en forma considerable sobre l'Emperador, que abuse d'enriquir-se. Deu dels ms poderosos eunucs van formar un grup conegut com Els Deu Assistents Regulars i l'Emperador es refereix a una d'ells (Zhang Rang) com el seu "pare adoptiu". En conseqncia, el govern va ser mpliament considerat com corrupte i incapa i amb aquest tel de fons, les fams i les inundacions van ser vists com una indicaci que un decadent emperador havia perdut el seu mandat dels cels.

A causa del seu pla per a un nou comenament, la secta del Turbant Groc de Zhang Jiao va ser a provar a l'enemic ms perills d'Han. En preparaci per a la seua revolta, Zhang va enviar deixebles per a aconseguir el suport i organitzar seguidors en tot el Nord de Xina. S'encoratgen en el seu reclutament pel descontentament poltic local, i per les sequeres i pesta entre la poblaci. Els rebels fins i tot tenien aliats en la cort imperial, i foren capaos de fer els seus preparatius, mentrestant els funcionaris del govern o b eren ignorants de les seues intencions o estaven intimidats pel seu poder.

Zhang Jiao va planej que els seus seguidors haurien de marxar al llarg de l'imperi, per abans de la cridada a les armes es va destapar el pla per una traci, els simpatitzants dels rebels en Luoyang van ser detinguts i executats, i la revolta en les provncies va haver de comenar abans d'hora, en el segon mes de 184. A pesar de la prematura convocatria i una inevitable falta de coordinaci, desenes de milers d'homes van augmentar en rebelli, les oficines governamentals foren saquejades i destrudes i els exrcits imperials van anar immediatament obligats a viure en la defensiva

Els rebels. 
Fundadors.
La Rebelli dels Turbants Grocs va estar encapalada per Zhang Jiao conegut com "el General dels Cels" (com es denomina a Zhang Jue en la traducci anglesa de Moss Roberts' del Roman dels Tres Regnes) i els seus dos germans menors Zhang Bao i Zhang Liang, que nasqueren en Julu districte de la prefectura Ye. Els germans havien fundat una un secta religiosa taoista en Provincia de Shandong. Eren remeiers, en general acceptaven a pacients pro bono que no podien donar-se el luxe de pagar-los. Els dos germans van vore la duresa del mn amb els camperols, a travs del seu treball, que sovint eren maltractats pel govern local, sobrecarregats i famolencs a causa de la pesada crrega d'impostos que recaptaven d'ells.

Prctiques religioses.
Zhang Jiao usava una forma de Taoisme per guarir els malalts per confessi de pecats i la curaci per fe. La religi i la poltica dels germans Zhang es basava en la creena d'un apocalptic canvi en l'ordre del mn, i els deien als seus seguidors que en l'any jiazi, comenant el nou cicle, el cel es tornaria groc, i que, en virtut d'aquest nou cel es posaria fi a l'Imperi d'Han i una nova era de govern de comenaria. Els carcters jiazi es convertirien en un smbol dels imminents canvis i desprs, quan els seguidors de Zhang Jue anaren a la batalla duien un drap de color groc al voltant dels seus caps com una insgnia. A partir d'aqu vingu el nom de Turbants Grocs. Quasi totes les prctiques religioses de la secta van ser activitats comunals (trngols collectius, dejunis).

Referncies modernes.
La Rebelli dels Mocadors Grocs s l'acte d'obertura a la literari clssic xins "Roman dels Tres Regnes". Dos sries de videojocs de Koei, Romance of the Three Kingdoms i Dynasty Warriors, estan basats en el Roman dels Tres Regnes i tamb contenen la Rebelli dels Turbants Grocs. Versions anteriors del videojoc usaven el nom Rebelli dels Mocadors Grocs, per en darreres versions ha sigut canviat a La Rebelli dels Turbants Grocs.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330729" title="Ciutat Esportiva del RCD Espanyol" nonfiltered="3855" processed="3841" dbindex="128971">


La Ciutat Esportiva del RCD Espanyol s el camp d'entrenament dels equips del RCD Espanyol.

El 2001 s'inaugur la Ciutat Esportiva del club a Sant Adri de Bess, de 60.000 m2 de superfcie, on, a ms d'entrenar el primer equip, hi entrenen i hi juguen el futbol base i el futbol femen. Consta de 2 camps de gespa natural, 2 camps de gespa artificial i un camp de futbol-7 de gespa artificial, un camp d'entrenament de porters de gespa natural i la pista poliesportiva de gespa artificial.

En ella tamb s'hi pot trobar una botiga del RCD Espanyol, a ms d'una part de les oficines del club.
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330730" title="Laviana" nonfiltered="3856" processed="3842" dbindex="128972">

Laviana s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Bimenes i Nava, al sud amb Aller, a l'est amb Piloa i Sobrescobio i a l'oest amb San Martn del Rey Aurelio i Mieres.

 Histria . 
 Prehistria i edat Antiga . 
Les primeres mostres prehistriques d'aquest concejo sn de l'Edat del Bronze com sn els tmuls megaltics de Callacente i La Baga i les destrals oposades de Villoria i Tiraa. De la seva poca castrenya tenim lleugeres pistes com el castro del Cercu, El Prau de Castiello i La Corona a Boroes. Aquests castros sn atributs a l'Edat de Ferro, per no tenen una dataci fixa per la seva falta d'excavaci. 

Del seu perode rom hi ha poques notcies fidedignes doncs encara que se situen estructures arquitectniques com sn el pont de Villoria o la torrassa de El Condado, a ms d'explotacions mineres, els seus estudis ms recents situen noms en aquesta zona una ruta romana que creuaria la vall del Naln per a travessar el port de Tarna. 

 edat mitjana i Moderna . 


De la seva poca medieval hi ha poques notcies tamb, car algunes es consideren poc fidedignes. El que s aquesta clar s l'existncia d'una demarcaci amb el nom de Flaviana, els representants del qual acudeixen al concili ovetenc de l'any 1115. En aquesta poca un monestir que estava ja acaparant gran importncia era el de San Vicente d'Oviedo. En aquestes dates aquesta demarcaci ja contava amb un crrec adscrit al seu govern, tenint ja gran importncia comarcal i regional a causa de la ruta que creuava tot la vall del Naln. 

Fou en el segle XIV, quan la zona del Naln sofreix un canvi en la seva ordenaci territorial i urbanstica, aix totes aquestes zones es veuen dotades d'un centre administratiu. La pobla que jerarquitzava el territori de Laviana s de 1344. Es data la fundaci d'aquest vilatge a la fi del segle XIII. Com a lloc de trnsit, Pola de Laviana no va assolir gran desenvolupament demogrfic, per la seva composici social s marca una diferncia amb el seu entorn agrari, aix se suposa la presncia en aquesta pobla de notari, ferrer, fuster, etc. A part del domini patrimonial exercit pel monestir de San Vicente, tamb hi ha un influx creixent de les famlies senyorials. En el segle XIV, la situaci del concejo de Laviana, continuava amb vedats que escapaven de la jurisdicci, aquests eren els vedats de San Vicente i de Villoria, que mantindrien una estructura rural i ramadera havent de pagar el delme als seus senyors i viure sota la seva jurisdicci marcada pel despotisme. 

Amb la desamortizacin de Felip II, s quan alguns vedats sn redimits pel poble, com el vedat de l'Entralgo incorporant-se al concejo de Laviana, no aconseguint altres vedats sortir de les mans dels seus senyors, com el vedat de Tiraa. En el segle XVIII, quedaran noms dos enclavaments en aquesta zona, el vedat de Tiraa i el vedat de Villoria. La guerra de la Independncia no va tenir especial incidncia, nicament el pas de les tropes franceses per les rutes de Tarna i San Isidro, aqu s hi ha alguns successos d'heroisme local. Les guerres carlines en la seva tercera guerra destaca la seva participaci ja que forces armades arribarien a en les seves correries la major part d'Astries incloent el concejo de Lena. 

 Segle XIX fins ara . 
En el segle XIX, hi ha noves transformacions per a Laviana, amb el triomf de les idees liberals que portarien la dissoluci de totes les jurisdiccions senyorials i la seva incorporaci als respectius concejos, aix els vedats de Tiraa i Villoria s'incorporen a la jurisdicci de l'Ajuntament de Laviana que adquireix la unitat administrativa que conserva avui dia. Hi ha un altre canvi substancial, el ferrocarril de Langreo s'estn fins a la terminal de Pola, el que portar a Laviana el desenvolupament miner i industrial. Es funda l'empresa Coto Musel que deixar una gran quantitat de canvis en l'estructura de Laviana. Totes aquestes noves activitats van produir notables canvis en les condicions de vida i en les idees ja que fins a mitjans d'aquest segle aquest concejo era eminentment agrari. Aix ens ho demostra la crisi de subsistncia de 1834. 

En el segle XX, ja t una gran activitat minera. Va tenir una especial incidncia la vaga general de 1917 que va ser suprimida amb una dura repressi que no assoliria afeblir les idees del moviment obrer. En 1934 part de la seva poblaci participa en els successos revolucionaris d'octubre que culminarien amb la presa de la capital provincial. En la Guerra Civil, Laviana queda enquadrada en la zona Republicana i ser l'ltim reducte del Front Nord a Espanya. Una cop conclosa la guerra, les partides guerrilleres van seguir combatent, destacant la de Lisardo, sent la zona una de les quals va tenir una major repressi, deixant les seves ms trists episodis. Amb la poltica econmica franquista l'activitat minera va tenir una sensible reanimacin i un gran creixement demogrfic. A partir de la dcada dels setanta hi ha una profunda crisi del sector miner, la qual cosa va portar la creaci com un intent de reestructuraci de HUNOSA que amb el temps va reunir la major part de les explotacions mineres. L'nica activitat minera, va quedar reduda al pou Carrio i moltes persones es van desplaar a les mines de la zona baixa de la conca. 

 Geografia . 
Est a una distncia de la capital del Principat, Oviedo, de 33 quilmetres. Les seves principals vies de comunicaci sn: AS-17, que travessa el concejo d'oest a aquest, l'AS-251 que enllaa amb San Martn del Rey Aurelio i l'AS-252 que uneix Pola de Laviana amb Aller. Situat en la conca del riu Naln, la seva superfcie es compon principalment de massa forestal (46,48%), pastures (38,75%) i terreny improductiu (10,36%). La resta es reparteix en superfcie no agrcola (3,37%), terres de cultiu (0,58%) i aigua (0,46%). 

El paisatge de Laviana est constitut bsicament d'una vega estreta a la riba del riu Naln, envoltada de forests. En aquesta vega trobem les poblacions ms importants (Pola de Laviana, Barredos i El Condado) i les principals vies de comunicaci (la carretera AS-17 Avils   Port de Tarna i el ferrocarril Pola de Laviana   Gijn). El riu Naln, que creua el concejo d'aquest a oest, s alimentat per diversos afluents al seu pas per ell, entre els quals destaquen el riu la Xerra (o El Condao), el riu la Caya (o de la Rebollada) i el ric Tiraa convergint per la seva dreta, i el riu Soto, El Raigusu (o riu Ribota) i el ric Villoria convergint per la seva esquerra. La meitat occidental del territori de Laviana forma part de la conca hullera del Naln. 

El relleu es compon principalment de les valls i serralades formats per l'erosi fluvial sobre materials carbonfers. En la part oriental trobem un substrat calizo que correspon a les zones de major altitud. Les principals forests de Laviana sn Pea Mea (1.560 m), la Triguera (1.291 m), la Xamoca (1.288 m) i el pic Tres Concejos (1.097 m). El riu Naln creua el concejo, sent en La Pola on assoleix la seva major amplitud, els seus afluents ms importants sn pel marge dret: el riu Xerra, el riu la Pontona i el ric Tisaa. Pel marge esquerre el riu Soto, El Raigusu, el riu Villora i el Rimontn. 

Parrquies. 


El concejo de Laviana est format per 9 parrquies rurals:
Barredos;
Carrio;
El Condado (en asturi: El Condao);
Entralgo (en asturi: Entrialgo);
Lorio (en asturi: Lloro);
Pola de Laviana (en asturi: La Pola Llaviana);
Tiraa;
Tolivia;
Villoria;

 Evoluci demogrfica . 
Durant tot el segle XX, va tenir el mateix desenvolupament de la resta dels concejos miners, fins a 1940 creixent ms de pressa que la mitjana de Astries, exceptuant Mieres i Langreo. El seu increment ms elevat el coneix en 1950 a l'arribar a 14.946 habitants i comena el seu declivi igual que en altres zones mineres en 1960. Des d'aquesta data el seu desenvolupament s diferent a la resta dels concejos miners, ja que Pola de Laviana ha desenvolupat en els ltims anys un important sector terciari. La seva estructura demogrfica, est envellida ja que ell numero de joves s un poc ms que el de ancians. Ms de la meitat de la seva poblaci viu en La Pola amb 8.149 habitants i el seu segon nucli s Barredos amb 2.047 habitants. 

 Economia . 
Bona part de la seva poblaci est jubilada i prejubilada, el que est portant un nou canvi amb un reaprofitament de prats i forests i un ressorgir de la ramaderia, que a ms conta amb bones subvencions. El sector primari que en 1984 era el 13,01% passa en 2000 al 9,3%, el sector secundari passa del 41,49% al 25% i el terciari del 49,88% al 65,70%. Aqu es veu el canvi produt en aquest concejo, en un perode de temps tan curt com el de 12 anys. 

Aquest concejo s de tradici agrcola i ramadera, una mica que es mostra en els seus pasturatges. Les explotacions mineres van condicionar la situaci del seu poblament, concentrat entorn del Naln, encara que en l'actualitat noms hi ha un pou huller, el Carrio. Moltes persones continuen amb aquesta activitat per en concejos vens. El que ha augmentat considerablement ha estat el sector comercial i el turstic. 

 Poltica . 
Al concejo de Laviana, des de 1979, l'nic partit que ha governat ha estat el PSOE (vegeu Llista d'alcaldes de Laviana). L'actual alcalde s Jos Marcial Barreada.





Personages illustres.
Armando Palacio Valds, escriptor.
Los Berrones, grup d'agro-rock.
Roberto Canella, futbolista.
 
Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
Pgina amb notcies del concejo;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330733" title="Companyia Alemanya de l'frica Oriental" nonfiltered="3857" processed="3843" dbindex="128973">

La Companyia Alemanya de l'frica Oriental (Deutsch-Ostafrikanische Gesellschaft) fou una entitat privada comercial fundada per  Karl Peters sota l'encoratjament del canceller alemany Otto von Bismarck, el 2 d'abril de 1885. Fou encarregada de l'administraci del protectorat alemany de l'frica Oriental, on Peters havia signat alguns tractats, i que fou reconegut per la Conferencia de Berln el 1885. El protectorat fou establert el 27 de maig de 1885 i la seva administraci concedida a la companyia. La primera capital d'aquesta es va establir a Bagamoyo, per al cap de poc es va traslladar a  Dar es Salaam.

El 28 d'abril de 1888 la companyia va llogar les terres continentals enfront de l'illa de Zanzibar, al sulta de Zanzibar, per un perode de 50 anys; el mateix 1888 va absorbir la Companyia Alemanya de Witu fundada pels germans Denhardt, que havia fet fallida desprs d'un any i mig d'operacions. El intent d'assolir l'administraci als territoris de la costa, va portar a una revolta general, i la companyia noms va poder resistir a Dar es Salaam i Bagamoyo amb l'ajut de la marina alemanya.

El 1889 Peters va anar a Uganda i va arribar a signar un acord de protectorat amb el rei Mwanga II de Buganda, per com que aquest prviament havia acceptat la bandera de la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental, aquesta va denunciar el tractat com a nul. L'acord entre Gran Bretanya i Alemanya de 1 de juliol de 1890, va aclarir la situaci, regulant les fronteres i les rees de influncia a frica i bescanviant Helgoland per Zanzibar. El Protectorat alemany sobre el sultanat de Witu, administrat per la companyia, va passar als britnics sota administraci la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental i els drets alemanys sobre Uganda foren renunciats, tamb en favor dels britnics i de la companyia imperial.

El 1890, quan ja era evident que no podia dominar el territori i els conflictes amb els britnics havien estat aclarits, va vendre els seus actius al govern alemany que va comenar l'administraci directe. La companyia va conservar l'administraci d'algunes plantacions, factories i negocis. La administraci directa alemanya es va iniciar el 1 de gener de 1891.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330735" title="Federaci Valenciana de Motociclisme" nonfiltered="3858" processed="3844" dbindex="128974">
La Federaci Valenciana de Motociclisme o Federaci de Motociclisme de la Comunitat Valenciana (FMCV), s l'rgan director de les diferents modalitats d'aquest esport al Pas Valenci. Est presidida per Salvador Gascn, i t la seua seu a Valncia, aix com delegaci a Alacant.

El motociclisme al Pas Valenci consta de diverses modalitats. A grans trets, es troba la velocitat, el trial i el motocross, que a la seua vegada se subdivideixen en altres modalitats i categories. Les competicions que al llarg de l'any organitza la FMCV formen part del propi Autonmic, aix com dels campionats del calendari espanyol i, en alguns casos, dels europeus.

Les diferents categories que acull aquesta federaci sn les segents:

 Trial. ;
 Trial "Els Nanos" i clssiques. ;
 Enduro i resistncia. ;
 Motocross;
 Supermotard;
 Minimotard IMR;
 Turismes;
 Velocitat Territorial;
 Velocitat Mediterrnia;
 Escola de Motocross;
 Escola de Trial;

Cadascuna d'aquestes categories t un calendari definit que recrre el Pas Valenci.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330737" title="Esfirnid" nonfiltered="3859" processed="3845" dbindex="128975">






Els esfirnids (Sphyraenidae) constitueixen una famlia de peixos d'origen tropical de l'ordre dels perciformes, propis de les mars clides i que reben el nom genric de barracudes. Als Pasos Catalans n'habita una sola espcie: l'espet (Sphyraena sphyraena). 

Morfologia.

 Cos bastant allargat amb el cap gros.
 La lnia lateral es troba ben definida.
 Presenten una dentadura forta i grossa.
 La mandbula inferior s major que la superior.
 Presenten dues aletes dorsals molt separades i la caudal fesa.;

Alimentaci.

Mengen peixos. 

Hbitat.

Sn epipelgics.

Distribuci geogrfica.

Viuen als oceans ndic, Pacfic i Atlntic.

Costums.

 Arriben a formar bancs nombrosos.
 Poden assolir velocitats de fins a 43 km/h.;

Espcies.

N'hi ha 26:

 Sphyraena acutipinnis .
 Sphyraena afra .
 Sphyraena argentea .
 Sphyraena barracuda .
 Sphyraena borealis .
 Sphyraena chrysotaenia .
 Sphyraena ensis .
 Sphyraena flavicauda .
 Sphyraena forsteri .
 Sphyraena guachancho .
 Sphyraena helleri .
 Sphyraena iburiensis .
 Sphyraena idiastes .
 Sphyraena japonica .
 Sphyraena jello .
 Sphyraena lucasana .
 Sphyraena novaehollandiae .
 Sphyraena obtusata .
 Sphyraena picudilla .
 Sphyraena pinguis .
 Sphyraena putnamae .
 Sphyraena qenie .
 Espet (Sphyraena sphyraena) .
 Sphyraena tome .
 Sphyraena viridensis .
 Sphyraena waitii .;

Referncies.



Enllaos externs.

 Enciclopdia Catalana ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;
 The Taxonomicon ;
 Animal Diversity Web ;
 ITIS ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330738" title="Nava" nonfiltered="3860" processed="3846" dbindex="128976">


Nava s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Tamb s el nom d'una parrquia del concejo, aix com el nom de la seva capital. Limita al nord amb Sariego, Villaviciosa i Cabranes, al sud amb Laviana i Piloa, a l'est amb Piloa i a l'oest amb Bimenes i Siero.

A la seva capital es troba el Museu de la Sidra. Des de 1969 s'hi celebra cada any el Festival de la Sidra de Nava que ha donat molta popularitat al concejo. 



 Histria .

 Prehistria i poca romana .
Les seves primeres troballes sn del paleoltic amb restes de materials ltics trobats a l'aire lliure. S'ha trobat tamb un tmul allat en aquesta zona concretament a Paraes, sent aquest l'nic catalogat, encara que han aparegut ms per estan sense datar. Tamb han aparegut destrals de bronze en Pruneda, dos de doble anell, una amb un sol rosteix i altra amb tal per sense anells. La seva cultura castrenya est b representada per tres castros. La Cogolla en Cesa, El Castiello de Sales a Polanava i la Forca a Viobes, han aparegut altres restes que no han estat ni excavats. Les seves restes romanes no sn de gran abundncia, sn restes numismtiques i de cermica. 

 Edat mitjana i moderna .
De la seva poca medieval i en les seves primeres dates, sabem que havia unes terres denominades Nava. Ser al voltant del segle XII, quan vam comenar a trobar documentaci sobre unes donacions que incloen un lloc anomenat Sales de Nauna. Tamb trobem notcies sobre un monestir de San Bartolom. Durant el segle XIII ja apareixen senyorius laics amb influncia en aquesta zona, com la Casa de Norea i tamb influncia religiosa com l'esglsia de Oviedo, el monestir de San Vicente i San Bartolom de Nava que estendran les seves influncies no solament per aquest concejo, sin pels vens, aquest monestir va ser molt afavorit per la casa de Norea. 

Va ser Alfons X el Savi qui fund la pobla de Nava a la qual dota amb el fur de Benavente amb els privilegis d'un mercat setmanal i altres beneficis convertint-se en el principal vrtex econmic i administratiu. Aquesta pobla de Nava no va aconseguir el seu objectiu, en part a causa de la influncia monstica de San Bartolom. Aquest concejo passa per diferents mans, la casa de Norea, al comte de Trastamara futur Enric II, que la hi cedir al seu fill bastard el comte  Alfons, que va tenir contnues rebellies contra la corona, fins a la seva derrota que signific el retorn d'aquestes terres a la corona. 

En el segle XV hi ha una famlia que comena a destacar, la Casa de Nava que tindr continus enfrontaments amb altres Cases per a obtenir la seva hegemonia sobre aquestes terres. Els monestirs de San Bartolom de Nava i Santa Mara de Villamayor sn annexionats pel monestir de San Pelayo d'Oviedo. Va haver diferents focus de lluita entre el vedat eclesistic i la Casa de Nava, sent el propi corregidor el qual poss fre a aquests enfrontaments, encara que els problemes van continuar durant els segents segles. En el segle XVIII, havia noms dos vedats, el de San Bartolom i el vedat de Nava. Cal destacar les dures condicions de vida en aquesta poca, reflectits en els episodis epidmicos que van assolar el concejo. 

 Segle XIX fins ara .
En el segle XIX, la guerra de la Independncia espanyola va tenir una incidncia local. En les guerres carlines destaca l'atac a Nava, obra de la partida tradicionalista de Faes. El ms ressenyable va ser l'abolici dels vedats i la seva incorporaci a la legislaci ordinria. En aquest concejo el desenvolupament miner va tenir un carcter marginal. S'inaugura el tram de ferrocarril Oviedo-Infiesto que passa per Nava. En aquesta poca s un concejo amb una gran expansi ramadera. 

En el segle XX, aquest concejo s de tendncia conservadora, en part a causa del seu ambient rural. Aix es va veure trencat per la revoluci d'octubre de 34, del que cal destacar l'aixecament de gents del camp i de les fbriques ataquen la caserna de la Gurdia Civil i incendien la casa rectoral i la d'un terratinent. Desprs de la derrota algunes partides van seguir fustigant al rgim franquista per una dcada. La resta del segle Nava t un carcter marginal referent a la industrialitzaci, especialitzant-se en el sector lacti. La hi considera una de les capitals asturianes de la sidra al costat de Villaviciosa. 
 Geografia .
T una poblaci de 5.475 habitants i els seus principals nuclis sn per nombre d'habitants: Nava capital, Llames, Bajo Ceceda, El Remedio, Piloeta, Quintana, Pruneda i Castaera. Les seves vies de comunicaci sn: la N-634 que travessa el concejo d'oest a aquest i que va d'Oviedo a Santander i el ferrocarril Econmic d'Astries que va parallel al Riu Piloa. Est a una distncia de la capital del Principat de 31 quilmetres. 

s un concejo de suau relleu que es troba entre muntanyes, les seves principals altures sn el Peamayor de 1.140 metres o La Triguera de 1.291 metres. Els seus principals rius sn: Viao i Punegru, tots ells confluxen en Piloa. Nava s un concejo en el qual predomina els prats ja que ocupen ms de la meitat del seu territori estant vinculats a la criatura del bestiar. Una tercera part de la seva superfcie est ocupat per grans masses forestals, les seves principals espcies sn: el pi, l'eucaliptus, el freixe, el teixo i el roure. 

 Parrquies .
El concejo de Nava est dividit en 6 parrquies
Ceceda (en asturi: Cecea);
Cuenya ;
El Remedio (en asturi: Remediu);
Nava;
Priandi;
Tresali;

 Evoluci demogrfica .
En l'ltim cens electoral de 1996 se li dna una poblaci de 5.681 habitants, encara que actualment t una poblaci de 5.475 habitants. Aquesta poblaci ha sofert diverses alts i baixos durant tot el segle XX, aix durant els tres primers decennis la seva poblaci va augmentar no per la seva evoluci econmica, sin per creixement vegetatiu que compensa les prdues produdes per la seva emigraci, situant-lo en l'any 1900 amb una poblaci de 5.857 habitants, arribant en 1930 a 6.437, per entre 1930 i 1950 l'emigraci augmenta i el seu creixement vegetatiu no s suficient per a aconseguir el creixement demogrfic, entrant aquest concejo en una fase de despoblament. Aquest es veur parat entre 1950 i 1960 a causa del auge econmic dels vens concejos miners. Acabada aquesta poca el concejo s'enfonsa en una dinmica de repressi que es veur accentuada per un descens de la taxa de natalitat. 

Aix ha portat una estructura demogrfica envellida impossible d'assegurar-se la seva prpia supervivncia ja que el 27,5% ho ocupen les persones majors de 60 anys i el 23,5% sn joves. La seva emigraci va tenir importncia a la fi del XIX i principis del XX, la seva destinaci preferida va ser Argentina. En la segona meitat del segle XX va haver un nou corrent d'emigraci per no tan forta com l'anterior i aquesta vegada dirigida cap al centre d'Europa. 

 Economia .
La majoria de la seva poblaci viu de la activitat agropecuria i en la seva agricultura predominen els cultius de farratges i blat de moro. El seu sector industrial t una acreditada fama sobretot per l'elaboraci de sidra. Cal destacar el sector serveis, que es concentra en el comer i la hostaleria que ha crescut en els ltims anys.
 Poltica .
En el concejo de Nava el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE, i juntament amb el PAS, sn els nics partits que han governat el concejo (vegeu Llista d'alcaldes de Nava). L'actual alcalde, i des de 2003, s el socialista, Claudio Escobio Valvidares.






 Enllaos externs .

Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330740" title="Literatura grega" nonfiltered="3861" processed="3847" dbindex="128977">
La literatura grega engloba tant els escrits de l'Antiga Grcia, corresponents a la literatura clssica, com les obres produdes a Grcia o en altres pasos emprant el grec. 

Literatura arcaica.
La primera literatura grega est composta de llegendes i mites  que es transmetien de forma oral. Molts d'ells s'han perdut amb el pas del temps i en conservem resums parcials en altres obres o recordatoris, com els de Procle a la seva Crestomatia.

pica.
Les primeres obres destacables, que seran el model de tota la literatura grega posterior, sn els dos poemes pics d'Homer, La Ilada i lOdissea. En ells es narren episodis de la Guerra de Troia i la tornada dels herois a casa, usant part dels mites de l'poca arcaics i forjant eptets i frmules que esdevindran clssics. D'una poca similar s Hesode, que tamb barreja pica i mitologia, per amb una presncia ms clara de l'autor.



Lrica.
L'elegia s el primer gnere del qual es conserven obres, com les d'Arquloc de Paros, que canta a la seva ptria destruda per la guerra. Dins el perode pre-clssic va florir l'oda com a can amorosa, que va dotar a la lrica de l'intimisme que l'acompanyaria en segles posteriors. Els autors ms destacats sn Safo, Anacreont o Alceu de Mitilene.



A la Grcia Antiga part de la poesia estava destinada a ser cantada en cor a festivals i concursos, com els versos de Pndar, que lloava els vencedors als Jocs Olmpics inserint descripcions sobre llinatges, ptries i pregries als dus.

Ja al perode hellenstic, Callmac va compondre himnes als dus on els retrata com a gaireb humans, lluny de la solemnitat i la mgia homriques. Aquest model va inspirar les representacions artstiques posteriors, plenes d'escenes domstiques . Teofrast, per la seva banda, va ser el principal poeta pastoril.

Teatre.
A Grcia van sorgir els dos grans gneres teatrals: la tragdia i la comdia. La primera tractava de temes nobles i passions complexes, mentre que la segona tenia un final feli, un to ms lleuger i predominaven els embolics de trama amorosa. Els trgics ms destacats composaven cicles de rerefons mtic i llegendari: squil, Sfocles i Eurpides. El comedigraf de ms xit va ser Aristfanes i a la segona poca (l'anomenada comdia nova), Menandre.

Prosa.
Dins la prosa, composada per ser llegida, el gnere per excellncia va ser la histria, amb Herdot i Tucdides, que se centren en el perode de conflicte entre Grcia i Prsia. El primer s ms imparcial i t una vocaci etnogrfica, mentre que el segon dna ms importncia als discursos i als personatges.

La faula va ser un gnere breu que buscava l'allionament moral a travs de narracions on els protagonistes sovint eren animals. El principal impulsor va ser Isop, el model del qual va triomfar a Europa durant l'Edat Mitjana (amb els exempla) i a  les faules neoclssiques. 

L'oratria va lligar-se a la democrcia atenenca, on els discursos poltics servien per persuadir els partidaris i ridiculitzar els adversaris. L'orador ms brillant fou Demstenes de Penia, que amb la seva passi va fer carrera malgrat les seves dificultats inicials.



Per la influncia que va tenir posteriorment cal destacar l'obra de Teofrast, qui va descriure breument, com apunts entre narratius i enciclopdics, els carcters ms usuals de la literatura. Els seus arquetips es poden rastrejar als personatges de drames i novelles de tota Europa.

La filosofia tamb t un carcter literari, com els dilegs de Plat, els mites que usa per explicar el seu missatge o els tractats d'Aristtil, precedents de l'assaig modern. Aquests dos pensadors marquen dos pols oposats, idealisme i realisme, que perduraran en la tradici occidental.

Imperi bizant.
Quan Grcia va passar a ser l'Imperi rom d'Orient va aparixer un nou tipus de literatura, lligada al cristianisme, a les refundicions i a les crniques histriques. Inspirada en aquesta poca (no escrita en ella) est la novella bizantina, que s una narraci d'aventures de caire extic.

Literatura grega moderna.
El nom ms conegut de la literatura grega moderna s el del poeta Konstantinos Ptrou Kavafis. Dos autors van arribar a obtenir el Premi Nobel de Literatura: Giorgos Seferis i Odysseus Elytis. 

Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330741" title="Federaci Valenciana de Triatl" nonfiltered="3862" processed="3848" dbindex="128978">
La Federaci Valenciana de Triatl o, Federaci de Triatl de la Comunitat Valenciana, s l'ens regulador de l'esport del triatl al Pas Valenci, aix com l'encarregat d'organitzar les diverses proves a nivell territorial, concedir llicncies als esportistes, arbitrar o promoure cursos de formaci, entre d'altres funcions. Va ser creada al 1989 com a Delegaci Valenciana de Triatl i Duatl i admesa al 1993 com a federaci per la Conselleria de Cultura. A ms a ms del propi triatl, la Federaci tamb se'n encarrega d'altres especialitats com ara el triatl cross, el triatl blanc, el duatl, el duatl cross i l'aquatl.

Entre les seues competicions, desenvolupades al llarg de la geografia valenciana, la FTCV organitza la Copa Federaci i la Lliga de Clubs.

Enllaos.
 Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330743" title="Federaci Valenciana de Bsquet" nonfiltered="3863" processed="3849" dbindex="128979">
La Federaci Valenciana de Bsquet, o Federaci de Bsquet de la Comunitat Valenciana, s l'entitat encarregada d'organitzar la prctica d'aquest esport al Pas Valenci, ocupar-se de les categories autonmiques, arbitrar i concedir llicncies als esportistes, aix com fomentar la prctica d'aquest esport. La Federaci tamb t cura de les seleccions valencianes de bsquet, qu noms competeixen a nivell estatal i en categories inferiors.

La Federaci Valenciana t al seu crrec l'organitzaci de la Copa Federaci valenciana de Bsquet i de la Lliga Valenciana, tant en modalitat masculina com femenina. Quant a les categories, la snior inclou des de 1a Autonmica fins la Segona Zonal.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330748" title="Kelly Kelly" nonfiltered="3864" processed="3850" dbindex="128980">

Barbara Jean "Barbie" Blank (15 de gener del 1987 - ), ms coneguda al ring com a Kelly Kelly s una lluitadora professional nord-americana que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 Perfil a WWE.com ;
 Kelly Kelly al MySpace ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330749" title="Consell d'Itlia" nonfiltered="3865" processed="3851" dbindex="128981">
EL Consell d'Itlia o oficialment Consell Suprem d'Itlia, era l'organisme que atenia els assumptes italians per a la monarquia espanyola dels ustries.

La governaci de la monarquia espanyola dels ustries, es realitzava mitjanant rgans especialitzats anomenats consells i el rgim es coneix com "rgim polisinodial". Amb la incorporaci dels regnes de Npols i Siclia a la corona a travs de la corona d'Arag, va ser el Consell d'Arag qui tractava inicialment els assumptes d'Itlia. Felip II d'Espanya el 1556, separ el Consell d'Itlia del Consell Suprem i Reial d'Arag. Posteriorment es van afegir els assumptes del Estat de Mil.

Estava compost per un president, sis regents: dos pel Regne de Npols, dos pel Regne de Siclia i dos pel Milanesado -en els tres casos un regent espanyol i un altre itali-, a ms dels agutzils i secretaris.

Entre les seves competncies destaquen totes els nomenaments civils i militars d'aquests estats, els assumptes de justcia i hisenda.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330750" title="Spliceosoma" nonfiltered="3866" processed="3852" dbindex="128982">
Un spliceosoma s un complex de subunitats d'RNA i protenes especialitzat en eliminar els introns del pre-mRNA d'un gen transcrit. Aquest procs s'anomena splicing i dna lloc a l'mRNA madur.

Composici.
Cada spliceosoma est format per cinc ribonucleoprotenes nuclears petites dites snRNP (de l'angls small nuclear ribonucleoproteins) (pronunciat snurps) i diversos factors proteics associats. 
Els snRNP sn complexes formats per unes deu protenes, ms una petita molcula d' RNA, rica en uracil (U), que s l'encargada de reconixer l'intr per aparellament complementari de les seves bases.
Els snRNP que constitueixen l'spliceosoma es denominen U1, U2, U4, U5 i U6.

Mecanisme.
Els introns tenen tpicamnet una seqncia rica en nucletids GU a l'extrem 5' final del lloc de tall, i AG a l'extrem 3' final de tall. El lloc de tall 3' pot ser posteriorment definit per un nombre variable de polipirimidines, anomenat PPT (de l'angls polypyrimidine tract), el qual presenta la doble funci de reclutament de factors al lloc 3' de tall i possiblement el reclutament de factors sobre la seqncia BPS (de l'angls branch point sequence), que cont les adenosines conservades requerides pel primer pas d'un splicing.

Els snRNPs participen en diverses interaccions RNA-RNA i RNA-protena. Reconeixen la seqncia consens GU (Guanina-Uracil) de l'extrem 5  i AG (Adenina-Guanina) de l'extrem 3  de l'intr i eliminen l'intr i uneixen els extrems 3' de l'ex anterior a l'intr i el 5' de l'ex segent.

Vegeu tamb.
Splicing;
Ex;
Intr;
Sntesi proteica;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330753" title="Candice Michelle" nonfiltered="3867" processed="3853" dbindex="128983">

Candice Michelle Beckman-Ehrlich (30 de setembre del 1978 - ), ms coneguda simplement al ring com a Candice Michelle o Candice s una lluitadora professional nord-americana que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Pgina oficial ;
 Perfil a WWE.com ;
 Candice Michelle al MySpace ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330754" title="San Martn del Rey Aurelio" nonfiltered="3868" processed="3854" dbindex="128984">


San Martn del Rey Aurelio s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Siero, a l'est amb Laviana i Bimenes, a l'oest amb Langreo i al sud amb Mieres i Laviana.

Al setembre de 2007 es va aprovar la uni administrativa de les seves tres principals localitats (El Entrego, Sotrondio i Blimea) en una mateixa ciutat, anomenada San Martn del Rey Aurelio. Va ser cort de la monarquia asturiana i alberga actualment el sepulcre del Rei Aureli. Es va segregar de Langreo en 1837. 

 Histria . 
San Martn del Rey Aurelio, es constitux en concejo en 1837, encara que el territori que forma el terme municipal possex vestigis d'estar habitat des de temps molt antics. 

 Prehistria i poca romana . 
Les primeres troballes que ens mostren la presncia de vida en el concejo es troben en el cordal que separa la vall del Naln del de L'Ageria de Carrocera, i s un dolmen erigit en el III millenni abans de Crist en la Campa L'Espaal, entre La Casilla i La Campeta. En aquesta mateixa zona, concretament en Els Cuetos, existeixen uns gravats rupestres esquemtics, diversos tmuls funeraris, aix com una pedra gravada i tres esteles discoidals. Aquestes restes, juntament amb el destral de pedra tallada procedent de La Oscura (El Entrego) i que es conserva en el Museu Arqueolgic Nacional, ens confirmen la presncia de tribus en el concejo ja en la prehistria. 

De final de la edat del bronze o comenaments de la edat de ferro, va ser trobada en les proximitats de Sotrondio un destral del tipus de tal amb dos rosteixes. Les restes de castros descobertsdescobrits en el concejo i en zones limtrofes, aix com l'existncia d'una calada romana que, provinent del port de Tarna, travessava el concejo, ens indiquen la presncia humana durant les etapes visigodes i romanes. 

 Edat mitjana i moderna . 

Cal esperar a l'Alta Edat Mitjana, concretament en l'poca del Regne Asturi, per a trobar nou testimoniatges, en aquest cas escrits, de l'assentament de persones en S.M.R.A., en els quals el Rei Aureli, cinqu monarca del recent Regne Astur, va traslladar la cort entre els anys 768 i 774 a l'actual lloc de San Martn. Durant aquesta etapa existeixen en el concejo nobles denominats infantons lligats a aquest territori i que en aquells temps formava part de Langreo.


En l'any 1075 el rei Alfons VI don a l'esglsia de San Salvador d'Oviedo la seva jurisdicci de Langreo, entre la qual s'inclou l'actual terme de San Martn. Els infantons s'oposaren a aquesta donaci i pledegen amb el rei, per perd la noblesa i passa el concejo a dependre de la mitra Ovetenca. No obstant aix, aquella va seguir gaudint dels terrenys emparentant ms tard amb altres llinatges com Bernaldo de Quirs, Jove o Miranda, quedant diverses casones i escuts que corroboren aquests fets. 



En el document que recull la "confederaci en jura", realitzada en el Monestir de la Vega (Oviedo), en 1367, per diversos concejos asturians per a defensar la causa de Pere I contra el seu germ bastard Enric de Trastmara, apareix la signatura d'un descendent dels infantons, Pedro Pelez de Sanfrechoso. El 1388, grcies a un conveni efectuat entre el Bisbe d'Oviedo amb les gents de l'alfoz de Langreo, se'ls atorga un perms per a fundar una pobla regida pel fur de Benavente, apareixent nomenat com "San Martn del Rey Orelln". No obstant aix, les persones de la vall segueixen pertanyent al bisbat fins que en l'any 1581 compren la seva redempci al rei Felip II, passant a convertir-se en concejo de realengo amb dret a enviar representants a la Junta General del Principat d'Astries, en la qual van ocupar el seient nombre 42 . En l'any 1650 arriben a San Martn diversos segundons de la famlia Lamuo provinents del Senyoriu de Salas,(Senyoriu que possea aquesta famlia),adquirint terres i molins en la zona. 

 Segle XIX des d'ara . 


Durant la guerra de la Independncia espanyola de comenaments del segle XIX, les tropes franceses cremen i destruxen la casa de la famlia Garca Bernaldo, com represlia a la mort d'un dels seus soldats. Poc desprs desprs del pronunciament de Riego en 1820, a l'empara de les disposicions relatives a Municipis contingudes en la Constituci de Cadis de 1812, els pobles de San Martn demanen i obtenen del govern de la Naci la seva independncia del concejo de Langreo, passant a constituir-se en Ajuntament. No obstant aix, la reacci absolutista de 1823 el reintegra de nou al municipi al que secularment havia estat unit fins que, grcies al suport de les tropes liberals a la reina Isabel II, s'establix com a concejo independent, amb capital en la localitat de Sotrondio, San Martn del Rey Aurelio. 

Encara que la zona de Mieres i Langreo va ser centro de partides carlines, la zona de San Martn es va mantenir relativament en calma. El segle XX va estar marcat per la proclamaci de la republica i la guerra Civil espanyola, que va assolar el territori i que va fer que el concejo passs per moments difcils, que a poc a poc s'anirien passant, i grcies a la producci minera que va convertir al concejo en un dels ms poblats d'Astries. Durant la revoluci d'Astries, van ser assaltades les cases caserna de la Gurdia Civil en la seva demarcaci, per no va haver lluita posterior, ja que la rendici dels revolucionaris es va produir abans de l'arribada de les tropes del govern de Madrid. Durant la guerra civil, al cessar la resistncia organitzada al port de Tarna, tampoc va haver cap acci bllica en el seu territori. Al febrer de 2008 es va aprovar la seva toponmia tradicional. 

 Geografia .
El municipi s'estructura entorn d'una srie de valls i cordals les aiges de la qual aboquen al riu Naln, que travessa el concejo per la seva banda central amb una orientaci Sud-est-Nord-oest. L'altitud mitja que arriba al concejo en les seves zones planes s de 340 metres, en contraposici dels 1.000 metres de les serres que serveixen de lmits. Aquest conjunt partint de La Camperona i en el sentit de les agulles del rellotge, s el segent: el Cordal de Bimenes que s'estn des del pic La Coroa, situat en La Camperona, fins al pic El Rasu, al costat de La Casella. 

Les aiges que s'aboquen en aquest cordal, separen el Concejo del de Bimenes. Desprs tenim la Costa La Faya que comprn des del pic El Rasu fins a Pea Corvera, damunt del Naln. La lnia d'aquest cordal fa de lmit amb Laviana al Nord del riu Naln. Seguim desprs amb la Serra de San Mams que va des dels voltants de Sienra fins al pico Tresconceyos, dit aix perqu separa els concejos de Laviana, Mieres i San Martn del Rey Aurelio, i s la continuaci cap al Sud de la Costa la Faya, sent tamb lmit amb Laviana. El prxim cordal s el d'Urbis que comena en el pic Tresconceyos, i finalitza en el pic Las Cruces, on coincideixen els termes de Mieres, Langreo i S.M.R.A. 

El lmit amb Langreo el forma el riu Villar. Finalment trobem el cordal de Bimenes que enllaa amb el Bimenes al picu La Coroa. Aquests cordals formen estretes valls on s'assenten els principals nuclis de poblaci. Les ms importants sn els segents: La Vall de Sant Mams, Vall de La Cerezal, Vall de La Invernal i la Vall de Bdavo, al Sud del riu Naln. I les valls de San Vicente, Lantero, La Magdalena, L'Encarnada, L'Ageria de Blimea, L'Ageria de Carrocera pel nord. 

 Parrquies .
El concejo de San Martn del Rey Aurelio est dividit en 5 parrquies rurals:
Blimea;
Cocan;
Linares;
Rey Aurelio;
Santa Brbara;

 Evoluci demogrfica .
La poblaci de San Martn del Rei Aurelio creix durant finals del segle XIX i comenaments del XX grcies a que l'activitat econmica augmentava i l'economia agrria es transformava en minera. Aquesta tendncia s'inverteix en aquests ltims anys, degut sobretot a la crisi de la mineria. D'aquesta manera observem com en 1837 la poblaci del concejo s de 2.155 persones que es mant constant fins a 1850 en el qual es produx un augment significatiu, al duplicar la poblaci grcies a l'activitat minera. A mesura que avana el segle, la poblaci mant el seu creixement, sent aquesta ms apressant en l'ltim decenni, a causa del augment de la producci de carb d'aquesta dcada, i en la primera del segle XX. 

Aquesta tendncia va tenir un parn durant l'poca de Miguel Primo de Rivera i la repblica, tornant a tenir una disposici a l'ala a l'acabar la guerra civil espanyola, en la qual es produx la major concentraci de persones en el concejo amb 28.000 en la dcada dels seixanta. A partir d'aqu comena a reduir-se la poblaci a causa de una escalonada reducci de l'activitat minera, a les successives crisis econmiques i tamb d'una concepci ms moderna de la famlia, amb una planificaci a l'hora de tenir fills. Avui dia la majoria de la poblaci es concentra en el fons de les valls, tenint Sotrondio, Blimea i El Entrego el major nombre d'habitants. 

 Economia . 
Respecte a l'activitat econmica del concejo cal dir que a poc a poc el sector terciari dels serveis ha anat guanyant terreny sobre els altres dos, especialment del secundari, que havia estat el qual major nombre d'ocupacions generava durant bona part del segle passat. El sector primari representa solament a un 3,1% de les ocupacions, sent l'activitat ramadera la qual es duu la major part. La majoria de les explotacions treballen amb el bestiar bov tenint una orientaci mixta crnica-lctia. 

El sector secundari de la indstria ha sofert una greu reculada durant aquests ltims anys, per culpa sobretot de la baixada de la producci en els pous miners que ha fet augmentar el nombre de prejubilacions i la prdua progressiva de llocs de treball. Avui dia genera un 37,89% de l'ocupaci municipal. Tanmateix la indstria extractiva segueix sent la qual major nombre de gent empra, seguida a gran distncia de la construcci. 

Finalment i com nota ms positiva parlarem del sector terciari que s l'nic sector que va augmentant en aquests ltims anys, a conseqncia de la menor utilitzaci de m d'obra en la mineria que atreu a major nombre de persones a aquest sector laboral. En l'actualitat els serveis ocupen a un total del 59,01% de l'ocupaci, distribuint-se majoritriament al comer, sent els tres grans nuclis de poblaci on es dna la major concentraci. 

 Poltica . 
Al concejo de San Martn del Rey Aurelio, des de 1979, l'nic partit que ha governat ha estat el PSOE (vegi's llista d'alcaldes de San Martn del Rey Aurelio). L'actual alcalde s el socialista Ignacio Fernndez. 






 Enllaos externs .

Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
 Pgina de Santa Barbara i voltants  ;
Pea Sportinguista El Indio-Blimea;
BOPA que estableix la toponmia oficial del concejo;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330755" title="Diputaci del General del Regne d'Arag" nonfiltered="3869" processed="3855" dbindex="128985">
La Diputaci del General del Regne d'Arag t els seus orgens histrics en la Diputaci del Regne d'Arag que va nixer a les Corts Generals de Monts en 1362, sota el regnat de Pere IV. 

Amb el temps, el carcter merament recaptador que havia donat origen i sentit a la Diputaci del General, s'anir conformant com un ens ms ampli a qu se li afegiran competncies poltiques, constituint-se en una espcie de comissi permanent de les Corts, en la qual s'integraven els representants dels quatre braos o estaments -ricohombre, baixa noblesa, clericat i universitats (ciutats, comunitats o villas)-, assumint la responsabilitat de la direcci|adrea poltica del Regne en els perodes que separaven les reunions de Cortes. 

Era competncia de la Diputaci del General, que aviat seria coneguda com "Diputaci del Regne", la representativitat estamental permanent, intervenir en assumptes interns i externs que afectessin al Regne, la recaptaci fiscal, la delegaci de les Corts, i la vigilncia per al compliment dels Furs i Llibertats, en els quals residia la personalitat legal i foral d'Arag. 

Arag va assolir la seva plenitud histrica dins de la Corona d'Arag (1137-1707), forma poltica que va resultar de la uni del regne d'Arag i del principat de Catalunya, i que va suposar la seva expansi ulterior per la Mediterrnia. La reuni de la titularitat del poder sobre els territoris d'Arag i de Catalunya a unes mateixes mans no va suposar la fusi ni la prdua de l'autonomia d'ambds, sin una confederaci en la qual el ttol superior per la seva dignitat corresponia al regne d'Arag. Durant aquests segles es va produir l'enorme expansi de la Corona d'Arag per tota la Mediterrnia, incloent Mallorca i Valncia, Siclia, Crsega, Sardenya i Npols. Atenes i Neoptria van ser annexionats posteriorment a la Corona per Pere IV, en 1379 i 1390 respectivament. La Corona d'Arag es fon amb la de Castella desprs del casament de Fernando i Isabel el 1469. Va ser el 1707, amb el Decret de Nova Planta i sota el regnat de Felip V de Castella, quan Arag veu drsticament reduda la seva personalitat jurdica, se suprimeix la Diputaci del Regne i desapareixen els seus tradicionals Furs i Llibertats. 

Referncies.
Govern d'Arag;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330756" title="Illa San Nicolas" nonfiltered="3870" processed="3856" dbindex="128986">

L'Illa San Nicolas (abreujat a vegades a San Nic o SNI) s la ms remota de les illes de Califrnia. Forma part del comtat de Ventura i de les illes Santa Brbara.

Els seus 54 km sn actualment controlats per l'armada estatunidenca, que utilitza l'illa com a camp d'entrenament i de proves d'armament.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330758" title="Matt Stone" nonfiltered="3871" processed="3857" dbindex="128987">

Matthew Richard Stone (26 de maig de 1971) s un dels cocreadors de la srie de televisi South Park. De famlia jueva, va nixer a Houston, Texas, per va ser criat en un suburbi de Littleton, Colorado, a Denver. T ttols en cinematografia i matemtiques de la Universitat de Colorado en Boulder. En 1997, el canal de televisi nord-americ Comedy Central va emetre South Park, creada per ell i Trey Parker. En aquesta srie d'animaci ell s la inspiraci per al personatge  de Kyle Broflovski, des de la aparena del carcter fins als seus pares. 

Filmografa. 

Collaboracions amb Trey Parker. 
Team America: World Police (2004): co-escriptor, veus, productor ;
That's My Bush! (Srie de televisi, 2001]]): co-creador, escriptor, productor executiu ;
"Even If You Don't" per Ween (video musical, 2000): director ;
South Park: Bigger, Longer & Uncut (1999): veus, co-escriptor, productor ;
BASEketball (1998): actor ;
South Park (Srie de televisi, 1997-present): co-creador, veus, escriptor, msica addicional, productor executiu ;
Orgazmo (1997): actor, co-escriptor, productor ;
The Spirit of Christmas (Jesus vs. Santa, 1996; Frosty vs. Santa, 1992);
Cannibal! The Musical (1994): actor, co-escriptor, productor ;

Miscellnia. 
Bowling for Columbine (2002) ;

Veus a South Park. 
Kyle i el seu pare.
Kenny i el seu pare ;
Jimbo Kern ;
Jess ;
Butters Stotch ;
Saddam Hussein ;
Pip ;

 Enllaos externs .  
 ;
 mattstone.info;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330761" title="Trey Parker" nonfiltered="3872" processed="3858" dbindex="128988">

Trey Parker va nixer el 19 d'octubre de 1969 en Conifer, Colorado. De nen, va dibuixar una figura cridada Mr. Hankey, qui es convertiria en el smbol de les festivitats en South Park. s cinta negra en taekwondo i era un alumne excellent en la preparatria en Evergreen i en Fairplay, Colorado. Toca el piano des dels 12 anys d'edat i quan va rebre el seu primer xec de paga es va comprar un gran piano Steinway. Parker es va transferir a la Universitat de Colorado, a Boulder, desprs d'un any en the Berklee College of Music a Boston. En la universitat, estudiava cinematografia i msica clssica. Mentre rebia el seu ttol en Japons i en msica, va viure al Jap per un temps. 

A principis dels noranta, Parker va conixer a Matt Stone. Els dos van crear dues caricatures protagonitzades per quatre nens qui es convertirien en els personatges principals de South Park. Parker i la seva famlia sn la inspiraci per al personatge fictici Stan Marsh. Tamb el personatge de Wendy Testaburger est basat en l'antiga nvia de Parker. Amb Marc Shaiman, Parker va ser nominat per a un Oscar per la Millor Can per Blame Canada de South Park: Bigger, Longer & Uncut.

Filmografa. 

Collaboracions amb Matt Stone. 
Team America: World Police (2004): co-escriptor, veus, productor ;
That's My Bush! (Srie de televisi, 2001]]): co-creador, escriptor, productor executiu ;
"Even If You Don't" per Ween (video musical, 2000): director ;
South Park: Bigger, Longer & Uncut (1999): veus, co-escriptor, productor ;
BASEketball (1998): actor ;
South Park (Srie de televisi, 1997-present): co-creador, veus, escriptor, msica addicional, productor executiu ;
Orgazmo (1997): actor, co-escriptor, productor ;
The Spirit of Christmas (Jesus vs. Santa, 1996; Frosty vs. Santa, 1992);
Cannibal! The Musical (1994): actor, co-escriptor, productor ;

 Miscellnia .
 American History (1991 curt d'animaci);
 "Even If You Don't" por Ween (vdeo musical, 2000);

 Veus a South Park .
 Stan Marsh, son pare i son avi.
 Eric Cartman;
 Clyde;
 Craig;
 Mr. Garrison;
 Mr. Hankey;

 Enllaos externs .
;
 treyparker.info;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330762" title="Gordon Gollob" nonfiltered="3873" processed="3859" dbindex="128989">

Gordon MacGollob (16 de juny de 1912   8 de setembre de 1987 va ser un pilot de caa austriac i as de l'aviaci de la Luftwaffe durant la Segona Guerra Mundial. El seu nom prov del fet de qu el seu pare era d'origen escocs, tot i que elimin el Mac per fer-lo ms germnic quan s'allist a l'exrcit. Va substituir a Adolf Galland al crrec de General der Jagdflieger i va ser un dels 27 receptors de la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Brillants. Va aconseguir 150 victries en 340 missions, de les quals 144 van ser al Front Oriental.

 Biografia .
Gollob va nixer a Graz. Al 1933 s'allist al Bundesheer austrac com a oficial cadet, i un any desprs complet el seu curs de pilot. Comand una unitat d'entrenament, el Schulstaffel A. Quan ustria va ser annexionada per l'Alemanya Nazi al 1938, Gollob s'un a la Luftwaffe amb rang d'Oberleutnant. El 15 de mar de 1939, Gollob va ser destinat al 3./ZG 76, equipat amb el caa de dos motors Bf 110.

 Segona Guerra Mundial .
El ZG 76 estava destinat a la frontera polonesa, prenent part a Fall Wei, la invasi de Polnia des de l'1 de setembre de 1939. Gollob aconsegu les seves primeres victries a Polnia, continuant el seu xit quan el ZG 76 prengu part a la Batalla de Helgoland.

El 8 d'abril de 1940, Gollob va ser nomenat Staffelkapitn del 3./ZG 76. La unitat prengu part en l'Operaci Weserbung, i Gollob aconsegu dues victries ms sobre Noruega. Aquell mateix any, Gollob abatria un Spitfire durant la Batalla d'Anglaterra. Va rebre entrenament de vol nocturn i el 7 de setembre va ser destinat al II./JG 3. El JG 3 va ser destinat al Canal, on va veure molta acci. El 9 d'octubre, Gollob va ser nomenat Staffelkapitn del 4./JG 3.

Al 1941 la unitat va ser transferida a l'est per prendre part a l'Operaci Barbarroja. Uns dies desprs s'inici la invasi, i el 27 de juny va ser nomenat Gruppenkommandeur del II./JG 3i promogut a Hauptmann. Contra la feble Fora Aria Sovitica, Gollob demostr la seva habilitat, abatent 18 naus enemigues noms durant el mes d'agost. El 18 de setembre va ser condecorat amb la Ritterkreuz per les seves 42 victries. A l'octubre aconsegu 37 victries, incloent 9 en un nic dia (18 d'octubre), i 10 dies desprs (28 d'octubre) va rebre les Fulles de Roure desprs d'aconseguir 85 victries. Al desembre, Gollob va ser retirat de la lnia del front, sent destinat a una unitat de proves, per ajudar amb el desenvolupament de la propera versi del Bf 109.

Desprs d'un breu perode al Stabschwarm del JG 54, Gollob, ara Major, assum el comandament del JG 77 com a Geschwaderkommodore el 16 de maig de 1942. El JG 77 va haver de portar a terme la dura lluita sobre els estrets de Kerch a la pennsula de Crimea i, encapalat per experts com Heinrich Br i el propi Gollob, va guanyar l'espai aeri sobre la regi Kerch-Taman. El 20 de maig aconsegu la seva victria numero 100. El 23 de juny va rebre les Espases per a la seva Creu de Cavaller, desprs d'aconseguir 107 victries. Noms dos mesos desprs arribaria a les 150 victries, esdevenint el pilot de la Luftwaffe amb ms victries en aquell moment. Per aix va afegir els Diamants a la seva Creu de Cavaller el 29 d'agost, sent el tercer a rebre aquest honor (el van precedir dos pilots ms, Werner Mlders i Adolf Galland).

 Alt Comandament .
L'1 d'octubre de 1942, ara Oberst, va ser destinat a l'Estat Major del Jagdfliegerfhrer 3, al Canal de la Mnega, i el 15 d'octubre va ser nomenat Jagdfliegerfhrer 5, sent responsable del comandament tctic de caces sobre la Frana nord-occidental.

A l'abril del 1944, Gollob va ser transferit a l'estat major personal del General der Jagdflieger Adolf Galland, com a conseller en el desenvolupament dels projectes d'avions a reacci. No obstant aix, la relaci entre tots dos no va ser fcil, i Gollob va ser destinat al Kommando der Erprobungstellen, o Quarter General de les Unitats de Prova. Al novembre, Gollob va ser nomenat comandant del Jger-Sonderstab (o comandament especial de caces) per a l'Ofensiva de les Ardenes. Al gener de 1945, Gollob va ser nomenat General der Jagerflieger, desprs de la retirada de Galland per l'OKL desprs de l'Operaci Bodenplatte.

 Controvrsia .
Gollob era un nazi ardent, i sovint menyspreava als seus companys pilots. Al febrer del 2002, un dels seus antics companys, Johannes Steinhoff, deia sobre Gollob:

B, no dir res ms sobre Gollob. Les baixes augmentaven sota el seu lideratge a tot arreu on an, si fa no fa com amb Gring a la Primera Guerra. Posava lders al comandament de les unitats no per la seva competncia, sin per la seva lleialtat al Partit Nazi, i eren molt pocs al Jagdwaffe. 

Gollob s vist com un pilot competent, per com un pobre lder donada la seva obsessi d'impressionar als seus superiors i el seu mals esperit competitiu.

 Desprs de la guerra .
Desprs de ser alliberat de la captivitat desprs de la rendici, Gollob va treballar escrivint per a revistes d'aeronutica. Va morir a Sulingen (Baixa Saxnia el 7 de setembre de 1987.

 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure, Espases i Brillants:
 Creu de Cavaller   18 de setembre de 1941;
 Fulles de Roure   (38) 26 d'octubre de 1941;
 Espases   (13) 23 de juny de 1942;
 Brillants   (3r) 30 d'agost de 1942;
 Copa d'Honor de la Luftwaffe   21 de juliol de 1941;
 Creu de Ferro de 1a classe;
 Creu de Ferro de 2a classe;
 Insgnia Combinada de Pilot-Observador;
 Escut de Crimea;
 Passador de Pilot al Front de la Luftwaffe en or amb Placa "300";
 3 Mencions al Wehrmachtbericht;

Enllaos externs .
 Biografia i informaci detallada de les seves victries;

Article tradut de l'article angls a ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330763" title="Furs d'Arag" nonfiltered="3874" processed="3860" dbindex="128990">
Els Furs d'Arag sn el conjunt de normes que regien en l'administraci de justcia i en l'activitat privada sota el regne d'Arag, a partir de la compilaci de fur locals feta pel Bisbe d'Osca, Vidal de Canyelles, al Vidal Mayor.

En 1247, el rei Jaume I d'Arag va convocar Corts Generals del Regne en Osca amb la intenci de continuar l'obra legisladora de la Corona, compilant en un sol document la legislaci vigent.
En el Privilegi Real de 1283, Pere III d'Arag confirma els furs i la seva aplicaci s'estn a tot el Regne.

Els furs en el seu origen eren pactats, aix s, fruit d'una aportaci comuna dels Consells a qu el Rei donava el seu vistiplau. En un primer moment es van compilar i van arribar a tenir fins dotze llibres en les revisions de 1496, 1517 i 1542. En 1552 es realitza una gran refosa, incloent les Observances. L'ltima tasca de compilaci es produeix en 1667. La tasca de codificaci es va veure superada en moltes ocasions per les normes que dictaven les prpies Corts d'Arag i que s'incorporaven com parteix de les normes jurdiques del Regne.

L'aplicaci dels furs decau, arran de la mort de Juan de Lanuza, Justcia d'Arag, ordenada per Felip II per eliminar la frmula de l'acord com a base de redacci dels furs. En 1592, les Corts aragoneses es reuneixen en Tarassona i modifiquen substancialment les normes. A partir d'aquest moment ser el Rei que estableixi el contingut. La unificaci amb Castella acabar definitivament amb el dret local: en 1707, Felip V de Castella va abolir definitivament els furs amb la implantaci dels Decrets de Nova Planta que amb prou feines deixen en un lloc secundari als vells furs en la regulaci de qestions particulars.

Vegeu tamb.
Vidal Mayor;
  






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330771" title="Mafia" nonfiltered="3875" processed="3861" dbindex="128991">


Mafia es una illa de l'oce ndic al sud de Zanzibar, davant la costa de Tanznia. 

Forma un districte de la regi de Pwani, una de les divisions continentals, i no pertany per tant al territori autnom de Zanzibar. La poblaci del districte de Mafia es de 41.000 habitants (2002). L'activitat econmica es agrcola i pesquera. El turisme es redut. Est administrativament dividit en set "wards": 

 Baleni;
 Jibondo;
 Kanga;
 Kilindoni;
 Kirongwe;
 Kiegeani;
 Mibulani;

L'illa t una superfcie de 394 km, a la que s'hauria de sumar la superfcie de nombroses illetes i illots propers, la principal de les quals es l'illa de Chole (2 km) i 800 habitants. La capital de l'illa i el districte s Kilindoni a la costa sud-occidental. L'illa est separada del continent per l'anomenat Canal de Mafia (Mafia Channel)

 Histria .

Al Periplus de la mar Eritrea escrit vers l'any 50, s'assenyala una illa de nom Menouthias a uns 50 kms de la costa d'Aznia (nom que portava l'frica en aquell temps) propera al port continental de Rhapta i al cap Rahpton, una terra amb molts cocodrils. Encara que alguns hi veuen l'illa de Mafia (la costa continental s una terra de cocodrils) el ms probable es que es tracti de Zanzibar, o de Pemba. L'arqueleg Neville Chittick va morir el 1984 quan buscava evidencies de l'antiga ciutat de Rhapta al delta del riu Rufiji, enfront de Mafia. L'illa llavors (segle I) encara no estava habitada. Segons el dr. Felix Chami de la Universitat de Dar es Salaam, els primers pobladors foren probablement una cultura bantu que treballava el ferro procedent de la costa continental i s'hi van establir per aprofitar els seus recursos marins. Aquesta cultura est identificada entre el 200 i el 400 i fou seguida d'un altra cultura nativa coneguda com la de les mercaderies triangulars de ferro que encara existia al segle VII o VIII quan van arribar els rabs.

Com altres illes de l'ndic va ser base pels navegants rabs, perses i portuguesos. La crnica de Kilwa anomena als habitants de Mafia com a mwera, i diu que eren governats des de Songo Songo per musulmans (probablement iemenites) cosa que correspondria als segles VIII fins al X.

Una famlia de comerciants perses de Shiraz dirigida per Ali ben Sultan al-Husayn ben Ali, es va establir a Kilwa el 975, comprant aquesta terra al cap local a canvi de robes. Un dels seus fills , Bashat ben Ali, es va establir a Mafia, com a governador per compte del seu pare, proclamat sult de Kilwa. Bashat hauria fundat la ciutat de Kua i potser tamb Kisimani Mafia, les runes de la qual daten la ciutat vers el segle XI. El mxim esplendor de Kilwa es va produir al segle XIV, i ja comenava a declinar quan van arribar els primers europeus. Vasco de Gama hi va passar l'abril de 1498, per els portuguesos no van ocupar l'illa fins el 1505, i l'annexi formal es va produir el 1515, desprs de la Bule del Papa que repartia el mon entre Castella i Portugal. Els europeus l'anomenaren Morfiyeh o Monfiyah als seus portolans, per aquesta paraula es rab i vol dir "Arxiplag"; Mafia podria derivar de mafi, nom rab de "brossa", per aplicat tamb a un lloc de poc valor, o del nom swahili "mahali pa afya", que vol dir "lloc saludable".

El 1588 els canbals anomenats zimba o muzimbe, suposadament de l'frica Central, van saquejar Kilwa i van liquidar aquest soldanat. L'hegemonia comercial va passar a Zanzibar.

El segle XVII el control de l'illa va canviar de mans diverses vegades entre portugueses i omanites. Els portuguesos foren derrotats finalment a Mombasa el 1698 i els omanites van assegurar el control de la costa entre Lamu i Kilwa.

Un dels principals establiments de les illes Mafia fou la Badia de Chole a l'illa Chole o Chole Minji, amb port d'aigua fonda, per on passava la plata del que avui dia es Zimbabwe, i desprs objecte d'una lenta decadncia. Un altra establiment destacat era Kua, el qual fou atacat pels sakalava de Madagascar el 1829, que eren canbals i es van menjar a alguns habitants de la petita illa Juani i es van emportar a la resta com esclaus. El sult de Zanzibar va enviar una expedici de cstig i els seus soldats eren en gran part del seu regiment balutxi, i molts es van quedar a l'illa i encara viuen a l'rea de Kironi prop de l'antiga Kisimani Mafia. El tercer establiment notable, la esmentada Kisimani Mafia, fou destrut per un cicl el 1872 i la capital de l'illa es va traslladar a Chole. 

El tractat entre Gran Bretanya i Alemanya de 1 de juliol de 1890 atribua Mafia a Alemanya; el 1892 hi va arribar el primer oficial alemany i va fer construccions a Chole que encara existeixen. Els alemanys van pagar al sult de Zanzibar quatre milions de marcs per Mafia i la costa continental.

Al esclatar la I Guerra Mundial, l'illa fou ocupada pels britnics a finals de desembre de 1914 per servir de base per atacar el creuer de guerra Konigsberg. El 1915 es van arribar a fer emissions de segells de correus; les primeres amb els segells colonials que es van trobar i la sobrecarrega "G. R. Mafia" (o G.R. Pots Mafia") en tinta, que foren desprs objecte d'imitaci. Desprs (1915) es van enviar segell de l'ndia Britnica amb la sobrecarrega "I.E.F." que van circular igualment amb la mateixa sobrecarrega en tinta de color blau lilosa ("G. R. Mafia" o G.R. Pots Mafia"). Finalment el segells de l'frica Oriental Britnica de 1912 amb la sobrecarrega G.E.A. (German East Africa) creats el 1917 pel territori alemany ocupat, van arribar igualment a l'illa. L'illa va estar sota la llei marcial fins el 1922.

El 1995 l'illa va iniciar un projecte per establir un centre de vida marina, per evitar la conversi de l'illa en un resort turstic; per els turistes continuen arribant.  




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330773" title="Tamndua" nonfiltered="3876" processed="3862" dbindex="128992">
Tamandua redirigeix aqu. Si busqueu la poblaci de l'Uruguai, vegeu Tamandua (Uruguai).;

Les tamndues (Tamandua) sn un gnere de vermilinges. Cont dues espcies: la tamndua meridional (T. tetradactyla) i la tamndua septentrional (T. mexicana). Viuen en boscos i zones herboses, sn semiarborcoles i tenen cues parcialment prnsils. S'alimenten principalment de formigues i trmits, per en ocasions mengen abelles. En captivitat, tamb mengen fruita i carn. No tenen dents, sin que depen del seu potent pedrer per triturar els aliments.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330774" title="Josep Rodrguez i Martra" nonfiltered="3877" processed="3863" dbindex="128993">
Josep Rodrguez i Martra, Josepet de Sants (Reus, 1835 - Barcelona, 1893)

Josep Rodrguez era propietari d'un caf que durant la revoluci de 1868 de 1868, va esdevenir molt popular a Sants. 

El 1873 comandava dos batallons de l'exrcit de la Primera Repblica Espanyola.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330778" title="Tamndua septentrional" nonfiltered="3878" processed="3864" dbindex="128994">

La tamndua septentrional (Tamandua mexicana) s una espcie de tamndua de la famlia dels mirmecofgids. Viu a Belize, Colmbia, Costa Rica, l'Equador, El Salvador, Guatemala, Hondures, Mxic, Nicaragua, el Panam, Per i Veneuela. Els seus hbitats naturals sn els boscs secs tropicals o subtropicals, boscos baixos tropicals o subtropicals, manglars tropicals i subtropicals, montanes tropicals o subtropicals, o les sabanes humides.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330782" title="Segundo Serrano Poncela" nonfiltered="3879" processed="3865" dbindex="128995">
Segundo Serrano Poncela (Madrid, 1912 - Caracas, 9 de desembre de 1976) va ser un poltic, escriptor, crtic literari i assagista espanyol, exiliat desprs de la Guerra Civil. 

Durant la seva etapa d'estudiant (va cursar la carrera de Filosofia i Lletres i posteriorment es va llicenciar en Dret) va ingressar en la Federaci de Joventuts Socialistes (FJS). Pertanyia, com la major part de les joventuts, a l'ala caballerista, enfrontada a besteiristes i prietistes i va formar part de la redacci de Renovacin, l'rgan de les FJS, ingressant en la comissi executiva en 1934, com a vocal. Va prendre part en les converses d'unificaci amb les Joventuts Comunistes, i desprs de la creaci de les Joventuts Socialistes Unificades (JSU), va formar part de la seva executiva. 

Juntament amb la major part dels dirigents de les JSU procedents de la FJS, va ingressar al Partit Comunista el 6 de novembre de 1936, sent nomenat immediatament desprs delegat d'Ordre Pblic de la Junta de Defensa de Madrid a les ordres de Santiago Carrillo, secretari general de les JSU, i tamb provinent de les FJS. Va romandre en el crrec fins al 27 de novembre, data en la qual, depenent de les fonts, va dimitir o va ser cessat per Santiago Carrillo. Com a president del Consell de la Direcci general de Seguretat de la Conselleria d'Ordre Pblic, la seva signatura avalava les extraccions de presos que van tenir lloc en les presons madrilenyes durant els mesos de novembre i desembre de 1936, la major part de les quals van acabar en l'assassinat dels seus integrants (en l'episodi conegut com a matances de Paracuellos). Serrano Poncela va seguir formant part de l'executiva de les JSU durant la Guerra Civil. 

Exiliat al finalitzar aquesta, va abandonar qualsevol relaci amb la poltica. Va ser professor de Literatura Espanyola a les universitats de Santo Domingo, Puerto Rico i Central i Simn Bolvar de Veneuela, convertint-se en un reputat crtic de la literatura espanyola. A la Repblica Dominicana va comenar la seva carrera literria (en 1935 havia escrit un assaig de carcter poltic sobre els fracassats successos revolucionaris d'octubre de 1934, El Partido Socialista y la conquista del poder, amb prleg de Luis Araquistin), sent l'nic redactor de la revista literria Panorama. 

Va collaborar tamb amb altres revistes de l'exili, com Realidad / Revista de ideas, publicada a Argentina (1947-1948) i Cuadernos del Congreso para la Libertad de la Cultura, publicada a Pars i el primer nombre de la qual va aparixer al maig de 1953. Desprs d'impartir la docncia a la Repblica Dominicana i Puerto Rico va ser contractat per la Universitat Central de Veneuela com a professor d'Histria de la Cultura, Teoria Literria i Literatura Espanyola. Va romandre all fins a la creaci de la Universitat Simn Bolvar (1970), moment en el qual el seu rector, Eloy Lares Martnez, el va cridar per a dirigir i organitzar la Divisi de Cincies Socials i Humanitats i els Estudis Generals de la nova instituci. La seva obra es compon d'obres de ficci (relats i novelles), en els quals reflexiona sobre la Guerra Civil i l'exili, i assajos. 

Obra.
Ficci.
Seis relatos y uno ms (1954), narracions;
La venda (1956), narracions;
La raya oscura (1959), narracions;
La puesta de Capricornio (1960), narracions;
Un olor a crisantemo (1961), narracions;
Habitacin para hombre solo (1963), novella;
El hombre de la cruz verde (1973), novella; probablement la seva millor obra, una novelal histrica sobre la Inquisici espanyola durant el regnay de Felip II.
La via de Nabot (1979), novella sobre la Guerra Civil; publicada pstumament.

Assaig.
El pensamiento de Unamuno (1953);
Antonio Machado, su mundo y su obra (1954);
Prosa moderna en la lengua espaola (1955);
Huerto de Melibea (1959);
El secreto de Melibea y otros ensayos (1959);
Dostoiewuski menor (1959);
Del Romancero a Machado (1962);
Formas de vida hispnica (Garcilaso, Quevedo, Godoy y los ilustrados) (1963);
Estudios sobre Dostoievski (1972).

Enllaos externs.
Biografia de Segundo Serrano Poncela, de Francisco Arias Solis.
Biografia de Segundo Serrano Poncela al Portal del Exilio.
El ejercicio de la crtica literaria en La puesta de Capricornio de Segundo Serrano Poncela, de Ricardo Mora de Frutos, a El exilio literario de 1939: actes del Congrs Internacional celebrat a la Universitat de La Rioja del 2 al 5 de novembre de 1999;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330785" title="Luis Araquistin" nonfiltered="3880" processed="3866" dbindex="128996">
Luis Araquistin Quevedo (Santander, 1886 - Ginebra, 1959) va ser un escriptor i poltic espanyol. Membre des de la seva joventut del Partit Socialista Obrer Espanyol, va pertnyer al cercle de Francisco Largo Caballero i Toms Meabe, a qui li unia una gran amistat. A les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat per Bilbao. En 1932 va ser ambaixador a Alemanya i al juliol de 1936, va ser nomenat ambaixador a Frana i es va encarregar de la compra d'armes per a abastir l'exrcit republic durant la Guerra Civil Espanyola fins a maig de 1937. 

Va ser director de les revistes Espanya, Claridad i Leviatn. El seu carcter marcadament revolucionari a l'inici de la guerra es va anar temperant cap a un socialisme ms europeu en el qual arriba a afirmar la necessitat d'un gran pacte desprs de la guerra entre els demcrates, monrquics i republicans, per a fer una transici pacfica del franquisme a la democrcia. Aix li comportar l'enemistat d'alguns per li obrir les portes als membres moderats del PSOE. Es va exiliar a Gran Bretanya i a Sussa desprs de la guerra, on va morir en 1959. 

 Assajos . 

El arca de No, 1926.
El ocaso de un rgimen, 1930.
La guerra desde Londres, 1942.
El krausismo en Espaa, editado por vez primera en 1960.
El pensamiento espaol contemporneo, 1962.
La revolucin mejicana : sus orgenes, sus hombres, su obra, 1930.
Sobre la guerra civil y la emigracin, publicat recentment a Madrid, 1983. ISBN 84-239-2116-6 amb introducci de Javier Tusell.

Bibliografia especialitzada.
Luis Araquistin y el socialismo espaol en el exilio (1939-1959), Madrid 2002. ISBN 8470309676.
Zuzagoitia, Julin, Guerra y vicisitudes de los espaoles, Crtica, Barcelona, 1977.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330789" title="Tamndua meridional" nonfiltered="3881" processed="3867" dbindex="128997">

La tamndua meridional (Tamandua tetradactyla) s una espcie de tamndua de Sud-amrica. s un animal solitari, que viu en molts hbitats, dels boscos madurs als boscos molt pertorbats, passant per sabanes rides. S'alimenta de formigues, trmits i abelles. T unes urpes davanteres que es poden utilitzar per trencar els nius d'insectes o per defensar-se.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330791" title="Geometria aritmtica" nonfiltered="3882" processed="3868" dbindex="128998">
La geometria aritmtica s una branca de la teoria de nombres, que utilitza eines de geometria algebraica per abordar problemes aritmtics. 

Alguns exemples de qestions que es poden plantejar sn:
 Si se saben trobar les arrels d'una equaci polinmica en les complecions d'un cos de nombres, se'n pot deduir que aquesta equaci t arrels sobre aquest cos? Se sap respondre la qesti en certs casos, se sap que la resposta s no en altres casos, per es creu (conjectura!) que es coneix la barrera que ho impedeix i per tant que es pot reconixer quan aquest enfocament funciona.
 Si un es dona un sistema d'equacions polinmiques sobre un cos finit, com comptar les arrels? Si s'amplia el cos, com evoluciona el nombre d'arrels?





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330792" title="Barranc de la Fou (Conca de Barber)" nonfiltered="3883" processed="3869" dbindex="128999">

El barranc de la Fou s un curs d'aigua de la Conca de Barber, de breu recorregut (menys de 2 km), que neix als plans de Rocamora de les aiges de la Serra de la Savinosa, a uns 760 m d'altitud, al terme municipal de Pontils. Es dirigeix al nord-oest fins a arribar al torrent de Sant Mag, afluent del riu Gai, al qual desemboca, a prop de Sant Mag de Brufaganya, a uns 680 m d'altitud.

Referncies.
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330794" title="Hleg" nonfiltered="3884" processed="3870" dbindex="129000">

Hulegu o Hleg Khan (?, 1217 - Maragheh, Iran, 1265) fou el primer il-khan de Prsia (1256-1265). Nt de Genguis Khan, el seu germ Mongke, cap suprem dels mongols, li encoman el govern de Prsia. 

Mentre intentava la conquesta de Sria, va haver de tornar a Prsia per la mort de Mongke (1258), i les hordes mongliques sofriren la primera derrota (1260) contra els mamelucs. Hulegu, budista i de mare i muller nestorianes, proteg les diverses confessions cristianes, i en el camp de la cincia encarreg a N sir al-D n T s  la construcci i la direcci de l'observatori astronmic de Maragheh.

El 1264, Hulegu va passar per Bukhara de cam a la cort del gran khan. Els germans Polo, i probablement alguns ms, van decidir seguir-lo estimulats per l'afirmaci d'Hulegu de qu el gran khan no havia vist mai llatins (com es deia als europeus occidentals) i estaria encantat de fer-ho.

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330802" title="Histria de Caracas" nonfiltered="3885" processed="3871" dbindex="129001">

 Primer Segell d'Armes que hi va haver a la Capitania de Veneuela va ser el concedit per Felipe II, el 4 de setembre de 1591, a la ciutat de Santiago de Lle de Caracas, i el ttol de Muy Noble i Lleial Ciutat, amb tractament de Senyoria i Privilegi, i preeminncia de Gran, com a cap i metrpoli de la Provncia de Veneuela. L'Escut d'Armes consisteix en: un lle bru rampant, en un camp de plata, que t entre els seus braos una venera d'or amb la creu de Santiago, i per timbre una corona d'or amb cinc puntes, tot exornat amb trofeus de guerra.

Per Reial Cdula de Carlos III, el 13 de mar de 1766, es concedeix a l'Escut d'Armes de Caracas, portar una orla amb la segent inscripci:

"Ave Mara Santsima, sense pecat concebuda, en el primer instant de seu ser natural".]]

Caracas, oficialment Santiago de Len de Caracas, s la Capital Federal de Veneuela, aix com el seu centre administratiu, financer, comercial i cultural, a ms de seient|assentament dels Poders Pblics de la Naci.

Els espanyols van descobrir les costes veneolanes en el segle XV, durant 1498 i van comenar amb la seva colonitzaci en aquestes regions. Per no va anar sin fins i tot el segle XVI, en 1558, que es van aventurar a expandir seu colonitzaci a altres rees, fent-se el primer intent en el que avui s conegut com la ciutat de Caracas. Abans de l'arribada dels espanyols, el territori on avui es troba la ciutat estava habitat per indgenes d'tnies Arawak i Karia. Aquests igual com d'altres aborgens de Veneuela eren defensors de la seva llibertat, de les seves tradicions i dels seus costums familiars.

El nom Caracas prov de la tribu que habitava una de les valls costaneres contiges a l'actual ciutat pel nord, la Vall de Los Caracas , topnim encara vigent, que per ser indis coneguts i tractats pels espanyols assentats en la illa perlfera de Cubagua en les seves expedicions esclavistes a aquestes costes entre 1528 i 1540, es va fer paraula usual entre aquests espanyols de l'orient del pas com a topnim de referncia per a tota la zona i amb aix es va generalitzar el nom a les terres de l'rea de Caracas.

Creixement de Caracas.
La ciutat experimentaria un gran creixement donant oportunitats i riqueses convertint-se 10 anys desprs de la seva fundaci al capdavant de la provncia, ja que a causa del clima i a la seva efectiva defensa muntanyosa contra corsaris i pirates, el governador Juan de Pimentel la fa la seva residncia, quan arriba a Veneuela desembarcant en Caraballeda, ciutat vena a la costa, el 1576. L'esmentada residncia a Santiago de Lle va implicar a la prctica el tercer canvi de la capital administrativa de la provncia de Veneuela, de Coro a la costa occidental del pas (ciutat fundada en 1527) a El Tocuyo el 1545 i desprs a Caracas en 1578.

Des de llavors aquesta ciutat va mantenir la capitalitat de la provincia de Veneuela o de Caracas i a finals del segle XVIII, amb els canvis administratius realitzat pel Imperi Espanyol ho seria de la Capitania General de Veneuela, conformada per les Provncies de Nova Andalusia (Cuman), Provncia de Mrida-Maracaibo, Provncia de Trinidad, Provncia de Margarita, Provncia de Barinas, Provncia de Guayana i la prpia Provncia de Caracas o de Veneuela.

Primer Plnol de la ciutat.
Ja el 1577 el propi Juan de Pimentel havia dibuixat el primer plnol urb de la ciutat, dissenyat d'acord amb les Ordenances de Felip II que establien minuciosament les dimensions dels carrers, places, quadres o pomes i la disposici ortogonal de tota la ciutat, indicant la forma com s'hauria d'eixamplar amb el temps. El 1568 la ciutat neix amb al voltant de 40 vens.

El 1576 arriben els primers franciscans a fundar el convent de San Francisco i cap a 1600 l'esglsia de San Francisco, annexa al convent, de calicant i pedra slida, ja dominava el paisatge de la ciutat, deixant en segon ordre a l'antiga Esglsia Major, actualment Catedral de Caracas.

El Plnol de Pimentel de 1578, nic que es conserva de la traa de la ciutat fins a 1760, mostra una petita ciutat castellana ordenada per quadres en quadricula amb 4 carrers i 25 quadres al voltant d'una Plaa Major, com era norma a les ciutats hispanes d'ndies.

La Comptadoria Real s'acorda traslladar-la de Barquisimet a Caracas en 1586, fent llavors a Caracas seu tamb de la Reial Hisenda de la provncia.
El bisbe Agreda es trasllada a Caracas cap a 1576 i all viu fins i tot la seva mort en 1583.

Fundacions.
En 1595 la ciutat s presa per nica vegada en la seva histria pel corsari angls Amas Preston, que desprs de gaudir del seu delicis aire fresc, la crema.

En 1597 es fongui el Convent de San Jacinto, a la cantonada actual d'aquest nom.

En 1636 el Convent de Monges, a l'actual cantonada de Monjas, seu de l'Assemblea Nacional.
Per aquella poca 5 grans squies d'aigua baixaven del riu Catuche a la Caixa d'Aigua, o dipsit d'aigua, recorrent les quadres de nord en sud, per satisfer les necessitats hdriques dels solars i vens.

En 1641 ocorre el destructiu Terratrmol de San Bernab, que va acabar amb tot el construt fins llavors a la ciutat. La reconstrucci ser lenta i treballosa.

La ciutat s'enriqueix i millora amb el comer de cacau que els Mantuanos fan amb Mxic. Un antic privilegi real, obtingut en 1560, abans de la fundaci de la ciutat, permet amb el temps als alcaldes de Caracas governar "en nom del rei" quan el governador titular mor, i exercir-lo fins a l'arribada del nou governador, la qual cosa fa a la prctica -a aquests alcaldes- Governadors temporals de la provncia. Privilegi que van exercir moltes vegades, en contra d'altres governadors provisionals que enviava la Reial Audincia de Santo Domingo per suplir mentrestant l'absncia del nou titular que havia de venir d'Espanya.

En 1655 els mercedaris fonguin definitivament convent, desprs de diversos intents previs, i erigeixen l'Esglsia de La Merced, al nord de la ciutat.

En 1678 una muralla defensiva de recinte es comena a fabricar, circumdant la ciutat, pel temor als corsaris francesos que ms d'una vegada han intentat prendre-la, encara que no van passar mai del port de La Guaira.
A les restes d'aquest projecte de muralla i a defenses militars que mai no es va acabar es deuen noms de cantonades de Caracas que encara perduren, com les de Luneta i la cantonada del 'Reducte' '.

A inicis del segle XVIII un nou barri d'illencs canaris, La La Candelaria, a l'est de la ciutat, allotja gran part dels immigrants canaris que com "blancs de vora" feien les tasques que menyspreaven els Mantuanos, o blancs originaris, fills dels descendents dels conquistadors.

En 1723 un patrici mantuano, Jos d'Oviedo i Banys, publica la clebre Histria de la conquesta i poblaci de la Provncia de Veneuela, primer obra bibliogrfica criolla, en la que es narra picamente els orgens i fundaci de Caracas.

La pesta de verola de 1760-65 acaba amb gran part dels habitants de les barriades pobres de la ciutat.

A inicis del segle XIX la ciutat comptava amb al voltant de 30.000 habitants.
Realment les dues grans explosions demogrfiques i urbanstiques es van produir en el segle XVIII i en 1950, aquesta ltima la ms impressionant i causant de l'actual esttica urbanstica de la ciutat.

Terratrmols de Caracas.
La ciutat ha sofert d'alguns terratrmols al llarg de la seva histria. A ms del terratrmol de San Bernab el juny de 1641, i el de 1786, el 12 de mar de 1812 la ciutat va ser destruda gaireb en la seva totalitat i van morir ms de 10.000 persones i en el de 1967 van morir 277 persones i nombrosos edificis van sofrir danys.

Arran del terratrmol de 1812, en plena Guerra d'Independncia de Veneuela, les autoritats religioses, pro realistes en la seva immensa majoria, aprofitaven el fenomen per suggestionar al poble, argumentant que el terratrmol era un cstig div contra els patriotes que intentaven emancipar a Veneuela, al qual Bolvar comprenent el perill de propaganda tan nociva a favor del rei espanyol, indignat va respondre amb la clebre exclamaci:
Si la Naturalesa s'oposa, lluitarem contra ella, i farem que ens obeeixi!

Desprs del desastre del terratrmol de 1812 i els estralls de la Guerra d'Emancipaci i Federal, cap a l'ltim ter del segle XIX, Antonio Guzmn Blanco, un president illustrat i influt per l'afrancesament general de l'poca, impulsa una srie de canvis urbans i construccions noves, caient els convents d'estil hisp vells i bonics i construint al seu lloc edificis com el Capitolio Nacional o Palau Federal Legislatiu (seu de l'actual Assemblea Nacional), la Universitat de Caracas i altres construccions cviques, donant-li a la ciutat l'aire d'eclecticisme neoclssic actual en les seves edificacions ms antigues supervivents.

Personatges Illustres.
Caracas s bressol de Simn Bolvar, el Llibertador d'Amrica, qui naixs en una casa entre les cantonades de San Jacinto i Traposos el 24 de juliol de 1783. En l'actualitat, la seva casa natal s conservada com a museu. Altres fills clebres de Caracas sn Francisco de Miranda, hispanoameric universal precursor de la independncia d'Amrica Andrs Bello i Simn Rodrguez, ambds mestres del Llibertador.

Quatricentenari de la Fundaci.
La polmica suscitada en la Comissi organitzadora del Quatricentenari de la Fundaci de Caracas anteriorment a 1967, sobre la data de fundaci de la ciutat capital, va originar una srie d'opinions que els historiadors de llavors van exposar en les sessions de l'Acadmia Nacional de la Histria. En les reunions, es van discutir conclusions que per molt ben documentades i recolzades que estiguessin en velles dades cabildants i escrits cronstics, no tots de fiabilitat, cap no va donar nous llums sobre la data exacta de la fundaci.

La ponncia de la "Fundaci John Boulton", basada en l'Acta de l'Ajuntament de Caracas del 14 d'abril de de 1590 i altres documents, que d'imprecisos es poden catalogar, ja que no reflecteixen ni el dia ni l'any de la fundaci, apuntava establir-la l'any 1566.

La majoria dels ponents i investigadors que conformaven la Comissi Organitzadora, en sessions anteriors a 1967 (excepte Lus R. Oramas) fan tmides referncies a la fundaci de l'hato de Francisco Fajardo i a l'acte protocollari de Juan Rodrguez Surez de convertir en "vila de San Francisco" a l'hato de Fajardo, per gaireb tots els ponents defensen acaloradament la data fundadora de 1567 i a Diego de Losada com l'indiscutible fundador de la capital de Veneuela.

Malgrat l'empenyorament, la documentaci emprada per a aquestes modernes afirmacions, no es pot donar com a fiable, ja que les dades reflectides, tant histrics com municipals, es van assentar molts anys desprs de l'acte fundador, i lgicament els seus possibles errors, vaguetats i imprecisions (unit al qual les primeres actes de l'Ajuntament de Caracas que es conserven sn de 1573, i que a ms van ser copiades durant el segle XVIII i es van perdre els originals), en res no aclareixen la data fundadora del 25 de juliol de 1567, ja que en la comunicaci que el governador Ponce de Len envia a Espanya el 15 de desembre d'aquell mateix any, i sense esmentar la paraula fundaci, simplement diu que: Losada, amb la gent que va portar, t poblat els dos pobles que els indis havien despoblat.

Sense donar-li ms voltes a la data refundadora de Losada, ja que s impossible conixer-la, s'estableix que els verdaders artfexs de la creaci de la capital veneolana van ser Francisco Fajardo i Juan Rodrguez Surez, perqu a la lleugeresa d'Oviedo i Banys, es deu avui l'error que es continu assegurant que Diego de Losada s el fundador de Caracas, ja que quan do Jos va escriure la seva Histria de la conquesta i poblaci de la Provncia de Veneuela, en comptes de cridar "refundador" a Losada, com havien fet els cabildants i els vells cronistes Aguado i Simn, generosament va immortalitzar al de Zamora com a fundador de l'assentament de Caracas.

En els preliminars de la fundaci de Caracas, hi ha notcies i raons evidents de qu Francisco Fajardo i Juan Rodrguez Surez sn els verdaders fundadors de la capital veneolana. Entre els documents existents per apuntalar aquesta asseveraci, poden consultar-se la relaci que el governador Juan de Pimentel envia al rei en 1578, on no esmenta que Diego de Losada sigui el fundador de Caracas i Caraballeda. s aquesta relaci es pot llegir el segent:
va entrar-hi pel mar del seixanta-set, amb cent trenta-sis espanyols i va pacificar i va reedificar els dos pobles despoblats, i a aquest de San Francisco va cridar Santiago de Lle i el Coll, que s a la costa de la mar, nostra senyora de Caraballeda poblant-los al mateix lloc que abans estaven.

Segons es desprn de l'anterior, Losada, no va fundar cap ciutat, sin que va reedificar i va repoblar els dos enclavaments que els indis havien destrut quatre o cinc anys abans: la vila de San Francisco i el poble costaner d'El Collado, que encara que desprs van ser abandonats i arrasat, ja existien, des de 1561. Aquesta pot ser la ra que no existeixi l'acta de fundaci de Caracas, ja que la ciutat capital estava fundada des de 1561; primer com a hato establert per Francisco Fajardo, i desprs convertida en vila per Juan Rodrguez Surez, que va nomenar alcaldes i regidors i va repartir terres entre els seus soldats. Quan Losada i els seus homes van arribar al lloc el 1566 o 67, van trobar els embasaments|fonaments i les cendres de la primitiva poblaci.

Fundadors de Caracas.
Els primers fundadors de Caracas, que van arribar amb el senyor Diego de Losada, van ser:


Agustn Ancona . Alonso Andrea de Ledesma . Alonso de Len . Alonso de Salcedo . Alonso de Valenzuela . Alonso Gil Alonso Ortiz, escriv Alonso Quintana . Alonso Ruiz Vallejo . Alonso Vias. Andrs Gonzlez . Andrs Hernndez . Andrs Prez . Antonio de Acosta . Antonio Olas . Antonio Prez . Antonio Prez Rodrguez . Antonio Rodrguez . Baltazar de Garca, tamb sacerdot . Bartazar Fernndez . Bartolom de Alamo . Bartolom Rodrguez . Bernab Castaldo . Blas de la Puente, que era sacerdot . Cristbal Cobos . Cristbal de Losada . Cristbal Gil . Cristbal Gmez . Damian del Berrio . Diego de Antillano . Diego de Henares . Diego de Montes . Diego Mndez . Diumenge Baltasar . Diumenge Giral . Duarte de Acosta . Esteban Martn . Fernando de la Cerda . Francisco Agorreta . Francisco de Antequera . Francisco de Madrid . Francisco de Reira . Francisco de Saucedo . Francisco de Vides . Francisco Genovs . Francisco Gudiel . Francisco Guerrero . Francisco Infante . Francisco Mrquez . Francisco Prez . Francisco Ponce . Francisco Rodrguez . Francisco Romn . Francisco Romn Coscoliella . Francisco Romero . Francisco Ruiz . Francisco Snchez . Francisco Tirado . Gabriel de Avila . Gaspar Pinto . Gaspar Toms Andrs de San Juan . Gernimo de la Parra . Gonzalo de Clavijo . Gonzalo Osorio, que era nebot de Losada . Gonzalo Prez . Gonzalo Rodrguez . Gregorio Gil . Gregorio Rodrguez . Gregorio Ruiz . Jernim d'Ochoa . Jernim de Tovar . Juan Alvarez . Juan Bautista Melgar . Juan Burgos . Juan Castao . Juan Cataln . Juan de Angulo . Juan de Gmez . Juan de la Parra . Juan de Mendoza . Juan de San Juan . Juan Fernndez de Len . Juan Fernndez Trujillo . Juan Gallegos . Juan Garca Calado . Juan Garcia Casado . Juan Ramn Barriga . Juan Snchez . Juan Serrano . Juan Surez, que era gaiter . Just de Cea . Lope de Benavides . Maese Bernal, que era itali . Manuel Gmez . Manuel Lpez . Marcs Gmez . Martin Alfonso . Martn de Gmez . Martn Fernndez . Melchor de Losada . Melchor Gallegos . Melchor Hernndez . Miguel de Santa Cruz . Miguel Daz . Miguel Fernndez . Pedro Alonso Galeas . Pedro lvarez Franco . Pedro Bernldez . Pedro Cabrera . Pedro Garca Camacho . Pedro Garca de Avila . Pedro Hernaldos . Pedro Maldonado Abrahn de Cea . Pedro Mateos . Pedro de Montemayor . Pedro Ponce . Pedro Rafael . Pedro Serrata . Rodrigo Alonso . Rodrigo del Riu . Rodrigo Ponce . Sancho del Villar . Sebastin Daz . Sebastin Romo . Simn Girlado . Vaig prendre de Ledesma . Vicente Daz

Referncies.


Bibliografia.
 Esmenta llibre;

 Esmenta llibre;
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330803" title="Javier Tusell" nonfiltered="3886" processed="3872" dbindex="129002">
Javier Tusell Gmez (Barcelona, 26 d'agost de 1945   8 de febrer de 2005) va ser un historiador i poltic catal, catedrtic d'Histria Contempornia a la UNED. 

Vida. 
Nascut a Barcelona, es va traslladar aviat a Madrid amb la seva famlia. Va cursar el batxillerat al Collegi dels Sagrats Cors de Madrid i va simultanejar posteriorment les carreres de Filosofia, aconseguint premi extraordinari en la llicenciatura d'Histria, i Cincies Poltiques a la Universitat Complutense de Madrid, on va ser alumne de Jos Mara Jover. En la seva etapa d'estudiant universitari va militar en la Uni d'Estudiants Demcrates i en la Uni de Joves Demcrates Cristians, motiu pel que se li va obrir un expedient acadmic en 1965 (posteriorment tancat), collaborant a ms en la supressi del SEU (Sindicato Espaol Universitario, organitzaci franquista en la qual havien d'enquadrar-se els estudiants universitaris). 

Desprs de doctorar-se i especialitzar-se en Histria Contempornia, es va dedicar a la docncia des de 1966. Va ser professor ajudant en la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat Complutense. En 1975 assoleix, per oposici, la plaa d'agregat d'Histria Contempornia Universal i d'Espanya de la Universitat Autnoma de Barcelona. El 9 de febrer de 1977, obt la ctedra d'Histria de Contempornia en la Universitat de Valncia, on va comenar a impartir classes en el curs 77 78. A ms, va ser professor de l'Escola Diplomtica i director del centre de Madrid de l'Institut de Cultura Poltica. En 1981 va obtenir la ctedra d'Histria Contempornia de la Universitat Nacional d'Educaci a Distncia (UNED), que des de llavors va ocupar. 

Atret per la poltica, va ingressar en 1974 en la Federaci Popular Democrtica, formaci de carcter democristi que liderava Jos Mara Gil Robles (la FPD estava integrada en l'Equip de la Democrcia Cristiana d'Espanya, juntament amb el Partit Nacionalista Basc, la Uni Democrtica de Catalunya i la Izquierda Democrtica de Joaqun Ruiz-Gimnez). Desprs del desastre electoral a les eleccions generals espanyoles de 1977, Tusell abandona la FPD para ingressar al Partit Popular Demcrata Cristi de Fernando lvarez de Miranda, integrat en la Uni de Centre Democrtic (UCD) (abril de 1977). En 1979, en les primeres eleccions municipals de la democrcia, fou escollit regidor de Madrid en les llistes de la UCD (encara que la UCD s la llista ms votada en l'ajuntament de Madrid, el PCE i el PSOE s'uniren per a nomenar alcalde al socialista Enrique Tierno Galvn). Entre aquest any i 1982 ocupa la Direcci general de Patrimoni Artstic, Arxius i Museus del Ministeri de Cultura, transformada posteriorment en Direcci general de Belles Arts. En aquesta etapa dirigeix les negociacions amb la famlia Picasso i el Museu d'Art Modern de Nova York (Museum of Modern Art, MOMA) per al trasllat a Espanya del Guernica de Picasso, aix com la seva installaci en el Museu del Prado de Madrid, al Casn del Buen Retiro, el que va constituir tot un smbol de la normalitzaci de l'Espanya democrtica (ja que Picasso havia establert que la seva obra noms tornaria a Espanya quan exists en ella un rgim democrtic). 

No obstant aix, el 28 d'abril de 1982 va ser destitut per la llavors ministra de Cultura, Soledad Becerril, amb la qual discrepava en matries de biblioteques oficials i restauracions, i per la pretensi d'aquesta de posar a alg de la seva confiana en aquest lloc. La seva destituci, per telfon, va ser contestada pel mn de la cultura espanyola amb un homenatge (11 de maig de 1982) al que van assistir, entre uns altres, Joan Mir, Pablo Serrano, Tpies o Chillida. Desprs d'un breu pas pel Partit Demcrata Popular (PDP), d'scar Alzaga, va abandonar la poltica, regressant a la seva ctedra de la UNED, que va ocupar fins a la seva mort. El Consell de Ministres el va nomenar en 1999 patr en representaci de l'Estat en la Fundaci Collecci Thyssen-Bornemisza. 

A part de les seves activitats docents i com escriptor, tamb va desenvolupar una abundant activitat periodstica. Va collaborar amb diaris espanyols com El Mundo, El Pas, La Vanguardia o el desaparegut Diario 16 aix com en la cadena radiofnica SER. Al comenament de mar de 2002 va ser ingressat a causa de una infecci bacteriana causada per una leucmia, la qual li provoc la mort el 8 de febrer de 2005. Estava casat amb la tamb historiadora Genoveva Garca Queipo de Llano i tenia dos fills, Javier i Genoveva.

Activitat intellectual. 
Especialista en la histria contempornia de Espanya, Tusell va construir una producci ingent i imprescindible per al coneixement de la histria poltica d'Espanya en el segle XX: eleccions i partits poltics,  Alfons XIII, el caciquisme, el cop d'estat de Primo de Rivera, la democrcia cristiana a Espanya, Franco i el seu rgim, Espanya i la II Guerra Mundial, les relacions entre Franco i el Comte de Barcelona, els catlics sota el franquisme, l'oposici democrtica a aquest rgim, Carrero Blanco, Arias Navarro, la figura del prncep i desprs rei Joan Carles... Tot aix per a tractar d'explicar un tema crucial i obsessiu per a la generaci a la qu va pertnyer: la democrcia a Espanya, les raons per les quals no es va estabilitzar durant la Segona Repblica i les conseqncies del seu fracs  la dictadura franquista , aix com el restabliment de la democrcia i el carcter de la Monarquia del rei Joan Carles I i de l'Estat de les autonomies. 

Crtic amb els intellectuals, va afirmar que guardaven massa silenci en matries delicades com el GAL o els problemes reals de la nostra democrcia. En 1989 va abandonar la reuni del jurat del Premi Espejo de Espaa, juntament amb altres membre per considerar que el guanyador del premi estava ja decidit. Va ser un dels signants, en 1995, del manifest En defensa de la democracia, que demanava la dimissi de Felipe Gonzlez i la convocatria d'eleccions. Tamb va impulsar un manifest contra el projecte de Llei Orgnica d'Universitats del govern de Jos Mara Aznar que va reunir 8.500 signatures de professors universitaris per que va ser aprovada finalment al desembre de 2001. El 30 de juny de 2000 va demanar pblicament ms mitjans per a l'ensenyament de la histria. 

Obres.
 Sociologa electoral de Madrid (1969);
 La Segunda Repblica en Madrid (1970);
 Las elecciones del Frente Popular en Espaa (1971);
 La reforma de la Administracin local en Espaa (1973);
 Historia de la Democracia Cristiana en Espaa (1974);
 La Espaa del siglo XX (1975). Premio Mundo de Ensayo en 1975;
 El caciquismo en Andaluca (1976). Premi Nacional de Literatura, en assaig, i Premi Menndez Pelayo d'Historia Espanyola i Iberoamericana.
 La poltica y los polticos en tiempos de Alfonso XIII (1976);
 La oposicin democrtica al franquismo 1932 1962 (1977). Premi Espejo de Espaa en 1977;
 Franco y los catlicos: la poltica interior espaola entre 1945 y 1957 (1984);
 Franco y Mussolini. La poltica espaola durante la segunda guerra mundial (1985), del que s coautora Genoveva Garca Queipo de Llano.
 Hijos de la sangre (1986);
 La derecha espaola contempornea (1986), amb Juan Avils.
 Radiografa de un golpe de Estado (1987);
 La URSS y la perestroika desde Espaa (1988);
 La Espaa de Franco (1989);
 La dictadura de Franco (1989);
 Retrato de Mario Vargas Llosa (1990);
 Manuel Gimnez Fernndez: precursor de la democracia espaola (1990), amb Jos Calvo.
 El secuestro de la democracia (1990), amb Justino Sinova.
 Franco en la Guerra Civil. Una biografa poltica (1992). Premi Comillas de Biografia, Autobiografia i Memries;
 Maura y el regeneracionismo (1993). Primer premi Antonio Maura d'Investigaci Histrica;
 Carrero. La eminencia gris del rgimen de Franco (1993);
 La transicin espaola (1995);
 Juan Carlos I. La restauracin de la monarqua (1995);
 Franco, Espaa y la II Guerra Mundial: entre el Eje y la neutralidad (1995);
 La revolucin postdemocrtica (1997);
 Espaa, una angustia nacional (1999);
 Arte, historia y poltica en Espaa (1890 1939) (1999);
 La poltica exterior de Espaa en el siglo XX (2000);
 Fotobiografa de Juan Carlos I (2000);
 Una breve historia del siglo XX: los momentos decisivos (2001);
 Alfonso XIII. El rey polmico (2002), realizada en colaboracin de su esposa.
 Vivir en guerra. Historia ilustrada de Espaa 1936 1939 (2003);
 Tiempo de incertidumbre: Carlos Arias Navarro entre el franquismo y la transicin (1973-1976) (2003);
 Fascismo y franquismo cara a cara: una perspectiva histrica (2004);
 El aznarato: el gobierno del Partido Popular 1996 2003 (2004);
 Dictadura franquista y democracia, 1939 2004 (2005);

Premis.
 En 1977 aconsegu el Premi Espejo de Espaa, el Premi Nacional d'Assaig i el Menndez Pelayo d'Histria.
 En 1986 obt el Premi Espaa, per Hijos de sangre.
 En 1997, el Premi Internacional d'Assaig Jovellanos, per La revolucin postdemocrtica.
 En 2002, s guardonat amb el IX Premi Blanquerna.

Enllaos externs.
Dialnet.unirioja.es: pgina sobre Javier Tusell Gmez amb una relacin d'articlrs, collaboracions, etc.
Javier Tusell al diari El Pas;
Javier Tusell, ms all de la Historia   article al diari El Mundo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330809" title="Peress de coll fosc" nonfiltered="3887" processed="3873" dbindex="129003">

El peress de coll fosc (Bradypus variegatus) s una espcie de peress d'Amrica central i del sud.

s l'espcie ms estesa i comuna del grup, vivint a molts tipus diferents d'ambient, incloent-hi boscos perennes i secs, aix com regions naturals altament pertorbades.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330811" title="Nombres primers regulars" nonfiltered="3888" processed="3874" dbindex="129004">
En matemtiques, un nombre primer regular s un nombre primer que verifica certa propietar relacionada amb les arrels del polinomi  xp-1. Aquesta noci va ser introduda per Ernst Kummer el 1847, per a una prova de l'ltim teorema de  Fermat, en un article titulat Beweis des Fermat'schen Satzes der Unmglichkeit von xl+yl=zl fr eine unendliche Anzahl Primzahlen l'. 

Hi ha diverses formulacions equivalents entre si per definir la regularitat d'un nombre primer. Una d'elles s que el nombre primer p no ha de ser pas un divisor del nombre de classes (s a dir del cardinal del grup de les classes) del cos ciclotmic , on  s una arrel primitiva p-ssima de la unitat. Una manera de provar la irregularitat a la prctica ve donada per la caracteritzaci segent: el nombre primer p s regular si i noms si no divideix el numerador de cap dels nombres de Bernoulli Bk, quan k pren els valors parells entre 2 i p-3.

Els nombres primers irregulars ms petits sn 37, 59, 67, 101. Se sap que existeixi una infinitat de nombres primers irregulars, per l'existncia d'una infinitat de nombres primers regulars continua sent una qesti oberta.

El treball de Kummer permet precisament demostrar l'asserci segent: si p s un nombre primer regular, l'equaci xp+yp=zp  no t solucions per a x, y i z  enters relatius no divisibles per p. El punt central de l'argument, desenvolupat en termes moderns, s que tal identitat es factoritza en :

al cos . Aquesta igualtat es pot interpretar com una igualtat entre el producte dels ideals  i l'ideal (z) elevat a la potncia p. Es pot demostrar que els ideals  sn primers entre ells, la teoria de la descomposici dels ideals primers, i la dels anells de Dedekind permet assegurar que cadascun s la potncia p-ssima d'un cert ideal Ai; l'ideal Aip s principal, la hiptesi de qu el nombre p s regular (no s divisor del nombre de classes de ), mostra llavors que l'ideal Ai s ell mateix principal, aix que subministra a una igualtat la forma  Per a una certa unitat . A partir d'aqu amb alguns clculs es pot arribar a una contradicci.


 Referncia .

Lawrence C. Washington, Introducci to cyclotomic fields, notes del captol 1.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330819" title="Peress de collar" nonfiltered="3889" processed="3875" dbindex="129005">

El peress de collar (Bradypus torquatus) s una espcie de peress tridctil sud-americana. T un cap petit, ulls i orelles minsculs, i una petita cua amagada entre el pelatge. Mesura uns 50 cm de llarg i pesa fins a 4,5 kg.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330821" title="Pate" nonfiltered="3890" processed="3876" dbindex="129006">
Pate (tamb Patee i altres variants) s una illa de Kenya, propera a la costa nord. Es part del anomenat arxiplag de Lamu, una srie d'illes entre Lamu i Kiunga (prop de la frontera amb Somlia). La capital administrativa de l'illa es Faza que t estaci de policia. A l'illa no circulen vehicles a motor.

Els primers mercaders rabs hi van arribar al segle VII. Al segle VIII mercaders d'Oman haurien fundat Pate (cosa desmentida per l'arqueologia). Desprs van venir els perses. El soldanat de Kilwa fou fundat el 975 i va dominar la costa de l'frica Oriental fins al segle XV. El 1203 Pate es va fer independent sota la dinastia omanita dels nabahani, i probablement llavors es va fundar la ciutat. A partir del segle XIII dos poders locals es van imposar a l'illa, els soldans de Pate i els de Faza. Segons la crnica de Pate, aquesta era la ms poderosa i estenia la seva hegemonia sobre part de la costa continental, per per les troballes arqueolgiques sembla que no va passar de poder local.

Els portugueses hi van ser diverses vegades. El 1587 van destruir Faza perqu el senyor local donava acollida a Mirale Bey, que havia ajudat als rabs contra el portuguesos a Mascat i van entregar la ciutat al sult de Pate. Faza fou desprs repoblada i els portuguesos hi van construir algun edifici, principalment una capella. Gaspar de Santo Bernadino va visitar Pate el 1606 i diu que la ciutat principal era Siyu, a la costa nord-oest, que estava habitada pel clan Washanga, que fins al final del segle XV havien poblat Shanga i se suposaven descendents dels crmates.

Al segle XVIII va assolir un gran poder econmic i es van desenvolupar les arts; es van construir esplndids edificis (els millors de l'frica oriental) amb grans treballs en guix; de la ciutat tamb van sortir notables joies, vestits i teixits excepcionals, objectes de fusta i instruments musicals entre els quals el anomenat siwa, molt fams i del que es conserven dos exemplars al museu de Lamu; tamb d'aquest segle sn les poesies en el dialecte kiamu del swahili. El Utendi wa Tambuka, un dels primer documents en swahili, fou escrit al reial palau de Yunga, a la ciutat de Pate. Al segle XIX hi va viure la famosa poetessa Mwana Kupona (morta el 1860). Al comenament del segle XVII a l'illa de Pate, governava Fumo Shah Ali, sota dependncia del iman de Mascat. El seu net i successor Bwana Tama Mku, reconeixia la sobirania de Mascat per es va independitzar.  

Pate va tenir enfrontaments amb els seus vens al final del segle XVIII i comenaments del XIX. El 1813, aliat amb el clan omanita dels mazrui de Mombasa va intentar conquerir Lamu, per fou derrotat a la batalla de Shela, i noms un redut nombre dels expedicionaris va poder tornar a Pate; aquest desastre va afectar la vida del soldanat durant els segents anys. Pate va haver de reconixer la sobirania de la sinastia Al-Busaid per el 1843 va refusar el reconeixement i el sult de Zanzibar va enviar un exercit de 2000 homes de Mascat, Balutxistan i Lamu dirigits pel prncep Sayyid Hamad ben Ahmed al-Busaid, conegut com Amir Hamad, antic governador (1824) de  Bandar Abbas, que va desembarcar a Faza el gener de 1844 i desprs va avanar cap a Siyu; prop d'aquesta va patir una emboscada i es va haver de retirar; finalment, al cap de tres setmanes de no poder avanar, va reembarcar. Va tornar el 1845 per ser derrotat altre cop prop de Siyu. 

El 1848 els rabs de Zanzibar van voler imposar el domini directe a tota la costa i el sult Ahmed o Muhammed de Pate va abandonar l'illa i es va establir a Kau, al continent; el 1858 Ahmad ben Fumo Lati, successor de Mohammed, va enfrontar altre cop a les forces de Zanzibar i es va retirar cap al interior, a Witu, fundant el soldanat. Aix va acabar a Pate la dinastia dels Nabahan o nabahnides i un altre dinastia va prendre el poder aliada als zanzibaresos.  Witu fou llavors refugi per esclaus que havien fugit del soldanat de Zanzibar, i objecte d'atacs per part d'aquest sult. El 1863 els zanzibaresos van ocupar Siyu que no reconeixia al sult zanzibars. El 1870 Zanzibar va declarar abolit el soldanat de Pate. El 1892 la ciutat, que abans del 1813 tenia 7000 habitants, noms estava poblada per 300 persones.

 Sultans (titulats mfalume).

Fumo Shah Ali;
Bwana Tama Mku;
Fumo Madi ben Abi Bakr 1779 - 1809 ;
Ahmad ben Shaykh 1809 - 1813               ;
Fumo Luti "Kipunga" ben Fumo Madi 1813 - 1818                ;
Fumo Luti ibn Ahmad 1818 - vers 1820   ;
Bwana Shaykh ben Fumo Madi vers 1820 - 1823  (primera vegada);
Bwana Waziri ben Bwana Tamu  1823 - vers 1825 (primera vegada)                ;
Bwana Shaykh ben Fumo Madi (segona vegada) vers 1825 - 1826             ;
Bwana Waziri ben Bwana Tamu (segona vegada) vers 1826 - 1830                ;
Fumo Bakari ben Shaykh 1830 - 1840                ;
Ahmad ben Fumo Bakari 1840 - 1856                ;
Ahmad Simba Balla ben Fumo Lati 1856 - 1858                ;
Shaykh Muhammad 1858 - 1870                ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330822" title="Sol menor" nonfiltered="3891" processed="3877" dbindex="129007">


Sol menor (tamb Solm en la notaci europea, i Gm en la notaci americana) s la tonalitat que t l'escala menor natural a partir de la nota sol; aix est constituda per les notes sol, la, si , do, re, mi  i fa. La seva armadura cont dos bemolls, el si i el mi bemoll. El seu relatiu major s la tonalitat de si  major, i la tonalitat homnima s sol major. 

Sol menor s un de les dues tonalitats amb bemolls que t la sensible amb sostingut; l'altre es re menor. De fet, la escala natural s similar a la de si bemoll major amb l'nica diferncia que la de sol menor est en el mode elic. 

Wolfgang Amadeus Mozart considerava sol minor com la tonalitat ms adequada per expressar la tristor i la tragdia, i moltes de les seves obres en tonalitats menors estan en sol menor, com Quartet per a piano nm. 1 i el Quintet de corda nm. 4. 

Encara que Mozart tocava en diverses claus|tecles menors en les seves simfonies, el menor G s l'nica clau|tecla menor que utilitzava com a clau|tecla principal per a les seves simfonies numerades 

Tot i que Mozart usava les tonalitats menors en les seves simfonies, com a tonalitat principal menor, tan sols hi ha dues simfonies, ambdues en sol menor: la nm. 25, i la famosa nm. 40. En el classicisme, les simfonies en sol menor gaireb sempre utilitzaven quatre trompes, dues en sol i dues en si bemoll. Quan Francesco Maria Veracini va escriure sis obertures per al prncep de Dresden, l'nica que va escriure en to menor va ser la nm. 5, i estava en sol menor.

 Referncies .


 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330826" title="Peress didctil de Hoffmann" nonfiltered="3892" processed="3878" dbindex="129008">

El peress didctil de Hoffmann (Choloepus hoffmanni) s una espcie de peress d'Amrica central i del sud, amb la poblaci ms gran al Panam. s un animal solitari, nocturn i arborcola, que viu en jungles madures i secundries i en boscos caducifolis. Amb el seu pelatge grenyut, enormes urpes, i moviments lents, s inversemblant que els peresosos didctils es puguin confondre amb un altre animal. Amb un pes d'entre 5,5 i 7,5 kilos de pes i una llargria d'uns 60 cm, aquests animals nocturns tenen la mida perfecta per moure's a les copes dels arbres del seu hbitat a la jungla.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330829" title="Ayakashi Ayashi" nonfiltered="3893" processed="3879" dbindex="129009">





 s una srie  japonesa d'anime creada per l'estudi BONES i Mainichi Broadcasting System, Inc. (MBS). Escrita per Sho Aikawa, dirigida per Hiroshi Nishikiori i amb els dissenys del personatges de la m de Toshihiro Kawamoto, la srie s'estren a Jap a les 6:00 PM, octubre 7 de 2006 en TBS, en la mateixa franja horria ocupada anteriorment per sries d'anime com Blood+, Fullmetal Alchemist i dues sries de la franqucia Gundam Seed. Va tenir la seua emissi en televisi per satllit a Jap a travs de Animax en novembre 14 de 2006.

Originalment programada per a emetre's amb 52 episodis, per la 'longitud de la srie es va reduir a 25 captols a causa de la seua baixa qualificaci i va finalitzar la seua emissi el 31 de mar de 2007.

Argument.

En 1843, el catorz any de l'era Tenp , deu anys abans de l'arribada del comodoro Matthew Perry i Els bucs Negres, Edo s atacat per bsties del inframn, conegut com ((Nihongo | Y i |  )). Els membres del Bansha Aratamesho, anomenats ((Nihongo | Ayashi |  )), s'han reunit per a lluitar contra les bsties.

Personatges.
Bansha Aratamesho Ayashi.
;
El protagonista, un vagabund de 39 anys d'edat amb el poder de Ayagami. Es fa dir "Yuki". Originalment fill d'un Samurai Hatamoto, abandon la seua llar fa 25 anys. s l'nica persona coneguda d'haver visitat el "altre mn" i haver regressat amb vida.

;
De 20 anys d'edat, lder dels Bansha Aratamesho. Ell fou un estudiant a Rangaku .

;
Un sacerdot sintoista vaig transvestir. Combat utilitzant diverses armes de foc.

;
Una jove que vesteix com un xic a causa dels seus antecedents en el teatre, on a les dones no se'ls permet actuar. Combat usant un ventall de paper que es desenvolupa fins a convertir-se en una llarga corda de paper. Va nixer amb la facultat de realitzar una dansa misteriosa que atrau als Y i.

;
Un home de la muntanya, baralles usant una llana que pot dividir per la meitat en quatre llances menors, aparentment llances mgiques. Sembla tenir una estreta relaci amb Edo Genbatsu.

Magistrats del Sud d'Edo.
;
El Magistrat d'Edo Sud, Senyor del "Kai". Un fort defensor de les reformes de l'Anci Cap Mizuno Tadakuni Tenpo.

;
Un criat de Torii Y z . Treballa per a ell com espia.

;
Un estudiant de Rangaku.

;
Un familiar de Honj  Tatsusuke.

Govern Shogunato.
;
Mare biolgica de Mizuno Tadakuni, la magistrada financera i poltica opositora de Torii Y z . Superior de Ogasawara. ;

;
Nomenat com Major a l'edat 25. Ell va negociar en nom del govern Shogun amb Matthew Perry.

;
Recentment estat destitut del seu crrec de Magistrat del Nord d'Edo i s'ha traslladat al lloc de Cap Censor. Oponent poltic de Torii Y z .

Altres personatges.
;
Una xica azteca que treballa en un circ al costat del seu enorme cavall, .

;
Amic de Yuki. Ning excepte Yuki pot vore-lo. s actualment un Y i creat per Yuki. Desprs de fusionar-lo amb un altre Y i, Quetzalcoatl, pren forma de cavall parlant.

;
Un jove oferit en sacrifici a un Y i, per que escapa amb sa mare.

;
La mare d' ta.

;
Un policia auxiliar maldestre (Okappiki) obsessionat amb capturar a Yuki.

;
Un grup de bandits emmascarats els objectius dels quals sn un misteri. Igual que Ry do, poden utilitzar el Ayagami i, sovint, crear Y i. Sn dirigits per un home anomenat Akamatsu, que conta amb una X en forma de cicatriu en el seu rostre.

, tamb conegut com ;
Un jove pintor amb notable talent. Fou breument enviat a l'altre mn desprs de colpejar-se el cap i caure al riu pel que anar surant, arribant quasi ofegar-se. s confiat i t seguretat de si mateix ms enll de la seua edat. Sovint visita els prostbuls a pesar de ser menor d'edat, allegant (potser la veritat) que ell est all per a la prctica d'observar l'art, i perqu ha desenvolupat cert inters en Atl. Va demostrar ser til per a Ayashi proporcionant informaci fiable i protegint a Atl en la seua absncia.

Media.
Tenp  Ibun Ayakashi Ayashi va ser creada com una srie original d'anime que ms tard fou adaptada a un manga. 

Anime.
La srie d'anime Tenp  Ibun Ayakashi Ayashi es va emetre a Jap per primera vegada en octubre 7 del 2006 a les 6pm del dissabte en espai de mxima audincia en MBS i TBS. Al principi anaven a ser 52 episodis, no obstant, a causa de les baixes qualificacions d'audincies durant el seu termini d'emissi, la longitud de la srie reducci a la meitat, a 25 episodis. Una nova srie d'anime,Toward the Terra , es va fer crrec de l'espai horari, a partir d'abril de 2007. 

Episodis OVA.
Una breu srie d'episodis OVA, , es va incloure amb el sis, set i vuit volumens de la Regi DVD 2. La srie s'estn per cinc episodis en total.

Temes musicals.
Tema d'Obertura (Opening Theme):
"Ry sei Miracle" per Ikimono-gakari (eps 1-12);
"Lone Star" per Captain Straydum (eps 13-25);
Ending Theme:
"Winding Road" per Porno Graffitti (eps 1-12);
"Ai Toiu Kotoba" per Saki (eps 13-25);

Manga.
El manga Tenp  Ibun Ayakashi Ayashi fou escrit el mangaka japons Yaeko Ninagawa i serialitzat en la revista de manga Young Gangan en octubre de 2006, publicat per Square Enix.

Enllaos externs.
 Official website;
 bones' official site for Tenp  Ibun Ayakashi Ayashi;
 MBS' official website for Tenp  Ibun Ayakashi Ayashi;
 Animax's official website for Tenp  Ibun Ayakashi Ayashi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330830" title="Ian Gibson" nonfiltered="3894" processed="3880" dbindex="129010">
 
Ian Gibson (Dubln, 21 d'abril de 1939) s un hispanista d'origen irlands i nacionalitzat espanyol el 1984. s conegut pels seus treballs biogrfics sobre Federico Garca Lorca i Salvador Dal. 

Gibson va obtenir la llicenciatura en Literatura Espanyola i Francesa al Trinity College de Dubln en 1960. Va comenar la seva carrera professional en la Universitat, com lecturer d'Espanyol en la Universitat Queen's de Belfast, a Irlanda del Nord. En 1968 va passar a la Universitat de Londres, on va romandre fins a 1975, any en el qual va decidir abandonar la vida acadmica i dedicar-se a temps complet a l'escriptura, anant-se a viure al sud de Frana. Des de 1972 era reader (el grau immediatament inferior a catedrtic) de Literatura Espanyola Moderna. Desprs de tres anys en sl francs, es va anar a viure a Madrid, on va comenar a escriure la biografia de Federico Garca Lorca. En 1991 es va installar en El Valle un petit poble situat entre Granada i el Mediterrani. All romandria tretze anys fins que en 2004 va tornar a Madrid per a treballar en la seva biografia d'Antonio Machado. 

Durant la seva estada en la Universitat de Londres va escriure el seu primer llibre, La represin nacionalista de Granada en 1936 y la muerte de Federico Garca Lorca, publicat en espanyol a Frana en 1971 per Ruedo Ibrico. El llibre va ser prohibit immediatament a Espanya (en 1996 aquest llibre va ser adaptat al cinema amb el ttol Muerte en Granada). Posteriorment abordaria relacionats amb la Guerra Civil com l'assassinat de Jos Calvo Sotelo o les matances de Paracuellos. En el gnere biogrfic, tamb ha abordat les figures de Rubn Daro o Camilo Jos Cela. Forma part, al costat de Hugh Thomas i Paul Preston, del grup d'hispanistes britnics que s'ha dedicat a l'estudi de la histria recent d'Espanya, especialment a la de la Segona Repblica i la Guerra civil espanyoles. A part de la seva obra literria, ha portat a terme una intensa activitat periodstica, televisiva i radiofnica. Desprs de la publicaci de la seva biografia de Rubn Daro va ser nomenat membre corresponent de la Acadmia Nicaragenca de la Llengua Espanyola.

Obres.
 La represin nacionalista de Granada en 1936 y la muerte de Federico Garca Lorca (Pars, 1971);
 The Death of Lorca (Londres, 1972),  ;
 The English Vice (Londres, 1978 ) ;
 En busca de Jos Antonio (Barcelona, 1980), Premi Espejo de Espaa 1980;
 Un irlands en Espaa (Barcelona, 1981);
 La noche que mataron a Calvo Sotelo (Barcelona, 1982),
 Paracuellos, cmo fue (Barcelona, 1983), sobre les matances de Paracuellos;
 Federico Garca Lorca. I. De Fuente Vaqueros a Nueva York (Barcelona, 1985);
 Queipo de Llano. Sevilla, verano de 1936, amb Gonzalo Queipo de Llano (Barcelona, 1986);
 Federico Garca Lorca. II. De Nueva York a Fuente Grande (Barcelona, 1987);
 Federico Garca Lorca. A Life (Londres, 1989),  ;
 Gua de la Granada de Federico Garca Lorca (Barcelona, 1989)   ;
 Fire in the Blood. The New Spain (Londres, 1992),  ;
 Vida, pasin y muerte de Federico Garca Lorca (1998);
 The Shameful Life of Salvador Dal (Londres, 1997), ;
 Lorca-Dal, el amor que no pudo ser (Barcelona, 1999), Premi As Fue 1999; ;
 The Erotomaniac. The Secret Life of Henry Spencer Ashbee (Londres, 2001);
 Viento del sur. Memorias apcrifas de in ingls salvado por Espaa (Barcelona, 2001);
 Yo, Ruben Daro. Memorias pstumas de un Rey de la Poesa (Madrid, 2002);
 Cela, el hombre que quiso ganar (Madrid, 2003);
 Dal joven, Dal genial (Madrid, 2004);
 Ligero de equipaje (Madrid, 2006), una biografia d'Antonio Machado;
 Cuatro poetas en guerra (Barcelona, 2007), sobre la lleialtat republicana d'Antonio Machado, Juan Ramn Jimnez, Federico Garca Lorca i Miguel Hernndez.;
 El hombre que detuvo a Garca Lorca (Madrid, 2007), on responsabilitza aamn Ruiz Alonso, un dirigente local de la CEDA, de la mort del poeta.

 Enllaos externs .
 Curriculum Vitae de Ian Gibson ;
Apunt biogrfic d'Ian Gibson a l'editorial Almuzara.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330833" title="Hugh Thomas" nonfiltered="3895" processed="3881" dbindex="129011">
Hugh Thomas (Windsor, Anglaterra, Regne Unit, 1931) s un historiador hispanista. 
 Biografia . 
Va estudiar a la Universitat de Cambridge i a la Sorbona (Pars). En 1961 es dna a conixer amb una important obra, referncia principal de la vasta bibliografia sobre la Guerra Civil Espanyola: La Guerra Civil Espanyola, publicada per l'editorial Ruedo Ibrico. Aquesta obra obt un gran xit i s traduda a diversos idiomes. Ms tard ha exercit com professor en la Reial Acadmia de Sandhurst i a la Universitat de Reading, combinant aquests treballs amb classes i conferncies que imparteix en diversos pasos. En 1981 reb el ttol de Lord (Lord Thomas de Swynnerton). Actualment viu en Londres. 

Al costat d'Ian Gibson i Paul Preston, forma el grup d'hispanistes britnics que s'ha dedicat a l'estudi de la histria recent d'Espanya, especialment a la de la Segona Repblica i la Guerra civil espanyoles, si b Thomas, desprs de la publicaci de La Guerra civil espanyola, s'ha centrat, principalment, en l'estudi de la creaci i consolidaci de l'Imperi ultramar espanyol durant els segles XVI i XVII.

 Obres principals . 
The Spanish Civil War (1961); 2nd Revised edition (1977); 4th Revised edition (2003).
Cuba or the Pursuit of Freedom (1971)and with revised editions (1998) and (2002);
Europe: the Radical Challenge (1973);
An Unfinished History of the World (1979) published in USA as A History of the World and as the original title in London by Hamish Hamilton in (1979) and with revised editions (1981) and (1982). ;
Armed Truce (1986);
Ever Closer Union (1991);
Conquest: Montezuma, Corts and the Fall of Old Mexico (1994) ;
World History, The Story of Mankind from Prehistory to the Present (1996);
The Slave Trade: The History of the Atlantic Slave Trade 1440-1870 (1997);
Rivers of Gold (2003);
Beaumarchais of Seville (2007);
The World's Game;
The Oxygen Age;
The Suez Affair sobre la Crisi de Suez of 1956 ;
Europe: The Radical Challenge: Goya's 'The Third of May' 1808;
A letter from Asturias (2006);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330835" title="Rasa de la Guineu" nonfiltered="3896" processed="3882" dbindex="129012">

La rasa de la Guineu s un afluent per l'esquerra del torrent de la Vila (que, a l'ensems, ho s de la Ribera Salada).

Neix a 735 m d'altitud, al vessant oriental de la serra d'Ocata. Els primer 350 m els recorre avanant cap el sud i la resta del seu recorregut el fa seguint la direcci NE-SW de manera preponderant. Desguassa al Torrent de la Vila a 553 m d'altitud, desprs d'haver fet prcticament tot el seu recorregut per dins de boscos de pins. 

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
Confluncia amb el torrent de la Vila: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou el curs d'aquest torrent;

Fonts.
Edici digital del mapa de Catalunya de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330837" title="Ruedo Ibrico" nonfiltered="3897" processed="3883" dbindex="129013">
ditions Ruedo ibrico (ERi) va ser una editorial fundada en 1961 a Pars, Frana, per cinc refugiats espanyols de la Guerra Civil que es van proposar plantar cara al franquisme editant llibres en els quals s'exposaven tesis alternatives a les oficials del rgim i que desprs eren introduts clandestinament a Espanya. Era dirigida per Jos Martnez Guerricabeitia (Villar del Arzobispo, Valncia, 18 de juny de 1926 - Madrid, 12 de mar de 1986). Existeix una versi en facsmil dels fons digitalitzada en CDROM. 

 Enllaos externs .
web oficial de ditions Ruedo ibrico;
Edici en facsmil i notcies relacionades (i actualitzades);
 Dentro del Projecte Filosofia en espanyol es pot consultar:
Jos Martnez Guerricabeitia (obituari);
Cuadernos de Ruedo ibrico (CRi) (ressenya);
Alguns articles (complets) de CRi;
Los Cuadernos de Ruedo Ibrico se hacen redondos (ressenya de Gustavo Bueno);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330840" title="Stavelot" nonfiltered="3898" processed="3884" dbindex="129014">


Stavelot (en Val Stvleu, en Alemany Stablo) s una ciutat belga de la provncia de Lieja, situada a l'aiguabarreig de l'Amblve amb l'Eau Rouge. Compta amb uns 6600 habitants.

Histria.
vegeu tamb Principat de Stavelot-Malmedy


La ciutat va crixer a l'entorn de l'abadia, que el monjo Remacle va fundar vers 648, a demanda del rei Sigebert III d'Austrsia i del seu majordom de palau Grimoald. Aviat, l'abat va ser consagrat bisbe, el que li va donar una autonomia quasi total del bisbe de Maastricht i ms tard de Lieja. Fins al 1794, Stavelot va ser la capital del Principat de Stavelot-Malmedy dins del Sacre Imperi Romanogermnic. L abat de la doble abadia n era el prncep amb les mateixes prerrogatives que un prncep-bisbe. 


La ciutat fou annexada per Frana a l'any 1795. Al 1815, desprs del Tractat de Pars, el rei de Prssia Guillem III i Guillem I dels Pasos Baixos van compartir el territori del principat i l'Eau Rouge entre Stavelot i la seva ciutat bessona Malmedy va esdevenir frontera d'estat. La ciutat ja havia perdut el seu paper poltic desprs de l'annexi a Frana. De capital va esdevenir una ciutat perifrica i a poc a poc va baixar a un ocs. La revoluci industrial del segle XIX va passar-hi gaireb desapercebuda com que els estats neerlands i belga van preferir no invertir massa en la industrialitzaci aprop de fronteres fora mobles. Des de 1830 va esdevenir belga.

Durant la batalla de les Ardenes, va haver-hi lloc combats violents. La Primera Divisi SS Panzer, conduda pel coronel Joachim Peiper va matar 130 civils a Stavelot i als seus entorns entre el 18 i el 20 de desembre de 1944. Al contrari de Malmedy, que va ser totalment destruda, els edificis histrics de la ciutat no van gaire sofrir. Tot i aix, el 29 de juny de 1998, un cami carregat de pintures i de tolu va perdre el control en baixar cap a la ciutat: dues persones van morir i vint cases histriques van quedar destrudes de resultes de l'explosi i l'incendi que la va seguir.

Llocs d'inters.

 L'Abadia de Stavelot;
 L'Abadia de Wavreumont;
 L'Esglsia Sant Sebasti;
 L'orgue Korfmacher a l'esglsia Sant Sebasti;
 El circuit automobilstic Spa-Francorchamps;
 El museu del circuit Spa-Francorchamps a l'antiga abadia;
 El museu histric a l'antiga abadia;
 La plaa Sant Remacle;
 La cascada de Coo;
 El parc natural de les Hautes Fagnes;
 Diversos punts d'inters relacionats amb la batalla de les Ardenes;


Turisme i cultura.
 El Laetare, un carnaval al quarter diumenge del quaresma amb els Blancs-Moussis, una pardia dels monjos de l'abadia.
 El festival de msica ;
 Turisme rural i passejades a les valls de l'Amblve i de l'Eau Rouge;

Nuclis.
 Stavelot;
 Francorchamps;
 Coo;

Fills predilectes de Stavelot.

 Remacle;
 Guillaume Apollinaire;
 Francois Prume, violinista i compositor;
 Raymond Micha, compositor i fundador del Festival Musical de Stavelot;
 Jacques de Dixmude, general i fundador de la ciutat d'Albertville actualment Kalemie a la Repblica Democrtica del Congo;

Referncies.


Enllaos externs.

Fotos del Laetare 2008;
Web de l'Abadia de Stavelot;
Web del Laetare;
Web dels Blancs Moussis;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330841" title="Xanad" nonfiltered="3899" processed="3885" dbindex="129015">
Xanad, tamb Xanadu, Zanadu, Shangdu, o Shang-tu (en xins:   ; pinyin: Shngd ) va ser la capital d'estiu de Kublai Khan de la dinastia Yuan, una divisi de l'imperi Mongol, que cobria gran part de l'sia i ultrapassava Europa oriental. La ciutat estava situada en el que ara s'anomena Monglia Interior, 275 km al nord de Pequn, uns 28 km al nord-oest de de la ciutat moderna de Duolun. La capital constava de la "Ciutat Exterior" (2.200 m), "Ciutat interior" (1.400 m), i el palau, on Kublai Khan es quedava a l'estiu.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330842" title="Illa de Lamu" nonfiltered="3900" processed="3886" dbindex="129016">
L'illa de Lamu s una illa de l'arxiplag de Lamu a Kenya, a la costa central del pas. Com a l'illa de Pate, no hi circulen vehicles a motor. La principal ciutat es Lamu; a uns tres km hi ha la histrica vila de Shela. Hi ha aeroport a la vena illa de Manda.

Els rabs van fundar l'establiment el segle XIV sobre una vila swahili, i va esdevenir una repblica. El viatger rab Abu al-Masahini l'esmenta el 1441. El 1506 fou ocupada pels portuguesos. El 1585, amb ajut d'Oman, una rebelli va expulsar als portuguesos que van continuar per presents a la regi. Fins el 1698, desprs de la batalla de Mombasa, l'amenaa portuguesa es va esvair definitivament. Va seguir sota dependncia d'Oman per gaudint d'un autogovern notable sota govern republic. Al 1813 fou atacat per una coalici entre els mazrui de Mombasa i el nabahnides de Pate, per les forces de Lamu i Oman van obtenir una gran victria a la batalla de Shela. Llavors la ciutat de Lamu fou el principal poder de la zona costera. Desprs del 1843 va ser aliada de Zanzibar. La seva economia va quedar molt afectada el 1873 quan els britnics van tancar els mercats d'esclaus. 

Desprs de 1880 alguns comerciants alemanys es van establir a l'illa. Alemanya va establir el protectorat sobre el ve soldanat de Witu el 1885, per el 1 de juliol de 1890 un tractat entre Alemanya i Gran Bretanya va garantir el control britnic sobre Witu, Lamu i altres zones. Gran Bretanya la va incloure dins els territoris que tenia llogats al sold de Zanzibar i desprs de 1890 es pot considerar que fou annexionada a Zanzibar per administrada per la Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental i directament pels britnics quan la companyia va fer fallida el 30 de juny de 1895; llavors la van incorporar al protectorat d'frica Oriental Britnica junt amb les dems possessions del sult; una comissi va dictaminar el 1896 que les possessions del sold noms s'estenien a les illes i a deu milles (16 km) cap al interior, i el 1887 es va pagar una compensaci al sold per la seva prdua.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330845" title="Paul Preston" nonfiltered="3901" processed="3887" dbindex="129017">
Paul Preston (Liverpool, Regne Unit, 1946), historiador autor de diverses obres sobre la Histria Contempornia d'Espanya, s doctor en Histria per la Universitat de Oxford i catedrtic d'Histria Contempornia espanyola i director del Centre  Caada Blanch per a l'Estudi de l'Espanya Contempornia. Tamb va ser professor d'Histria a la Universitat de Reading, al Centre d'Estudis Mediterranis, al Queen Mary College i a la London School. 

Al costat de Ian Gibson i Hugh Thomas, constitux el nucli dels hispanistes britnics que han dedicat el seu esfor a l'estudi de la histria recent espanyola, especialment a la de la Segona Repblica i la Guerra civil espanyoles. Possex l'Encomana de l'Ordre del Mrit Civil i s membre de l'Acadmia Britnica. 
Biografia. 
Nascut a la ciutat de Liverpool, Anglaterra. Va impartir classes a la Universitat de Reading entre 1973 i 1991. Ms tard exerc com a professor d'Histria Contempornia al Queen Mary College de la Universitat de Londres, i desprs pass al London School of Economics & Political Science com a Catedrtic i Director del Centre Caada Blanch per a l'estudi de la histria contempornia d'Espanya de la mateixa universitat. Escriu articles en diverses publicacions i collabora tamb amb la BBC com a comentarista de l'actualitat espanyola. 

Se l'acusa de no ser neutral ni objectiu en els seus escrits i de donar importncia excessiva a testimoniatges de tercers (...va dir que s'havia dit, en una conversa amb ell..., quan el caudillo vivia em va dir...,etc.) i d'idealitzar als voluntaris estrangers, especialment anglosaxons o escriptors i periodistes com ell (per exemple, Ernest Hemingway). 

Les seves obres se centren en la Histria recent d'Espanya, des de la Segona Repblica Espanyola (1931-1936), molt especialment la Guerra Civil Espanyola (1936-1939) fins a Transici Espanyola (1976 - 1982). A nivell personal, s afeccionat de l'Everton Football Club.

 Obres .

The Triumph of Democracy in Spain, New York, Methuen, 1986;
The Spanish Civil War, 1936-1939, New York, Grove, 1986;
The Politics of Revenge : Fascism and the Military in Twentieth-Century Spain, Winchester, Unwin Hyman, 1990;
Franco : A Biography, New York, Basic Books, 1994;
A Concise History of the Spanish Civil War, Fontana Press, 1996;
Doves of War : Four Women of Spain, London, HarperCollins, 2002;
Juan Carlos : A People's King, HarperCollins, 2004;

 Enllaos externs .
 Entrevista al historiador Paul Preston: "Juan Carlos se ha convertido en el rey de los republicanos" de Pascual Vera, Universitat de Mrcia (2003);
 La Transicin Espaola de Paul Preston, monografia especial de 16 captols del volum 13 de la colecci Historia de Espaa d'Historia 16.
 Entrevista amb Paul Preston sobre el seu llibre Idealistas bajo las balas. La Ventana, Cadena Ser.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330849" title="Arxiplag de Lamu" nonfiltered="3902" processed="3888" dbindex="129018">
L'arxiplag de Lamu s un grup d'illes a la costa de l'oce ndic a Kenya. La illa ms al sud s l'illa de Lamu i la ms al nord Kiunga, ja prop de la frontera amb Somlia. La ms coneguda desprs de Lamu, s Pate. Les ms grans sn Pate, Manda (amb aeroport) i Lama. A Kiwayu hi ha la Kiunga Marine National Reserve. L'arxiplag forma part del districte de Lamu.

La principal ciutat s Lamu, capital de l'illa del mateix nom, de l'arxiplag i del districte administratiu; la ciutat est declarada Patrimoni de la Humanitat (World Heritage Site). Lloc destacats per la seva importncia histrica sn: Takwa i Manda (a l'illa de Manda), Shanga (a Pate), i Shela (a Lamu). 

Una expedici xinesa dirigida per l'almirall Zheng He, va visitar aquestes illes vers el 1415.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330852" title="Junta de Defensa de Madrid" nonfiltered="3903" processed="3889" dbindex="129019">
La Junta de Defensa de Madrid va ser un organisme creat el 6 de novembre de 1936 pel Govern republic presidit pel socialista Francisco Largo Caballero. Va estar encarregat de la defensa costi el que costi de la ciutat de Madrid davant la possibilitat que aquesta caigus en mans franquistes durant la Guerra Civil. La seva constituci i presidncia li van ser conferides al general Miaja, autodissolguent-se el 23 d'abril de 1937. 
Antecedents. 
El Consell de Ministres encapalat per Largo Caballero havia creat mitjanant decret de 28 de setembre de 1936 un organisme homnim, encapalat pel propi cap del Govern i integrada per representants de les diferents formacions que donaven suport al capdavant Popular, encara que amb meres funcions consultives. No obstant aix, dels representants de la mateixa, nicament dues -Francisco Caminero Rodrguez (Partit Sindicalista) i Jos Carreo Espanya (IR)- passarien a ser part del nou organisme plenipotenciari. 
Composici. 
La carta rebuda pel general Jos Miaja de part del Govern establia que la Junta contaria amb representacions de tots els partits poltics que formen part del Govern i en la mateixa proporcionalitat que en aquest tenen dites partides, sense especificar, no obstant aix, la manera de designaci dels mateixos. Finalment es va acordar que cadascun dels partits estigus representat per un titular i un suplent, quedant conformada la seva composici com segueix:

Presidncia: Jos Miaja Menant.
Secretario: Fernando Frade (Partit Socialista Obrer Espanyol).
Suplent: Mximo de Dios (PSOE).
Guerra: Antonio Mije Garca (PCE).
Suplent: Isidoro Diguez Dueas (PCE).
Ordre pblic: Santiago Carrillo Solares (Joventuts Socialistes Unificades).
Suplent: Jos Cazorla Maure (JSU).
Indstries de Guerra: Amor Nuo Prez (CNT).
Suplent: Enrique Garca Prez (CNT).
Proveiments: Pablo Yage Estevar (Casa del Pueblo).
Suplent: Luis Nieto de la Fuente (Casa del Pueblo).
Comunicacions: Jos Carreo Espaa (Izquierda Republicana).
Suplent: Gerardo Saura Mery (Izquierda Republicana).
Finances: Enrique Jimnez Gonzlez (Uni Republicana).
Suplent: Luis Ruiz Huidobro (Uni Republicana).
Informaci i Enlla: Mariano Garca Cascales (Juventuts Llibertries).
Suplent: Antonio Oate (JJLL).
Evacuaci: Francisco Caminero Rodrguez (Partit Sindicalista);
Suplent: Antonio Prexs Costa (Partit Sindicalista).

Frade i Mije van ser substituts el dia 4 de desembre de 1936 per De Dios i Diguez respectivament. Santiago Carrillo va cessar en el seu crrec de conseller d'Ordre Pblic el dia 24 de desembre d'aquest mateix any, sent substitut a l'endem pel seu suplent, Jos Cazorla.

Bibliografia.
Gibson, Ian. Paracuellos: cmo fue. Madrid: Temas de Hoy, 2005. 296 p. ISBN 978-84-8460-458-7.
Jackson, Gabriel. La Repblica Espaola y la Guerra Civil (1931-1939). Barcelona: Crtica, 1999. 496 p. ISBN 978-84-7423-948-5.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330854" title="Districte de Lamu" nonfiltered="3904" processed="3890" dbindex="129020">
El districte de Lamu (Lamu District) s una subdivisi administrativa de segon nivell de Kenya, dins la provncia Costanera. La capital s la ciutat de Lamu a l'illa de Lamu. L'arxiplag de Lamu forma part del districte junt amb una franja de terra continental. 

La superfcie es de 6167 km2 i la poblaci de 72.686 habitants (1999)


 
 Fonts.
Districte de Lamu: Descripci;
Recull de dades estadstiques a statoids;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330856" title="FC CFR 1907 Cluj" nonfiltered="3905" processed="3891" dbindex="129021">

El FC CFR 1907 Cluj s un club de futbol romans de la ciutat de Cluj-Napoca. Les lletres CFR signifiquen C ile Ferate Romne (Vies Ferrades o Frries Romaneses).

 Histria .
El club foud fundat l'any 1907, quan la ciutat de Cluj feia part de l'Imperi Austro-hongars. El nom original en hongars fou Kolozsvri Vasutas Sport Club (K.V.S.C.) i representava els treballadors de les vies de tren. Entre 1907 i 1910 disput el campionat de Kolozsvr (avui Cluj-Napoca). El 1910 guany el nou campionat de Transilvnia i acced a la segona posici entre 1911 i 1914. Desprs de la I Guerra Mundial, Transilvnia esdevingu part de Romania i el club canvi el nom pel de C.F.R. Cluj. Guany ttols regionals el 1918-1919 i 1919-1920.

Entre 1934 i 1936 jug a la Divizia B romanesa. Durant la Segona Guerra Mundial s'anomen Kolozsvri AC i jug a la segona divisi hongaresa i a la primera entre 1941-1944. Acabada la guerra retorn al nom i lliga romanesos.

La temporada 1946-47 el club es fusion amb un club de la ciutat anomenat Ferar Cluj i jug a la Divizia A pel primer cop a la seva histria. El 1960 es produeix una altra fusi, amb el C.S.M. Cluj. El 1964 el nom canvia a Clujeana, i torn al cap de tres anys de nou a CFR. El 1969 torn a la primera divisi vint anys desprs. La millor temporada de la histria del club fou la 2007-08. El club es proclam campi de lliga i de copa (doblet), primers ttols nacionals de la seva histria.

 Evoluci del nom .
1907 : Kolozsvri Vasutas Sport Club;
1918 : CFR Cluj;
1940 : Kolozsvri AC;
1945 : CFR Cluj;
1950 : Locomotiva Cluj;
1957 : CFR Cluj;
1960 : CSM Cluj;
1964 : Clujeana Cluj;
1967 : CFR Cluj;
1982 : Steaua CFR Cluj;
1990 : CFR Ecomax Cluj;
2006 : CFR 1907 Cluj;

 Actuacions a Primera Divisi .


 Futbolistes destacats .
  Stefan Kovacs;
  Dorinel Munteanu;
  Romeo Surdu;
  Adrian Anca;
  Martin Tudor;
  Pedro Oliveira;
  Ioannis Matzourakis;
  Marius Bretan;
  Viorel Visan;
  Augustin Tegean;
  Cristian Dulca;
  Cristian Coroian;

 Palmars .
Campionat de Transilvnia: (1) 1910;
Lliga romanesa de futbol: (1) 2007-08;
Copa romanesa de futbol: (1) 2007-08;

Enllaos externs.
Web oficial ;
Web de notcies;
Web de seguidors;
Web de seguidors;
Commando Gruia - Web de seguidors;
Web de seguidors (amb versions en angls i hongars);
Posicions a Liga 1;
Estadstiques;
Frum;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330859" title="Gustavo Csar Veloso" nonfiltered="3906" processed="3892" dbindex="129022">

Gustavo Csar Veloso (Vilagarca de Arousa, 29 de gener de 1980) s un ciclista espanyol, professional des del 2001 i que actualment corre en l'equip Karpin Galicia. El seu xit esportiu ms important s la victria a la Volta a Catalunya de 2008.

Palmars.
2001;
 1r d'una etapa de la Volta a Tras os Montes e Alto Douro;
2003;
 1r a la Clssica de Primavera de Portugal ;
 1r del Premi Grande Porto i vencedor d'una etapa;
2006;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Portugal ;
2008;
 1r de la Volta a Catalunya;

Resultats a la Volta a Espanya.
 2007. 121 de la classificaci general;

Enllaos externs.
 Fitxa de Gustavo Csar Veloso a sitiodeciclismo.net ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330861" title="Laetare" nonfiltered="3907" processed="3893" dbindex="129023">
Laetare, (Llat per a  alegreu-vos ), s una festa catlica que se celebra al quarter diumenge del quaresma, al mig entre el Dimecres de cendra i de Pasqua. 

Des del segle IX aquesta festa va esdevenir joiosa. El papa, cap de la religi catlica consagra tradicionalment una rosa d'or a aquest dia. El nom de la festa prov de la primera paraula de l'Introitus de la missa: Laetare Jerusalem: et conventum facite omnes qui diligitis eam: gaudete cum laetitia, qui in tristitia fuistis: ut exsultetis, et satiemini ab uberibus consolationis vestrae (trad.: Alegreu-vos amb Jerusalem, feu festa per ella, tots els qui l'estimeu! Estigueu ben contents amb ella, tots els qui porteu el seu dol!) 

Al Principat de Stavelot-Malmedy, a Vis, a moltes ciutats de la Rennia-Palatinat, i al sud-oest d'Alemanya aquesta festa va reemplaar una festa pagana de la Winterverbrennung (trad.: cremada de l'invern) o Rosensontag (trad.: diumenge de les roses).
Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330862" title="Kionga" nonfiltered="3908" processed="3894" dbindex="129024">


Quionga o Kionga s una illa i una petita vila de Moambic a la provncia de Cabo Delgado, districte de Palma, a l'extrem nord del pas, a la riba sud i a la desembocadura del riu Rovuma. La seva poblaci actual es d'uns 3000 habitants.

El 1886 Alemanya i Portugal van establir el riu Rovuma com a lmit entre els dominis portuguesos de Moambic i l'frica Oriental Alemanya. El 1892 els alemanys van reclamar el territori entre el riu i el Cap Delgado, a uns 32 km al sud de la desembocadura del riu, i el 1894 la marina alemanya va ocupar Quionga que es va anomenar Kionga, aix com la zona a l'entorn coneguda com triangle de Kionga, amb una superfcie d'uns 395 km2. L'establiment alemany anomenat Kionga tenia vers el 1910 uns quatre mil habitants.

El 23 de febrer de 1916 Portugal va declarar la guerra a Alemanya a petici de la Gran Bretanya. En resposta  Alemanya li va declarar la guerra el 9 de mar. El 9 de juny, a la Conferencia  Econmica dels Aliats, es va decidir que entre les condicions per la pau hi hauria el retorn a Portugal del triangle de Kionga. A la segona meitat del  1916 les tropes portugueses van ocupar la regi del triangle. Es van emetre segells de correus de Loureno Marques  sobrecarregats, que van estar breument en s el 1916, per desprs hi van circular els de Moambic  ja que el territori no es considerava una zona ocupada sin "recuperada". Per aix probablement fou incorporat als territoris de la Companyia de Niassa. El Tractat de Versalles el 1919 va reconixer com a frontera de Moambic amb l'frica Oriental Alemanya el riu Rovuma, i la legitimitat de la incorporaci del territori del triangle al Moambic portugus.

 Nota .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330865" title="Eau Rouge" nonfiltered="3909" processed="3895" dbindex="129025">


L'Eau Rouge s un rierol de Blgica, afluent de l'Amblve al territori de les ciutats Stavelot i Malmedy. Neix a Hockay i desemboca a l'Amblve a Stavelot.

El nom Eau Rouge (trad.: Aigua Vermella) prov del color rovell degit al contigut de xid de ferro. Va donar el seu nom a un dels revolts ms coneguts del circuit de Spa-Francorchamps.  A Bernister, l'autopista E42 travessa la vall de l'Eau Rouge. El viaducte mesura 650 metres i t una alada de 45 metres.

 L'Eau Rouge, frontera d'estats .
El riu va ser la frontera entre el bisbat de Maastricht i el bisbat de Colnia. Aix el principat de Stavelot-Malmedy del qual el prncep abat va ser el sobir, va trobar-se a cavall de dues dicesis.

De 1815 (Tractat de Pars) a 1920 (Tractat de Versalles) va ser frontera d'estats entre el  Regne Unit dels Pasos Baixos (des de 1830 Blgica) i Prssia.
 Vegeu tamb .
 Circuit de Spa-Francorchamps;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330866" title="Enrico di Borgogna" nonfiltered="3910" processed="3896" dbindex="129026">
	
Enrico di Borgogna s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Bartolomeo Merelli, basat en Der Graf von Burgund d'August von Kotzebue. S'estren al Teatro San Luca de Vencia el 14 de novembre de 1818.	
	
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330867" title="Companyia de Moambic" nonfiltered="3911" processed="3897" dbindex="129027">
La Companyia de Moambic (Companhia de Moambique) fou una companyia comercial portuguesa creada per privilegi reial el 1891 i que va tenir la concessi dels territoris de Moambic que formen les actuals provncies de Manica i de Sofala, i (des de 1893) el nord de les actuals provncies de Inhambane i Gaza. La poblaci que administrava el 1939 (ltim cens) era de 370.000 persones, sobre una superfcie de 155.000 km2

L'empresa es va fundar el 1888 per Paiva de Andrade i va aconseguir el privilegi reial el febrer de 1891 amb un capital social de 5 milions de dlars finanats per empresaris d'Alemanya, Gran Bretanya i Sud-frica. La concessi fou finalment per 50 anys, amb dret a fer sub concessions (en canvi els serveis, i les infraestructures, fins i tot el ferrocarril, havien de ser fets, construts, i mantinguts per l'estat portugus). L'estat rebia el 7,5% dels beneficis. La seu de la companyia es va establir a Beira (la seu social legal era a Lisboa). El seu territori inicial fou ampliat el 1893  cap al sud del riu Save (nord de les actuals provncies d'Inhambane i Gaza). Va fundar un banc (el Banc de Beira) que emetia moneda prpia (la lliura de Moambic) i tamb va disposar de segells de correus a partir de 1892 i en s fins el 1942 quan la concessi va expirar (uns 280 segells diferents foren emesos, els darrers el 1941).

La companyia basava el seu poder en el treball forat dels nadius a les obres publiques i les plantacions, i en la imposici de taxes. En relaci a l'obertura del ferrocarril Beira-Salisbury, que sens dubte fou un gran benefici pels colons europeus de Beira, obra acabada quan la companyia estava sota la direcci de Manuel Rafael Gorjo Henriques (1898-1900), s'esmenta un fet sorprenent i es que ,la poblaci de Beira va demanar una pujada d'impostos, segons explica el Dirio de Moambique en un article publicat anys desprs, el 6 de maig de 1965. No obstant la realitat devia ser ben diferent doncs estan testimoniades revoltes contra el treball forat el 1902 i el 1917, que les redudes forces de seguretat de la companyia no van poder enfrontar i va calgu la participaci de soldats portuguesos. El 1922 es va obrir un ferrocarril que comunicava el territori amb Niassalndia (Nyassaland).

La concessi es va acabar el 1942 i no fou renovada. El 18 de juliol d'aquell any es va fer entrega de l'administraci al govern portugus, per la companyia va seguir operant com a societat annima de responsabilitat limitada, treballant en els camps de l'agro-industria i el comer. El 20 d'octubre de 1961 va esdevenir el Grupo Entreposto Comercial de Moambique que, el 6 de setembre de 1972 es va transformar en un holding de societat anomenat Entreposto - Gesto e Participaes (SGPS), SA.

El territori de la companyia es va dividir en dos provncies: Manica i Sofala i les regions al sud del riu Save foren incorporades a Gaza i Inhambane.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330869" title="Chinde" nonfiltered="3912" processed="3898" dbindex="129028">
Chinde s una illa i una vila de Moambic. L'illa esta formada pel territori entre el Zambeze i un bra proper a la desembocadura conegut com a riu Chinde, i tamb com canal Chinde. La ciutat es troba a la punta nord-est de l'illa a la desembocadura del riu o canal Chinde.

El 1891 els portuguesos con concedir als britnics l'administraci comercial d'un petit terreny de l'illa; el contracte es va signar el 1892 i es va expandir a deu hectrees el 1898. L'objecte d'aquesta concessi era que els britnics disposessin d'una zona de lliure comer per i des del seu territori de Niassalndia (Nyassaland); al mateix temps havia de servir com estaci postal. L'illa va utilitzar els segells de Nyassaland; a alguns dels exemplars usats es pot comprovar la marca de correus de Chinde. L'obertura del ferrocarril entre el territori de la Companyia de Moambic i Nyassaland, el 1922, va fer perdre importncia a l'establiment. La concessi fou cancellada el 1925.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330875" title="Gundam Seed" nonfiltered="3913" processed="3899" dbindex="129029">







, acurtat a Gundam SEED, s una srie d'anime i una srie de manga fetes per Sunrise. s part de la franqucia Gundam que comen en 1979, per es desenvolupa en un univers alternatiu anomenat Cosmic Era. La srie va abastar 50 episodis, emesa en Jap des de 5 d'octubre de 2002 fins a 27 de setembre de 2003 a les 6:00 p.m. en el canals de televisions TBS i MBS de JNN. La srie guany el Animage,  el premi Anime Grand Prix de 2002. La histria de Gundam SEED continua en Mobile Suit Gundam SEED Destiny.

Argument.
La sries es desenvolupen per primera vegada en la Cosmic Era. Aquesta srie comena amb la Guerra de Bloody Valentine entre la Terra i les colnies que s similar a la Guerra d'un any del original Gundam srie amb alguns elements tradicionals de Mobile Suit Gundam Wing i Gundam X com la presncia de cinc multicolors equips mbils de Gundam i l'amenaa d'un apocalipsi. D'una banda s el Aliana de la Terra, i, per contra s l'espai que formen colnies ZAFT (Zodiac Alliance Tractat de la Llibertat). La humanitat es divideix ms de l'enginyeria gentica humana, amb els ssers humans normals coneguts com "Naturals" i els ssers humans genticament alterat conegut com "Coordinadors". Igual que la srie original, mentre que ZAFT t un avantatge sobre mbils vestit de disseny, la Terra Aliana captura rpidament amb els seus cinc prototips de Gundams. Amb ZAFT d'haver robat quatre dels prototips, els joves Coordinador Kira Yamato pilots de la GAT-X105 Strike Gundam i es veu obligat a lluitar contra el seu vell amic Athrun Zala. Poc que fa suposar que existeixen sinistres forces que treballen per a assolir esdeveniments que van molt ms all dels seus pitjors malsons.

Producci.
Mobile Suit Gundam SEED fou dirigida per Mitsuo Fukuda (Future GPX Cyber Formula i Gear Fighter Dendoh) amb msica de Toshihiko Sahashi.

Es basa en el concepte original dels primers treballs de Hajime Yatate i Yoshiyuki Tomino,Mobile Suit Gundam. Per a aquest tipus de projecte, quasi tot el personal de Sunrise, Inc particip, juntament amb Victor Entertainment i Sony Music Entertainment, que van proveir la banda sonora original i els temes musicals.

Llanament.
Fou llanada primer en els canals terrestres de MBS i TBS, on va ocupar el Dissabte la franja horria de les 6 reemplaant a Ultraman Cosmos. Mobile Suit Gundam SEED emesa entre 5 d'octubre de 2002 i 27 de setembre de 2003. La srie va ser tamb emesa en Internet a l'endem als usuaris subscrits a Nippon Telegraph and Telephone a l'aquest i a l'oest en els serveis de Windows mitja o en format Real. Apropant-se al final de l'emisi japonesa, Bandai Entertainment llicenci la distribuci a Nord Amrica lo qual va ser anunciat al Otakon de 2003. L'adaptaci a l'angls va ser produda en associaci amb The Ocean Group i el doblatge en angls fou gravat als Ocean Studios en Vancouver, Canad. La srie va ser llanada en deu *DVDs en format bilinge sense corts entre el 10 d'agost de 2004 i el 10 de maig de 2005. A two part box set called the "Anime Legends Edition" is set to release on 8 de gener2008 and 4 de mar2008 each containing five DVDs.

Un epleg de cinc minuts dit "Desprs de la Fase: En la Vall d'Estrelles" va ser llanant en el tretz i ltim DVD del llanament japons. It was not released on the North American DVD release, because it was not given to Bandai Entertainment by Sunrise; however, it was released on the final European DVD release.

Referncies.


Enllaos externs.

Gundam-seed.net Lloc web oficial;
Gundam Seed a YTV;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330877" title="Kaiji" nonfiltered="3914" processed="3900" dbindex="129030">






 s un manga japons sobre l'art dels joc d'atzar, escrit per Nobuyuki Fukumoto. Va ser publicat per Kodansha en el Young Magazine. La primera part del manga (13 volums), ha sigut adaptada com anime de 26 episodis per a televisi anomenat , que va comenar-se a emetre en octubre del 2007.

Tobaku Mokushiroku Kaiji s considerada el treball ms conegut de Fukumoto, igual de conegut tant a Jap com a Corea. In 1998, it was the winner of the Kodansha Manga Award in the General category.

 Argument .

Jap, 1996. Desprs de graduar-se al institut, It  Kaiji va paca Tquio a obtindre un treball, per falla de trobar un treball estable a causa de la seua disposici excntrica i perqu el pas est encaminat en la seua primera recessi des de la II Guerra Mundial. Deprimit, s'imbueix en el seu apartament, gastant el seu temps amb bromes barates, apostes, licor i cigarrets. Kaiji est sempre pensant en els seus diners i la seua pobresa perptua que amb freqncia li duu a les llgrimes.

La misria de Kaiji segueix implacable durant dos anys fins que un home anomenat End  li realitza una inesperada visita, perqu vol cobrar un deute pendent que se li encomana a nom de Kaiji. End  li dna a Kaiji dos opcions - o b passar deu anys per a amortitzar eixe deute pendent, o pujar a bord del vaixell-casino Espoir ("esperana" en francs) durant una nit per a esborrar el deute. Usant-se d'un contracte, End  pressiona a Kaiji per tal d'acceptar l'acord, creient que mai tornar de la travessia.

Refernces.


 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330881" title="Gran Premi de Singapur del 2008" nonfiltered="3915" processed="3901" dbindex="129031">
La cursa del Gran Premi de Singapur de Frmula 1 ha estat la quinzena cursa de la temporada 2008 i s'ha disputat al Circuit de Singapur, el 28 de setembre del 2008. 

Ha estat la primera cursa nocturna de l'histria de la F1.

 Qualificaci per la graella .



Notes.

 (*) Penalitzar amb 3 posicions per destorbar la volta rpida de Barrichello.
 (**) No va disputar la qualificaci per un accident a les prctiques.


 Cursa .




 El pilot Felipe Massa va ser penalitzat amb un drive-through -s a dir, entrar al carril de box i tornar-ne a sortir-, a causa d'una sortida "perillosa" (qualificada aix pels comissaris) d'un repostatge. ;
 Els pilots Nico Rosberg i Robert Kubica van ser penalitzats amb un stop-and-go -s a dir, entrar al carril de box, aturar-se 10 segons i tornar-ne a sortir-, pel fet d'haver entrat als boxes quan estaven tancats. El motiu del tancament era que acabava de sortir del cotxe de seguretat a la pista.

 Altres .

 Volta rpida: Kimi Rikknen 1'45.599  (Volta 14);

 Pole: Felipe Massa  1: 44. 801;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330885" title="Guerra de Ferrara" nonfiltered="3916" processed="3902" dbindex="129032">

La guerra de Ferrara, tamb coneguda com la guerra de la sal, es va lluitar entre el 1482 i el 1484 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliana dels Estats pontificis amb la Repblica de Vencia.

Hrcules I d'Este es va enemistar amb el papa Sixt IV, que ja havia reprs la seva estada a Roma desprs del Cisma d'Occident i intentava reorganitzar els Estats pontificis. La guerra va suposar un important revs per al ducat de Ferrara, que va acabar cedint la regi de Polesine per la Pau de Bagnolo, signada el 7 d'agost de 1484. 

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330887" title="Sphyraena acutipinnis" nonfiltered="3917" processed="3903" dbindex="129033">

Sphyraena acutipinnis  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 80 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja peixos.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a les Hawaii, les Illes Marqueses, Tuamotu i el sud del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330889" title="Sphyraena afra" nonfiltered="3918" processed="3904" dbindex="129035">

Sphyraena afra  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 205 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja peixos i gambes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Mauritnia fins a Nambia).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330891" title="Sphyraena argentea" nonfiltered="3919" processed="3905" dbindex="129036">

Sphyraena argentea  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 145 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja peixos.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic Oriental (des d'Alaska fins a la Baixa Califrnia).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330893" title="Setge d'Algesires" nonfiltered="3920" processed="3906" dbindex="129037">





Antcedents.
Al-Yazira al-Jadr  (Algesires) va ser la primera ciutat fundada pels rabs a la Pennsula Ibrica, a l'any 711

El setge.
Gil de Albornoz, arquebisbe de Toledo va dirigir el 1344 el setge de la ciutat per Alfons XI de Castella, amb la collaboraci de collaboraci de la Corona d'Arag i el Regne de Portugal. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330894" title="Histria del tanc" nonfiltered="3921" processed="3907" dbindex="129038">
El tanc va ser una soluci a la problemtica de poder continuar avanant mentre s'est sota el foc enemic. La idea d'utilitzar algun tipus de construcci mbil com a protecci s tamb una idea antiga. Els grecs van construir grans torres de setges denominades Helepolis. Els assiris tenien barreres mbils per als seus arquers. L'Imperi Rom tenia torres amb armadura amb rodes i armades amb catapultes. Els polonesos i els txecs van construir vagons de guerra blindats amb metall en l'edat mitjana. Leonardo da Vinci va dissenyar vehicles d'atac amb rodes propulsats per homes.

La majoria d'aquestes idees antigues se centraven en el setge, on les tctiques ms comunes de maniobres i formaci tenien un impacte menor. Els avenos tecnolgics de la Revoluci industrial van amenaar amb convertir totes les guerres en un setge de grans proporcions; aix es coneixeria com a guerra de trinxeres.

Els trens blindats podien portar gran pes per noms a aquells llocs on disposaven de rails. Els avions podien atacar amb relativa facilitat lnies de defensa, per no podien prendre o defensar el terreny per si mateixos. Els cotxes blindats, construts per primera vegada pels britnics, van provar ser estris en la guerra per no eren gaire bons per travessar terrenys complicats com trinxeres. La principal limitaci era la pobra relaci entre l'rea de superfcie de les rodes en contacte amb el terra i el pes del vehicle.

Els britnics van solucionar aquest problema utilitzant diverses tecnologies per crear un nou tipus d'arma. Van combinar les cadenes d'eruga, armes muntades en torretes i blindatge a prova de bales. Van denominar aquest nou vehicle com a tanc.

 Primera Guerra Mundial .

El tanc va ser desenvolupat pel Regne Unit en la I Guerra Mundial com una soluci a l'estancament per la guerra de trinxeres que tenia el front occidental. El primer prototip del Mark I va ser provat el 6 de setembre de 1915 per l'Exrcit Britnic. Inicialment van ser denominats vaixells de terra (land ships) per l'Almirallat, per per preservar el secret, els primers vehicles van ser anomenats transports d'aigua. Els treballadors de William Foster & CO. Ltd a Lincoln tenien la impressi d'estar construint transports d'aigua per a Mesopotmia, pel que els van anomenar tancs, i el nom es va mantenir.

Mentre que els britnics van prendre el lideratge del desenvolupament del tanc, els francesos no es quedarien enrere i van presentar els seus primers tancs el 1917. Els alemanys, tanmateix, van ser ms lents a la nova arma, concentrant-se en armes antitanc en lloc dels tancs.

Els resultats inicials amb els tancs van ser variats, amb problemes de fiabilitat causats per desgasts considerables quan el tanc entrava en combat i en el moviment. Al terreny difcil noms carros de combat com el Mark I i el FT-17 tenien rendiments raonables. La forma de romboide del Mark I aconseguia sobrepassar obstacles, especialment trinxeres molt amples, amb ms facilitat que molts vehicles de combat moderns.

Finalment, el tanc va deixar la guerra de trinxeres obsoleta, i es van utilitzar milers de tancs en el camp de batalla per les forces britniques i franceses, realitzant una contribuci significativa a la guerra.

Junt amb el tanc, el primer can autopropulsat, el primer transport blindat de personal, i el primer transport blindat de personal amb tracci d'erugues van ser utilitzats tamb en la Primera Guerra Mundial.

 Desenvolupament d'entreguerres .

Entre les dues guerres mundials, amb el concepte del carro de combat ja establert, diverses nacions van dissenyar i van construir tancs. Desprs de la I Guerra Mundial, la Gran Bretanya i Frana havien emergit com els lders intellectuals del disseny de tancs, amb altres pasos generalment seguint-los i adoptant els seus dissenys. Aquest lideratge es perdria gradualment durant els anys 1920 i 1930 cap a Alemanya i la Uni Sovitica.

Els dissenys finals de 1918 van mostrar diferents tendncies. Els britnics al costat dels nord-americans van construir el Mark VIII, un disseny romboide d'11 metres de longitud, 37 tones de pes propulsat per un motor de 12 vlvules i 300 CV que es podia moure 11 km/h a camp travs. Era clar, a partir dels dissenys d'altres nacions, que la forma de romboide no anava a continuar dominant el desenvolupament futur: els italians, francesos i alemanys estaven produint tancs de casc i torretes ms compactes i perfils de les erugues ms baixos.

Per tot el mn es considerava les diferents mides del tanc, i es va realitzar molt esfor en el desenvolupament del tanc lleuger que seria til principalment contra infanteria o per a s en colnies. Les dificultats econmiques dels anys 1920 van dirigir l'mfasi cap al tanc lleuger, ja que era ms barat que els carros de combat mitjos i pesats. Tanmateix, la Guerra Civil Espanyola va mostrar que els enfrontaments tanc contra tanc i tanc contra armes anticarro tindrien una consideraci important. Estava clar que es necessitaria en el futur carros de combat fortament blindats i armats. Mentre que la forma del tanc estava creada per consideracions per saltar un obstacle, ara es convertia en una necessitat mantenir un perfil baix per estalviar pes i poder ocultar-se.

El disseny de tancs es va convertir en una qesti poltica. A la Gran Bretanya, l'opini militar estava dividida sobre el futur de la guerra de blindats. J.F.C. Fuller estava completament convenut que noms el carro de combat tindria un futur en el camp de batalla. Basil Liddell Hart va preveure una guerra on tots els cossos de l'exrcit, infanteria, tancs i artilleria serien mecanitzats, assemblant-se a flotes de vaixells de terra, i encara que es van realitzar experiments en aquests camps no serien adoptats. Posteriorment, les idees de Liddel Hart es provarien com a correctes, encara que hauria de passar seixanta anys perqu els pasos ms rics convertissin aquestes idees en una realitat.

La Primera Guerra a Llatinoamrica on es van veure per primera vegada els tancs van ser en la Guerra del Chaco on principalment els possea Bolvia (tancs la majoria dels quals eren Vickers Britnics).

 Segona Guerra Mundial .

Durant la II Guerra Mundial, el tanc va assolir noves cotes de capacitat i sofisticaci. Els primers tancs de l'Alemanya nazi eren tecnolgicament inferiors als dels seus oponents en les rees de blindatge i potncia de foc. Va ser el seu s tctic on els tancs alemanys van dominar els seus rivals al comenament del conflicte. La doctrina alemanya s'enfocava en l's de forces combinades implicant el suport de la infanteria mbil i l'aviaci, i, desprs del seu sorprenent xit en la Batalla de Frana, la tctica de la Blitzkrieg (guerra llampec).

Aquesta doctrina requeria que els alemanys equips als seus tancs amb rdios, que proporcionaria major control i comandament. En contrast, la majoria dels tancs lleugers francesos mancaven de rdios, essencialment perqu la seva doctrina de batalla estava basada en l'aven lent, conforme a uns moviments planificats. Els tancs francesos generalment sobrepassaven els alemanys en blindatge i potncia de foc a la campanya de 1940, per la seva falta de comandament i control va fer que aquests avantatges fossin irrellevants en el resultat final.

D'igual manera que en la Primera Guerra Mundial, es van experimentar amb les mides eficaces del carro de combat. En el costat de grans pesos, els Estats Units va desenvolupar el T-28 de 95 tones i l'Alemanya nazi va crear el prototip Maus de 188 tones, encara que cap dels dos no va entrar en servei. La tendncia cap a tancs ms pesats era inequvoca durant la guerra. El 1939, la majoria dels tancs tenien 30 mm o menys de blindatge, i un can de calibre 37 a 47 mm; els tancs mitjos pesaven unes 20 tones. El 1945, el blindatge va crixer fins i tot els 100 mm, i el can fins als 75 a 85 mm i els pesos de 30 a 45 tones. Els tancs lleugers, que eren els majoritaris en els exrcits a comenaments de la guerra, gradualment van desaparixer i noms serien utilitzats per a tasques molt especfiques.

Les torretes, que sempre havien estat considerades, per no eren universals, van ser reconegudes com a essencials. La necessitat de qu el can poguessin ser utilitzats contra blancs blindats requeria que fos de gran mida i que tingus la possibilitat d'apuntar cap a qualsevol angle. Les armes muntades al casc necessitava que el vehicle s'exposs al foc enemic.

Els dissenys de mltiples torretes o canons com el T-35 sovitic, el M3 Lee nord-americ, el Char B francs o el A-9 Cruiser britnic van ser disminuint durant la guerra. Es va demostrar que el tret de diverses armes no es controlava amb eficcia per la tripulaci del tanc; a ms, les noves armes de doble propsit eliminava la necessitat de mltiples armes. La majoria dels tancs en van mantenir una metralladora al casc, i generalment una o dues metralladores a la torreta, per a defensa contra infanteria.

Durant la guerra es va comenar a equipar els tancs amb rdios, millorant la coordinaci de moviments. El 1943 les rdios de tramesa i recepci eren comuns. Els tancs van ser adaptats per a un ampli ventall de treballs militars, incloent-hi la netedat de mines i tasques d'enginyers. Es van utilitzar models especfics, com a tancs llanaflames, de recuperaci per traslladar tancs immobilitzats, de comandament amb diverses rdios, etc. Algunes d'aquestes variants continuen com altres classes de vehicles de combat blindats, i no sn denominats tancs.

Les principals potncies van desenvolupar a ms els caacarros i canons d'assalt, vehicles blindats que utilitzaven canons de gran calibre, per generalment sense torreta. Els vehicles amb torreta era cars de fabricar comparats amb aquells que no tenien. Es va veure una tendncia en la II Guerra Mundial d'utilitzar el xasss de tancs antics per muntar canons grans. El T-34 sovitic utilitzava un can de 85 a la seva torreta, per amb el mateix xasss es podia armar amb un can de 100 mm amb torreta fixa com en SU-100. El Panzer II va ser modificat per utilitzar un can de 75 mm Pak 40 com Marder II.

 La Guerra Freda .

Durant la Guerra Freda, les forces a Europa es van dividir entre els pasos del Pacte de Varsvia i els pasos de l'OTAN. La dominaci de la Uni Sovitica en el Pacte de Varsvia va crear un estndard efectiu en alguns dissenys de tancs. En contrapartida, els principals pasos de l'OTAN, Frana, el Regne Unit i els Estats Units van crear els seus propis dissenys, amb poc relaci en com.

Desprs de la II Guerra Mundial, el desenvolupament del tanc va continuar a causa de la Guerra Freda. No solament es va continuar fabricant grans quantitats de carros de combat sin que la tecnologia va avanar amb major velocitat. Els tancs eren cada vegada de major mida, ms ben armats i ms blindats i molt ms efectius. Els aspectes de la tecnologia dels canons van canviar significativament, amb el disseny de nous tipus de projectils ms eficaos.

Molts dels canvis en el disseny de tancs han estat refinaments en el control de foc, estabilitzaci del can, comunicacions i comoditats per a la tripulaci.

 Entrant el segle XXI .

Amb el final de la Guerra Freda en 1991, es va comenar a qestionar la importncia del tanc tradicional. Moltes nacions van reduir el seu nombre de tancs o els van substituir per vehicles blindats ms lleugers amb la mnima protecci.

Desprs de la desaparici dels blocs de les superpotncies, les indstries militars de Rssia i Ucrana podien vendre els seus tancs a tot el mn. ndia i Pakistan van actualitzar els seus tancs vells i van comprar nous T-84 i T-90 d'antics estats sovitics. Ambds han demostrat els prototips que els pasos respectius no han adoptat per al seu propi s, sin dissenyats exclusivament per competir amb les ofertes occidentals al mercat.

Ucrana ha desenvolupat el T-84-120 Oplot, que pot disparar munici de 120 mm OTAN i mssils antitanc guiats (ATGM) a travs del seu can. T una nova torreta amb un sistema de recrrega automtic, per imita els dissenys occidentals quant al compartiment blindat de la munici per millorar la supervivncia de la tripulaci.

El rus Chiorny Oriol (guila Negra) est basat en un casc allargat del T-80. Es va mostrar per primera vegada en la segona Exhibici Internacional d'Armament en 1997, amb un blindatge pesat i una nova torreta que separava la tripulaci de la munici. El prototip tenia un can de 125 mm, per es creu que pot portar un nou can de 152 mm

El tanc de combat principal itali C1 Ariet s un dels ltims dissenys, lliurat des de 1995 a 2002. En comparaci amb el primer tanc, el Mark I, ambds sn d'igual mida, per l'Ariet pesa el doble (54 tones davant 25 tones) i t una velocitat deu vegades major (60 km/h front els 6 km/h del Mark I).

Una quantitat d'exrcits est considerant eliminar completament els tancs, utilitzant un barreja de canons antitanc en rodes i vehicles de combat d'infanteria, encara que en general hi ha resistncia a aquest canvi ja que les grans potncies mantenen un gran quantitat d'ells, en forces actives o la reserva. No existeix una alternativa provada, i els tancs mantenen una bona reputaci en els conflictes ms recents.

 Bibliografia .

 Kenneth Macksey and John H. Batchelor, Tank: A History of the Armoured Fighting Vehicle. New York: Charles Scribner's Sons, 1970 ;
 Steven J. Zaloga and James Grandsen, Soviet Tanks and Combat Vehicles of World War Two. London: Arms and Armour Press, 1984.  ISBN 0-85368-606-8;

 Enllaos externs .
Tank History - World War I | Tank History - Inter-War | Tank History - World War II a GlobalSecurity.org ;
  Tank History.com (Informaci de tancs de tots els pasos del mn);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330895" title="Barracuda" nonfiltered="3922" processed="3908" dbindex="129039">



La barracuda (Sphyraena barracuda) s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

 Morfologia .

Pot arribar als 200 cm de llargria total.

 Alimentaci .

Menja peixos, cefalpodes i gambes.

 Distribuci geogrfica .

Es troba a les costes dels oceans ndic i Pacfic (des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a les de les Hawaii, Illes Marqueses i Tuamotu), a l'Atlntic occidental (des de Massachusetts, Bermuda i el Carib fins al Brasil) i a l'Atlntic oriental (Sierra Leone, Costa d'Ivori, Togo, Nigria, Senegal, Mauritnia i So Tom).

 Referncies .



 Bibliografia .

 Lieske, E., R. Myers: Coral Reef Fishes: Carribbean, Indian Ocean, Pacific Ocean, Including Red Sea. Princeton, Nova Jersey: Princeton University Press. Any 1999.
 Blaber, S.: Fish and Fisheries of Tropical Estuaries. Nova York: Chapman and Hall. Any 1997.

 Enllaos externs .

 MarineSpecies.org ;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 mplia informaci sobre aquest peix ;
 NCBI ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330899" title="Sphyraena borealis" nonfiltered="3923" processed="3909" dbindex="129040">

Sphyraena borealis  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 46 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja peixos.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des del Canad i Massachusetts fins al sud de Florida i el Golf de Mxic).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330902" title="Sphyraena chrysotaenia" nonfiltered="3924" processed="3910" dbindex="129041">

Sphyraena chrysotaenia  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Reproducci.

s una espcie ovpara.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Mar Mediterrnia i dels oceans ndic i Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Zipcodezoo.com ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330903" title="Sphyraena ensis" nonfiltered="3925" processed="3911" dbindex="129042">

Sphyraena ensis  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 Zipcodezoo.com ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330911" title="H10 Hotels" nonfiltered="3926" processed="3912" dbindex="129043">



H10 Hotels va nixer al comenament dels anys vuitanta de la m de Josep Espelt a la zona de la Costa Daurada (Tarragona), fruit de la seva experincia en el sector hoteler.

Els hotels d'H10 Hotels estan ubicats a destinacions de sol i platja o ciutat, amb installacions destinades a l'oci i vacances, spa, golf, famlies i convencions.

Amb seu a Barcelona, i ms de 40 hotels distributs en 14 destinacions, la cadena es troba en fase d expansi per Europa i el Carib, amb properes obertures a Roma, Londres, Berln, Barcelona i la Ribera Maia. A nivell estatal, s la sisena cadena hotelera en nombre d habitacions i la segona a les Illes Canries grcies a la seva presncia amb 17 hotels distributs a La Palma, Tenerife, Gran Canria, Lanzarote i Fuerteventura.

Els hotels d H10 Hotels sn principalment de 4 estrelles (60%) i la resta sn de 3 estrelles (24%) i 5 estrelles (17%).

Ubicaci dels hotels nacionals i internacionals. 

Illes Canries
Fuerteventura;
Gran Canaria;
Lanzarote;
La Palma;
Tenerife;

Illes Balears
Mallorca;

Barcelona

Madrid

Costa Daurada
Salou;

Costa del Sol
Marbella;
Estepona;
Benalmdena;

Carib
Riviera Maia- Mxic;
Punta Cana   Repblica Dominicana;

Europa
Roma (2008);
Londres (2009);
Berln (2009);
Forum Mar (2010) ;

Marques. 

H10 Hotels distribueix els seus productes a travs de les marques segents:

 H10 Hotels, la marca ms emblemtica i reconeguda de l'empresa. Hotels urbans i de vacances (de platja).
 Ocean by H10 Hotels, hotels de 5 estrelles al Carib.
 H10 Premium, programa de vacances a 6 destinacions diferents, emparat per l experincia d H10 Hotels. ;

Enllaos externs.

Lloc web oficial d H10 Hotels;
Club H10 ;
Directori d hotels de vacances i urbans;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330912" title="Geografia d'Alemanya" nonfiltered="3927" processed="3913" dbindex="129044">
La Repblica Federal d'Alemanya (RFA; en alemany, Bundesrepublk Deutschland) s un pas d'Europa central que forma part de la Uni Europea (UE).

Limita al nord amb el Mar del Nord, Dinamarca i el Mar Bltic; a l'est amb Polnia i la Repblica Txeca; al sud amb ustria i Sussa, i a l'oest amb Frana, Luxemburg, Blgica i Pasos Baixos.

Alemanya cont una vasta diversitat de paisatges. Muntanyes, boscos, turons, planes, llacs, rius i costes formen aquest gran pas.




 Regions fisiogrfiques .
Alemanya consta de tres grans regions fisiogrfiques: una plana de terres baixes al nord, una rea d'altiplans en el centre i una regi muntanyosa al sud. Les terres baixes, que conformen la plana d'Alemanya del nord, tenen un relleu variat que engloba diverses valls fluvials i un gran terreny poblat de brucs.

El punt ms baix s la lnia costanera, que comprn rees de dunes i maresmes. Davant la costa hi ha diverses illes, entre les que es troben les Frisies del Nord, les illes Frisies orientals i la Illa de Rgen, al mar Bltic. L'extrem oriental de la plana t un terra molt ric per a l'agricultura.

La regi dels altiplans centrals, els lmits aproximats del qual estan entre la ciutat de Hannover al nord i el Riu Main al sud, inclou un territori compost de suaus muntanyes, valls fluvials, rius i conques ben definides.

Les cadenes muntanyoses inclouen a l'oest les serralades Eifel i Hunsrck, en el centre les muntanyes Taunus i Spessart, i a l'est la cadena de Fichtelgebirge. Dues eminncies de les muntanyes Jura i un gran bosc, la Selva Negra, ocupen gran part del sud-oest d'Alemanya. En l'extrem sud sn els Alps Bavaresos, amb el bec|pic ms alt d'Alemanya, el Zugspitze (2.962 m).

 Rius i llacs .

La majoria dels grans rius alemanys sn a la zona occidental del territori. El ms important s el Rin, que funciona tamb com a frontera natural amb Sussa i Frana abans de desembocar a la costa dels Pasos Baixos. Entre els afluents del Rin sn el Lahn, el Lippe, el Main, el Mosela, el Neckar i el Ruhr. Altres rius importants sn el Elba, que discorre des de la frontera txeca al sud-est fins al mar del Nord, i el Danubi que, amb els seus afluents el Lech, el Isar i el Eno, travessa el sud del territori alemany (Baviera) abans d'entrar en ustria. El Oder, junt amb el seu afluent, el Neisse, formen la major part de la frontera oriental d'Alemanya amb Polnia.

El Llac de Mritz s el ms gran del pas. Un altre llac destacat s el llac de Constana (Bodensee), que confina tamb amb ustria i Sussa.

 Flora i fauna .
Al voltant d'un 30% del territori est format per boscos, la majoria dels quals es troben en la meitat sud del pas. Prop de dos teros d'aquests boscos es componen de pins i altres conferes, i la resta la formen espcies de full|fulla caduc, com hi hagi, bedoll, roure i noguera. Les vinyes cobreixen molts dels pendents del sud-oest del pas i tamb s'estenen al llarg dels rius Rin, Mosella i Meno. Els horts sn un element destacat a l'oest d'Alemanya. La flora s d'una gran varietat i vistositat.

El bioma dominant a Alemanya s el bosc temperat de frondoses, encara que al sud, als Alps, s present el bosc temperat de conferes. WWF, divideix el territori d'Alemanya entre cinc ecorregions:
Bosc mixt atlntic, al nord-oest;
Bosc mixt bltic, al nord-est;
Bosc mixt d'Europa central, a l'est;
Bosc de frondoses d'Europa occidental, en el centre i sud;
Bosc dels Alps, en l'extrem sud, a la frontera amb ustria;

Alemanya t una fauna poc variada. Els mamfers ms comuns sn crvol, senglar, mostela, teix, llop i guillot. Entre els pocs rptils hi ha una serp verinosa, l'escur europeu. Pinsans, ansares i altres aus migratries creuen el pas en grans bandades. En les aiges costaneres del mar del Nord i del mar Bltic, es troben peixos com l'areng, bacall i solla, mentre que als rius hi ha carpes, peixos gat i truites comunes.

 Punts extrems .

Aquesta s una llista dels punts extrems d'Alemanya, s a dir, els punts que es troben ms el nord, sud, est o oest que qualsevol altre lloc:

 Punt ms al nord   List Sylt, Schleswig-Holstein (5503N, 824E);
 Punt ms al sud   Biberkopf, Oberstdorf Baviera (511N, 553E);
 Punt ms a l'oest   Millen Rennia del Nord-Westflia (511N, 553E);
 Punt ms a l'est   Deschka Saxnia (5116N, 152E);

 Vegeu tamb .

Llista de muntanyes d'Alemanya;
Aglomeracions urbanes en la Uni Europea;
Entorn natural de la Uni Europea;
Llista d'exnims catalans per a topnims alemanys;
Ciutats importants:Augsburg, Berln, Bonn, Colnia, Dsseldorf, Frankfurt del Main, Hamburg, Heidelberg, Munich, Stuttgart.

 Bibliografia .

 Dierk Henningsen, Gerhard Katzung: Einfhrung in die Geologie Deutschlands, Spektrum Akademischer Verlag, 2006, ISBN 3-827-41586-1;
 Elmar Kulke: Wirtschaftsgeographie Deutschlands, Klett-Perthes, 1998, ISBN 3-623-00837-0;
 Herbert Liedtke, Joachim Marcinek: Physische Geographie Deutschlands, Klett-Perthes, 2002, ISBN 3-623-00860-5;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330913" title="Sphyraena flavicauda" nonfiltered="3928" processed="3914" dbindex="129045">


Sphyraena flavicauda  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Pot arribar als 60 cm de llargria total.;
 Cos molt allargat, de secci subcilndrica. ;
 Dues aletes dorsals ben separades. ;
 Coloraci grisenca al dors, groguenca als costats i blanquinosa al ventre.;

Alimentaci.

s una espcie carnvora.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins a Samoa, les illes Ryukyu i la Gran Barrera de Corall.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 Zipcodezoo.com ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330915" title="Sphyraena forsteri" nonfiltered="3929" processed="3915" dbindex="129046">

 Sphyraena forsteri s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 75 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins al sud-est d'sia, les Illes Marqueses, les Illes de la Societat, sud del Jap i Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 Zipcodezoo.com ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330918" title="Sphyraena guachancho" nonfiltered="3930" processed="3916" dbindex="129047">

 Sphyraena guachancho s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 200 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Massachusetts, el nord del Golf de Mxic i el Carib fins al Brasil) i de l'Atlntic oriental (des de Senegal fins a Angola, incloent-hi les Canries i Cap Verd).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330919" title="Creuer (vaixell de guerra)" nonfiltered="3931" processed="3917" dbindex="129048">
Un creuer s tipus de vaixell militar de mida considerable caracteritzar per a poder operar de forma independent de la flota durant llargues travessies o creuers (d aqu en prov el nom). S han utilitzat bsicament des de finals de segle 19 fins a finalitzar la guerra freda. Originalment eren utilitzats per atacar el comer martim o actuar a les llunyanes colnies. Amb el progrs de la tecnologia naval i militar van perdut la major part de la seva utilitat, relegats a tasques d escorta de la flota i, ms tard, d atac amb mssils. Avui en dia han estat substituts en gran part per destructors especialitzats.

Vegeu tamb.
 Creuer de batalla;
 Creuer pesat;
 Creuer lleuger;
 Creuer cuirassat;
 Creuer protegit;
 Creuer auxiliar;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330921" title="WrestleMania 23" nonfiltered="3932" processed="3918" dbindex="129049">
WrestleMania 23 va ser l'edici de l'any 2007 de l'esdeveniment de lluita lliure professional nord-americana insgnia de la federaci WWE, WrestleMania. Va tenir lloc l'1 d'abril del 2007 a l'estadi Ford Field de Detroit, Estats Units.

Els tiquets van sortir a la venda l'11 de novembre del 2006 i van ser rpidament venuts, recaptant al voltant de 25 milions de dlars.

WrestleMania 23 va ser un esdeveniment on les tres marques (RAW, SmackDown! i ECW) es van unir i van participar en un mateix esdeveniment. Fins a aquest esdeveniment aix noms havia passat a Survivor Series, Royal Rumble, SummerSlam i WrestleMania, per, desprs de WrestleMania 23, tots els esdeveniments sn produts per les 3 marques.

 Enllaos externs .

Pgina oficial 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330922" title="Sphyraena helleri" nonfiltered="3933" processed="3919" dbindex="129050">

 Sphyraena helleri s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 80 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce ndic (des de l'frica Oriental fins a les Illes Mascarenyes) i a les del Pacfic (des del sud del Jap fins al Mar del Corall, la Polinsia Francesa i les Hawaii).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330926" title="Sphyraena iburiensis" nonfiltered="3934" processed="3920" dbindex="129051">

Sphyraena iburiensis  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 23 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330927" title="Esterificaci" nonfiltered="3935" processed="3921" dbindex="129052">
L esterificaci s el procs por el qual se sintetitza un ster. Aquesta reacci precisar de tres molcules de cid carboxlic monoprtic (o sigui, un cid format de carboni d una nica protena); aquestes tres molcules poden ser iguals (del mateix cid) o diferents (de diferents cids).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330929" title="Sphyraena idiastes" nonfiltered="3936" processed="3922" dbindex="129053">

Sphyraena idiastes  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 91 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est del Pacfic (Per i les Illes Galpagos).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330932" title="Sphyraena japonica" nonfiltered="3937" processed="3923" dbindex="129054">

Sphyraena japonica  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 35 cm de llargria total.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330935" title="Pietro il grande" nonfiltered="3938" processed="3924" dbindex="129055">
	
Pietro il grande s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Gherardo Bevilacqua-Aldobrandini. S'estren al Teatro San Samuele de Vencia el 26 de desembre de 1819.	
	
	
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330937" title="Jos Cano Coloma" nonfiltered="3939" processed="3925" dbindex="129056">


Jos Cano Coloma fou un poltic valenci que va ser alcalde de la ciutat de Valncia durant la Segona Repblica i la guerra civil espanyola (des de mar de 1936 fins febrer de 1937). Fou diputat a les eleccions generals espanyoles de 1931. Quan fou triat com a diputat era regidor de Valncia i lletrat assessor dels ajuntaments d'Albal i El Puig. Era pertanyent a Izquierda Republicana. Dos dies desprs d'esclatar la Guerra Civil Espanyola, va posar per damunt del partidisme el seu servei, quan al adonar-se que estaven assaltant i cremant els temples de la ciutat envi a la Gurdia Civil i a la brigada de Bombers i amag a la Verge de la Mare de Du dels Desamparats a l'ajuntament, d'esta manera evit que fra destruda.
Va estar a la pres uns anys desprs de la guerra a Valncia i a Andalusia. A mitjans dels anys quaranta va ser rehabilitat com a advocat.
Va pertnyer a la maoneria amb el nom simblic de "Gayo".  
T un carrer dedicat a la ciutat de Valncia, parallel al Carrer de la Serradora.

 Bibliografia .
 Nestor Ramrez, Jos Cano Coloma Vientos contrarios. Rcuerdos autobiogrficos de Jos Cano Coloma Valncia: Ajuntament, 1983. ISBN: 84-500-9498-4 ;

 Enllaos externs.
 En record de Cano Coloma a Levante;
 De milicians a soldats;
El republicans que salvaren la Mare de Du dels Desemparats a Levante;
Mapa del Carrer Alcalde Cano Coloma;
Diccionari biogrfic de poltics valencians (1810-2005);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330938" title="Zoraida di Granata" nonfiltered="3940" processed="3926" dbindex="129057">
	
Zoraida di Granata s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Bartolomeo Merelli, basat en Gonzalve de Cordoue ou Grenade Reconquise de Jean Pierre Claris de Florian (1791). S'estren al Teatro Argentina de Roma el 28 de gener de 1822.	
	
	





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330939" title="Hipercorrecci" nonfiltered="3941" processed="3927" dbindex="129058">


La hipercorrecci s un error lingstic coms precisament per voler respectar la norma lingstica. Hi ha una confusi sobre quan s'ha d'aplicar una norma, que es generalitza a casos on no hauria de ser-hi i llavors el parlant comet l'errada. Un exemple seria dir, en castell, "Bilbado" en comptes de "Bilbao" per evitar l'error com de saltar-se la D als participis (dir "acabao" en comptes de "acabado"). En catal es poden trobar hipercorreccions en casos com el dels pronoms febles, on es repeteix el pronom (pleonasme) per no voler deixar-se'l, com a la frase "En va parlar daix ahir?". 

L'hipercorrecci afecta a tots els nivells de la llengua, pot donar-se en el pla fontic, morfosintctic, lxic o pragmtic. Pot sorgir d'un lapsus, que el parlant rectifica, o ser una errada inconscient, de manera que la persona creu que empra la llengua de manera adequada. La interferncia entre dues llenges pot fet augmentar els fenmens d'hipercorrecci, sigui perqu es trasllada errniament una norma d'una llengua a l'altre idioma o sigui perqu, en l'afany de distingir les dues llenges, el parlant accentua trets que no hauria de diferenciar segons la gramtica de la llengua que usa. 

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330941" title="Eufract" nonfiltered="3942" processed="3928" dbindex="129059">

Els eufractins (Euphractinae) sn una subfamlia d'armadillos. Aquesta subfamlia inclou la meitat dels gneres vivents d'armadillos, aix com un gnere extingit. Totes les espcies d'aquest grup viuen a Amrica del Sud.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330943" title="Anchuelo" nonfiltered="3943" processed="3929" dbindex="129060">

Anchuelo s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid,

 Poblaci .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330947" title="Arganda del Rey" nonfiltered="3945" processed="3930" dbindex="129062">

Arganda del Rey s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid,

 Edat Antiga .
L'estratgica situaci d'Arganda com cam al Mediterrani des de Madrid ha fet d'aquesta poblaci al llarg del temps espectador de luxe de diversos captols histrics, on s'han assentat diverses civilitzacions en la seva llarga histria. La primera presncia en la zona correspon amb l'arribada dels celtes, dedicats al cultiu de cereals i a la criatura d'animals. No obstant aix, ni aquests, ni els segents pobladors, els romans, van fundar un assentament definitiu. Cap al 1000 a C els pobles centreeuropeus entraren pels Pirineus, barrejant-se amb la poblaci autctona. Tot fa indicar que els quals es van assentar en la zona actual d'Arganda van triar Vilches, ja que aquests solien situar-se prop a les valls o rius. Els romans es van fer amb el control d'aquesta zona en el 78 aC al comandament de Sertori. El desenvolupament comercial es vi desenvolupat amb la construcci de calades.

 Edat Mitjana .
El primer assentament no es va produir fins a l'arribada dels rabs, qui van deixar la base d'un nucli de poblaci i que seria consolidat en la Reconquesta, amb la repoblaci cristiana de finals del segle XI. No obstant aix, Arganda no expandeix la seva poblaci de manera notable fins al segle XIV. Es diu que aquesta expansi es va deure al despoblament que van sofrir les terres de Valtierra i Vilches a causa de l'epidmia de la pesta que va assotar en 1348 o a una invasi de termites i formigues, encara que aquesta hiptesi no t tant pes. 

En el segle XI Arganda s conquistada pels cristians, per no expandeix la seva poblaci de manera notable fins al Segle XIV. Encara que el fet no est contrastat, es diu que aquesta expansi es va deure a l'aband de les seves terres dels vens de Valtierra i Vilches a causa de una invasi de termites. La majoria dels historiadors creu ms probable que aquesta migraci es degus a la Pesta Negra (1348).

 Edat Moderna .
 
La consolidaci d'Arganda arriba amb la Edat Moderna. Aquesta migraci va donar al poble altra dimensi, va crixer ms, el poble va descendir del tur al pla i van aparixer nous carrers. 
 
Fins a finals de 1580 Arganda pertany a l'Arquebisbat de Toledo. Felip II atorga el ttol de Vila a la poblaci, per els problemes econmics del municipi fan que sigui venut al Duc de Lerma en l'any 1613. El poble es rebella en la presa de possessi en el que es coneix com el Mot d'Arganda. En 1650, al morir el seu nt sense deixar fills barons, Arganda va tornar a ser vila de realengo. Anteriorment en 1594 s'havia comenat a construir la Casa del Rei. Fou construda per encrrec de l'ambaixador d'Alemanya, Hans Khevenhller y Wolf, qui tenia bona relaci amb la Cort de Felip III. En 1658 va comenar a construir-se l'Ermita de la Solitud i va finalitzar en 1668. Es va ampliar i va renovar entre 1733 i 1736. 

Arribada la segona meitat del segle XVII, la Companyia de Jess s'establix a Arganda. Aix es va perllongar fins a 1764, quan es van veure obligats a abandonar Arganda degut al fet que les seves propietats, la ramaderia i el vi, estaven exemptes d'impostos. Aix no va agradar als responsables de la recaptaci fiscal i va tenir com a conseqncia la marxa dels jesutes de la ciutat. La comercialitzaci del vi se centra en uns pocs propietaris que exerceixen el control poltic i econmic de la vila a partir del segle XIX. 

 Segle XIX .
El segle XIX s un perode d'esplendor, de creixement econmic que propicia millores en el municipi, encara que no sense abans tenir el seu protagonisme en la Guerra de la Independncia Espanyola. La poblaci va patir accions genriques de pillatge de la m de la divisi del Mariscal Claude Vctor Perrin. Un altre dels episodis ms rellevants en la poblaci va ser l'incendi que va sofrir l'Ermita de la Solitud, desapareixent la talla de la patrona, la Verge de la Solitud, de Gaspar Becerra, que un any desprs, el 24 de juny de 1810, seria reemplaada per l'actual imatge de l'escultor Jos Gins. En 1821 es construx el pont sobre el riu Jarama. L'estructura s de fusta i durant la fase de projecci del pont s'adverteix que s frvol. No obstant aix se segueix endavant amb la construcci i pocs mesos desprs de la seva inauguraci s'esfondra. Fins a 1843 no es construiria un nou pont, aquesta vegada de ferro, i que perduraria fins al final del segle, quan una nova estructura ms robusta ho substituiria. La construcci del pont metllic permetria el pas del ferrocarril que permetria el desenvolupament industrial de la ciutat.

 Segle XX .
Superat aix, el creixement econmic aviat es posa de manifest. El municipi creix grcies a la seva indstria vincola i la millora en la xarxa de transports. En 1886 s'inaugura una lnia de ferrocarril amb Madrid. No obstant aix, noms va operar amb viatgers fins a 1953. A inicis del segle XX es funda en el municipi una sucrera que inicia un procs d'industrialitzaci i d'una gran expansi demogrfica. Els treballadors de la sucrera donarien suport a l'adveniment de la Segona Repblica i la poblaci seria testimoni d'excepci en la Guerra Civil Espanyola amb la Batalla del Jarama. La defensa del Pont d'Arganda va anar de rellevant importncia en la Batalla del Jarama, el seu defensa s'havia convertit en un emblema, i all es van produir els ms durs enfrontaments, arribant fins i tot al cos a cos entre els dies 6 i 9 de febrer de 1937. 

En els anys 60 s'inicia altra explosi demogrfica emparada pel constant creixement del polgon industrial passant de 6.000 habitants en 1960 a 22.000 habitants en 1981, en la seva major part per la immigraci d'origen andals i extremeny, i ms recentment amb l'acollida de nova poblaci immigrant, aquesta vegada majoritriament pertanyent a la comunitat romanesa, arribant a tenir ms de 47.000 habitants en l'actualitat. Durant el segle XXI la poblaci i l'economia han crescut de la m i a passos engegantits. Fa molt que Arganda va deixar de ser aquesta vila tmida per a convertir-se en el que s avui, una moderna ciutat de referncia en la Comunitat de Madrid.

 Personatges illustres .
 Manuel Daz El Cordobs, torero (1968);
 Luis Amado, portero de la selecci espanyola de futbol sala;
 Ivn Leal Reglero, campe del mn de karate;
 Leonor de Cortinas, mare de Miguel de Cervantes Saavedra;
 lvaro Justo, torero;
 Ral Medina, futbolista Atltico de Madrid 'B' (1983);

 Enllaos externs .

Ajuntament d'Arganda;
Arganda24 Diari Digital d'Arganda;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330949" title="WirelessHD" nonfiltered="3946" processed="3931" dbindex="129063">
El WirelessHD (Alta Definici Sense cables) s una iniciativa de diferents empreses tecnolgiques per crear un estndards de transmissi de continguts d'alta definici sense l's de cables. La idea s poder connectar diferents aparells electrnics, com televisi, reproductor DVD, PC o telfon mbil, i que puguin enviar o rebre udio i vdeo en alta definici.

 Caracterstiques bsiques .

Les principals caracterstiques que s'han definit per l'estndard sn les segents:

 Compatible amb els diferents aparells d'electrnica de consum;
 Freqencia de treball: 60GHz;
 Comunicacions segures i protecci d'errors;

 Arquitectura .

En aquest estndard hi intervenen dos elements el coordinador i les estacions. Al voltant del coordinador es crea l'rea de treball (WVAN - Wireless Video Area Network) de no ms de 10 metres, i s el que s'encarrega de gestionar les comunicacions. Les estacions sn les que rebran o emetran les senyals d'udio i vdeo en alta definici.

 Enllaos externs .

  Lloc web oficial del grup de treball;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330953" title="Bis americ" nonfiltered="3947" processed="3932" dbindex="129064">

El bis americ (Bison bison) s una de les dues espcies de bis encara vivents. Aquesta espcie s tpica de les grans praderies del Midwest d'Amrica del Nord.

El bis americ era un animal essencial per moltes cultures amerndies. L'economia dels indis de les Grans Planes estava basada sobretot en la caa d'aquest animal, que hi vivia en immensos ramats itinerants. Abans de l'arribada dels europeus a Amrica, encara es comptaven entre 50 i 70 milions de bisons americans, que vivien i migraven a les planes herboses des de Mxic fins al Canad. Aquests ramats foren delmats a la fi del segle XIX fins al punt d'amenaar la supervivncia continuada de l'espcie.

Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330962" title="Sphyraena jello" nonfiltered="3948" processed="3933" dbindex="129065">

Sphyraena jello  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 150 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins al sud-est de Sud-frica, Nova Calednia, Vanuatu i Tonga.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330965" title="Sphyraena lucasana" nonfiltered="3949" processed="3934" dbindex="129066">

Sphyraena lucasana s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 70 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Golf de Califrnia.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330967" title="Cos" nonfiltered="3950" processed="3935" dbindex="129067">
Un cos s el fill dels oncles i les ties, s a dir, els descendents dels germans dels pares. Tot i aix, aquest terme de parentiu pot usar-se en un sentit ms laxe: es parla de cosins quan es comparteixen ascedents comuns, en graus successius. Aix, els cosins segons sn els fills dels cosins dels pares, els cosins tercers els fills dels cosins dels avis i aix sense limitacions. Per diferenciar aquests graus a vegades s'empra el terme cos germ per a cosins de primer grau (els fills dels germans dels progenitors).

Els cosins sn el grau ms proper de parents que poden contreure matrimoni segons el costum occidental sense caure en l'incest. De fet, els matrimonis entre cosins sn freqents a la noblesa (per mantenir el llinatge). 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330970" title="Sphyraena novaehollandiae" nonfiltered="3951" processed="3936" dbindex="129068">

Sphyraena novaehollandiae  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Papua Nova Guinea, Austrlia, Nova Zelanda, Illes Mariannes, Nova Calednia i Jap.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330972" title="Sphyraena obtusata" nonfiltered="3952" processed="3937" dbindex="129069">

Sphyraena obtusata  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 55 cm de llargria total.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330973" title="Campo Real" nonfiltered="3953" processed="3938" dbindex="129070">

Campo Real s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid. El municipi s fams pel seu formatge d'ovella, el seu oli d'oliva i les seves olives. El poble envolta un petit tur en el cim del qual es troba la Esglsia de Santa Mara del Castell, edifici d'estil renaixentista-herreriano, amb una part gtica salvada d'un incendi sofert en el segle XV. Tamb t dos petites capelles dintre del poble. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330974" title="Mnster" nonfiltered="3954" processed="3939" dbindex="129071">


Mnster () s una ciutat del Land de Rin del Nord - Westflia, Alemanya. Est situada a la part nord del Land i es considera la capital cultural de la regi de Westflia, aix com del Regierungsbezirk Mnster.


Ciutats agermanades.

 York (Gran Bretanya), 1960;
 Orlans (Frana), 1960;
 Kristiansand (Noruega), 1967;
 Monastir (Tunsia) (Tunsia), 1969;
 Rishon-Le-Zion (Israel), 1981;
Fresno (Estats Units), 1986;
 Rjasan (Rssia), 1989;
 Mhlhausen (Alemanya), 1990;
 Lublin (Polnia), 1991;
 Braniewo (Polnia), 1954;
 Beaugency, (Frana), 1974;

Enllaos externs.
 Pgina web oficial ;
----




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330975" title="Angelika Kauffmann" nonfiltered="3955" processed="3940" dbindex="129072">


Maria Anna Angelika Katharina Kauffmann (Coira, Sussa, 30 d'octubre del 1741   Roma, 1 de novembre del 1807) fou una pintora sussa, especialitzada en la tcnica del retrat. Tot i que va excell sobretot en l'art pictric, Angelika demostr tamb passi per les altres arts, com ara la msica i el cant.

El seu pare era un pintor que la va iniciar en les belles arts, fins i tot acompanyant-la a Itlia a completar la seva formaci artstica i on el seu talent va aflorar. Tot seguit, Angelika es trasllad a Londres, on fou l'nica dona entre els fundadors de la Royal Academy, tret de la pintora Mary Moser, que ho feu en combinaci amb el seu pare, tamb pintor.

Form part de l'escola del gravador Francesco Bartolozzi i collabor amb ell en nombroses obres.

A la mort del seu marit, marx a viure a Roma amb el seu segon marit i on rest fins a morir-hi el 1807. En aquest perode conegu i tract el poeta i dramaturg Goethe durant el seu clebre Viatge a Itlia; el savi de Weimar sentia per Angelika una franca estima i una profunda admiraci, tal com pot deduir-se dels seus escrits.

En la seva obra hi apareixen nombroses escenes clssiques i mitolgiques, com s el el cas de La mare dels Gracs, Amor i Psiche o La trobada de Edgar i Elfrida.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Angelica Kauffmann Online - Artcyclopedia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330976" title="Corpa" nonfiltered="3956" processed="3941" dbindex="129073">

Corpa s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid. Envoltada de planes cerealistas i de diverses oliveres, la vila s famosa per les seves fonts i deus, l'aigua de les quals era embotellada i enviada a Flandes. Es diu que diversos reis, entre ells Felip II i Carles II obtenien aquesta aigua per al seu s personal. El gentilici dels seus habitants s corpeos. Com a construccions d'inters, destaquen l'Esglsia de Santo Domingo de Silos, del segle XII, el palau de el Marqus de Corpa o de Mondjar de l'ltim ter del segle XVI i el pil. 

 Estadstica .
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Fitxa municipal;
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Sries estadstiques del municipi;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330977" title="Oncle" nonfiltered="3957" processed="3942" dbindex="129074">
L'oncle (en femen tia) s el germ del pare o la mare. Tamb s'usa aquest terme per referir-se a una relaci d'afecte i respecte amb adult que no s estrictament un familiar per que s molt proper a aquella persona. Determinades llenges empren termes diferents segons es tracti de la branca paterna o materna.

Vegeu tamb.
Oncle Sam;
Oncle Tom;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330981" title="Loeches" nonfiltered="3958" processed="3943" dbindex="129075">

Loeches s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid, situat entre Alcal de Henares i Arganda del Rey.

 Histria .
N'existeixen dades d'ella des del segle XII, i el seu nom s, segons Madoz, d'origen basc, a causa de els efectes de la repoblaci amb pastors vascons durant la reconquesta. Va ser incorporada per l'arquebisbe Bernardo Jimnez de Rada a l'alfoz Complutense i al seu torn a la jurisdicci senyorial del Arquebisbat de Toledo. Va ser una de les 25 viles que componien  l'alfoz, pel que la seva legislaci depenia directament del fur d'Alcal. Va rebre el ttol de vila en 1555, per part de l'emperador Carles I d'Espanya i V d'Alemanya. Felip II la va vendre, al costat d'altres viles pertanyents al Arquebisbat de Toledo, per a sufragar les despeses de l'Estat amb butlla del Papa, i el comprador va ser el genovs Baltasar Catanno. Aquest al seu torn va vendre el senyoriu a la famlia Crdenas-Avellaneda. La famlia Crdenas hi va fundar el Convent de carmelites de San Ignacio Mrtir en 1596, i all romanen inhumats. 

Iigo de Crdenas va ser fundador tamb del monestir de les Comendadores de Santiago i Alferes major de Madrid. El seu fill va ser ambaixador d'Espanya a Vencia i Frana. En aquest monestir s'educaria la filla de Felip IV, la Infanta Mara Teresa, el nom de la qual fa referncia a la Santa Carmelitana per intercessi de les monges de Loeches. AL morir els Crdenas, el Comte-duc d'Olivares va comprar el senyoriu en 1633. Va pretendre fer-se amb el patronatge del monestir de carmelites per no ho va aconseguir. Per aix va encarregar a Alonso de Carbonell (arquitecte del Buen Retiro), l'obra d'un nou monestir, el Monestir de la Inmaculada Concepcin, enfront de l'anterior, molt similar al Real de l'Encarnaci de Madrid, i un modest palau del com ja solament es conserva la seva porta. 

En 1643 el Comte-duc d'Olivares va cessar com primer ministre de Felip IV i va ser bandejat a Loeches, projectant convertir les seves forests en un gran vedat de caa, per l'oposici dels agricultors l'hi van impedir. En 1645, el Comte-duc va deixar Loeches al ser bandejat a Toro (Zamora) doncs els seus enemics volien allunyar-lo dhuc ms de la cort. Aquest estiu va morir i va ser dut novament al monestir de Loeches on roman enterrat avui dia. Durant la Guerra els monestirs van sofrir moltes prdues. Actualment conta amb indstria i una mica d'agricultura, principalment el blat i altres cereals. 

Enllaos externs.

Ajuntament de Loeches;
Loeches en Web;
Astroloeches, el web d'astronomia de Loeches;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330985" title="Disc d'or" nonfiltered="3959" processed="3944" dbindex="129076">
El disc d'or s un reconeixement a un lbum musical per haver venut moltes cpies. El terme va sorgir als Estats Units, com a premi de la discogrfica RCA per celebrar el mili de discs dels seus grups i cantantants. Posteriorment es va estendre a altres pasos, on la xifra per assolir-lo canvia en funci del volum habitual de vendes, com per exemple:

Alemanya = 100000 cpies;
Estats Units = 50000 cpies;
Espanya = 40000 cpies;
Austrlia = 35000 cpies;
Argentina = 20000 cpies;
ndia = 10000 cpies;

S'han creat tamb denominacions com disc de plata o de plat com a guardons parallels. Els lbums ms venuts arreu del mn sn:
Thriller, de Michael Jackson (120 milions de cpies);
Back in Black, de AC/DC (42 milions);
BSO de The Bodyguard (42 milions);
Recopilatori amb els grans xits d'Eagles (41 milions);
BSO de Saturday Night Fever (40 milions);
Dark Side of the Moon, de Pink Floyd (40 milions);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330987" title="Los Santos de la Humosa" nonfiltered="3960" processed="3945" dbindex="129077">

Los Santos de la Humosa s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid. Limita al nord amb Meco i Azuqueca de Henares, al sud amb Anchuelo i Santorcaz, a l'oest amb Alcal de Henares i a l'est amb Chiloeches i Pozo de Guadalajara.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330990" title="Histria de Bogot" nonfiltered="3961" processed="3946" dbindex="129078">

La Histria de Bogot es refereix a la histria que ha tingut lloc a la capital de Colmbia, Bogot. L'rea de Bogot es va poblar per primera vegada per grups d'indgenes que emigraven de Mesoamrica. Entre aquests grups hi havien els muisques que es va assentar on ara hi ha i s'anomena Cundinamarca i Boyac.Amb l'arribada dels colonitzadors espanyols l'assentament va ser cada vegada ms poblada, fent una de nova, el fundador, Gonzalo Jimnez de Quesada i les capitals de provncia espanyoles posteriors. Amb la independncia Bogot va esdevenir la capital de la Gran Colmbia i desprs la capital de la Repblica de Colmbia. 


Perode colonial.

Existeixen dues teories sobre el lloc de la "fundaci de facto" de la ciutat celebrada el 6 d'agost de 1538 per l'espanyol Gonzalo Jimnez de Quesada la primera al lloc avui conegut com a Parc Santander que els indis anomenaven "mercat d'herbes" i on el fundador va establir la seva residncia, i la segona al lloc avui conegut com a "Raig de Quevedo" al sector de La Candelaria, el lloc que normalment s'usava com a lloc de descans del Zipa en les poques de pluges, i que s'adaptava molt b a les necessitats militars dels espanyols. Jimnez de Quesada tamb va realitzar la "fundaci jurdica" en abril de 1539 junt amb Nicols Federmann i Sebastin de Belalczar.

Durant la major part del perode colonial Bogot va ser la seu del govern del Virregnat de Nova Granada, acollint els virreis del mateix. Junt amb Cartagena de Indias, va ser la ciutat ms important al territori de la Nova Granada. A Bogot vivien alguns dels criolls ms influents del Virregnat, pel qual en gran manera va ser all on es va gestar el moviment independentista, que va portar als fets del 20 de juliol de 1810, coneguts com la primera independncia de Colmbia. Si b el territori va ser reconquerit pels espanyols poc desprs, finalment en 1819 es va donar la independncia definitiva.

En 1803 Alexander von Humboldt visita en aquesta ciutat al bileg Jos Celestino Mutis.

Perode Republic.

Santa Fe de Bogot es va convertir en capital de la Gran Colmbia, que es va dissoldre poc desprs en els avui estats separats de Equador, Colmbia i Veneuela. La histria de Colmbia i Bogot la resta d'aquell segle s una seguidilla de guerres civils, de les quals la ms transcendental va ser la Guerra dels Mil Dies (1899-1902) en la qual les faccions conservadora i liberal van dessagnar al pas. Aquesta guerra va donar la benvinguda al Segle XX. En aquesta poca la poblaci de la ciutat rondava els 100.000 habitants.

Amb el segle es va iniciar un perode de floriment urbanstic, que desenvolupo la ciutat fins al punt de ser considerada "la Atenes suramericana ".

Dcada de 1910.

Es caracteritza principalment per la celebraci dels 100 anys del crit d'independncia a Colmbia. Producte d'aquests 100 anys s'installa a Bogot diverses exposicions que tenen lloc en li de nou nomenat "parc de la independncia". Per a tal final|finalitat s'installen algunes exposicions entre les quals es troben diversos quioscs que tenen com a final|finalitat la de la integraci de la ciutat amb la resta del mn. Entre ells fins i tot es conserven tals com el del quiosc de la llum, que fins fa poc temps va tornar a recuperar-se. Producte d'aquestes celebracions sol quedarien algunes estructures que van ser abandonades tot just acabo la celebraci dels 100 anys del crit d'independncia (Vegi's: El Gerro de Llorente ). Una recent exposici del planetari distrital mostra algunes estructures emulades en 3 d, els quals poden ser vistos i descarregats des de: 

Dcada de 1930 .

Entre 1930 i 1938 es construeix en el suroccidente de la ciutat el Aeroport de Sostre donant pas a un creixement d'aquesta zona de la ciutat principalment de barris obrers, que desprs es complementaria amb el Hipdrom de Sostre. En 1948 a prop de l'aeroport de Techo es va construir un monument conegut com el monument de Banderes per celebrar que Bogot era la seu de la Novena Conferncia Panamericana. L'esmentat monument mostrava 120 deesses en una distribuci circular que rematava amb 21 banderes representatives dels pasos assistents a la cimera|cim. Els esmentats festeigs es van veure abruptament interromputs per l'assassinat del lder poltic liberal Jorge Elicer Gaitn, que va ser seguida per la destrucci i el saqueig de gran part de la ciutat provocats per la multitud enardida. En aquests dies es trobava a Bogot un jove desconegut per a llavors, cridat|trucat Fidel Castro.

Desprs d'aquest esdeveniment, conegut com el Bogotazo, el desenvolupament de la ciutat es va afectar profundament. Les famlies pudents que fins a aquell moment havien habitat majoritriament el centre de la ciutat, es van anar desplaant gradualment a altres sectors de la ciutat i fins i tot a poblacions properes com Chapinero, El Chic, Usaqun i altres ms, particularment al nord de la ciutat.

En contrast, la dictadura militar de Gustavo Rojas Pinilla a mitjan els anys 50 va contribuir enormement al desenvolupament de la ciutat, en orientar la urbanitzaci cap a l'occident, principalment grcies a la construcci del Aeroport Internacional El Dorado i el, per a poca, ultramodern " Centre Internacional ". El directori militar va ser deposat per una coalici de liberals i conservadors.

En 1961 el president nord-americ John Fitzgerald Kennedy visita la ciutat en el marc del seu programa " Aliana per al Progrs ", que pretenia aconseguir un major acostament de les diferents nacions de Amrica als Estats Units, per a d'aquesta manera allunyar-les de la influncia sovitica, roja en Cuba. Fruit d'aquest pla va ser l'aparici de Ciutat Kennedy, que en l'actualitat s el barri ms gran de Bogot, amb ms d'un mili d'habitants.

Desprs del Bogotazo el pas es va veure sumit en una ona de violncia rural, que fins i tot avui en dia no s'ha detingut. Conseqncia directa d'aix ha estat el desplaament massiu de la poblaci rural, que ha migrat cap a les principals ciutats del pas. A causa d'aix Bogot pas de tenir poc ms de 500.000 habitants a comenaments dels aos 60 a ms de 7.000.000 en l'actualitat. Si b en aquest augment cal, considerar l'annexi de poblacions venes a causa de l'expansi de la capital, el factor immigratori s primordial.

Dcada de 1970 .
Durant aquesta dcada Bogot presencia el naixement del grup guerriller M-19, que jugaria un paper determinant en la histria del pas durant aquella dcada i la segent. El govern nacional inicia la construcci de la Casa de Nario, un palau que allotja la seu de govern del president i que constitueix un element de contrast entre el luxe de l'edificaci i els voltants on han crescut barris plens de misria.

Dcada de 1980 .
En 1984 s assassinat per sicarios al nord de la ciutat el ministre de justcia Rodrigo Lara Bonilla. Aquesta acci va donar inici a la confrontaci de l'estat contra els principals cartells del narcotrfic al pas.

Novembre de 1985 constitueix el mes ms trgic de la histria de la naci. El dia 6 un esquadr del M-19 dirigeix una operaci que conclou amb la presa del Palau de Justcia a Bogot, que es converteix en una verdadera carnisseria on moren desenes de persones. En la nit del dia 13 un crter del Nevat del Ruiz entra en erupci, provocant el desgla d'una part d'aquest ltim, el que va fer crixer el nivell de les aiges del riu Lagunilla, causant la Tragdia d'Armer. Bogot es veu desbordat pels milers de damnificats provinents d'aquesta poblaci.

A finals d'aquesta dcada i comenaments de la segent els lders del narcotrfic desenvolupen una srie de atemptats terroristes a Bogot i altres ciutats del pas. Diversos artefactes explosius sn installats en sectors comercials de la ciutat, un avi i fins i tot a la seu central del DNES (la principal agncia d'intelligncia). La situaci se salda amb diversos centenars de vctimes civils i la recrudescncia de la guerra contra el narcotrfic impulsada per la DEA. Aquesta dcada es tanca amb la mort del lder narcotraficant Jos Gonzalo Rodriguez Gacha, (lies "el mexicano"), que va caure abatut per les forces oficials de la naci.

Dcada de 1990 .

Desprs d'haver firmat la desmobilitzaci del M-19, el seu lder Carlos Pizarro Len-Gomez es presenta com a candidat presidencial, per cau assassinat dins d'un avi a Bogot.

A partir d'aquesta poca, la ciutat experimenta importants canvis durant les administracions dels alcaldes Jaime Castro, Antanas Mockus i Enrique Pealosa. S'inicia la construcci del reeixit sistema de transport TransMilenio, considerat orgull dels de Bogot i objecte d'estudi per diferents organitzacions internacionals.

Segle XXI.
L'any 2000 Antanas Mockus s elegit per a un nou perode al capdavant de la ciutat. El 2003 Luis Eduardo Garzn gana les eleccions per al perode 2004-2007 i forma la primera administraci de tendncia propera a la socialista que ha conegut la ciutat en tota la seva histria.

Per a l'any 2007 l'Organitzaci de les Nacions Unides per a l'Educaci, la Cincia i la Cultura (UNESCO) va proclamar Bogot la Capital Mundial del Llibre de l'any 2007. 

Enllaos externs.

Pgina de Bogot http://www.bogota.gov.co;
Nueva historia de Colombia (1990);
Museu de Bogot http://www.museodebogota.gov.co;
Colombia Hoy Melo, Jorge Orlando ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330991" title="Sphyraena picudilla" nonfiltered="3962" processed="3947" dbindex="129079">

 Sphyraena picudilla s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 61 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Bermuda, Florida i les Bahames fins a Uruguai).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="330998" title="Sphyraena pinguis" nonfiltered="3963" processed="3948" dbindex="129080">

Sphyraena pinguis  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest del Pacfic (des del sud del Jap fins al Mar de la Xina).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331000" title="Estaci de Granollers Centre" nonfiltered="3964" processed="3949" dbindex="129081">



 

 

 



Granollers Centre s una estaci de la lnia R2 de Rodalies Renfe de Barcelona situada a l'est de Granollers amb serveis de Mitjana Distncia de la lnia Ca-2 (Serveis Regional o Regional Delta) i parada d'un tren de llarg recorregut, l'Estrella Costa Brava.

L'estaci est ubicada a la lnia Barcelona-Portbou, i s l'estaci central de Granollers, que t una altra estaci que dna servei a la zona nord compartida amb Les Franqueses del Valls i una altra compartida amb Canovelles a la lnia R3. Al costat de l'estaci paren autobusos urbans i alguns interurbans, per aix s un petit intercanviador multimodal tren-autobs.

Tots els trens procedents de Castelldefels (alguns trens de refor dispersos durant el dia) i 2 o 3 de Sant Vicen de Calders en hora punta finalitzen aqu el seu recorregut i d'aqu tornen a sortir.



Histria.
Tot i que es troba al sud de la ciutat, la seva denominaci de Centre es deu a qu anteriorment l'estaci havia estat veritablement al centre de Granollers. L'antiga estaci es va posar en servei el 23 de juliol de 1854 just a tocar del nucli histric de la vila. El creixement urbanstic de Granollers i la perillositat de les vies que en anys posteriors ja travessaven pel mig el nucli urb van fer que a principis de la dcada de 1930 l'Ajuntament de Granollers i la companyia MZA acordessin traslladar les vies dos-centes metres cap a l'oest i l'estaci ms cap al sud a l'emplaament actual. Les obres van comenar al 1934 per no va ser fins al 1958 que va entrar en servei l'actual estaci. L'antiga estaci de Granollers Centre es va enderrocar el 1965. 

Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia regional Ca2;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331001" title="Son Sim" nonfiltered="3965" processed="3950" dbindex="129082">
Son Sim s un jaciment arqueolgic situat a Alcdia, Mallorca. En l'actualitat no est obert al pblic.  Propietat molt possiblement privada.

Referncies.
http://www.arqueobalear.es/inventario.php;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331004" title="Geografia de Bogot" nonfiltered="3966" processed="3951" dbindex="129083">

 La ciutat de Bogot est situada en la sabana del mateix nom, sobre l'altipl cundiboyacense (Serralada Oriental dels Caminis) a una altitud de 2.640 msnm, t una rea total de 1732 km i una rea urbana de 384,3 km. El terra que constitueix el territori on s'assenteixi la ciutat s principalment provinent del perode quaternari i antigament va anar un llac, d'aix donen evidncia els humedals que cobreix alguns sectors no urbanitzats de la sabana. Quan van arribar els primers conquistadors aquest territori estava cobert de pantans.

Ubicaci.
La ciutat de Bogot es troba a la Serralada Oriental dels Andes ubicada en el centre de Colmbia. Limita al nord amb el municipi de Cha, a l'orient amb els Turons Orientals en els municipis de La Calera, Choach i Ubaque, al sud amb l'Erm de Sumapaz, i a l'occident amb Soacha, Mosquera, Funza i Cota.

Relleu.
La ciutat s'ubica sobre la Serralada Oriental Colombiana, en la Sabana de Bogot, i est delimitada a l'orient per un sistema muntanys en el qual es destaquen els turons de Monserrate i Guadalupe. Bogot es troba comunicat amb el tur de Monserrate a travs dels serveis de Telefric i Funicular que els uneix i s considerat el major atractiu de la capital.

Hidrografia.
El seu riu ms important s el riu Bogot, que des de fa diverses dcades presenta uns alts nivells de contaminaci. Altres rius importants a la ciutat sn el riu Tunjuelo, que discorre pel sud de la ciutat, el riu Fucha, El riu Juan Amarillo (Salnitre), els quals desemboquen al riu Bogot. Les cascades|cataractes del Salt del Tequendama en Sibat, fan part del riu Bogot i sn un lloc turstic als afores de la ciutat, per seu en altre temps esplendor. Avui per la contaminaci, noms atreuen en la seva gran majoria els sucides. Finalment el riu Bogot desemboca en el riu Magdalena, a les altures del municipi cundinamarqus de Girardot.

Regi del Sumapaz.
Bogot t una enorme reserva natural, anomenada regi del Sumapaz, que en si mateixa s ms extensa que la prpia ciutat, all hi ha l'erm ms gran del mn i el parc natural del mateix nom, a ms de tres corregiments, que conformen la localitat nmero 20 de la ciutat. A ms encara que encara continuen sent municipis dependents del departament de Cundinamarca, Soacha, Sibate, Funza, Mosquera, Madrid i La Calera, que reuneixen una poblaci de ms de 900 mil habitants, tamb conformen una mateixa zona urbana amb Bogot i estan integrats totalment al seu territori, fins a l'arribada a les cascades|cataractes del Salt de Tequendama en el cas de la part Sud. Tamb en les seves proximitats|rodalies hi ha municipis perifrics de fcil accs des del centre de Bogot, com Chia, Cota, Choach, Tabio, Tenjo, Gachancip, Briceo, Sopo (on es troba el Parc Jaime Duque), Zipaquir (on est la Catedral subterrnia de Sal ms gran del mn), Guatavita (on est la llacuna de la llegenda de "El Dorado"), Cajic i Tocancip, on es troben el Kartodromo Juan Pablo Montoya i l'Autodromo de la ciutat respectivament.

Sismologia.
La zona on est ubicada la ciutat, la qual correspon a la placa tectnica Sud-Americana, presenta una important activitat ssmica, que s'evidencia amb els terratrmols que ha sofert durant la seva histria, els ltims registrats el 13 d'octubre de 1743, el 15 de juliol de 1785, el 17 de juny de 1826 i el 31 d'agost de 1917.

Clima.
La ciutat t un clima de sabana tropical (principalment afectat per la altitud) que oscilla entre els 7 i els 18 C, amb una temperatura mitjana anual de 14C (similar al clima de la primavera septentrional). Les temporades ms plujoses del any sn entre abril i maig, i entre setembre i novembre, assolint els 114 mm/mes; en contrast, les temporades ms seques de l'any es presenten entre desembre i febrer, i entre juliol i agost, en les quals durant la nit i la matinada es presenten forts gelades que afecten l'agricultura. El mes d'agost sol ser molt assolellat durant el dia i acompanyat de vents.

 Bibliografia .
Escovar, Alberto, Mario, Margarita, Pea, Csar, (2004), Atlas histrico de Bogot 1538-1910. Editorial Planeta, Bogot. ISBN 958-4208-29-2;
 Prgolis, Juan Carlos (1998), Bogot fragmentada: cultura y espacio urbano a finales del siglo XX. Universidad Piloto de Colombia, Bogot. ISBN 958-6017-48-6 ;
 Rueda Vargas, Toms (1946), La sabana de Bogot. Editorial ABC, Bogot ;
 Senado de la Repblica de Colombia (1989), Municipios colombianos. Pama Editores Ltda, Bogot. ISBN 958-9077-02-1;

Enllaos externs.
Terratrmols a Colmbia, Revista Credencial Historia, Edici 188, Agost de 2005.
 Geografia de Bogot, Bogot Turismo, URL ltim accs 28/04/2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331005" title="Mejorada del Campo" nonfiltered="3967" processed="3952" dbindex="129084">

Mejorada del Campo s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid. Limita amb San Fernando de Henares, Velilla de San Antonio, Rivas-Vaciamadrid i Loeches.  
 Historia . 
Els orgens del municipi es remunten al paleoltic, durant el qual es van establir diverses colnies en la confluncia dels rius Jarama i Henares. S'han trobat diverses restes de slex que confirmen aquest punt. Es va fundar en el segle XII i va rebre el seu nom en el segle XIII quan la poblaci va comprar la seva autodeterminaci i es va sotmetre a la Corona Reial. 

El 27 de novembre de 1983 hi esdevingu un accident d'un Boeing 747 de la companyia colombiana Avianca en el qual van morir 181 persones, entre ells els escriptors Manuel Scorza i Marta Trava. Totes elles viatjaven en l'avi. La collisi es va produir a escassa distncia del nucli urb. Van sobreviure 11 persones del total d'ocupants de l'avi. Van romandre les marques del tren d'aterratge en el terreny. 

 Ciutadans famosos .
Antonio Adn, jugador del Real Madrid Castilla;
Justo Gallego Martnez, creador de "la Catedral";
Tllez, jugador de futbol del Deportivo Alavs;

 Poltica .


 Enllaos externs .

Informaci sobre Mejorada en el projecte GEMA;
Centre de Empreses de Mejorada del Campo;
Regidoria de Desenvolupament Local, Empleu i Formaci;
Associaci de Vens de Mejorada del Campo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331006" title="Sphyraena putnamae" nonfiltered="3968" processed="3953" dbindex="129085">

Sphyraena putnamae  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 90 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a Nova Calednia, Vanuatu, sud del Jap, Fidji i Tuvalu.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331008" title="Demografia de Bogot" nonfiltered="3969" processed="3954" dbindex="129086">

Bogot, capital de Colmbia, s actualment la ciutat ms poblada del pas amb 6'778.691 habitants d'acord amb els resultats del cens nacional de 2005, seguida per Medelln amb 2'223.078 habitants, Cali amb 2'068.386 habitants i Barranquilla amb 1.112.837 habitants.

Poblaci.


La ciutat compta actualment amb una poblaci en la seva rea urbana total de 7'881.156 habitants, 6'778.691 habitants a la ciutat i una densitat poblacional d'aproximadament. 3.912 habitants per quilmetre quadrat d'acord amb les xifres presentades pel Departament Administratiu Nacional d'Estadstica (DANE) del cens 2005; tan sol 15.369 habitants s'ubiquen en la zona rural del Districte Capital. El 47,5% de la poblaci sn homes i el 52,5% dones. La ciutat compta amb la taxa de analfabetisme ms baixa del pas, ja que noms assoleix el 4,6% en la poblaci major de 5 anys d'edat.

Histricament la poblaci de la ciutat no va experimentar un creixement significatiu fins i tot entrat el segle XX, quan comptava amb 100.000 habitants. Per les dcades de 1940, 1960 i 1970 van observar els increments ms significatius en la poblaci que van ser desproporcionats davant els recursos disponibles a la ciutat, els quals es van manifestar principalment en la cobertura del transport, els serveis pblics i l'oferta d'ocupaci.

Serveis pblics.

Els serveis pblics tenen una alta cobertura, ja que un 99,4% dels habitatges compta amb servei de energia elctrica, mentre que un 98,6% t servei de aqeducte, un 97,9% clavegueram, un 87,9% de comunicaci telefnica i un 79,8% gas natural. No obstant aix, un 12,8% de la poblaci t una necessitat bsica insatisfeta (pobresa) i el 3,8% ms d'una necessitat bsica (misria).

Urbanitzaci.
A Bogot, igual com en tota la resta del pas, el procs d'urbanitzaci accelerat no es deu exclusivament a la industrialitzaci, ja que existeixen unes complexes raons poltiques i socials com la pobresa i la violncia, les quals han motivat la migraci del camp a la ciutat al llarg del segle XX, determinant un creixement exponencial de la poblaci a les zones urbanes i l'establiment de cinturons de misria als seus voltants.

Delinqncia.
Els ltims governants de la ciutat han realitzat campanyes dirigides a la ciutadania amb tendncia a la reducci dels ndexs de delinqncia a Bogot. D'acord amb el recent informe oficial de la Veedura Distrital, en els ltims 10 anys s'ha passat de 89,4 morts violentes per cada 100.000 habitants el 1996 a 37,9 el 2005, el qual representa una reducci del 57.6%, tenint en compte que en el mateix perode la poblaci va augmentar en ms d'un 25%. D'aquestes morts violentes, es va registrar que un 62,8% es van produir per homicidis, mentre que el 20,5% van anar causades per accidents de trnsit, a ms es revela que un 85,1% de les vctimes van ser homes i un 14,9% dones.

Etnografia.
La ciutat reuneix en forma representativa persones provinents de tot el pas. La majoria de la poblaci s mestissa i de descendncia Europea, notablement espanyola, per amb significants minories de descendncia italiana, francesa, i alemanya. Tamb existeix una minoria important de descendents libanesos i sirians. Una mostra presa el 1998 per Genoveva Keyeux i altres investigadors de l'Institut de Gentica Humana de la Pontifcia Universitat Javeriana, va mostrar que el patr de mestissatge Bogot s similar al de la majoria de Llatinoamrica, ascendncia materna indgena predominant (78%), pel qual hipotticament se suposa que l'ascendncia europea es va imposar per via paterna.

El 2005 van ser censats al Districte Capital 97.885 afrocolombians i 15.033 indgenes, estre els que cal destacar les comunitats muisques natius de Suba i Bosa. 

 Referncies .
Departament Administratiu Nacional d'Estadstica;

Vegeu tamb.
 Demografia de Colmbia;
 Cachacos;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331009" title="Sphyraena qenie" nonfiltered="3970" processed="3955" dbindex="129087">

Sphyraena qenie  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 170 cm de llargria total.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331011" title="Estaci de Castelldefels" nonfiltered="3971" processed="3956" dbindex="129088">







Castelldefels s una estaci de la lnia R2 de Rodalies Renfe situada al costat de la Avinguda de la Constituci, i prxima al centre urb de Castelldefels a la comarca del Baix Llobregat. D'ella surten i acaben alguns trens de refor de la lnia.

L'estaci est situada a la lnia ferroviria del Corredor Mediterrani, per noms hi paren trens de rodalies.

Actualment es l'nic transport ferroviari que serveix al municipi, encara que a mig pla est projectada la prolongaci de la lnia R3 des de l'Hospitalet de Llobregat fins a Castelldefels passant per Gav.


Alguns rodalies no efectuen parada ni a Platja de Castelldefels ni a Garraf, sent la segent o anterior Sitges. ;

Vegeu tamb.
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331013" title="Sphyraena tome" nonfiltered="3972" processed="3957" dbindex="129089">

Sphyraena tome  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331015" title="rea Metropolitana de Bogot" nonfiltered="3973" processed="3958" dbindex="129090">
L'rea Metropolitana de Bogot s una conurbaci colombiana no oficialment constituda, per existent de facto. Per l'anterior, l'extensi exacta d'aquesta conurbaci varia d'acord a la interpretaci.

D'acord amb el Cens 2005 del Departament Administratiu Nacional d'Estadstica aquesta conurbaci est composta (a ms del Distrito Capital) pels municipis de Soacha, Facatativa, Zipaquir, Cha, Mosquera, Madrid, Funza, Cajic, Sibat, Tocancip, La Calera, Sop, Tabio, Tenjo, Cota, Gachancip i Bojac. La seva poblaci s de 8.986.460 habitants.



 rees Metropolitanes a Colmbia .

D'acord a la actual formulaci jurdica, les rees Metropolitanes a Colmbia sn regions jurdicament conformades per un gran centre urb i les poblacions venes a aquest. Aquestes rees metropolitanes han de tenir certes condicions que inclouen des del nombre total d'habitants, percentatge mnim de poblaci urbana, etc. a ms de la voluntat poltica, formulada en acords, d'integrar els municipis a una rea metropolitana.

Hi ha cinc rees metropolitanes actualment constitudes de manera jurdica: Medelln , Bucaramanga, Barranquilla, Ccuta i Centre Occident (Pereira).

Hi ha unes altres tres rees metropolitanes reconegudes per l'estat per no configurades: Cali, Popayn i la de Bogot (o de la Sabana de Bogot).

L'rea metropolitana de la Sabana de Bogot inclouria el Districte Capital de Bogot (amb les seves vint localitats), Soacha, Mosquera, Funza, Madrid, Cha, Cajic, Cota, La Calera, Tenjo, Tabio, Sibat, Zipaquir i Facatativa (al cens de 2005, el DANE a ms va addicionar a Bojac, Gachancip, Tocancip i Sop). Fins i tot no s'ha aconseguit la seva conformaci jurdica, en gran manera pel desig dels municipis cundinamarquesos de no perdre la seva autoritat, la cada vegada separaci ms evident administrativa entre el Districte i el Departament i la complexitat de l'administraci del Districte mateix amb les seves gegantines localitats, que per si mateix sn ja una vasta rea metropolitana.

 Poblaci per municipi .
Les estimacions de poblaci per a l'rea Metropolitana de Bogot per a l'any 2008 (Segons el Departament Administratiu Nacional d'Estadstica DANE) donen com a resultat una aproximaci de 8.986.490 habitants, sent l'rea conformada pels municipis de: 



 Permetre Urb .

Dins de la normativitat jurdica de Bogot hi ha l'anomenat Permetre Urb. Aquest correspon a una lnia que separa en teoria a la ciutat de Bogot de les zones rurals del Districte Capital. Aquesta lnia de permetre urb defineix a la ciutat completament continguda dins dels lmits del Districte, tanmateix s'estn fins als lmits del Districte sobre el riu Bogot limitant els municipis de Cota, Funza, Mosquera i Soacha.

El permetre urb defineix els lmits sota els quals les empreses de serveis pblics poden facturar el servei com a urb i per fora de la mateixa es facturaria com a servei rural. Aquest permetre urb no defineix amb precisi els lmits del desenvolupament urb de la ciutat de Bogot, havent-hi zones no desenvolupades a l'interior (amb economia de tipus rural, per exemple, producci agropecuria primria), i zones urbanitzades per fora del permetre.

 Municipis vens .
Els municipis propers a la ciutat de Bogot tenen diferents graus d'integraci amb la ciutat. Soacha s l'nic municipi el casc urb del qual est completament integrat a la ciutat de Bogot. Mosquera, Funza, Cota i Cha tenen diferents graus d'integraci urbana o suburbana. Altres municipis podrien considerar-se ciutats dormitori, allotjant persones que laboren a Bogot o altres municipis de l'rea.

 Soacha i Sibat.
Soacha s l'nic municipi el casc urb del qual s'integra totalment al casc urb de Bogot, amb les localitats de Bosa i Ciutat Bolvar.

 Municipis parcialment integrats .
El permetre urb de Bogot s'estn fins i tot el riu Bogot limitant els municipis de Mosquera, Funza i Cota (sector de Sibria). Sobre aquests lmits, creuant el riu, existeixen desenvolupaments urbanstics, principalment industrials per tamb residencials, que sn adjunts a la ciutat de Bogot, si b separats dels cascs urbans de les respectives capaleres municipals.

Igualment el casc urb de la capalera municipal de Cota confronta amb el Districte Capital en una zona exterior al Permetre Urb de Bogot, a la localitat de Pugi, havent-hi desenvolupament urb comercial i residencial limtrof dins del Districte i units per l'Avinguda Suba-Cota. Aquest fenomen es presenta tamb amb el municipi de Cha, l'extensi urbana del qual sobrepassa el lmit del Districte al sector de Guaymaral (localitat de Suba).

Cha i Cajic tenen al seu torn parcialment integrats els seus cascs urbans.

En la via que condueix de Bogot a La Calera hi ha un desenvolupament residencial i comercial de densitat urbana a l'interior del Districte, per fora del permetre urb, que s'estn dins del municipi de La Calera.

Si es consideren densitats suburbanes de llocs amb economia mixta urbana (p. ex. empresarial i residencial) i rural (p. ex. agropecuria), Sibat, Mosquera, Funza, Madrid, Cota, Cha, Cajic, formarien un primer anell metropolit, junt amb Bogot i Soacha.

 Ciutats dormitori .
Dins de la possible rea metropolitana de la Sabana de Bogot, hi ha tres nuclis urbans principals: la ciutat de Bogot Facatativ i Zipaquir. Bogot s el principal centre urb, no noms de l'rea metropolitana, sin de tot el pas i el nord de Sudamerica, concentrant sectors industrials, empresarials, comercials, residencials, educatius, entre molts d'altres.

Les fonts de treball|feina que ofereix la ciutat de Bogot sn ateses per persones que resideixen, no solament a Bogot, sin tamb en alguns dels municipis propers, principalment Soacha, Mosquera, Funza, Cota, Cha i La Calera. Igualment, parteix de les activitats econmiques que es desenvolupen en alguns municipis propers, principalment els cultius de flors, sn coberts per persones que rauen|resideixen en Bogot i en altres municipis de la regi.

Facatativ i Zipaquir, tenen centres urbans propis, amb una important activitat industrial i educativa, que es converteixen aix mateixos en centres de commutaci intermunicipal a la regi i tamb serveixen a Bogot. Un cas similar, per a menor escala, succeeix amb Tocancip, en el qual la interconnexi amb Bogot influeix als llocs turisticos que all es troben (p. ex. Parc Jaime Duque, l'Autdrom/Kartdrom, etc.).

Entre els municipis que cobreixen l'oferta laboral de Bogot es troben principalment Soacha, Mosquera, Funza, Madrid, Cha, Cajic, Cota, La Calera, Tenjo, Tabio, Sibat, Zipaquir i Facatativa. Facatativ, al seu torn, s servida per Madrid, El Rosal Subachoque i pel mateix Bogot. Zipaquir s servida per Cha, Cajic, Tabio, Tenjo, Sop, entre altres municipis.

Hi ha dos fenmens que incideixen en el creixement de les ciutats dormitori:
El centre urb principal atreu, per la seva oferta laboral o educativa, persones que resideixen originalment en els municipis vens.
Persones que originalment resideixen o treballen en el centre urb principal s'assenteixin en els municipis vens buscant condicions de vida diferents de la de la ciutat.
Molts desenvolupaments urbans i suburbans units a Bogot, principalment en els municipis de Cha (La Caro, Yerbabuena, Sindamanoy, Santa Ana de Cha, Hisenda Fontanar), Sop (Allotjaments) i Cota (Sibria, Biscaia), corresponen a aquesta segona causa.

 El Districte Capital .

Quan es va crear el Districte Especial de Bogot, en 1955, part del seu objectiu era integrar i funcionar com la futura rea Metropolitana de Bogot. A ms del municipi de Bogot, es van integrar els municipis de Usaqun, Pugi, Engativ (del qual se segrego Fontibn), Bosa i Usme (del qual desprs se segrego Tunjuelito en quedar totalment unida a la ciutat. A Chapinero (que havia estat el primer barri satllit de la ciutat des de 1812) se li va integrar directament com a barri dins del permetre urb. En els anys 1960, per raons principalment concernents a l'ordre pblic, grans sectors rurals del sud del departament de Cundinamarca, corresponents a l'erm de Sumapaz, es van integrar al Districte Especial.

La ciutat de Bogot i els cascs urbans de les capaleres municipals d'aquests municipis annexos, van anar creixent fins a fondre's gaireb totalment. En 1991, quan es va expedir una nova constituci a Colmbia, era indistingible els lmits urbans entre la ciutat de Bogot i els municipis annexos (llevat del vell casc urb d'Usme). La nova constituci, que inclou un estatut orgnic per a Bogot, redefineix el Districte Especial com a Districte Capital i elimina el concepte de municipi annex per introduir el concepte de localitat. De les vint localitats definides, dinou parteixen a la ciutat, algunes incloent alguna zona rural adjacent.

La localitat d'Usme, inclou aix al casc urb d'Usme (no integrat urbansticament a la ciutat de Bogot), part de la Ciutat de Bogot amb mltiples barris i extenses zones rurals al suroriente de la ciutat. La localitat de Ciudad Bolvar, inclouen una franja densament habitada de barris a la ciutat de Bogot i extenses rees rurals al sud-occident de la ciutat. La localitat de Sumapaz s l'nica localitat que no divideix a la ciutat de Bogot, i cobreix gaireb tota la meitat sud del Districte Capital.

Si b Sumapaz en posseeix alguns pocs centres urbans, aquests sn molt petits i cap no seria considerable capalera municipal. La seu de l'alcaldia local de Sumapaz es troba fora de la localitat, al barri Carvajal a la ciutat de Bogot, en el qual geogrficament correspondria a la localitat de Pont Aranda.

Si b des d'un punt de vista jurdic la localitat de Sumapaz seria part de l'rea Metropolitana de Bogot, des d'un punt de vista urbanstic, Sumapaz i les grans extensions rurals d'Usme i Ciutat Bolvar, no formarien part d'una rea metropolitana.

 Bogot o Sabana de Bogot? .
L'rea Metropolitana que es formi jurdicament al voltant de la ciutat de Bogot, es cridaria, d'acord a les projeccions del govern nacional, rea Metropolitana de la Sabana de Bogot. La principal ra s buscar que el nom no suggereixi una extensi de la Ciutat (Bogot), sin que integra una regi geogrfica (la Sabana de Bogot). Particularment quan cada vegada sn ms evidents les diferncies i la separaci poltica entre el Districte Capital i el Departament de Cundinamarca, on es troben tots els municipis que integrarien l'rea Metropolitana.

El DANE en els resultats del cens la flama rea Metropolitana de Bogot. s clar que tal rea metropolitana gira al voltant de la ciutat de Bogot, i la proposta inclou municipis com Sibat i La Calera que no sn part de la Sabana de Bogot. (Igualment, la major part del Districte Capital, no es troba geogrficament a la Sabana de Bogot.)

S'espera que per al 2010, el denominat pel DANE com a rea Metropolitana de Bogot assoleixi els 9.600.000 habitants, podent arribar a convertir-se en una Megalpoli o una Ciutat-Regi si es duen a terme els processos d'integraci indicats.

 Vegeu tamb .
 Sabana de Bogot;
 Bogot, Districte Capital;
 Bogot ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331018" title="Moi Alternativa de Progrs" nonfiltered="3974" processed="3959" dbindex="129091">


Moi Alternativa de Progrs (MAP) s una plataforma ciutadana formada per persones de diferents mbits de Moi amb illusi i esperit de servei.

MAP neix amb la voluntat de ser un collectiu que, a travs de la reflexi i el dileg, treballi per millorar la qualitat de vida del nostre poble.

La finalitat del MAP s la de promoure la participaci ciutadana en tots aquells mbits relacionats amb el desenvolupament sostenible de la vila de Moi i de la seva comarca, la potenciaci de la cultura de la pau i de la convivncia i el foment d una actitud crtica i transformadora enfront de la nostra societat.

Aquests objectius caldr dur-los a terme mitjanant:

 l'obtenci i la difusi de qualsevol informaci. ;
 la promoci del voluntariat ;
 la potenciaci d actes de mediaci i/o solidaritat ;
 l organitzaci d actes pblics ;
 totes aquelles accions afectes als nostres fins. ;

i pretenen implicar tots els diferents collectius, sense cap exclusi per motius d edat, sexe, religi o ideologia.

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331020" title="Sphyraena viridensis" nonfiltered="3975" processed="3960" dbindex="129092">


 Sphyraena viridensis s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 128 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals de l'Atlntic oriental (Cap Verd, Canries i les Illes Aores) i del Mediterrani (Lban, Mar d'Alboran, Mar Lgur, Mar Balear, Mar Tirrena).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331022" title="Economia de Bogot" nonfiltered="3976" processed="3961" dbindex="129093">


L'Economia de Bogot. En l'any 2003, el PIB (producte intern brut) de Bogot va ser de 50 bilions de pesos, el qual representa un 23% del PIB nacional, no obstant aix, la taxa de desocupaci s una de les majors del pas, assolint un 11,3% i una subocupaci del 31,6%.

 Indstria .
Bogot s un dels majors centres industrials del pas. Per la seva ubicaci geogrfica, la ciutat s un punt estratgic en termes logstics ja que el transport de tot tipus de mercaderia cap a altres llocs del pas s relativament rpid. De igual manera es facilita l'abastament|provement de matries primeres per al sector industrial a la ciutat, per la seva proximitat a regions agrcoles de gran importncia com els plans orientals. Un 22,7% de la producci industrial del pas en el 2004 es va manufacturar a Bogot. 

Primordialment es destaquen els sectors industrials de aliments, begudes qumica, farmacutica, txtil, editorial i mecnica. Moltes companyies multinacionales han establert la seva operaci regional a Bogot durant les ltimes dcades pels avantatges que ofereix.

Els principals sectors del Districte Capital en els quals es concentra l'activitat industrial sn Pont Aranda i Fontibn, i en els municipis de Funza i Soacha. Tamb en Bosa comena a crixer el sector industrial.

 Comer .
La ciutat de Bogot compta amb diverses zones comercials on es poden trobar productes nacionals i importats.
Les zones comercials ms destacades sn:


Centre, inclou el Centre Histric, el Centre Internacional de Bogot i la Carrera|Cursa Setena entre Carrer 12 i Avinguda 19. La seva oferta comprn principalment magatzems de roba, joieries, botigues|tendes de msica, llibreries i cigarrers. Entre els Carrers 11 i 14 amb els Carrers Set i Sis abunden les joieries, la venda de maragdes, llibreries especialitzades i tradicionals tallers que venen articles religiosos. A l'Avingut Carrer 19 entre els Carrers Quart i Set, es poden trobar magatzems de roba i joieries, a ms de bancs, cases de canvis, hotels, restaurants i agncies de viatges.

Chapinero, el comer s'estn bsicament sobre l'eix de la Carrera|Cursa 13. T|Posseeix magatzems de roba, articles de cuir i calat, teles, ornaments, llibreries, papereries i disc botigues|tendes. Compte amb alguns centres comercials.

Carrer 68, aquesta zona comercial s'estn al llarg d'aquesta via, des de la Carrera|Cursa 24 fins al Carrer 86. El sector ms popular s l'ubicat entre els barris Las Ferias i Estrada, on es troba tot tipus de magatzems de roba, calat i electrodomstics.

Nord, posseeix els establiments de comer, centres comercials, hipermercats i magatzems per departaments de major categoria. Sobre els Carrers 11 i 15 s'ubiquen gran quantitat de boutiques, joieries i cases de canvi.

A la Zona Rosa, al voltant del Carrer 82, es troben galeries d'art, magatzems i botigues|tendes que venen articles per a regal i s personal. "El Carrer del Sol", Carrer 14 entre Carrers 82 i 84, agrupa excellents boutiques, dissenyadors i cases d'alta costura. Als Carrers 79 B i 80 entre Carrer Set i Avinguda Novena es troba gran quantitat d'antiquaris.

A Usaqun hi ha magatzems que ofereixen teixits de llana, antiguitats i curiositats. Diversos carrers i avingudes del nord tenen una especial oferta comercial, com l'Avinguda 19 i els Carrers 109, 116 i 122.

Diumenge funcionen diversos Mercats de les Puces: a Usaqun, a l'Hotel La Fontana, a l'Avinguda Novena amb Carrer 114 i en el Centre 93.

A ms de tot aix, diverses multinacionals i empreses d'hipermercats i supermercats tenen punts de venda al llarg i ample de la ciutat, sent els majors exemples Carrefour (nou hipermercats), Magatzems xit (set hipermercats), Homecenter, Makro, Alkosto, Cafam. SAO, Casa Estrella, Carulla Vivero i Olmpica, entre d'altres.

La ciutat s pionera en la construcci de centres comercials, llocs on es troba tot en una ciutadella comercial. Els exemples ms destacats sn:
Nord: Unicentro, Palatino, Cedritos 151, Atlantis Plaza, And, El Retiro, Santa Ana, Granahorrar, Hisenda Santa Brbara, BIMA i el de nou inaugurat Santaf.
Occident: Portal de la 80, Cafam Floresta Mundo Comercial, Metrpolis, lbers Diverplaza, Gran Estaci, Salitre Plaza, Galeries, Unicentro de Occidente.
Nord-occident: Bulevard Nia, Portoalegre, Passeig San Rafael, Iserra 100, Centre Suba, Subatzar, Plaa Imperial.
Sud: Plaa de Las Amricas, Ciutat Tunal, Tintal Plaza;
rea Metropolitana: Centre Cha, Plaa Major i Sabana Nord (Cha), Uniabastos (Cota) i Metrosur i Unisur en Soacha.

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331023" title="Sphyraena waitii" nonfiltered="3977" processed="3962" dbindex="129094">

Sphyraena waitii  s un peix teleosti de la famlia dels esfirnids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 31 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce ndic i a l'oest del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331027" title="Nuevo Baztn" nonfiltered="3978" processed="3963" dbindex="129095">

Nuevo Baztn s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid,

 Histria .
El municipi va ser fundat en 1709 com un model urbanstic segregant-se el seu territori del municipi d' Olmeda de las Cebollas (avui Olmeda de las Fuentes). La iniciativa va venir d'un amic del rei Carles II, Juan de Goyeneche. El Palau-Esglsia de Goyeneche va ser construt entre 1709 1713, per Jos Benito Xoriguera. A Nuevo Baztn vivien famlies navarreses, castellanes, flamenques i portugueses. Va ser construt per agotes, vinguts de Navarra de la vall de Baztan (per aquest motiu es va dir Nuevo Baztn). 

Una vegada a l'any se celebren les Javieradas, festa popular celebrada al costat de molts navarresos que arriben per a l'ocasi. En el lloc va haver una indstria de cramica i de vidre. Les cases van ser habitades pels artesans que treballaven en les fbriques. L'esglsia est dedicada a Sant Francesc Xavier, data de 1722, i annex a ella es troba el palau. Ja en el segle XX, pels carrers de Nuevo Baztn es van rodar escenes de El Regreso de los Siete Magnficos, amb Yul Brynner. I en 2007 es va rodar un captol de la reeixida srie d' Antena 3 Los Hombres de Paco. Com a curiositat, ressaltar que en 2001, Nou Baztn va guanyar el Grand Prix del Verano, un concurs de TVE en el qual competien pobles de tota la geografia espanyola.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331030" title="Turisme a Bogot" nonfiltered="3979" processed="3964" dbindex="129096">

 La ciutat de Bogot capital de la Repblica de Colmbia, s una de les principals destinacions|destins turstiques del pas. Malgrat no comptar amb platges ni clima tropical, Bogot s un metrpoli que compta amb diverses activitats culturals i s seu d'importants esdeveniments de nivell internacional; la ciutat tamb ofereix una mplia varietat de restaurants de menjar internacional i llocs especialitzats en l'esbarjo nocturn, destaquen igualment els seus parcs, museus, centres comercials i la seva arquitectura.

 Rerefons .

Bogot 2.600 metres ms a prop de les estrelles s una expressi popularitzada per l'administraci districtal per impulsar el turisme a Bogot i amb la que es busca, la seva altura, fer ressaltar una de les caracterstiques particulars d'aquesta ciutat i de les ciutats andines en general. Bogot tamb ha estat anomenat El Balc dels Andes com per exemple el Parc dels Nevados ubicat sobre la Serralada Central que pot ser apreciat durant les matinades aclarides des dels turons de Bogot. A pocs minuts de la ciutat, en els afores de Facatativ tamb s possible apreciar una espectacular vista panormica del Vall del Magadalena i de part i un trajecte del Riu, aix com tamb vistes panormiques de les poblacions ubicades a les faldilles de la serralada oriental.

La ciutat de Bogot s una de les ms organitzades i netes de Latinoamerica. Les poltiques de cultura ciutadana impulsades, entre d'altres, per lideris com l'exalcalde Antanas Mockus han generat sentit de pertinena i respecte entre els ciutadans.

Fa ms de 200 anys, el fams explorador i cientfic alemany Alexander von Humboldt va visitar Bogot i impressionat pel seu desenvolupament intellectual i les seves institucions cientfiques la va denominar L'Atenes suramericana.
Encara avui, Bogot contnua fent honor al qualificatiu donat per Humboldt, la ciutat s bressol de ms de 100 universitats, i un nombre similar de museus dels quals el ms notable s el Museu de l'Or, que exhibeix la collecci ms gran d'or precolomb.

Bogot ha estat escollit en el 2007 per La Unesco com la Capital Mundial del Llibre a causa de la seva xarxa de biblioteques pbliques i privades alhora que s la capital Iberoamericana de la cultura.

 Principals llocs turstics .

 Monserrate .

Una de les aspectes que primer crida l'atenci de qui visita Bogot sn els seus bescolls|turons aixecats com|com a parets i amb construccions i torres d'antenes als seus cims i sens dubte Monserrate no pot passar desapercebut.

Per arribar al la cim la forma ms cmoda s a travs del telefric o del funicular l'estaci del qual s'ubica al peu del bescoll|tur. Tamb es pot pujar caminant, per aquest recorregut s noms recomanable per a aquells que tenen un molt bon estat fsic i els seus pulmons estan acostumats a l'altura|alria.

Al cim hi ha una varietat de coses per veure i divertir-se. Monserrate ofereix una espectacular vista panormica. El mirador al costat del santuari s el lloc ideal per fer fotografies de la ciutat i per apreciar-la en tota la seva extensi. El santuari del Seor Caido de Monserrate s una esglsia catlica molt coneguda, lloc tradicional de peregrinaci de de Bogot i colombians en general, s un bon lloc de reps per a aquells la visita dels quals s de peregrinaci. Hi ha restaurants populars com tamb n'hi ha elegants i per a viatgers amb diferents pressuposts. El Carrer del Candeler, una rplica d'un carrer de Bogot del segle XIX. El recorregut sobre el cim es pot fer a peu o sobre les cadires elevades el preu de les quals s mdic, per apreciar el conjunt des de l'alt.

 La Candelaria .

La Localitat de La Candelaria de Bogot s el cor histric i cultural de la ciutat. Com en els seus comenaments l'activitat comercial de la ciutat es movia tur a baix i cap al nord, l'arquitectura colonial es va poder mantenir gaireb intacta. El centre histric de Bogot s un dels ms ben preservats a Llatinoamrica. Ha atret artistes, escriptors i intellectuals en general, que han omplert el sector de teatres, biblioteques i universitats. All es poden veure, especialment les cases colonials amb les seves finestres enrajades, portons tallats, sostres de teules vermelles i parafangs|rfecs.

El sector institucional del La Candelaria, situat en la part baixa de la zona, es caracteritza per agrupar les edificacions que sn seu dels diferents rgans|orgues del govern nacional i del Districte Capital: la Presidncia i el Congrs de la Repblica, la Cort Suprema de Justcia i l'Alcaldia Major de Bogot. El centre geogrfic d'aquestes edificacions, a excepci del Palau de Nario o casa dels presidents de Colmbia, el constitueix la Plaa de Bolvar.

El sector agrupa edificacions religioses de gran inters com la Catedral Prevalguda de Colmbia i la Capella del Sagrari situades a la Plaa de Bolvar, l'esglsia de la Concepci al Carrer 10 amb Carrer 9 i l'esglsia San Juan de Dios al Carrer 12 amb Carrer 10. Es troben importants museus com la Casa Museu del 20 de juliol en el costat nord-oriental de la plaa, tamb conegut com a la Casa del Gerro, i els museus del segle XIX, Arts i Tradicions Populars, Casa Museu Francisco Jos de Caldas i Esglsia Museu de Santa Clara, tots ells ubicats sobre el Carrer 8 entre Carrers 7 i 9.

Usaqun.

El seu nom prov d'Usac, filla de Tisquesusa, i a qui fray Diumenge de les Cases va casar amb el capit espanyol Juan Mara Corts, que va rebre com a dot aquestes terres. El poble va ser fundat pels indgenes cap a 1539 per desprs va abandonat per ordre dels espanyols el 1777. Usaqun tamb s coneguda pels seus habitants com a terra del sol. En l'poca de la Colnia, la regi d'Usaqun incloa La Calera, Cha i Guasca, constituint-se en pas obligat dels viatgers cap a Tunja. Usaqun va ser testimoni de diferents enfrontaments durant la guerra d'independncia. El 1846 novament es constitueix en municipi i el 1860 es dna la celebra batalla d'Usaqun entre Toms Cipriano de Mosquera i les tropes del govern.

El barri Usaqun, ubicat a la localitat del mateix nom, est caracteritzat per tenir una gran quantitat de restaurants i bars. En conserva bastant de l'arquitectura colonial, la qual cosa, encara que no s gaire gran ni t andanes especialment bones, ho fa agradable per caminar.

A ms d'aix s una zona que ha preservat la seva naturalesa d'estil colonial, la qual viu en harmonia amb la moderna; s molt particular la visita a aquest sector per apreciar l'enllumenat decembrino a la plaa principal.

Centro Internacional.

S'estn del Carrer 24 al Carrer 32, entre els Carrers 5 i 14, i es va constituir com el primer sector financer de la ciutat. La zona ofereix una gran riquesa que inclou valors histrics, culturals, recreatius i naturals. La Recua de San Diego, esglsia franciscana en la Carrera|Cursa 7 amb Carrer 26, s smbol entorn del qual es desenvolupa un dels conjunts ms singulars arquitectnics de Bogot. Al capdavant es troba un complex comercial, financer i de serveis turstics.

Algunes de les edificacions del Centre Internacional han estat declarades Monument Nacional: l'esmentada Recua de San Diego; el Museu Nacional de Colmbia (Carrer 7 amb Carrer 28), antiga penitencieria que acull la ms completa collecci de peces que sintetitzen la histria de Colmbia; les Torres del Parc (Carrer 27 amb Carrer 5), conjunt residencial el disseny del qual ha merescut el reconeixement internacional, la Plaa de Braus de Santamara i l'Hotel Tequendama

 Museus .

Bogot compte amb un gran varietat de museus dins dels quals es destaquen el museu de l'Or que compta amb 35 mil peces d'or i tumbaga i, gaireb 30 mil objectes en cermica, pedra, closca|petxina, os i txtils. El museu Botero donat per l'artista Fernando Botero i que compta amb algunes de les seves obres i diverses pintures que pertanyien a la seva collecci privada. Un altre museu a destacar s el Museu Nacional de Colmbia, que s el ms antic del pas i compte amb una important collecci d'art i freqentment realitza exposicions temporals internacionales.

Un altre dels museus destacats s Maloka definit com el parc temtic sobre cincia i tecnologia ms gran de Sud Amrica.


 Turisme ecolgic .

Bogot compta amb sectors vens a reserves naturals on es realitzen activitats de cmping, muntanyisme i excursi entre d'altres. Una de les reserves ms importants s el Erm de Sumapaz, que s considerat l'erm ms gran del mn. Es troba a una hora de la localitat de Usme al sud de la ciutat. All es poden trobar diverses espcies animals com l's d'ulleres de llarga vista, crvols, guiles i cndors.  l'Est erm fa part de la Sabana de Bogot la qual compte amb nombroses reserves forestals i llocs d'acampada, aix com llacunes i poblacions turstiques tals com Guatavita, Neusa o Chingaza.

 Esdeveniments i festivals .
Bogot quanta amb importants esdeveniments de talla internacional com el Festival Iberoameric de Teatre de Bogot que es realitza cada dos anys a la ciutat i que compta amb un gran nombre d'obres de teatre de carrer i teatre de sala provinents de les companyies ms destacades teatrals de tot el mn. s considerat l'encontre|trobada teatral ms gran del mn.

Es destaquen tamb la Fira internacional del llibre, el carnaval de Bogot i el festival de msica rock al parc.

 Transport .

La forma mes efica de recrrer Bogot sense dificultat s a Transmilenio, el sistema de transport massiu ms important de Colmbia, ja que el seu enginy, baix cost, i bon acompliment, han estat els principals factors per a que altres ciutats nacionals, i d'enfora|fora, hagin optat per copiar aquest sistema de transport.

L'opci de prendre un taxi dins de la ciutat s molt segura, s la ciutat amb mes taxis de Colmbia i es poden aconseguir a qualsevol moment del dia.


 Parcs i Places .
Bogot t una ampli sistema de parcs que integra cada un d'aquests per mitj de corredors per als vianants i ciclorutas, a ms de ser una ciutat que ha sabut conservar cada un dels seus llocs emblemtics i mantenir-los i anar avanant la construcci d'espais de recreaci moderns que interctuan en perfecta harmonia amb els antics, aquests sn els parcs, plazoletas i places mes importants de la ciutat.

Parc Metropolit Simn Bolvar;
s un conjunt de parcs i zones verdes i un excellent centre de desenvolupament de la ciutat que es troba en el centre geogrfic de la mateixa, a prop a la zona El Salitre i de la Universitat Nacional de Colmbia.
Es va comenar a construir l'any 1966; inicialment contenia una caseta esportiva. El 1968 en ocasi a la visita del Papa Pablo VI per al 39 Congrs Eucarstic Internacional es va construir un petit temple, al qual se li va denominar Templet Eucarstic. Per a aquest poca el parc ja comptava amb llacs i se sembraven els primers arbres. Posteriorment es va construir un segon templet per a la visita del Papa Juan Pablo II el juny de 1986. Actualment el parc compta amb una infraestructura de ciclovies, camins per als vianants, parqueig per a automotors i una plaa cerimonial (coneguda com la Plaa d'Esdeveniments) amb capacitat per a 140.000 persones; la major part d'aquesta infraestructura va ser remodelada, va restaurada o va readequada a ms de les addicions de ciclorutas, alberedes i altres obres importants.

En l'actualitat aquest parc s l'escenari de molts esdeveniments culturals i recreacionales com|com a concerts, fires , festivals i competncies.

 Jard Botnic Jos Celestino Mutis;
El Jard Botnic Jos Celestino Mutis va ser creat el 1955, donant-li aquest nom en honor de l'insigne botnic, que va ser un dels primers que va estudiar i que va classificar la Flora del virregnat de Nova Granada.

Per iniciativa del Consell de Bogot, DC, amb el projecte 088 de l'any 2003, va ser designada com a flor insgnia de Bogot Districte Capital a l'orqudia, Odontoglossum luteopurpureum Lindl., ja que es va considerar de gran rellevncia destacar aquesta orqudia, caracterstica dels bescolls|turons vens a la sabana de Bogot, perqu sigui especialment protegida ja que es troba en perill d'extinci

En les seves 20 hectrees allotja mes de 18206 accessions de plantes vives, especialitzant-se en les de l'rea andina, s un escenari multiultural on es pot gaudir d'un llac i una naturalesa silvestre molt rica, un dels boscos de Palma de Cera mes grans del pas, i adaptacions i represenentaciones naturals vives d'erm, selva amaznica, paisatge and, plana de l'orinoqua, pant, etc.



Parc de la 93;
s un parc ubicat a la localitat de Chapinero, en una de les zones mes distingides de la ciutat, s pol del desenvolupament comercial, s d'estil internacional i seu al voltant es poden trobar importants restaurants de cuina internacional, bars i centres comercials.

Parc Metropolit El Tunal;
Aquest s un parc ubicat al sud de la ciutat al qual es pued ellegar en transmilenio, aquesta ubicat a prop al populs barri de Bogot El Tunal, zona residencial que en els seus cercanias inclou un dels mes antics centres comercials de la metrpoli, Centre Comercial Ciutat Tunal; el parc aquesta integrat a la Biblioteca El Tunal, administrada per Biblored i inclou diferents zones completes per a la practica dels esports, parcs infantils, escenari per a esdeveniments, punts de menjar|dinar i diferents petits llacs; aquesta en un dels punts mes contaminats del sud de Bogot.

Parque Metropolitano Timiza;
El parc aquesta ubicat en el que era antigament un parc de diversions del sud de la ciutat, en el centre d'aquest es troba un llac on es poden rendir bots|pots i una basta zona amb arboris i llocs per a la practica d'esports i entreteniment familiar ademas de tenir una gran varietat d'espcies biodiversas prpies d'aquest ambient d'humedal de Bogot.

Parc de la Independncia;
Aquest parc s'ubica just en davant el Centre Internacional de Bogot, considerat com un dels parcs de major tradici a la ciutat; es va inaugurar el 1910 per celebrar el primer centenari de la independncia de Colmbia.

s molt conegut el Pavell o Quiosc de la llum, bella pea arquitectnica d'estil neoclssic, obra de l'arquitecte itali Pietro Cantini. Tambien s molt conegut dins de l'el Planetari de Bogot i la Plaa de Braus ademas d'un harmnic conjunt que formen junt amb el Museu d'Art Modern en aquest terreny inclinat ple de boscos d'eucaliptus.


Parque Nacional Olaya Herrera;
Compta amb 283 hectrees i amb altures|alries compreses entre els 2.600 i els 3.154 metres d'altura|alria. El sector occidental concentra els valors histrics, culturals i recreatius: teatre infantil El Parque, canxes de futbol, microfutbol, tennis, voleibol, bsquet i hoquei.

El sector oriental, comprs entre l'Avinguda Circunvalar i els Bescolls|Turons Orientals est provet de gran biodiversitat en flora i fauna, abundants fonts d'aigua i generosa arboritzaci, predominant els boscos d'eucaliptus, accies, urapanes i xiprers.

Parcs de Diversions.
 Salnitre Magico;
Aquest parc d'atraccions va ser construt als terrenys de l'antic parc el salnitre i ofereix una de les ofertes d'entreteniment mes completes del pas, t un parc aqutic i dos de les mes modernes muntanyes russes de Colmbia, ademas d'atraccions per a totes les edats, zones de jocs de destresa, menjars|dinars i un ampli aparcadero

 Mn Aventura;
Parc temtic que s potser el mes popular de la ciutat, en el es poden trobar diferents areas destinades a cada edat, un exemple d'aix s Mundo Pombo; un lloc destinat als nens amb atraccions per als mes petits.
Entre els seus atraccions mes famoses es troben la seva Zona per a Paintball, el Skycoaster, l'Extreme i els Troncs, atraccion familiar on les persones viatgen en barques i baixen de dues caidas d'aigua on sn totalment esquitxades d'aigua.

 Divercity;
Aquest no s en si un parc d'atraccions, s un parc temtic, ubicat en el Centre Comercial Santafe al nord de la ciutat.
La idea d'aquest parc s que els nens juguin a ser grans, poden treballar, tenir cdula, una targeta de crdit, i desenvolupar el que desitgin ser en el futur, aquest t un diari escrit pels mateixos nens a ms d'una lnia de caixers automtics i un canal de televisi tancat.

 Biblioteces .
Bogot t el mes complet cobriment en biblioteques del pas el que la va convertir, en el 2007 en la Capital Mundial del Llibre,estos sn alguns d'aquests centres de la cultura que sn pols de desenvolupament pedaggic de la ciutat

Biblioteca Virgilio Barco;
Aquesta ubicada en un sector molt central de la ciutat, a prop del Parc Metropolit Simon Bolivar, als seus voltants es pot gaudir d'rees verds i ciclorutas;tiene el servei d'aparcadero subterraneo, i la biblioteca dissenyada per l'arquitecte Rogelio Salmona alverga 150.00 volums en una rea de 16.092 m. La Biblioteca s considerada una fita en l'arquitectura contempornia colombiana i una de les millores obres del seu autor.

 Biblioteca El Tunal;
Es troba ubicada al sud de la ciutat i forma part del Parc El Tunal; en el seu interior hi ha espais per a l'esbarjo de la cultura, en total alberga 110.000,
T un sala de lectura amb catlegs electrnics, hemeroteca, sales per a treball|feina de grup, sales de computadors destinats a Internet, multimdia i capacitaci. Tamb hi ha una videoteca, fonoteca, reprografies amb impressi de documents digitals.

L'rea infantil consta d'una sala de lectura, computadors, ludoteca i patis per a activitats a l'aire libre.Todo aix es troba en una construcci de 6.826 m.

 Biblioteca El Tintal;
A l'occident de la ciutat, aquesta biblioteca alverga 150.000 volumenes en 6.650 m.
El seu disseny presenta una vista fabril, a causa que abans all es trobava una Planta de Tractament d'Escombraries i el disseny tracta de conservar aquesta imatge que era tradici en la vida dels de Bogot.
Compte amb una sala de lectura per a joves i adults amb una capacitat per a 500 persones, la sala es compon d'una sala de referncia, hemeroteca, sales per a treball en grup, sala de multimdia, sala de computadors. A ms hi ha una sala infantil amb una capacitat per a 100 nens amb sala de lectura, tallers, ludoteca i multimdia. Entre les seves facilitats tamb es compta un auditori per a 160 persones, tres salons mltiples, sala d'exposicions i sala d'informaci sobre Bogot.


 Biblioteca Nacional de Colmbia;
Aquesta va ser la primera biblioteca nacional a Amrica, es troba en davant el Parc de la Independncia, a prop al Centre Internacional de Bogot;fue fundada en XVIII i compte amb prop de dos milions d'impresos dins dels quals es poden trobar verdaderes joies editorials de la histria colombiana i universal.
La seva collecci inclou 48 llibres llibres incunables universals, 610 volums de manuscrits, nombroses edicions elzevirianas, prop de 30 mil llibres publicats abans de 1800 i nombrosos Llibres Rars i Curiosos. Les primeres publicacions colombianes de 1738 comparteixen el seu espai amb els primers impresos del Per i Mxic (del segle XVI). L'Hemeroteca Manuel del Socorro Rodrguez compta amb una completa collecci de premsa colombiana del segle XIX que inclou l'Avs del Terratrmol, el primer diari conegut en la histria de Colmbia. La biblioteca t prcticament tots els llibres impresos a Colmbia des de 1830.

 Biblioteca Luis Angel Arango;
Ubicada al sector de La Candelaria s la mes important biblioteca del pas i una de les mes grans d'America Latina,es la major biblioteca i centre cultural de la ciutat, encara que no forma parteix de la xarxa de biblioteques pbliques de BibloRed, ja que no est administrada per l'Alcaldia. Est situada al barri de La Candelaria, en el centre histric. Amb uns 10.000 usuaris diaris. T, a ms, un sistema de prstec per internet que possibilita el lliurament de publicacions a domicili.

Otros Llocs d'Inters Cultural.




 Maloka;
Va ser el primer centre interactiu de cincia de Lationoamrica, es troba ubicat al sector de Ciutat Salnitre, a prop al Centre Comercial Salitre Plaza, s gaireb en la seva totalitat subtrrneo i cont diferents modulos on s'expliquen conceptes de la tecnologia i la cincia de forma interactiva, tals com les telecomunicacions, la biodiversitat, l'espai, la ciutat, la fisica, la matematica, etc.
Ademas d'aix t una botiga|tenda, un restaurant i un teatre domo, cridat Cinedomo on presenten pellcules d'efectes especials i documentals d'inters general.

Planetari de Bogot;
Es troba ubicat en el Centre Internacional, al Parc de la Independncia, va ser obert el 1969 i des de llavors s seu d'una srie de projeccions de les constellacions i l'univers ademas de tenir en el l'exposicion de fragments de la missi Apolo i una sala del Museu Bogot.

Centre Cultural Gabriel Garcia Marquez;

Quinta de Bolivar;

Centro Cultural La Media Torta;

Fundacin Gilberto Alzate Avendao;

Corferies;
Corferias s un epicentre d'esdeveniments de tipus empresarial i cultural, Anualmente aqu es du a terme la mundialment reconeguda fira del llibre, En l'any 2008 corferias va ser centre important en el Festival Iberoameric de Teatre, on se li va concedir el sobrenom de "la ciutat teatre", un altre esdeveniment igualment important dut a terme el juny del mateix any fu Campus Party.


Arxius.
Arxiu General de la Naci (Colombia);

Archivo de Bogot;

Centros Comerciales.
 Salnitre Plaa;
s un dels mes tradicionals i importants Centres Comercials de la ciutat, es troba al sector de Ciutat Slitre i t 286 locals per satisfer a seu publico, t amplis espais, plazoletas i un passads amb llum natural a cada un dels seus pisos ademas de tres hivernacles de bellesa natural. Distribut a cinc pisos dels quals dos sn soterranis de parqueadero cobert amb capacitat per a 982 vehicles.

 Centre Comercial Gran Estaci;
s un dels centres ms grans comercials de Bogot. Inaugurat el 2006, est ubicat a noms 10 minuts de l'Aeroport Internacional El Dorado.

Compte amb una gran plazoleta publica, amb colors com els d'uns escacs. Un gran monument als escacs, en els quals s'armen les millors jugades del mes, al mn. Aquesta plazoleta es diu Plaa Metropolitana de Los Alfiles. En el moment de la seva inauguraci era el centre comercial amb els locals ms costosos del pas, ja que el seu valor podia sobrepassar|ultrapassar els 3 milions de pesos colombians per metre|metro quadrat.
T 362 locals i una rea construda 126.000 m.

Unicentro;
s un centre comercial que originalment va ser construt per l'empresa Pedro Gmez i Cia. a Bogot, Colmbia i va ser inaugurat el 28 d'abril de 1976

s un dels ms importants i ms reconeguts a tot Colmbia i s considerat el primer cas d'una tendncia creixent cap al desenvolupament de grans centres Comercials Mltiplex a Colmbia que va comenar en els anys 1970 i anys 1980, contribuint al desenvolupament comercial de les zones properes a la Carrera|Cursa 15 i al Carrer 127 al Nord de Bogot. Va ser el ms gran del pas fins i tot que va ser superat pel Santaf.

 Centre Comercial Santaf;
s un centre comercial localitzat a la ciutat de Bogot, Colmbia. s el major centre comercial de Colmbia, inaugurat el 13 de maig de 2006. Compta amb una rea de 215.000 metres quadrats, distributs en uns 500 locals en tres plantes (incloent una plazoleta de menjars|dinars amb 26 locals i 1.500 cadires) i 10 sales de cinema. T dos mil tres-cents espais d'estacionaments; Tamb compte amb un auditori.

El centre comercial s a la localitat de Suba, al nororiente de Bogot, sobre l'Autopista Nord amb carrer 183, on s'aquesta construint un pont vehicular. T accs pels busos dels municipis vens a la ciutat i per la ruta alimentadora del sistema TransMilenio provinent del Portal del Nord, "2.1 Mirandela".

 Plaa de les Amricas;
s un dels Centres Comercials al tradicionals de la ciutat, s'ubica al sud d'aquesta al davant en Parc Mundo Aventura, segun les estadisticas s el mes visitat del pais, cont una srie de places en les quals allotja els seus locals comercials i l'any 2008 s'avana la seva ampliaci i la construcci de teatre IMAX, el qual seria el mes gran del pais.

 Metrpolis;
s un centre comercial que originalment va ser construt per l'empresa Pedro Gmez i Cia. a Bogot, Colmbia.

s un dels ms coneguts de la ciutat, aquest projecte va ser construt en la dcada de 1980 amb un concepte de ciutadella comercial integrat a la comunitat, aquest es va inaugurar el juliol de 1983

Aquesta ubicat a la localitat de Barris Units a l'Avinguda (Carrera|Cursa) 68 amb carrer 75 al noroccidente de Santaf de Bogot

El centre comercial t una rea total de 31.865 m2, i rea comercial de 22.900 m2, 145 locals comercials, compte amb el Multiplex de Cinema Colmbia amb 6 sales de cinema, un parc d'atraccions mecniques per als nens i mplies zones verdes, bells jardins i plantes ornamentals

 Centre Comercial Hayuelos;
A prop a l'aeroport internacional El Dorado, amb llum i naturalezay 56.000 m2 d'rea comercial, amb 283 locals comercials que oscillen entre 35 i 200 m2, amb una altura|alria de 4.0 i 4.5 mts, amb fronts de faanes que oscillen entre els 3 i 8 metrosy 88 oficines amb rees de 45 m2 en mitjana i 100 parqueaderos privats.
T 2.600 parqueaders i un Jard interior amb vegetaci exuberant i aigua
ademas d'mplies zones comunes i dues places de menjars|dinars.

 Centre Comercial Portal de la 80;
Ubicat en el noroccidente de Bogot, al costat de l'estaci del Portal de la 80 de Transmilenio. Compte amb 324 locals comercials que ofereixen una varietat de productes i serveis tals com sales de cinema, supermercat, plazoleta de menjars|dinars per a 1200 amics amb varietat de restaurants, gelateries, parc de diversions, gimns, bingo, magatzems de roba per a tots els gusts, joieries, magatzems de calat i articles en cuir, entitats financeres, agncia de viatges, plagui de caf i 1150 parqueaderos per als nostres visitants.

 Centre Comercial Unicentro de Occidente;
El Centre Comercial Unicentro de Occidente s'ha anat convertint en un Centre Cultural, Social i Esportiu, per mitj del qual a travs de les seves activitats es fa lder en satisfacci emocional. A travs dels seus serveis ofereix confort i qualitat de vida als seus visitants. Unicentro de Occidente, guanyador a millor disseny arquitectnic a Brusselles, s innovador al realitzar esdeveniments, exhibicions i activitats que difcilment no trobessin en cap altre centre comercial a la ciutat. Amb 153 locals comercials ofereix varietat de calat, roba per a tota la famlia, esport i salut, diversi, entitats financeres, plazoleta de menjars|dinars, entre altres.
Unicentro de Occidente ubicat al cor de la Ciutadella Colsubsidio, s la millor opci en entreteniment, diversi, disseny i cultura, per a tots.

 Centre Comercial Hisenda Santa Barbara;
Centre comercial que acull ms de 320 locals. Es destaca la seva oferta de productes artesanals colombians i la presncia de prestigioses cases de joieria, rellotgeria i argenteria. Compta amb establiments especialitzats en articles d'escriptori, cases de canvi, cristalleries i xocolateries. La rotonda de menjars|dinars ofereix varietat gastronmica.

 Centre Comercial And;
Compta amb 200 espaiosos locals que acullen exclusives botigues|tendes de roba informal i d'etiqueta de marques nacionals i estrangeres, magatzems de cuir i calat, botigues|tendes de msica, joieries de prestigi reconegut, un sector de menjars|dinars i cinebar, s'ubica en la Carrera|Cursa 11 No. 82-71.

 Centre Comercial Atlantis Plaza;
Posseeix elegants magatzems de grans dimensions, un sector de menjars|dinars a l'ltim pis i sales de teatre. Al primer pis hi ha el Hard Rock Caf. Tota l'estructura convergeix en una plazoleta de caf, postres i gelats que es troba en una de les zones mes populoses de la ciutat i compte amb una arquitectura nica en el seu estil.

Vida Nocturna.
La ciutat de Bogot compta amb diverses zones de discoteques, bars i cafs. Dins d'aquestes es compten:

La Macarena, ubicada en proximitats|rodalies al Centre de la ciutat, on hi ha bars freqentats per universitaris.

La tradicional Zona Rosa,Situada al nord de la ciutat, entre els carrers 79 i 85 i les carreres|curses 11 i 15, a prop del Centre Comercial And. En les nits el sector es converteix en el lloc d'encontre|trobada, diversi i rumba ms exclusiu de Bogot. Les seves discoteques, bars i restaurants sn llocs ideals per al ball, les tertlies d'amics, les cites|citacions romntiques o les reunions de negocis.


Hi ha locals comercials que ofereixen tota classe d'objectes decoratius, antiguitats, roba de marca i informal i bijuteria artesanal. Davant la sortida del parqueadero del Centre And est la "Zona T", passatge per als vianants empedrat on hi ha restaurants, cafs, magatzems i joieries amb atractives vitrines i una galeria ambulant on es duen a terme exposicions de fotografia. En la carrera|cursa segent est el Carrer de la Moda o Carrer del Sol, on els grans dissenyadors colombians tenen els seus magatzems.

Usaqun, una de les localitats ms al nord a la capital. Cap al costat oriental del Carrer Set entre carrers 116 i 120, al mig de casalots republicans i vies per als vianants, es troben nombrosos bars, discoteques i cafs.

La Calera, un municipi ve de Bogot, reuneix nombroses discoteques visitades especialment durant la nit, aprofitant l'excellent vista, que es t sobre la capital.

Otras zones de lleure ubicades al sud de la ciutat sn l'Avinguda Primer de Maig a l'altura de l'Avinguda Boyac i el barri Restrepo. A ms, est creixent una destacada zona de bars i discoteques en les proximitats del municipi ve de Cha.

 Referncies . 


 Notes .
New York Times va escollir a Bogot com un dels llocs que val la pena visitar el proper any;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331035" title="Brigada de la Mort" nonfiltered="3980" processed="3965" dbindex="129097">
La Brigada de la Mort, ms coneguda com la Brigada de la Muerte o Columna de la Muerte, fou una unitat de les milcies confederals que pertanyia a la segona columna que dirigia Antonio Ortiz. El cap de la Brigada de la Mort era Pasqual Fresquet i estava formada per uns quaranta milicians vinculats a la FAI. La Brigada de la Mort dispos d'unes txeques a Casp, al carrer Rosario nm 12.

Va actuar a setze municipis de les comarques del Priorat, la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Camp i a diversos municipis d'Arag entre juliol i setembre de 1936. Perseguien i executaven feixistes, carlistes, catlics o pagesos que s'oposaven a les collectivitzacions. El seu objectiu era implantar poble a poble el comunisme llibertari.

La brutalitat amb que operava la Brigada de la Mort comporta que el representant de la CNT catalana al pleno de regionales de la CNT del 16 de setembre de 1936 declari:  Catalua aclara que en Barcelona hay el acuerdo de destituir a Ortiz y al mismo tiempo celebrar una reunin entre los Comites Regionales de Aragn y Catalua; aade que se nombr en Barcelona una comisin para averiguar las fechoras que comete la Brigada de la Muerte, que dirige Ortiz, y que esta Comisin informar en dicha reunin.  

 Enllaos externs .
Fresquet, la Brigada de la Mort i Toni Orensanz;

 Bibliografia .
Sol i Sabat, JM i Villlarroya Joan, La repressi a la rereguarda de Catalunya (1936 - 1939), Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
Ledesma JL, Los das de llamas de la revolucin, Saragossa, Diputacin de Zaragoza, 2003.
 Orensanz T, La Brigada de la Muerte, Barcelona, Spiens, nm 70, pg 32.
 Orensanz T, L'mnibus de la mort: parada Falset, Barcelona, Ara Llibres, 2008.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331041" title="Olmeda de las Fuentes" nonfiltered="3981" processed="3966" dbindex="129098">

Olmeda de las Fuentes s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid. Limita al nord amb Pezuela de las Torres, a l'este amb Ambite, al sud amb  Villar del Olmo, i a l'oest amb Nuevo Baztn.

En aquest poble va nixer en 1564 Pedro Pez Jaramillo, primer europeu que va arribar a les fonts del Nil Blau en 1618, cent cinquanta anys abans que l'escocs James Bruce afirms haver-ho aconseguit.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331042" title="Districte de Rhein-Berg" nonfiltered="3982" processed="3967" dbindex="129099">


El Districte de Rhein-Berg (Rheinisch-Bergischer Kreis, en alemany) s un Kreis (districte) situat al mig del Land de Rin del Nord - Westflia, Alemanya. Est envoltat pels districtes de Oberbergischer Kreis i Rhein-Sieg, i les ciutats de Colnia, Leverkusen, Solingen i Remscheid.

 Histria .
L'rea del Bergisches Land va pertnyer al Ducat de Berg durant la major part de l'Edat mitjana, i per tant el nom del districte deriva d'aquest. 

L'any 1816, quan tota l'rea del Rheinland pass a formar part de Prssia, es van crear els districtes de Wipperfrth, Mlheim, Lennep, Opladen i Solingen a l'rea que ara ocupa el districte Rheinisch-Bergischer Kreis. L'any 1819, Opladen i Solingen van unir-se en un districte de Solingen ms gran. L'any 1929 es va crear el nou districte de Rhein-Wupper i molts municipis es van incorporar a les ciutats de Wuppertal, Remscheid i Solingen. El 1932, el districtes de Mlheim i Wipperfrth es van unir per formar l'antic Rheinisch-Bergische Kreis. Finalment, el 1975, la major part de l'rea dels dos districtes Rhein-Wupper i Rheinisch-Bergisch es van unir per formar l'actual districte.

 Geografia .
El districte forma la part occidental del Bergisches Land, metre que els turons del Sauerland baixen fins a la vall del Rin. 

Ciutats i municipis.





Estadstiques de poblaci i superfcie del Landesamt fr Datenverarbeitung und Statistik NRW, a 31 de desembre de 2007

 Poltica .
Eleccions i Kreistag.

* BT= Eleccions al Bundestag; LT = Eleccions al Landtag; Kom. = Eleccions municipals (Kommune); EU = Eleccions europees.

El Kreistag (parlament del districte) t 62 escons que es reparteixen de la segent manera:

CDU = 25 escons;
SPD = 17 escons;
Bndnis 90/Die Grnen = 8 escons;
FDP = 6 escons;
UWG Rhein-Berg = 4 escons;
FUWG = 1 esc;
Brgerforum = 1 esc;

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina oficial ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331044" title="Niassalndia" nonfiltered="3983" processed="3968" dbindex="129100">
El protectorat de Niassalndia (Nyassalandia o Nysalandia en angls) fou un territori britnic establert el 6 de juliol de 1907 amb els territoris que fins aleshores formaven el Protectorat de l'frica Central Britnica. 

 Protectorat dependent de l'oficina colonial .

El crrec de comissionat fou canviat pel de governador i es va establir un consell executiu sota la direcci d'aquest, i un consell legislatiu de tres membres designats. El primer governador nomenat fou Sir Alfred Sharpe (1853-1935) que ja havia exercit el crrec de comissionat desprs del 1896, per van exercir el govern interinament Francis Barrow Pearce (1866-1926) i Sir William Henry Manning (1863-1932) per absncia del titular.

Es va establir una Alta Cort de Justcia per afers civils i criminals i amb tribunals de segon orde a cada districte. La cort suprema d'apellaci era a Mombasa. La policia la formaven el 1927 16 oficials europeus i 459 africans sense graduaci.

El 1922 es va establir la comunicaci per vi frria entre Beira i Blantyre que desprs es va continuar cap al nord del llac Niasa (Nyassa).

Religiosament es va erigir en vicariat Apostlic el 1897 amb el bisbe de Tibaris, Fray Jos Dupont com a primer vicari. Dupont va succeir al rei Momamba en el tron quan aquest va morir i desprs d'aix els vicaris foren tamb reis. El 1904 part del vicariat fou unit a la prefectura apostlica del Chir.

Al esclatar la guerra el 1914 es va produir una invasi del territori per forces alemanyes  que foren rebutjats; el gener de 1915, segurament amb suport alemany, va esclatar una revolta nacionalista dirigida per John Chelembwe; amb uns 500 partidaris va actuar durant uns mesos fins que foren reprimits per la policia.

Els anys vint i trenta foren de constant millora de les infraestructures sobretot els ferrocarrils, per tamb les carreteres i els pots del llac. A partir del 1930 es va aixecar algunes veus per donar ms participaci als indgenes per els colons blancs s'hi van oposar; per com que el consell legislatiu era nomenat els britnics van ignorar en part els desitjos dels colons. Aix els va fer a aquestos ms partidaris de la uni amb les dues Rhodsies per una federaci, per la II Guerra Mundial (1939-1945) va aturar aquestos plans. 

 Protectorat de Niassalndia dins de la colnia anomenada Federaci de Rhodsia i Niassalndia .

Al final de la guerra el projecte de federaci es va reactivar i finalment es va constituir el 1 d'agost de 1953 una federaci del protectorat de Niassalndia i les dues Rhodsies formant una colnia anomenada Federaci de Rhodsia i Niassalndia. La federaci no tenia el suport de la poblaci indgena que la veia com una manera de dominaci dels blancs i de retardar la independncia; d'altra banda el govern blanc de Rhodsia del Sud no volia fer inversions a les altres dues colnies. El 1955 cinc africans van entrar al consell legislatiu.

Un dels caps africans, el doctor Hastings Banda havia marxat el 1953 a Ghana per ara fou cridat pels seus collegues; el 1958 va assolir la presidncia del CAN i va organitzar una campanya contra la federaci; el 1959, a causa d'aquesta campanya, es van produir disturbis que van obligar a declarar l'estat d'emergncia i Hastings Banda, fou empresonat; la repressi va deixar 52 africans morts. la introducci de les poltiques de segregaci racial (apartheid) a Sud-frica va suposar un nou cop molt dur per la federaci ja que els indgenes van pensar que podria passar el mateix i el rebutg fou ja total.

El 1960 Banda fou alliberat i el 1961 convidat a la conferncia constitucional que va acordar que Niassalndia romandria a la federaci per els africans tindrien majoria al consell legislatiu. Es van celebrar eleccions que el CAN va guanyar i Banda va entrar al consell executiu com a ministre el mateix 1961. La modificaci de majories als consells legislatius va suposar que els indgenes podien declarar el final de la federaci. 

Territori autnom .

Aix el 1 febrer de 1963 es va establir un govern autnom presidit per Banda i el 9 de maig segent es va concedir l'autonomia. La federaci estava prcticament morta i es va dissoldre formalment el 31 de desembre de 1963. El 6 de juliol de 1964 es va proclamar la independncia per esdevenir repblica al cap de dos anys en la mateixa data.

 Bandera .


La bandera fou el pavell blau britnic, del 1907 al 1914 amb l'emblema de l'antiga frica Central; del 1914 a 1964 amb l'escut concedit al territori el 11 de maig de 1914. Del 1953 al 1963 la bandera de la federaci era issada al costat de la territorial. Fins el 28 d'abril de 1919 l'escut estava dins d'un disc blanc per en aquesta data es va dictar una instrucci per suprimir-lo.

El governador va utilitzar la Uni Jack amb l'emblema de l'frica Central (1907-1914) dins de garlanda, i la mateixa bandera amb l'escut concedit al territori  el 11 de maig de 1914 tamb dins de garlanda.

Van estar en s fins el 6 de juliol de 1964.

Llista de governadors de Niassalndia.

 Francis Barrow Pearce (inter): 6 de julio - 30 de setembre de 1907;
 Sir William Henry Manning (inter): 1 d'octubre 1907 - 1 de maig 1908;
 Sir Alfred Sharpe: 1 de maig 1908 - 1 d'abril 1910;
 Francis Barrow Pearce (inter): 1 d'abril 1910 - 4 de juliol 1910;
 Henry Richard Wallis (inter): 4 de juliol 1910 - 6 de febrer de 1911;
 Sir William Henry Manning (inter): 6 de febrer 1911 - 23 de setembre 1913;
 George Smith: 23 de setembre 1913 - 12 d'abril 1923;
 Richard Sims Donkin Rankine (inter): 12 a'bril 1923 - 27 de mar 1924;
 Sir Charles Calvert Bowring: 27 de mar 1924 - 30 de maig 1929;
 Wilfred Bennett Davidson-Houston (inter): 30 de maig 1929 - 7 de novembre 1929;
 Shenton Whitelegge Thomas: 7 de novembre 1929 - 22 de novembre 1932;
 Sir Hubert Winthrop Young: 22 de novembre 1932 - 9 d'abril 1934;
 Kenneth Lambert Hall (inter): 9 d'abril 1934 - 21 de setembre 1934;
 Sir Harold Baxter Kittermaster: 21 de setembre 1934 - 20 de mar  1939;
 Sir Henry C. D. Cleveland Mackenzie-Kennedy: 20 de mar 1939 - 8 d'agost 1942;
 Sir Edmund Charles Smith Richards: 8 d'agost 1942 - 27 de mar 1947;
 Geoffrey Francis Taylor Colby: 30 de mar 1948 - 10 d'abril 1956;
 Sir Robert Perceval Armitage: 10 d'abril 1956 - 10 d'abril 1961;
 Sir Glyn Smallwood Jones: 10 d'abril 1961 - 6 de juliol 1964;

Enllaos externs.
 1911 Encyclopedia - Nyasaland Protectorate;
 The British Empire - Nyasaland;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331060" title="Lliga mexicana de futbol" nonfiltered="3984" processed="3969" dbindex="129101">
La lliga mexicana de futbol, la mxima categoria de la qual s'anomena Primera Divisin (Primera Divisi) s la mxima competici mexicana de futbol. s organitzada per la Federacin Mexicana de Ftbol Asociacin (F.M.F.).

 Competici .
La lliga es cre el 1943 amb el nom de Liga Mayor i l'any 2008 tingu 18 clubs dividits en tres grups. Cada temporada es disputen dos campionats, el d'Obertura (hivern) i el de Clausura (estiu). s la nica competici de la CONMEBOL que, pel seu potencial, se li permet aportar clubs per a la Copa Libertadores. Al final de cada campionat, un equip baixa a la segona categoria (Primera Divisin A) i un ascendeix. Actualment l'equip que per la categoria es determina per un sistema de rtio de punts durant els tres darrers anys (6 campionats).

 Histria .
Era Amateur.
Amb anterioritat a la Liga Mayor no exist cap campionat nacional al pas i en el seu lloc es disputaven diversos campionats regionals. Els campions de la Primera Fuerza, el campionat dels clubs al voltant del Districte Federal de Mxic, foren considerats campions nacional, en ser la lliga regional ms forta. Altres lligues regionals foren la Liga Veracruzana, Liga Occidental i la Liga del Bajo.



Era Professional.
Amb l'arribada de la professionalitzaci i la necessitat de crear una lliga ms forta, el 1943 nasqu el campionat nacional.

Quan la F.M.F. anunci la creaci del nou campionat, molts clubs demanaren ser inclosos a la nova lliga. La F.M.F. anunci que serien deu clubs, sis de la Primera Fuerza de Mxic ciutat, dos de la Liga Occidental i dos de la Liga Veracruzana. Aquests foren:
Primera Fuerza: Amrica, Astrias, Atlante, Real Espaa, Marte i Moctezuma;
Liga Occidental: Atlas i Guadalajara;
Liga Veracruzana: AD Orizabeo i Veracruz;

Els segents dos anys s'augment la lliga en 6 equips: Oro, Len i Puebla el 1944-45 i Monterrey, Tampico i San Sebastian el 1945-46. L'any 1950, es canvi el nom de Liga Mayor a Primera Divisin i es cre la Segunda Divisin. Als anys 50 i 60 molts petits clubs de la lliga van patir problemes econmics. Els campions mexicans tampoc tenien l'oportunitat de participar en cap gran competici internacional.

L'any 1970, Mxic fou seu de la Copa del Mn de Futbol 1970, la primera televisada a gran escala. Fins aquell any el campionat es decid en format de lliga tradicional tots contra tots. A partir del 1970 la federaci canvi el sistema amb intenci de regenerar la competici, creant una fase de grups i una fase final anomenada (Liguilla).

L'any 1996 es decid partir la lliga en dos campionats, a imitaci de la majoria de competicions americanes, anomenades originriament invierno (hivern) i verano (estiu), i avui dia, apertura (obertura, d'agost a desembre) i clausura (de gener a maig).

 Equips participants (Apertura 2008 i Clausura 2009).
Club Amrica (Mxic, D.F.);
CF Atlante (Cancn, Quintana Roo);
CF Atlas (Guadalajara, Jalisco);
Chivas de Guadalajara (Guadalajara, Jalisco);
CD Cruz Azul (Mxic, D.F.);
Jaguares de Chiapas (Tuxtla Gutirrez, Chiapas);
Indios de Ciudad Jurez (Ciudad Jurez, Chihuahua);
CF Monterrey (Monterrey, Nuevo Len);
CA Monarcas Morelia (Morelia, Michoacn);
Club Necaxa (Aguascalientes, Aguascalientes);
CF Pachuca (Pachuca, Hidalgo);
Puebla FC (Puebla, Estat de Puebla);
U.N.A.M. (Mxic, D.F.);
Club San Luis (San Luis Potos, Estat de San Luis Potos);
Santos Laguna (Torren, Coahuila);
U.A.G. Tecos (Zapopan, Jalisco);
U.A.N.L. Tigres (San Nicols, Nuevo Len);
Toluca FC (Toluca, Estat de Mxic);

Historial.
Sistema de Lliga (1943-1970).


1943-44 Asturias;
1944-45 Espaa;
1945-46 Veracruz;
1946-47 Atlante;
1947-48 Len;
1948-49 Len;
1949-50 Veracruz;

1950-51 Atlas;
1951-52 Len;
1952-53 Tampico;
1953-54 Marte;
1954-55 Zacatepec;
1955-56 Len;
1956-57 Guadalajara;

1957-58 Zacatepec;
1958-59 Guadalajara;
1959-60 Guadalajara;
1960-61 Guadalajara;
1961-62 Guadalajara;
1962-63 Oro;
1963-64 Guadalajara;

1964-65 Guadalajara;
1965-66 Amrica;
1966-67 Toluca;
1967-68 Toluca;
1968-69 Cruz Azul;
1969-70 Guadalajara;
Mxico '70 Cruz Azul ;


Liguilla (1970-1996).


1970-71 Amrica;
1971-72 Cruz Azul;
1972-73 Cruz Azul;
1973-74 Cruz Azul;
1974-75 Toluca;
1975-76 Amrica;
1976-77 U.N.A.M.;

1977-78 U.A.N.L.;
1978-79 Cruz Azul;
1979-80 Cruz Azul;
1980-81 U.N.A.M.;
1981-82 U.A.N.L.;
1982-83 Puebla;
1983-84 Amrica;

1984-85 Amrica;
PRODE '85 Amrica ;
Mxico '86 Monterrey ;
1986-87 Guadalajara;
1987-88 Amrica;
1988-89 Amrica;
1989-90 Puebla;

1990-91 U.N.A.M.;
1991-92 Len;
1992-93 Atlante;
1993-94 U.A.G.;
1994-95 Necaxa;
1995-96 Necaxa;


Tornejos curts (1996-avui).


Hivern 1996 Santos;
Estiu 1997 Guadalajara;
Hivern 1997 Cruz Azul;
Estiu 1998 Toluca;
Hivern 1998 Necaxa;
Estiu 1999 Toluca;
Hivern 1999 Pachuca;

Estiu 2000 Toluca;
Hivern 2000 Morelia;
Estiu 2001 Santos;
Hivern 2001 Pachuca;
Estiu 2002 Amrica;
Obertura 2002 Toluca;
Clausura 2003 Monterrey;

Obertura 2003 Pachuca;
Clausura 2004 U.N.A.M.;
Obertura 2004 U.N.A.M.;
Clausura 2005 America;
Obertura 2005 Toluca;
Clausura 2006 Pachuca;
Obertura 2006 Guadalajara;

Clausura 2007 Pachuca;
Obertura 2007 Atlante;
Clausura 2008 Santos;


 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Web MedioTiempo;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331063" title="Grond" nonfiltered="3985" processed="3970" dbindex="129102">


En el mn fictici de J.R.R. Tolkien, Grond s el nom de dos objectes:

 Durant la P.E. d'Arda, Grond era el nm del martell del primer senyor fosc Morgoth Bauglir o Melkor. Va ser usat com a massa durant la batlla contra Fingolfin, el gran rei dels Noldor. Es diu que Grond picava acompanyat d'un llamp i trencava el terra a trossets. Tamb se l'anomena Grond el martell del submn.

 A la T.E, durant la Guerra de l'Anell, va ser anomenat Grond a l'ariet de cent peus de llarg i cap de llop que va destruir la porta de la ciutat de Minas Tirith. Va ser anomenat aix en honor del martell de Morgoth, el mentor del Senyor fosc Suron. Grcies a l'encanteri fet pel Rei bruixot d'ngmar i els sortilegis utilitzats al forjar-lo, Grond va destruir la porta amb tres cops.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331072" title="Escut d'armes del Districte de Rhein-Berg" nonfiltered="3986" processed="3971" dbindex="129103">


La part superior de l'escut d'armes del Districte de Rhein-Berg mostra la situaci geogrfica del districte, prop de la vall de Rin (la banda platejada simbolitza el riu Rin). El smbol prov de l'escut d'armes de l'antiga provncia prussiana de Rennia. A la part esquerra, es creu que les dues barres simbolitzen un castell. Eren usades pel Comtat de Berg cap a l'any 1100. Quan a l'any 1225, el Duc de Limburg va adquirir el ducat, va introduir el seu senyal a l'escut: el lle vermell amb la llengua blava.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331079" title="La zingara" nonfiltered="3987" processed="3972" dbindex="129104">
	
La zingara s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Andrea Leone Tottola, basat en La petite bohmienne de Louis-Charles Caigniez. S'estren al Teatro Nuovo de Npols el 12 de maig de 1822.	
	
	







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331080" title="Bolgraf" nonfiltered="3988" processed="3973" dbindex="129105">


Un bolgraf s un instrument d'escriptura. s tracta del ms popular i usat del mn, i es caracteritza per la seua punta de carrega, que cont una bola generalment d'acer o tungst que, en contacte amb el paper, va dosificant-li la tinta a mesura que se la fa rodar, de la mateixa manera que un desodorant de bola subministra la seva carrega per en miniatura.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331081" title="Pau de Bagnolo" nonfiltered="3989" processed="3974" dbindex="129106">

La Pau de Bagnolo, signada el 7 d'agost de 1484 va posar punt i final a la guerra de Ferrara, que havia comenat el 1482 per la disputa del monopoli de la sal, entre el ducat de Ferrara i l'aliana dels Estats pontificis amb la Repblica de Vencia.

Hrcules I d'Este va acabar cedint la vila de Rovigo i una part del delta del riu Po a la Repblica de Vencia i va evitar l'absorci de Ferrara pels Estats Pontificis. 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331085" title="Alfredo il grande" nonfiltered="3990" processed="3975" dbindex="129107">
	
Alfredo il grande s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Andrea Leone Tottola. S'estren al Teatro San Carlo de Npols el 2 de juliol de 1823.	
	
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331086" title="L'ajo nell'imbarazzo" nonfiltered="3991" processed="3976" dbindex="129108">
	
L'ajo nell'imbarazzo s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Jacopo Ferretti. S'estren al Teatro Valle de Roma el 4 de febrer de 1824.	
	
	






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331087" title="Pezuela de las Torres" nonfiltered="3992" processed="3977" dbindex="129109">

Pezuela de las Torres s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid. Es troba situat en l'extrem oriental de la comunitat sobre un extens erm formant part de la comarca de La Alcarria. Est a 50km de la capital i 30km de la ciutat de Guadalajara. 

A l'acabar la Reconquesta de la regi,queda sota la jurisdicci de Guadalajara,concedit per Alfons VII de Castella en el segle XII. La Relaci feta per ordre de Felip II el 1576 diu que Pezuela va ser llogaret de la vila d'Alcal de Henares. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331090" title="Pozuelo del Rey" nonfiltered="3993" processed="3978" dbindex="129110">

Pozuelo del Rey s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid, situat entre els municipis de Campo Real, Nuevo Baztn, Torres de la Alameda i Valverde de Alcal. 

Histria. 
Va ser fundat pels musulmans i repoblada desprs de la reconquesta pels cristians que la van anomenar Pozuelo de Torres, va ser llogaret del alfoz d'Alcal. El poble va tenir un perode d'apogeu econmic grcies al treball que als seus vens donaven les indstries de Juan de Goyeneche a Nuevo Baztn i Olmeda de las Fuentes. L'esglsia de Santo Domingo de Silos del segle XVI combina elements gtics amb renaixentistes. 

 Enllaos externos .
Foro dels vens no oficial;
Foro de Pozuelo del Rey;
Blog de Pozuelo del Rey;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331091" title="Emilia di Liverpool" nonfiltered="3994" processed="3979" dbindex="129111">
	
Emilia di Liverpool s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Giuseppe Ceccherini, basat en Emilia di Laverpaut de Vittorio Trento, basat al seu torn en l'obra homnima de Stefano Scatizzi. S'estren al Teatro Nuovo de Npols el 28 de juliol de 1824.	
	
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331093" title="Santorcaz" nonfiltered="3995" processed="3980" dbindex="129112">

Santorcaz s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid. proper a la comarca de La Alcarria (provncia de Guadalajara).

 Histria .
Va ser fundat pels ibers amb el nom de Metercosa. Posseeix restes arqueolgiques dels carpetans, restes d'un castell de la edat mitjana (Castell de Torremocha), que fou residncia d'estiu dels Arquebisbes de Toledo i pres de personatges tan illustres com la princesa d'boli o el Cardenal Cisneros.

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Santorcaz;
 Castell de Torremocha, Santorcaz;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331099" title="Torres de la Alameda" nonfiltered="3996" processed="3981" dbindex="129113">

Torres de la Alameda s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid.
 Histria . 
Els orgens del municipi com nucli urb ens conduxen a l'poca romana reconeixent-lo com a poblaci llatina en nombrosos documents. Un dels vestigis que encara perduren de la civilitzaci romana s una lpida funerria que forma part d'un dels murs de l'Ermita de la Soledad. Desprs dels romans van arribar els visigots que a nivell administratiu van suposar un fort poder sobre Torres a causa de la capitalitat de Toledo i la seva relativa proximitat. Tamb trobem restes de la presncia rab i de l'art mudjar (que encara pot observar-se en una de les torres de l'esglsia). Durant l'Edat Mitjana Torres de l'Albereda era un llogaret que estava sota el domini d'Alcal de Henares. 

Fins que en 1555 la princesa Joana de Portugal atorga el ttol de  Vila  a Torres. Malgrat aquesta concessi Torres va seguir sotmesa a les ordres i forces tant d'Alcal com de l'arquebisbat de Toledo, per aix el rei Felip II (tractant de lluitar contra els poders eclesistics) intercedeix per Torres i ho converteix en propietat de la corona. En 1833 Torres com la resta de la zona de la Campia de l'Henares, s'annexiona a la provncia de Madrid. s en l'ltim segle quan Torres comena a crixer a poc a poc (en 1950 havia 1000 habitants i en l'actualitat la seva poblaci es propera als 7000.). Aquest fort creixement sobretot ha vingut dau pel fort creixement industrial del Corredor de l'Henares al com pertany Torres. Aquest creixement i la seva extensi territorial en el segle XX, juntament amb la tendncia global d'expansi han convertit a Torres de l'Albereda en un dels municipis que formen part del periurb de Madrid.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331105" title="Valverde de Alcal" nonfiltered="3997" processed="3982" dbindex="129114">

Valverde de Alcal s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid.

 Histria .
Es desconeix l'poca de fundaci de Valverde encara que existeix la tradici que antigament es va dir Quejo. En realitat aquest nom de Quejo correspon a un rea despoblada situada a uns 3 km a l'Est de Pozuelo. Segons la tradici, una pesta va obligar a la poblaci a abandonar aquest lloc per a traslladar-se fins al seu actual emplaament. 

La primera referncia histrica sobre Valverde la tenim en l'any 1129 en el qual el rei Alfons VII de Castella i el seu emmanilla Berenguela donen a l'arquebisbat de Toledo la vila d'Alcal i les seves  ..viles, llogarets, com pertany al real dret . A partir d'aquest moment sn constants les referncies a Valverde com territori pertanyent a l'Alfoz Complutense, compost per vint-i-cinc llogarets. Aquest rgim de comunitat va acabar 1564, any en el qual Valverde va passar a adquirir la categoria de vila eximida. D'aquesta manera la comunitat de vila i terra d'Alcal va deixar pas d'a mitjan s. XVI a la  comuna de les vint-i-cinc viles . Grcies a les Relacions Topogrfiques de Felip II, redactades en l'ltima cambra del s. XVI, possem una abundant i detallada descripci de la vila en aquesta poca. Pertanyia al regne i arquebisbat de Toledo, a la comarca i govern d'Alcal i a la chancillera de Valladolid. Desprs d'una descripci dels seus lmits geogrfics i la seva orografia, s'indica que s una poblaci agrcola que produx pa, va venir, oli i cnem i que hi ha una petita devesa on es criatura bestiar ov. En total tenia cinquanta-sis cases i seixanta vens (entre 240 i 300 habitants) que es dedicaven tots a l'agricultura.
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331106" title="Triptergid" nonfiltered="3998" processed="3983" dbindex="129115">








Els triptergids sn una famlia de peixos litorals de l'ordre dels perciformes, representada a la Mediterrnia per quatre espcies de raboses morrudes.

Morfologia.

 A simple vista es pot confondre amb els blnnids. ;
 Es diferencien d'aquells per tindre el rostre allargat, tres aletes dorsals separades (les dues primeres amb radis espinosos) i presenten escames en el cos.
 Notoclinus fenestratus n's l'espcie ms grossa amb 20 cm de longitud total, per la majoria de les espcies d'aquesta famlia no ultrapassen els 6 cm.
 Les aletes plviques, situades en posici jugular, s a dir, per davant de les pectorals, sn redudes.;
 Sn sovint de colors  mimtics amb l'entorn.
 Moltes espcies presenten dimorfisme sexual.;

Reproducci.

Els mascles atreuen les femelles als llocs de posta.

Alimentaci.

Mengen, principalment, petits invertebrats i algues. 

Hbitat.

Sn d'hbits bentnics i viuen damunt del corall o de les roques, en aiges netes i amb una alta insolaci.

Distribuci territorial.

Sn freqents a aiges litorals de mars i oceans tropicals i temperats (principalment, els oceans Atlntic, Pacfic, ndic i la Mar Mediterrnia).

Costums.

 Sn animals territorials i dirns. ;

Observacions.

El nom d'aquesta famlia prov de la paraula grega tripteros, la qual vol dir "amb tres ales".

Taxonomia.

Cont 150 espcies repartides en 30 gneres:

 Acanthanectes;
 Apopterygion;
 Axoclinus;
 Bellapiscis;
 Blennodon;
 Brachynectes;
 Ceratobregma;
 Cremnochorites;
 Crocodilichthys;
 Cryptichthys;
 Enneanectes;
 Enneapterygius;
 Forsterygion;
 Gilloblennius;
 Grahamina;
 Helcogramma;
 Helcogrammoides;
 Karalepis;
 Lepidoblennius;
 Lepidonectes;
 Norfolkia;
 Notoclinops;
 Notoclinus;
 Obliquichthys;
 Ruanoho;
 Springerichthys;
 Trianectes;
 Trinorfolkia;
 Tripterygion;
 Ucla;

Referncies.



Enllaos externs.

 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331112" title="Velilla de San Antonio" nonfiltered="3999" processed="3984" dbindex="129116">

Velilla de San Antonio s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid. Limita amb Mejorada del Campo, Loeches, Arganda del Rey i Rivas-Vaciamadrid.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Velilla de San Antonio;
Frum "Las Verdades de Velilla".;
Pgina dedicada a Velilla de San Antonio;
Web d'informaci comercial i cultural de Velilla de San Antonio;
Especulaci Urbanstica a Velilla de San Antonio;
Breu descripci de Velilla de San Antonio (1998);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331115" title="Richard Astre" nonfiltered="4000" processed="3985" dbindex="129117">
Ricard Astre (anomenat "el rei", "el rei Ricard" o "el petit Mozart del Rugby) s un jugador de rugbi a XV, nascut el 28 d'agost de 1948 a Tolosa, de 1,71m per 68kg.

Biografia.
Fill d'un jugador de l'Estadi Tolos, fou reclutat l'any 1967 junt amb Jack Cantoni. Va ocupar el lloc de mig de mel a l'poca del Gran Bziers (que assol l'hegemonia del rugbi francs amb 10 ttols i 11 finals, durant els anys 1971 a 1984), del qual va ser capit. 

Essent el capit ms jove del campionat de Frana al 1970/1971,va assolir el primer ttol amb el seu club l' Association sportive de Bziers Hrault. Fou campi els anys 1971, 1972, 1974, 1975, 1977 i 1978 i finalista l'any 1976. Campi de Frana junior l'any 1968, i Campi de Frana militar l'any 1967. Tamb va guanyar el Challenge du Manoir els anys 1972, 1975 i 1977. Obtingu l'Oscar Midi Olympique (millor jugador francs del campionat) l'any 1975.

Com a internacional, va ser seleccionat 12 cops en equip de Frana (6 cops capit) de 1971 a 1976. Amb molta personalitat, els seleccionadors li varen preferir Jacques Fouroux.

Va deixar el club l'any 1978, junt amb l'entrenador Raoul Barrire, desprs d'una forta crisi. A finals dels anys 90, torn per entrenar i adaptar el club al professionalisme.

J.P. Lacour li va dedicar un llibre: Astre le rugby de lumire, Ed. Alta, 1977.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331116" title="Esther Vivas" nonfiltered="4001" processed="3986" dbindex="129118">

Esther Vivas (Sabadell, 1975). s activista i autora de diversos llibres i publicacions sobre moviments socials i consum responsable. 

s membre de la redacci de la revista Viento Sur i col.labora habitualment en mitjans de comunicaci convencionals (Pblico) i alternatius (El Viejo Topo, The ecologist, Mientras tanto, Ecologa Poltica, Diagonal, La Directa, Illacrua, Amrica Latina en Movimiento (ALAI), entre d altres).

Forma part del Centre d Estudis sobre Moviments Socials (CEMS) a la Universitat Pompeu Fabra, s investigadora a l Institut de Govern i Poltiques Pbliques (IGOP) a la Universitat Autnoma de Barcelona i s membre de la Xarxa Consum Solidari.

Bibliografia.
 En pie contra la deuda externa (2008, Barcelona: El viejo topo);
Supermercados, no gracias (2007, Barcelona: Icaria editorial) (coord. juntament amb en Xavier Montagut);
Adnde va el comercio justo? (2006, Barcelona: Icaria editorial) (coord. juntament amb en Xavier Montagut);
Mumbai. Foro Social Mundial 2004 (ed.) (2004, Barcelona: Icaria editorial);

Enllaos externs.

Articles i publicacions d'Esther Vivas;
Vivim una deslocalitzaci alimentria (Entrevista a El Punt, 19/05/2008);
En pie contra la deuda externa  (Entrevista a El Viejo Topo, abril del 2008);
"s un mite que als supermercats els preus siguin ms barats que en una tenda de barri" (Entrevista a La Directa, abril del 2008);
Entrevista al canal 3/24, gener 2008 ;
Al darrere del mileurisme i de l'especulaci hi ha la globalitzaci  (Entrevista a El Punt, 27/01/2008);
Vdeos i intervencions d'Esther Vivas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331118" title="Villalbilla" nonfiltered="4002" processed="3987" dbindex="129119">

Villalbilla s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid. Limita al nord amb Alcal de Henares i Anchuelo i al sud amb Corpa, Valverde de Alcal i Torres de la Alameda.

Poblaci.



Enllaos externs.
Pgina oficial de l'ajuntament;
Portal Informatiu de villalbilla;
Equip de beisbol de villalbilla;
"El gran foro de Villalbilla";













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331120" title="Comarca Sur" nonfiltered="4003" processed="3988" dbindex="129120">
Segons la Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme) de la Comunitat de Madrid, la Comarca Sur s una de les Comarques de la Comunitat de Madrid.

 Municipis de la comarca .
La comarca est formada pels segents municipis, amb la superfcie en kilmetres quadrats, i la poblaci de 2006.




 Vegeu tamb .
 Comunitat de Madrid;
 Comarques de la Comunitat de Madrid;
 Municipis de la Comunitat de Madrid;

 Enllaos externs .
 Gua de Turismo Rural y Activo, editada prr la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid), dipsit legal M-35.626 - 2006, edici octubre 2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331123" title="Pascual Fresquet Llopis" nonfiltered="4004" processed="3989" dbindex="129121">
Pascual Fresquet Llopis (Alcal de Xivert, 6 de gener de 1907   Aubanha, Frana, 14 d'agost de 1957), de professi paleta, fou un defensor del comunisme llibertari i cap de la Brigada de la Mort.

Fresquet va nixer el 1907 a Alcal de Xivert per de petit la famlia emigr a la Torrassa. La Torrassa, barri de l'Hospitalet del Llobregat, era configurada bsicament per una poblaci treballadora que majoritriament estava afiliada a la CNT. Els seus pares varen treballar a les obres del metro de Barcelona i la seva mare, Purificaci Llopis, va regentar una fonda al carrer Sugranyes.

Se sap que Fresquet estava afiliat a la CNT-FAI el 1937, per hi estava vinculat des d'abans de d'esclat de la Guerra quan sovint fou detingut i torturat per la policia imputat per pistolerisme i atracaments.

Fresquet era amant de la beguda i la boxa, essent una persona agressiva. El seu comportament sexual, vexatori amb les dones, i estudis grafolgics indiquen que podria ser homosexual. Fou temut fins i tot per anarquistes i sindicalistes.

L'episodi pel qual s ms recordat s el de la pertinena a la Brigada de la Mort. N'era el cap i acostumava a justificar les execucions de feixistes, catlics i persones que s'apartessin dels ideals del comunisme llibertari al balc del municipi on aquelles execucions es portaven a terme. Acabada la Guerra Civil, Fresquet s'exili a Marsella (Frana) on amb algun company de la Brigada de la Mort va atracar bancs. Mor el 1957 en una residncia anomenada Castel Roseraie assistit per un capell.

 Enllaos externs .
Fresquet, la Brigada de la Mort i Toni Orensanz;
La ruta de la mort;

 Bibliografia .
 Orensanz T, La Brigada de la Muerte, Barcelona, Spiens, nm 70, pg 36.
 Orensanz T, L'mnibus de la mort: parada Falset, Barcelona, Ara llibres, 2008, ISBN 978-84-92406-55-5.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331124" title="Memorial Artemio Franchi" nonfiltered="4005" processed="3990" dbindex="129122">
El Memorial Artemio Franchi s un torneig futbolstic de carcter amists que organitza el ACF Fiorentina de Florncia (Itlia) desde 2008. Aquesta copa honra la figura d'Artemio Franchi. 

Historial.


Palmars.
 1 ttol FC Barcelona (2008);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331125" title="Companyia del Niassa" nonfiltered="4006" processed="3991" dbindex="129123">

La Companyia del Niassa (Companhia do Niassa) fou una companyia comercial portuguesa habilitada per privilegi reial datat el 1890 per operar a la colnia de Moambic, a les modernes provncies de Cabo Delgado i Niassa al nord del riu Lurio i fins al riu Rovuma i de l'oce ndic fins al llac Niassa (Nyassa)  s a dir un territori de 160.000 km2. El termini de la concessi fou de 35 anys; el fundador fou Bernard Daupais, mercader de Lisboa.

 Histria .

Desprs del  Congrs de Berln de 1885 i de l'ultimtum britnic del 1890, es va establir la frontera entre Moambic i el protectorat britnic de Niassalndia. Portugal estava obligat a l'ocupaci efectiva dels territoris per estava proper a la bancarrota i va haver de concedir territoris a companyies privades. La companyia del Niassa va rebre els territoris entre el Rovuma i el Lrio. Quan es va fer la concessi l'establiment portugus es limitava a l'illa d'Ibo i a tres establiments al continent al nord de l'illa: Quissanga, Momboa da Praia i Palma, tots tres molt precaris tant a nivell militar com comercial. 

La Companyia de Niassa havia de sotmetre tot aquest territori a una administraci efectiva, per la seva administraci va tenir com a caracterstica principal la inestabilitat del seu capital inversor. En el perode de 35 anys que va durar la concessi van produir-se fins a 5 canvis d accionista majoritari, amb l agreujant que cada un d aquests canvis gaireb sempre suposava una redefinici dels objectius econmics de la Companyia.  A aquesta manca de permanncia del capital, li hem d afegir la forta resistncia militar que va caracteritzar tant els macua, com els yao i els macondes que habitaven en aquell territori. A ms a ms, amb l entrada de Portugal en la I Guerra Mundial, va produir-se la penetraci de forces alemanyes procedents de Tanganika, la qual cosa va establir un front militar en ple territori de la Companyia de Niassa.  Aquests elements mostren les dificultats amb que van trobar-se els administradors de la Companyia de Niassa, i sn la causa del seu fracs en establir una administraci civil efectiva.

La companyia no tenia prou capital per l'operaci i el 1892-1893 va buscar la participaci de capitalistes francesos i anglesos per no va tenir gaire ress. L'any 1893 va decidir organitzar una expedici de reconeixement de l interior. L informe resultant d aquesta expedici va aixecar expectatives de trobar dipsits de carb i or en els territoris en concessi i, l any segent, es va aconseguir reunir el capital necessari per a procedir a la presa de possessi dels territoris; els accionistes des de Londres i Pars, reclamaven tenir el control de la Companyia. Les irregularitats comeses en tot el procs precedent van ser de tal abast que van obligar el govern portugus a portar el cas als tribunals. Finalment, l any 1897 es va aclarir la situaci i el grup d inversors britnics Ibo Syndicate va fer-se amb el control majoritari de la Companyia i va establir la seu principal a Londres. Fins a aquesta data, doncs, l activitat de la Companyia va estar centrada en els despatxos europeus sense cap presencia real a l'frica i el volum d ingressos de les duanes fins i tot va baixar en relaci als darrers anys d administraci de l estat. Poc abans Mouzinho de Albuquerque, el governador de Moambic, va patir a Mujenga, el 20 i 21 d'octubre de 1896, una greu derrota contra els namarrais que va fer dubtar de les possibilitats dels portuguesos a la colnia, per que finalment no va tenir conseqncies.

El  Ibo Syndicate  va aconseguir els diners suficients per establir l'administraci a la vila d'Ibo; el 1897 va projectar una expedici contra el cap tribal Mataca de la regi de Niassa, pero davant la resistncia que s'esperava, el pla es va abandonar. 
L'any 1898 la Companyia va comenar la construcci de dos nous assentaments a la costa al sud d Ibo: el de Porto Amlia (actual Pemba) estava destinat a servir com a nova capital administrativa en substituci de la Vila de Ibo. Un altra establiment fou Lrio, a la desembocadura del riu del mateix nom. Tamb va introduir l'impost de la palhota, que en aquell primer any va reduir-se als petits territoris al voltant dels assentaments portuguesos (total 10.709 palhotas: 1535 a Palma, 628 a Mocmboa, 4.776 a Quissanga i 3.770 a Ibo). A tot arreu van trobar una mala disposici dels africans a pagar. Amb l inici de les inversions a l frica, la Companyia va rebre dos incentius importants per part del govern portugus: d una banda va beneficiar-se de l aixecament de la prohibici de venda d armes que el govern havia imposat uns anys abans i, de l altra, va rebre la jurisdicci sobre l illa d Ibo, que no estava inclosa en la primera carta de concessi. Una de les mesures decretades l any 1895 per fer avanar la conquesta va ser la prohibici del comer d armes. De tota manera aquesta prohibici no va tenir gaire incidncia perqu les armes arribaven igualment de contraban (l any 1907 el governador de la provncia de Moambic va demanar l aixecament de la prohibici, ja que, com que les armes i la plvora arribaven igualment, com a mnim tindrien el beneficis de la seva venda). 

El segon grup inversor (1898-1902) fou el  Ibo Investment Trust , per una ampliaci de capital britnic; l'objectiu de l'ampliaci era comenar els preparatius per a la construcci del ferrocarril entre el llac Niassa i Porto Amlia, el qual havia d esdevenir el motor del desenvolupament econmic de la regi. Amb aquesta finalitat el trust va aconseguir portar a terme amb xit el projecte contra Mataca, amb el suport d'un cos de 200 soldats colonials regulars blancs i 2800 indgenes, pujant des de Mataca i establint una posici a Metarica; des de aqu el 1900 va poder ocupar Messumba o el 1902 Metangula, ambdues  a la riba del llac Niassa; per tot seguit el trust es va dissoldre ja que els beneficis possibles no justificaven la inversi que calia per fer el ferrocarril. 

El tercer perode (1903-1908) va estar marcat per la fugida de capitals de la companyia. Donat el redut capital disponible, la recaptaci del mxim de diners possible va esdevenir l objectiu prioritari. A tal efecte es van adoptar tres mesures: la reducci dels aranzels a la importaci en relacions als de les provncies venes, que va atreure el comer als seus ports; l'ampliaci de la palhota fins a part de la regi de Meto a uns 300 km de la costa, amb utilitzaci de mtodes brutals dels milicians de la companyia; i un contracte (signat el 1903) amb la Witwatersrand Native Labour Association (W.N.L.A.) per a proporcionar m d obra a les mines del Transvaal.

El quart perode (1809-1913) va estar dominat pel capital sud-afric. Tot i que des de 1903 existia el conveni per a enviar m d obra de Niassa a les mines, fins l any 1908 el volum de treballadors implicats havia estat redut. Tanmateix, amb
la prdua el 1907 de l opci per obtenir treballadors xinesos, la W.N.L.A va haver d adrear la seva demanda a aquest territori. La perspectiva de convertir el territori de la Companyia de Niassa en un provedor a gran escala de m d obra africana van fer que es forms, a Londres, un nou grup financer interessat a controlar la Companyia, el Niassa Consolidated Company. Les 250.000 lliures esterlines que aquesta societat va aportar l any 1908 van servir per reprendre la conquesta aturada desprs del 1903.

Les noves accions militars van dividir-se en dos fronts. D una banda va comenar-se a penetrar l interior des de la franja costera al nord de Port Amlia fins a l altipl dels macondes. D altra banda es van iniciar una estratgia d encerclament del regne de Mataca, que va ser definitivament atacat i derrotat l any 1912. Aquest derrota va suposar la sortida de molta gent  vers els territoris britnics de Niassalndia. Aquesta fugida de poblaci que s'havia iniciat el 1900, va assolir ara grans proporcions (segons les dades britniques de l poca, es considerava que fins a 45.000 yao havien arribat de Moambic entre 1900 i 1912). L any 1913 el govern de la Uni Sud-africana va prohibir el reclutament de treballadors ms al nord del parallel 22, degut a l elevat ndex de mortalitat que patien (6,4%). La impossibilitat de contractar treballadors va fer que el capital sud-afric perds el seu inters per la Companyia.

Durant el cinqu perode (1914-1917) la Companyia va estar controlada per capital alemany. L entrada de capital alemany estava en relaci amb l inters que Alemanya sempre havia mostrat per ampliar vers el sud els seus territoris colonials de
Tanganika. Ja l any 1898 s havia produt un acord entre el Regne Unit i Alemanya segons el qual, donada la situaci financera de Portugal, acordaven com es repartirien els territoris colonials portuguesos en cas que Portugal els demans un crdit i no pogus complir-lo: el tracte era que el nord de Moambic, el sud d Angola i Timor serien per Alemanya, i la resta pel Regne Unit. Aquest acord va ser signat pels britnics per convncer als alemanys de no donar suport als francesos en la guerra del Sudn ni als boers en la de Sud-frica. Un cop van tenir assegurada la neutralitat alemanya en aquests dos fronts, el Regne Unit va comunicar l acord a Portugal, prevenint-la de no acceptar qualsevol crdit que Alemanya li ofers ja que la Gran Bretanya preferia conservar l'imperi portugus, molt ms docil. L any 1914, poc abans d'esclatar la I Guerra Mundial, les ganes de vendre de la Niassa Consolidated, va oferir a un consorci de bancs alemanys la possibilitat de controlar el capital de la Companyia.

L inici de la primera guerra mundial va proporcionar a Alemanya la possibilitat de prendre per les armes all que no havia pogut aconseguir per la diplomcia. Durant els primers anys de la guerra, la posici de Portugal va mantenir-se ambigua, declarant-se
neutral alhora que ajudava de manera explcita els interessos britnics. Per el febrer de 1916, desprs que fossin requisats uns vaixells alemanys estacionats a ports portuguesos, Alemanya va declarar-li la guerra (mar). A la segona meitat del 1916 els portuguesos van ocupar el triangle de Kionga per no s clar que fos incorporat a la concessi de la companyia. El 20 de novembre de 1917, l exrcit alemany installat a Tanganika va creuar el Rovuma i va penetrar cap al sud. Va estar-se en territori portugus fins el 28 de setembre de l any segent, quan el van abandonar per endinsar-se en la Rhodsia del Nord. Durant tot aquest temps la coalici de l exrcit portugus amb algunes forces britniques i belgues no van aconseguir derrotar-los. Noms l armistici demanat pel govern alemany l'11 de novembre de 1918 va suposar la rendici de l exrcit alemany a l frica oriental.

La principal caracterstica de la guerra a Moambic va ser el gran nombre d africans que van morir com a conseqncia dels combats, dels treballs forats per a obrir carreteres, i pel carregament de la intendncia de tots els exrcits que
van destinar-hi forces. Els efectes de la destrucci de collites i les malalties escampades pels soldats van continuar afectant la regi anys desprs de la fi de la guerra. Portugal va aprofitar l embranzida militar per acabar d ocupar tot el territori, castigant i deportant els caps sospitosos d haver donat suport als alemanys, entre els que cal destacar els reis de Namuno i Maa. Els altiplans de Mueda van ser la darrera porci de territori en ser conquerida, i van ser-ho grcies a la construcci durant la guerra de la carretera que connectava Porto Amlia amb Momboa do Rovuma situada a 200 km de la desembocadura del Rovuma. Els maconde no van ser totalment derrotats fins l any 1924; els macondes, sempre oposats a la dominaci portuguesa, foren els primer que vers 1962 van comenar a donar suport a la lluita d'alliberament.

L any 1917, el govern britnic va requisar als alemanys les accions de Niassa Consolidated i, amb la fi de la guerra, les va fer comprar a la Union Castle Mail Steamship Company. Amb aquesta operaci els britnics pretenien que Portugal els conceds la renovaci de la concessi del territori, doncs els onze anys que restaven eren del tot insuficients per justificar cap despesa. Portugal, per, va negarse a totes les propostes d ampliaci de la concessi. La Companyia va mantenir-se sota control britnic fins que, a finals de 1929, el govern portugus va recuperar el control directe d aquell territori (27 d'octubre).

Aquest darrer perode es va caracteritzar per la voluntat de treure el mxim rendiment possible abans del final de la concessi. Les despeses es van reduir al mnim i tant l impost de la palhota com els nivells de corrupci i violncia dels empleats van anar augmentant progressivament a mesura que la concessi s acostava a la seva fi. Malgrat l augment experimentat per l economia de plantaci en aquests ltims anys, aquesta continuava representant menys d un quart del total de les exportacions de la Companyia. Les altres tres quartes parts procedien de l agricultura i el comer local. Com que l impost de la palhota pujava cada any mentre els preus dels productes es mantenien, cada cop hi havia ms pressi de treball sobre l economia familiar de la poblaci. Aix el poder de l'entitat va estar basat en el sistema anomenat chibalo, es a dir el treball forat dels indgenes a les plantacions de cot o a obres publiques.

Portugal va rebre un territori molt ms empobrit i despoblat que no pas el que havia cedit 35 anys enrera, per l'acci de la companyia i del capital estranger havia aconseguit conservar-ne la sobirania, que Portugal no haura aconseguit sense ajut. 

La companyia va emetre els seus propis segells de correus el 1898, i van estar en s fins el 1929. 
;

;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331127" title="Raoul Barrire" nonfiltered="4007" processed="3992" dbindex="129124">
Ral Barrire (anomenat "le sorcier de Sauclires") s un ex jugador de rugby a XV, nascut el 3 de mar de 1928 a Bziers, de 1m71 per 90 kg.

Fou un gran pilar de l'  Association sportive de Bziers Hrault de 1954 a 1963, desprs d'haver estat jugador d'Aurillac de 1952 a 1954. Va ser professor d'educaci fsica al Lyce  Henri IV de Bziers (on va conixer els joves Jean-Louis Martin, Olivier Sasset i Jean-Pierre Hortoland (de qui seria ms tard entrenador). 

Com a jugador fou campi l'any 1961 i finalista els anys 1960 i 1962, amb Pierrot Danos de capit i Raymond Barths d'entrenador. Va ser seleccionat per la gira del 1958 a Sud frica on va aprendre molt del joc dels avants.

L'any 1968 comena la seva brillant carrera d'entrenador. L'any 68, amb l'equip de juniors de l'AS Bziers que ha forjat, aconsegueix el ttol de campi de Frana. Aquest equip ser la base de l'aventura hegemnica del club (que duraria del 1971 al 1984, amb 10 ttols i 11 finals) que comena amb el ttol nacional l'any 1971, seguit dels ttols absoluts dels anys 1972, 1974, 1975, 1977 i 1978 (finalista l'any 1976).

Degut a una crisi interna al club, l'any 1978, deixa la banqueta del club, seguit pel capit Richard Astre. I se'n va a entrenar el ve - rival, el RC Narbona. 

s autor del llibre Le rugby et sa valeur ducative, Ed. J.Vrin, 1980.

L'any 2006, va ser nomenat Cavaller de la Legi d'Honor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331128" title="Sobrescobio" nonfiltered="4008" processed="3993" dbindex="129125">

Sobrescobio (en asturi  Sobrescobiu) s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Est situat en la zona muntanyenca suroriental de la regi, i es troba enquadrat dintre de la mancomunitat de la Vall del Naln. Limita al nord amb els concejos de Piloa i Caso, al sud amb Aller, a l'aquest amb el de Caso i a l'oest amb Laviana. T una extensi de 69,44 km2 i compte en l'actualitat amb una poblaci de 876 habitants. El nom deriva de super-escopulum, sobre l'escobio, nom que es dna als congosts i que aqu es refereix al pas d'entrada al concejo. Les comunicacions s'articulen entorn de la carretera regional AS-17, que segueix el curs del riu Naln. Compta amb altres carreteres locals, completant d'aquesta manera una ms que acceptable xarxa viria. 

 Geografia fsica .
Des del punt de vista geolgic Sobrescobio es troba en la  Regi de Mantos que est formada per escates, que sn unes unitats morfolgiques on es concentren les rees de major altitud i estan compostes per materials tals com calcries i quarsites. En el lmit d'aquestes escates es troben petites taques carbonferes que constitux una cubeta de pissarra limitada per calcries en la part central del concejo. 

Respecte a la seva orografia cal destacar que el concejo presenta unes elevacions de bastant altitud i pronunciades pendents. Aix la major part de la superfcie t una altura compresa entre els 400 i 1.200 metres amb pendents de ms del 50%. Els seus accidents muntanyencs ms destacats sn, per la zona oriental, la Serra de Mermeya, que va des del Pico Retrin, altura mxima del municipi amb 1.862 metres, fins a la presa de Tanes. En ella es troben pics com el Moroma amb 1.660 msnm, La Fray de 1.403 msnm, Riegos amb 1.384 msnm, i La Mezquita de 1.312 msnm. En la zona occidental, vam trobar la Serra del Crespn on s'incrusten becs com el Corbellosu de 1.282 msnm, Argaosa de 1.144 msnm, o Els Plumes amb 1.222 msnm . En la part septentrional destaquen altituds com La Xamoca amb 1.283 msnm, o La Garba de 1.132 msnm. Ja en el lmit amb Aller pel sud albirem nombrosos pics com el Praera, La Forc o el Cuitu Santibez, tots ells amb altures aproximades als 1.600 msnm. 

La xarxa hidrogrfica del concejo ve representada principalment pel riu Naln, que travessa el concejo entre les muntanyes del nord i de l'interior amb una orientaci aquest-oest, formant algunes vegues importants com la de Rioseco. El riu s'encaixa en congosts al travessar la zona calcria i aprofitant les estretors d'aquests llocs es construxen les preses de Rioseco i de Tanes, servint de reserva d'aigua tant en el concejo com en el seu ve concejo de Cas. L'afluent ms destacat del Naln en Sobrescobio s el riu de l'Alba que recorre el concejo de sud a nord, recollint al seu pas quantitat d'aiges procedents de petits rierols. 

El seu clima es pot considerar com temperat i humit, sense temperatures extremes i amb bastant pluviosidad. La temperatura mitja estiuenca s de 18,1 C, i la mitjana invernal s de 4,2 C. Sn freqents les aparicions de les boires i els corrents de vent del Nord-oest. De la seva vegetaci cal dir que bona part de la superfcie del municipi es troba enquadrada dintre del Parc natural de Xarxes, en el qual es conserva encara grans taques de fajos i roures. Tamb es poden observar boscos mixts de castanyers i freixes. Respecte a la seva fauna cal dir que en temps passats era com albirar per les muntanyes espcies com crvols, rebecos, senglars, cabirols i urogalls, encara que cada vegada hi ha menys exemplars. 
 Capital . 
Rioseco s la capital del concejo de Sobrescobio des que en 1929 es trasllads l'ajuntament de la petita localitat de La Polina i est enquadrada dintre d'una vega que el riu Naln forma en la seva part alta. Constitueix un dels nuclis de poblaci ms important del municipi, dintre d'una comarca no molt habitada. ltimament i grcies a l'evoluci del turisme rural sembla que es comena a notar un augment de l'activitat tant aqu en la capital com en la resta del concejo. 
 Evoluci demogrfica . 
Sobrescobio es va caracteritzar, durant l'ltim segle XX, per la prdua paulatina de poblaci amb perodes on aquesta caiguda es atura una mica per sense arribar mai a detenir-se. La proximitat dels centres miners en la regi no serveix aqu per a parar aquesta caiguda, ms aviat el contrari, encara que en aquests ltims anys s'est observant que parteix de la poblaci del municipi treballa fora per conserva el lloc de residncia en el concejo. Aquestes circumstncies alteren, en gran mesura, l'estructura demogrfica en la zona presentant-se una pirmide poblacional en la qual predominen les persones majors de 50 anys, estant bastant equilibrada la relaci entre sexes. 

Tres sn les parrquies incloses en el concejo, Laines, Oviana i Soto, concentrant-se la majoria de la poblaci en les vegues de les valls del riu Alba i el Naln, sent Sobrescobio, Soto de Agues i Villamorey els nuclis ms poblats. Respecte a l'activitat econmica del concejo cal dir que aquesta s'articula, principalment, entorn al sector primari que genera ms del 59,90% de les ocupacions locals. La ramaderia centra la majoria de les vides del concejo, sent la cabanya bovina la ms nombrosa en la zona, havent una clara especialitzaci entorn de la producci crnica, aprofitant les immillorables pastures que es donen en tot el concejo. El sector industrial t una representaci en el municipi del 13,02% de la poblaci activa, sent la branca de producci d'energia elctrica, la qual ms ocupaci dna al concejo. Aquestes indstries aprofiten un dels elements ms significatius del concejo i que es tracta de l'aigua, element fonamental en la vida humana. Altres branques amb representaci sn la fustera i l'alimentaria. Quant al seu sector terciari, cal dir que aquest en el concejo ocupa a un total de 27,08%, representant un augment cada vegada ms acusat. L'hostaleria i el comer sn les branques amb major implantaci en Sobrescobio, sent cada vegada ms freqent la presncia de turistes que visiten el territori municipal, i aprofiten per a visitar entre altres paisatges, el parc natural. 

Divisi administrativa.
Parrquies.
Ladines (en asturi: Llaes);
Oviana ;
San Andrs de Ages;

Indrets.
Campiellos (Campiellos);
La Polina (La Polina);
Ladines (Llaes);
Rioseco (Rusecu);
Soto de Ages (Soto d'Ages);
Villamorey (Villamorei);

 Histria . 
Les primeres troballes de Sobrescobio ens remunten a poques prehistriques, com ho demostren les restes tumulars trobats al Comillera i del Tur del Can. D'etapes posteriors es t constncia de l'existncia d'un castro en la zona, concretament en La Corona de Castro, on s'aprofitava la riquesa forestal i pisccola del municipi. Dintre de l'poca de dominaci romana, se sap que aquests van entrar en el concejo per la ruta del Tarna amb la finalitat de conquistar la regi, construint en el mateix la fortalesa d'Aceales, tamb conegut com el castell de Villamorey. D'aquesta poca prov la denominaci de Sobrescobio, que deriva de super scolupum, que significa sobre l'escobio o congost i que fa referncia a la situaci del concejo dintre de la conca del Naln, tal com s'ha comentat a l'inici de la descripci del concejo. 

La primera notcia documentada del concejo prov de la donaci efectuada per la dama Ildoncia en l'any 980 al monestir de Sahagn d'una vila en el territori de Submancia, vall de Flavania en el lloc d'Aubiniana (Oviana). En 1185, el monarca Ferran II de Lle va cedir a la orde de Santiago el castell de Sobrescobio amb totes les seves pertinences i drets. Varis van ser els encomanadors que van regir el poder del concejo per grcia de l'esglsia de Santiago, com Nez Froilaz en el segle XII i el poders Rodrigo lvarez de Las Asturias en el segle XIV, qui va cedir el poder al fill bastard d'Alfons XI de Castella, Enric II. Precisament durant el regnat d'Alfons XI, en 1344, aquest atorga la Carta de poblament al municipi establint-se el nucli poblacional en el Vedat de Oviana. 

El 1504, encara sota dependncia de l'Orde de Santiago, el territori adquireix la condici de Municipi. En 1528 les gents de Sobrescobio protesten davant els representants de la frula Santiaguesa perqu persones de concejos limtrofes de realengo entraven en el seu territori a deixar els seus ramats a pastar, tallar llenya dels seus arbres i apoderar-se del poder pisccola. Aix el monarca Felip II posa en venda, mitjanant el sistema de pblica subhasta, el vedat de Sobrescobio. Les gents de Sobrescobio triarien com representants per a tal subhasta a Pedro Daz del Prado i Diego Fernndez de Ladines, sent el sistema de subhasta utilitzat, realitzar ofertes de compra mentre duri una vela encesa. El poders Pedro Sols, regidor de la ciutat d'Oviedo, inicia amb 600.000 maravedns la primera licitaci, a la qual van succeint-se diverses alces en l'oferta fins a arribar als 800.000 maravedins oferts pel senyor Sols que fa emmudir a la sala i pensar que aquesta seria l'ltima oferta que es realitzaria pel municipi, amb el que el terreny passaria a dependre d'alg novament. Per quan la vela estava arribant a fondre's definitivament, representants venals van augmentar en 10.000 maravedes l'oferta, negant-se el Senyor Sols a acceptar dita resultada i apellant al rei, que en 1568 concedeix al municipi independncia i autonomia prpia. 

Des de 1598 Sobrescobio forma part de la Junta General del Principat, ocupant el seient nombre 45 i pertanyent al partit del Bisbat, que incloa als concejos redimits del poder eclesistic. Durant la Guerra de la Independncia, cal destacar l'entrada de les tropes del general Gmez pel port de Tarna, aix com la lluita de les gents de la zona contra les forces del general francs Bonet. Durant les conteses carlines, el municipi sempre es va caracteritzar per la seva lleialtat a la causa constitucional. La capital del concejo es va mantenir fins a l'any 1929 en la petita localitat de La Polina, data en la qual l'ajuntament es trasllada a la seva ubicaci actual que correspon a Rioseco. De les lluites revolucionries del 34 aix com de la guerra civil espanyola, cal dir que Sobrescobio no va ser terra de combats importants, caient en mans franquistes en 1937. Les poques posteriors van caminar entre la prdua paulatina de la poblaci, i la implantaci, ja en els nostres dies d'un emergent i nou turisme rural, que pot fer que el concejo creixi de manera considerable des del punt de vista econmic i social.

Enllaos externs.
 Federaci Asturiana de Concejos;
 Estat de l'Embassament de Tanes-Rioseco;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331129" title="Cabo Delgado" nonfiltered="4009" processed="3994" dbindex="129126">


Cabo Delgado s una provncia de Moambic, situada al nord del pas, a la part de la costa, fronterera amb Tanznia. La capital s la ciutat de Pemba, l'antiga Porto Amlia. T una poblaci de 1.287.814 habitants (2001) i 1.650.270 (2006); la seva superfcie s de 82.625 km2. L'tnia principal sn els macondes, seguits del macua i els mwani.

Rep el nom pel cap Delgado, el accident geografic coster ms al nord de Moambic. Est dividit en 16 districtes i 3 municipalitats:

 Districte de Ancuabe ;
 Districte de Balama ;
 Districte de Chire ;
 Districte d'Ibo;
 Districte de Macomia ;
 Districte de Mecfi ;
 Districte de Meluco ;
 Districte de Mocimboa da Praia ;
 Districte de Montepuez ;
 Districte de Mueda ;
 Districte de Muidumbe ;
 Districte de Namuno ;
 Districte de Nangade ;
 Districte de Palma ;
 Districte de Pemba-Metuge ;
 Districte de Quissanga ;

 Mocimboa da Praia (municipalitat);
 Montepuez (Municipalitat);
 Pemba (municipalitat);

El territori de Cabo Delgado fou part de la concessi de la Companyia de Niassa, segons privilegi reial de 1890. La companyia va administrar el districte entre 1894 i 1929. La seva primera seu fou a la vila d'Ibo; el 1904 oficials de la companyia van fundar Porto Amlia, modernament Pemba, on es va establir desprs la seu central de l'entitat dins el territori.

El 27 d'octubre de 1929 l'estat portugus va assolir el govern directament i va esdevenir un dels districtes de la colnia i desprs provncia de Moambic. El 25 de setembre de 1964 fou teatre del primer atac guerriller en la lluita d'alliberament. Amb la independncia del pas el 25 de juny de 1975, es va convertir en una de les seves provncies amb capital a Porto Amlia, nom canviat a Pemba el 1976.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331133" title="El Franco" nonfiltered="4010" processed="3995" dbindex="129127">


El Franco s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb el mar Cantbric, al sud amb Castropol i Boal, a l'est amb Coaa i a l'oest amb Tapia de Casariego.

 Historia . 

El Franco no t restes d'activitat humana anteriors al neoltic, per se sap que en tota la rasa costanera va haver presncia humana. De l'poca castrenya hi ha gran quantitat de restes. Es van localitzar sis jaciments dels quals sn ms destacats dos: El Cabo Blanco, catalogat com gran castro del sector lucense, sent un dels ms grans, amb quatre recintes defensats per fosses i el de l'Aranado, aquest no ha estat excavat curosament, sofrint espoliacions. 

L'poca romana, est marcada per les explotacions aurferes, on han estat localitzats antics treballs miners entorn del castro d'Arancedo, on s'han trobat restes d'utillatge. L'edat mitjana, ens deixa les primeres fonts escrites que tenim del procs feudalista que havia en aquesta rea, i que estava marcat per la poderosa instituci eclesistica que va mantenir la seva influncia en aquestes terres. Aquesta zona va estar en contnues discrepncies entre les esglsies de Lugo i Oviedo, fins que la corona va posar fi, donant a l'esglsia d'Oviedo les terres entre els rius Eo i Navia. A aquesta extensa demarcaci de la obispala se li dota de pobla, la de Rovoredo, encara que a causa de els intents del concejo per afeblir el poder senyorial, el bisbe decideix traslladar la pobla a Castropol. 

En el segle XIV, la comarca contnua sota el rgim de bisbalia, fins a la desamortitzaci feta per Felip II, a causa de les dificultats econmiques que tenia la corona. Alliberant aquest municipi de qualsevol tipus de dependncia de l'antiga capital de Ribadeo, per no ser fins a un segle ms tard quan l'ajuntament aconsegueixi la seva independncia. 

En el segle XVIII, encara quedaven vedats senyorials en El Franco, per no seria fins a finals del XVIII i principis del XIX, quan es produx una srie de canvis a nivells administratius i territorials que faran que comencin a desaparixer aquests vedats que tenien la seva prpia jurisdicci dintre del territori per a integrar-se dintre de la jurisdicci ordinria. s en aquest segle, el XIX, quan hi ha una espcie d'ajuntament itinerant, fins que en l'estiu de 1852, es decideix traslladar la capital a La Caridad, deixant-la aqu definitivament. 

En el segle XX, la Guerra Civil, la dictadura franquista i la democrcia tenen pocs successos que la individualitzin respecte al seu entorn. s en aquesta centria quan el concejo iniciar un enlairament amb la incorporaci i especialitzaci en el mercat agropecuari. 

 Geografia .
Comta amb una poblaci de 4.065 habitants i els seus principals nuclis per numero d'habitants sn: La Caridad que s la capital, Miudes, Arancedo, Valdepares i Viavelez. La seva principal via de comunicaci s la N-634, completant la seva comunicaci el ferrocarril de via estreta. Est a una distncia de la capital del Principat, Oviedo, de 130 quilmetres. 

El seu relleu cont una rasa litoral de major altitud que els concejos prxims per aquest motiu els seus cursos fluvials el Porca i el Mall, estiguin completament encaixats. La zona meridional s la ms elevada amb el Penouta de 899 metres. Altres altures a destacar sn: Picualto, el Cuadramn, el Vidrosas, etc. En el seu curs fluvial el riu ms destacable s el Mall, tenint altres de menor cabal com sn: Mernes o el Castello. La seva superfcie arbolada s'ha anat reduint per la pressi de la ramaderia i de la indstria maderera. Ha estat repoblada amb eucaliptuss. s important la seva massa arbria de Miudes i la Caridad. Cal destacar les Coves d'Andina declarades Patrimoni Natural que sn del Cmbrico Inferior. s una vall semitancada, les aiges de la qual van al Mall, hi ha coves i escarpes, on neixen boscos de roures, llorers i arboos. Aquesta zona s de propietat privada. 



Parrquies.
El concejo d'El Franco est dividit en 8 parrquies rurals:
Arancedo;
La Braa;
La Caridad;
Lebredo;
Miudes;
Prendones;
Valdepares;
Villalmarzo;

 Evoluci demogrfica . 
El Franco va mantenir una poblaci constant d'al voltant de 5.000 persones fins a 1960 que comena a disminuir, aquest descens va ser igual en gaireb tots els seus nuclis de poblaci, excepte a la Caridad que s el seu capital amb prop de 1.000 habitants. La seva estructura est envellida amb gaireb el 25% majors de 60 anys mentre que menys del 23% sn joves. La histria del desplaament de la gent d'aquest concejo del Franc, s la mateixa que la dels concejos de la marina occidental, encara que aqu comena ms tard, al voltant de 1963, per afectant en gran manera a la poblaci adulta, motivada per les estretors del sistema econmic domstic, i a un desequilibri molt descompensat entre recursos i poblaci, marcant una incapacitat per a poder sustentar aquest augment poblacional, incidint ms en la poblaci masculina. 

La seva emigraci es dirigeix a diferents zones, des de Llatinoamrica i especialment a Cuba on es funda el centre Uni de Naturals del Franco, els llocs d'embarcament eren els ports de Vigo, La Corunya, Ribadeo, Avils i Gijn o b Barcelona o les zones industrialitzades d'Astries, com eren Gijn i Avils. El tipus de poblament que domina s la dispersi demogrfica, encara que molta poblaci es concentra entorn de la capital. L'organitzaci de l'espai tamb est determinada per la possibilitat d'installar-se en la unitat d'explotaci familiar, o de poder installar-se en la carretera general, ja que aix sempre oferix una font major d'ingressos. Aquest concejo t un poblament intercalar, amb una densitat mitja de 55 hab./km2. 

 Economia . 
La seva economia est basada en la ramaderia que s'ha doblat en les ltimes dcades, havent un canvi de raa a la recerca d'una major producci de llet, i en menor amidada de carn. Uns dels sectors que registren un augment de ms del doble sn els sectors secundaris i terciaris i dintre d'aquests destacarem la construcci i el comer. 

 Poltica . 
En el concejo d'El Franco, des de 1979, els independents han estat els quals ms temps han governat, amb el seu histric alcalde Agustn da Costa, que finalment en 1995 va passar al PP (vegi's llista d'alcaldes d'El Franco). Desprs d'aix, l'actual alcaldessa s Cecilia Prez del PSOE. 






Personatges illustres. 
 Enrique V. Iglesias, Secretari Executiu de la CEPAL (1972-1985), Canceller de la Repblica Oriental de l'Uruguai (1985-1988), President del BID (1988-2005), Secretari General de la Secretaria General Iberoamericana des de 2005 ;
 Mara del Socorro Tellado Lpez (n. 25 d'abril de 1927, Viavlez, Astries), coneguda com a Corn Tellado, escriptora espanyola professional de novelles romntiques. s l'escriptora espanyola ms llegida desprs de Miguel de Cervantes, figura en el Llibre Guinness dels Rcords - 1994 - (edici espanyola) com a l'autora ms venuda en llengua castellana. ;

Enllaos externs.

Pgina oficial de l'Ajuntament d'El Franco;
Federaci Asturiana de Concejos;
Gua del Occidente. El Franco;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331135" title="Tom Araya" nonfiltered="4011" processed="3996" dbindex="129128">


Tom Araya (nascut com a Toms Enrique Araya  a Via del Mar, Xile, 6 de juny de 1961), s el baixista i vocalista de la banda nord-americana de thrash metal Slayer. Als cinc anys, la famlia d'Araya es va mudar als Estats Units, i als vuit va aconseguir el seu primer baix i va comenar a tocar msica de The Beatles i The Rolling Stones amb el seu germ ms gran, que tocava la guitarra.

Araya va aconseguir un treball el 1980 com a paramdic, el salari del qual va utilitzar per cofinanar la producci del primer lbum de Slayer, Show No Mercy. La majoria de les seves contribucions en les lletres de les canons del grup tracten sobre els assassins en srie, un tema que troba interessant. La seva primera contribuci lrica va ser al disc South of Heaven de 1988.

Araya t dos fills, un nen i una nena. Est casat i viu a Buffalo, Texas, amb la seva esposa, a qui va conixer en un xou de Slayer fa temps. El seu germ Juan Araya, millor conegut com John Araya, s el baixista de la banda de death metal meldic Thine Eyes Bleed.

 Biografia .
Araya va nixer en Vinya del Mar, Xile -no en Valparaso com es pensa-, el quart fill d'una famlia de nou. A l'edat de cinc anys la seva famlia es va traslladar a la ciutat de South Gate, California. En internet van circular rumors|remors que afirmaven que ell i la seva famlia haurien deixat Xile per raons poltiques, la qual cosa va ser desmentit pel propi Araya: "Ens en vam anar a Estats Units en 1966, i va anar abans de qu en 1973 comencs aquesta merda ja estvem a Estats Units entonces".

El germ ms gran de Tom tocava la guitarra, i va ser ell qui li va ensenyar a tocar el baix als vuit anys, amb el que es van aprendre diverses canons dels Beatles i els Rolling Stones. A comenaments de la dcada de 1980, la germana ms gran d'Araya li va aconsellar que treballs com paramdic, pel que va prendre un curs de dos anys en el que va aprendre a posar tubs, a usar una xeringuilla per extreure sang i a mesurar les proporcions correctes per a una barreja|mescla de aire.

En 1981 va conixer a Kerry King, qui li va oferir un lloc|parada a la seva banda Slayer. Araya va acceptar tot seguit, i grcies al seu treball|feina com a parametge va poder finanar el que seria el seu primer lbum d'estudi, Show No Mercy. En 1984, Araya va sollicitar perms en l'hospital en el qual treballava per poder realitzar la gira per Europa que Slayer tenia preparada, a la qual cosa l'hospital es va negar. Desprs de ms d'un mes sense acudir al seu treball, l'hospital va acomiadar Araya.

En 1991, en la gira "Clash of Titans" amb Megadeth, Anthrax, Suicidal Tendencies i Alice in Chains, Dave Mustaine, el controvertit lder de Megadeth, li va dir Araya: "M'agrada quan em jupes la polla". En resposta, Araya va cridar a Mustaine homosexual en escena. Los insults entre ambdues bandes van fer que les relacions entre Megadeth i Slayer es debilitessin fins a l'actualitat, encara que anteriorment, Mustaine havia insultat a Kerry King desprs que aquest decids concentrar-se a Slayer en lloc d'en Megadeth, on va romandre com a membre durant un mes.

Durant aquesta gira, Araya es va fer amic de Jerry Cantrell, guitarrista d'Alice in Chains, el que va provocar que Araya collabors en la can "Intro (Dream Sequence)" de l'lbum Dirt: "Noms vaig cridar-hi. Jerry em va cridar perqu crids I'm Iron God! (Sc el Du de ferro), i aix va anar el que hice".

Araya resideix en un ranxo de Buffalo, Texas, junt amb la seva dona Sandra Araya i dos fills, en el que ajuda a cuidar-se dels animals que posseeix la familia, a ms d'ensenyar a cantar a la seva dona. El 2006, Araya va ser sotms a una operaci en seu vescula biliar, pel que va haver d'ajornar el comenament de la gira "The Unholy Alliance" una setmana ms tard. A ms, a causa d'aquesta operaci, el vocalista xil va ser incapa d'acabar de gravar la can "Final Six", que anava a aparixer a l'lbum Christ Illusion. Tanmateix, la can va aparixer en la versi de luxe del disc. Per la seva part, Araya va portar per primera vegada al seu fill de gira amb ell: "s bo exposar-los a aquesta edat tan jove. El meu primer concert va ser als 17 anys".

 Religi .

Araya va comentar l'error en el qual queia la premsa en dir que els membres de la banda eren adoradors de Satans: "S, s, crec que aquest s un dels majors errors sobre la banda, noms som persones normals". Si el guitarrista Kerry King compon una bona can, Araya expressa les seves creences en ella: "No sc un d'aquests que diu Aix s una merda perqu no hi crec. Per a mi, est millor dir Aix est molt b, cabrejars la gent amb aix". 

En una entrevista, Araya creu que "Crist va venir a ensenyar-nos amor, a no fer-li res dolent a la resta. Aquest va ser el seu discurs: Accepta els altres per com sn. Viu en pau i estima els altres". A la pregunta de si creia en Du, va replicar: "Crec en un sser superior, s... Per ell ens vol a tots". Araya va explicar que t "una forta creena en la religi", i la imatge de Slayer ni les seves paraules poden "mai interferir amb el que crec i el que sento... La gent no sap gaire b on han de preguntar-se sobre les seves creences, a causa d'un llibre o histria que alg va escriure, o una can de Slayer". Araya va aparixer al seu torn al documental de Sam Dunn , i va contestar a la pregunta sobre el seu fons religis, en el que es va definir com catlic amb una ganyota. Tamb va replicar a la pregunta " On encaixa God Hates Us All?": "Du no odia ning, per s un ttol genial ".

En una altra entrevista, Araya va declarar: "S, crec en Du. Vinc d'un pas catlic, vaig nixer i em van criar en un pas catlic. Els meus pares, el meu pare i la meva mare ajudaven en una esglsia a Los Angeles... De fet el meu pare, que va morir fa un temps, era diaca i la meva mare encara ensenya catequesi els dies diumenge. Aix que tinc molta fe en Dios".

 Lletres de canons .

Les primeres contribucions d'Araya van ser en les lletres de South of Heaven. El seu inters sobre els assassins en srie inspira moltes de les lletres de les canons de Slayer, incloent els temes "213", sobre Jeffrey Dahmer, i "Dead Skin Mask", sobre Ed Gein, que va assassinar a disset persones. "Per qu? Estic intentant veure d'on vnen aquests oncles perqu potser ho entengui. Sempre va ser un tema que em va intrigar".

Araya va escriure la lletra de "Eyes of the Insane" del disc Christ Illusion, que va guanyar un premi Grammy en 2006. La inspiraci de la lletra va venir d'un article a la revista Texas Monthly sobre les baixes civils de la guerra, i les experincies dels soldats en intentar suportar els traumes ocasionats a les seves missions. Araya va declarar: "En punts de la seva missi a l'Iraq, els militars necessiten ajuda, i tendeixen a rebutjar-la. Intenten amagar-la i esperen que tot anir b. Intenten que tot sembli que va b, quan en realitat hi ha un munt de merda que la gent no pot suportar. Hi ha un munt de soldats que tornen a casa amb angoixa mental. I la part trista s que sentim parlar del estrs posttraumtic desprs de la guerra del Vietnam i de la guerra del Golf i els militars sembla que volen oblidar-se de tot amb cada nova guerra. s una merda".

 Equipament .

Baixos ESP, sries Hill i B.C. Rich;
Amplificadors SVT.
Pastilles EMG i Bartolini.
Cordes D'Addario. ;

 Discografia .
 Show No Mercy - 1983;
 Haunting the Chapel (EP) - 1984;
 Hell Awaits - 1985;
 Reign in Blood - 1986;
 South of Heaven - 1988;
 Seasons in the Abyss - 1990 ;
 Divine Intervention - 1994;
 Undisputed Attitude - 1996;
 Diabolus in Musica - 1998;
 God Hates Us All - 2001;
 Eternal Pyre (EP) - 2006;
 Christ Illusion  - 2006;


 Referncies .


Enllaos externs.
Bio al IMDB;
Ms info;
Entrevista;
Entrevista ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331138" title="Beth Phoenix" nonfiltered="4012" processed="3997" dbindex="129129">

Elizabeth Carolan (24 de novembre del 1980 - ), ms coneguda al ring com a Beth Phoenix s una lluitadora professional nord-americana que traballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE). Beth Phoenix ha posset en diverses ocasions el campionat femen de RAW.

Enllaos externs.
 Perfil a WWE.com ;
 Beth Phoenix al MySpace ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331142" title="Kerry King" nonfiltered="4013" processed="3998" dbindex="129130">


Kerry King (nascut el 3 de juny de 1964 a Los Angeles, Califrnia) s ms conegut per ser guitarrista del grup nord-americ Slayer.

Biografia.
Kerry King, fill d'un pare inspector d'avions, i la seva mare qui treballava en una companyia telefnica. S'ha casat dues vegades i t una filla, anomenada Shyanne Kymberlee.

En 1981 Kerry aprova la sessi de prova d'una banda de Thrash (ms tard anomenat Slayer) junt amb Jeff Hanneman. Ells es posen tot seguit a treballar, les seves primeres canons junts van ser covers de Iron Maiden i Judas Priest. Fins que un dia Kerry li va comentar a Jeff la possibilitat de comenar a fer les seves prpies canons, i Jeff va respondre:  Fuck Yeah! (Pel seu lloc) . Com la majoria dels msics Heavy Metal Kerry tenia el cabell llarg, per quan va comenar a quedar-se calb se'l va tallar. Al poc temps es va fer un tatuatge que cobria les seves mans, braos i el seu cap.

Estil.
A travs dels anys, l'estil de la guitarra de Kerry ha estat igual, donant-li un so molt distintiu. En lbums anteriors de Slayer fins i tot South of Heaven el seu estil es va centrar ms en la velocitat i el caos que en la melodia. Tanmateix, en les seves composicions post Seasons in the Abyss, Kerry ha tractat de capturar ms sensibilitat al seu treball|feina de guitarra, mostrant estils ms diversos i ms meldics. A part dels seus forts ritmes, tamb s reconegut pel seu so distintiu i nic de guitarra principal.

Canons.
Les seves lletres sn majoritriament basades en temes satnics, les que atribueix a la seva passi per pellcules de terror. Encara que molts fans ho reconeixen per ser satnic, ell mira aquesta gent com "ximple". Ha indicat que no cre en Du, aix que tampoc no cre en satans, per escriu temes satnics perqu diu que "s ms divertit cantar sobre satans que sobre Du". Kerry King s un dels fundadors del Thrash Metal. Junt amb Slayer, els grups que va dir que el van influir van ser: Venom que li van fer coveure AC/DC, Iron Maiden, Judas Priest, etc...

Baralles.
Kerry King tamb va passar un temps com a guitarrista en Megadeth, encara que aix era noms un arranjament temporal. Fa anys que hi ha una animositat mtua amb el creador de Megadeth, Dave Mustaine. Una altra baralla de Kerry va ser amb el lder de Machine Head, Robb Flynn.

Malgrat que King ha manifestat pblicament que admira a Dave Mustaine com guitarrista, ho considera un hipcrita i un dictador, a causa dels problemes que t Dave Mustaine amb antics membres de Megadeth, com Chris Poland, Nick Menza o David Ellefson.

Instruments.
Kerry ocupa en els seus presentacions en directe i en estudis d'enregistrament:

Marshall JCM-800 2203KK Custom Amps;
Celestion G12K-100 and Vintage 30 Speakers;
Dunlop .009-.042 Strings;
EMG 81 and 85 Pick-ups with EMG Afterburner;
Fernandes Sustainer;
TKL Casis;
MXR Smart Gate Pro;
MXR KFK 10 band EQ;
Shure UHF Wireless System;
Kahler Tremolo Systems;
Monster Cable;
In Tune Guitar Picks;
BOSS RGE-10 Graphic Eq;
Marshall 4 x 12" speaker cabinets with Celestion 12" speakers;
Dunlop DCR-1 SR Rack Crybaby Wah;
Dunlop Q-Zone pedal;
Dunlop Zakk Wylde Signature Wah Pedal;
Dunlop Dimebag Darrell Signature Wah Pedal;
B.C. Rich signature KKV and Warlock guitars.

Vegeu tamb.
Discografia de Slayer;

 Referncies.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331144" title="Tripterygion" nonfiltered="4014" processed="3999" dbindex="129131">


Tripterygion s un gnere de peixos de la famlia dels triptergids.

Morfologia.

 Poden assolir fins als 80 mm de llargria total.

Hbitat.

Viuen sobre fons rocallosos en aiges poc fondes fins als 10 m. 

Costums.

Sovint se'ls troba en companyia de Blennius nigriceps.

Espcies.

 Tripterygion tartessicum ;
 Tripterygion minor;
 Tripterygion nasus;
 Tripterygion varium;
 Tripterygion xanthosoma ;
 Rabosa groga (Tripterygion delaisi) ;
 Cabot vermell (Tripterygion melanurus);
 Tripterygion melanurus melanurus ;
 Tripterygion melanurus minor ;
 Bavosa morruda (Tripterygion tripteronotus);

Referncies.



Enllaos externs.

 ITIS ;
 Encyclopedia of Life ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331145" title="Jeff Hanneman" nonfiltered="4015" processed="4000" dbindex="129132">

Jeff Hanneman (nascut el 31 de gener de 1964, a Los Angeles, Califrnia) s millor conegut per ser guitarrista del grup de thrash metal Slayer.

Biografia.
Jeff es va criar en Oakland,Califrnia en una famlia plena d'exsoldats, el seu pare va lluitar a Normandia durant la Segona Guerra Mundial i els seus germans en Vietnam. La guerra era un tema recurrent a l'hora d'asseure's a la taula a sopar en la famlia dels Hanneman. Les pellcules de guerres eren molt populars en aquella poca, Jeff i els seus germans fabricaven models a escala de tancs en els seus temps lliures.

En 1981, Jeff es va apropar a Kerry King quan es van ajuntar en una sessi per conformar el que ms tard seria Slayer. Les seves primeres composicions junts van ser covers de Iron Maiden i Judas Priest. En 1984 van conixer a Dave Lombardo el van convidar que tocar junt amb ells, i Dave va acceptar tot seguit. Temps desprs van conixer a Rick Rubin un conegut productor de l'poca, que els va posar al cam del Thrash Metal i els va ajudar a fer|donar els seus primers passos com a banda.

El 1997 Jeff es va casar amb Kathryn, a qui havia conegut en la dcada de 1980. Van decidir no tenir fills i van viure a Los Angeles.

Inters en la histria nazi.
El clar inters de Jeff en l'Alemanya Nazi s evident en algunes de les lletres de les seves canons. El seu inters va comenar per les medalles que li donava el seu pare. La seva medalla ms preada s la Creu de Ferro. Va compartir les seves ideologies amb Lemmy, vocalista de Motrhead. La lletra de la can Angel of Death de l'lbum Reign in Blood, parla de Josef Mengele, un conegut doctor nazi del camp de concentraci d'Auschwitz durant la Segona Guerra Mundial. Jeff ha defensat que:  no s un seguidor d'aquesta ideologia, noms li interessa el tema .

Estil i Influncies.
Seus sols es componen principalment de shredding (tcnica en la que la velocitat s el ms important). s a ms el principal compositor de la clssica can "Angel of Death" una de les ms famoses del Thrash Metal. A ms va compondre la msica d'altres obres clssiques de Slayer com South of Heaven, War Ensemble i Seasons in the Abyss. Els lbums ms recents de Slayer van estar en gran part sota la seva composici, formant una associaci amb Tom Araya que eclipsava de vegades amb les contribucions creatives de Kerry King. Jeff Hanneman s tamb un seguidor del Punk-Rock, influint en l'lbum Undisputed Attitude. La citaci a Iron Maiden, Judas Priest, i Led Zeppelin, entre altres, com algunes de les seves influncies.

Equip.
Guitarres
 ESP Jeff Hanneman Signature model;
 Jackson Custom Shop Soloist;
 EMG 81,85;

Amplificadors
 Marshall JCM-800;

Pedals/Efectes
 Dunlop MXR Super Comp;
 Dunlop Crybaby From Hell Wah-Wah;
 MXR Smart Gate;
 MXR 10 Band EQ;

D'altres
 Eventide H3000S Harmonizer;
 Cables Monster;
 Sistema Inalambrico Shure;

Vegeu tamb.
Discografia de Slayer ;

Enllaos externs.
Biografia ;
Web oficial del grup ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331149" title="Santa Eullia d'Erill la Vall" nonfiltered="4016" processed="4001" dbindex="129133">

Santa Eullia d'Erill la Vall s l'esglsia d'Erill la Vall. s d'estil romnic, i est datada al segle XII.

T planta de creu llatina, estructura d'una nau, s de mida llarga i t tres absis al davant. El detall de l'esglsia sn els porxos, de quatre arcades. El campanar es el ms bonic de la vall, amb sis plantes. Cada pis t arcuacions cegues i fris de serra de dents. Sobre l'altar ha ha un conjunt escultric en fusta, el Descendiment d'Erill, els originals del qual sn al Museu Episcopal de Vic.

 Imatges .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331153" title="Bandera de Bogot" nonfiltered="4017" processed="4002" dbindex="129134">

 La bandera de Bogot va ser adoptada com a smbol de la ciutat en 1952 a travs del decret 555 del Districte Especial, la qual es complementa amb el Escut de Bogot.

Est conformada per una franja horitzontal groga, que ocupa la meitat superior, i una franja horitzontal vermella,que complementa la part inferior.

El color groc significa justcia, virtut i benignitat; per la seva part el color vermell significa llibertat, salut i caritat.

Escudo d'armes de la molt noble i molt lleial ciutat de Santa Fe de Bogot.

L'Emperador Carles V, per Reial Cdula expedida a Valladolid el 3 de desembre de 1548, va atorgar a la ciutat de Santa Fe l'escut d'armes que avui ostenta.

La Cdula Real diu: "...  per la present fem merc  volem  manem que agora  d'aqu endavant la dita Provncia del dit Nou Regne de Granada  cibdades  viles della hagin  tinguin per les seves armes conegudes un escut que enmig de l'hagi una guila negra rampant sencera, coronada d'or que a cada m tingui una granada vermella en camp d'or, i per orla uns rams amb granades d'or en camp blau, segons va pintat  figurat... "

L'guila rampant, que simbolitza la fermesa, est presa de l'escut adoptat el 1.500 per la Reina d'Espanya. Per segons el Padre Pedro Villamar, citat per Ventura Bermdez Hernndez al seu llibre "Smbols de Bogot", l'guila, regna de les aus, que sense parpellejar contempla al sol, significa la lleial atenci amb la qual aquesta ciutat mira i retuda atn els raigs del seu sol de justcia.

Per a la nostra Alcaldia Major, les nou granades simbolitzen el valor i la intrepidesa, per per al Padre Villamar sn smbol d'amor, l'ardent caritat entre els vens i per a tots els prosmes i persones forasteres. Sn formes d'interpretar els components d'un escut per, en el fons, expressen els valors d'aquesta ciutat.

El doctor Daniel Ortega Ricaurte, membre de nmero|nombre de l'Acadmia Colombiana d'Histria, ens informa la qual cosa aquest escut va ser esculpit en pedra i collocat a molts edificis pblics colonials, per donat el crit d'independncia, a poc a poc van anar desapareixent a causa dels entusiasmes posteriors al 20 de juliol de 1810.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331155" title="Escut de Bogot" nonfiltered="4018" processed="4003" dbindex="129135">


L'escut d'armes del Districte Capital de Bogot (Colmbia) va ser atorgat per Carles I d'Espanya per al Nou Regne de Granada segons Reial Cdula donada a Valladolid, Espanya, el 3 de desembre de 1548:

i per la present fem merc i volem i manem que ara i aqu d'ara endavant l'esmentada provncia del dit Nou Regne de Granada i la ciutat i les viles d'ella tinguin com a armes un escut on enmig hi hagi una guila negra rampant sencera coronada d'or que a cada m tingui una magrana vermella en camp d'or i per orla uns rams amb magranes d'or en camp blau, segons va pintat i figurat.

L'escut va ser inicialment atorgat al territori del Nou Regne de Granada, acabat de constituir al continent americ, i era extensible tant al regne com a les seves localitats. Per referncia al Regne de Granada, conquerit pels avis del rei Isabel I de Castella i Ferran II d'Arag, aquest escut incorpora la magrana com a moble herldic. El principal motiu del blasonament, una guila coronada de sable sobre camper d'or, representa un smbol imperial, que en aquest cas apareix en un sol cos i cap (en altres escuts de l'poca apareix una guila bicfala) i sost dues magranes de gules, i s una representaci del Sacre Imperi Rom Germnic del qual Carles I va ser titular (com a Carles V). El blasonament acaba assenyalant una bordura d'atzur, element habitual en l'herldica carolina d'Amrica, on s'inscriuen nou magranes d'or. Algunes fonts sostenen que el les nou magranes representen els nou territoris en qu llavors es dividia el Nou Regne de Granada.

Mitjanant l'Acord nm. 31 de 1932, l'escut de Bogot va ser oficialitzat i adoptat com a smbol de la ciutat. 

 Referncies .

 Bogotanos.com, smbols de Bogot;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331163" title="Provncia de Gaza" nonfiltered="4019" processed="4004" dbindex="129136">


Gaza s una provncia de Moambic situada a la part sud interior del pais. T una poblaci de 1.333.106 habitants (2006, 1.062.380 habitants el 2001) i una superfcie de 75.709 km2. La capital s la ciutat de Xai-Xai (fins el 1976 Vila de Joo Belo). La regi histrica anomenada Gazaland, que abraava territoris de Zimbabwe i Moambic, comprenia aquesta provncia. El nom deriva del cap swazi Gaza.

Est dividida en onze districtes i quatre municipalitats:

 Districte de Bilene Macia ;
 Districte de Chibuto ;
 Districte de Chicualacuala ;
 Districte de Chigubo ;
 Districte de Chkw ;
 Districte de Guij ;
 Districte de Mabalane ;
 Districte de Manjacaze ;
 Districte de Massagena ;
 Districte de Massingir ;
 Districte de Xai-Xai ;

 Chibuto (municipalitat);
 Chkw (municipalitat);
 Manjacaze (municipalitat);
 Xai-Xai (municipalitat);

Fou creada com a districte el 1 de gener de 1918, segregada del districte d'Inhambane. Anteriorment del 1895 al 31 de desembre de 1917 fou un rea especial militar del districte d'Inhambane. El 18 de juliol de 1942 li fou incorporada la zona nord del territori, al sud del riu Save, que fins aleshores havia estat sota administraci de la Companyia de Moambic. El 25 de juny de 1975 va esdevenir una de les provncies del nou estat independent de Moambic.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331164" title="Lliga Amateur del Districte Federal" nonfiltered="4020" processed="4005" dbindex="129137">
La Lliga Amateur del Districte Federal, en la seva denominaci oficial Primera Fuerza, fou la mxima competici amateur mexicana de futbol, amb anterioritat a la Segona Guerra Mundial. Tot i que en realitat es tract d'un campionat regional per a clubs del voltant de la capital, a la prctica els campions d'aquest torneig es consideren com els campions nacionals oficiosos.

 Histria .
El futbol s introdut a Mxic pels treballadors anglesos de les mines i el ferrocarril. El primer campionat es disput a la Ciutat de Mxic l'any 1902 amb la participaci de cinc equips. Aquests foren: British Club, Mexico Cricket Club, Orizaba Charleston, Pachuca i Reforma Club. Aquesta fou la llavor del campionat Primera Fuerza. La competici desapareix el 1943 amb la creaci de la Liga Mayor.

L'any 1919 i durant dues temporades, es produ un cisma que port a la disputa de dos campionats, la Lliga Nacional i la Lliga Mexicana. L'any 1930 es produ un nou cisma, per les competicions que s'iniciaren no arribaren a port.

Historial.


1902-03  Orizaba AC;
1903-04  Mexico Cricket Club;
1904-05  Pachuca CF;
1905-06  Reforma AC;
1906-07  Reforma AC;
1907-08  British Club;
1908-09  Reforma AC;
1909-10  Reforma AC;
1910-11  Reforma AC;
1911-12  Reforma AC;
1912-13  Mexico FC;

1913-14  RC Espaa;
1914-15  RC Espaa;
1915-16  RC Espaa;
1916-17  RC Espaa;
1917-18  Pachuca CF;
1918-19  RC Espaa;
1919-20  RC Espaa;
1919-20  Pachuca CF;
1920-21  RC Espaa;
1920-21  Germania FV;
1921-22  RC Espaa;

1922-23  Asturias FC;
1923-24  RC Espaa;
1924-25  Club Amrica;
1925-26  Club Amrica;
1926-27  Club Amrica;
1927-28  Club Amrica;
1928-29  CD Marte;
1929-30  RC Espaa;
1930-31  No es disput;
1931-32  CF Atlante;
1932-33  Club Necaxa;

1933-34  RC Espaa;
1934-35  Club Necaxa;
1935-36  RC Espaa;
1936-37  Club Necaxa;
1937-38  Club Necaxa;
1938-39  Asturias FC;
1939-40  RC Espaa;
1940-41  CF Atlante;
1941-42  RC Espaa;
1942-43  CD Marte;


 Referncies .


 Enllaos externs .
RSSSF;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331170" title="Provncia d'Inhambane" nonfiltered="4021" processed="4006" dbindex="129139">

Inhambane s una provncia de Moambic situada a la part sud costera del pas. T una poblaci de 1.412.349 habitants (2006, que eren 1.123.079 el 2001) i una superfcie de 68.615 km2. La capital s la ciutat de Inhambane . La primera ciutat per habitants i centre econmic de la provncia es no obstant Maxixe.

Esta dividida en dotze districtes:
Districte de Funhalouro ;
Districte de Govuro ;
Districte de Homoine;
Districte de Jangamo ;
Districte de Inharrime ;
Districte de Inhassoro ;
Districte de Mabote ;
Districte de Massinga ;
Districte de Morrumbene ;
Districte de Panda;
Districte de Vilankulo;
Districte de Zavala ;


Un establiment rab pel trfic d'esclaus va existir a Inhambane desprs del segle X. La regi fou visitada per Vasco de Gama el 1498 que en va prendre possessi per a Portugal; el primer establiment portugus permanent s de 1534.

Fou creada com a districte el 1895, incloent el territori del futur districte i desprs provncia de Gaza, que  formava un rea especial militar, i en fou segregada el 1895. Entre 1895 i 1918 el districte va utilitzar segells de correus propis. El 18 de juliol de 1942 li fou incorporada la zona nord del territori, al sud del riu Save, que fins aleshores havia estat sota administraci de la Companyia de Moambic. El 25 de juny de 1975 va esdevenir una de les provncies del nou estat independent de Moambic.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331174" title="Llista de personatges al True Crime: New York City" nonfiltered="4022" processed="4007" dbindex="129140">
Hi ha un gran nombre de personatges que apareixen a l'argument del True Crime: New York City. El videojoc ha estat doblat per diversos actors coneguts com pot ser Laurence Fishburne, Christopher Walken, i Mariska Hargitay. El primer videojoc de la saga va ser, True Crime: Streets of LA, hi sortia el rapper Snoop Dogg on al True Crime: New York City surt com a Redman.

Personatges de la histria principal.
Marcus Reed;
Terrence "Terry" Higgins;
Agent especial Gabriel Whitting;
Victor Navarro;
Tinent Deena Dixon;
Kev Lar;
Redman;
Personatges de la Mfia de Palerm.
Vincent Tuzzi;
Candy;
Personatges del Club President.
Lionel "Benjamin" Jones;
Kobi;
The Presidents.
Grant;
Hamilton;
Personatges del Crtel de Magdalena.
Magdalena Rojas (Teresa Castillo);
Rey;
Personatges de Shadow Tong.
Leeland Shen;
Vivian Shen;
Lin;
Informants.
Isaiah "The King" Reed (El Rei);
Madam Cassandra Hartz;
Fareed "Freddie" Abdul Salaam;

 Enllaos externs.
  Biografies dels personatges del True Crime: New York City;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331179" title="Cap Delgado" nonfiltered="4023" processed="4008" dbindex="129141">
Cap Delgado (cabo Delgado en portugus) s un accident geografic de la costa nord de Moambic, que marca el punt ms al nord del pas; es troba a uns 30 km al sud del riu Rovuma que delimita la frontera amb Tanznia. 

El cap fou creat per sediments del riu Rovuma depositats a la seva desembocadura a l'oce ndic. El seu nom serveix per denominar a una provncia (i abans districte) de Moambique: Cabo Delgado.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331182" title="Manica" nonfiltered="4024" processed="4009" dbindex="129142">


Manica s una provncia de Moambic situada a la part central del pas. T una poblaci de 1.359.923 habitants (2006, eren 974.208 el 2001) i una superfcie de 61.661 km2. La capital s la ciutat de Chimoio (fins el 1976 Vila Pery). 

Est dividida en nou districtes: 

 Districte de Bru ;
 Districte de Gondola ;
 Districte de Guro ;
 Districte de Machaze ;
 Districte de Macossa ;
 Districte de Manica ;
 Districte de Mossurize ;
 Districte de Sussundenga ;
 Districte de Tambara ;

 Histria .

El territori de Manica fou part de la concessi de la Companyia de Moambic, segons privilegi reial de 1891 efectiu el 1892. La companyia va administrar el districte entre 1892 i 1942 i va entregar el control al govern de l'estat portugus el 18 de juliol de 1942 que va crear el districte de Beira amb el que avui dia sn Manica i Sofala, mentre els territoris al sud del riu Save eren inclosos als districtes de Gaza i Inhambane).  El districte de Beira va agafar el nom de Manica i Sofala el 1947. Fou dividit el 5 d'agost de 1970 en districte de Vila Pery i Districte de Sofala. Amb la independncia del pas el 25 de juny de 1975, es va convertir en una de les seves provncies que va agafar el nom de Manica el 1976.

Vegeu tamb.
Ndau;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331183" title="Ruta dels vins d'Alscia" nonfiltered="4025" processed="4010" dbindex="129143">

La Ruta dels vins d'Alscia (en francs Route des Vins d'Alsace) s una ruta turstica a travs de les principals zones vitcoles de la regi d'Alscia. T una longitud d'uns 170 km entre Marlenheim al nord i Thann al sud, passant per Colmar considerada com la capital del vi d'Alscia.

La ruta s allargada, de nord a sud, situada en els primers pendents entre la plana del Rin i el masss dels Vosges. Al marge dret del riu transcorre de forma parallela la ruta del vi de Baden.

Al llarg de la ruta es poden visitar les vinyes per 39 senders senyalitzats, per tancats durant el perode de verema. Nombrosos cellers tenen les portes obertes per la visita, degustaci i venda. Als pobles sn tpics els winstubs, tavernes de vi. A llarg de l'any es celebren diverses festes i fires al voltant del vi.

De nord a sud la ruta travessa els segents municipis: 
Marlenheim;
Wangen. El primer diumenge desprs del 2 de juliol se celebra la festa de la font (fte de la fontaine) on el vi raja gratutament per la font del poble.
Westhoffen;
Traenheim;
Bergbieten;
Dangolsheim;
Soultz-les-Bains;
Avolsheim;
Molsheim. El segon cap de setmana d'octubre se celebra la festa del ram.
Rosheim;
Boersch;
Ottrott. ;
Obernai. Festa de la verema el tercer diumenge d'octubre. Sender vitcola de Schenkenberg de 3,6 km.

Bernardswiller;
Heiligenstein ;
Barr. Fira anual dels vins, al voltant del 14 de juliol.
Mittelbergheim;
Andlau. Disposa de tres grand cru: Kastelberg, Wiebelsberg i Moenchberg.
Itterswiller ;
Nothalten;
Blienschwiller;
Dambach-la-Ville;
Scherwiller;

Chtenois ;
Kintzheim;
Orschwiller ;

Saint-Hippolyte ;
Rodern;
Rorschwihr;
Bergheim ;
Ribeauvill. Fira de vins el cap de setmana desprs del 14 de juliol. Disposa de tres grand cru: Geisberg, Kichberg de Ribeauvill i Osterberg.
Hunawihr;
Zellenberg;
Riquewihr;
Beblenheim;
Mittelwihr;
Bennwihr;
Sigolsheim ;
Kientzheim. Museu de la Vinya i dels Vins d'Alscia, i diversos cellers de degustaci.

Kaysersberg;
Ammerschwihr;
Ingersheim;
Niedermorschwihr;

Turckheim ;
Colmar. La Maison des vins d'Alsace s la seu del Comit Interprofessional dels Vins d'Alscia (CIVA), a ms d'altres organitzacions vitcoles.
Wintzenheim;
Wettolsheim. Reivindica l'honor de ser el primer lloc on els romans van plantar vinyes a Alscia. Celebra la festa del vi l'ltim cap de setmana de juliol.
Eguisheim. Un dels primers llocs de vinya a Alscia, t 300 ha plantades i dos grand cru: Eichberg i Pfersigberg.
Husseren-les-Chteaux;
Voegtlinshoffen;
Obermorschwihr;
Hattstatt;
Gueberschwihr ;
Pfaffenheim;
Rouffach;
Westhalten;
Soultzmatt. T el grand cru ms elevat d'Alscia, a 420 m: Zinnkoepfle.
Orschwihr ;
Bergholtz-Zell;
Bergholtz ;
Guebwiller. Fira de vins el dijous d'Ascensi. Disposa de quatre grand cru: Spiegel, Kessler, Kitterl i Saering.
Soultz-Haut-Rhin;
Wuenheim;
Cernay ;
Vieux-Thann;
Thann ;

Referncies.
Alsace, Lorraine et Escapades en Fret Noire, de la collecci Le Guide Vert Michelin. ISBN 978-2-06-711743-3;

 Enllaos externs .
Comit Interprofessional dels Vins d'Alscia ;
La Route des Vins d'Alsace ;
Alsace Vins ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331184" title="Cabot vermell" nonfiltered="4026" processed="4011" dbindex="129144">

El cabot vermell (Tripterygion melanurus) s un peix de la famlia dels triptergids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 s semblant als blnnids, per aix com les raboses no tenen escames i tenen la pell mucosa, els triptergids presenten escames, entre altres diferncies.
 s molt petit: els mascles arriben als 5 cm i les femelles als 4 cm.
 El cap t el morro punxegut.
 Els ulls sn grossos.
 T tres aletes dorsals: les dues primeres formades per radis espinosos i flexibles, la darrera t radis blans.
 Les plviques es troben molt redudes i es troben per davant de les pectorals.
 El cos s de color vermell i el cap s fosc (negre en els mascles en perode reproductor) amb lnies blaves o blanques.;

Subespcies.

N'hi ha dues: Tripterygion melanurus melanurus (amb dues taques al peduncle caudal, una blanca i una negra) i Tripterygion melanurus minor (sense aquestes taques).

Reproducci.

Es reprodueix entre maig i juny. Els ous es ponen damunt l'esponja txica Cramba crambe. El mascle s'encarrega de vigilar la posta.

Alimentaci.

Menja petits invertebrats.

Hbitat.

s bentnic de fons rocallosos i escifils a poca fondria (2-10 m). 

Distribuci geogrfica.

s endmic del Mediterrani (Mar Balear, sud de Sardenya, Algria, Tunsia, Israel, Lban, Xipre i sud de Turquia).

Costums.

Sn ms territorials durant l'poca reproductora.

Confusi amb altres espcies.

s difcil de diferenciar-lo de Lipophrys nigriceps ja que tant la forma com el color sn semblants i comparteixen el mateix hbitat.

Referncies.



Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 MarineSpecies.org ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331188" title="Sabil de Qaytbay" nonfiltered="4027" processed="4012" dbindex="129146">
El sabil i kuttab de Qaytbay s un dels edificis d'aquesta mena ms interessants del Caire, forma part del conjunt arquitectnic conegut com Caire Histric, declarat Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO. Porta el nmero 324 del catleg de monuments islmics gestionat pel Supreme Council of the Antiquities. Est situat a l'antiga ciutat fatimita, al carrer d'al-Saliba, a ponent de la Ciutadella i de la mesquita i madrassa d'Hasan, proper a aquesta.

Histria.

Un sabil s una instituci destinada a complir amb l'Alcor en relaci a l'ajut i solidaritat a la gent necessitada, concretament a la distribuci d'aigua als vianants i vens. Els sabils acostumaven a estar associats a altres edificis, habitualment una mesquita, per aquest fou el primer d'aquesta ciutat que es va construir com un edifici independent.

El seu impulsor fou el sold al-Ashraf Qaytbay un esclau mameluc del sold Barsbay, que va servir als seus successors fins que el 1468 va prendre el poder. Va regnar fins el 1496, un perode esplendors de la histria de la ciutat. Fou construt el 1479.

L'edifici ha estat restaurat el 2000 i s la seu del Suzanne Mubarak Centre for Islamic Civilization.
 
L'edifici.

Es tracta d'un construcci allada, amb dues de les faanes ben decorades. El xamfr s ocupat pel sabil, que presenta dos grans finestrals tancats per una reixa, com s habitual. Al costat hi ha la portalada, fora alta i esvelta, rematada per un arc lobulat. Tant aquesta portada com les murs exteriors del sabil es troben esplndidament decorats amb pedra i marbres de diferents colors: gris, vermell, blanc, negre... 

Al pis superior es troba el kuttab, o escola per a nens de recursos escassos. Presenta una amplis finestrals de fusta.  


Enllaos externs.
  El sabil a ArchNet;
  El sabil a Touregypt;

Bibliografia.
 Doris Behrens-Abouseif. Cairo of the Mamluks. American University in Cairo Press. El Caire, 2007. ISBN 978-977-416077-6;
 Caroline Williams. Islamic Monuments in Cairo. American University in Cairo Press. El Caire i Nova York, 2004. ISBN 977-424-695-0;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331189" title="Mdul d'un nombre complex" nonfiltered="4028" processed="4013" dbindex="129147">
Sigui un nombre complex z = a + ib, es defineix el mdul del nombre complex com el nombre real positiu   (veure Arrel quadrada i Conjugat).

El nom de mdul fou creat per Jean-Robert Argand en el seu Assaig sobre una manera de representar les quantitats imaginries amb construccions geomtriques.

Si es representa el nombre complex com un vector que va de l'origen fins a un punt de pla que t per ordenada la part real del nombre complex i per abscissa la part imaginaria, el mdul del vector s el mdul del nombre complex.


Propietats principals.

El mdul verifica les segents propietats:


;
;
;
 
 : desigualtat triangular;
;


Si s'interpreta z com un punt en el pla, s a dir si es considera la seva imatge llavors, |z| s la distncia de la imatge de z a l'origen.

s til interpretar l'expressi |x - y| com la distncia entre els dos nombres complexos x i yen el pla complex.

L'applicaci: ,  s una distncia.

Altres propietats.


Per a tot complex z, .

Per qualsevol parella de reals x i y,  i 
(|x| i |y| sn els valors absoluts respectivament de x i de y)

Cas d'igualtat en la desigualtat triangular:
Per a tots els nombres complexos z i z, |z+z'|=|z|+|z'| si noms si , si i noms si existeix un real positiu  tal que  o  i si i noms si les imatges de z i z' pertanyen a una mateixa semirecta d'origen O.

Sia n un nombre natural no nul, i  n nombres complexos. Es t  (desigualtat triangular generalitzada).
Hi ha igualtat si i noms si les imatges  dels nombres complexos  pertanyen a una mateixa semirecta d'origen O.

El conjunt  dels nombres complexos de mdul 1 s un subgrup de 

L'aplicaci  de  en  s un morfisme de grup. El seu nucli no s altre que el conjunt .

S'anomena  el grup de les unitats.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331193" title="Provncia de Sofala" nonfiltered="4029" processed="4014" dbindex="129148">



Sofala s una provncia de Moambic situada a la part central costera del pas. T una poblaci de 1.676.131  habitants (el 2006; eren 1,289,390 el 2001) i una superfcie de 68,018 km2. La capital s la ciutat de Beira. El seu nom deriva del riu Sofala i de l'antic port de Sofala, suposat port de l'imperi de Monomotapa.

Est dividida en dotze  districtes:

Districte de Buzi ;
Districte de Caia ;
Districte de Chemba ;
Districte de Cheringoma ;
Districte de Chibabava ;
Districte de Dondo ;
Districte de Gorongosa ;
Districte de Marromeu ;
Districte de Machanga ;
Districte de Maringu ;
Districte de Muanza ;
Districte de Nhamatanda ;

 Histria .

El territori de Sofala fou part de la concessi de la Companyia de Moambic, segons privilegi reial de 1891 efectiu el 1892. La companyia va administrar el districte entre 1892 i 1942, tenint la seva residncia a la ciutat de Beira;  va entregar el control al govern de l'estat portugus el 18 de juliol de 1942 que va crear el districte de Beira (amb les modernes provncies de Manica i Sofala, mentre els territoris al sud del riu Save eren inclosos als districtes de Gaza i Inhambane). El 1947 el districte de Beira fou reanomenat Manica i Sofala i va restar unit fins el 5 d'agost de 1970 quan es va dividir en els districtes de Vila Pery i Sofala.  Amb la independncia del pas el 25 de juny de 1975, es va convertir en una de les seves provncies.

Vegeu tamb.
Ndau;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331196" title="Teatre Guimer (Barcelona)" nonfiltered="4030" processed="4015" dbindex="129149">
El Teatre Guimer va ser un espai teatral, ubicat en el nm. 11 del carrer del Pi, de Barcelona. Va ser inaugurat el 16 d'abril de 1958 i va tancar el 1964. 

Durant els anys que va romandre obert, s'hi van estrenar i representar obres com: El pobre d'esperit i els altres de Josep Maria de Sagarra (1958), Berenice de Robert Brasillach, Medea de Jean Anouilh, Pobre Gabriel de Xavier Regs, La zorra y las uvas de Guilherme Figuereido, La cinglera de la mort de Ceclia A. Mntua, Senyora embajadora de Xavier Regs, Tringulo blanco de Jaume Salom, La seorita Julia d'August Strindberg (1961), Les arrels d'Arnold Wesker (27 de maig de 1963), Aqu al bosc de Joan Brossa, El millor dependent del mn de Francesc Lorenzo i Gcia, Smith de Xavier Regs, Los frescos de Pedro Muoz Seca, Bala perduda de Llus Elias,Trip y Trap en el castillo maldito d'Armand Matias i Guiu, Hamlet solista y Medea, la encantadora de Jos Bergamn, El crculo de tiza de Cartagena de Jos Rodrguez Mndez...







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331197" title="Tripterygion tartessicum" nonfiltered="4031" processed="4016" dbindex="129150">

Tripterygion tartessicum  s un peix teleosti de la famlia dels triptergids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 7,7 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals de l'Atlntic oriental i al Mediterrani (des de la costa meridional de la Pennsula Ibrica fins al Marroc i Tunsia).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331202" title="Tapia de Casariego" nonfiltered="4032" processed="4017" dbindex="129151">


Tapia de Casariego s un concejo de la costa occidental asturiana i que ltimament ha esdevingut un dels destins turstics ms visitats de la regi. Limita al nord amb el mar Cantbric, a l'este amb el concejo d'El Franco, i al sud i a l'oest amb el de Castropol. T una extensi de 65,99 km2 i la poblaci actual s de 4.268 habitants. Compta amb una bona infraestructura comunicativa, travessant el municipi la N-634, i la lnia de ferrocarril FEVE.

 Geografia .
Des del punt de vista geolgic el sl de Tapia s de formaci silrica compost principalment de quarsites i pissarra cmbriques. Hi ha tamb una important presncia de granit en la zona oriental del concejo prop ja de la costa. En la zona prxima a la localitat de Porcia i a la parrquia de Santa Mara del Monte van aparixer mostres de mineral ferromagntic. 

El relleu t altituds bastants suaus i amb poques pendents, observant-se dues zones bastants diferenciades separades per la carretera que va de Figueres a Lagar. En la part sud d'aquesta via trobem el cordal d'Acevedo i les forests de Candaosa, amb altures de poca importncia entre les quals destaca la lloma de Las Cruces amb 396 metres. Pel seu costat nord s'albira una extensa i fructfera planicie litoral. Altres altures ressenyables al concejo sn les del Pic de Las Nieves (251 m), el Grandela (348 m), i ja en el lmit amb Castropol la lloma del Posadoiro (600 m) i el de la Bobia que es troba ja fora del concejo amb 1.201 metres. 

El litoral es troba molt batut per l'onatge mar, contant amb diversos penya-segats i illots de petita altitud. Les seves platges tamb presenten diferncies, trobant-se platges de sorra molt fina a partir de la part occidental de la capital. En la part oriental de la vila el que predominen sn les riberes de pedra que conten amb accessos complicats. El seu curs fluvial ms important s el riu Porcia que neix en les estribacions de La Bobia i que desemboca en la platja del seu mateix nom. Presenta bastant irregularitat en el seu curs, fent de lmit amb el ve concejo d'El Franco durant diversos quilmetres. Altres rius del concejo sn l'Anguileiro, amb desembocadura en la platja de Tpia i el Tol que desemboca en la de Serantes. Les seves aiges en poques estivals solen ser molt baixes. 

El clima que es dna en el municipi s suau, temperat i amb escasses diferncies entre la seva franja costanera i les seves petites altituds. La temperatura mitjana en l'poca estival s de 20,5C la mxima i 14,4C la mnima. A l'hivern aquestes arriben als 10,5C i 5,3C. Una de les caracterstiques en Tpia, igual que moltes localitats del Principat s la presncia de les boires marines. Quant a la seva vegetaci cal destacar la presncia de taques de pins, arribant a ser aquests bastants nombrosos. Tamb podem observar espcies com eucaliptus, castanys, roures, lbers i faigs. Dintre de la seva vida animal cal esmentar que el concejo ens oferix un dels millors menjars i en major quantitat com s el marisc. 

 Capital . 
Tpia de Casariego s la vila i capital del concejo. Est situada a 18 metres d'altitud i en ella es dna la major concentraci humana de tot el concejo amb ms de la meitat de la poblaci total del concejo. El seu port de mar li dna un gran atractiu a la vila, que unit a la quantitat de bones platges disseminades per tot el territori fan que el municipi sigui destinaci turstica de molta gent, tant de les regions centrals d'Astries com de la resta del pas i d'Europa.
 
 Evoluci demogrfica .


El concejo ha sofert una prdua d'habitants durant aquests ltims anys, per anem a analitzar l'evoluci durant tot el segle passat. Al comenament de segle la poblaci era de 5.106 habitants xifra que va ser descendint durant les primeres dcades per causa de l'emigraci a ultramar. Aquesta emigraci es produwix per l'escassesa de recursos que tenia la poblaci i les poques perspectives de millora que veien sobretot la gent ms jove i que li impulsa a prendre nous camins. Des de finals de la guerra civil i fins a la dcada dels 80, la tendncia s'inverteix guanyant efectius gradualment. Aquest augment es deu sobretot al desenvolupament econmic de tota la comarca, arribant a arribar a la xifra de 5.328 habitants. 

A partir d'aquesta data la xifra torna de nou a disminuir, tendncia aquesta encara present en els nostres dies. Les causes d'aquesta nova reculada les tenen de nou els moviments migratoris, encara que aquesta vegada les destinacions sn altres b diferents, en concret les zones industrials de la regi, del pas i fins i tot a Pasos europeus com Frana i Alemanya. Tot aix ens dna una pirmide de poblaci en el qual les persones amb edat ms avanada van guanyant terreny pel que fa a les ms joves. Respecte a la seva activitat econmica el sector primari segueix sent el qual major nombre d'ocupacions genera, amb un 42,32% del total. 

L'activitat ramadera t en el concejo una gran importncia, treballant-se sobretot amb la cabanya bovina orientada bsicament cap al sector lacti, arribant a produir abans de les normatives europees relatives al sector, ms de 20 milions de litres de llet. s un dels concejos amb una major especialitzaci lctia de tota Astries amb un total del 95% de totes els caps. En aquests ltims anys, i com a conseqncia d'aquestes normatives europees, s'ha produt una disminuci en el nombre d'explotacions i una consegent millor racionalitzaci de les existents. L'activitat pesquera tamb sofreix les conseqncies de les retallades de contingents i de caladors, quedant en el port de Tpia un total de 13 vaixells que es dediquen a la pesca litoral (polp, percebe, llu i pixn) i a la d'altura (mer i llu). De la pesca d'altura noms queden tres embarcacions, tenint el seu lloc de venda en Avils. 

El sector secundari i de la construcci t una feble influncia en el concejo, representant al 18,09% de les ocupacions locals. La branca de la construcci s la qual un major nombre d'ocupacions genera, tenint certa representaci tamb la indstria alimentosa, i les transformadores dels metalls. Dintre del sector terciari dels serveis cal dir que aquest est agafant un major protagonisme amb el pas del temps grcies sobretot a l'activitat turstica que es dna en tota la zona. Avui dia genera un 39,59% de les ocupacions, sent les branques del comer i de l'hostaleria les quals es duen el major nombre d'ocupacions. Generalment, aquestes activitats es concentren en la capital municipal. 

Parrquies. 
Tpia s'articula en quatre parrquies, La Roda, Campos, Serantes i Tapia de Casariego, sent aquesta ltima la qual major nombre de persones t, representant ms de la meitat del total. Finalment, quant a la seva poblaci es refereix, cal comentar l'efecte turstic que es produx en tot el concejo, arribant a augmentar de manera considerable la seva poblaci en un gran tant per cent durant les poques estivals. 

Campos y Salave;
La Roda;
Serantes;
Tapia de Casariego;

 Histria . 
El concejo com a tal neix a mitjan segle XIX, encara que ja en temps prehistrics hagu d'estar colonitzada aquesta terra, com ho demostren diversos estris com destrals de pedra i que poden pertnyer a l'Aixeli antic. El que s est millor documentat s l'existncia de diversos assentaments castrenys al llarg de tot el concejo. Aquests castros tenen a veure amb l'existncia d'explotacions mineres en temps romans, que utilitzaven aquestes edificacions per a la defensa i organitzaci de l'espai. Les explotacions mineres van estar en funcionament fins a principis del segle III, en el qual apareix un canvi en les relacions de producci reemplaant els castros per noves organitzacions de l'espai. 

En el segle X el monarca Ramir II, don al bisbe d'Oviedo el territori comprs entre els rius Eo i Navia i en el qual est incls l'actual concejo de Tpia. Aquesta donaci s ratificada pel rei Alfons VII de Castella en el segle XII, el qual confirma que aquest territori s de la bisbalia ovetenca, en dura pugna amb el de Lugo que conservava possessions en Salave i Villamil. El 1282 el bisbat d' Oviedo crea la pobla de Roboredo per a conduir els designis de la comarca, encara que ms tard aquesta es va establir a Castropol. El 1300 les gents del concejo fan una reclamaci al bisbat d'Oviedo a fi que els suavitzi els tributs, aconseguint que noms el port de Tapia finqui. 

El 1579, el territori de Tpia va ser comprat pels seus pobladors grcies a la venda efectuada pel rei Felip II per a poder pagar les incipients despeses acumulats com a conseqncia de les diferents guerres en les quals estava ficada l'estat. En el segle XVIII i part del XIX les parrquies de San Martn i San Esteban encara es redimien al monestir lucenc de Corias. Del segle XVIII data la fundaci d'un hospital per a l'atenci de les persones ms necessitades i de les quals passaven fent la peregrinaci. De 1750 s la construcci sobre la penya de la talaia d'una torre de dos pisos en forma de fortalesa medieval. Tpia va mantenir representaci en la junta formant part del partit de Castropol, tenint una menor representaci per ser antic concejo de bisbalia, el que es va traduir en una srie de tensions i conflictes al voler aquests equiparar-se en participaci als concejos de realengo. 

En 1863, grcies a la influncia de Fernando Fernndez de Casariego, el concejo aconsegueix la independncia total de Castropol segregant-se d'ell quatre parrquies de Castropol i una d'El Franco. Temps ms tard Fernndez de Casariego seria nomenat marqus de Casariego. De la guerra de la Independncia el concejo es va lliurar de qualsevol contingncia. A la fi del XIX, neix un sindicat de signe catlic i conservador que seria el Crculo Catlico. Visiten el municipi diverses personalitats de renom com el reformista Melquades lvarez i el dictador Primo de Rivera. Dels esdeveniments revolucionaris del 34 cal dir que Tpia es va posar des d'un primer moment del costat del govern i en contra de la insurrecci. En la Guerra Civil tampoc es lliuren en el municipi grans batalles, encara que com en tot l'Estat s'hauria de superar un llarg cam cap al desenvolupament, assolint iniciar-se aquest procs aqu en la dcada dels 50-60 amb l'arribada del boom turstic. 

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament;
Federaci Asturiana de Concejos;
Gua del Occidente. Tapia de Casariego;
Tapiegos.com : Pgina de trobada per a la gent de Tapia de Casariego;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331204" title="Bavosa morruda" nonfiltered="4033" processed="4018" dbindex="129152">

La bavosa morruda (Tripterygion nasus) s un peix teleosti de la famlia dels triptergids i de l'ordre dels perciformes que, moltes vegades, s emprat com a peix d'aquari.

Morfologia.

Pot arribar als 8 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja petits invertebrats bentnics.

Hbitat.

Viu fins als 6 m de fondria en aiges poc fondes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Mar Mediterrnia i de la Mar Negra.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331208" title="Teorema de congruncia lineal" nonfiltered="4034" processed="4019" dbindex="129153">
En aritmtica modular, la qesti de les condicions de resoluci d'una congruncia lineal es pot resoldre pel teorema de congruncia lineal. Si a i b  sn enters qualssevulla i n un enter positiu, llavors la congruncia

  (mod n)      (1);

t una soluci si i noms si el m.c.d. de  (a, n) divideix b'.
Quant s aix i x0 s una soluci de (1), llavors el conjunt de totes les solucions ve donat per
;
En particular, existeixen exactament d solucions en el conjunt dels residus .

 Exemple .
Par exemple, No hi ha cap enter x que verifiqui la relaci segent:

  (mod 6);

en canvi hi ha un enter x que verifica:

  (mod 6).
Un altre exemple, l'equaci ax   2 (mod 6)  amb diferents valors de a dona
3x   2 (mod 6);
on d = m.c.d.(3,6) = 3 per com que 3 no divideix pas 2, no hi ha cap soluci. 
5x   2 (mod 6);
aqu d = m.c.d.(5,6) = 1, que divideix qualsevol b, i per tant existeix simplement una soluci a  : x=4. 
4x   2 (mod 6);
aqu d = m.c.d.(4,6) = 2, que divideix 2, i per tant existeixen exactament dues solucions en  : x=2 i x=5. 

 Resoluci d'una congruncia lineal .
Si el m.c.d.  d de a i de n divideix b, llavors es pot trobar una soluci x de la congruncia (1) : l'algorisme d'Euclides ampliat subministra els enters r i s que verifiquen la relaci ra + sn = d. Llavors x = rb/d s la soluci. Les altres solucions sn els nombres congruents a x mdul n/d.

Per exemple, la congruncia
12x   20 (mod 28);
T com a soluci m.c.d. (12, 28) = 4, que divideix 20. L'algorisme d'Euclides ampliatal dona (-2)*12 + 1*28 = 4, aix dona r = -2 i s = 1. En conseqncia, la soluci s x = -2*20/4 = -10. Totes les altres solucions sn congruents a -10 mdul 7: sn dons congruents a 4 mdul 7.

 Sistema de congruncies lineals .
Per repetici de l's del teorema de les congruncies lineals, tamb es poden resoldre els sistemes de congruncies lineals, com en l'exemple segent:
Trobar tots els enters x que verifiquen les relacions segents :

2x   2 (mod 6);
3x   2 (mod 7);
2x   4 (mod 8);

Per la resoluci de la primera congruncia utilitzant el mtode exposat ms amunt, es troba x   1 (mod 3), que tamb es pot escriure com x = 3k + 1. Substituint en la segona congruncia i simplificant, s'obt

9k    1 (mod 7);

La resoluci d'aquesta congruncia dona k   3 (mod 7), o k = 7l + 3. D'aqu resulta x = 3 (7l + 3) + 1 = 21l + 10. Substituint a la tercera congruncia i simplificant s'obt
42l    16 (mod 8);
Que t la soluci l   0 (mod 4), o l = 4m. Aix dona x = 21(4m) + 10 = 84m + 10, o
x   10 (mod 84);
Que dona totes les solucions d'aquest sistema.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331211" title="Sofala" nonfiltered="4035" processed="4020" dbindex="129154">
Sofala fou una antiga ciutat de Moambic. Actualment ha sorgit una nova ciutat que es coneguda com Nova Sofala. Es trobava a la riba del riu Sofala, a la moderna provncia de Sofala. El nom de Sofala deriva probablement de l'rab "safala" (cosa baixa, en el sentit de terra baixa).

Les troballes mostren un establiment rab fundat a l'entorn de l'any 700; als rabs van seguir els perses que navegaven per la costa d'frica oriental  desprs del 915 per no van ocupar Sofala fins vers una data posterior al 1100; primer els rabs i desprs els perses foren capaos de comerciar amb l'or i altres productes que es produen a Zimbabwe. Al segle XIV va caure sota control del sult de Kilwa. 

El lloc de l'antic port esta documentat des de finals del segle XV. El portugus Pero de Covilh va visitar el port el 1489. El company de Vasco de Gama, Thom Lopes, va deixar un relat sobre Sofala i la va identificar amb la bblica Ofir, i els seus governants amb els descendents de la reina de Saba. Aquestes consideracions, recollides ms tard per l'alemany Peters i altres, foren descartades pels erudits. Portugal va ocupar Sofala el 1505 i Pedro de Anaia fou el primer capit general; Sofala fou el primer establiment colonial europeu a l'frica oriental; Anaia va construir una factoria i el fort de Sao Caetano amb pedra portada d'Europa que ms tard fou reutilitzada per la catedral de Beira. Les runes que es conserven demostren la grandria i riquesa de la ciutat. El seu port podia contenir suposadament un centenar de vaixells, per els depsits alluvials i la desforestaci, agreujats amb un canvi del curs del riu, en van disminuir la capacitat progressivament.

Havia entrat en decadncia al segle XVIII, per el cop de gracia fou la fundaci de Beira a uns 30 km ms al nord, el 1890. El 1930 la poblaci europea era molt reduda; restava un comandant administrador o chefe, un secretari i un infermer; una dama portuguesa feia de mestre. De l'antic establiment noms queden unes restes poc importants, parts del fort, que a ms queden submergides quant puja la marinada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331212" title="Antnio Ramos Rosa" nonfiltered="4036" processed="4021" dbindex="129155">
Antnio Vctor Ramos Rosa (Faro, 17 d'octubre de 1924), s um poeta portugus, tamb reconegut com a dibuixant.

 Vida .

Ramos Rosa estudi a Faro, per no aconsegu acabar l'ensenyament secundari per problemes de salut. El 1958 publica al diari A Voz de Loul el poema "Os dias, sem matria". En aquell mateix any vei la llum el seu primer llibre O Grito Claro, n. 1 de la colecci A Palavra, editada a Faro i dirigida pel seu amic i tamb poeta Casimiro de Brito. Encara en aquell any inicia la publicaci de la revista Cadernos do Meio-Dia, que el 1960 seria tancada per ordre de la policia poltica. 

La Biblioteca Municipal de Faro duu el seu nom.

Premis i guardons.
Com a escriptor;
Premi de la Bienal de Poesia de Lige, 1991;
Premi Jean Malrieu per al millor llibre de poesia tradut a Frana, 1992;
Obra;
Prmio Fernando Pessoa, de l'Editora tica (Segon lloc ex-aequo), 1958 (Viagem atravs duma nebulosa);
Prmio Nacional de Poesia, de la Secretaria de Estado de Informao e Turismo (rebutjat per l'autor), 1971 (Nos seus olhos de silncio);
Prmio Literrio da Casa da Imprensa (Premi literari), 1972 (A pedra nua);
Prmio da Fundao de Hautevilliers para o Dilogo de Culturas (Prmi de traducci), 1976 (Algumas das Palavras: antologia de poesia de Paul luard);
Prmio P.E.N. Clube Portugus de Poesia, 1980 (O incndio dos aspectos);
Prmio Nicola de Poesia, 1986 (Volante verde);
Prmio Jacinto do Prado Coelho, del Centro Portugus da Associao Internacional de Crticos Literrios, 1987 (Incises oblquas);
Grande Prmio de Poesia APE/CTT, 1989 (Acordes);
Prmio Municipal Ea de Queiroz, de la Cmara Municipal de Lisboa (Prmio de Poesia), 1992 (As armas imprecisas);
Grande Prmio Sophia de Mello Breyner Andresen (Prmio de Poesia), So Joo da Madeira, 2005 (O poeta na rua. Antologia porttil);

Obra.
1958 - O Grito Claro;
1960 - Viagem Atravs duma Nebulosa;
1961 - Voz Inicial;
1961 - Sobre o Rosto da Terra;
1963 - Ocupao do Espao;
1964 - Terrear;
1966 - Estou Vivo e Escrevo Sol;
1969 - A Construo do Corpo;
1970 - Nos Seus Olhos de Silncio;
1972 - A Pedra Nua;
1974 - No Posso Adiar o Corao (vol.I, da Obra Potica);
1975 - Animal Olhar (vol.II, da Obra Potica);
1975 - Respirar a Sombra (vol.III, da Obra Potica);
1975 - Ciclo do Cavalo;
1977 - Boca Incompleta;
1977 - A Imagem;
1978 - As Marcas no Deserto;
1978 - A Nuvem Sobre a Pgina;
1979 - Figuraes;
1979 - Crculo Aberto;
1980 - O Incndio dos Aspectos;
1980 - Declives;
1980 - Le Domaine Enchant;
1980 - Figura: Fragmentos;
1980 - As Marcas do Deserto;
1981 - O Centro na Distncia;
1982 - O Incerto Exacto;
1983 - Quando o Inexorvel;
1983 - Gravitaes;
1984 - Dinmica Subtil;
1985 - Fico;
1985 - Mediadoras;
1986 - Volante Verde;
1986 - Vinte Poemas para Albano Martins;
1986 - Clareiras;
1987 - No Calcanhar do Vento;
1988 - O Livro da Ignorncia;
1988 - O Deus Nu(lo);
1989 - Trs Lies Materiais;
1989 - Acordes;
1989 - Duas guas, Um Rio (colaborao com Casimiro de Brito);
1990 - O No e o Sim;
1990 - Facilidade do Ar;
1990 - Estrias;
1991 - A Rosa Esquerda;
1991 - Osis Branco;
1992 - Plen- Silncio;
1992 - As Armas Imprecisas;
1992 - Clamores;
1992 - Dezassete Poemas;
1993 - Lmpadas Com Alguns Insectos;
1994 - O Teu Rosto;
1994 - O Navio da Matria;
1995 - Trs;
1996 - Delta;
1996 - Figuras Solares;

Revistes on va collaborar.
1952 -1954 - rvore;
1956 - Cassiopeia;
1958 -1960 - Cadernos do Meio-dia;
Esprit;
Europa Letteraria;
Colquio-Letras;
Ler;
O Tempo e o Modo;
Raiz & Utopia;
Seara Nova;
Silex;
Revista Vrtice;

Diaris on va collaborar.
A Capital;
Artes & Letras;
Comrcio do Porto;
Dirio de Lisboa;
Dirio de Notcias;
Dirio Popular;
O Tempo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331213" title="Rafael Ferdinand van der Vaart" nonfiltered="4037" processed="4022" dbindex="129156">

Rafael Ferdinand van der Vaart (Heemskerk, 11 de febrer del 1983) s un futbolista professional neerlands. Juga com a centrecampista al Real Madrid CF i a la selecci neerlandesa.

Trajectria esportiva.

 AFC Ajax .
El 1993 va comenar a jugar a les categories inferiors de l'AFC Ajax desprs de jugar al BVV De Kennemers.

Va debutar a la Lliga neerlandesa de futbol el 19 d'abril del 2000, formant part del primer equip a la segent temporada, a la que jug 27 partits i marc 7 gols amb noms divuit anys.

La gran temporada al conjunt d'Amsterdam el van permetre jugar amb la selecci nacional el 6 d'octubre del 2001 davant d'Andorra. 

Les dues temporades segents a l'AFC Ajax, va patir diferents lesions que no li van impedir jugar a un altssim nivell, marcant 14 i 18 gols a les temporades 2001/02 i 2002/03 respectivament, arribant a jugar el Campionat d'Europa de futbol 2004 amb la selecci.

Va assolir la capitania a l'equip neerlands, guanyant diferents campionats i fitxant per un histric europeu, l'Hamburg SV.

 Hamburg SV .


Va ser un dels referents del conjunt alemany, demostrant la seva capacitat anotadora i fent assistncies, aconseguint fer-se un lloc a l'alineaci de la selecci neerlandesa a la Copa del Mn de Futbol 2006 i per a l'Eurocopa 2008.

Durant l'estiu del 2007 va estar a punt de fitxar pel Valncia CF i seguit pel Real Madrid CF i l'Atltico de Madrid. 

Desprs d'una gran actuaci al Campionat d'Europa de futbol 2008 va fitxar pel Real Madrid CF per tretze milions d'euros.

Real Madrid CF.

El 4 d'agost del 2008 es va fer oficial el seu fitxatge per l'entitat madrilenya, signant per cinc temporades. El 8 d'agost, al seu primer partit amb el conjunt blanc, va aconseguir marcar el seu primer gol, a un amists a Colmbia davant l'Independiente de Santa Fe.

 Clubs .




 Palmars .



Referncies.


Enllaos externs.

Fitxa del jugador - Web oficial de la Lliga de Campions de la UEFA ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331214" title="Pebre tendre" nonfiltered="4038" processed="4023" dbindex="129157">

El pebre tendre (Capsicum baccatum) s una espcie de pebre cultivada a Mallorca.

El seu fruit s'usa per elaborar molts plats tpics de Mallorca, entre ells, les Sopes mallorquines, el Tremp i la Coca de Tremp.

Enllaos externs.
 Herbari Vitual;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331216" title="Districte de Beira" nonfiltered="4039" processed="4024" dbindex="129158">
El districte de Beira fou un districte portugus de la colnia de Moambic, establert el 18 de juliol de 1942 en el que foren els territoris sota administraci de la Companyia de Moambic excepte els situats al sud del riu Save. El formaven els territoris de les modernes provincies de Manica i Sofala.

El 1947 va agafar el nom de Manica i Sofala.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331217" title="Julio Arstegui" nonfiltered="4040" processed="4025" dbindex="129159">
Julio Arstegui Snchez s un historiador espanyol especialista en l'Edat Contempornia, especialment en la Guerra Civil Espanyola. Professor d'Ensenyament Mitj a Salamanca en els anys 70. Ms tard, Catedrtic d'Histria Contempornia de la Universitat Complutense de Madrid, s director de la Ctedra Extraordinria Memria Histrica del Segle XX. Va ser tamb professor de les Universitats del Pas Basc i Carlos III de Madrid. Ha treballat sobre el carlisme, el moviment obrer espanyol, la guerra civil i l'anomenada Histria del Present. s un dels historiadors espanyols que ms atenci ha dedicat als problemes terics de la Histria i de la seva investigaci i mtode.
 Obres . 
 Guerra civil. Mito y memoria (com a director) (2006);
 Por qu el 18 de julio...y despus (2006);
 La investigacin histrica. Teora y Mtodo (2001);
 La Historia Vivida. Sobre la Historia del Presente (2004);

 Referencias .
 Currculum en ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331219" title="Manica i Sofala" nonfiltered="4041" processed="4026" dbindex="129160">
Manica i Sofala fou el nom d'un dels districtes de la colnia portuguesa de Moambic, format per les modernes provncies de Manica i Sofala.

Es va formar el 18 de juliol de 1942 com a districte de Beira, amb els territoris fins llavors administrats per la Companyia de Moambic. Va agafar el nom de Manica i Sofala el 1947 i el va conservar fins el 5 d'agost de 1970 quan fou dividit en els districtes de Sofala (moderna provncia d'aquest nom) i Vila Pery (moderna provncia de Manica).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331220" title="Javier Cervera" nonfiltered="4042" processed="4027" dbindex="129161">
Javier Cervera Gil (Valncia, 1967) s un historiador valenci. Javier Cervera s doctor en Histria i en Cincies de la Informaci per la Universitat Complutense de Madrid. La seva especialitat s la Guerra Civil i l'exili. s professor de la Universitat Francisco de Vitria i del Centre Universitari Villanueva, adscrit a la Universitat Complutense. 

Obres. 
Madrid en guerra. La ciudad clandestina (1998), ISBN 84-206-2908-1. El primer tom de la tesi doctoral en la que se basa aquest llibre (Violencia poltica y accin clandestina: la retaguardia de Madrid en guerra, 1996) pot consultar-se en lnia a la Biblioteca de la Universitat Complutense; un referent sobre les matances de Paracuellos;
As termin la guerra de Espaa (1999), ISBN 84-95379-00-7, en collaboraci con ngel Bahamonde;
Ya sabes mi paradero. La guerra civil a travs de las cartas de los que la vivieron (2005), ISBN 84-08-05887-8;
La guerra no ha terminado. El exilio espaol en Francia, 1944-1953 (2007), ISBN 9788430606368.

Referncies.


Enllaos externs.
Apunt biogrfic a Lecturalia;
Obres de Javier Cervera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331222" title="Districte de Vila Pery" nonfiltered="4043" processed="4028" dbindex="129162">
El districte de Vila Pery fou un dels districtes de la provncia portuguesa de Moambic entre 1970 i 1975, i va esdevenir provncia del Moambic independent el 25 de juny de 1975. La capital fou Vila Pery.

Es va crear el 5 d'agost de 1970 per divisi del districte de Manica i Sofala en dos districtes. Amb la indepdncia va assolir categoria provncial. El 1976 la capital fou reanomenada Chimoio i la provncia Manica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331224" title="Manoel de Barros" nonfiltered="4044" processed="4029" dbindex="129163">
Manoel Wenceslau Leite de Barros (Cuiab, 1916) s un poeta brasiler. Nascut al Beco da Marinha, a la vora del riu Cuiab (Mato Grosso), encara petit es mudaria amb la famlia a Campo Grande i, ms tard, a Rio de Janeiro, per a completar els seus estudis. Acabaria la seva formaci en dret el 1941. Public el seu primer llibre de poemas el 1937, Poemas concebidos sem pecado. En la dcada dels anys 60 torn a Campo Grande, a la fazenda pairal on es dedic a la cria de bestiar.

D'en de la dcada de 1930 public diversos llibres. La seva poesia t com a leitmotiv la natura, representada mitjanant la contrada de Pantanal de Corumb.
s un poeta que defuig la vida de ciutat i l'mbit urb en general i la seva poesia poua en la natura, les bestioles, ocells, gent humil, arbres, rius i el quotidi en general. Ell mateix declar que l'nic mot legtimament urb permig els seus arquissemes potics s paret. La resta dimanen directament de la seva minyonesa i sn arbre, gripau, llimac, antre, molsa, boca, granota, aigua, pedra, cargol.

Al llarg de la seva vida ha rebut diversos premis, entre els quals dos Prmios Jabuti de Literatura i un Prmio da Associao Paulista de Crticos de Arte de poesia.

s conegut a casa nostra mercs a l'antologia-entrevista que en va dur a terme el poeta Albert Roig, Riba del dessemblat (2005, Lleonard Muntaner, Editor), qui hi trob connexions tellriques entre l'Ebre, tan present a la imatgeria de Roig, i el Pantanal de Barros.

Obres.

1937   Poemas concebidos sem pecado (Poemes concebuts sense pecat);
1942   Face imvel (Visatge immbil);
1956   Poesias;
1960   Compndio para uso dos pssaros (Compendi per a usatge dels ocells);
1966   Gramtica expositiva do cho (Gramtica expositiva del terra);
1974   Matria de poesia;
1980   Arranjos para assobio (Arranjaments per a xiulet);
1985   Livro de pr-coisas (Llibre de pre-coses);
1989   O guardador das guas (El desador d'aiges);
1990   Gramtica expositiva do cho: Poesia quase toda;
1993   Concerto a cu aberto para solos de aves (Concert a cel obert per a solos d'aus);
1993   O livro das ignoras (El llibre de les ignorncies);
1996   Livro sobre nada (Llibre sobre no-res);
1996   Das Buch der Unwissenheiten - Edici de la revista alemanya Alkzent;
1998   Retrato do artista quando coisa (Retrat de l'artista quan s cosa);
2000   Ensaios fotogrficos;
2000   Exerccios de ser criana (Exercicis de ser marrec);
2000   O encantador de palavras - Edici portuguesa (L'encantador de paraules);
2001   O fazedor de amanhecer (El faedor d'albes);
2001   Tratado geral das grandezas do nfimo (Tractat general de les grandeses de l'nfim);
2001   guas;
2003   Para encontrar o azul eu uso pssaros (Per a trobar el blau jo faig servir ocells);
2003   Cantigas para um passarinho  toa (Cantigues per a  un ocellet endebades);
2003   Les paroles sans limite - Edici francesa;
2004   Poemas Rupestres;
2005   Riba del dessemblat. Antologia potica   Edici catalana (2005, Lleonard Muntaner, Editor);
2005   Memrias inventadas I;
2006   Memrias inventadas II;

Premis i guardons.
1960   Prmio Orlando Dantas - Dirio de Notcias, amb el llibre Compndio para uso dos pssaros;
1966   Prmio Nacional de poesias, amb el llibre Gramtica expositiva do cho;
1989   Prmio Jabuti de Literatura, a la categoria Poesia, amb el llibre O guardador de guas;
1990   Prmio Jacar de Prata da Secretaria de Cultura de Mato Grosso do Sul com a millor escriptor de l'any;
1996   Prmio Nestl de Poesia, amb el llibre Livro sobre nada;
1996   Prmio Alfonso Guimares da Biblioteca Nacional, amb el llibre Livro das ignornas;
1998   Prmio Nacional de Literatura do Ministrio da Cultura, pel conjunt de l'obra;
2000   Prmio Odilo Costa Filho - Fundao do Livro Infanto Juvenil, amb el llibre Exerccio de ser criana;
2000   Prmio Academia Brasileira de Letras, amb el llibre Exerccio de ser criana;
2002   Prmio Jabuti de Literatura, a la categoria llibre de ficci, amb O fazedor de amanhecer;
2005   Prmio Associao Paulista de Crticos de Arte 2004 de millor poesia, amb el llibre Poemas rupestres;
2006   Prmio Nestl, amb el llibre Poemas rupestres;

Notes.


 Enllaos externs .

Fundao Manoel de Barros;
Releituras sobre Manoel de Barros;
Caminhos da Lngua;
Estudi sobre Manoel de Barros per la UFRJ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331227" title="Provncia de Nampula" nonfiltered="4045" processed="4030" dbindex="129164">



Nampula s una provncia de Moambic. T una superfcie de 81.606 km i una poblaci de 3.767.114 el 2006 (2.975.747 habitants  el 2001). La capital provincial s Nampula, tercera ciutat del pas i anomenada capital del nord. 

Al segle X fonts rabs esmenten l'illa de Moambic com a centre de comer a l'oce ndic; el 1498 hi va desembarcar Vasco de Gama que va reclamar l'illa per a Portugal. El 1502 Vasco hi va tornar hi es va construir un establiment, pero fins el 1507 o 1508 no fou construt el fort Sao Gabriel; els portugueses, des de aquesta illa, van estendre la seva influncia i comer a la zona costera; el 1607 els holandesos van atacar l'illa per foren rebutjats. 

Fins el 1762 fou una dependncia del virrei de l'ndia amb seu a Goa, per en aquest any va passar a la corona portuguesa. L'obertura del canal de Suez va fer disminuir la importncia estratgica de l'illa de Moambic (Ilha de Moambique) i la seva zona de influncia (1869) i el 1898 la capital de la colnia va passar a Loureno Marques, la moderna Maputo. Ilha de Moambique va romandre com a capital del districte de Moambique. Ms tard es va anomenar el territori com a Nampula (d'una ciutat del interior continental, seu del comandament general de Macuana), nom que portava als anys 40 i 50; el 1947 la construcci del port de Nacala, a la costa continental una mica al nord de Ilha de Moambique, va suposar el cop de gracia per aquesta ciutat. Nampula fou declarada ciutat el 22 d'agost de 1956 i finalment capital del districte, encara que aquest va recuperar el seu nom de Moambique. El 1967 l'illa va quedar unida a la part continental per un pont. El 25 de juny de 1975 el districte va esdevenir una de les provncies de Moambic. El 1991 l'illa de Moambic fou declarada Patrimoni de la Humanitat.

Administrativament est dividida en 18 districtes i 5 municipalitats:

Districte de Angoche;
Districte de Erti;
Districte de Lalaua ;
Districte de Malema;
Districte de Meconta;
Districte de Mecubri;
Districte de Memba;
Districte de Mogincual ;
Districte de Mogovolas;
Districte de Moma;
Districte de Monapo;
Districte de Mossuril;
Districte de Muecate;
Districte de Murrupula;
Districte de Nacala-a-Velha;
Districte de Nacara ;
Districte de Nampula;
Districte de Ribu ;
Municipalitats:
Angoche;
Ilha de Moambique;
Monapo;
Nacala Porto;
Nampula ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331229" title="Medalla per l'Alliberament de Varsvia" nonfiltered="4046" processed="4031" dbindex="129165">


La Medalla per l'Alliberament de Varsvia (Rus:                          - Transliterat: Za osvobozhdenie Warshavy) s una medalla de la Guerra Ofensiva de la Gran Guerra Patritica, creada el 9 de juny de 1945 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l'Exrcit Roig, Marina, Tropes del Ministeri d Interior (MVD) i Tropes del Comit de Seguretat de l Estat (NKVD) que van participar a l'alliberament de Varsvia entre el 14 i el 17 de gener del 1945, aix com als organitzadors i dirigents de les operacions de combat.

Va ser instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 9 de juny de 1945, desprs de la petici del Comissariat del Poble. El reglament, disseny i descripci van ser publicats a la Gaseta del Soviet Suprem de la URSS num. 34 de 1945. Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de la Medalla per l'Alliberament de Belgrad.

La seva concessi es realitz en nom de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS, segons els documents que certifiquessin la participaci real en l'alliberament de Varsvia. Va concedir-se sobre unes 760.000 vegades, i 200 dels receptors van ser nomenats Herois de la Uni Sovitica.

El 19 d'abril de 1945 el Cap de la reraguarda de l'Exrcit Roig, General d'Exrcit Hrulev orden al Comit Tcnic de la Direcci Principal d'Intendncia l'elaboraci de projectes per crear condecoracions per la conquesta i l'alliberament de ciutats fora dels lmits de la Uni Sovitica, projecte que va atraure a molts pintors. La presentaci dels primers esbossos tingu lloc el 24 d'abril, i noms 6 dies desprs ja es va presentar una srie de projectes. Finalment s'examinaren ms de  10 dibuixos, molts dels quals estaven basats en la idea de la cooperaci militar i l'amistat entre els soldats sovitics i els polonesos, que havien lluitat junts per aconseguir alliberar el pas dels nazis. Finalment es va escollir el disseny de la pintora Kuritsina (el conegut pintor N. Moskalev tamb present un disseny).

Pel decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS de 5 de febrer de 1951 s'establ que la medalla i el seu certificat quedarien en mans de la famlia desprs del trasps del receptor, com a homenatge i recordatori (abans del decret s'havien de tornar a l'Estat).

Tot i que noms es podia concedir un nic cop, sn coneguts els casos en qu la concessi de la medalla es repet.

Juntament amb la medalla es concedia un certificat acreditatiu. 

 Disseny .
La medalla de llaut de 32mm de dimetre. A l'anvers apareix la inscripci "                " ("Per l'Alliberament") i al centre, sobre una cinta "       " ("Varsvia"). A sota hi ha una estrella de 5 puntes de la qual surten raigs. Al revers apareix la data de l'alliberament de la ciutat  17        1945  (17 de gener de 1945), i a la part superior, hi apareix una nova estrella de 5 puntes. Totes les inscripcions i imatges sn convexes. 

La medalla se suspn d'un gal pentagonal de 24mm d'ample, cobert d'una cinta de seda de muar blava. Al centre hi ha una franja vermella de 8mm, i a les puntes hi ha una franja groga.

 Vegeu tamb .

 Medalla per l'Alliberament de Belgrad;
 Medalla per l'Alliberament de Praga;

 Bibliografia .
 A. VOLODIN & H. MERLAI        CCCP - Medals of the URSS - Riga 1997 - ISBN 5-7062-01110;
 Pgina molt complerta (en rus);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331232" title="Acre (Israel)" nonfiltered="4047" processed="4032" dbindex="129166">

Acre, (en hebreu       , Akko; en rab,      Akka; tamb conegut al mn cristi amb el nom de Sant Joan d'Acre) s una ciutat d'Israel, situada al nord de la badia d'Haifa, sobre un promontori i dotat d'un port amb aiges profundes.

Actualment, Acre, a 152 km de Jerusalem, est situat administrativament al districte del Nord i compte aproximadament amb 45.600 habitants (el 2003). Aquesta ciutat costanera dna el seu nom a la planura d'Acre que implica diversos pobles. El seu antic port comercial, important en l'antiguitat, s'ha convertit en una zona de pesca i de plaer d'importncia menor.

 Histria .

 Histria antiga .

Pendent. Collaboreu

 Edat Mitjana .

Fou conquerida pels rabs dirigits per Shurahbil ben Hasana el 638. Muawiya I (661-680) la va fer reconstruir ja que estava molt damnada, i hi va fer construir tallers que desprs foren portat a Tir per Hixam ben Abd-al-Mlik (724 743). Ahmad Ibn Tulun  vers el 878 la millorar el port que va rodejar de grans dics de pedra.

El 1104 fou conquerida pels croats que havien fracassat en un intent anterior. Salad va guanyar la batalla d'Hattin i la ciutat es va rendir (1187). Guiu de Lusignan la va assetjar des del 1189 i finalment la van reconquerir Ricard Cor de Lle i  Felip August quan van arribar el 1191. Deprs del 1192 fou capital del regne de Jerusalem. El 1229 fou cedida als cavallers de Sant Joan de Jerusalem i va rebre el nom de Sant Joan d'Acre. Fou finalment ocupada pels mamelucs desprs d'un sagnant setge, el 1291.

La vila fou destruda i durant anys fou un munt de runes. Els otomans en van prendre possessi el 1517. Mundrell el 1697 diu que romania en runes. 

Domini otom .

Al segle XVIII el xeic Zahir que havia fundat un estat a Galilea, la va fer la seva capital. Reconstruda va florir altre cop i encara ms durant el regnat d'Ahmad al-Djazzar (1775-1804). Els francesos la van assetjar el 1799 (mars a maig) pero no la van poder ocupar mercs al ajut que la flota anglesa dirigida per Sir Sidney Smith va fer a Ahmad. Ibrahim Pasha d'Egipte la va ocupar el 1832 i la va arrasar; reconstruda penosament fou bombardejada el 4 de novembre de 1840 per la flota otomana ajudada per naus dels anglesos i dels austracs i poc desprs retorn a l'Imperi Otom. La pau subsegent li va permetre de recuperar-se. Els otomans la van conservar fins el 1918 quan a la I Guerra Mundial van arribar els britnics.

Histria moderna .

Pendent. Collaboreu

 Llocs d'inters .

Pendent. Collaboreu

Ciutats agermanades.
 Pisa, Itlia;
 Bregenz, ustria;
 Canton (Ohio), USA;
 Deerfield Beach, USA ;
 Recklinghausen, Alemanya;
 Bielsko-Bia a, Polnia;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331237" title="Jess de Galndez" nonfiltered="4048" processed="4033" dbindex="129167">
Jess de Galndez Surez, (Amurrio, laba, 12 d'octubre de 1915 - mort en estranyes circumstncies a Nova York en 1956) fou un escriptor, jurista i professor de la Columbia University i delegat del PNB en el Govern Basc de l'exili.

 Biografia . 

 Infncia i formaci . 
Morta la seva mare, en la seva infncia la seva famlia comena a residir a Madrid i s internat en el collegi dels jesutes en el Barri de Chamartn. Aviat va despertar la seva activitat literria i publica a Madrid en 1933, amb noms 18 anys, La M. N. i M. L. Tierra de Ayala, su Seoro y su Fueros i Ideas polticas de Saavedra Fajardo. Realitza dues obres menors de temtica penal el 1934: La legislacin penal en Vizcaya i Psicologa-Herencia-Delincuencia Infantil. Imparteix conferncies i treballa per a l'associaci estudiantil nacionalista basca Euzko Ikasle Batza, llicenciant-se en Dret en 1936 per la "Universitat Central" de Madrid (actual "Universitat Complutense"), desprs del que ocuparia la plaa de professor ajudant de la ctedra de Dret Civil d'aquesta instituci acadmica. Ja iniciada la guerra publicaria en 1938 "Sueos. Treinta ensayos poticos"

 La Guerra Civil (1936) . 
Vinculat des de la seva joventut al Partit Nacionalista Basc (PNB), partit al que s'havia afiliat als 17 anys, l'arribada de la guerra civil espanyola, esdeveniment que canviaria la seva vida, el sorprn en aquesta ciutat i s testimoni de les matances de Paracuellos, forma part de la Delegaci del PNB que s'ocupa dels residents bascos en aquesta ciutat ocupant crrecs en l'assessoria jurdica i en la "Secci de Presos i Desapareguts".

En aquest perode, Manuel de Irujo va ser nomenat Ministre de Justcia de la Segona Repblica i Galndez va collaborar estretament amb ell com assessor de la "Direcci general de Presons" i posteriorment participa en la "Brigada Basca".
 
 L'exili (1939) . 
Al febrer de 1939 es va exiliar temporalment en Bordeus (Frana) desprs de la Guerra Civil espanyola (1936-1939) i, poc abans que esclats la Segona Guerra Mundial, es va posar en contacte amb el cnsol dominic i va passar al novembre de 1939 a la Repblica Dominicana. Els seus contactes amb els diplomtics d'aquest pas ja s'havien iniciat durant la guerra civil a Madrid. Ja en la Repblica Dominicana va encapalar en 1940 la Delegaci del Govern Basc en Santo Domingo, impartint classes com professor de Cincia Jurdica en l'Escola Dret Diplomtic i Consular dominicana, on va ser professor de Ramfis Trujillo, fill major de dictador d'aquest pas Rafael Lenidas Trujillo. Va ser a ms secretari de l'Institut de Legislaci Americana Comparada de la "Universitat de Santo Domingo" i assessor legal del Departament de Treball i Economia. En 1944 va aconseguir amb la seva obra titulada "El Bahoruco" el primer premi en un concurs literari celebrat per a commemorar els 100 anys de la Repblica Dominicana.ref>L'obra fou publicada aquest any, junt amb altres obres ms en el llibre titulat "Cinco leyendas del Trpico"(Ciudad Trujillo, 1944)

 Activitat a Nova York (1946) . 
Es va traslladar al febrer de 1946 a Nova York, segons alguns desprs de l'assassinat pel dictador dominic d'un lder vaguista en una revolta del sucre que ell negociava , collaborant novament amb la delegaci del PNB en aquesta ciutat, dirigida pel membre del PNB Antn Irala, aconseguint la condemna del rgim franquista per part de les Nacions Unides i en l'Assemblea General de les Nacions Unides, sense deixar de realitzar diverses obres com "El derecho vasco" (Buenos Aires, 1947) o "Divorce in the America" (Buffalo, 1947). 

Aconsegueix el primer premi en el "II Congrs d'Escriptors Bascos" amb "La revoluci francesa repercuteix a Euzkadi". En 1948 presenta al "Congrs Internacional d'Estudis Bascos" el seu treball Un siglo de lucha por la libertad vasca; Valor de los Fueros Vascos considerados segn las circunstancias histricas que les dieron origen; Los vascos en la lucha por la libertad de Amrica; Semejanza entre los Fueros de Ayala y Bizcaya. El 1949 publica El divorcio en el derecho comparado de Amrica (Mxico, 1949) i en 1951"Estampas de la guerra (Buenos Aires, 1951) i participa en el Congrs de la "International Bar Association" (Associaci internacional d'Advocats). 

s nomenat professor de Dret Pblic Hispanoameric i d'Histria de la Civilitzaci Iberoamericana en la Universitat de Columbia i escriu "La inestabilidad constitucional en el derecho comparado de Latinoamrica" (Mxic, 1952) i en 1953 publica "Nueva Frmula de Autodeterminacin poltica de Puerto Rico" i en 1954 el seu llibre "Iberoamrica, Su evolucin poltica, socoi-econmica, cultural e internacional" (Nova York, 1954) que va escandalitzar la dictadura dominicana.

S'involucra en la vida social de Nova York i presideix durant dos anys el "Cercle d'Escriptors i Poetes Iberoamericans", i tamb treballa per a la "Federaci de Societats". 

Des de les inicials bones relacions que mantenia l'exili basc amb Franklin Delano Roosevelt i que havien possibilitat la cooperaci de Galndez amb els serveis secrets americans (CIA i FBI), la situaci poltica havia canviat en aquests anys i, la "Guerra Freda", t com efecte immediat el reconeixement d'Estats Units al govern franquista en 1953, ra per la que la posici de Galndez en aquest pas estava seriosament amenaada, com confirma el propi Galndez en les converses amb les seves prxims hagudes en aquesta poca. Efectivament, desaparegut el perill nazi i assumit el franquisme, la preocupaci dels EEUU es va centrar en els comunistes i Galndez va deixar de ser necessari. Es refugia en la docncia i es llicencia en Filosofia per la Universitat de Columbia i en 27 de febrer de 1956 s'accepta per aquesta universitat la seva tesi doctoral de 700 pgines sobre la dictadura de Rafael Lenidas Trujillo titulada "La era de Trujillo: un estudio casustico de dictadura hispanoamericana" on es denunciava el rgim del dictador dominic i es posava de manifest que el seu fill Ramfis no era biolgicament del dictador.

 Desaparici (1946) . 
Presumptament, davant l'amenaa de la publicaci de la tesi, el dictador Trujillo, amb l'aquiescncia dels serveis americans, va ordenar el seu segrest i trasllat a Santo Domingo; fet que es va realitzar el 12 de mar de 1956 des de l'apartament 15-F del nombre 30 de la Cinquena avinguda de Nova York. Va ser donat oficialment per mort el 30 d'agost de 1963, per el seu cadver no ha aparegut mai. Segons el FBI, en la preparaci, segrest i encobriment del crim hi van participar un total de 35 persones. La CIA, abans que es fes pblica la seva desaparici va registrar minuciosament l'apartament .

Segons Stuart McKeever, advocat estatunidenc que porta ms de 25 anys estudiant el cas, Trujillo es gast ms d'un mili de dlars per a liquidar Galndez  , contractant John Joseph Frank, ex agente del FBI i agente de la CIA qui planific tot el procs del segrestr en territori Dominic.

 Implicats en la desaparici .
Arturo Espaillat alias Navajita, ;
Emilio Ludovino Fernndez,
Coronel Antonio Hart Dottin, ;
Capit Octavio de la Masa, ;
Reverend Oscar Robles Toledano, ;
Ambaixadora Minerva Bernardino;
Flix W. Bernardino, ;
Flix Hernndez Marques lies El cojo, ;
Ana Gloria Viera,
Stanley Ross, ;
Gerald Lester Murphy.

 Transcendncia .
Trujillo, que havia collaborat econmicament a les campanyes electorals estatunidenques a favor dels anticomunistes Richard Nixon (vicepresident d'Eisenhower) o del fams senador Joseph McCarthy , va fer desaparixer a tots els testimonis d'aquest succs,, incls Gerald Lester Murphy, pilot americ de l'avioneta qui enganyat  trasllad a Galndez de tornada a la Repblica Dominicana, el qual tenia relaci amb un alt senador estatunidnc que juntament amb el "The Nova York Times" van pressionar per a l'esclariment dels fets. 

Aquest cas li cre a Trujillo una imatge desfavorable a l'opini pblica nord-americana i contribu en certa mesura la deterioraci les seves relacions amb els Estats Units. Trujillo seria posteriorment assassinat el 30 de maig de 1961 pel germ d'una de les seves vctimes.  Temps desprs investigadors del FBI van establir responsabilitats en el cas i van implicar a nombroses persones en el segrest aix com els assassinats produts posteriorment. 

Desprs de la seva mort el 5 de juny de 1956 va ser investit honorficament Doctor "in absentia" per la "Universitat de Columbia" on va treballar com professor. La seva vida, vinculada als serveis secrets americans ha estat duta al cinema i a la novella per diversos autors en obres com "Galndez: la tumba abierta. Guerra, exilio y frustracin" per Iaki Bernardo i Iaki Goiogana,   "Galndez" per la qual l'escriptor Manuel Vzquez Montalbn   va obtenir en 1991 el Premi Nacional de Literatura, i  misterio Galndez". 

La seva memria s peridicament recordada pels principals dirigents del PNB en reconeixement a la seva labor  ,   i pels propis dominicans per la seva labor d'oposici a Trujillo.  

La "Fundaci Sabino Arana" va organitzar amb motiu del 50 aniversari de la seva desaparici una gran exposici anomenadada  GALNDEZ MISSING. Askatasunen aldeko borrokalaria  en la qual es podien visualitzar els 700 expedients dels serveis secrets nord-americans sobre la collaboraci basca entre 1942 i 1945, aix com sobre la xarxa d'espionatge al Carib que va dirigir Galndez des de Santo Domingo contra els nazis, centenars de cartes, fins a ara indites, la labor que Galndez va realitzar a Madrid, a travs de la Delegaci del Govern d'Euzkadi a Madrid, entre els anys 1936 i 1937 i l'expedient complet de la investigaci que el FBI va realitzar sobre el segrest de Galndez que consta de 100.000 documents, parcialment censurats pel FBI. 

 La seva labor com espia . 
La incessant activitat literria de Galndez i els seus reconeixements no han estat el que li ha dut a ser un personatge conegut, si no el fet que particips, sota ordres del Govern Basc de l'exili  , coma  agent del Departament d'Estat nord-americ al FBI dirigit per Edgard Hoover,   establint-se connexions dels seus assassins amb ex membres i empreses tapadora de la CIA, que posteriorment apareixerien implicades en el "Watergate" o en l'intent d'assassinat de Fidel Castro.   Segons alguns autors va treballar sota el pseudnim de "Agent Rojas", clau "ND507" i inicialment "DR-10", fins i tot abans de traslladar-se a Estats Units adonant de les activitats principalment de nazis i falangistes per sent una mica reticent a desvetllar als comunistes en aquest pas.  Es diu que va informar a la CIA dels preparatius de Fidel Castro d'enderrocar Batista i que no va ser escoltat per aquest organisme. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Exposici " GALNDEZ MISSING. Askatasunen aldeko borrokalaria " realitzada per la "Fundaci Sabino Arana"  el 2006 amb motiu del 50 aniversari de la seva desaparici una gran exposici anomenada   ;

 La pgina web de la CIA  cont cites sobre Galindez:  i ;

 Bibliografia .
 "Galndez Surez, Jess de", "Enciclopedia Bernardo Estorns Lasa - Auamendi Entziklopedia" ;
 Montserrat Magarios Fidalgo: "El poder y el individuo en Galndez"  sobre l'obra "Galndez" de Manuel Vzquez Montalbn.
 Manuel de Dios Unanue: "El caso Galndez. Los vascos en los servicios de inteligencia en EE.UU." (Ed. Txalaparta, 1999) 288 p.; 23x13 cm. - 1 ed., 1 imp. (06/1999). ISBN: 8481361313. ISBN-13: 9788481361315 ;
 Iaki Goiogana e Iaki Bernardo: "Galndez: La tumba abierta. Guerra, exilio y frustracin" (Ed. Fundacin Sabino Arana) (Bilbao, 2006) ISBN: 9788488379726 ;
 Jess de Galndez: "Los vascos en el Madrid sitiado: Memorias del Partido Nacionalista Vasco y de la Delegacin de Euzkadi en Madrid desde septiembre de 1936 a mayo de 1937" (Ed. Txalaparta, Tafalla, 2005). ISBN: 9788481363340;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331238" title="Jos Antonio Pecharromn Fabin" nonfiltered="4049" processed="4034" dbindex="129168">

Jos Antonio Pecharromn Fabin (Cceres, 16 de juny de 1978) s un ciclista espanyol que va debutar com a professional l'any 2000, a l'equip Jazztel-Costa de Almera.

Palmars.
2003;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 1r a l'Euskal Bizikleta i vencedor de 3 etapes ;

Resultats a la Volta a Espanya.
2001. 49 de la classificaci general;
2002. 27 de la classificaci general;
2004. 49 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Jos Antonio Pecharomn a CycleBase;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331242" title="Behra-Porsche" nonfiltered="4050" processed="4035" dbindex="129169">
Behra-Porsche  va ser un constructor francs de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Behra-Porsche la va fundar el pilot Jean Behra que junt amb Valerio Colotti van construir uns monoplaces amb els que van arribar a competir al campionat del mn de la Frmula 1.
Van intentar debutar amb  Maria Teresa de Filippis al GP de Mnaco de la temporada 1959 per no va arribar a qualificar-se per disputar la cursa.

El 7 de febrer del 1960 van debutar amb Masten Gregory al GP d'Argentina on va finalitzar en dotzena posici.

Nomes van disputar un altre cursa, el 4 de setembre, el GP d'Itlia, de la m del pilot Fred Gamble, que va finalitzar des.

Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 2;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331243" title="Antonio Elorza" nonfiltered="4051" processed="4036" dbindex="129170">
Antonio Elorza Domnguez (Madrid, 20 de novembre de 1943) s un historiador, assagista i catedrtic de Cincies Poltiques en la Universitat Complutense de Madrid. A ms de comptar amb un extens treball d'investigaci sobre la histria del pensament poltic i dels moviments socials a Espanya, pals en obres com La ideologa liberal en la Ilustracin espaola o Pensamiento poltico en Espaa, siglos XIX y XX, Elorza ha passat en els ltims anys a centrar-se en l'estudi dels nacionalismes i els integrismes, plasmat, entre unes altres, en les segents obres: Tras la huella de Sabino Arana: los orgenes totalitarios del nacionalismo vasco, Umma: el integrismo en el islam i El nuevo terrorismo islamista.

Elorza mant una inacabada polmica amb la professora Gema Martn Muoz i altres arabistes espanyols, discrepa de la tesi de l'escriptor palest Edward Said, i en els ltims temps ha tingut les seves polmiques amb Tariq Ramadan, fins a derivar en una aferrissada controvrsia. "La modernitzaci de faana amaga en Tariq Ramadn una posici de rgid neofundamentalisme", sost Elorza. Tamb ha tingut certa repercussi un intercanvi d'articles amb Jos lvarez Junco sobre el sorgiment del concepte de naci espanyola. 

La seva ideologia poltica s d'esquerres. Va participar en la fundaci d' Izquierda Unida. A les eleccions generals espanyoles de 2008 va donar suport a Uni, Progrs i Democrcia, a la candidata del qual Rosa Dez va presentar en un acte universitari que va intentar ser boicotejat violentament per un grup d'estudiants extremistes. 

Bibliografia.
  Socialismo utopico espanol, 1970.
 La ideologa liberal en la ilustracin espaola, 1970.
 (Co-autor: Elena Hernandez Sandoica) La Guerra de Cuba (1895-1898): Historia politica de una derrota colonial, 1998.
 (Co-autor: Marta Bizcarrondo) Queridos Camaradas: La Internacional comunista y Espaa, 1919-1939, 1999.
 La historia de Eta, 2000.
 Umma: el integrismo en el Islam, 2002.
 (Co-autor: Fernando Reinales) El nuevo terrorismo islamista, 2004.
 Tras la huella de Sabino Arana. Los origenes del nacionalismo vasco, 2005.

Enlaces externos.
 http://usuarios.lycos.es/politicasnet/autores/elorza.htm;

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331246" title="Jos lvarez Junco" nonfiltered="4052" processed="4037" dbindex="129171">
Jos lvarez Junco (Vielha, vall d'Aran, 1942) s un historiador arans, catedrtic d'Histria en la Universitat Complutense de Madrid. Entre 1992 i 2000 va ocupar la ctedra Prncep d'Astries de la Universitat Tufts (Boston) i va dirigir el seminari d'Estudis Ibrics del Centre d'Estudis Europeus de la Universitat d'Harvard. Director del Centre d'Estudis Poltics i Constitucionals i per virtut d'aquest crrec, Conseller d'Estat. En 2002 va rebre el Premi Nacional d'Assaig que concedeix el Ministeri de Cultura. 

Obres. 
La ideologa poltica del anarquismo espaol (1976);
El emperador del Paralelo (1990), biografia poltica d'Alejandro Lerroux;
Mater Dolorosa. La idea de Espaa en el siglo XIX, Premi nacional d'assaig en 2002, que fa una aproximaci des de l'anlisi historiogrfica i allunyat de l'essencialisme que va dominar l'antic debat sobre l'sser d'Espanya. Arran d'aquesta obra i pel context poltic, va tenir una interessant polmica amb Antonio Elorza sobre la idea de naci espanyola. ;

Enllaos externs.
Polmica amb Antonio Elorza





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331249" title="Gema Martn Muoz" nonfiltered="4053" processed="4038" dbindex="129172">
Gema Martn Muoz (Madrid, 1955) s una sociloga, arabista i assagista espanyola. Experta en el mn rab, s professora de Sociologia del Mn rab i Islmic en la Universitat Autnoma de Madrid des del 1998 i va ser assessora de la Presidncia del Govern dos cops durant els mandats de Felipe Gonzlez i Jos Mara Aznar. 

s membre de la Fundaci Atman, professora visitant en la Universitat d'Harvard i collabora en projectes amb la Universitat de la Sorbona. Ha escrit nombrosos articles i assajos en revistes especialitzades i, especialment, en el diari El Pas, sobre Orient Mitj, l'islam i el conflicte palest-israeli aix com la situaci de Algria durant el conflicte amb els islamistes 

Va participar com a experta en la Comissi d'investigaci dels atemptats de l'11 de mar de 2004 a Madrid. En 2006 va rebre del Govern de Egipte, de la m del seu president, Hosni Mubarak, la Gran Ordre de les Cincies i de les Arts. Des de juliol de 2006 s directora general de Casa rabe. 

Obra.

Democracia y derechos humanos en el mundo rabe.
Mujeres, desarrollo y democracia en el Magreb. Madrid, 1995. Ediciones Fundacin Pablo Iglesias.
El Islam y el Mundo rabe. Gua didctica para profesores y formadores. Madrid, 1996. Agencia Espaola de Cooperacin Internacional.
Islam, Modernism and the West: Cultural and Political Relations at the End of the Millennium. Londres-Nueva York, 1999.
El Estado rabe. Crisis de legitimidad y contestacin islamista Madrid, 2000.
Aprender a conocerse. Percepciones sociales y culturales entre Espaa y Marruecos. Madrid, 2001. Fundacin Repsol y Fondation Hassan II pour les Marocains Rsidant  l tranger.
Irak. Un fracaso de Occidente, 1920-2003.

Fonts i enllaos externs.
 Fitxa biogrfica en la Fundaci Antoni Tpies.
  Fitxa biografica ` centrum voor hedendaagse Kunst. Witte de With.
  Fitxa biogrfica i ressenya d'obres a OpenDemocracy.  ;

Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331251" title="John Morrison" nonfiltered="4054" processed="4039" dbindex="129173">

John Randall Hennigan (3 d'octubre del 1979 - ), ms conegut al ring com a John Morrison s un lluitador professional nord-americ que treballa a la marca ECW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.

 Perfil a WWE.com ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331257" title="Editorial Ekin" nonfiltered="4055" processed="4040" dbindex="129174">
Editorial Ekin va ser fundada a Buenos Aires (Argentina) eln 1942 per exiliats bascos, per a la promoci cultural basca i amb un marcat component poltic. Va ser cofundada pels exiliats nacionalistes bascos de la Guerra Civil Espanyola Isaac Lpez Mendizbal i Andrs de Irujo, i comptava com a promotors els tamb exiliats Manuel de Irujo (germ d'Andrs), Bernardo Estorns Lasa i Sebastin de Amorrortu. Aquest ltim procedia de l'emigraci durant la primera dcada del segle XX i tenia una empresa d'arts grfiques. 

L'orientaci de l'editorial va ser la conseqncia directa del moment poltic de l'poca. Els exiliats bascos sortien d'una cruenta guerra civil i la nova dictadura franquista establerta en Espanya portava a terme una poltica restrictiva i negadora de l'euskera i de la cultura basca en general. A ms la Segona Guerra Mundial iniciada en 1939 impossibilitava la publicaci i difusi d'obres de temtica basca a Europa. Per aix la seva influncia s'estenia a tots els pasos del continent americ on existia una important colnia basca i a partir de 1945, al concloure la Guerra Mundial, a Iparralde, a ms de la resta de Frana i altres pasos europeus. 

El primer nombre de la collecci amb la qual es va iniciar de la "Biblioteca de Cultura Basca" (tamb coneguda com "Collecci Ekin") va ser la reedici de l'obra de Arturo Campin El Genio de Navarra. Va editar nombrosos llibres en euskera i ms de cent obres, que reflecteixen una gran varietat de temes que abasten la histria, la literatura, el folklore o l'assaig poltic. A ms, una de les colleccions, el Boletn del Instituto Americano de Estudios Vascos, s'ha seguit publicant amb regularitat fins a dates molt recents. Inicialment va estar situada en el domicili particular de Lpez Mendizbal i posteriorment al carrer Per 175 fins a 1970, que va passar a estar en dependncies de "Laurak Bat". En l'actualitat la vdua d'Andrs Irujo,  Mara Elena Etcheverry segueix al capdavant de l'editorial Ekin.

No totes les obres que va editar Ekin oferixen la mateixa qualitat, i hi ha moltes que, per diverses raons, no han estat capaces de suportar el pas del temps, per entre els seus llibres importants cap citar: 

 De Guernica a Nueva York pasando por Berln, de Jos Antonio Aguirre;
 Los Vascos en el Madrid sitiado, de Jess de Galndez; ;
 Los Vascos y la Repblica espaola, d'A. de Lizarra;
 Pedro Garat, orfeo de Francia, d'Isidoro de Fagoag;
 Joaixio (1946) de Jon Andoni Irazusta;
 Bizitza garratza da (1950);

Enllaos externs.
 Editorial Ekin en Euskonews;
 Entrada de la editorial Ekin en la Enciclopedia Digital Ilustrada del Pas Vasco "Auamendi";







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331258" title="Miguel ngel Martn Perdiguero" nonfiltered="4056" processed="4041" dbindex="129175">

Miguel ngel Martn Perdiguero (San Sebastin de los Reyes, 14 d'octubre de 1972) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1997 i el 2006. Els seu xit esportiu ms important fou la victria a la Volta a Catalunya 2004.

Una vegada retirat de la vida esportiva pass a dedicar-se a la poltica, sent regidor d'esports de l'ajuntament de San Sebastin de los Reyes formant part del PP.

 Palmars .
1998;
 Vencedor d'una etapa del GP Mitsubishi;
1999;
 1r de la Clsica de los Puertos;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Burgos;
2000;
 1r del G.P. Miguel Indurain;
 1r de la Volta a La Rioja i vencedor d'una etapa ;
 1r del Gran Premi de Lldio;
2001;
 Vencedor d'una etapa de la Clssica d'Alcobendas;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
2002;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Catalana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
 Vencedor d'una etapa de l'Euskal Bizikleta;
2003;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a la Comunitat Valenciana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Castella i Lle;
 1r del Trofeu Pantalica;
2004;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 3 etapes;
 1r de la Clssica de Sant Sebasti;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Astries;
 Vencedor de 2 etapes de l'Euskal Bizikleta;
2005;
 1r a Jaen;

Resultats a la Volta a Espanya.
1999. 61 de la classificaci general;
2001. Abandona;
2002. 42 de la classificaci general;
2003. 36 de la classificaci general;
2005. Abandona (18a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1998. Abandona;
1999. 73 de la classificaci general;
2000. 37 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
2006. Abandona (17a etapa);

 Enllaos externs.
Fitxa de Miguel ngel Martn Perdiguero a sitiodeciclismo.net;
Fitxa de Miguel ngel Martn Perdiguero a cyclebase.nl;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331260" title="La Moleta" nonfiltered="4057" processed="4042" dbindex="129176">


 Muntanyes:;
 La Moleta (Coll de la Batalla), de 859 m. a Escorca, Mallorca.
 La Moleta (Binifald), de 836 m. a Escorca, Mallorca.
 La Moleta (Serra de na Rius), de 783 m. a Escorca, Mallorca.
 La Moleta (Pollena), de 697 m. a Pollena, Mallorca.
 La Moleta (Esporles), de 595 m. a Esporles, Mallorca.
 La Moleta (Valldemossa), de 500 m. a Valldemossa, Mallorca.
 La Moleta (Manacor), de 208 m. a Manacor, Mallorca.

Possessions:;
 La Moleta (possessi de Manacor), a Manacor, Mallorca.
 La Moleta (Petra), antiga possessi de Petra, Mallorca.
 La Moleta (Vilafranca), antiga possessi de Vilafranca de Bonany, Mallorca.

Vegeu tamb.
 Moleta;

Referncies.
 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 11.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331261" title="Teorema dels zeros de Hilbert" nonfiltered="4058" processed="4043" dbindex="129177">
El teorema dels zeros de Hilbert, anomenat de vegades Nullstellensatz, s un teorema central de geometria algebraica que relaciona els ideals amb les varietats algebraiques. Fou demostrat pel matemtic alemany David Hilbert.

 Enunciat .

Existeixen diverses formulacions equivalents del teorema dels zeros de Hilbert.

Teorema 1

Si K s un cos i, , llavors l'ideal  s un ideal mxim de 



 Teorema 2

Sia K un cos, L una K-lgebra de tipus finit.

Si L s un cos, llavors L s una extensi algbrica de K.

 Teorema 3 (Nullstellensatz)

Si K s algbricament tancat, es t :

Si M s un ideal mxim de , llavors existeix  tal que 



 Teorema 4 (Existncia dels zeros)

Si K s un cos algbricament tancat, llavors per a tot ideal propi 

Exemple :  s un ideal mxim en  ja que  i no existeix pas cap  tal que 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331264" title="Districte de Moambique" nonfiltered="4059" processed="4044" dbindex="129178">
Districte de Moambique o de Moambic (portugus: Distrito de Moambique) fou el nom d'un districte de la colnia de Moambic i desprs de la provncia portuguesa de Moambic. El districte s'origina amb l'illa de Moambic i altres establiments costers d'frica, separats de l'ndia Portuguesa el 1762. Fins al segle XIX abraava totes les possessions portugueses a l'frica oriental que van agafar el nom de Moambic per la seva capital, Ilha de Moambique. 

A finals del segle XIX (vers 1885-1895) es van crear els diversos districtes de la colnia, i la resta dels territoris foren assignades a l'administraci de companyies comercials. El districte tenia com a capital a Ilha de Moambique que ho era tamb de tota la colnia fins que va passar a Loureno Marques el 1898. Les emissions de segells de Moambic de 1895 a 1918 correspondrien ms probablement a aquest territori (districte) que a tota la colnia. 

En una data indeterminada probablement a l'entorn del 1940, es va reanomenar Nampula; el bisbat de Nampula es va crear el 4 de setembre del 1940; amb aquest nom, Nampula, el districte apareix en un mapa del 1947; el 1956 la colnia de Moambic fou convertida en provncia portuguesa de ultramar i el districte de Nampula va recuperar en aquell moment o poc desprs (abans de 1963) el seu nom de Moambique, que va conservar probablement fins a la independncia el 25 de juny de 1975 (encara el tenia el 1970) o en dates properes abans o desprs, quan va recuperar el nom de Nampula que abans havia portat i era el de la seva capital establerta feia uns anys.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331267" title="Moleta" nonfiltered="4060" processed="4045" dbindex="129179">


Moleta o Muleta s una possessi del terme de Sller, a Mallorca.

Al seus terrenys s'hi troben un dels dos fars del Port de Sller, una antiga estaci telegrfica avui reconvertida en refugi de la Ruta de la Pedra en Sec i la Cova de Moleta, el jaciment ms important de Myotragus balearicus.

Referncies.

 Gran Enciclopdia de Mallorca. Volum 11.

Enllaos externs.
 Web del refugi, gestionat pel Consell de Mallorca.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331275" title="ngel Vias" nonfiltered="4061" processed="4046" dbindex="129180">
Angel Vias (Madrid, 1941) s un economista, diplomtic, catedrtic i historiador espanyol, notable pels seus estudis sobre l'Or de Moscou.

 Vida . 
Doctorat en Cincies Econmiques, es va formar a Madrid, en la Universitat d'Hamburg, de Glasgow i en la Lliure de Berln. Ha estat Catedrtic d'Economia Aplicada i professor d'Histria en diferents universitats. Durant el rgim franquista va ser tcnic comercial i economista de l'Estat (des de 1968), i desprs d'uns mesos en el Ministeri de Comer, com cap de secci de les zones de lliure canvi, va passar al Fons Monetari Internacional (1969-70) i com agregat comercial a l'ambaixada a Bonn (1971-3). Aquest ltim any va defensar la seva tesi doctoral, premi extraordinari a la Complutense. Enrique Fuentes Quintana, director de l'Institut d'Estudis Fiscals, li va encarregar l'estudi de l'assumpte de l' Or de Moscou. Abans de la incorporaci d'Espanya a la Uni Europea en 1986, va ocupar el lloc d'assessor executiu del ministre d'Afers exteriors i desprs va passar a diferents crrecs diplomtics en les institucions europees entre els quals destaca el d'ambaixador de la Comunitat Europea davant Nacions Unides. Ha estat, tamb a la Uni, Director General de la Comissi Europea para sia i Amrica Llatina, aix com de democratitzaci, relacions multilaterals, seguretat i drets humans. En la seva faceta com a historiador, ha desenvolupat una mplia producci historiogrfica sobre Europa i, singularment Espanya, especialment el perode comprs entre la Segona Repblica Espanyola i la Transici. 
Obres ms destacades. 
Histria. 

La Alemania nazi y el 18 de julio. Alianza Editorial, Madrid. ISBN 84-206-2081-5 ;
En las garras del aguila: los pactos con Estados Unidos, de Francisco Franco a Felipe Gonzalez (1945-1995). Edit. Critica, ISBN 84-8432-477-X. ;
Franco, Hitler y el estallido de la Guerra Civil: Antecedentes y consecuencias. Alianza Editorial, Madrid. ISBN 84-206-6765-X. ;
Guerra, dinero, dictadura: ayuda fascista y autarqua en la Espana de Franco. Edit. Critica, ISBN 84-7423-232-5. ;
El oro de Moscu: Alfa y Omega de un mito franquista. Edit. Grijalbo, Barcelona. ISBN 84-253-1139-X. ;
El oro espanol en la Guerra Civil. Instituto de Estudios Fiscales, ISBN 84-7196-009-5. ;
Los pactos secretos de Franco con Estados Unidos: bases, ayuda economica, recortes de soberana. Edit. Grijalbo, ISBN 84-253-1342-2. ;
La soledad de la Republica: El abandono de las democracias y el viraje hacia La Union Sovietica . Edit. Critica, ISBN 84-8432-795-7.
 El escudo de la Republica: el oro de Espaa, la apuesta sovitica y los hechos de mayo de 1937, Edit. Crtica, ISBN 978-84-8432-892-6.
 VVAA Politica comercial exterior en Espaa, 1931-1975, Banco Exterior de Espaa, ISBN 84-300-1607-4;
 VVAA La guerra civil espaola, cincuenta aos despues", traduda a l'alemany, Suhrkamp, ISBN 3-518-11401-8;
 ha presentat i restablecit el text original d' Antonio Cordon, Trayectoria. Recuerdos de un artillero, Renacimiento, ISBN 978-84-96956-18-6;
 L'ltim volum de la seva trilogia sobre la Repblica espanyola en guerra i el context europeu est previst per a finale de 2008 amb el ttol El honor de la Republica;

Poltica i economia.
Armas y economa: ensayo sobre dimensiones economicas del gasto militar. Edit. Fontamara, ISBN 84-7367-166-X.
+ Al servicio de Europa. Innovacion y crisis en la Comision Europea, Edit. Complutense, 84-7491-778-6
 seleccionado, traducido y editado Dominacin y dependencia en la economa internacional: Lecturas seleccionadas. Secretaria General Tecnica del Ministerio de Comercio y Turismo, ISBN 84-7415-060-4;
 con otros autores Politica economica en Espana. Universitat Internacional Menendez Pelayo, ISBN 84-600-2837-2.
 con otros autores Las politicas comunitarias, una visin internaMinisteri d'Industria, Turisme i Comer, ISBN 978-84-96275-38-6;

 Enllaos externs .
 ngel Vias a Dialnet.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331277" title="Dialnet" nonfiltered="4062" processed="4047" dbindex="129181">
Dialnet s una base de dades creada per la Universitat de La Rioja que cont el buidatge dels ndexs de sumaris de la major part de les revistes cientfiques i humanstiques d'Espanya i Llatinoamrica, incloent tamb llibres, tesis doctorals i altres tipus de documents. Es tracta d'un dels serveis de recerca ms utilitzats en el mn cultural hisp. Facilita, a ms, l'accs a nombrosos continguts a text complet (uns 150.000 registres)  semblant a Google Scholar. Igualment, oferix un servei d'alertes, per a rebre via correu electrnic els sumaris de les revistes o temes d'inters. Aquest servei conta ja amb ms de 200.000 usuaris.

 Referncies .
 
Enllaos externs. 
Portal Dialnet;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331279" title="Cap Vermell" nonfiltered="4063" processed="4048" dbindex="129182">



El cap Vermell s un cap del llevant de l'illa de Mallorca. Rep aquest nom per la coloraci dels seus penya-segats. Divideix la zona de Canyamel de la zona de Cala Rajada, al terme municipal de Capdepera.

A prop del cap, podem trobar les Coves d'Art.

Enllaos externs.

 El cap, a Viajes.yahoo.com ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331280" title="Stanley G. Payne" nonfiltered="4064" processed="4049" dbindex="129183">
Stanley George Payne s un hispanista  nord-americ, nascut a Denton (Texas) en 1934. 

Doctor en Histria per la Universitat de Columbia i professor emrit d'Histria en la Universitat de Wisconsin-Madison, on ostenta la Ctedra Hilldale-Jaume Vicens Vives. Tamb s codirector del "Journal of Contemporary History" membre de la American Academy of Arts and Sciences i, des de 1987, acadmic de la Reial Acadmia de la Histria.  Payne ha escrit articles d'opini en els peridics espanyols ABC i El Mundo. Al juliol del 2006 Payne va ser el director del curs La Guerra Civil: Conflicte revolucionari i esdeveniment internacional, a la Universitat Rei Joan Carles, Espanya   

Ha evolucionat de postures defensores de la Repblica a una postura prxima a la dreta neo-liberal, donant suport al Govern de George W. Bush i dels neoconservadors, i favorable a la monarquia espanyola. Payne ha elogiat l'obra de Po Moa  i de Burnett Bolloten.  Segueix l'estela de l'historiador franquista Ricardo de la Cierva. Els primers llibres de Payne traduts al castell en els anys seixanta van haver de ser publicats a Pars per l'editorial Ruedo Ibrico, ja que eren inacceptables per a la censura franquista. 

 Publicacions . 
Ha publicat 15 llibres i ms de 150 articles en revistes especialitzades, majorment sobre la Histria d'Espanya. 
Falange: A History of Spanish Fascism, 1961;
Politics and the Military in Modern Spain, 1967;
Franco's Spain, 1967;
The Spanish Revolution, 1970;
A History of Spain and Portugal, 1973;
Basque Nationalism, 1975;
La revolucin y la guerra civil espaola, 1976;
Fascism: Comparison and Definition, 1980;
Spanish Catholicism: An Historical Overview, 1984;
The Franco Regime, 1936-1975, 1988;
Franco: El perfil de la historia, 1992;
Spain's First Democracy: The Second Republic, 1931-1936, 1993;
A History of Fascism 1914-1945, 1996;
El primer franquismo, 1939-1959: Los aos de la autarqua, 1998;
Fascism in Spain 1923-1977, 2000;
The Spanish Civil War, the Soviet Union, and Communism 1931-1939, 2004;
 40 Preguntas Fundamentales sobre la guerra Civil. La Esfera de los libros, (2006);

 Enllaos externs .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331284" title="Mikhal Koltsov" nonfiltered="4065" processed="4050" dbindex="129184">
Mikhal Iefmovitx Koltsov, en rus                         (Kev, 12 de juny   31 de maig segons el calendari juli vigent a l'poca  de 1898- Moscou, 2 de febrer de 1940 o 4 d'abril de 1942), nascut Mikhal Iefmovitx Frdliand (                           ), fou un periodista sovitic.

Era fill d'un sabater jueu i germ de Bors Iefmov. Koltsov va participar en la Revoluci russa de 1917, va passar a ser membre del Partit Boltxevic en 1918 i va prendre part en la Guerra Civil Russa. Comunista convenut, aviat es va convertir en una figura clau de l'elit intellectual sovitica i possiblement en el periodista ms fams de l'URSS, a causa principalment dels seus ben escrits assajos i articles satrics, en els quals criticava la burocrcia i altres fenmens negatius a la Uni Sovitica. Va estudiar medicina i en 1920 o 1922 va comenar a escriure regularment a Pravda. Va fundar revistes populars com Krokodil i Ogoniok i va ser membre de la junta editorial de Pravda. 

Com a corresponsal d'aquest darrer, va realitzar nombrosos viatges: sia, Hongria, Alemanya o Iugoslvia, que va descriure en els seus reportatges periodstics. Va viatjar a Espanya en dues ocasions, entre maig i juliol de 1931 (fruit d'aquest viatge va escriure articles per a Pravda, que es van publicar en rus en 1933 com La primavera espanyola) i per a cobrir la Guerra Civil Espanyola, entre agost de 1936 i novembre de 1937, al mateix temps que treballava per a l'NKVD. Autors com Hugh Thomas, citat per Ian Gibson a Paracuellos: cmo fue, el descriuen com "l'agent personal de Stalin a Espanya, i en ocasions tenia lnia directa amb el Kremlin". Koltsov apareix en la novella d'Ernest Hemingway Per qui toquen les campanes, sota la identitat de Karkov. 

Alguns autors, com Ian Gibson, el consideren el responsable de les matances de Paracuellos, que van tenir lloc a Madrid al novembre i desembre de 1936. Va descriure les seves experincies en el llibre Diari de la guerra espanyola, publicat en rus en 1938 i en traducci al castell en 1963 i 1978. El 12 de desembre del mateix any, Koltsov va ser detingut, acusat pel que sembla per Andr Marty, la mxima autoritat de les Brigades Internacionals, sota l'acusaci d'antisovitic i de participar en activitats terroristes, com a part de la Gran Purga. Va ser condemnat a mort i afusellat en 1940 o 1942, segons diferents fonts. Igual que moltes altres vctimes de les purgues de Stalin, Koltsov va ser rehabilitat desprs de la mort del dictador, en 1954. 

Bibliografia. 
 Gibson, Ian (1983), Paracuellos: cmo fue, Madrid: Plaza & Jans. ISBN 84-01-45076-4. Segona edici (2005), Madrid: Temas de Hoy. ISBN 84-8460-458-6. Captol V: "El extrao caso de Mijail Efimovich Koltsov, alias Miguel Martnez". ;

Enllaos externs.
 Mijail Koltsov: corresponsal sovitico en la Guerra Civil Espaola, per Miguel Vzquez Lin. Revista Razn y Palabra.
 Las jornadas asturianas de Mijail Koltsov, de Jess Aller. La Nueva Espaa, 3 d'abril de 2007.
 Un ejrcito de poetas, article d'Ignacio Martnez de Pisn dins el catleg de l'exposici Corresponsales en la Guerra de Espaa organitzada per l'Instituto Cervantes i la Fundacin Pablo Iglesias.
  Un article biogrfic de KHRONOS/      , basat en L'imperi de Stalin. Un diccionari enciclopdic biogrfic, de K.A. Zalessky (2000).
  Article de l'enciclopdia Krugosvet, ;




 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331286" title="Fundacin Pablo Iglesias" nonfiltered="4066" processed="4051" dbindex="129185">
La Fundacin Pablo Iglesias s una instituci cultural espanyola destinada a divulgar el pensament socialista, creada en 1926 per diferents membres de la Uni General de Treballadors. Est vinculada a aquest sindicat i al PSOE. La seva creaci va coincidir amb el primer aniversari de la mort de Pablo Iglesias, fundador de les organitzacions socialistes espanyoles. Durant la dictadura franquista els seus fons documentals, arxius i altre material es van traslladar fonamentalment a Frana on estaven exiliats els seus directius, i en menor mesura els seus fons es van dispersar per altres pasos com el Regne Unit, Mxic i Argentina. 

Desprs del final de la dictadura el 1977 va retornar a Espanya i va anar progressivament recuperant el material. En l'actualitat desenvolupa el seu treball en activitats culturals (conferncies i cursos); seminaris internacionals fonamentalment en pasos de parla hispana; un centre de documentaci, on es troben un arxiu amb ms de dos milions de documents de la histria del PSOE, la UGT i les Joventuts Socialistes d'Espanya i d'altres organitzacions com la Uni Sindical Obrera, Comissions Obreres, Joventuts Socialistes Unificades, Lliga Comunista Revolucionria i de diversos dirigents histrics de l'esquerra espanyola com Indalecio Prieto, Francisco Largo Caballero, Luis Araquistin, Toms Meabe i el propi Pablo Iglesias, entre uns altres; un fons fotogrfic; un fons de cartells histrics, destacant els relacionats amb la Guerra Civil Espanyola; una biblioteca amb ms de cinquanta mil volums i una hemeroteca amb ms de vuit mil exemplars de premsa peridica. El President de la Fundaci el gener de 2007 s Alfonso Guerra Gonzlez. 

Enllaos externs.
Web oficial de la Fundacin Pablo Iglesias;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331290" title="Illa de Moambic" nonfiltered="4067" processed="4052" dbindex="129186">


L'illa de Moambic s una illa de la costa de Moambic, a la provncia de Nampula, seu de la ciutat anomenada Ilha de Moambique que fou capital de la colnia de Moambic del 1762 al 1898. La seva poblaci s de 14.500 persones. 

La temperatura mitjana s de 25 C amb un mxim de 35 C i un mnim de 15 C.

Descripci .

L'illa mesura uns tres km de punta (nord-est) a punta (sud-oest) i l'amplada varia entre 200 i 500 metres. L'antic fort de Sao Sebastiao (construt entre 1558 i 1620 d'estil arquitectnic renaixentista militar itali) s a la punta nord-est, amb la capella de Nossa senhora do Baluarte;  el port (noms accessible per vaixells gran quan puja la marinada), a la badia de Mossuril,  es troba seguint la costa nord-oest, i enfront del port el palau del governador i la capitania; a la costa sud-est es troba el barri de Makuti (portugus Macuti) on viu la majoria de la poblaci que queda tancat al sud per la punta de Sao Antonio on hi ha el fort i l'esglsia de Sao Antonio; a l'extrem sud el cementiri local i a la costa oest de la punta sud , el pont que enllaa l'illa amb el continent, situat a menys de 4 km.

L'arquitectura de les construccions mostra influencies rabs, india i portuguesa. Els materials utilitzats son rajoles (fetes de material del sud de l'illa) i fusta.

 Histria .

Al segle X fonts rabs esmenten l'illa de Moambic com a centre de comer a l'oce ndic; el 1498 hi va desembarcar Vasco de Gama que va reclamar l'illa per a Portugal. El 1502 Vasco hi va tornar hi es va construir un establiment, per fins el 1507 o 1508 no fou construt el fort Sao Gabriel; els portugueses, des de aquesta illa, van estendre la seva influncia i comer a la zona costera; el 1607 els holandesos van atacar l'illa per foren rebutjats i altre cop el 1608. El 1670 es va produir un atac dels omanites que no van poder ocupar l'establiment per van fer serioses destroces. Al segle XVIII hi van haver atacs anglesos.

El 1752 la decadncia de Ilha de Moambique era molt accentuada. Es va demanar la separaci de la ndia Portuguesa (Goa), de la que depenia, que finalment fou acordada per carta reial el 1761 i implementada el 1762 i de fet el 1763. Encara que aix va ajudar a la recuperaci beneficiant-se del trfic d'esclaus, primer la guerra amb Napole (amb un atac francs a l'illa) i desprs (1840) el final del esmentat  trfic,  no va permetre una recuperaci definitiva, i finalment es va arribar al 1869, quan l'obertura del canal de Suez va fer disminuir la importncia estratgica de l'illa i el trfic de vaixells va deixar de passar pel Cap de Bona Esperana, i la ciutat va tornar a entrar en decadncia. 

Ilha de Moambique fou la capital dels territoris portuguesos de l'frica Oriental organitzats progressivament cap al final del segle XIX. Finalment el 1898, la capital de la colnia va passar a Loureno Marques, la moderna Maputo. Ilha de Moambique va romandre com a capital del districte de Moambique. Ms tard es va anomenar el districte com a Nampula, per una ciutat del interior continental, seu del comandament general de Macuana, per  Ilha de Moambique va restar la capital de districte. El 1947 la construcci del port de Nacala, a la costa continental una mica al nord de Ilha de Moambique, va suposar el cop de gracia per aquesta ciutat. Nampula fou declarada ciutat el 22 d'agost de 1956 i finalment capital del districte. El 1967 es va comenar un pont que va unir l'illa a la part continental, pont que fou inaugurat el 1969. El 25 de juny de 1975 Moambic va proclamar la independncia.

El 1991 l'illa de Moambic fou declarada Patrimoni de la Humanitat. El 1994 va patir destruccions per una tormenta tropical. 


Per la ciutat i els seus monuments vegeu Ilha de Moambique;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331291" title="Dynasty Warriors 6" nonfiltered="4068" processed="4053" dbindex="129187">


 s un videojoc de hack and slash o beat'm up que planteja l'acci en l'Antiga Xina i la sexta part de la srie Dynasty Warriors, desenrrollat per Omega Force i publicat per Koei. El joc fou llanat en 11 de novembre, del 2007 en Jap; el llanament nord amrica fou en 19 de febrer, de 2008 mentrestant que el llanament europeu fou el 7 de mar, del 2008. Una versi del joc fou va ser inclosa amb la PlayStation 3 de 40 GB en Jap. Dynasty Warriors 6 tamb ha sigut anunciat per la plataforma PC i fou llanat en juli del 2008


Expansions.
Dynasty Warriors 6 Special.
Dynasty warriors 6: Special ser llanat el 2 de octobre del 2008 en la Playstation 2 a Jap.

No se t molta informaci sobre el joc ara mateix, noms un Mode Musou ser afegit per a Ma Chao, Cao Pi, Zhang He i Ling Tong , i els quatre personatges rebran noves armes i moviments nics. Les armes que canvien sn les mateixes:  Ma Chao canvia d'una llana a un gran espasa similar a la de Fu Xi en Warriors Orochi 2, Zhang He d'un llana torna a la seua parella d'arpes, Ling Tong d'una halberd a un bast amb tres seccions (o sanjiegun) i Cao Pi des d'una espasa a una espasa llarga. D'acord amb les captures de pantalla vistes, ser possible ser menjat viu pels animals salvatges en el joc, en comptes de ser solament colpejats per ells com en l'original (tigres, llops, etc...).

Siguen o no les noves incorporacions, haur tamb contingut descarregable per a les versions de PS3 i Xbox 360; el contingut de les quals s actualment desconegut, per molt especulat.

Encara no hi ha cap informaci sobre si el joc ser publicat en Amrica del Nord i Europa.

Referncies.


Enllaos externs.
 Official website of Dynasty Warriors 6 (Europa);
 Official website of Dynasty Warriors 6 (Itlia);
 Official website of Dynasty Warriors 6 (Nord Amrica);
 Official website of Shin Sangoku Musou 5 (Jap);
 KOEI Warriors - Dynasty Warriors 6 section - all characters;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331293" title="Ilha de Moambique" nonfiltered="4069" processed="4054" dbindex="129189">
Ilha de Moambique s el nom de una ciutat existent sobre l'illa de Moambic. La seva poblaci es d'unes 14.500 persones.  Fou capital de Moambic del 1762 al 1898, i capital del districte de Moambique o Nampula  fins vers 1963.

El 1991 fou declarada Patrimoni de la Humanitat. 

Els edificis ms importants sn:

Capella de Nossa Senhora do Baluarte construda el 1522, considerada l'esglsia europea ms antiga a l'hemisferi sud. Es d'arquitectura manuelina.
Fortaleza de  Sao Sebastiao, iniciada el 1558 i acabada el 1620. El 1607 fou atacada pels holandesos i altre cop el 1608, per sense xit. El 1670 va rebutjar un atac omanita; tamb va rebutjar atacs anglesos al segle XVIII i un atac francs al comenament del segle XIX.
Esglsia de Misericrdia, construda el 1535, avui encara activa, administrada pels mercedaris.
Palau de Sao Paulo, o palau del governador, construt el 1674 com a convent jesuta, sobre un monestir jesuta destrut pels omanites el 1670. Els jesutes foren expulsats de Portugal i les colnies el 1759 i tres anys desprs va esdevenir palau del governador; el 1898 va passar a ser palau del governador del districte; als anys seixanta va servir com a residncia pels viatges a la  provncia del president de Portugal o els ministres. Avui dia es un museu.
Fort de Sao Antonio construt el 1587 i destrut al llarg dels segles. Fou reconstrut el 1820. L'esglsia de Sao Antonio es va edificar el 1969 sobre una ms antiga de la primera meitat del segle XVI.
La Capitania o autoritat porturia;
L'antic hospital construt el 1877 en estil neoclssic o schinken, al lloc d'un antic convent de Sant Joan de Deu construt el 1681.
Esglsia de la Salud o Igreja de Nostra Senhora da Saude, esglsia construda a la meitat del segle XVI i restaurada el 1996;
El cementiri amb interessants restes del passat colonial;
El pont de ms de 3 km construt entre 1967 i 1969. Degut a la manca de manteniment actualment t el trnsit restringit, amb prohibici de circular vehicles de mes de 1,5 tones i ms de 1,93 metres d'ample.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331298" title="Axxis" nonfiltered="4070" processed="4055" dbindex="129190">


Axxis s una banda alemanya de power metal que va ser fundada en 1988. El seu disc de debut "Kingdom of the Night", fou el millor disc de debut venut par una banda de hard rock a Alemanya en 1989 (17 de novembre).

Biografia.
AXXIS t una base de so, les seues arrels estan situades en el tradicional rock dur dels 70's i 80's, que han trobat el seu propi estil que est orientat a ganxos com: "Living In A World, un dels pilars dels seus setlists en viu. El singular estil vocal de Bemhard s altra caracterstica de marques de la banda. Una de les majors ambicions de Axxis s "ser una pura banda de Rock n' Roll".

Membres.
Bernhard Wei - cantant (1988- present);
Harry Oellers - teclat (1988- present);
Rob Schomaker - baix (2004- present);
Andr Hilgers - bateria (2004- present);
Marco Wriedt - Guitarra (2007- present);

Membres originals.
Guido Wehmeyer - guitars (1998-2006);
Werner Kleinhaus - bass (1988-1993);
Walter Pietsch - guitars (1988-1998);
Markus Gfeller - bass (1993-1998);
Richard Michaelski - drums (1988-2004);
Kuno Niemeyer - bass (1988-2004);

Discs.
Kingdom of the Night (1989);
Axxis II (1990);
Access All Areas (1991);
The Big Thrill (1993);
Matters of Survival (1995);
Voodoo Vibes (1997);
Back to the Kingdom (2000);
Collection of Power - EP (2000);
Eyes of Darkness (2001);
Time Machine (2004);
Paradise in Flames (2006);
Best of Axxis (2006);
Doom Of Destiny (2007);

Enllaos externs.
 ;
Official website;
Axxis at Metal Storm;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331300" title="Provncia de Niassa" nonfiltered="4071" processed="4056" dbindex="129191">


Niassa s una provncia de Moambic. T una superfcie de 129.056 km i una poblaci de 1.027.037 el 2006 (756.287 habitants  el 2001). La capital provincial s Lichinga, que fins el 1976 va portar el nom de Vila Cabral. Est habitada per diverses tnies, la principal de les quals s l'tnia yao (que al nord i est de la provncia i s el 40% de la poblaci de la capital). El seu lmit nord s el riu Rovuma que la separada de Tanznia; el  llac Niassa (Nyassa o Malawi) forma el lmit occidental que la separa de Malawi. El seu nom vol dir "llac" en llengua chiNyanja. s la provncia ms gran del pas per tamb la menys poblada.

Est dividida en 15 districtes i  tres municipalitats:

Districte de Cuamba ;
Districte de Lago ;
Districte de Lichinga ;
Districte de Majune ;
Districte de Mandimba ;
Districte de Marrupa ;
Districte de Maa ;
Districte de Mavago ;
Districte de Mecenhelas ;
Districte de Mecula ;
Districte de Metarica ;
Districte de Muembe ;
Districte de N'gauma ;
Districte de Nipepe ;
Districte de Sanga ;

Municipalitats: 

Cuamba ;
Lichinga;
Metangula ;

 Histria .

El territori fou part de la concessi a la Companyia de Niassa del 1890, que es va iniciar el 1894. Els terrenys restaven en gran part fora del domini efectiu. El 1897 la companyia va projectar una expedici contra el cap tribal Mataca de la regi del llac Niassa, per davant la resistncia que s'esperava, el pla es va abandonar. Dos anys desprs per va aconseguir portar a terme amb xit el projecte contra Mataca, amb el suport d'un cos de 200 soldats colonials regulars blancs i 2800 indgenes, establint una posici a Metarica; des de aqu el 1900 va poder ocupar Messumba o el 1902 Metangula, ambdues a la riba del llac Niassa.

Els alemanys de l'frica Oriental Alemanya hi van fer algunes incursions desprs del 1916 quan la guerra va esclatar entre Portugal i Alemanya, i per aix els portuguesos van construir una carretera que va afavorir la ocupaci efectiva del Planalto de Mueda al que desprs fou el districte i provncia de Cabo Delgado. La concessi es va acabar el 1929 i la companyia es va dissoldre i l'administraci va passar directament al govern portugus el 27 d'octubre de 1929. 

Llavors es van formar els districtes de Cabo Delgado, amb els territoris de la companyia de la part costanera, i de Lago amb els territoris del interior. Aquest darrer fou reanomenat Niassa per decret n 39858 de 20 d'octubre de 1954. El ferrocarril va arribar fins a Vila Cabral. 

El districte de Niassa va esdevenir provncia amb la independncia de Moambic el 25 de juny de 1975. La regi fou afectada per la guerra civil amb la RENAMO. El 1990 el govern va signar un acord amb Sud-frica per l'establiment de grangers bers a la provncia, per els bers no van rebre prou bon tracte i els litigis que es van plantejar foren resolts sistemticament a favors dels pagesos moambiquesos, i part dels bers se'n van anar tot i que estaven posant en producci terres que els locals no sabien ni volien treballar. El 1992 el acord de pau general va retornar la tranquillitat a la regi. Un parc nacional (Parc Nacional de Niassa) fou creat amb administraci d'una companyia privada, i es va crear una facultat d'agronomia a la Universitat Catlica de Cuamba, que actualment s la ciutat ms gran de la provncia.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331301" title="The Poodles" nonfiltered="4072" processed="4057" dbindex="129192">


The Poodles s una banda de hard rock/heavy metal de Sucia.
Sn coneguts per els seus hits Metal Will Stand Tall i Night of Passion, que foren tamb la seua contribuci al Swedish Melodifestivalen en 2006.

Tocaren tamb en el Sweden Rock Festival en 2006.

Discografia.
Albums.
Metal Will Stand Tall (2006);
Sweet Trade (2007);

Singles.
Night of Passion (2006);
Metal Will Stand Tall feat. Tess Merkel (2006);
Song For You (2006);
Seven Seas feat. Peter Stormare (2007);
Streets Of Fire (2007);
Line Of Fire feat. E-Type (2008);
Rais The Banner (2008) Swedish official song for the Olympic Games in Beijing 2008;


Enllaos externs.
Official web;
German The Poodles Fanpage;
The Poodles Brasil (Brazilian fan page);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331302" title="Districte de Lago" nonfiltered="4073" processed="4058" dbindex="129193">
Districte de Lago (portugus Distrito de Lago) fou el nom que va portar el districte de Niassa (avui provncia de Niassa) del 1929 al 1954. Vegeu Provncia de Niassa.

Desprs del 1975 Lago fou un dels districtes de la provncia de Niassa, amb capital a Metangula, limitant al nord amb Tanznia, a l'est amb el llac Niassa (Nyassa), a l'est el districte de Sanga i al sud el districte de Lichinga. Segons el cens de 1997 la poblaci era de 55.892 habitants. La seva superfcie es de 6.438 km2. La densitat de poblaci es de 8,7 habitants per km2. Esta dividit en quatre llocs administratius (postos administrativos) subdividits en viles (localidades):

 Posto Administrativo de Cobu:
Chigoma;
Chwindi;
Cobu;
Lupilichi;
Ngofi;
 Posto Administrativo de Lunho:
Lunho;
Tulo;
 Posto Administrativo de Maniamba:
Maniamba;
 Posto Administrativo de Metangula:
Metangula (desprs del 1998 Metangula fou elevada a municipalitat);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331304" title="Amel (riu)" nonfiltered="4074" processed="4059" dbindex="129194">


L'Amel (en alemany) o Amblve (en francs) s un riu de Blgica, afluent de l'Ourthe que nix a Honsfeld, un nucli de Bllingen a les Hautes Fagnes i que desemboca a Ourthe a Comblain-au-Pont.

Rega els municipis d'Amel, Stavelot, Trois-Ponts, Remouchamps i Aywaille. 

Al segle  XVII, els monjos de l'Abadia de Stavelot van trencar un meandre a Coo i crear aix una de les cascades ms altes de Blgica (13 o 15 metros de desnivell), sia per a activar un mol, sia per a protegir el poble de Coo de les inundacions. Avui, l'antic meandre serveix per a alimentar una petita central hidroelctrica i la cascada va esdevenir una atracci turstica major. 


 Afluents .
 El Warche;
 L Eau Rouge;
 El Salm;
 El Roannay;
 El Lienne;
 El Ninglinspo;
 El Rubicon;

Enllaos externs.
Mapa de la conca de l'Amel/Amblve
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331310" title="Xing Cai" nonfiltered="4075" processed="4060" dbindex="129195">
Xing Cai (  ) s un personatge de ficci que apareix en la srie de videojocs Dynasty Warriors de Koei.  El seu disseny es basa en les dos mullers de l'Emperador Shu Han Liu Shan, ambdues eren filles de Zhang Fei.

Filla de Zhang Fei, Xing Cai se casa amb Liu Shan (alternativament anomenat "Liu Chan" en el joc), governant de Shu Han i nebot del seu pare grcies a un jurament.

s representada com una afable i recollida guerrera que usa forc de batalla anomenat lo "Ambici" (Ambition).  El seu objectiu final s protegir el regne del seu marit en el lloc del seu pare. Xing Cai es representada com jove, d'esperit lliure i trencacors. Tamb s ambiciosa, curiosa i alguna cosa tmida. s suggerit que Xing Cai i Guan Ping, fill adoptiu de Guan Yu, comparteixen sentiments l'u per l'altre. Junts amb Guan Ping, Xing se presenten com el futur de Shu.

Xing Cai tamb aparegu en Warriors Orochi. En ell, ella, Shimazu Yoshihiro, i Zuo Ci rescaten Zhao Yun, qui est sent mantingut en captivitat al Castell Ueda. Xing i Yoshihiro desprs si uneixen a la facci de Shu Han.

Xing Cai apareix en la portada del joc de PlayStation Portable, Dynasty Warriors Vol. 2. Ella fou, malgrat tot, remoguda del planter de personatges de Dynasty Warriors 6.

Vegeu tamb.

 Emperatriu Zhang (primera dona deLiu Shan)  ;
 Emperatriu Zhang (segona dona de Liu Shan);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331311" title="Yukar" nonfiltered="4076" processed="4061" dbindex="129196">
Els Yukar (     ) sn sagues ainu que formen una llarga tradici de la literatura oral en aquesta llengua.  En els perodes de majors epopeies van ser realitzades per homes i dones; durant els segles XIX i a principis del XX, quan la cultura ainu ja estava de baixa, les dones foren generalment les ms hbils artistes intrpretes i creadores.

Els contes tradicionals descriuen mns flotants amb "Ainu Mosir", o la terra dels humans (en contraposici a "Kamui Mosir" o la terra dels dus), que descansa a l'esquena d'un gran peix els moviments del qual causen els terratrmols.

El Dr. Ky suke Kindaichi ha recollit Yukar i els ha tradut al japons.

L'agost del 2006, el diari japons Asashi Shimbun anunci en un article que l'Organisme d'Afers Culturals (BUNKACHO) del Jap abandonaria el 2007 la financiaci del projecte de traducci de Kan-Nari Nota Matsu (       ), que constar de 92 histries Yukar tradudes al Romaji amb el des conte perdut i 49 contes sense traduir. Es diu que l'abandonament s a causa de la mort de l'activista ainu Shigeru Kayano el maig del 2006.

El 1999 un grup multi-nacional d'educadors i traductors iniciaren el projecte U-e-peker amb la intenci de traduir a l'angls els contes ainu. S'han publicat ja en angls dos llibres de Shigeru Kayano sota els ttols de "The Ainu: A Story of Japan's Original People (Tuttle Publishing 2004)" i "The Ainu and the Fox (RIC Publications 2006)". Futurs projectes inclouen la publicaci d'una versi illustrada de l'Ainu Shin'y sh  (      ), una antologia de contes de la tradici oral dels ainu que foren transcrites i traduides al japons per primera vegada per Chiri Yukie (1903-1922), la neboda de Kannari Matsu i la inestimable ajudant de Kindaichi fins la seva mort a l'edat de 19 anys.

Potser l'nic llibre que fa una relaci de les canons piques dels ainu en angls s "Songs of Gods, Songs of Humans: The Epic Tradition of the Ainu" de Donald L. Philippi. Philippi tradu 35 canons piques, totes elles cantades per dones, la majoria d'Imekanu.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331312" title="Zhang Fei" nonfiltered="4077" processed="4062" dbindex="129197">

Zhang Fei (?-221) fou un militar general de Shu Han durant l'era dels Tres Regnes de Xina.

Es va demostrar com un general poders en lloc d'un simple guerrer. Tractava als seus superiors amb respecte, per respectava poc als seus subordinats. Liu Bei li va advertir sovint del seu costum de castigar a l'excs als seus propis soldats li portaria al seu propi desastre.

Se cas amb la filla de Xiahou Yuan, que va ser capturada per les tropes de Zhang Fei mentre anava a recollectar llenya. Tenia un total de dues filles, i la filla major es va convertir en l'emperatriu d'Han Shu desprs de casar-se amb Liu Shan, amb Zhuge Liang ceremoniant l'enlla. Desprs la filla major de Zhang Fei moriria per causes naturals, Zhuge Liang, una vegada ms, ocuparia el paper de cerimonis, i Liu Shan es va casar la filla menor de Zhang Fei, que va succeir aix a la seua germana major per a convertir-se en l'emperatriu d'Han Shu.

Zhang Fei s millor retratat a travs de la seua descripci i les accions representades en Els registres dels Tres Regnes biografia per Chen Shou. Alguns sostenen que Zhang Fei va ser tamb un excellent pintor. 

Zhang Fei fou mort per els seus propis homes Zhang Da i Fan Jiang, durant la preparaci de les seues tropes per a atacar als rivals de Wu Oriental per a venjar la mort de Guan Yu (germ de jurament i General de Shu Han). Zhang Da i Fan Jiang es van passar al bndol de Wu.

Vegeu tamb.

Tres Regnes;

Referncies.

;
;
;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331314" title="Viquipdia en polons" nonfiltered="4078" processed="4063" dbindex="129198">


La Viquipdia en polons s l'edici de la Viquipdia en polons. Va ser iniciada el setembre de 2001 com la novena edici de Viquipdia, i tenia ms de 100.000 articles el setembre de 2005. En aquest moment ocupa el quart lloc quant al nombre d'articles amb ms de mig mili.

 Enllaos externs .

 La Viquipdia en polons;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331316" title="Xiahou Yuan" nonfiltered="4079" processed="4064" dbindex="129199">


Xiahou Yuan (?   219) fou un militar general sota el control del poders senyor Cao Cao ja entrats l'era de la dinastia Han de l'Est i els Tres Regnes en Xina. Conegut per la seua decisi i prudncia, Xiahou Yuan va sorgir victoris en moltes campanyes i ha establit un nom per a si mateix com un dels ms prominents generals del Regne de Wei. 

Xiahou Yuan sigu mort a la Batalla del Mont Dingjun contra el general Liu Bei a Huang Zhong en 219. Li donaren el ttol pstum de  Marqus Min (  ), literalment significa simptic Marqus.

 El Clan Xiahou .
 Descendents directes .

 Xiahou Heng (   );
 Xiahou Ji (   );
 Xiahou Bao (   );
 Xiahou Ba;
 Xiahou Chen (   );
 Xiahou Wei (   );
 Xiahou Jun (   );
 Xiahou Zhuang (   );
 Xiahou Zhan (   );
 Xiahou Rong (   );
 Xiahou Hui (   );
 Xiahou He (   );

Familia per extensi.

Xiahou Dun (cos);
Xiahou Lian (cos, germ menor de Xiahou Dun) (   );
Xiahou Shang (nebot) (   );
Xiahou Xuan (   );
Xiahou Ben (nebot de cosins Xiahou Shang) (   );
Xiahou Ru (cos adoptat, germ adoptat de Xiahou Shang) (   );
Xiahou En (cos lluny) (   );
Xiahou Feng (nebot de cosins llunyans, nebot de Xiahou Shang) (   );

Relacions incertes.

Xiahou Lan (   );
Xiahou Cun (   );
Xiahou Xian (   );

 Per una llista completa de descendents de Xiahou Dun, vegeu Xiahou Dun.

Vegeu tamb.

Tres Regnes;

Referncies.

;
;
;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331318" title="Ma Chao" nonfiltered="4080" processed="4065" dbindex="129200">

Ma Chao (176 - 222) va ser el fill major de Ma Teng i un militar general durant els finals de la dinastia Han de l'Est i els Tres Regnes a Xina. Luo Guanzhong en la novella histrica Roman dels Tres Regnes del segle 14 digu que va rebre el sobrenom de "Ma Chao l'Esplndid" a causa de la seua elaborada armadura i gran habilitat com guerrer. Ma Chao s recordat com un dels Cinc Generals Tigres de Shu Han, popularitzat pel Roman dels Tres Regnes. Com general de Shu ha oferit ms moral i estratgies que assoliments en les batalles.

Referncies.
Chen, Shou.      . ed. Wu Shundong, Tan Shuchun, Chen Aiping. ISBN 7-221-03447-8.
Chen, Shou.      . ISBN 7-5325-2115-X.
Fang, Shiming.       . ISBN : 7-5325-2755-7;
Zhang, Dake.       . ISBN : 7-5075-1421-8;

Vegeu tamb.

Tres Regnes;

Enllaos externs.
KongMing Archives' San Guo Zhi Translation of Ma Chao's biography;
Romance of the Three Kingdoms Ma Chao Biography;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331320" title="Zuo Ci" nonfiltered="4081" processed="4066" dbindex="129201">

Zuo Ci (  ) s un personatge llegendari perode de Xina dels Tres Regnes. Encara que se li coneix com un vilatj de Lujiang, els anys del seu naixement i mort sn desconeguts. Es creu que havia existit abans de la caiguda de la dinastia Han, i s'afirma que va arribar als tres-cents anys. Va aprendre la mgia i el cam a la longevitat del savi taoista Heng Feng (  ), i, finalment, va traspassar l'art a Ge Xuan.

 En els textos histrics .
Zuo Ci estudi al cim de la Muntanya Tianzhu, practic alqumia medicinal i s'aliment de sa essncia vital controlant la respiraci i tenint relacions sexuals amb dones sense ejaculaci. Se deia que podia viure durant llargs perodes sense menjar. Tamb va aprendre dels clssics confucians i d'astrologia.

En algun moment abans del 200, el cabdill local Sun Ce, que era un estricte confuci, va voler de matar a Zuo Ci i el va perseguir a cavall. Zuo Ci, sense muntar, encara va aconseguir escapar, aparentment caminant lentament.

Ms tard, Zuo Ci va anar a Cao Cao, qui li va concedir una pensi per fer la seua mgia. Cao Cao havia demostrat un inters en l'enfoque taoista sobre la longevitat per fer aix, per el seu fill Cao Zhi va escriure que les pensions noms es destinaven a mantenir els mags i ses estranyes ensenyances sota control.

Referncies Modernes.

Zuo Ci fou afegit a la srie des videojocs de Koei dita Dynasty Warriors, malgrat mai haver prs part al combat directe que es cita tant en la histria i la literatura. Similar al seu nou homleg, Zuo Ci apareix com un anci que de cara als dems no plantejar suposadament cap tipus d'amenaa o perill. Va ser retirat del planter de personatges amb l'aparici de Dynasty Warriors 6, per ha aparegut de nou en Warriors Orochi i la seua seqela.

Vegeu tamb.

Tres Regnes;

Referncies.
 Harvrefcol de Crespigny - A biographical dictionary of Later Han to the Three Kingdoms (23-220 AD) - Brill - Leiden, The Netherlands 2007. ISBN  978-90-04-15605-0;
 Ge Hong. Baopuzi.
 Luo Guanzhong. .
 Fan Ye. Book of Later Han, vol. 82, .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331324" title="Liu Bei" nonfiltered="4082" processed="4067" dbindex="129202">


Liu Bei (161 223), Xund (  ), era un general, senyor de la guerra, i ms tard l'emperador fundador de Shu Han durant l'era de Xina dels Tres Regnes. A pesar de tenir un comenament ms tard que el dels seus rivals, tamb  la manca dels recursos materials i la situaci social que va dirigir, Liu Bei es va sobreposar a les seues nombroses derrotes de crear el seu propi regne, que en el seu apogeu va abastar els temps moderns de Sichuan, Guizhou, Hunan, part de Hubei, i part de Gansu. 

Culturalment, a causa de l'enormement popular novella Roman dels Tres Regnes de Luo Guanzhong, Liu Bei s mpliament conegut com l'ideal de beneficncia, governant hum que cuida del seu poble i envoltat de bons assessors. El seu carcter va anar d'advocar pel confucianism conjunt de valors morals, com la lleialtat i la compassi.

Genealogia.
 Pare;
 Liu Hong (  ), descendent de Liu Sheng (  ), Prncep Jing de Zhongshan, fill de l'Emperador Jing de Han ;
 Oncles;
 Liu Yuanqi (   ), germ menut de Liu Hong;
 Esposes;
 Lady Mi;
 Lady Sun (    Sun Shangxiang), filla de Sun Jian i germana de Sun Ce i Sun Quan (casada al 209, eficament divorciada al 211);
 Emperadriu Wu (   ) (created 221, d. 245);
 Major Concubina;
 Lady Gan ( , nom personal desconegut), mare de Liu Shan, va morir en algun moment abans de 210, ms tard com un honor pstum Empredriu Zhaolie;
 Fills;
 Liu Shan (  ), el Prncep Hereu, ms tard emperador;
 Liu Yong (  ), Inicialment el Prncep de Lu (created 221), desprs Prncep de Ganling (created 230);
 Un fill amb nom desconegut;
 Liu Xuan (  ), ltim hereu de Liu Bei (created and died unknown);
 Liu Li (  ), inicialment el Prncep de Liang (created 221), desprs Prncep Dao de Anping (created 230, d. 244);
 Liu Yin (  );
 Liu Cheng (  );
 Liu Ji (  );
 Dos filles que foren capturades per Cao Chun en la Batalla de Changban.
 Nen adoptat;
 Liu Feng (  ) (obligat a cometre sucidi 220);

Referncies.


de Crespigny, Rafe. "To Establish Peace: being the Chronicle of the Later Han dynasty for the years 189 to 220 AD as recorded in Chapters 59 to 69 of the Zizhi tongjian of Sima Guang". Volume 1. Faculty of Asian Studies, The Australian National University, Canberra. 1996. ISBN 0-7315-2526-4.
de Crespigny, Rafe. "To Establish Peace: being the Chronicle of the Later Han dynasty for the years 189 to 220 AD as recorded in Chapters 59 to 69 of the Zizhi tongjian of Sima Guang". Volume 2. Faculty of Asian Studies, The Australian National University, Canberra. 1996. ISBN 0-7315-2536-1.
Fang, Achilles. "The Chronicle of the Three Kingdoms (220 265). Chapters 69 78 from the Tzu Chih T'ung Chien of Ssu-ma Kuang". Volume 1. Harvard University Press, Cambridge, MA. 1952.
Sima, Guang. ;
Chen Shou - San Guo Zhi - publicat per: Yue Lu Shu She 2002 ISBN 7-80665-198-5;
Luo Guanzhong - San Guo Yan Yi - publicat per: Yue Lu Shu She 1986 ISBN 7-80520-013-0;
Lo Kuan-chung; tr. C.H. Brewitt-Taylor - Romance of the Three Kingdoms - publicat per: Tuttle Publishing 2002 ISBN 0-8048-3467-9;


Enllaos externs.
Completa biografia de Li Bi de Kongming's Archive;
Text original de la biografia de Li Bi en les Crniques dels Tres Regnes (en xins simplificat);


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331326" title="Scarab F1" nonfiltered="4083" processed="4068" dbindex="129203">
Scarab  va ser un equip estatunidenc de cotxes per competicions automobilstiques que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Scarab la va fundar el pilot i milionari Lance Reventlow que junt amb Tom Barnes i Dick Troutman  van construir uns monoplaces amb els que van  competir al campionat del mn de la Frmula 1.

Van intentar debutar amb Lance Reventlow i Chuck Daigh al GP de Mnaco de la temporada 1960 per no van arribar a qualificar-se per disputar la cursa.

Van tornar a provar-ho als GP de GP dels Pasos Baixos, GP de Blgica, GP de Frana i el GP dels Estats Units on va crrer noms Chuck Daigh i va finalitzar en desena posici en la que va ser la millor classificaci d'un monoplaa Scarab a la Frmula 1.


Resultats a la F1.



 Palmars a la F1 .

 Curses: 5;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts:  0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331327" title="Sophie Germain" nonfiltered="4084" processed="4069" dbindex="129204">

Maria-Sofia Germain (Pars, 1 d'abril de 1776 - 27 de juny de 1831) s una de les primeres matemtiques franceses autodidactes. s coneguda per al teorema d' aritmtica que porta el seu nom, per als seus intercanvis amb el matemtic Carl Friedrich Gauss i per als seus treballs sobre l' elasticitat dels cossos.

Biografia.
Segona filla d'Ambroise-Franois Germnic, Sophie Germain descobreix la seva passi per matemtiques  a l'edat de tretze anys, desprs d'haver llegit a la biblioteca un captol sobre la vida d Arquimedes. Sembla que la varen  impressionar molt les circumstncies de la seva mort. Aprn sola la teoria dels nombres i del clcul, estudiant els treballs de Leonhard Euler i de Isaac Newton. El seu pare intenta primer de tot dissuadir-la de girar-se cap a una professi masculina confiscant les espelmes que utilitza per estudiar de nit. Davant la seva determinaci, accepta finalment de sostenir-la moralment i econmicament.

Es procura els cursos de l' Escola politcnica, reservada als homes, prenent la identitat d'un antic alumne, Antoine Auguste Le Blanc. Envia les seves observacions a Joseph-Louis Lagrange que acaba descobrint la impostura convocant-la a conseqncia de les seves brillants respostes. Es fa l'amic i el mentor de la noia.

Treballa diversos anys sobre el teorema de Fermat i demostra el teorema de Sophie Germain, fet que la condueix a posar-se en contacte, el 1804, sempre sota el seu nom de prstec Antoine Auguste Le Blanc, amb Carl Friedrich Gauss en resposta a la lectura de la seva exposici Disquisitiones arithmeticae  (1801). Els seus intercanvis es refereixen al gran teorema de Fermat i la llei de reciprocitat quadrtica. El 1806, Napolo envaeix Prssia i Brunswick, la ciutat natal de Gauss. Sophie Germain, tement llavors per a la vida del seu amic, demanda al general Pernety que coneix personalment, de vigilar la seguretat de Gauss. El general explica llavors a Gauss que Germain li ha demanat de protegir-lo. De fet, est obligada a reconixer la seva verdadera identitat, provocant aquesta resposta de Gauss:

 Com descriure'l la meva admiraci i la meva sorpresa en  veure el meu estimat corresponent Senyor Le Blanc transformar-se en aquest fams personatge que em dona un brillant exemple d all que em costaria creure. El gust per les cincies abstractes en general i ms particularment pels misteris dels nombres s molt escs. Els encants d'aquesta sublim cincia noms  es revelen als que tenen el valor d'explorar-lo en profunditat. Per quan una dona que, a conseqncia dels nostres costums i prejudicis, ha de superar ms dificultats que els homes per familiaritzar-se amb aquests espinoses qestions, aconsegueix, no obstant aix, superar aquests obstacles i a copsar  la seva part ms fosca, llavors ha de posseir sense cap dubte un noble valor, talents extraordinaris i un esperit superior. De fet, res ms afalagador i menys equvoc que la predilecci amb la qual heu honorat aquesta cincia, que ha enriquit la meva vida de tanta alegria, no em podria demostrar millor que els seus atractius no sn quimrics.

Gauss s anomenat professor d'astronomia a la universitat de Gttingen el 1808, i s interessa per les matemtiques aplicades, interrompent la correspondncia amb Sophie Germain.

Es presenta el 1811 al concurs de l' Acadmia de les cincies. Es tracta d'un concurs proposat en resposta a les experincies del fsic alemany Ernst Chladni i qui consisteix a donar la teoria matemtica de les superfcies elstiques i de comparar-la a l'experincia. Els coneixements matemtics necessaris per abordar convenientment el problema no seran desenvolupats abans de la segona meitat del segle XIX. Desprs d'haver fracassat dues vegades, triomfa finalment el 1816. Els seus treballs sobre l'elasticitat dels cossos la condueix a oposar-se a Simon Denis Poisson, que defensa una interpretaci molecular de les vibracions d'una membrana. Expressa la seva recana de no disposar d'una cpia de la memria de Poisson. El matemtic Joseph Fourier es fa llavors el seu amic. Grcia en suport d'aquest ltim, esdev la primera dona autoritzada a assistir a les sessions de l'Institut - exceptuat les dones dels membres.


Obra. 
Una de les seves contribucions majors a la teoria dels nombres s la demostraci de la propietat matemtica segent : si x, hi, i z sn enters relatius, i que , llavors sigui x, sigui h, sigui z s divisible per 5. Aquesta prova, que va descriure per primera vegada en una carta a Gauss s relativament important ja que permet reduir el nombre de solucions del teorema de Fermat.

Les seves contribucions principals a les matemtiques es refereixen a la teoria dels nombres i a les deformacions elstiques. s a l'origen dels Nombres primers de Sophie Germain. S'anomena aix un nombre primer n tal que 2 n + 1 tamb s primer. Els nombres primers de Sophie Germain inferiors a 200, sn : 2 , 3 , 5 , 11 , 23 , 29 , 41 , 53 , 83 , 89, 113, 131, 173, 179, 191

Grcies al suggeriment de Gauss, la universitat de Gttingen li atorga el 1830 un ttol honorfic, per mor d'un cncer de mama abans de poder rebre'l, el 27 de juny de 1831.

En la seva biografia, Amy Dahan Dalmadico justifica les mancances de certs treballs de Sophie Germain degut a la seva marginaci de la vida cientfica. Al comenament del segle XIX, les dones eren jutjades incompetents per comprendre treballs cientfics ; no podien tradicionalment tenir accs al coneixement dels progressos cientfics ms que en el transcurs de discussions mundanes o a la lectura dels llibres de vulgaritzaci que els eren especficament destinades. Sophie Germain es distingeix abans de tot pel seu rebuig a sotmetre's als costums de la seva poca.

Font.
Adaptaci de l'article corresponent de la vikipdia francesa.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331328" title="Juli Vallmitjana i Colomines" nonfiltered="4085" processed="4070" dbindex="129205">
Juli Vallmitjana i Colomines (Barcelona, 1873 - 1937) va ser un escriptor i dramaturg catal. Tamb es va fer un nom com a pintor.

Obra dramtica.
 1908. Sota Montjuc.
 1910. Jambus.
 1910. La Xava.
 1911. La gitana verge;
 1911. En Tarregada;
 1911. El corb.
 1911. Els zinc-cals.
 1912. Muntanyes blanques.
 1915. Prop de l'ombra.
 1915. La gran diadema;
 1916. Tassarba (pera). Amb msica d'Enric Morera.
 1922. A l'ombra de Montjuc.
 1923. El barander.
 A la Costa Brava.
 Cants d'Orient;
 Don Pau dels consells.
 1924. La nova o la fallera de Don Jaume.
 La bruixa blava;
 1929. La caravana perduda.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331331" title="Manuel Angelon i Broquetas" nonfiltered="4086" processed="4071" dbindex="129206">
Manuel Angelon i Broquetas (Lleida, 1831 - Barcelona, 1889) va ser un escriptor, historiador i dramaturg catal.

Obra dramtica.
 1856. La Verge de les Mercs.
 1858. Setze jutges.
 1876. Llum i fum;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331333" title="Teatre de l'Ateneu (Trrega)" nonfiltered="4087" processed="4072" dbindex="129207">
El Teatre de l'Ateneu de Trrega s un espai teatral pertanyent a l'Ateneu de Trrega ubicat a la plaa del Carme nm. 12 de Trrega. Va ser inaugurat l'any 1922. Des de 1984, la societat de l'Ateneu arrenda l's del teatre a l'Ajuntament de Trrega. Hi tenen lloc representacions de teatre, concerts i altres activitats socials i culturals. Tamb s un equipament privilegiat de la Fira de Teatre al Carrer. Al llarg d'aquest anys s'hi han anat fent remodelacions i millores. L'aforament del teatre s de 552 butaques.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331335" title="Cao Cao" nonfiltered="4088" processed="4073" dbindex="129208">

Co C o (  ; 155   15 de mar de 220) va ser un cabdill regional i el penltim Canceller de la dinastia Han de l'Est que es va elevar a gran poder durant els seus ltims anys en l'antiga Xina. Com una de les figures centrals del perode dels Tres Regnes, va establir les bases del que es convertiria en el Regne de Wei (tamb conegut com Co Wi) i es pstumament titulat emperador Wu de Wei (   ). Encara que sovint s retratat com un cruel i despietat tir, Cao Cao tamb ha estat elogiat com un governant i un brillant geni militar que tractava als seus oficials com de la seua famlia. Tamb va ser expert en la poesia i les arts marcials, i va escriure molts diaris de guerra.

El Clan Cao.
Descendents directes barons.
Amb la Princesa Bian.
Cao Pi (  );
Cao Rui (  );
Cao Fang (  );
Cao Mao (  );
Cao Huan (  );
Cao Zhang (  );
Cao Kai (  );
Cao Zhi (  );
Cao Xiong (  );
Cao Bin (  );

Amb la Dama Liu.
Cao Ang (  );
Cao Wan (va succeir a Cao Ang per fou el fill de Cao Jun (  )) (  );
Cao Lian (  );
Cao Shuo (  );
Cao Qian (  );
Cao Yan (  );

Amb la Dama Huan.
Cao Chong (  );
Cao Cong (succeeded Cao Chong but was the son of Cao Ju (  )) (  );
Cao Ju (  );
Cao Yu (  );

Amb la Dama Du.
Cao Lin (  );
Cao Wei (  );
Cao Gun (  );
Cao Fu (  );

Amb la Dama Qin.
Cao Xuan (  );
Cao Heng (  );
Cao Jun (  );
Cao Ao (  );

Amb la Dama Yin.
Cao Ju (  );
Cao Min (succeeded Cao Ju but was the son of Cao Jun (  )) (  );
Cao Kun (  );

Amb altres consorts.
Cao Gan (  );
Cao Shang (  );
Cao Biao (  );
Cao Jia (  );
Cao Qin (  );
Cao Cheng (  );
Cao Zheng (  );
Cao Fan (succeeded Cao Zheng but was the son of Cao Ju (  )) (  );
Cao Chan (younger brother of Cao Fan by birth, succeeded Cao Fan) (  );
Cao Jing (  );
Cao Jun (  );
Cao Kang (  );
Cao Chen (  );
Cao Ji (  );
Cao Hui (  );
Cao Xi (  );
Cao Mao (  );

Famlia per extensi.
Cao Ren cos jove;
Cao Tai ;
Cao Chu ;
Cao Kai ;
Cao Fan ;
Cao Chun cos jove;
Cao Yan ;
Cao Liang;
Cao Hong cos jove;
Cao Xiu nebot lluny;
Cao Zhao ;
Cao Zhen nebot lluny;
Cao Shuang;
Cao Xi ;
Cao Xun ;
Cao Ze ;
Cao Yan ;
Xiahou Dun cos;
Cao Ai Distant nebot;
Cao Anmin nebot;
Xiahou Yuan cos;

Vegeu tamb.

Tres Regnes;

Referncies.

;
;
;
;

Enllaos externs.
Cao Cao and the Three Kingdoms: A George Ernest Morrison lecture in Ethnology;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331337" title="Marcel Marceau" nonfiltered="4089" processed="4074" dbindex="129209">

Marcel Mangel, conegut arreu amb el nom artstic de Marcel Marceau, (Estrasburg, el 22 de mar de 1923   Cahors, el 22 de setembre de 2007) va ser un mim francs de fama mundial.

Va comenar la seva carrera com a mim a Alemanya, actuant per a les tropes franceses d'ocupaci, desprs de la Segona Guerra Mundial. Desprs va decidir estudiar aquesta disciplina al teatre Sarah Bernhardt de Pars.

Fou el creador del personatge Bip que tenia la cara pintada de blanc i duia uns pantalons molt amples i una camisa ratllada. Al cap, un barret de copa d'on li'n sortia una flor vermella. Ha estat considerat el millor mim del mn, i el ms conegut.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331338" title="Arroyomolinos (Madrid)" nonfiltered="4090" processed="4075" dbindex="129210">

Arroyomolinos s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid. Limita amb els municipis de Moraleja de Enmedio, Mstoles, Fuenlabrada i Navalcarnero.

 Histria . 
Segons algunes fonts, Arroyomolinos va ser fundat pels rabs, per a ms tard ser conquistat i cristianitzat pel monarca Alfons VI de Castella en el seu avan cap a la decisiva reconquesta de Toledo (1085). En aquells dies, el lloc era conegut amb el nom de Barracas del Arroyo. Altres fonts no obstant aix consideren que la localitat va ser fundada en l'any 1400, amb la mateixa denominaci, per a ms tard canviar a l'actual. 

Fou durant aquells mateixos anys quan Pere I el Cruel va concedir a Da Gmez de Toledo el privilegi de repoblar el terme d'Arroyomolinos amb 80 habitants. Cap a 1476, Juan de Oviedo es va ensenyorir de la vila i va ordenar la construcci d'una torre, coneguda en l'actualitat com Torrassa d'Arroyomolinos o Torre del Pan. Quan en aquest any, Gonzalo Chacn va assetjar Arroyomolinos para combatre Oviedo, la Torrassa no s'havia concls encara, aix que va ser aquest ltim qui va ordenar la seva finalitzaci. A la fi del segle XIX i principis del XX, la Torrassa va ser utilitzat com graner en els seus dos primeres plantes i com colomer en les tres restants. 

D'aquesta poca data el retapiat dels buits de les plantes superiors per a controlar les aus i va anar tamb llavors quan es van arrasar el parapet i almenatge del terrat, amb la finalitat de construir els ms de 4.000 nius que otrora tingus la torre. Malgrat la seva proximitat a l'autovia d'Extremadura no es va veure molt afectat pel creixement poblacional dels anys 1970 que van afectar a altres localitats del seu entorn. No obstant aix al comenament del segle XXI l'alt preu de l'habitatge a Madrid, unit al seu escs desenvolupament urbanstic previ, ha obert les portes a l'especulaci immobiliria i ha impulsat el desenvolupament demogrfic, duplicant la seva poblaci en tot just un any, de 3984 habitants en 2005 a 9020 en 2006.   


 Enllaos externs .
Todoarroyo.com;
UD Arroyomolinos, pgina oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331348" title="Batres" nonfiltered="4091" processed="4076" dbindex="129211">

Batres s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid. Limita al nord amb Moraleja de Enmedio, a l'oest amb Navalcarnero i El lamo, a l'est amb Serranillos del Valle, i al sud amb Carranque i Casarrubios del Monte, ambds a la provncia de Toledo. 

El riu Guadarrama travessa el terme municipal de Batres, caracteritzat, en el plnol geolgic, per la presncia de campinyes detrtiques. Aquest corrent fluvial discorre per Batres seguint la vertical nord-sud. La localitat, declarada d'inters turstic per la Comunitat de Madrid, reuneix un rellevant patrimoni artstic i natural. El seu edifici ms destacat s la casa-forta o castell de Batres, construt entre els segles XV i XVI. 

Aquesta fortificaci va estar vinculada histricament amb el poeta Garcilaso de la Vega, que hi va residir. El castell i el seu entorn van rebre la declaraci de Conjunt Histric-Artstic en l'any 1970. Dintre d'aquesta figura legal, s'integren la Font de Garcilaso i la Casa de l'Hortol, a ms de la fortalesa. El 75% del seu terme es troba incls dintre del Parc Regional del curs mig del ric Guadarrama i el seu entorn, que protegeix les riberes del Guadarrama. La Crcava de l'Arenal i la Forest de Batres tamb formen part del citat Parc Regional. 

 Demografia .





NOTA: Les xifres de 1996 estan referides a 1 de maig i les altres a 1 de gener. Font: INE




Enllaos externs.
Ajuntament de Batres;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331353" title="Cap del Pinar (Son Servera)" nonfiltered="4092" processed="4077" dbindex="129213">




El Cap del Pinar s un cap que fa de parti entre els termes municipals de Son Servera i Capdepera, a Mallorca.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331361" title="Viquipdia en itali" nonfiltered="4093" processed="4078" dbindex="129214">


Viquipdia en itali s l'edici de Viquipdia en idioma itali, iniciada el gener de 2002.

Encara que el juliol de 2005 la Viquipdia en itali tenia menys de 54.000 articles, l'agost d'aquell any va sobrepassar a les edicions en espanyol, portugus, holands i suec de Viquipdia, convertint-se en la 6a major edici per nombre d'articles. La ra principal d'aquest rpid increment, de 56.000 a 110.000 articles, va ser un bot automtic que va crear  de ms de 8.000 municipis espanyols en una operaci anomenada "Comuni spagnoli".

A aquest projecte van seguir d'altres, amb informaci de municipis francesos i d'altres pasos. Les pgines aix creades eren sempre iguals: una taula amb una vintena de dades geogrfiques i demogrfiques (no molt actualitzades, ja que per exemple els espanyols provenen del cens de 2001) del municipi en qesti. De les ms de 110.000 entrades que va assolir la Wikipedia en itali en aquell moment, aproximadament la meitat estava constituda per aquest tipus de pgines.

El dia 21 de maig de 2007 va assolir els 300.000 articles, i actualment compta amb 476.046 entrades.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 La Viquipdia en itali;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331389" title="Tripterygion varium" nonfiltered="4094" processed="4079" dbindex="129215">

Tripterygion varium  s un peix teleosti de la famlia dels triptergids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 13 cm de llargria total.

Reproducci.

Es reprodueix de maig a novembre.

Alimentaci.

Menja petits invertebrats bentnics.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic sud-occidental (Austrlia -incloent-hi Tasmnia- i Nova Zelanda -incloent-hi les Illes Chatham).

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331397" title="Rabosa groga" nonfiltered="4095" processed="4080" dbindex="129217">

La rabosa groga (Tripterygion delaisi) s un peix teleosti de la famlia dels triptergids  i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 8,9 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de les costes del Canal de la Mnega fins a les del Senegal, incloent-hi Madeira i les Canries) i a la Mediterrnia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 ZipCodeZoo.com ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331403" title="lvaro Meja Castrilln" nonfiltered="4096" processed="4081" dbindex="129220">

lvaro Meja Castrilln (Santa Rosa de Cabral, 19 de gener de 1967) va ser un ciclista colombi, que fou professional entre 1989 i 1997.

Els seus xits esportius ms destacats foren el triomf a la Volta a Catalunya 1993, la Volta a Mrcia 1992 i la Volta a Galcia 1991. Tamb fou 4t al Tour de Frana 1993 i al Campionat del mn de ciclisme de 1991. El 1991 guany el maillot dels joves del Tour de Frana.

En retirar-se del ciclisme inici els estudis de medicina i actualment s un dels metges de la selecci colombiana de ciclisme. 

Palmars.
1987;
 Vencedor d'una etapa de la Clssica RCN;
1988;
 1r de la Clssica RCN ;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Colmbia;
1989;
 1r de la Clssica RCN i vencedor de 2 etapes;
1990;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1991;
 1r de la Volta a Galcia i vencedor d'una etapa;
1992;
 1r de la Volta a Mrcia;
 Vencedor d'una etapa a la Triple Sanyo Contra Reloj;
 Vencedor d'una etapa de la Clssica RCN;
1993;
 1r de la Volta a Catalunya;
1994;
 1r de la Ruta del Sud;

Resultats al Tour de Frana.
1990. 48 de la classificaci general;
1991. 19 de la classificaci general;
1992. Abandona (14a etapa);
1993. 4t de la classificaci general;
1994. 31 de la classificaci general;
1995. 16 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1990. 17 de la classificaci general;
1991. 22 de la classificaci general;
1992. 29 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1993. 30 de la classificaci general;
1994. 39 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa d'lvaro Meja a cyclebase.nl;

Notes. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331406" title="Casarrubuelos" nonfiltered="4097" processed="4082" dbindex="129222">

Casarrubuelos s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid, a la zona ms meridional de la comunitat fronterera amb la provncia de Toledo. 

 Demografia i renda .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331411" title="Sudak" nonfiltered="4098" processed="4083" dbindex="129223">
Soudak (en ucrans:      ; en grec: Sugdeia, en itali: Soldaia) s una ciutat de la repblica autnoma de Crimea, a Ucrana. Est situada sobre el litoral meridional de Crimea, a 57 km a l'oest de Feodossia. La seva poblaci s'eleva a 14.800 habitants el 2007.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331413" title="Milana" nonfiltered="4099" processed="4084" dbindex="129224">

 Ornitologia: ;
Milana s com es coneixen els milans (gnere Milvus) a Mallorca:;
Mil reial (Milvus milvus);
Mil negre (Milvus migrans);
Milana voltonera es pot referir a l'arpella (Circus aeruginosus) o a l'aufrany (Neophron percnopterus);
 Ictiologia:
Milana (Myliobatis aquila), una espcie de rajada;
Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331414" title="Hormona del creixement" nonfiltered="4100" processed="4085" dbindex="129225">
La hormona del creixement o somatotropina (GH, HC o STH)  sigla s'entn un conjunt d'isoformes secretades gaireb exclusivament a la glndula pitutria. La principal isomorfa pesa 22 kDa i consta de 191 aminocids. Existeixen diverses variants gentiques derivades de l'empalmament alternatiu, aix com altres variants post-translacionals derivats d'activitat proteoltica sobre la prpia isoforma de 22 kDa. Mentre la concentraci d'isoformes d'origen gentic s prou coneguda (sn considerades com a minoritries), la concentraci o fins i tot l'existncia de certes variants proteoltiques roman incerta. La rellevncia de totes les isoformes rau en una diferenciada activitat biolgica de totes elles, fet que suggereix un rol especfic per a cadascuna d'elles ms que no pas sser simples productes intermedis de degradaci.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331417" title="Lliga Amateur de Jalisco" nonfiltered="4101" processed="4086" dbindex="129226">
La Lliga Amateur de Jalisco, tamb coneguda com Lliga d'Occident (Liga de Occidente) fou una competici futbolstica, organitzada per la Federacin Deportiva de Occidente de Aficionados, i que es disput entre equips de la ciutat de Guadalajara entre els anys 1908 i 1943.

Fou un torneig anterior a la professionalitzaci del futbol mexic, que arrib l'any 1943 amb la creaci de la Lliga mexicana de futbol.

Histria.
A partir de 1906, els partits de futbol a Guadalajara ja eren fora habituals, entre clubs com Guadalajara, Atltico Occidental, Excelsior, Liceo de Varones, Cuauhtmoc i Iturbide, i la necessitat de crear una lliga organitzada es feia evident. A partir de 1908 es concreta el projecte amb la creaci de la Liga Tapata de ftbol, amb Rafael Orozco (Club Deportivo Guadalajara) com a primer president.

Las primeres dues temporades foren guanyades pel Club Guadalajara. L'any 1910, per, esclat la Revoluci mexicana fet que port molts problemes a l'organitzaci del torneig. Molts terrenys de joc van ser utilitzats com trinxeres i camps de batalla. Grcies al recolzament dels clubs, la temporada 1910-11 acab disputant-se amb el tiomf del Club Liceo de Varones, un club de seminaristes, naixent la primera gran rivalitat de la ciutat entre el Guadalajara i el Liceo.

El 1916 es fund el Club Atlas amb forta influncia anglesa. Estava format per joves mexicans de classe alta que havien estudiat a Anglaterra. Comen una nova rivalitat, aquest cop entre Atlas i Guadalajara, doncs, a ms de la rivalitat esportiva, hi havia rivalitat social, classe alta (Atlas) vs classe treballadora (Guadalajara). Del 1917 al 1921 l'Atlas domin la lliga, fins que el Guadalajara trenc aquesta ratxa amb el triomf al campionat de 1921-22.

L'any 1926 s'organitz la primera selecci de Jalisco que represent la regi en partits i tornejos internacionals. Fou formada pels millor jugadors dels clubs Guadalajara, Atlas, Nacional, Morelos i Oro. Molts d'aquest jugadors foren observats pels grans equips de la capital, que els fitxaren, debilitant aix els club de Jalisco.

La temporada 1926/27 est a punt de produir-se un cisma a la competici que finalment es resol amb la uni definitiva sota un nou organisme anomenat Federacin Deportiva Occidental. L'any 1933 la lliga s'afili a la Federacin Jalisciense de Aficionados. El creixement del futbol a la regi fou molt important i l'any 1940, la principal lliga del pas, la Lliga Amateur del Districte Federal convid la selecci de Jalisco a participar al seu torneig. Hi particip fins el 1943. Un nou cisma t lloc el 1942. Una disputa de la federaci amb el CD Oro provoca que diversos clubs se separin formant l'associaci Ftbol Unido de Occidente. El campionat fou guanyat pel propi Oro.

L'any 1943 es don un pas endavant i la lliga de Jalisco, s'un a la Lliga Veracruzana i a la del Distrito Federal per formar la Liga Mayor, la primera lliga nacional i, a ms, professional. Club Deportivo Guadalajara, Atlas i ms tard Oro foren convidats a la nova lliga.

 Historial .


1908-09 Guadalajara;
1909-10 Guadalajara;
1910-11 Liceo de Varones;
1911-12 Guadalajara;
1912-13 Liceo de Varones;
1913-14 Liceo de Varones;
1914-15 No es disput;
1915-16 No se disput;
1916-17 Coln;

1917-18 Atlas;
1918-19 Atlas;
1919-20 Atlas;
1920-21 Atlas;
1921-22 Guadalajara;
1922-23 Guadalajara ;
1923-24 Guadalajara;
1924-25 Guadalajara;
1925-26 Nacional;

1926-27 Nacional;
1927-28 Guadalajara;
1928-29 Guadalajara;
1929-30 Guadalajara;
1930-31 Nacional;
1931-32 Nacional;
1932-33 Guadalajara;
1933-34 Nacional;
1934-35 Guadalajara;

1935-36 Atlas;
1936-37 Nacional;
1937-38 Guadalajara;
1938-39 Nacional;
1939-40 Oro;
1940-41 S.U.T.A.J.;
1941-42 Rastro;
1942-43 Oro;


Referncies.


Enllaos externs.
 Histria de la Lliga d'Occident;
 Artcle sobre el Centenari del Club Guadalajara.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331419" title="Milana (rajada)" nonfiltered="4102" processed="4087" dbindex="129227">



La milana, o bon Jess, Myliobatis aquila (Linnaeus, 1758), es una espcie de rajada molt comuna a les costes del mar Mediterrani i de l'Atlntic occidental. Com totes les rajades les milanes tenen els costats del cos aplanats, el que els hi serveix per nadar. Bategar aquestes "ales" els hi dona l'aparena d'estar volant, com ho fan els ocells dels que reben el nom de milana. Una milana adulta pot mesurar fins a tres metres de llargria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331420" title="Blnnid" nonfiltered="4103" processed="4088" dbindex="129228">









La famlia dels blnnids s composta per peixos de mida petita pertanyents a l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 L'espcie ms grossa arriba als 54 cm de longitud total per la majoria no n'arriben als 15.
 Part anterior del cos ms alta que la part posterior.
 Els ulls sn grossos i presenten una gran mobilitat.
 La boca s nfera i petita.
 Poden tindre tentacles supraorbitals o nasals.
 Les aletes ms caracterstiques sn les ventrals ja que es troben modificades per recolzar-se en el fons.
 No tenen escames i la pell s mucosa.;
 Presenten dimorfisme sexual: en general, els mascles sn ms grossos que les femelles. ;
 N'hi ha espcies que sn molt acolorides i sn emprades en el mn de l'aquarioflia.

Alimentaci.

Segons les espcies, mengen crustacis bentnics, molluscs i d'altres invertebrats, algues o plncton.

Hbitat.

Generalment, sn espcies bentniques que viuen als mars i oceans de clima tropical i subtropical, i a poca fondria. Algunes espcies sn d'aigua dola com s'esdev en alguns llacs d'Itlia.

Distribuci geogrfica.

Se'ls pot trobar als oceans Atlntic, Pacfic i ndic, i a les seues respectives mars.

Costums.

 Algunes espcies sn solitries i territorials, i d'altres acostumen a formar petits bancs. ;
 Depenent de les espcies poden sser dirns o nocturns. ;
 Els mascles protegeixen els ous fins que eclosionen.;

Gneres.

N'hi ha 371 espcies repartides en 53 gneres:

 Aidablennius;
 Alloblennius;
 Alticus;
 Andamia;
 Antennablennius;
 Aspidontus;
 Atrosalarias;
 Bathyblennius;
 Blenniella;
 Blennius;
 Chalaroderma;
 Chasmodes;
 Cirripectes;
 Cirrisalarias;
 Coryphoblennius;
 Crossosalarias;
 Dodekablennos;
 Ecsenius;
 Enchelyurus;
 Entomacrodus;
 Exallias;
 Glyptoparus;
 Haptogenys;
 Hirculops;
 Hypleurochilus;
 Hypsoblennius;
 Istiblennius;
 Laiphognathus;
 Lipophrys;
 Litobranchus;
 Lupinoblennius;
 Meiacanthus;
 Mimoblennius;
 Nannosalarias;
 Oman;
 Omobranchus;
 Omox;
 Ophioblennius;
 Parablennius;
 Parahypsos;
 Paralipophrys;
 Paralticus;
 Parenchelyurus;
 Pereulixia;
 Petroscirtes;
 Phenablennius;
 Plagiotremus;
 Praealticus;
 Rhabdoblennius;
 Salaria;
 Salarias;
 Scartella;
 Scartichthys;
 Spaniblennius;
 Stanulus;
 Xiphasia;

Referncies.



Bibliografia.

 Joseph S. Nelson: Fishes of the World, John Wiley & Sons. ISBN 0-471-25031-7. Any 2006.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 Animal Diversity Web ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331425" title="Zambzia" nonfiltered="4104" processed="4089" dbindex="129229">


Zambzia s una provncia de Moambic. T una superfcie de 103.127 km i una poblaci el 2006 de 3.794.509 habitants (que eren 2.891.809 habitants el 2001). La capital s la ciutat de Quelimane. Limita al nord amb la provncia de Nampula i la provncia de Niassa; a l'est amb l'oce ndic (canal de Moambic); al sud per la provncia de Sofala; i a l'oest amb Malawi i la provncia de Tete.

Esta dividida en 16 districtes i 4 municipalitats:

 Districte d'Alto Molcue;
 Districte de Chinde;
 Districte de Gil;
 Districte de Guru;
 Districte d'Ile;
 Districte d'Inhassunge;
 Districte de Lugela;
 Districte de Maganja da Costa;
 Districte de Milange;
 Districte de Mocuba;
 Districte de Mopeia;
 Districte de Morrumbala;
 Districte de Namacurra;
 Districte de Namarroi;
 Districte de Nicoadala;
 Districte de Pebane;

Municipalitats:

 Gur;
 Milange;
 Mocuba;
 Quelimane;

 Histria .

Desprs del segle XVII el territori de la vall del Zambeze havia comenat a ser colonitzat per portuguesos i els anomenats  indo-portuguesos  (indis convertits a la religi catlica que van adoptar noms portuguesos) que rebien territoris (prazos) a canvi d'una renda, i podien ser transmesos a la filla gran durant un mxim de tres generacions retornant desprs les terres a la corona que podia tornar e entregar-les als colons o "prazeiros" si es considerava que hi havia hagut una bona administraci; els terrenys s'adquirien por tractats amb els caps locals i de vegades per matrimonis; les hisendes van arribar a esdevenir autntics petits estats amb els seus exrcits dels anomenats "chicundas" i el seu sistema de recaptaci d'una renda personal en espcie (cobrada als majors de 16 anys) anomenada "mussoco". Els colons comerciaven amb marfil i esclaus (enviats a Cuba principalment) i venien productes fets a l' ndia Portuguesa.

El 1817 es va crear la capitania colonial de Quelimane, que fou suprimida el 1829 i incorporada a la capitania de  Rios de Sena , fins que fou restablerta el 1853. Els establiments del que desprs fou la provncia de Tete van patir atacs dels nadius que fugien dels traficants d'esclaus, a partir del 1830, per no hi va haver atacs al que desprs fou la provncia de Zambzia. 

El districte colonial de Zambzia fou creat el 1858 per decret reial, amb les capitanies de Quelimane i Rios de Sena (coneguda com a Zambeze) i abraava tot el territori de la vall del Zambeze. Els "prazos" foren abolits per primer cop el 1832 i com que l'abolici no fou efectiva es va repetir el 1854. El mateix any es va abolir l'esclavatge i els esclaus foren enviats a Mauricio i Reunion legalment com a contractats. El impost del mussoco fou substitut per l'anomenat palhota, una mena de contribuci sobre les terres. El domini portugus estava quasi b limitat a Quelimane, i al interior la principal hisenda era Maganja de Costa; l'estructura dels prazos va servir de base per convertir als chicundas o xicundas en sipaios, utilitzats contra els pobles de la zona.

Desprs de 1870 el comer de la zona, pels interessos de les companyies europees, va derivar cap a les oleaginoses, com  el mid i l'oli de copra. Les companyies van organitzar grans plantacions. El 1880 els prazos foren declarats extingits per tercera vegada. El 1886 el governador Augusto de Castilho, per obtenir finanament per mantenir el control i ampliar el territori, va imposar el pagament del "mussoco" be en espcie, be en treball, i amb els que pagaven el import amb la seva feina van sorgir les ms grans plantacions, especialment de canya de sucre. El 1890 el comissari reial Antonio Eanes va decretar una revisi del treball rural (regulat el 1875), la qual establia que el mussoco ja no s'havia de pagar en espcie i el pagament en feina escassament retribuda va esdevenir general; el decret obligava tamb a la ocupaci efectiva de les terres dels prazeiros, i com que aquestos les explotaven molt limitadament, van haver de vendre els terrenys o sub arrendar-los, amb el que es van acabar els grans dominis.

El districte de Zambzia va emetre els seus propis segells a partir del 28 de juliol de 1893 i van estar en s fins vers el 1920. El 1899 una columna de sipaios de Boror dirigits per George Stucky de Quay, va sotmetre al cap indgena Comgone, assegurant el control dels districtes de Lugela, Mocuba i Namacurra. El 1913, de les prop de nou milions d'hectrees da Zambzia, 5,4 milions eren administrades pels arrendataris, i la resta de 3,6 milions estaven reservades per l'estat; no obstant l'rea realment ocupada per les grans plantacions noms era el 0,5% de les terres arrendades; aix era degut a que els cultius com el cot i la canya de sucre reclamaven molta ma d'obra, i les companyies no volien invertir en maquinaria tota vegada que sobrava gent i els salaris eren molt baixos i encara es reservava una part de la terra per cultivar aliments pels treballadors evitant aix les companyies el cost d'aquestos aliments. Una font addicional d'ingressos, en alguns casos, era l'enviament de "contractats" a les plantacions de Sao Tom (uns 30000 enviats entre 1910 i 1915) i a les mines de Sud-frica. D'altra banda l'explotaci i les males condicions afavoriren l'emigraci d'una part de la poblaci local cap a Transvaal, Swazilndia i altres llocs.

El 1921 tots els grans prazos (23) havien passat a mans de companyies europees excepte tres. Els prazos eren:

 Prazos no dominats per les companyies, tots propers a Quelimane:
Carungo, arrendat a Francisco Gavicho de Lacerda (1906);
Pepino, arrendat a Vitorino Romo da Nazareth;
Quelimane Sul, arrendat a Vitorino Romo da Nazareth ;
 Companhia da Zambzia (1892):
 Massingire (adquirit el 1897);
 Andone (adquirit el 1987);
 Anquaze (adquirit el 1897);
 Timbu (adquirit el 1900);
 Companhia do Boror (1898):
Boror (adquirit el 1898);
Macuse (adquirit el 1898);
Licungo (adquirit el 1898);
Nameduro (adquirit el 1899);
Tirre (adquisici en data desconeguda);
 Socit du Madal (1904):
Madal (adquirit el 1903 per l'antecessora Gonzaga, Bovay e Ca);
Tangalane (adquirit el 1903);
Cheringone (adquirit el 1903);
Maindo (adquirit el 1904);
Inhassunge (adquirit el 1916);
 Empresa Agricola do Lugela (1906):
 Lugela (adquirit el 1906);
 Milange (adquirit el 1906);
 Lomu (adquirit el 1910);
 Sena Sugar Estates (1920):
 Maganja d Aqum Chire (adquirit el 1894, per la predecessora, Companhia do Acar de Moambique);
 Luabo (1911, per la antecessora Sena Sugar Factory) ;
 Marral (1911, per la antecessora Sena Sugar Factory).

El 1908 es va crear la circumscripci de Maganja da Costa i el 1918 es van formar dos noves circumscripcions, Alto Molucu i Ile. El 1919 es van formar les de Moebaze (reanomenada Pebane el 1926) i Ossiua (suprimida el 1923 i repartida entre  Alto Molocu i Pebane). El 1913 es va dividir en els districtes de Tete i Quelimane que van emetre els seus propis segells de correus. El 1915 Quelimane fou reanomenat Zambzia, per va recuperar el nom de Quelimane posteriorment.

El 1951 Moambic va esdevenir provncia portuguesa d'ultramar. El 1963 el districte de Quelimane ja apareix amb el nom de Zambzia i es va convertir en provncia pel decret llei 6/75 del ms de 18 de gener, efectiu realment amb la independncia el 25 de juny de 1975.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331426" title="Proxeneta" nonfiltered="4105" processed="4090" dbindex="129230">


Es diu d'aquell qui explota la prostituci d'altri. El mot proxeneta deriva directament de la veu grega         , que significava mercader o comerciant. La paraula va passar al Llat amb el mateix significat. Tamb es pot denominar amb la paraula alcavot/a. El proxeneta utilizta el xantatge, segrest, amenaa o coacci cap a la persona prostituida per treure'n benefici econmic. En alguns pasos del Tercer mn els proxenetes compren nenes, nens o adol.lescents d'ambs sexes a les seves famlies per explotar-los sexualment a bordells de ciutats populoses. El proxeneta per norma es pot quedar un percentatge o la totalitat dels guanys de qui exerceix la prostituci, depenent de quin sigui el grau de submissi a qu est sotmesa la prostituta. A canvi pot prometre a la seva vctima una llibertat futura, una protecci davant els clients agressius o treure'n profit fins que la prostituta mor o s massa vella per exercir l'ofici. Les mfies de les xarxes d'esclavitud sexual de dones i nens arreu del mn sn controlades per proxenetes organitzats.

Aqu Catalunya l'sser proxeneta s constitutiu de delicte sempre que es demostri que hi ha coacci lleu o greu, implicaci de menors, violncia o privaci de llibertat fsica de la persona prostituida.

L'ofici o prctica del proxeneta s'anomena proxenetisme.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331427" title="Rios de Sena" nonfiltered="4106" processed="4091" dbindex="129231">
Rios de Sena fou una capitania de la colnia portuguesa de Moambic sorgida el 1752 a la vall del riu Zambeze o Zambesi com una de les tres capitanies de la colnia de Moambic (amb Ilha de Moambique i Sofala). Fou coneguda tamb com a Zambeze. La capital fou Rios de Sena i desprs Tete.

Galvo da Silva va viatjar per la regi el 1787 i 1788 per arranjar el pagament d'impostos pels indgenes que reconeixien la sobirania portuguesa, principalment a la regi de Tete. Va explorar la regi de Tete-Cabrabaca Maxinga-Chicorongo, recollint minerals i mostres botniques. El governador  Francisco Jos de Lacerda e Almeida (nomenat el 1797), es va destacar com explorador (1798). El 1820 hi consten unes cinquanta unitats tribals independents. El juliol de 1821 hi van emigrar alguns grups procedents del sud entre ells els gaza nguni dirigits per Sotshanange.

El 1829 li fou incorporada la capitania de Quelimane per en fou separada el 1853. El 1858 les dues capitanies foren unides altre cop per decret reial per formar el districte de Zambzia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331428" title="Myliobatis" nonfiltered="4107" processed="4092" dbindex="129232">

Myliobatis s un gnere de rajada. Cont les espcies segents:
 Myliobatis aquila (Linnaeus, 1758);
 Myliobatis australis (Macleay, 1881);
 Myliobatis californica (Gill, 1865);
 Myliobatis chilensis (Philippi, 1893);
 Myliobatis freminvillii (Lesueur, 1824);
 Myliobatis goodei (Garman, 1885);
 Myliobatis hamlyni (Ogilby, 1911);
 Myliobatis longirostris (Applegate i Fitch, 1964);
 Myliobatis peruvianus (Garman, 1913);
 Myliobatis rhombus (Basilewsky, 1855);
 Myliobatis tenuicaudatus (Hector, 1877);
 Myliobatis tobijei (Bleeker, 1854);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331439" title="Districte de Zambzia" nonfiltered="4108" processed="4093" dbindex="129233">
El districte de Zambzia fou una unitat administrativa colonial de Moambic formada el 1858 amb la uni de les capitanies de Rios de Sena i Quelimane. Abraava tota la vall del Zambeze i la capital era Quelimane. 

El 1913 es va dividir en els districtes de Quelimane i Tete. El primer va agafar el nom de Zambzia vers el 1915 per va recuperar el seu nom anterior posteriorment, per retornar finalment al de Zambzia amb el que va esdevenir el 1975 la provncia de Zambzia al Moambic independent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331445" title="Cubas de la Sagra" nonfiltered="4109" processed="4094" dbindex="129234">

Cubas de la Sagra s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid, dins la Comarca Sur. s fronterer amb la provncia de Toledo i forma tamb part de la comarca natural de La Sagra.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331446" title="Clssica de Sant Sebasti 2006" nonfiltered="4110" processed="4095" dbindex="129235">

La Clssica de Sant Sebasti 2006 s una cursa ciclista que es va disputar a Euskadi el 12 d'agost de 2006, amb un recorregut de 227 km. El vencedor final fou el catal Xavier Florencio, de l'equipBouygues Tlcom, que fou seguit per l'itali Stefano Garzelli i el kazakh Andrei Kashechkin.

Classificaci general.

12-08-2006: Donstia, 227 km..



Notes. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331448" title="Eleccions presidencials als Estats Units de 2008" nonfiltered="4111" processed="4096" dbindex="129236">


Les eleccions presidencials als Estats Units de 2008 es van celebrar el dia 4 de novembre de 2008. Les eleccions determinaren els electors del Collegi Electoral dels Estats Units i el candidat presidencial que va rebre una majoria de vots (el mnim s 270, Obama en va obtenir 365) per part del Collegi Electoral Obama ser el 44 President dels Estats Units, mentre que el candidat vicepresidencial Biden ser el 47 Vicepresident dels Estats Units. 

Tal i com va ocrrer en las eleccions presidencials de 2004, l'assignaci dels vots electorals a cada estat es basar parcialment amb el cens dels Estats Units correspondent al any 2000. El president i el vicepresident electes prendran possessi dels crrecs el dimarts, 20 de gener de 2009.


Caracterstiques de les eleccions.
Primeres eleccions sense titulars actuals en 80 anys.
Quan un president deixa el crrec, moltes vegades es considera al vicepresident com el seu successor legtim, al menys davant el seu partit poltic.

En les ltimes tres administracions presidencials amb un president sortint desprs de dos mandats (les d'Eisenhower, Reagan, i Clinton), el vicepresident correspondent assum immediatament la cursa per la presidncia (Richard Nixon va perdre les eleccions presidencials de 1960, George H. W. Bush guany les de 1988, mentre que Al Gore va perdre les celebrades el 2000).

A las eleccions presidencials de 1968, Lyndon Baines Johnson decid al principi buscar la reelecci. Es va presentar a las primries de New Hampshire i guany, per posteriorment, en un discurs televisat a nivell nacional, anunci que no buscaria la reelecci. L'aleshores vicepresident Hubert Humphrey decid presentar-se i es convirt en el candidat pel Partit Demcrata.

Amb la resta dels ltims vicepresidents, tant com Dan Quayle i Walter Mondale han participat tamb en la cursa a la Casa Blanca en diverses ocasions. Mondale succed com a candidat del seu su partit al seu president Jimmy Carter, desprs del seu primer i nic mandat. Tanmateix, Quayle no aconsigu guanyar les eleccions a la presidncia.

El vicepresident actual dels Estats Units, Richard Bruce Cheney, anunci el 2001 que mai es presentaria a la elecci, afirmaci que reiter el 2004. Durant el programa Fox News Sunday, Cheney declar: "El que dir ho dir tan clar com pugui... Si surto nominat, no em presentar; si surto elegit, no prendr possessi del crrec.".

La cursa a la Casa Blanca del 2008 no contar, d'aquesta manera, amb cap candidat titular d'algn crrec actualment, ssent unes eleccions  obertes  en la que ni el president ni el vicepresident actuals seran candidats.

Assumint que Cheney no cambiar d'opini, les eleccions de 2008 es convertiran en la primera ocasi des de 1928 (fa 80 anys) en la que ni el President ni el Vicepresident participaran en la cursa presidencial.

"Les eleccions ms cares de la histria dels Estats Units".
El gener de 2007, el president de la Comissi d'Eleccions Federals, Michael Toner, afirm que les eleccions presidencials nord-americanes de 2008 es convertirienn en  les ms cares de tota la histria nord-americana . 

Toner estim que las eleccions de 2008 serien unes  eleccions de 1000 milions de dlars  i que per a que s'ho agafi seriosament, un candidat necessitar reunir al menys 100 milions de dlars per a finals de 2007.

Els costos de les campanyes presidencials han augmentat de forma significativa en els ltims anys. Una font inform que si s'uneixen els costos de les campanyes (per a les primries, las generals i les convencions poltiques) tant del partit demcrata como del republic, aquestos costos han experimentat un increment de ms del doble en vuit anys ($448,9 milions en les eleccions presidencials de 1996, $649,5 milions en les eleccions de 2000, i $1.016,5 milions en les eleccions de 2004).

Candidats oficials.
Candidats del Partit Demcrata.
Candidats elegits.


Fitxer:Joe Biden, official photo portrait 2-cropped.jpg|Candidat a la Vicepresidncia:Senador Joe Biden



Candidats derrotats.


Fitxer:Hillary Rodham Clinton-cropped.jpg|Candidata a la presidncia derrotada  Senadora i exprimera dama Hillary Rodham Clinton
Fitxer:Christopher Dodd official portrait 2-cropped.jpg|Candidat a la presidncia derrotat  Senador Christopher Dodd
Fitxer:John Edwards, official Senate photo portrait.jpg|Candidat a la presidncia derrotat  Exsenador John Edwards
Fitxer:Mike Gravel.jpg|Candidat a la presidncia derrotat  Exsenador Mike Gravel
Fitxer:Dennis Kucinich.jpg|Candidat a la presidncia derrotat  Congressista i exalcalde Dennis Kucinich
Fitxer:Bill Richardson at an event in Kensington, New Hampshire, March 18, 2006.jpg|Candidat a la presidncia derrotat  Governador Bill Richardson
Fitxer:Tom Vilsack at Camp Arifjan, Kuwait, April 16, 2006.jpg|Candidat a la presidncia derrotat  Exgovernador Tom Vilsack





Candidats del Partit Republic.
Candidats elegits.


Fitxer:Palin1.JPG|Candidata a la Vicepresidncia:Governadora Sarah Palin



Candidats derrotats.


Fitxer:Sam Brownback official portrait.jpg|Senador Samuel Dale Brownback
Fitxer:Jim Gilmore 2004 NSTAC crop.jpg|Exgovernador Jim Gilmore
Fitxer:Duncan Hunter, official photo portrait, color.jpg|Congressista Duncan Lee Hunter
Fitxer:Mike Huckabee speaking at HealthierUS Summit.jpg|Exgovernador i exvicegovernador Mike Huckabee
Fitxer:Ron Paul, official Congressional photo portrait, 2007.jpg|Congressista Ron Paul
Fitxer:Mitt Romney 2007 profile portrait.jpg|Exgovernador Mitt Romney
Fitxer:Tom Tancredo, official Congressional photo.jpg|Congressista Thomas Gerard Tancredo
Fitxer:Fred Thompson-cropped.jpg|Exsenador Fred Dalton Thompson
Fitxer:Tommy Thompson 1.jpg|Exgovernador Tommy Thompson







Candidats d'altres partits.
Partit del Te de Boston.
 Candidat a la Presidncia: Charles Jay (Florida);
 Candidat a la Vicepresidncia: Thomas L. Knapp (Missouri) ;

Partit de la Constituci.
 Candidat a la Presidncia: Chuck Baldwin (Florida);
 Candidat a la Vicepresidncia: Darrell Castle (Tennessee);

Partit Verd.
 Candidata a la Presidncia: Cynthia McKinney (Gergia);
 Candidata a la Vicepresidncia: Rosa Clemente (Nova York) ;

Partit Llibertari.
 Candidat a la Presidncia: Bob Barr (Gergia);
 Candidat a la Vicepresidncia: Wayne Allyn Root (Nevada);

Partit de la Prohibici.
 Candidat a la Presidncia: Gene Amondson (Washington);
 Candidat a la Vicepresidncia: Leroy Pletten (Michigan);

Partit Reformista.
 Candidat a la Presidncia: Ted Weill (Mississippi) ;
 Candidat a la Vicepresidncia: Frank McEnulty (Califrnia);

Partit pel Socialisme i la Lliberaci.
 Candidata a la Presidncia: Gloria La Riva (Califrnia);
 Candidat a la Vicepresidncia: Eugene Puryear (Washington DC);

Partit Socialista dels EUA.
 Candidat a la Presidncia: Brian Patrick Moore (Florida);
 Candidat a la Vicepresidncia: Stewart Alexis Alexander (Califrnia)  ;

Partit Socialista dels Treballadors.
 Candidat a la Presidncia: Rger Calero (Nova York) ;
 Candidat a la Vicepresidncia: Alyson Kennedy ;

Candidats Independents.
Keyes/Rohrbough.
 Candidat a la Presidncia: Alan Lee Keyes (Maryland);
 Candidat a la Vicepresidncia: Brian Rohrbough (Colorado);

Nader/Gonzalez.
 Candidat a la Presidncia: Ralph Nader (Connecticut);
 Candidat a la Vicepresidncia: Matt Gonzalez (California);

Sondeigs.
Demcrata contra Republic.


Quatre candidats.


Resultats.
Nacionals.
Eleccions presidencials als Estats Units del 4 de novembre de 2008 
|-
!style="background-color:#E9E9E9" align=left valign=top|Candidatures
!style="background-color:#E9E9E9"|Vots
!style="background-color:#E9E9E9"|%
!style="background-color:#E9E9E9"|Vots electorals
|-
|align=left|Partit Demcrata 
 Barack Obama/Joe Biden;
|69,456,884
|52,90%
|365
|-
|align=left|Partit Republic 
 John McCain/Sarah Palin;
|59,934,813
|45,70%
|173
|-
|align=left|Candidatura Independent
 Ralph Nader/Matt Gonzalez;
|736,804
|0,56%
|0
|-
|align=left|Partit Llibertari
 Bob Barr/Wayne Allyn Root;
|524,524
|0,40%
|0
|-
|align=left|Partit de la Constituci
 Chuck Baldwin/Darrell Castle;
|196,461
|0,15%
|0
|-
|align=left|Partit Verd
 Cynthia McKinney/Rosa Clemente;
|161,195
|0,12%
|0
|-
|align=left|Altres Candidatures
|226,908
|0,17%
|0
|-
|align=left style="background-color:#E9E9E9"|Total 
|width="75" align="right" style="background-color:#E9E9E9"| 131,237,589
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"| 100,00%
|width="30" align="right" style="background-color:#E9E9E9"| 538
|-
|}

Participaci

Participaci total: 61,60%;
Abstenci total: 38,40%;

Per estat.




























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331449" title="El lamo" nonfiltered="4112" processed="4097" dbindex="129237">

El lamo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid, a la Comarca Sur. Limita al nord i est amb Navalcarnero, a l'est amb Batres  i a l'oest i sud amb Casarrubios del Monte (provncia de Toledo). 

Poltica.
Corporacin: 13 regidors
PP: 7 regidors;
PSOE: 5 regidorss.
PIDEA (Partido independiente de El lamo: 1 regidor.

Enllaos externs.
Ajuntament de El lamo;
Fotos i informaci;
El lamo ibercultura;
Opinions d'El lamo;
Afegeix informacin;
Breu informaci;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331450" title="Districte de Quelimane" nonfiltered="4113" processed="4098" dbindex="129238">
Quelimane fou un antic districte de Moambic.

El 1817 fou capital d'una capitania de Moambic fins el 1829 (en que fou unida a Rios de Sena) i altre cop del 1853 al 1858. En aquest any fou capital del districte de Zambzia. El 1913 Zambzia es va dividir en els districtes de Quelimane i Tete. Sota el nom de Quelimane, va emetre segells de correus propis el 1913 que van estar en s al menys fins el 1915. Desprs el districte es va dir Zambzia, altre cop Quelimane, i altre cop Zambzia, sempre amb Quelimane com a capital. El 1975 el districte de Zambzia fou elevat a provncia, i Quelimane va continuar com a capital. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331451" title="Quelimane" nonfiltered="4114" processed="4099" dbindex="129239">

Quelimane s una ciutat de Moambic, capital de la provncia de Zambzia, a la vora del riu dels Bons Sinais (Bones Senyals), i a uns 20 km de l'oce ndic, on disposa d'un port. La seva poblaci el 2007 era de 192.876 habitants (71.786 el 1970, 153.187 el 1997). Forma una municipalitat amb una superfcie de 117 km2. La poblaci local parla majoritriament portugus i chuabo. Els edificis principals sn la residencia de governador (de 1895) i la catedral de Nossa Senhora do Vibramento (construda el 1785). 

Els portuguesos hi van arribar el 1498 i van fundar l'establiment el 1530. Fou elevada a vila i seu de conselho el 1763 i a ciutat el 21 d'agost de 1942. El 1817 fou capital d'una capitania de Moambic fins el 1829 i altre cop del 1853 al 1858. En aquest any fou capital del districte de Zambzia. El 1856 fou el punt final del viatge de David Livingstone. El 1913 Zambzia es va dividir en els districtes de Quelimane i Tete. Sota el nom de Quelimane, el districte va emetre segells de correus propis el 1913 que van estar en s al menys fins el 1915. Desprs el districte es va dir Zambzia, altre cop Quelimane, i altre cop Zambzia, sempre amb Quelimane com a capital. El 1975 el districte de Zambzia fou elevat a provncia, i Quelimane va continuar com a capital. Va patir seriosament inundacions als darrers anys, entre elles les del 2007.

El seu nom podria derivar de la paraula anglesa "killing Man" (Mata un home) degradat a Queliman, degut a que la malria provocava la mort de molts mariners que hi desembarcaven. Un altre versi diu que derivaria de la paraula indgena "estem cultivant" que els indgenes van dir a Vasco de Gama el 1498. I una tercera versi l'assenyala com una paraula swahili derivada de kilima (muntanya o tur, ja que el nom apareix tamb a Kenia i Tanznia amb inicia amb "ki"






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331452" title="Baibars" nonfiltered="4115" processed="4100" dbindex="129240">


Baybars I o Baibars I, sult mameluc d'Egipte;
Baybars II o Baibars II, sult mameluc d'Egipte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331454" title="Baybars" nonfiltered="4116" processed="4101" dbindex="129241">


Baybars I o Baibars I, sult mameluc d'Egipte;
Baybars II o Baibars II, sult mameluc d'Egipte;
Baybars III (1423-1438), sult mameluc d'Egipte;
Baybars al-Mansuri, general i historiador mameluc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331457" title="Grin" nonfiltered="4117" processed="4102" dbindex="129242">

Grin s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita amb de Humanes de Madrid i Moraleja de Enmedio (al nord), Torrejn de la Calzada (a l'est), Cubas de la Sagra (al sud) y Serranillos del Valle (a l'oest). 


 Enllaos externs .
Web municipi;
 Imatges del poble;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331463" title="Humanes de Madrid" nonfiltered="4118" processed="4103" dbindex="129243">

Humanes de Madrid s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita al nord amb Fuenlabrada (4 km), a l'est amb Parla (6 km), al sud amb Grin (5 km) i a l'oest amb Moraleja de Enmedio (4 km),
 Historia . 
Els primers humanenses van comenar a habitar els terrenys sobre els quals s'assenta la localitat fa uns 5000 anys. Prova d'aix s el dolmen, construcci funerria tpica de l'poca del neoltic, que es va trobar en excavar el sl per a construir l'actual institut d'Educaci Secundria. En aquest institut es pot visitar un aula arqueolgica que indica com era la dura existncia d'aquella poca. I desprs, perqu en idntic paratge tamb hi ha constncia del pas de civilitzacions posteriors, des de tribus pre-iberas fins a la dominaci romana. De fet, el jaciment oposat a Humanes va treure a la llum fragments de cermica, dols protectors i tils de silex de l'Edat del Bronze, i tgulas, teules planes utilitzades en la cultura llatina. 

El primer document que parla d'Humanes data de l'any 1141, i en ell Alfons VII de Castella dona la vila a Pedro Brimonis, alludint al terme que havia atorgat ja Alfons VI durant la repoblaci cristiana desprs de la presa del regne de Toledo. El seu successor, Pelayo Prez, va ser protagonista de dos moments importants de la histria de la vila, car en 1173 li va atorgar la Carta de poblament i noms tres anys desprs don la vila de Humanes baix certes condicionis a l'Orde de Sant Joan de Jerusalem o "de l'Hospital", ordre religis-militar creada a Jerusalem en el segle XI amb la finalitat d'atendre als pelegrins cristians de Terra Santa i lluitar contra els musulmans. A pesar de la donaci, l'Orde no va exercir el senyoriu sobre la vila, car aquesta va ser lliurada en 1183 al Comte Fernando Nez de Lara, qui va retenir els seus drets sobre Humanes fins a 1193. 

Humanes, al convertir-se en patrimoni santjoanista en el segle XII, va passar a ser una de les fonts d'ingressos que sufragaven les despeses de l'ordre. No es coneix el moment exacte ni els motius de la sortida de Humanes de l'Orde de Sant Joan, per sembla evident que els canvis que van acabar amb la edat mitjana per a introduir a Europa en una nova era, van acabar tamb amb institucions com la santjoanista tan af a la mentalitat medieval. Els nous poders en auge no noms van retirar el seu respatller a l'Orde sin que van comenar la seva lluita per fer-se amb els beneficis que aquesta tenia en Humanes. Aquesta pugna, entre poders establerts i emergents, hagu de caracteritzar la vila en el segle XV. La figura clau en el procs de transformaci va ser Per Lpez de Ayala "el Borni", qui en 1445 rebr de Juan II el Senyoriu d'Humanes. Els Lpez de Ayala no eren estranys en aquestes terres doncs, ja en aquests anys, havien aplanat el cam comprant diferents propietats a Humanes. Amb la concessi del vassallatge als Ayala que posteriorment rebrien el ttol de Comtes de Fuensalida, no es reduir la pressi sobre els habitants de Humanes, car Pedro Lpez de Ayala gaudia no noms de privilegis determinants, com la jurisdicci civil i criminal, l'elecci dels crrecs pblics o el cobrament de gran quantitat de tributs, sin que tamb eren amos de la major part del territori, que arrendaven per al cultiu. 

Un descendent Pedro Lpez de Ayala va ser perdent a poc a poc les seves possessions en favor dels habitants de la vila. En 1500 pertany al mayorazgo de la Marquesa de Vila Sierra i en 1620 apareix com part del patrimoni del Comte de Fuensalida. En 1833, a causa de un reajustament de les provncies espanyoles, Humanes deixa de pertnyer a Toledo i s'integra en Madrid. En el final del segle XVIII eren tpics els cultius de blat, ordi, sgol, civada, cigr, mongetes, garrofa, ram, oliva i hortalissa. A principis del segle passat tots els dies es duien productes a Madrid (coliflors, cogombres ) per a vendre'ls en els principals mercats. En ramaderia era important l'explotaci de bov, porcino i alguns ramats d'ovelles. La poblaci s'ha mantingut estable a travs dels quatre segles d'histria, fins a la dcada de els 70, moment en el qual passa de 1200 habitants dedicats en la seva majoria a l'agricultura, a l'actual creixement progressiu.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331465" title="Moraleja de Enmedio" nonfiltered="4119" processed="4104" dbindex="129244">

Moraleja de Enmedio s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid.  Limita amb Mstoles, Fuenlabrada, Humanes de Madrid, Arroyomolinos, Batres, Serranillos del Valle, i Grin.

 Histria . 
Existia ja en el segle XII, data que s'esmenta la seva existncia en un document sobre plets territorials de la ciutat de Segvia. En aquest es parla de dues localitats venes, actualment despoblades, anomenades Moralidad La Major i Moralidad dels Buyeros, que expliquen el cognom 'de Enmedio'. Sota jurisdicci, primer, de Segvia i desprs de Toledo, en 1757 passa a pertnyer definitivament a la provncia de Madrid. 

 Enllaos externs .
 Ajuntament de Moraleja de Enmedio;
 Histria de Moraleja de Enmedio;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331468" title="Astrud" nonfiltered="4120" processed="4105" dbindex="129245">


Astrud s una banda de msica pop de Barcelona, format per Manolo Martnez (veu, guitarra i teclats) i Genis Segarra (teclats i programacions, tamb al grup de msica electrnica Hidrogenesse) a Barcelona l'any 1995.

 Historia .
Manolo i Genis es van conixer l'any 1995 a un concert de la banda britnica Pulp a Barcelona, i des de llavors comencen a composar junts. Des dels seus inicis van despertar inters a petits mbits de la msica independent a causa de la seva atrevida posada en escena i les seves lletres originals i cides.

Astrud publica el seu primer CD l'any 1997 amb el segell Acuarela, per a passar posteriorment a Chewaka, una filial de la multinacional Virgin i editar el seu primer LP, "Mi fracaso personal", a l'any 1999 i el segon, "Gran fuerza", el 2001. Les seues aportacions al panorama musical espanyol inclouen concerts marginals ("clocharistas"), collaboracions, remescles y projectos parallels, aix com creaci d'una discogrfica, Austrohngaro. 

El 2004 publiquen Performance, al segell Sinnamon, que mitjanant el senzill Todo nos parece una mierda els situa com a un dels grups ms populars del pop independent espanyol, tant a nivell de pblic com de crtica. El senzill s el tema principal de la srie Xilena Transantiaguinos al Canal 13.

Com a celebraci dels 10 anys del grup es va publicar l'any 2006 un recopilatori de Caras B y rareses anomenat Algo cambi. 1996-2005, que suposa reps a la vida del grup. A ms, inclou una versi de "Something Changed" de Pulp, grup que els va unir originalment. El seu ltim LP, T no existes (Sinnamon), fu publicat el maig de 2007.

 Discografia .

 lbums .

 2007: "T no existes";
 2006: "Algo Cambi. 1996-2005";
 2004: "Performance";
 2001: "Gran fuerza";
 1999: "Mi fracaso personal";

 Senzills .

 2004:"Todo nos parece una mierda";
 2002: "La boda";
 2001: "Mrame a los ojos";
 2001: "Mentalismo";
 2000: "Cambio de idea EP - Extensin de gama";
 1999: "Bailando remezclas";
 1999: "Esto debera acabarse aqu";
 1998: "Astrud EP"  (Ediciones americana y japonesa);
 1997: "Astrud EP";

 Participaci a recopilatoris .

 2006:  "Cuentos de navidad".
 2006:  "Lujo y Miseria. Edicin 1900";
 2005:  "Made in Barcelona. Indie Rock All Stars Compilation";
 2005:  "Indivision. Lo ltimo del pop independiente espaol";
 2004:  "Un mystique determinado. Canciones de Manolo y Gens para un vdeo de Carles Congost";
 1999:  "Querido sordo 2";
 1999:  "Querido sordo";
 1998:  "B.S.O. Festival de cine de Gijn" ;
 1998:  "Lujo y Miseria";
 1997:  "Cosmosound:1";

 Videoclips .

 2007:"Minusvala".  Dirigit per Jimmi Gimferrer;
 2007: "Paliza".- Dirigit per Jimmi Gimferrer;
 2007: "El Miedo que tengo".- Dirigit per Jimmi Gimferrer;
 2005: "Hay un hombre en Espaa".- Dirigit per Marc Gmez del Moral ;
 2004: "Todo nos parece una mierda".-  Dirigit per Marc Lozano ;
 2001: "Mentalismo".- Dirigit per Beln Montero y Juan Lesta;
 2001: "Bailando".-  Dirigit per Beln Montero y Juan Lesta;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331469" title="Viquipdia en neerlands" nonfiltered="4121" processed="4106" dbindex="129246">


La Viquipdia en neerlands (Nederlandse Wikipedia) l'edici en Neerlands de Viquipdia. Comenada el setembre de 2001, aquesta edici tenia uns 100.000 articles l'octubre de 2005, assolint actualment la xifra de 510.353 articles. Encara que amb fluctuacions, ha assolit la sisena posici per nombre d'articles.

 Enllaos externs .

 La Viquipdia en neerlands;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331472" title="Viquipdia en portugus" nonfiltered="4122" processed="4107" dbindex="129247">
La Viquipdia en portugus (Wikipdia em portugus) s l'edici de Viquipdia en idioma portugus. Va ser la cinquena edici de Viquipdia en ser creada, el juny de 2001, i va assolir els 50.000 articles el 21 de maig de 2005. Actualment s la vuitena Viquipdia ms gran per nombre d'articles.

Des de finals de 2004, l'edici va crixer rpidament. Durant maig de 2005 va sobrepassar tant l'espanyola com la italiana. Com a comparaci, es pot destacar que el maig de 2004 ocupava la posici 17a de la Viquipdia per nombre d'articles.

El 30 de juliol de 2005 la Viquipdia en portugus va assolir la xifra de 60.000 articles, i els 95.000 el 2006. El dia 26 de gener de 2006 va superar els cent mil articles. En aquest moment compta amb 419.060 entrades.

 Enllaos externs .

 La Viquipdia en portugus;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331481" title="Viquipdia en suec" nonfiltered="4123" processed="4108" dbindex="129248">


La Viquipdia en suec s l'edici en idioma suec de Viquipdia. Va ser la tercera edici de Wikipedia, iniciada el maig de 2001 junt amb la Viquipdia en alemany, i per darrere de Viquipdia en angls i Viquipdia en catal. s la desena major Viquipdia per nombre d'articles, superant els 290.000 articles. En comparaci amb altres edicions, un nombre molt gran d'articles en aquesta viquipdia sn esbossos. Aix s especialment evident en elegir un article a l'atzar d'aquesta Viquipdia, a causa de la seva poltica que fomenta miniesbossos d'amb prou feines un parell de lnies.

Ja que el suec s mtuament intelligible amb el dans i el noruec, els administradors d'aquestes edicions collaboren amb les seves respectives Viquipdies a travs de la secci Skanwiki de Meta-Wiki.

 Vegeu tamb .

 Viquipdia en dans;
 Viquipdia en noruec;

 Enllaos externs .

 La Viquipdia en suec;
 Skanwiki;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331483" title="Viquipdia en dans" nonfiltered="4124" processed="4109" dbindex="129249">


La Viqupdia en dans s una edici en dans de la Viquipdia. Actualment t ms de 91.663 articles i s la 15 viquipdia en aquest rubro. Ja que el dans s mtuament intelligible amb el suec i el noruec, els administradors del lloc collaboren entre ells en les respectives viquipdies a travs de la secci Skanwiki del lloc Meta-Wiki de Wikimedia.

 Vegeu tamb .

 Viquipdia en noruec;
 Viquipdia en suec;

 Enllaos externs .

 La Viquipdia en dans;
 Meta: Skanwiki;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331485" title="Viquipdia en noruec" nonfiltered="4125" processed="4110" dbindex="129250">


La Viquipdia en noruec s l'edici en noruec de Viquipdia. En l'actualitat hi ha dues versions, una en els estndards ms comuns de la llengua escrita bokml i riksml i una segona en nynorsk. La primera pgina es va iniciar el 26 de novembre de 2001, i originalment acollia articles escrits en qualsevol dels dos dialectes. La Wikipedia especfica en nynorsk es va iniciar el 31 de juliol de 2004 i va crixer rpidament. Desprs d'una votaci el 2005 la pgina noruega principal va passar a ser l'escrita en bokml/riksmal. Compta amb 176.537 articles i s la wikipedia 14 en aquest rubro.

El noruec, el dans i el suec sn mtuament intelligibles. Els administradors d'aquestes Viquipdies collaboren a travs de la secci Skanwiki de la pgina Meta-Wiki. Una conseqncia d'aquesta collaboraci s la compartici d'articles entre les diferents Wikipedias.

Malgrat que el codi ISO 639 per a bokml s nb, la Viquipdia en bokml contnua en no.wikipedia.org. El codi per a nynorsk s nn, i la Viquipdia en nynorsk es troba en nn.wikipedia.org.

 Vegeu tamb .

 Viquipdia en nou noruec;
 Viquipdia en dans;
 Viquipdia en suec;

 Enllaos externs .


 ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331486" title="Viquipdia en nou noruec" nonfiltered="4126" processed="4111" dbindex="129251">


La Viquipdia en nou noruec (nynorsk) s l'edici de viquipdia en aquest idioma. Originalment noms hi havia una viquipdia en noruec, la qual acollia articles en els dos dialectes, per el 31 de juliol de 2004 les dues versions van ser separades i aquesta va tenir un rpid creixement. El gener de 2006 aquesta versi de Wikipedia t 25.000 articles i es colloca com la 31 Wikipedia per la seva mida, aquesta versi ha estat des de la seva creaci ms petita que la Wikipedia en noruec.

 Enllaos externs .

 La Viquipdia en nou noruec;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331489" title="Viquipdia en rus" nonfiltered="4127" processed="4112" dbindex="129253">


La Viquipdia en rus (                 ) s l'edici de Viquipdia en rus. Va ser creada el desembre de 2002. T  articles sent la 10 viquipdia ms gran. El 16 d'agost de 2006 va assolir els 100.000 articles.

Com a particularitats, destaca la seva poltica prohibint la classificaci de les persones segons tnia, religi o sexe. Addueixen l'exemple que no s rellevant la categoria "matemtics jueus" perqu no existeix res anomenat "matemtica jueva" diferent de l'altra.

 Dates importants .

 Desembre de 2002. La viquipdia en rus s creada.
 Desembre de 2005. La viquipdia en rus assoleix els 50.000 articles.
 16 d'agost de 2006. La viquipdia en rus assoleix els 100.000 articles.
 8 d'octubre de 2006. La viquipdia en rus assoleix els 110.000 articles.
 2 de gener de 2007. La viquipdia en rus assoleix els 125.000 articles.
 5 de setembre de 2007. La viquipdia en rus assoleix els 200.000 articles.



Colors=
  id:lightgrey value:gray(0.9)
  id:darkgrey  value:gray(0.7)
  id:canvas value:rgb(1,1,1)
  id:barra value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize = width:700 height:400
PlotArea = left:50 bottom:50 top:20 right:20
DateFormat = x.y
Period = from:0 till:105000
TimeAxis = orientation:vertical
AlignBars = late
ScaleMajor = gridcolor:darkgrey increment:10000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:lightgrey increment:5000 start:0
BackgroundColors = canvas:canvas

BarData=
  bar:12.02 text:
  bar:01.03 text:2003:  
  bar:02.03 text:  
  bar:03.03 text:mar
  bar:04.03 text:  
  bar:05.03 text:  
  bar:06.03 text:juny
  bar:07.03 text:  
  bar:08.03 text:  
  bar:09.03 text:set.
  bar:10.03 text:  
  bar:11.03 text:nov.
  bar:12.03 text:
  bar:01.04 text:2004:  
  bar:02.04 text:  
  bar:03.04 text:mar
  bar:04.04 text:  
  bar:05.04 text:  
  bar:06.04 text:juny
  bar:07.04 text:  
  bar:08.04 text:  
  bar:09.04 text:set.
  bar:10.04 text:  
  bar:11.04 text:nov.  
  bar:12.04 text:
  bar:01.05 text:2005: 
  bar:02.05 text:  
  bar:03.05 text:mar
  bar:04.05 text:  
  bar:05.05 text:  
  bar:06.05 text:juny
  bar:07.05 text:  
  bar:08.05 text:  
  bar:09.05 text:set.
  bar:10.05 text:  
  bar:11.05 text:nov.  
  bar:12.05 text:
  bar:01.06 text:2006:
  bar:02.06 text:  
  bar:03.06 text:mar
  bar:04.06 text:  
  bar:05.06 text:  
  bar:06.06 text:juny
  bar:07.06 text:  
  bar:08.06 text:  
  bar:09.06 text:agost

PlotData=
  color:barra width:10 align:left
  bar:12.02 from:0 till:6
  bar:01.03 from:0 till:46
  bar:02.03 from:0 till:85
  bar:03.03 from:0 till:111
  bar:04.03 from:0 till:124
  bar:05.03 from:0 till:157
  bar:06.03 from:0 till:191
  bar:07.03 from:0 till:274
  bar:08.03 from:0 till:414
  bar:09.03 from:0 till:535
  bar:10.03 from:0 till:794
  bar:11.03 from:0 till:879
  bar:12.03 from:0 till:974
  bar:01.04 from:0 till:1231
  bar:02.04 from:0 till:1409
  bar:03.04 from:0 till:1774
  bar:04.04 from:0 till:2050
  bar:05.04 from:0 till:2296
  bar:06.04 from:0 till:2811
  bar:07.04 from:0 till:4213
  bar:08.04 from:0 till:4870
  bar:09.04 from:0 till:5766
  bar:10.04 from:0 till:6805
  bar:11.04 from:0 till:7833
  bar:12.04 from:0 till:8721
  bar:01.05 from:0 till:10061
  bar:02.05 from:0 till:11515
  bar:03.05 from:0 till:12854
  bar:04.05 from:0 till:14511
  bar:05.05 from:0 till:17085
  bar:06.05 from:0 till:19601
  bar:07.05 from:0 till:22052
  bar:08.05 from:0 till:27430
  bar:09.05 from:0 till:31086
  bar:10.05 from:0 till:33719
  bar:11.05 from:0 till:36862
  bar:12.05 from:0 till:39668
  bar:01.06 from:0 till:50911
  bar:02.06 from:0 till:56197
  bar:03.06 from:0 till:61136
  bar:04.06 from:0 till:68018
  bar:05.06 from:0 till:72289
  bar:06.06 from:0 till:77656
  bar:07.06 from:0 till:90840
  bar:08.06 from:0 till:96689
  bar:09.06 from:0 till:100000

PlotData=
  bar:12.02 at:6      fontsize:S text:6      shift:(-8,5)
  bar:03.03 at:111    fontsize:S text:111    shift:(-10,5)
  bar:06.03 at:191    fontsize:S text:191    shift:(-10,5)
  bar:09.03 at:535    fontsize:S text:535    shift:(-10,5)
  bar:12.03 at:974    fontsize:S text:974    shift:(-10,5)
  bar:03.04 at:1774   fontsize:S text:1774   shift:(-10,5)
  bar:06.04 at:2811   fontsize:S text:2811   shift:(-10,5)
  bar:09.04 at:5766   fontsize:S text:5766   shift:(-10,5)
  bar:12.04 at:8721   fontsize:S text:8721   shift:(-10,5)
  bar:03.05 at:12854  fontsize:S text:12854  shift:(-10,5)
  bar:06.05 at:19601  fontsize:S text:19601  shift:(-10,5)
  bar:09.05 at:31086  fontsize:S text:31086  shift:(-10,5)
  bar:12.05 at:39668  fontsize:S text:39668  shift:(-10,5)
  bar:03.06 at:61136  fontsize:S text:61136  shift:(-10,5)
  bar:06.06 at:77656  fontsize:S text:77656  shift:(-10,5)
  bar:09.06 at:100000 fontsize:S text:100000 shift:(-10,5)
  
TextData=
  fontsize:S pos:(200,20)
  text:Creixement de la Viquipdia en rus



 Enllaos externs .

 La viquipdia en rus;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331491" title="Club Deportivo Oro" nonfiltered="4128" processed="4113" dbindex="129254">

El Club Deportivo Oro s un club de futbol mexic de la ciutat de Guadalajara.

 Histria .
La fundaci del club es remunta al 5 de gener de 1923, quan un grup de joiers del barri d'Oblatos, encapalats per Albino Ruvalcaba i Felipe Martnez Sandoval, crearen un club de futbol per a competir a la Liga de Occidente. El club s'anomen Club Oro.

No fou fins als anys 40 que el club guany els seus primers campionats de Jalisco. El 1942 el club s convidat a disputar la Lliga Amateur del Districte Federal, la ms potent del pas, juntament amb els altres clubs de Jalisco Guadalajara i Atlas. L'any segent, per, amb la creaci de la Lliga mexicana de futbol, el club no hi s convidat i no s fins la temporada 1944-1945, que debuta a la mxima categoria. No abandon mai la categoria fins la seva desaparici el 1970.

El club queda sotscampi de lliga els anys 1947-48, 1953-54, 1955-56 i 1960-61, no essent fins la temporada 1962-63 que es proclam campi mexic, per primer i nic cop.

Les temporades 1969 i 1970 el club s a un pas del descens, per aconsegueix mantenir la categoria en el darrer moment. Malgrat tot, el club ja no reeixiria. El mateix 1970, degut als problemes econmics de la entitat, s venut a un grup de empresaris del sucre esdevenint 
Club Jalisco. Aquest club romangu a primera fins el 1979-1980, en qu baix a segona per a no retornar ms a la mxima categoria.

Durant els anys 1995 - 1998 es cre un club que particip a la Segona Divisi amb el nom de Oro-Jalisco. L'equip tamb renasqu el 2004 amb el nom Oro CD, competint a Segona Divisi, i de nou el 2008 a la mateixa categoria.

Estadis.
El Club Deportivo Oro va jugar als estadis segents:
20 de juliol de 1930: Parque de Oblatos, tamb anomenat Parque Oro, i oficialment Estadi Felipe Martnez Sandoval;
1960: Estadi Jalisco;

Jugadors destacats.
Jugadors mxims golejadors:
1951-1952  Adalberto Lpez 16 gols;
1953-1954  Juan Carlos Carrera 21 gols;
1955-1956  Hctor Hernndez 25 gols;
1962-1963  Amaury Epaminondas 19 gols;
1964-1965  Amaury Epaminondas 21 gols;

Palmars.
Era amateur.
Lliga Amateur de Jalisco (2): 1939-1940, 1942-1943;

Era professional.
 Lliga mexicana de futbol (1): 1962-1963;
 Campen de Campeones (1): 1963;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331494" title="Motor Kappa de Hyundai" nonfiltered="4129" processed="4114" dbindex="129255">
La srie Kappa es el nom que reben una nova generaci de motors de 4 cilindres fabricats per Hyundai Motor Company. Compleixen la normativa EURO 4 en la actualitat.

S'espera que el Hyundai i20 tamb rebi aquest nou motor.

 1.2 .

Hyundai va anunciar el 15 de juliol de 2008 que iniciaria la producci del motor 1.25L a la planta de Chennai, ndia. Aquest es d'arquitectura DOHC, amb l'intake manifold de plstic i el bloc i culata d'alumini; aquesta configuraci permet deixar el pes del motor en solament 84 kg. El seu sistema d'injecci es MPI amb el sistema RLFS; t un dimetre (bore) de 71 mm i una carrera (stroke) de 75.6 mm; la seva compressi es de 10.5; el desplaament del motor (cilindrada) es de 1.197 cc. La potncia d'aquest motor es de 80 cv @ 5200 rpm i la torsi es de 112 Nm @ 4000 rpm.

Vehicles que equipen aquest motor:

 2008-actualitat: Hyundai i10;

 1.25 .

Es tracta del mateix motor esmentat per presenta diferncies en la carrera (stroke), que es ms llarga: 78.8 mm, quedant el desplaament en 1.248 cc. T les mateixes especificacions respecte de compressi del motor anterior; aquest ser ofert pels vehicles que es comercialitzin al mercat europeu. La seva potncia varia en un rang de 77 cv @ 6000 rpm a 77.8 cv @ 6000 rpm i la torsi de 116 Nm @ 4000 rpm a 118 Nm @ 4000 rpm.

Vehicles que equipen aquest motor:

 2008-actualitat: Hyundai i10;

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Informaci del motor Kappa ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331496" title="Provncia de Tete" nonfiltered="4130" processed="4115" dbindex="129256">


Tete s una  provncia  de Moambic. T una superfcie de 100.724 km i una poblaci el 2006 de 1.551.949 (que eren 1.144.604 el 2001). La capital s la ciutat de Tete. Com a lloc destacat de la provncia la resclosa de Cahora Bassa, construda pels portuguesos. A Hefsiba, capital del districte d'Angnia, prop de la frontera amb Malawi, hi ha un centre tcnic de la influent Esglsia Reformada a Moambique (Igreja Reformada em Moambique).

Administrativament es divideix en dotze districtes: 

Districte d'Angnia;
Districte de Cahora-Bassa;
Districte de Changara;
Districte de Chifunde;
Districte de Chiuta;
Districte de Macanga;
Districte de Mago;
Districte de Marvia;
Districte de Moatize;
Districte de Mutarara;
Districte de Tsangano;
Districte de Zumbo;

 Histria .



Form part de la capitania de Rios de Sena creada el 1752 a la vall del riu Zambeze o Zambesi i que fou coneguda tamb com a Zambeze. Galvo da Silva va viatjar per la regi el 1787 i 1788 per arranjar el pagament d'impostos pels indgenes que reconeixien la sobirania portuguesa. Va explorar la regi de Tete-Cabrabaca Maxinga-Chicorongo, recollint minerals i mostres botniques. El governador  de la capitania, Francisco Jos de Lacerda e Almeida (nomenat el 1797), es va destacar com explorador (1798). El juliol de 1821 hi van emigrar alguns grups procedents del sud. El 1858 la capitania va esdevenir el districte de Zambzia. El 1913 fou dividit en els districtes de Tete i de Quelimane, per vers el 1915 es van tornar unir en el districte de Quelimane, per tornar a separar-se ms tard. El 1975 va esdevenir provncia de la repblica de Moambic.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331497" title="Navalcarnero" nonfiltered="4131" processed="4116" dbindex="129257">

Navalcarnero s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid.  Limita al nord amb Sevilla la Nueva i Villaviciosa de Odn, al sud con El lamo, i amb la provncia de Toledo, a l'est amb Mstoles, Moraleja de Enmedio, Arroyomolinos i Batres; i a l'oest amb Villamanta.

 Enllaos externs .
Ajuntament de Navalcarnero;
Web oficial de turisme de Navalcarnero;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331498" title="Tete (Moambic)" nonfiltered="4132" processed="4117" dbindex="129258">

Tete s una ciutat de Moambic, capital de la provncia de Tete. La ciutat tenia el 2007  152.909 habitants (el 1986 en tenia 56.178, i el 1997 eren 104. 832 habitants). T categoria de municipalitat. Es troba a la riba del riu Zambeze. 

El pont portugus en suspensi sobre aquest riu, de al tomb d'un km de llarg, es va construir a Tete sota direcci de l'arquitecte Edgar Cardoso i avui porta el nom de Ponte Samora Machel. Al nord-oest de la ciutat hi ha l'aeroport de Chingodzi (codi IATA, TET, codi ICAO, FQTT). T tamb estaci ferroviria. La fortalesa portuguesa de So Tiago Maior do Tete (coneguda simplement com fortalesa de Tete) es troba a la ciutat, a la riba dreta del riu, i fou construt entre 1575 i 1576, i ampliada sota el capit general  Caetano de Melo e Castro (1682-1686); estava arrunat el 1836; les darreres obres sn de 1875 quan era conegut com Fort de Dom Lus; el 1911-1912 el governador va demanar la seva demolici, per no es va produir i es va convertir en dipsit de mercaderies; els seus murs foren restaurats el 1942.

 Histria .

Els portuguesos van arribar a Tete el 1530, quan era un centre comercial dels swahili (rabs barrejats amb indgenes). El 1752 fou integrada a la capitania de Rios de Sena. El 1763 fou declarada vila i seu de conselho. Va rebre el ttol de ciutat el 21 de mar de 1959. Fou capital de districte desprs del 1913 i capital de provncia desprs del 1975.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331500" title="Districte de Cahora-Bassa" nonfiltered="4133" processed="4118" dbindex="129259">
Cahora-Bassa s un districte de la provncia de Tete, a Moambic, amb capital a la vila de Songo. Limita amb els districtes de Marvia (nord), Mago (oest), Chiuta (nord-est) i Changara (est), i amb Zimbabwe (sud). El 1997 la seva poblaci era el 1997 de 57.675 habitants i la superfcie de 10.598 km2. Dins el districte hi ha l'embassament de Cahora Bassa, al riu Zambeze.

El districte esta dividit en tres llocs administratius (postos administrativos), subvididits en viles (localidades):

 Posto Administrativo de Chitholo:
 Chitholo;
 Mulinje;
 Posto Administrativo de Chitima:
 Chibagadigo;
 Chicoa-Nova;
 Nhabando;
 Nhacapirere;
 Posto Administrativo de Songo:
 Vila de Songo;
 Dzunsa;
 Songo;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331501" title="Serranillos del Valle" nonfiltered="4134" processed="4119" dbindex="129260">

Serranillos del Valle s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid.  Limita amb Grin, Cubas de la Sagra, Batres i Carranque.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331502" title="Hyundai i10" nonfiltered="4135" processed="4120" dbindex="129261">

El Hyundai i10 es un cotxe tipus city car (o segment A a Europa) fabricat per Hyundai Motor Company a la planta de Chennai, ndia i es exportat a 70 pasos. Va ser presentat el 31 d'octubre de 2007.

El i10 substitueix al veter Hyundai Atos. Rivals d'aquest Hyundai sn el Fiat Panda, KIA Picanto (al que comparteix xasss i motors) o Toyota Aigo entre d'altres.

 Informaci general .

Es ofert nicament en carrosseria tipus hatch amb 5 portes i tracci davantera. La transmissi manual de 5 velocitats es la de srie, encara que en certs mercats podr elegir-se una automtica de 4 velocitats.

Mides del i10:

Batalla (Wheelbase): 2,380 m (93.7 in)

Llargada (Length): 3,565 m (140.4 in)

Amplada (Width): 1,595 m (62.8 in)

Alada (Height): 1,550 m (61.0 in)

Capacitat del dipsit: 35 l (9.3 galons EUA)

Mecnicament pot elegir-se en 2 motoritzacions, que varien segons en qu mercat es ven. Totes sn de benzina, encara que s'espera que ms endavant s'afegeixi una turbodisel.

 Motor 1.1 iRDE de 65 cv;
 Motor 1.2 Kappa de 77 cv (Europa);
 Motor 1.2 Kappa de 80 cv;
 Motor 1.1 CRDi turbodisel de 75 cv;

 Seguretat .

L'Euro NCAP atorga 4 estrelles en protecci (adults i infants respectivament) i 3 estrelles en protecci al vianant al model Hyundai i10 1.1 GLS.

Referncies.

 Enllaos externs .
 Pgina web oficial ;
 Nota de premsa sobre el i10 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331505" title="Sevilla la Nueva" nonfiltered="4136" processed="4121" dbindex="129262">

Sevilla la Nueva s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid.  Limita amb Villanueva de Perales, Brunete, Villaviciosa de Odn, Navalcarnero i Villamanta.

 Demografia .


 Histria .
La primera fundaci del municipi es produeix amb a l'elecci del primer Concejo el 23 de desembre de l'any 1544 en la casa d'Antn Sevill i dels seus primers alcaldes, el propi Antn Sevill i Pedro Serrano. El nom que es posa al lloc de la nova pobla s en honor al promotor de la idea; Antn Sevill. Tot just nascuda la nova poblaci es va iniciar una fero oposici contra l'incipient nucli venal per part del Comte de Chinchn i de la seva vila de Brunete. Els plets i sentncies que es van succeir, destacant especialment una Executria de l'Audincia Real, que empara a Segvia i Sevilla la Nova en les seves pretensions fundacionals, es van substanciar deu anys ms tard en la segona fundaci (refundaci) del municipi el 14 d'abril de 1554 amb assenyalament de solar per a esglsia, elecci de Concejo, lliurament de solars per a cases i donaci de terres laborables als pobladors. ("Origen i fundaci de Sevilla la Nova", Autor: Teo Rojo. Edita: Ajuntament de Sevilla la Nova, ISBN 84-606-3121-4) 

 Enllaos externs .

Pgina del Collegi Pblic Duque de Rivas de Sevilla la Nueva.
Diari digital de Sevilla la Nueva.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331506" title="Joan Gast I de Mdici" nonfiltered="4137" processed="4122" dbindex="129263">

Joan Gast I de Mdici o Joan Gast I de Toscana (en itali: Gian Gastone de' Medici) ( Florncia, Gran Ducat de Toscana 1671 - d. 1737 ) fou l'ltim Gran Duc de Toscana de la famlia Mdici, regnant entre 1723 i 1737.

 Orgens familiars .
Va nixer el 24 de maig de 1671 a la ciutat de Florncia sent el fill petit del Gran Duc Cosme III de Mdici i Margarida Llusa d'Orleans. Fou nt per lnia paterna de Ferran II de Mdici i Victria della Rovere, i per lnia materna de Gast d'Orleans i Margarida de Lorena.

Fou germ d'Ferran de Mdici, prncep hereu de la famlia, i d'Anna Maria Llusa de Mdici, casada amb Johann Wilhelm von der Pfalz.

 Joventut .
Fill petit dels Grans Ducs de Toscana, va crixer sense l'empara de la seva mare, la qual havia tornat a Frana el 1675 desprs de separar-se del seu marit. Sent el fill petit de la parella el seu pare es preocup ms de l'educaci del seu germ gran, Ferran de Mdici, el qual era considerat l'hereu del Regne, i de la seva germana Anna Maria, considerada una pea molt important per establir aliances amb alguna potncia europea.

Joan Gast s'interess per la cincia, establint molt bona relaci amb el seu oncle, el cardenal Francesc Maria de Mdici. Aix mateix establ una forta amistat amb Giuliano Dami, un servidor del marqus Ferdinando Capponi, amb el qual estar unit la resta de la vida.

 Hereu al tron i npcies .
A la mort, sense fills, de Ferran de Mdici l'any 1713, Joan Gast va esdevenir l'hereu del Gran Ducat de Toscana. Immediatament Cosme III i Anna Maria Llusa buscaren una esposa per Joan Gast per tal de donar-li l'hereu tant esperat, prometent-lo en matrimoni amb la cunyada d'Anna Maria Llusa, Anna Maria Francesca de Saxnia-Lauenburg, amb la qual es cas el 2 de juliol de 1697 a la ciutat de Dsseldorf. 

El matrimoni finalitz rpidament amb la incompatibilitat dels dos esposos, abandonant la residncia que Anna Maria Francesca no havia volgut ocupar a Florncia (havia preferit quedar-se a Reichstadt, un petit poble en les muntanyes de Bohmia) i es va dirigir primer a Pars i desprs a Praga al costat de Giuliano Dami, amb el qual es creu que tingu una relaci amorosa homosexual.

El 1708 Joan Gast va tornar definitivament a Florncia, residint al Palau Pitti, on va dur una vida simple i retirada, deslligat completament dels assumptes d'estat, pels quals no va mostrar mai un gran inters. Passava el temps llegint obres cientfiques, de botnica i recollint objectes d'anticuaris, dels quals era un gran entenedor. 

Mentrestant, Cosme III havia intentat una tragicmica temptativa de tenir un hereu alternatiu a Joan Gast fent abandonar els hbits cardenalicis al seu germ Francesc Maria i casar-se per tal de tenir descendncia legtima. Aquesta esperana, per, es trenc al morir Francesc Maria de forma prematura.

 Gran Duc de Toscana .

A la mort de Cosme III, ocorreguda l'octubre de 1723, fou nomenat Gran Duc de Toscana, tot i que el poder real del Gran Ducat estava en aquell moment a mans del Sacre Imperi Romanogermnic, amb el qual Cosme III havia establert grans vincles poltics. 

Sabent que Joan Gast no tenia hereus, i per tant s'extingia la famlia Mdici al tron ducal, les potncies europees volgueren repartir-se el Gran Ducat. Inicialment s'establ que el territori passs a mans de l'infant Carles de Borb, fill de Felip V d'Espanya i Isabel Farnese. Al convertir-se aquest en rei de Npols i Siclia, es decid que el Gran Ducat ans a parar a mans de Francesc III de Lorena, proms amb l'arxiduquesa Maria Teresa d'ustria, filla de l'emperador Carles VI del Sacre Imperi Romanogermnic. 

Sense posar resistncia a aquest repartiment territorial Joan Gast desenovlup reformes en els seus anys de regnat: impulsant el creixement de la Universitat de Pisa, la reducci del poder de l'Esglsia Catlica, retent tribut a Galileu Galilei a la Baslica de la Santa Creu de Florncia, i derrogant diversos decrets contra la prostituci, els jueus i les festes paganes.

 Mort i successi .
Desprs d'alguns excesos sexuals i de disputes amb la seva germana Anna Maria, a la qual considerava culpable del seu matrimoni, enmalalt de gota i mor el 9 de juliol de 1737 a la ciutat de Florncia.

A la seva mort s'exting la dinastia dels Mdici governants de la ciutat de Florncia, passant el govern d'aquesta ciutat i del Gran Ducat de Toscana a mans de Francesc III de Lorena. Aquest sepult les restes de Joan Gast en lloc de la "Capella dels Prnceps" de la Baslica de Sant Lloren ho feu en una cantonada amabada de darrera l'altar de la Cripta de la Capella dels Mdici.

 Enllaos externs .
  http://genealogy.euweb.cz/italy/medici3.html;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331511" title="Bicicleta d'or" nonfiltered="4138" processed="4123" dbindex="129264">
La Bicicleta d'or ( Vlo d Or  en francs) s un premi que cada any entrega la revista francesa Velo Magazine al ciclista considerat pel conjunt de periodistes com el ms destacat de l'any.  El guanyador s votat per divuit periodistes de diferents pasos, escollits per la revista. s un premi semblant a la Pilota d'Or que entrega la revista France Football.

El premi fou creat el 1992, sent el seu primer vencedor Miguel Indurain. Lance Armstrong, amb cinc triomfs, s el ciclista ms premiat.

 Palmars .



Enllaos externs.
 Vlo Magazine Web de la revista ;
 Vlo d'Or article;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331512" title="Club Liceo de Guadalajara" nonfiltered="4139" processed="4124" dbindex="129265">

El Club Liceo de Guadalajara fou un club de futbol mexic de la ciutat de Guadalajara.

 Histria .
El Liceo de Varones fou una brillant instituci dedicada a l'ensenyament de l'estat de Jalisco. Fou creada l'any 1861, i ben va incloure entre les seves activitats prctiques esportives com l'esgrima, la gimnstica, l'equitaci o la nataci. Quan arrib el futbol a la ciutat, ben aviat es practic a les escoles maristes, seminari de San Jos i Liceo de Varones. Fou l'any 2006 en qu el Liceo comen la prctica del futbol.

El Liceo particip a la Lliga Amateur de Jalisco i ben aviat comen una gran rivalitat amb un altre club de la ciutat, el Club Deportivo Guadalajara. Es proclam campi regional la temporada 1910-11, repetint les temporades 1912-13 i 1913-14.

L'equip no torn a participar en cap competici organitzada, ja que la instituci Liceo de Varones fou dissolta el 1914.

 Palmars .
 Lliga Amateur de Jalisco (3): 1910-11, 1912-13, 1913-14.

 Jugadors destacats .
Golejadors de l'equip:
 1912-13 - Agustn Valenzuela amb 6 gols;
 1913-14 - Daniel Bentez amb 6 gols;

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331515" title="Torrejn de la Calzada" nonfiltered="4140" processed="4125" dbindex="129266">

Torrejn de la Calzada s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid.  Limita amb Parla, Cubas de la Sagra, Torrejn de Velasco i Grin.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331518" title="Pedro Alcaiz Martnez" nonfiltered="4141" processed="4126" dbindex="129267">

Pedro Alcaiz Martnez va nixer a la ciutat de Castell de la Plana (la Plana Alta, Castell) l'1 d'agost de 1965. s un futbolista ja retirat de l'activitat professional, fill del tamb antic futbolista i capit del Castell dels anys seixanta Pedro Alcaiz Ruiz. 

Amb el club de la seva ciutat natal i el Valencia CF compet a la Primera divisi al llarg de quatre temporades. Per fou a la divisi de plata on van arribar els seus ttols. Amb l'equip valencianista guany el campionat 1986/87, mentre que amb el Castell va obtindre la Copa de la Lliga 1983/84 i el Pichichi dos anys desprs. s tracta, a ms a ms, del tercer mxim golejador de tota la histria del club albinegre, amb 65 gols en partits oficials. D'altra banda, tamb va formar part dels planters d'altres equips de la provncia de Castell, com ara el Villarreal CF, el CF Benlloch o el CD Almassora. 

Trajectria.
Format a la pedrera de El Bovalar dins d'una extraordinria generaci, Pedro Alcaiz va destacar des de jove com a golejador. Aix li va valdre entrar en els plans del primer equip encara amb edat juvenil. Va ser la mateixa temporada 1983/84 quan Toni Torres el feu debutar el 12 de febrer front al Castilla. Aquella primera temporada, a banda de produir-se la seva rpida consolidaci a Castlia, Alcaiz va contribuir de manera significativa a l'ascens de l'Amateur a Tercera divisi per primer cop i guanyar la Copa de la Lliga jugant, com altres membres de la pedrera, com a titular. Altres jugadors com ara Alfredo, Manchado o Mateu repetiren igualment xits amb el primer i segon equip aquell mateix any.

Durant les dues temporades segents Alcaiz va esdevindre el davanter titular dels orelluts. Per quan la seva capacitat golejadora es va disparar durant la 1985/85. La xifra de 24 gols en Lliga (13 d'ells en la primera volta) va deparar l'inters de diversos club de la Primera divisi, com ara l'Espanyol, el Mallorca, el Sabadell o l'Osasuna. Fins i tot el FC Barcelona durant l'aturada invernal. Per a l'hora de prendre decisions reals, la major insistncia va ser la del Valncia, que curiosament militaria la temporada segent a la mateixa Segona divisi. El trasps es va signar en 30 milions de pessetes (180.000 euros), el que va significar la venda ms cara del Castell fins la de Natalio a la UD Almera l'estiu de 2007.

En el seu primer any com a valencianista va pujar a Primera divisi. Malgrat que van haver ms partits que mai en aquella Lliga del play-off, Alcaiz va passar mitja temporada sense jugar, encara que amb una bona mitjana realitzadora. Els dos anys segents la competncia va ser major, pel que la presncia del davanter castellonenc es reduen. En acabar la temporada 1989/90, amb seu club d'origen novament a la Primera divisi, es va pactar l'eixida per la mateixa quantitat que havia costat, malgrat que el jove punta continuava agradant a diferents equips. Novament, Pedro Alcaiz encapalaria per molts anys un altre llistat del Castell, en aquesta ocasi la dels fitxatges ms cars.

Desprs d'una primera temporada ms discreta, la 1990/91 va recuperar el seu nivell de minuts i gols. El moment ms espectacular d'aquell pas del Castell i del propi Alcaiz per la Primera divisi es va viure el 7 d'octubre de 1990 al Nou Castlia, en un partit front al CD Tenerife. Als dos minuts el davanter ja portava un doblet, que van convertir-se quatre a la mitja hora. Amb aquesta marca igualava en quantitat la de Joan Ricart quaranta-sis anys abans, per la superava en el temps empleat. Malgrat aquesta proea, el club va acabar descendit aquell any i el contracte d'Alcaiz no fou renovat.

Desprs de jugar per al Villarreal CF en Segona B i Segona, Alcaiz va romandre dues temporades retirat del futbol. Per a l'estiu de 1996 va tornar per tercer i darrer cop al Castell. La situaci del club havia canviat molt en noms cinc anys: ara es jugava a la Segona B i era una SAD amb problements econmics tan forts com per a fer perillar la seva existncia. Alcaiz fou novament el mxim golejador del seu equip, tot i que no va jugar massa des del retorn d'Osman Bendezu a la banqueta del Nou Castlia. Com que la continuitat ms enll d'un any fou impossible, Alcaiz deix el futbol profesional per anar al Benlloch. All va romandre quatre anys, incloent-hi una experincia com a entrenador-jugador, tornant a mostrar la seva capcitat de finalitzaci en esdevindre mxim golejador de Segona regional tres temporades. La seva carrera es completa amb una cessi al CD Almassora per tal de complir el repte d'haver jugat i marcat a totes les categories del futbol espanyol: des de Primera divisi fins a Segona regional.

Palmars.
 1 Pichichi de Segona divisi: 1985/86 amb el CD Castelln.
 1 Copa de la Lliga de Segona divisi: 1983/84 amb el CD Castelln.

Altres mrits.
 1 ascens a Primera divisi: 1986/87 amb el Valencia CF.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331519" title="67P/Churyumov-Gerasimenko" nonfiltered="4142" processed="4127" dbindex="129268">


67P/Churyumov-Gerasimenko s un dels cometes ms grans orbitant al voltant del Sol amb un perode orbital aproximat de 6.6 anys, passa entre la Terra i Jpiter a una velocitat de 100.000 Km/h, es calcula que t ms de 4500 millions d'anys (data que se suposa la creaci del Sistema Solar). 

Aquest cometa t un nucli poc dens i una morfologia ovalada (diametrals de 3x5 Km). Donat que presenta una excentricitat del 0.6, i un aspecte brillant al passar aprop del Sol, va ser triat com a dest en la missi Rosetta una sonda de la Agncia Espacial Europea, que pretn posar-se a la seva superfcie al 2014, per estudiar el que s la histria quasi intacta de la nostra galxia. 

 
 Fotos del Hubble.
 Com a preparaci de la missi Rosetta el Telescopi Hubble va generar el 2003 una srie de fotografies aconseguint un model en 3D per ordinador que recrea el nucli del cometa.

 Histria .
 Abans del 1840, l'rbita de Churyumov-Gerasimenko es mantenia molt allunyada del Sistema Solar. ;
 (1840), el cometa es va apropar a Jpiter, canviant la seva trajectria i aproximant-lo al Sol, (periheli 3.0 UA) ;
 (1959), altra aproximaci a Jpiter l'apropa encara ms al Sol, (periheli 1.28 UA). ;
 (1962 - 1964) donat el pas prxim al sol i exposat a la seva radiaci comena un procs d'evaporaci, augmentant aix la seva brillantor i mostrant la tpica cua que presenten els cometes en aquest estat. Podria haver sigut visible malgrat als primitius mtodes d'observaci de l'poca.
 (1969), altre perode visible es descobert per cientics sovitics.
 (2000), es triat per l'ESA en la missi Rosetta.
 (nov 2014 - dec 2015) missi Rosetta. ;

 Descobriment .
El cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko va ser descobert al 1969 pel cientfic sovitic Klim Ivanovich Churyumov quan realitzava una rutinria observaci del cometa 32P/Comas Sol en fotografies realitzades al Alma-Ata Astrophysical Institute pel seu company Svetlana Ivanovna Gerasimenko, en un principi es va creure que es tractava d'un altre cometa prviament conegut, per desprs d'un estudi de trajectria i posici es va determinar que es tractava d'un cometa desconegut fins al moment.

Un mes ms tard del seu descobriment, la comunitat cientfica a travs de IAU va definir-lo amb el nmero oficial 67P ('P'per la seva peridic en el nostre sistema) i el hi va asignar el nom dels seus descubridor.

Referncies.


 Enllaos externs .
http://www9.ocn.ne.jp/~comet/pcmtn/0067p.htm ;
http://www.iac.es/galeria/mrk/comets/67p/67p.htm (angls) Detalls del cometa 67P amb corbes de llum i fotografies.
http://atlante.teobaldopower.org/cometas/67PChuryumov-Gerasimenko.htm, Simulaci orbital de cometes.
http://cometography.com/pcomets/067p.html 67P on Kronk's Cometography;
http://www.spacetelescope.org/images/html/heic0310a.html 67P/Churymuov-Gerasimenko at ESA/Hubble.
http://www.astrometrica.at/images/200402.html Imatges en color del 67P/Churymuov-Gerasimenko.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331520" title="Oposici (examen)" nonfiltered="4143" processed="4128" dbindex="129269">
L'oposici s un examen o seguit de proves per accedir a un crrec o feina especfica. Normalment les oposicions les convoquen les administracions pbliques per escollir els funcionaris o treballadors a temps parcial. Les oposicions han de reunir les segents condicions
 estar obertes a qualsevol aspirant que reuneixi els requisits de titulaci i nacionalitat;
 publicitar els continguts de la prova amb temps suficient per a la seva preparaci (usualment als butlletins oficials);
 correcci per part d'un tribunal que garanteixi la igualtat de tracte a tots els aspirants;

Les oposicions poden incloure proves teriques sobre el temari donat, proves fsiques o prctiques, tests psicotcnics, defenses orals de casos i la presentaci alternativa de mrits acadmics o laborals per sumar punts al resultat final.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331523" title="Torrejn de Velasco" nonfiltered="4144" processed="4129" dbindex="129270">

Torrejn de Velasco s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid.  Limita al nordoest amb Torrejn de la Calzada, al nord amb Parla, a l'est amb Valdemoro i al sud amb la provncia de Toledo.

Enllaos externs.

Pgina de l'Ajuntament de Torrejn de Velasco;
Portal d'informaci de Torrejn de Velasco;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331524" title="Valdemoro" nonfiltered="4145" processed="4130" dbindex="129271">

Valdemoro s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid.  Forma part de la Comarca Sur de Madrid, tot i que tamb se sol incloure-la en la comarca toledana de La Sagra i a l'rea Metropolitana de Madrid. Limita al nord amb Pinto, al sud amb Ciempozuelos, Sesea i Esquivias, a l'est amb San Martn de la Vega i Ciempozuelos, i a l'oest amb Torrejn de Velasco. La histria recent del municipi es troba lligada a la Gurdia Civil, ja que a Valdemoro hi ha el Collegi de Gurdies Joves "Duque de Ahumada", centre de formaci dels futurs membres del cos.

 Demografia .






 Poltica .



 Enllaos externs .

Ajuntament de Valdemoro  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331528" title="Cahora Bassa" nonfiltered="4146" processed="4131" dbindex="129272">


Cahora Bassa fou una resclosa i embassament portugus al districte de Tete, al riu Zambeze, a uns 120 km de la ciutat de Tete i actualment propietat de l'estat de Moambic. s el quart embassament d'frica desprs d'Assuan, Volta i Kariba, amb 2739 km2 (fins a 250 de llarg per 38 km d'ampla). La seva profunditat mitjana es de 26 metres. s el mxim productor d'electricitat de Moambic amb una capacitat de 2000 megawats, que subministren al pas i a Sud-frica i Zimbabwe. Va agafar el nom (Cahora) de la llengua nhngue, i vol dir "acaba la feina".

La construcci es va iniciar el 1969 i el llac es va comenar a omplir el desembre de 1974. L'administraci correspon a la Hidroelctrica de Cahora Bassa, una empresa en qu l'estat moambiqus va agafar el 18% el 1975 mentre l'estat portugus va conservar el 82%. La construcci fou dificil primer per la guerra d'alliberament (1964-1974), i desprs de 1980, ja en funcionament, per la guerra civil de Moambic  (1977-1992). El 31 d'octubre del 2006 Portugal va vendre o cedir la seva participaci a l'estat de Moambic.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331529" title="Comarca de Las Vegas" nonfiltered="4147" processed="4132" dbindex="129273">
Segons la Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme) de la Comunitat de Madrid, la Comarca de Las Vegas s una de les Comarques de la Comunitat de Madrid. T una extensi de 1378,13 km i est banyada pels rius Tajo, Tajua i Jarama.

 Municipis de la comarca .
La comarca est formada pels segents municipis, amb la superfcie en kilmetres quadrats, i la poblaci de 2006.




 Vegeu tamb .
 Comunitat de Madrid;
 Comarques de la Comunitat de Madrid;
 Municipis de la Comunitat de Madrid;
 
 Enllaos externs .
 Gua de Turismo Rural y Activo, editada per la Direcci General de Turisme (Conselleria de Cultura i Turisme de la Comunitat de Madrid), dipsit legal M-35.626 - 2006, edici octubre 2007.
 Web oficial de la Comarca de Las Vegas;
 Associaci de Desenvolupament Rural Aranjuez-Comarca de las Vegas (ARACOVE);
La Guerra Civil a la Comarca de las Vegas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331530" title="Club Deportivo Nacional" nonfiltered="4148" processed="4133" dbindex="129274">

El Club Deportivo Nacional s un club de futbol mexic de la ciutat de Guadalajara, que actualment juga a les categories inferiors mexicanes.

 Histria .
Els orgens del club se situen el 1916 al barri de Mexicaltzingo de la ciutat de Guadalajara, on fou fundat a partir d'un altre club de la ciutat anomenat Standard. Ingress a la lliga de Jalisco el 1919 a la segona categoria, ascendint el 1922 a primera en coronar-se campi de segona. Fou un dels grans del futbol amateur de Jalisco, proclamant-se set cops campi de lliga.

Amb el naixement de la lliga professional el 1943, el Nacional fou enquadrat a la segona divisi mexicana. La temporada 1960-1961 es proclam campi de segona i aconsegu ascendir a primera per primer cop. Romangu a la categoria quatre temporades, fins el 1964-1965, destacant una segona posici en la 1962-1963. A partir d'aquesta temporada el club rest a les categories inferiors del futbol mexic.

 Palmars .
 Tornejos nacionals .
 Era amateur . 
Lliga Amateur de Jalisco (7) 1925-1926, 1926-1927, 1930-1931, 1931-1932, 1933-1934, 1936-1937, 1938-1939;

 Era professional . 
Segona divisi mexicana: 1960-1961;
Copa Mxico de segona divisi 1958;
Campen de Campeones de segona divisi 1958;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331531" title="Santa Anna de Montorns" nonfiltered="4149" processed="4134" dbindex="129275">

L'Ermita de Santa Anna de Montorns s una esglsia gtica del segle XIV i antic monestir agustini que pertany a la parrquia de Barber de la Conca per que est dins el terme de Prenafeta, al municipi de Montblanc (Conca de Barber).

La primera pedra de la construcci fou posada el 1373 pel Rei Pere III i l'Arquebisbe de Tarragona Pere de Clasquer, per la fase final de les obres va ser duta a terme per monjos de l'Orde de Sant Agust, que s'installarien al conjunt.

Es trobava dins l'antic terme del castell de Montorns, de la jurisdicci de Poblet. L'ermita es va convertir en lloc de culte i trobada per a diversos pobles vens (Barber de la Conca, Montblanc, Prenafeta, Figuerola del Camp, Miramar, Lilla, Rojals, La Riba, Farena, Vilaverd, La Gurdia dels Prats, Ollers, Pira o Sarral). 

A finals de segle XX, l'ermita restava abandonada i en estat runs. Des de fa poc es va engegar una campanya de recuperaci -liderada pel rector de Barber de la Conca Mossn Palacn i l'historiador Joan Fuguet i Sans- que ha aconseguit collocar la Creu de terme al davant i la coberta de l'esglsia, que va permetre celebrar-hi la primera eucaristia el juliol de 2008.

Referncies.
J. Fuguet; C. Plaza. Santa Anna de Montorns, una ermita gtica de la Conca de Barber. Quaderns d'histria tarraconense, ISSN 0211-142X, N. 6, 1987.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331533" title="Ambite" nonfiltered="4150" processed="4135" dbindex="129276">

Ambite s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita al nord amb els territoris alcarrenys d' Olmeda de las Fuentes i Pezuela de las Torres, al sud amb Orusco de Tajua, a l'oest amb Villar del Olmo i a l'est amb Mondjar. 

 Enllaos externs .
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Fitxa municipal;
Instituto de Estadstica de la Comunidad de Madrid   Sries estadstiques del municipi;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331534" title="Brea de Tajo" nonfiltered="4151" processed="4136" dbindex="129277">

Brea de Tajo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita a l'est amb Driebes (provncia de Guadalajara); amb Estremera al sud, amb Valdaracete, a l'oest; i al nord, amb Mondjar. T molta vinculaci a Villarejo de Salvans, Tielmes, Orusco de Tajua i Villamanrique de Tajo. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331542" title="Carabaa" nonfiltered="4152" processed="4137" dbindex="129278">

Carabaa s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid, als marges del riu Tajua. Limita amb els municipis d'Orusco de Tajua, Valdaracete i Valdilecha.

Carabaa s coneguida pel seu fams Oli d'Oliva Verge Extra Vega Carabaa i per les seves famoses aiges purgants. El seu manantial es troba al cerro de Cabeza Gorda.
 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331543" title="Trobada Alternativa de Nou Barris" nonfiltered="4153" processed="4138" dbindex="129279">

La Trobada Alternativa de Nou Barris s un espai poltic d'esquerres, obert i assembleari, construt el juny de 2008 amb l'objectiu de fer crixer els moviments socials i promoure la democrcia participativa al districte de Nou Barris.


No s'ha de confondre amb cap candidatura ni partit poltic, la Trobada Alternativa de Nou Barris no t aspiracions electorals. s un projecte de base que t la voluntat de portar la poltica al carrer tal com s'esmenta en el manifest fundacional , busca obrir nous espais venals de participaci i reivindicaci, davant d'una ciutat caracteritzada per l'evident distncia que actualment hi ha entre la poltica institucional i la gent dels barris.

Aquest espai viu dues etapes. La primera comena el gener de 2007 i acaba amb l'Assemblea Constituent   el 14 de juny de 2008, data en la que comena la segona.

 Primera etapa .
Un grup de vens i venes vinculats als moviments socials de Nou Barris es reuneixen el gener de 2007, amb la intenci de crear un espai com de reivindicaci poltica. Desprs d'anys de treball conjunt, per espordic, en lluites allades com la Vaga General de 2002, l'assemblea contra la Invasi de l'Iraq del 2003, el No a la Constituci Europea, el No a l'Estatut ... sorgeix la necessitat de consolidar un marc d'actuaci com i permanent.

Aquesta etapa es caracteritza per l'expansi i difusi del projecte, sota el nom de Trobada Social i Alternativa de Nou Barris (nom adoptat fins l'Assemblea Constituent). Durant aquest perode, es fa un acte de presentaci on s'hi aplega un centenar de vens i venes, es publica un butllet, es participa a l'Assemblea per l'Habitatge Digne de Nou Barris, a la Cultura va de Festa, s'organitzen diverses activitats contra la precarietat (cas Cndido i Morala i luita pels dos dies de descans dels conductors d'autobusos de Barcelona) i per la lluita antipatriarcal.

 Assemblea Constituent .
Desprs d'un any i mig de gestaci, el projecte es formalitza mitjanant l'Assemblea Constituent. Aquest esdeveniment es celebra el dia 14 de juny de 2008 al Centre Cvic de Can Bast, del barri del Tur de la Peira, amb la participaci d'una cinquantena de persones. Tanmateix, tot i materialitzar-se en aquesta data, el debat assembleari s'inicia el mes de maig del mateix any, i l'acte pblic esdev una culminaci.

El procs gira entorn a dos documents, la ponncia poltica i la ponncia organitzativa. La ponncia poltica representa els objectius, posicionament i lnies d'actuaci en temtiques socials determinades. Per altra banda, la ponncia organitzativa estableix un funcionament intern coherent amb els reptes a assolir.

Fruit del debat i la participaci, s'estableix el nom definitiu de l'espai poltic: Trobada Alternativa de Nou Barris. Alhora, tamb sorgeixen noves rees de treball: dinamitzaci, laboral, habitatge, ecologia, comunicaci i educaci.

 Segona etapa .
Consolidaci del projecte. Durant l'estiu de 2008 s'acaben d'estructurar les diferents rees de treball i es dna suport a nous projectes de carcter reivindicatiu, com la demanda d'habitatge de lloguer al barri de Porta o l'apostasia collectiva.  (campanya per marxar del cens de l'esglsia catlica).

A la tardor de 2008, en ple debat sobre la crisi i la retallada de drets socials, la Trobada no resta immbil. Per una banda, s organitza una assemblea al carrer per debatre sobre la directiva de les 65 hores laborals, amb persones del camp sindical, convidades per informar i tractar de coordinar respostes. Per altra banda, juntament amb ATTAC i el Centre Cvic Can Bast, es realitza un Seminari d Economia Bsica, configurat per cinc sessions a crrec d Arcadi Oliveres, professor d economia de la Universitat Autnoma de Barcelona.

En l mbit de l habitatge, es continua donant suport a la Campanya 500 x 20, en la que es reivindica un parc pblic d habitatges de lloguer al 20% del sou. Al mes de gener ja sn 116 vens inscrits a la demanda popular.

Durant el cap de setmana del 3 i 4 d octubre, amb la celebraci de la Foliada, Festival d Intercanvi galaico-catal, la Trobada organitza un dels debats, al voltant del franquisme i la repressi ahir i avui.

 Seu social .
La Trobada Alternativa de Nou Barris gaudeix d'una seu social, el Casal Popular Tres Voltes Rebel, situat al Carrer Argulls, 108 del barri de Prosperitat.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Trobada Alternativa de Nou Barris;
Campanya per l'apostasia collectiva;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331544" title="Club Universidad Nacional" nonfiltered="4154" processed="4139" dbindex="129280">

El Club Universidad Nacional fou un club de futbol mexic de la ciutat de Mxic. s conegut popularment com Pumas de la UNAM o simplement Pumas. Representa a la Universidad Nacional Autnoma de Mxico (UNAM).

 Histria .
L'any 1937, durant el rectorat de Luis Chico Goerne, es va fer la petici perqu un equip representatiu de la Universitat Nacional Autnoma de Mxic ingresss a la Lliga Amateur del Districte Federal, essent rebutjada i escollit en el seu lloc l'equip del Marte, que s'un a Espanya, Astrias, Amrica, Necaxa i Atlante. L'any 1940 el rector Gustavo Baz Prada li va encarregar la preparaci de l'equip de la Universitat al costarriqueny Rodolfo Muos "Butch", qui jugava amb el Club Espanya. L'equip universitari es componia de jugadors de les diferents escoles i facultats de la Instituci. Muos va romandre en aquest lloc durant 13 anys. Roberto "El Tapato" Mndez, entrenador de futbol americ, va decidir, entre 1942 i 1946 que el malnom per a l'esquadra universitria fora el de Pumas, un nom que s'esqueia a un bon futbolista, fort, agressiu, valent, rpid i intelligent. 

El 1954 l'equip va ser acceptat en la Segona Divisi. Desprs de tres anys l'equip va demanar un perms per a absentar-se de la competncia durant un any amb la finalitat de reestructurar-se. Els Pumas van ascendir a primera divisi en la temporada 1961-62 desprs de vncer al Catalua de Torren per 5-1.

El club ha guanyat cinc vegades el campionat mexic. La temporada 1976-77 acab lder de la fase regular amb 50 punts, amb 19 partits guanyats, 12 empatats i 7 derrotes amb 67 gols a favor i 43 en contra. A la final derrotaren els Leones Negros de la Universitat de Guadalajara. En aquesta temporada es produ el debut d'Hugo Snchez al club. La temporada 1980-81 l'equip va acabar en primer lloc del Grup 4, i segon de la taula general amb 49 punts, darrere dels Tecos. A la final derrot el Cruz Azul per un agregat de 4-2 (0-1, 4-1). L'equip era dirigit pel iugoslau Bora Milutinovic. La temporada 1990-1991, dirigits per Miguel Meja Barn, acabaren lders de la fase regular amb 55 punts, i a la final es desferen del Club Amrica. Al Clausura 2004 l'equip fou el segon amb millor puntuaci a la fase regular. El ttol es decid davant el CD Guadalajara en els penals, desprs d'un empat en el marcador global de 1-1. L'Obertura 2004 comena amb el triomf assolit pel club al Trofeu Santiago Bernabu, on derrot el Reial Madrid. Al campionat mexic derrot a la final al Monterrey amb un gol de Francisco Fonseca. Aquests dos ltims ttols van ser dirigits per l'ex futbolista Hugo Snchez.

 Palmars .

 Era professional .
Lliga mexicana de futbol (5): 1976-77, 1980-81 1990-91, Clausura 2004, Apertura 2004;
Copa Mxic (1): 1975;
Campi de Campions (2): 1975, 2004;
Segona divisi de Mxic (1): 1961-62;

 Tornejos internacionals . 
Copa de Campions de la CONCACAF (3): 1980, 1982, 1989;
Copa Interamericana (1): 1981.

 Jugadors destacats .
Enrique Borja;
Aarn Padilla;
Leonardo Cuellar;
Luis Flores;
Manuel Negrete;
Alberto Garca Aspe;
Luis Garca Postigo;
Jorge Campos;
Claudio Surez;
Hugo Snchez Mrquez;

 Equips filials .
Pumas Morelos;
Pumas Naucalpan;
Prepa Pumas;
Pumas CCH;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Universidad Nacional Autnoma de Mxico;
Web de Pumitas de la UNAM;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331547" title="Charles Francis Hockett" nonfiltered="4155" processed="4140" dbindex="129281">
Charles Francis Hockett (1916-2000) va ser un lingista americ lligat a l'estructuralisme bloomfieldi, o distribucionalisme. Va estudiar antropologia i lingstica i va impartir classes de les dues disciplines a diverses universitats estatunidenques.

La seva principal aportaci sn els 13 trets de Hockett, les caracterstiques que distingeixen el llenguatge d'altres sistemes de comunicaci. Alguns sistemes poden compartir diversos trets, per noms el llenguatge hum els t tots:

 canal auditiu: suposa un avantatge adaptatiu perqu requereix el moviment de pocs rgans del cos i es pot comunicar el missatge mentre es duen a terme altres tasques;
 recepci massiva;
 transitorietat: les ones sonores duren el temps just per ser enteses, permeten transmetre rpidament molta informaci;
 intercanviabilitat: una persona pot ser emissor i desprs receptor;
 auto-regulaci: el parlant sent el que diu i pot corregir-se si hi ha error o modificar el missatge en funci de la resposta del seu interlocutor;
 especialitzaci: la parla noms serveix per comunicar-se, a diferncia de moviments d'animals, per exemple;
 semanticitat: el signe t un sentit concret;
 arbitrarietat: la paraula t una relaci arbitrria i convencional amb all que designa;
 discreci: el llenguatge es pot dividir en fonemes;
 desplaament: en ser simblic, permet referir-se a realitats no presents en el temps i l'espi;
 productivitat: es poden crear indefinits nous missatges;
 socialitzaci: la llengua s'adquireix com a part del procs de socialitzaci, s un aprenentatge i no un instint;
 doble articulaci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331548" title="Mario Edo Gil" nonfiltered="4156" processed="4141" dbindex="129282">
Mario Edo Gil (Fanzara, Alt Millars, 1958) s un poltic valenci. Treballador industrial i secretari general del PSPV-PSOE a Castell de la Plana el 1999-2000, fou diputat per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 2000. A les eleccions municipals de 2007 fou escollit regidor de l'ajuntament de Castell de la Plana.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331549" title="Ball de les Gitanes de Vilafranca del Peneds" nonfiltered="4157" processed="4142" dbindex="129283">

El Ball de les Gitanes de Vilafranca del Peneds s un ball parlat. Diversos autors consideren els Balls de les Gitanes balls amb parlaments, on el text s un suport a la dansa; en el cas de les Gitanes de Vilafranca, la importncia que adquireix la posada en escena i el tractament que rep la part recitativa ha fet que a Vilafranca es consideri les Gitanes un ball parlat amb la mateixa consideraci que es t amb els Diables o el Ball d en Serrallonga.

Forma part de la categoria de balls parlats de tipus satric i aix queda ben pals en el transcurs de la representaci complerta de la dansa, on es remarquen i interactuen els diferents rols de cada personatge. Les lloances del Capit, els negocis de la Cordonera, la baralla d enamorats protagonitzada pels Galerons, declaracions d amor, lamentacions... donen lloc a escenes cmiques plenes de stira social que tan han professat aquestes manifestacions festives.

El Ball de les Gitanes no disposa d un text-gui sobre l estructura dramtica que s utilitzava a Vilafranca antigament. Tot i que la presncia d uns versos ha sigut una constant des de finals del segle XIX (bona part d ells es troben recollits en diversos treballs) aquests no han seguit una estructura fixa i s han realitzat a parer dels membres que han format part del grup. L actual gui va ser creat per la restauraci del 2001 i s una adaptaci feta per Raimon Casals a partir de les descripcions existents i els reculls folklrics de Ballets del Peneds i l Esbart Catal de Dansaires, a banda de l estudi del desenvolupament general dels balls parlats. Un altre document important per acabar de configurar el gui van ser uns versos escrits per Apelles Mestres a partir d uns d originals recollits per Aureli Capmany al Peneds. Aquests conservaven una estructura dramtica intercalada amb el ball que ens ajudava a mantenir la presncia dels versos dintre de la dansa, com s havia anat fens fins els ltims anys de l anterior grup.

A diferncia d altres balls actius en altres poblacions, on la part recitativa es realitza abans o desprs de la coreogrfica, en el cas de Vilafranca, com ja hem dit, aquesta est intercalada en el desenvolupament de la dansa. Aix la dota de major fludesa i en el global de l espectacle en millora el ritme i equilibra la part teatral amb la coreogrfica.

Per tal de mantenir el carcter viu d aquest ball, a banda dels versos ja tradicionals, els altres es renoven cada any mitjanant la guia d uns esquemes fixats com a reiteratius dels distints personatges, creant aix una simbiosis entre la tradici i la modernitat. 

Existeix un vers tradicional, recollit a principis del segle XX i molt utilitzat durant el mateix: 

Gitanilles!!
Eh!!!
Aquestes s que sn gitanes.
gitanes de condici,
i per nostres culpes i errades
anem a desfer el cord.

La dansa.
L esquema general del Ball de les Gitanes ha quedat fixat en 3 parts. La primera figura s  la Passada  (que serveix per entrar al lloc on es ballar), la segona s el  Ball  (ja sigui el  Ball de Cintes  o el  Ball de Galerons  o  Rotllet ), i la tercera torna a ser  la Passada  (per marcant aquest cop la sortida del grup del lloc on s ha ballat). Cal dir que la primera i tercera part sn molt curtes degut a la funci d entrada i sortida del grup. A Vilafranca l s de  la Passada  com a pea d inici i avs ha quedat arraconada ja que els diversos grups del seguici han aprofitat aquestes msiques i han creat veritables balls donant a aquestes peces breus una coreografia i una durada considerable. La segona part s la ms extensa i variada. Consta principalment de dos balls: el  Ball de Cintes  i el  Ball de Galerons  o  Rotllet . El primer s executat pels Gitanos i el segon, com el seu nom indica, pels Galerons. El  Ball de Cintes  al seu temps consta de dues figures:  el cord  i  la trena  que s alternen tot depenent de la llargada de l actuaci arribant a un mxim de tres (cord-trena-cord). El  Ball de Galerons  s una jota amb galanteig que ballen primer la parella de Galerons i desprs cada Galer ho fa amb un altre Gitano o Gitana (1 o 2 cops) per acabar una altra vegada ballant els Galerons junts.

El vestuari.
La indumentria dels nois consta d una camisa i pantalons color cru, faldell, camalls amb cascavells, faixa, mocador al cap i espardenyes de veta negra. Els faldellins i els camalls dels gitanos sn de quatre colors: grana, blau fosc, blau clar i negre (tant el blau fosc com el grana pertanyen als que ballen amb les cintes, el negre s del Capit i l Estaquirot i el blau clar pel Galer). Els cascavells que porten als camalls sn ms grans dels que trobem habitualment a la resta de balls de la Festa Major i sn els que trobem per adornar els cavalls o rucs. Al cap hi porten un mocador llis nuat al darrere o al davant, segons el gust de cadasc; l Estaquirot i el Capit el porten de color negre, el Galer blau clar i els altres gitanos utilitzen colors diversos sense estar fixats: marr, verd... Finalment, les faixes que utilitzen sn totes de color morat, un color de faixa que tamb es trobava abans.

La indumentria de les noies consta de pantalonets i enagos crus, faldilla de color, brusa, cosset, mant i espardenyes. Les faldilles de les noies sn de la gamma del marr i verd; i gammes de blau i rosat pels cossets. Cap cosset no s igual ni en la forma ni en el color; n hi ha que van cordats darrere i d altres que van cordats davant. El mant que noms es fa servir als vespres, quan fresqueja, serveix per abrigar i quan el porten se l lliguen al darrera, d aquesta manera estan ms lliures per ballar. Els mantons sn llisos i no porten serrells com els mantons madrilenys; els seus colors sn: negre, gris perla, granat i blau. Per complementar tot aquest vestuari les noies porten arracades i es pentinen al seu gust: a vegades s hi posen cintes, o b flors, o se l recullen... Tant les faldilles de les noies com les camises dels nois, estan totes ornamentades amb flors fetes de vetes.

Els Galerons utilitzen una tonalitat ms clara respecte de la resta de gitanos. Aix s aix perqu representen la parella ms jove del grup (els nuvis) i el blanc s color de puresa. Tant la faldilla de la Galerona com el faldell del Galer sn de color beige amb un vi blau a la part inferior. Aquest blau s el mateix que s utilitza en el cosset i el mant de la noia i en els camalls del noi.

Tots els gitanos i gitanes, excepte el Capit i l Estaquirot, porten castanyoles a les mans. El Capit duu un fuet com el que s utilitza per guiar els cavalls del carro i aix poder obrir pas a les cercaviles i marcar l inici de les evolucions coreogrfiques; l Estaquirot s qui aguanta el pal. Aquests dos ltims porten creuat a les espatlles un farcell en el qual es guarden les coses dels membres del grup.

El pal.

El pal s l emblema i el smbol del grup: representa l antic Arbre de Maig. Fet de fusta i vernissat, est coronat per una tofa de flors d on surten les cintes, sense que nosaltres en podem veure l origen. Aquestes, que sn vetes, no cintes de set, segueixen la gamma cromtica del ball: dues cintes de color blanc, dues de verdes, dues de vermelles i dues de grogues. A diferncia de l antic Pal que no sabem el perqu era pintat amb franges de color entrellaades aquest s completament llis, recordant l aspecte d un arbre.

La msica.
La msica del Ball de les Gitanes consta de tres peces ben diferents entre si: la  Passada , el  Ball de Cintes  i el  Rotllet  o  Ball de Galerons .

La  Passada  s una msica alegre, d introducci, que serveix per obrir-se pas, collocar-se i preparar-se per comenar a ballar. Tamb crida la gent per anar a veure el ball. Aquesta part que s ha recuperat, feia anys que no es tocava a la vila.

En la segona melodia, el  Ball de Cintes , els balladors teixeixen entorn del pal. Aquesta part es pot anar repetint depenent de les parts que s executin (per tal d enllaar el  cord  amb la  trena  i aquesta altra vegada amb un  cord ).

La part ms engrescadora s el  Rotllet  o  Ball de Galerons". El ritme d aquesta pea s el d una jota; a la seva part final hi ha una salutaci, en la que s alenteix el ritme de la pea (coincidint amb el principi de la salutaci) i es va accelerant fins arribar al final (que s el mateix ritme en qu s ha comenat la jota).

Els balladors fan sonar les castanyoles al ritme de la msica mentre dansen, de forma que sempre hi ha un repic caracterstic acompanyant la melodia del Ball. Les castanyoles sn d estil clssic, diferenciant les femenines de les masculines (que sn una mica ms grosses). Sn de fusta de Granadillo, el nmero 9 pels homes i els nmeros 6 i 7 per les dones. Referent al punt de collocaci de les castanyoles (que respon a un s folklric o modern) s ha optat perqu cada membre les utilitzi de la forma ms cmode. Hem de tenir en compte que tamb s ha d agafar la cinta mentre es toquen les castanyoles, fet que condiciona que cada membre esculli all que li sigui ms prctic a l hora de ballar.

Els instruments que acompanyen actualment el Ball s la tradicional formaci de gralles i timbal.

Referncies.


Vegeu tamb.
 Ball de gitanes;
 Ball de gitanes de Sant Celoni;
 Ball d'en Serrallonga;
 Ball de diables;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331552" title="Time" nonfiltered="4158" processed="4143" dbindex="129284">


 Time (revista);
 Time (can), ttol de Pink Floyd;
 Time (Noruega);
 Time Warner, empresa;

Informtica:
Ordre time;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331555" title="Time (revista)" nonfiltered="4159" processed="4144" dbindex="129285">
La revista Time s un magazine d'actualitat americ de gran ress internacional, amb diverses edicions locals. Es publica des de 1923. El seu periodisme divulgatiu destaca per les frases curtes i la portada de la revista, on es destaca un personatge o tema. Aparixer en aquesta portada es considera un signe de notabilitat. 

Time escull cada any les 100 persones ms influents del planeta, amb ajuda d'acadmics de diverses especialitats. Els nomenaments s'han convertit en una tradici als Estats Units. La persona que ha aparegut ms vegades en aquest llistat s Oprah Winfrey. Altres personalitats destacades sn: George Walker Bush, Bill Gates, Hu Jintao o Steve Jobs, entre d'altres
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331556" title="Carmen Martorell Palls" nonfiltered="4160" processed="4145" dbindex="129286">
Carmen Martorell Palls (Valncia, 1942) s una psicloga i poltica valenciana. Doctorada en filosofia i lletres, ha estat professora titular del Departament de Personalitat, Avaluaci i Tratament Psicolgic de la Facultat de Psicologia de la Universitat de Valncia. 

Fou diputada pel PP per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2000 i el 2002 fou nomenada Secretria General de Medi Ambient. El 2006 fou nomenada presidenta de la Fundaci Valenciana de la Qualitat.

 Obres .
 El sistema universitario valenciano. Libro Blanco (1999), coordinadora;
 Evaluacin de las dimensiones de socializacin en nios y adolescentes: una dcada de investigacin (1992);
 Socializacin y conducta prosocial (1996);

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331558" title="Estaci de Vilanova i la Geltr" nonfiltered="4161" processed="4146" dbindex="129287">

 











Vilanova i la Geltr s una estaci de la lnia R2 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada a Vilanova i la Geltr a la comarca del Garraf. A ms de trens de rodalies, paren alguns trens de Mitjana Distancia de les lnies Ca1, Ca3 i Ca4.

L'estaci es troba a la lnia del Corredor Mediterrani, per la qual cosa passen molts trens de llarg recorregut sense parar. s la capalera de part dels trens de rodalies i al costat d'aquesta hi ha el Museu del Ferrocarril de Vilanova i la Geltr, on hi ha una gran collecci de locomotores de vapor.




Vegeu tamb.
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca1;
Lnia Ca3;
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331562" title="Guillermo Mara Martnez Casa" nonfiltered="4162" processed="4147" dbindex="129288">
Guillermo Mara Martnez Casa (Valncia, 1955) s un advocat i poltic valenci. Es llicenci en dret i s'especialitz en dret martim i aeronutic. Militant del PP, n'ha estat secretari adjunt de relacions internacionals. Fou diputat del PP per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996 i 2000. Tamb ha estat membre de l'Assemblea Parlamentria del Consell d'Europa de 1996 a 2004 i candidat a les eleccions al Parlament Europeu el 2004.

 Enllaos externs .
 Fitxa de Guillermo Martnez al Congrs;
 Guillermo Martnez al Consell d'Europa;
 Candidatures al Parlament Europeu de 2004;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331568" title="Bloque de la Izquierda Asturiana" nonfiltered="4163" processed="4148" dbindex="129289">
Bloque de la Izquierda Asturiana (BIA) fou una coalici nacionalista asturiana d'esquerres formada per Izquierda Asturiana (IAS), Izquierda Nacionaliega d'Asturies (INA) i el PCPE. Es present a les eleccions generals espanyoles de 2000, per noms va obtenir 1.085 vots. Una part d'ells va formar el 2003 el Bloque por Asturies, que es present a les eleccions autonmiques de 2003 en coalici amb Izquierda Unida. Altres fundarien el 2007 Unid.

 Vegeu tamb .
 Unid;

 Referncies .
 Membres de la coalici;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331571" title="Rosa Maria Peris Cervera" nonfiltered="4164" processed="4149" dbindex="129290">
Rosa Maria Peris Cervera (Benaguasil, Camp de Tria, 1969) s una advocada i poltica valenciana. Llicenciada en dret per la Universitat de Valncia, exerc durant sis anys com a advocada laboralista. Fou regidora de l'ajuntament de Benaguasil pel PSPV-PSOE i diputada per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2000, on ha estat portaveu de la Comissi Mixta per a la Uni Europea. El 2004 fou nomenada presidenta de l'Instituto de la Mujer.

 Enllaos externs .
 Nomenament de presidenta de l'Instituto de la Mujer;
 Entrevista a Periodistadigital.c0m;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331572" title="Estaci de l'Aeroport (el Prat)" nonfiltered="4165" processed="4150" dbindex="129291">


 


Aeroport s una estaci de la lnia R10 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona situada al costat del Aeroport de Barcelona al municipi d'El Prat de Llobregat.

L'estaci es va obrir al pblic el 1975 desprs de construir-se un ramal de via nica entre El Prat de Llobregat, i aquesta. L'estaci est separada de les Terminals A i B de l'aeroport per l'aparcament i hi est comunicada per una passera coberta.

L'estaci ha tingut un servei variable amb el pas del temps. Desprs de l'obertura hi sortien trens cada 15 minuts cap a Sants. Quan es va integrar a la xarxa de Rodalies Renfe com un ramal de la R1 la freqncia era de 20 minuts amb trens amb destinaci Matar. Va estar tancada el 2005 a causa de les obres del Tren d'Alta Velocitat  Madrid-Barcelona i quan es va reobrir ho va fer com part de la nova lnia R10 entre l'Estaci de Frana i l'Aeroport amb una freqncia de 30 minuts .

Te la particularitat d'estar situada a la zona 4 per a Renfe Operadora i a la zona 1 per a l'ATM, el que fa que el cost del viatge sigui molt diferent si s'utilitzen bitllets propis de Renfe Operadora o bitllets integrats de l'Autoritat del Transport Metropolit de Barcelona.

Es preveu que entre 2010 i 2011 arribi la L9 del Metro de Barcelona fins a l'aeroport.



Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Lnia 10 (Rodalies Barcelona);
Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331574" title="Hyundai i30" nonfiltered="4166" processed="4151" dbindex="129292">

El Hyundai i30 es un vehicle de tipus compact car (o segment c a Europa) fabricat per Hyundai Motor Company i dissenyat pel Hyundai European Team ubicat a Alemanya. Comparteix molts elements mecnics amb el KIA Cee'd, amb qui comparteix xasss i motors.

Aquest Hyundai substitueix al Hyundai Elantra i al Hyundai Accent en certs mercats, i en d'altres se situa com un model intermedi entre el Hyundai Accent i el Hyundai Sonata.

Rivals del i30 sn el Toyota Auris, Mazda3, Honda Civic, Ford Focus, Volskwagen Golf, Opel Astra o Peugeot 308 entre d'altres.

 Introducci .

Presentat al Geneva Motor Show de Mar del 2007, va ser presentat al segon semestre del 2007 a Europa (a Catalunya va ser disponible a partir de juliol de 2007 i Austrlia per la versi hatchback de 5 portes, l'i30 ha estat un vehicle fabricat pensant i fet especficament pels europeus. De fet s'observa que en les mides i detalls tcnics del vehicle s'aprecia una influencia del Hyundai Elantra, tals com la mida de la suspensi posterior (el Ford Focus i el Volskwagen Golf tamb) per en la majoria no (fins i tot el Peugeot 308 i el Toyota Auris no l'incorporen).

Ms tard, en el Seoul Motor Show del 2007 es va presentar la versi familiar, la qual inicia la seva comercialitzaci el 2008 sota el nom de CW, que significa "Crossover Wagon". Al mercat britnic es ven com Estate.

 Especificacions .


Disponible en 2 tipus de carrosseries (hatchback de 5 portes i wagon), el i30 s'ofereix en els segents paquets segons el mercat (a exemple: Austrlia, Espanya i Regne Unit):

Austrlia (motors 1.6 CRDi 115 i 2.0 CVVT 143):

 SX: Paquet bsic que inclou airbags frontals, ABS+EBD, Aire condicionat i llantes de 15" entre d'altres.
 SLX: Semi-equipat. Afegeix al SX, airbags laterals davanters i posteriors, llantes de 16" i fars anti-boira entre d'altres detalls.
 SR: Equipat. Afegeix al SLX, ESP, llantes de 17", acabats i seients de pell entre d'altres detalls.

Espanya:

 Classic: Paquet bsic que inclou ESP, ABS+EDB, airbags frontals, laterals i de cortina, fars antiboira.
 Comfort: Paquet bsic als mercats a on no s'ofereix. Afegeix sobre el Classic el climatitzador, volant i palanca de pell entre altres detalls.
 Style: Paquet "equipat", que afegeix llantes d'aliatge de 16", retrovisors plegables elctricament, sensor de pluja i auto-encs de llums entre altres.
 Style Sport: El mateix que l'anterior;
 Premium: Paquet luxe que inclou tapissat de pell, llantes d'aliatge de 17", sostre elctric i control de velocitat.

Regne Unit (els mateixos que Espanya menys el 1.6 CRDi 90 cv):

 Comfort: Paquet bsic. Inclou aire condicionat, ESP, 6 airbags, llantes de 15" i fars anti-boira entre d'altres detalls.
 Style: Paquet semi-equipat. Inclou el mateix que el Comfort ms llantes d'aliatge de 16", llums automtiques, mesurador de pressi dels pneumtics entre d'altres.
 Premium: Paquet luxe. Inclou el mateix que el Style ms climatitzador, seients davanters calefactables, sensors d'aparcament i pluja, llantes d'aliatge de 17" entre d'altres.

Mides del i30:

Batalla (Wheelbase): 2,650 m; 2,700 m (versi CW)

Llargada (Length): 4,245 m; 4,475 m (versi CW)

Amplada (Width): 1,775 m

Alada (Height): 1,480 m; 1,520 m (versi CW)

Capacitat del dipsit: 53 l

Capacitat portaequipatges: 340 cm3 (415 cm3)

 Motors .



Consum combinat (l/100 km). Emissions de CO2 i HC+NOx (gr/km). En transmissions, s'ofereixen una manual de 5 i 6 velocitats i una automtica de 4.

 Seguretat .

El Hyundai i30 ha obtingut 4 estrelles en el test de xoc frontal, 3 en protecci de menors i 2 estrelles en protecci als vianants de l' EURONCAP.

 Referncies .

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial i30 i i30 CW;
 Site global del i30 i i30 CW ;
 Informaci del i30 britnic ;
 Hyundai i30 Australia ;
 Hyundai i30 Espanya ;
 Informaci del i30 a Km77.com ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331576" title="Francesc Joaquim Romeu i Mart" nonfiltered="4167" processed="4152" dbindex="129293">
Francesc Joaquim Romeu i Mart (Silla, Horta Sud, 1974) s una advocat i poltic valenci. Llicenciat en dret per la Universitat de Valncia, ha treballat com a assessor jurdic en urbanisme i dret administratiu. Militant del PSPV-PSOE, fou tinent d'alcalde de l'ajuntament de Silla el 1995-1999 i diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 2000. El 2004 fou membre de la Comissi Executiva Federal del PSOE i nomenat director de la Fundaci Jaime Vera.

 Enllaos externs .
 Bloc personal de Francesc Romeu;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331579" title="Presentacin Urn Gonzlez" nonfiltered="4168" processed="4153" dbindex="129294">
Presentacin Urn Gonzlez (Madrid, 1956) s una poltica madrilenya establida al Pas Valenci. Ha treballat com a administrativa. Membre de la direcci d'Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV) i d'Izquierda Unida, fou diputada per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1993, 1996 i 2000. En el Congrs dels Diputats ha estat secretria quarta de la Mesa del Congrs dels Diputats i membre de la comissi de les noves tecnologies.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331580" title="Soldevila (Odn)" nonfiltered="4169" processed="4154" dbindex="129295">


Soldevila s una masia, actualment deshabitada i en runes, del poble de Canalda, al municipi d'Odn.

Es troba a 936 m d'altitud, a la carena de l'extrem sud-oriental de la serra de Canalda. S'ala a la vora d'un petit planell que on s'hi havien conreat unes feixes, en mig d'una zona d'espessos boscos de pins. Cap al sud hi ha el vessant nord de la ri de la riera de Canalda de la qual la separa un desnivell de 136 m. i al nord i a l'oest hi ha les cingleres pel fons de les quals hi passa el tram final del torrent de Junyent a l'altra banda del qual, ms cap a l'oest s'hi troba la masia de Junyent





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331581" title="Grado" nonfiltered="4170" processed="4155" dbindex="129296">


Grado (Grau en asturi, ambdues denominacions sn oficials, encara que popularment s'utilitza el terme Grao) s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Candamo i Las Regueras, a l'est amb Proaza, Santo Adriano i Oviedo, al sud amb Teverga i Yernes y Tameza i a l'oest amb Belmonte de Miranda i Salas.

 Historia . 
 Prehistria i romanitzaci . 
Les restes ms antigues del Concejo sn de l'Edat de Bronze i uns altres pocs recintes castrenys que sn simples penyals fortificats, i que s el testimoniatge que va deixar l'Edat de Ferro. De la seva poca romana, igual que va haver importants restes romans en els concejos prxims aqu no ha arribat cap resta. Aix, en part s degut al fet que la demarcaci que t actualment el concejo no tindria gens que veure amb la configuraci territorial d'aquella poca. 

 Edat Mitjana . 
S hi ha restes del seu poder feudal com sn les torres fortificades de Villanueva, Bscones i la torre de Coalla. s en l'Alta Edat Mitjana, quan ens arriba una gran quantitat de documentaci. El que s aquesta clar s que en aquella poca el que entenem per Grau, no constitua una unitat ja que havia tres demarcacions molt diferenciades: Pramaro, Salcedo i Bayo o Grado.



No seria fins al segle XIII, quan es constitueixi la pobla que engloba les tres unitats i a ms a Candamo. La nova vila rebr el nom d'un dels territoris. El concejo i la Mitra ovetenca arribessin a un acord en el repartiment de rendes. La vila s'installa en un lloc ric i freqentat en les rutes del cam de Santiago, sent per tant una vila tpica del cam, amb carrer central i les cases als laterals. La vila tenia muralla i fossa, va aconseguir un gran desenvolupo sent una de les ms importants d'Astries. Va ser una vila molt activa agermanant-se amb diferents concejos i regions prximes. En el segle XIV, Grado no podr quedar fora de la influncia dels grans senyorius, ja que va ser part de les terres del comte Alfonso, bastard de Enric II de Castella i passant un segle ms tard a la famlia Quiones. No aconseguir la seva autonomia fins a finals del segle XV, encara que l'ajuntament va acabar caient en mans nobiliries, aix va ser degut al fet que en la junta concejil cada vegada era ms influent l'aristocrcia que acabaria duent el monopoli fins al segle XVIII, amb una gran oposici venal. 

 Edat Moderna . 
En el segle XVI, amb la desamortitzaci eclesistica de Felip II d'Espanya, algunes jurisdiccions senyorials van canviar de mans, aix el vedat de Peaflor va ser redimit pels seus habitants, el vedat de Priaes passa per comprar a la casa de Dasmarinas, com molts ms que van ser canviant de mans. Fou en el segle XVIII, quan les gents de Grau van oferir al rei una quantitat en canvi de qu poguessin escollir els seus crrecs regidors, ja que estaven usurpats per unes famlies durant diversos segles. Ser l'Audincia d'Oviedo la qual fallar en contra del monopoli d'aquestes famlies en 1774 i la Cancelleria ho confirms en 1783. Per tanmateix, seguir havent nombrosos vedats en aquesta zona, el que indica que estaran fora de la jurisdicci ordinria, ja que estan sota l'autoritat del seu senyor. En aquesta poca tenim encara els segents vedats: el vedat de La Mata de Morella, el vedat de Peaflor, el vedat de San Juan de Villapaada, el vedat de Cabruana, etc. 

 Segle XIX fins ara . 
El segle XIX, va tenir nombrosos esdeveniments. La guerra de la Independncia presenta al concejo un especial protagonisme, creant-se un regiment amb mossos del lloc que duu el nom del concejo i lluiten lluny del seu territori. La seva vila va ser envada quatre vegades i aix va tenir fatals conseqncies en el seu patrimoni artstic. Les principals lluites del Principat van tenir lloc en el congost de Peaflor, lloc que tamb va tenir importncia a les guerres carlines. 

La seva configuraci administrativa experimenta grans canvis i Grado tindr a la fi d'aquest segle la mateixa configuraci dels nostres dies. Aix Candamo, que estava integrat a Grado, intenta la seva separaci que assols a la fi del segle. Tamb en aquest segle s'incorporen a la seva jurisdicci vedats senyorials com els de Peaflor, San Juan de Villapaada, Priaes, etc. A partir de la meitat del segle XX, Grado s'ha especialitzat en una ramaderia de tipus lacti amb l'aband de les seves zones agrcoles i amb una escassa industrialitzaci. 

 Geografia .

 Parrquies .
El concejo de Grado est format per 28 parrquies.


 Pobles i llogarets .

Cadascuna de les 28 parrquies rurals que componen el concejo de Grado comprenen un total de 192 pobles:




 Geografia fsica . 
 
El concejo de Grado s un concejo de grans diferncies quant a la geografia fsica. La seva part nord es troba en la Franja Litoral Asturiana, dominada per extenses valls i muntanyes de poca altitud. Cal esmentar que la part sud, es encuenta immersa en plena Serralada Cantbrica, arribant a arribar a altures importants com la del Picu la Berza, amb gaireb 1.500 metres d'altitud sobre el nivell del mar. Aquest increment d'altituds que van des dels 40 metres fins als 1500 li dna a aquest concejo una bellesa incomparable, podent observar paisatges molt dispars. 
 Fauna i flora . 
Amb la vegetaci de clima ocenic podem gaudir d'enormes boscos de castanys, roures, faigs i bedolls. El color verd caracterstic de la vegetaci d'aquest clima dna frescor a aquesta terra. Entre la seva fauna destaquen el senglar, el crvol, els urogallos fins i tot algun s bru. 
 Hidrografia .  
El principal riu del concejo de Grado s el Ric Naln, que discorre per la part nord molt prop de la vila. El segent riu en importncia s el Riu Cubia, que discorre per la prpia vila, envoltat d'un bonic passeig fluvial i que finalitza sent afluent del Naln. A ms, tamb discorren pel concejo el Riu Vega i el Riu Las Varas. A ms la vila est travessada per altres rius com sn el Rodaco i el Martn; ambds rius de poca importncia.

 Evoluci demogrfica . 
Aquest concejo tenia a principis del segle XX, una poblaci de 17.125 habitants, donant ja en el seu cens de 1996 una poblaci de 12.047, deu anys desprs en 2006 el seu cens va anar de 10.997 habitants. Aquesta prdua no es produ durant tot el segle, si no que fou a partir de 1.950 quan va comenar a perdre poblaci. Aquest xode coincideix amb el qual va haver arreu d'Astries de la poblaci rural, per amb una diferncia, aqu, encara que la seva poblaci es trasllada a les ciutats del centre asturi, tamb es dirigeix a la prpia capital del concejo. Aix en nombres ens dna que les zones rurals perden un 61% de la seva poblaci, per que el seu capital s'incrementa en un 74%. 

Tradut al camp econmic ens dna que el sector serveis est en gaireb la seva totalitat en Grau cabdal. El sector secundari dna ocupaci gaireb exclusivament en les edificacions d'obres pbliques. Mentre que el sector primari queda relegat al segon terme amb una puixant horta. La seva pirmide d'edat ens dna un progressiu envelliment, sent les persones amb ms de 60 anys el 30% de la poblaci i les menors de 20 noms sn el 22%. En el moment actual la poblaci es troba en un repartiment completament diferent, aix la major part de la poblaci es concentra en la capital i en les parrquies situades en la part nord, les ms prximes a la carretera N-634 i la recent autovia A-63. Per contra, es despoblen les emplaades entorn de la vall de Cubia i els seus afluents, quedant totalment deshabitada la de San Adriano del Monte. 

Es mant a pesar d'aix, una puixant horta que duu els seus productes al mercat de la vila i a altres ms llunyans, i una important cabanya ramadera, amb ms de nou mil caps, de les quals ms de quatre mil sn de raa asturiana. Tamb cal destacar que gran part de la agricultura s de carcter autosuficient i ha estat reemplaada per la ramaderia bovina. De tres o quatre vaques per casa, que era l'habitual en l'economia antiga es passa a un nombre molt ms gran, que en els ltims temps tendeix a incrementar-se. En un primer moment es va encaminar a la producci lletera, amb la introducci de vaques frisones, i en l'actualitat es tendeix a potenciar la vaca de raa asturiana, la vaca roxa que a la seva gran capacitat crnica uneix una rusticitat que es basa en la seva adaptaci a les condicions ambientals. 
 Del Concejo . 
La poblaci del concejo de Grau ha anat en prograsiva disminuci al llarg dels ltims anys. Els principals factors sn l'aband de les activitats agrries, que comporta una perduda important d'ocupacions; i una poblaci envellida com en la resta del pas. La segent taula que expressa la poblaci (INE) del concejo: 



 De la Vila .

Tanmateix, la vila ha augmentat la poblaci en els darrers anys, tot aix motivat per l'xode rural cap a la ciutat. La segent tabla cont dades sobre la poblaci de la vila:



 De les parrquies .
La segent tabla mostra la poblaci de 2007 de cada parroquia del concejo segons l'INE. 



 Poltica . 
El concejo de Grado, s un concejo tradicionalment d'esquerres, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat IU de la m de Jos Sierra (vegeu Llista d'alcaldes de Grado). A pesar d'aix, per diversos factors i fins i tot pot ser que per un canvi de tendncia, l'actual alcalde s el Popular Antonio Rey, qui va prendre possessi el 16 de Juny de 2007 amb el suport del grup independent AIGRAS.




Fonts: Ministeri de l'Interior i Federaci Asturiana de Concejos

 Arte .

 Personatges illustres .
Valentn Andrs lvarez - escriptor;
Ramn Areces - fundador d'El Corte Ingls;
Isidoro lvarez - President del consell d'administraci d'El Corte Ingls;
Pepn Fernndez - Fundador de Galeras Preciados.
Santi Prez - ciclista;

 Vase tamb .
Llista d'alcaldes de Grado;
Grado (parrquia);
Rubiano (Candidat a Poble Exemplar d'Astries);

 Enllaos externs .

Ajuntament de Grado ;
Notcies de Grao;
Arquitectura de la Vila de Grado ;
Federaci Asturiana de Concejos;
Grado sus cosas y sus gentes ;
La Vila i Concejo de Grado en imatges ;
Revista histrica de Grado ;
Associaci cultural Valentn Andrs ;
Cultura asturiana - Grado ;
Associaci de pescadors de Grado ;
VilladeGrado.es ;
Document explicatiuo sobre els escuts del concejo;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331585" title="Lbrid" nonfiltered="4171" processed="4156" dbindex="129297">










Els lbrids sn una famlia de peixos de l'ordre dels perciformes ben representada a mars tropicals i temperats.

Morfologia.

 Solen sser petits per n'hi ha de tropicals amb talles molt grosses.
 Tenen el cos allargat i comprimit, recobert d'escames grosses.
 Tenen entre 23 i 42 vrtebres.
 La boca, protrctil, s petita.
 Els llavis sn bastant carnosos i gruixats.
 L'opercle s llis, per el preopercle s dentat.
 L'aleta dorsal s nica i molt llarga.
 L'anal tamb s llarga.
 Segons les espcies, presenten casos d'hermafroditisme i dimorfisme sexual molt marcat.;

Reproducci.

Els lbrids neixen femelles per, a mesura que van creixent, les femelles dominants es van transformant d'una manera gradual en mascles.

Alimentaci.

Mengen petits crustacis, molluscs i cucs.

Hbitat.

Viuen a fons rocallosos, algars o praderies (poques espcies viuen a la sorra).

Costums.

N'hi ha espcies que actuen com a desparasitadors.

Taxonomia.

Sn 500 espcies repartides en 60 gneres:

 Acantholabrus;
 Achoerodus;
 Ammolabrus;
 Anampses;
 Anchichoerops;
 Austrolabrus;
 Bodianus;
 Centrolabrus;
 Cheilinus ;
 Cheilio;
 Choerodon;
 Cirrhilabrus;
 Clepticus;
 Conniella;
 Coris;
 Ctenolabrus;
 Cymolutes;
 Decodon;
 Diproctacanthus;
 Doratonotus;
 Dotalabrus;
 Epibulus;
 Eupetrichthys;
 Frontilabrus;
 Gomphosus;
 Halichoeres;
 Hemigymnus;
 Hologymnosus;
 Iniistius;
 Julichthys;
 Labrichthys;
 Labroides;
 Labropsis;
 Labrus;
 Lachnolaimus;
 Lappanella;
 Larabicus;
 Leptojulis;
 Macropharyngodon;
 Malapterus;
 Minilabrus;
 Nelabrichthys;
 Notolabrus;
 Novaculichthys;
 Novaculoides;
 Ophthalmolepis;
 Oxycheilinus;
 Oxyjulis;
 Paracheilinus;
 Parajulis;
 Pictilabrus;
 Polylepion;
 Pseudocheilinops;
 Pseudocheilinus;
 Pseudocoris;
 Pseudodax;
 Pseudojuloides;
 Pseudolabrus;
 Pteragogus;
 Semicossyphus;
 Stethojulis;
 Suezichthys;
 Symphodus;
 Tautoga;
 Tautogolabrus;
 Terelabrus;
 Thalassoma;
 Wetmorella;
 Xenojulis;
 Xiphocheilus;
 Xyrichtys;

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Animal Diversity Web ;
 Informaci diversa i fotografies ;
 Encyclopedia of Life ;
 Dr. Pez ;
 Els lbrids com a peixos d'aquari ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331601" title="Yernes y Tameza" nonfiltered="4172" processed="4157" dbindex="129298">

Yernes y Tameza s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries situat en la zona centre occidental del Principat, enclavat entre muntanyes a la zona alta del Riu Cubia. Limita a l'oest, nord i nordest amb Grado, al sudest amb Proaza i al sud amb Teverga.

En els darrers anys ha estat destacat com el municipi amb menys poblaci d'Astries, fins que desprs de dcades de prdua de poblaci en 2007 es va invertir la tendncia demogrfica passant a arribar a aquest any els 213 habitants i cedint l'ltim lloc en la classificaci demogrfica al concejo de Pesoz. 

Actualment la poblaci es divideix en dues parrquies, repartint-se en cinc nuclis rurals molt petits: Villabre, Foj (Fox en asturi) i Villarruiz (Villarnz en asturi), que pertanyen a Tameza, i Yernes y Vendills (Vendiys en asturi) que formen part de la parrquia de Santa Cruz de Yernes. 

 Histria . 



En els primers anys del segle passat van ser trobades en Foj diversos centenars de monedes romanes que hagueren de ser ocultades a mitjan segle IV desprs de Crist. Hi ha notcies de ms troballes del mateix tipus, per molt poc precisos. Ja en la edat mitjana, El rei Ordoni I va cedir part de Yernes a l'esglsia ovetenca de San Salvador el 857, que ms tard aconseguiria la totalitat del territori grcies a les donacions de diversos nobles. En l'any 1174 Ferran II va cedir els seus drets sobre el territori a l'Esglsia d'Oviedo, amb el que es va convertir en un concejo de bisbalia, com testifica en el seu escut. En 1579, grcies a una butlla del Papa Gregori XIII, Felip II aconsegueix que el concejo torni a estar sota poder de la Corona. 

Dos anys ms tard, els vens compren el concejo a la corona per 12.691.922 maravedins, a pagar entre els 130 vens que l'habitaven. Es va nomenar representant del rei a Juan de Grijalba, que va designar els primers regidors i els va encomanar la tasca de redactar les ordenances i lleis del concejo. Aquests crrecs estaven formats per dos magistrats, dos regidors, un alcalde de Germanor i un personer per l'estat noble i un jutge, un regidor i altre alcalde de Germanor pel poble pla. Finalment, es va establir la capital del concejo a Villabre en 1584, mantenint-se aix fins als nostres dies. 

 Geografia . 
Des del punt de vista geolgic, el sl del concejo pertany en la major part de la seva superfcie, al devoni i al carbonfer. Les faixes devonianes presenten una inclinaci rpida, presentant-se generalment quatre tipus de pedres. Les arenisques, les pissarres, les calcries i les margoses. L'arenisca est representada generalment per la seva forma vermella i grisa i per la quarsita. La pissarra es presenta en forma argilenca i menuda, i no com en el terreny siluri on es pot fraccionar fcilment en fulles regulars. Barrejat amb aquestes faixes devonianes, vam observar taques carbonferes, la ms important a Maravio i Teverga, que neix al sud de Tameza, eixampla a les valls de Teverga, estreny al port Ventana i torna a eixamplar a Torrebarrio i Genestosa. 

El relleu ens ensenya les formes fosques i arrodonides causades per les roques silcies a la serra de Granda, sobre Villabre, i en els pics Buey Muerto (Gey Morto en asturi) i Loral (Lloural en asturi) al nord-oest. No obstant aix, la decoraci canvia bastant en el sud en el qual apareixen massives acumulacions de calcria que donen lloc a paisatges crstics combinant grans pics com el Caldoveiro (1357 m.), amb depressions i avencs de gran profunditat. Tamb sn caracterstiques de la zona les cavitats, sent les ms conegudes les de Cuevallagar (Cuallagar en asturi). 

A ms del Caldoveiro, els seus accidents ms destacats sn els segents. AL nord, vam trobar les serres del Pando i del Milano, amb el bec del Bou Mort de 1.016 metres com altura mxima. Al sud-oest veiem la serra de la Granda, sent el pic de Pea Cruzada el seu ms alt amb 1.374 metres. I a l'aquest tenim la serra de la Loral, en qu les seves estribaciones trobem les cavitats de Cuevallagar. s un concejo eminentment dominat per l'altitud i les grans pendents, estant ms del 90 % del territori entre els 400 i els 1200 metres, tenint uns pendents en ms de la meitat del territori del concejo, d'entre un 21% i un 60% d'inclinaci. 

 Hidrografa . 
De la seva xarxa hidrogrfica, cal dir que el concejo pertany en la seva prctica totalitat a la conca del riu Villabre, que neix en la seva part meridional i travessa el municipi en direcci sud-nord, constituint una vall que s'estreny seguint l'adrea del seu curs, arribant a desembocar al riu Cubia al concejo de Grado. 

 Clima . 
El clima s Atlntic, temperat i humit, sent habituals les nevades en els cims per tamb un rpid desgla. L'estiu s sec grcies a la naturalesa calcria del sl i del rpid drenatge de l'aigua. 

 Vegetaci . 
La vegetaci es troba condicionada per les caracterstiques climtiques i topogrfiques. Aix en les parts ms baixes podem contemplar taques de roures i castanys, barrejades amb terres conreades i aprofitades per a pastures. Crida l'atenci aqu l's de tanques vives per a la separaci de finques i prats. En les zones de calcria, sobretot en els seus assentaments ms assolellats, apareixen mostres d'alzina, que s'aprofiten de les condicions de sequedat i insolaci. Les parts altes presenten una abundncia de faigs, sobretot en les zones ombries, podent albirar alguna que altra taca de grvols . 

 Parrquies .
El concejo est format nicament per 2 parrquies, de les que pren el seu nom:
 Yernes;
 Tameza;

 Evoluci demogrfica .
El concejo de Yernes y Tameza histricament es va caracteritzar per ser un dels menys poblats de tota la regi asturiana, passant de tenir 842 habitants a principis del segle XX, a 190 en l'actualitat, que posen en perill la prpia existncia del concejo. Des que a mitjan la dcada de 1930 el territori arribs a la seva cota mxima de poblaci amb 892 persones, el descens produt ha estat bastant considerable, degut sobretot de les poques perspectives que presentava el concejo i que va fer que les persones ms joves optessin per sortir cap al centre de la regi aix com al ve concejo de Grado. Tot aix fa que avui dia Yernes y Tameza present unes estructures demogrfiques realment desarticulades, observant que ms del 70% de la poblaci supera els 45 anys i que un 15% no arriba als 30, sent irrisoria la quantitat de joves menors de 15 anys de la zona, un 3% del total. Aquestes dades ens revelen una poblaci bastant envellida. 

 Economia . 
Histricament la ramaderia va ser l'activitat econmica per excellncia del concejo, a causa de la gran quantitat de prades naturals que van ser usades com pastures. La cabanya ramadera s sobretot vacuna, per a diferncia dels concejos vens, no especialitzada en llet, sin en carn, ms que gens per la seva adaptaci a les condicions de muntanya. Tamb s d'esmentar el nombre de cavalls que es veuen per les serres. Hom pot trobar gran nombre d'asturcons en llibertat. Referent a l'agricultura, el concejo es caracteritza pel cultiu de patata, hortalissa, blat de moro i farratges, quedant aquesta labor cada vegada ms minimitzada, a l'anar desapareixent a poc a poc les terres de labor. En total podem dir que l'ocupaci del sector primari s de 77,27% del total de la poblaci activa, sent el motor principal de l'economia. 

Respecte a  sector secundari, aqu es donen una de les majors sorpreses, al no hi ha comptabilitzat cap treball. La construcci genera solament un 1,5% del total. Quant al sector terciari dels serveis cap destacar la poca o nulla influncia que aquest t al concejo, bsicament per l'absorci que n'exerceix la vena comarca de Grado, ocupant en l'actualitat el 21,23% dels llocs de treball. Per no obstant aix, la millora de les comunicacions obre l'esperana del concejo amb vista a un increment del turisme rural, on es pot gaudir d'un paisatge bonic ideal per a perdre's i descansar de tant aldarull urb. 

 Poltica . 
Al concejo de Yernes y Tameza el partit que ms temps ha governat ha estat Izquierda Unida (vegeu Llista d'alcaldes de Yernes y Tameza). L'actual alcalde, i des de 1997, s el Popular, Jos Ramn Fernndez. Des de 1987, motivat pel descens de poblaci, aquest concejo t un sistema de llistes obertes. 







 Enllaos externs .

 Federaci Asturiana de Concejos;
 Aula Vital, La Collada del Puerto - Yernes, Aula d'Energies Renovables en plena Naturalesa;
 Un entorn Vital, La Naturalesa de Yernes y Tameza, el Paisatge, la seva fauna i la seva flora;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331605" title="Provncia de Maputo" nonfiltered="4173" processed="4158" dbindex="129299">


Maputo s una provncia de Moambic, situada a l'extrem sud del pas, de la qual la ciutat de Maputo no forma part ja que en fou segregada el 1980 per formar la provncia de la ciutat de Maputo (ciutat amb rang provincial). La seva superfcie es de 26.058 km i la poblaci el 2006 de 1.072.086 (806.179 habitants el 2001). La capital de la provncia es Matola uns 10 km a l'oest de Maputo. Limita al nord amb la provncia de Gaza, a l'est amb l'oce ndic, al sud amb la provncia sud-africana de KwaZulu-Natal, i a l'est amb Swazilndia i la provncia sud-africana de Mpumalanga. 

Est dividida en set districtes:

Districte de Boane;
Districte de Magud;
Districte de Manhia;
Districte de Marracuene;
Districte de Moamba;
Districte de Namaacha;
Districte de Matutuine ;

I dues municipalitats:

Manhia;
Matola;

Histria.

El territori de la provncia fou habitat antigament pels khoisan, ms coneguts com hotentots o bosquimans. Vers el segle XIV van arribar a la regi un poble bantu, el poble ronga (poble del sol naixent) inici dels fluxos migratoris que van seguir durant segles.

Els primers europeus que van estar a la badia a la que es troba Maputo, i per tant a les costes provincials, foren probablement els homes de la nau dirigida per Lus Fernandes, company de Vasco de Gama, abans del 1502. La badia apareix anomenada ja al planisferi de Cantino del mateix 1502 amb el nom de Baa da Lagoa; fou explorada per un comerciant portugus de nom Loureno Marques, el 1544. Els portuguesos no es van establir a la provncia i nicament van tenir un establiment comercial a l'Ilha dos Elefantes, a l'entrada de la badia Delagoa.

El mar de 1721, la Companyia Holandesa de les ndies Orientals, que  havia fundat la colnia del Cap de Bona Esperana hi va construir unes fortalesa anomenada Fort Lijdzaamheid (Lydsaamheid), que van conservar fins el 27 de desembre de 1730 quan fou evacuada, excepte una breu ocupaci del pirata angls Taylor de l'abril del 1722 al 28 d'agost del mateix any. Els caps de la fortalesa (Opperhoofden) foren: 

Willem van Taak, mar a maig de 1721;
Casparus Swertner, maig de 1721 a abril de 1722            ;
Taylor, abril a 28 d'agost de 1722 ;
Jean Michel 29 d'agost de 1722 al maig de 1724           ;
Jan van de Capelle, juny de 1724 al 1726;
Jan de Koning, 1726 al  8 de gener de 1727        ;
Jan van de Capelle (segona vegada)  8 de gener de 1727 a 27 de desembre de 1730  ;

El 1782 els portuguesos van enviar una fora des de Ilha de Moambique i hi van fundar un presidi, governat per Joaquim de Arajo, que vigilava els regnes africans vens de Mpfumo, Matsolo i Tembe entre d'altres. Avui dia el presidi es conegut com Fortalesa de Maputo, i ha estat restaurat. Aquest presidi fou destrut pels francesos el 1796 i reconstrut el 1799. El 1823 el capit (desprs contraalmirall) William F. W. Owen, de la marina britnica, comprovant que els portuguesos no hi exercien jurisdicci, va signar tractats amb els caps indgenes locals al sud del que desprs seria Maputo (ciutat) on els portuguesos conservaven el presidi i alguns petits llocs de comer. Owen va hissar la Uni Jack i va declarar possessi britnica el territori al sud del anomenat riu dels Anglesos (Esturio do Esprito Santo); per quan hi va tornar al cap d'un any va trobar que els nadius havien signat altres tractats amb els portuguesos els quals havien pres possessi militar de la zona. Owen va tornar a hissar la bandera britnica, per la qesti de la sobirania va quedar en disputa. La primera ocupaci civil portuguesa no es va produir fins el 1826 quan hi van arribar alguns colons. 

El 1835 el ber Origh va intentar establir una colnia a la badia Delagoa, per no va reeixir. El 1861 el capit Bickford va declarar les illes Inhaca i Elefant (o dels Elefants) com a possessi britnica; Portugal va protestar i la situaci va tornar al status quo precedent. Quan la Repblica de Transvaal va reclamar (1868) el territori amb Santa Lucia Bay (on volien un accs per mar, vegeu Badia Delagoa) la qesti dels lmits es va fer urgent. Desprs de 1824 Gran Bretanya no havia fet cap pas per exercir jurisdicci efectiva i d'altra banda els zulus havien confinat als portuguesos en els seus fortins. El 1869 Transvaal i Portugal van signar un tractat fronterer pel qual els bers renunciaven a la badia Delagoa.

El 1872 Gran Bretanya i Portugal van sotmetre els seus lmits de sobirania a l'arbitratge d'Adolf Thiers, president de Frana; el seu successor, el mariscal Patrice MacMahon va donar la seva decisi el 19 d'abril de 1875, que fou favorable a Portugal. Els portuguesos encara van tardar uns anys a establir la seva autoritat a les terres del interior on les terres al sud del riu Manhissa els hi havien estat tericament cedides per cap matshangana Umzila el 1861. Loureno Marques, avui Maputo, fou fundada el 1875, designada vila el 1876 i elevada a ciutat el 10 de novembre de 1887. El districte de Loureno Marques es va formar el 1877 amb capital a la vila del mateix nom. El districte va emetre segells de correus fins a 1918. El 1998 la ciutat fou declarada capital de la colnia de Moambic en substituci d'Ilha de Moambique. El 18 de gener de 1975 el districte de Loureno Marques  fou elevat a provncia, efectiva amb la independncia el 25 de juny de 1975. Des del 1975 la ciutat va agafar popularment el nom de Maputo que el Frelimo donava a la frontera sud derivat d'un cap local que va resistir la colonitzaci (anomenat Maputa); el canvi oficial es va produir el 3 de febrer del 1976. Tamb foren canviats al mateix temps els nom de la provncia, i el de badia, i els noms de cinc capitals provincials. El 1980 la ciutat de Maputo fou separada de la provncia, i va adquirir per a si mateixa el rang de provncia.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331609" title="Pemba" nonfiltered="4174" processed="4159" dbindex="129300">


Illa de Pemba, illa del territori de Zanzibar, dins Tanznia;
Pemba (Moambic), capital de la provncia de Cabo Delgado;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331610" title="Teverga" nonfiltered="4175" processed="4160" dbindex="129301">

Teverga s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Belmonte de Miranda, Grado, Yernes y Tameza, i Proaza; al sud amb Lle, a l'oest amb Somiedo i a l'est amb Quirs i Proaza.

Antic concejo minaire, actualment basa la seva economia en l'agricultura i en l'emergent turisme, sobretot amb la recent inauguraci del Parc de la Prehistria. En la seva accidentada geografia destaquen la pea Sobia amb unes impressionants parets verticals de pedra calcria i el Cam ral del Port de la Mesa. 

 Histria . 
 
 Prehistria i poca romana . 
Els primers vestigis d'ocupaci humana trobats a Teverga, pertanyen a la etapa neoltica. Concretament s'han trobat diverses mostres tumulares en Cueiro, Santa Cristina, Sobia i el Cordal de La Mesa. D'una major magnitud sn les pintures trobades als Abrics del Fresnedo, on es representen ms de 50 imatges de difcil interpretaci. Es creu que aquests gravats corresponen a una etapa transitria entre la Edat del Bronze i la Edat del Ferro. Dels assentaments castrenys es t notcia de diversos castros repartits per tot el territori com els trobats al Pic de La Pea, la Cogonilla, la Cogolla i el Castell de Trescuro. 

A l'poca de la |dominaci romana, cal dir que Teverga va ser una de les zones que ms aviat es romaniz, conservant-se alguns trossos d'una antiga calada, el Camn de la Mesa, que creuava el municipi per a passar a l'altipl. Tamb van ser trobades diverses monedes romanes que tenien encunyades la imatge de l'emperador August. 
 poca medieval . 
Les primeres notcies documentades de Teverga, se situen entorn dels segles X i XIII, i fan referncia a la donaci a l'esglsia d'Oviedo de diverses terres i edificacions de Teverga. Aix, podem nomenar l'efectuada per la Comtessa d'Aldanza que va cedir el monestir de San Pedro de Teverga, o la donaci de la vila d'Entralgo per part de Flmula Jimnez. Durant tot aquest temps Teverga experiment una gran expansi econmica i demogrfica, principalment en el segle XII.

Teverga es converteix d'aquesta manera en concejo de bisbalia, estant sotmesa al poder eclesistic, que nomenava un jutge per l'estat noble i designava a cinc escrivans. Aquesta situaci perdura fins a 1579, data en la qual el rei Fel 
El segle XIX fou de gran importncia per al concejo. Primer per la lluita i defensa que van fer els habitants de Teverga del seu territori en la guerra de la Independncia Espanyola contra les tropes franceses. I segon per la incorporaci al municipi en 1827 de l'antic vedat senyorial de Yermo de Focella, que gaudia de privilegis importants grcies a una dispensa atorgada pel rei Beremund III de Lle. 

Finalment en aquests temps ms recents Teverga viu un perode de llums i ombres. Llums grcies al funcionament i engegada de diverses indstries extractives en el concejo, que va arribar a convertir a Teverga en un gran territori, i ombres a causa de la decadncia que va sofrir dit sector a partir de la dcada dels setanta del segle XX, i que va provocar un xode de joventut cap a altres parts d'Astries. Afortunadament, sembla que el turisme est canviant de nou el panorama, tenint-se unes perspectives bastants bones tot el territori de Teverga. 

 Geografia . 
Des del punt de vista geolgic Teverga s un compendio de tots els perodes i terrens, podent trobar calcries de muntanya en la seva part oriental i en el nord-oest (Cueiro). Al sud, en el port Ventana trobem els dos perodes carbonfers. A l'oest tot el terreny pertany al siluri, amb predomini de la pissarra i una mica de quarsita. Finalment a Garrafa, Trobaniello i Collada vam trobar els diferents perodes, el siluri, el devon i carbonfer superior. 

 Topografia . 

De la seva topografia cal indicar que Teverga s un concejo eminentment muntanyenc i amb forts pendents, sobre les quals s'obren tres valls profundssims (Valdesampedro, Valdesantibanes i Valdecrzana) en els quals s'assenten la major part de la poblaci. Envoltant aquestes valls, vam trobar les elevacions ms importants, destacant en la seva part oriental la serra de Sobia, al sud les forests de Carroceda, a l'oest el cordal de La Mesa i al nord la forest de Pea Cruzada, Santa Cristina i el port de Marabio. Les seves elevacions ms elevades es troben en la seva part meridional amb altituds que voregen els 2.000 metres com els becs de La Ferreirua, Piedras o Las Navariegas. 

 Hidrografa . 
Quant a la seva xarxa hidrogrfica parlarem dels tres rius que donen nom a les valls. El Valdesampedro, neix a Ventana, d'on descendeix i recull al seu pas les aiges del reguer de la Magdalena, El Valdecrzana agafa al seu pas les aiges del rierol de Vigidel i en el Valdesantibanes van a parar els reguers de Taja, Riomayor i Estopo. Aquests tres accidents fluvials van a unir-se en la localitat de Entralgo constituint el riu Teverga. 
 Clima . 
El seu clima, com s de suposar ve determinat per les caracterstiques orogrfiques del sl, tenint les zones de les valls unes temperatures ms suaus i agradables, gaudint-se aqu d'uns estius secs i clids. A mesura que el terreny es va elevant les temperatures descendeixen notablement, arribant a produir-se nevades copioses en poques invernales. Una caracterstica climtica de la zona s la situaci que es dna d'inversi trmica, produint-se un descens de temperatures i una abundncia de boiras en les vegas ms profundes per culpa de l'acumulaci de les masses d'aire fred, i un augment del termmetre en zones ms elevades. 
 Flora i fauna . 
La vegetaci tamb s variada, mostrant-se'ns taques boscoses diverses segons l'altura en la qual ens trobem. Aix, d'aquesta manera podem trobar-nos amb boscos de faigs en altures compreses entre els 800 i els 1.500 metres. A menor altura veiem taques conjuntes de castanys i roures, aix com avellaners i freixes. I en les riberes dels rius tamb observem espcies tals com verns, salguers i salzes. La seva fauna s'ha anat a poc a poc deteriorant amb la prdua d'algunes espcies, per cal dir que Teverga sempre es va caracteritzar per tenir abundncia de senglars, llebres, cabirols, urogalls, llops i ssos, animals aquests que estan protegits, doncs sn representatius de la histria del Principat. Actualment una sendera, la Sendera de l's, ha estat dedicada en el seu honor, i recorre els concejos de la Vall del Trubia a travs de l'antiga caixa del ferrocarril. 

 Parrquies .
El concejo de Teverga est dividit en 13 parrquies:
Alesga;
Barrio (Barriu o Bairru en asturi);
Carrea;
La Focella (La Fouciecha o, ms comunament, La Foceicha en asturi);
La Plaza;
Pramo (Parmu en asturi);
Riello (Riel.lu en asturi);
Santianes;
Taja (Taxa en asturi);
Torce;
Urria;
Villamayor (Vil.lamor en asturi);
Villanueva (Vil.lanueva o Vil.lanuva en asturi);

 Parc de la Prehistria .


El parc de la prehistria de Teverga est situat a l'entrada de la localitat asturiana de San Salvador de Alesga al concejo de Teverga. Aquest parc inaugurat el 24 de mar de 2007 s una representaci de les coves ms famoses d'art rupestre del mn, centrat sobretot en l'arc atlntic. Estan representades Altamira, Covalanas, Lascaux, Niaux, Chauvet, Tito Bustillo, Candamo, Covaciella i Llonn. 

El parc posseeix dues rees expositives: La galeria i la Cova de Coves. Ambdues installacions, aix com la zona de serveis, que consta de cafeteria i botiga, estan integrades en el paisatge natural i d'elles noms sobresurten en el relleu les entrades, quedant la resta de cadascuna de les installacions sota terra. Aquest Parc de la Prehistria de Teverga, representa al costat del Museu Jursic d'Astries (MUJA) l'exponent dels nous museus asturians: moderns, interactius, dinmics, emmarcats en paratges rurals de gran bellesa natural, amb facilitat d'accessos i installacions suficients per a respondre a les necessitats dels visitants. 

 Evoluci demogrfica . 
Teverga, de la mateixa manera que els altres concejos que conformen la vall del Trubia, s'ha caracteritzat per una prdua paulatina i progressiva d'habitants durant les ltimes dcades del segle XIX i principis del XX. Aix, des que a mitjan segle XIX s'arribs a la cota ms alta amb una xifra que s'aproximava a 6.000 habitants, la disminuci d'efectius s'ha fet notar cada vegada en major mesura. Les causes d'aquest continu despoblament podem trobar-les en la crisi que va assolar tot el sector miner i que va conduir a la poblaci ms jove a buscar-se un futur molt ms encoratjador en altres zones de la regi. 

Malgrat tot i en contra del que est succeint en altres concejos muntanyencs asturians, Teverga no mostra unes estructures demogrfiques molt alterades, presentant-se una poblaci no molt envellida i tenint un equilibri quant als sexes. Tot aix t la seva explicaci en les altes taxes de natalitat que es van generar durant els bons temps de l'extracci minera. Actualment la poblaci es concentra en el fons de les valls, on es donen unes millors condicions per a la vida humana, sent les localitats de La Plaa, San Martn i Entrago les quals concentren el major nombres d'efectius. Encara es poden veure en les muntanyes del concejo antics assentaments que s'utilitzaven en les poques estiuenques i que servien per a habitatge mentre els animals pastaven pels vessants. Aquests assentaments sn les famoses "Braas". 

 Economia . 
Quant a la seva activitat econmica, Teverga representa el continu canvi dintre dels sectors, veient com el sector secundari, grcies a les seves indstries extractives, va mantenir durant molt temps el comandament econmic, per a passar-lo ms tard al sector agropecuari, que s el qual domina en l'actualitat, per observant com el sector terciari ve empenyent amb molta fermesa per a ocupar dita posada. Aix tot, avui el qual genera el major nombre d'ocupacions s el sector primari, representant un 57,01%. La ramaderia s l'activitat que concentra la gaireb totalitat de l'ocupaci, treballant les diferents explotacions amb el bestiar bov, amb una clara orientaci crnica, i amb un predomini gaireb absolut de la raa Asturiana de les Valls, de gran qualitat crnica. El cultiu de les terres, bsicament est dirigit cap al autoconsumo. 

El sector secundari genera un 6,43% de les ocupacions locals, generant encara les indstries mineres la major part d'ells, encara que no en tanta quantitat com en el passat. Des del segle XIX ja van tenir importncia aquestes indstries amb la creaci de la primera d'elles, per s a partir de comenaments del segle XX, amb la posada en funcionament de la Societat de Mines de Teverga, quan realment adquireixen importncia en tot el concejo, arribant a treballar en elles a mitjan segle ms de 800 persones. Actualment i per causes ja comentades, aquest treball ja no representa la major riquesa del municipi. Finalment, el sector terciari dels serveis s l'nic que veritablement creix, ocupant avui dia al 36,56% de la poblaci activa. El turisme s el gran impulsor d'aquest canvi, estant dotada tota Teverga d'unes magnfiques installacions per a gaudir d'un turisme rural de qualitat, podent delectar-se amb la naturalesa que presideix tota la zona. 

 Poltica . 
Al concejo de Teverga, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE, que ho fa des de 1983 (vegeu Llista d'alcaldes de Teverga). L'ajuntament actualment correspon a la socialista Mara del Carmen Fernndez Alonso. 






 Personatges illustres .
 Xos Lluis Garca Arias, escriptor i filleg;

 Enllaos externs .

Pgina de l'Ajuntament;
Imatges i fotografies de Teverga;
Federaci Asturiana de Concejos;
Infoteverga, informaci turstica de Teverga;
Arte, Associaci d'hosteleria de Teverga;
Prehistoria, Parc de la Prehistria;
Turisme-Senderisme, Los Valles del Oso;
Turisme-Alojamiente, Casas de Aldea;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331611" title="Kerman" nonfiltered="4176" processed="4161" dbindex="129302">

Kerman s una ciutat de l'Iran. s el centre de provncia de Kerman. Situat en una gran plana a 1.076 km al sud de Teheran, capital de l'Iran. L'any 2005 tenia una poblaci aproximada de 533.799.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331613" title="Pemba (Moambic)" nonfiltered="4177" processed="4162" dbindex="129303">
Pemba s una ciutat de Moambic, capital de la provncia de Cabo Delgado. T rang de municipalitat. Fins el 3 de febrer de 1976 es va dir Porto Amlia. La ciutat t una poblaci de 141.316 habitants (50.215 el 1986, i 88.149 el 1997). Es troba situada en una badia (badia de Pemba), considerada la tercera ms gran del mon, i concretament a la riba sud.

El lloc on hi ha la ciutat fou visitat pels portuguesos per no s'hi van establir fins avanat el segle XIX, quan a meitat del segle es va construir un fort que al cap d'uns anys fou abandonat. Vers el 1894, quan se'n va fer crrec la Companyia de Niassa, hi havia un petit establiment comercial no permanent. Finalment el 1898 es va produir l'establiment definitiu i fou elevada a categoria de poblaci. La companyia la va transformar el 1904 i li va donar el nom de Porto Amlia en honor a la que fou la darrera reina portuguesa, i poc desprs hi va establir la seva seu que fins llavors havia estat a Ibo.

El 1929 Porto Amlia va esdevenir capital del districte de Cabo Delgado. El seu port era millor que el d'Ibo i permetia l'atracament de vaixells de gran tonatge. Tamb tenia millor situaci per comunicar amb el interior. El 19 de desembre de 1934 fou elevada a vila, i el 18 d'octubre de 1958 a ciutat. Va esdevenir capital provincial el 1975 i va agafar el nom actual el 3 de febrer de 1976.

Enllaos externs.
Porto Amlia Pemba


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331616" title="Ibo" nonfiltered="4178" processed="4163" dbindex="129304">
Per el poble ibo de Nigria, vegeu Igbos; per la seva llengua vegeu Igbo;
Ibo s una ciutat de Moambic a la provncia de Cabo Delgado, capital del districte d'Ibo. Es troba sobre una illa coneguda com Ilha de Ibo, dins l'arxiplag de les Quirimbas. La seva poblaci era el 1997 de 3.054 habitants.

Fou fundada el 1761. Va gaudir de certa prosperitat amb el comer d'esclaus per abolit aquest trfic el 1840, va comenar a declinar. El 1897 la Companyia de Niassa hi va establir la seva seu dins els territoris concedits. Desprs del 1904 la companyia va comenar a traslladar la seva seu a Porto Amlia. Quan la concessi de la companyia es va acabar el 1929, la capital del districte de Cabo Delgado es va establir definitivament a Porto Amlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331620" title="Manuals d'Introducci a la Naturalesa" nonfiltered="4179" processed="4164" dbindex="129305">
Manuals d'introducci a la naturalesa s una collecci de llibres de divulgaci de la natura de les Illes Balears publicada per l'Editorial Moll.

La llista dels llibres publicats en aquesta collecci s la segent:
 Plantes de les Balears. Antoni Bonner (1976);
 Els aucells de les Balears. Joan Mayol Serra. (1978);
 Els mamfers de les Balears. Josep Antoni Alcover.(1979);
 Plantes medicinals baleriques. Pere C. Palau i Ferrer. (1981);
 Itineraris de Muntanya. Benigne Palos.
 Rptils i amfibis de les Illes Balears. Joan Mayol Serra. (1985);
 Iniciaci a l'apicultura. Bartomeu Bosch.
 Caminant per Mallorca. Pere llofriu.
 Valldemossa com a centre d'excursions. Benigne Palos.
 Medi ambient, ecologia i turisme a les Illes Balears. Joan Mayol i A. Machado.
 Els aucells de Menorca. Enric Ramos.
 La diversitat biolgica. Cristian Altaba.
 Peixos de les Illes Balears. Xavier Canyelles i Xavier Mas. (2003);
 Insectes de les Illes Balears. Xavier Canyelles. (2003);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331624" title="Gnther Burstyn" nonfiltered="4180" processed="4165" dbindex="129306">
Gunther Burstyn (6 de juliol de 1879 a Bad Aussee, Steiermark - 15 d'abril de 1945 a Korneuburg, Baixa ustria) va ser un tcnic i oficial de l'exrcit austro-hongars.

Al 1911, va dissenyar el primer tanc amb torreta, basat en els tractors agrcoles americans, que va ser anomenat Motorgeschtz (literalment can-motor). Aquest disseny i com molts altres desenvolupats en la Primera Guerra Mundial, van ser absorbits pels Imperis Alemany i Austro-Hongars. Desprs va voler intentar patentar-ho, per es va dir llavors que infringirien les patents existents ja que era massa tard, aix va esguerrar-li els plans. Al 1941 Gnther Burstyn va ser guardonat amb la Creu del Mrit a la Guerra.

 Enllaos externs .
http://www.landships.freeservers.com/burstyn_tank.htm;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331631" title="Vehicle blindat de combat" nonfiltered="4181" processed="4166" dbindex="129308">
Un vehicle de combat blindat, conegut per les seves sigles en angls AFV (Armoured Fighting vehicle), s un vehicle militar, equipat amb algun tipus de protecci contra atacs hostils i, generalment, amb armes. Els vehicles de combat blindat estan dissenyats per poder moure's en diferents terrenys.

Els vehicles de combat blindat estan classificats depenent de la seva tasca en el camp de batalla i les seves caracterstiques. Aquesta classificaci, tanmateix, varia entre els exrcits de diferents pasos, assignant un tipus diferent al mateix disseny. Algunes definicions s'encavalquen, com els transports blindats de personal i els vehicles de combat d'infanteria que tenen un paper molt similar.

Alguns dels vehicles de combat blindat reeixits han servit com a base per a la creaci d'una famlia de vehicles especialitzats.

 Classificaci .

 Carro de combat o tanc.


Un carro de combat s un vehicle d'atac blindat amb tracci d'erugues, dissenyat per enfrontar-se a forces enemigues per foc directe. El carro de combat principal modern es distingeix per la seva gran capacitat de foc, mobilitat i protecci davant altres vehicles de la seva poca. Dissenyat per poder moure's a altes velocitats a camp travessa, les seves necessitats logstiques respecte al combustible, manteniment, munici sn altes. Porta el major blindatge que la resta de vehicles del camp de batalla i est armat amb un can que pot atacar a una varietat d'objectius.

 Transport blindat de personal .


Els transports blindats de personal (tamb conegut com a APC, sigles en angls Armoured Personnel Carrier) sn vehicles de combat lleugerament blindats per transportar infanteria. Generalment noms estan armats amb una metralladora, encara que pot tenir variants que utilitzin altres tipus d'armament com morters o mssils anticarro guiats. No estan dissenyats per al combat directe en el camp de batalla sin per portar la infanteria protegida d'emboscades i la metralla. Existeixen dissenys amb tracci de rodes i d'erugues.

 Vehicle de combat d'infanteria .


Els vehicles de combat d'infanteria (tamb conegut com a IFV, sigles en angls Infantry Fighting Vehicle) sn transports per a infanteria ben armats. Es diferencien dels transports blindats de personal en qui permeten a la tropa disparar des de l'interior del vehicle, a ms de tenir un blindatge i armament major. Tanmateix, la lnia diferenciadora entre aquestes dues classes sol ser relativa. La majoria dels vehicles d'infanteria tenen tracci a erugues, encara que existeixen dissenys amb rodes.

 Artilleria autopropulsada .


Algunes peces d'artilleria tenen integrades el seu propi sistema de transport en un xasss blindat de tracci a erugues o rodes. Aix li permet mantenir-se junt amb les unitats mecanitzades i donar-los protecci contra atacs d'artilleria enemiga. Com l'artilleria remolcada, una bateria d'artilleria autopropulsada pot situar-se en una posici segura per realitzar els trets, per amb l'avantatge de poder traslladar-se amb major velocitat.

 Can d'assalt .


Un can d'assalt s una pea d'artilleria autopropulsada dissenyat per a atac directe i el suport de la infanteria. Utilitzen per a aix un can de calibres grans que pot disparar projectils d'alt explosiu, efectius contra fortificacions i tropes atrinxerades.

 Caacarros .


Un cazacarros, o destructor de tancs, s un can anticarro autopropulsat, que proporcionen suport antitanc a la infanteria o les unitats de carros de combat, en operacions de defensa o retirada. Solen portar un can anticarro d'alta velocitat o un llanamssils antitanc (ATGM).

Els caacarros no tenen la versatilitat dels tancs: sn menys flexibles, i generalment no t capacitat contra infanteria. Tanmateix, sn ms barats de fabricar, mantenir i subministrar que els tancs.

Els destructors de tancs de can utilitzats durant la II Guerra Mundial han estat substituts pels carros de combats, per s'utilitzen vehicles ms lleugers armats amb mssils per a suport en llarga distncia i com a reemplaament dels tancs en unitats lleugeres o aerotransportaes.

 Tanqueta .


Una tanqueta s un vehicle blindat petit amb una tripulaci d'un o dos membres, similar a un carro de combat, per per a propsits de reconeixement i suport d'infanteria. La majoria no tenen una torreta i noms estan armats amb una o dues metralladores. El disseny de les tanquetes va aparixer en els anys 1930 per abandonat per la seva vulnerabilitat a les armes anticarro i la seva limitada utilitat.

 Altres vehicles .

Aerosan;
Artilleria antiaria autopropulsada;
Cotxe blindat;
Tren blindat;

 Vehicles de suport .

Vehicle enginyer de combat (CEV, Combat Engineering Vehicle);
Vehicle blindat de recuperaci (ARV, Armoured Recovery Vehicle);

 Vehicles no blindats .

Tachanka, utilitzat durant la Guerra Civil Russa.
Katiusha, llanamssils mltiple sovitic utilitzat durant la II Guerra Mundial. ;

 Vegeu tamb .

Guerra mecanitzada;
Blindatge;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331632" title="Chimoio" nonfiltered="4182" processed="4167" dbindex="129309">
Chimoio s una ciutat de Moambic, la cinquena en importncia del pas, capital de la provncia de Manica. T rang de municipalitat. Fins el 3 de febrer de 1976 es va dir oficialment Vila Pery. La superfcie del municipi es de 174 km2. L'evoluci de la seva poblaci s la segent:

1980 	74.372 habitants;
1997 	177.608 habitants;
2007 	238.976 habitants;

Es estaci de ferrocarril de la lnea Beira-Harare. Als darrers anys ha rebut una forta emigraci de treballadors de Zimbabwe que fugen de la crisis econmica al seu pas. El seu nom deriva de un dels fills del mtic cap indgena Ganda (el cap del clan Moyo o Moio) que es va establir en aquestes terres des de M'bire. En llengua local vol dir "Petit Cor".

Prop de la ciutat es troba una roca anomenada Mont Bngo, pero conegut popularment com Cabea do Velho per tenir aquesta forma, i que es un atractiu turstic ja que a ms t una gran vista sobre la ciutat i s lloc de cerimnies sagrades tradicionals dels nadius.

 Histria .

Els primer visitants estrangers d'aquestes terres foren els rabs; van comerciar pels rius Bzi i Revu amb l'imperi de Monomotapa o Mwenemutapa, sobretot or i vori per tamb esclaus; un cam de palmeres del tipus borassus que van plantar, servia per recordar la ruta als rabs, i encara se'n conserven una part; el cam acabava prop de Chimoio.

Tamb els portuguesos van sentir parlar de l'Imperi desprs del segle XVI van penetrar a la zona i alguns colons s'hi van establir al segle XVIII. A finals del segle XIX l'administraci d'aquestos territoris fou concedida a la Companyia de Moambic, i el 24 de febrer de 1893 van fundar el primer establiment, Vila Barreto, prop de la actual Chimoio, en honor del capit portugues Francisco Barreto que el 1552 havia dirigit la primera expedici a l'Imperi de Monomotapa. La ciutat fou de moment estaci final de la lnea frria que sortia de Beira, el que va permetre el seu desenvolupament. El 1897 el ferrocarril va arribar a la frontera de Rhodsia i va seguir fins a Salisbury, el que va afectar negativament a la ciutat.

El 1899 la capital dels territoris de la companyia es va traslladar de Vila Barreto a un establiment de nom Chimiala, que va agafar el nom de Mandingos, i que va acabar sent la ciutat de Chimoio. La zona es va destacar per les seves bones collites i va atreure comerciants que van fer necessaris hotels i serveis. El 1910 va arribar a Mandingos el governador Joo Pery de Lind que va afavorir el desenvolupament de la vila i la va portar al seu mxim desenvolupament; va sorgir no gaire lluny el barri de Soalpo (del nom de la societat SOALPO, Sociedade Algodoeira de Portugal) centre de desenvolupament agrcola i industrial amb producci de cot i productes txtils. El 17 de juliol de 1916 Mandingos fou rebatejada Vila Pery en honor seu. 

L'administraci de la companyia es va acabar el 1942 i llavors la ciutat va formar part del districte de Manica i Sofala. El 17 de juliol de 1959 el governador de la provncia, Baltazar Rebelo de Sousa, la va elevar a ciutat. El 1974 fou atacada pel Frelimo, i fou la nica ciutat important que va ser objecte d'atacs pels guerrillers durant tota la guerra. El 12 de juny de 1975 el que havia de ser president del pas poc dies desprs, Samora Moiss Machel, va anunciar que el nom es canviaria a Chimoio; el decret es va fer efectiu el 3 de febrer de l'any segent. La ciutat va patir greument els efectes de la guerra civil (1977-1992). Desprs ha recuperat un cert dinamisme econmic.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331636" title="Viquipdia en xins" nonfiltered="4183" processed="4168" dbindex="129310">


Viquipdia en xins (      /      ) s l'edici en idioma xins de Viquipdia. Iniciada l'octubre de 2002, en aquest instant compta amb 201.025 articles, sent la 12a viquipdia per nombre d'articles.

 Nom .

El nom de la versi xinesa de viquipdia (xins tradicional:     , xins simplificat:     , pinyin: wij  b ik , literalment "enciclopdia wiki") es va decidir el 21 d'octubre de 2003, desprs d'una votaci. La transcripci al xins del terme "wiki" consta de dos carcters: wi (t.  , s.  ), el qual significat original com morfema xins s el de "xarxa de pescar" o "fibra", utilitzat aqu en allusi a Internet; i j  ( ), que significa "base" o "fonament". La segona part del nom, b ik  (  ), s abreviatura de la paraula xinesa "enciclopdia" b ik  qunsh  (t.     , s.     ), que significa literalment "llibre complet de les cent (s a dir, mltiples) matries".

A ms de wij  (t.   , s.   ), s'han proposat altres transcripcions en carcters xinesos per al concepte tecnolgic de "wiki", tals com wik (t.   , s.   ) o wij (t.   , s.   ). Els projectes de la fundaci Wikimedia utilitzen sempre la primera forma, per la qual cosa en l's actual en xins, el terme wij sol associar-se a Wikimedia.

Wikipedia en xins utilitza tamb un subttol en xins clssic: H i n b i chu n, y u rng n i d (t.          , s.          ), que significa "El mar rep a cent rius, i tots els acull. Tal s la seva grandesa". Aquest smil entre el mar i la immensitat del coneixement hum utilitza tamb el numeral 100 com a sinnim de "nombrs" recurs molt habitual en xins, i s la primera meitat d'un fams rodol compost pel funcionari i poeta de la dinastia Qing Lin Zexu.

 Dates claus .

 12 de novembre de 2006: La Viquipdia en xins assoleix els 100.000 articles.
 21 de setembre de 2006: La Viquipdia en xins assoleix els 90.000 articles.

 Enllaos externs .

 Viquipdia en xins;
 Informaci tcnica a Wikimedia Meta sobre la conversi automtica entre xins simplificat i tradicional en la Viquipdia xinesa;
 Pgina principal de Baidu Baike;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331638" title="Xai-Xai" nonfiltered="4184" processed="4169" dbindex="129311">

Xai-Xai (pronunciat xi-xi)  s una ciutat del sud de Moambic, capital de la provncia de Gaza. La seva poblaci el 2007 era de 116.343 habitants. Est situada prop de la costa de l'oce ndic, a la vora del riu Limpopo, en una zona plana i molt adequada pel cultiu de l'arrs. La seva platja mesura uns 12 km (Praia de Xai-Xai) i t un escull coral al seu front que protegeix la platja de les onades i permet l'snorkel. L'estany Wenela Tidal, 2 km al su de la ciutat, inclou un tnel natural que uneix l'estany amb l'oce. L'edifici principal s la seu del govern provincial, del perode colonial.

L'evoluci de la seva poblaci es la segent:
1970:  	63.949 habitants;
1997:  	103.251 habitants;
2007:          116.343 habitants;

La ciutat es va desenvolupar a comenaments del segle XX com a annex del port de Loureno Marques (que estava situat a uns 200 km al sud), sota el nom de Joo Belo o Vila de Joo Belo. Va fer part del districte d'Inhambane, per des de 1895 estava incls en el territori militar especial de Gaza, que el 1918 fou erigit en districte separat, amb Joo Belo com a capital. Va canviar formalment el seu nom el 3 de febrer de 1976. Va quedar greument afectada per les inundacions del 2000 amb el desbordament del Limpopo, quan alguns dels seus edificis van quedar fins 3 metres sota l'aigua. No obstant va aconseguir recuperar-se en poc temps.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331643" title="Srgio Godinho" nonfiltered="4185" processed="4170" dbindex="129312">
Srgio Godinho (Porto, 1945) s un poeta, compositor i intrpret de canons portugus.

A ms d'autor, compositor i cantaire s, una mica com la imatge del protagonista de la seva can  O homem dos 7 instrumentos , un artista polifactic, actor amb diverses participacions a films, serials televisius i obres de teatre, dramaturg, amb algunes peces de teatre de la seva autoria i fins i tot realitzador, entre d'altres activitats. 

Com molts dels seus collegues, als vint anys hagu d'anar-se'n de Portugal cap a la guerra colonial. Roman nou anys allunyat del pas. El seu arrelament ms pregon, emper, s amb la capital francesa, Pars, on forma part durant dos anys del planter del musical  Har  i comena a esborrallar les seves primeres canons, prenent contacte amb d'altres msics portuguesos, com Jos Mrio Branco, Zeca Afonso e Lus Clia. Tamb sojornaria a Amsterdam, Brasil i Vancouver.

El 1971 collabora al primer lbum en solitari Jos Mrio Branco, Mudam-se os tempos mudam-se as vontades, i aquell mateix any concretitzaria la seva estrena discogrfica en enregistrar, a terres franceses, el llarg durada Os sobreviventes. Encara enregistraria a l'exili l'lbum Pr-histrias (1972).

Encara que constantment censurats, aquests lbums atenyerien gran popularitat entre el pblic portugus l'any segent. Fins i tot la premsa atorgaria a Srgio Godinho els premis  Autor do ano  i  Disco do ano  (pel disc Os sobreviventes).

Ja al Canad, es casa amb la seva primera muller, Shila, collega a la companyia de teatre The Living Theatre. S'estableix en una comunitat hippie a Vancouver, i s all on s'assabentaria de la Revoluci dels clavells, que el portaria de bell nou a Portugal.
Ja a terres lusitanes, edita l'lbum  queima-roupa (1974) amb esbalador succs, i volta el pas, actuant a manifestacions populars.

D'en la seva carrera no es deturaria ms; malgrat algunes absncies d'xit comercial, no gaires, sempre va romandre com a favorit de la crtica i del pblic, i s autor d'algunes de les canons ms aclamades de la histria de la msica portuguesa, com " tera-feira" ("s dimarts") i "Com um brilhozinho nos olhos" ("Amb un petit esclat als ulls").

 Discografia .

 lbums originals .
Os sobreviventes (1971);
Pr-histrias (1972);
 queima-roupa (1974);
De pequenino se torce o destino (1976);
Pano-cru (1978);
Campolide (1979);
Canto da boca (1981);
Coincidncias (1983);
Salo de festas (1984);
Na vida real (1986);
Os amigos de Gaspar (1988);
Aos amores (1989);
Tinta permanente (1993);
Domingo no mundo (1997);
Lupa (2000);
O irmo do meio (2003);
Ligao directa (2006);

lbums en directe.
Noites passadas (1995);
O elixir da eterna juventude (1996);
Rivolitz (1998);
Afinidades (amb els Cl) (2001);
Nove e meia no Maria Matos (2008);

Recopilacions.
Era uma vez um rapaz (1985);
Escritor de canes (1990);
Biografias do amor (2001);
Setenta e um - Oitenta e seis - O melhor de Srgio Godinho (2004);

Bandes sonores.
A Confederao (LP, Diapaso/Sassetti) (1978);
Kilas, o mau da fita (1979);

EPs.
Romance de um dia na estrada (Guilda da Msica/Sassetti) (1971);

Singles.
Na boca do lobo (Guilda da Msica/Sassetti) (1975);
Liberdade (Guilda da Msica/Sassetti) (1975);
Ns por c todos bem (1977);

Collaboracions.
Fausto Bordalo Dias - Madrugada dos Trapeiros (1977);
Espanta Espritos - Espanta Espritos (1995);
Silence 4 . Tema:Sexto Sentido . Album: Silence become it (1998);
Gabriel, o Pensador . Tema: Ts a ver? . Album: Ts a ver? (2003);
Manuel Paulo . Tema: Casa inacabada com Baloio na janela . Album: O Assobio da Cobra (2004);
Jos Mrio Branco . Tema: Po Po . Album: Resistir  vencer (2004);
Joana Melo . Tema: Com um brilho nos olhos . Album: Operao Triunfo (2004);
Sons da Fala - Sons da Fala (2007);

DVD.
Srgio Godinho - De volta ao Coliseu (2006);


Llibres.
Retrovisor - Uma biografia musical de Srgio Godinho  (2006);

Enllaos externs.
Pgina (oficial?) de Srgio Godinho - Praa das Flores;
Pgina oficial;

 Entrevistes .
Entrevista a rdio TSF  - 23 octubre 2006 ;

Entrevista ao Notcias do Nordeste (Informativo Digital do Nordeste Transmontano) em 7 de Maro de 2008 ;

Podcast de 'entrevista de Srgio Godinho a Notcias do Nordeste el 7 de mar de 2008 ;

Vdeo de l'entrevista de Srgio Godinho a Notcias do Nordeste el 7 de mar de 2008 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331646" title="Viquipdia en finlands" nonfiltered="4186" processed="4171" dbindex="129313">


La Viquipdia en finlands o Viquipdia en fins (Suomenkielinen Wikipedia) s l'edici en fins de la Viquipdia. Estant a mitjan mar de 2007, tenia ms de 100.000 articles. Durant juliol de 2005 va sobrepassar les edicions en dans i esperanto, s actualment la 14a Wikipedia ms gran per nombre d'articles, amb 183.679.

 Enllaos externs .
 La Viquipdia en fins;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331651" title="Castellotti" nonfiltered="4187" processed="4172" dbindex="129314">
Scuderia Castellotti o Scuderia Eugenio Castellotti va ser un equip itali de cotxes de competici que va arribar a disputar curses a la Frmula 1.

Castellotti va ser creada la temporada 1960 i va debutar amb el pilot Giorgio Scarlatti al GP de Mnaco per no van arribar a qualificar-se per disputar la cursa.

Gino Munaron hi va crrer als GP de GP de Frana (retirat) , GP de Gran Bretanya(quinz lloc) i GP d'Itlia (retirat).

Pete Lovely va crrer al GP dels Estats Units finalitzant la cursa en onzena posici.

Giulio Cabianca va crrer el GP d'Itlia on va finalitzar en quarta posici aconseguint la millor classificaci d'un monoplaa Castellotti i sumant els nics punts de l'escuderia.

 Resultats a la F1 .



 Palmars a la F1 .

 Curses: 6;
 Victries: 0;
 Podiums: 0;
 Punts: 3;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331655" title="Inhambane" nonfiltered="4188" processed="4173" dbindex="129315">


Inhambane  s una ciutat de Moambic capital de la provncia d'Inhambane, situada a la badia d'Inhambane, al costat de la boca del petit riu Matamba . L'establiment deu la seva existncia a una fonda entrada de l'aigua protegida per dos promontoris arenosos que resguarden el port. La seva poblaci el 2007 era de 63.837 habitants (el 1997 de 54.157 habitants).

T estaci de ferrocarril. La facultat de hostaleria i turisme de la Universitat Eduardo Mondlane, esta ubicada a Inhambane. La ciutat conserva el seu aspecte colonial i es un dels llocs preferits dels turistes. Un mercat central es troba al centre a l'avinguda principal. Al altra costat de la badia es troba la ciutat de Maxixe, que ha superat en poblaci a Inhambane. Les platges de Tofo, Cocos i Barra, sn properes a la ciutat.. Llocs destacats de les rodalies sn el Ponto do Barra, l'illa de  Benquerra, i la badia de Guinjata. La pesca submarina es pot practicar al escull de Manta i a  Gallaria, on la fauna marina inclou gran mantes, balenes, taurons i tortugues entre d'altres.

Inhambane ja era un establiment comercial musulm al segle XI, on rabs i perses ancoraven i negociaven sobre perles i mbar i arribaven encara ms al sud fins Chibuene; la tribu tonga  de la zona produa cot, fora apreciat. Al segle XIV la regi fou envada pels karanga que van establir diversos principats dominant als tonga, i apoderant-se dels beneficis del comer amb els musulmans. 

Vasco da Gama va arribar a la zona el 1498 i va repostar a Inhambane, que va inspeccionar; va batejar la comarca com Terra da Boa Gente, per haver estat rebut amistosament. El 1505 Francisco de Almeida va enviar un vaixell que va naufragar al sud de la actual Inhambane, per els portuguesos van aconseguir l'ajut d'algun dels caps dels karanga. Els fills dels caps van poder visitar Ilha de Moambique, i els portuguesos van crear un establiment comercial permanent a la badia d'Inhambane el 1534. El 1546 es va construir el fort.  El 1560 s'hi va establir la primera missi dels jesutes a l'frica oriental. La regi a l'entorn va quedar sota control portugus el 1728, i el domini portugus va quedar consolidat defintivament el 1731.

L'establiment va prosperar amb el comer de vor i esclaus fins al segle XVIII. S'hi van establir molts indis que tenien gran part del control del comer. El 1763 Inhambane va rebre la condici de vila i seu de conselho. El 1775 s'hi va produr una gran revolta de la poblaci musulmana. Vegeu "Revolta musulmana d'Inhambane".

El 1796 fou atacada per pirates francesos que venien de l'illa de la Reuni. El 1834 fou destrut pels ngoni del cap Soshangane, per en els anys segents va recuperar el dinamisme i va crixer rpidament; a la segona meitat del segle es va construir la catedral  (Nostra Senyora de la Concepci) i una mesquita. L'establiment de Loureno Marques com a capital el 1898, la va fer decaure al llarg del segle XX. Va ser capital del districte d'Inhambane fins el 1975 i desprs de la provncia del mateix nom.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331657" title="Bactres" nonfiltered="4189" processed="4174" dbindex="129316">

Bactres fou la capital de l'antiga Bactriana, situada a la riba del riu homnim. Fou una ciutat important que formava part de la Ruta de la Seda fins que fou destruda pels mongols. s l'actual Balkh, al nord de l'Afganistan, amb aproximadament 10.000 habitants.

Segons les tradicions, era la ciutat ms vella del mn i on nasqu Zaratustra (que hi va morir i fou suposadament enterrat all) i on hi havia hagut nombroses temples del foc . Fou la residncia dels primers aquemnides; fou conquerida per Alexandre i sota els macedonis s'hi van construir muralles; esdevingu la capital del regne hellenstic de Bactriana i, desprs, del principat heftalita de Tukharistan. Fou un centre budista amb el celebra claustre de Nawbahar o Nava Vihara, amb una gran estatua de Buda; el temple estava dirigit per sacerdots de Caixmir, anomenats Pramukh (que els rabs van convertir en Barmak) per poc abans de la conquesta musulmana el temple va passar als zoroastrians. Barmak, tenia probablement control poltic sobre la ciutat. 

Al segle VII fou visitada pel xins Xuanzang, que diu que hi havia a la mateix ciutat o rodalies, un centenar de temples budistes amb 3000 devots, i moltes ms estupes i altres monuments religiosos entre els quals el Nawbahar o Nava Vihara.

La ciutat fou capital de la satrapia de Bactriana sota l imperi persa i sota l imperi Selucida. Plini el vell i Estrab la consideren la mateixa ciutat que Zariaspa, per Arri diferencia les dues ciutats. Segons Plini el seu nom deriva del riu a la riba del qual estava situada per Curtius diu que era al mig d una plana al peu de les muntanyes Paropamisades i sense cap riu. Tolomeu confirma que era a la riba d un riu per no en dona el nom. Alexandre el gran hi va passar el hivern del 328 aC al 327 aC a la seva tornada de Sogdiana, i des all va comenar la primavera segent la seva invasi del Panjab.

Vers el 255 aC el strapa grec Diodot es va fer independent i va originar el regne indogrec de Bactriana.

El rabs hi van arribar a la meitat del segle VII. A finals d'aquest segle va quedar destruida per les lluites que s'hi van produir i desprs ja s esmentada com a Balkh.

 Referncia .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331659" title="Balkh" nonfiltered="4190" processed="4175" dbindex="129317">

Balkh (persa:     ,  Bal ) s una ciutat d'Afganistan a la provncia de Balkh a uns 20 km de la capital provincial Mazar-e Sharif (o Mazar-i Sharif) i 74 km al sud de l'Amu Darya. Esta a la vora del riu sec anomenat Balkh. El seu clima es calors i amb molta pols l'estiu, i humit al hivern quan el terreny esdev una mena de maresma, provocant brots de malria.

 Histria antiga .

Fou coneguda en l'antiguitat com a Bactra, Bactres, o Bactris i fou la capital de Bactriana. S'hi van instal lar les tribus indories en la seva emigraci des de el nord de l'Amu Darya entre 2000 i 1500 aC  Llavors la regi era frtil per modernament s'ha desertitzat. Desprs dels aquemnides van venir els macedonis i desprs el regne grec de Bactriana, els heftalites i els kushana. Fou un centre budista i zoroastri. Vegeu Bactres.

 Balkh musulmana fins a la actualitat .

Yezdegerd III de Prsia va fugir cap a Bactriana desprs de la derrota davant els rabs a Nihawand. El 653 l'rab al-Ahnad ibn Kays va fer una expedici a la zona i va sotmetre Balkh a tribut, per la regi no fou conquerida efectivament abans del califat de Muawiya I: el 663 o 664 la va conquerir Kays ibn al-Haytham o Abd al-Rahman ibn Samura i el Nawbahar fou llavors destrut. Un prncep local, Nezak Tarkhan, es va apoderar en aquest temps de Balkh i es va enfrontar durant un temps als rabs per tant la cronologia com els fets en si mateixos sn mal coneguts i molt confoses a les fonts rabs. En tot cas la zona va estar quasi sempre revoltada fins que el 715 fou dominada per Kutayba ibn Muslim. En aquestos anys la ciutat va patir atacs i contraatacs i segons al-Tabari estava en runes el 705.

Els rabs van establir una guarnici a Barukan (no gaire lluny de Balkh), per el 725 el governador de Khurasan Asad ibn Abd-Allah al-Kasri (723-727) va traslladar la guarnici a la prpia ciutat la qual va fer reconstruir. La van anomenar Balkh i de malnom Umm Al-Belaad o "Mare de les Ciutats" per considerar-la de gran antiguitat. El 736 Asad va traslladar la capital del Khurasan des de Merv a Balkh, i aix la va fer prosperar. Balkh fou oposada als abbssides i Abu Muslim la va haver d'ocupar dues vegades (747 i el 748 quan es va revoltar a favor dels omeies). El lloctinent d'Abu Muslim, Abu Dawud, va controlar llavors Balkh i Tukharistan en nom dels abbssides. Progressivament el Khurasan va esdevenir independent sota diversos governadors culminant amb els tahrides (821). Dawud ibn Abbas al-Banidjuri, prncep de Khutal, que va succeir al seu pare en el govern de la ciutat, es va fer semi independent a Balkh i Khutal (dinastia Banudawdida o Banidjrida) per el 870 en fou expulsat pel saffrida Yakub ibn al-Layth. El islam i fou definitivament introdut sota el govern de Yakub al segle IX.

El seu germ Amr I ibn al-Layth fou derrotat prop de Balkh la primavera del 900 i el Khurasan va passar llavors als samnides als que el califa els hi va confirmar el 902. El 997 va passar a Mahmud de Gazni. El 1006 la va ocupar temporalment el karakhnida Ilig Khan per Mahmud la va recuperar poc desprs. Desprs de la victria seljcida a Dandakan Balkh va estar a punt de ser ocupada pels vencedors, per no la van poder dominar fins el 1059. Sota dominaci dels seljcides pertanyia al sult Sandjar quan el 1115 fou ocupada pels irregulars oghuz que la van destruir. Va retornar als seljcides per vers el 1165 havia passat a mans dels kara khitay. El grida Baha al-Din Sam I de Bamian (1192-1206) la va conquerir el 1198 i la va conservar fins el 1206 quan la va ocupar el khwarizmshah Muhammad Ala al-Din.

El 1220 en la campanya mongola contra el khwarizmshah,  Muhammad va fugir a Balkh i de all cap al Khurasan occidental refugiant-se a Nishapur primer i desprs a Qazwin. Genguis va enviar en persecuci seva als general Djeb i Subotai. Balkh va obrir les portes als mongols i fou perdonada rebent un governador, per llavors Muhammad ja havia sortit de la ciutat. L'any segent Genguis Khan va creuar l'Amu Darya cap a Afganistan i Khurasan perseguint a les forces del khwarizmshah. Balkh fou ocupada i tot haver-se sotms, fou destruda i cremada i els habitants massacrats. La ciutat va quedar en runes. Ibn Battuta la descriu com una ciutat en runes encara vers el 1335 (fins el 1338 no es va autoritzar la reconstrucci i repoblaci de ciutats). Vers el 1245 va quedar dins els dominis de la dinastia Kart d'Herat vassalla dels mongols i desprs dels Il-khans, els dominis de la qual van ser incorporats per Tamerl el 1389. La ciutadella fou arrasada per Tamerl per el seu fill Shahrukh la va reconstruir el 1407. 

El 1480 es va descobrir a uns 20 km a l'est de la ciutat una tomba considerada la tomba d'Al ibn Abi Tlib i el 1481 s'hi va erigir un mausoleu en torn del qual es va desenvolupar la ciutat de Mazar-i Sharif, que va fer ombra a Balkh. El 1506 Balkh fou conquerida per Shibani Khan dels uzbeks. Conquerida pel safvida Ismail I (1510) desprs de la derrota i mort de Shibani Khan a Merv el 2 de desembre de 1510, el 1511 Baber la va dominar durant un temps breu com a vassall safvida, per desprs de les victries dels uzbeks a Kul-i Malik el maig de 1512 i Ghudjuwan el 12 de novembre de 1512, Baber es va retirar precipitadament.

Un khan local uzbek la van dominar en endavant. Aquest khan va haver de fer submissi al xa de Prsia Abbas I el Gran, el 1598 fins el 1600/1601 quan el khan uzbek de Transoxiana Baki Muhammad, va reconquerir Balkh. El 1641 la va conquerir Shah Djahan, emperador mogul, que en va donar el govern a Aurangzeb (1647), per aquest la va perdre al cap de poc. Els uzbeks la van conservar fins el temps de Nadir Shah, al que es va sotmetre, per es va revoltar i Nadir la va ocupar el 1737. A la seva mort el khan uzbek local es va fer independent per al cap de poc es va haver de sotmetre a Ahmad Shah Durrani (1752).

El 1820 fou ocupada per Shah Murad, khan de Kunduz, i per algun temps fou vassalla del khan de Bukhar per el 1850 fou ocupada per Mohammed Akram Khan cap dels Barakzay, i des de llavors va restar dins el domini afgans. El 1866, Balkh va perdre el seu rang de capital provincial a favor de Mazar-e Sharif..

La ciutat va caure en runes i va subsistir al seu costat un llogaret. Les runes ocupen una gran superfcie per els arquelegs no han trobat gaireb res interessant. Es poden veure les muralles de 10 km de permetre que inclouen al seu interior la vila actual, i dos mausoleus un dels quals la gran mesquita d'estil timrida datada al final del segle XVI i construda segurament per un khan uzbek (Abd al-Mumin) i en front el mausoleu de Khwadja Abu Nasr Parsa, sufita del segle XVI; propera  hi ha una madrassa construda per Said Subhan Kuli Khan (mort 1702) i les runes del mausoleu de Khwadja Akkashah Qali, del final del perode timrida.

La ciutat fou modernitzada a partir del 1934 i actualment es centre de la industria del cot i produeix tamb altres productes agrcoles.

Prop de la ciutat en direcci a Mazar-i Sharif, hi ha Takhtapul que fou seu de la guarnici afganesa de kasidars pel Turquestan Afgans (final segle XIX i part del segle XX).

 Monuments .
Madrassa de Sayyid Subhan Kuli Khan.
Bala-Hesar, capella i mesquita de Khwadja Abu Nasr Parsa.
Tomba de la poetessa Rabia Balkhi.
Masjid Now Gumbad, mesquita ornamentada coneguda com Haji Piyada, considerada el primer monument islmic d'Afganistan;
Tap-e Rustam i Takht-e Rustam (temples budistes);

Runes de Balkh.

Les excavacions han donat poc resultat si be s cert que mai hi havia treballat cap equip professional fins que n'hi fou enviat un el 2003 que esta localitzant els estrats aquemnides i hel lenstics. S'han trobat tamb construccions budistes. Les excavacions estan encara en un perode inicial.

 Personatges .

 Rabia Balkhi, poetessa en llengua persa del segle X;
 Abu Mansur Daqiqi, poeta segle X;
 Shaheed Balkhi, Abul Muwayed Balkhi, Abu Shukur Balkhi, Maroofi Balkhi, poetes dels segles IX i X;
 Unsuri Balkhi, poeta del segle X i XI;
 Anvari, poeta persa del segle XII;
 Avicenna or Ibn Sina, filsof musulm, el seu pare havia nascut a Balkh;
 Djalal ad-Din Muhammad Rumi, conegut com Rumi, poeta del segle XIII;

Referncies.


 Vegeu tamb.
Provncia de Balkh;

Enllaos externs.

Mazar-i-Sharif (Balkh) (en alemany);
Descripci;
Alguns poetes connectats amb Balkh.;
Busca tresors a Balkh, 2002;
Civilitzacions ndies a Balkh, Afghanistan fins al segle X;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331661" title="Mara Luisa Cava de Llano y Carri" nonfiltered="4191" processed="4176" dbindex="129318">
Mara Luisa Cava de Llano y Carri (Barcelona, 1948) s una poltica catalana establida a Eivissa. Llicenciada en dret a la Universitat de Barcelona, marx a Eivissa, on fou delegada del Collegi d'Advocats de les Illes Balears. Militant d'Aliana Popular primer i del Partit Popular desprs, n'ha estat sotssecretria a les Illes Balears. 

Entre altres crrecs poltics ha estat regidora de l'ajuntament d'Eivissa (1987-1991), vicepresidenta primera i Consellera d'Hisenda del Consell Insular d'Eivissa i Formentera i vicepresidenta del Parlament de les Illes Balears (1991-1993). El 1993 abandon els crrecs per a presentar-se com a diputada per Eivissa i Formentera a les eleccions generals espanyoles de 1993, esc que revalid a les eleccions de 1996 i 2000. El 2005 fou nomenada adjunta primera del Defensor del Poble.

 Enllaos externs .
 Biografia al web del Defensor del Poble;
 Biografia a l'Enciclopdia d'Eivissa i Formentera;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331665" title="Antnia Febrer Santandreu" nonfiltered="4192" processed="4177" dbindex="129319">
Antonia Febrer Santandreu (Manacor, Mallorca, 1973) s una poltica mallorquina. s diplomada en Cincies Empresarials i va obtenir un mster en sistemes impositiu i procediment tributari. Ha treballat com a administrativa en Fomento Construcciones y Contratas (FCC) i en el Collegi Oficial d'Arquitectes de les Illes Balears. El 1994 es va afiliar a les Noves Generacions, joventuts del Partit Popular, de les que n'ha estat secretria de la secci de Manacor. A les eleccions generals espanyoles de 2000 fou escollida diputada per Mallorca. 

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331669" title="El Pinetell" nonfiltered="4193" processed="4178" dbindex="129320">
El Pinetell s una entitat de poblaci del municipi de Montblanc, Conca de Barber. L'any 2005 tenia 7 habitants censats.

Es troba fora allunyat de Montblanc, a uns 7 km al sud-oest en lnia recta, per per a arribar-hi per carretera cal accedir-hi des de la Riba, per la carretera de Farena, el que representa uns 15 km de distncia. Tamb s'hi pot arribar per camins de muntanya des de Rojals i des de la Cabrera, a l'altra banda del Brugent, al terme de Mont-ral. Est situat a uns 610 m d'altitud, en plena serra de Prades.

Antigament, els habitants del Pinetell sagnaven la rena dels pins per a vendre-la al mercat, per la qual cosa rebien el renom de "renosos".

Referncies.
 Web de l'ajuntament de Montblanc;
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331671" title="Flor Natural" nonfiltered="4194" processed="4179" dbindex="129321">
La Flor Natural es el trofeu dels Jocs Florals de Barcelona a la millor composici potica de tema lliure, anomenat tradicionalment "d'honor i cortesa".

Guanyadors Jocs Florals Barcelona.
1880 Jacint Verdaguer;
1984 "Ronda dels dies", Jordi Pmies;
1985 "L illa del tresor", Joan Margarit;
1986 "Els dies perdurables", Pere Font;
1987 "Vitralls de Maiernigg", Jacint Sala;
1988 "Tardor", Jaume Pomar;
1989 No adjudicada;
1990 "El vast desert", Carles M. Sanuy;
1991  Vens del passat", Jaume Pomar;
1992 "Davant d un claustre", Alex Susanna ;
1993 "Sonata Efmera", Jacint Sala ;
1994 "Bandera blanca", Antoni Vidal Ferrando;
1995 "Estigma", Pon Pons;
1996 "La llum dins l aigua", J.N. Santaeullia;
1997 ""Hivernacle", Antoni Puigverd;
1998 "L arbre de la innocncia", Quim Espanyol;
1999 "Ltrgia del fang", Raimon vila;
2000 "Cornit", Manuel Forcano;
2001 "La revoluci silenciosa", Hctor Bofill;
2002 "El buit i la medusa", Llus Calvo;
2003 "El benestar", Sebasti Alzamora;
2004  La degradaci natural dels objectes , Joan-Elies Adell;
2005  Hiverns suaus , Jordi Juli;
2006  Violncia gratuta , Jordi Valls i Pozo;
2007  Flors a casa , Maria Josep Escriv;
2008  Llunari , Josep Llus Aguil;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331680" title="Nuevas Generaciones del Partido Popular" nonfiltered="4195" processed="4180" dbindex="129322">
Nuevas Generaciones del Partido Popular s l'organitzaci juvenil del Partit Popular espanyol. El seu mbit d'actuaci s tota Espanya, existint estructures en totes les comunitats i ciutats autnomes, provncies i illes. T tamb estructures en altres pasos com NNGG de Blgica, Argentina, Uruguai, etc. Comparteix els postulats ideolgics del Partit Popular (en terminologia del propi partit centre reformista ).

La seva missi primordial s promoure la participaci dels joves en la vida poltica a travs del partit, defensant i impulsant els seus valors i principis, i contribuint al desenvolupament de l'article 48 de la Constituci Espanyola.  Compta amb al voltant de 65.000 afiliats arreu d'Espanya, el que es tradux en el 65% dels jovenes que militen en poltica. 

En els seus comenaments, l'edat per a formar part de l'organitzaci estava compresa entre 18 i 28 anys, encara que posteriorment es va ampliar a l'interval de 16 a 28 anys. El Partit Popular establix que els afiliats menors d'edat noms sn membres de les NNGG mentre que els majors de 18 ho sn tamb d'aquell. Una vegada arribat al lmit d'edat, si no s'ostenta cap crrec dintre d'alguna estructura local, provincial, autonmica o nacional de l'organitzaci, els afiliats passaran directament al partit prpiament dit. 

 Histria . 
Noves Generacions va nixer, com a Noves Generacions d'Aliana Popular en 1977 (AP havia nascut el 1976). Promogudes pel llavors Secretari d'Organitzaci de Aliana Popular, Jorge Verstrynge, la seva impulsora va ser Loyola de Palacio. Va ser el propi Verstrynge qui va escollir aquest nom enfront de Manuel Fraga que preferia Joventuts d'Aliana Popular. Per al politleg aquest nom recordava molt a les Joventuts d'Acci Popular (JAP) de la Segona Repblica, de tendncia autoritria. Va escollir aquest nom basant-se en una organitzaci juvenil francesa gaullista. La seva primera Assemblea Nacional es va celebrar els dies 17 i 18 d'abril d'aquest any, sent escollida Loyola de Palacio primera Secretria General. A partir del II Congrs, tots els mxims dirigents de l'organitzaci van passar a denominar-se Presidents Nacionals. 

Durant el XII Congrs Nacional, celebrat a Toledo al setembre de 2006, es va homenatjar a Loyola de Palacio nomenant-la estatutriament com Secretria General Fundadora de NNGG. En 1989, amb la refundaci d'Aliana Popular i la seva transformaci en l'actual Partit Popular, les joventuts tamb es refundaron adoptant el nom de Noves Generacions del Partit Popular. 

 Dirigents de Noves Generacions .

Loyola de Palacio;
Alejandro Martn Carrero;
Antonio Martn Beaumont;
Gonzalo Robles Orozco;
Rafael Hernando Fraile;
Toms Burgos Gallego;
Pedro Calvo Poch;
Juan Manuel Moreno Bonilla;
Carmen Fnez de Gregorio;
Ignacio Uriarte Ayala;

El 13 de juliol de 1997 seria assassinat per ETA el membre de Noves Generacions Miguel ngel Blanco Garrido, regidor de la localitat biscana d'Ermua. 

 Finalitats de NNGG . 
D'acord amb els seus estatuts i ponncia poltica, les finalitats de Noves Generacions sn les segents:
Promoure com valors fonamentals en els joves espanyols la Llibertat, la defensa dels Drets Humans i la Democrcia, aix com el respecte i la tolerncia a totes les ideologies democrtiques. ;
Fomentar la participaci dels joves al servei d'una societat democrtica dintre de l'Ordenament Constitucional. ;
Difondre i defensar el projecte poltic que representa el Partit Popular. ;
Articular i canalitzar la poltica en matria de joventut del Partit. ;
Mitjanant un programa de formaci contnua, proveir la incorporaci al Partit Popular de joves amb vocaci.
Promoure la plena participaci dels joves en les tasques del Partit Popular i en les institucions representatives de l'administraci. ;
Formular programes d'actuaci al servei de la societat espanyola en la millora de les seves condicions de vida i en nom del seu progrs, perqu siguin assumits i defensats pel partit Popular. ;
Ordenar la seva activitat en la defensa de la identitat d'Espanya i de les seves Comunitats Autnomes, inspirada en el principi de solidaritat entre elles, com a garantia i reconeixement de la seva unitat i carcter plural.
Revitalitzar la confiana dels ciutadans, especialment els joves, en les institucions i en els partits poltics, com instruments necessaris de progrs per a augmentar les oportunitats i el nivell de benestar dels espanyols. ;
Contribuir al desenvolupament del patrimoni comunitari entre els joves espanyols, i treballar en la difusi i defensa de l'acci i posici internacional del Partit Popular, especialment respecte a les relacions europees, transatlntiques i iberoamericanes. ;
Fomentar la participaci social de NNGG augmentant la seva presncia en diferents mbits i organitzacions com eines per a articular actuacions especfiques i promoure la seva acci poltica. ;
 Organitzaci territorial . 
NNGG compta amb una organitzaci descentralitzada. Els seus rgans sn de carcter nacional, autonmic, provincial o insular i local; i, on cal, existeixen unitats d'acci comarcals o organitzacions de districte (com en la ciutat de Madrid) i barri. Se'ls reconeix plena autonomia per a l'exercici de les competncies estatutries, sense perjudici dels necessaris principis d'organitzaci i jerarquia que assegurin la seva unitat, coordinaci i eficcia. 

 Organitzaci interna . 
Noves Generacions est dirigit per rgans electes propis a nivell nacional, autonmic, provincial o insular i local o de districte. D'acord amb els Estatuts Nacionals, es regeixen per principis democrtics. Els rgans i crrecs dels mbits territorials superiors prevalen jerrquicament sobre els dels mbits territorials inferiors, sense perjudici de les competncies prpies de cadascun en els seus respectius nivells d'actuaci ni de la jerarquia prpia de cada estructura territorial (segons l'article 6). El govern de les organitzacions territorials de NNGG es vertebra internament mitjanant rgans collegiats (Congressos, Juntes Directives i Comits Executius), unipersonals (President i Secretari General), consultius (Convenci Nacional) i especialitzats (Comit Nacional de Drets i Garanties), segons l'article 22. 

El mxim rgan de Noves Generacions s el Congrs Nacional, en el qual sn escollits democrticament el President Nacional, la Junta Directiva i Comit Executiu Nacional. D'acord amb l'article 26.1 dels Estatuts Nacionals, els Congressos se celebren normalment cada 3 anys. A ms els Congressos aproven els estatuts i les ponncies per a l'elaboraci dels textos que guiaran l'acci poltica de Noves Generacions fins al segent Congrs. En el XII Congrs Nacional, celebrat a Toledo al setembre de 2006, es van elaborar els actuals Estatuts Nacionals i es va aprovar la ponncia poltica ('Passi per la Poltica'), aix com textos sectorials en matria d'educaci i llibertats.
 Actual mandat . 
L'actual president nacional de Noves Generacions s Nacho Uriarte, que va ser escollit amb un 73,78% dels vots en substituci de l'anterior presidenta M Carmen Funez (sent l'nic candidat) en el XII Congrs Nacional de NNGG. Aquest congrs va suposar, d'acord amb la reforma dels seus estatuts i la seva ponncia ideolgica, un viratge cap a posicions ms liberals allunyant-se de les postures democristianes, eliminant dels seus estatuts les referncies a l'humanisme cristi. La Direcci nacional est formada pel president nacional, Nacho Uriarte, el secretari general, ngel Gonzlez, els coordinadors generals, Aejo Miranda de Larra i Paula Gmez-Angulo i quatre sotssecretaris generals: Gonzalo Mora do Campo, Csar Snchez, Antonio Gonzlez Teruel i Toms Cabezn. 

Per a la direcci de cada rea van ser escollits set secretaris executius: Claudia Alonso (Organitzaci), Pablo lvarez Pichel (Educaci), Alexis Robles (Formaci), Beatriz Rodrguez (Poltica Social), scar Fidalgo (Acci Poltica), Vctor Manuel Martnez (Institucional) i Paula Gmez de la Brcena (Internacional). Els actuals presidents autonmics de Noves Generacions sn: Juan Parejo Fernndez (Extremadura), Jess Rodrguez Camao (Castella-la Manxa), Vernica Marcos (Comunitat Valenciana), Gerardo Antua (Astries), Jess Garca (Melilla), Yolanda Bel (Ceuta), Lloren Galms (Illes Balears), Alfonso Garca (Castella-Lle), Pedro Navarro (Arag), Diego Movelln (Cantbria), Miguel ngel Fernndez (Euskadi), Jaime Hernndez (Canries), Pablo Casado (Comunitat de Madrid), Jos Antonio Coto (Catalunya), Vctor Manuel Martnez (Regi de Mrcia), Patricia Navarro (Andalusia), i Mara Seoane (Galcia).

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina web oficial de Nuevas Generaciones;
Estatuts;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331689" title="Acci Popular" nonfiltered="4196" processed="4181" dbindex="129323">
Acci Popular va ser un partit poltic Espanyol confessional catlic durant la Segona Repblica, que fou el nucli principal per a l'origen de la Confederaci Espanyola de Dretes Autnomes. Va ser constitut precipitadament el 29 d'abril de 1931, en instaurar-se la Repblica. Inicialment amb el nom de Acci Nacional fins a 1932 que va canviar la seva denominaci a Acci Popular. El seu promotor va ser ngel Herrera Oria, director d' El Debate, que va passar a ser l'rgan oficial del partit. 

Va sorgir com un front poltic per a defensar a la religi catlica, a la propietat i a la famlia. Des del principi va anunciar que acataria la nova legalitat republicana, encara que no era republicana, convertint-se en refugi de les forces monrquiques. Quan Herrera Oria el 19 d'octubre de 1931 va renunciar a la presidncia del partit, es va constituir un comit dirigit per Jos Mara Gil-Robles, al costat d'Antonio Goicoechea i el comte de Vallellano. Aquests eren dos destacats monrquics i al gener de 1933 es van separar d'Acci Popular per a fundar Renovacin Espaola. Seguidament al febrer de 1933 Herrera Oria es va retirar de la direcci del Debate, amb el que Gil Robles, que era el parlamentari de ms talla entre les seves correligionarios, es va consagrar com cap del partit en vespres de la constituci de la CEDA. La CEDA va triomfar a les eleccions generals espanyoles de 1933, en coalici amb Renovaci Espanyola, tradicionalistes, agraris i en alguns districtes amb els radicals i republicans conservadors. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331691" title="Hyundai Veracruz" nonfiltered="4197" processed="4182" dbindex="129324">

El Hyundai Veracruz (o Hyundai ix55) es un vehicle de tipus mid-size crossover SUV venut per Hyundai Motor Company als mercats d'EUA, Canad, Corea del Sud, Xina i l'Orient Mitj. Va presentar-se el 12 d'octubre del 2006 a Corea del Sud; als Estats Units d'America va arribar com a model 2007, ja que va iniciar la seva comercialitzaci el mar de 2007.

El Veracruz es fabrica a Ulsan, Corea del Sud. Rivals d'aquest serien el Toyota Highlander, Honda Pilot, Subaru B9 Tribeca, Nissan Murano i Lexus RX350.

 Introducci .

Hyundai l'ha anomenat com a LUV (Luxury Utility Vehicle), i fins l'arribada del Portico l'any 2009, es el vehicle d'aquestes caracterstiques ms gran que ofereix el fabric core (ms que el Hyundai Santa Fe). Substitueix al Hyundai Terracam, que va ser venut arreu del mon excepte a Nord Amrica.

El nom de "Veracruz" prov de l'estat mexic de Veracruz, prenent una mica la temtica de posar noms de l'oest com "Tucson" (Hyundai Tucson) o "Santa Fe" (Hyundai Santa Fe). D'acord a Autoweek, el Veracruz es ms llarg que la Honda Pilot i t ms volum de crrega que la Mercedes Benz GL-Class. La potncia ve subministrada per un motor 3.8L Lambda V6 que desenvolupa 263 cv; la transmissi es una Aisin automtica de 6 velocitats.

Es creu que aquest Hyundai, juntament amb el Azera, Santa Fe i Genesis sn vehicles que el fabricant core ofereix per sondejar la possibilitat de treure una marca de luxe que competiria amb Lexus, Cadillac, Lincoln, Infiniti i Acura.

S'espera que per octubre 2008 inicii la comercialitzaci a Europa del Veracruz sota el nom de iX55 amb un motor 3.0L V6 turbodiesel CRDi; com a possibles rivals, estarien el Mercedes Classe M, BMW X5 i Range Rover.

 Especificacions .

Disponible en tracci davantera o integral, el Veracruz es ven en tres paquets d'equipament als EUA:

 GLS. 7 seients (tercera fila ocultable), rdio XM, aire condicionat, retrovisors elctrics i altres detalls.
 SE. Afegeix al GLS, seient elctric conductor, llums automtiques, retrovisors plegables elctricament amb HomeLink, fars antiboira entre d'altres.
 Limited. Afegeix al SE, seients de pell, seient regulable elctricament del passatger davanter, climatitzador dual i climatitzador manual al darrera, tiradors de porta cromats, seients davanters calefactant, toma de corrent de 115v entre d'altres.

Es deixa en opci el sostre solar, DVD amb pantalla de 8" pels seients de darrera, equip d'udio amb 10 altaveus i amplificador de 605 watts entre d'altres.

Mides del Veracruz:

Batalla (Wheelbase): 2,804 m (110.4 in)

Llargada (Length): 4,841 m (190.6 in)

Amplada (Width): 1,971 m (77.6 in)

Alada (Height): 1,806 m (71.1 in)

Capacitat del dipsit: 35 l (9.3 galons EUA)

 Seguretat .

Per part del Insurance Institute for Highway Security IIHS

 La Hyundai Veracruz GLS 4WD del 2008 va rebre el premi "Top Safety Pick - 2008" per part del IIHS al obtenir la qualificaci de "good" en els tests de xoc frontal i lateral.

Per part de la National Highway Traffic Safety Administration NHTSA

 Atorga 5 estrelles al Honda Civic sedan del 2006 en xoc frontal conductor i passatager, 5 estrelles en el lateral passatger i conductor i 4 estrelles en ndex de rollover.

Referncies.

 Enllaos externs .
 Pgina web Hyundai Veracruz EUA ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331692" title="Club de Ftbol Pachuca" nonfiltered="4198" processed="4183" dbindex="129325">

El Club de Ftbol Pachuca s un equip professional de futbol de la Primera Divisi de Mxic, la seva seu s a la ciutat de Pachuca, a l'estat d'Hidalgo.

 Histria . 
Emigrants miners de Cornualles que treballaven a la Compaa Real del Monte de Pachuca, fundaren el Pachuca Athletic Club el 1901. s un dels clubs mexicans ms antics i el ms antic en actiu. L'any 1902 fou un dels membres fundadors de la Lliga Amateur del Districte Federal. Fou campi de la competici les temporades 1904-05, 1917-18, i 1919-20. Tamb fou campi de Copa el 1906-07, 1911-12 i 1965-66.

El club va desaparixer del futbol nacional del 1922 a 1950. El 1951 va retornar a la competici a la recent creada Segona Divisi. El 1958 deixa l'antic estadi Margarito Ramrez per a mudar-se a l'Estadi Revolucin Mexicana que ocuparia fins el 1993, any en qu es trasllad a l'Estadi Hidalgo. En el procs de retorn a Primera Divisi el club fou campi a Segona i posteriorment a Primera B les temporades 1966-67, 1991-92, 1995-96 i Hivern 1997. La seva poca daurada comena a la mxima categoria la temporada de l'Hivern 1999, on es proclama campi nacional. Repet campionat els anys 2001, 2003, 2006 i  2007.

Tamb destac a nivell internacional. Durant els anys 2000 el club es proclam campi de la Copa de Campions de la CONCACAF tres cops, un de la Superlliga Nord-americana i un de la Copa Sud-americana (el 2006).

 Palmars .
 Nacional .
 Era Amateur .
Lliga Amateur del Districte Federal: (3) 1904-1905, 1917-1918, 1919-1920;
Copa Tower: (2) 1908, 1912;

 Era Professional .
Lliga mexicana de futbol: (5) Hivern 1999, Hivern 2001, Apertura 2003, Clausura 2006, Clausura 2007;
Primera Divisi A: (2) 1996, Hivern 1998;
Copa Mxico de Segona Divisi: (1) 1965-1966;
Segona Divisi B: (1) 1987-1988;

 Internacional .
Copa de Campions de la CONCACAF: (3) 2002, 2007, 2008;
Copa Sud-americana: (1) 2006;
Superlliga Nord-americana: (1) 2007;

 Altres .
Copa Pachuca: (2) 2000, 2004;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Web a JumpTV.com;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331696" title="Prenafeta" nonfiltered="4199" processed="4184" dbindex="129326">
Prenafeta s una entitat de poblaci del municipi de Montblanc, Conca de Barber. L'any 2005 tenia 24 habitants. La majoria d'habitatges actuals sn segones residncies.

Es troba aproximadament a 5 km a l'est del nucli urb de Montblanc, a uns 470 m d'altitud de mitjana, i s'hi arriba per la carretera del mateix nom (TV-2421), o per algun dels nombrosos senders i camins que s'hi entrecruen, el ms important dels quals s el sender de gran recorregut GR 7. Est situada al peu de la serra de Miramar, a l'extrem oriental del terme municipal, just a sota del Tossal Gros de Miramar.

Documentada des del 1060, es va fundar un segle desprs en ser conquerida per Ramon Berenguer IV. Posteriorment va formar la baronia de Prenafeta juntament amb Figuerola del Camp, Miramar, Mas d'Amil i Montorns. La ubicaci actual del poble s del segle XVIII, quan es cre tamb la Barceloneta, avui depenent tamb de Montblanc. S'agreg a Lilla el segle XIX.

Referncies.
 Web de l'ajuntament de Montblanc;
 Montblanc Medieval;
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;



 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331702" title="Joan Romero Gonzlez" nonfiltered="4200" processed="4185" dbindex="129327">
Joan Romero Gonzlez (Albacete, 1953) s un dirigent socialista valenci d'origen castell. Llicenciat en geografia i histria per la Universitat de Valncia, ha estat professor visitant a la Universitat de Leeds. Actualment s catedrtic en geografia humana per la Universitat de Valncia i director del Institut Interuniversitari de Desenvolupament Local fins 2008. Militant del PSPV-PSOE, en fou secretari general el 1997-1999. Fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1982 i 1996. Ha estat secretari general tcnic del Ministeri d'Educaci d'Espanya i conseller d'Educaci i Cincia de la Generalitat Valenciana el 1993-1995. Des de 2002 s responsable del projecte d'investigaci Estratgies de Cooperaci i Desenvolupament Territorial a Espanya i participa en projectes d'investigaci de la European Spatial Planning Observation Network.  

 Obres .
 Geografa Humana. Procesos riesgos e incertidumbres en un mundo globalizado (2004);
 Las Otras Geografas (2006) ;
 Espaa inacabada (2006);







 Enllaos externs .
 Article amb petita biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Currculum;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331710" title="Maxixe (Moambic)" nonfiltered="4202" processed="4186" dbindex="129331">


Maxixe (pronunciat maxix) s una ciutat de Moambic, la ms gran de la provncia d'Inhambane, encara que la capital d'aquesta i seu del govern provncia s Inhambane. s de fet la capital econmica de la provncia. Te consideraci de municipalitat, la qual ocupa una superfcie de 278 Km2. 

Es troba a la costa de l'oce ndia a una de les ribes de la gran badia d'Inhambane, al costat oposat (sud-occidental) a aquesta ciutat (que s troba a la riba sud-oriental). Uns vaixells fan el servei de ferri i uneixen les dues ciutats que per carretera estan separades 60 km. La seva poblaci el 2007 era de 105.895 (el 1997 la poblaci era de 97.173 habitants)

El seu nom deriva d'un cap afric local, i en va derivar una dansa brasilera anomenada tamb maxixe. El seu creixement es posterior a la independncia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331711" title="Stratovarius" nonfiltered="4203" processed="4187" dbindex="129332">


Stratovarius s una banda de Power Metal finlands que es va formar en 1984 i es considera com pionera de la Comunitat Europea en l'estil Power Metal. Alguns materials de Stratovarius, en particular, a lbums de meitat de la seua carrera com Fourth Dimension poden escoltar alguns elements de Progressive Metal. Si b els seus dos primers lbums (Fright Night i Twilight Time) tenen alguns elements NWOBHM.

Band members.

Membres.
 Timo Kotipelto - Veu (1995-2004, 2005-);
 Jens Johansson - Teclat, Piano (1995-);
 Jrg Michael - Bateria (1995-2004, 2005-);
 Lauri Porra - Baix (2005-);
 Jari Kainulainen - Baix (1993-2005);
 John Viherv - Baix (1982-1984);
 Jyrki Lentonen - Baix (1985-1990);
 Sami Kuoppamki - Bateria (1994);
 Staffan Strhlman - Guitarra (1982-1985);
 Anders Johansson - Bateria (Per un xicotet perode de temps en 2004 quan Jrg Michael estigu fora de la banda);
 Katriina "Miss K" Wiiala - Veu (Per un xicotet perode de temps en 2004 quan Kotipelto estigu fora de la banda);

Formacions del grup.

1982-1984
John Viherv Baix, Tuomo Lassila Bateria, Veu, Staffan Strhlman Guitarra

1985-1986
Tuomo Lassila Bateria, Timo Tolkki, Guitarra, Veu Jyrki Lentonen, Baix

1987-1990
Tuomo Lassila Bateria, Timo Tolkki, Guitarra, Veu Jyrki Lentonen, Baix, Antti Ikonen, Teclat

1991-1992
Tuomo Lassila Bateria, Timo Tolkki, Guitarra, Veu, Baix(estudi) Antti Ikonen, Teclats Jari Behm Baix (directe)

1993
Tuomo Lassila Bateria, Timo Tolkki, Guitarra, Veu, Antti Ikonen, Teclats Jari Kainulainen Baix

1994
Jrg Michael Bateria, Timo Tolkki, Guitarra, Veu, Antti Ikonen, Teclats Jari Kainulainen Baix

1995
Jrg Michael Bateria, Timo Tolkki, Guitarra, Timo Kotipelto Veu, Antti Ikonen Teclats, Jari Kainulainen Baix

1996-2003
Jrg Michael Bateria, Timo Tolkki, Guitarra, Timo Kotipelto Veu, Jens Johansson Teclats, Jari Kainulainen Baix

2004
Katriina "Miss K" Wiiala Vocals, Timo Tolkki guitar, Jari Kainulainen Baix, Jens Johansson Teclats, Anders Johansson, Bateria

2005
Jrg Michael Bateria, Timo Tolkki, Guitarra, Timo Kotipelto Vocals, Jens Johansson, Teclats Jari Kainulainen  Baix

2006-2008
Jrg Michael Bateria, Timo Tolkki, Guitarra, Veu, Jens Johansson, Teclats Lauri Porra Baix

2008 Formaci actual treballant en un lbum.
Jens Johansson Keyboards, Timo Kotipelto Veu, Lauri Porra Baix, Jrg Michael Bateria, guitarrista jove fins (no desvetlat)

2008 S'han separat (Alternativa formaci gravant l'lbum de 2009)
Tuomo Lassila Bateria, Timo Tolkki Veu/Guitarra, Antti Ikonen, Teclats

 Discografia .
 lbums d'estudi .
Fright Night (1989);
Stratovarius II (1991);
Twilight Time (1992);
Dreamspace (1994);
Fourth Dimension (1995);
Episode (1996);
Visions (1997);
Destiny (1998);
Infinite (2000);
Elements, Pt. 1 (2002);
Elements, Pt. 2 (2003);
Stratovarius (2005);
King of Nothing (2009};

 lbums en directe .
Visions of Europe (1998);

 DVDs .
Infinite Visions (2000);

 Compilacions .
The Past And Now (1997);
The Chosen Ones (1999);
14 Diamonds (2000);
Intermission (2001);
Black Diamond the anthology (2006);

 Singles .
 Future Shock (1988);
 Black Night (1989);
 Break the Ice (1992);
 Wings Of Tomorrow (1995);
 Father Time (Jap tan sols) (1996);
 Will the Sun Rise? (Jap tan sols) (1996);
 Black Diamond (Jap tan sols) (1997);
 The Kiss of Judas (Jap tan sols) (1997);
 SOS (1998);
 Hunting High and Low (2000);
 It's a Mystery (Vinyl) (2000);
 A Million Light Years Away (2000);
 Eagleheart (2002);
 I Walk to My Own Song (2003);
 Maniac Dance (2005);

Vdeos musicals.
 Future Shock  (1989);
 Against The Wind (1995);
 Black Diamond music video (1997);
 The Kiss Of Judas music video (1997);
 S.O.S, music video (1998);
 A Million Light years Away music video (2000);
 Hunting High And Low music video (2001);
 Eagleheart music video (2003);
 I Walk To My Own Song music video (2003);
 Maniac Dance music video (2005);

Referncies.


Enllaos externs.
Official Stratovarius website;
The Stratovarius Network;
Official Stratovarius Myspace;
Stratovarius Americas Forums (castell i angls);



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331712" title="Gamma Ray" nonfiltered="4204" processed="4188" dbindex="129333">


Gamma Ray s un grup de Power metal provinent de Hamburg. Fou fundat per un dels membres formadors de Helloween, el guitarrista, cantant i compositor Kai Hansen.

Histria.
L'any 1989, desprs de passar 4 anys a Helloween,Kai Hansen marxa de la banda. Desprs d'un parell d'aparicions  als primers discos de Blind Guardian es decide a formar un projecte propi. Aix, amb Ralf Scheepers (vocalista - ex Tyran Pace), Uwe Wessel (baix) i Mathias Burchard (bateria), forma Gamma Ray.

El febrer de 1990, treuen el seu primer lbum, "Heading for Tomorrow", el mateix any treuen un EP anomenat "Heaven Can Wait". Al segent disc, "Sigh no More" (1991), Uli Kusch substitueix a Mathias Burchard a la bateraa i Dirk Schlchter apareix com a segon guitarrista. L'any 1993 la banda treu el seu tercer disc, "Insanity and Genius", incorporant a Thomas Nack a la bateria i a Jan Rubach al baix, que substituiren a Uli y Uwe respectivament, degut a problemes personals.

Llavors Ralf Shepperds es retira de la banda, per intentar ser el nou vocalista de Judas Priest, finalmente formant Primal Fear amb Matt Sinner el 1998, degut a aix, Kai Hansen es veu forat a prendre les veus de la banda i amb aquesta formaci treuen l'aclamat lbum "Land of the Free" l'any 1995, que s seguit per un gran tour europeu aquell mateix any, d'on sn gravats un parell de concerts y treuen el disc en viu "Alive'95". 
 

Thomas y Jan es retiren de la banda, quan Dirk Schlchter canvia la guitarra pel baix, amb aix s'incorporen Dan Zimmermann (bateria, qui a ms a ms toca a la banda de Power Metal Freedom Call) i Henjo Richter (guitarra) a la banda, aix graven el disc "Somewhere out in Space" l'any 1997, un disc conceptual basat en una odissea espacial. El 1999 treuen un gran disc anomenat "Powerplant", considerat un dels millors pels fans, molt semblant a l'anterior. El 2000 se treu una collecci anomenada "Blast from the Past" composta de temes escollits pels propis fans de la banda, tots cantats per Hansen. 

Per ltim l'any 2001 la banda va treure el disc "No World Order" i el 2002 llan un disc doble en viu, grabat en la major part a Barcelona, anomenat "Skeletons in the Closet" on la banda toca temes que no toquen regularment en viu, com "Armagedon" o "Rich and Famous". I el 2005 van treure un nou disc anomenat Majestic, en el qual es conserva el virtuosisme i el so compacte de la banda. El 19 de Novembre de 2007 sort a la venda Land of The Free II, el que seria la continuaci conceptual del disc Land Of The Free de l'any 1995, i amb el que tornen a un estil de gran velocitat i tcnica desprs d'una poca ms fosca del Majestic. El 2007 giren amb Helloween i Axxis al "Hellish rock 2007/08", desprs d'una reconciliaci amb els integrants del seu antic grup. Durant aquest tour s grabat el concert que fan a Barcelona per incloure'l en un DVD que s'espera pel 2008.

Des dels incis de Gamma Ray sempre hi ha hagut un gran recolzament dels fans de Helloween que estaven ms del bndol de Kai i la seva inclinaci meldica. Aix ha generat una dicotomia "irreconciliable" entre els qui veuen en Hansen l'"antic Helloween" i "l'actual Helloween". No obstant aix, el Hellish tour 2007/08 dna mostres d'una reconciliaci entre bandes i fans.

Membres.
 
Actuals.                                                 
 Kai Hansen - Veus, Guitarra (1988) ;
 Henjo Richter - Guitarra (1997-);
 Dirk Schlchter - Guitarra (1990-1997), Baix (1997-);
 Dan Zimmermann - Bateria (1997-);

Anteriors.
Veus.
 Ralf Scheepers - (1989-1994);
vocalista de gamma ray als primers 3 lbums: Heading for tomorrow(1989), Sigh no more(1991), Insanity and genius(1993).

Baix.
 Uwe Wessel - (1988-1993);
 Janepe Rubach - (1993-1997);

Bateria.
 Mathias Burchard - (1989-1990);
 Uli Kusch -  (1990-1992);
 Thomas Nack - (1993-1997);

Artistes convidats.
 Michael Kiske - Veus (1995) a la can Time to Break Free;
 Hansi Krsch - Veis (1995)  a la can Farewell;
 Tommy Newton - Guitarra (1990, 1991);
 Tammo Vollmers - Bateria (1990);
 Mischa Gerlach - Teclat (1990);
 Sascha Paeth - Teclat (1995);

Artistes convidats en viu.
 Mike Terrana - Bateria (1998);
 Jrg Schrr - Baix (2000);
 Axel Mackenrott - Teclat (2004);
 Kasperi Heikkinen - Guitarra (2006);
 Eero Kaukomies - Teclat (2006,2007);
 Henning Basse - Vocalista (2006,2007) Durant la gira de la Hellish Rock;

Discografia.

 lbums d'Estudi . 
Heading For Tomorrow (1990);
Sigh No More (1991);
Insanity And Genius (1993);
Land Of The Free (1995);
Somewhere Out In Space (1997);
Power Plant (1999);
No World Order (2001);
Majestic (2005);
Land Of The Free II (2007);

 Recopilatoris . 
The Karaoke Album (1997);
Blast From The Past (2000);

 lbums en Viu . 
Alive '95 (1996, gravat a Mil, Pars, Pamplona, Erlangen);
Skeletons In The Closet (2003, gravat a Barcelona el 31.10.2002 i Estrasburgo el 01.11.2002);

 EPs . 
Heaven Can Wait (1990);
Who Do You Think You Are? (1990);
Future Madhouse (1993);
Rebellion In Dreamland (1995);
Silent Miracles (1996);
Valley Of The Kings (1997);
Heaven Or Hell (2001);

 DVDs . 
Heading For The East (1991);
Lust For Live (1994);

Enllaos externs.
 Pgina oficial de Gamma Ray;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331713" title="Nampula" nonfiltered="4205" processed="4189" dbindex="129334">


Nampula s una ciutat de Moambic, capital de la provncia de Nampula. T condici de municipalitat i se seu d'un arquebisbe catlic (bisbat creat el 4 de setembre de 1940 elevat a arquebisbat el 4 de juny de 1984). s la tercera ciutat ms gran del pas desprs de Maputo i Beira.

L'evoluci de la seva poblaci s la segent:
1970: 	126.126 habitants;
1997: 	314 965 habitants;
2007:	477 900 habitants;

Entre els seus edificis principals es troben la Catedral, el Museu etnogrfic nacional, el govern provincial, diversos mercats i algunes mesquites i esglsies. s un centre de negocis de tot el nord per no t cap rellevncia turstica. Disposa tamb d'aeroport que es un hub pel transport local del nord (codi IATA: APL; codi ICAO: FQNP). Un ferrocarril la uneix al port de Nacala, 40 km ms al nord, i amb Malawi.

Esportistes destacats de Nampula son el futbolista Abel Xavier i l'entrenador (que fou del Reial Madrid) Carlos Queiroz.

El nom de la ciutat deriva del de un lder tradicional, M'phula o Whampula. La ciutat t un origen militar i va sorgir el 1907 esdevenint  seu del comando militar de Macuana i ms tard quarter general de l'exrcit portugus durant la guerra d'alliberament. Vers 1940 va donar el seu nom al fins llavors anomenat districte de Moambique. Fou elevada a ciutat el 22 d'agost de 1956 i va ser capital provincial perdent aquesta condici Ilha de Moambique (per el districte va recuperar el nom de Moambique que encara conservava el 1970, per tornar ms tard a agafar el nom de Nampula). El quarter militar va esdevenir el 1975 l'acadmia militar Samora Machel.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331714" title="Nacala" nonfiltered="4206" processed="4190" dbindex="129335">
Nacala s una ciutat de Moambic amb rang de municipalitat, a la provncia de Nampula. Es troba a la badia de Bengo, d'aiges prou fondes per permetre l'arribada de vaixells de gran tonatge a totes hores, mentre que a Ilha de Moambique noms hi poden arribar quan puja la marinada. Un ferrocarril la uneix amb Nampula i amb Malawi.

La seva comarca fou declarada zona especial de desenvolupament amb el nom de "Corredor de Desenvolvimento do Norte" ("CDN"), abraant el territori entre Nacala i Malawi. 

Fou fundada el 1947 i va provocar la decadncia final de la ciutat d'Ilha de Moambique.

L'evoluci de la seva poblaci s la segent:

1980: 	80.426 habitants;
1997:	164.309 habitants;
2007:	207.894 habitants;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331718" title="Lichinga" nonfiltered="4207" processed="4191" dbindex="129337">
Lichinga s una ciutat de Moambic capital de la provncia de Niassa. Te rang de municipalitat amb una superfcie de 280 km2.  Es troba a 1500 metres d'altura a l'altipl de Lichinga a l'est del llac Niassa (Nyassa o Malawi) i es estaci termini de la lnea Nacala-Nampula-Lichinga que va entre el port de Nacala i la frontera amb Malawi. Tamb disposa d'un aeroport(codi IATA: VXC; codi ICAO: FQLC). 

La seva poblaci s un 40% yao, que s l'tnia principal a la ciutat. L'evoluci demogrfica de la ciutat s la segent:

1970: 	36.715 habitants;
1997:	89.043 habitants;
2007: 	142.253 habitants;

Fou un establiment militar fundat el 1931, poc desprs del final de l'administraci de la Companyia de Niassa el 1929, amb el nom de Vila Cabral. Fou elevada a ciutat el 23 de setembre de 1962 quan tenia uns 25.000 habitants. Fins el 3 de febrer de 1976 es va dir Vila Cabral agafant en aquest dia el nom de Lichinga. Va ser afectada per la guerra civil de Moambic  (1977-1992)




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331720" title="Canal de Moambic" nonfiltered="4208" processed="4192" dbindex="129338">
El canal de Moambic s la part de l'oce ndic entre l'illa de Madagascar i la costa de Moambic. T 460 km d'ampla (entre 400 i 950 km) i el punt ms estret s entre Angoche (Moambic) i Tambohorano (Madagascar). La longitud (nord a sud) es d'uns 1600 km).  La profunditat mxima es de 3.292 metres 

 Illes al canal .

Comores;
 Grande Comore (Gran Comora);
 Mohli;
 Anjouan;
 Mayotte (de Frana);
Illes disperses franceses:
 Illes Glorioses;
 Juan de Nova ;
 Illa Europa ;
 Bassas da India;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331723" title="Corredor de Beira" nonfiltered="4209" processed="4193" dbindex="129339">
El corredor de Beira s la comunicaci entre Zimbabwe (abans Rhodsia), que no t costa, i l'oce ndic a travs de territori de Moambic. Un ferrocarril enllaa Beira amb Harare, Aquest ferrocarril fou construit a finals del segle XIX; el 1892 arrivaba a Vila Pery (Chimoio), i d'alli va arribar a la frontera el 1897 per seguir desprs fins a Salisbury (Harare). 

Aquesta lnea va tenir gran importncia estratgica del 1967 al 1979. Primer va treure de l'aillament al rgim blanc de Rhodsia, que havia proclamat la independncia unilateralment i s'abastia en bona part per aquesta lnea frria (tamb hi havia un oleoducte i una carretera estartgica) aliat al rgim feixista colonialista de Portugal. Beira era el port ms proper de territori rhodesi. Desprs de la indpendncia de Moambic el 25 de juny de 1975, el rgim rodesi va quedar aillat, noms comptant amb l'ajut de Sud-frica, i va haver d'obrir negociacions que van portar a la indepedncia efectiva sota un govern de majoria negra (1980), amb el nom de Zimbabue.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331724" title="Hunter  Hunter" nonfiltered="4210" processed="4194" dbindex="129340">






 s una srie de sh nen manga escrita i illustrada per Yoshihiro Togashi amb un adaptaci al anime. El primr captol de Hunter  Hunter fou publicat en mar del 1998, en la revista japonesa Weekly Sh nen Jump. El manga ha continuat la seua serialitzaci i actualment ha aplegat als 280 captols, no obstant, la histria de la publicaci del manga de Hunter  Hunter has estat plagada d'aturades, la ms llarga va durar un any i mig, entre febre del 2006 i octobre del 2007. Estes aturades se solen atribuir que l'autor pateix d'una malaltia no especificada. I en el captol 280, el cmic est de nou, aturat, per a donar temps que l'autor prepare els prxims deu captols.

La histria de Hunter  Hunter se centra en un xiquet anomenat Gon Freecss, qui un dia descobreix que el seu pare que li havien dit que estava mort est viu. Descobreix que el seu pare, Ging Freecss, s un llegendari Hunter (Caador), una persona que s'ha demostrat vlid mitjanant l'examen per a ser membre d'una elit de la humanitat, amb una llicncia per a anar a qualsevol part o fer qualsevol cosa. A pesar que el seu pare va abandonar Gon amb els seus familiars amb la finalitat d'assolir els seus somnis, Gon es decideix a seguir els passos del seu pare, passar l'examen Hunter, i, finalment, trobar al seu pare, per a demostrar a si mateix com un caador en el seu propi dret.

Referncies.



Enllaos externs.
Siti oficial del manga Hunter  Hunter;
Siti oficial de Viz per al manga Hunter  Hunter;
Siti oficial de Nippon Animation per l'anime Hunter  Hunter;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331727" title="Chuck Daigh" nonfiltered="4211" processed="4195" dbindex="129341">
 Chuck Daigh  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Chuck Daigh va nixer el 29 de novembre del 1923 a Long Beach, Califrnia, Estats Units i va morir el 29 d'abril del 2008 a Newport Beach, Califrnia.


 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 29 de maig del 1960 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Chuck Daigh va participar a sis proves puntuables pel campionat de la F1, disputades totes en la temporada 1960 aconseguint un des lloc com a millor resultat i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331728" title="Rink-Hockey Club Lyon" nonfiltered="4212" processed="4196" dbindex="129342">


El Rink Hockey Club de Lyon, o RHC Lyon, s una entitat esportiva de Li (Frana), fundat el 1983 i dedicada a la prctica de l'hoquei patins.

Palmars.
Categoria absoluta.
 1 Lligua Nacional 2 (1992);
 1 Lliga Nacional 3 (1991);

Plantilla 2006-2007.


Entrenador:  Gregory Avondo
Entrenador adjunt:  Jean-Marc Desrayaud
Preparador fsic: desconegut





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331729" title="El Mole" nonfiltered="4213" processed="4197" dbindex="129343">


El Mole (1937), publicaci satrica-poltica que es va distribuir a la Ciutat de Valncia (L'Horta) a finals dels anys 30 i principis dels 40 al segle XIX. D'idees liberals i crtica de poltica de poder. Utilitzava un model de valenci popular de l'apitxat valent de l'poca i una de les poques publicacions ntegrament en valenci de l'poca. Va arribar a tindre 3.000 subscriptors arran l'any 1840. Est englobat dins de les publicacions en valenci de la Renaixena Valenciana del segle XIX.

Referncies.
 Universitat de Valncia, Antoni Furi, J.V. Garca Marsilla, Javier Mart Historia de Valencia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331730" title="Metal Force" nonfiltered="4214" processed="4198" dbindex="129344">


"Metal Force" (inicialment Majesty) s una banda de Power Metal de Alemanya. La banda est fortament influenciada per Manowar musicalment i en les lletres, incls han tingut al membre guitarrista de Manowar Ross "The Boss" Friedman apareguent en el seu segon lbum , Sword & Sorcery.

Li diuen a la seua msica True Metal (que s un terme com en l'escena del metal alemany per al tradicional heavy metal o el power metal amb tpics o clixs sobre el metal a les lletres o a l'aparena al escenari) i la banda se sol vestir de cuir. El lder de la banda Tarek Maghary tamb organitza un festival anomenat keep it true. S'anomen aix desprs d'una can de Metal Force i es caracteritza per bandes tradicionals de heavy metal, sovint rares aparicions de bandes de metal de EE.UU.

Tarek Maghary s tamb l'autor del projecte Dawnrider, un lbum de metal concept album amb artistes musicals invitats com Rob Rock, Ross The Boss, Michael Seifert (Rebellion). Altres collaboradors Manilla Road, Wizard, Helstar i Paragon.

No estan conectats amb la banda de progressive metal Dream Theater, el nom original de la qual era "Majesty". El canvi de nom d'aquesta banda no t res que vore en amenaces d'accions legals en contra de Dream Theater per infracci de propietat intellectual relacionats amb l's del seu nom.

Durant Magic Circle Festival 2008 la banda anunci que canviaven el seu nom de "Majesty" a "Metal Force".

Membres.
Actuals.
 Tarek Maghary - veu, teclats, (guitarres 1997-2003);
 Christian Mnzner - guitarres;
 Bjrn Daigger - guitarra de ritme;
 Marcus Bielenberg - baix;
 Jan Raddatz - bateria;

Membres antics. 
 Chris Heun - baix en directe (on fall 2004 tour) ;
 Udo Keppner - guitars;
 Martin Hehn - baix;
 Markus Pruszydlo - teclats;
 Andreas Moll - teclats;
 Ingo Zadravc - bateria;
 Rolf Munkes - lead guitar;

 Discografia .
 Keep It True (2000);
 Sword & Sorcery (2002);
 Reign In Glory (2003);
 Metal Law (lbum en directe, 2004);
 Hellforces (2006);

 Referncies .


Enllaos externs.
 Official website;
 Myspace Page ;
 Keep It True Festival;
 Dawnrider Homepage;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331741" title="Dcraw" nonfiltered="4215" processed="4199" dbindex="129345">


dcraw s un programa de codi obert capa de llegir diversos formats RAW d'imatges i convertir-los en formats PPM i TIFF. Est escrit per Dave Coffin en ANSI C. A causa de la naturalesa propietria dels formats Raw, dcraw s'actualitza sovint per donar suport a nous models de cmeres digitals. Ha estat usat, i contina sent usat, com base per a nombroses aplicacions raw (visors i convertidors), ja que tamb s lliure per al seu s comercial. 

 Motivaci .
La majoria dels fabricants de cmeres proporcionen programari de descodificaci d'imatge en cru per a les seves cmeres, que s gaireb sempre propietari, i sovint sense suport un cop deixen de fabricar un model de cmera. Aquests formats de fitxer tampoc solen estar documentats, i un fabricant (Nikon) fins i tot encripta una porci de les dades en el seu format d'imatge en cru, en un intent d'impedir al programari de tercers accedir-hi.

Donat aquesta abundncia de formats d'imatge en cru sempre en expansi, amb suport incert i incoherent per part dels fabricants, preocupa molts als fotgrafs que les seves imatges en cru valuoses es puguin tornar illegibles quan les aplicacions i els sistemes operatius exigits siguin obsolets.

En contrast al programari de descodificaci patentat, dcraw destaca per la seva simplicitat, portabilitat, i consistncia, com expressa el seu autor:
" Aquesta s la meva missi: Escriure i mantenir un programa en ANSI C que descodifica qualsevol imatge en cru de qualsevol cmera digital a qualsevol ordinador que executi qualsevol sistema operatiu. "

La natura de codi oberta de dcraw s crucial per assegurar aquesta universalitat: fins i tot si el seu autor perd inters per desenvolupar el programari, o en sostenir un model particular de cmera, ja que els usuaris interessats sn lliures d'estendre'l. Aix ajuda a assegurar que al futur ser possible descodificar formats d'imatge en cru a qu es dna suport, fins i tot desprs que les cmeres que el produen siguin obsoletes.

 Un altre benefici de dcraw s que sovint produeix imatges de ms qualitat que el programari d'imatge en cru de qu es provex el fabricant. Aix s perqu dcraw utilitza algoritmes de processament d'interpolaci i imatge actuals amb tots els formats a qu dna suport, mentre que molts paquets patentats utilitzen algoritmes ms vells o escrits a corre cuita i de poc ptimitzats.

 Vegeu tamb .
RAW - Imatges en cru que contenen la totalitat de les dades de la imatge tal com ha estat captada pel sensor digital;
UFRaw - Aplicaci que pot llegir i manipular imatges en cru, generades per moltes cmeres digitals.
Rawstudio - Programa de codi obert capa de manipular imatges en cru des de cmeres digitals.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Manpage en catal;
  lloc oficial;
  Tutorial de DCRAW;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331742" title="Jos Mrio Branco" nonfiltered="4216" processed="4200" dbindex="129346">
Jos Mrio Branco (nat a Porto, el 25 de maig de 1942) s un cantautor portugus.

Representant de la msica de protesta o engatjada portuguesa, inici la seva carrera durant la dictadura de Salazar. Fou encalat pel rgim i hagu d'exliiar-se a Frana. Amb ell treballaren Jos Afonso, Srgio Godinho, Lus Represas, Fausto i Caman, entre d'altres, amb qui particip a concerts o lbums editats com a msic i/o responsable dels arranjaments musicals. Tamb va compondre i cantar per al teatre, el cinema i la televisi. El 1974 fund el GAC (Grupo de Aco Cultural) amb el qual enregistr un parell d'lbums.

Barreja de msica de protesta, fado i d'altres gneres musicals, sn obres seves famoses els discs Ser solidrio, Margem de certa maneira, A noite i l'emblemtic FMI, obra-sntesi del moviment revolucionari portugus amb els seus somnis i desenganys. Aquest darrer disc fou prohibit i censurat a qualsevol rdio, TV o mitjan de divulgaci pblica. No obstant aix, FMI esdevindria, provablement, la seva obra ms coneguda. El sei lbum ms recent, de 2004, es titula Resistir  vencer en homenatge al poble de Tmor, qui va resistir durant dcades l'ocupaci militar indonsia desprs de la Revoluci dels clavells.

El 2006, amb 64 anys, Jos Mrio Branco comen la llicenciatura de Lingstica, a la Facultat de Lletres de la Universidade Clssica de Lisboa. Acab el primer curs, amb una mitjana de 19,1 punts, i va ser considerat el millor alumne del seu curs. . Tot amb tot rebutj els premis que li foren atorgats tot declarant que era quelcom de normal en una carrera acadmica.

 Discografia .
lbums;
1971 - Mudam-se os tempos, mudam-se as vontades;
1973 - Margem de certa maneira;
1976 - A cantiga  uma arma (G.A.C);
1977 - Pois cant! (G.A.C.);
1978 - A me;
1982 - Ser solidrio;
1982 - FMI;
1985 - A noite;
1990 - Correspondncias;
1997 - Jos Mrio Branco ao vivo;
1999 - Canes escolhidas 71 / 97 (Recopilaci);
2004 - Resistir  vencer;

 Enllaos externs .
Instituto Cames;
IMDB;
Vilar de Mouros ;
CITI ;
FMI ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331751" title="Jaume Capdebou" nonfiltered="4217" processed="4201" dbindex="129347">
Fra Jaume Capdebou (Alcdia, s.XIV - Palma, entre 1348 i 1350) fou un frare visionari.

Aquest frare alcudienc va viure al Reial Convent de Santo Domingo de Palma o tamb conegut com Sant Domench de Palma.  L'historiador Pere Ventayol Suau el descriu: "(...) dotado de sentimientos angelicales y suma sencillez, observ que una imagen de la Virgen no daba nunca el pecho al nio Jess, compadecido, pens remediar tal descuido ofreciendo al nio Jess parte de su alimento."  Aquest succs va passar durant un temps i sempre de nit.
El miracle li va passar quan segons la seva rondalla, el nin Jess baix del bressol de la mare per menjar l'aliment oferit per fra Capdebou.  Davant les moltes aussncies dins el convent, el mestre dels novicis el vigilaba fins que un bon dia,va veure en bon Jess baixava "(...) vi como Este, desprendase de los brazos de su madre, bajaba y juntamente con el nio Capdebou coman el sencillo alimento que ste haba aportado."  

En una d'aquestes vegades, quan l'infant Jess baix per menjar del plat de fra Jaume va agafar de la m al frare i se'l dugu al cl amb ell, "(...) para corresponder a tan buenos sentimientos, mereci convidase al novicio Capdebou a las bodas celestiales donde subi acompaado de su maestro poco despus del ao 1348".

Ventayol mos segueix dient que: "para conmemorar este milagro sobre la tabla donde estaba pintada la Virgen, a un lado se junt el santo novicio Capdebou y al otro lado, su maestro de noviciado."
Aquest retaule pertany a una capella dedicada a Nostra Senyora de la Bona Mort o del Sant Novici (quarta capella a m dreta).

Ventayol tamb mos diu a la seva obra sobre els fills illustres d'Alcdia que dins el sal de fills illustres de Mallorca, sala de plens del ajuntament de Palma, hi havia un quadre al leo que conmemora aquell miracle.  Apareix el bon Jess aceptant de fra Capdebou els aliments.

Referncies.
 VENTAYOL SUAU, Pere- "Historia de Alcdia" Tomo II- Mallorca 1982- pags 307-308.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331753" title="Transport blindat de personal" nonfiltered="4218" processed="4202" dbindex="129348">

Un transport blindat de personal, tamb conegut per les seves sigles en angls APC (Armoured Personnel Carrier), s un vehicle blindat de combat lleuger dissenyat per al trasllat de la infanteria. Generalment noms van armats amb una metralladora encara que hi poden haver variants que portin armes sense retrocs, mssils guiats anticarro o morters. Els APC no estan dissenyats per prendre part d'un combat directe, sin per portar les tropes al camp de batalla segures de la metralla i emboscades.

En el seu disseny, els transports blindats de personal utilitzen un sistema de tracci a erugues, com el M-113 els Estats Units i el FV432 britnic, o amb rodes com el VAB -francs, el Boxer MRAV alemany i el BTR sovitic.

 Histria .

Durant la I Guerra Mundial, quan es va desenvolupar el carro de combat, el Mark V britnic estava dissenyat amb un petit compartiment per transportar tropes. Aquest model pot ser considerat com el primer transport blindat de personal (APC), encara que al 1918 el Mark IX podia portar fins a 30 persones.

Fins i tot, en la Segona Guerra Mundial, els APC eren senzills vehicles blindats amb la capacitat de transportar tropes, que posteriorment evolucionaria a vehicles especficament dissenyats per a aquestes tasques.

El 1944, el General Guy Simonds va ordenar la conversi de 72 obusos autopropulsats M7 Priest a transports blindats de personal. A causa que eren vehicles per a reemplaaments, els canons d'obs estaven desgastats. La pea d'artilleria va ser eliminada i es va tancar el forat amb l'acer disponible. El nou vehicle va rebre el nom de Kangaroo. Ms tard, els tancs canadencs Ram van ser utilitzats com a base per a la majoria de les conversions, ja que llavors era obsolet.

Desprs de la guerra es van desenvolupar diferents APC especialitzats. Els Estats Units van fabricar una srie de vehicles de tracci a erugues, culminant en el M113, del qual es van construir 80.000 unitats. La Uni Sovitica va desenvolupar la srie de vehicles blindats BTR (literalment "transport blindat"). A finals dels anys 1980, Israel va transformar els seus tancs T-55 en APC, obtenint com a resultat un dels blindats ms ben protegits, el IDF Achzarit.

 Tecnologia .

La majoria dels transports blindats de personal utilitzen un motor disel comparable al que usen un cami gran o un autobs urb. El M113 portava el mateix motor que l'autobs com de General Motors.

La majoria dels APC sn amfibis. Els vehicles de tracci a erugues utilitzen les seves cadenes per moure's en l'aigua, mentre que els que utilitzen rodes noms estan equipats amb motors especfics. La velocitat tpica en l'aigua sn de 3 a 6 km/h i requereix aiges tranquilles amb uns bons punts d'entrada i sortida.

Com a blindatge, els transports blindats utilitzen generalment acer o alumini, que s suficient com a protecci contra armes petites i la majoria de la metralla. Tanmateix, aquest blindatge s insuficient per a la majoria de les armes anticarro.

L'armament habitual d'un APC consta d'una metralladora pesada de calibre 12,7 o 14,5 mm. Sol estar muntada en la part superior del vehicle, en ocasions amb proteccions per al tirador o en una petita torreta. Algunes vegades porta al seu lloc un llanagranades automtic.

 APC vs. IFV .

La idea de l'APC s'ha transformat en l'poca actual en el vehicle de combat d'infanteria (IFV), en el que les tropes poden combatre utilitzant les seves armes a travs de ranures del vehicle, en lloc de ser transportats noms.

L'experincia real en combat, tanmateix, ha demostrat que la infanteria no pot lluitar amb eficcia des del seu vehicle i que un atac s prcticament un sucidi. Com a resultat, la majoria dels vehicles d'infanteria no tenen les ranures de tret, cobrint-los amb blindatge addicional. En els nous dissenys, aquestes ranures s'ometen completament.

En conseqncia, la major diferncia entre els APC i els IFV s actualment el tipus d'armament que porten: els vehicles d'infanteria porta armament pesat com canons automtics de 20 a 40 mm amb capacitat anticarro, mentre que els transports de personal noms porten metralladores.

Molts dissenys d'APC s'han convertits en IFV afegint-los un can automtic, i molts xasss tenen una versi de transport de personal amb metralladora i llanagranades i de vehicle d'infanteria amb can. La ra per a aix pot ser els costos o la necessitat de ms espai interior, ja que el can automtic i la seva munici redueix la capacitat de tropes que pot portar.

Galeria.



 Vegeu tamb .

Vehicle de semicadenes d'eruga;
Vehicle de combat d'infanteria ;
Llista dels vehicles blindats de combat moderns;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331762" title="Vehicle de combat d'infanteria" nonfiltered="4219" processed="4203" dbindex="129349">

Un vehicle de combat d'infanteria, tamb conegut per les seves sigles en angls IFV (Infantry Fighting Vehicle), s un tipus de vehicle blindat de combat utilitzat per portar infanteria a la batalla i proporcionar-los suport en la lluita.

Els vehicles de combat d'infanteria sn similars als transports blindats de personal (APC), dissenyats per traslladar entre cinc i deu soldats amb el seu equip. Es diferencien dels APC pel seu millor armament, permetent donar suport directe durant un assalt, ranures de tret que els soldats poden usar per disparar les seves armes des de l'interior del vehicle i generalment millor blindatge.

Els IFV estan armats generalment amb un can automtic de calibre 20 a 30 mm, i de vegades amb mssils anticarro (ATGM). Encara que la majoria dels vehicles de combat d'infanteria utilitzen una tracci a erugues, existeixen alguns dissenys amb tracci de rodes. Els vehicles d'infanteria es troben menys blindats i armats que els carros de combat principals, per de vegades transporten mssils pesats, com el TOW o el Spigot que suposen una amenaa pels tancs.

El primer IFV va ser el BMP-1 sovitic, que va aparixer el 1967. El BMP tenia un perfil molt baix i estava armat amb un can d'nima llissa de 73 mm i un mssil antitanc. El seu blindatge inclinat resistia els projectils de metralladores de calibre .50 i el seu can era una amenaa per als APC de l'poca i fins i tot els tancs.

Des de llavors, la majoria de les forces armades principals han desenvolupat o adoptat vehicles de combat d'infanteria. Alguns dels dissenys sn:

ASCOD, ms conegut com a Pizarro, d'Espanya.
BMP-1, de Rssia.
BMP-2, de Rssia.
BMP-3, de Rssia.
BTR-T, de Rssia.
Dardo, d'Itlia.
M2 Bradley, M3 Bradley i Stryker, dels Estats Units.
Ratel, de Sud-frica.
Schtzenpanzer Marder, d'Alemanya.
Stridsfordon 90, de Sucia.
TAM VCTP, d'Argentina.
Warrior, del Regne Unit.

 Vegeu tamb .

Transport blindat de personal;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331766" title="Club Deportivo Marte" nonfiltered="4220" processed="4204" dbindex="129350">

El Club Deportivo Marte o Marte Ftbol Club fou un club de futbol mexic de la ciutat de Cuernavaca, Morelos.

 Histria .
El Marte fou un dels equips ms competitius durant l'era amateur del futbol mexic i dels primers anys del futbol professional. El club va nixer a la Ciutat de Mxic vers el 1928. Durant tota l'poca amateur i gran part de la professional el club estigu lligat a aquesta ciutat. En els seus orgens estigu format per membres de l'exrcit mexic.


El club guany el seu primer campionat amateur el 1928-1929, noms un any desprs del seu debut. L'equip fou la base de la selecci mexicana que un any ms tard particip a la Copa del Mn d'Uruguai 1930


El segon campionat arrib el 1942-1943, 14 anys desprs, superant l'Atlante a la classificaci final. A l'equip destacaren el migcampista Vctor Manuel Pial Vzquez, que jugava amb mig al costat de Bonilla, i el davanter "Pirata" Fuente.


El futbol mexic entra en l'poca professional el 1943, amb la creaci de la nova Lliga mexicana de futbol. El Marte fou un dels clubs convidats, i per tant fundador, de la nova lliga. La primera temporada (1943-1944) no fou bona i el club es classific ltim amb noms 4 victries i 12 punts. La temporada 1952-1953 el Marte canvi la seva seu des de la capital fins la ciutat de Cuernavaca, Morelos. Noms un any desprs el club assoleix el seu major xit en proclamar-se campi nacional, dirigit per Ignacio Trelles a la banqueta.


Aquest mateix any, el 1954, es proclam Campen de Campeones davant el Club Amrica, amb un marcador de 3-2.

Sorprenentment, en noms un any, el club va passar de la glria del campionat de lliga al descens i la desaparici. Fou la temporada 1954-1955. El seu lloc l'ocup l'ascendit Atlas. El 1956, mentre jugava a Segona, el Marte fou expulsat de la Federaci Mexicana de Futbol, per haver alineat indegudament dos jugadors.

Els darrers anys hi ha hagut diversos intents de fer renixer el club. El darrer d'ells fou un projecte anomenat Marte Morelos FC, que jug diverses temporades a la Primera B fins l'estiu de 1998, quan descend. El seu darrer ttol l'assol a Segona Divisi el 2000, any en qu torn a ascendir a 1a B, aquest cop amb el nom de Potros Marte Pegaso.

 Trajectria esportiva .


 Palmars .
 Tornejos nacionals .
 Era amateur . 
Lliga Amateur del Districte Federal (2): 1928-1929, 1942-1943;

 Era professional . 
Lliga mexicana de futbol (1): 1953-1954;
Campi de Campions (2): 1943, 1954;
Segona divisi mexicana (1): Estiu 2000;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331770" title="Club de Futbol Nules" nonfiltered="4221" processed="4205" dbindex="129351">

El Club de Futbol Nules o C.F.Nules, s un club de futbol d'Espanya, que juga a la poblaci de Nules, a la provncia de Castell, fundat el 19 d'octubre de 1931. Actualment, milita a categoria Regional Preferent valenciana en el grup I.

Histria.
El 29 d'octubre de 1930, el president Vicent Romero, firma un contracte d'arrendament dels terrenys per al camp del Calvari, per 120 pessetes anuals i el pagament de l'import de la contribuci i la guarderia. 

El 16 de setembre de 1931 apareix inscrita la Societat Deportiva FC Nules en el registre d'associacions del Govern Civil de Castell, encara que assenyala com a data de constituci el 19 d'agost de 1931.

Finalment, la solicitud d'admissi del FC Nules a la Federaci Valenciana fou presentada el 19 d'octubre de 1931, naixent aix un nou equip de futbol a La Plana.

Primers anys.
Acabat de crear-se el club a l'any 1931, disput nombrosos encontres amistosos, per on debut oficialment en competicions va ser l'any 1932, participant en Segona Categoria de la Srie C. S'enfront a equips com el CE Onda, CD Almassora, CF Gandia, l'Ontinyent CF, el Lliria i acaba com a campi pujant a la categoria de la Srie B.

 Estadstiques .
 Temporades en Segona divisi B: 1;
 Temporades en la Tercera divisi: 6;
 Temporades en Regional Preferent: 44;
 Temporades en Primera Regional: ??
 Temporades en Segona Regional: ??

 Palmars .
 Campi de la Copa Regional (2): 1935 i 1940;
 Campi de la Tercera divisi (1):1988;
 Campi Regional Preferent (1): 1985 ;
 Plantilla actual .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331771" title="Artilleria autopropulsada" nonfiltered="4222" processed="4206" dbindex="129352">

Artilleria autopropulsada  (tamb anomenada artilleria mbil) s una classe d'artilleria que no depn de cap altre vehicle per al transport. L'artilleria autopropulsada t integrat el seu propi sistema de transport un xasss blindat de tracci a erugues o rodes, aix li dna l'avantatge de ser a prop d'altres unitats blindades i alhora li dna protecci a tancs contra unitats d'artilleria enemigues. L'artilleria autopropulsada usualment s'usa per al bombardeig indirecte i pot estar armada amb morters, artilleria pesada o fins i tot artilleria de coets.

 Histria .
El concepte d'artilleria autopropulsada blindada va comenar des de la Primera Guerra Mundial quan l'Exrcit Britnic va modificar alguns tancs model Mark I amb una pea d'artilleria, aquesta artilleria mbil podria ser disparada des de l'interior del tanc o es podria desmuntar i usar com a artilleria normal.

Durant la Segona Guerra Mundial gaireb tota l'artilleria encara era transportada per cavalls o altres vehicles i encara que el Blitzkrieg Alemany era basat en rpid desplaament de tropes i tancs, molta part de l'artilleria era portada a crrec amb bombarders com l'Stuka. Una de les primeres artilleries autopropulsades consistia en camions normals que no tenien protecci ni per als seus tripulants. Els alemanys van ser uns dels primers en experimentar amb artilleria blindada, van inventar diversos vehicles com el SdKfz 124 Wespe i el Hummel. Els sovitics tamb van ser uns dels primers en usar aquest concepte i van produir tancs com el SU-85 i el SU-100. Els americans i els anglesos tamb van produir els seus tancs com el M7 Priest i el Sexton (25 pdr); els sovitics tamb van inventar una nova forma d'artilleria autopropulsada, l'artilleria de coets amb el Katyusha.

 Artilleria moderna .
En temps moderns els atacs de llarg abast mes efectius es poden dur a terme amb avions o mssils per a curt abast l'artilleria que dispara projectils sense guia s mes efectiva, principalment perqu costa menys que els mssils o bombes disparades per avions. Exemples de vehicles d'artilleria autopropulsada moderna inclouen el M109 dels Estats Units i el Panzerhaubitze 2000 Alemany.

 Vegeu tamb .
Vehicle blindat de combat;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331773" title="Pere Pont" nonfiltered="4223" processed="4207" dbindex="129353">
Fra Pere Pont- (Alcdia 1485 - Valncia 1545). Fou frare trinitari, bisbe de Cluny, Comte del Palatino i Inquisidor apostlic de Mallorca.

Va entrar a un monestir de frares trinitaris a Valladolid de molt jove, deixant la seva Alcdia natal. Estudi filosofia i lletres a diferents convents de Castella.  
El papa Juli II el nombr bisbe de Cluny (Aquitania- Frana) el dia primer de gener de 1511. Al any segent presenci el Concili General Lateranense, convocat per combatre un foc de heretja i lluitar contra els cismtics capitanetjats pel cardenal Bernard de Carvajal.

El papa Leon X el va sometre a examen de mossn P. Silvestre Prierio, maestre del sacre palau amb aprobaci final el 18 de setembre de 1517.  Ms andavant fou nombrat vice gerent de Roma i comte del Palatino.

Nombrat ministre per Mallorca abandonaria els seus crrecs per tornar a la seva illa.  Es trob de pl amb les guerres de germanies i en 1522 treball molt per controlar les rebeldies dels agermanats. A manca d'inquisidors fou nombrat inquisidor de Mallorca, duguent el tribunal inquisidor des del 12 de febrer de 1522.

Mor al convent del Remedi de Valncia el 3 de maig de 1345 als seixanta anys d'edat.  Segons Ventayol i tal com escriur el pare Cervera, "dejando en el de su patria muchas memorias que inmortalizaron su nombre".

Referncies.
VENTAYOL SUAU, Pere- "Historia de Alcdia" Tomo II -Mallorca 1982 pag 309-311.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331774" title="Aquisgr (desambiguaci)" nonfiltered="4224" processed="4208" dbindex="129354">


En Geografia
La ciutat alemanya d'Aquisgr.
L'actual districte alemany d'Aquisgr (1 de gener de 1972 - 20 d'octubre de 2009).
L'antic districte alemany d'Aquisgr. Vegeu: Districte d'Aquisgr (1816 1971) o Histria del districte d'Aquisgr, i la Llei d'Aquisgr.
A partir del 21 d'octubre de 2009, la nova mancomunitat d'Aquisgr.

En Histria
El Tractat d'Aquisgr de 1668;
El Tractat d'Aquisgr de 1748;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331775" title="Can d'assalt" nonfiltered="4225" processed="4209" dbindex="129355">

Un can d'assalt s un can o obs muntat en un vehicle a motor o un xasss blindat, dissenyat per ser utilitzat com a recolzament d'infanteria en atacs directes contra la infanteria enemiga o posicions fortificades.
Aquest can autopropulsat s fix, manca de capacitat de rotaci o gir sobre el seu muntatge, altrament passa a convertir-se en tanc.

Histricament, els canons d'assalt blindats es construen muntant l'arma principal en una casamata tancada en un xasss d'un carro de combat. L's de la casamata en lloc de la torreta genrica limitava el camp d'acci de l'arma, per resultava un construcci ms senzilla i barata menys propensa als errors mecnics. L'increment d'espai i la reducci de pes del disseny sense torreta tamb permetia muntar un can major i afegir ms blindatge frontal al xasss, i en la majoria dels casos, reduir el perfil del vehicle com a blanc per a l'enemic.

 Histria .

 II Guerra Mundial .

Els canons d'assalt van ser utilitzats principalment per les forces alemanys i sovitiques durant la II Guerra Mundial. A comenaments de la guerra, els alemanys van comenar a crear canons d'assalt muntant les seves armes de suport d'infanteria en camions o tancs obsolets sense torreta. Posteriorment, tant alemanys com sovitics, van dissenyar models especfics per a la tasca del can d'assalt.

En els inicis del conflicte, els sovitics van desenvolupar el KV-2, una variant del tanc pesat KV-1 amb un obs curt de 152 mm muntat en una torreta de gran mida. Li van seguir altres models sense torreta com el SU-76, SU-122 i la pesada SU-152, i basats en el xasss del nou tanc pesat IS, el ISU-122 i ISU-152.

El principal can d'assalt alemany va ser el Sturmgeschtz III (StuG III), armat amb un can rpid de 75 mm. A ms van fabricar altres models com els StuG IV, StuH 42, Brummbr i Sturmtiger, aquests dos ltims models en petites quantitats.
Els Stug s'usaven principalment per al combat de carrer, i eren les primeres unitats blindades en ingressar a una ciutat o poblat, eren molt vulnerables al can de 35 mm.

Els batallons de canons d'assalt, generalment StuG III, van substituir als previstos batallons Panzer en les divisions Panzergrenadier (infanteria mecanitzada) a causa de l'escassetat de tancs, i algunes vegades van ser usats com a improvisacions en les Divisions Panzer. Els batallons independents tamb eren desplegats com reforos per a les divisions d'infanteria, i la capacitat anticarro del StuG III va contribuir a mantenir l'habilitat tctica dels alemanys una vegada que van perdre la iniciativa estratgica.

 Postguerra .

En l'poca desprs de la guerra, al concepte de can d'assalt se li va afegir la possibilitat de ser una arma lleugera que pogus ser traslladada per aire per ser usada junt amb forces aerotransportades. Aquest tipus d'armes estaven basades en vehicles petits o jeeps i les tropes aerotransportades lluitaven en desavantatge en terme d'armes pesades.

Els Estats Units van fabricar seguint aquest concepte el M551 Sheridan, amb un can de velocitat lenta de 152 mm i el mssil Shillelagh per a capacitat anticarro; tanmateix, el Sheridan va ser considerat un fracs.

Un altre intent de crear un can d'assalt modern va ser el Stridsvagn 103, un carro de combat desenvolupat a Sucia en els anys 1950 que va estar en servei fins al 1997, en ser substitut pel Leopard II. Existeixen altres vehicles amb tracci a rodes com el B1 Centauro de l'exrcit itali i el AMX 10 RC de l'exrcit francs.

 Vegeu tamb .
Caacarros;
Vehicle de combat blindat ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331776" title="Paroxetina" nonfiltered="4226" processed="4210" dbindex="129356">


La paroxetina s un frmac inhibidor selectiu de la recaptaci de la 5-hidroxitriptamina serotonina (ISRS), amb propietats antidepressives. La companyia farmacutica GlaxoSmithKline la llen al mercat l'any 1992. Des de llavors s un dels antidepressius ms prescrits del mercat degut a la seva aparent eficcia en el tractament de la depressi amb un espectre de trastorns de la ansietat, trastorns obsessius compulsius, aix com atacs de pnic i determinades fbies com la fbia social o l'agorafbia. Tamb es algun cop utilitzada per tractar migranyes crniques severes, formigueig de mans i peus causats per la diabetis o trastorns sexuals en homes d'origen psicolgic. 

La paroxetina triga entre dues i tres setmanes en comenar a fer efecte en pacients amb trastorns psicolgics, tot depenent de l'adaptaci del pacient al frmac. En les primeres fases de tractament se sol acompanyar la paroxetina amb algun tipus d'ansioltic. Una presa de paroxetina s'elimina del cos en 24h, essent metabolitzada per via heptica i expulsada per l'orina i el recte. Els tractaments amb paroxetina solen allargar-se durant 6 mesos o ms temps, sempre depenent de l'evoluci del pacient i del criteri del metge que el tracta.

La paroxetina noms es pot comprar amb recepta mdica i el pacient que l'ha de prendre romn sempre sota vigilncia estricte per part del facultatiu que l'ha prescrita. 

Contraindicacions de la paroxetina.
Es sospita que l's de la paroxetina durant l'embars augmenta el risc de defectes al cor en nadons. N'est contraindicat l's concomitantment amb inhibidors de la monoaminooxidasa per posar en risc la vida de pacients amb aquest tractament. S'ha notat tamb un augment de sucidis, en especial entre joves de 18 i 24 anys que prenen paroxetina, segons un article aparegut el 22 de novembre de 2006 a la revista mdica Medscape medical news. La prescripci de paroxetina a menors de 18 anys no s recomanable. Tampoc s recomanable prescriu-re-la a pacients amb historial de mania i s'ha d'administrar amb molt de compte en malalts que pateixin glaucoma o epilpsia. 

 Noms comercials .
La paroxetina es comercialitza amb diferents noms a diversos pasos:
 Aropax o Oxetine a Austrlia, Nova Zelanda, Sud-frica, Argentina, Uruguai, Mxic i Brasil,
 Aroxat o Aroxat CR a Xile,
 Bectam a Xile,
 Benepax a Brasil, ;
 Cebrilin a Llatinoamrica,
 Deroxat a Sussa i Frana,
 Loxamine com a substitut genric d'Aropax a Nova Zelanda,
 Motivan, Seroxat i Paroxetina a Espanya, Itlia,
 Olane a Argentina,
 Optipar a Finlndia,
 Pamax a Xile, ;
 Paroxat a Alemanya i Hongria,
 Psicoasten a Argentina, ;
 Paxera a Turquia,
 Paxil o Paxil CR a Estats Units, Canad, Mxic, Argentina, Brasil, Jap, Veneuela, Hondures i Per ;
 Paradise CR a l'ndia,
 Pexot, Paraxyle i Plasare a Pakistan,
 Pondera a Brasil,
 Posivyl a Xile, ;
 Remood a la Repblica Txeca, Eslovquia,
 Rexetin a Polnia,
 Sereupin a Itlia,
 Seretran a Xile,
 Seroxat a ustria, Blgica, Arbia Saudita, Egipte, Estnia, Finlndia, Islndia, Sucia, Noruega, Grcia, Israel, Letnia, Pasos Baixos, Polnia, Portugal, Singapur, Espanya, Turquia, el Regne Unit, Irlanda, Xina i Corea del Sud,
 Tamcere  a Mxic ;
 Traviata a Xile.
 Xerenex  a Mxic;

 Enllaos externs .
 Ms informaci sobre la depressi i antidepressius al web Forumclinic (informaci oferta per especialistes de l'Hospital Clnic i Provincial de Barcelona);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331779" title="Caacarros" nonfiltered="4227" processed="4211" dbindex="129357">

Un caacarros, o tanc destructor, s un vehicle de combat blindat que porta un can anticarro. Els caacarros estan dissenyats per ser usats com a recolzament anticarro a unitats d'infanteria i mecanitzats, en operacions de retirada i defensa. Alguns dissenys substitueixen el can per un llanamssils anticarro.

En l'actualitat els tancs destructors han estat suplantats per carros de combat de propsit general, ja que aquests sn ms flexibles i tenen capacitat d'atac contra la infanteria. Tanmateix, els caacarros sn ms barats de fabricar, mantenir i subministrar que els tancs.

 Histria .

Els primers vehicles dedicats a tasques anticarro van aparixer en la Segona Guerra Mundial, amb el desenvolupament de tctiques i vehicles blindats efectius.

Aquests caacarros es podien dividir en dos grups. Alguns estaven dissenyats per ser ms rpids i barats que els tancs mitjos mentre que continuaven tenint la capacitat de destruir blindats pesats en llarga distncia. L'estratgia del segon disseny era crear vehicles amb un blindatge major que fossin caacarros ms eficaos que els tancs enemics.

Els dissenys alemanys i sovitics muntaven canons anticarro amb moviment limitat en cascs sense torreta. El resultat era un vehicle ms lleuger, rpid i senzill que els tancs, per amb armament de major potncia. Aquesta metodologia va ser utilitzada per ambdues forces per obtenir capacitat antitanc a baix cost.

Amb aquest mtode, els carros de combat blindats obsolets eren rearmats per ser utilitzats com a caacarros. El tanc lleuger Panzer I noms tenia com a armament metralladores i un blindatge molt escs, tanmateix va ser utilitzat durant la invasi de Polnia el 1939. En la Batalla de Frana, 202 Panzer I van ser transformats en Panzerjger I, amb un can anticarro de 47 mm. De la mateixa manera, durant l'Operaci Barbarroja, els canons sovitics de 76,2 mm capturats van ser muntats als xasss dels Panzer II per a aix crear el caacarros Marder II.

Posteriorment es van desenvolupar vehicles dedicats Jagdpanzer basats en els xasss dels Panzer. El Jagdpanther estava dissenyat a partir del Panther, i s considerat un dels millors Jagdpanzer.

Els sovitics van desenvolupar els canons autopropulsats SU-85 i SU-100, basats en el mateix xasss del tanc mig T-34, a ms dels models ISU-122 i ISU-152, que compartien components amb el tanc pesat IS-2. Al 1943 van comenar a traslladar la producci de tancs lleugers com el T-70 al can autopropulsat SU-76 que utilitzava el mateix tren de direcci.

 Doctrina nord-americana .

Els dissenys dels Estats Units i derivats del Regne Unit eren molt diferents en el concepte. La doctrina nord-americana estava basada en la necessitat de derrotar les tctiques de Blitzkrieg alemanyes. Les unitats aliades esperaven enfrontar-se a una gran quantitat de tancs alemanys atacant en fronts relativament estrets; tanmateix, aquests atacs rarament van succeir. En el planejament anterior a la guerra, els tancs nord-americans no tenien l'objectiu de lluitar contra els tancs enemics directament. Per a aquesta tasca es van presentar unitats de tancs destructors separades, que podien enfrontar-se a llargues distncies.

Els caacarros nord-americans havien de ser mbils i fortament blindats. La majoria mantenien la torreta, per aquesta es deixava oberta per estalviar pes i permetre un can de major mida. Tanmateix, a causa del pes de l'arma, es necessitava afegir contrapesos a la part posterior de la torreta, com apareix en els models M10 Wolverine i M36 Jackson. El M18 Hellcat va ser el caacarros que s'apropava als ideals de la doctrina nord-americana: era rpid i petit i portava un can de 76 mm

Al 1944, una quantitat de M4 Sherman britnics van ser convertits en el Sherman Firefly, afegint-li un can de 17 lliures. Aquest can va ser utilitzat en la majoria dels caacarros britnics com l'Achilles (basat en el M10 Wolverine), l'Archer, el Challenger i els tancs experimentals Black Prince.

 Postguerra .

En els anys 1950, el Regne Unit va fabricar el Charioteer, amb un can de 20 lliures en una torre de gran mida sobre el xasss d'un tanc Cromwell. Tanmateix, l'aparici dels mssils anticarro guiats (ATGM) va deixar obsolet el concepte del caacarros. Es van realitzar intents de crear vehicles lleugers per ser utilitzats per forces aerotransportades com el tanc lleuger Sheridan, el vehicle Ontos amb armes sense retrocs o l'ASU-85.

 Actualitat .

Els Vehicles de combat d'infanteria estan armats amb mssils ATGM, i els helicpters disposen de capacitat antitanc. Tanmateix, encara existeixen vehicles anticarro especfics amb mssils de llarga distncia o per a s aeri.

Alguns caacarros armats amb can es continuen utilitzant, com el Kanonenjagdpanzer de l'exrcit alemany, molt similar als antics Jagdpanzer de la II Guerra Mundial.

 Referncies . 
 Harry Yeide, (2005) The Tank Killers: A History of America's World War II Tank Destroyer Force. Havertown, PA: Casemate. ISBN 1-9320-3326-2;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331791" title="Jaciment ibric Les Maleses" nonfiltered="4228" processed="4212" dbindex="129358">

El poblat ibric de Les Maleses es troba al cim del tur que rep el mateix nom. Aquest cim, a la vegada, serveix de lmit municipal entre els termes de Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles.

Es tracta d'una elevaci de 462 m de la Serralada de Marina, des d'on es pot dominar visualment tot el Valls, part del Barcelons i part del Maresme. Aix mateix t bona visibilitat sobre els massissos del Montseny, Montserrat i Pre-Pirineu.

 Histria de les intervencions arqueolgiques .
 El jaciment ibric de les Maleses ha estat objecte de diverses intervencions des de l'any 1928, moment en el que la secci d arqueologia i Histria de l'Agrupaci Excursionista de Badalona realitza una primera intervenci. ;
 Posteriorment les tasques d excavaci van ser continuades per la Uni Excursionista de Catalunya de Grcia.
 Els anys 1943-1948 i 1955-1956 interv al jaciment J.M.Cuys i posteriorment Font i Cuss, J.Fbregas Bagu, l agrupaci d'A.G.E.S. de Santa Coloma de Gramenet i el Centre Excursionista de Montcada Bifurcaci.
 L'any 1982 es publiquen dos articles referents a jaciment de Les Maleses:
              
El primer d'ells est signat per Antonio Velasco i ens comenta l excavaci de tres habitacions. El segon est signat per Mercedes Durn i es correspon amb la memria cientfica de la campanya realitzada l'any 1980. L'excavaci es va plantejar a la zona sud-est del jaciment i va permetre documentar cinc habitacions, un bancal i possiblement una sitja.
 1982-1985, es reprenen les campanyes d excavaci al jaciment, aquesta vegada sota la direcci de les doctores Mercedes Durn i Elisabeth Huntingford. ;
 Novembre i desembre de 1998, tasques de consolidaci de totes les estructures excavades  al llarg dels anys.
 A  partir de l'any 2000, Mercedes Durn i Gemma Hidalgo assumeixen la gesti, coordinaci i direcci d'un  programa d'investigaci a Les Maleses, que ha vingut desenvolupant fins a l'actualitat un total de 9 campanyes d'excavaci.


 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331793" title="Leonard Capdebou" nonfiltered="4229" processed="4213" dbindex="129359">
Leonard Capdebou (Alcdia vers 1525-Alcdia 1603).
Fou un advocat, sndic i notari a la ciutat d'Alcdia. 
Va rebre el crrec de delegat i sndic de la Universitat d'Alcdia.  Va representar a Alcdia davant la Universitat del Regne a Madrid
a on s'enfront a la Universitat del Regne en 1594 per pagar el dret que l'imposaren al formatge alcudienc, fent anular dit pagament advocant el privilegi que l'otorg a la Universitat d'Alcdia el 18 d'Octubre de 1525 pel prpi emperador Carles V.

Va rebre el crrec de Batlle Reial d'Alcdia entre 1549 i 1553.

A primers de 1595 una esquadra anglesa va bloquear Mallorca "(...) i temerosos que hiciera desembarcos, el Sndico Capdebou que resida an en Madrid, procur por todos los medios favorecer la idea de fortificar las costas del Reino en general y en particular de Alcdia, amenazada entonces por la escuadra de Inglaterra en guerra contra Espaa."

El 19 d'agost de 1598 el rei Felip II d'Espanya otorgar a Alcdia la Reial Ordre en la que ordenaba al governador de l'illa, el virrei D. Hernando Zanoguera, "la fabricacin de las dos torres en el puerto de la ciudad de Alcdia.  
El mismo da 19 de agosto firm otro Real Decreto en qu sealaba la suma de 6.000 ducados, para dichas fortificaciones y armamentos; pagando 2.000 la Universidad de Alcdia."

Va desempenyar el crrec de Secretari d'Alcdia en 1598.
  
Mor a Alcdia, el 2 d'octubre de 1603.

Referncies.
VENTAYOL SUAU, Pere "Historia de Alcdia" Tomo II- Mallorca 1982 pags.318-320;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331799" title="Metropolitan Museum of Art" nonfiltered="4230" processed="4214" dbindex="129360">

El Metropolitan Museum of Art, o simplement Met, s un dels ms destacats museus d'art del mn. Situat a la ciutat de Nova York, al centre de l'illa de Manhattan, va obrir les seves portes el 20 de febrer de 1872. 

La collecci del museu s de ms de dos milions d'obres d'art de tot el mn. Les colleccions abasten des de tresors de l'antiguitat clssica, representada a les seves galeries de Grcia i Xipre, fins a pintures i escultures de quasi tots els mestres d'Europa i, tamb, una gran collecci d'obres dels Estats Units. S'hi exposen obres mestres de Rafael, Tiziano, el Greco, Rembrandt, Velzquez, Picasso, Pollock, Braque i molts ms. 

El museu posseeix un gran patrimoni d'art egipci, afric, asitic, d'Oceania, l'Orient Mitj, bizant i islmic. 

Les galeries Andr Meyer inclouen grans obres d'art europeu del segle XIX, amb un mfasi particular en els pintors impressionistes i postimpressionistes, aix com una gran collecci d'escultures de Rodin.

 Histria . 
El museu es va inaugurar l'any 1872. Robert Lee Jenkins, un executiu ferroviari, la collecci privada del qual va ser donada al museu, va ser el primer president. El superintendent fundador va ser l'editor George Palmer Putnam. James J. Rorimer va ser director des de 1955 fins a la seva mort, l'11 de maig de 1966. Ho va succeir Thomas Hoving, des del 17 de mar de 1967 fins al 30 de juny de 1977. El director actual s Philippe de Montebello, qui durant el 2008 va anunciar que ser el seu ltim any de mandat. A partir de l'1 de gener de 2009 el director ser Thomas P. Campbell.

 Departaments . 
La collecci permanent del museu s conservada i exhibida per 19 departaments separats, cadascun dels quals posseeix un planter especialitzat de curadors, estudiosos, conservadors i restauradors d'art.

Collecci.

 Art Antic . 
A finals de 1880, el Met va comenar a adquirir art antic i peces d'Orient Prxim. D'unes poques taules cuneformes i segells, el patrimoni del Met quant a art oriental ha crescut fins a circumdar peces datades al comenament del neoltic, passant per les conquestes rabs. La collecci inclou obres de les cultures sumries, hitites, sassnides, assiris, babilonis i elamites entre d'altres, aix com tamb una gran collecci d'objectes nics de l'Edat de Bronze. Els objectes ms destacats de la collecci inclouen una srie de pedres monumentals, o figures de guardians del Palau Nord-oest del rei assiri Ashur-nasir-pal II.

 Art egipci . 

Encara que la major part del patrimoni inicial del Met sobre art egipci va provenir de colleccions privades, gaireb la meitat de l'actual collecci prov de descobriments fets a travs d'excavacions arqueolgiques organitzades pel mateix museu entre 1906 i 1944. 

La collecci est formada per ms de 36.000 peces d'art egipci, classificades des del paleoltic fins a l'poca de dominaci romana, i gaireb totes elles es troben exposades en les quaranta galeries egpcies del museu. 

Entre les peces ms valuoses de la collecci es troba un conjunt de 24 maquetes de fusta, descobertes en una tomba de Deir el-Bahari el 1920. Aquestes maquetes representen amb molt detall una mostra veritablement representativa de la vida quotidiana del Imperi Mig d'Egipte: pots, jardins i escenes de la vida diria. No obstant aix, la pea ms popular del departament continua sent el temple de Dendur; desmuntat per ordre del govern egipci, per a salvar-lo de la futura inundaci causada per la construcci de la presa d'Asuan; el petit temple de pedra arenisca va ser donat als Estats Units el 1965 i reconstrut al Met durant 1978. Est situat en una gran sala, parcialment envoltat per una lmina d'aigua i illuminat per un gran finestral amb vistes a Central Park.

 Art grec i rom . 
Aquesta collecci posseeix ms de 50.000 peces datades fins al 312 a.C. 
La collecci es remunta a la fundaci del museu: el primer objecte assentat en els registres del museu s un sarcfag rom. Encara que la collecci se centra en objectes de Grcia Antiga i de l'Imperi Rom, aquestes regions histriques inclouen una gran varietat de cultures i estils artstics. 

Aquestes galeries tamb contenen diversos murals i relleus de diferents perodes, incloent la reconstrucci d'una vila noble a Boscoreale, que havia estat enterrada per l'erupci del Vesuvi en el 79 a. C. Durant el 2007 les galeries del Met dedicades a Grcia i Roma van ser ampliades uns 5.000 m, permetent que actualment la majoria de les peces siguin exposades de forma permanent.

 Art islmic . 
Aquesta collecci no solament es restringeix a l'art religis, encara que un nombre significatiu d'objectes van ser originriament creats per a l's religis o com elements decoratius de mesquites. Part de la collecci consisteix en objectes seculars, incloent peces de cermica i txtils de la cultura islmica, abastant des d'Espanya fins a frica del nord i sia central. La collecci de pintures en miniatura d'Iran i de l'Imperi mongol sn un tem excellent del departament. 

La calligrafia, tant religiosa com secular es troba ben representada, des dels decrets de Suleiman Kanuni fins a manuscrits de l'Alcor, reflectint diferents perodes i estils caligrfics. Com molts altres departaments del museu, posseeix cambres representatives, incloent una reconstrucci completa de la cambra de Nur AL-Din d'una casa a Damasc, de principis del segle XVIII.

 Art medieval . 

Aquesta collecci consisteix en un ampli espectre d'art occidental des del segle IV fins a principis del segle XVI, aix com tamb art bizant, i antiguitats pre-medievals que no estan en la collecci de Grcia i Roma antigues. Igual que la collecci islmica, aquesta collecci posseeix amplis exemples d'art en dos i tres dimensions, amb molts objectes religiosos. En total, la collecci permanent d'aquest departament posseeix 11.000 objectes. A causa de la seva grandria, s l'nica collecci que s'alberga en dos llocs: en l'edifici principal del museu, en la 5 Avinguda i Collins, i en els Claustres, un edifici separat, dedicat exclusivament a l'art medieval. El mateix departament s'encarrega dels dos llocs. 

 Edifici principal- La collecci en l'edifici principal del Met cont prop de 6.000 objectes. Mentre que una gran part de l'art europeu medieval s'exhibeix en aquestes galeries, la major part dels objectes medievals es concentren a Els Claustres. Aix permet que les galeries principals exhibeixin gran part de l'art bizant que possex el Met juntament amb les peces europees. La galeria principal posseeix molts tapissos i esttues funerries, mentre que les galeries secundries mostren treballs ms petits en metalls preciosos i ivori.

Els Claustres- Aix anomenats per les estructures restaurades de cinc claustres francesos medievals que van ser incorporats a l'edifici modern, sn una obra d'art en si mateixos. El resultat, que evoca les seves fonts sense copiar directament cap edifici en particular, presenta finestres amb vidrieres, bigues i columnes esculpides i fins i tot tapissos originals. Tamb hi ha diversos jardins amb plantacions fetes d'acord a la informaci horticultural de fonts de l'poca. Els 5.000 objectes que es troben aqu es limiten estrictament a obres medievals europees. La collecci posseeix molts objectes d'importncia histrica i bellesa, entre ells les "Belles Heures du Duc de Berry", manuscrit illuminat pels germans Limbourg el 1409.

 Pintura europea . 

El Met posseeix una de les millors colleccions del mn de pintura europea. Encara que les peces sn noms prop de 2.200, posseeix moltes de les pintures ms reconegudes mundialment. 

La gran despesa de Met en compres d'obra d'art prov d'aquest departament, primerament centrat en els mestres del segle XVI al XIX, amb mfasi en artistes francesos, italians i holandesos. Molts dels grans artistes estan presents amb gran quantitat d'obres: el museu posseeix 37 pintures de Monet, 21 olis de Czanne i 18 Rembrandts, incloent Aristtil amb un bust d'Homer. 

Les cinc pintures de Vermeer representen la collecci ms gran de l'artista en el mn. Altres obres destacades sn Autorretrat amb barret de palla de van Gogh, La collita de Pieter Brueghel el Vell i La mort de Scrates de Jacques-Louis David. 

En les ltimes dcades el Met ha portat a terme la poltica de vendre algunes de les seves peces menors per a comprar peces de talla molt ms importants. Encara que aquesta conducta s encara controvertida, ha guanyat cert nombre d'obres d'art destacades per a la collecci, com Juan de Pareja de Diego Velzquez, comprada el 1971. 

L'obra de Duccio, Madonna i el Nen li va costar al museu ms de 45 milions de dlars, dues vegades ms que la suma pagada per qualsevol de les pintures comprades amb anterioritat. Aquesta obra s considerada la Mona Llisa del Met. 

 Pintura i escultura nord-americana . 

Fins i tot des de la seva creaci, el museu ha donat una particular mfasi a les colleccions d'art nord-americ. La primer pea a formar part de la collecci del Met va ser una escultura alegrica de Hiram Powers anomenada Califrnia, adquirida el 1870, que encara avui es troba en exhibici. En les dcades segents, la collecci de pintures i escultures nord-americanes va crixer fins a arribar a ms de 1.000 pintures, 600 escultures i 2.600 dibuixos, abastant des de comenaments del perode colonial fins a comenaments del segle XX. Moltes de les pintures ms reconegudes dels Estats Units pertanyen a la collecci del Met, incloent el retrat de George Washington fet per Gilbert Stuart, i Washington creuant el Delaware, d'Emanuel Leutze. La collecci tamb inclou peces mestres de notables pintors com Winslow Homer, George Caleb Bingham, John Singer Sargent, James McNeil Whistler i Thomas Eakins.

 Escultures i arts decoratives europees . 

s un dels majors departaments del museu, amb ms de 50.000 peces, des del 1400 fins a principis del segle XX. Encara que la collecci est centrada en escultura renaixentista (moltes de les quals poden ser vistes in situ, envoltades per mobles contemporanis i decoraci), tamb posseeix un gran patrimoni de mobles, joies, peces de vidre i cermica, tapisseria, txtils, instruments matemtics i rellotges. Els visitants poden entrar a una dotzena d'habitacions moblades d'acord als diferents perodes. La collecci fins i tot inclou un pati del segle XVI del castell espanyol de Vlez Blanco, reconstrut meticulosament en una galeria de dos pisos. Les escultures ms destacades del departament inclouen La bacanal de Bernini, un buidatge de Els burgesos de Calais de Rodin i diverses peces niques de Houdon.

 Art decoratiu nord-americ . 
Aquest departament inclou prop de 12.000 exemplars d'art decoratiu dels Estats Units, abastant des de finals del segle XVII fins a principis del segle XX. Tot i que el Met va adquirir la seva primera gran collecci d'art decoratiu mitjanant una donaci feta el 1909 per Margaret Olivia Slocum Sage, esposa del financer Russel Sage, el departament dedicat especficament a aquests objectes no va ser creat fins a 1934. 

Un dels tresors d'aquest departament s la seva collecci completa de vitralls. Aquesta collecci, probablement la ms gran del mn, inclou moltes obres de Louis Comfort Tiffany. El departament tamb s molt conegut per les seves sales de 25 perodes, cadascun dels quals recrea una cambra completa, moblat, d'un perode notable o dissenyador. Tamb posseeix una gran collecci d'orfebreria, amb nombroses peces de Paul Revere i obres de Tiffany & Co..

 Art modern . 
Encara que el MOMA s considerat el principal museu d'art modern a Nova York, la collecci de Met no s menys significativa. Amb ms de 10.000 obres d'art, principalment d'artistes europeus i nord-americans, la collecci posseeix moltes obres que sn icones de la modernitat. Entre les peces destacades es troben el retrat de Gertrude Stein fet per Picasso, la Bandera blanca de Jasper Johns i el trptic de Max Beckmann Beginning. 

Alguns artistes estan representats amb obres de gran qualitat per a un museu que no est dedicat exclusivament a l'art modern; per exemple, la collecci possex 40 pintures de Paul Klee, abastant tota la seva carrera. A causa de la llarga histria de Met, pintures contempornies adquirides en els ltims anys han passat a altres colleccions del museu, particularment, als departaments que posseeixen pintura europea i nord-americana. 

 Art d'sia, Oceania i Amrica . 
Tot i que el museu va fer la primera adquisici d'antiguitats peruanes el 1882, i es van fer esforos concrets per colleccionar obres d'frica, Oceania i Amrica el 1969, la gran aportaci s de quan l'empresari i filntrop Nelson Rockefeller va donar ms de 3.000 peces de collecci al museu. 

Avui dia, aquest departament conta amb ms de 11.000 peces que es troben en un espai de 40.000 peus quadrats, en l'ala Rockefeller, cap al sud del museu. La collecci abasta des de roques pintades per aborgens australians amb 40.000 anys d'antiguitat fins a un grup de pals memorials de 15 peus d'alt tallats per indgenes Asmat de Nova Guinea i una collecci d'objectes cerimonials i personals de la Cort de Benn, a Nigria. El rang de materials representats en aquesta collecci s el ms ampli de tots els departaments del Met, incloent des de metalls preciosos fins a pues de porc espn.

 Art asitic . 

Aquest departament possex una de les colleccions ms completes d'Occident. La collecci es remunta gaireb a la fundaci del museu: molts dels filntrops que van fer les primeres donacions, van incloure obres d'art asitic. Avui dia, el Met posseeix un ala completa dedicada a la collecci asitica, que cont ms de 60.000 peces i abasta 4.000 anys. Cada civilitzaci asitica est representada i les peces exhibides mostren cada tipus d'art decoratiu, des de pintura a gravats, escultura i treballs en metall. El departament s reconegut per la seva completa collecci de calligrafia i pintura xinesa, aix com tamb obres de Nepal i el Tibet. La collecci posseeix objectes rituals, pintures i objectes funcionals.

 Collecci Robert Lehman . 
Amb la defunci del banquer Robert Lehman el 1969, la seva fundaci va donar al Met prop de 3.000 obres d'art. Exposades en lAla Robert Lehman, el museu es refereix a elles com una de les colleccions privades ms extraordinries mai reunida als Estats Units. A diferncia dels altres departaments, aquesta collecci no es concentra en un estil o perode determinat, sin que ms aviat reflecteix els interessos personals de Lehman. Ell s'interessava en pintures del Renaixement itali, i particularment, en la Escola de Siena. Entre les pintures de la collecci s'inclouen obres de Botticelli i Domenico Veneziano, aix com tamb obres d'importants pintors espanyols com El Greco i Goya. Entre la collecci de dibuixos dels antics mestres hi ha treballs de Rembrandt i Drer. Per a emfatitzar la naturalesa de la collecci, el Met l'ha posat en unes galeries especials que recreen el luxs interior de la casa de Lehman. La Universitat de Princeton ha documentat la collecci en un llibre de diversos volums publicats com The Robert Lehman Collection Catalogue. 

 Dibuixos i gravats  . 

Encara que en els altres departaments hi ha gran quantitat de dibuixos i pintures aquest se centra especficament en obres nord-americanes i d'Europa occidental produdes desprs de l'Edat Mitjana. La collecci posseeix ms d'11.000 dibuixos, 1,5 milions de pintures i 12.000 llibres illustrats. La collecci ha crescut sostenidament des de l'herncia de 670 dibuixos donats per Cornelius Vanderbilt el 1880. 

Els grans mestres europeus de la pintura, que produen molts ms esbossos i dibuixos que els pintors actuals, estan representats en gran mesura en la collecci. Entre el patrimoni del departament es troba la major collecci de dibuixos de Michelangelo Buonarroti, Leonardo da Vinci i Rembrandt, aix com tamb pintures i aiguaforts de Anthony van Dyck, Albrecht Drer i Edgar Degas entre molts d'altres.

 Fotografia . 
La collecci de Met de fotografia, amb ms de 20.000 fotos en total, est centrada en cinc colleccions principals, ms les adquisicions addicionals fetes pel museu. Alfred Stieglitz, un fams fotgraf va ser qui va fer la primera donaci important al museu, que incloa una prospecci d'obres del pictorialisme, un valus joc obres d'Edward Steichen i una collecci de fotografies de Stieglitz, del seu propi estudi. 

El Met va complementar la donaci amb 8.500 obres que componen la Collecci Gilman Paper Company, Collecci Rubel, i la Collecci Ford Motor Company que donen testimoniatge de les primeres fotografies franceses, nord-americanes i angleses i la fotografia nord-americana i europea posterior a la Segona Guerra Mundial. El museu tamb va adquirir la collecci personal de fotografies de Walker Evans. 

El departament va obtenir una galeria permanent el 1997, i no tot el material est exposat de forma permanent a causa de la sensibilitat del material. No obstant aix, el departament ha organitzat algunes de les exhibicions temporals ms exitoses del passat recent del Met, incloent una retrospectiva de Diane Arbus.

 Institut del vestit . 
El 1937, el Museum of Costume Art es va unir al Met i es va convertir en el Costume Institute (Institut del vestit, en angls). Avui dia, la seva collecci posseeix ms de 8.000 vestits i accessoris. A causa de la frgil naturalesa d'aquests objectes, no es mant una exhibici permanent, sin que cada any es duen a terme dues mostres diferents utilitzant la collecci i cada mostra se centra en un dissenyador o tema determinat. En anys anteriors es van organitzar mostres sobre dissenyadors famosos com Chanel i Gianni Versace. 

 Armes i armadures . 
 
Aquest departament s l'nic en el seu tipus als Estats Units i s una de les colleccions ms populars. La "desfilada" de figures armades sobre cavalls, installada en el primer pis de la galeria d'Armes i Armadures s una de les imatges ms reconegudes del museu. El fort de la collecci s en peces europees de la Baixa Edat Mitjana i japoneses des del segle V fins al segle XIX. 

No obstant aix, aquestes no sn les niques cultures representades, de fet, la collecci abasta ms regions geogrfiques que gaireb qualsevol altre departament, incloent armes i armadures de l'antic Egipte, Grcia Antiga, Imperi Rom, Orient Prxim antic, frica, Oceania i Amrica. Entre la collecci de 15.000 objectes hi ha moltes peces que van ser fetes per a l's de reis i prnceps, incloent armadures pertanyents a Enric II de Frana i Ferran I d'Habsburg. 

 Instruments musicals . 
La collecci de Met d'instruments musicals s gaireb nica entre els museus ms importants. Posseeix ms de 5.000 instruments de totes parts del mn. La collecci es va iniciar el 1889 amb una donaci de diversos centenars d'instruments feta per Lucy W.Drexel, per l'enfocament actual del departament es va produir amb donacions fetes en anys posteriors per Mary Elizabeth Adams, esposa de John Crosby Brown. Els instruments han estat inclosos en la collecci no noms per motius esttics, sin que tamb reflecteixen aspectes tcnics i socials de les seves cultures d'origen. En la collecci d'instruments musicals moderns, cada continent es troba representat i gaireb totes les etapes de la seva vida musical. 

Entre els objectes destacats d'aquesta collecci es troben diversos violins Stradivarius, una collecci d'instruments asitics fets de metalls preciosos i el piano ms antic, un model de 1720 de Bartolomeo Cristofori. El departament encoratja l's dels instruments realitzant concerts i demostracions amb msics convidats. 

 Enllaos externs.
Pgina del Museu;
;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331809" title="Toms Serra i Domench" nonfiltered="4231" processed="4215" dbindex="129361">
Mn. Toms Serra i Domench- (Alcdia S.XIV- Cortina? desprs de 1525)

Fou capell d'Alcdia i del palau del emperador Carles V a Castella.

Segons l'historiador Pere Ventayol Suau, Mn. Toms Serra fou prevere a les parrquies de Sa Pobla i d'Alcdia abans de 1525.  Tamb fou nombrat subcolector de la Reverenda Cmara Apostlica i gran almoiner.

Dos anys desprs de qu Alcdia rebresi el ttol de Ciutat Fidelissima de mans del emperador, aquest nombraria al capell d'Alcdia, Mn Toms Serra i Domench com capell pel seu palau i el de sumiller de cortina.  Aquests dos crrecs, segons Ventayol que el va otorgar l'emperador li feia "el honor de acompaar a los reyes a la capilla y correr la cortina de la tribuna de donde los soberanos presenciaban las festividades religiosas, como tambin el bendecir la mesa real en ausencia del Patriarca de las Indias".

Molt possiblement mor a Castella.

Referncies.
VENTAYOL SUAU, Pere "Historia de alcdia" -Tom II- Mallorca 1982.Pg.312;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331812" title="Ribera dels Perxets" nonfiltered="4232" processed="4216" dbindex="129362">

La ribera dels Perxets s un afluent per la dreta del Riuet de la Plana.

Neix a 1.747 m d'altitud, al vessant SW del Tossal de Cambrils. L llarg del seu recorregut, la seva direcci predominat s la de N-S per b que durant els primers 2,5 km s de NW-SW. 2 km desprs d'haver iniciat el seu curs passa per la cinglera de Vallissera on  salta 150 m de desnivell practicament vertical i menys de 200 m desprs travessa la ctra de Coll de Jou a Cambrils d'Odn just pel costat de l'entrada (boca est) d'un tnel de la carretera. Encara no mig km ms avall travessa un curt congost passat el qual durant quasi b un km avana parallelament a l'esquerra d'un cam forestal que surt de la masia d' Oriola (Odn) | Oriola. 1.750 m despres d'haver travessat l'esmentat congost desguassa al Riuet de la Plana a 770 m d'altitud.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Pas per la cinglera de Vallissera:  ;
 Confluncia amb el Riuet de la Plana: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona travessada per aquest torrent;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331815" title="Grup Bon Preu" nonfiltered="4233" processed="4217" dbindex="129363">


El Grup Bon Preu s una empresa d'alimentaci amb seu a les Masies de Voltreg, amb ms de 100 establiments a Catalunya i que dna feina a ms de 3.000 treballadors. Compta amb la lnia de supermercats Bonpreu, els hipermercats Orangutan i Esclat i les benzineres Esclatoil.

El 7 de setembre de 1974 van obrir el primer establiment en rgim d'autoservei a Manlleu. El 1988 van inaugurar el primer hipermercat de Catalunya: l'Esclat de Vilafranca del Peneds.  El 1995 es fa un pas endavant creant la primera benzinera Esclatoil al costat de l'Esclat de Malla. El 1998 varen potenciar els supermercats econmics fent s de la nova ensenya Orangutan.

L'agost de 2008, l'empresa va distribuir 2.500 xapes als seus treballadors amb el missatge Si us plau parla'm en catal.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina de l'empresa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331818" title="Aranjuez" nonfiltered="4234" processed="4218" dbindex="129364">

Aranjuez s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid, a l'extrem meridional de la Comunitat. Limita al Nord amb Ciempozuelos, Titulcia, Chinchn i Colmenar de Oreja (Comunitat de Madrid), a l'est amb  Ontgola, Ocaa,  Ciruelos i Yepes; al Sud amb Toledo i Almonacid de Toledo, i a l'oest amb Mocejn, Villaseca de la Sagra, Aover de Tajo, Borox i Sesea.

s travessat pels rius Tajo i Jarama. s un dels Reials Llocs de la monarquia espanyola des que Felip II aix el nomens en 1560, encara que posseeix a ms el ttol de vila des de 1899. s per aix que tamb s conegut com Real Sitio y Villa de Aranjuez.  

s fams pel seu Palau Reial i els seus Jardins, per les seves hortes de maduixa i esprrec, per haver servit d'inspiraci al compositor Joaqun Rodrigo per al seu Concierto de Aranjuez, aix com pel Mot d'Aranjuez, que va tenir lloc en aquesta localitat en 1808, i que va acabar amb l'abdicaci de Carles IV en favor del seu fill Ferran VII. El Paisatge Cultural d'Aranjuez va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2001.

 Demografia .


 Govern i administraci .



 Referncies .


 Enllaos externs .


Ajuntament d'Aranjuez;
Web oficial de Turisme de Aranjuez;
Aranjuez a la web de Patrimoni Nacional;
Guia Turstica de Aranjuez;
El Tren de la Fresa;
Aranjuez   Fotografies i Imatges Gratutes de Domini Pblic;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331819" title="Juan Bautista del Mazo" nonfiltered="4235" processed="4219" dbindex="129365">

Juan Bautista Martnez del Mazo Conca, 1605 - Madrid, 1667 fou un pintor espanyol, gendre i ajudant de Velzquez. 

Va ser batejat el 22 de maig de 1605 a l'esglsia de San Martn de Conca, 

Es sap molt poc de la vida d'aquest pintor fins que a l'agost de 1633 va contreure matrimoni amb Francisca Velzquez i Pacheco, una de les filles de Diego Velzquez. Tots dos, Velzquez i Martnez del Mazo, van ser companys del pintor, arquitecte i escultor granad Alonso Cano al taller sevill del seu mestre Francisco Pacheco. 

El seu sogre Velzquez el va tenir en gran estima i va posar sempre m d'ell com el seu millor ajudant. De fet, s'acostumen a atribuir a Mazo algunes pintures de Velzquez que no encaixen en la tcnica del mestre. Velzquez va ajudar molt Mazo a la seva carrera artstica dintre de la cort espanyola, i tamb va emprendre gestions per aconseguir-li alguna collocaci.
 
Mazo va ser anomenat pintor de cmera el 1661 a la mort del seu sogre Velzquez. Es creia que va ser Mazo qui a la mort de Velzquez va acabar i va retocar el retrat la infanta Margarida, per les ltimes investigacions efectuades al Prado tendeixen a donar l'autoria total del quadre a Mazo. La infanta Margarida, protagonista de Las Meninas, va ser esposa de l'emperador Leopold I d'ustria i va morir molt jove. 

Durant fora temps les obres de Del Mazo van ser atribudes a Velzquez. La crtica moderna amb les noves tcniques i coneixements han pogut restituir l'autoria de les mencionades obres. Entre les seves millors obres destaquen la Vista de Saragossa, La caceria del Tabladillo  i  El Arco de Tito. 

La seva obra ms sorprenent s La famlia del pintor Juan Bautista Martnez del Mazo del Kunsthistorisches Museum de Viena, un retrat collectiu on es pot veure Juan Bautista , la seva esposa  Francisca (filla de Velzquez), els fills de tots dos i servents. L'ambientaci del lloc i la disposici de diversos elements remeten a Las Meninas.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331820" title="Lazare Hoche" nonfiltered="4236" processed="4220" dbindex="129366">


Louis Lazare Hoche, nascut el 25 de juny de 1768 als suburbi de Montreuil a Versalles i mort el 19 de setembre de 1797 a Wetzlar (Oberhessen), va ser un general francs de la Revoluci Francesa.

Antic rgim.

El seu pare va ser cavaller de les quadres reials de l'Antic rgim. La pobresa dels seus pares el va obligar des de molt jove a ocupar-se d'ell mateix. No era ms que un nen quan va entrar a les quadres reials com a ajudant (als 14 anys). Poc desprs va quedar orfe, i va ser ajudat per la seva tieta, que exercia de fruitera a Versalles, en la compra dels llibres amb els que va aprendre per primera vegada. Des de llavors, les seves capacitats intellectuals es van comenar a desenvolupar, tot i que noms de nit, ja que de dia es dedicava al treball a les quadres. Als 16 anys, el 19 d'octubre de 1784, va va entrar al cos militar, va ser adms com a fuseller en les Gardes Franaises i no va tardar a destacar entre els altres soldats, pel seu comportament disciplinat, la seva aplicaci a la lectura i les seves prodigioses habilitats. El 1789 va ser elevat al grau de sergent. La seva unitat va ser dissolta el 31 d'agost del 1789, i va entrar a la Guarda Nacional de Pars.

Soldat de la Revoluci.

Durant la Revoluci, el gener del 1792 es va ajuntar al 104 Regiment d'Infanteria, on va ser ajudant.

Ms tard va ser nomenat oficial i posteriorment lloctinent del regiment de Roergue. Particip en la defensa de Thionville amb el 58 Regiment d'Infanteria (com a tinent) desprs se li va encarregar la intendncia de l'exrcit d'Ardennes. Va aprendre dels consells del general Leveneur, que es va fer el seu mentor. Al setge de Thionville i a la Batalla de Neerwinden, va donar proves evidents de la seva capacitat militar i de la seva valentia.

Va ser presentat a Pars poc temps desprs, i ell mateix va exposar al Comit de Salvaci Pblica un pla d'atac que impression a Carnot, que no es va poder estar d'exclamar : "Heus aqu un oficial subaltern d'un gran mrit". El Comit sencer es va afegir a Carnot en l'admiraci de la saviesa d'un general tan jove, i es va donar pressa a nombrar-li un crrec digne d'ell.



Exrcit de Mosella.

Amb el crrec d'ajudant-general, Hoche va rebre l'ordre de defensar Dunkerque dels anglesos.

El 1793, va organitzar la defensa de la fortalesa de Dunkerque: desprs d'haver resolt els problemes d'intendncia i haver-ho organitzat i preparat tot a la seva manera, va preparar l'estratgia de la campanya. Durant el setge, Hoche realitza diversos atacs que obliguen als anglesos comandats pel Duc de York a abandonar.

Aquest xit li va fer pujar rpidament nivells de la jerarquia militar. Va ser nomenat general de brigada, desprs general de divisi l'octubre de 1793, i finalment general en cap de l'exrcit de Mosella on experimentar la primera derrota en l'atac a Landau ordenat pel Comit de Salvaci Pblica.

Desprs d'haver-se apoderat de Furnes, d'haver guanyat a l'exrcit de Wurmser a les lnies de Wissembourg, haver refusat el setge de Bische, d'haver alliberat Landau desprs de la batalla de Morlautern i d'haver pres Germersheim, Espira i Worms, el 20 de mar de 1794, va ser expulsat de l'exrcit de Mosella del qual n'era el mxim responsable i va ser llanat empresonat a Pars acusat de traci, per a ser membre del club dels franciscans (aix ho va ordenar un decret signat per Carnot, Collot d'Herbois, Billaud-Varenne, Robespierre i Barre). No va sortir del calabs fins a l'agost, quan el rgim de Robespierre va caure.

Pacificaci de la Vende i la Bretanya.



L'agost de 1794, va ser cridat al capdavant dels exrcits de Brest i de Cherbourg per apaivagar les revolucions de l'oest de Frana (la Vende i Bretanya). Hoche va restablir la disciplina que el caracteritzava, va adoptar una tctica efica contra la Guerrilla dels Chouans, i va signar els acords de pau de La Jaunaye el 15 de febrer de 1795 amb els revolucionaris de la Vende.

El bndol Chouan signa, sense estar d'acord, els Acords de Mabilais el 20 d'abril de 1795. Per diversos caps no els signen, de manera que l'acord s trencat al cap d'un mes. Hoche rep noticies d'un desembarcament a Carnac, i hi envia una resposta militar. Aquella batalla acabaria sent el desembarcament d'emigrats de Quiberon. El juliol del 1795 guanya la batalla i desf finalment la resistncia Chouan, va ser llavors quan va obtindre el comandament de totes les tropes de l'Oest.

Preveient una segona ofensiva, Lazare Hoche va disposar les tropes sobre la Svre Nantaise per tal d'impedir una agrupaci de les forces de la Vende, i va impedir el desembarcament de l'illa de Yeu arribant-hi abans que els britnics. La seva influncia a Pars el converteix en comandant de la Arme des ctes de l'Ocan, que ms tard s'anomenaria Grande Arme. Travot, el segent per baix en l'ordre jerrquic de l'exrcit, va capturar Charette el 23 de mar de 1796. Hoche va acabar llavors amb el desarmament de l'Anjou, i la pacificaci va ser oficialment proclamada el 15 de juliol.

El 16 de juliol de 1796, un missatge del Directori anunciava al Consell la pacificaci de la Vende i els representants de la naci van proclamar solemnement, per mitj d'un decret, que Hoche i el seu exrcit havien merescut el mrit de la ptria. Dos intents d'assassinat van estar a punt de parar la trajectria de Hoche enmig de la seva etapa ms brillant: una vegada es va intentar enverinar-lo, i poc desprs, va ser assaltat quan sortia del teatre de Rennes per un individu que el va disparar sense la suficient punteria per tocar-lo.

Desembarcament d'Irlanda.



Tot i les oficialitats dels tractats de pau, el consell de Saint-James, a la Manche intentava mantenir la guerra civil a Frana. L'"alliberador de l'oest" va concebre llavors l'intrpid projecte d'un atac a Irlanda, va anar rpidament a Brest i va embarcar a finals de l'any 1796, acompanyat de 45 naus amb 13.400 homes en total. L'objectiu era crear l'expedici d'Irlanda per ajuntar-se a la resistncia irlandesa anomenada United Irish en el per fer la guerra als britnics.

Tot i que fins el moment tot semblava afavorir el projecte, un cop arribats a alta mar, una tempesta va dispersar la flota, i l'armada francesa va haver de tornar al port de Brest, escapant dels atacs dels creuers anglesos de la Royal Navy.

Exrcit de Sambre-et-Meuse.

Havent tornat, el 23 de febrer de 1797 va ser nomenat general en cap de l'exrcit de Sambre-et-Meuse, unes tropes de 80.000 homes al capdavant de les quals va comenar una campanya el 1797 travessant el Rin per Neuwied sota els canons prussians. Va obtindre cinc victries successives, Neuwied, Uckerath, Altenkirchen, Dierdorf i Heddesdorf i va entrar a Wetzlar en un setge per sorpresa, ja que l'enemic prussi es creia que encara estava lluny de la ciutat. Mentre capturava Gieen, va ser signada la pau de Leoben entre Napole Bonaparte i el prncep Carles Llus d'ustria, tractat que va fer aturar l'atac a Gieen enmig dels brillants xits i de la seva campanya triomfal sobre Alemanya. 

Llavors se li va oferir el crrec de Ministre de la Guerra, crrec que va acceptar tot i que noms el va exercir durant set dies, per va rebre el comandament d'un cos de l'exrcit situat als voltants de Pars destinat a descobrir i enfonsar les intencions del partit de Clichy contra el Directori.





Les denncies contra ell dels seus enemics no van trigar a fer-li perdre el crrec, que va ser confitat a Augereau. Hoche, ofs, va demanar als jutges que estudiessin la seva conducta correcta, per els jutges no van arribar a complir la seva petici. Indignat, va abandonar Pars i va tornar al cuartell militar de Wetzlar.



Mort.

El fi de la seva gloriosa carrera militar s'apropava, de sobte va caure malalt durant els primers dies del setembre del 1797, i va morir el 19 d'aquest mes als 29 anys, entre forts dolors i exclamant: "Vaig doncs vestit amb la roba enverinada de Nessos?". L'autpsia del cadver, ordenada pel Directori, va revelar una multitud de taques negres als intestins, indicis d'una mort violenta. Es tractava de la Tuberculosi. Uns grans honors funeraris li van ser donats al cadver de Hoche, tant a l'exrcit com posteriorment dins la Repblica. L'illustre poeta Marie-Joseph Chnier va honrar amb nobles versos la glria de l'heroi emportat tan jove de la seva ptria.



Aquest s un fragment de l'elogi fnebre pronunciat pel president del directori:  Qui ms que jo ha de lamentar la seva prdua! Va ser el salvador dels meus. Oh, tu que vas tancar l'horrible nafra de la qual van ser afligits tant de temps el pas que m'ha vist nixer i el que em va honorar amb el seu sufragi, geni tutelar, enviat pel cel a les nostres comarques per disminuir-hi el foc de la discrdia i esgotar-hi la font de les nostres llgrimes, rep, pel meu rgan, l'homenatge dels meus compatriotes desolats!..... Coneixen el seu infortuni; i de tot arreu, en els camps malenconiosos de la Vende i sobre els riallers turons de Maine-et-Loire, el teu nom es pronuncia enmig dels suspirs, i l'eco ho repeteix cridant! 

Lazare Hoche va ser enterrat a Weienthurm, una petita ciutat prop de Coblena, al mont de "Auf dem Frauenberg".

Homenatges.

L'escola Lyce Hoche de Versalles porta el seu nom, aix com la plaa Hoche de Versalles i Rennes. El seu nom tamb est inscrit a l'Arc de Triomf de Pars.

Enllaos externs.

 Breu biografia de Hoche ;
 Biografia de Hoche ;
 Biografia de Hoche ;

Fonts.

Biographie des clbrits militaires des armes de terre et de mer de 1789  1850, Charles Mulli 1852.

Les Guerres de la Rvolution : 9. Hoche et la lutte pour l'Alsace, 1793-1794 , Arthur Chuquet 1893.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331822" title="Moviments d'alliberament de Moambic" nonfiltered="4237" processed="4221" dbindex="129367">
Els moviments d'alliberament de Moambique foren:

Liga Africana a Lisboa (vers 1923) per mulatos i assimilats, i desprs a Moambic la Associao Africana per mulatos i la  Associao dos Naturais de Moambique per blanc (aquesta darrera va derivar cap a un projecte multiracial als anys 50 i fou intervinguda pel govern el 1965).

Instituto Negrfilo, escisi nacionalista de la Associao Africana, reanomenat Centro Associativo dos Negros de Moambique i prohibida el 1965. Vers 1960 va crear a Sud-frica el grup d'estudiants Ncleo dos Estudantes Africanos Secundrios de Moambique (NESAM) entre els membres del qual el futur dirigent Eduardo Mondlane, que es va inetegrar al Frelimo el 1962.

Casa dos Estudantes do Imprio, estudiants africans a Lisboa, prohibida el 1965.

Movimento Anti-Colonista (MAC), creat vers 1955, en part amb membres de la Casa dos Estudantes do Imprio. Fou substitut el 1960, a la Conferncia de Pobles Africans de Tunsia de 1960, pel Frente Revolucionrio Africano para a Indpencia das Colnais Portuguesas (FRAIN), al seu torn substitut l'abril de 1961 per la Confederao das Organizaes Nacionalistas das Colnias Portuguesas (CONCP) que agrup als tres moviments que es van formar entre finals de 1960 i comenaments de 1961 (UDENAMO,UNAM, UNAMI) ;

Unio Democrtica Nacional de Moambique (UDENAMO), en catal Uni Democrtica Nacional de Moambic, fundada el 2 d'octubre de 1960 a Rhodsia i Nyassalndia, per exiliats encapalats per Adelino Gwambe i el reverend Uria Simango. Va establir els seus quarters a Dar es Salaam. Va proposar reanomenat a Moambique com Monomotapa, una vegada fos independent.

Unio Nacional Africana de Moambique (UNAM), en catal Uni Nacional Africana de Moambic, fundada el febrer de 1961 per la uni de petits grups dispersos, el principal dels quals la Unio Maconde do Norte de Moambique e Tanganika, que tenia el suport de la KANU de Kenya i de la TANU de Tanganika. El fundador i president fou Matthew Mmole, i el secretari general M. M. Mallianga. Va establir la seva seu a Dar es Salaam.

Unio Africana de Moambique Independente (UNAMI), en catal Uni Africana del Moambic Independent, formada el 1961 per exiliats del districte de Tete. Es va establir a Dar es Salaam a finals de 1961.

Frente de Libertao de Moambique (FRELIMO), en catala Front d'alliberament de Moambic (Frelimo), format el 25 de juny de 1962 de la uni de les tres organitzacions: UDENAMO,UNAM, i UNAMI. Va fer el primer congres el 23-28 de setembre de 1962 i Eduardo Mondlane fou escollit president.

Comit Revolucionrio de Moambique (COREMO), en catal Comit Revolucionari de Moambic, fundat el 31 de mar de 1965 a Lusaka, d'orientaci proxinesa i amb el suport de l'tnia makwa. Fou dirigit per Absalom Bahule i Antnio Chade. El 1969 se li va unir Uria Simango que havia estat dirigent del Frelimo.

 Fonts .

Ronald Chilcote, Portuguese Africa. 1967; Englewood Cliffs, New Jersey, U.S.A.; Prentice-Hall.
Richard Gibson, African Liberation Movements. 1972; London; Oxford University Press.
DGF #18, Germany;
Flag Bulletin #3; Flag Bulletin Newsletter, Massachusetts;

 Galeria .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331827" title="Club de Ftbol Asturias" nonfiltered="4238" processed="4222" dbindex="129368">

El Club de Ftbol Asturias o Asturias Ftbol Club fou un club de futbol mexic de la ciutat de Mxic.

 Histria .
El "Centre Asturi de Mxic" neix un 7 de febrer de 1918, quan un grup de asturians, encapalats per Jos Menndez Aleu, ngel H. Daz i Antonio Martnez Cutara es reuniren per a fundar el club a la Ciutat de Mxic, que pods reunir al seu voltant tots els asturians que havien emigrat al pas. L'equip immediatament inicia la seva participaci en activitats esportives en el mateix any de la seva fundaci 1918. A mitjan juliol de 1918, l'equip intenta entrar a la Lliga Amateur del Districte Federal, per no fou acceptat. Per aquest motiu, el club decid crear la seva prpia lliga, anomenada Unin Nacional de Association Foot-Ball. Finalment, el club fou acceptat a la lliga mexicana el 1919.

Els primers ttols foren el 1920, on es contracta com director tcnic el escocs Gerald Brown, i l'equip assoleix la Copa Covadonga. El 1921 guanya la Copa Centenario. La temporada 1922-23 guany el primer campionat amateur. El segon campionat arrib el 1939. Tamb fou diversos cops campi de la copa de Mxic amateur.

La temporada 1943-1944, dirigit pel austrac Ernesto Pauler, l'Astries es va convertir en el primer campi del Futbol Mexic en la seva era professional. 

L'1 de mar de 1936 inaugur el seu estadi, el Parque Asturias, amb un partit contra el Botafogo de Brasil. El 29 de mar de 1939, en un partit amb el Necaxa, el camp s'incendi.

 Palmars .
 Tornejos nacionals .
 Era amateur . 
Lliga Amateur del Districte Federal (2): 1922-1923, 1938-1939;
Copa Eliminatoria (3): 1921-1922, 1922-1923, 1923-1924;
Copa Mxico (5): 1933-1934, 1936-1937, 1938-1939, 1939-1940, 1940-1941;

 Era professional . 
Lliga mexicana de futbol (1): 1943-1944;

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331830" title="Belmonte de Tajo" nonfiltered="4239" processed="4223" dbindex="129369">

Belmonte de Tajo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita al nord amb Perales de Tajua, a l'est amb Villarejo de Salvanes, al sud-oest amb Colmenar de Oreja i al noroest amb Valdelaguna. 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331831" title="Chinchn" nonfiltered="4240" processed="4224" dbindex="129370">

Chinchn s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Es troba en plena conca del Tajo-Jarama i part del seu territori pertany al Parc Regional del Sud-est. La seva naturalesa est molt condicionada per l'acci de l'home, que al llarg dels segles ha modificat el paisatge en el seu profit. Els paisatges de Chinchn poden diferenciar-se en quatre unitats bsiques, en les quals abunda la fauna i la flora: sotos i riberes en els fons de vall, escarps en guixs, sec i guaret, i zones palustres. 

L'emplaament de Chinchn entre els alts de l'erm i les frtils vegues del Tajua t justificaci. s una bona altura, fcil de defensar de les mplies extensions per on discorren les vies de comunicaci tradicional. T aiges en abundncia, sorgides de les deus de la vora de l'erm, i la seva ubicaci, just en la vora del gra de l' erm, garanteix l'ombra a l'estiu i el sotavent invernal. 

 Historia .
L'especial condici geogrfica de la vega del Tajua hagu de propiciar els assentaments humans des de temps molt antics. Les restes ms llunyanes pertanyen al neoltic i al costat d'El Salitral es va trobar un poblat probablement iber o celtiber. Ms tard pot veure's reflectida la presncia romana en les vies de comunicaci i en el sistema de regadius del Tajua la influncia musulmana, que desprs els cristians consolidarien. Aquestes repoblacions cristianes van comenar en aquesta zona quan Alfons VI de Castella va prendre militarment Toledo en el 1085 i aquesta plaa va servir de basti per a coordinar la conquesta de les fortaleses que romanien en mans almorvits. 

Fins a 1480, moment que es converteix en senyoriu concedit als marquesos de Moya, Andrs Cabrera i Beatriz de Bobadilla, aquest territori rendia comptes als concejos i arquebisbats de Segvia i Toledo. En aquesta poca, i en reconeixement dels marquesos al suport militar a la causa d'Isabel en la seva lluita pel tron de Castella, van ser concedits 1.200 vassalls i un extens territori al sud de la jurisdicci de Segvia que incloa el terme de Chinchn. Va ser llavors quan es va construir el castell de Chinchn, d'estil renaixentista. En 1498 els aldeans de Chinchn "van mudar" a l'alt del pujol ms prxim a causa d'una infecci de mosquits, donant lloc aix a una reconstrucci total del poble. 

En 1520, els comuners van atacar el castell del vassall de Carles I d'Espanya i el van destruir. La reconstrucci la va dirigir Fernando Cabrera y Bobadilla I Comte de Chinchn. En 1706, com a conseqncia del suport del poble a la causa de Felip V, les tropes del arxiduc Carles van causar greus destrosses en el castell. Mentrestant, el poble havia anat creixent en importncia, els edificis barrocs sn d'aquest perode, i la Plaa Major es consolidava com centre del poder pblic. En 1738, el comtat va passar, per compra, a les mans de la casa de Borb i Farnese, i un any ms tard se li va atorgar a la Vila el ttol de Molt Noble i Molt Lleial en reconeixement a la seva fidelitat en la guerra de Successi. 

La declaraci de b d'inters histric-artstic i el ttol de ciutat atorgat per Alfons XIII marquen el Chinchn actual, que segueix augmentant el seu pes en la producci agrcola de qualitat, combinant-lo amb la seva cada vegada major inters turstic. En 1974 Chinchn va ser declarat Conjunt Histric Artstic. 

 Personatges illustres .
 Jos Sacristn, actor;

 Enllaos externs .
 ;
 Ajuntament de Chinchn;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331832" title="Biblioteca Mazarina" nonfiltered="4241" processed="4225" dbindex="129371">


La Biblioteca Mazarina (en francs, Bibliothque Mazarine) s una de les biblioteques ms important de Frana. s ubicada a Pars. Actualment depn del Ministeri de l'Educaci francs. La seva sala de lectura, restaurada entre 1968 i 1974, restitueix el decorat d'una gran biblioteca del segle XVII.

Inicialment era la biblioteca personal del Cardenal Mazzarino (1602-1661), un gran biblifil. Va ser gestionada en un prinicipi per Gabriel Naud. La biblioteca va patir dispersi arran de La Fronde (una guerra civil francesa entre 1648 i 1653). Naud va recompondre-la ajudat per Franois de La Poterie, que va ser el seu successor. A partir del 1682 la biblioteca va ocupar l'ala esquerra del Collge des Quatre-Nations (convertit el 1805 en el Palais de l'Institut de France). La construcci del collegi, a prop del barri llat de Pars i davant el Museu del Louvre, va durar uns vint anys (1662-1682). Els revestiments de fusta que adornaven l'antiga biblioteca al palauet del Cardenal Mazzarino van ser collocats a la nova galeria. Oberta de nou el 1689, la biblioteca, durant el perode de la Revoluci Francesa, a causa del seu carcter pblic i grcies a l'acci del seu bibliotecari, el pare Gaspard Michel (anomenat Leblond), va treure gran profit de les confiscacions efectuades per raons poltiques, tant als establiments religiosos com a les cases dels emigrats. En temps de la Revoluci Francesa, la biblioteca tenia ms de 60.000 volums. Des de llavors, va continuar enriquint-se grcies a les adquisicions de llibres de nou publicats, a les atribucions del dipsit legal i a les donacions, de vegades importants (fons Ampre, Lebrun, Faugre, Faralicq o Demangeon-Perpillou).

Actualment t 600.000 volums (dels quals 180.000 sn anteriors al segle XIX), 4.639 manuscrits i 2.600 ttols de publicacions peridiques (de les quals 650 encara es reben). A ms, cont una collecci d'incunables amb ms de 2370 volums, entre els quals es troba una bblia de Gutemberg, coneguda com la Bblia Mazarina. Tamb cont la Grammaire catalane, indita, de Josep Tast, intellectual perpinyans del segle XIX, i el Vocabulari catal-castell del valenci Joaquim Sanelo.

Enllaos externs.
 Biblioteca Mazarina ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331835" title="Ciempozuelos" nonfiltered="4242" processed="4226" dbindex="129372">

Ciempozuelos s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid.  Limita al nord amb San Martn de la Vega i Valdemoro, a l'est amb Titulcia i Chinchn, al sud amb Aranjuez i Sesea (provncia de Toledo) i a l'oest amb Valdemoro.

Poblaci.



Histria. 
L'origen del nom de Ciempozuelos es deu al fet que en el passat hi havia un canal per a assortir la font de la plaa del poble. Com que el corrent que l'alimentava no era abundant, es van fer nombrosos pous. Sembla que el primer assentament permanent en el municipi va ser rom, el qual s conegut amb el nom dIxchadia. Com a part de la zona, aquesta va estar unida en l'edat mitjana al concejo de Segvia, per no es va consolidar cap poblaci, fins que en 1457 es repobl definitivament la zona. Pocs anys ms tard passa a estar sota la influncia del comtat de Chinchn. Durant el segle XVI es va construir un canal que va facilitar el desenvolupament agrcola.

 Personatges clebres .
Ventura Rodrguez (Ciempozuelos, 1717-Madrid, 1785), arquitecte del segle XVIII.


 Enllaos externs .

Ajuntament de Ciempozuelos;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331837" title="Rajiformes" nonfiltered="4243" processed="4227" dbindex="129373">

Els rajiformes formen l'ordre que reagrupa totes les rajades amb exclusi de les tremoloses, que fan part d'un ordre a part, el dels Torpediniformes. Aquests peixos d'esquelet carilagins son molt aplanats per son molt prxims dels taurons. Talment com els taurons els rajiformes no tenen bufeta natatria. Segons una anlisi d'ARN, el taur gat s el seu ms prxim parent gentic. Les rajades joves s'assemblen molt als taurons.

 Sistemtica .


 llistat de famlies .

 Segons ITIS .
 famlia Anacanthobatidae von Bonde et Swart, 1924;
 famlia Arhynchobatidae Fowler, 1934 (no reconegut per FishBase que classifica totes aquestes espcies en la famlia dels Rajidae);
 famlia Rajidae Blainville, 1816;

 Segons FishBase .
 famlia Anacanthobatidae von Bonde i Swart, 1924;
 famlia Dasyatidae Jordan, 1888 (emplaat a sota de Myliobatiformes per ITIS);
 famlia Gymnuridae Fowler, 1934 (emplaat a sota de Myliobatiformes per ITIS);
 famlia Hexatrygonidae Heemstra and Smith, 1980 (emplaat a sota de Myliobatiformes per ITIS);
 famlia Myliobatidae Bonaparte, 1838 (emplaat a sota de Myliobatiformes per ITIS);
 famlia Plesiobatidae Nishida, 1990 (emplaat a sota de Myliobatiformes per ITIS);
 famlia Potamotrygonidae Garman, 1877 (emplaat a sota de Myliobatiformes per ITIS);
 famlia Rajidae Blainville, 1816;
 famlia Rhinobatidae Mller i Henle, 1837 (emplaat a sota de Rhinobatiformes per ITIS);
 famlia Urolophidae Mller i Henle, 1841 (emplaat a sota de Myliobatiformes per ITIS);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331838" title="Colmenar de Oreja" nonfiltered="4244" processed="4228" dbindex="129374">


Colmenar de Oreja s un municipi de la Comarca de Las Vegas, al sud-est de la Comunitat de Madrid (Espanya).

 Situaci .

Est situat en l'altipl hidrogrfic dels rius Tajo i Tajua, als 40 07' 00" de latitud Nord i els 5 47' 30" de longitud est, del meridi de Madrid. La seva altitud al nivell del Mediterrani s de 753 metres en el batient de la porta Nord de l'Esglsia de Santa Mara la Mayor. El punt ms alt del terme est situat el lloc denominat Navarredonda, l'altitud del qual s de 780 metres, i ell ms baix el del riu en la seva entrada en el terme l'altitud del qual s de 515 metres, sent, per tant, el seu desnivell de 265 metres en una distncia mxima de 9 quilmetres. El seu terme delimita pel nord amb els de Valdelaguna, Chinchn i Villaconejos, al sud amb la provncia de Toledo i els termes de Villarrubia de Santiago, Noblejas, Oreja, Ocaa i Aranjuez; a l'est amb els termes de Belmonte de Tajo, Villarejo de Salvans i Villarubia de Santiago, i, a l'oest amb Aranjuez. La seva extensi s de 12.567 hectreas 80 rees i 25 centireas.


 Vies d'accs .

A uns 50 quilmetres de Madrid capital. Colmenar de Oreja, actualment, noms t accs per carretera. Antigament tenia estaci de tren (en el traat de la lnia del tren d'Arganda, aquesta l'actual Via Verda del Tajua). S'accedeix en autombil per l'autovia de Valncia, la A-3, prenent el desviament de la M-404 a l'altura del quilmetre 50 en Villarejo de Salvans fins a Belmonte de Tajo i des d'all per la des d'all per la M-303 fins a Colmenar de Oreja. Altra ruta possible s des de la A-3 per la M-307, quilmetre 21, poc abans d'arribar a Arganda del Rei, seguint per ella es prenen successivament la M-311 i abans de Morata de Tajua la M-313 fins a Chinchn i Colmenar de Oreja. Finalment existeix la possibilitat d'arribar per la A-4 fins a Aranjuez, all, prendre la M-305 i el desviament poc desprs de la M-318 directa fins a Colmenar de Oreja. Es pot anar amb els serveis regulars d'autocar, des de Madrid la lnia 337(Conde Casal). Madrid-Chinchn-Valdelaguna o la lnia 415A (per Pinto). Companyia LA VELOZ. Des de Aranjuez la lnia 430: Aranjuez-Villarejo de Salvanes. Companyia AISA. 


 Evoluci demogrfrica .



 Clima .

Clima continental. La temperatura mitja anual s de 14C. Temperatura mitja al gener: 5C. Temperatura mitja al juliol: 25C. La insolaci mitja s de 2.800 hores/any. Precipitaci mitja 400 mm/any. 


 Agricultura .

Es conrea principalment vinyers i oliveras. El cultiu d'oliveres i la producci de oli d'oliva en Colmenar es remunten a l'poca dels romans, quan el poble era conegut com Apis Aureliae. En 1750 havia 105 molins d'oli. En 1891 solament quedaven 10 en producci activa, que en l'actualitat es redux a un (Cooperativa Oli Sant Crist), gestionat en forma de cooperativa pels propis agricultors i productors locals d'oli. Fins al passat 2006 funcionava tamb altre en mans privades Olis Sanz Galn per al final de la campanya, tamb deixo la seva activitat. Les collites d'oliva que es produxen, sn en un 80% de la varietat cornicabra (fruit fi i allargat) i la resta de la varietat camamilla (rodona i carnosa) ideal per a conserves, i totes elles provenen principalment de Colmenar de Oreja, encara que tamb es porta dels termes de Belmonte, Valdelaguna i Villamanrique.

 Personatges illustres .
 Pedro de Len;
 Ulpiano Checa;
 Isidoro Arredondo;
 Manuel Blanco Jtiva;
 Fray Juan Fernndez de Rojas;
 Jos Mara Moralejo;
 Juan Gil Gil;
 Jos M Fernndez de la Hoz;
 Toms Juan y Seva Casero;
 Miguel Alcolado;
 Luis Hurtado Garca;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Colmenar de Oreja;
 Pgina personal de Colmenar de Oreja;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331841" title="Acanthopagrus akazakii" nonfiltered="4245" processed="4229" dbindex="129375">

 Acanthopagrus akazakii s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 18,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Nova Calednia.

Referncies.



Enllaos externs.

 MarineSpecies.org ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331842" title="Acanthopagrus australis" nonfiltered="4246" processed="4230" dbindex="129376">

Acanthopagrus australis  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 66 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'est d'Austrlia (des de Queensland fins a Victria).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331843" title="Estremera" nonfiltered="4247" processed="4231" dbindex="129377">

Estremera s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita ambBrea de Tajo, Maquiln i Algarga.

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331844" title="Fuentiduea de Tajo" nonfiltered="4248" processed="4232" dbindex="129378">

Fuentiduea de Tajo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita amb Estremera, Valdaracete, Villarejo de Salvans i Villamanrique de Tajo i, cap al sud, amb Santa Cruz de la Zarza.

 Demografia .


NOTA: Les xifres de 1996 estan referides a 1 de maig i les altres a 1 de gener. Font: INE;

Histria. 
A Fuentiduea de Tajo s'han trobat vestigis prehistrics i romans, que informen de l'existncia d'assentaments humans molt abans de la seva fundaci medieval. En l'Alta Edat Mitjana, va sorgir un nucli urb al voltant del castell de l'Alfariella o de l'Alarilla, avui desaparegut, que va cobrar una gran importncia militar durant la dominaci rab. En la Baixa Edat Mitjana, un altre castell, denominat antigament de Santiago i en l'actualitat conegut com Torre de los Piquillos, es va destacar com enclavament estratgic en l'avan dels regnes cristians sobre Al-ndalus, durant la Reconquesta. Aquesta fortalesa depenia de la Orde de Santiago. 

La Reconquesta es va desenvolupar en diverses fases. El rei Alfons VI va conquistar el castell de la Alarilla en 1085 i en 1212, Alfonso VIII va consolidar la plaa, desprs del seu triomf en la decisiva Batalla de Las Navas de Tolosa, que va permetre l'expansi cristiana cap al sud peninsular. En 1328, el poble, anomenat llavors Fuentiduea de Ocaa (per la seva vinculaci jurisdiccional amb l'Arxiprestatge d'aquesta localitat toledana), va rebre furs. La vila va passar a formar part de la provncia de Madrid en 1833, en el context de la reforma impulsada per Javier de Burgos, mitjanant la qual es va dividir a Espanya en provncies.
 
 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331845" title="Morata de Tajua" nonfiltered="4249" processed="4233" dbindex="129379">

Morata de Tajua s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita al nord amb Arganda del Rey, al sud amb Chinchn i Valdelaguna, a l'est amb Perales de Tajua i a l'oest amb San Martn de la Vega. 

 Enllaos externs .
La Guerra Civil al Jarama i al Tajua.;
Morata de Tajua, apuntes del passat.;
Pgina de la Passi de Jess de Morata de Tajua.;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331856" title="Acanthopagrus berda" nonfiltered="4250" processed="4234" dbindex="129380">

Acanthopagrus berda  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 90 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Sud-frica fins a les de l'ndia, Jap i nord d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331857" title="Asashi Shimbun" nonfiltered="4251" processed="4235" dbindex="129381">
 

L'Asahi Shimbun (    , Asahi Shinbun) s un dels diaris ms importants de Jap, segon en circulaci (al voltant de 8.200.000 exemplars diaris el 2005) darrere del Yomiuri Shimbun. 

El diari s'autodefineix ideolgicament com "liberal i de nova esquerra", en contraposici a altres corrents ideolgics exposats per competidors com el Yomiuri Shimbun (centre-conservador), Sankei Shimbun (conservador de dreta) i Mainichi Shimbun (centre-esquerra "tradicional"). No obstant aix, l'esquerra tradicional japonesa acusa freqentment al diari de conservador, mentre que els conservadors l'acusen de ser d'esquerra, o fins i tot s acusat de donar suport al Partit Comunista de Jap i ser comunista per sectors de la dreta. El seu suport a les postures d'acostament amb la Xina, fan que el diari sigui considerat com a "anti-americ i pro-xins" per la premsa nord-americana, malgrat que el diari critica freqentment els rgims comunistes de Xina i Corea del Nord. 

Pacifista des del final de la Segona Guerra Mundial, la publicaci compta amb 3.000 periodistes, inclosos els corresponsals a l'estranger. El diari t una aliana amb el diari International Herald Tribune i publica lInternational Herald Tribune/Asahi Shimbun com la seva versi en angls que va reemplaar l'anterior versi en angls titulada Asahi Evening News. A ms t una altra aliana amb el diari oficial de la Repblica Popular de Xina      (Rnmn Ribao, Diari del Poble). La columna Tensei Jingo (    , "La veu divina s el llenguatge del poble", en referncia a la frase en llat Vox Populi, Vox Dei, "Veu del poble, veu de Du") es publica diriament des del 1904, tractant notcies i temtiques socials recents. La columna tamb est disponible com a butllet electrnic (newsletter).

Cronologia. 

25 de gener de 1879, publica la seva primera edici a Osaka amb un tiratge de 3.000 exemplars. ;
1883, es transforma en el diari de major circulaci del Jap, amb ms de 21.000 exemplars diaris. ;
10 de juliol de 1888, compra el diari de Tquio Mezamashi Shimbun (      , Mezamashi shinbun) i estn la seva presncia a Tquio llanant l'"Asahi Shimbun de Tquio" (      , T ky  asahi shinbun). ;
1889, canvia el nom de la publicaci d'Osaka a "Asahi Shimbun d'Osaka" (      ,  saka asahi shinbun)}. ;
1890, el Asahi Shimbun de Tquio augmenta la seva capacitat de producci a 30.000 exemplars. El 2 de novembre, l'Asahi Shimbun d'Osaka i l'Asahi Shimbun de Tquio sn els primers a publicar la transcripci de la declaraci de la nova constituci imperial. ;
1 de maig de 1904, es publica per primera vegada la columna Tensei Jingo (    ). El 30 de setembre imprimeix la seva primera fotografia, de les tropes japoneses al front de batalla a Xina. ;
10 de gener de 1908, es fusionen corporativament l'Asahi Shimbun d'Osaka i l'Asahi Shimbun de Tquio com a societat de responsabilitat limitada Asahi Shimbun (        , Asahi shinbun goshigaisha). ;
17 de novembre de 1911, Shigeko Takenaka (    ) es transforma en la primera periodista de sexe femen a l'Asahi Shimbun. ;
Agost de 1915, Comena la publicaci de l'edici vespertina del Asahi Shimbun d'Osaka. ;
1918, L'Escndol de l'arc iris blanc redueix el poder poltic del diari. ;
9 de gener de 1923, les oficines de l'Asahi Shimbun de Tquio sn destrudes pel Gran terratrmol de Kanto. El mateix any publica la notcia falsa d'una rebelli coreana. ;
1924, sobrepassa el mili d'exemplars diaris. ;
1929, en commemoraci dels seus 50 anys crea el Premi Asahi. ;
25 de novembre de 1935, comena la publicaci del diari a l'oest amb les seves noves oficines creades el febrer a Nagoya, cobrint prcticament tota la pennsula de Jap amb la seva publicaci. ;
10 d'abril de 1937, l'avi del Asahi Shimbun "Vent div" (  , Kamikaze) estableix el rcord mundial d'un vol entre l'est asitic i Europa amb un viatge de 94 hores, 17 minuts i 56 segons. ;
1 de setembre de 1940, s'unifiquen el nom de les publicacions com a l'Asahi Shimbun. ;
1 de gener de 1943, es prohibeix la publicaci del Asahi Shimbun desprs de la publicaci d'un assaig de Seigo Nakano (    ) crtic amb l'oficialisme. ;
5 de novembre de 1945, renuncia el president i tot el directori com a forma d'acceptaci de les seves responsabilitats al tergiversar els principis ideolgics del peridic durant la Segona Guerra Mundial. ;
21 de novembre de 1947, el peridic adopta el nou sistema de kana (     , shin kanazukai). ;
1 d'octubre de 1951, es reprn la publicaci en format matinal i vespert abandonada prviament. ;
1950, publica una entrevista exclusiva amb el lder del Partit Comunista de Jap Takashi Ito (   , It  Takashi) que fins al moment estava incgnit. Ms tard es revela que va ser una fabricaci del periodista. ;
1959, estableix les seves oficines a Hokkaido. ;
1 de gener de 1965, l'edici de Any Nou ven 5,31 milions d'exemplars, batent la marca de 5 milions per primera vegada a Jap. ;
18 de novembre de 1979, l'Asahi Shimbun organitza la primera marat internacional femenina a Tquio. ;
1980, trasllada les seves oficines de Tquio de Chiyoda-ku (    ) a Chuo-ku (   , Ch   ku). Comena a utilitzar el sistema d'edici de pgines computaritzat NELSON. ;
Maig de 1987, s vctima una srie d'atacs terroristes a Tquio, Nagoya i Shizuoka. L'"Esquadr de la venjana vermella" (   , Sekih tai) s'adjudica l'autoria dels atacs. El nom de l'agrupaci fa referncia a la sang, no t relaci amb el comunisme, i t origen en una agrupaci amb el mateix nom de la era Edo. ;
Juny de 1988, finalitzada la installaci del sistema NELSON en les oficines de Osaka, el procs d'edici es troba 100% computaritzat en totes les seves oficines. ;
1996, trasllada les seves oficines de l'oest del pas des de Nagoya fins a Fukuoka. ;
Mar del 2003, reemplaa el "Suplement del Diumenge" publicat totes les setmanes des de 1956 pel suplement "B&E" (Bussiness&Entertainment angls, Negocis i Entreteniment).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331859" title="Acanthopagrus bifasciatus" nonfiltered="4252" processed="4236" dbindex="129382">

Acanthopagrus bifasciatus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic (des del Mar Roig i el Golf Prsic fins a KwaZulu-Natal -Sud-frica-).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331862" title="Transici democrtica a Moambic" nonfiltered="4253" processed="4237" dbindex="129383">




La transici democrtica a Moambic es va produir entre 1990 i 1994 quan es van celebrar les primeres eleccions.

La caiguda de la Uni Sovitica al final del 1989, va provocar moviments en els rgims aliats. El novembre de 1990 el parlament de Moambic va adoptar una constituci que autoritzava els partits poltics. Per registrar un partit calia a acreditar que tenia 1100 seguidors al menys, 100 de cadascuna de les provncies del pas i de la capital (Maputo ciutat t rang de provncia). El 1991 el Frelimo, partit governant a Moambic, va obrir negociacions amb l'oposici armada de la Renamo (Roma, 13 de novembre de 1991), i es va arribar a un acord de pau el 1992 que incloa augmentar el suport dels partits a un mnim de 2000 per a nivell nacional sense necessitat de repartiment geogrfic. El 1993 havien sorgit 24 partits poltics i a l'agost deu havien estat registrats:

 Frelimo ;
 Uni Nacional de Moambic (UNAMO) de Carlos Reis, escissi de la Renamo el 1996 formada per Gimo Pihri; el control del partit fou agafat per Carlos Reis el 1991. Fou registrat el 31 de desembre de 1991.
 Partit de la Convenci Nacional (PCN), en portugus Partido de Convenao Nacional de Mocambique, de Abel Mabunda, Lutero Simango (fill del ex lder del Frelimo Uria Simango que desprs es va passar al Coremo), Inacio Chire i Barnabe Lucas com a caps principals. Conservador i capitalista. Fou creat a Maputo el 17 de desembre de 1991. Fou legalitzar el desembre de 1992. El maig de 1993 es va escindir el PACODE.
 Partit del Progrs del Poble de Moambic (PPPM) en portugus Partido do Progresso do Povo de Mocambique, de Padimbe Kamate. Establert l'agost de 1991, federalista i d'ideologia confusa. Fou legalitzat el desembre de 1992.
 Moviment Nacionalista de Moambic (MONAMO) de nom complert Movimento Nacionalista Moambicano-Partido Moambicano da Social Democrcia. Dirigit per Maximo Dias Dias, ex lder del GUMO (Grup Unit de Moambique), un moviment ajudat pels portuguesos contra el Frelimo durant la lluita colonial. Diaz va fugir del pas el 1975 i el 1979 va fundar el MONAMO a Salisbury (Rhodsia) amb suport dels blancs, i amb la idea d'esdevenir la branca poltica de la RENAMO de la que era proper, per amb la que va trencar el 1990 tot i que mantingu certa proximitat. Legalitzat el 14 de gener de 1993;
 Front Unit de Moambic (FUMO), de nom complert ara Frente Unida de Mocambique/Partido da Convergencia Democrtica e Reconstruao Nacional (FUMO), dirigit per Domingos Arouca, distanciat del Frelimo per considerar-lo comunista, va fundat el partit a Portugal el 1976; el partit va desaparixer entre 1980 i 1992, per llavors va ressorgir proclamant-se socialdemcrata. Pedro Loforte fou el dirigent ja que Arouca vivia a Portugal. Legalitzat el 14 de gener de 1993.
 Partit Democrtic i Liberal de Moambic (PALMO, en portugus Partido Democrtico e Liberal de Moambique) de Martins Bilal Bilal antic membre del Frelimo, esdevingut empresari. Anunciat el 22 de febrer de 1991. Al congres de Beira el maig, se'n va escindir el SOL.
 Partit Democrtic de Moambique (PADEMO) de Wehia Ripua, anunciat el 20 de juliol de 1991, de base makwa o macua. Va lluitar amb el Frelimo del 1964 al 1975. Era membre del Frelimo fins el 1991. Demanava un estat federal.
 Partit Nacional Democrtic (PANADE), en portugus Partido Nacional Democrtico, de Jose Massinga Massinga, anunciat el 14 d'octubre de 1992.  Massinga fou membre del Frelimo per se'n va separar mentre estudiava a l'estranger i va esdevenir agent de la CIA, i va participar en operacions encobertes, sent detingut uns anys sense judici i desprs amnistiat.
 Partit Social-Liberal Democrtic (SOL) en portugus Partido Social-Liberal e Democrtico, de Casimiro Nyamitambo. Escissi del PALMO. La fundaci del partit fou anunciada a Maputo el 22 de novembre de 1991. El lder fou un antic membre del Frelimo;

Altres partits eren: 
 Renamo;
Partit Federal de Moambic-Democrtic Federalista (PAFEMODF) de Manuel Panganane i Mariano Janeiro Pordina. Va ser fundat el febrer de 1990.  Pardina en fou expulsat el maig de 1993 quan es va declarar cap d'un suposat Exrcit Federal de Moambic (EXEFEMO) amb dos mil soldats. Llavors Panganane va agafar el liderat i va afegir "democrtic federalista" al nom. Va demanar ser legalitzat per no fou registrat per incomplir els seus estatuts la constituci.
Confederaao Democrtica de Moambique (CODEMO), de Domingo Cardoso, fundada el 1991 a Quelimane i de base territorial;
Congresso lndependente de Moambique (CIM), de Victor Marcos Saene i Iida Rabeca Tsinini, fundat el 1991. No va tenir activitat desprs del 1992.
Frente de Acao Patriotica de Jose Carlos Palaeo i Raul da Conceicao, fundat el 1991 per estudiants alumnes d'Eduard Mondlane;
Partido do Congresso Democrtico  (PACODE) de Vasco Campiro Momboya, escissi del PCN creada el 2 de juliol de 1993;
Partido Democrtico da Libertacao de Mocambique (PADELIMO) de Joaquim Jose Nyota (abans Nyoka) i Frederick U. James. Fundat a Kenya el 1990. Anticomunista. Sense presncia real.
Partido Agrrio de Moambique (PAM), partit que actuava l'octubre de 1991, desprs no va tenir activitat rellevant;
Partido Nacionalista Federalista (PNF) de Marcos Juma, escissi del PADEMO formada el setembre de 1993 (Juma fou abans el secretari general del PADEMO);
Partido Independente de Mocambique (PIMO), de Ayacob Sibinde i Mussagy Adul Remane; fundat a Maputo l'agost de 1993 per dissidents o ex membres de la Renamo.
Partido Progressivo e Liberal Federalista das Comunidades Religiosas de Moambique (PPLFCRM), de Neves Serrano Serrano. Fundat el febrer de 1992. Federalista.
Partido Revolucionario do Povo Unido Moambicano (PREPUMO), anunciat l'octubre de 1992 per Afonso Zunguza amb seu a Dondo, prop de Beira (la llei obliga a tenir la seu a Maputo per a ser registrat com a partit);
Regedores e Camponeses de Mocambique  (RECAMO) de Arone Fijamo, basat a Quelimane. Conservador i partidari de restaurar els lders tradicionals.
Uniao DemocratIca de Moambique (UDEMO) de Gimo Phiri, ex alt comandant de la Renamo de la que es va separar el 1986, fundant la UNAMO de la que fou expulsat el 1991; el seu company Carlos Reis va agafar el control de la UNAMO el novembre de 1991 i llavors Pihri va fundar la UDEMO l'abril de 1992.

A les eleccions presidencials del 1994 s'hi van presentar quatre poltics: Joaquim Chissano del Frelimo, Afonso Dhlakama de la Renamo, Domingos Arouca del FUMO, i Padimbe Kamati del PPPM.  Les eleccions foren guanyades per Chissano.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331864" title="Acanthopagrus butcheri" nonfiltered="4254" processed="4238" dbindex="129384">

 Acanthopagrus butcheri s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

s un endemisme de les costes del sud d'Austrlia .

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331865" title="Acanthopagrus latus" nonfiltered="4255" processed="4239" dbindex="129385">

 Acanthopagrus latus s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf Prsic fins a les de l'ndia, Filipines, Jap i Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331867" title="Orusco de Tajua" nonfiltered="4256" processed="4240" dbindex="129386">

Orusco de Tajua s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita al nord amb Ambite i Villar del Olmo, a l'est amb la provncia de Guadalajara, al sudoest amb Carabaa i a l'oest amb Valdilecha.

El seu origen s bastant confs. Basant-se en el nom, es creu que pot tenir origen lgur. Existeixen restes que testifiquen el seu passat rom i figura en les crniques de Ptolomeu. Va pertnyer a la jurisdicci d'Alcal fins a 1554, data que obt la seva independncia. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331868" title="Perales de Tajua" nonfiltered="4257" processed="4241" dbindex="129387">

Perales de Tajua s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita amb els municipis de Morata de Tajua, Tielmes, Arganda del Rey, Villarejo de Salvans i Valdelaguna.

 Demografia .



 Enllaos externs .
 ;
 Pgina Oficial de l'Ajuntament de Perales de Tajua;

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331869" title="Tancat del Galan" nonfiltered="4258" processed="4242" dbindex="129388">
El Tancat del Galan s una zona histrica d'El Vendrell situada al nord-oest del municipi.

L'estiu del 2008, durant les obres inicials pel desenvolupament d'una nova urbanitzaci, es van trobar restes arqueolgiques, entre les quals es pot destacar una mscara pnica. Presumiblement aquest jaciment no ser preservat.

Vegeu tamb.
 Mas d'en Gual;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331870" title="Acanthopagrus palmaris" nonfiltered="4259" processed="4243" dbindex="129389">

Acanthopagrus palmaris  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Hbitat.

Viu a les aiges costaneres i sovint entra als estuaris.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest d'Austrlia.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331871" title="Grandas de Salime" nonfiltered="4260" processed="4244" dbindex="129390">


Grandas de Salime s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. El concejo es troba situat a l'interior de la Comarca Occidental del Principat de Astries, limitat amb la provncia gallega de Lugo al sud i amb els municipis de Santa Eulalia de Oscos, San Martn de Oscos, Pesoz i Allande. 

s fams per la seva presa hidroelctrica (inaugurada en 1954), el salt de Salime, que dna lloc a un important embassament en la vall alta del riu Navia. El municipi s conegut tamb com una etapa en el Cam de Santiago. Com part del cam de Santiago constitueix l'ltim tram asturi de la Ruta Xacobea Primitiva abans d'endinsar-se a Galcia a travs del Port del Acebo. 

 Histria .



 Prehistria i romanitzaci .
El concejo t gran quantitat de restes tumulars i altres restes materials com cassoletes, figures humanes, destrals lluentades i metlliques, etc. Tot aix va ser trobat en els tmuls de Chao de Cereixeira, el bec de La Cancella, i en Mont Bornela. Tamb hi ha restes d'estructures funerries en la Xorenga i Zarro. L'poca castrenya tamb t en el concejo les seves restes com sn: el castro del Chao Samartn, el castro de Pelou o el castro de Valabilleiro, tots ells amb restes d'utillatge, com destrals lluentades, un destral de tal de bronze amb dues anelles o amb una sola anella. Tots aquests castros estan emmarcats en el que era el sector lucenc, habitat per pobles galaicos preromans i actualment estan sent excavats per un equip arqueolgic. 

La poca romana, va afectar a tot aquest sector, principalment per la forta activitat minera portada a terme en aquesta zona on hi ha abundants jaciments aurfers. Es conserven evidncies com els tnels excavats en Penafurada para dur l'aigua a les explotacions mineres de Valabilleiro. 

 Edat mitjana i moderna .
En la seva perode Medieval ja tenim notcies que existia una demarcaci anomenada Granda, amb una extensi major que la qual t actualment el concejo. Una gran influncia va tenir el monestir de Villanueva de Oscos sobre aquestes terres i sobre els concejos limtrofs. Va ser Ferran II de Lle, qui atorgar a l'esglsia d'Oviedo les terres de San Salvador de Granda i el castell de Bourn, abastant el seu poder a tota la zona occidental. Tota aquesta zona va ser molt prspera, a causa del pas de la ruta xacobea. El poder de la Mitra ovetenca es perllongar al llarg dels segles, acumulant aquesta esglsia un gran patrimoni i poder en tota la comarca. 

En el segle XVI i XVII, amb la desamortizacin de Felip II, s quan l'esglsia ovetense perdr la seva hegemonia, es distribuiran lots i seran els seus habitants qui pagarien la redempci. Un dels lots va ser el qual incloa les feligresies de San Martn de Oscos, Villapedre, La Mesa i Salime, constituint aquests tres ltims el concejo autnom. Altre lot seria l'integrat per les parrquies de Granda i Travada. Tanmateix el poder senyorial seguir vigent en tota aquesta poca i aix resultar pals en les eleccions dels representants per a la Junta General del Principat d'Astries. 

 Segle XVIII endavant .
Entre els segles XVIII al XIX, s quan als concejos de Granda i Salime se'ls dna noves ordenances que duraran poc, ja que es concedir a Grandas la capitalitat d'un dels partits judicials i en 1836 s'integra el municipi de Salime en Granda, donant lloc a l'actual demarcaci de Grandas de Salime. Haur nous canvis i en 1883, Grandas de Salime s'unir al districte de Cangas de Tineo.

Altres esdeveniments del XIX, sn la guerra de la Independncia que amb el peregrinar de la Junta del Principat es va reunir en Salime, o les guerres Carlines, on la columna carlista de Gmez va dispersar la brigada Cristina de Famosa que tenia 3.000 homes. Desprs de la guerra s'intenta reactivar el concejo, es va construir l'Embassament de Grandas de Salime de Salime que va produir un auge en la vida del concejo, per a partir de la seva construcci va haver un xode rural sense precedents, a causa del anegamiento de les terres ms frtils, o la prdua de pobles sota les aiges, o la falta de vies de comunicaci entre els pobles.

 Geografia .
T unes comunicacions molt deficients que van entorn de les carreteres AS-12 que segueix el riu Navia i l'AS-28 que va cap a Galcia. Est a una distncia de la capial del Principat de 149 quilmetres. Amb una poblaci de 1.323 habitants i els seus principals nuclis per ordre d'habitants sn: Granda que s la seva vila, on es concentra la major part de la poblaci. Santa Mara, Cereijeira i Castro. El seu territori t unes cotes que se situen entre els 400 i 800 metres sn relleus suaus i ondats, Tot el territori est travessat per la Serra del Acebo, el seu sostre es troba al  Pedras Apaadas amb una altura de 1.204 metres. Aquesta cadena muntanyenca exerceix de barrera a les influncies climtiques oceniques, tenint una menor pluviositat que la resta dels concejos de la seva zona. Les seves conques fluvials sn el Navia i el Agueira. Aquest concejo compte amb espais protegits en les serres de Carondio i Valledor. 

La seva massa arbria autctona s el roure i el castany, s'ha introdut, per a la repoblaci de determinades zones, al pi. Va haver una repoblaci conjunta entre el Consistori i el Patrimoni Forestal de l'Estat que va afectar a una superfcie de 3.115 hectrees. s un concejo eminentment rural, on tota la seva organitzaci econmica est en la vila de Grandas de Salime. 

 Parrquies .
El concejo de Grandas de Salime est dividit en 7 parrquies rurals: 
Grandas de Salime;
La Mesa;
Negueira;
Peafuente;
Trabada;
Villarpedre;
Vitos;

 Evoluci demogrfica .
Va ser un concejo amb una poblaci molt estable fins a 1960, al voltant de 3.500 habitants, el seu punt mxim l'assol el 1952 amb 3.785 persones. La falta d'emigraci en aquesta poca va ser a causa de la construcci de la presa de Salime que va servir per a fixar a la poblaci, per aix noms assoleixo fixar-la per algun temps. Va haver una segona part que va anar al anegar les terres frtils de cultiu, provocant un despoblament de la zona i una acceleraci de l'emigraci. En 1960 es produx la seva primera onada emigratoria que porta amb si una prdua de poblaci de 1.085 habitants, les segents onades van ser ms petites al voltant de 600 persones i la segent de 200 persones. Aquesta emigraci va anar de majoria jove, que va portar com a conseqncia la caiguda de la natalitat i un augment de l'envelliment, ja que gaireb el 55% de la poblaci es troba per sobre dels 40 anys. 
 Economia .
Aproximadament la meitat de la poblaci est en el sector primari, destacant en ell la ramaderia. El sector secundari noms absorbeix un 25,1% de poblaci mentre que el sector serveis que monopolitza tot el comer t el 30,86%. En els ltims anys hi ha hagut un increment del sector turstic i d'allotjaments com sn les cases rurals que juntament amb l'aprofitament de les possibilitats d'oci de l'embassament, la qual cosa contribueix a generar rendes complementries en un concejo on la poblaci major de 40 anys comena a acostar-se al 55%.
 Poltica .
Al concejo de Grandas de Salime, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el CDS (vegeu Llista d'alcaldes de Grandas de Salime). L'actual alcalde s Eustaquio Revilla Villegas del PSOE, qui governa des de 2004.






 Personatges illustres .
Manuel Abad Queipo, religis i ministre del segle XVIII.
Roberto Garca Lpez, nascut a Grandas de Salime el 1965 i que fou rbitre de la mxima categoria de handbol (lliga Asobal) en la dcada dels 90.

 Enllaos externs .

Ajuntament de Grandas de Salime;
Etapa del Cam de Santiago;
Federaci Asturiana de Concejos;
Guia del Occidente. Grandas de Salime;
Estat de l'Embassament de Salime;
La pgina dels vens de Grandas;
Web del castro del Chao Samartn (Castro, Grandas de Salime);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331873" title="Alahor in Granata" nonfiltered="4261" processed="4245" dbindex="129391">
	
Alahor in Granata s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret d'un annim que sign com M.A., basat en Gonzalve de Cordoue , ou Granade reconquise de Jean-Pierre Claris de Florian  (1793). S'estren al Teatro Carolino de Palerm el 7 de gener de 1826.	
	
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331875" title="Reforma Athletic Club" nonfiltered="4262" processed="4246" dbindex="129392">

El Reforma Athletic Club fou un club de futbol mexic de la ciutat de Mxic.

 Histria .
El club fou fundat el 1894 per un grup d'anglesos residents a la Ciutat de Mxic per poder-hi desenvolupar activitats esportives i culturals, com ara escoltar recitals o jugar a criquet. No va ser fins el 1902 que el primer equip de futbol oficial del Reforma Athletic Club es va formar. Fou fundador de la "Lliga Mexicana Amateur d'Associaci Futbol" juntament amb l'Orizaba AC, Mxico Cricket Club, Pachuca Athletic Club i el British Club AC.

El primer ttol arrib la temporada 1905-06 quan finalitz en primer lloc per davant del San Pedro Golf. Aquest fou l'inici d'una reeixida carrera en el futbol amateur, amb un total de 6 ttols de campi: 1905-06, 1906-07, 1908-09, 1909-10, 1910-11 i 1911-12. L'arribada de la Primera Guerra Mundial va perjudicar de forma important l'equip, ja que molts dels seus jugadors eren britnics i van haver de marxar. Cap a l'any 1920 l'equip va tornar a reorganitzar-se, aquesta vegada amb un toc ms mexic. Va jugar fins la temporada 1923-24 per a desprs desaparixer un llarg perode de temps

L'equip reapareix l'any 1948 com a fundador de la lliga interclubs de futbol soccer amateur, juntament amb els equips Tecaya, Canarios, Deportivo Chapultepec, Tiburones, Titingo, Osos i Lusitania. L'any 2007 l'equip segueix participant en aquesta lliga amateur.

 Jugadors destacats .
Mxims golejadors del club.
 1903-04  Julio Lacaud amb 4 gols;
 1905-06  Claude M. Butlin amb 6 gols;
 1908-09  Jorge Parada amb 3 gols;
 1909-10  Robert J. Blackmore amb 4 gols;
 1910-11  Claude M. Butlin amb 2 gols;

Equips campions.
1905-06
Entrenador: T. R. Phillips.
Equip: M. S. Turner, Robert J. Blackmore, Charles Blackmore, Charles M. Butlin (capit), Ebenezer Johnoson, Ted Bourchier, P. M. Bennett (2n capit), C. D. Gibson, Vicente Etchegaray, Julio Lacaud, Robert Lock, T. R. Phillips.

1906-07
Entrenador: T. R. Phillips.
Equip: M. S. Turner, Robert J. Blackmore, Charles Blackmore, Charles M. Butlin (2n capit), Ebenezer Johnoson, Ted Bourchier, P. M. Bennett, C. D. Gibson, Vicente Etchegaray, Julio Lacaud, Robert Lock, T. R. Phillips, Raymond Penny, J. Waters (capit).

1908-09
Entrenador: T. R. Phillips.
Equip: M. S. Turner, Robert J. Blackmore, Ted Bourchier, Charles M. Butlin (2n capit), Jack Ratckling, Butlin, Joseph T. Bennett, Ebenezer Johnoson, Vicente Etchegaray, Jorge Parada, Robert Lock, Julio Lacaud, T. R. Phillips, S. J. Patton (capit).

1909-10
Entrenador: T. R. Phillips
Equip: Harold N. Branch, Albert P. Fox (2n capit), Hillary Stevens, D. M. Sharp, Albert W.Woodrow, Robert J Blackmore (capit), Charles M. Butlin, Harold Payne, Herbert Sturt, H. Whitamor, Ernest Borret

1910-11
Entrenador: T. R. Phillips  
Equip: Harold N. Branch, Albert P. Fox (2n capit), Hillary Stevens, Albert W. Woodrow, Robert J. Blackmore (capit), D. M. Sharp, Charles M. Butlin, Harold Payne, Herbert Sturt, H. Whitamore, Ernest Borret.

1911-12
Entrenador: T. R. Phillips 
Equip: Harold N. Branch, Albert P. Fox, Hillary Stevens, D. M., Sharp, Albert W. Woodrow, Robert J. Blackmore, Charles M Buttlin, Harold Payne, Herbet Sturt, H. Whitmore, Ernest Borret.

 Palmars .
 Tornejos nacionals .
 Era amateur . 
Lliga Amateur del Districte Federal (6): 1905-06, 1906-07, 1908-09, 1909-10, 1910-11, 1911-12;
 Copa Eliminatoria (1): 1923-24;
 Copa Tower (1): 1908-09;

 Enllaos externs .
 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331880" title="Jacob Jordaens" nonfiltered="4263" processed="4247" dbindex="129393">

   
Jacob Jordaens (Anvers, 19 de maig de 1593 - 18 d'octubre de 1678) fou un pintor barroc flamenc. s l'ltim gran mestre de l'poca als Pasos Baixos, desprs de la mort de Rubens (1640) i Van Dyck (1641).
 Vida i obra .   
Va nixer a Anvers i cap a 1615 va ingressar en el gremi de pintors de la mencionada ciutat. El 1621 ja tenia el seu propi taller i era director del gremi. El seu talent va atreure l'atenci de Rubens, que el va emprar com a ajudant i va exercir una forta influncia sobre la seva pintura. Cap a 1633-38, Jordaens va participar en sries pictriques de Rubens com la de la Torre de la Parada de Madrid, de la qual subsisteixen alguns quadres al Museu del Prado: Cadmo i Minerva, Bodas de Tetis i Peleo Tres msics i La Cada de los Titanes.    
  
Encara que Jordaens no va arribar a desenvolupar un estil tan refinat com el de Rubens, se'l considera un dels pintors ms destacats del barroc del nord d'Europa.   
   
Ajudat pels seus deixebles, va pintar obres decoratives de gran format la temtica de les quals es va centrar en festes, grans banquets i alegres escenes de gnere, aix com d'altres de tema religis, com demostra el de La Sagrada Famlia amb un ngel (~1618-1628 Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid). Tanmateix, el seu naturalisme ms rstic no va semblar apropiat per a les decoracions cortesanes ms refinades, i en conseqncia a penes va captar algun encrrec d'aquest tipus a Anglaterra i Frana.    
   
La seva paleta s brillant i sensual, amb un predomini de blancs molt lluminosos i profunds tons vermellosos. Va aconseguir gran fama i va rebre molts encrrecs, els ms importants desprs de la mort de Rubens en 1640, en tenir menys competncia.    
   
Al Museu del Prado de Madrid es conserven diverses obres d'aquest artista entre les que destaquen La famlia de Jordaens a un jard (1621-1622) i La Pietat (~1650-1660). Altres obres rellevants sn Pan tocant la flauta (Bilbao, Museu de Belles Arts) i Artemsia (Madrid, Palau de Liria).   
 Enllaos externs .
Fitxa Artehistoria.   ;
 ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331884" title="Real Club Espaa" nonfiltered="4264" processed="4248" dbindex="129394">

El Real Club Espaa fou un club de futbol mexic de la ciutat de Mxic.

 Histria .
El "Club Espaa" neix un 20 de mar de 1912, producte d'una escissi del club Club San Pedro de los Pinos fundat el 1910 per Alfredo B. Cuellar, Jorge Gmez de Desocupada i Alberto Sierra. Al San Pedro de los Pinos es jugava a futbol per el criquet era l'esport principal, i fou per aix que dos anys desprs, amb el propsit de jugar futbol, 6 joves emigrants espanyols, Francisco Arias, Ramon Llan, Pedro Batgay, Delio Bonet, Enrique Escalada i Francisco Gmez, emprendrien el projecte de crear un nou club, que anomenaren Espaa. El ttol de Real li fou atorgat al club per part del rei Alfons XIII d'Espanya l'any 1919.

Fou un dels clubs ms desatacat de l'poca amateur del futbol mexic, com ho prova el fet que fos el club amb ms ttols de la lliga amateur, amb un total de 14. Tamb fou 4 cops campi de copa. A partir del 1943, amb la professionalitzaci del futbol, encara guany dos ttols ms, la lliga 44-45, on super el Puebla FC, i una copa el 43-44, on derrot a la final l'Atlante per 6-2.

L'any 1951 l'Espaa decideix retirar-se de tota competncia professional i equip no retorna mai ms a la Primera divisi mexicana.

La temporada 1971-72, el Necaxa canvia de mans, en ser comprat per uns dirigents espanyols. Amb la intenci de recordar al gran equip que fou el Club Espaa, decideixen canviar el nom de l'equip pel de Atltico Espaol, fins i tot copiant els colors de l'uniforme del desaparegut equip. Aquest nou club mai va reeixir de forma destacada, i 10 anys ms tard decid retornar a l'antic nom de Necaxa.

Actualment, el Real Club Espaa encara existeix, per la seva activitat es centra en altres esports com el rem, el voleibol, la nataci o el tennis.

 Palmars .
 Tornejos nacionals .
 Era amateur . 
Lliga Amateur del Districte Federal (14): 1913-1914, 1914-1915, 1915-1916, 1916-1917, 1918-1919, 1919-1920, 1920-1921, 1921-1922, 1923-1924, 1929-1930, 1933-1934, 1935-1936, 1939-1940, 1941-1942;
Copa Tower (4): 1914-1915, 1916-1917, 1917-1918, 1918-1919;
Torneo del Centenario: 1921;

 Era professional . 
Lliga mexicana de futbol (1): 1944-1945;
Copa Mxic (1): 1943-1944;
Campi de Campions (2): 1944, 1945;

 Enllaos externs .
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331885" title="Acanthopagrus schlegelii czerskii" nonfiltered="4265" processed="4249" dbindex="129395">

 Acanthopagrus schlegelii czerskii s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 12,3 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest del Pacfic.

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331888" title="Elvida" nonfiltered="4266" processed="4250" dbindex="129396">
	
Elvida s una pera en un acte de Gaetano Donizetti, amb llibret de Giovanni Schmidt. S'estren al Teatro San Carlo de Npols el 26 de juliol de 1826.	
	
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331890" title="Resistncia Nacional de Moambic" nonfiltered="4267" processed="4251" dbindex="129397">




La Resistncia Nacional de Moambic (RENAMO), en portugus Resistncia Nacional Moambicana, s un partit poltic conservador de Moambic. Va lluitar contra el Frelimo, que govern Moambic en rgim de partit nic desprs del 1975.

La Renamo es va fundar el 1975 desprs de la independncia, sota el control de la intelligncia rhodesiana. El primer cap fou Andr Matsangaissa, ex comandant del Frelimo. La seva missi era impedir que el Frelimo dons suport a les guerrilles que lluitaven contra el rgim blanc de Rhodsia dirigit per Ian Smith. El 17 d'octubre de 1979 Matsangaissa va morir a mans de l'exrcit nacional en un combat a la provncia de Sofala i desprs de lluites pel poder, va emergir com a lder Afonso Dhlakama. Desprs de 1980 va rebre suport sud-afric. Els combatents de la Renamo van ser acusat de cometre importants abusos i actes de crueltat.

Progressivament les forces de la RENAMO van controlar el interior de Moambic, especialment a la zona central. El 1984 l'acord de Nkomati entre Moambic i Sud-frica va posar fi a l'ajut sud-afric a canvi de l'expulsi dels membres de l'ANC (CNA) de Moambic, per el conveni mai es va complir per cap de les dues parts.

El novembre de 1990 Moambic va modificar la constituci i va esdevenir un estat amb llibertat pels partits poltics. El novembre de 1991 es van iniciar converses a Roma que van portar a l'acord de treva del 7 d'agost de 1992 i a l'acord final de pau de 9 d'octubre de 1992. La Renamo va esdevenir partit poltic i part dels seus soldats es van integrar a l'exrcit nacional i la policia.

Renamo no va obtenir prou suport a les eleccions de 1994 i 1999 guanyades pel Frelimo. El 2003 un dels dirigents de la Renamo, Raul Domingos, va formar un nou partit anomenat Partit per la Pau, Democrcia i Desenvolupament (PDD). A les eleccions del 2004, reclamades com a fraudulentes per la Renamo, aquest partit va obtenir el 29,7% (aliat a altres partits) i 90 escons (de 250). Afonso Dhlakama va concrrer a les eleccions presidencials i va obtenir el 31,7%.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331892" title="Gabriella di Vergy" nonfiltered="4268" processed="4252" dbindex="129398">
	
Elvida s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret d'Andrea Leone Tottola, basat en la tragdia Gabrielle de Vergy (1777) de Dormont De Belloy. S'estren al Teatro San Carlo de Npols el 29 de novembre de 1869.	
	
	
	


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331894" title="Acanthopagrus schlegelii schlegelii" nonfiltered="4269" processed="4253" dbindex="129399">

 Acanthopagrus schlegelii schlegelii s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Reproducci.

Es reprodueix a la primavera i a l'estiu.

Alimentaci.

Menja molluscs i poliquets.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest del Pacfic (des del sud d'Hokkaido fins al sud de Corea, les costes centrals i septentrionals de Xina i Taiwan).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331895" title="Varuna (mitologia)" nonfiltered="4270" processed="4254" dbindex="129400">
Varuna (devanagari:    , varu a) s un dels dus ms importants del pante hind, conegut des de l'poca pre-vdica. Segons el vedisme, s el du suprem que regeix l'ordre csmic, i hom l'associa a Ur, a Tr i a Jpiter.

En la mitologia hind, Varuna regeix els dos mns: s'encarrega del cel per tamb de l'inframn, i de la llei que regeix la Terra, aliat amb Mitra. Igualment s el patr dels mars i oceans. T el do de l'omnipotncia i per aix pot atorgar la immortalitat als ssers humans que l'honorin. Se'l representa cavalcant un monstre semblant a una serp.

Notes.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331898" title="Filadlfia (pellcula)" nonfiltered="4271" processed="4255" dbindex="129401">
Filadlfia  (Philadelphia) s una pellcula de Jonathan Demme, estrenada el 1993, guanyadora de dos oscars. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .

Andrew Beckett s un brillant advocat. La seva carrera promet. Adulat pel seu mitj, no hi ha res que sembli poder aturar la seva pujada. Per un dia, els seus associats descobreixen que Andrew t el virus de la SIDA, i s acomiadat per falta professional. Andrew decideix no deixar-ho passar i ataca el gabinet per acomiadament abusiu. Tindr l ajuda d'un advocat negre que s molt popular a la ciutat i tamb als tribunals. 

Repartiment .
Tom Hanks: Andrew Beckett;
Denzel Washington: Joe Miller;
Mary Steenburgen: Belinda Conine;
Jason Robards: Charles Wheeler;
Antonio Banderas: Miguel Alvarez;
Ron Vawter: Bob Seidman;
Daniel Chapman: Narrador a la clnica;
Charles Glenn: Kenneth Killcoyne;
Joanne Woodward: Sarah Beckett;
David Drake: Bruno;

 Premis i nominacions .

 Premis .
Oscar 1994;
 Oscar al millor actor per Tom Hanks;
  Oscar a la millor can per Bruce Springsteen;

Premi Globus d Or 1994;
 Globus d'Or al millor actor dramtic per Tom Hanks;
 Globus d'Or a la millor can original per Bruce Springsteen;

 s d Or al Festival Internacional de Cinema de Berln 1994 al millor actor per Tom Hanks;
 
Enllaos externs.
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 Vissi grfica de la pellcula;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331899" title="Acanthopagrus sivicolus" nonfiltered="4272" processed="4256" dbindex="129402">

Acanthopagrus sivicolus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest del Pacfic: s un endemisme de les Illes Ryukyu (Jap).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331902" title="Toni Orensanz" nonfiltered="4273" processed="4257" dbindex="129403">
Toni Orensanz (Falset, 1970) s un escriptor, dramaturg i periodista freelance catal. Ha collaborat a La Vanguardia des de 1996 i tamb a La Veu de l'Ebre, Cadena SER, TV3, Avui, El Mundo, Descobrir Catalunya i GEO. Ha estat guionista d'El Terrat. El programa Cops de geni que codirigia per a la Xarxa de Televisions Locals i produt per Canal Reus TV ha estat guardonat amb el premi Miramar de televisi de la Diputaci de Barcelona el 2008.

El 2008 va publicar L'mnibus de la mort. Parada Falset, treball d'investigaci, sense afany revisionista, sobre l'actuaci de l'anomenada Brigada de la muerte de la FAI dirigida per Pasqual Fresquet, qui amb base a Casp fou responsable de l'afusellament de 247 persones a setze municipis de les comarques del Priorat (27 eren de Falset), la Terra Alta, la Ribera d'Ebre, el Baix Camp i a diversos municipis d'Arag entre juliol i setembre de 1936.  

 Obres .
 Passi, sang i oblit (crnica d una de les ltimes execucions pbliques a Catalunya: Carrutxa, 2001);
 Jo no sc de Barcelona (Planeta, 2000);
 Priorat (Lunwerg, 2004) ;
 Ebro, el ro y la vida (Lunwerg, 2007).
 La Guerra civil en Aragn (Diputacin de Zaragoza, 2007);
 Nicomedes, el verdugo diligente (2002) teatre ;
 Bandera, banderita, bandereta (2004) teatre ;
 El mort (2008), monleg per al l Centre d'Arts Escniques de Reus (CAER) ;
 L'mnibus de la mort. Parada Falset (2008);

 Enllaos externs .
 Ressenya de la publicaci a e-noticies;
 Biografia;
 Sinopsis;
 Entrevista a Toni Orensanz a El Punt;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331903" title="Sense and Sensibility" nonfiltered="4274" processed="4258" dbindex="129404">


 Sense and Sensibility   s una pellcula britnica de 1995 dirigida per Ang Lee. El gui d'aquest drama romntic, escrit per Emma Thompson, est aix mateix basat en la novella homnima de 1811 de Jane Austen.

 Argument .

En virtut de les lleis de l'poca, quan el Sr. Henry Dashwood mor, John Dashwood hereta tota la fortuna del seu pare, deixant la seva segona esposa i tres filles - Elinor, Marianne i Margaret - sense res. Aquestes, doncs, han de deixar Norland ; Sir John Middleton (cos proper de Mrs. Dashwood) les hi ofereix la seva casa de camp de Barton, en el Devonshire : una torre.
Allunyada de tota civilitzaci, Mrs. Dashwood desespera de veure casades les seves tres filles. Elinor (Emma Thompson), la ms gran, ha hagut de deixar l'home que estima, Edward Ferrars, el cunyat de John Dashwood, i es nega categricament a deixar via lliure a les seves emocions. Marianne (Kate Winslet), la segona, s en principi afalagada per l'afortunat i malenconis coronel Brandon, per s'inclina ms aviat pel jove i seductor John Willoughby.

Tot va millor: Marianne i Willoughby estan tot el dia junts, tard o d'hora ell li demanar la seva m. Tanmateix, la vida tranquilla dels Dashwood es trastorna quan Willoughby, en un comportament inexplicable, els anuncia que ha de deixar Barton i tornar a Londres sense donar ms detalls. De manera igualment inexplicable, el coronel Brandon tamb havia deixat el Devonshire algunes hores abans en desprs d'haver rebut una carta misteriosa.
El seu trastorn s total quan Elinor descobreix que el seu estimat Edward ja estava proms des de feia ms de 5 anys amb una certa Miss Steele.

Elinor Dashwood representa la ra i Marianne, el sentiment. Totes dues hauran de viure, cadascuna a la seva manera, la traci de ser estimades.

 Repartiment .
Emma Thompson : Elinor Dashwood;
Kate Winslet : Marianne Dashwood;
Hugh Grant : Edward Ferrars;
Alan Rickman : el Coronel Christopher ;
Greg Wise : John Willoughby;
Emilie Franois : Margaret Dashwood;
Harriet Walter : Fanny Dashwood;
Gemma Jones : Mrs. Dashwood;
James Fleet : John Dashwood;
Imogen Stubbs : Miss Lucy Steele   ;
Hugh Laurie : Mr. Palmer ;
Imelda Staunton : Charlotte Palmer ;
Tom Wilkinson : Mr. Dashwood;
Elizabeth Spriggs : Mrs. Jennings;
Robert Hardy : Sir John Middleton;
Richard Lumsden: Robert Ferrars ;
Ian Brimble : Thomas;
Isabelle Amyes : Betsy;

 Premis .
1996
 Os d'or a la millor pellcula;
 Globus d'Or a la millor pellcula dramtica;
 Globus d'Or al millor gui;
 BAFTA a la millor pellcula;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331906" title="Els nois del barri" nonfiltered="4275" processed="4259" dbindex="129405">
Els nois del barri  (Boyz N the Hood) s una pellcula de John Singleton, estrenada el 1991. Aquesta pellcula ha estat doblada al catal.

 Argument .
Un jove de South Central, Tr vol continuar els seus estudis superiors per el seu entorn social en decidir una altra cosa. Tr, fill de divorciat, s brillant a l escola fins el dia que organitza una baralla a l'escola. La seva mare decideix enviar-lo amb el seu pare a South Central. En aquest univers de gueto negre, continuar evolucionant positivament grcies a l'educaci prodigada pel seu pare . No s el cas d'alguns dels seus amics: confrontats al racisme dels policies, a la pobresa, a la proliferaci de les armes, la violncia de les bandes... Ell mateix se sent temptat pel mal costat. Resistir a la temptaci de la violncia?
Aquesta pellcula est  inspirada en la vida de John Singleton.
Cuba Gooding Jr., Ice Cube, Laurence Fishburne, Nia Long i Morris Chestnut sn al cartell de pellcula descrivint l'ambient criminal que regna al barri de South Central a Los ngeles. Aquesta pellcula va ser rodada i va sortir poc abans que esclatessin els aixecaments de 1992.
Aquesta pellcula ha estat inscrita al Nacional Film Registry, creat pel congrs americ, com a pellcula que descriu una realitat cultural existent el 2002.

 Repartiment .
 Laurence Fishburne - Jason "Furious" Styles;
 Cuba Gooding Jr. - Tr Styles;
 Ice Cube - Darin "Doughboy" Baker;
 Morris Chestnut - Ricky Baker;
 Nia Long :Brandi ;
 Angela Bassett : Reva Devereaux ;
 Tyra Ferrell : Brenda Baker ;
 Dedrick D. Gobert : Dooky ;
 Regi Green : Chris ;
 Baldwin C. Sykes : Monster ;
 Regina King : Shalika ;
 Lexie Bigham : Mad Dog ;
 Vonte Sweet : Rick Rock ;
 Desi Hines : Tre, age 10 ans;
 Baha Jackson : Doughboy, als 10 anys;
 Kenneth A Brown : Lil Chris;
 Donovan McCrary : Ricky, als 10 anys;

 Premis i nominacions .

 Premis .

 Nominacions .

 Oscar al millor director  1992  per  John Singleton ;
 Oscar al millor gui original 1992 per John Singleton;

 Banda sonora .
 "How to Survive in South Central" per Ice Cube;
 "Jusk Ask Me Too" per Tevin Campbell & Chubb Rock;
 "Mama Don't Take No Mess" per Yo-Yo;
 "Growin' Up in the Hood" per Compton's Most Wanted;
 "Just a Friendly Game of Baseball (Remix)" per Main Source;
 "Me and You" per Tony! Toni! Ton!;
 "Work It Out" per Monie Love;
 "Every Single Weekend" per Kam;
 "Too Young" per High-Five;
 "Hangin' Out" per Two Live Crew;
 "It's Your Life" per Too $hort;
 "Spirit (Does Anybody Care?)" per Force One Network;
 "Setembro (Brazilian Wedding Song)" per Quincy Jones;
 "Black on Black Crime" per Stanley Clarke;

 Enllaos externs .
 Pgina de la pellcula a l'IMDb;
 A Open Media database;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331907" title="Ons" nonfiltered="4276" processed="4260" dbindex="129406">


Ons s un concejo i una parrquia de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Llanes, al sud amb Lle, a l'est amb Cabrales i a l'oest amb Cangas de Ons.

 Geografia .
Ons ens mostra una superfcie diferenciada de nord a sud, sent molt ms ampla la seva part septentrional. Es distingeixen clarament unes zones geogrfiques delimitades per la depressi que ocupa el riu Gea: al nord, els vessants meridionals de les serres prelitorals que antecedeixen al Cuera, amb la cota de la penya Ibeo (869 metres); al sud, el masss del Cornin amb cims que sobrepassen els 2.000 metres en el lmit de Lle (la Verdilluenga arriba a els 2.129 metres). 

s Ons eminentment un concejo on predomina l'altitud. En els vessants meridionals de la serra pre-litoral, el terreny del qual est format per quarsita i calcries, s on neix el Gea i els seus afluents de la dreta. El riu camina per una estreta depressi sense grans desnivells, en adrea aquest-oest; s en aquesta depressi on es desenvolupa gaireb per complet la vida ms activa del concejo. Sn destacables tamb rius com el rierol de la Huesal, el de les Bobias o El Tabardn, suma aquest de diversos rierols i que desemboca en el Gea; en la conca alta d'aquest riu s'assenten els pobles alts del concejo: Demues, Bobia de Arriba, Bobia de Abajo, i Gamonedo, poble conegut pels famosos formatges. Ja en el sud del territori ens trobem amb el Cornin, massa calcria que ha sofert grans erosions. En aquesta part s'alcen les majors altures del municipi, sent tamb important per estar enclavada en el Parc Nacional dels Pics d'Europa. 

El clima s temperat i humit, presentant oscillacions respecte a la latitud i a l'orientaci, sent comuna les Nevades en El Cornin durant l'poca d'hivern. Aix mateix s de destacar l'aparici de boires en tot el concejo i l'escassesa de dies assolellats. Les temperatures oscillen entre els 21C de mitjana mxima anual i els 5C de mitjana mnima anual. La vegetaci est representada per alzinars, freixes, tillers, fagedes, bedolls, matorrals, pasturatges i vegetaci d'alta muntanya, sent el 15% de la superfcie total terreny improductiu. Respecte a la fauna cap destacar la presncia, important en alguns casos, de guineus, senglars, esquirols, urogallos, guiles o voltors: tamb hi ha certa presncia del temut llop, mentre ja fa temps que van desaparixer l's bru i el mueyu.

 Capital . 
Benia s la capital del concejo, assentada en la vall del riu Gea, zona en la qual s'assenta la major part de la poblaci del concejo, i la zona meridional s extremadament muntanyenca. s el nucli ms poblat de tot el municipi, amb ms de 300 habitants, sent el seu principal centre administratiu i de serveis. 

 Evoluci demogrfica . 
Ons s clarament un concejo de tendncia emigratoria. Sense anar ms lluny en els ltims 60 anys s'han perdut pel cam 1.086 habitants descendint la seva densitat de poblaci en un 50% aproximadament. Des de comenaments del segle XX, fins a la dcada dels 40, el concejo presentava una xifra estacionria entorn dels 2.200-2.300 habitants, sent a partir d'aquesta dcada quan es trenca la tendncia, i es produx un descens brusc que ens deixa actualment en 830 habitants. 

Les estructures demogrfiques sn desequilibrades, amb un envelliment cada vegada major de la poblaci, i amb una relaci de sexes bastant parella. s significatiu en l'actualitat que la major presncia de dones es dna en les franges ms joves (fins als 20 anys) i en les ms altes (a partir dels 70 anys), sent la tendncia contrria en la franja entre els 20 i els 50 anys; aix demostra que les dones joves en l'actualitat sn les quals ms abandonen el concejo. Avui dia noms es tenen censats 12 nuclis poblacionals, sent Benia, amb al voltant de 300 habitants, La Robellada i Avn els assentaments ms importants, aglutinant a ms del 60 % de la poblaci total. Respecte a l'estructura econmica del concejo, cal ressenyar que el major percentatge de l'ocupaci es dna en el sector primari i ms exactament en el sector agropecuari, amb ms de 54,92% de l'ocupaci total. 

El concejo s al costat del de Ribadedeva, el qual presenta la millor relaci entre explotacions i nombre de caps de bestiar. Donada la configuraci del terreny i l'aprofitament que les gents ramaderes fan d'ell, no s d'estranyar que la majoria del bestiar bov que es treballa, estigui dirigit principalment cap al sector crnic. El sector secundari i la construcci tenen un percentatge del 20,73% de l'ocupaci, duent-se la majoria l'edificaci i les obres pbliques. La branca del moble i la fusta i la de l'aigua i electricitat completen el redut ventall de distribuci d'aquest sector. Pel que fa al sector terciari cal dir que ocupa el 24,35% del total, distribut en comer, sanitat, educaci i transports. Aquest ltim sector es preveu que vagi en augment, com de fet esdev, grcies a les perspectives econmiques que es creu generar el turisme rural i de naturalesa. 


 Histria . 
Les primeres restes sn del neoltic. Els primers escrits estan datats amb l'entrada de les legions romanes, sent un enclavament important entre les guerres entre les tribus romanes i cntabras contra les legions romanes. La primera vegada que Ons apareix com ajuntament s en 1504, sent representat davant el principat en 1594 per Juan Gonzlez de Acebos. 

El concejo s la seu dels Pastors dels Pics d'Europa. Aquest collectiu ha preservat la zona dels Pics d'Europa de manera especial, amb un respecte a la naturalesa i amb lleis seculars que van tenir el seu reconeixement amb el premi Prncep d'Astries en l'any 1994. Aquest gremi celebra la seva festa el 25 de juliol. 

El territori d'Ons ja va estar habitat en la prehistria, com aix ho proven els jaciments d la mina Milagro, en la que es van descobrir destrals de slex, pics d'asta de crvol, objectes de bronze i cranis metallitzats. Tamb sn de destacar els tresors de Gamonedo i el destral de bronze de doble anell procedent d'una de les mines de Ons i que es troba en el Palau de Taranco, a Villar. La lpida trobada als voltants de la capella de Santa Marina de Gamonedo, adornada amb un cavall i amb la inscripci FLA VIN, ens demostra la romanitzaci soferta pels pobles primitius. Aix mateix cap destacar un gerro ritual que va aparixer en la mateixa mina amb una inscripci visigoda, el que demostra que tamb aquests pobles van estar assentats en el territori. 

Tamb va passar pel concejo el poble rab, que va ser expulsat i va fugir rumb a Libana. Aquest fet queda reflectit en l'escut del concejo que representa a la gent del poble lluitant. En el segle XIV Ons s representada per Pedro Surez en la reuni d'Oviedo per a donar suport al rei Pere enfront del seu adversari Enric de Trastamara. s en aquest segle quan apareix documentada l'nica parrquia d'Ons, la de Santa Olalla de Ons. Ons figura per primera vegada com ajuntament en 1504 i per primera vegada representat en la junta General del Principat en 1594, tenint com representant a Juan Gonzlez de Acebos. 

En 1582 t lloc una reuni per a remarcar i assenyalar els lmits dels concejos de Ons i Cangas, que promou l'Alferes Major d'ambds concejos. Apareixen ja documentades en 1752 dues parrquies ms annexades a la de Santa Olalla, que sn les de La Robellada i la de Demus. Durant la invasi francesa del segle XIX, van ser diverses les vegades en la qual el poble invasor es va endinsar en el concejo, quedant habilitada la capella de San Roque i els seus voltants com cementiri i la casa d'Esquers com l'hospital. Cal destacar en les seves lluites contra la invasi francesa als guerrillers Escandn i Porlier. Ons sofriria els intents anexionistas per part de Cangas de Ons, negant-se l'ajuntament a tal empresa i conservant la seva independncia. Els ltims esdeveniments d'importncia en el concejo sn l'incendi de l'arxiu municipal durant la tercera guerra carlista i les greus destrosses que sofreix el territori a causa de la guerra civil . En els temps moderns, el concejo d'Ons s'ha anat consolidant com un de les zones ms tranquilles per al descans, ajudat tot aix pels bonics paisatges que ofereix. 

 Parrquies .
 Bobia;
 Ons;
 La Robellada;

 Enllaos exteros .
 Federaci Asturiana de Concejos.;
 Ajuntament d'Ons.;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331909" title="Tom Cruise" nonfiltered="4277" processed="4261" dbindex="129407">

Tom Cruise (3 de juliol de 1962) s un actor i  productor  estatunidenc. s va donar a conixer per la pellcula Top Gun.

 Biografia .
Tom Cruise va nixer el 3 de juliol de 1962 a Siracusa (Nova York). El seu pare, Thomas Cruise Mapother III, era enginyer electrnic i la seva mare, Mary Lee, era professora. La famlia va viure a molts llocs, degut a la inestabilitat laboral del seu pare, per finalment s installen a Ottawa, Canad. De nen, t una passi per a l'esport i el prctica molt : bsquet, futbol, lluita, hoquei, baseball...
Tom t tres germanes: Mary Lee, Marian i Cass. 
Quan tenia 12 anys, els seus pares es van divorciar. Mary, la seva mare, deixa el Canad i s installa amb els seus quatre fills a  Kentucky.
Als 15 anys, Tom Cruise no estava predestinat a ser actor. En efecte, desprs d'un any passat en un monestir francisc, est a punt per entrar en l orde. A l institut, descobreix l'ofici d actor interpretant en espectacles com Godspell, desprs d haver estat obligat a abandonar la lluita per una ferida important, obligant-lo aix a escollir una activitat menys fsica. Desembarca a Nova York el 1980 als 18 anys i aconsegueix el 1981 la seva primera aparici a Endless Love de Franco Zeffirelli, comenant aix la seva carrera cinematogrfica. El mateix any interpreta el paper d'un jove militar a Ms enll de l'honor de Harold Becker.

Els tres anys segents sn decisius: Coppola el colloca primer de tot enmig d'una generaci de joves actors de futur prometedor a Outsiders, desprs apareix a tres altres pellcules, entre les quals Risky Business. El 1985, Ridley Scott el desterra enviant-lo en un paper d heroi de fantasia a Legend, per finalment s amb el germ de Ridley, Tony, que Tom Cruise troba el reconeixement 

En parallel amb els seus xits, prova amb el cinema d'autor que sabr treure'l de la seva crisi emocional. Fill espiritual de Paul Newman i as del billar a El color del diner, germ responsable i emotiu veter del Guerra del Vietnam paraltic a  Born on the Fourth of July, advocat a The Firm, aquest actor d'un metre 70 segueix un recorregut eclctic i es guanya tots els tipus de pblic, ampliant fins i tot el seu registre el 1994 amb Entrevista amb el vampir, on encarna un vampir homosexual.

El 1992, s'associa amb la seva agent Paula Wagner i agafa la gorra de productor per finanar el 1996 Missi Impossible. Ha produt  els tres Missi Impossible, i la pellcula d'Alejandro Amenabar Los otros.
A l'ltima pellcula de Stanley Kubrick, Eyes Wide Shut fa parella - en plena crisi sentimental - amb Nicole Kidman. El 2002 treu suc de la seva collaboraci amb Steven Spielberg, a la pellcula de cincia-ficci Minority Report. Desprs de l'xit de The Last Samurai el 2004, es veu en un paper a la pellcula de suspens de Michael Mann : Collateral (agost de 2004). A l'estiu del 2005, surt el segon fruit de la collaboraci Cruise/Spielberg, La Guerra dels mns , abans de fer  el 2006.

El 22 d'agost de 2006, l'estudi americ Paramount posa fi al contracte de Tom Cruise, desprs de catorze anys de collaboraci. Ra invocada : les ximpleries de l'estrella des de fa un any, que han fet d'ell la riota dels mitjans de comunicaci i dels cmics americans.  

 Vida privada .
Desprs de diversos mesos de relaci,  es casa en secret amb Mimi Rogers el 9 de maig de 1987. s  l'origen de la seva conversi a la Cienciologia.

Ella desitja que abandoni la seva passi per les carreres de cotxes. La parella no sobreviur a totes les seves diferncies. El 1989, descobreix Nicole Kidman a la pellcula Firecars. Per, en aquell temps, encara s casat amb Mimi Rogers. Una vegada que aconsegueix el divorci, Tom Cruise i Nicole Kidman mostren en pblic la seva relaci. Es casen a Beverly Hills. Ha comprat una vasta villa, d'un valor de 35 milions de dlars, que no t menys de 15 habitacions i 15 cambres de bany. .

Des de 1990 la seva parella Nicole Kidman s una de les ms famoses de Hollywood i durant un temps van ser el matrimoni ms glamurs de la jet set nordamericana. Es separa, per, al cap d uns deu anys 2001. La causa va ser principalment una incompatibilitat d'ordre religis. Desitjava veure els seus fills adoptats (Isabella i Connor) criats en la tradici catlica.

Va conixer Penlope Cruz, en el rodatge de Vanilla Sky. Comencen a sortir pblicament una setmana desprs de l oficialitzaci del seu divorci amb Nicole Kidman. En 2004, anuncia la fi de la seva relaci.

A Katie Holmes la va conixer durant la recerca d una coprotagonista de la seva pellcula Mission: Imposible 3. Va ser un amor a primera vista, i des del 2006, Tom Cruise est  amb ella. El pblic recorda sobretot el seu xou a l'emissi televisada d Oprah Winfrey, on Tom Cruise, sobreexcitat, parla del seu amor a Holmes, balandrejant-se, agenollant-se, estrenyent les mans de Winfrey i saltant sobre el canap, els braos a l'aire. Grans riallades del pblic. Tanmateix, aquesta actuaci va ser considerada com el signe d'un estat de desequilibri de l'actor. All va donar lloc a un nou terme en l argot anglo-americ :  (que es pot traduir per saltar el canap), designant una vedette que fa saltar els ploms .

Abans de casar-se amb Katie Holmes va ser pare de la seva primera filla biolgica: Suri, nascuda el 18 d abril de 2006.
El dissabte 18 de novembre de 2006, es casen al castell d'Odescalchi a Bracciano, a 30 km al nord de Roma (Itlia) segons el ritus de l'Esglsia de la cienciologia.
Es tracta del tercer matrimoni per a Tom Cruise i del primer per a Katie Holmes. La premsa mundial pensa que la parella no s ms que un cop meditic , destinat a llanar la carrera de Tom Cruise i de Katie Holmes. 

Membre de la cienciologia des dels anys 1980, Tom Cruise ha estat sovint criticat per a la seva actitud proselitista (sobretot des de mitjans dels anys 2000), participant en les manifestacions oficials cienciologues i fent moltes vegades l'apologia d'aquest moviment religis. Segons el periodista britnic Andrew Morton, autor de Tom Cruise, an unauthorized biography, l'actor hauria arribat a ser el nmero 2 de la cienciologia, tot i que ho va desmentir en un comunicat el 17 de gener de 2008.

 Filmografia .
 1981 : Endless Love de Franco Zeffirelli, en el paper de Billy;
 1981 : Ms enll de l'honor  (Taps) de Harold Becker, en el paper de David Shawn ;
 1983 : Outsiders de Francis Ford Coppola, en el paper de Steve Randle;
 1983 : Losin' It  de Curtis Hanson, en el paper de Woody ;
 1983 : Risky Business de Paul Brickman, en el paper de Joel Goodson ;
 1983 : All the Right Moves  de Michael Chapman, en el paper de Stefen Djordjevic;
 1985 : Legend de Ridley Scott, en el paper de Jack ;
 1986 : Top Gun de Tony Scott, en el paper de Pete  Maverick  Mitchell;
 1986 : El color del diner (The Color of Money) de Martin Scorsese, en el paper de   Vincent ;
 1988 : Cocktail de Roger Donaldson, en el paper de  Brian Flanagan;
 1988 : Rain Man de Barry Levinson, en el paper de Charlie Babbitt ;
 1989 : Born on the Fourth of July  d'Oliver Stone, en el paper de Ron Kovic;
 1990 : Dies de tro (Days of Thunder) de Tony Scott, en el paper de  Cole Trickle;
 1992 : Far and Away  de Ron Howard, en el paper de  Joseph Donnelly;
 1992 : Alguns homes bons (A Few Good Men) de Rob Reiner, en el paper de  Daniel Kaffee ;
 1993 : The Firm de Sydney Pollack, en el paper de  Mitch McDeere ;
 1994 : Entrevista amb el vampir (Interview with the Vampire: The Vampire Chronicles) de Neil Jordan, en el paper de Lestat de Lioncourt ;
 1996 : Missi impossible (Mission: Impossible) de Brian De Palma, en el paper de Ethan Hunt ;
 1996 : Jerry Maguire de Cameron Crowe, en el paper de Jerry Maguire ;
 1999 : Eyes Wide Shut de Stanley Kubrick, en el paper de Bill Harford ;
 1999 : Magnolia de Paul Thomas Anderson, en el paper de Frank T.J. Mackey ;
 2000 :   de John Woo, en el paper de Ethan Hunt ;
 2001 : Vanilla Sky de Cameron Crowe, en el paper de David Aames ;
 2002 : Minority Report de Steven Spielberg, en el paper de John Anderton ;
 2003 : The Last Samurai d'Edward Zwick, en el paper de Nathan Algren ;
 2004 : Collateral de Michael Mann, en el paper de Vincent ;
 2005 : War of The Worlds de Steven Spielberg, en el paper de Ray Ferrier ;
 2006 : Mission : Impossible III  de J.J. Abrams, en el paper de Ethan Hunt ;
 2007 : Lions for Lambs de Robert Redford, en el paper del Senador Jasper Irving;
 2008 : Valkyrie de Bryan Singer, en el paper de Claus Schenk von Stauffenberg. ;

 Ingressos bruts mundials .
Aquestes quantitats no tenen en compte l'inflaci.;



Aquestes quantitats provenen de  boxofficemojo.com. Estan subjectes a canvis, normalment cap amunt.
 Premis .

 Oscar .



 Globus d Or .



 BAFTA .




 Vegeu tamb .


 Referncies .



 Enllaos externs .
 Tom Cruise a IMDB;
 Florence Colombani,  L'nigmatique Mr Cruise , a Le Point, 4 maig 2006;































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331913" title="Henri Fantin-Latour" nonfiltered="4278" processed="4262" dbindex="129408">

Henri Fantin-Latour (Grenoble, 14 de gener de 1836 - Bur, 25 d'agost de 1904) fou un pintor francs. 

Es va formar amb el seu pare el tamb pintor Jean-Theodore Fantin-Latour i ms tard amb Lecocq de Boisbaudran. Es va relacionar amb els ms importants artistes de l'poca. Va treballar en el taller de Courbet i va ser amic de Manet, encara que es va mantenir al marge de l'impressionisme, practicant una sort de realisme lric. Va cultivar el retrat femen, les natures mortes, els temes de msica i, sobretot, els retrats collectius. Va dedicar moltes de les seves composicions allegriques a Wagner, especialment litografies.
Obra .
Le Songe (1854) ;
Homenatge a Delacroix (1864): exposat al museu d'Orsay a Pars, es va pintar un any desprs de la mort de Delacroix. Representa deu homes a un i altre costat del retrat de l'homenatjat. En el grup figura Baudelaire. ;
Un Taller de Batignolles (1870): representa el taller de Manet al 34 del bulevard de Batignols, a Pars. L'aspecte de l'estana s ordenat i burgs. A ella apareixen Manet -assegut pintant el retrat de Zacharie Astruc- el propi Astruc, mile Zola, Edmond Matre, Otto Scholderer, Renoir, Bazille i Monet. Aquest quadre, actualment exposat a  Orsay, es va presentar al Sal de 1870. ;
Un Rac de taula (1872): presentat al Sal de 1872, actualment al museu d'Orsay. Es tracta d'un retrat collectiu on apareixen Verlaine i Rimbaud junt a poetes joves de l'poca. En peus d'esquerra a dreta figuren: Elzar Bonnier, Emile Blmont, Jean Aicard. Asseguts estan Paul Verlaine, Arthur Rimbaud, Lon Valade, Ernest d'Hervilly, Camille Pelletan. Tots estan vestits de negre excepte Camille Pelletan, que no s un poeta sin poltic. ;
Prop del piano (1876) ;
Glgota ;
A la seva maduresa es va centrar en la producci de natures mortes de flors, dels que hi ha exemples al Museu Thyssen-Bornemisza i el Palau de Liria, tots dos a Madrid.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331914" title="Andie MacDowell" nonfiltered="4279" processed="4263" dbindex="129409">

Andie MacDowell (21 d abril de 1958) s una actriu estatunidenca. 

 Biografia .
Va anar a escola fins el 1978, quan es trasllada a Nova York. Comena la seva carrera com a model. Va ser model de la marca L Oral, que va difondre ampliament la seva imatge. Els seu comenament en el cinema consisteix a donar la rplica a un home simi (personatge interpretat per Christophe Lambert) el 1984 a la pellcula Greystoke, la llegenda de Tarzan
El 1989 li van oferir un paper protagonista a Sexe, mentides i cintes de vdeo, i l any segent a Matrimoni de convenincia. Troba l xit amb el seu paper a Quatre bodes i un funeral  (Four weddings and a funeral),  l'xit de la qual rellana la comdia britnica de mitjans dels anys 1990. 
MacDowell va estar casada entre 1986 i 1999, any en qu es va divorciar. El 2001 es va tornar a casar. T quatre fills : Justin, nascut el 1986, Rainey, nascuda el 1989, Sarah Margaret, nascuda el 1995 i Pat Milesi, nascuda el 2007. 

Filmografia .


 1983 : Greystoke, la llegenda de Tarzan de Hugh Hudson.
 1985 : St. Elmo's, punt de trobada (St. Elmor's Fire) de Joel Schumacher;
 1989 : Sexe, mentides i cintes de vdeo   (Sex, lies and videotape) de Steven Soderbergh.
 1990 : Matrimoni de convenincia (Green Card) de Peter Weir.
 1991 : El gran falc (Hudson Hawk) de Michael Lehmann;
 1991 : The Object of Beauty de Michael Lindsay-Hogg;
 1992 : El joc de Hollywood (The Player) de Robert Altman;
 1993 : Ruby Cairo de Graeme Clifford;
 1993 : Atrapat en el temps (Groundhog Day)  de Harold Ramis;
 1993 : Vides encreuades (Short Cuts) de Robert Altman;
 1994 : Quatre bodes i un funeral  (Four weddings and a funeral) de Mike Newell.
 1994 : Bad Girls de Jonathan Kaplan;
 1995 : Unstrung Heroes de Diane Keaton;
 1996 : Els meus dobles, la meva dona i jo (Multiplicity) de  Harold Ramis;
 1996 : Michael  (Michael) de Nora Ephron;
 1997 : El final de la violncia (The End of Violence) de Wim Wenders;
 1998 : Gary & Linda de Richard Wenk;
 1999 : Reaching Normal de Anne Heche;
 1999 : Muppets from Space de Tim Hill;
 1999 : Shadrach  (Shadrach) de Susanna Styron;
 1999 : La musa (The Muse) de Albert Brooks;
 2000 : Harrison's Flowers de Elie Chouraqui;
 2001 : Crush de John Mac Kay;
 2002 : Ginostra de Manuel Prada;
 2004 : Beauty Shop de Bille Woodruff;
 2005 : The Last Sign de Douglas Law;
 2006 : Barnyard de Steve Oedekerk ;

  Enllaos externs .
 Andie MacDowell a IMDB;
 a TV.com;
 biografia;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331915" title="John Dryden" nonfiltered="4280" processed="4264" dbindex="129410">
John Dryden  (1631 - 1700) va ser un escriptor angls del segle XVII.

Biografia.
Va comenar a escriure poesia des de petit. El seu primer xit va ser un poema en honor del rei Carles II en 1670. Diverses peces lriques amb sentiments monrquics li van fer guanyar el favor de la cort. Aleshores va comenar a escriure obres de teatre, com The Conquest of Granada, o stires com Absalom and Achitophel (1681).  

Com es va declarar catlic, amb el canvi de rgim poltic va perdre gran part dels seus privilegis i va haver de recrrer a traduccions i adaptacions per guanyar-se la vida. Destaquen les versions de les obres de Virgili.

La influncia de Dryden va ser enorme al segle XVIII i autors com Alexander Pope o Samuel Johnson el citen com a model. Aquest darrer ho va definir aix: "Dryden va refinar la llengua, va millorar els sentiments i va fer brillar la poesia anglesa". El seu xit va decaure durant el segle XIX.

Apart de les seves obres potiques i dramtiques, John Dryden va ser autor d'un assaig dialogat sobre poesia. Est enterrat a l'abadia de Westminster.

Obres principals.
 Astraea Redux, 1660;
 The Indian Emperor 1665;
 Annus Mirabilis (poema), 1667;
 The Tempest 1667;
 Essay of Dramatick Poesie, 1668;
 An Evening's Love , 1669;
 Tyrannick Love 1669;
 The Conquest of Granada, 1670;
 Marriage A-la-Mode, 1672;
 Aureng-zebe, 1675;
 All for Love, 1678;
 Absalom and Achitophel, 1681;
 MacFlecknoe, 1682;
 The Medal, 1682;
 Religio Laici, 1682;
 The Hind and the Panther, 1687;
 Amphitryon, 1690;
 Don Sebastian, 1690;
 Amboyna, or the Cruelties of the Dutch to the English Merchants, 1673;
 The Works of Virgil, 1697;
 Fables, Ancient and Modern, 1700;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331927" title="Santa Eulalia de Oscos" nonfiltered="4281" processed="4265" dbindex="129411">

Santa Eulalia de Oscos concejo asturi situat a la zona occidental de la provncia i que es troba emmarcat dins de la comarca de l'Eo-Navia. Limita al nord amb Villanueva de Oscos, al sud i a l'oest amb la provncia de Lugo, y al este linda con Villanueva de Oscos, San Martn de Oscos i Grandas de Salime. Presenta una petita extensi de 46,9 km2. La principal via d'accs al concejo s la carretera comarcal AS-27, que hi arriba des de Vegadeo.

 Geografia .
El seu sl s majoritriament cambri i siluri, amb materials de l'era paleozoica, entre els quals sobresurt la pissarra, deformats per la orognia herciana que donen forma al relleu actual, amb una orientaci nord-sud de les seves muntanyes entre les quals els seus rius originen uns estrets i ajustats valls. La topografia del concejo es pot dir que s abundant i d'una altitud mitja, predominant els becs situats entre els 400 i els 800 metres, exactament un 86,7% del terreny total. Per la zona occidental tenim el cordal de Sendia i part de la serra de Barbeilos que bufona amb la vena Galcia. En el nord trobem la serra de l'Ouroso, que cont l'altura mxima del concejo, el pico Pasadoiro amb 984 metres. 

El principal riu del concejo s l'Ageira que travessa el sl de Santa Eulalia en adrea nord-oest-sud-oest. Dos rius que fluxen les seves aiges en el Ageira sn el Barcia, que serveix de lmit, en el seu naixement, dels concejos de Villanueva i Santa Eulalia; I per altra banda el riu Murias, dintre del com podem contemplar la cataracta de Seimeira de Murias, un espectacular paratge. El clima s el mateix, com norma general, que impera en tota la provncia, per el seu relleu juntament amb la seva relativa distncia del mar fan que aquest presenti certes caracterstiques del continental, amb menors precipitacions i estius molt ms secs i calorosos. Quant a la seva vegetaci, cal comentar que el terreny forestal ocupa un 73% de la superfcie total. El matorral s l'espcie dominant, degut sobretot a la fero deforestacin soferta a causa dels incendis i la tala d'arbres, que han fet desaparixer a poc a poc o reduir espcies tals com els roures, castanys, bedolls.
t 5467 habitants

 Capital . 
Santa Eulalia de Oscos s la capital del municipi del seu nom, que pertany al costat de Villanueva i San Martn a la comarca dels Oscos. Est situada a una altura de 547 metres i en ella habiten una mica ms de cent persones, sent de llarg el nucli ms poblat de tot el concejo. L'agricultura segueix sent el motor econmic de la vila, encara que ltimament, el sector turstic ha tingut un considerable auge a la zona. 

Parrquies.
Santa Eulalia (en asturi: Santalla);

 Evoluci demogrfica . 
L'evoluci de la poblaci en el concejo va mantenir fins a meitat del segle XX una tendncia positiva, aconseguint arribar en la dcada dels 50 a la seva cota ms alta, amb un total de 1.903 habitants. s a partir d'aquesta data quan es produeix un canvi al revs, iniciant-se una prdua poblacional que seria ms acusada en el pas de la dcada dels 70 als 80. Aquesta prdua ve donada en gran mesura, pels moviments migratoris cap als pasos europeus i les zones industrials del principat. Avui dia la poblaci del concejo s de 565 persones que pertanyen totes a la mateixa parrquia i que es localitzen generalment en les ribes, ja que la vida en les muntanyes resulta complicada. 

La pirmide de poblaci, igual que tota la comarca dels Oscos, sofreix un important desequilibri, mostrant-nos un predomini de la gent major de 40 anys i un major nombre d'efectius barons. Quant a la seva activitat econmica el sector que impulsa la vida al concejo s el primari generant un total del 64,71% de les ocupacions locals. La ramaderia s la professi que major nombre de persones abasta, sent les explotacions del bestiar bov les de major presncia en el territori. Ms de la meitat de les mateixes tenen una doble orientaci crnica-lctia, sent important tamb les dedicades solament per a la producci crnica. 

El sector secundari i el de la construcci, tot just t repercussi en la vida socioeconmica de Santa Eulalia, representant nicament a un 3,78%, sent exclusivament la branca de la construcci la qual t participaci en el sector. Respecte al sector terciari dels serveis, cal comentar que ha estat l'nic que ha anat en augment durant aquests ltims anys, arribant a tenir actualment una representaci del 31,51% de les persones ocupades. Aquest auge o major creixement, s degut en gran part per la implantaci del turisme rural en la zona, habilitant-se diverses cases per a tal efecte.

 Histria . 
La histria de Santa Eulalia presenta, en els seus comenaments, les mateixes caracterstiques que les dels altres dos concejos del territori dels Oscos, San Martn i Villanueva, fins a 1154, i en com amb el de San Martn, fins a 1584, en el qual ambds concejos assoleixen la independncia de l'Arxidicesi d'Oviedo. Les primeres restes primitius oposats pertanyen a l'etapa neoltica, destacant-se les troballes oposades en diverses zones com Braavella, El Chao La Granda a Murias i que es corresponen amb camps tumulars o mamoas. Tamb apareixen al concejo diversos assentaments de naturalesa castrenya en Lineras, en el cortn de Mouros en Braavella i a Ferreira. Aquests castros ens mostren un marcat carcter defensiu. La presncia de diversos materials com el ferro i l'or van atreure a aquests lares al poble rom, tan donat a aquestes aventures, i que ens han deixat en el sl del concejo tils dels antics treballs romans d'extracci i fosa: eines mineres i monedes en les proximitats del riu Ageira. 

La zona de Santa Eulalia va quedar enquadrada durant aquesta etapa histrica en el que denominaven conventus lucensis. En l'poca medieval el concejo de Santa Eulalia conjuntament amb San Martn va pertnyer, al concejo episcopal de Castropol, per causa d'una cessi realitzada pel monarca Alfons VII de Castella en 1154 a l'esglsia d'Oviedo. Els alcaldes episcopals d'ambds concejos es presentaven a les juntes castropolenques en el camp de Tablado. 

El 1583, el llavors apoderat del monarca Felip II, Juan de Grijalva, es trasllada fins a Castropol i comenta als alcaldes bisbals la situaci que consistiria en la venda dels territoris dependents de la bisbalia per a obtenir ingressos que palliessin les despeses originades per les successives conteses en les quals participava el regne d'Espanya. s en 1584 quan es negocia la compra dels terrenys per part de la gent del poble, exercint de representants de Santa Eulalia, Bartolom de Baiona Serna i Pedro Lpez. Per fi el concejo passa a ser independent administrativament aconseguint jurisdicci prpia i lliure organitzaci concejil. 

Felip V intenta sense xit exigir el pagament als habitants de Santa Eulalia, revisant l'ordre de venda, que es van negar, ja que s'emparaven en l'acord realitzat amb el monarca Felip II. Ja en el segle XIX, la guerra de la Independncia va tenir la seva repercussi en la zona, al proporcionar el concejo diversos dels seus joves a les tropes de Castropol para lluitar contra la invasi francesa. Del segle XX cal esmentar que Santa Eulalia recull la seva cota histrica de poblaci en la dcada de 50 amb 1903 habitants, xifra que aniria caient ltimament, per causa sobretot de la migraci. 

Enllaos externs.
Federaci Asturiana de Concejos;
Gua del Occidente. Santa Eulalia de Oscos;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331930" title="Mil (au)" nonfiltered="4282" processed="4266" dbindex="129412">

Els milans (subfamlia Milvinae, famlia Accipitridae) son aus rapinyaires de llargues ales i potes primes que passen molt de temps en l'aire, deixant-se portar per les corrents trmiques. Poden caar preses vives, per es nodreixen principalment de preses mortes. 

 Espcies .


 Galeria de imatges .

Fitxer:Rotmilan.jpg|Milvus milvus
Fitxer:MississippiKite.JPG|Ictinia mississippiensis
Fitxer:Whistlingkite.jpg|Haliastur sphenurus
Fitxer:Rotmilan2.jpg|Milvus milvus
Fitxer:Red Kite and Black Kite NAUMANN.jpg|A dalt Milvus milvus, a sota Milvus migrans
Fitxer:Ngorongoro Black Kite.jpg|Milvus migrans


 Enllaos externs .
Kite vdeos on the Internet Bird Collection;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331931" title="Clima desrtic" nonfiltered="4283" processed="4267" dbindex="129413">
El clima desrtic es caracteritza per tenir uns estius humits i uns hiverns freds, amb unes temperatures elevades. No hi ha rius, noms hi ha vadis, que solament porten aigua quan plou (que s molt de tant en tant). Hi ha molt poca fauna. Els animals que hi resideixen sn els que s'han adaptat en aquestes condicions extremes.

Els habitants que resideixen en aquestes terres, viuen a prop d'oasis i sn pagesos.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331932" title="POSIX" nonfiltered="4284" processed="4268" dbindex="129414">
POSIX s l'acrnim de Portable Operating System Interface; la X prov de UNIX com a smbol d'identitat de la API. El terme POSIX va ser suggerit per Richard Stallman a la resposta a la demanda de la IEEE, que buscava un nom fcil de recordar. Una traducci aproximada del acrnim podria ser "Interfcie de Sistema Operatiu Porttil basat en UNIX".  

Aquests sn una famlia d'estndards de crides al sistema operatiu definits pel IEEE i especificats formalment al IEEE 1003. Busquen generalitzar les interfcies dels sistemes operatius per a qu una mateixa aplicaci pugui ser executada en diferents plataformes. Aquests estndards van sorgir d'un projecte de normalitzaci de les API i descriuen un conjunt d'interfcies d'aplicaci adaptables a una gran varietat d'implementacions dels sistemes operatius.

POSIX especifica les interfcies d'usuari i software al sistema operatiu en 15 documents diferents. LA lnia d'ordres estndar i les interfcies d'"scripting" es basaren en Korn Shell. Altres programes a nivell d'usuari (user-level), serveis i utilitats inclouen awk, echo, ed (computaci) i centenars d'altres. Els serveis a nivell de programa requerits inclouen la definici d'estndards bsics de I/O, (file(Computaci, UNIX), consola, i serveis de xarxa. POSIX tamb especifiquen una API per a llibreries de threading, que s molt popular i molt utilitzadar en molts sistemes operatius.

Una srie de proves acomapnyen al estndar POSIX. Sn anomenades PCTS en alusi al acrnim Posix Conformance Test Suite.

Des de qu la IEEE va comenar a cobrar alts preus per a la documentaci de POSIX i s'ha negat a publicar els estndards, ha augmentat el s del model Single Unix Specification. Aquest model s obert, accepta entrades de tot el mn i est lliurement disponible a Internet. Va ser creat per The Open Group.

Actualment POSIX es divideix en tres parts:

 POSIX.1, Core Services (implementa les crides del ANSI C estndard). Inclou:
 Creaci i control de processos.
 Senyals.
 Excepcions de punt flotant.
 Excepcions per violaci de segment.
 Excepcions per instrucci illegal.
 Errors del bus.
 Temporitzadors.
 Operacions de fitxers i directoris (sobre qualsevol fs muntat).
 Tuberies (Pipes).
 Biblioteca C (Standard C).
 Instruccions d'entrada/sortida i de control de dispositiu (ioctl).

 POSIX.1b, extensions per a temps real:
 Planificaci (scheduling) amb prioritat.
 Senyals de temps real.
 Temporitzadors.
 Semfors.
 Intercanvi de missatges (message passing).
 Memria compartida.
 Entrada/sortida sncrona i asncrona.
 Bloquejos de memria.

 POSIX.1c, extensions per fils (threads):
 Creaci, control i neteja de fils.
 Planificaci (scheduling).
 Sincronitzaci.
 Maneig de senyals.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331933" title="Thomas Lawrence" nonfiltered="4285" processed="4269" dbindex="129415">

Sir Thomas Lawrence. 4 de maig de 1769 - 7 de gener de 1830 s considerat com un dels millors retratistes anglesos de la seva generaci. Va nixer a Bristol. Nen prodigi, va ser gaireb ntegrament autodidacte, encara que va passar algun temps com alumne a la Royal Academy de Londres. 

Al 1789 Lawrence va obtenir un gran reconeixement pel seu retrat de l'actriu Miss Farren (1789, Metropolitan Museum of Art de Nova York). Va comenar a ser molt sollicitat i l'any 1792 va succeir a sir Joshua Reynolds com el pintor principal de Jordi III del Regne Unit, que li va concedir el ttol de sir l'any 1815. Anomenat membre de la Royal Academy en 1794, des del 1820 fins 1830 va ser president d'aquesta instituci. 

Lawrence, artista de gran estil i domini tcnic, es va anticipar a la pintura romntica amb la vitalitat, el ric colorit i les siluetes dramtiques de les seves obres.

Encara que de qualitat desigual, la seva obra artstica, en el seu millor moment, es va caracteritzar per un gust i una elegncia que van conferir distinci als retrats dels seus models. 

Entre els seus quadres destaquen: 
La senyora Peel (1827, Collecci Frick de Nova York);
El papa Pius VII i l'arxiduc Carlos d'ustria (Sala Waterloo, Castell de Windsor) ;
Dama de la famlia Storer, Museu del Prado, Madrid.
John Fane, X comte de Westmoreland, Museu del Prado, Madrid.
Miss Martha Carry,Museu del Prado , Madrid. ;

Lawrence va ser un dels primers pintors anglesos en assolir xit en Europa. Junt a Reynolds i Thomas Gainsborough, representa la cimera] de la pintura retratista anglesa.

 Enllaos externs .
;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331935" title="Milans" nonfiltered="4286" processed="4270" dbindex="129416">

Biografia:
 Un militar catal: vegeu Francesc Milans del Bosch;
Geografia: ;
 Un riu de la Conca de Barber: vegeu Riu de Milans;
Zoologia:
 Unes aus rapinyaires: vegeu Milvinae;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331941" title="Club de Ftbol Atlante" nonfiltered="4287" processed="4271" dbindex="129417">

El Club de Ftbol Atlante s un club de futbol mexic de la ciutat de Cancn, conegut popularment com els Potros de Hierro (Poltres de Ferro)

 Histria .
Fundat el 1916, fins el torneig de Clausura 2007 jugava els seus partits locals a l'Estadi Azteca, de Ciutat de Mxic. Els darrers anys ha estat un club "pelegr", car de 1991 a avui (2008) ha jugat com local a l'Estadi Azteca, a l'Estadi Corregidora de l'estat de Quertaro, a l'Estadi Azulgrana (avui Estadi Azul), i a l'Estadi Universitat Tecnolgica de Nezahualcyotl de l'Estat de Mxic. El 14 de maig del 2007, la directiva del club va declarar que l'Atlante es traslladaria a la ciutat de Cancn, a l'estat de Quintana Roo.

Ingress a la Lliga Amateur del Districte Federal la temporada 1927-28. Aquells anys establ una forta rivalitat amb el Necaxa, un altre club de la ciutat. L'Atlante guany el campionat els anys 1932 i 1941.

L'Atlante va ser un dels fundadors de la lliga professional l'any de 1943 i es va convertir en el quart equip en consagrar-se campi la temporada 1946-1947,no obstant aix aquesta poca daurada aviat va quedar enrere i l'Atlante va passar molt temps sense tornar a coronar-se, a ms de descendir a la segona divisi en dues ocasions.

Desprs del subcampionat de lliga de 1982, l'Atlante va assolir la Copa de Campions de la CONCACAF el 1983, el seu primer ttol internacional. Els anys 90 foren estranys, car el descens de la temporada 1989-1990 contrast amb el ttol de lliga de 1992-1993. El seu darrer ttol de lliga arrib durant l'Apertura 2007. Malgrat aquest triomf, desprs de la fluixa assistncia de pblic a l'Estadi Azteca, la directiva va decidir mudar-se a la ciutat de Cancn. L'anunci es va produir el 14 de maig de 2007 en una conferncia de premsa a l'hotel Ritz Carlton en aquesta mateixa ciutat.

Entrenadors.
 Ricardo Antonio La Volpe 1991-1996;
 Javier Aguirre 1996;
 Miguel Meja Barn 1996-1998;
 Angel Cappa 1999;
 Zlatko Petricevic 2000;
 Manuel Lapuente 2000-2001;
 Carlos Reynoso 2002;
 Miguel Herrera 2002-2004;
 Jos Guadalupe Cruz 2004-2005;
 Sergio Bueno 2005;
 Rene Isidoro Garca 2006;
 Jos Guadalupe Cruz 2007-????

 Futbolistes destacats .
  Horacio Casarn;
  Juan "El Trompito" Carreo;
  Bernardo "Manolete" Hernndez;
  Marcos "El Mugrosito" Rivas;
  Mart "El Maestro" Ventolr;
  Cabinho;
  Federico Vilar;

 Palmars .
 Tornejos nacionals .
 Era amateur .
Lliga Spalding (3): 1924-1925, 1925-1926, 1926-1927;
Lliga Amateur del Districte Federal (2): 1931-1932, 1940-1941;

 Era professional .
Lliga mexicana de futbol (3): 1946-1947, 1992-1993, Apertura 2007;
Copa Mxic (3): 1941-1942, 1950-1951, 1951-1952;
Campi de Campions (2): 1941-1942, 1951-1952;
Segona Divisi de Mxic (2): 1976-1977, 1990-1991;

 Tornejos internacionals .
Copa de Campions de la CONCACAF (1): 1983.

 Tornejos Amistosos .
 Copa Pachuca (1): 2005.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;
Web no oficial;
Web no oficial;
Web no oficial;
Web no oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331948" title="San Martn de la Vega" nonfiltered="4288" processed="4272" dbindex="129418">

San Martn de la Vega s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita amb els municipis de Pinto, Valdemoro, Ciempozuelos, Chinchn, Morata de Tajua, Arganda del Rey, Rivas-Vaciamadrid i Getafe

 Poltica .



 Histria . 
El municipi de San Martn de la Vega va estar poblat des de temps remots. Aix se sap per la troballa, als voltants del terme del municipi, de cermiques d'poques prehistriques, romana, rab i cristi medieval. Les restes ms importants trobats sn visigtiques. Es va descobrir un poblat amb necrpoli en un jaciment arqueolgic i altres restes que es relacionen amb obres hidruliques. 

En la reconquesta, el poble queda incorporat al sexmo de Valdemoro, pertanyent a Segvia, per l'escassesa de la seva poblaci. No s fins al regnat d'Enric IV de Castella en 1442, quan es comena un reeixit repoblament de la vila. Un any desprs es realitzen les seves primeres Ordenances de Poblaci. En elles es van atorgar algunes propietats comunes als vens del poble, com el Soto de Tamarizo que avui dia dhuc s gestionat per l'Ajuntament com un b com. El rang de Vila li s concedit a San Martn de la Vega en 1480 pels Reis Catlics, amb la consegent independncia de la ciutat de Segvia. 

En la guerra civil espanyola es va produir una de les batalles mes cruentes d'aquesta guerra,  la Batalla del Jarama al febrer de 1937, produint-se entre 15.000 i 17.000 baixes aproximadament entre els dos bndols. 

 Enllaos externs .
"El semanal de San Martn de la Vega";










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331950" title="Sultanat d'Angoche" nonfiltered="4289" processed="4273" dbindex="129419">
El sultanat d'Angoche  fou un estat musulm establert segons una tradici pel wazir del sult de Kilwa, de nom Al-Hassan ben Sliman que enemistat amb el sult, i amb el suport dels comerciants musulmans es va fer independent vers el 1479 a la regi de l'arxiplag d'Angoche, dominant desprs sobre un cert nombre de caps tributaris a l'entorn i sobre la regi de Moma. Aquesta tradici difosa pels mateixos sultans d'Angoche (en swahili "Ngoja"), presenta algunes variacions, docs tamb s'assegura que els sultans eren descendents del sult shirazi de Kilwa, Sultan Hasan, que es va establir a les illes mentre altres germans s'establiren a Quelimane, Pebane, i a l'illa de Moambic. 

Una segona versi diu que el sult va venir de les muntanyes  Namuli a la vall del Zambezi, descendent de l'heroi epnim koti (derivat de okhota, "final de trajecte"). Van existir quatre clans, per un d'ells, els inhandare, van tractar de monopolitzar el poder i no ho van aconseguir i finalment es van establir a Moma; els altres tres clans es van repartir el poder rotatorialment (els inhanandare, imbilinzi i inhamilala); per aliances matrimonials amb els macua, van assolir la condici de mwene (cap) d'aquestos. La successi es feia per la lnea dels nebots materns, o de les nebodes maternes, i el crrec de sult (inhapakho) era electiu amb participaci de tots els clans i del poble.

El sultanat dominava el comer de l'or i vor a la part nord del modern Moambic a ms de productes agrcoles i pesquers. La ciutat d'Angoche fou fundada pels sultans. La moderna ciutat d'Angoche no es correspon a l'antiga seu del sultanat a Ilha d'Angoche, o Ilha de Coti. El 1511 quan es va enfrontar amb els portuguesos, el sult manava un exrcit de dotze mil homes el que segurament es una exageraci i podria ser el nombre d'homes de la ciutat, per en tot cas dona idea de la seva importncia. Al final del segle els habitants sn descrits com a pobres i de classe baixa el que indicaria una certa decadncia. Al segle XVII fou substitut com a centre del comer agrcola per l'establiment portugus de Quelimane, per va conservar encara el comer de vor. El 1634 hi havia 1500 habitants.

Poc abans de 1752 (any en qu fou visitada per Francisco Moraes Pereira) la ciutat fou reconstruda en un nou emplaament proper a la platja desprs d'haver patit destruccions serioses en la lluita contra els macua. Es parlava l'rab i hi havia una escola alcornica. 

Uns pobles bantus (els principals els impamella marundi i els marrevoni lomwe makwa) es va establir (comenaments del segle XIX) a les terres de la regi, i van passar a controlar les rutes de caravanes cap Angoche  a les que imposaven taxes. Els decrets de Sa Bandeira de 1836 que abolia el comer d'esclaus i el decret de 1842 que en prohibia l'exportaci, van fer que Ilha de Moambique i Quelimane deixessin de ser ports adequats a la finalitat del trfic d'esclaus i llocs complicats pels traficants (negreiros) entre els quals molts oficials portuguesos i habitants d'origen portugus (moradores). Els esclaus eren exportats a Brasil, Cuba i illa Mauricio i ms tard tamb a l'illa de la Reuni i les rutes comercials eren dominades per portuguesos i brasilers, francesos i sakalaves de Madagascar. L'abolici va ser mal acollida pels "moradores" portuguesos que fins i tot van projectar una independncia unilateral d'Angola i Moambic sota protecci de Brasil (on l'esclavatge fou legal fins el 1850). Els moradores van optar finalment per recollocar el seu trfic a Angoche on ja havien establert les seves feitorias (factories) el 1847.  Desprs del 1842 vaixells cubans i brasilers van comenar a freqentar aquesta zona per negociar amb esclaus. El sult estava determinat a controlar les caravanes i crear el seu propi subministrament d'esclaus al continent; molts dels caps de la costa havien anat emparentant amb el sult per matrimoni i alguns esclaus arribaven, per el sult necessitava controlar polticament la zona. 

El 1843 la marina britnica va autoritzar l'entrada als ports moambiquesos en busca d'esclaus, i el govern portugus va tmer que, amb aquesta excusa, els britnics podrien establir tractats bilaterals amb els caps locals i acabar dominant la zona. Aix un vaixell portugus fou enviat a Angoche a comenaments del 1847 i va obligar al sult a signar un tractat contra el trfic d'esclaus; per quan el vaixell se'n va anar, els partidaris locals de l'esclavatge van continuar dominant la situaci i exercint el trfic. La marina britnica va acordar una expedici conjunta amb els portuguesos, que es va fer el novembre del mateix any; Angoche fou bombardejada, per no ocupada.

Musa Mohammad Sahib Quanto, el Namuali (el Temut) (?-1879), oncle matern del sult Hassan Yusuf (1849-1861) va viatjar pel continent quan era jove acompanyant al seu oncle a la peregrinaci a La Meca. Va estar a Zanzibar, Madagascar, i les illes  Comores, i al interior de Moambic fins els rius Zambesi i Lugenda; en aquestos viatges va concebre la idea de l'expansi. Als anys cinquanta Musa fou nomenat comandant en cap de les forces del sult; a petici del mwene (cap) dels nampana, va iniciar la guerra contra els marrevoni lomwe makwa als que va derrotar i els va donar un nou lder (un governant anterior); molts marrevoni foren esclavitzats i va capturar vor i altres riqueses que el van permetre atreure seguidors. 

El prazo de Maganja de Costa, de la famlia Silva, era el ms important dels prazos (hisendes virtuals estats) portuguesos i tenia una notable fora militar; una fira anual atreia caravanes del interior. Musa va intentar el control d'aquest prazo i altres, i amb el pretext de les queixes d'un sbdit del sult maltractat pels prazeiros, es va iniciar la guerra. El port dels prazeiros, Quizungo, sota control europeu, era un rival per les expectatives d'Angoche. El 1860 Musa va conquerir part del prazo i va esclavitzar part de la poblaci. El 1861  Joo Bonifcio da Silva, un dels dos germans Silva propietaris del prazo, van recuperar el terreny perdut i van atacar l'illa de Catamoyo, la seu del sult, a la que van entrar sense restar-hi ja que no podien deixar els prazos sense vigilncia. Silva va tenir ajut dels portuguesos que aix podien afermar la seva sobirania terica sobre Angoche i Maganja da Costa. Quan Silva va abandonar illa de Catamoyo els portuguesos li van demanar de transferir el control i la petici fou acceptada i una petita guarnici portuguesa es va establir a Naija el 1861  (desprs traslladada a Muchelele a l'arxiplag Angoche, que va ser declarada capital d'una divisi administrativa anomenada dels Angocheans). El 1865 es va crear una capitania-mora amb seu a Parapato, a la costa continental, a la que el govern local de Muchelele es va traslladar. Per aquesta fora portuguesa era massa reduda i Musa Quanto no va tardar en expulsar-la i restaurar el sultanat vers 1865. 

En els segents anys Musa va procurar tenir el control total sobre el comer d'esclaus i quan els indis banians es van establir al xeicat de Sangage i van tractar de participar en aquest comer, el xeicat fou atacat per Musa (abans de 1870). El 1870 Musa va atacar als impamella, que no volien reconixer l'hegemonia d'Angoche, i el 1876 el mwene (cap) Morla fou finalment derrotat desprs d'anys de lluites durant les quals Morla havia buscat l'ajut portugus. Els impamella estaven dividits en dos clans, els anella i els aiadje (el cap pertanyia a aquest darrer); els primers dominaven les terres entre els rius M'Luli i Lardy, i van romandre aliats del sult mentre l'altra clan s'hi enfrontava. Els anella estaven governats vers 1870 pel mwene Guarnea, aliat de Musa. Tropes portugueses es van establir a Parapato el 1871, que van abandonar al cap d'unes setmanes, per retornar el 1872. Finalment fou aquesta ciutat de Parapato la que a comenament del segle XX va rebre el nom d'Antnio Ennes (o Enes) i el 1976 va rebre el nom d'Angoche, tot i que no corresponia a l'antiga ciutat d'Angoche situada a l'arxiplag.

Els esclaus que arribaven a Angoche eren impamella (especialment els captius que es van fer durant la guerra de 1870-1876) i macua lomwe. Els capturats eren portats principalment al port de Sangage i enviats a Madagascar. La seva importncia va augmentar tant que van arribar caravanes dels territoris dels maravi i els yao prop del llac Niassa, que no podien exportar esclaus pels ports portuguesos. Musa va establir una ruta de caravanes amb la regi de l'Alt Chire, a Zambzia, que havia dominat. Els traficants francesos i els swahili de Comores i Madagascar, proveen a Musa d'armament i compraven els esclaus que eren enviats a Mayotte, Nossi-B i l'illa de la Reuni; una bona part dels esclaus eren camuflats com a homes lliures  "contractats" per a les plantacions. Un sistema de segrest a gran escala es va organitzar i hi van participar fins i tot esclaus domstics. Angoche va esdevenir aix un estat amb jurisdicci sobre un bon nombre de caps supeditats, molts lligats per parentiu amb el sult. El sult com a suprem mwene (cap) controlava totes les transaccions dels caps subordinats, i imposava a aquestos la guerra i la pau; tamb tenia jurisdicci judicial sobre alguns afers als territoris dependents, i presidia les assemblees dels caps subordinats. Mestres musulmans (mwalim) van difondre el islam per l'interior; la primera orde suf, la Rifa'iyya, es va estendre per Moambic a partir d'Angoche.
  
El 1889 el sult Ibrahim d'Angoche va restar a la illa Catamoyo mentre el seu germ Omar ben Nacogo Farallahi (nebot matern de Musa Quanto) s'establi a la costa com a vassall (mwene = cap) i  va fer aliana matrimonial amb les tribus de la zona; en aquest temps el sult (inhapakho) d'Angoche buscava no tant els esclaus com el control de les rutes de caravanes, que ja eren una activitat molt perillosa, sin noves terres, el valor de les quals augmentava pel increment de preus d'alguns productes al mercat internacional; les terres costeres eren pobres i escasses mentre al interior eren frtils i abundants. Progressivament el mwene va guanyar la posici de mwene suprem dels mwenes de la part continental, per enllaos matrimonials. Farallahi va tenir diverses dones de diferents caps que li van aportar moltes terres. Segons la costum Farallahi havia de viure a les terres de les seves dones. Al cap de pocs anys controlava les rutes des de Angoche al llac Niassa (oest),, el riu Zambezi (sud-oest) i les terres dels macua  namarral al nord-oest. Es podia mantenir el trfic utilitzant petits i manejables vaixells coneguts com pangaios que eren difcils de detectar o capturar pels europeus.

Els portuguesos de Parapato intentaven controlar les activitats de trfic d'esclaus. Farallahi va establir una posici prop de l'establiment portugus i va recollir les taxes de les caravanes, a les que va oferir protecci a canvi de tributs; aix va causar grans prdues als portuguesos, que allats del interior, esdevingueren de fets dependents de Farallahi. Aquest poder l'assimilava ms a un sult que a un mwene fins i tot suprem. La guarnici de Parapato estava completament allada i mancada de subministraments. Farallahi per estava molest amb la presencia portuguesa que sovint aturaven als vaixells amb esclaus, i el 1890 va fer un atac a la guarnici  aliat al cap Muapala, per l'arribada d'un vaixell portugus (el Tamega) el va obligar a fugir;  llavors el xeic de Sangage i alguns mwene (entre altres els de Mutucute i Inhamitade) es van sotmetre als portuguesos; davant la deserci de aquestos caps, Farallahi va decidir sotmetre's tanmateix, per guanyar temps, i va signar un tractat, que li garantia que no seria atacat. El 1891 Farallahi va visitar als mwene de la regi, fins i tots els que s'havien sotms als portuguesos, i els va retornar a la fidelitat a la seva causa. Tamb va concertar acords amb els mwenes dels namarral, maravi i altres fora de la zona sota control directe.

El 1895, quan el capit portugus de  Parapato va decidir construir una nova posici militar al continent sense consultar al mwene (cap) local, i quan estava plantant els pas la poblaci local es va acostar i els va treure; la resistncia dels portuguesos fou intil  i es van haver de retirar deixant la seva munici i impedimenta.

Ms tard Farallahi va ajudar al mwene Mucuto, cap dels macua namarral (enfront de l'illa de Moambic) quan aquestos foren atacats pels portuguesos dirigits per Mousinho de Albuquerque el 1896-1897, i probablement el xeic de Sangage hi va participar tamb. Mucuto va expressar el seu desig de esdevenir aliat portugus i se'l va convidar a fer una visita al comandant, per la va demorar durant mesos i finalment hi va anar portat pels seus esclaus allegant que estava malalt i era vell per en realitat per mostrar el seu alt estatus; l'acompanyaven 800 homes armats.

El 1902, l'enginyer  Pes d'Almeida i l'ex sergent  Pitta Simes van anar al territori del mwene Maca, cap dels mogovilles; pel cam Cabula, un altra cap, els va advertir que no autoritzava aquesta visita per els portuguesos el van ignorar i llavors, quan eren a Buela, foren rodejats per gent armada que els va matar. El mateix 1902 Farallahi  va establir la seva residncia a 2 km de Parapato i va enviar al mwene dels marrua, Muapalam, per anunciar que anava a la vila per dormir al seu llit. Al mateix temps es va proclamar sult de les terres continentals d'Angoche, amb seu a M'Luli, prop de Parapato, per amb el nom de Monga Mwene (que indicava dependncia del sult d'Angoche), amb jurisdicci sobre Boila, Marrua, M'zere, M'Lay i Selege, per no sobre Sangage. Parapato fou atacada i cremada i el portuguesos es van salvar per l'arribada d'un vaixells francs, que desprs, al tornar a Europa, va donar a conixer la realitat del mnim domini portugus a la regi. Farallahi va restar al costat de l'establiment de Parapato.

El 1903 el nou capit d'Angoche, Jose Augusto Cunha, va ocupar Boila amb l'ajut de nou mwenes (caps) de la zona, de menor importncia, alguns dels quals per raons d'enemistat personal amb Farallahi, per la majoria a canvi de diners, tributs o regals per a ells i els soldats (que foren autoritzats al saqueig), i es va dirigir a l'illa Catamoyo residncia del sult Ibrahim d'Angoche, que va fugir; la mesquita i altres edificis foren cremats i els cementiris violats, i Ibrahim declarat deposat, per Farallahi i els mwenes fidels van atacar als portuguesos i els van allar; el capit portugus a Moma va haver de pagar tribut i les caravanes que venien del interior cap a les posicions portugueses, foren assaltades, i els sepoios o sipaios (soldats nadius) que comunicaven les diferents posicions portuguesos foren agafats i cremats vius; les lnees de telgraf es van tallar, i els vaixells i bots fins i tot de pescador, foren atacats per mar; els mercaders portuguesos van ser robats. Llavors Eduardo Lupi va iniciar un atac des de Moma a Parapato per restaurar l'orde i la posici dels portuguesos; posicions de Farallahi van ser atacades una darrera l'altra i finalment es va tornar a la posici inicial que va durar fins el 1906.

El febrer de 1907,  el capit de Parapato, ara reanomenada Antonio Ennes, va convidar al mwene Morla a visitar-lo per respondre a la seva proposta de sotmetre's als portuguesos; el mwene, desprs de dubtes, va enviar al seu nebot Nacuacua, allegant que temia les represlies del mwene rival, Guarnea, per el capit va insistir en la seva presencia personal; el cap finalment no hi va anar  allegant que els seus enviats no havien tornat, per el mar de 1908 finalment va fer la visita acompanyat de cinc caps subordinats i 30 homes armats; al arribar se li va oferir una estora en lloc d'una cadira i aix fou considerat un insult; finalment, desprs de rebre regals i excuses, va signar un tractat que el feia aliat portugus; el 1909 es va reconciliar amb el cap Guarnea.

El 1906 Pedro Massano de Amorim, Ernesto Vilhena, i altres oficials, van planejar atacar a Farallahi i al sult Ibrahim. Els preparatius van durar quatre anys. Loperaci es va portar a terme el 1910. Farallahi va rebre el suport dels impamella, els mogovilla, els maravi i els caps (mwenes) de Mossuril i altres de les terres entre Moma i Nacala. Davant les tctiques portugueses els locals van abandonar els seus poblaments i es van amagar a la selva, i les cases foren cremades. A mesura que els portuguesos avanaven ms caps locals se sotmetien i fornien als portuguesos homes per la lluita i subministraments. Diversos caps locals van morir a la lluita per els principals foren capturats com Cabula i Guarnea; finalment Farallahi i Ibrahim van caure en mans dels portuguesos; tots els capturats foren deportats a Guinea. Els koti swahili de la regi van haver de buscar terres ms al interior.

 Sultans .

1479 - 1795                Sense referncies;
1795 - 1817                Alawi ben Muhsini ;
1817 - 1821                Hasan Camakama ;
1821 - 1830                Alawi Mugosirima ;
1830 - 1849                Ahmadi ben Sulayman "Bari Bwana Mkuu" ;
1849 - 1861                Hasan Yusuf ;
1861 - 1877                Musa Muhammad Sahib "Musa Quanto" ;
1877 - 1884                Sulayman ben Raja ;
1884 - 1889                Husayn Ibrahimu ;
1889 - 1910                Ibrahimu ben Sulayman;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331951" title="Tielmes" nonfiltered="4290" processed="4274" dbindex="129420">

Tielmes s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita amb els municipis de Carabaa i Perales de Tajua










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331953" title="Venus del mirall" nonfiltered="4291" processed="4275" dbindex="129421">

La Venus del mirall s un quadre del pintor espanyol Diego Velzquez. Actualment es troba a la National Gallery de Londres, on se l'exhibeix com The Toilet of Venus o The Rokeby Venus. El sobrenom Rokeby prov que durant tot el segle XIX estava al Rokeby Hall de Yorkshire. Anteriorment va pertnyer a la Casa d'Alba i a Godoy, poca en qu segurament es conservava al Palau de Buenavista de Madrid.

L'obra, pintada segurament durant la seva estada a Itlia (1649-1651), representa la deessa Venus en una pose ertica, tombada sobre un llit i mirant en un mirall que sost el du de l'amor sensual, el seu fill Cupido. Es tracta d'un tema mitolgic a qu Velzquez, com s usual en ell, dna tracte mund. No tracta la figura com a una deessa sin, simplement, com a una dona. Aquesta vegada, tanmateix, prescindeix del toc irnic que empra amb Baco, Mart o Vulcano.

 Referencias .


 Enllaos externs .
Article sobre el quadre a la pgina web de la National Gallery;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331954" title="Copa de la UEFA 2006-2007" nonfiltered="4292" processed="4276" dbindex="129422">
La Copa de la UEFA 2006-2007 va ser la edici nmero 36 de la Copa de la UEFA de futbol. El 16 de maig de 2007, a Hampden Park, Glasgow, Esccia, el Sevilla FC va guanyat el seu segon ttol consecutiu. Desprs de que la prrroga acabs 2-2, el Sevilla FC va vncer al RCD Espanyol 3-1 per penals. Sevilla s el primer equip que guanya dos vegades seguides aquesta competici des de que el Reial Madrid ho va aconseguir a les edicions del 1985 i del 1986.

Qestions preliminars.
Escndol itali.
L'escndol del futbol itali del 2006 va donar com a resultat grans canvis en els clubs que es van classificar a Itlia. Originalment, la Roma es va classificar com a finalista de la Copa d Itlia 2006, ja que el guanyador, l'Inter de Mil va acabar entre els quatre primers i es va classificar per a la Lliga de Campions. Les altres dues places per a la copa de la UEFA van ser originalment per a la Lazio i el Chievo.

No obstant, la Lazio, igual que els altres tres classificats per a la Lliga de Campions (Juventus, Mil i Fiorentina), va ser sancionat el 22 de juny per l'escndol de compra de partits.

El 14 de juliol, els quatre clubs esmentats van ser castigats per un tribunal itali i la Federaci Italiana de Futbol (FIGC). L'impacte a la Copa de la UEFA van ser:
La Lazio va ser exclosa de les competicions europees.
La Roma i el Chievo es van classificar per jugar la Lliga de Campions.
El Palermo, el Livorno i el Parma van ser els classificats per jugar la Copa de la UEFA.

Rondes classificatries.
Primera ronda classificatria.
Aquests partits es van jugar el 13 i el 27 de juliol de 2006.

!colspan="5"|Regi mediterrnia
|-











|-
!colspan="5"|Regi Central-Est
|-










|-
!colspan="5"|Regi septentrional
|-














|}

Segona ronda classificatria.
Aquests partits es van jugar el 8 i 10 d'agost (anada) i el 24 d'agost (tornada).


!colspan="5"|Regi mediterrnia
|-











|-
!colspan="5"|Regi Central-Est
|-











|-
!colspan="5"|Regi septentrional
|-










|}

1Degut al conflicte armat entre Israel i Lban, la UEFA va decidir que no hi hauria partits europeus en el pas. Els partits com a local del Hapoel Tel Aviv es van jugar a Tilburg, Pasos Baixos, els del Beitar Jerusalem a Sofia, Bulgria i els del Bnei Yehuda Tel Aviv a Senec, Eslovquia.

2Aquests clubs es van classificar per a les competicions europees d'aquest any com a membres de la Associaci de Futbol de Srbia i Montenegro durant la temporada 2005-2006 per ara sn membres de l'Associaci de Futbol de Srbia.

3Derry City s un equip d'Irlanda del Nord que juga en la lliga de futbol d'Irlanda. S'empra la bandera de la Repblica d'Irlanda per motius oficials, ja que el Derry City s un equip que representa a l'Associaci de Futbol d'Irlanda.

Primera ronda.
Els partits es van jugar el 14 de setembre (anada) i el 28 de setembre (tornada) de 2006.









































|}
4Degut al conflicte armat entre Israel i Lban al 2006, la UEFA va decidir que els partits europeus no es jugarien a Israel. El partit del Maccabi Haifa es va jugar a Nijmegen, Pasos Baixos. El 15 de setembre la UEFA va tornar a permetre jugar partits a Israel. 

Fase de grups.
Criteris de desempat.
Basant-se en el pargraf 4.06 de les regles UEFA per aquesta temporada, si dos o ms equips empaten a punts en la fase de grups, es seguiran els segents criteris per determinar l'ordre:
major diferncia de gols en tots els partits jugats;
major nombre de gols marcats en tots els partits del grup;
major nombre de gols marcats fora en tots els partits del grup;
major nombre de victries;
major nombre de victries a domicili;
major coeficient UEFA.

Llegenda dels colors en les taules:
Verd: Els tres primers es classifiquen per als setzens de final.
Vermell: Els dos ltims queden eliminats de les competicions europees. ;

Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Grup E.




Grup F.




Grup G.




Grup H.



(CLAU: Punts= Punts; PJ= Partits Jugats; PG= Partits Guanyats; PE= Partits Empatats; PP= Partits Perduts; GF= Gols a Favor; GC= Gols en Contra; Dif.= Diferncia de Gols)

Fase d eliminatries.


Quadre.


Setzens de final.
L anada es va jugar el 14 i el 15 de febrer de 2007 i la tornada el 22 de febrer del mateix any. 


















|}

1 El 7 de febrer, el govern itali va decidir que els estadis del Parma i del Livorno no complien amb els requisits necessaris desprs dels altercats en un partit de la Srie A a Siclia. El Livorno va jugar el seu partit a porta tancada el 14 de febrer. El Parma va jugar el seu partit a porta tancada el 22 de febrer.

2 El 19 de gener, la UEFA va declarar que el Feyenoord havia sigut expulsat de la competici pel mal comportament de la seva afici en l ltim partit de la fase de grups contra el AS Nancy. UEFA va anunciar el 25 de gener que el Tottenham Hotspur passava de ronda.

Vuitens de final.
L anada es va jugar el 8 de mar de 2007, i la tornada els dies 14 i 15 de mar.










|}

Quarts de final.
El sorteig dels quarts de finals i semifinals es va fer el 16 de mar de 2007 a Glasgow, Esccia. Els quarts de finals es van jugar el 5 d abril i 12 d abril de 2007.






|}

Semifinals.
Els partits de semifinals van ser jugats el 26 d abril i el 3 de maig de 2007.




|}

Final.








Veieu tamb.
Lliga de Campions 2006-2007;
Copa Intertoto 2006;

Referncies.


Enllaos externs.
Lloc oficial;
Regles per a eixa temporada;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331955" title="Estaci de la Garriga" nonfiltered="4293" processed="4277" dbindex="129423">

 





La Garriga s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe de Barcelona situada a l'est del nucli urb de la Garriga a la comarca del Valls Oriental. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.

L'estaci s capalera i final d'alguns serveis de la lnia, i alguns dels trens que paren sn Regionals cadenciats amb destinaci Ripoll, Ribes de Freser o la Tor de Querol.


1 En aquesta estaci paren els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331958" title="Titulcia" nonfiltered="4294" processed="4278" dbindex="129424">

Titulcia s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Est situat entre els municipis de Ciempozuelos, Chinchn, Morata de Tajua, Villaconejos, i Aranjuez.

s una poblaci d'origen almenys protohistric, si s'ha de jutjar per algunes troballes arqueolgiques, i se situa prop de la confluncia dels rius Jarama i Tajua. El nom actual del poble s modern; es remunta a un decret de Ferran VII d'Espanya en 1814 que va donar crdit a la creena general que aqu se situava la Titulcia citada en els itineraris romans. El seu nom tradicional, des dels temps de la repoblaci cristiana, en el segle XII, fins a comenaments del segle XIX, va ser "Bayona de Tajua". 

 Enllaos externs .
 Frum de Titulcia.;
 Web oficial de la Cueva de la Luna.;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331965" title="Cantref" nonfiltered="4295" processed="4279" dbindex="129425">
Un cantref () era una divisi administrativa gallesa medieval, especialment important en l'administraci de la llei gallesa.

 Histria .
En el Galles medieval, la terra es dividia en cantref, que al seu torn se subdividien en cymydau (en singular Cwmwd, en angls, commotes). El nom "cantref" procedeix de les paraules galleses "Cant" ("un centenar") i "tref" ("ciutat" en galls modern, per antigament designava poblets); es creu que el cantref era la divisi poltica original, i que els cymydau van ser de creaci posterior. Els cantrefs podien variar molt en extensi: la majoria tenien dos o tres cymydau, per els ms grans, com "Cantref Mawr" (Gran Cantref) a Ystrad Tywi (Sir Gaerfyrddin), es dividien en set commotes. Per a fer-se una idea de l'extensi d'un cantref, l'illa de Mona en comprenia tres, Cemais, Aberffraw i Rhosyr.

Els cantrefs eren molt importants en l'aplicaci de la llei gallesa. Cadascun tenia la seva prpia cort de justcia, que era l'assemblea dels "uchelwyr", els principals terratinents. El consell era presidit pel rei, si estava present en la zona, o be pels seus representants. A banda dels jutges hi hauria un escrivent, un algutzir i dos procuradors professionals. Aquest tribunal tenia jurisdicci sobre crims, la fixaci de lmits de propietats i afers d'herncies. Posteriorment, el cwmwd s'arrog moltes de les funcions de les corts dels cantrefs, i en algunes rees els noms dels cymydau sn ms coneguts que el del cantref al que pertanyien.

 Cantrefs de Galles .
 Gwynedd .
 Arllechwedd;
 Cemais;
 Aberffraw;
 Rhosyr;
 Arfon;
 Arllechwedd;
 Ll n;
 Dunoding;
 Rhos;
 Rhufoniog;
 Dyffryn Clwyd;
 Tegeingl;

 Powys .
 Maelor ;
 Penllyn;
 Swydd y Waun;
 Arwystli ;
 Mochnant ;
 Cyfeiliog ;
 Caereinion;
 Mechain ;
 Cedewain;
 Gwrtheyrnion;
 Elfael;
 Maelienydd;
 Buellt;

Deheubarth.

 Penweddig;
 Is Aeron ;
 Uwch Aeron ;
 Cemais;
 Pebidiog;
 Rhos;
 Deugleddyf;
 Penfro;
 Cantref Gwarthaf;
 Emlyn;
 Y Cantref Mawr;
 Y Cantref Bychan;
 Eginog;

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911 ;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331967" title="Valdaracete" nonfiltered="4296" processed="4280" dbindex="129426">

Valdaracete s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Est situat entre els municipis de Carabaa, Brea de Tajo, Estremera i Villarejo de Salvans

Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331970" title="Estaci de Vic" nonfiltered="4297" processed="4281" dbindex="129427">

 

 



Vic s l'estaci terminal nord de la lnia R3 de Rodalies Renfe de Barcelona situada a l'oest del nucli urb de Vic a la comarca d'Osona. L'estaci est ubicada a la lnia Barcelona-La Tor de Querol.

Part dels trens procedents de l'Hospitalet de Llobregat finalitzen aqu el seu recorregut i hi tornen a sortir. D'altra banda una part dels trens de rodalies actuen com a regionals cadenciats amb destinaci Ripoll, Ribes de Freser o La Tor de Querol.


1 En aquesta estaci paren els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Rodalies Barcelona;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331971" title="Valdelaguna" nonfiltered="4298" processed="4282" dbindex="129428">

Valdelaguna s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita amb els municipis de  Chinchn, Belmonte de Tajo, Villarejo de Salvans, Perales de Tajua, Morata de Tajua i Colmenar de Oreja.

 Histria . 
No hi ha proves documentals del municipi fins al segle XII, que Valdelaguna se cita com integrat en la Transierra, s a dir entre les terres segovianes al sud del sistema Central, en el sexmo de Valdemoro. En 1480 els Reis Catlics inclouen aquest sexmo en el senyoriu de Chinchn, ms tard convertit en Comtat, del que dependr la vila. Valdelaguna apareix en les Relacions Topogrfiques de Felip II d'Espanya de 1576, on queda registrada l'existncia de la llacuna que dna nom al poble i que es va dessecar posteriorment a causa de les febres paldicas que les seves escasses aiges provocaven en la poblaci. Existeixen documents en els quals es relata el saqueig que va sofrir el poble en la Guerra de Successi per les tropes del Arxiduc Carles. 

En el segle XIX, amb la supressi de mayorazgos, el municipi passa de dependre del Comtat de Chinchn al Partit Judicial del mateix nom. Desprs de sofrir l'amenaa del despoblament amb l'emigraci del camp a la ciutat durant el segle XX, la influncia del recent creixement de Madrid, fa que el municipi estigui experimentant un cert desenvolupament demogrfic i d'infraestructures en detriment del seu entorn natural. 

 Enllaos externs .
 Ayuntamiento de Valdelaguna;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331975" title="Lorazepam" nonfiltered="4299" processed="4283" dbindex="129429">


El Lorazepam s una benzodiazepina que poseeix un efecte ansioltic. T qualitats sedatives, hipntiques i de relaxant muscular. Tamb t propietats anticonvulsionants i amnsiques. Comparat amb altres benzodiazepines, el Lorazepam t una major afinitat als receptors GABA, fet que li atorga un poders efecte amnsic.

Indicacions.

S'utilitza per al tractament a curt termini de trastorns de diferents tipus d'ansietat: trastorns de l'ansietat generalitzada, ansietat en estats psictics, ansietat asociada a smptomes somtics, ansietat asociada a la depressi, ansietat reactiva, insomni produit per l'ansietat. Tamb s'empra per tractar la sndrome de colon irritable i l'epilpsia. En el tractament contra el cncer el lorazepam s prescrit per combatre les nusees i l'insomni. Controla tamb els estats d'agitaci provocats per l'abstinncia de l'alcohol.

El Lorazepam noms es pot comprar amb recepta mdica i el pacient que l'ha de prendre romn sempre sota vigilncia estricte per part del facultatiu que l'ha prescrita.

Efectes adversos i contraindicacions.
El frmac pot provocar sonmonlncia, mareig, diarrea, boca seca, cansament entre d'altres, que remeten a mesura que avana el tractament. No s recomanable pendre begudes alcohliques mentre s'est en tractament amb Lorazepam. Altrament, els efectes del Lorazepam es potencien si tamb es prenen alhora frmacs de tipus neurolptics, antidepressius, hipntics, anticonvulsius, hipoanalgsics i anestsics.

Noms comercials.
A Catalunya el Lorazepam es pot trobar sota els noms comercials de: Donix, Orfidal, Idalpren, Sedicepan, Placinoral. Tamb es pot trobar comercialitzat per algn laboratori dedicat a elaborar medicaments genrics amb el nom simple de Lorazepam.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331976" title="Eduardo Mondlane" nonfiltered="4300" processed="4284" dbindex="129430">
Eduardo Chivambo Mondlane (20 de juny de 1920-23 de febrer de 1969) fou un poltic moambiqus, lder del Frelimo. La seva tnia era la tsonga.

Va estudiar en una escola missionera a Manjacaze i desprs a Lemana (Transvaal) i a Johannesburg fins que fou expulsat del pas pel color de la seva pell, el 1949. Va anar a Lisboa i va entrar a la Universitat (1950) i desprs va estudiar a Ohio i es va llicenciar en antropologia i sociologia. Desprs va estudiar a Illinois i es va doctorar en sociologia. Es va casar amb Janet Rae Johnson, una dona americana blanca d'Indiana que vivia a Chicago.

Va participar en poltica i fou un dels membres actius del Ncleo dos Estudantes Africanos Secundrios de Moambique (NESAM). Aquesta organitzaci es va integrar al Frelimo el juny del 1962 i Mondlane fou elegit president.  El 1963 va establir definitivament els quarters de l'organitzaci a Dar es Salaam. El 1964 es va iniciar la lluita armada.

Mondlane encapal aviat una de les dos faccions del grup, la que a ms de la independncia volia el socialisme, amb el suport de Marcelino dos Santos, Samora Machel i Joaquim Chissano; al bndol contrari el reverend Uria Simango, i Lazaro Nkavandame, independentistes per sense voler cap canvi social. El juliol de 1968, al II Congrs, el partit es va decantar per la poltica socialista i Mondlane fou reelegit president.

El 29 de febrer de 1969 una bomba enviada en un llibre, suposadament pel serveis secrets portuguesos, va esclatar i el va matar. La Universitat de Loureno Marques (actualment Maputo) va rebre el seu nom el 1975.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331977" title="Final de la Copa de la UEFA 2007" nonfiltered="4301" processed="4285" dbindex="129431">


La final de la Copa de la UEFA 2007 es va jugar el 16 de maig de 2007 a l'estadi de Hampden Park a Glasgow, Esccia.

En una final d'equips de la Lliga espanyola, el Sevilla FC va guanyar RCD Espanyol 3 1 per penalts desprs d'empatar a 2. El Sevilla es va convertir en el primer equip a guanyar la Copa de la UEFA dos anys seguits des que ho fera el Reial Madrid als anys 1985 i 1986. 


Detalls del partit.











Estadstiques del partit.



Vegeu tamb.
Copa de la UEFA 2006-2007;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331978" title="Uria Simango" nonfiltered="4302" processed="4286" dbindex="129432">
Uria Timoteo Simango (15 de mar de 1926- desprs del 1977, probablement l'octubre de 1979)  fou un pastor presbiteri i poltic de Moambic, un dels caps del Frelimo i desprs del COREMO.

Va participar en poltica i el 1962 va ser un dels fundadors del Frelimo del que fou vicepresident del 1962 al 1969. A la mort del president Eduardo Mondlane (23 de febrer de 1969) el va succeir, per les lluites internes pel poder el van obligar a l'abril a establir un triumvirat entre ell mateix i els marxistes Samora Machel i Marcelino dos Santos.

Al cap de poc temps finalment Simago fou expulsat  (novembre) i l'abril de 1970 va marxar a Egipte, junt amb Paulo Gumane, un altre dissident que havia estat vicesecretari general, i es va unir al COREMO, considerat proxins. El 1974, desprs de la revoluci dels clavells, va tornar a Moambic i va fundar el Partit de la Convenci Nacional amb la idea de participar en unes eleccions lliures enfront del Frelimo, amb el suport de Adelino Gwambe (un altra fundador del Frelimo), Paulo Gumane, el pare Mateus Gwengere i Joana Simeao. 

El Frelimo va rebutjar celebrar eleccions i el govern d'esquerres de Portugal li va entregar el poder. La independncia es va proclamar el 25 de juny de 1975 amb Machel com a president, Dos Santos com a vicepresident i Joaquim Chissano com a ministre d'Afers Exteriors.  Arrestat (segurament a Malawi d'eon fou portat a Moambic)  junt amb els seus collaboradors, el 12 de maig de 1975, va confessar pblicament la seva suposada traci. Ja no fou alliberat. La data de la seva execuci es desconeguda, probablement entre 1977 i 1980.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331981" title="Valdilecha" nonfiltered="4303" processed="4287" dbindex="129433">

Valdilecha s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Est situat entre els municipis de Villar del Olmo, Orusco de Tajua, Tielmes, Campo Real i Arganda del Rey.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331983" title="Divisor de zero" nonfiltered="4304" processed="4288" dbindex="129434">
En matemtiques, un divisor de zero s un element d'un anell que tot i ser diferent de zero al multiplicr-lo per un altre element tamb diferent de zero pot donar zero (depenent de quin sigui aquest altre element).

No tots els anells tenen divisors de zero, per exemple l'anell dels nombres enters no t divisors de zero (no hi ha cap nombre diferent de zero que multiplicat per un altre nombre diferent de zero pugi donar zero). Els anells que no tenen divisors de zero es diuen integres.


 Definici formal .

Sia  un anell i  tal que , on  s l'element neutre de la .

Es diu que   un divisor de zero per l'esquerra en  si i noms si
 

Es diu que  es un divisor de zero per la dreta en  si i noms si
 

Es diu que  s un divisor de zero en  si i noms si  s un divisor de zero per la dreta i per l'esquerra en . Fixeu-vos que l'anell pot no ser commutatiu i pot ser que no tots els divisors de zero per un costat ho siguin tamb per l'altre).

Un element de  que no s pas divisor de zero s'anomena regular.

Un divisor de zero no pot ser invertible, en particular, cap anell que admeti algun divisor de zero no pot ser un cos. En efecte, sia  un element d'un anell  que s divisor de zero. Si se suposa que  s invertible. Llavors, per definici de divisor de zero, existeix  no nul tal que , i multiplicant-lo per  per l'esquerra esdev , el que s una contradicci.

 Anell ntegre .


Sia  un anell. S'anomena anell ntegre si i noms si cont ms elements a banda de l'element neutre i no admet cap divisor de zero.

 Exemples .
 Enters relatius i nombres reals .

L'anell  dels enters relatius no cont cap divisor de zero, aix com el cos dels nombres racionals, o reals, o complexes (en general qualsevol cos).

 Anell de congruncies sobre els enters .

A l'anell , la classe de 4 s un divisor de zero, ja que  s congruent amb 0 mdul 6, mentre que 3 i 4 no sn congruents amb 0 mdul 6.
Ms en general, a l'anell , els divisors de zero sn exactament les classes mdul  dels enters relatius que no sn primers amb . Aquesta afirmaci s una simple reformulaci de la identitat de Bzout.

 Matrius .

L'anell  de les Matrius quadrades sobre el cos dels reals amb de dues files i dues columnes t divisors de zero. Per exemple, la matriu
;
s un divisor de zero, en efecte, s no nulla i es t
;

Ms en general, els divisors de zero per la dreta a  sn les matrius de la aplicacions no exhaustives i els divisors de zero per l'esquerra les matrius de les aplicacions no injectives.

 lgebra de funcions .

El conjunt de les funcions de  en si mateix s un anell que admet divisors de zero. En efecte es pren la funci caracterstica dels racionals aix com la funci caracterstica dels irracionals, s clar que aquestes dues funcions sn diferents de la funci nulla, tanmateix el seu producte dna la funci nulla, ja que tot nombre real s o b racional o b irracional, per no les dues coses alhora.
Ms en general, si  s una lgebra, es designa per  l'lgebra de les funcions  on X s un conjunt no buit qualsevol. Els divisors de zero de  sn exactament les funcions no nulles que admeten zero o un divisor de zero en la seva imatge.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331986" title="Acanthopagrus taiwanensis" nonfiltered="4306" processed="4289" dbindex="129436">

 Acanthopagrus taiwanensis s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Taiwan.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331989" title="Villamanrique de Tajo" nonfiltered="4307" processed="4290" dbindex="129437">

Villamanrique de Tajo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita al nord amb el municipi de Villarejo de Salvans i al sud amb la provncia de Toledo.

Demografia.

NOTA: Aqustes xifres estan referides a 1 de gener. Font: INE

Enllaos externs.
Pgina Municipal;
Pgina web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331990" title="Samora Machel" nonfiltered="4308" processed="4291" dbindex="129438">

Samora Moiss Machel (Madragoa, desprs anomenada Chimbelene, provncia de Gaza, 9 de setembre de 1933   19 d'octubre de 1986) fou un poltic de Moambic, cap militar i poltic del Frelimo i primer president del pas. 

Era de l'tnia shangana. De jove va ajudar al seu pare que era un ramader de mitjana importncia i va estudiar en una escola missionera i desprs a l'escola de Souguene, a la prpia provncia de Gaza. No va completar l'educaci secundaria i va estudiar infermeria a Loureno Marques (Maputo) desprs de 1954, on va treballar a l'hospital per pagar els estudis que feia de nit. Les terres de la seva comunitat a la regi del Limpopo foren expropiades a finals dels anys 50 i la seva famlia va haver d'anar a treballar a les mines de Sud-frica; un dels seus germans va morir en un accident a la mina. Ja en aquest temps havia estat guanyat per les idees marxistes i va desenvolupar activitats sindicals al hospital on treballava.

El 1962 es va unir al Frelimo quan es va formar i el 1963 va rebre entrenament militar i va dirigir el primer atac militar el 1964. El 1969 es va casar amb Josina Machel i va tenir un fill el mateix any. El 1969 ja era comandant en cap del Frelimo i era apreciat pels camperols moambiquesos. 

El 23 de febrer el president del partit, Eduardo Mondlane, fou assassinat, i a l'abril Machel va formar part d'un triumvirat que va dirigir l'organitzaci, junt amb Uria Simango i Marcelino dos Santos. El novembre la situaci es va aclarir i Machel esdevingu president del partit. 

El 25 d'abril de 1974 el cop d'estat militar dels oficials portuguesos d'esquerres, va afavorir que el Frelimo acabs assolint el poder. La independncia es va proclamar el 25 de juny de 1975 i Machel fou el primer president, amb Dos Santos com a vicepresident, i rgim de partit nic. El 1975 va ser guardonat amb el premi Lenin de la pau. Machel va proclamar els principis marxistes, va nacionalitzar les plantacions i propietats portugueses, i va crear escoles i hospitals per camperols. Va combatre als rgims blancs de Rhodsia i Sud-frica i va estar aliat al bloc sovitic. El 1977 es van produir les primeres accions armades de l'oposici (anomenada Renamo), ajudada pels rhodesians i desprs del 1980 pels sud-africans, que van destruir les escoles i hospitals i van sabotejar les infraestructures.  El 1984 va signar l'acord de Nkomati amb Sud-frica, que no es va arribar a complir, segons el qual Moambic expulsaria als membres del Congrs Nacional Afric i Sud-frica deixaria d'ajudar a la Renamo.

El 19 d'octubre de 1986, quan viatjava amb l'avi presidencial, un Tupolev Tu-134, cap a Lusaka per assistir a una reuni internacional, l'aparell es va estavellar a les muntanyes Lebombo, a la frontera entre Moambic, Sud-frica i Swazilndia. Machel va morir junt amb altres alts crrecs. La comissi d'investigaci va atribuir el fet a un error hum del pilot, per els sovitics van acusar al regim sud-afric. La seva segona dona, Graa Machel, es va casar desprs del final de l'apartheid, amb el primer president negre de Sud-frica, Nelson Mandela. Al lloc de l'accident es va inaugurar un monument commemoratiu el 19 de gener de 1999.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331991" title="Calamus arctifrons" nonfiltered="4309" processed="4292" dbindex="129439">

 Calamus arctifrons s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals de l'Atlntic occidental (des del sud de Florida fins a Louisiana. Tamb a l'est del Golf de Mxic).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331994" title="Villar del Olmo" nonfiltered="4310" processed="4293" dbindex="129440">

Villar del Olmo s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita amb els municipis de Nuevo Baztn, Olmeda de las Fuentes, Ambite, Orusco de Tajua i Valdilecha.

Enllaos externs.
Web Oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331996" title="Afonso Dhlakama" nonfiltered="4311" processed="4294" dbindex="129441">
Afonso Marceta Macacho Dhlakama (Mangunde, 1 de gener de 1953) s un politic de Moambic, cap de la Renamo.

La Renamo es va comenar a organitzar desprs de la independncia de Moambic, el 1975, amb el suport del rgim blanc de Rhodsia. Va iniciar atacs armats el 1977. El primer cap fou Andr Matsangaissa, per va morir en la lluita contra l'exrcit el 1979 a la provncia de Sofala. La successi fou disputada i Dhlakama va emergir com a triomfador desprs de l'assassinat del seu rival Orlando Cristina. 

El 1984 va encapalar un consell executiu de govern per a les zones sota control, format per doitze membres. Desprs de l'acord de pau de l'octubre de 1992, el 1993 la Renamo va demanar la legalitzaci (va esperar fins al darrer moment) que li fou atorgada abans de les eleccions. En les eleccions del 1994 va ser candidat a la presidncia per fou derrotat per Chissano (53,3% contra 33,7%). El 1999 va tornar a concrrer a les eleccions presidencials i va obtenir el 47,7% per Chissano va obtenir el 52,3%.  A les eleccions de 2004 fou derrotat per tercer cop per Armando Guebuza del Frelimo que va obtenir 63,7% mentre Dhlakama obtenia noms el 31,7%

L'octubre del 2006 va amenaar de formar un exrcit a les severs ordes. El 10 de juny del 2007 va patir un accident de cotxe a Maputo, sense conseqncies greus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331997" title="Associaci de Billar Angls de Catalunya" nonfiltered="4312" processed="4295" dbindex="129442">

ABACAT o Associaci de Billar Angls de Catalunya est composada pels jugadors de Billar angls del nostre pas. Va nixer l'any 2007 grcies a la collaboraci dels propis jugadors com d'alguns organitzadors, units per poder gaudir de ms campionats amb una millor organitzaci i proposada per tot el collectiu i amb l'objectiu d'enviar els nostres millors jugadors a les ms altes competicions a nivell mundial. 

 Presidncia .

Joan Marminy Espin 2007-2008

Joan Gasques Ruiz 2008 Vigent

 Participaci en esdeveniments .

2007.
Del 22 al 26 d'agost de 2007 es varen disputar a Willingen (Alemanya) els Europeus de billar angls, organitzats per la European Blackball Asociation. El torneig comprenia competicions per Equips A i B masculina i femenina, Sub 21, sub 18, junior, sniors i specials. Parallelament es va disputar un enfrontament intercontinental entre una selecci europea i una sud-africana. Tamb es varen disputar competicions individuals.

Catalunya va estar representada per una selecci en categoria A, pertanyent a ABACAT l'associaci de billar angls de catalunya, composada pels jugadors: Lluis Cubero, Joan Gasques, David Prez, Jaume Sabat, Toms Salmern i Romn Temporal, i una selecci B pertanyent a l'associaci esportiva pool 51.

;
Selecci "A".

Es va deixar molt bona impressi ja que en ambdues categories es van assolir les semifinals per equips, semifinals individuals Men-A i semifinals individuals Men-B.

2008.
Del 16 al 23 d'Agost, els cinc primers jugadors del rnking d'enguany: Lluis Cubero, Joan Marminy, Sergio Mas, Joaquim Reyes i Romn Temporal, varen viatjar a Swaziland (Sud-frica) en representaci de Catalunya a disputar el campionat del mn per equips d'aquest 2008.

El dia 22 d'Agost de 2008 l'equip representant de la selecci Catalana es va proclamar campiona del mn de Billar angls en els formats de "equips de cinc jugadors" i de "speed pool".

;
La selecci Catalana 2008, Campiona del mn 2008 de Billar angls acompanyada pel seu manager i President d' ABACAT Joan Gasques. D'esquerra a dreta : Sergio Mas (Rub), Joaquim Reyes (Castellgal), Joan Gasques (Sabadell), Romn Temporal (Manresa), Lluis Cubero (Lleida) i Joan Marminy (Sabadell).

Referncies.


 Enllaos externs .
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="331998" title="Villarejo de Salvans" nonfiltered="4313" processed="4296" dbindex="129443">

Villarejo de Salvans s un municipi de la Comunitat Autnoma de Madrid. Limita al nord amb Tielmes a 12 km i Perales de Tajua a 11 km; a l'est amb Valdaracete a 9 km i Fuentiduea de Tajo a 12 km; al sud amb Villamanrique de Tajo a 11 km i Villarrubia de Santiago (provncia de Toledo) a 25 km; i a l'oest amb Valdelaguna a 8 km, Colmenar de Oreja a 12 km i Belmonte de Tajo a 6 km. 

 Histria . 
El 23 d'abril de 1099 es t la primera notcia sobre Villarejo referit a Salvans solament. Alfons VI de Castella i Isabel, la seva dona, donan la vall de Salvans i altres llocs a l'Esglsia de Toledo en un Privilegi Reial. En 1174, Alfons IX de Lle va donar el Castell de la Alharilla al Maestre de Santiago Pedro Fernndez de Font Escalada. En 1240, el Comendador de Salvans en l'Orde de Santiago era Ramn Iiguez i Maestre de l'Ordre Don Rodrigo Iniguez. A finals segle XV, l'Encomana de Villarejo de Salvans passa a ser Capalera de l'Encomana Major de Castella en l'Orde de Santiago. 

En 1545, s Comendador Major de Castella Juan de Ziga Avellaneda y Velasco, fill de Pedro de Ziga i Avellaneda, Comte II de Miranda del Castaar, institutor del principe, el futur Felipe II, Capit de la Gurdia de l'emperador Carles V. A la fi del segle XVI, Luis de Requesens y Ziga, fill de Juan de Ziga Avellaneda y Velasco, Lugarteniente de Joan d'ustria an la Batalla de Lepant, va manar aixecar un temple a la Imatge de Nostra Senyora de Lepanto, en memria de la derrota que les armes cristianes inflingieron als turcs i va donar fi a l'hegemonia turca en el Mediterrani. En 1866, el general Joan Prim es va revoltar (de manera fallida) a Villarejo de Salvans contra el govern de Leopoldo O'Donnell i el rgim isabell. 

 Enllaos externs .
Ajuntament de Villarejo de Salvans;
Pgina web de la revista local;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332000" title="Armando Guebuza" nonfiltered="4314" processed="4297" dbindex="129444">

Armando Emlio Guebuza (nascut el 20 de gener de 1943) s un poltic de Moambic, tercer president del pas.

Antic membre del Frelimo al que es va unir amb 20 anys, i va fer la guerra colonial; amb la independncia fou ministre de l'interior sota Samora Machel, i va arribar al politbur el 1986 desprs de la mort del primer president. Fou signant de l'acord de pau amb la Renamo (Roma, 4 d'octubre de 1992). Desprs de l'abandonament de la poltica socialista pel president Joaquim Chissano, Guebuza va entrar en negocis i va fer fortuna (construcci, exportacions i pesca). El 2002 fou escollit com a candidat presidencial del Frelimo representant la lnia conservadora, i el mateix any va esdevenir secretari general.

A les eleccions del desembre del 2004 va obtenir el 63,7% dels vots enfront del candidat de la Renamo Afonso Dhlakama. Va assolir la presidncia el 2 de febrer del 2005.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332001" title="Comandante" nonfiltered="4315" processed="4298" dbindex="129445">

Comandante s una pellcula documental del director nord-americ Oliver Stone en qu se sintetitzen 30 hores d'entrevistes al president cub Fidel Castro gravades l'any 2002. La continuaci d'aquesta pellcula s Looking for Fidel (2004).

Sinopsi.

El documental s un retrat intimista de Fidel Castro, un dirigent present a l'escenari internacional durant ms de mig segle. Desprs de 3 dies de rodatge i ms de 30 hores d'entrevistes i converses, en surt un retrat ntim i hum del lder cub. Stone es posa davant de la cmera, compartint el risc amb Castro, i crea aix un clima proper que afavoreix unes respostes de Castro difcils d'obtenir d'una altra manera. El documental recull reflexions indites sobre l'estat del govern cub, la situaci poltica internacional i detalls reveladors de la histria del segle XX.

Estrena i distribuci.
La pellcula es va estrenar al Festival de Cinema de Sundance l'any 2003. Degut a les pressions dels anti-castristes cubanoamericans, no es va estrenar en cap sala comercial dels Estats Units d'Amrica.

La pellcula noms es va distribuir com a DVD de regi 2 i per tant no es pot veure en la majoria de reproductors de DVD nord-americans. Tot i aix, el 2004 va sortir a la venda un recopilatori de les pellcules d'Oliver Stone on tamb s'hi inclou Comandante.

Curiositats.
Al comenament de la pellcula, quan Castro i Stone es troben al Palacio de la Revolucin, es pot veure al fons a l'esquerra l'actor i director espanyol Santiago Segura.

 Enllaos externs .
 Google Video: Comandante.wmv;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332002" title="Rocamora i Sant Mag de Brufaganya" nonfiltered="4316" processed="4299" dbindex="129446">

Rocamora i Sant Mag de Brufaganya s una entitat de poblaci del municipi de Pontils, Conca de Barber. L'any 2005 tenia 5 habitants.

En realitat es tracta de dos nuclis de poblaci, Rocamora per una banda i Sant Mag de Brufaganya per l'altra, separats uns 700 m l'un de l'altra en lnia recta per a uns 2 km per camins, ja que cal travessar la vall d'un barranc. Tots dos es troben a uns 5 km a l'est del nucli urb de Pontils.

Rocamora es troba a uns 760 m d'altitud, a prop del barranc de la Fou.

Referncies.
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332006" title="Angoche" nonfiltered="4317" processed="4300" dbindex="129447">
Angoche s una ciutat de Moambic a la provncia de Nampula. T la consideraci de municpalitat, i s la capital del districte d'Angoche. Segons el cens de 2007 tenia 82.388 habitants (60.495 el 1997).

Fou seu d'un sultanat (vegeu Sultanat d'Angoche) del 1479 al 1910. En aquest any fou ocupada pels portuguesos i rebatejada Antnio Enes. Va recuperar el seu antic nom el 3 de febrer de 1976. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332008" title="Henry Fielding" nonfiltered="4318" processed="4301" dbindex="129448">

Henry Fielding (1707-1754) va ser un escriptor satric angls i el creador de la primera policia local de Londres. Va nixer en una famlia aristocrtica per pobra, fet que el va portar a escriure prolficament per a diversos mitjans, sempre en un to crtic cap als costums imperants a l'poca. Com a magistrat, va abogar per l'abolici de les execucions pbliques i per reformes penals. Malalt d'asma, va emigrar a Portugal, on va morir.

Obres destacades.
Love in Several Masques;
Shamela;
Tom Jones;
The Modern Husband ;
Joseph Andrews;
Tragedy of Tragedies;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332009" title="Figuerola (les Piles)" nonfiltered="4319" processed="4302" dbindex="129449">
Figuerola s un llogaret desahabitat que pertany al municipi de les Piles, Conca de Barber. Es troba a uns 3,5 km al nord-est del seu nucli urb, a uns 650 m d'altitud, i a prop de Sant Gallard, poble del qual depenia.

Antigament tenia un castell del qual no en queda cap vestigi. Va ser propietat dels Timor-Queralt fins que Pere de Queralt el ced al monestir de Santes Creus el 1277. Aix va provocar diversos conflictes per la jurisdicci entre els Queralt i el monestir, que quedaren resolts per una sentncia de l'any 1536, en qu s'atorgava al monestir la jurisdicci civil i als Queralt la criminal. Santes Creus posse Figuerola fins a la desamortitzaci.

L'esglsia, a 300 m a ponent de Figuerola i d'estil romnic, s dedicada a Sant Salvador i depn de la de Santa Coloma de Queralt.

Referncies.
 Web de l'ajuntament de les Piles;
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332010" title="Canvi" nonfiltered="4320" processed="4303" dbindex="129450">


qualsevol alteraci en l'estat inicial ;
la fracci petita d'una moneda o bitllet que es torna desprs d'una transacci;
metamorfosi;
canvi (filosofia);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332014" title="Merc Amors i Sans" nonfiltered="4321" processed="4304" dbindex="129451">
Merc Amors i Sans s una empresria i poltica catalana. Dedicada al sector turstic, ha estat presidenta de l'Associaci Gironina d'Empresaris i diputada per CiU per la provncia de Girona a les eleccions generals espanyoles de 1996. Dins el Congrs dels Diputats form part de la Comissi mixta dels drets de la dona. Posteriorment abandon la coalici i fou candidata pel PP a les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006, per no fou escollida.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332015" title="Joaquim Chissano" nonfiltered="4322" processed="4305" dbindex="129452">

Joaquim Alberto Chissano (nascut a Melehice, provncia de Gaza,  el 22 d'octubre de 1939) s un poltic de Moambic, segon president del pas (1986-2005). 

Va estudiar a Loureno Marques (Maputo), i fou el primer alumne negre que va tenir estudis superiors a la colnia. Va fundar amb Eduardo Mondlane la NESAM (Ncleo dos Estudantes Africanos Secundrios de Moambique); va anar a Portugal a estudiar medicina a Lisboa, per va haver de fugir a Frana per les seves activitats poltiques. Desprs del 1962 fou representant del Frelimo a Pars. Desprs va anar a combatre sobre el terreny amb el Frelimo contra els portuguesos, i va arribar al rang de major general el 1974. En el govern de transici (setembre del 1974- juny del 1975) fou primer ministre. El primer president del pas el va nomenar ministre d'afers exteriors, crrec que va ocupar els 11 anys segents (fins a la mort de Machel el 1986). A la mort del president Machel (19 d'octubre de 1986), i desprs de quasi tres setmanes en qu el Politbur va exercir el poder collegiadament, va ser nomenat president el 6 de novembre de 1986. 

La seva presidncia va estar marcada pel final de la guerra amb la Renamo, final signat a Roma l'octubre de 1992. Es van celebrar eleccions lliures (1994) i Chissano va derrotar el candidat de la Renamo, Afonso Dhlakama; el va tornar a derrotar per un estret marge el 1999 (52,3% contra 47,7%). Del juliol del 2003 al juliol del 2004 fou President de torn de la OUA. El 2002 va renunciar a presentar-se a les eleccions per tercer cop el 2004 i es va elegir com a candidat a Armando Guebuza, que va guanyar les eleccions i al que Chissano va entregar la presidncia el 2 de febrer del 2005.

El secretari general de la ONU, Kofi Annan, el va nomenar enviat especial al nord d'Uganda (4 de desembre del 2006) per fer de mediador  en el conflicte amb l'Exrcit de Resistncia del Senyor, LRA (ERS). El 2007 li fou concedit el premi al xit en el lideratge afric, concedit al millor governant afric.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332017" title="Canvi (filosofia)" nonfiltered="4323" processed="4306" dbindex="129453">
El canvi s l'alteraci d'un sser o de la realitat, la modificaci dels seus atributs. Hi ha dos debats filosfics que tracten amb el canvi: el primer s si el canvi es produeix en la realitat o s noms aparena. I el segon s que, si s'accepta el canvi, com es pot mantenir la identitat? 

El canvi o la permanncia.
Parmnides va afirmar que el canvi era pura aparena per que no es produa en la dimensi ontolgica, en l'sser. Si l'sser canvis, deixaria de ser sser i passaria a ser, per definici no-sser, la qual cosa s un absurd per a la lgica (l'sser no pot ser no sser) i per tant impossible que existeixi. Els sentits corporals poden enganyar la percepci i fer creue la persona que les coses canvien (les persones creixen, els cossos es mouen, el temps passa...) per aix no afecta a la part profunda de l'existncia, a la realitat, que noms es copsa amb la ra. Plat, entre d'altres, va recollir aquesta manera de pensar.

A l'extrem oposat es troba Herclit, qui afirma que l'nica realitat s el canvi, que expressa en el clebre aforisme "panta rei" (tot flueix). La permanncia s una pura illusi dels sentits, fet que illustra amb la imatge d'una persona que va a banyar-se en el riu. Al segent bany ser una altra persona (haur crescut, madurat) i tamb el riu ser un altre perqu l'aigua no s'atura. Determinats canvis sn molt lents o imperceptibles, com el procs d'envelliment, per constants. Per els ssers humans admeten la permanncia per convenincia, per no haver de rebutjar conceptes com el jo, que en el fons sn abstraccions. Els seguidors de l'empirisme o del nominalisme van seguir aquesta lnia de pensament.

Canvi i identitat.
Aristtil distingia entre canvis accidentals, corresponents als atributs secundaris d'un sser, i canvis existencials, que afecten a l'essncia d'all. Per exemple, una taula que es pinti d'un altre color, no deixa de ser una taula, el canvi s superficial, afecta noms a una caracterstica, el color, que no la defineix en tant que taula. Per contra, si es trenca i es fan serradures, deixa de ser una taula.

Els lmits entre aquests dos tipus de canvis no sempre sn evidents. En el cas d'una persona, per exemple, es pot dir que sigui la mateixa en nixer que a l'edat adulta? Leibniz va intentar resoldre aquest problema des del punt de vista de la lgica, dient que dues entitats sn la mateixa, tenen equivalncia o identitat, si comparteixen les propietats de manera que el que es pugui afirmar de la primera es pugui afirmar de la segona sense faltar a la veritat.

Altres pensadors afirmen que la noci de canvi es lliga al temps i per tant la definici d'un sser noms es pot fer especificant quan s'esdev (perdurantisme), en un apropament similar al de Heidegger. Sense que passi el temps no es pot percebre el canvi, ja que no hi ha separaci entre els dos estats (l'anterior i el nou, desprs de la mutaci). Per definir un objecte o concepte, s'enuncien llavors les seves propietats en un moment donat, ja que si s'esdev un canvi, la definici pot veure's alterada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332018" title="Antonio Mara Aragons Lloret" nonfiltered="4324" processed="4307" dbindex="129454">
Antonio Mara Aragons Lloret s un professor universitari i poltic valenci. Ha estat professor del departament d'infermeria de la Universitat d'Alacant, i fou escollit diputat per la provncia d'Alacant pel Partit Popular a les eleccions generals espanyoles de 1996.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332020" title="Marcelino dos Santos" nonfiltered="4325" processed="4308" dbindex="129455">
Marcelino dos Santos (Lumbo, 20 de maig de 1929) s un poltic i poeta de Moambic.

Es fill de Firmindo dos Santos (activista pels drets dels negres) i Teresa Sabino dos Santos, i s mulat. De jove va crixer i estudiar a Loureno Marques (Maputo) i desprs va anar a Portugal (1947) i a Pars (1950) on va seguir la seva educaci. 

El 1957 va participar en la fundaci a Pars el Moviment Anti-Colonial. Desprs es va unir a la UDENAMO. Va participar a la fundaci de la Conferencia d'Organitzacions Nacionalistes de les Colnies Portugueses (CONCP) a Casablanca l'abril de 1961. Fou tamb un dels fundadors del Frelimo el juny del 1962. El 1964 fou secretari d'afers exteriors del partit. El 1969 fou membre del triumvirat que va agafar el control del Frelimo (abril) fins el novembre, quan Uria Simango fou expulsat i Samora Machel, de la tendncia marxista radical afavorida per Dos Santos, nomenat president. Com que era mulat, Dos Santos va preferir restar a l'ombra i deixar que Machel, totalment negre, ocups la posici principal, per va restar el ideleg del partit fins que al comenament dels noranta aquest va abandonar la lnea comunista.  Fou vicepresident del partit del 1969 al 1977, i vicepresident de Moambic del 25 de juny de 1975 al 1977. Fou diverses vegades ministre o alt crrec, president del Parlament (1987-1994) i membre del Comit Central del Frelimo on representa la lnea ms esquerrana, ara en minoria.

Com a poeta public poesies sota els pseudnims Kalungano i Lilinho Micaia, i un llibre sota el seu nom real, titulat Canto do Amor Natural.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332021" title="Acames (desambiguaci)" nonfiltered="4326" processed="4309" dbindex="129456">


 Mitologia grega:
 Acames fou un heroi grec, fill de Teseu i de Fedra i germ de Demfon. ;
 Acamant (fill d'Antnor) fou un heroi llegendari troi fill d'Antenor i Teanos. ;
 Acames (traci) fou un dels lders dels tracis a la guerra de Troia. ;

Atenci! Els noms Acamant i Acames semblen ser sinnims o usats indistintament segons la traducci.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332023" title="Acames (traci)" nonfiltered="4327" processed="4310" dbindex="129457">

Acames () fou un dels lders dels tracis a la guerra de Troia, que va morir a mans d'Ajax.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332024" title="Organitzaci de Treballadors de Moambic" nonfiltered="4328" processed="4311" dbindex="129458">
La Organitzaci de Treballadors de Moambic s un sindicat de Moambic de carcter nacional.

Es va fundar el 1983 totalment sota control del Frelimo, que llavors era el partit nic. El 1990, quan es va aprovar la modificaci constitucional que va establir la democrcia, la OTM va declarar la seva independncia del partit, per realment ha conservat certa proximitat ideolgica i organitzativa. El actual secretari es Joaquim Fanheiro. El sindicat t uns 250.000 afiliats.

 referncia .

(2005) ICTUR: Trade Unions of the World, 6th, London, UK: John Harper Publishing. ISBN 0-9543811-5-7.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332025" title="Manuel Francisco Alcaraz Ramos" nonfiltered="4329" processed="4312" dbindex="129459">
Manuel Francisco Alcaraz Ramos (Alacant, 1958) s una advocat i poltic valenci. Llicenciat en dret, s professor de dret constitucional a la Universitat d'Alacant. Ha estat membre de la direcci d'EUPV i del consell federal d'Izquierda Unida. Ha estat regidor de cultura de l'Ajuntament d'Alacant, vocal del consell d'Administraci de RTVV i diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1996. El 1997 es pass al corrent Nova Esquerra, que acabaria convergint en el PSPV. Actualment s director de la Seu de la Universitat d'Alacant. Ha publicat articles a Revista de Catalunya i s'ha especialitzat en especulaci urbana.

 Obres .
 Cuestin nacional y autonoma valenciana. Instituto Juan Gil-Albert. Alicante, 1985.
 Informacin y poder. De Prometeo a HAL 9000. Generalitat Valenciana-Instituto Juan Gil Albert. Alicante, 1994.
 Penltim assaig d aproximaci al valencianisme poltic (Una crtica al nacionalismo qie existeix realment). Revista de Catalunya, nova etapa, n 98, Barcelona, 1995.
 El pluralismo lingstico en la constitucin espaola. Congreso de los Diputados. Madrid,: 1999.
 El rgimen jurdico de las lenguas en la comunidad valenciana. Universidad de Alicante. Alicante, 1999;
 El estado de derecho frente a la corrupcin urbanstica (2007);
 Alicante Especulacin Hardcover, Editorial Club Universitario, 2006 ISBN 8484544192 (84-8454-419-2) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332026" title="Ofensiva de Silsia" nonfiltered="4330" processed="4313" dbindex="129460">

Primera Guerra Mundial:
 Ofensiva de Silsia;
Segona Guerra Mundial:
 Operaci Ofensiva de la Baixa Silsia (8 a 24 de febrer de 1945);
 Operaci Ofensiva de l'Alta Silsia 15 a 31 de mar de 1945);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332027" title="Operaci Ofensiva de la Baixa Silsia" nonfiltered="4331" processed="4314" dbindex="129461">

L'Operaci Ofensiva de la Baixa Silsia (rus:      -                                 ) va ser una ofensiva sovitica del Front Oriental al 1945, que portaren a terme forces del 1r Front d'Ucrana a les ordres del Mariscal Ivan Kniev. Netej una gran part de la Baixa Silsia de tropes alemanyes, assetjant una gran fora alemanya a la capital, Breslau.

 Preludi .
L'ofensiva derivava directament de l'Ofensiva del Vstula-Oder, en la que les tropes de Koniev havien expulsat el Grup d'Exrcits A de Polnia, alliberant la ciutat de Cracvia i capturant diversos caps de pont al riu Oder.

 Forces desplegades .
 Exrcit Roig .
 Ala Nord del 1r Front Ucrans   Mariscal Ivan Kniev;
 3r Exrcit Blindat de la Gurdia   General Pavel Ribalko;
 4t Exrcit Blindat de la Gurdia   Major General Dmitri Leliuxenko;
 3r Exrcit de la Gurdia;
 5 Exrcit de la Gurdia;
 6 Exrcit;
 52 Exrcit;

 Wehrmacht .
 Ala nord del Grup d'Exrcits A (redenominat Grup d'Exrcit Centre)   Mariscal Ferdinand Schrner;
 17 Exrcit (General Friedrich Schulz);
 XXXXVIII Panzerkorps;
 LVII Panzerkorps;
 XVII Korps;
 VIII Korps;
 Guarnici de la Fortalesa de Breslau;
 4t Exrcit Panzer General Fritz-Hubert Grser;
 XXIV Panzerkorps;
Panzerkorps Grodeutschland;
 XXXX Panzerkorps;
Gruppe Friedrich;

 La ofensiva .
Koniev intent travessar els caps de pont de Steinau i Ohlau, que havien sigut assegurats al final de l'Ofensiva del Vstula-Oder, el 8 de febrer. Com a preludi de l'atac inicial orden un bombardeig d'artilleria de 50 minuts, desprs del qual les seves tropes comenaren a travessar les lnies a les 06:00. Al final del dia, les puntes de llana del front havien arribat a penetrar fins a 60km. El 3r Exrcit Blindat de la Gurdia gir cap al sud i desprs cap a l'est, per tal d'encerclar la ciutat de Breslau des de la reraguarda, mentre que el 4t Exrcit Blindat continuava el seu avan cap a l'oest des del cap de pont de Steinau.

El 15 de febrer, Breslau es trobava encerclada per forces d'ambds caps de pont, mentre que el 3r Exrcit Blindat de la Gurdia tancava la trampa a l'oest, de la qual noms aconseguiren escapar parts de la 269a Divisi d'Infanteria, mentre que 80.000 civils i 35.000 militars quedarien assetjats a la ciutat fins al final de la guerra.

El 4t Exrcit de la Gurdia, mentrestant, es dirigia cap al riu Neisse, tot i a alguna resistncia del 4t Exrcit Panzer. El 14 de febrer, dos cossos panzer (el XXIV i el Grodeutschland) van llanar un sobtat contraatac que va deixar les forces de Leliuxenko en una lluita desesperada per evitar ser envoltades. No obstant aix, els alemanys van ser incapaos d'evitar l'encerclament i van abandonar les operacions 5 dies desprs, quan el 52 Exrcit i el 3r Exrcit Blindat de Gurdies van aconseguir assegurar els flancs de la posici de Leliuxenko.

El 24 de febrer, davant del gran reforament alemany, Koniev decid tancar la fase ofensiva de les operacions, desprs d'haver aconseguit un petit cap de pont al Neisse, que defin les lnies d'inici en aquell sector per a la Batalla de Berln.

 Desprs de la batalla .
Schrner intent reconquerir algun territori durant el mes de mar amb alguns contraatacs d'xit a Lauban i Striegau. No obstant aix, una ofensiva llanada per alliberar Breslau va ser desbaratada mitjanant una ofensiva al flanc dret del 1r Front Ucrans cap al sud-est: l'Operaci Ofensiva de l'Alta Silsia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332029" title="Josep Sanus Tormo" nonfiltered="4332" processed="4315" dbindex="129462">
Josep Sanus Tormo (Alcoi, 1945) s un poltic valenci, nebot de Rafael Sanus Abad, exbisbe auxiliar de Valncia. Treball com a prit industrial i milit en el PSPV-PSOE, partit amb el qual fou escollit alcalde d'Alcoi el 1979, merc a un pacte amb el Partit Comunista del Pas Valenci, i va mantenir el crrec fins al 2000, amb majoria absoluta de 1983 a 1995. Durant aquest perode tamb fou executiu de la Federaci Valenciana de Municipis i de la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies, i fou escollit diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1996.

El 25 de juliol de 2000 deix l'Alcaldia d'Alcoi desprs de privatitzar el servei de l'aigua amb els vots del PP en contra dels seus socis poltics. L'executiva del PSPV li va obrir expedient i li va demanar la dimissi com a president del grup Socialista en les Corts Valencianes per considerar que va entregar l'ajuntament al PP.. Desprs de dedicar-se a la docncia un parell d'anys, el 2002 treball a la empresa constructora Urbanismo y Construcciones SA. Amb suport de la seva neboda Julia Company Sanus, va impulsar el 2002 una escissi del PSPV, el Partit Socialista d'Alcoi, desprs Partit d'Alcoi, que no va assolir representaci a les eleccions municipals de 2003. El 2005 va treballar a l'empresa Diseo y Estrategia Empresarial Mariola SL, establida a Rocafort.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332044" title="Maia (desambiguaci)" nonfiltered="4333" processed="4316" dbindex="129463">

 Biografia;
 Maia Plistskaia (Moscou, 1925) s una ballarina de dansa clssica d'origen rus i nacionalitzada espanyola el 1993.

 Etnologia i histria;
 Maia, poble mesoameric actual.
 Civilitzaci maia, histria del poble maia antic. ;
 Numeraci maia, article sobre el sistema de numeraci emprat pels antics maies.
 Llengua maia o yukatek, sobre la llengua prpia del poble maia.

 Geografia;
 Mai de Montcal, municipi de la comarca de la Garrotxa. ;

 Mitologia;
 Maia, en la mitologia grega, fou una de les Pliades. Filla d'Atles i de Plione.
 Maia, singular de Maiar, dus menors en la mitologia de Tolkien.
 Mitologia maia, per al sistema de creences de la civilitzaci maia.
 Maia fou un dels noms de la deessa Bona Dea en la mitologia romana.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332047" title="Chopi" nonfiltered="4334" processed="4317" dbindex="129464">
Els Chopi sn un grup tnic de Moambic de la regi de Zavala a la provncia d'Inhambane. Sn principalment agricultors. La seva llengua s el chichopi, de la famlia bantu; molts parlen tamb el chitonga i el portugus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332048" title="Gaza (tnia)" nonfiltered="4335" processed="4318" dbindex="129465">
Els gaza sn una fracci del poble zulu dels nguni que es va establir a Moambic i Zimbabwe sota la direcci del cap Shoshangane, al comenament del segle XIX (vers 1828). El seu nom deriva del cap Gaza, un guerrer avi de Soshangane, que va donar el nom de Gaza (conegut en general com Imperi de Gaza) als seus territoris.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332049" title="Macua" nonfiltered="4336" processed="4319" dbindex="129466">
Els macua (makua o makwa) sn un poble bantu del nord de Moambic, principalment de la provncia de Nampula. Alguns viuen tamb a Tanznia a la regi de Mtwara. Ocupen part de la regi del riu Zambezi i sn en total 1.160.000 dels que 800.000 viuen a Moambic i la resta a Tanznia.

La majoria sn cristians, amb alguns musulmans i animistes. Un grup makua viu a Sud-frica, principalment a la regi de Durban; aquest grup s musulm.

Els macua parlen la llengua macua a makhuwa, de la famlia de llenges del Niger-Congo









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332052" title="Lance Reventlow" nonfiltered="4337" processed="4320" dbindex="129467">
 Count Lance von Haugwitz-Hardenberg-Reventlow  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Lance Reventlow va nixer el 24 de febrer del 1936 a Londres, Anglaterra i va morir el 24 de juliol del 1972 a Aspen, Colorado, Estats Units.


 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 29 de maig del 1960 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

Lance Reventlow va participar a quatre proves puntuables pel campionat de la F1, disputades totes en la temporada 1960 no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332053" title="Maviha" nonfiltered="4338" processed="4321" dbindex="129468">
Els maviha sn un grup tnic que viu a la frontera entre Tanznia i Moambic.

Parlen la llengua maviha del grup de llenges del Niger-Congo. A Tanznia molts parlen l'angls com a segona llengua




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332054" title="Mara Luisa Bartolom Nez" nonfiltered="4339" processed="4322" dbindex="129469">
M Luisa Bartolom Nez (Vilarello da Igrexa, Cervantes, provncia de Lugo, 1956) s una poltica i sindicalista valenciana d'origen gallec. Treball com a administrativa a l'ajuntament d'Elx i el 1978 s'afili al PSOE. Tamb fou delegada sindical de la UGT i membre de l'executiva local del Baix Vinalop del PSPV-PSOE. Fou escollida diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1996.

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Fitxa del Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332055" title="Macondes" nonfiltered="4340" processed="4323" dbindex="129470">
Els macondes (makondes) sn un grup tnic del sud de Tanznia i nord de Moambic. El seu assentament principal es l'altipl de Mueda a Moambic. A Tanznia sn 1.140.000 i a Moambic, al cens de 1997 eren 233.358. 

Els macondes (o makonda) van resistir primer a rabs i perses, i desprs als europeus que traficaven amb esclau. La Companyia de Niassa els va sotmetre finalment desprs de 1920. El 1964 foren els primers en donar suport a la guerra d'alliberament i la primera acci es va fer a l'altipl de Mueda. La venda d'escultures maconda va finanar al Frelimo als primers moments. 

Parlen la llengua maconde o makonde (tamb chimakonde, un dialecte central de la famlia bantu emparentat al yao. La majoria parlen tamb angls (a Tanznia) i portugus (a Moambic), i swahili als dos pasos. 

La seva societat s matrilineal, en qu les dones hereten els bens i els homes s'han de traslladar a la vila de les seves dones. 

La seva religi es animista per a Tanznia molts sn musulmans i a Moambic catlics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332065" title="Ndau" nonfiltered="4341" processed="4324" dbindex="129471">
Els ndau sn un grup tnic de Moambic a les regions de Manica i Sofala al centre del pas.

Els seus ancestres foren guerrers de Swaziland que es van casar amb la poblaci local formada principalment pels manika, barwe i  tewe. El ndau estan dividits en subgrups especialment a la provncia de Sofala.

Noms parcialment poden ser considerats part del grup lingstic shona. La llengua ndau es parla als districtes del sud de la provncia de Sofala, a zones de la provncia d'Inhambane i als districtes de Chipinge i Chimanimani a Zimbabue. Els parlants de la llengua a Moambic son uns  600.000.

Els ndau van donar suport a la Renamo (1977-1992). A Zimbabue els ndau donaren suport a Ndabaningi Sithole,  lder del  ZANU (Ndonga).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332070" title="John Surtees" nonfiltered="4342" processed="4325" dbindex="129472">


 John Surtees  va ser un pilot angls que va arribar a disputar curses de Frmula 1 i del Campionat Mundial de motociclisme.

John Surtees va nixer el 11 de febrer del 1934 a Tatsfield, Surrey, Anglaterra.

Surtees ha estat fins ara l'nic pilot capa de guanyar campionats del mn en dues i quatre rodes, conquerint 7 campionats del mn en motos ( 3 de 350cc i quatre de 500cc) i un de Frmula 1.

 A la F1 .

Va debutar a la segona cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 29 de maig del 1960 el GP de Mnaco al Circuit de Montecarlo.

John Surtees va participar a cent tretze proves puntuables pel campionat de la F1, disputades entre la temporada 1960 i la  temporada 1972 aconseguint 24 podis (amb 6 victries) i assolint 180 punts pel campionat del mn de pilots, guanyant el campionat la temporada 1964.

 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 


 Enllaos externs .


 Biografia de GrandPrix.com ;
 Biografia de F1db.com ;
 Estadistiques de John Surtees ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332071" title="Uni Centrista" nonfiltered="4343" processed="4326" dbindex="129473">
Uni Centrista (UC) s una coalici formada el 1995  pel Centro Democrtico y Social (CDS) i altres petits partits centristes d'escassa importncia. El coordinador general ser Ferran Garcia, i Teresa Gmez Limn presidenta d'UC a Madrid.  A les eleccions generals espanyoles de 1996 va obtenir noms 44.771 vots	(0,18 %) i cap esc.  Desprs d'aquest i successius fracassos electorals a les eleccions autonmiques, el 1998 Rafael Calvo Ortega i Ferran Garca es retiraren del partit. La coalici pass a anomenarse UC-CDS, dirigida per Teresa Gmez Limn. A les eleccions generals espanyoles de 2000 presentaren Mario Conde com a candidat, per noms va obtenir 23.576 vots. El 2002 la coalici es va dissoldre i tornar a anomenar-se CDS sota la presidncia de Teresa Gmez Limn i amb Jos Reira de secretari general.

 Vegeu tamb .
 CDS;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332076" title="Calamus bajonado" nonfiltered="4344" processed="4327" dbindex="129474">

Calamus bajonado  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 76 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Rhode Island, Bermuda i el nord del Golf de Mxic fins al Brasil. s molt abundant a les ndies Occidentals).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332077" title="Club Amrica" nonfiltered="4345" processed="4328" dbindex="129475">

El Club Amrica s un club de futbol mexic de la ciutat de Mxic.

 Histria .

El Club Amrica va ser fundat el 12 d'octubre de 1916 a Mxic, per iniciativa d'un grup d'escolars mexicans, al capdavant dels quals estava Rafael Garza Gutirrez "Record" i Ignacio "Nacho" de la Garza. L'adopci del nom Amrica va ser el resultat de la coincidncia que va tenir la data de fundaci amb la commemoraci del descobriment d'Amrica per Cristfol Colom. Fou el resultat de la fusi d'un parell d'equips de collegis maristes, el Rcord i el Coln. Entre 1918 i 1920 va prendre el nom de Centro Unin, per el 1920 l'equip torna a reprendre el nom de Club Amrica. Entr a la Lliga Amateur del Districte Federal on assol el seu primer ttol el 1925, d'un total de 4.

L'equip Amrica fou un dels equips fundadors de la primera divisi de Mxic el 1943. El 1959, el club s adquirit per Emilio Azcrraga Milmo, fill d'Emilio Azcrraga Vidaurreta propietari de Telesistema Mexicano l'empresa que avui dia s Televisa. Aquests anys comena a rebre els sobrenoms de Los Canarios, pel seu uniforme, i Los Millonetas pels seus propietaris. Els anys 1970 es comena a albirar l'equip gran que ms tard esdevindr. Va inaugurar la dcada obtenint el primer campionat nacional. En aquesta dcada destacaren els jugadors Carlos Reinoso i Enrique Borja. En els 70 l'Amrica va obtenir 2 campionats i la primera Copa Interamericana. Amrica va ser l'equip amb ms ttols guanyats en els anys 1980 a Mxic, obtenint 5 campionats de lliga durant aquest perode de temps. En aquesta poca adquir el malnom de guilas (que sonava millor que canaris). 

L'Amrica va caure en una poca grisa que va durar des de 1988-89 fins al torneig d'Hivern 2001 on no van guanyar un sol ttol de Lliga. No obstant aix, en aquesta poca les guiles van obtenir dos ttols de la Copa de Campions de la CONCACAF: el 1991, i 1993. Tamb el 1991 van obtenir la Copa Interamericana. Aquests anys van destacar jugadors com Antonio Carlos Santos, Gonzalo Farfn, Adrin Chvez, Luis Roberto Alves "Zague" i Cuauhtmoc Blanco.

Amb l'arribada del nou segle, les guiles van tornar a ser campions en el torneig d'Estiu 2002, el seu primer ttol de Lliga en 13 anys. Simultniament, l'Amrica va assolir arribar fins a les semifinals de la Copa Libertadores de 2002 on van ser eliminats pel So Caetano de Brasil. En el torneig de Clausura 2005 aconsegueix el seu des ttol en l'era professional.

 Equips filials .

 Tigrillos Coapa ;
 guilas Riviera Maya ;
 Socio guila FC ;
 Amrica Coapa ;
 Amrica Teotihuacan ;

 Palmars .
 Tornejos nacionals .
 Era amateur .
Lliga Amateur del Districte Federal (4): 1924-25, 1925-26, 1926-27, 1927-28. ;
Copa Mxic (1): 1937-38.;

 Era professional .
Lliga mexicana de futbol (10): 1965-1966, 1970-1971, 1975-1976, 1983-1984, 1984-1985, Prode 1985, 1987-1988, 1988-1989, Estiu 2002, Clausura 2005;
Copa Mxic (5): 1953-1954, 1954-1955, 1963-1964, 1964-1965, 1973-1974;
Campi de Campions (5): 1954-1955, 1975-1976, 1987-1988, 1988-1989, 2004-2005;
InterLiga (1): 2008;

 Tornejos internacionals .
Copa de Campions de la CONCACAF (5): 1978, 1987, 1991, 1993, 2006;
Copa Gegants de la CONCACAF (1): 2001;
Copa Interamericana (2): 1978, 1991;

 Tornejos Amistosos .
Copa Independencia: 1966-67, 1974-75;
Junta Espaola Covadonga: 1927;
Copa Vizcaya: 1920;
Copa Baltamar: 1922;
Liga Exclsior: 1920;
Copa Presidente Gustavo Daz Ordaz: 1964-65;
Copa Revolucin Mexicana: 1980-81;
Copa Pachuca: 1997;
Copa Houston: 2003;
Copa San Jos: 2006;

 Entrenadors campions .
     Roberto Scarone (1965-66);
     Jose Antonio Roca  (1970-71) ;
     Ral Crdenas (1975-76);
     Carlos Reinoso (1983-84);
     Miguel Angel Lpez (1984-85, Prode 1985);
     Jorge Vieira (1987-88, 1988-89);
     Manuel Lapuente (Estiu 2002);
     Mario Carrillo (Clausura 2005);

 Jugadors destacats .


Presidents.


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Web no oficial;
 Web no oficial;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332080" title="Calamus brachysomus" nonfiltered="4346" processed="4329" dbindex="129476">

 Calamus brachysomus s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 61 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic oriental (des del sud de Califrnia fins al Per).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332081" title="Olga Mulet Torres" nonfiltered="4347" processed="4330" dbindex="129477">
Olga Mulet Torres s una mestra i poltica valenciana. Diplomada en professorat d'EGB, ha estat directora d'un centre escolar de 1990 al 1996. Alhora, com a militant del PSPV-PSOE, ha estat regidora i tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Vinars el 1991-1995 i fou escollida diputada per la provncia de Castell a les eleccions generals espanyoles de 1996.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332082" title="Rovuma" nonfiltered="4348" processed="4331" dbindex="129478">
Rovuma (tamb Ruvuma) s un riu d' frica oriental que delimita la frontera entre la part continental de Tanznia i Moambique. Mesura uns 800 km amb una conca de 155.500 km2. Desaigua una mitjana de 475 metres cbics per segon.

Es forma per dos rius 'importncia similar que s'uneixen: el Lujenda, procedent del sud-est i el Rovuma que be de l'oest. Les fonts son a un altipl a l'est del llac Niassa a 87 km de la costa. Primer corre a l'oest i desprs gira al sud i a l'est.
El riu desaigua a l'oce ndic a uns 35 km al nord del cap Delgado. 

Els seus afluents son:

Afluents del nord (Tanznia): ;
Lukimva;
Muhuwesi;
Lumesule;
Afluents del sud (Moambic): ;
Messinge;
Lucheringo;
Lussanhando;
Chiulezi;

Un pont per unir els dos pasos a travs del riu s'estava construint el 2007.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332083" title="Calamus calamus" nonfiltered="4349" processed="4332" dbindex="129479">

Calamus calamus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 56 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Carolina del Nord i Bermuda fins al Brasil).

Referncies.



Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332086" title="Senes" nonfiltered="4350" processed="4333" dbindex="129480">
Els senes sn un grup tnic del centre de Moambic.

Els senes estaven situats histricament entre el regne de Monomotapa i el de Maravi (modern Malawi) es a dir entre les cultures shona i nyanja-chewa. Els portuguesos van arribar a la vall del Zambezi al segle XVI i van fundar Rios de Sena, Tete, Zumbo i Quelimane. Al segle XIX els portuguesos governaven hisendes que eren verdaders estats i es dedicaven al trfic d'esclaus, per aquest trfic fou abolit entre 1833 i 1842. Finalment l'estat portugus va acabar concedint l'administraci a una companyia de capital britnic, que va construir el ferrocarril Trans-Zambeze entre Beira i Niassalndia (Malawi) via Sena i fins a Salisbury, obrint el anomenat corredor de Beira (la uni de Zimbabwe amb la costa,  just per la zona on la distancia es menor). Els sena es van beneficiar d'aquest desenvolupament algunes van tenir accs a l'educaci. Els senes van donar suport al Frelimo durant la lluita d'alliberament; la regi va quedar devastada per la guerra civil entre el Frelimo i la Renamo que va acabar el 1992. Desprs de la guerra els senes es queixen que no es beneficien del desenvolupament.

La seva llengua s el sena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332087" title="Alfred Boix Pastor" nonfiltered="4351" processed="4334" dbindex="129481">
Alfred Boix Pastor (Gandia, 1967) s un poltic valenci. Estudi Graduat Social a la Universitat de Valncia i milita al PSPV-PSOE, del qual n's responsable a la comarca de La Safor. Des del 1991 s regidor i tinent d'alcalde de l'ajuntament de Gandia, a les eleccions generals espanyoles de 1996 fou escollit diputat per la provncia de Valncia. Des del 2000 s diputat provincial de Valncia i des del 2007 secretari d'organitzaci del PSPV-PSOE sota la direcci de Joan Lerma.

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Bloc personal d'Alfred Boix;
 Fitxa al Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332088" title="Llengua sena" nonfiltered="4352" processed="4335" dbindex="129482">

El sena (N40 a la classificaci de Guthrie) s una llengua bantu de Moambic que es parla a quatre provncies: Tete, Sofala, Zambzia i Manica per al tomb d'un mili de persones com a llengua mare (els senes) i mig mili ms que el parlen sense ser la llengua mare.

Es divideix en diverses variants: sena (parlada als districtes de Chemba, Caia, Cheringoma and Mutarara, Sena-Phodzo in Marromeu, Chinde i Mopeia),  sena-tonga  (Canxixe i  Maringwe), sena-chweza (Doa, Tambara i  Chiramba), sena-bangwe (Dondo i Beira), sena-gorongozi, i altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332091" title="Shangaan" nonfiltered="4353" processed="4336" dbindex="129483">
Els shangaan o shangana (tamb vatsonga o vitsonga) sn un grup tnic del sud de Moambique, de la provncia de Gaza i de la provncia de Maputo. Ocupen principalment terres al Limpopo i una part viuen al costat sud-afric on sn anomenats tsonga.

Els Shangaan parlen la llengua tsonga a ms del portugus o angls. Sn generalment cristians, per dividits en catlics i protestants. El seu nom deriva del seu primer cap Soshangane.

Els shangaans van governar l'Imperi ngoni zulu creat per Soshangane (que va dominar als tsonga desprs anomenats mashangane o machangane i va anomenar els seus dominis com a Gaza pel seu avi, un guerrer swazi), i la capital del qual fou Mossurize a la moderna Zimbabue (l'imperi de Gaza comprenia el sud-est de Zimbabue, i la zona de Moambique cap  al riu Save, amb les provncies de Sofala, Manica, Inhambane, Gaza i Maputo, a ms d'algunes zones de Sud-frica). Soshangane va traslladar la capital de Mossurize cap a la provncia de Gaza, i a la seva mort (1858) els seus fills Mawewe i Mawila o Mzila es van disputar el poder i el darrer va acabar triomfant el 1861 amb ajut portugus. A la seva mort el va succeir (1884) el seu fill  Gungunyana (o  Ngungunhane) que va traslladar la capital ms al sud a Manjakazi. El 1885 la Conferncia de Berln va repartir frica i encara que Gunguyana (Ngungunhane), va provar de resistir, fou capturat pels portuguesos el 1895 i empresonat a Mandlakazi i desprs enviat a les Aores on va morir el 1906.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332093" title="Os sobreviventes" nonfiltered="4354" processed="4337" dbindex="129484">
Os sobreviventes ("Els supervivents") s el primer lbum de Srgio Godinho, publicat el 1971.

 Pistes .

Lletres i canons de Srgio Godinho, excepte on s'indica altrament.

 "Que fora  essa?"   3:51 ("Quina fora s aquesta?");
 "A-A-E-I-O"   2:10;
 "Descansa a cabea (estalajadeira)"   2:30 ("Reposa el cap (alberguera)");
 "Paula"   2:48;
 "Que bom que "   1:45 ("Que n's de bo");
 "O charlato" (msica de Jos Mrio Branco)   3:27 ("El palatreca");
 "Farto de voar"   2:25 ("Tip de volar");
 "Senhor Marqus"   1:20 ("Senyor Marqus");
 "Cantiga da velha me e dos seus dois filhos" (msica de Jos Mrio Branco)   4:01 ("Cantiga de la mare vella i els dos fills");
 "A linda Joana"   1:31 ("La bella Joana");
 "Romance de um dia na estrada"   4:05 ("Romano d'un dia al carrer");
 "Mar alta"   3:19 ("Marea alta");




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332094" title="ngel Galarza" nonfiltered="4355" processed="4338" dbindex="129485">
ngel Galarza Gago (Zamora, 1892 - Pars, 1966) va ser un jurista i poltic espanyol. Cofundador del Partit Radical Socialista. D'mplia formaci jurdica, especialitzat en dret penal, fou un actiu combatent contra la dictadura de Primo de Rivera, participant en el Pacte de Sant Sebasti. Nomenat Fiscal General de l'Estat desprs de la proclamaci de la Segona Repblica, en 1931 va ser escolli diputat per la provncia de Zamora a les eleccions generals espanyoles de 1931 i 1936, i va passar, amb la creaci de la Gurdia d'Assalt, a la Direcci general de Seguretat. 

El 1933 es va integrar en el Partit Socialista Obrer Espanyol, molt prxim a les tesis de Francisco Largo Caballero, qui el va nomenar Ministre de Governaci en el gabinet que va formar en 1936 una vegada iniciada la guerra civil. La seva falta de resposta davant successos com l'incendi d'esglsies i la persecuci de religiosos per bandes "incontrolades", va dur a la seva destituci al maig de 1937. Alguns autors neofranquistes li atribueixen la creaci de les checas de repressi dels "desafectes" durant la Guerra Civil en la zona republicana. Desprs de la guerra es va exiliar a Frana, on va morir.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332096" title="Pr-histrias" nonfiltered="4356" processed="4339" dbindex="129486">
Pr-histrias s el segon lbum de Srgio Godinho, publicat el 1972.

 Pistes .

Lletras i msica de Srgio Godinho, excepte quan s'indica altrament.

 "Barnab"   3:17 ("Bernabeu");
 "A noite passada"   4:29 ("La nit passada");
 "Aprendi a amar"   2:58 ("He aprs a amar");
 "Eh! Meu irmo (ou mais uma cano de medo)"   2:18 ("Ep! Mon germ (o una can ms de por)");
 "Porto, Porto"   4:17;
 "O'Neill (alguns poemas com endereo)" (Letra de Alexandre O'Neill)   1:03 ("O'Neill (alguns poemes amb adrea)");
 "Pode algum ser quem no ?"   2:50 ("Que pot alg sser qui no s?");
 "At Domingo que vem"   3:05 ("Fins al diumenge propvinent");
 "J a vista me fraqueja"   3:37 ("La vista ja em fa figa");
 "O homem dos sete instrumentos"   3:35 ("L'home dels set instruments");






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332099" title="Yao" nonfiltered="4357" processed="4340" dbindex="129487">
Els yao o wa yao sn un grup tnic de Moambic al sud del llac Niassa. Molts sn musulmans. El seu nombre s de l'entorn de dos milions repartits entre Moambic, Malawi i Tanznia dels quals una quarta part viuen a Moambic. s un dels pobles ms pobres del mon per amb una forta identitat cultural. El origen tradicional dels yao se situa entre el riu Rovuma i el riu Lujenda al nord de Moambic. 

Els yao van comerciar amb els mercaders rabs, negociant amb vor i esclaus a canvi de vestits i armes. Aquest trfic els va enriquir i els caps yao dominaren la moderna provncia de Niassa al segle XIX (els yao s'hi van desplaar, ja que abans vivien a Malawi i Tanznia). Al comenament del segle XX van esdevenir tots musulmans. Els britnics els van atacar diverses vegades per impedir el trfic d'esclaus. 

Un dels caps ms importants fou Mataca o Mataka. El 1897 la Companyia de Niassa (que tenia la concessi del territori de l'estat portugus) va projectar una expedici contra ell, pero davant la resistncia que s'esperava, el pla es va abandonar; el 1889 finalment va aconseguir portar a terme amb xit el projecte contra Mataca, amb el suport d'un cos de 200 soldats colonials regulars blancs i 2800 indgenes, establint una posici a Metarica; des de aqu el 1900 la companyia va poder ocupar Messumba o el 1902 Metangula, ambdues a la riba del llac Niassa. Matacae es va convertir al islam per assegurar una estructura social forta al seu poble. La capital dels yao de Moambic era Chiconono. Entre 1915 i 1917 el territori fou teatre d'actes de resistncia de la poblaci local i els alemanys de l'frica Oriental Alemanya hi van fer algunes incursions desprs del 1916 quan la guerra va esclatar entre Portugal i Alemanya. Els portuguesos van construir una carretera que va afavorir la ocupaci efectiva del Planalto de Mueda. La companyia de Niassa va consolidar aquesta dominaci vers el 1920. Sota els portuguesos els yao van esdevenir agricultors forats, per mai van abandonar la seva cultura i tradicions. Els seus territoris sn el nord i est de la provncia de Niassa, i a la capital Lichinga sn el 40%.

A Malawi es van establir al pas al segle XIX. Entre les persones d'aquesta tnia el president Bakili Muluzi. Pel seu contacte amb els rabs disposaven d'armes i podien derrotar els seus vens (com els ngoni o els chewa) fcilment. 

A Tanznia es van oposar als alemanys; el 1890 el rei yao Machemba va refusar reconixer la autoritat del comandant alemany Von Wismman per va acceptar comerciar amb els alemanys; finalment els alemanys els van sotmetre.

Els yao parlen la llengua chiyao, coneguda tamb com a  Achawa, Adsawa, Adsoa, Ajawa, Ayawa, Ayo, Ayao, Djao, Haiao, Hiao, Hyao, Jao, Veiao, o Wajao; el parla un mili de persones a Malawi i mig mili a Moambique i altre mig mili a Tanznia. Molts yao parlen portugus a Moambic i angles als altres dos pasos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332104" title="Lrio" nonfiltered="4358" processed="4341" dbindex="129488">
El Lrio s un riu de Moambic. Marca el limit entre provncia de Cabo Delgado i la provncia de Nampula (al sud de la primera).

El riu neix a la riba est del llac Chirwa i es dirigeix al nord-est i desprs al est, fins a desaiguar a l'oce ndic, a la badia de Lrio, al sud de Pemba, prop de la vila de Mazeze. 

El seu afluent principal s el Malema, que se li uneix per la dreta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332105" title="Llus I Gonzaga" nonfiltered="4359" processed="4342" dbindex="129489">

Llus I Gonzaga o Llus I de Mntua ( en itali: Ludovico I Gonzaga) ( ? 1268 - Mntua, Senyoriu de Mntua 1360 ) fou un noble itali que va esdevenir Senyor de Mntua entre 1328 i 1360 i fou l'iniciador de la dinastia Gonzaga.

Ascens al poder.
Va nixer el 1268 sent fill de Guiu Gonzaga. El 1313 fou nomenat podestat de Mntua i el 1319 de Parma, entrant en conflicte amb els Bonacolsi en la primera ciutat pel poder. El 14 d'agost de 1328, a l'edat de 60 anys, feu un cop d'estat a Mntua per expulsar Rinald Bonacolsi, el qual havia estat nomenat vicari per Enric VII del Sacre Imperi Romanogermnic i mor en l'acte. La lluita entre gelfs i gibellins esclat, i el 16 d'agost la facci gelfa dels Gonzaga es feu amb el poder i Llus fou nomenat "Capit General del Poble", un ttol equivalent al de senyor de la ciutat i que fou confirmat l'any segent per l'emperador Llus IV amb el ttol de "vicari imperial". 

El control de la ciutat fou aconseguit de forma rpida grcies a les bones possicions dels Gonzaga dins dels organismes de funcionament d'aquesta, especialment entre els jutges, administradors i ambaixadors. Durant el seu regnat la ciutat s'enriqu a costa de la guerra inicial entre la Repblica de Vencia i el Senyoriu de Mil aix com entre Vencia i l'Imperi Otom, convertint Mntua en el graner del nord de la pennsula italiana.

Npcies i descendents.
Es cas en primeres npcies amb Riquilda Ramberti, amb la qual tingu:
Felip Gonzaga (?-1356), pare d'Egidiola Gonzaga, casada amb Mateu II Visconti.
Guiu I Gonzaga (1290-1369), senyor de Mntua;
Feltrino Gonzaga (?-1374);
Azzo Gonzaga (?);
Albert Gonzaga (?);
Margarida Gonzaga (?);
Tomassina Gonzaga (?-1319);

En segones npcies es cas amb Caterina Malatesta, filla de Pandolf I Malatesta. D'aquesta uni nasqureren:
Corrado Gonzaga (?);
Federigo Gonzaga (?);
Giovanni Gonzaga (?);
Mario Gonzaga (?);
Giacomo Gonzaga (?);
Matteo Gonzaga (?);

En terceres npcies es cas l'any 1340 amb Novela Malaspina, amb la qual no tingu fills.

Llus Gonzaga mor el 18 de gener de 1360 a la ciutat Mntua.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/gonzaga/gonzaga1.html;
  Primo capitano generale di Mantova e capostipite della casata;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332107" title="Mtode del descens infinit" nonfiltered="4360" processed="4343" dbindex="129490">
El mtode de descens infinit s un argument matemtic relacionat amb la demostraci per inducci, i tamb amb la reducci a l'absurd. Utilitza el fet que una successi de nombres naturals estrictament decreixent s necessriament finita. Aquest mtode descansa sobre un dels axiomes dels nombres naturals : tot conjunt no buit de nombres naturals t un element que s el ms petit de tots.
Per tant, per demostrar que els enters no posseeixen una propietat n'hi ha prou en demostrar que si exists algun enter que la tingus llavors se'n podria trobar un altre estrictament ms petit que tamb la tindria.

 Principi .

Sigui P(n) una propietat que fa intervenir un enter n. S'intenta demostrar que P(n) s falsa per a tot n. Per aix es procedeix com segueix:
Se suposa que per a un natural a qualsevol, P(a) s verdadera. ;
Per un argument matemtic a precisar en cada cas, es demostra que si P(n) s verdadera, llavors P(m) s tamb verdadera per a un natural m estrictament inferior a n. ;
Llavors es pot concloure que P(n) no s mai verdadera ja que la successi de naturals que verifiquen la propietat P(n) mai no pot ser estrictament decreixent i infinita.

Aquest mtode serveix essencialment per demostrar que no existeix cap natural responent a una certa propietat a base de construir una nova soluci natural estrictament ms petita que la precedent (en un sentit a precisar en cada cas). Si una suposici indueix la possibilitat de l'existncia d'una successi infinita i estrictament decreixent de naturals llavors aquesta suposici s falsa: en efecte es construiria aix un natural que seria ms petit que el ms petit dels naturals: 0.

 Limitacions .

Cal fixar-se que el descens infinit descansa en el fet que els naturals tenen un element mnim i que la separaci entre ells no es pot fer ms i ms petita. No s'aplica doncs en el conjunt dels enters perqu no tenen element mnim, per exemple,  la successi  definida per  et  s estrictament decreixent i infinita. Tampoc s'aplica al conjunt dels racinals encara que es restringeixi als racional positius, perqu la distncia entre ells es pot anar fent ms i ms petita sense acabar mai, per exemple, la successi  s estrictament decreixent i infinita.

 Exemples .
 
 Per demostrar que no existeixen naturals ms grans que zero x i y tals que  (1), se suposa que s que existeixen, llavors x ser parell i s'escriur . L'igulatat (1) s'escriur , per tant .
 Llavors es tindr y parell. S'escriur . Els naturals  i  verifiquen altre cop . ;
 Aix es pot crear una successi una successi de nombres naturals (els quadrats sn sempre positius) estrictament decreixent que verifiquen (1). ;
 Aix s absurd i per tant es conclou que no existeixen pas cap parell de nombres naturals no nuls x i y tals que .

 Histria .

Aquest mtode apareix en els Elements d'Euclides, per s sobretot Pierre de Fermat que el formula explcitament i s de fet un instrument important en el seu programa per a la teoria dels nombres naturals; apareix en particular en la seva prova del teorema que la superfcie d'un triangle rectangle del qual els costats sn enters no pot ser el quadrat d'un enter, prova que constitueix la seva Observaci 45 sobre les Aritmtiques de Diofantnt i que va ser publicada per primera vegada el 1670, a l'edici pstuma d'aquestes observacions que va fer Samuel de Fermat. Aquest teorema porta a la demostraci de l'ltim teorema de Fermat per a n=4. Frenicle de Bessy se serveix tamb del mtode de descens infinit, segons Fermat, al seu Tractat dels triangles rectangles en nombres, editat el 1676. Tamb va ser utilitzada per Euler per establir la demostraci del teorema dels dos quadrats de Fermat, i en nombroses investigacions de teoria de nombres. Una variant ha estat posada a la prctica per demostrar el teorema de Faltings segons el qual l'estructura dels punts amb coordenades racionals (o ms generalment amb coordenades en un cos de nombres) sobre una corba ellptica s un grup abeli finit.

Nota.


 Referncies.
W. H. Bussey, Fermat's Method of Infinite Descent, The American Mathematical Monthly 25, 333-337

P. Bussotti, Der "unendliche Abstieg" von Fermat bis Gau, Rauner, 2006.

R. Cassinet, Histoire de la descente infinie de Campanus  Hilbert, Cahier du sminaire d'histoire des mathmatiques de Toulouse 2: B, 1-25.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332109" title="Melchor Rodrguez Garca" nonfiltered="4361" processed="4344" dbindex="129491">
Melchor Rodrguez Garca (Sevilla, 1893    Madrid, 14 de febrer de 1972) tamb conegut com el ngel Rojo, fou un sindicalista anarquista espanyol, regidor, delegat de presons i breument alcalde de Madrid, durant la Guerra Civil Espanyola.

Rest orfe de pare sent encara un nen, en morir en un accident als molls del Guadalquivir. La seva mare era costurera i cigarrera. Va estudiar en l'escola de l'asil fins a l'edat de tretze anys. A partir de llavors, acuitada la seva famlia per una pobresa extrema, va comenar a treballar de calderer en un taller de Sevilla. Ja en la seva adolescncia va intentar fer de torero i va abandonar la seva casa per a recrrer diverses fires amb millor o pitjor sort. El Cosso (l'enciclopdia taurina per antonomsia) cont una referncia a Melchor Rodrguez, citat com nic destre que va combinar el toreig amb la poltica. Melchor va torejar a Sanlcar de Barrameda en 1913, i posteriorment en places cada vegada ms importants fins a arribar a la de Madrid. All va sofrir una greu agafada a l'agost de 1918, retirant-se en 1920 desprs d'algunes corregudes a Viso, Salamanca i Sevilla. 

Finalitzada la seva aventura taurina es va traslladar a Madrid, on va comenar a treballar de xapista cap a 1921. Aviat es va sentir atret pels moviments de lluita obrera de la capital, i es va afiliar a l'Agrupaci Anarquista de la Regi Centre immediatament desprs de la seva fundaci (carnet n 3). Poc desprs va ser nomenat president del Sindicat de Carrossers, de caire anarquista, i va passar a militar en les files de la CNT. All va comenar la seva lluita en favor dels drets dels reclusos, fins i tot d'aquells d'ideologia contrria a la seva, cosa que li va costar la pres moltes vegades durant la monarquia i la Repblica. 

Guerra civil. 
En esclatar la Guerra Civil Espanyola de 1936, les organitzacions anarquistes van cooperar amb el govern. El 10 de novembre, Melchor Rodrguez va ser nomenat delegat especial de presons de Madrid. Des d'aquest lloc va intentar detenir les saques de presos de les presons de Madrid (trasllats de grups de reclusos que eren posteriorment afusellats a Paracuellos de Jarama (matances de Paracuellos) i altres llocs propers a la capital), encara que davant diferents pressions i interferncies perqu aquestes prosseguissin va dimitir  el dia 14. Va reprendre el seu crrec el dia 4 de desembre desprs de les protestes del Cos Diplomtic i del president del Tribunal Suprem, Mariano Gmez. 

No obstant aix aquesta vegada ho va fer amb poders plenipotenciaris com a Delegat General de Presons, atorgats pel llavors ministre de Justcia del Govern republic, l'anarquista Garca Oliver. Solament llavors aconsegu detenir les matances de Paracuellos i la situaci de terror de les presons, al preu d'enfrontar-se amb alguns dirigents comunistes que pretenien seguir amb aix, i amb gran risc de la seva vida en diverses ocasions segons testimoniatges de nombrosos testimonis presencials . Va tenir doncs la responsabilitat no noms de vigilar els rgims i prevenir les fugides, sin tamb d'evitar les agressions i linxaments de presos que algunes milcies i grups armats van efectuar. En aquests anys, en diverses provncies, es van donar diversos casos de saques i assassinats de presos sospitosos de collaborar amb el bndol nacionalista, molts d'ells sense haver estat jutjats. Les principals causes foren :
El lliurament d'armes, arran de la revolta, a grups molt polititzats i amb poca disciplina. ;
La recrudescncia de les rivalitats poltiques, ja existents en els anys anteriors, durant el llarg lloc de Madrid que sofria freqents bombardejos d'objectius civils. ;
El coneixement que les tropes rebels tamb mataven a gent, sense judici previ, en la zona per ells controlada. ;
La debilitat del govern republic en els primers mesos de la guerra que va fer que no es castiguessin degudament aquests assassinats. ;

Una de les primeres mesures preses per Melchor Rodrguez com delegat de presons va ser la implantaci d'una norma segons la qual quedava prohibida sense la seva autoritzaci personal la sortida de presos de les presons entre les 7 de la tarda i les 7 del mat. Aquesta ordre va suposar en bona mida la fi dels passejos nocturns de presoners. L'expressi era un eufemisme de l'poca per a denominar als nombrosos assassinats de reclusos que havien estat posats en llibertat poc temps abans, el que solia succeir durant les hores de la nit. 

Una de les actuacions ms destacades de Melchor Rodrguez va tenir lloc durant uns disturbis, desprs que l'Exrcit franquista bombardegs el camp d'aviaci d'Alcal de Henares. Una concentraci de protesta, en la qual participaven milicians armats, va arribar a la pres d'Alcal de Henares, entrant els capitosts fins al despatx del director, on van exigir l'obertura de celles per a linxar a diversos presos. Rodrguez va acudir a la pres i es va enfrontar a la torba, donant fins i tot l'ordre de proporcionar armes als reclusos en cas que els assaltants persistissin en la seva obstinaci. En aquesta i altres intervencions similars (p.ex. en la Pres Model de Madrid) va aconseguir impedir personalment vexacions o execucions arbitrries de reclusos, que havien estat prctica comuna fins a la seva arribada al crrec. Aix va salvar in extremis la vida de moltes persones, algunes de les quals van donar desprs testimoniatge de l'humanitarisme de Rodrguez Garca (p.ex. els militars Agustn Muoz Grandes i Valentn Gallarza, Serrano Ser -que desprs formaria part dels governs de Franco-, el Dr. Mariano Gmez Ulla, els germans Rafael, Cayetano, Ramn i Daniel Luca de Tena, el futbolista Ricardo Zamora i els falangistes Rafael Snchez Mazas, i Raimundo Fernndez Cuesta, entre altres). En una altra ocasi, Melchor Rodrguez va denunciar que Jos Cazorla, conseller d'Ordre Pblic de la Junta de Defensa de Madrid mantenia presons privades illegals, pel que sembla controlades per membres del Partit Comunista. Rodrguez fou tamb nomenat regidor de Madrid, representant a la Federaci Anarquista Ibrica. Segismundo Casado el va nomenar alcalde de Madrid en els ltims dies de la guerra, sent ell l'encarregat de traspassar els poders als franquistes quan es va rendir Madrid, el 28 de mar de 1939.

Postguerra. 
A l'acabar la guerra civil Melchor Rodrguez va ser detingut, jutjat i condemnat a la pena de sis anys i un dia de pres per les seves activitats anarquistes i la seva actuaci en l'administraci republicana. Va comptar amb testimoniatges favorables de personalitats de la dreta, particularment el general Muoz Grandes, que van recordar com havia defensat la vida dels seus rivals poltics, i va ser posat en llibertat al cap d'un any i mig. A la seva mort en 1972 van acudir al sepeli moltes persones d'ideologies enfrontades; anarquistes i falangistes entre uns altres. Es va cantar l'himne anarquista "A las barricadas", transcorrent la cerimnia, malgrat el fet i a l'poca, sense cap incident. 

 Referncies .


Enllaos externs.
Melchor Rodrguez, el Schindler de la FAI, por Rafael Cid;
Melchor Rodrguez, "El ngel rojo";
Memorias sobre Melchor Rodrguez, en MemoriaLibertaria.org;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332113" title="Bzi" nonfiltered="4362" processed="4345" dbindex="129492">
El Bzi s un riu de Moambic que creua les provncies de Manica i de Sofala de oest a est, per desaiguar a l'oce ndic, al sud-oest de la ciutat de Beira, la segona del pas; al desaiguar forma un estuari.

La seva longitud es de 250 quilmetres, amb una conca de 31.000 km2. Al desaiguar deixa anar una mitjana de 79 metres cbics per segon. Junt amb el riu Pungwe, les seves crescudes provoquen inundacions peridiques.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332116" title=" queima-roupa" nonfiltered="4363" processed="4346" dbindex="129493">
 queima-roupa ("A boca de can") s un lbum de Srgio Godinho, publicat el 1974.

 Pistes .

Lletra i msica de Srgio Godinho llevat que no s'indiqui altrament.

 "Liberdade"   3:16 ("Llibertat");
 "Co raivoso"   3:33 ("Gos rabis");
 "A minha cachopa"   2:10 ("La meva ninoia");
 "Assim como um postal para o Canad"   3:38 ("Aix com una postal per a Canad");
 "Tem ratos"   0:53 ("Hi ha rats");
 "O meu compadre"   3:24 ("El meu compare");
 "Os pontos nos iis"   3:59 ("Tots els ets i els uts");
 "De corao e raa"   3:02 ("De cor i de raa");
 "Independncia"   1:35 ("Independncia");
 "Etelvina"   3:54;
 "O grande capital"   2:37 ("El gran capital");





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332117" title="Teatre Don Juan" nonfiltered="4364" processed="4347" dbindex="129494">
El Teatre Don Juan de Barcelona va ser un espai teatral, ubicat a travessera de Grcia nm. 103, cantonada via Augusta, de curta durada (1972-75). La impulsora del projecte va ser Mara Luisa Oliveda.

Espectacles representats.
 1973, gener. El difunto i El general desconocido, originals de Ren de Obaldia. Direcci d'Albert Miralles.
 1973. La pereza, original de Ricardo Talesnik. Direcci de Sergi Schaff.
 1974, gener. Matrcula 7264 JM 75, original de Jean-Jacques Bricaire i Maurice Lassaygues. Traducci de Mara Luisa Oliveda. Direcci de Josep Maria Coll.
 1975, gener. Historias de un Ruiz..seor, amb Pedro Ruiz i Montserrat Garca Sagus;
 1975, abril. Algo de ti en el arco iris, d'Eduard Criado. Amb Alejandro Ulloa i Martha May.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332118" title="Riu Save (Moambic)" nonfiltered="4365" processed="4348" dbindex="129495">
El riu Save (tamb Sabi) s un riu de Moambic i Zimbabue. Neix en aquest darrer estat a uns 80 km al sud d'Harare desprs corre al sud i a l'est fins a unir-se amb el riu Odzi; llavors gira al sud, forma les cataractes de Chiviria, i gira cap a l'oest de l'altipl oriental de Zimbabue, formant una vall; se li uneix llavors el riu Runde o Lundi que marca la frontera amb Moambic, amb una complicada confluncia a Mahenya. Llavors creua Moambic per les provncies de Gaza i Inhambane, fins arribar a l'oce ndic on desaigua.

Aquest riu marca els lmits entre les provncies de Gaza i Inhambane (al sud) i Manica i Sofala (al nord), encara que antigament, sota administraci de la Companyia de Moambic (fins 1942) els territoris de la societat  s'estenien als dos costats del riu. La regi al sud del riu fou favorable al Frelimo durant la guerra civil mentre al nord donava suport a la Renamo; el riu separa als shangaan (al sud) dels grups que parlen llenges shona al nord.

Histricament fou utilitzat com a ruta pel transport d'or, vori i altres productes entre Monomotapa i la costa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332120" title="Changane" nonfiltered="4366" processed="4349" dbindex="129496">
Changane s un riu de Moambic.

Neix prop de la frontera amb Zimbabue, a la provncia de Gaza. Creua aquesta provncia en direcci est i a la provncia d'Inhambane gira cap al sud fins que, prop de la vila de Chibuto, troba el  riu Limpopo en el que desaigua, a uns 50 de la seva desembocadura al costat de la ciutat de Xai-Xai.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332128" title="L7" nonfiltered="4367" processed="4350" dbindex="129497">


 El de la banda de rock estatunidenca L7 (banda de rock);
 El de la lnia 7 del Metro de Barcelona, abreviada L7;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332132" title="Limpopo" nonfiltered="4368" processed="4351" dbindex="129498">



El Limpopo s un riu del sud de l'frica. s el segon riu afric ms llarg dels que desaigen a l'oce ndic, noms superat pel Zambesi. La seva longitud es de 1.750 km i la conca de 415.000 km2. Desaigua una mitjana de 174.288 metres cbics per segon.

Neix al Transvaal a Sud-frica i t un curs irregular en direcci nord per girar desprs a l'est formant la frontera entre Sud-frica i Botswana i Zimbabue durant 640 km. Desprs entra en territori de Moambic fins desaiguar a l'oce ndic prop de Xai-Xai, port construt just a la seva desembocadura.

El seu principal tributari es el riu Olifants o Elefant (Olifants River o Elephant River). Altres afluents sn el Shashe, el Mzingwane i el Mwenezi.

A Sud-frica el riu voreja el Kruger National Park.

T un corrent variable segons les poques. A la part del Kalahari la conca se seca i el riu noms corre uns 40 dies l'any, per a mesura que avana, i especialment al masss de Waterber,  rep afluents i pluja, i augmenta el cabdal. A Moambic es desborda algunes vegades i el febrer del 2000 va provocar les catastrfiques inundacions que tant de mal van causar al pas.

El riu fou vist per primera vegada segurament per Vasco de Gama el 1498. No obstant aix, la regi est habitada des de molt antigament ja que s'hi han trobat restes d'Australopithecus de 3,5 milions d'anys.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332135" title="Binga" nonfiltered="4369" processed="4352" dbindex="129499">

La muntanya Binga s el punt ms alt de Moambic, amb 2.436 metres.

Es troba prop de la frontera amb Zimbabue, al Parc Transfronterer de Chimanimani, a la provncia de Manica. Forma part de la cadena de muntanyes Chimanimani, que en general es troben a Manicaland a Zimbabue.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332136" title="Batoid" nonfiltered="4370" processed="4353" dbindex="129500">


Batoidea, o batoids, s un superordre de peixos cartilaginosos que cont ms de 500 espcies catalogades en 13 famlies. Aquestes 13 famlies estn agrupades en tres ordres:

Rajiformes (rajades, escuranes, mantes rajades etc);
Pristiformes (peixos serra);
Torpediniformes (tremoloses);

Als batoids s'els coneix de manera general pel nom de rajades, per aquest terme es ms apropiat per aquells batoids que fan part dels ordres rajiformes i torpediniformes, en exclusi dels peixos serra.

Famlies.

Ordre Rajiformes.

 Famlia Anacanthobatidae;
 Famlia Erwinadfatilus;
 Famlia Gymnuridae;
 Famlia Hexatrygonidae;
 Famlia Myliobatidae;
 Famlia Plesiobatidae;
 Famlia Potamotrygonidae;
 Famlia Rajidae;
 Famlia Rhinobatidae;
 Famlia Urolophidae;

Ordre Pristiformes.

 Famlia Pristidae;

 Ordre Torpediniformes.

 Famlia Narcinidae;
 Famlia Torpedinidae;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332137" title="Eggnog" nonfiltered="4371" processed="4354" dbindex="129501">


Eggnog (tamb dit egg nog o llet de gallina) s una endolcida beguda de consum diari feta amb llet, nata, sucre, ous batuts (que li donen una teixidura espumosa), es fa tamb d'una varietat de llet de cabra, i amb un toc de canyella i nou moscada; en les versions alcohliques tamb existeix l'addici de diferents licors, com rom, brandi, whisky i sake. 

Eggnog s una beguda popular en Amrica del Nord, Amrica Central i Amrica del Sud i s normalment associada amb celebracions nadalenques com  Nadal i Cap d'Any. Eggnog s tamb molt popular Europa Central, per tan sols en la seua versi de conyac, que es pot comprar en quasi totes parts, principalment en els mercats de Nadal, durant el mes de novembre i desembre. Comercialment, els envasos eggnog no alcohlics estan disponible durant tot el Nadal i l'hivern.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332138" title="Trabucaire" nonfiltered="4372" processed="4355" dbindex="129502">
Trabucaire s aquell faccis, combatent, armat de trabuc (arma de foc porttil, de can curt i ample de boca acampanada). Normalment el nom s donat als bandolers catalans.

L's del mot trabucaire apareix per primer cop per anomenar als irregulars que participaren en la guerra contra la Repblica Francesa (1793-1795) i, posteriorment, als guerrillers de la guerra del Francs (1808-1814). Ms tard, el terme s'aplic tamb als insurgents reialistes durant el trienni constitucional (1820-1823) i els guerrillers carlins del 1833-1840. A part dels posteriors bandolers d'extracci camperola, tamb es don el nom als grups armats de la tercera guerra carlina (1873-1876).

Orgens histrics.
El bandolerisme catal ja t una forta importncia cap al segle XVI, s un bandolerisme "dels humils", conseqncia de la pobresa. Com a fenomen social important, el bandolerisme catal fou condicionat principalment per la crisi econmica, s a dir, per la manca d'adequaci entre unes estructures socioeconmiques i una demografia en augment. A Catalunya, com arreu d`Europa, s una creaci romntica la consideraci del bandolerisme i del seu protagonista com una mena d'heroi "poltic". El bandolerisme va contribuir a donar una conceptuaci especial de Catalunya a les altres esferes de la monarquia.


Folklricament parlant, les primeres noticies sobre els trabucaires daten de 1687 en una partida del llibre de comtes d'aquest any, conservat a l`arxiu del Claustre: "Cinc lliures, tres sous i deu (diners), pagats a Valenti Jalmar, administrador, per haver pagat i gastat per fer portar teia, illuminar les graelles i plvora per galejar en dita festivitat (Festa Major)".

"Galejar" o "Fer Gala" era, i continua essent, la missi dels anomenats trabucaires. Hem registrat un precedent dels trabucaires en les "alimries" amb les quals l'any 1571, fou celebrada a Solsona la victria de la Batalla de Lepant. Els trabucaires en una altra poca havien estat membres de l'exrcit privat dels senyors feudals. Amb el temps i a mesura que les guerres particulars anaven perdent intensitat, passaren a convertir-se en un grup folklric de luxe a disposici dels senyors. Tenien dues funcions definides: rebre amb honors als grans mandataris, en especial als alts crrecs de l'esglsia, amb l'objectiu que tots sabessin el pas del seu senyor.

Aquesta tradici d'acompanyament s la que ha conservat en bona part aquests grups armats, ja que amb el pas del temps van passar a convertir-se en un dels principals elements tradicionals de les festes majors.

Enllaos externs.
Coordinadora de trabucaires de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332141" title="Brazen Abbot" nonfiltered="4373" processed="4356" dbindex="129503">


Brazen Abbot s una banda finesa de rock. Originalment un projecte d'estudi d'un guitarrista blgar, el productor o lletrista Nikolo Kotzev, qui s resident fins, la banda que des de llavors ha fet diverses actuacions en directe. 

Un dels aspectes de la definici de Brazen Abbot s la contractaci de diversos cantants, cada lbum conta amb tres o quatre cantants , amb Gran Edman i Joe Lynn Turner havent aparegut en la majoria dels lbums de Brazen Abbot albums. Nikolo Kotzev originalment va intentar utilitzar un sol cantant; el cantant original Gran Edman noms podia comprometre's a gravar dues canons per al primer lbum a causa de les obligacions contractuals. A Glenn Hughes se li suposava de gravar la resta de les canons canons, no obstant aix les obligacions contractuals li van obstaculitzar el registre de ms de tres canons, moment en el qual Kotzev va portar a Thomas Vikstrm per a registrar la resta de canons. Kotzev estava tan complagut amb el resultat final que aix que va decidir seguir utilitzant diversos cantants per a futurs lbums. Quan es toca en directe, no obstant aix, Joe Lynn Turner sol ser l'nic cantant.
Molts dels membres del grup han aparegut tamb a l'ambiciosa opera rock de Nikolo Kotzev Nostradamus (2001); Brazen Abbot va estar aturat durant el temps que Kotzev treball en l'opera rock (1998 - 2001).
Els membres del grup Mic Michaeli, John Levn i Ian Haugland; els tres hi han tocat prviament amb la banda  de rock Europe.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332144" title="Sant Feliu mrtir" nonfiltered="4374" processed="4357" dbindex="129504">
Sant Feliu fou un mrtir giron mort durant l'ltima persecuci cristiana de Diocleci.

Primers anys.
Sant Feliu nasqu a la regi africana Scilitana de l imperi rom, en una famlia acomodada. Cursa els seus estudis juntament amb Sant Cugat a Cesarea Martima, i all hi t els primers contactes amb cristians. Es converteix rpidament al cristianisme i s batejat.

Vida a Girona.
Roma ha donat l ordre d extermini dels cristians en la que ser l ltima de les grans persecucions contra el cristianisme a l Imperi rom.
A Catalunya aquesta persecuci la dur a terme el pretor Daci.
Feliu i Cugat decidiren abandonar Scilitana, on la persecuci encara no havia arribat, disfressats de mercaders, i marxar a Tarraconensis, on la persecuci s dura, per ajudar els cristians all establerts.
Feliu arrib primer a Empries, per ms tard es trasllad a Girona, on s establ. A Girona promogu la fe cristiana i agaf molt renom entre els habitants de la ciutat, i les autoritats romanes, alarmades, el detingueren.

Martiri.
Les actes del seu martiri han estat fortament adulterades pels cristians amb l objectiu de divinitzar-lo. Segons s hi conta, les autoritats gironines dugueren a Feliu davant del tribunal del Pretor, qui l envia a la pres i, ms tard, el declar culpable.
Pat diferents tortures, i desprs el lligaren a uns cavalls i l arrossegaren per tot el poble. Diuen les actes que fou guarit miraculosament de les seves ferides i pass a diferents pobles, i acab a Sant Feliu de Guxols. A la platja d aquest poble li lligaren una roda de mol al coll i el tiraren al mar, per novament per intervenci divina, fou salvat.
Finalment la condemna es compleix i s mort sota el suplici d estirar-li la pell i la carn amb garfis de ferro.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332145" title="Torpediniformes" nonfiltered="4375" processed="4358" dbindex="129505">


Els Torpediniformes son un ordre de rajades anomenades comunament tremoloses. Tenen la propietat de produir descrregues elctriques per a la seva defensa.

Morfologia.

 El cos s deprimit.
 Presenten el disc arrodonit i el rostre truncat o recte, per no s anguls en cap cas.
 Musell arrodonit.
 Ulls sn petits.
 Boca petita i arquejada.
 Entre el crani i la part anterior de les dues aletes pectorals hi ha un rgan elctric a cada costat, format per nombrosos discs musculars disposats en forma de prisma que constitueixen una mena de condensador capa d'emetre fins a 220V.
 Les dues aletes dorsals es troben ben desenvolupades i situades a la cua.;

Alimentaci.

Es nodreixen d'animals bentnics. 

Hbitat.

Viuen sobre fons sorrencs i fangosos.

Llistat de famlies.
Segons ITIS.
 Hypnidae (Gill, 1862) (no reconegut per FishBase , que classifica aquests gneres a sota de Torpedinidae);
 Narcinidae (Gill, 1862);
 Narkidae (Fowler, 1934) (no reconegut per FishBase , que classifica aquests gneres a sota de Narcinidae);
 Torpedinidae (Bonaparte, 1838);

Segons FishBase.
 Narcinidae (Gill, 1862);
 Torpedinidae (Bonaparte, 1838);

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;
 AQUATAB.NET;
 UNEP-WCMC Species Database  ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332147" title="Comps (geometria)" nonfiltered="4376" processed="4359" dbindex="129506">

Un comps s un Instrument de construcci geomtrica que serveix per comparar i per transportar distncies. El verb llat compassare significava mesurar amb els seus passos.

Els Grecs atribuen la seva invenci a Talos, el nebot de Ddal. s aquest invent, entre altres coses, que va provocar que el seu oncle l assassins per gelosia.

Un comps est format per dos elements articulats en un punt. 
Els comps es classifiquen en funci de la seva concepci o del seu s.

Classificaci par concepci.
Tipus de punta.
Un comps t necessriament una punta que representa el centre del cercle. L altra punta pot ser un llapis, o una altra punta ( en aquest cas s diu de  punta seca . El llapis permet traar cercles o arcs de cercle. Els comps de punta seca s utilitzen per marcar cercles o arcs directament en el material, o per transportar distncies; el solen utilitzar a la indstria, en tallers, arquitectura, ebenisteria,  talladors de pedra... per mesurar o transportar distncies.




Comps de xarnera.

s el comps ms senzill. Est format per dos braos articulats per una xarnera. A vegades, t un mecanisme per bloquejar-lo en una determinada posici. En funci de la dimensi del sector , es pot anomenar comps de quart de cercle.



Comps de molla.

L articulaci del comps t una molla que separa els dos braos. Es regula amb un vis i un cargol que permeten bloquejar-lo en una posici determinada. T ms precisi que un comps d articulaci.



Classificaci per s.
El comps recte.

s la forma ms senzilla i clssica dels comps. Les dues branques sn rectes.



Comps de gruixos.

El Comps de gruixos s una eina de tra que permet llegir una cota, transferir mesures o controlar gruixos. Els seus dos braos tenen una forma caracterstica que fa que no molestin quan es mesura. 



Comps d interior. 

T la mateixa utilitat que un comps de gruix, per mesures interiors.



Comps de verga.

El  comps de verga est un comps format per dues peces lliscant sobre un perfil (verga) i que porten cada una una punta seca, un portamines, ...  S utilitza per grans dimensions, encara que v limitat per la longitud de la verga.



Comps de transferncia.

El comps de transferncia es una eina emprada per transferir els contorns d una forma sobre una altra forma.

 Sense comps? .
En geometria, el comps serveix per transportar distncies, traar cercles, construir angles, mediatrius... Es podria fer geometria sense comps?
Doncs si! La geometria sense comps, amb un regle sense graduar s anomena geometria projectiva i ha produt teoremes importants com el de Pascal, el de Pappus, el de  Desargues, el d  Hessenberg  ...

Tamb Georg Mohr (1672) i desprs Lorenzo Mascheroni (1972) varen demostrar que qualsevol construcci amb regle i comps es pot fer amb el comps sol
 
Fonts.
Adaptaci de la pgina francesa corresponent de la Viquipdia.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332160" title="La Mata (Toledo)" nonfiltered="4377" processed="4360" dbindex="129507">


La Mata s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Carriches i Santa Olalla al nord, Carmena a l'est, El Carpio de Tajo al sud i Mesegar de Tajo a l'oest.

 Demografia .



 Administraci .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332163" title="Pepino (Toledo)" nonfiltered="4378" processed="4361" dbindex="129508">


Pepino s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Cervera de los Montes, San Romn de los Montes, Cazalegas, Talavera de la Reina i Segurilla.

 Demografia .



 Administraci .


 Enllaos externs .
PepinOnline Web no oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332164" title="San Romn de los Montes" nonfiltered="4379" processed="4362" dbindex="129509">


San Romn de los Montes s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb  Marrupe, Hinojosa de San Vicente, Castillo de Bayuela, Cazalegas, Pepino i Cervera de los Montes.


Administraci.


Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332166" title="Santa Cruz del Retamar" nonfiltered="4380" processed="4363" dbindex="129510">


Santa Cruz del Retamar s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332167" title="Santa Olalla" nonfiltered="4381" processed="4364" dbindex="129511">


Santa Olalla s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332168" title="Sevilleja de la Jara" nonfiltered="4382" processed="4365" dbindex="129512">


Sevilleja de la Jara s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332169" title="San Martn de Pusa" nonfiltered="4383" processed="4366" dbindex="129513">


San Martn de Pusa s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.
 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332170" title="The Last Shadow Puppets" nonfiltered="4384" processed="4367" dbindex="129514">
The Last Shadow Puppets s una banda composta per Alex Turner d'Arctic Monkeys i Mile Kanes de The Rascals

 Histria .
L'agost de 2007, la revista NME anunci que el vocalista principal dels Arctic Monkeys, Alex Turner juntament amb Mile Kane, el vocalista de la recent banda The Rascals,  gravarien un lbum juntament amb James Ford com a productor i tocant la bateria. Turner i Kane es van fer amics durant el tour pel Regne Unit dels Arctic Monkeys (Maig-Juny 2005) on la ex banda de Kane, The Little Frames, particip com a telonera. The Little Frames van acompanyar tamb als Arctic Monkeys en el seu tour de 2007, tamb al Regne Unit, on Turner i Kane van escriure algunes canons junts per a un projecte en collaboraci. Aquesta collaboraci es va estendre fins a tal punt, que Kane particip tocant la guitarra a "505", can que tanca l'lbum Favourite Worst Nightmare i en els "B-sides" del senzill "Fluorescent Adolescent", "The Bakery" i "Plastic Tramp". Kane tamb ha acompanyat als Arctic Monkeys en alguns dels seus concerts del 2007, incloent el mini-festival Lancashire County Cricket Club i la seva aparici al Glastonbury 2007.


El inici de les gravacions del seu lbum va tenir lloc a Frana a finals d'agost de 2007 i va contar amb nou material afegit entre agost i desembre. Al desembre es va unir el violinista Owen Pallett qui, juntament a la London Metropolitan Orchestra, s'encarregaria dels arranjaments de cordes. Durant la gravaci, Turner i Kane contractaren els serveis per a produir un film on es presentaria tota la histria del projecte.


El 20 de febrer de 2008, el duet revel que serien coneguts com The Last Shadow Puppets i que el seu lbum es titularia The Age of the Understatement amb data de sortida al 21 d'abril de 2008. El primer senzill "The Age of the Understatement" seria tret una setmana abans, el 14 d'abril, i inclouria una nova can titulada "Two Hearts in Two Weeks" acompanyada dels "covers" "Wondrous Place" de Billy Fury i "In the Heat of the Morning" de David Bowie (que Turner menciona como un dels seus favorits
). El duo ha dit que en aquesta producci s'inspiraren en Scott Walker i en les primeres etapes de Bowie.


La banda va donar el seu primer show el 4 de mar de 2008 a Sound Records, Brooklin, Nueva York i van tenir el seu segon concert al Lower East Side s Cake Shop la nit posterior.


D'acord amb una entrevista donada per a la NME i publicada el 23 de mar de 2008, va ser anunciat que el segon senzill de la banda seria "Standing Next To Me".

 Discografia .
 Discs .
The Age of the Understatement (21 d'abril, 2008);

 Singles .
"The Age of the Understatement" (14 d'abril, 2008).
"Standing Next to Me" (7 de juliol, 2008).

 Enllaos externs .
 Pgina oficial (Angls);

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332172" title="Boadilla del Monte" nonfiltered="4385" processed="4368" dbindex="129515">

Boadilla del Monte s un municipi de la Comunitat de Madrid, a l'oest de Madrid i limita al Nord amb Majadahonda, al sud amb Villaviciosa de Odn i Alcorcn, a l'est amb Pozuelo de Alarcn i a l'oest amb Brunete i Villanueva de la Caada. 

Els principals nuclis poblacionals, a ms del nucli antic, sn les urbanitzacions de Monteprncipe, Olivar de Mirabal, Parque Boadilla i Las Lomas, conegudes com urbanitzacions histriques. Annexes a aquestes es troben Bonanza, Monte de las Encinas, Pino Centinela, Valdecabaas i Valdepastores; i de recent construcci cap destacar el Residencial Segle XXI i les zones de Vias Viejas. 

Geografia. 
Geogrficament, se situa en un terreny creuat per rierols, a ms del riu Guadarrama. Es troben grans extensions d'alzines, pins, llenyes altes i baixes i pasturatges. s una topografia moguda per de pendents suaus amb orientaci general al S.O. 
Sls. 
Prcticament la totalitat del terme municipal pertany al mioc inferior, classificant-se el seu sl dintre del samartienc, amb composici de calcries, margues i guixos. 

Enllaos externs.
Boadilla Digital;
Ajuntament de Boadilla del Monte;
Diari digital de Boadilla del Monte;
Pgina cultural del Boadilla;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332174" title="Santa Ana de Pusa" nonfiltered="4386" processed="4369" dbindex="129516">


Santa Ana de Pusa s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332176" title="Torrecilla de la Jara" nonfiltered="4387" processed="4370" dbindex="129517">


Torrecilla de la Jara s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.

 Demografia .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332179" title="Villanueva de Bogas" nonfiltered="4388" processed="4371" dbindex="129518">


Villanueva de Bogas s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa. Limita amb Huerta de Valdecarbanos, La Guardia, Tembleque i Mora,

 Demografia .



Administraci.



Enllaos externs.
La Passi a Villanueva de Bogas;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332180" title="Majadahonda" nonfiltered="4389" processed="4372" dbindex="129519">

Majadahonda s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al sud amb Boadilla del Monte i a l'oest amb Pozuelo de Alarcn, al nord amb Las Rozas de Madrid i a l'est amb Villanueva de la Caada i Villanueva del Pardillo.  

Durant la presa de Madrid en la Guerra Civil espanyola va ser escenari de durs combats. Actualment la poblaci ronda les 65.003 persones. La seva expansi ha estat accelerada, com en tots els pobles i ciutats pertanyents el rea metropolitana de Madrid. Compta amb gran quantitat de serveis i la presncia de bastants empreses del sector terciari. 

 Enllaos externs .

Ayuntamiento de Majadahonda;
InfoMajadahonda.com;
Noticias de Majadahonda;
Foro de Opinin de Majadahonda;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332181" title="Valdeverdeja" nonfiltered="4390" processed="4373" dbindex="129520">


Valdeverdeja s un municipi de la provncia de Toledo, a la comunitat autnoma de Castella la Manxa.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332183" title="The Age of the Understatement" nonfiltered="4391" processed="4374" dbindex="129522">


The Age of the Understatement s l'lbum debut de The Last Shadow Puppets, banda formada per Alex Turner dels Arctic Monkeys, Miles Kane de The Rascals i Simian Mobile Disco membre James Ford. Va sortir el 21 d'abril 2008al Regen Unit, seguint el llanament del single single la setmana anterior.  Aquest va arribar a les llistes britniques com a nmero 1 el 27 d'abril 2008.L'lbum ja ha venut gaireb 130.000 cpies al Regne Unit i ha estat nominat per els Mercury Music Prize del 2008.

Llista de canons.
Totes les canons escrites per Alex Turner i Miles Kane.
 "The Age of the Understatement"   3:07;
 "Standing Next to Me"   2:18;
 "Calm Like You"   2:26;
 "Separate and Ever Deadly"   2:38;
 "The Chamber"   2:37;
 "Only the Truth"   2:44;
 "My Mistakes Were Made for You"   3:04;
 "Black Plant"   3:59;
 "I Don't Like You Anymore"   3:05;
 "In My Room"   2:29;
 "Meeting Place"   3:55;
 "The Time Has Come Again"   2:22;

Banda.
Vocalista, guitarra, baixos   Alex Turner, Miles Kane;
Percussi   James Ford;
Director   Owen Pallett;
Orquestra   London Metropolitan Orchestra (recorded by Steve McGlaughlin);
Producci.
Producci   James Ford;
Barreja   James Ford, Richard Woodcraft;
Enginyers   Jimmy Robertson;
Diseny de la portada   Matthew Cooper;
Fotografia de la portada   Sam Haskins;
Model de la fotografia   Deidre O' Callahan;
Discogrfica   EMI Music Publishing and Deltasonic Music;
Managers   Geoff Barradale and Ian McAndrew for Widelife Entertainment;

Llistes.



Release history.


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332184" title="Districte de Millau" nonfiltered="4392" processed="4375" dbindex="129523">
El Districte de Millau s una divisi administrativa francesa del departament de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. El cap del districte s la sotsprefectura de Millau. Es composa de 15 cantons i 101 municipis.

Composici.
Cant de Belmont-sur-Rance ;
Cant de Camars ;
Cant de Campagnac ;
Cant de Cornus ;
Cant de Millau-Est ;
Cant de Millau-Ouest ;
Cant de Nant ;
Cant de Peyreleau ;
Cant de Saint-Affrique ;
Cant de Saint-Beauzly ;
Cant de Saint-Rome-de-Tarn ;
Cant de Saint-Sernin-sur-Rance ;
Cant de Salles-Curan ;
Cant de Svrac-le-Chteau ;
Cant de Vzins-de-Lvzou.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332185" title="Calamus campechanus" nonfiltered="4393" processed="4376" dbindex="129524">

 Calamus campechanus s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 21 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (Pennsula del Yucatn i Nicaragua). 
.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332188" title="Districte de Villefranche-de-Rouergue" nonfiltered="4394" processed="4377" dbindex="129525">
El Districte de Villefranche-de-Rouergue s una divisi administrativa francesa del departament de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. El cap del districte s la sotsprefectura de Villefranche-de-Rouergue. Compta amb 8 cantons i 64 municipis. 

Composici.
Cant d Aubin ;
Cant de Capdenac-Gare ;
Cant de Decazeville ;
Cant de Montbazens ;
Cant de Najac ;
Cant de Rieupeyroux ;
Cant de Villefranche-de-Rouergue ;
Cant de Villeneuve.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332189" title="Calamus cervigoni" nonfiltered="4395" processed="4378" dbindex="129526">

 Calamus cervigoni s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 20 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: s un endemisme de Veneuela.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332190" title="Districte de Rodez" nonfiltered="4396" processed="4379" dbindex="129527">
El Districte de Rodez s una divisi administrativa francesa del departament de l'Avairon, a la regi de Migdia-Pirineus. El seu cap s Rods (Avairon), que tamb s el cap del departament. Compta amb 23 cantons i 139 municipis. 

Composici.
Cant de Baraqueville-Sauveterre ;
Cant de Bozouls ;
Cant de Cassagnes-Bgonhs ;
Cant de Conques ;
Cant d'Entraygues-sur-Truyre ;
Cant d'Espalion ;
Cant d'Estaing ;
Cant de Salvetat-Peyrals ;
Cant de Laguiole ;
Cant de Laissac ;
Cant de Marcillac-Vallon ;
Cant de Mur-de-Barrez ;
Cant de Naucelle ;
Cant de Pont-de-Salars ;
Cant de Rquista ;
Cant de Rignac ;
Cant de Rodez-Est ;
Cant de Rodez-Nord ;
Cant de Rodez-Ouest ;
Cant de Saint-Amans-des-Cots ;
Cant de Saint-Chly-d'Aubrac ;
Cant de Saint-Geniez-d'Olt ;
Cant de Sainte-Genevive-sur-Argence.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332191" title="Calamus leucosteus" nonfiltered="4397" processed="4380" dbindex="129528">

Calamus leucosteus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 46 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des de Carolina del Nord al sud de Florida, i tot el Golf de Mxic.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332192" title="Cantons de l'Avairon" nonfiltered="4398" processed="4381" dbindex="129529">
Llista dels 46 Cantons de l'Avairon del departament francs de l'Avairon, agrupats per districtes:

 Districte de Millau (15 cantons - sotsprefectura: Millau) :cant de Belmont-sur-Rance - cant de Camars - cant de Campagnac - cant de Cornus - cant de Millau-Est - cant de Millau-Ouest - cant de Nant - cant de Peyreleau - cant de Saint-Affrique - cant de Saint-Beauzly - cant de Saint-Rome-de-Tarn - cant de Saint-Sernin-sur-Rance - cant de Salles-Curan - cant de Svrac-le-Chteau - cant de Vzins-de-Lvzou;

 Districte de Rodez (23 cantons - prefecture: Rods) :cant de Baraqueville-Sauveterre (cap :Baraqueville) - cant de Bozouls - cant de Cassagnes-Bgonhs - cant de Conques - cant d'Entraygues-sur-Truyre - cant d'Espalion - cant d'Estaing - cant de Laguiole - cant de Laissac - cant de Marcillac-Vallon - cant de Mur-de-Barrez - cant de Naucelle - cant de Pont-de-Salars - cant de Rquista - cant de Rignac - cant de Rodez-Est - cant de Rodez-Nord - cant de Rodez-Ouest - cant de Saint-Amans-des-Cots - cant de Saint-Chly-d'Aubrac - cant de Sainte-Genevive-sur-Argence - cant de Saint-Geniez-d'Olt - cant de Salvetat-Peyrals;

 Districte de Villefranche-de-Rouergue (8 cantons - sotsprefectura: Villefranche-de-Rouergue) :cant d'Aubin - cant de Capdenac-Gare - cant de Decazeville - cant de Montbazens - cant de Najac - cant de Rieupeyroux - cant de Villefranche-de-Rouergue - cant de Villeneuve;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332194" title="Calamus mu" nonfiltered="4399" processed="4382" dbindex="129530">

Calamus mu  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 26,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic sud-occidental: s un endemisme del sud-est del Brasil.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332201" title="Calamus nodosus" nonfiltered="4400" processed="4383" dbindex="129531">

Calamus nodosus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 54,4 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des de Carolina del Nord al sud de Florida, i tot el Golf de Mxic.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332202" title="Calamus penna" nonfiltered="4401" processed="4384" dbindex="129532">

 Calamus penna s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 46 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des de Florida (Estats Units) i el nord-est del Golf de Mxic fins a Rio de Janeiro (Brasil).

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332204" title="The Times" nonfiltered="4402" processed="4385" dbindex="129533">

The Times s un diari britnic nascut el 1785 que compta amb diverses edicions locals. Ven ms de mig mili d'exemplars al dia i s'ha convertit en una referncia per al mn anglosax. En l'actualitat pertany a les empreses propietat de Rupert Murdoch, qui va acometre la modernitzaci del format des del 2004. La seva tendncia poltica s moderada o de centre-dreta.

Enllaos externs.
Pgina del diari;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332205" title="Calamus pennatula" nonfiltered="4403" processed="4386" dbindex="129534">

Calamus pennatula  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 37 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des de Bahames fins al Brasil, incloent-hi el sud del Golf de Mxic i el Carib.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332207" title="Brummbr" nonfiltered="4404" processed="4387" dbindex="129535">

El Sturmpanzer IV (tamb conegut com a Sturmpanzer 43 o Sd. Kfz. 166) era un vehicle blindat de suport a infanteria basat en el xasss del Panzer IV utilitzat durant la Segona Guerra Mundial. Era conegut amb el sobrenom de Brummbr (os grizzly) donat per la intelligncia aliada, un nom que no utilitzaven els alemanys.

 Desenvolupament .

El Sturmpanzer IV va ser un desenvolupament del tanc Panzer IV i dissenyat per proporcionar suport amb foc directe a la infanteria, especialment en zones urbanes. Els vehicles anteriors com el StuG III no eren completament adequats per a aquesta tasca i per tant es va decidir a comenaments de 1942 el disseny d'un nou vehicle.

El resultat va ser el Sturmpanzer IV, que usava un xasss del Panzer IV amb una nova superestructura fixa que contenia un can Sturmhaubitze (StuH) 43 L/12 de 150 mm. El disseny original del Sturmpanzer IV sofria una srie d'errors, que van ser solucionats gradualment durant el procs de producci. Els errors ms importants eren el seu pes extrem i el retrocs del can StuH 43, que sobrecarregava el xasss del Panzer IV. A ms, els primers vehicles sofrien errors en la transmissi i motors poc potents.

Un altre defecte important va ser l'absncia d'una metralladora el que feia fcil l'atac de la infanteria enemiga al vehicle en distncies curtes. Els primers Sturmpanzer IV portaven subfusells MP40 en el seu interior, que es podia disparar a travs de ranures laterals en la superestructura.

L'octubre de 1943 es va decidir que la supestructura del Sturmpanzer IV aix com el can StuH 43 necessitaven ser redissenyats per solucionar aquests problemes. Es va fabricar una nova versi del can StuH 43 ms lleuger, el StuH 43/1 L/12, que seria utilitzat a partir de la segona srie de producci. Una nova superestructura va ser afegida a mitjan 1944, ms lleugera i que portava una metralladora MG34 en la part frontal.

 Producci .

La producci va comenar el maig de 1943 i va continuar fins a mar de 1945. Es van construir un total de 298 unitats en quatre sries. La primera va utilitzar xasss nous del Panzer IV, per a partir de la segona es van utilitzar Panzer IV Ausf. F, G i H reconstruts.

 Combat .

Els Sturmpanzer IV van veure acci per primera vegada en el Front Oriental, amb importncia en la Batalla de Kursk, el front occidental i Itlia. Desprs d'alguns problemes en els primers models de producci, el Sturmpanzer va demostrar ser un excellent vehicle de suport.

 Enllaos externs .

 En castell .
Sturmpanzer IV (Sd Kfz 166);
Sturmpanzer IV Brummbr;

 En angls .
Sturmpanzer IV Brummbr a Achtung Panzer!;
Sturmpanzer a Panzerworld;
Brummbr, SdKfz 166 a WWII Vehicles;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332214" title="Calamus proridens" nonfiltered="4405" processed="4388" dbindex="129536">

Calamus proridens  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 46 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des del nord-est de Florida i el nord del Golf de Mxic fins a Campeche.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332215" title="Calamus taurinus" nonfiltered="4406" processed="4389" dbindex="129537">

Calamus taurinus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est del Pacfic: s un endemisme de les Illes Galpagos.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332216" title="Sturmgeschtz III" nonfiltered="4407" processed="4390" dbindex="129538">

 El can d'assalt Sturmgeschtz III (StuG III) va ser un dels vehicles blindats ms produts d'Alemanya durant la Segona Guerra Mundial. Es basava en el xasss del Panzer III i en els seus inicis estava armat amb un can lleuger per a suport de la infanteria, va ser modificat fins al punt que, cap al 1942, es va emprar extensament com a caacarros.

La srie de Sturmgeschtz s probablement coneguda per la seva excellent relaci entre preu i rendiment. Al final de la guerra s'havien construt unes 10.500 unitats.

 Histria .

El Sturmgeschtz III sorgeix com una proposta que el llavors coronel Erich von Manstein va enviar al general Ludwig Beck el 1935 en la que se suggeria que unitats d'artilleria d'assalt (Sturmartillerie) fossin utilitzades per a suport directe a les divisions d'infanteria. Al final, el 15 de juny de 1936, la Daimler-Benz va rebre l'ordre de desenvolupar un vehicle blindant de suport d'infanteria que ports una pea d'artilleria de 75 mm. El can tindria un moviment transversal limitat a un mnim de 25 graus i estaria muntat en una superestructura tancada que proporcionava protecci a la tripulaci. L'altura del vehicle no havia de superar l'altura mitjana d'una persona.

Daimler-Benz va utilitzar el xasss i rodaments del seu disseny recent, el tanc mig Panzerkampfwagen III, com a base del seu nou vehicle. La fabricaci del prototip va passar a les mans d'Alkett, que va produir cinc exemplars al 1937 de la srie 0 experimental, basades en el Panzer II Ausf. B. Aquests prototips presentaven una superestructura d'acer dol i un can curt Sturmkanone 37 L/24 de 75 mm.

Com la intenci original del StuG III era de suport en el combat, els primers models anaven equipats amb un can de baixa velocitat StuK 37 L/24 de 75 mm, que disparava projectils d'alt explosiu. Desprs de l'encontre amb els T-34 sovitics, l'StuG III va ser reequipat amb un can d'alta velocitat StuK 40 L/43 de 75 mm a la primavera de 1942, i posteriorment amb el model L/48, a la tardor d'aquell any.

Els ltims models del StuG III tenien una metralladora MG34 al casc per augmentar la protecci contra la infanteria enemiga.

El 1944, l'exrcit fins va rebre 59 StuG III d'Alemanya i van ser utilitzats contra la Uni Sovitica. Aquestes unitats van destruir almenys 87 tancs enemics, contra la prdua de noms vuit StuG III (alguns van ser destruts per la prpia tripulaci abans d'abandonar el vehicle). Desprs de la II Guerra Mundial, la Uni Sovitica va lliurar alguns vehicles capturats a Sria, que van ser utilitzats fins a la dcada de 1960.

 Variants .

StuG III Ausf. A  (Sd.Kfz 142; 1940; 30 unitats). Es va utilitzar per primera vegada durant la Batalla de Frana. El StuG III Ausf. A utilitzava el xasss del Panzer III Ausf. F i un can StuK 37 L/24 de 75 mm;
StuG III Ausf. B (Sd.Kfz 142; 1940-1941; 320 unitats). Amb erugues ms amples i altres canvis menors.
StuG III Ausf. C (Sd.Kfz 142; 1941; 50 unitats). Canvis menors sobre el model Ausf. B.
StuG III Ausf. D (Sd.Kfz 142; 1941; 150 unitats). Canvis menors sobre el model Ausf. C.
StuG III Ausf. E (Sd.Kfz 142; 1941-1942; 272 unitats). Se li va afegir una metralladora MG34 per a protecci contra infanteria i altres canvis menors.
StuG III Ausf. F (Sd.Kfz 142/1; 1942; 359 unitats). Canvi del can a un StuK 40 L/43 de 75 mm. Aquest canvi va marcar el StuG com a caacarros ms que com el seu disseny original de vehicle de suport.
StuG III Ausf. F/8 (Sd.Kfz 142/1; 1942; 334 unitats). Canvi del can a un StuK 40 L/48 de 75 mm;
StuG III Ausf. G (Sd.Kfz 142/1; 1942-1945; 7.893 unitats). L'ltima versi i de major producci. La srie G utilitzava el casc del Panzer III Ausf. M i desprs de 1944, una segona metralladora. Les ltimes versions portava el mantelete Saukopf (cap de porc en alemany) que era ms efectiu per desviar trets.

 Altres variants .

Es van fabricar alguns StuG III amb el xasss del Panzer III per amb el sistema de suspensi del Panzer IV amb la intenci de simplificar les reparaci en el camp de batalla, per no van donar el resultat esperat i el projecte va ser cancellat. Noms es van produir 20 unitats.

El 1942, es va dissenyar una variant del StuG III Ausf. F, amb un obs de 105 mm en lloc del can de 75 mm. Aquests nous vehicles designats Sturmhaubitze 42 (o StuH 42, tamb coneguts per la seva designaci de la Wehrmacht Sd.Kfz 142/2) proporcionaven el suport a la infanteria mentre que els models F/8 i G s'utilitzaven en tasques anticarro.

El 1943, deu StuG III van ser convertits en StuG I (FLAMM) reemplaant l'arma principal per un llanaflames. Tanmateix, no existeixen informes que indiquin el seu s en combat. 

 Enllaos externs .

 En castell .

Sturmgeschtz StuG III;

En angls .
Sturmgeschtz III a Achtung Panzer!;
Sturmgeschtz III a Panzerworld;
Sturmgeschtz III a WWII Vehicles;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332218" title="Sturmtiger" nonfiltered="4408" processed="4391" dbindex="129539">

El Tiger-Mrser, 38 cm RW61 auf Sturm(panzer)mrser Tiger, o Sturmmrser Tiger, ms conegut com Sturmtiger o Sturmpanzer VI, era un can d'assalt alemany de la Segona Guerra Mundial, construt a partir del xasss del Tiger I i armat amb un morter naval, el SturmMrser RW61 L/5,4 de 380 mm. La seva tasca principal era proporcionar suport de foc a les tropes d'infanteria en els combats urbans. Noms es van fabricar 18 unitats, a partir de tancs Tiger fets malb.

 Desenvolupament .

La idea per a un vehicle pesat capa de caure edificis fortament defensats o rees fortificades amb un tret va sorgir desprs de les experincies de la Batalla de Stalingrad el 1942. En aquell moment, la Wehrmacht noms disposava del Sturminfanteriegeschtz 33, una variant del StuG III armat amb un can pesat de 150 mm. Dotze d'ells es van perdre en la lluita per Stalingrad.

El seu successor, el Sturmpanzer IV Brummbr va entrar en producci a comenaments de 1943, per la Wehrmacht encara continuava buscant un vehicle similar, per molt ms blindat. Per tant, es va prendre la decisi de crear un nou vehicle basat en el tanc Tiger i armat amb un obs de 210 mm.

Tanmateix, aquesta arma no estava disponible en aquell moment i va ser substitut per un morter llanacoets de 380 mm, que havia estat adaptat d'un llanacrregues de profunditat de la Kriegsmarine.

El primer prototip era llest i va ser presentat a Hitler l'octubre de 1943. La producci va ser aprovada l'abril de 1944, desprs d'intenses proves. Entre agost i desembre es van completar 18 Sturmtiger. La producci era lenta a causa, parcialment, que els Sturmtiger estaven construts a partir de tancs Tiger fets malb o retirats del camp de batalla en lloc de ser vehicles nous.

 Disseny .

El Sturmtiger estava basat en l'ltim model del Tiger I, conservant el seu casc i suspensi. La part frontal de la superestructura del Tiger havia estat eliminada per fer espai al nou compartiment que muntava el morter llanacoets. Aquest es localitzava a la part davantera del vehicle, donant-li un aspecte de caixa.

Comparat amb el tanc Tiger, el Sturmtiger era molt ms curt, noms 6,28 metres davant dels 8,45 del Tiger, degut principalment al can curt que portava el Sturmtiger. A ms, era lleugerament ms baix que el Tiger, 2,85 metres front els tres metres del tanc.

 Blindatge .

Ja que el Sturmtiger seria utilitzat en terrenys urbanitzats, durant els combats en curtes distncies, necessitava estar fortament blindat per sobreviure. El seu blindatge frontal era de 150 mm d'espessor, a ms d'estar inclinada, mentre que les planxes laterals era d'uns 80 mm Aix va pujar el pes del vehicle de les 57 tones d'un Tiger, a les 68 tones.

 Armament .

L'arma principal era un Raketenwerfer 61 L/5.4 de 380 mm, un llanacoets/morter de retrocrrega, que disparava projectils autopropulsats de curta distncia. Aquests projectils era d'aproximadament un metre i mig de longitud i podia contenir una crrega explosiva de 125 kg o una crrega direccional per ser utilitzada contra fortificacions que podia penetrar fins dos metres i mig de formig reforat. L'abast prctic era d'uns cinc quilmetres i mig. El pes total del projectil era entre els 345 i 351 quilograms. La primera crrega accelerava al projectil fins als 45 m/segon, i els 40 kg de la crrega del coet l'accelerava fins als 250 m/segon.

El disseny del llanacoets va provocar alguns problemes. L'expulsi dels gasos calents no podia ser al compartiment de l'arma, i el can|gorja no suportaria la pressi dels gasos si aquests no eren expulsats. Per tant, es va crear un anell de buits de ventilaci al voltant del can, que canalitzava els gasos i li donava un aspecte semblant a un saler.

A causa del volum de la munici, noms es podia emportar 14 projectils, dels quals un ja estava en l'arma i un altre a la safata de crrega. La resta era a dos compartiments de munici. Per poder carregar la munici dins del vehicle, es va collocar una grua en la part posterior de la superestructura, al costat de l'escotilla de crrega. Fins i tot aix, la tripulaci completa de cinc homes havia d'ajudar amb el carregament.

A l'escotilla de crrega posterior hi havia el NbK 39 Nahverteidigungswaffe (arma de defensa prxima) de 90 mm, que s'utilitzava per a defensa contra altres vehicles blindats i infanteria. Podia fer un gir circular complet i es tractava bsicament d'un llanagranades de curt abast. Per a defensa contra infanteria, hi havia una metralladora MG34 collocada en la part frontal.

 Combat .

El paper original del Sturmtiger era ser un vehicle pesat de suport d'infanteria, per ajudar amb atacs contra rees molt fortificades o urbanitzades. En el moment en qu els primers Sturmtiger estaven disponibles, tanmateix, la situaci per a Alemanya havia canviat per a pitjor, amb la Wehrmacht estant gaireb exclusivament en una posici defensiva en lloc d'una ofensiva.

Es van crear tres noves companyies Panzer per manejar els Sturmtiger: les Panzer Sturmmrser Kompanien (PzStuMrKp) 1000, 1001 i 1002. Originalment anaven a estar provedes cada una amb catorze vehicles, per aquesta quantitat va ser reduda a quatre, dos per cada secci.

La PzStuMrKp 1000 va ser creada el 13 d'agost de 1944 i va lluitar durant la Revolta de Varsvia amb dos vehicles, igual com el prototip en una acci separada, que va poder ser l'nica vegada on el Sturmtiger va ser utilitzat per a la seva tasca original. La PzStuMrKp 1001 i 1002 van aparixer a setembre i octubre. Tant la PzStuMrKp 1000 com la 1001 van servir durant la Batalla de les Ardenes, amb un total de set unitats.

Desprs d'aix, els Sturmtiger van ser utilitzats per a defensa d'Alemanya, principalment en el front occidental. Van demostrar ser excellents armes defensives, difcils de destruir excepte amb atacs aeris o bombardeigs d'artilleria. Alguns Sturmtiger van ser destruts per forces enemigues, mentre que la majoria va ser abandonat o destrut per les seves prpies tripulacions a causa d'errors|fallades mecnics o la falta de combustible.

Es conserven dos Sturmtiger, un al Museu Sinsheim d'Alemanya i l'altre al Museu del tanc de Kubinka, a prop de Moscou. 

 Enllaos externs .

 En castell .
Imatges i dades del Sturmtiger;

 En angls .
Sturmtiger a Achtung Panzer!;
Panzersturmmrser a Panzerworld;

















 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332224" title="Fuenlabrada" nonfiltered="4409" processed="4392" dbindex="129540">

Fuenlabrada s un municipi de la Comunitat de Madrid que pertany a l'rea Metropolitana de Madrid. Limita amb Mstoles, Arroyomolinos, Moraleja de Enmedio, Humanes de Madrid i Villarta de los Montes. El nom de Fuenlabrada probablement ve de Fuente Labrada, per una font construda a l'actual Loranca, llogaret precursor de Fuenlabrada al costat de la de Fregacedos, cap al segle XII. 


Poblaci.


Personatges illustres.
Fernando Torres, futbolista (1984);
Dionisio Aguado, compositor i guitarrista clssic (1784-1849);
Roberto Dueas, jugador de bsquet;
Leo Jimnez, ex vocalista de Saratoga i actual vocalista de Stravaganzza;
Oscar Miambres, futbolista (1981);
David Castillo (actor),(1992), actual Jonathan a la srie de TV AIDA;
Daniel Moreno,Ciclista, (1981),  ;
Daniel Retuerta (actor), actual Roke a la srie d'Antena 3, El Internado;

 Enllaos externs  .
EMT de Fuenlabrada;
Mapa de satlite de Fuenlabrada a Google maps;
Portal Corporatiu de la Ciutat de Fuenlabrada;
Ajuntament de Fuenlabrada;
El Buzn Diari digital de Fuenlabrada;
Zona Sur Peridic esportiu de Fuenlabrada;
Club Baloncesto Fuenlabrada;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332225" title="Las Rozas de Madrid" nonfiltered="4410" processed="4393" dbindex="129541">

Las Rozas de Madrid s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb Torrelodones (al nord); Villanueva del Pardillo i Galapagar (a l'oest); el Monte de El Pardo (Madrid) (a l'est) i Majadahonda (al sud) i s uno dels pobles de la sierra de Madrid que inclouen part del seu territori dins del Parc Regional de la Cuenca Alta del Manzanares.

 Poblaci .

 



Enllaos externs.
Ajuntament de Las Rozas;
Frum Independent de Las Rozas  ;
InfoLasRozas.com Tot sobre Las Rozas   ;
Actualidad de Las Rozas Navalcarbon.com, diari online de Las Rozas;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332226" title="Pinto" nonfiltered="4411" processed="4394" dbindex="129542">

Pinto s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al nord amb Getafe, al sud amb Torrejn de Velasco i Valdemoro, a l'est amb San Martn de la Vega i a l'oest amb Parla i Fuenlabrada.

 Demografia .


 Llista d'Alcaldes .



 Personalitats .
 Alberto Contador, Guanyador del Tour de Frana 2007 i del Giro d'Itlia 2008.
 Augusto Klappenbach, escriptor i filsof.
 Carlos Lapea, escriptor.
 Diana Abad, gimnasta.
 Gonzalo de Arteaga, cronista local, pintor i arqueleg.
 Jos Crespo, fotgraf local durant 50 aos.
 Pilar Ora, escultora.
 Rosario de Acua, escriptora. ;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Pinto;
 Frum de Pinto;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332227" title="Copa Mxico" nonfiltered="4412" processed="4395" dbindex="129543">

La Copa Mxico fou una competici futbolstica mexicana que es disput al pas sota diverses denominacions.

 Histria .
Va iniciar-se l'any 1907 grcies a la donaci del senyor Reginald Tower, ambaixador d'Anglaterra a Mxic. Aix la competici va rebre el nom de Copa Tower. El torneig noms incorporava clubs de la Ciutat de Mxic i voltants, i el primer club en obtenir el ttol fou el Pachuca.

El 1919 el Real Espaa guany la Copa Tower en propietat, pel que la lliga de la Primera Fuerza don un nou trofeu que s'anomen Copa Eliminatoria.

Amb la  fundaci el 1927 de la Federacin Mexicana de Ftbol es va produir una tercera donaci d'un trofeu el 1932. A partir d'aquest any la competici ja rep el nom de Copa Mxico. La primera Copa Mxico la va guanyar el Necaxa.

El 1943, amb l'aparici del professionalisme, la copa fou disputada pels integrants de la Primera Divisi mexicana o Liga Mayor. L'any 1950 s'hi van incorporar els equips de la Segona divisi, tot i que no hi van prendre part les temporades: 1956-57, 1963-64, 1994-95, 1995-96 i 1996-97.

A partir de la temporada 1995-96 es comencen a disputar a Mxic els tornejos curts (Estiu, Hivern, Clausura i Apertura). La competici de copa comen a perdre inters, tant esportivament com econmica. El 1997, a ms, els clubs mexicans comencen a ser convidats a participar a la Copa Libertadores, en la seva edici de l'any 1998, fet que feu que la copa ni tingus cabuda en una agenda esportiva tant completa.

 Copa Tower (1907-1919).


1: Algunes fonts esmenten que la copa si es disput el 1912-13 i el campi fou Rovers F. C. 


 Copa Eliminatoria (1919-1932).


2.- Algunes fonts esmenten que el Germania FV guany la Copa el 1919


 Copa Mxico (1932-1943).




 Copa Mxico poca Professional (1943-1997).


1:Penals,2: Fase de grups (1971-72 els 4 equips classificats foren: Len, Puebla, Guadalajara i Cruz Azul),3:Valor doble dels gols en camp contrari



 Palmars .
 Campions de la era amateur .




 Campions i sotscapions de la era professional .




 Campions de 1907 a 1997 (Amateur i Professional) .




 Referncies .


 Enllaos externs .
RSSSF;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332231" title="Rasa d'Encies" nonfiltered="4413" processed="4396" dbindex="129544">


La rasa d'Encies s un afluent per l'esquerra de la riera de Canalda.

Neix a 1.193 m d'altitud, al vessant oriental del tur de les Armes a l'oest del km 18,5 de la carretera LV-4241b que va de Solsona a Coll de Jou. Pren la direcci E-W que mantindr durant tot el seu curs que transcorre entre la serra d'Encies (al nord) i el serrat de Maria (al sud). 

250 m desprs del seu naixement passa per sota la masia d'Encies Altes que s'aixeca al nord a escassos 100 m de vol d'ocell. 600 m ms avall tamb passa pel sud de la masia d'Encies Baixes i continua el seu curs fin a confluir amb la riera de Canalda, a 963 m d'altitud i a uns escassos 140 m aiges avall de l'aiguabarreig d'aquesta darrera amb la rasa de Coll de Jou. En els seus darrers 300 m de curs es va engorjant progressivament i quan es troba amb la riera de Canalda ho fa en un congost amb parets encinglerades de 50 m d'altitud.

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Al seu pas per sota la masia d'Encies Altes ;
 A la confluncia amb la riera de Canalda): ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya corresponent a la zona travessada per aquesta rasa;

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332234" title="Pozuelo de Alarcn" nonfiltered="4414" processed="4397" dbindex="129545">

Pozuelo de Alarcn s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita al nord, est i sud amb Madrid, barris d'El Planto i Aravaca, Casa de Campo i Aluche; al sud  amb Ventorro del Cano (Alcorcn) i a l'oest amb Majadahonda i Boadilla del Monte.


 Enllaos externs .
 ;
 Ajuntament de Pozuelo de Alarcn;
 Fundacin Pozuelo Siglo XXI;
 Revista municipal VIVE POZUELO;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332235" title="Fucking" nonfiltered="4415" processed="4398" dbindex="129546">






Fucking (IPA: k  ) s un llogarret de gaireb 100 habitants, pertanyent al municipi de Tarsdorf, a la regi d'Innviertel, estat d'Alta ustria. Limita amb Baviera i est prop de la ciutat de Salzburg. Sembla ser que el poble va ser conegut com "Fucking" des d'almenys l'any 1070 i el seu nom prov d'un personatge del segle VI anomenat Focko. "Ing" s un antic sufix germnic que significa "gent"; d'aquesta forma, Fucking, en aquest cas, significa "lloc de la gent de Focko".

El nom, al ser exactament igual al gerundi de la paraulota anglesa "fuck" ("fotre", "cardar", "agafar", "follar"), s oposat sovint divertit pels anglfonos/. En alemany, bviament, el nom no t cap connotaci o associaci, encara que molts parlants alemanys sn conscients de l'existncia d'aquesta paraula anglesa. El sinnim alemany de fuck seria ficken (AFI: %k n).

El tret ms distintiu del poble s un senyal de trnsit, on els turistes angloparlants se solen fer fotos. Aquest senyal s un dels ms robats d'ustria. Es dediquen quantitats significatives de fons pblics per a reemplaar els senyals robats. A l'agost de 2005, els senyals de carretera es van reemplaar per senyals a prova de turistes i lladres, soldats en acer i assegurats amb ciment per fer-los ms difcils de robar.

A algunes fotografies que circulen per Internet, sota el senyal amb el nom "Fucking" hi ha un altre senyal amb un dibuix de dos nens i la frase "Bitte - nicht so schnell!" que significa "Si us plau - no tan de pressa!" Aparentment, aquest tipus de senyal de trnsit s bastant com a la zona, i t la missi de recordar als conductors que redueixin la velocitat. No obstant aix, moltes persones troben gracis aquest doble sentit.

Al 2004, a causa de senyals robats i a la vergonya una votaci va ser proposada per a canviar el nom, per els residents van votar en contra.

Casualment, existeixen dues petites localitats just a l'altre costat de la frontera, amb Baviera (Alemanya), anomenades Petting i Kissing.

 Referncies .


Enllaos externs.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332237" title="San Fernando de Henares" nonfiltered="4416" processed="4399" dbindex="129547">

San Fernando de Henares s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita a l'oest amb Madrid capital i Coslada, al nord amb Paracuellos de Jarama i Torrejn de Ardoz, a l'est amb Alcal de Henares, Torres de la Alameda i Loeches, i al aud amb Mejorada del Campo i Rivas-Vaciamadrid.

 Histria . 
El 1746, Felip V compra uns terrenys per a crear una Reial Fbrica de Draps en el lloc que ocupa San Fernando de Henares. Poc desprs mor i el projecte es porta a terme durant el regnat de Ferran VI d'Espanya qui nomena com governador del Reial Lloc a Ventura de Argumosa. El rei Ferran VI passava llargues temporades en aquest municipi. Al voltant de la fbrica es construeixen habitatges per als treballadors de la fbrica el que donaria origen a l'actual municipi. Enfront de la fbrica es crea una plaa amb forma quadrada (anomenada actualment Plaa d'Espanya) que s'unia amb un eix amb una segona plaa, rodona en aquest cas (actualment Plaa de Fernando VI). Aquesta estructura est declarada conjunt histric artstic pel que no pot ser modificada igual que les cases originals que encara es mantenen. Durant els 200 anys d'histria el municipi ha sofert mltiples alts i baixos. El seu edifici emblemtic, la fbrica, ha estat destinat a mltiples labors, destacant la seva conversi a hospici. En l'actualitat, es conserva la faana principal que ha estat restaurada i alberga el ajuntament. El Reial Lloc s venut en pblica subhasta durant una desamortitzaci a mitjanss del segle XIX. 

 Imatges de San Fernando .



 Enllaos externs .
;
Ajuntament de San Fernando de Henares;
Associacions i Organitzacions de San Fernando de Henares;
Centro de Juventud;
@imArte Espacio Joven;
Biblioteques de San Fernando de Henares;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332248" title="San Sebastin de los Reyes" nonfiltered="4417" processed="4400" dbindex="129548">

San Sebastin de los Reyes s un municipi de la Comunitat de Madrid. Limita amb els municipis d'Alcobendas, Tres Cantos, Cobea, Algete i Paracuellos de Jarama.

 Histria .
Va ser fundat desprs de la fugida el 1488 de vens de la localitat d'Alcobendas. El motiu de la fugida dels mateixos va ser la pressi a la qual es veien sotmesos per part del senyor feudal Juan Arias de vila. Els Reis Catlics, per a afavorir un major poblament dels territoris de realengo, s a dir, que depenien directament de la Corona, van permetre la fundaci de la nova poblaci al costat d'una ermita propera dedicada a Sant Sebasti, situada dintre dels lmits de la Vila de Madrid, i per tant sota jurisdicci real. Aix, a l'empara d'aquesta ermita i pel suport directe dels Reis de Castella i Arag, va prendre el seu nom. Sant Sebasti dels Reis pren carta d'identitat definitiva en l'any 1492, sota l'empara legal dels Reis Catlics. La denominaci dels Reis tan sols va canviar en una ocasi per la de Sant Sebasti de la Sobirania, d'acord amb un bndol d'efmers efectes, en plena revoluci de 1868. 

 Enllaos externs .
Ajuntament de San Sebastin de los Reyes;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332253" title="Esparrall" nonfiltered="4418" processed="4401" dbindex="129549">

L'esparral o pinta (Diplodus annularis ) s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Pot arribar als 24 cm de llargria total. ;
 El dors s ovalat, alt i comprimit lateralment.
 La boca s petita, terminal i una mica protrctil.
 Presenta diverses fileres de molars a cada mandbula. Tamb t incisius.
 T una aleta dorsal. L'aleta pectoral, punxeguda, s quasi ms llarga que el cap. Les plviques sn curtes. L'anal s curta.
 Les aletes plviques sn de color groc. T una petita taca negra a la base de les pectorals.
 De color verd al dors i blanc als flancs.
 T una taca negra en forma d'anell a la base de la cua.;
Reproducci.
La maduresa sexual arriba amb una talla de 10 cm i pot presentar sexes separats o ser hermafrodita proterndric. Es reprodueix entre febrer i setembre a la Mediterrnia occidental.
Alimentaci.
Menja cucs, crustacis, molluscs gasterpodes i equinoderms.
Hbitat.
s una espcie gregaria costanera que prefereix les praderies de Posidonia i els fons sorrencs amb Caulerpa fins als 30 m de fondria. Resisteix bastant la contaminaci existent a l'interior dels ports.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (Arxiplag de Madeira, Canries i des de les costes de Portugal fins a la Mar Cantbrica), al Mediterrani, a la Mar Negra i a la Mar d'Azov. 
Inters pesquer.
La seua pesca comercial es realitza amb tremalls i gnguil. s una de les captures ms freqents amb volant des d'embarcaci. Es comercialitza com a morralla.
Referncies.

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 AQUATAB.NET;
 Discover Life ;




 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332255" title="Illano" nonfiltered="4419" processed="4402" dbindex="129550">

Illano s un concejo i una parrquia de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Boal, al sud amb  Pesoz i San Martn de Oscos, a l'est amb Boal, Villayn i Allande i a l'oest amb Villanueva de Oscos i Castropol.

 Histria . 
 Edat Antiga . 
Les seves restes ms antigues es remunten a la prehistria neoltica, aix s'han catalogat ms de dues desenes de tmuls en la zona de la serra de Carondio i no lluny d'aqu est el fams dolmen d'Entrerras. Aquesta estructura s coneguda com la Llastra de Filadoira en 1962 va ser inspeccionada descobrint que faltaven algunes pedres verticals. De la seva poca castrenya s'han localitzat dos emplaaments. El Casteln, amb una arquitectura urbanstica que dhuc es percep encara que estigui sepultada en part pel terreny, i Los Castelloes a Hevia. El primer castro s s atribut al poble galaic, per el segon no sembla clar si eren galaics o asturs els pobles que ho van habitar. De la dominaci romana es posen en relaci amb l'explotaci de les mines aurferas que eren molt abundants en la comarca. 

 Edat mitjana i moderna . 
La edat mitjana, est marcada per l'activitat de les institucions eclesistiques que aniran introduint les maneres de relaci feudal. Es funda el monestir de Villanueva de Oscos que a poc a poc incrementa el seu domini patrimonial arribant a les localitats d'Illano, Go, Cedemonio i Bullaso. Amb el temps va acabar configurant un gran concejo pertanyent a la obispala amb capital en la pobla de Castropol. Amb la desamortitzaci de Felip II, Illano va arribar la seva independncia de Castropol, aix es va portar a terme per la redempci pagada pels propis vens, valorada en 6.323.766 maravedins, alliberant-se de la dominaci de la mitra i passant a la jurisdicci ordinria. 

En el segle XVIII, la seva economia est basada en el sector agropecuari. Es fa una renovaci de les ordenances concejiles. D'aquesta poca hi ha una bona documentaci cadastral on es detallen tots els bns que tenia el concejo des de la quantitat de caps de bestiar fins als molins per a la trituracin del gra. Aquest cadastre est fet pel marqus de l'Ensenada. 

 Segle XIX fins ara . 
Del segle XIX, cal destacar la desamortitzaci de Mendizbal, en la qual es van vendre els bns de l'esglsia. A part d'aquesta circumstncia histrica, el concejo de Illano es mant sense grans canvis o convulsions en les seves estructures socioeconmiques i administratives. 
 

En el segle XX, noms mereix destacar la construcci del salt de Doiras per part de Electra del Viesgo en 1929-1933. Ser el primer de la ruta del kilovat del Navia. Les seves obres provoquen un augment demogrfic per a partir dels setanta hi ha un brutal xode rural que va empobrir el municipi, ja que no va aconseguir les expectatives d'ocupaci que s'esperava. 
 Geografia . 
T una poblaci de 526 habitants i els seus principals nuclis de poblaci per numero d'habitants sn: Cedemonio, Illano capital, La Montaa, Sarzol, i el Villar de Bullaso. La seva principal via de comunicaci s l'AS-12 que creua el concejo de sud a nord. Est a una distncia de la capital del Principat, Oviedo, de 168 quilmetres. La seva orografia pren com eix el curs fluvial del riu Navia, el seu marge dreta t cims com A Bobia que s el seu sostre amb 1.162 metres. Altres altures sn: A Vega, O Corrello, A Camposta i Cabanastaxide. En el seu marge esquerra estan les serres de Riodecoba i Estela, pic de Bustelo i Cristaleira. El seu clima s ocenic propi de la zona cantbrica, humit i fred en les altes serres i muntanya i temperat en les zones baixes. 



La xarxa hidrogrfica est marcada pel Navia que la travessa de sud a aquest. Els seus afluents ms importants sn el Cartelo, Entrerrias, El Pato, i el Ciya. L'aigua en aquest concejo s un factor de producci essencial, quedant embassat a Doiras. El seu paisatge s un dels menys deteriorats en relaci amb els concejos vens, tal vegada per la seva falta d'indstria i la seva baixa demografia. Ha tingut un gran factor de deforestacin degut en part als seus sls febles i poc consistents tenint com a conseqncia una gran quantitat de matorral, encara que encara s possible albirar bedolls, roures, sureres i avellaners. 
Parrquies. 
El concejo d'Illano est format per 5 parrquies rurals: 
Bullaso;
Gio;
Heras;
Illano;
Ronda;

 Evoluci demogrfica . 
Les seves poblacions estan marcades per l'orografia del terreny, ja que el seu carcter accidentat i la profunditat de les valls fa que l'hbitat es localitzi a mitjan vessant i en el marge esquerre del riu, que s on es localitza la capital. La seva economia est ancorada en la seva tradici agrria i va anar perdent poblaci durant gaireb tot el segle XIX, per va anar entre 1960 i 1981 quan va perdre ms de la meitat dels seus habitants. En 1991 va perdre de nou poblaci arribant a les 735 persones, que es van comptabilitzar en l'ltim cens de 1995. La seva poblaci est molt envellida, ja que una de cada tres persones t ms de 60 anys i solament el 18% arriba a els 20 anys. Aix s a causa de la seva emigraci que en un primer moment va anar cap a Ultramar coincidint amb la crisi que va acabar en la Guerra Civil i ms tard la seva emigraci va canviar dirigint-se als pasos desenvolupats del nord i el centre d'Europa.
 Economia .
A causa de tot aix el seu pirmide de poblaci t un gran desfasament marcat en el seu sector econmic. Aquest es basa principalment en el sector primari i dintre d'aquest especialment en l'agricultura i la ramaderia en part degut al fet que la seva poblaci es dedica al cultiu de subsistncia. Va tenir un moment lgid per va anar solament de curt temps que va anar amb la construcci de la presa de Doiras que fixa els seus efectius demogrfics per d'una manera molt temporal ja que no va complir les expectatives sorgides entorn de la creaci d'ocupaci i desenvolupament local. 

 Poltica . 
En el concejo de Illano, des de 1979, el partit que ms temps ha governat han estat el PSOE, que ho fa des de l'any 1983 (vegeu llista d'alcaldes d'Illano). L'actual alcalde s Leandro Lpez, qui governa des de 1987 






Enllaos externs.

Federaci Asturiana de Concejos;
Gua del Occidente. Illano;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332257" title="BT-42" nonfiltered="4420" processed="4403" dbindex="129551">

El BT-42 va ser un can d'assalt fins, construt durant la Guerra de la Continuaci. Va ser construt a partir de tancs BT-7 sovitics capturats i canons britnics de 4,5 polzades (calibre de 114 mm, model de 1908) del 1918, que es van donar en la Guerra d'Hivern. Noms es van construir divuit vehicles.

Histria.
Quan la Segona Guerra Mundial progressava, els sovitics tenien millors tancs. D'altra banda, l'Exrcit fins va haver de construir un gran nombre de vehicles blindats.

Els finesos van decidir redissenyar el BT-7, model de 1937. Van construir una nova torreta i el van equipar amb canons britnics del calibre de 114,3 mm que van ser lliurats durant la Guerra d'Hivern. Els finesos van construir 18 BT-42s i van prestar servei durant el 1943.

El BT-42 va ser utilitzat per primera vegada al 1943, al riu Svir, per destruir bloquejos enemics. El disseny del vehicle anava b contra objectius petits, com autombils o edificis no fotificats, per no eren tils davant dels tancs. Per contrarrestar aix, els finesos van copiar el disseny de granades alemany HEAT pel can, i en un principi es va construir per destrossar els T-34, no obstant, aquest no va ser el cas. El BT-42 va ser rpidament molt fams entre els tripulants i soldats. Per la seva debilitat s a causa principalment de la torreta, que a part de donar-li al vehicle molta grandria i visibilitat, augmenta considerablement el pes del vehicle, i afecta negativament a la suspensi i al motor.

Els BT-42 es van utilitzar altre cop en la major ofensiva sovitica de 1944. Van ser utilitzats en la defensa de Vyborg per van ser intils per aturar les forces sovitiques. El BT-42 patia errors durant les lluites pesades. En aquest punt, un BT-42 fins havia de disparar 18(!) vegades un T-34 sovitic per abatir-lo. Els finesos van perdre 8 dels 18 vehicles, fent una contribuci pssima durant la batalla. La batalla va tenir una victria clara sovitica ja que les unitats fineses estaven basades en antics tancs T-26, T-28 i BT-42, que van ser destrut en gran nombre durant aquests dies (incloent 25 dels 87 T-26 i una tirada de tractors d'artilleria A-20). Els alemanys van suportar els finesos amb PzKpfw IVs, StuG IIIs i van capturar T-34, i els finesos van agafar aquests tancs russos abandonant els antics que ja tenien. El BT-42 va ser retirat molt d'hora durant les batalles de Vyborg i va ser substitut pels StuG III alemanys.

BT-43.

Al mar de 1943, la divisi blindada finesa va suggerir que 20 BT-7 van ser redissenyats. L'armada finesa va donar el seu vist-i-plau per a la construcci el 18 de mar de 1943, per noms es van construir 14 vehicles. Es va dissenyar un prototip d'un BT-7 traient-li la torreta i construint-hi una plataforma al xasss de fusta. Per tamb es van installar diversos accessoris pels desembarcaments. El prototip del BT-43 es va provar el novembre de 1943, per la producci en srie no va comenar mai. Es va fer un altre prototip el maig de 1945. No hi ha cap fotografia del vehicle.



Notes.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332258" title="Variada" nonfiltered="4421" processed="4404" dbindex="129552">


La variada, verada o vidriada (Diplodus vulgaris) s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes freqent a les costes dels Pasos Catalans.
Morfologia.
 Pot arribar als 45 cm de llargria total i assolir els 1.300 g de pes. ;
 Cos alt, ovalat i comprimit lateralment.
 El perfil ceflic s recte o una mica cncau. ;
 El morro s agut i la boca s una mica protrctil i disposa d'incisius i molars.
 L'aleta dorsal s llarga. Les pectorals, llargues i punxegudes, arriben fins als radis tous de la dorsal. Les plviques i l'anal sn petites. La caudal s escotada.
 El dors s de color marr. Els costats sn platejats amb 7-9 lnies longitudinals daurades.
 T una taca negra molt grossa a la part posterior del cap (des de la lnia dorsal fins a l'angle de l'opercle).
 T una altra taca negra a la base del peduncle caudal (present, d'altra banda, a tot el gnere).
 Aletes ventrals negres i costats amb bandes blaves i daurades.;
Reproducci.
s hermafrodita proterndric. Als 2 anys, i quan fa 17 cm, ja s madur sexualment. Es reprodueix durant la tardor. Els ous i les larves sn planctniques.
Alimentaci.
s omnvor: menja crustacis, cucs, molluscs i algues.
Hbitat.
s una espcie litoral costanera que viu als rompents, als ports i a fons rocallosos fins als 60 m, per es troba principalment entre els 2 i els 25. Pot trobar-se a praderies i a fons sorrencs. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de la Mar Cantbrica fins a Cap Verd i les Illes Canries, i, tamb, des d'Angola fins a Sud-frica), de la Mediterrnia i de la Mar Negra.
Costums.
 s una espcie gregria que forma moles molt nombroses i sedentries, fins i tot amb altres esprids.
 A zones amb fort pendent forma moles molt nombroses en aiges lliures. ;
Pesca.
Es captura amb tremalls, volant i palangre.
Referncies.

Bibliografia.

 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332262" title="BT-43" nonfiltered="4422" processed="4405" dbindex="129553">

El BT-43 va ser un prototip de can d'assalt fins, dissenyat durant la Segona Guerra Mundial. Va ser creat a partir del tanc sovitic BT-7, que van ser capturats en grans quantitats durant la Guerra d'Hivern i a principis de la Guerra de la Continuaci.
 
 Histria .
Al maig de 1943, es va realitzar un vehicle blindat del tipus can d'assalt disponible per a ser ocupat per 20 persones. El prototip no va tenir prou xit i no es va ni fer ms cpies com tampoc avanar en el desenvolupament. El BT-43 tenia grans proporcions i per aix gaireb no entrava dins del grup dels canons d'assalt. Es va treure la torreta, i es va crear una plataforma al xasss. Si hagus progressat en el desenvolupament, el BT-43 hauria sigut qualificat com un tanc. Per no es va considerar un vehicle per a la lnia de fronts.

 Referncies .
Informaci de vehicles blindats i tamb del BT-43 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332267" title="InterLiga" nonfiltered="4423" processed="4406" dbindex="129554">
La InterLiga s una competici futbolstica mexicana entre clubs que serveix per determinar les places per aquest pas a la mxima competici Sud-americana, la Copa Libertadores de Amrica.

 Histria .
Amb anterioritat al 2004, a la Copa Libertadores, els clubs mexicans competien en dues eliminatries, primer un contra l'altre i desprs contra els clubs de Veneuela, per tal d'obtenir una plaa a la mxima competici (Copa Pre Libertadores). A partir del 2004, ambds pasos van tenir places automtiques per la competici per primer cop. La Federaci Mexicana decid crear una lliga de qualificaci per tal d'assignar les dues places per a la competici.

Actualment, el campi de lliga de Mxic no participa a l'InterLiga ja que ho fa per la Copa de Campions de la CONCACAF, la qual es disputa en el mateix perode i a ms obt com a premi una plaa per a jugar la Copa del Mn de Clubs de futbol. Els equips mexicans campions de la Libertadores no sn elegibles per disputar el Mundial de Clubs, pel fet que ells en realitat pertanyen a la CONCACAF.

Palmars.


 Referncies .


 Enllaos externs .
Web oficial;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332269" title="ISU-122" nonfiltered="4424" processed="4407" dbindex="129555">

El ISU-122 (Istrebitelnaja Samokhodnaya Ustanovka 122) va ser un can d'assalt autopropulsat sovitic de la II Guerra Mundial.

Histria.
El prototip del can d'assalt autopropulsat ISU-122 (en rus    -122) va ser construt a ChKZ (Chelyabinskiy Kirovskiy Zavod, en la Fbrica de Chelyabinsk Kirov, Chelyabinsk, Rssia) el desembre de 1943. Est provet d'alguns xasss del can autopropulsat ISU-152 i es diferencia noms per l'armament. El ISU-122 t un can de 121,92 mm A-19S i s l'arma principal del can-obs ML-20S del ISU-152. Les versions remolcables d'aquests canons tenen el mateix carruatge 52-L-504A (amb la designaci russa 52- -504 ). Per tant, la installaci d'un A-19 a un ML-20 no era una tasca difcil. Desprs de completar el prototip del ISU-152, els enginyers del ChKZ van muntar un A-19 en el xasss del ISU-152, anomenat "Objecte 242"   el primer prototip del ISU-122. Es va provar amb xit, per no es va llanar directament a la producci en massa.

Fins al moment tots els ISU estaven equipats amb canons ML-20S, per la producci dels cosos blindats de tancs es va incrementar rpidament i va haver una falta de tubs ML-20S a principis de 1944. Les autoritats de l'Estat van ordenar que aquests cosos o closques de tancs incomplets siguin armats amb canons A-19 (especialment en la variant A-19S, lleugerament modificat pel can autopropulsat). Una altra ra per rearmar el ISU va ser la necessitat de fer foc directe contra tancs pesats alemanys. En la culminaci d'aquestes circumstncies, el Comit de Defensa de l'Estat va adoptar l'Objecte 242 pel servei de l'Exrcit Roig com a ISU-122 el 12 de mar de 1944.  A l'abril de 1944 la primera srie de ISU-122 va sortir de la lnia de producci al ChKZ.

El can A-19S tenia una recambra manual pistonada, que redua el foc de 1,5 a 2,5 trets per minut. Els dissenyadors sovitics van crear la variant D-25 per modernitzar la recambra a un can semiautomtic de 121,92 mm. El can D-25 es va installar primer en els tancs IS-2, per al setembre de 1944 va estar disponible pels canons autopropulsats. El prototip d'un vehicle ISU, equipat amb un can D-25S, es va anomenar "Objecte 249" i va passar la srie de proves amb xit. La potncia de foc va ser millorat ja que es va comprovar que feia de 2 a 3 trets per minut (amb dos canons acoblats es podien fer 4 trets per minut). A pesar que el fre tenia una fora de retrocs, el D-25 tenia un retrocs ms petit que els A-19. Aix va ajudar les condicions de treball de la tripulaci, ja que tenia un can ms petit, cuirassat i potent, amb la mateixa munici. 

Desprs de la prova, l'"Objecte 249" va ser llanat directament en la producci en massa del can autopropulsat ISU-122S (   -122 ). No obstant aix, el ISU-122 original no va estar encara en producci fins quan es van fabricar els ISU-152 i ISU-122S a causa de l'stock dels canons A-19 (el ML-20 i D-25 venien directament de les fbriques d'artilleria). La fabricaci en massa del ISU-122 i el ISU-122S va acabar a finals de 1945. A ChKZ es van produir 1.735 ISU-122 i 675 ISU-122S en total.

Desprs de la Segona Guerra Mundial, van quedar alguns ISU-122 que van ser reconstruts com a llanadors de mssils, ja que tenien un xasss prou fort per tenir un can de gran calibre que proporciona aquest tipus de vehicles. 

El petit nombre de ISU-122 que tenien l'armament original van ser modernitzats al 1958. Aquesta modernitzaci no es va completar en el cas dels ISU-152. La majoria dels ISU-122 no podien rebre un nou motor, noms podien ser millorat les peces del motor i la installaci d'equips radiofnics. A principis de 1960, el ISU-122 va ser retirat del servei de l'Exrcit sovitic (el ISU-152 va donar servei fins a diversos anys desprs). Alguns ISU-122 desarmats van ser transferits per a organitzacions civils, per a ser usats com a vehicles d'emergncia en les vies de trens sovitiques o com a transport per les rees rtiques de la Uni Sovitica.

 Variants .
Alguns vehicles van ser equipats amb canons anti-aeris DShK de 12,7 mm.

ISU-122S: En els ltims models del can A-19, es va modificar per tenir una recambra semiautomtica. Aquest can es a anomenar D-25S. Aix va incrementar la potncia de foc de 1,5 trets/minut a 3 trets/minut.  Aquest vehicle s reconeixible per la pea rodona del can enganxat al cos del vehicle i pel fre de retrocs.

 Construcci i disseny .

La construcci del ISU-122 i del ISU-152 s el mateix excepte en el muntatge del can, forma i collocaci de la munici. Els canons A-19S o D-25S dels ISU-122 tenen 18 graus d'angle d'elevaci i 30 trets de munici (ISU-152 t 20 graus i 20 trets respectivament). El can A-19S est equipat amb una mira telescpica ST-18 (  -18) i el can D-25S est equipat amb un TSh-17 (  -17). Ambdues mires tenen una capacitat de vista fins a 1,5 km (ISU-152 noms fins a 900 m). La distncia de foc mxima d'un can A-19S o D-25S s de 5 km i s molt ms gran que la distncia de la mira. Pel foc directe o indirecte en distncies de ms de 1,5 km el personal ha d'utilitzar la vista panormica.

La tripulaci dels ISU-122 eren de 5 i els espais buits eren idntics als ISU-152. El ISU-122S va ser usat per a 4 o 5 tripulants. La recambra semiautomtica feia que la munici s'emmagatzems, a partir de quants tripulants hi havien. En el cas de cinc persones (amb dos carregadors inclosos), el ISU-122S demostrava una millor potncia de foc que el mateix vehicle tripulat per quatre.

 Histria en combat .


El ISU-122 va ser utilitzat com una bona arma de can d'assalt, ja que era autopropulsat, i tamb podia destruir tancs. Per tamb es va utilitzar per aquest s el SU-152 i el ISU-152 i els canons pesats autopropulsats en general. No obstant aquests vehicles van tenir un paper determinat durant el combat. El principal paper del ISU-122 era com una arma antitancs, mentre que els SU/ISU-152 tenien un paper ms proper com a can d'assalt. Tenint el mateix armament que el IS-2 tenia tamb un major blindatge per a trets explosius de grans proporcions. El can de 121,92 mm tenia un gran potencial, per les habilitats del vehicle es veien redudes a causa de qu els projectils disponibles feien variar negativament la precisi. Al 1944 noms l'armadura BR-471 era disponible (els alemanys tamb la utilitzaven, per modificaven la balstica). La versi millorada, el BR-471B (  -471 ) es va crear a principis de 1945, per noms va estar disponible en quantitat quan la II Guerra Mundial va acabar. Per tant, en els casos difcils, el ISU-122 es protegia dels trets enemics amb projectils OF-471 (  -471). Tenien una massa de 25 kg, una velocitat de 800 m/s, i va ser equipat amb una crrega de 3 kg de TNT. Ni havia prou de veure's destrossar i explosionar el vehicle blindat enemic sense penetrar en l'armadura.

En el combat urb dels ISU-122 van ser utilitzats com a canons d'assalt, per tenien una baixa eficincia en comparaci amb els SU/ISU-152. Per en general els comandants de l'Exrcit Roig van veure que els ISU-122 eren uns bons canons d'assalt. El projectil OF-471 era prou suficient contra la infanteria desprotegida, blocs de ciment i edificis fortificats. En el combat urb, el llarg can del de 121,92 mm a vegades era difcil de maniobrar en llocs petits.

L's dels ISU-122 com a canons autopropulsats era rar, ja que el rang mxim del tir era de 14 km. Normalment els ISU-122 lliuraven foc indirectament cap a l'enemic en operacions de rpid avan quan el suport de l'artilleria remolcable no estava disponible.

Vegeu tamb.

 Llista de tancs sovitics - de tots els temps;


 Notes .


 Referncies .
 Solyankin A. G., Pavlov M. V., Pavlov I. V., Zheltov I. G.   Soviet heavy self-propelled guns 1941 1945, Moscow, Printing centre Exprint, 2005, 48 pp. ISBN 5-94038-080-8 (          .  .,         .  .,         .  .,         .  .                                                       1941-1945   .,  .                                , 2005, 48  . ISBN 5-94038-080-8);

 Enllaos externs .
 ISU-122 a BattleField.Ru;
 ISU-122 al web de Vasiliy Chobitok (articles per A. Meretzkov i A. Sorokin) ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332278" title="Superlliga Nord-americana de futbol" nonfiltered="4425" processed="4408" dbindex="129556">
La Superlliga Nord-americana de futbol (SuperLiga) s una competici nord-americana de futbol, on s'enfronten equips de la Primera Divisi de Mxic i de la Major League Soccer a Canad i els Estats Units.

 Format .
A ms de determinar el millor club de les dues lligues, la competici t un premi de $1,000,000, el ms alt a la histria del futbol nord-americ. 

L'edici inaugural es disput entre el 24 de juliol del 2007 i el 29 d'agost del mateix any.

El format de la competici consisteix en una fase de grups i eliminatries finals. Tots els partits es disputen als Estats Units. Els participants de l'any 2007 foren escollits per invitaci. , amb quatre clubs convidats de cada lliga.

Est previst, en funci de l'xit que tingui la competici, que es disputi anualment i s'ampli el nombre de participants a 8 equips per lliga. 

L'edici del 2008 la MLS escoll els 4 equips participants en funci de la classificaci obtinguda a la fase regular de la MLS DEL 2007. La lliga mexicana escoll els 4 darrers campions mexicans per prendre part a la competici.

 Historial .


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Web oficial;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332282" title="Guiu I Gonzaga" nonfiltered="4426" processed="4409" dbindex="129557">

Guiu I Gonzaga o Guiu I de Mntua (en itali: Guido Gonzaga) ( 1290 - Mntua, Senyoriu de Mntua 1369 ) fou el senyor de  Mntua entre 1360 i 1369.

Orgens familiars.
Va nixer el 1290 sent fill de Llus I Gonzaga i la seva primera esposa, Riquilda Ramberti.

Npcies i descendents.
Es cas en primeres npcies amb Agns Pico, filla de Francesc I della Mirandola i Beatriu di Sassuolo. D'aquesta uni nasquren:
Beatriu Gonzaga (?), casada amb Nicolau I d'Este;
Tommasina Gonzaga (?), casada amb Azzo de Correggio;

En segones npcies es cas el 1340 amb Camilla Beccaria de Pavia. D'aquest enlla no tingueren fills.

Es cas en terceres npcies amb Beatriu de Bar, filla d'Eduard I de Bar i Maria de Borgonya. D'aquesta uni nasquren:
Ugolino Gonzaga (?-1362), casat amb Caterina Visconti;
Llus II Gonzaga (1334-1382), senyor de Mntua;
Margarida Gonzaga (?), casada amb Jacopino de Carrara;

Ascens al poder.
El 1328 fou nomenat podestat de la ciutat de Mntua i el 1328 ho fou de Reggio de l'Emlia. El 1335 va esdevenir senyor titular d'aquesta ciutat i el 1360, desprs de la mort del seu pare, senyor de Mntua i Capit General del Poble. 

Des de 1353 hagu d'enfrontar-se als conflicte entre gelfs i gibellins, partidaris els gelfs del Papa amb el suport dels Visconti de Mil i de Verona i Gnova, i partidaris els gibellins de l'emperador, Florncia, Siena, Vencia i Mntua. La mort d'Ugolino Gonzaga, esps de Caterina Visconti, a mans dels gibellins provoc l'enemistat entre la famlia Gonzaga i Visconti, sent alimentat un odi vers els Gonzaga per part de Bernab Visconti. El Senyoriu de Mntua fou ocupat pels Visconti de Mil l'abril de 1368, si b l'emperador Carles IV del Sacre Imperi Romanogermnic oblig el Visconti a signar la pau de Bolnia l'11 de febrer de 1369, aconseguint Mntua ambpliar el seus domini territorial amb l'incorporaci de Cavriana, Castiglione delle Stiviere, Solfrino, Volta, Medole i Ceresara.

Mor el 22 de setembre de 1369 a la ciutat de Mntua, sent succet pel seu fill Llus Gonzaga.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/gonzaga/gonzaga2.html;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332285" title="Batalla d'Austerlitz" nonfiltered="4427" processed="4410" dbindex="129558">




La Batalla d'Austerlitz (en txec Bitva o Slavkova) tamb coneguda com la Batalla dels Tres Emperadors, va ser una de les majors victries de Napole I de Frana, que de manera efica va destruir la Tercera Coalici contra el Primer Imperi francs. 

El 2 de desembre de 1805, l'exrcit francs , comandat per Napole I de Frana va derrotar l'exrcit rus reforat amb un contingent austrac comandat per Alexandre I de Rssia desprs de gaireb nou hores de difcils combats. La batalla va tenir lloc prop de Slavkov o Brna, a uns 10 km al sud-est de Brno a Morvia. La batalla s sovint considerada com una obra mestra de la tctica.

Conseqncies.
La victria francesa a Austerlitz va dur al final de la Tercera Coalici. El 26 de desembre de 1805, l'Imperi Austrac i l'imperi Francs van signar el Tractat de Pressburg, amb el que ustria va sortir de la guerra, reforant el Tractat de Campo Formio i el Tractat de Lunville, cedint territori als aliata alemanys de Napole, i va imposar un indemnitzaci de 40 milions de francs als derrotats Habsburgs. A les tropes russes se'ls va permetre tornar a casa. 

La victria a Austerlitz va permere la creaci de la Confederaci del Rin, una collecci d'estats alemanys que servien de zona d'amortiguaci entre Frana i la resta d'Europa. El 1806, el Sacre Imperi Romanogermnic va deixar d'existir quan l'emperador Francesc II mant el d'Emperador d'ustria com el seu nic ttol oficial. Tot aix no va servir per establir una pau duradora en el continent doncs Prssia cada vegada es preocupa ms per la influncia francesa en l'Europa Central i va desencadenar la Guerra de la Quarta Coalici en 1806

Referncies.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332290" title="Encies Altes (Odn)" nonfiltered="4428" processed="4411" dbindex="129559">

Les Encies Altes s una masia del poble de Canalda, al terme municipal d'Odn.

Situada a 1.125 m d'altitud, al vessant nord de la rasa d'Encies que passa a 100 metres a vol d'ocell de la seva faana.  Actualment encara habitada, a ms a ms de la masia prpiament dita hi ha  uns quants edificis pel voltant destinats a granges i coberts. S'hi arriba per un cam de  de 1.200 m que surt per la banda oest de la carretera  LV-4241b de Solsona a Coll de Jou, a l'alada del km 18,5.

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332291" title="Encies Baixes (Odn)" nonfiltered="4429" processed="4412" dbindex="129560">

Les Encies Baixes s una masia, actualment enrunada, del poble de Canalda, al terme municipal d'Odn.

Situada a 1.072 m d'altitud, al vessant nord de la rasa d'Encies que passa a 75 metres a vol d'ocell de les seves parets. S'hi arriba per un cam de 600 m que surt de la masia d'Encies Altes.

Notes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332294" title="San Martn de Oscos" nonfiltered="4430" processed="4413" dbindex="129561">

San Martn de Oscos s un concejo asturi localitzat a la comarca de l'Eo-Navia vora al lmit amb Galcia. Limita al nord amb el concejo d'Illano, al sud amb Grandas de Salime, a l'est amb Pesoz i a l'oest amb Santa Eulalia i Villanueva de Oscos. L'extensi total s de 66,28 km2. La seva xarxa viria s'articulaal voltant de la comarcal AS-13, que entra per Vegadeo en direcci a Pesoz.

 Geografia .
Des del punt de vista geolgic cal dir que San Martn, presenta unes caracterstiques similars als concejos occidentals. El seu terreny s en la seva major part cambri i siluri, amb predomini de la pissarra, deformat per la orognia herciniana. La consistncia de les faixes de pissarra s variable, trencant-se la majoria d'elles en fulles ms o menys grans, i convertint-se en material de teulada de cases. Cal destacar tamb l'existncia d'una faixa de quarsita, com la qual s'estn des de Piorno fins a Boimouro. Ortogrficament parlant, podem diferenciar dues zones en el concejo. La septentrional, presenta una topografia molt ms complicada, amb la presncia de grans pendents, sent els cordals de San Isidro i del Eirelo les seves altures ms destacades. Tamb presenta aquesta zona, les conques dels rius ms importants com el Sotuelo, el Ahio i el Ferreira, formant grans i profundes valls. 

L'altra zona correspon a la zona meridional, i comprn un relleu molt ms suau amb altituds que ronden els 900 metres, com el munti Marn (899 m) i el Sivela (888 m). s una zona frtil i de cultiu fcil, donant-se en ella unes condicions per a la vida humana molt ms favorables que en la seva part spetentrional. Els seus rius ms importants sn el Ahio, el Sotuelo i el Ferreira, desembocant els dos ltims en el primer, que al seu torn aboca les seves aiges en el Ageira en Pesoz. Pertanyen tots ells a la conca del ric Navia i discorren per la zona septentrional. De la seva zona ms frtil cal esmentar al riu San Martn o Candal, tamb afluent del Ageira. A part de tots aquests rius, San Martn s terra de nombrosos rierols i rierols que van ser aprofitats temps enrere en molins i ferreras. El seu clima, dhuc dintre del general asturi, s molt fred i dur a l'hivern, amb estius frescos i curts. Sn freqents en poques invernales les nevades, arribant-se a produir aquestes de manera copiosa i dificultant seriosament les comunicacions per carretera del concejo. Respecte a la seva vegetaci, cal diferenciar de la mateixa manera, la vegetaci de muntanya i la de ribera, sent els boscos de castanyer, roures i pineda els de major presncia en el concejo. Les seves zones meridionals presenten un terreny molt ms frtil i cultivable, produint-se cereals com el blat, sgol i blat de moro, a ms de bones quantitats de patata. 

 Capital . 
La capital del concejo s San Martn, emplaada en la part meridional del territori. Est situada a una altitud de 697 metres i en ella s'agrupa el nucli de poblaci ms important del concejo amb ms de la meitat del total d'habitants. San Martn es troba emmarcat dintre de la comarca dels Oscos, contant tota la zona amb un marcat i caracterstic dialecte molt semblat al gallec. 

 Evoluci demogrfica . 
La nota ms caracterstica de San Martn de Oscos durant bona part del segle XX, s la presncia d'alts i baixos de poblaci fins a la dcada dels seixanta que es registra la seva cota ms alta amb 2.024 habitants. A partir d'aquesta data el que realment s caracterstic de la seva poblaci, s la prdua paulatina i constant d'ella, caient a nivells seriosament preocupants que ens mostren una densitat avui dia de 8,4 hab./km2. Aquest descens que s'observa, t la seva causa principal en el moviment migratori produt per motius laborals, sobretot de les dones joves, que arriba a alterar l'estructura demogrfica de la zona, on veiem un envelliment de la poblaci i un desequilibri de sexes, sent majoritaris els homes, i que ens mostren una pirmide de poblaci invertida. 

La poblaci actual es divideix en quatre parrquies que sn les de Santa Leocadia de Illano, Santa Mara de Labiarn, San Martn de Oscos i Santiago de Pesoz, sent San Martn l'nica que supera les 100 persones. Tamb cal ressenyar com es va dir anteriorment, que la major part de la poblaci es localitza en la seva part meridional, que presenta un terreny molt ms apte per a la vida. Des del punt de vista econmic, San Martn de Oscos presenta una gran dependncia del sector primari generant un 83,10% de les ocupacions locals. La ramaderia s el motor que impulsa la seva economia, sent el bestiar bov el de major presncia en el seu territori, clarament orientat cap a la producci de carn. Pel que fa al cultiu i s del sl, els cultius tradicionals de cereals, leguminosas i hortalisses sn els ms destacats, sent el autoconsumo la seva finalitat primordial. El sector secundari de la indstria i la construcci, tot just t repercussi en el concejo, representant a un 3,87% de la poblaci activa, pertanyent la majoria a edificaci i obres pbliques. 

Encara que avui gaireb no tingui representaci, cal destacar la influncia de les ferreras artesanes durant el segle XVII, que utilitzaven el ferro de la zona. Del sector terciari dels serveis cal ressaltar que ha estat l'nic que va en augment, representant en l'actualitat al 13,03% de les ocupacions. Aquest creixement es deu sobretot a l'augment del turisme rural i actiu, habilitant-se en la zona per a tal efecte, diverses cases de llogaret i hostals-restaurants que oferixen els plats tpics i tradicionals de la zona dels Oscos. 

Parrquies.
Illano;
Labiarn;
Oscos;
Pesoz;

 Histria . 
La histria del concejo de San Martn de Oscos presenta els mateixos trets que els altres de la zona dels Oscos en l'poca prehistrica i l'edat antiga i moderna fins a 1154, presentant una histria comuna amb Santa Eulalia fins al moment de l'emancipaci episcopal en 1584. La primera presncia humana en territori de San Martn es remunta al perode neoltic, com aix podem aventurar grcies a les restes tumulars trobats en Os Pedrousos (Teixeira). Aix mateix van aparixer restes d'antigues explotacions mineres en Arruada, Piorno, Covas del Resalao, i les valls del Sotuelo i el Aho. Dintre de l'edificaci castrenya cal destacar els trobats a San Isidro i el Pic de la Mina, prop de Bousoo situats ambds en zones elevades i amb un clar motiu defensiu, trobant-se fosses, muralles i lloses clavades. 

En relaci amb aquesta cultura, es va trobar a Valderreixe una diadema realitzada en or i que s la diadema de San Martn de Oscos. L'existncia de minerals tamb va atreure a aquesta zona a gents diverses amb la finalitat d'explotar les seves mines, trobant-se en Tabladas i en la ribera del riu Santalla restes de treballs romans relacionats amb la fosa com els gresols de pedra i els cons d'escries. Durant l'etapa medieval el concejo de San Martn conjuntament amb Santa Eulalia va pertnyer, grcies a la cessi realitzada pel monarca Alfons VII de Castella en 1154 a la esglsia d'Oviedo, al gran concejo episcopal de Castropol. Els alcaldes episcopals d'ambds concejos es presentaven a les juntes castropolenses en el camp de Tablado. 

Aquesta situaci de dependncia de la mitra continua fins a 1584, any en el qual grcies a la desamortitzaci produda sota mandat de Felip II, i amb l'autoritzaci del Papa Benedicte XIII, els seus habitants compren el territori organitzant-se com municipi independent i autnom. Aquesta desamortizacin va ser realitzada per les despeses originades per les successives guerres en les quals estava present el regne espanyol i que van fer possible, grcies a l'autoritzaci Papal, la venda dels terrenys obispales a la gent del poble. L'expedient de llibertat va comenar en 1583, sent un any ms tard quan finalitza, arribant-se a llavors el ttol de vila. De les poques ms actuals, cal destacar la presncia en la guerra de la Independncia de nombrosos mossos dels Oscos que es van unir a les tropes de Castropol, que es van caracteritzar per la seva especial bravura i lluita pel seu territori. En el segle XX, igual que la resta del Principat i de l'Estat, la guerra Civil assola el territori, vivint-se situacions difcils, encara que avui romanen ja en l'oblit.


Enllaos externs.
Federaci Asturiana de Concejos;
Gua del Occidente. San Martin de Oscos;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332296" title="Olivo e Pasquale" nonfiltered="4431" processed="4414" dbindex="129562">
	
Olivo e Pasquale s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Jacopo Ferretti, basat en una obra de Simeone Antonio Sografi. S'estren al Teatro Valle de Roma el 7 de gener de 1827.	
	
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332297" title="Bauprs" nonfiltered="4432" processed="4415" dbindex="129563">

El bauprs (o tamb bauprs
)
s un pal inclinat cap endavant, gaireb horitzontal, que surt de la proa d'alguns velers, i que serveix per a subjectar els estais del trinquet i orientar els flocs. 

De vegades du una vela anomenada civadera.

 Referncies .






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332298" title="Otto mesi in due ore" nonfiltered="4433" processed="4416" dbindex="129564">
	
Otto mesi in due ore s una pera en tres actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Domenico Gilardoni. S'estren al Teatro Nuovo de Npols el 13 de maig de 1827.	
	
	
	


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332304" title="Villanueva de Oscos" nonfiltered="4434" processed="4417" dbindex="129565">

Villanueva de Oscos s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Vegadeo i Castropol, al sud amb San Martn de Oscos i Santa Eulalia de Oscos, a l'est amb Illano i San Martn a a l'oest amb Taramundi.

 Situaci .
Situat en la zona suroccidental de la regi i que es troba emmarcat dintre de la comarca d' Oscos juntament amb els concejos de Santa Eulalia i San Martn. La seva superfcie abasta una extensi de 72,70 km2 i la seva poblaci actual s de 406 habitants. La seva principal carretera s la comarcal AS-13, que travessa el concejo des del port de la Gola, segueix la llera del riu i va a donar a San Martn. Des del punt de vista geolgic, i de la mateixa manera que la resta de la comarca, el sl del concejo pertany gaireb en la seva totalitat al siluri i al cambri, amb una abundncia de les pissarres, generalment argilenques amb varietats i trnsits a silcea i cloritosa. La presncia de calcrias s molt insignificant, presentant-se una petita porci d'aquestes en la zona de Salgueiras. 
 Geografia .
La seva geologia i l'erosi exercida sobre el terreny pels agents atmosfrics i la xarxa fluvial conformen un relleu amb una orientaci dominant nord-sud, de majoria de formes suaus, interrompudes pels crestones cuarcticos. D'aquesta forma podem afirmar que el concejo de Villanueva s el qual possex una major altitud mitja dels tres que componen la zona dels Oscos, tenint en ms de la meitat de la superfcie elevacions superiors als 800 metres. Les altures ms pronunciades es donen en la seva part septentrional, sent el pic O Filso en la serra de les Bobias, en el lmit amb Castropol, el qual presenta una major altitud amb 1.202 metres. Altres pics importants sn la Pea Pumarn i La Pea Grallas, localitzades tamb en el nord encara que una mica ms centrat, i el cordal de Mrias que recorre interiorment el concejo de nord a sud. Ja pel seu extrem noroccidental la serra de l'Ouroso s la qual divideix els territoris de Villanueva i Taramundi. La xarxa hidrogrfica est composta per nombrosos rierols i rierols que banyen tot el concejo i que aboquen les seves aiges a les conques del Navia i del Eo. 

Dintre de tots aquests accidents anem a destacar a dos: El Villanueva que rep les aigualeixes del Acebeiral, desembocant al Pasaron. I tamb el rierol de la Bobia, que flux les seves aiges en el Soutelo. El seu clima presenta els trets generals del ocenic, amb unes precipitacions mitges abundants, nulla presncia de aridez en l'poca estival i una escassa amplitud trmica. En la zona septentrional, concretament en la serra de la Bobia, apareixen fenmens atmosfrics destacables, com les boires i les nevades. Quant a la seva vegetaci la major part de la superfcie del concejo presenta un domini del terreny forestal, on el matoll va guanyant fora amb el pas del temps, degut sobretot de l'erosi, els incendis i les tales dels arbres. Tanmateix encara podem observar algunes taques autctones de roures, castanys i bedolls, barrejades amb prats verds que es troben disseminades per tot el territori. 

 Capital . 
La Capital del concejo correspon a la vila que dna nom al seu torn a tot el municipi. Situada a uns 658 metres d'altitud, la seva vida roman directament lligada a la de l'antic monestir de Santa Mara, antic centre de poder de tota la zona, i que va perdre tal condici en l'any 1827, en el qual la jurisdicci va passar a ser municipal. Conta un bonic patrimoni etnogrfic amb habitatges perfectament integrats en el paisatge local, on predomina l's dels materials trobats en el seu mitj fsic. 

 Parrquies . 
 San Jos Gestoso;
 Martul;
 San Cristbal;
 Villanueva;

 Evoluci demogrfica . 
L'evoluci de Villanueva quant a la seva poblaci ha seguit les mateixes lleres que en la resta de la comarca dels Oscos, podent apreciar-se un continu decreixement en aquestes ltimes dcades, en concret des de meitat de la centria passada. Fins a aquest moment, la poblaci s'havia mantingut ms o menys estable, presentant una xifra que oscillava entorn de 1200-1300 habitants. Per s a partir d'aquesta data i a causa dels moviments migratoris cap a les zones centrals de la regi, del pas i fins i tot d'Europa, quan la tendncia es trenca, produint-se un brusc descens en el nombre de persones que origina que avui dia Villanueva present la xifra de 423 habitants, mostrant-nos una de les densitats de poblaci ms baixes de tota la regi asturiana. Tot aix genera una alteraci significativa en les estructures demogrfiques en el concejo, tenint Villanueva un ndex d'envelliment superior a les 170 persones majors de 65 anys per cada 100 menors de 15, i no arribant la representaci de les persones menors de 20 anys al 18% de la poblaci total. Actualment el municipi es reparteix en quatre parrquies, Santa Eufemia, San Jos de Xestoso, Martul i San Cristbal, sent la primera d'elles la ms poblada de totes. 
 Economia .
La seva activitat econmica gira principalment entorn del sector primari, grcies a l'activitat ramadera, que absorbeix al 74,34% de l'ocupaci local. Bsicament noms es treballa amb el bestiar bov, presentant la majoria de les explotacions una orientaci clarament dirigida cap a la producci crnica, com aix ho demostra el predomini de la raa Asturiana de les valls. El sector secundari tot just si t representaci en el concejo, arribant a generar solament un 6,58% de les ocupacions locals. nicament es comptabilitzen ocupacions en la branca de l'edificaci i la construcci, branca aquesta que presenta un continu apogeu dintre de tota la regi. Igual que San Martn i Santa Eulalia, Villanueva va tenir en el seu temps, una important presncia de ferreries artesanes, que utilitzaven ferro extret en la zona. Finalment, el sector terciari dels serveis ocupa al 19,08% de la poblaci activa, sent l'activitat comercial la qual presenta un major creixement dintre del mateix, desenvolupant-se gaireb en la seva totalitat en la capital del concejo, Villanueva. La implantaci del turisme rural en tota la comarca dels Oscos, pot ajudar a reactivar tota la zona, convertint-se el concejo en un dels llocs ms visitats, ja que reuneix totes les caracterstiques necessries per a aquest gaudi. 

 Histria . 
La histria de Villanueva s semblant a la de les seves concejos vens de San Martn i Santa Eulalia, durant les etapes prehistriques, l'edat antiga i l'edat mitja fins a 1137, data en la qual passa a ser vedat d'abadia. Les primeres restes trobats que demostren la presncia humana en el concejo pertanyen a l'etapa neoltica, com aix ho demostren els camps tumulares descobertsdescobrits en les estribaciones de la serra de Pumarn, destacant d'entre tots ells el de A Chaira das Grallas. Dintre de la cultura castrenya, tamb Villanueva ens oferix diverses mostres d'aquests singulars assentaments, destacant els localitzats en La Pena del Castro en Morlongo i El Castelo en Villanueva. 

L'etapa colonitzadora romana, tamb es deixa notar en tot el territori, estant adscrit el territori dintre del conventus lucenssis. Diversos so els vestigis oposats d'aquesta poca, com els gresols de pedra i cons d'escries, relacionats amb treballs de fosa. Com s de suposar la presncia de minerals com el ferro va ser una de les causes que va atreure als assentaments romans cap a la comarca dels Oscos. Ja en 1137 la histria de Villanueva pren camino diferent a San Martn i Santa Eulalia, amb l'establiment d'una ordre Benedictina en la zona de As Tremoras grcies a la donaci efectuada al seu favor pel rei Alfons VII de Castella, mitjanant la qual cedia tot el territori del municipi als monjos. Diverses so les donacions realitzades durant aquest segle al monestir per particulars, en la qual es rebien terrens de tota la comarca occidental, com l'efectuada per Honega Ramrez en la qual atorga les seves possessions en Go i Villar de Piantn, o la de Gutierre Alfonso mitjanant la qual cedeixen hisendes de Nonide, Grandas i El Franco. 

El 1162 es produx l'arribada al monestir dels Cistercienses, reactivant la vida en el monestir grcies a la labor agropecuria, al que es va unir el treball del ferro en ferreras artesanes ja per el segle XVII. En 1182 el monarca Ferran II de Lle concedeix un privilegi al vedat mitjanant el qual tota la jurisdicci passava al monestir, tenint les seves gents que complir els deutes i els deures davant l'abat, sense que es produeixi cap intromissi real. Aquesta exempci seria confirmada pels successius regnats que van dirigir les regnes del territori Espanyol, des de Alfons IX de Lle a Felip V d'Espanya. Encara que la major part de la superfcie de Villanueva pertanyia al vedat de Santa Mara, havia una petita porci de terreny exempta dels dominis eclesistics, la qual va estar representada en la Junta General del Principat prenent part del partit de Castropol, sent els representants del municipi en 1693 per al repartiment d'alcabales Domingo Lpez Bermdez i Antonio de Soto. 

El poder exercit pels monjos durant segles comena a trencar-se el 1721, data en la qual les gents del concejo expressen el seu descontentament per l'enorme servitud a la qual se'ls sotmetia. Aix, en l'any 1792 l'abat, volent conservar la integritat del territori i amansar al poble, accepta reduir algunes taxes i impostos, circumstncia que no assoleix parar el descontentament, arribant-se a l'any 1827, data en la qual el monestir deixa de tenir jurisdicci sobre tota la zona, arribant a d'aquesta manera la desitjada condici municipal. Una vegada perdut tot el poder, els monjos van ser expulsats en 1836, a causa de la desamortitzaci de Mendizbal, i tots els bns del monestir van ser posats a la venda. 

Els temps actuals discorren entre una situaci d'incertesa creada pel continu despoblament de la zona, encara que s'espera que la situaci comenci a invertir-se, donades les condicions naturals que ofereix Villanueva para la vida humana

 Enllaos externs .
 Federaci Asturiana de Concejos;
 Gua del Occidente. Villanueva de Oscos;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332306" title="L'esule di Roma" nonfiltered="4435" processed="4418" dbindex="129566">
	
L'esule di Roma s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Domenico Gilardoni. S'estren al Teatro San Carlo de Npols el 1 de gener de 1828.	
	
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332307" title="Alina, regina di Golconda" nonfiltered="4436" processed="4419" dbindex="129567">
	
Alina, regina di Golconda s una pera en dos actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Felice Romani. S'estren al Teatro Carlo Felice de Gnova el 10 d'octubre de 1829.	
	
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332309" title="Diplodus bellottii" nonfiltered="4437" processed="4420" dbindex="129568">

Diplodus bellottii  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des del sud de la Pennsula Ibrica fins a Cap Verd).

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332310" title="Diplodus bermudensis" nonfiltered="4438" processed="4421" dbindex="129569">

 Diplodus bermudensis s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: s un endemisme de Bermuda.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332312" title="Gianni di Calais" nonfiltered="4439" processed="4422" dbindex="129570">
	
Gianni di Calais s una pera en tres actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Domenico Gilardoni, basat en Jean de Paris de Louis-Charles Caignes. S'estren al Teatro del Fondo de Npols el 2 d'agost de 1828.	
	
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332313" title="Botavara" nonfiltered="4440" processed="4423" dbindex="129571">
Una botavara s una perxa ms o menys horitzontal, subjecta a un pal per l'extrem de proa i maniobrable per l'extrem de popa a la qual es fixa la vora inferior d'una vela de tallant, ja sigui bermudiana, guaira o cangrea.

A les embarcacions esportives d'un sol pal s'hi aferra la vela major. En els grans velers de ms d'un pal, si tenen botavara, normalment est situada en el pal de mitjana.


La botavara (1) s'uneix al pal (2) per l'agullot (3).

La vela (4) es fixa pel puny d'amura prop de l'agullot i pel puny d'escota (6) a popa. L'escota (7) permet maniobrar la vela i les ostes (8 i 9) mantenen la posici de la botavara.
 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332317" title="Jos Ramn Pascual Monz" nonfiltered="4441" processed="4424" dbindex="129572">
Jos Ramn Pascual Monz s un poltic valenci. Ha treballat com a enginyer tcnic agrcola, ha estat president de la Federaci de Joves Agricultors al Pas Valenci i representant dels Joves Agricultors d'Espanya a la CEE el 1980-1981. Militant del Partit Popular, fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1989, 1993 i 1996. Entre altres crrecs, ha estat membre del Comit Consultiu de l'Arrs de la CEE el 1986-1989 i del Comit Executiu de l'Associaci Valenciana d'Agricultura (AVA), director general d'Administraci Territorial del Govern Valenci el 2001. Des del 2004 s membre de la Confederaci de Cooperatives de la Comunitat Valenciana. El 2007 fou nomenat Director General de Comercialitzaci de la Conselleria d'Agricultura, Pesca i Alimentaci del Govern Valenci.

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332318" title="Eva Mara Amador Guilln" nonfiltered="4442" processed="4425" dbindex="129573">
Eva Mara Amador Guilln s una poltica valenciana. Treball com a funcionria de l'ajuntament de Torrent i s'afili al Partit Popular, amb el qual el 1991 fou escollida regidora a l'ajuntament de Torrent, on ha estat portaveu del grup popular. Ha estat escollida diputada per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1993 i 1996. El novembre de 2005 fou nomenada directora general de Relacions amb l'Estat, de la Presidncia de la Generalitat Valenciana.

 Referncies .

 Enllaos externs .
 Fitxa al Congrs dels Diputats;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332320" title="Diplodus capensis" nonfiltered="4443" processed="4426" dbindex="129574">

Diplodus capensis  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est de l'Atlntic i de l'Oce ndic occidental: des d'Angola fins a Moambic i sud de Madagascar, i, possiblement tamb, Maurici.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332321" title="Diplodus fasciatus" nonfiltered="4444" processed="4427" dbindex="129575">

 Diplodus fasciatus s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals de l'Atlntic oriental: s un endemisme de Cap Verd.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332322" title="Jos Francisco Mora Altava" nonfiltered="4445" processed="4428" dbindex="129576">

Jos Francisco Mora Altava (Castell de la Plana, 11 de juny de 1981) s un futbolista, ms conegut en la seva professi com Pepe Mora o simplement Mora. Format en El Bovalar, va donar el salt al Castell en la temporada 2000/01. Excepte una breu estada en el FC Barcelona B, ha desenvolupat tota la seva carrera en el club de la capital de la Plana Alta. Actualment s el jugador en actiu que ms partits ha jugat amb la samarreta albinegra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332323" title="Diplodus holbrookii" nonfiltered="4446" processed="4429" dbindex="129577">

Diplodus holbrookii  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 46 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des de la Badia de Chesapeake fins a Florida i el nord-est del Golf de Mxic.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332324" title="Il castello di Kenilworth" nonfiltered="4447" processed="4430" dbindex="129578">
	
Il castello di Kenilworth s una pera en tres actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Andrea Leone Tottola, basat en Amy Robsart de Victor Hugo. S'estren al Teatro San Carlo de Npols el 6 de juliol de 1829.	
	
	



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332325" title="Agrupaci Courbet" nonfiltered="4448" processed="4431" dbindex="129579">
L'Agrupaci Courbet fou un grup artstic fundat a Barcelona el 1918 i dissolt el 1919, amb l'objectiu de renovar el noucentisme. Els membres d'aquest grup van reivindicar com a mestre el pintor realista francs Gustave Courbet, del qual pretenien assolir la seva actitud revolucionria. L'associaci fou impulsada per Josep Llorens i Artigas i Josep Francesc Rfols i van ser membres destacats pintors catalans com Joan Mir, Josep de Togores, Josep Obiols i Olga Sacharoff.

Bibliografia.
 VVAA. El llibre d'or de l'Art Catal.(pgina 195);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332326" title="Diplodus prayensis" nonfiltered="4449" processed="4432" dbindex="129580">

 Diplodus prayensis s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 35 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals de l'Atlntic oriental: s un endemisme de Cap Verd.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332327" title="Supercopa mexicana de futbol" nonfiltered="4450" processed="4433" dbindex="129581">
La Supercopa mexicana de futbol, anomenada oficialment Campi de Campions (en espanyol: Campen de Campeones), s una competici futbolstica mexicana.

La competici s'inici el 1942 i fins el 1995 enfront al campi de la Lliga mexicana de futbol i la Copa Mxic. Des del 2001 la disputen els campions del tornejos d'Obertura i Clausura. El campi de la competici obt una plaa per la Copa Libertadores.

 Historial .


 Palmars .


 Referncies .


 Enllaos externs .
 RSSSF;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332329" title="Il diluvio universale" nonfiltered="4451" processed="4434" dbindex="129582">
	
Il diluvio universale s una pera en tres actes de Gaetano Donizetti, amb llibret de Domenico Gilardoni, basat en Heaven and Earth de Lord Byron. S'estren al Teatro San Carlo de Npols el 28 de febrer de 1830.	
	
	
	




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332331" title="Diplodus noct" nonfiltered="4452" processed="4435" dbindex="129583">

Diplodus noct  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar Roig.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332332" title="Javier Paniagua Fuentes" nonfiltered="4453" processed="4436" dbindex="129584">
Javier Paniagua Fuentes s un historiador i poltic valenci. 

Doctor en Histria, s professor d'Histria Social i del Pensament Poltic de la UNED, aix com director al centre d'Alzira. El 1974 va participar en el Primer Congrs d'Histria del Pas Valenci. Ha estat membre de l'Executiva del PSPV-PSOE i diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1986, 1989, 1993 i 1996. Tamb ha estat Director General d'Educaci de la Generalitat Valenciana amb Joan Lerma el 1983-1986.


 Obres .
 Las ideas econmicas del anarquismo y los movimientos libertarios en Espaa: un esquema (1999) amb Salvador Almenar Palau.
 La UNED en la encrucijada de los prximos aos (1993) amb Montserrat Blanco Bahamonde;
 Trayectoria del sindicalismo espaol (1991) a Historia 16;
 Las reacciones ante el bilingismo: una perspectiva histrica (1981) a Revista de Educacin;
 Contribucin al estudio del movimiento huelgustico del Pas Valenciano: 1905-1935 (1974), amb Joaquim Prats Cuevas, dins el PCHPV;

 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332333" title="Morruda" nonfiltered="4454" processed="4437" dbindex="129585">

La morruda, auradeta o oradeta ( Diplodus puntazzo) s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes freqent a la Mediterrnia.
Morfologia.
 Pot arribar als 60 cm de llargria total. ;
 Aspecte molt semblant al sard per t la boca ms aguda i protrctil (a ms de ser petita i obliqua), i 10-12 bandes transversals negres, molt marcades.
 El cos s oval, alt i bastant comprimit lateralment.
 El cap s cncau i el tret ms caracterstic n's el morro punxegut.
 Les aletes dorsal, anal i caudal tenen vores de color negre.
 Els incisius es troben orientats cap endavant.
 La dorsal s nica. Les pectorals sn llargues i punxegudes. Les plviques i l'anal sn curtes. La caudal s escotada.
 s de color gris platejat amb una taca negra en el peduncle caudal.
 La caudal s de color negre.;
Reproducci.
s hermafrodita proterndric. Es reprodueix durant la tardor. Els ous (que fan 85 mm) i les larves (1,7 mm quan eclosionen) sn planctnics. Els alevins formen bancs i, a mesura que creixen, es tornen solitaris.
Alimentaci.
Menja petits organismes bentnics animals (esponges, cnidaris, molluscs i gambes) i vegetals.
Hbitat.
Viu a les costes rocalloses, sobre fons sorrencs i esculls, a poca profunditat (fins als 60 m de fondria). s fcil observar-lo quan neda a mitjan aigua pels penya-segats.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de la Mar Cantbrica fins a Sierra Leone, Cap Verd i les Illes Canries), de la Mar Mediterrnia i de la Mar Negra. Tamb a Sud-frica.
Costums.
s solitari amb els individus de la seua espcie, per s freqent que acompanyi altres esprids. Els joves sn ms costaners i gregaris que els adults.
Inters pesquer.
Es pesca amb tremalls, palangre, canya i amb fusell.
Observacions.
S'ha introdut a piscifactories ja que s el sard que creix ms rpid desprs de l'etapa juvenil.
Referncies.

Bibliografia.
 Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars. Vol. 2.  ;
 Cetti, F. 1777. Anfibi e pesci di Sardegna. Vol. 3 of Storia naturale di Sardegna. Sassari. 1774-1777. Stor. natur. Sardegna, v. 3: 1-208, 5 pls. ;
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332334" title="Taschen" nonfiltered="4455" processed="4438" dbindex="129586">
Taschen s una editorial fundada el 1980 per Benedikt Taschen a Colnia, Alemanya. Taschen s reconeguda dins del mn editorial per tenir l'objecitu d'oferir llibres d'art de bona qualitat i bon disseny a preus assequibles. 

L'empresa es va iniciar com Taschen Comics publicant l'extensa collecci de cmics de Benedikt Taschen. Taschen intenta apropar l'art a un pblic ms ampli, mitjanant la publicaci de llibres sobre fotografia artstica, pintura, disseny, moda, histria de la publicitat, cinema i arquitectura, entre d'altres. 

Taschen publica les seves obres en diferents versions, des de edicions de butxaca amb biografies d'artistes de tots els temps o petites introduccions a diferents moviments artstics de la histria de l'art fins a grans edicions de luxe on es detallen les obres completes de Leonardo da Vinci. L'empresa tamb edita calendaris i targetes postals. 

Actualment (2008) existeixen botigues exclusives de Taschen a ciutats com Berln, Tquio, Los Angeles, Pars i Nova York.

Enllaos externs.
 Web Oficial 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332336" title="UNED" nonfiltered="4456" processed="4439" dbindex="129587">
La Universitat Nacional d'Educaci a Distncia (UNED), s una universitat pblica espanyola d'mbit estatal. Es tracta d'una Universitat relativament jove, que comena les seves activitats acadmiques en 1973. Creada mitjanant el Decret 2310/1972, de 18 d'agost de 1972, publicat en el Boletn Oficial del Estado (BOE) el 1 de setembre d'aquest mateix any. La seva fundaci es completa amb el Decret 3114/1974, de 25 d'octubre, que va establir l'esquema de funcionament de la UNED fins a l'aprovaci de les seves Estatuts. La UNED imparteix cursos a distncia per mitj de suport audiovisual i internet. 

T la seva seu central en Madrid, als campus de Senda del Rey i de Ciutat Universitria. Per les seves especificitats i mbit d'actuaci, s l'nic centre pblic d'ensenyament universitari que no ha estat adscrit a cap comunitat autnoma, estant sota la tutela del Ministeri d'Educaci i Cincia del Govern d'Espanya. En atenci a les seves especials caracterstiques, la Llei Orgnica 6/2001 d'Universitats (LOU)li garanteix a la UNED el mateix grau d'autonomia que a les restants Universitats espanyoles. 

Desprs de ms de trenta anys de funcionament i prop de 180.000 alumnes (si sumim els quals cursen carreres reglades, programes d'Ensenyament Obert i els cursos de Formaci del Professorat) ocupa el primer lloc, per nombre d'alumnes matriculats, de totes les Universitats espanyoles; ; i s la segona d'Europa desprs de l'Open University del Regne Unit. 

La UNED combina la tradicional metodologia a distncia amb l's intensiu de les noves tecnologies de la informaci i la comunicaci a travs dels seus cursos virtuals en Internet, la televisi educativa, els programes de rdio i el suport als seus alumnes mediantes tutories presencials d'assistncia no obligatria en la seva ampla xarxa de Centres Associats. 

 Centres Associats .

La UNED compta amb una extensa xarxa de Centres Associats que permeten a l'estudiant acostar-se a un centre universitari, consultar amb el seu professor tutor, realitzar els seus exmens, i accedir a serveis informtics i bibliotecaris. En l'actualitat la UNED possex 60 centres associats en Espanya, el primer i deg, creat en Las Palmas de Gran Canaria en 1973, i l'ltim, el de Tudela (Navarra) fundat en 1998; aix com altres 14 en l'estranger. La relaci Centres Associats - Seu Central es regula pel Reial decret 1.095/1979 de 4 d'abril. Mentre que la Llei 11/1983 Orgnica de Reforma Universitria i, ms tard la Llei Orgnica d'Universitats (LOU) que va venir a derogar a aquella, atribux a la UNED competncia acadmica en tot el territori espanyol, utilitzant els mitjans que estimi necessaris, sense perjudici dels acords i convenis que, si escau, conclogui a tal fi amb les Comunitats Autnomes i altres entitats pbliques i privades.  

La Seu Central, situada a Madrid, es compon de Facultats, Seccions i Departaments, com la resta d', i a ella pertanyen els professors responsables de la docncia i investigaci de les diferents matries. La UNED, a ms dels professors permanents (Catedrtics i Professors Titulars), t en la seva plantilla professors contractats (associats, ajudants, collaboradors, i contractats doctors). Els Centres Associats s'encarreguen de contractar, i de remunerar als Professors-tutors. Les seves funcions sn les prpies del seu nivell per en la modalitat de Ensenyament a Distncia. 

Els Centres Associats serveixen de suport als ensenyaments de la UNED i promouen el progrs cultural de l'entorn on se situen. En la prctica sn institucions bsiques del sistema UNED, on s'acull, orienta i assisteix presencialment a l'alumne. Faciliten la socialitzaci, organitzen les proves presencials, proporcionen els recursos materials de suport i actuen com enllaos entre l'alumne i la Seu Central. Sn organismes autnoms que depenen de la Seu Central per a temes acadmics, per que han estat creats per iniciativa local i estan patrocinats, a travs dels corresponents convenis, per corporacions o entitats pbliques i privades. 

La figura del Professor-tutor, present en els Centres Associats, s la ms significativa i constitux el vincle entre el Professor Responsable de la Seu Central i l'alumne. La seva missi se centra en activitats orientadores, seguint les directrius del departament corresponent, i a ajudar a l'alumne en el seu estudi individual i en la realitzaci de les tasques prctiques. 

 Estudis que imparteix la UNED . 
Proves d'accs a la Universitat (Selectivitat o PAAU)

La UNED convoca i realitza les Proves per a l'Accs a la Universitat segons la normativa vigent, amb la finalitat de possibilitar l'inici dels estudis superiors a travs del posterior trasllat d'expedient, supeditat a les condicions d'ingrs en cadascuna de les Universitats. Aquestes proves es realitzen a Madrid, Seu Central, en cadascun dels Centres Associats i en aquells pasos estrangers en els quals l'ambaixada Espanyola compti amb una oficina d'Educaci i el nombre d'alumnes a examinar-se aix ho justifiqui. 

Ensenyaments reglats
Llicenciatura, Diplomatura i Enginyeria Tcnica. Llista actualitzada d'estudis d'ensenyaments reglats ;
Estudis de Doctorat Estudis de tercer cicle conduents a l'obtenci del ttol de Doctor. La UNED publica anualment una guia en la qual s'inclouen els Programes de Tercer Cicle que oferixen les seves Facultats i Instituts Universitaris.  Guia de Cursos de Doctorat ;
Ensenyaments Reglats no Universitries 
Amb una metodologia similar als ensenyaments reglats, la UNED imparteix el Curs d'Accs Directe a la Universitat per a majors de 25 anys que, segons la introducci cursada i una vegada superat, concedeix accs directe a totes les carreres que s'imparteixen en la UNED. Quan es tracta de la implantaci de nous plans d'estudi, substitutius dels antics, el curs dna accs a la nova titulaci. A diferncia d'altres Universitats, la UNED no noms realitza els exmens oficials corresponents a les Proves d'Accs, sin que imparteix un curs acadmic complet, seguint la seva prpia metodologia. 

Cursos de Postgrau 
La UNED proposa una srie de Cursos no reglats (o Ttols propis) dirigits a professionals i el reciclatge peridic dels quals ja estan treballant en aquestes matries. Els ttols que s'aconsegueixen a travs d'aquests cursos de postgrau sn els de Mster, Especialista Universitari i Expert Universitari. 
Educaci Permanent 
Diferents programes de formaci continuada orientats a diverses rees del saber. 
Ms informaci sobre programes d'Educaci Permanent de la UNED 

Cursos d'Idiomes a Distncia 
El Centre Universitari d'Idiomes a Distncia (CUID), imparteix els seus estudis d'idiomes a distncia conforme a la metodologia prpia de la UNED, emprant materials didctics propis o aquells que, sense ser-lo, es consideren ms idonis per a l'ensenyament de l'idioma objecte d'aprenentatge.  Lloc web del CUID de la UNED Cursos d'Estiu Sn configuradors d'una Universitat d'Estiu distribuda per diversos Centres Associats, organitzats per professors de la Seu Central, durant sis setmanes properes al mes de juliol. Sn d'oferta pblica amb una durada de 20 hores lectives en una setmana. Els professors dels diferents nivells del sistema educatiu espanyol sn els alumnes ms assidus a aquests cursos. Estudis de Prctica Jurdica La Facultat de Dret disposa aix mateix d'una Escola de Prctica Jurdica dirigida per la professora Pilar Mellado Prado que desenvolupa mltiples seminaris i cursos orientats a advocats en exercici o alumnes d'ltims cursos de carrera. Enlla EPJ: http://www.uned.s/escola-practica-juridica/escola.htm 

 Els alumnes de la UNED . 
Es diu que el millor de la UNED sn els seus alumnes. No obstant aix, no s fcil simplificar i reduir a unes poques categories la infinita varietat d'alumnes de la UNED, ja que el perfil d'aquests canvia i evoluciona al llarg dels anys. Podrien establir-se set classes molt diferenciades d'alumnes que cursen els seus estudis en la UNED: 
Els professionals ;
Els qui tornen a la Universitat;
Els qui es van quedar sense plaa ;
Els desocupats (reconversi professional i reciclatge) ;
Els infraformats ;
Els alumnes amb necessitats especials o que no disposen d'una universitat presencial en el lloc on viuen ;
La gent gran. ;
Els interns en Centres Penitenciaris. ;
 Model didctic . 
El model didctic de la UNED s'aferma en tres pilars, dos grans recursos que faciliten la comunicaci entre professor i alumne, i una metodologia adequada a la sigularidad de la seva docncia.
 Participaci . 
La participaci de l'alumnat en la marxa de la Universitat es canalitza a travs dels Consells de Centre, Consells de Facultat i del CAD i Consell General d'Alumnes.

 El Curs d'Accs Directe . 

Informaci sobre el CAD al web de la UNED

 Referncies .


 Enllaos externs .
Institucionals;
Universidad Nacional de Educacin a Distancia;
Centres Associats de la UNED a Espanya per comunitat autnoma, dades de contacte i adreces web;
Altres;
Alumnes de Dret de la UNED;
Alumnes de psicologia de la UNED;
Tuna de la UNED d'Elx;
Centre de Barbastro;
Centre de Tudela;
IUGM, Institut Universitari General Gutirrez Mellado. UNED;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332340" title="Histria de Moambic" nonfiltered="4457" processed="4440" dbindex="129588">
La historia de Moambic es pot dividir en tres perodes principals: la poca precolonial, la colnia i la independncia.
 
 poca precolonial .

El pas fou habitat pels khoisan o bosquimans, casadors i recollectors; el pas era frtil i aquestos pobles gaudien all de totes les avantatges. Els bantus agricultors hi van arribar entre el segle I i IV, estructurats en grans famlies sota la direcci d'un cap; aquestes grans famlies donaren origen als macua, nlocko, yao, liwele, chewa, pfuko, tsonga i ndangu; aquesta estructura fou coneguda pels portuguesos com a linhagem (llinatge). 

No fou fins al segle IX que van comenar a arribar comerciants rabs i desprs perses; establiments comercials es van fundar a la costa de Moambic, destacant Sofala, fundada desprs del 1100, i que al segle XIV va ser dominada pel sold de Kilwa. El comer principal era el ferro i l'or, que els musulmans bescanviaven per productes txtils; el ferro era molt important i es pensa que uns objectes de ferro en forma de "x" d'uns 30 cm que s'han trobat en abundncia a la regi, foren les monedes locals; ms tard uns tubs de plomes d'aus plenes de pols d'or, anomenades meticais, les van substituir; el seu nom s'ha conservat en les modernes monedes.

Primer estat de Zimbabwe .

Al segle V s'havien installat al que avui es Zimbabwe pobles bantus que parlaven les llenges shona. Aquestos pobles, en contacte amb els comerciants musulmans, van arribar a crear un estat a la meitat del segle XIII, basat en el comer amb els musulmans de la costa. Les runes del Gran Zimbabwe, sn testimoni de la seva importncia; el nom deriva de les muralles de pedra que rodejaven les cases, que tenien el nom de madzimbabwe. Aquest centre cobria una gran superfcie ui estava habitat per milers de persones, i tenia una considerable activitat comercial. Altres establiments amb muralles (madzimbabwe) sn coneguts a la moderna Zimbabwe i a Moambic. Aqu les ms important sn les de Manyikeni a la provncia d'Inhambane, a 450 km del Gran Zimbabwe.

A la meitat del segle XV el Gran Zimbabwe fou abandonat per raons desconegudes; probablement van arribar noves remeses d'emigrants bantus de llengua shona o chishona, que van sotmetre als pobles de la regi entre l'oce ndic i el Gran Zimbabwe i des del Zambezi a Inhambane. Van fundar el que fou anomenat com Imperi de Monomotapa o Mwenemutapa.

Imperi dels Mwenemutapas .

Els invasors anaven dirigits per un cap de nom Mutota, que entre 1440 i 1450 va dominar les regions de l'estat del Gran  Zimbabwe. La seva capital fou a un lloc proper al riu Zambezi, al nord de la provncia de Manica. Al segle segent es van estendre entre el Zambezi i el Limpopo i entre l'oce i el Kalahari a l'oest. Monomotapa comerciava amb or i vori amb els establiments de la costa, i dominaven les rutes comercials que anaven entre les mines i Sofala com a establiment principal. L'aristocrcia de l'imperi va adquirir una gran riquesa.

 Colonitzaci .

Vasco da Gama va arribar al que avui s Moambic al 1497. Els portuguesos, atrets per l'or, es van dirigir cap al seu origen i el 1530 van fundar Rios de Sena, el 1537 Tete, i el 1544 Quelimane. Sofala fou ocupada el 1505. El 1607 Portugal va obtenir la concessi de les mines d'or de l'Imperi Monomotapa. El 1627 el monomotapa Capranzina, que es mostrava hostil als portuguesos, fou deposat i substitut pel seu oncle Mavura, que fou batejat i es va declarar vassall del rei de Portugal. Els reis monomotapes van governar fins a finals del segle XVII, quan foren substituts per la dinastia shona dels chingamires, que governaven el regne de Butua. Els chingamires es van revoltar el 1693 i Portugal va tenir dificultats temporals per recuperar el control de les rutes de l'or. Per mentre els portuguesos s'havien ests pel Zambezi, per comerciar amb el marfil, i van arribar a acords amb els regnes maravi (o marave); l'estat del chingamires, sota protectorat portugus al llarg del segle XVIII, va subsistir fins al segle XIX quan es van organitzar estats militar per fer front als prazeiros, els colons portuguesos dels prazos, que havien format grans hisendes que constituen autntics petits estats.

 Imperi Maravi .

Els estats maravi o marave foren un conjunt de petits regnes sorgits a la part nord del riu Zambezi. El nom maravi t un origen desconegut per ja apareix esmentat al segle XVII associat a un districte de la moderna provncia de Tete, Marvia. Es l'origen del nom Malawi. Aquestos regnes foren establerts entre el segle XIII i el segle XIV per un poble governat pel clan phiri, aliat per matrimoni o acords amb els linhagems locals. Aquestos pobles sn l'origen de les modernes llenges chinyanja, chiyao i chimakua; la seva organitzaci s matrilineal (els poders i les propietats passaven de mare a filla); els phiri van utilitzar aquesta circumstancia per expandir el seu poder, com ms tard o van fer els prazeiros que van comenar a arribar a finals del segle XVI i al segle XVII, establint les seves propietats al Zambezi. Els prazeiros es casaven de vegades amb filles dels caps locals i per aquestes aliances esdevenien poderosos i s'asseguraven el comer i l'agricultura; al segle XVII Portugal va declarar els prazos i les terres no ocupades propietat de la corona i va establir un arrendament per tres generacions amb transmissi per via femenina, concessi que podia ser renovada si l'administraci era bona; els prazeiros van establir exrcits privats (els enrolats es deien "xicundas") i van establir taxes (mussoco, un import en espcie). El poder dels prazeiros va durar fins a la segons meitat del segle XIX. Vegeu Zambzia.

L'arribada de les grans companyies europees, poc interessades en esclaus i vor, va imposar el model de grans explotacions agrcoles amb treball forat pels indgenes que aix pagaven el mussoco; rebien un insignificant salari que just els permetia sobreviure, i treballaven en les oleaginoses, la canya de sucre i altres productes que necessitaven molta ma d'obra. El decret del comissari reial Antonio Enes, va imposar l'ocupaci efectiva de les terres dels prazos i com que no era possible, molts prazeiros van haver de vendre les terres a les companyies europees o be van haver de subarrendar-les.

 Estats yao (ajaua) .

A l'altipl de Niassa es van establir els pobles bantu anomenats yao o ajaua o jau, agricultors i casadors, que es van islamitzar al segle XVIII i van participar al trfic d'esclaus, i al segle XIX es van expandir cap al modern Malawi organitzant estats entre els quals va destacar el del cap Mataca, el de Mutarica, el de Mukanjila i el de Jalansi. La Companyia del Niassa els va dominar entre 1895 i 1920.

 Imperi de Gaza .

L'Imperi de Gaza fou fundat per Soshangane (tamb conegut com Manicusse, 1821-1858).  El gran conflicte que va afectar als zulu a la mort de Shaka el 1828 va derivar en la invasi de terres de l'frica austral pels exrcits nguni; Soshangane dirigia l'exrcit que va ocupar els territoris dels moderns Zimbabwe oriental i Moambic occidental, i que va anomenar gaza pel seu avi Gaza. Al seu zenit l'imperi dominava entre el Zambezi i la badia Delagoa, amb capital a Manjacazi a la moderna provncia de Gaza.

A la seva mort el 1858 el va succeir el seu fill Mawewe; el 1859 es va enfrontar als seus germans als que va arrabassar els seus territoris; un germ, Mzila o Muzila, va fugir als Transvaal on va organitzar un exrcit amb ajut portugus; el 1861 va tornar a Gaza, i va ocupar el poder. La lluita es va acabar el 1864 amb la seva victria defintiva. La capital del regne es va traslladar a Mossurize al nord del riu Save a la moderna provncia de Manica. El 1884 el va succeir el seu jove fill Gungunhana que va retornar la capital a Manjacazi el 1889, pressionat pels portuguesos; va intentar assimilar als tsonga i resistir als portuguesos, fins que finalment fou deposat per aquestos el 1895 i enviat desterrat a les Aores on va morir el 1906.

 Estats musulmans de la costa .

Establiments musulmans van existir a la costa de Moambic al menys des del segle X. Al segle XIV hi exercia l'hegemonia el soldanat de Kilwa. L'establiment principal, Sofala, fou ocupat pels portuguesos el 1505. Al segle XVII l'hegemonia va passar a Oman (de la que va derivar dret ms tard el soldanat de Zanzbar). Els principals estats foren el xeicat de Quitangonha, el xeicat de Sancul, el xeicat de Sangage i el sultanat d'Angoche, tots al nord de la colnia.

 Les companyies reials .

El 1878 el govern portugus va decidir concedir la administraci de part de la colnia de Moambic a companyies que tindrien una carta o privilegi reial (anomenades companyies majesttiques pels seus drets sobirans). Les principals foren la Companyia del Niassa i la Companyia de Moambic, que van assolir l'administraci dels territoris la primera el 1894 (per 35 anys) i la segona el 1892 (per 50 anys). Aquestes companyies van tenir drets quasi sobirans, podent emetre moneda i segells, cobrar taxes, construir infraestructures, tenir exrcits i en general totes les atribucions d'un estat. La base del seu poder fou el treball forat (chibalo) a canvi de les taxes. Les companyies van establir plantacions de cot, tabac i altres productes, amb la ma d'obra local.

Administraci colonial .

Els establiments portuguesos a Moambic van dependre del virrei de l'ndia Portuguesa a Goa fins el 1752 quan legalment en foren separades i es van crear  les capitanies de Ilha de Moambique, Rios de Sena o Zambzia i Sofala. El mar de 1836 es va constituir formalment la colnia de Moambic, tamb anomenada frica Oriental Portuguesa. La capital era Ilha de Moambique de la que la colnia agafava el nom. L'esclavatge fou definitivament abolit el 1875. 

El 1885 la Conferencia de Berln va repartir l'frica entre les potencies europees; la part sud de Moambic fou organitzada en els segents anys i un tractat de lmits es va signar amb la Repblica de Transvaal el 1891. El 1886 es va nomenar un comissari resident per la regi de Gaza, convertit en intendent el 1889. Un comissari resident per Loureno Marques es va nomenar el 1888. Els tractats de vassallatge amb els caps locals foren regulats. El 1891 el rei de Gaza va signar un conveni amb Cecil Rhodes per l'explotaci minera als seus territoris per la Companyia Britnia de l'frica del Sud i els portuguesos van decidir dominar efectivament la zona. 

El 1892 es va enviar a la colnia al comissari reial Antnio Enes que va aconseguir fer efectiu el cobrament de taxes. La "Campanha de Pacificao" es va iniciar quan un cap tradicional, Mahazula Magaia, de la regi de Marracuene, es va oposar a un decisi del comissari sobre repartiments de terres; una guarnici militar portuguesa a Loureno Marques fou atacada per Magaia, i pels caps Zihlahla i Moamba, i va haver d'abandonar la zona; Loureno Marques va quedar assetjada entre l'octubre i el novembre de 1894. Antnio Enes va passar a la ofensiva i el 2 de febrer de 1895 va derrotar els caps locals a Marracuene. Els venuts es van refugiar a Gaza amb el rei Gungunhana. Es va intentar negociar la seva extradici i finalment els portuguesos van atacar i van lliurar la batalla de Mogul (8 de setembre de 1895) on fou capturat el cap Zihlahla, i el 7 de novembre una columna que venia d'Inhambane va derrotar a les forces de Gungunhana a Coelela, prop de la seva capital. El desembre Mouzinho de Albuquerque va rodejar Chaimite i va fer presoner al rei. Desprs d'un temps de captivitat fou enviat a les Aores on va morir 11 anys desprs. L'exrcit de Gaza va seguir resistint sota la direcci de Maguiguana Cossa, que fou derrotat el 21 de juliol de 1897 a Macontene a uns 10 km de Chibuto, quedant aix la regi sota complert control portugus. El 1898 la capital es va traslladar a Loureno Marques. 

La Companyia del Niassa va intentar dominar l'estat de Mataca el 1897 per no fou fins el 1899 que ho va aconseguir amb el suport d'un cos de 200 soldats colonials regulars blancs i 2800 indgenes, establint una posici a Metarica; des de aqu el 1900 va poder ocupar Messumba o el 1902 Metangula, ambdues a la riba del llac Niassa. Els estats musulmans de la zona foren dominats efectivament desprs del 1905 quan es van enviar columnes militars que avanaren pels rius i van sotmetre als caps del poble macua; el 1910 fou ocupat el sultanat d'Angoche. 

Les regions del nord de la colnia foren objecte de revoltes locals instigades pels alemanys, que hi van entrar desprs de l'esclat de la guerra entre Portugal i Alemanya el febrer-mar de 1916. A la segona meitat del 1916 els portuguesos van ocupar el triangle de Kionga que havia estat ocupat pels alemanys el 1894 vulnerant els acords de lmits que fixaven el riu Rovuma, i fou reconegut com part de la colnia pel tractat de Versalles (10 de gener de 1920). Per fer front als actes alemanys es va obrir una carretera de ms de 300 km entre Mocmboa do Rovuma i Porto Amlia (actual Pemba), que va permetre l'ocupaci efectiva de l'altipl de Mueda que va quedar dominat el 1920 desprs d'algunes operacions militars contra els macondes. Els territoris de les companyies no van tornar a l'administraci portuguesa fins el 1929 (Companyia del Niassa, al nord) i 1942 (Companyia de Moambic, al centre).

El govern colonial va organitzar el treball dels nadius a canvi de les taxes (impost de la palhota); la venda de begudes alcohliques que no vinguessin de Portugal fou prohibida. Alguns nadius foren reclutats per a l'administraci. Uns convenis amb la Repblica de Sud-frica (coneguda com Repblica de Transvaal) i desprs amb la Uni Sud-africana, van establir que els treballadors moambiquesos a les mines de Sud-frica veurien retinguda la meitat del seu sou pagat en or (primer noms fou una taxa) que seria pagat al miners en moneda local quan retornessin; a ms es va regular el transit de mercaderies pel port de Loureno Marques.

El 1930 es va publicar el Acto Colonial, una llei que organitzava el paper de l'estat portugus a les seves colnies, nomenant administradors per les circumscripcions indgenes, que disposarien de petits exrcits de sipaios; censava als treballadors per establir les taxes, creava els "Tribunais Privativos dos Indgenas" i definia a l'Esglsia Catlica com a principal fora civilitzadora encarregada de l'educaci. Desprs de la nova constituci de Portugal de 1933, l'emigraci dels ciutadans portuguesos pobres cap a les colnies fou encoratjada.

El 11 de juny de 1951 Moambic fou declarada provncia portuguesa d'ultramar, canvi de denominaci que no va alterar prcticament el estatut colonial del territori.

A la dcada dels cinquanta es van iniciar els Planos de Fomento para as colnias, que establien finanament per la construcci d'infraestructures principalment relacionades amb el comer territorial, com ports i ferrocarrils, i l'establiment de colons. El primer pla (1953-1958) preveia una inversi a Moambic de  1.848.500 contos, dels que el 63% es destinaven a infraestructures i un 34% al aprofitament de recursos i poblament; al acabar el pla s'havien installat a la regi del Limpopo 1400 famlies de colons. Cap industria es va establir abans de la dcada dels seixanta.

 Guerra d'alliberament .

El 25 de juny de 1962, sota l'apadrinament del president de Tanganyika Julius Nyerere, es va formar el Front d'Alliberament de Moambic (Frelimo) per la uni de tres petites organitzacions anticolonials: UDENAMO o Unio Democrtica Nacional de Moambique; UNAM o Unio Nacional Africana de Moambique; i UNAMI o Unio Nacional Africana para Moambique Independente. Com a primer president fou escollit el doctor Eduardo Mondlane, antropleg que treballava per l'ONU i havia tingut contactes amb el ministre portugus d'Ultramar, Adriano Moreira (1961-1963), per a una independncia pactada i pacifica. Com que la via negociadora no va portar a res, el 1964 el Frelimo va iniciar la lluita armada amb un primer atac el 25 de setembre de 1964 a Chai, provncia de Cabo Delgado. La guerra, mitjanant guerrilles, es va estendre principalment cap a Niassa i Tete. Progressivament els guerrillers van organitzar el control de les anomenades "zonas libertadas" on creava hospitals i escoles i una rudimentria administraci, i que asseguraven una base d'operacions i provement, i una comunicaci amb les seves bases de reraguarda a Tanznia i amb els fronts de combat. Operacions importants es van portar a terme a la rodalia de l'embassament de Cahora Bassa que el portuguesos van comenar a construir el 1969 i que havia d'assegurar l'abastiment hidroelctric de la colnia i excedents per altres pasos.

El 25 d'abril de 1974 els militars esquerrans del Moviment de les Forces Armades van donar un cop d'estat que va acabar amb el regim salazarista de Marcelo Caetano. El general Antnio de Spinola va proposar un referndum el 1975 per decidir el futur, per el Frelimo va rebutjar la proposta i va exigir la independncia com a condici essencial. Les negociacions van seguir i van portar als acord de Lusaka de 7 de setembre de 1974, signat pel Ministre d'Afers Exteriors Mario Soares i el president del Frelimo Samora Machel, que establia l'alto el foc i la immediata formaci d'un govern provisional dirigit pel Frelimo, i la independncia pel 25 de juny de 1975. Joaquim Chissano, destacat membre del Frelimo (numero tres, desprs de Machel i Marcelino dos Santos), fou nomenat primer ministre del govern provisional (va prendre possessi el dia 20) i la sobirania portuguesa fou representada per un alt comissari designat el 12 de setembre, que fou Victor Crespo. Immediatament desprs dels acords, els colons blancs organitzats en el anomenat Front Independent per la Continuitat de la Civilitaci Occidental, i actuant en uns escamots anomenats Dragons de la Mort, van ocupar la emissora de radio i l'aeroport de Loureno Marques per foren dominats per l'exrcit portugus, ajudats per unitats del Frelimo. El 20 de setembre el govern provisional va entrar en funcions fins a la proclamaci de la independncia el 25 de juny de 1975. Al gener de 1975 els districtes de la colnia foren elevats a provncies i es van crear nous districtes de segon nivell.

 La repblica de Moambic .

El 25 de juny de 1975 Samora Machel jurava com a president del nou pas. L'estat seria dirigit pel Frelimo com a partit nic. El 24 de juliol foren nacionalitzades la sanitat, la educaci i la justcia. El 3 de febrer de 1976 els noms colonials foren suprimits (canviats per altres autctons); el 1976 el dret de propietat fou reconegut a tots els moambiquesos i estrangers per noms per a una casa permanent i una segona residencia, sense dret de tenir ms cases i arrendar-les; la gesti de les cases arrendades passava al govern sota una empresa estatal anomenada Administrao do Parque Imobilirio do Estado o APIE. Les infraestructures sanitries i el seu personal privades foren transferides al Ministeri de Sanitat; per l'escoles privades es va nomenar un administrador, i el personal passava a dependre de l'estat. Gran part de les institucions privades d'ensenyament estaven dirigides per l'Esglsia Catlica que en endavant va mostrar la seva hostilitat al rgim, al que va acusar de ser contrari a la religi. Milers de persones propietries de cases o empreses, generalment portuguesos blancs, van abandonar el pas i el van deixar sense tcnics i especialistes. El govern va haver d'assumir la gesti d'empreses, barques de pesca, fabriques i unitats productives sense estar preparat i per aix inicialment es van organitzar unitats d'autogesti per les ms petites, formades per comits de treballadors dirigits per militants del Frelimo, que van rebre el nom de Grupos Dinamizadores. La seva gesti fou a la llarga un fracs i les dificultats econmiques i la manca de capacitat van obligar al govern a aglutinar les petites empreses del mateix ram en Unidades de Direco i desprs en Empresas Estatais.

Les primeres empreses estatals (EE) foren: les Lojas do Povo que ja havien estat experimentades a les zones alliberades i era una empresa dedicada als grans supermercats i al comer en general; PESCOM, dedicada a la importaci i distribuci de peix, i ms tard a l'exportaci de marisc; la ENAMOCO, importadora i exportadora de productes agrcoles, i la MEDIMOC que garantia la importaci de medicaments i material sanitari.

Les terres foren socialitzades amb la pretensi d'incrementar la producci i millorar les condicions de vida dels camperols (que eren el 80% de la poblaci). Les empreses portugueses dominaven fins llavors extenses explotacions on tenien el monopoli de la compra i venda dels productes. Es van crear cooperatives agrcoles a les que el govern havia d'assegurar el provement de llavors, abonaments i materials diversos, i al mateix temps garantia la compra de la producci; a ms el govern, amb el suport de les cooperatives i la ma d'obra rural, construiria escoles, centres de salut, carreteres i altres infraestructures. Encara que inicialment la gent fou molt receptiva, amb el temps l'entusiasme es va refredar i les cooperatives van acabar en fracs. El 1981 Machel va declarar la dcada de 1981-1991 com la "dcada da vitria sobre o subdesenvolvimento" i l'estratgia es va modificar per establir grans empreses estatals al camp, en lloc de les cooperatives.

 La guerra civil .

La guerra civil (1977-1992) anomenada tamb "guerra de desestabilitzaci de Moambic", es va iniciar quasi immediatament. Els militars i colons portuguesos contraris a la descolonitzaci, junt amb alguns dissidents del Frelimo, es van installar a Rhodsia, governada per un rgim de la minoria blanca, dirigit per Ian Smith, que havia proclamat unilateralment la independncia de la Gran Bretanya. La resistncia a aquest rgim havia creat bases militars a Moambic que el 1975 es van consolidar.

Ian Smith va ordenar diversos atacs a aquestes bases. El 1976 el govern de Moambic va declarar oficialment que aplicaria les sancions de la ONU contra el regim rhodesi, el qual tenia un enlla vital amb la costa pel ferrocarril, la carretera i  l'oleoducte que unien Rhodsia amb la costa de l'oce ndic, conjunt que formava el anomenat Corredor de Beira. Smith disposava del suport de Sud-frica per el corredor de Beira era el cam ms curt i natural per importar i exportar les mercaderies i productes. El regim rhodesi va oferir ajut per la formaci d'un moviment de resistncia i es va crear la "Resistncia Nacional Moambicana" (RENAMO) que va disposar d'una estaci de radio per a la seva propaganda.

Atacs militars, de vegades amb suport de tropes rhodesianes, es van produir desprs de 1977. El rgim de Rhodsia va acabar negociant (1979) i el 1980 va esdevenir el Zimbabwe independent sota un govern de majoria negra. Per la Renamo no va aturar els seus atacs contra les infraestructures i les petites viles de camperols a Moambic. L'ajut rhodesi fou substitut pel sud-afric i la guerra va entrar en la seva fase ms cruel amb actes de salvatgisme sobretot contra la poblaci civil. Els atacs de la Renamo van desestabilitzar l'economia de Moambic, que va haver de destinar bona part dels seus recursos a l'aparell militar; les escoles i hospitals creats pel Frelimo foren sistemticament destruts i el creixent numero de refugiats cap a pasos vens o les ciutats grans, va fer disminuir la producci agrcola.

El 1983 el govern de Moambic va iniciar converses amb Sud-frica i es va arribar a un comproms de von venatge entre els dos pasos. L'acord fou signat a Nkomati el 16 de mar 1984 per no fou respectat.

El 1986 la Renamo havia establert una base slida a les muntanyes de Gorongosa i estenia les seves accions militars a totes les provncies de Moambic. El govern de Malawi, en bones relacions amb Sud-frica donava un suport logstic encobert a la Renamo. El president Machel va morir l'octubre d'aquell any en un accident aeri quan anava a una reuni internacional a Lusaka.

El nou govern moambiqus dirigit per Chissano fou ms pragmtic i va decidir d'abandonar la seva poltica de socialitzaci de la terra. El 1987 va signar un acord amb el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial, pel qual aquesta poltica quedava liquidada a canvi d'un suport financer. El mateix 1987 el govern va llenar un  "Progama de Reestruturao Econmica", conegut com PRE, per modificar la lnea econmica i rellanar l'economia. El metical, la moneda del pas, fou devaluada (va perdre el 1000% en dos anys), i es va deixar de fixar els preus dels bens de consum excepte els combustibles i el peix considerats productes estratgics. Les empreses estatals foren privatitzades o intervingudes; algunes foren transformades en bancs o en societats annimes per atribuci de quotes als seus gestors o a funcionaris, per la majoria ho foren seguint les regles del Banc Mundial que controlava el procs.

El novembre de 1990 es va modificar la constituci i es va restablir la llibertat poltica. El 1991 es van produir converses amb la Renamo i el 1992 es va signar el tractat definitiu de pau a Roma (4 d'octubre) entre Chissano i Afonso Dhlakama (cap de la guerrilla). La Renamo esdevindria un partit poltic legal i part de les seves forces s'integrarien a l'exrcit i la policia. Per implementar l'acord la ONU va establir la ONUMOZ com a fora internacional, que va actuar sobre el terreny durant dos anys, ajudant a la reconstrucci, neteja de mines antipersones, seguretat, integraci i formaci, i altres tasques. El 1994 s'havia format l'exrcit unificat i es van celebrar eleccions que foren guanyades pel Frelimo. En les segones eleccions de 1999 es va produir molta igualtat entre Frelimo i Renamo per fou el primer el que va guanyar per uns 4 punts de diferencia.

El febrer del 2000 es van produir unes tragiques inundacions que van devastar el pas, de les que es va poder recuperar mercs a l'ajut internacional.

El 2002 Chissano va renunciar a presentar-se a la reelecci a les eleccions de 2004. Fou designat Armando Guebuza. A les eleccions, aquest va obtenir considerable avantatge sobre Dhlakama, candidat de la Renamo. El 2 de febrer de 2005 Chissano li va entregar la presidncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332341" title="Zambzia" nonfiltered="4458" processed="4441" dbindex="129589">


Regi i districte histric de Moambic, vegeu Districte de Zambzia;
Districte i provncia de Moambic, vegeu Zambzia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332342" title="Diplodus sargus helenae" nonfiltered="4459" processed="4442" dbindex="129590">

Diplodus sargus helenae  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 31 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est de l'Atlntic: s un endemisme de Santa Helena.

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332344" title="frica Oriental Portuguesa" nonfiltered="4460" processed="4443" dbindex="129591">
frica Oriental Portuguesa fou el nom donat el 1836 a la colnia portuguesa coneguda com Moambic, Zambzia i Sofala. El nom no va arrelar i va acabar prevalent el de Moambic, derivat de la principal capitania portuguesa, Ilha de Moambique, que era la capital i residncia del governador.

El territori va estar sota dependncia del virrei de l'ndia Portuguesa fins el 1752, i va constituir tres capitanies dependents de la corona portuguesa entre 1752 i 1836.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332346" title="Diplodus sargus kotschyi" nonfiltered="4461" processed="4444" dbindex="129592">

Diplodus sargus kotschyi  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic (Golf Prsic i nord de l'ndia).

Referncies.



Bibliografia.

 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332347" title="Acord de Nkomati" nonfiltered="4462" processed="4445" dbindex="129593">
L'acord de Nkomati fou un pacte de bon venatge i no agressi signat el 16 de mar de 1984 entre Moambic i el govern de la minoria blanca de la Repblica Sud-africana. 

Es va signar a la ciutat sud-africana de Komatipoort (Nkomati) entre el president moambiqus Samora Machel i el primer ministre sud-afric Pieter Botha. L'acord establia que Moambic deixaria de donar suport al Congrs Nacional Afric i expulsaria als membres del grup del seu territori, i Sud-frica deixaria de donar suport a la Renamo. Com que Moambic no va arribar a expulsar a cap membre del CNA (en angls ANC), el govern blanc de la Repblica Sud-africana va continuar donant suport a la Renamo fins prcticament el final de la guerra civil l'any 1992.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332352" title="Diplodus sargus ascensionis" nonfiltered="4463" processed="4446" dbindex="129594">

Diplodus sargus ascensionis  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 22 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est de l'Atlntic: s un endemisme de l'Illa d'Ascensi.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332354" title="Estaci de Montcada Bifurcaci" nonfiltered="4464" processed="4447" dbindex="129595">

 

 

 

 

 


Montcada Bifurcaci s una estaci de les lnies R3, R4 i R7 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al barri de Can Sant Joan o Bifurcaci de Montcada i Reixac a la comarca del Valls Occidental. Aquesta estaci s el lloc on es bifurquen les lnies ferroviries Barcelona-La Tor de Querol i Barcelona-Manresa-Lleida. T parada de trens de Mitjana Distancia de la lnia Ca-4b.


1 En aquesta estaci paren els regionals cadenciats direcci Ripoll / Ribes de Freser / Puigcerd / La Tor de Querol.

Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 (Rodalies Barcelona);
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332355" title="Llista de tancs sovitics" nonfiltered="4465" processed="4448" dbindex="129596">
Llista de tancs sovitics. Una llista de tancs produts per la Uni Sovitica. Vegeu tamb la Llista de tancs.

Rssia Imperial, I Guerra Mundial.
Tractor de F. Blinov;
Vezdekhod;
Tanc del tsar;
Tank de V.D. Mendeleev (projecte);
Tank de Rybinsk Works (projecte);

Abans i a principis de la II Guerra Mundial.
 Tanquetes .
T-17;
T-23;
T-27 basat en la tanqueta de Carden Loyd;

Tancs amfibis.
T-37;
T-38;

Tancs.
 M;
 T-18 (MS-1);
T-26 mod.1931;
T-26;
BT-2;
BT-5;
BT-7;
BT-7M, o BT-8;

Tancs llanaflames.
OT-26;

Tancs mitjans.
T-24;
Tanc Grote (TG) (experimental);
T-28;
T-29;

Tancs pesats.
T-35;

II Guerra Mundial.
Petits tancs.
T-40 (petit tanc amfibi);
T-50;
T-60;
T-70;
T-80;

Tancs mitjans.
A-20;
T-34;
T-34-85;
T-44;

Tancs pesats.
SMK (experimental);
KV-1;
KV-2;
KV-85;
IS-1;
IS-2;
IS-3;

Desprs de la II Guerra Mundial.
Tancs petits amfibis.
PT-76;

Tancs mitjans i principals.

T-54;
T-55;
T-62;
T-64;
T-72;
T-80;

Tancs pesats.
IS-4;
IS-6;
IS-7;
T-10;

 Tancs post-sovitics .
T-84 (Ucrana);
T-90 (Rssia);
Objecte 640, tamb conegut com a Black Eagle (Rssia, en desenvolupament);
Objecte 195, tamb conegut com a T-95 (Rssia, rumor);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332356" title="Diplodus sargus lineatus" nonfiltered="4466" processed="4449" dbindex="129597">

Diplodus sargus lineatus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 28 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals de l'Atlntic oriental: s un endemisme de Cap Verd.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332357" title="Hipdrom de Constantinoble" nonfiltered="4467" processed="4450" dbindex="129598">

L'Hipdrom de Constantinoble (en turc: Sultanahmet Meydan ) va ser el centre esportiu i social de Constantinoble, capital de l'imperi Bizant i ciutat que el segle V va arribar a ser la ms gran del mn. Actualment s una plaa anomenada Sultanahmet Meydan  (plaa del sold Ahmet) a la ciutat turca d'Istanbul, sobrevivint nicament alguns fragments de l'estructura original.

Histria.

L'hipdrom se sol associar als dies de glria de Constantinoble quan era la capital imperial, tanmateix, el monument s anterior a aquesta data. El primer hipdrom es va construir quan la ciutat encara es deia Bizanci, sent una ciutat provincial de moderada importncia. L'any 203, l'emperador Septimi Sever va reconstruir la ciutat, augment les seves muralles i la va dotar d'un hipdrom. 

El 324, l'emperador Constant el Gran va decidir traslladar el govern de Roma a Bizanci, rebatejant la ciutat com Nova Roma, tot i que va comenar a ser coneguda com Constantinoble, la ciutat de Constant. Constant va ampliar en gran manera la ciutat, sent la renovaci de l'hipdrom un dels seus objectius ms importants. S'estima que l'hipdrom tenia prop de 450 m de llarg i 130 m d'ample, i tenia una capacitat per 100.000 espectadors.

 La pista de carreres tenia forma de U, i en un extrem hi estava situada bla kathisma (la llotja de l'emperador) que s'hi podia accedir directament des del Gran Palau a travs d'un passads que noms l'emperador i altres membres de la famlia imperial podien utilitzar. Sobre les caselles de l'hipdrom hi havia quatre esttues de cavalls construdes en bronze que representaven una quadriga, collocades a l'extrem nord. Aquests quatre cavalls de bronze van ser saquejats durant la Quarta Croada el 1204 i van ser collocats a la faana de la Baslica de Sant Marc, a Vencia. La pista va ser decorada amb altres esttues de bronze de cavalls i aurigues famosos, que no han sobreviscut. 

 Durant el perode bizant, l'hipdrom va ser el centre de la vida social de la ciutat. En les curses de carros es jugaven grans quantitats de diners, i tota la ciutat es dividia entre els seguidors de l'equip dels Blaus (Venetii) i els dels Verds (Prasinoi). Els altres dos equips, els Vermells (Rousioi) i els Blancs (Leukoi), es van anar debilitant gradualment i van ser absorbits pels dos equips principals. La rivalitat entre Blaus i Verds solia veure's influda amb les rivalitats poltiques o religioses, i en ocasions els disturbis acabaven en una guerra civil. Els ms greus van ser els anomenats disturbis de Nika ocorreguts el 532, en els quals es diu que van morir 30.000 persones.

Desprs del saqueig perpetrat durant la Quarta Croada, Constaninoble no es va tornar a recuperar i, malgrat que l'imperi Bizant va sobreviure fins al 1453, l'hipdrom no es va tornar a reconstruir. Els turcs otomans, que el 1453 van conquerir la ciutat convertint-la en capital de l'imperi Otom, no estaven interessats per les curses i l'hipdrom va anar gradualment caient en l'oblit, encara que mai no va arribar a ser destrut.

Monuments de l'hipdrom.

Per millorar la imatge de la seva nova capital, Constant i els seus successors, sobre tot Teodosi el Gran, va portar obres d'art de tots els racons de l'imperi per adornar-lo. Entre elles hi havia el Trpode de Platea, conegut actualment com la columna Serpentina, construt per celebrar la victria dels grecs sobre els perses durant les Guerres Mdiques el segle V aC. Constant va ordenar traslladar-la a l'hipdrom des del temple d'Apollo a Delfos, i la va collocar al centre de l'hipdrom. La part superior de la columna estava adornada amb una bola dorada sostinguda per tres caps de serp. 

Un altre emperador que va adornar l'hipdrom va ser Teodosi el Gran, que el 390 va portar un obelisc des d'Egipte i el va erigir dintre de la pista. Tallat de granit rosa, va ser erigit originalment al temple de Karnak a Luxor al voltant del 1490 aC, durant el regnat de Tuthmosis III Per a traslladar l'obelisc fins a Constantinoble, Teodosio va haver de dividir-lo en tres peces. Noms sobreviu la part superior, erigida actualment al lloc on Teodosi el va collocar, sobre un pedestal de marbre. L'obelisc ha sobreviscut gaireb 3.500 anys en condicions sorprenentment bones.

Al segle X, l'emperador Constant VII va construir un altre obelisc a l'altre extrem del hipdrom. Originalment estava cobert amb plaques de bronze daurades per van ser robades durant la Quarta Croada, quedant a la vista l'interior construt amb blocs de pedra. 

A l'entrada nord de l'rea de l'hipdrom, enfront de la mesquita Blava hi ha una font alemanya, octogonal i envoltada d'estil neobizant, que va ser construda pel govern alemany el 1900 per a marcar la visita a Istanbul de l'emperador alemany Guillem II el 1898.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332359" title="Sturmgeschtz IV" nonfiltered="4468" processed="4451" dbindex="129599">

El Sturmgeschtz IV (Sd.Kfz. 167) o StuG IV,  era un can d'assalt utilitzat durant la Segona Guerra Mundial per l'exrcit alemany.

 Desenvolupament .

A causa de la demanda de canons d'assalt, el StuG IV es va formar a partir d'una combinaci de l'estructura d'un tanc d'assalt StuG III lleugerament modificat i un xasss de Panzer IV. Va comenar a produir-se a partir de desembre de 1943 per la Krupp i van ser construts al voltant de 1.100 unitats.

Utilitzaven el xasss del Panzer IV perqu Krupp no va construir el StuG III.

El StuG IV va arribar a ser conegut com un tanc aniquilador molt efica, especialment al Front Oriental.

Disposava d'una mxim de 4 tripulants, i es va facilitar principalment a les divisions d'infanteria.

Enllaos externs.
 Base de dades al AFV - Dimensions;
 Panzer World;
 OnWar;
 Sturmgeschtz III / IV a Achtung Panzer!
 Variants del Panzer IV supervivents - Un fitxer en PDF presentat les variants del Panzer IV (els tancs Jagdpanzer IV, Hummel, Nashorn, Brummbr, StuG IV, Flakpanzer i prototips basats en el Pz IV) encara existents en el mn;
 Sturmgeschtz IV ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332360" title="Estaci del Prat de Llobregat" nonfiltered="4469" processed="4452" dbindex="129600">



 

 


El Prat de Llobregat s una estaci de les lnies R2 i R10 de Rodalies Renfe situada al nord del Prat de Llobregat.

Al sud de l'estaci se separa el ramal el Prat-Aeroport de via nica per on va la R10 de la lnia del Corredor Mediterrani per on continua la R2.

En un futur l'estaci ser un intercanviador important ja que hi parar l'AVE i hi haur correspondncia amb les lnies L1, L2 i L9 del Metro de Barcelona.



Vegeu tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia 10 (Rodalies Barcelona);
Lnia 1 del Metro de Barcelona;
Lnia 2 del Metro de Barcelona;
Lnia 9 del Metro de Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332361" title="Diplodus sargus sargus" nonfiltered="4470" processed="4453" dbindex="129601">

Diplodus sargus sargus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (incloent-hi l'Arxiplag de Madeira), de la Mediterrnia i de la Mar Negra.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332366" title="Elefant (tanc destructor)" nonfiltered="4471" processed="4454" dbindex="129602">


The Panzerjger Tiger (P) Elefant (Sd.Kfz. 184) era un caacarros de la Wehrmacht alemanya de la Segona Guerra Mundial. Es van construir originalment amb el nom Ferdinand, a causa del seu dissenyador.

 Desenvolupament .

El disseny va evolucionar des dels antics dissenys de 1941-42, aix com els posteriors, per encara efectiu, dissenys de la srie Marder. El xasss es va crear a partir de 90 Tiger I model Porsche ja construts amb noves erugues i noves rodes d'acer.

Els motors eren collocats en el centre del casc per donar espai per a l'armament situat en la part posterior en una estructura de caixa a sobre del xasss. El conductor i operador de radi se situaven en un compartiment separat en la part frontal. El can utilitzat, el PaK 43/2 L/71 de 88 mm, era un disseny diferent dels famosos canons de 88 mm, que disparava un projectil diferent i ms llarg que els del FlaK 18 o FlaK 36. El can noms tenia un moviment transversal d'uns 25 graus i una limitaci igual per a l'elevaci.

 Producci .

Porsche havia fabricat uns cent cascs per a la seva proposta del tanc Tiger, el Porsche Tiger a la fbrica Nibelungenwerke d'ustria. Finalment, es va escollir el disseny de Henschel per a la producci, i els cascs de Porsche es van deixar sense utilitzar. Es va decidir, per tant, utilitzar aquests cascs com a base per a un nou caacarros pesat, que muntaria el nou can desenvolupat per Krupp PaK 43/2.

Es va afegir una planxa frontal de 100 mm el que duplicava l'espessor del blindatge en la part frontal. Es van reemplaar els dos motors refrigerats per aire per sengles Maybach HL 120 TRM. En total, es van convertir 90 cascs a la primavera de 1943. Desprs del seu desplegament en el Front Oriental, 48 dels cinquanta supervivents van ser modificats afegint-los una o dues metralladores MG34 i millores en l'ptica. Es va incrementar el pes a les 70 tones. A partir de les ordres de Hitler de l'1 i 27 de febrer de 1944, el vehicle va ser reanomenat com a Elefant.

Es van fabricar a ms, tres vehicles de recuperaci, Bergepanzer Tiger (P).

 Combat .

Dos eren desplegats a nivell de companyia, algunes vegades dividides en seccions, amb infanteria o tancs protegint els flancs vulnerables dels vehicles. Tots els Ferdinand disponibles, excepte un, van ser utilitzats en la Batalla de Kursk, on van veure combat per primera vegada. Encara que van destruir uns 320 tancs sovitics, el seu rendiment en altres aspectes era pobre. Moltes unitats se separaven i resultaven vulnerables a la infanteria.

Desprs d'aix van ser modificats i van rebre el nom d'Elefant. Els Elefant van servir a Itlia el 1944, i els ltims supervivents van lluitar durant la Batalla de Berln. Noms dos Elefant van sobreviure al final de la guerra, un capturat a Kursk i actualment al Museu de Kubinka als afores de Moscou; un altre capturat a Anzio i forma part de la collecci de l'Army Ordnance Museum. 

 Enllaos externs .

 Informaci sobre el Panzerjger Tiger(P) "Ferdinand/Elefant" a Panzerworld;
 Vehicles de la II Guerra Mundial;
 Achtung Panzer!.
 Fotogaleria;
 Una galeria amb un gran nombre de fotos a Rssia;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332367" title="Diplodus argenteus argenteus" nonfiltered="4472" processed="4455" dbindex="129603">

Diplodus argenteus argenteus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 37,8 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des del sud de Florida i les Bahames fins a les Antilles. Tamb des del Brasil fins a l'Argentina.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332370" title="La Pobla (Santa Coloma de Queralt)" nonfiltered="4473" processed="4456" dbindex="129604">

La Pobla, tamb coneguda com La Pobla de Carivenys, s una entitat de poblaci del municipi de Santa Coloma de Queralt, Conca de Barber. L'any 2005 tenia 20 habitants. Antigament formava part del municipi d'Aguil.

Es troba a uns 700 m d'altitud, dins l'antic terme del castell de Queralt, a la capalera de la riera de Clariana i a uns 6 km al nord-est del nucli urb de Santa Coloma. S'hi accedeix des de la carretera C-241 (Montblanc - Manresa).

Referncies.
 Web de l'ajuntament de Santa Coloma de Queralt;
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332373" title="Llus II Gonzaga" nonfiltered="4474" processed="4457" dbindex="129605">
Llus II Gonzaga o Llus II de Mntua (en itali: Ludovico II Gonzaga) ( ? 1334 - Mntua, Senyoriu de Mntua 1882 ) fou un noble itali de la famlia Gonzaga que va esdevenir senyor de Mntua entre 1369 i 1382.

Orgens familiars.
Va nixer el 1334 sent el segon fill de Guiu I Gonzaga i la seva tercera esposa, Beatriu de Bar. Fou nt per lnia paterna de Llus I Gonzaga i Riquilda Ramberti, i per lnia materna d'Eduard I de Bar i Maria de Borgonya. 

Npcies i descendents.
Es cas el 16 de febrer de 1365 amb Alda d'Este, filla d'Obizzo III d'Este i Lippa Ariosti. D'aquesta uni nasqueren:
Francesc I Gonzaga (1366-1407), senyor de Mntua;
Elisabet Gonzaga (?-1432), casada el 1386 amb Carlo I Malatesta;

Ascens al poder.
A la mort del seu pare, ocorreguda el setembre de 1369, fou nomenat senyor de Mntua i Capit General del Poble, tant d'aquesta ciutat com de Reggio de l'Emlia, si b abandon el poder d'aquesta ciutat el 1371. Durant el seu mandat continuaren les lluites entre gelfs i gibellins, unes lluites que foren molt cruentes durant el regnat del seu pare. Llus II intent pacific la situaci mitjanant el comproms del seu hereu Francesc amb Agns Visconti, filla del seu enemic Bernab Visconti i Beatriu della Scala, demostrant unes grans dots diplomtiques.

Llus II mor l'octubre de 1382 a la ciutat de Mntua.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/gonzaga/gonzaga2.html;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332375" title="Alda d'Este" nonfiltered="4475" processed="4458" dbindex="129606">

Alda d'Este ( Ferrara, Senyoriu de Ferrara 1333 - Mntua, Senyoriu de Mntua 1381 ) fou una noble italiana membre de la Dinastia Este que va esdevenir senyora consort de Mntua.

Orgens familiars.
Va nixer el 18 de juliol de 1333 a la ciutat de Ferrara sent filla d'Obizzo III d'Este i la seva segona esposa Lippa Ariosti. Fou nta per lnia paterna d'Aldobrandino II Este i Alda Rangoni, i germana, entre d'altres, d'Aldobrandino III Este, Nicolau II d'Este i Albert I d'Este.

Npcies i descendents.
Es cas el 16 de febrer de 1365 amb Llus II Gonzaga, fill de Guiu I Gonzaga i la seva tercera esposa, Beatriu de Bar. D'aquesta uni nasqueren:
Francesc I Gonzaga (1366-1407), senyor de Mntua;
Elisabet Gonzaga (?-1432), casada el 1386 amb Carlo I Malatesta;

Alda mor a la ciutat de Mntua el 1381.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/welf/welf9.html;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332378" title="Ricardo Peralta Ortega" nonfiltered="4476" processed="4459" dbindex="129607">
Ricardo Peralta Ortega (Belvs de la Jara, provncia de Toledo, 1951) s un advocat i poltic valenci. Llicenciat en dret per la Universitat de Valncia, el 1972 es va afiliar al PCPV i treball com a advocat laboralista fins que fou escollit diputat per EUPV per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1989, 1993 i 1996. El 1997 deix EUPV i es pass al corrent Nova Esquerra amb Cristina Almeida i Manuel Francisco Alcaraz Ramos, el 1999 es pass al PSPV-PSOE i el 2000 deix la poltica. El maig de 2008 fou nomenat delegat del govern al Pas Valenci.

 Obres .
 La reforma laboral y la proteccin de los crditos laborales (1995) article a Actualidad Laboral;
 Ideas para el futuro de la seguridad social espaola (1999), amb altres;

 Referncia .

 Enllaos externs .
 Nomenament de Ricardo Peralta com a Delegat;
 Referncia a Ricardo Peralta;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332379" title="Panzer V Panther" nonfiltered="4477" processed="4460" dbindex="129608">

El Panzerkampfwagen V Panther () va ser un tanc de l'Alemanya nazi utilitzat en la Segona Guerra Mundial des de mitjan 1943 fins al final de la guerra a Europa el 1945. Va ser creat per contrarestar al T-34 i substituir als Panzer III i Panzer IV, encara que finalment va servir al costat d'ells i amb les pesades Tiger I.

Fins al 1944 va ser anomenat com a Panzerkampfwagen V Panther, i el seu nom a l'inventari era Sd.Kfz. 171. El 27 de febrer de 1944, Hitler va ordenar que els tancs fossin coneguts nicament com a Panther.

 Desenvolupament i producci .


El Panther va ser la resposta directa al carro sovitic T-34. El primer encontre amb el carro sovitic va ser el 23 de juny de 1941, superant als Panzer III i IV contemporanis. Els sovitics no tenien encara l'habilitat tctica per explotar la superioritat del T-34, per tot i aix van sembrar el caos en les lnies alemanyes.

Davant de la insistncia del general Heinz Guderian un equip va ser enviat al capdavant oriental per valorar el T-34. Entre les caracterstiques del tanc sovitic destacava l's de blindatge inclinat, que millorava la deflexi dels impactes i incrementava el gruix aparent del blindatge davant la penetraci. La cadena eruga ampla i les rodes de gran mida milloraven la mobilitat en terreny tou, i tamb van destacar el can de gran calibre.


El propi Heinz Guderian havia dit quan va conixer al T-34 que l'havien de copiar exactament. Es van presentar dos models, un gaireb idntic al T-34 i l'altre que va ser elegit per ser ms poders i diferent del sovitic.

Daimler-Benz (DB) i Maschinenfabrik Augsburg-Nrnberg (MAN) van rebre la tasca de part del ministre d'armaments Albert Speer de dissenyar un nou carro de combat de 30-35 tones, denominat VK3002, per a l'abril de 1942, aparentment per poder mostrar-ho en l'aniversari d'en Hitler.

Les dues propostes van ser lliurades l'abril de 1942. El disseny de Daimler-Benz era un homenatge ' directe al T-34. Evitant la propensi alemanya de saturar i crear dissenys complicats, es va crear un disseny senzill i net que s'assemblava al T-34 en la forma del casc i la torreta, un motor disel, una suspensi de ressort de lmines, la disposici de les erugues i altres caracterstiques. El disseny de MAN era ms convencional, amb una torreta ms alta i ampla situada a la part posterior del casc, un motor de gasolina, suspensi de barra de torsi i una disposici interna de la tripulaci tpica.

El disseny de MAN va ser acceptat el maig de 1942, malgrat la preferncia d'en Hitler pel disseny de DB. Un prototip d'acer va ser produt el setembre de 1942 i desprs de les proves a Kummersdorf va ser oficialment acceptat. Es va posar immediatament en producci amb la prioritat ms alta. El comenament de la producci va ser retardat, tanmateix, perqu hi havia molt poques eines especialitzades per treballar en la construcci del casc. Els carros van ser acabats el desembre i sofrien problemes de fiabilitat com a resultat de la rapidesa.

A causa de la seva superioritat temporal al front rus, els sovitics van comenar el desenvolupament d'un nou tanc i millora d'alguns canons antitanc que van resultar en el caacarros SU-72 i la lleva del can del T-34 (1944) per un ms velo, aix va ser fins un temps desprs de ser el Panther al front.

La demanda per a aquest tanc va ser tan alta que rpidament la fabricaci va ser ampliada fora de MAN, incloent a Daimler-Benz i en 1943, a les firmes Maschinenfabrik Niedersachsen-Hannover i Henschel.

L'objectiu inicial de producci era de 250 unitats al mes en MAN; se'n va incrementar 600 al mes el gener de 1943. Malgrat els esforos, mai no es va assolir aquesta xifra a causa de les interrupcions pels bombardeigs aliats, els embussos de fabricaci i altres dificultats. La producci mitjana el 1943 era de 148 unitats al mes. El 1944 es va assolir la xifra de 315 unitats al mes (3.777 unitats aquell any), amb el punt mxim el juliol amb 380 unitats i acabat al voltant de finals de mar de 1945 amb almenys 6.000 unitats construdes.

La mxima quantitat de carros de combat actius va ser l'1 de setembre de 1944 amb 2.304 unitats, per aquell mateix mes tamb es va assolir el major nombre de prdues amb 692 tancs.

 Caracterstiques del disseny .

Exceptuant el blindatge inclinat i el can excellent, el Panther era un disseny alemany convencional. El pes del tanc va augmentar de les 35 tones previstes a 43 tones. El seu motor principal era un Maybach HL 230 V-12 de 23 litres amb 700 cv. El motor impulsava vuit rodes dobles entrellaades d'acer i rodes de goma en cada costat amb una suspensi escalonada de barra de torsi.

El control de tanc s'aconseguia a travs d'una caixa de canvis ZF AK-7-200. La tripulaci constava conductor, radi-operador, artiller, carregador i comandant. El blindatge consistia en una placa d'acer homognia, soldada per tamb entrellaada per fora. Els models originals noms tenien un mxim de 60 mm de blindatge. Aviat es va augmentar a 80 mm, i als models Ausf. D i posteriors assolien un mxim de 120 mm. Una coberta de 50 mm de Zimmerit (material antimagntic) tamb va arribar a ser habitual.

Parant-nos quant al seu blindatge, el seu frontal va ser impenetrable per als canons de 76,2mm sovitics i els canons aliats en distncies normals. Tanmateix, els laterals eren deficients en comptar amb un blindatge d'uns 30 mm, que desprs va ser augmentat. En comparaci del Tiger I, que possea uns 80 mm en els costats, el Panther tenia un seris problema que havia d'evitar amb la seva potncia.

El can principal era un KwK 42 L/70 de Rheinmetall de 75 mm amb 79 trets, i dues metralladores de suport MG 34. El can no tenia un calibre especialment gran en aquell moment. No obstant aix, el can del Panther era un dels canons ms poderosos de la Segona Guerra Mundial, a causa del gran cartutx i a la longitud del can, que li donava una alta velocitat de sortida del projectil.
La trajectria plana tamb feia que impactar els objectius fos ms senzill. El can de 75 mm tenia ms capacitat de penetraci que el can de 88 mm del Tiger I, encara que no la del Tiger II. Tanmateix, els 75 mm no permetien un major projectil d'alt explosiu (HE = High Explosive), els quals eren emprats molt sovint i ms que els perforants.

Una vegada que es van solucionar els problemes causats per la vulnerabilitat del motor i la transmissi, el Panther va demostrar ser un vehicle de combat efectiu, tan efica com el Tiger, per que exigia menys per ser construts i logsticament causava menys problemes. Entre la tripulaci aliada existia una regla d'or de necessitar-ne cinc Shermans per destruir un Panther.
Els Panther capturats per les tropes sovitiques es mantenien en funcionament per poder utilitzar-los. El manual del Panther, el Pantherfibel va ser tradut al rus i lliurat als tripulants dels Panther capturats.

 Combat .

El Panther va veure combat a gran escala per primera vegada en Kursk el 5 de juliol de 1943. Els primers tancs estaven omplerts de problemes mecnics: les cadenes erugues i la suspensi es trencaven sovint i el motor era propens al reescalfament i esclatar en flames. Inicialment, ms Panther estaven danyats pels seus propis errors que per acci enemiga.

Heinz Guderian, que no volia que Hitler ordens que els tancs anessin a combat tan aviat, va comentar posteriorment sobre el funcionament del Panther en combat, "cremaven amb massa facilitat, els sistemes de combustible i oli estaven insuficientment protegits, i les tripulacions estaven perdudes a causa de la falta d'entrenament." Tanmateix, Guderian tamb va indicar que la potncia de foc i el blindatge frontal eren bons.



Desprs de Kursk, els problemes del model D van ser arreglats. El tanc es va mantenir amb tanc principal alemany fins al final de la guerra. Les versions posteriors del Panzer IV amb can llarg de 75 mm eren ms barates de produir i ms fiables, pel que la seva producci es va mantenir junt amb la del Panther.

Els Panther van veure la majoria del servei al front oriental, encara que en el Dia D, les unitats Panzer estacionades en Frana tamb van rebre tancs Panther, que van ser utilitzats en el combat, per unitats blindades de la Wehrmacht i de les Waffen SS. Aproximadament la meitat dels tancs alemanys a Frana eren Panther.

Durant la Batalla de les Ardenes un seguit de Panthers van ser configurats per semblar als M10 Wolverine, com a part d'una operaci major que incloa soldats paracaigudistes disfressats com nord-americans, i altres activitats.

 El Panther II .

El treball de disseny del Panther II va comenar el febrer de 1943. El seu principal objectiu era assegurar la mxima capacitat d'intercanvi de parts amb el Tiger II per facilitar la fabricaci. El Panther II tenia aix un casc similar al del Tiger II, amb idntiques rodes, cadenes eruga, suspensi i frens.

El Panther II havia d'anar equipat amb una torreta "schmallturn", ms estreny que la del Panther Ausf. G i amb protecci millorada. Tanmateix, el disseny d'aquesta torreta mai no va arribar a acabar-se.

Es va fabricar un nic prototip del xasss del Panther II, que va ser equipat amb la torreta d'un Panther Ausf. G (algunes fonts indiquen que la torreta va ser afegida pels americans desprs de capturar-lo). Aquest prototip aquesta exposat al Museu Patton a Fort Knox

 Producci .

Ausf. A: 20 unitats produdes el novembre de 1942 (prototips, algunes vegades denominats Ausf. A1).
Ausf. D: 842 unitats produdes entre gener de 1943 i setembre de 1943.
Ausf. A: 2.192 unitats produdes entre agost de 1943 i juny de 1944 (algunes vegades denominats Ausf. A2).
Ausf. G: 2.953 unitats produdes entre mar de 1943 i abril de 1945.
Befehlspanzer Panther (Pz Bef Wg): 329 unitats convertides entre maig de 1943 i febrer de 1945, equip de radi extra.
Beobachtungspanzer Panther (Pz Beob Wg): 41 unitats convertides entre 1944 i 1945, dues metralladores i can simulat.
Bergepanther (vehicle de recuperaci): 347 unitats entre 1943 i 1945.

 Enllaos externs .

 Littlefield Panther;
 Base de dades del AFV;
 Panther, i Panther II a Achtung Panzer!
 Panthers supervivents - Un fitxer en PDF presentant tancs Panther;
 1943 US Intelligence Report on Panther Tank;
 Fotos del tanc Panther;
 pantherfiebel: un manual del tanc panther;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332382" title="Cristina Almeida" nonfiltered="4478" processed="4461" dbindex="129609">
Cristina Almeida Castro (Badajoz, 24 de juliol de 1944), advocada i poltica espanyola. Va cursar estudis de Dret a la Universitat de Madrid. Destacada advocada laboralista i feminista, ha defensat davant els tribunals de justcia els drets de la dona, dels treballadors i dels presos poltics durant el franquisme. 

A partir de 1979, va ocupar el crrec de regidora a l'Ajuntament de Madrid pel Partit Comunista d'Espanya, al que pertanyia des de 1963, fins que el 1981 en fou expulsada al costat d'altres membres del sector renovador, a l'enfrontar-se al llavors secretari general Santiago Carrillo. Va participar en la fundaci de la coalici electoral Izquierda Unida en 1986, sent escollida diputada a les eleccions generals espanyoles de 1986, 1989 i 1993, any en el qual va renunciar al seu esc. 

El 1996, juntament amb altres membres d'IU, va formar el partit Partit Democrtic Nova Esquerra. Desprs de diversos enfrontaments amb el dirigent d'IU, Julio Anguita Gonzlez, el PDNI es va integrar al PSOE, i Cristina Almeida va ser candidata socialista a la Presidncia de la Comunitat de Madrid en 1999, obtenint el 37,2% dels vots i sent escollida diputada. Ha collaborat en nombroses revistes tractant problemes jurdics, de la dona, dels barris i de les associacions de vens. Entre les seves publicacions, figura l'assaig La mujer y el mundo del trabajo (1982). Va rebre en 1998 la Fiambrera de Plata concedida per l'Ateneu de Crdova. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332384" title="Partit Democrtic Nova Esquerra" nonfiltered="4479" processed="4462" dbindex="129610">
El Partit Democrtic de la Nova Esquerra (PDNI) va ser un partit poltic espanyol de carcter socialdemcrata que va formar part de la coalici Izquierda Unida, encara que primer com corrent intern (Nova Esquerra). En els ltims anys de govern de Felipe Gonzlez, la coalici Izquierda Unida, liderada per Julio Anguita, va desenvolupar una dura poltica d'oposici i desgast al PSOE i al govern que liderava. La virulncia d'aquest enfrontament, en el qual es va arribar a parlar de pina o collaboraci entre els comunistes i els conservadors del Partit Popular per a erosionar al socialisme governant, va produir serioses crtiques en el si de la coalici esquerrana per part dels sectors agrupats en el corrent Nova Esquerra, procliu a l'acostament amb el PSOE. 

Desprs d'un progressiu distanciament entre aquest corrent i l'estratgia seguida per Julio Anguita, i un enfrontament cada vegada ms directe en el si de la coalici, Nueva Izquierda va ser sancionada i va marxar de Izquierda Unida al setembre de 1997, i els seus integrants van decidir continuar amb el Partit Democrtic de la Nova Esquerra, aquesta vegada en solitari. En 1999, el PDNI segellava un acord electoral amb els socialistes per a concrrer conjuntament a les eleccions: aquest acord va permetre l'elecci d'una vintena de diputats autonmics, dos parlamentaris del Parlament Europeu, tres diputats del Congrs i prop de tres-cents regidors del PDNI en les llistes socialistes. A l'octubre de 2000, el Consell Poltic del PDNI culminava el seu acostament al PSOE amb la decisi d'integrar-se orgnicament en les estructures del Partit Socialista Obrer Espanyol. Aquesta decisi va ser ratificada en el II Congrs Federal de la jove organitzaci (mar de 2001, amb el 65% dels vots). El seu secretari general era el ex-portaveu del Grup Parlamentari Socialista Diego Lpez Garrido i la seva Presidenta l'exdiputada per IU i ex-candidata del PSOE a la Presidncia de la Comunitat de Madrid Cristina Almeida. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332387" title="Transformada de Walsh" nonfiltered="4480" processed="4463" dbindex="129611">
En matemtiques, i ms precisament en anlisi harmnica la transformada de Walsh s l'equivalent de la Transformada discreta de Fourier quant es treballa sobre un cos finit de aritmtica modular en comptes de sobre nombres complexos.
Es fa servir en teoria de la informaci tant en codis lineals com en criptografia.

 Definici .
Sia G un grup abeli finit d'ordre g i d'exponent una potncia nssima d'un nombre primer p, Fpn el cos finit de cardinal p n,   un carcter amb valors en Fpn i f una funci de G en Fpn.

 La transformada de Walsh s una funci, escrita sovint  del conjunt dels carcters de G en el cos Fpn definida per:


 Anlisi harmnica sobre un grup abeli finit .


El context s idntic al de l'anlisi harmnic clssic d'un grup abeli finit. La forma bilineal associada a l'lgebra del grup s la segent:



Aqu s'aplica el conjunt dels resultats de la teoria de l'anlisi harmnic, aix es disposa de la igualtat de Parseval, del teorema de Plancherel, d'un producte de convoluci, de la dualitat de Pontryagin o fins i tot de la frmula de sumatori de Poisson.
 Cas d'un espai vectorial finit.

Hi ha un cas particular, aquell en qu el grup G s el grup additiu d'un espai vectorial finit. En aquest cas particular G s un cos.

La transformada discreta de Fourier ve donada per

;

La transformaci terica de nombre opera sobre una successi de n nombres, mdul un nombre primer p de la forma , o  On  pot ser qualsevol nombre enter positiu.

El nombre  se substitueix per un nombre  on  r una  arrel primitiva  de p, un nombre tal que el nombre enter positiu ms petit  on  s . Hi hauria d'haver una quantitat  que compleix aquesta condici. Els dos nombres  i  elevat a la potncia n sn iguals a 1 (mdul p), totes les potncies potncies inferiors diferents de 1.

La transformaci terica de nombre ve donada per

;

 Context .
La transformaci terica inversa de nombre ve donada per

;

, l'inversa de , et , l'inversa de n. (mdul p);

El contrari s verdader, ja que  s n per a z=1 i 0 per a tots els altres z on . Una demostracio s

;

 (restant );

 si  (dividint els dos costats)

Si z=1 llavors es veu de forma trivial que . Si  llavors el costat dret ha de ser fals per evitar una contradicci.

Per completar la demostraci, es pren la transformada inversa de a transformaci.

;

;

;
 (puisque )

;

;

Veure tamb.

convoluci;
algorisme de multiplicaci;

Enllaos externs.
S'explica el mateix que aqu) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332391" title="Gorongosa" nonfiltered="4481" processed="4464" dbindex="129612">

Gorongosa s una muntanya i un parc natural situats al centre-oest de Moambic. La muntanya t 1.862 metres d'altura. Aquestes muntanyes foren la base principal de la Renamo durant la guerra civil (1977-1992) que hi va establir el seu domini vers 1983.

El parc t una superfcie de quatre mil km2 i forma la part sud de la gran vall del Rift. Antigament tenia una gran concentraci d'animals i fins a 500 especies d'aus, per els grans mamfers van quedar molt reduts durant la guerra civil, amb la cacera descontrolada. Darrerament hi ha informacions d'una lenta recuperaci desprs del 2005 mercs a les aportacions de la fundaci Carr, fundada per un milionari americ Greg Carr. La fundaci va signar el 2008 un acord amb el govern pel qual cogestionar el parc durant vint anys.

Els principals animals son impales, antlops aqutics, antlops oribis, kudus (crvol afric), porcs senglars berrugosos, hipoptams, elefants i lleons. Les zebres, nyus i bfals foren reintroduts el 2006. Les aus tornen a ser nombroses. El parc tanca durant les pluges de desembre a mar.

 Histria .

Territori de casadors desprs dels anys vint del segle XX. La primera reserva de cacera, de 1000 km2 es va establir el 1920 pels administrador de la Companyia de Moambic i els seus hostes. El 1935 es va establir una zona de 3200 km2 per protegir l'antlop i els rinoceronts negres, molt apreciats del casadors. El final de la concessi i unes inundacions van fer abandonar els establiments que s'havien creat. En endavant fou un lloc de visita turstica conegut com Casa dos Lees. El 1951 es van construir nous edificis a Chitengo. Al 1959 uns sis mil turistes visitaven la zona cada any. El 1960 fou declarat parc nacional.

Entre 1960 i 1972 va viure la seva millor poca. Un reconeixement aeri vers 1969 comptava 200 lleons, 2,200 elefants, 14.000 bfals, 5,500 nyus, 3,000 zebres, 3,500 antlops, 2,000 impales, 3,500 hipoptams, i altres animals superaven els 500. Del 1972 al 1975 s'hi van produir algunes caceres illegals fetes per soldats, per en general es pot dir que la vida animal fou molt poc afectada. El 1976 un nou reconeixement aeri comptava 6.000 elefants i 500 lleons, i quantitats semblants que el 1969 de la resta d'animals. El 1981 s'hi va celebrar la primera conferencia nacional sobre vida animal. 

El primer atac de la Renamo s'hi va fer el desembre d'aquest any 1981. El parc fou abandonat el 1983. En els segents anys els combats, les caceres massives de zebres, nyus i antlops pels soldats dels dos bndols, la mort de milers d'elefants i rinoceronts pel vori (que es venia per comprar armes) i la cacera esportiva o la mort per manca de preses dels lleons i altres depredadors, va reduir considerablement la vida animal. Encara que la guerra va acabar al 1992 el descontrol i la cacera illegal van seguir dos anys ms. Elefants, hipoptams, bfals, zebres, nyus i lleons es van reduir un 90% al menys; en canvi els ocells van ser poc afectats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332393" title="Diego Lpez Garrido" nonfiltered="4482" processed="4465" dbindex="129613">
Diego Lpez Garrido (Madrid, 8 de setembre de 1947) s un poltic i jurista espanyol.

 Biografia .
Llicenciat en Cincies Econmiques i Empresarials pel ICADE, Doctor en Dret i Catedrtic de Dret Constitucional en la Universitat de Castella-la Manxa, i afiliat del PCE es va sumar en 1992 al corrent intern de IU Nova Esquerra juntament amb Cristina Almeida i Nicols Sartorius. Aquesta tendncia demanava un major enteniment amb el PSOE i el govern de Felipe Gonzlez, i va tenir una fora d'entre un 10 i un 15%. Quan Nova Esquerra es va convertir en el Partit Democrtic de la Nova Esquerra, encara dintre de Izquierda Unida, va ser dirigent i (posteriorment secretari general). Va ser triat diputat per Madrid a les eleccions generals espanyoles de 1993. En 1994 va ser escollit "Diputat revelaci" per l'associaci de periodistes parlamentaris, i en 1995 "Diputat ms treballador". A les eleccions generals espanyoles de 1996 fou novament escollit diputat per Madrid, per va ser sancionat en IU per trencar en diverses ocasions la disciplina de vot. El PDNI abandona en 1997 IU per a integrar-se poc desprs en el Partit Socialista Obrer Espanyol. Per aix, entre 1997 i 2000, va romandre com a diputat del Grup Mixt del Congrs dels Diputats. 

A les eleccions generals espanyoles de 2000 va ser escollit diputat del PSOE per Madrid i al juliol de 2001 va ser escollit membre de la Comissi Executiva Federal del Partit Socialista. Reelegit diputat a les eleccions generals espanyoles de 2004, va ser Portaveu del Grup Parlamentari Socialista al Congrs dels Diputats entre els anys 2006 (quan va substituir Alfredo Prez Rubalcaba, qui passava a sser ministre de l'Interior) i 2008, quan el va succeir Jos Antonio Alonso, passant Lpez Garrido a ocupar el crrec de secretari d'Estat per a la Uni Europea.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Diego Lpez Garrido com a portaveu parlamentari del PSOE durant una roda de premsa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332397" title="Carreras" nonfiltered="4483" processed="4466" dbindex="129614">
Carreras s una urbanitzaci de nova construcci que forma un barri del municipi de L'Espluga de Francol, Conca de Barber. Es va comenar a construir a mitjans de la dcada de 1990.

Es troba al sud del poble, a uns 410 m d'altitud, a la dreta del Francol, al costat del cam de la Trinitat. Celebra la festa Major el segon cap de setmana de juliol.

Referncies.
 Web de l'ajuntament de L'Espluga;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332398" title="Francesc I Gonzaga" nonfiltered="4484" processed="4467" dbindex="129615">

Francesc I Gonzaga o Francesc I de Mntua (en itali: Francesco I Gonzaga) ( Mntua, Senyoriu de Mntua 1366 - d. 1407 ) fou un condottiero itali que va ser senyor de Mntua entre 1382 i 1407. 

Orgens familiars.
Va nixer el 1366 a la ciutat de Mntua sent el fill primognit de Llus II Gonzaga i Alda d'Este. Fou nt per lnia paterna de Guiu I Gonzaga i la seva tercera esposa, Beatriu de Bar, i per lnia materna d'Obizzo III d'Este i Lippa Ariosti.

Ascens al poder.

El 1382, a la mort del seu pare, fou nomenat senyor de Mntua, crrec des del qual va intentar liderar una poltica d'equlibri envers els seus enemics (per tamb familiars pel seu matrimoni), els Visconti de Mil i la Repblica de Vencia. A l'execuci de la seva esposa, acusada d'adulteri el 1391, la seva aliana amb Vencia es feu ms forta per tal d'evitar qualseol ingerncia de Joan Gales Visconti.

Durant el seu mdandat va fer constuir el Palau Ducal de Mntua, la faana gtica de la catedral de la ciutat, el campanar de la Baslica de Sant Andreu d'aquesta ciutat i el Santuari de Santa Maria delle Grazie a Curtatone.

El 1394 reb de mans del papa Bonifaci IX el ttol de comte de Gonzaga si b mai arrib a utlitzar-lo.

Npcies i descendents.
El 1380 es cas amb Agns Visconti, filla de Bernab Visconti i Beatriu della Scala. D'aquesta uni nasqu una filla:
Alda Gonzaga (?-1405), casada el 1405 amb Francesco II Novello da Carrara;

Agns fou executada el 1391 acusada d'adulteri, i Francesc I es cas, en segones npcies, el 1393 amb Margarida Malatesta, filla de Galeotto Malatesta i Elisabetta da Varano. D'aquesta uni nasqueren:
Joan Francesc I Gonzaga (1395-1444), senyor i marqus de Mntua;
Susanna  Gonzaga (morta jove);

Francesc I mor el 8 de mar de 1407 a la ciutat de Mntua.

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/gonzaga/gonzaga2.html;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332401" title="Antoni Costa Costa" nonfiltered="4485" processed="4468" dbindex="129616">
Antoni Costa Costa (Eivissa, 1953) s un poltic eivissenc. Ha treballat com a directiu i tcnic d'Empreses Turstiques i directiu. Alhora, el 1983 fou nomenat secretari de la Federaci Socialista de les Pitises (PSIB). Fou escollit diputat a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1983 i 1987, on ocup el crrec de President de la Comissi d'Economia, Hisenda i Pressupostos del Parlament Balear el 1987-1989, aix com conseller del Consell Insular d'Eivissa. Posteriorment fou diputat pel PSIB per Eivissa i Formentera a les eleccions generals espanyoles de 1989, 1993 i 1996, on va ser ponent del Conveni Internacional sobre l'Espai Econmic Europeu. En 2000 va ser nomenat director del Centre Balear Europeu a Brusselles i en 2002 va ocupar-hi el crrec de delegat del Govern de les Illes Balears a la mateixa ciutat. El 2004 fou nomenat president-conseller de la Xarxa de Paradors de Turisme d'Espanya. s membre de l'Institut d'Estudis Eivissencs i Medalla de l'Ordre al Mrit Civil. 

 Enllaos externs .
 Nomenament d'Antoni Costa com a president de Paradors a ABC;
 Fitxa al Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332406" title="Cristbal Juan Pons Franco" nonfiltered="4486" processed="4469" dbindex="129617">
Cristbal Juan Pons Franco s una advocat i poltic menorqu. Treballa com a advocat especialitzat en dret urbanstic amb despatx a Ciutadella, on es dedica a l'assessoria jurdica. President del Partit Popular a Ciutadella, a les eleccions generals espanyoles de 1996 fou escollit diputat per Menorca.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332407" title="Escut de Moambic" nonfiltered="4487" processed="4470" dbindex="129618">


L'escut de Moambic, ms aviat un emblema que no pas un escut herldic, fou adoptat el 25 de juny de 1975. Estava format per una roda dentada groga, amb un mar blau cel amb onades blau fosc al peu (en representaci de l'oce ndic), sobremuntat d'un terra marr amb la forma del mapa del pas; damunt el mapa, un llibre blanc i a l'horitz un sol radiant vermell. Sobre el tot, una aixada de pags i un AK-47 al natural. La roda est flanquejada per un ram de canya de sucre i un de moresc, que al punt on s'acosten per dalt tenen un estel vermell que les separa; a la part inferior estan separades per una cinta vermella que fa la forma rodona semicircular de la part inferior de la roda, on en lletres negres hi ha escrit Repblica Popular de Moambique.

Fou objecte d'una modificaci estilstica menor el setembre de 1982 quan la cinta vermella es va ampliar per donar dos tombs als rams de l'orla, mentre que el peu dels rams, d'or, quedava al descobert. Els esmalts es van adaptar als tons de l'herldica i el mar va passar a ser d'ones d'herldica i atzur; el mapa va esdevenir de sinople i l'estrella del capdamunt es va perfilar d'or. El 11 de novembre de 1990, d'acord amb la nova constituci, la llegenda de la cinta fou canviada a Repblica de Moambique, en lletres d'or.

Escut de l'frica Oriental Portuguesa.
El primer escut de Moambic fou l'escut colonial de l'frica Oriental Portuguesa. Per damunt de l'esfera armillar de l'escut de Portugal amb corona mural, hi havia un escut quadrilong ibric semipartit i truncat gaiat: al primer quarter, d'argent, cinc escudets d'atzur amb cinc besants d'argent; al segon, tamb d'argent, un globus terrestre amb peu, tot d'or; i al tercer, tamb d'argent, cinc faixes ondades de sinople, que en l'herldica portuguesa designen la mar. Sota l'esfera, una cinta elaborada d'argent amb la inscripci Colnia portuguesa de Moambique. Aquest escut va estar vigent fins el 8 de maig de 1935, i fou substitut en aquesta data per un d'idntic excepte en el segon camp, on un feix de set fletxes d'argent apuntant cap avall, obert per dalt i baix i tancat al centre per un lla de gules, va substituir el globus. Aquest escut va estar vigent fins el 25 de juny de 1975, excepte en la llegenda de la cinta, que desprs de l'11 de juny de 1951 va passar a dir Provn. portuguesa de Moambique.

   


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332408" title="Ptria Amada" nonfiltered="4488" processed="4471" dbindex="129619">
Ptria Amada s l'himne nacional de Moambic adoptat el 2002 per substituir al himne nacional anterior "Viva, Viva a FRELIMO" massa identificat amb el que havia estat el partit nic. La seva lletra s la segent:

I
Na memria de frica e do Mundo
Ptria bela dos que ousaram lutar
Moambique, o teu nome  liberdade
O Sol de Junho para sempre brilhar

COR
Moambique nossa terra gloriosa
Pedra a pedra construindo um novo dia
Milhes de braos, uma s fora
Oh ptria amada, vamos vencer

II
Povo unido do Rovuma ao Maputo
Colhe os frutos do combate pela paz
Cresce o sonho ondulando na bandeira
E vai lavrando na certeza do amanh

COR
Moambique nossa terra gloriosa
Pedra a pedra construindo um novo dia
Milhes de braos, uma s fora
Oh ptria amada, vamos vencer

III
Flores brotando do cho do teu suor
Pelos montes, pelos rios, pelo mar
Ns juramos por ti, oh Moambique
Nenhum tirano nos ir escravizar

COR
Moambique nossa terra gloriosa
Pedra a pedra construindo um novo dia
Milhes de braos, uma s fora
Oh ptria amada, vamos vencer




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332409" title="Pedro Cantarero Verger" nonfiltered="4489" processed="4472" dbindex="129620">
Pedro Cantarero Verger s un pedagog i poltic balear. Llicenciat en Cincies de l'Educaci i diplomat en Professorat d'EGB, ha treballat com a director de centres escolars com a funcionari de la Comunitat Autnoma de les Illes Balears. Militant del Partit Popular, fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1996 i ha representat el govern balear a Fundesco i a la FREREF. El 2007 fou nomenat director de recursos humans a l'ajuntament de Marratx.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332410" title="Viva, Viva a FRELIMO" nonfiltered="4490" processed="4473" dbindex="129621">
"Viva, Viva a FRELIMO" fou l'himne nacional de Moambic del 25 de juny de 1975 fins al 30 d'abril del 2002. Fou escrit per Justino Sigaulane Chemane per les celebracions de la indepdncia. Desprs del 1992 amb la transci democratica, la lletra fou suprimida. El 1997 es va convocar un concurs per un nou himne, i el 2002 l'himne fou finalment substituit. La lletra era la segent:

Viva, viva a FRELIMO, ;
Guia do Povo Moambicano! ;
Povo herico qu'arma em punho ;
O colonialismo derubou. ;
Todo o Povo unido ;
Desde o Rovuma at o Maputo, ;
Luta contra imperialismo ;
Continua e sempre vencer. ;
(Refro): ;
Viva Moambique! 
Viva a Bandeira, simbolo Nacional! 
Viva Moambique! 
Que por ti o Povo lutar. 
Unido ao mundo inteiro, ;
Lutando contra a burguesia, ;
Nossa Ptria ser tmulo ;
Do capitalismo e explorao. ;
O Povo Moambicano ;
De operrios e de camponeses, ;
Engajado no trabalho ;
A riqueza sempre brotar. ;
(Refro): ;
Viva Moambique! 
Viva a Bandeira, simbolo Nacional! 
Viva Moambique! 
Que por ti o Povo lutar. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332411" title="Torrie Wilson" nonfiltered="4491" processed="4474" dbindex="129622">

Torrie Anne Wilson (24 de juliol del 1975 - ), ms coneguda al ring com a simplement Torrie Wilson s una lluitadora professional nord-americana que traballa a la marca SmackDown! de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.
 Torrie Wilson al MySpace ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332416" title="Quitangonha" nonfiltered="4492" processed="4475" dbindex="129623">
El xeicat de Quitangonha fou un estat musulm que va existir entre el segle XV i comenaments del segle XX. Estava situat en una illa a la costa nord de Moambic uns 50 km al sud de la moderna Nacala i 30 km al nord de Ilha de Moambique. L'illa esta unida a terra per una llengua de terra cap al nord; a la costa enfront (oest) hi ha la vila de Matibane. Avui s part de la provncia de Nampula. Aquesta regi, que s l'extrem ms oriental de Moambic, s coneguda com Ponta de Quitangonha.

Fou fundat per notables emigrants d'illa de Moambique, el 1515. El sulta de l'illa havia emigrat a Sancul el 1507 on havia establert la seva nova seu, al sud de l'illa, mentre Quitangonha se situava al nord. El xeicat va quedar en la zona de influencia portuguesa, proper com estava al principal establiment portugus, Ilha de Moambique. Els portuguesos el consideraren un vassall a partir del segle XVI, per no hi exerciren cap domini fins al segle XVII. En el segle XVIII els portuguesos concedien al xeic o  algun membre de la famlia reial el ttol de capita-moro. El capitao-mor das terras firmes era el funcionari portugus encarregat de les relacions entre Ilha de Moambique i les terres continentals i es donava generalment a un afro-portugus i a un cap local en cada lloc. Els xeics estaven obligats a subministrar menjar i agua a Ilha de Moambique, ajudar en mantenir obertes les rutes comercials, i assistncia militar al interior si era necessria.

En general les relacions foren acceptablement bones fins que els interessos van divergir; a la meitat del segle XVIII el comer d'esclaus era tant lucratiu que molts musulmans van comenar a dedicar-se i van contactar amb naus estrangeres que els podien proveir armes; el que estava en joc era la influncia de xeic o dels portuguesos sobre les tribus macua del interior que tenien el control del provement d'esclaus, i sobre els francesos que eren el principals compradors. Hostilitats amb els portuguesos es van produir el 1775-1776, el 1786 i sovint entre 1790 i 1796. Els portuguesos volien dominar la badia de Fernando Veloso (al lloc de la monerna Nacala) mentre el xeic volia expandir el seu territori a costa dels macua. El 1829 els portuguesos van ocupar Fernando Veloso, i hi van construir un fort on van romandre fins el 1834 quan les privacions van obligar al seu abandonament. El 1830 un fill del xeic va anar a estudiar a Comores, illes amb les que existia una relaci fluida; el 1831 pirates rabs van capturar un vaixells portugus i els portuguesos van acusar al xeic de Quitangonha; van esclatar hostilitats i els musulmans van bloquejar Ilha de Moambique que va patir escassetat, mentre Zanzibar i els musulmans del litoral enviaven ajut a Quitangonha, per es va restablir la pau amb la mediaci del sult de Nzwani (Anjouan).

El xeic fou sotms pels portuguesos al comenament del segle XX que hi van establir un lloc militar.

 Xeics .

vers 1775 - 1804           Twakali Hija;
1804 - 1817                Janfar Salim;
1817 - 1850                Sulayman Bwana Hajj;
1850 - 1873                Ali Amisi Heri;
1873 - 1875                Abd al-Rahman Sa`id `Ali;
1875 - 1878                Vacant;
1878 - 1884                Ahmadi Abd Allah;
1884 - 1906                Mahmud Bwana Ahmadi;
1906 - vers 1909           Said ben Amisi;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332418" title="Xarxa ferroviria de Catalunya" nonfiltered="4493" processed="4476" dbindex="129624">






La xarxa ferroviria de Catalunya est composta per:
Lnies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC);
Lnies de via ampla de Catalunya (Renfe):
Rodalies de Barcelona ;
Lnies de Mitjana distncia o Regionals;
Lnies de Llarga distncia;
Lnies de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB);
Lnies de tramvia:
Tramvia Blau (TMB);
Lnies de Tramvia modern de l'rea metropolitana de Barcelona (TRAM);
Lnies d'alta velocitat a Catalunya (Renfe);
Lnia AVE de via estndar.
Trens d'alta velocitat de via ampla.
Funiculars i telefrics de Catalunya;

 Histria del ferrocarril a Catalunya .






Els orgens del ferrocarril a Catalunya es remunten a la iniciativa de la burgesia catalana per contrarestar la falta de carreteres invertint en el ferrocarril. Els primers projectes van ser el de la lnia entre Reus i el port de Tarragona (1833) i el de la lnia entre Sant Joan de les Abadesses i Roses, per no es van materialitzar. El 1845 es va constituir, amb capital majoritari angls, la companyia del Ferrocarril de Barcelona a Matar, que sota l'impuls de l'enginyer de Matar Miquel Biada, va construir la primera lnia ferroviria de la pennsula ibrica, que es va inaugurar el 28 d'octubre de 1848.

Desde llavors es van comenar a construir les grans lnies ferroviries de via ampla que unien els centres productors industrials amb els mercats catalans, espanyols i europeus. Es van desplegar les grans vies frries a l entorn de Barcelona (Barcelona-Granollers, Barcelona-Martorell i Barcelona-Terrassa); la lnia de Reus a Tarragona i Lleida (que l'any 1865 havia arribat a Vimbod); i es va prolongar la lnia de Martorell fins a Tarragona i posteriorment fins a Tortosa. 

Als anys cinquanta-seixanta es va construir un total de 795 quilmetres de vies frries a un ritme molt accelerat que es va frenar a partir de la crisi econmica del 1866, la qual va paralitzar la construcci durant un decenni.

En les ltimes dcades del segle es va reprendre la construcci dels ferrocarrils i es van desplegar un total de 418 km de via. Es van acabar lnies a mig construir i es van produir fusions empresarials, com la de les companyies de Barcelona a Tarragona i de Barcelona a Frana (Ferrocarriles de Tarragona a Barcelona y Francia), que va completar la lnia de Girona a Frana. Es va posar en explotaci la lnia de Granollers a les mines de Sant Joan de les Abadesses. I es va acabar la lnia de Reus a Tarragona i Lleida. L'nica lnia nova va ser la de Barcelona a Vilanova i la Geltr i a Valls, que va enllaar amb la de Barcelona a Tarragona. Del 1887 al 1898 es va prolongar el ramal de la lnia de Barcelona a Valls i Reus fins a l'enlla amb la inacabada lnia de Saragossa a La Puebla de Hjar. En finalitzar el segle s'havien construt 1.834 quilmetres.

A ms, des de la fi del segle XIX es van construir tamb ferrocarrils secundaris de via estreta. Primer, el ferrocarril de Barcelona a Sarri (1863). Desprs, el de Manresa a Olvan i Guardiola (1885-1904). El 1895, el que va unir Olot amb altres poblacions de la Garrotxa i amb l'estaci de via ampla de Girona (lnia Barcelona-Portbou). El 1887, el de Palams a Girona i Banyoles. El 1892, el de Sant Feliu de Guxols a Girona, que transportava les matries primeres i els productes elaborats de la indstria del suro del Baix Empord. I el 1887, el de Reus a Salou.

La construcci del ferrocarril a Catalunya va afavorir la creaci d'empreses com La Maquinista Terrestre y Martima, i va connectar la indstria catalana amb el mercat interior espanyol.

Els mapes de l'poca posen de manifest que la ciutat de Barcelona es va convertir en el nus central en el qual conflua la xarxa de ferrocarrils i de carreteres de diferent ordre, segons la importncia administrativa de les ciutats que connectaven, que s'estenia cap a la resta de Catalunya. Aquest disseny centralitzat es va produir tamb a l entorn de les capitals de les altres provncies.

El 1929 es van cobrir les vies des de Barcelona-Plaa Catalunya fins a Muntaner i entre els anys 50 i 70 va continuar estenent-se el tnel a la resta de la lnia de Barcelona. Als anys 50, tamb es va inaugurar el ramal entre Grcia i Av. Tibidabo.

 Autoritats del transport .
Les autoritats del transport sn consorcis interadministratius de carcter voluntari amb la finalitat de coordinar el sistema de transport pblic de viatgers en el seu mbit territorial.

Actualment hi ha quatre Autoritats del Transport a Catalunya, una per cada capital de provncia, una de les maneres del consorcis o corporacions per coordinar el transport pblic s posar en marxa un sistema tarifari integrat. 

La de Barcelona s diu Autoritat del Transport Metropolit i les de Lleida, Girona i del Camp de Tarragona Autoritat Territorial de la Mobilitat. A ms s'est creant una cinquena ATM per a l'rea del Bages: ATM Comarques Centrals amb dues zones.

L'Autoritat del Transport Metropolit de Barcelona t sis zones i s la que ocupa ms extensi i t ms tipus de transports, ja que s l'unic lloc on hi ha metro i pel moment tramvia.

L'ATM del Camp de Tarragona est preparant el sistema tarifari integrat per l'any 2008 que inclour dues zones, tres comarques en la primera zona i tres comarques ms a la segona.

La comarca del Segri forma part de l'ATM de Lleida en varies modalitats de transport i algunes estacions de tren de la Noguera tamb est integrada a l'ATM.

Algunes funcions de les Autoritats del Transport sn:
Planificaci d infrastructures i serveis.
Relacions amb operadors de transport collectiu.
Finanament del sistema per les administracions.
Ordenaci de les tarifes.
Comunicaci.
Marc normatiu futur.
Altres funcions relacionades amb la mobilitat.

 Targetes .
Tant l'ATM de Girona com la de Lleida i Tarragona utilitzen unes targetes, sense contacte, amb l'ltima tecnologia (similar a les del Metro de Londres). La targeta del sistema tarifari integrat s una targeta amb un xip incorporat que permet carregar-la de tiquets de viatge que l usuari necessiti pels seus desplaaments, s a dir que sempre s'utlitza la mateixa targeta de plstic. Aquesta tecnologia permet que els tiquets integrats tinguin les mateixes funcionalitats i que siguin llegibles i validables pels terminals de totes les empreses de transport que formen part de l ATM. Les targetes xip es recarreguen amb tiquets de viatge on el preu estar determinat per la quantitat de zones a atravesar des de l origen fins el dest final.

L'ATM de Barcelona encara utilitza els bitllets integrats de paper-cartr, i est previst que en un futur prxim utilitzi el mateix tipus de targetes abans esmentades.

 Rodalies de Barcelona .
 








La xarxa ferroviria de Rodalies de Barcelona  s part fonamental del sistema de transport pblic de l'rea metropolitana de Barcelona, les lnies de Rodalies transcorren per tota la provncia de Barcelona a ms d'algunes localitats de la provncies de Girona i Tarragona.

Est composta per 15 lnies (R1-R2-R3-R4-R7-R10-S1-S2-S5-S55-S1-S8-S33-R5-R6) explotades per: 
Renfe Operadora: 6 lnies (vies d'ample ibric).
 Molins de Rei - L'Hospitalet de Llobregat - Matar - Blanes - Maanet-Massanes (per via Barcelona Plaa Catalunya);
 St. Vicen Calders - Vilanova i la Geltr - Castelldefels - Granollers Centre - St Celoni - Maanet-Mas. (per via Bcn Passeig de Grcia);
 L'Hospitalet de Llobregat - Vic - Ripoll - Puigcerd - La Tor de Querol (Antiga Ca5 Regionals) (per via Barcelona Plaa Catalunya);
 Sant Vicen de Calders - Vilafranca del Peneds - Martorell - Terrassa - Manresa (per via Barcelona Plaa Catalunya);
 L'Hospitalet de Llobregat - Martorell (per via Cerdanyola-Universitat i Barcelona Plaa Catalunya);
 Barcelona Estaci de Frana - Aeroport (per via Barcelona Passeig de Grcia);
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: 4 lnies (vies d'ample internacional) 5 lnies (vies d'ample mtric).
Lnies FGC: Lnia Barcelona-Valls;
 Barcelona Plaa Catalunya - Terrassa-Rambla;
 Barcelona Plaa Catalunya - Sabadell-Rambla;
 Barcelona Plaa Catalunya - Rub;
 Barcelona Plaa Catalunya - Universitat Autnoma;
Lnies FGC: Lnia Llobregat-Anoia;
 Barcelona Plaa Espanya - Can Ros;
 Barcelona Plaa Espanya - Olesa de Montserrat;
 Barcelona Plaa Espanya - Martorell Enlla;
 Barcelona Plaa Espanya - Manresa;
 Barcelona Plaa Espanya - Igualada;

Per a un inventari complet de les estacions de tren de Rodalies de Barcelona, vegeu la Llista d'estacions de tren de la regi metropolitana de Barcelona;

 Mitjana distncia .
 









Les lnies de Mitjana distncia  (o Catalunya Exprs: les lnies Ca) sn 9 (Ca1-Ca2-Ca3-Ca4-Ca5-Ca6-Ca7-R43-L7). Transcorren a travs de les quatre provncies catalanes i en alguns casos arriben a Saragossa, Castell de la Plana i Valncia. Les lnies sn explotades per:
Renfe Operadora: 8 lnies (vies d'ample ibric) i una d'ample internacional:
 Barcelona - Tarragona - Salou - Tortosa (amb expedicions a Vinars i Valncia Nord) ;
 Barcelona - Girona - Figueres - Portbou - Cervera de la Marenda (Catalunya Nord);
 Barcelona - Tarragona - Reus - Riba-Roja d'Ebre (amb expedicions a Casp i Saragossa-Delicias);
 Barcelona - Lleida-Pirineus;
 Per Montblanc (via Reus);
 Per Montblanc (via  Valls).
 Per Manresa i Cervera.
 Barcelona - Puigcerd - Latour-de-Carol (Catalunya Nord)  ;
 Barcelona - Casp - Saragossa-Delicias;
 Lleida-Pirineus - Monts - Saragossa-Delicias;
 Tortosa - L'Aldea-Amposta - Valncia Nord;
Avant  Barcelona Sants - Camp de Tarragona - Lleida-Pirineus;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: Lnia (Lnia Lleida - la Pobla de Segur). Antiga lnia de RENFE (via d'ample ibric sense electrificar). A partir de l'1 de Gener de 2005 la infraestructura va ser transferida a FGC. Els trens que circulen per aquesta lnia, estan llogats a Renfe, que en t la gesti fins al 2010.
 Lleida-Pirineus - Balaguer - Tremp - La Pobla de Segur ;

 Tots els trens que surten de Barcelona, poden sortir de l'estaci Frana o Sant Andreu Comtal (Excepte Ca2 que va en direcci contraria i surt de Sants) i sempre passen per Passeig de Grcia i Barcelona Sants.
 Aquesta lnia fou traspassada a la U.N. de Rodalies i es considera una prollongaci de la R3;
 Aquesta lnia fou traspassada a FGC per Renfe Operadora l'explota mitjanant convenis i acords.;

Per a un inventari complet de les estacions de tren de Mitjana distncia, vegeu la Llista d'estacions de tren de Mitjana Distncia de Catalunya;

 Llarga distncia .
 












Les lnies de Llarga distncia  sn lnies de Renfe que utilitzen vies d'altres lnies de Renfe, ja sigui de mitjana distncia o de Rodalies i connecten Catalunya amb poblacions espanyoles i Europa. Algunes de les lnies de Llarga distncia sn d'alta velocitat. Talgo a part de ser un servei de Renfe tamb s material motor i algunes lnies d'AVE n'utilitzen.
Estrella (120 km/h):
Costa Brava: Madrid Chamartn  Alcal de Henares  Guadalajara  Sigenza  Arcos de Jaln  Calatayud  La Puebla de Hjar  Casp  Flix  Mra la Nova  Reus  Tarragona  Sant Vicen de Calders  Barcelona Sants  Granollers Centre  Caldes de Malavella  Girona  Fla  Figueres  Llan  Portbou  Cervera de la Marenda;
Galicia: Barcelona Sants  Tarragona  Reus  Lleida-Pirineus  Monts-Riu Cinca  Saragossa-Delicias  Tudela de Navarra  Castejn de Ebro  Logronyo  Burgos  Palncia  Lle  Astorga  Ponferrada  O Barco de Valdeorras  A Ra-Petn  San Clodio-Quiroga  Monforte de Lemos >;
Ramal La Corunya: Sarria  Lugo  Curtis  Betanzos-Infesta  La Corunya-San Cristbal;
Ramal Vigo: Ourense-Empalme  Guillarei  O Porrio  Redondela de Galcia  Vigo;
Po Baroja: Barcelona Sants  Tarragona  Reus  Lleida-Pirineus  Monts-Riu Cinca  Saragossa-Delicias >;
Ramal Bilbao Tudela de Navarra  Castejn de Ebro  Calahorra  Logronyo  Miranda de Ebro  Llodio  Bilbao-Abando;
Ramal Asturias Tudela de Navarra  Castejn de Ebro  Calahorra  Logronyo  Miranda de Ebre  Burgos  Palncia  Sahagn  Lle  Pola de Lena  Mieres-Puente  Oviedo  Gijn-Jovellanos  Gijn-Cercanas;
Ramal Hendaia Tudela de Navarra  Castejn de Ebro  Tafalla  Pamplona  Alsasua  Zumrraga  Beasan  Tolosa  Sant Sebasti  Irun  Hendaia;
Ramal Salamanca Tudela  Castejn de Ebro  Calahorra  Logronyo  Miranda de Ebro  Burgos  Palncia  Valladolid-Campo Grande  Medina del Campo  Cantalapiedra  Salamanca;

Talgo (Locomotora + cotxes Talgo III/III-RD/IV/VI/VII):
Catal Talgo: Barcelona Sants - Montpeller-Saint Roch;
Mare Nostrum: Cartagena/Llorca - Montpeller-Saint Roch;
Miguel de Unamuno: Barcelona Sants - Pas Basc/Salamanca;
Barcelona Sants - Llorca;
Barcelona Sants - Mrcia;

Alvia ;
Barcelona-Sants  Camp de Tarragona  Lleida Pirineus  Saragossa-Delicias  Tudela  Castejn de Ebro  Tafalla  Pamplona  Vitoria-Gasteiz  Miranda de Ebro  Burgos  Palencia  Sahagn  Len  Astorga  Bembibre  Ponferrada  O Barco de Valdeorras  A Rua-Petn  San Clodio-Quiroga  Monforte de Lemos  Ourense-Empalme  O Porrio  Redondela  Vigo ;

Trenhotel (Locomotora + cotxes Talgo per transport nocturn):
Antonio Machado: Barcelona-Sants  Tarragona  Valncia-La Font de Sant Llus  Crdova Central  Sevilla-Santa Justa  Jerez de la Frontera  El Puerto de Santa Mara  Cadis;
Gibralfaro:
ruta Mlaga: Barcelona Sants  Tarragona  Salou  Vinars  Castell de la Plana  Valncia Nord  Almansa  Albacete  Alczar de San Juan  Linares-Baeza  Espeluy  Andjar  Crdova Central  Montilla  Puente Genil  Bobadilla  Mlaga-Mara Zambrano;
ruta Granada: Barcelona Sants  Tarragona  Salou  Vinars  Castell de la Plana  Valncia Nord  Almansa  Albacete  Alczar de San Juan  Linares-Baeza  Jdar-beda  Moreda  Iznalloz  Granada;
Joan Mir: Barcelona Estaci de Frana  Girona  Figueres  Limoges  Orleans-Les Aubrais  Pars Austerlitz;
Pau Casals: Barcelona Estaci de Frana  Girona  Figueres  Perpiny  Ginebra  Lausana  Friburgo de Brisgovia  Berna  Zuric Central;
Salvador Dal: Barcelona Estaci de Frana  Girona  Figueres  Perpiny  Tor Porta Susa  Mil Centrale;

Euromed (220 km/h) (Serie 101 de Renfe):
Barcelona - Alacant: Sagrera (2010)  Barcelona Sants  Tarragona  Castell de la Plana  Valncia Nord  Alacant Terminal;

Alaris (160-200 km/h) (Serie 490 o 120 de Renfe):
Barcelona - Valncia: Barcelona Estaci de Frana  Barcelona Sants  Tarragona  Salou  L'Aldea-Amposta-Tortosa  Vinars  Benicarl-Penscola  Orpesa del Mar  Benicssim  Castell de la Plana  Sagunt  Valncia Nord;
Barcelona - Alacant: (Estacions Alaris: Barcelona - Valncia)  Alacant Terminal;

Arco (200 km/h):
Garca Lorca: Barcelona Sants  Sant Vicen de Calders Tarragona  Salou  L'Aldea-Amposta-Tortosa  Vinars  Benicarl-Pescola  Castell de la Plana  Valncia Nord  Xtiva  Albacete  Villarrobledo  Socullamos  Alczar de San Juan  Extremadura / Almera / Granada / Sevilla / Mlaga;

 AVE .


 





El tren d'alta velocitat s un tren de llarga distncia de Renfe d'ample internacional, que uneix Barcelona, el Camp de Tarragona i Lleida amb Saragossa i Madrid. Va arribar l'Ave a Catalunya el 2003 amb l'entrada en servei de l'Estaci de Lleida Pirineus i el 2008 va arribar a l'Estaci de Barcelona-Sants. Est en construcci la resta de lnia que ha d'arribar fins a Perpiny passant per Girona i Figueres. La lnia no tan sols serveix per enllaar amb Madrid, tamb s una lnia de trens regionals i amb el Bypass que s'ha construit a Madrid, la lnia tamb uneix Catalunya amb Sevilla i Mlaga:
 (Serie 103 de Renfe);
Barcelona Sants - Saragossa-Delicias: passant per Lleida-Pirineus, el Camp de Tarragona.
Barcelona Sants - Madrid-Puerta de Atocha;
Barcelona Sants - Mlaga-Mara Zambrano;
Barcelona Sants - Sevilla-Santa Justa ;
Es preveu crear diferents lnies de regionals/rodalies d'alta velocitat, amb el nom de Renfe Avant, aprofitant les infraestructures existents i en construcci que donarien servei a les ja esmentades (mitjana distncia) i el Prat de Llobregat,Sant Celoni, Vilafranca del Peneds i Girona entre altres.

 Ample de via .



Pel moment a Catalunya hi ha dos estacions que tenen canviadors d'ample de via (d'ibric a internacional i al inrevs).
 Portbou: canviador d'ample, sistema Talgo.
 Roda de Bar: doble canviador d'ample, sistema Talgo i sistema Brava-CAF;

 Ferrocarrils Metropolitans .
 







Les lnies de ferrocarrils metropolitans de Barcelona sn 11 (L1-L2-L3-L4-L5-L6-L7-L8-L9-L10-L11) explotades per:
Transports Metropolitans de Barcelona: t 7 lnies de metro, una d'ample ibric antic (la Lnia 1), la resta sn d'ample internacional de les quals una s un tren lleuger (Lnia 11).
 (Inaugurada el 1926 amb el nom de Ferrocarril Metropolit Transversal de Barcelona) Hospital de Bellvitge - Fondo;
 (Inaugurada el 1995) Parallel - Pep Ventura;
 (Inaugurada el 1924 amb el nom de Gran Metropolit de Barcelona) Zona Universitria - Trinitat Nova;
 (Inaugurada el 1973) Trinitat Nova - La Pau;
 (Inaugurada el 1969) Cornell Centre - Horta;
 (Previsi d'inauguraci parcial el Setembre de 2009 i total el 2014) Aeroport-Terminal sud - Can Zam;
 (Ramal de la lnia 9. Previsi d'inauguraci parcial el 2009) Zona Franca ZAL - Gorg;
 (Inaugurada el 2003) Trinitat Nova - Can Cuis;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya t 2 lnies de metro amb vies d'ample internacional i 1 lnia amb via d'ample mtric:
Metro del Valls:
  (Inaugurada el 1863) Plaa Catalunya - Reina Elisenda. ;
 (Inaugurada el 1954) Plaa Catalunya - Avinguda Tibidabo.
Metro del Baix Llobregat:
 (Inaugurada el 1912) Plaa Espanya - Mol Nou-Ciutat Cooperativa.



Per a un inventari complet de les estacions del Metro de Barcelona, vegeu la Llista d'estacions del metro de Barcelona;

 Tramvies i trens lleugers .
 













El tramvia va ser un mitj de transport molt popular a Barcelona durant la primera meitat del segle XX. Cap als anys 60 la companyia Tramvies de Barcelona comenar a suprimir-los amb el pretext que entorpien el trnsit automobilstic i que eren antiesttics per substituir-los per autobusos. La matinada del 18 al 19 de mar de 1971 els tramvies de les dues ltimes lnies (la 49, Drassanes-Horta, i la 51, Drassanes-Via Jlia) van arribar a cotxeres per a no sortir mai ms. L'nica lnia que es va mantenir va ser la del Tramvia Blau, al Tibidabo.

A la ciutat i rodalies de Barcelona actualment hi ha 7 lnies de tramvia i la Lnia 11 del Metro de Barcelona (ja mencionada) s un tren lleuger:

Tramvia turstic de Transports Metropolitans de Barcelona.
 Tramvia Blau:  (Inaugurat el 1901) Avinguda Tibidabo - Plaa del Funicular del Tibidabo;
Tramvia Metropolit o Tram t 6 lnies de tramvia modern a l'rea metropolitana de Barcelona. ;
TramBaix, Tramvia del Baix Llobregat (Inaugurat el 2004):
 Francesc Maci - Bon Viatge;
 Francesc Maci - Sant Mart de l'Erm;
 Francesc Maci - Sant Feliu  Consell Comarcal;
TramBess, Tramvia del Bess:
 (Inaugurada el 2004) Ciutadella  Vila Olmpica - Estaci de Sant Adri de Bess;
 (Inaugurada el 2006) Glries - Gorg;
 (Inaugurada el 2008) Estaci de Sant Adri de Bess - Gorg;

Per a un inventari complet de les estacions de tren de tramvia, vegeu la Llista d'estacions de tramvia de la regi metropolitana de Barcelona;

 Funiculars i telefrics .





Altres operadors:
 Funicular del Tibidabo;
 Telefric del Port;
 Telefric de l'Estany Gento;
 Aeri de Montserrat;
 Telecabina de Baquira;
Ascensor inclinat de Queralt;
Ascensor inclinat de Puigcerd;
Ascensor inclinat de Cala Giverola;
Ascensor inclinat de Ciutat Meridiana;
Transports Metropolitans de Barcelona: ;
 Funicular de Montjuc;
 Telefric de Montjuc;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: ;
 Funicular de Gelida;
 Funicular de Vallvidrera;
 Funiculars de Montserrat:
 Cremallera de Montserrat;
  Funicular de la Santa Cova;
  Funicular de Sant Joan;
 Cremallera i Telefric de la Vall de Nria:
 Cremallera de Nria;
 Telecabina de la Coma del Clot;
 Telefric d'Olesa a Esparreguera;
 Telecabina de la Molina - Alp 2500;

 Altres Ferrocarrils .


Ferrocarril Turstic de l'Alt Llobregat: Un tren turstic gestionat per FGC en via de 600 mm.

 Territori cobert .
Actualment hi ha 32 comarques que tenen alguna estaci de ferrocarril, 14 de les quals tenen servei de Rodalies Barcelona i/o de FGC. Hi ha 18 comarques que tenen estacions de lnies de mitjana distncia o de llarga distncia i 9 comarques que no tenen cap tipus d'estaci de ferrocarril.


Comarques amb servei de rodalies i/o MD/LD:
Alt Peneds;
Anoia;
Bages ;
Baix Llobregat ;
Baix Peneds;
Baixa Cerdanya1;
Barcelons;
Garraf;
Maresme;
Osona1;
Ripolls1;
Selva1;
Valls Occidental;
Valls Oriental;
Comarques que la totalitat de les seves estacions oalgunes no tenen sistema tarifari integrat de l'ATM de Barcelona. ;


Comarques amb serveis de MD o LD:
Alt Camp;
Alt Empord;
Baix Camp;
Baix Ebre;
Conca de Barber;
Garrigues;
Girons;
Montsi;
Noguera;
Pallars Juss;
Pla d'Urgell ;
Priorat;
Ribera d'Ebre;
Segarra ;
Segri;
Tarragons;
Terra Alta;
Urgell;



Comarques amb cap tipus de servei:
Alt Urgell;
Alta Ribagora;
Baix Empord;
Bergued;
Garrotxa;
Pallars Sobir;
Pla de l'Estany;
Solsons;
Vall d'Aran;



 Actuacions i futures actuacions en les infraestructures .
 

 




El programa de govern de la Generalitat de Catalunya planteja que la xarxa de rodalies de Renfe li sigui transferida i passi a ser gestionada per FGC, en solitari o conjuntament amb Renfe. Tamb ha reclamat la transferncia a FGC de la gesti de la lnia de Renfe de Puigcerd a La Tor de Querol.

Actuacions que recull el Pla Director d'Infraestructures 2001-2010 de l'Autoritat del Transport Metropolit (ATM) i el PTV:
Rodalies de Barcelona;
Renfe Operadora:
Supressi de la R10 i substituida per les lnies R1 i R4.
Canvi del nom de la R7 per R5. I tancar la lnia creant una lnia circular o en forma de lla amb dos serveis: els dos Martorell - Granollers Centre, un directe i un segon passant per Barcelona i dues vegades pel tram Rub-Cerdanyola per tancar el lla.
R1: es convertir en la lnia de la costa (R2 sud + R1) amb una branca a l'aeroport.
R2: es convertir en lnia d'interior (R4 sud-oest + R2 nord).
R4: Manresa - Aeroport.
Perllongament de la R3 de rodalies Cornell - Castelldefels. El MIFO est redactant l estudi informatiu.
Intercanviadors lnia Castelldefels - Sant Boi - Cornell Actuaci vinculada al perllongament de la R3.
Intercanviadors lnia el Papiol - Mollet (RENFE i FGC) En redacci el projecte constructiu de l estaci de Vulpalleres. ;
Construcci Lnia orbital entre Vilanova i la Geltr - Vilafranca del Peneds - Martorell - Terrassa - Sabadell - Granollers - Matar. Estudi informatiu redactat.
Soterrament de la via a Sitges.
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: ;
Perllongament FGC Pl. Espanya - F. Maci - Grcia/Provena. Lliurat l estudi informatiu i pendent de tramitaci.  ;
Perllongament FGC Terrassa-Rambla   UPC/Vallparads.  Obra en execuci (previsi posada en servei: inici 2011) ;
Perllongament FGC Sabadell Rambla - Sabadell Pl. Espanya. Obra adjudicada (previsi posada en servei: finals 2012, fins a Ca N Oriac) ;
Ferrocarrils Metropolitans;
Transports Metropolitans de Barcelona: ;
Perllongament Lnia 1 Hospital de Bellvitge   Estaci del Prat (Plaa Catalunya). Tallers i cua de maniobres: en execuci.
Perllongament Lnia 1 Fondo   Badalona-Centre. Estudi informatiu.
Connexi Lnia 2 Sant Antoni   Fira 2-Pedrosa. Projecte constructiu en redacci (aprovaci prevista: juliol 2008) ;
Perllongament Lnia 2 Pep Ventura   Badalona-Centre. Obra en execuci (previsi posada en servei: setembre 2009) ;
Perllongament Lnia 3 Trinitat Nova   Trinitat Vella. ;
Perllongament Lnia 3 Zona Universitria - Sant Feliu Centre. Estudis informatius i d'impacte ambiental fets.
Perllongament Lnia 4 La Pau   Sagrera-TAV. Pendent projecte constructiu estaci Santander Lnia 4 i desafecci Lnia 9. ;
Perllongament Lnia 5 Horta   Vall d'Hebron. Obra en execuci (previsi posada en servei: setembre 2010) ;
Construcci Lnia 9:
Lnia 9. Tram Sagrera-Meridiana - Can Zam/Gorg Obres en execuci (previsi posada en servei tram Can Zam   Fondo (setembre 2009) ;
Lnia 9. Trams Aeroport Parc Logstic Zona Universitria Sagrera-Meridiana Obres en execuci ;
Lnia 9. Tnel Aeroport Parc Logstic Obres en execuci ;
Lnia 9. Projectes sectorials (ascensors, escales mecniques, sistema peatge) Obres en execuci ;
Intercanviador Pl. Catalunya (Metro L1-L2-L3-L4, FGC i RENFE) Estudi informatiu de la cua de maniobres Pl. Catalunya fet.
Intercanviador l'Hospitalet Centre (Metro L1-L9 i RENFE) Redactat projecte bsic (en collaboraci amb el Ministeri de Foment i l Ajuntament de l Hospitalet).
Intercanviador Arc de Triomf Obra en execuci (treballs previs). ;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: ;
Perllongament Lnia 6 FGC Reina Elisenda - Sant Joan de Du. Estudis informatius i d'impacte ambiental fets.
Tramvia Metropolit o Tram:
Connexi TramBaix amb TramBess per Diagonal o Comtat d'Urgell. Estudi en redacci.
Trens d'alta velocitat;
Construcci resta de la lnia, ltim tram estudi informatiu redactat.
Intercanviadors relacionats amb el TAV. Actuaci desprogramada.
Es troba en redacci pel Pla Director Urbanstic l'aprovaci de l'Eix Transversal ferroviari que uniria les terres de Lleida amb Girona passant per Manresa passant de llarg Barcelona, amb un horitz de construcci any 2025;

 Rodalies Girona .



AL Pla de Transport de Viatgers 2008-2012 (PTV) s preveu la creaci d'una xarxa de rodalies per a la ciutat de Girona i voltants. Formada per dues lnies de nord a sud que tindr una part com a la part ms prxima de la ciutat de Girona. Les dues lnies aprofitaran la infraestructura existent de la lnia Barcelona a la frontera francesa.

 Rodalies Lleida .







AL Pla de Transport de Viatgers 2008-2012 (PTV) s preveu la creaci d'una xarxa de rodalies per a la ciutat de Lleida i voltants. Formada per tres lnies que aprofitaran la infraestructura de les lnies Manresa - Lleida, Tarragona - Lleida i Lleida - la Pobla.

 Rodalies Tarragona .


La xarxa ferroviria de Rodalies de Tarragona es preveu dins el Pla territorial parcial del Camp de Tarragona que est en fase d'informaci pblica (inici informaci pblica 23 de juny de 2008) per un perode de 3 mesos defineix els projectes i actuacions que es faran al Camp de Tarragona durant els segents anys.









Unes d'aquestes actuacions sn la creaci d'un servei de Rodalies al Camp de Tarragona aprofitant les infraestructures existents, traslladar la lnia convencional de la ciutat de Tarragona al centre, crear nous trams de lnia convencional i d'alta prestaci (alta velocitat) i la creaci d'un tramvia o tren-tram.

 Tren-Tram .


Hi han diferents projectes de lnies de trens-tram (s a dir lnies que transcorren a les ciutats com a tramvia i fora d'elles com a tren):
A la comarca del Bages que uniria Sallent amb Manresa i aquesta amb Sria (formant una V) reconvertint les actuals infraestructures, en un termini de tres anys, que s'utilitzen com a lnia de mercaderies i en un futur ms lluny arribaria a la capital del Bergued. Actualment est en fase d'estudi.
Proposta de reconversi de la lnia de la costa R1 al seu pas pel Maresme aprofitant el possible trasllat a l'interior.
Proposta de reconversi de la lnia de ferrocarril a Tarragona en un tramvia aprofitant el trasllat de la lnia soterrada al centre de la ciutat. El projecte est en fase d'informaci pblica (inici informaci pblica  23/07/2008) per un perode de 3 mesos.
Reconversi de la lnia Lleida - la Pobla de Segur en els trams que discorren per dins de Vilanova de la Barca, Trmens, Balaguer, Tremp i la Pobla de Segur.
Reconversi de la lnia Ca4b al tram Manresa-Lleida.
Reconversi del tram Igualada-Martorell de la lnia Llobregat-Anoia.
Lnia aeroport de Girona-Costa Brava, passant per la ciutat de Girona, Fla i la Bisbal d'Empord.

 El Metro de Barcelona el 2014 .
La xarxa de metro de Barcelona passar dels 104,8 quilmetres actuals (agost de 2008) als 185,9 l'any 2014.

Transports Metropolitans de Barcelona:
 El Prat - Badalona Est;
 Aeroport-Terminal sud - Morera (En estudi informatiu, prevista inauguraci el 2014);
 Sant Feliu Centre - Trinitat Nova (Inauguraci tardor 2008 prolongaci fins a Trinitat Nova) ;
 Trinitat Nova - Sagrera-Meridiana;
 Cornell Centre - Vall d'Hebron;
 Aeroport-Terminal sud - Can Zam (Previsi d'inauguraci parcial el Setembre de 2009 i total el 2014);
 Polgon Pratenc - Gorg (Ramal de la lnia 9. Previsi d'inauguraci parcial el 2009);
 Trinitat Nova - Ripollet;
Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya:
Metro del Valls:
 Plaa Catalunya - Finestrelles. ;
 Plaa Catalunya - Avinguda Tibidabo.
Metro del Baix Llobregat:
 Estaci de Glries (via Francesc Maci) - Mol Nou-Ciutat Cooperativa (en estudi la prolongaci cap a Francesc Maci i/o Bess).

 Vegeu tamb .
Autoritat del Transport Metropolit;
Evoluci dels preus de l'ATM;
Llista d'estacions del metro de Barcelona;
Llista d'estacions de tramvia de la regi metropolitana de Barcelona;
Llista d'estacions de tren de la regi metropolitana de Barcelona;
Llista d'estacions de tren de Mitjana Distncia de Catalunya;

 Enllaos externs .
 ATM Camp de Tarragona;
 ATM Barcelona;
 ATM rea de Girona;
 ATM rea de Lleida;
 Pgina oficial dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;
 Pgina oficial de Renfe;
 Pgina oficial d'Adif;
 Pgina oficial de Tram;
 Pgina oficial de TMB;
 Trenscat.cat, Pgina dels trens de Catalunya;
 Pgina no oficial del Tramvia;
  Terradas i la construcci del tnel del Metro Transversal de Barcelona (pdf).

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332421" title="Jillian Hall" nonfiltered="4494" processed="4477" dbindex="129625">

Jillian Faye Fletcher (6 de setembre del 1980), ms coneguda al ring com a Jillian o Jillian Hall s una lluitadora professional nord-americana que treballa a la marca RAW de World Wrestling Entertainment (WWE).

Enllaos externs.

 Jillian-Fletcher.com ;
 Perfil a WWE.com ;
 Jillian al MySpace ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332424" title="Jaume Castells Ferrer" nonfiltered="4495" processed="4478" dbindex="129626">
Jaume Castells Ferrer (Benissa, 1942) s un agricultor i poltic valenci. Fill d'una famlia de camperols, als 23 anys es va establir a Valncia. En 1968 va ingressar en el grup poltic valenci PROLESA i en 1971 es va afiliar a la coordinadora del Metall de Valncia de CCOO. El 1974 va ingressar a la secci valenciana del PSOE (desprs PSPV-PSOE i a la UGT, de la que el 1976 en fou membre del comit federal. Endems, el 1975 fou escollit membre de la Comissi Esecutiva Nacional del PSOE.

A les primeres eleccions municipals democrtiques fou escollit regidor de l'ajuntament de Benissa (Marina Alta) de 1979 a 1987, ocupant-ne l'alcaldia durant el periode 1986-1987 i tinent d'alcalde el 1999-2003. Alhora, ha estat diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979, 1982, 1986, 1989 i 1993, i al Congrs dels Diputats ha estat membre de la comissi d'agricultura, ramaderia i pesca. El 1989 torn a ser regidor d'urbanisme del PSPV a l'ajuntament de Benissa i el 1999 membre de la corporaci de la Diputaci d'Alacant.

 Referncies .

 Biografies de poltics valencians;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332425" title="Les Planes (Guixers)" nonfiltered="4496" processed="4479" dbindex="129627">

Les Planes s una masia actualment en procs de restauraci del terme municipal de Guixers malgrat que es troba ja a la conca de la Ribera Salada.

Situada a 1.344 m d'altitud, al bell mig d'un altipl inclinat cap el sud que s'aixeca al SW de Coll de Jou, entre la rasa de Coll de Jou (a 233 m a vol d'ocell cap a l'est) i la rasa de Puig-arnau (a 421 m a vol d'ocell cap a l'oest).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332427" title="Softbol" nonfiltered="4497" processed="4480" dbindex="129628">

El softbol, de l'angls softball, s un esport d'equip, variant del beisbol, practicat a l'aire lliure entre dos equips de nou jugadors cadascun, que es juga amb un bat rod de 86,36 cm de llargada com a mxim i una pilota de 30,16 a 20,8 cm de circumferncia, en un camp en qu quatre bases assenyalen el recorregut que un jugador atacant ha de fer per marcar una correguda.

 Introducci .
La pilota s llenada per un jugador defensiu anomenat pitcher o llanador i colpejada per un jugador ofensiu anomenat batedor. Les curses o punts s'aconsegueixen quan el batedor aconsegueix trepitjar una srie de tres bases (marques) al terra i acabar trepitjant la base final (casa). 

Respecte al beisbol, el softbol tamb acostuma a anomenar-se "bola tova", ja que s ms tova que la del beisbol, el bat s ms curt i la bola s llenada a menys alada per llanador.

L'organisme rector del softbol s la Federaci Internacional de Softbol, la qual s encarregada d'organitzar un campionat del mn cada quatre anys en diverses categories. Als Pasos Catalans els principals ens rectors sn la Federaci Catalana de Beisbol i Softbol i la Federaci de Beisbol i Softbol de la Comunitat Valenciana.

 Histria .

El softbol fou inventat l'any 1887 el dia d'acci de grcies, a Chicago, per George Hancock. En els seus orgens es jugava sota sostre i l'esport rebia el nom dindoor baseball, no essent fins l'any 1920 en qu es jug a l'aire lliure. L'esport va rebre diversos nom, a ms d'indoor baseball, com ara kitten ball, diamond ball, mush ball, pumpkin ball o cabbage ball, fins que el 1926 s'adopta el terme definitiu de softball.

Als anys 30 existien diverses normes per l'espot arreu dels Estats Units i Canad. La formaci del Joint Rules Committee on Softball el 1934 estandarditz les regles in denominacions de l'esport.

Desprs de la II Guerra Mundial, soldats canadencs introduren l'esport als Pasos Baixos. El 1939 fou introdut a Austrlia.  Al Regne Unit s'introdu el 1972 i la primera lliga britnica femenina comen el 1983.

El 1977, l'American Professional Slow Pitch League (APSPL) esdevingu la primera lliga professional masculina que es disput entre 1977 i 1982. El 1991 el softbol femen fou incls al programa dels Jocs Olmpics de 1996. El juliol de 2005 es decid excloure l'esport, juntament amb els beisbol als Jocs del 2012.

 Galeria .


 Articles relacionats .
Beisbol;

 Referncies .


 Enllaos externs .
Federaci Catalana de Beisbol i Softbol;
Federaci de Beisbol i Softbol de la Comunitat Valenciana;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332431" title="Jos Mara Mohedano Fuertes" nonfiltered="4498" processed="4481" dbindex="129629">
Jos Mara Mohedano Fuertes (Madrid, 1948) s un advocat i poltic espanyol. 

Llicenciat en dret, s'ha especialitzat en dret constitucional i en drets humans. Fou vicepresident de l'Associaci de Joves Advocats del Collegi d'Advocats de Madrid i va intervenir com a defensor en el cas dels perjudicats per la Sndrome Txica i com a acusador en el cas de l'assassinat de Yolanda Gonzlez. El 24 de gener 1977, dia en qu es va produir la Matana d'Atocha, Mohedano es trobaba reunit amb Francisca Sauquillo a un despatx del PCE al carrer Atocha 49, al qual van anar en el darrer moment perqu en el despatx on posteriorment es va produir la Matana no es podia estar. s membre del Comit del Consell d'Europa per a la prevenci de la tortura i del Comit d'Honor de l'Associaci Pro-Drets Humans d'Espanya. Com a membre del PSPV-PSOE, ha estat diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1989 i 1993. El 1996 no es present a la reelecci i es dedic a exercir des de Despacho Mohedano & Morales Abogados Asociados amb el qual va obtenir una sentncia absolutria del Tribunal Suprem d'Espanya a un diputat del delicte de desobedincia greu, al negar-se a realitzar la prova de alcoholmia en un control preventiu

 Obres .
 Constitucin: cuenta atrs. ETA operacin Galaxia y otros terrorismos (1978);
 La prevencin de la tortura y de los malos tratos (1993);

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332434" title="Regi de Kassel" nonfiltered="4499" processed="4482" dbindex="129630">


La Regi de Kassel (Regierungsbezirk Kassel) s una de les tres regions administratives de l'estat federat de Hessen, a Alemanya, situat al nord del Land. Est subdividida en seis districtes (Landkreise) i la ciutat indepent de Kassel. 

 Districtes .
Waldeck-Frankenberg (Capital Korbach);
Kassel (Kassel);
Schwalm-Eder (Homberg (Efze));
Werra-Meiner (Eschwege);
Hersfeld-Rotenburg (Bad Hersfeld);
Fulda (Fulda);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332435" title="Universitat Abat Oliba" nonfiltered="4500" processed="4483" dbindex="129631">


La Universitat Abat Oliba CEU s una universitat catalana situada al barri de la Bonanova de Barcelona.

s una universitat privada creada per la Fundacin Universitaria San Pablo CEU, que a la vegada depn de l'Associaci Catlica de Propagandistes. Els principis de la universitat es regeixen per l'humanisme cristi i la doctrina social de l'Esglsia catlica.

La universitat adopt el nom de l'abat Oliba, comte de Berga i de Ripoll, bisbe de Vic, reformador dels monestirs de Cuix i Ripoll, i fundador del de Montserrat, i va contribuir de manera decisiva al desenvolupament i la maduresa de la cultura catalana de l'alta edat mitjana.

El 2008 s'hi podien cursar 8 estudis universitaris de primer i segon cicle, 4 msters i postgraus, i 3 programes de doctorat.

 Histria .

L'origen de l'actual universitat es troba en el CDES Abat Oliba, una instituci creada per la Fundacin San Pablo-CEU l'any 1973 a Barcelona com a Collegi Universitari. Aquest centre va iniciar la seva activitat el gener de 1974 mitjanant un conveni d'adscripci i collaboraci amb la Universitat de Barcelona.

L'any 1995 pass a denominar-se Centre Docent d'Ensenyament Superior Abat Oliba, i s'hi implantaren estudis universitaris de llicenciatura en dret, direcci i administraci d'empreses i el primer cicle d'econmiques

L'any 2003, el Parlament de Catalunya va reconeixer la Universitat Abat Oliba CEU.

 Vegeu tamb .
Abat Oliba;

 Enllaos externs .

Pgina web de la Universitat Abat Oliba CEU;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332436" title="El prncep gor" nonfiltered="4501" processed="4484" dbindex="129632">
	
El prncep gor s una pera en un prleg i quatre actes de Aleksandr Borodn, amb llibret de Aleksandr Borodn, basat en l'obra medieval Els contes de la campanya d'gor. S'estren al Teatre Mariinski de Sant Petersburg el 4 de novembre de 1890.

Borodn va passar 17 anys per compondre aquesta pera i, tot i aix, mai no aconseguiria acabar-la. Va ser completada per Rimski-Krsakov i Glazunov. s sobretot coneguda per les seves Danses Polovtsianes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332439" title="Jos Manuel Garca-Margall Marfil" nonfiltered="4502" processed="4485" dbindex="129633">
Jos Manuel Garca-Margall Marfil (Madrid, 1944) s un advocat i poltic espanyol. 

Llicenciat en Dret i Economia per la Universitat de Deusto el 1965, va obtenir un mster de legislaci tributria a la Universitat de  Harvard i s Inspector de Finances de l'Estat des del 1968. El 1973 fou secretari general tcnic del Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya i representant d'Espanya a l'OCDE. Ha estat professor d'harmonitzaci Comunitria al Mster de Comunitats Europees.    

S'inici en poltica de ben jovenet, ja que milit a les Juventudes Monrquicas Espaolas (JME) des del 1960, el 1975 fou un dels fundadors de la Federacin de Estudios Independientes (FEDISA), associaci de caire poltic dirigida per Manuel Fraga Iribarne, i el 1976 fou un dels caps del Partit Popular. De 1977 a 1979 ocup el crrec de Director General de Desenvolupament Comunitari del Ministeri de Cultura d'Espanya (1977-1979) i fou diputat per Melilla per la Uni del Centre Democrtic a les eleccions generals espanyoles de 1979, ssent secretari general del Grup Parlamentari Centrista. 

No va revalidar l'acta de diputat i aleshores es pass a Partit Demcrata Popular (desprs integrat en el Partit Popular), amb el qual fou escollit diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1986, 1989 i 1993, on ha estat portaveu d'economia i hisenda. El 1994 va dimitir del seu esc, on fou substitut per Vicente Antonio Martnez-Pujalte Lpez, per a presentar-se amb el Partit Popular Europeu a les eleccions al Parlament Europeu, on ha estat vicepresident de la Subcomissi d'Afers Monetaris (1994-1999) i de la Comissi d'Afers Econmics i Monetaris (1999-2004). 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Fitxa del Congrs dels Diputats;
 Fitxa de l'Europarlament;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332445" title="Dora Maar" nonfiltered="4503" processed="4486" dbindex="129634">
Henriette Theodora Markovitch, ms coneguda com Dora Maar (1907 - 1997), va ser una artista plstica, pintora, fotgrafa i escultora francesa. 

Biografia. 

Infncia i adolescncia. 

Va neixer a Pars el 22 de novembre de 1907. En la partida de naixena consta amb el nom de Henriette Markovitch. Theodora seria una elecci posterior per no figura en cap document. El seu pare es deia Joseph Markovitch i era iugoslau i la seva mare, Julie Voisin, era francesa originria de Tours. La mare de Dora es va nacionalitzar croata per a casar-se amb Joseph i ms tard va recuperar la seva nacionalitat francesa. En el seu matrimoni es van celebrar dues cerimnies, una a Zagreb i una altra al costat de Rijeka. Segurament es van conixer en aquesta ltima ciutat. 

Pare i filla acostumaven a sortir a menjar junts pel barri de Saint-Germain-des-Prs durant els anys 40 i 50. En la famlia es parlava francs. 

Un dia, Julie, discutia violentament amb Dora per telfon, quan de sobte la veu de la primera es va tallar. Havia mort. Va ser durant l'ocupaci de Frana pels nazis i era de nit, desprs del toc de queda. Al mat segent, Dora la va trobar morta amb el telfon en una m. 

En gaireb un miler de fotografies, tan sols hi ha dues en les quals somriu. Dora era una persona callada, orgullosa, molt intelligent i d'una ironia fina de vegades tenyida de certa maldat. Li agradava disfressar-se de segles anteriors. Aquest s un aspecte d'ella que apareix en molts altres collages. Es va emancipar aviat i es va convertir alhora en un smbol per a l'alta societat parisenca. La seva famlia es va oposar ferventment a la seva relaci amb Picasso. 

 La jove fotgrafa . 

Va estudiar a la Academie Lothe on va conixer a Henri Cartier-Bresson quan encara no s'havia convertit en un dels millors fotgrafs. En aquell moment la fotografia no estava tan b considerada com ara. Aix doncs, els fotgrafs solien ser tamb pintors. Dora Maar hagu de pintar sobre els anys 50. Picasso ironitzava sobre l'activitat fotogrfica de Dora. Aquesta no estava del tot satisfeta amb l'ensenyament a l'Acadmia Lothe. Ms tard, seguint el consell de Marcel Zahar va seguir els seus estudis de fotografia matriculant-se a L'cole de fotografie de la Ville de Pars. 

Per a poder revelar les seves fotografies ella feia classes a Pierre Kfer, a canvi ell li deixava fer servir el seu taller. La formaci de Dora passa principalment per la recerca de mentors.

Sougez aconsella a Dora tant a nivell tcnic com personal. Ells publicaran diverses obres conjuntes. A travs del seu pare, va aconseguir tenir un estudi propi. En aquest va crear els seus famosos fotocollages. Ella va dir que no distingia entre encrrec i creaci. Va treballar tamb com actriu en la pellcula  Les gens de voyage de Jaques Feyder 

L'nic consell que li va donar Man Ray fou l'efecte desenfocat. Va ser en aquella poca quan va conixer a Brassa, amb qui mantindria una llarga amistat. 

 Surrealisme . 

Era amiga ntima de Andr, Jaques Breton, Paul luard i Nusch luard. Amb George Hugnet va tenir una breu histria amorosa. Andr li escriu demanant-li que reculli els dibuixos i objectes realitzats pels bojos de l'asil de Sainte-Anne, on ms tard ella mateixa seria ingressada. Dora se sentia atreta per la mort. Maar experimentava amb els objectes desproporcionats com un recurs que desestabilitzava la nostra realitat. La fotografia de Dora en aquest nou aspecte era ms aviat clssica seguint l'estil refinat de Meerson. 

Va treballar un temps d'exposici ms llarg per a intensificar els negres. El recurs de la sobre-exposici s summament efectiu en  Les annes vous quettent , on una teranyina cobreix amenaadorament el rostre de Nusch luard. Va publicar nicament dues fotografies de dones nues. 

Un dia Picasso va anar a una cafeteria a prendre alguna cosa i aquest es va fixar en Dora pel seu extravagant joc en el qual de vegades errava tallant-se la m i els seus guants negres es tenyien de vermell. Ms endavant Dora fotografiaria tot el procs de composici del Guernica. 

 El desamor . 

Franoise va aparixer en la vida de Picasso quan aquest s'avorria amb Dora Maar i en uns moments en els quals la considerava excessivament desequilibrada i testaruda. En 1945 Picasso ja no estava interessat per Dora i ella va comenar a mostrar un comportament estrany i paranoic, i va ser ingressada en l'hospital de Sainte-Anne. Li van aplicar electroshock i va ser Paul luard qui va dir a Picasso que la tragus d'aquell hospital. Paul luard, que era el millor amic de Dora en aquest moment, va acusar a Picasso de fer-la sofrir massa. 

 Retir i mort . 

Maar va retratar a Picasso en quatre ocasions en els anys 1936, 1938 i 1939. Tenia una forma molt personal de treballar el clarobscur. Va recuperar el seny grcies al Doctor Lacan.  John Russell admirava la valentia de Dora en la seva decisi de tancar-se en el seu estudi durant molts anys per a investigar el ms profund del seu propi sser. 

Maar va morir el 1997 i en el seu testament va deixar tots els seus bns al seu pare i a un monjo. Els seus bns es componien de 130 Picassos i la majoria de les seves fotografies. Ella havia venut algun Picasso quan s'havia sentit en dificultats econmiques per sempre amb el perms d'aquest. L'apartament en el qual es va recloure era un fidel reflex de la seva complexa personalitat. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332450" title="Sancul" nonfiltered="4504" processed="4487" dbindex="129635">
Sancul fou un xeicat de la costa de Moambic, el territori del qual se situava just al sud de l'illa de Moambic de la que la separava el canal de Sancul on uns bancs d'arena o esculls porten tamb aquest nom, igual que la punta que tanca la badia on es troba l'illa pel sud-oest. L'estat era regit per tres famlies (de manera semblant al sultanat d'Angoche) amb relacions familiars amb caps macua.

Desprs de l'arribada dels portuguesos i el seu control sobre l'illa de Moambique el 1505, el soldans o xeics de l'illa, d'acord amb altres soldans o xeics de la zona i sota la direcci del sulta de Kilwa (Quloa en portugus), al que quasi tots reconeixien com a sobir, van despoblar l'illa i altres llocs ocupats pels portuguesos i van transferir les poblacions a altres regions menys exposades. El sold es va installar a Sancul, al continent, amb els seus principals dignataris, on va esdevenir sult. Manuel Lobato diu que un grup d'antics seguidors se'n va anar a Quivolane, on van fundar un nou xeicat, per que aquest va acabar aviat reintegrat a Sancul. Tamb esmenta un segon grup de notables que van romandre a l'illa de Moambic fins el 1515 quan la van abandonar i es van establir a Quitangonha, on van establert un nou xeicat.

Al segle XVII era vassall de Portugal per els xeics se succeen hereditriament i el governador noms els confirmava. En la campanya portuguesa de 1753 contra els macua, forces dels xeics de Quitangonha i Sancul van ajudar al portuguesos. La campanya contra els macua fou feta de fet per cent soldats portuguesos i un miler de soldats dels dos xeics. El cap de la campanya era el xeic de Quitangonha, que va ordenar al destacament del xeic de Sancul atacar als macua quan aquestos van ser vistos; per el xeic de Sancul va dubtar i no va fer l'atac immediatament, i el seu destacament fou llavors derrotat; el capit portugus Diogo Martins va acusar al xeic de trador i el va matar; les forces del xeic es van girar contra els portuguesos que les hagueren exterminat de no haver mediat el xeic de Quitangonha. Aquestos fets posaven en perill les relacions de Portugal amb Sancul i el govern portugus va condemnar l'assassinat, hi va dedicar al xeic mort un gran enterrament, lloant la seva persona, mentre que el seu dubte en fer l'atac fou atribut a un moviment tctic intelligent. En posteriors campanyes dels portuguesos contra els macua a Dtioulo el 1776 i 1783, els xeics de Sancul van romandre neutrals. Excepte el incident del 1753 i  el refredament que va seguir, els xeics sempre foren considerats uns lleials vassalls de Portugal, i mantingueren posicions moderades i poltiques en lloc de les posicions radicals que dominaven a Quitangonha.

El 1797 el governador de Moambic havia restablert bones relacions amb el xeic que es mostrava disposat a complir amb les seves obligacions. Es preparava una nova campanya contra Quitangonha i el xeic fou convidat pel governador, per els fets de 1753 eren encara massa recents i el xeic va desconfiar i no hi va voler anar i va decidir no participar a la campanya, per es va justificar dient que encara que era el seu desig de anar-hi i participar no ho podia fer per estar malalt i per estar tamb malalt el seu germ Hassan Raja el capit-moro de Sancul. La visita el governador era un signe de submissi. Llavors alguns caps macua van allegar tamb malaltia per no visitar al governador.

El 1879 Sancul fou ocupada pels portuguesos en el marc de la seva campanya contra el trfic d'esclaus, quan era capit-moro Molidi Vulai. El xeicat fou definitivament suprimit el 1910.

 Xeics . 

1515 - 1797                Sense referncies;
1797 - 1800                Mukusedi Muhammad Raja;
1800 - 1804                Mutirua Muhammad;
1804 - 1810                Hasan Raja;
1810 - 1822                Molidi Uthman;
1822 - 1832                Mukusedi Ali Muhammad Raja;
1832 - 1841                Burehimu Usufu (regent fins 1834);
1842 - 1862                Hasan Musa Mukusedi;
1863 - 1874                Camakama Molidi ;
1875 - 1886                Abd Allah Usufu ibn Hasan "Umkubu Muntu";
1886 - 1898                Hasan Molidi;
1898 - 1910                Suali ibn Ali Ibrahimu "Marave" ;

 Nota .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332452" title="Willy Mairesse" nonfiltered="4505" processed="4488" dbindex="129636">
 Willy Mairesse  va ser un pilot de curses automobilstiques belga que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Willy Mairesse va nixer el 1 d'octubre del 1928 a Momingnes, Blgica i va morir (sucidi) el 2 de setembre del 1969 a Ostende, Blgica.


 A la F1 .

Va debutar a la cinquena cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 19 de juny del 1960 el GP de Blgica al Circuit de Spa-Francorchamps.

Willy Mairesse va participar a un total de tretze proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en cinc temporades diferents entre la temporada 1960 i la temporada 1965 aconseguint finalitzar una cursa en el podi com a millor classificaci i assolint set punts pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332453" title="Morcn" nonfiltered="4506" processed="4489" dbindex="129637">


Morcn s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries, dividit en set parrquies, formant un total de 65 nuclis de poblaci, dels quals 53 tenen una poblaci inferior als 100 habitants, i nicament les dotze entidats restants amb una poblaci d'entre 100 y 1.000 habitants. Limita al nord amb el concejo de Ribera de Arriba, al sud amb el de Riosa, a l'est amb el de Mieres i a l'oest amb els de Quirs i Santo Adriano.

Es tracta principalment d'un concejo rural i miner, situat en el cor del Principat d'Astries, b connectat amb els principals nuclis de la regi. Santa Eulalia, la capital, es troba situada estratgicament a 10 km d'Oviedo i de Mieres, i a menys de 30 minuts per autovia amb Avils i Gijn. Les seves 50 km estan delimitats per pobles i llogarets el principal punt dels quals com s el mont Monsacro. La Serra de l'Aramo, declarada com Paisatge Protegit, contribux a l'harmonia del concejo juntament amb els rius Morcn i Barrea. Amb una poblaci total de 3.005 habitants aquest concejo de les Conques Mineres ha comenat a sofrir una petita reculada en el seu nombre d'habitants. Com recompensa al seu esfor per la conservaci de la seva particularitat cultural, un dels pobles ms significatius de Morcn, La Foz, ha estat guardonat amb el Premi al Poble Exemplar, ratificant aix la seva postura per un desenvolupament econmic sostenible i en harmonia amb el seu entorn natural. 

 Toponmia . 
Hi ha diverses teories sobre la procedncia de la paraula Morcn. Uns especialistes consideren que els romans es van installar en aquestes terres donant-los el nom de Mortecinio, aix s, riu mort, per l'assossegat del corrent del riu que travessa Santa Eulalia, que divideix el terme municipal en dues parts. Mortecinio donaria pas a Somort, per a desembocar finalment en l'actual Morcn. Altres especialistes considera que vindria de Muro Cintus, denominaci bastant lgica pel cintur de cims que cenyeix el concejo; el seu contracin en Morcn s tamb natural. Uns altres suposen que la poblaci que va donar origen a Morcn vivia a la part alta de les muntanyes, possiblement del Monsacro, pel que els denominarien de la Morca, s a dir, de la escarpada penya. Morca podria arribar a derivar en Morcn. 

 Histria . 
Es tenen escasses dades sobre la histria del concejo, trobant-se un nombre molt redut de fonts. Sobre la Prehistria queda encara molt per investigar; els estudis sobre l'Edat Antiga estan de moment recolzats en els soterraments oposats. Quant a les dades de l'Edat Mitjana sn bastant rigorosos, havent-se trobat molta documentaci escrita. L'Edat Contempornia va unida a l'economia industrial, principalment a les mines de carb.



 Prehistria . 
Sobre la prehistria encara es possexen moltes menys, doncs les excavacions de les quals existeixen notcies, s'han realitzat sense rigor cientfic. La preocupaci pels objectes i restes d'edificacions oposats en el concejo, d'origen prehistric, van comenar a la fi del segle XIX. Durant aquestes dates ja s'havien trobat algunes coves, entre elles caben destacar la de Sidrn, Tisones i Bostriz. Es van trobar en elles, diversos utensilis, com destrals, ganivets, puntes de slex, maces, puntes de fletxes, trossos d'asta, ossos triturats; el que demostra gaireb amb seguretat que aquestes terres van estar ocupades fa uns 30.000 anys. No s possible determinar a quin de les cultures paleolticas van pertnyer aquests avantpassats, per tot cap indicar un assentament magdaleni. 

Tamb cal destacar el arqueolgic|jaciment] de l' abric de Entrefoces, situat al peu del congost tallat pel riu Crido en la calcria de muntanya, en la seva riba esquerra, a uns tres metres sobre el nivell actual del riu, a la sortida del poble de La Foz. Excavat en els anys 1980, es van identificar diversos nivells del Magdaleni inferior cantbric. Entre el material recuperat destaca un cap hum tallada en un cant de quarsita, un asta de crvol decorat i un bloc amb gravats lineals. Durant el perode que va des del neoltic fins a l'Edat de Bronze, van comenar a explotar-se les mines del Aramo. Deixant aix clar que altres pobles de cultures i poques diferents van escollir Morcn com a lloc per al seu assentament. 

El pas o establiment dels ppsids, els lugons i altres, est situat en el concejo durant aquesta poca segons diversos historiadors. Uns altres donen testimoniatge de l'arribada a les platges d'Astries dels ppsids i selens, de les naus dels mercaders fenicis a la recerca de coure, i tal vegada, de l'or i la plata de les mines de l'Aramo. I altres de l'arribada per a semblants fins dels etruscs, encara que no queden vestigis que puguin donar fermesa a aquestes asseveracions. La riquesa minera de Morcn era un dels punts de cobdcia dels romans, pel que s de suposar que la seva obstinaci va ser gran en la conquesta d'aquestes terres, com la posterior romanitzaci ho demostra. Entre els pobladors que els romans van trobar a l'arribar a aquestes terres, ha d'esmentar-se a la tribu dels abilics. La resistncia a aquesta colonitzaci, no destaca, que se spiga, a cap poble o cabdill de Morcn especialment, englobant-se en la lluita general dels asturs. Per en la posterior romanitzaci d'aquestes terres hi ha nombroses manifestacions. Sn moltes les lpides datades d'aquesta poca trobades al concejo, algunes de les quals encara es troben en perfecte estat, i unes altres han desaparegut dhuc desprs d'haver estat recopilades. 

 Edat Antiga . 
Sn singulars les lpides de sepultures cristianes, que semblen confirmar la tradici que diu, que ja en el segle I de la nostra era, es van convertir a la nova fe els habitants dels voltants del Monsacro. Segons aquesta tradici, fou l'apstol Santiago el qual va anunciar el Cristianisme en aquestes terres de passada per a Santiago, i que posteriorment va ser un exemplar sacerdot, ordenat per San Segond, qui va culminar l'obra de l'Apstol. Les lpides rom-cristianes ms notables, estaven collocades a 4 m d'altura en la paret d'un lagar immediat a la casa dels Palacios, a Castandiello i havien estat trobades en les faldilles del Monsacro per Jos Palacios en l'any 1800. Aquestes lpides van ser recollides per l'arqueleg alemany Hbner, que les va inserir en la magna obra de la Reial Acadmia de Cincies de Prusia, Corpus inscriptionum latinarum. 

 Edat Mitjana . 
De la histria de Morcn entri els segles que van transcrrer des de la caiguda de l'Imperi Rom fins a la invasi rab, es tenen poques notcies, i totes elles relacionades amb la histria general d'Astries. 

 

La tradici dna a Morcn un paper rellevant pel que fa a l'ltima etapa de la dominaci visigoda, invasi rab i fonamentalment als orgens llegendaris de la Reconquesta. Segons aquesta tradici, en els ltims anys de la monarquia goda vi a establir-se en el centre del territori, probablement en Santa Eulalia, un noble godo amb tota la seva famlia. Es deia Gunderic Argolid, anomenat El Bon Senyor. Aquest noble estava en la plenitud de la seva vida i de la seva fama, quan van arribar a aquest rac les notcies de la invasi rab. Davant tals notcies, els habitants de Morcn, van decidir acudir a la crida del deure defensar als seus germans de raa i religi. Segons la tradici, els habitants de Morcn es van reunir sota la presncia d' El Bon Senyor i van decidir enviar el major contingent de tropes que es pogus per a contenir la invasi. Es va decidir enviar a la guerra a tots els homes que abans de sortir a la lluita, capitanejats per Ascari, primognit d' El Bon Senyor, van fer el vot d'erigir un nou temple a Santa Eullia al demanar la seva empara en la campanya de defensa de la fe. 

Segons les Crniques, Ascari i alguns dels seus homes van ser els pocs que es van salvar a la batalla de Guadalete, juntament amb l'infant Pelai, el bisbe Urb i altres combatents. La major part dels cronistes es limiten a contar que Pelai, juntament amb alguns bisbes i sacerdots, diversos cavallers i les seves gents, com Ascari i els seus, empesos pels exrcits sarrans que avanaven a marxes forades, van intentar resistir a Toledo, per davant el convenciment de la impossibilitat de detenir la seva marxa, van recollir precipitadament les relquies de Jerusalem, els llibres bblics, gots sagrats i ornaments, juntament amb les immortals obres dels Sants Isidor, Oldefons i Juli, i van emprendre marxa cap a les muntanyes d'Astries, on podrien resistir millor. Van servir de guies, conductors i guardes de l'Arca de les Relquies, els soldats de Morcn. Desprs de llarga i arriscada expedici l'Arca Santa va ser duta fins a les Coves del Monsacro. 

Confirmen les Crniques el fet que efectivament fossin els soldats de Morcn els quals van guiar les Santes Relquies al Monsacro. Va ser el Monsacro, doncs, la primera Cmera Santa que van tenir les relquies desprs del seu llarg pelegrinatge des de Terra Santa, fins que el rei Alfons II el Cast les va traslladar a la Esglsia d'Oviedo. Passant a les dades histriques concrets, s'aprecia que Morcn va passar a ser un dels primers territoris amb que es va formar la monarquia asturiana, sent de destacar que van passar, des de molt aviat aquests territoris, a ser feu dels prelats ovetencs. 

Als documents de l'Arxiu de la Catedral d'Oviedo, es troben diverses referncies que ho confirmen. El primer esment que es fa dels territoris que comprn l'actual concejo, est el qual Froila, fill d'Alfons III i Jimena, concedeix a l'Esglsia d'Oviedo diverses viles i propietats: La vila de Argame s donada a l'esglsia del Salvador per Munma Domna, vdua del comte Gundemar Pinioliz, juntament amb altres viles i heretats, en document datat el 18 de juliol de l'any 1012; donaci que s ms tard ratificada el 20 de mar de 1045. En el document original est escrit en llat: Eclesia Sancti Aciscli de Piniera ab omni intergritate  Vila Argamen cum omnes adiacentias et pretationibus suis  Vila Argamen cum intrinsecus domorum quos habuimus in juri nostro, confirmata pro carta firmitatis. Document del 18 de juliol de 1012. Les donacions es van completant quan en document datat el 29 de mar de 1112, la reina Urraca lliura a l'arcedi d'Oviedo Pedro Annaiaz, quant t en la vila d'Argame i els seus voltants. 

Es confirma la pertinena d'aquests territoris a l'Esglsia d'Oviedo, quan en l'any 1125, el arcediano d'Oviedo Pedro Amaya, qui es creu haver substitut en el senyoriu a la comunitat de Santa Eulalia, dona una srie d'esglsies del concejo a l'Esglsia d'Oviedo. El bisbe d'Oviedo Martn II inclou aquestes donacions a l'Arcedianat d'Oviedo mitjanant un document datat el 17 d'abril de 1150. 
 Edat Moderna . 
El concejo de Morcn, exceptuant el vedat de Peerudes, va estar, des de llavors, sota el senyoriu de l'Esglsia, fins a la seva compra pels seus vens, en la desamortitzaci dels bns de l'Esglsia en temps de Felip II. Aquest fet va ocrrer cap a l'any 1577, com consta en el plet mantingut davant la Chancillera de Valladolid, iniciat pels vens de Morcn, al front dels quals es trobava l'illustrat Gaspar Gonzlez de Candamo, contra el regidor d'Oviedo Luis de Argelles, amo en aquells dies del vedat de Peerudes. Els vens de Morcn van obtenir aix la seva independncia de l'Esglsia. Des de llavors, el concejo va tenir representaci el la Junta General del Principat d'Astries. Aix mateix tamb tenia representaci en la Junta del vedat de Peerudes, que va tenir vida a part de la resta del concejo, fins a la seva final incorporaci en l'any 1827. 

 Edat Contempornia . 
Durant la Guerra de la Independecia els homes i soldats de Morcn van tenir una actuaci destacada. De les 625 famlies que contava el concejo en aquella poca, saliron 487 voluntaris que van ingressar en l'Exrcit Asturi a les ordres de Manuel Gonzlez Candamo, de la Piera, llavors estudiant de la Universitat d'Oviedo, i que posteriorment va arribar al grau de coronel. Dels 487 noms van regressar 14 voluntaris. Els ancians i malalts que es van quedar en el concejo van tenir al seu crrec la defensa del poble de Soto de Ribera, durant la campanya, sota el comandament de Jos Gonzlez de Candamo. 

Durant els anys segents el concejo va tenir especial significaci per l'activitat minera comenant l'explotaci de les capes del seu subsl. Les explotacions mineres van comenar en 1846, amb la finalitat d'abastir de combustible la Fbrica Nacional d'Armes de Trubia. Les mines de Morcn es van adquirir en subhasta pblica, cap a 1914 per la Societat Hulleras de Riosa que va connectar el carb amb les principals vies ferroviries. L'activitat minera i l'influx de la conca del Cabal ja havien marcat les idees del moviment obrer com demostra les successives victries del Partit Socialista Obrer Espanyol i el Front Popular. La revoluci d'Octubre de 1934 va contar amb la participaci minaire del concejo durant la guerra Civil i va estar en la zona republicana fins a la seva caiguda en 1937. 

La gesti de la Societat Hulleras de Riosa es va allargar fins a l'any 1952, quan les mines van ser adquirides per l'Empresa Nacional Siderrgica (ENSIDESA). El pou principal va comenar a anomenar-se en aquesta poca el Pou Montsacro que en l'any 1969 va ser adquirit per l'Empresa Nacional de Hulleras del Norte S.A (HUNOSA). Aquest canvi va comportar la modernitzaci que les mines morciniegues necessitaven i un perode de prosperitat per al concejo fins a l'actualitat.

 Organizaci poltico-administrativa (parrquies i barris) .
El concejo de Morcn es divideix en set parroquias, amb el seu sant patr, que sn:

  Argame, San Miguel: Argame, La Carrera de Abajo, El Collado, La Rectora i Roces.
 Santa Eulalia de Morcn,  Santa Eulalia: La Bolas, El Braueto, Calvn, Figares, La Llorera, Malpica, Parteayer, Santa Eulalia i Las Vallinas.
 San Esteban,  San Esteban: Castandiello, El Palacio, Peanes, La Roza, Rozadas, Villar i San Esteban.
  ;
 La Foz, San Antonio de: La Collada, La Figar, Lugar de Abajo, Lugar de Arriba, Los Llanos, Las Mazas, Otura, Panizales, Porriman, El Pradiqun, La Puente i La Foz.
 Peerudes, San Pedro de: El Artroxu, Barrea, La Roza, El Campo, La Cotina, El Fontn, La Gantal, El Palacio, Requejo i Peerudes.
 La Piera, San Juan de: El Ablanedo, Afilorio de Abajo, Afilorio de Arriba, Afilorio del Medio, La Alguera, Campo de la Iglesia, El Cogollo, Las Cortes, La Cuesta, Los Duernos, Los Gonzlez, Lavandera, Otero, El Ro, El Valln i La Piera.
 San Sebastin, San Sebastin : Busloe, La Caleya, La Carbayosa, Cardeo, La Enseca, Melandrera, Mellampo, El Pareo, El Pumar, El Tejo, La Vara, El Pereo i San Sebastin.

 Administraci municipal .




Fonts: Ministeri de l'Interior i Federaci Asturiana de Concejos

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Morcn;
 Federaci Asturiana de Concejos;
 Consorci de la Muntanya Central dAstries;
 Cofrada de Amigos de los Nabos;
 Quesera Artesanal La Figar de Morcn;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332455" title="Districte de Florac" nonfiltered="4507" processed="4490" dbindex="129638">


El Districte de Florac s un dels dos del departament francs de la Losera, a la regi del Llenguadoc-Rossell. El cap s la sotsprefectura de Florac i agrupa 7 cantons i 50 municipis.

Composici.
Cant de Barre-des-Cvennes amb 8 municipis;
Cant de Florac amb 9 municipis;
Cant de Le Massegros amb 5 municipis;
Cant de Meyrueis amb 6 municipis;
Cant de Le Pont-de-Montvert amb 6 municipis;
Cant de Saint-Germain-de-Calberte amb 11 municipis;
Cant de Sainte-Enimie amb 5 municipis;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332456" title="Districte de Mende" nonfiltered="4508" processed="4491" dbindex="129639">


El Districte de Mende s un dels dos districtes del departament francs de la Losera. T el cap a la prefectura de Mende i compta amb 18 cantons i 135 municipis.

Composici.
Cant d'Aumont-Aubrac amb 6 municipis;
Cant de Le Bleymard amb 12 municipis;
Cant de la Canourgue amb 6 municipis;
Cant de Chanac amb 5 municipis;
Cant de Chteauneuf-de-Randon amb 8 municipis;
Cant de Fournels amb 10 municipis;
Cant de Grandrieu amb 7 municipis;
Cant de Langogne amb 9 municipis;
Cant de Le Malzieu-Ville amb 9 municipis;
Cant de Marvejols amb 11 municipis;
Cant de Mende-Nord amb 5 municipis;
Cant de Mende-Sud amb 6 municipis;
Cant de Nasbinals amb 6 municipis;
Cant de Saint-Alban-sur-Limagnole amb 5 municipis;
Cant de Saint-Amans amb 10 municipis;
Cant de Saint-Chly-d'Apcher amb 7 municipis;
Cant de Saint-Germain-du-Teil amb 7 municipis;
Cant de Villefort amb 7 municipis;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332457" title="Cantons de la Losera" nonfiltered="4509" processed="4492" dbindex="129640">



Llista dels 25 cantons de la Losera agrupats per districtes:

Districte de Florac.
En aquest districte hi ha 7 cantons amb cap a la sotsprefectura de Florac:
cant de Barre-des-Cvennes ;
cant de Florac;
cant de Le Massegros;
cant de Meyrueis;
cant de Le Pont-de-Montvert;
cant de Sainte-Enimie;
cant de Saint-Germain-de-Calberte;

Districte de Mende.
En aquest districte hi ha 18 cantons amb cap a la prefectura de Mende:
cant d'Aumont-Aubrac ;
cant de Le Bleymard ;
cant de la Canourgue ;
cant de Chanac ;
cant de Chteauneuf-de-Randon ;
cant de Fournels ;
cant de Grandrieu ;
cant de Langogne ;
cant de Le Malzieu-Ville ;
cant de Marvejols ;
cant de Mende-Nord ;
cant de Mende-Sud ;
cant de Nasbinals ;
cant de Saint-Alban-sur-Limagnole;
cant de Saint-Amans;
cant de Saint-Chly-d'Apcher ;
cant de Saint-Germain-du-Teil;
cant de Villefort;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332458" title="Panzer I" nonfiltered="4510" processed="4493" dbindex="129641">

El Panzer I  era un tanc lleuger produt, per Alemanya durant els anys 1930, com a tanc d'entrenament per es va utilitzar en la Guerra Civil Espanyola i al comenament de la II Guerra Mundial.

El Panzer I va tenir diversos noms i designacions, la ms comuna era la seva designaci oficial com el Panzerkampfwagen I, o PzKpfw I. Tamb tenia com a designaci oficial de vehicle el nom de Sonderkraftfahrzeug 101, o SdKfz 101. Durant el primer perode del seu desenvolupament va rebre el nom de Landwirtschaftlicher Schlepper, o L-S tractor industrial, per ocultar la investigaci per llavors illegal. El Panzer I va ser convertit a diversos vehicles de propsit general i canons autopropulsats.

 Histria .

El Panzer I va marcar el primer disseny d'un tanc en la producci a Alemanya desprs del final de la I Guerra Mundial. El 1932 es van crear i van enviar les especificacions per a un tanc lleuger de 5 tones als fabricants alemanys Rheinmetall, Krupp, Henschel, MAN i Daimler-Benz. El 1933 el disseny de Krupp va ser elegit. Estava basat en la tanqueta Cardin Loyd Mk IV britnica, que es va comprar dues unitats en secret a la Uni Sovitica.

El Tractat de Versalles va prohibir a Alemanya produir carros de combat, pel qual aquestes versions van rebre el nom de "Landwirtschaftlicher Schlepper", tractors agricultors. El disseny va ser modificat a finals de 1933 per combinar el xasss de Krupp amb el disseny de la torreta de Daimler-Benz. El 1934, el carro resultant va ser designat com a Panzer I Ausf A, i es va comenar a produir el juliol.

El Panzer I original estava dissenyat com un tanc lleuger per a reconeixement i tasques de suport de infanteria. Tanmateix, l'objectiu ms important del seu desenvolupament era proporcionar un vehicle per comenar la formaci i entrenament d'una fora mecanitzada alemanya. El Panzer I havia de ser substitut en les Divisions Panzer tan aviat com fos possible per altres tancs dissenyats especficament per al combat, encara que com va resultar, al comenament de la II Guerra Mundial, el Panzer I encara ocupava una tasca important en aquestes unitats a causa dels retards per tenir tancs ms avanats.

Es van fabricar dues variants principals del Panzer I. L'original PzKpfw IA tenia poca potncia i va ser substitut pel PzKpfw IB, amb un motor amb major rendiment i altres millores. El model B era una mica ms llarg i tenia una roda de suport addicional; per a la resta, ambdues versions funcionaven de la mateixa manera. Es van fer intents de crear una versi ms blindada o aconseguir que pogus ser utilitzat en operacions aerotransportades. Quan va ser substitut, el Panzer I era obsolet per a qualsevol tipus de combat, i els xasss van ser convertits per a altres propsits, com a tractor de municions o entrenament per a conductors.

 Combat .

El Panzer I va veure combat per primera vegada en 1936 en la Guerra Civil Espanyola com a part de les forces alemanyes que van ajudar al General Franco. El Panzer I resultava inferior en potncia i capacitat de foc que els tancs BT-5 i T-26 sovitics utilitzats per les forces republicanes.

Es va pensar utilitzar el Panzer I com a tanc d'entrenament, que seria reemplaat pel Panzer III en el combat real. Tanmateix, els retards a la producci del Panzer III, va fer del Panzer I el carro de combat principal utilitzat per a la invasi de Polnia i les invasions de Frana, Dinamarca i Noruega. La Xina nacionalista va comprar 15 Panzer I Ausf. Per ser usats durant la Guerra civil xinesa.

 Disseny .

 Blindatge .

El Panzer I tenia 13 mm de blindatge d'acer lleugerament inclinat en tots els costats, amb 8 mm de blindatge a la part superior de la torreta i 6 mm a la part superior i inferior del casc. El blindatge era suficient per detenir els projectils de fusells i metralladores, per inefica contra armes de major calibre com rifles anticarro i canons antitanc.

 Armament .

El Panzer I estava armat amb dues metralladores del calibre 7,92 mm. Aquestes armes podien ser elevades independentment. Les metralladores eren efectives contra infanteria o vehicles sense blindatge, per completament ineficaos contra qualsevol objectiu amb blindatge.

 Mobilitat .

El Panzer I Ausf. A tenia un motor Krupp M305 de gasolina de quatre cilindres que assolia els 57 CV de potncia i podia impulsar el tanc fins una velocitat mxima de 37 km/h, i una autonomia de 145 km en carretera. L'Ausf. B portava un motor Maybach NL38Tr de sis cilindres i 100 CV, assolint una velocitat mxima de 40 km/h i 170 km d'autonomia en carretera.

 Tripulaci .

El Panzer I tenia una tripulaci de dos membres. El conductor se situava a la part davantera del casc, mentre que el comandant s'asseia a la torreta i manejava la rdio i les armes.

 Variants .

 Panzerkampfwagen I Ausf. A (PzKpfw IA) .

L'Ausf. A va ser el primer model de producci, fabricant-se 818 unitats entre juliol de 1934 i juny de 1936 per Daimler-Benz, Henschel, Krupp i MAN. Encara que es va fabricar com vehicle d'entrenament i de posteriors desenvolupaments, va ser utilitzat mpliament en totes les formacions Panzer a comenaments de la guerra; tanmateix, va ser retirat rpidament. Els seus ltims serveis van anar a Finlndia i el Nord de l'frica el 1941.

 Panzerkampfwagen I Ausf. A ohne Aufbau .

Aquest model va ser el primer en ser fabricat, completant-se 15 unitats de diverses firmes, incloent Daimler-Benz, Henschel, Krupp, MAN i Rheinmetall. L'Ausf. A ohne Aufbau era un casc del Panzer I sense la superestructura ni la torreta. El pes total era de 3,5 tones i una altura d'1,15 m. El seu rendiment era similar a l'Ausf. A.

 Munitionsschlepper auf Panzerkampfwagen I Ausf. A .

El Munitionsschlepper, tractor de munici, tenia la designaci de SdKfz 111 i va ser construt a partir de vells Ausf. Al setembre de 1939. Es van fabricar 51 unitats i la conversi consistia a eliminar la torreta i afegir un blindatge de dues peces. El pes total era de 5 tones i mesurava 1,4 metres d'altura; no tenia armament i la seva autonomia era de 95 km

 Brckenleger auf Panzerkampfwagen I Ausf. A .

Va ser un intent de crear un llanaponts utilitzant el xasss de l'Ausf. A, encara que va demostrar ser inefica a causa de la feble suspensi del vehicle. Posteriorment, s'intentaria de nou amb el Panzer II obtenint millors resultats.

 Flammenwerfer auf Panzerkampfwagen I Ausf. A .

Un model amb llaaflames substituint una de les metralladores de la torreta. El Flammenwerfer podia usar el llanaflames durant 10 segons i un abast de fins a 25 m. Noms existeix l'informe que fos utilitzat en la batalla de Tobruk.

 Kleiner Panzerbefehlswagen (klPzBefWg) .

El klPzBefWg, o SdKfz 265, va ser dissenyat com a vehicle de comandament per a les unitats Panzer. Tenia un xasss allargat i un motor millorat; aquest xasss va ser la base per al model Ausf. B. Estava equipat amb dos radis i generalment una metralladora MG13 o MG34, encara que de vegades era eliminada. Pesava 5,9 tones i tenia una altura d'1,99 m. Es van fabricar 184 unitats per Daimler-Benz alhora que la producci de l'Ausf. B, i sis unitats van ser convertits des de tancs Ausf. A.

 Panzerkampfwagen I Ausf. B (PzKpfw IB) .

La segona variant important desprs de l'Ausf. A, el Panzer I Ausf. B tenia un casc major desenvolupat a partir del Kleiner Panzerbefehlswagen, i portava un motor de major potncia Maybach NL38TR. Es van fabricar 675 unitats per Daimler-Benz, Henschel, Krupp, MAN i Wegmann entre l'agost de 1935 i el juny de 1937.

 Panzerkampfwagen I Ausf. B ohne Aufbau .

L'Ausf. B ohne Aufbau utilitzava el mateix xasss que l'Ausf. B, per eliminant la superestructura i la torreta. Estava dissenyat per servir com a vehicle de recuperaci i reparaci en la unitats mecanitzades. Pesava 4 tones i tenia una altura d'1,35 m i es van fabricar 164 unitats. El 1940, amb la introducci de nous tancs ms pesats, va ser transferit per a tasques d'entrenament.

 4.7 cm PaK (t) (Sf) auf Panzerkampfwagen I Ausf. B .

Va ser el primer intent per part d'Alemanya de crear un caacarros blindat. Es va substituir la torreta per un PaK de 47 mm capturat de Txecoslovquia. Era ms pesada, 6,4 tones, i alt, 2,25 m, que l'Ausf. B.

 15 cm sIG 33 (Sf) auf Panzerkampfwagen I Ausf. B .

Utilitzant el xasss de l'Ausf. B es podia muntar armes pesades eliminant la torreta. Es va usar el sIG 33 de 150 mm, resultant un vehicle amb excs de pes, 8,5 tones, i poc xit. Es van convertir 38 Ausf. B el febrer de 1940 i van ser utilitzats fins a 1943.

 Flammenwerfer auf Panzerkampfwagen I Ausf. B .

Un experiment de modificaci en el camp de batalla, similar al realitzat amb l'Ausf. A al Nord d'frica, realitzada durant la Guerra Civil Espanyola, encara que no hi ha informes del seu s posterior durant la II Guerra Mundial.

 Ladungsleger auf Panzerkampfwagen I Ausf. B .

El Ladungsleger era una modificaci per crear un vehicle per collocar explosius en fortificacions.

 Panzerkampfwagen I Ausf. C (PzKpfw IC) .

Va ser un intent de redissenyar el Panzer I per ser utilitzat en tasques de reconeixement i operacions aerotransportades, amb una nova suspensi, planta motriu i un augment de blindatge. Pesava 8 tones i les seves dimensions era de 4,19 m de longitud, 1,92 m d'ample i 1,94 d'alt. La seva velocitat mxima assolia els 79 km/h i tenia una autonomia de 300 km. Com armament utilitzava un can automtic EW141 de 20 mm junt amb una MG34 de 7,92 mm. El blindatge era de 30 mm en la part frontal, 20 mm en els laterals i la part posterior i 10 mm en la part superior i inferior, sense amb prou feines inclinaci. Es van fabricar 40 unitats per Krauss-Maffei entre juliol i desembre de 1942.

 Panzerkampfwagen I Ausf. D (PzKpfw ANEU) .

Un nic model fabricat, anomenat VK602.

 Panzerkampfwagen I Ausf. F (PzKpfw IF) .

Designat originalment com a VK1801, va ser l'ltim intent de crear un nou Panzer I de 21 tones. Tenia el mxim blindatge possible: 80 mm en la part frontal; 50 mm en els laterals i la part posterior; i 25 mm a les zones superior i inferior. La suspensi i el motor venien de l'Ausf. C, i tenia una dimensions de 4,38 m de longitud, 2,64 m d'ample i 2,05 m d'altura. El seu rendiment era inferior, assolint noms 25 km/h de velocitat mxima i 150 km d'autonomia. Estava armat amb un parell de metralladores MG34. Encara que era invulnerable a la majoria de les armes anticarro de la seva poca, la seva velocitat lenta i el seu armament limitat noms servia per a tasques anti-infanteria. Es van fabricar 30 unitats per Krauss-Maffei entre l'abril i el desembre de 1942, i la majoria van servir al front oriental.

 Referncies .

Bishop, Chris (ed.); 1998; The Encyclopedia of Weapons of World War II; Barnes & Noble Books; ISBN 0-7607-1022-8;

 Enllaos externs .

 En angls .

Panzerkampfwagen I Sd. Kfz. 101 a Achtung Panzer!.
Panzerkampfwagen I "Landwirtschaftlicher Schlepper" a Panzerworld.
Panzerkampfwagen I a AFV.

 En castell .
PazerKampfwagen I (Sd.Kfz.101).
Panzer I a arteHistoria.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332465" title="Florac" nonfiltered="4511" processed="4494" dbindex="129642">


Florac s un municipi del departament francs de la Losera, sotsprefectura d'aquest departament i cap de cant. Est situat a la regi de Llenguadoc-Rossell.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332466" title="Cant de Florac" nonfiltered="4512" processed="4495" dbindex="129643">
El Cant de Florac s un dels cantons que forma el departament de la Losera. El seu cap s la sotsprefectura de Florac. Est compost per 9 municipis:

 Composici .
Bdous;
Les Bondons;
Cocurs;
Florac ;
Ispagnac;
Rousses;
Saint-Laurent-de-Trves;
La Salle-Prunet;
Vebron;

 Mapa del cant .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332468" title="Santa Enimia" nonfiltered="4513" processed="4496" dbindex="129644">


Santa Enimia (Santa Enimia en occit, Sainte-Enimie en francs) s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell. s cap d'un cant i s un centre turstic important de les Gorges del Tarn.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332469" title="Cant de Sainte-Enimie" nonfiltered="4514" processed="4497" dbindex="129645">
El Cant de Sainte-Enimie s un dels cantons del departament de la Losera, al districte de Florac. El cap s Sainte-Enimie. Agrupa 5 municipis:

 Composition .

Quzac;
La Malne;
Mas-Saint-Chly;
Montbrun;
Sainte-Enimie;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332471" title="Parres" nonfiltered="4515" processed="4498" dbindex="129646">

Parres s un concejo del Principat d'Astries. Limita al nord amb Caravia i Ribadesella, a l'est amb Cangas de Ons, a l'oest amb Piloa i Colunga i al sud amb Amieva. La capital es la vila d'Arriondas, que concentra al voltant del 50% de la poblaci de Parres (sobre 3.000 habitants).

L'economia de Parres es pot dividir entre el mitj rural, on t importncia el sector primari, amb una important cabanya ramadera, i el mitj urb (Arriondas) que destaca en el sector serveis i en menor mesura, en l'industrial. A Arriondas se celebra el fams Descens Internacional del Sella, cada primer dissabte d'agost (que no caigui en 1 o en 2). La poblaci de Parres ha tendit al creixement en els ltims anys, grcies a l'auge comercial i de serveis de la  seva capital (on es troba l'hospital Comarcal Francisco Gran Covin). 

Al concejo de Parres es troben diverses forests i serres de renom a nivell autonmic com sn la Serra del Sueve,que t com cim ms alt el Picu Pienzu (1159 msnm) i que divideix els concejos de Parres i de Colunga i ms feia el sud tenim les forests de Cea i Cetin que serveixen de divisi entre els concejos de Parres, Posi i Piloa i el seu cim ms significatiu s la mota de Cetin ( 1062 msnm). 

 Histria . 
 Prehistria i poca romana . 
Grcies als jaciments arqueolgics ms antics que es troben en el concejo, podem dir que aquests so de l'poca paleoltica inferior i mitja. Dintre d'aquests descobriments nomenarem a les troballes de La Rega, Rubiones, La Vega i Bada. De el paleoltic superior sn els descobriments solutrians de Vega Benay, i sobretot els apareguts en la cova del Taragau, en les proximitats d'Arobes. En aquesta cova sn de gran valor els instruments ltics i ossis oposats. De l'poca neoltica i de la edat del bronze tamb hi ha troballes a Fresnidiello, les coves del Greyu i la Peruyal. Sempre es va tenir la idea que el Sella era la divisi que separava als pobles cntabre i astur, per aix va quedar en dubte a l'aparixer unes lpides a Fuentes i Sant Toms de Colla que pertanyien al poble Orgenomesc, una fracci dels cntabres. 

 Edat mitja i moderna . 
De l'poca medieval cal destacar els recintes fortificats de La Forcada i Mancobio, encara que estudis recents assenyalen que tals recintes no pertanyen a aquesta poca, i els inclouen en temps posteriors. En el segle X Parres pertanyia a la provncia Premoriense i en els segles XI i XII es creu estava incls en territori d'Aguilar (Llanes). El primer document que es disposa s de l'any 926 relacionat amb la irrupci de l'esglsia al concejo de Parres, grcies a la donaci de Ramir II de Lle d'unes esglsies locals a L'Esglsia d'Oviedo. En l'any 1374, Parres figura dintre dels territoris del comte Alfonso Enriquez, fill bastard del rei Enric II, i que desprs de les derrotes sofertes per ell regressen de nou a poder de la corona. 

Durant la baixa edat mitja es produx un fianament de poder d'algunes famlies nobles que, en collaboraci amb l'esglsia, dna lloc als vedats senyorials de Fuentes, Las Arriondas i Cridis de Parres. En 1559 Felip II crea el crrec de regidor del concejo de Parres, que va ser per a la casa de Nevares. A la fi del segle XVII i durant el XVIII, aquest crrec va ser comprat diverses vegades, donant lloc a diverses lluites entre el concejo i qui hi ostentava, algunes amb motiu de l'aprofitament del riu Sella. Durant el segle XVIII segueixen els tres vedats senyorials, si b el vedat de Llames de Parres ja va perdre part del seu poder, El de Fuentes estava en poder del poble i el de Las Arriondas va ser venut per la casa de Nevares a un ve de Siero. 




 Edat contempornia . 
La primera dcada del segle XIX va estar marcada per la guerra de la independncia sent el fet ms destacable en el concejo, la destrucci de La Reial Fbrica Nacional de fulla de llauna, inaugurada quatre anys abans, i que va anar la primera indstria coneguda en el concejo. En 1827 es produx una fita histrica en el concejo amb la desaparici dels tres vedats, unificant administrativament els concejos i traslladant la capital del concejo a Arriondas. 

La segona meitat del segle va ser important per a la zona grcies sobretot a les comunicacions per carretera amb Oviedo, Santander i Covadonga. L'arribada del segle XX porta la lnia de ferrocarril a de Oviedo a Arriondas, concretament en 1903, enllaant dos anys mes tarda amb Llanes i completant definitivament la lnia Oviedo-Santander. Tot aix, unit amb l'arribada dels capitals indianos suposa un enorme auge per a tot el concejo. Va ser Parres concejo pioner en el gaudi turstic, sent de destacar en 1930 el primer descens del Sella, principal festa i esdeveniment del concejo. 

A partir de 1931 s'entra en una poca recessiva en el concejo que culmina, com en la resta de l'Estat, en la contesa civil, sent Parres territori republic fins a la caiguda a l'octubre del 37 per les tropes Navarreses. Llevat de la capital, el concejo sofreix un procs emigratori important durant els 60 i 70. Arriondas, no obstant aix, s'ha convertit en centre neurlgic de l'orient destacant sobretot l'Hospital de l'orient d'Astries que cobreix les necessitats de l'orienti Astur. 

 Geografia . 
El terreny de Parres s molt muntanyenc i abrupte, amb petites valls orientats en totes les adreces. La formaci del sl pot denominar-se menjo carbonfer i cretaci. Una plana de roca calcria i rocosa s'expandeix des de les muntanyes de Llabrs pels territoris de Posada, Fang, Celorio, passa per Parres i contnua cap a Poo i Llanes. La faixa de cuartiza que creua obliquament el sud-est de Llanes, es mant estreta i d'altura inconstante fins que es fa baixa en el sud de Parres. 



Dintre de la xarxa muntanyenca del concejo, cal comentar que aquesta s el que es pot dir molt complicada, per la varietat de serralades i pics grans i petits que ocupen el concejo. Pel nord apareixen una srie de serralades i serres que fan d'aquestes una part molt caracterstica d'Astries, com sn la Serra del Sueve amb el pico Pienzu al capdavant ( 1.232 m), la serra de Llavayos, la de Calabrs i el bec de Moros en l'extrem Nord-est. En la part central cap destacar la suavitat de la zona, ja que encara que hagi una petita ondulaci s la part menys abrupta del concejo. En el sud cal destacar els monts Cea i Cetn. 

 Hidrografa . 
La xarxa hidrogrfica tamb s important, tenint el concejo dos grans rius com sn el Piloa, que divideix gaireb per la meitat el concejo, transcorrent d'oest a aquest i inclinat a l'aquest; i el Sella, el ms cabals de la zona, que reparteix les seves aiges entri Cangas de Ons i Parres i que desemboca al mar Cantbric en la vena Ribadesella. s per altra banda element limtrof per l'orient del concejo. 

 Clima . 
El clima s suau i humit, per presenta una gran varietat de microclima degut sobretot a l'orientaci de les valls i la configuraci del terreny. 

 Flora i fauna . 
La vegetaci del concejo tamb s variada destacant matolls a l'alta muntanya, aix com pins, faigs, eucaliptuss, castanys i avellaners. La fauna principal est representada sobretot en la truita i el salm en la seva xarxa hidrogrfica, i pels asturcons en les muntanyes, cavall aquest autcton que cada vegada est en major regressi. Les aus ms vistes sn la garsa i el corb. 
 Divisi parroquial . 
El Concejo de Parres es divideix en 17 parrquies: 



 Evoluci Demogrfica .
Com la resta dels concejos orientals, Parres tamb va ser un concejo d'emigraci a Amrica durant finals del segle XIX i comenaments del XX. Ja a partir de la meitat de la centria passada els llocs de destinaci canvien, sent les zones centre de Europa, Espanya i Astries les quals recullen el testimoni d'aquests moviments. La poblaci est bastant envellida i molt concentrada en la capital del concejo, Arriondas. Actualment, est repartida en 17 parrquies sent la ms important la de Cuadrovea que s la qual acull la capital. 

 Economia . 
Parres ha estat sempre un concejo l'activitat primordial del qual havia estat l'agricultura i la ramaderia, on predominava l's del minifundi en la pagesia. Avui dia aquesta activitat es dna en pocs nuclis de poblaci i va sent cada vegada menor la seva influncia en l'economia local, representant a un 23,47% de la poblaci ocupada, sent la ramaderia l'activitat que concentra un major nombre d'ocupacions. El bestiar bov s el qual ms es treballa, estant orientada la seva producci, generalment, cap al sector lacti. 

Referent a la indstria i a la construcci, mai ha estat Parres destacat en aquest sector, sent de destacar la fbrica lctia que hi ha en la sortida cap a Colunga, i la fbrica de llauna que estava situada a Fontamea. Avui dia el sector secundari noms genera el 20,02% de les ocupacions locals, sent la branca de la construcci l'nica que ha sofert un augment considerable, d'acord amb el succet en tota la regi Asturiana. En el que s hi ha hagut un canvi fonamental s en el sector terciari, en el qual el concejo ha crescut molt notablement, sent avui dia el centre administratiu i servicial de tota la comarca oriental d'Astries. Aquest desenvolupament en aquest sector ha estat causa sobretot a les bones comunicacions que disposa el concejo, tant per carretera com per ferrocarril, que ha fet que el concejo es desenvolupi rpidament. En l'actualitat genera el 56,61% de l'ocupaci municipal. 

 Poltica . 
Al concejo de Parres, des de 1979, l'nic partit que ha governat ha estat el PSOE (vegeu Llista d'alcaldes de Parres). L'actual alcalde s Manuel Milln Garca Gonzlez, que juntament amb Emilio Pando i Manuel Alonso, han estat els nics alcaldes democrtics del municipi. 



Font: El Pas.

 Enllaos externs .

Pgina de l'Ajuntament;
Pgina d'Arriondas;
Pgina de Parres;
Federaci Asturiana de Concejos;
rees Recreatives de Parres;
Informaci i turisme d'Arriondas;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332472" title="Maruis" nonfiltered="4516" processed="4499" dbindex="129647">


Maruis (nom occit, en francs Meyrueis) s un municipi del departament francs de la Losera a la regi de Llenguadoc-Rossell. s cap d'un cant i s un centre turstic important de les Gorges de la Jonta.

Prop de Maruis hi ha el castell de Roquedols, construt cap el 1534 com un dels castells "de plaer" caracterstics de l'poca i posteriorment va patir canvis importants, sobretot al segle XVIII que van afectar les faanes. Es composa de dues ales principals, als costats nord i est, i de dues muralles que amb les ales tanquen un quadrilter, amb torres (desiguals) als quatre vrtexs. Es troba enmig del bosc i actualment s gestionat pel parc nacional de les Cevenes. Al voltant del castell hi ha zones enjardinades en les que destaca una sequoia de 45 metres d'alada plantada el 1876.

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332473" title="Cant de Maruis" nonfiltered="4517" processed="4500" dbindex="129648">
El cant de Maruis (en francs canton de Meyrueis) s un dels cantons del departament de la Losera al districte de Florac. El cap s el municipi de Maruis i compta amb 6 municipis en total:

 Composici .

Fraissinet-de-Fourques;
Gatuzires;
Hures-la-Parade;
Maruis ;
Lo Rosir;
Saint-Pierre-des-Tripiers;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332474" title="Panzer IV" nonfiltered="4518" processed="4501" dbindex="129649">

El Sonderkraftfahrzeug 161 (abreviat SdKfz. 161), oficialment Panzerkampfwagen IV (abreviat PzKpfw. IV), va ser un tanc desenvolupat a Alemanya i utilitzat mpliament en la Segona Guerra Mundial, comunament conegut com Panzer IV.

Va ser dissenyat inicialment com a carro mig de suport a la infanteria (Begleitwagen, mittlerer Panzer), per operar conjuntament amb el tanc Panzer III, que realitzaria la funci anticarro. Ms endavant, es va millorar el seu blindatge i armament i va assumir el paper que realitzava el Panzer III en la lluita contra carros, mentre que aquest seria dedicat al suport de la infanteria o transformat en altres vehicles. El Panzer IV va ser el tanc alemany ms com de la Segona Guerra Mundial, i el seu xasss va ser utilitzat com a base per a altres vehicles de combat, com a caacarros, artilleria autopropulsada i artilleria antiaria autopropulsada. El Panzer IV va ser el cavall de batalla de la fora blindada alemanya i va ser emprat al llarg de tota la guerra a tots els fronts. El seu disseny va ser millorat contnuament per poder competir amb els nous dissenys dels seus enemics i va ser l'nic tanc alemany produt durant tot el conflicte. En finalitzar la guerra se n'havien construt aproximadament 8.500 entre 1937 i 1945.

 Histria .
L'11 de gener de 1934, seguint les especificacions de Heinz Guderian, el Departament d'Armes de l'Exrcit va elaborar els plans per fabricar un tanc mig amb un pes mxim de 24 tones i una velocitat mxima de 35 km/h. La seva funci seria la de donar suport a la infanteria, per al que seria armat amb un can de gran calibre i baixa velocitat que dispars projectils d'alt explosiu. No es va considerar que exercs funcions anticarro en circumstncies normals.

Krupp, Rheinmetall i MAN van construir prototips que van ser provats en 1935. Com a resultat de les proves es va seleccionar el disseny de Krupp per ser produt en massa. El primer Panzer IV Ausf. A va sortir de la lnia de muntatge l'octubre de 1937, i en els segents sis mesos es van construir un total de 35.

El Panzer IV es va dissenyar principalment per fer front a la infanteria i fortificacions mentre que el Panzer III s'enfrontaria a unitats blindades enemigues. Amb aquesta finalitat va ser equipat amb un can KwK 37 L/24 de 75 mm, que era efectiu contra blancs no blindats per que tenia escassa capacitat de penetraci. La seva escassa longitud (1,8 ms.) ho feia poc precs i proporcionava una baixa velocitat al projectil. La velocitat de sortida de la munici Panzergranate 39 era de 430 m/segon, amb una capacitat de penetraci de 40 mm d'acer inclinat 30 en una distncia de 700 m En comparaci, el can KwK L/48 era el doble de llarg (3,6 m) i la velocitat de sortida del projectil era de 790 m/segon

Durant la invasi de Frana els Panzer IV van tenir diversos encontres amb carros enemics; KwK 37 L/24 va resultar efectiu contra els Renault i SomuaS35 francesos, per intil contra el Char B1 francs o el Matilda britnic, ambds fortament blindats. Aquesta falta d'adequaci per al combat contra blindats es va posar de manifest de nou a l'frica el 1941.

El juny de 1941 els alemanys es van enfrontar als carros sovitics per primera vegada i van trobar dos durs oponents que van resultar extremadament difcils de batre: el KV-1, amb un blindatge de 100 mm (o major) i el T-34, el glacis inclinat del qual feia molt ms efectiu el seu blindatge de 45 mm La Panzerkommission que es va enviar a examinar aquest problema (que va posar les bases de les especificacions del futur Panzer V) va recomanar una nova suspensi, l'increment del blindatge i un can ms potent per als Panzer III i Panzer IV. Els problemes d'interrupci de subministrament de noves unitats al capdavant que aquests canvis comportarien van fer que, al principi, es limitessin a millorar els canons.

 El novembre de 1941 es va encarregar en Krupp que fabriqus un can per al tanc amb les mateixes prestacions que el can antitanc PaK 40 L/46 de Rheinmetall (capa de penetrar 80 mm a 1.000 m amb un projectil anticarro normalitzat Panzergranate 39 APCBC de 6,8 kg.) i que entrs en producci el mar de 1942.
Perqu l'esmentat can pogus ser installat a la torre del Panzer IV es requeria un menor retrocs i projectils ms curts que els del PaK 40. Es va construir una cambra ms mplia per ms curta i es van fabricar projectils ms amples. Per reduir el retrocs se li va afegir un fre de boca. Aquest procs va donar lloc al KwK 40 L/43, d'una longitud similar a la del PaK 40 (2,47 m.), els primers exemplars del qual (divuit) van estar acabats a finals de mar de 1942.

El Panzer IV amb el nou can es necessitava el ms aviat possible, de manera que en lloc d'esperar a l'inici de la producci del nou tipus G a la tardor de 1942, es va ordenar que s'inicis immediatament dins del contracte del model F. Aix va provocar un canvi en el sistema de nomenclatura i la nova versi amb el can llarg de 75 mm KwK 40 L/43 es va anomenar Panzer IV Ausf. F2 (SdKfz. 161/1) i l'anterior, amb el can curt KwK 37 L/24 Panzer IV Ausf. F1. Ms endavant el model F2 seria rebatejat com a model (Ausf.) G.

A partir de mar 1943 es va installar en els nous models una nova versi de 48 calibres del KwK 40 (KwK 40 L/48).

Per millorar les prestacions en combat era prctica comuna afegir blindatge addicional i versions millorades de l'armament principal o canons de major calibre a models antics dels carros. El 1943, per exemple, els Panzer IV supervivents van ser dotats de blindatge extra i se'ls va substituir el can de 75 mm curt pel KwK 40 L/48.

Aquestes millores van permetre al Panzer IV poder enfrontar-se contra els carros aliats com el Sherman i el T-34. La producci va ser continuat i va ser intensificada fins i tot desprs de qu el tanc mig -ms ben blindat i armat- Panther entrs en servei, a causa del seu cost ms baix i a la seva major fiabilitat mecnica.

Que el Panzer IV fos el substitut del Panzer III va ser una mica natural. La possibilitat d'incorporar-lo canons llargs de 75 mm que el Pz III no podia carregar va ser l'argument de ms pes perqu el Pz IV es converts en el cavall de batalla alemany.


Els aliats d'Alemanya van rebre petites quantitats de Panzer IV. El setembre de 1942 Hongria va rebre 10 i Romania 11. El maig de 1943 Itlia va rebre 12 i Turquia 15. Espanya va comprar 20 el maig de 1943. Entre febrer de 1943 i agost de 1944 Bulgria va rebre 91 vehicles i Romania 127. Crocia va rebre 10 Panzer IV Ausf. F i 5 Panzer IV Ausf. G. En els ltims mesos de 1944 uns altres 52 van ser enviats a Hongria. Finlndia va comprar 15 Panzer Ausf. J, que van arribar massa tard per ser utilitzats en combat i van servir com a vehicles d'entrenament fins i tot 1962.

En els anys 1950/1960, Sria va comprar diverses dotzenes de Panzer IV a la Uni Sovitica, Frana, Txecoslovquia i Espanya i els van usar contra Jordnia en la Guerra de l'aigua el 1965 i el 1967 en posicions fixes en els Alts del Golan en la Guerra dels Sis Dies contra Israel.

 Blindatge .

El Panzer IV A tenia 30 mm de blindatge d'acer homogeni lleugerament inclinat (10-25) al front de la torre i el casc, 15 mm. als costats i 10 mm a la part superior de la torre i a la panxa. Com el seu paper anava a ser de suport a la infanteria es va considerar suficient, per a la prctica s'enfrontarien en nombroses ocasions a carros i canons antitanc enemics sense suport dels Panzer III. En conseqncia es va incrementar el blindatge frontal del casc del model B a 30 mm, a 50 mm en el model E i a 50 +30 en el G. El blindatge lateral i posterior tamb va ser gradualment incrementat. A partir de juny de 1943 tots els Panzer IV nous (models H i posteriors) tenien un blindatge de 80 mm (en lloc de 50 ms una planxa afegida de 30 mm), encara que a la torre va continuar sent de 50 mm. Els Panzer IV portaven sovint faldons (Schrzen) en els laterals del casc com a protecci contra els projectils de crrega buida. Des de finals de 1943 fins a setembre de 1944 se'ls aplicava pasta antimagntica (zimmerit) contra les mines magntiques portades per la infanteria.

El principal problema d'afegir blindatge s que la mobilitat decreix. Si tenim en compte que els primers Panzers, aquests mateixos que van obtenir grans victries a Frana i Polnia, eren veloos i poc armats, davant els que finalment van acabar combatent (Tigers, Panthers...), ens donem compte de com va evolucionar l'estratgia alemanya intentant crear carros fortament blindats i amb poca mobilitat, el qual va ser al contrari que en els seus inicis.

 Armament .
Com els Panzer IV ocupaven un paper anti-infanteria, els primers models utilitzaven un can curt de baixa velocitat KwK 37 L/24 de 75 mm, disparant munici d'alt explosiu. Desprs de l'encontre dels alemanys amb el T-34, el Panzer IV F2 i G van ser armats amb un can llarg KwK 40 L/43 de 75 mm antitanc. Els ltims del model IV G i segents van utilitzar un can antitanc KwK 40 L/48 de 75 mm En els primers enfrontaments amb els carros d'infanteria britnics, s'havia presenciat la necessitat d'uns canons ms potents i en l'atac contra l'URSS es va confirmar la necessitat.

Tots els Panzer IV portaven una metralladora coaxial de 7,92 mm muntada a la torreta i, exceptuant els models IV B i IV C, tenien una segona metralladora de 7,92 mm al casc.

 Mobilitat .

El Panzer IV A utilitzava un motor de gasolina Maybach HL 108 TR de 12 cilindres i 247 cv, que li donava una velocitat mxima de 30 km/h i una autonomia de 150 km Els models posteriors portaven el fiable motor de gasolina Maybach HL 120 TRM de 296 cv. En climes tropicals els motors tendien a sobreescalfar-se i es va realitzar una modificaci anomenada HL-120 TRM-T (tropische) que emprava 10 cv del motor per proporcionar refrigeraci addicional. L'energia generada es distribua mitjanant una transmissi de sis velocitats Zahnradfabrik Friedrichshafen SSG 76 a les rodes tractorEs davanteres. Tenia vuit rodes de rodolament dobles de petit dimetre, agrupades en parells de dos i que compartien una suspensi de ballesta. Aquesta suspensi estava dissenyada per als primers models, per la qual cosa en les ltimes versions el vehicle estava molt sobrecarregat per l'excs de pes aportat pel major can i el blindatge extra.

Les cadenes tenien una amplada de 380 mm en les primeres versions amb una pressi sobre el terra de 0.89 kg/cm. L'esmentada amplada es va incrementar a 400 mm i es podia afegir Ostketten per evitar que les erugues s'enfonsessin en el fang o la neu. Malgrat aix resultaven excessivament estretes per lluitar amb el pes, cada vegada major, per aquell que el vehicle tenia tendncia a enfonsar-se en terreny difcil.

La velocitat mxima variava segons els models, i depenia de la transmissi, el pes i el can. Els primers models podien assolir fins i tot 30 km/h en carretera, mentre que els ltims assolien els 40 km/h Tanmateix, hem de considerar que la velocitat mxima no se solia usar, ja que aix comportava a ruptures al motor, per la qual cosa es limitaven les revolucions per evitar aquests problemes (com en tots els carros de l'poca).

La seva autonomia era de 210 km en carretera i 130 camp a travs. El Panzer IV Ausf. J, amb un tanc de combustible de 680 litres addicional, veia incrementada la seva autonomia en 100 km tant en carretera com fora d'ella.

Tenia una capacitat de travessament de 2,3 m. i era capa de pujar pendents amb una inclinaci de fins i tot 30 graus.

Producci.
Eren muntats per les firmes Krupp (Magdeburg), Vomag (Plauen), i Nibelungenwerk (St. Valentin). Les torretes i els xasss els fabricaven Krupp (Essen), Eisenwerke Oberdonau (Linz) i Boehler (Kapfenberg). Els motors els produa Maybach a Friedrichshafen, per eren muntats tamb per MAN, MBA, i Nordbau. Les transmissions es feien a tres factories de la firma ZF. Krupp construa la major part del can i unes altres deu firmes collaboraven de forma menys important.

El 1941 sortien de fbrica 39 unitats al mes, 83 el 1942. Fins a 1943 no es va racionalitzar i va optimitzar la producci. Durant aquell any la mitjana era de 252 per mes. Cap a mitjan 1944 es van assolir pics de 300. Krupp va deixar de fabricar-los el desembre de 1943 i Vomag a comenaments de 1944, deixant la fabricaci en exclusiva a Nibelungenwerk. La producci no es va veure seriosament afectada fins a finals de 1944: Nibelungenwerk va ser bombardejada i greument va danyada l'octubre de 1944 i va comenar a fallar el subministrament d'acer. El gener de 1945 la producci va descendir a 170 unitats i entre mar i abril de 1945 el total va ser aproximadament de 100.

Usuaris.
 Alemanya Nazi  Romania   Regne d'Hongria   Regne de Bulgria Finlndia  Estat Independent de Crocia  EspanyaSria

Variants.
El terme alemany Ausf s una abreviatura d'Ausfhrung, que significa versi.

Ausf. A (1937-1938): 35 de construts.
Ausf. B (1938): 42 de construts. S'incrementa el blindatge frontal de 14,5 mm a 30 mm. Motor ms gran.
Ausf. C (1938-1939): 138 de construts. Millores menors.
Ausf. D (1939-1940): 229 de construts. S'incrementa el blindatge lateral de 14,5 mm a 20 mm. Primer model dissenyat per al combat.
Ausf. E (1940-1941): 223 de construts. S'incrementa el blindatge frontal i lateral: se li afegeix una planxa de 30 mm reblada al capdavant (total 60 mm) i una altra de 20 mm al lateral (40 mm).
Ausf. F1 (1941-1942): 462 de construts. S'optimitza i simplifica la producci. Les erugues de 38 cm sn reemplaades pel model de 40 cm El blindatge frontal de la torre augmenta de 35 mm a 50 mm El lateral i posterior de la torre passa de 20 mm a 30 mm El blindatge lateral del xasss s'incrementa fins i tot els 30 mm. La portella lateral de la torre es canvia per un model de dues portelles que s'obren lateralment.
Ausf. F2 (1942): 175 de construts. Armats amb el nou can KwK 40 L/43 de 75 mm;
Ausf. G (1942-1943): 1.687 de construts. Alguns sn equipats amb faldons. Des de juny de 1942 alguns sn dotats amb 30 mm de blindatge addicional reblat a la part frontal del xasss. A partir de desembre de 1942, a uns 700 Panzer IV G dels ltims models se'ls afegeix 30 mm de blindatge soldat o reblada a la part frontal de la torre. Modificacions per a combat hivernal.
Ausf. H (1943-1944): 3.774 de construts. Equipats amb el can KwK 40 L/48 de 75 mm El blindatge frontal (80 mm) es realitza ara d'una sola pea. L'antena de la rdio es desplaa a la part posterior del casc. Es millora la tracci en gel i neu amb l'afegit d'una pea extra a les cadenes.
Ausf. J (1944-1945): 1.758 de construts. El motor de la torre s reemplaat per un dipsit de combustible addicional. Les ltimes versions tenen un tub d'escapament simplificat i usen 3 rodets de retorn en lloc de 4. Versions darreres substitueixen els faldons slids per altres de filferro creuat per estalviar materials estratgics i reduir pes.
Tauchpanzer (1940): 42 de convertits. Un Panzer IV Ausf. D adaptat per ser submergible amb vista a participar en la -mai no realitzada- Operaci Lle Mar (invasi de la Gran Bretanya). Totes les obertures van ser segellades, la cpula de comandant, el mantelete del can|gorja i les metralladores van anar cobertes amb goma de segellament. L'aire se subministrava a travs d'un conducte de 18 m que arribava fins una boia. La profunditat mxima era de 15 metres i la velocitat mxima segura de 5 km/h Alguns van ser usats pel 18 Regiment Panzer en l'encreuament del riu Bug durant la Operaci Barbarroja.
Panzerbefehlswagen IV (PzBefWg. IV): 97 de convertits. Un Ausf. H convertit en vehicle de comandament amb una segona rdio.
Panzerbeobachtungwagen IV (PzBeogWg. IV): 96 de convertits. Panzer IV, principalment del model J, convertit en vehicle per a oficials d'observaci avanada d'artilleria autopropulsada. Tenia un periscopi addicional a la part esquerra de la cpula del comandant i radis addicionals.

 Dissenys basats en el xasss .
Mbelwagen: amb una superestructura oberta armat amb un Flak (can antiaeri) de 37 mm;
Wirbelwind: torreta oberta rotatria amb un Flak qudruple de 20 mm;
Ostwind: torreta oberta rotatria amb un Flak de 37 mm;
Kugelblitz: torreta esfrica amb un parell de Flak de 30 mm;
Brummbr: armat amb un can SiG-33 de 150 mm;
Jagdpanzer IV: caacarros armat amb un can L/48 i posteriorment un L/70.
StuG IV: Panzer IV amb la superestructura del StuG III.
10.5 cm K18 auf Panzer Selbstfahrlafette IVa: can d'assalt/caacarros. Dos prototips es van construir per ser utilitzats al front oriental.
10.5 cm leFH18/1 (Sf) auf Geschtzwagen IVb (SdKfz 165/1): Obs autopropulsat de 105 mm. Es va construir vuit prototips per Krupp el novembre de 1942 i van ser enviats per a proves al capdavant oriental.
10.5 cm leFH18/1 L/28 auf Waffentrger GW IVb (Heuschrecke): Obs autopropulsat de 105 mm. Tres prototips el 1943.
Brckenlegepanzer IV / Brckenleger IV: Llanaponts basats en el Panzer IV Ausf C i SR. Es van construir 20 unitats, per el disseny va ser cancellat el 1941.
Infanterie Sturmsteg: xasss del Panzer IV amb una escala telescpica. Es van crear dues unitats.
Munitionspanzerwagen IV: transport de munici.
Munitionsschlepper fr Karlgert: transport per a la munici de Mrser Karl, un morter de 600 mm.
Bergepanzer: vehicle de recuperaci. Se'n van construir 36 el 1944.
Land-Wasser Schlepper / Panzerfhre: tractor amfibi.
Geschtzwagen III/IV: un xasss allargat basat en components del Panzer III i IV, que va ser utilitzat per al caacarros Nashorn, el Hummel de 150 mm i l'obs autopropulsat Leichte PzH18/40/2 auf Geschtzwagen III/IV (Sf);

 Bibliografia .
Bryan Perrett, Jim Laurier - Panzerkampfwagen IV Medium Tank 1936 45, 1999 Osprey Publishing (New Vanguard 28).

 Enllaos externs .

 En angls .
Germany's Panzerkampfwagen IV, SdKfz 161. World War II Vehicles;
Panzerkampfwagen IV. Achtung Panzer!;
Panzerkampfwagen IV "Begleitswagen";

 En castell .
PANZERKAMPFWAGEN IV  (Sd.Kfz.161);


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332509" title="Llista de satllits astronmics" nonfiltered="4519" processed="4502" dbindex="129650">
Eus aqu la llista de satllits astronmics ordenats per temps:

 Satllits astronmics del passat .

Aquest s un recull no exhaustiu dels satllits artificials dedicats a la recerca en astronomia que actualment ja no estan en funcionament.



 Satllits astronmics del present .
Aquest s un recull no exhaustiu dels satllits artificials dedicats a la recerca en astronomia i que continuen vigents en el present.




 Satllits astronmics del futur .

Aquest s un recull no exhaustiu dels satllits artificials dedicats a la recerca en astronomia que estn sent preparats pel seu s en el futur.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332510" title="Museu Txtil i d'Indumentria" nonfiltered="4520" processed="4503" dbindex="129651">
El Museu Txtil i d'Indumentria forma part del Disseny Hub Barcelona (DHUB), un nou centre de l Institut de Cultura de Barcelona dedicat a promoure el coneixement, la comprensi i el bon s del mn del disseny, que t dues seus: el Palau Marqus de Lli (carrer Montcada, 12) i el Palau de Pedralbes (Diagonal, 686). 

El fons patrimonial del Museu es composa d'objectes relacionats amb l'ornamentaci del cos hum: vestits, joies, complements i accessoris, i tamb d'una rica collecci txtil, des dels teixits coptes fins als txtils industrials. Destaquen les colleccions de puntes, brodats, indumentria litrgica i tapissos.

Manuel Rocamora i Vidal va oferir la seva collecci a la ciutat de Barcelona amb la condici que s'exposs en el Palau del Marqus de Lli del carrer de Montcada, o b en un altre de la mateixa categoria i caracterstiques . L'Ajuntament va acceptar l'oferiment el juny de 1969. El museu es va inaugurar el 30 d'octubre de 1969. Inicialment es deia Museu d'Indumentria-Collecci Rocamora.  El 1982 se l va nomenar Museu Txtil i de la Indumentria de Barcelona.

Actualitat.
El Museu Txtil i d Indumentria presenta la seva exposici permanent El Cos Vestit en el Palau Reial de Pedralbes, a partir del 4 de desembre de 2008, que explica com el vestit modifica el cos al llarg de cinc segles des del segle XVI al segle XX. s una relectura de la collecci del Museu, amb 100 vestits originals.

Notes.


Enllaos externs.
Pgina del museu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332511" title="" nonfiltered="4521" processed="4504" dbindex="129652">


"" o "" ( ), s un carcter que representa tant una lletra de diversos alfabets, com una lletra A amb umlaut

 En alemany .

En l'alfabet alemany, representa una A amb umlaut, s una lletra separada i pronunciada com . En els diftongs, la  es pronuncia com una e.

 En idiomes escandinaus .

En suec, la  sorgeix de l'A amb umlaut de l'alemany. No s considerada simplement una modificaci de l'A, sin una lletra independent, i s'ubica desprs de la Z i la , per abans de . s pronunciada com  quan precedeix la r, o com una  . Quan un teclat no pot produir la lletra,  pot escriure's com "ae".

En els idiomes islands, dans i noruec, la lletra  s usada com la  de l'idioma suec.

 En altres idiomes .

La lletra  apareix en els idiomes fins, estoni i eslovac.

En fins es pronuncia sempre com  i en estoni es pronuncia tamb com en fins, encara que de vegades es pronuncia com a . No passa com amb l'A amb umlaut de l'alemany, aquesta  no pot escriure's com "ae".

En fins, el seu nom s , no "A amb dos punts", des que  representa un fonema no emparentat amb A. El seu ordre en l'alfabet s com en l'alfabet suec. La  no pot escriure's com a ja que causa diferncies entre el significat de les paraules.

En l'eslovac, la  es pronuncia com (o de forma arcaica com ). El signe diacrtic s anomenat dve bodky ("dos punts"), i el nom de la lletra s a s dvomi bodkami (" a amb dos punts") .

 Tipografia .

Histricament l'A amb diresi era escrita com una amb dos punts a sobre, mentre que l'A amb umlaut es va desenvolupar a partir d'una A amb una petita E a sobre. Aquesta E amb el temps es va convertir en dos punts.

En la tipografia moderna, no hi havia espai suficient a les mquines d'escriure i desprs per als teclats de computadora per a l'a amb diresi i l'a amb umlaut. Ja que semblaven gaireb idntics els dos carcters es van combinar, cosa que tamb va ser realitzat en la codificaci de carcters dels ordinadors com ISO 8859-1. Com a conseqncia d'aix no hi havia manera de diferenciar entre els carcters diferents. Si b Unicode, proporciona una soluci, aix gaireb mai no s'utilitza.

En els idiomes trtar i zeri,  s usada per representar l'en situacions que aquest caracter no estigui disponible. En el turkmeno s'usa oficialment la  en lloc del schwa.

 Vegeu tamb .

 ;
 ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332512" title="" nonfiltered="4522" processed="4505" dbindex="129653">
Ash s la lletra "", "", de l'Alfabet llat. s format com la lligadura de les lletres a i e. En alguns llocs tals com els Estats Units, tals deleteris poden ser considerats arcaics i reemplaats per encyclopedia, nebulae, i atheneum, respectivament. Al Regne Unit, els esmentats deleteris sn ms comuns, portant a l'Oxford English Dictionary a usar la lligadura en les seves entrades principals, amb altres deleteris llistats sol com a alternatius. Tamb, al Regne Unit, ae s usat en lloc de , aix que encyclopaedia s correcte. Donada la llarga histria de tals deleteris, de vegades sn usats per invocar arcaisme o en cites literals de fonts histriques, per a paraules tals com la ja encyclopdia anteriorment nomenada o dmon. Tamb pertany a diversos alfabets moderns. s com veure-la traduda, no obstant aix incorrecta, com "ae", majorment per usuaris de computadores que sn incapaces de traduir-la prpiament a causa de limitacions tecnolgiques o b no estant assabentats de com fer-ho; un exemple recent s la traducci de la srie/pellcula de televisi de ttol on Flux, que sovint apareix en els mitjans i en altres costats (com Wikipedia) com "Aeon Flux".

En angls antic, la lligadura a-e era usada per denotar un so intermedi entre els d'a i e (IPA ). La lletra va ser heretada del llat, per el seu nom ash (en angls antic sc, significa "freixe" ("ash tree") ) ve de la corresponent runa en el futhorc anglosax, relacionada amb la runa de les Futhark majors, ss.

L'idioma osset incloa la lletra  quan era escrit usant l'escriptura llatina (1923-38). Des de llavors, l'osset ha usat un alfabet cirllic amb una lletra que es veu idntica ( i ).

A llenges escandinaves, tals com el noruec, dans i islands, s'utilitza freqentment per representar sons vocals que hi ha en els esmentats idiomes. La lletra  pot al seu torn escriure's AE indistintament en aquests idiomes.

  .

Pseudnim de l'escriptor irlands George William Russell.

 Vegeu tamb .

 ;
 ;
 ;

 Referncies .

 Robert Bringhurst (2002). The Elements of Typographic Style, pgina 271. Vancouver, Hartley & Marks. ISBN 0-88179-205-5;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332513" title="George William Russell" nonfiltered="4523" processed="4506" dbindex="129654">

George William Russell (Lurgan 10 d'abril del 1867 - 17 de juliol del 1935) fou escriptor, poeta i pintor irlands, conegut a ms pel seu pseudnimo .

Va nixer el 1867 a Lurgan, Irlanda del Nord. Va ser un dels fundadors de l'Abbey Theatre. El tema de la seva obra pressuposa una incitaci a la lluita per la independncia irlandesa. Va cursar estudis a Dubln i va ser autor d'assaigs, poemes i relats com Collected Poems (1913) i The House of Titans and Other Poems (1934). Mor el 1935.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332514" title="" nonfiltered="4524" processed="4507" dbindex="129655">
"", o "", s un carcter que representa tant una lletra de diversos alfabets llatins, com una lletra U amb umlaut o diresi.

 Lletra  .

La lletra  est present en els alfabets hongars, careli, turc, estoni, zeri, turkmen i trtar, on representa una vocal tancada anterior arrodonida (/y/). s una lletra diferent, que no es considera una modificaci de la /o/ o de la /i/. s diferent del dgraf "UE".

Aquesta mateixa lletra apareix en la romanitzaci del xins, pinyin, Wade-Giles, on representa el mateix so (/y/) e.g.   (jade) o   (rain). El Pinyin usa , noms quan una ambigitat podria sorgir una similitud amb paraules romanitzades que continguin O, mentre que a Wade-Giles usa  en totes les situacions.

 U amb umulat .

D'una manera similar, la O amb umlaut apareix en l'alfabet alemany. Representa el so d'una vocal tancada anterior arrodonida /y/. En idiomes que han adoptat noms o ortografies alemanyes, com el suec, la lletra tamb apareix. En el suec, aquesta lletra s anomenada tyskt i que significa y alemanya.

En altres idiomes que no tenen aquesta lletra com una lletra comuna del seu alfabet, la  s reemplaada pel dgraf UE. Els softwares d'OCR pot veure aquesta lletra com ii.

 U amb diresi .

Alguns idiomes usen diresi sobre la lletra U per mostrar que lletra s pronunciada com ha de ser, construint diftongs.

En el portugus brasiler, les combinacions "gue" and "gui" sn pronunciades ,  (la " o " silente s usada per mantenir el so de la ), per "ge" i "gi", signifiquen , : com en pingim (ping), agentar (aguantar); "" tamb apareix en la sllaba "qe": conseqncia (conseqncia), i en "qi" com en qinqnio (quinquenni).

En idioma catal, s usat el diresi de la mateixa manera: pingins , qesti. En l'espanyol, s'usa per distingir les sllabes gue i gui de ge i gi com en antiguitat i agita. En francs, apareix la diresi sobre la o en alguns noms com en Capernam o a Emmas.

 Tipografia .

Histricament la lletra  i U amb diresi eren escrites amb dos punts a sobre de la lletra. La O amb umlaut era escrita com una O amb una petita i a sobre, que va anar degenerant a dues barres verticals. Aquestes barres es van convertir desprs en punts.

En la tipografia moderna no hi havia suficient espai a les mquines d'escriure i posteriorment als teclats de les computadors per representar una  i una O amb barres. Ja que semblaven gaireb idntics els dos carcters es van combinar, que tamb va ser realitzat en la codificaci de carcters dels ordinadors com ISO 8859-1. Com a conseqncia d'aix no hi havia manera de diferenciar entre els carcters diferents. Si b Unicode, tericament, proporciona una soluci, aix gaireb mai no s'utilitza.

A Windows, un pot pressionar la tecla Alt, mentre es prem 0220 o 154 per obtenir una . Per obtenir la  en minscula se'n pressiona alt ms 0252 per obtenir la .

A Mac OS, un pot pressionar Alt mentre prems la O per obtenir aquesta lletra.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332516" title="Alfabet suec" nonfiltered="4525" processed="4508" dbindex="129656">
L'alfabet suec s una variant de l'alfabet llat. Consta de 29 lletres, de les quals tres (,  i ) sn caracterstiques d'aquesta llengua. Les vocals sueques sn a, i, i, o, o, i, ,  i .

Cont les 26 lletres de l'alfabet llat. El dgraf ll s considerat la suma de dues lletres (l+l).

L'alfabet suec s el segent:

Aa, Bb, Cc, Dd, Ee, Ff, Gg, Hh, Ii, Jj, Kk, Ll, Mm, Nn, Oo, Pp, Qq, Rr, Ss, Tt, Uu, Vv, Ww, Xx, Yy, Zz, , , 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332517" title="" nonfiltered="4526" processed="4509" dbindex="129657">
"" (minscula "") s una vocal i una lletra usada en llat medieval i modern, i en l'alfabet francs modern. L'origen de la lletra s una lligadura d'O i E. En angls carcter s anomenat de vegades eel, pronunciat /e l/).

La combinaci descriu un diftong, AFI , que tenia un valor similar a l'espanyol OI. S'usava en prstecs del grec, paraules que contenien el diftong . El costum clssic i la moderna s escriure ambdues lletres separades, per la lligadura es va usar en poca medieval i a comenaments de l'era moderna, en part perqu  havia estat reduda a una vocal afluixa simple (IPA: ) en l'ltima poca del llat.

En alemany,  (O amb Umlaut) s l'equivalent. En dans, feros i noruec la lletra equivalent s . No s intercanviable per  en suec, finlands, islands, estoni, hongars i turc, ja que la  no representa O amb Umlaut a aquestes llenges.

En llat clssic representava un so similar al diftong espanyol oi (); emper el llat vulgar va reemplaar aquest so pel d'una i afluixa (). Per aquesta ra, les paraules llatines que posseeixen  i que han arribat al catal s'escriuen amb E, V.G. foederal es converteix en "federal" i foetus en "fetus".

En el francs, l's de  no s qesti d'esttica, sin de lingstica:  i les vocals separades  no es llegeixen de la mateixa manera (coelacanthe  ~ coefficient ). Notem que si el dgraf francs oeu es pronuncia  o , els sent de les paraules provinents del grec s'haurien de sentir com  (oedme com dme, oesophage com sophage, oecumnique com cumnique, dipe com dipe); l's actual prefereix algunes vegades la pronunciaci , per no en tots els casos (foetus, coelacanthe).

El smbol "" tamb s'usa en l'Alfabet fontic internacional per a la vocal anterior semioberta labialitzada. La majscula petita correspon a un so diferent, la vocal anterior oberta labialitzada.

Els codis Unicode sn respectivament  338 (152 en hexadecimal) i  339 (153 en hexadecimal). A HTML el codi &OElig; i &oelig;; tamb pot ser usat.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332520" title="Ili Nikolievitx Ulinov" nonfiltered="4527" processed="4510" dbindex="129658">
Ili Nikolievitx Ulinov, en rus                         (1831- Simbirsk, 1886), fou un intellectual i pedagog rus, defensor de la igualtat de drets educatius, amb independncia del sexe, la nacionalitat i l'estatus social. Inspector de les escoles pbliques al districte de Simbirsk (1869) i, des de 1874 fins a la seva mort, director de la inspecci del districte, va facilitar l establiment d escoles nacionals per als txuvaixos, mordovians i ttars.

Va ser pare d'Aleksandr Ilitx Ulinov i Vladmir Ilitx Lenin. 

En honor seu, la ciutat de Simbirsk s'anomena Ulinovsk des de 1924.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332522" title="Joseph Smith (fill)" nonfiltered="4528" processed="4511" dbindex="129659">

Joseph Smith, Jr o en catal, Joseph Smith, fill (23 de desembre de 1805   27 de juny de 1844), va ser un lder religis nord-americ, conegut per proclamar-se com el primer profeta vidente i revelador de l'ltima dispensacin i per ser el fundador del moviment d'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies en Palmyra, Nova York, Estats Units en 1830.

Jos Smith va liderar un moviment denominat Restauracionisme tamb conegut com Mormonisme. Smith s considerat pels seus seguidors com profeta, vidente i revelador, i ho situen al mateix nivell que Moiss, Isaas i altres profetes bblics. Les seves suposades revelacions afirmen la necessitat de restaurar l'esglsia cristiana original, habiendose aquesta perdut poc desprs de mort dels 12 apstols a causa del que el cridava la gran apostasa. Encara que els primers ensenyaments restauracionistas cristianes de Smith eren similars en moltes formes a altres moviments del seu temps, Smith va ser, i continua sent, una figura controvertida, malgrat augmentar sostenidamente la quantitat de fidels al seu culte.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332523" title="Agns Visconti" nonfiltered="4529" processed="4512" dbindex="129660">
Agns Visconti (en itali: Agnese Visconti) ( Mil, Senyoriu de Mil 1362 - Mntua, Senyoriu de Mntua 1391 ) fou una princesa de Mil de la famlia Visconti que va esdevenir senyora consort de Mntua.

Orgens familiars.
Va nixer vers el 1362 a la cuitat de Mil sent la filla de Bernab Visconti i Beatriu della Scala. Fou nta per lnia paterna d'Esteve Visconti i Valentina Doria, i per l nia materna de Mastino II della Scala i Taddea de Carrara. 

Fou germana, entre d'altres, de Taddea Visconti, casada amb Esteve III de Baviera; Viridis Visconti, casada amb Leopold III d'Habsburg; Marc Visconti; Caterina Visconti, casada amb el seu cos Joan Gales Visconti; Velentina Visconti, casada amb Pere II de Lusignan; i Anglsia Visconti, casada amb Joan II de Lusignan.

Npcies i descendents.
El 1375 es concret el matrimoni entre Agns i Francesc I Gonzaga, rebent Agns de dot les ciutats de Parma, Cremona, Brscia i Brgam. El matrimoni es realitz el 1380 i d'aquesta uni nasqu una filla:
Alda Gonzaga (?-1405), casada el 1405 amb Francesco II Novello da Carrara;

Mort.
Agns fou acusada d'adulteri per part del seu marit i fou condemnada a mort i decapitada juntament amb el seu amant Antonio da Scandiano el febrer de 1391. No es t constncia certa que aquesta acussaci fos certa i molts historiadors apuntent a raons poltiques la mort d'Agns, ja que Llus II Gonzaga es cas dos anys desprs de la mort d'aquesta amb Margarida Malatesta, estrenyent aix la seva aliana amb Rimini contra els Visconti.

Referncies.


Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/italy/visconti2.html;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332524" title="Ivan Ikovlev" nonfiltered="4530" processed="4513" dbindex="129661">

Ivan Ikovlevitx Ikovlev, en txuvaix                        (1848-1930). Lingista i pedagog txuvaix, collaborador de Nikolai Ilminski. El 1868, amb l'ajuda d'Ili Ulinov, fund a Simbirsk la primera escola txuvaixa, de qu fou el primer director, i que va esdevenir l embri d una xarxa que va impulsar en els segents anys i que el 1905 comptava amb dotze escoles. El 1877 fund l'Escola Central de Mestres Txuvaixos, i el 1890 el Centre Cultural Txuvaix. Parallelament, el 1871 propos una ortografia per al txuvaix, emprant l alfabet cirllic i amb una base fonolgica, la qual va ser la forma utilitzada fins al 1933.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332525" title="Pndola anticonceptiva" nonfiltered="4531" processed="4514" dbindex="129662">

Els contraceptius orals, ms mpliament coneguts com a pndola anticonceptiva o, simplement, la pndola, sn hormones subministrades per via oral que persegueixen alterar el cicle menstrual per impedir l'ovulaci i per tant la fecundaci de l'vul. Els contraceptius orals sn compostos qumics que inhibeixen la fertilitat i tots actuen sobre el sistema hormonal. Els contraceptius orals han estat al mercat des de 1960 i gaudeixen de gran popularitat. Milions de dones els usen a tot el mn, per el predomini de l's varia: un quart de dones en edat frtil al Regne Unit el prenen, per noms un 1% al Jap. Els contraceptius orals masculins segueixen en matria de desenvolupament en el 2080ktm.

La pndola ha de ser receptada sempre per un metge, t efectes secundaris i no totes les dones tenen les caracterstiques necessries per prendre-la. Solen anar en pastilles de 28 pndoles, de les quals 21 contenen dosi d'hormones i les altres 7 sn placebo. L'endem d'acabar una pastilla se n'ha de comenar una de nova.

 Eficcia .

La pndola t un 99% d'efectivitat si pren tots els dies. En cas d'oblit, aquesta efectivitat es redueix considerablement.

 s .

Perqu l'efecte de la pndola sigui immediat, ha de comenar a ingerir-se el primer dia de la menstruaci o els sis dies desprs d'un avortament. Comenar en qualsevol altre moment significa que la pndola no ser efectiva fins desprs d'un mes.

 Efectes secundaris .

Algunes dones experimenten canvis en els patrons de sagnia (sagnia ms lleu, irregular, absncia de menstruaci...), cefalees, mareigs, nusees, dolor a les mames, canvis de pes, canvis d'humor.

 Avantatges .

 Encara que necessita recepta mdica, es pot deixar de prendre en qualsevol moment sense necessitat d'acudir a un metge;
 No influeix en les relacions sexuals;
 Ajuda a prevenir el cncer del revestiment de l'ter o el d'ovari;
 Redueix els problemes de sagnia menstrual;
 Redueix l'acne;

 Inconvenients .

 Ha de ser receptada per un metge;
 T efectes secundaris;
 No protegeix contra malalties de transmissi sexual;
 Han de ser presos tots els dies, el seu oblit redueix considerablement la seva eficcia;

 Enllaos externs .

 Criteris mdics d'elegibilitat del mtode anticonceptiu;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332527" title="Margarida Malatesta" nonfiltered="4532" processed="4515" dbindex="129663">

Margarida Malatesta (en itali: Margherita Malatesti) ( 1370 - Mntua, Senyoriu de Mntua 1399 ) fou una princesa de la Dinastia Malatesta que va esdevenir senyora consort de Mntua.

Orgens familiars.
Va nixer el 1370 sent filla de Galeotto I Malatesta i Elisabet di Varano, sent nta per lnia paterna de Pandolf I Malatesta.

Npcies i descendents.
Es cas el 1393 amb Francesc I Gonzaga, vidu d'Agns Visconti, la qual havia estat condemnada a mort per adulteri. Del seu matrimoni amb Francesc tingueren:
Joan Francesc I Gonzaga (1395-1444), senyor i marqus de Mntua;
Susanna  Gonzaga (morta jove);

Margarida Malatesta mor el 28 de febrer de 1399 a la ciutat de Mntua. 

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/gonzaga/gonzaga2.html;
  http://www.geneall.net/I/per_page.php?id=52956;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332528" title="Palau dels Cervell" nonfiltered="4533" processed="4516" dbindex="129664">

El Palau dels Cervell o la Casa dels Giudice s un palau situat al carrer de Montcada que es va construir bsicament durant el segle XVI, aprofitant parts d'una construcci anterior del segle XV. Fou la residncia de la noble famlia dels Cervell fins al segle XVIII, quan va passar a ser residncia dels Giudice, una important nissaga de comerciants genovesos. Des de 1974 allotja la galeria d'art Maeght.

L'edifici envolta un magnfic pati interior des del que puja una escala coberta, amb arcs rampants. s en aquesta part de la casa on es troben ms elements del segle anterior, columnes, capitells o motllures, de tipus renaixentista.

La faana s gtica i feta amb carreus de pedra perfectament escairada. El portal s adovellat. Les antigues finestres coronelles van ser substitudes, al segle XVII, pels actuals balcons, les obertures dels quals es perfilen amb guardapols motllurats. Al damunt hi ha una galeria de solana, sota la qual brollen quatre grgoles llises per on s'aboca l'aigua de la teulada.

Enllaos externs.

Informaci a poblesdecatalunya.cat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332531" title="Museu Txtil" nonfiltered="4534" processed="4517" dbindex="129665">

 El Centre de Documentaci i Museu Txtil de Terrassa.
 El Museu de l'Estampaci Txtil de Premi de Mar.
 El Museu Txtil i d'Indumentria de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332535" title="Nikolai Ivnovitx Ilminski" nonfiltered="4535" processed="4518" dbindex="129666">
Nikolai Ivnovitx Ilminski, en rus                             (1822-1892). Lingista i pedagog rus, professor de llenges orientals a la universitat de Kazan. Propos grafies per al ttar, txuvaix, mordovi, mari, udmurt, iacut i d altres sobre la base de l alfabet cirllic. Tradu la Bblia al ttar i organitz activitats missioneres cristianes entre les minories nacionals del Volga mitj i Sibria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332542" title="Joan Francesc I Gonzaga" nonfiltered="4536" processed="4519" dbindex="129667">

Joan Francesc I Gonzaga o Joan Francesc I de Mntua (en itali: Gianfrancesco I Gonzaga) ( Mntua, Senyoriu de Mntua 1395 - d., Marquesat de Mntua 1444 ) fou un condottiero itali que va esdevenir senyor de Mntua entre 1407 i 1433. Aquest ltim any aconsegu elevar el seu ttol a Marqus, crrec que va mantenir fins la seva mort.

Orgens familiars.
Va nixer el 1395 a la ciutat de Mntua sent el fill mascle primognit de Francesc I Gonzaga i Margarida Malatesta. Fou nt per lni peterna de Llus II Gonzaga i Alda d'Este, i per lnia materna de Galeotto I Malatesta i Elisabetta da Varano. 

Npcies i descendents.
Es cas el 1409 amb Paola Malatesta, filla de Malatesta Malatesta i cosina seva. D'aquesta uni nasqueren:
Llus III Gonzaga (1414-1478), marqus de Mntua;
Carles Gonzaga (?-1450);
Alexandre Gonzaga (?);
Gianlucido Gonzaga (1421-1448);
Margarida Gonzaga (?-1439), casada el 1435 amb Lionel d'Este;
Ceclia Gonzaga (?-1451), religiosa;

Ascens al poder.
Senyor de Mntua.
A la mort del seu pare, ocorreguda el 8 de mar de 1407, fou nomenat senyor de Mntua, sent reconegut com a tal el 20 de mar del mateix any. Fins a l'assoliment de la majoria d'edat tingu la tutela de Carlo I Malatesta, tenint aix mateix la protecci de la Repblica de Vencia grcies a les estratgiques aliances establertes per Francesc I Gonzaga.

Joan Francesc amb la seva possici de condottieri va iniciar la tradici familiar de fer fortuna mitjanant la guerra, aix va lluitar sota la bandera veneciana i milanesa, si b noms ho en aquest ltim cas quan Mil fou aliada de Vencia. Aix mateix tamb va lluitar pels Estats Pontificis i els Malatesta el 1412 i 1417 respectivament, i fou Comandant en cap dels exrcits venecians des de 1432.

Marqus de Mntua.

El 1433, desprs de perseguir-lo durant molt temps, finalment va aconseguir el ttol de 1r Marqus de Mntua. Aquest ttol finalment legitimava i feia esdevenir oficialment hereditria la possessi de Mntua per a la famlia Gonzaga. Aquest ttol va costar a Joan Francesc el desembors de 12.000 florins. L'emperador Segimon I del Sacre Imperi Romanogermnic va acudir a Mntua al setembre de 1433 i al final d'una luxosa cerimnia va lliurar les insgnies de marqus al Gonzaga. En aquell mateix moment, Joan Francesc es va lligar encara ms a la poltica imperial, signant el comproms de casament del seu fill primognit (i futur marqus), Llus III Gonzaga amb Brbara de Brandenburg, neboda de l'emperador. 

Els ltims anys de la seva vida van ser, no obstant aix, poc felios, havent d'assistir a la fero rivalitat entre els seus fills Llus i Carles. Va abandonar la tradicional aliana amb Vencia i va entrar al servei dels Visconti de Mil, comenant una guerra fracassada contra Vencia que va fer que perds gran part dels territoris laboriosament conquistats per Mntua. El tractat de pau subsegent, signat l'any 1441, li va costar fins i tot una sanci de 4.000 ducats d'or. 

Desprs d'aquests fracassos, va morir el 24 de setembre de 1444 a la ciutat de Mntua. 

Durant el seu regnat, el fams humanista Vittorino da Feltre va ser cridat a Mntua, aix com nombrosos artistes com Pisanello (al que es va encarregar pintar frescos en una sala del Palau Ducal de Mntua) i altres, comenant el rol tradicional de la ciutat com una capital del Renaixement itali. Aix mateix tamb va fundar el primer taller a la pennsula italiana per a la manufactura de tapissos. 

Bibliografia.
 Giuseppe Coniglio. I Gonzaga. Varese, Dall'Oglio, 1967.
 Lorenzo Bignotti. La Zecca di Mantova e Casale (Gonzaga). Mantua, Grigoli, 1984;

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/gonzaga/gonzaga2.html;
  Gianfrancesco. Primo marchese di Mantova;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332547" title="Temporada 2008-2009 del Nstic" nonfiltered="4537" processed="4520" dbindex="129668">
Plantilla.

Aquesta s la plantilla del Gimnstic de Tarragona per a la temporada 2008-2009 a la Segona Divisi de la lliga espanyola de futbol.































Entrenador:  Csar Ferrando Jimnez;
Segon entrenador:  Quique Latasa;
Entrenador de porters: ngel Lozano;
Preparador fsic:  Patricio Prez;
Director general:  Antoni Pinilla;
Secretari tcnic:  Alfons Muoz;
Adjunt secretaria tcnica:  Jess Mara Serrano Eugui;


Fitxatges.
Els fitxatges d'aquesta temporada han estat:

 Felip Ortiz, de l'Orihuela Club de Ftbol;
 Xabi Pascual del Barakaldo Club de Ftbol;
 lex Cruz del Racing Club Portuense;
 Cherfa del Toulouse Football Club;
 Lolo Yedra del filial del Sevilla Ftbol Club;
 Maxi Caire del Club Almagro;
 David Bauz de l'Albacete Balompi;
 Jordi Alb del filial del Valncia CF;
 Pablo Redondo del Getafe CF;
 Serge N'gal de la U.D. Leiria;
 Mario Gibanel del Granada 74;
 Vctor Casadess del RCD Mallorca;
 Jos Izquierdo de l'Osasuna;
 Aimar Sagastibelza de la Pobla de Mafumet (filial del Nstic);

 Chechu fou fitxat del Girona FC per retorn a aquest equip just abans de tancar-se el perode de fitxatges.

Baixes.
Les baixes han estat:

 David Garca al Cdiz CF;
 Abel Buades a l'Alacant CF;
 scar Lpez retorna al Betis;
 Adrin Gonzlez al Getafe CF;
 Miku retorna al Valncia CF;
 Francisco Jos Maldonado al Sporting de Gijn;
 Roberto Jimnez retorna a l'Atltico de Madrid;
 David Snchez al Politehnica Timisoara;
 Fede Bessone retorna al RCD Espanyol;
 Abraham al FC Basel;
 scar Rubio a l'Elx CF;
 Rabiu retorna a l'Udinese;
 Calle al Xerez;
 Gorka de Carlos al Sant Andreu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332550" title="Pesoz" nonfiltered="4538" processed="4521" dbindex="129669">

Pesoz s un concejo i una parrquia de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Illano, al sud amb Grandas de Salime, a l'est amb Allande i a l'oest amb San Martn de Oscos.

 Geografia .
El seu relleu es correspon amb el general de la comarca, s a dir, abundncia de la pissarra en la seva forma primria. El tipus s la Grauwacka, roca sedimentria d'antiga formaci, quars i feldspat amb associacions residuals d'altres roques. La varietat de Grauwacka es combina amb totes les varietats de la pissarra comuna. El color de la Grauwacka sol ser marr, gris amb algunes lnies verdes, blanques i vermelles i algunes pissarres gaireb negres. L'estructura d'aquestes pissarres varia molt, sent la ms usual la qual es trenca en fulles regulars que al seu torn serveix per a la construcci de teulades de cases i limitar finques, resultant aquest material accessible econmicament. La seva topografia s abrupta, per menys escabrosa que la del contorn geogrfic, amb altures inferiors als 800 metres, sent d'esment els Cordales de Leares i San Isidro, aix com la lloma de Sequeiros, al nord i nord-oest. 

La lloma de Pesoz recorre el terme municipal de nord a sud, limitant les elevacions meridionals amb el Cordal de Grandas. Quan la seva xarxa hidrogrfica s de destacar els rius Ageira i Navia, desembocant el primer en el segon. L'Ageria neix en el port de La Gola, travessant el concejo en orientaci sud-oest-nord-oest recollint al seu pas les aiges de l'afluent Ahio a Pesoz, per a passar per terres venes de San Martn de Oscos i Grandas de Salime, desembocat al riu Navia en les proximitats de Pelorde. El Navia serveix de lmit fronterer amb el concejo de Allande. 

Grcies al seu particular relleu la seva vegetaci est repleta de bedolls i roures en la mitja muntanya, i castany en el fons. La repoblaci de la meitat del segle passat, fora una reculada de les espcies autctones a favor d'unes altres com l'eucaliptus i el pi. Possex un microclima allat de les brises marines que pugen per les valls del baix Riu Navia, quedant com una srie de valls altes del Riu Ageira amb certes caracterstiques ambientals prpies, amb hiverns bastant freds amb forts gelades i estius clids. T un aire relativament sec, el que permet que hagi estat un dels concejos vitcoles d'Astries des d'antany. Actualment el principat d'Astries recupera la histria d'aquest vi com part de l'atractiu histric i turstic de la zona. En els ltims anys ha experimentat una important tendncia demogrfica decreixent, fins a quedar per sota dels 200 habitants en 2007. Des d'aquest mateix any s el concejo menys poblat d'Astries, desbancant d'aquest lloc al concejo de Yernes y Tameza.

 Capital . 
La capital del concejo i gaireb la aglutinadora de la totalitat de la poblaci s Pesoz (Pezos en bable). De terreny muntanyenc encara que de suau modulat i de cims lleugerament ondats. Amb greus problemes demogrfics en l'actualitat, la ramaderia s la font de vida de la majoria de la poblaci. Es troba establerta en les confluncies dels rius Ageria i Ahio, establint-se els caserius al voltant del palau de Ron. 

 Evoluci demogrfica . 
La poblaci concejil segueix les lnies traades per a tota la comarca rural occidental. De les 900 persones que havia al comenament del segle passat, s'ha arribat a les 256 al comenament d'aquest, sent destacable l'augment originat a mitjan segle per la construcci de l'Embassament de Grandas de Salime i que va augmentar la poblaci fins a lmits insospitats a dia d'avui, 2.154 habitants. A la prdua d'aquesta poblaci que estava assentada temporalment en el concejo, tamb se sumar desprs l'emigraci a Europa i al centre industrial del principat, provocant un descens de fins a un 60% entre 1950 i 1960, que porta com a conseqncia l'envelliment prematur de la poblaci, sent d'un 20% la quantitat d'habitants menor de 20 anys, presentant-se unes estructures demogrfiques bastant alterades. 

Aquest municipi uniparroquial, concentra a la majoria de la seva poblaci entorn de la seva capital, dispersant-se la resta en petits nuclis, molts d'ells prcticament deshabitats. Econmicament parlant, el motor que sustenta el concejo, s bsicament el sector primari, i ms concretament la ramaderia que genera el 80 % de l'ocupaci local. De rgim d'estabulaci hivernal, la producci t una orientaci mixta lctia i crnica, sent aquesta ltima la dominant, encara que per un estret marge. Respecte al sector secundari i de la construcci, poc o gens es pot dir de la seva influncia que aquest t en el concejo, en ocupar tan sol a un 2% de la poblaci, sent la construcci l'activitat que major nombre d'ocupacions crea. 

Finalment pel que fa al sector terciari dels serveis, aquest representa en el concejo un 18% de l'ocupaci, sent el petit comer i la branca de l'administraci les quals generen la gaireb totalitat de les ocupacions, sent desenvolupada aquesta activitat prcticament per sencera en la capital del concejo. 

 Histria . 
Es t constncia que el territori de Pesoz va estar ocupat des de temps remots, com ho demostren els castros de Santa Cruz i San Isidro, els quals ens mostraven el sistema que tenien per a defensar els assentaments i que no era altre que l'enfonsament de les fulles de pissarra. Se sap que aquests castros van comenar al neoltic, van seguir en l'edat del bronze per a tenir el seu apogeu en l'edat del ferro. 

Hi ha indicis que en l'poca de la romanitzaci existien la zona explotacions mineres, la qual cosa apareix toponmicament documentada a As Furadas i Braavella. No obstant aix, no s possible disposar de dades tant de l'poca visigoda com del perode de la monarquia asturiana. El primer document medieval del que es t constncia s el qual es refereix a la donaci feta per part d'Alfons VII de Castella al bisbe de Oviedo, d'uns territoris compresos entre els rius Eo i Navia i que es tenien com parteix integrant de Castropol, fet aquest que dna lloc a dubte, ja que en altra donaci efectuada per Ferran II, aquest ho associa a Grandas de Salime. 

Aquesta situaci d'estar sota jurisdicci episcopal es mant durant la baixa Edat Mitjana i principi de l'edat moderna, arribant a la seva fi en l'poca de la desamortitzaci realitzada per Felip II en 1580, el qual ven els terrenys a Alonso de Navia Bolao, provocant una resposta airada per part del poble, que no ho accepta i recorre la venda, no resolent-se la situaci fins a 1585, en el qual es dna la ra al poble. L'atorgant s Alonso del Camino sota els auspicis del representant reial Gutierre de Navia i Mon. A l'octubre d'aquest any s'aproven les primeres lleis i ordenances concejils i neix el concejo ja deslligat de la supervisi bisbal. No obstant aix, a l'hora d'anar a la junta general del Principat, ho faria sota auspicis de Castropol. Aquestes ordenances no van ser modificades fins a 1779 en les quals se li va anar concedint al poble molt ms protagonisme. Ja en temps ms propers, hem de comentar les conseqncies que va sofrir el concejo amb la guerra de la Independncia contra les tropes franceses, en la qual es van sofrir invasions a crrec del general Bonet i el general Michel Ney en 1809. De les guerres carlines destacar que Pesoz es converteix en lloc de passada de les partides de Casariego i Mndez. 

En el segle XX destacarem la incidncia que va tenir per al concejo la construcci de l'embassament de Grandas que va afectar positivament sobre la seva poblaci i que a l'acabar-se provoc un descens demogrfic, amb unes conseqncies econmiques i socials molt negatives per al concejo, del que s'espera pugui sortir dintre de molt poc temps, ja que el municipi conta amb recursos com per a poder afrontar el futur amb ms optimisme. 

Parrquies.
Pesoz (en asturi: Pezs);

Vegeu tamb.
Llista d'alcaldes de Pesoz

Enllaos externs.
Federaci Asturiana de Concejos;
Guia del Occidente. Pesoz;
Pgina del Concejo de Pesoz Dades, i fotos de diferents indrets;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332551" title="Rei d'Atenes" nonfiltered="4539" processed="4522" dbindex="129670">
Aquest s un llistat dels reis d'Atenes, que van governar la ciutat abans que s'introdus la figura de l'arcont. Molts d'ells sn figures mtiques d'historicitat no comprovada. Es presenten per ordre d'antiguitat:
Ogyges;
Acteu;
Ccrops;
Amficcon;
Erictoni;
Pandon I;
Erecteu;
Ccrops II;
Pandon II;
Egeu;
Teseu;
Menesteu (fill de Pteu);
Demofont;
Oxintes;
Apheidas;
Timoetes;
Melant (fill d'Andropomp);
Codros;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332553" title="Rafa Fonteriz" nonfiltered="4540" processed="4523" dbindex="129671">
Rafa Fonteriz (Valncia, 1961) s un dibuixant de cmics valenci.

Ha dibuixat sries de superherois per a Marvel a EUA (Nocturne) i per a tamb a Espanya per a Planeta (Iberia Inc.). Per al mercat europeu, ha realitzat els lbums Avatar, amb gui de J.M. Aguilera, i Efecto Domin.

Tamb ha treballat regularment la historieta porno. Durant els 90 va publicar en Kiss Comix la seva srie XXX-Women, protagonitzada per parodies pornogrfiques d'alguns dels superherois ms coneguts. A EUA la srie va ser publicada independentment i desprs reeditada en lbum per Fantagraphics. Actualment publica regularment a la revista Eros Comix, realitzant sries com Historias de sexo y estilo, El sueo de la razn o Cazadora de reliquias, aix com una continuaci de XXX-Women.

El seu dibuix s de factura clssica i acadmica.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332556" title="Atco Records" nonfiltered="4541" processed="4524" dbindex="129672">
Atco Records s una companyia discogrfica nord-americana subsidiria de Warner Bros. Records i que opera a travs de Rhino Entertainment.

 Histria .

Atco Records va ser fundada el 1955 per Herb Abramson, com un subsegell d'Atlantic Records, amb la intenci de cobrir aquells grups i artistes que Atlantic no podia contractar a causa del seu estil musical, ja que fins a 1968 Atlantic noms firmava amb grups i artistes que practicaven jazz, blues, soul i R&B. A ms, Atco s'encarregava de contractar tots els artistes no afroamericans. El nom d'Atco Records s simplement una abreviatura de ATlantic COrporation.

El 1964, Atco va editar el single "Ain't She Sweet" dels Beatles als Estats Units, que va arribar al lloc 19 de la llista del Billboard l'agost de 1964. Seguint l'estrebada, va publicar el disc Ain't She Sweet amb canons dels Beatles, Tony Sheridan i versions de canons de grups de la invasi britnica interpretats pels Swallows.

En la dcada de 1980, Atco va funcionar com a distribudora dels segells RSO Records, Rolling Stones Records, Volt Records i Ruthless Records.

L'ltim nmero un publicat per Atco Records va ser "If Wishes Came True" de Sweet Sensation el 1990. Un any desprs, Atlantic va fusionar Atco amb Eastwest Records, quedant com Atco/Eastwest Records. El 1993 es va eliminar "Atco", quedant simplement com Eastwest Records. Des de llavors, el logo d'Atco i el seu nom noms s'han vist en reedicions de material antic.

Tanmateix, l'any 2006 Atlantic va recuperar Atco unint-lo amb Rhino Entertainment, collocant com a mxim mandatari de la firma a Karen Ahmet, antiga directiva de Warner, i amb base a Los Angeles.

 Artistes d'Atco Records .

 Steve Arrington / Steve Arrington's Hall Of Fame;
 Grand Funk Railroad;
 The Beatles;
 Ginger Baker (Ginger Baker's Air Force);
 Bee Gees ;
 Mr. Acker Bilk;
 Blind Faith;
 Blue Magic;
 Buffalo Springfield;
 The Capitols;
 Change;
 Eric Clapton ;
 The Coasters;
 Arthur Conley;
 Cream;
 Bobby Darin;
 Spencer Davis Group;
 Dr. John;
 Dream Theater;
 Julie Driscoll, Brian Auger & The Trinity;
 Bent Fabric;
 Fatback;
 The Fireballs;
 Genesis ;
 R.B. Greaves;
 Tim Hardin;
 Donny Hathaway;
 Jorgen Ingmann;
 INXS;
 Scarlett Johansson;
 Iron Butterfly ;
 Deon Jackson;
 Ben E. King;
 King Curtis;
 Last Words;
 Loudness;
 Lulu;
 Pantera;
 Michel'le;
 Pat & The Satelites;
 The Persuaders;
 Ratt;
 Otis Redding;
 Bob Rivers;
 The Robins;
 The Rose Garden;
 Shadows Of Knight;
 Slave;
 Sonny & Cher;
 The System;
 Tangiers;
 Nino Tempo & April Stevens;
 Pete Townshend;
 The Troggs;
 Vandenburg;
 Vanilla Fudge;
 Dee Dee Warwick;
 Yes;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332557" title="Swan Records" nonfiltered="4542" processed="4525" dbindex="129673">
Swan Records era una discogrfica nord-americana fundada el 1957, en Philadelphia, Pennsylvania. Tenia una disquera subsidiria anomenada Lawn Records.

Swan va cridar l'atenci desprs que Brian Epstein llancs la can de The Beatles "She Loves You" i va tornar una batada vlida nmero un a Amrica el gener de 1964.

Swan tamb va obtenir els drets de la versi en alemany de "She Loves You", "Sie Liebt Dich" que va arribar al nmero 97 el 1964.

L'xit del single "She Loves You" va mantenir a Swan en les caminades mentre a altres petites disqueras els nevava a sobre per la invasi britnica, per finalment va tancar les seves portes el 1967.

Fora de "She Loves You", la batada vlida ms recordada de Swan va ser "Palisades Park" el 1962, escrita per Chuck Barris, i entonada per l'artista ms reeixit de la disquera, Freddy Cannon. Una altra batada vlida de Swan va ser un llanament de l'nica batada vlida dels Rockin' Rebels, la instrumental "Wild Weekend" (que de fet va ser escrita com un jingle de radi per a un DJ de Buffalo).

Swan era una associaci de Bernie Binnick i Tony Mammarella, amb una inversi financera de Dick Clark en ella. Quan els escndols payola en els 60's van trencar, Clark es va separar de tots els seus interessos externs per evitar un conflicte d'inters. La disquera va ser distribuda per Cameo-Parkway, que en aquell temps era la millor disquera per a msica de ball d'adolescents ("The Twist", "Limbe Rock" ("Dg.) The Bird", "Wah-Watusi", "Mashed Potato Time", "Gravy (For My Mashed Potatoes", "Hully Gully Baby", "Bristol Stomp", " (Dg. the) New Continental")

La primera batada vlida per a la disquera va ser "Click Clack" per Dickie Doo i els Don'ts, un enregistrament d'estudi produt per Gerry Granahan sota el pseudnim que era de fet el renom que Dick Clark li donava al seu petit fill, Dick Clark, Jr.

Els Three Degrees van tenir un impacte moderat amb un remake de "Close your eyes" dels Five Degrees, per els va ser millor a Roulette amb el seu remake de "Maybe" de Chantel i "When Will I See You Again" en la disquera Philadelphia Internacional Records de Kenny Gamble i Leon Huff.

L'etiqueta posa el missatge "No te surtis" per encoratjar els nens a seguir a l'escola.

 Artistes de Swan Records .

 The Beatles;
 Bona Vistes;
 Billy & Lillie;
 Freddy Cannon;
 Danny & The Juniors;
 Dicky Doo & The Don'ts;
 Three Degrees;
 Mark Valentino;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332561" title="Llus III Gonzaga" nonfiltered="4543" processed="4526" dbindex="129674">
 
Llus III Gonzaga o Llus III de Mntua (en itali: Ludovico III Gonzaga) ( Mntua, Senyoriu de Mntua 1412 - Goito, Marquesat de Mntua 1478 ) fou un condottiero que va esdevenir 2n marqus de Mntua des de 1444 fins el 1478.

Orgens familiars.
Va nixer el 5 de juny de 1412 a la ciutat de Mntua sent el fill primognit de Joan Francesc I Gonzaga i Paola Malatesta. Fou nt per lnia paterna de Francesc I Gonzaga i Margarida Malatesta, i per lnia materna de Malatesta Malatesta.

Npcies i descendents.
Es cas el 12 de novembre de 1437 a la catedral de Mntua amb Brbara de Brandenburg, filla de Joan de Brandenburg-Kulmbach i Brbara de Saxnia-Wittenberg, i neboda de Segimon I del Sacre Imperi Romanogermnic. D'aquesta uni nasqueren:
Frederic I Gonzaga (1441 1484), marqus de Mntua;
Francesc Gonzaga (1444-1483), cardenal;
Joan Francesc Gonzaga (1446-1496);
Rodolf Gonzaga (1451-1495);
Llus Gonzaga (1458-1511), bisbe;
Susanna Gonzaga (1447-1481), religiosa;
Dorotea Gonzaga (1449-1467), casada el 1466 amb Gales Maria Sforza;
Ceclia Gonzaga (1451-1472), religiosa;
Brbara Gonzaga (1455 1505), casada amb Eberard I de Wrttemberg;
Paula Gonzaga (1463-1497);

Ascens al poder.
A la mort del seu pare, ocorreguda el setembre de 1444, fou nomenat marqus de Mntua. Continu la tradici familiar, servint com a condottiero pels Visconti de Mil l'any 1446, si b l'any segent es pos al servei de la Repblica de Vencia i la Repblica de Florncia contra Mil.

El 1450 fou nomenat cap d'un exrcit d'Alfons el Magnnim a la Llombardia amb el propsit principal de conquerir territoris per a si mateix, per Francesc I Sforza el va convncer novament amb la promesa de les possessions de Lonato, Peschiera i Assola, antics territoris de Mntua que en aquells moments estaven sota control veneci. Vencia rpidament saquej Castiglione delle Stiviere i feu pos el germ de Llus, Carles Gonzaga, en contra d'ell. 

El 14 de juny de 1453 Llus III venc a les tropes de Carles a Goito, per les tropes venecianes sota la guia de Niccol Piccinino  van impedir qualsevol intent de reconquistar Assola. El Tractat de Lodi de 1454 va obligar a Llus a restituir tots els territoris conquistats i a renunciar definitivament a les tres ciutats, revent a canvi les terres del seu germ a la mort d'aquest sense fills legtims el 1478. 

El moment de mxim prestigi de Mntua va ser durant la realitzaci del Concili de Mntua, celebrat a la ciutat des del 27 de maig de 1459 fins el 19 de gener de 1460, convocat pel papa Pius II per a llanar una croada contra els otomans, que havien conquistat Constantinoble uns anys abans. El 1460 Llus va nomenar a Andrea Mantegna artista de la cort i va cridar a Mntua a arquitectes del calibre de Lucca Fancelli i Leon Battista Alberti. 

A partir de 1466 va estar ms o menys de manera constant al servei dels Sforza de Mil. 

Llus III va morir a Goito el 12 de juny de 1478, durant una epidmia de pesta, i fou sepultat posteriorment a la Catedral de Mntua. 

Enllaos externs.
  http://genealogy.euweb.cz/gonzaga/gonzaga2.html;
  Ludovico II. Secondo marchese di Mantova;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332563" title="Trofeu de la Cermica" nonfiltered="4544" processed="4527" dbindex="129675">
El Trofeu de la Cermica s un torneig futbolstic amists que es celebra des de l'any 2000 a la ciutat de Vila-real a la provncia de Castell, Espanya, durant la pretemporada i a mitjans-finals del mes d'agost poc abans de comenar el campionat nacional de futbol de la Lliga espanyola de futbol. El torneig l'organitza el club de la ciutat: el Vila-real CF.

Aquest trofeu prn el nom per la principal activitat industrial de la comarca i de la ciutat, la indstria de la cermica, de la que Vila-real s una de les principals ciutats productores d'aquest sector.

 Historial .

 Llistat de campions .

2000: Paris Saint Germain;
2001: Valncia CF;
2002: Vila-real CF;
2003: Vila-real CF;
2004: Levante UD;
2005: CA Pearol;
2006: AS Monaco;
2007: Vila-real CF;
2008: Udinese;

 Palmars .

 3 ttols:  Vila-real: 2002, 2003 i 2007.
 1 ttol:  Paris Saint Germain: 2000.
 1 ttol:  Valncia: 2001.
 1 ttol:  Llevant: 2004.
 1 ttol:  Pearol: 2005.
 1 ttol:  AS Monaco: 2006.
 1 ttol:  Udinese Calcio: 2008;

 Enllaos externs .
 Pgina de France Foot dedicada al Trofeu de la Cermica;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332565" title="Bisbat d'Espira" nonfiltered="4545" processed="4528" dbindex="129676">


El bisbat d'Espira va ser, fins a la seva secularitzaci el 1803, el reialme dels prnceps-bisbes d'Espira. Va arribar a agafar terrenys dels estats actuals de Baden-Wurtemberg, Rennia-Palatinat i fins i tot Frana.

Geografia.

El bisbat pertanyia al Cercle Electoral del Rin de Sacre Imperi Romanogermnic. Ocupava una rea d'uns 1540 km) a ambds costats del Rin. Aix inclou els pobles de Bruchsal, aix com Deidesheim, Herxheim, i Lauterburg. Pels voltants de l'any 1800 tenia aproximadament 55.000 habitants.

Histria.

Una dicesis d'Espra ja va comenar a existir, possiblement, entre el segle III i el IV. Va ser per primera vegada mencionat en un document el 614. Fins el 748 va pertnyer a  l'Arquebisbat de Trveris, i des de llavors fins a la dissoluci del Sacre Imperi, Espira va ser administrat per l'Arquebisbat de Magncia.

La histria del bisbat d'Espira comena a finals del segle VIII, quan el bisbe d'Espira va rebre els dominis d'Speyergau. Als segles X i XI, el bisbat va anar rebent terrenys adicionals, alguns com a regals de l'emperador Ot I. El 1030 es va comenar a construir la Catedral d'Espira, i el 1061 la catedral va ser beneda. Al 1086 l'emperador Enric IV li va donar al bisbat les parts que encara quedaven lliures d'Speyergau.

Des de 1111 els ciutadans de la ciutat d'Espira van comenar a perdre els lligams amb el bisbe com a governador, i el 1230 un alcalde va ser nomenat per primera vegada. El 1294 Espira va obtindre el ttol de Ciutat Lliure Imperial. El bisbe es va installar al palau de Udenheim el 1371. Als comenaments del segle XVIII el bisbe Philipp Christoph von Stern va ampliar el palau fent-lo la fortalesa de Philippsburg. Els prnceps-bisbes van regnar des d'all del 1371 fins el 1723. A continuaci la seu es va traslladar a Bruchsal.

Entre els anys 1681 i 1697, al final de la Guerra dels Nou Anys, part del bisbat del marge esquerre del Rin, va passar a ser administrat per Frana. Durant el 1801 i el 1802 els territoris restants d'aquesta banda del Rin van ser conquerits per les tropes revolucionries.  Les zones del banc esquerra del riu van passar al Marcgraviat de Baden.

D'aquesta manera, els poders del bisbe d'Espira van ser cancellats, aix com el bisbat, que es va secularitzar i va continuar amb el nom de Dicesis d'Espira.

Prnceps-Bisbes d'Espira.











Aqu hi ha una llista dels prnceps-bisbes d'Espira, totes les persones que posseen aquest crrec tenien el mxim poder eclesistic i executiu.



Referncies.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332568" title="Turballos" nonfiltered="4546" processed="4529" dbindex="129677">
Turballos es una pedania de Muro d'Alcoi, comarca del Comtat, amb 20 habitants.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332577" title="Trinquet (nutica)" nonfiltered="4547" processed="4530" dbindex="129678">
En  el trinquet s el pal situat ms a la proa, en els vaixells de ms d'un pal. 

Per extensi, tamb s'anomenen trinquet a la verga ms baixa del pal trinquet i a la vela envergada a la trinquet.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332578" title="Mahora (Albacete)" nonfiltered="4548" processed="4531" dbindex="129679">

Mahora s un municipi situat al nord de la provncia d'Albacete que es troba a 27 km de la capital de la provncia. En 2005 compte amb 1.379 habitants, segons dades del INE: 705 dones i 674 homes; sn 1.370 en 2006. Banyen el terreny els rius Xquer i Valdemembra ho que fa possible l'expansi del regadiu. 

En l'actualitat, el riu Valdemembra est sec. L'economia de Mahora est basada principalment en l'agricultura (cereals i la vinya).2.500 Ha de vinyes, que donen treball a nombrosos cellers, el producte dels quals es comercialitza sota la prestigiosa denominaci d'origen "La Manchuela". 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332581" title="Rodolphe Tpffer" nonfiltered="4549" processed="4532" dbindex="129680">
Rodolphe Tpffer (1799-1846) va ser un pedagog sus, pintor, caricaturista considerat el pare del cmic modern.

Al 1827 va realitzar un petit lbum titulat "Els amors de M. Vieux-Bois", per no ho va publicar fins a 1837. En 1829 publica "Voyages et aventuris du Docteur Festus" i a aquest li seguiran en rpida successi Histoire de M. Cryptogramme (1830), Mr Pencil (1831, editada en 1840) Histoire de M. Jabot (1831, editada en 1833), The Adventures of Obadiah Oldbuck (1837), M. Crpin (1837) i Histoire D'Albert (1844).

Els lbums de Tpffer van tenir molt xit i van ser editats a Frana, Alemanya i EUA, generant multitud d'imitacions. Sn lbums de format horitzontal, dirigits a lectors adults, amb una tira de vinyetes per pgina i una o dues lnies de text al peu de cada vinyeta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332584" title="Botella niskin" nonfiltered="4550" processed="4533" dbindex="129681">

Les botelles Niskin sn un tipus de botelles molt utilitzades per agafar mostres d aigua, normalment per a estudis oceanogrfics. El diseny d aquest tipus de botella, de la qual hi agafa el seu nom, s de Shale Niskin en Mar del 1966. Les primeres botelles Niskin es van fer de metall, encara que el material ms com en la actualitat s el PVC.

Una botella Niskin est constituida per un tou, es a dir que est obert als seus extrems. Per tancar-la porta dos tapons conectats amb una goma elstica (de les venudes a les clniques ortopdiques) que fa que es tanquin quan un sistema de moll solta un cordeta que els mant obertes. Per a fer saltar el moll es llana desde la superficie un missatger (que no es un altre cosa que un pes, normalment una pea de plom) que va baixant pel cab que sustenta la botella. 


En moltes ocasions es fixa un termmetre a un bra apartat del missatger, per a que no hi hagi perill de qu el trenqui al activar el tancament, per mesurar el gradient de temperatura del lloc de la mostra.

Un altra manera d utilitzar les botelles Niskin s a uns dispositius anomenats "rosetes" de manera que varies botelles Niskin es disposen a una estructura circular (normalment metlica). La roseta es deixa caure amb una gra al vaixell oceanogrfic i un sensor de pressi que t la mateixa roseta fa que es tanquin a diferents profunditats les botelles tenint aix mostres a diferents profunditats. Les rosetes poden tindre fins a 36 botelles Niskin.

Un altre sistema de captura de mostres d aigua prou utilitzat sn les botelles Nansen.

 Enllaos externs .
  Pgina de divulgaci de l Institut de Cincies Marines que parla de les botelles Niskin.;
  Una empresa danesa fabricant de botelles niskin (angls).;
 Pgina de l empresa General Oceanics que va fundar l inventor d aquest tipus de botelles Shale Niskin (en angls).;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332586" title="Llus Mari Vidal i Carreras" nonfiltered="4551" processed="4534" dbindex="129682">
Llus Mari Vidal i Carreras (Barcelona, 1842 - Barcelona, 1922) fou enginyer de mines, geleg i president del Centre Excursionista de Catalunya. 

Va treballar a les mines de Linares (Andalusia) i Almadn (Castilla-La Mancha) i el 1881 fou enginyer en cap del districte de mines de Girona. El 1883 dirig la secci de mines de la Societat del Ferrocarril i Mines de Sant Joan de les Abadesses. Es destac com a autor d'estudis geolgics dels Pasos Catalans, com Geologa de la provincia de Lrida (1875), Resea fsica y geolgica de las islas de Ibiza y Formentera (1880), Cuenca carbonfera de la Seo de Urgel (1883)  en collaboraci amb Ernest Molin i Brass , i d'un gran nombre d'opuscles sobre excursions per al Centre Excursionista de Catalunya, del qual fou membre destacat i president (1896-1900).

A Capmany hi ha un menhir que porta el seu nom per ser el primer que el va descobrir.

Referncies.


Enllaos externs.

Publicacions a revistes;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332587" title="Diplodus argenteus caudimacula" nonfiltered="4552" processed="4535" dbindex="129683">

Diplodus argenteus caudimacula  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja algues, molluscs i crancs.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals de l'Atlntic occidental (sud de Florida, ndies Occidentals i la riba sud del Carib).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332590" title="Diplodus cervinus cervinus" nonfiltered="4553" processed="4536" dbindex="129684">

Diplodus cervinus cervinus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 55 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja petits invertebrats i algues.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de la Mar Cantbrica i la Mediterrnia fins a Sud-frica, incloent-hi l'Arxiplag de Madeira i les Illes Canries).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332591" title="Diplodus cervinus hottentotus" nonfiltered="4554" processed="4537" dbindex="129685">

Diplodus cervinus hottentotus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja peixos, molluscs, crustacis, cucs i altres organismes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic (sud de Moambic i Sud-frica).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332592" title="Diplodus cervinus omanensis" nonfiltered="4555" processed="4538" dbindex="129686">

Diplodus cervinus omanensis  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic (sud d'Oman).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332593" title="Sangage" nonfiltered="4556" processed="4539" dbindex="129687">
Sangage (Zakatji en swahili) fou un xeicat musulm que va existir a la costa de Moambic, com a vassall del sultanat d'Angoche, entre el segle XVI i 1910. s tamb el nom d'un petit riu i d'un far. L'establiment musulm estava a la boca del riu.

Amb l'arribada dels portuguesos a l'frica oriental i el seu inters pel vori, el comer d'aquest producte es va  establir principalment a Angoche, per es van crear nous establiments comercials rabs a Sangage i Mogincual (al nord de Angoche) i  Moma (al sud), que van esdevenir xeicats vassalls del sold d'Angoche. La relaci de Somama, un altre establiment, amb Angoche, no est determinada.

Els koti, el poble swahili (rabs i africans) d'Angoche es va establir a la zona continental al segle XIX especialment a M'Lay i Sangage, territoris vassalls del sult.

Al a segona meitat del segle XIX els esclaus capturats pels musulmans eren portats entre altres ports a Sangage per ser enviats a Madagascar.  Abans de 1870 el xeic de Sangage va acollir als banians, indis que volien el control del trfic d'esclaus i Sangage fou atacada per Musa Quanto, prncep i general (i desprs sult) d'Angoche que volia l'absolut control d'aquest trfic. El 1890 el prncep Farallahi, delegat del sold d'Angoche als territoris continentals, va atacar la posici portuguesa de Parapato (desprs Antnio Enes, i avui anomenada Angoche, al continent, no lluny de l'arxiplag d'Angoche) per l'arribada d'un vaixell portugus, el Tamega, el va obligar a fugir;  llavors el xeic de Sangage i alguns mwene o caps locals (entre altres els de Mutucute i Inhamitade) es van sotmetre als portuguesos; davant la deserci de aquestos caps, Farallahi va decidir sotmetre's tanmateix, per guanyar temps, i va signar un tractat, que a canvi de declarar-se aliat portugus, li garantia que no seria atacat. El 1891 Farallahi va visitar als mwene de la regi, fins i tots els que s'havien sotms als portuguesos con el de Sangage, i els va retornar a la fidelitat. 

El 1910 una expedici militar portuguesa va assegurar el domini lusit dels establiments rabs i el xeicat de Sangage es va declarar aliat de Portugal i va cooperar amb els portuguesos sent seguit per alguns mwenes (caps) de la zona. El 1912 el xeic es va revoltar per fou derrotat i el xeicat abolit. El governador de Moambic, Duarte Ferreira, just desprs de finalitzada la revolta del xeic, explicava en una carta les causes:  "Sobre les causes de la sublevaci del xeic de Sangage, no tinc format cap judici, considerant que aquest vell mwene era considerat com un auxiliar de les autoritats de la capitania portuguesa d'Angoche a les que va donar servei a les operacions del 1910, fent servir la seva influncia amb els caps locals del nord de la capitania; es veritat no obstant que era un destacat conspirador implicat en tota mena d'intrigues, i era conscient de la influncia que li proporcionava entre les poblacions locals tenir la confiana de les autoritats colonials i el poder que aquestes li havien deixat; les poblacions el temien com home de govern i el respectaven com a cap religis, d'una religi tant singularment expansiva; era conegut com un vell que per les seves convenincies manejava com volia la seva fidelitat al govern colonial".

El far fou construt el 1923 a l'entrada de la badia d'Angoche. La seva altura es de 26 metres i la distancia focal es de 93 metres. Vegeu: imatge de domini pblic del far


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332594" title="Diplodus sargus cadenati" nonfiltered="4557" processed="4540" dbindex="129688">

 Diplodus sargus cadenati s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja petits crustacis, molluscs, algues i coralls.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de la Mar Cantbrica fins a les Illes Canries).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332595" title="Dentex angolensis" nonfiltered="4558" processed="4541" dbindex="129689">

Dentex angolensis  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 37 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des del Marroc fins a Angola).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332596" title="Free as a Bird" nonfiltered="4559" processed="4542" dbindex="129690">

Free as a Bird ("Lliure com un ocell") s el ttol d'una can, un senzill i un vdeo realitzat per The Beatles el desembre del 1995 com a part de la promoci del llanament del documental The Beatles Anthology i de l'lbum Anthology 1, que incloa aquest tema.

 Histria .
s una pea inacabada composta originalment per John Lennon pels volts del 1977 a Nova York. Desprs de la mort de Lennon, i en l'ocasi del documental que explicava la carrera dels Beatles, Yoko Ono va permetre que Paul McCartney, Ringo Starr i George Harrison l'acabessin, convertint-se aix en la primera can del grup editada desprs de la seva dissoluci, l'any 1970.

 Versi dels Beatles .
La producci de la versi final es va fer entre febrer i mar de 1994 a Sussex, Anglaterra. Segons va declarar en entrevistes, el grup va tractar de no pensar que Lennon era mort i va fer com si es tracts d'una can que els havia deixat perqu l'acabessin mentre que ell estava de vacances.

La can t un arranjament clssic dels Beatles, a base de bateria, guitarres (acstiques i elctriques), baix i piano. L'enregistrament s'assembla a la can de Tom Petty and the Heartbreakers Into the Great Wide Open produda i coescrita per Jeff Lynne de la Electric Light Orchestra, que va coproduir Free As A Bird.

S'acaba amb un aire lleugerament psicodlic incloent ukelele i la veu de John Lennon.

 Llista de canons .
 Vinil (7) ;

Free as a Bird - 2:42;
 Composici original de John Lennon; versi dels Beatles arranjada per McCartney, Harrison i Starkey.
 Produda per Lennon, McCartney, Harrison, Starkey i Jeff Lynne.
Christmas Time (Is Here Again) - 3:02;
 Per Lennon, McCartney, Harrison i Starkey.
 La msica va ser gravada el 28 de novembre del 1967 en els Estudis EMI de Londres. Les salutacions van ser gravades el 6 de desembre de 1966 en els mateixos estudis.

 CD ;

Free as a Bird - 4:26;
I Saw Her Standing There - 2:51;
 Per McCartney i Lennon. Gravada l'11 de febrer de 1963 en els Estudis EMI de Londres. Produda per George Martin.
 Aquesta versi va ser gravada abans de la versi ms coneguda llanada amb el ttol de Please Please Me.
 This Boy - 3:17;
 Per Lennon i McCartney. Gravada el 17 d'octubre de 1963 en els Estudis EMI de Londres. Produda per George Martin.
 Es tracta de dues versions incompletes (preses 12 i 13) on Paul i John riuen en dues ocasions.
 Christmas Time (Is Here Again) - 3:02;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332599" title="Dentex barnardi" nonfiltered="4560" processed="4543" dbindex="129691">

 Dentex barnardi s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Gabon fins a Angola).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332600" title="Dentex canariensis" nonfiltered="4561" processed="4544" dbindex="129692">

Dentex canariensis  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des del Shara Occidental fins a Angola). Recentement ha estat observat a la costa de Cadis (Estat espanyol).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332602" title="Front Independent per la Continuitat de la Civilitaci Occidental" nonfiltered="4562" processed="4545" dbindex="129693">


Front Independent per la Continuitat de la Civilitaci Occidental fou un moviment poltic clandest dels colons blancs portuguesos de Moambic, organitzat desprs de la revoluci dels calvells a Portugal.

Desprs de l'acord de Lusaka (7 de setembre de 1974) entre Portugal i el Frelimo, que preparava la independncia del pas, el moviment es va revoltar a Loureno Marques, avui Maputo. Actuant en uns escamots anomenats Dragons de la mort (Dragoes da morte), van ocupar la emissora de radio i l'aeroport de Loureno Marques. Els Dragon alegaven disposar de 20.500 homes armats i representar a moambiquesos de totes les races i religions, per es va comprovar que noms eren uns quants extremistes blancs. En pocs dies foren dominats per l'exrcit portugus, ajudats per unitats del Frelimo. El 20 de setembre el govern provisional que preveien els acords de Lusaka, dirigit pel llavors numero tres del Frelimo Joaquim Chissano, va entrar en funcions fins a la proclamaci de la independncia el 25 de juny de 1975. 

En aquestos dies els colons van utilitzar una bandera monocolor, probablement verda, amb l'escut colonial al centre, pero no s clar si era la bandera del moviment o la que volien pel pas.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332604" title="Dentex congoensis" nonfiltered="4563" processed="4546" dbindex="129694">

Dentex congoensis  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des del Senegal fins a Angola).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332606" title="Dentex fourmanoiri" nonfiltered="4564" processed="4547" dbindex="129695">

Dentex fourmanoiri  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 21,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic sud-occidental (Nova Calednia).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332607" title="Discografia oficial de The Beatles" nonfiltered="4565" processed="4548" dbindex="129696">
Eus aqu la discografia oficial de The Beatles:

 lbums .

 Please Please Me (1963-03-22);
 With The Beatles (1963-11-22);
 Meet The Beatles! (1964-02-01);
 A Hard Day's Night (1964-07-10);
 Beatles For Sale (1964-12-04);
 Help! (1965-08-06);
 Rubber Soul (1965-12-03);
 Regirar (1966-08-05);
 Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band (1967-06-01);
 Magical Mystery Tour (1967-12-08);
 The Beatles (The White Album) (1968-11-22);
 Yellow Submarine (1969-01-17);
 Abbey Road (1969-09-26);
 Let It Be (1970-05-08);
 Beatles Reel Music (1982);
 The Beatles One (2000);
 Let It Be... Naked (2003);

 Singles .

 Love Me Do / P.S. I Love You (1962-10-05);
 Please Please Me / Ask Me Why (1963-01-11);
 From Me To You / Thank You Girl (1963-04-11);
 Dg. You Want To Know A Secret? / Thank You Girl (1963-08-11);
 She Loves You / I'll Get You (1963-08-23);
 I Want To Hold Your Hand / This Boy (1963-11-29);
 Can't Buy Me Love / You Can't Do That (1964-03-20);
 A Hard Day's Night / Things We Said Today (1964-07-10);
 I Feel Fine / She's A Woman (1964-11-27);
 Tiquet To Ride / Yes It Is (1965-04-09);
 Help! / I'm Down (1965-07-23);
 Day Tripper / We Can Work It Out (1965-12-03);
 Paperback Writer / Rain (1966-06-10);
 Yellow Submarine / Eleanor Rigby (1966-08-05);
 Penic Lane / Strawberry Fields Forever (1967-02-17);
 All You Need Is Love / Baby You ' re A Rich Man (1967-07-07);
 Hello Goodbye / I Am The Walrus (1967-11-24);
 Lady Madonna / The Inner Light (1968-03-15);
 Hey Jude / Revolution (1968-08-30);
 Get Back / Don't Let Me Down (1969-04-11);
 The Ballad Of John And Yoko / Old Brown Shoe (1969-05-30);
 Something / Come Together (1969-10-31);
 Let It Be / You Know My Name (Look Up The Number) (1970-03-06);

 Recopilatoris .

 A Collection of Beatles' Oldies (But Goldies!) (1966);
 (19/04/1973) The Beatles / 1962-1966;
 (19/04/1973) The Beatles / 1967-1970;
 (08/03/1988) Past Masters Vol. 1;
 (08/03/1988) Past Masters Vol. 2;
 (30/11/1994) Live At The BBC;
 (21/11/1995) Anthology 1;
 (18/03/1996) Anthology 2;
 (28/10/1996) Anthology 3;
 (13/09/1999) Yellow Submarine Songtrack;
 (13/11/2000) One;
 (17/11/2003) Let It Be... Naked;
 (15/11/2004) The Capitol Albums Vol. 1;
 (20/11/2006) Love;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332608" title="A Hard Day's Night (desambiguaci)" nonfiltered="4566" processed="4549" dbindex="129697">


 Tercer lbum de The Beatles. Vegeu A Hard Day's Night.
 Primera pellcula de The Beatles. Vegeu A Hard Day's Night (pellcula).
 Can composta per John Lennon i Paul McCartney. Vegeu A Hard Day's Night (can);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332609" title="Dentex gibbosus" nonfiltered="4567" processed="4550" dbindex="129698">

Dentex gibbosus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 106 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Portugal fins a Angola, incloent-hi les Illes Canries i So Tom i Prncipe) i de la Mar Mediterrnia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332611" title="Dentex macrophthalmus" nonfiltered="4568" processed="4551" dbindex="129699">

Dentex macrophthalmus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 65 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Portugal fins a Nambia, incloent-hi Cap Verd i les Illes Canries) i de la Mediterrnia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332612" title="7TP" nonfiltered="4569" processed="4552" dbindex="129700">

El 7TP era un tanc lleuger dissenyat i usat per Polnia durant la Segona Guerra Mundial. Va ser desenvolupat per l'empresa britnica Vickers, era un tanc perceptiblement millor que els seus opositors ms comuns, l'alemany Panzer I i Panzer II. Era el tanc estndard de l'exrcit polons durant la invasi de 1939, la seva producci mai no va superar 140 vehicles. El seu xasss va ser utilitzat com la base per a C7P el tractor de l'artilleria.

 Histria .
El 7TP va ser la versi polonesa del tanc britnic Vickers 6-ton (Mk.E). Les caracterstiques principals del 7TP eren: un motor disel millorat, amb mes rendiment i major potncia, un can de 37 mm metralladores i una cuirassa protectora mes gruixuda (en el front, 17 mm i 13 mm en la part posterior), a ms de diverses modificacions menors com, periscopi i radi. 132 tancs van ser produts entre 1935 i l'inici de la guerra (a ms de 4 prototips). la designaci 7TP significa: 7-Ton, polons (de fet, el pes va ser incrementat desprs dels prototips i els tancs de srie van arribar a pesar aproximadament 9 tones).
Aix com el seu predecessor britnic el 7-TP va ser incialmente produt en 2 variants: un amb dues torretes bessones , cada una armada amb metralladores Ckm wz calibre.30 i una altra amb una sola torreta, armada amb un can Bofors de 37 mm Des de les proves inicials es va determinar que la versi de torretes bessones era clarament obsoleta i desproveda de poder de foc, sent abandonada en favor del disseny mes modern d'una sola torreta.
Amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, la major part dels models de 2 torretes van ser reconvertits en models simples, mantenint-se noms 24 en servei (contra 108 de l'altre tipus). s en cas de notar que les variants d'una o dues torretes no van tenir denominacions particulars. en alguns llibres se'ls designa amb les abreviatures "7 TP dw. " i "7 TP jw. " (Abreviaci polonesa de jednowieowy, simple i dwuwieowy, doble), tanmateix, aquests no eren noms oficials i van ser usats per poder identificar-los.

 s en Combat .
Tots els 7TP polonesos van prendre part en la defensa polonesa de 1939. La major part van ser assignats als dos Batallons lleugers de tancs (el 1r i el 2n) lluitant com a part de les Brigades Motoritzades poloneses. Les unitats restants, (incloent les d'entrenament) van ser utilitzades com a unitats de combat en improvisades en la defensa de Varsvia. Encara que tcnicament superiors a alguns models de tancs lleugers alemanys (com el Panzer I i el Panzer II). Els 7TP van ser molt pocs com per alterar en alguna cosa el curs dels esdeveniments.

 1r Batall Lleuger de Tancs .
El 1er Batall lleuger de tancs (format per 49 tancs de torreta simple) va lluitar amb el Grup de Prusy del General Dab-Biernacki, com a part de la reserva estratgica de l'exercit polons, entrant en combat el 4 de setembre complint amb diferents objectius com els de: servir de reserva mbil i cobertura en la retirada.

El 1r batall lleuger va lluitar en nombroses batalles sent les mes notables les de: Przedbrz, Sulejw, Inowdz, Odrzyw i Drzewica. El 8 de setembre va ser enviat a detenir l'aven de les forces alemanyes en el centre del dispositiu polons, per al dia segent va ser separat del cos principal i obligat a retirar-se; part del batall va ser destrut en la batalla de Gowaczw, mentre que la resta va ser empesa fins a l'altre costat del riu Vistula el 13 de setembre, on es va reunir amb l'exercit del Lublin i la Brigada Motoritzada del Coronel Stefan Rowecki. Com a part d'aquesta unitat, el batall tom parteix de la batalla de Jzefw i formo part de la punta de llana de les unitats poloneses que van intentar obrir bretxa entre Lww i la frontera romanesa. Despues de la Batalla de Tomaszw Lubelski, el 21 de setembre de 1939, els tancs restants van ser destruts per les seves tripulacions que es van rendir als alemanys.

 2n Batall Lleuger de Tancs .

El 2n Batall lleuger de Tancs (format per 49 tancs de torreta simple) va ser destacat al Grup Operacional Piotrkw de l'Exrcit  d  del General Juliusz Rmmel. entrant en combat el 4 de setembre a prop del riu Prudka, Belchatow. Durant els segents dies se li va ordenar liderar el contraatac polons a Piotrkw, el qual va fallar amb severes perdudes per a la unitat. El batall va ser retirat primer a Varsvia i posteriorment a a Brze, on va protegir el moviment de la 60 Divisi de Infanteria polonesa. El 15 de setembre tom parteix en la batalla de 2 dies de Wodawa, on va tornar a patir severes prdues a causa del bombardeig aeri i va ser obligat a retirar-se cap al sud. Els ltims tancs van ser inutilitzats per les seves tripulacions a causa de la falta de combustible i el 17 de setembre, desprs de l'atac de l'Uni Sovitica les tripulacions i el seu estat major major es van dirigir cap a la frontera romanesa.

 Els ltims combats .
L'ultim romanent de tancs es trobaven a Varsvia i van ser constituts en les 1r i 2n Companyia de tancs lleugers de l'exercit de Varsvia a crrec del general Rommel. La 1r companyia tnia 11 tancs de torreta doble, prviament usats per a entrenament. en l'inici del Setge de Varsvia aquesta unitat tom parteix en durs combats per la possessi del suburbi d'Okcie i de l'aeroport all localitzat. A causa de la falta d'armament antitanc la 1r companyia va patir moltes prdues i va ser portada a rereguarda el 12 de setembre, on les restes van ser reunides a la 2n Companyia.

La 2n Companyia estava formada per 11 tancs de torreta doble estimin d'un numero indeterminat de vehicles lleugerament armats, aquesta companyia tom parteix en la reeixida defensa del municipi de Wola contra els tancs i l'infanteria alemanya. tamb va ser utilitzada per a contraatacs tctics sobre el poble de Wawrzyszew,con l'objectiu de desorganitzar els preparatius enemics per a l'atac. el 15 de setembre se li va ordenar a la companyia encapalar l'atac polons que tnia com a objectiu unir-se a les forces de l'exercit de Pozna, en retirada desprs de la batalla de Bzura, a travs del bosc de Kampinos al nord de Varsvia. L'atac va culminar amb una victria menor ja que el bombardeig aeri alemany va causar moltes baixes en el personal militar i els seus tancs. Els restants 7TP van ser utilitzats a diversos sectors del front, fins a la caiguda de Varsvia el 27 de setembre, quan van ser inutilitzats per les seves tripulacions.

 L'experincia de combat .
Les experincies en combat van demostrar que el can Bofors wz. 37 usat en els 7TP era capa de perforar el blindatge de qualsevol dels tancs alemanys de l'poca, incloent el modern Panzer IV. D'altra banda el propi tanc era molt dbilment blindat, especialment contra els atacs aeris. S'estima que uns 20 Tancs van ser capturats pels alemanys intactes i noms 1 va ser pels sovitics. Unes altres 20 unitats es van retirar amb xit a Romania i Hongria, tanmateix la majoria dels 40 van ser abandonats a causa dels problemes de motor i la falta de combustible. 

 Enllaos externs .
 Blindatge polons;
 7TP a Achtungpanzer.com;
 Galeria d'imatges a 1939.pl;
 Vista de la torreta;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332613" title="A Hard Day's Night (pellcula)" nonfiltered="4570" processed="4553" dbindex="129701">
A Hard Day's Night va ser la primera pellcula del grup The Beatles, una comdia britnica escrita per Alun Owen en plena esplendor de la Beatlemania. El director va ser Richard Lester, el productor Walter Shenson i el director de fotografia Gilbert Taylor. A ms de The Beatles, el repartiment incloa Wilfrid Brambell, Norman Rossington, John Junkin, Lionel Blair, Victor Spinetti, John Bluthal i Derek Nimmo. La banda sonora, amb el mateix ttol de la pellcula, A Hard Day's Night, seria el tercer disc de l'agrupaci i la seva primera banda sonora. Es va estrenar el 6 de juliol de 1964.

 Context de la filmaci .

Va ser rodada per l'estudi cinematogrfic americ United Artists en blanc i negre i va ser  produda en 16 setmanes a la primavera de 1964. Es va decidir filmar-la en blanc i negre a causa del seu baix cost, i el rpid enregistrament es va deure al convenciment que tenia l'estudi que la Beatlemania no duraria passat l'estiu del 1964. (El seu inters primordial va anar, de fet les vendes pontenciales que portaria la llicncia de la B.S.O. de l'lbum). La pellcula va usar la tcnica innovadora de tallar les imatges al ritme de la msica, i per aix molts veuen aquest film com a precursor dels moderns videos musicals, especialment el fragment de Can't Buy Me Love, que va aprofitar el treball creatiu de cambra, i l'acci del grup corrent i saltant per un parc.

El director, Richard Lester tamb va dirigir la segent pellcula de The Beatles el 1965, Help!. A ms d'altres pellcules els 70 i els 80 com The Three Musketeers i Superman II.

Tres extres es tornarien posteriorment famosos pel seu propi treball. Phil Collins va ser un extra en la seqncia del concert i desprs es va convertir en el baterista del grup Genesis. Pattie Boyd es casaria amb George Harrison i desprs amb Eric Clapton. Tamb va marcar el debut cinematogrfic no acreditat de Charlotte Rampling com a atractiva ballarina que apareix en certes seqncies.

En aquesta pellcula va destacar Ringo Starr, i per aix se li va donar el paper protagonista en la segona que el grup rodaria, Help!.

 Canons .

 I'll Cry Instead;
 A Hard Day's Night;
 I Should Have Known Better;
 Can't Buy Me Love;
 If I Fell;
 And I Love Her;
 I'm Happy Just to Dance with You;
 Ringo's Theme (This Boy);
 Tell Me Why;
 Don't Bother Me;
 I Wanna Be Your Man;
 All My Loving;
 She Loves You;

 Enllaos externs .

 Pellcula Completa;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332614" title="Dentex maroccanus" nonfiltered="4571" processed="4554" dbindex="129702">

Dentex maroccanus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de la Mar Cantbrica i el sud-oest de la Mediterrnia fins a l'Estret de Gibraltar i el Golf de Guinea).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332616" title="Dentex tumifrons" nonfiltered="4572" processed="4555" dbindex="129703">

Dentex tumifrons  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 35 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic occidental (des del Jap i Indonsia fins al nord-oest d'Austrlia).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332617" title="Tony Tony Chopper" nonfiltered="4573" processed="4556" dbindex="129704">


En Tony Tony Chopper (            ) s un personatge de la serie d'anime i manga One Piece. 

Sobre en Tony Tony Chopper.

s el cinqu membre i fa la funci de metge de la tripulaci del barret de palla. El seu somni es poder curar totes les malalties del mn i aix poder ser un gran metge. La peculiaritat d'aquest personatge s que s un ren per aquest motiu l'Armada el considera la mascota de la Tripulaci del Barret de Palla.

Personalitat / Aparena.
La seva aparena convencional s a dir en la seva forma bsica, s la d'un ren amb el nas blau i porta un barret vermell que li va regalar el seu gran mestre i nica figura paterna que en Chopper ha tingut, el curandero Hiruluk. A ms a ms al menjar la fruita Hito Hito No Mi, t la capacitat de poder parlar i de caminar amb dues potes. Finalment, sempre porta a sobre una petita motxilla blava on duu totes les medicines que poden ser necessries durant l'aventura.

La personalitat d'en Chopper s una de les ms divertides de One Piece, perqu es una persona increblement tmida, fet que quan l'afalaguen nega que li hagi agradat tot i que alhora que ho fa posa una gran cara de felicitat. Per altre banda, tamb s un personatge poruc per aquest motiu el seu comportament es fora semblant a la de l'Usopp. Tot i aix s una persona molt preocupada i sacrificada pel seus amics arriscant la seva prpia vida pel be dels seus companys.

Derrotats per les seves potes.
En el llistat de personatges que a derrotat en Chopper trobem entre d'altres a la forma combinada d'en Chess i en Kuromarimo en la illa de Drum, el sacerdot Gedatsu en Skypiea, en Kumadori del CP9 i va estar a punt de derrotar el Doctor Hogback en Thriller Bark.

 Histria .
El ren del nas blau.
Va crixer a l'illa d'hivern de Drum, originalment era un ren amb el nas blau. En Chopper no va ser mai acceptat per als altres rens. Quan es va menjar la fruita del diable es va transformar en una espcie de monstre i llavors no va ser acceptat ni pels animals ni per les persones. Per en Hiruluk que el va acollir i va cuidar d'ell i el va ensenyar com a metge. 
Uns dies desprs en Hiruluk va fer fora de casa a en Chopper i se'n va anar a parlar amb una vella amiga seva, la doctorina Kureha, i li diu que es morir, per que vol que reparteixi pel cel la seva medicina, neu de color rosa amb la semblana a la floraci dels cirerers. Desprs de la seva reconciliaci, en Chopper va anar a buscar un bolet el qual curaria al doctor i el doctor s'ho va prendre per no decepcionar a en Chopper tot i que el bolet era verins. 
En Hiruluk va corrents a davant del castell pensant que els nics metges del regne estaven malalts i se sucida amb uns explosius davant del castell d'en Wapol el tir rei del regne. En Chopper en saber-ho li demana a la doctorina que el continu instruint com a doctor. Desprs passa molts anys visquen al castell del regne amb la Kureha, sent el seu animal misteris.
El pirata Tony Tony Chopper.
Chopper en la Grand Line.
Desprs d'unir-se a la Tripulaci del Barret de Palla, en Chopper va viure moltes aventures. Fins i tot, temporalment va pertnyer a una nova tripulaci la Tripulaci d'en Foxyperqu va ser apostat en la Davy Back Fight. Tot i aix sempre ha mostrat una gran preocupaci pel seus companys arribant a arriscar la seva vida amb un mal s de les seves ultrapndoles, tot i per protegir els seus companys. Tot i que, l'Armada al no veure mai en Chopper en combat el consideren nicament la seva mascota.

Chopper a l'actualitat.
Chopper en l'Archipelag Sabaody.
Desprs d'haver aparegut en Sentomaru i el Pacificador "Kuma" model PX1 en Chopper utilitza la seva forma de ren per poder escapar juntament amb en Luffy i la Nico Robin, per sn interceptats per en Sentomaru. En el moment en qu en Chopper veu com est de ferit en Zoro i l'Usopp, com en Luffy no pot defensar-se contra els atacs d'en Sentomaru i que tots els seus companys estan molt mal ferits, decideix com a mesura desesperada prendre's 3 ultrapndoles i convertir-se directament en el mode Monstre.

Habilitats.
Transformacions Bsiques.
En Chopper va menjar "La Fruita de l'Home Home" (Hito Hito No Mi), al ser una fruita del tipus Zoan, en Chopper posseeix 3 transformacions bsiques:

 Forma de Ren (     (        )): Aquesta s la forma d'en Chopper com a un ren normal, l'utilitza quan ha de fugir a una gran velocitat o quan ha de recrrer llargues distncies, per aix es denominada en Jap Forma de Caminar.
 Forma estndard (     ) is : Aquesta s la forma que ms utilitza en Chopper i es podria dir que s la seva forma convencional.
 Forma humana (     (       )): Aquesta s la forma d'en Chopper que ms s'assembla a un home i la utilitza normalment per poder desembarcar del vaixell. Tot i que en general ho fa per imposar-se sobre els altres o perqu li dona una forma sobrehumana, per aix es denominada en Jap Forma de Fora. ;

Transformacions de la Ultrapndola.
A ms a ms de les transformacions bsiques, en Chopper ha creat la ultrapndola, la qual li dona unes quantes transformacions ms durant 3 minuts al distorsionar les transformacions originals. Tot i que els efectes de la ultrapndola noms duren 3 minuts, en Chopper no en pot consumir una segona en un temps de menys de 6 hores. Tot i que li donen un poder ms gran, en fer-ho perd el control sobre les transformacions. I les transformacions sn:

 Ultra-cames (     (          )): en Chopper mant la seva forma de ren per adopta les cames d'un hum, aix fa que pugui saltar llargues distncies.
 Ultra-braos (     (       )): s la segona forma ms poderosa d'en Chopper, fent que les seves extremitats superiors es tornin increblement musculoses, de manera que pot infligir molt de mal amb un sol cop.
 Ultra-banyes (    (       )): Similar a la seva Forma de Ren, per les seves extremitats posterior es tornen ms fortes i les seves banyes ms grosses i esmolades. Chopper utilitza aquesta forma contra l'equip d'en Mr.4 dient que s la seva forma ms poderosa. ;
 Ultra-defensa (     (       )): El pelatge d'en Chopper creix fins que es torna un escut impenetrable contra els atacs exteriors.
 Ultra-cervell (     (        )): Similar a la Forma Estndar per amb un cap ms gran i un cos ms petit fent que sigui increblement intelligent. Com que combina la intelligncia humana amb la sensibilitat i l'instint de ren, per aix pot analitzar als seus rivals i aix poder trobar el seu punt feble.

Forma Monstre.
Aquesta forma va ser vista per primera vegada en el combat d'en Chopper contra en Kumadori del CP9. Si en Chopper consumeix 3 ultrapndoles en menys de 6 hores, aleshores s'activa el seu mode monstre i creix d'una manera monstruosa i perd el control sobre si mateix. Aquesta s la seva forma ms poderosa, per com a efecte secundari la seva vida s'escura perqu extreu el mxim poder de la fruita del diable arribant a superar la seva fora vital. La nica manera que pot fer que en Chopper pugui tornar a la normalitat s submergint-lo en el mar, fent que perdi el seu poder de la Fruita del Diable.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332618" title="Les Roques (Santa Coloma de Queralt)" nonfiltered="4574" processed="4557" dbindex="129705">


Les Roques, o les Roques d'Aguil, s una entitat de poblaci del municipi de Santa Coloma de Queralt, Conca de Barber. L'any 2005 tenia 8 habitants.

Es troba aproximadament a 640 m d'altitud i a uns 6 km al nord-est del nucli urb de Santa Coloma, a prop de la riera de Clariana, ja a la conca de l'Anoia. S'hi accedeix des de la Pobla de Carivenys. 

Hi destaquen l'antic casal de la famlia Requesens, que t un escut de l'any 1536 a la faana, i l'esglsia romnica de Sant Pere, del segle XI.

Referncies.
 Web de l'ajuntament de Santa Coloma;
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332619" title="T-26" nonfiltered="4575" processed="4558" dbindex="129706">

El T-26 va ser un tanc sovitic desenvolupat a partir de 1930, prenent com a model al britnic Vickers Tipus E. Va ser subministrat en grans quantitats per l'Exrcit Roig al bndol republic en la Guerra Civil Espanyola. Va participar en la II Guerra Mundial en l'atac a Polnia i a Finlndia, deixant de fabricar-se al 1941.

Producci.
A finals de la dcada de 1920, els dissenyadors de l'Exrcit Roig van elaborar un programa de construcci de carros de combat. De la mateixa manera que succea en altres nacions, la Uni Sovitica va ser conscient de la necessitat d'un carro de suport a la infanteria i, desprs d'haver intentat desenvolupar un projecte propi, va optar pel model del carro lleuger britnic Vickers Tipus E de sis tones, planejant-se la seva producci a gran escala.

El model va ser denominat T-26, arribant els primers exemplars britnics a la Uni Sovitica en 1930, sent abreviat com a T-26 A-1. Un grup d'enginyers del Departament de Disseny Experimental (OKMO) a la factoria Bolxevic de Leningrad, sota la direcci de N. V. Barikov i S.A. Ginzbury, van fabricar 20 vehicles similars; desprs de diverses proves, el projecte va ser acceptat pel Consell Militar Revolucionari el febrer de 1931 i la producci va comenar aquell mateix any a diverses factories, entre les quals es comptava la fbrica Kirov de Leningrad. Els primers models anaven equipats amb un sistema de dues torres, amb sengles metralladores de 7,62 mm en el T-26 A-2 i una de 12,7 mm, ms una altra de 7,62 mm en el T-26 A-3; alguns van ser provets amb una metralladora en una torre i un can|gorja (de 27 mm en el T-26 A-4 i de 37 mm en el T-26 A-5) en l'altra. Per, el sistema de les dues torres no es va mantenir gaire temps i els segents T-T-26B van tenir una sola torre que muntava un nic can (de 37 mm en el T-T-26B-1-1; de 45 mm en els models posteriors).

Els primers carros T-26 van ser cpies prcticament idntiques de l'original britnic (a part d'unes mnimes variacions a la part davantera del casc), simples i robustos, d'estructura gaireb totalment reblada. El primer model, el T-26 Model 1931 (T-26 A) va ser substitut pel T-26 Model 1933 (T-T-26B) que tenia algunes millores, com la torre nica. En el perode anterior a 1941, el Model 1933 va constituir el carro sovitic produt en major nombre: uns 5.000 exemplars, abans que cesss la seva fabricaci el 1936. Posteriorment, va entrar en producci el tipus T-26 S Model 1937 que muntava el can de 45 mm ja installat en les ltimes versions del Model 1933, per que possea una nova torre de concepci millorada i de construcci per soldadura autgena.

La soldadura es va adoptar desprs de les experincies obtingudes en els combats amb els japonesos que van tenir lloc a mitjan la dcada de 1930 al llarg de les confuses fronteres de Monglia i Manxria. Es van rebre informes del general Vasily Blyukher, comandant de l'Exrcit Especial de l'Extrem Orient, establint que els tancs T-26 de cuirassa reblada s'havien mostrat poc eficaos davant del foc japons: la prctica va demostrar que en un T-26 assolit per trets enemics era possible que les rebladures, expulsades dels seus alvols, van sortir disparades cap a l'interior del carro com a verdaders projectils. Es va decidir llavors l's de la soldadura, el qual es va iniciar als ltims carros Model 1933, per es va normalitzar en el T-26 S

Versions especials.
Durant la seva vida operativa, els carros T-26 van experimentar molts canvis a la seva producci i s, la major part dels primers es van donar en la millora del blindatge (espessor mnima de 6 mm i mxim de 25 mm) i de l'armament. Aix mateix, es van construir moltes versions especials, entre les que potser van ser les ms nombroses els carros llanaflames, identificats amb el prefix OT. La primera d'aquestes versions va ser denominada OT-26 i l'ltima OT-133; la major part tenia la llana de projecci de l'arma en una torre i mancava de can, per els segents models van estar dotats d'un can, a ms del llanaflames. Es van produir tamb versions posaponts (ST-26) i es van fer temptatives d'installar al carro peces de 76 mm per incrementar l'eficcia del suport a la infanteria. Tamb es van desenvolupar versions especials de comandament, equipades amb radi, designades T-26 A-4 (U) i T-26 A-2 (U); aquestes eren identificables per la seva antena de radi en "barana" al voltant del casc.

La fabricaci de la srie T-26 va acabar totalment el 1941, quan els alemanys es van apropiar de la major part de les fbriques que construen el vehicle. Els nous centres de producci, situats a les regions orientals de la URSS, es van dedicar a construir carros ms moderns, per el 1941 ja s'havien lliurat 12.000 T-26 de tots els tipus; en conseqncia, aquests es van trobar entre els vehicles cuirassats ms nombrosos utilitzats en la primera fase de la "Gran Guerra Patritica". Tamb van ser emprats en la guerra civil espanyola, en la invasi de Polnia i a la campanya contra Finlndia de 1939-1940.

En produir-se la invasi alemanya, el 1941, un gran nombre de T-26 va ser destrut en combat o va caure a les mans dels invasors. Molts van ser transformats pels seus nous propietaris en tractors d'artilleria o en canons autopropulsats, ja que aquests tenien una gran necessitat d'aquest tipus de vehicles.

La Guerra Civil Espanyola.
L'octubre de 1936 van arribar a Espanya els primers T-26. A Archena es va crear l'Escola de Forces Blindades on es van agrupar aquests tancs. El 29 d'aquell mateix mes d'octubre van entrar en combat en la Batalla de Madrid. Van prendre part igualment en les batalles del Jarama, Guadalajara, Brunete, Belchite, Terol i en la de l'Ebre. En total van participar al llarg de tota la guerra 281 unitats, de les quals alguna cosa ms de dos teros van ser destrudes en combat. Van demostrar tal superioritat davant dels alemanys blindats (tanc PzKpfw I) i italians (tanqueta CV.3/35), vulnerables als trets del T-26 i incapaos de destruir-lo, que el comandament rebel va decidir oferir una recompensa en metllic (500 pessetes de l'poca) per cada exemplar capturat.

Tanmateix, malgrat ser superior als carros alemanys en l'esmentada guerra, molts van ser destruts amb relativa facilitat. El bndol nacionalista arribava fins i tot a tirar mantes a sobre dels motors i fer-les cremar amb algun component inflamable, a ms del qual el blindatge era escs davant canons antitanc. Aix va portar als sovitics a pensar en la necessitat d'un carro millor protegit, d'on va partir el T-34 i el KV-1. 



 Vegeu tamb .


 Referncies .
 Fonts publicades .
 ;
 ;
 Candil, Antonio J. (1999). "Aid Mission to the Republicans Tested Doctrine and Equipment" in Armor, 1 de mar de 1999. Fort Knox, KY: US Army Armor Center. ISSN 0004-2420.
 Daley, Dr. John (1999). "Soviet and German Advisors Put Doctrine to the Test" in Armor, 1 de maig de 1999. Fort Knox, KY: US Army Armor Center. ISSN 0004-2420.
 Franco, Lucas M. (2006). "El Tanque de la Guerra Civil Espaola" a Historia de la Iberia Vieja , No. 13. ISSN 1699-7913.
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 Hughes-Wilson, John (2006). "Snow and Slaughter at Suomussalmi" a Military History, 1 de gener de 2006. ISSN 0889-7328.
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 Woodel, Rosemary C. (April 2003). Freezing in hell a Military History, Vol. 20 Issue 1. ISSN 0889-7328;
 Zaloga, Steven J., James Grandsen (1981). Soviet Heavy Tanks. London: Osprey Publishing. ISBN 0-85045-422-0.
 Zaloga, Steven J., James Grandsen (1984). Soviet Tanks and Combat Vehicles of World War Two. London: Arms and Armour Press. ISBN 0-85368-606-8.
 Zaloga, Steven J. "Soviet Tank Operations in the Spanish Civil War", a Journal of Slavic Military Studies, vol 12, no 3, setembre de 1999.

Enllaos externs.

 Tancs estrangers en el servei fins, Axis History Factbook, Axis History;
 Els tancs T-26 de Rssia, WWII Vehicles.com;
 Ferris, Dave (2000 2003). "Russian/Soviet Section I (1915 a 1944) Russian/Soviet Section I (1915 a 1944)", a The Book of Tanks: A Wargamer's Portable Guide to Tanks, Self-Propelled Guns, Armoured Cars, and Personnel Carriers from World War I through the 1990s. Auto-publicaci, Web accedida al 2006-11-10.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332620" title="Pagrus africanus" nonfiltered="4576" processed="4559" dbindex="129707">

Pagrus africanus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 75 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des del Senegal fins a Angola).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332622" title="Pagrus auriga" nonfiltered="4577" processed="4560" dbindex="129708">

Pagrus auriga  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 80 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Portugal fins a Angola, incloent-hi el sud-oest de la Mediterrnia, l'Arxiplag de Madeira i les Illes Canries)

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332623" title="T-34" nonfiltered="4578" processed="4561" dbindex="129709">

El T-34 s un tanc mitj de fabricaci sovitica que va ser produt des de 1940 a 1958. Estava considerat el millor tanc quan la Uni Sovitica va entrar en la Segona Guerra Mundial, en l'actualitat s considerat el millor tanc que hagi intervingut en la Segona Guerra Mundial, no per tenir major potncia de foc si no pel seu equilibri en el camp de batalla aix inclusivament per a sobre dels tancs de tanta potncia de foc com els alemanys i tan rpids com els dels aliats, el seu disseny era el ms efectiu i influent de tota la guerra. Fabricat per primera vegada el 1940 a la fbrica KhPZ en Jrkov, Ucrana, era l'arma principal de les forces blindades sovitiques durant la II Guerra Mundial i va ser molt exportat posteriorment. A ms, va ser el tanc ms produt durant la guerra i el segon de tota la histria, rere el seu successor, el T-54/55. Alguns T-34 van continuar sent usats durant els anys 1990.

El desenvolupament del T-34 va partir de la srie de tancs rpids BT, amb la intenci de reemplaar els BT i el tanc d'infanteria T-26. Desprs de la insatisfacci dels carros sovitics en la Guerra Civil Espanyola, la falta de protecci es va fer notable. El T-34 es tractava del tanc que millor equilibrava la potncia de foc, mobilitat i protecci dels existents, encara que inicialment la seva eficcia en el camp de batalla va ser desaprofitada a causa de la mala disposici ergonmica del compartiment de la tripulaci, la manca de rdios, falta de municions i l's de tctiques pobres, aix com una decadent cadena de comandament antiquada.

A finals de 1943 es va introduir el millorat T-34-85, amb un can de major potncia. El disseny i construcci del tanc van ser contnuament refinaments durant la guerra per millorar la seva eficcia i reduir els costos, permetent que es disposs constantment de ms quantitat de tancs. Cap a 1945, el T-34 verstil i rendible havia substitut la majoria de tancs pesats i lleugers en servei. Va ser una influncia en el desenvolupament posterior del nou concepte de carro de combat, el tanc de combat principal.

 Histria .
 Disseny revolucionari .
En els anys 1930, la majoria dels tancs sovitics eren el carro lleuger T-26 i la srie de tancs rpids BT. El T-26 era un tanc d'infanteria lent, dissenyat per mantenir el pas amb els soldats. Els tancs BT eren tancs de cavalleria, molt rpids i lleugers, dissenyats per lluitar contra altres tancs, per no contra la infanteria. Ambds tenien un blindatge fi i empraven gasolina, com la majoria dels dissenys dels anys 30, que solien cremar en flames per problemes al motor. El disel es va convertir en un avantatge que els sovitics superior aprofitar, malgrat ser ms sorolls, i per tant, ms fcil de descobrir.

La Guerra Civil Espanyola va ser tota una inspiraci per a l'Exrcit Roig, els que es van adonar, la qual cosa els va portar a la recerca d'uns reemplaaments, de les debilitats dels seus carros. D'aquest projecte sortiria el T-34 model 1940 i el KV-1.

En 1937, l'enginyer Mijal Koshkin va ser assignat per l'Exrcit Roig per dirigir un nou equip encarregat de dissenyar un reemplaament per als tancs BT, a la fbrica KhPZ de Jrkov. El prototip, A-20 denominat, tenia un blindatge de 20 mm i un can de 45 mm Koshkin va convncer a Stalin de deixar-lo desenvolupar un segon prototip, un tanc universal armat ms blindat i millor que reemplaaria tant als T-26 com als tancs BT. El segon prototip, designat A-30 per aviat rebatejat T-32, tenia 30 mm de protecci i un can de 76 mm.

Ambds models van ser posats a prova en els camps d'assaig de Kubinka en 1939, i el T-32 va demostrar ser ms maniobrable que l'A-20. La resistncia del comandament militar i les preocupacions per l'alt cost de producci van desaparixer quan es va veure el pobre rendiment dels tancs sovitics en Finlndia i l'efectivitat de la Blitzkrieg alemanya en Frana. Una versi ms pesada del T-32, amb 45 mm de blindatge en la part frontal, va ser aprovada per a la seva producci com a T-34.

El T-34 tenia la suspensi Christie de ressort helicodal del BT, per prescindint de la pesada i inefica caracterstica de "convertible", que permetia a un tanc moure's amb les rodes sense necessitat de la cadena d'eruga. Tenia un blindatge inclinat, una planta motriu relativament potent i unes erugues amples. La versi inicial portava un can de 76,2 mm, sovint denominat com T-34/76 (originalment, una designaci alemanya). A finals de 1943, una segona versi important, el T-34/85 o T-34-85 va comenar a ser produda, amb una torreta de major mida (amb 3 tripulants com en els carros alemanys) amb un can de 85 mm.

 Producci .
El T-34 va plantejar nous desafiaments a la indstria sovitica. Era el tanc mig ms blindat produt fins a aquell moment, i les peces prefabricades es construen en varies plantes: la Fbrica Disel Nm. 75 de Karkhov provea el motor model V-2, la Fbrica Kirov N 185 de Leningrad va produir el can|gorja original L-11, i la Fbrica Dinamo de Moscou, els components elctrics. Els tancs van ser construts inicialment en la KhPZ Nm. 183 i la Fbrica de Tractor d'Estalingrad (STZ), i posteriorment en la Fbrica Krasnoye Sormovo No. 112 a Gorki.

Existien mltiples problemes: les planxes de blindatge eren defectuoses; a causa de l'escassetat dels nous motors V-2, molts tancs de la producci inicial de 1940 portava el motor, suspensi i embragatge inferiors del tanc BT; noms els carros dels comandants de les companyia portaven rdios. El can L-11 no va respondre a les expectatives, aix que l'oficina de disseny Grabin a la Fbrica Gorki N 92 va dissenyar el can F-34 de 76,2 mm. Ja que no s'aprovaria la producci, Gorki i KhPZ van comenar a fabricar el can de tota manera; el perms oficial noms seria concedit del Comit de Defensa de l'Estat desprs que les tropes elogiessin el bon rendiment del can. 

Existia la pressi poltica de redirigir els recursos a la construcci dels tancs d'infanteria tradicionals, o de cancellar la producci pendent de T-34 a favor del disseny ms avanat T-34 M Tanmateix, l'atac per sorpresa d'Alemanya en la Operaci Barbarroja el 22 de juny de 1941 va forar a la Uni Sovitica a traslladar la producci completa de tancs. Aix va produir una gran necessitat d'enviar nous tancs al capdavant immediatament, per la qual cosa no es va permetre modificar parts del T-34 a excepci d'aquelles que aconseguissin una fabricaci ms rpida conservant tot el seu poder.

Els rpids avenos de les forces alemanyes van forar l'evacuaci de les fbriques de tancs cap als muntanyes Urals. La KhPZ va ser restablerta a prop de la Fbrica de vagons Dzherzhinski d'Ural en Nizhny Tagil, rebatejada Fbrica de Tancs Stalin d'Ural Nm. 183. La fbrica Kirov va ser evacuada unes setmanes abans que Leningrad fos envoltada, i es va traslladar a la Fbrica de Tractors Stalin en Chelibinsk, que rebria el sobrenom de Tankograd, ciutat dels tancs. Mentre que aquestes fbriques eren recollocades a una velocitat rcord, el complex industrial al voltant de la Fbrica de Tractors d'Stalingrad produa el 40% de tots els T-34, fins que va ser completament envoltada durant la Batalla d'Stalingrad a la tardor de 1942.

Llevat d'aquesta interrupci, els nics canvis permesos a les cadenes de muntatge eren fer els tancs ms senzills i barats de produir. Es van desenvolupar nous mtodes per a la soldadura autgena i en l'enduriment de les planxes, incloent les innovacions del professor Evgeny Paton. El disseny del can F-34 Model 1941 de 76,2 mm es va reduir a 614 peces, comparades amb les 861 del model anterior. En dos anys es va retallar el cost de producci de 269.500 rubles el 1941 a 193.000 rubles i desprs a 135.000 rubles, fins i tot encara que la majoria dels treballadors experimentats van ser reemplaats per dones, nens, invlids i ancians.

La necessitat d'una millora per al T-34 era molt necessria des de l'entrada en combat dels Tigers i els Panzer V Panthers, per ja que hi havia escassos exemplars fins a ben entrat 1943, no se li va donar la importncia necessria, el qual va acabar sent una tomba per als tripulants dels T-34 segon que difcilment no podia combatre els esmentats tancs amb els seus canons de 76,2mm.

 Desenvolupament evolutiu .
El 1942, el nou disseny de torreta derivat del projecte abandonat del T-34 M va comenar a ser construda, millorant les condicions de falta d'espai i finalment afegint una cpula de comandant amb visi total. Els subministraments limitats de cautx van portar a l'adopci de rodes amb vorell d'acer i es va afegir un nou embragatge a la transmissi de cinc velocitats millorada i el motor.

El 1943, els sovitics es van enfrontar contra els nous tancs alemanys Panther i Tiger. D'acord amb l'experincia de la Batalla de Kursk, i les peticions des del front de guerra de tenir ms potncia de foc a llarg abast, el comandament sovitic va prendre la decisi difcil d'actualitzar les fbriques per produir un nou model. El T-34-85 tenia un can de 85 mm de major potncia i finalment, una torreta de tres homes amb radi (anteriorment, la rdio es trobava al casc del tanc). El comandant podia donar les ordres, deixant el maneig del can a l'artiller i a carregador. A partir de 1944, els carristes dels T-34-85 van comenar a emprar munici subcalibrada de nucli de tungst (BR-BR-365P), que podia penetrar gaireb un 40% que els projectils BR-365, per que en tenir un menor cap explosiu era menys efectiu en la postpenetraci.

 Cost .
El cost per produir un T-34-85 era inicialment un 30% ms car que el Model 1943, uns 164.000 rubles, per el 1945 havia baixat a 142.000 rubles. Durant el transcurs de la guerra, el cost d'un T-34 s'havia redut a la meitat, mentre que la seva mobilitat es mantenia igual, i el seu blindatge frontal i capacitat de penetraci del can s'havia duplicat gaireb.

Al final de la guerra, es van construir uns 57.000 T-34: 34.780 tancs T-34 originals des de 1940 a 1944 i uns altres 22.559 T-34-85 des de 1944 a 1945. Desprs de la guerra, el T-34 era fora de la producci en gran escala a la Uni Sovitica el 1946 quan es van construir 2.701.

La producci es va reiniciar el 1951 en la Repblica Popular de Polnia i Txecoslovquia, on es van fabricar 1.380 i 3.185 T-34-85 respectivament, fins a 1956. A finals dels anys 1960, els T-34-85 sovitics van passar per un programa de modernitzaci (T-34-85 M) per a l'exportaci i la reserva, utilitzant components dels tancs T-54/55.

S'estima que el total de tancs T-34 s de 84.070 unitats, ms 13.170 peces de artilleria autopropulsada construdes utilitzant xasss del T-34. 

 Variants .

La identificaci de les variants del T-34 pot ser complicada. La fosa de la torreta i els detalls superficials i l'equip variava entre fbriques. Les noves millores s'afegien en la meitat d'una producci o actualitzant els tancs vells. Els carros fora de combat eren reconstruts, algunes vegades incloent equip de models ms moderns o fins i tot una nova torreta. Alguns tancs portaven blindatge apliqu fabricada per restes d'acer de diferents mides, fosos al casc i possiblement tamb a la torreta; aquests tancs es denominaven ekranami, amb pantalles.

La intelligncia alemanya de la II Guerra Mundial va denominar a les dues produccions principals com T-34/76 i T-34/85, i les variacions menors rebien designacions amb lletres com T-34/76 A. Aquesta nomenclatura ha estat utilitzada mpliament a Occident, especialment en la literatura popular. Des dels anys 1980, tanmateix, moltes fonts acadmiques han estat usant l'estil sovitic: T-34 i T-34-85, i les variants com a l'any del model, com T-34 Model 1940.

Des de la dissoluci de la Uni Sovitica, els nous documents desclassificats han demostrat que tots els T-34 amb la torreta original i el can F-34 (coneguts convencionalment com a Model 1941 i 1942) eren oficialment denominats 'Model 1941' i els T-34 de torreta hexagonal (Model 1943) eren oficialment el Model 1942. Els T-34 capturats per Alemanya eren designats com Panzerkampfwagen T-34(r).

 Carros de combat .
El T-34 (T-34/76) era el tanc original amb el can de 76,2 mm. Entre parntesi la designaci alemanya.

Model 1940 (T-34/76 A): una primera producci amb el can L-11 de 76,2 mm en una torreta de dos homes.
Model 1941 (T-34/T-34/76B): la producci principal amb major blindatge i el can F-34 de 76,2 mm.
Model 1942 (T-34/76 C): amb moltes millores de menor importncia en la fabricaci.
Model 1943 (T-34/T-34/76D, E i F): amb una nova torreta hexagonal fosa, els alemanys els van donar el sobrenom de Mickey Mouse. La producci principal tenia una nova cpula de comandant.
T-34/57: una petita quantitat de T-34 des de 1941 a 1943 van ser armats amb el can rpid ZIS-4 de 57 mm per ser utilitzats com caacarros. Aquest can tenia millor penetraci que el F-34 (140 mm d'acer a 500 m, davant 90 mm), per la mida del projectil no permetia suficient crrega explosiva per a blancs no blindats.
OT-34: tanc llanaflames, reemplaant la metralladora del casc, generalment un Model 1942 amb el llanaflames ATO-41 o un Model 1943 amb l'ATO-42. Majorment van participar en la Batalla de Moscou amb bons resultats segons informes sovitics.

El T-34 M un prototip avanat de 1940 (A-43), amb millor blindatge, una torreta hexagonal de tres homes, suspensi de barra de torsi i increment de munici i combustible. Es van construir cinc cascs per el programa es va abandonar quan va comenar la guerra. El programa va servir per al disseny de la torreta del T-34 Model 1943, i va ser reiniciat per al tanc T-44.

El T-34-85 tenia millores importants, una nova torreta de tres homes i un can de 85 mm.

Model 1943: una producci curta en febrer-mar de 1944 amb el can D-5 T de 85 mm;
Model 1944: la producci principal, amb el can ms senzill ZIS-S-53 de 85 mm, la rdio traslladada del casc a la torreta amb una disposici millorada i una nova ptica de l'artiller;
Model 1945: canvis introduts gradualment durant 1944-46, millora de la cpula del comandant, sistema de fums TDP (tankovoy dimoviy pribor), ventiladors davant i enrere de la torreta;
Model 1946: producci postguerra, formalitzant el Model 1945, amb un motor millorat V-2-34 M, noves rodes i millores de menor consideraci;
Model 1960: programa de reutilitzaci, motor V-2-3411, millors sistemes de ventilaci i lubricaci, generador de bateria, visors infrarojos i una nova rdio;
Model 1969 (o T-34-85M): un programa de reutilitzaci amb una nova rdio R-123 i equip de visi nocturna. Millores mecniques i un dipsit extern addicional de 200 L;
T-34-85M1: un programa de reutilitzaci polons, similar al Model 1960;
T-34-85M2: programa polons, similar al Model 1969, amb un sistema per a vadeigs profunds i esnrquel;
OT-34-85 (o TO-34): un tanc T-34-85 amb el llanaflames ATO-42;

Es va continuar realitzant diverses millores en els T-34-85, incloent programes de restauraci en 1960 i 1969. Els models del T-34-85 sn molt similars externament.

El desenvolupament en preguerra d'un T-34 ms avanat va ser continuat de nou el 1944, produint el T-44. El nou tanc tenia un disseny de torreta basat en la del T-34-85, per amb un nou casc amb suspensi de barra de torsi i un motor muntat transversalment. Tenia un perfil ms baix que el T-34-85 i era ms senzill en cas de fabricar. Es van construir entre 150 i 200 d'aquests tancs abans del final de la guerra. Amb algunes modificacions, una nova torreta i can es va convertir en el T-54, que va comenar a fabricar-se en 1947.

 Altres vehicles blindats .
PT-34 tanc netejamines, construt generalment amb el xasss del T-34 Model 1943 o el T34-85.
MP-34 llanaponts de vells tancs reconstruts en el camp de batalla o installacions de reparaci. Aquests s'utilitzaven per a operacions de travessia de rius, i eren recuperats posteriorment.
Canons autopropulsats, SU-85, SU-100 i SU-122, van utilitzar com a base el xasss del T-34.

Desprs de la II Guerra Mundial, alguns T-34 eren armats amb obusos de 122 mm com a artilleria autopropulsada en Sria i Egipte.

 Vehicles de suport .
Hi havia molts vehicles de suport, grues i fins i tot tractors civils construts amb el xasss del T-34 al comenament de la guerra que es van utilitzar fins i tot els anys 1990. La gran majoria eren conversions de tancs antics o fets malb i canons autopropulsats.

T-34-T (tyagach), tractor;
SPK-5 (1955), grua de deu tones;
SPK-5/10M versi millorada del SPK-5, amb una grua hidrulica;
T-34-TO (technicheskoye obsuzhivaniye), manteniment tcnic;
VT-34 vehicle de recuperaci txecoslovac;
CW-34 variant del VT-34 polons;
WPT-34 (1960), vehicle de reparaci i manteniment polons;

 Dades dels models .


 Combat .
El T-34 s'utilitza sovint com a smbol de l'efica contraatac sovitic als alemanys. L'aparici del T-34 a l'estiu de 1941 va ser un xoc psicolgic als soldats alemanys, que havien estat preparats per enfrontar-se a un enemic inferior: aix es mostra al diari de Alfred Jodl, que van ser presos per sorpresa amb l'aparici del T-34 en Riga.

El T-34 podia deixar fora de combat tots els tancs alemanys de 1941 amb eficcia. Tanmateix, el nou carro de combat sofria de diversos problemes mecnics, especialment en la seva transmissi i embragatge; almenys el 50% de les prdues totals durant el primer estiu eren a causa d'aquests errors en comptes del foc enemic. Existia escassetat d'equip de recuperaci i reparaci, mentre que la inexperincia de molts soldats provocava que abandonessin els seus carros en sentir els primers trets enemics. No era rar que els primers T-34 anessin a combat portant una transmissi de recanvi a la coberta del motor. Aquests problemes mecnics van ser finalment solucionats.

Durant l'hivern de 1941-42 els T-34 van tornar a dominar els tancs alemanys grcies a la seva capacitat de moure's sobre fang o neu sense quedar-se atrapats. Els carros alemanys no es podien moure als mateixos terrenys que el T-34 podia. La infanteria alemanya, que en aquell moment estava armada amb canons antitanc PaK 36 de 37 mm i PaK 38 de 50 mm, no tenia mitjans efectius per detenir els tancs T-34. Noms el baix nivell de l'entrenament de la tripulaci i la incapacitat dels comandaments sovitics van evitar que el T-34 assols major xit.

L'mfasi de l'Exrcit Roig en 1942-43 se centrava en la reconstrucci de les prdues de 1941 i millorar les habilitats tctiques. La producci de T-34 va crixer rpidament, per el disseny estava congelat: generalment, noms s'acceptava els canvis que acceleressin la producci. Els dissenyadors sovitics estaven ben informats de la necessitat de corregir certes deficincies del disseny, per aquestes millores haurien costat temps de producci i no van ser adoptades. A mitjan 1943, la producci de T-34 era d'uns mil tancs al mes, molt ms alt que la producci alemanya. Tanmateix, les prdues sovitiques superaven les alemanyes a causa de la inferioritat tctica, falta d'entrenament de les unitats, una cadena de comandament defectuosa i l'escassetat de radis als carros.

Com a resposta del T-34, els alemanys van comenar a presentar un gran nombre de canons rpids PaK 40 de 75 mm, tant en remolc com a autopropulsat. A ms, van comenar a utilitzar el nou tanc Tiger I a finals de 1942 i el tanc mig Panther el 1943. A la meitat de la guerra, el T-34 ja no tenia la superioritat tcnica contra els Panzer alemanys. Les proporcions de prdues continuaven desfavorables per als sovitics, encara que curiosament es van reduir una mica. El problema a afrontar consistia en gruixuts blindatges que el can ZIS-5 de 76,2mm no podia fer front, per la qual cosa es va necessitar una millora del T-34.

En els ltims anys del conflicte, els sovitics van millorar tcticament i l'aclaparadora superioritat de carros de combat davant els alemanys va jugar un punt crucial. L'aparici del T-34-85 a comenaments de 1944 li va donar a l'Exrcit Roig un tanc amb millor blindatge i mobilitat que els Panzer IV (incloent la versi H d'aquest) i Sturmgeschtz III, encara que el blindatge continuava estant per sota del Panther, la potncia de foc s'equilibrava molt i el Panther, gaireb impenetrable frontalment va comenar a ser vulnerable per sota dels 600 m L'avantatge sovitic consistia en la poca quantitat de Panther que existia davant els T-34, mentre que la mobilitat del carro sovitic era encara superior i estava assentat sobre un xasss molt provat i poc propens a les ruptures, mentre que el Panther va sofrir durant un any problemes mecnics que van ser la causa de major part de les baixes. Tanmateix, el T-34-85 era prou bo com per permetre que la tripulaci experta i les situacions tctiques inclinessin la balana. La introducci de munici subcalibrada permetia al T-34-85 penetrar 120 mm a 30 a 500 m, el qual posava l'"escs" i car Panther i Tiger I en una posici compromesa. Si afegim a tot aix que pels costats i per darrere, l'escs blindatge del Panther podia ser penetrat a ms de 2 km, podem fer-nos una idea de les dificultats contra les contnues hordes Vermelles.

A comenaments de la guerra, noms el 5% dels tancs sovitics eren T-34; aix es va incrementar fins i tot el 50% o 60% a meitat de 1943, i fins i tot ms a final de la guerra. En aquell moment, els T-34 havien substitut els models antics i estava disponible en grans quantitats, els nous tancs alemanys com el Panther, basat en el T-34, els sobrepassava. A final de la guerra, els tancs pesats Isif Stalin tamb estaven millor blindats i armats que els T-34, que els Panthers, Tigers I i fins i tot al frontal de la barcassa superava per 7 mm el del Tiger II.

S'ha comparat el T-34 amb el tanc mig nord-americ Sherman i l'alemany Panzer IV. Cada tanc era la columna central de les unitats blindades dels seus respectius exrcits. Ambds eren bons dissenys en el moment que van aparixer. Ambds tancs van ser millorats significativament sense molta prdua d'efectivitat. I ambds carros de combat podien ser fabricats en grans quantitats i mantinguts en condicions difcils. Tanmateix, cap dels dos primers tancs no podien enfrontar-se directament als millors tancs alemanys, Panther i Tiger, en termes iguals, per aix no seria una comparaci fcil, ja que els alemanys blindats eren vehicles pesats ms comparables amb els tancs pesats sovitics IS-2.

Una ancdota dels T-34-85 mostrava l'efectivitat d'aquest carro de combat. Amb l'aparici dels nous Tiger II, l'exrcit sovitic es va posar en alerta. Noms havien sentit rumors i van enviar un T-34-85 comandat per Oskin a Ogledow (Polnia). Amagat, Oskin va ordenar carregar els projectils perforants BR-BR-365P. Aprofitant que 3 Tigers II anaven per un cam seguits uns darrere de d'altres, el T-34-85 va disparar a 200 m al costat del 1r Tiger II. La realitat s que el primer impacte havia matat part de la tripulaci, per es van disparar fins 5 impactes ms per assegurar-se. El Tiger II de cap ja havia girat la torre, per amb el fum aixecat no va poder localitzar l'enemic i va rebre 3 impactes al frontal que van rebotar. Tanmateix, el quart impacte va travessar l'anell i el tanc va comenar a cremar. El tercer Tiger II, encegat pel fum va comenar a retrocedir i el T-34-85 d'Oskin va sortir a la seva cacera, perforant-lo per darrere i acabant aix amb l'ltim dels 3 enemics que havia albirat. Si un noms T-34-85 ha pogut amb 3 Tigers II, es demostra que el carro ms senzill del moment podia afrontar situacions similars contra altres tipus de carros pesats.

Els tancs estaven preparats per a diverses tasques en el camp de batalla, com a suport d'infanteria i aprofitament. L'enfrontament entre tancs era molt important. La producci alemanya era limitada a un petit nombre de vehicles superiors per complexos. La decisi sovitica de fabricar una gran quantitat de T-34, millorant i simplificant el disseny, va ser una opci millor que va ajudar la victria final.

Desprs de la II Guerra Mundial, els T-34-85 han estat utilitzats per molts clients de la Uni Sovitica i antics clients. Durant la Guerra de Corea, el 1950, van ser la punta de llana en la invasi a Corea del Sud. Es van enfrontar contra els carros nord-americans Sherman, M24 Chaffee i M26 Pershing per no contra els Centurion de les forces de la ONU.

Els T-34 van formar part de molts exrcits del Pacte de Varsvia i van actuar en la Sublevaci hongaresa de 1956, tamb en Orient Mitj, la Guerra del Vietnam, i ms recentment en la Guerra de Bsnia. Els tancs han estat disponibles espordicament en Afganistan, encara que s desconegut si s'han enfrontat contra tropes de la coalici, i Saddam Hussein tenia T-34 en el seu exrcit a comenaments dels anys 1990. Diversos estats africans, incloent Angola i Somlia han utilitzat T-34-85. Els T-34-85 cubans han vist combat en frica.

Els T-34 han estat utilitzats a 40 pasos, i en 1996 (assenyalat amb un asterisc, *) continuava en 27.


Europa i Amrica
 *;
 ;
 ;
 *;
 ;
 ;
 ;
 ;
  Alemanya Oriental;
 *;
 ;
 ;
  Romania*;
  Uni Sovitica;
  Iugoslvia*;



Orient Mitj i sia

 *;
 *;
 ;
  Laos;
  Lban*;
 *;
 *;
 *;
 *;
 *;
 *;
  Iemen del Sud*;
  Iemen del Nord;



frica
  Algria*;
  Angola*;
 *;
  Guinea Equatorial*;
 *;
  Guinea*;
 *;
 *;
 *;
 *;
  Sudan*;
  Togo*;
  Zimbabwe*;


 Efectivitat .
El T-34 era excepcional en els factors durs blindatge, potncia de foc i mobilitat; i pobre en els factors tous facilitat d's, ergonomia, disposici de la tripulaci, aparells de visi, etc.

El tanc tenia un bon equilibri dels tres factors principals durant tot el seu cicle en la Segona Guerra Mundial. El 1941, el blindatge inclinat podia derrotar a totes les armes antitanc alemanyes en distncies normals. Noms els canons Flak de 88 mm podien posar fora de combat al T-34, o en distncies curtes per canons curts de 50 mm La majoria dels tancs alemanys de 1941 no disposaven de canons de 75 mm llargs; al seu lloc eren ms comuns el calibre de 37 mm i el 50 mm dels Panzer III. A mitjan 1942, el T-34 era vulnerable a les armes alemanyes millorades i es va mantenir aix la resta de la guerra, per el seu blindatge era superior a la dels tancs M4 Sherman i Panzer IV, mentre que es va millorar a partir de 1943 amb la construcci del T-34-85.

En termes de potncia de foc, el can de 76 mm del T-34 podia penetrar qualsevol tanc alemany de 1941 amb facilitat. Amb el ZIS-5 podia arribar a penetrar 102 mm a 90 amb munici subcalibrada a 100 m i 78 mm a 90 a 500 m amb projectils BR-350 A. Aquest can tamb podia disparar munici d'alt explosiu (HE). El 1943, el can de 76 mm no tenia l'abast dels canons de 75 mm del Panther i de 88 mm del Tiger. La introducci del can de 85 mm el 1944 no va fer al T-34-85 igual en potncia de foc, per aquest can podia penetrar als Panther i Tiger I en distncies raonables, mentre que el preu i la mobilitat del T-34-85 era molt millor que el d'aquests dos carros. A ms, permetia perforar-los frontalment amb la munici subcalibrada amb nucli de tungst, que perforava 138 mm a 500 m, suficient contra el Panther o Tiger I.

Quant a mobilitat, les erugues amples del T-34, la seva bona suspensi i el gran motor li donaven un rendiment en terrenys sense parell; els tancs alemanys de primera generaci no podia assolir aquest rendiment, ja que l'ample de les seves cadenes feia que es quedessin encallats en llocs on el T-34 podia sortir sense problemes. En total, els factors durs del T-34 eren uns dels millors dels tancs en combat durant la primera meitat de la guerra. A ms, hem de fer ressaltar la seva operativitat, que el 1943 era d'entre un 70%-90%, mentre que els estndards alemanys estaven entre el 48%-62%.

En ergonomia, el T-34 era pobre, malgrat algunes millores durant la guerra. Totes les versions armades amb el can de 76 mm tenien una torreta estreta per a dos homes. La visibilitat del comandant en el camp de batalla era reduda; el portell que s'obria cap a endavant el forava a mirar el terreny des d'una ranura de visi i un periscopi transversal. A ms, havia de realitzar les funcions de tirador. En contrast, els tancs alemanys, britnics i nord-americans (no tots) de l'poca tenien una torreta de tres persones amb comandant, artiller i carregador, que permetia que el comandant se centrs, en dirigir i coordinar les seves accions amb la resta de la unitat, sense haver d'ocupar-se d'apuntar o recarregar el can. Aix era una enorme contribuci a l'eficcia de la tripulaci. Aquest problema reconegut va ser solucionat amb el T-34-85. Els comandants alemanys generalment se situaven apuntant-se per tenir una visi completa, excepte quan hi havia foc enemic, una cosa que era impossible realitzar en els T-34 amb can de 76 mm a causa de qu la/les sortides superiors obrien cap a endavant, pel que era impossible veure res, encara que en cas d'escapar, tenien l'avantatge que la tapa feia d'escut antibales.

La visibilitat des del seient del conductor tamb era deficient, i alguns conductors van informar que les seves ptiques eren tan dolentes que mantenien l'escotilla oberta lleument fins i tot durant combat. Tcticament, aix afectava la capacitat del conductor per utilitzar el terreny com un avantatge, ja que no podia veure les variacions del terra o tenir una visi mplia com en altres tancs. El carregador tamb tenia problemes a causa de la falta d'una base a la torreta (un terra rotatori que es mou quan la torreta gira). Aquest problema ocorria en altres tancs com el M3 Stuart. El terra sota la torreta estava fet per guardar la munici a petites caixes de metall. Hi havia nou projectils inicials guardats a les lleixes dels laterals del compartiment. Una vegada que s'utilitzava aquests nou projectils, el carregador havia de treure la munici addicional de les caixes del terra, la qual cosa retardava la cadncia de tret. Malgrat l'inconvenient d'emmagatzemar la munici en caixes, aix no solia suposar un problema, ja que es tardaven diversos minuts a disparar els 9 projectils inicials.

Un altre dels factors clau que reduen l'impacte inicial del T-34 en el camp de batalla van ser la falta de lideratge, les tctiques amb tancs i el entrenament de la tripulaci, una conseqncia de les purgues d'Stalin als cossos d'oficials a finals dels anys 1930, que va agreujar la prdua del personal ms ben entrenat durant les derrotes de l'Exrcit Roig el 1941. Moltes tripulacions entraven en combat amb noms l'entrenament bsic i les 72 hores d'instrucci en classe. Aquests problemes augmentaven per la dolenta ergonomia del T-34 i la falta de radis durant el comenament de la guerra, fent prcticament impossible coordinar unitats blindades en el combat. Sovint s'usaven els senyals visuals per coordinar-se entre els carristas sovitics, sent un mtode poc ortodox i pobre, doncs els avantatges de les rdios era notable. Els soldats alemanys van veure que els sovitics blindats atacaven en formacions rgides sense prendre avantatge del terreny. Cap al 1943-44 part d'aquests problemes s'havien corregit, encara que l'entrenament de la tripulaci sovitica no va assolir el nivell de l'entrenament alemany. Tanmateix, les xifres de prdues sovitiques el 1945 era d'1,18 a 1, el qual ens suggereix que la balana s'estava equilibrant molt desprs d'un 7 a 1 el 1941.

 Importncia .

El carro de combat T-34 era una de les armes ms importants de l'Exrcit Roig en la II Guerra Mundial. La seva importncia ve donada pel nombre fabricat que va ser de ms de 57.000 unitats durant la guerra, que s ms que tot el pati de carros blindats que els alemanys van poder fer durant tota la guerra i equival a un 54% de tots els tancs sovitics en l'esmentat perode (sense comptar versions caacarros o artilleria basada en el xasss del T-34). Ja que el front germnic-sovitic era un teatre decisiu en la guerra, la importncia del T-34 difcilment no pot ser exagerada. Quan va aparixer per primera vegada el 1940, podia ser fcilment el millor disseny de tanc del mn. A la meitat de la guerra, ja no era tcnicament superior a tots els seus oponents, per encara era millor que la majoria i estava disponible en grans quantitats.

La millora del T-34-85 va mantenir el tanc mig estndard sovitic sense interrupci de producci fins al final de la guerra. La resposta alemanya al T-34 va ser una nova segona generaci de tancs, ms cars i complexos, que va retardar la producci de tancs i va permetre als sovitics mantenir una superioritat numrica. Hem de tenir en compte que els enemics ms comuns el 1944 eren (en aquest ordre) Panzers IV, Panthers i Panzers III incloent les diferents variants de cada un d'aquests carros. Els Tigers es corresponien al 6% de la producci total d'aquell any, pel que eren escassos i no suposaven el problema que s que presentaven els altres en estar disposat en majors quantitats.

El disseny equilibrat del T-34 va permetre que reemplacs a la majoria dels tancs lleugers, mitjos i pesats en servei, eliminant tamb les pesades KVs que malgrat la seva efectivitat el 1941 i invulnerabilitat, el 1942 ja podien ser penetrades pels canons llargs de 75 mm portats majorment pels famosos Stug III. El seu desenvolupament evolutiu continuaria directament fins i tot el T-44 i el T-55, construt fins i tot 1981 i que encara continua sent usat. El T-34 seria una influncia en el desenvolupament del concepte del tanc de combat principal, MBT.

 Referncies .

 Notes .


 Bibliografia .
 Liddell Hart, Basil (1951). The other side of the hill: Germany's generals, their rise and fall, with their own account of military events, 1939-1945, Londres: Cassell. ASIN B0007IXDSQ;
 Von Mellenthin, Major General F. W. (1956). Panzer Battles: A Study of the Employment of Armor in the Second World War, First Ballantine Books Edition, 1971. Nueva York: Ballantine Books. ISBN 0-345-24440-0;
 Milsom, John (1975). Russian Tanks, 1900-1970: The Complete Illustrated History of Soviet Armoured Theory and Design, Nueva York: Galahad Books. ISBN 0-88365-052-5;
 Para, Carl (abril 2002). "Military Heritage feature on the T-34." Military Heritage 3 (5):18-20, 22-23;
 Perrett, Bryan (1987). Soviet Armour Since 1945, Londres: Blandford. ISBN 0-7137-1735-1;
 Zaloga, Steven J., Jim Kinnear, Andrey Aksenov & Aleksandr Koshchavtsev (1997). Soviet Tanks in Combat 1941-45: The T-28, T-34, T-34-85, and T-44 Medium Tanks, Hong Kong: Concord Publication. ISBN 962-361-615-5;
 Zaloga, Steven J. (1994). T-34 Medium Tank 1941 45, Oxford: Osprey Publishing. ISBN 1-85532-382-6;
 Zaloga, James Grandsen. T-34 in Action Scuadron/Signal Publications. ISBN 0-89747-112-1;

 Vegeu tamb .
KV-1;
T-26;
T-44;
T-54;
Panzer III;
Panzer IV;
Panzer V Panther;
Panzer VI Tiger;


 Enllaos externs .

 En angls .
 T34 i T34/85 a WWIIvehicles.com;
 El T-34-85 a WWII: A Closer Look, examinaci detallada del T-34-85.
 Panzerkampfwagen T-34(r): Soviet T-34 in German Service, tancs T-34 alemanys a Achtung Panzer!

 En castell .
 Mikail Koskin T-34;
Tancs i Blindats: Histria del tanc;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332624" title="Pagrus caeruleostictus" nonfiltered="4579" processed="4562" dbindex="129710">

Pagrus caeruleostictus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 90 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Portugal fins a Angola, incloent-hi la Mar Mediterrnia).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332626" title="Pagrus major" nonfiltered="4580" processed="4563" dbindex="129711">

Pagrus major  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic nord-occidental (des del nord-est del Mar de la Xina Meridional -llevat de les Filipines- fins al Jap).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332627" title="Chrysoblephus anglicus" nonfiltered="4581" processed="4564" dbindex="129712">

Chrysoblephus anglicus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic (des de Moambic fins a Sud-frica).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332628" title="Chrysoblephus cristiceps" nonfiltered="4582" processed="4565" dbindex="129713">

Chrysoblephus cristiceps  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 75 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332629" title="Chrysoblephus gibbiceps" nonfiltered="4583" processed="4566" dbindex="129714">

Chrysoblephus gibbiceps  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 75 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332630" title="Chrysoblephus laticeps" nonfiltered="4584" processed="4567" dbindex="129715">

 Chrysoblephus laticeps s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est de l'Atlntic (des del nord de Nambia fins al nord de KwaZulu-Natal -Sud-frica-) i a l'illa de Maurici.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332631" title="Chrysoblephus lophus" nonfiltered="4585" processed="4568" dbindex="129716">

 Chrysoblephus lophus s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332633" title="Chrysoblephus puniceus" nonfiltered="4586" processed="4569" dbindex="129717">

 Chrysoblephus puniceus s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 85 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Moambic i Madagascar fins a les de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332634" title="Besuc blanc" nonfiltered="4587" processed="4570" dbindex="129718">

El besuc blanc, besuc o calet (Pagellus acarne) s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.

 Pot arribar als 36 cm de llargria total.
 El cos s oblong, lleugerament comprimit amb el perfil corbat.
 El cap s gros, ms llarg que alt, amb la boca petita.
 La cavitat bucal s de color taronja.
 Els ulls es troben a la part superior del cap.
 L'aleta dorsal s alta a la part anterior i minva l'altura a la part posterior. Les pectorals, llargues, tenen una taca negra a la base. La caudal s escotada.
 El dors i els costats sn daurats amb tonalitats rosades. El ventre s blanc. Les aletes sn rosades i a la base de les pectorals hi ha una taca negra.;
Reproducci.
s hermafrodita proterndric, s a dir, sn primer mascles i, ms endavant, es transformen en femelles. Es reprodueix a final d'estiu. Tant els ous com les larves sn planctnics.
Alimentaci.
s carnvor: menja principalment crustacis, molluscs, larves de peixos i cucs.
Hbitat.
s una espcie costanera de fons sorrencs i fangosos que es troba, normalment, entre els 40 i els 100 m, tot i que, de vegades, tamb ha estat observat fins als 500 m.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de la Mar Cantbrica fins al Senegal, Illa de Madeira, les Illes Canries, les Aores i Cap Verd) i de la Mar Mediterrnia (sobretot a la part occidental).
Costums.
Pot formar moles molt nombroses.
Pesca.
Es pesca amb arts d'arrossegament, tremalls i volant.
Conservaci.
No es troba a la Llista Vermella de la IUCN.
Referncies.

Bibliografia.

 Cheung, W.W.L., T.J. Pitcher i D. Pauly, 2005. A fuzzy logic expert system to estimate intrinsic extinction vulnerabilities of marine fishes to fishing Biol. Conserv. 124:97-111. ;
 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 Catalogue of Life ;
 AQUATAB.NET;
 Discover Life ;
 NCBI;
 uBio ;
 World Register of Marine Species ;
 ZipCodeZoo ;
 BOLD Systems  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332638" title="Medalla de la defensa de la Regi rtica Sovitica" nonfiltered="4588" processed="4571" dbindex="129719">


La Medalla de la defensa de la Regi rtica Sovitica (Rus:                                 - Transliterat: Za oboronu Sovestkogo Zapoliarya) s una medalla de la Guerra Ofensiva de la Gran Guerra Patritica, creada el 5 de desembre de 1944 per Stalin i atorgada a tots els soldats de l'Exrcit Roig, Marina, Tropes del Ministeri d'Interior (MVD) i Tropes del Comit de Seguretat de l'Estat (NKVD) que van participar en la defensa de la Regi Polar Sovitica, davant l'ofensiva Germano-Finesa entre el 22 de juny de 1941 i el novembre de 1944, durant un perode mnim de 6 mesos, aix com als organitzadors i dirigents de les operacions de combat.

Els civils receptors eren els participants en l'erecci de les lnies defensives i fortificacions, participants en la defensa aria de la regi o treballadors de les fbriques de munici.

Tant els militars com els civils que, participant en la defensa de l'rtic, rebessin un orde o condecoraci o fossin ferits rebien la medalla a la Defensa immediatament, de manera independent al temps que fes que hi participessin.

 Histria .

Va ser instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 5 de desembre de 1944. Els reglaments, disseny i descripci de la medalla van ser confirmats a la Gaseta del Soviet Suprem de la URSS num. 64 de 1944. La seva concessi era feta en nom de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS i atorgada pels caps de les unitats militats, establiments mdica o soviets locals.

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de la Medalla de la defensa del Caucas.

Va ser concedida sobre unes 350.000 vegades. 

Tamb s coneguda com "Defensa de la Regi Transpolar Sovitica" i "Defensa de la Regi Polar".

La idea de la creaci de la medalla va ser dels treballadors del departament d'exploraci de l'Estat Major del Front de Carlia. Es van fer alguns esbossos, i es present el millor al Tinent Coronel V. Alov i, amb el seu recolzament, la idea de la creaci i l'esbs es va enviar a Moscou, a on el pintor A.I. Kuznetsov va acabar el disseny. En la competici per a la creaci definitiva de la medalla tamb hi prengueren part dissenys dels pintors N.I. Moskalev i I.S. Teljatnikov.

Juntament amb la medalla es concedia un certificat acreditatiu.

 Disseny .
Una medalla de llaut, de forma circular i amb un dimetre de 32mm.

A l'anvers apareix la imatge d'un soldat combatent, amb abric i gorro amb orelleres i amb una metralladora PPSH. A l'esquerra, darrera del soldat apareix un buc de guerra, i a la part superior, a ambds costats, hi ha la silueta de dos avions, mentre que a la inferior hi apareixen dos tancs. En un anell a la part exterior hi ha la inscripci "                               " ("Per la Defensa de l'rtic Sovitic"), i a la part inferior hi ha una cinta amb l'estrella de 5 puntes al mig. Al centre de l'estrella apareixen la fal i el martell.
Al revers hi ha la inscripci "                        " ("Per la Nostra Ptria Sovitica"). A la part superior hi ha la fal i el martell.

Es suspn sobre un gal pentagonal de seda de muar de 24mm d'amplada de color blau clar. Al mig hi ha una franja verda de 6mm. Els costats de la cinta i de la franja verda estan orlats amb franges blanques de 2mm.

 Vegeu tamb .

 Medalla de la defensa de Kev ;
 Medalla de la defensa de Leningrad ;
 Medalla de la defensa de Moscou ;
 Medalla de la defensa d'Odessa ;
 Medalla de la defensa del Caucas ;
 Medalla de la defensa de Sebastpol ;
 Medalla de la defensa de Stalingrad;

 Bibliografia .
 A. VOLODIN & H. MERLAI        CCCP - Medals of the URSS - Riga 1997 - ISBN 5-7062-01110;
 Pgina molt complerta (en rus);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332639" title="Pagellus affinis" nonfiltered="4589" processed="4572" dbindex="129720">

 Pagellus affinis s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 37 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic (des del Golf Prsic fins al Golf d'Aden i les costes septentrionals de Somlia).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332641" title="Grups tnics de Moambic" nonfiltered="4590" processed="4573" dbindex="129721">

El grups humans de Moambic es divideixen en nombrosos subgrups amb varietat de llenges, dialectes, cultures i histories.

Els grups principals sn:
Macua (makwa o makua);
Xona (o sena) o Karanga;
Tsonga (shangaan);
Macondes (Makonde);
Yao;
Swahili;
Tonga;
Chopi;
Nguni;
Maravis;

Tamb hi ha un petit nombre d'europeus descendents d'antics colons portuguesos (eren uns 260.000 el 1975 per gran part van deixar el pas) i els anomenats mestissos, barreja de blancs i nadius. Tamb hi ha una rellevant minoria ndia i petites minories rab i xinesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332643" title="Expedici d'Irlanda (1796)" nonfiltered="4591" processed="4574" dbindex="129722">



L'Expedici d'Irlanda de 1796 va ser un intent avortat d'invasi d'Irlanda en suport a la resistncia nacionalista irlandesa per les tropes revolucionries.

Context.

Theobald Wolfe Tone, el cap dels United Irishmen, mantenia un conflicte amb Anglaterra i li va demanar suport militar a Frana. Responent a les seves demandes, el general Lazare Hoche va dissenyar un projecte d'expedici a Irlanda, un desembarcament de l'exrcit francs l'any 1796 a les costes irlandeses. El 16 de desembre del 1796 45 vaixells transportant 13.400 homes (tot i que altres fonts diuen que s'apropaven ms als 15.000) salpaven del port de Brest.

Desenvolupament.

L'almirall Justin Bonaventure Morard de Galles, acompanyat del cap de divisi tienne Eustache Bruix, va dirigir la primera de les divisions encarregades del desembarcament. Desprs d'haver esquivat les naus de la Royal Navy van arribar a la badia de Bantry, el 21 de desembre, per un cop arribats all, uns forts vents de l'est, els continus canvis de rumb i la prdua del vaixell Fraternit amb Morard i Hoche a bord a causa de la boira, van fer que l'expedici francesa es veis obligada a retirar-se davant la decepci de Wolfe Tone. 

El nacionalisme irlands i la Frana Revolucionria.

Durant totes les guerres revolucionries molts patriotes irlandesos van lluitar sota la bandera francesa, alguns dels seus noms encara estan gravats a l'Arc de Triomf de Pars.

Galeria d'imatges.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332645" title="Pagell de taca roja" nonfiltered="4592" processed="4575" dbindex="129723">

El pagell de taca roja (Pagellus bellottii) s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 42 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de l'Estret de Gibraltar fins a Angola, incloent-hi les Illes Canries) i del sud-oest de la Mar Mediterrnia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332647" title="Gors" nonfiltered="4593" processed="4576" dbindex="129724">

El gors, besuc de fonera, besuc de la taca, besuc de l'ull gros, boga-ravell, calet de la piga, patxano o pitxell (Pagellus bogaraveo) s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Pot arribar als 70 cm de llargria total.
 El cos s ovalat i comprimit lateralment.
 El perfil ceflic s convex.
 La boca s petita i els ulls sn grossos.
 L'aleta dorsal es troba inserida dins un solc. Les pectorals sn llargues. Les plviques tenen una espina dura i l'anal t tres espines fortes.
 El dors s gris rosat i els costats sn platejats. T una taca negra darrere el cap, absent en els joves. Les aletes sn rosades.;
Reproducci.
La maduresa sexual arriba als 2 anys amb 15-20 cm. s hermafrodita proterndric. Es reprodueix entre juny i setembre en el Mediterrani occidental.
Alimentaci.
s un carnvor vora de crustacis. Tamb s'alimenta d'altres invertebrats i petits peixos.
Hbitat.
Viu a fons rocallosos i fangosos entre els 40 i els 400 (a la Mediterrnia) o 700 m (a l'Atlntic). Els joves apareixen ms a prop de la costa, a la plataforma, i els adults al tals.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Noruega i l'Estret de Gibraltar fins a Mauritnia, Illa de Madeira i les Illes Canries) i a la Mediterrnia occidental (es torna rar ms enll de Siclia).
Inters pesquer.
Es pesca amb arts d'arrossegament, palangre i volant a la fonera.
Referncies.

Bibliografia.
 Bauchot, M.-L. i J.-C. Hureau, 1990. Sparidae. p. 790-812. A J.C. Quero, J.C. Hureau, C. Karrer, A. Post i L. Saldanha (eds.) Check-list of the fishes of the eastern tropical Atlantic (CLOFETA). JNICT, Lisboa; SEI, Pars; i UNESCO, Pars, Frana. Vol. 2.  ;
 Brnnich, M. T. 1768. Ichthyologia Massiliensis, sistens piscium descriptiones eorumque apud incolas nomina. Accedunt Spolia Maris Adriatici. Hafniae et Lipsiae. Ichthyol. Massil.: i-xvi + 1-110. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 AQUATAB.NET;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332653" title="Pagellus natalensis" nonfiltered="4594" processed="4577" dbindex="129729">

Pagellus natalensis  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic (des de Sud-frica fins a Madagascar).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332657" title="Rhabdosargus globiceps" nonfiltered="4595" processed="4578" dbindex="129730">

 Rhabdosargus globiceps s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 65 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic sud-oriental (des d'Angola fins a KwaZulu-Natal -Sud-frica-).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332659" title="Rhabdosargus haffara" nonfiltered="4596" processed="4579" dbindex="129731">

 Rhabdosargus haffara s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 35 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar Roig.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332661" title="Abadia de Santa Maria d'Arles" nonfiltered="4597" processed="4580" dbindex="129732">
L'abadia de Santa Maria d'Arles es troba a la vall del Tec, al municipi d'Arles (fr: Arles-sur-Tech), al Vallespir. Aquesta construcci s el nucli de la vila medieval, desenvolupada al seu voltant. Pertany al departament francs dels Pirineus Orientals (Llenguadoc-Rossell).

Histria.
L'antiga abadia fou fundada poc desprs del 778 per un monjo anomenat Castell, vingut d Espanya fugint dels sarrans, amb l esperit repoblador que va impulsar Carlemany en aquesta regi coneguda com Septimnia. Aquella primera abadia era coneguda com Santa Maria de Vallespir i es trobava situada en un indret diferent de l actual

Hom t referncies directes o indirectes de diversos preceptes reials que esmenten l abadia, atorgats a comenament de segle IX. Hi ha tamb constncia d un atac dels normands que assolaren el lloc (858-860), fet que va motivar l atorgament de nous preceptes d immunitat a favor del cenobi.

El 934 ja es troba situat en l actual indret. El trasllat s hauria fet en poca de l abat Sunifred (?-891), fill del comte Sunifred I d Urgell i Cerdanya. En aquesta poca (segles X i XI) l abadia es trobava sota la protecci comtal.

El 1078 va passar a l rbita de Cluny, i depenent directament de Moissac, els abats d Arles van ser des de llavors monjos d aquell lloc.

L esglsia de Santa Maria es va tornar a consagrar el 1157 (ja havia estat consagrada anteriorment, en 1046). Va ser una poca d importants construccions, la mateixa esglsia abacial, la parroquial de Sant Esteve i altres esglsies directament vinculades al monestir, i tamb el recinte emmurallat.

En el segle XIII i comenament del XIV encara va continuar l activitat constructora, reflex d una poca d esplendor, que aniria apaivagant-se poc a poc. El 1235 i 1325 el monestir va fer front a una revolta popular que s enfrontava al poder que exercia l abadia sobre la poblaci. La decadncia es va anar accentuant fins que hom troba que a la segona meitat del segle XVI, l esglsia era en runes. L abadia es va unir a la de Sant Andreu de Sureda amb l objectiu de millorar la seva situaci econmica.

El 1701 l abadia fou unida al bisbat d Elna i Perpiny, efectiu des del 1722, i que va perdurar fins la Revoluci, quan es va suprimir el cenobi. L esglsia va passar a ser la parroquial de la poblaci mentre que les altres dependncies va anar a parar a mans particulars. El 1841 el claustre fou retornat a l esglsia i des de llavors s han anat fent obres de restauraci en el conjunt. El 1908 va quedar catalogat com Monument Historique.
 
Els edificis.

L esglsia.
Aquesta esglsia s un dels ms interessants edificis romnics d aquesta poca i t una considerable unitat. El gruix de l obra s del segle XI. s de planta basilical, amb tres naus i tres absis. No t transsepte. Totes les naus tenen volta de can, les laterals corresponen a la construcci que es va consagrar el 1046 i la central, lleugerament apuntada, molt possiblement calgui situar-la a l poca de la segona consagraci (1157). Els murs laterals de l esglsia es van obrir en poca gtica per fer-hi unes capelles.

Als costats de la capalera es situaven dos poderosos campanars, dels que noms en resta un. Aquestes construccions es complementaven amb dues torres de defensa ms, situades a llevant i de les que tamb es conserva una. L esglsia, doncs, estava flanquejada per un total de quatre torres. 

Entre aquestes torres de defensa i la faana es trobava un atri, que ara ha desaparegut. Una porta arcaica dna accs a l esglsia. A la part superior es troba una finestra decorada i ms amunt una srie d arcuacions separades per columnes. 
En aquest atri hi ha la 'Santa Tomba' i l esttua jacent de Guillem Gaulcem.

El claustre.
Es tracta d una obra gtica primitiva, de l poca de l abat Ramon Desbac (1261-1303), de planta irregular i adossat a les capelles afegides al mur del sud de l esglsia, el que fa pensar que aquest claustre es va aixecar amb posterioritat a la construcci de les capelles, o b que aquestes ltimes ocupen el lloc d algunes dependncies situades entre l esglsia i el claustre, cosa que no s gens versemblant.
 
Mobiliari i elements decoratius.

Portada principal.
Aquesta porta est formada per una llinda arcaica a sobre de la qual es troba una creu centrada per una Majestat entre els smbols dels evangelistes. Est emmarcada per un guardapols semicircular, decorat amb motius vegetals als extrems del qual hi ha unes figures de monstres. El relleu pot datar-se cap el segle XI, per possiblement la llinda sigui anterior.

Finestra de la faana.
Es tracta d una senzilla obertura de mig punt, decorada exteriorment amb un relleu amb motius vegetals que l envolta.
 

La 'Santa Tomba'.
Es tracta d un sarcfag paleocristi del segle IV. Una llegenda considera que contenia els cossos dels sants Abd i Senn i que, miraculosament, del seu interior brolla l aigua de manera ininterrompuda. L abat Arnulf (documentat el 963) va fer portar les relquies dels sants de Roma a l abadia, on van ser objecte de molta devoci popular. Est situat a l antic atri.
 

Jacent de Guillem Gaucelm.
Encastada al mur i sobre la Santa Tomba es troba es troba l esttua jacent del cavaller Guillem Gaucelm de Tellet, mort el 1210. Hom considera que aquesta pea s obra de Ramon de Bianya del que es coneixen dues obres ms, de caracterstiques similars, conservades al claustre d Elna. Aquesta pea presenta un desperfecte al nas el que va fer que hom ho atribus a un fet miraculs: el d haver-se guarit d una malaltia a la cara grcies a l aigua miraculosa que brollava de la 'Santa Tomba'. 

Pintures murals.
A l interior de l esglsia, al mur de la faana principal i sobre la porta, es troba la capella de Sant Miquel, amb un absis buidat en el gruix del mur. Aquest lloc conserva encara una bona mostra de pintura mural romnica. Les figures ms ben conservades representen ngels. Era centrat per un Crist en Majestat, prcticament perdut del tot.

 

Retaule dels Abd i Senn.
s un retaule barroc, del 1646, obra de Lltzer Tramulles (1605-1657). Destinat a conservar els reliquiaris dels sants Abd i Senn.

Bibliografia.
 Pere Ponsich. Catalunya Romnica. Vol. XXV. El Vallespir, el Capcir... Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1996. ISBN 84-412-2514-1;

Enlla.
  L abadia;
  L abadia a Notes Romanes;
  Histria de l abadia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332663" title="Rhabdosargus holubi" nonfiltered="4598" processed="4581" dbindex="129733">

Rhabdosargus holubi  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332664" title="Gimnofi" nonfiltered="4599" processed="4582" dbindex="129734">

Les ceclies, gimnofions o podes (ordre Gymnophiona, o tamb Apoda) sn un ordre de Lissamfibis. L'altre ordre de lissamfibis existents sn els amfibis. Les ceclies es caracteritzen per haver sofert una prdua secundria de les seves potes, el que els hi dona una aparena de serp, per no son ni serps ni amfibis.

En la classificaci clssica s'incloa a les ceclies en els amfibis. En la classificaci filogentica moderna les ceclies i els amfibis sn els dos clades germans que, tot dos junts, constitueixen els lissamfibis.

 Llistat de  les famlies .
Segons ITIS:
 Famlia Caeciliidae Rafinesque, 1814;
 Sub-famlia Caeciliinae Rafinesque, 1814 (no reconegut per ADW que emplaa aquests gneres a sota de Caeciliidae);
 Sub-famlia Typhlonectinae Taylor, 1968 (no reconegut per ADW que emplaa aquests gneres a sota de Typhlonectidae);
 Famlia Ichthyophiidae Taylor, 1968;
 Famlia Rhinatrematidae Nussbaum, 1977;
 Famlia Scolecomorphidae Taylor, 1969;
 Famlia Uraeotyphlidae Nussbaum, 1979;


Segons ADW:
 Famlia Caeciliidae Rafinesque, 1814;
 Famlia Ichthyophiidae Taylor, 1968;
 Famlia Rhinatrematidae Nussbaum, 1977;
 Famlia Scolecomorphidae Taylor, 1969;
 Famlia Typhlonectidae;
 Famlia Uraeotyphlidae Nussbaum, 1979;

Posici filogentica.

Tetrapoda;
Lissamphibia;
Amphibia;
Anura;
Urodela;
Gymnophiona;
Amniota;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332665" title="Rhabdosargus sarba" nonfiltered="4600" processed="4583" dbindex="129735">

Rhabdosargus sarba  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 80 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins al Jap, la Xina i Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332667" title="Rhabdosargus thorpei" nonfiltered="4601" processed="4584" dbindex="129736">

 Rhabdosargus thorpei s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de Somlia fins a Durban (Sud-frica), incloent-hi Madagascar.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332670" title="pode" nonfiltered="4602" processed="4585" dbindex="129737">
pode es diu de :

 Els ssers vius desprovets temporalment de potes, com alguns insectes, que no tenen potes durant el perode en qu sn larves, pero que s en tenen quan ja son adults.

 Els ssers vius que per selecci natural s'han quedat definitivament desprovets de potes, com les ceclies i les serps.

 En termes de taxonomia, Apoda (els podes) se sinnim de Gymnophiona (els gimnofions o ceclies).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332671" title="Salpa" nonfiltered="4603" processed="4586" dbindex="129738">

La salpa, aurada grisenca o saupa (Sarpa salpa) s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 51 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de la Mar Cantbrica i l'Estret de Gibraltar fins a Sierra Leone -incloent-hi l'Illa de Madeira, les Illes Canries i Cap Verd-, i des del Congo fins a Sud-frica) i de la Mar Mediterrnia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332674" title="Mast espanyol" nonfiltered="4604" processed="4587" dbindex="129739">

El mast espanyol s una raa canina de mida gran originria d'Espanya. Va ser especialment abundant a Cantbria, Castella i Lle, Extremadura i Castella-la Manxa. Tenen un temperament equilibrat que els fa ser bons gossos de companyia per que mantenen el seu instint guardi.

Sn gossos de gran corpulncia i de gran alada havent-hi exemplars que superen els 120 kg de pes. Presenten un cap gran i masss amb llavis carnosos i penjants. El seu pelatge s abundant i d'una llargria mitjana, presentant-se en diversos colors com el lleonat, tigrat, marfil, gris i negre principalment. El seu lladruc s greu i profund imposant respecte entre els qui ho escolten.

En el passat eren utilitzats com a guardians de ranxos i hisendes allades, i gossos de guarda per protegir els ramats de l'atac del llop. Durant segles, el mast ha acompanyat els ramats d'ovelles transhumants que recorrien les canals travessant de nord a sud la Pennsula Ibrica, defensant el bestiar de l'atac del llop; el mast comptava amb la protecci de la seva abundant papada aix com amb carlancas o carranclas, espcie de collars gruixuts de metall amb punxes. En alguns llocs s conegut com a gos meriner per acompanyar el bestiar ov de raa merina.

A finals del segle XIX, amb la desaparici de la Mesta i dels trasllats de bestiar, el mast va sofrir un retrocs, que es va accentuar durant el segle XX, i de forma ms drstica desprs de la Guerra Civil espanyola i el seu consegent perode d'escassetat.

El primer patr racial del mast fou realitzat per la Fdration Cynologique Internationale (FCI) el 1946, basant-se en les caracterstiques de 3 exemplars del centre d'Espanya; aquests exemplars eren del tipus lleuger, que fins i tot quedaven a les explotacions ramaderes i tamb eren usats per a la cacera.

El 1981 es va crear l'Associaci espanyola del gos mast espanyol, que va organitzar un programa de cria buscant el tipus de mast gran i fort de temps passats i va redactar un nou patr racial.

Enllaos externs.

 Asociacin Espaola del Perro Mastn Espaol (AEPME) ;
 Els mastins tornen amb els ramats ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332683" title="Israel Kamakawiwo?ole" nonfiltered="4605" processed="4588" dbindex="129740">
Israel "Iz" Ka'ano i Kamakawiwo'ole (20 de maig, 1959   26 de juny, 1997) va ser un msic hawai.

Es va fer fams a fora de Hawaii amb l'lbum Facing Future, que va sortir l'any 1993 amb la seva versi de Over the Rainbow i de What a Wonderful World, que va ser utilitzada en diverses  pellcules, programes de televisi i anuncis publicitaris.

Kamakawiwo'ole va ser conegut com a "The Gentle Giant" pels seus admiradors. Es va caracteritzar per ser una persona alegre i positiva i fou tamb molt conegut per l'amor a la seva terra i a la gent de Hawaii.

Amb el seu ukelele va intentar introduir-se en el mn del reggae i del jazz.

Israel tamb tenia especial estimaci a la llegua hawaiiana i a la preservaci d'aquesta.

Va morir d'una malaltia respiratria als 38 anys.

Referncies.
.

Enllaos externs.
"Israel Kamakawiwo'ole - Somewhere Over The Rainbow Lyrics";
"Israel Kamakawiwo'ole - Wonderful World";





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332718" title="Guerra a Osstia del Sud (2008)" nonfiltered="4606" processed="4589" dbindex="129741">






La Guerra a Osstia del Sud va consistir en un conflicte armat entre Gergia d'una banda, i Rssia i les autoproclamades repbliques independents d'Osstia del Sud i Abkhzia per l'altra. El conflicte va tenir lloc l'agost de 2008. 

Desprs de la desaparici de la Uni Sovitica, va haver una guerra civil que va deixar parts d'Osstia del Sud sota el control d'un govern separatista no reconegut internacionalment i recolzat per Rssia. Altres parts van quedar sota el control de Gergia. Les hostilitats van anar en augment durant juny i juliol de 2008. El 7 d'agost, Gergia va emprendre operacions militars per prendre la ciutat de Tskhinvali, la capital de la parcialment reconeguda Repblica d'Osstia del Sud (regi separada de Gergia). El 8 d'agost, Rssia va respondre mobilitzant les seves tropes a travs de la frontera, portant tancs i artilleria cap a Tskhinvali. Segons declar el president rus Dmitri Medvdev es va portar a terme per defensar els civils de la regi, a molts dels quals se'ls havia atorgat la nacionalitat russa. El president georgi Mikhal Saakaixvili  declarava que el seu pas s'estava defensant de l'agressi russa que estaven bombardejant la poblaci civil.

Desprs de cinc dies de lluita, les forces georgianes van ser derrotades i les tropes russes van entrar a territori georgi, ocupant les ciutats georgianes de Poti i Gori. Un alto el foc preliminar va ser signat el 12 d'agost de 2008, encara que la batalla no es va aturar immediatament. Desprs del conflicte, Rssia va retirar la major part de les seves tropes de Gergia, i va completar la retirada el 8 d'octubre.

 Context histric i poltic .
Article principal: Context de la guerra a Osstia del Sud (2008);
Veieu tamb: Osstia, Conflicte Gergia-Osstia, Referndum d'independncia a Osstia del Sud de 2006, Crisi Rssia-Gergia 2008;
Els ossetes, antigament alans, sn un grup tnic amb origen en la zona del riu Don. Retornaren a les terres del Caucas desprs que varen ser-ne expulsats per les invasions mongoles en el segle XIII. Alguns d'ells s'installaren a Osstia del Nord, que actualment forma part de Rssia, i d'altres ho feren a Osstia del Sud,  que s reconegut per la majoria dels pasos com una part de Gergia. Osstia del Sud t un minoria tnica georgiana, al voltant d'una cinquena part (14.000 h.) de la poblaci total (70.000 h). 

El 1990, mentre la URSS s'apropava al seu collapse, el dissident anti-sovitic Zviad Gamsakhurdia emergia com a primer lder independent de Gergia. Va basar la seva campanya per la presidncia en una plataforma nacionalista, i va erigir als georgians tnics, que constituien el 70% de la poblaci, com els autntics patriotes del pas, i va fer parixer al sud-ossetis com nouvinguts.

A finals de 1994, el Consell Suprem de Gergia va dictaminar que la regi autnoma sud-osstia (blast) es dissolgus. El govern de Tbilisi va establir el georgi com la llengua principal del pas, mentre que les dues primeres llenges dels ossetis eren el rus i l'osseti. 

En mig de creixents tensions tniques, un conflicte quasi militar va esclatar a gener de 1991 quan forces georgianes entraren a Tskhinvali. Van morir ms de 2.000 persones. La guerra va donar com a resultat que Osstia del Sud, que t una minoria tnica georgiana formada per una cinquena part de la poblaci total (70.000), trencara amb Gergia i guanyara la independncia de facto. Desprs de l'alto el foc de 1992, Tskhinvali va ser allada del territori georgi que l'envoltava. Pacificadors russos, georgians i sud-ossetis van ser enviats a Osstia del Sud sota el mandat de desmilitaritzaci de la JCC. L'alto el foc de 1992 tamb va definir tant una zona de conflicte al voltat de la capital sud-osstia de Tskhinvali com un corredor de seguretat per la frontera dels territoris sud-ossetis.

Al referndum d'independncia d'Osstia del Sud de 2006, la independncia total va ser recolzada pel 99% dels votats, malgrat que els georgians tnics de la regi no van participar. Gergia va acusar a Rssia de l'annexi de territori georgi internacionalment reconegut i d'instaurar un govern titella liderat per Eduard Kokoity i altres oficials que havien servit al FSB i a l'exrcit rus. Tornar a posar sota control georgi a Osstia del Sud i Abkhzia (una regi amb un moviment similar) ha sigut un dels objectius del president georgi Mikheil Saakashvili des de la Revoluci Russa. 

Segons el president rus Dmitri Medvdev, el 90% dels sud-ossetis tenen nacionalitat russa, per la qual cosa mereixen protecci segons l'article 80 de la constituci russa. La BBC i altres fonts confirmen que Rssica ha atorgat a la majoria de ciutadans el passaport rus, "justificant una possible futura intervenci directa". Reuters descriu el govern com "dependent de Rssia, de dues terceres parts del  pressupost anual", i informen que "el gegant del gas Gazprom, controlat per l'Estat, est construint noves canonades de gas i infraestructura" valorada en milions de dlars per abastir les seues ciutats d'energia.

Segons el ministre de defensa georgi de 2004 to 2006, Irakli Okruashvili, ell i Saakashvili havien treballat junts en plans militars per envair Osstia del Sud i Abkhzia: "Abkhzia era el nostre objectiu prioritari, per elaborrem plans militars al 2005 per prendre tant Abkhzia com Osstia del Sud". Okruashvili va obtenir asil poltic a Frana desprs de fugir de Gergia abans de les eleccions presidencials de Gergia de 2008.

 Cronologia .


Els successos anteriors a agost del 2008 estan descrits a Conflicte Gergia Osstia.
 1 d'agost - A les 8:05 del mat dues bombes esclaten quan un vehicle policial georgi circulava per una carretera que connectava les viles habitades per georgians tnics prop de la capital osstia de Tskhinvali. Els cinc ocupants van resultar ferits (sis segons fonts secundries ). Per la nit, va comenar una forta lluita entre les tropes georgianes i les forces d'Osstia del Sud. Gergia va proclamar que els separatistes d'Osstia del Sud havien atacat villes gorgianes violant l'alto el foc. Osstia del Sud va negar haver provocat el conflicte. Un milici sud-osseti va ser assassinat per un franctirador localitzat a un edifici de la policia georgiana.  Els cascos blaus russos van informar que els franctiradors van matar al menys tres persones a Tskhinvali al voltant de les 9 de la nit. Tamb van informar que Tskhinvali va ser atacada amb foc de morter des de les viles georgianes d'Ergneti i Zemo Nikozi. 

 2 d'agost - El bndol sud-osseti va informar que els bombardejos i tirotejos van continuar tota la nit. Mamuka Kurashvili, un oficial del Ministeri de Defensa georgi encarregat de supervisar les operacions pacificadores, va dir que el bndol georgi va obrir foc com a resposta als bombardejos de viles georgianes. Sis civils i un policia georgi van resultar ferits com a resultat dels bombardejos de les villes georgianes de Zemo Nikozi, Kvemo Nikozi, Nuli i Ergneti, segon el ministre d'interior georgi. El bndol sud-osseti va informar que sis persones van resultar mortes i unes quinze ferides com a resultat dels intensos tirotejos per part georgiana contra Tskhinvali i altres viles ossties properes durant la nit de l'1 al 2 d'agost.   L'exrcit militar rus Frontera Caucas 2008, celebrat quasi simultniament a l'exercici estatunidenc-georgi Resposta Immediata 2008, finalitza poc desprs d'un mes d'operacions.;


 3 d'agost - Els ossetes del sud van comenar a evacuar la zona cap a Rssia amb vint autobusos d'evacuats el primer dia, desprs que el govern rus dons el vist-i-plau d'evacuaci.;

 5 d'agost - L'ambaixador rus Yuri Popov va advertir que Rssia intervindria en cas de conflicte militar. Dmitry Medoyev va declarar a Moscou que els voluntaris ja estaven arrivant, principalment d'Osstia del Nord, per oferir ajuda en cas d'agressi georgiana.;

 6 d'agost - Osstia del Sud i Gergia no es posen d'acord sobre com comenar les negociacions. El bndol sud-osseti va proposar mantindre una sessi de la JCC amb la participaci de negociadors de Gergia, Osstia del Sud, Rssia i Osstia del Nord a Tskhinvali el 9 d'agost. Tbilisi ha rebutjat contnuament participar en la JCC.  Gergia va confirmar que havien perdut un transport blindat de personal i que tres pacificadors  georgians havien resultats ferits. Quatre persones van ser assassinades durant la nit i Gergia va tornar a bombardejar a l'alba. Els residents una altra vegada seguiren evacuant les zones del Sud d'Osstia i Georgia va moure el tancs, l'artilleria i les tropes fins a la frontera.  El ministre d'interior georgi va comunicar la mort de deu soldats georgians en els enfrontaments durant el 7 d'agost.;

 7 d'agost - El president Mikheil Saakashvili ordena a les tropes georgianes un alto el foc desprs d'ocupar llocs importants al voltant de la ciutat.  Segons militars georgians, malgrat l'alto el foc, els combats s'intensifiquen.Osstia del Sud nega qualsevol bombardeig nocturn. Els monitors de l'OSCE a Tskhinvali tampoc graven cap foc d'artilleria pesada per part d'Osstia del Sud a eixa hora, segons un diplomtic occidental amb accs a les dades de l'organitzaci. Hores desprs de la declaraci de l'alto el foc, Mikheil Saakashvili, per televisi, va advocar per restaurar el control de Tbilisi per la fora sobre el que ell va anomenar un "rgim criminal" a Osstia del Sud i Abkhzia i "reinstaurar l'ordre". A les 10:35 de la nit del 7 d'agost, forces georgianes van comenar un assalt d'artilleria sobre Tskhinvali. Els georgians van emprar 27 llanacoets, incloent armes de 152 milmetres. Tres brigades van comenar el assalt nocturn.  Els successos del 7 d'agost sn encara objecte de debat i polmica . Segons la intelligncia georgiana  i diverses fonts russes, parts del 58 exrcit rus es van desplaar a territori georgi a travs del tnel de Roki abans de l'atac georgi a Tskhinvali  . Les fonts d'intelligncia occidentals no recolzen aquest fet .
 8 d'agost - A primera hora del mat, Gergia va llanar una ofensiva militar per rodejar i capturar Tskhinvali, trencant els termes de l'alto el foc de 1992 i entrant en la zona de seguretat establerta. Segons un oficial militar rus, uns deu cascos blaus russos establerts a Tskhinvali van morir durant l'atac. El bombardeig, que incloa coets georgians llanats a Osstia del Sud va deixar parts de la capital en runes, cosa que fonts del govern rus qualifiquen de genocidi. Les notcies del bombardeig van ser amplament cobertes pels mitjans de comunicaci russos abans de la reacci militar que va seguir. Rssia va dir que responia en favor dels sud-ossetis contra el que van anomenar "un genocidi per part de les forces georgianes." Russia va dir que les baixes civils arribaven a 2.000 morts a Tskhinvali desprs del bombardeig georgi. El nombre de baixes civils ha sigut motiu de discussi, ja que un informe de l'ONG Human Rights Watch diu que va haver 44 morts a l'hospital de Tskhinvali, objectiu dels sistemes de mssils mltiples dels BM-21 "Grad" durant el bombardeig de la ciutat. L'hospital de Tskhinvali, segons els informes de HRW, va estar sota bombardeig constant durant 18 hores.   Ms tard, el president Saakashvili va dir que els russos havien enviat tancs a la regi abans que ell dons l'ordre d'atacar a les forces georgianes. Per petici de Rssia, el Consell de Seguretat de les Nacions Unides es va reunir el 7 d'agost a les 11 de la nit (hora local a Nova York), seguit d'una reuni oberta a la 1.15 de la matinada (hora local de Nova York) del 8 d'agost, a la qual Gergia va assistir. Durant les consultes, els membres del Consell van discutir un comunicat de premsa que reclams la fi de les hostilitats. Van ser incapaos d'arribar a un consens. Pel mat, Gergia va anunciar que havia rodejat la ciutat i havia capturat vuit viles sud-ossties. Una televisi independent georgiana va anunciar que els militars georgians havien pres control de la ciutat.  Rssia va enviar tropes a Osstia del Sud a travs de la frontera georgiana.

9 d'agost - Gergia clausura tots els canals de televisi russos que hi emeten, allegant que Rssia s la causant de la guerra d'informaci que s'est duent a terme. Rssia talla totes les connexions aries amb Gergia. Els mitjans de comunicaci russos informaven de forts enfrontaments entre les tropes russes i georgianes que han continuat durant la nit.El mateix dia, una acci a la Mar Negra front Abkhzia va donar com a resultat l'afonament d'un vaixell missilstic per part de l'Armada de Rssia. Els russos van dir que els vaixells georgians havien violat la zona de seguretat de la Flota de la Mar Negra i, per tant, l'acci va ser d'acord a les lleis internacionals. Desprs de l'enfrontament, els vaixells georgians restants es van retirar a un port proper.Es va obrir un segon front per part dels militars de la Repblica d'Abkhzia a la vall Kodori, l'nica regi d'Abkhzia que encara estava, abans de la guerra, controlada per georgians.La major part dels observadors internacionals va comenar a demanar una soluci pacfica al conflicte. La Uni Europea i els Estats Units van expressar el seu desig d'enviar una delegaci conjunta per intentar negociar un alto el foc.
 11 d'agost - Rssia va descartar mantenir converses de pau amb Gergia fins que aquesta es retirs d'Osstia del Sud i signara un document legalment vinculant renunciant a l's de la fora contra Osstia del Sud i Abkhzia.Per la nit, paracaigudistes russos desplegats a Abkhzia s'internen en territori georgi per destruir bases militars des de les quals Gergia podia eniar reforos a les seves tropes desplegades a Osstia del Sud. La ciutat de Gori va ser bombardejada pels russos, mentre els militars i la major part dels residents civils georgians del districte de Gori fugien.
 12 d'agost - El president rus Medvdev va dir que havia ordenat finalitzar les operacions militars a Gergia. Ms tard, Medvdev va aprovar un pla de pau de sis punts junt al president de torn de la Uni Europea, Nicolas Sarkozy, a Moscou. Ambdues parts van quedar de signar-lo el dia 17.Les tropes russes van arribar al port de Poti, i van prendre possicions en ell. ;
 13 d'agost - Totes les forces georgianes restants, incloent al menys 1.500 civils a la Vall Kodori, deixen Abkhzia i Osstia del Sud.Tancs russos van ser vists a Gori. Tropes russes van ser vistes a la carretera de Gori a Tbilisi, per van girar cap al nord, a una hora de Tbilisi, i van acampar. Les tropes georgianes van ocupar la carretera a uns 10 km de Tbilisi.
 14 d'agost - Els esforos per posar patrulles conjuntes entre les policies russes i georgianes a Gori no arriben a materialitzar-se degut a un aparent desacord entre el personal.;
 15 d'agost - L'agncia Reuters va informar que les tropes russes havien arribat a 55 km de Tbilisi, la vegada que ms prop van arribar durant la guerra. Eixe dia, Secretaria d'Estat estatunitenca, Condoleezza Rice, tamb va viatjar a Tbilisi, on Saakashvili va signar el pla de pau de sis punts en la seva pressncia.

 16 d'agost - Els russos ocupen Poti, un port fora de la regi en conflicte, i tamb bases militars a Gori i Senaki.
 17 d'agost - Richard Galpin, de la BBC, que havia estat els dos dies anteriors viatjant del port de Poti a Tbilisi, va informar que les forces georgianes pareixien estar rendint el control de l'autopista als russos. Segons Gabriel Gatehouse, tamb de la BBC, hi havia una presncia "molt ms reduda" de forces militars russes a Gori, i es podia veure camions descarregant ajuda humanitria. Per tamb va informar que els soldats russos encara tenien el control de l'entrada i dels punts d'eixida de la ciutat.;
 19 d'agost - Les tropes russes a Poti prenen presoners a 21 soldats georgians que s'havien aproximat a la ciutat. Van ser duts a una base russa a Senaki; encara es discuteix si van ser alliberats. El mateix dia, les forces russes i georgianes van canviar presoners de guerra. Gergia va dir que havia canviat 5 soldats russos per 15 georgians, amd dos civils inclosos.
 22 d'agost - Al menys 40 camions, carregats de soldats, abandonaven Gori, mentre que tropes russes romanien a les afores de Poti, amb un punt de control amb 20 soldats a la carretera principial. Un reporter de Reuters va obervar un punt de control a Karaleti, 6 quilmetres al nord de Gori. A una conferncia de premsa per la tarda, el Coronel General Anatoly Nogovitsyn va insistir: "Aquestes patrulles estan previstes per l'acord internacional. Poti est fora de la zona de seguretat, per aix no vol que anem a seure darrere d'una barrera i veure'ls pegar voltes en Hummers." 
23 d'agost - Rssia va declarar la retirada de les seves forces a lnies que, deien, complia amb els sis punts: a Abkhzia, Osstia del Sud i el "corredor de seguretat" al voltat d'Osstia del Sud. La major part de les seves forces van abandonar sl georgi juntes. No obstant aix, encara van romandre punts de control a la carretera principal de Tbilisi a Poti.;

Pla de pau de sis punts.

El 12 d'agost, el president rus Medvdev es va reunir amb el president en exercici de la Uni Europea, el president francs Nicolas Sarkozy, i van aprovar un pla de pau de sis punts. Per la nit, el president georgi Saakashvili acceptava el text. El pla original de Sarkozy tenia noms els quatre primers punts. Rssia va afegir els punts cinqu i sis. Gergia va demanar que les addicions entre parntesis, per Rssia es va negar, i Sarkozy va convncer a Gergia d'acceptar el text inalterat. El 14 d'agost, els presidents d'Osstia del Sud i Abkhzia, Eduard Kokoity i Sergei Bagapsh, van signar el pla de pau.
No recrrer a l's de la fora.
Cessament definitiu de les hostilitats.
Accs lliure a l'ajuda humanitria (addici rebutjada: i permetre la tornada dels refugiats).
Les Forces Armades de Gergia han de retirar-se a les seves posicions permanents. ;
Les Forces Armades de la Federaci Russa han de retirar-se a la lnia on estaven abans del comenament de les hostilitats. Abans de l'establiment de mecanismes internacionals, les forces de pau russes prendran mesures de seguretat addicionals. (addici rebutjada: sis mesos);
Es realitzar un debat internacional sobre el futur estatus d'Osstia del Sud i Abkhzia i sobre la manera d'asegurar la seva seguretat. (addici rebutjada: basat en les decisions de l'ONU i l'OSCE).




 Referncies .


 Enllaos externs .

 Timeline: Georgia-Ossetia armed conflict (Russia Today);
 Comparaci de les fores (Reuters);
 NewsGeorgia. ;
AdjaraTV ;
 The State Committee of Information and Press of the Republic of South Ossetia;
 Ministry of Defence of the Russian Federation ;
 Ministry of Foreign Affairs of the Russian Federation ;
 Georgian Ministry of Defence (ha rebut un cberatac);
 The Messenger, Diari en angls a Tbilisi ;
 Military News Agency per Interfax;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332719" title="Nicolasito Pertusato" nonfiltered="4607" processed="4590" dbindex="129742">
Nicols Pertusato tamb conegut com Nicolasito Pertusato (1645 - 1710), va ser un nan itali al servei de la cort espanyola durant els regnats de Felip IV i Carles II. 

De famlia noble del Milanesat, Nicolasito va nixer a  Alessandria de la Tria. El seu nom, com el de molts estrangers, ho transcrivien vagament els amanuenses de palau i amb el temps, molts investigadors van dividir la seva personalitat en dos, de manera que Nicols de Pertusato era l'Ayuda de Cmara i, Nicolasito Portosato, el nan; malgrat tot, es pot assegurar que es tracta d'un sol individu i aquest s el retratat per Velzquez a  Las Meninas. 

Va ingressar en palau el 1650 tenint a la reina Marianna d'ustria a la seva principal valedora. Al 1675 s anomenat Ajuda de Cmara, crrec inusual entre els de la seva condici, passant des d'aleshores a sser anomenat el senyor Nicols. A part d'aix, a la biografia de Nicolasito, el ms interessant s que va morir als 65 anys aproximadament i sense legitimaris, deixant els seus bns a la senyora Paula d'Esquivias. Pertusato va atorgar el seu testament l'any 1703 davant de Sebastin Navarro, escriv de La seva Majestat obrint-se davant del senyor Manuel Riguero, Tinent Corregidor de Madrid, en 20 de juny de 1710. Pel encabeament del testament es coneix la seva ptria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332721" title="Riera de Clariana" nonfiltered="4608" processed="4591" dbindex="129743">

La riera de Clariana s un afluent per la dreta de l'Anoia.

Es forma a uns 770 m d'altitud, a tocar de la carretera T-221 (Santa Coloma de Queralt - la Panadella), al terme municipal de Santa Coloma de Queralt (Conca de Barber) i prop del nucli d'Aguil. Es dirigeix cap al nord-est, passa a l'est del nucli de les Roques i entra a l'Anoia; passa a l'est del nucli de Contrast i canvia la seva direcci envers l'est. Desprs de rebre diversos tributaris, passa al sud del nucli de Clariana, on travessa la carretera BV-2212 i el sender GR 7. Finalment, desemboca a l'Anoia al sud de Jorba a uns 350 m d'altitud.

Referncies.
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332722" title="Dalhem" nonfiltered="4609" processed="4592" dbindex="129744">

Dalhem (Dlem en val,  s-Graven-Dalhem (en neerlands (poc usat) s una municipi belga de la provncia de Lieja a la regi valona. Al 2007 comptava amb uns 6.500 habitants. Es troba a un promontori al conflent del Bolland i del Berwijn a l'inici de l'altipl d'Herve.

Histria.
El primer esment del pobe data del 1080. El 1180 el comte de 's-Gravenvoeren va decidir de transferir el seu castell a Dalhem que va esdevenir aix la capital del Pas de Dalhem. La seu del tribunal va romandre  's-Gravenvoeren. Fins al 1085 el territori pertanyia a Herman II de Lotarngia. El 1239, el duc de Brabant Enric II de Brabant va combatre el comte de Dalhem, Teodoric d'Hochstaden que va cedir el territori al duc, el pas de Dalhem va esdevenir una uni personal amb Brabant. Al 1648 durant la guerra dels Vuitanta Anys, va pertnyer als estats de la Repblica de les Set Provncies Unides. La presncia de l'escut de la casa de Nassau damunt la porta de la casa de la vila data d'aquesta poca. Del castell fortificat noms queden unes runes. El 1661, desprs del Tractat de partici el municipi de Dalhem ser incorporat als Pasos Baixos espanyols ocupats per Castella.

Llocs d'inters.

La vila alta;
Les runes del castell;
El fort d' Fort d'Aubin-Neufchteau, part del segon cintur dels forts de Lieja;
La capella de de Sangville a Bombaye;
El Borcht o castell dels senyors de Borchgrave a Berneau;
El festival de les Bandas a la primera setmana d'agost;
Nuclis.

Dalhem;
Saint-Andr (Dalhem);
Berneau;
Bombaye (Bolbeek);
Feneur;
Mortroux;
Neufchteau;
Warsage (Weerst').

Enllaos externs.
Web del municipi de Dalhem 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332724" title="Barranc de la Pasquala" nonfiltered="4610" processed="4593" dbindex="129745">

El barranc de la Pasquala s un afluent per la dreta del Francol.

Es forma a uns 870 m d'altitud, a les muntanyes de Prades i al terme municipal de Montblanc (Conca de Barber). Es dirigeix a l'est, passa a prop del Mas de la Pasquala, que li dna el nom, travessa el GR 171 i els afores de Montblanc, entre els barris de Sant Maties i Horta de Vinyols, i finalment desemboca al Francol a uns 305 m d'altitud, desprs d'un recorregut d'uns 5,5 km.

Part de l'aigua de Montblanc prov del barranc de la Pasquala.

Referncies.
 Acta de l'ajuntament de Montblanc en qu s'aprova el projecte per la reposici de la canonada d'aigua des dels manantials de la Pasquala fins al dipsit regulador;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332731" title="GR 171" nonfiltered="4611" processed="4594" dbindex="129746">
El GR 171 s un sender de gran recorregut que travessa una part de la Catalunya interior. Va ser homologat el 1995.

Recorregut.
El sender neix del GR 7 al Santuari de Pins (Pins, Solsons). Recorre, entre d'altres, els municipis de Castellfollit de Riubregs, Cervera i Talavera. Al nucli del Fonoll es bifurca donant origen al GR 171-1, que retroba prop de Fors, i poc desprs es troba amb el GR 175, amb el qual es retrobar i compartir recorregut en diverses ocasions.

Ressegueix la serra del Tallat i s'ajunta amb el GR 175 prop del santuari del Tallat. Poc desprs, al cap del Coll, es torna a bifurcar, donant origen al GR 175-3, i a continuaci se separa del GR 175 a prop del Tossal Gros de Vallbona. Segueix cap a Senan, Vimbod, i el monestir de Poblet, on retroba el GR 175 i es bifurca un cop ms donant origen als senders GR 175-2 i GR 171-4.

Continua cap a l'Espluga de Francol, on retroba el GR 175-2, i es dirigeix, vorejant pel nord les muntanyes de Prades, cap a Montblanc; retroba un cop ms el GR 175, i a continuaci se'n separa definitivament. Travessa Montblanc, s'enfila a les muntanyes de Prades per la Vall, passa per Rojals i els Cogullons, retroba el GR 171-4, voreja la Mola dels Quatre Termes i el Tossal de la Baltasana i baixa cap a Prades, on es troba amb el GR 65-5, que acompanya durant un tros.

El sender segueix cap a la Morera de Montsant, la Cartoixa d'Escaladei, Cabacs, la Figuera, el Molar i Garcia. Travessa l'Ebre i continua cap a la serra de Pndols, Prat de Comte, Pals i Alfara de Carles. Poc desprs del refugi de Caro es retroba amb el GR 7, finalitzant aix el seu recorregut de 292,850 km.

Variants.
171-1;
171-3;
171-4;

Referncies.
Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
Federaci d'Entitats Excursionistes de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332734" title="Arthur Owen" nonfiltered="4612" processed="4595" dbindex="129747">
 Arthur Owen  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Arthur Owen va nixer el 21 de mar del 1915 a Forest Gate, Londres, Anglaterra i va morir el 13 d'abril del 2000 a Wexham Street, Buckinghamshire, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la novena i penltima cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 de setembre del 1960 el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

Arthur Owen va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332735" title="Kart" nonfiltered="4613" processed="4596" dbindex="129748">


Els karts sn un vehicle terrestre monoplaa sense sostre o cockpit, sense suspensions i amb o sense elements de carrosseria, amb quatre rodes no alineades que estan en contacte amb el terra, les dues davanteres exercint el control de direcci i les dues darreres connectades por un eix d'una pea que transmet la potncia d'un motor monocilndric.

Les seves parts principals sn: el xasss (compresa la carrosseria), els pneumtics i el motor.

Donades les seves caracterstiques, el kart sol ser el primer autombil en el que debuten els aspirants a ser pilots de competici, a edats tan primerenques com els vuit anys.

El krting s la disciplina esportiva de l'automobilisme que es practica amb un kart sobre circuits d'entre 600 a 1.700 metres de longitud, i amb una amplada d'entre 8 i 15 metres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332739" title="Virididentex acromegalus" nonfiltered="4614" processed="4597" dbindex="129749">

Virididentex acromegalus s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 52 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Cap Verd.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332742" title="Stenotomus caprinus" nonfiltered="4615" processed="4598" dbindex="129750">

Stenotomus caprinus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des de Carolina del Nord fins a Gergia als Estats Units, i al Golf de Mxic (des del nord de Florida fins a la Pennsula del Yucatn).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Robins, C.R., G.C. Ray, J. Douglass i R. Freund: A field guide to Atlantic coast fishes of North America. Houghton Mifflin Co. Boston, Estats Units. Any 1986.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332743" title="Stenotomus chrysops" nonfiltered="4616" processed="4599" dbindex="129751">

 Stenotomus chrysops s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 46 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des de Nova Esccia (Canad) fins a Florida (Estats Units).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
 Scott, W.B. i M.G. Scott: Atlantic fishes of Canada. Canadian Bulletin of Fisheries and Aquatic Sciences, nm. 219. Any 1988.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332749" title="Spondyliosoma emarginatum" nonfiltered="4617" processed="4600" dbindex="129752">

Spondyliosoma emarginatum  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic: des de Sud-frica fins al sud de Madagascar.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332750" title="Sparodon durbanensis" nonfiltered="4618" processed="4601" dbindex="129753">

Sparodon durbanensis  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 120 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est de l'Atlntic: des del Cap de Bona Esperana fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica). Tamb observat a Djibouti i Moambic.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332751" title="Sparidentex hasta" nonfiltered="4619" processed="4602" dbindex="129754">

 Sparidentex hasta s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Golf Prsic i de l'ndia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332752" title="Pterogymnus laniarius" nonfiltered="4620" processed="4603" dbindex="129755">

 Pterogymnus laniarius s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

 Morfologia .

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

 Distribuci geogrfica .

Es troba a les costes del sud-est de l'Atlntic: des de Nambia i Sud-frica fins a Beira (Moambic).

 Referncies .



 Bibliografia .

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

 Enllaos externs .

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332753" title="Porcostoma dentata" nonfiltered="4621" processed="4604" dbindex="129756">

Porcostoma dentata  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 36 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes meridionals africanes de l'Oce ndic.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332754" title="Astrix gladiador" nonfiltered="4622" processed="4605" dbindex="129757">
 Astrix Gladiador (francs: Astrix gladiateur) s el quart lbum de la srie Astrix el gal, amb gui de Ren Goscinny i dibuix d'Albert Uderzo. Va ser publicat en francs al 1964. 

 Sinopsi .
El Prefecte ""Calgula Pintenbastus" vol un dels gals irreductibles com a regal per a Juli Csar, motiu pel qual el bard Asseguratrix s capturat. Quan els gals ho descobreixen, Astrix i Oblix van fins a Roma per rescatar el seu amic. Juli Csar, poc impressionat amb el seu regal, decideix llanar-lo als lleons; llavors, Astrix i Oblix decideixen fer-se gladiadors per a poder accedir al circ.

 Comentaris .
 Oblix comena el seu costum de recollir els cascs dels enemics que ha estabornit, a arrel d'una juguesca amb Astrix (p. 10).
 Tamb per primer cop, Oblix diu una frase que esdevindr clebre: "Estan bojos aquests romans!" (p. 22);
 Primera aparici d'uns dels secundaris ms populars de la srie: els Pirates, que perden dos vaixells (un a l'anada i l'altre a la tornada de Roma dels nostres herois). Ja apareixen definits el capit borni i el vell llatinista. El vigia negre amb problemes amb les "r" no apareix encara, si b se l'escolta en dues rpliques. Els pirates eren una pardia del cmic francs "Barbe-Rouge", que tamb es publicava a la revista Pilote.
 Tamb apareix per primer cop lEdatdepdrix, tot i que no es veu si est casat;
 s la primera visita d'Astrix i Oblix a Roma;
 Els gals coneixen al mercader fenici Nothicansis, que tornar a aparixer a L'odissea d'Astrix.
 A Roma fan coneixena amb el restaurador Passaquethvix, que visitar el poblet gal a Astrix a Crsega.
 Es van ajuntar elements d'aquesta histria amb la d'Astrix legionari per al gui de la pellcula La sorpresa del Csar.

 Veure tamb .
 Gladiador;
 Circ Mxim;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332759" title="Allotaius spariformis" nonfiltered="4623" processed="4606" dbindex="129758">

Allotaius spariformis  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes centrals del Pacfic occidental: des de Queensland (Austrlia) fins a les Illes Cook.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332762" title="Foneria" nonfiltered="4624" processed="4607" dbindex="129759">
La foneria s una indstria primitiva on es treballaven els metalls pel procediment de fosa de la matria primera per a obtenir-los. Actualment tamb s'aplica el terme als establiments que reciclen material de deixalles de tipus metllic per a obtenir de nou metalls per a la indstria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332764" title="Margaret Dumont" nonfiltered="4625" processed="4608" dbindex="129760">
Margaret Dumont  (Nova York, Estats Units, 21 d octubre de 1882 - 6 de mar de 1965), era una actriu cmica nord-americana. Fou coneguda sobretot per la seva participaci en diverses pellcules dels Germans Marx, interpretant el paper de dona rica i ingnua, d aire aristocrtic, que sempre es deixava entabanar per Groucho Marx.

Groucho va dir que prcticament era el cinqu germ Marx. (En realitat eren cinc germans, per en el cinema noms van actuar junts quatre i noms una vegada van pujar tots cinc a l escenari.)


 Biografia .

Nascuda a Brooklyn, Margaret Dumont va contreure matrimoni el 1910 amb el ric empresari John Moller Jr., amb el qual va estar casada fins fins que va enviudar. Aix va motivar la seva tornada al teatre de vodevil on havia comenat la seva carrera, malgrat que la seva biografia oficial parlava d'un passat de grans teatres i palaus, rumors que ella mateixa va alimentar, igual que el de la seva falsa edat, uns deu anys menys dels que tenia en realitat i que va mantenir fins a la seva mort.


Margaret Dumont va representar sovint el paper de vdua rica a la qual Groucho alternativament insultava i feia la cort pels seus diners. Aix passava amb Mrs. Rittenhouse a Animal Crackers, Mrs. Claypool a A Night at the Opera, Mrs. Susan Dewkesbury a At the Circus, i Emily Upjohn a A Day at the Races. Groucho va dir que molta gent pensava que en la vida real eren matrimoni.


Els papers que va interpretar en les pellcules dels Germans Marx resultaven encantadorament innocents, ja que deixaven veure una innegable atracci pel personatge encarnat per Groucho, sempre un vividor impresentable, al qual perdonava una vegada i una altra els seus inqualificables desdenys i burles, prenent fins i tot per afalacs o rareses els seus insults surrealistes, que sovint no comprenia, amb la qual cosa despertava en el pblic alhora el riure i la compassi. 


Va actuar en ms de cinquanta pellcules, sense comptar petites intervencions en el cinema mut. La seva primera aparici en una pellcula dels Germans Marx va ser en The Coconauts, el 1929, interpretant el paper de Mrs. Potter, el mateix que tenia en l'obra de teatre en la qual es va basar la pellcula.


A ms de les pellcules citades amb els Germans Marx, podem esmentar les seves intervencions amb altres destacats actors americans, com Wheeler i Woolsey (Dos i mig, 1934), W. C. Fields (Never give a sucker an Even Break, 1941), Laurel i Hardy (The Dancing Masters, 1943), Danny Kaye (Rumb a Orient, 1944), Abbott i Costello (Little Giant, 1946).


Tamb van ser importants en la seva carrera les pellcules The Women, dirigida per George Cukor el 1939, Bathing Beauty, dirigida per George Sidney el 1944 i protagonitzada per Esther Williams, i What A Way To Go!, el seu ltim paper en el cinema, dirigida el 1964 per J. Llig Thompson i protagonitzada per Paul Newman, Shirley McLaine, Dean Martin, Robert Mitchum i Gene Kelly, on interpretava el paper de la mare de Shirley McLaine.


Pocs dies abans de la seva mort, a causa d un atac de cor, va fer la seva ltima aparici en el programa de televisi The Hollywood Place, al que tamb va assistir Groucho. Va ser l'ltima vegada que van aparixer junts.


En les entrevistes que va concedir tant a la premsa com a la televisi va conservar sempre l'aire de l'antic estil teatral, amb la seva acurada dicci i una veu potent que es podia projectar fins a l'ltima fila del teatre.


Tamb era una bona cantant de melodies clssiques, faceta que va aprofitar en alguna de les seves pellcules.


Va ser incinerada el 6 de mar de 1965, i les seves cendres reposen a Los ngeles. Va morir a l'edat de 83 anys, malgrat que tothom creia que en tenia 76.


 Filmografia .

 Amb els Germans Marx .

The coconauts (1929) .... Senyora Potter;
Animal Crackers (1930) .... Senyora Rittenhouse;
Duck Soup (1933) .... Senyora Gloria Teasdale;
A Nigth at the Opera (1935) .... Senyora Claypool;
A Day at the Races (1937) .... Senyora Emily Upjohn;
At the Circus (1939) .... Senyora Dukesbury;
The Big Store (1941) .... Senyora Martha Phelps;

 Altres .

What a Way to Go! (1964) .... Senyora Foster;
Zotz! (1962) .... Persephone Updike;
The Donna Reed Show .... Senyora Westcott Trilling (1 episodi, 1959);
Miss Lovelace Comes to Tea (1959) Episodi de televisi .... Senyors Westcott Trilling;
Auntie Mame (1958) (sense acreditar) .... Noble;
Shake, Rattle & Rock! (1956) .... Georgianna Fitzdingle;
Studio 57 .... Senyora Sabine (1 episodi, 1956);
Palm Springs Incident (1956) Episodi de televisi .... Senyora Sabine;
The Stu Erwin Show (2 episodis, 1951-1954);
The Big Business (1954) Episodi de televisi;
The Great Debate (1951) Episodi de televisi;
My Friend Irma (1952) Srie de televisi .... Senyora Rhinelander (diversos episodis, 1952-1953);
Stop, You're Killing Me (1952) .... Senyora Whitelaw;
Three for Bedroom C (1952) .... Senyora Agnes Hawthorne;
Susie Steps Out (1946) .... Senyora Star;
Little Giant (1946) .... Senyora Hendrickson;
Sunset in El Dorado (1945) .... Tia Dolly / Tia Arabella;
Diamond Horseshoe (1945) .... Senyora Standish;
The Horn Blows at Midnight (1945) .... Senyora Traviata / Senyoreta Rodholderenyo;
Bathing Beauty (1944) .... Senyora Allenwood;
Seven Days Ashore (1944) .... Senyora Croxton-Lynch;
Up in Arms (1944) .... Senyora Willoughby;
The Dancing Masters (1943) .... Louise Harlan;
Rhythm Parade (1942) .... Ophelia MacDougal;
Tales of Manhattan (1942) (sense acreditar) .... Senyora Langahankie (en versi restaurada);
About Face (1942) .... Senyora Culpepper;
Sing Your Worries Away (1942) .... Flo Faulkner - Landlady;
Born to Sing (1942) .... Senyora E. V. Lawson;
Never Give a Sucker an Even Break (1941) .... Senyora Hemogloben;
For Beauty's Sake (1941) .... Senyora Franklin Evans;
The Women (1939) (sense acreditar) .... Senyora Wagstaff;
Dramatic School (1938) .... Professora de pantomima;
Wise Girl (1937) .... Senyora Bell-Rivington;
High Flyers (1937) .... Martha Arlington;
Youth on Parole (1937) .... Senyora Abernathy (landlady);
The Life of the Party (1937) .... Senyora Penner;
Song and Dance Man (1936) .... Senyora Whitney;
Anything Goes (1936) .... Senyora Wentworth;
Rendez-vous (1935) (sense acreditar) .... Senyora Hendricks;
Orchids to You (1935) (sense acreditar) .... Senyora Belknap;
Reckless (1935) (sense acreditar) .... Dona;
Gypsy Sweetheart (1935) .... Senyora Van Updyke;
After Office Hours (1935) (sense acreditar) .... Senyora Murchison;
Gridiron Flash (1934) .... Senyora Fields;
Fifteen Wives (1934) .... Sybilla Crum;
We're Rich Again (1934) (sin acreditar) .... Convidada al casament;
Kentucky Kernels (1934) .... Senyora Baxter;
Here, Prince (1932);
Girl Crazy (1932) (sin acreditar) .... Dona estrangulada per Jimmy Deagan;
Union Depot (1932) (sense acreditar) .... Dona enfadada;
The Girl Habit (1931) .... Blanche Ledyard;
Humorous Flights (1929) (sense acreditar) .... Dowager;
Enemies of Women (1923) (sense acreditar) .... Bellesa francesa;
A Tale of Two Cities (1917) (sense acreditar) .... Aristcrata;

 Enllaos externs .
Margaret Dumont, biografia a El Criticn;
Filmografia a FilmAffinity;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332766" title="Abbey Road Studios" nonfiltered="4626" processed="4609" dbindex="129761">


Els Abbey Road Studios sn uns estudis d'enregistrament ubicats al carrer londinenc del mateix nom. Els Beatles hi van gravar gaireb la totalitat de la seva discografia, de manera que, per a la cartula de l'lbum Abbey Road, van decidir prendre un retrat de l'agrupaci mentre creuaven el pas de vianants al davant dels estudis, en una de les imatges ms emblemtiques de portades d'lbums. El grup Pink Floyd hi va gravar alguns dels seus discs, incloent l'lbum histric The Dark Side of the Moon. Tamb Radiohead va usar els estudis per a l'enregistrament de The Bends i la barreja dOK Computer.

En l'actualitat, s'utilitza principalment per a enregistraments de corda amb orquestres com ara les bandes sonores de Star Wars.

Com a curiositat, es pot destacar que en aquest estudi es van gravar les seccions de cordes del disc On Every Street de Dire Straits i fins i tot les orquestracions de l'lbum Voy a pasrmelo bien  del grup espanyol Hombres G. Tamb Mecano, un dels grup de pop ms importants d'Espanya, ha gravat diverses canons en aquest estudi, sobretot els instruments de corda de l'lbum Aidalai, com per exemple en els temes Naturaleza Muerta i T. El duet suec Roxette hi va gravar el dia 15 de novembre de 1995 les seves famoses sessions acstiques en directe dels temes  The Look , Listen To Your Heart , You Don't Understand Me  i Help!, un  tema original dels Beatles, inclosos tots ells en el CD promocional Don't Bore Us-Get To The Chorus! (Roxette's European Promo Tour). El grup peru de Rock Garage, Los Fuckin Sombreros, van fer la materialitzaci i ltims arranjaments del que seria el seu ltim disc d'estudi, Sha-la-la, editat el 2006.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332773" title="Instruments tocats en viu per The Beatles (1961-1966)" nonfiltered="4627" processed="4610" dbindex="129762">

Aix sn tots els instruments tocats pel grup britnic, The Beatles en els seus principals shows:



 Notes .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332778" title="Versions de les canons de The Beatles" nonfiltered="4628" processed="4611" dbindex="129763">
Canons i bandes que van cantar en algun temps alguna can de The Beatles en algun dels seus discs o en viu, exceptuant les versions fetes per Paul McCartney, George Harrison, John Lennon i Ringo Starr.







0-9.
801.
"Tomorrow Never Knows";

A.
Bryan Adams.
Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band;

Avril Lavigne.
Imagine;
Aerosmith.
"Helter Skelter";
"Come Together";
"I'm Down";

Herb Alpert & The Tijuana Brass.
All My Loving;
With a Little Help from My Friends;

Allister.
"I Saw Her Standing There";

Alvin and the Chipmunks.
"A Hard Day's Night ";
"P.S. I Love You ";
"I Saw Her Standing There";
"Can't Buy Me Love";
"Please Please Me";
"I Want to Hold Your Hand";
"All My Loving";
"Do You Want to Know a Secret";
"She Loves You";
"From Me to You";
"Love Me Do";

Ambrosia.
Tori Amos.
"Happiness Is a Warm Gun";

Fiona Apple.
"Across the Universe";

David Archuleta.
"We Can Work It Out";
"The Long and Winding Road";

Billie Joe Armstrong.
"Across the Universe";

Athlete.
Lucy in the Sky with Diamonds;

B.
Bad Brains.
Day Tripper;

Joan Baez.
Carl Bart.
"A Day in the Life"';

The Beach Boys.
Bee Gees.
"Being for the Benefit of Mr. Kite!";
"Getting Better";
"She's Leaving Home";
"A Day in the Life";

Jeff Beck.
A Day in the Life;

Billy J. Kramer & The Dakotas.
"Do You Want to Know a Secret";
"I'll Be on My Way";

Cilla Black.
"Step Inside Love";

James Blunt.
Oingo Boingo.
David Bowie.
"Across the Universe";
"Love Me Do";

Bono.
I Am the Walrus;
Across the Universe;
Lucy in the Sky with Diamonds;

Billy Bragg.
Russell Brand.
When I'm Sixty-Four;

Bon Jovi.
Let it Be;

Boyz II Men.
Yesterday;

James Brown.
Something;

Enrique Bunbury.
"Come Together";

C.
The Carpenters.
Ticket to Ride;
Jim Carrey.
"I Am The Walrus"

Eva Cassidy.
Yesterday;

Johnny Cash.
In My Life;

Jason Castro.
Michelle;
If I Fell;

Ray Charles.
The Long and Winding Road;
Eleanor Rigby;
Yesterday;
Let It Be;
Something;

The Chemical Brothers.
"Tomorrow Never Knows";

Cher.
The Long and Winding Road;

The Christians.
Eric Clapton.
omething;

Petula Clark.
"We Can Work It Out";

Kelly Clarkson.
Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band;

Joe Cocker.
Something;
With A Little Help From My Friends;

Phil Collins.
"Tomorrow Never Knows";

David Cook.
Eleanor Rigby;

Alice Cooper.
"Because";

Sean Connery.
In My Life;

Chris Cornell.
You've Got to Hide Your Love Away;

Elvis Costello.
You've Got to Hide Your Love Away;

Jonathan Coulton.
Crosby, Stills & Nash.
In My Life;
Blackbird ;

Sheryl Crow.
Mother Nature's Son;

Celia Cruz.
"Ob-La-Di, Ob-La-Da";

Jamie Cullum.
"Being for the Benefit of Mr. Kite!";

D.
Dave Matthews Band.
Blackbird;

Dead Kennedys.
Back in the U.S.S.R.;

Deep Purple.
"We Can Work It Out";
"Help!";

Def Leppard.
Pete Doherty.
Plcido Domingo.
Yesterday;

John Denver.
Mother Nature's Son;

Celine Dion.
Something;

Bob Dylan.
Yesterday;
Something;

The Disco Biscuits.
Pete Doherty.
"A Day in the Life";

The Doors.
Dream Theater.
"Happiness Is a Warm Gun";

E.
Earth, Wind & Fire.

Echo and the Bunnymen.
"All You Need Is Love";

Electric Light Orchestra.
Brian Eno. 
David Essex.

F.
Los Fabulosos Cadillacs.
Strawberry Fields Forever;

Jose Feliciano.
Franz Ferdinand.
It Won't Be Long;

Bryan Ferry.
Ella Fitzgerald.
The Four Seasons.
"We Can Work It Out";

Aretha Franklin.
"The Long and Winding Road";
"Eleanor Rigby";
"Lady Madonna";

The Fray.
"Fixing a Hole";

Peter Frampton.
The Long and Winding Road;
While My Guitar Gently Weeps;

The Fall.
The Feelies.

G.
Peter Gabriel.
Strawberry Fields Forever;

Jerry Garcia Band.
Eleanor Rigby;

 Charly Garcia .
Ticket to Ride;
I Saw Her Standing There;

Art Garfunkel.
Marvin Gaye.
Yesterday;

Genesis.
Georgia Satellites.
Peter Grant.
"I Saw Her Standing There";

Grateful Dead.
"Blackbird";
"Tomorrow Never Knows";
"Rain";
"Hey Jude";

Green Day.
Dave Grohl.
Blackbird;

Guns N' Roses.
"Back in the U.S.S.R.";
"Happiness Is a Warm Gun";
"Come Together";

Vince Guaraldi.
Guster.
Guadalcanal Diary.

H.
Debbie Harry.
Strawberry Fields Forever;

Richie Havens.
She's Leaving Home;

Salma Hayek.
"Happiness Is a Warm Gun";

Helloween.
Something;
All My Loving;

Jimi Hendrix.
"Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band";
"Day Tripper";
"Tomorrow Never Knows";

Kristin Hersh.
Hue and Cry.

I.
J.
Michael Jackson.
Come Together;

Jefferson Starship-TNG.
Billy Joel.
Back in the U.S.S.R.;

Elton John.
"I Saw Her Standing There";
"Come Together";
"Lucy in the Sky whit Diamonds";

Jonas Brothers.
"Hello Goodbye";

Norah Jones.
"Across the Universe";

Tom Jones.
"The Long and Winding Road";
"Come Together";

The Jam.
The John Butler Trio.
"Come Together";

Judas Priest.
Revolution;

Julian Lennon.
"It Won't Be Long";

K.
Chaka Khan.
"We Can Work It Out";

Kansas.
"Eleanor Rigby";

Kaiser Chiefs.
"Getting Better";

Alicia Keys.
"Across the Universe";

The Killers.
"Helter Skelter";

L.
James Last.
Jerry Lee Lewis.
"I Saw Her Standing There" amb Little Richard;

David Lee Roth.
"Tomorrow Never Knows";

Linkin Park.
Yesterday;

Kenny Loggins.
"Here There and Everywhere";
"Goodnight" a More Songs from Pooh Corner 2000;

Claudine Longet.
"Here, There and Everywhere";
"When I'm Sixty-Four";
"Good Day Sunshine";

Lydia.
"Across the universe" 2001;

Anni-Frid Lyngstad.
"Can't Buy Me Love" 1981;

M.

Madonna.
Imagine;

Mae.
Mgo de Oz.
While My Guitar Gently Weeps;

Marillion.
Blackbird;

Paul Mauriat. 
The Magic Numbers.
She's Leaving Home;

Phil Manzanera. 
The Mamas and The Papas.
Maroon 5.
If I Fell;

Steve Martin.
Jesse McCartney.
Blackbird;

Marilyn Manson.
Come Together;

Mireille Mathieu amb John Davidson.
Can't Buy Me Love;
Michelle;

Barry McGuire.
Mcfly.
She Loves You;
I Want To Hold Your Hand;
Help!;

Sarah McLachlan.
Blackbird;

Meat Loaf.
Let It Be;

Bill Medley.
Kylie Minogue.
Help;

Sergio Mendes & Brasil '66.
"Day Tripper";
"With a Little Help from My Friends";
"The Fool on the Hill";

Wes Montgomery.
"A Day in the Life";
"Eleanor Rigby";

Keith Moon.
"In My Life";

Alanis Morissette.
"Happiness Is a Warm Gun";

Jim Morrison. 
Motley Crue.
Paperback Writer;
Helter Skelter;

Nana Mouskouri.
Yesterday;

N.
Colin Newman.
Olivia Newton-John.
The Long and Winding Road;

Harry Nilsson.

Nirvana.
If I Fell;
I Want To Hold Your Hand;
I Feel Fine;

O.
Oasis.
"I Am the Walrus";
"You've Got to Hide Your Love Away";
"Helter Skelter";
"Within You Without You";
"Tomorrow Never Knows";

Billy Ocean.
The Long and Winding Road;

Ozzy Osbourne.
 In My Life;

P.
Pain.
Eleanor Rigby;

Panic at the Disco.
Eleanor Rigby;

Jaco Pastorius.
Blackbird;

Pearl Jam.
Joe Perry.
Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band;

Tom Petty & The Heartbreakers.
Phish.
"A Day in the Life";
"Back in the U.S.S.R.";
"Dear Prudence";
"Glass Onion";
"Ob-La-Di, Ob-La-Da";
"Wild Honey Pie";
"The Continuing Story of Bungalow Bill";
"While My Guitar Gently Weeps";
"Happiness Is a Warm Gun";
"Martha My Dear";
"I'm So Tired" ;
"Blackbird" ;
"Piggies" ;
"Rocky Raccoon" ;
"Don't Pass Me By" (Ringo Starr) ;
"Why Don't We Do It in the Road?" ;
"I Will";
"Julia" ;
"Birthday" ;
"Yer Blues";
"Mother Nature's Son" ;
"Everybody's Got Something to Hide Except Me and My Monkey" ;
"Sexy Sadie";
"Helter Skelter" ;
"Long, Long, Long";
"Revolution 1" ;
"Honey Pie" ;
"Savoy Truffle" ;
"Cry Baby Cry" ;
"Revolution 9";

Wilson Pickett.
Courtney Pine.

Pink Floyd.
"Across The Universe";

Pixies.

The Plague.
"Come Together";

Elvis Presley.
Yesterday;
Hey Jude;
Something;

Billy Preston.
Blackbird;

Prince.
While My Guitar Gently Weeps;

Q.
Queen.
I Feel Fine;
Imagine (Noms en viu);

R.

Corinne Bailey Rae.
Golden Slumbers;
Carry That Weight;
The End;

Rascal Flatts.
Revolution 1;

Razorlight.
With a Little Help from My Friends;

Otis Redding.
Helen Reddy.
The Residents.
"Being for the Benefit of Mr. Kite!";

Little Richard.
"I Saw Her Standing There" amb Jerry Lee Lewis;

Johnny Rivers.
Kenny Rogers.
The Long and Winding Road;

The Rolling Stones.
"Come Together";
"I Wanna Be Your Man";

The Roots.
"Come Together";

Axl Rose.
Come Together;

Linda Ronstadt.
Diana Ross.
The Long and Winding Road;
I Will;
Come Together;
                 
Hugo Ruiz.
Help!;
Yesterday;
Roll over Beethoven;

Running Wild .
Revolution;

S.

The Sandpipers.
"Yesterday";
"And I Love Her";

Leo Sayer.
The Long and Winding Road;

Peter Sellers.
A Hard Day's Night;
Help!;
She Loves You;

The Shadows.
Del Shannon.
From_Me_To_You;
William Shatner.
Michelle Shocked.

Siouxsie & The Banshees.
"Dear Prudence";

Frank Sidebottom.
Elliott Smith.
Blackbird;
"Because";

 Patti Smith .
 "Within You Without You";

The Smiths.

Across The Universe

Nina Simone.
Frank Sinatra.
Something;
Yesterday;

Slash.
Across the Universe;

Soda Stereo.
I Want You (She's So Heavy);

Sonic Youth.

Soundgarden.
Helter Skelter;
Come Together;

Regina Spektor.
Bruce Springsteen.
Come Together;

Stars on 45.
Status Quo.
Stereophonics.
Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band;

Rod Stewart.
In My Life;
Stephen Stills.
Sting.
"A Day in the Life";

Stone Temple Pilots.
Revolution 1;

Jim Sturgess.
Styx.
The Supremes.
Come Together;
Yesterday;

T.
Serj Tankian.
Roger Taylor.
Golden Slumbers;
Carry That Weight;
The End ;


Tesla.
"We Can Work It Out";

Thrice.
Eleanor Rigby;

Throwing Muses.
Travis.
Lovely Rita;
You've Got to Hide Your Love Away;

The Triffids.
Three Dog Night.
Three Wize Men.
Steven Tyler.
Across the Universe;

Tina Turner.
"Come Together";

Toto.
While My Guitar Gently Weeps;

Tokio Hotel.
Instant Karma;

Trouble.
"Tomorrow Never Knows";

The Tubes.
"I Saw Her Standing There";

Type O Negative.

U.

U2.
You've Got to Hide Your Love Away;
Helter Skelter;
Rain;
Help!;
Sgt. Pepper's Lonely Hearts Club Band ;
Blackbird;
Instant karma;
"Happiness Is a Warm Gun";

Umphrey's McGee.
Carrie Underwood.
Unkle Bob.

V.

Eddie Vedder.
"You've Got to Hide Your Love Away";

The Verve.
The View.
I've Just Seen a Face;

The Vines.
Helter Skelter;

The Ventures.
Victor Wooten.

W.
Rufus Wainwright.
Across the Universe;

Dionne Warwick.
Roger Waters.
The Wedding Present con Amelia Fletcher.
Getting Better;

Scott Weiland.
Paul Weller.
Wet Wet Wet.
Whitesnake.
Day Tripper;

The White Stripes.
While My Guitar Gently Weeps;

White Zombie.
Helter Skelter;

The Who.
"I Saw Her Standing There";

Brian Wilson.
Stevie Wonder.
"Across the Universe";
"We Can Work It Out";

Roy Wood.
The Wu-Tang Clan (amb Erykah Badu, John Frusciante, i Dhani Harrison).
Zakk Wylde.
Robin Williams.
"Come Together";


Y.
Yes.

Z.
The Zutons.
"Good Morning Good Morning";





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332780" title="Apple Boutique" nonfiltered="4629" processed="4612" dbindex="129764">
Apple Boutique va ser una botiga de compra-venda de Baker Street a Londres, aix com una de les primeres aventures empresarials desenvolupada per The Beatles desprs de la creaci d'Apple Corps.

Oberta al pblic el 7 de desembre de 1967, amb John Lennon i George Harrison assistint a la seva obertura el primer mitj de promoci d'Apple Boutique, a part de la publicitat duta a terme pel propi grup en els mitjans de comunicaci, va ser un mural pintat en una de les faanes de l'edifici que acollia la botiga, dissenyat pel trio artstic alemany The Fool. En l'interior de la botiga, algunes pea de vestir i accessoris tamb van ser dissenyats pel grup.

Gaireb tot seguit, es van desenvolupar problemes entorn del mural: altres negocis van objectar contra el mural psicodlic, demanant que fos canviat o pintat d'un mateix color, mentre que a la botiga, la rateria es convertiria en el passatemps principal. Presumptes clients comenarien a ajudar-se entre ells per imposar una moda, sent difcil per a l'equip elegir les penyores a vendre. Aviat, la botiga comenaria a perdre diners a un ritme alarmant.

Al poc temps, el mural seria eliminat a causa d'una ordre civil. De portes endins, les prdues causarien el tancament de la botiga el 30 de juliol de 1968. Els Beatles i els seus amics arribarien a la botiga el dia anterior per agafar tot all que volguessin, mentre l'endem va ser anunciat el regal de tot l'estoc emmagatzemat. En poques hores, la botiga seria buidada pel pblic (comptabilitzat en cents de persones).

Com un ltim gest, Paul McCartney usaria les finestres de la botiga, ja tancada, per publicitar el single "Hey Jude", pintant el ttol de la can en blanc. Al principi, el gest va crear polmica, sent interpretat per la comunitat jueva com un grafit antisemita ("Jude" s el terme germnic que designa els jueus), si b al poc temps s'explicaria el motiu de les pintades.

El mnager de la botiga, Peter Shotton, es desplaaria a altres comeses dins d'Apple Corps. La germana de Pattie Boyd, Jenny Boyd, ocupada a la botiga, es casaria posteriorment amb la bateria Mick Fleetwood.

 Enllaos externs .

 Fotografies d'Apple Boutique;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332784" title="Ferrocarril de Sarri a Barcelona" nonfiltered="4630" processed="4613" dbindex="129765">


El Ferrocarril de Sarri a Barcelona popularment conegut com a tren de Sarri s un ferrocarril que uneix Barcelona amb l'antic municipi independent de Sarri. Tamb s el nom de empresa que l'explot dit ferrocarril des del 1874 fins el 1977 Ferrocarril de Sarri a Barcelona S.A. (FSB).

 Histria .
Construt per la Companyia del Ferrocarril de Barcelona a Sarri va ser inaugurat l'any 1863 amb tracci a vapor i ample ibric(1672 mm) per unir les dues poblacions. La lnia tingu molt xit, tot i aix l'any 1874 l'empresa per acumulaci de deutes fou absorbida per una nova societat anomenada Ferrocarril de Sarri a Barcelona S.A. .

El 1905 s'electrific i canvi l'ample de la via a internacional(1435 mm). .

El 1929 s'inaugur el primer soterrament, fou el tram Plaa Catalunya a Muntaner . El 1954 entr en servei el nou ramal Grcia i Avinguda Tibidabo i el 1976 entr en servei l'Estaci de Reina Elisenda.

El 1979 com les lnies de la seva companyia germana Ferrocarrils de Catalunya foren transferides a Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.

 Vegeu tamb .
 Histria del ferrocarril a Catalunya;


Referncies.


Enllaos externs.

 Pgina oficial dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332786" title="Rasa de Ritort" nonfiltered="4631" processed="4614" dbindex="129766">

La rasa de Ritort s un afluent per la dreta de la riera de Canalda.

Neix a 948 m d'altitud, a 150 m (vo) al SW del Camp Llarg d'Orrit i a 660 m (vo) a l'W d'aquesta masia.

Excepte els primers 300 m del seu curs en els qual pren la dircci N-S, la resta els fa en la direcci predominant NE-SW i baixant entre els boscos de la solana d'Orrit (a l'E) i de la solana de Ritort (a l'W).

Conflueix amb la riera de Canalda a 687 m d'altitud, 2.100 m desprs que aquesta hagi passat per sota el pont d'Orrit. 

Coordenades d'altres punts significatius del seu curs.
 Confluncia amb la riera de Canalda: ;

Enllaos externs.
Fragment del mapa de l'Institut Cartogrfic de Catalunya que inclou la zona recorreguda per aquesta rasa;

Notes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332788" title="lgebra commutativa" nonfiltered="4632" processed="4615" dbindex="129767">
L'lgebra commutativa s la branca de l'lgebra abstracta que estudia els anells commutatius, els seus ideals, i els seus mduls sobre aquests anells. Tant la geometria algebrica com la teoria de nombres algebraics es construeixen sobre l'lgebra commutativa. Exemples significatius d'anells commutatius sn els anells de polinomis, anells de enters algebraics, i inclouen els enters ordinaris Z, i els nombres p-adics.

L'lgebra commutativa s la principal eina tcnica per a l'estudi de les propietats locals dels esquemes.

L'estudi dels anells que no sn commutatius es coneix com lgebra no commutativa; inclou la teoria d'anells, la teoria de les representacions, i la teoria de les lgebres de Banach.

 Histria .
La matria, coneguda inicialment coma teoria dels ideals, va comenar a ser estudiada en el treball de Richard Dedekind sobre ideals, el mateix es va basar en el treball previ de Ernst Kummer i Leopold Kronecker. Ms tard, David Hilbert va introduir el terme anell per a generalitzar el terme anterior anell de nombres. En Hilbert va presentar un enfocament ms abstracte per a substituir els mtodes ms concrets i orientats al clcul que es basaven en aquesta mena d'objectes com ara l'anlisi complexa teoria dels invariants. Al seu torn, en Hilbert va influir fortament en Emmy Noether, a qui es deu gran part de l'enfocament abstracte i axiomtic de la matria. Un altre fita important va ser el treball de l'alumne de Hilbert Emanuel Lasker, que va presentar els ideals primers i va demostrar la primera versi del teorema de Lasker Noether.

Gran part del desenvolupament modern de l'lgebra commutativa es basa en els mduls. Tant els ideals d'un anell R com lesR-lgebres sn cassos particulars de R-mduls, per aix la teoria dels mduls inclou tant la teoria dels ideals com la teoria de les extensions dels anells. Encara que ja incipient en el treball de Kronecker l'enfocament modern de l'lgebra commutativa fent servir la teoria dels mduls s'atribueix normalment a Emmy Noether.

 Vegeu tamb .

 Llista de temes d'lgebra commutativa;
 lgebra commutativa combinacional;
 Base de Grbner;
 lgebra homolgica;

 Referncies .
 Michael Atiyah & Ian G. MacDonald, Introduction to Commutative Algebra, Massachusetts : Addison-Wesley Publishing, 1969.
 Bourbaki, Nicolas, Commutative algebra. Chapters 1--7. Translated from the French. Reprint of the 1989 English translation. Elements of Mathematics (Berlin). Springer-Verlag, Berlin, 1998. xxiv+625 pp. ISBN 3-540-64239-0;
 Bourbaki, Nicolas, lments de mathmatique. Algbre commutative. Chapitres 8 et 9. (Elements of mathematics. Commutative algebra. Chapters 8 and 9) Reprint of the 1983 original. Springer, Berlin, 2006. ii+200 pp. ISBN 978-3-540-33942-7;
 David Eisenbud, Commutative Algebra With a View Toward Algebraic Geometry, New York : Springer-Verlag, 1999.
 Rmi Goblot, "Algbre commutative, cours et exercices corrigs", 2e dition, Dunod 2001, ISBN 2-10-005779-0;
 Ernst Kunz, "Introduction to Commutative algebra and algebraic geometry", Birkhauser 1985,  ISBN 0-8176-3065-1;
 Matsumura, Hideyuki, Commutative algebra. Second edition. Mathematics Lecture Note Series, 56. Benjamin/Cummings Publishing Co., Inc., Reading, Mass., 1980. xv+313 pp. ISBN 0-8053-7026-9;
 Matsumura, Hideyuki, Commutative Ring Theory. Second edition. Translated from the Japanese. Cambridge Studies in Advanced Mathematics, Cambridge, UK : Cambridge University Press, 1989. ISBN 0-521-36764-6;
 Nagata, Masayoshi, Local rings. Interscience Tracts in Pure and Applied Mathematics, No. 13. Interscience Publishers a division of John Wiley and Sons, New York-London 1962 xiii+234 pp.
 Miles Reid, Undergraduate Commutative Algebra (London Mathematical Society Student Texts), Cambridge, UK : Cambridge University Press, 1996.
 Jean-Pierre Serre, Local algebra. Translated from the French by CheeWhye Chin and revised by the author. (Original title: Algbre locale, multiplicits) Springer Monographs in Mathematics. Springer-Verlag, Berlin, 2000. xiv+128 pp. ISBN 3-540-66641-9 ;
 Sharp, R. Y., Steps in commutative algebra. Second edition. London Mathematical Society Student Texts, 51. Cambridge University Press, Cambridge, 2000. xii+355 pp. ISBN: 0-521-64623-5 ;
 Zariski, Oscar; Samuel, Pierre, Commutative algebra. Vol. 1, 2. With the cooperation of I. S. Cohen. Corrected reprinting of the 1958, 1960 edition. Graduate Texts in Mathematics, No. 28, 29. Springer-Verlag, New York-Heidelberg-Berlin, 1975.

Enllaos externs.
 List of Commutative Algebraists;
 The Commutative Algebra Community;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332791" title="Samuel Snchez Gonzlez" nonfiltered="4633" processed="4616" dbindex="129768">







Samuel Snchez s un ciclista espanyol nascut el 5 de febrer de 1978 a la ciutat asturiana d'Oviedo. 

El 1997, amb 19 anys, al passar a la categoria de sub-23, va fitxar per l'equip bisca Olarra, on va estar tres temporades, fins el 2000 quan va passar a professional amb l'equip Euskaltel-Euskadi .

Destaca a les clssiques i en curses d'una setmana. L'any 2006 va realitzar una gran temporada, obtenint cinc triomfs, que li van permetre acabar la temporada com a segon classificat a la General del Circuit de l'UCI ProTour. Tamb va destacar la seva actuaci al Mundial en ruta, on va aconseguir la quarta posici al fer de llanador d'Alejandro Valverde.

El 2007 va ser l'any de la seva consagraci en les voltes de tres setmanes al aconseguir arriba al podi a la Volta a Espaa, on va aconseguir tres victries d'etapa.

El 2008 va modificar el seu calendari de competici per participar al Tour de Frana on va ser set. Posteriorment als Jocs Olmpics de Pequn 2008, va aconseguir la medalla d'or a la prova de ciclisme en ruta.

 Palmars .
2004;
 Etapa en lnia i contrarellotge de l'Escalada a Montjuc;
 Classificaci General de l'Escalada a Montjuc;

2005;
 1 etapa de la Volta ciclista a Espanya;
 Classificaci General de l'Escalada a Montjuc;

2006;
 2 etapes de la Volta al Pas Basc;
 1 etapa de la Volta a Astries;
 1 etapa de la Volta ciclista a Espanya;
 GP Zuric;
 2n General UCI-Protour;
 
2007;
 1 etapa de la Volta al Pas Basc;
 1 etapa de la Volta a Catalunya;
 3 etapes de la Volta ciclista a Espanya;
 3r a la classificaci general de la Volta a Espanya;

2008;
 1 etapa de la Volta a Astries;
 7 a la classificaci  general del Tour de Frana;
 Medalla d'Or Olmpic a la prova en ruta Beijing 2008 ;

 Equips .
 Euskaltel-Euskadi  (2000 - 2008);

 Enllaos externs .
 Lloc web oficial;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332795" title="Marquesat de Sant Mori" nonfiltered="4634" processed="4617" dbindex="129769">
El marquesat de Sant Mori s un ttol nobiliari creat per la reina regent Maria Cristina d'ustria el 3 de juliol de 1893 a favor de Maria Merc de Sentmenat i de Patio i dels seus descendents sobre la baronia de Sant Mori. A la seva mort (1935), pass als seus descendents, els Moix (o Mox).

Armes: quarterat, 1r d'or, dues bandes de gules; 2n d'or, un mn d'atzur centrat i travessat de gules; 3r d'atzur, tres ocells (moixons) d'argent, ben ordenats; 4t d'or, un bust de perfil de sable.

La residncia principal del llinatge fou el Palau Moix, del segle XVIII, a la plaa de Sant Just de Barcelona. El castell-palau de Sant Mori, dels segles XV-XVI, fou reconstrut el 1920 per Francesc de Moix, fill de la primera marquesa, i per la seva esposa, Francesca Gell, i emprat com a residncia d'estiu. Actualment, un i altre es lloguen per a banquets i confrerncies.

Marquesos de Sant Mori.
1r. Maria Merc de Sentmenat i de Patio (1857-1935), XXa baronessa de Sant Mori, marquesa de Sant Mori des de 1893, casada (1879) amb Ddac de Moix i Cerd, marqus consort que, com a promotor del barri de la Salut, dna nom a un carrer de Badalona. El seu fill com, Francesc de Moix (que fou Diputat a Corts per Vilademuls i president del F.C. Barcelona el 1913-1914), casat amb Francesca Gell i Lpez, filla dels comtes de Gell, els premor.
2n. Antoni de Moix i Gell, nt de l'anterior, casat amb Mara Josefa Alonso-Martnez y Hueln. Promotor de la marina residencial Empuriabrava.
3r. Francesc d'Asss de Moix i Alonso-Martnez, fill de l'anterior, casat amb Slvia Poch i Lacalle, actual titular.

Documentaci.
La documentaci histrica (tant familiar com sobre la gesti patrimonial) acumulada per aquesta branca del llinatge Moix, senyors de la baronia de Montcorts i marquesos de Sant Mori, entre 1145 i 1972 ha estat dipositada a l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Bibliografia.
Pere Catal i Roca i Armand de Fluvi, "Castell de Sant Mori", a Els castells catalans, 7 vols., Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 2, pp. 520-523.
Armand de Fluvi i Escorsa, Repertori de grandeses, ttols i corporacions nobiliries de Catalunya, 2 vols., Lleida, Pags, 1998 i 2004.
Josep Fernndez i Trabal, El fons Llinatge Moix de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Sant Cugat del Valls, Arxiu Nacional de Catalunya, 1992.

Enllaos extrens.
Rutes dels castells: Castell de Sant Mori;
Palau Mox (Barcelona) (plurilinge);
Escudos herldicos de la Corona de Aragn: Mox ;
Fons Llinatge Moix de l'Arxiu Nacional de Catalunya;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332796" title="Llista d'esportistes dels Pasos Catalans als Jocs Olmpics d'estiu 2008" nonfiltered="4635" processed="4618" dbindex="129770">
Entre els esportistes dels Pasos Catalans que semblava probable que aconseguissin una medalla olmpica hi ha la judoka Isabel Fernndez; en nataci la jove revelaci Mireia Belmonte i les noies de la nataci sincronitzada entorn a Gemma Mengual; els tennistes encapalats per Rafael Nadal; i finalment el ciclisme amb figures de la talla de Joan Llaneras en pista o Josep Antoni Hermida i Margalida Fullana en muntanya. D'altra banda, tamb eren favorits els jugadors de bsquet, handbol i hoquei. A Medalles s'indiquen les aconseguides finalment.

Relaci d'esportistes nascuts, residents o federats als Pasos Catalans que participen als Jocs Olmpics d'estiu 2008:

Medalles i diplomes.
Medalles.


Diplomes olmpics.


 Atletisme.

Llista d'atletes dels Pasos Catalans classificats pels Jocs Olmpics d'estiu 2008



Homes
100 m;

200 m;

800 m;
 Miquel Quesada;

1.500 m;
 Reyes Estvez;

5.000 m;
 Alemayehu Bezabeh;

10.000 m;
 Carles Castillejo;
 Ayad Lamdassen;

20 km marxa;
Juan Manuel Molina;

50 km marxa;

Marat;
Toni Bernad;
Jos Ros;

3.000 m obstacles;
 Rubn Palomeque;
 Jos Luis Blanco;
 Eliseo Martn;

110 m tanques;
 Jackson Quionez;

Salt d'alada;

 Salt de llargada;
 Luis Felipe Meliz;

 Llanament de disc;
 Frank Casaas;

 Decatl;


Dones
100 m;
 Montse Pujol;

1.500 m;
 Natalia Rodrguez;

5.000 m;
 Dolores Checa;

10.000 m;
 Isabel Checa;

100 m tanques;
 Josephine Onyia;

400 m tanques;
 Laia Forcadell;

3.000 m obstacles;
Rosa Morat;

20 km marxa;
Maria Vasco;
Beatriz Pascual;
Mara Jos Poves;

Marat;
Yesenia Centeno;

Salt d'alada;

Salt de llargada;
Concepcin Montaner;

Llanament de pes;
Irache Quintanal;

 Llanament de martell;
 Berta Castells;



 Bsquet.



 
Equip mascul;
 Ral Lpez;
 Ricky Rubio;
 Juan Carlos Navarro;
 Rudy Fernndez;
 lex Mumbr;
 Marc Gasol;
 Pau Gasol;


Equip femen;
 Cindy Lima;
 Nria Martnez;
 Anna Montaana;
 Laia Palau;
 Mara Lucila Pascua;
 Alba Torrens;


Gimnstica.


Gimnstica rtmica.
Almudena Cid;
Elisabeth Salom;
Isabel Pagn;

 Hoquei sobre herba.



Equip mascul
 Francisco Corts;
 Xavier Ribas;
 Ramn Alegre;
 Sergi Enrique;
 Francisco Fbregas;
 Albert Sala;
 Alexandre Fbregas;
 David Alegre;
 Pol Amat;
 Eduard Tubau;
 Santi Freixa;
 Eduard Arbs;
 Roc Oliva;


Equip femen
 Slvia Bonastre;
 Georgina Oliva;
 Esther Trmens;
 Marta Ejarque;
 Glria Comerma;
 Raquel Huertas;
 Slvia Muoz;
 Maria Romagosa;
 Jlia Menndez;
 Nria Camn;



  Judo .


Homes


Dones


 Nataci.



Homes
100 m lliures;
Albert Subirats;

400 m lliures;
Marcos Rivera;

1.500 m lliures;
Marcos Rivera;

100 m esquena;
Aschwin Wildeboer;

200 m esquena;
Aschwin Wildeboer;

200 m braa;
Sergio Garca;

100 m papallona;
Frdrick Bousquet;
Albert Subirats;

200 m papallona;
Javier Nez;

200 m estils;
Brenton Cabello;

400 m estils;
Hocine Haciane;
Javier Nez;

4 x 100 m relleus;
Frdrick Bousquet;

4 x 100 m estils;
Frdrick Bousquet;

10 km nataci en aiges obertes;
Francisco Hervs;


Dones
100 m lliures;
Mara Fuster;

200 m lliures;
Melani Costa;
Camelia Potec;

400 m lliures;
Laure Manaudou;
Camelia Potec;
Erika Villacija;

800 m lliures;
Camelia Potec;
Erika Villacija;

100 m esquena;
Mercedes Peris;
Nina Zhivanevskaya;

200 m esquena;
Lydia Morant;

200 m braa;
Mireia Belmonte;

200 m papallona;
Mireia Belmonte;

200 m estils;

400 m estils;
Mireia Belmonte;

4 x 200 m estils;
Erika Villacija;
Mara Fuster;
Melani Costa;

4 x 100 m estils;
Mara Fuster;
Mireia Belmonte;
Nina Zhivanevskaya;


 Nataci sincronitzada.



Piragisme .


 Aiges tranquilles.

Homes


 Esllom.

Homes


Dones


 Tennis de taula .


Galyna Volodymyrivna Dvorak;

 Tir amb arc.


Homes


 Waterpolo .


 Iaki Aguilar;
 Ivn Gallego;
 Javier Garca;
 Svilen Ivanov;
 David Martn;
 Marc Minguell;
 Ivn Ernesto Prez;
 Felipe Perrone;
 Ricardo Perrone;
 Xavier Valls;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Especial: Beijing 2008, Crnica ;
 Els medallistes dels Pasos Catalans, Avui ;
 Olmpics, Centre d'Alt Rendiment ;
 Presents a Pequn, Plataforma Proseleccions Esportives Catalanes ;
 Athletes, Beijing 2008 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332798" title="Cercle Electoral del Rin" nonfiltered="4636" processed="4619" dbindex="129771">


El Cercle Electoral del Rin (en alemany Kurrheinischer Reichskreis) va ser un Cercle Imperial del Sacre Imperi Romanogermnic creat el 1512.

El nom del cercle va derivar de quatre dels set prnceps-electors, els territoris dels quals van conformar la major part d'aquest cercle.

Composici.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332799" title="Montbri de la Marca" nonfiltered="4637" processed="4620" dbindex="129772">

Montbri de la Marca s una entitat de poblaci del municipi de Sarral, Conca de Barber. L'any 2005 tenia 41 habitants.

Es troba al vessant del tur de la Torre (640 m), aproximadament a 610 m d'altitud i a uns 4,5 km al nord-est del nucli urb de Sarral. Hi passa el sender GR 175, i s'hi accedeix des de la carretera C-241.

Es form al voltant de l'antic castell de Montbri, esmentat ja el 1075. El 1269 pass a l'orde dels templers, dins la comanda de Barber; a l'extinci de l'orde, pass als hospitalers. Fou municipi independent fins el 1972, i incloa Vallverd (abans Vallverd de Queralt) i l'antiga quadra i masia del Cogull.

La seva esglsia parroquial, barroca, s dedicada a Sant Lloren. Prop de Montbri, a la partida de la Font Voltada, hi ha uns jaciments corresponents al perode epipaleoltic.

Referncies.
 Web de l'ajuntament de Sarral;
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;
 Enciclopdia Catalana;
http://www.geocities.com/flint16es/fontvol.html El Jaciment Prehistric de la Font Voltada;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332800" title="Douglas MacArthur" nonfiltered="4638" processed="4621" dbindex="129773">


El General de l'Exrcit Douglas MacArthur (26 de gener de 1880 - 5 d'abril de 1964) GCB va ser un militar de l'Exrcit dels Estats Units, tamb amb rang de Mariscal de Camp de l'exrcit filip. Va ser Cap de l'Estat Major de l'Exrcit durant la dcada dels 30 i posteriorment port a terme un paper principal al Teatre del Pacfic durant la Segona Guerra Mundial, rebent la Medalla d'Honor pel seu servei a Filipines i a la Pennsula de Bataan. Va ser designat comandant de l'Operaci Caiguda, la proposta d'invasi del Jap al novembre de 1945; per quan ja no va ser necessari, accept la rendici de la naci el 2 de setembre de 1945.

MacArthur supervis l'Ocupaci del Jap entre 1945 i 1951. Si b va ser criticat per protegir l'Emperador Hirohito i la famlia imperial, se li atribueix el mrit d'implementar els grans canvis democrtics al pas. Encapal les Forces de les Nacions Unides que defensaven Corea del Sud contra la invasi de Corea del Nord entre 1950 i 1951. L'11 d'abril de 1951 va ser retirat del crrec per les seves desavinences pbliques amb el President Harry S. Truman sobre la Guerra de Corea.

Se li atribueix la dita militar, "A la guerra, no hi ha substitut per la victria", per tamb advert que "El soldat, per damunt de tota la resta de la gent, prega per la pau, car ell ha de patir i tmer les profundes ferides i cicatrius de la guerra.". Particip en 3 grans guerres (Primera i Segona Guerres Mundials i la Guerra de Corea i va ser un dels 5 nics homes que han arribat al rang de General de l'Exrcit.

MacArthur s una de les figures ms controvertides de la histria militar nordamericana. Profundament admirat per molts, que defensen la seva brillantor estratgica i tctica, s tamb criticat per molts que l'acusen d'un discutible criteri militar.

s el militar ms condecorat de la histria dels Estats Units, i s tracta de l'nic cas en qu pare i fill han aconseguit la Medalla d'Honor (el seu pare, Arthur MacArthur, Jr., la guany a la Guerra Civil

 Biografia .
Douglas MacArthur, el menor de 3 germans, va nixer a Little Rock (Arkansas), al 1880, mentre que el seu pare estava all destinat.  Els seus pares eren el Tinent General Arthur MacArthur, Jr. (llavors capit), guanyador de la Medalla d'Honor i de Mary Pinkney Hardy MacArthur (anomenada "Pinky"). Douglas MacArthur era el net del jurista i poltic d'origen escocs Arthur MacArthur, Sr. Va ser batejat a l'Esglsia Episcopal de Little Rock el 16 de maig de 1880. A les seves memries MacArthur recorda que "va aprendre a cavalcar i a disparar abans de llegir o escriure, de fet, gaireb abans de caminar i parlar".

El pare de MacArthur va ser destinat a San Antonio (Texas) al 1893. All, el jove Douglas assist a l'Acadmia Militar de Texas Oest, a on es destac com un alumne excellent. Com a fill d'un receptor de la Medalla d'Honor tenia plaa gratuta a l'Acadmia Militar de West Point, a on ingress al 1898. Hi an acompanyat de la seva mare, que ocupava una habitaci amb vistes a l'Acadmia (i la llegenda diu que la seva mare tenia un telescopi per poder veure si el seu fill estava estudiant). Brillant cadet, es gradu primer de la seva promoci (93 membres) al 1903, amb unes notes noms superades per dos estudiants en la histria de l'Acadmia (un d'ells era Robert E. Lee); i per les seves notes acadmiques, aix com pels seus resultats esportius i en entrenament militar va rebre el ttol de "Primer Capit del Cos de Cadets". Desprs de graduar-se serv com a tinent de 2a al Cos d'Enginyers. 

Desprs d'abandonar West Point, MacArthur serv a Filipines, servint com a ajudant del seu pare (llavors Governador General), i visit el Jap durant la Guerra Russo-Japonesa. Al 1906 era ajudant del President Theodore Roosevelt. Desprs d'abandonar la Casa Blanca al 1907, assist a l'Escola d'Enginyeria Aplicada, graduant-se al 1908 i va realitzar diverses tasques d'enginyeria a Wisconsin, Kansas, Michigan, Texas, Panam i Washington DC, fins a ser destinat a l'Estat Major General (1913-1917). 

 Expedici a Vera Cruz .
MacArthur es disting en diversos actes de valentia personal a l'Expedici de Veracruz de 1914, incloent la persecuci d'un ferrocarril fins a les lnies americanes. Per aquesta acci va ser recomanat per a la Medalla d'Honor, per va ser desestimat perqu les seves accions havien sobrepassat clarament les ordres rebudes del general Frederick Funston.

Tot aix va ser mentre que servia a l'Estat Major General de l'Exrcit. MacArthur posteriorment va estar d'enlla entre el Departament de Guerra i l'Oficina de la Gurdia Nacional. A inicis de 1917, poc abans de l'entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial, MacArthur va ser promogut dos rangs a l'escalaf, passant de Major a Coronel. Desprs de la promoci va ser transferit del Cos d'Enginyers a la Infanteria.

 Primera Guerra Mundial .

Durant la I Guerra Mundial MacArthur serv a Frana com a Cap d'Estat Major de la 42a Divisi d'Infanteria ("Rainbow"). Amb la seva promoci a Brigadier General esdevingu comandant de la 84a Brigada d'Infanteria. Unes poques setmanes abans del final de la guerra ascend en comandant de divisi. Durant la guerra combatria a Saint-Mihiel i a l'ofensiva de Meuse-Argonne. Durant la guerra, MacArthur reb dues Creus del Servei Distingit, 7 Estrelles de Plata, una Medalla al Servei Distingit i dos Cors Porpra.

Douglas MacArthur adopt la poltica de "liderar... des del front". Conseqent amb la seva poltica, i degut al fet de qu no es posava la mscara de gas fins que tots els seus homes la portessin, li va fer tenir problemes respiratoris fins al final de la seva vida, apart de suposar-li diverses ferides de guerra; per tenia la confiana i el recolzament incondicional dels seus homes. Va ser l'oficial americ ms condecorat de la guerra, i el General Charles T. Menoher va dir que era el millor lluitador del front.

 Desprs de la I Guerra Mundial .
Al 1919, MacArthur esdevingu superintendent de l'Acadmia Militar de West Point, que havia quedat desfasada en molts aspectes i necessitava grans reformes. MacArthur orden canvis drstics en els sistemes tctics, atltics i disciplinaris; modernitz els currculums, afegint cursos d'arts lliberals, govern i economia. Tamb va fer el primer gran pas per formalitzar l'encara no-escrit Codi d'Honor dels Cadets quan, al 1922, form el Comit d'Honor dels Cadets per repassar totes les allegacions d'honor.

A l'octubre de 1922, abandon West Point per les Filipines. Entre 1922 i 1930 compl dos torns de servei all, el segon com a comandant del Departament de Filipines (1928-1930); tamb serv dos torns com a comandant de cos d'exrcit als Estats Units. Al 1925 va ser promogut a Major General, el ms jove en aquells temps, i serv al consell de guerra que jutj i condemn al Brigadier General Billy Mitchell. Posteriorment encapal el Comit Olmpic Estatunidenc als Jocs Olmpics d'estiu 1928, celebrats a la ciutat d'Amsterdam.

 El Bonus Army .
Una de les accions ms controvertides de MacArthur va ser al 1932, quan el President Hoover li orden dispersar el "Bonus Army" de veterans de la I Guerra Mundial, sense feina i amb problemes econmics, que s'havien reunit a la capital per protestar contra la poltica del govern. MacArthur va ser criticat per fer servir una fora excessiva amb els manifestants (orden que les tropes dispersessin la multitud amb la baioneta calada i fent servir gasos lacrimgens i afirm que noms un de cada 10 era un veter, mentre que all noms hi havia comunistes i pacifistes (als anys 30, el Pacifisme no era una creena estranya entre el gran pblic). Als disturbis subseqents van morir dos veterans per arma de foc i centenars ms van resultar ferits. 

 Cap de l'Estat Major .

Al novembre de 1930, el President el nomen Cap de l'Estat Major de l'Exrcit, amb rang temporal de general. En aquella funci s'hagu d'enfrontar a dures retallades pressupostries, acompanyades per un excs d'allistaments a causa de l'atur generat per la Gran Depressi. 

El President Franklin Delano Roosevelt el renov al crrec, i l'abandon al 1935. A l'octubre de 1935, l'exrcit americ era el 16 del mn, amb 13.000 oficials i 126.000 soldats. Els principals punts del programa d'actuaci de MacArthur van ser el desenvolupament de nous plans de mobilitzaci, l'establiment d'un quarter general mbil per a la Fora Aria, i una reorganitzaci d'efectius a nivell administratiu en 4 exrcits diferents, amb una millora d'eficcia administrativa. Recolz entusiasta el New Deal mitjanant la creaci, el desviament de recursos i l's posterior del Cos de Conservaci Civil, i impuls i afavor la carrera d'oficials de gran talent, com George Marshall i Dwight David Eisenhower. No obstant aix, el seu recolzament a un exrcit potent i la seva crtica al pacifisme i a l'allacionisme el van fer impopular entre l'administraci de Roosevelt. 

 Filipines .
Quan les Filipines van aconseguir un estat de semi-independncia al 1935, el President de Filipines Manuel L. Quezon, un amic personal de l'poca en qu el seu pare va ser Governador General, li deman que superviss la creaci de l'Exrcit de Filipines. MacArthur decid no retirar-se de l'exrcit estatunidenc, sin que seguir a les llistes de servei actiu com a major general i, amb l'aprovaci del President Roosevelt, accept el nomenament. MacArthur li present dues condicions per a acceptar el nomenament: el seu sou i la seva casa havien de ser equivalents als del President (s'ha de tenir en compte que la residncia del President de Filipines, el Palau de Malacanyan era on Douglas havia passat la seva infncia, car era la residncia del governador general en temps de la dominaci espanyola i tamb durant l'poca del domini americ). Es decid allotjar a MacArthur i a la seva famlia a una suite de l'Hotel Manila, propietat del govern filip. Es trobava ubicat a Manila Bay, a l'altre costat del parc des del Club de l'Exrcit i l'Armada (el lloc favorit de MacArthur), i es trobava convenientment a prop de l'ambaixada estatunidenca. Els comptables del govern van decidir que la millor manera de fer front al cost de la suite era convertir a MacArthur en un empleat de l'hotel amb dret a residncia, de manera que se li conced el ttol honorfic de "Director General". La seva suite encara existeix. Tot i que Manila va ser una de les ciutats mes devastades pels bombardeigs japonesos durant la Segona Guerra Mundial, l'hotel va sobreviure intacte (amb les fotografies de reconeixement mostrant una ciutat totalment arrasada, excepte l'hotel). Sembla ser que els pilots havien rebut ordres de no bombardejar-lo com a mostra de respecte cap a MacArthur, i desprs de la conquesta de la ciutat, es convert en la residncia del governador militar japons (posteriorment, MacArthur donaria la mateixa ordre als pilots nordamericans al reconquerir Filipines). MacArthur sentia un gran respecte cap a la tradici de l'"honor entre guerrers", un tret del seu carcter que li facilit la comprensi amb els lders japonesos als anys propers.

Entre els ajudants de MacArthur com a Conseller Militar a la Mancomunitat de Filipines estava el major Eisenhower (anys desprs, li van preguntar a Eisenhower si coneixia a MacArthur. Si el conec? va respondre Vaig estudiar teatre amb ell durant 7 anys!. Pel seu costat, MacArthur diria que Eisenhower ha estat el millor oficinista que mai hagi tingut).

Durant la seva etapa filipina, invert molt en la indstria i la mineria filipines. Abans de qu el Banc Nacional de Filipines a Nova York tanqus desprs de qu els japonesos bombardegessin Pearl Harbor, aconsegu vendre totes les seves accions i canviar els seus pesos per dlars. 

Quan MacArthur es retir de l'exrcit estatunidenc al 1937, torn al rang de general, i parallelament va ser nomenat Mariscal de Camp de l'Exrcit de Filipines pel President Quezon (als registres de l'exrcit filip MacArthur encara s l'oficial amb rang mxim, apart de ser l'nic militar americ amb rang de Mariscal de Camp).

El 26 de juliol de 1941, Roosevelt el torn a reclamar-lo pel servei actiu a l'exrcit estatunidenc i el nomen comandant de les Forces Armades dels Estats Units a l'Extrem Orient (United States Armed Forces in the Far East), promovent-lo a Tinent General el dia segent. El 18 de desembre esdevingu de nou un general de 4 estrelles de nou, desprs de qu els japonesos ataquessin a travs d'un ample front al Pacfic.

Desprs de l'esclat de la guerra amb el Jap, el President Quezon ofer a MacArthur (i aquest accept) la suma de $500.000 (una suma enorme en aquells moments) com a pagament pels seus serveis de preguerra.

 Segona Guerra Mundial .


El dia de l'atac a Pearl Harbor (8 de desembre de 1941 a Manila), MacArthur era el comandant aliat a les Filipines. Va estar unes 8 hores esperant un possible atac japons a l'arxiplag, aix com ordres expresses del Cap de l'Estat Major de l'Exrcit General Marshall per iniciar les operacions.

La confiana amb el seu comandant de l'aire de noms dos mesos (l'anterior i el seu ajudant van ser transferits per excessos amb la beguda), General Lewis H. Brereton, no ha de deixar-se de costat. Tot i als clars indicis d'una agressi japonesa, Brerenton no havia modificat les seves defenses per a una guerra a peu, i com els comandants de l'aeroport Hickam a Pearl Harbor, fall en dispersar adequadament els avions amb revestiments camuflats per limitar els danys d'atac aeris. Les dificultats de Brereton van ser magnificades pel fet de qu la Fora Aria de l'Extrem Orient (Far East Air Force - FEAF) era ms una colla d'aparells de les forces aries americanes i filipines obsolets, amb noms 72 caces P-40 operatius per efectuar una defensa aria efectiva, per que de cap manera podien fer front a una gran ofensiva japonesa. No obstant aix, els caces van enlairar-se per rebre el primer atac japons, per no van trobar l'enemic. Mentre que tornaven a la base per carregar combustible, diversos van ser agafats a terra i destruts. Posteriorment, MacArthur defensaria pblicament al seu comandant aeri, mentre que privadament opinava que era un incompetent i el va traslladar fora de Filipines tan aviat com fos possible. Brereton (que posteriorment ordenaria el desastrs atac de B-24 a baixa alada sobre les refineries i magatzems a Ploie ti afirm que havia demanat perms per llanar 35 B-17 (tota la seva fora de bombarders de llarg abast) per atacar la flota japonesa a Taiwan, pla que MacArthur consider que hauria estat un sucidi, i orden que els avions fossin traslladats d'immediat per a allunyar-los dels atacs nipons, per durant el preludi de la invasi japonesa de les Filipines, noms havien sigut traslladats la meitat, i quan els japonesos van atacar l'aeroport Clark van destruir 17 B-17 a terra. Malgrat a l'opini de Brereton que l'atac a Taiwan hagus salvat la fora de B-17, sense una apropiada protecci aria hagus estat una matana de bombarders, amb els possibles supervivents destruts a terra pels subseqents atacs japonesos. MacArthur i el seu Cap d'Estat Major, General Sutherland, posteriorment discutirien sobre la culpa de Brereton en l'atac japons sobre les Filipines. 

El pla original de pre-guerra per a la defensa de Filipines assumia que els japonesos aconseguirien desembarcar a Luzon i les forces americanes i filipines haurien d'abandonar Manila i retirar-se amb els seus subministraments cap a la pennsula de Bataan. Malgrat aix, MacArthur seguia esperant reforos de Washington, decidit a alentir tant com fos possible l'avan japons en una defensa inicial contra els desembarcaments. No obstant aix, els japonesos no podrien ser aturats, i les tropes aliades amb prou feines podrien escapar de la destrucci retirant-se cap a Bataan. Per un error burocrtic i per les presses en la retirada cap a Bataan, el menjar que havia de ser traslladat de Manila a Bataan va caure en mans japoneses. A inicis d'abril de 1943, les forces aliades a Bataan van haver de rendir-se als japonesos donada la seva superioritat en avions i material.
 
El quarter general de MacArthur durant la invasi japonesa de les Filipines estava a la fortalesa de l'illa de Corregidor. La seva fortalesa estava clarament marcada i era l'objectiu dels atacs aeris japonesos, fins que Manuel Quezon orden a MacArthur que no s'exposs al perill. Al mar de 1942, a mida que els japonesos avanaven per Filipines, el President Roosevelt orden a MacArthur que es trasllads a Melbourne (Austrlia), desprs de qu Quezon ja hagus estat evacuat. Desprs de discutir amb el seu estat major la proposta de dimitir del seu crrec i seguir la lluita com a un simple soldat ras en la resistncia filipina, MacArthur abandon les Filipines amb la seva dona, el seu fill de 4 anys i un grup selecte de consellers i subordinats al PT 41 (comandat pel Tinent John D. Bulkeley), aconseguint evadir-se tot i que els japonesos el buscaven intensament.

Desprs de la seva marxa, el comandament de la defensa de Bataan pass al Major General Jonathan M. Wainwright. MacArthur no volia deixar el control a Wainwright, i intent dirigir la batalla a 3.000 milles de distncia. Orden als seus homes que no es retiressin, per el General Edward P. King desobe les seves ordres rendint-se al comprovar que la situaci era desesperada. La rendici port la Marxa de la mort de Bataan, en la que uns 5.000 filipins i 1.000 americans van morir.



MacArthur arrib a Mindanao el 13 de mar i tres dies desprs s'embarc en un bombarder que el portaria fins a l'aerdrom de Baxelor al Territori del Nord australi, a uns 100km de Darwin, abans de traslladar-se fins a Adelaida i, el 20 de mar pronunciaria el seu fams discurs "Hi vaig sortir (de Bataan), i hi tornar" ("I came through and I shall return"), que ompl titulars. Washington li deman que rectifiqus la promesa, per MacArthur ho ignor. Tamb, en aquesta poca, el President Quezon el condecor amb l'Estrella al Servei Distingit.

Pel seu lideratge en la defensa de Filipines, l'1 d'abril de 1942 reb la Medalla d'Honor (una condecoraci per a la que ja havia estat proposat en dues ocasions). A la seva citaci es llegeix:

 "Pel lideratge demostrat en la preparaci de les Illes Filipines a resistir la conquesta, per la valentia i intrepidesa per damunt i ms enll de l'estricte compliment del deure en acci contra les forces d'invasi japoneses, i per la seva conducta heroica en les operacions defensives i ofensives a la Pennsula de Bataan. Va mobilitzar, entrenar i comandar un exrcit que ha rebut l'aclamaci de tot el mn per la seva valenta defensa contra una tremenda superioritat de les forces enemigues en homes i material. La seva despreocupaci cap a la seva seguretat personal sota els durs bombardeigs i atacs aeris, el seu judici sensat en cada crisi, han inspirat les seves tropes, galvanitzat el seu esperit de resistncia del poble filip, i confirmat la fe del poble americ en les seves Forces Armades". Arthur i Douglas MacArthur van ser els primers pare i fill en rebre la Medalla d'Honor, i van ser els nics fins que al 2001, Theodore Roosevelt la va rebre a ttol pstum durant la Guerra Hispano-estatunidenca (el seu fill, Theodore Roosevelt, Jr., tamb la rebre a ttol pstum pel seu servei durant la II Guerra Mundial).

MacArthur va ser nomenat Comandant Suprem de les Forces Aliades al Teatre del Sud-est del Pacfic (Southwest Pacific Area - SWPA). El Primer Ministre australi John Curtin va posar les forces armades australianes directament sota les seves ordres, les quals eren molt ms nombroses que les forces americanes de les que MacArthur disposava en aquells moments (tot i que els australians ja participaven a la Campanya del nord d'frica, recolzant al Regne Unit en la seva lluita contra l'Eix). Les forces de MacArthur estaven complementades per un petit nombre de personal neerlands. Una de les primeres tasques de MacArthur durant els primers moments va ser cimentar la confiana dels australians, que es temien una invasi japonesa, degut a que en aquells moments la lluita tenia lloc predominantment a Nova Guinea i a les ndies Orientals Neerlandeses. El 20 de juliol de 1942, el quarter general del SWPA va ser traslladat a Brisbane. A l'agost, aconseguiria substituir a Brereton, rebent al seu lloc l'agressiu General George C. Kenney. Kenney i MacArthur van tenir ben aviat una relaci propera. La potncia aria aliada, en aquells moments tmida i inconclusa, va ser transformada per Kenney en una nova i temible arma ofensiva. Kenney desenvoluparia posteriorment tcniques de bombardeig a baixa alada, que els seus aviadors farien servir amb profusi contra la planejada invasi naval de Nova Guinea al 1943, que costaria milers de baixes als japonesos, aix com dotzenes de vaixells enfonsats.

Els xits australians a la Batalla de la badia de Milne i a la Campanya de la pista de Kokoda van arribar a les darreries de 1942, sent les primeres victries de les tropes terrestres aliades contra els japonesos. Quan se li inform que el comportament de la 32a Divisi d'Infanteria (una unitat de la Gurdia Nacional mobilitzada a corre-cuita) havia sigut incompetent a la ofensiva aliada sobre Buna i Gona (la major cap de platja japonesa al nord-est de Nova Guinea), MacArthur orden al comandant del I Cos Estatunidenc, Robert L. Eichelberger, que assums personalment el control directe de la divisi:
Bob, et poso al capdavant a Buna. Relleva a Harding... vull que treguis a tots els oficials que no vulguin lluitar. Relleva als comandants regimentals i de batall; si s necessari, posa sergents al crrec de batallons i caporals al capdavant de companyies... Bob, vull que capturis Buna, o no tornis viu... i aix tamb val per teu cap d'Estat Major

El comandant de les forces terrestres aliades, General Thomas Blamey, no volia la 41a Divisi d'Infanteria, una altra divisi inexperta. Al seu lloc s'envi la 21a Brigada d'Infanteria Australiana, car ja sabia com lluitarien. No obstant aix, un regiment de la 41a va anar ms tard a Gona.

Al mar de 1943, la Junta Combinada de Caps d'Estat aprov el pla de MacArthur, l'Operaci Roda de Carro, que preveia la captura de la principal base japonesa a Rabaul, mitjanant la captura de diversos punts estratgics per usar-los com a bases avanades. Durant 1944 aix es modific i Rabaul i diverses bases fortament defensades es van sobrepassar, deixant-les situades. Inicialment, la majoria de les forces terrestres de MacArthur eren australianes, per cada cop ms s'incorporaven trobes americanes, incloent als Marines, al VI Exrcit (Fora Alamo), i posteriorment el VIII Exrcit

L'avan de les forces terrestres de MacArthur a travs de 2.400km de la costa nord de Nova Guinea va ser seqenciat especficament per a un terreny triat en la base de la seva capacitat per rebre suport aeri tctic. Al avanar en onades sempre a l'abast dels seus caa-bombarders (normalment els P-38 Lightnings) podia mantenir la superioritat aria en les seves operacions terrestre. Aix feia possible tenir un constant suport aeri, aix com denegar l'aprovisionament naval o aerotransportat a l'enemic, allant les forces japoneses de forma efectiva quan rebien l'atac. L'estratgia de MacArthur de maniobra, amb recolzament aeri va fer que les tropes d'infanteria que participaven en les operacions sota el comandament de MacArthur tinguessin moltes menys baixes que no pas les que participaven a les operacions al Pacfic Central.

Les forces aliades sota el comandament de MacArthur, coberts per l'aviaci dels portaavions de Halsey, van desembarcar a l'illa de Leyte el 20 d'octubre de 1944, complint aix el seu jurament de qu tornaria a les Filipines. Els portaavions van estar donant-li suport fins que la acab la temporada de pluges. Noms va ser llavors quan els seus enginyers van poder construir pistes d'aterratge a la costa. Va consolidar la seva posici a l'illa desprs de les batalles de Luzon i de Manila. Tot i al desesperat contraatac naval japons a la Batalla del Golf de Leyte, les forces japoneses ja eren incapaces de aturar la invasi o de fer quelcom ms que alentir la reconquesta de les illes. MacArthur va fer un s total de les operacions amfbies i combinades, mentre que usava paracaigudistes, infanteria motoritzada, i fins i tot forces indgenes de guerrilla per a les operacions especials i aix multiplicar l'avantatge de la seva fora. Amb la reconquesta de les illes, MacArthur install el seu quarter general a Manila, a on va anunciar el seu pla per a la invasi del Jap (Operaci Caiguda), que hauria de comenar l'1 de novembre de 1945. La invasi va abandonar-se perqu abans va arribar la capitulaci del Jap.

 
El 2 de setembre, MacArthur accept la rendici del Jap a bord del cuirassat U.S.S. Missouri, ancorat davant de Tquio, acabant aix la Segona Guerra Mundial. En un dels seus teatrals cops d'efecte, MacArthur va aparixer vestit de caqui, sense cap condecoraci, de costat amb els almiralls Nimitz i Hasley, i en presncia dels generals Wainwright i Percival, ambds recentment alliberats dels camps de presoners japonesos i assistents a l'acte a instncies de MacArthur.

No ens hem reunit aqu, com a representants de la majoria dels pobles de la terra, animats per un esperit de desconfiana, odi o malcia. Pel contrari, tots nosaltres, tant vencedors com venuts, hem d'esforar-nos per assolir aquella elevada dignitat que s l'nica que pot beneficiar els sagrats fins que ens disposem a acomplir, comprometent-nos tots sense reserves a complir fidelment els compromisos que ens proposem assumir. s la meva ms fervorosa esperana i certament l'esperana de tota la humanitat, que d'aquesta solemne ocasi neixi de la sang i les matances del passa un mn millor, un mn bastit sobre la fe i la comprensi; un mn consagrat a la dignitat de l'home i el compliment dels seus ms profunds anhels: la llibertat, la tolerncia i la justcia..

 El Jap de Postguerra .

El 29 d'agost, MacArthur reb ordes de Washington perqu exercs l'autoritat final sobre la maquinria governamental del Jap, incloent la figura de l'Emperador Sh wa. Sn bastants els que creuen que MacArthur possiblement va fer la seva major contribuci a la Histria durant els cinc anys i mig segents, com a Comandant Suprem de les Potncies Aliades (Supreme Commander of the Allied Powers - SCAP) al Jap. No obstant aix, alguns historiadors critiquen els seus esforos per exonerar a l'Emperador Hirohito, aix com als membres de la famlia imperial implicats a la guerra (incloent als Prnceps Chichibu, Asaka, Takeda, Higashikuni iHiroyasu). Ja el 26 de novembre de 1945, MacArthur confirm a l'Almirall Mitsumasa Yonai que l'abdicaci de l'emperador no seria necessria. MacArthur exoner a Hirohito i ignor els consells de diversos membres de la famlia imperial japonesa i de diversos intellectuals japonesos que van demanar pblicament l'abdicaci de l'Emperador i la implantaci d'una regncia. Per exemple, el prncep Takahito Mikasa, germ petit de l'Emperador, arrib a afirmar a una reuni del consell privat que Hirohito hauria d'assumir la responsabilitat de la derrota; o el fams poeta Tatsuji Miyoshi va escriure un assaig a la revista Shinch titulat "L'Emperador ha d'abdicar ben aviat".

 
D'acord amb l'historiador Herbert Bix, mesos abans que el Tribunal de Tokio comencs, els principals subordinats de MacArthur treballaven en fer recaure la mxima responsabilitat de Pearl Harbor a Hideki Tojo. Citant els debats entre Truman, Eisenhower i MacArthur, Bix argumenta que tan aviat com va desembarcar al Jap, Bonner Fellers comen a treballar en la protecci d'Hirohito del paper que havia desenvolupat durant i al final de la guerra" i permet als principals sospitosos de crims de guerra que coordinessin les seves histries per tal d'allunyar a l'emperador que qualsevol sospita. El pla d'acci, anomenat Operaci Llista Negra, consistia en separar a Hirohito dels militaristas, mantenint-lo com a element de legitimaci de les forces d'ocupaci aliades, i fent servir la seva imatge per a potenciar la transformaci del poble japons cap a un nou sistema poltic. Segons afirma John Dower, aquesta campanya per a absoldre l'emperador de qualsevol responsabilitat de guerra no va conixer lmits: Hirohito no noms va ser presentat com a innocent de qualsevol acci formal que el pogus fer susceptible de ser jutjat per crims de guerra, sin que va ser convertit en una figura gaireb angelical que ni tan sols tenia cap mena de responsabilitat moral per la guerra.

Com a Comandant Suprem de les Potncies Aliades, MacArthur tamb atorg impunitat a Shiro Ishii, aix com a tots els membres de les unitats de recerca bacterolgica, a canvi de les bases de dates de les investigacions fetes amb humans. 

MacArthur i el seu estat major van ajudar a reconstruir un Jap devastat per la guerra, instituint un govern democrtic i establint un pla de reconstrucci que convert al Jap en una de les principals potncies industrials del mn. Els Estats Units van mantenir un control ferm del Jap, supervisant la seva reconstrucci, grcies al fet de qu MacArthur va ser de fet el lder inter del Jap entre 1945 i 1948. Al 1946, l'estat major de MacArthur esboss una nova constituci, que renunciava explcitament a la guerra i que redua la figura de l'Emperador a una mera figura protocolria (aquesta constituci encara avui s vigent). Ams, impuls al Parlament Japons en un pla de descentralitzaci per dividir les grans companyies japoneses (zaibatsu) i van promoure la creaci dels primers sindicats del pas. 

El poble japons, des de la guerra, ha portat a terme la major reforma de la histria moderna. Amb una voluntat lloable, anhel per aprendre i una gran capacitat de comprensi, s'han alat de les cendres de la guerra i han erigit un edifici al Jap dedicat a la supremacia de la llibertat individual i la dignitat de la persona, i en el procs han creat un govern realment representatiu decidit a avanar en la moral poltica, la llibertat d'empresa i la justcia socialDiscurs del General MacArthur al Congrs dels Estats Units, 19 d'abril de 1952

Aquests plans de reconstrucci van alarmar a mots als Departaments de Defensa i d'Estat dels Estats Units, en el convenciment de qu entraven en conflicte amb la intenci de convertir al Jap (i la seva potncia industrial) en un fre contra l'expansi del comunisme a l'sia. Diverses de les reformes de MacArthur, com les seves lleis laborals, van ser rescindides al 1948, quan el seu control unilateral del pas va finalitzar degudes les creixents ingerncies del Departament d'Estat. MacArthur torn el poder al recentment format govern japons al 1949, i segu al pas fins que va ser rellevat pel President Truman del crrec de Cap Suprem al Jap pel General Matthew Ridgway. Al 1952, Jap ja era una naci sobirana regida per la constituci que MacArthur havia redactat i defensat, efectiva des de 1947.

A finals de 1945, els tribunals militars aliats van jutjar a diverses ciutats d'Orient uns 4.000 oficials japonesos per crims de guerra. Uns 3.000 van ser condemnats a penes de pres i uns 920 van ser executats. Els crrecs incloen la Matana de Nanking, la Marxa de la mort de Bataan i la Matana de Manila. El judici a Manila del General Tomoyuki Yamashita, comandant japons a les Filipines des de 1944, va ser sota la direcci de MacArthur i va rebre grans crtiques. El General Yamashita va ser penjat per la massacre de Manila, massacre que ell no havia ordenat i de la que possiblement no en sabia res (va ser ordenada pel vice-almirall Sanji Iwabuchi, nominalment subordinat de Yamashita. Iwabuchi es va sucidar desprs de la batalla de Manila). Tamb s'aplic el mateix cas de responsabilitat al cas del General Masaharu Homma, que va ser comdemnat per les atrocitats comeses durant la Marxa de la Mort de Bataan, considerat responsable de les accions dels seus subordinats tot i no trobar-se present (en aquells moments es trobava encapalant les seves tropes a la conquesta de Corregidor). Els crtics de MacArthur acostumen a deplorar la "doble mesura" emprada, car no port fins a les darreres conseqncies de concepte de "responsabilitat del comandament" al mantenir al marge a l'Emperador (a diferncia dels seus generals).

 La Guerra de Corea .

Al 1945, com a part de la rendici del Jap, els Estats Units havien acordat amb la Uni Sovitica dividir la pennsula de Corea al parallel 38, resultant en la creaci de dos estats: la Repblica de Corea (habitualment referit com a Corea del Sud, de carcter pro-occidental, i la Repblica Popular Democrtica de Corea (normalment citada Corea del Nord, pro-comunista i alineada amb el bloc sovitic. Desprs de l'atac del Nord per sorpresa el 25 de juny de 1950, s'inici la Guerra de Corea, i el Consell de Seguretat de les Nacions Unides autoritz a les Nacions Unides a formar una coalici militar internacional per ajudar a Corea del Sud. MacArthur, com a comandant americ al teatre, esdevingu el Comandant de les Forces de les Nacions Unides. Al setembre, desprs de diverses discussions amb els seus superiors, l'exrcit de MacArthur aconsegu portar a terme un arriscat desembarcament a Inchon, molt al darrera de les lnies nord-coreanes. Llanat amb un gran suport naval i aeri, va aconseguir flanquejar les tropes nord-coreanes, obligant-les a retirar-se desordenadament cap al nord. Les forces de les Nacions Unides van comenar la persecuci de les forces nord-coeranes, apropant-se cap al riu Yalu, frontera natural amb Xina. MacArthur afirm: "La guerra s'ha acabat. Els xinesos no vindran... la Tercera Divisi tornar a Fort Bening pel sopar de Nadal".

 Dimissi .
Amb les forces del nord prcticament destrudes, el 19 de novembre de 1950, tropes de l'Exrcit Popular d'Alliberament (EPA) xins travess rpidament el riu Yalu. El ministre d'afers exteriors xins, Zhou Enlai, avis via el ministre d'exteriors indi, Krishna Menon, que un avan a travs del Yalu portaria a Xina a la guerra. L'excusa oferta pels xinesos per a la intervenci va ser el desig xins d'assegurar les seves prpies fronteres, allegant que la fora internacional podria amenaar-les. Qualificant la intervenci xinesa com l'inici d'una guerra completament nova, MacArthur deman repetidament autoritzaci per bombardejar amb armament convencional les tropes, subministraments i avions presents a Manxria, aix com perms per fer servir l'armament nuclear contra Corea del Nord o, en el seu defecte, sembrar amb restes radiactives la frontera entre Corea del Nord i Xina per a evitar la infiltraci dels darrers. L'administraci Truman temia que unes mesures com aquestes provocarien una escalada del conflicte amb Xina, forant fins i tot la intervenci de la Uni Sovitica (aliada de Xina), i que tamb disposava d'armament atmic. Truman desitjava mantenir el conflicte en la seva forma de "guerra limitada", tement l'esclat de la Tercera Guerra Mundial. Molest per la continua negativa a satisfer les seves demandes, MacArthur comen a realitzar declaracions a la premsa advertint d'una derrota total i imminent.

Al mar de 1951, desprs de qu un contraatac de les forces de la ONU encapalat per Matthew Ridgway dons un nou tomb a la situaci en favor dels aliats, Truman alert a MacArthur de la seva intenci d'iniciar converses per a arribar a un alto el foc. A l'abril, el menyspreu habitual de MacArthur cap als seus superiors port a una nova crisi. Envi una carta al representant Joe Martin (Representant per Massachusetts), a on es mostrava en desacord amb la poltica del President Truman de limitar la guerra de Corea per evitar una guerra major amb Xina. Tamb envi un ultimtum a l'Exrcit Xins que destru els esforos de Truman per a un alto el foc. Aquesta, juntament amb altres cartes i declaracions, van ser vistes per Truman com una violaci del principi constitucional segons el qual els comandants militars estan subordinats al lideratge civil, aix com una usurpaci de l'autoritat presidencial per portar a terme la poltica exterior (MacArthur havia ignorat aquest principi de manera sistemtica per necessitat mentre que era el Comandant Suprem al Jap). En aquells moments, MacArthur feia 11 anys que no havia estat als Estats Units, i segons alguns punts de vista, patia paranoia, impulsos auto-destructius i aspiracions poltiques, aix com visions d'ell competint amb Truman a les eleccions de 1952.

En aquells moments, el President Truman decid que MacArthur era un insubordinat i, fent cas del consell de la Junta de Caps d'Estat Major (que declaraven haver perdut confiana en la seva estratgia) el rellev del comandament l'11 d'abril de 1951, enmig d'un munt de controvrsies. Va ser succet pel General Matthew Ridgway, i aquest pel General Mark Wayne Clark, que sign l'armistici que acab amb la Guerra de Corea.

 Retorn als Estats Units .
Desprs d'onze anys d'absncia, MacArthur torn als Estats Units, a on va fer la seva darrera aparici pblica en un discurs de comiat al Congrs dels Estats Units, interromput per trenta ovacions dels congresistes. Al seu discurs afirm que: 'els vells soldats mai no moren, noms s'esvaeixen (...) I com els vells soldats de la can, ara tanco la meva carrera militar i m'esvaeixo; un vell soldat que noms va intentar complir el seu deure tal com Du li va donar a entendre. Adu".

Com a gest anticipat, al 1945, MacArthur don la seva estimada insgnia de Castells Daurats dels Enginyers (una possessi personal) a, seu cap d'enginyers, Jack Sverdrup. Desprs del retir de MacArthur, aquesta mateixa insgnia segueix sent lluda pel Cap dels Enginyers de l'Exrcit com a tradici.

Al seu retorn de Corea, desprs de ser rellevat per Truman, MacArthur es trob amb una adulaci popular massiva cap a la seva persona, la qual cosa va fer que es comencs a especular amb la possibilitat que es presents a les eleccions legislatives de 1952 com a candidat del Partit Republic dels Estats Units. No obstant aix, la investigaci d'un Comit del Senat sobre la seva destituci va contribuir de manera decisiva a refredar l'ambient, i les esperances republicanes de poder comptar amb MacArthur van passar a millor vida. Aquest, a la seva autobiografia "Reminiscncies", afirma repetidament que mai no va tenir aspiracions poltiques.

 De 1952 a la mort .
A les eleccions primries republicanes de 1952, MacArthur no va aparixer com a candidat, tot i que don el seu recolzament al Senador Robert Taft, d'Ohio (es va rumorejar que Taft li havia ofert la vicepresidncia). Taft va perdre la nominaci davant d'Eisenhower, i MacArthur rest silent durant la campanya, que guany Eisenhower per un estret marge. Desprs de les eleccions, Eisenhower consult amb MacArthur sobre la seva opini sobre la situaci a Corea, i adopt el seu consell d'amenaar amb l's de l'armament nuclear per a aconseguir el final de la guerra, entrant en la dinmica coneguda com a Guerra Freda.

Al 1956, el senador Joseph Martin propos formalment ascendir a MacArthur al rang de General dels Exrcits (General de 6 Estrelles). Aix caus problemes amb Eisenhower (doncs tots dos eren generals de 5 estrelles), i el tema acab morint al Senat. MacArthur esdevingu President de la Remington Rand i pass la resta de la seva vida vivint discretament a Nova York. MacArthur i la seva esposa van viure els seus darrers anys a les Waldorf Towers (una part de l'Hotel Waldorf-Astoria), un regal personal de Conrad Hilton, propietari de l'hotel. El 26 de gener de 1960 es celebr all la festa del 80 aniversari del General, a la que van assistir diversos dels seus amics van quedar bocabadats per l'evident deteriorament fsic del general. Al dia segent ha haver de ser operat d'urgncia per problemes a la prstata.

Desprs de la seva recuperaci, MacArthur port a terme el darrer acte d'una llarga vida. Visit la Casa Blanca per a una reuni final amb Eisenhower. Al 1961 va fer un espectacular "viatge sentimental" a les Filipines, a on va ser condecorat pel President Carlos P. Garcia amb la Legi d'Honor Filipina, amb rang de Cap Comandant. Tamb accept un pagament avanat de $900.000 de Henry Luce pels drets de les seves memries, i comen a escriure el volum que es publicaria amb el ttol de "Reminiscncies".

Al 1961, el President John F. Kennedy sollicit el consell de MacArthur. La primera de les seves dues trobades va ser poc desprs de la Invasi de Bahia Cochinos. MacArthur va ser molt crtic amb el Pentgon i amb el seu consell militar a Kennedy, i tamb l'aconsell d'evitar una escalada militar a Vietnam, senyalant-li problemes domstics que haurien de tenir una prioritat molt ms gran. Poc abans de morir li don el mateix consell al nou president, Lyndon Johnson.

Al 1962, West Point honor a MacArthur amb la concessi del Premi Sylvanus Thayer, un premi pel servei destacat a la naci (l'any anterior havia estat per a Eisenhower). El discurs de MacArthur dirigit als cadets a l'aceptar el premi va ser el seu darrer gran moment pblic. 


MacArthur va passar els darrers anys de la seva vida acabant les seves memries. Va morir el 5 d'abril de 1964, a causa d'una cirrosi biliar, abans de la publicaci en format llibre de les seves memries (abans havia aparegut en lliuraments a la Revista Life. Desprs de la seva mort, la seva esposa va continuar vivint a l'tic del Waldorf Towers fins a la seva mort. Tots dos estan enterrats a Norfolk, Virginia.

MacArthur volia ser recordat pels seus com alguna cosa ms que per ser un soldat:
Per professi, sc un soldat, i n'estic orgulls de ser-ho. Per encara estic ms orgulls   infinitament ms orgulls   de ser un pare. Un soldat destrueix per a poder construir; el pare noms construeix, mai destrueix. L'un t el potencial de la mort, l'altre personifica la creaci i la vida. I tot i que les hordes de la mort sn poderoses, els batallons de la vida encara ho sn ms. La meva esperana s que el meu fill, quan me n'hagi anat, em recordi no a la batalla, sin que a casa repetint amb ell la nostra senzilla pregaria diria: "Pare nostre, que esteu en el Cel...

El nebot de MacArthur, Douglas MacArthur II (fill del seu germ Albert) va servir com a diplomtic molts anys, incloent el crrec d'Ambaixador al Jap, aix com a diversos pasos ms.

 Dates de rang .
 Tinent de 2a   11 de juny de 1903;
 Tinent   23 d'abril de 1904;
 Capit   27 de febrer de 1911;
 Major   11 de desembre de 1915;
 Coronel   5 d'agost de 1917;
 Brigadier General   26 de juny de 1918 (permanent el 20 de gener de 1920;
 Major General   17 de gener de 1925;
 General   21 de novembre de 1930 (rang temporal pel seu servei com a Cap de l'Estat Major de l'Exrcit);
 Major General   1 d'octubre de 1935;
 Retir com a General   31 de desembre de 1937;
 Readscrit al servei actiu com a Major General   26 de juliol de 1941;
 Tinent General   27 de gener de 1941;
 General   18 de desembre de 1941;
 General de l'Exrcit   18 de desembre de 1944;
 General de l'Exrcit (rang permanent)   23 de mar de 1946;

 Condecoracions .
 
 Medalla d'Honor;
 Creu del Servei Distingit amb dues Fulles de Roure;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit amb quatre Fulles de Roure;
 Medalla del Servei Distingit a la Marina;
 Estrella de Plata amb una Fulla de Roure de Plata i una de Bronze;
 Creu dels Vols Distingits;
 Estrella de Bronze amb insgnia Valor;
 Cor Porpra amb una Fulla de Roure;
 Citaci Presidencial d'Unitat;
 Medalla de l'Aire;
 Medalla de la Campanya de Filipines;
 Medalla del Servei a Mxic;
 Medalla de la Victria a la I Guerra Mundial amb 5 barres de campanya (Aisne-Marne, Champagne-Marne, St. Mihiel, Meuse-Argonne i Defensive Sector);
 Medalla de l'Exrcit d'Ocupaci d'Alemanya;
 Medalla del Servei de Defensa Americana amb barra "Servei a l'Exterior";
 Medalla de la Campanya Asitica-Pacfica amb dues estrelles de servei i una insgnia de punta de fletxa ;
 Medalla de la Victria a la II Guerra Mundial;
 Medalla de l'Exrcit del Servei d'Ocupaci amb barra "Jap";
 Medalla del Servei a la Defensa Nacional;
 Medalla del Servei a Corea amb tres estrelles de servei i una insgnia de punta de fletxa ;
 Medalla del Servei de les Nacions Unides a Corea;
 Insgnia de Comandant d'Aviaci;
 Insgnia de l'Estat Major de l'Exrcit;
 14 Barres de Servei a l'Estranger;
 Insgnia d'Expert en Rifle i Pistola;
 Gran Creu de Cavaller de l'Orde del Bany (Regne Unit);
 Estrella del Pacfic (Regne Unit);
 Legi d'Honor (Frana);
 Creu de Guerra (Frana);
 Medalla Militar (Frana);
 Orde del Sol Naixent (Jap);
 Cap Comandant de la Legi d'Honor (Filipines);
 Medalla al Valor (Filipines);
 Estrella al Servei Distingit (Filipines);
 Medalla de la Defensa amb una estrella de servei (Filipines);
 Medalla de l'Alliberament amb 4 estrelles de servei (Filipines);
 Citaci Presidencial d'Unitat (Filipines);
 Medalla de la Independncia (Filipines);
 Orde de la Corona (Blgica);
 Creu de Guerra (Blgica);
 Creu Militar (Blgica);
 Orde del Lle Blanc (Txecoslovquia);
 Orde Virtuti Militari (Polnia);
 Gran Creu de l'Orde Polnia Restituta;
 Gran Creu de l'Orde d'Orange-Nassau (Pasos Baixos);
 Orde de l'liga Blanca (Iugoslvia);
 Citaci Presidencial d'Unitat (Corea del Sud) ;
 Medalla al Servei de Guerra (Corea del Sud) (a ttol pstum);
 Gran Creu de l'Orde del Mrit Militar (Corea del Sud);
 Gran Creu de l'Orde Militar d'Itlia (Itlia);
 Creu de Guerra al Valor Militar (Itlia);
 Gran Creu al Mrit Militar (Cuba);
 Estrella de 1a classe de l'Orde d'Abdon Calderon (Ecuador);
 Gran Cord Especial de l'Orde de Pao Ting (Xina);
 Creu de l'Honor Militar (Grcia);
 Creu del Mrit Militar de 1a classe (Guatemala);
 Orde del Mrit Militar (Mxic);
 Gran Creu de l'Orde del Mrit Militar (Hongria);
 Gran Creu de l'Orde del Mrit Militar (Romania);

 Bibliografia .






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332805" title="La Manxa del Xquer- Centre" nonfiltered="4639" processed="4622" dbindex="129774">

La Mancha del Jcar-Centro s una mancomunitat del nord - nord-oest de la provncia d'Albacete (Espanya), que sol considerar-se una comarca unida en els actuals catlegs de turisme, procedent de la fusi socioeconmica de les antigues mancomunitats de La Manxa-Centre d'Albacete i La Manxa del Xquer. Aquestes mancomunitats comprenien les segents localitats: 
Per part de la Manxa-Centre: Minaya i Villarrobledo.

Per part de la Manxa del Xquer: Barrax, Fuensanta, La Gineta, Montalvos, La Roda, Tarazona de la Mancha i Villalgordo del Jcar .

La seu de la mancomunitat s a Montalvos.

Geografia. 
Aquesta mancomunitat s manxega en la seva totalitat, encara que en les seves diferents tipologies: Mentre l'oest i el centre podrien enquadrar-se en la ms pura Manxa, o Manxa Alta; l'est, particularment els municipis de Villalgordo del Jcar i Tarazona de la Mancha, podrien enquadrar-se ms dintre de La Manchuela. Per altra banda, La Gineta tamb podria incloure's dintre de la Mancha de Montearagn. Limita al nord amb La Mancha de Cuenca i la Manchuela Conquense; a l'aquest, limita amb La Manchuela albacetea; al sud, amb els Llanos de Albacete i la Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel; i a l'oest, amb la Mancha de Criptana. 
Cultura. 
Dues de les expressions ms notables del Carnaval en tota Castella-la Manxa, que enfonsen les seves arrels en el segle XVI, es donen a Tarazona de la Mancha i Villarrobledo. Aix mateix, en La Roda, s'est treballant per recuperar un Carnaval gaireb tan antic i amb tanta tradici com la dels dos esmenats. 

Enllaos externs.

 Portal de la Associaci per al Desenvolupament Integral Mancha Jcar Centro;
 Montalvos, pgina de la Diputaci;
 Ajuntament de Minaya;
 Ajuntament de La Roda;
 Ajuntament de Villarrobledo;
 Tarazona, pgina de la Diputaci;
Portal de Turisme Provincial de la Cambra de Comer d'Albacete;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332816" title="Circuit de Porto" nonfiltered="4640" processed="4623" dbindex="129775">


El Circuit de Boavista tamb anomenat Circuit de Porto era un  circuit de carreres urb on es va arribar a disputar-hi curses de Frmula 1.

El circuit est ubicat a Porto, Portugal, i s'ha utilitzat en dues ocasions per celebrar-hi el Gran Premi de Portugal de la Frmula 1.

El traat comenava davant del port, a la "Esplanada do Rio de Janeiro", continuava per l' "Avenida da Boavista" (degut a aix el circuit tamb s'anomena aix), i desprs passava travessava petits barris residencials fins tornar cap la lnia de meta.


La carrera del 1960 va ser l'ltima a disputar-s'hi, i va ser molt dura, ja que nomes quatre cotxes van finalitzar a menys de 5 voltes del guanyador Jack Brabham. 

Actualment esta tenint una revifalla, havent-s'hi disputat curses del Campionat del mn de Turismes (2007).


 Histria a la Frmula 1 .





 Enllaos externs .

Web oficial ;
Google Maps.;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332826" title="Vic Wilson" nonfiltered="4641" processed="4624" dbindex="129776">
 Vic Wilson  va ser un pilot de curses automobilstiques britnic que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Vic Wilson va nixer el 14 d'abril del 1931 a Drypool, Hull, Anglaterra i va morir el 14 de gener del 2001 en un accident a Gerrards Cross, Buckinghamshire, Anglaterra.


 A la F1 .

Va debutar a la novena i penltima cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 de setembre del 1960 el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

Vic Wilson va participar a un total de dues proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en dues temporades diferents (1960 i 1966) no aconseguint finalitzar cap cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332829" title="Lliga ACB 1999/00" nonfiltered="4642" processed="4625" dbindex="129777">
Lliga ACB 1999-2000. El FC Barcelona va acabar en el primer lloc al final de la fase regular, per va ser derrotat en la final dels playoffs pel Real Madrid Teka. Els llocs de descens els van ocupar el TDK Manresa i el B. Len Caja Espaa.

 Lliga regular .


 Playoff 2000 .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332830" title="Norea" nonfiltered="4643" processed="4626" dbindex="129778">


Norea s un concejo, una parrquia i una entitat, de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Situat al centre de la regi, est dividit en tres parrquies, que comprenen noms nou nuclis de poblaci: la capital municipal i vuit nuclis ms, cap d'ells amb ms de 30 habitants.

 Organitzaci poltica-administrativa .
El concejo de Norea es divideix en tres parrquies, que coincideixen amb les parrquies de carcter religis (es detallen entre parntesis) i sn les segents: 
 Celles (San Juan de Celles): San Andrs, La Felguera, La Carril, Serrapicn, La Braa, Otero i La Perera. ;
 Norea (Santa Mara de Norea): Norea. ;
 Santa Marina (Santa Marina): La Pasera. El concejo es troba adscrit al partit judicial de Siero. ;

Aquest concejo no t registre civil i els vens han de dirigir-se al de Siero, igual que ho fan els de Bimenes, Sariego i el mateix Siero.

 Poltica .
Amb l'arribada de la democrcia, la UCD va comenar a governar a Norea en la persona de Rafael Junquera Garca, primer alcalde democrtic. A partir de 1980 la poltica de Norea es va centrar en l'alcalde Aurelio Quirs Argelles, que va governar durant 25 anys amb diferents partits poltics caracteritzades per sser de tendncia asturianista (CAS, URAS i Unin Noreense Independiente (UNI)). El curt perode d'alcalde per part del popular Miguel ngel Fuente Calleja va ser rellevat per Csar Movilla Anta, de la UNI. 

Amb el pas dels anys els partits asturianistes en Norea comencen a perdre poder en el concejo. En els grfics que segueixen es pot observar el canvi poltic que es produx en el concejo a partir de 1995. A grans trets es pot veure com els dos grans partits estatals, PP i PSOE, comencen a guanyar representaci al concejo. 





Fonts: Ministeri de l'Interior y Federaci Asturiana de Concejos

 Norenyencs illustres .


 Enllaos externs .


 Federaci Asturiana de Concejos;
 Pgina El Camino Real;
 Norea entranyable;
 Vila Comtal de Norea;
 Asturias natural;
 La festa de San Marcos a Masquefiesta.es;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332833" title="Cementiri de Lloret de Mar" nonfiltered="4644" processed="4627" dbindex="129779">

 

El cementiri de Lloret de Mar (la Selva) va ser projectat per Joaquim Artau i Fbregas (1876-1946), un mestre d'obres que el va construir entre 1896 i 1901. 

Al cementiri de Lloret bona part de l'espai est dedicat als grans panteons i als hipogeus, enterraments a terra amb una decoraci escultural a sobre. A partir d'una passeig central a n s'ubiquen els enterraments principals i ms famoss, la part dreta est dedicada al nnxols i, la part esquerra esta constituida per hipogeus i petits mausoleus d'esttica neogtica i adossats entre s. L'aspecte exterior recorda les contruccions similar de l'poca amb una tanca de reixa majestuosa, tot i les dimensions reduides de la poblaci en aquells anys.

Com passa amb altres municipis de la costa catalana, com Arenys de Mar o Canet de Mar va ser construit en un moment d'esplendor del modernisme que coincideix amb el retorn de molts indians a les seves viles d'origen. Aquests, acaudalats i amb ganes de perpetuar la seva memria, varen encarregar els seus panteons i mausoleus als millors artstes de l'poca. 


Entre les obres principals hi han peces de Puig i Cadafalch, Galliss, Vicen Artigas o Bonaventura Conill. 






Obres destacades.
De Puig i Cadafalch.
Pante Costa-Maci (1902): s un dels ms complexos i rics del conjunt. s una petita capella neogtica amb coberta sobre fines columnes i arcs de mig punt als quatre costats. A l'interior hi ha un petit altar de mosaic policromat, a l'igual que les voltes, acabades en una clau que representa un cavaller. Els mosaics sn de Llus Br i les escultures d'Eusebi Arnau.




D'Antoni Maria Galliss.
Pante Casanovas-Terrats (1901): Pante d'estructura complexa, neogtic amb les sepultures a terra, per amb un pseudo-sarcfag a mitja alada, des del que arranquen quatre fines columnes amb pinacles i grgoles que acaben en un remat profusament decorat amb un crism. Les escultures sn d'Eusebi Arnau i la serralleria de Manuel Ballarn.




De Bonaventura Conill i Montobbio.
Pante Esqueu-Vilallonga (1904-1909): s el ms alt i visible des de l'exterior del recinte. Presenta la figura d'un drac que sost una calavera sobre la que ha trencat les taules de la llei. Al centre del conjunt un altsim arc acbat en una creu amb un sagrat cor i, a l'extrem oposat del drac, apareix el sarcfag en un lloc preminent.




Hipogeus: La major part de l'obra de Conill al cementiri sn hiopogues de primera classe, s a dir els enterraments a terra amb una escultura a sobre i separats entre s.





De Vicen Artigas i Albert.
Pante Cabaas (1902): Mausoleu-capella amb quatre ngels orants a les cantonades i una creu molt decorada al cim, per sobre d'una cornisa barroca. Totalment feta en pedra i profusament treballada amb motius vegetals. A l'interior una clau de volta amb la simbologia de Crist i dels quatre evangelistes.



Altres autors.
Algunes de les figures ms significades de les que hi ha al passeig central del recinte. bviament, n'hi ha moltes ms d'annimes o sense identificar per tot el cementiri.


Bibliografia.
Rosa Alcoy. El cementiri de Lloret de Mar: Indagacions sobre un conjunt modernista. Ajuntament de Lloret de Mar, 1990. ISBN 845059622X ;
 Enllaos externs .
Notcia a Vilaweb;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332835" title="Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel" nonfiltered="4645" processed="4628" dbindex="129780">

Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel (SACAM) s una mancomunitat de municipis de la provncia d'Albacete. Reuneix 25 municipis del Campo de Montiel d'Albacete i de la Sierra d'Alcaraz. Els municipis que componen la mancomunitat sn considerats freqentment com una comarca diferenciada i unida en l'actualitat en els diferents catlegs de turisme, malgrat estar tradicionalment dividits entre Campo de Montiel i Sierra d'Alcaraz. 

Judicialment, depn en la seva major part del partit judicial d'Alcaraz, encara que tamb hi ha municipis dels partits judicials de Albacete, La Roda i Villarrobledo. La seu d'aquesta mancomunitat es troba en el carrer Francisco Baillo s/n de Alcaraz.  

 Geografia . 
Limita al nord amb La Mancha del Jcar-Centro, a l'est amb els Llanos de Albacete i els Campos de Helln, al sud amb la Sierra del Segura albacetenya i la Sierra de Segura jienenca, i a l'oest amb el Campo de Montiel ciudadrealeny. Est formada per dos mbits geogrfics molt distints entre si: el Campo de Montiel, un altipl per complet manchega, i la zona messetenya de la sierra d'Alcaraz. 

s una zona de molt escassa densitat de poblaci, sent en part per aix una zona d'importncia turstica, tant pels seus monuments histrics com pels naturals. Cabria ressaltar, entre molts altres exemples, la ciutat de Alcaraz, capital histrica de la zona, les llacunes de Ruidera a Ossa de Montiel, o l'antiga ciutat romana de Libisosa, a Lezuza. 

Enllaos externs. 

Mancomunitat SACAM;
Portal Turstic de la Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332836" title="Districte de Vlor" nonfiltered="4646" processed="4629" dbindex="129781">
Vlor s un dels 36 districtes que formen Albnia. La seva capital s Vlor.

Situat al sud-oest del pas, forma part de la ribera albanesa, que arriba fins a Sarand. s el punt ms proper de la costa albanesa a la pennsula itlica.
T una poblaci de 147.000 habitants (dades de 2004) i una extensi de 1609 km2. 

A part de la capital, inclou altres llocs importants com Dhrmi, Himar, Vuno, Kocul i Selenic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332838" title="Gori" nonfiltered="4647" processed="4630" dbindex="129782">

Gori (en georgi:     ) s una ciutat de Gergia, capital de la provncia de Shida Kartli. A partir de 2002, tenia una poblaci de 49.500 habitants.

La ciutat va ser fundada per un dels majors reis de Georgia, David el Constructor (1089-1125). Gori s situada en la confluncia dels rius Liakhvi i Koura. La vella ciutat va ser en gran part destruda en un terratrmol el 1920.

Gori s el lloc de naixement de Isif Stalin (1878). T un museu dedicat a la seva vida (amb alguns dels seus objectes personals) i posseeix la seva ltima esttua no-desfeta. La ciutat s dominada per la fortalesa medieval de Goristsikhe. 

Durant la guerra a Osstia del Sud, el 9 d'agost de 2008 una de les bombes llanades per un avi rus va caure sobre un edifici d'apartaments provocant os morts i diversos ferits.

Referncies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332840" title="Fat Man" nonfiltered="4648" processed="4631" dbindex="129783">
Fat Man (en catal: Home Gras) va ser el nom clau utilitzat per al dispositiu nuclear que va ser fet que detonar a Nagasaki, Jap pels Estats Units el 9 d'agost de 1945. Va ser el segon i fins ara, l'ltim dispositiu nuclear utilitzat en un atac i el tercer en ser fet detonar en la histria desprs de Trinity i Little Boy.

L'arma va ser llanada des d'un bombarder B-29 Bockscar, pilotat pel Major Charles Sweeney. Malgrat tenir gaireb el doble de potncia que Little Boy llanada a Hiroshima tres dies abans, l'extensi del dany va ser menor a causa de la topografia de Nagasaki, tanmateix s'estima que 40.000 persones van morir en aquest atac i unes altres 25.000 van ser ferides, i diversos milers moririen desprs a causa de ferides relacionades, enverinament i radiaci residual.

 Caracterstiques .

El dispositiu mesurava 3,25 m de longitud per 1,52 m de dimetre, i pesava 4.545 kg i la seva fora era de 25 kilotones (104,1 TJ). Va ser fet detonar a una altitud de 550 m sobre la ciutat.

 Tecnologia .


Era una bomba de tipus d'implosi que utilitzava plutoni. Una esfera buida subcrtica de plutoni es va envoltar d'una esfera major d'explosius, la qual va ser detonada a tota la seva superfcie simultniament comprimint aix el plutoni i augmentant la seva densitat fins a aconseguir les condicions supercrtiques que produssin una explosi nuclear.

A causa del complicat mecanisme de detonaci, va ser necessari realitzar una prova completa del concepte abans que els cientfics i militars poguessin sentir-se segurs que el dispositiu funcionaria adequadament en condicions de batalla, el 16 de juliol de 1945, un dispositiu que va utilitzar un mecanisme similar la qual cosa, detonar va fer en una prova a Nou Mxic. Aquesta prova es va conixer com a Prova Trinity.

 Vegeu tamb .

 Projecte Manhattan;
 Segona Guerra Mundial;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332843" title="Llista de colnies europees a frica" nonfiltered="4649" processed="4632" dbindex="129784">
Llista de colnies europees a frica. Inclou colnies, protectorats, enclaus i places de sobirania, indepedncies no reconegudes, bantustans, estats independents absorbits per una colnia, dominions i el rgim sud-afric de l'apartheid. Cal notar que les colnies a Libria, sn realment colnies nord-americanes i no europees.

Marroc;
Protectorat espanyol del Marroc;
Repblica del Rif;
Places de Sobirania;
Ceuta;
Melilla;
Vlez de la Gomera;
Illes Alhucemas;
Penyal d'Alhucemas;
Illes Chafarinas;
Illa Perejil;
Aguz;
Alcser Ceguer ;
Arzila ;
Mazagan;
Azemor;
Safim;
Santa Cruz do Cabo de Gu;
Mogador;
Tafilalt ;
Protectorat francs del Marroc;
Zona internacional de Tanger;
Ifni;
Cabo Juby;
Shara-Sus (Sahara-Suz);
Shara Occidental;
frica Occidental Espanyola;
Ro de Oro;
Saguiet al-Hamra;
La Agera;
Shara Espanyol;
Algria;
Bona;
Bugia;
Penyal d'Alger;
Kel Ahagar;
Constantina;
Oran;
Tuggurt;
Shara Francs;
Mascara;
Tunsia;
Bizerta;
Djerba;
Tunis i la Goleta;
Tabarka;
Protectorat francs de Tunsia;
Lbia;
Trpoli;
Republica de Tripolitana;
Djebel Nafusa;
Cirenaica;
Sanusiyya;
Tripolitana;
Fezzan;
Ghadames;
Egipte;
Companyia del Canal de Suez;
Zona del Canal de Suez;
Sudan;
Sudan Anglo-egipci;
Dervixos;
Lado;
Bahr al-Ghazal;
Provncia de Berber;
Equatoria;
Kordofan;
Darfur;
Takali;
Dar al-Masalit;
Dar Quimr;
Funj de Sennar;
Shilluk;
Bari;
Eritrea;
Masawa;
Assab;
Colnia d'Eritrea;
frica Oriental Italiana;
Eritrea Britnica;
Estat Federat d'Eritrea ;
Djibouti;
Obock;
Somlia Russa;
Costa Francesa dels Somalis;
Territori Francs dels fars i dels Isses;
Etipia;
frica Oriental Italiana;
Terra dels Oromo;
Shewa;
Walayta;
Bosha;
Sheka;
Limu-Enarya;
Estat de Goma;
Guma;
Estat de Gera;
Jima;
Janjero;
Kafa;
Konta;
Dauro;
Harar;
Wollo;
Awsa;
Somlia;
Zeila;
Somlia Britnica;
Mullah (al territori del Nugal);
Somlia Italiana;
frica Oriental Italiana;
Migiurtinia (Majeerteen);
Obbia (Hobyo);
Muqdisho (Mogadiscio);
Geledi;
Warsangeli;
Benadir;
Oltre Giuba (Ultra Juba o Transjuba);
Kenya;
Companyia Imperial Britnica de l'frica Oriental;
Pate;
Witu (Wituland);
Lamu;
Mombasa;
frica Oriental Britnica;
Colnia de Kenya;
Protectorat de Kenya;
Tanznia;
frica Oriental Alemanya;
Sultanat de Zanzbar;
Illa de Pemba;
Mafia;
Tanganika o Tanganyika (Tanganyka);
Uganda;
Protectorat d'Uganda;
Buganda;
Toro o Toroo;
Ankole;
Bunyoro o Bunyoro-Kitara;
Busoga;
Rwenzururu;
Protectorats de l'frica Oriental Britnica i Uganda;
Kenya i Uganda;
Kenya, Uganda i Tanganyika;
Kenya, Uganda, Tanganyika i Zanzibar;
Kenya, Uganda i Tanznia;
Rwanda;
Regne de Rwanda;
Ruanda-Urundi;
Burundi;
Regne de Burundi;
Ruanda-Urundi;
Moambic;
Colnia de Moambic;
frica Oriental Portuguesa;
Kionga;
Badia Delagoa;
Loureno Marques;
Tete;
Quelimane;
Zambzia;
Inhambane;
Companyia del Niassa;
Companyia de Moambic;
Sultanat d'Angoche;
Quitangonha;
Sancul;
Sangage;
Maravi;
Imperi de Gaza;
Monomotapa o Mwenememutapa (Karanga);
Yao;
Macondes;
Macua o Makwa;
Butua o Changamires;
Malawi;
Protectorat del Riu Shir;
Protectorat dels Districtes de Niassalndia;
Protectorat de l'frica Central Britnica;
Niassalndia (Nyassaland o Nyasaland);
Rhodsia i Niassalndia;
Botswana;
Betxuanalndia;
Betxuanalndia Britnica (British Bechuanaland);
Protectorat de Betxuanalndia;
Zimbabue;
Companyia Britnica de l'frica del Sud;
Maxonalndia (Mashonaland);
Matabelndia (Matabelan);
Manicalndia o Manikaland;
Rhodsia;
Rhodsia del Sud;
Zimbabue-Rhodsia;
Repblica de Rhodsia;
Zmbia;
Barotselndia o Lozi (Barotseland);
Kazembe;
Rhodsia del Nord-oest;
Rhodsia del Nord-est;
Rhodsia del Nord;
Rhodsia i Niassalndia;
Sud-frica;
Colnia del Cap de Bona Esperana;
Colnia holandesa del Cap de Bona Esperana;
Colnia britnica del Cap de Bona Esperana;
Uni Sud-africana;
Repblica Sud-africana;
Pondolndia (Pondoland);
Tembulndia (Tembuland);
KwaZulu;
Zululndia (Zululand);
Transorngia;
Sobirania del Riu Orange;
Colnia del Riu Orange;
 Estat Lliure d'Orange;
 Repblica de Zululand;
 Gordnia;
 Goshen;
 Graaff-Reinet;
 Klein Vrystaat;
 Klipdrift;
 Lydenburg;
 Niewe Republiek;
 Ohrigstad;
 Potchefstroom;
 Repblica d'Utrecht;
 Repblica de Natal (Natlia);
 Colnia de Natal;
 Repblica de Transvaal;
 Colnia de Transvaal;
 Stellaland;
 Estats Units de Stellaland ;
 Swellendam;
 Winburg;
 Zoutpansbergdorp;
Bophuthatswana;
Ciskei;
Gazankulu;
Kangwane;
Ndebele;
KwaZulu;
Lebowa;
QwaQwa;
Transkei;
Venda;
Cafrria Britnica;
Terra de la Reina Adlia;
Griqualndia;
Terra de Waterboer;
Griqualndia Occidental;
Terres de Campbell;
Terra de Cornelis Kok;
Diggers (Klipdrift o Repblica Lliure);
Philippolis o Terra d'Adam Kok;
Griqualndia Oriental;
Illes del Prncep Eduard;
Lesotho;
Basutolndia (Basutoland);
Nambia;
Lderitz;
frica Sud Occidental Alemanya;
frica Sud Occidental;
Upingtonia;
Walvis Bay;
Damaralndia;
Namaqualndia;
Hererolndia;
Ovambolndia;
Basterland ;
Franja de Caprivi;
Bushmanland;
Damaraland;
Hereroland;
Kaokoland;
Kavangoland;
Caprivi Oriental o Lozi;
Namaland;
Ovamboland;
Rehoboth (Basters);
Tswanaland;
Zambezilndia Alemanya;
Swaziland;
Suazilndia;
Angola;
Kongo;
Congo Portugus;
Cabinda;
Repblica Democratica del Congo;
Estat Lliure del Congo;
Congo Belga;
Uni Mineta de l'Alt Katanga;
Kasai del Sud;
Tippo-Tip;
Gabon;
Establiments Francesos del Golf de Guinea;
Establiments Francesos de Gabon;
Gore i dependencies;
Colnia de Costa de Marfil i Gabon;
Colnia de Congo i Gabon;
Territori de Gabon;
Territori del Congo Mitj-Gabon;
Colnia del Baix Congo-Gabon;
Colnia de Gabon;
frica Equatorial Francesa;
Repblica del Congo;
Brazzaville;
Protectorat de l'frica Equatorial Francesa;
Congo Francs;
Congo Mitj-Gabon;
Colnia del Congo Mitj;
frica Equatorial Francesa;
Territori del Congo Mitj;
Repblica Centreafricana;
Dar al-Kuri (Rabah);
Bangassou;
Rafai;
Zemio;
Alt Ubangui;
Ubangui-Bomu;
Alt Chari;
Ubangi-Chari (colnia);
Ubangui-Chari-Txad;
Territoria de l'Ubangui-Chari;
frica Equatorial Francesa;
Txad;
Baguirmi;
Wadai (Ouadai);
Borku-Ennedi-Tibesti (BET);
Franja d'Aozou;
Territori de les Terres i Protectorats del Txad;
Territori del Txad;
Colnia del Txad;
frica Equatorial Francesa;
So Tom i Prncipe;
Colnia de So Tom ;
Colnia de So Tom i Prncipe;
Illa de Prncipe;
Guinea Equatorial;
Annobon;
Elobey, Annobon i Corisco;
Corisco (Cap Sant Joan i Corisco);
Port Clarence;
Fernando Poo;
Riu Muni;
Guinea Espanyola;
Libria;
Cap Mesurado;
Colnia de Libria;
Edina;
Colnia de Maryland;
Repblica de Maryland;
Greenville;
Nova Gergia;
Port Cresson;
Bassa Cove;
Sierra Leone;
Provncia de la Llibertat;
Companyia de Sierra Leone;
Colnia de Sierra Leone;
Territoris Britnics de l'frica Occidental;
Protectorat de Sierra Leone;
Establiments Britnics de l'frica Occidental;
Gmbia;
Gmbia Curlandesa;
Gmbia Holandesa;
Companyia Reial d'Aventurers a l'frica;
Fort Albreda;
Gmbia Francesa;
Companyia Reial Africana;
Companyia de Mercaders Comerciant a l'frica;
Senegmbia Britnica;
Colnia de Gmbia (Gmbia Britnica);
Protectorat de Gmbia;
Ghana;
Costa d'Or Anglesa;
Companyia Reial Anglesa Africana;
Costa d'Or Britnica;
Companyia de Mercaders Comerciant a l'frica;
Colnia de Costa d'Or;
Territoris Britnics de l'frica Occidental;
Establiments Britnics de l'frica Occidental;
Costa d'Or Sueca;
Costa d'Or Danesa (o Guinea Danesa);
Companyia Danesa de les ndies Occidentals;
Costa d'Or Holandesa (Guinea Holandesa);
Establiments Brandenburguesos de la Costa d'Or ;
Estrabliments Prussians de la Costa d'Or;
Costa d'Or Portuguesa;
Colnia de Costa d'Or i Lagos;
Colnia de Costa d'Or;
Protectorat dels Territoris del Nord de la Costa d'Or;
Ashanti o Axanti;
Colnia d'Ashanti;
Dagomba;
Togo;
Protectorat alemany de Togo;
Togo Alemany (colnia);
Togo Francs;
Togo Britnic;
Nigria;
Ancorada de Biafra;
Ancorada de Benn;
Protectorat de les Ancorades de Biafra i Benn;
Protectorat dels Rius de l'Oli;
Protectorat de la Costa del Nger;
Nigria Britnica;
Protectorat de Ngeria del Sud;
Bonny (Okolo-Ama);
Brass (Nembe);
Creek Town (Obioko);
Nou Calabar (Kalabari);
Opobo;
Protectorat del Riu Nger;
Protectorat dels Districtes del Nger;
Companyia Unida Africana;
Protectorat del Delta del Riu Nger;
Companyia Reial del Nger;
Protectorat de Nigria del Nord;
Abekouta;
Abuja;
Adamawa;
Agaie;
Antic Calabar;
Bauchi;
Bedde;
Biu;
Bussa (Borgu);
Bornu;
Regne d'Edo;
Fika;
Gobir;
Gombe;
Gumel;
Gwandu (Fulbe);
Hadejia;
Igala;
Igbirra;
Ijebu;
Ile Ife (Yoruba);
Ilorin;
Itsekiri (Warri);
Jamaare;
Jemaa;
Kano;
Katagum;
Katsina;
Kazaure;
Kebbi;
Keffi;
Kontagora;
Lafia;
Lafiagi;
Lapai;
Misau;
Mubi;
Muri;
Nupe;
Owo;
Oyo;
Potiskum;
Sokoto;
Wase;
Wukari;
Yawuri;
Zamfara;
Zaria;
Establiments Britnics de l'frica Occidental;
Colnia de Costa d'Or i Lagos;
Colnia de Lagos;
Protectorat de Lagos;
Colnia de Nigria;
Protectorat de Nigria;
Federaci de Nigria;
Camern;
Ambas Bay;
Protectorat del Camern;
frica Nord Occidental Alemanya;
Camern Alemany;
Camern Francs o Camern Oriental;
Camern Britnic o Camern Occidental;
Camern del Nord (Bamenda);
Camern del Sud;
Bamun;
Mandara;
Rey Bouba;
Senegal;
Saint Louis;
Gore;
Companyia Normanda del Senegal;
Companyia Francesa del Cap Verd i Senegal ;
Compagnie Francesa de les ndies Occidentals;
Companyia Francesa del Senegal;
Companyia Francesa d'frica;
Companyia Francesa de Guinea;
Companyia de Rouen;
Companyia Francesa de les ndies Orientals ;
Senegmbia Britnica;
Colonia del Senegal;
frica Occidental Francesa;
Colnia i Protectorat del Senegal;
Futa Toro;
Futa Djalon;
Djolof;
Kayor;
Bawol;
Waalo;
Bundu;
Mauritnia;
Arguin;
Protectorat de Mauritania;
Colnia de Mauritania;
Adrar;
Brakna;
Taganit;
Trarza;
Mali;
Territori de l'Alt Senegal;
Sudan Francs;
frica Occidental Francesa;
Alt Senegal i Niger;
Senegambia i Nger;
Masina;
Segu;
Kaarta;
Tijaniya;
Kenedugu;
Wassulu (Imperi de Samori o Imperi Mandinga);
Guinea;
Establiments dels Rius del Sud;
Territori dels Rius del Sud;
Colnia dels Rius del Sud;
Guinea Francesa;
frica Occidental Francesa;
Costa d'Ivori;
Fort Saint-Louis (Assini);
Grand Bassam ;
Fort Nemours;
Sanwi;
Fort Joinville;
Gore i Dependncies;
Establiments Francesos de la Costa d'Or (Costa do'Or Francesa])];
Colnia de Costa d'Ivori-Gabon ;
Establiments Francesos de la Costa d'Ivori;
Colnia de la Costa d'Ivori;
Protectorat de la Costa d'Ivory;
frica Occidental Francesa;
Benn;
Fort William (Ouidah);
Sant Louis (Ouidah);
Protectorat de Porto Novo;
Protectorat de Cotonou;
Establiments Francesos del Golf de Benn;
Ouidah (Wyddah);
Colnia de Porto Novo;
Protectorat de Dahomey;
Colnia de Dahomey;
frica Occidental Francesa;
Dahomey i Dependncies;
So Joo Baptista de Ajud;
Agwe (Ewe);
Ajache Ipo (Porto Novo);
Alada;
Abomei (regne de Dahomei);
Dassa;
Fita;
Gwande;
Ketu;
Kwande;
Nikki;
Savi Hweda;
Burkina Faso;
Protectorat de l'Alt Volta;
Alt Senegal i Nger;
Colnia de l'Alt Volta;
frica Occidental Francesa;
Territori de l'Alt Volta;
Nger;
Territori Militar de Zinder;
Territori Militar del Nger;
Territori del Nger;
Colnia del Nger;
Damaragan;
Songhai (Songhay);
Ar;
Guinea-Bissau;
Cacheu;
Capitania de Cacheu;
Capitania de Bissau;
Bolama;
Guinea Portuguesa;
Cap Verd;
Colnia de Cap Verd;
Santa Helena;
Ascension;
Tristan da Cunha;
Gough;
Maurici;
Illa de Frana;
Colnia de les Illes Mascarenhas;
Colnia francesa de Maurici;
Colnia francesa de les ndies Orientals;
Colnia britnica de Maurici;
Rodrigues ;
Agalega;
Cargados (Saint Brandon);
Illa de la Reuni;
Illa de Sant Pau;
Illa Borb;
Illa Bonaparte;
Colnia francesa de l'illa de la Reuni;
Terres Australs i Antartiques Franceses;
Kerguelen;
Illa Sant Pau;
Illa Amsterdam o Nova Amsterdan;
Illa Crozet;
Illes Esparses de l'Oce ndic (Illes Disperses de l'Oca ndic);
Illes Glorioses;
Illa de Tromelin;
Juan de Nova;
Illa Europa;
Bassas da ndia;
Seychelles;
Illes Exteriors de Seychelles;
Farquhar;
Aldabra;
Illes Almirall;
Illes Desroches;
Coetivy;
Illes de la Providncia;
ndies Orientals Franceses;
Colnia britnica de les Seychelles;
Territori Britnic de l'Oce ndic (BIOT);
Chagos (Illes de l'Oli);
Diego Garcia;
Peros Banhos;
Illes Salomon;
Heard i Mac Donald;
Heard;
Mac Donald;
Comores;
Anjouan o Anjuan;
Gran Comore o Grande Comore;
Mohli;
Protectorat de les Comores;
Territori de les Comores;
Mayotte;
Protectorat de Mayotte;
Madagascar;
Imerina;
Sakalava;
Antakarana;
Fort Dauphin;
Nossi-Be;
Diego Surez;
Santa Maria de Madagascar;
Protectorat de Madagascar;
Colnia de Madagascar ;
Colnia de Madagascar i depedncies;
Tamatave (Betsimaraka);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332845" title="Ford Escape" nonfiltered="4650" processed="4633" dbindex="129785">

La Ford Escape es un vehicle tipus compact SUV fabricat per Ford Motor Company a principis del 2001 i amb un preu inferior al Ford Explorer; l'Escape va crear-se en joint venture amb Mazda i va ser presentat parallelament amb la Mazda Tribute.

Al mercat europeu es va vendre com a Ford Maverick fins al 2006. Per l'any 2005, la divisi de luxe Mercury va presentar el Marine. 

La Escape va ser la primera SUV hbrida, amb la presentaci de la Escape Hybrid.

 Primera generaci (2001-2007) .

Construt amb la plataforma CD2 de Ford, la Escape era un producte que se situava sota la Explorer; tot i ser ms petit que aquesta, tenia una major mida que els seus rivals de Honda i Toyota: la CR-V i la RAV4. Per aquell temps molts SUV usaven xasss de cami lleuger basats en el Body-on-frame i diferencial slid (solid rear axle), que permetien carregar molt de pes. Doncs b, Ford va estar sondejant a compradors de SUV i observ que molts no els portaven fora de la carretera, amb el qual va decidir oferir un vehicle monocoque amb un aspecte ms semblant al d'un cotxe, suspensi independent i direcci de cremallera. Tot i que no estava pensat per ser usat en aplicacions off-road, se li va dotar (en opci) d'un sistema de tracci integral ofert per Dana, incloent bloquejador central de diferencial que podia activar-se des del tauler. Aquest sistema dirigeix la fora motriu a les rodes davanteres, per quan comencen a patinar les rodes davanteres, automticament envia potncia a les posteriors. El sistema de frenada va ser construt per Continental Teves, incloent el ABS i altres components relacionats amb les suspensions.

La producci en rgim de CKD va iniciar al 2002 a la planta de Ford Lio Ho Motor Co. de Taiwan, d'on surten les Escape que seran ofertes als mercats d'sia.

 Especificacions .


L'Escape s'ha fabricat en diferents plantes: Avon Lake, Ohio i Claycomo, Missouri, EUA; Jhonli City, Taiwan; Hai Duong, Vietnam; Hfu, Yamaguchi, Jap; Santa Rosa, Laguna, Filipines i St Petersburg, Rssia.

Mides del Escape:

Batalla (Wheelbase): 2,619 m (103.1 in)

Llargada (Length): 4,394 m (173 in, 2001-05); 4,442 m (174.9 in, 2005-07)

Amplada (Width): 1,781 m (70.1 in)

Alada (Height): 1,755 m (69.1 in, 2001-05); 1,770 m (69.7 in, 2005-07)

Capacitat del dipsit: 62,5 l (16.5 galons EUA)

Mecnicament es pot elegir entre 3 motors i 2 transmissions: una automtica CD4E de 4 velocitats i una manual de 5 velocitats.



 Escape Hybrid .

Article principal: Ford Escape Hybrid

Per l'any 2004 es va presentar la versi hbrida de la Escape. Amb el mateix xasss (per amb un dipsit de benzina menor, de 41,6 litres -11 galons d'EUA-), combina un motor elctric amb un de gasolina; d'acord a la EPA els hbrids sn un 75% ms eficients que els models base de l'Escape, a part de ser el primer SUV en incorporar aquesta tecnologia. 

 2005 .

L'Escape i la Mazda Tribute reben canvis. El motor 2.0L Zetec de 127 cv desapareix i deixa lloc a un nou 2.3L Duratec de 153 cv. El motor V6 de 3.0L queda igualment com a opci de major rendiment, encara que rep alguns canvis. En matria d'equipament s'afegeixen airbags i cinturons de seguretat, un sistema de tracci integra intelligent, i canvis en l'exterior (per exemple, els fars davanters son diferents). Tamb pel model 2005 es el primer any en oferir-se la transmissi automtica de 4 velocitats en els motors de 4 cilindres (i la palanca canvia la seva ubicaci: d'estar al volant -columna- passa a estar al terra -consola-) i el reclinant del seient posterior se suprimeix per millorar la seguretat en els seients posteriors.

 2007 (sia/Pacfic) .

A excepci de Corea del Sud (que reben la Escape de Nord Amrica), es presenta un nou model 2007 a mitjans del 2006 amb canvis que incideixen en la graella, para-xocs, fars i cap, aix com fars posteriors LED i para-xocs posterior.

Interiorment s'afegeix tamb la palanca de canvis al terra; canvia el disseny de la consola, amb nous comandaments per l'aire condicionat i udio. Pels paquets XLS el climatitzador va de srie i el paquet Limited es distingeix per tenir els para-xocs pintats, detalls esttics i retrovisors amb direccionals amb LED.

Els frens posteriors que anaven en tambor canvien a disc; mecnicament el V6 redueix el consum un 10% i el 2.3L se li millora la torsi en la zona mitja i se li afegeix accelerador elctric, incrementant-se a 146 cv. Ambds motors son Euro III i la transmissi es automtica.

Es fabrica a Taiwan, en comptes de Jap com fins ara.

 Segona generaci (2008-) .

El mercat nord americ va rebre una nova generaci del Escape (aix com tamb el seus "germans" Mazda Tribute i Mercury Mariner) que ja es va poder veure en Los Angeles International Auto Show del 2007. Tot i que mecnicament els canvis venen pel 2009 i segueix usant la mateixa plataforma CD2, el Escape mostra una esttica que recorda a l'adoptada en vehicles com el Ford Edge, Explorer i Expedition. Aquests canvis esttics els trobem en una nova graella amb fars ms grans; els posteriors tenen lnies ms suaus, l'arc de les rodes es ms rod; internament es nou, i s'afegeix tamb el nou sistema de navegaci de Ford.

Mides del Escape:

Batalla (Wheelbase): 2,619 m (103.1 in)

Llargada (Length): 4,437 m (174.7 in)

Amplada (Width): 1,806 m (71.1 in)

Alada (Height): 1,727 m (68.0 in)

Capacitat del dipsit: 62,5 l (16.5 galons EUA)
2009.

Per el model 2009 presenta canvis ms substancials en l'aspecte mecnic. La transmissi 6F de 6 velocitats substitueix a les anteriors de 4 velocitats en ambds motors, que un d'ells, desapareix: la versi 2.3L Duratec 23 deixa lloc a un nou 2.5L Duratec 25 de 4 cilindres. El motor 3.0 V6 Duratec 30 rep un notable increment de potncia que el deixa en 240 cv.



Altres canvis que presenta el model 2009 es una barra estabilitzadora posterior nova de 18.5 mm, suspensi posterior modificada, nou sistema d'injecci d'aire pel V6, nou sistema d'escapament (tots els models), alerons posterior i davanter revisats, sistema Easy-Fuel sense tap i, com es habitual, el sistema Ford SYNC en opci als models XLS i XLT. El control d'estabilitat ESC es de srie.

A Europa aquesta generaci no es comercialitzar. En lloc seu, s'ofereix el Ford Kuga.

 Seguretat .

Per part del Insurance Institute for Highway Security IIHS:

 La Ford Escape XLT del 2005 (fabricada desprs d'agost del 2004) va obtenir la qualificaci de "average" en els tests de xoc frontal  i de "good" en els test de xoc lateral amb airbags laterals.

Nota: Els valors de la Escape 2005 apliquen tamb a les Mazda Tribute i Mercury Mariner 2005-2008 en xoc frontal i els laterals a la Mazda de 2005-06 i Mercury del 2005-2007. Pels models 2008 de Mazda, Mercury i Ford reben la qualificaci de "good" en els test de xoc lateral.

 La Ford Escape XLS del 2001 va obtenir la qualificaci de "marginal" en els tests de xoc frontal i de "poor" en els test de xoc lateral de la Ford Escape XLT del 2003; no obstant, amb airbags laterals, aquest model millora a "good".

Nota informativa sobre la IIHS: Aplica el test de la Escape 2001 pels models 2001-04 i la de la Escape 2003 per les Escape 2001-06 sense airbags laterals. Aquests mateixos valors sn d'aplicaci per les Mazda Tribute 2001-06 i Mercury Mariner 2005-07 sense airbags laterals; les medicions amb airbags laterals tamb afecten a la Mazda Tribute 2001-04.

Per part de la National Highway Traffic Safety Administration NHTSA

 Atorga 4 estrelles al Ford Escape del 2008 (versi posterior) en xoc frontal conductor i 5 estrelles al passatger, 5 estrelles en el lateral passatger i lateral al conductor i 3 estrelles el ndex de rollover. ;

 Atorga 3 estrelles al Ford Escape del 2008 (versions inicials) en xoc frontal conductor i 5 estrelles en el de passatger, 5 estrelles en el lateral passatger i lateral al conductor i 3 estrelles el ndex de rollover.  ;

 Atorga 4 estrelles al Ford Escape del 2005 en xoc frontal conductor i passatger respectivament, 5 estrelles en el lateral passatger i lateral al conductor i 3 estrelles el ndex de rollover. ;

 Atorga 5 i 4 estrelles al Ford Escape del 2001 en xoc frontal conductor i passatger respectivament, 5 estrelles en el lateral passatger i lateral al conductor i 3 estrelles el ndex de rollover.

Polmica amb el sistema ABS.

Tot vehicle ha estat objecte de revisions originades per defectes en el desgast de les peces o per defectes de fabricaci. En el cas de la Escape (i tamb la Mazda Tribute) la NHTSA va investigar ms de 600.000 vehicles compresos els anys 2001-03 els quals, va rebre 8 queixes respecte de focs que s'han produt al motor, concretament la zona a on es el mdul ABS.

Finalment les investigacions van comportar la crida a revisi de 520.000 vehicles models 2001-04, desprs d'haver registrar ms de mig centenar d'incendis registrats. Sembla que el problema estaria en la corrosi que afecta la centraleta ABS; la culpa la tindria una junta que, sigui per defectuosa o perqu no s'ha installat. Dels 520 mil revisats, 445.000 circulen a EUA i 75.000 a Canad i Mxic.

Referncies.


Enllaos externs.

 Pgina web oficial ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332849" title="Isabel de Velasco" nonfiltered="4651" processed="4634" dbindex="129786">
Isabel de Velasco ? - Madrid, 21 de desembre de 1659. 

Filla de Don Bernardino de Velasco Ayala y Rojas, comte de Fuensalida i de la seva primera esposa Isabel de Velasco de Benavides, que havia estat dama de la reina Isabel de Borb.  Va entrar al servei del Palau Reial com menina de la reina Marianna d'ustria des del 26 de desembre de 1649, fins a la seva mort el 21 de desembre de 1659. Fou immortalitzada pel pintor Velzquez en la pintura Las Meninas, on est representada a l'esquerra de la infanta Margarida d'Espanya. 

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332851" title="Delfnia (desambiguaci)" nonfiltered="4652" processed="4635" dbindex="129787">
* Sobrenom d'Artemisa a Atenes. Vegeu Delfnia.
 Festival que se celebrava a diverses ciutats de Grcia en honor de l'Apollo Delfini. Vegeu Festival Delfnia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332852" title="Festival Delfnia" nonfiltered="4653" processed="4636" dbindex="129788">
El Festival Delfnia fou un festival que se celebrava a diverses ciutats de Grcia en honor de l'Apollo Delfini. Derivava de la creena de qu al comenament del mes de Munychion Apollo anava a Delfos per combatre amb Delphine.

Fou celebrat a Atenes i altres llocs on el culte fou adoptat el 6 de Munychion; a Atenes, set nois i noies portaven branques d'oliva al Delfinion. La'Delfnia d'Egina es esmentada per Pndar.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332853" title="Repblica del Rif" nonfiltered="4654" processed="4637" dbindex="129789">




La Repblica del  Rif (de nom complert Repblica Confederal de les Tribus del Rif), (en amazigh: Tagduda n Arif, en rab:               ) fou un efmer estat creat de fet el 18 de setembre 1921, quan els rifenys es van revoltar contra Espanya i van declarar la seva independncia del Protectorat Espanyol a Marroc.

La capital fou Axdir (Ajdir). Va disposar de bitllets. El 18 de setembre fou declarat festa nacional (dia de la independncia). La poblaci es calcula en uns 150000 habitants. El cap de l'estat fou Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi conegut universalment com Abd al-Krim o Abd el-Krim. El govern fou organitzat el 1 de febrer de 1923 amb Abd el-Krim com Rais ad-Dawla (cap d'estat); el juliol fou nomenat primer ministre Ibn Hajj Hatmi. La repblica va quedar dissolta per la acci militar conjunta de les forces espanyoles i franceses, el 27 de maig de 1926.

 Histria .

Els berbers no van acceptar de bon grau la presncia espanyola i francesa. El 1900 les reformes del sold Abd al-Aziz van provocar l'oposici dels conservadors i els berbers es van revoltar. Un altre revolta berber va esclatar a la zona de Fes el 1911. El 1912 es va establir definitivament el protectorat espanyol i el 1915 un universitari i notable de la tribu dels Beniurriagel, Muhammad ibn Abd al-Karim al-Khattabi conegut com Abd al-Krim o Abd el-Krim, va ser nomenat jutge (qadi al-qudat) al districte de Melilla. Abd el-Krim simpatitzava amb els nacionalistes egipcis i amb Ataturk, i escrivia al diari "El Telegrama del Rif". Per la seva simpatia per Alemanya a la I Guerra Mundial, fou empresonat i l'expedient va revelar la seva activitat anticolonial.

Es va escapar junt amb el seu germ (desprs comandant en cap de l'exrcit) i va organitzar a les tribus del Rif creant un exrcit segons el model europeu. La derrota espanyola a la batalla d'Annual (22 de juliol de 1921), coneguda com "desastre d'Annual", li va deixar el domini de casi tot el Rif. La bandera utilitzada en aquesta moment era vermella amb un cant quadrat blanc amb una mitja lluna probablement verda, segon Lux-Wurm. El 18 de setembre de 1921 es va proclamar la Repblica i es va establir la nova bandera.

Al cap d'un temps Abd el-Krim va comenar a fustigar als francesos al sud dels seus dominis. L'abril de 1925 va atacar Fes i Taza.  A l'estiu de 1925 francesos i espanyols es van reunir a Madrid i van crear una fora conjunta. Un exercit espanyol dirigit pel general Sanjurjo va desembarcar a Al-Hoceima (Alhucemas) prop d'Ajdir, la capital de la repblica, mentre Pars va enviar cent mil soldats dirigits pel general Philippe Ptain. Es van utilitzar bombardejos qumics massius especialment per l'exrcit espanyol.  

Abd al-Krim va resistir vigorosament pero es va haver de rendir a Izemouren el 27 de maig de 1926; el 30 de maig, en una carta al general Boichut, demanada la protecci francesa per a ell i la seva famlia a canvi d'alliberar als presoners francesos. Fou portat a Fes el 4 de juny i enviat desprs a l'exili a l'illa de la Reuni. Alguns grups guerrillers rifenys van continuar actius fins el 1927.

Enllaos externs.
 "Republic of the Rif" a The Imperial Collections;
 Rif Republic a World Statesman;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332854" title="Marcela de Ulloa" nonfiltered="4655" processed="4638" dbindex="129790">
Marcela de Ulloa. ? - Madrid, 13 de gener de 1669. 

Casada amb Diego de Peralta de Portocarrero, marqus de Almenara i mare de Luis Fernandez de Portocarrero nomenat cardenal el 1669 i conseller d'estat durant el regnat de Carles II. 

A l'enviduar va entrar al servei de la comtessa d'Olivares passant ms tard al palau real on a partir del 22 de novembre de 1643 va ocupar el crrec d'encarregada del servei de dames, cambrera major i responsable de la infanta Margarida d'Espanya filla de Felip IV de Castella i la seva segona esposa Marianna d'ustria.

A la pintura Las Meninas, Velzquez la va retratar conversant amb el mentor Diego Ruiz Azcona.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332855" title="Proaza" nonfiltered="4656" processed="4639" dbindex="129791">
 
Proaza s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Santo Adriano i Grado, al sud amb Teverga i Quirs, a l'oest amb Yernes y Tameza i Teverga i a l'est amb Quirs.

 Histria .



No s Proaza terra de descobriments importants, encara que s'han trobat troballes soltes que ens traslladen a l'poca paleoltica. Dintre d'aquestes troballes tenim els materials relacionats amb la construcci d'instruments ltics i oposats en Samartn, Los Teyeros i el Castrilln. Tamb s'han trobat nuclis a Bustiellu, Caranga de Arriba i Valdearenas. Prop de la capital, a La Cueva apareixen restes de talles i lmines associades a restes ssies. Finalment sn de destacar els cinc conjunts tumulares trobats en el concejo, en el llac de Barreda, en el port de Sograndio, en Rann, en la Creu i en el serral de Canal Seca. 

De l'edificaci castrense van ser trobats diversos assentaments en L'Arbeal, Serande, El Picu'El Castiellu, El Picu'Castru i Bustiellu. El que no podem afirmar de tots ells s l'etapa a la qual es corresponen, podent ser de l'poca prerromnica o romnica. De clara reminiscncia romana va ser la troballa d'un as de bronze a Bandujo. 

En l'poca medieval Proaza va ser centre estratgic en la comunicaci entre Astries i l'altipl central, cobrant gran protagonisme en diverses ocasions. Els camins triats per al trajecte eren a travs de La Taula, de la qual encara es conserven trams de l'antiga calada, i a travs de Quirs creuant el Port de Ventana. A ms, encara perduren en el concejo diverses torres medievals que proven el lloc estratgic del territori. 

De l'etapa de la Monarquia Asturiana es creu que Proaza va ser la terra on va morir el governador musulm Muniza quan estava realitzant la seva fugida cap a l'altipl per La Mesa, sofrint una emboscada a Olales, on es pensa que va perdre la vida. 

Les primeres notcies documentades referides a terrenys del concejo apareixen durant l'etapa medieval, on es produxen nombroses donacions de terres de la zona com la de 863 en les quals es donan les terres de Uandugio, Pruazia i Xaranga. D'esment especial s el succs esdevingut amb l'aixecament del Comte Gonzalo Pelez contra Alfons VII de Castella i que va resistir dos anys en el castell de Proaza, sent derrotat en 1135. Va pertnyer Proaza, com molts altres concejos asturians, a la bisbalia asturiana, encara que aqu es van desenvolupar moviments en contra d'aquest domini eclesistic, sent destacables els esdeveniments esdevinguts durant temps de Enric II de Castella, on el poble va protestar de manera clara. 

Aquesta situaci va durar fins a l'any 1581 en el qual grcies a la desamortizacin portada a terme per Felip II, Proaza es va independitzar de l'Esglsia, constituint-se en ajuntament el 16 de Juliol d'aquest any, quedant fora d'aquesta jurisdicci els vedats senyorials de Llendelafaya i Llinares que serien incorporats en 1827. Proaza ingressa d'aquesta manera en la Junta General del Principat d'Astries. 

En 1812 es crea en Proacina un ajuntament independent, incorporant-se definitivament i conjuntament amb la parrquia de Caranga, que depenien de Santo Adriano, a Proaza el 16 de Juny de 1859. En el segle XX Proaza va seguir sent lloc de passada del ferrocarril que unia les mines de Quirs amb la fbrica de Trubia i del carb de Teverga. Important per a la vida del concejo va ser tamb la construcci de la central elctrica esdevinguda pels anys seixanta que va dinamitzar la vida econmica de la zona. 

 Geografia . 
L'rea muntanyenca en el qual s'endinsa el concejo est format per una srie de cordals molt desenvolupats i perpendiculars a la Serralada Cantbrica, obrint-se cam entre ells el riu Trubia que dibuixa belles vegas en el seu trajecte. S'origina d'aquesta manera una orografia amb grans diferncies en la qual podem observar suaus vegues i empinades pendents. Ms del 60% del terreny t una altitud major als 400 metres, sent d'un 16% la proporci que supera els 1.200 metres. Aix mateix cal destacar que la meitat de la superfcie del concejo t un pendent major al 50%. Entre els sistemes muntanyencs del concejo destacarem La Pena Sobia en el sud, que cont l'altitud mxima amb 1.489 metres, les estribaciones de l'Aramo per l'aquest donant com altures ms destacades el picu Cuornu amb 1.169 metres, el Picu Forcada amb 1.111 metres i la de La Verd amb 1.177 metres. Per l'oest ens trobem amb la serra de Tameza sent els seus becs ms importants, l'Oubio amb 1.363 m, el Picupelau amb 1354m, el Pegaruces amb 1.161 m, i el Pedregal amb 1.120 metres. Al fons de la vall del Trubia es troben dues vegas situades entre els 200 i 400 metres: La de Caranga i la de Proaza. 

 Hidrografa . 
El seu principal riu s el riu Trubia, ja comentat anteriorment, i s el principal accident fluvial del concejo. Forma una bella vall durant el seu trajecte i en ocasions s'encaixa en impossibles tallades destacant la de Penaxuntas donant lloc a congosts increbles. Altres rius d'importncia sn el Murias, el Villamexn, el Serande i el Sama que s l'nic que no dna les seves aiges al Trubia. 

 Clima . 
Tan singular relleu provoca diversitats climtiques respecte a la zona que ens trobem, b sigui en les zones altes del concejo o en les seves valls, sent en aquestes ltimes zones ms benvol el temps, amb hiverns ms temperats i estius clids i secs. Tamb sn destacables de la zona baixa l'abundncia de boira. 
 Vegetaci . 
Quan la seva vegetaci tamb existeixen diferncies segons ens trobem en zones ombrvoles on predominen els boscos de roure i de castany, o b zones assolellades on existeixen alzina, vern, freixe, salze, om. Tamb es donen cultius d'arbres fruiters com la pomera i avellaner, sent la poma de Proaza de molt bona qualitat per a l'elaboraci d'un producte tan propi i caracterstic de la nostra regi com s la sidra. 

 Parrquies . 
El concejo de Proaza es divideix en 8 parrquies: 



 Evoluci demogrfica .
L'evoluci demogrfica en el concejo ha sofert una greu reculada des de meitat del segle XX en el qual es produx un descens continuat i constant de la poblaci fins a arribar als 795 habitants actuals. Des que en 1900 arribs al seu mxim histric amb 3.566 habitants, aquesta xifra es va mantenir ms o menys igualada fins als anys 50, en els quals les proximitats dels centres industrials de la regi, especialment d'Oviedo, accelera el procs de despoblaci donant en l'actualitat una pirmide de poblaci invertida on la majoria de la poblaci s major als 50 anys. De tots els nuclis del concejo, la capital ha estat, sens dubte, la qual menys ha sofert tot aquest procs involutivo, quedant petits pobles prcticament deserts. 

 Economia . 
Dins de l'activitat econmica del municipi cal destacar com el sector primari, determinant i majoritari en la vida de Proaza durant molt temps ha anat perdent pes amb el pas dels anys, encara que encara avui segueix sent el sector majoritari de la poblaci del concejo, generant un total del 55,6% de les ocupacions locals. La ramaderia s la principal activitat que es treballa, sent la cabanya bovina amb una doble orientaci mixta crnica-lctia la predominant. El sector secundari i de la construcci empra a un total del 14,07% de la poblaci activa. El sector terciari de serveis, aqu representa a un 30,33% de les ocupacions locals. s de destacar no obstant aix, l'obertura de la ruta de l's, que pot rellanar un poc el turisme en la zona. 

 Poltica . 
El concejo de Proaza, s un concejo tradicionalment socialista, des de 1979 aquest partit ha estat el qual ha governat el concejo en major nombre de legislatures, encara que el Partit Popular, amb coalicions amb partits regionals i locals, va governar des de 1995 fins a 2007. (Vegeu Llista d'alcaldes de Proaza). L'actual alcalde socialista s Ramn Fernndez Garca.







 Enllaos externs .

Federaci Asturiana de Concejos;
Concejo de Proaza, informaci de turisme;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332874" title="Petrus rupestris" nonfiltered="4657" processed="4640" dbindex="129793">

Petrus rupestris  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 200 cm de llargria total i als 80 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332876" title="Santo Adriano" nonfiltered="4658" processed="4641" dbindex="129794">

Santo Adriano (San Adrianu'l Monte en asturi) s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb Oviedo, a l'est amb Ribera de Arriba i Morcn, al sud amb Quirs i Proaza i a l'oest amb Proaza i amb Grado. 

T una superfcie de 22,60 km, que suposa el 0,21% del total del Principat. En ella es distribuxen els seus 280 habitants (2006). La poblaci est en reculada, com en la major part dels nuclis rurals asturians. 



 Historia . 
Les primeres mostres de vida humana en el concejo daten de l'poca paleoltica, tal com es va demostrar amb les troballes de la cova del Fornu o del Conde, localitzada en les proximitats de Tun. De les excavacions realitzades en ella es van extreure dades i ossos pertanyents al perode mosteri, del paleoltic mig i associat al neandertal. La cova tamb ens ofereix testimoniatges de la primera etapa del paleoltic superior: l'aurinyaci, sent d'aquesta etapa les destrals oposades pel comte de la Vega del Sella en la seva excavaci. Tamb sn descobertes mostres de l'art parietal. S'han trobat altres coves en aquests ltims anys, com sn la Cova de l'ngel, trobant-se material ltic i ossi del paleoltic superior. I l'Abric de Sant Adriano, on van ser trobades en les seves parets al voltant de 30 representacions pictriques d'animals (crvols i bvids). 

De l'etapa neoltica no s'ha pogut trobar gens en el concejo, per s'intux que tamb hagi estat habitada aquesta terra, ja que diversos concejos vens contenen mostres megalticas importants. Dintre de les fortificacions i assentaments en forma de castros s'han trobat en territori de Sant Adriano dos, un en el pic Constancio a Los Caranges, i altre en el Collan en Tenebru. No obstant aix, al no ser excavats dhuc, no s possible precisar que etapa cronolgica pertany, podent ser de l'edat del ferro o de la poca romana. 

En l'etapa de la monarquia Asturiana ja es comena a tenir un referent histric important. L'Esglsia de Sant Adriano en Tun t un origen prerromnico, i es creu que va ser fundada en l'any 891 sota l'empara del rei Alfons III el Magne i la seva esposa Jimena, estant present en l'acte els bisbes de Oviedo, Combra, Iria i Astorga. No obstant aix, sn diverses els dubtes que recauen en aquest esdeveniment, dubtant-se de la seva autenticitat ja que el document havia sortit del bisbe Pelayo, que la seva obra ms coneguda era la falsificaci de dades. L'aixecament en contra del monarca Alfons VII de Castella en el segle XII, protagonitzat pel comte Gonzalo Pelez, en tota la zona de la vall del Trubia tamb t la seva incidncia en el territori municipal, a l'amotinar-se aquest en un castell del concejo, concretament en el de Buanga. 

En el segle XIII, s quan podem parlar sense cap tipus de dubtes de la histria del monestir de Sant Adriano en Tun. Tota l'etapa baix migeval est relacionada amb la influncia en la vida del concejo, de la dependncia bisbal d'Oviedo, que tenia el control sobre la zona, nomenant per a controlar la zona, a part de la noblesa que s'encarregava de mantenir l'ordre i preservar els bns bisbals. Un d'aquests nobles que s'encarregaria de cuidar la terra seria Gonzalo Bernaldo de Quirs, al que nomenaria el bisbe Alfonso Pelez. 

Com va ocrrer amb tots els bns de la mitra ovetenca, la desamortitzaci portada a terme pel monarca Felip II sota grcia Papal, va produir la venda al poble de tots els bns en poder de l'esglsia, formant Sant Adriano ajuntament independent i amb jurisdicci prpia en l'any 1589 i nomenant com capital del mateix a la localitat de Villanueva, que encara perdura en l'actualitat. 

A la fi del segle XVIII, el concejo sofreix un incendi devastador que destrux gran part de Villanueva i la vena Proaza. El segle XIX s important per a la vida del concejo, ja que t lloc una reorganitzaci territorial, a l'integrs els vedats jurisdiccionals en els concejos. D'aquesta manera el vedat de Llinares s'integra en Proaza, el de Las Morteras en Ribera de Arriba i el de Llavares, passa a formar part de Sant Adriano. En 1859 les localitats de Proacina i Caranga que pertanyien al concejo, s'uneixen a Proaza. Ja en el segle XX Sant Adrianu'l Forest, molt unit al monestir passa a dependre del concejo de Grado. 

En el segle XX l'absncia d'una indstria forta i competitiva en la zona, fa que es produeixin unes sortides migratries cap als centres industrials de la regi i de Europa, que afecta a la vida social de Sant Adriano.

 Geografia . 
El subsl de Sant Adriano s devoniano mostrant-se en ell l'arenisca vermella prpia del devoni tan carregada d'xid de ferro que pren el carcter del mineral de ferro. El riu Trubia segons la descripci geolgica feta per Schulz, travessa una faixa devoniana dura entre Tun i San Andrs, la gola de la qual amb la seva escobio s ruptura de terreny preexistent al riu. Respecte a la seva topografia cal dir que s un concejo molt accidentat, afectat per les estribaciones de les serres del Aramo i de l'Oral, que travessen el concejo en totes les direccions mostrant-nos una superfcie desigual amb forts desnivells i elevades serres calcrias. Entre aquests desnivells s'obre pas el riu Trubia formant unes frtils i frondoses vegas on es concentra la majoria de la poblaci. Els pics ms elevats sn el Grandamiana amb 813 metres, Los Navalones de 756 metres, El Piantn amb 750 metres i el Castromayor amb 672 metres. 

 Hidrografa .
 
El principal accident fluvial s el ja comentat ric Trubia que travessa el territori de sud a nord formant unes vegas molt frtils. A ms del ric Trubia existeixen nombrosos rierols que donen les seves aiges a ell, com el ric Picars que desemboca en el Trubia a l'altura de la Costa de Prats formant lmit amb Proaza. Altres rierols que flueixen al Trubia sn els de les Xanas, el Rebregu i el Tresarcu. 

 Clima . 
El clima aqu s molt difcil de determinar a causa de les diferncies dels seus paisatges i a les diferents latituds i orientacions dels llogarets. Per aix apareixen contrastos reseables entre uns punts i altres, sent molt ms benigne en la vega de Villanueva, on es donen unes temperatures molt temperades i poca presncia de boiras, molt esteses per tota la regi. 

 Fauna i flora . 
La seva vegetaci s molt rica i variada sent comuna veure boscos mixts de castanys i roures, en les zones de muntanya, i boscos de riberes amb presncia de verns, pollancres i salguers. En els vessants assolellats es donen les alzinas. Per sort, la implantaci de l'eucaliptus aqu s mnima. Tamb cal destacar dintre del paisatge del concejo el congost de les Xanas, declarat paisatge protegit pel PORNA. Quant a la fauna, es poden veure en les muntanyes, encara que cada vegada en menor quantitat espcies tals com llops, guineus, melandros i esquirols. 
 Parrquies . 
El concejo de Sant Adriano est format per 4 parrquies: 
Castaedo del Monte (En asturi: Castaeu'l Monte);
Lavares (en asturi: Llavares);
Tun;
Villanueva (en asturi: Villanuova);

 Evoluci demogrfica .
L'evoluci de la poblaci del concejo, igual que la dels concejos de muntanya a Astries, segueix la mateixa lnia que en tots ells, s a dir, un despoblament progressiu que van a donar lloc a la xifra de 280 habitants d'avui dia, sent una de les quantitats ms baixes de tot el Principat. Des que en 1900 la poblaci arribs a la seva cota ms alta amb 1.747 habitants, la xifra poblacional va caient a poc a poc fins a arribar als lmits actuals i passar d'una densitat de 69 hab./km2 a 16 hab./km2. La causa principal d'aquest descens es troba en els moviments migratoris a la capital regional i la seva concejo, sobretot a la fbrica d'armes de Trubia, on treballen moltes persones de Sant Adriano. Encara que tamb altres concejos com Gijn, Proaza i Teverga reben aquest saldo migratori. D'aquesta manera la pirmide que presenta el concejo t la tpica forma invertida amb un predomini de la gent major de 40 anys. La poblaci es concentra en la seva majoria, en les vegas, molt ms frtils i millor comunicades que els assentaments de muntanya. 

 Economia . 
L'activitat econmica del municipi es reparteix noms entre el sector primari i el terciari. El sector primari genera un 43,75% de les ocupacions locals. La activitat ramadera s la principal font de vida de Sant Adriano, sent les explotacions bovinas orientades cap al sector crnico la qual major es treballa. Per aquesta causa, la raa predominant de vaques s l'Asturiana de les valls. 

L'agricultura tot just t repercussi en la zona, conreant-se els terrenys per a s domstic principalment. El sector secundari industrial no t ni la ms mnima incidncia en el concejo, duent-se la fbrica d'armes en Trubia molta de la m d'obra disponible aqu. Finalment direm que el sector terciari dels serveis representa a un 56,25% de la poblaci activa, sent el qual ltimament ms ha evolucionat. 

 Poltica . 
En el concejo de Sant Adriano, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE, que juntament amb la UCD sn els nics partits que han arribat a governar (vegeu Llista d'alcaldes de Sant Adriano). L'actual alcaldes s el socialista Carlos de Llanos Gonzlez, qui governa amb majoria absoluta desda ja algunes legislatures. 






 Enllaos externs . 

Federaci Asturiana de Concejos;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332881" title="Argyrozona argyrozona" nonfiltered="4659" processed="4642" dbindex="129795">

Argyrozona argyrozona  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 90 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332884" title="Boops lineatus" nonfiltered="4660" processed="4643" dbindex="129796">

Boops lineatus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Iemen fins al Golf d'Oman.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332885" title="Rasa de Cogulers" nonfiltered="4661" processed="4644" dbindex="129797">


La rasa de Cogulers s un afluent per la dreta de la riera de Canalda.

Neix a 1.106 m d'altitud, a la font del Ginebre, a 350 m (vo) de la barraca de Cogulers.

En els primers 530 m del seu recorregut pren la direcci N-S per en arribar arriba al peu del vessant occidental del tossal de Carboner (1.083 m d'altitud) gira cap a la seva esquerra per anar agafant progressivament la direcci NW-SE. 200 m abans de fer-ho ha passat pel costat de la font de Cogulers. 425 m ms avall passa a 330 m (vo) a l'oest de la masia de Cogulers, que li dna nom. 950 desprs, en passar per la vora de la Fontviva, est passant a 1,4 km a l'oest de la masia d'Orrit. En aquest punt pren la direcci NE-SW que ja mantindr durant tota la resta del seu recorregut.

Notes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332887" title="Mari Brbola" nonfiltered="4662" processed="4645" dbindex="129798">
Mari Brbola. (Mara Brbara Asqun) D'origen alemany. Segons J.Moreno Vila: Sabem el nom complet i la ptria de la coneguda per Mari-Brbola, o sigui Mara Brbara Asquin, alemanya Mari Brbola era una nana hidrocfala que a la mort de la seva senyora, la comtessa de Villerbal i Walther, va passar a formar part del servei de Palau "amb paga, racions i quatre lliures de neu durant l'estiu". 

Per la descripci realitzada per Palomino publicada el 1724 se saben els noms dels personatges retratats en la pintura de Velzquez de Las Meninas, en la qual tamb es trobava la nana Mari Brbola. El 3 de desembre de 1996 la doctora Manuela Mena Marqus en una conferncia pronunciada en el Museu del Prado sobre Las Meninas opina entre altres coses que la nana Mari Brbola sost entre els dits de la seva m esquerra un anell smbol de la Fidelitat, aquesta interpretaci ha estat rebatuda per la doctora Garrido que aclareix que ni en la radiografia del quadre s'ha pogut apreciar la presncia de l'anell. 

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332893" title="Isidre Escandell i beda" nonfiltered="4663" processed="4646" dbindex="129799">
Isidre Escandell i beda (Valncia, 1895 - Paterna, 1940) fou un periodista i dirigent socialista valenci. Milit a les Joventuts Socialistes d'Espanya i desprs presid l'Agrupaci Socialista Valenciana del PSOE. Fou amic de Vicent Toms i Mart, a qui introdu en les idees socialistes. 

El 1923 fou escollit diputat provincial a Valncia pel PSOE i el 1930 el nomenaren secretari de l'Ateneu Mercantil de Valncia. En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola fou nomenat vicepresident de la diputaci de Valncia i fou un dels dos diputats socialistes escollits per Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1931 i un dels tres diputats socialistes del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936. 

Durant la guerra civil espanyola s'alini amb la posici de Francisco Largo Caballero, fou president de la Federaci Socialista Valenciana i director del peridic del partit "Adelante", per fou subsitut el maig de 1937 quan va caure el seu mentor. En acabar la guerra fou detingut, sotms a consell de guerra i a Paterna el 28 de juny de 1940

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Article a enciclopedia.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332894" title="Alfonso Thiele" nonfiltered="4664" processed="4647" dbindex="129800">
 Alfonso Thiele  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Alfonso Thiele va nixer el 5 d'abril del 1922 a Itlia i va morir el 1986. 


 A la F1 .

Va debutar a la novena i penltima cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 de setembre del 1960 el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

Alfonso Thiele va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, no aconseguint finalitzar la cursa i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332897" title="Full Catal" nonfiltered="4665" processed="4648" dbindex="129801">
Full Catal fou un peridic en catal publicat d'octubre de 1941 a desembre de 1942 a Ciutat de Mxic per la Comunitat Catalana de Mxic. Era sostinguda econmicament per l'empresari Joan Linares i Delhom. La seva lnia era nacionalista i publicava texts de caire poltic i literari.

Entre els collaboradors habituals cal destacar Josep Maria Miquel i Vergs, Joaquim Xirau i Palau, Llus Ferran de Pol, Pere Matalonga, Joan Roura-Parella, Joan Lluh i Vallesc, Josep Carner, Eduard Nicol, Joan Ventura i Sureda, Pere Calders, Josep Pijoan, Marcel Santal, Pere Bosch i Gimpera, Joan Sales, Agust Bartra, Raimon Gal i Herrera, Jaume Serra Hunter, Jaume Aiguader i Mir, el coronel Enric Prez i Farrs i Abelard Tona i Nadalmai, entre altres. Molts ells continuarien en la redacci de Quaderns de l'exili, de la que se'n considera sovint antecessora.

 Referncies .
 Vicen Riera i Llorca Els exiliats catalans a Mxic Curial Edicions Catalanes  (pgina 77);
 Article a enciclopedia.cat;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332899" title="Miquel Quesada Velasco" nonfiltered="4666" processed="4649" dbindex="129802">





Miquel Quesada Velasco (Sabadell, 18 d'agost de 1979) s un atleta catal especialista en el mig fons. Participar en els Jocs Olmpics de Pequn 2008 en la prova de 800 metres.

El 2006 va confirmar la seva progressi anterior (Europeu de Munic 2002, Olmpic a Atenes 2004), proclamant-se sotscampi estatal de la distncia i cinqu als europeus de Goteborg. Va ser, a ms, reserva de la selecci europea que va participar a la Copa del Mn d'Atenes. L'any 2007 va aconseguir l'argent en 800 m a l'europeu indoor de Birmingham amb una marca de 1:47,96.

Referncies.
Fitxa a sabadell.cat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332901" title="Joan Linares i Delhom" nonfiltered="4667" processed="4650" dbindex="129803">
Joan Linares i Delhom (  ciutat de Mxic, 1947) fou un poltic i home de negocis catal. Fou alcalde de Palafrugell de 1914 a 1916. En acabar la guerra civil espanyola es va exiliar a Mxic, on fou es dedic als negocis i fou destacaxt membre de la Comunitat Catalana de Mxic mecenes econmic de les revistes Full Catal i Quaderns de l'exili.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332952" title="Temporada 2007-2008 del Cerdanyola Club Hoquei" nonfiltered="4668" processed="4651" dbindex="129804">




Entrenador:  David Bou
Entrenador adjunt:  Jess Calvete
Preparador fsic:  Miguel Olmos



  Juan Ramon de Moya (del CE Noia);
  Sergi Miras (del PAS Alcoi);
  Miquel Plaza (del CP Voltreg);
  Eloi Gaspar (de l'Igualada HC);
  Marc Coy (del FC Barcelona Jr.);
  Jordi Guilln (del CH Lloret);
  Lucas Ordez (del Banco Hispano de San Juan);
  Pablo Martn (del CDU Estudiantil);
  David Bou (del Vigo Stick);



  Roger Fernndez (al CH Matar);
  Guillem Casals (al CP Taradell);
  Jordi Corominas (al CP Taradell);
  Albert Sabata (al CP Tordera);
  Marc Zann (al CP Caldes);
  Pere Turn (al CH Sant Feliu);
  Albert Ojeda (retirat);
  Dani Vias (al Blanes HC);
  Xavi Baucells (retirat);
  Jordi Calls (al CP Manlleu);
  Jordi Mir (sense equip);



 OK Lliga / Lliga espanyola: Catorz (descens a Primera Divisi Espanyola).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332963" title="Tafilalt" nonfiltered="4669" processed="4652" dbindex="129805">
Tafilalt (Tafilet, Tafilalet, castell Tafilete) s una ciutat i regi del sud-est de Marroc. Per la regi vegeu Tafilalet

El 1912, quan es va produir la partici de Marroc entre Frana i Espanya, Tafilalt era un centre agrcola i comercial i la tercera ciutat del pas rivalitzant amb Fes i Marrqueix. Era tamb un centre de provement d'armes pels nmades i sedentaris de la regi, i un refugi pels elements rebels que atacaven als francesos a la frontera amb Algria i que atacaven les caravanes que encara feien el comer sahari.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332965" title="Voleibol platja als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="4670" processed="4653" dbindex="129806">
La competici de voleibol platja dels Jocs Olmpics d'estiu 2008 es jugar a la Beach Volleyball Ground a Chaoyang Park. Les competicions es jugaran des del 9 al 24 d'agost de 2008.

 Calendari de classificaci .
Mascul.


Femen.


Resultats.


Medaller.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332967" title="Places de Sobirania" nonfiltered="4671" processed="4654" dbindex="129807">


Places de sobirania (Plazas de soberana) s el nom histric que en el segle XX design a alguns territoris espanyols del nord d'frica, en contraposici al que era el Protectorat Espanyol a Marroc. Quan Espanya va renunciar al protectorat el 1956, les ciutats no es van veure afectades ja que no en formaven part. Actualment el terme no s'utilitza ms que ocasionalment per definir el conjunt. Marroc en reclama la sobirania.

Les places de sobirania principals eren cinc: Ceuta, Melilla, illes Chafarinas, Illes Alhucemas, i penyal de Velez de la Gomera. Tamb es pot considerar dins aquesta denominaci al illot Perejil. L'illa d'Alborn, en canvi, forma part de la provncia d'Almeria i terme municipal d'Almeria.

Totes les places sn al costat de Marroc, i Ceuta, Melilla i el penyal de Velez de la Gomera hi fan frontera (en aquest darrer cas el penyal va quedar defintivament unit a terra desprs d'un terratrmol el 1930). Les dems sn illes a poca distncia de la costa.

El 1995 Ceuta i Melilla van esdevenir ciutats autnomes, amb una capacitat major que un municipi per menor que una comunitat autnoma. Les places menors no en formen part jurdicament i son territoris sota administraci militar (actualment ja no hi ha poblaci civil). Les guarnicions (uns 30 soldats per cada lloc) formen part del cos de regulars de Melilla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332969" title="Penyal d'Alhucemas" nonfiltered="4672" processed="4655" dbindex="129808">

El penyal d'Alhucemas es una illa a la costa de Marroc, a la badia d'Al-Hoceima entre els caps Quilates i Morro Viejo (segons els noms espanyols) a uns 800 metres de les platges de Sfiha i Souani. Forma part del conjunt anomenat illes Alhucemas, que inclou tamb dos petits illots ms propers a la costa, illa de la Mar i illa de Terra (Tierra). La seva superfcie es de 1,5 hectrees i la mxima altura es 27 metres. La distancia mxima (ESE a ONO) es de 175 metres i la major amplada es de 83 metres. Hi havia antigament un far de sisena classe. Els berbers anomenen el penyal Hayerat n Nekor.

Els romans anomenaren les illes Ad sex insulae.  El 1560 el sult Muley Abdallah al-Galib Billah va cedir les illes Alhucemas a Felip II per fer-les servir de base en la lluita contra els turcs, per no hi va haver una ocupaci permanent. El penyal fou posteriorment utilitzat com a base de pirates, fins que fou ocupat per una esquadra espanyola formada pels vaixells San Agustn i Sant Carlos, i dirigida pel prncep de Montesacro, el 28 d'agost de 1673 . El 1838 els presoners poltics absolutistes al penyal es van revoltar i arrastrant a una part de la guarnici, van proclamar a En Carles; 280 homes van embarcar en dos vaixells mercants i van poder arribar a Oran on foren detinguts pels francesos i enviats a Toulon, retornat a Espanya l'equip militar. El 1902 Frana va reconixer la sobirania espanyola sobre el penyal. El 1921 fou atacat per Abd el-Krim. 

El penyal va arribar a tenir una poblaci de ms de 350 habitants incloent la guarnici i les famlies (320 a comenaments del segle XX). Tenia 32 cases, 4 quarters, parc d'artilleria, hospital i les fortificacions, i fins a la conferncia d'Algesires (1906) fou colnia penitenciaria.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332970" title="Notosaure" nonfiltered="4673" processed="4656" dbindex="129809">


El gnere Nothosaurus agrupa les espcies semi-aquatiques de tetrpodes amniotes lepidosaurians que visqueren durant el perode Trisic. El gnere est completament extingit.

Els notosaures vivien ms o menys com les foques viuen avui dia, atrapant les seves preses a l'aigua i anant-se a descansar a sobre de roques o de platges. S'assemblaven a grans llangardaixos de fins a tres metres de llargria, amb un coll i una cua fora llargs. Segurament sn els avantpassats dels pliosaures i dels plesiosaures.

Nothosaurus significa literalment llangardaix mixte car vivia a la vegada sobre terra ferma i a l'aigua.

 Llistat d'espcies .
 Nothosaurus mirabilis Mnster 1834;
 Nothosaurus schimperi Meyer 1834;
 Nothosaurus raabi Schder 1914;
 Nothosaurus winterswijkensis;
 Nothosaurus giganteus;
 Nothosaurus procerus;

 Referncies .
 Robert L. Carroll: Palontologie und Evolution der Wirbeltiere, Thieme, Stuttgart (1993), ISBN 3-13-774401-6 ;
 Fantastic Facts About Dinosaurs (ISBN 0-7525-3166-2) ;
 Benton, M. J. (2004), Vertebrate Paleontology, 3rd ed. Blackwell Science Ltd classification ;
 Colbert, E. H., (1969), Evolution of the Vertebrates, John Wiley & Sons Inc (2nd ed.) ;
 Rieppel, O., (2000), Sauropterygia I, placodontia, pachypleurosauria, nothosauroidea, pistosauroidea: In: Handbuch der Palaoherpetologie, part 12A, 134pp. Verlag Dr. Friedrich Pfeil () ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332972" title="Coll de Jou (Guixers)" nonfiltered="4674" processed="4657" dbindex="129810">

El Coll de Jou s un port de muntanya situat al municipi de Guixers, a 1.491,5 m d'altitud, a la solana de la serra de Querol. A banda d'un important nus de comunicaci s tamb parti d'aiges entre les conques de l'Ebre i del Llobregat.

Carreteres.

 La LV-4241b (inaugurada el 1935);
 Pel SW, el ramal que porta a Solsona (a 23 km) passant per Lladurs ;
 Per L'est, el ramal que porta a Sant Lloren de Morunys (7 km);
 Per l'oest, la L-401 que ve del Pont d'Espia (a 41 km) passant per Perles (a 34 km), Aliy (a 31 km), Llinars (a 24 km), Cambrils (a 21 km) i Odn (a 14 km). Aquesta carretera, inaugurada el 1957, va ser dissenyada i iniciada amb l'objectiu d'impedir les incursions del maquis i  construda  per presoners del bndol republic de la Guerra Civil Espanyola condemnats a treballs forats.
 Pel NE, la carretera que porta a l'estaci d'esqu del Port del Comte (a 8 km);

Pistes i camins.

 * Pel nord, la pista (sense pavimentar) que puja al Prat de Bassies(a 6,5 km);
 * Pel NW, la pista (pavimentada) que porta a la zona d'esbarjo de la Creu del Cod (a 845 m).
 * El sender de gran recorregut GR 1;

A destacar tamb que tot just iniciada la de la carretera L-401, a la dreta, hi ha la font de Coll de Jou

Mapa.
Mapa de l'ICC;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332978" title="Antz" nonfiltered="4675" processed="4658" dbindex="129811">
Antz, coneguda en catal com Formiga Z, s una de les primeres pellcules creades totalment per ordinador. Actors populars com Woody Allen, Sharon Stone o Sylvester Stallone van donar veu als personatges en la versi original.

Es va estrenar el 12 d'octubre de 1998.

 Argument .

La histria comena en una colnia de formigues situada al Central Park de Nova York.
Z-4195, o abreujat Z (Woody Allen), s obrer, neurtic i individualista, que se sent asfixiat pel sistema conformista que el rodeja, aspirant a trobar un lloc on sentir-se realitzat.
El seu somni s titllat de ridcul per la seva companya de feina, Asteca (Jennifer Lopez), amb qui treballa, juntament amb la major part de formigues obreres, en les obres d'excavaci d'un projecte anomenat Mega Tnel.
Mentrestant el general Mandible (Gene Hackman), comandant de les forces militars de la colnia i que desprecia els obrers, est preparant un pla per enviar els soldats lleials a la reina a una guerra suicida contra una colnia de trmits, com a pas previ a aconseguir el que anomenen "una colnia forta". La reina (Anna Bancroft) a contracor li dona perms.

Z, deprimit, se'n va al bar amb el seu amic Weaver (Sylvester Stallone), una formiga soldat fascinat per les obreres amb les que el seu amic treballa.

Al bar un soldat vell li parla d'Insectopia, una terra meravellosa on tots els insectes son felios. Z no se'l creu, per la idea el fascina.

La princesa Bala (Sharon Stone), futura hereva de la colnia, avorrida de la vida del palau se'n va al mateix bar i li demana a Z per ballar. Fascinat per Bala, accedeix immediatament, per mentre ballen es produeix una baralla durant la qual Z descobreix que ha estat ballant amb la princesa.

Perdudament enamorat Z vol tornar a veure Bala i li demana a Weaver de canviar-se la feina per un dia per tal de poder anar a una inspecci de tropes on la princesa assistir.

Weaver accedeix a contracor sense saber que seran enviats a la guerra.

Z es presenta a la inspecci per la princesa ni tant sols es fixa en ell. Llavors el general Mandible els anuncia que seran enviats a lluitar contra una colnia de trmits i Z s'hi veu arrossegat. Durant la marxa estableix amistat amb un soldat anomenat Barbatus (Danny Glover).

Quan arriben a la colnia de trmits es troben amb una emboscada i comena una batalla campal.
Barbatus li salva a la vida a Z, que poc desprs cau en un forat.
Mentrestant Weaver excava en lloc de Z i aconsegueix un cita amb l'Asteca, ignorant la sort del seu amic.

Quan Z surt del forat la batalla s'ha acabat. Els trmits i les formigues soldat s'han exterminat entre ells i no hi ha supervivents. 

Z assisteix els ltims moments de vida del cap d'en Barbatus, que abans de morir li diu que no segueix ordres tota la vida.

Quan torna a la colnia Z s aclamat com un heroi de guerra, felicitat personalment pel general Mandible i portat en presncia de la Reina, on per fi torna a veure a la Bala, que quan el reconeix descobreix a tots que s un obrer. Acorralat per la mentida, Z, sense voler agafa la Bala com a hostatge i ensopegant cauen tots dos per un conducte de les deixalles, sortint de la colnia.

Un cop al mn exterior, Z decideix anar a buscar Insectopa i la Bala, a contracor l'ha d'acompanyar.

A la colnia els rumors de l'incident d'en Z corren rpidament i instigats per l'Asteca i en Weaver les formigues obreres paren de treballar, convenudes de qu poden escollir que fer amb la seva vida. 
Mandible fa un discurs a la massa en el qual conven a les formigues de qu en Z s un individualista que no es preocupa per ells, instigant-los al conformisme i prometent-los que un cop finalitzat el Mega Tnel la vida ser ms fcil i millor per tots.

En Z i la Bala creuen que han arribat a Insectopia, per en realitat s una manta de pcnic on coneixen a una parella d'abelles, la Muffy (Jane Curtin) i en Chip (Dan Aykroyd), desprs de ser atacats per un matamosques que mata la Muffy, en Z i la Bala acaben enganxats amb xiclet a la sola de la sabata d'un noi, que desprs de treure-se'l, el llana a una paperera. 

En Weaver s apallissat perqu confessi on s en Z, per es nega a parlar fins que l'amenacen amb torturar l'Asteca. Llavors els explica que el seu amic volia trobar Insectopia.
Mandible, que sap que Insectopia existeix, hi envia al seu fidel subordinat, el coronel Cutter (Cristopher Walken), que s una formiga alada, perqu rescati la Princesa i mati en Z.

Aquella paperera resulta ser Insectopia, ja que a vista d'insecte s vist com una font inesgotable de menjar i passatemps, dels que les dues formigues comencen a gaudir. 

A partir d'aquest moment la Bala es comena a enamorar d'en Z.

A la nit arriba en Cutter i per protegir en Z la Bala li diu que s mort, quan en realitat ha sortit a buscar llenya pel foc. En Cutter s'emporta la princesa de tornada cap a la colnia.

Amb l'ajuda d'en Chip, que est totalment borratxo per superar la prdua de la Muffy, en Z torna a la colnia per rescatar la Bala.

Aconsegueix trobar la Bala, que est personera al despatx del general Mandible, all en Z descobreix que el Mega Tnel va a parar a un llac i que si l'acaben de construir moriran tots ofegats.

En aquell precs instant la Reina i tots els obrers sn presents a la inauguraci del Mega Tnel, mentre un grup d'excavadors, entre els quals hi ha en Weaver estant apunt de provocar el desastre.

La Bala i en Z entre a temps a la Sala on hi ha tots els obrers reunits, desprs els soldats, a les ordres de Mandible segellen les entrades. En Z no pot impedir que l'aigua es comenci a escolar cap a dins del Tnel on tots els obrers estan atrapats.

Llavors, parla a la multitud i els conven de qu junts poden fer el que sigui i formen una gran escala per intentar arribar al sostre i excavar un forat per sortir.

A sobre seu, les tropes de la colnia estan sent arengades pel general Mandible, que explica orgulls que en aquests moments l'element dbil de la colnia est sent eliminat.
Quan en Z i l'Asteca es troben al capdamunt, fan un forat al sostre just on es troba en Mandible. 
En aquell moment en Cutter, que feia un temps que recelava del pla d'extermini decideix ajudar en Z, en Mandible l'ataca, en Z es posa al mig i tots dos cauen a dins del Mega Tnel. 
El general mor esclafat contra unes arrels i en Z cau a l'aigua.
En Cutter ordena a les tropes que ajudin a pujar les formigues i treu en Z de l'aigua, que desprs de qu la Bala li faci la respiraci boca a boca es recupera.

La colnia s reconstruda seguint un patr oposat al materialisme i el conformisme i en Z i la Bala es proposen formar una famlia.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332979" title="Sauropterigi" nonfiltered="4676" processed="4659" dbindex="129812">

Els sauropterigis (Sauropterygia) sn un clade d'animals vertebrats extingits que fan part dels lepidosaures. La majoria dels anomenats rptils marins prehistrics fan part tamb d'aquest grup.

Cladograma dels Sauropterigis:.

 Sauropterygia;
 Thalattosauriformes;
 Thalattosauria;
 Askeptosauridae;
 Claraziidae;
 Endennasauridae;
 Endennasaurus;
 Thalattosauridae;
 Thalattosaurus;
 Thalattosaurus alexandrae;
 Thalattosaurus borealis;
 Nectosaurus;
 Nectosaurus halinus;
 Placodontia;
 Paraplacodontidae;
 Paraplacodus;
 Paraplacodus broilli;
 Placodontidae;
 Placodus;
 Placodus gigas;
 Placodus nostratus;
 Henodontidae;
 Henodus;
 Henodus chelyops;
 Cyamodontidae;
 Cyamodus;
 Cyamodus rostratus;
 Cyamodus munsteri;
 Cyamodus tarnowitzensis;
 Cyamodus hildegardis;
 Cyamodus kuhnschneyderi;
 Placochelyidae;
 Nothosauroidea;
 Nothosauria;
 Nothosaurus;
 Pachypleurosauria;
 Simosauridae;
 Anarosaurus;
 Anarosaurus pumilio;
 Pachypleurosauridae;
 Dactylosaurus;
 Dactylosaurus gracilis;
 Hanosaurus;
 Keichousaurus;
 Keichousaurus hui;
 Keichousaurus lusiensis;
 Keichousaurus yuananensis;
 Neusticosaurus;
 Pachypleurosaurus;
 Serpianosaurus;
 Plesiosauria;
 Plesiosauroidea;
 Cimoliasauridae;
 Aristonectes;
 Aristonectes parvidens;
 Cimoliasaurus;
 Scanisaurus;
 Kimmerosaurus;
 Kimmerosaurus langhami;
 Cryptoclididae;
 Cryptoclidus;
 Kaiwhekea;
 Kaiwhekea katiki;
 Muraenosaurus;
 Tricleidus;
 Vinialesaurus;
 Elasmosauridae;
 Plesiosauridae;
 Polycotylidae;
 Pliosauroidea;
 Kronosaurus;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332983" title="Giorgio Furlan" nonfiltered="4677" processed="4660" dbindex="129813">

Giorgio Furlan (Treviso, 9 de mar de 1966) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1989 i 1998. Durant la seva carrera professional aconsegu ms de vint victries, sent les ms importants una Volta a Sussa (1992), una Tirreno-Adriatico (1994), una Mil-Sanremo (1994) i dues etapes del Giro d'Itlia, a banda d'un Campionat d'Itlia (1990).

La seva carrera esportiva va quedar tacada per la xacra del dopatge, en ser acusat pel CONI el 7 de gener de 2000, un cop ja retirat, de dopatge sanguini . 


Palmars.
1990;
 Campi d'Itlia de ciclisme en ruta ;
1991;
 1r de la Coppa Bernocchi;
1992;
 1r de la Volta a Sussa i vencedor d'una etapa;
 1r del Giro de Toscana;
 1r de la Fletxa Valona;
 Vencedor d'una etapa del Critrium International;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia ;
1993;
 1r del GP Farra d'Alpago;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia  ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa ;
1994;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r del Trofeu Pantalica ;
 1r del Critrium International i vencedor d'una etapa;
 1r de la Tirreno-Adriatico i vencedor de 3 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Setmana Siciliana;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia ;
1995;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Galcia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1990. 126 de la classificaci general;
1991. 60 de la classificaci general;
1992. 19 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1993. 12 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1995. 24 de la classificaci general;
1996. Abandona ;
1998. 62 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1994. 58 de la classificaci general;
1997. 74 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1996. 43 de la classificaci general;
1997. 78 de la classificaci general;

Notes. 


Enllaos externs.
Palmars de Giorgio Furlan ;
Fitxa de Girgio Furlan a www.cyclebase.nl;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="332997" title="Enter d'Einsenstein" nonfiltered="4678" processed="4661" dbindex="129814">

En matemtiques, els enters d'Eisenstein, anomenats aix en honor del matemtic Ferdinand Eisenstein, sn nombres complexos de la forma

;

on a i b sn enters i

;

s una arrel cbica de la unitat complexa. Els enters d'Eisenstein formen un enreixat triangular en el pla complex. Contrasten amb els enters de Gauss que formen un enreixat quadrat en el pla complex. Corresponen a un exemple d'enters quadrtics que, com totes les clausures ntegres d'una extensi finita dels nombres racionals forma un anell de Dedekind.

Els enters d'Eisenstein s'utilitzen en aritmtica modular per a la resoluci d'equacions diofntiques, per exemple en les demostracions de l'ltim teorema de Fermat en el cas on l'exponent s igual a 3. L'equaci x2 + 3.y2 que es tracta a l'article Teorema dels dos quadrats de Fermat tamb t un mtode de resoluci utilitzant aquests enters.

Propietats.

Els enters d'Eisenstein formen un anell commutatiu d'enters algebraics en el cos de nombres algebraics . Tamb formen un anell euclidi.

Per veure que els enters d'Eisenstein sn enters algebraics, fixeu-vos que cada  s una arrel del monomi
.
En particular,  satisf l'equaci
.

El grup de les unitats a l'anell d'Eisenstein s el grup cclic format per les sis arrels de la unitat en el pla complex. Ms precisament, sn les segents :

;
Que sn simplement els enters d'Eisenstein amb mdul igual a 1.

Nombres primers d'Eisenstein.

Si x i ysn enters d'Eisenstein, es diu que x divideix y si existeix un cert enter d'Eisenstein z tal que
 .
Aix estn la noci de divisibilitat dels enters ordinaris. Per tant, tamb es pot estendre la noci de nombre primer. Un enter d'Eisenstein no unitari x s'anomena nombre primer d'Eisenstein si els seus nics divisors sn de la forma ux i u on u s una de les sis unitats.

Es pot demostrar que un nombre primer ordinari  que sigui 3 o congruent  amb 1 mdul 3 s de la forma  per a certs enters x,y i per tant pot ser factoritzat en , a causa d'aix, no s primer en els enters d'Eisenstein. Els nombres primers ordinaris congruents amb 2 mdul 3 no poden pas ser factoritzats d'aquesta manera i per tant tamb sn primers en els enters d'Eisenstein. Un nombre de la forma  s un nombre primer racional si i noms si  s un nombre primer d'Eisenstein.

Anell euclidi.

L'anell dels enters d'Eisenstein forma un anell euclidi de norma v igual a
;

Aix es pot deduir incloent els enters d'Eisenstein dins dels nombres complexos. Ja que
;
I com que
;
Resulta que
;

.

 Vegeu tamb .
 Els nombres primers d'Eisenstein;
 Els enters de Gauss;
 L'anell de Kummer;

Enllaos externes.

 Entiers d'Eisenstein--sur MathWorld;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333001" title="Rustavi" nonfiltered="4679" processed="4662" dbindex="129815">

Rustavi (georgi:        ) s una ciutat localitzada al sud-est de Gergia, en la provncia de Kartli, situada a 25 km al sud-est de la capital Tbilissi. Sorgeix a la vora del riu Kura. La seva poblaci estimada l'any 2002 era de 100.000 persones. 

Histria.
La ciutat va ser fundada el 1948 com llar de treballadors d'una planta metalrgica propera, construda entre 1941 i 1950 per a processar ferro de la vena Azerbaidjan. El seu nom va ser pres d'un antic poble proper que va ser destrut pel lder mongol Tamerl al voltant de 1400. Rustavi es va convertir des de llavors en un important centre industrial de la regi transcaucsica. Les principals indstries sn el fresat de ferro i acer i la manufactura de productes metllics i qumics. La caiguda de la Uni Sovitica el 1991 va suposar el desastre para Rustavi, causant el collapse de l'economia integrada sovitica de la qual depenia la ciutat. Actualment, moltes plantes industrials han cessat i el 65% de la poblaci de la ciutat est aturada, amb diversos problemes socials. La poblaci es va reduir de 160.000 a mitjan 1990 fins a 100.000 en 2002.



















 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333004" title="Archosargus pourtalesii" nonfiltered="4680" processed="4663" dbindex="129816">

Archosargus pourtalesii  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 35,6 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic Oriental: s un endemisme de les Illes Galpagos.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333006" title="Archosargus probatocephalus" nonfiltered="4681" processed="4664" dbindex="129817">

Archosargus probatocephalus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 91 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des de Nova Esccia i el nord del Golf de Mxic fins al Brasil (per s absent de Bermuda, de les Bahames, de les ndies Occidentals i de Grenada).

Referncies.


Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333008" title="Archosargus rhomboidalis" nonfiltered="4682" processed="4665" dbindex="129818">

 Archosargus rhomboidalis s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 33 cm de llargria total i 550 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental: des de Nova Jersey (Estats Units) i el nord-est del Golf de Mxic fins a l'Argentina, per s absent de les Bahames.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333009" title="Copa Catalunya de futbol masculina 2008-2009" nonfiltered="4683" processed="4666" dbindex="129819">
La Copa Catalunya 2008-2009 s la vintena d'una competici que com en els ltims anys estar concentrada al voltant dels mesos d'estiu. I participen els equips catalans de Primera divisi (semifinals), Segona Divisi, Segona Divisi B, Tercera Divisi i els campions de les principals divisions territorials catalanes (Primera Catalana, Preferent Territorial i Primera Territorial). Queden exclosos els filials.

Renuncien a la competici diversos equips histrics de Tercera Divisi com per exemple, Palams CF o CF Reus Deportiu.

 Fases .

 1a eliminatria (25-5-2008).

Equips de 2a Divisi B i Tercera Divisi.

CF Balaguer, 3   UE Lleida, 0.

UE Rapitenca, 3   CF Vilanova Geltr, 0.

CF Igualada, 2   Terrassa FC, 4

AEC Manlleu, 2   CE Sabadell FC, 2 (2-4 p.p.) 

CE Europa, 3   CE L Hospitalet, 1

CE Matar, 0   CF Badalona, 2 

CE Ricoh Premi, 2   UD At. Gramenet,2 (7-6)

 2a eliminatria (1-6-2008).

S'afegeixen els campions de les divisions territorials catalanes (1a Catalana, Regional Preferent i Primera Regional (9))

CE EFAC Almacelles, 2   CF Balaguer, 1 
 
CDC Torreforta, 0   UE Rapitenca, 2 

Terrassa FC, 5   CF Olesa Montserrat, 0

CE Sant Feliu Sasserra, 1   CE Sabadell FC, 0   
 
CE Sant Hilari-Font Vella, 0   CE  Ricoh Premi, 3
 
UD Cornell, 2    UE Castelldefels, 1 
 
UE Sant Joan Desp, 0   Marianao Poblet UD, 3 

CE Europa, 1   CF Badalona, 4 

 3a eliminatria (10-8-2008) . 

Als vuit equips vencedors de les 2 rondes prvies, si afegeixen els 4 equips (Reus renuncia i Bara B s filial) que durant el mes de juny van disputar algun play-off d'ascens a 2aB o a 3a. S'elabora el quadre final per sorteig pur. El Nstic de Tarragona (Segona Divisi A) entra al quadre per passa exempt fins a 5a Eliminatoria.

Rapitenca, 0 - Gav, 0 (2-4)

Marianao Poblet, 0 - SantBoi, 3

EFAC Almacelles, 0 - Terrassa, 4

Sant Feliu Sasserra, 0 - Cornell, 0 (2-3)

Sant Andreu, 2 - Badalona, 1

Ricoh Premi, 1 - Girona, 2

Exempt: Nstic de Tarragona.

 4a eliminatria (17-8-2008).

Guanyadors 3a Eliminatria. El Nstic de Tarragona (Segona Divisi A), segueix exempt.

Santboi, 3 - Gav, 0

Cornell, 2 - Terrassa, 2 (4-5)

Sant Andreu, 2 - Girona, 1 

Exempt: Nstic de Tarragona.

 5a eliminatria (24-8-2008).

Guanyadors 4a Eliminatria. El Nstic de Tarragona entre en competici.

Santboi, 3 - Terrassa, 1

Sant Andreu, 2 - Nstic de Tarragona, 0

 Semifinals (9-9-2008).

Guanyadors 5a Eliminatria. FC Barcelona i RCD Espanyol entren en competici.

Santboi, 1 - RCD Espanyol, 5

Sant Andreu, 3 - FC Barcelona, 1

 Final .

Sant Andreu, 2 - RCD Espanyol, 1







 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333010" title="Argyrops bleekeri" nonfiltered="4684" processed="4667" dbindex="129820">

 Argyrops bleekeri s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes orientals de l'Oce ndic i del Pacfic occidental (des del Jap fins al sud-est d'sia).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333011" title="Argyrops filamentosus" nonfiltered="4685" processed="4668" dbindex="129821">

Argyrops filamentosus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 70 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic: des del Mar Roig fins a KwaZulu-Natal (Sud-frica), incloent-hi Maurici, Madagascar i Reuni.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333012" title="SnRNP" nonfiltered="4686" processed="4669" dbindex="129822">
Els snRNPs (de l'angls small nuclear ribonucleoproteins) (pronunciats "snurps"), o small nuclear ribonucleoproteins, sn partcules formades per pre-mRNA i diverses protenes que constitueixen l'spliceosoma (un gran complex molecular que participa en el procs d'splicing). Els SnRNPs es troben al nucli cellular i "reconeixen" seqncies concretes al llarg d'una cadena de pre-mRNA, necessari pel procs d'eliminaci dels introns.

Els dos components principals dels snRNPs sn molcules proteiques i RNA. L'RNA que consitueix cada partcula snRNP es coneix com a snRNA (de l'angls small nuclear RNA). Aquests snRNA solen teninr una llargada d'un 150 nucletids. El snRNA s'uneix a una protena ribonuclear o RNP (de l'angls ribonuclear protein) per activar la seva activitat enzimtica. 

El inicis i finals concrets dels introns en els transcrits primaris sn marcats per senyals amb els quals els snRNP poden reconixer i eliminar-los. Com a mnim quatre tipus diferents dsnRNPs cooperen en la majoria d'splicings. L' RNA d'aquestes partcules s semblant a l'RNA ribosmic dnat que actua directament amb capacitat enzimtica i estructural.

Els snRNPs van ser descoberts per Michael R. Lerner i Joan A. Steitz.

 Biognesi .
Les ribonucleoprotenes nuclears petites o snRNPs (de l'angls small nuclear ribonuclearproteins) s'ensamblen mitjanant un procs finament orquestrat i regulat on hi estan implicats tan el nucli com el citoplasma.

Sntesi de l'RNA al ncli i exportaci .
Els transcits de la RNA polimerasa II U1, U2, U4, U5 i els menys abundants U11, U12 i U4atac (snRNAs) adquireixen una caputxa m7G que serveix de senyal d'exportaci cap al citoplasma La sortida del nucli ser mediada per CRM1.

Sntesi i emmgatzematge de les protenes Sm al citoplasma.
Les protenes Sm sn sintetitzades al citoplasma per ribosomes que tradueixen lRNA missatger Sm, de la mateixa manera que tindria lloc per qualsevol altra protena. Aquestes proteines sn emmagatzamades al citoplasma formant tres complexes en forma d'anell parcialment ensamblats i tots ells associats a la protena pICln. Aquest complexes sn: el complex pentamri 6S (SmD1, SmD2, SmF, SmE i SmG amb pICln); el complex 2-4S de B, possiblement amb D3 i pICln; i el 20S metilosoma (SmD3, SmB, SmD1, pICln i la protena arginina metiltransferasa-5 (PRMT5)), el ms gran d'ells. Els SmD3, SmB i SmD1 sn modificats postraduccionals en el metilosoma.  Aquestes tres protenes Sm tenen motus repetits arginina-glicina als extrems C-terminals de SmD1, SmD3 i SmB, i les candenes del costat de l'arginina side sn simtricament dimetilades a  -NG, NG'-dimetil-arginina. S'ha suggerit que pICln, cosa que s'esdev en eltres complexes precursors per no en canvi en els snRNPs madurs, acua com una xaperona especilitzada, impedint un ensamblatge prematur de les protenes Sm.

Ensamblatge de les snRNPs del core en el complex SMN.
Els snRNAs (U1, U2, U4, U5, i els menys abundants U11, U12 i U4atac) interaccionen rpidament amb la protena SMN (de l'angls Survival of Motor Neurons) i altres protenes (Gemins 2-8) formant el gran complex SMN.  s aqu on el snRNA s'uneixen al pentmer SmD1-SmD2-SmF-SmE-SmG, seguit de l'addici del dmer complet SmD3-SmB per competar l'anell Sm al voltant de l'anomenat lloc Sm del snRNA.  Aquest lloc Sm s una seqncia conservada de nucletids d'aquests snRNAs, tpicament AUUUGUGG (on A, U i G representen els nucleosids adenosina, uridina i guanosina respectivament).  Posteriorment a l'ensamblatge de l'anell Sm al voltant del snRNA, el nuclesid terminal 5'  (ja modificat amb la "caputxa" 7-metilguanosina) s hiper-metilat fins a 2,2,7-trimetilguanosina i l'atre extrem (3') del snRNA s tallat.  Aquesta modificaci, i la presncia de l'anell Sm complet, s reconegut per la protena snurportina 1.

Ensamblatge final dels snRNPs a nucli.
El complex complet snRNP-snurportin 1 del core s transportat al nucli via proteina importina  .  Dins el nucli, els snRNPs del core apareixen als cossos de Cajal, on t lloc l'ensamblatge final dels snRNPs.  En aquest ltim pas s'addicionen altres protenes i tenen lloc altrs modificacions especfiques als snRNP (U1, U2, U4, U5).  La biognesi del U6 snRNP t lloc al nucli tot i que al citoplasma trobem grans quantitats de U6 lliure.  L'anell LSm podria ensamblar-se primer, i desprs associar-se amb el U6 snRNA.

Desensablatge dels snRNPs.
Els snRNPs tenen una vida mitja molt llarga per s'assumeix que tard o d'hora sn desensamblats i degradats.  Tanmateix, aquest procs s encara desconegut.

Defectes en la biognesi de snRNP com a causa de l'Atrfia Mucular Espinal.
Defectes el gen de SMN sn associats amb la mort prematura de les neurones motores espinals, fet que origina l'Atrfia muscular espinal o SMA (de l'angls spinal muscular atrophy).  Aquests desodres gentics es manifesten en un mpli rang d'afectaci.  La forma ms severa resulta en parlisi, s normalment letal a l'edat de 2 anys i s la causa gentica ms comuna de mort de l'infant.

Referncies.


 ;
 Joan Steitz, April 4, 2006, HHMI Review of SnRNPs, at http://www.hhmi.org/research/investigators/steitzja.html;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333013" title="Argyrops megalommatus" nonfiltered="4687" processed="4670" dbindex="129823">

Argyrops megalommatus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Mar Roig.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333015" title="Argyrops spinifer" nonfiltered="4688" processed="4671" dbindex="129824">

Argyrops spinifer  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 70 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a Indonsia, Malisia i el nord d'Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333016" title="Boopsoidea inornata" nonfiltered="4689" processed="4672" dbindex="129825">

Boopsoidea inornata  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333017" title="Cheimerius matsubarai" nonfiltered="4690" processed="4673" dbindex="129826">

Cheimerius matsubarai  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del nord-oest del Pacfic: Jap i Taiwan.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333020" title="Cheimerius nufar" nonfiltered="4691" processed="4674" dbindex="129827">

 Cheimerius nufar s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 75 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic: des del Mar Roig fins a Sud-frica, l'ndia i Sri Lanka.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333022" title="Crenidens crenidens" nonfiltered="4692" processed="4675" dbindex="129828">

Crenidens crenidens  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic: des del Mar Roig i el Golf Prsic fins a Durban (Sud-frica) i el sud de Madagascar. Tamb se'l troba a la Mediterrnia a on va emigrar a travs del Canal de Suez.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333024" title="Cymatoceps nasutus" nonfiltered="4693" processed="4676" dbindex="129829">

Cymatoceps nasutus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 150 cm de llargria total i als 34,4 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333027" title="Evynnis cardinalis" nonfiltered="4694" processed="4677" dbindex="129830">

Evynnis cardinalis  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce Pacfic: Mar de la Xina i nord de les Filipines.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333028" title="Polysteganus coeruleopunctatus" nonfiltered="4695" processed="4678" dbindex="129831">

Polysteganus coeruleopunctatus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig fins al sud de KwaZulu-Natal (Sud-frica) i Madagascar.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333030" title="Polysteganus praeorbitalis" nonfiltered="4696" processed="4679" dbindex="129832">

Polysteganus praeorbitalis  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 90 cm de llargria total i als 7,800 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic: des de Beira (Moambic) fins a Algoa Bay (Sud-frica).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333032" title="Polysteganus baissaci" nonfiltered="4697" processed="4680" dbindex="129833">

Polysteganus baissaci  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 27,9 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Maurici i Madagascar.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333035" title="Dimensi d'un espai vectorial" nonfiltered="4698" processed="4681" dbindex="129834">
En matemtiques, la dimensi d'un espai vectorial  s el cardinal (s a dir el nombre de vectors) de tota base d' (s a dir tot conjunt de vectors tal que qualsevol vector de l'espai es pot expressar com la suma dels vectors de la base multiplicats cada un per una constant diferent) . De vegades s'anomena la dimensi d'Hamel o la dimensi algebraica per distingir-la d'altres tipus de dimensi. 

Totes les bases d'un espai vectorial, tenen el mateix cardinal (veure teorema de la dimensi per als espais vectorials) i per tant la dimensi d'un espai vectorial queda definida de manera unvoca. La dimensi d'un espai vectorial  sobre un cos  es pot escriure com  ou . (i es llegeix dimensi d' sobre .) Alguns noten aquesta dimensi .

Es diu que  s de dimensi finita si el cardinal de la base s finit (s a dir si t un nombre finit d'elements).

 Exemples .

 L'espai vectorial  admet  com a base per tant . De forma ms general, . I encara ms general, .

 El conjunt dels nombres complexos es pot considerar al mateix temps com un espai vectorial sobre  i com un espai vectorial sobre ; es t  i . Per tant la dimensi depn del cos base.

 L'nic espai vectorial de dimensi 0 s , espai vectorial format per un nic vector, el seu element neutre per l'adici.

 L'espai vectorial de les matrius amb  files i  columnes amb coeficients en un cos , s de dimenssi . La famlia  costituida per les matrius que tenen un 1 a la ssima fila i la ssima columna i zeros a tot arreu ms s una base d'aquest espai vectorial.

 L'espai vectorial dels polinomis amb coeficients en un cos  de grau inferior o igual a  s un espai vectorial de dimenssi .

Propietats.
Si  s un subespai vectorial de , llavors .

Per demostrar que dos espais vectorials de dimensi finita sn iguals, s'utilitza sovint el teorema segent:

Si  s un espai vectorial de dimensi finita i  un subespai vectorial de  tals que , llavors .

Dos espais vectorials sobre  de dimensi finita, sn isomorfs si i noms si tenen la mateixa dimensi.

Tota aplicaci bijectiva entre les seves bases pot ser perllongada de manera nica en un isomorfisme entre els dos espais vectorials. 

Si  s un conjunt. , s pot construir un espai vectorial de dimensi el cardial de   sobre  de la segent manera: es considera el conjunt  de totes les funcions  telles que  tals que  per a un nombre finit d'elements  de . Aquestes funcions poden ser sumades i multiplicades per un escalar de , i aix s'obt l'espai vectorial sobre   que es buscaba.

En el cas de dimensi infinita, la demostraci tamb s'aplica si existeixen bases amb el mateix cardinal. Per contra, la continutat esdev un criteri important i res no pot garantir que l'isomorfisme ser continu.

Un resultat important sobre la dimensi en relaci amb les aplicacions lineals s el teorema del rang.

Si  s una extensi d'un cos, llavors  s un espai vectorial particular sobre .

A dems, tot l'espai vectorial s tamb un espai vectorial sobre . Les dimensions estan relacionades per la frmula:
.

En particular, tot espai vectorial complex de dimenssi  s un espai vectorial real de dimensi .

Certes frmules senzilles donen la dimensi d'un espai vectorial fent servir el cardinal del cos de base i el cardinal de l'espai vectorial mateix. Si  s un espai vectorial sobre un cos  llavors, notant  la dimensi de , es t:

si  s finita, llavors .

si  s infinita, llavors .

Generalitzaci.
Tamb es pot veure un espai vectorial com un cas particular d'un Matroid, i per a aquest hi ha una noci ben definida de dimensi. 

La longitud d'un mdul i el rang d'un grup abeli tenen tots dos diversos propietats similars a la dimensi dels espais vectorials.
Vegeu tamb.
Base (lgebra lineal);
Codimensi;
Dimensi topolgica;
Dimensi de Hausdorff , anomenada tamb dimensi fractal;
Dimensi de Krull;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333037" title="Polysteganus undulosus" nonfiltered="4699" processed="4682" dbindex="129835">

Polysteganus undulosus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 120 cm de llargria total i 16 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del sud de Moambic fins a Durban (Sud-frica).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333040" title="Parargyrops edita" nonfiltered="4700" processed="4683" dbindex="129836">

Parargyrops edita  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de la Xina.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333044" title="Floret" nonfiltered="4701" processed="4684" dbindex="129837">


El floret s un arma d'estocada llarga, flexible, d'acer inoxidable, d'uns 500 grams de pes i 110 cm de longitud i de secci rectangular.

El tocat es realitza nicament amb la punta. Originriament era una espasa d'entrenament, inofensiva de full flexible, acabat amb un bot en forma de flor, que permetia simular un duel sense risc. Apareix per primer cop cap el segle XVII.

s una de les tres armes que s'utilitzen en l'esport de l'esgrima.


 Vegeu tamb .
Espasa;
Sabre;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333046" title="Monestir de San Milln de Suso" nonfiltered="4702" processed="4685" dbindex="129838">
El monestir de San Milln de Suso o monestir de Suso (suso significa "a dalt" en castell, encara que ara s en dess) es troba situat prop de la vila de San Milln de la Cogolla, a la comunitat autma de la Rioja (Espanya), en el marge esquerre del riu Crdenas. Forma part d'un conjunt monumental amb dos monestirs, l'altre construt posteriorment i que se situa ms a baix, anomenat San Milln de Yuso, els dos declarats Patrimoni de la Humanitat en 1997.

La seva construcci fou iniciada a finals del segle VI, t el seu origen en un cenobi visigot establert al voltant del sepulcre de l'eremita Aemilianus (Emili, en castell tamb Milln), mort l'any 574. En el decurs dels segles segents i fins i tot el segle XII sofreix diferents modificacions com a conseqncia del canvi de vida eremtica a la cenobtica i posterior monstica, distingint-se en ells l'estil mossrab i el romnic. La seva importncia no s nicament artstica i religiosa, sin tamb lingstica i literria. Aqu un monjo va escriure les Glosas Emilianenses que eren anotacions explicatives en els marges d unes pgines escrites en llat, les esmentades anotacions estaven escrites en roman o en un precastell poc evolucionat respecte del llat. En aquest monestir tamb apareixen al seu torn les primeres anotacions escrites en basc, pel que s'ha considerat el bressol dels esmentats romanos hispans i del basc. Aqu tamb va habitar el monjo i primer poeta de nom conegut en castell, Gonzalo de Berceo.

Histria.
Orgens.
En els primers temps de l'arribada dels visigots a la Pennsula, es va retirar a aquest lloc apartat i recndit l'anacoreta Emili, fill d'un pastor i natural de Vergegium, actual Berceo. Aqu va viure com a ermit, aixoplugat en una petita cella, morint a l'edat de 101 anys i sent enterrat en una tomba excavada a la roca. Se sap molt de la seva vida perqu va ser escrita en llat cap a l'any 635 pel bisbe Brauli de Saragossa, fou Gonzalo de Berceo, que es va educar en aquest monestir, qui va traduir aquesta biografia del llat a versos a llengua vulgar o roman.

El petit monestir es va construir al voltant de la cella rupestre de l'ermit. En una primera etapa (segle V i principis del VI) s'excavaren coves aprofitant buits del terreny, les quals es distribueixen en dos nivells destinats a habitacions, i unes altres dues a oratori, on actualment se situen el cenotafi de San Milln i l'ossera.

Cenobi visigot.
Entre els segles VI i VII, el canvi de vida eremtica a cenobtica va exigir la construcci d'un edifici per reunir-se, sent aquesta la primera construcci prpiament dita, corresponent-se amb els dos compartiments voltats que se situen ms a la dreta segons s'entra al monestir existent, dels quals es conserven actualment els murs i alguns dels arcs visigots.

poca mossrab.
En la primera meitat del segle X i a partir del cenobi visigot es va construir el monestir mossrab, consagrat l'any 954, sota Garcia II Sanxes I de Navarra, del qual es conserva gran part de l'estructura. A aquesta etapa corresponen la galeria d'entrada i la nau principal de l'esglsia, construda amb voltes d'estil califal i arcs de ferradura. En aquesta poca el monestir tenia un important escriptori on es produeixen i reproduen textos importants. A ms de les Glosas Emilianenses, escrites a cavall dels segles X i XI hom coneix cpies del comentari de l Apocalipsi, com el Beatus de l Escorial.

L'any 1002, Almansor va incendiar i destruir aquest monestir, desapareixent amb aix la decoraci pictrica i estucs mossrabs.

Ampliaci romnica.
L'any 1030, San III de Navarra, amb motiu de la santificaci de sant Emili, va restaurar i ampliar el monestir per l'oest afegint dos arcs ms de mig punt als existents de ferradura i es canvia la situaci de l'altar que s'orienta a llevant. Amb aquesta reconstrucci hom aprofita per imposar la regla benedictina a la comunitat de Suso. Alhora es traslladen les restes del sant a una arqueta d argent. Poc desprs, amb la fundaci del monestir de San Milln de Yuso en 1053, les despulles del sant sn traslladades al nou establiment, no sense polmica. Una llegenda ens fa saber que el propsit inicial era de traslladar el cos del sant al Monestir de Santa Maria la Real de Njera per quan la process passava pel lloc de Yuso, els bous que tiraven del carro no van seguir, i all es va quedar. El monestir de Suso va quedar prcticament sense activitat. Finalment, en els segles XI i XII es realitzaren altres ampliacions amb murs i arcs de mig punt davant de les primitives coves de l'eremitori. 


 Descripci .
S'accedeix al temple per la porta de ferradura on encara es poden apreciar els efectes de l'incendi provocat per Almansor. Abans de seguir endavant hi ha diverses coses interessants per destacar:

L aparell del revers de l'esmentada porta d'entrada que conserva un nucli de l'obra visigtica, la porta de ferradura del qual era ultrapassada en 1/3. Segurament la reconstrucci del segle XI la van fer ultrapassant-la en 1/2.
El paviment, fet amb cdols grisos i maons vermells que formen rosetes i esvstiques. Es coneix aquest terra com catifa del portalejo; s un treball mossrab de principis del segle XI i l'esmenta Gonzalo de Berceo a la Vida de Santa Oria anomenant-lo 'portaleio'. Descriu tota l'estana on sn les tombes de famosos personatges:
A l'esquerra de la galeria, els sarcfags dels Set Infantes de Lara, envoltant el seu preceptor, Nuo Salido. Tamb en aquest porxo es troben les suposades tombes de Toda de Navarra, Ximena Fernndez i Mnia I de Castella, reines de Navarra, aix com del Senyor de Cameros Don Tello Gonzlez. Des d'aquest atri es contempla una magnfica vista de la vall del Crdenas.

Desprs hom entra al santuari per una porta que t un rstec i arcaic arc sense extrads i sense clau, que denota un tret visigot. Com a suports laterals t unes columnes bessones amb uns capitells molt interessants. L'esglsia presenta dues naus.

En front d'aquesta porta es veuen els tres santuaris que van ser excavats a la roca. La cova ms oriental (a la dreta) s probablement la part ms antiga i es creu que fou la cella del sant. Es tracta del cenobi visigot, format per una srie de coves situades en dos nivells units per un pou on es diu que va viure sant Emili fins a la seva mort en 574. Va ser enterrat aqu mateix, fins que en 1053 van traslladar les despulles al monestir de Yuso. Al monestir de Suso es conserva un cenotafi d'estil romnic, on es representa el jacent de sant. s una obra atribuda al mateix autor del sepulcre de sant Domingo de la Calzada, a la ciutat d aquest nom.

Les mnsules que presenta l'edifici sn les ms treballades de totes les sries conegudes en l'estil mossrab, similars a les de la faana est de la Mesquita de Crdova. Decorades a base de les habituals esvstiques, rosetes amb estrelles de sis puntes; un apndix triangular agregat en el centre de la cara frontal, calat i decorat amb rodes solars i triangles curvilinis. Pot dir-se que es tracta aqu d'un veritable "barroquisme" mossrab que es dna el segle X a la Rioja. 

 Enlla .
  El monestir a la Fundacin San Milln de la Cogolla};
  Glosas Emilianenses;

 Bibliografia .
 Jacques Fontaine. El Mozrabe. Volum 10 de la srie La Espaa romnica. Ediciones Encuentro. Madrid, 1978.
 Juan B. Olarte. Monasterio de San Milln de la Cogolla. Suso y Yuso. Edilesa. Lle, 1995 ISBN 84-8012-092-4;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333054" title="Polyamblyodon germanum" nonfiltered="4703" processed="4686" dbindex="129839">

Polyamblyodon germanum  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja crustacis, petits molluscs i algues.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic: des de Moambic fins a Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333055" title="Eusebio Sacristn Mena" nonfiltered="4704" processed="4687" dbindex="129840">


Eusebio Sacristn Mena, "Eusebio", fou un futbolista espanyol dels anys 80' i anys 90'. Nascut a La Seca (Valladolid) el 13 d'abril del 1964. Va jugar 19 temporades consecutives en diferents equips de la Lliga espanyola de futbol, formant part durant 7 temporades del mtic Dream Team del FC Barcelona. s, amb 543 partits, el segon jugador que ms partits oficials ha disputat en la histria de la Lliga, noms per darrera de Zubizarreta.

Eusebio  va ser un centrecampista d'extraordinria classe i qualitat tcnica, amb un bon passi i una gran visi de joc. Tenia un fi toc de pilota, que el va convertir en un perills llanador de faltes al marge de l'rea. El seu carcter simptic i extravertit i el seu gran sentit de l'esportivitat, en van fer un dels futbolistes ms estimats i respectats d'Espanya en la seva poca.

A pesar que el Reial Valladolid ha estat el club on ms temporades ha jugat (nou, en dos perodes de quatre i cinc temporades), va ser en el FC Barcelona on al llarg de set temporades va assolir la seva plenitud professional, el major reconeixement personal i un gran palmars de ttols, en coincidir amb un gran planter de jugadors.

Eusebio va ser 15 vegades internacional amb la Selecci espanyola de futbol, entre 1986 i 1992 i va participar en dues ocasions amb la Selecci de futbol de Castella i Lle els anys 1998 i 2002.

A causa de la seva gran carrera professional, marcada per l'xit, la simpatia i l'esportivitat, l'Ajuntament de Valladolid li va atorgar el 2002 el ttol de 'Ve d'Honor de la Ciutat de Valladolid', ttols que fins a aquell moment nicament sustentaven Miguel de Cervantes i Teresa de Jess.

Desprs de la seva retirada com a jugador en actiu va obtenir el carnet d'entrenador i, entre el 2003 i el 2008, form part del quadre tcnic del primer equip del FC Barcelonacom a tercer entrenador de Frank Rijkaard.

 Clubs .
 Real Valladolid: 4 temporades, entre 1983 i 1987.
 Atltic de Madrid: 1 temporada, la 1987-1988.
 FC Barcelona: 7 temporades, entre 1988 i 1995.
 Real Club Celta de Vigo: 2 temporades, entre 1995 i 1997.
 Real Valladolid: 5 temporades, entre 1997 i 2002.

 Ttols .
Els ttols aconseguits foren: 

Amb el Real Valladolid:
1 Copa de la Lliga: 1984.

Amb el FC Barcelona:
4 ligas: 1990-1991, 1991-1992, 1992-1993 i 1993-1994.
1 Lliga de Campions: 1991-1992.
1 Recopa d'Europa: 1989.
1 Supercopa d'Europa: 1993. ;
4 Supercopes d'Espanya:  1991, 1992, 1994.
1 Copa del Rei: 1990. ;

 Enllaos externs .
Fundacin Eusebio Sacristn ;
Palmars del deportista ;
Entrevista mayo de 2005 ;
/EscueladeFtbolEusebioSacristn.jsp Escuela de ftbol Eusebio Sacristn ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333056" title="Polyamblyodon gibbosum" nonfiltered="4705" processed="4688" dbindex="129841">

Polyamblyodon gibbosum  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja invertebrats, principalment crustacis i molluscs.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic: des de Beira (Moambic) fins a Sud-frica i Madagascar.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333064" title="Lagodon rhomboides" nonfiltered="4706" processed="4689" dbindex="129842">

Lagodon rhomboides  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce Atlntic: des de Massachusetts (Estats Units), Bermuda i el nord del Golf de Mxic fins a Florida i la Pennsula del Yucatn (Mxic). Tamb al nord de Cuba, per absent de les Bahames i de la resta de les Antilles.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333065" title="Gymnocrotaphus curvidens" nonfiltered="4707" processed="4690" dbindex="129843">

Gymnocrotaphus curvidens  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 50 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est de l'Atlntic: s un endemisme de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333066" title="Lithognathus aureti" nonfiltered="4708" processed="4691" dbindex="129844">

Lithognathus aureti  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 100 cm de llargria total i als 19,3 kg de pes.

Alimentaci.

Menja musclos, cucs i crancs.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est de l'Atlntic: des d'Angola fins a Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333075" title="Lithognathus lithognathus" nonfiltered="4709" processed="4692" dbindex="129845">

Lithognathus lithognathus  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 200 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333076" title="Vall de Kodori" nonfiltered="4710" processed="4693" dbindex="129846">

La vall de Kodori (tamb coneguda com la gorja de Kodori; abkhaz:         ; georgi:              ) s una vall d'Abkhzia, una repblica autnoma de Gergia que serveix de lmit entre el govern georgi i els territoris secessionistes. La part superior de la vall, poblada per svans, s l'nic lloc controlat directament pel govern georgi. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333077" title="Lithognathus olivieri" nonfiltered="4711" processed="4694" dbindex="129847">

Lithognathus olivieri  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 25,6 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Nambia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333078" title="Federaci Valenciana d'Escacs" nonfiltered="4712" processed="4695" dbindex="129848">
La Federaci Valenciana d'Escacs o Federaci d'Escacs de la Comunitat Valenciana s l'entitat encarregada d'organitzar, arbitrar, concedir llicncies i altres trmits esportius en la modalitat dels escacs dins el Pas Valenci. Est presidida per Pedro Lpez i t la seua seu al carrer Avellanes de Valncia.

Aquesta Federaci tamb es preocupa de fixar el calendari de competicions d'escacs dins el territori valenci. Directament d'ella depenen l'Autonmic individual de partides rpides i l'Autonmic individual absolut. Per equips, destaca la celebraci anual del torneig Interclubs, on participen els equips federats a l'associaci.

Altres competicions de la Federaci sn: l'Autonmic Infantil per Equips, els Autonmics sub-8, sub-10, sub-12, sub-18 i veterans, els diferents provincials i els Jocs Esportius d'esport base.

Palmars.

Autonmic absolut Valncia 08
1. Manuel Fenollar (Oliva)

Interclubs 08
1. Prasa Alzira

Enllaos externs.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333079" title="Jocs Olmpics d'estiu de 1984" nonfiltered="4713" processed="4696" dbindex="129849">

Els Jocs Olmpics d'estiu de 1984, oficialment Jocs de la XXIII Olimpada, es van celebrar a la ciutat de Los Angeles (Estats Units d'Amrica) entre el 28 de juliol i el 12 d'agost de 1984. Hi participaren 6.829 atletes (5.2263 homes i 1.566 dones) de 140 comits nacionals, que competien en 24 esports i 221 especialitats.

Com a resposta al boicot poltic realitzat als Jocs Olmpics d'estiu de 1980 realitzats a Moscou (Uni Sovitica) per part de les principals potncies occidentals, en aquesta edici les potncies comunistes com Uni Sovitica, Repblica Democrtica d'Alemanya, Polnia, Bulgria o Cuba s'absteniren de particiar-hi. De fet, en els  Jocs Olmpics de Mont-real 1976 els pasos que ara protagonitzaven el boicot havien guanyat el 58% del total de medalles d'or . Per la seva part, a Los Angeles, Romania va guanyar el nombre ms gran de medalles olmpiques de la seva histria.

Antecedents.
En la 80a Sessi Plenria del Comit Internacional Olmpic (CIO), realitzada el 18 de maig de 1978 a Atenes (Grcia), s'escoll com a seu dels Jocs Olmpics d'estiu de 1984 a la ciutat de Los Angeles com a nica candidata per a realitzar l'esdeveniment.

Comits participants.

En aquests Jocs participaren un total de 140 comits nacionals diferents, sent l'edici fins al moment en que major participaci de pasos hi hagu. En aquesta Jocs participaren per primera vegada Bahrain, Bangladesh, Bhutan, Djibouti, Guinea Equatorial, Gmbia, Grenada, Iemen del Nord, Illes Salom, Illes Verges Britniques, Mauritnia, Maurici, Oman, Qatar,  Repblica Popular de la Xina, Rwanda, Samoa, Tonga i la Uni dels Emirats rabs.

Retornaren a la competici Antigua i Barbuda, Antilles Neerlandeses, Arbia Saudita, Argentina, Bahames, Barbados, Belize, Bermudes, Bolvia, Canad, Corea del Sud, Costa d'Ivori, Egipte, Estats Units d'Amrica, Fiji, Filipines, Gabon, Gmbia (antigament Dahomey), Ghana, Hait, Hondures, Hong Kong, Illes Caiman, Illes Verges dels Estats Units, Indonsia, Israel, Jap, Kenya, Libria, Liechtenstein, Malisia, Malawi, Marroc, Mnaco, Nger, Noruega, Pakistan, Panam, Papua Nova Guinea, Paraguai, Repblica Centreafricana, Repblica Federal d'Alemanya, Repblica Popular de la Xina, El Salvador, Singapur, Somlia, Sudan, Surinam, Swazilndia, Tailndia, Togo, Tunsia, Turquia, Txad, Uruguai, Xile, Xina Taipei, Zaire (anteriorment Congo Kinshasa).

Refusaren participar, per motius econmics o poltics, en els Jocs de Los Angeles Albnia, Alt Volta, Iran i Lbia.


Boicot poltic.

14 comits olmpics nacionals, integrants del bloc comunista dins de la denominada Guerra freda, decidiren secundar el boicot poltic capitanejat per la Uni Sovitica:


Esports disputats.
En aquests Jocs Olmpics es diputaren 221 proves de 24 esports diferents:



Aspectes destacats.

Durant la realitzaci de la cerimnia d'obertura dels Jocs Bill Suitor arrib al centre del Los Angeles Memorial Coliseum mitjanant la utilitzaci del Jet pack, un cintur amb un coet situat a la seva esquena que aconsegu impulsar-lo a l'aire des de fora de l'estadi. Durant l'entrada dels atletes a l'estadi son la composici "Olympic Fanfare and Theme" realitzada per John Williams, esdevenint un dels temes instrumentals ms populars de la dcada del 1980.
Carl Lewis es convert en l'heroi de les Olimpades en aconseguir igualar el rcord de Jesse Owens de l'any 1936 obtenint l'or en les disciplines de 100 i 200 metres llisos, el relleu 4x100 i el salt de llargada. Per la seva banda el xins Li Ning fou considerat el "Prncep de la Gimnstica" en aconseguir 6 medalles en aquesta disciplina.
La Repblica Popular de la Xina realitz la seva primera aparici en unes Olimpades, aconseguint la primera medalla d'or lliurada en els Jocs en tir olmpic.
La marat incorpor la competic en categoria femenina, i debutaren en aquests jocs la Gimnstica rtmica i la nataci sincronitzada.
El britnic Steve Redgrave aconsegu el seu primer or en rem, metall que repet en quatre edicions olmpiques ms.
La gimnasta nord-americana Mary Lou Retton aconsegu imposar-se en la final individual de gimnstica artstica, sent la primera gimnasta no provinent de l'Europa de l'Est en fer-ho.

Medaller.



Referncies.


Vegeu tamb.

 Comit Olmpic Internacional;
 Jocs Olmpics;

 Enllaos externs .
  Jocs Olmpics de Los Angeles de 1984;
  www.sports-reference.com - Los Angeles 1984;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333080" title="Floret (esgrima)" nonfiltered="4714" processed="4697" dbindex="129850">

El floret s una disciplina i un tipus d'arma usat en l'esport de l'esgrima. s l'arma ms comuna en termes d's en competici, i en l'arma usual per les classes d'esgrima generals.

 Regles .

El floret t una longitud de 110 cm i un pes mxim de 500 grams. La seva fulla s de secci rectangular. El floret est dissenyat per puntuar tocant el bot al final de la fulla amb el cos del contrincant, tancant aix un circuit elctric, que fa que s'illumini una caixa amb el color apropiat, verd o vermell, en funci del competidor que anota el punt. La zona de tocat en floret est limitada al tors del cos. Aquesta norma s una herncia dels temps en els quals els equipaments de seguretat estaven limitats a aquesta zona, els tocats en el cap eren perillosos pel que es van eliminar; posteriorment la zona de tocat es va reduir exclusivament al tronc. Per tant, els tocats fora de la zona vlida es registren com blancs en l'aparell, detenint-se el combat per sense que puntu.

En floret, com en sabre, est prohibit ocultar el blanc vlid amb un blanc no vlid (per exemple, amb la m no armada, blanc no vlid, protegir el tronc, blanc vlid).

Els assalts en floret, com en sabre, han de respectar unes convencions. No existeix el tocat doble, com si ocorre en espasa, pel que en cas que s'encenguin dues llums, el tocat s per al tirador que tenia la prioritat. Aquesta prioritat es pot resumir que qui ataca t la prioritat fins que li sigui llevada mitjanant una parada.

 Floretistes clebres .
Salvatore Sanzo;
Christian d'Oriola;
Philippe Omns;
Alexandre Romankov;
Brice Guyart;

 Vegeu tamb .
 Esgrima;
 Sabre (esgrima);
 Espasa (esgrima);






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333081" title="Federaci Valenciana de Taekwondo" nonfiltered="4715" processed="4698" dbindex="129851">
La Federaci Valenciana de Taekwondo o Federaci de Taekwondo de la Comunitat Valenciana s l'ens dedicat a organitzar, controlar, fomentar, arbitrar, atorgar llicncies... per al territori valenci dins els diferents pesos de l'esport del taekwondo. Est presidit per Alejandro del Val i t la seu al carrer Avellanes de Valncia, aix com delegacions provincials. La Federaci tamb s l'encarregada de convocar i dirigir a les seleccions valencianes de taekwondo, que noms competeixen a nivell de base, com el torneig que va enfrontar als combinats junior de Valncia i Corea, a l'Olleria en gener del 2008.

Entre els tornejos propis de la Federaci destaca l'Autonmic absolut, on s'inclouen els diferents pesos tant en mascul com en femen. A ms a ms, al llarg de l'any organitza altres competicions per a l'esport base de taekwondo.

Enllaos externs.
 Web oficial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333085" title="Pre-mRNA" nonfiltered="4716" processed="4699" dbindex="129852">
El mRNA precursor o pre-mRNA, tamb anomenat hnRNA (de l'angls heterogeneous nuclear RNA), s un cid ribonucleic missatger immadur de cadena senzilla que no ha estat sotms a modificacions post-transcripcionals encara. El pre-mRNA s sintetitzat a partir del DNA motlle al nucli cellular per transcripci. 

Un cop el pre-mRNA ha estat completament processat, es parla de mRNA madur o smplement "mRNA".

Processament.
L'existncia del pre-mRNA eucariota com a tal s realment breu, tan sols fins que s plenament processat a mRNA. Els pre-mRNAs inclouen dos tiupus diferents de seqncies, els exons i els introns.  Els exons sn regons que es mantindrn en l'mRNA final, mentre que els introns sn eliminats durant el procs anomenat splicing, per mitj del complex molecular spliceosoma (excepte pels introns capaos d'autoeliminar-se per self-splicing).

Modificacions postranscripcionals addicionals als extrems del pre-mRNA intervenen en la maduraci d'aquest pre-mRNA. Per exemple, l'addici a l'extrem 5' de 7-metilguanosina i la cua poly-A. 

Quan una cadena pre-mRNA ha estat adequadament processada fins a la seqncia de mRNA, aquesta s'exporta fora el nucli i al citoplasma es tradueix a protena grcies a l'acci dels ribosomes.

Enllaos externs.
Scienceden.com RNA Article;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333087" title="Hctor Ral Cper" nonfiltered="4717" processed="4700" dbindex="129853">

Hctor Ral Cper (Santa Fe, Argentina, 16 de novembre del 1955), s un ex futbolista i actual entrenador argent de la selecci de futbol de Gergia.

 Biografia .

 Com jugador .

El seu primer partit com professional a Argentina es va produir el 7 de mar de 1976, amb la camiseta del Ferro Carril Oeste, i jugant contra el Independiente, a un partit que acabaria sense gols. Ferro Carril Oeste fou l'equip on Cper va jugar quasi la totalitat de la seva carrera, menys l'any 1977, que va jugar a l' Independiente Rivadavia, i els seus darrers quatre anys com profesional, jugant al Huracn.

Va guanyar la Lliga argentina de futbol del 1982 i 1984 amb Ferro Carril Oeste.

 Com entrenador .

Com entrenador va iniciar la seva carrera on va acabar la de jugador, dirigint a l'Huracn al 1992, on es va consagrar subcampi de la lliga argentina, perdent el darrer partit del campionat contra Independiente, en un partit en el qual el seu equip li bastava l'empat per ser campi. Addicionalment aquest fou el darrer torneu de lliga a Argentina en el qual se assignaven dos punts al guanyador, i no tres com en l'actualitat. Aqu comena, la seva primera experincia com entrenador. 

L'any 1995 entrena al Lans i obt un ttol internacional: la Copa Conmebol (smil de la Copa de la UEFA europea) de 1996.

Al 1997 fou contractat com entrenador del Reial Mallorca. En la seva primera termporada va aconseguir classificar-ho per la final de la Copa del Rei, encara que finalment la va perdre contra el Barcelona per penaltis. De tota manera, gracies a la disputa d'aquella final, el Mallorca va aconseguir el dret de jugar a la Recopa d'Europa la temporada segent, competici en la qual novament va disputar altre final, i que tamb va perdre, aquesta vegada davant al SS Lazio, en la qual fou la ltima edici en la histria de la Recopa. Com el Barcelona tamb va sser el campi de Lliga espanyola de futbol, en la Supercopa d'Espanya se va enfrontar al Mallorca como subcampi de Copa. En aquesta ocasi l'equip de Cper va aconseguir el trofeu. A ms, aconsegu quedar en tercer lloc en la Lliga espanyola de futbol, el que va significar el millor resultat en la histria del Mallorca i la seva primera classificaci per la Lliga de Campions de la UEFA.

Al 1999 va fitxar pel Valencia CF.  Va jugar i perdre dues finals consecutives de la Lliga de Campions, que hauria significat el primer ttol en la mxima competici europea pel Valncia. La final de l'any 2000 davant al Reial Madrid, a Pars. I en l'edici de 2001, davant al Bayern de Munich, a l'estadi de San Siro de Mil. 

Al 2001, Cper decideix provar sort entrenant a Itlia, a l'Inter de Mil. 

Va dirigir de nou al Mallorca en la temporada 2004-05, agafant al conjunt balear, en la desena jornada del campionat, en llocs de descens de categoria. Quan va acabar la lliga, l'equipo dirigit per Cper va aconseguir evitar el descens en la darrera jornada. Per, els mals resultats tamb acompanyaren al Mallorca en la segent temporada. Finalment, el tcnic va decidir posar fi al seu treball al Mallorca al febrer de 2006, amb l'equip situat en la darrera posici de la lliga espanyola.

Dirig al Real Betis durant les primeres 14 jornades de la temporada 2007/2008, per fou cessat el 2 de desembre de 2007. 
Desprs va fitxar per AC Parma per fou destitut una setmana abans que es consum la seva descens a la Srie B italiana

A principis d'agost es va fer oficial la seva contractaci per la Selecci de futbol de Gergia.

 Selecci nacional .

Ha estat internacional amb la Selecci de futbol d'Argentina baix la direcci tcnica de Carlos Salvador Bilardo entre els anys 1984 i 1986 amb 5 presencies sense marcar gols.

 Clubs .

 Com jugador .



 Com entrenador .




 Palmars .

 Com a jugador .



 Com a entrenador .



 Guardons individuals .
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333090" title="Piloa" nonfiltered="4718" processed="4701" dbindex="129854">

Piloa s un concejo en la zona centreoriental de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. La capital s Infiesto. Limita al nord amb Villaviciosa i Colunga, a l'est amb Parres, a l'oest amb Nava i Cabranes i al sud amb Ponga, Caso, Sobrescobio i Laviana.

Comprn una extensi total de 283, 89 km, i una poblaci de 8.243 habitants (INE 2007). 

 Geografia . 
 Geologia . 
El solc s muntanyenc amb petits valls penetrants i estrets, i diverses muntanyes amb molta pendent per altituds no molt pronunciades. La major part del terreny est sumida en una depressi d'edat terciria en adrea aquest-oest i recorreguda pel riu Piloa. Grcies als estudis geolgics en la regi es va veure que diferents faixes provinents de Caso formaven una corba semielptica en el concejo, veient com en la zona centre predominava l'arenisca grisa, aix com calcria i altres elements. Sn coneguts els bancs de carb en La Marea, havent altres menors en Sotiello i Borines. Hi ha faixes de pissarra en la serra de Quess i la serra de Cayn. 
 Topografia . 
Topogrficament parlant podem afirmar que Piloa es troba embolicada per un conjunt de serralades, muntanyes, becs, etc., estant la seva cota mnima en Infiesto amb 150 metres i la seva mxima elevaci en el Pic Vzcares amb 1.419 metres. Pel nord destaquem la Serra del Sueve i que abasta els concejos de Colunga, Caravia i Parres a ms d'aquest. Tamb tenim al nord-oest el cordal Piloa-Cabranes-Villaviciosa amb la forest de l'Otro com major altura (653 metres). En la zona central destaquem la serra de Grandasllanas amb el tur del Roselln com accident ms destacat (1.125 metres), la serra de Quess i la serra del Pino. Un poc ms baix est la serra de Bedular amb la Pea iao amb 1.075 metres, la serra de Priede, la serra de Pesquern i la serra de la Frecha. I en la part limtrofa meridional tenim la serra de Selln, la serra de Tameces i la serra d'Aves, on es troba el pic Vzcares. 
 Hidrografia .

De la seva xarxa hidrogrfica destaquem el riu Piloa, tamb cridat riu gran que neix en la muntanya de Villamayor en el concejo de Bimenes, travessa Nava, ingressa en el concejo de Piloa per Coya, penetrant posteriorment en Parres, on s'uneix al riu Sella a Arriondas. Al seu pas per Piloa el riu recull aiges de diferents rius, regues, i rierols que tiren les seves aiges en ell. Sn de destacar el riu Mon, el riu de la Cova, l'Espinadero, la Valle, la rega de Corujedo, la rega la Mina, el rierol de carocea, la rega seca i el riu Borines, el qual t en el seu naixement la font de les famoses aiges minero-medicinals. 

 Clima . 
El clima de la zona s ocenic, temperat, humit, i plujs, encara que sofreix petites variacions per l'ordenaci del terreny i la seva diferent orientaci i altitud. L'atmosfera es troba moltes vegades saturada de vapor aqus, ajudant a aquest fenomen els freqents vents del nord i nord-oest que sacsegen la regi. La temperatura mitja anual s de 12 C. 

 Flora . 
La vegetaci s molt variada i exuberant, predominant els boscos de fajos roures, castanys, avellaners, pins i eucaliptus havent tamb cultius de nogueres i pomeres. 

 Capital . 
Infiesto, situat a la vora del ric Piloa s la capital del concejo que pren el nom del seu riu. s el nucli ms poblat del territori encara que en aquests ltims temps ha sofert un descens a causa de l'emigraci. Important tamb s el festival de l'avellana que se celebra aqu, que fomenta el cultiu d'aquest fruit aix com la seva utilitzaci en la rebosteria tradicional i moderna. 

 Evoluci demogrfica . 
Histricament Piloa es va caracteritzar per ser un concejo creixent, poblacional i demogrficament parlant, fins a la primera meitat del segle XX, en el qual l'emigraci a terrenys ultramarins primer, i les sortides al centre de Europa i els centres industrials del Principat desprs, van canviar les tornes per a veure com a poc a poc es redua la seva poblaci de gaireb 20.000 habitants en 1930 a 8.799 en l'actualitat, tenint una densitat de poblaci de 34,3 habitants/km. 

Aix tot, les estructures demogrfiques comencen a desequilibrar-se, amb un paulat envelliment de la poblaci, encara que la relaci entre homes-dones es troba bastant parella, sent una de les ms equilibrades del Principat d'Astries. El nucli ms important de poblaci avui dia s la seva capital Infiesto que concentra mes del 20% del total, seguit de les poblacions de Villamayor i Sevares, sent element com en les tres el pas del riu Piloa i de la carretera N-634. 

 Economia . 
El sector agropecuari, histricament, va anar el principal suport econmic del municipi, sent relegat en aquesta funci actualment pel sector terciari dels serveis, que s el qual major nombre d'ocupacions genera avui dia. Tanmateix, encara el sector primari t una important presncia en el concejo, representant a un total del 34,85% de l'ocupaci local, sent la ramaderia la principal activitat, tenint la cabanya bovina, tant per a la seva producci lctia com crnica, la qual major implantaci t. 

Quant als terrenys, val a dir que un 3% correspon a cultius, un 32% a pastures i un 50% s d's forestal. El sector secundari i de la construcci, empra a un total del 28,65% de la poblaci ocupada, sent aquesta ltima activitat la qual es duu la major proporci. Li segueixen la indstria alimentosa i les de fusta, suro i moble. Finalment, al sector terciari de serveis correspon un 36,5% sent el comer i l'hostaleria la destinaci majoritria. Aquest sector ha estat l'nic que ha crescut en els ltims anys, encara que no en una gran proporci, degut en gran part que moltes funcions de carcter comarcal han estat assumides per Arriondas, capital del concejo de Parres. La major part de les llicncies comercials es concentren a Infiesto, capital municipal. 

 Parrquies . 
El concejo de Piloa est format per 24 parrquies: 


 Histria . 
 Prehistria i poca romana . 
Es pot afirmar que el territori Piloes ja va ser poblat en l'poca prehistrica paleoltica grcies a les troballes descobertes en les coves de Aviau, Espinareu, Coareu, la Pea Ferrn, la Pea Sorribes en Sevares i La cova del Sidrn a Borines, on sn de gran importncia les figures all trobades. De l'etapa neoltica es t constncia de l'aparici de diversos tils com els procedents de la cova de Vall o els del Dolmen de Coya i que avui es troben desapareguts. Estudis realitzats posteriorment ens mostren una important ocupaci megaltica estenent-se per tot el concejo aquests vestigis histrics, sent els ms destacats els oposats en el Mont Cayn, on va ser trobat una forest tumular, actualment destrut. De l'edat de ferro sn diversos assentaments en forma de castros que estan dispersos pel territori. Tenim mostres castrenses en el Cierrn de Castiellu, Argandenes, La Forca, La Coroa Castru, Sorribes i Antrialgo. Es creu que aquests assentaments estaven formats per la tribu Lugonnes, de filiaci cltica i que tenia el seu capital a Paelontium, actualment denominada Belonciu. Apareixen dues lpides que mostren l'existncia d'aquesta tribu, una en les proximitats del Sueve que resa "Asturum et Luggonum" i altra que resa "Luggoni Arganticaeni" i que alguns relacionen amb Argandenes. 

De l'poca de la romanitzaci es conserven dos deixants en el concejo, una a Villamayor referida al poble Viromnico, i altra en els voltants de l'esglsia Borines i que es refereix al Ablaidico. De l'etapa de la monarquia astur, el barri Piloes s lloc obligat de passada entre la zona central asturiana i les valls orientals de la provncia. La crnica que narra el desplaament de Pelai I d'Astries des de Gijn a Covadonga per a iniciar la reconquesta, dna constncia d'aquests fets. 

 Edat mitjana i edat moderna . 
En l'poca de l'alta edat mitjana s on apareixen les primeres documentacions del concejo Pilones. El riu ja apareix amb diversos topnims del tipus "Pialonia". En el "liber testamentorum" de la catedral d'Oviedo apareixen referncies al territori Piloes, com ho demostren dues donacions. Una d'elles fa referncia de la donaci efectuada per Ramiro II, fill de Alfons III d'Astries i la reina Jimena, en l'any 926, on dona al bisbat ovetenc diverses esglsies i terrens de Piloa. L'altra referncia es refereix a la donaci tira per Elo Guterriz en l'any 1090 del monestir de San Pedro de Sevares. Durant l'poca migeval van ser constants les adquisicions per part d'entitats eclesistiques de llocs del concejo. Durant els segles XII, XIII, i XIV apareix el territori piloes amb certa personalitat administrativa, havent un document de 1247 pertanyent a Sant Pelai i en la qual parla del nomenament d'un "tenente" per a les demarcacions de Siero, Nava, Piloa i Caso. 

En 1314 es parla del crrec real de Notari Pblic a Piloa. El concejo s un dels que assisteix en 1378 a la junta en la sala capitular de la catedral d'Oviedo i que s el germen per a la formaci de la Junta General del Principat. Existien en el territori Pilones diversos vedats senyorials, com els de Lodea, la casa dels quals i torre encara es conserva avui dia, Viyao, Valln i Bedoll. Tots aquests vedats van ser agregats de manera definitiva al concejo en l'any 1827. 

En el segle XVIII es creen en Piloa l'obra pia en la qual s'ensenyen matries teolgiques, del llat, de geografia i comptabilitat mercantil. Les primeres escoles pbliques que es van obrir van ser les d'Infiesto en 1785, no arribant als altres pobles del concejo fins a un segle desprs. 

 Segle XIX fins ara. 
L'entrada del segle XIX comena amb la guerra de la Independncia, notant-se en tot el territori. En 1810 es concentren en Infiesto les tropes espanyoles del general Llano Ponte amb la intenci de frenar l'avan de les tropes del general Bonet, que van arribar a produir un incendi al monestir de Villamayor. La primera guerra carlina tamb va convertir a Infiesto en escenari de lluites. A partir de la segona meitat de segle es creen les primeres indstries en la zona, com llagares de sidra, fbriques de xocolates, formatges i sagins i ms tard una sucrera. Tamb s'obre la carretera d'Oviedo a Ribadesella i s'acaba la construcci del ferrocarril en 1891. El creixement demogrfic i l'escassesa de recursos empenyen a molta gent a emigrar a ultramar. 

El segle XX comena amb la fundaci d'un gremi artesanal i l'aparici de la primera societat agrcola. La revoluci del 34 i la Guerra Civil deixen en el concejo cruents combats, pertanyent al bndol republic derrotat en 1937 i que en la seva retirada van volar el pont d'Infiesto. Igual que altres concejos vens i muntanyencs, durant la postguerra Piloa va ser zona de refugi per a guerrillers que estaven amagats. 

 Poltica . 
En el concejo de Piloa, des de 1979, el partit que ha governat ms temps ha estat el PSOE (vegeu Llista d'alcaldes de Piloa). L'actual alcalde s Camilo Montes Das, des de 2007. 



Font: Ministeri de l'Interior

 Enllaos externs .

Federaci Asturiana de Concejos;
Ajuntament de Piloa;
 Rutes i excursions des de Piloa;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333091" title="Espasa (esgrima)" nonfiltered="4719" processed="4702" dbindex="129855">

L'espasa s una disciplina i un tipus d'arma usat en l'esport de l'esgrima.

 Regles .

L'arma s similar al floret. T una longitud de 110 cm i un pes mxim de 770 grams. s l'arma ms pesada de les usades en l'esgrima. T un full d'acer temperat flexible, de secci triangular, sense cantons tallants.

El floret est dissenyat per puntuar tocant el bot al final de la fulla amb el cos del contrincant, tancant aix un circuit elctric, que fa que s'illumini una caixa amb el color apropiat, verd o vermell, en funci del competidor que anota el punt. La zona de tocat en espasa s tot el cos, inclosa la careta.

A diferncia del floret i el sabre, en l'espasa no hi ha regles de prioritat en l'atac. Aix vol dir que el punt se l'anota qui fa un tocat primer, per els tocats dobles sn vlids si aquest es produeix en un temps de 40 milisegons (1/25 de segons) respecte a l'altre.

 Espadistes clebres .
Edoardo Mangiarotti;
Pavel Kolobkov;
Laura Flessel;
Timea Nagy;
perdo te 220cm

 Vegeu tamb .
 Esgrima;
 Sabre (esgrima);
 Floret (esgrima);

Enllaos externs.
 Histria de l'espasa;
 Histria de l'espasa 2;
 Introducci i estratgia de l'espasa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333092" title="Temporada 2007-2008 del Club Pat Vilafranca" nonfiltered="4720" processed="4703" dbindex="129856">




Entrenador:  Pep Pan



  Roger Torell (del CP Voltreg);
  Jordi Ravents (de l'Igualada HC);
  Dani Lpez (del Lleida Llista Blava);
  Isaac Gonzlez (del CP Alcobendas);



  Albert Bel (al CP Tordera);
  Oriol Llargus (al CH Sant Feliu);
  Sebas Moreno (al CP Sitges);



 OK Lliga / Lliga espanyola: Quinz (descens a Primera Divisi Espanyola).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333093" title="Sabre (esgrima)" nonfiltered="4721" processed="4704" dbindex="129857">
El sabre s una disciplina i un tipus d'arma usat en l'esport de l'esgrima.

 Regles .


El sabre deriva de l'arma que usaven abans els soldats de cavalleria. T un protector en forma de bol, que es corba sota la m, i una fulla en forma de T en secci transversal. La longitud del sabre s de 90 cm i el seu pes mxim s de 500 grams.

Els tocats o punts es poden aconseguir envestint amb la punta o tocant amb el fil de la fulla. El blanc vlid s tot el cos de cintura cap a dalt, incloent cap i braos, per excloent-hi les mans. s per aix que els assalts de sabre sn els ms rpids i gils en esgrima, pel que requereixen una bona forma fsica.

El sabre fou la darrera arma en l'esgrima en incorporar la transmissi usant un circuit elctric. Aix succe el 1988, 31 anys desprs del floret i 52 desprs de l'espasa.

En sabre, com en floret, est prohibit ocultar el blanc vlid amb un blanc no vlid (per exemple, amb la m no armada, blanc no vlid, protegir el tronc, blanc vlid).

Els assalts sabre, com en floret, han de respectar unes convencions. No existeix el tocat doble, com si ocorre en espasa, pel que en cas que s'encenguin dues llums, el tocat s per al tirador que tenia la prioritat. Aquesta prioritat es pot resumir que qui ataca t la prioritat fins que li sigui llevada mitjanant una parada.

 Sabristes clebres .
Vasil Etropolski;
Aladar Gerevich;
Pl Kovcs;
Viktor Krovopouskov;
Jean-Franois Lamour ;
Vladimir Nazlimov;
Jerzy Pawlowski;
Stanislav Pozdniakov;
Viktor Sidjak;
Damien Touya;

 Bibliografia .
 

 Vegeu tamb .
 Esgrima;
 Espasa (esgrima);
 Floret (esgrima);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333100" title="Ponga" nonfiltered="4722" processed="4705" dbindex="129858">


Ponga s un concejo asturi pertanyent a l'rea sudest de la regi. Limita al nord amb els concejos de Piloa i Parres, a l'est amb Amieva i la provncia de Lle, a l'oest amb Caso i Piloa i al sud completament amb Lle. Amb una extensi de 205,98 km2, els principals nuclis de poblaci, la capital San Juan de Beleo i Sobrefoz. Les carreteres regionals AS-261 i l'AS-339, sn els principals accessos rodats al concejo.

 Geografia .
El territori es caracteritza per tenir un relleu molt abrupte i complicat en el qual es combinen les mitjanes i altes muntanyes amb grans pendents, i les valls fluvials. El terreny pertany gaireb en la seva totalitat al primari, predominant en la part sudoriental la calcria carbonfera i en la resta del concejo l'alternana de piarra amb faixes de quarsita dura i aspra a ms de la calcria. La gran varietat estratigrfica ens mostra una superfcie primitiva que ha estat fracturada per les forces plutniques originant altes muntanyes i cordals mostrant-nos uns espectaculars paisatges naturals. 
 Relleu .
Per a examinar el relleu dividim el terreny en tres unitats: La serralada Cantbrica, els cordals (el de Ponga i el del Collau), i les depressions piarroses. Quant a la serralada Cantbrica cal dir que serveix de lmit amb la comunitat castellana lleonesa i cont entre ella la mxima altitud que es troba entre els becs d'Europa i el masss de les Ubias (la Pea Tingues amb 2142 metres). Els cordals estan orientats en direcci sud-nord i marca la divisi de les aiges dels rius Sella i Ponga. El cordal de Posi s de naturalesa calcria i separa els territoris de Cas i Posi a travs dels becs El Abedular, Macindome, Tiatordos (el Sobanciu para els vens de Beleo), La penya Taranes i La Llambra. Aquest cordal es pot albirar des de la vall de Beleo, mostrant-nos unes vistes molt belles. El cordal del Collau, comena en la penya Tingues, segueix amb els becs Pilees, Collu Zorru, Lluengo, Bedules, la Collada Llomena, el Pico Pierzu i el Carri. 

 Hidrografia .
Les depressions piarroses ja sn unitats orogrfiques de relleus molt ms suaus, tallades pels rius i convertint-se en el nucli principal de vida humana. s de destacar en aquestes depressions els forts congosts formats pels corts verticals i estrets de les roques. Entre aquests congosts destaquem el dels Beyos de ms de 10 Km. de llarg i altures de fins a 1.000 metres. Als vessants del congost es van formar quantitat de petits pobles penjats al capdamunt, en els quals els seus habitants han viscut en condicions molt difcils per a la supervivncia. Altres congosts importants sn els del riu Santagustia cap a Viegu, el del riu Ponga en Sobrefoz, els Corredors en Sellao i l'escalada en Taranes. Els rius ms importants del concejo sn el Sella que travessa la zona oriental del territori per a seguir el seu curs per Amieva, i el Ponga que recorre el concejo de sud a nord i flux en el Sella en Amieva. 

Entre els afluents locals del Sella tenim el riu Viego, el Viboli, el Roabn i el Canalito el qual camina cap al Sella enmig d'espectaculars goles. El Posi neix en el port de Ventaniella i discorre per Sobrefoz, Yano, Abriegos, Cadenaba i Sellau. Els seus afluents ms importants sn el rierol de Taranes, el Semeldn i el Barri Moru. El seu clima s atlntic i molt humit. 

 Clima .
La temperatura en el concejo s suau, amb mximes a l'estiu que molt poques vegades passen dels 30C. i mnimes que rarament descendeixen dels 0C per l'hivern. Aquests extrems trmics que veiem sn bastant acusats per culpa de la humitat. La vegetaci s tamb variada predominant els boscos de fajos, roures, bedolls, tilos, grvols i aros en les zones mitges i altes, quedant les terres de les valls per a cultius i prats de sega. La fauna ha sofert l'acci devastadora de l'espcie humana desapareixent o reduint-se moltes de les vides animals que all habitaven com el cabirol, crvol, senglar.

 Capital . 
La capital del concejo s San Juan de Beleo (Beleo), que deu el seu nom a l'admiraci que sentien cap al sol els pobles prehistrics que habitaven aquestes terres a la qual denominaven Belennus. s un dels nuclis ms poblats del territori dintre d'una zona ja de per si mateix molt difcil per a habitar. Els habitatges s'incrusten de manera singular dintre del sl municipal, dotant al concejo d'uns paratges realment bonics. 

 Histria . 
Grcies a diverses restes arqueolgiques sabem que la zona estava habitada en l'edat de Bronze. Les restes arqueolgiques d'aquesta poca oposats sn dues espases, una fal i una punta. A ms han estat trobades petjades primitives al castro del Castiello, entre Taranes i Abiegos. Fets que ho demostren sn les latinitzacions de termes tals com "Belennus" o el sol a Beleo, i "Tarannus" o tro en Taranes. 

Durant la colonitzaci romana, Posi pertanyia al territori de la Cantbria, trobant-se tils de treballs per a mines a Miesca, interpretant-se que va haver avanades militars per a protegir els passos per Ventaniella i Arcenorio i explotar aquestes riqueses naturals. D'aquesta poca sn famoses dues lpides funerries trobades en Sellano i l'esglsia primitiva de San Juan de Beleo i les quals contenien tamb representacions artstiques de cavalls. En l'poca del regno Astur, muntanyesos de Posi va participar en la batalla de Pontunio (el Pontn) on van arribar des d'Arcenorio. 

La primera referncia documental que es t de Ponga, s la donaci efectuada per Alfons IX de Lle a Pedro Garca de Caso, del vedat de Cazo en 1188. Les primeres dades que ens parlen de la vida administrativa de la zona daten del segle XIV en el qual existien jutges nobles i plebeus, alcaldes de germanor i cinc regidors perpetus. Durant les lluites entre Pere I i Enric de Trastmara, el municipi sempre va ser lleial a Pere. Enric III va atorgar al concejo dos favors reials, la llibertat de pastures i trnsit per tot el regne, aix com l'exempci del pagament de portatges pels seus bestiars i mercaderies. 

Durant l'edat moderna queda definida la integraci religiosa i civil de Posi a Astries, pertanyent al arcedianato de Villaviciosa, i integrant-se en el partit de Llanes en relaci amb la seva vida poltica. El primer diputat registrat que representa a Ponga data de 1594 i recau sobre Juan Alonso Del Ro. 

Durant el segle XIX dos van ser les circumstncies que van marcar la vida de Posi i van modificar la seva activitat vilatjana. En primer lloc l'emigraci que es produeixo rumb a Amrica i que va repercutir en el concejo en la tornada i s de capitals. I en segon lloc, la inauguraci de noves i millors comunicacions terrestres, sent de gran importncia donat el seu difcil trajecte, la qual discorria pel congost de Beyos, i que va proporcionar als seus habitants una sortida pel sella cap a Cangas de Ons. 

 Demografia . 
Aquest concejo al tenir una orografia i una situaci complicada no ha tingut mai una gran poblaci. Tot l'anterior produx que sigui un dels concejos amb menys densitat de poblaci de tota la regi. L'emigraci, no obstant aix, ha fet que la taxa de poblaci baixi. Primer amb l'xode a Europa a mitjan segle XIX i finalment cap a les poblacions industrials d'Astries, Avils, Oviedo, Gijn i conques mineres. L'estructura econmica del concejo es basa en el sector agropecuari que agrupa el 75,6 % de l'ocupaci total. dintre d'aquest sector cap destacar la cabanya ramadera amb una explotaci per a carn important. El sector secundari agrupa el 6,5% de l'ocupaci amb la construcci com base d'aquest tram. El sector servei ocupa al 17,9% de l'ocupaci total

 Parrquies .



 Enllaos externs .
Federaci Asturiana de Concejos;
Sobrefoz;
Parc natural de Ponga. Peloo;
Peloo;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333101" title="Protena quinasa A" nonfiltered="4723" processed="4706" dbindex="129859">
En Biologia cellular, es parla de protena quinasa A o PKA per referir-se a la famlia d'enzims l'activitat dels quals s dependent de la concentraci cellular d'AMPc. Una PKA s tamb coneguda com a protena quinasa depenedent d'AMPc (EC 2.7.11.11). PKA interv en infinitat de processos reaccions dins la cllula, incloent la regulaci del metabolisme del glicogen i el dels carbohidrats en general aix com el metabolisme lpids. Interv tamb en nombroses vies de senyalitzaci intracellular en resposta a diversos estmuls.

Mecanisme.
Cada PKA s un holoenzim que consisteix en dues subunitats reguladores i dues subunitats cataltiques. En presncia de nivells baixos d'AMPc, l'enzim roman inactiu i es catalticament inactiu. Quan, en resposta a algna senyal o estmul, la conentraci d'AMPc cellular augmenta (per exemple en activar-se l'adenilat ciclasa per part d'un receptor acoblat a protena G), l'AMPc s'uneix als dos llocs d'uni de les subunitats reguladores. Aix comporta canvis conformacionals a la protena que fan actives les subunitats cataltiques. 

Funci.
Les PKA fosforilen altres protenes, regulant la seva activitat i per tant la seva funci. Tanmateix, que aquestes protenes siguin fosforilades o no dependr del tipus cellular on s'expressin, de les condicions cellulars d'aquell moment i dels tipus de PKA que s'expressen en aquella cllula.

Enllaos externs.
 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333104" title="Evynnis japonica" nonfiltered="4724" processed="4707" dbindex="129860">

Evynnis japonica  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 45 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic occidental: sud del Jap, Corea i Mar de la Xina Oriental.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333110" title="Pachymetopon aeneum" nonfiltered="4725" processed="4708" dbindex="129861">

Pachymetopon aeneum  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 55 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333111" title="Pachymetopon blochii" nonfiltered="4726" processed="4709" dbindex="129862">

Pachymetopon blochii  s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 46 cm de llargria total i als 1.700 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del sud-est de l'Atlntic: des d'Angola fins a la costa oest de Sud-frica.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333113" title="Lipasa" nonfiltered="4727" processed="4710" dbindex="129863">
Les lipases sn un grup d'hidrolases (enzims) ubics l'activitat dels quals s la de catalitzar la hidrlisi dels triglicrids en cids grassos i glicerol. 

Funci.
Existeixen una gran varietat de lipases que internvenen en diversos processos. 

Durant la digesti, s'encarreguen de disgregar els lpids dels aliments al llar de tracte digestiu per permetre'n la seva absorci (lipasa gstrica). Tamb s capdal en la hidrolizi dels triglicrids a l'expterior del teixit adips per permetre l'entrada dels cids grassos a l'interior del teixit i poder-los acumular com a reserva.

En humans es troba tamb a la llet materna i, segons estudis bioqumics, s idntica a l'enzim colesterol esterasa (o lipasa pancretica no especfica), per la qual cosa se suposa que l'origen s pancretic i arriba a les glndules mamries a travs de la circulaci sangunia. 

En microorganismes les lipases intervenen tamb en la digesti de greixos, la reconstituci de l'organisme i el metabolisme lipoproteic. Les cllules vegetals les produxen per a fabricar reserves d'energia. 

Les aplicacions que les lipases tenen en la indstria actualment sn mltiples i van des de la fabricaci de detergents, productes lctics (llet i formatges), en les fleques per a millora els sabors, en la fabricaci de begudes, en la producci de productes qumics per mitj d'enllaos ster, etc.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333114" title="Pachymetopon grande" nonfiltered="4728" processed="4711" dbindex="129864">

 Pachymetopon grande s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 65 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes occidentals de l'Oce ndic: des del sud de Moambic i Madagascar fins al Cap de Bona Esperana (Sud-frica).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333116" title="San Tirso de Abres" nonfiltered="4729" processed="4712" dbindex="129865">


San Tirso de Abres s el concejo asturi situat ms a l'occident de la regi. Limita al nord, al sud i a l'oest amb la provncia gallega de Lugo, i amb Taramundi y Vegadeo per la part oriental. T una extensi de 31,36 km2.  La principal via de comunicaci la configura la nacional N-640, articulant-se diverses carreteres i accessos rodats locals al voltant.

 Geografia .
La composici del sl, igual que la majoria dels de l'occident astur, s de formaci siluriana, predominant la pissarra en tot el seu territori, tenint tamb presencia la grauwacka i la quarsita. L'estructura i consistncia de la pissarra varien molt, podent trencar-se en lajas i fulles regulars algunes d'elles, que seran molt tils per als sostres i els crcols de les finques. Tamb pot ser que es manifesti amb duresa i consistncia, traient d'ella molt bona pedra per a construir cases. En la part baixa del concejo, predomina el terreny alluvial formant unes vegas molt frtils. 

 Relleu .
Respecte a la seva topografia, podem dir que s'assenta sobre una vall relacionada al curs mig del riu Eo que travessa el concejo en direcci oest-aquest. No presenta grans altituds ni grans pendents, presentant les majors altures pel sud, concretament en el cordal de Arredondas, on se situa el Pic Xunqueira amb 664 metres. Aquesta serra juntament amb la Lloma del Cordn forma el lmit amb Taramundi. En la part sudoccidental trobem la Forest de Vaca amb 488 metres, i en la seva part nordocidental petites altituds que no arriben a 500 metres com La Penya del Lobo, Monte Sueiro, Pea del Encanto i Pea Bella. El seu principal curs fluvial ho compon el ric Eo que serveix de lmit en una part de la provncia de Lugo per a travessar el concejo de sud-oest a nord-oest. Al seu pas per sl de San Tirso recull les aiges de diversos rierols i regatos que assorteixen d'aigua a tots els nuclis de poblaci i llogarets. Sn importants el Rego de Eilale, el Rego do Lobo i l'Ouria. 
 Clima .
Grcies a la seva relativa proximitat amb les costes marines, el concejo gaudeix d'un clima suau, amb estius no molt calorosos i hiverns bastant temperats. Aix la temperatura mitja anual ronda els 14 C, sent molt difcil veure temperatures superiors a 30 a l'estiu, i inferiors a 0 en poques invernales, sent escasses les nevades. 
 Vegetaci .
La seva vegetaci ha sofert una important retallada d'espcies, per culpa sobretot de la implantaci de l'eucaliptus, molt ms rendible econmicament i que asseca les deus. No obstant aix dhuc sn recognoscibles diverses taques boscoses de nogueres, castanys i roures. En les riberes tamb podem albirar espcies tals com els alisos, els pollancres i els lbers. Dintre de la seva fauna destacarem la importncia que sempre va tenir el concejo dels peixos del riu, sent l'Eo un riu salmoner asturi i abundant en ell i els altres rierols les truchas. 
 Capital . 
El Llano, tamb conegut com O Chao s la capital de San Tirso de Abres, i es troba localitzat en la plana alluvial formada pel ric Eo. s el nucli ms poblat de tot el concejo i en el predomina l'economia rural, encara que aix va canviant a poc a poc grcies a l'enlairament del turisme rural. Tamb influeix en aquest apogeu la millora de les comunicacions per carretera sobretot de la N-640 en direcci a Lugo. 

 Evoluci demogrfica . 
Igual que molts dels concejos situats en els extrems de la regi San Tirso d'Obres es caracteritza per la prdua paulatina de la poblaci des de finals del segle XIX, primer per l'emigraci a ultramar i ja a partir de meitat de segle, per sobretot del 70 des d'ara, per culpa de l'emigraci als centres industrials de la regi. Tot aix s'accentu amb una incapacitat de recuperaci vegetativa que va fer que s'estanqus la poblaci. El resultat que ens oferix aix, s una pirmide de poblaci totalment descomposta amb una majoria de persones majors de 50 anys que fa tmer seriosament per la vida en determinats pobles del concejo on avui ja no arriben a 10 habitants com Prado, Valiaseca, Loureal, Matela i Sobrelavega. L'activitat econmica igual que tota la comarca, gira entorn del sector primari, principalment de la ramaderia, que genera el 72,25% de les ocupacions, encara que actualment i a causa del prematur envelliment i la crisi del sector, s'estigui intentant reorientar les estructures. Amb tot aix la cabanya bovina s la qual majorment es treballa, presentant les explotacions una orientaci lctia. Tamb t presncia els caps porcinas, encara que generalment va destinat al autoconsumo. 

El sector secundari i de la construcci representa al 9,57% de la poblaci ocupable, sent aquesta ltima activitat, la qual es duu la major part. Ms actualment est en auge el sector maderero. Tamb hi ha una piscifactora que dna ocupaci a vuit persones. Els serveis representen al 18,18% de l'ocupaci local, concentrant-se la majoria d'ells en la capital, El Llano o El Chao, on la branca del comer es duu el palmell quant a ocupacions. Avui cal dir que les millores de les comunicacions, sent lloc estratgic en la carretera que va a Lugo, aix com les reformes de diverses Cases de Llogaret, permeten veure amb cert optimisme les perspectives quant a l'augment del turisme rural en la zona. 

 Parrquies . 
 San Salvador;

 Histria . 
Els primers vestigis histrics trobats en el concejo, pertanyen al paleoltic, trobant-se una necrpoli tumular d'O Couzogordo en la Xunqueira en el lmit amb el concejo de Taramundi. s l'nica zona de tota la comarca on s'han trobat restes tan antigues. La presncia romana en la zona es deixa sentir per mediaci de les explotacions mineres de ferro i les aurferes. En el primer aspecte, prcticament no existeix vessant sense explorar, sent les ms aprofitades les localitzades damunt de San Andrs, amb una mina (Salgueiro) de diverses galeries unides entre si. Referent a l'or, en As Crcovas, en les proximitats de Salcido, es van trobar vestigis importants. No obstant aix, la troballa ms important de l'poca romana s la presncia de tres assentaments castreos en el concejo i que sn: El Croas de Castro, orientat a labors agrcoles. El Croas de Eilale, relacionat amb les explotacions mineres de Salgueiro, i el Castro de Salcido, dedicat a labors extractives i de transformaci, que conta amb una petita escala de pissarra que dna accs a una acrpoli i un recinte amurallado de ms de tres metres de grossor. 

San Tirso forma part de la donaci efectuada per Alfons VII de Castella a la esglsia d'Oviedo, per en 1172 el Monestir de Meira, situat a Galcia, aconsegueix la meitat del territori. Aprofitant les bones condicions de les vegas del concejo, el monestir va installar tres granxas o unitats integrals d'explotaci agrcola en O Chao, A Pumarega i A Brea. En 1537 el comte d'Altamira, Lope Moscoso, compra el vedat per 672.000 maravedins, encara que no es va incloure la part del monestir de Meira. En 1579 Felip II necessitat d'ingressos per a palliar les despeses ocasionades per les guerres, obt, amb la benedicci del Papa Gregori XIII, el privilegi de vendre o incorporar a la Corona els senyorius eclesistics, i entre ells aquest territori, el que aprofitarien les gents de San Tirso de Abres per a adquirir-lo, expedint-se ttol de vila i cdula de jurisdicci. El poble exercia la seva jurisdicci nomenant jutges i regidors, no obstant aix, aquesta jurisdicci va quedar compartida amb el monestir de Meira i amb el comte d'Altamira, una cosa que s'aprecia en les percepcions de delmes. San Tirso obt representaci en la Junta General del Principat a travs del partit de la bisbalia, cedint tot el protagonisme a Castropol, que n'exercia de cap. 

El segle XIX, veu com s'implanta la indstria en el concejo amb l'engegada d'un teler que crea treball de venda ambulant. De la guerra de la Independncia no es tenen referncies clares en el concejo, aix com tampoc les hi ha de les batalles carlines. En els trams finals del segle l'emigraci a ultramar fa perillar l'estructura demogrfica en el territori, sent la construcci del ferrocarril miner en 1896 l'efecte amortidor de la mateixa. A principis del segle XX es projecta en la capital la installaci d'una indstria ptica, finalment rebutjada per culpa de la guerra civil espanyola. 

Durant els ltims temps novament comencen a aparixer moviments migratoris, encara que aquesta vegada cap al centre de la regi i Europa, que fan descendir perillosament la poblaci, modificant l'estructura social del concejo. 


 Enllaos externs .
 Federaci Asturiana de Concejos;
 Gua del Occidente. San Tirso de Abres;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333123" title="Mabre" nonfiltered="4730" processed="4713" dbindex="129866">

El mabre, marbre o mabret (Lithognathus mormyrus) s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Pot arribar als 55 cm de llargria total.
 El cos s ovalat i comprimit lateralment.
 El cap s gros i allargat amb el morro agut.
 Les mandbules sn protrctils i tenen els llavis gruixats.
 T dents incisives i molars.
 Els ulls sn petits.
 T una aleta dorsal. Les pectorals sn curtes. L'anal s curta i petita. La caudal s escotada.
 s de color gris platejat amb reflexos daurats.
 T 10-13 lnies verticals negres, alternant-se una llarga amb una curta.;
Reproducci.
s hermafrodita proterndric. La maduresa sexual arriba als 2 anys (15 cm). Es reprodueix a principi d'estiu.  
Alimentaci.
Menja animals bentnics de sorra i de fang, especialment cucs, molluscs i petits crustacis.
Hbitat.
Viu al litoral sorrenc o fangs fins als 20 m. Tamb apareix a les vaires (clariana de sorra a la praderia de Posidonia). s eurihal, resisteix elevades concentracions salines i pot trobar-se a aiges salabroses.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de la Mar Cantbrica, Estret de Gibraltar, Mediterrnia, Mar Negra i Mar d'Azov fins al Cap de Bona Esperana i el Canal de Moambic, incloent-hi les Illes Canries i Cap Verd per absent a l'Arxiplag de Madeira) i a l'Oce ndic occidental (Mar Roig i des del sud de Moambic fins al Cap de Bona Esperana, per s absent de les costes de l'frica Oriental de clima tropical).
Costums.
s una espcie gregria que forma grups molt nombrosos en el cas dels juvenils. Quan sn adults es tornen ms solitaris.
Inters pesquer i gastronmic.
s un peix de carn excellent que es ven fresc o assecat al sol i es pesca amb arts d'arrossegament, tremalls i esportivament amb canya i volant a prop de la costa.
Referncies.

Bibliografia.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Linnaeus, C. 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Van der Land, J.; Costello, M.J.; Zavodnik, D.; Santos, R.S.; Porteiro, F.M.; Bailly, N.; Eschmeyer, W.N.; Froese, R.: Pisces, "a": Costello, M.J. i cols. (Ed.) (2001). European register of marine species: a check-list of the marine species in Europe and a bibliography of guides to their identification. Collecci Patrimoines Naturels, 50: pp. 357-374. Any 2001.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 AQUATAB.NET;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333140" title="Sierra del Segura" nonfiltered="4731" processed="4714" dbindex="129867">

La Sierra del Segura d'Albacete s una mancomunitat turstica del sud de la provncia d'Albacete que comprn municipis de la comarca histrica de la Sierra de Alcaraz (Ayna, Bogarra, Elche de la Sierra (parcialment), Molinicos, Paterna del Madera, i Ripar) i antigues viles del Regne de Mrcia, de la comarca de la Sierra del Segura prpiament aquesta (Frez, Letur, Litor, Nerpio, Socovos, Yeste, i altres pedanies d'Elche de la Sierra). Els municipis que componen la mancomunitat sn considerats freqentment com una comarca diferenciada i unida en l'actualitat en els diferents catlegs de turisme. 

s un paisatge muntanyenc, marcat pel pas del riu Segura, els seus afluents (riu Mundo, Madera, Taibilla o Tus) i embassaments (Cenajo, Talave, Fuensanta). Per les seves caracterstiques geogrfiques, demogrfiques i en part histriques podria vincular-se amb aquesta comarca al municipi murci de Moratalla, aix com a la comarca jienenc de la Sierra de Segura.





La dificultat de les comunicacions i l'escassa industrialitzaci provocaren un flux migratori molt intens a partir dels dcada de 1950, que en l'actualitat s'ha redut fins a gaireb estabilitzar-se en alguns casos, pel general en xifres prou inferiors a les de mitjans del segle passat.

Aix, en 2005, noms dos municipis superen amb escreix els 2.000 habitants (Elche de la Sierra i Yeste) i el terme mitj s de 1.646 habitants per entitat municipal; en 1950, tots excepte Paterna superaven aquesta xifra i el terme mitj era de 4.404 habitants. En el perode 1991 2005, noms Ripar incrementa la seva poblaci (+15%); Elx de la Serra, Frez i Socovos es mantenen estables, i la resta baixen. 

En el seu conjunt, la serra del Segura ha perdut el 41% dels seus habitants des de 1900; el 63%, si contem des de 1950; i el 10%, des de 1991. No obstant aix, aix ha perms una conservaci excellent dels entorns naturals i dels cascos histrics dels pobles, el que permet que la principal activitat econmica de la zona sigui avui el turisme rural. 

Galeria d'imatges.


Enllaos externs.

Web de la mancomunitat de la Sierra del Segura d'Albacete;
Web de la mancomunitat de municipis de la Sierra del Segura;
Web de Molinicos;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333142" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="4732" processed="4715" dbindex="129868">

La competici d'esgrima als Jocs Olmpics d'estiu 2008 est formada per deu competicions, cinc en categotia masculina i cinc ms en femenina, que es realitzen entre el 9 i el 17 d'agost al Centre de Conferncies del Parc Olmpic de Pequn.

L'esgrima s un dels esports ms antics dels esports olmpics, estant present en tots els Jocs Olmpics des de la primera edici. 

 Proves .
En aquesta edici el floret i el sabre per equips femen han estat afegits al programa de competici, en benefici de l'espasa per equips. En categoria masculina, el floret per equips ha desaparegut del programa olmpic, amb la qual cosa s'han igualat el nombre de proves masculines i femenines. Un total de 212 tiradors prendran part en aquestes 10 proves, 12 ms que a Atenes.



 Calendari .



 Classificaci .
Es classifiquen 3 tiradors per pas si aquest s'ha classificat per equips. Per a la resta de pasos el mxim s de dos. 

Proves per equip.


Classificacats.


Proves individuals.
Per a les proves individuals que tenen una prova per equip amb la mateixa arma s'han determinat 39 places segons els segents criteris:




Per a les 24 places restants els criteris sn els segents:



Enfin, la FIE s'est donn le droit d'inviter 6 tireurs et tireuses. Plutt que d'inviter des anciennes gloires qui ne s'taient pas qualifies sportivement, la fdration internationale a prfr, au nom de l'universalit du sport, inviter six escrimeurs issus de nations  faibles  ou  mergentes  de l'escrime : une Pruvienne, une Nerlandaise, une Sudoise, un Burkinab, un Qatari, et un Britannique.

Finalment, la FIE, en nom de la universalitat de l'esport, ha convidat 6 tiradors i tiradores procedents de pasos on l'esgrima s poc conegut o en emergncia: una peruana, una neerlandesa, una sueca, un burkins, un qatar, i un britnic.

Resultats.
Categoria Masculina.


Categoria femenina.


Medaller per pasos de les proves d'esgrima.


Referncies.


Enllaos externs.
 Portal Oficial de Pequn 2008: esgrima ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333145" title="Sarg" nonfiltered="4733" processed="4716" dbindex="129869">


El sarg o sard (Diplodus sargus) s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Pot arribar als 45 cm de llargria total i assolir un pes de 1.870 g a la Mediterrnia. A l'Atlntic assoleix una talla i un pes superiors: 4 kg.;
 Cos alt, oval i comprimit lateralment.
 Tant el cap, de perfil convex, com la boca sn grossos.
 Els llavis sn fins i presenta 8 dents incisives a cada mandbula i dents laterals visibles, arrodonides, formant diverses fileres.
 L'aleta dorsal s nica i llarga. Les pectorals sn llargues. Les plviques sn curtes i tenen una espina bastant forta. La caudal s escotada.
 s de color gris argentat, amb bandes brunes longitudinals sobre els flancs i una ampla banda transversal negra sobre la cua, eventualment estesa tamb sobre les aletes dorsal i anal, i amb les aletes pelvianes negres. Els exemplars ms vells poden prendre una coloraci ms fosca. La vora de la caudal s negra.
 A la subespcie Diplodus sargus sargus li desapareixen les bandes transversals amb l'edat, mentre que a Diplodus sargus cadenati se li mantenen les bandes transversals i t una filera ms de molars.;
Subespcies.
Diplodus sargus ascensionis  ;
Diplodus sargus cadenati  ;
Diplodus sargus helenae  ;
Diplodus sargus kotschyi  ;
Diplodus sargus lineatus  ;
Diplodus sargus sargus ;
Reproducci.
Arriba a la maduresa sexual als 2 anys quan arriba, si fa o no fa, als 17 cm. A la conca occidental de la Mar Mediterrnia la reproducci t lloc entre febrer i maig. Pot ser hermafrodita proterndric o presentar sexes separats.
Alimentaci.
Menja molluscs, crustacis i equinoderms (estrelles de mar i holotries). Tamb pot alimentar-se de grumers i d'algues. Els alevins poden actuar com a desparasitadors d'altres peixos. Els joves sn omnvors i els adults carnvors.
Hbitat.
s una espcie costanera que prefereix els fons rocallosos (naturals o artificials), per no rebutja ni les praderies de Posidonia oceanica ni els fons sorrencs fins als 50 m. 
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes de la Mediterrnia, a l'Atlntic (des de les costes franceses fins a Angola, incloent-hi Cap Verd i Santa Helena), Iraq i Madagascar.
Costums.
Quan l'onatge s fort, es troba a les parets dels penya-segats per alimentar-se dels invertebrats que es desferren de les roques.
Entra dins les coves en cas de perill (o s'escapa cap a mar oberta) i per descansar.
s present tot l'any prop del litoral, essent els individus ms grossos els que s'hi apropen ms quan arriba l'hivern. Els alevins entren a llacunes.
Pot acompanyar les moles de salpes (Sarpa salpa).
Els joves sn ms gregaris que els adults.
s freqent que comparteixi els forats i roques amb escorballs.;
Observacions.
La presncia de variades (Diplodus vulgaris) per damunt les roques pot indicar la presncia de sards davall les pedres.
T una longevitat de 10 anys.;
Pesca.
s una espcie comercial de carn apreciada, en especial quan fa ms de 20 cm. Es captura amb una gran varietat d'arts i ormeigs, com sn els tremalls, l'artet, el volant, amb palangres i arts d'arrossegament. A ms, s una de les captures ms freqents de la pesca submarina.
Referncies.

Bibliografia.

 Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, nm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco, Califrnia, Estats Units. 2905. ISBN: 0-940228-47-5.
 Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts,  Estats Units, 1997.
 Lanfranco, G.G. (1993). The fish around Malta. Progress Press Co., Ltd., Malta. ;
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;
 AQUATAB.NET;
 MarineSpecies.org ;
 Catalogue of Life ;
 Discover Life ;
 NCBI ;
 uBio ;
 ZipCodeZoo ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333148" title="Etsuro Sotoo" nonfiltered="4734" processed="4717" dbindex="129870">

Etsuro Sotoo s un escultor nascut el 1953 a Fukuoka, Jap. 

El 1978 va visitar Barcelona i es va quedar impressionat per la Sagrada Famlia. Deman treball com a picapedrer i, desprs de passar una prova, li van donar. Des de llavors treballa a la faana del Naixement, seguint les indicacions que deix Antoni Gaud. Entre altres escultures ha realitzat les figures dels ngels msics, aix com els cistells de fruites que coronen els pinacles del temple. Tanmateix, ha dissenyat les portes que s'insta laran a la faana del Naixement, d'alumini policromat i cristall, decorades amb vegetaci, insectes i petits animals. S'ha encarregat igualment de restaurar les escultures de la Porta del Rosari, danyada durant la Guerra Civil Espanyola. Tamb treballa en el disseny de les campanes tubulars que Gaud pens insta lar a les torres-campanar de les tres faanes de la Sagrada Famlia.

Sotoo s autor tamb d'un monument commemoratiu del 150 aniversari de la firma Louis Vuitton a Barber del Valls, aix com de l'escultura de Josemara Escriv de Balaguer per a l'esglsia de Montalegre a Barcelona. Al Jap s autor de El vell i la noia i Naixement al Chohachi Art Museum de Matsuzaki, aix com Cinc elements a l'Institut de Fukuoka, monument de 1500 m2 dedicat a l'aigua, el vent, el cel, el foc i la terra.

 Curiositats .
 El seu estudi i admiraci per Gaud li van portar, als 37 anys, a convertir-se al catolicisme.
 Al seu Jap natal li apoden el "Gaud japons".









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333149" title="Fred Gamble" nonfiltered="4735" processed="4718" dbindex="129871">
 Fred Gamble  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Fred Gamble va nixer el 17 de mar del 1932 a Pittsburgh, Pennsylvania, Estats Units. 


 A la F1 .

Va debutar a la novena i penltima cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 de setembre del 1960 el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

Fred Gamble va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, aconseguint finalitzar la cursa en desena posici i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333151" title="Piero Drogo" nonfiltered="4736" processed="4719" dbindex="129872">
 Piero Drogo  va ser un pilot de curses automobilstiques itali que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Piero Drogo va nixer el 8 d'agost del 1926 a Vignale Monferrato, Alessandria, Itlia i va morir el 28 d'abril del  1973 a Bolonya, Itlia en un accident de cotxe. 


 A la F1 .

Va debutar a la novena i penltima cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 4 de setembre del 1960 el GP d'Itlia al Circuit de Monza.

Piero Drogo va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, aconseguint finalitzar la cursa en vuitena posici i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333155" title="Estaci de Girona (desambiguaci)" nonfiltered="4737" processed="4720" dbindex="129873">


Estaci de tren de la ciutat de Girona: Estaci de Girona;
Estaci de metro de la lnia 4 del metro de Barcelona a l'Eixample: Estaci de Girona (Metro de Barcelona);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333156" title="Lacrosse als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="4738" processed="4721" dbindex="129874">

Als Jocs Olmpics de 1904, el lacrosse fou un dels esports que es disput. Noms hi participaren tres equips, dos de Canad i un dels Estats Units. Un dels equips canadencs va ser composat completament per indis Mohawk.

Resultats.
Semifinal
 St. Louis Amateur Athletic Association 2 -  Mohawk Indians 0;
Final
 Shamrock Lacrosse Team 8 -  St. Louis Amateur Athletic Association 2;

Resum de medalles.


Medaller.


Participants.
Shamrock Lacrosse Team.
Eli Blanchard;
William Brennaugh;
George Bretz;
William Burns;
George Cattanach;
George Cloutier;
Sandy Cowan;
Jack Flett;
Benjamin Jamieson;
Stuart Laidlaw;
Hilliard Lyle;
Lawrence Pentland;

St. Louis Amateur Athletic Association.
Patrick Crogan;
J. W. Dowling;
Gibson;
Robert Hunter;
Murphy;
Partridge;
George Passmore;
William Passmore;
Ross;
Sullivan;
A. H. Venn;
Woods;

Mohawk Indians.
Black Hawk;
Black Eagle;
Almighty Voice;
Flat Iron;
Spotted Tail;
Half Moon;
Lightfoot;
Snake Eater;
Red Jacket;
Night Hawk;
Man Afraid Soap;
Rain in Face;

Enllaos externs.
 IOC database;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333158" title="Bob Drake" nonfiltered="4739" processed="4722" dbindex="129875">
 Bob Drake  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Bob Drake va nixer el 14 de desembre del 1919 a San Francisco, Estats Units i va morir el 18 d'abril del  1990 a Woodland Hills, Califrnia.


 A la F1 .

Va debutar a la desena i ltima cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de novembre del 1960 el GP dels Estats Units al Circuit de Riverside.

Bob Drake va participar a una nica prova puntuable pel campionat de la F1, aconseguint finalitzar la cursa en vuitena posici i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333159" title="BeWelcome" nonfiltered="4740" processed="4723" dbindex="129876">
BeWelcome s un servei d'hospitalitat online. Fundat al febrer de l'any 2007. En l'actualitat explica amb aproximadament 4.300 membres en tot el mn, que ofereixen allotjament gratis i ajuda durant els viatges. La participaci s lliure i gratuta, i el codi font del lloc web s programari lliure.

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333160" title="Boga (peix)" nonfiltered="4741" processed="4724" dbindex="129877">

La boga (Boops boops) s un peix teleosti de la famlia dels esprids i de l'ordre dels perciformes que sol formar moles abundants mar endins. Viu en tota mena de substrats (sorra, fang, roques o herbassars) fins als 250 metres de profunditat malgrat que sigui ms abundant als primers 100 metres.

Morfologia.

 Pot arribar als 36 cm de llargria total.;
 Cos afusat amb quatre llistes longitudinals laterals grogues.
 El nombre d'escates de la lnia lateral s entre 60 i 80.;

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de Noruega fins a Angola, incloent-hi les Illes Canries, Cap Verd i Sao Tom i Prncipe), de la Mar Mediterrnia i de la Mar Negra.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333161" title="Servei d'hospitalitat" nonfiltered="4742" processed="4725" dbindex="129878">
Un servei d'hospitalitat s un xarxa social que ofereixen allotjament, sense intercanvi de diners, sota certes condicions. En alguns casos buscant un intercanvi cultural o socialitzaci, unes altres a canvi de treball social o d'un altre tipus, o simplement confiant a donar i rebre de la comunitat. Normalment organitzades centralment per internet, deixant enrere els catlegs i arbres telefnics. La major part d'ells han crescut exponencialment des del 2000 i s'estima que ms de 100.000 persones sn usuaris registrats d'aquestes xarxes.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333165" title="Sic transit gloria mundi" nonfiltered="4743" processed="4726" dbindex="129879">
Sic transit gloria mundi s una locuci llatina que significa literalment: "Aix passa la glria del mn" i que s'utilitza per a remarcar la brevetat dels xits i dels triomfs.

Origen.
L'origen de l'expressi sembla provenir d'un passatge de la Imitaci de Crist de Toms de Kempis (1380 - 1471), en la qual apareix la frase "O quam cito transit gloria mundi"(Imitaci de Crist 1, 3, 6) ("Oh, que rpid passa la glria del mn").

Us.

s una frase que s'utilitza durant la cerimnia de coronaci de nous papes. En un determinat moment un monjo interromp l'acte, portant unes branques de lli cremant i, quan s'han acabat de consumir, diu "Sancte Pater, sic transit gloria mundi" (Sant Pare, aix passa la glria del mn) recordant al Papa que malgrat la tradici i la grandiloqncia de la cerimnia, no deixa de ser un mortal.

Tamb es pot trobar l'expressi en molts cementiris inscrita en la tomba de personatges famosos o populars en la seva poca.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333166" title="Anlisi harmnica" nonfiltered="4744" processed="4727" dbindex="129880">
L'anlisi harmnica, o anlisi de Fourier, s la branca de les matemtiques que estudia la representaci de les funcions o dels senyals com a superposici d'ones de base. Aprofundeix i generalitza les nocions de srie de Fourier i de transformada de Fourier. Les ones de base es diuen les harmniques, d'on pren el nom de la disciplina. Durant aquests dos ltims segles, ha tingut nombroses aplicacions en fsica sota el nom d'anlisi espectral, i s'han obtingut aplicacions recents sobretot en tractament del senyal, mecnica quntica, neurocincies, estratigrafia...


L'anlisi harmnica, histricament havia estat vinculada al desenvolupament de la teoria de les sries de Fourier, ha rebut un conjunt de generalitzacions modernes, sobretot grcies als treballs de l'escola russa de Guelfand, que la situa en un context molt general i abstracte: per exemple l'anlisi harmnica sobre els grups de Lie.

 Sries i transformades de Fourier .

Les sries de Fourier es fan servir per a descompondre una funci peridica f com una suma infinita de funcions trigonomtriques de freqncies mltiples d'una freqncia fonamental. Al principi, es procedeix a l'anlisi del contingut en freqncies, anomenat espectre, de la funci. Desprs, seguint les hiptesis fetes sobre la funci i el marc d'anlisi escollit, es potden fer servir diversos teoremes que permeten recomposar f.

Un bon marc d'estudi per a les sries de Fourier s el dels espais de Hilbert, el qual subministra a una relaci entre anlisi harmnica i anlisi funcional.

La transformada de Fourier generalitza la teoria de les sries de Fourier a les funcions no peridiques, i permet associar-les tamb un espectre de freqncies. Llavors s'intenta llavors descompondre una funci qualsevol en suma infinita de funcions trigonomtriques de totes les freqncies. Aquesta mena de sumatori es presentar doncs en forma d'integral.

La transformada de Fourier clssic sobre Rn  s encara un mbit de rcerca actiu, en particular la transformaci de Fourier sobre objectes ms generals com les distribucions. Per exemple, si s'imposen restriccions a una distribuci f, es poden traduir sobre la seva transformada de Fourier. El teorema de Paley-Wiener n's un exemple. Aquest teorema t com a conseqncia immediata que si f s una distribuci no nulla amb suport compacte, llavors la seva transformada de Fourier no s mai amb suport compacte. s una forma elemental de les relacions d'incertesa] de Heisenberg.

Anlisi harmnica abstracta.

Una de les branques ms modernes de l'anlisi harmnica, iniciada al mig del segle XX, s l'anlisi sobre els grups topolgics. La idea s que la transformaci de Fourier es pot generalitzar en una transformaci de les funcions definides sobre grups localment compactes.

La teoria per als grups abelians localment compactes s la dualitat de Pontryagin. L'anlisi harmnica estudia les propietats d'aquesta dualitat i intenta estendre-les a altres estructures, per exemple els grups de Lie no abelians. En general, per als grups no abelians localment compactes, l'anlisi harmnica est vinculada a la teoria de les representacions dels grups unitaris. Per als grups compactes, el teorema de Peter-Weyl explica com obtenir els harmnics escollint una representaci irreductible en cada classe d'equivalncia. Aquesta tria dels harmnics permet aprofitar certes propietats tils de la transformaci de Fourier que transforma el  producte de convoluci en producte usual i revela l'estructura de grup subjacent.

Si el grup no s ni abeli ni compacte, fins al present no es coneix cap teoria satisfactria, s a dir equivalent almenys al teorema de Plancherel. Per particulars s'han estudiat certs cassos particulars, com per exemple el grup especial lineal SLn. En aquest cas, les representacions de dimensi infinita juguen un paper crucial.

Vegeu tamb.
 Anlisi espectral ;
 Tractament del senyal;
 Models de regressi mltiple postulats i no postulats;

Enllaos externs.
  Introduction  l'analyse de Fourier, curs en el lloc web del Laboratori de tractament del senyal de l'Escola politcnica federal de Lausanne ;
  , definici al lloc web MathWorld;
Bibliografia.
 Claude Gasquet et Patrick Witomski, Analyse de Fourier et applications : Filtrage, calcul numrique et ondelettes, Dunod, 2000 (ISBN 2100050184);
 Claude Gasquet et Patrick Witomski, Analyse de Fourier et applications, Masson, 2004 (ISBN 2-225-82018-X);
 Elias M. Stein, Harmonic Analysis, Princeton University Press, 1993 (ISBN 0-691-03216-5);
 Thomas H. Wolff, Lectures on Harmonic Analysis, American Mathematical Society, 2003 (ISBN 0-821-83449-5);
 Yitzhak Katznelson, An introduction to harmonic analysis, Cambridge University Press, 2004 (ISBN 0-521-83829-0);





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333168" title="Futbol als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="4745" processed="4728" dbindex="129881">
Als Jocs Olmpics de 1904 el futbol fou un dels esports disputats.

Noms participaren tres equips. En aquell moment no es lliur cap medalla, per el COI posteriorment atorg medalles d'or, argent, i bronze establint l'estatus de la prova com oficial. Els Jocs es disputaren dins de l'Exposici Universal de St Louis, i el futbol fou el darrer esport en disputar-se, al mes de novembre.

Resum de medalles.


Resultats.




Medaller. 


Plantilles.


Enllaos externs.
RSSSF;
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333169" title="Font del Teix (Guixers)" nonfiltered="4746" processed="4729" dbindex="129882">



La font del Teix s una font del municipi de Guixers.

Es troba  en un planell lleugerament inclinat cap el sud, vora un bosc de pins i a 1.325 m d'altitud, al costat de la carretera de Solsona a Coll de Jou (50 m al nord)a l'alada del km 21. Aquesta proximitat a la carretera aix com el seu fcil accs fa que sigui una font fora concorreguda per a fer-hi fontades.

Una tapa de ciment que hi ha davant de la font indica la data en qu va ser obrada: 5 de febrer de 1993. 

S'ignora l'origen del seu nom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333177" title="Calamus" nonfiltered="4747" processed="4730" dbindex="129883">

Calamus s un gnere de peixos teleostis de la famlia dels esprids. 

 Espcies .

Calamus arctifrons ;
Calamus bajonado ;
Calamus brachysomus ;
Calamus calamus ;
Calamus campechanus ;
Calamus cervigoni ;
Calamus leucosteus ;
Calamus mu ;
Calamus nodosus ;
Calamus penna ;
Calamus pennatula ;
Calamus proridens ;
Calamus taurinus;


 Referncies .



 Enllaos externs .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333178" title="Classificaci histrica de la primera divisi espanyola de futbol" nonfiltered="4748" processed="4731" dbindex="129884">
Classificaci histrica de la primera divisi espanyola de futbol. Actualitzada fins la data: 30 de juny del 2007. Jornada 38, temporada 2006/2007. Actualitzades les temporades a 1 dels equips pra la temporada 2007/08.

Cal destacar que la classificaci que utilitza la RFEF es basa en els punts aconseguits a la primera divisi, independentment de si una temporada la victria atorgava 2 o 3 punts al vencedor. Degut a aquest desajust ve que els equips que recentment han realitzat bones temporades estiguin a posicions ms altes que els que les van realitzar fa ms de 10 anys.





Les posicions dels equips que juguen actualment a primera divisi, estan marcades en negreta.

Vegeu tamb.
Lliga del Futbol Professional;
Primera Divisi de la lliga espanyola de futbol;

Enllaos externs.
Taula completa a Rsssf ;
Taula del web oficial de la Lliga de Ftbol Profesional ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333179" title="Jim Hall" nonfiltered="4749" processed="4732" dbindex="129885">
 Jim Hall  va ser un pilot de curses automobilstiques estatunidenc que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Jim Hall va nixer el 23 de juliol del 1935 a Abilene, Texas, Estats Units.


 A la F1 .

Va debutar a la desena i ltima cursa de la temporada 1960 (la onzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 20 de novembre del 1960 el GP dels Estats Units al Circuit de Riverside.

Jim Hall va participar a un total de dotze proves puntuables pel campionat de la F1, disputades en quatre temporades consecutives (1960 - 163) aconseguint finalitzar una cursa en cinquena posici i  assolint tres punts pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .




 Resum .

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333180" title="Monte Ibrico-Corredor de Almansa" nonfiltered="4750" processed="4733" dbindex="129886">
Monte Ibrico-Corredor de Almansa s una mancomunitat de municipis del sud-est de la provncia d'Albacete que constitux un pas entre la plana manxega de la Submeseta Sud i la costa llevantina. Aquesta provncia pertany des de 1982 a la Comunitat Autnoma de Castella-la Manxa. Judicialment els seus municipis pertanyen o b al partit judicial d'Albacete o al de Almansa. La seu de la mancomunitat est en el carrer Almod n 1 de Bonete (codi postal 02691), ja que al principi de la creaci de la mateixa Almansa no es va integrar en la mancomunitat. Cal aclarir que la comarca de l'Corredor de Almansa NO s la mancomunitat de la qual estem parlant aqu i viceversa. El Corredor de Almansa s una comarca que forma part d'aquesta mancomunitat. 
Geografia. 
s una zona de transici de la muntanya al pla, enclavada entre serres que constituxen les estribaciones del Sistema Btic. Limita al nord amb la Manchuela albacetenya; al noreste amb les comarques valencianes de la Vall de Cofrents i la Canal de Navarrs; a l'est amb La Costera; al sud-est amb la comarca alacantina de l'Alt Vinalop; al sud amb l'Altipl murci i els Campos de Helln; i a l'oest amb els Llanos de Albacete. L'interior de la mancomunitat, ondat i rid, tot just conta amb cursos fluvials, produint-se en canvi un freqent endorreisme, mostra del com sn les llacunes salades de Ptrola, Horna (Horna s una pedania de Chinchilla de Monte-Aragn) o el Pant d'Almansa, construt en 1584 i que s l'embassament ms antic d'Europa dels quals estan encara en s. 

 Prehistria. 
Els testimoniatges ms rellevants del pensament dels grups humans prehistrics corresponen als tres abrics amb pintures rupestres coneguts fins al present: el Barranc de Cabezo Moro i Olula (a Almansa) i la Cova de la Vieja (a Alpera). Amb la presncia de arqueros i de dones, aquestes importants mostres de les creences dels grups caadors de fa 12.000 anys, formen part de l'anomenat Art llevant, el ms genu dels arts figuratius prehistrics peninsulars. Ambds frisos culturals formen part de l'oficialment anomenat Art rupestre de l'arc mediterrani de la Pennsula Ibrica. Tot aquest art rupestre va ser declarat B d'Inters Cultural en 1985. En 1998, la UNESCO, va incloure tot aquest art en la seva llista de Patrimoni de la Humanitat. 

Histria. 
Donada la seva situaci geogrfica, la mancomunitat Forest Ibrica-Corredor d'Almansa ha estat habitada des de temps remots, trobant-se en el lloc nombrosos vestigis bers i romans. Per la seva situaci estratgica, ha estat lloc d'importants fets histrics, una mica que testifiquen els imponents castells com el de Almansa i el de Chinchilla de Monte-Aragn. La mancomunitat est formada per municipis de tres comarques histriques diferents: l'Alt Vinalop (Caudete, histricament vinculat al Regne de Valncia), el Corredor d'Almansa i part de la Manxa de Montearagn. En la Baixa Edat Mitjana, Caudete pertanyia al Regne de Valncia, pertanyent (almenys el Corredor de Almansa en la seva totalitat) la resta de la mancomunitat al marquesat de Villena. 

En 1476 els Reis Catlics van annexionar el marquesat a la Corona de Castella, dintre del Regne de Mrcia. Caudete va seguir formant part del Regne de Valncia fins a 1707. El fet histric ms important es va produir el 25 d'abril de 1707, la Batalla d'Almansa, durant el conflicte internacional de la Guerra de Successi espanyola. En 1833 es crea la provncia d'Albacete, any que van passar a aquesta provncia tots els municipis que la componen.


Enllaos externs.
Pgina web de la mancomunitat Monte Ibrico-Corredor de Almansa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333188" title="Golf als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="4751" processed="4734" dbindex="129887">
Als Jocs Olmpics de 1904 es disputaren dues proves de golf, individual masculina i per equips. La competici es disput del 17 de setembre del 1904 al 24 de setembre del 1904.

Fou la segona i darrera participaci de l'esport en uns Jocs. La prova masculina per equip fou nova i reempla la individual femenina. La prova masculina individual fou disputada en sistema match play, en lloc de lstroke play usat quatre anys abans.



Resum de medalles.


Nacions participants.
Un total de 77 golfistes de dues nacions participaren als jocs de St. Louis:
  Canad (3);
  Estats Units  (74);

Medaller.



Enllaos externs.
COI database;
  ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333190" title="Carngid" nonfiltered="4752" processed="4735" dbindex="129888">





















La famlia dels carngids est constituda per peixos pelgics, ostectis i de l'ordre dels perciformes. 

Morfologia.

 N'hi ha espcies que arriben a talles grosses.
 De cos generalment comprimit (anleg al dels escmbrids) i recobert d'escates cicloides.
 El preopercle s llis.
 Tenen dues aletes dorsals: la primera t els radis espinosos i, de vegades, sn lliures (tamb ocorre a l'anal).
 L'aleta caudal s escotada.
 La lnia lateral no s recta, t unes plaques ssies i presenta una corba mitjana pronunciada.
 Entre 24 i 27 vrtebres.;

Alimentaci.

Sn bons nedadors i depredadors que ataquen a gran velocitat.

Hbitat.

Sn peixos ocenics o litorals propis de les aiges marines i salabroses tropicals i temperades.

Distribuci geogrfica.

Sn d'origen tropical i es troben distributs pels oceans Atlntic, Pacfic i ndic.

Costums.

Solen anar en moles i realitzen migracions.

Pesca.

Algunes espcies tenen importncia econmica ja que llur carn s saborosa.

Espcies.

N'hi ha 150 espcies agrupades en 30 gneres:

 Gnere Alectis;
 Alectis alexandrinus ;
 Alectis ciliaris ;
 Alectis indicus ;
 Gnere Alepes;
 Alepes apercna ;
 Alepes djedaba ;
 Alepes kleinii ;
 Alepes melanoptera ;
 Alepes vari ;
 Gnere Atropus;
 Atropus atropos ;
 Gnere Atule;
 Atule mate ;
 Gnere Campogramma;
 Campogramma glaycos ;
 Gnere Carangoides;
 Carangoides armatus ;
 Carangoides bajad ;
 Carangoides bartholomaei ;
 Carangoides chrysophrys ;
 Carangoides ciliarius ;
 Carangoides coeruleopinnatus ;
 Carangoides dinema ;
 Carangoides equula ;
 Carangoides ferdau ;
 Carangoides fulvoguttatus ;
 Carangoides gymnostethus ;
 Carangoides hedlandensis ;
 Carangoides humerosus ;
 Carangoides malabaricus ;
 Carangoides oblongus ;
 Carangoides orthogrammus .
 Carangoides otrynter ;
 Carangoides plagiotaenia ;
 Carangoides praeustus ;
 Carangoides ruber ;
 Carangoides talamparoides ;
 Gnere Caranx;
 Caranx bucculentus ;
 Caranx caballus ;
 Caranx caninus ;
 Caranx crysos ;
 Caranx heberi ;
 Caranx hippos ;
 Caranx ignobilis ;
 Caranx latus ;
 Caranx lugubris ;
 Caranx melampygus ;
 Caranx papuensis ;
 Caranx rhonchus ;
 Caranx sansun ;
 Caranx senegallus ;
 Caranx sexfasciatus ;
 Caranx tille ;
 Caranx vinctus ;
 Gnere Chloroscombrus;
 Chloroscombrus chrysurus ;
 Chloroscombrus orqueta ;
 Gnere Decapterus;
 Decapterus akaadsi ;
 Decapterus koheru ;
 Decapterus kurroides ;
 Decapterus lajang ;
 Decapterus macarellus ;
 Decapterus macrosoma ;
 Decapterus maruadsi ;
 Decapterus muroadsi ;
 Decapterus punctatus ;
 Decapterus russelli .
 Decapterus scombrinus ;
 Decapterus tabl ;
 Gnere Elagatis;
 Elagatis bipinnulata ;
 Gnere Gnathanodon;
 Gnathanodon speciosus .
 Gnere Hemicaranx;
 Hemicaranx amblyrhynchus ;
 Hemicaranx bicolor ;
 Hemicaranx leucurus ;
 Hemicaranx zelotes ;
 Gnere Lichia;
 Lichia amia  ;
 Gnere Megalaspis;
 Megalaspis cordyla ;
 Gnere Naucrates;
 Naucrates ductor ;
 Gnere Oligoplites;
 Oligoplites altus ;
 Oligoplites calcar ;
 Oligoplites palometa ;
 Oligoplites refulgens ;
 Oligoplites saliens ;
 Oligoplites saurus ;
 Gnere Pantolabus;
 Pantolabus radiatus ;
 Gnere Parastromateus;
 Parastromateus niger ;
 Gnere Parona;
 Parona signata ;
 Gnere Pseudocaranx;
 Pseudocaranx chilensis ;
 Pseudocaranx dentex ;
 Pseudocaranx dinjerra ;
 Pseudocaranx wrighti ;
 Gnere Scomberoides;
 Scomberoides commersonnianus ;
 Scomberoides lysan ;
 Scomberoides tala ;
 Scomberoides tol ;
 Gnere Selar;
 Selar boops ;
 Selar crumenophthalmus ;
 Gnere Selaroides;
 Selaroides leptolepis ;
 Gnere Selene;
 Selene brevoortii ;
 Selene brownii ;
 Selene dorsalis ;
 Selene orstedii ;
 Selene peruviana ;
 Selene setapinnis ;
 Selene spixi ;
 Selene vomer ;
 Gnere Seriola;
 Seriola carpenteri ;
 Seriola dumerili  ;
 Seriola fasciata ;
 Seriola hippos ;
 Seriola lalandi  ;
 Seriola peruana ;
 Seriola quinqueradiata ;
 Seriola rivoliana ;
 Seriola zonata ;
 Gnere Seriolina;
 Seriolina nigrofasciata ;
 Gnere Trachinotus;
 Trachinotus africanus ;
 Trachinotus anak ;
 Trachinotus baillonii ;
 Trachinotus blochii ;
 Trachinotus botla ;
 Trachinotus carolinus ;
 Trachinotus cayennensis ;
 Trachinotus coppingeri ;
 Trachinotus falcatus ;
 Trachinotus goodei ;
 Trachinotus goreensis ;
 Trachinotus kennedyi ;
 Trachinotus marginatus ;
 Trachinotus maxillosus ;
 Trachinotus mookalee ;
 Trachinotus ovatus ;
 Trachinotus paitensis ;
 Trachinotus rhodopus ;
 Trachinotus stilbe ;
 Trachinotus teraia ;
 Gnere Trachurus;
 Trachurus aleevi ;
 Trachurus capensis ;
 Trachurus declivis ;
 Trachurus delagoa ;
 Trachurus indicus ;
 Trachurus japonicus ;
 Trachurus lathami ;
 Trachurus longimanus ;
 Trachurus mediterraneus  ;
 Trachurus murphyi  ;
 Trachurus novaezelandiae ;
 Trachurus picturatus ;
 Trachurus symmetricus ;
 Trachurus trachurus  ;
 Trachurus trecae ;
 Gnere Ulua;
 Ulua aurochs ;
 Ulua mentalis ;
 Gnere Uraspis;
 Uraspis helvola ;
 Uraspis secunda ;
 Uraspis uraspis ;

Carngids dels Pasos Catalans.

 Palomida (Lichia amia);
 Sorell de penya, palomida xica (Lichia glauca);
 Lletja (Lichia vadigo);
 Veir (Naucrates ductor);
 Tallahams, trencahams (Pomatomus saltatrix);
 Srvia, srvia, sirviola, verderol (Seriola dumerili);
 Sorell (Trachurus trachurus);

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 BioLib ;
 AQUATAB ;
 Encyclopedia of Life ;
 ICTIMED ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333191" title="Halteroflia als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="4753" processed="4736" dbindex="129889">

La competici d'halteroflia  als Jocs Olmpics d'estiu 2008 est formada per quinze competicions, vuit en categoria masculina i set ms en femenina, que es realitzen entre el 9 i el 19 d'agost de 2008 al Gimns de la Universitat de Beihang.

Resultats.
Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller per pasos.


Enllaos externs.
  Portal Oficial de Pequn 2008: halteroflia;
  www.sports-reference.com - Halteroflia 2008;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333192" title="Campos de Helln" nonfiltered="4754" processed="4737" dbindex="129890">

Campos de Helln forma una comarca de la provncia d'Albacete situada a la frontera amb la Regi de Mrcia. Administrativament es troba majoritariament en el partit judicial d'Helln, mentre que Fuente-lamo es troba al d'Almansa.

Els mateixos municipis que formen aquesta comarca, formen tamb una mancomunitat amb el mateix nom, la seu de la qual es troba a la plaa d'Espanya 2 d'Helln.

Geografia. 
Es troba enclavada entre serres que constituxen les estreps del Sistema Btic, en una vall situada entre la Sierra del Segura d'Albacete, les forests que circumden La Manxa oriental (o de Montearagn) i l'Altipl murci. Limita al nord amb la Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel, els Llanos de Albacete i el Monte Ibrico-Corredor de Almansa; a aquest amb el Altipl murci; al sud amb l'Alt Segura i les Terres Altes murcianes; i a l'oest amb la Sierra del Segura. 

Est solcada pel riu Mundo, afluent del Segura, i pel mateix riu Segura. Del primer riu es conten els embassaments del Talave (en el qual desemboca el transvassament Tajo-Segura) i de Camarillas, i del segon l'embassament del Cenajo. 

Economia.
Els principals centres de serveis i focus industrials d'aquesta comarca sn Helln, la major ciutat de la comarca i segona ciutat de la provncia desprs de la capital, i Tobarra. Els regadius sn d'importncia en aquesta comarca, si b no tanta com la vena vall del Segura murci. Els Campos de Helln es troben inclosos en la seva totalitat en la Denominaci d'Origen Jumella de vi, juntament amb Montealegre del Castillo i la prpia Jumella. A ms el municipi d'Helln aquesta englobat dintre de la denominaci d'origen "Arrs de Calasparra" al costat dels municipis de Calasparra i Moratalla. 

Histria. 
Donada la seva situaci geogrfica, els Campos d3 Helln han estat habitats des de temps prehistrics, una mica que testifiquen les pintures rupestres i el Tolmo de Minateda. Fins a la creaci en 1833 de la provncia d'Albacete, tota la comarca va pertnyer al Regne de Mrcia.

Cultura. 
Especialment destacables sn les espectaculars tamborades de Setmana Santa de Helln i Tobarra. Comparteixen aquest costum amb Mula i Moratalla, a l'altre costat de la lnia fronterera provincial, conformant d'aquesta com de tantes altres formes una gran comarca natural, cultural i histrica amb alguns municipis murcians. 

Enllaos externs.

Pgina web de la comarca Campos de Helln;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333197" title="Club Atletisme Tarragona" nonfiltered="4755" processed="4738" dbindex="129891">


El Club Atletisme Tarragona es va constituir un 30 d'agost del 1990 com a escissi  de la secci d'atletisme del Club Nataci Tarraco, i es va establir com associaci sense anim de lucre, treballant per la promoci i la prctica d'atletisme

Actual Junta Directiva.

Records Absoluts Masculins.



Enllaos Externs.

 Web oficial del Club Atletisme Tarragona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333200" title="Fbrica Pujol i Bausis" nonfiltered="4756" processed="4739" dbindex="129892">


La fbrica Pujol i Bausis, que estava emplaada a Esplugues de Llobregat, fou una de les empreses ms notables a Catalunya en el sector de la cermica en la segona meitat del segle XIX i comenaments del XX. Les qualitats argiloses de les terres d'Esplugues van propiciar l'establiment d'algunes bbiles. La fbrica Pujol i Bausis, que s'havia iniciat amb la producci de maons, s'an especialitzant, progressivament, en la fabricaci de rajoles i elements decoratius. 

 Origens .
Les primeres referncies a la fbrica de maons, sn de 1858, si b va tenir una activitat inestable a causa de discrepncies entre els seus socis fundadors, en Joan Terrada i Jaume Gelbert. Tancada i reoberta en diverses ocasions, s pel volts de 1870-1875 que pass a ser gestionada per la famlia Pujol. Jaume Pujol i Buacis  pren la direcci de la fabrica l'any 1874. L'any 1876 se'n fa propietari del 100% i segueix dirigint-la fins a la seva mort l any 1892, amb l ajuda dels seu fill Pau Pujol i Vila.

 La Rajoleta .
En Jaume Pujol i Bausis fou clarament l'impulsor del negoci i, molt especialment, l'innovador que va reconduir l'activitat cap a la cermica que tenia una forta demanda amb els canvis de moda cap al modernisme. La introducci del vapor al 1886, la recuperaci de la tcnica del daurat, la constant tasca d'experimentaci amb nous materials va fer que els mxims exponent de l'arquitectura de final de segle confiesin les seves comandes a la fbrica. En aquest perode la fbrica s coneguda com "la rajoleta", nom que en Jaume Pujol havia assignat a les peces de 13x13 cms., mentre que a les peces de 20x20 cm. les anomenava "taulells".
Posteriorment, l'any 1891 Pau Pujol i Vila s'encarreg de l'empresa, que des d'aleshores prengu el nom de "Fill de Jaume Pujol i Bausis". Fou aquesta una poca d'esplendor, en ple triomf del Modernisme. La fbrica experimenta un fort creixement, el que obliga a incrementar la capacitat de producci amb nous forns que permeten una ms variada i rpida producci.

 Clients i collaboradors .
Aquest perode ens brinda una impressionant llista d'arquitectes i particulars que encarreguen materials a la fbrica i que collaboren amb els seus dissenys.

Entre els arquitectes hi trobem noms com Gaud, Domnech i Montaner, Puig i Cadafalch, Salvador Valeri, Antoni Maria Galliss, Bonaventura Bassegoda, Josep Font i Gum, Enric Sagnier, Rafael Mas, Manuel Joaquim Raspall, Josep Moncunill. 
Entre els particulars hi trobem les famlies Gell, Aymerich, Bar de Quadras, Macari Golferichs i altres.

Molts dels edificis ms significatius del modernisme a Catalunya conserven rajoles de la Pujol i Bausis. es poden veure a l'Institut Pere Mata de Reus, a la Casa Lle Morera, Casa Amatller, Casa Mart, Palau Macaya a Barcelona. La casa Puig i Cadafalch a Argentona o la Casa Coll i Regs a Matar.

Fou especialment destacada la relaci amb artstes com Adri Gual, Alexandre de Riquer o  Llus Br que fan projectes cermics per encrrec de la fbrica. 
Br, a ms de dissenyador i dibuixant, era mosaicista i alhora que collaborava, li encarregava la producci de cermica del seus clients. 

L any 1901, entr a treballar a la fbrica com a director artstic Joan Baptista Als i Peris (1881-1950), que hi segueix fins a 1904, curt perode en qu realitza una important labor en el camp del disseny que exigeix una nova ampliaci de la fbrica. Altre director artstic amb que va comptar fou Francesc Quer i Selves (1858-1933). 


La fbrica, amb la seva ltima denominaci "Industrial Cermica Vallv, S.A.", va deixar de funcionar l'any 1984 clausurant definitivament una empresa que havia estat puntal de la cermica industrial al nostre pas.

En l'actualitat, Pujol i Bausis s un projecte de patrimoni cultural de reconversi de les estructures existents en un nou espai musestic dedicat a la cermica i a l'arqueologia industrial.
Es conserven sis forns de tipus rab, dos d ells enterrats i de grans dimensons  descoberts l estiu de 1993 i la tardor de 1996-, els dos forns d ampolla i la xemeneia sn un valus testimoni de les vinculacions d'Esplugues amb el fang. 
La xemeneia s de ma vist d una alada de 22 m. i correspon a la sortida de fums de la mquina de vapor documentada des de 1886. 
Els singulars quatre forns de tipus rab sn del segle XIX i, possiblement, els elements ms antics que es conserven.
Els dos impressionants forns soterrats a uns 9 m de profunditat sn de grans dimensions, amb planta circular, d uns 5 m. de dimetre, consten de dues cambres. 
Els esplndids dos forns d ampolla, originariment coberts, corresponen possiblement a l etapa de construcci de les noves naus realitzades els anys 1913-1914, destinats a la cocci del gres i pasta blanca. 

Bibliografia.
Llus Br: fragments d'un creador. Aj. d'Esplugues de Llobregat. ISBN 8460957195;
Tradicin y modernidad: La cermica en el modernismo: actas del Congreso celebrado en Esplugues de Llobregat, 29-31 octubre 2004. IX Congreso anual de la Asociacin de Ceramologia. ISBN 8447530884. Versi google-books;
 M Pia Subias Pujadas. Pujol i Bausis centre productor de cermica arquitectnica a Esplugues de Llobregat. Ajuntament d Esplugues de Llobregat. 1989. ISBN 8450586240 ;

 Referncies .


Enllaos externs.
Museu de Can Tintur;
 Mostra de dissenys de la Pujol i Bausis;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333201" title="Campionat del Mn de raquetbol 2008" nonfiltered="4757" processed="4740" dbindex="129893">



La catorzena edici del Campionat del Mn de raquetbol es va disputar a Kingscourt (Irlanda) entre el 2 i el 9 d'agost de 2008 amb la participaci de vint-i-dues seleccions masculines i quinze de femenines en la competici de seleccions; i de diversos jugadors en les competicions individuals i per parelles. 





Competici de seleccions masculines.





Classificaci final de seleccions masculines.




Competici de seleccions femenines.




Classificaci final de seleccions femenines.




Competici masculina individual.







Competici femenina individual.








Vegeu tamb.
Campionat del mn de seleccions nacionals de raquetbol;

Enllaos externs.
Lloc web oficial;
Resultats del campionat;
Quadre principal de la competici de seleccions masculines ;
Quadre principal de la competici de seleccions femenines;
Quadre principal de la competici individual masculina;
Quadre principal de la competici individual femenina;
Histric de classificacions finals Lloc web IRF;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333202" title="Esgrima als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="4758" processed="4741" dbindex="129894">

Als Jocs Olmpics de 1904, cinc proves d'esgrima foren disputades, totes masculines.

A la tercera edici dels Jocs, el programa d'esgrima va incloure una prova de floret per equips per primer cop, i la nica prova de singlestick en totes les edicions olmpiques. Les proves per professionals foren eliminades. La competici es disput entre el 7 de setembre de 1904 i el 8 de setembre  de 1904.

Resum de medalles.




Nacions participants .
Un total de 11 tiradors de 3 pasos participaren als Jocs:
  (2) (*);
  Alemanya (1);
  Estats Units (8);

(*) Nota: Noms Daz i Fonst sn comptats com a cubans, mentre que Van Zo Post i Tatham sn comptats com estatunidencs.

Medaller.


Nota: Les medalles de Van Zo Post i Thatham sn comptades per a Cuba, tot i ser estatunidencs. Amb aquesta consideraci les medalles serien Cuba (3 / 0 / 0) i Estats Units (1 / 5 / 4).

Enllaos externs.
COI database;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333206" title="Santa Maria de Foix" nonfiltered="4759" processed="4742" dbindex="129895">


El Santuari de la Mare de Du de Foix o Santa Maria de Foix fou parrquia de l'antic poble de Foix a l'actual municipi de Torrelles de Foix, Alt Peneds. S'ala a 661 m d'alt damunt d'un abrupte espadat, a la dreta del riu Foix. s situada a prop del Castell de Foix, del qual queden minses restes, esmentat ja el 1067, que al segle XIII pertangu als Cervell, des del 1388 als Pins i al segle XV als Peguera, que foren senyors de Foix i de Torrelles.

La imatge de la Mare de Du de Foix, Patrona del Peneds, va ser destruda el 1936 i era una talla de fusta bruna de tradici romnica, de gran veneraci en tot el Peneds

Arquitectura.
D'origen romnic, conserva de l'estil primitiu la nau amb un arc lleugerament apuntat, coberta amb volta de can, lleugerament apuntada, sostinguda per dos arcs torals, amb un petit atri (segle XII). S'hi afegiren posteriorment dues capelles laterals probablement en la mateixa poca que l'absis primitiu fou substitut per un de poligonal. El mur de ponent s coronat per un campanar d'espadanya. La porta, amb arquivolta i grans dovelles, s situada a migdia. L'esglsia i la rectoria sn envoltades d'un mur.

Al peu del tossal de Foix (688 m), a uns 400 m d'altitud, hi ha l'ermita de Foix, que va ser construda el 1707, com consta en la seva portalada.

Histria.
Guillem de la Granada, senyor del castell de Foix, pel seu testament de 1198 fu unes deixes perqu els seus marmessors hi construssin una esglsia en honor de Du i de la Mare de Du. El 1263 hom t notcia que s'hi feien obres d'ampliaci i fou consagrada el 1319. El 1892 hi mor violentament el darrer rector mossn Pallerols; aleshores fou suprimida la parrquia i el temple rest convertit en santuari de la Mare de Du de Foix, on fins fa poc se celebrava cada any l'aplec del dilluns de Pasqua. Durant molt de temps l'esglsia va restar abandonada i en runa i un grup de vens del municipi en va comenar les obres de restauraci, que foren acabades el 1987 per la Diputaci de Barcelona. 

L'ermita de Foix, que va ser construda el 1707 per ordre del coronel Ramon de Peguera, que era al servei del rei-arxiduc Carles III.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333207" title="IB Sat" nonfiltered="4760" processed="4743" dbindex="129896">
IB Sat s el canal internacional de la Televisi de les Illes Balears, pertanyent a l' Ens Pblic de Radiotelevisi de les Illes Balears (EPRTIB). Aquest canal emet per Europa a travs del satllit Hispasat.

Vegeu tamb.
Televisi de les Illes Balears;

Enllaos externs.
 Emissi en directe d'IB Sat;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333208" title="Michael May" nonfiltered="4761" processed="4744" dbindex="129897">
 Michael May  va ser un pilot de curses automobilstiques sus que va arribar a disputar curses de Frmula 1.

Michael May va nixer el 18 d'agost del 1934 a Stuttgart, Alemanya.


 A la F1 .

Va debutar a la primera cursa de la temporada 1961 (la dotzena temporada de l'historia) del campionat del mn de la Frmula 1, disputant el 14 de maig del 1961 el GP deMnaco al Circuit de Montecarlo.

Michael May va participar a un total de tres proves puntuables pel campionat de la F1, disputades totes a la mateixa temporada (1961) aconseguint finalitzar una cursa en onzena posici com a millor classificaci i no assolint cap punt pel campionat del mn de pilots.

 
 Resultats a la Frmula 1 .



(*) Ferit en un accident als entrenaments.


 Resum .

 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333210" title="Souira Guedima" nonfiltered="4762" processed="4745" dbindex="129898">
Souira Guedima s una ciutat del Marroc a uns 36 km al sud de Safi, a la costa de l'oce Atlntic i a la desembocadura del riu Tensift. El seu antic nom fou Aguz i modernament apareix tamb com a Souira Kadima, Kdima, Qadima o Qdima. A la seva rodalia hi ha la zawiya de Sidi Mulay Abd al-Kader. 

Al segle XI fou el port de la ciutat d'Aghmat, a tres dies de cam cap a l'interior en direcci est. Fou ocupada pels portuguesos el 1506 i sota la direcci de Diogo d'Azambuja (1432-1518) i el seu fill del mateix nom la van conservar ms de quinze anys. Els sadites la van ocupar l'any 1525, quan era capit governador de la fortalesa Gonalo Mendes Sacoto.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333223" title="Ciclisme als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="4763" processed="4746" dbindex="129899">
Als Jocs Olmpics de 1904, set proves de ciclisme foren disputades, totes en pista i masculines.

Noms participaren ciclistes dels Estats Units. Fou l'nica edici en qu s'usaren distncies basades en la milla per determinar la longitud de les proves.

Resum de medalles.



Medaller.

Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904 ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905 ;
  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333226" title="Llanos de Albacete" nonfiltered="4764" processed="4747" dbindex="129900">

Els Llanos de Albacete, integrats per un nic municipi, Albacete, sn generalment considerats una subcomarca manxega, si b els seus lmits no sn fsicament discernibles. La seva consideraci com a comarca o subcomarca s derivada de la situaci poltica: l'estructuraci comarcal de la provncia d'Albacete per a la recepci de les ajudes dels fons europeus de desenvolupament local necessitava prescindir del municipi d'Albacete, la capital provincial, de qualsevol d'aquestes comarques. Aix, el municipi d'Albacete queda ali a totes les comarques albacetenyes, pel que sovint s considerat una comarca distinta. Histricament haurien estat integrats dintre de la Manxa de Montearagn. Pertany en la seva totalitat a l'rea metropolitana d'Albacete. 
Geografia. 
La realitat s que l'extens municipi d'Albacete no forma en realitat una entitat comarcal diferenciada. El nord del municipi, banyat pel riu Xquer, podria integrar-se dintre de l'mbit de La Manchuela. A l'oest, no s'adverteix diferenciaci fsica alguna amb els municipis de La Mancha del Jcar (La Gineta, La Roda, Barrax) ni del Campo de Montiel (La Herrera), estant tot el centre i oest del municipi completament integrat dintre de l'mbit de La Manxa i sent de carcter pla, la qual cosa dna nom a la  comarca , al mateix Albacete (de l'rab Al-Basit, la plana), i a la seva patrona (la Verge dels Llanos). 

El sud, ms muntanyenc, est solcat per petites serres que formen els lmits del Monte Ibrico-Corredor de Almansa i els Campos de Helln. L'est s pla fins a la serralada de Monte-Aragn, ja en la vena Chinchilla de Monte-Aragn. A part de pel Xquer, sn solcats pel seu afluent el Canal de Mara Cristina, de SO a NE; i pel transvassament Tajo-Segura, en el territori del qual, prop de Los Anguijes, s'amaga fins a l'Embassament del Talave, transcorrent pel tnel del Talave. Moltes llacunes, com les d'El Salobral i Acequin, han estat dessecades. 

Limita al nord amb La Mancha del Jcar-Centro i La Manchuela, a l'est amb el Monte Ibrico-Corredor de Almansa, al sud amb els Campos de Helln i a l'oest amb la Sierra de Alcaraz y Campo de Montiel. Tamb dintre dels Llanos de Albacete podem trobar l'Aeroport d'Albacete-Los Llanos, obert al pblic en 2003 al cedir el Exrcit de l'Aire d'Espanya part de les installacions de la Base Aria dels Llanos. 
Localitats. 

La principal localitat s Albacete, la capital del municipi. Dins del municipi es troben les segents localitats:






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333228" title="Judo als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="4765" processed="4748" dbindex="129901">


La competici de judo als Jocs Olmpics d'estiu 2008 va estar formada per catorze competicions, set en categoria masculina i set ms en femenina, realitzades entre el 9 i el 15 d'agost de 2008 al Gimns de la Universitat de Beihang.

Categoria masculina.


Categoria femenina.


Medaller per pasos.


Enllaos externs.
  Portal Oficial de Pequn 2008: judo;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333230" title="Luis Fernando Cartagena Travesedo" nonfiltered="4766" processed="4749" dbindex="129902">
Luis Fernando Cartagena Travesedo (Oriola, 1954) s un metge i poltic valenci, fill de Luis Cartagena Soriano, antic alcalde d'Oriola. Llicenciat en medicina, especialitzat en urologia. Militant d'Aliana Popular i desprs del Partit Popular, ha estat diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1989 i 1993. Tamb fou alcalde d'Oriola de 1987 a 1997, i conseller d'obres pbliques de la Generalitat Valenciana del 1995 al 1999. 

El 14 de mar de 2002 fou condemnat a quatre anys de pres per l'Audincia Provincial d'Alacant, juntament amb l'industrial Angel Fenoll, per apropiaci indeguda de 49.000 euros procedents del supervit de gesti de l'hospital municipal Sant Joan de Du, de les Germanes Carmelites, el 1993.  El 17 de juliol de 2008 ingress al Centre Penitenciari Alacant II de Villena

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Notcies sobre Luis Fernando Cartagena;
 Ms notcies, fotografes i videos sobre Luis Fernando Cartagena;
 Biografia de Luis Fernando Cartagena;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333231" title="Erlenbach" nonfiltered="4767" processed="4750" dbindex="129903">


Erlenbach s una pednia de la ciutat de Kaiserslautern, situada a la regi del Palatinat, de l'estat de Rennia-Palatinat. El poble compta amb 2.400 habitants i ronda els 280 metres d'alada sobre el nivell del mar, tot i que en alguns punts arriba als 300.

Geografia.

Erlenbach est localitzat al nord de Kaiserslautern, s la pednia ms septentrional de la ciutat, i fa frontera amb el lmit municipal d'Otterberg. 

El poble est situat a la fondalada de Weisental, excavada pel rierol del mateix nom que el poble i inclinada cap al nord. El seu paisatge est marcat per les zones boscoses i els camps.

Histria.

Les primeres mencions del lloc es remunten al segle XII. L'emperador Ot IV va regalar una porci dels territoris d'Otterberg a un monestir de l'Orde del Cister vinguts el 1144 d'Eberbach. Aquestes donacions sn documentades de l'any 1159.

El 1969 Erlenbach va entrar al districte local de la ciutat Kaiserslautern com a pednia.

Etimologia i blas.

El nom d'Erlenbach es pot dividir senzillament en dos mots: Erlen que en alemany significa Vern, i Bach, que vol dir rierol. Per tant Erlenbach probablement significa "Rierol de Verns", eludint al rierol que s'hi forma.

El blas est compost per un rierol horitzontal de color sinople, amb dos esquirols gules a dalt, i un a baix. Cada esquirol duu un fruit d'or. Tots aquests element reposen sobre un fons argent.



Poltica.

Erlenbach posseeix un consell local (Ortsbeirat) tot i formar part administrativa de Kaiserslautern. El perode de legislatura vigent va comenar el 2004 i les eleccions es celebraran novament el 2009. Karl-Heinz Dippold i Fritz Henrich sn els encarregats del consell.

El consell local est format per 15 escons, repartits en 8 per SPD (un 53,1%), i 7 per CDU (46,9%).

Festivitats.

El poble se seu, al llarg de l'any, de moltes festes: Els actes de carnaval, la fira de maig (Maifeier), la festa de Strahleselfest, la festa del poble (Dorfgemeinschaftsfest), la Hutzelfest amb el seu moment ms important, la fira d' Erlenbacher Kerwe, que t lloc cada penltim cap de setmana d'agost, l' Oktoberfest,  la Martinsumzug i la Seniorenfeier. A ms se solen fer diversos concerts anuals, i s'organitzen moltes caminades populars.

Associacions.

 Freiwillige Feuerwehr Erlenbach (Cos de Bombers Voluntaris d'Erlenbach);
 Mnner-Gesangverein "Eintracht Erlenbach"  (Associaci de Cant d'Erlenbach);
 Musikverein Erlenbach (Associaci de la Msica d'Erlenbach);
 Tennisclub Erlenbach (Club de Tennis d'Erlenbach);
 Fuball-Club Erlenbach (Club de Futbol d'Erlenbach);
 kumenischer Frauenkreis (Cercle Ecumnic de Dones);
 Pflzerwald Verein mit Wanderjugend (Associaci del Bosc del Palatinat i Joventuts Excursionistes);
 Turnverein 1904 Erlenbach (Associaci Gimnstica 1904 d'Erlenbach);

Infraestructures i transport.

Infraestructures.

Les carreteres que connecten amb Erlenbach sn els carrers de Im Weisental, que es bifurca cap a la dreta a Otterbach i a l'esquerra a Otterberg, i des de Morlautern i Kaiserslautern s'hi pot accedir per la Neuestrae. Ambds carrers sn tcnicament anomenats com la carretera L387.
En quant a  trnsit ferroviari, les estacions ms properes sn les d'Otterbach i Kaiserslautern.

Transport.

Erlenbach queda a 5 minuts de Kaiserslautern en vehicle personal, tot i aix la companyia d'autobusos local (TWK o Technische Werke Kaiserslautern) t una lnia (la 112) amb un interval entre bus i bus de 30 minuts.

Enllaos externs.

Pgina oficial de Kaiserslautern amb informaci d'Erlenbach 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333232" title="Boxa als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="4768" processed="4751" dbindex="129904">

Als Jocs Olmpics de 1904 es disputaren set proves de boxa, amb la participaci de noms estatunidencs.

Els participants de pesos inferiors tamb eren permesos a participar en pesos superiors. Aix, diversos boxejadors obtingueren dues medalles, sent Oliver Kirk l'nic boxejador que ha guanyat dos ors en unes mateixes olimpades.

Comits participants.
Un total de 18 boxejadors partitiparen als Jocs, tots americans:
  (18);

Resum de medalles.


Medaller.




Enllaos externs.
Base de dades del COI;
 Charles J.P. Lucas. The Olimpic Games 1904. Consultable a LA84 Foundation ;
 J.E. Sullivan. Spalding's Athletic Almanac for 1905. Consultable a LA84 Foundation ;
  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333234" title="Jos Cholbi Diego" nonfiltered="4769" processed="4752" dbindex="129905">
Jos Cholbi Diego (Xbia, 1938) s un poltic valenci. Treball com a mestre i com a professional de TVE. Fou inspector i ms tard subdirector general del Ministeri d'Educaci d'Espanya Vicesecretari general d'Aliana Popular primer i del Partit Popular desprs, fou diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1986, 1989 i 1993. Tamb fou escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, 1995, 1999 i 2003, ocupant el crrec de vicepresident primer de les Corts Valencianes. Tamb ha estat Senat d'Espanya designat per la comunitat autnoma de 1983 a 1986 i de 2004 a 2007. El 2007 fou nomenat Sndic de les Corts Valencianes

 Enllaos externs .
 Fitxa al Senat de Jos Cholbi;
 Fitxa al Congrs dels DIputats de Jos Cholbi;
 Pgina de les Corts Valencianes on es mostra el seu nou crrec;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333241" title="Estira i afluixa als Jocs Olmpics d'estiu de 1904" nonfiltered="4770" processed="4753" dbindex="129906">
Als Jocs Olmpics de 1904, es disput una competici masculina d'estira i afluixa. Sis equips de tres nacions hi van competir, amb un total de 30 atletes involucrats.

Els quatre equips dels Estats Units van obtenir les 4 primeres posicions.



Resum de medalles.


Resultats.

La competici es disput el 30 d'agost i l'1 de setembre. 

Quarts de final.
Els perdedors sn eliminats.


Semifinals.
Els perdedors participen a una repesca per la segona posici.


Final.
El guanyador obt la medalla d'or. El perdedor passa a la repesca per la segona posici.


Semifinal per la plata.
El guanyador es classifica per jugar per la medalla d'argent contra el perdedor de la final.


Partit per la medalla d'argent.
L'equip de New York no es present i la medalla de plata fou per Saint Louis No. 1.

Partit per la medalla de bronze.
L'equip de New York no es present i la medalla de bronze fou per Saint Louis No. 2.

Classificaci final.


Medaller.



Bibliografia.
;
  ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333243" title="Diego Such Prez" nonfiltered="4771" processed="4754" dbindex="129907">
Diego Such Prez (La Nucia, Marina Baixa) s un economista i poltic valenci. s catedrtic d'economia aplicada i poltica econmica a la Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials de la Universitat d'Alacant. Antic militant del PSPV-PSOE, ha estat regidor de l'ajuntament d'Alacant pel Partit Popular el 1991-1995 i diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1993, crrec que deix el 1995. El 1995-1999 fou conseller de treball, indstria i comer de la Generalitat Valenciana sota la presidncia d'Eduardo Zaplana. Durant el seu mandat fou acusat d'haver rebut un tracte de favor per part de Dragados y Construcciones SA en l'edificaci d'una torre de la seva propietat a canvi d'unes adjudicacions d'obres els anys 1987 i 1988,  quan era a la comissi de la Universitat d'Alacant que atorgava les llicncies d'obres. Tamb ha esta alcalde de La Nucia de 1999 a 2003.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333244" title="Estaci de Tarragona (desambiguaci)" nonfiltered="4772" processed="4755" dbindex="129908">


Estaci de trens convencionals de la ciutat de Tarragona: Estaci de Tarragona;
Estaci de trens d'alta velocitat: Estaci del Camp de Tarragona;
Futura estaci de trens: Estaci Central de Tarragona;
Estaci de metro de la Lnia 3 del Metro de Barcelona a l'Eixample: Estaci de Tarragona (Metro de Barcelona);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333246" title="Estaci del Camp de Tarragona" nonfiltered="4773" processed="4756" dbindex="129909">













L'estaci del Camp de Tarragona situada entre les poblacions de la Secuita i Perafort, al centre del triangle format per Tarragona, Reus i Valls. L'accs a l'estaci s'ha de fer mitjanant autobs o vehcles particulars. Quant la connexi entre el Corredor Mediterrani i la lnia d'alta velocitat, prevista per 2009, estigui acabada, hi haur connexi ferroviria amb ample internacional amb la nova Estaci Central de Tarragona.

L'estaci disposa de 8 ves d'ample internacional (UIC), 4 de les quals sense andanes per a trens sense parada que actualment utilitzen els AVE directes Madrid-Barcelona o semidirectes Madrid-Saragossa-Barcelona.

Historia.
L'estaci es va inaugurar el 26 de desembre de 2006 amb la prolongaci de la LAV Madrid-Saragossa-Lleida fins al canviador d'ample de Roda de Bar, fet que la va convertir en estaci terminal de l'AVE.

Al principi es realitzava el trajecte entre aqu i l'estaci de Madrid-Puerta de Atocha en 2 h 50 minuts, i actualment s'ha redut el temps fins a las 2 hores i mitja.

El 20 de febrer de 2008 va deixar de ser una estaci terminal amb la prolongaci de la LAV fins Barcelona-Sants.

L'estaci est situada gaireb al mateix indret on estava situada l'antiga estaci de RENFE de La Secuita-Perafort, de la lnia Reus-Roda de Bar, clausurada als anys 1990.

Serveis ferroviaris.
Mitjana Distncia de Renfe.



Renfe Llarga Distncia.


 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;
Trens d'Alta Velocitat;
Renfe Avant;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333251" title="Julio Francisco de Espaa Moya" nonfiltered="4774" processed="4757" dbindex="129910">
Julio Francisco de Espaa Moya (Alacant, 1947) s un metge i poltic valenci, rebesnt d'un alcalde d'Alacant. s llicenciat en Medicina i Cirurgia, especialitzat en Medicina Interna i Gastroenterologia, per la Universitat de Valncia. Ha treballat com a metge especialista adjunt en l'Hospital d'Alacant i fou president del Sindicat Lliure de Metges. 

Militant del Partit Popular des de 1990 de la m d'Eduardo Zaplana, fou regidor de l'ajuntament d'Alacant el 1991-2003, diputat a la Diputaci d'Alacant el 1993-2003 (fou president de la Diputaci el 1995-2003). Tamb fou diputat per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1993, per va dimitir al poc temps i fou substitut per Francisco Vicente Murcia Barcel. Tamb fou escollit diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 2003, ocupant la presidncia de les Corts Valencianes fins 2007. Tamb fou senador designat per la Comunitat Autnoma el 2007-2008.

 Enllaos externs .
 Fitxa de J.F de Espaa al Senat;
 Biografia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333253" title="Teresa Sempere Jaen" nonfiltered="4775" processed="4758" dbindex="129911">
Teresa Sempere Jaen (Elx, 1945) s una poltica socialista valenciana. Treball com a auxiliar administratiu i ha estat membre del comit executiu local del PSPV-PSOE. Ha estat diputada per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1989 i 1993 i des de 1989 regidora de l'ajuntament d'Elx, on s primera tinent d'alcalde i regidora d'aiges.

 Enllaos externs .
 Fitxa a l'Ajuntament d'Elx;
 Fitxa al Congrs dels Diputats;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333255" title="Al-Ksar es-Seghir" nonfiltered="4776" processed="4759" dbindex="129912">
Al-Ksar es-Seghir (nom escrit amb diverses variacions amb o sense "Al-" a la primera paraula, amb "Q" i "K", escrit Ksar o Kasr, amb "al-" o "as-" en lloc de "es-", i Saghir en lloc de Seghir, el nom portugus s Alccer Ceguer i el castell Alcazarseguer; en rab             . Les formes ms comunes sn Al-Qsar as-Saghir, Al-Ksar as-Saghir, Al-Qsar es-Seghir, Al-Ksar es-Seghir i Al-Kasr al-Saghir) s una petita vila i una antiga ciutat en runes del Marroc, a l'estret de Gibraltar, a la costa marroquina, a uns 20 km a l'oest de Ceuta i 36 a l'est de Tnger, en una badia on desaigua un riu anomenat Ouled Seghir, badia que queda protegida por una de les vessants del Djebel Ghomara. La fortalesa es troba a la punta que conserva el nom castell d'Alczar. A la part oriental del riu ha sorgit un poblet modern, que porta el mateix nom que l'antic.

 Histria .

Fou un antic establiment fenici i desprs cartagins, per esdevenir romana amb el nom de Lissa o Exilissa segons esmenta Claudi Ptolemeu. Al-Zayyani diu que l'any 90 de l'hgira (708-709) s'hi va aixecar una fortalesa que es va dir Kasr Masmuda per estar en territori dels masmudes berbers. Al-Bakri l'anomena com Al-Kasr al-Awwal i diu que estava poblada per la tribu dels Banu Tarif.

En temps dels almohades aquestos van utilitzar el port com a lloc principal per embarcar cap a la pennsula Ibrica (fins llavors el principal port utilitzat era Marsa Musa) i per aix va agafar el nom de Kasr al-Madjaz o Kasr al-Djawaz, s a dir "Castell del passatge", que li donen entre d'altres Ibn Khaldun i Ibn Abi Zar. L'almohades hi van fer diverses construccions i hi van construir unes drassanes, per quan van perdre la major part dels dominis a Andalusia, i els exrcits i funcionaris van deixar de passar, la ciutat va entrar en decadncia, i els seus habitants es van reconvertir a la pirateria al segle XIII.

Al segle XV l'activitat d'aquest port afectava al comer portugus i castell, i els portuguesos tenien molt d'inters en posar-hi fi. El 1458 el rei Alfons V de Portugal va atacar la ciutat amb una flota de 80 naus i 17000 homes. Dos atacs foren rebutjats, per finalment al tercer, ja greument damnats els musulmans per l'artilleria portuguesa, es van rendir. Se'ls va concedir perms per retirar-se amb les seves armes i equips i el rei Alfons hi va fer entrada el 19 d'octubre de 1458. La gran mesquita fou transforma en esglsia i les fortificacions es van reforar i s'hi va installar una guarnici de la que el primer capit fou Enrique de Meneses. Poques setmanes desprs el sold de Fes va enviar forces a la zona que es van presentar davant la ciutat i la van atacar sense xit, ja que no disposaven d'artilleria; un nou intent uns mesos desprs, el 1459, fou igualment rebutjat. El 1463 les tribus de la comarca de l'Andjera van reconixer la sobirania portuguesa i finalment el 1471 el sold de Fes va signar un tractat amb Portugal pel qual li cedia la ciutat.

La ciutat per no va tenir tranquillitat ja que els habitants berbers de la zona no van parar de fer incursions puntuals a la ciutat, als subministraments o als que sortien de la fortalesa. El provement es feia per mar, i el rei de Portugal Joan III, el 1549 va decidir que el lloc ja no justificava l'esfor i va ordenar la seva evacuaci. Abans de ser evacuada fou desmantellada. Immediatament que van sortir els portuguesos el sold de Fes va recuperar la ciutat, on no quedava cap habitant, i de la que el port havia estat inutilitzat mitjanant arena. La ciutat va romandre abandonada.

El 1559 el sold de Fes la va oferir a Antoni de Borb, rei consort de Navarra (Antoni I de Navarra), a canvi de l'aportaci de soldats pel sult; per les intrigues del rei Felip II van impedir que el tractat s'executs i els navarresos mai van arribar a Al-Ksar es-Seghir que va romandre deshabitada; el port noms fou utilitzat en endavant per contrabandistes. Les runes de la fortalesa portuguesa, imposants, encara existeixen.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333256" title="Temporada 2007-2008 del Club Pat Sitges" nonfiltered="4777" processed="4760" dbindex="129913">




Entrenador:  Carlos Figueroa
Entrenador adjunt: Luis Miguel Medrano
Preparador fsic: Josu Julin i  ric Roqueta



 desconegut;



 desconegut;



 Primera Divisi Espanyola: Campi (ascens a l'OK Lliga).
 Copa del Prncep d'Astries: Eliminat a semifinals per 3 a 2 contra el SHUM Maanet.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333262" title="Clssica de Sant Sebasti 2005" nonfiltered="4778" processed="4761" dbindex="129914">

La Clssica de Sant Sebasti 2005 s una cursa ciclista que es va disputar a Euskadi el 13 d'agost de 2005, amb un recorregut de 227 km. El vencedor final fou l'espanyol Constantino Zaballa, de l'equipSaunier Duval-Prodir, seguit pel catal Joaquim Rodrguez i l'itali Eddy Mazzoleni.

Classificaci general.

13-08-2006: Donstia, 227 km..



Referncies.


Enllaos externs.
Web de la cursa;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333263" title="Smokvica" nonfiltered="4779" processed="4762" dbindex="129915">
Smokvica s un poble i una municipalitat de Dubrovnik-Neretva a l'Oest de Crocia. La seva poblaci s de 1.210 habitants (cens del 2001). La majoria absoluta de la poblaci s croata (98%).



Enllaos externs.
Smokvica Tourist Organisation;
Kor ula info - Smokvica;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333265" title="L'Homme arm" nonfiltered="4780" processed="4763" dbindex="129916">


L'Homme arm s una can francesa del Renaixement. s una melodia molt popular, i que va ser utilitzada infinitat de vegades per compositors d'eixa poca, tant en tonalitat major com transcrita a tonalitat menor. Ms de quaranta obres d'eixa poca en tenen el nom de Missa L'homme arm.

Historia.

Hi ha moltes teories quant a l'origen i la popularitat d'aquesta can. Hi ha musiclegs que afirmen que l'Homme arm s l'ngel Miquel.

Tamb hi ha uns altres que diuen que el nom es deu, simplement, a una taverna, la maison de l'Homme arm, la qual es trobava a la mateixa ciutat on vivia Guillaume Dufay a Cambrai.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333269" title="Trofeu de s'Agricultura" nonfiltered="4781" processed="4764" dbindex="129917">
El Trofeu de s'Agricultura s un dels trofeus estiuencs de futbol, de ms renom de les Illes Balears. Es juga a Sa Pobla, i el seu equip local, l'Uni Esportiva Poblera sempre hi s present.

Histria.
El Trofeu de s'Agricultura va quedar instituit l'estiu de l'any 1973, per iniciativa de la directiva del club pobler que presida Josep Alorda Rios, i que baix diferents formats de competici, s'ha celebrat de manera continuada i inenterrompudament, any darrera any. 

Les primeres edicions contaven amb la participaci d'equips de la comarca per aconseguir una major afluncia de pblic, seguidors dels equips participants, sempre amb el Poblense com amfitri. Aix, eren quasi fixes la presncia del Pollena, Murense, Margaritense i Constncia, si b ja sn bastants els equips mallorquins que han participat a qualsevol edici. 

La cellebraci del Trofeu de s'Agricultura, en principi i fins l'any 1982, coincida amb les festes de Sant Jaume, conservant, aix, una antiga tradici d'organitzar la disputa de partits de futbol amistosos com un acte ms dins el programa d'actes de les festes populars pobleres. 

No eren, evidentment, les dates ms adecuades, ja que els equips encara no estaven gens rodats, ni acoplats, ni tampoc, els jugadors, en la forma fsica idnia per jugar un partit de futbol baix les elevades temperatures del mes de juliol. Per, s tenien, aquells partits, l'atractiu d'oferir als aficionats l'oportunitat de veure en acci, per primera vegada, abans que comencs la temporada de competici, a les noves incorporacions que hava realitzat el seu club, i al mateix temps es formaven una idea del que podra donar de si el seu equip a la competici de lliga. Just el mateix que succeeix ara amb els actuals tornetjos estiuencs o de pretemporada, ja ben entrat el mes d'agost.

Les du primeres edicions del Trofeu de s'Agricultura, es celebraren a les darreries del mes de juliol, per desprs, a partir de l'any 1983, fer-ho el mes amunt possible del mes d'agost, pocs dies abans del comenament de la competici oficial.

La presncia d'equips punters i histrics del futbol balear, aix com tamb la bona organitzaci que sempre l'han caracteritzat, li han conferit al torneig pobler un gran prestigi. Com ja s'ha dit, a les primeres edicions foren reiterades la participaci dels equips de la comarca que aleshores gaudien de cert prestigi dins el panorama futbolstic illenc, per tamb cal tenir en compte la presncia d'altres com el Sller, el Cardassar i dels histrics Constncia, Atltic Balears, i la quasi continuada participaci del Reial Mallorca des de l'any 1983 en qu va retornar a la Primera Divisi.

No noms han estat equips mallorquins els que han conformat els cartells del Trofeu de s'Agricultura. A la setena edici (1979), el torneig pobler va adquirir aspecte de internacionalitat, ja que va contar amb la participaci de l'equip de la Primera Divisi del Marroc, el FAR del Marroc (Forces Armades Reials del Marrocs), juntament amb el Mlaga, de la Primera Divisi espanyola i el Poblense, que militava a la Tercera Divisi Nacional. El Trofeu de s'Agricultura, tamb ha contat amb la participaci de l'Elx (Segona Divisi), a la XIV edici (1986) i del Hrcules d'Alacant (Segona Divisi), a la XV, l any 1987. 

Amb el pas dels anys, tamb s'ha anat variant el format en la disputa del torneig. Les primeres edicions es disputaren baix la clsica frmula quadrangular, passant pel sistema triangular o el triangular rpid de 45 minuts cada partit, fins acabar a partit nic, des de la XXV edici. 

Des de la seva instituci, l'organitzador del torneig s el propi club Uni Esportiva Poblense, i el mateix club sempre ha estat el responsable de la seva financiaci, contant amb la collaboraci de l'Ajuntament de sa Pobla i d'altres entitats o empreses privades, aix com tamb dels clubs participants.

Si be s'ha plantajat i fins i tot intentat, i no s'ha lograt, ha estat el disseny d'un trofeu que identifiqui el torneig, un disseny original i propi com tenen els tornejos de prestigi i amb historial. 

Si repassam el palmars per equips, veurem que el Reial Mallorca s l'equip que ms vegades s'ha proclamat guanaydor amb un total de 15 ocasions, cosa lgica si es t en compte la seva militncia a superior categora (Primera o Segona Divisi), a ms de ser, desprs del Poblense, l'equip que ha participat a major nombre d'edicions (18). El Poblense ha ingresat el trofeu a les seves vitrines en 13 ocasions


Historial.



Palmars.
15 titols:
 Reial Mallorca.
13 titols:
 U.D. Poblense.
2 titol: ;
 Constncia d'Inca.
 Atltic Balears.
1 titol:
 Hrcules d'Alacant.
 Cardassar de Sant Lloren;
 Manacor;
 Alcdia;

Enllaos externs.
 Trofeu Agricultura a la web de la U.D. Poblense;
 Noticia edici 2008 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333276" title="Al-Djadida" nonfiltered="4782" processed="4765" dbindex="129918">



Al-Djadida o El-Djadida o Al Jadida o El Jadida (rab        ) s una ciutat de la costa atlntica del Marroc, a la provncia de Al-Djadida amb una poblaci de 144.440 habitants el 2004 (20.000 habitants el 1912, 40.318 habitants el 1954 incloent ms de 3.300 jueus). s el port principal de Marrqueix que es troba a uns 180 km al sud. La ciutat s ms coneguda pel seu antic nom de Mazagan, en portugus Mazago i en castella Mazagn. L'antic nom musulm es Al-Bridja o Al-Buraydja (Petita Fortalesa). Els seus habitants portuguesos van emigrar el 1760 a Brasil on van fundar Nova Mazago a l'estat actual d'Amap. La ciutat est a 9 km de la boca de l'uadi Umm Rabi (o Umm er-Rbia). El mercat de la Marta es troba a la part oest.

La ciutat fortificada est registrada com a Patrimoni de la Humanitat des de 2004. El ms important de la ciutat sn la cisterna (que tenia una capacitat per subministrar aigua a la poblaci durant tres mesos) i l'esglsia de l' Assumpci, d'estil manuel. 

La seva activitat principal s agrcola i porturia; el port i les factories associades sn altament contaminants.

 Histria .

Es pensa que podria ser el Portus Rutubis de Plini i que apareix esmentada tamb per Claudi Ptolemeu. Probablement no existia una vila sin simplement un embarcador i segurament aix va restar fins al segle XI. Al-Bakri l'esmenta en aquest segle per primer cop amb el nom de Mazighan, que desprs referm Al-Idrisi al segle XII. Un manuscrit del sant Mulay Abu Shuayb, del segle XII, tamb parla de Mazighan que diu que era una vila de pescadors entre dos centres urbans que li feien ombra: Azammur i Tit. El port es assenyalat als portolans dels segles XIV i XV sota diversos noms: Mesegan (1339 i 1373), Mazegan (1367), Mazagem, i altres. A finals del segle XV vaixells portuguesos comerciaven en aquest port amb blat de la regi de Dukkala que portaven a Portugal.

El 1502 un cavaller portugus, Jorge de Mello, que navegava per l'estret de Gibraltar, fou desviat per una turmenta fins a Mazagan, on va desembarcar; els portuguesos es van refugiar a una torre, per por dels nadius, i finalment, passat un temps, van sortir i van retornar a Portugal. All Mello va convncer al rei per edificar una fortalesa a la ciutat. Un privilegi reial de 21 de maig de 1505 don a Mello la capitania del castell que estava autoritzat a construir a costa seva a Mazagan. Els fets no tenen fonts contempornies i sn reculls del segle XVIII per semblen ser propers a la realitat. 

No obstant Mello no va utilitzar el privilegi reial ja que el 27 d'agost de 1513 el duc de Bragana, que acabava de conquerir Azemmour (o Azammur), va desembarcar a Mazagan i no hi va trobar cap fortalesa, excepte la vella torre (Al-Buraydja). Com que el port d'Azemmur era poc accessible, els portuguesos van decidir establir-se a Mazagan. La fortalesa, amb quatre torres una a cada angle (una d'elles fou la vella torre ja existent), fou construda el 1514 sota la direcci dels arquitectes Diogo i Francisco d'Arruda, i incloa una gran sala de la que la volta estava aguantada per 25 columnes, destinada probablement a acollir els tributs en productes agrcoles de les tribus de la rodalia, i que ms tard va esdevenir cisterna.

Durant el perode de 1530 a 1540 les conquestes dels xerifs sadites i el moviment religis i xenfob que va comportar, van amenaar les posicions portugueses. El 1540 el rei ja va pensar en abandonar-ne algunes, ja que resultava massa car el seu abastiment. El 12 de mar de 1541 el xerif va ocupar Santa Cruz do Cabo de Gu i Joan III de Portugal va decidir evacuar Safi i Azemmur i concentrar les forces de la zona del sud de Marroc a Mazagan, que era la millor posici, la ms fcil de defensar i el millor port. Fou llavors quan es van ampliar les muralles que van quedar com sn actualment.

Durant dos segles Mazagan fou una base de protecci de la ruta a l'ndia, un cap de pont portugus per un futura conquesta de Marroc si es donaven les condiciones favorables (que mai es van donar) i un reclam per obtenir del Papa bules de croada que aportaven a la corona alguns beneficis. Per la guarnici i la poblaci no podia sortir de les muralles de la ciutat sense una escorta armada, ja que les tribus sempre estaven a l'aguait amenaadores i van establir a la rodalia dos fortaleses per mantenir bloquejada a Mazagan: Fahs al-Zamuriyyin i Fahs Awlad Dhuwayyib (les seves runes encara existeixen). La guarnici cada vegada estava ms mal aprovisionada, i la fam, les malalties i les epidmies els afectaven greument, per estaven protegits per les muralles contra les que les tribus no podien fer res. Tot i aix es van fer atacs importants, destacant el de 1562 dirigit per Muhammad (fill del sold Abd Allah al-Ghalib, i mort ms tard a la batalla d'Alczarquivir el 1578), que va assetjar la ciutat i la va atacar dues vegades sent rebutjat malgrat que la guarnici eren 2600 homes i l'atacants uns 170.000. Al segle XVII els governadors de la plaa van aconseguir fer aixecar el bloqueig i restablir els contactes de bon venatge amb les tribus, per aix va enfurismar als radicals i el mudjahid Sidi Muhammad al-Ayyashi va atacar la ciutat el 1639 i va causar algunes prdues als portuguesos, encara que sense cap possibilitat de prendre-la.

El sold Mulay Ismail, ocupat en el setge de Ceuta, no va provar mai seriosament de reconquerir Mazagan, per el seu net Sidi Muhammad ben Abd Allah va anar en persona a assetjar-la el gener de 1769. Va resistir durant cinc setmanes i finalment el rei Josep I de Portugal va enviar l'orde d'evacuaci. La guarnici no la volia complir, per finalment el governador va capitular en condicions honorables; la poblaci i els soldats podien tornar a Portugal amb les seves armes, equips i bens. El 10 de mar de 1769 van sortir els portuguesos, i desprs de marxar van esclatar mines que van destruir part de la ciutat. Quan el sold hi va entrar estava devastada, i encara que va fer el possible per restaurar-la, no ho va aconseguir. Li va donar el nom d'Al-Mahduma (La runosa).

Finalment la ciutat fou restaurada (durant el regnat de Sidi Muhammad ben Hisham) el 1240 de l'hgira (1824-1825) per Sidi Muhammad ben al-Tayyib, caid dels dukkala i de la Tamasna, que la va rebatejar Al-Djadida.

Fou ocupada pels francesos el 14 d'agost de 1907.

 Llista de governadors portuguesos (capitans del 1505 a 1608, governadors 1608-1695 i governadors-capitans generals desprs).

1505 - 1514         Jorge de Mello (probablement no ocupada);
 1514 - > 1517    Martim Afonso de Melo ;
1517 - 1529                 Antnio Leite ;
1529 - 1534         Desconegut;
1534? - 154?        Lus de Loureiro ;
vers 1541           Joo Gomes;
abans de 1552        Desconegut;
1552 - 1562         lvaro de Carvalho;
1562 - vers 1572       Rui de Sousa Carvalho     ;
1572- vers 1580       Desconeguts;
>1580           Francisco de Barros de Paiva;
vers 1583           Gil Fernandes de Carvalho;
1583 - 1615        Desconeguts;
1615 - 1619         Jorge Mascarenhas marqus de Montalvo ;
1619-1623         Desconegut;
vers 1623-1624       Brs Telles;
1624 - 1627     Gonalo Coutinho;
1627 - 1631   Francisco de Almeida;
vers 1631-1636       Joo da Silva Tello Meneses conde de Aveiras;
1636 - 1640   Francesco Mascarenhas conde de Castelho Novo ;
1640     Lusa Antnia de Velasco (interina);
1640 - vers 1642     Martim Correia da Silva ;
vers 1642 - 1645       Rui de Moura Teles ;
1645 - 1648   Joo Luis de Vasconcelos e Meneses ;
maig a juliol de 1648     Junta formada per Antnio Dinis Barbosa,  Gonalo Barreto, i Gaspar Rodrigues Torres;
1648-1652   Desconegut;
1652 - 1654     Nunho da Cunha da Costa;
1654 - 1658     Alexandre de Sousa Freire ;
1658 - 1661         Francesco de Mendona Furtado ;
1661 - 1667        Cristvo de Melo       ;
1667 - 1671     Martim Mascarenhas conde de Santa Cruz ;
1671 - 1677      Marco de Noronha ;
1677 - 1681             Cristvo de Almada     ;
1681 - 1686        Bernardino de Tvora de Sousa Tavares;
1686 - 1691     Manuel de Sousa de Castro;
1691 - 1692         Domingo de Matos ;
1692 - 1695                 Joo Saldanha de Albuquerque;
1695 - 1698         Lus Saldanha de Gama ;
1698 - 1702     Sancho de Faro e Sousa conde de Vimieiros ;
1702 - 1705   Manuel de Sousa Tavares ;
1705 - 1713  Francisco de Melo e Castro;
1713 - 1719     Manuel Robin de Moura ;
1719 - 1724         Duarte Sodr Pereira ;
1724 - 1727                 Antnio de Miranda Henriques        ;
1727 - 1734         Joo Jacopo Magalhes ;
1734/39 - 1745    Bernardino Pereira de Berredo ;
1745 - 1752             Antnio Alvares da Cunha;
1752 - 1759       Jos Leite de Sousa         ;
1759 - 763     Joaquim Vasques da Cunha;
1763 - 1769      Dinis Gregrio de Melo Castro e Mendona;

Personatges importants de la ciutat.
 Driss Chrabi (1926   2007);

Ciutats agermanades.
 Vierzon, Frana;
 Arenzano, Itlia;
 Tacoma, WA, Estats Units;

 Referncies .

Enciclopedia Espasa, tomo 33, amb plnol de Mazagan de vers el 1912.
Llista de governants portuguesos;
Lus Maria de Couto do Alburquerque da Cunha, Memrias para a histria da praa de Mazago, Lisboa 1864;
J. Goulven, La place de Mazagan sous la domination portugaise, Pars 1917;
Afonso de Dornellas, A praa de Mazago, Lisboa 1913;
-Agostinho de Gavy de Mendoa, Histria do cerco de Mazago (1562), Lisboa 1891;

Enllaos externs.
 Website de El Jadida;
Website de El Jadida;
Website de Mazagan;
El Jadida a Lexicorient;
Camping de El Jadida;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333285" title="Riosa" nonfiltered="4784" processed="4766" dbindex="129920">

Riosa s un concejo i una parrquia del Principat d'Astries. Est situat a la muntanya central asturiana. Limita al nord amb Morcn, a l'est amb Mieres, al sud amb Lena i Quirs i a l'oeste novament amb Quirs. La capital es La Vega, on  hi ha l'accs a l' Angliru.

 Geografia . 
El Concejo de Riosa est format per l'nica parrquia de Santa Mara de Riosa, t un relleu molt accidentat, destacant a l'oest la Serra del Aramo amb els pics del Barriscal (1.734 metres), el Xistras (1.773 metres) i sobretot el Gamonal, situat a l'Angliru. 

El seu riu principal s el Llamo, tamb anomenat Riosa, que neix als pendents de l'Aramo d'on recull nombrosos corrents que baixen de les seves muntanyes. Segueix una orientaci sud-nord i conflueix amb els rius Xuncar i Grandiella prop de La Vega. Segueix el seu curs en Morcn i desemboca al riu Cabal. 

 Histria (Economia minera) . 
La mineria, tant de carb com de coure pot considerar-se l'activitat ms caracterstica d'aquest concejo, tant histricament com en la nostra poca. 

 Mineria del Coure . 
 Descobriment . 
Les mines de coure i cobalt de Riosa, situades a la falda est de la Serra de l'Aramo es troben a una altitud d'entre 1.200 i 1.600 metres. S'anomenen tamb mines de Llamo, Rioseco o Texeo i sn explotades des de temps prehistrics, tal com testifiquen les troballes de restes humanes i utensilis all realitzats. Aquests descobriments van ser realitzats en 1883 per l'enginyer belga, Alexandre Van Straalem 

 Prehistria i dominaci Romana . 



Van Straaleem va descobrir les mines casualment, i en ella s'han trobat 191 peces d'esquelets humans. Aquestes troballes estaven acompanyats de diversos utensilis fets en os, martells i varietat de restes d'animals. Dels estudis d'aquests esquelets, l'antropleg Federico Oloriz, dedueix que eren homes joves d'entre vint i trenta-cinc anys, la seva altura mitja era de 1,65 metres i la seva complexi prima, el que facilitava el seu pas per les estretes galeries. Els esquelets oposats en aquestes mines tenen la particularitat de presentar un color verd a causa del seu contacte amb el xid de coure. Es troben repartits per diversos museus com l'Arqueolgic de Madrid i el Museu Arqueolgic d'Oviedo, principalment. 

Tots aquestes restes han estat datats en els comenaments de l'Edat de Bronze al voltant de 1500 anys aC. El mtode principal de treball emprat en el sistema miner antic del Aramo s el de l'arrencada al foc, consistent en el fort escalfament de la roca amb foc, per a desprs refredar-la bruscament amb aigua quan s'arribs a una determinada temperatura. Amb aix es provocava la seva fragmentaci, facilitant d'aquesta manera l'extracci del mineral amb tascons i altres eines, com els caracterstics pics-palanca. Tamb es t constncia, per utensilis oposats i inscripcions existents en la zona, de l'explotaci d'aquestes mines pels romans, per a aix s'haurien valgut de m d'obra esclava, com era habitual en l'poca, en aquest tipus d'explotacions. 

 Edat Contempornia .




La cronologia de la seva explotaci en temps recents seria la segent: 
1897 Es constitueix la companyia The Aramo Cooper Minis Ltd, de capital angls, participada per Van Straalem. ;
1883 S'inicia la construcci del poblat miner de Rioseco, a la falda de l'Aramo, on possiblement abans s'havien assentat els miners prehistrics. Grcies a aquestes mines va arribar l'estesa telefnica a Riosa i es va construir la carretera cap a Lena, cap a on es transportava el mineral. El poblat ocupa uns 1000 m2 est format per 5 edificis: oficines, cantina, economat, habitatges, quadres que formen un conjunt arquitectnic d'estil angls amb el seu tpic ma vermell, decorant portes, finestres, cantons i molt integrat en el verd entorn que ho envolta. En la part posterior del poblat trobem la zona on es recebia el mineral brut, que arribava pel cable volant; aqu era rentat, seleccionat i carregat en camions. Tot el conjunt constitux un magnifico exemple de Arquitectura Industrial ;
1930 Desprs d'un perode de runa, es va fer crrec de l'explotaci la Empresa del Sud dedicada a l'extracci del Cobalt. ;
1940 S'installa la Societat Miner-Metalrgica Asturiana (METALSA) ;
1960 Tancament definitiu de les mines i aband del poblat, a causa de l'obertura de mines en altres pasos, com Xile, o Per on l'explotaci del coure resultava ms rendible. La riquesa mitja del mineral del jaciment en aquest ltim perode era del 12% de coure, 3% de cobalt i 3% de nquel. ;
 Mineria del Carb . 
Les explotacions mineres de Riosa es es componen de quatre grups: Canales, Piedrafita, L'Esperana, Ablanedo. Les mines de hulla de Riosa van ser reservades al Estat Espanyol en la Llei de Mines de 6 de Juliol de 1859, per al subministrament de carb a la Fbrica d'Armes de Trubia. Posteriorment i davant l'encariment del transport, van ser venudes a "Hulleras de Riosa", companyia que les va explotar durant quaranta-cinc anys. Posteriorment van ser gestionades per ENSIDESA i actualment ho sn per HUNOSA (Pou de Montsacro). 

Vegeu tamb. 
 Llista d'alcaldes de Riosa;


 Enllaos externs .
Federaci Asturiana de Concejos;
Consorci de la Muntanya Central Asturiana;
El Camino Real;
Mines prehistriques de coure d'Aramo;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333287" title="Ribadedeva" nonfiltered="4785" processed="4767" dbindex="129921">

Ribadedeva (Ribedeva en asturi) s un concejo de la Comunitat Autnoma del Principat d'Astries. Limita al nord amb el mar Cantbric, al sud amb Peamellera Baja, a l'oest amb Llanes i a l'est amb Cantbria mitjanant el riu Deva.

 Histria . 
 Prehistria . 
La presncia de vida humana en la zona es remunta a l'poca paleoltica. D'aquesta etapa histrica sn els jaciments descoberts a les coves de Mazaculos i la d'Espinoso situades a les proximitats de la desembocadura del riu Cabra. A la cova de Tinamayor es va trobar una clossera i als voltants de Pimiango es troba la famosa cova del Pindal on apareixen gravats i pintures d'animals com bisons, cavalls, crvols, peixos i mamuts. 

De l'etapa epipaleoltica sn els jaciments de Las Covariellas, Tina i Trona. A ms a aquest perode correspon el desaparegut soterrament del Mol de Gasparn, troballa amb connotacions de ritual funerari, i en el qual tamb s'han trobat tres pics asturians, el que relaciona els descobriments amb l'etapa asturiana. Del perode neoltic sn un as de pedra lluentada trobada al Covacho del Cazarru i els tmuls funeraris de La Jayuquera (Villanueva), del Trabe i de Bojes. 

De l'edat de bronze i de ferro poc o gens es pot afirmar, noms la presncia en la zona de orgenomescs, que era un poblo cntabre. En l'poca de la reconquesta les gents de la zona es van unir amb les tropes cristianes en la seva lluita contra la invasi musulmana. 

 Edat mitjana . 
En l'alta edat mitjana el concejo, juntament amb Llanes, forma part de la regi Premoriense. D'aquest perode, concretament del segle X apareix esmentat el temple de Santa Mara de Tina a Piamango, en la qual s'han localitzat una necrpoli i restes d'altra edificaci que es creu pertanyien als primers temps de la reconquesta. 

El primer esment de Ribadedeva com a entitat prpia dintre d'Astries, s un document de 1157, de l'arxiu de San Salvador de Celorio i un altre de 1169 de la mateixa procedncia, que parla d'un tal Gmez, tinent d'Aguilar (actual Llanes) i Ribadedeva. Desprs de la uni dels regnes de Lle i Castella en 1230 sota mandat de Ferran III de Castella el territori de Ribadedeva, juntament amb les dues Peamelleras, s separat d'Astries i agregat a terres castellanes, concretament a la merindad d'Asturias de Santillana, encara que eclesisticament encara depenia d'Oviedo. Aquesta situaci es mantindr fins a 1833. 

En 1376 el rei Alfons XI de Castella concedeix al poble certs privilegis, atorgant-li el poder de triar els seus crrecs concejiles i els seus propis jutges. Cap als segles XIII i XIV se situa la construcci de la torre de Noriega, exponent mxim del poder senyorial que exercien la famlia Noriega en el concejo. En 1517 es t constncia del pas de l'emperador Carles I d'Espanya per la capital Colombres, i de la qual va recollir el cronista Laurent Vital com a "mal llogaret o cabaal". 

 Edat moderna . 


A l'edat moderna Ribadedeva forma part del corregiment de les quatre viles de la Costa de la Mar, i a partir de 1749 del partit del Bastn de Laredo, tenint representaci en les juntes Cntabres de 1778 a 1815. 

En el segle XVIII rep el concejo el nom de Real Valle de Ribadedeva sent els seus habitants "gentilhomes" no sotmesos a cap senyoriu. El govern s'exercia en cada poble que convocava el seu propi concejo i nomenava un regidor depenent de la Justcia ordinria. D'aquesta manera s'organitzava la vall administrativament, a ms cal destacar el privilegi que t el concejo amb l'exempci del pagament de alcabales. La guerra de la Independncia va tenir una gran repercussi en tota la zona, establint l'exrcit asturi la seva lnia de defensa en els rius Deva i Pesus sota la m del general Ballesteros. Aquesta defensa va ser atacada pel general francs Bonet, franquejant-la i envaint la zona rpidament. Les guerres Carlines tamb van tenir la seva part d'histria en el concejo assentant-se en la zona les partides del coronel Arroyo i de Florez. 

 Segle XIX fins ara . 
L'esdeveniment histric ms rellevant d'aquest segle s la tornada a Astries dels territoris de Ribadedeva en 1833, un any mes tard solliciten amb la vall de Peamellera el reingrs en la Provncia de Santander petici que ser denegada. constituint-se aquest mateix any el primer ajuntament sota dependncia asturiana. 

A partir de mitjans d'aquest segle comencen a efectuar-se les emigracions ultramarines a Amrica, aconseguint grans fortunes que reinvertirien en millores urbanstiques i de serveis bsics dels pobles. Al comenament del segle XX s'uneixen les lnies ferroviries que uneixen Astries amb Cantbria i es milloren les carreteres. Durant la repblica el concejo queda en mans del front popular, fins que es produx l'alament militar que origina la guerra civil espanyola i que t la seva repercussi en el concejo amb l'entrada de les tropes nacionals en la zona al setembre de 1937. En 1948 la platja de La Franca va ser escenari de l'emboscada i posterior assassinat dels guerrillers Corsino i Eduardo Castiello. 
 Geografia . 

Geolgicament parlant, Ribadedeva presenta terrenys areniscs per la zona de Pimiango corresponent a la era mesozoica, tamb presenta en la serra de Tina conglomerats quarsos, arenisca vermella i calcria. Els materials ms abundants de la zona sn mangans, ferro, plom i cinc. 

 Orografia . 
Des del punt de vista orogrfic el concejo est dividit per tres sistemes muntanyencs. La serra de Cuera amb el Pic Jana en l'extrem oriental i el Tabladiellu en l'occidental, ms al nord ens trobem amb la serra de Garca en la part de la qual oriental es troba la capital Colombres. I limitant amb el mar tenim la serra de Tina en el qual destaca el Pic del Can damunt de la ria de Tinamayor per la seva banda oriental. Des d'aquest punt i fins a la ria de Santiuste en el seu lmit amb Llanes, s'estenen 9,5 Km. de costa i penya-segats. 
 Hidrografa . 
Dintre del seu xarxa hidrogrfica destaquen en Ribadedeva dos rius. El riu Cabra, que neix a la serra del Cuera i serveix de lmit amb el concejo ve de Llanes, desembocant en el Cantbric per la ria de Santiuste. I el riuc Deva, que ens assenyala el lmit oriental del concejo amb Cantbria i desemboca al mar per la ria de Tinamayor. Altres accidents fluvials del concejo sn el riu Ahijo que dna les seves aiges al Cabra, i el rierol de Salcea que flueix al Deva. 
 Climatologia . 
] jove]]] 
El clima s ocenic, temperat i plujs, mostrant-nos una gran suavitat en les temperaturas, no sobrepassant la mitjana estiuenca els 20C, ni descendint dels 10C de temperatura mitja en hivern, sent les boires marines persistents en bones poques de l'any. 
 Flora i fauna . 
Quant a la seva vegetaci cal dir que predomina la forest d'eucaliptus sobre les altres espcies, encara que tamb es poden contemplar boscos riberencs, alzina, arbo i artjol. De la seva fauna destacarem la fluvial, sent el Deva un dels rius salmoneros de la regi, podent-se veure igualment truites a tots ells. 
Parrquies. 
El concejo de Ribadedeva est dividit en 3 parrquies rurals: 
Colombres;
Noriega;
Villanueva;
 Sn compostes pels pobles: Boquerizo, Noriega, Villanueva, Andinas, Vilde, Bustio, Colombres, El Peral, Pimiango, La Franca y Bojes.

 Evoluci demogrfica . 
Ribadedeva no va ser una excepci, demogrficament parlant, dintre dels concejos orientals del Principat, pel que tamb sofriria els avatars de la emigraci, primer a terres americanes i ms tard a Europa Central i les zones centrals ms industrials d'Astries. Aix des que en la dcada dels 30 es va produir la cota mxima de la poblaci amb 3.424 habitants, la perduda paulatina de la poblaci ha estat constant i progressiva, deixant el concejo actualment amb una baixa densitat de poblaci i un tipus de poblament marcadament concentrat, sent Colombres el nucli ms habitat
 Economia . 
Econmicament parlant el sector primari s el qual predomina en tot el concejo, emprant a un total del 45,5% de la poblaci activa. La ramaderia s l'activitat principal del sector, sent la estabulaci bovina orientada a la producci lctia la principal ocupaci. La pesca est representada en la ria de Tinamayor on resideix un petit port pesquer amb una desena d'embarcacions, agrupades amb els seus vens d'Unquera en la cooperativa de Tinamayor, que conta amb una moderna llotja. El sector secundari i el de la construcci representen al 17,08% de les ocupacions locals, majoritriament agrupats entorn de l'edificaci i obres pbliques, sent important per al concejo tamb la fbrica de productes lactis que hi ha en el concejo situada an La Perera. 

El sector terciari dels serveis s l'nic que segueix una tendncia a l'ala amb un 37,42% de les ocupacions, grcies sobretot a la puixana actual del turisme, contant el concejo amb unes bones infraestructures, tant d'hotels, com de restaurants i de campings. Un destacamento important del concejo s la fundaci "Arxiu d'Indianos" localitzada en Colombres. 
 Poltica . 
En el concejo de Ribadedeva, des de 1979, el partit que ms temps ha governat ha estat el PSOE, que ho fa ja des de l'any 1991 ininterrompudament (vegeu Llista d'alcaldes de Ribadedeva). L'actual alcalde s el socialista Alejandro Reimndez, qui governa amb majoria absoluta.







 Referncies .

Enllaos externs.

Federaci Asturiana de Concejos;
 Informaci sobre el concejo de Ribadedeva;
 Fundaci Turstica iy Cultural de l'Orient d'Astries. Ribadedeva;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333289" title="Azemmour" nonfiltered="4786" processed="4768" dbindex="129922">
Azemmur  o Azammur, en francs Azemmour, en castella i portugus Azamor, en rab       , s una vila de la costa atlntica del Marroc a uns 75 km al sud-oest de Casablanca i uns 10 km al nord-est de Al-Djidida (Mazagan), situada a la riba esquerra del uadi Umm Rabi (Oumm er-Rbia) de la que es troba propera de la seva desembocadura. El 1953 tenia 15.000 habitants i vers el 2004 eren una 40000. El seu nom deriva del berber "asemmr" que vol dir "olivera del camp". El seu recurs principal s la pesca, sent la temporada principal de desembre a mar. Actualment la seva platja es visitada per alguns turistes. El seu patr s el sant Mulay Abu Shuayb, molt anomenat al Marroc.

La seva histria es fora desconeguda. Se sap que els castellans hi van fer algunes incursions abans del 1480 quan el tractat amb Portugal conegut com tractat d'Alcaovas, fou ratificat a Toledo i va deixar en mans dels portuguesos la costa atlntica marroquina. El 1486 la vila estava sota sobirania del rei Joan II de Portugal (1481-1495) per no estava ocupada militarment sin que els caps locals s'havien sotms voluntriament; aquesta sobirania fou confirmada per un tractat de 1497, en que s'establ el pagament d'un tribut de 10.000 savis cada any. 

Desprs del 1506 un partit dels caps berbers locals va demanar a Portugal la ocupaci efectiva, que el rei Manel I l'Afortunat (1495-1521) va intentar el 1508 per mitj d'una esquadra dirigida per Joo de Meneses, per va fracassar per l'oposici d'un altra facci local. El 1513 el cap local d'Azemor, Mulay Zayam, va refusar el pagament del tribut, i el rei portugus va enviar  una flota ben equipada de 500 vaixells i 15000 soldats dirigida pel duc Jaume de Bragana. El 28 i 29 d'agost el portuguesos van desembarcar prop de la ciutat i van derrotar a les forces enemigues a l'entorn del port. Entre els soldats portuguesos hi havia Ferno de Magalhanes descobridor desprs de l'estret que porta el seu nom, que va perdre el cavall en una escaramussa.  El 1 de setembre de 1513 les forces del duc va ocupar finalment el port sense trobar resistncia al interior. Unes fortificacions consistent en un circuit emmurallat (que es conserva) hi foren construdes per defensar la ciutat dels atacs de les tribus hostils.

El 12 de mar de 1541 els musulmans van ocupar Santa Cruz do Cabo de Gu. Ja les dificultats d'abastiment i el cost que suposava havien fet pensar al rei Joan III de Portugal (1521-1557) la convenincia d'evacuar algunes de les places de Berberia, i ara va donar l'orde d'abandonar Azemor i Safi que es va complir a finals d'octubre de 1541 (dia 30), concentrant-se les forces portugueses a Mazagan. Llavors esdevingu un centre de la guerra santa, especialment contra la vena Mazagan. Probablement d'aquesta ciutat era Estebanico de Azemor, un negre marroqu que va participar de forma destacada a l'expedici d'exploraci de Cabeza de Vaca pel territori dels moderns Estats Units (1528-1536).

El 30 de juny de 1908 fou ocupada pels francesos.

 Referncia .

R. Ricard, tudes sur l'histoire des Portugais au Maroc, Coimbra 1955;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333294" title="Kalash" nonfiltered="4787" processed="4769" dbindex="129923">
Kalash o kal s o kalasha, denominaci d'una tnia que habita entre els actuals lmits septentrionals del Paquistan, en les valls de Rukmu, Mumret i Biriut * corresponents a la serralada del Hindu Kush. Es tracta d'un poble indoeuropeu al qual se li ha atribut un origen grec o tamb Proto-Indo-Europeu.

Nom.
Segons el lingista Richard Strand, els habitants de Chitral aparentment van adoptar el nom de la antiga Kafiristan Kalasha, la qual en algun moment indeterminat van estendre la seva influncia sobre Chitral. Una referncia a aquesta assumpci podrien ser els noms ksv'o o ksi'o, usats pels seus vens Nuristani Kata and Kom pels Kalash de Chitral. D'aqu el primitiu nom ks'ivo (enlloc de Kalasha) en podria haver derivat.

 Poblaci .
La poblaci actual (any 2006) dels kalash s'ha redut a una xifra que noms oscilla entre els 3.000 i 6.000 habitants. Aquesta poblaci subsisteix en petits pobles ubicats en llocs gaireb inaccessibles entre les muntanyes; cal tenir en compte que en 1900 la poblaci estimada dels kalash rondava les 100.000 persones.

No noms certs trets culturals han fet suposar que els kalash o kalasha poden ser descendents de colnies gregues establertes a la regi cap al s. IV a. C., sin els seus fisiotips: els kalash solen tenir una important freqncia d individus amb ulls i cabell clars aspecte pel qual hi hauria alguna similitud amb els habitants de l Antiga Grcia (en especial els grecomacedonis), per aquestes caracterstiques fisiotpiques poden explicar-se per una particularitat gentica local, o segons molts investigadors actuals, tant les similituds culturals com les fisiotpiques entre kalash i els antics grecs podrien derivar d un llinatge com existent durant l'expansi proto indoeuropea fa uns 5.000 anys.

Llenguatge.

El llenguatge Kalash s una llengua drdica que pertany a la branca indo-aryan del grup indo-irani; que a la vegada pertany a la immensa famlia indo-europea. Es classifica com a membre dins el subgrup del Chitral, l'nic altre membre del grup s el Khowar. El lingista norueg Georg Morgenstierne, que va estudiar les dues llenges, va escriure que tot i les similituds, Kalasha s una llengua independent en si mateixa, no un simple dialecte del Khowar.

Fins a les acaballes del segle XX, Kalash ha sigut una llengua mai documentada. Recentment, a travs del treball d'una ONG grega i de la gent gran local kalash que busquen preservar les seves tradicions orals, s'ha creat un noi alfabet Kalasha. Taj Khan Kalash ha sigut una persona fundamental en el desenvolupament del nou alfabet. Desprs d'haver-se traslladat a Tessalnica (Grcia) per estudiar lingstica a l'Universitat Aristtil, ell i l'ONG grega Mesogaia van encarregar-se d'aconseguir l'escriptura i la creaci de "El Nou Alfabet" (The Alphabet Book), el primer per ser usat per ensenyar l'alfabet a les criatures kalash. Badshah Munir Bukhari va establir el llenguatge Kalash al 2005.

 Cultura .

A primera vista   si es contrasta amb la dels pobles vens   el que pot cridar ms l atenci de la genuna cultura kalash s la seva religi: anterior al Budisme i a l'Islam, posseeixen similituds amb rituals vdics que van introduir els pobles aris que van envair l ndia durant el segon millenni abans de la nostra era.

La seva religi s politeista amb molts elements de xamanisme, adorant en ocasions a dols tallats en fusta que representen a les seves detats; aquesta religi dna a les dones un grau d igualtat en relaci als homes que s inusual entre els pobles musulmans que els envolten: el contrast s total a simple vista, el viatger que arriba a un poble kalash observa de primera instncia que les dones kalash poden anar pels carrers sense el rostre amb vel.

Per una altra banda, encara que no est concretat si el culte ancestral kalash prohibeix o no la poligmia, el ms com entre la poblaci kalash s la monogmia.

Tant els kalash com els nuristans parlen un mateix idioma, encara que es troba dividit en dos dialectes principals: El kalash-num   parlat pels kalash orientals- i el kalash-ala   parlat pels kalash occidentals, s a dir, els actuals nuristans. Com succeeix amb altres poblacions que habiten en regions de muntanya, aquests dos dialectes es troben a la vegada subdividits en diversos subdialectes, corresponent cada subdialecte aproximadament a cada vall.

Els nuristans anomenen als kalash occidentals: k sv'o o k si'o.

L economia kalash pot qualificar-se d economia de subsistncia; es troba reduda a un mode de producci bastant primitiu, principalment una ramadera que transhuma des de les zones ms baixes de les valls fins als prats muntanyencs segons les estacions i la disponibilitat d aigua i pastures. A aquesta activitat li acompanya una horticultura en la qual predomina el cultiu d hortalisses  modernament s ha introdut la patata- i algunes quantitats de cereals.
 
En la dieta kalash abunden els productes lctics.
La indstria es troba reduda a una artesania que produeix indumentries de llana i cuir, cermiques, utensilis i objectes decoratius de fusta i pedra dedicats gaireb en la seva totalitat a l'autoconsum per part dels seus productors.

Utilitzant un calendari lunar, divideixen l'any en perodes desiguals, al ritme de tres grans festes: Joshi, a mitjans de Maig, celebraci de la fecunditat; Uchao, a l'estiu, quan els pastors baixen amb formatge des de les valls; i Chaumos, en el solstici d'hivern, que marca el dia de sacrifici de les cabres. Llavors ofereixen animals a les detats i ballen en grup, acompanyats pel so de tambors i flautes.

 Geografia .

La poblaci    kalash    que ha sobreviscut mantenint la seva cultura tnica habita a la regi anomenada pels musulmans   Kafiristan   (  pas dels pagans  ) en les elevades i fredes valls de la vessant oriental del Hindu Kusj gaireb on aquesta serralada es troba amb la de l'Himlaia; les valls descendeixen d oest a est cap al riu Kunar. Tal i com s ha mencionat, les tres principals valls sn  de nord a sud- els de Rukmu, Mumret i Biriut. En l actualitat el pas kalash (excls el Nuristan) t una rea aproximada d uns 10.000km, ubicant-se la major part del territori al sud i sud-oest de la ciutat paquistanesa de Chitr l i al nord-est de la ciutat afganesa de Jal l b d. Limita al nord i a l est amb el Kohistan i el Dardistan, a l oest amb el Nuristan i al sud amb el Waziristan.
En quant a la geografia poltica, actualment (2006) el petit pas dels kalash est incorporat al districte de Chitral en el nord-oest del territori paquistans denominat   Frontera del nord-oest  .

El centre del pas kalash es troba a les coordenades:.

 Histria .
No se sap gran cosa encara de l origen dels kalash, el que s se sap s que des de l expansi de l islam cap al subcontinent indi, certes poblacions que van habitar el Hinduksuh amb possibles orgens (entre d altres orgens) grecs des de l'expedici i colonitzaci portada a terme per Alexandre el Gran, es van refugiar en les gaireb inaccessibles valls que segles desprs els rabs van anomenar Kafiristan (paraula mixta rabigo-iraniana que significa   pas dels pagans  ).

Encara que els kalash ja s havien vist obligats a refugiar-se davant d'altres invasors (per exemple els tocaris).

No noms les seves creences paganes (el qual s un pobre indici), sin certs aspectes de la seva cultura (per exemple el pentinat tradicional de les seves dones, aix com certs aspectes fisiotpics) han fet suposar que els kalash sn descendents dels grecs (no obstant el seu idioma no dna proves que ho puguin concloure).

Al 1890 el monarca islmic de C bul , Emir Abdur-Rahman, va atacar les poblacions kalash i va ocupar la part occidental de les seves valls. All se'ls va imposar l'islam i des de llavors aquesta part del seu territori, annexada a l Afganistan, va passar a anomenar-se   Kafiristan   (pas dels pagans o dels infidels) a N restan o Nuristn (= Pas de la llum), sent la seva localitat ms important l elevat poble o petitat ciutat de Suked; la presncia anglesa va impedir l expansi dels monarques de C bul ms cap a l est, i d aquesta manera va impedir la islamitzaci forosa dels kalash que actualment habiten el nord del Paquistan al voltant de la ciutat de Chitral i limitant amb els territoris o petits pasos anomenats Dardistan i Kohistan.

L estat de guerra crnic de la regi, amb freqents matances (potenciades per l armament modern) les emigracions foroses i fam, aix com les conversions igualment foroses han fet disminuir dramticament la poblaci dels kalash al llarg del segle XX. Com s ha indicat, es calcula que eren uns 100.000 habitants cap al 1900, mentre que actualment (2006) la poblaci que es declara kalash oscilla entre les 3.000 i 6.000 persones (tot i que es mant una relativa elevada taxa de natalitat, per que no sembla compensar la taxa de mortalitat perinatal).

En quant al presumpte origen helnic dels kalash, tal i com s ha observat, encara persisteixen els dubtes. El ms probable s que sigui una tnia forjada amb diversos orgens (inclosa l Antiga Grcia), i que de la cultura grega, a travs del Regne Grecobactri o en tot cas del Regne Indogrec hagi rebut algunes influncies culturals, encara que aquests hagin sigut exagerats pels viatgers europeus del segle XIX i del segle XX.

Nota*:Els noms de les valls donats a l inici del present article sn proporcionats pels propis kalash, en canvi en urdu i hind se ls anomena Rumbur, Bumburet i Birir respectivament.

Referncies.


 Enllaos externs .
Fotografies de persones de l tnia Kalash;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333312" title="Torneig d'Histrics 2008 (mascul)" nonfiltered="4788" processed="4770" dbindex="129924">
La XXIIIa edici del Torneig d'Histrics del Futbol Catal disputada l'any 2008 va ser organitzada per la Uni Esportiva Sant Andreu. Els partits van ser disputats a l'Estadi Narcs Sala.

La competici es divid en quatre grups de 3 equips que s'enfrontaren en eliminatries de 3x1 (tres partits de 45 minuts). Els vencedors de cada grup s'enfrontaren a semifinals. Les semifinals i la final es disputaren en partits de 90 minuts.

 Distribuci de grups .


 Grup 1 .
Partits disputats el dilluns 4 d'agost de 2007
 C.E. L'Hospitalet 0   U.E. Sants 1;
0 - L'Hospitalet: igo, Siscu, Jornet, lex (Lobato, 34'), Dani Morales, David Andreu, David Corominas, Cristian (Edu, 34'), Vctor Ramos, Cristian Alfonso (Ivn Hammouch, 34') i Montero. 
1 - Sants: Quim, Navas, Agustn, Morales, Isac, Manu, Cristian, Gatell, Jota, Pascual i Ignasi (scar, 26'). 
rbitre: Arnal Beba. T.G.: David Corominas, Montero, Ivn Hammouch / Morales, Isac i Pep Margu (entrenador). 
Gol: 0-1, Jota (5'). Penals: 4-1 a favor de L'Hospitalet

 C.E. L'Hospitalet 0   U.E. Sant Andreu 1;
0 - L'Hospitalet: Craviotto, Francisco Javier, Vctor, Edu, Dani Morales, David Andreu, Ivn Hammouch, Brullet, Vctor Ramos (Alberto, 25'), Montero, David Corominas (Lobato, 36'). 
1 - Sant Andreu: Morales, Luso, Guirado, lvaro Corral, Moyano, Jorge Snchez, Edu Oriol, Lorca, Eloi, Lanzarote i Pablo Sierra. 
rbitre: Molina Fernndez. T.G.: Alberto / -. T.V.: Dani Morales (32'). 
Gol: 0-1, Lanzarote, pen. (45').

 U.E. Sants 1   U.E. Sant Andreu 2;
1 - Sants: Carlos, Fran, Agustn (Navas, 10'), Mikel, scar, Morales (Ignasi, 20'), Cristian, Pascual, Siles, Dani i Isac. 
2 - Sant Andreu: Gerardo, Pitu, Guirado (lvaro Corral, 34'), Marcos, Rueda, Abraham, Pons, Lorca (Dani Mart, 20'), Eloi (Teixi, 34'), Lanzarote (Edu Oriol, 34') i Pablo Sierra. 
rbitre: Grcia lvarez. T.G.: - / Pablo Sierra. 
Gols: 0-1, Pablo Sierra, pen. (6'). 0-2, Marcos (19'). 1-2, Ignasi (45').

 Grup 2 .
Partits disputats el dimarts 5 d'agost de 2007
 U.D.A. Gramenet B 0   F.C. Martinenc 3;
0 - Gramenet B: lex, Ivn, Marc, Guillem, Adri, Llus, Quim, Ramon, Miguel, Santolalla i Brinkis. 
3 - Martinenc: Leo, Sergi, Miguel, Guillem, Hctor, Aitor, Franc (Vctor 35'), Bosch, Bauli, Nacho i Pau. 
rbitre: Yugueros Vicente. T.G.: Santolalla / Pau. 
Gols: 0-1, Bauli (28'). 0-2, Bauli (36'). 0-3, Bauli (45').

 U.D.A. Gramenet B 0   C.E. Europa 2;
0 - Gramenet B: Jodar, Pau, Ayala, Guillem (Adri 26'), Mario, Ortega, Cristian, Vives, Toni, Vctor i Eloy. 
2 - Europa: Carulla, lex, Roger, Amantini, Suarez, Fernando (Gatell, 30'), scar Garca, Nefta (Jonathan, 30'), David, Delms (Josu, 37') i Callic (Llobet, 30'). 
rbitre: Betrian Moreno. Sense targetes. 
Gols: 0-1, Nefta (15'). 0-2, scar Garca (28').

 F.C. Martinenc 1   C.E. Europa 1;
1 - Martinenc: Olavide, Jordi, Miguel, Aitor, Quique, Lario, Vctor, Marc Ribas, Bauli (Nacho, 25'), Franc (Pau, 25') i Mur. 
0 - Europa: Adri, Alex, Jonathan (Vctor, 8' (Amantini, 15')), Golobart, Gatell, Fernando, Surez, Albert, scar Garcia (Josue, 19'), Llobet i Callic (Delms, 23') 
rbitre: Snchez Rico. T.G.: Bauli / Golobart. 
Gols: 0-1, Albert (16'). 1-1, Pau, pen. (46')

 Grup 3 .
Partits disputats el dimecres 6 d'agost de 2007
 C.F. Badalona 1   U.A. Horta 0;
1 - Badalona: Rubn, Ferrn, Hctor, Alfonso, Cmara, Isaias, Blanco, David Prats, Molist, Santi Amaro i Larios. 
0 - Horta: lvaro, Jonhy, Alonso, Ivn, Gerard, Jose, Marquio, Sergio, Mario, Lolo i Amador. 
rbitre: Pinzano Rodrguez. Sense targetes. 
Gol: 1-0, Molist (35').

 U.A. Horta 0   C.E. Jpiter 1;
0 - Horta: lex, Marcos (Erec, 17'), Marc, Vctor, Cano, Dupla, Juanchi, Sergio (Amador, 29'), Mario (Nelson, 17'), Lolo (Cobo, 17') i Valderas. 
1 - Jpiter: Jordi, Bernal, Adrin, scar (Peque, 24'), Ral, Serrano, Carlos Vidal (Mora, 24'), Miguel (Lombardo, 24'), Fran (Meco, 24'), Lozano i Carlos. 
rbitre: Puigvert Grima. Sense targetes. 
Gol: 0-1, Carlos Vidal (21').

 C.F. Badalona 3   C.E. Jpiter 0;
3 - Badalona: Aure, Edgar, Larios (Hctor, 22'), Chino, Cmara (Alfonso, 22'), Curro, Mechi, Aitor, Blanco (David Prats, 22'), Santi Amaro (Isaias, 22') i David Lpez. 
0 - Jpiter: Jordi, Bernal, Adrin (Serrano, 6'), scar (Mora, 18'), Ral, Lombardo, Edwin, Miguel, Fran, Eneko (Lozano, 26') i Peque. 
rbitre: Medi Jimnez. T.G.: David Prats / -.
Gols: 1-0, Aitor (17'). 2-0, Lombardo, en prpia porta (36'). 3-0, Mechi (42').

 Grup 4 .
Partits disputats el dijous 7 d'agost de 2007
 CE Sabadell 1 - 0 CE Premi;
1 - Sabadell: De Navas, Jorge Campos, De la Plata, Cazorla (Joel, 24 ), Jaume Berlanga, Mejas, xel, Sergio Iglesias, Javi Rodrguez, Roberto i Carralero (Juvenal, 24 ). 
0 - Premi: Suriach, Maik, Rubn Salvador, Dani Amante, Melo, Sergio Navarro, Aday (Parrs, 41 ), Gerard, Alberto Molina (lex, 41 ), Bakary (Gascn, 36 ) i Jonathan. 
rbitre: Gonzlez Pleguezuelos. Sense targetes. 
Gols: 0-1, Alberto Molina (3 ). 1-1, Javi Rodrguez, pen. (36 ).

 CE Sabadell 2 - 1 CD Masnou;
2 - Sabadell: De Navas, Jorge Campos (Mejas, 28 ), Oriol Miralles, Cazorla, Pep Pags, Juvenal, xel (Roberto, 28 ), Siso, Joel, Javi Rodrguez (Pradas, 28 ) i Carralero (Miln, 28 ). 
1 - Masnou: Xavi, Alberto, Adolfo, Javier, lex, Roberto, Cristian, Galisteo, Espn, Valderas i Pipa. 
rbitre: Kizildag Deniz. T.G.: - / Pipa. 
Gols: 0-1, Pipa (11 ). 1-1, Juvenal (14 ). 2-1, Roberto (45 ). 

 CE Premi 1- 0 CD Masnou;
1 - Premi: Marc, Litus, Rubn Ortiz, Rueda, Sergio Navarro, Parrs, Marcelo (lex, 35 ), Kevin (Cata, 29 ), Gascn, Triguero (scar, 29 ) i Arturo.
0 - Masnou: Abel, Marsal, Adolfo, Boris, Adam, Roberto, Edu, Galisteo (lex, 16 ), Juste, Valderas i Vasco. 
rbitre: Bastida Torres. T.G.: Triguero / Adam. 
Gol: 1-0, Marcelo (23 ).

 Semifinals .
Partits disputats el divendres 9 d'agost de 2007
 U.E. Sant Andreu 0 - 2 C.F. Badalona;
0 - Sant Andreu: Morales, Luso, Guirado, lvaro Corral, Moyano, Lorca (Jorge Snchez, 62 ), Besora (Edu Oriol, 62 ), Dani Mart (Pons, 62 ), Eloi, Lanzarote i Pablo Sierra (Abraham, 78 ).
2 - Badalona: Aure, Ferrn, Hctor, Javi Chino, Cmara, Isaias (Santi Amaro, 62 ), Blanco (Edgar, 77 ), Aitor (David Lpez, 62 ), David Prats, Curro i Larios (Mechi, 77 ).
rbitre: Prez Fuentes. T.G.: Guirado, Moyano, lvaro Corral / Aure, Javi Chino, Blanco, Isaias i David Prats. T.V.: Lanzarote (75 ). 
Gols: 0-1, David Prats (34 ). 0-2, David Prats (57 ).

 F.C. Martinenc 1 - 1 C.E. Sabadell;
1 - Martinenc: Leo, Hctor, Miguel, Aitor, Cristian (Guillem, 70 ), Lario, Vctor (Sergi, 60 ), Ribas, Bauli (Fran, 75 ), Nacho i Pau (Mur, 52 ).
1 - Sabadell: De Navas, Cazorla, Oriol Miralles, Jaume (Mejas, 46 ), Pep Pags, Juvenal, Milln (Sergio Iglesias, 46 ), Siso (Javi Rodrguez, 46 ), Joel, Carralero i xel (Sergio Iglesias, 70 ).
rbitre: Jos Barrera. T.G: Miguel, Pau / Joel i Mejas (2, 78 ). 
Gols: 1-0, Nacho (26 ). 1-1, Joel (34 ). 8-7 als penals.

 Final .
Partit disputat el dissabte 10 d'agost de 2007
 C.F. Badalona 7 - 0 F.C. Martinenc;
7 - Badalona: Rubn (Pau 45 ), Pacheco, Edgar, Alfonso, Javi Chino (Cmara 68 ), Isaas (Hctor 68 ), Mechi, Xavi Molist (Juan Snchez 45 ), Aitor, Santi Amaro (Curro 68 ) i David Lpez.
0 - Martinenc: Leo (Olavide 45 ), Hctor (Sergi 62 ), Miguel, Guillem, Cristian, Aitor, Vctor, Bosch (Lario 45 ), Bauli, Mur i Pau (Nacho 40 ).
rbitre: Galn Bar. Targetes grogues: Xavi Molist (30 ) pel Badalona i Pau (38 ) i Bauli (86 ) pel Martinenc. 
Gols: 1-0, Xavi Molist (2 ); 2-0 Alfonso, (4 ); 3-0, David Lpez (13 ); 4-0, Xavi Molist (41 ), 5-0, Juan Snchez (57 ); 6-0, Mechi (81 ); 7-0, Juan Snchez (88 ).

El Club de Futbol Badalona es proclama campi de la XXIII edici del Torneig d'Histrics 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333315" title="Atule mate" nonfiltered="4789" processed="4771" dbindex="129925">

 Atule mate s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 30 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins a les Hawaii, Samoa, Jap, Mar d'Arafura i nord d'Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333319" title="Seriolina nigrofasciata" nonfiltered="4790" processed="4772" dbindex="129927">

Seriolina nigrofasciata  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 70 cm de llargria total i 5.200 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Mar Roig i de l'frica Oriental fins al Jap i Austrlia. Tamb al sud-est de l'Atlntic (Sud-frica).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333320" title="Torneig d'Histrics 2008 (femen)" nonfiltered="4791" processed="4773" dbindex="129928">
La Primera edici del Torneig d'Histrics del Futbol Catal femen disputada l'any 2008 va ser organitzada per la Uni Esportiva Sant Andreu. Els partits van ser disputats a l'Estadi Narcs Sala.

A la competici hi van prendre part noms dos equips, el RCD Espanyol i la UE L'Estartit, que s'enfrontaren en partit nic a la final.

 Final .
Partit disputat el dissabte 10 d'agost de 2007
 R.C.D. Espanyol 3 - 0 U.E. L'Estartit;
3 - Espanyol: Marina; Ane, Chola, Mriam, Marta Torrejn; Noem, Carol, Marta Cub, Adriana, Joana i Nria. Tamb han jugat Cristina, Sara, Lara, Mesi, Vero, Roco, Marta Corredera i Vanessa.
0 - L'Estartit: A. Fbregas; Noelia, Vero, A. Servi, Maribel, A. Riera, A. Ros, Clara Clufent, Sara, Gemma i Laura. Tamb han jugat Alba, Rebeca, Maria, Slvia i Mriam D.
rbitre: Jos Francisco Prez Bueno. 
Gols: 1-0. Adriana (min. 14); 2-0. Sara (min. 68); 3-0. Sara (min. 83).

El Reial Club Deportiu Espanyol es proclama campi de la I edici del Torneig d'Histrics femen 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333324" title="Convent de Santa Clara de Palma" nonfiltered="4792" processed="4774" dbindex="129929">

La primera referncia que hi ha del convent de Santa Clara de Palma data del segle XIII, en  poca del rei Jaume I d'Arag. El 1256 el papa Alexandre IV va donar perms per la creaci de un nou cenobi en Palma de Mallorca, petici realitzada per la clarissa, sor Caterina, abadessa del monestir de Santa Maria de Tarragona, que volien enviar un grup de monges a l'illa de Mallorca per fundar nou convent. Alexandre IV va envi una carta als franciscans mallorquins, en la qual els encarregar ajuda en tot moment a les noves monges clarisses que s'havien d'installar a la capital de Mallorca.

El 13 de gener de 1260 s'installaren al centre de la capital, en un terreny cedit per la construcci del seu convent.

Hi ha notcies que al segle XIV es constru la sala capitular.
Al segle XVII se fan unes grans reformes, substituint la part gtica per una de la poca post renaixentista i casi barroca.

La primera regla de la orde de Sant Francesc i de Santa Clara era la humilitat, austeritat i la pobresa. 

Cap el 2007 s'iniciaren els trmits per restaurar completament el convent.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333339" title="Copa d'Europa d'hoquei patins masculina 2008-2009" nonfiltered="4794" processed="4775" dbindex="129931">


La quaranta-quatrena edici de la Copa d'Europa d'hoquei patins masculina, s'inici l'1 d'octubre de 2008 i finalitz el mes de maig de 2009. A la fase final hi van participar 16 equips: el campi de l'anterior edici, els campions de cada campionat nacional, els dos finalistes de l'anterior Copa de la CERS i els millors equips del rnquing del CERH fins a completar els 4 grups. Els dos primers de cada grup van participar a la final a 8.  


Participants.



Llegenda.


Fase Regular.
Grup A.















Grup B.















Grup C.















Grup D.















Enllaos externs.
   Web oficial de la CERH - Copa d'Europa;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333342" title="Elagatis bipinnulata" nonfiltered="4795" processed="4776" dbindex="129932">

Elagatis bipinnulata  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 180 cm de llargria total i als 46 kg de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Massachusetts i el nord del Golf de Mxic fins a Rio de Janeiro -Brasil-), de l'Atlntic oriental (des de Costa d'Ivori fins a Angola), a la Mediterrnia, al Pacfic oriental (des del Golf de Califrnia fins a Equador, incloent-hi les Illes Galpagos) i a l'Oce ndic (llevat del Golf Prsic).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333344" title="Selaroides leptolepis" nonfiltered="4796" processed="4777" dbindex="129933">

 Selaroides leptolepis s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 22 cm de llargria total i als 625 g de pes.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del Golf Prsic fins a les Filipines, Jap, Mar d'Arafura i Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333345" title="Mare de Du de Lluc" nonfiltered="4797" processed="4778" dbindex="129934">
La mare de Du de Lluc s la patrona de l'illa de Mallorca.  Per molts historiadors i religiosos, s la patrona de l'arxiplag Balear.
s una de les verges morenetes del catolicisme que es troba dins la baslica del monestir de Lluc.

s una imatge medieval de 61 cms de llargria.
El 10 d'agost de 1883 es coron la verge de Lluc, i grcies a aquest acte, el 1884 se restaur la imatge.

En 1908 el bisbe mallorqu Pere J. Campins celebr els 25 aniversari de la coronaci de la verge al monestir de Lluc.  Campins fou un gran devot a aquesta verge, per aix i davant la esglsia del monestir, trobam l'esttua agenollat del bisbe, mirant cap a l'entrada del recinte religis i amb les mans en oraci. L'escultura data de 1920.

Es cre una fundaci que duu el nom de Fundaci Santuari de Lluc, que conjug en els seus estatus a les principals institucions religioses i civils de l'illa.

Referncies.
http://misteriosbaleares.iespana.es/lluc.htm;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333347" title="Atropus atropos" nonfiltered="4798" processed="4779" dbindex="129935">

Atropus atropos  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 26,5 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Oce ndic i a l'oest del Pacfic.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333350" title="Albert Guinovart i Mingacho" nonfiltered="4799" processed="4780" dbindex="129936">
Albert Guinovart i Mingacho (Barcelona, 1962) s un pianista i compositor catal.

Biografia.

Format musicalment al Conservatori Superior Municipal de Msica de Barcelona, marx a Londres per a estudiar amb la pianista i pedagoga Maria Curcio. La seva activitat musical es divideix en diferents vessants: composici, orquestraci, docncia i la interpretaci pianstica.

Com a pianista ha tocat amb orquestres com la Simfnica de Barcelona i Nacional de Catalunya, Sinfnica de Madrid, Sydney Festival Orchestra, Grzenich Orchester-Klner Philarmoniker, Orchestre Nationale de Montpellier, Helsinki Philharmonic Orchestra, Orchestre Nationale de Toulouse, o Franz Liszt de Budapest.

Ha estat dirigit per Christopher Hogwood, Lawrence Foster, Franz Paul Decker, Edmon Colomer, Enrique Diemecke, James Laughram, i Josep Pons entre d altres. Ha collaborat amb artistes com Victoria de los ngeles, Barbara Hendricks, Mara Bayo, Emilio Aragn, Juan Diego Flrez, Julia Migenes, Jaume Aragall o Nacho Duato.

En els seus recitals com a solista combina les seves prpies obres amb el gran repertori pianstic, especialment el del perode romntic i la msica espanyola.

 Obra Compositiva .

El seu catleg d obres com a compositor inclou una pera Atzar, un ballet Terra Baixa, abundant msica simfnica i una prolfica producci cambrstica. Les seves obres han estat dirigides per directors com Phillipe Entremont, Lawrence Foster, Gianandrea Noseda, Franz Paul Decker o Vasily Petrenko.

s conegut tamb pels seus musicals: Mar i cel (1988 i 2004)(premi Max a la millor composici 2006), Flor de Nit (1992), Desconcerto Grosso (1994), Gaud, el musical de Barcelona (2003) i Parads (2005). El 2007 s ha estrenat la versi en alemany de Mar i Cel (Der Himmel und das Meer) al Opernhaus de Halle, amb una nova orquestraci adaptada a l orquestra simfnica.

En la seva vinculaci amb el cinema ha creat la msica per a diverses pellcules, entre les que destaquen El largo Invierno, dirigida per Jaime Camino i amb la que va obtenir el Premi Nacional de Cinematografia de la Generalitat de Catalunya de 1992; Los nios de Rusia, del mateix director; La monyos de M. Ros o Coronel Maci de Josep Maria Forn.

En el terreny de l audiovisual, ha compost tamb algunes sintonies televisives, com les de les primeres sries de televisi catalanes, destacant Nissaga de Poder, Nissaga, l herncia, Laberint d ombres, Mirall trencat i  El cor de la ciutat. Tamb ha posat msica a diversos muntatges teatrals dirigits per en Sergi Belbel (en el Teatre Nacional de Catalunya i en el Centro Dramtico Nacional). Aix mateix li fou encarregada la msica oficial del Campionat Mundial de Nataci 2003.

L'any 2008, a Palams, va estrenar la seva primera sardana, que porta per ttol Marinera. La composici la va fer a petici dels organitzadors del festival, l'Agrupaci Sardanista Costa Brava. A ms, al mateix concert va estrenar una nova versi per a dues cobles del seu conegut musical Mar i cel. Ell mateix es va encarregar de dirigir el concert, que va comptar amb la msica de la Principal de la Bisbal i els Montgrins.

Discografia.
Ha enregistrat per a discogrfiques com Harmonia Mundi, Decca o Emi, i la seva ampla obra est editada per Editorial Trit, S.L. i per la Casa Boileau de Barcelona. Ha enregistrat a ms diversos discos amb obres de Joaqun Turina, Enric Granados, Isaac Albniz, Stephen Heller, Joaqun Rodrigo, Xavier Montsalvatge, Xavier Gols, a ms d obra seva per a piano i piano i orquestra.
 
Docncia.
Des de 2002 es professor d orquestraci i composici a l'ESMUC (Escola Superior de Msica de Catalunya).

Referncies.
 Web oficial del msic;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333354" title="Estaci de Puigcerd" nonfiltered="4800" processed="4781" dbindex="129937">

 




L'estaci de Puigcerd s una de les ms importants de la lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3, tot i servir a una poblaci d'uns 8.800 habitants, s una estaci fronterera. Malgrat tot, fa anys que no arriben trens de la Sncf a la capital de la Cerdanya, realitzant-se tots els canvis entre companyies a La Tor de Querol, que ha assumit totalment el rol d'estaci internacional. 

Avui dia a Puigcerd noms s'utilitzen tres vies, dues d'elles amb dues andanes comunicades mitjanant passos a nivell. L'edifici de viatgers s de grans dimensions, t dues plantes i es troba a la dreta de les vies. Per protegir els viatgers de la duresa de l'hivern, l'andana principal disposa d'una porxada al llarg de tot l'edifici de viatgers. Encara que no hi arribin trens, l'estaci encara disposa de dues vies d'ample internacional tericament llestes per acollir hipottics trens d'ample internacional, ja que sn vies dotades de catenria amb una andana central. De tota manera, la via est coberta de vegetaci i en un estat que fa totalment inviable aquesta opci. Per enllaar l'andana de les vies d'ample internacional amb l'estaci hi havia hagut un pas subterrani que actualment est tapiat. Antigament l'estaci havia disposat de moltes ms vies, dels dos amples, la majoria de les quals es conserven per ja no estan enllaades amb les vies generals ni tampoc disposen de catenria.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3;
Renfe Operadora;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333355" title="Estaci de Ripoll" nonfiltered="4801" processed="4782" dbindex="129938">

 

 



Ripoll s una estaci de la lnia R3 de Rodalies Renfe, encara que no t tarificaci de rodalies, situada al sud-est del nucli urb de Ripoll a la comarca del Ripolls. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-La Tor de Querol.

L'estaci de Ripoll t una llarga histria, fet que li otorga unes caracterstiques molt especials. El tren va arribar-hi el 1880 des de Vic i Granollers, per en lloc de dirigir-se cap a Puigcerd ho feia cap a Sant Joan de les Abadesses, per a l'explotaci de les mines de la zona. Fins l'any 1919 no es posa en servei la lnia de Ripoll fins a Ribes de Freser, que finalment arriba a Puigcerd el 1922 i a La Tor de Querol el 1929, actual lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3. D'aquesta manera, i fins l'any 1980 en qu es va tancar el tram de Ripoll a Sant Joan, l'estaci va esdevenir un punt d'enlla de lnies. s per aquest motiu que disposa d'un nombre fora important de vies i installacions. 

Actualment, l'estaci de Ripoll t cinc vies amb andana, comunicades mitjanant passos a nivell. A ms, hi ha una via morta amb un petit edifici a mode de cotxera al final. L'edifici de viatgers que s'usa com a tal est situat a la dreta de les vies i s de dues plantes. No obstant aix, a l'esquerra hi ha un gran edifici d'estil neoromnic que es va construir per a la lnia Ripoll-Puigcerd i que actualment s'est rehabilitant. Completen les installacions de l'estaci una placa giratria amb dipsit (actualment no connectat a les vies), una aiguada, un dipsit d'aigua i un monument amb una antiga locomotora elctrica de la srie 1000. Ripoll properament ser el punt de partida del Tren Verd, una lnia de tren turstic que mitjanant locomotores i cotxes histrics recorreran la lnia fins a La Tor de Querol.



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnia 3 de Rodalies de Barcelona: R3;
Renfe Operadora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333356" title="Davide Rebellin" nonfiltered="4802" processed="4783" dbindex="129939">







Davide Rebellin (nascut el 9 d'agost de 1971 a Sant Bonifacio) s un ciclista itali, professional des de 1992, que ha aconseguit 41 victries.

s un ciclista especialitzat en clssiques, on ha aconseguit importants victries i bons resultats. Ha arribat a ser segon a la Copa del Mn de ciclisme el 2004. Tamb va aconseguir la medalla d'argent en la prova de ciclisme en ruta dels jocs olmpics de Beijing 2008 .

En proves per etapes, a ms de triomfs en algunes proves d'una setmana, ha obtingut amb freqncia bons resultats en el Giro d'Itlia, arribant a ser 6 el 1996.

Durant diversos anys ha estat entre els cinc millors de la classificaci UCI.

 Palmars .

1993;

 Hofbru Cup;

1995;

 1 etapa del Giro del Trentino;

1996;

 1 etapa del Giro d'Itlia;

1997;

 Clssica de Sant Sebasti;
 Trofeu dels Escaladors;
 Campionat de Zuric;

1998;

 Tre Valli Varesine;
 1 etapa del Tour de la Regi Valona;
 1 etapa de la Volta a Sussa;
 Gir del Veneto;

1999;

 1 etapa del Tour de la Mediterrnia;
 Classificaci General del Tour de la Mediterrnia;
 Tour du Haut Var;
 1 etapa del Critrium Internacional;
 Giro del Friuli;
 Giro del Veneto;

2000;

 Giro del Veneto;

2001;

 Classificaci General del Tour de la Mediterrnia;
 GP vaig donar Chiasso;
 1 etapa de la Tirreno-Adriatico;
 Classificaci General de la Tirreno-Adriatico;
 2 etapes de la Volta al Pas Basc;
 GP Indstria;
 Memorial Fast Coppi;
 1 etapa del Brescia Tour;
 Giro vaig donar Romana;
 GP vaig donar Prato;

2002;

 GP Citta vaig donar Camaiore;
 Luk-Cup Bhl;

2003;

 1 etapa de la Pars-Nia;
 Rund um donin Henninger Turm;
 GP vaig donar Prato;

2004;

 Amstel Gold Race;
 La Fletxa Valona;
 Lieja-Bastogne-Lieja;
 2 etapes del Sachsen-Tour;
 Trofeu Melinda;

2005;

 1 etapa del Brescia Tour;

2006;

 1 etapa del Brescia Tour;
 Classificaci General del Brescia Tour;
 Gir d'Emilia;

2007;

 La Fletxa Valona;
 1 etapa del Brescia Tour;
 Classificaci General del Brescia Tour;

2008;

 Tour du Haut Var;
 Classificaci General de la Pars-Nia;
 Medalla d'argent en la prova de ciclisme en ruta de Beijing 2008 ;

 Enllaos externs .

 Lloc web oficial;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333358" title="Denjiro Kotoku" nonfiltered="4803" processed="4784" dbindex="129940">
 socialista que va ocupar un paper decisiu en la introducci de l'anarquisme a Jap a principis del segle XX, especialment per la traducci al japons de les obres de contemporanis europeus, com Piotp Kropotkin. Va ser un periodista radical i s sovint considerat com un mrtir anarquista, al ser executat acusat de traci pel govern japons.. 

Biografia. 
Anys Socialistes a la pres. 
Kotoku s traslladat del seu lloc de naixament, la ciutat de Nakamura en la prefectura de Kochi, a Tquio a mitjan la seva adolescncia on es va convertir en periodista en 1893. Des de 1898 va ser columnista del "Every Morning News", un dels diaris ms radicals de l'poca, no obstant aix, va renunciar a aquesta posici quan el periodico canvia la seva postura posant-se a favor de la guerra rus-japonesa. El mes segent co-va fundar "Common Peoples Newspaper" amb altre periodista del Morning News, Toshihiko Saka. Aquest diari est obertament contra la guerra i la seva postura de menyspreu a les lleis de premsa de l'estat els va crear problemes amb el govern en nombroses ocasions, i ell mateix Kotoku va complir cinc mesos de pres de febrer a juliol de 1905. 
 
La Influncia Anarquista Americana. 
En 1901, quan Kotoku va intentar fundar el Partit Social Demcrata Japons amb Sakai, no era anarquista, sin un Socialdemcrata ,de fet, Sakai i Kotoku van ser els primers a traduir "El Manifest Comunista" al japons, que va aparixer en un article del "Common People's Newspaper" i pel qual van ser fortament multats. El seu pensament poltic es va transformar en filosofia llibertiaria quan va llegir "Camps, fbriques i tallers" de Piotp Kropotkin en la pres. En les seves prpies paraules, "havia anat (a la carcel) com un socialista marxista i vaig regressar com un anarquista radical". 

Al novembre de 1905 Kotoku va viatjar als Estats Units amb la finalitat de criticar lliurement a l'Emperador de Jap, a qui veia com l'eix del capitalisme. Durant la seva estada en els EUA, es va anar introduint en les filosofies de comunisme llibertari i el sindicalisme europeu. 

Va prendre les "Memries d'un Revolucionari" de Piotp Kropotkin com material de lectura per al viatge pel pacfic, quan va arribar A Califrnia, va comenar a escriure's amb l'anarquista rus i en 1909 va traduir "La Conquesta del Pa" de l'Angls al japons. Mil cpies de la seva traducci es van publicar a Jap al mar d'aquest any i es distribux entre estudiants i treballadors. 

Retorn a Jap. 
El 28 de juny de 1906 torna A Jap i es va celebrar un mting per a donar-li la benvinguda. En el va parlar sobre "La Marea del Moviment Revolucionari en el Mn", de la qual va dir que flua contra la poltica parlamentria (s a dir, la poltica marxista de partits) i en favor de la vaga general com "la clau per al futur la revoluci". Aquesta va ser una visi anarcosindicalista, i un desig, ja que el anarco-sindicalisme estava creixent en els EUA en aquest moment, amb la fundaci de la Industrial Workers of the World. En aquest mting va posar de manifest clarament la influncia americana.

Li van seguir a aquest discurs una srie d'articles, el ms conegut dels quals va ser "El canvi en el meu pensament (en el sufragi universal)". En aquests articles, Kotoku ara defensa l'acci directa en lloc dels objectius poltics, tals com el sufragi universal, aix va suposar un xoc per a molts dels seus companys i va provocar un cisma entre anarquistes, comunistes i social demcrates japonesos del moviment obrer. Aquesta separaci es va fer ms evident quan s reeditat "Common People's Newspaper" a l'abril de 1907 i s substitut dos mesos ms tard per dues revistes: la social demcrata "Social News" i el "Osaka Common People's Newspaper", des d'una posici anarquista, i en favor de l'acci directa.

Encara que la majoria d'anarquistes preferien mitjans pacfics, com la difusi de propaganda, molts altres en aquest perode empren accions violentes com mig per a assolir la revoluci i el comunisme llibertari, o almenys copejar a l'estat i l'autoritat. La repressi de publicacions i organitzacions, com el Partit Socialista de Jap, i "La Llei Policial de Pau Pblica", que va prohibir les organitzacions sindicals i les vagues, sn dos exemples de la nova tendncia a Jap. No obstant aix, l'nic incident greu va ser quan quatre anarquistes van ser detinguts per possessi de material per a fer bombes. Encara que els atacs no s'havien portat a terme, el 18 de gener de 1911 vint i sis anarquistes van ser declarats culpables de complot per a assassinar a l'emperador, encara que noms a quatre dels detinguts se'ls va comprovar que estaven involucrats en un projecte d'atemptat contra la vida del monarca. Kotoku va ser penjat juntament amb altres deu companys el 24 de gener de 1911 (La seva Companya, sentimental Suga Kanno, va ser executada a l'endem perqu es va fer de nit, no per raons d'humanitat) . Aquest episodi va ser conegut com "L'Incident d'Alta Traci".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333359" title="Estaci de Tortosa" nonfiltered="4804" processed="4785" dbindex="129941">

 







L'estaci de Tortosa va fer arribar el tren a Tortosa l'any 1867 amb la posada en servei del tram d'Amposta a Ulldecona, que a ms suposava creuar el riu Ebre per la ciutat. El 1941 es posava en servei la lnia de Tortosa a Prat de Compte, que posteriorment arribaria a Alcanys i La Puebla de Hjar a l'Arag. El traat formava part d'una lnia que havia d'unir Arag amb Sant Carles de la Rpita, si b mai va arribar a aquesta darrera localitat. El 1973 es tancava aquesta lnia al servei de viatgers. 

El principal canvi per a l'estaci de Tortosa vindria l'any 1996 en el que es va posar en servei la variant de l'Ebre, per evitar la llarga volta per Tortosa dels trens Barcelona-Valncia i aix l'estaci es convertia en cul-de-sac, en la qual noms hi arriben trens de mitjana distncia de la lnia Ca1. L'estaci de Tortosa actual mant encara la mateixa configuraci de quan estava a la lnia principal de Barcelona a Valncia, amb un total de set vies, la general i sis desviades. Hi ha tres andanes comunicades a travs de passos a nivell i d'un pas inferior. L'edifici se situa a la dreta de les vies, a la part exterior de la corba que descriuen les vies. Hi ha un moll de mercaderies i altres installacions avui dia sense s, com una grua o un antic dipsit d'aigua.


 Els regionals de la Ca1 que provenen o es dirigeixen cap a Ulldecona tornen a passar per L'Aldea-Amposta.
 Alguns regionals de la Ca1 no efectuen parada a Camp-red sent la segent o anterior L'Aldea-Amposta.

 Vegeu tamb .
Lnia Ca1;
Lnia 7 (Regional Pas Valenci);
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Renfe Operadora;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333360" title="Estaci de Figueres" nonfiltered="4805" processed="4786" dbindex="129942">



















L'estaci de Figueres s una estaci de la lnia Ca2 de Mitjana Distancia de Renfe de Catalunya situada a l'est del centre histric de Figueres a la comarca de l'Alt Empord de la provncia de Girona. A ms de regionals, tamb efectuen parada tots els trens de Llarg Recorregut que circulen per l'estaci com Talgo, Trenhotel o l'Estrella Costa Brava.
L'estaci es troba a la lnia Barcelona-Portbou.

L'estaci s el punt d'inici de la majoria de trens Catalunya Exprs de la lnia de Girona, i tamb hi tenen parada els Talgo internacionals, tant dirns com nocturns, aix com l'Estrella Costa Brava. 

Histria e installacions.
Aquesta es va posar en servei l'any 1877, amb l'arribada del tren. L'estaci de la capital de l'Alt Empord se situa al costat est del nucli urb de la poblaci i disposa de nou vies i tres andanes, donant servei a un total de quatre vies per a viatgers, les dues generals i dues de desviades. La comunicaci entre andanes es realitza mitjanant passos a nivell i un pas soterrat entre les andanes de la via 2 i de les vies 1 i 3. Les dues andanes principals disposen de marquesines que les cobreixen parcialment. A l'esquerra de les vies, mirant cap a Portbou, hi ha l'edifici de viatgers que s de dues plantes. La planta baixa disposa del vestbul amb taquilles, sala d'atenci al client, quiosc i cafeteria. Completen les installacions diverses vies d'apartador, avui dia infrautilitzades, a ms d'un moll de mercaderies cobert. 

Futur.
L'estaci de Figueres actual t un futur incert, ja que l'arribada de la lnia d'alta velocitat a la ciutat pretn unificar les dues estacions (de la LAV i de la xarxa convencional) a Vilafant, un indret totalment allunyat del centre.

Serveis Ferroviaris.

Mitjana Distncia de Renfe.

 Els Catalunya Exprs no efectuen parada entre Figueres i Fla sent la segent o anterior Fla.
 Alguns regionals no efectuen parada a Vilajuga sent la segent o anterior Llan.

 Renfe Llarga Distncia .



 Vegeu tamb .
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;
Renfe Operadora;
Lnia regional Ca2;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333363" title="Lletxa" nonfiltered="4806" processed="4787" dbindex="129943">

La lletxa o lliri (Campogramma glaycos) s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

 Pot arribar als 60 cm de llargria total i als 2.800 g de pes.;
 Aspecte fusiforme.

Reproducci.

Els ous sn pelgics.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des de les Illes Britniques fins al Senegal, incloent-hi l'Arxiplag de Madeira i les Illes Canries). Penetra a les costes de la Mar Mediterrnia a la primavera.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333368" title="Monestir de Lluc" nonfiltered="4807" processed="4788" dbindex="129944">


El monestir de Lluc s un monestir situat a la Lluc, al terme d'Escorca (Mallorca).  

La seva fundaci data del segle XIII, quan els nous mallorquins volien crear un monestir similar al monestir de Montserrat de Barcelona a l'illa i dedicat a la verge Maria.  El rei Jaume I d'Arag va donar perms i molt possiblement, entre aquells primers pobladors del monestir, es trobassin templers.

La capella de la Mare de Du de Lluc es comen a embellir-se al segle XIV.  En aquell mateix segle es comen a ornamentar el cam escarpat que condua al monestir, uns goigs de la Mare de Du.

En 1456 el papa Calixt III orden la constituci de la Collegiata amb 5 preveres encapalat pel cavaller Toms i Toms.

En 1531 el papa Climent VII aprov els estatus del prior Gabriel Vaquer en la qual ja es nombra per primer cop com escola d'infants i la creaci de un grup coral (Escolania) de nins petits que du el nom de Blavets o Blauets.  A aquesta nova escola, s'ensenyaria gramtica i doctrina cristiana.  Els blavets servirien en la missa amb els seus cntics.  S'impartir classes de msica als sis primers alumnes.

En 1586 l'edifici principal s'ampliaria per poder allotjar als peregrins, ja que s una poca en la que comena a veure un gran increment de peregrinacions arreu de l'illa i principalment al monestir.

En 1589 s'install l'actual brollador.  Al segle XVII es pint el retaule del mestre Blanquer dedicat a la verge Maria.  La verge de Lluc es trasllad al nnxol principal per ser venerada molt millor.

Notcia de 1884 de l'arribada de 12.000 peregrins que aclamaren a la verge de Lluc durant la seva coronaci pel bisbe Pere J. Campins.

En 1891 una nova ordre religiosa s'install al monestir, promogut pel bisbe Campins, als missioners dels S.S. Cors.

Amb el pas del temps una petita comunitat de germanes franciscanes tamb s'installaren dins el monestir.

El bisbe Campins don ordre per ampliar les installacions del monestir davant les moltes peregrinacions a la baslica de Lluc. S'ampli i es crearen nous recintes per peregrins i es crearen uns monuments amb els Misteris.  Es torn a restaurar la baslica i el monestir aix com a la verge de Lluc.  Amb el pas del temps, incls s'ha crear un lloc per a jovers, per realitzar acampades, sobre tot a l'estiu.  Tamb es crearen unes habitacions o fonda per a peregrins, i es repart parcelles defora del conjunt, per dins el recinte per poder fer una botiga i alguns restaurants.  Actualment tamb consta de farmcia i ajuntament propi del municipi d'Escorca.

En 1952 es cre el museu del monestir, amb vuit sales en les quals compta amb ms de 1.000 objectes que va des de la prehistria fins a la etnologia passada i actual del poble mallorqu. La visita actual costa 4  per persona.

L'escolania dels blavets canten actualment de dilluns a divendres durant les misses de les 11.45 h i de les 16.45 h.

El nom de Lluc.

Hi ha dues rondalles de per qu es va posar el nom de Lluc a aquest lloc tan espiritual i mgic de la Tramuntana mallorquina.

La primera diuen que ve de Lucus o bosc sagrat i l'altre del nom del pastor que pasturava fa molts segles enrera i que durant un temps va estar molt relacionat amb la imatge de la verge del santuari.

Referncies.
Guia del Monestir de Lluc (Edicions del Monestir de Lluc);

Enllaos externs.

 Pgina oficial del monestir;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333372" title="Alqueria de Serra" nonfiltered="4808" processed="4789" dbindex="129945">
Alqueria de Serra es un despoblat morisc al terme de Muro de l'Alcoi. Es va despoblar en l'any 1609.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333376" title="Nicole Cooke" nonfiltered="4809" processed="4790" dbindex="129946">






Nicole Cooke (nascud3a el 1 d'abril de 1983 a Swansea) s una ciclista professional gallesa.

Als 16 anys anys, Cooke va guanyar el seu primer ttol nacional snior, sent la dona ms jove en guanyar el Campionat de la Gran Bretanya. El 2001 va rebre el Bidlake Memorial Prize, guard atorgat en honor al seu rendiment i a la seva contribuci al desenvolupament del ciclisme. Tamb va guanyar quatre ttols mundials jnior.

Ha estat la ciclista ms jove que ha guanyat la Copa del Mn de ciclisme femen i el Gir d'Itlia femen. A ms, compta amb dues victries en la Gran Boucle, el 2006 i el 2007. L'1 d'agost de 2006, va assolir el nmero 1 en la classificaci femenina de l'UCI.

 Palmars .

1999;

 1 en el Campionat de Gran Bretanya de ruta;

2000;

 1 en el Campionat Mundial de Ciclisme en Ruta jnior;

2001;

 1 en el Campionat Mundial de Ciclisme en Ruta jnior;
 1 en el Campionat Mundial de Ciclisme de contrarellotge jnior;
 1 en el Campionat Mundial de Ciclisme de mountain bike jnior;
 1 en el Campionat de Gran Bretanya de ruta;
 1 en el Campionat de Gran Bretanya de mountain bike;
 1 en el Campionat de Gran Bretanya de cyclo-cross;

2002;

 1 en la prueba de ruta de los Juegos de la Mancomunidad;
 1 en el Campeonato de Gran Bretaa de ruta;

2003;

 1 en la Copa del Mn de ciclisme femen;
 Amstel Gold;
 Flecha Valona femenina;
 GP de Plouay;
 1 en el Campionat de Gran Bretanya de ruta;
 3 en el Campionat Mundial de Ciclisme en Ruta;

2004;

 1 en el Giro de Italia femenino;
 1 en el Campeonato de Gran Bretaa de ruta;

2005;

 Fletxa Valona femenina;
 1 en el Campionat de Gran Bretanya de ruta;
 2 en el Campionat Mundial de Ciclisme en Ruta;

2006;

 1 en la Copa del Mundo de ciclismo femenino;
 Castella i Lle;
 Fletxa Valona femenina;
 Treial Amser Tm yr Awr Aur;
 La Coupe du Monde Montral;
 Open de Sude Vargarda;
 GP de Plouay;
 1 en la Grande Bucle;
 1 en la Thuringen Rundfahrt;
 1 en el Campeonato de Gran Bretaa de ruta;
 3 en los Juegos de la Mancomunidad;
 3 en el Campeonato Mundial de Ciclismo en Ruta;

2007;

 1 en el Campeonato de Gran Bretaa de ruta;
 1 en la Grande Boucle;
 2 en la Copa del Mn de ciclisme femen;
 Tour a Flandes;
 Geelong;

2008;

 1 en el Campionat de Gran Bretanya de ruta;
 Medalla d'Or Olmpic a la prova en ruta Beijing 2008 ;

 Enllaos externs .

  Lloc web oficial;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333380" title="Freda Warrington" nonfiltered="4810" processed="4791" dbindex="129947">
Freda Warrington s una escriptora anglesa, coneguda per les seves novelles de fantasia pica, vampirs i naturalesa sobrenatural. 

Les seves primeres novelles, la saga de L'imperi de Gorethia, van ser escrites i publicades quan ella estava acabant la seva adolescncia; en els anys que van transcorre van ser publicades numeroses novelles i una trilogia. Quatre de les seves novelles (Dark Cathedral, Pagan Moon, Dracula, The Undead, i The Amber Citadel) han sigut nominades pels premis Millor Novella de la British Fantasy Society. Warrington tamb ha publicat numerosos relats curts en antologies i revistes.

Va nixer a Leicester, encara que Warrington va crixer a Leicestershire. Desprs de completar el batxillerat, va estudiar al Loughborough College of Art and Design i desprs va agafar una feina al Medical Illustration Department of Leicester Royal Infirmary. Al final va passar a dedicar-se exclusivament a escriure, una passi que havia tingut des de la infncia. A ms d'escriure, Warrington treballa a temps parcial al Charnwood Forest.

 Novelles .

 L'imperi de Gorethia (saga);
 La merla de l'esperana (1986);
 La merla a les tenebres (1986);
 La merla i la mgia (1987);
 La merla en el crepscul (1988);
 Darker than the Storm (1990);
 The Rainbow Gate (1989);
 Taste of Blood Wine (1992);
 Sorrow's Light (1993);
 A Dance in Blood Velvet (1994);
 The Dark Blood of Poppies (1995);
 Dark Cathedral (1996);
 Pagan Moon (1997);
 Dracula the Undead (1997);
 The Jewelfire Trilogy;
 The Amber Citadel (1999);
 The Sapphire Throne (2000);
 The Obsidian Tower (2001);
 The Court of the Midnight King (2003);
 Guiltless Blood (2003);


Enllaos externs.

 Pgina oficial de Freda Warrington;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333382" title="Gnathanodon speciosus" nonfiltered="4811" processed="4792" dbindex="129948">

La sorella daurada (Gnathanodon speciosus) s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 120 cm de llargria total i als 15 kg de pes.

Alimentaci.

Menja peixets, crustacis i altres invertebrats.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic oriental: des del sud-oest de Baixa Califrnia i el Golf de Califrnia fins a Equador.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333384" title="Jos Luis Abajo" nonfiltered="4812" processed="4793" dbindex="129949">










Jos Luis Abajo Gmez, sobrenomenat Pirri (Madrid, 22 de juny de 1978), s un esgrimidor espanyol que competeix en la modalitat de espada.

Va participar en els Jocs Olmpics de Pequn 2008 en la categoria d'espasa individual, obtenint la medalla de bronze, en el dol pel tercer lloc contra l'hongars Gabor Boczko, sent la primera medalla olmpica d'Espanya en la esgrima, i convertint-se a la medalla nmero 100 en la histria d'Espanya en els Jocs Olmpics, tant d'hivern com de estiu.

 Palmars .

 Diploma (8 lloc) en espasa individual en el Campionat Mundial d'esgrima del 2005.
  Medalla de bronze en espasa individual en els Jocs del Mediterrani 2005;
  Medalla d'argent en espasa per equips en el Campionat Mundial d'esgrima del 2006.
 Diploma (4t lloc) en espasa per equips en el Campionat Mundial d'esgrima del 2007.
  Medalla de bronze en espasa individual en els Jocs Olmpics d'estiu de 2008.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333388" title="Palomida" nonfiltered="4813" processed="4794" dbindex="129950">

La palomida, colomida, colomina, palomet, palomina o sorell de penya (Lichia amia) s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.
Morfologia.
 Pot arribar als 200 cm de llargria total i als 50 kg de pes.
 El cos s ovalat i comprimit lateralment.
 Presenta dues ondulacions a la lnia lateral.
 El cap s ms llarg que alt.
 La boca s obliqua i arriba fins a la part posterior dels ulls.
 La mandbula s bastant llarga.
 T dues aletes dorsals: la primera s reduda i formada per 5 espines precedides per una altra dirigida cap endavant, mentre que la segona s simtrica a l'anal.
 Els primers radis de la segona dorsal sn els grossos, cap a la cua minva la mida.
 L'anal s precedida per dues espines.
 La caudal s molt escotada.
 El dors s gris blavs, els costats sn blaus i el ventre s blanc. Presenta unes taques negres a la dorsal, a l'anal i a les puntes de la caudal.;
Reproducci.
La reproducci t lloc a l'estiu a prop de la costa i els ous sn pelgics.
Alimentaci.
Menja peixos pelgics i cefalpodes. Els exemplars joves prefereixen els crustacis.
Hbitat.
s pelgic migrador, ms litoral a l'estiu que a l'hivern. Apareix a prop de puntes i illots sobre fons rocallosos, per tamb s freqent a fons sorrencs.
Distribuci geogrfica.
Es troba a les costes de l'Atlntic oriental (des del sud de la Mar Cantbrica fins a Sud-frica, incloent-hi la Mar Mediterrnia) i de l'Oce ndic occidental (des de Sud-frica fins a Moambic).
Costums.
Els joves formen bancs ms nombrosos que els adults, els quals se'ls veu sovint allats.
Inters pesquer.
La pesca es realitza amb les mateixes arts que la pesca de la serviola. s un peix molt popular entre els pescadors esportius.
Referncies.

Bibliografia.
 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Smith-Vaniz, W.F., 1986. Carangidae. p. 815-844. A P.J.P. Whitehead, M.-L. Bauchot, J.-C. Hureau, J. Nielsen i E. Tortonese (eds.) Fishes of the north-eastern Atlantic and the Mediterranean. UNESCO, Pars, Frana. vol. 2.  ;
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.
Enllaos externs.
 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333394" title="Ajuda mtua" nonfiltered="4814" processed="4795" dbindex="129952">



L'ajuda mtua o suport mutu s un terme que descriu la cooperaci, reciprocitat, i el treball en equip que en el plnol econmic i poltic s un dels principals enunciats de l'anarquisme. Sol significar l'intercanvi recproc i voluntari de recursos, habilitats i serveis per un benefici mutu entre ambdues parts. 

S'entn cooperaci com pacte interessat per totes les parts, aix el concepte de suport mutu sost que els pactes d'associaci cooperativa sn els quals millors resultats donen a llarg termini, ja que afirma que les actituds altruistes desinteressades (pensar primer en els altres a costa d'un mateix) i les egocntriques explotadores (pensar en un mateix a costa dels altres) sn situacions insostenibles a llarg termini. 

 Origen del concepte . 
Com concepte va ser desenvolupat per l'anarquista Piotr Kropotkin. En el seu llibre L'ajuda mtua: un factor en l'evoluci, Kropotkin va explorar la utilitat de la cooperaci com un mecanisme de supervivncia dintre dels animals, amb la finalitat de neutralitzar la concepci d'evoluci com una fera competici per la supervivncia entre els individus que va subministrar la teoria darwinista social.

Postulava que si b els espcimens busquen ser els millors entre els de la seva mateixa espcie, alhora la seva lluita per la supervivncia no s entre la seva prpia espcie sin per a superar entorns hostils, per a aix cooperen.Les seves observacions de pobles indgenes en Sibria li van dur a concloure que no totes les societats humanes eren tan competitives com les europees, i que llavors aquells no es devia a una essncia natural sin ms aviat a raons culturals entre unes altres. 

 Ajuda mtua i poltica . 
En un altre dels seus llibres, La conquesta del pa, Kropotkin va proposar un sistema econmic basat en l'intercanvi mutu fet en un sistema de cooperaci voluntria. La tesi de Kropotkin estava basada sobre la premissa que l'escassesa era innecessria, i que era possible produir els suficients recursos per a satisfer les necessitats de totes les persones al treballar solament cinc hores al dia durant la vida adulta, deixant la resta del dia per a satisfer els desitjos pel luxe, si s que es desitgessin. El valor de solidaritat compatible amb el suport mutu no s l'altruisme sin la generositat i la reciprocitat. 

Els anarquistes, qui tenen aquest concepte com un principi de les seves tesis poltiques, argumenten que el suport mutu s incompatible amb la "competncia autodestructiva", i incompatible en absolut amb l'Estat. Ja que tericament est fundat en un idea "altruista" del benestar general mitjanat, el que seria impossible de donar-se ja que les persones a crrec d'aquest no deixen de ser persones que no podran deixar el seu inters natural pel seu benestar particular a un costat darrere de tal benestar general, i el fet que la solidaritat "mitjanada" i "coactiva" degenera els vincles associatius i comunitaris i acaba allant als individus entre si.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333395" title="Megalaspis cordyla" nonfiltered="4815" processed="4796" dbindex="129953">

Megalaspis cordyla  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 80 cm de llargria total i als 4 kg de pes.

Alimentaci.

Menja peixos.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins al Jap i Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333399" title="Federaci Valenciana de Judo" nonfiltered="4816" processed="4797" dbindex="129954">
La Federaci Valenciana de Judo s l'rgan esportiu competent en el Pas Valenci per regular l'activitat de l'esport del judo, aix com organitzar tornejos, atorgar llicncies, arbitrar, promoure la seua prctica, etc. A banda d'aquesta disciplina, la Federaci tamb se n'ocupa d'altres arts marcials com ara l'aikido, el jiu-jitsu, el kendo, el wu-shu i la defensa personal. Est presidit per Emilio Valcaneras i t la seu al carrer de les Avellanes de Valncia, a banda de delegacions provincials.

Entre les competicions organitzades per aquesta entitat, es troben els Autonmics absoluts de cada especialitat, aix com diferents tornejos de base, tant a nivell valenci com de les tres provncies.

Enllaos.
 Web oficial;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333400" title="Parona signata" nonfiltered="4817" processed="4798" dbindex="129955">

Parona signata  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 60 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes del sud del Brasil fins a les del sud d'Argentina.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333402" title="Districte de Gjirokastr" nonfiltered="4818" processed="4799" dbindex="129956">
Gjirokastr s un dels 36 districtes que formen Albnia. La seva capital s Gjirokastra (en albans Gjirokastr).

Est situat al sud del pas i compta amb una poblaci de 56.000 habitants (dades de 2004) i una extensi de 1.137 km2. Inclou un nombre important de ciutadans/es procedents de Grcia, degut a la seva proximitat.

Juntament amb els districtes de Permt i Tepelen forma el comtat de Gjirokastr.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333403" title="Pantolabus radiatus" nonfiltered="4819" processed="4800" dbindex="129957">

Pantolabus radiatus  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 40 cm de llargria total.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes del Pacfic occidental: Indonsia, Austrlia, Mar d'Arafura i Papua Nova Guinea.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333405" title="Sheffield" nonfiltered="4820" processed="4801" dbindex="129958">


Sheffield s la sisena ciutat ms gran del Regne Unit. Es troba a la regi nordanglesa de Yorkshire. Els seus rius sn el Don i Sheaf, i la ciutat s el centre del districte metropolit de Ciutat de Sheffield. 

Segons el cens de 2001 l'area metropolit de Sheffield (Sheffield Urban Area) tenia una poblaci de 513.234.

Al segle XIV, Sheffield era una vila de mercats. La indstria principal desenvolupada a la revoluci industrial era la producci del ferro. Avui dia Sheffield s conegut com a un dels vuit ciutats principals, les que actuen com a focus en les seues respectives regions, s la ciutat ms important del sud de Yorkshire, i la segon ms dominant de Yorkshire.

El nom "Sheffield" prov del riu "Sheaf."

Enllaos externs.
Ajuntament de Sheffield;
;

 Referncies .


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333406" title="Parastromateus niger" nonfiltered="4821" processed="4802" dbindex="129959">

Parastromateus niger  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 75 cm de llargria total.

Alimentaci.

Menja zooplncton.

Distribuci geogrfica.

Es troba des de les costes de l'frica Oriental fins a les del sud del Jap i Austrlia.

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333409" title="Arrs de Cards" nonfiltered="4822" processed="4803" dbindex="129960">
Arrs de Cards s un poble de la Vall de Cards. Pertany al municipi d'Esterri de Cards.

T una esglsia i una casa de turisme rural.

A l'hivern hi viuen una dotzena escassa de persones, per en perode estival les segones residncies fan que la poblaci augmenti significativament.

Per Arrs hi passa la ruta turstica dels ponts romnics.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333412" title="Sarah Siddons" nonfiltered="4823" processed="4804" dbindex="129961">

Sarah Siddons (5 de juliol de 1755   8 de juny de 1831) va ser una actriu britnica, l'actriu de tragdies ms coneguda  del segle XVIII. Era la germana gran de John Philip Kemble, Charles Kemble, Stephen Kemble, Ann Hatton i Elizabeth Whitlock. La seva actuaci ms famosa va ser el personatge de Shakespeare Lady Macbeth, que va arribar a fer seu.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333413" title="Cefs" nonfiltered="4824" processed="4805" dbindex="129962">

Cefs (en grec          Kifisss/Kephisss/Kphissos o         Kphisos) pot referir-se a:

 Hidrologia de Grcia:
Cefs (Becia), un riu que naix a la Fcida i flueix pel nord fins el desaparegut llac Copais.
Cefs (Atenes), un riu de l'tica que flueix per la planura ateneneca.
Cefs (Eleusis), un riu de l'tica que flueix per la planura d'Eleusis. ;
Cefs (Arglida), un riu de l'Arglida, tributari de l'nac.
Cefs (Salamina), un riu de l'illa de Salamina.
Cefs (Corint), un antic riu de Corint del que Pausnies diu (II.20.6) que fou destruit per Poseid.

Mitologia grega:
Cefs (mitologia), va ser Ocenit, un du fluvial.
Cefs (musa), va ser una de las tres Muses que conjuntament amb les seves germanes Apolonis i Hpate, sn guardianes del temple d'Apolo. Cefs (musa) personifica la primera corda de la lira i la nota ms baixa segons l'escala musical tnica. Alguns tamb la identifiquen sota el nom de Nete.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333415" title="Takeru Kobayashi" nonfiltered="4825" processed="4806" dbindex="129963">
Takeru Kobayashi (nascut el 24 de maig de 1978) s un menjador competitiu de Jap membre de la IFOCE. Va tenir el rcord mundial de a menjar hot dogs durant sis anys i actualment s el menjador numero tres en el rnquing mundial. 

 Records .

 Hot dogs .

 2008: 59 (segona posici);
 2007: 63 (nou rcord);
 2006: 53 3/4 Hot dogs.
 2005: 49 Hot dogs. ;
 2004: 53 1/2 Hot dogs.
 2003: 44 1/2 Hot dogs.
 2002: 50 1/2 Hot dogs.
 2001: 50 Hot dogs en 12 minuts.

 Hamburgueses.
2006 la marca de Kobayashi de 97 hamburgueses va ser 28 vegades millor que el record que ell mateix havia establert al 2004 i 30 vegades millor que la seva marca anterior del 2005. ;
2005-67 hamburgueses ;
2004-69 hamburgueses (record mundial) ;

 Altres menjars.
A un programa de la cadena FOX al 2003, Kobayashi va competir menjant frankfurts contra un os kodiak, el qual el va guanyar 50 a 31. ;
El 13 d'agost de 2005 Kobayashi va menjar 83 Jiaozis vegetals en vuit minuts.
A l'endem (14 d'agost) Kobayashi va tornar a competir i va menjar 100 Baozi (p xines) en 12 minuts.
Kobayashi va menjar 8.03 kg de cervells de vaca en 15 minuts.
A l'agost de 2006 Kobayashi va menjar 58 salsitxes bratwurst en 10 minuts.

Entrenament i tcniques. 
Kobayashi expandeix el seu estmac per a una competici ingerint grans quantitats de menjar dies abans de competir. Els seus exercicis per a cremar greixos no afecten el seu rendiment.

Fsicament Kobayashi ha canviat drasticament des de les seves primeres aparicions en competncies. En les seves primeres competicions pesava 50 kg, i als esdeveniments mes recents pesava 65 kg al final dels seus aptas. Segons el seu lloc web Kobayashi medeix 1,73 m i pesa 75 kg, per el 29 de juny de 2006 es va publicar al seu blog que havia pujat el seu pes fins a 89 kg, i que tamb a augmentat el seu percentatge de greixos. Segons Kobayashi, el seu consum diari s de 6000 calories.

Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial de Takeru Kobayashi ;
Blog oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333416" title="Alectis ciliaris" nonfiltered="4826" processed="4807" dbindex="129964">

Alectis ciliaris  s un peix teleosti de la famlia dels carngids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia.

Pot arribar als 150 cm de llargria total i als 22 kg de pes.

Alimentaci.

Menja crustacis, petits crancs i peixos.

Hbitat.

Viu entre els 60 i els 100 m de fondria.

Distribuci geogrfica.

Es troba a les costes de l'Atlntic occidental (des de Massachusetts i Bermuda fins al Brasil, incloent-hi el Carib i el Golf de Mxic), de l'Atlntic oriental (des de Senegal fins al Congo), a l'Oce ndic occidental (des del Mar Roig fins a Sud-frica i Sri Lanka) i del Pacfic oriental (des de Mxic fins al Per).

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;
 ITIS ;
 Animal Diversity Web ;
 BioLib ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333418" title="Agadir (fortificaci)" nonfiltered="4827" processed="4808" dbindex="129965">
Un agadir s un recinte fortificat berber, a l'interior del qual hi ha habitacions per servir de graners a diverses famlies d'una mateixa tribu, i on els membres de la tribu es refugiaven antigament si eren objecte d'atac.

Aquesta construcci es troba principalment al Djebel Nafusa amb el nom de gasr (kasr) o temidet; al sud de Tunsia amb el nom de ghurja; a l'Aures (Awres) amb el nom de gel'a o kal'a, i al Marroc sobretot al Rif, al Atles (on pren el nom de gherm) i a la regi de Sirwa.

L'origen de la paraula seria probablement fenici, derivat de gadir = mur (hebreu gader = mur). Al Sus (Marroc) la paraula agadir es tradueix per "mur slid".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333422" title="Pozorrubielos de la Mancha" nonfiltered="4828" processed="4809" dbindex="129966">


Pozorrubielos de la Mancha s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Forma part de la comarca de La Manchuela. Limita amb els municipis de Villanueva de la Jara, El Peral, Motilla del Palancar, Valhermoso de la Fuente, Alarcn, Tbar i El Picazo. 
  
Demografia.



Poblaci per poblrs.


Enllaos externs.
Web no oficial sobre Rubielos Bajos.;
Web no oficial sobre Rubielos Altos.;
Web no oficial sobre Pozoseco.;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333424" title="La Pesquera" nonfiltered="4829" processed="4810" dbindex="129967">


La Pesquera s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  
  
Demografia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333425" title="Casas de Guijarro" nonfiltered="4830" processed="4811" dbindex="129968">


Casas de Guijarro s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  
  
Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333426" title="Valverdejo" nonfiltered="4831" processed="4812" dbindex="129969">


Valverdejo s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  
  
Demografia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333427" title="Cantinflas" nonfiltered="4832" processed="4813" dbindex="129970">
Fortino Mario Alfonso Moreno Reyes (12 d'agost de 1911   20 d'abril de 1993), conegut amb el nom artstic de Cantinflas, va ser un actor cmic mexic. Aconsegu una enorme popularitat amb la interpretaci del personatge Cantinflas, un gandul sortit dels barris pobres. Aquest personatge es va associar amb la identitat nacional de Mxic i li va permetre desenvolupar una llarga i reeixida carrera cinematogrfica que va incloure una participaci a Hollywood.

Es diu que l'estil de sortir a fer comdia, disfressat de peladito, el va aprendre del comediant de Veracruz Eduardo Rugama, el chato. Charlie Chaplin va dir una vegada que era "el millor comediant del mn". De fet, Mario Moreno de vegades s anomenat el "Charlie Chaplin de Mxic".

Mentre que algunes de les seves pellcules van ser doblades a l'angls per a les audincies nord-americanes i el seu treball va ser ben rebut entre la gent de Frana, els jocs de paraules que feia en castell no es traduen b a altres llenges. 

Va obtenir un gran xit a Llatinoamrica. Com a pioner del cinema mexic, Mario Moreno va contribuir al seu creixement en l'poca d'or, i  Mxic es va convertir en la capital americana de l'entreteniment.

A ms de ser un lder en els negocis, tamb va arribar a involucrar-se en els difcils i de vegades perillosos assumptes de poltica de Mxic. Encara que polticament era conservador, la seva reputaci com a portaveu dels desprotegits va donar autenticitat a les seves accions i el va convertir en una persona important en la lluita contra el charrismo sindical, que era la prctica del govern, d'un sol partit, de manipular i controlar els sindicats.

A ms, la identitat de Cantinflas, que es va barrejar amb la d ell, va ser analitzada pels crtics dels mitjans de comunicaci, filsofs, antroplegs i lingistes, que el veien com a un perill per a la societat mexicana, una mena de filantrop, un capitalista aventurer, un capgirador dels papers del sexe, un catlic piets, un innovador verbal i un pallasso picaresc. 

En efecte, Mario Moreno era tot aix. Cantinflas, en el seu intent per abastar la identitat de tota una naci, va desenvolupar les contradiccions i complexitats inherents en qualsevol intent de representar un pas tan complex i contradictori com Mxic.

 Vida privada .

Fortino Mario Alfonso Moreno va nixer en el barri de Santa Mara la Redonda, a la ciutat de Mxic, i va crixer en el barri de Tepito. Va ser el sis de dotze fills. Quatre d'ells van morir en nixer. En van sobreviure vuit: Pepe, Eduardo, Mario, Esperanza, Catalina, Enrique i Roberto. El pare, Pedro Moreno Esquivel, era un humil carter. La mare es deia Soledad Guzar Reyes.

Va poder sortir de situacions difcils usant l'audcia i les trampes picaresques que desprs aplicaria en les seves pellcules.
Desprs d'un intent fallit d'entrar als Estats Units per Califrnia, per guanyar-se la vida es va fer boxador.

La seva personalitat cmica el va dur a les carpes dels circs i d'aqu va passar al teatre i al cinema. A principis de 1928 s enrol a l'Exrcit mexic com a soldat d'infanteria amb estudis de mecangraf. El 23 de maig d'aquest mateix any, el seu pare va enviar una carta sollicitant la seva baixa, demostrant que el seu fill tenia 16 anys i no els 21 que deia la falsa informaci que havia donat Mario.

Es va casar amb Valentina Ivanova Zubareff, d'origen rus, el 27 d'octubre de 1936 i va viure amb ella fins a la seva mort, el 1966. El 1961 Mario Moreno va tenir un fill, que va ser adoptat per Valentina Ivanova amb el nom de Mario Arturo Moreno Ivanova.

Va ser president de l Associacin Nacional de Actores (ANDA) i el primer secretari general del Sindicato de Trabajadores de la Produccin Cinematogrfica (STPC). Tamb entr a la maoneria mexicana.

Desprs de retirar-se, Mario Moreno va dedicar la seva vida a ajudar els altres a travs de la caritat i d'organitzacions humanitries, sobretot en aquelles que es dedicaven als nens. Les seves contribucions al Movimiento Gnstico Universal i als orfenats el van convertir en un heroi del poble de Mxic.

Mor a causa d un cncer de pulm el 20 d'abril de 1993. Milers de persones es van reunir, en un dia plujs, per al seu funeral. La cerimnia va ser un esdeveniment nacional que va durar tres dies. Les seves cendres reposen en la cripta familiar de la famlia Moreno Reyes , en el Panten Espaol de la Ciudad de Mxico, i ha estat homenatjat per molts caps d'estat i pel senat dels Estats Units, que li va dedicar un minut de silenci.

Desprs de la seva mort, va comenar una batalla legal entre el seu fill i hereu legtim, Mario Moreno Ivanova, i el nebot de l'actor, Eduardo Moreno, sobre el control de 34 pellcules seves. El nebot sostenia que el seu oncle, en el llit de mort, li havia donat per escrit els drets de les pellcules. Mario Moreno Ivanova argumentava que era l'hereu directe de Cantinflas i per tant els drets li pertanyien. Eduardo Moreno va guanyar la demanda en dues ocasions per Moreno Ivanova va triomfar eventualment desprs de dues apellacions. Al mateix temps, va sorgir un altre contencis entre Columbia Pictures i Mario Ivanova sobre el control d'aquestes pellcules. Columbia digu que havia comprat els drets de les pellcules feia quatre dcades. Moreno Ivanova volia que els drets quedessin en el seu poder i, en general, en poder de Mxic, com a tresor nacional. El 2 de juny del 2001, desprs de vuit anys de batalla, finalment Columbia es va quedar amb els drets de les 34 pellcules disputades.

 Origen del nom artstic.

De jove, Mario Moreno feia diferents actuacions en carpes ambulants, i va ser all on va rebre el sobrenom de Cantinflas. No obstant aix, l'origen del nom es perd en la llegenda. Segons un obituari, s un nom sense cap significat que va ser inventat a fi d'evitar que els seus pares s'assabentessin que treballava en el mn de la farndula, ocupaci que consideraven vergonyosa.

Hi una altra versi. El crtic de mitjans de comunicaci Carlos Monsivis explica que, segons una llegenda amb la qual ell est d'acord, el jove Mario Moreno, intimidat pel pnic escnic, una vegada, a la carpa Ofelia, va oblidar el seu monleg original. Va comenar a dir el primer que li vingu a la ment en una completa emancipaci de paraules i frases, d on va sortir una brillant incoherncia. Els assistents l atacaren per la sintaxi, i ell s'adon que el dest li havia posat a les mans la seva caracterstica distintiva: la manipulaci del caos. Setmanes desprs, s'invent el nom que marc la invenci. Alg, molest per les frases sense sentit, crid: "cunto inflas" o "en la cantina inflas". La contracci es crea i es converteix en la prova de baptisme que el personatge necessita.

 Carrera en el mn de l entreteniment .

Desprs d explorar un nombre de possibles carreres com la medicina i la boxa professional, entr al mn de l'espectacle com a ballar. El 1930, s'un al circuit de carpes de Ciutat de Mxic, alternant entre les carpes Ofelia, Sotelo d'Azcapotzalco i, finalment, la carpa Valentina, on va conixer la seva futura esposa.

A les carpes, entre altres coses, ballava i realitzava acrobcies. Al principi va tractar d'imitar Al Jolson pintant-se la cara de negre, per desprs es va separar per formar la seva prpia identitat: un habitant d'un barri pobre amb pantalons folgats, una corda com a cintur i un bigoti molt particular.

 El "cantinflismo" . 

El 1936, Mario Moreno va fer el seu debut en el teatre Folies Bergre de la ciutat de Mxic. Havent deixat l'ambient de classe baixa, que tenia un humor ms bsic, va nixer el "cantinflismo", la teoria segons la qual l humor de Cantinflas era buit de contingut. El 1937, el poltic Vicente Lombardo Toledano, fent referncia al seu rival poltic afirm: "Si Morones ha decidit mostrar el seu poder dialectal, que discuteixi amb Cantinflas". Veient-se directament involucrat en el debat, Cantinflas va respondre: 

"Ah, pero djenme dejar algo bien en claro, tengo momentos de lucidez y hablo muy claro. Y ahora hablar con claridad... Amigos, hay momentos en mi vida que son realmente momentneos y no es porque uno lo diga, pero hay que verlo... Qu vemos? Lo que hay que ver... porque qu coincidencia amigos, que suponiendo que en este caso -no digamos lo que podra ser- pero debemos pensar en ello y entender la psicologa de vida para hacer una analoga de la sntesis de la humanidad. Correcto? Bien, ese es el punto."

Diverses figures de la comunicaci i intellectuals van incloure la definici de "cantinflismo" en les seves publicacions. Per Monsivis era "una burla, per part del proletariat, amb disbarats gloriosos". Per tal vegada la definici ms eloqent sigui la de l'escriptor Miguel Ros: "s com si Cantinflas fos, ms que ning, el dictador mexic de l'optimisme  coqueteja amb la poltica com si fos el poltic ms experimentat. Es converteix de lder a proletariat noms canviant-se el barret o una frase". 

La implicaci poltica de Mario Moreno fou un canvi notable, i la seva innocncia cmica ja no era prou per defensar-lo de les crtiques que li va ocasionar.

 Carrera Cinematogrfica .
A mitjans dels anys trenta, Cantinflas va conixer el productor rus Jacques Gelman, amb qui es va associar ms endavant per formar la seva prpia producci cinematogrfica. Gelman produa, dirigia i distribua, i Cantinflas actuava.

El 1936 va fer el seu debut cinematogrfic en la pellcula No te engaes corazn, que va tenir poca acceptaci. El 1939 va fundar Posa Films, i va produir pellcules curtes que li van permetre desenvolupar el personatge de Cantinflas. Per fou el 1940 quan finalment es va convertir en una estrella desprs de rodar Aqu est el detalle. El ttol es va convertir en la frase ms repetida en tota la seva carrera. La pellcula va ser un xit a Llatinoamrica i va ser reconeguda per la revista Somos com una de les deu produccions ms grans de Mxic.

El 1941, Mario Moreno va fer el paper d'un oficial de policia en la pellcula El gendarme desconocido. En aquells temps ja s'havia distanciat bastant del tpic peladito dels anys vint, i el seu personatge passava cmodament de ser l'home marginat de classe baixa al poders servidor pblic. La naturalesa poltica de la retrica del "cantinflismo" va facilitar aquesta fludesa. Ms tard torn a representar el paper de policia, l'agent 777, i fou homenatjat per les forces policials en tota Amrica llatina per la seva imatge positiva de l'aplicaci de la llei.

El 1941 Ni sangre ni arena, una pellcula satrica sobre el toreig, va trencar els nivells de taquilla de les pellcules mexicanes en diversos pasos d'Amrica.

El 1942 es va agrupar amb Miguel M. Delgado i Jaime Salvador per produir una srie de pardies de baixa qualitat incloent una recreaci de The Circus, de Chaplin.

Els anys quaranta i cinquanta van ser els millors per a Cantinflas.
El 1946 va rebutjar treballar amb les companyies mexicanes i va signar contractes amb Columbia Pictures. En aquella poca, la seva popularitat era tan gran que va poder prestar la seva popularitat a la causa del treball mexic, representant l'Asociacin Nacional de Actores en converses amb el president Manuel vila Camacho. Per les entrevistes no van prosperar i, com a resultat d'un escndol, va decidir tornar al teatre.

El 30 d'agost de 1953, Cantinflas va comenar a representar la seva obra teatral Yo, Coln al Teatro de los Insurgentes, el mateix teatre que s'havia vist embolicat en una controvrsia sobre un mural de Diego Rivera que incorporava imatges de Cantinflas i de la Virgen de Guadalupe. Els crtics, incloent-hi certs grups conservadors (els Mochos del PAN), i l'arquebisbe Luis Mara Martnez, van titllar l'obra de blasfema i eventualment va ser pintada sense la imatge de la Verge.

Yo Coln situa Cantinflas en el personatge de Cristfor Colom, el qual, mentre continua "descobrint Amrica" fa observacions cmiques, histriques i contempornies des de diferents perspectives. Les bromes canviaven cada nit, i Moreno va continuar emprant el seu joc de paraules i el doble sentit per atacar els poltics.

El 1956, La vuelta al mundo en ochenta das, el debut nord-americ de Cantinflas, li va fer guanyar una nominaci al premi Globus d'Or en la categoria de millor actor de musical o comdia. En aquesta cinta actua al costat de l'actor angls David Niven. La revista Variety va dir que la seva qualitat chaplinesca va contribuir a l'xit de la pellcula. Aquest film va recaptar la quantitat de 42 milions de dlars de taquilla. Mentre que Niven va ser el principal actor en els pasos de parla anglesa, Cantinflas ho va ser en la resta. Com a resultat de la pellcula, Cantinflas es va convertir en l'actor millor pagat del mn.

La segona pellcula nord-americana de Cantinflas, Pepe, va intentar repetir l'xit de la primera. Incloa aparicions rfega de Frank Sinatra, Judy Garland i altres estrelles. El seu humor, profundament arrelat en la llengua castellana, no es va poder traduir b per a les audincies nord-americanes i va ser una notable decepci taquillera. Malgrat aix, va rebre una altra nominaci al Globus d'Or per la seva actuaci. El 1992, durant una entrevista nord-americana, Mario Moreno va confessar que el principal impediment per al seu xit als Estats Units havia estat la barrera de la llengua.

Desprs va tornar a Mxic, i va crear la seva prpia companyia, Cantinflas Films, on va continuar fent la resta de les seves pellcules fins a l ltima, El barrendero, realitzada el 1982.

Igual que Charlie Chaplin, Cantinflas era un satric social. Feia el paper del peladito, un ning amb esperances de tenir xit. Amb admiraci mtua, Cantiflas va ser influt per les primeres pellcules de Chaplin, aix com per la seva ideologia. El circo era una "ombra" del cinema mut de Chaplin. Aquesta pellcula, Si yo fuera diputado (1951) i Su Excelencia (1966) tenen moltes coses en com amb The Great Dictator, de 1940.

Actualment les pellcules de Cantinflas continuen generant guanys a Columbia Pictures. En el 2000, Columbia va informar que havia guanyat aproximadament 4 milions dlars per la distribuci de les seves pellcules en altres pasos.


 Impacte .

Una de les coses que el van fer ser estimat pel pblic era el seu s del llenguatge. Els seus personatges, que eren gaireb tots una variaci del mateix per en diferents papers i situacions, entaulaven una conversa normal per desprs complicar-la a l'instant, i ning no entenia el que estava dient.

El personatge de Cantinflas era particularment adequat per ofuscar la conversa quan li devia diners a alg, per fer la cort a senyoretes o per sortir-se n dels problemes amb les autoritats, arreglant-s ho per humiliar-les sense que se n'adonessin. Aquesta forma de parlar va rebre el nom de cantinfleada, i cada vegada que a alg li era difcil entendre una conversa deia: "Ests cantinfleando!"

La Real Academia Espaola va incloure el verb cantinflear i els noms cantinflas i cantinfleada en el seu diccionari de 1992.

En el camp de les arts visuals, artistes de la talla de Rufino Tamayo i Diego Rivera van pintar Cantinflas com a smbol de l'home mexic.

La banda de punk americana Mindless Self Indulgence va gravar una can sobre Cantinflas anomenada Whipstickagostop.

L'estil de Cantinflas i el contingut de les seves pellcules va dur molts estudiants a concloure que ell havia influenciat molts teatres que transmetien el missatge del moviment chicano durant els anys seixanta i setanta als Estats Units, el ms important dels quals era el Teatro Campesino. El moviment del teatre era una part important del renaixement cultural que representava la part social del moviment poltic pels drets civils dels mexico-nord-americans. El seu s dels estils i temes socials s vist com un precursor del teatre chicano.

Els anys setanta va sortir una srie de dibuixos animats titulada El show de Cantinflas, protagonitzada per una caricatura animada del gran humorista. El show anava adreat als nens i tenia un propsit educatiu. El personatge es deia Amigo, i tractava una varietat de temes que anaven des de l'origen del futbol fins al de la Lnia Internacional del Temps.

Encara que Cantinflas mai no va assolir als Estats Units el mateix xit que a Mxic, va ser homenatjat amb una estrella al Passeig de la Fama de Hollywood. Va rebre dues nominacions al premi Globus d'Or en la categoria de millor actor i el reconeixement de l'Academia Mexicana del Film.

Cada any es lliura el premi Mario Moreno, Cantinflas als actors de l'entreteniment que "representen la comunitat llatina amb el mateix humor i distinci que el llegendari Cantinflas" i que, com ell, utilitzen el seu poder per ajudar els ms necessitats.

El 2002, el nord-americ-salvadorenc (encara que ell es descriu com a chicano) Herbert Sigenza, comediant i membre de Culture Clash, va comenar representar un monleg sobre Cantinflas i el va dur de gira per tot el pas. L'obra, parlada en angls i espanyol, incorporava trets de les seves pellcules, entre ells el seu caminar caracterstic.

Les pellcules de Cantinflas sn distribudes a Nord-amrica per Laguna Films.

 Resposta crtica .


Cantinflas de vegades s vist com el personatge de Groucho, el qual amb les seves habilitats lingstiques ataca els rics, els poderosos, la policia i fins i tot el govern. Gregorio Luke, director executiu del Museo de Arte Latinoamericano va dir: "Entendre Cantinflas s entendre el que ha passat a Mxic en tot el segle passat".

Per la seva banda, Monsivis interpreta les seves representacions en termes de la importncia de la paraula parlada en el context de l "analfabetisme regnant" de Mxic (70% el 1930). Particularment, en la pellcula El analfabeto, "Cantinflas s l'illetrat que pren control del llenguatge com pot."

El periodista Salvador Novo interpreta el paper dels personatges de Moreno totalment en termes de "cantinflismo": "En el fet de condensar-los, de lliurar a la saludable riallada del poble l'essncia demaggica del seu vacu confusionisme, rau el seu mrit. Aix s'assegura la glria d'aquest fill tossut de la ciutat astuta i burleta de Mxic, que s Cantinflas."

L estudiant de la cultura mexicana Jeffrey M. Pilcher, veu Cantinflas com una metfora del "caos de la modernitat mexicana", una realitat que estava fora de l'abast per a la majoria dels mexicans. "El seu llenguatge embolicat expressava eloqentment les contradiccions de la modernitat com el moment palpitant de tot el que vol ser i no pot. D'igual forma les jerarquies socials, els patrons del llenguatge, les identitats tniques, i les formes masculines de comportament, tots van caure davant el seu humor catic per ser reformulades en noves formes revolucionries". 



 Filmografia i personatges .

 Pellcules en blanc i negre .


No te engaes corazn (1936)   Canti;
guila o sol (Cara o cruz) (1937)   Polito Sol ;
As es mi tierra! (1937)   el Tejn ;
Jengibre contra dinamita (1939)   Bala Fra (curtmetratge publicitari) ;
Siempre listo en las tinieblas (1939)   Chencho Albondign (curtmetratge publicitari) ;
El signo de la muerte (1939)   Cantinflas ;
Ah est el detalle (1940)   Cantinflas / Leonardo del Paso ;
Cantinflas y su prima (La prima de Cantinflas) (1940)     ;
Cantinflas ruletero (1940)   Baldomero (curtmetratge publicitari) ;
Cantinflas boxeador (1940)   Cantinflas (curtmetratge publicitari) ;
Cantinflas en los censos (1940)   Cantinflas (curtmetratge publicitari) ;
Carnaval en el trpico (Fiesta en Veracruz) (1941)   participaci involuntria ;
El gendarme desconocido (1941)   Cantinflas, el 777 ;
Ni sangre ni arena (1941)   El Chato & Manuel Mrquez, Manolete ;
El circo (1942)   sabater ;
Los tres mosqueteros (1942)   Cantinflas / d'Artagnan ;
Romeo y Julieta (1943)   ruleter / Abelardo del Monte-Romeo Montesco ;
Gran Hotel (1944)   Cantinflas, Bell Boy ;
Un da con el Diablo (1945)   el voceador, soldat ;
Soy un prfugo (1946)   Cantinflas ;
A volar joven! (1947)   Cantinflas, pilot;
El mago (1948)   Cantinflas ;
El supersabio (1948)   Cantinflas, ajudant del cientfic ;
Puerta, joven (El portero) (1949)   Cantinflas, porter ;
El bombero atmico (1950)   el bomber atmic, el 777, bomber i policia ;
El Siete Machos (1950)   Margarito, el Siete Machos ;
Lluvia de estrellas (1951)   participaci ;
Si Yo fuera diputado... (1951)   Cantinflas, perruquer ;
El seor fotgrafo (1952)   Cantinflas, fotgraf ;
Caballero a la medida (1953)   Cantinflas, sastre ;
Abajo el teln (1954)   Cantinflas, rentavidres ;
Ama a tu prjimo (1958)   Luis ;
Entrega inmediata (1963) Feliciano Calloso, carter i agent secret ;
Cantinflas show (2006)   Cantinflas;

 Pellcules en color .


El bolero de Raquel (1956)   Cantinflas, bolero;
Around the World in 80 Days (La volta al mn en vuitanta dies) (1956)   Paspartout (producci nord-americana) ;
Sube y baja (El ascensorista) (1958)   Cantinflas;
El analfabeto (1960)   Inocencio Prieto y Calvo ;
Pepe (1960)   Pepe (coproducci amb els Estats Units);
El extra (1962)   Rogaciano ;
El padrecito (1964)   Padre Sebastin o Sebas, capell ;
El Seor Doctor (1965)   Doctor Salvador Medina (Chava de cario), metge;
Su Excelencia (1966)   Lpez o Lopitos, diplomtic (canceller i ambaixador) ;
Por mis pistolas (1968)   Fidencio Barrenillo, apotecari ;
Un Quijote sin mancha (1969)   Justo Leal y Aventado, advocat ;
El profe (1970)   Scrates Garca, professor ;
Don Quijote cabalga de nuevo (1972)   Sancho Panza (coproducci amb Espanya) ;
Conserje en condominio (1973)   rsulo, conserge ;
El ministro y yo (1975)   Mateo Melgarejo, burcrata ;
El patrullero 777 (1977)   Digenes Bravo, policia ;
El barrendero (1981)   Napolen Prez Garcia, escombraire (ltima pellcula);

 Ancdotes .

En la dcada dels cinquanta va ser president honorari del Club Amrica.
El 1965 es va presentar com a torero cmic a la plaa de toros de Quito.
El 1966, amb motiu de la Segunda Feria Internacional de San Sebastin, es va presentar com a torero en l'antiga plaa de toros de San Cristbal, situada all on avui hi ha la plaa Veneuela.
El 1976 va visitar la Repblica Dominicana, i va plantejar  president Joaqun Balaguer un projecte per la construcci d'habitatges per a les famlies pobres, que es construren en el sector anomenat Las Caobas de Herrera. Quan l actor va morir, Balaguer, que tornava a ser president, va decretar tres dies de dol nacional.
El 1981 va ser un dels primers convidats a Bogot a la desfilada anual de la Fundacin Solidaridad por Colombia.
El 1986 va ser pregoner del carnaval de Cadis.
Era un gran fantic del beisbol, fins i tot era amic d'Alejo Peralta, president  dels Tigres de Liga Mexicana.
A Catalunya s'han construt capgrossos de cartr amb la seva cara.


 Premis .

El 1957 va guanyar el Globus d'Or com a millor actor per la pellcula Around the World in 80 Days (La volta al mn en vuitanta dies).


 Enllaos externs .


El disc de Cantinflas, caricatures i ms coses;

  























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333429" title="RNA polimerasa" nonfiltered="4833" processed="4814" dbindex="129971">
Les ARN polimerases sn un conjunt de protenes amb carcter enzimtic capaos de polimerizar els ribonucletids per a sintetitzar ARN a partir d'una seqncia de ADN que serveix com patr o motlle. L'ARN polimerasa ms important s la implicada en la sntesi de l' ARN missatger o transcripci del ADN. 

L'ARN polimerasa, amb una mida d'uns 100, s l'enzim soluble conegut de major dimetre i s visible en microscpia electrnica, on s'observa unida al ADN.

 Funcions .
L'ARN polimerasa catalitza l'elongaci d'una cadena d'ARN, mitjanant la uni successiva de ribonucletids trifosfat, adenosina trifosfat (ATP), uracil trifosfat (UTP), guanina trifosfat (GTP) i citosina trifosfat (CTP), amb el conseqent alliberament del grup fosfat en cada addici. 

A ms de la polimerizaci dels ribonucletidos trifosfat, l'ARN polimerasa t altres funcions com: 

 Reconixer i unir-se a localitzacions especfiques o promotors de la molcula de ARN.

 Desenrotllar parcialment la molcula motlle de DNA, grcies a la seva activitat helicasa intrnseca. ;

 Sintetitzar un RNA cebador per a l'elongaci posterior. ;

 Terminaci de la cadena. ;

L'RNA polimerasa catalitza consecutivament l'elongacin de la cadena d'RNA, al mateix temps que enrotlla i desenrolla la doble hlix de ADN i finalitza la transcripci desprs de copiar el gen.

 Estructura .
Aquesta complexitat de funcions es manifesta en la seva estructura quaternria que, igual que la ADN polimerasa, est formada per diverses subunitats que conformen l'holoenzim, que juntament amb protenes accessries, constitueixen la mquina proteca o complex de transcripci que duu a terme la sntesi de l'RNA. 

Algunes subunitats allades de l'RNA polimerasa sn catalticament funcionals, mentre que altres noms sn detectables quan el complex de transcripci es troba totalment ensamblat. 

Els complexos de transcripci de diferents organismes presenten una composici variable, per essencialment tots catalizen el mateix tipus de reaccions. A causa de aquesta coincidncia, en l'estudi del procs de transcripci es pren com model la reacci catalizada pel complex de transcripci del bacteri Escherichia coli, que encara que es diferencia en l'ensamblatge que t lloc en la cllula eucariota, actua de manera anloga.
L'RNA polimerasa va ser descoberta el 1960, al mateix temps que l'RNA missatger, pels investigadors Samuel Weiss i Jerard Hurwits de laboratoris diferents.

 ARN polimerasa procariota . 
En la cllula procariota, el mateix enzim catalitza la sntesi de tots els tipus de ARN: mRNA, rRNA i rRNA. 

L'ARN polimerasa procariota est formada per cinc subunitats d'aproximadament 410 kilodaltons  2  ' , amb dues unitats   idntiques, que s'uneix al DNA de forma inespecfica per a catalitzar la sntesi d'ARN. Per augmentar l'especificitat d'uni a regions promotores, l'holoenzim requereix d'un factor   amb el qual es reduex enormement l'afinitat per regions inespecfiques del ADN. Aix es forma l'enzim de cinc subunitats  2  '   (480 kDa). L'estructura de la ARN polimerasa presenta una fenedura de 55  de longitud i una amplria 25 . Aquesta fenedura permet el pas de la doble hlix de DNA, amb una mida de 20 . Els 55  de longitud permeten acceptar una seqncia de ADN de 16 nucletids.

Totes les unitats que formen l'enzim funcionen conjuntament per a portar a terme les reaccions de transcripci. La subunitat  ' participa en la uni del ADN, la subunitat   cont part del centre actiu i la subunitat   est implicada principalment en la iniciaci de la transcripci, dissociant-se de la resta de l'enzim una vegada iniciada la transcripci. 

Les ARN polimerases dels organismes procariontes funcionen de forma anloga, tot i que la seqnia d'alguna de les seves subunitats pot diferir.

 ARN polimerasa eucariota .
Les cllules eucariotes tenen diferents tipus de ARN polimerases amb diferencies estructurals i funcionals concretes.
 ARN polimerasa I: sntesi, reparaci, revisi i correcci i eliminaci dels cebadors (primers). Sintetitza precursors d'RNA ribosmic. ;
 ARN polimerasa II: reparaci, sntesi de precursors d'RNA missatger. Aquesta polimerasa s la isoforma ms estudiada i se sap que requereix de factors de transcripci perqu s'uneixi a un promotor gnic. La seva estructura tridimensional ha estat dilucidada per Roger Kornberg . de la Universitat de Stanford, que va rebre el Premi Nobel de Qumica l'any 2006 pels seus treballs. Es dna la circumstncia que aquest investigador s fill d'un altre Premi Nobel, Arthur Kornberg, que va rebre el guard el 1959 pel descobriment d'un enzim anleg, la DNA polimerasa. ;
 RNA polimerasa III: enzim principal de polimerizacin. Sintetitza RNA de transferncia, l'RNA ribosmic 5S i altres RNA petits localitzats al nucli cellular (snRNA, de l'angls small nuclear RNA) i al citoplasma.

 ARN polimerasa IV i V: reparaci en condicions especials. ;

 Altres tipus de ARN polimerases es troben al mitocondri, al cloroplast i al nucli del ribosoma.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333430" title="Hontecillas" nonfiltered="4834" processed="4815" dbindex="129972">


Hontecillas s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Est situat entre els municipis de Buenache de Alarcn i Valverde de Jcar, a la comarca de La Manchuela.
  










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333438" title="Valhermoso de la Fuente" nonfiltered="4835" processed="4816" dbindex="129973">


Valhermoso de la Fuente s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Limita amb Alarcn i Pozorrubielos de la Mancha. 

Demografia.


Evoluci demogrfica (2001-2007).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333443" title="Castejn (Conca)" nonfiltered="4836" processed="4817" dbindex="129974">


Castejn s un municipi de la provncia de Conca a la comunitat autnoma de Castella-La Manxa.  Est situat a la comarca de La Alcarria.

 Personatges illustres .
 Jos Luis Perales, cantant.
  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333448" title="Mancha de Cuenca" nonfiltered="4837" processed="4818" dbindex="129975">

La Mancha de Cuenca s una comarca provincial, com a subcomarca pertanyent a la Manxa Alta, al costat de les altres comarques provincials, com les de Campo de Criptana (Ciudad Real), Mancha Alta Albacetenya, i Mancha de Toledo (Toledo). 

Totes aquestes tenen en comuna, el tret manxec ms caracterstic, des del punt de vista geomorfolgic i cultural, com s la seva extensa plana; si b, a la Manxa Alta conquense, les ondulacions sn ms pronunciades, a l'estar travessats pels trams juvenils d'importants rius de la conca del Guadiana (Zncara, Cigela, Riansares. etc..), i d'un petit sector de la ribera del Tajo (marge esquerra). Pel que, auque la Manxa de Cuenca no s geomorfolgicamente un altipl perfecte, s s caracterstic aquest tret en una bona part d'ella (zona meridional). 
 Marc Geogrfic i Demogrfic . 
Amb una finalitat purament administrativa i socioeconmica (fons europeus), en l'actualitat, s'han agrupat els municipis d'aquesta comarca provincial, en dues mancomunitats, basant-se en les antigues divisions dels partits judicials definits per a la provncia de Cuenca (Institut Geogrfic i Cadastral de 1906), que encara que els seus lmits no sn els mateixos, serveixen per a definir dos blocs o mbits socioeconmics, encara que, tant cultural com histricament, ambdues mancomunitats mantenen les mateixes caracterstiques comunes. Es defineixen les mancomunitats de l'antic partit judicial de Tarancn (denominada "Manxa alta" conquense), i la de San Clemente (la "Manxa baixa" conquense). Aquesta ltima, comprn a ms els municipis de l'antic partit judicial de Belmonte, avui integrat en el de San Clemente. 

Mancomunitat de Tarancn: Comprn els municipis: 

 Tarancn (106,84 km);
 Zarza de Tajo (45,93 km);
 Belinchn (79,73 km);
 Huelves (39,44 km);
 Paredes de Melo (19,36 km);
 Alczar del Rey (46,5 km);
 Ucls (64,61 km);
 Tribaldos (21,33 km);
 Villarrubio (28,26 km);
 Almendros (63,11 km);
 Torrubia del Campo (53,36 km);
 El Acebrn (22,11 km);
 Fuente de Pedro Naharro (63,72 km);
 Horcajo de Santiago (96,03 km);
 Pozorrubio (44,7 km);
 Puebla de Almenara (37,67 km);
 Almonacid del Marquesado (47,15 km);
 Saelices (80,62 km);
 Rozaln del Monte (30,63 km);
 Campos del Paraso (216,89 km);
 Palomares del Campo (60,98 km);
 Montalbo (73,96 km);
 El Hito (41,22 km);
 Villarejo de Fuentes (128,36 km);
 Villar de Caas (70,36 km);
 Zafra de Zncara (78,72 km);
 Montalbanejo (59,33 km);
 Fuentelespino de Haro (33,44 km);
					
Mancomunidad de San Clemente: Comprn els municipis: 

 Belmonte (92,93 km);
 Monreal del Llano (39,02 km);
 Osa de la Vega (53,34 km);
 Tresjuncos (70,29 km);
 Hontanaya (53,63 km);
 Villamayor de Santiago (181,17 km);
 Los Hinojosos (113,95 km);
 Mota del Cuervo (176,18 km);
 Santa Mara de los Llanos (42,56 km);
 El Pedernoso (56,41 km);
 Las Mesas (87,21 km);
 Las Pedroeras (224,67 km);
 El Provencio (101,15 km);
 La Alberca de Zncara (100,86 km);
 Carrascosa de Haro (29,05 km);
 Rada de Haro (32,1 km);
 Villaescusa de Haro (93,2 km);
 Alconchel de la Estrella (42,94 km);
 Villalgordo del Marquesado (30,3 km);
 Villar de la Encina (49,19 km);
 Pinarejo (61,82 km);
 Castillo de Garcimuoz (82,21 km);
 Torrubia del Castillo (17,47 km);
 Honrubia (110,34 km);
 Santa Mara del Campo Rus (93,63 km);
 El Caavate (36,1 km);
 Caada Juncosa (42,72 km);
 Atalaya del Caavate (46,36 km);
 Vara de Rey (127,88 km);
 San Clemente (277,51 km);
 Casas de los Pinos (68,21 km);
 Casas de Fernando Alonso (30,28 km);
 Casas de Haro (110,88 km);

Altres municipis considerats com de la Mancha sn Altarejos, Belmontejo i Mota de Altarejos. La Manxa de Cuenca comprn un total de 4.530 km, repartits en 1.754 Km2 per a la Mancomunitat de Tarancn i 2.776 km per a la Mancomunitat de San Clemente. Els seus lmits sn: Pel nord, la comarca de la Alcarria; per l'oest, la Mesa de Ocaa; al sud, la Mancha-Centro  (Mancha Alta de Albacete); i a l'Est, les comarques de  Serrana de Cuenca i La Manchuela. 

Segons l'INE (2006), la poblaci s de, 73.059 hab. (M.Tarancn: 45.108 hab; M. S. San Clemente: 27.951 hab.); el que suposa una densitat mitjana de 16,1 hab/km. La capital oficiosa cultural actual per a La Manxa de Conca pot acceptar-se Tarancn, encara que San Clemente s la capital histrica (ja que Tarancn pertanyia en el seu temps a Toledo). 
 Historiografia . 
La Manxa de Cuenca, a igual que bona part de la resta del territori de la Manxa Alta, procedeix dels antics dominis de la jurisdicci de la Orde de Santiago, la seu de la qual del priorato es fixava en el monestir d'Ucls. D'aquests dominis queda algun exemple en alguns dels topnims (Villamayor de Santiago). Aquesta comarca comprenia igualment, un marquesat i un comtat: El marquesat de Villena, dels Pacheco, amb seu principal en el robust palau-fortalesa de Belmonte; era una de les majors extensions d'Espanya, des de Belmonte fins a prcticament Alacant (Villena), i pel sud, competint amb els territoris septentrionals del Senyoriu d'Alcaraz, entre les quals passaven de m algunes dels seus llogarets i viles (p. ex.- Villarrobledo), en temps del marqus de Villena, Juan Pacheco. 

D'altra banda, pot observar-se avui alguns topnims que fan allusi directa al marquesat. Respecte al comtat, aquest era propietat dels senyors comtes Lpez d'Haro, per concessi de privilegi del rei Alfons VIII de Castella al segon dels comtes, Diego Lpez II d'Haro, Senyor de Biscaia, i Alferes Major de Castella, pels seus magnfics serveis en la conquesta de Conca, en 1177. Del comtat encara es conserva bastants topnims en la zona, pudiendose reconixer perfectament en ells, encara avui, els lmits de l'antiga jurisdicci comtal. 

Enllaos externs. 
Web INE (superfcies i poblaci de municipis) ;
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333449" title="Societat Catalana d'Herpetologia" nonfiltered="4838" processed="4819" dbindex="129976">
La Societat Catalana d'Herpetologia va ser fundada el 1981 i t la seva seu al Museu de Zoologia de Barcelona.

El seu mbit de treball s l'herpetofauna dels Pasos Catalans, especialment a l'mbit de la divulgaci i en campanyes de protecci locals, per tamb publica altres projectes adreats a l'rea Mediterrnia.

La Societat publica una revista cientfica (Butllet de la Societat), una revista de divulgaci (Fullet) i de forma no peridica els Treballs de la Societat, monografies especialitzades.
Anualment organitza congressos (Jornades Herpetolgiques catalanes) i atorga premis de reconeixement a persones destacades en el mn de l'herpetologia.

Enllaos externs.
 http://www.soccatherp.org;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333454" title="Corts de Castella - la Manxa" nonfiltered="4839" processed="4820" dbindex="129977">
Les Corts de Castella-la Manxa s l'rgan legislatiu de la Comunitat Autnoma de Castella-la Manxa. Sn un dels tres rgans que conformen la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa i el formen 47 diputats. Est situat en l'antic Convent dels Franciscans a Toledo, en l'anomenat edifici de San Gil. 
 Funcions . 
Entre les funcions de les Corts destaquen: 
 Escollir al President de la Comunitat Autnoma. ;
 Aprovar les lleis elaborades pel govern autonmic i elevar projectes de llei al Govern d'Espanya. ;
 Escollir als dos senadors que representen a Castella-la Manxa al Senat espanyol. ;
 Composici .  
Les Corts de Castella-la Manxa sn un dels tres rgans que conformen la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa i on resideix la voluntat popular a travs dels 47 diputats escollits per sufragi universal, igual, lliure, directe i secret. Sn escollides per un termini de quatre anys mitjanant un sistema proporcional que assegura la representaci de les diverses zones del territori de la Regi. La circumscripci electoral s la provncia. A cadascuna d'elles li correspon el segent nombre de diputats: Albacete, 10; Ciudad Real, 11; Conca, 8; Guadalajara, 7 i Toledo, 11. 

L'article 10 de l'Estatut d'Autonomia exposa que les eleccions seran convocades per el President de la Junta de Comunitats, en els termes previstos per la Llei que reguli el Rgim Electoral General, de manera que es realitzin el quart diumenge de maig cada quatre anys. A diferncia de les comunitats autnomes de Pas Basc, Catalunya, Galcia i Andalusia el president del qual t la potestat de convocar eleccions en qualsevol moment. Desprs de les eleccions autonmiques espanyoles de 2007, el PSOE va obtenir 26 diputats i el PP 21. Per tant, el PSOE va aconseguir la majoria absoluta i va escollir Jos Mara Barreda com president de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa. 

El PSOE ha estat sempre el partit majoritari quant a nombre d'escons des de les primeres eleccions en 1983. A part de socialistes i populars, tamb han obtingut diputats en alguna legislatura IU i CDS. 

Vegeu tamb. 
Parlament autonmic;

 Enllaos externs .
Web oficial de lrs Corts de Castella-la Manxa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333456" title="Victor Naranjo" nonfiltered="4840" processed="4821" dbindex="129978">

Vctor Naranjo, nascut a Barcelona el 26 de setembre de l'any 1974, s un cantautor de msica pop-rock i poeta, tant en catal com en castell, que forma part de l ltima fornada dels anomenats bandautors (cantautor amb banda de rock) catalans. Ha passat la major part de la seva vida visquent a la ciutat de l Hospitalet de Llobregat.

Molt vinculat al mn del teatre, en moltes ocasions ha escrit, dirigit, composat la msica i fet d actor en diferents espectacles i audiovisuals. Tamb ha fet d actor de doblatge per televisi, rdio i cinema.

Msica.
Desprs de formar part, des dels quinze anys, de diversos grups de pop-rock i companyies de teatre, al 2005 va publicar el seu primer disc en catal Proposo un gran joc, amb quatre canons que es van publicar com a senzills (Transitant, Calent, Contradiccions i Hi ha una ciutat), sonant en gaireb totes les emissores ms importants del pas. Transitant va ser una de les canons en catal ms radiades del 2006. Poc desprs de comenar a ser publicitada, el seu tema Calent, d explicita temtica sexual i amb un videoclip protagonitzat per la mateixa via del Vctor, va ser censurat a diferents mitjans.

Proposo un gran joc va quedar finalista del "Disc Catal de l Any" 2005 otorgat per Radio 4 Nacional d Espanya a Catalunya i la can La Noia del TV va quedar finalista del  Premi Cerver a la Millor Lletra de Can  otorgat pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Al desembre del 2005, canta Transitant i s entrevistat al programa Els Matins de TV3 pel Josep Cun i la Pilar Rahola. En aquesta entrevista denuncia les dificultats que tenen els nous creadors per donar a conixer la seva obra, especialment en catal.

A l any 2006, i recomanat per la cadena 40 Principals, enregistra a la Sala Bikini de Barcelona el directe Transitant a la Bikini, del que es distribueixen ms de 10.000 cpies amb la revista Enderrock.

La seva banda de msics estables est formada pels guitarristes Carlos Ruz i Marc Aliana, el baixista Charly Hinojosa, el teclista Kyke Serrano i el baterista Dani Ortn.

A l abril de 2008 presenta un nou disc en castell, 1 Humano +, al programa Hoy por Hoy de Cadena Ser i s entrevistat pel periodista Carles Francino. Aquest disc suposa un salt qualitatiu important per la seva carrera donat que est produt a Barcelona pel Checho Soler, mesclat a Miami pel prestigis productor nordameric Ron Taylor, (guanyador de 2 Grammy), i habitual col.laborador de Madonna, Shakira, Britney Spears o Chris Cornell (ex cantant del grup Soundgarden),  entre d altres, i masteritzat a Nashville pel llegendari enginyer de so de la Motown, Bob Olhsson, que va treballar amb artistes com Smokey Robinson, Marvin Gaye, Diana Ross, The Jackson 5, entre d altres, i que va ser qui va enregistrar el fams discurs Tinc un somni de Martin Luther King a Washington DC el 28 d'agost del 1963.

Amb motiu del Dia Mundial de la SIDA (1 de desembre de 2008) composa i escriu el tema Positiu/Positiva per encrrec i en benefici de la Plataforma Unitria de 19 ONG-SIDA de Catalunya, Comit 1r. de Desembre, que decideix compartir i interpretar amb d'altres artistes catalans. Tamb organitza un festival solidari en benefici de la mateixa entitat i causa, a la Sala Luz de Gas de Barcelona, demanant col.laborar amb ell a un grup d'artistes amics i amigues seus: Dani Flaco, La Puerta de Los Sueos, Lexu's, Filippo Landini, David Guapo, Meritxell Naranjo, Salvarez i Ismael Colomer. El concert i el tema esdevenen un gran xit meditic i d'assitncia de pblic i la can sona insistenment a totes les emissores ms grans de Catalunya.

Discografia.
Enregistraments en estudi.
 Positiu/Positiva (2008) (single en catal) (tema composat i escrit pel Vctor Naranjo. Interpretat per ell i Dani Flaco, La Puerta de Los Sueos, Lexu's, Filippo Landini, David Guapo, Meritxell Naranjo, Salvarez i Ismael Colomer)   ;
 1 Humano + (2008) (castell) ;
 Proposo un gran joc (2005) (catal);

Enregistraments en directe.
 Transitant a la Bikini (2006) (catal) ;

Teatre.
 Al 1996, fa d actor en diversos papers a El Papa y la Bruja d en Dario Fo i la Franca Rame. Col.labora com a msic i actor amb l artista multimdia Manuel Morales a la perfomance La influencia de la televisin en la escultura.

 Al 1997, s estrena el musical La fabulosa histria de l astronauta que es va enamorar de la lluna  realitat o somni-, amb text, msica i direcci seva. Tamb dirigeix i actua a El majadero que quera besar la luna.

 Al 1998, dirigeix i actua a l espectacle Kaddish de l Allen Ginsberg i composa la msica per l obra Contrafacte d en Jordi Ardid. Col.labora amb l escriptor Lus Fernandez Zaurn creant escenes i personatges al cicle Complots Literaris, a on participen personalment escriptors i poetes com Miquel de Palol, Mercedes Abad, Jos Hierro, Paco Candel, Jos Agustn Goytisolo i Teresa Calders, filla d en Pere Calders.

 Al 1999, composa la msica per l obra Zero, on toca en directe tots els instruments.

 Al 2000 composa la msica per l obra Rmul el Gran d en Friedrich Drrenmatt.

 Al 2001, codirigeix l obra Ratas juntament amb la seva autora la Judit Martn. ;

Poesia.
 Al 1995, publica el llibre de poesia Poemas del Embarcadero.

 Al 1997, guanya el "Premi de Poesia Charles Baudelaire" de Barcelona, amb el poema Un super genio ataca de nuevo, que per timidesa no s atreveix a recollir.

 Al 2003, publica l antologia potica No tan secretos ;

 Enllaos externs .
Pgina oficial d en Vctor Naranjo;
Myspace musical d'en Vctor Naranjo;
Videoclip de "Positiu/Positiva" de Vctor Naranjo i d'altres artistes (Can del Dia Mundial de la SIDA 2008);
Reportatge del Vctor Naranjo a Ritmes.net;
Videos d'en Vctor Naranjo;
Audio de l entrevista i actuaci d en Vctor Naranjo al programa  Hoy por Hoy  de Cadena Ser;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333461" title="Junyent (Odn)" nonfiltered="4841" processed="4822" dbindex="129979">

Junyent s una masia enclavada al terme municipal d'Odn.

Es troba situada a 910 m d'altitud, al vessant meridional de la serra de Cavallera en un planell que est 130 m de desnivell per damunt de la riera de Canalda que transcorre al sud de la masia. A l'oest de la masia hi transcorre el riu d'Odn (a 175 m de distncia a vol d'ocell) a l'altre vessant del qual hi ha, a la mateixa altitud, la masia d'Orrit mentre que el Torrent de Junyent ho fa per l'est (a 425 m de distncia a vol d'ocell) amb l'enrunada masia de Soldevila a l'altre vessant a una altitud 30 m per sobre. Per la banda nord, el cingle de Cavallera la separa de la masia del mateix nom.

Aquesta situaci entre tres torrents i una cinglera li confereix una profunda impressi d'allament. Paradoxalment, el topnim significa "que uneix, ajuntador" i prov del mot llat i ng nte. 


|
|
|
|
|






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333462" title="Estatut d'Autonomia de Castella-la Manxa" nonfiltered="4842" processed="4823" dbindex="129980">
El Estatut d'Autonomia de Castella-la Manxa s la norma institucional bsica de la Comunitat Autnoma de Castella-la Manxa.  L'Estatut d'Autonomia regula els rgans d'autogovern d'aquesta regi, anomenats de forma genrica com a Junta de Comunitats de Castella-la Manxa. 

La Llei Orgnica 9/1982 de 10 d'agost de l'Estatut d'Autonomia de Castella-la Manxa va ser aprovada per les Corts Generals i sancionada pel rei  Joan Carles I i el president del Govern Leopoldo Calvo-Sotelo al Palau de Marivent (Palma de Mallorca) el 10 d'agost de 1982. 
 Reformes . 
Ha estat reformat tres cops: en 1991, 1994 i 1997 per a augmentar les competncies autonmiques i les atribucions del President de la Junta i comprn 54 articles, organitzats en 6 ttols, a ms de les disposicions addicionals, transitries, derogatries i final. 
 Reforma de 2007 . 
El 29 de gener de 2007, el Ple de les Corts regionals de Castella-la Manxa va aprovar per unanimitat la reforma de l'Estatut d'Autonomia de Castella-la Manxa. El text est compost per 170 articles amb els quals la Comunitat Autnoma expressa les seves nsies d'autogovern i que inclou un nou model de finanament i la caducitat, en 2015, del transvassament Tajo-Segura.

El 1 de febrer va ser dut a trmit al Congrs dels Diputats, on va ser defensat pel portaveu del Grup Socialista a les Corts regionals, Jos Molina, i el diputat autonmic del PP Leandro Esteban.

 Vegeu tamb . 
 Poltica de Castella-la Manxa ;
 Junta de Comunitats de Castella-la Manxa;
 
 Referncies .


 Enllaos externs . 

 L'Estatut d'Autonomia al web oficial de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa;
 L'Estatut d'Autonomia al web de l'Institut Cervantes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333466" title="Junta de Comunidades de Castilla-La Mancha" nonfiltered="4843" processed="4824" dbindex="129981">

La Junta de Comunitats de Castella-la Manxa, o simplement Junta de Comunitats, s la instituci que s'organitza l'autogovern de la Comunitat Autnoma de Castella-la Manxa. La Junta de Comunitats est integrada per les Corts de Castella-la Manxa, pel President de la Junta de Comunitats i pel Consell de Govern. 
 Corts de Castella-la Manxa . 
 
Les Corts de Castella-la Manxa sn l'Assemblea Legislativa de la Comunitat Autnoma, a la qual correspon l'elaboraci i aprovaci de les Lleis i l'elecci i cessament del President de la Junta de Comunitats. 
 President de la Junta de Comunitats . 
 
El President de la Junta de Comunitats s el suprem representant de la Comunitat Autnoma i el representant ordinari de l'Estat en la mateixa; la seva elecci t lloc pel vot favorable de la majoria absoluta del Ple de les Corts de Castella-la Manxa i el seu nomenament correspon al Rei. 
 Consell de Govern . 
El Consell de Govern s l'rgan poltic i administratiu superior de la Comunitat, al que correspon l'exercici de la potestat reglamentria i l'acompliment de la funci executiva; est compost pel president de la Junta de Comunitats, que ho presideix, i pels Consellers nomenats per ell per a fer-se crrec de les diferents Conselleries. Desprs de les eleccions del 27 de maig de 2007, el govern est format pels segents consellers: 



 Vegeu tamb .
Estatut d'Autonomia de Castella-la Manxa;

Enllaos externs.
 Junta de Comunitats de Castella-la Manxa.
 Corts de Castella-la Manxa.

 Estatut d'Autonomia de Castella-La Manxa (Llei Orgnica 9/1982 de 10 d'agost);
 Portal del Ciutad;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333469" title="Estaci de Montcada i Reixac - Manresa" nonfiltered="4844" processed="4825" dbindex="129982">




 

 



Montcada i Reixac-Manresa s una estaci de las lnies R4 i R7 de Rodalies Renfe de Barcelona situada prop del centre de Montcada i Reixac a la comarca del Valls Occidental. A ms hi tenen parada els trens de Mitjana Distncia de la lnia Ca-4b. s l'estaci ms cntrica de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida a Montcada i Reixac.

El "sufix" -Manresa est per diferenciar-la de l'estaci de Montcada i Reixac de la lnia Barcelona-Portbou i de les altres estacions de Montcada i Reixac.



Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333470" title="Jos Mara Barreda Fontes" nonfiltered="4845" processed="4826" dbindex="129983">
Jos Mara Barreda Fontes (Ciudad Real, 4 de febrer de 1953), poltic espanyol. President de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa. s pare de dos fills amb la seva esposa Clementina Dez de Balden Garca, Diputada del Congrs dels Diputats i ex-Vicerectora de la Universitat de Castella-la Manxa. 

Doctor en Geografia i Histria per la Universitat Complutense de Madrid, llicenciat en Filosofia i Lletres. Becari del Consell Superior d'Investigacions Cientfiques. Professor titular d'Histria Contempornia de la Universitat de Castella-la Manxa. Tamb membre de la Comissi Executiva Federal del PSOE des del XXXV Congrs del partit (2000) El seu primer crrec poltic ho va ocupar a Ciudad Real, on va ser regidor en 1983. Diputat regional per Ciudad Real des de la II Legislatura a la VI.
 Primers passos en la poltica regional . 
Durant el perode en el qual va anar Conseller d'Educaci i Cultura de la JCCM, va engegar la Universitat Regional i va iniciar la Xarxa de Biblioteques, Cases de Cultura, Teatres i Auditoris i va organitzar la transformaci de l'Alczar de Toledo en la Biblioteca Regional, que s'ha convertit en la segona de Espanya en fons. En 1988 s nomenat per Jos Bono Conseller de Relacions Institucionals, conselleria que compagina amb la Vicepresidncia de la Junta de Comunitats entre 1988 i 1989. Les Corts de Castella-la Manxa el designaren com Senador en 1989, crrec que ocuparia fins a 1991. 

Durant la III Legislatura, Jos Mara Barreda, s President de les Corts de Castella-la Manxa, crrec del que resultaria reelegit en la IV Legislatura. Va dimitir d'aquest crrec al ser triat Secretari General del PSOE de Castella-la Manxa. Durant la seva Presidncia en les Corts, va impulsar la reforma de l'Estatut d'Autonomia i del Reglament de la Cambra per a suprimir les limitacions que impedien el seu complet desenvolupament i la consecuci d'una plena autonomia. En 1999 torna a ocupar la Vicepresidncia de Castella-la Manxa.
 
 President de Castella-la Manxa (2004-Actualitat). 
A l'abril de 2004, el llavors President de la Regi Jos Bono s nomenat Ministre de Defensa, pel que Barreda s designat president de la Comunitat Autnoma de Castella-la Manxa. En les eleccions del 27 de maig de 2007, Barreda va revalidar el seu mandat amb majoria absoluta. Barreda s conegut pel rebuig que es mantingui actiu al Transvassament Tajo-Segura en una situaci a ms, marcada per la sequera. Jos Mara Barreda ha estat un defensor de la solidaritat entre regions tant en poltica d'aigua com en poltica de finanament, estant el seu partit a nivell regional en contra els estatuts catal i valenci, arribant fins i tot a plantejar-se presentar un recurs d'inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional d'Espanya contra ambds, encara que fins al moment solament ho ha fet contra el segon. Impulsor del IV Centenari del Quixot, la commemoraci d'aquest succs va suposar un element dinamitzador de la cultura i del turisme a Castella-la Manxa, creant "La Ruta del Quixot", un itinerari ecoturstico dels ms importants d'Europa. 
 Obra literria . 
Autor de diversos llibres i nombrosos articles, entre els quals destaquen "Caciques y electores" (1983) i "Ilustracin y Reforma en La Mancha" (1981)










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333477" title="Estaci de Montcada i Reixac - Santa Maria" nonfiltered="4846" processed="4827" dbindex="129984">



 

 

 



Montcada i Reixac Santa Maria s una estaci de les lnies R4 i R7 de Rodalies Renfe de Barcelona situada al barri de Santa Maria de Montcada i Reixac a la comarca del Valls Occidental. A ms hi tenen parada els trens de Mitjana Distncia de la lnia Ca-4b. L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida.



Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333479" title="Jess Fuentes Lzaro" nonfiltered="4847" processed="4828" dbindex="129985">
Jess Fuentes Lzaro (Toledo, 23 de maig de 1946) s un poltic espanyol. Va ser president de la Junta de Comunitats de Castella-la Manxa preautonmica des de desembre de 1982 fins a maig de 1983. Historiador i periodista, Fuentes s un histric militant del PSOE a la provncia de Toledo. Diputat a les eleccions generals espanyoles de 1979, 1982 i 1986, a ms de senador a les eleccions generals espanyoles de 1989, en tots els casos per la provncia de Toledo. 

Jess Fuentes va ser nomenat president de la Junta el 22 de desembre de 1982. Desprs de ser escollit candidat a la presidncia de la Junta en les primeres eleccions autonmiques de Castella-la Manxa, la direcci federal del partit va imposar Jos Bono,  

Va ser regidor de l'Ajuntament de Toledo des de 1987 a 1991, havent estat el portaveu del Grup Municipal Socialista. En el mateix perode va exercir de portaveu dels socialistes a la Diputaci Provincial de Toledo, de la que n'era diputat. Jess Fuentes va ocupar el lloc de Secretari General del PSOE provincial de Toledo des de l'any 1981 fins al 1987, data en la qual una Comissi Gestora es va encarregar de la direcci del Partit davant la dimissi de Fuentes. En l'actualitat, s Director Provincial del Servei Pblic d'Ocupaci Estatal a Toledo. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Jess Fuentes dna la seva biblioteca a la Puebla de Sanabria, noticia a El Norte de Castilla.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333483" title="El Norte de Castilla" nonfiltered="4848" processed="4829" dbindex="129986">
El Norte de Castilla s actualment el peridic ms ests de la comunitat autnoma de Castella-Lle, Espanya, i el deg de la premsa diria espanyola, car va ser fundat en 1854. 
Histria. 
Originalment va nixer com a un diari vespert de Valladolid el 29 de desembre de 1854, fundat per Francisco Perilln y Bux. El Norte de Castilla va ser creat el 17 d'octubre de 1856 a Valladolid. Temps ms tard la capalera va ser adquirida per Gaviria y Zapatero en 1870, i fou de nou venut en 1893 a Csar Sili y Corts i Santiago Alba Bonifaz, que arribarien a ser Ministres de la Presidncia. Ambds estaven emparentats i ocuparen els crrecs de director i gerent respectivament.

Va anar amb ells quan es va introduir el canvi de l'edici al mat i es va convertir en el diari de referncia de Valladolid. En 1903 Csar Sili y Corts va ser substitut en la direccia pel catedrtic Antonio Royo Villanova. Entre 1958 i 1963 el seu director va ser Miguel Delibes. En 1992 va passar a formar part del Grup Correo, avui integrat en el Grup Vocento.

El peridic a ms de Valladolid compta amb edicions en les ciutats de Palncia, Segvia i Zamora; i a ms compta amb una edici general per a tota la comunitat de Castella-Lle. El seu director general, a data de 2006, s Alfonso Domnguez-Guilarte Villar i el director del peridic Carlos Roldn San Juan. 
Curiositats. 
La Societat Estatal Correus i Telgrafs S. A. d'Espanya, coneguda com Correus, va editar un segell postal corresponent a la Srie de Diaris Centenaris, que va treure a la venda el 20 d'abril de 2006 que reprodux la imatge del logotip creat per a la commemoraci dels actes del 150 aniversari, present en nombrosos actes afavorits per aquest diari. 

Enllaos externs.  
Pgina oficial d'El Norte de Castilla;
Premios El Norte de Castilla;
Pgina oficial del grup Vocento;
OJD;
Segell Postal de Correus;
150 aniversari;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333487" title="Aparell locomotor" nonfiltered="4849" processed="4830" dbindex="129987">
L'aparell locomotor permet a l'sser hum o als animals en general interactuar amb el medi que els envolta mitjanant el moviment o locomoci. Es fonamenta en tres elements:

Ossos;
Articulacions;
msculs;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333488" title="Estaci de Cerdanyola del Valls" nonfiltered="4850" processed="4831" dbindex="129988">











Cerdanyola del Valls s una estaci de les lnies R4 i R7 de Rodalies Renfe de Barcelona situada a Cerdanyola del Valls a la comarca del Valls Occidental. A ms hi tenen parada els trens de Mitjana Distncia de la lnia Ca-4b. 

L'estaci forma part de la lnia Barcelona-Manresa-Lleida, per, al nord-est se separen les dues lnies de Rodalies, la primera segueix per aquesta lnia fins a Manresa i la segona pren el ramal El Papiol-Mollet en direcci a El Papiol a travs d'un enlla de via nica, que s un coll d'ampolla per a la lnia R7.



Vegeu tamb.

Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia 7 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca4;
Rodalies Barcelona;
Xarxa ferroviria de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333489" title="Sistema muscular" nonfiltered="4851" processed="4832" dbindex="129989">
A l'anatomia humana, el sistema muscular s el conjunt dels ms de 600 msculs del cos, la funci principals dels quals s generar moviment, tant voluntari com involuntari. Alguns dels msculs poden generar tots dos tipus de moviment, per aix se solen categoritzar com a mixtes

El sistema muscular permet que l'esquelet es mogui, mantingui la seva estabilitat i la forma del cos. Als vertebrats, es controla a travs del sistema nervis, tot i que alguns msculs com ara el cardac poden funcionar de forma autnoma. Aproximadament el 40% en pes del cos es composa de msculs.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333490" title="Vallverd" nonfiltered="4852" processed="4833" dbindex="129990">

Vallverd s una entitat de poblaci del municipi de Sarral, Conca de Barber. L'any 2005 tenia 30 habitants.

Es troba aproximadament a 630 m d'altitud i a uns 7 km al nord-est del nucli urb de Sarral. S'hi accedeix des de la carretera C-241.

L'esglsia es pot visitar; el Mas del Cogul, de propietat privada, conserva tamb encara una ermita en el seu recinte.

Referncies.
 Web de l'ajuntament de Sarral;
 municat, Municipis i comarques de Catalunya;
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333491" title="Antonio Royo Villanova" nonfiltered="4853" processed="4834" dbindex="129991">
Antonio Royo Villanova Urieta (Saragossa, 12 de juny de 1869 - Madrid, 7 de novembre de 1958 ) fou un periodista i poltic espanyol. Catedrtic de Dret Administratiu a la Universitat de Valladolid, va ser director del peridic El Norte de Castilla entre 1912 i 1956. La seva carrera poltica com diputat es va iniciar en 1910 quan, com membre del Partit Liberal, va ser escollit per la circumscripci de Terol. En 1916 va tornar a obtenir el mateix esc. Oposat qualsevol classe de reivindicaci catalana, el 1917 va traduir al castell La nacionalitat catalana d'Enric Prat de la Riba.

Amb la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola i com independent en el seno del Partit Agrari va obtenir novament un esc, en aquesta ocasi per la circumscripci de Valladolid, a les eleccions de 1931, esc que novament va obtenir ja com membre del Partit Agrari a les eleccions de 1933. A les Corts fou molt belligerant a les votacions parlamentries sobre l'Estatut de Nria.

Va ocupar la cartera de ministre de Marina entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935 en el govern que va presidir Alejandro Lerroux.

 Obres .
 La descentralizacin y el regionalismo, 1900;
 El problema cataln , 1908;
 Por la nacin nica. Un grito contra el Estatuto , 1932 ;

 Enllaos externs .
 Biografia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333492" title="Essaouira" nonfiltered="4854" processed="4835" dbindex="129992">

Al-Suwaira (o Al-Suwayra) o Es-Sueira, o Al-Sawira, en francs Essaouira, antigament Amogdul (la ben guardada), en berber Mogdura, en portugus i castell, Mogador, en rab () (la ben dissenyada) s una vila del Marroc, port de l'oce Atlntic, A 73 km al nord d'Agadir i 176 a l'oest de Marrqueix. s capital de la provncia d'Essaouira. 

 Situaci .

Est construda sobre uns escull que penetren a la mar formant una srie d'illots a la banda de mar de l'escull principal on est la ciutat vella. La roca calcaria glopejada per l'aigua crea una sorra blanca que en una extensi de 30 km ha creat una duna coneguda com duna de Mogador; el paisatge canvia a 20 km al nord-est on la comarca s'anomena Ain al-Hadjas, amb un paisatge de gran bellesa que forma el lloc de plaer dels residents a la ciutat. 

 Clima .

La seva temperatura es moderada entre 21 graus a l'estiu i 13 graus a l'hivern; les muntanyes del Atles li tapen els vents calents del desert. Durant 271 dies a l'any hi fa vent del nord o nord-est que refresquen els mesos de ms calor. La pluja es dona uns 45 dies a l'any, especialment al febrer i mar.

 La ciutat vella .

La ciutat vella est envoltada d'una muralla amb quatre barris: la casbah, la casbah jedida (casbah nova), la medina i la Mellah o barri jueu. Les muralles tenen cinc portes: Bab Asi (Bab Dukkala) al nord-est (accs pel barri de Mellah); Bab Marrakech a l'est; Bab Seba o Bab Lem, a la casbah jedida; Bab Mersa o de la platja; i una de petita que dona al mar anomenada Porta de la Brossa. La casbah jedida es troba al sud-est de la casbah vella que es troba a la part sud-occidental tocant a mar; al nord, nord-est i est de la casbah hi ha la medina, que ocupa tres quarts de la ciutat vella; i el Mellah es troba al nord de la ciutat. Antigament els jueus tenien un dirigent local hi el seu nombre va arribar a ser de ms de disset mil. Les mesquites de la part vella sn cinc, sent la principal la de l'antiga plaa de la duana; en un dels dos antics molls, en un illot, hi ha les restes del vell castell portugus, arrunat per la marinada. A la punta sud l'illa de Mogador de 350 x 900 metres, una roca a uns 700 metres de la ciutat, i amb una altura de 33 metres. 

 Poblaci .

T una poblaci de 70.000 habitants (2004). La seva poblaci vers 1918 era de vint mil habitants dels que la meitat eren jueus (La comunitat jueva va emigrar el 1967). El 1926 la poblaci era de 18.401 habitants (7730 jueus). El 1956 els jueus noms eren 1341. El 1971 tenia 30.000 habitants, i va arribar als 40.000 el 1982. El 1994 va arribar a 56.000; el creixement anual fou entre 1970 i 1995 del 2,4% mentre que el de la regi del Tensift el creixement fou del 3,6% en el mateix perode.

La seva medina ha estat inscrita com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.

Entre els llocs destacats cal esmentar el Museu de Sidi Mohamed Ben Abdallah, un antic palau senyorial al lloc de Diyabat, abans un llogaret avui incorporat a la ciutat.

 Histria .

La tradici relata que desprs de la fundaci de Cartago el 814 aC, mercaders fenicis es van dirigir a l'extrem occidental del pas i van arribar vorejant la costa fins a la moderna Essaouira on van crear una factoria comercial. Es pensa que fou una de les cinc colnies que Hann el Navegant va utilitzar ja que aquest port estava protegit dels vents alisis i ben dotat d'aigua, i durant segles va servir probablement com escala pels viatges fins al cap Verd o ms enll. Form part desprs del Regne de Mauritnia (segle III aC), i amb aquest va passar als romans. A la zona es va produir pintura de porpra utilitzant un mollusc, el mrex, i les illes d'Essaouira foren conegudes com Illes Purpurines o Purpries (Purpurariae insulae) fins a la final de l'imperi rom. El regne fou annexionat a Roma l'any 42 i la comarca d'Essaouira va formar desprs part de la provncia de la Mauritnia Tingitana.

La comarca va passar als musulmans vers el 713. Al segle XI Al-Bakri l'esmenta amb el nom d'Amogdul, com el port de la regi del Sus; el nom sembla ser probablement una deformaci de Sidi Mogdoul, un marabut local la tomba del qual es troba a la desembocadura de l'uadi al-Ksob, per es possible que el sn portes com a nom un topnim berber. El nom Mogdul fou transformat per castellans i portuguesos en Mogodul i Mogodor, per acabar com Mogador. Als portolans dels segles XIV i XV apareix com Mogodor i Mongodor. Era ms aviat un embarcador que un port.

El 1506 el, rei Manel I l'Afortunat (1495-1521) va encarregar a un cavaller de la cort, Diogo de Azambuja, de construir en aquest lloc, on no hi havia cap poblaci estable, una fortalesa. Diogo va fundar llavors el Castello Real de Mogador. Immediatament els marabuts ragraga es van oposar als portuguesos. Diogo va dixar el comandant a Francisco de Miranda el 27 de juny de 1507. La fortalesa va quedar assetjada i fou reavituallada des de Portugal i Madeira. El 1510 Pedro de Azevedo i el maig Nicolo de Sousa van exercir com a capitans; per finalment va caure en mans dels atacants el novembre de 1510.  El lloc va restar abandonat la resta del segle.

Els espanyols van intentar establir-se al port a comenaments del segle XVII. Per la mateixa poca els anglesos planejaven fer del port una base contra els espanyols. Richelieu i el pare Josep van rebre el 1626 una proposici del cavaller de Razilly que pretenia ocupar les illes de Mogador i establir all una factoria pesquera; els francesos les van reconixer el 1629 per van descartar un possible desembarcament per sorpresa. Va romandre com un embarcador per sense una poblaci a l'entorn, durant la resta del segle i bona part del segent. Al comenament del segle XVIII hi venien sovint mercaders holandeses, i comerciants jueus s'hi van establir per comerciar amb els europeus, ja que el comer de blat i altres productes amb els cristians estava prohibit als musulmans. En temps de Muley Ismail va servir de refugi als corsaris que hi anaven a reparar els seus vaixells i descansar.

El 1763 el sult Muhammad ben Abd Allah va decidir construir a la zona una base naval des d'eon els corsaris podrien atacar a les flotes dels estats europeus, als que el sult pretenia intimidar per signar tractats de comer avantatjosos. Amb l'ajut de l'arquitecte francs per que servia als britnics a Gibraltar, Thodore Cornut o Cournut, conegut com l'Avinyons, es va construir la ciutat al mig del no res (a partir de la tardor del 1764 i fins els primers mesos del 1767). Cornut havia construt tamb fortificacions al Rossell al servei de Llus XV de Frana, i va iniciar la construcci de la ciutat segons uns plnols que es conserven a la Biblioteca Nacional de Frana a Pars, i amb un traat molt regular que van donar origen al nom modern (Essaouira = la ben dissenyada); primer la casbah i el port; la medina amb les seves muralles sembla que es van construir desprs quan ja Cornut no hi era, dons el sult l'havia despatxat acusat de ser massa car i d'haver treballat per l'enemic britnic. Altres arquitectes i mestres d'obres van treballar a la ciutat desprs de Cornut, entre els quals un arquitecte genovs que fou l'autor de lSkala, una bateria a la punta nord-oest. d'uns 200 metres, on s'alineaven els canons vinguts d'Espanya. El nom de la nova ciutat fou Al-Suwayra o Al-Swira (Petita Fortalesa), mentre el nom de Mogador fou conservat pels europeus. Els berbers l'anomenaren Tasuirt.

Essaouira va anullar a Agadir. La seva importncia va anar creixen fins a la primera meitat del segle XIX. Fou lloc de desterrament i empresonament poltic i estava allunyada de les rutes comercials i aix va fer que el seu desenvolupament fou mitj. La comunitat jueva fou part important de la seva relativa prosperitat; els jueus van arribar a ser disset mil contra deu mil musulmans; les joies jueves eren comprades per la burgesia musulmana. Se la considerava el port de Tombuctu perqu les caravanes amb or, especies i esclaus procedents de l'frica sahariana i sud sahariana eren negociades a aquesta ciutat. Durant molts anys fou l'nic port marroqu obert al comer exterior.

L'agost de 1844 una esquadra francesa dirigida pel prncep de Joinville, desprs de bombardejar Tnger, va fer el mateix amb Essaouira. Es volia castigar al sult Mulay Abd al-Rahman atacant una vila que li pertanyia personalment i de la que obtenia uns bons ingressos. Les bateries de la plaa foren destrudes desprs de tres hores de bombardeig; les forces franceses van desembarcar i la guarnici marroquina, refugiada a la mesquita, desprs d'una forta resistncia, va quedar eliminada el 16 d'agost i les defenses foren destrudes.

Amb el protectorat francs (1912) va recuperar el nom de Mogador. El port era d'aiges poc fondes i no podia rebre els grans vaixells moderns i es va utilitzar noms com a port de pesca amb conservers gestionades per bretons; desprs es va fer un port comercial per exportar els productes agrcoles de la regi. Llavors va crixer la importncia de Casablanca (Deir el-Beida), Tnger i Agadir (i ms tard Tan-Tan) i la disminuci dels recursos pesquers van fer caure l'activitat i van provocar molt d'atur als anys setanta (el 1970 era el tercer port pesquer del pas amb 40.000 de peix anuals; el 1982 va caure a poc ms de 20.000 tones i el 1991 a unes 6000). Tot i que el turisme progressivament (sobretot a partir dels anys cinquanta) va contribuir a una certa recuperaci amb la construcci d'uns quants hotels, la ciutat no ha recuperat la seva antiga importncia i avui dia s principalment agrcola. El turisme hi es atret per la practica del surf i del kitesurf, mercs als vents potents que bufen constantment a la badia, per la majoria del turisme es interior, procedent de Marrakech. Altres activitat sn l'administraci (s capital de provncia), el comer per tota la regi de Chiadma (Shiyadma), l'artesanat (principalment marqueteria, de fora importncia amb el treball de la fusta de thuya), i algunes implantacions industrials (4600 persones treballant a la industria el 1993).

El 1956 va recuperar oficialment el seu nom d'Essaouira.

 Galeria de fotos .



 Cultura .

Essaouira celebra el festival anyal anomenat Festival Gnaoua. Orson Welles i va rodar la pellcula La Tragdia d'Otelo, el moro de Vencia (1952); els anys noranta Marc Riviere hi va filmar "L'home de les llavors de vent" sobre Rimbaud; i el 2004 Ridley Scott i va reconstruir la Jerusalem medieval per la seva pellcula "El regne del cel".

 Personatges famosos .

El 22 de mar de 1915 hi va nixer Lon Vuillemain, as de la Segona Guerra Mundial;
El 1941 hi va nixer Andr Azoulay, poltic marroqu;
El 1943 hi va nixer Hamza Ben Driss Ottmani, destacat economista;

 Agermanaments .
 

 Referncies .

D. J. Schroeter, Merchants of Essaouira, Urban society and imperialism in Southern Morocco, Cambridge 1988;
Latreille, La Campagne de 1844 au Maroc;
Essaouira, mmoires et empreintes du prsent, Agadir 1994;
Llista de governadors portuguesos;
Enciclopdia Espasa, volm 35, pagines 1283 i 1284, amb plnol (una lamina a color ocupant una pgina) de la ciutat vers el 1912.

 Enllaos externs .

 Essaouira vista des del satllit;
 UNESCO : Les muralles d'Essaouira ;
 Essaouira a WikiMapia;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333506" title="Nicasio Velayos Velayos" nonfiltered="4855" processed="4836" dbindex="129993">
Nicasio Velayos Velayos (* Cardeosa, 14 de desembre de 1877 -   vila, 21 de juny de 1951) fou un advocat i poltic espanyol. Terratinent, va ser escollit diputat per vila a les eleccions de 1916, 1918 i 1923, al proclamar-se la Segona Repblica Espanyola va tornar a obtenir aquest esc en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 en les quals va participar com membre del Partit Agrari. Va ser ministre de Agricultura en el govern que va presidir Alejandro Lerroux entre el 6 de maig i el 25 de setembre de 1935. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333510" title="Paviment hidrulic" nonfiltered="4856" processed="4837" dbindex="129994">



El paviment hidrulic s un revestiment artesanal per a terres i parets que va viure la seva poca d'esplendor a finals del segle XIX i comenament del XX. Dels anys seixanta en endavant, altres materials com el terratzo, la rajola o el gres van desplaar progressivament l'hidrulic, i van obligar els fabricants a substituir-lo per peces menys elaborades per ms rendibles.

 Histria .
Les primeres referncies sn de 1857, si b la seva consolidaci com a producte alternatiu a la pedra natural (marbre, principalment) fou a l'Exposici Universal de Pars de 1867 en qu l empresa Garret, Rivet i cia. ho presentava com un tipus de rajola que no requeria cocci sin que  es consolidava mitjanant premses.

A l'rea de Barcelona van haver fbriques destacables com "Orsola, Sol i cia." o "Munner i Boada" o "La Catalana", per la ms important i amb major presncia a les edificacions modernistes del moment va ser Escofet, Fortuny i cia, ms tard anomenada Escofet i Tejero fundada el 1886 i que va fabricar per a tota Espanya i Amrica. En l'actualitat l'empresa continua en actiu.

Les mides de les rajoles era de 10x10, 20x20 i 40x40 cm., tot i que les ms habituals sn les de 20x20. 

La coincidncia d aquesta tcnica amb el desenvolupament del modernisme va fer que els dissenys fossin ms complexos i artstics i que els fabricants comptessin amb els dissenyadors de moda entre els seus collaboradors, com Alexandre de Riquer, Domnech i Montaner o Antoni Gaud. Els dibuixos representaven formes geomtriques, florals o vegetals. Els dissenys ms senzills tenien un dibuix que s repetia i concatenava pea a pea. Per els decoradors componien els dissenys simulant una catifa que ocupava tota l habitaci, i que requeria de rajoles que conformessin una sanefa perimetral. Tamb era habitual que la composici de la imatge final s obtingus amb la combinaci de 2, 4 o 6 peces diferents, lo qual complicava de forma notable la producci i installaci.

Procs de fabricaci i collocaci.
La rajola hidrulica es fabrica pea a pea. L'artes tria els colors que far servir i prepara una pasta amb aigua barrejant pols de marbre blanc, ciment blanc, sorra i pigments.
 
Aquest preparat es diposita en un motlle que es diu trepa, que integra uns separadors de llaut encaixats en un marc, sobre els quals s'aboca la mescla anterior. Cada espai s'omple amb el seu color. Com ms tonalitats porti el dibuix, ms temps cal, per la qual cosa el cost de la lloseta augmenta. Aquesta capa, la decorada i que ser visible quan s installi, t uns 4-5 mm. 
 
Quan la trepa s'ha omplert amb els diferents pastes de colors, s afegeix una segona capa anomenada brasatge d un gruix similar que formada per una barreja de ciment gris i sorra te la funci d absorbir l excs d aigua. Per ltim s acaba d omplir fins els 20 mm que acostuma a tenir de gruix la rajola, amb el gros o capa de suport constituda per ciment gris, ciment com i sorra amb una textura ms porosa per facilitar l adherncia en la seva collocaci. El motlle emplenat es colloca sota una premsa hidrulica que la comprimeix (d aqu el seu nom). Desprs, es treu del motlle, es deixa assecar i se submergeix en aigua durant 24 hores. Perqu el ciment quedi perfectament forjat, les llosetes es ruixen amb aigua i es guarden en una cambra durant 28 dies.

Referncies i notes.

 Web Escofet;
Bibliografia.
Mario Arturo Hernandez Navarro. Barcelona Disseny de Rajoles. The Pepin Press Agile Rabbit Editions ISBN 90-5768-075-4.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333514" title="El Casal (l'Espluga de Francol)" nonfiltered="4857" processed="4838" dbindex="129995">
El Casal  s una urbanitzaci que forma un barri del municipi de L'Espluga de Francol, Conca de Barber. Es va desenvolupar a ponent del Casal de l'Espluga, del qual va prendre el nom.

Es troba a l'oest del poble, a uns 420 m d'altitud, entre la carretera de Poblet i el riu Sec. Posseeix un CEIP, Mare de Du del Carme, i un IES, Joan Amig.  

Referncies.
 Mapes de l'Institut Cartogrfic de Catalunya;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333515" title="Pere Rahola i Molinas" nonfiltered="4858" processed="4839" dbindex="129996">
Pere Rahola i Molinas (Roses, Alt Empord, 16 de juliol  1877 - Barcelona, 1956)  va ser un poltic i advocat catal, membre de la Lliga Regionalista. Gran amic de Francesc Camb, fou un destacat integrant de la Lliga, i amb les seves llistes fou escollit diputat per Barcelona a totes les eleccions celebrades a Espanya entre 1914 i 1923 excepte en les de 1916, data en la qual es va presentar al Senat ocupant un esc entre 1916 i 1917. Durant la Primera Guerra Mundial va participar en la formaci de voluntaris catalans.

Desprs del cop d'estat de Primo de Rivera, es va oposar a la dictadura, pel que va haver de dimitir del seu crrec de president de l'Ateneu Barcelons el 1924. Amb la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola va tornar a obtenir l'esc de diputat per Barcelona en les eleccions de 1931, 1933 i 1936 i va participar en la transformaci de la Lliga Regionalista en la Lliga Catalana, en 1933. 

Durant el bienni radical-cedista, va ser Ministre de Marina en els dos governs que entre el 25 de setembre i el 14 de desembre de 1935 va presidir de forma successiva Joaqun Chapaprieta. Desprs d'aquesta etapa ministerial ocuparia el crrec de ministre sense cartera en el govern que, entre el 14 de desembre i el 30 de desembre de 1935, va presidir Manuel Portela Valladares. s familiar de la periodista i expoltica Pilar Rahola.

Enllaos externs.
Esbs biogrfic de Pere Rahola a Memoria Republicana.



 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333520" title="Logaritme discret" nonfiltered="4859" processed="4840" dbindex="129997">
En matemtiques, en particular en lgebra abstracta i les seves aplicacions, els logaritmes discrets sn anlegs als logaritmes ordinaris per aplicats a grup. En particular, un logaritme ordinari  s una soluci de l'equaci  sobre nombres reals o complexos. De forma similar, si  i  sn elements d'un grup cclic  llavors de una soluci  de l'equaci  se'n diu un logaritme discret en base  de  en el grup . 

 Exemple .

Els logaritmes discrets potser sn ms fcils d'entendre en el grup multiplicactiu d'enters mdul n Zp) . Aquest s el conjunt de les Classes de congruncies  amb la multiplicaci mdul el nombre primer p.

Si es vol trobar la potncia kssima de un dels nombres d'aquest grup, es pot fer, trobant la seva potncia kssima com un enter i llavors robant el residu de dividir-lo entre p. D'aquest procs se'n diu exponenciaci discreta. Per exemple, si s'agafa (Z17) . Per a calcular 34 en aquest grup, primer es calcula 34 = 81, i llavors es divideix 81 entre 17, i es roba que el residu s 13. Per tant 34 = 13 en el grup (Z17) .

El logaritme discret s precisament la operaci inversa. Per exemple, si s'agafa l'equaci 3k   13 (mod 17) amb la incgnita k. Tal com s'ha vist ms amunt k=4 s una soluci, per aquesta no s la nica soluci. Com que 316   1 (mod 17) aix fa que si n s un enter qualsevol, llavors 34+16 n   13 x 1n    13 (mod 17). Per tant l'equaci t una quantitat infinita de solucions de la forma 4 + 16n. s ms, com que 16 s l'enter positiu m ms petit que satisf 3m   1 (mod 17), es a dir 16 s l'ordre multiplicatiu de 3 en (Z17)  questes sn totes les solucions. De forma equivalent, la soluci es pot expressar com k   4 (mod 16).

 Definici .

En general, sigui G un grup cclic finit amb n elements. Se suposa que el grup s'escriu de forma multiplicativa. Sigui b un generador de G; llavors cada element g de G es pot escriure de la forma g = bk per algun enter k. s ms, qualsevol parella d'enters que representin g seran congruents mdul n. Per tant es pot definir la funci

;

(on Zn denota l'anell d'enters mdul n) a base d'assignar a g la classe d'equivalncia k mdul n. Aquesta funci s un isomorfismes de grup, anomenat el logaritme discret en base b.

La frmula familiar de canvi de base dels logaritmes tamb es compleix: Si c s un altre generador de G, llavors es t

;

 Algorismes .

No es coneix cap algorisme eficient per a calcular logaritmes discrets en general  is known. L'algorisme ingenu s elevar b a potncies k ms i ms grans fina a trobar el g desitjat; aix s'anomena de vegades el mtode de multiplicaci i tempteig. Aquest algorisme necessita un temps d'execuci lineal amb la mida del grup G i, per tant, exponencial amb el nombre de dgits necessaris per escriure la mida del grup. Hi ha un algorisme quntic eficient degut a Peter Shor however (http://arxiv.org/abs/quant-ph/9508027).

Existeixen algorismes ms sofisticats, normalment inspirats en algorismes per a la factoritzaci entera. Aquest algorismes s'executen ms rpid que l'algorisme ingenu, per cap s'executa en temps polinmic.

 Algorisme pas d'infant pas de gegant;
 Algorisme rho de Pollard per al logaritme;
 Algorisme lambda de Pollard ;
 Algorisme de Pohlig-Hellman;
 Algorisme de clcul ndex;
 garbell sobre el cos de nombres generalitzat;
 garbell sobre cossos de funcions;

 Comparaci amb la factoritzaci entera .

Tot i que el problema de calcular logaritmes discrets i el problema de descomposici en factors primers sn problemes diferents comparteixen algunes propietats.
tos dos sn difcils (no es coneixen algorismes eficients si no s par a ordinadors quntics),
per a tots dos problemes es coneixen algorismes eficients per ordinadors quntics,
esl algorismes per a un dels problemes sovint s'adapten per a resoldre l'altre, i;
la dificultat de dots dos problemes s'ha fet servir per a construir diversos sistemes de codificaci criptogrfics.

 Criptografia .

El clcul de logaritmes discrets s aparentment difcil. No noms no es coneix cap algorisme eficient pell pitjor cas, sin que fent servir l'autoreductibilitat aleatria es pot demostrar que per al cas mitj la complexitat s tan dura com en pitjor cas.
Al mateix temps, el problema invers, la exponenciaci discreta no ho s (es pot calcular de forma eficient emprant la exponenciaci binria, per exemple). Aquesta asimetria s anloga a la que hi ha entre la factoritzaci dels enters i la multiplicaci dels enters. Les dues asimetries s'han explotat en la construcci de sistemes criptogrfics.

Eleccions molt habituals del grup G en el logaritme discret en criptografia sn els grups cclics (Zp); vegeu xifratge El Gamal, intercanvi de claus Diffie-Hellman, i els de signatura digital|algorismes de signatura digital].

Aplicacions criptogrfiques ms modernes fan servir logaritmes discrets en subgrups cclics de corbes ellptiques sobre cossos finits; vegeu criptografia de corba ellptica.

 Referncies .
 Richard Crandall; Carl Pomerance. Chapter 5, Prime Numbers: A computational perspective, 2nd ed., Springer.
 Douglas R. Stinson. Cryptography: Theory and Practice, CRC Press, 2002.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333523" title="Chen Xiexia" nonfiltered="4860" processed="4841" dbindex="129998">




Chen Xiexia (xins:    ; Pinyin: Chn Xixi) (1 d'agost, de 1983) s una jugadora d'halteroflia xinesa. Guanyava tres ors al Campionat mundial d'halteroflia 2007 i la primera medalla d'or per a Xina durant els Jocs Olmpics d'estiu 2008 en la classe de 48 kg, posant un Rcord Olmpic alant un total de 212 kg.

Tamb guanyava 3 ors als Campionat continental asitic 2007, amb un rcord mundial de 120 kg en dos temps.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="333524" title="Nataci als Jocs Olmpics d'estiu de 2008" nonfiltered="4861" processed="4842" dbindex="129999">


La nataci va ser esport olmpic a Pequn 2008, com ho havia estat en els vint-i-cincs jocs olmpics anteriors. L'escenari de la competici va ser el Centre Aqutic Nacional de Pequn, ms conegut com el cub d'aigua, una de les joies arquitectniques dels Jocs. La disciplina de nataci en aiges obertes fou la novetat en la competici pel que fa els esports aqutics. Es disput per primer cop una cursa de 10 quilmetres en ambdues categories.

Calendari.
El calendari mostra les quatre disciplines que composen l'esport aqutic. La competici de nataci es va fer entre el 9 i el 17 d'agost, mentre que la de les aiges obertes disput les seves curses niques el 20 i el 21 del mateix mes, en categoria femenina i masculina respectivament.


Resultats.

Dones.


Homes.


Aiges obertes.


Llegenda: rm = rcord mundial; ro = rcord olmpic; rc = rcord continental; rn= rcord nacional.

Medaller.



Enllaos externs.
  Portal Oficial de Pequn 2008: nataci;
  www.sports-reference.com - Nataci 2008;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
